Krüger Comprendre

159
Gerhard Krger: Einsicht und Leidenschaft

(Intelligncia i passi). Una entrada platnica en
el pensament del segle XX
Carles Llins
Per a lEmma, lOriol i la Mireia
Tan sols aquell qui viu al regne intermedi de ladu...
Hermann Broch, La mort de Virgili
1. Gerhard Krger: el personatge

Ens limitarem en aquesta primera i brevssima secci a
proporcionar les dades ms fonamentals pel que fa a la vida i
lobra de lautor del llibre Intelligncia i passi. No ens aturarem
en detalls que, malgrat la seva importncia, allargarien
excessivament el nostre text i comportarien el risc de descentrar
el lector respecte dels assumptes mateixos del pensament que
han de reclamar la seva atenci. Qui vulgui completar la
informaci aqu esbossada pot adrear-se, per exemple, a les
obres de Gadamer i Grondin (nm. 53 i 54) citades en lapartat
E de la secci bibliogrfica, o tamb a ltil introducci de la
traducci italiana daquest mateix llibre sobre Plat (nm.
3 c).
Gerhard Krger neix a Berln-Wilmersdorf el dia 30 de gener
de 1902. Educat en la fe protestant, realitza els seus estudis de
filosofia i teologia a la Universitat de Marburg, compartint
amb els seus companys i amics Hans-Georg Gadamer, Karl
Lwith i Leo Strauss el mestratge directe o indirecte de
personalitats de lalada de Paul Natorp, Rudolf Bultmann i
Martin Heidegger, entre daltres. Lany 1924 defensa la seva
tesi doctoral sobre Kant, dirigida per Nicolai Hartmann.
Shabilita lany 1929 amb Heidegger. El seu primer gran estudi,
Philosophie und Moral in der kantischen Kritik1 , veu la llum
lany 1931; el segon, Einsicht und Leidenschaft. Das Wesen des
platonischen Denkens2 , objecte daquest estudi introductori, ser
publicat el 1939, justament en comenar la guerra. Aix far
que passi inicialment un xic desapercebut. Krger exercir com
1. Vegeu lentrada nm. 2 a professor, en circumstncies sovint complicades, a les
de la secci bibliogrfica.
2. Vegeu lentrada nm. 3 Universitats de Mnster, Tbingen i Frankfurt. Ell s, per
de la secci bibliogrfica. exemple, el director de la tesi sobre Plat que li obtindr a
Comprendre IX - 2007/1-2 Comprendre IX - 2007/1-2

159-187
160 Carles Llins. Gerhard Krger: Einsicht und Leidenschaft. Una entrada platnica en el pensament del segle XX
Josef Pieper el grau de Doctor en Filosofia. A finals dels anys

40 i principis dels 50, desprs dun llarg procs espiritual en el
qual hi varen jugar un paper central els seus intercanvis amb
Romano Guardini, Krger es converteix al catolicisme. Lany
1953, per, una parlisi cerebral posa en greu perill la seva
vida i el deixa fsicament molt malms. Des daleshores i fins a
la seva mort, malgrat tot, encara publicar vries obres, sobretot
llions i reculls darticles. El seu trasps t lloc a Baden-Baden
el dia 14 de febrer de 1972.
2. Einsicht und Leidenschaft (Intelligncia i passi): lobra de

la qual aqu es tracta
A. Problemtica de fons
En la introducci a ledici castellana de lobra dEmmanuel
Lvinas Autrement qutre ou au-del de lessence3 es diu que
el pensamiento de Lvinas se encuadra en el linaje filosfico
de una problemtica que cristaliz en torno a la dcada de
1920 en Alemania y dentro de la cual Heidegger significa un
momento crucial. En els passatges segents daquest mateix
text, al lector li queden clars molts dels noms daquest llinatge,
i el desmuntatge de la tradici filosfica com a rtol general
de la tasca empresa per alguns dells. Tanmateix, lessncia
daquella problemtica que sembla haver forat sortides tan
radicals, com tamb la seva circumscripci a lpoca esmentada,
queden si ms no parcialment en una certa zona de penombra.
Partim aqu de la hiptesi que, bsicament, les dues obres
principals de Krger el llibre sobre Kant i, especialment per a
nosaltres, el llibre sobre Plat resten immergides en el clima
reflectit en aquesta citaci i constitueixen, dalguna manera,
un poders intent de donar una resposta a les qestions en ell
plantejades. Hem de fer per tant, a continuaci, dues coses
almenys: de primer, mirar de determinar duna forma ms o
menys comprensible lessncia de la problemtica filosfica i
histrica a qu sha fet referncia; i, en segon lloc, aproximar-
nos mnimament a la manera en qu Krger, sobretot al llibre
sobre Plat, shi enfronta. La qesti de com i per qu un
problema filosfic realment etern sols pugui ser abordat,
malgrat tot, en circumstncies histriques concretes i aix
sense deixar de ser un problema que ultrapassa per la seva
naturalesa intrnseca el tancament de lhome real en els lmits 3. De otro modo que ser, o
despai i temps de cada poca, haur de constituir-se en objecte ms all de la esencia,
indirecte del nostre propi discurs: sols ens podr aparixer traducci dA. Pintor-
Ramos, Salamanca, Sgueme,
ens haur daparixer, si ms no per allusions, en la mesura 1987, p. 15.
Comprendre IX - 2007/1-2
Carles Llins. Gerhard Krger: Einsicht und Leidenschaft. Una entrada platnica en el pensament del segle XX 161
en qu lessncia daquella problemtica i dels afanys de Krger

hi tinguin a veure concretament i en atenci a la cosa mateixa.
*
La suposici que la realitat sexhaureix en all posat pel
pensament (sser = pensar) s sens dubte una de les constants
histriques de la filosofia, probablement perqu resulta
inseparable almenys com a temptaci del seu propi concepte:
filosofia s, entre daltres coses, lesfor per tal de pensar-ho
tot i, justament, com a tot. Daqu no s gaire difcil entendre
que es pugui passar a lafirmaci, ms o menys explcita i
conscient de les seves implicacions, que el tot, precisament,
sorgeix noms en lacte pel qual el pensament es posa enfront
de si mateix acte del qual el mot reflexi ens dna ara i
aqu una indicaci suficientment transparent i decisiva. La
realitat, i la realitat com a tot, seria aix el producte o el
resultat de lacci fonamental del pensar que gira circularment
sobre si mateix: la posici mateixa del pensar i, en/amb ell, del
ser, com a autoreflexi de la ra. Que les expressions
emprades fins aquest moment remetin immediatament a
pensadors com Hegel o Husserl a pensadors, doncs, de la
modernitat consumada no pot impedir-nos de veure el que
duniversalment vlid pugui haver-hi en aquesta formulaci
pel que fa al conjunt de la histria de la filosofia en totes les
seves etapes. No s casual que lEnciclopdia de Hegel es clogui
amb el fams text sobre la intellecci de la intellecci del
llibre XII de la Metafsica dAristtil. I encara que hom pugui i
hagi dexpressar totes les reserves necessries que calgui a la
indeguda projecci de temes tardans a lpoca dels orgens, aix
no vol dir que ens puguem permetre de tancar els ulls respecte
de dinmiques concretes del pensament occidental que, per ms
que segurament no esgotin ni hagin esgotat totes les seves
possibilitats, en qualsevol cas pertanyen a les constellacions
de compossibles que el seu inici contenia, algunes de les quals,
certament, han desplegat mentrestant de forma concloent
moltes de les seves virtualitats, tant de les ms riques com de
les ms perilloses. La hiptesi esmentada, doncs, s evident
que, amb ritmes i accents diferenciats, travessa el cam sencer
4. Franz R OSENZWEIG, Der que va de Jnia a Jena (F. Rosenzweig4 ) i en constitueix un
Mensch und sein Werk.
Gesammelte Schriften. 2. dels motius dominants.
Abteilung. Der Stern der La grandesa de la filosofia, per, no resideix nicament en
Erlsung, Haag, Martinus
Nijhoff, 1976, p. 13 (trad. la majestat amb qu tot sovint ha executat aquest gest
cast. de M. Garca-Bar: La omnicomprensiu, sin tamb en la profunda intensitat amb
estrella de la redencin ,
Salamanca, Sgueme, 1997, qu ben freqentment ha estat capa de denunciar-lo i de la
p. 52). qual lEstrella de la Redempci de Rosenzweig ns, a lpoca
que ens interessa, un dels testimonis ms radicals i reeixits.

Ambds moments formen part, probablement, daquesta figura
paradoxal o, com a mnim, sorprenent, que s la filosofia
occidental, el transcurs histric de la qual no seria gaire arriscat
veurel xifrat en les mltiples polmiques que han tingut com
a centre, justament, la qesti de les finestres o de la clausura
del concepte sobre si mateix. Les ocasions externes per a
aquests combats, de vegades literalment a mort, han estat i
sn extremadament variades i variables: des de la interpretaci
i lapropiaci dun gran pensador pels seus successors ms
immediats o remots, passant per la irrupci en poques molt
concretes de grans magnituds histriques de diversa mena que,
duna forma o duna altra, exigeixen per si mateixes o per les
circumstncies de ser ntegrament pensades, fins arribar a les
causes socials o poltiques ms conjunturals o a les combinacions
ms polcromes de diversos daquests punts de partida possibles.
En els anys vint del segle passat, precisament, i per ra de la
confluncia duna srie de factors de la ms distinta i complexa
procedncia la difcil situaci social, poltica i econmica
desencadenada per la crisi de la postguerra; la creixent
constataci de la fi del mn burgs i illustrat del segle XIX,
amb tot el seu acompanyament de corrents i conviccions morals,
religioses i intellectuals en general; etc., esdev perceptible i
emergeix de les profunditats de lesperit del temps una daquelles
multvoques constellacions de conflicte, preparades en els
racons ms obscurs de la histria, a les quals acabem de fer
referncia com a llocs de la filosofia i de lespurna de la creaci
filosfica. Que en alguns o en molts dels seus protagonistes
aquesta lluita hagi estat vista com la de la filosofia tout court
en tant que portaveu dels imperatius de la ra total i del
concepte reflexiu contra lirracionalisme i contra labdicaci
del pensar o, en direcci inversa, com la de la vida, la
histria i/o la realitat fctica contra qualsevol mena
dabstracta reducci de la multiforme riquesa del mn a
lhomogenetat de les categories merament lgiques, no treu
ni un punt de la seva exactitud a lobservaci feta ms amunt
a propsit del carcter dual de la filosofia en si mateixa i des
dels seus comenaments. Forma part de lencant de les poques
de fecundes confrontacions que cap dels termes o nocions que
shi veuen implicats no pugui ni hagi de ser usat pels
contendents amb el ms mnim grau de neutralitat que la
filosofia, doncs, hagi de ser identificada o no, amb una
intenci o amb una altra, duna forma ms clara o indecisa,
amb aquell moment monolgic del pensar que es pensa a si
mateix o, per contra, amb el del residu extrasistemtic que vol
5. Podrem adduir en aquest conduir fins al final la seva lluita per tal dalliberar la
lloc molts exemples concrets
que ens podrien ajudar a particularitat, la diferncia i lalteritat de limperi incondicionat
illuminar la problemtica de la Totalitat, s ara un aspecte de la qesti que cal que
que tractem dalbirar. Entre
ells destacarien, per raons deixem de banda en la seva buida generalitat.
probablement essencials, La problemtica que, sigui quin sigui el cas, cristallitza
els que pogussim extreure
dels mns culturals euro- sobretot a Alemanya en la dcada dels anys 20 prenent com un
peus ms rics i, alhora, ex- dels seus lemes conductors el del desmuntatge de la tradici
cntrics a lpoca, es
trobessin o no geogrfi- filosfica, ha proporcionat de ben segur un dels darrers i ms
cament allunyats de lEuro- rics moments recreadors daquesta mateixa tradici de la
pa Central estem pensant,
sobretot, en els universos filosofia occidental i lha proporcionat, sense cap mena de
mentals del judaisme, ben dubte, en la mesura exacta en qu ha significat una daquelles
sovint anmal fins i tot en
les seves versions apa- inflexions de gran estil de lenfrontament fonamental que fa
rentment ms assimilades un instant posvem a larrel mateixa del filosofar5 . En ella,
(Wittgenstein, Benjamin,
etc.), i en el de lEuropa singularment, shi va jugar la qesti del sentit de la modernitat,
eslava darrel cristiano- per la qual cosa no pot estranyar lespecfic nivell de duresa de
ortodoxa, sobretot la russa
(Bajtn, Bulgakov, Florenski, la confrontaci, sobretot en les circumstncies daquell
etc.). Ens limitem a es- moment, i el fet que shi pugui veure, en els seus viaranys, una
mentar en aquest punt un
dels treballs dun jueu de les ocasions fundacionals daix que, desprs, alguns han
alemany dun jueu ale- volgut anomenar la postmodernitat. A risc de simplificar, per
many, per, alhora amic de
Krger i condeixeble amb amb la relativa justificaci que concedeixen tant lobjectiu
ell de Heidegger, bon particular daquesta introducci com la necessitat encara que
coneixedor de la situaci
espiritual dominant en els sigui impossible de satisfer en tots els seus extrems de procedir
anys esmentats i repre- amb uns mnims de claredat en terrenys tan relliscosos com
sentant, tanmateix, dun
escepticisme irnic i, a aquest, direm tot just que la clau daquesta polmica potser
voltes, lleugerament amarg, sens descobreix sense vels quan acceptem la possibilitat que el
de vegades angoixosament
estrany a les opcions ms pathos immediat de la modernitat, almenys en algunes de
extremes, per espln- les seves versions ms poderoses i ambicioses, pugui ser
didament conscient de
lextremositat de les identificat precisament amb el duna modulaci particularment
circumstncies del temps: aguda del tema de lautonomia de la reflexi, que sols seria i
Karl Lwith. No per
casualitat, naturalment, es consideraria lliure en quant que no pogus ni hagus de
sestableix en aquest text deixar cap cosa fora del cercle del seu ex-posar-se retornant
una crtica compara-
ci entre el seu mestre sobre si mateixa.
Heidegger i el ms amunt tam- Desprs de lindiscutit imperi de lidealisme hegeli durant
b citat Franz Rosenzweig.
Ens referim a: Karl LWITH , el primer ter del segle XIX, la filosofia acadmica alemanya
Martin Heidegger und Franz es va anar veient creixentment dominada al llarg de la segona
Rosenzweig. Ein Nachtrag zu
Sein und Zeit (1942/3); meitat daquella centria (sobretot en lltim quart) per una
ara a Smtliche Schriften. certa recuperaci de Kant amb el triple objectiu de: a) proposar
Bd. 8 hrsg. Von Klaus
Stichweh. Heidegger una altra manera dexecutar la sntesi de les tres Crtiques
Denker in drftiger Zeit: zur que no fos la de lidealisme absolut, b) reconduir aix la filosofia
Stellung der Philosophie im
20. Jahrhundert, Stuttgart, a una via cientfica alhora menys extrema i especulativa i
J. B. Metzlersche Verlags- ms rigorosa i propera a la de les exitoses cincies positives que
buchhandlung, 1984, pp.
72-101 (trad. cast.: Heideg- no pas la hegeliana, i c) introduir tamb, daquesta manera,
ger, pensador de un tiempo les anomenades cincies de lesperit en el regne del pensament
indigente. Sobre la posicin
de la filosofa en el siglo XX, estricte. El resultat daquest esfor, bsicament compartit per
trad. de Romn Setton, autors de procedncia tan diversa com Windelband, Rickert,
Cohen, Natorp, Cassirer, etc., esdevindr per a molts, a mig

termini, una mena de superestructura asfixiant que, sota la
cmoda denominaci general sobretot pels seus adversaris
de neokantisme, exercir una influncia de primer rang Buenos Aires, Fondo de
justament fins a la dcada dels anys 20, situant el lloc Cultura Econmica, 2006;
lassaig Martin Heidegger y
diferenciat/integrador de la filosofia respecte de les cincies Franz Rosenzweig. Un agre-
naturals en lmbit duna filosofia de la cultura i dels valors gado a El ser y el tiempo
es troba a les pp. 91-126).
(una filosofia dels valors culturals) que suscitar tota mena Malgrat tot, i com ja hem
de posicionaments. Sense exhibir les exagerades pretensions assenyalat amb prou fora,
la qesti plantejada en
del hegelianisme, per coincidint amb ell en la seva voluntat lpoca que ara ens in-
dassumir limpuls bsic de la modernitat (i en algunes coses teressa no s propietat
seva, i alguns dels seus
ms, sobretot si atenem a certes fases de levoluci intellectual mateixos antecedents no
dalguns dels seus partidaris), el neokantisme tendir a seria foraviat cercar-los, per
exemple, en la primera
presentar-se de nou com una reedici de lexigncia illustrada gran figura que, des de dins
de justificar la realitat sencera davant del tribunal del concepte, de lidealisme alemany i
amb els seus mitjans, va
en la modalitat peculiar dun examen de les condicions formals tractar ja, en la primera
de les valideses (valors) cognoscitiva (veritat), moral (b), meitat del segle XIX, de
mostrar lmits i possibles
esttica (bellesa) i religiosa (santedat), en les quals es xifraria el sortides: em refereixo, s
tot de la cultura. clar, a F. W. J. Schelling. A
ttol merament indicatiu,
No podem ni cal entrar ara en qestions despecialista: el esmentem aqu una obra
neokantisme dominant a la Universitat alemanya des de finals recent sobre aquest pen-
sador escrita justament en
del XIX, per un costat, i sense deixar de merixer un estudi la perspectiva de la crisi
acurat en diversos dels seus paladins, s fora probable que de la modernitat, i en la
qual el lector interessat
realment suposi una represa tardoral, decadent o almenys podr trobar les referncies
ms dbil o prudent, de molts dels motius principals de la bibliogrfiques fonamentals
pel que fa al cas: Fernando
Illustraci, parcialment incapa si ms no denfrontar-se i fins P R E Z -B ORBU J O LVA R E Z ,
i tot dentendre les inquietuds (les especfiques i les eternes) Schelling. El sistema de la
libertad, Barcelona, Herder,
duna nova poca. Represa de la qual, per una altra banda, les 2004.
noves circumstncies rpidament en faran perceptible per a 6. Estem pensant, per
exemple, en lApndix
molts el carcter burgs, obsessionat per la seguretat en tots metacrtic de la segona
els ordres prctics i intellectuals i reductor de la polifonia edici de la Doctrina pla-
tnica de les Idees de Paul
dall que s real. Les febleses com a tals indicades pels seus NATORP (Platons Ideenlehre.
adversaris daquesta escolstica kantiana, versi tardana de Eine Einfhrung in den
Idealismus, Leipzig, Felix
lesfor per tal de digerir-ho tot en una autopossessi de la ra M e i n e r Ve r l a g , 1 9 2 1 ,
que ara es presentaria afectadament formalitzada sota el rtol zweite, durchgesehene und
um einen metakritischen
duna filosofia de la cultura, tenen probablement, i malgrat Anhang vermehrte Ausgabe;
totes les distorsions que sol comportar la disputa espiritual, Darmstadt, Wissenschaftliche
Buchgesellschaft, 1961; la
un cert grau dobjectivitat, com demostren fins i tot els primera edici daquest
riqussims estirabots dalguns dels seus representants ms llibre s de lany 1903) o
en lobra pstuma de Her-
illustres al final dels respectius itineraris vitals i intellectuals6 . mann COHEN, Die Religion
Esmentem, per exemple, tres dels caps sense lligar ms d e r Ve rn u n f t a u s d e n
Quellen des Judentums
essencials que el neokantisme clssic sempre va deixar la (trad. cast. de J. A. Ancona
impressi de plantejar sense ser capa de resoldre: a) cridava Quiroz: La religin de la
razn desde las fuentes del
latenci, dentrada, la tendncia a centrar linters o, si ms judasmo, Barcelona, Anthro-
no, a comenar la interpretaci del kantisme per la primera pos, 2004).
Crtica, entesa a ms a ms exclusivament com una teoria

del coneixement; b) aix, evidentment, deixava obert el
problema de quina seria la interpretaci general histricament
ms correcta del pensament del mestre de Knigsberg; i, c) al
seu torn, aquesta temtica encetava la qesti subsegent de la
collocaci de la metafsica i, amb ella, de molts dels autors
de la tradici (Plat, principalment) i de moltes de les
magnituds ontolgiques i existencials formalment ms alienes
al concepte modern de la cincia (la vida, la facticitat, la
historicitat, etc.) en el marc dun nou intent, precisament, per
tal de consumir/consumar tota la realitat en lesfera de
lautoreflexi racional. Una manera esquemtica de resumir la
impressi general (justa o injusta) que aquesta escola va
produir en molts, suscitant finalment un refs fora ests i
radical, s dient que potser consistia en una espcie empobrida
7. I, en particular, dels seus del racionalisme caracteritzada sobretot per la seva decisiva
contemporanis interessats incapacitat de fer justcia a les dimensions ms substancials i
per Plat. I s que, en
realitat, Plat es convert elementals de la realitat, i orientada, en conjunt, a la recerca de
per a molts durant aquells solucions de comproms entre les sortides ms extremes i
anys en una via esplndida
per tractar de retornar del incompatibles. En poques paraules: una lectura del kantisme que
concepte mort a la iden- trairia els fragments de contingut encara vivents en lautor de les
titat de veritat de lsser
i realitat de la vida. Fixeu- tres Crtiques en la direcci, no duna denncia del seu parcial
vos, per exemple, que sols formalisme, ni tan sols en la dun impuls ambicis del motiu del
del conegut com a Cercle
de George (el cercle de subjecte cap a la seva absolutitzaci, sin simplement en la duna
deixebles format al voltant represa defectiva dels harmnics illustrats justament en linstant
de lenigmtica figura del
poeta Stefan George i la histric en qu ms evident resultaria el factum del seu naufragi.
seva visi del nou mn que Krger, com tants daltres dels seus contemporanis7 , se
ha de brollar de laca-
bament de lera burgesa i submergeix amb la seva obra en lesfor per tal dapartar-se de
cristiana), en sortiren com la metafsica de la conscincia (de lidealisme alemany en primer
a mnim cinc o sis estudis
sobre Plat, entre ells lloc, per tamb del neokantisme imperant aleshores a
labsolutament indispen- lacadmia germnica) sense caure en el positivisme, tractant
sable de Paul FRIEDLNDER ,
Platon (1 ed. en 2 vols. de deixar al seu darrere la ra productiva del jo abstracte de
1928-30; 3 ed. en 3 vols. la pura autoreflexi i mirant datansar-se aix a lnic jo
1964), Berlin/New York:
Walter de Gruyter, 1964 realment existent per sota de les vestidures de la cultura:
(1), 1964 (2), 1975 (3) el del jo tamb sc (Bajtn) primera persona del singular
(trad. ital.: Platone, a cura
di Andrea Le Moli, intro- del dileg concret, del pensar concret i de la realitat concreta.
duzione di Giovanni Reale, En aquest cam, de primer seguir Hartmann contra el
Milano: Bompiani, 2004)
(trad. cast. del vol. 1: neokantisme, desprs Heidegger contra Hartmann i, finalment,
Platn. Verdad del ser y Plat i la gran tradici metafsica i teolgica antiga i medieval
realidad de la vida, Madrid,
Tecnos, 1989), que porta contra el mateix Heidegger. Per a Krger, doncs, tamb loracle
justament com a subttol el de la Selva Negra acaba la seva cursa en un monleg incapa
lema a qu acabem de fer
referncia: Seinswahrheit didentificar asimetries i exterioritats que no restin en darrer
und Lebenswirklichkeit. terme buides de tot contingut i abocades a un persistir en la
8. Vegeu en la secci
bibliogrfica lentrada nm. interrogaci que poc t a veure amb el pensar essencial que
28. constantment invoca8 .
La primera gran prova de la discrepncia amb Heidegger i,

amb ella, la primera gran mostra dels motius conductors del
pensament de Krger, la basteix el seu llibre sobre Kant9 , dos
anys posterior a lobra heideggeriana Kant und das Problem der
Metaphysik.10 Krger est dacord amb el seu mestre en el fet
que, contra la lectura neokantiana habitual, la Crtica de la
ra pura (KrV) no s substancialment i dentrada una teoria
9. Com ja hem advertit ms
del coneixement o de la cincia moderna, sin una obertura amunt, vegeu lentrada
i el primer captol duna prossecuci extremadament original nm. 2 de la secci biblio-
grfica. Per al lector curis,
(en la forma, si ms no) de la metafsica i del(s) seu(s) resultar dinters lesment
problema(es). Contra Heidegger, tanmateix, Krger pensa que del llibre de Jean LACROIX,
Kant et le kantisme, Pars,
la primera de les tres Crtiques kantianes no consisteix en una PUF, 1966, que, dacord
mena dontologia fonamental dedicada a perseguir lsser amb indicacions expresses
del seu autor, constitueix
de lens en la kantiana investigaci transcendental de les una assumpci fidel, sense
condicions formals de lexperincia i del seu objecte, i destinada deixar de ser personal, de
les posicions fonamentals
a pressentir-lo, en la primera empenta de la KrV11 , dins de de lobra de Krger.
lhoritz de la imaginaci transcendental i de la temporalitat 10. Martin HEIDEGGER, Kant
com a forma general i arrel ltima tant de la sensibilitat com und das Problem der
Metaphysik, Bonn, 1929.
de lenteniment, quedant-se en el Da-sein hum com a ens Actualment aquesta obra
ontolgicament assenyalat tot just per aquesta temporalitat constitueix el volum 3 de la
Gesamtausgabe publicada
que el de-fineix (que de-fineix les possibilitats que li sn ms per leditorial Vittorio
prpies en els lmits de la seva mortalitat) i el fa, aix, Klostermann de Frankfurt
am Main.
essencialment finit. Contra Heidegger, en efecte, Krger defensa 11. En la primera edici de
i argumenta amb extraordinria solidesa que la metafsica la K r V . E n l a s e g o n a ,
que constituiria lobjectiu ltim de la Crtica kantiana seria en Heidegger afirma que Kant
retrocedeix respecte de la
gros la clssica, sota la modalitat ara, simplement, duna onto- seva descoberta, retornant
teo-logia de limperatiu categric (duna metafsica dels a lenteniment el seu primat
i reduint de nou la ima-
costums). Una metafsica, doncs, essencialment tradicional ginaci a la funci mera-
pel que fa als seus continguts, per que seria en la llei moral ment mediadora que aques-
ta facultat hauria tingut en
i no en una teoria metaemprica que reconeixeria el referent la metafsica occidental des
decisiu (etern) de veritat i dobedincia que, posant de manifest dAristtil. Aquest retrocs
hauria fet possible, evi-
la finitud real de lhome, alhora el sostrauria de la mera dentment, la ulterior cons-
accidentalitat histrica i sensible en lhoritz de la qual resulta trucci del conjunt siste-
mtic kanti, i explicaria el
impossible un pensar filosfic prpiament dit (un pensar lloc que en ell tindrien la
filosfic dirigit a len-si del mn); aquell referent, per tant, metafsica dels costums i,
en general, laccs a la cosa
davant del qual caldria que la cincia, seguint la ra ectpica en si a travs de ls prctic
de lhome, sinclins plena de respecte12 . Kant no podria ja, per de la ra que Krger posa
en primer terme. Les dues
diverses causes (bones i/o dolentes), acceptar una filosofia interpretacions, doncs,
primera que fos el rebrot dun s teric de la ra la legitimitat potser no sn finalment
del tot incompatibles. S
del qual per principi hauria quedat limitada al terreny de la que ho sn, per, i radical-
cincia natural moderna i, sobretot, de la fsica matemtica ment, els seus accents i les
seves intencions.
consagrada per Newton. Per precisament aquest fet no porta 12. Vegeu, del llibre de
Kant, segons Krger, ni a liquidar lexigncia i la necessitat Grondin citat a la biblio-
grafia (nm. 54 a), la nota
duna consideraci racional de lens suprasensible (creat/ 26 de la pgina 89, i el cos
increat), ni a cedir completament a la pulsi illustrada que principal de la p. 183.
veuria en la ra autnoma una instncia absolutament lliure

13. Pel que fa a aquest tema en el sentit de deslligada de tota forma de dependncia. La ra
de la historicitat i de leter-
nitat en i del pensament
s autnoma i lliure, sens dubte, per com a facultat constituda,
filosfic en general (kanti no constituent. I lmbit en qu confluirien ambds elements
en particular), vegeu sobre-
tot les pgines de les pri- (autonomia i dependncia), a partir dall formal-essencial de
meres seccions del llibre la ra legisladora com a tal, seria tot just el de la reflexi moral.
que estem comentant. Es
tracta sens dubte duna de Les tendncies dissolvents de la Illustraci lliurepensadora
les constants majors de la haurien de ser aturades, doncs, per i en aquell mandat
reflexi de Krger, que s
possible tornar a trobar tant incondicional que la ra troba en si mateixa enll de tota
en el llibre sobre Plat com voluntat o arbitrarietat individual. Sols lhumil reconeixement
en moltes altres de les
seves obres. daquest lloc atorga a la ra la plena possessi de si mateixa
14. Diu Gadamer (biblio- a qu ha estat cridada enmig de tots els condicionants
grafia, llibre nm. 53 b): contingents de la histria i de la individualitat emprica i
En ell [en el seu llibre
sobre Kant], Krger apella- precisament per sobre dells13 ; latenyer, nogensmenys, sols
va al testimoni de Kant per
a fonamentar el seu judici
en la mateixa mesura en qu aquest assentir la situa dins de
que nicament lordre de la lordre de la Creaci volgut per Du14 .
Creaci, que calia acceptar
com a tal, podia justificar
Kant s, per tant, en la perspectiva de Krger, un home i un
una filosofia de la moral en pensador al llindar: lltim dels metafsics en la lnia que va
la qual la llibertat no
significaria tant lautodeter- de lAntiguitat, passant per lEdat Mitjana, fins a la prima
minaci com la lliure as- philosophia de la substancialitat del Jo hum encara creat, i el
sumpci de la llei moral.
(...) Quina concepci de primer dels moderns en qu lautonomia del subjecte arriba ja
Kant tan diferent era fins a aquell extrem a la vora de labisme en el qual els lmits
aquella! Vam aprendre molt
daquest llibre, especial- de la ra es trobarien noms en la seva prpia forma, ara i aqu
ment en all que fa refern- tanmateix encara essencialment vinculada als continguts
cia a la seva interpretaci
de la filosofia moral kan- materials (inclosos labast i els supsits ontolgics) de la moral
tiana. Per all ms instruc- clssica grega i judeocristiana. Aquest seria el motiu de les seves
tiu dell no eren les convin-
cents pgines de la inter- ambigitats, del fet que les seves intencions ltimes haguessin
pretaci de Kant, sin la de restar malenteses per la posteritat immediata (postkantians)
determinaci amb qu sim-
posava el principal inters i mediata (neokantians) i, per consegent, de la necessitat que,
filosfic del seu autor quan en darrer terme, havia de conduir al fracs el seu projecte duna
aquest feia veure el funda-
dor de la filosofia crtica i continuaci moral de la metafsica a partir de la formalitat
herald de lautonomia tica mateixa de limperatiu categric de la ra. La impossibilitat
i de la llibertat prctica
gaireb com un defensor, si daconseguir el que Kant pretenia amb els mitjans que va haver
no com un renovador, de demprar, adrea el pensament de Krger en la direcci del gruix
la metafsica cristiana.
Lautonomia de la ra prc- i del pes originaris daquella tradici en la qual regnaria encara
tica era interpretada com a potser, per ms difcil que fos tenir-ne un besllum, la rica
obedincia incondicional a
la llei moral, com un doble- multilateralitat de la ra i de la realitat unimltiple adrea
gar-se a les seves exigncies, Krger, a fi de comptes, en la direcci de Plat.
i les tendncies metaf-
siques de la crtica kantiana,
el rerefons teolgic creacio- B. El llibre sobre Plat
nista de la seva doctrina
sobre les facultats i de la Lestructura del llibre de Krger sobre Plat s transparent.
seva polmica doctrina de
lafecci, sunien amb les Dividit en tres seccions, la Introducci, amb els seus tres
lnies aix suggerides duna captols, examina de forma preliminar la possibilitat daccedir
teleologia moral en una
figura inusitada (pp. 266-7). actualment al concepte platnic de la filosofia. Emergeix ja en
aquestes pgines, de forma notablement aguda, el tema polifnic

de lestranyesa per a nosaltres daquest concepte si s que
ni tan sols el mot resulta adequat. La primera part prpiament
dita (Eros i mite), dividida al seu torn en cinc captols,
saproxima de diverses maneres i lluitant en diversos fronts a
aquesta estranyesa especialment punyent en la caracteritzaci
de la filosofia com a Eros que articula internament el
Simposi 1 5 . Val a dir: lautor ens proposa una primera
determinaci des de la perplexitat i a partir del moviment
intern que presideix el dileg sobre lamor de la noci platnica
de la filosofia. Finalment, la segona part (expressament titulada
Lessncia de la filosofia en el Simposi), dividida per la seva
banda en onze captols, compleix la promesa continguda en el
subttol general de lobra i desenvolupa amb fora extensi la
inusual visi platnica de la filosofia tal com aquesta es presenta
al llarg dels diversos discursos que componen el Simposi,
aturant-se de forma molt ms detallada en els continguts propis
i, per tant, en lessncia, del pensament platnic.
Ens limitarem, en aquesta presentaci, a assajar una mena
de resum-comentari de les dues primeres daquestes seccions:
la Introducci i la primera part (Eros i mite). Diversos
motius justifiquen aquesta elecci. En primer lloc, addum els
ms externs a la cosa: a) no podrem intentar una exposici
ms completa dels temes del llibre sense arriscar-nos a
ultrapassar mpliament les raonables limitacions inherents al
gnere literari introducci; b) com consta a la nota
bibliogrfica del final (entrada 3 a), aquestes dues seccions del
llibre de Krger varen ser considerades per alguns dels seus
deixebles ms directes prou importants i unitries per si mateixes
com per justificar, desprs de la mort de lautor, la seva publicaci
per separat; i c) Hans-Georg Gadamer, amic i rival de Krger,
tampoc no dubta a considerar aquestes setanta pgines entre les
obres mestres perdurables de la conversa filosfica amb els
grecs16 . Dels dos ltims daquests motius externs no s difcil
la transici a lnic motiu intern que explica la nostra
autolimitaci: amb la Introducci i la primera part nhi ha ms
que suficient per fer-se crrec amb claredat de les decisions ltimes 15. Pel que fa als termes
alemanys emprats per
de Krger, de la seva situaci en la tradici dels estudis platnics Krger en relaci al ban-
i, sobretot, de les connexions existents entre aquesta obra i el llibre quet (el fet o costum
grec, el ttol del dileg de
dedicat a Kant i, amb elles, dels posicionaments de lautor en Plat sobre lEros, etc.) i les
relaci a la problemtica de lpoca (i eterna) que, sumriament, seves possibles versions al
catal, fem nostres les
hem descrit en les pgines justament anteriors a aquestes. opcions del primer traduc-
tor (Joan Ordi) daquest
* text a la nostra llengua.
El problema bsic al qual Krger senfronta en la seva 16. Vegeu en la secci
bibliogrfica lentrada nm.
Introducci s, com ja sha dit, el de en quina mesura i com 53 b, p. 268.
es pot accedir actualment al concepte platnic de la filosofia.

Si hom adrea la pregunta qu s filosofia? als dilegs de
Plat, nhi ha prou amb considerar algunes de les respostes que
es poden espigolar aqu i all per adonar-se de les dificultats
existents en ordre a arribar a una comprensi objectiva de la
idea platnica de la filosofia. La filosofia sembla ser,
simultniament o successivament, un servei a Apollo
(Apologia 20d i ss.), un morir i estar mort (Fed 64a), un
amor (eros) apassionat de lhome que va dun cos bell fins
a all Bell en si (Simposi 203d, 204b, 210a i ss.), lnic cam
de salvaci per a la ciutat, lessncia del qual es troba en la
dialctica cientfica (Repblica 473d-e, 521c, 531d i ss.), una
fuga del mn del mal i una assimilaci a Du (Teetet 176a
i ss.) o quelcom que no es pot aprendre, sin que s objecte
duna illuminaci (Carta VII 341b i ss.). Aquestes
definicions si s que s lcit el mot poden potser, i en el
millor dels casos, ser enteses per separat. Podem prescindir fins
i tot de certs aclariments que serien necessaris i de preguntar-
nos massa imperiosament si i com resulten conciliables dhuc,
per, en aquest cas, els elements ms comprensibles apareixen
sempre units a daltres que semblen avui inintelligibles:
sobretot, un element mstic i una conducta de vida estranys al
lector actual. No cal ara que ens aturem en els precedents
alemanys (Natorp) que Krger t a m del primer daquests
components ni en les actuals represes per part dalguns grans
estudiosos del pensament antic (Pierre Hadot, per exemple) de
la qesti de la filosofia antiga com a forma de viure. En
qualsevol dels casos, roman obscura per a nosaltres, homes
moderns, de quina manera es puguin comprendre aquelles
definicions de Plat com una unitat i, en particular, com una
filosofia. La nostra tendncia, per exemple, a considerar sota
aquest rtol una disciplina cientfica en analogia amb les
modernes cincies de la naturalesa, sols que ms general pel
seu camp o ms fonamental pel seu impuls, sembla com si
no ens deixs cap ms opci que la que ens ofereix la segent
alternativa: o b no entendre res, o b considerar els termes
platnics com una expressi encara imperfecta que cal situar a
la llum dels nostres conceptes. Krger, per, afirma lexistncia
duna tercera possibilitat que podem sintetitzar en quatre punts:
a) apartar els conceptes actuals; b) posar preguntes; c) posar-
se a lescolta de Plat i filosofar amb ell; i d) tractar de fer aix
darrer sobretot all on la cosa sona ms inslita: en la
determinaci de la filosofia i del seu saber racional a travs
de la sorprenent figura mtica dEros. No cal dir que s daquest
quart punt que surt en particular la segona part i, en general,

el llibre com a conjunt articulat.
Ara b: s realment possible aquesta possibilitat? No fa el
nostre historicisme (la nostra conscincia histrica) que
haguem de considerar-la improbable o impracticable? Krger,
en qualsevol cas, s perfectament sabedor dels condicionants
histrics suposats per tota indagaci intellectual; per no
nextreu daqu la conclusi que aquella via resulti efectivament
i absolutament intransitable:
Els filsofs de lAntiguitat no sempre ens resulten accessibles, encara

que sempre shagi sabut dells. Com que aquest coneixement dells s
empric una trobada en el temps que depn del favor de les
circumstncies espirituals, la diversitat daspectes que sobresurt en la
histria de la investigaci no ens hauria dinduir a error com si fos una
cosa inevitable. Els objectes de la histria de lesperit sn massa grans
com per resultar en tot moment propers a la investigaci. De la mateixa
manera que moltes estrelles del cel ms aviat tan sols rarament, en el
cas duna constellaci favorable, poden ser investigades des de la posici
terrestre, per b que sempre hi sn, i dhuc potser sempre hi sn
visibles, aix tamb succeeix que els mestres de la filosofia noms es
desclouen en situacions especials, excepcionalment niques, del
pensament en cada cas actual. El coneixement de la veritat histrica t,
ell mateix, un dest histric. Ben lluny de justificar un escepticisme
relativista, aquest dest ens hauria de donar peu a tenir sempre en
compte la nostra situaci hermenutica i a aplicar de manera
interrogativa, no pas acrtica, els conceptes aclaridors que hi aportem
nosaltres. (p. 8)
El coneixement de la veritat histrica t, ell mateix, un

dest histric... s evident, per un costat, que les actuals (de 17. Circumstncies filos-
fiques, intellectuals i cul-
Krger) circumstncies17 incrementen la distncia interior i, en turals generals que no han
aquest sentit, dificulten la comprensi dun autor com Plat. fet ms que agreujar-se en
els anys transcorreguts des
s igualment evident, tanmateix, i per un altre costat, que que les paraules de Krger
aquestes mateixes circumstncies han interromput la mala foren escrites: filosofies
de la vida, historicismes,
interpretaci de Plat en el sentit de la moderna idea de sistema existencialismes (situacio-
nismes), relativismes, es-
cosa respecte de la qual fins i tot les interpretacions posteriors cepticismes, pragmatismes,
aparentment ms unitries com la de lescola de Tbingen- deconstruccionismes, tota
mena de nietszcheanismes
Milano no sestalvien esforos per tal de desfer qualsevol possible i de filosofies de la sos-
malents 1 8 . En efecte: Krger pensa que el moment pita, etc.
dautocrtica del jo autosuficient i sobir contingut en els 18. Vegeu, per exemple,
Konrad GAISER, La dottrina
corrents esmentats, amb el perill de dissoldre enterament el non scritta di Platone (1962,
subjecte modern i, amb ell, tota cosa en les seves precondicions 19682), Milano, Vita e
Pensiero, 1994, sobretot
histriques, vitals, socials, irracionals, heternomes..., o nota 1, pp. 255-6.
doferir des daqu una plataforma per a la reconstrucci

dun jo desubstancialitzat, creador omnipotent ex nihilo tant
de si mateix com de tota realitat i valor, proporciona
igualment en qualsevol cas locasi per a una autocrtica
metodolgica (i no sols metodolgica) radical capa de reobrir
lhoritz duna comprensi realment histrico-objectiva del
pensament de Plat, portant-nos de nou, del jo solament
autoconscient (conscincia absoluta), al no-saber socrtic que
sap que el subjecte hum concret que pensa filosficament
sempre s alg finit, limitat, que es troba sostingut per quelcom
de preconscient val a dir: conduint-nos simplement, si ms
no com a possibilitat, a la dissoluci de labsoluta (i aparent)
autarquia del jo que impedia tot accs immediat, per parcial o
temptatiu que hagus de ser, als autors del passat, al seu
pensament, als seus problemes i, en darrer terme, als seus
temes o continguts. Aquest s el punt neurlgic de la
Introducci i aquell amb el qual enllacen de forma enterament
natural les reflexions que Krger endega en la primera part
(Eros i mite) de la seva obra: no es pot entendre (reconixer)
lessncia de lEros platnic, lessncia daquesta potncia mtica
que condueix a la filosofia i amb ella, per tant, el propi
concepte platnic de la filosofia, si no sentn que s
precisament ella mateixa, aquesta potncia mtica, i per ms
estranya que la cosa soni a les nostres orelles, la qui ha de
conduir-nos i ens condueix vers la ra (vers el Logos) fins i
tot vers la ra autnoma. En la primera part del seu llibre,
justament, Krger senfronta decididament a aquesta estranyesa
ens hi adrearem, doncs, amb lobjectiu de copsar-hi
sintticament algunes de les intucions ms pregones de la seva
meditaci.
En aquesta gran secci de la seva obra, Krger lluita
successivament i simultniament, segons el moment, en tres
fronts. En primer lloc (captols 1 i 2), contraposa enrgicament
el concepte platnic al concepte modern de la filosofia; en
segon lloc (tres darrers captols), contraposa simultniament
el concepte platnic de la filosofia al mite homric, olmpic
grec tradicional i al racionalisme sofista, retornant en els
moments ms decisius al contrast amb lilluminisme-
racionalisme de la modernitat. Especifiquem amb una mica de
detall el transcurs ms concret daquesta part.
La primera secci del llibre de Krger comena amb una
mena de constataci fctica: el discurs mtic sobre lEros que
Plat exposa en el Simposi no s una allegoria, ni una mera
expressi simblica de lanhel de saber o de lamor com un
comportament simplement hum. Plat no sembla conixer,
en general, una simple humanitat en el sentit irreligis i

immanent purament horitzontal de la nostra frmula.
Aquesta seria, en el fons, la ra fonamental que explicaria
les nostres estranyeses i les nostres dificultats per tal de capir
adequadament el concepte platnic de la filosofia: a) en aquest
concepte hi ha subjacent una forma de plantejar i dafrontar el
problema general de la relaci entre filosofia i religi mite
que sembla haver esdevingut per a nosaltres prcticament
inintelligible; i b) en aquesta forma de plantejar i dafrontar el
problema general de la relaci entre filosofia i religi mite hi
batega una autocomprensi de lsser hum, una manera
dentendre all que caldria considerar com la vertadera i ms
prpia possibilitat humana, que encara sembla haver-sens fet
ms aliena que lanterior.
Per a la modernitat (si ms no en alguns dels seus extrems),
la vertadera i ms prpia possibilitat de lhome, la seva
possibilitat decisiva tant per al viure com per al comprendre,
consisteix en labsoluta independncia. Tota espcie de vinculaci
emftica s rebutjada com una lesi de la dignitat humana i,
en aquest sentit, llibertat intellectual i ser religiosament
vinculat sexclouen terminantment. La Illustraci s la sortida
de lhome de la seva culpable minoria dedat i, la filosofia, el
regne dun pensament sobir en la seva autonomia. All on no
desespera de si mateixa, la filosofia moderna es posa en el lloc
de la religi; all on no identifica Du amb si mateixa (Hegel),
almenys no tolera cap du per sobre de si mateixa. I noms en
aquest horitz i dins daquests lmits sotmetent-se a aquest
tribunal pot reclamar la religi alguna prerrogativa.
Plat, en canvi, sembla veure les coses de manera fora
diferent. En efecte, i segons el Fedre, la bogeria mtica no
s necessriament dolenta; s ms: hi pot haver bogeries com
la de lamor prpiament divines. Lencantament del jo sota el
pes daquesta bogeria no sols pot no significar un dany per a
lhome, sin en realitat una forma dentusiasme vers els seus
bns mxims sense la qual aquests li restarien inevitablement
inaccessibles. Per a aquesta concepci platnica, doncs, la
vertadera i ms prpia possibilitat humana la ms rica
consisteix en la possessi daquests dons als quals,
paradoxalment, noms sarriba essent posset. nicament la
potncia de la passi, per tant, pot i ha desdevenir, en realitat,
un sser autnom. Passi, en aquest sentit, i per a Plat, no
s ms en gran mesura que el reconeixement de la prpia
limitaci i de la prpia indigncia de la prpia finitud. Privats
de la vertadera espontanetat que sols s i pot ser possessi
divina, els homes hem de buscar fora de nosaltres la vertadera
paternitat. En poques paraules: passi significa, per a Plat,

assumir que no som els nostres pares assumir que
lespontanetat de lesperit hum s de segon ordre i una forma
secundria (re-productiva) de la divina i que, en aquesta
mateixa mesura, som ssers essencialment dependents.
s aix que, adoptant conscientment la forma del mite, Plat
es limita amb plena lucidesa a lnic mode de consideraci
possible per a lhome aquell que correspon a la imperfecci
de la seva nima. El mite s lnic mode de coneixement a
labast de lhome perqu aquest s un sser insuficient, vinculat
i limitat fins i tot en la seva possibilitat ms prpia. El mite de
lnima (Fedre), per tant, cont en si mateix la justificaci de
la seva forma: lnima se sap aqu dependent del mite perqu
sap que no s senyora de si mateixa.
I fins aqu la contraposici entre el concepte platnic de la
filosofia i la seva relaci amb el mite respecte dels conceptes
moderns corresponents. Resumint: Plat pot i ha de parlar a
travs del mite Eros perqu concorda amb la religi del seu
temps i de tot temps sobre el fet de la dependncia essencial
de lhome. Ara b: Plat, tanmateix, i a diferncia de lantiga
mitologia, s expressament conscient daquesta dependncia i
del llenguatge mtic, amb la qual cosa s igualment legtim
afirmar que Plat no est simplement dins del mite, sin que
defensa el seu significat contra el ja sobrevingut intellectualisme
illuminista. I aqu retrobem els altres dos fronts els nics
histricament efectius en els quals hem dit abans que Krger
situa a Plat duent a terme la seva lluita: la mitologia
tradicional i el racionalisme sofista.
La polmica de Plat contra la mitologia olmpica
tradicional, el sentit mateix daquest combat i, alhora, el sentit
del que lenfronta a la illustraci sofstica, Krger el veu ja
fixat per endavant en lelecci de la figura mtica dEros per
sobre de la dAfrodita. Ara no ens podem aturar en aquest punt
riqussim, per s potser remarcar alguns dels elements que posa
en relleu: a) en primer lloc, la preferncia platnica per Eros
contra Afrodita suposa accentuar el desig enfront del seu
objecte, lexperincia subjectiva de la passi enfront de la
cosa en qu aquesta es consuma i descansa; b) en segon lloc,
i a partir daquella primera observaci, resta clara quina s la
concepci que Plat sembla fer-se del mite clssic
cosmolgic: justament, una concepci essencialment
objectiva, per a la qual Krger troba els correlats corresponents
i una exposici adequada en els treballs i en la reivindicaci
del mite grec que, a partir dels anys vint, fa a Alemanya Walter
F. Otto seguint una mplia tradici del pensament i de la
literatura germniques modernes19. Lhome del mite grec clssic

s, en aquesta versi, aquell que, cec, ex-sisteix enmig de les
forces de la naturalesa exterior, abandonant-se als seus poders
sobre-humans; c) en definitiva, doncs, Krger t raons per a
descobrir, en lelecci platnica dEros per damunt dAfrodita,
una conscincia del desig ertic que suposa, alhora, el
reconeixement duna dependncia fonamental de lhome
respecte duna potncia superior i la parcial sostracci,
tanmateix, daquesta conscincia a limperi incondicionat de
la indmita eusbeia pagana. En daltres mots: el mateix
mite platnic de lEros ja fa comprensible de quina manera
Plat aprova la crtica [racionalista] del mite. La seva lloana
dEros celebra lalliberament dels antics dus i de la submissi
de la ra a les energies desencadenades del cosmos. Aix uneix
Plat a tots els qui descobreixen en si mateixos la fora de la
reflexi com la seva prpia fora essencial sense, per,
hipostasiar-la en la forma duna independncia radical.
La simple alternativa, aparentment elemental avui sembla
que va de soi fins i tot en els mitjans de comunicaci de
masses, entre oblit mtic de si mateix per un costat o b 19. Vegeu, per exemple:
autarquia absoluta de la ra per un altre que sol traduir-se Walter F. O TTO, Die Gtter
Griechenlands, Bonn, 1929,
finalment en la vcua embriaguesa duna certa identitat actualment a Frankfurt a.
dialctica dambds pols, se situa ja, dacord amb la M., V. Klostermann, 2002
(trad. cast.: Los dioses de
perspectiva de Krger, en lhoritz de lhome lliure que creu Grecia, Madrid, Siruela,
que totes les dependncies realment existents20 sn merament 2003); Dionysos (1933),
Frankfurt a. M., V. Kloster-
externes al seu en si i afecten nicament la matria del seu mann, 19966 (trad. cast.:
comportament, no la seva essncia (forma, intenci); se situa Dioniso. Mito y culto,
Madrid, Siruela, 2001);
ja, doncs, en lhoritz de lhome que creu que ell s, no sols Las Musas , Madrid, Si-
senyor de si mateix, sin senyor tamb de la seva mateixa ruela, 2005; Theophania,
Hamburg, Rowohlt, 1956,
senyoria i dels seus fins. I des daqu, evidentment, s impossible actualment a Frankfurt a.
entendre Plat i el seu concepte de la filosofia la seva lluita M., V. Klostermann, 19933.
Parcialment coincidents
contra el mite antic. Coneix lhome el sentit de la seva senyoria, amb aquesta perspectiva, el
del seu propi autodomini? Plat diria que no. Lalliberament lector pot repassar algunes
de les observacions contin-
racionalista noms satisf lhome i la ra durant lestadi de la gudes en les obres segents:
seva confrontaci amb els enemics que se li presentin; en quant Hermann FRNKEL, Poesa y
Filosofa de la Grecia
ateny el seu acompliment, labsoluta independncia cau aviat Arcaica, Madrid, Visor,
en la misria de la desorientaci escptica, incapa de reconixer 1993, sobretot pp. 84-92;
i James M. R EDFIELD , L a
fins en si subsistents. Admet aix, indirectament, que tragedia de Hctor. Natura-
lautonomia extrema que vol propiciar no coneix el seu propi leza y cultura en la Ilada,
Barcelona, Destino, 1992,
sentit. Per a Plat, qu sigui el que volem amb la totalitat de la sobretot pp. 54-60.
nostra vida s una cosa que ultrapassa el nostre horitz ms 20. Ning no satreveix a
negar la indigncia, la
propi i aix s el que significa la desorientaci que apareix finitud i les limitacions de
quan hom sobstina a ser senyor de la seva mateixa senyoria. lhome; el problema o la
qesti s el grau de
Per a Plat, el domini de la ra sobre les emocions i els afectes profunditat que se li atri-
sols s lingenu domini sobre les concretes afeccions del bueixi.
sentiment, no domini reflex sobre aquest mateix domini ni sobre

les condicions de la naturalesa humana en general. Per aix,
Plat confereix a la passi al mite un nou dret, reconeixent
la indigncia del comportament autnom i fent-lo novament
dependent. La lluita de Plat contra el mite homric tradicional,
contra els poetes i, indirectament, la seva lluita contra
lafirmaci racionalista de lautarquia del jo, noms resulta
plenament intelligible, i amb ella el concepte platnic de la
filosofia, en all i com all que Krger anomena la lluita
pel sentit de la passi.
Plat, segons Krger, afirma clarament la passi com un
ser-raptat per una potncia superior; per, en quant que
conscient daix i alliberat de labsoluta submissi als poders
csmics, la nega com a font de loblit de si mateix. Plat, doncs,
se situaria en un lloc enterament estrany per a lanterior
alternativa. Plat no lluita simplement a favor de la passi i
contra lautarquia de la ra, com la seva crtica del mite no
significa afirmar la independncia absoluta de lnima respecte
de tota potncia superior i contra tota passi-passivitat. Plat
combat, contra la falsa passi mtica mera passivitat sensible;
mera imitaci que, en quant que cpia insubstancial, s pura
producci, simple invenci; mer aband a la receptivitat
sensible, cosa que porta a loblit de si mateix: a dormir i
contra la perfecta senyoria de la ra incapa de comprendre
que la poesia i el mite no tenen nicament un valor esttic o
artstic, sin tamb un de religis, moral i cognoscitiu, a favor
de la vertadera passi Eros, que no pot ser altra cosa que
21. El pag modern pre-
senta unes especificitats, per lentusiasme i el ser raptat-posset que no atordeix la reflexi
b i per mal, que responen sobre si, sin que la precedeix i la desperta sense desarrelar-la de
a les novetats intro-
dudes pel naixement de la tota obedincia.
interioritat a lAntiguitat Lautntic pag, diu Krger i cal no perdre de vista el
tardana i a lEdat Mitjana
cristiana. En la tercera context cultural i poltic en qu aquestes paraules foren escrites
secci del llibre (segona part , s lhome perdut en el cosmos i oblidat de si mateix; lhome
dedicada a lanlisi del
Simposi) Krger assenyala que s fora de si, lessncia del qual radica en la mmesi
en diverses ocasions que exterior, per ms bellament ingnua que sigui. Respecte daix,
tamb lillustrat modern
exhibeix en la seva recla- el ms decidit dels pagans moderns sempre duu, malgrat tot,
maci dautonomia unes una vida dindubtable interioritat21. Qu significa Plat en
intensitats diferents, per b
i per mal, a les del racio- relaci a aquell autntic pag antic, abandonat als poders
nalista antic, en la mesura, csmics objectius, i en relaci a la crtica racionalista
s clar, que les formes de
submissi que refusa tamb indiferenciada del mite que, volent desvetllar el pensament del
sn totalment altres. Les seu somni, creu indispensable haver dafirmar la seva radical
modalitats din-dependncia
exigides sempre descansen autonomia, suprimint aix tota passivitat, tota vinculaci
en la positivitat de les emftica i tota forma de subjecci? Enfront dambds
modalitats prvies de de-
pendncia respectivament adversaris, la forma mtica apareix en Plat clarament com a
negades. expressi conscient duna limitaci, duna dependncia.
El logos, en si mateix, indubtablement s superior al mite

i, en aquesta perspectiva, la narraci daquest haur dassu-
mir obertament el carcter duna faula: ser joc i no
seriositat, i no podr ser proposada al lector sense un deix
dironia. Per el logos hum es mou dins duns lmits i remet,
per tant, ms enll de si mateix: es deu a un poder donat, div
i superior, de manera que hom no pot donar ra fins al final
del contingut dels mites; el donar ra propi de lhome, que
Plat coneix i domina, no s capa de definir-se a si mateix, en
si mateix i a travs exclusivament de si mateix; lhome no pot
conixer, doncs, de forma exhaustiva i segons la seva prpia
naturalesa all que s dit mticament; val a dir, i finalment,
hom no pot conixer-ho de mode exactament controlable i/o
tematitzant tots els supsits implcits que cont. El carcter
essencialment passional (i, en aquesta mesura, re-productiu)
de la ra humana li impedeix, justament, que tot li sigui
immediatament i absolutament transparent.
Diu Krger: aix com la potncia de lEros desperta en
lhome el jo essencialment autnom, aix el mite que li
correspon exigeix la investigaci conduda en el logos; i aix
com el pensament platnic se sap sotms a una potncia
superior, aix per aix se sent portat a expressar la seva
limitaci a travs del mite. Lessencial del mite platnic radica,
doncs, en el fet que s alhora veritat i poesia, seriositat i joc,
intellecte i imaginaci substancial: s, en cert sentit, una nova
religi i per aix resulta normal el recurs del filsof dAtenes
a les alternatives mistrico-rfiques amb qu compta en el seu
context cultural, encara que tamb respecte daquestes hagi de
romandre un fons divers.
El mite platnic atorga els mitjans expressius adequats a un
coneixement religis la filo-sofia que, desvetllant la ra,
roman tanmateix aportic en el mite platnic el moment de
la inadequaci t la primacia. El mite i, amb ell, la filosofia
s aporia per quant tradueix el defalliment de la ra; per no
expressa noms aquest defalliment, car limpuls amors que
brolla de la pobresa correspon en si al carcter reproductiu-
passional (receptiu) de la ra i revela aix i sols aix pot fer-
ho la claredat illuminant (illuminadora) del Fonament que
la sost i al qual sadrea.
De tot aix sen segueix, per ltim, la connexi entre el
carcter anmalament mtic de la filosofia platnica i el gran
tema de la orth dxa (de la recta opini), tal com aquest
apareix, per exemple, en el Men. El mite de lEros la filosofia,
en efecte, es reconeix a si mateix com a ra que indaga-indigent
parteix i sinstalla, doncs, en laporia: sap i no sap el que
investiga. La filosofia admet que no pot investigar sense saber

ja alguna cosa dall que investiga dall que no sap; s
aleshores que emergeix sobtadament que aquest saber imperfecte
que precedeix el saber propi i vertader coincideix amb el saber
del mite. La recta opini s la veritat en la forma de la
comprensi que es capta accidentalment (no adquirida per
nosaltres mateixos), el fulgurar del coneixement en la forma
del descobriment afortunat i imprevist, de la idea que es t
o que es rep en un do celest. Per dir-ho daquesta manera, la
dxa s la resta ineliminable de la constituci mtica de
lesperit en lesfera del racionalisme, el vincle que uneix la ra
amb el mite. La veritat del mite (eudoxa) s lombra que
lautntica veritat del coneixement projecta davant de si
mateixa, i lhome en quant home pot ser autnom noms
seguint aquesta fosca que el condueix a la cosa mateixa. Per
quant el contingut del mite roman en la incertesa (dxa) i
no s en si mateix cincia (epistme), el mite t per a lhome
dependent la funci essencial de preservar all que li s ms
propi (la ra) tant de loblit irreflexiu com de la perplexitat
escptica a la qual el portaria la reflexi desencadenada aquella
que no reconeix res que la precedeixi. Filo-sofia s doncs,
certament, deler envers lsser en si i cap a labsoluta exempci
de supsits del saber que vol desclourel exempci, per, que
sempre resulta i ha de resultar frustrada en virtut de la fidelitat
mateixa (pathos, eros) al lloc sobreabundant (lobscuritat
per a nosaltres dall que eludeix tota mera posici) don
brolla la ra (logos) i a partir del qual el nostre intellecte,
seguint aquesta crida, ha de re-iniciar (re-prendre)
contnuament el moviment que li s propi per essncia. La filo-
sofia s doncs, indubtablement, i en definitiva (com a figura
humana no purament animal o divina del saber),
intelligncia i passi.
*
Potser la primera part de la tesi fonamental del llibre de
Krger (en realitat, dels dos principals llibres de Krger) sigui
simplement que la filosofia, exemplificada en el pensador dels
seus inicis (i en el gran pensador inaugural de la modernitat
tardana), sempre ha estat i s, necessriament (i encara que
sigui ms o menys encobertament), filosofia religiosa, i que
sols en lobedincia que aquest mot tradueix radica la
possibilitat de, pensant en (dins de) la histria, pensar alhora
eludint parcialment els seus lmits. La segona part daquesta
mateixa tesi seria, aleshores, que la religi aix adjectivada
pot entrar i entra en la filosofia, justament al llarg de la seva

histria, de dues maneres molt diferenciades: o b com a
objecte de la filosofia, i sobretot com a objecte de la filosofia
acabada, val a dir, de la filosofia que tot ho inclou en el
moviment dautoreflexi que la tensa internament i que acaba
dissolent-se mono-lgicament en un temps pseudohistric
teleolgicament orientat des de dins; o b com a subjecte de
la filosofia, val a dir, com a principi rector del pensar que sap
i dna testimoni dall que el concepte mai no podr digerir
enterament en el procs del seu propi desplegament epocal.
Lenlla, doncs, entre lobra de Krger en el seu conjunt entre
el llibre de Krger sobre Plat en particular i la problemtica
de fons sumriament descrita en el subapartat anterior
daquesta introducci, resta a labast de tot lector que vulgui
atansar-shi. Que shagi escollit aquest llibre de Krger sobre
Plat per situar-se en les qestions plantejades pel pensament
de la primera meitat del segle XX no pot resultar-li accidental
a ning que spiga llegir ms enll dels termes agafats en la
seva simple materialitat lingstica a ning a qui encara resulti
possible llegir idees. Que la gaireb absoluta incapacitat,
manifesta en els nostres dies, dultrapassar lhoritz de la
paraula posada en aquesta elementalitat sigui potser una de les
darreres i ms extremes conseqncies no volguda per ell
mateix, per no per aix menys inevitable del pensar que ha
tingut la pretensi de no deixar ex-cedents exteriors al procs
del seu retorn sobre si mateix, s una cosa que, segurament,
forma part dall essencial que resultava esperable i que, duna
manera o duna altra, encara ens cal acabar daprendre a
experimentar.
C. Finale
No hi ha res en la paraula? Lombra que sescapoleix ens
deixa els mots i els sons en la seva terrible immediatesa,
testimonis inarticulats de la manca de tot contacte amb el ser:
ecos que no sn, avui, i en el millor dels casos, altra cosa que
crits i gemecs que ens separen de les coses i, per tant, signes
indicadors de la ms extrema de les mediateses pel que fa a la
nostra vinculaci a la substncia. Noms els llestos que res no
coneixen han posset des de sempre lhabilitat tcnica
dadministrar sorolls daquesta mena en funci dalgun
rendiment duna classe o duna altra. Plat ho sabia. I Krger
sabia que el saber de Plat era vigent encara per a la nostra
poca.
Lesfor de consumir la prpia nima en les zones ms

ombrvoles del regne inter-medi de la mediatesa pura,
enterament a-musical, en el qual shan perdut els tons de
lelement en si del mn: aqu sha cremat molta de lenergia
del pensament i de lart dels darrers temps22 . Pura absncia i
oblit absolut, per necessitat o per negligncia i el dolor o la
ceguesa de la manca de resposta com lnic rastre de la comuni
malbaratada. Tanmateix, encara s possible de vegades seguir
la petjada de lessncia en el mot trencat; aturar-se en cada
fragment i perdre els ulls en cada escletxa en la fosca de
lesquerda per on fuig lesperit cap a laire: obscurir aqu la
mirada per tal de tractar de percebre, a la vora del Sol que ja ha
marxat, lestrella de la tarda: Venus o Afrodita celest, la Idea
que encara sobreviu extra-posada en alguna singularitat
incalculable i noms en ella noms en un indret del temps i de
lespai que es corba sobre si mateix i amaga en el seu si, gestant-
la, la possibilitat del retrobament amb el regne terminal. El llibre
que acabem de presentar no vol ni pot fer res ms que obrir
camins per a aquest retrobament improbable, partint amb plena
lucidesa duna situaci espiritual que, a finals dels anys 30 del
segle passat, era ja, per a alguns, perfectament perceptible.
Beure fins al psit la nostlgia que les paraules expressen
quan encara sencadenen les unes a les altres labraada en el
buit que promet, amb el seu gest, la plenitud perduda i la llum
que encara no ha arribat. Des de Plat no podem ignorar el
carcter daquella cadena i daquesta abraada. La terrible
immediatesa de les paraules i la mediatesa a qu aquesta ens
obliga respecte del fons de la realitat mateixa sempre s i ser,
afortunadament, impura. Fins i tot en la ms radical de les
experincies de la seva caiguda i del seu fracs, no renunciar a
22. Matreveixo a esmentar pronunciar-les, en veu alta o per escrit, suposa ja limpuls de la
aqu, com un dels supsits
de tot el que sest dient (i fora demnica que apunta vers lesfera ms alta. La hiptesi
de com sest dient) en mtica de lEros platnic23 : el residu de (genitiu objectiu i
aquestes darreres ratlles,
lextraordinria meditaci subjectiu alhora) la instncia unificadora i de la seva crida (uni-
sobre el llenguatge en ge- vocaci), pre-potent encara i sempre, precisament en la seva
neral, la potica i lesttica
de la creaci verbal dun irreductibilitat, tant per a la identificaci autorreflexiva en si
daquells ex-cntrics als consumada com per a la dissoluci en la multiplicitat que,
quals ja mhe referit en algun
moment ms amunt, i que estranyament fidel a la uni-lateralitat del concepte absolut que
habitaren lpoca de Krger rebutja, es precipita en un devessall aparentment irreversible.
quedant, sense saber-ho,
lligats entre si a travs din- Si el mot devastat oscilla, malgrat tot, al ser dit o mormolat;
finites connexions invi- si les paraules, submergides en un mn gelat que no pot
sibles: Mijal M. Bajtn.
23. Vegeu, de Vladmir S. respondre, segueixen volent ser proferides; si una entonaci
S OLOVIEV , Le drame de la vie encara seleva entre els nostres gestos possibles, aix s perqu,
de Platon, en el volum Le
sens de lamour , Pars, tanmateix, el fill de Pros i Pena impera, tremolant o pervertit,
O.E.I.L., 1985. dhuc en les superfcies ms planes i pobres del regne intermedi
de ladu (H. Broch), assenyalant en direcci a la cosa. Si

realment es pogus donar un darrer pas i expulsar lesperit fins
i tot de lmbit de les ombres sense vida, laire no vibraria en
sortir de la boca, resultaria impossible que els mots ressonessin
quan alg volgus pensar-los amb el seu cos i, finalment, la
mateixa entitat de lens saniria extingint en no poder ser
dita. Quan el mot i el pensament (el logos) han estat i sn
amenaats pels ocasos del nostre Occident, sempre hi ha hagut
i hi ha encara qui ha trobat i trobar, en la Diotima del Simposi
platnic en les seves paraules i en la seva actitud avui gaireb
del tot incomprensibles, la metfora de lnica salvaci que
els dus potser ens reserven:
Du schweigst und duldest, und sie verstehn dich nicht,

Du heilig Leben! welkest hinweg und schweigst,
Denn ach, vergebens bei Barbaren
Suchst du die Deinen im Sonnenlichte,
Tu calles i sofreixes, i ells no tentenen,

tu, vida sagrada!, et vas marcint i calles,
car, ah, vanament entre els brbars
cerques els teus a la llum del sol,
Die zrtlichgroen Seelen, die nimmer sind!

Doch eilt die Zeit. Noch siehet mein sterblich Lied
Den Tag, der, Diotima! nchst den
Gttern mit Helden dich nennt, und dir gleicht.
les grans nimes tendres, que mai no hi sn!

Per el temps corre. Encara veur el meu cant mortal
el dia, aquell, Diotima!, que, ms proper als
dus, amb els herois tanomena, i sassembla a tu.
Friedrich Hlderlin
3. Bibliografia de i sobre Gerhard Krger

La nota bibliogrfica segent est basada en la que es troba
al final de la segona edici alemanya de Philosophie und Moral
in der Kantischen Kritik (infra nm. 2), pp. 295-298, i en la
ms actualitzada que apareix al final de la introducci de
Giovanni Reale a la traducci italiana de la mateixa obra que
aqu presentem (infra nm. 3 c), pp. XXV-XXXI. Lhem
completada amb les traduccions espanyoles que coneixem (no
nhi ha cap de catalana) i amb les dades puntuals aportades
per altres autors, donant-li lordre i la distribuci que hem cregut

ms raonables i tils per al lector. Hem dagrair tamb les
informacions obtingudes a travs dinternet pel Dr. Joan Ordi,
responsable de la magnfica traducci del text de Krger que
aviat esperem poder gaudir en catal.
A. Llibres
1. Kants Lehre von der Sinnesaffektion
Dissertaci, Marburg, 1925. No publicada.
2. Philosophie und Moral in der Kantischen Kritik
J. C. B. Mohr (Paul Siebeck), Tbingen, 1931.
a) Segona edici no modificada i ampliada amb dos
articles i una bibliografia, J. C. B. Mohr (Paul Siebeck),
Tbingen, 1967.
b) Traducci francesa: Philosophie et Morale chez Kant,
traducci de M. Rgnier, Paris, Beauchesne, 1960.
3. Einsicht und Leidenschaft. Das Wesen des platonischen
Denkens
Vittorio Klostermann, Frankfurt a. M., 19391, 19482,
1963 3, 1973 4,19835, 1992 6.
a) Eros und Mythos bei Plato. Publicaci separada, a cura
de Richard Schaeffler, i a causa del seu inters intrnsec,
de la primera part de Einsicht und Leidenschaft, V.
Klostermann, Frankfurt a. M., 1978.
b) Traducci holandesa: Utrecht, 1962.
c) Traducci italiana: Ragione e Passione. Lessenza del
pensiero platonico, traducci dE. Peroli, Introducci i
nota bibliogrfica de G. Reale, Milano, Vita e Pensiero,
1995 1, 1996 2.
d) Traducci catalana en procs de revisi i publicaci:
Intelligncia i passi. Lessncia del pensament platnic,
traducci de J. Ordi, Introducci i nota bibliogrfica de
C. Llins, Obrador Edndum, Santa Coloma de Queralt.
4. Abendlndische Humanitt. Zwei Kapitel ber das Verhltnis
von Humanitt, Antike und Christentum
Kohlhammer, Stuttgart, 1952.
5. Grundfragen der Philosophie. Geschichte. Wahrheit.
Wissenschaft
V. Klostermann, Frankfurt a. M., 1957, 2. Auflage 1965.
6. Freiheit und Weltverwaltung. Aufstze zur Philosophie der
Geschichte
Karl Alber, Freiburg i. B., 1958. Inclou els articles:
Die Herkunft des philosophischen Selbstbewusstseins, pp.
11-69 (infra nm. 13).
Geschichte und Tradition, pp. 71-96 (infra nm. 25).

Die Geschichte im Denken der Gegenwart, pp. 97-126
(infra nm. 22).
Ansichsein und Geschichte, pp. 127-148 (infra nm. 27).
Christlicher Glaube und modernes Denken, pp. 149-182
(infra nm. 23).
Christlicher Glaube und existentielles Denken, pp. 183-
212 (infra nm. 26).
Die Bedeutung der Tradition fr die philosophische
Forschung, pp. 213-229 (infra nm. 30).
Das Problem der Autoritt, pp. 231-254 (infra nm. 32).
7. Religise und profane Welterfahrung
Obra pstuma publicada a cura de R. Schaeffler, V.
Klostermann, Frankfurt a. M., 1973 (collecci
Wissenschaft und Gegenwart. Geisteswissenschaftliche
Reihe, Heft 53/54).
B. Articles
8. Kant und die Theologie der Krisis
Theologische Bltter, Hinrichs, Leipzig, 3 (1924), pp.
97-105 i 121-128.
9. Dialektische Methode und theologische Exegese. Logische
Bemerkungen zu Karl Barths Rmerbrief
Zwischen den Zeiten, Kaiser, Mnchen, 5 (1927), pp.
116-157.
10. Sein und Zeit. Zu Martin Heideggers gleichnamigen Buch
Theologische Bltter, 8 (1929), pp. 57-64.
11. Zur Erneuerung des Deutschen Idealismus. Mit besonderer
Beziehung auf Hegel und Brunstd
Theologische Bltter, 8 (1929), pp. 73-81.
12. Wie ist die christliche Metaphysik der Geschichte mglich?
Zwischen den Zeiten, 9 (1931), pp. 480-495.
13. Die Herkunft des philosophischen Selbstbewuseins
Logos, 22 (1933), Herausgeber R. Kroner, J. C. B.
Mohr (Paul Siebeck), Tbingen, pp. 225-272.
Publicat separadament com a volum LXXIV de la srie
Libelli, Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt,
19621, 19662.
Incls en el volum Freiheit und Weltverwaltung (supra
nm. 6), pp. 11-69.
14. Der Mastab der Kantischen Kritik
Kantstudien, Pan-Verlag, Berlin, 39 (1934), pp. 156-
187.
Incls en la 2 edici alemanya de Philosophie und Moral
in der Kantischen Kritik (supra nm. 2 a), pp. 237-268.
15. 17. Artikel Leibniz, Hegel, Nietzsche

Calwer Kirchenlexikon, 1936 (Leibniz, II, pp. 39-43;
Hegel, I, pp. 805-810; Nietzsche, II, pp. 359-362).
18. Die Aufgabe der Hegelsforschung
Theologische Rundschau, J. C. B. Mohr (Paul Siebeck),
Tbingen, N.F. 7 (1935), H. 2 und 5., pp. 86-130; 294-
318.
19. ber die innere Stellung zum Tode
Text duna conferncia publicat per una associaci
destudiants, Marburg, 1940.
a) Traducci francesa: LAttitude intrieure envers la mort,
Archives de Philosophie, 47 (1984), pp. 365-373.
20. Leibniz. Contribuci al volum collectiu Das Deutsche in
der Deutschen Philosophie, a cura de Theodor Haering
Kohlhammer, Stuttgart, 1941.
21. Leibniz als Friedensstifter. Vortrag im Deutschen Hochstift
zum 300. Geburtstag von Leibniz
Dieterich, Wiesbaden, 1947.
22. Die Geschichte im Denken der Gegenwart
V. Klostermann, Frankfurt a. M., 1947.
Wunderlich, Tbingen, 1949 (Contribuci al volum
collectiu Groe Geschichtdenker. Ein Zyklus Tbinger
Vorlesungen, a cura de Rudolf Stadelmann).
nm. 6), pp. 97-126.
23. Christlicher Glaube und modernes Denken
Studium Generale, 1 (1948), pp. 189-202.
nm. 6), pp. 149-182.
24. Die Philosophie im Zeitalter der Romantik
Wunderlich, Tbingen, 1948 (Contribuci al volum
collectiu Romantik. Ein Zyklus Tbinger Vorlesungen, a
cura de Theodor Steinbchel).
25. Geschichte und Tradition
Lebendige Wissenschaft, Kreuzverlag, Stuttgart, 1948.
nm. 6), pp. 71-96.
26. Christlicher Glaube und existentielles Denken
Festschrift fr Rudolf Bultmann zum 65. Geburtstag,
Kohlhammer, Stuttgart, 1949, pp. 168-189.
nm. 6), pp. 183-212.
27. Ansichsein und Geschichte
Zeitschrift fr philosophische Forschung, III/4 (1949),
pp. 481-500.

nm. 6), pp. 127-148.
28. Mar tin Heidegger und der Humanismus. Zur
Auseinandersetzung mit dem Schriften Platons Lehre von
der Wahrheit und Brief ber den Humanismus
Studia Philosophica, Basel, 9 (1949), pp. 93-129.
Theologische Rundschau, N. F: 18 (1950), pp. 148-178.
29. ber Kants Lehre von der Zeit
Anteile. Martin Heidegger zum 60. Geburtstag, V.
Klostermann, Frankfurt a. M., 1950, pp. 179-211.
Incls en la 2 edici alemanya de Philosophie und Moral
in der Kantischen Kritik (supra nm. 2 a), pp. 269-294.
30. Die Bedeutung der Tradition fr die philosophische Forschung
Studium Generale, 6 (1951), pp. 321-328.
nm. 6), pp. 213-229.
31. Die Staatslehre des Thomas von Aquin
Geschichte in Wissenschaft und Unterricht, 3 (1952),
pp. 1-13.
32. Das Problem der Autoritt
Offener Horizont. Festschrift fr Karl Jaspers zum 70.
Geburtstag, a cura de Klaus Piper, Piper Verlag, Mnchen,
1953, pp. 44-62.
Reprodut a: Autoritt und Erziehung, Klinkhardt,
Heilbronn, 1965.
nm. 6), pp. 231-254.
33. Unsere geschichtliche Zukunft. Zu Romano Guardinis
Zeitdeutung. Ein Gesprch ber Das Ende der Neuzeit
zwischen Clemens Mnster, WalterDirks, Gerhard Krger
und Romano Guardini.
Werkbundverlag, Wrzburg, 1953.
Reimpressi de la relaci de Krger a Geschichte in
Wissenschaft und Unterricht, 4 (1953), pp. 193-
227.
34. Mythisches Denken in der Gegenwart
Die Gegenwart der Griechen im neueren Denken.
Festschrift fr H.-G. Gadamer zum 60. Geburtstag, a cura
de Dieter Henrich, Walter Schulz, Karl Heinz Volkmann-
Schluck, J. C. B. Mohr (Paul Siebeck), Tbingen, 1960,
pp. 117-122.
35. Weltverwaltung und Weltgeschichte
Epimeleia. Die Sorge der Philosophie um den Menschen.
Festschrift fr Helmut Kuhn zum 65 Geburtstag, a cura
de F. Wiedmann, Pustet, Mnchen, 1964.
36. Thomas von Aquin, der Lehrer der katholischen Kirche

Zeit und Geschichte. Dankesgabe an Rudolf Bultmann
zum 80. Geburtstag. Im Auftrage der Alten Marburger
und in Zusammenarbeit mit Hartwig Thyen, a cura
dErich Dinkler, J. C. B. Mohr (Paul Siebeck), Tbingen,
1964, pp. 571-588.
37. Die Existenzphilosophie von Karl Jaspers
Universitas, Wissenschaftliche Verlegsgesellschaft,
Stuttgart, 18/2 (1963), pp. 147-155.
a) Traducci espanyola a: Folia Humanistica, 1963.
38. Die philosophische Situation seit Kant
Natur und Geschichte, miscellnia oferta a Karl Lwith,
Kohlhammer, Stuttgart, 1967, pp. 220 i ss.
39. Die dialektische Erfahrung des natrlichen Bewutseins bei
Hegel
Hermeneutik und Dialektik. H.-G. Gadamer zum 70.
Geburtstag, Bd. I: Methode und Wissenschaft. Lebenswelt
und Geschichte, a cura de Rdiger Bubner, Konrad
Cramer, Reiner Wiehl, J. C. B. Mohr (Paul Siebeck),
Tbingen, 1970, pp. 285-303.
40. Philosophie und christlicher Glaube bei Augustin
Die Zeit Jesu. Festschrift fr Heinrich Schlier, a cura de
Gnther Borkmann i Karl Rahner, Herder, Freiburg-
Basel-Wien, 1970, pp. 284-296.
41. Einleitung zu Karl Jaspers Die geistige Situation der Zeit
(1932)
Karl Jaspers in Diskussion, a cura de Hans Saner, Piper
Verlag, Mnchen, 1973, pp. 133-141.
C. Edicions
42. G. W. Leibniz. Die Hauptwerke zusammengefat und
bertragen nebst Einleitung
Krners Taschenausgaben Bd. 112, Leipzig, 1933 1,
Stuttgart, 19402, 19493, 19584, 19675.
43. Bereitstellung und bersetzung der Texte zu G. W. Leibniz.
Die Unionschriften
Herausgeber L. A. Winterswyl.
44. Platon, Die Werke des Aufstiegs. Euthyphron, Apologie,
Kriton, Gorgias, Menon, traducci de R. Rufener,
introducci de Gerhard Krger, Artemis-Verlag, Zrich,
1948.
45. Platon, Der Staat. ber das Gerechte, traducci de R.
Rufener, introducci de Gerhard Krger, Artemis-Verlag,
Zrich, 1950, pp. 7-63.
D. Recensions
46. H. Heimsoeth, Metaphysik der Neuzeit
Deutsche Literaturzeitung, 51 (1930), pp. 1353-1357.
47. Leo Strauss, Die Religionskritik Spinozas als Grundlage seiner
Bibelwissenschaft
a) Traducci anglesa, amb introducci i notes de D. J.
Maletz: Independent Journal of Philosophy, Boston
(Mass.), 5-6 (1988), pp. 173-175.
48. Richard Kroner, Die Selbstverwirklichung des Geistes
49. Nikolai Hartmann, Das Problem des geistigen Seins
50. Descartes-Bibliographie
Archiv fr Rechts- und Sozialphilosophie, 30 (1936/
1937), pp. 667-668.
E. Escrits sobre i en honor de Gerhard Krger

51. Einsichten. Gerhard Krger zum 60. Geburtstag, a cura de
Klaus Oehler i Richard Schaeffler, V. Klostermann,
Frankfurt a. M., 1962.
Contingut: W. Anz, Tod und Unsterblichkeit, pp. 11-35;
R. Bultmann, Zur Frage einer philosophischen
Theologie, pp. 36-38; W. Cramer, Individuum und
Kategorie, pp. 39-70; H.-G. Gadamer, Zur Problematik
des Selbstverstndnisses, pp. 71-85; K. Jaspers, Job, pp.
86-106; W. Kamlah, Der moderne Wahrheitsbegriff, pp.
107-130; H. Kuhn, Der Mensch als Thema der Geschichte,
pp. 131-155; K. Lwith, Hegels Aufhebung der
christlichen Religion, pp. 156-203; H. Lbbe, Philosophie
Geschichte als Philosophie, pp. 204-229; K. Oehler, Das
aristotelische Argument: Ein Mensch zeugt einen
Menschen, pp. 230-287; J. Pieper, ber die Wahrheit der
platonischen Mythen, pp. 289-296; R. Schaeffler,
Wahrheit und Geschichte, pp. 297-315; H. Schlier, Jesus
Christus und die Geschichte nach der Offenbarung des
Johannes, pp. 316-333; W. Schulz, Das Problem der
absoluten Reflexion, pp. 334-360; L. Strauss, Zu
Mendelssohns Sache Gottes oder die gerettete Vorsehung,
pp. 361-375; C. F. von Weizscker, Kopernikus, Kepler,
Galilei, pp. 376394.
52. Sobre el llibre platnic que aqu presentem, a ms de la
introducci de ledici italiana (supra nm. 3 c) i de la
que precedeix aquesta traducci catalana (supra 3 d),
podeu consultar tamb: E. M. Manasse, Bcher ber Platon.

I. Werke in deutscher Sprache, a Philosophischer Rundschau.
Sonderheft Platonliteratur, 5. Jahrgang, Beiheft 1, J. C. B.
Mohr (Paul Siebeck), Tbingen, 1957, pp. 27-32.
Sobre Gerhard Krger en general, sobre la seva persona i
la seva obra, vegeu:
53. H.-G. Gadamer, Gerhard Krger (1902-1972), en el volum
Marburger Gelehrte in der ersten Hlfte des 20.
Jahrhunderts, herausgegeben von Ingeborg Schnack,
Marburg, 1977 (Lebensbilder aus Hessen, Bd. I); reeditat
a Philosophische Lehrjahre Eine Rckschau, V.
Klostermann, Frankfurt a. M., 1977; i ara a Hans-Georg
Gadamer, Gesammelte Werke, Bd. 10, Hermeneutik im
Rckblick, J. C. B. Mohr (Paul Siebeck), Tbingen, 1995,
pp. 412-417.
a) Traducci italiana: H.-G. Gadamer, Maestri e
compagni nel cammino del pensiero. Uno sguardo
retrospettivo, Brescia, 1980, pp. 180-188.
b) Traducci espanyola: H.-G. Gadamer, Mis aos de
aprendizaje, Barcelona, Herder, 1996, pp. 261-270.
54. Jean Grondin, Hans-Georg Gadamer. Eine Biographie, J. C.
B. Mohr (Paul Siebeck), Tbingen, 1999.
a) Traducci espanyola: J. Grondin, Hans-Georg
Gadamer. Una biografa, Barcelona, Herder, 2000. Sn
molt nombroses les referncies a Gerhard Krger
contingudes en aquesta obra; el lector pot consultar-les
fcilment a partir de lndex onomstic.
55. R. Schaeffler, Vorwort des Herausgebers al volum de Krger,
Religise und profane Welterfahrung (supra nm. 7), pp. 7-17.
56. R. Schaeffler, Nachwort des Herausgebers al volum de
Krger, Eros und Mythos bei Plato (supra nm. 3 a), pp.
81-99.
57. R. Schaeffler, Exprincie religieuse et exprince profane
du monde dans les crits indits de Gerhard Krger, a
Archives de Philosophie, 47 (1984), pp. 375-383.
58. W. Kluback, Gerhard Krger: la recherche dun humanisme
religieux, a Archives de Philosophie, 47 (1984), pp.
385-407.
59. W. Kluback, Gerhard Krgers search for the eternal, a Ultimate
Reality and Meaning, 10 (1987), pp. 214-227.
CARLES L LINS
Universitat Ramon Llull - Facultat de Filosofia
Grup de Recerca Filosofia i Cultura
desembre 2007
188

Krüger Comprendre

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Krüger Comprendre

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

159

Gerhard Krger: Einsicht und Leidenschaft

1. Gerhard Krger: el personatge

Comprendre IX - 2007/1-2 Comprendre IX - 2007/1-2

Josef Pieper el grau de Doctor en Filosofia. A finals dels anys

2. Einsicht und Leidenschaft (Intelligncia i passi): lobra de

en qu lessncia daquella problemtica i dels afanys de Krger

que ens interessa, un dels testimonis ms radicals i reeixits.

Cohen, Natorp, Cassirer, etc., esdevindr per a molts, a mig

Crtica, entesa a ms a ms exclusivament com una teoria

La primera gran prova de la discrepncia amb Heidegger i,

veuria en la ra autnoma una instncia absolutament lliure

aquestes pgines, de forma notablement aguda, el tema polifnic

es pot accedir actualment al concepte platnic de la filosofia.

quart punt que surt en particular la segona part i, en general,

Els filsofs de lAntiguitat no sempre ens resulten accessibles, encara

El coneixement de la veritat histrica t, ell mateix, un

doferir des daqu una plataforma per a la reconstrucci

en general, una simple humanitat en el sentit irreligis i

paternitat. En poques paraules: passi significa, per a Plat,

literatura germniques modernes19. Lhome del mite grec clssic

sentiment, no domini reflex sobre aquest mateix domini ni sobre

El logos, en si mateix, indubtablement s superior al mite

investiga. La filosofia admet que no pot investigar sense saber

pot entrar i entra en la filosofia, justament al llarg de la seva

Lesfor de consumir la prpia nima en les zones ms

de ladu (H. Broch), assenyalant en direcci a la cosa. Si

Du schweigst und duldest, und sie verstehn dich nicht,

Tu calles i sofreixes, i ells no tentenen,

Die zrtlichgroen Seelen, die nimmer sind!

les grans nimes tendres, que mai no hi sn!

3. Bibliografia de i sobre Gerhard Krger

per altres autors, donant-li lordre i la distribuci que hem cregut

Geschichte und Tradition, pp. 71-96 (infra nm. 25).

15. 17. Artikel Leibniz, Hegel, Nietzsche

Incls en el volum Freiheit und Weltverwaltung (supra

36. Thomas von Aquin, der Lehrer der katholischen Kirche

E. Escrits sobre i en honor de Gerhard Krger

podeu consultar tamb: E. M. Manasse, Bcher ber Platon.

También podría gustarte