Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
U N YA E S TA LV I A A I G U A
CATA L
C ATA LU N YA
LA I GUA A
DIFER
ENTS US
OS A CADA CONCA
CATALUNYA ESTALVIA AIGUA
U N YA E S TA LV I A A I G U A
CATA L
E L C I C L E
M A N I T Z A T
H U
DE L A I G U A
Evapotranspiraci
Pluja
Potabilitzadora
Embassament
A la ciutat el te-
rra impermeable
fa que laigua es
perdi per esco-
lament.
Filtraci i acumulaci
en aqfers.
Usos de laigua:
consum urb, agrcola,
industrial i ldic
Laigua es mou
contnuament en
un cicle.
Els rius aporten
al mar nutrients i
sediments proce-
Evaporaci
dents de lescor-
rentia i la pluja,
alhora que man-
tenen els deltes i
permeten la
pesca litoral.
Depuradora
Hem alterat el
cicle natural de
laigua: des de fa Dessaladora
temps s un cicle
humanitzat.
LAIGU
A QUE VA
AL MAR NO ES PERD
U N YA E S TA LV I A A I G U A
CA TA L
CATALUNYA ESTALVIA AIGUA
CO N S U M
M S T I C P E R
D O
AC T I V I TA T S
30%
20%
20%
10%
9%
PER
ATENC
I! SI LA
NOSTRA CA
SA T JARD, GASTEM UN 30% MS!
CATALUNYA ESTALVIA AIGUA
U N YA E S TA LV I A A I G U A
CATA L
N T S A I G E S
D I FE R E U SOS
D I FE R E N T S
PE R A
I JO Q
U PUC
FER PER ESTALVIAR AIGUA?
CATALUNYA ESTALVIA AIGUA
U N YA E S TA LV I A A I G U A
CATA L
EN S C A L R A
O VA CU LT U
U N A N
DE LA I GU A
Laigua no s un producte
comercial sin una herncia
a protegir
(Directiva Marc dAigua)
LAIGU
A NO S U
NA MERCADERIA
CATALUNYA ESTALVIA AIGUA
U N YA E S TA LV I A A I G U A
CATA L
M U N I C I PA L
A I GUA
Pregunteu-vos:
Qui t la concessi de laigua al vostre municipi? Una companyia pblica o privada?
Sabeu com es gasta laigua al vostre municipi? Quins sectors sn els ms importants?
Qu fa el vostre ajuntament per gestionar correctament laigua que consumeix?
Quins sn els cinc espais del vostre municipi que ms aigua consumeixen?
Sutilitza aigua potable per regar, o se naprofita de fretica?
LADM
INISTRA
CI TAMB HA DESTALVIAR
CATALUNYA ESTALVIA AIGUA
U N YA E S TA LV I A A I G U A
CATA L
SEQU E R A
QU S za per la irregularitat Barcelona va ser a 1953, QU S EL DECRET ren els llindars establerts
LA SEQUERA? general i per una eleva- per els anys 1973, DE SEQUERA? als indicadors de cada
da variabilitat interanual. 1985 i 1988 Catalunya conca i que permeten
La sequera es pot definir va patir diversos episo- El decret de sequera s allargar les reserves h-
com la manca persistent La sequera no s un dis de sequera rigorosa leina legislativa que driques per tal devitar
de precipitaci. En con- fenomen nou sin pro- que van provocar res- permet laplicaci dun lentrada en lescenari
dicions de normalitat el pi del clima mediterra- triccions importants en conjunt de mesures des- demergncia, situaci
rgim pluviomtric de ni. Lltima vegada que el subministrament. talvi i restricci. Aquestes on sapliquen ja restric-
Catalunya es caracterit- es va tallar laigua a sactiven quan se supe- cions de ls de boca.
12
EX
C
TA
EP
Reducci
en un 15%
R
de les dotacions
LE
IO( A l e r
de reg a sistemes
regulats.
Nta )
-A
Anullaci dels
E
LI
desembassaments per s
R
TA
exclusivament hidroelctric.
P
del seguiment de
1
LI
ER
A
N
G
IO
N
C
EP
C
IA
C
EX
43
MESURES ESPECFIQUES
Els municipis superiors a No es podr destinar Es regularan els aprofita- LAgncia Catalana de Hi haur restriccions per a
20.000 hab. han de presen- aigua apta per consum ments hidroelctrics: les lAigua pot substituir tots o sos recreatius. Els camps
tar un pla de contingncia. hum per a fonts orna- derivacions de cabal per a part dels cabals destinats a de golf que emprin pel reg
El volum per abastament mentals ni per la neteja de s hidroelctric garantiran reg agrcola per aiges aiges no procedents
urb no pot superar els carrers (noms quan sigui sempre els cabals de la regenerades. duna estaci depuradora
270 l/persona/dia. Els imprescindible per motius concessi. daiges queden subjectes
ajuntaments dictaran les higinics i sanitaris). a presentar un programa de
disposicions oportunes per La utilitzaci daigua apta millora de lestalvi i leficincia.
a garantir lestalvi i s pel consum hum per al reg
racional de laigua (piscines de jardins pblics es reduir
Moltes
pbliques i privades, parcs a mx. 450 m3/hab./mes.
actuaci d aquest
aqutics, etc...). Hauran de o ns shau e s
manten rien de
preveure tamb la possibili- ir semp
tat de prohibici ds poltic f re en un
erm i de context
daigua per aquests sos en
la Nova cidit de
cas dentrada al nivell
Cultura
dexcepcionalitat 2. de lAig
ua.
AMB E
L CANV
I CLIMT
IC LES SEQ
UERES SERAN CADA COP MS FREQENTS
CATALUNYA ESTALVIA AIGUA
U N YA E S TA LV I A A I G U A
CATA L
JA R D I N E R I A
X E RO
UN XE
ROJARD
NO S UN JARD POBRE
ELOI FIGUEROLA ESTUDI