Administració I Gestió de L'empresa

I.E.S MOLLET CFM2 AUTOMOCI Dpt.
Automoci
C8:
ADMINISTRACI, GESTI I
COMERCIALITZACI DE LA EMPRESA
NDEX
TEMA 1: INTRODUCCI A LEMPRESA .............................................PG. 2
TEMA 2: LEMPRESA, ELEMENTS BSICS .......................................PG. 4
TEMA 3: EL PLA DEMPRESA .............................................................PG. 9
TEMA 4: LES FORMES JURDIQUES DE LES EMPRESES ...............PG. 21
TEMA 5: TRMITS PER INCIAR UNA EMPRESA ..............................PG. 33
TEMA 6: LORGANITZACI EMPRESARIAL .....................................PG. 43
ANEX PROBLEMES .............................................................................PG. 51

TEMA1 : INTRODUCCI A LEMPRESA
A qualsevol moment de la histria, les persones han tingut necessitats ms o

menys sostificades que shan hagut de satisfer amb bens o serveis.
Podriem definir una necessitat com una sensaci de carncia dalguna cosa
unida al desig de satisfer-la.
Un b o servei s tot all que satisf directa o indirectament les necessitats.
Les necessitats poden ser dordre individual com per exemple menjar, vestir-se
o de tipus social com per exemple lasfaltat dels carrers, par pblic
Els bens i serveis es poden classificar en quatre grans grups:
Bens materials de consum

Aliments, vestits, mobiliari, llibres, detergents
Bens materials dinversi
Una carretera per transportar els bens, maquinria per fabricar bens,
centrals elctriques per alimentar les indstries
Bens materials intermitjos
Components per fabricar altres bens com ciment, cargols, envasos...
Bens materials o serveis
Transports, educaci, atenci mdica, asseguranes, teatre
Els bens per satisfer les necessitats no sempre estan a labast de tothom de
manera lliure i gratuita com podria ser laire, el sol, lombra o banyar-se al mar.
Per tant, la societat dna a aquests bens un valor econmic, s a dir, est
disposada a pagar un preu per obtenir-los.
Lobservaci de les necessitats de la societat porta a determinades persones a

tenir idees per satisfer-les amb la intenci dobtenir beneficis.
Aquestes idees sn anomenades idea de negoci i sn el primer pas per a la

creaci duna empresa.
Una empresa s una unitat economica-organitzativa, composada per

persones i bens materials que sota la direcci dun empresari pretn la
producci de determinats bens i seveis que satisfagin les necessitats
dun mercat determinat amb lobjectiu dobtenir un benefici econmic.
Introducci a lempresa
Administraci, gesti i comercialitzaci en la petita empresa.
Dins daquesta definici podem trobar diferents aspectes:
1.- Aspectes econmics
- Producci
Una empresa neix amb lobjectiu de desenvolupar una producci de
bens o serveis.
- Inversi
Una empresa necessita:
Uns recursos fsics (terrenys, edifics, installacions, mquines)
Uns recursos humans (treball fsic i intellectual)
Ladquisici daquests recursos es la primera inversi bsica que
tota empresa ha defectuar quan es crea.
- Risc
Una empresa necessita finanar ladquisici dels recursos amb
diners.
Els diners poden ser aportats per lempresari o b per entitats que
aporten el capital prestat (bancs, caixes destalvis)
Aix doncs, uns dels aspectes ms rellevants de lactivitat
empresarial s el risc de no poder retornar el capital prestat o de
perdre el propi capital aportat si lempresa fracasa.
- Benefici
Lobjectiu bsic de lempresa s el benefici econmic que, en primer
lloc ha de compensar la inversi realitzada el ms aviat possible i
desprs renumerar adequadament lactivitat que es realitza.
2.- Aspectes tcnics
- Procs productiu
Una empresa desenvolupa una activitat, la qual cosa implica que
shan de tenir coneixements sobre lactivitat i la utilitzaci eficient dels
recursos.
- Gesti
A tota empresa hi ha una persona que dirigeix les activitats.
3.-Aspectes socials
- Satisfacci de necessitats
Lobjecte duna empresa s satisfer alguna necessitat dun collectiu
de consumidors, dins duna societat.
- Creaci de riquesa
Una empresa crea riquesa pel pas de diverses maneres:
- Ofereix un nivell de benestar als seus empleats a travs del salari.
- Lempresari consumeix bens i serveis daltres empreses.
- Per ltim, contribueix al finanament de lEstat a travs dels impostos.
Introducci a lempresa
2
TEMA 2: LEMPRESA, ELEMENTS BSICS
Lempresari
Lempresari s la persona o grup delles que crea una empresa.
Tradicionalment, lempresari, sha identificat amb el propietari de lempresa, s

a dir, la persona que ha aportat el capital (els diners).
Antigament era dficil conseguir diners en prstec, ja que la moral cristiana era
contrria al prstec de diners amb interessos. De fet, els prestamistes
normalment eren jueus i les operacions de prstec es feien a personatges que
estaven al cim de la pirmide social, reis, princeps, papes
Aix lantic empresari havia de disposar del seu propi capital o associar-se a un
altre capitalista per tirar endavant la seva idea productiva.
Actualment, la moral ja no t en compte aquestes qestions i prcticament es

pot trobar qualsevol prstec a la primera cantonada.
Lempresari actual es pot defeinir com una persona que veu idees de negoci i
t capacitat per desenvolupar les activitats necessries. Ja no s noms un
aportador de capital, ja que s relativament fcil trobar capital per engegar
lempresa.
Aquests capitals es poden trobar als bancs i caixes els quals capten els diners
en forma destalvis de les persones.
Tamb les empreses ms potents, poden captar diners a travs de la borsa,

posant a la venda accions (petites parts) de lempresa.
Lempresari ha de reunir les segents condicions:
- Ha de ser bon observador del mercat per captar idees de negoci.
- Ha de tenir capacitat per desenvolupar les activitats necessries per

engegar el negoci.
- Ha de tenir capacitat per organitzar i gestionar recursos humans, tcnics

i materials.
- Ha de tenir capacitat per orientar el negoci i conseguir objectius.
- Ha de tenir capacitat dassumir riscos.
- Ha de ser honrat per generar confiana als clients, socis, empleats,

provedors i banquers.
- Ha de ser responsable de la contribuci social de lempresa (crear

riquesa, donar benestar als empleats, finanar lEstat amb els impostos).
Lempresa: Elements bsics.

3
Els objectius de lempresa
Lempresa s una entitat creada en un sistema socio-econmic anomenat

capitalisme.
En el capitalisme els mitjans de producci (mquines, naus industrials) sn

de propietat privada (de lempresari) i lobjectiu es mximitzar els beneficis del
capital que sha invertit.
En el comunisme, al contrari, es basa en la propietat collectiva dels mitjans de

producci (les mquines i naus industrials sn de lEstat) i lobjectiu s
maximitzar els beneficis del treball (que tothom treballi).
En el capitalisme, els factors de producci son:
1.- Capital (diners) Beneficis

2.- Matries primeres (ex. Fusta per fabricar mobles) Costos
3.- Treball (El treball dels ebanistes) Salaris
El factor de producci principal s la capital, per tant, es tracta de treure el

mxim partit dels diners que shan invertit a lempresa (beneficis), desprs
dhaver pagat les matries primeres (costos) i el treball (salaris).
Com podem treure el mxim benefici?
- Millorant el procs productiu, per produir ms o per augmentar la qualitat.

- Vendre on no hi hagi competncia.
- Millorar la comercialitzaci del producte.
- Innovar.
- Etc
Altres teories diuen que el benefici no s un objectiu de lempresa sino una

condici obligatria per a la seva supervivncia (si una empresa no obt
beneficis fracasa).
Aquestes teories afirmen que lobjectiu de lempresa s la seva contribuci
social, s a dir, la creaci de riquesa pel pais.
Aix es cert a lactualitat, quan les empreses poden ser grans corporacions
amb zones dinfluncia extenses i sn propietat de multitud daccionistes.
Aquests tipus dempreses, a ms de lobjectiu dobtenir beneficis, estan fent
una contribuci social, donant feina a molta gent en determinades zones.1
_____________________
1
Lempresa SEAT dna molta feina de forma directa o indirecta a la zona de Martorell.
A vegades, lEstat ha aportat diners per evitar el tancament de lempresa i el problema social
que podia generar tanta gent aturada.

4
Classificaci dempreses
Podem establir diferents criteris de classificaci:

1.- Per lobjectiu de lempresa.
2.- Per lactivitat que desenvolupa.
3.- Per la mida de lempresa.
4.- Per la propietat.
5.- Per la forma jurdica.
Classificaci per lobjectiu de lempresa
Quan es funda una empresa, sha de definir un objectiu a complir. Podem

trobar els segents:
- Empreses mercantils
El seu objectiu s lobtenci de beneficis.
- Associacions sense nim de lucre
El seu objectiu no s lobtenci de beneficis sino altres fins dinters

social, cultural o esportiu (per exemple lAssociaci de la lliuta contra el cncer,
la Creu Roja, etc). Evidentment aquestes empreses han dobtenir beneficis
per mantenir-se per aquest no s el fi primordial.
Classificaci segons lactivitat
Tradicionalment san dividit les activitats de les empreses en tres categories:
- Activitats primries o extractives.
Sn aquelles que obtenen la producci directament de la natura, s a dir,

lagricultura, la pesca, la mineria, etc
- Activitats secundries o transformadores.
Aquelles activitats que manipulant els productes de lactivitat primria crea nous
productes.
Segons el grau de transformaci de la matria, podem trobar:
Indstries bsiques: Les que produiexen matries primeres per altres

indstries (per exemple transformaci de la flor del cot en fils i teixits).
Industries manufactureres: Les que transformen els productes de

lindstria bsica convertint-los en productes acabats (per exemple dels
fils i teixits de cot sen fan vestits.
- Activitats terciries o serveis.
Sn activitats que produeixen bens immaterials, per exemple el transport i el

comer dels vestits de cot.

5
Classificaci segons la mida de l'empresa
Hi ha molts criteris per medir una empresa. Els ms usuals sn:
- Xifra de vendes o facturaci anual.

- Nombre d'empleats.
- Xifra d'actiu o capital.
Atenent a les dues primeres podem fer una classificaci en nombres

aproximats o orientatius de la segent manera.
Artesanals
Fins a 10 treballadors.
Petites
Menys de 50 treballadors i menys de 850 milions de pessetes de venda anual.
Mitjanes
De 50 a 250 treballadors i de 850 a 1750 millions de pessetes de venda anual.
Grans
Ms de 250 treballadors i ms de 1750 milions de pessetes de venda anual.
A Espanya, el 90% de les empreses sn artesanals, petites o mitjanes.
Classificaci segons la propietat
Segons els propietaris, l'empresa pot ser:
Empresa pblica
Quan el propietari s l'Estat, per exemple Renfe, RTVE, etc...
Empresa privada
Quan els propietaris sn particulars, per exemple Editorial Planeta, IBM, Nestl,
el bar de la cantonada, etc...
Empresa mixta
Quan els particulars comparteixen la propietat amb l'Estat. Per exemple

Tabacalera, Argentaria, etc...

6
Classificaci segons la forma jurdica
Les empreses poden adoptar diverses formes jurdiques en funci del nombre
de propietaris i dels drets i deures que es creen quan es funda lempresa.
Hi ha dos tipus bsics de formes jurdiques:
Empresa individual
Si t un sol propietari (Ex. La ferreteria del Sr. Lpez)
Empresa collectiva
Quan varies persones sassocien posant en com diners, mitjans de producci

o treball (Ex. BANESTO, S.A. Banco Espaol de Crdito, Sociedad Annima,
vol dir que es propietat de moltes persones associades.)
QUADRE RESUM DE LA CLASSIFICACI DEMPRESES
1. OBJECTIUS E. Mercantil
Associaci sense nim de lucre
2. ACTIVITAT Primries o extractives

Secundries o transformadores
Indstria bsica
Indstria manufacturera
Terciaria o serveis
3. MIDA
Artesanals
Petites
Mitjanes
Grans
4. PROPIETAT Pblica
Privada
Mixta
5. FORMA JURIDICA Individual

Collectiva

7
TEMA 3: EL PLA DEMPRESA
Esquema general dun procs per realitzar un pla dempresa
El Pla dempresa
8
Qu s un pla dempresa?
El pla dempresa s un document que serveix a lempresari per a planificar el

projecte de la nova empresa que vol engegar a partir de la seva idea de negoci.
Planificar el negoci no s cap garantia dxit, per obliga a plantejar-se i a

analitzar totes aquelles qestions que poden aparixer en un futur, i tenir-les
previstes i evitar els errors.
Per qu serveix?
El pla dempresa t una doble utilitat:
1.- Serveix a lempresari com a instrument de treball
- Li servir per a analitzar si el negoci s viable

- Li servir per comprovar si sassoleixen els objectius fixats
2.- Tamb serveix com a targeta de presentaci del negoci.
- Amb el pla dempresa es pot explicar que es pretn fer a altres persones per
interessar-los en el nostre negoci. (captar nous socis, demanar crdits a una
caixa o banc, etc.)
Passos per fer un pla dempresa
1.- La idea bsica del negoci
El punt de partida de qualsevol pla dempresa es la idea de negoci que com ja

hem comentat surt del futur empresari observant les necessitats del mercat
propossant un producte o servei per satisfer-les.
2.- Lanlisi prvia
Aquest pas significa que shan destudiar vries qestions prviament a la

realitzaci del pla dempresa que ens confirmin que la nostra idea t
possibilitats de negoci i per tant de beneficis.
Shan destudiar quatre qestions fonamentals:
a.- El mercat
b.- La competncia
c.- El sector
d.- Les fonts de finanament
El Pla dempresa
9
EL MERCAT
Sha destudiar el producte o servei que oferim al mercat i quina resposta

podem esperar.
Haurem destudiar:
- Si el nostre producte o servei ser atractiu

- Si hi ha clients potencials
- Si hi ha demanda de productes similars al nostre
- El comportament i hbits dels consumidors.
LA COMPETNCIA
Sha destudiar si hi ha alg que treballi amb productes similars al nostre i per
tant, saber amb qui lliutarem.
Haurem destudiar:
- Lexistncia dempreses competidores

- Si els productes que ofereixen aquestes empreses sn millors o pitjors que
els nostres
- La mida de lempresa competidora (xocolates Lanao no pot competir amb
xocolates Nestl, per, pot competir amb xocolates Garca?)
- Lrea dinfluncia geogrfica dels competidors i comparar-la amb la nostra.
EL SECTOR
En aquest apartat haurem dinvestigar com encaixa la nostra empresa dins del
sector dactivitats similar.
Estudiarem:
- Els provedors de mteries primeres ms habituals.

- Les maneres de comercialitzaci ms usuals, per exemple:
- Lrros del delta de lEbre es ven per tones a

distribuidors
- Els botons de lempresa X es venen a travs de

viatjants a petites merceries de barri.
- Si hem dentrar en alguna associaci professional o gremi, per exemple:
- Un arquitecte no pot treballar si no est collegiat al seu

collegi professional.
- Si el sector, en general, funciona b o no, consultant estadstiques de les

empreses que sobren o tanquen als Ajuntaments, Cambres de Comer,
gremis, etc. Per exemple:
- El sector dels ordinadors va millor que el de les

mquines descriure.
El Pla dempresa
10
LES FONTS DE FINANAMENT
Sha destudiar si tindrem els suficients diners per pagar linversi inicial o si b
haurem de demanar prstecs.
Estudiarem:
- Els diners propis que podem disposar

- Possibles subvencions oficials. Per exemple:
- Hi ha activitats que lEstat subvenciona perqu
interessen a la societat, investigar sobre plaques solars,
conservaci del medi ambient, fomentar el treball de la
dona, etc...
- Quines institucions de crdit (bancs, caixes...) ens pot ajudar a finanar la
nostra idea.
3.- La redacci del Pla dempresa
Un cop feta lanlisi prvia, el futur empresari decidir si la seva idea de negoci
es pot tirar endavant o no.
Si decideix engegar el negoci, poc o molt haur de fer una previsi o un

projecte del que vol que sigui la seva empresa.
Ja hem dit que hi ha empresaris que no estudien sistemticament la seva futura

empresa i sovint han de confiar en la sort per resoldre situacions imprevistes.
Per aix es convenient que el futur empresari faci un estudi, el ms exhaustiu

possible de tots els aspectes relacionats amb la seva empresa i que ho deixi
escrit en un document que denominem Pla dempresa o de negoci
Aquest pla dempresa ha de contenir el resum de lestudi exhaustiu dels

segents aspectes:
1.- Markting i comercialitzaci
2.- Producci i compres
3.- Organitzaci i recursos humans
4.- Localitzaci
5.- Estudi econmic-finaner
El Pla dempresa
11
1.- MARKETING I COMERCIALITZACI
El marketing s el conjunt dactivitats que fa una empresa per conixer els

seus possibles clients, quines necessitats tenen, com es poden satisfer i com
es pot fer arribar el producte, en definitiva, com es pot vendre.
El marketing t sentit en mercats on hi ha ms oferta que demanda.
Per exemple, quan va sortir al mercat el SEAT 600, quasi ning tena cotxe, i
tothom era client potencial. El markting no tenia sentit, perqu el cotxe es
venia sol.
Actualment, pensem en la quantitat de marques i tipus de vehicles que hi ha a

les carreteres.
Cada empresa automobilstica treu al mercat varis models cada any. Per tant,
el markting es fa absolutament necessari per poder collocar els vehicles al
mercat. La consequncia de lestudi exhaustiu del client, obliga a les empreses
a crear una gamma de cotxes de cada model per poder-los adaptar al carcter
del possible comprador: versi esportiva, versi familiar, versi de luxe, etc...
En aquest apartat del Pla dempresa, shan de preveure tots els aspectes lligats
al producte o servei que oferir lempresa i les operacions per comercialitzar-lo.
Es realitzarn les seguents activitats:
- Estudiar el producte i definir les seves caracterstiques
La marca, la presentaci, lembalatge, el servei post-venda...
- Determinar el preu del producte
Sestudien els costos de producci, els preus que fa la competencia

i estudiar si el client potencial estar disposat a pagar el preu que
fixem.
- Estudiar com ser la distribuci dels productes fins arribar al consumidor

final
Distribuir la prpia empresa o far servir majoristes i minoristes? Per

exemple McDonalds produeix i ven les hamburgueses al mateix
lloc mentre que Adidas es ven en botigues desports.
- Preveure lequip de persones que sern necessaries per fer les vendes
Necessitarem viatjants, depenents, cambrers, etc... Depenent de

lactivitat
El Pla dempresa
12
- Estudiar la promoci i publicitat dels productes
La promoci s un conjunt de tcniques per impulsar la venda a

travs daccions directes amb els minoristes, ofertes, descomptes,
exhibicions, degustacions...
La publicitat socupa de donar a conixer el producte en el mercat a

travs dels mitjans de comunicaci, per correu, per cartells...
- Estimar la quantitat de vendes que es podran fer i quants diners es podran

obtenir
Es fa una estimaci optimista i pemista, s a dir, quant obtindrem

com a mxim i com a mnim.
2.- PRODUCCI I COMPRES
En aquest apartat sha descriure el desenvolupament i procs delaboraci del

producte o b la forma de realitzar el servei.
Es faran els segents passos:
- Estudiar la tecnologa, els mitjans de producci i els processos.
La tecnologa es tot el conjunt de coneixements i tcniques

necessaris per fer un producte.
Els mitjans de producci sn les mquinesm eines o tils.
Els processos sn la seqncia daccions en el temps per obtenir el
producte.
- Determinar les installacions i equips necessaris i la inversi que

requereixen.
La nau, loficina, les mquines, els vehicles, la installaci elctrica,

etc...
- Determinar les matries primeres i materials necessaris pel procs

productiu i els provedors que els facilitaran i el cost que tindran
- Determinar el cost de producci de cada unitat de producte
Dins del cost tindrem en compte:
- Cost de les matries primeres i energia

- Cost dels salaris i Seguretat Social dels treballadors
- Cost de financiaci de maquinria, installacions, edificis i
vehicles.
- Cost dimpostos, asseguranes i transports.
El Pla dempresa
13
3.- ORGANITZACI I RECURSOS HUMANS
En aquest apartat haurem de descriure lequip hum que formar lempresa i la

seva organitaci i tindrem en compte els segents aspectes:
- El nombre de persones necessries, les seves categories i perfils

professionals
- Estudiar lorganitzaci de lempresa, definint els llocs de treball, les feines,

les responsabilitats, les relacions entre elles, etc...
- Analitzarem quins salaris sern els adequats pels treballadors i els costos
de la Seguretat Social i calcular una previsi daquestes despeses.
4.- LOCALITZACI
En aquest apartat, sha destudiar quin lloc ser ms idoni per situar lempresa.
Els criteris poden ser molts variats, per es pot destacar:
- La proximitat del mercat potencial i dels subministradors per evitar despeses

de transport
- Lexistncia de m dobra qualificada disponible per evitar despeses de

formaci.
- Les infrastructures de la zona, carreteres, vies de ferrocarril, port, linies

elctriques, daigua o gas...
- Les possibilitats i expectatives de creixement del mercat local
- Lexistncia de restriccions legals de ladministraci sobre contaminaci,

molsties o possiblitats perills pel veinat.
- Ladministraci defineix els tipus dempreses que es poden ubicar en

determinades zones en funci de la seva perillositat, possibles molsties,
etc...
Per exemple, no es possible muntar una fbrica dexplosius en els

baixos dun bloc de pisos, per si que es pot installar una oficina de
loteria.
- Els incentius de ladministraci.
LAdministraci a ms de restringir, tamb pot impulsar la

industrialitzaci duna zona deprimida, mitjanant incentius
econmics que poden ser subvencions, rebaixa dimpostos, etc...
El Pla dempresa
14
5.- ESTUDI ECONMIC FINANER
En aquest apartat del pla dempresa es tracta de determinar tres qestions en

forma de previsi:
- Els diners necessaris per posar en marxa el negoci.
- La proporci entre capital propi i capital exterior.
- La previsi de beneficis que sobtindran
4.- La valoraci del risc
El pla dempresa li dona al futur empresari una visi global del seu projecte
dempresa i dels riscos que haur dassumir.
A partir daqui si lempresari continua tenint expectatives dxit, se li ha de

donar, si s que encara no en t, un nom i una forma jurdica.
5.- Nom i anagrama de lempresa
El nom i lanagrama de lempresa identifica i defineix la imatge de lempresa al

mercat on desenvolupar la seva activitat.
El nom i lanagrama haur de ser distinctiu, fcil didentificar i de recordar i

si es possible atractiu.
La identificaci de lempresa es basa en tres elements bsics:
- El nom
- El logotip
- Limagotip
EL NOM
s lelement de denominaci de lempresa, que pot designar tamb alguna de

les seves caracterstiques. El nom pot ser complet (Per exemple : Fuerzas
Elctricas de Catalua, Sociedad Annima) o b pot tenir un anagrama, que s
una contracci del nom (FECSA)
El Pla dempresa
15
El nom pot ser:
Descriptiu: Descriuen lactivitat de lempresa: Gas Natural, Caixa de

Pensions...
Simblic: Fan servir noms que evoquen simblicament qualitats de

lempresa:
Pegaso (Simbolitza la potncia dels camions, Pegaso era el

cavall dHrcules)
Omega (Es lltima lletra de lalfabet grec, per tant simbolitza

lltim crit en tecnologia rellotgera).
Toponmic: Indiquen el lloc on radica lempresa: Valenciana de cementos,

Aerolneas Argentinas, Banco Zaragozano...
Patronmic: Quan es fa servir el nom del propietari o de persones del seu

entorn:
Mercedes-Benz, Ruiz Mateos, S.A. (RUMASA)...
El nom, i altres elements distintius de lempresa que sexpliquen ms endavant,

shan de diferenciar dall que anomenem marca.
La marca s un signe distintiu dun producte, no de lempresa.
Les marques es poden comprar i vendre sempre que no salteri el producte que
distingueixen.
Per exemple, la marca de cotxes Rover s propietat de lempresa BMW, per

un Rover es pot distinguir dun BMW.
La marca pot coincidir o no amb el nom de lempresa:
Nutrexpa, S.A. fabrica el producte de marca Cola-Cao
Mahou, S.A. fabrica la cervesa marca Mahou.
EL LOGOTIP
El logotip s la manera com simprimeix el nom de lempresa amb

caracterstiques diferenciadores basades en el disseny grfic (nicament amb
lletres).
LIMAGOTIP
Limagotip s una imatge que, associada al logotip, facilita la memoritzaci i la

diferenciaci de lempresa. Pot ser qualsevol figura.
El Pla dempresa
16
17
18
6.- La forma jurdica
Sexplicar ms endavant per genricament hi ha dos grans tipus de formes

jurdiques: empresari individual i empresa collectiva (societats i cooperatives)
7.- Constituci formal de lempresa
Per ltim, abans dengegar lempresa encara shan de fer uns quants trmits.
Ms endavant sexplicar amb detall, per normalment, shauran de fer:
- Trmits notarials i de registre de lempresa:

- Escriptura de societat
- Registre mercantil
- Trmits a lAjuntament:
- Perms dactivitats
- IAE
- Llicncia dobres
- Trmits a Hisenda:
- Impostos, IRPF, IVA, Impost de Societats
- Sollicitud del NIF-CIF
- Trmits al Ministeri de Treball
- Inscripci de lempresa a la Seguretat Social

- Apertura del centre de treball
- Llibre de matrcula.
A partir daqu lempresa ha de comenar a funcionar.
Bibliografa:
ALONSO, J. Mara Creacin y gestin de la propia empresa

Ed. Santillana
OCHOA LABURU, Carlos Economista y organizacin de empresas

Ed. Donostiarra
OLL, Montserrat Com crear una empresa

Ed. Proa-Columna
El Pla dempresa
19
TEMA 4: LES FORMES JURDIQUES DE LES EMPRESES
Primers conceptes sobre formes jurdiques de les empreses
Persona fsica
Als efectes de la llei, s lsser hum que al menys hagi viscut separat de la
seva mare durant vint-i-quatre hores.
Evidentment, qualsevol dels habitants humans del planeta, que vivim o han
viscut ms de vint-i-quatre hores som persones fsiques.
La capacitat jurdica
El dret defineix la capacitat jurdica com laptitud de ser titular de drets i

obligacions.
Totes les persones fsiques tenim capacitat jurdica, perqu estem tots
subjectes al dret.
La capacitat dobrar
La capacitat dobrar s laptitud de poder exercir amb validesa i autonoma els

drets i obligacions que tenim.
Les persones fsiques adquireixen la capacitat dobrar amb la majoria dedat.

Els menors dedat tenen capacitat jurdica per no tenen capacitat dobrar. Per
exemple, un nen que al quedar orfe hereda una fortuna: t dret a lherncia,
per no la pot administrar.
Algunes persones, per rapns de malalties, poden ser incapacitades (per
exemple, un disminuit psquic).
La incapacitat lha declarar un jutge.

En ambds casos, la llei ordena que hagin persones que complementin la
capacitat dobrar que sanomenen tutors o curadors.
Persona jurdica
s formada per un conjunt de persones ( o bens) que decideixen fer una

activitat en com per assolir algn objectiu, constituint una entitat nova i
independent amb personalitat prpia i diferent de la dels seus membres,
regulada per les lleis.
Si en la persona jurdica sn ms importants els bens que les persones parlem

de fundacions.
Si predominen els interessos personals parlem dassociacions.
Les associacions poden perseguir objectius de qualsevol mena:
- Lucratives (societats mercantils, cooperatives...)

- No lucratives (associaci contra el cncer, Creu Roja, etc...)
Les persones jurdiques adquireixen la capacitat dobrar al mateix moment de

constituir-se legalment.
Les formes jurdiques de les empreses

20
Patrimoni
s el conjunt de bens que sn propietat duna persona fsica o jurdica

En el cas duna persona fsica, el patrimoni coincideix amb les seves propietats.
En el cas duna persona jurdica, el patrimoni:
- Pot coincidir amb la suma dels patrimonis de les persones que la
integren.
- Pot ser el conjunt de propietats que han aportata aquestes
persones a la nova entitat a lacte de constituci i les que pot anar
adquirint desprs de la persona jurdica.
Primera classificaci de les formes jurdiques empresarials
Les formes jurdiques basades en la persona fsica sn:
- Lempresari individual o persones fsiques

- La comunitat de bens
Les formes jurdiques basades en la persona jurdica sn:
- La societat civil
- Les societats mercantils, entre elles
- La societat collectiva (S.R.C, S.I.C)

- La societat comanditaria (S en C.)
- La societat de responsabilitat limitada (S.L.)
- La societat Annima (S.A.)
- La societat Annima Laboral (S.A.L)
- Les societats cooperatives
Quadre de la quantitat dempreses i de les formes juridiques adoptades
DIRECTORI CENTRAL DEMPRESES

INSTITUT NACIONAL DESTADSTICA 1995
Total empreses 2.301.599
Persones fsiques 1.636.117

Societats Annimes 149.617
Societats Limitades 355.094
Societats Cooperatives 20.016
Societats Collectives 782
Societats Comanditries 119
Comunitat de Bens 74.309
Associacions 60.485
Altres 5.000
El quadre illustra sobre la importncia que tnen els empresaris individuals o

persones fsiques (71%) seguint les S.L. (15%) i les S.A.(6,5%), la resta de
formes jurdiques son quasi testimonials.

21
El gran nombre dempreses individuals (71%) sexplica per:
1.- La facilitat del trmit

2.-Normalment les idees de negoci les t una persona i sn de petit calibre al
comenament.
3.-Es dficil de conjuntar la voluntat de varies persones en un principi.
Les societats limitades (15%), tnen un gran avantatge: en cas de deutes, els
socis no han de perdre el seu patrimoni personal, sino el patrimoni per
respondre es limita a aquells bens que han aportat a lempresa.
Aquestes societats poden ser formades per un nic soci. Es, per tant, el pas
segent que dna lempresari individual quan augmenta el risc de la seva
empresa.
La societat annima (6,5%), tamb t lavantatge de que la responsabilitat s

limitada per t linconvenient de la dificultat dels trmits, del seu funcionament
complicat i de que es cara, ja que sha de constituir un fons de 10 milions de
ptes, per aix nhi ha menys.
Idees generals a tenir en compte a lhora de triar una forma jurdica per
una empresa.
Quan hem de triar una forma jurdica per la nostra empresa, hem de conixer
mltiples factors que intervenen en la desici:
1.- El nombre de persones que fundaran lempresa i el grau de confiana entre

elles.
2.- El tipus dactivitat que es desenvolupar i el risc econmic que pot

comportar.
3.-La quantitat de diners que necessitem per muntar el negoci.
4.- El grau de complexitat dels trmits i de funcionament legal de la forma

jurdica.
La combinaci daquestes i altres factors ens portar a la constituci duna

determinada forma jurdica. Lempresari, fent s del seu sentit com,
evidentment triar segons:
1.- La forma ms barata.
2.- La ms senzilla de trmits que sadapti al seu negoci.
3.- La que doni ms facilitat de participacipaci als socis, evitant problemes

entre ells.
Per tant, els tipus ms comuns solen ser els que tnen menys incovenients. A
ms de les formes que hem comentat existeixen altres formes que shan de
conixer.

22
Quadre de les formes jurdiques existents a lactualitat
Trmits per
Forma jurdica Capital Social Nombre de socis rgans directius Responsabilitat adquirir la
Mnim personalitat
jurdica
PERSONES FSIQUES
Empresari
individual o No existeix mnim Un Lempresari Illimitada i Cap perqu no t
Persona fsica Legal personal personalitat
jurdica.
Al menys dos
Comunitat de No existeix mnim comuners (no Tots els Illimitada i Cap perqu no t
Bens (C. De B.) Legal socis) poden comuners solidria personalitat
aportar bens i/o jurdica.
capital i/o treball
SOCIETATS CIVILS
Poden tenir o no
No existeix mnim Al menys dos Illimitada i personalitat jurdica.
Societat Civil Legal aporten bens, Tots els Socis solidria Si en tenen:
capital i treball Escriptura pblica
Inscripci Registre
Mercantil
SOCIETATS MERCANTILS
Escriptura pblica.
Societat Al menys dos Illimitada, Inscripci en el
Collectiva No existeix mnim sempre aporten Tots els Socis solidria i Registre Mercantil.
Regular Legal capital i treball subsidria
(S.R.C.)
Al menys dos
Societat Socis regulars Tots els Socis, Escriptura pblica.
Collectiva aporten especialment els Illimitada, Inscripci en el
Irregular No existeix mnim capital i treball regulars o solidria i Registre Mercantil.
(S.I.C.) Legal Socis irregulars segons subsidria
Aporten noms lescriptura de
treball constituci
Societat Socis collectius Illimitada per als

Comanditria aporten socis collectius. Escriptura pblica.
Simple treball i poden Limitada al cpital Inscripci en el
(S. en C.) No existeix mnim aportar capital Tots els Socis aportat pels socis Registre Mercantil.
Legal Socis comanditaris comanditaris
Aporten noms
capital
Socis collectius
Societat 10.000.000 de aporten Illimitada per als
Comanditria Per pessetes en treball i poden Junta General i socis collectius. Escriptura pblica.
accions accions, al menys aportar capital Consell Limitada al cpital Inscripci en el
(S. en C.) el 25% es Socis comanditaris dAdministraci aportat pels socis Registre Mercantil.
desemborsa a la Aporten noms comanditaris
constituici de la capital en
societat accions

23
Trmits per
Forma jurdica Capital Social Nombre de socis rgans directius Responsabilitat adquirir la
Mnim personalitat
jurdica
Societat de 500.000 pessetes Dun a cincuanta Junta General, Escriptura

Responsabilitat en participacions Consell Illimitada i pblica.
Limitada nominals i Aporten capital (i dAdministraci i personal Inscripci en el
(S.L. o S.L.R) indivisibles poden aportar administrador Registre
totalment treball tamb) Mercantil
desemborsades
10.000.000 de
pessetes en
accions, Al menys un (S.A. Escriptura
Societat nominatives o al Unipersonal) Junta General, pblica.
Annima portador al menys Consell Illimitada i Inscripci en el
(S.A.) el 25% es Aporten capital (i dAdministraci i personal Registre
desemborsa a la poden aportar administrador Mercantil
constituci de la treball tamb)
societat, la resta
en cinc anys.
10.000.000 de
pessetes en Al menys quatre, Els mateixos que
accions, tres dells sern per la S.A.
Societat nominatives, el socis treballadors. Illimitada i
Annima Laboral 51% ser dels Els socis Junta General i personal A ms, Inscripci
(S.A.L.) socis treballadors. treballadors Consell en el Registre
El 25% es aporten Capital i dAdministraci Administratiu de
desemborsa a la treball. Pot haver S.A.L.
constituci de la socis que noms
societat, la resta aporten capital
en un any.
Societat De primer grau: Els mateixos que

Cooperativa de 5 socis Assamblea Illimitada i per la S.A.
Treball Associat De segon grau: 2 General i Consell personal A ms, Inscripci
(s. Coop.) societats Rector en el Registre
cooperatives Administratiu de
Cooperatives.

24
Formes jurdiques basades en la persona fsica
Lempresari individual o persona fsica
Es una persona fsica major dedat que disposa lliurement del seu patrimoni i
realitza en el seu nom una activitat que constitueix una empresa.
Es la forma jurdica ms senzilla.
El patrimoni de lempresa coincideix amb el patrimoni de lempresari i per tant,

la responsabilitat en cas de deutes es illimitada, s a dir, lempresari ho pot
perdre tot...
Els trmits sn molts senzills, noms sha de fer el segent:
- Donar-se dalta a la Seguretat Social com autnom.

- Fer la declaraci censal per donar-se dalta a Hisenda.
- Sollicitar lautoritzaci de lAjuntament per exercir lactivitat si sescau.
(Llicncia dactivitats)
Si un empresari individual vol limitar la seva responsabilitat, per no perdre del

seu patrimoni, ha de constituir al menys una societat limitada, que ms
endavant sexplicar.
Com es pot observar al quadre, lempresa individual forma el 71% de les

empreses espanyoles.
La Comunitat de Bens (C. De B.)
s una agrupaci de persones fsiques que aporten uns bens i realitzen una
activitat sense constituir una persona jurdica independent.
La Comunitat de bens s una figura jurdica regulada pel codi civil, al contrari
daltres tipus de societats mercantils que es regulen pel codi mercantil.
La comunitat de bens com a forma dempresa s aquella que es constitueix

amb la finalitat dobtenir beneficis.
Exemple: Joan i Pere compren un camp entre els dos i planten patates, les
venen i es parteixen les despeses i els beneficis.
Poden haver altres C. De B. que no tinguin aquest objectiu: per exemple, la

comunitat de vens duna escala.
El patrimoni de la C. De B. coincideix amb la suma de patrimonis de cada

persona que la integra, per tant la responsabilitat recau sobre tot aquest
patrimoni de forma solidria i illimitada.
Lavantatge que t la C. De B. s la facilitat de constituci perqu no hi ha

trmits.

25
Formes jurdiques basades en la persona fsica
La Societat Civil (S.C.)
La societat civil s la uni voluntria de dos o ms persones que sobre la base

dun contracte posen en com diners, bens o treball amb lnim dobtenir
ganncia.
La Societat Civil tamb est regulada pel codi civil.
La Societat Civil pot tenir personalitat jurdica prpia o no:
- Si el contracte es un acord privat entre els socis, la Societat Civil funciona

com una Comunitat de Bens.
- Si el contracte es fa pblic (fent una escriptura notarial que faci una

descripci del contracte efectuat, dels socis i dels pactes i registrant
lescriptura), la societat civil passa a tenir una personalitat jurdica prpia.
Es molt recomanable que el contracte de societat sigui pblic perqu hi ha

molts trmits en el que s necessari. (Tractes amb bancs, Hisenda, Seguretat
Social, etc.)
Els rgans de direcci es fixaran al contracte.
Els avantatges de la Societat Civil sn:
- La facilitat de constituci i funcionament.

- No sexigeix un capital social inicial.
Linconvenient principal s la responsabilitat que s illimitada sobre la suma

dels patrimonis dels socis, com en la comunitat de bns.
La Societat Collectiva
Pot ser de dos tipus:
- Societat Regular Collectiva
s aquella en la qual tots els socis aporten treball i capital.
- Societat Irregular Collectiva
s aquella que t socis regulars o collectius que aporten treball i capital i

socis irregulars o industrials que aporten noms treball.

26
Caracterstiques fonamentals:
Es una societat mercantil (regida pel codi mercantil o de comer) i de carcter

personalista1 en la que els socis tenen una responsabilitat illimitada2,
solidria3 i subsidiria4.
La denominaci daquestes societats ha de portar el nom de tots els socis.

(Garca, Prez i Busquets, S.R.C) Si sn molts socis, portar el nom dun o
varis dells i la frmula i Companyia (Garca i Cia, S.R.C)
Sn el 0,5% de les empreses, per tant, s un tipus molt minoritari.
Per constituir una societat collectiva, shan de fer uns trmits que sn similars
a la resta de societats mercantils. Sn els segents:
- Fer una escriptura pblica de societat.

- Inscriure lescriptura al registre mercantil.
- Fer la declaraci censal a Hisenda (Donar-se dalta a Hisenda)
- Liquidar lImpost de societats.
Societat Comanditria o Societat en Comandita (S. En C.)
Hi ha molts poques empreses amb aquesta forma jurdica (una de cada

20.000). Es una forma anticuada i en extinci.
La societat comanditria t dos tipus de socis:
1.- Socis collectius

Sn socis que aporten capital i treball i sencarreguen de la gesti de
lempresa i sn responsables de forma illimitada i solidria dels deutes de
lempresa.
2.- Socis comanditaris
Sn socis que aporten noms capital pel sosteniment de lempresa i la seva

responsabilitat est limitada al capital aportat.
Normalment aquests socis no poden participar en la gesti de lempresa.
1
Personalista: Vol dir que tots els socis tnen dret a la gesti de la societat i no poden
transmetre la seva participaci en ella sense el perms dels altres socis. (No pots marxar i
donar-li el lloc a un altre sense perms dels altres. Compta ms la teva persona que el capital
que aportis.
2
Responsabilitat illimitada: Els socis han de respondre amb tot el seu patrimoni personal.
3
Responsabilitat solidria: Els socis han de pagar tots junts els deutes, si un no pot, ho
hauran de pagar entre els altres.
4
Responsabilitat subsidiria: Per pagar els deutes, primer es liquida el patrimoni de
lempresa i si no s suficient, es liquida el patrimoni de cada soci.

27
Hi ha dos tipus de societat comanditria:
1.- Societat comanditria simple
Els socis comanditaris aporten capital.

Estan inscrits en lescriptura de la societat com participants. No s fcil vendre
o comprar les participacions, sha de pactar amb la resta dels socis perqu
estiguin dacord en la transmisi de participacions.
2.- Societat comanditria per accions
Els socis comanditaris aporten capital.

Reben de lempresa un document anomenat acci que t un valor en funci del
capital aportat i del rendiment de lempresa. Aquest document es pot comprar i
vendre facilment. Es pot vendre a la borsa, a travs dagents, etc.
Per poder fer una societat comanditria per accions sha de constituir un capital
social mnim de 10 milions de pessetes (60.000 ) en accions5
Al menys un 25% sha de desemborsar quan es constituiex la societat.
Els inconvenients daquests tipus de societats sn els segents:
1.- Els socis collectius tnen responsabilitat illimitada.
2.- Els socis comanditaris aporten capital per no poden gestionar que sen fa
dels seus diners.
3.- Els trmits i funcionament sn complicats.
Aquestes dificultats espliquen lescs nombre de societats comanditries i que

siguin preferides altres formes.
5
Constituir un capital social: Vol dir que en el moment de constituir la societat, els socis han
de posar un nom de la nova empresa un cert capital (diners, mquines, edificis, etc...) fins
arribar a un valor mnim fixat per les lleis. Tots aquests bens passen a ser propietat de la
societat i deixen de ser propietat dels socis.
Per exemple, si Pere i Joan fan la societat PEJO, i Pere aporta una nau i Joan tres furgonetes,
si Joan vol plgar, no podr emportar-se les furgonetes perqu ja no seran seves, sino de la
societat PEJO.

28
Societat de responsabilitat Limitada o Societat Limitada( S.L.)
s el 15% de les empreses a Espanya.
En la Societat Limitada el capital social est dividit en participacions.
Les participacions sn dificilment transmissibles. No es poden comprar o

vendre facilment. Sha de pactar amb la resta dels socis.
La responsabilitat es limitada al capital que els socis aporten a la societat i als

rendiments que lempresa genera amb el seu funcionament. Quan hi h una
reclamaci de dutes, es paguen noms amb el patrimoni de lempresa. Els
socis no estn obligats a pagar res amb el seu patrimoni personal.
Per constituir una societat limitada sha de tenir un capital social mnim de
500.000 ptes. (3000 ) en participacions nominals i indivisibles6.
Una societat limitada pot ser dun nic soci. Es el pas que fa lempresari
individual quan el seu volum dempresa s molt arriscat i no vol perdre el seu
patrimoni personal.
Societat Annima (S.A.)
Es el 6,5% de les empreses.
En aqustes societats el capital est dividit en accions.
Els socis aporten un capital determinat i lempresa els dona a canvi un

determinat nombre daccions corresponents al capital aportat.
Lacci s un document que representa la propietat duna part del capital social.
La persona que s titular daccions s soci de lempresa i per tant lo
corresponen uns drets.
Les accions poden ser transmeses amb certa facilitat ( es poden comprar,
vendre, donar, heredar, etc...) Certes empreses de gran envergadura gestionen
aquests moviments daccions a travs de la Borsa.
Les accions donen a la societat annima un carcter de societat capitalista. Es

ms important el capital que no els socis siguin unes persones o altres.
Els socis poden ser totalment annims.
6
Participacions nominals i indivisibles: Vol dir que cada soci t una part de lempresa en
funci del capital que ha aportat i que no la pot dividir en parts i donar-les als seus fills, per
exemple, sense el perms dels altres socis.

29
Els rgans de govern de les Societats Annimes sn els segents:
1.- Junta General daccionistes
s el conjunt de tots els socis constituits en assamblea, on poden expressar la

seva voluntat.
2.- Consell dadministraci
s un grup de socis que seencarreguen de la gesti i la representaci de la

societat.
Solen ser els socis que tnen ms accions.
3.- Administrador
Pot ser un dels socis o un professional contractat per la Junta o Consell per
gestionar lempresa. No sempre els socis estn capacitats per aquesta feina.
Societat Annima Laboral (S.A.L.)
Es la mateixa forma que una societat annima per amb la diferncia de que el
51% del capital social pertany als treballadors assalariats a lempresa per
temps indefinit.
Per tant, la majoria de les accions sn dels propis treballadors.
Les accions sn nominatives, s a dir, estn a nom dels accionistes, per tant no
es poden transmetre amb total llibertat. Per exemple, si un dels treballadors ven
les seves accions a un soci no treballador podria donar-se el cas que la
condici de que el 51% de les accions estigui en mans dels treballadors es
trenqus.
Aquest cas es pot donar quan una empresa en crisis es adquirida pels
treballadors per assegurar el lloc de treball.
Lempresari es desf de lempresa sense indemnit-zar els treballadors per
acomiadament i els treballadors mantenen el lloc de treball amb lincentiu de
ser els propietaris de la seva empresa.
La S.A.L. al ser constituida fonamentalment per treballadors, est protegida per

lEstat (amb exempci dimpostos per exemple), perqu t un cert inters
social.

30
Societat Cooperatives (S.Coop.)
Una societat cooperativa s una societat no mercantil, s a dir, una societat

que no pretn obtenir lucre si no satisfer necessitats comunes dels seus
membres.
Depenent de les necessitats poden trobar diferents tipus de cooperatives: de

consum, dhabitatge, densenyament, etc...
Per exemple, ABACUS s una societat cooperativa de consum de material de

papereria. Lobjectiu s que els socis comprin material a preus ms barats
grcies a que es pot comprar en grans quantitats.
Les cooperatives que pretenen satisfer la necessitat de feina dels seus socis
sn les cooperativs de treball associat.
Lobjectiu daquestes cooperatives es crear una estructura empresarial que

pugui donar llocs de treball als seus socis.
Els beneficis obtinguts sn necessaris pel sosteniment de lempresa, per no
sn lobjectiu primordial.
La finalitat daquests beneficis s augmentant la productivitat de lempresa i en

consequncia poden donar feina a ms socis.
Tots els socis tnen els mateixos drets i obligacions.

Lentrada de nous socis a una cooperativa ha de ser lliure. Els socis fundadors
no poden limitar el nmero de socis de la cooperativa.
Una de les idees socialistes diu que els mitjans de producci (mquinesm naus
industrials, etc...) haurien de ser propietat dels treballadors. Si els
cooperativistes limitessin a altres treballadors amb necessitats de feina
comunes, es comportarien com a propietaris exclusius de la cooperativa, cosa
totalment oposada a al rgim cooperatiu que propugna la llire adhesi de socis
amb els mateixos drets i obligacions.
Quan es crea una cooperativa es redacta una Acta de Fundaci i uns Estatuts
que seran la norma que regir la cooperativa i definir els requisits dentrada de
nous socis, drets i obligacions dels socis i el tipus de responsabilitat, que en
principi s limitada per pot ser illimitada si els socis aix ho decideixen.
Existeixen cooperatives de primer i segon grau.

Per fundar una cooperativa de primer grau s necessari reunir un mnim de cinc
socis. Una cooperativa de segon grau reuneix dos o ms cooperatives de
primer grau.
Els rgans de direcci sn lAssamblea General (tots els socis) i el Consell

Rector (un grup dels socis que t funcions directives).
Els trmits per crear una cooperativa sn similars als de la Societat Annima,
per sha de fer una inscripci en un registre especial de societats
cooperatives.
31
TEMA 5: TRMITS PER INCIAR UNA EMPRESA
Per iniciar una activitat empresarial, sha de ser una persona fsica o jurdica.
En el cas de les persones fsiques, els trmits son ms senzills, perqu no
shan de fer els passos del primer capitol que sexplica a continuaci.
Captol 1. TRMITS PER ADQQUIRIR LA PERSONALITAT JURDICA
Les empresaes que vulguin tenir la forma jurdica de societat o cooperativa,

s a dir, que tinguin personalitat jurdica, hauran de fer els segents trmits
per adquirir-la:
1.- Redactar uns Estatuts Socials: Els estatuts socials sn un conjunt de

normes redactades i aprovades pels socis, que regulen el funcionament
intern de la societat i defineixen els drets i obligacions dels socis.
La llei determina el contingut mnim dels estatuts. En general han de

contenir:
- La denominaci social (Per ex. Simn, Sociedad Annima

Unipersonal).
- Lobjecte social ( Per ex. Lanim de lucre, obtenci de beneficis, etc...)
- Domicili social (Adrea de lempresa).
- Data de tancament de lexercici social (un dia de lany lempresa passa
comptes per veure el benefici obtingut).
- Capital social expressant el nombre daccions o participacions i el seu
valor nominal.
- Manera dorganitzar ladministraci de lempresa, lestructura drgans
dadministraci (junta, administrador nic, etc.), de la manera de
convocar, deliberar i adoptar acords pels socis, etc.
- Qualsevol pactes que vulguin expressar els socis, sempre que no
contradigui les lleis.
Els estatuts es poden modificar amb lacord dels socis, un cop lempresa estigui
en funcionament.
En el cas de cooperatives, els estatuts sn similars, per a ms incorporen les

condicions per ladmisi de nous socis.
2.- Sollicitud de Certificaci negativa de la denominaci de lempresa al

Registre Mercantil Central: La societat que es vulgui constituir necessita
una ra o denominaci social, que s el nom de la nova persona jurdica
que sha de constituir.
Aquesta denominaci identificar a lempresa. Ha de ser distintiva, i no pot

coincidir amb el nom duna altra societat que ja existeix. Per tant, sha de
sollicitar una certificaci conforme el nom que es vol donar a lempresa no
el tingui una altra.
Trmits per iniciar una empresa

Administraci, gesti i comercialitzaci en la petita empresa
32
Aquest certificat es demana a la Secci de Denominaci del Registre
Mercantil Central ubicat a Madrid. En aquest organisme tnen registrats els
noms de totes les empreses dEspanya i comproven que el nom de la
futura Societat sigui original i compleixi els requisits establerts.
Formalment es fa una sollicitut amb tres propostes de denominaci

possibles i el Registre els comprva, donant com a bona la primera que no
coincideixi amb el nom duna altra societat.
La certificaci caduca als dos mesos, per es fa una reserva del nom
concedit durant quinze mesos perqu no el pugui prendre un altre
sollicitant.
El nom de les empreses no poden induir a error i tampoc fer servir noms
oficials.
Per exemple: Una fbrica dagulles que es digui Matalassos Prez, S.A.
Una empresa txtil que sanomeni Catalunya, S.L.
Si lempresa es una cooperativa, es tindr que demanar al Registre Central

de Cooperatives, quedant reservat el nom quatre mesos.
3.- Atorgament de lEscriptura pblica de Constituci: Amb un esborrany de

lEscriptura, que normalment el fa un advocat, els Estatuts, i la certificaci
negativa, sanir a un notari, que redactar lEscriptura de constituci de la
societat, que ser signada davant dell per tots els socis.
En aquest acte, tamb saorivaran els Estatus socials que entraran a formar
part de lEscriptura.
LEscriptura ha de contenir en general:
- Nom i cognoms dels socis fundadors.

- Aportacions de cada soci.
- Nom i cognoms dels encarregats dadministrar lempresa.
- La voluntat de constituir la societat.
- Qualsevol pacte que vulguin incloure els socis.
- Els Estatuts socials.
El notari comprovar la certificaci negativa i demanar a cada soci la

justificaci de la seva aportaci a lempresa excepte en el cas de que el
notari reculli les aportacions personalment per ingressar-les en el compte
corrent de la societat o altra manera de dipositar-les.
4.- Liquidaci de lImpost sobre Transmisions Patrimonials i Actes jurdics

documentats: La constituci de la societat est subjectada al pagament
daquest impost.
La base imponible daquest impost s limport total del capital social i

saplica el tipus impositiu de l1%.

33
s a dir que per exemple, en una societat annima els socis de la qual han
aportat 72.300.000 ptes ( 434.530 ), saplica el 1 sobre aquesta quantitat,
que ser 723.000 ptes (4.345,30 ), la qual es liquidar.
Sha de liquidar dins dels trenta dies hbils segents de latorgament de

lEscriptura de constituci, a les oficines de lAgncia Tributria de lEstat, o
b en oficines de la Comunitat Autonma destinades a aquesta recaptaci.
Les cooperatives estn exemptes de pagar aquests imposts, per han de

presentat la declaraci, s a dir, han de presentar els impresos i liquidar 0
ptes (0 ).
Les societats annimes laborals paguen un tipus del 0,01%, s a dir,

lempresa del exemple, si fos S.A.L. pagaria 7.230 ptes ( 43,45 ).
5.- Inscripci en el Registre Mercantil: Amb lEscriptura de Constituci i el

Justificant dhaver liquidat lImpost, es anir a registrar lempresa.
La Societat sha dinscriure en el Registre Mercantil per acabar amb el

trmit dadquisici de la personalitat jurdica, i perqu la seva existncia
sigui coneguda per qualsevos persona interesada.
Linscripci sha de realitzar dins dels mes segent a lobtenci dels

documents necessaris per la realitzaci de la mateixa.
- Les Societats annimes laborals sinscriurn a ms, en el Registre de

S.A.L. i les cooperatives en el Registre Mercantil
- Les cooperatives sinscriuen noms en el Registre de Cooperatives, en

el pla de dos mesos.
Un cop realitzats aquests trmits, lempresa ha adquirit la personalitat

jurdica.

34
Captol 2. TRMITS PER LINICI DE LACTIVITAT
Per iniciar lactivitat de lempresa, cal realitzar encara uns trmits ms. Aquests
trmits els poden fer persones fsiques o les persones jurdiques que shagin
constituit amb els passos del captol 1.
Els trmits sn variats i poden dependre de lactivitat de lempresa. De la seva

mida, o de la seva forma jurdica:
a) TRMITS A LADMINISTRACI TRIBUTRIA
1.- Presentaci de la declaraci censal.
La declaraci censal s la manifestaci que fa el futur empresari,

dirigida a ladministraci Tributria o dHisenda, s a dir, ladministraci
encarregada de cobrar els impostos, en la qual exposa:
- Les dades de lactivitat que pretn realitzar.

- La manera de pagar els impostos, si nhi ha vries a escollir.
Un cop rebudes les dades, lAdministraci Tributria, inscriu en el cens

dempreses la nova empresa i li asigna un NIF o CIF ( nmero o codi
didentificaci fiscal). En el cas dun empresari individual, el NIF
coincideix amb el nmero del carnet didentitat i, en el cas duna societat
o cooperativa, el CIF s un nmero asignat per ladministraci,
expressament per aquest tema.
Aquest nmero es far servir per identificar lempresa en qualsevol trmit

posterior a ladministraci Tributria i pels documents mercantils que
sintercanvin amb altres empreses (factures, cartes, etc...).
Ladministraci dhisenda enquadrar lempresa en la modalitat

contributiva que li corrispongui, s a dir, la mecnica a seguir en quant al
pagament dels impostos (IRPF, IVA, Impost de societats, etc), i les
obligacions formals per la comptabilitat (llibres de comptes).
La declaraci censal es presentar en un impres oficial (model 037) a

lAgncia Tributria del Ministeri dEconomia i Hisenda, corresponent al
domicili de lempresa.
Qualsevol canvi que es produeixi desprs (canvi de domicili, apertura de

nous centres de treball, canvi de modalitat tributria, etc.) sha de
declarar amb el mateix imprs oficial.

35
2.- Alta en lImpost dactivitats econmiques.
Limpost dactivitats econmiques (IAE), antigament Llicncia Fiscal, s

un impost directe que grava lexercici de qualsevol activitat empresarial,
professional o artstica.
Abans diniciar lactivitat, els empresaris han de donar-se dalta a

limpost, amb una antelaci de 10 dies, a les oficines de lAgncia
Tributria del Ministeri dEconomia i Hisenda, corresponent al domicili de
lempresa, fent servir limprs oficial (model 845).
Lactivitat que declara lempresari ha denquadrar-se en un catleg

dactivitats numerades que t ladministraci tributria, escollint un
nmero depgraf que ms saproximi a lactivitat que realitzar.
Si lempresari fs ms duna activitat ( per exemple, Venda de pa i

cafeteria o venda de benzina, rentat de cotxes i venta de revistes), haur
descollir tants epigrafs com activitats diferents faci i per tant haur de
sol:licitar varies altes a lIAE.
LIAE, per determinades activitats contempla tres tipus de quotes:

municipal, provinvial o estatal, depenent si lactivitat es realitza en el
municipi ( per exemple, un bar), la provincia ( una empresa constructora)
o tot el territori de lestat (empresa de transports).
Per lIAE es paga una quota fixa, un cop a lany i normalment el cobra
lAjuntament on est censada lempresa.
Qualsevol canvi que es produiexi desprs (canvi de domicili, apertura de

noves activitats, etc). sha de declarar.
b) TRMITS A LADMINISTRACI LOCAL
1.- Llicncia dobres.
s un trmit obligatori si es dona la circumstncia de que sha de construir

o adequar el local on es realitzar lactivitat. Pot ser que, per exemple, es
llogui una oficina totalment installada, i no fa falta fer aquest trmit.
La llicncia dobres s el resultat dun procediment administratiu, que

serveix a lAjuntament per controlar que les obres que es pretn realitzar,
sajusten a les normes urbanstiques que cada Ajuntament redacta. Aquest
procediment es pot dividir en:
Obres menors: quan sn de poca entitat (divisions lleugeres, decoraci,

installar uns lavabos...) i no es construeixen o modifiquen estructures
resistents (suports, parets de crrega, sostres, bigues...).

36
Obres majors: quan sn obres de ms envergadura: construcci de locals,
naus, modificacions importants de lestructura o distribuci de locals, etc.
Normalment els Ajuntaments demanaran per aquesta tramitaci diversos
documents, els ms importants sn:
Per obres menors:
- Identificaci del constructor.

- Croquis i pressupost de lobra.
Per obres majors:
- Projecte dobres, signat per un tcnic competent (Arquitectes, Enginyers,

Arquitectes tcnics o Aparelladors i Enginyers tcnics) que inclou
plnols, memria, pressupost i altres documents.
- Identificaci dels tcnics que dirigiran lexecuci de les obres.
- Identificaci del constructor.
LAjuntament, un cop estudiada tota la documentaci, i si tot es conforme,

concedir la llicncia dobres, per la qual shaur de pagar una taxa que s
un percentatge (de lordre del 3%, doncs cada ajuntament pot aplicar la que
vulgui dins duns marges que marca la llei) del pressupost que figura en el
projecte dobres.
Les obres shauran dexecutar en el pla que sassigna a la llicncia

dobres, en general tres anys. Passat aquest pla, la llicncia caduca i sha
de renovar.
2.- Llicncia dactivitats.
s un trmit semblant a lanterior, per enfocat a lestudi de lactivitat que

es desenvolupar a lempresa, de la seva adequaci a les normatives
municipals, autonmiques i estatals i al control dels efectes que aquesta
activitat pot provocar en lentorn (seguretat de les persones dins i fora de
lempresa, contaminaci, medi ambient, etc...)
Les activitats es poden dividir en:
Inoqes Aquelles activitats que no produeixen riscos, perills o

molsties significatius (per exemple, una asesoria laboral)
Classificades Aquelles que poden produir riscos, perills o molsties. Es

divideixen en quatre categories:
Molestes Aquelles que provoquen molsties al venat sense

arribar a afectar seriosament altres aspectes (per
exemple, un bar, un petit taller de cotxes en uns
baixos, etc)
Tamb est classificat el grau de molstia en
funci del soroll, fums, olors desagradables, la
potncia de les mquines, etc.

37
Insalubres Aquelles que poden afectar a la salut de les
persones del venat ( per exemple, un taller
gran de marmolisteria, que provoca molt soroll i
molta pols al tallar planxes de pedra).
Nocives Aquelles amb perfil de contaminaci del medi

ambient (ex. Indstries qumiques que facin
servir productes txics habitualment).
Perilloses Aquelles que poden imprevisiblement provocar

greus danys a lentorn (per exemple una
benzinera, una fbrica dexplosius, una central
nuclear en ltim extrem).
Per les activitats inoqes, fins a cert grau denvergadura, no sha de

sollicitar llicncia dactivitats ( no s el mateix un agent dassegurances a
un poble petit, que no necessita llicncia, que una sucursal de Seguros X a
Madrid que ocupa un edifici de quatre plantes, que segurament necessitar
demanar ms dunes quantes llicncies).
Per les activitats classificades sha de sollicitar obligatriament la llicncia

dactivitats, presentant a lAjuntament un Projecte dactivitats signat per un
tcnic competent (normalment Enginyers superiors o tcnics).
Lajuntament estudiar el projecte i decidir si dona la llicncia dactivitats

directament o si condiciona a que es facin mesures correctores per donar-
la definitivament (Una mesura correctora per exemple seria un sistema
daspiraci i recollida de pols en el taller de marmolisteria dabans).
c) TRMITS A LA SEGURETAT SOCIAL
1.- Inscripci de lempresa a la Seguretat Social (en el cas de persones

jurdiques.
Lempresa sha dinscriure a la Seguretat Social, presentant a la Tresoreria

Territorial de la Seguretat Social, limprs dinscripci corresponent,
acompanyat de la documentaci que exigeixi la legislaci vigent.
Com a conseqncia de la inscripci, la Seguretat Social donar a

lempresa un nmero patronal dinscripci que servir per a la seva
identificaci.
Lempresari far constar a limprs lentitat que prestar assistncia en cas
daccident de treball o malaltia professional, podent triar entre la mateixa
Seguretat Social o una mtua patronal.7
7
Una mtua patronal s una entitat privada collaboradora de la Seguretat Social, que sha
constitut per voluntat dun grup dempreses associades, les quals aporten els fons necessaris
per poder afrontar les despeses i indemnitzacions que es deriven dels accidents de treball o
malalties professionals que poguessin sofrir els seus treballadors.

38
Si una empresa t centres de treball a vries provncies ha de fer una
inscripci per provncia.
Si dins duna mateixa provncia lempresari fes vries activitats, sotmeses a

diferents legislacions laborals, haur de fer una inscripci distinta per cada
activitat.
Lempresa queda obligada a comunicar qualsevol canvi de dades que es

poguessin produir, aix com comunicar el cessament dactivitats en el pla
de deu dies.
2.- Inscripci en el rgim de treballadors autnoms (en el cas de per-

sones fsiques).
Tots els empresaris individuals que shagin donat dalta a lIAE, han
dinscriures obligatriament en el Rgim especial de Treballadors
Autnoms8 de la Seguretat Social.
Aquesta inscripci es independent de la que pugui tenir lempresari

individual si fa simultneament un treball per compte dun altre.
Per exemple, un electricista municipal que es assalariat a lAjuntament i t
una petita empresa installadora pel seu compte, a la qual es pot dedicar
per les tardes, haur destar afiliat al Rgim general per ser assalariat i
tamb al Rgim dAutnoms.
A ms dels treballadors per compte propi, shaurn dinscriure com

autnoms:
- El cnjuge i els parents per consanguinitat o afinitat fins al tercer grau de

lempreseari individual duna empresa, sempre que hi treballin
habitualment.
- Els socis collectius de les societats collectives i comanditries.
- Els socis administradors de les societats i cooperatives, en aquells casos

establerts a la legislaci.
- Les persones que realitzin alguna activitat professional collegiada que

es pugui acollir a aquest rgim en virtud de convenis especials.
8
Sn treballadors autnoms tots aquells que facin de forma habitual i directa alguna activitat
lucrativa sense dependre dun amo.

39
La sollicitud dafiliaci es presentar a la Tresoreria Territorial de la
Seguretat Social de la provncia on es realitzi lactivitat, en el termini de
trenta dies segents a linici de lactivitat i noms caldr una inscripci, en
el cas de que es realitzin diferents activitats.
Quan lempresari individual contracti treballadors per primer cop, haur

dinscriures com empresa, segons el que sexplica al punt anterior.
3.- Afiliaci i alta dels treballadors contractats.
Lempresari t lobligaci dinscriure a la Seguretat Social a tots els

treballadors que contracti, sempre que no estiguin ja afiliats anteriorment.
Independentment de que els hagi dafiliar o no, lempresari t tamb
lobligaci de donar-los dalta quan els contracti.
Lafiliaci o inscripci, suposa la inclusi del treballador en el Rgim de la

Seguretat Social corresponent i laltra reflexa la situaci actual del
treballador i produeix lobligaci de cotitzar.
Les dues obligacions shan de complir abans de que el treballador comeni

a prestar els seus serveis. La sollicitud es presentar a la Tresoreria
Territorial de la Seguretat Social.
En el cas de que es produeixin incidents a la plantilla (un treballador que

marxa, malalties, jubilacions, etc...), lempresari comunicar la corresponent
baixa a la Seguretat Social.
d) TRMITS A LAUTORITAT LABORAL
1.- Comunicaci de lapertura del centre de treball.
Abans del termini de trenta dies de lapertura del centre de treball,

lempresari ha de comunicar a lautoritat laboral i lapertura del mateix.
La comunicaci es far a la Direcci Provincial del Ministeri de Treball i

Seguretat Social de la provincia o a lorganisme competent de la Comunitat
Autnoma (Departament de Treball).
Lempresa ha dadquirir (a qualsevol llibreria) i segellar a lorganisme

corresponent els segents llibres:
- Llibre de matrcula: Sinscriur lalta i baixa de tots els treballadors que

prestin els seus serveis al centre de treball.
- Llibre de visites: Es farn constar les inspeccions cursades per la

Inspecci de Treball i Seguretat Social.

40
e) ALTRES TRMITS
1.- Sollicitud dautoritzacions administratives.
Per realitzar certes activitats, s necessari demanar autoritzaci especial a

ladministraci corresponent. Per exemple: per obrir una mina, per produir
electricitat aprofitant laigua dun riu, etc.
Aquestes autoritzacions estan legislades i sn molt particulars de
determinat tipus dactivitats, per la qual cosa no cal extendres gaire.
2.- Inscripci en Registres especials.
Algunes empreses han dinscriures en Registres especials a ms del

Registre mercantil, el ms conegut es el registre dEstabliments Industrials,
per per exemple, un club de futbol ha dinscriures al Registre de Societat
Esportives. Tamb s un trmit particular per determinats tipus dempreses
i no cal entrar en ms detalls.

41
TEMA 6: LORGANITZACI EMPRESARIAL
El funcionament duna empresa es tasca de totes les persones que hi treballen.
Per que aquest conjunt dempleats realitzin una activitat efica i correcta, s
necessari donar a lempresa una estructura organitzativa que defineixi les
feines de cadasc i ordeni les relacions entre persones.
Poden existir mltiples organitzacions en funci de diversos criteris que

depenen de lempresa, de la seva mida, estratgia, objectius, etc. No obstant,
hi ha alguns principis bsics comuns que es descriur a continuaci.
1- EL FUNCIONAMENT DE LEMPRESA
Per fer funcionar una empresa shan de desenvolupar diverses feines que es
podra classificar segons:
- Lactivitat desenvolupada.
- Les funcions del lloc de treball
1.a. Classificaci segons lactivitat desenvolupada
A totes les empreses es pot trobar diverses funcions, treballs o feines a

realitzar, per bsicament es podra resumir-les en cinc activitats bsiques amb
major o menor importncia relativa segons lempresa, que seran les segents:
Activitat comercial
Es lactivitat que sencarrega de donar sortida cap al mercat als productes de

lempresa.
Es trobar que aquesta activitat desenvolupa els preus dels productes, la

publicitat, la distribuci, promoci, comercialitzaci i en definitiva, la relaci
comercial entre lempresa i els clients.
Activitat de producci
Consisteix en la realitzaci o fabricaci de serveis o productes de lempresa.
Activitat economico-finanera
Es aquella activitat que controla per una banda els diners de lempresa, els
pagaments i els cobraments, les relacions amb els bancs i els crdits, etc.
Activitat administrativa
Desenvolupa el tractament de la informaci administrativa, com s larxiu, la

correspondncia, els trmits oficials, etc...
LOrganitzaci empresarial
42
Activitat de gesti de recursos humans
Es aquella activitat que tracta del personal de lempresa, de la seva

contractaci, classificaci i formaci professional, de les relacions laborals,
assignaci de feines i de ladministraci personal.
Per exemple, en una concessionaria de vehicles lactivitat primordial s la

comercial i la productiva s inexistent, en canvi en una empresa dedicada a la
fabricaci de cargols poden ser importants ambdues.
1.b Classificaci segons les funcions del lloc de treball
Totes les activitats de lempresa sn executades per persones que tnen

determinades funcions, que segons el lloc de treball poden estar barrejades en
major o menor mesura, que sn:
Funcions de direcci
Sn aquelles funcions destinades a lestabliment dobjectius empresarials,

planificaci, organitzaci, coordinaci, conducci de recursos, etc.
Funcions de supervisi
Tracten de controlar els resultats per corregir situacions en cas de que lactivitat
es desvi dels objectius fixats.
Funcions dexecuci
Sn les destinades a la realitzaci de les tasques establertes a lempresa.
Funcions dassesorament
Es aquella funci que serveix per aconsellar a lempresa sobre les decisions a
prendre.
Per exemple dins de les feines del Director general tindr gran importncia la
funci de direcci i dins de les feines del mosso de magatzem la funci
dexecuci, no obstant, el mosso de magatzem pot fer un comentari al director
general sobre quin tipus de prestatgeries serien ms adequades en el nou
magatzem que sest construint, s a dir, fa una petita funci dassessorament.
2- EL LLOC DE TREBALL
El conjunt de tasques que sencomanen a una persona es denomina lloc de

treball, i normalment agrupa feines que corresponen a una part concreta de
l'ativitat de l'empresa.
43
Per exemple, una persona contractada de cuiner, normalment far feines a la
cuina, no far tamb maitre i barman alhora (excepte si es un restaurant amb
tres persones a la plantilla).
Els llocs de treball tenen quatre caracterstiques bsiques:
Les feines encomanades
Es all que ha de fer la persona que ocupa el lloc del treball, desenvolupant un
part de lactivitat necessria per assolir els objectius generals de lempresa.
Les atribucions
Son les decisions i iniciatives que es poden prendre des del lloc de treball, amb
tota llibertat per la persona que locupa, amb la responsabilitat de no perjudicar
lempresa.
Normalment no es deixen formalitzades per escrit, excepte en el cas de poder

realitzar operacions amb persones exteriors a lempresa (per exemple per
firmar xecs, contractar treballadors, etc).
Les responsabilitats
Son aquelles qestions prpies del lloc de treball, per les que un superior pot
demanar comptes.
Estan relacionades amb les funcions del lloc de treball i amb els objectius del
mateix.
Les relacions amb els altres llocs de treball
Es la posici que t el lloc de treball. De quina persona depn el lloc i a quines

persones es mana.
3- LES RELACIONS JERARQUIQUES I FUNCIONALS
Els llocs de trball sorganitzen a lempresa segons un ordre jerrquic de major a

menor responsabilitat, de manera que uns llocs queden supeditats a altres,
establint-se una relaci cap-subordinat.
Lempresa sorganitza segons una cadena de relacions cap-subordinat
anomenada linia jerrquica.
Per aquesta relaci jerrquica, el cap determina les formes dactuaci del
subordinat, li marca els objectius, coordina i organitza el seu treball, delega les
actuacions oportunes, li transmet informacions daltres caps superiors, avala i
supervisa la seva activitat.
Quan lempresa creix, les relacions es van fent cada vegada ms complexes, i
sovint la relaci jerrquica s insuficient per organitzar lempresa. Llavors
alguns llocs de treball a ms de tenir una relaci jerrquica natural, tnen per
certs aspectes del treball una relaci amb altres llocs de treball que no estn en
la lnia jerrquica, per que s necessaria pel seu funcionament, que es
denomina depndencia funcional.
44
La dependncia funcional es refereix a pautes i comportaments generals de
lempresa i no ha dinterferir ni contradir, sino complementar la relaci
establerta a la lnea jerrquica.
En el esquema de lexemple la empresa t dues fbriques, amb un director a

cada una delles, que depenen directament del director de producci. Per a
lempresa es fonamental la compra de matries primeres, perqu s un
component molt important pel seu cost, i per aix t una direcci de compres
central que marca les pautes generals de les compres, negocia amb els
provedors ms importants per aconseguir millors preus i realitza el control de
qualitat de les materies adquirides.
Per altra part, a cada fbrica hi ha un cap de compres que adquireix les
matries auxiliars, realitza les comandes daprovisionament de les fbriques, i
fa el seguiment administratiu i demmagatzematge de les mteries.
DIRECTOR GENERAL
DIRECTOR DE DIRECTOR DE
PRODUCCI COMPRES
DIRECTOR DE DIRECTOR DE
LA FBRICA 1 LA FBRICA 2
CAP DE CAP DE
COMPRES 1 COMPRES 2
RELACI JERRQUICA
RELACI FUNCIONAL
45
Els caps de compres tnen una doble dependncia. En primer lloc depenen
jerrquicament del director de fbrica que els hi marca els objectius i fa el
seguiment i supervisi dia a dia. Per altra part, depenen funcionalment del
director de compres que marca les pautes generals de les compres i tria els
provedors adequats on han de dirigir-se per fer les comandes.
4- LESTRUCTURA BSICA DE LEMPRESA
Lorganitzaci bsica de les responsabilitats sestructura piramidalment des de

la direcci general fins a les unitats operatives, segons una escala amb
diferents nivells jerrquics.
Aquesta escala de nivells configura llnea de comandament que realitza la

funci de transmisi de la decisi de lempresari fins a la realitzaci de les
feines, i sirveix per a la supervisi dels processos.
Complementriament a aquesta columna vertebral, safegeixen funcions de

servei, estandaritzaci de lactivitat i assessorament, que tnen gran
importncia en el seu funcionament.
DIRECCI GENERAL
Funcions de servei Funcions

o estandaritzaci dassesorament
Llnea jerrquica
UNITATS OPERATIVES
Les funcions de servei es refereixen a aquelles que sn necessries per al bon

funcionament de lempresa per no sinclouen en lescala de comandament de
la producci, per exemple, la comptabilitat, els recursos humans, la direcci
econmic-finaner, etc...
Les funcions destandaritzaci podrien ser aquelles relatives a lestudi de la

producci per assolir millors rendiments amb menys costos, per exemple, el
control dels temps i costos per fabricar un producte, laplicaci de la informtica
als processos, etc...
Les funcions dassesorament le realitzen experts en determinades mteries que

dnen consell a la direcci sobre les decisions a prendre. Noms en grans
empreses formen part de la plantilla, i normalment sn empreses externes de
serveis contractades a lefecte, com la gestoria, lassesoria jurdica, etc...
Les unitats operatives, sn les encarregades de realitzar materialment les

activitats bsiques, producci, comercialitzaci, etc...
46
En el segent esquema (Fig. 1) es t un exemple destructura dorganitzaci.
En aquest exemple, el gerent realitza la funci de director general. Les unitats
operatives sn els venedors, el comprador, els caps dequip, els oficials, els
peons, lelectricista i el mecnic. La llnea jerrquica es formada pels caps i
directors.
Les funcions de servei sn la de recursos humans i econmic-finaner, que
tamb tenen una estructura piramidal amb llnea jerrquica i unitats operatives.
La funci dassessorament correspon a lassessor jurdic.
5- DISTINTES FORMES DORGANITZACI
Els criteris per organitzar les feines en una empresa poden ser molt diversos i
depenen de raons destratgia de lempresa, de les persones que disposen i
del tipus dactivitat: primria, industrial, comercial, serveis, etc...
El criteri ms utilitzar es el de lorganitzaci per ra de les activitats a realitzar a

lempresa i podria correspondre a lesquema de la figura 1.
En altres ocasions, lorganitzaci es pot realitzar segons les diverses

especialitats de lempresa, per exemple un hipermercat que ven productes de
diverses indols organtitza els seus recursos humans entorn daquestes
especialitats (figura 2).
En un altre cas, una empresa que es dirigeix amb un mateix producte a

mercats molt diferents, organitzar la seva xarxa comercial segons aquests
mercats. Per exemple, una empresa de peces dautombil pot tenir dos tipus de
mercat, les grans empreses de fabricants de vehicles (Ford, Renault,
Volkswagen...) o petits comerciants de recanvis i tallers de reparaci. Els
recursos per atendre cada mercat han de ser diferents, per tant hauran de fer
un esquema ajustat a la seva realitat, desdoblant larea comercial (figura 3).
Elegir el sistema dorganitzaci ms adequat s tasca del director general de

lempresa. No existeix una regla general que digui com sha de fer, per hi ha
varis principis o criteris per evitar la ineficcia en el funcionament de lempresa.
Es poden citar els segents:
Unitat de responsabilitat
La responsabilitat duna rea de lempresa ha dassignar-se a una nica

persona.
Unitat de comandament
Cada subordinat ha de tenir un cap. En el cas de doble dependncia jerrquica

i funcional, shan de delimitar molt b les competncies dels dos caps i quin
dells t ms rang a lhora de resoldre un conflicte.
Homogeneitat de les tasques
Les tasques dun lloc de treball ha de ser el ms homognies que es pugui o

tenir un mateix objectiu
47
Economia de mitjans
Sha de procurar que les feines assignades a un lloc de treball ocupin tot el
temps de la jornada de la persona que locupa.
Grau denquadrament
Es el nombre de persones supervisades per un cap. Depn de lactivitat i de la

necessitat de supervisi de la feina que es realitzi. Normalment aquesta relaci
v a ser de un cap cada set o vuit persones, per pot ser variable.
Especialitzaci
Quan una feina no pugui ser feta per una persona polivalent es millor crear un
lloc de treball especfic per un especialista en aquella feina.
Organitzaci empresarial
Fig.1
48
Fig.2
Fig.3
49
ANNEX PROBLEMES
50
Ex. 1 Tres amics, Jordi, Josep i Sara, decideixen muntar una empresa de
neteja, No saben ben b quina forma jurdica han daportar per tenen clar els
segents objectius:
- Tots tres treballaran a lempresa.
- Sara t cinc-centes mil ptes. (3.000 ) i Josep tres-centes mil ptes (1.800 )
per aportar a lempresa, per en Jordi, ms escs de recursos aportar la
seva furgoneta, que es valora en vuit-centes mil (4.800 ).
- Llogaran un local per guardar els estris i tenir una mica doficina.
- El seu objectiu es guanyar diners i no volen, en principi, que intervinguin

ms socis.
- Sara est casada i el pis en que viu es propietat della i del seu marit. Est
preocupada pels deutes que pugui contraure lempresa i no vol perdre el
pis.
Respon a les segents qestions:
1- Digues quina forma jurdica seria ladient per solucionar la preocupaci

de Sara.
2- Digues quin seria el patrimoni per fer front a les responsabilitats si

constitueixen una societat limitada.
3- Si constitueixen una Societat Limitada, podr en Josep partir la seva

participaci de tres-centes mil en dues i fer participar al seu cunyat
Emilio a la societat? Per qu?
4- Poden constituir una Societat Annima? Per qu?
5- Quin objectiu haurien de canviar per poder formar una cooperativa?

Suposant que ho canvissin, que els hi fa falta a ms a ms per poder-la
constituir?
6- Si Sara decideix no treballar a lempresa, per si aportar capital, i

continua en la seva preocupaci de no perdre el pis, quina soluci es
podria aportar?
7- Suposa que un dia lempresa ha anat tan b que han aconseguir ampliar
el capital social fins a 5.500.000 ptes. (33.000 ) i contacten amb Llus,
milionari, que vol participar en lempresa i estaria disposat a aportar
quatre milions i mig de pessetes (27.000 ), per ampliar el negoci,
comprar una furgoneta ms i contractar tres persones. Quina forma
jurdica es podria adoptar, de manera que Sara treballs a lempresa, no
tingus preocupacions respecte del seu pis, i a ms a ms tinguessin
importants exempcions fiscals?
51
Ex. 2 Donat les dades de les empreses segents, i tenint en compte la
informaci que proporcionen, omplir el requadre:
- Cementos del Norte, S.A.

- Centro de estudios Infor
- Granja Sol. S. Coop.
- Papeleras Rodrguez, Societat en Comandita
- Antonio Lpez, S.L.
- Aceros del Sur, S.A.
- Cervezas Manolo.
Forma Responsabilitat dels

Nom d lempresa jurdica Capital Nombre de socis socis
Mnim Mxim Mnim Mxim
52
Ex. 3 Indstries Alpi S.A. s una empresa dedicada a la fabricaci de rajoles de
cermica que ven a magatzems de materials per a la construcci.
Com a conseqncia de la crisi soferta en aquest sector econmic, Indstries
Alpi, S.A. ha deixat de cobrar varies factures a alguns dels seus clients. Per
aix, desprs de realitzar totes les gestions necessries per obtenir el
cobrament duna manera amistosa, decideixen reclamar limport que se li deu
per via judicial a les segents empreses:
1. Lus Lpez Garca, empresari individual, adeuda 1.525.345 ptes.

(9.170 )
2. Moreno e Hijos, Comunitat de Bns, composada per tres integrants, ha

deixat de pagar 562.689 ptes. (3.380 ).
3. Aleix Estap, Societat Collectiva, no va pagar 6.321.564 ptes.

(38.000 ). Est integrada per dos socis.
4. Rajol 3, Societat Comanditria, adeuda 456.986 ptes (2.750 ). T tres

socis, un dells comanditari.
5. C&B S.L. deu 9.887.890 pessetes (59.430 ).
6. Galke S.A. deu 1.567.896 pessetes (9.420 ).
7. Societat Cooperativa de Constructors deudora de 123.900 ptes. (744 ).

Segons els seus Estatuts, els socis no responen dels deutes socials.
Suposa que ets el Gerent de lempresa Indstries Alpi, S.A. Digues en cada cas
qui s responsable dels deutes i per tant pot ser demandat judicialment, i sobre
quin patrimoni es pot reclamar.
53

Administració I Gestió de L'empresa

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Administració I Gestió de L'empresa

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

I.E.S MOLLET CFM2 AUTOMOCI Dpt.

TEMA 1: INTRODUCCI A LEMPRESA .............................................PG. 2

TEMA 2: LEMPRESA, ELEMENTS BSICS .......................................PG. 4

TEMA 3: EL PLA DEMPRESA .............................................................PG. 9

TEMA 4: LES FORMES JURDIQUES DE LES EMPRESES ...............PG. 21

TEMA 5: TRMITS PER INCIAR UNA EMPRESA ..............................PG. 33

TEMA 6: LORGANITZACI EMPRESARIAL .....................................PG. 43

ANEX PROBLEMES .............................................................................PG. 51

A qualsevol moment de la histria, les persones han tingut necessitats ms o

Un b o servei s tot all que satisf directa o indirectament les necessitats.

Els bens i serveis es poden classificar en quatre grans grups:

Bens materials de consum

Lobservaci de les necessitats de la societat porta a determinades persones a

Aquestes idees sn anomenades idea de negoci i sn el primer pas per a la

Una empresa s una unitat economica-organitzativa, composada per

1.- Aspectes econmics

2.- Aspectes tcnics

Lempresari s la persona o grup delles que crea una empresa.

Tradicionalment, lempresari, sha identificat amb el propietari de lempresa, s

Actualment, la moral ja no t en compte aquestes qestions i prcticament es

Tamb les empreses ms potents, poden captar diners a travs de la borsa,

Lempresari ha de reunir les segents condicions:

- Ha de ser bon observador del mercat per captar idees de negoci.

- Ha de tenir capacitat per desenvolupar les activitats necessries per

- Ha de tenir capacitat per organitzar i gestionar recursos humans, tcnics

- Ha de tenir capacitat per orientar el negoci i conseguir objectius.

- Ha de tenir capacitat dassumir riscos.

- Ha de ser honrat per generar confiana als clients, socis, empleats,

- Ha de ser responsable de la contribuci social de lempresa (crear

Lempresa: Elements bsics.

Lempresa s una entitat creada en un sistema socio-econmic anomenat

En el capitalisme els mitjans de producci (mquines, naus industrials) sn

En el comunisme, al contrari, es basa en la propietat collectiva dels mitjans de

En el capitalisme, els factors de producci son:

1.- Capital (diners) Beneficis

El factor de producci principal s la capital, per tant, es tracta de treure el

Com podem treure el mxim benefici?

- Millorant el procs productiu, per produir ms o per augmentar la qualitat.

Altres teories diuen que el benefici no s un objectiu de lempresa sino una

Lempresa: Elements bsics.

Podem establir diferents criteris de classificaci:

Classificaci per lobjectiu de lempresa

Quan es funda una empresa, sha de definir un objectiu a complir. Podem

El seu objectiu s lobtenci de beneficis.

- Associacions sense nim de lucre

El seu objectiu no s lobtenci de beneficis sino altres fins dinters

Classificaci segons lactivitat

Tradicionalment san dividit les activitats de les empreses en tres categories:

- Activitats primries o extractives.

Sn aquelles que obtenen la producci directament de la natura, s a dir,

- Activitats secundries o transformadores.

Indstries bsiques: Les que produiexen matries primeres per altres

Industries manufactureres: Les que transformen els productes de

- Activitats terciries o serveis.

Sn activitats que produeixen bens immaterials, per exemple el transport i el

Lempresa: Elements bsics.

Hi ha molts criteris per medir una empresa. Els ms usuals sn:

- Xifra de vendes o facturaci anual.

Atenent a les dues primeres podem fer una classificaci en nombres

Menys de 50 treballadors i menys de 850 milions de pessetes de venda anual.

De 50 a 250 treballadors i de 850 a 1750 millions de pessetes de venda anual.

Ms de 250 treballadors i ms de 1750 milions de pessetes de venda anual.

A Espanya, el 90% de les empreses sn artesanals, petites o mitjanes.