Está en la página 1de 5
Asa clestis fulgore sul nominis cum omnia implebuntur: tiset honor et gloria in secula seculorum® Amen, ‘Beronio Anwtor pt Viizawova suren® 24% caprrouine | (10a ‘tessit Dominus perfidiam et eversionem iudeorum e veritate divina, Bropte® hoc sublungtt penam tomporalem quam! erent passurl ob ‘ulbam fllam. Cuius pene due sunt partes, etin# tt principalis est aversio vel soparatio Dei a populo. Ht ideo lictlur princlpalis, qula directe correspondit culpe: ‘nam justissimum ‘est ut Deus avertatur ot separetur a populo qui® ealigit et “ighoset, ‘Secunda pars est accessoria, quia sequitur ad illam tamquam effec- ‘tus’ ad causam; et est inconvenientium multiplicatio, tem vitlorum ‘quam temporalium adversitatum, Pro primo dict: «Ecce, id est, adventus punimenti@ propter culpam finmediate dletam sic, soit: sine populari[buls congregetion(s, ut ‘sinagoga sine habitationibus, ut Tudea et Ierusalom sine conselentia* vel mente‘, relinquetur a Deo vel a me, [per] subtractionem benefi- lorum supernaturalis gratie, sicut erit’mlssio prophetarum, celesis fnstructio sucerdotum, revelatio futurorum, declaratio® Soripturarum et cotera. {Pro secundo dict: . Por otra parte, sélo en el manuscrito 58 leemos In leyenda del devoto caballero que, dirigiéndose con otros compaferos a una nave para embarcarse, al ver que preparaban un altar para la celebracién de la Misa, decidido a ofrla, los abandoné a pesar de Jas repetidas razones con que querian convencerle de Ia urgencia de Ja partida, sta se Ilevé a efecto sin esperarle. Oyé entre tanto el caballero Ia Misa. Durmiése después, y al despertar hallése en el pais hacia el cual queria partir con sus amigos. A la Tlegada de éstos, pasado algin tiempo, se maravillaron del prodigio. En lo fundamental, es decir, en el nimero de gracias y en lo que consisten, convienen ambos manuserites. La diversided en le exposicién, en Ia extensién, as{ como alguna pequefia alteracién 24 sm) 9-2; algunas oraciones, or J. ML. Casaz Homa, en una paraula injoriosa del proisme, scusa que no'ls ne vulla mal, tot pacientment, ee seri a mi més agredable e a tu pus profités que si dejunaves en pa e.en aygua tot un any tres jorns la setmana. La quarta paraula que Ii dix és: Trau la tua son dels tous ulls. 0 &s, stroncar lo dormir, e fe oracié per Ia mia amor, ¢ seri a mi pus agredabla e a tu pus profités que si doscents perlagrins anaven al sant Sepulera per la tua anima aprés ta mort. ‘La sinquena paraula que li dix és: «Prin totes coses qui s'esdevven~ guen, en bé e pacientment per la mia amor, e sera a mi més agredable ea tt pus profités que si fosses tirat e puyat fins en lo terser cells. La sisena paraula é5 que li dix: eSi vols naguna cose, demana-le ‘a mi personalment, sens altro malty, e asso ger a mi més agredable a ‘tu més profités que si la mia Mare'e tots los angels e sants e santes pregaven per tu aprés la tua morte. La setena paraula que nostre Senyor dix: . La vuytena paraula que nostro Senyor Ii dix: «Lexa las vanitats e consolacié del mén, e serea saviamont fer la mia voluntat, e seria mi ‘pus agredable e a tu pus profités que si per una columpna plena de razors tallants puyant e devallant per martiri scampaves la tua sanch, e tallant la tua carn tot jorn feyes de la terra fins al sel, e del sel fins Ta terra...» 8 bene moriendi, Les causes remotes que disposaren els esperits a la penetra- ci6 d’aquesta devocié shaurien de cercar en la entranya ma- teixa de Fascetisme medieval, Llocasié proxima, perd, que Ia féu desenrotllar tan admirablement, va ser, sens dubte, el coneixe- ment i la consideracié del capitol vint-i-tres del primer libre de la Imitacié — Admonitiones ad spiritualem vitam utiles—, tito- lat «De meditatione mortis» '. L'autor d’aquest piadés opuscle, en efecte, convidava els seus lectors a la meditacié de la mort per a preparar-s'hi degudament. La lavor ja havia estat Mencade al sole: ara ealia que els mes- tres assenyats de la vida espivitual proposessin sistemes ‘d'ins- truccié i formularis de pregiria per tal de realitzer la doctrina de la Imitacié, Les temptatives no foren pas escasses + Vegeu Yedielé de Mons, Pere Hovwo Puvos, De Innitatione Christ tibri ‘quatuor® novis curs edidit et ad fidem edicis Aronsasis secwgnovit.+- (Paris eis, no. pas oom 2 estudl exhaustly,eltem alguns ular ge redacarn ferns versions de TA Ge ben's, des dal ple ee endavant lets Johannes Wider, en 1465 (funsen, Nomencltor, I, cotus 0. Wyndenbosth, en ‘15 (bidem Il 18D, Johannes Geile, fin, spe 2 {tb 185, Jodocus’ Clichtovacts, en 150 Ub: Il, 440), Lindovieus Bers, on 1s6i cb, U, 1499, Chelstopherus Bedridis, en 2515 (IH, 152, $. Roberts Bellarminus eap ol 120 Gb. I, 68), ete ‘Vincenzo Carafe, om a mitins del sople sar Gb. TH, 128), et. Portuyuts: Esteve do Castro, en 182 (MI, 806). a; Divers edicions andnimes 4 dels aulors scetients: Jaume Montamyes, Jaume Crasset, Joesph Hiver, ‘Gui, Josep. Pau Ballot, Anton Valcendsers { Pons) Francisco Col, a més de les taductions del cao" 0

También podría gustarte