REFLEXIONS SOBRE EL

TRANSATLANTIC TRADE
AND INVESTMENT
PARTNERSHIP (TTIP) A
CATALUNYA

Mar de 2017

REF. NM.: ES 14/2016

 CONTACTE

Autoritat Catalana de la Competncia

Via Laietana, 60, 5a planta
08003 Barcelona
Tel: 93 552 81 60
autoritat.competencia@gencat.cat
http://acco.gencat.cat/
@competenciacat
https://telegram.me/competenciacat

2
 ndex

1. MOTIVACI ................................................................................................................ 4
2. El TTIP ........................................................................................................................ 4
2.1. Introducci ........................................................................................................... 4
2.2. Els termes previstos al TTIP ............................................................................... 5
2.3. Poltica de Competncia ..................................................................................... 7
3. IMPACTE DEL TTIP .................................................................................................. 10
3.1. Resultats globals ............................................................................................... 10
3.2. Potencial impacte desagregat .......................................................................... 11
3.3. Metodologia per a valorar limpacte a Catalunya ............................................ 13
4. CONCLUSIONS ........................................................................................................ 14
5. REFERNCIES ......................................................................................................... 16

3
1. MOTIVACI

Ats que la Uni Europea (en endavant, UE) es trobava a les portes de signar un acord de
lliure comer amb els Estats Units dAmrica (en endavant, EUA), lanomenat Transatlantic
Trade and Investment Partnership (en endavant, TTIP), que pretenia afavorir lintercanvi
comercial entre la UE i els EUA a partir de facilitar laccs als mercats, aprofundir en la
cooperaci regulatria i establir normes compartides, lAutoritat Catalana de la Competncia
(en endavant, ACCO) va decidir incloure en el seu Programa dActuacions per a Estudis
Sectorials 2016 2017 la realitzaci dun estudi que valors limpacte del TTIP sobre la
competncia i la competitivitat a Catalunya.

En principi, els avantatges que hagus comportat el TTIP haguessin estat la reducci
daranzels i altres barreres al comer internacional i laccs dempreses dambds costats de
lAtlntic a mercats actualment restringits com ara el de les compres pbliques. Aix doncs,
amb el TTIP leconomia catalana es trobava davant dun acord que podia tenir
conseqncies considerables, ats que era de preveure que augments la competncia en el
mercat catal.

Davant daquesta conjuntura, lACCO va contractar la realitzaci de dos informes externs que
fessin una primera aproximaci a limpacte del TTIP a Catalunya i definissin una metodologia
per avaluar el seu impacte1. Amb aquests dos informes i un tercer que avalus finalment
limpacte, lobjectiu de lACCO era elaborar un document propi sobre limpacte en la
competncia del TTIP a Catalunya. Aix no obstant, la situaci ha variat substancialment des
daquell moment, ats el canvi dorientaci de la poltica comercial que sembla estar duent a
terme els EUA, i actualment sembla que la probabilitat que sacabi signant el TTIP, o un
acord de lliure comer similar al previst inicialment entre els EUA i la UE, s baixa. s per
aquest motiu que aquest document es limita, bsicament, a realitzar una sntesi dels
dos informes externs encarregats per lACCO2 amb especial mfasi als efectes que un
potencial acord com el TTIP podria tenir sobre la competncia i la competitivitat.

2. El TTIP

2.1. Introducci

En primer lloc, cal esmentar que les relacions comercials entre els EUA i Catalunya sn
intenses. De fet, els EUA sn el principal client de bns produts a la UE i el seu segon
provedor. Alhora, existeix una intensa relaci en termes d'inversi estrangera directa (IED)
ats que a Catalunya hi ha implantades 715 empreses dels EUA i 576 empreses catalanes
tenen establiments als EUA3.

En aquest marc, el TTIP es plantejava com un acord, entre zones comparables en termes de
desenvolupament i dimportncia econmica, deliminaci de la prctica totalitat de les
barreres aranzelries (actualment, amb algunes excepcions, ja sn molt baixes), de reducci
considerable de les barreres no aranzelries (en endavant, BNAs), dintroducci d'un

1
Aquests informes, Guinjoan et al. (2016) i Angusto (2016), es troben disponibles a la pgina web de lACCO:
http://acco.gencat.cat
2
Es resumeixen i reprodueixen fragments dels informes originals de Guinjoan et al. (2016) i Angusto (2016).
3
Per a consultar informaci ms detallada, vegeu Guinjoan et al. (2016).

4
mecanisme d'arbitratge per solucionar les diferncies Estat-inversor (ISDS, en les seves
sigles en angls), daccs a mercats actualment restringits (principalment el de les
contractacions pbliques) i de major coordinaci en la poltica de competncia.

Si es pren en consideraci el potencial relatiu de la reducci de les BNAs, el TTIP es

tractava, sobretot, dun projecte de homogenetzaci reguladora. En aquest sentit, en alguns
mbits europeus es temia que aquesta homogenetzaci fos a la baixa en relaci al seus
superiors estndards en termes socials, sanitaris i mediambientals. De fet, segons un informe
de PIMEC4, entre els riscos del TTIP es destacaven possibles increments de la conflictivitat
en les relacions laborals, un repartiment desigual dels beneficis del lliure comer, menys
protecci del medi ambient, riscos sanitaris, inseguretat jurdica o la irrupci de nova
competncia internacional en mercats locals.

Per ltim, segons Angusto (2016), el TTIP es podia interpretar com un intent que la
globalitzaci fos ms favorable als seus signants i de consolidar lhegemonia mundial
occidental, principalment davant la Xina i lndia.

2.2. Els termes previstos al TTIP

Pel que fa als aranzels, si es pren en consideraci l'elevat grau de liberalitzaci actualment
existent entre la UE i els EUA5, una nova reducci dels tipus aranzelaris hagus implicat molt
probablement pocs canvis en el nivell de protecci comercial i, en conseqncia, l'impacte
agregat sobre els fluxos comercials hagus estat ms aviat redut. Aix no obstant, algunes
activitats econmiques encara es troben considerablement protegides de la competncia
daltres mercats geogrfics.

A la UE, els casos ms rellevants sn els de la producci d'aliments processats (14,6%) i de

vehicles motoritzats (8%), activitats per a les quals l'aranzel mitj se situa clarament per
sobre del percentatge aplicat als EUA (3,3% i 1,2%, respectivament). Als EUA la distribuci
dels tipus aranzelaris s fora ms homognia, sent l'agricultura, silvicultura i pesca, amb un
aranzel mitj ponderat del 3,7%, les activitats econmiques ms protegides.

Com expliquen Fontagn et al. (2013), en casos extrems, com ara el del sector crnic o el
lacti, en els quals els productors dels EUA sn generalment competitius, l'aranzel mitj
augmenta fins al 45% a la UE front al 22% als EUA. A un nivell inferior, tot i que no
menyspreable, determinats articles de roba i calat afronten aranzels propers al 10% a
ambdues rees geogrfiques. Aix doncs, una reducci considerable de les respectives
barreres aranzelries podia haver comportat canvis importants en l'estructura dalguns
sectors concrets.

Aix no obstant, cal tenir present que encara que els documents publicats per la Comissi
Europea mostren que les parts negociadores perseguien un acord ambicis, Karmakar
(2013) opina que la reducci dels aranzels encara elevats s fora complicada ats que el
seu nivell elevat actual respon a la pressi d'unes indstries nacionals que no renunciaran
fcilment als avantatges que es deriven de la seva protecci.

Quant a les BNAs, aquestes romanen considerablement elevades i, segons Guinjoan et al.
(2016), es podrien considerar el principal impediment per a la consecuci d'un mercat

4
Vegeu PIMEC (2016).
5
Per a ms detalls, vegeu Guinjoan et al. (2016).

5
realment integrat entre la UE i els EUA. s aix perqu encara que aquestes mesures poden
tenir un propsit legtim (per exemple, la millora de la seguretat dels productes), la seva
presncia pot augmentar de forma significativa les despeses d'importaci o restringir l'accs
de la competncia estrangera al mercat nacional que, al seu torn, pot resultar en un augment
generalitzat del preu dels bns i serveis afectats. A ms, cal tenir present que les BNAs no
noms afecten al comer sin que tamb restringeixen l'accs de la competncia exterior a
travs d'activitats d'IED.

Segons les estimacions de Francois et al. (2013), les BNAs nord-americanes a la importaci
de mercaderies amb origen a la UE equivalen a un aranzel mitj del 25,4% ad valorem,
mentre que la presncia de BNAs a la UE es tradueix en un augment de les despeses
d'exportaci del 21,5% de mitjana per a les empreses nord-americanes. L'activitat econmica
que ms pateix la manca de cooperaci normativa a nivell transatlntic s la indstria de
l'alimentaci i les begudes. Pel que fa als serveis, les BNAs se situen al voltant del 9% tant
als EUA com a la UE, sent lleugerament ms elevades a la UE per als sectors de les
tecnologies de la informaci i comunicaci (TIC) i als EUA per al sector financer i de les
assegurances.

En qualsevol cas, la reducci de les BNAs es plantejava fora complicada ats que la seva
eliminaci, o com a mnim la seva reducci, requeria canvis legislatius importants i de
complicada execuci. Tot i que les barreres tcniques al comer es poden eliminar mitjanant
l'aplicaci del principi de reconeixement mutu (que determinats productes venuts legalment
als EUA es poguessin comercialitzar a la UE tot i no complir amb les normes tcniques
comunitries i viceversa), en alguns casos com en el dels estndards sanitaris i fitosanitaris
s ms complex, ats que la percepci de risc als dos costats de lAtlntic s diferent, i, en
termes generals, els reguladors dambdues rees geogrfiques es mostren reticents a la
transferncia de competncies degut a que els mateixos romanen responsables no noms
dels estndards que s'apliquen als productes nacionals, sin tamb d'aquells que s'apliquen
a l'estranger.

En relaci amb aquestes barreres, en lmbit de la UE val a dir que, tal i com destaquen
Latorre, Yonezawa i Zhou (2015) fent referncia a Mustilly i Pelkmans (2013) i a
Monteagudo et al., (2012), la Directiva de Serveis6 ha tingut un impacte significatiu en la
reducci de barreres a l'establiment d'empreses d'altres estats membres en el si de la prpia
UE per encara queden notables barreres no aranzelries entre estats membres tant a
l'establiment d'IED com a les importacions i exportacions de serveis per arribar a un mercat
interior de serveis equiparable al dels bns. De fet, hi ha qui argumenta que el TTIP hauria
estat una bona oportunitat per avanar en l'harmonitzaci dels propis sectors de serveis
europeus.

Per ltim, la possible inclusi dun mecanisme d'arbitratge de diferncies Estat-inversor havia
generat certa controvrsia. D'una banda, els defensors d'aquest mecanisme argumentaven
que la UE hagus harmonitzat els drets inversors dels seus Estats membres als dels EUA.
Aix mateix, tenint en compte la seva condici de principals potncies inversores, un acord
entre els EUA i la UE hagus comportant amb molta probabilitat una generalitzaci de les
normes establertes a nivell global. De l'altra, els seus detractors afirmaven que la
incorporaci d'aquesta clusula hagus limitat la capacitat dels estats a exercir el seu dret de
regular en rees com ara la salut pblica, la seguretat i la protecci del medi ambient. Aix

6
DIRECTIVA 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis
en el mercat interior.

6
mateix, criticaven la falta de transparncia dels processos de selecci dels rbitres i la
conseqent manca de garanties sobre la neutralitat dels tribunals d'arbitratge.
Addicionalment, sargumentava que tant els EUA com la UE compten amb sistemes judicials
desenvolupats, que ja han demostrat el seu comproms amb la protecci dels interessos
inversors estrangers.

Per tal d'abordar aquestes reserves, el setembre de 2015 la Comissi Europea va proposar
la seva substituci per l'anomenat Sistema de Cort dInversi (ICS per les seves sigles en
angls). Aquesta nova proposta introdua un mecanisme d'apellaci i enfortia el dret dels
estats de regular rees com la salut pblica, la seguretat, el medi ambient, la protecci del
consumidor o la protecci de la diversitat cultural.

2.3. Poltica de Competncia

En primer lloc, sense nims de ser exhaustius, caldria recordar les principals diferncies
entre els EUA i la UE en matria de poltica de competncia. Principalment, segons diversos
autors, als EUA es prioritza la protecci de la competncia en si, amb el convenciment que el
lliure joc dels poders del mercat contribueixi a uns preus baixos i al benestar del consumidor i
la UE t com a objectiu protegir els competidors mitjanant el manteniment duns costos
dentrada baixos per als nous operadors. En altres termes, als EUA es prioritzen els mtodes
de producci eficients (especialment mitjanant la creaci d'economies d'escala) mentre que
a la UE es dna prioritat a crear un level playing field7. En aquest sentit, cal tenir present que
la poltica de competncia a la UE t el seu origen a limpuls del mercat nic i est fortament
connectada amb els principis de lliure moviment de bens i serveis entre els estats membres.

Tot i que la lluita contra els crtels s un objectiu com de les poltiques de competncia tant
de la UE com dels Estats Units, apliquen instruments i mtodes diferents. La UE t un
sistema d'execuci administrativa, que es basa en les sancions econmiques a les
empreses. Per contra, en els EUA es considera que la participaci en un crtel s un delicte
contra la propietat, sense perjudici de sancions penals, incls l'empresonament (Erbach,
2014).

Daltra banda, val a dir que als EUA les autoritats sn ms laxes a lhora daplicar la
normativa de competncia en el casos de monopoli o posici de domini que a la UE. En
particular, la jurisprudncia dels EUA ha establert que la conducta duna empresa dominant
que t com a objectiu mantenir la seva posici en el mercat sha de permetre en la mesura
que tingui sentit econmic. En canvi, a la EU sha dictaminat que les empreses que
disposen de posici de domini tenen la responsabilitat especial de no distorsionar les
condicions de competncia amb el seu comportament. Aquestes diferncies en laplicaci de
la defensa de la competncia shan concretat especialment en casos de preus predatoris o
de vinculaci de productes8.

En aquests mbits, la Comissi Europea i les autoritats dels Estats Units (el Departament de
Justcia i la Federal Trade Commission) cooperen en aquells casos que afecten ambdues
jurisdiccions. Aquesta cooperaci es basa en l'Acord de Cooperaci de 1991 i de cortesia
positiva de 1998 (Erbach, 2014).

7
Vegeu http://europedebate.ie/ordoliberalism-main-inspiration-behind-eu-competition-law/
8
Vegeu http://europedebate.ie/ordoliberalism-main-inspiration-behind-eu-competition-law/

7
Pel que fa al control de concentracions, sha de destacar que la Comissi Europea pot
revisar les fusions i adquisicions entre empreses que no sn de la UE sempre que duguin a
terme una part important dels seus negocis a la UE. En qualsevol cas, si la concentraci
econmica es notifica tant als EUA com a la UE, les agncies federals dels EUA i la
Comissi Europea treballen en cooperaci sota els termes de l'Acord de Cooperaci de 1991
i el document de millors prctiques de 2011 (Erbach, 2014).

Quant als subsidis a les empreses privades, cal tenir present que l'article 107 del Tractat de
Funcionament de la UE (TFUE) prohibeix que el ajuts pblics distorsionin la competncia en
el mercat interior per, en canvi, el dret de la competncia dels EUA no contempla les ajudes
estatals9. Ms en general, les empreses europees, les quals tenen limitades laccs als ajuts
pblics per les normes de competncia de la UE, poden estar en desavantatge si
competidors de fora de la UE reben ajuts pblics. Encara que l'Organitzaci Mundial del
Comer (OMC) t disposicions relatives a les subvencions, aquestes no sn tan completes
com les normes sobre els ajuts pblics de la UE i no sapliquen de forma tan estricta. Per
aquest motiu, la UE tenia inters en abordar la qesti de les subvencions i els ajuts estatals
en les negociacions del TTIP (Erbach, 2014).

Precisament en relaci amb el TTIP, els darrers documents que va fer pblics la UE
mostraven que lobjectiu principal era promoure un model global de competncia lliure i
justa10. Es pretenia un level playing field garantint que les empreses privades, ja fossin dels
EUA o de la UE, poguessin competir amb les estatals en igualtat de condicions. En particular,
es tractava devitar que ens pblics que intervenen en el mercat (per exemple, societats
mercantils que sn propietat del sector pblic o sn controlades efectivament pel mateix)
gaudeixin d'avantatges davant dels seus competidors del sector privat11. A ms, es volia tenir
present que la UE ja compta amb un sistema transparent per supervisar i controlar les
subvencions que atorguen els Estats a les empreses, un sistema que beneficia als pasos
amb que comercia.

Segons el mateix document, el TTIP era una oportunitat tant per als EUA com per la UE de
potenciar els valors que comparteixen en l'adopci i aplicaci de la normativa de
competncia i de reafirmar els alts estndards existents. Aix mateix, un captol de
competncia fort al TTIP podia haver servit com un exemple que daltres pasos tamb
podien haver seguit.

Els temes ms controvertits perqu els EUA i la UE arribessin a un acord en matria de

poltica de competncia en el marc del TTIP eren que la base de la UE per arribar a un acord
era el propi marc jurdic actualment vigent a la UE i que la proposta de la UE mantenia
ntegrament la salvaguarda dels serveis pblics en virtut de les normes de la UE, incloses les
normes ja esmentades sobre competncia, subvencions i les empreses estatals, per tal de
garantir que el TTIP no soscavs els serveis pblics a la UE.

Ms en concret, per part de la UE shavien proposat tres texts legals inicials que afectaven la
poltica de competncia en els mbits (i) de la defensa de la competncia i les
concentracions econmiques, (ii) dels ens pblics i (iii) dels ajuts pblics.

9
No obstant aix, els tribunals nord-americans han resolt en diversos casos contra l'ajuda dautoritats locals o
dels estats dels EUA perqu discriminaven en el comer interestatal.
10
Vegeu http://trade.ec.europa.eu/doclib/press/index.cfm?id=1230.
11
En el segent enlla es poden consultar les entitats del sector pblic de Catalunya:
http://economia.gencat.cat/ca/70_ambits_actuacio/entitats_del_sector_public/

8
En matria de defensa de la competncia i de concentracions econmiques, la proposta de
la UE preveia els segents elements principals. En primer lloc, s'instava a que cadascuna de
les dues parts mantinguessin una poltica de competncia prpia que s'ocups de les
segents prctiques anticompetitives: acords verticals i horitzontals entre empreses i
associacions d'empreses que limitin la competncia; abusos de posici de domini; i
concentracions d'empreses amb efectes significatius i negatius per la competncia. En
termes d'aplicaci de les normes, el text de la UE proposava que se seguissin mantenint
autoritats independents, per cadascuna de les dues parts, encarregades de vetllar per la
competncia i que haurien de seguir actuant de forma transparent i no discriminatria per ra
de nacionalitat o propietat. La UE tamb exhortava a que les dues parts, en inters mutu,
reforcessin els mecanismes de cooperaci i d'intercanvi d'informaci en matria de
conductes contra la competncia.

Pel que fa als ens pblics i aquells que compten amb drets preferents o exclusius atorgats
pels governs, el text de la UE proposava que cap de les dues parts mantindria o introduiria
cap legislaci que contradigus els principis de lliure competncia i que no es podrien
discriminar les empreses privades.

Quant a la regulaci dels subsidis, la proposta de la UE reclamava reforar les mesures de

transparncia i suggeria que cada una de les dues parts tingus lobligaci d'informar, cada
dos anys, sobre la base legal, limport, la forma i, si fos possible, beneficiari dels subsidis
atorgats pels governs i les agncies i institucions pbliques que en depenguessin.

Pel que fa als EUA, havien fet pblics dos documents amb propostes de texts relacionats
amb la poltica de competncia: un que feia referncia a transparncia, anticorrupci i
competncia12 i un altre que tractava els ens pblics13. Els textos proposats pels EUA eren
molt breus i presentaven noms afirmacions molt generals sobre la necessitat de disposar de
mercats competitius per fomentar l'activitat empresarial i la innovaci. Quant a les empreses
participades pel sector pblic, es demanava que les empreses i els treballadors europeus i
nord-americans estiguessin en igualtat de condicions i es proposava imposar requisits als
ens pbics per evitar que poguessin dur a terme una competncia deslleial gracies al suport
pblic del qual gaudeixen.

Daltra banda, el canvis institucionals, econmics i, en particular, els tecnolgics impliquen

reptes per a la poltica de competncia de la UE. Davant de certes conductes d'empreses
globals, el sistema institucional i les lleis mateixes de foment de la competncia poden veure
minvada la seva efectivitat de forma significativa. En aquest sentit, ats que la possibilitat de
constituir una nica autoritat de competncia per la UE i els EUA s impracticable, donat que
no existeix una uni dels dos territoris a nivell poltic i legal que hi doni suport, les
negociacions en el marc del TTIP podien haver sigut una bona oportunitat per avanar en la
cooperaci i lintercanvi dinformaci confidencial entre les autoritats i en lharmonitzaci de
les normatives de competncia.

De fet, com a mnim hauria pogut servir per millorar el grau de cooperaci i evitar la
percepci dalguns segons la qual la defensa de la competncia en els casos de posici de
domini o de control de concentracions econmiques pot ser utilitzada com una mesura de

12
Vegeu https://ustr.gov/trade-agreements/free-trade-agreements/transatlantic-trade-and-investment-partnership-
t-tip/t-tip-13.
13
Vegeu https://ustr.gov/trade-agreements/free-trade-agreements/transatlantic-trade-and-investment-partnership-
t-tip/t-tip-11.

9
proteccionisme davant les principals empreses de laltra banda de lAtlntic i, daquesta
manera, fomentar la creaci de campions nacionals.

3. IMPACTE DEL TTIP

3.1. Resultats globals

Les principals estimacions de l'impacte del TTIP es basen en versions del model d'equilibri
general computable, similars a les utilitzades per analitzar la North American Free Trade
Agreement (NAFTA)14. Els resultats daquests estudis15 coincideixen en el sentit de preveure
efectes generals positius (increments del comer, del PIB, de la renda familiar disponible i
dels salaris) tant als EUA com a la UE, tot i que de relativa poca intensitat. Els estudis tamb
estimen que una reducci de les barreres a la IED tindria un impacte positiu en la creaci
d'ocupaci.

Segons les estimacions de Francois et al. (2013) el TTIP portaria associat un increment
permanent de les exportacions de la UE als EUA dentre un 16% i un 28%, fet que donaria
lloc a una ampliaci del volum agregat d'exportacions de la UE de fins al 6%. Pel que fa als
EUA, l'increment de les exportacions a la UE oscillaria entre un 23% i un 37% i l'augment del
volum agregat d'exportacions podria arribar fins al 8%. Si b laugment de les exportacions
sestima inferior a la UE, laugment mitj del seu PIB (0,37%) es preveu lleugerament
superior que als EUA (0,30%). L'augment del PIB aniria acompanyat d'un increment de la
renda disponible bruta considerable: per a una famlia de quatre membres, aquest augment
podria arribar fins als 545 anuals a la UE i els 655 als EUA. Finalment, les estimacions
apunten augments del salari mitj a les dues rees geogrfiques tot i que al voltant d'un punt
basic superior a la UE.

En termes de PIB, Fontagn et al. (2013) troben un impacte positiu del 0,3% tant als EUA
com a la UE. Quant al comer bilateral entre aquests dos mercats, aquests autors estimen un
increment superior al obtingut per Francois et al. (2013) tant de les exportacions europees als
EUA (49%), com de les exportacions nord-americanes a la UE (52%). Aix doncs, limpacte
estimat sobre el volum agregat d'exportacions d'aquestes dues rees s superior.

Finalment, en termes absoluts, les estimacions de limpacte del TTIP sobre el volum agregat
d'exportacions de la UE estimades per Berden et al. (2009) es troben bastant alineades amb
els resultats reportats per la resta destudis. Quant al volum agregat d'exportacions dels EUA,
preveuen un increment del 6,1%, una xifra lleugerament inferior a les estimacions de la major
part de la literatura existent. En la lnia de les estimacions de Francois et al. (2013), es
preveuen canvis positius tant en els salaris com en la renda disponible bruta a la UE i als
EUA.

Val a dir que una part considerable dels beneficis del TTIP no es produirien immediatament.
Si b s cert que la reducci aranzelria, que representa al voltant del 30% dels guanys en
termes de PIB, podria dur-se a terme a curt termini, la reducci de les BNAs, atesa la seva
14
En particular, segons Guinjoan et al. (2016), els treballs de Francois et al. (2013), Fontagn et al. (2013) i
Berden et al. (2009) es poden considerar els estudis de referencia sobre l'impacte del TTIP a la UE i als EUA.
15
Sha de tenir present que els resultats obtinguts per aquests estudis poden variar segons diferncies en
aspectes com ara l'enfocament empric, la base de dades utilitzada, les previsions referents al grau d'ambici de
l'acord final o les estimacions sobre l'abast de les barreres no aranzelries actuals.

10
complexitat, seria molt probablement un procs que s'estendria durant diversos anys. Aix
doncs, la realitzaci dels beneficis del TTIP derivats de la reducci de les BNAs seria
gradual.

Cal destacar que les estimacions daquests treballs no incorporen la reducci de les
restriccions relatives a la IED. Aix no obstant, segons les estimacions presentades per
Francois et al. (2013), una reducci de 1,1% en l'ndex de Berden et al. (2009), que captura
la magnitud de les BNAs, portaria associat un augment mitj del 0,51% dels ingressos nets
generats per activitats d'IED. s a dir, en termes absoluts, una reducci del 25% de les BNAs
a la IED implicaria un augment dels ingressos de les filials europees als EUA per valor de
10.000 milions d'euros. Aquest augment dels ingressos aniria acompanyat d'un increment de
la IED europea als EUA i, com a resultat, dun augment de l'ocupaci generada per les
empreses de la UE als EUA del 9,4% aproximadament. Sobre una base similar, l'ocupaci
generada per les empreses nord-americanes a la UE augmentaria un 10,9%.

3.2. Potencial impacte desagregat

Segons Guinjoan et al. (2016), degut a les diferncies existents entre els Estats membres de
la UE pel que fa a la distribuci sectorial de la seva activitat econmica i al pes relatiu de les
seves relacions comercials amb els EUA, limpacte del TTIP seria heterogeni. En particular,
segons Ecorys (2016) els principals socis comercials i inversors dels EUA a la UE en termes
relatius (Blgica, Alemanya, els Pasos Baixos, el Regne Unit i Irlanda) experimentarien
guanys superiors a la mitjana. Destaca el cas dIrlanda, que per la magnitud de les seves
relacions comercials amb els EUA (s la destinaci de ms del 50% de les seves
exportacions de bns fora de la UE) es beneficiaria d'un increment del PIB de fins a un 1,4%,
lleugerament per sobre de l1,2% que experimentaria el PIB de Blgica. Per a la resta
d'integrants d'aquest grup de pasos les estimacions daquest treball indiquen increments del
PIB entorn al 0,6%.

En el cas de les principals economies del sud de la UE (Frana, Grcia, Espanya, Itali i
Portugal), on les exportacions de bns i serveis als EUA representen aproximadament el
15% del volum agregat i el saldo mitja d'IED fora de la UE amb origen i destinaci als EUA se
situa al voltant del 27%, les estimacions dEcorys (2016) suggereixen un augment del PIB
d'entre un 0,4% i un 0,5%. En concret, en el cas dEspanya, com a conseqncia del TTIP, la
renda nacional augmentaria un 0,2%, el PIB un 0,4%, els salaris un 0,3%, les exportacions
als EUA un 13,5% i les importacions des dels EUA un 26%.

Finalment, per als pasos escandinaus (Dinamarca, Finlndia i Sucia), ustria i Luxemburg,
on les exportacions als EUA se situen entre el 15% i el 20% del volum agregat i la
importncia relativa de les respectives relacions inversores amb els EUA s
considerablement heterognia, amb saldos d'IED amb origen i destinaci als EUA que
oscillen entre el 9,6% (ustria) i el 61,3% (Luxemburg), limpacte del TTIP seria d'entre un
0,3% i un 0,9%.

Pel que fa a l'impacte especfic del TTIP a leconomia espanyola, a banda de lestudi
dEcorys (2016), el treball de Latorre, Yonezawa i Zhou (2015) realitza una anlisi mitjanant
un model d'equilibri general aplicat que combina les interrelacions entre un elevat nombre de
variables microeconmiques i macroeconmiques i inclou sectors amb competncia

11
imperfecta i economies d'escala. A ms, a diferncia dels estudis anteriorment esmentats i,
de fet, de la majoria dels estudis existents, incorpora els efectes de la IED16.

Lestudi conclou que el principal efecte del TTIP seria facilitar l'accs a nous mercats
d'exportaci per a les empreses espanyoles, el que elevaria les seves exportacions,
producci i ocupaci. Totes les forces econmiques que el TTIP posa en marxa podrien
empnyer el PIB espanyol a crixer entre un 0,30% i un 0,74% addicional anualment, en
funci de lescenari. En el curt termini el creixement addicional anual se situaria entre el
0,14% i el 0,36%17.

Latorre, Yonezawa i Zhou (2015) tamb arriba a la conclusi, com han fet la majoria dels
estudis existents, que lelement ms decisiu del TTIP s el tractament de les BNAs, mentre
que leliminaci d'aranzels t un impacte ms redut. Pel que fa a la IED, l'estudi obt que en
reduir les barreres a les quals s'enfronta tant als EUA com a la UE, podria incrementar el PIB
un 0,16% en el llarg termini i lescenari ms ambicis.

De fet, el treball estima un impacte positiu en qualsevol dels escenaris considerats a nivell
agregat; aquests beneficis s'incrementen quan s'augmenta la profunditat de l'acord
(escenaris "ambiciosos") i el termini en el qual els agents econmics poden prendre
decisions i el capital productiu pot desplaar-se entre sectors (a "llarg termini"). Les
estimacions de lestudi tamb apunten que un acord "inclusiu" empenyeria el PIB des del
0,74% al 1,16% a l'escenari a llarg termini ambicis. s a dir, l'impacte del TTIP podria
arribar a ser considerablement ms positiu si es facilits tamb el comer des de i amb
tercers pasos.

Addicionalment, Latorre, Yonezawa i Zhou (2015) arriben als segents resultats: el consum
privat podria incrementar-se fins a un 0,98% l'any; els salaris dels treballadors
experimentarien un increment del 0,72% anual; les importacions agregades s'elevarien un
1,52% anualment i una mica ms les exportacions agregades (1,60%); l'IPC baixaria molt
lleugerament (0,2% anual); i es generarien un total 83.514 nous llocs de treball lany. L'efecte
acumulat durant els cinc primers anys desprs de la presa de l'acord suposaria, fruit exclusiu
de l'acord, un increment total del PIB de 36.743,3 milions d'euros i una creaci de 334.836
nous llocs de treball.

A nivell sectorial el treball troba que els sectors de l'economia espanyola, de manera general,
s'integren intensament en els fluxos d'importacions i exportacions amb els EUA. Les
exportacions i importacions bilaterals cap als EUA per al total dels sectors s'incrementen
entre un 30% i un 32% en els escenaris ambiciosos i entre un 16% i 14% en els modestos.
Quant a la producci sectorial, la majoria dels sectors expandeixen la seva producci,
seguint l'impuls de les exportacions i ho fan amb ms intensitat en el llarg termini. A ms,
l'expansi de la producci comporta la creaci de nous llocs de treball.

Segons Latorre, Yonezawa i Zhou (2015) els sectors que majors increments de la producci
experimenten sn: mineria, alimentaci, txtil, assegurances i altres manufactures. Per a

16
Lestudi tamb avalua de quina manera el TTIP contribuiria a avanar cap a una major integraci del mercat
intracomunitari de serveis i incorpora una especificaci del mercat de treball que inclou la presncia de
desocupaci.
17
Els diferents escenaris considerats a lestudi sn els segents: "ambiciosos" (reduccions de BNAs del 25%) o
"modestos" (reduccions de BNAs del 10%). Tant en els escenaris modestos com en els ambiciosos els aranzels
sn eliminats al 100%. Tamb presenta limpacte a curt termini (1 o 2 anys), que apareixen com a escenari
"esttic", i a llarg termini (entre 3 i 5 anys), com a escenari "dinmic".

12
aquests sectors es dna que la seva quota exportadora cap als EUA s ms gran que la
quota importadora provinent d'aquest pas. La disminuci de les barreres facilita la
competncia de les importacions nord-americanes, mentre que a major quota exportadora
als EUA, saplica la reducci de costos en les exportacions a una major part de les
exportacions.

En resum, lestudi conclou que els efectes del TTIP sn netament positius per a l'economia
espanyola i per a l'ocupaci i considera que les empreses espanyoles han de projectar-se
ms al mercat nord-americ per beneficiar-se de lestalvi en costos que el tractat suposaria.
D'aqu es derivaria una expansi ms gran en les seves exportacions, que elevaria, en major
mesura, la producci, donant un impuls ms fort a la generaci de nous llocs de treball.

Per ltim, en el cas particular de Catalunya sha de prendre en consideraci que, encara que
segons les estimacions existents els potencials impactes positius del TTIP a Espanya se
situarien a la banda baixa de la UE, pel perfil de la seva estructura econmica (obertura a
lexterior, importncia del sector industrial, etc.) els guanys derivats del TTIP podrien
assemblar-se ms als dels pasos petits del nord d'Europa que als estimats per al conjunt de
lEstat espanyol. Val a dir que lanlisi preliminar de Villaverde i Maza (2015), basat en
indicadors de comer, tamb considera que Catalunya seria una de les regions de lEstat que
ms es beneficiaria del TTIP (tot i que globalment els efectes, encara que positius, serien
reduts)18.

Daltra banda, en el seu informe, PIMEC (2016) destaca que les pimes catalanes
internacionalitzades es beneficiarien dunes importacions ms barates i una major
competitivitat als EUA, mentre que les ms dependents dels mercats locals podrien veures
perjudicades per lentrada de nous competidors i per canvis en el comportament dels seus
consumidors. Amb tot, segons el mateix informe, les pimes catalanes que comercien amb els
EUA o que volen fer-ho consideren majoritriament que el TTIP s una oportunitat per a la
seva activitat.

3.3. Metodologia per a valorar limpacte a Catalunya

Com sha esmentat anteriorment, les principals estimacions de l'impacte del TTIP existents
es basen en el model d'equilibri general. Aix doncs, segons Guinjoan et al. (2016), per tal
danalitzar limpacte del TTIP a Catalunya el ms raonable seria una adaptaci dels models
d'equilibri general computables existents. En particular, caldria fer un model que simuls
l'impacte de diferents escenaris que incorporessin les reduccions en les barreres
aranzelries, no aranzelries, a la contractaci pblica i les externalitats degudes a la
convergncia de la regulaci i la normativa.

18
After revising some of the most relevant reports on the issue, our conclusion is that, at least from the European
side, the global impact of the TTIP seems to be rather limited, but positive, as well as unevenly distributed among
sectors.
[...]
In our view, two main conclusions emerge from the analysis. First, the extent and composition of the bilateral trade
between each one of the Spanish regions and the US varies substantially; accordingly, the impact of the TTIP on
the Spanish regions (both on the extent and the composition of their foreign trade with the US) will differ.
Secondly, the most developed regions tend to be those that, potentially, will undergo a higher increase in their
trade with the US. Taking these two conclusions together, and assuming a positive relationship between trade
openness and economic growth, a third conclusion emerges: There is a high likelihood that the TTIP will provoke
an increase in regional disparities in Spain.

13
Pel que fa als supsits tcnics, tamb segons Guinjoan et al. (2016), el ms raonable seria
prendre com referncia el treball de Francois et al. (2013), que es basa en un model amb
dues parts (producci i consum) amb diferents supsits de representativitat, preferncies,
tipus de competncia, inputs i fora de treball, entre daltres.

Aix mateix, seguint les recomanacions de Guinjoan et al. (2016), es podrien avaluar tres
escenaris de xocs induts pel TTIP: un de poc ambicis, un de central i un altre de molt
ambicis; els mateixos permetrien predir els canvis en matria d'exportaci, importaci, PIB,
renda nacional, renda familiar disponible i salaris.

Per a una anlisi sectorial es podria partir dels mateixos models d'equilibri general per tal
d'obtenir els impactes del TTIP a nivell d'activitats econmiques concretes, ats que
incorporen tant la millora de competitivitat catalana com l'augment de la competncia al
mercat catal. Tamb una anlisi de tipus parcial, mitjanant una equaci de gravetat,
permetria identificar l'impacte del TTIP sobre l'activitat dels sectors productius i sobre la
desigualtat en renda a Catalunya.

Finalment, Guinjoan et al. (2016) suggereixen com a alternativa metodolgica preguntar a les
empreses catalanes (enquestes, estudis de mercat, etc.) de diferents sectors sobre la seva
posici i sobre les perspectives competitives davant del TTIP, amb la finalitat d'analitzar tres
tipus de qestions: (i) oportunitats que obre el TTIP amb la reducci de barreres comercials;
(ii) tendncies de futur a nivell de productes als EUA; i (iii) oportunitats d'inversi Catalunya-
EUA, tant als EUA com a Catalunya.

4. CONCLUSIONS

A falta duna anlisi exhaustiva de limpacte potencial que hauria tingut el TTIP a leconomia
de Catalunya, els resultats dels estudis basats en els models dequilibri general semblen
indicar que, en termes generals, els resultats haguessin estat positius tot i que relativament
reduts. En particular, encara que segons les estimacions existents els potencials beneficis
del TTIP a Espanya shaguessin situat a la banda baixa de la UE, a Catalunya, pel perfil de la
seva estructura econmica, els guanys podien haver-se semblat ms als dels pasos petits
del nord d'Europa. Tamb es pot destacar que alguns sectors haguessin vist com es redua
la seva competitivitat per la major productivitat relativa dels EUA i que shauria produt un
augment de la competncia en els mercats locals com a conseqncia de lincrement de les
importacions des dels EUA.

En qualsevol cas, sarribi a signar o no un tractat com el TTIP, les llargues cadenes de
producci mundial actuals reserven les millors posicions pels pasos que dominen fases clau
i amb pocs competidors; ja sigui en funci dels recursos o de la propietat intellectual. Aix
doncs, segons Angusto (2016), Catalunya, sense recursos naturals decisius de cap mena,
hauria de fer una aposta per guanyar posicions a nivell internacional mitjanant la propietat
intellectual o, en altre termes, hauria de potenciar la recerca i la innovaci.

Angusto (2016) tamb considera que analitzar limpacte que hagus tingut el TTIP (i encara
ms limpacte que podia haver tingut una liberalitzaci general multilateral que inclogus la
Xina com a economia de mercat, segons la definici de la OMC) hagus perms identificar
els sectors avui ms protegits i, per tant, menys competitius i amb major risc de veures
afectats, per tal de palliar la seva possible desaparici.

14
Quant a la poltica de competncia expressament, el canvis institucionals, econmics i, en
particular, els tecnolgics impliquen reptes importants: davant de certes conductes
d'empreses globals, el sistema institucional i les mateixes lleis de defensa de la competncia
poden veure minvada la seva efectivitat de forma significativa. En aquesta mateixa lnia,
Angusto (2016) apunta que com ms globalitzaci ms important s la tasca de les autoritats
que han de vetllar perqu hi hagi competncia i ms difcil fer front localment a grans
multinacionals globals; la qual cosa tamb implica capacitat de treball multi-nivell i
coordinaci amb altres agncies.

Pel que fa en particular amb el TTIP, ats que la possibilitat de constituir una nica autoritat
de competncia per la UE i els EUA sembla inviable, les negociacions en el marc del TTIP
podien haver estat una bona oportunitat per millorar lharmonitzaci de les normes de
competncia i reduir les distorsions generades entre els EUA i la UE quan competeixen
empreses privades amb ens pblics o quan satorguen ajuts pblics a empreses o sectors
especfics i, tamb, per avanar en la cooperaci i lintercanvi dinformaci confidencial entre
les seves autoritats en matria de conductes contra la competncia. Com a mnim, hauria
pogut servir per reduir la percepci segons la qual la defensa de la competncia en els casos
de posici de domini o de control de concentracions econmiques pot ser utilitzada com una
mesura proteccionista.

15
5. REFERNCIES

Angusto J. Lliure comer, globalitzaci i TTIP. Informe per a lAutoritat Catalana de la

Competncia (ACCO). Fundaci Catalunya Oberta. Informe. Barcelona: 2016.

Berden K, Francois J, Thelle M, Wymenga P, Teamminen S. Non-tariff measures in EU-US

trade and investment. An econmic analysis. ECORYS report commissioned by the
European Commission, Directorate-General for Trade: 2009.

Ecorys. Trade SlA on the Transatlantic Trade and lnvestment Partnership (TTIP) between the
EU and the USA. Luxembourg: European Commission, 2016.

Erbach G. EU and US competition policies: Similar objectives, different approaches.

European Parliamentary Research Service. Briefing. 2014.

Fontagne L, Gourdon J, Jean S. Trasantlantic Trade White Partnership, Wich Economic

Consequences? CEPII Policy Brief N1, Setembre 2013.

Francois J, Manchin M, Norberg H, Pindyuk O, Tomberger P. Reducing Transatlantic Barriers

to Trade and lnvestment: An Economic Assessement. Centre for Economic Policy Research
(CEPR): 2013.

Guinjoan M, Cuadras X, Gironella A, Ribas J, Xifr R. Metodologia danlisi de l'impacte del

TTIP sobre la competncia i la Competitivitat. Una perspectiva catalana. ESCI UPF School
of International Studies i Barcelona Economia. Barcelona: 2016.

Karmakar S. Prospects for regulatory convergence under TTIP. Bruegel Policy Contributions,
ISSUE 2013/15, OCTOBER 2013.

Latorre MC, Yonezawa H, Zhou J. El impacto en la economa espaola de la firma del

acuerdo transatlntico de comercio e inversin (TTIP) con EE.UU. Instituto de Estudios
Econmicos. Madrid: 2015.

Monteagudo J, Rutkowski A, Lorenzani D. The economic impact of the services directive: A

first assessment following implementation. European Economy, Economic Papers N. 456,
European Commission, Brussels, 2012.

Mustilli F, Pelkmans J. Access Barriers to Services Markets Mapping, Tracing,

Understanding and Measuring. CEPS Special Report, N 77, June, 2013.

PIMEC Micro, petita i mitjana empresa de Catalunya. Les pimes catalanes davant del TTIP.
INFORMES PIMEC, Nmero: 2/2016. Barcelona: 2016.

Villaverde J, Maza A. The Impact of the Transatlantic Trade and Investment Partnership
(TTIP) on the Spanish Regions: A Preliminary Analysis. European Policy Analysis 2015:12.

16