Memoria Democratica Sabadell PDF

La memria democrtica de Sabadell (1939-1976)
1
Dades CIP:
Fundaci Cipriano Garca Arxiu Histric de CCOO de Catalunya

La Memria Democrtica de Sabadell (1939-1976) / Fundaci Cipriano Garca Arxiu Histric de CCOO de Catalunya
76 p.; 21 cm.
Catleg de lexposici
ISBN 84-89511-04-7
I. Ttol 1. Catalunya Sabadell Histria 1936/1976
946.711 1939/1976
Primera edici, novembre 2001

Tiratge: 1.500 exemplars
Fundaci Cipriano Garca Arxiu Histric de CCOO de Catalunya, 2001
Via Laietana 16. 08003 Barcelona
Amb la collaboraci de: Diputaci de Barcelona

Amb el suport de: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Impressi i maquetaci: Ingrfic, s.l.

ISBN: 84-89511-04-7
Dipsit Legal: B-16.380-2001
2
ORGANITZEN:
Amb el suport de:
Amb el patrocini de:
Collaboren:
3
Comissariat: Xavier Domnech Sampere, Javier Tbar Hurtado, Juanma Garca Simal.
Consell Assessor: Josep Maria Benaul, Carme Molinero Ruiz, Pere Yss Solanes, Mart Marn Corbera
Disseny i producci de lexposici: Espai Visual.
Disseny del cartell: Josep Domnech Codina
Agraments: Raimon i Annalisa Corti, Xavier Vinader, Dionisio Gimnez, Carme Canyadell, Gins Fernndez, lvaro Garca
Trabanca, Manuel Navas, Llus Casanovas, Francisco Morales, Resurrecin Fernndez, Juan Gonzlez Merino, Antonio Gonzlez,
Antoni Farrs, ngel Rey, Jernimo Vzquez Rey, Juan Ignacio Valdivieso, Remei Bona, Francisco Morante, Joaqun Zamoro.
4
SUMARI
Llibertat, tolerncia i democrcia,

Manuel Bustos i Garrido, alcalde de Sabadell.........................................................7
La fragilitat de la memria, la confiana en la histria,

ngel Rozas Serrano, president de la Fundaci
Cipriano Garca Arxiu Histric de CCOO de Catalunya.......................................9
I.- Estudi Introductori: El model de Sabadell,

Xavier Domnech Sampere, historiador ............................................................11
II. Exposici La memria democrtica de Sabadell ............................................29
Hora foscant ....................................................................................................31

Noves realitats, nous sabadellencs ...................................................................35
Petits grans canvis ............................................................................................39
Els moviments socials prenen la paraula ..........................................................43
Lemergncia duna nova societat civil.............................................................47
La vaga general ................................................................................................51
La vaga del metall............................................................................................55
III. Cronologia bsica del moviment obrer i de lantifranquisme

a Sabadell (1959-1976) ...................................................................................59
5
6
LLIBERTAT, TOLERNCIA I DEMOCRCIA
Lany 1976 es van produir una srie desdeveniments claus a la nostra ciutat en el marc de la Vaga General, uns fets importants des
dun punt de vista local i que tamb van tenir una dimensi dabast estatal que va fer crrer rius de tinta en els mitjans de comuni-
caci i va provocar posicionaments per part dels alts crrecs poltics, ministres i agents socials i econmics del pas.
s en aquest context que, fruit de la collaboraci entre lAjuntament de Sabadell, lArxiu Histric de la ciutat, la Fundaci Cipriano
Garca - Arxiu Histric de la CONC i el Grup de Recerca sobre lpoca Franquista de la UAB proposem la difusi daquest Projecte
de memria democrtica de Sabadell (1939-1976) amb lobjectiu clar de recuperar la memria histrica de la lluita antifranquista
a Sabadell, per tamb per donar elements per a la reflexi i lanlisi de la situaci actual de la nostra societat.
Aquest exercici de recuperaci de la memria histrica s indispensable si volem fornir de referents vlids lestructura democrtica
de la nostra societat actual. Aix ens permetr enfortir valors com el civisme, la tolerncia o el respecte i ens ajudar a fer ms fcil
el cam cap a una societat ms progressista, ms lliure i ms forta, perqu el just reconeixement del nostre passat i una visi auto-
crtica del present en qu vivim sn els pilars ms slids per comenar a construir un futur millor.
Duna manera o altra, recuperem aqu el paper que llavors va tenir la nostra societat civil en el procs de democratitzaci i recons-
trucci nacional per mitj de les seves mltiples manifestacions: des dels moviments obrers i venals fins als partits poltics i les orga-
nitzacions sindicals. s hora, doncs, dincloure a la nostra cultura cvica aquesta part de la memria democrtica que s la lluita
antifranquista sabadellenca.
Tot plegat ens ha de servir perqu, per mitj de la participaci activa de la ciutadania, reconstrum la nostra prpia histria, sovint
oblidada o esbiaixada, i colloquem al lloc que els correspon els valors de la llibertat, la tolerncia i la democrcia.
Manuel Bustos i Garrido

Alcalde de Sabadell
7
8
LA FRAGILITAT DE LA MEMRIA, LA CONFIANA EN LA HISTRIA
El dinamisme frgil i canviant de la memria s el material sobre el qual construm la nostra identitat. Per aix mateix, el projecte
dintervenci cultural anomenat La Memria Democrtica de Sabadell intenta establir un dileg entre la memria individual i
collectiva de la ciutadania i una altra memria artificial -que no vol dir artificiosa- fixada a partir de la recerca histrica.
Els materials recollits en aquest llibre conformen lexposici, que s una de les peces centrals daquest projecte, completada amb
dues lnies dactuaci ms. Mentre duri lexposici es faran dos cicles de conferncies, un despecialistes sobre la histria de la ciu-
tat i un altre de protagonistes, que seran al llarg dels mesos de novembre i desembre denguany. Una tercera lnia dactuaci la cons-
titueix el treball del grup de professors i professores que desenvoluparan propostes didctiques per als estudiants dESO i Batxillerat
a partir dels materials seleccionats per a lexposici que acull el Casal Pere Quart. Hem volgut, a ms, estimular la interactivitat del
projecte a partir dels materials compilats en all que es podria considerar com una projecci bessona de lexposici, s a dir, en la
pgina web que sha creat per a aquesta ocasi, ladrea de la qual s www.memoriademocratica.org.
Aquesta exposici tindr un carcter itinerant, visitar els diferents centres cvics de la ciutat de Sabadell i a ms tamb sexposar
en la gran infraestructura cultural que s el Museu dHistria de Catalunya, en els mesos de mar i abril del proper any 2002. Aix
respon a la nostra voluntat doferir possibilitats perqu els sabadellencs puguin participar en el dileg que proposem i tamb a la
consideraci que el model Sabadell, esmentat en el text de Xavier Domnech en aquesta mateixa publicaci, no respon a lenfo-
cament duna histria local petita i tancada. Estem convenuts de la utilitat duna lent de microscopi per analitzar els processos
generals i els esdeveniments dun perode recent de la nostra histria.
Volem agrair el suport de lAjuntament de Sabadell i lArxiu Histric de Sabadell, aix com de les institucions, empreses i entitats
que han collaborat per portar a terme una proposta com la promoguda i organitzada per la Fundaci Cipriano Garca - Arxiu
Histric de CCOO de Catalunya i pel Grup de Recerca sobre lpoca Franquista de la UAB i . A ms volem fer menci del paper
de la Uni Comarcal de CCOO del Valls Occidental, que ha mostrat que els projectes culturals han dsser concebuts de manera
oberta i plural, i sobretot han demostrat que el sindicalisme de classe t un paper en lespai de la poltica cultural de la nostra Ciutat.
Litinerari expositiu de la Memria democrtica de Sabadell sinicia amb una relaci de noms de vctimes i de repressaliats a
Sabadell el 1939 de prop de 4.000 persones. Per a mi, i suposo que per a alguns visitants tamb ho ser, ha estat un cop. Mhi ha
fet reconixer, perqu jo, com altres, estic fet tamb duna memria de derrota i de dispora, a la qual no vull renunciar. Un desig
seria que aix serveixi per caure de memria, no per justificar res, sin sobretot per no negar les evidncies. Aquest inici colpidor
9
mha fet escollir un fragment de la darrera obra publicada per Antonio Muoz Molina, Sefarad. Una novela de novelas, per tancar
aquest text de presentaci.
() en una pgina de Internet he encontrado, en letras blancas sobre fondo negro, la lista de los sefardes de la isla de Rodas depor-
tados a Auschwitz por los alemanes. Habra que ir leyndolos uno por uno en voz alta, como recitando una severa e imposible ora-
cin, y entender que ni uno solo de esos nombres de desconocidos puede reducirse a un nmero en una estadstica atroz. Cada
uno tuvo una vida que no se pareci a la de nadie, igual que su cara y su voz fueron nicas, y que el horror de su muerte fue irre-
petible, aunque sucedieran entre tantos millones de muertes semejantes. Cmo atreverse a la vana frivolidad de inventar, habiendo
tantas vidas que merecieron ser contadas, cada una de ellas una novela, una malla de ramificaciones que conducen a otras nove-
las y otras vidas.
ngel Rozas Serrano

President de la Fundaci Cipriano Garca Arxiu Histric de CCOO de Catalunya
10
El model de Sabadell
En homenatge a Cipriano Garca i el seu model de Terrassa, i a tots els lluitadors i lluitadores de lantifranquisme de Sabadell, que
aconseguiren que una altra ciutat fos possible.
Sabadell ha estat, al llarg del segle que hem tancat, un mirall, un laboratori, on les lnies de tensi que es mouen dins del pas han
emergit i coincidit en un gresol prou gran per interactuar lliurament i prou petit, a diferncia de la gran metrpoli barcelonina, per-
qu no es perdessin en lanomia urbana. s en aquesta condici i en la realitat duna ciutat preocupada per preservar el seu patri-
moni histric, inclosos els seus moments ms crtics que hem de buscar la ra del fet que tantes mirades dhistoriadors i histo-
riadores shagin dirigit cap a nosaltres i cap al nostre esdevenir.
Una realitat que, de la mateixa manera que encerta a illuminar amb nous colors la histria del nostre pas, llana interrogants, en
la resposta dels quals es troben les claus del nostre esdevenir collectiu. En aquest sentit la conflictivitat que es va desenvolupar a
la ciutat al llarg dels anys seixanta i setanta, el teixit social emergent que va nixer parallelament a aquesta conflictivitat i la trans-
formaci social, poltica i cultural de la ciutat sn difcils dencabir en les explicacions dominants del nostre passat. Especialment
lluminosos sn en aquest cas els fets que es succeren el 1976 durant la gran vaga general del febrer. De fet, davant de les explica-
cions histriques dominants sobre el perode franquista i la transici democrtica, aquella vaga general protagonitzada per la gent
com planteja dos grans interrogants que no poden ser obviats, ni resolts amb lleugeresa. Dues preguntes que no es poden deses-
timar fcilment, si no es volen explicar els fets del febrer del 1976 com un bolet estrany en el camp dels esdeveniments del nostre
passat: Com s possible que una oposici antifranquista dbil hagus pogut plantejar una vaga ciutadana de lenvergadura de la
que es va viure a Sabadell? I quin paper se li ha de donar en les explicacions tradicionals sobre el canvi poltic, que menystenen
completament aquests fets? La segona pregunta es podria obviar si Sabadell hagus estat un cas nic, per Vitria, el Baix Llobregat,
Madrid.... on es visqueren processos semblants, li confereixen prou relleu per seguir-la mantenint amb fora. De fet, entendre com
es pogu donar la vaga general de Sabadell i quin paper van tenir aquests esdeveniments en el canvi poltic espanyol sn les pre-
guntes clau que ens permetran entendre les peculiaritats de la lluita antifranquista i democrtica a la nostra ciutat, i com es projec-
ta el model de Sabadell en el marc duna explicaci renovada del canvi poltic sota el franquisme.
De fet, malgrat que la vaga general de 1976 pugui ser explicada des dels seus motius concrets, quan un saproxima a la realitat
histrica cada cop se li fa ms evident que els canvis essencials no shavien produt pas en aquest perode, sin en la dcada ante-
11
rior. Fou en aquell moment, i no abans ni desprs, que es plantejaren les bases duna situaci poltica radicalment diferent de la que
shavia viscut fins llavors. s ms, aquests canvis, que no passaren desapercebuts per al rgim, i tampoc per a loposici, tingueren
uns protagonistes molt concrets: els nous moviments socials. La cesura que es produ en aquells moments explica les condicions i
els motius, en part, del canvi poltic espanyol que es produiria quinze anys desprs, i en el cas de Sabadell dna compte del que
passar durant la vaga general, tant en la seva fora com en les seves contradiccions. Les explicacions de la transici, tancades cro-
nolgicament en uns pocs anys, han oblidat fcilment la importncia daquests esdeveniments i han pogut afirmar sense gaires
problemes el protagonisme gaireb nic de les elits poltiques en el canvi poltic espanyol. Per la realitat, quan se li tanca la porta,
no s gaire estrany que tentri per la finestra, i en aquest cas integrar els conflictes socials i poltics viscuts durant aquells anys dins
dels paradigmes establerts sobre la transici significar, probablement, la seva fi.
No s possible limitar la relaci entre moviments socials, societat civil i canvi poltic en el perode conegut com a transici, com
tampoc no ho s encabir les actituds democrtiques i la lluita per la llibertat en aquest curt espai de temps. s ms, al nostre enten-
dre, el canvi poltic espanyol s inexplicable limitant la seva cronologia al que succe desprs que acabs lagonia del dictador. Si
sortim dels rgids lmits del paradigma comunament acceptat sobre la transici, la seva comprensi samplia i, de fet, sentra en el
cam dexplicar-la integralment, tal com ens mostra el cas de Sabadell. s curis observar com molts dels entrevistats en el marc
dels treballs de recuperaci de la memria histrica antifranquista a Sabadell, quan sn interrogats sobre com era possible que
actuessin com ho feien sota lEspanya franquista reunions pbliques, premsa alternativa, manifestacions, etc., responguin amb
una afirmaci, si ms no, aparentment confusa, grosso modo: ja rem en els temps de la transici. s possible afirmar que durant
els anys seixanta sera en la transici? Ms enll dels panegrics posteriors de la tecnocrcia de lOpus, evidentment no. Per si sor-
tim de la lgica nominal i ens endinsem en el que realment es vol dir, la resposta admet nous matisos: ja sestava vivint en temps
de canvi poltic que preludiava continguts democrtics. Un canvi no propiciat pels democratitzadors encoberts, tal com alguns
historiadors han volgut descriure ladministraci franquista, que acomiadaven, detenien i torturaven aquells que realment protago-
nitzaren activament el canvi. Per perqu aquest cam es pogus transitar, la voluntat condici indispensable i tanmateix no sufi-
cient, com pogueren comprovar molts lluitadors i lluitadores dels anys quaranta i cinquanta shagu daliar amb altres factors.
II
Les riuades i les nevades de 1962 descobriren, fins i tot per a aquells que volien romandre cecs davant la realitat, que Sabadell era
una ciutat plena de contradiccions i nous elements, allunyats del Sabadell de tota la vida. Una ciutat amb suburbis inhabitables,
amb unes autoritats que no donaven resposta a les necessitats vitals de la majoria dels seus pobladors i on les noves generacions
havien de buscar fora de les ideologies i explicacions oficials la resposta a les seves inquietuds. La ciutat ja feia anys, per, malgrat
12
les aparences, que havia deixat de ser aquella realitat viva i plural de principi de segle. Vint anys de franquisme no havien passat
en va, no havia estat un breu parntesis. Sabadell, desprs de la Guerra Civil i les dcades que la seguiren, era una realitat esquar-
terada. La construcci del Nuevo Estado i el projecte feixista que shi trobava dessota comportaren una ruptura social sense prece-
dents en la nostra contemporanetat. El franquisme no era tan sols un projecte poltic que volia restablir un ordre social burgs sub-
vertit simblicament, ja que en altres camps la subversi no an gaire ms lluny, per lexperincia de letapa republicana i la Guerra
Civil; pretenia realitzar una tabula rasa, que arribava fins al segle xvi, i construir una nova comunitat nacional que elimins tant les
cultures poltiques i de classe, com les bases socials que les sustentaven. Per generar aquesta nova comunitat nacional, desferm
una violncia sense parang per tal dassegurar leliminaci cultural, social i fsica de tots aquells elements considerats com a dege-
nerats. Fou llavors quan la identitat nacional homogenetzadora fou definida per exclusi i es qualific tot all que es considera-
va ali a la comunitat com a antiespanyol; liberals, republicans, maons, socialistes, comunistes, anarquistes, feministes i un llarg
etctera entraven dins daquesta nova categoria elevada a principi dEstat. Intentar convertir una societat plural i complexa en una
comunitat homognia, amb tota la violncia que aix implicava, aconsegu mitjanant lexili, la mort i el silenci transformar pro-
fundament la realitat espanyola. Sabadell no en rest al marge i, de fet, 59.000 fitxes de repressi obertes en una poblaci de poc
ms de 47.000 habitants en donen testimoni. Difcilment, llavors, durant els vint anys que seguiren es pogu donar cap resposta al
franquisme i, dhuc, aquesta tampoc no aparegu durant les vagues de 1951 i 1956 a Sabadell. Ciutat tradicionalment desquerres,
rest reclosa en si mateixa; les poques persones compromeses que hi quedaven, desprs de les depuracions anteriors a la Segona
Guerra Mundial, es veien obligades a callar en la resignaci duna resistncia que no anava ms enll de lmbit privat, i encara
aquest es trobava envat pel temor. Ciutat controlada, on cada un dels seus habitants era conegut pels seus semblants i vigilat per
un rgim amb abundant informaci sobre les seves actituds poltiques i socials, no podia per ella mateixa generar els canvis que
arribarien durant la dcada dels seixanta. Curiosament, per, aquest mateix projecte de depuraci i de construcci duna nova
comunitat nacional gener els seus propis elements de desintegraci. Dit des dun marxisme una mica vulgar, la tesi genera la seva
anttesi, o, des de la vella imatge benjaminiana, referent al problema de la cultura per tamb aplicable aqu, Igual que las flores
que tornan al sol su corola, as se empea lo que ha sido en volverse hacia el sol que se levanta en el cielo de la historia. El mate-
rialista histrico tiene que entender de esta modificacin, la ms imperceptible de todas.
La depuraci, aplicada a escala nacional, no noms produ la mort i lexili duna gran part de les poblacions urbanes de lEstat;
tamb signific lexpulsi de molts habitants del sud del pas dels seus pobles dorigen. Atomitzats per la repressi, les llistes negres
i el trencament de les xarxes de solidaritat tradicionals produt pel terror franquista, es refugiaren en les grans concentracions urba-
nes, on lanonimat era garantia de supervivncia. Si b gran part de la migraci fou econmica, significativament molta de la pri-
mera gent que decid marxar de la seva terra trobava la seva motivaci principal en la fugida duna realitat poltica imposada pel
rgim. A les coves de Sant Oleguer, al barri de Ca nOriac, a Torre Romeu o a la Creu de Barber es trobaren molts daquests altres
13
immigrats. Potser el cas ms espectacular fou el dels immigrants de Guadahortuna. La seva vinguda a Sabadell a final dels anys cin-
quanta no shauria produt mai sense la conjunci dun estat de necessitat en el seu poble dorigen i latracci que oferia el desen-
volupament econmic de Sabadell; per tampoc seria explicable fora dun fet poltic concret: les diverses caigudes dels comits
provincials del PCE dAndalusia que afectaven una poblaci amb una forta militncia poltica.
Aquestes noves comunitats que es gestaren en el Sabadell dels suburbis, anmiques en lorigen, construren rpidament noves xar-
xes de solidaritat entre elles. Les condicions de vida els hi impellien, i en aquest marc es pogu produir el renaixement de la militn-
cia a Sabadell. Si la ciutat tradicional era coneguda i controlada, les noves comunitats suburbials estaven compostes de gent an-
nima que shavia de valer per ella mateixa per poder sobreviure. Aix sestabliren xarxes de coneixena i de confiana que perme-
tien als nous militants trobar un espai on difondre les seves consignes a recer del control del rgim i tamb a recer dels mecanis-
mes de control social de les seves poblacions dorigen. Perqu s clar que, si els que vingueren foren molts, no pas tots havien emi-
grat. De fet, paradoxalment, i en una daquelles petites ironies que la histria es permet molt de tant en tant, la depuraci tingu un
doble significat: si per una banda el primer franquisme gener comunitats en qu els afectes o els indiferents eren majoria, signifi-
cativament tamb produ que els depurats o expulsats daquestes noves comunitats en generessin de prpies, homognies en ter-
mes de classe i en el cor de les zones ms dinmiques del pas durant la dcada dels seixanta. Aix la depuraci funcion, per fun-
cion en un doble sentit, creant uns suburbis obrers on els principals militants poltics eren desquerres i on la reconstrucci cultu-
ral i simblica es realitz a partir duna relectura de les prpies tradicions en termes de classe s per aix que no era el mateix la
Feria de Abril a Catalunya que a Sevilla, per posar-ne un exemple clar. Les noves xarxes relacionals, les primeres formes dorganit-
zaci popular i fins i tot lEsglsia quedaren profundament tenyides daquesta nova realitat.
s precisament en la interrelaci entre aquestes noves comunitats annimes i el Sabadell tradicional on trobem les bases que per-
meteren articular lantifranquisme des dunes condicions radicalment diferents. Molts dels militants del Sabadell histric, i joves
generacions impactades per les noves realitats que sobrien als seus ulls, entraren en relaci amb els problemes daquestes comu-
nitats, crearen escoles, feren dassistents socials, es convertiren en capellans obrers, etc. Els canvis als quals shavia sotms Sabadell
conscienciaren a una nova generaci, per alhora obriren un espai de treball que abans no existia, com comprovaren molts dels
antics militants. La intersecci entre els militants del Sabadell tradicional i els militants vinguts de la migraci dins lespai dels nous
suburbis obrers, on lEstat prcticament no tenia cap intervenci activa, gener unes comunitats populars noves que en el seu ima-
ginari collectiu es representaven com a comunitats obreres discriminades i, per tant, poc afectes al rgim.
Parallelament a la formaci daquestes comunitats, i de manera relacionada per un origen com en els canvis estructurals de la
societat dels anys seixanta, es produren una srie de transformacions en lordre laboral que foren determinants per entendre el que
14
va succeir durant aquells anys. La introducci de noves formes dorganitzaci del treball i lexpansi dels mercats interns i externs
del teixit industrial de Sabadell oblig moltes de les indstries de la ciutat a negociar amb els treballadors els ritmes de treball, els
sistemes de primes, els salaris, etc., ja fos via convenis collectius o b via pactes puntuals. En aquest marc, si la conflictivitat labo-
ral ja despuntava amb la introducci dels nous militants provinents dels suburbis obrers, sobr una nova estructura doportunitats
des de la qual poder plantejar el conflicte obrer. Ara ja no eren els conflictes a peu de mquina, provocats per condicions intolera-
bles, que es plantejaven com el tot o res, sin conflictes sostinguts en el temps enllaats amb dinmiques de negociaci que intro-
duen ritmes nous en la conflictivitat social i aconseguiren xits parcials. Les xarxes comunitries anteriors a lemigraci, especial-
ment en aquells casos en qu lemigraci dorigen havia estat massiva, produren la concentraci de militants poltics. Especialment
paradigmtica en aquest sentit s lentrada dels emigrants de Guadahortuna a les empreses del metall. De fet, la conjunci daquests
dos fenmens la concentraci de certs immigrants en les principals plantilles del metall, com en el cas de lODAG o
Fundiciones Suer, i el canvi en el marc de les relacions laborals permet la reaparici de la forma tradicional dacci obrera: la
vaga. Lextensi de les vagues san accelerant a mesura que senfilava la dcada dels seixanta, sota la percepci, sustentada per la
realitat, que tan sols a partir daquestes accions es podien aconseguir millores substancials en les condicions collectives. Tanmateix,
en un primer moment aquestes vagues restaven isolades en les grans plantilles i, si b a curt termini aconseguien xits notoris, a la
llarga, per falta de recursos organitzatius, capacitat de pressi i duna solidaritat que permets sustentar el conflicte al llarg del temps,
no es podia anar gaire ms enll de petites millores. Dos factors contriburen a sortir daquesta situaci.
Lany 1966, producte duna operaci encaminada a augmentar el suport social dun dels sectors del rgim el falangisme, si-
nici una campanya relativament oberta per elegir els enllaos sindicals. Aix en si mateix no tenia res de significatiu: durant anys
els treballadors i treballadores de Sabadell havien participat en eleccions similars sense que els despertessin gaire inters, per la
conjunci de les noves oportunitats que shavien obert en la negociaci collectiva i lexistncia de nous nuclis militants descone-
guts per les autoritats va permetre que aquestes eleccions fossin un xit per a loposici. Els nous enllaos i jurats tenien un paper
important per fer dins i fora de lempresa en la negociaci collectiva, paper prcticament inexistent abans i que ara es mostrava
com a cabdal en el decurs dels conflictes. Si abans, en els nous conflictes dels anys seixanta, aquests enllaos es convertien en un
fre per desenvolupar la negociaci dins del conflicte, ara amb els nous militants que accediren als crrecs es garantia la represen-
tativitat dels treballadors, alhora que saconseguia una cobertura legal des de la qual actuar. No s estrany, llavors, que les mino-
ries militants dels suburbis obrers de Sabadell, a labric de la lluita de fbrica, generessin una gran activitat a lentorn daquestes
eleccions. Lxit fou rotund, la qual cosa explica que no es tornessin a fer unes veritables eleccions sindicals fins al 1975, especial-
ment en el ram del metall, que era precisament el ms lligat als canvis productius i a la nova classe obrera procedent de la immi-
graci.
15
Parallelament a les eleccions, per organitzar-les per anant ms enll, sarticularen a la ciutat les primeres Comissions Obreres. En un
procs extremadament rpid, que indica lexistncia dun medi propici anterior, les CCOO es convertiren en la principal organitzaci
del moviment obrer de la ciutat. De fet, aconseguiren aglutinar per primer cop les diferents minories militants i els treballadors de fbri-
ca compromesos, fora de la militncia clandestina, restringida a pocs. Des daquesta nova plataforma es don contingut a les mobi-
litzacions obreres i, utilitzant els enllaos sindicals, saconsegu fer sortir la conflictivitat laboral del cul-de-sac en qu es trobava.
Si abans de la creaci de les CCOO i de les eleccions sindicals de 1966 les vagues restaven recloses a la fbrica, amb poca capa-
citat per negociar i per mantenir-se al llarg del temps, mentre que la resta de treballadors de les mitjanes i petites empreses queda-
ven fora daquesta conflictivitat, ara aquestes dues realitats trobarien la seva soluci en la seva interrelaci. La nova conflictivitat
que es desenvoluparia durant la segona meitat dels seixanta actuava de la segent manera: una fbrica referent portava la seva mobi-
litzaci a lmbit extern de la fbrica amb concentracions davant de la CNS local, que reunien treballadors de diferents rams, la
qual cosa amplificava la capacitat de pressi perqu convertia un problema laboral en un problema dordre pblic; alhora, els con-
flictes de les fbriques referents de Sabadell es feien coincidir amb la negociaci dels convenis locals i comarcals, que en principi
no els afectaven, per crear un espai de pressi en qu poguessin actuar els treballadors de les concentracions industrials petites i
mitjanes, que ara tenien representants sindicals disposats a portar les seves reclamacions a les plataformes de negociaci oficial.
Daquesta manera saconseguia que els conflictes de les grans plantilles es poguessin exterioritzar al carrer i sostenir-se grcies a la
solidaritat obrera, i que redundessin en la millora general de les condicions de la classe obrera de la ciutat.
El que cal retenir daquesta nova conflictivitat, a part dels xits parcials que anava recollint, s lextensi duna xarxa de solidaritat
que conformaria el moviment obrer i la mateixa conscincia de classe a nivell local. Aquesta solidaritat, teixida des de la lluita obre-
ra, anava en cercles concntrics de les grans plantilles a les petites en un cam de doble direcci. En el primer cercle trobarem les
grans plantilles de Sabadell, que estaven capacitades per mantenir conflictes oberts i aconseguir trencar els sostres salarials esta-
blerts, fent de guia per a la negociaci collectiva general, en la qual tamb simplicaven. En un segon nivell trobarem empreses
mitjanes i petites que, en el marc de lacci collectiva endegada per les fbriques referents, a les quals ajudaven amb la seva mobi-
litzaci, podien desenvolupar una protesta obrera prpia. I, finalment, en un tercer nivell, es trobaria la classe obrera en general,
que es veia beneficiada dels resultats daquest nou model de conflictivitat. Aquest tercer nivell, compost per una classe obrera que
o b treballava en petits tallers, o b es trobava en sectors amb poca tradici i recursos per a la conflictivitat, sexpressava clara-
ment en lmbit vivencial de la nova classe obrera: el barri. Seria en aquest mbit que el moviment obrer trobaria la solidaritat
necessria, en forma de diners i aliments, i els recursos organitzatius, encarnats en les parrquies i les cases, que feien daixopluc,
per poder desenvolupar el nou model de conflictivitat. En aquest context, les primeres associacions de vens tingueren una funci
cabdal en lextensi de la solidaritat i lamplificaci de la nova conflictivitat.
16
Per, ms enll de la importncia de les relacions internes que sanaven establint a linterior del nou moviment obrer, no hem de
perdre de vista el que significaren aquests canvis externament. El moviment obrer fou un agent social matiner que aconsegu amb
la seva prctica docupaci de lespai pblic reduir els costos repressius per a la resta de moviments i accions de carcter antifran-
quista. La conquesta del que en aquells anys es coneixia com a espais de llibertat fou encapalada en el cas de Sabadell, on el
moviment estudiantil universitari no tenia rellevncia pblica, pel moviment obrer. I a la vegada tamb fou un moviment modu-
lar, en el sentit que ofer un nou repertori daccions collectives que es podien socialitzar mpliament dins de la societat civil de
la ciutat. Amb la seva acci pblica gener noves formes de confrontaci amb el rgim que anaven des de la recollida de firmes,
les concentracions, les manifestacions, etctera, fins a la vaga. Formes que podien ser assumides per la resta de nous moviments
socials segons les seves prpies caracterstiques.
s ms, laparici, en un marc renovat, del moviment obrer durant els anys seixanta supos un trencament amb totes les formes
anteriors de fer oposici. Durant els anys quaranta i els anys cinquanta, malgrat les transformacions produdes, loposici antifran-
quista majoritria senfrontava directament amb el rgim segons una estratgia que Gramsci havia caracteritzat com a guerra de
moviments. Lestratgia de la Vaga Nacional Pacfica i la Jornada de Reconciliaci Nacional responia a la creena que era possible
fer caure el rgim amb un desafiament directe concretat en una gran demostraci nacional. El fracs daquesta estratgia coincid
en el temps amb laparici dun nou moviment obrer que va permetre fer un gir copernic en la poltica de loposici. Loposici
antifranquista trobaria la seva forma privilegiada derosi del rgim a partir de la protesta social ja no directa, sin indirecta, con-
cretada en problemes especfics de malestar obrer, venal i cultural que permetien, a imatge del vell talp marxi, anar teixint una
oposici mplia, plural i popular, que interessava a milers de persones que no participaven directament de la resistncia antifran-
quista. Era el que Gramsci tamb havia anomenat guerra de posicions.
Per no hem de relacionar lacci del moviment obrer a nivell local amb lerosi directa del poder poltic. El moviment obrer va
obrir espais de llibertat que van deixar la porta oberta a una renovada forma doposici. Aquesta fou la seva primera aportaci.
Tanmateix, tamb gener una solidaritat i un comproms fora de la seva prpia classe que el llig indissolublement a un nou teixit
social ciutad i antifranquista emergent durant la dcada dels seixanta. La repressi que saboc sobre el moviment obrer decant
actituds de molts dels joves compromesos del Sabadell histric, que intentaven reemplaar els militants caiguts i es compromete-
ren definitivament durant aquells anys. Aquests joves, per torna, formaven part de la generaci que sanava incorporant al teixit
associatiu i cultural de la ciutat, al mateix temps que lanaven creant. Aix, el moviment obrer, caminant en el temps, anava reco-
llint les solidaritats i recursos del tramat ciutad de Sabadell, la qual cosa s essencial per comprendre el que sesdevingu anys des-
prs. La mateixa configuraci organitzativa del moviment obrer, no com a moviment sindical, sin com a moviment sociopoltic
que anava tant al capdavant de la lluita obrera com de les reivindicacions nacionals els primers detinguts a la ciutat per un 11 de
17
setembre eren militants de les COJ que responien als cognoms de Zamoro, Morante o Aguilar fou clau perqu aquest procs eclo-
sions en larticulaci duna societat civil antifranquista a nivell local amb uns objectius i un programa mnim comuns.
I s precisament en aquesta societat civil antifranquista on hem de trobar la gentica de la relaci entre els moviments socials i el
canvi poltic. Els moviments socials generaven espais de llibertat, objectius comuns i programes alternatius de societat; la societat
civil, relacionada amb aquests mateixos moviments, metabolitzava i amplificava aquests plantejaments creant una cultura alterna-
tiva a la societat oficial que sanava estenent pels diferents sectors socials, i finalment el poder poltic es veia obligat a abandonar
espais socials per anar-se recloent darrere del control de la coerci. Era una lluita pel control de lespai i el poder pblic en termes
dhegemonia social, cultural i finalment poltica. El camp de batalla es trobava precisament en els vasos comunicants que estableix
tota societat complexa i el seu cor principal residia en els moviments socials; en el moviment obrer com a principal agent dacci
i canvi social, i en el moviment venal com a principal nucli de diferents classes socials (obrers, petits comerciants, professionals...)
i articulador dalternatives concretes de gesti de la vida urbana quotidiana.
Tots aquests elements es generaren durant la segona meitat dels anys seixanta a Sabadell, i es posaren en joc en el bienni determi-
nant de 1969 1970. El que pass en aquells moments explica leclosi final daquesta societat civil antifranquista. Lestat dex-
cepci de 1969, que culminava un repressi iniciada en el moviment obrer des de 1967, intent desarticular el model de conflic-
tivitat establert durant aquells anys i trencar les xarxes que li donaven cobertura. En un curt espai de temps es pot dir que ho acon-
segu, per llavors el fenomen dincorporaci de les noves generacions de procedncies diverses, i significativament tamb dels sec-
tors ms tradicionals de la ciutat, sacceler. Els militants caiguts eren substituts rpidament per les noves fornades cada cop menys
identificables pels aparells repressius que, malgrat les successives detencions, finalment inutilitzaren tots els intents de desarticular
els moviments doposici de la ciutat. Quan lestat dexcepci sacab el Sabadell de loposici i la protesta havia patit grans sotra-
gades i molts dels seus militants es trobaven reclosos a la pres, per alhora havia aprofundit tamb els seus llaos comuns i les
seves diverses formes dexpressi shavien unificat en les seves prctiques.
De fet, 1969 1970 fou una data meridiana per a loposici catalana. Durant aquells moments les estratgies de loposici es diver-
sificaren, a voltes de forma conflictiva, per sobreviure al perode. Diversificaci que, malgrat els conflictes que gener, tingu la
seva altra cara en la innovaci creativa que va permetre la incorporaci duna nova militncia de procedncies diverses. En el movi-
ment obrer aix tingu la seva mxima expressi en laparici de les manifestacions llampec, lapogeu de les COJ, laprofundiment
en el treball dins lempresa i la major definici de les CCOO com un moviment de carcter sociopoltic que integrava les princi-
pals aspiracions de la societat catalana. Aix el moviment obrer, que havia estat el principal puntal de loposici antifranquista fins
llavors, es convert en el principal pol datracci de les noves militncies, no sempre de procedncia obrera, en un moment en qu
18
el moviment estudiantil entrava en una fase de reflux i la repressi feia impossible la diversificaci de la protesta que es visqu en
letapa ulterior. Que tot aix va garantir la supervivncia de loposici antifranquista tal com shavia anat configurant durant la dca-
da dels seixanta es fu difan durant les mobilitzacions pel Judici de Burgos de 1970. La principal pulsaci de la societat civil anti-
franquista, la solidaritat, es pos en joc en aquell moment sota un objectiu com que aconsegu articular al seu entorn i fer sortir
totes les xarxes de solidaritat que shavien anat teixint durant els anys anteriors. El moviment obrer, en les principals fbriques refe-
rents del pas, el moviment estudiantil, el moviment venal, les entitats culturals i els intellectuals donaren resposta a aquell judici
a poc temps duna repressi ferotge. s ms, les accions de solidaritat que donaven cos i feien de ciment de totes aquestes diverses
expressions de loposici, tamb produen salts qualitatius en la seva morfologia. No s estrany, llavors, que una de les principals
conseqncies daquestes mobilitzacions fos laparici de lAssemblea de Catalunya.
Els setanta marquen un moment qualitativament diferent per a loposici antifranquista. En el cas de Sabadell, la conflictivitat obre-
ra, seguint el model de conflictivitat solidria que havia pogut sobreviure a la repressi de finals dels seixanta, es redobl i san
estenent per tots els sectors. Ara no era noms el moviment obrer de fbrica el que intentava omplir el carrer amb les seves reivin-
dicacions: shi afegien els treballadors de la banca, la sanitat o lensenyament. Aix transmutava, a ulls de la societat tradicional, la
protesta obrera, que ja no es podia reduir als miralls clssics daquesta societat com un mera una resposta del populatxo, en una
protesta ciutadana difcilment marginable en limaginari collectiu i davant la qual el poder poltic cada cop tenia menys respostes
per ms dificultats per demonitzar-la. La transformaci que havia patit el moviment obrer durant els seixanta, quan molta gent que
procedia daquests altres sectors obrers shi havia incorporat, aix com la cada cop major percepci que noms a partir del model
de protesta obrera es podien aconseguir millores collectives, explica en part aquest canvi. Per tamb fou important la incorpora-
ci entre els ensenyants, els metges i la resta de treballadors de serveis, duna nova generaci de treballadors que shavia format en
una universitat marcada pel collapse absolut de les ideologies oficials i la socialitzaci duna cultura antifranquista. Molts dels mili-
tants universitaris que havien participat en el moviment estudiantil de la dcada anterior arribaven ara a ledat adulta incorporant-
se als seus llocs de treball i transformant el teixit de la ciutat. Si aquest canvi fou important per al moviment obrer, per al moviment
venal supos un salt de conseqncies cabdals per a loposici. En efecte, la incorporaci dels treballadors dels sectors de serveis
a la protesta implic lelaboraci dalternatives a lensenyament, la sanitat i lurbanisme practicat pel rgim, que sincorporaren al
moviment venal transformats en un programa global alternatiu al franquisme. Ja no es tractava de realitzar una oposici poltica
directa al franquisme com a sistema dictatorial, sin de construir una oposici concreta des dels problemes quotidians de les per-
sones que el vivien en el dia a dia, i en aquest cam loposici pass de ser una oposici tan sols poltica a una oposici integral
contra tot un sistema de vida. El moviment venal, en romandre el seu marc de desenvolupament en lespai i no en la classe social
a la qual es pertanyia, com era el cas del moviment obrer, va permetre integrar en el seu si des dels treballadors dels suburbis, els
petits botiguers o empresaris, fins als professionals liberals identificats amb loposici. Tots aquests canvis la incorporaci de la
19
militncia estudiantil a la vida professional, la transformaci i lextensi de la protesta obrera, el nou paper del moviment venal
acabaren de tenyir dun nou color les entitats professionals i culturals de la societat civil de Sabadell, desplaant ja definitivament
lhegemonia cultural i social del franquisme local.
En un altre sentit, aquest procs no noms canvi la ciutat, la constru en la seva realitat i en el seu imaginari. Si el Sabadell dels
anys cinquanta i principis dels anys seixanta era una realitat esquarterada, en la qual la seva identitat era monopolitzada pels sec-
tors histrics, mentre la majoria de la poblaci resident en els suburbis en prou feines es considerava a si mateixa com poc ms
que un agregat de gents provinents de diferents identitats dorigen, el Sabadell dels anys setanta produ una identitat ciutadana
comuna. El pas dels suburbis a barris, amb conscincia duna identitat prpia que integrava alhora que dilua les identitats dorigen,
fou conseqncia de les xarxes de solidaritat, la percepci duna problemtica vital comuna i la protesta davant les autoritats. Aix
en la conformaci daquestes noves identitats de barri emergien dues caracterstiques com a principals definidores: eren comunitats
configurades des de valors i militncies desquerres, i a la vegada en la seva realitat i imaginari es trobaven oposades al rgim fran-
quista a lmbit local, simbolitzat per lAjuntament. De totes maneres, el pas de la conscincia disgregada de suburbi a la identitat
integrada de barri no supos encara una redefinici de la identitat de la ciutat. Sabadell era el casc histric, no pas Torre Romeu o
Ca nOriac. Aquest ltim pas, que construiria un nou Sabadell, es don durant la primera meitat dcada dels anys setanta i de fet
es tanc ja amb larribada de la democrcia. Lextensi de la societat civil antifranquista durant lltima dcada del franquisme fou
el cam per a aquesta transformaci. El creixement de loposici antifranquista va significar laparici duna protesta ciutadana
comuna a lmbit urb que coordin els diversos barris i els aglutin en una sola realitat. Quan els models de protesta populars,
producte dels canvis dels que hem parlat ms amunt, sestengueren en el mateix cor del centre histric, es constru la identitat dun
Sabadell antifranquista i popular oposat ja no al centre, sin al mateix rgim. Fou aix, a travs de loposici i la protesta, com sar-
ticul una identitat ciutadana desquerres, que tenia el seu teixit definidor en la societat civil antifranquista que larticulava i la sus-
tentava davant dun Ajuntament cada cop ms isolat.
Larticulaci poltica daquesta nova societat civil, entorn a un programa com i una organitzaci que laglutins, arrib a la seva
mxima maduraci amb la creaci de lAssemblea de Catalunya dmbit local: lAssemblea Democrtica de Sabadell. El carcter
daquest organisme el feia especialment apte, la qual cosa es trobava en el seu mateix origen, per acomplir aquesta funci.
Plataforma unitria que, ms enll dels partits poltics, admetia en el seu si moviments socials, entitats ciutadanes, intellectuals i
diverses maneres darticulaci de la societat civil, es mostrava ideal per articular polticament el fenomen divers i plural que era en
realitat loposici antifranquista. s per aix que es convert en el seu principal definidor, malgrat les contradiccions culturals i pol-
tiques que tenia aquesta oposici, des duna organitzaci comuna i unes reivindicacions mnimes que recollien les llibertats
democrtiques, les llibertats nacionals i les aspiracions de millora social de les classes populars. De fet, en els seus inicis, aquesta
20
plataforma havia de ser lrgan des del qual es pretenia impulsar de manera unitria loposici al franquisme i oferir-ne un recanvi
poltic. Cosa que es comena a entreveure amb el seu paper en les mobilitzacions per lamnistia poltica, cabdals per forar el canvi
poltic, que ella impuls i encapal de manera unitria en el cas de Sabadell. Tanmateix, durant la vaga general de Sabadell del
febrer de 1976, qued relegada a un segon terme, la qual cosa ens indica les insuficincies de lalternativa poltica fundada en le-
mergncia duna societat civil antifranquista.
Tot i aix, durant els ltims anys del franquisme la guerra de posicions, conscient o inconscient, havia arribat molt lluny. Prou com
perqu en algunes zones urbanes del pas, i en aquest cas Sabadell, shagus produt un canvi radical en les condicions de la prc-
tica de loposici antifranquista. Durant els anys cinquanta i principis dels seixanta, aquesta oposici era prpia de grups resistents
envoltats duna societat silenciosa i sense mitjans i canals propicis al seu missatge, ms enll dalguns moviments socials. Als setan-
ta, producte de lacumulaci de canvis viscuts durant la segona meitat dels seixanta, aquesta oposici comptava amb recursos per
a la mobilitzaci collectiva amplis i robustos, amb una capacitat de mobilitzaci poltica significativa, amb canals de comunica-
ci propis i, sobretot, amb un medi cultural i social propici. Tan propici que convertia en ingovernable la situaci per al rgim a
curt i mig termini. La guerra de posicions, que sorg de la mateixa realitat, per que fou potenciada quan les estratgies poltiques
shi adaptaren, havia arribat molt ms enll del que els propis militants de loposici i el mateix rgim shaguessin pogut imaginar.
Sera ja a un pas del fet que els espais de llibertat es convertissin en espais de reclusi per als mateixos franquistes a lmbit local.
El moment privilegiat per veure com shavia produt aquest procs, amb els seus xits i les seves insuficincies, fou quan aquesta
societat es posa en moviment, ara s en la lluita poltica directa, desprs de la mort de Franco, que acceler una situaci que tard
o dhora shagus tradut en un canvi poltic ms o menys radical o en una repressi sagnant, que ens hagus transportat de nou als
anys quaranta, a imatge del que havia passat a Xile, si s que aix era possible en el cas espanyol.
III
Un gresol de determinacions, tensions, condicionants, estratgies i actituds sarremolinaren durant el perode privilegiat del canvi
poltic espanyol, conegut com a transici. Durant aquells anys els ritmes de les diferents esferes socials la cultura, la conflictivitat
i la poltica sacoblaren en un mateix tempo poltic. La interrelaci entre moviments socials, societat civil i canvi poltic es fu
directa. La conflictivitat responia a un moment poltic, la qual cosa s fcilment comprovable observant el seu calendari de creixe-
ment i retrament en funci dels canvis poltics; de la mateixa manera la societat civil antifranquista es tens i adopt actituds i rei-
vindicacions directes pel que fa al canvi; i finalment lalta poltica hagu de respondre a aquests canvis transformant-se ella matei-
xa. Tot aix tenia la seva arrel ms profunda en els canvis operats durant les dcades anteriors, per en la seva cristallitzaci en un
univers de tensions durant 1976 adquir dinmiques autnomes que noms sexpliquen precisament en lespecificitat del moment.
21
Si tot el procs anterior era necessari per poder arribar a aquella situaci, i en gran part es troba en lorigen de qualsevol compren-
si del perode, no s menys cert que hi ha dinmiques que resultaren absolutament noves dins del rgim franquista.
Un dels canvis importants que es succeren durant aquell curt espai de temps, i la majoria de les vegades oblidat per la historio-
grafia, succe en el terreny de leconomia. Thompson afirmava en un dels seus textos ms lcids que las ideas y los valores estn
situadas en un contexto material, y las necesidades materiales estn situados en un contexto de normas y expectativas (...). Desde
una perspectiva es un modo de produccin, desde otra un modo de vida. De la mateixa manera tota la descripci que hem rea-
litzat dels anys seixanta est inscrita en els canvis en un mode de vida determinat que durant els setanta entrar en crisis i transitar
cap a un de nou. El canvi poltic espanyol coincid en el temps i interactu amb un moment especialment crtic de la histria mun-
dial. A mitjans dels anys setanta lesgotament del model de creixement capitalista, instaurat desprs de la Segona Guerra Mundial,
ja era especialment visible. Potser en aquells moments encara no es percebien totes les conseqncies del canvi que sestava ope-
rant, tanmateix anava ms enll duna conjuntura crtica determinada pels preus del petroli i es movia a lentorn del que Gramsci
distingia com a transformacions econmiques significatives que modifiquen lestructura de la societat i afecten els interessos dam-
plis grups socials. Si les conseqncies daquests canvis operats en el mode de producci, que afectarien al que Thompson ha ano-
menat mode de vida, no havien madurat encara prou com per parlar duna nova societat la qual cosa es comenaria a fer patent
a mitjans dels anys noranta s que condicionaren les actituds dels diversos grups socials durant els anys setanta. Canvis que sen-
carnarien en una realitat social concreta la crisis poltica i que buscarien la seva soluci precisament en aquesta realitat. Res ms,
ni tampoc res menys, que el que el mateix Marx havia afirmat dient que els homes i les dones prenen conscincia en el terreny de
la ideologia i de la poltica de les contradiccions que viuen en la seva realitat material.
Les classes benestants, si ms no les seves avantguardes ideolgiques, comenaren en aquest cas a conceptualitzar duna altra
manera la seva relaci i posici davant del canvi poltic. La conflictivitat obrera havia erosionat la taxa de beneficis i el sistema en
el qual shavia delegat, abandonant qualsevol velletat anterior darticular directament la seva representaci poltica, la defensa dels
interessos de la burgesia es mostrava clarament insuficient per fer front a aquest fenomen. s ms, en els ltims anys del franquis-
me, el rgim es mostrava com un handicap alhora de respondre a aquesta conflictivitat. La crisi de legitimitat del rgim afectava
tamb a un dels seus principals suports socials que patia un greu procs de prdua dhegemonia social i cultural. Els primers efec-
tes de la crisi acabaren de redoblar i esquerdar la relaci entre aquests sectors i el franquisme. Els projectes de superaci de la crisi,
que passaven per la integraci plena a la CEE i la reestructuraci del mercat laboral, noms es podien realitzar des dun poder pol-
tic legitimat socialment. s llavors quan els grups empresarials elaboren una triple estratgia per superar aquesta situaci. En el seu
primer punt feia falta desvincular la conflictivitat laboral de la conflictivitat poltica. s a dir, evitar que sestabls una relaci entre
problema poltic i el control de les relacions laborals, de manera que la fi del rgim no comports la prdua del control empresa-
22
rial sobre les relacions de producci. En aquest sentit, sovintejaren en aquells moments les declaracions de les organitzacions
empresarials dirigides a acceptar el canvi poltic, entenent-lo com a quelcom extern a lmbit laboral. Aquesta primera lnia dac-
tuaci estava complementada, necessriament, per una segona que pretenia articular una organitzaci patronal prpia fora del marc
de lactuaci dels sindicats verticals. Per fer creble la desvinculaci empresarial del rgim ja no era possible seguir mantenint els
canals dorganitzaci i representaci del franquisme. Per, a ms, la conflictivitat obrera feia inservibles els aparells estatals com a
garants de la disciplina laboral i, per tant, tan sols la reorganitzaci patronal era una garantia a curt termini de poder-hi fer front.
Ser, llavors, en aquests anys, quan les velles organitzacions patronals, adormides durant el franquisme, es desvetllin de nou o
sen cren de noves. Tanmateix aquestes dues lnies estratgiques eren en un primer moment reaccions defensives davant un estat
de coses que estaven lluny de controlar. Ambdues eren necessries per sobreviure, sota els seus propis parmetres del que signifi-
cava supervivncia, per no suficients per encaminar-se a reconstruir lhegemonia perduda durant els ltims anys del franquisme,
duna importncia cabdal en els moments en qu necessitaven engegar un profund programa de reformes en el mercat laboral
per tal de sortir de la crisi. Conscients que aix ltim noms era realitzable en democrcia, s a dir que tan sols un govern legtim
socialment era a la llarga capa de realitzar aquestes reformes estructurals, estaven disposats a acceptar el canvi poltic i retirar el
suport social al rgim. Per aquesta opci, lopci democrtica, contenia perills de tipus socialitzador, o que almenys en el seu
imaginari eren conceptualitzats com a tals, que els portava a apostar per dos tipus especfics de soluci democrtica. Externament,
aquesta soluci passava per establir un consens bsic dins la societat i els partits poltics sobre lopci europea. Si el rgim ja no
era capa de garantir els interessos empresarials i aquests empresaris a curt termini tampoc no podien recuperar lhegemonia que
havien tingut histricament, exceptuant letapa republicana, calia de nou buscar en un factor extern lassegurana a la seva prpia
condici. En aquest cas, Europa. Si el que es volia era democrcia, aquesta havia danar lligada al model especfic de la democr-
cia europea: una democrcia parlamentria, que garants la seguretat de la propietat privada. Aix la soluci europea no era en
aquells moments una soluci merament, ni primordialment, econmica, sin poltica. En aquest marc, les crides de les plataformes
patronals a favor de la integraci europea i en contra daquelles actuacions i propostes que no es trobaven en sintonia amb el seu
model poltic, sanaren intensificant durant els ltims mesos del franquisme i els primers de la monarquia. Internament, per, la-
bandonament del franquisme, que era considerat histricament com un rgim positiu malgrat que periclitat, necessitava substituir-
se a partir de poltiques i ideologies legitimades socialment i capaces de generar un nou consens social a lentorn dun programa
conservador. En el cas catal, el cam semblava prou clar: el regionalisme. El regionalisme conservador com a ideologia de recan-
vi comptava amb un fort ascendent dins duna burgesia catalana amb importants continutats histriques amb aquella que havia
propugnat la Catalunya dordre i de seny durant la primera meitat del segle. A ms, la qesti nacional havia estat prestigiada per
la mateixa lluita antifranquista, que lhavia convertit en un signe inequvoc doposici al rgim. Un cert nacionalisme podia fer
aparixer aquestes classes com a democrtiques, podia vestir un projecte de carcter interclassista i, finalment, podia introduir un
programa conservador i restaurar lhegemonia dels valors burgesos en el nou marc democrtic. s llavors quan les entitats patronals
23
recuperen el catal com a llengua ds, just desprs de la mort del dictador, i comencen a apellar a la recuperaci dels valors tra-
dicionals del poble catal el seny, lamor al treball, leuropeisme, etc. Si en un primer moment aquests projectes es veieren abo-
cats al fracs, el cas ms paradigmtic del qual s Concrdia Catalana pilotada per J.A. Samaranch, no s pot negar que a la llarga,
on una proposta conservadora pura no podia triomfar, loperaci fou coronada per lxit.
Per la crisi econmica, interrelacionada amb la crisi poltica, no noms gener una relectura dels projectes socials i poltics de les
classes dirigents econmicament, tamb els sectors populars patiren els canvis induts per la recessi econmica i rellegiren les
seves expectatives poltiques al seu entorn. Les taxes datur que comen a generar la crisi, taxes que ja no seran conjunturals, sin
que tindran un carcter estructural, tot i no ser excessivament altes des de la percepci actual, s que movien a la inquietud social
en dos sentits: era un atur que sinscrivia dins duna societat no preparada per fer-li front administrativament, en el marc dun estat
del benestar pauprrim, i pel qual el rgim no semblava tenir cap mena de resposta. Sn aquestes dues condicions les que pro-
duiran una extensi del temor a latur, de fet ms important que el mateix atur, i li atorgaran una clara dimensi poltica. s per aix
que els moviments socials que es generaren especficament per donar resposta a latur obrer aniran ms enll de la mera demanda
dun lloc de treball, per proposar gestions alternatives de la societat, que a la vegada que donessin soluci a aquest problema redun-
dessin en una millora en el salari social. Propostes que foren recollides pel moviment obrer i finalment assumides pel conjunt de
loposici antifranquista. De fet, si la percepci dun problema greu en les condicions materials de les classes populars es transmut
en solucions poltiques dins dels moviments socials, aquesta percepci no deix tampoc de ser metabolitzada polticament per les
organitzacions antifranquistes. I aquesta metabolitzaci llig la soluci del problema econmic al canvi poltic. Davant de la par-
lisi i ineficcia del govern, en els programes i la propaganda daquestes organitzacions la caiguda del rgim i la instauraci dun
govern provisional donaria soluci a aquests problemes. Si la relaci entre canvi poltic i realitzaci de les aspiracions populars sem-
pre havia estat present, ara aquesta relaci es veuria reforada. s ms, el canvi poltic es convertia de manera alarmant en una
qesti que anava ms enll de les preferncies ideolgiques i sendinsava en la supervivncia i millora dun determinat model de
vida que ara, amb la desaparici de les hores extres, la precarietat per trobar feina i latur, estava en perill.
El perode conegut com a transici poltica, especialment en la seva primera fase, quan encara no estava institucionalitzada, s un
moment relativament extraordinari de la histria del nostre pas. En aquell moment sacumularen tots els canvis operats dins el si
de la societat civil catalana, la mort del dictador i lesgotament dun model de creixement que shavia mantingut prcticament
durant 20 anys inalterable. El moviment obrer i les classes populars posaren en joc els recursos culturals, organitzatius i el reperto-
ri per a lacci collectiva desenvolupats al llarg dels anys seixanta, a la vegada que la burgesia hi oposava els seus propis projec-
tes de transformaci social, per tal de dirimir la gesti de la crisis i la seva prpia soluci. Per aquesta posada en escena, que fa
coincidir el mxim punt de conflictivitat just en el moment en qu el cicle alcista de leconomia sacaba, no es feia en el buit, sin
24
en una realitat concreta determinada pel problema poltic. En aquells moments el moviment obrer, el moviment venal, i en gene-
ral tota la societat civil antifranquista es tens i eclosion en un ascens imparable de la conflictivitat social en els principals centres
urbans del pas, la qual cosa, de fet, els convertia en ingovernables pel mateix rgim. Tanmateix el principal catalitzador de totes
aquestes contradiccions fou el fet biolgic, la mort de Franco.
En aquell moment, la mort del dictador provoc un canvi en lestructura doportunitats poltiques. El desconcert del rgim fou rpi-
dament percebut i la conflictivitat laboral i social es desferm en un calendari clarament poltic que va de novembre de 1975 a juny
de 1976. No es tractava tant dun conflictivitat generada per la prpia convocatria dels partits de loposici, o per la negociaci
de convenis, com per mltiples factors que convergien en una mateixa realitat: locupaci de lespai pblic desafiant el seu control
per part del rgim. En aquest context sescenific una lluita simblica, per tamb real, per saber qui tenia la capacitat de contro-
lar el carrer: si el rgim, que afirmava en paraules de Fraga que el carrer era seu, o loposici. I en aquest context hi hagueren una
srie de conflictes qualitativament diferents que mostraven un possible futur per al pas, si no es produen substancials transforma-
cions poltiques.
La vaga general de Sabadell de febrer de 1976 s un paradigma daquests casos especfics. En el moment del canvi poltic per
excellncia, aquell que afecta al canvi dun rgim, la societat civil alternativa que shavia anat teixint durant els anys seixanta i
setanta aparegu a la llum pblica en forma de vaga general. Era per primer cop una vaga ciutadana, i no una vaga obrera, que
aconsegu imposar de facto unes noves regles de joc llibertat de reuni i expressi, normes democrtiques, etc. i provocar el
collapse del rgim a lmbit local. Lextensi de la societat civil alternativa i la seva capacitat de mobilitzar la majoria de la pobla-
ci es va fer patent aquell moment. Si durant els ltims anys del franquisme la crisi dhegemonia del rgim a lmbit local era pro-
ducte de lextensi de les xarxes socials alternatives, ara serien aquestes mateixes xarxes les que reconstruren un nou consens social
i una nova hegemonia cultural entorn als valors desquerra i populars a la ciutat. El primer cop que la ciutat de Sabadell es repre-
sent a si mateixa lliurament, i no com a producte dactes oficials, ho fu en la forma duna vaga general contra el rgim i aix no
podia deixar de tenir efectes profunds en els esdeveniments. Tanmateix, la vaga de Sabadell era la vaga duna ciutat i no dun pas.
Aquesta fou la seva primera limitaci per acomplir els objectius encaminats a la ruptura poltica. La segona vingu determinada pel
seu carcter: si en la seva forma era una vaga ciutadana, en la seva realitat, qui la impulsava i organitzava era el moviment obrer.
Malgrat que la societat civil antifranquista havia madurat al llarg dels anys, en el seu repertori daccions collectives i en la seva
capacitat organitzativa encara era dependent dun dels seus principals pols dimpulsi: el moviment obrer. s per aix que al
collapse del rgim a lmbit local no segu una substituci dels mecanismes de govern o una clara alternativa poltica. LAssemblea
Democrtica de Sabadell, que estava destinada a dirigir aquest procs, no tenia els mecanismes per fer-ho i, de fet, es vei desbor-
dat per ell.
25
La falta dextensi de les vagues locals i regionals ciutadanes i la falta de maduraci poltica daquesta societat civil alternativa,
explica que la ruptura no es produs tal com molts havien imaginat. Per el que ens interessa aqu s assenyalar que les vagues
locals i regionals de 1976, en un context de conflictivitat generalitzada, feien ingovernable un rgim que es quedava sense alter-
natives poltiques, ms enll de la repressi. I com tamb diu Thompson, muy pocas veces en la historia y en este caso slo por
intervalos cortos una clase dominante ejerce la autoridad por medio de la fuerza militar, o incluso econmica, directa y sin media-
cin. Fou lacci daquestes vagues la que va acabar amb el primer govern de la monarquia i amb qualsevol temptaci dun pro-
jecte ms o menys continuista. El tour de force que sestabl en aquells mesos, crucials pels esdeveniments futurs dels pas, entre el
govern i lesquerra orgnica, en els termes docupaci de lespai pblic, qued simbolitzat no noms per aquestes vagues, sin
tamb pel fet que un dels principals ministres reformistes del rgim, Fraga, fos precisament el que havia de garantir el control de la
vida pblica. El combat no sestablia aix, noms, entre un rgim monoltic i loposici poltica, tamb afectava, i de fet afectava
primordialment, als intents de mantenir el franquisme a partir duna reforma ms o menys profunda.
De fet sestabl un empat tcnic entre les forces de loposici que podien fer ingovernable lEstat, per que no podien oferir un recan-
vi poltic real, i un rgim incapa darticular una alternativa poltica viable a mitj termini, per que encara possea el monopoli de
la violncia que li garantia en ltima instncia la seva supervivncia. En aquest estat de coses, com altres vegades en la histria,
una de les faccions del mateix rgim, des de lautonomia que li donava aquest empat virtual entre les diverses forces en pugna, assu-
m en gran part el programa de loposici amnistia al principi i legalitzaci dels organismes de loposici i corts constituents des-
prs per adoptar una base de legitimitat que permets la seva supervivncia poltica i social en el futur. Aix marc el final duna
fase especialment intensa de la nostra histria i linici de la institucionalitzaci del canvi poltic, on locupaci del carrer, els movi-
ments socials i la mateixa societat civil antifranquista perdien el paper que havien tingut anteriorment i siniciava un fenomen que
ms tard seria conegut com el del desencant. El canvi de fase a Sabadell fou percebut de manera dramtica durant la vaga del metall
de 1976, quan sintent reeditar la vaga general de febrer. Malgrat aquella vaga fou ms complexa i apleg una quantitat de recur-
sos que anteriorment no havien aparegut durant la vaga de febrer, fracass en els seus objectius ltims. El marc poltic havia can-
viat ja radicalment.
Tanmateix el que s important retenir aqu s que el canvi poltic no fou generat per unes elits poltiques del rgim i de loposici
que tenien una imatge clara del que volien abans diniciar-se la transici sin que aquest canvi poltic fou generat per les gents que
decidiren lluitar contra el franquisme i marcaren lagenda poltica sense la qual cap govern podia pretendre sobreviure, i que aquests
canvis no tenen la seva base en el canvi econmic i social generat durant els anys seixanta, sin en les gents que interactuant-hi
aconseguiren establir un model de lluita contra el rgim diferent al que havia fracassat en les dcades anteriors.
26
IV
Walter Benjamin en un text meravells, poc llegit i menys ensenyat, escrit en les hores foscants dun jueu comunista en el Pars cre-
puscular dels anys quaranta, a punt de ser ocupat per les hordes nazis, afirmava: Por cierto, que slo a la humanidad redimida le
cabe por completo en suerte su pasado. Sense caure en aquest extrem benjamini pensar que tan sols una societat sense conflic-
tes de classe podr interpretar el seu passat sense distorsionar-lo o amagar-lo s que creiem que la construcci historiogrfica del
franquisme i la transici, i la construcci social que sen deriva en limaginari collectiu, ha estat realitzada des dun programa-guia
de fons que partia de la base de transferir el protagonisme dels subjectes socials a les elits socials i poltiques. Aquesta transfern-
cia, amb importants conseqncies en el nostre present, ens pot semblar un problema merament acadmic sense ms, per malgrat
que les formulacions intellectuals acurades no es trobin presents en el debat pblic i en les visions del mn de les gents, no podem
oblidar que el sentit com que guia les opinions i accions de les persones es troba integrat tant per elements propis de la via quo-
tidiana com per aquells que subministren els nostres intellectuals orgnics moderns: la TV, els diaris, els mestres, etc. A voltes les
concepcions que provenen de lacadmia es troben barrejades, dhuc contradictriament, amb elements llegats del passat o amb
creences populars ms o menys asistemtiques, per que operen en un sentit real en el nostre present. I si en el mn cientfic, a
la visi dun franquisme i una transici, on els subjectes socials es caracteritzen per la seva absncia, troba una resposta cada cop
ms mplia i poderosa, que a vegades indueix al canvi o a ladaptaci de les posicions tendents a un major conservadorisme, el fil-
tre imposat pels intellectuals orgnics difcilment permeten que aquesta visi alternativa vagi ms enll dels dipsits universita-
ris, la soledat duna edici especialitzada minoritria o lautocensura i moderaci dels resultats finals de la prpia investigaci.
La dualitat entre les investigacions del passat i el que realment es transmet, que s un reflex de la dualitat entre el que realment va
succeir i el record construt que sen t, ha produt en el nostre present una doble reacci dels protagonistes daquell perode, fcil-
ment comprovable en les fonts orals. Els uns, des del convenciment actual que el canvi poltic fou producte no tant dels seus
esforos com de la voluntat dels dirigents poltics i socials, accepten que la seva presncia en aquests canvis fou testimonial, ms
expressi del seu idealisme o bona voluntat que no pas dun protagonisme real; els altres renuncien a tots els canvis poltics que
ells ajudaren a impulsar sota la idea duna gran traci dels lders i el seu propi autoengany. Ambdues posicions sn resultat dun
passat que no es troba recollit en el present, sin s des de la distorsi entre les seves experincies vitals i el discurs pblic sobre
aquestes experincies. En aquest sentit s important que les experincies democrtiques, de les quals Sabadell ns ric, siguin socia-
litzades i debatudes ms enll dels cercles que les visqueren directament. Lexplicaci del nostre passat prxim no pot ser tan sols
un tribut a les seves lluites, ha danar ms enll si no volem viure en un present erigit sobre les cendres del nostre passat. Es trac-
ta, fora de les crregues essencialistes que la nostra poca est lluny dacceptar, dall que Benjamin tamb afirmava en el text abans
citat: Articular histricamente lo pasado no significa conocerlo tal y como verdaderamente ha sido. Significa aduearse de un
27
recuerdo tal y como relumbra en el instante del peligro. El peligro amenaza tanto al patrimonio de la tradicin como a los que lo
reciben. En ambos casos es uno y el mismo: prestarse a ser instrumento de la clase dominante. En toda poca ha de intentarse arran-
car la tradicin al respectivo conformismo que est a punto de subyugarla (...). El don de encender en lo pasado la chispa de la
esperanza slo es inherente al historiador que est penetrado de lo siguiente: tampoco los muertos estarn seguros ante el enemi-
go cuando ste venza. Y este enemigo no ha cesado de vencer.
Xavier Domnech Sampere
28
Sabadellencs
S b
badellencs
d l morts als camps nazisMauthausenAntoni
i M th h A t Aguilar
ill S
SnchezRafael
h R f Berenguer M
MonllorJosep
ll J S
Sendra
d FerrEnric
E i T Toms
UUrpGusenPau Alemany
l Figueras
Figue
i
Venanci
nanci Angls AnglsEugeni Arqus SimRamon Batet PlanasMelcior Caellas MaEsteve Caellas MaJaume Casanelles GenJosep Coll SaperaJosep Domnech Cort
Cortada
Emili
ili Ferrando RossellLloren Gabernet CanetAntoni Hilario PlanellasMari Llonch CasanovasJoaquim Lou RupellsEmili Marqus AracilManuel Mullor Ca
Catal
Pere
e Navarro BielsaSerafn Nieto NietoValent Oliveras VallsPau Pallas AlsinaJaume Paloma MassafretGins Prez GarridoPelegr Porqueras Pelegr
Pele
Josep
ep Rodrguez EscursellFrancisco Sabates EsperanzaFrancisco Sas LlopMiguel Senar BuronRamon Serra GinDaniel Serratosa FitAlexandre Tamarit G
Guiu
ncesc Torner FerrerSalvador Vidal ClaramuntTernbergJosep Prez CoelloAssassinades per la segona PanzerdivisionEmlia Masach (11 anys)Angelina Masach (8 an
Francesc anys)
Sabadellencs
badellencs supervivents dels camps nazis el 8 de maig de 1945Francesc Abad SamperPau Als EscartnGabriel Benedicto AlbalateFlix Calatayud TormoJoan Capellas Faixas
Fa
Andreu
dreu Casbas AguirreConrad Cresp VergsVicens Expsito SerraVicen Garca NegrilloEduard Garrigos i SolerAgust Ibez SolvesJosep Medina SolerCarles Retana V
Valls
Enric
ic Segarra EspinachJaume Subirana FolchMiquel Vial GandiaRamon Vitales CancerSabadellencs afusellats al Camp de la BotaMiquel Calvet RoigEnric Cunill Cald
Calders
Antoni
toni Lpez VivancosPere Ma AlbertAntoni Munill MatarOleguer Masferrer CasanSadurn Nicols AntolinoRamon Nicols Nicolsngel Palanca Brugu
Bruguera
Pere
e Ribas OllPaul Ronce RodrguezNarcs Rossell RabassFrancesc Snchez RodrguezAntoni Serra FilletSabadellencs empresonats a EspanyaJuan Abelln Navarro Franc
Francisco
Abelln
elln SerranoJos Acebes GarcaMiguel Aguilar CasianoPedro Aguitera GarrigaManuel Albaraz MarguinyaJoaqun Alberich FranchSalvador Alberti Sut
S
Pedro
dro Alcobell PonsJos Algu PujolToms Alicart BendichoJos Alimos EscolMara Alonso RabassaPedro Alpez SnchezJuan Altamira SafontMarcial Alvias Pic
Vicente
ente Amez MalariaJuan Amors SanmartnJuan Andrs CuadratJos Anjou CasasGaspar Aragay DeviJoaqun Armengol GarrigaAntonio Ballesta Snchez
Snc
Jos
Barat TornerLorenzo Barbern SolSebastin Barbosa TorrentMiguel Barcons TraveraJos Barcons TarrsPedro Barrioso de la CuestaJos Barrofet Sa
Salas
Juan
n Bar PanBernardo Bartomeu ArbatJulio Batall HernndezDolores Berdecho BeneitoEmilio Berenguera GambsJos Benach EsplugasJos Bernad Hu
Huerta
Pascual
scual Bernat SetIsidro Bertrn CarbonellEulalia Bigas TianaJulia Bigas TianaRamn Bisbal AbadiaDaniel Borrs TornCarmen Borrs TrelisFlix Bracons Regs
Re
Isidro
dro Bras BlanquerFrancisco Bretones MorenoRamn Buils MasanellFlix Busqueta SanmiquelJaime Busquets LlopartMiguel Calaf CuletBautista Calaf Port
P
Manuel
nuel Calzada MuozAntonio Camacho GonzlezJernimo Cmara ValeraJos Canas FonternauJuan Canet BauzFrancisco Capdevila VilamayorAndrs Carb Llid
L
Rafael
ael Carbonell AntolGins Carrasco CrespoCarmen Carreo MotosJos Casas DomnechRamn Casas FornellsJos Castellet RibasEduardo Cervantes CaudalijaJoaqun Cervell Bages
Ba
Julia
a Chantero PenalvaJos Claramunt CreusFlix Climent CascanteMercedes Codina BachMariano Cofreces MuizJaime Coll EscodaCarlos Colominas Ferrer
Fe
Jos
Coln de DiosJess Crdoba FernndezAntonio Corominas SuerMariano Corts PratsVicente Cot AmestoyAntonio Criach VallsAntonio Cruz AsencioRoberto Cuspinera Pla
Planas
Francisco
ncisco Cueto SampietroPedro Cuya BallaraJos Dalmau CodinaMarcial Domnech FerrerJuan Espuoz Sabartsngel Fain PujolSalvador Falc CansDomingo Farrs P
Plans
Juan
n Faura Prezngel Fenoll MarquinaJos Fenoll SotoJos Fernndez CnovasIreno Fernndez GonzlezJos Ferrer SenderGabriel Ferrer TortEnrique Figueras Vials
Vi
Bernab
nab Flores MurciaJaime Fons ForrelladPatrocinio Fontseca CeleminoEleuterio Formentin ValMara Frutos CampilloCelestino Galicia SabanesArturo Gallego Molina
Mo
Jos
Gallifa MuntanerSeveriano Garca DomingoGonzalo Garca FernndezPilar Garca IzquierdoAntonio Garca LpezJuan Garca Rodrguezngel Garca RumiJos Garrido Va
Valera
x Gas PlaAndrs Gen AbadalJos Gen VilaRamn Gener CampmajGregorio Gil Osetengel Gil RoviraJos Gilbert DurnMarcelino Girabau SolJos Girbau Presag
Flix Presaguer
Jos
Giribert DurnJuan Giribert LloberaMara Gispert CollJaime Godayol CodinaMiguel Gmez BentezJos Gmez Gmez Antonio Gonzlez Hernndez
Hernn
o Gonzlez LpezPedro Gonzlez PomaresFrancisco Gonzlez RoblesPedro Gonzlez VerdBenjamn Gonzlez VicenteConcepcin Graells AlcalizRafael Gras Sa
Lino Salls
ncisco Grau RiusAndrs Guerrero MenaMelitn Guiu PorrebnIsidro Gusi Casanovas Flix Gutes SanchoMateo Hernndez SeguraAntonio Hors Celd
Francisco Celdrn
tonio Huguet BuchonatFrancisco Hurtado CarraberoBenito Ibez Cuartero Jaime Illa GubernFlorentina Ins RenPedro Isanda DardallSalvador Jimeno Mu
Antonio Muoz
Jord MontaaBernardino Jordn Garca Juan Junoy PrunsJos Lpez Muoz Cristbal Lanas AlluePilar Laspuertas GonzlezAntonio Laudo Ma
Jos Mateo
into Ledesma Guerra Alfonso Linares GallegoJos Lled Cabongel Llimargas MasAnselmo Llus SendrsRafael Lpez CarpenaJos Lpez LpezJos Lpez Mu
Jacinto Muoz
ael Lpez PrezJos Lpez TenzaCndida Lpez VallsAntonio Lorente JacoboAndrs Lorente GarcaAntonio Losada FiguerasIsidro Lou RepollesRamn Madriguera Be
Rafael Bernat
n Ma AlbertAvenir Marc TomsFranco Marcet Benasco Miguel Mars Claparols Jos Mars VidalJaime Marimn PalancaMiguel Marn BarrnAgustn Marn Belmo
Juan Belmonte
egorio Margalef Snder Ladislao Martn Campos Jos Martnez Bermejo Miguel Martnez Conchillo Manuel Martnez Lucas Alejandro Martnez Sald
Gregorio Saldaa
gencio Martnez Soriano Alfonso Mas Aym Florentina Masafret Juan Jos Massip Piol Ramn Massip Prats Antonio Mata Saperas Francisco Melgarejo Hernn
Fulgencio Hernndez
ncisco Mndez GimenoManuel Mendoza CarrerasJess Miguel GonzlezAbd Mim MorralJuan Miralles OrritAntonio Miramn EscribanoJuan Mitjavila Mar
Francisco Margall
doro Modrejo FrancsJos Moix Devesa Mercedes Mollofr Galimany Vicente Manchon IllnAntonio Morlans LlobetFrancisca Nadal SegarraHiginio Navarro Aba
Teodoro Abadal
Navarro Bernabeu Joaqun Nogueras Pujol Antonio Nouvilas Ballet Jos Olivn Guerri Miguel Oliver Clusa Jos Oliveras Sanmart Baltasar Ortega G
Jos Gmez
Palau CapdevilaGaspar Palau PratManuel Palet BertrnSerrando Palma BentezMiguel Palomares CalatayudRosendo Pamiola TravesetRamn Pardell Estad
Jos Estadella
an Par Falga Jos Parreu Subirana Marina Passarias Montagut Pedro Pay Esquitino Sebastin Peir Aixut Gerardo Pellicer Pellicer Roberto Pera Vallrib
Juan Vallribera
melo Prez GardenasInocencio Prez GnzalezAurora Pi PagsPedro Pineda JoEnrique Piol CalvCelestinoPla MiguelAntonio Plans Queralt Jos Pons Cand
Carmelo Candela
dro Porqueras LenPilar Pueyo SauraAntonio Puigdefbregas MorrosBartolomeo Puigdemont PonsMariano Puigmart PuigmartJos Puijad BertrnToms Quintana P
Pedro Prez
enzo Querol ManpelJoaqun Ramis FarrJos Ramis LozanoRamn Ramos PicSantiago Re BoschRamn Ribas MoreraIgnacio Ribas SantfeliuJoaqun Ribera Face
Lorenzo Faceras
rcelino Rius Cases Anita Rius FulguetCarlos Rodrguez VilardellPo Romeu SaminJacinto Rossell LloberasFrancisco Rovira CasaAntonio Rovira PratsVicente Ruiz Faz
Marcelino
onso Ruiz Lpez Antonio Ruiz Saura Jos Sez Modejar Justina Snchez Navarro Antonio Snchez Castejn Pedro Sanguesa Saguesa Juan Sans Ma
Alfonso Marcet
ncisco Salvador CarbonellAntonio Snchez RubioJos Sanrom RecasensLuis Santamans SallarsDaniel Segarra RamosJos Sender SampietroNarciso Serra Tresse
Francisco Tresserras
oln Serres MuozAntonio Sim BachRamn Sol JuncAntonio Solans CarreresJos Soler BarrachinaElisa Soler BonetJaime Subirana BonetQuiteria Tarrag Case
Antoln Casellas
mn Tasias Alsina Pedro Torrell Garca Baldomero Torrens Baberta Ramn Utesa Sanmart Jos Utrera Moreno Francisco Utrilla Martnez Francisco Valero Gali
Ramn Galindo
ntiago Valero RosFrancisco Vallejo GmezJuan Jos Valls SanchisDomingo Valls VoltJuan Vallverd ForttAntonio Verdaguer Gelis Jos Vidal BisbalPedro Vicente Clave
Santiago Clavellas
e jamn
ja
Benjamn Ca a asaQuirico
Vidal Camarasa Qu co Vila u Julin
a Puig in Vilamaj
maj IIba zJoaqun
Ibarz Joa n Vilas BadaJJos
Jos Vinyals
nyals
ya s Sua a Godofredo
Suana Godo do Vives Bonet Anastasia
Anast a Xucl asJoaqun
uc Torrebadellas
o eba Joaqu Zaragoza
a agoza Ribas
R
29
30
LA REPRESSI
La repressi franquista desprs de la Guerra Civil fou

HORA FOSCANT singularment dura en comparaci amb les dels altres
rgims europeus semblants, el nazi i el feixista itali.
Per cada mort en temps de pau que hi hagu a la
Itlia mussoliniana en el perode comprs entre el
1922 i el 1940, nhi hagu 10.000 a Espanya entre
el 1939 i el 1941; per cada pres que hi hagu a
lAlemanya nazi fins al 1941, hi hagu 30 espanyols
internats en camps de concentraci, batallons de
cstig i presons en els dos anys posteriors a la Guerra
Civil. Noms a la ciutat de Sabadell, sarribaren a
obrir 58.941 fitxes de repressi i de 2.000 a 3.000
persones foren recloses, en una poblaci que en
aquells moments no sobrepassava els 47.000
habitants. La mort, la pres i lexili foren el cam que
hagu de transitar una ciutat tradicionalment
republicana i desquerres.
31
Visita de Louise Michel a Sabadell, 8 de maig de 1941.

Autor desconegut. Arxiu Histric de Sabadell.
HORA FOSCANT
Agent de les SS: Visita de Louise Michel a Sabadell, 8 de maig de 1941.

EL NOU RGIM
Larribada dun nou rgim, inspirat en

els seus homlegs feixistes europeus,
no comport tan sols la mort, l'exili i
el control de les persones que
constituen el tramat associatiu i civil
de la ciutat. Es realitz una veritable
tabula rasa amb el passat, que pretenia
construir una nova comunitat nacional
basada en nous consensos socials i
noves institucions del rgim. Els
treballadors foren espoliats del seu
patrimoni cultural i associatiu, obligats
a sindicar-se en el Sindicat Vertical.
Lensenyament fou depurat de tots
aquells intents de renovaci
pedaggica assajats des de principis
de segle i substituts pel
nacionalcatolicisme. Els noms dels
carrers canviats, les festes prohibides,
regressi total dels drets de les dones
Les representacions pbliques del nou
rgim sexpliquen en lintent de
construir una nova societat de carcter
feixista. Visita oficial de Franco a Sabadell, 27 de gener de 1942.
Arxiu Histric de Sabadell.
32
Jaume Viladoms. Arxiu Histric de Sabadell.
HORA FOSCANT
ELS INTENTS DOPOSICI
Jaume Viladoms Valls, militant del

POUM i de lMSC i reconegut
pedagog, intent durant els anys
quaranta articular una nova oposici:
el 2n Congrs del Moviment Socialista
de Catalunya es va fer al pati de casa
seva. Tanmateix, la desfeta absoluta
de les forces republicanes, la repressi
i el control social feren impossible
larticulaci duna resposta en els
principals centres urbans del pas, i a
Sabadell, com a altres llocs, la
resistncia no pogu anar ms enll
de la prpia casa de cadasc.
33
34
NOVES REALITATS,
NOUS SABADELLENCS
LA IMMIGRACI
Catalunya ha estat sempre terra dimmigrants.

El redreament econmic desprs duna llarga Immigrants a lestaci de Frana. Fotografia SE-GR.
postguerra en els centres industrials del pas, Arxiu Histric de Comissions Obreres de Catalunya.
aix com la fugida duna realitat rural que no

oferia expectatives de futur per als seus pobladors,
portaren milers de persones a ciutats com Poblaci de Sabadell segons el lloc de naixement. 1960
Sabadell. A la llarga, aquest corrent migratori
porta a la refundaci de la ciutat, en un procs Altres Andalusia
de profundes conseqncies culturals, socials, Arag
econmiques i poltiques. Sabadell Castella- N.

Castella- L.
Extremadura
La majoria dels immigrants que arribaren a Mrcia
P. Valenci
Sabadell durant els anys cinquanta i seixanta R. Catalunya 20.108
procedien dAndalusia, on la repressi desprs

de la guerra havia estat singularment forta.
Origen de la poblaci de Sabadell segons naixement. 1981
Aquesta procedncia determin, especialment
en casos com la migraci provinent de la
Altres
provncia de Granada i sobretot de llocs com Andalusia
Guadahortuna, que, si b aquesta migraci tenia

un motiu econmic clar, responia a la globalitat Sabadell Arag
Castella- N.
duna situaci sociopoltica opressora i irrespirable Castella- L.

Extremadura
per a gran part dels seus habitants. Molts Mrcia
P. Valenci
daquests immigrants sincorporaren en poc R. Catalunya
temps a les lluites poltiques i socials contra el

rgim franquista, en un barri on els controls
socials i poltics eren ms relaxats que en els Immigrants al Sabadell de 1981 per perode d'arribada a la ciutat
pobles dorigen.
1921-30
A. de 1921 1931-40
1941-
1971-
1951-
1961-
Elaboraci: Mart Marn Corbera. Font: Juan MACI MERCADER; 100.000 sabadellenses, Ayuntamiento de Sabadell,
Sabadell, 1961; CIDOC; Padrons municipals dhabitants de Catalunya. 1981..., 1986.
35
NOVES REALITATS,
NOUS SABADELLENCS
ELS CANVIS DE LES CULTURES

DEL TREBALL
Els canvis econmics i socials dels anys

seixanta tingueren un dels seus escenaris
centrals en la fbrica. La nova organitzaci
del treball i la introducci del fordisme sn
claus per entendre la configuraci duna
nova classe obrera en el panorama social
de la ciutat. La disciplina laboral, els nous
ritmes, les primes de productivitat, les hores
extres, etc., estimularen laplicaci de convenis
collectius de fbrica i sector que generarien
una dinmica nova en la conflictivitat laboral
del perode.
36
NOVES REALITATS,
NOUS SABADELLENCS
Coves de Sant Oleguer, 1950, aproximadament. Coves de Sant Oleguer. Dona cuinant, 1950 aprox.
Fotografia Ramon Bards. Arxiu Histric de Sabadell. Fotografia Anita Brunet. Arxiu Histric de Sabadell.
ELS BARRIS
Larribada de nous sabadellencs a la

ciutat es realitz en principi sense cap
planificaci dels nous barris i de les seves
necessitats socials. Molts daquests
suburbis els hagueren de fer els nouvinguts
amb les seves prpies mans, alant les
cases a les nits perqu no poguessin ser
tirades a terra lendem pels representants
del rgim a la localitat, i en molts casos
shagu de recrrer a anar a viure,
pagant, a les insalubres coves de Sant
Oleguer. Amb el pas del temps, iniciatives
com VISASA, impulsada per la patronal
local, a lObra Sindical del Hogar, anaren Un casament a Ca nOriac, Sabadell, 1955.
Fotografia Vlchez. Arxiu Histric de Sabadell.
Polgon dEspronceda, en construcci, 1963-1965.
suplint dalguna manera aquestes

mancances amb els barris de nova
construcci. Anys de lluites de barris
autoconstruts per millorar la seva situaci
acabaren generant una forta identitat de
comunitat davant la falta de poltiques
del rgim per articular les noves necessitats
socials.
37
38
GRANS
PETITS
CANVIS
UNA NOVA MILITNCIA
Laparici de nous barris, on es trencaven

els sistemes de control social tradicionals
de les poblacions dorigen, va permetre
el renaixement de la militncia poltica i
social antifranquista a mitjans anys
cinquanta i inici dels anys seixanta. Alhora,
noves generacions provinents dels sectors
tradicionals de la ciutat, que havien viscut
els inicis de la conflictivitat estudiantil o
havien reaccionat davant la nova
problemtica social, tamb sincorporaven
a la militncia antifranquista. En aquest
context, el treball en com, per primera
vegada, de sabadellencs dorigen i
sabadellencs de dest per un dem millor
va produir un creixement de les
organitzacions poltiques i socials
compromeses amb la transformaci social,
malgrat la illegalitat a qu les
condemnava el rgim, desprs
danys dostracisme de loposici.
39
PETITS GRANS CANVIS

Francisco Morante Marn
Francisco Martnez Madrid
Wenceslao Carrasco Leiva
DETINGUTS L11 DE SETEMBRE Jos Antonio Mateo Bizueta
DE 1968
Placido Exposito Higueras
El gruix de la nova militncia poltica i social
que lluitava per les llibertats socials, poltiques Jos Rodrguez Snchez
i nacionals de Catalunya procedia, malgrat la
participaci de les noves generacions de Pablo Ortega Carmona
sabadellencs pertanyents als sectors tradicionals
de la ciutat, dels nous sabadellencs. El fet que Santos Bravo Gutirrez
fossin precisament aquests els que encapalaven Francisco Martn Gonzlez
la majoria de lluites va permetre refundar la
identitat ciutadana de Sabadell, ms enll dels Jos Fernndez Jimnez
diferents barris, i oposada a tot all que
representava el rgim. Manuel Morante Marn
Joaquin Zamoro Tejada
Jos Bravo lvarez
Francisco Aguilar Murillo
Francisco lvarez Martnez
Victoriano Albarca Lindo
40
Informe Jos Burrull Bonastr a Govern Civil del 30

de setembre de 1968.
Alvaro Garca Trabanca
Vicente Castellanos Snchez
Francesc Golafre Bofarull
Antonio Martnez Galera
Maria Rosa Ribell Boada
Francisco Ortz Nez
Francesc Vila Jove
Carles Gumbau Gimeno
Josep M. Roviralta Ferrer
Nuria Ribell Boada
PETITS GRANS CANVIS

Ramon Ruaix Muntaner
Carta de Jos Burrull Bonastr Nuevas acciones

subversivas en Sabadell. Localizacin de activistas,
L1 de maig de 1968 havien estat detinguts: al Govern Civil del 12 de setembre de 1969
J.M. Borri Mestres. Sacerdot de Torre Romeu

Andrs M. Vila Tintore. Sacerdot de Torre Romeu
Eduard Forns Gili. Sacerdot de Can Oriac
J.M. Canals Lamiel. Sacerdot de Campoamor
Enrique Roig Sansegundo. Seminarista Campoamor
Llus Casanoves Riera. Seminarista Campoamor
Joaquim Roca Lluverol. Sacerdot de Can Rull
Joaquim Brustenga Miquel. Sacerdot de Les Termes
Carta de Jos Burrull Bonastre al Govern Civil del

14 dabril de 1969
AUGMENT DE LA REPRESSI,
Durant el 1969 la policia ja no detingu a ms
ciutadans de Sabadell, reconeixent que ja no tenien
coneixement dels activites que quedaven en llibertat
desprs de 118 detencions en menys de dos anys.
AUGMENT DE LA MILITNCIA Labril de 1969 foren detinguts:
Antoni Farrs Sabater

Marcel Golafre Borfarull
Al llarg de la segona meitat dels anys

seixanta, les noves militncies,
indissolublement lligades a laparici
de nous moviments socials, visqueren
un creixement exponencial de persones
i sigles. Aix va fer que loposici tingus
ms influncia i ms capacitat dacci
en aquest perode, al mateix temps que
el rgim noms trobava com a resposta
la detenci, la tortura i lempresonament
dels nous militants en el seu intent
daturar una contestaci social creixent.
Lany 1967 la repressi sinici a partir

dels violents enfrontaments viscuts l1
de Maig a Ca nOriac, i continu a un
ritme ininterromput fins a lestat
dexcepci de 1969. Tanmateix, malgrat
que segons les autoritats locals cada
detenci era lltima, es comen a
produir un fenomen de substituci que
feia inviables els intents del rgim per
desarticular loposici. Militants cada
cop ms joves anaven prenent el relleu
dels caiguts, i shi anaven incorporant
dhuc ciutadans del mateix casc histric
de la ciutat. La visualitzaci duna
repressi cada cop ms arbitrria
generava actituds de solidaritat amb
loposici antifranquista, que ajudaven
a mantenir-la, tant pel que fa a la seva
capacitat dinfluncia com en el suport
material.
41
42
Por las gestiones practicadas se ha venido en

conocimiento, de que en un principio enlaces
sindicales intentaron reunirse en el Bar Novedades
para fundar las Comisiones Obreras de Sabadell
() pero el propietario del local, al ver que se
reunan muchas personas, les invita a desalojar el
ELS MOVIMENTS local, cosa que hicieron inmediatamente, dirigindose
al campo de aviacin donde se realizaba el final de
la vuelta area de Catalua.
SOCIALS PRENEN (Informaci de la Guardia Civil del 22 doctubre de 1966.
Primera notcia que es t de les CCOO a Sabadell)
LA PARAULA
EL NAIXEMENT DE LES CCOO
A loctubre del 1966, en el marc duna

tmida i ben aviat interrompuda obertura
de les eleccions sindicals daquell any,
nasqueren pblicament les Comissions
Obreres a Sabadell. La conjunci de la
nova militncia i les possibilitats que
obrien les eleccions sindicals portaren
aix a laparici del primer moviment
sociopoltic doposici al rgim. El seu
carcter pblic, obert a tothom, i la seva
clara vocaci de conquistar espais de
llibertat al rgim, significaren un viratge
de tota lestratgia que loposici
antifranquista havia anat seguint fins
llavors. Es pass de la foscor de la
clandestinitat a la voluntat constant i
sostinguda de treballar a la llum del dia.
43
ELS MOVIMENTS
SOCIALS PRENEN
LA PARAULA
LAPARICI DUN NOU

MOVIMENT OBRER
Laparici de les Comissions Obreres,

formades per militants poltics i
sindicals de diverses procedncies
ideolgiques, preludi el naixement
al llarg dels anys seixanta dun
moviment obrer robust. Fbriques
com Unitat Hermtica i ASEA/CES
foren els principals referents daquest
moviment obrer que teixia una llarga
xarxa de solidaritats entre els diferents
sectors de la classe obrera i ms
enll. Fou des daquesta realitat que
Solidaritat dobrers
es pogueren comenar a plantejar de Catalunya
lluites pels convenis locals dels
diferents sectors de la producci i
millorar les condicions de la classe
obrera de la ciutat. De la mateixa
manera, amb la seva lluita constant
i pblica per redefinir all que era
possible de fer sota el franquisme,
el moviment obrer tamb ajud a
posar les condicions perqu
apareguessin altres moviments socials
a la ciutat.
44
ELS MOVIMENTS
SOCIALS PRENEN
LA PARAULA
EL MOVIMENT VENAL
Si el moviment obrer fou indubtablement

el subjecte poltic ms important de la
ciutat durant els anys seixanta i setanta,
el moviment venal t un paper central
en la difusi i larticulaci de
lantifranquisme ciutad. El seu
arrelament en lespai urb implic en
les seves lluites diversos sectors socials
de la ciutat. Al mateix temps, proposava
alternatives concretes al rgim en la
gesti de la vida social (urbanisme,
sanitat, ensenyament, condicions de
vida, etc.), que dotaven loposici dun
contingut programtic global. Als anys
setanta, en conflictes com els de la
Gran Via, la seva lluita acab aportant
nous referents didentitat ciutadana que
anaven ms enll dels barris, en un
nou imaginari que conformava una
c i u t a t p o p u l a r, d e s q u e r r e s i
antifranquista.
45
ELS MOVIMENTS
SOCIALSPRENEN
LA PARAULA
QU SIGNIFICAREN ELS
MOVIMENTS SOCIALS?
El moviment obrer, el moviment venal,
el moviment estudiantil, el moviment de
dones i en general els conflictes en
lensenyament i la sanitat, que
eclosionaren durant els anys seixanta i
arribaren a la seva plenitud durant els
setanta, aconseguiren redefinir el perfil
de la societat del seu temps. La seva
aparici comport el canvi en les
possibilitats de la participaci i lacci
poltica sota el franquisme, i la seva
erosi constant. En aquesta dinmica, el
rgim acab perdent el control de lespai
pblic i la capacitat de donar resposta
a les creixents demandes plantejades,
enrocat en posicions bsicament
repressives.
46
LEMERGNCIA
DUNA NOVA
SOCIETAT CIVIL
EL COMPROMS DE LES ENTITATS
Si durant els anys seixanta aparegu una nova

militncia lligada als moviments socials emergents,
al llarg dels setanta aquesta mateixa nova
generaci an assumint llocs de responsabilitat
en el tramat associatiu de la ciutat. Durant aquests
anys, la repressi i les propostes ms agressives
del rgim local trobaren la resposta decidida de
la societat civil sabadellenca, per exemple en
afers com la Gran Via, la Residncia Albada o
les peticions ms poltiques de llibertat, amnistia
i estatut dautonomia, recollides des del 1974 per
lAssemblea Democrtica de Sabadell (representant
local de l'Assemblea de Catalunya). El comproms
que anaren agafant la majoria daquestes entitats
an tenyint la ciutat dun color diferent i pos
cada cop ms dificultats perqu el rgim trobs
suport i consens social a lentorn de les seves
propostes.
47
LEMERGNCIA
DUNA NOVA
SOCIETAT CIVIL
EL NAIXEMENT DUNA NOVA

XARXA DINFORMACI
Una de les claus del canvi als anys setanta va
ser lextensi duna xarxa dinformaci alternativa
a loficial. Aquest canvi es comen a gestar
grcies a laparici de revistes com Can Oriach,
als seixanta, i TS, als setanta, i acab afectant
les informacions locals dels principals diaris del
pas, com Tele/eXprs o Mundo Diario. El canvi
en la xarxa de comunicaci social implic el
naixement duna incipient opini pblica
democrtica, laparici dun espai meditic per
a la mateixa oposici i el creixement de les
dificultats del rgim local per donar explicacions
pbliques i oferir informaci transparent sobre
les seves actuacions.
48
Collectiu de la Sala Tres de l'Acadmia de Belles Arts de Sabadell, 1974.

Museu d'Art de Sabadell.
LEMERGNCIA
DUNA NOVA
SOCIETAT CIVIL
NOUS CORRENTS ARTSTICS
Sabadell, durant els anys setanta, sestava

convertint en una ciutat referent en les
lluites socials, en la participaci
ciutadana, en larrelament de la seva
realitat associativa. Aquest magma de
canvis i innovacions, en els diferents
mbits ciutadans, constitua una realitat
rica i plural, que tingu tamb en la
innovaci artstica i cultural una de les
mximes expressions de la recerca duna
nova poca. De fet, Sabadell arrib a
erigir-se en un centre davantguarda a
nivell europeu, sobretot dins els corrents
de lart conceptual, amb experincies
com la de la Sala Tres. Els canvis
econmics, socials i poltics tingueren el
seu correlat en el camp duna cultura
que buscava noves esttiques i formes
de transmissi compromeses amb el seu
temps.
49
LEMERGNCIA
DUNA NOVA
SOCIETAT CIVIL
EL CAS DE LA RESIDNCIA ALBADA
El cas de la residncia Albada, cap al final del

perode franquista, fou tot un smbol de lisolament
de lAjuntament en les acaballes del rgim.
Lacomiadament dun grup deducadors
pedaggicament renovadors port a la
mobilitzaci de les entitats ciutadanes contra
lactuaci municipal fins a extrems llavors
insospitats. LAjuntament, que es person en el
judici pels acomiadaments en la figura del mateix
alcalde, es trob amb una mplia cobertura
informativa dels esdeveniments i davant dun
judici en el qual loposici tingu loportunitat,
mitjanant els advocats, de mostrar la seva
incapacitat poltica. En aquests moments, el
projecte social i cultural del franquisme es trobava
en una greu crisi dhegemonia, que
ben aviat tingu conseqncies poltiques.
50
LAVAGA
GENERAL
Campanya contra l'alcalde Burrull, gener de 1976.
AMNISTIA I AJUNTAMENTS
DEMOCRTICS
Desprs de la mort del dictador, el 20 de

novembre de 1975, els dos principals
contenciosos de loposici es posaren en
joc amb tota la seva fora: lamnistia i la 26 de febrer de 1976. Vaga general de Sabadell.
democrcia. Sentrellaaren a Sabadell de
manera indissoluble durant els mesos de
desembre, gener i febrer, quan la campanya
perqu lAjuntament assums la demanda
mpliament sentida de lamnistia poltica,
impulsada per 34 entitats de la ciutat,
desemboc en els greus incidents del ple
municipal del 30 de desembre de 1975. A
partir daquell moment, la campanya que
havien llanat les associacions de vens per
la dimissi de lAjuntament i la celebraci Vaga general,1976.
deleccions democrtiques tingu un ampli Autor desconegut.
ress a la ciutat: es van recollir ms de

8.000 firmes en tan sols dues setmanes.
51
Manifestaci escolar. 12 febrer 1976. Plaa Marcet.

Autor desconetgut. Arxiu Histric de Sabadell
LAVAGA
GENERAL
LA POLICIA HA PEGAT ALS NENS!
El 13 de febrer de 1976, en el marc duna

manifestaci per lensenyament pblic de
carcter ldic i festiu, amb una gran presncia
dinfants, la policia carreg durament contra
els nens, ensenyants, mares i pares concentrats
al centre. Resultat: uns quants nens ferits i la
convocatria duna gran manifestaci de
repulsa per al 19 de febrer. Lluny dapaivagar-
se els nims, en aquesta segona manifestaci
les crregues policials foren duna
contundncia sense precedents. Hi hagu
altra vegada uns quants ferits, aquest cop de
carcter greu, entre els quals hi havia David
Wilson amb seqeles que finalment li
provocarien la mort temps desprs, Andrs
Quero Almansa, ngel Redondo Castao i,
en estat molt greu, el secretari del jurat de la
Unitat Hermtica. Aquella mateixa nit, la UH
atur les mquines. Aix comen la vaga
general de Sabadell.
52
Vaga general. Inici de la manifestaci al C/ Lacy.

4 de gener Assemblea a la Parrquia de Sant Oleguer. LAssemblea Democrtica de

Sabadell i les Associacions de Vens decideixen iniciar una campanya de
recollida de firmes per la dimissi del consistori.
16 de gener-19 de gener Aturs i manifestacions dels treballadors de la banca a la ciutat.
18 de gener Es recullen 8.117 firmes per la dimissi del consistori.
21 de gener Concentraci per lentrega de firmes per la dimissi del consistori dissolta per
LAVAGA la policia.
23 de gener Comencen les vagues a lensenyament.

GENERAL 30 de gener Comena la vaga general al Baix Llobregat.
12 de febrer Diverses manifestacions dissoltes a la ciutat per lentrega de firmes demanant

la dimissi del consistori. Finalment una comissi pot arribar fins lajuntament
i entregar les firmes.
13 de febrer Manifestaci per lensenyament pblic que acab amb tres nens ferits per la
policia. Els segents dies assemblea a la Parrquia de Sant Flix que convoca
Vaga general. Concentraci al Pavell d'Esports.
Autor: Pere Farran. Arxiu Histric de Sabadell. una manifestaci de repulsa pel dia 19 de febrer.
15 de febrer Assemblea de CCOO que demana la vaga pel dia 19 de febrer contra la
repressi als infants.
DE QUI ERA EL CARRER? LA VAGA 16 de febrer
17 de febrer
Comena la vaga dels estudiants.
Comena la vaga del sector de la construcci a Sabadell.

GENERAL 18 de febrer Comena la vaga del sector txtil.
19 de febrer Manifestaci de 6.000 persones pel centre de la ciutat. Ferits greus.
20 de febrer A primera hora la Unitat Hermtica comena la vaga que va paralitzant totes
La vaga general de Sabadell, en un context les indstries de la ciutat. Assemblea a lesglsia de Ca nOriac que convoca
vaga general pel 23 de febrer contra la repressi, per la dimissi del consistori,
duna extraordinria conflictivitat social i lamnistia i la democrcia.
poltica al pas, segons fonts oficials arrib 22 de febrer Assemblea de 500 representants de CCOO, USO, COA i delegacions de
comerciants a lermita de Sant Juli per preparar la vaga general.
a afectar unes 45.000 persones i comport 23 de febrer Vaga a gaireb tota la indstria, comeros de barri, instituts i escoles de la
una veritable ruptura en lmbit local. Desprs Vaga general. Concentraci a les pistes d'atletisme de Sabadell.
Autor: Pere Farran. Arxiu Histric de Sabadell.
ciutat. Es crea la Comissi dInterramos per negociar. Detenci de treballadors
que participaven en els piquets de vaga.
danys de lluites clandestines i de control 24 de febrer Extensi de la vaga a bars, comeros del centre, forns de pa, taxis i autobusos.
Manifestacions a la UAB, Cerdanyola, Sant Cugat, Barber i Poliny
franquista a la ciutat, la vaga va representar
25 de febrer Televisi Espanyola reconeix 45.000 treballadors en vaga. Assemblea duns
la possibilitat de la sortida a la llum pblica 6.000 treballadors al Pavell dEsports de la ciutat. Es decideix que la vaga
no acabar fins que siguin alliberats els detinguts.
dun teixit social emergent antifranquista i 26 de febrer Llargues marxes de treballadors es dirigeixen cap a les pistes datletisme, on
progressista, que per primer cop es pogu es realitza una gran assemblea de 30.000 persones. A la tarda vuit dels onze
detinguts arriben a les pistes datletisme, la resta ser alliberada ms tard.
expressar lliurement. Daltra banda, 27 de febrer Sacaba la vaga general. Lalcalde abandona lalcaldia i s substitut per un
comport la dimissi de fet de lalcalde, la alcalde provisional.
inutilitzaci del Sindicat Vertical i linici del

cam cap a la democrcia a la ciutat. Fou
lexpressi que sacabava tot un perode i
se niniciava un de nou.
53
54
Paco Morante, assemblea a Cornell pel conveni del metall de Sabadell.

Arxiu Histric de Comissions Obreres de Catalunya.
LA VAGA
DEL METALL
Vaga del metall, setembre/octubre de 1976.
Foto autor desconegut. Arxiu Histric de Sabadell.
LA VAGA DEL METALL
Desprs de la vaga general i de laprovaci

del primer decret de lamnistia per part del : Vaga del metall, setembre/octubre de 1976. Esglsia de Ca n'Oriac.
primer govern Surez, Sabadell visqu una
segona gran vaga. Al setembre de 1976
sinici la vaga del metall, que dur
prcticament un mes i que provoc la prdua
d1.911.000 hores de feina. Fou ms intensa,
profunda i complexa que la vaga del febrer,
i la movia una clara voluntat danar ms enll
en la definici dels continguts socials de la
nova democrcia. Tanmateix, i tot i la solidaritat
que va generar, la seva capacitat de resistncia
acab amb la derrota parcial daquells que : Vaga del metall, setembre/octubre de 1976.
lhavien impulsada. Tamb en aquells primers
moments es comenaren a anunciar els lmits
del nou sistema poltic.
55
56
Vaig examinar totes aquestes coses, i com els homes lluiten i perden la batalla, i la cosa per la qual havien lluitat t lloc
malgrat la seva derrota, i quan arriba resulta ser diferent dall que ells es proposaven, i altres homes han de lluitar per all
que ells es proposaven sota un altre nom.
William Morris, The dream of John Ball, 1886.
57
58
CRONOLOGIA BSICA
DEL MOVIMENT OBRER I DE LANTIFRANQUISME A SABADELL (1959-1976)
Amb aquesta cronologia pretenem oferir elements de guia i de comprensi del que fou loposici antifranquista a Sabadell.
Tanmateix som conscients que faltaran moltes dates importants i que hi ha ms del que ens hem deixat que no pas del que hi hem
posat. Esperem que la cronologia pugui ser completada per totes les persones que ho van viure i coneixen el que realment era impor-
tant. s per aix que us convidem a millorar-la i completar-la a la pgina web daquest projecte de recuperaci de la memria
democrtica de Sabadell.
1959
- 25 de maig: els militants del Partit Socialista Unificat de Catalunya de Sabadell Mena i Juan Milln sn detinguts a Barcelona.
- 18 juny: detenci d11 membres del PSUC de Sabadell de resultes de la convocatria de la vaga nacional pacfica. Entre ells,
Josep Moix Devesa, el Moixet, Joan Ruiz, Ins Lazcano, Josep Noguera, Francesc Pars, Pere Sol, Pere Vilargunt, Manuel Alfonso,
Antoni Ortiz, Vicens Cornel i Antoni Colet. Els cauen penes de fins a 20 anys de pres.
1960
- Es funda lescola de JM Plans, militant del PSUC, al carrer Sant Quirze. Hi faran el batxillerat nois i noies de classe obrera i dall
es crearan escoles obreres de barri, on simpartiran xerrades i cursets.
- Gener: es legalitza una primera agrupaci de vens a Arroahona-Merinals.
- 24 de gener: apareixen quinze pintades demanant que marxi el director de La Vanguardia, pel seu anticatalanisme confs. Foren
realitzades per Manel Pags, Alfred Cunill, Miquel Arnau i Pere Ma.
1962
- 15 de maig: conflictes laborals a la Fundicin Sunyer i a la fbrica Marcet. Participaci del Front Obrer de Catalunya (FOC) en
els conflictes. El FOC arribava aquest mateix any a Sabadell de la m de Jess Salvador, Felip Fernndez, conegut com el obrero,
i Josep Maria Claps.
59
- Desembre: detencions en el PSUC de Sabadell. Entre els detinguts es troba el secretari local, Joan Tena Folch.
1964
- Es legalitza lAssociaci de Vens de Ca nOriac. Vaga a la Fundicin Buenavista.
- 2 de maig: boicot als autobusos per lestat dels transports pblics que els treballadors dels suburbis han dutilitzar dia a dia. Sn
detinguts Norbert Orobitg Carn, Domnec Ferrer, lvaro Garca Trabanca, Simn Saura, Pompili Avellaneda, J. Moles... fins a un
total de trenta. El vicari de la Creu Alta, Antoni Totosaus Revents, membre de lHOAC, fou destitut de resultes daquest fets. Les
organitzacions antifranquistes que havien organitzat el boicot FOC, PSUC, JOC i HOAC entren en crisi.
- 15 de juny: sis fbriques txtils de Sabadell en baix rendiment pel conveni del sector.
1965
- 2 de novembre: el treballador de lODAG, Andrs Zamora Color, fou sancionat per baix rendiment. Noranta treballadors de
lempresa es declaren en vaga de braos caiguts durant dues hores. El treballador s readms sense cap mena de sanci.
- 24 de novembre: es produeix un atur total en el personal de tallers de lODAG en demanda dun augment salarial del 15 %.
- 7 de desembre: la direcci empresarial de lODAG accepta laugment salarial que reivindicaven els treballadors.
1966
- Abril: neix la revista Can Oriach. Promoguda per lAssociaci de Vens de Ca nOriac, anir ms enll duna revista portaveu del
moviment venal del barri, per donar cabuda a informacions de tots els barris i, en general, a loposici antifranquista de la ciutat.
- 15 de maig: els treballadors de lODAG es declaren en vaga a causa de laugment de les hores extres, els ritmes i les condicions
salarials.
- 21 de maig: la direcci empresarial de lODAG acomiada tots els treballadors en vaga.
60
- 26 de maig: la vaga a lODAG acaba amb lacomiadament dels 7 treballadors considerats els dirigents de la protesta.
- Juliol: aturs coordinats a ASEA/CES, Sagrera i DESDEU i aturades a peu de mquina a gaireb tot el ram del metall. Es reivindi-
cava el cobrament de la paga extra del 18 de juliol, que inicialment sels havia negat. Finalment s concedida.
- 8 de setembre: el Comit Local del PSUC crida a la participaci dels treballadors i treballadores en les eleccions sindicals.
Lenlla amb el Comit Central, per tal de coordinar la campanya per les eleccions sindicals de Sabadell, fou Cipriano Garca, de
Terrassa. Els principals responsables de Sabadell foren Francisco Morales, Ramn Fernndez i Gins Fernndez.
- Octubre: se celebren les eleccions sindicals amb importants victries de les candidatures no oficials, representades per la gent
del PSUC, la USO, la JOC i lHOAC. En el cas del metall, les candidatures de loposici aconsegueixen 33 del 36 delegats que esta-
ven en joc. Tan sols un 15 % dels delegats anteriors foren reelegits i la participaci electoral va ser dun 85 %. Les autoritats de
Barcelona ordenen investigar els antecedents dels nous enllaos i jurats.
- 2 doctubre: la candidatura que tenia el suport de lHOAC aconsegu el 70 % dels llocs de la Junta Social del metall del Sindicato
Vertical.
- 13 doctubre: la negociaci del conveni collectiu de la llana de Sabadell i Terrassa, iniciada el 10 de juny de 1966, que afec-
ta 1617 empreses i 45.932 treballadors, queda en via morta.
- 16 doctubre: es realitza un primer intent, fallit, per fundar les CCOO a Sabadell. Un centenar de persones es reuneixen al Camp
dAviaci de Sabadell, on en aquells moments sestava realitzant el final de la volta rea de Catalunya. Davant de la impossibilitat
de realitzar lacte previst, en una reuni posterior al bar Novedades, es decideix convocar lassemblea fundacional a la font de Can
Rull per al 23 doctubre.
- 18 doctubre: irregularitats en el procs electoral de Marcet S.A. Shavien delegir 16 enllaos i se nelegiren 36 per poder inclou-
re els enllaos prxims a lempresa. Entre ells Ramon Navarro Bernaveu, president del Sindicat Txtil local.
- 23 doctubre: es funden a Can Rull les Comissions Obreres de Sabadell, en una assemblea de 40-50 persones. Hi estan repre-
sentades les principals fbriques i rams de la ciutat. La composici sociopoltica passa per la gent del PSUC, lHOAC, la JOC, USO,
FOC, PC m-l, etc. Es decideix que la nova organitzaci tindr un carcter laboral i es tria una coordinadora formada, entre daltres,
61
per Gernimo Vzquez Rey, lvaro Garca Trabanca, Antonia Romagosa, Antoni Farrs, Ramn Fernndez, Jos Lara, Antonio
Gonzlez Merino, Gins Fernndez, Juan Snchez, Pedro Ojeda, Juan Vera, Manuel Tanco Torrado.
- Finals de novembre: es realitza la segona assemblea de CCOO de Sabadell a un local de la parrquia de Ca nOriac, amb las-
sistncia duns 100 treballadors.
- Primera quinzena de desembre: tercera assemblea de les CCOO de Sabadell, amb assistncia duns 300 treballadors. La poli-
cia secreta es troba dins de la mateixa assemblea, que ha estat prohibida per les autoritats. Tanmateix, la parrquia permet fer-la. Es
decideix que la prxima convocatria sigui als Salesians de Sabadell, i es convoca pblicament.
- 14 de desembre: referndum de la Llei orgnica, que ha dapuntalar el sistema constitucional franquista. Les organitzacions de
loposici fan una crida per al boicot.
- 24 de desembre: el rector dels Salesians s avisat per la policia que, si permet la realitzaci de lassemblea de CCOO el dia 26,
hi intervindran. El rector ho comunica als organitzadors.
- 25 de desembre: la coordinadora de les Comissions Obreres de Sabadell avisa els advocats Albert Fina i Montserrat Avils que,
en cas de detenci, necessitaran de la seva cobertura jurdica.
- 26 de desembre: sestableix un gran dispositiu policial als voltants dels Salesians per tal devitar lassemblea de Comissions
Obreres de Sabadell. Malgrat els intents de Gernimo Vzquez Rey i Gins Fernndez per negociar amb la policia, les crregues
policials dispersen la gent. Aquell dia i els posteriors seran detinguts: Gernimo Vzquez Rey, ngel Rozas Serrano, ngel Abad
Silvestre, Toms Chicharro Moreno, Pedro Hernndez Gimeno, Ramn Fernndez Gimnez, Juan Milln Martnez, Antonio Grau
Cocera, Antoni Farrs Sabater, Manuel Tanco Torrado, Juan Gonzlez Merino, Gernimo Caballero Ferrer, Jos Lara Aranda, Juan
Vera Gmez, M. Antonia Romagosa Vila, Ignacio Ubierna Domnguez, Domingo Caas Snchez, Gins Frnandez Prez. A partir
daquell moment les reunions de Comissions Obreres es clandestinitzen.
1967
- 24 de gener: concentraci convocada per les CCOO de Sabadell per fer pressi pel conveni metallrgic davant dels locals del
Sindicato Vertical. Foren rebuts a la sala dactes del sindicat, en qu entraren uns 400 treballadors.
62
- 13 de febrer: a la UH sacorda un augment de l11, el 12, el 13, el 14 i el 15 %, en sentit invers als salaris. El conveni metallr-
gic resta aturat.
- 14 de febrer: aturada duna hora dels treballadors de lODAG pel conveni. Demanaven 1.300 ptes. daugment lineal i la no-
contractaci de 125 obrers per realitzar hores extres. Detenci del treballador de lODAG, Ramn Fernndez Gimnez per la seva
participaci en una reuni de les CCOO a La Salle de Barcelona. Saprova el conveni collectiu de les indstries llaneres de Sabadell
i Terrassa. Aturada a peu de mquina dels 160 treballadors de Clima Roca, per la roba de feina.
- 16 de febrer: atur de 20 minuts de 400 treballadors de Roca per laugment de salaris.
- 18 de febrer: reuni al Sindicato Vertical de representants de lODAG per negociar el conveni dempresa. Al mateix moment
concentraci de treballadors dels diferents rams.
- 21 de febrer: en la negociaci del conveni del metall sofereix el 7 % daugment salarial, i la Secci Social del Sindicato Vertical
trenca la negociaci.
- 26 de febrer: intent de cremar lempresa ODAG.
- 16 de mar: el Tribunal Suprem declara les CCOO illegals.
- Primavera: creaci de la Comissi Obrera Nacional de Catalunya.
- 1 de maig: se celebra el Primer de Maig a Sant Juli. Una manifestaci transcorre per Ca nOriac. Hi ha forts enfrontaments amb
la policia i alguns manifestants samaguen a lesglsia de Ca nOriac. El bisbat accedeix a lentrada de la policia a lesglsia. De
resultes dels fets sn detinguts Andrs Martnez Ojeda, Gernimo Vzquez Rey, Manuel Snchez Marn i Juan Zapata.
- Maig: tercera i quarta concentraci de CCOO davant del Sindicato Vertical. Es reuneixen ms de 3.000 persones demanant la
llibertat dels detinguts, a la vegada que es recullen firmes. Dos dies desprs els detinguts sn alliberats en espera de judici.
- 10 dagost: sha arribat al laude del metall, que afecta 12.782 treballadors, de 531 empreses, dictat per la Delegaci Provincial
de Treball. Implica un 30 % daugment salarial.
63
- Setembre: fundaci de les Comissions Obreres Juvenils (COJ) a Sabadell.
- Octubre: a partir daquesta data, les concentracions de les CCOO al Sindicato Vertical de Sabadell ja no sn rebudes pels jerar-
ques sindicals. De maig fins a octubre shan recollit 418.585 ptes. per als presos.
- 8 de novembre: es firma el conveni de lODAG.
- Novembre: suspensi de la negociaci collectiva i es decreta la congelaci salarial, que afectar tot el 1968.
1968
- 7 de gener: assemblea de CCOO al costat del Ferran Casablanques, dirigida per Manuel Justicia Molina. En aquesta reuni es
fu una valoraci de lactuaci de les CCOO fins llavors. Sestableixen els segents objectius per al 1968: 1) ampliaci i consoli-
daci de les CCOO a les empreses; 2) la creaci de les CCOO per barris; 3) assolir una major organitzaci i coordinaci. Apareixen
per primer cop pblicament les COJ.
- 6 de mar: manifestaci davant del Sindicato Vertical de Sabadell contra els acomiadaments i els expedients de crisi. s dissol-
ta per la policia. Detinguts Manuel Molina Rodela, ngel Rey Navarro, Juan Gonzlez Merino, Ramn Fernndez Jimnez,
Benjamn Fernndez Pereira, Rafael Quirs Snchez i Pedro Martnez Ojeda. La convocatria shavia realitzat a Cornell, Terrassa
i Sabadell davant de les cases sindicals. Noms es concret finalment a Sabadell.
- 8 de mar: sn alliberats els detinguts per la concentraci als sindicats.
- 26 dabril: detenci de 16 persones de les COJ.
- 30 dabril i 1 de maig: la nit del 30 dabril la policia retira del carrer uns 15.000 fulls que convoquen el Primer de Maig. Pels
fets del Primer de Maig a Sabadell seran detinguts 6 capellans i 2 seminaristes. A causa de la qual cosa hi ha una homilia el diu-
menge 5, en la qual satac la intervenci de la policia. Els sacerdots detinguts sn Joaquim Brustenga Miquel (Termes), J. M. Canals
Lamiel (Campoamor), Eduard Fornes Gili (Ca nOriac), Andrs M. Vila Tintore (Torre Romeu), J. M. Borri Mestres (Torre Romeu),
Joaquim Roca Lluverol (Can Rull), Llus Casanoves Riera (seminarista de Campoamor), Enrique Roig Sansegundo (seminarista).
64
- 7 de maig: realitzaci del judici pels detinguts a Sabadell al desembre de 1966, al TOP de Madrid. Els processats sn: Toms
Chicharro Manero, ngel Rozas Serrano, Juan Gonzlez Merino, Manuel Tanco Torrado, Ginz Fernndez Prez, Jos Lara Aranda,
Juan Vera Gmez, Ramn Fernndez Gimnez. Abans del judici, es demanaven 6 mesos per a Rozas i Chicharro i 4 per a la resta.
Per en comenar el judici ja es demanen 6 anys per als dos primers, 5 per a Ramn Fernndez i 2 per a la resta. Acceptaren que
eren de les CCOO i la defensa la portaren Agust de Semir, Sol Barber i Gil Matamala. Al final del judici foren condemnats a 4
anys, 6 mesos i un dia ngel Rozas i Toms Chicharro; a 2 anys, Gins Fernndez i Juan Gonzalez Merino, i a 6 mesos la resta, i a
10.000 ptes. Jos Lara.
- 7 de juny: 300 enllaos sindicals del metall, reunits en assemblea, demanen el retorn a la negociaci collectiva, suspesa fins
llavors, i la reforma de la Ley sindical.
- 21 de juny: reuni de la junta de dirigents sindicals de la comarca, que demanen la descongelaci salarial i el retorn a la nego-
ciaci collectiva.
- 3 de juliol: concentraci de CCOO al Sindicato Vertical contra la congelaci salarial, pel pagament de les vacances a la cons-
trucci, contra la repressi als enllaos sindicals i contra el Congrs Sindical de Tarragona. La concentraci s dissolta per la policia.
- 11 de setembre: celebraci a diversos barris de la ciutat de la Diada Nacional de Catalunya. De resultes daquesta commemo-
raci, entre daltres coses, seran detinguts i acusats els segents sabadellencs: Francisco Martn Gonzlez, Francisco Martnez
Madrid, Francisco Morante Marn, Jos Antonio Mateo Bizueta, Plcido Expsito Higueras, Jos Rodrguez Snchez, Wenceslao
Carrasco Leiva, Pablo Ortega Carmona, Santos Bravo Gutirrez, Francisco lvarez Martnez, Jos Fernndez Jimnez, Francisco
Aguilar Murillo, Manuel Morante Marn, Victoriano Albarca Lindo, Joaquim Zamoro Tejada, Jos Bravo lvarez.
- 13 de setembre: es produeix una hora datur a lempresa del metall IMAVI S.A., per lacomiadament dun treballador de lHOAC.
s readms.
- 29 de setembre: manifestaci a favor lescola pblica a Ca nOriac. Apareixen per primer cop les manifestacions llampec a
Sabadell.
65
1969
- 24 de gener: estat dexcepci, que sestendr fins al 25 de mar. Totes les persones de Sabadell pendents de complir condem-
na sn detingudes i empresonades. El govern imposa un sostre salarial del 5, 9 %.
- 2 de mar: es realitzen a Sabadell diverses manifestacions contra lestat dexcepci al crit de Poder Obrero. Conflictes a la
UH, Artetextil i ASEA/CES per trencar el sostre salarial imposat pel govern.
- 10 dabril: es fa una reuni a Torre Romeu, a casa de Josep Maria Borri, amb gent de la UH, ASEA/CES, Banc de Sabadell i altres
empreses. Sacorda fer una coordinadora dempreses.
- 12 dabril: sn detinguts els germans Francesc i Marcel Golafre Bofarull. Havien participat en una manifestaci llampec a Ca
nOriac el 29 de setembre del 1968. Es vol escapar la direcci de les COJ.
- 13 dabril: sn detinguts Vicente Castellanos Snchez, coordinador de les CCOO al Banc de Sabadell, Antoni Farrs Sabater,
coordinador de les CCOO a la UH, i lvaro Garca Trabanca, treballador dASEA/CES i membre de la USO. Les detencions arriben
a afectar 13 membres de les CCOO i fan suposar a les autoritats que han aconseguit la desarticulaci completa del moviment obrer
a Sabadell.
- 18 dabril: detenci de diverses persones per activitats comunistes. Entre elles Antonio Martnez Galera, Ramon Ruaix Muntaner,
Nria Ribell Boada, Maria Rosa Ribell Boada, Carles Gumbau Gimeno, Francisco Ortiz Nez, Jos Mara Roviralta Ferrer,
Francisco Vila Jove.
- 30 dabril: manifestacions llampec a diversos punts de la ciutat, convocades per CCOO i CCOO-Poder Obrero. Una de les
manifestacions denuncia la firma del conveni del txtil, el qual incloa un augment del 5,9 % salarial, el mxim que permetia el
govern. De 600 enllaos sindicals, tan sols 38 havien firmat lacord. Detenci de Roberto Tras Romero, Isidro Fenete Deops, Josep
Maria Borri i Eduardo Traves, amb motiu de les manifestacions.
- 1 de maig: manifestacions llampec a diversos punts de la ciutat, convocades per CCOO, que acaben en una gran manifestaci
a Campoamor.
66
- 21 de maig: detencions pels fets del 30 dabril i de l1 de maig de 1969. Sn detinguts Joaquim Valls Anques, Avelina Costa-
Jussa Relat, Antonio Santiveri Villuendas, Ana Prez Garca, Jos Alegra Garca, Josefa Prez Garca, Pedro Esquinas Harruzo.
- 11 de setembre: pintades i banderes a diversos punts de la ciutat per les llibertats nacionals de Catalunya.
- 19 de setembre: malgrat el desig de les autoritats daugmentar les detencions a Sabadell, els comandaments policials no saben
qui ms poden detenir.
- 8 doctubre: conflictes a lempresa ODAG contra les sancions a treballadors i la presncia de gurdies civils i la politicosocial
dins de la fbrica.
1970
- 23 de febrer: Celestino Snchez, treballador del metall i membre del PSUC i de les CCOO, s detingut.
- 12 de mar: manifestaci de loposici en solidaritat amb la lluita de lAEG de Terrassa. Es produeixen diverses detencions.
- 15 de mar: manifestaci a la plaa de la Creu de Barber, per la llibertat dels 12 detinguts en la manifestaci de solidaritat amb
lAEG.
- Abril: mort un infant ofegat a la Plana del Pintor. Les associacions de vens convoquen una manifestaci multitudinria i silen-
ciosa de dol.
- 20 dabril: es reuneixen a lAjuntament 20 dones amb lalcalde, demanant lamnistia. Hi participen, entre daltres: Genara Rey
Falcn, Gabriela Marn Vicente i Ana lvarez Navarra.
- Juliol: lAssociaci de Vens dEspronceda decideix retenir els pagaments a lObra Sindical del Hogar fins que no sigui regula-
ritzada la seva situaci com a propietaris.
- 20 dagost: es convoca una vaga a UH i ASEA/CES per reclamar augments salarials.
67
- 21 dagost: Estruch Textil SA, amb una plantilla de 284 treballadors, entra en conflicte pel descompte salarial de les hores duna
vaga el dia 10 dagost.
- 9 de setembre: reuni denllaos sindicals de la construcci. Es realitza una declaraci de solidaritat amb els treballadors morts
en les manifestacions de Granada i es demanen augments salarials.
- 29 de setembre: es firma el conveni del ram del metall, que preveu un augment salarial del 12 %, 21 dies de vacances pagades
i Dijous Sant festiu no recuperable.
- Desembre: aturades a Roca Radiadors, Unitat Hermtica, ODAG i a les obres de la UAB contra el judici de Burgos i per les
morts a Granada. Manifestaci al carrer Mart Tries. Detenci de Jordi Farrs i Sabater i J. L. Valdivieso.
- 18 de desembre: aturades a la construcci de Sant Juan Desp, Cerdanyola i Sabadell. A Sabadell, manifestaci de 200 treba-
lladors. Sn detinguts Juan Justicia Robles i Miquel Romero Caballero, del metall, i Francisco Jimnez Martnez i Juan Garca
Carrasco, de la construcci.
- 23 i 24 de desembre: aturades a UH, reclamant les 40 hores laborals a la setmana, 3 dies ms de vacances i una paga extraor-
dinria ms.
1971
- Primer al carrer Tres Creus i desprs a les Escoles Pies, es crea una escola de formaci sindical. Aquesta escola, que pretn for-
mar les noves generacions de militants, t la collaboraci, entre daltres, dels professors Toni Farrs, J. M. Brunet, Llus Brunet,
Manel Garriga, Jess Salvador, Manel Royes, Emili Ferrer, lvaro Garca Trabanca i Gins Fernndez. Aquest mateix any mnium
Cultural obre una delegaci a Sabadell. Tamb es funda la revista cultural TS, editada per lAcadmia de Belles Arts de Sabadell i
els Amics de les Arts de Terrassa, que ser reiteradament clausurada per les autoritats a causa de les seves crtiques culturals al rgim.
Josep Sanmiquel, exregidor de lAjuntament i president de lAcadmia de Belles Arts, ser jutjat en aquest marc com a responsable
de la revisa TS.
- Eleccions sindicals: es renoven el 50 % dels enllaos sindicals. En el procs electoral, hi ha un gran control per part dels jerar-
ques del Sindicato Vertical i loposici aconsegueix poques victries. A la Junta Social del Metall hi accedeixen els representants de
CCOO Francisco Morante i Pedro Ojeda. El PC m-l i altres grups de lesquerra decideixen boicotejar les eleccions.
68
- 20 de gener: la UH protagonitza una conflictivitat continuada des del novembre, que no parar fins que no es retirin les san-
cions dels treballadors suspesos de sou.
- 22 de febrer: vaga de solidaritat al ram de laigua a causa del conflicte prolongat que viu lempresa Estruch S.A., amb 288 tre-
balladors, arran de les sancions que shavien imposat als enllaos sindicals Amador Lpez Lpez i Juan Arzona Casado. Vagues a
TAECASA, a la TAT, a Ramon Buix e Hijos, a Salv y Ca, a Tintes y Aprestos Enrique Casanovas Angelet S.A., a Arrestos de Lana
S.A, a Indstries Casablanques, a Figuerola i Alsina i a Catex. La patronal cedeix i sarriba a un acord.
- Juliol: vaga general de la construcci a Sabadell. Ms de 3.000 obrers es manifesten per les rambles. Lempresa Cubiertas y
Tejados, amb obres a Ciutat Badia i a la UAB, demana vigilncia constant sobre els seus treballadors. Malestar obrer davant de la
presncia de la policia.
- Agost: lempresa ODAG realitza suspensi de pagaments. Els treballadors es tanquen a lempresa i reben una mplia solidaritat
ciutadana. Les associacions de vens fan manifestacions i recollectes de suport. El conflicte durar fins al novembre.
- Octubre: Antoni Farrs i Sabater obre el primer despatx laboralista de Sabadell.
1972
- 27 i 28 de gener: vagues al sector bancari de Sabadell a causa de la negociaci del conveni.
- 3 de febrer: gran vaga dels treballadors de la banca a Sabadell. Sarriba al laude, amb increments salarials de l11 %.
- Febrer: el Comit dEstudiants de Sabadell, creat arran de les mobilitzacions contra el judici de Burgos, organitza les protestes
contra la Ley de educacin.
- Juliol: es retiren les assistentes socials dels barris que havien protagonitzat fortes tensions amb les autoritats locals, a causa del
seu comproms social i poltic.
69
1973
- Gener: assemblea de 700 vens dArrahona-Merinals. Decideixen retenir els pagaments a lObra Sindical del Hogar fins que no
siguin arreglats els desperfectes del barri.
- 8 de febrer: aturades a Talleres Troquel, Altos Baciana, Clima Roca, Dragados y Construcciones, en solidaritat amb JAEGER,
fbrica que es troba ocupada pels treballadors en demanda de millores laborals. La Gurdia Civil els acaba desallotjant.
- 19 de febrer: assemblees i recollida de diners a Estampados Sabadell, COMEX, ECISA, INERGA, UH, en solidaritat amb els tre-
balladors de JAEGER.
- Mar: vaga de 15 dies a lEscola Industrial. Els estudiants demanen que lescola sigui pblica, millor professorat i representati-
vitat dels delegats estudiantils. Hi hauran forts enfrontaments amb la policia i 10 detinguts. A dos nois els imposaren 1 any de pres
i a una noia 4 mesos.
- Abril: manifestacions de solidaritat i contra la repressi a Ca nOriac, pels fets de la Trmica del Besos. Hi haur 7 detinguts.
- Juliol: conflictes a la Caixa de Sabadell.
- Setembre: a la tornada de les vacances 9.000 vens es veuen afectats per les contribucions especials per les obres de la Gran
Via. El conflicte entre el moviment venal i lAjuntament per aquest projecte implicar un nou impuls en la creaci del Secretariat
Provisional de les Associacions de Vens de Sabadell, aix com en la implicaci de les entitats en la dinmica poltica local.
- 11 i 12 de desembre: jornades de lluita convocades per les CCOO en relaci amb el procs 1001.
1974
- 14 de gener: judici a lAjuntament de Sabadell pels acomiadaments de la Residncia Albada. Els educadors, acomiadats per un
govern local que no acceptava el carcter progressista de la seva lnia pedaggica, acabaren guanyant el judici. La solidaritat i el
comproms de les entitats ciutadanes amb els educadors que despert el cas erosion fortament el prestigi de lAjuntament.
70
- 8 de mar: els enllaos sindicals del ram de laigua convoquen una vaga dun dia pel conveni.
- 9 de mar: 300 persones surten en manifestaci de la Purssima, per la Via Massagu, amb presncia de la LCR i de grups de
cristians, contra la pena de mort a Puig Antich. La policia dispara a laire.
- 8 de setembre: reuni de lAssemblea de Catalunya a les Escolpies de Sabadell, amb el perms de la mare superiora. Gran des-
plegament policial, es tanca el centre de la ciutat i, amb el suport dun helicpter, sn detingudes 67 persones.
- 27 doctubre: es crea lAssemblea Democrtica de Sabadell al bosc de Togores, en una reuni de 307 representants de partits, orga-
nitzacions socials, entitats, professions, etc. Era lencarnaci de lAssemblea de Catalunya en la qual era representada per Manel
Pags a Sabadell, i es reunir habitualment als locals de la Cooperativa la Sabadellenca, que tenia com a president Llus Brunet.
- 5 de desembre: es convoca una vaga general a tot Catalunya en solidaritat amb el Baix Llobregat. Noms hi haur aturades
importants, a ms del Baix Llobregat, a Sabadell.
1975
- Juny: el nmero 5 de la revista cultural TS, impulsada per lAcadmia de Belles Arts de Sabadell, denuncia el fals catalanisme
del consistori local. De resultes daix, es gener un fort contencis amb les autoritats.
- Juny: eleccions sindicals, amb lmplia victria de les candidatures unitries democrtiques. En el sindicat del metall sarriba a
ocupar la Junta Social.
- Setembre: lAssemblea Democrtica de Sabadell organitza la campanya per lamnistia i contra les penes de mort a cinc anti-
franquistes.
- 25 de setembre: tancada de ciutadans i clergat a la parrquia de Sant Flix contra les penes de mort.
- 26 de setembre: manifestaci pel passeig General Primo de Rivera contra les penes de mort.
- 27 de setembre: aturades a UH, ASEA/CES i Arts contra lexecuci dels cinc aquell mateix dia. Concert de Raimon a la
Farndula.
71
- 28 de setembre: full parroquial a Sabadell contra les execucions.
- 28 de setembre - 2 doctubre: aturades parcials a diverses empreses de la ciutat en protesta contra les execucions.
- 4 doctubre: manifestaci pel centre de la ciutat i concentraci de cotxes en protesta per les penes de mort.
- 7 de novembre: boicot als autobusos i deixada anar de gallines per lamnistia.
- 18 de novembre: boicot als autobusos de Sabadell per lamnistia i contra la repressi.
- 20 de novembre: mort del general Franco. Manifestaci per lamnistia pel centre de la ciutat.
- 11 de desembre: aturades a les principals fbriques de la ciutat i vaga estudiantil per lamnistia.
- 22 de desembre: les associacions de vens de la ciutat fan pblic un manifest demanant la dimissi del consistori i la seva demo-
cratitzaci.
- 24 de desembre: 34 entitats de la ciutat firmen un manifest demanant que lAjuntament assumeixi lamnistia.
- 30 de desembre: ple municipal, en qu es rebutja el manifest per lamnistia i es produeixen diversos accidents violents.
1976
- 4 de gener: assemblea a la parrquia de Sant Oleguer. LAssemblea Democrtica de Sabadell i les associacions de vens deci-
deixen iniciar una campanya de recollida de firmes per la dimissi del consistori.
- 16 de gener - 19 de gener: aturades i manifestacions dels treballadors de la banca a la ciutat.
- 18 de gener: es recullen 8.117 firmes per la dimissi del consistori.
- 21 de gener: concentraci per lliurar les firmes a favor de la dimissi del consistori, dissolta per la policia.
72
- 23 de gener: comencen les vagues a lensenyament.
- 30 de gener: comena la vaga general al Baix Llobregat.
- 12 de febrer: diverses manifestacions a la ciutat pel lliurament de firmes demanant la dimissi del consistori, dissoltes. Finalment
una comissi pot arribar fins a lajuntament i lliurar les firmes.
- 13 de febrer: manifestaci per lensenyament pblic, que acab amb tres nens ferits per la policia. Els dies segents, assemblea
a la parrquia de Sant Flix, que convoca una manifestaci de repulsa per al dia 19 de febrer.
- 15 de febrer: assemblea de CCOO, que demana la vaga per al dia 19 de febrer en repulsa per la repressi dels infants.
- 16 de febrer: comena la vaga dels estudiants.
- 17 de febrer: comena la vaga del sector de la construcci a Sabadell.
- 18 de febrer: comena la vaga del sector txtil.
- 19 de febrer: manifestaci de 6.000 persones pel centre de la ciutat. Ferits greus.
- 20 de febrer: a primera hora, la Unitat Hermtica comena la vaga, que va paralitzant totes les indstries de la ciutat. Assemblea
a lesglsia de Ca nOriac, que convoca vaga general per al 23 de febrer contra la repressi, per la dimissi del consistori, lamnis-
tia i la democrcia.
- 22 de febrer: assemblea de 500 representants de CCOO, USO, COA i delegacions de comerciants a lermita de Sant Juli per
preparar la vaga general.
- 23 de febrer: vaga a gaireb tota la indstria, comeros de barri, instituts i escoles de la ciutat. Es crea la Comissi dInterrams
per negociar. Detenci de treballadors que participaven en els piquets de vaga.
- 24 de febrer: extensi de la vaga a bars, comeros del centre, forns de pa, taxis i autobusos. Manifestacions a la UAB,
Cerdanyola, Sant Cugat, Barber i Poliny.
73
- 25 de febrer: Televisi Espanyola reconeix 45.000 treballadors en vaga. Assemblea duns 6.000 treballadors al Pavell dEsports
de la ciutat. Es decideix que la vaga no acabar fins que siguin alliberats els detinguts.
- 26 de febrer: llargues marxes de treballadors es dirigeixen cap a les pistes datletisme, on es realitza una gran assemblea de
30.000 persones. A la tarda, vuit dels onze detinguts arriben a les pistes datletisme, la resta ser alliberada ms tard.
- 27 de febrer: sacaba la vaga general. Lalcalde abandona lalcaldia i s substitut per un alcalde provisional. Pocs dies desprs,
el PSUC es presentat pblicament al bar La Mata.
- Mar: Assemblea general del PSUC a Sentmenat, amb la participaci de Gregorio Lpez Raimundo, per valorar la vaga general.
- Juny: es constitueix, en una assemblea denllaos i jurats del metall, una comissi deliberativa per preparar la taula reivindica-
tiva dels treballadors en la negociaci del conveni del metall. La constituci daquesta comissi trenca els mecanismes de nego-
ciaci tradicionals controlats per les jerarquies del Sindicato Vertical.
- 2 de setembre: davant la negativa patronal a acceptar els 33 punts de la plataforma reivindicativa dels treballadors del metall,
lassemblea de treballadors declara que aquests sn innegociables.
- 14 de setembre: 14.000 treballadors del metall van a la vaga pels 33 punts de la plataforma reivindicativa.
- 16 de setembre: assemblea dempresaris del metall, que decideix demanar a les autoritats el perms per tancar totes les empre-
ses. Sestn la vaga a Rub, Castellar, Caldes, Ripollet, Cerdanyola i Santa Perptua.
- 23 de setembre: el govern aprova un laude pel conveni del metall.
- 24 de setembre: les dones del metall sorganitzen en una assemblea a Sol i Padrs. Decideixen articular la solidaritat, estendre
la vaga i organitzar espais ldics en el conflicte.
- 26 de setembre: gran festival per la unitat a Sant Juli, que aplega 15.000 persones. Es recullen 5 milions de pessetes, que sn
centralitzats per la Cooperativa la Sabadellenca. Aquesta cooperativa organitza els bons, intercanviables per productes per part dels
vaguistes.
74
- 27 de setembre: vaga de solidaritat amb el metall, que afecta 2.000 treballadors del txtil, gaireb tota la construcci, 950 tre-
balladors de les qumiques i el servei descombriaires.
- 30 de setembre: nova vaga de solidaritat, que afecta un 20 % del sector txtil. Una comissi de treballadors intenta negociar
amb la patronal 4 dels 33 punts inicials de la plataforma reivindicativa. Els empresaris shi neguen, reclamant que saccepti el laude
del govern.
- 5 doctubre: el Govern Civil prohibeix la realitzaci dactes populars de solidaritat en la vaga del metall.
- 7 doctubre: la Delegaci Provincial de Sindicats prohibeix les reunions denllaos i jurats de la vaga. La policia evita les assem-
blees a la parrquia de Ca nOriac. La patronal informa que, si no es torna a la feina, hi haur acomiadaments collectius. Forts
enfrontaments entre manifestants i policia a la ciutat.
- 10 doctubre: assemblees als boscos, de CCOO, COA (Comissions Obreres Anticapitalistes) i USO. Decideixen el retorn a la
feina a canvi que no hi hagi acomiadaments.
- 11 doctubre: assemblea a la parrquia de Ca nOriac. Es decideix el retorn a la feina. El Partido de los Trabajadores de Espaa
(PTE) i la Lliga Comunista Revolucionria (LCR) demanen la continutat de la vaga.
75

Memoria Democratica Sabadell PDF

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Memoria Democratica Sabadell PDF

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

La memria democrtica de Sabadell (1939-1976)

Fundaci Cipriano Garca Arxiu Histric de CCOO de Catalunya

Primera edici, novembre 2001

Amb la collaboraci de: Diputaci de Barcelona

Impressi i maquetaci: Ingrfic, s.l.

Amb el suport de:

Amb el patrocini de:

Disseny i producci de lexposici: Espai Visual.

Disseny del cartell: Josep Domnech Codina

Llibertat, tolerncia i democrcia,

La fragilitat de la memria, la confiana en la histria,

I.- Estudi Introductori: El model de Sabadell,

II. Exposici La memria democrtica de Sabadell ............................................29

Hora foscant ....................................................................................................31

III. Cronologia bsica del moviment obrer i de lantifranquisme

LLIBERTAT, TOLERNCIA I DEMOCRCIA

Manuel Bustos i Garrido

LA FRAGILITAT DE LA MEMRIA, LA CONFIANA EN LA HISTRIA

ngel Rozas Serrano

Xavier Domnech Sampere

La repressi franquista desprs de la Guerra Civil fou

Visita de Louise Michel a Sabadell, 8 de maig de 1941.

Agent de les SS: Visita de Louise Michel a Sabadell, 8 de maig de 1941.

Larribada dun nou rgim, inspirat en

Jaume Viladoms. Arxiu Histric de Sabadell.

ELS INTENTS DOPOSICI

Jaume Viladoms Valls, militant del

Catalunya ha estat sempre terra dimmigrants.

aix com la fugida duna realitat rural que no

de profundes conseqncies culturals, socials, Arag

econmiques i poltiques. Sabadell Castella- N.

procedien dAndalusia, on la repressi desprs

Guadahortuna, que, si b aquesta migraci tenia

duna situaci sociopoltica opressora i irrespirable Castella- L.

temps a les lluites poltiques i socials contra el

ELS CANVIS DE LES CULTURES

Els canvis econmics i socials dels anys

Larribada de nous sabadellencs a la

suplint dalguna manera aquestes

UNA NOVA MILITNCIA

Laparici de nous barris, on es trencaven

PETITS GRANS CANVIS

Informe Jos Burrull Bonastr a Govern Civil del 30

PETITS GRANS CANVIS

Carta de Jos Burrull Bonastr Nuevas acciones

J.M. Borri Mestres. Sacerdot de Torre Romeu

Carta de Jos Burrull Bonastre al Govern Civil del

AUGMENT DE LA MILITNCIA Labril de 1969 foren detinguts:

Antoni Farrs Sabater

Al llarg de la segona meitat dels anys

Lany 1967 la repressi sinici a partir

Por las gestiones practicadas se ha venido en

EL NAIXEMENT DE LES CCOO

A loctubre del 1966, en el marc duna

LAPARICI DUN NOU

Laparici de les Comissions Obreres,

Si el moviment obrer fou indubtablement

EL COMPROMS DE LES ENTITATS

Si durant els anys seixanta aparegu una nova

EL NAIXEMENT DUNA NOVA

Collectiu de la Sala Tres de l'Acadmia de Belles Arts de Sabadell, 1974.

NOUS CORRENTS ARTSTICS

Sabadell, durant els anys setanta, sestava