Consideracions sobre el document de voluntats anticipades

Barcelona, mar de 2010

Consideracions sobre el document de voluntats anticipades

Edita: Direcci General de Recursus Sanitaris

Segona edici: Barcelona, abril de 2010
Tiratge: 20.000 exemplars
Dipsit legal: B-17042-2010
Impressi: Dilograf S.L
5 Consideracions sobre el document de voluntats anticipades
A) Necessitat duna reflexi
s un fet innegable que hi ha una preocupaci per les
decisions que es prenen a la fi de la vida. Es comp-
ta amb ms recursos i una ajuda dels professionals
de la salut a labast de quasi tothom; per, al mateix
temps, es tem que la seva aplicaci no sajusti prou a
la situaci personal i a la manera de ser de cadasc.
Tothom t dret a posar lmits a qualsevol actuaci que
sefectu sobre un mateix o a demanar una actuaci
determinada, quan es prefereix abans que una altra. I
tothom t dret a anticipar aquesta voluntat perqu es
tingui en compte quan, arribat el moment, no es pugui
expressar o defensar directament i personalment.
En aquest context, sinscriu la idea de les voluntats
anticipades: com a ocasi per continuar exercint
lautodeterminaci personal en moments de prdua
del control de decisi, en qu es vol que els propis
valors o indicacions hi siguin presents i es respectin.
Diverses entitats, entre elles el Comit de Biotica
de Catalunya, han dirigit els seus esforos a trobar
la millor manera de promoure aquesta manifestaci
dautonomia ciutadana, un esfor que ha quedat ma-
terialitzat en diverses iniciatives. Lany 2002, el Comit
ja public una guia sobre el document de voluntats an-
ticipades (DVA). Lexperincia adquirida durant aquest
temps fa que sigui oport renovar-la i posar-la al dia
en aquesta nova edici.
La transcendncia delaborar un document daquest
tipus recomana acompanyar-lo amb una reflexi so-
bre els seus objectius, requisits, lmits, formes i conse-
qncies. Amb aquesta guia, el Comit de Biotica de
Catalunya pretn contribuir a la reflexi i fer-la arribar
tant a la ciutadania, com als gestors i professionals de
la salut i del dret.
B) Quin s el fonament dun DVA?
La base del DVA s el respecte a lautonomia de la
persona, posant al seu abast una eina per continuar
exercint-la i assegurar que aquest respecte es man-
tindr quan es presenti una situaci de vulnerabili-
tat. El principi dautonomia, que inclou la gesti de la
prpia vida, implica que tota persona amb capacitat,
degudament informada i sense coaccions, pot decidir
Consideracions sobre el document de voluntats anticipades
sobre el que considera bo per a si mateixa, inclosos
la demanda, lacceptaci o el rebuig de determinats
procediments.
Una bona prctica mdica no existeix sense el res-
pecte a la voluntat del pacient que ha adquirit el dret
de participar en la prpia planificaci datencions sa-
nitries. El personal sanitari t la responsabilitat pro-
fessional, legal i tica dassegurar i afavorir aquesta
participaci.
El fonament del DVA s, per tant, el respecte a aquest
dret, que mitjanant el document, es prolonga quan ja
no el pugui exercir per si mateix.
C) Quin s lobjectiu dun DVA?
La realitzaci dun DVA possibilita el coneixement dels
desitjos i valors del pacient per part dels professionals
i dels qui lhan datendre i acompanyar, perqu aix pu-
guin respectar-los millor i tenir-los en compte en les
decisions.
Per part del ciutad, pensar-hi i formalitzar-lo pot ser
un procs positiu de responsabilitzaci i de participa-
ci en decisions futures.
Per tant, fer un DVA ha de ser, en la mesura que sigui
6
possible, lexpressi dun procs reflexiu sobre valors
personals i, a la vegada, loportunitat dinserir-lo en el
procs de comunicaci amb els professionals per tal
dafavorir una relaci clnica ms transparent i de ms
confiana. No sha de concebre com a instrument de
confrontaci entre voluntats oposades, sin com a
eina de participaci interactiva en decisions compar-
tides. No es tracta que el pacient indiqui el tractament
que sha de seguir, sin que exerceixi el seu dret a
escollir entre opcions raonables o a rebutjar all que
no vol.
Aix mateix, cal tenir present que, en responsabilitzar-
se de decisions futures sobre la prpia salut, la per-
sona ajuda a descarregar la famlia de la dificultat que
suposa haver de prendre decisions quan sn delica-
des i difcils de prendre.
Lobjectiu del DVA s unir coneixements i voluntats per
a la decisi. Duna banda, el metge ofereix els seus
coneixements i lexperincia, i actua com a orientador
per preveure i planificar les possibilitats dassistncia
de manera lleial i til. De laltra, la persona expressa
el que per a ella s un lmit o una qualitat de vida
acceptable o no acceptable, i mostra una jerarquia
personal de valors que vol que es coneguin, unes si-
tuacions en qu sentiria que viu de manera indigna
o dependncies que no estaria disposada a assumir
7 Consideracions sobre el document de voluntats anticipades
permanentment (no poder alimentar-se, hidratar-se
i respirar per si mateixa), i tamb les preferncies
familiars o damistat per compartir la informaci i les
decisions, etc. Finalment, la resta de professionals de
lequip mdic, personal dinfermeria, treballadors so-
cials i daltres, ofereixen lajut necessari per entendre
la situaci i garantir la millor atenci possible.
D) Suport legal del DVA
El Conveni sobre els Drets Humans i la Biomedicina
del Consell dEuropa, signat a Oviedo (4 dabril de
1997), estableix un marc per protegir els drets hu-
mans i la dignitat en laplicaci de la biologia i la me-
dicina, i legalitza les voluntats anticipades a larticle
nmero 9.
El reconeixement legal dun DVA es troba tamb a
la Llei 21/2000, de 30 de desembre, que tracta dels
drets dinformaci concernents la salut i lautonomia
del pacient, i la documentaci clnica, i on sassenyala
el segent:
Article 8:
Les voluntats anticipades
1. El document de voluntats anticipades s el docu-
ment, adreat al metge responsable, en el qual
una persona major dedat, amb capacitat sufi-
cient i de manera lliure, expressa les instruccions
a tenir en compte quan es trobi en una situaci en
qu les circumstncies que concorrin no li perme-
tin dexpressar personalment la seva voluntat. En
aquest document, la persona pot tamb designar un
representant, que s linterlocutor vlid i necessari
amb el metge a lequip sanitari, perqu la substitueixi
en el cas que no pugui expressar la seva voluntat per
ella mateixa.
2. Hi ha dhaver constncia fefaent que aquest docu-
ment ha estat atorgat en les condicions esmentades
en lapartat 1. A aquest efecte, la declaraci de vo-
luntats anticipades sha de formalitzar mitjanant un
dels procediments segents:
a) Davant de notari. En aquest supsit, no cal la presn-
cia de testimonis.
b) Davant de tres testimonis majors dedat i amb plena
capacitat dobrar, dels quals dos, com a mnim, no
han de tenir relaci de parentiu fins al segon grau ni
estar vinculats per relaci patrimonial amb latorgant.
3. No es poden tenir en compte voluntats anticipades
que incorporin previsions contrries a lordenament
jurdic o a la bona prctica clnica, o que no es
Consideracions sobre el document de voluntats anticipades
corresponguin exactament amb el supsit de fet
que el subjecte ha previst a lhora demetre-les. En
aquests casos, sha de fer lanotaci raonada perti-
nent a la histria clnica del pacient.
4. Si hi ha voluntats anticipades, la persona que les
ha atorgades, els seus familiars o el seu represen-
tant ha de lliurar el document que les cont al cen-
tre sanitari en qu la persona s atesa. Aquest do-
cument de voluntats anticipades sha dincorporar a
la histria clnica del pacient.
Ms endavant, sha corroborat per la Llei 41/2002, de
14 de novembre, bsica reguladora de lautonomia
del pacient i dels drets i obligacions en matria
dinformaci i documentaci clnica.
Aix mateix, a Catalunya, es va aprovar la Llei de
lestatut dautonomia, de 18 de juny de 2006, on, a
larticle 20.2, sota el ttol Dret a viure amb dignitat
el procs de la mort, recull explcitament que To-
tes les persones tenen dret a expressar llur voluntat
duna manera anticipada per tal de deixar cons-
tncia de les instruccions sobre les intervencions i
els tractaments mdics que puguin rebre, que han
dsser respectades, en els termes que estableixen
les lleis, especialment pel personal sanitari quan no
estiguin en condicions dexpressar personalment
8
llur voluntat.
E) En qu consisteix el DVA?
Consisteix en un document escrit per una perso-
na amb plena capacitat per fer-ho que, lliurement i
dacord amb alguns requisits legals, expressa unes
instruccions o orientacions que cal seguir quan es tro-
bi en una situaci en la qual les circumstncies que
concorrin no li permetin expressar la seva voluntat.
Aquestes instruccions poden ser ms concretes, so-
bretot si es coneixen les possibilitats evolutives duna
determinada malaltia, o b ms vagues i generals.
Tamb preveu la possibilitat de nomenar una per-
sona representant. Aquest ltim punt s important,
tant per ajudar a interpretar i defensar lacompliment
daquestes instruccions, aix com per prendre deci-
sions que no shi preveuen. El representant, familiar o
una altra persona, s linterlocutor vlid amb els pro-
fessionals, i ha de conixer, per tant, els valors i desit-
jos de la persona a la qual representa.
Tant el metge responsable com la resta de profes-
sionals de latenci sanitria estan obligats a tenir en
compte el DVA i a aplicar-lo, dacord amb el que esta-
bleix la llei.
9 Consideracions sobre el document de voluntats anticipades
Cal tenir en compte que el DVA t validesa un cop es-
crit i signat pels testimonis o el notari i la persona inte-
ressada, per no ser aplicable fins al moment en qu
la persona no pugui expressar la seva voluntat. Fins
llavors, el que preval s el que en cada moment ex-
pressi el pacient que conserva la plena competncia.
F) Contingut recomanable dun DVA
Si b el contingut del document de voluntats anticipa-
des s lliure i depn essencialment de la singularitat
de la persona que lelabora, a la prctica, es poden
recomanar unes parts bsiques:
Lexpressi de principis i criteris personals que han
dorientar les decisions en lmbit sanitari. Encara
que sigui poc concreta, pot servir de manera pre-
ventiva i genrica quan no hi ha una previsi duna
malaltia i, per tant, de possibles intervencions o
tractaments mdics. Per exemple: la vida sense
possibilitats futures de relaci amb els altres no t
prou sentit per a mi.
Les situacions sanitries concretes en qu voleu
que es tinguin en compte les instruccions referents
a lacceptaci o al rebuig de determinats tractaments
mdics. Normalment, s ms senzill expressar aques-
tes voluntats quan es t informaci sobre levoluci
probable duna malaltia, amb previsions ms clares
i amb un millor coneixement de les conseqncies
de la decisi. Per exemple, si tenim coneixement de
patir un procs neurolgic degeneratiu.
Instruccions i lmits en les situacions previstes, s a
dir, lespecificaci dels procediments i tractaments
que desitjareu o rebutjareu en cas de trobar-vos
en situaci dincapacitat permanent. Per exem-
ple, es pot sollicitar una sedaci quan la mort
sigui molt propera, per tal devitar el sofriment de
veures morir. I es poden rebutjar actuacions que
es creuen intils en aquestes situacions, com ara:
intervencions quirrgiques o mesures de suport vital
(respirador artificial, vies dalimentaci per sonda o
reanimaci cardiopulmonar).
El representant s la persona que es nomena per-
qu actu com a interlocutora vlida i necessria
amb el metge o lequip sanitari, quan la persona
atorgant no pugui expressar la seva prpia voluntat.
Aquesta possibilitat s tan til que s recomanable
un DVA encara que sigui tan sols per nomenar la
persona representant. Per exemple, a vegades es
vol que el representant sigui la persona amb qui
actualment es comparteix la vida o alguna idea en
com, abans que no pas els familiars.
Consideracions sobre el document de voluntats anticipades 10

Al DVA tamb es poden especificar altres con-
sideracions, com ara la voluntat de fer donaci
drgans, desitjos sobre lentorn on ser ats (domi-
cili, hospital, etc.), desig de rebre o no assistncia
religiosa, rebuig a qu es practiqui una autpsia,
decisi de donar el cos a la investigaci cientfica o
decisions relacionades amb lenterrament o la inci-
neraci, entre daltres. Sha de tenir present, per,
que possiblement lautoritat i la potestat respecte a
algunes daquestes altres consideracions no per-
tanyin al metge responsable al qual est dirigit en
principi el DVA, sin a altres professionals no sa-
nitaris o a familiars, als quals shaur de demanar
lacompliment a part.
G) Importncia de la persona representant
Per tant, la persona representant hauria de conixer
b quina s la voluntat de latorgant i per aquesta ra
s tan important el dileg previ entre ells. En princi-
pi, no pot contradir el contingut del document i hauria
dactuar seguint els criteris i les instruccions, si es-
tan escrites de manera formal i expressa. Tanmateix,
el representant ha de poder manifestar-se en els as-
pectes no especificats al DVA, quan es necessita el
consentiment informat en circumstncies imprevistes,
o en decisions no previstes: per tant, s aconsella-
ble subratllar en el document que es vol que el repre-
sentant actu com a substitut. Sha de recordar que,
per a qualsevol actuaci proposada, sen requereix el
consentiment i que, quan la persona malalta no pot
manifestar-se, sha dobtenir per substituci del seu
representant.

El nomenament duna persona representant s impor-
tant per molts motius. A travs seu, es poden matisar
millor els desitjos i les limitacions. s quasi imprescin-
dible nomenar-ne una quan la persona que es vol que
acompanyi, que rebi informaci i que defensi el nostre
inters, no es correspon amb la persona o les perso-
nes que de manera habitual per llei o costum assu-
meixen aquesta representaci (fills, cnjuge, etc.). En
molts casos, aquest nomenament podria fer-se vali-
dant un document simplificat per a aquest sol s.
s aconsellable tamb que la famlia conegui qui exer-
cir de representant. Sen pot nomenar ms dun i s
millor assignar alguna prioritat entre ells. De la mateixa
manera, latorgant pot especificar en el document (o a
travs del representant) les persones que no vol que
prenguin decisions relatives a la seva salut, o que ac-
cedeixin a la informaci o a la seva histria clnica.
Atesa la importncia de les funcions i decisions en-
comanades a la persona representant, conv evitar
possibles conflictes dinters i afavorir que les deci-
11
sions es prenguin pel b del pacient. En aquest sen-
tit, cal valorar la convenincia que el representant no
sigui ni un dels testimonis ni cap dels professionals
que desprs hagi dexecutar la decisi presa. En tot
cas, conv que ho siguin persones amb una vincula-
ci afectiva i de plena confiana amb el pacient, de
parentiu o damistat, i que coneguin i puguin defensar
la seva voluntat.
H) Qestions que cal tenir en compte per fer un DVA
La redacci dun possible DVA no implica que sigui
vlid: a ms de ser personal i clar, shan de seguir
els passos que dicta la Llei 21/2000. Sense aquests
passos, per, tamb t un pes clnic que cal conside-
rar, com en el cas de les voluntats anticipades orals o
el document redactat per una persona menor de 18
anys, encara que aquests casos no estiguin previstos
per la llei.
H.1 Validaci del document
Perqu el document sigui vlid, s necessari garantir b) El DVA davant de notari
la identitat de latorgant, que ha dsser major dedat,
que la seva llibertat o capacitat no estigui visiblement
alterada, que en reconegui el contingut i que es corres-
pongui amb la seva voluntat. Per tal de garantir aquests
requisits de validesa, el DVA sha datorgar amb inter-
Consideracions sobre el document de voluntats anticipades
venci de tres testimonis o davant dun notari.
a) El DVA davant de tres testimonis
El document pot validar-se davant de tres testimo-
nis que pot aportar latorgant i que han de signar
el document en presncia seva. Sn testimonis de
la identitat de latorgant i donen fe que coneix el
contingut del document, i que aquest es correspon
amb la seva voluntat lliure, competent i informada.
Els testimonis han de ser majors dedat, tenir ple-
na capacitat dobrar i, com a mnim, dos dells no
han de tenir relaci de parentiu fins a segon grau ni
vinculaci patrimonial amb latorgant. Atesa la seva
funci de garantia, conv que els testimonis puguin
actuar amb plena independncia.
Si la persona ho sollicita, els centres sanitaris han
dajudar en la preparaci del document, la validaci, la
incorporaci a la histria clnica i, fins tot, el registre.
Es pot validar tamb davant de notari que, per si
sol, garanteix la capacitat de latorgant i que el do-
cument es correspon amb la seva voluntat informa-
da i lliure. Aquest document es pot atorgar tant al
Consideracions sobre el document de voluntats anticipades 12

despatx del notari com al lloc on es trobi el pacient,
si no es pot desplaar a la notaria.
Es pot sollicitar al notari que registri el document
al registre del Departament de Salut, tenint sempre
present, per, que la principal responsable de la di-
vulgaci del DVA s la persona atorgant.
s aconsellable que el document shagi treballat pr-
viament amb el professional de la salut que conegui
la persona, preferentment amb el metge, per tal que
les voluntats siguin tan clares com sigui possible.
H.2 Conservaci i aportaci del document
La persona que fa un document de voluntats antici-
pades s en principi qui ha de portar-lo al metge res-
ponsable; no obstant aix, en cas dincapacitat de fet
del malalt, la seva famlia o la persona que hagi escollit
com a representant poden tamb fer-ho.
s aconsellable que el document es porti tamb al
centre sanitari on habitualment s ats el pacient,
perqu sinscrigui en la seva histria clnica i es pugui
tenir en compte quan arribi el cas. Latorgant s, per,
responsable de fer arribar el document mitjanant el
lliurament de cpies als representants, al metge de
capalera, al personal mdic que lestigui tractant, als
familiars, als amics i a les persones properes.
H.3 Registre a la histria clnica
El document, un cop lliurat al metge responsable o
al centre, ha de formar part de la histria clnica del
malalt, tant en latenci primria com en lhospitalria,
sociosanitria o de salut mental.
Cada histria clnica ha dassenyalar en un lloc visible
si el titular ha formalitzat un DVA, per tal de facilitar-ne
el coneixement i laccessibilitat als professionals que
nhan de tenir cura. Aquest document sha de sotme-
tre a les garanties de confidencialitat legalment esta-
blertes, dacord amb la LOPD (Llei orgnica 15/1999,
de 13 de desembre, de protecci de dades de carc-
ter personal).
H.4 Registre centralitzat de documents
El Departament de Salut disposa dun registre centra-
litzat per a tot Catalunya de documents de voluntats
anticipades per difondrels i facilitar-ne laccs, inde-
pendentment don es trobi el titular.
El registre s voluntari. Tot i que un DVA no registrat
s plenament legal, el registre s recomanable per
augmentar-ne el coneixement i, en conseqncia,
lefectivitat. Els centres sanitaris, les oficines de la Ge-
neralitat i datenci a lusuari constitueixen les diver-
ses opcions disponibles per registrar els DVA i estan
13
interconnectats entre ells, aix com amb els registres
estatals.
Si el DVA ha estat validat davant de notari, se li pot
demanar que registri el document, tot i que conv que,
parallelament, latorgant en faci difusi mitjanant el
lliurament de cpies al metge, al representant, als
familiars i altres persones properes. Si el document
ha estat validat davant de tres testimonis, la respon-
sabilitat del registre recau sobre latorgant, qui haur
dadjuntar a la documentaci un full de sollicitud,
disponible a ladrea web del Departament de Salut:
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/d1752002.
pdf, juntament amb les fotocpies compulsades del
DNI dels testimonis i latorgant.
Tamb es pot registrar a travs dels centres de salut,
si es vol evitar el desplaament de la persona interes-
sada.
H.5 Renovaci i revocaci del DVA
El document, com a voluntat expressada, no t ca-
ducitat. La renovaci, per, s aconsellable: es pot
fer per canviar de parer, per reafirmar una voluntat
expressada fa temps, o b per ampliar-lo i adequar-
lo millor a situacions posteriors ms ben conegudes.
Tamb saconsella actualitzar el document peridica-
Consideracions sobre el document de voluntats anticipades
ment, per tal de mostrar lestabilitat de les decisions
que shi expressen.
El DVA es pot revocar i deixar sense efecte en qualsevol
moment per la sola voluntat de latorgant, i saconsella
que aix tamb es faci per escrit fefaentment.
Qualsevol canvi o renovaci sha de fer amb els requi-
sits de validesa que ja hem vist que preveu la llei: da-
vant de tres testimonis o davant de notari. La darrera
decisi de latorgant s la que sha de tenir en compte.
I) Utilitzaci i lmits en la prctica
Lexistncia de voluntats anticipades comporta
lobligaci de tenir-les en compte en la presa de de-
cisions. Per tant, el professional t el deure legal i tic
de respectar-les, ja siguin verbals o escrites, dins dels
lmits legals i dacord amb la bona praxi.
Tenir en compte el DVA, per, no vol dir fer-ne un se-
guiment mimtic i literal, sin responsable; fet que
comporta sempre una lectura crtica i prudent, de ma-
nera que ha de portar a una reflexi que permeti que
la decisi es basi, en primer lloc, en el respecte a la
voluntat del pacient.
Els lmits que assenyala la llei sn:
Consideracions sobre el document de voluntats anticipades
Que la voluntat impliqui una acci
lordenament jurdic.
Que la voluntat impliqui una acci mdica en contra
les bones prctiques establertes. Una altra cosa
s que la voluntat expressada no consenti o limi-
ti lactuaci mdica, cosa que s que pot fer. Cal
insistir en aix: seguint el sentit del consentiment
informat (del qual el DVA ns una extensi), la li-
mitaci o negativa al tractament per part del malalt
s legtima, encara que lactuaci que se li havia
proposat sinscrigui en una bona prctica clnica i,
per tant, sigui racional i, fins i tot, vital. El malalt,
malgrat tot, t dret a rebutjar-la, personalment o a
travs dun DVA, cas en qu el metge no pot fer cap
objecci, ni de conscincia personal ni de bona
prctica general. En altres paraules, el metge no
pot invocar lobjecci com a excusa per imposar
una actuaci.
Que la situaci que presenta el pacient no sigui la
descrita al DVA i que aix ens faci dubtar raona-
blement sobre si, en aquest cas concret, el malalt
mantindria la lletra del contingut del DVA.
En relaci amb aquests lmits cal dir que, tot i que en
el moment de la confecci del DVA algunes prctiques
no estiguin disponibles ni legalment acceptades, po-
14
contra den esdevenir-ho en el futur. Les lleis i els recursos tc-
nics poden canviar. Conseqentment, la persona que
efectua un DVA pot plantejar-se incloure-hi desitjos i
peticions no assumibles actualment, fins i tot si en el
moment datorgar-lo no es poden complir per falta de
mitjans tecnolgics o per illegalitat, la seva expressi
en el document ser til per orientar decisions futures.
s a dir, un DVA pot contenir demandes no assumibles
i, tot i aix, ser vlid com a document i presentar un con-
tingut til com a orientaci per a la presa de decisions.
La decisi que cal prendre sha de consensuar amb el
representant nomenat o, si no nhi ha, amb la famlia.
A ms, es recomana que es prengui collegiadament
(equip, sessi clnica, comit dtica assistencial). La
decisi sha de raonar per escrit a la histria clnica,
segons assenyala la llei bsica.
J) Ajuda dels comits dtica assistencial
En els casos en qu hi hagi una dificultat per interpre-
tar la voluntat expressada o es produeixi una situa-
ci de discrepncia de criteris per part dels familiars,
de les persones vinculades, del representant o dels
professionals, el comit dtica assistencial del centre
pot oferir una ajuda efica: multidisciplinria, racional
i amb una metodologia reconeguda, que pot ser enri-
quidora.
15
K) Informaci i aclariment de dubtes als centres
Els centres assistencials i datenci a lusuari ofe-
reixen ajuda per redactar el DVA, mitjanant profes-
sionals amb coneixements i formaci per poder donar
aquesta orientaci. Aquestes persones informen de
les possibilitats tcniques per confeccionar el docu-
ment i dels passos convenients per fer-lo b i valoren
si la persona:
t 18 anys
no sembla sotmesa a coacci ni influncia exces-
siva
comprn labast de la decisi i sembla prou com-
petent per a la decisi
est informada de possibles alternatives i conse-
qncies no desitjades
ha dialogat suficientment sobre el seu contingut
amb el metge, qui coneix el procs de la malaltia i
la possible evoluci
nha informat la persona que nomenar com a re-
presentant
Consideracions sobre el document de voluntats anticipades
coneix la possibilitat de renovaci i cancellaci del
document
coneix els lmits que preveu la llei: demanar actua-
cions contra lordenament jurdic o contra les bones
prctiques clniques o en situacions no previstes
coneix les diverses vies de difusi del DVA (lliura-
ment de cpies, inclusi en la histria clnica, ins-
cripci al registre centralitzat de voluntats anticipa-
des del Departament de Salut).
L) Deures dels professionals
Els professionals han de veure el DVA com una expres-
si de lautonomia del malalt, ja que actualment s pos-
sible conixer la seva voluntat en casos en els quals
abans no es tenia cap prova clara i consistent. Per
tant, lhan de veure com una ajuda per poder ser ms
respectuosos i actuar amb ms seguretat per ser-ho.
Han de recordar que tenen el deure legal de:
acceptar els documents vlids,
inscriurels en la histria clnica,
tenir-los en compte en les decisions,
Consideracions sobre el document de voluntats anticipades
raonar per escrit la decisi final i com shan tingut
en compte.
Tanmateix, tamb conv que els professionals va-
gin ms enll i, en aquest sentit, hi ha un deure
professional dajuda al malalt que inclou: oferir
informaci i participaci per elaborar un pla antici-
pat datenci i de decisions que cal prendre;
tenir en compte les voluntats expressades verbal-
ment per tot malalt autnom i deixar-ne constn-
cia per escrit a la histria clnica;
aconsellar fer un DVA quan pugui aportar un re-
for dalguna voluntat o nomenar un representant,
especialment a les persones amb problemes de
salut, quan s previsible una prdua de la com-
petncia;
orientar el contingut del document, de manera
realista i lleial, respecte a qui ho demani, evitant,
per, tota coacci;
dialogar sobre el contingut dels documents ja
redactats, i aconsellar-ne lactualitzaci quan
sobservin possibilitats que el malalt no hagi pre-
vist;
16
demanar conixer el representant, abans de pren-
dre les decisions difcils, i utilitzar-lo com a interlo-
cutor privilegiat.
M) El model de document
La diversitat social creixent i la pluralitat dopcions
de vida que comporta fan que determinades institu-
cions i collectius proposin models concrets, en els
quals es plasmen algunes voluntats consensuades
pel collectiu que representen.
Des del respecte a aquestes diferents iniciatives, el
Comit de Biotica de Catalunya considera adient
presentar, com a ajuda a qualsevol collectiu o a
qualsevol ciutad, un model orientatiu en el qual
sassenyalen, a tall dexemple, els apartats que hi
haurien de figurar i que es podrien omplir seguint la
voluntat de cadasc.
En aquest sentit, no cal ser taxatiu. Un document pot
nomenar noms un o ms representants com a subs-
tituts en qualsevol situaci, o pot expressar una o ms
voluntats concretes. Limportant s que lexpressi si-
gui clara i pugui ser til en el moment de la decisi.
17
El model orientatiu del Comit de Biotica de Cata-
lunya i del Departament de Salut per fer un DVA es
pot trobar a:
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/voluntats2.pdf
N) Avantatges del DVA
Augmenta el coneixement. Si la persona ha estat
informada adequadament per fer-lo, adquirir un
millor coneixement de la seva malaltia i, a la vega-
da, propiciar una reflexi sobre els valors que vol
defensar.
Millora la relaci clnica, ja que el professional i el
malalt sabran ms lun de laltre, i podran consen-
suar les actuacions i els lmits que cal respectar.
Possibilita la bona interpretaci dels desitjos de
la persona, ja que, o b els haur expressat explci-
tament, haur dictat les preferncies i els valors en
qu es basa, o b haur nomenat una persona que
sap el que vol.
Permet una planificaci anticipada de latenci
sanitria i, en conseqncia, facilita la presa de de-
cisions teraputiques, ja que sha fet lesfor de
preveure situacions possibles.
Consideracions sobre el document de voluntats anticipades
Refora la bona prctica mdica, ja que aques-
ta implica comptar amb la voluntat del pacient i la
seva participaci en la planificaci anticipada de
latenci. Aquesta participaci es recull al DVA.
Evita laplicaci de procediments no desitjats.
Disminueix el risc de decisions errnies en facilitar la
definici dobjectiu consensuat i, per tant, la dinutilitat
(futilitat) dactuacions que no hi condueixen.
Ajuda a descarregar la famlia i les persones pro-
peres del trngol que suposa haver de prendre deci-
sions difcils relacionades amb la salut del pacient i
dels possibles sentiments de culpa que sen deriven.
Aporta seguretat tica i jurdica tant al ciutad que
latorga, com al professional sanitari que el t en
compte i laplica.
O) Recomanacions a lhora de fer un DVA
Penseu que, quan no estigueu conscients, alg pren-
dr les decisions en el vostre lloc. Es tracta dinfluir-
hi com pugueu. Aix no vol dir que desconfieu de
com es prendrien aquestes decisions, sin que us
dna la confiana dajudar a prendre-les.
Consideracions sobre el document de voluntats anticipades 18

Reflexioneu. Preneu-vos el temps necessari per planificaci anticipada de lassistncia, ja que us

fer saber el que voleu o no voleu, el vostre projecte
vital, els vostres valors, objectius i creences, ja que
en dependr el tipus datenci mdica que desit-
geu a la fase final de la vostra vida. El DVA implica
familiaritzar-se amb la idea de morir com a esdeve-
niment natural, del qual tothom shauria dapropiar
al mxim, com una part ms del procs de viure.
Informeu-vos sobre els diversos models de
DVA existents. Podeu confeccionar-ne un adap-
tat a la vostra singularitat, utilitzant per exemple el
model orientatiu per omplir consensuat pel Comit
de Biotica de la Generalitat i el Departament de
Salut, o fer servir els documents existents elabo-
rats per comits dtica assistencial, associacions
dusuaris o diverses entitats, o b confegir-ne un
de propi i individualitzat.
Un DVA adequat. Conv que llegiu amb deteni-
ment aquesta guia i el model orientatiu, i avalueu
si sadequa a les vostres expectatives, desitjos i
valors i, en concret, als tractaments mdics que
shi proposen.
Parleu amb el vostre metge. Consulteu amb el
vostre metge responsable els dubtes i feu-lo par-
tcip de la confecci del DVA. Collaboreu en la
ajudar a entendre el vostre pronstic i les opcions
de tractament, tot adequant-les als resultats que
nespereu.
Doneu publicitat al vostre DVA. Assegureu-vos
que es deixa constncia escrita del DVA a la vostra
histria clnica i que se nhi adjunta una cpia. Tam-
b conv que en lliureu cpies al vostre represen-
tant i a les persones properes: com ms difongueu
el vostre DVA, ms naugmentaran les garanties de
seguiment.
Registreu el vostre DVA. Podeu inscriure el vostre
DVA al registre centralitzat de voluntats anticipades
del Departament de Salut per facilitar-ne laccs.
Parleu amb el vostre representant nomenat i els
vostres familiars sobre els punts fonamentals del
DVA, per tal dassegurar-vos que comprenen els
vostres desitjos i que els respectaran.
Lautoritat de la persona representant. Penseu
que com ms confiana hi dipositeu, menys pre-
cises caldr que siguin les vostres instruccions.
Expliciteu en el document que aquella persona s
la vostra substituta per a qualsevol dubte.
19 Consideracions sobre el document de voluntats anticipades

Sigueu previsor. Si penseu que la vostra situaci

familiar s complexa i podrien sorgir problemes,
extremeu les mesures per garantir la validesa i el
compliment del DVA.

Eviteu malentesos en les instruccions. Concreteu les

instruccions pensant sempre en les situacions sanitries
descrites. Per exemple, no digueu no vull un respirador
artificial si el que realment voleu dir s no vull un respi-
rador artificial si em trobo en estat de coma permanent,
ja que, alhora, podreu restringir lautoritat del vostre re-
presentant sense tenir-ne la intenci.

Reviseu el vostre DVA de tant en tant. Conv

que reviseu detingudament el vostre DVA peridi-
cament per comprovar que continua essent con-
seqent amb els vostres desitjos. Actualitzeu-lo
si cal; per exemple, quan us trobeu davant duna
situaci no prevista anteriorment.

Qualitat de latenci sanitria. Heu de saber que la

qualitat de latenci mdica que rebreu no es veur
afectada negativament pel fet dhaver redactat un
DVA. Al contrari, ajudar a millorar-la.

Aquesta segona edici revisada de les Consideracions sobre el document de Voluntats

Anticipades ha estat coordinada per Marc A. Broggi i Josep M Busquets i va ser aprovada a
la 69ena reuni plenria del Comit de Biotica de Catalunya de 15 de desembre de 2009.
Consideracions sobre el document de voluntats anticipades
MODEL ORIENTATIU
DEL DOCUMENT
DE VOLUNTATS ANTICIPADES
Es presenta un model dorientaci per a la redacci
dun document de voluntats anticipades. Es poden
utilitzar altres models o confeccionar-ne un de propi.
Aquest document vol ser una ajuda per fer-ho de la
manera ms personalitzada possible.
El model consta de dues parts fonamentals: la pri-
mera sn els criteris i les instruccions personals, que
abans sanomenava testament vital; la segona s la
designaci dun representant. Es poden utilitzar totes
dues o noms una.
Pel que fa als apartats de la primera part, shan
dentendre com a complementaris i successius, ja
que les instruccions finals (punt III) sinterpreten millor
desprs dhaver especificat els criteris i les situacions
sanitries (I i II) a les quals es volen referir.
La part que fa referncia a la designaci dun
representant, com a interlocutor amb lequip assisten-
cial i substitut en la presa de decisions, es pot utilitzar de
manera independent. El nomenament dun representant ja
s una ra suficient per redactar un DVA.
20
Per tant, si es vol, es pot restringir el document de volun-
tats anticipades a nomenar nicament un representant.
Abans demplenar el document, s molt aconsella-
ble que es faci una lectura del text Consideracions
sobre el document de voluntats anticipades, aix com
daltres guies informatives sobre les voluntats anticipa-
des, i que es demani lajuda i lorientaci dun profes-
sional sanitari per tal de valorar-ne labast i lexpressi.
MODIFICACI I REVOCACI DEL DVA
El DVA es pot renovar o deixar sense efecte en qual-
sevol moment, per la sola voluntat de latorgant.
Qualsevol renovaci o revocaci ha de complir els
requisits de validesa: comptar amb la presncia de
tres testimonis, o b amb la dun notari, que en doni fe.
Sempre tindr validesa lexpressi o el document ms
recent.