LLUITA CONTRA

LLUITA CONTRA EL
EL CANVI
CANVI CLIMTIC
CLIMTIC

Estudi dels usos energ/cs dels habitatges no vinculats a

Estudi dels usos energ/cs dels habitatges no vinculats a
la clima/tzaci
Puig Roger, David

Tutores: Pags-Ramon, Anna ; Romero Clix, Ana
Tutores: Pags-Ramon, Anna ; Romero Clix, Ana

RESUM


El present arBcle resumeix el treball d'invesBgaci realitzat per a l'AMB sobre el consum dels
El present arBcle resumeix el treball d'invesBgaci realitzat per a l'AMB sobre el consum dels
usos energBcs d'ElectrodomsBcs,
d'ElectrodomsBcs, Illuminaci,
Illuminaci, Cuina
Cuina i i Aigua
Aigua Calenta
Calenta Sanitria
Sanitria dels dels
habitatges plurifamiliars
plurifamiliars en
en el
el territori
territori metropolit
metropolit de
de Barcelona,
Barcelona, on on l'estudi
l'estudi anomena
anomena al al
conjunt "consum energBc
energBc scol"
scol" dels
dels habitatges.
habitatges. L'objecte
L'objecte s s aportar
aportar dades
dades dels
dels usos
usos
energBcs dels habitatges no vinculats a la climaBtzaci en la zona territorial AMB, podent
energBcs dels habitatges no vinculats a la climaBtzaci en la zona territorial AMB, podent
millorar la transparncia
transparncia de
de dades
dades per
per als
als consumidors
consumidors energBcs
energBcs i i aix
aix poder
poder facilitar
facilitar
accessos a possibles
possibles estalvis
estalvis en
en el el cam
cam d'altres
d'altres estudis
estudis publicats
publicats com
com l'informe
l'informe Spahousec
Spahousec
2011 de l'IDAE. El treball es divideix per un costat en calcular el consum "scol" mnim per
2011 de l'IDAE. El treball es divideix per un costat en calcular el consum "scol" mnim per
cobrir la saBsfacci de necessitats bsiques de les persones en la llar i per un altre recull el
cobrir la saBsfacci de necessitats bsiques de les persones en la llar i per un altre recull el
consum energBc real d'un bloc de 72 habitatges ubicat a Barcelona a parBr del seguiment
consum energBc real d'un bloc de 72 habitatges ubicat a Barcelona a parBr del seguiment
de lectura dels comptadors elctrics. La moBvaci de lestudi sobre els usos energBcs dels
de lectura dels comptadors elctrics. La moBvaci de lestudi sobre els usos energBcs dels
habitatges ve procedit a part dels aspectes ambientals intrnsecs en la lluita contra el canvi
habitatges ve procedit a part dels aspectes ambientals intrnsecs en la lluita contra el canvi
climBc, perqu engloba tamb aspectes socials i econmics.
climBc, perqu engloba tamb aspectes socials i econmics.

Introducci
global augmentar com mnim dos graus el 2100
Vivim un canvi clim,c accelerat i sense fre, a respecte als nivells preindustrials i com mxim, si
causa del rpid augment de la poblaci mundial, con,nuem amb la lnia actual ascendent, ns a
fet que est posant una pressi insostenible sobre quasi cinc graus amb tots els impactes nega,us
els recursos. Linforme del Frum Econmic que aix comporta [1]:
Mundial de Riscos avisava lany 2009 que les
demandes daigua, aliments i energia sesperen Canvis en els cicles de les precipitacions, on el
que augmen,n en un 30-50% en les dues dcades desgel de neu i gel estan alterant els sistemes
vinents, mentre les disparitats econmiques hidrolgics, augmentant el nivell de la cota del
incen,ven respostes a curt termini en la producci mar i provocant inundacions i erosions
i el consum que atempten contra la sostenibilitat a costaneres.
llarg termini. L'escassetat podria provocar
inestabilitat social i pol,ca, conictes geopol,cs i Acidicaci dels mars, per labsorci dels gasos
danys ambientals irreparables. defecte hivernacle en latmosfera, la qual
provoca la disminuci del PH de laigua alterant
En el cinqu informe del IPCC: Cambio Clim-co la vida de la fauna marina i provocant pautes
2014, es menciona que la concentraci de gasos migratries en resposta al canvi clim,c en curs;
d'efecte hivernacle emesos per lhome des de la a ms de lex,nci despcies i la desaparici
dcada dels setanta ja t efectes ambientals desculls de corals, font dalimentaci per a
irreversibles, armant que la temperatura mitjana moltes espcies marines.

1
 Les ones de calor, sequeres, inundacions, ciclons A Espanya limpacte ambiental del sector de
i incendis forestals, posen en relleu una l'edicaci abans de la crisi econmica era
important vulnerabilitat i exposici d'alguns responsable del 32% del consum d'energia no
ecosistemes per la variabilitat clim,ca, posant renovable, del 30% de la generaci de Kg
en risc la seguretat alimentria, pel que respecte demissions difuses de CO2, dun 24% de les
a l'accs als aliments, l's d'aquests i l'estabilitat extraccions de matria primera de la Terra,
dels seus preus. juntament amb el 17% d'aigua potable
consumida i entre un 30-40% dels residus slids
Pel que fa als danys socials, el Frum Humanitari generats. [4]
Global de Ginebra ja armava fa sis anys que el
canvi clim,c estava provocant a lany la mort de En termes danlisi de cicles de vida, letapa on
315.000 persones com a conseqncia de la fam, es consumeix ms energia i semeten ms
malal,es i els desastres naturals, on calculaven que emissions de GEH al llarg de la vida ,l dun
la xifra augmentar ns a mig mili de morts edici s la operacional o ds, vora un 70% on
anuals lany 2030. Tamb destacava que les el 30% restant es deu a les etapes dextracci i
prdues econmiques vinculades al canvi clim,c f a b r i c a c i d e m a t e r i a l s , c o n s t r u c c i ,
superen els 125.000 milions de dlars cada any manteniment i desconstrucci dels edicis. [5]
(uns 90.000 milions d'euros), i s probable que
aquesta xifra augmen, ns a 300.000 milions per a Respecte a les emissions de CO2 el sector
l'any 2030 (uns 215.000 milions deuros). residencial s responsable del 65% en ls anual
del parc edicat, mentre el 35% restant
En termes econmics, lestat Espanyol importa demissions semeten en edicis ds no
gran part de lenergia primria que u,litza segons residencial: ocines, comercial, serveis, etc. [6]
lInforme GTR 2014. Linforme elaborat pel Grup de
Treball sobre Rehabilitaci coordinat pel Green A part dels principals impactes del sector, cal tenir
Building Council dona una visi del pas pel sector present tamb lestat en qu es troba ledicaci
de ledicaci aix com un full de ruta a un nou en el nostre pas desprs dexplotar la bombolla
sector de lhabitatge, en ell es menciona que el immobiliria.
pas t una dependncia energ,ca del 76%, un
percentatge noms superat per Itlia dins dels El sector est veient que a de sobreviure, ha de
pasos grans dEuropa. La dependncia mitjana de passar de ser un sector principalment productor
fonts externes denergia UE s del 52%. [2] cap a un dedicat ms a locupaci i manteniment
del parc edicat duna forma ms sostenible
Segons clculs del grup GTR el consum d'energia amb un s ecient dels recursos per crear i
primria a Espanya s de 129 milions de tep, mantenir lhabitabilitat que la societat demanda.
suposant un cost anual de 60.000 milions deuros,
lequivalent al 6% del PIB dEspanya. La majoria del teixit urb de les ciutats es troba
envellit; casos com Barcelona on segons dades
Per tant, queda clar que la lluita contra el canvi de lIdescat el 60% del parc edicat s dabans
clim,c s un deure que ens afecta a tots, on del 1980, anterior a la NBE-CT-79 (primera
cadasc de nosaltres som responsables de la norma,va dallaments trmics).
situaci actual i s necessari que cadasc treballi
en el seu mbit professional amb la nalitat de Per tant, existeix un gran marge destalvi energ,c
trobar una soluci al respecte. en ls de lenergia en els habitatges, esdevenint la
rehabilitaci i intervenci energ,ca del parc
En el cas de ledicaci, la seva ac,vitat s una de edicable, aix com lestudi dels seus usos
les majors consumidores de recursos del mn: energ,cs accions claus per complir amb els
compromisos ambientals europeus com el
Mirant el consum denergia nal per sectors a 20-20-20 pactat i signat entre els Estats membres
Espanya, el sector residencial s el tercer major de la Uni Europea plasmat en la Direc,va
consumidor denergia anual, per darrere del 2012/27/UE [7] o ms recentment lacordat el
sector del transport i el de la indstria. La 2014, pel Consell Europeu amb lanomenat
tendncia en les llars familiars espanyoles en comproms (40-27-27).
termes de consum total i de consum elctric va a
lala, sent del 17% i el 25% respec,vament, i del
25% i 29% pel qu fa la UE [3].
2
Objecte habitatges plurifamiliars. Entre aquests usos es
troben: la Illuminaci, Cuina, Electrodoms,cs-
Des de la dcada dels anys noranta ns avui, el Aparells Elctrics i Aigua Calenta Sanitria (ACS)
consum energ,c de les llars espanyoles ha formant el que anomenem en aquest estudi com
evolucionat per sobre del creixement de la consum scol. Consum energ,c base que tot
poblaci, a una taxa ns i tot 5 vegades superior. habitatge t durant els dotze mesos de lany, s a
Augment succet principalment per laugment dir, el consum dels usos energ,cs no vinculats a la
d'equipament doms,c en les llars i en segon lloc clima,tzaci.
per lincrement de les llars i els canvis en els hbits
de consum. [8] Lestudi obre cam per conixer la repercussi entre
el consum energ,c en els habitatges i el nombre
En els l,ms anys per tal de reduir el consum dusuaris que locupen, conixer el potencial
energ,c, la rehabilitaci energ,ca sha focalitzat destalvi energ,c i reducci de les emissions de
en disminuir la demanda energ,ca de ledici per CO2 que es pot aconseguir en les llars residencials
mitj daccions com la millora de la fusteria, del territori AMB i aportar informaci per a la
incorporaci dallament trmic en faanes, etc [9] i iden,caci i avaluaci de la pobresa energ,ca a
en millorar el rendiment dels sistemes de par,r de calcular el consum scol mnim des de
producci i distribuci denergia renovant les la sa,sfacci duna habitabilitat socialment
installacions de la llar. Estratgies efec,ves acceptada.
des,nades a reduir el consum energ,c de
clima,tzaci de la llar, amb linconvenient que La base del treball es pot emmarcar en dues de les
suposen un alt cost econmic dinversi i un llarg sis lnies dac,vitat que est ,rant endavant la
perode damor,tzaci per part de la comunitat de direc,va EU en el Pla destalvi i ecincia
vens. energ-ca 2011-2020 com sn:

Ara b, el consum energ,c dun edici tamb Millorar la transparncia per als consumidors
depn de ls i ges, dels usuaris tal com exposa energ,cs i facilitar als accessos a possibles
Fabian Lopez en la seva tesi doctoral. En aquest estalvis
punt, la inversi econmica per part dels usuaris s
quasi nulla, ja que no depn dun aspecte material Establir un marc de referncia per a lestalvi
a millorar sin dun canvi dhbits per part de les energ,c del pas.
persones. [10]
Metodologia
En relaci als usos energ,cs en els habitatges
shan publicat estudis al respecte en els l,ms anys El primer apartat de lestudi de carcter teric, se
com linforme Spahousec 2011 de lIDAE o centra a calcular el consum scol mnim dels
LEstratgia per a la Mi-gaci del Canvi Clim-c a habitatges. Per calcular aquest consum denergia,
Viladecans elaborat per lAgncia d'Ecologia sa,sfent una habitabilitat en les llars socialment
Urbana de Barcelona el 2010. acceptada, es parteix de les segents premisses:

Les conclusions daquests estudis shan centrat a Denir un llindar habitable a par,r de sa,sfer les
prioritzar la reducci dels consums energ,cs de necessitats energ,ques bsiques en un
calefacci i refrigeraci en els habitatges, la qual habitatge plurifamiliar (electrodoms,cs, cuina,
representen el 42% del consum denergia en la aigua calenta sanitria i illuminaci).
zona del mediterrani. [3]
Lrea Metropolitana de Barcelona com a zona
Per aquesta ra, lobjecte de lestudi s aportar clim,ca denida
dades dels usos energ,cs dels habitatges no
vinculats a la clima,tzaci en la zona territorial Locupaci en lhabitatge s duna persona adulta
AMB, tenint com estratgia la de reduir el consum emancipada.
energ,c dels habitatges i les emissions de CO2
generades per mitj dun s de lenergia ms Cercar la mxima ecincia energ,ca del
racional per part dels usuaris. mercat en relaci amb els equips installats.

La recerca del present estudi se centra en els usos El temps ds de lenergia denit s el mnim
energ,cs de laltre 58% del consum dels recomanat
3
Pe r ga ra n, r l h a b i ta b i l i tat e n l s d e l s Resultats del consum scol mnim
electrodoms,cs i aparells elctrics en la llar, es va
denir com lequipament indispensable i necessari El consum mnim anual per cobrir amb les
per cobrir amb les necessitats bsiques de les n e c e s s i tat s b s i q u e s re s p e c te l s d e l s
persones aquells que tenen actualment un electrodoms,cs i aparells elctrics en un pis
percentatge de penetraci en les llars igual o ocupat per una persona s de la vora duns 396
superior al 90%, com sn la: nevera, rentadora, KWh/any*habitatge, la qual comporta emetre a
campana extractora, microones, planxa, televisi i latmosfera uns 97 Kg de CO2/any*habitatge.
carregador mbil.
Consum mnim anual ElectrodomsCcs
Referent a lenergia consumida a lhora de cuinar
en els habitatges, es deneix la dieta recomanada
per la Societat Espanyola de Nutrici Comunitria
(SENC)[11] com la idnia per tal de garan,r Nevera
l'habitabilitat en alimentaci en els habitatges. 37,5%
Campana extractora
15,4%
Lenergia mnima a consumir per escalfar l'aigua
sanitria en la llar ve denit per la demanda que
marca el Codi Tcnic de lEdicaci. [12] Rentadora
Cargador mbil 8,0%
0,6%
Per l,m, sestableix les bombetes ,pus LED com
les idnies a collocar en les estances dun Planxa Standby
13,2%
habitatge ,pus i poder sa,sfer una habitabilitat Microones TV
12,9%

acceptable, pel seu baix consum denergia i la seva 3,7% 8,8%

llarga durabilitat. En la cuina per, el ,pus escollit
s uorescent per la idonetat lumnica necessria

per preparar aliments.
El diagrama de sectors superior mostra de manera
El clcul del consum scol mnim, a part de
desglossada el consum mnim delectrodoms,cs i
poder iden,car la pobresa energ,ca en les llars,
aparells elctrics, sent la nevera la de major
dna informaci sobre el potencial lestalvi
consum energ,c (37,5%), seguit per la campana
energ,c si es compara amb el consum energ,c
extractora (15,4%), la planxa (13,2%), etc. Cal
mitj actual de la societat.
remarcar el 12,9% del mode Stand by de la
TV+Microones, percentatge elevat i que es pot
El segon apartat de lestudi de carcter ms
evitar fcilment.
empric, recull el seguiment setmanal del consum
energ,c mitj dun bloc de 72 habitatges, a travs
Per cobrir completament amb les necessitats
de la lectura de comptadors durant lestaci de la
bsiques culinries sescull la taula de cocci a gas
Primavera, a dexcloure dels consums energ,cs
natural de quatre cremadors en ser la ms 1
els pertanyents als usos de la clima,tzaci.
predominant en les llars de la zona del mediterrani
i la millor opci ambiental actualment segons
Per tal dobtenir informaci detallada sobre el
lIDAE. (Emissions CO2: cuina de gas natural 200 g/
consum mitj anual real en els habitatges, la
kWh, vitrocermica convencional 450 g/kWh i la
lectura dels comptadors va acompanyada duna
d'inducci 360 g/KWh). [3]
enquesta sobre hbits de consums a realitzar als
inquilins. Per l,m, els resultats recollits shan
A lhora de calcular el consum mnim de cocci, el
comparat amb els estudis publicats com linforme
temps de cocci dels aliments depn del ,pus de
Spahousec 2011 de lIDAE o lEstratgia per a la
cocci escollit, per aquesta ra sha realitzat una
Mi-gaci del Canvi Clim-c a Viladecans, a
mitjana dels diferents temps de cocci de cada
dobtenir una visi dedigna del consum energ,c
aliment amb lajut de llibres de cuina com El
mitj real dels habitatges.
menjar de la Famlia de Ferran Adri o La cuina del
Mol volum 1 i 2 de Dolors Abad de Bellsol.

4
El consum energ,c per cuinar la dieta El ,pus de caldera escollit per calcular el seu
recomanada per la SENC en la llar per una persona consum, s una de condensaci de 24 KW de
com mnim requereix al voltant duns 681,23 kWh/ potncia amb un rendiment del 95%. El total
any*habitatge, la qual comporta emetre a demissions mnimes emeses latmosfera a causa
latmosfera uns 124,16 Kg de CO2/any*habitatge. de ls bsic daigua calenta sanitria en la llar s
de 118 Kg de CO2/any*habitatge*persona.

Per cobrir amb les necessitats bsiques

dilluminaci en lhabitatge es recorre a la
norma,va espanyola UNE EN 12464 i 12665 sobre
illuminaci en les zones de treball, on recomana
els segents luxes en cada estana [13]:

Sala d'estar-menjador: entre 150 i 300lx

Cuina: en les zones ms generals s'aplica 250lx i
en rees de treball ns 500lx.
Habitacions: entre 50 i 150lx, per per poder
llegir sn uns 450lx
Banys: en qualsevol zona s sucient amb 100lx
per en la zona del mirall hi hauria d'haver 500lx
Passads: una luminncia distribuda de aprox.
100lx basta.

Per tant, per sa,sfer amb una adequada qualitat

lumnica en les estances el rang es troba entre 100
En el diagrama de sectors, es mostra la distribuci a 500lx. La bombeta LED PHILLIPS Bulb escollida
dels percentatges dels aliments segons lenergia pel clcul t una emissi de llum de 806 lmens,
requerida per cuinar-los, seguint la dieta de la on amb un angle de 38 de projecci de llum i una
SENC. Sent la de major consum denergia les alada lliure de 2,5m en cada estana, illumina uns
hortalisses amb un 20%, seguit de les patates 377 luxes aproximadament. Per tant, sestableix
(18%), llegums (16%), arrs (14%), pasta (7%), carn que el numero mnim de bombetes acceptables
vermella (7%), carns magres (6%), pollastre (4%), per poder realitzar les ac,vitats i cobrir amb
Peix (4%) i per l,m altres carns (2%). lhabitabilitat lumnica en cada estana s de dues
unitats en un habitatge ,pus (la mitjana de
El consum mnim dACS en lhabitatge ocupat per bombetes per estana s de tres a Espanya [3]).
una persona est al voltant dels 576 kWh/
any*habitatge, sent els dos mesos de lany amb Per denir les hores d's dilluminaci ar,cial es
major consum Gener i Desembre. t en compte les hores de llum natural al dia
depenent de lestaci de lany. A part, es
parametritza les ac,vitats d'un perl d'usuari adult
,pus durant la setmana, segons els hbits de les
persones a par,r d'estudis i estads,ques
publicades. Hbits com que la majoria dels
espanyols s'aixequen del llit entre les 7:00h i les
8:00h del ma} en dies laborables segons el
barmetre dels resultats del CIS i els caps de
setmana la mitjana est entre les 8:30-9:30h o que
els espanyols surten de treballar sobre les 19h
segons l'estudi de la Comissi Nacional per a la
Racionalitzaci dels Horaris a Espanya, etc.

El resultat nal, es consumeix com mnim en ls

de lilluminaci de la vora de 44kWh/
any*habitatge i semeten a latmosfera 10,58 Kg de
CO2/any*habitatge amb una ocupaci duna
persona.
5
4.2 Bombilla Fluorescente 0,023 Cocina 0,75 1,00 0,017 0,086 0,052 1,79 0,43 7,88 8:30-9:00h Transporte
4.3 Phillips LED Bulb 0,013 Habitaciones 1,00 2,00 0,026 0,130 0,078 2,70 0,65 7,88 9:00-15:00h Trabajo Casa/Fuera de casa Casa/Fuera de casa
4.4 Phillips LED Bulb 0,013 Saln 1,00 2,00 0,026 0,130 0,078 2,70 0,65 7,88 16:00h-19:00h Trabajo Fuera de casa
TOTAL - - 3,00 7,00 0,076 0,379 0,227 7,88 1,89 19:00-20:00h Transporte
Casa
Horas de Uso Consumo Diario Emisiones CO2 Casa
Setiembre/Octubre Potencia (kW) Ubicacin Nmero de Elementos Consumo Semanal (kWh) Consumo (kWh) 20:00-00:00h Casa
minimo (hr) (kWh) (kg)
4.1 Phillips LED Bulb 0,013 Pasillo/Bao 0,25 2,00 0,007 0,033 0,020 0,47 0,11 00:00-7:30h Dormir Dormir Dormir
Total horas
4.2 Bombilla Fluorescente 0,023 Cocina 0,75 1,00 0,017 0,086 1,24 0,30 5 6,00 9,00 1
0,052 despierto en casa
(3 vece
4.3 Phillips LED Bulb 0,013 Habitaciones 1,50 2,00 0,039 0,195 2,81 0,67 8,26
0,117 da co
4.4 Phillips LED Bulb 0,013 Saln 2,00 2,00 0,052 0,260 0,156 3,74 0,90 8,26 ILUMINACIN

El consum scol mnim total de lhabitatge

TOTAL
TOTAL ANUAL ILUMINACIN
-
-
-
-
4,50
-
7,00
-
0,11
-
0,574
-
0,344
-
Lestudi recull la lectura de comptadors elctrics de
8,26
44,10
1,98
10,58 17,37
Factura anual
5,73
Factura mensual
0,48

ocupat per una persona estaria al voltant dels 1697 68 habitatges, descartant quatre vivendes per
17,37
0,88 0,68 0,68 0,47 2,70
2,35 1,79 1,79 1,24 7,18

kWh/any*habitatge i les emissions al voltant de

Potencia total
Factor de simultaneidad (uso alto)
3,08
0,33
CONSUMO MINIMO ZOCALO (1 persona en el hogar)
CONSUMO TOTAL KWh ANUAL
trobar-se desocupades. Per impediments sics
1697,01
7,07
7,07
4,06
4,06
2,70
2,70
2,81
3,74
16,64
17,58

349 Kg de CO2/any*habitatge.
Potencia recomenada
Potencia contratada
1,02
2,3KW
TOTAL CO2 ANUAL (kgCO2/AO HOGAR)
KWh/persona-ao daccs queda excls de lestudi la lectura de
349,80
1697,01

comptadors de gas natural.

kgCO2 / persona - ao 349,80

Consum Energtic mnim en lhabitatge (KWh/any) Emissions mnimes en lhabitatge (Kg CO2/any)

A dexcloure els usos energ,cs de la

clima,tzaci en la lectura de comptadors elctrics,
Cuina
40,1%
lestudi recull els consums setmanals dels
habitatges des del mes de Mar, marcat per linici
de la Primavera, ns al mes de Juny.

El consum energ,c total ms baix durant les nou

Illuminaci setmanes analitzades s de 144 KWh/habitatge i el
2,6%
de major consum s de 863 KWh/habitatge; sent la
Electrodomstics
23,3%
mitjana per habitatge de 416 KWh/habitatge, uns
46,20 KWh/setmana*habitatge. (segons estudis
publicats com lIDAE o el de AEUB s de 65,11
ACS
K W h / s e t m a n a * h a b i t a t g e i 6 9 , 1 8 K W h /
34,0% setmana*habitatge respec,vament). [3][15]

Dels 68 habitatges analitzats, 26 habitatges es

troben per sobre del consum energ,c mitj,
percentualment parlant el 38% del bloc, el 62%
El diagrama de sectors mosta la distribuci en ls restant dels pisos es troba per sota dels 416 KWh.
de lenergia que es des,na per sa,sfer als serveis
doms,cs bsics en un habitatge ocupat per una En total el consum energ,c elctric del bloc
persona dins dun marc de mxima ecincia dhabitatges durant les nou setmanes s de 28.278
energ,ca, sent la Cuina la de major consum KWh, emetent-se unes 18,3 tones demissions de
(40,1%), seguit de lAigua Calenta Sanitria (34%), CO2, la qual equival a les emissions de CO2
Electrodoms,cs (23,3%) i per l,m la Illuminaci generades en la fabricaci de quasi 100 totxanes
(2,6%). cermiques (184Kg CO2 per totxana cermica) i en
lmbit energ,c equival a recorre uns 22.763Km
La factura mnima econmica a pagar anualment amb avi (0,805 KWh/km avio) que s el mateix
pel consum mnim scol en lhabitatge ocupat que 45 viatges en vol de Barcelona a Madrid.[14]
per una persona s a la vora de 393/l'any, en un
habitatge ocupat per tres persones ascendeix a uns La dispersi mitjana en el consum energ,c
628/lany. 2 s del 18%, la qual
setmanal dels habitatges
demostra que tenim uns hbits de consum
Resultats de la lectura de comptadors energ,c constants en la llar entre setmanes.

El bloc d'habitatges escollit com a treball de camp Agrupant els consums energ,cs dels habitatges
per la lectura de comptadors se situa en la ciutat segons el nombre de persones que lhabiten, en la
de Barcelona, en el districte de Sants-Montjuc dins taula segent es mostra els rangs de consum
del barri de La bordeta. El bloc situat en la Rambla energ,c scol:
de Badal data del 1983 i es compon de PB+9PP,
havent-hi un total de 72 habitatges entre lescala A N Persones en Rang de consum mitj setmanal per habitatge
i B i tenint la faana principal una orientaci a SO. lhabitatge (KWh)

1 19 a 25 KWh/setmana
El ,pus denergia que su,litza en el bloc
dhabitatges escollit segons els serveis energ,cs 2 16 a 60 KWh/setmana

doms,cs sn lelectricitat per la illuminaci, 3 33 a 86 KWh/setmana

electrodoms,cs, cuina, calefacci i refrigeraci i el
4 50 a 96 KWh/setmana
gas natural en els casos de lACS, cuina i calefacci.

6
Per visualitzar de forma numrica la repercussi en Resultats de lanlisi comparaXu
el consum energ,c de la llar segons locupaci de
lhabitatge, lestudi calcula un coecient batejat Lestudi compara els diferents ,pus de consums
com coecient de simultanetat. El coecient de energ,cs scol (ACS + Illuminaci + Cuina +
simultanetat calculat a par,r de mitjanes dels Electrodoms,cs) calculats i recollits amb la
consums energ,cs entre els habitatges ocupats lectura de comptadors amb daltres consums
pel mateix nombre de persones, es mostra en la publicats en estudis sobre consums energ,cs en
taula segent: els habitatges, a danalitzar els resultats
ob,nguts, sent cadascun dels consums scol:

Consum mitj
Consum mitj Consum mnim: consum energ,c calculat en el
N Persones Coecient persona
en habitatge Simultanetat
habitatge
(KWh/setmana
present estudi a par,r de sa,sfer les necessitats
(KWh/setmana)
habitatge_persona bsiques dhabitabilitat de les persones en els
habitatges.
1 1,00 22 22
Consum mitj teric: consum energ,c calculat en
2 1,65 36 18
el present estudi a par,r destads,ques publicades
3 2,30 50 16,7 sobre els hbits de les persones en els habitatges
4 3,27 72 18 del nostre pas.

Consum mitj IDAE: consums energ,c en

El consum energ,c dels habitatges ocupats per habitatges plurifamiliars en la zona mediterrnia
dues persones t un augment del 65% respecte al publicat en lestudi Spahousec 2011 de lIDAE. [3]
dun habitat per una persona, en el cas dun pis
habitat per tres i quatre persones laugment del Consum mitj AEUB: consum energ,c en
consum energ,c dun 130% i un 227% habitatges plurifamiliars de Viladecans, publicat en
successivament. lestudi Estratgia de Mi,gaci Viladecans. [15]
Per tant, el factor docupaci segons el nombre de Consum mitj real: consum energ,c elctric real
membres que habita un habitatge t una extret de la lectura de comptadors dun bloc
repercussi directa en el consum energ,c scol dhabitatges.
no equita,u.
Per poder comparar els diferents consums
De la mostra recollida, el nucli ocupacional ms degudament, es ponderen els resultats sota la
ecient en relaci al consum mitj denergia mateixa unitat en KWh/any*habitatge sota una
persona/habitatge ha estat en aquells pisos ocupaci de 3 persones, ja que la mitjana de
habitats per tres persones 16,7 KWh/setmana persones per habitatge en lestat se situa en 2,7
*persona*habitatge. El segueix el pis ocupat per segons lIDAE.
quatre i dues persones(18KWh/setmana
*persona*habitatge) i per l,m la persona que viu En la grca a con,nuaci es mostren els resultats
sola (22KWh/setmana*persona*habitatge) dels diferents consums energ,cs scol, on es
pot observar com el consum energ,c mitj dun
El consum energ,c setmanal s un 14% major en habitatge habitat per tres persones oscilla entre
aquelles llars residencials amb cuina elctrica uns 5.200KWh/any*habitatge a 6.000KWh/
respecte a aquelles amb cuina de gas natural, sent any*habitatge, sense tenir en compte els usos
els seus valors de 18,34KWh/setmana*persona i energ,cs de clima,tzaci. Extraient de lequaci
15,78 KWh/setmana*persona respec,vament. el consum de laigua calenta sanitria en la llar, ens
trobem que el consum energ,c en lhabitatge
Ponderant els resultats ob,nguts durant les nou oscilla entre els 2.900 KWh/any*llar als
setmanes el consum anual elctric mitj de 4.100KWh/any*llar.
lhabitatge ocupat per tres persones s de la vora
de 3.000 KWh/any*habitatge, on es troben
exclosos del consum els usos energ,cs de ACS i la
clima,tzaci.

Cal destacar, que el consum mitj real anual sha seu consum es troba per sobre del mnim calculat a
ponderat a par,r de la lectura dels comptadors de par,r de la demanda exigida pel CTE, exceptuant el
nou setmanes. Per tant, el seu valor pot esdevenir consum mitj teric calculat que es troba per sota.
major per fets com en ls de la Illuminaci, on Per tant, es pot dir que de mitjana es consumeix
durant les estacions de Tardor i Hivern existeix un ms de 13 minuts/dia*persona daigua calenta en
augment del consum real en els habitatges lhabitatge.
respecte a lestaci de la Primavera o laugment
ms que probable del consum denergia a lhora de En el cas del consum energ,c en ls de la cuina
cuinar en estacions de fred pel fet de sor,r menys s on existeix major diferncia entre els estudis.
a menjar al carrer o perqu sacostuma a cuinar Entre el consum real recollit i el publicat per
ms plats calents en la dieta que les estacions de lestudi IDAE hi ha una diferncia del 28%,
primavera i es,u. diferencia en realitat menor pel tema mencionat
anteriorment de la ponderaci anual realitzada de
Per un altre costat, considerar tots aquells la lectura de comptadors.
electrodoms,cs i aparells elctrics amb el 70% de
penetraci en les llars en el consum mitj teric El consum mnim energ,c quan,ca la cocci
pot haver estat agosarat, si ens posem a comparar- duna dieta equilibrada completa durant tot lany
lo amb els altres estudis. En el cas de quan,car en la llar, suposant uns 1564 KWh/any*habitatge,
noms aquells electrodoms,cs i aparells elctrics la qual saproxima al consum de cuina publicat per
amb una penetraci del 80% el consum mitj lestudi AEUB vora uns 1250 KWh/any*habitatge.
teric es redueix en uns 400 KWh/any*habitatge el
consum teric mitj, quedant-se en uns 2516,02 Per tant, segons dades publicades de lIDAE en el
KWh/any*habitatge. consum energ,c de cocci es pot dir que de
mitjana cuinem a lany una tercera part de la dieta
Daquesta manera, reinterpretant els resultats equilibrada en lhabitatge.
ob,nguts amb els aspectes mencionats, el consum
energ,c mitj en ls dels electrodoms,cs, Per l,m, en els usos delectrodoms,cs i
aparells elctrics, cuina i illuminaci dun illuminaci s on existeix major diferncia de
habitatge ocupat per tres persones oscillaria entre consum energ,c entre el mnim i la mitjana, per
els 3.000 KWh/any*habitatge i 3.700 KWh/any* sobre del 50%.
habitatge.

Respecte al consum mitj dACS en lhabitatge el

rang oscilla entre els 1680 KWh/any*habitatge a
2400KWh/any*habitatge, on en tots els estudis el
8
Conclusions A lhora de tractar la pobresa energ,ca en les
llars, les primeres mesures acostumen a ser reduir
La lnia dinves,gaci del present estudi ms enll la potncia elctrica contractada en cas que es,gui
de mostrar a par,r dun cas destudi la repercussi sobredimensionada per reduir la factura elctrica i
entre el consum energ,c dels habitatges i el renovar els electrodoms,cs, aparells elctrics i
nombre dusuaris que lhabiten o de mostrar i lluminries per aquells de major ecincia
assentar la distribuci percentual del consum energ,ca del mercat i aix reduir el consum
energ,c entre els usos doms,cs en lhabitatge, energ,c de lhabitatge. [16][17]
permet visualitzar lenergia requerida per sa,sfer
amb les necessitats energ,ques bsiques El que sorprn de les dades ob,ngudes en lestudi
socialment acceptables en un habitatge ,pus del s que la mitja actual en ls denergia de la Cuina
territori de lAMB. en la llar sigui una tercera part que la que
equivaldria a lhora de cuinar una completa dieta
Canviant els hbits de les persones a lhora de equilibrada a lany a casa. Fet rellevant i a tenir en
consumir energia en els habitatges, aplicant el compte en aquells habitatges amb pobresa
model energ,c denit en lestudi sobre la energ,ca, ja que en la majoria dels casos les
sa,sfacci duna habitabilitat socialment famlies tenen pobresa econmica en general.
acceptable s possible estalviar el 24% del consum Aquest fet provoca que les persones cobreixin
denergia respecte al consum energ,c actual dels completament la cocci de la seva dieta setmanal
habitatges plurifamiliars, podent-se evitar emetre dins lhabitatge, augmentant el seu consum
el 27,5% demissions de CO2 generades en ls de energ,c de la llar per sobre del consum mitj.
lhabitatge. El canvi de model energ,c tamb Actualment, en aquests casos la millor opci
beneciaria laspecte econmic familiar, reduint-se econmica i ambiental s tenir la taula de cocci a
el 32% de factura energ,ca en les llars. gas natural. Tot i aix, s necessari s important
con,nuar inves,gant en les maneres ms ecients
En lactualitat el consum energ,c major en per cuinar segons el ,pus de plat escollit, la mida
lhabitatge, excloent els de clima,tzaci, sn els del cremador en la taula de cocci, la grandria
Electrodoms,cs i aparells elctrics, seguit per dels utensilis i el nombre de persones per qui
lACS, Cuina i per l,m la Illuminaci. Ara b, shagi de cuinar per reduir el consum denergia.
lordre varia segons els resultats ob,nguts per
cobrir amb les necessitats energ,ques duna Locupaci dun habitatge s un factor directe que
habitabilitat socialment acceptable en lhabitatge. repercuteix en el consum energ,c tal com
Sent ls energ,c de major consum lACS, seguit mostren els resultats ob,nguts en lestudi.
per la Cuina, els Electrodoms,cs-Aparells elctrics Lagrupaci de persones en un mateix habitatge s
i per l,m la Illuminaci. un factor destalvi energ,c i demissions, incls
sense canviar els hbits de consum de les
Per tant, con,nua exis,nt un marge important persones. Per exemple, en el cas que dues
destalvi energ,c i demissions de CO2 en persones adultes solteres que viuen emancipades
lhabitatge en ls denergia que des,nem als cadascuna en un habitatge decidissin anar a viure
electrodoms,cs i aparells elctrics. La tecnologia juntes, es produiria un 18% destalvi energ,c. En
con,nua evolucionant i s necessari con,nuar el cas de tres persones adultes sestalviaria un 23%
incen,vant als consumidors a renovar els aparells del consum energ,c. Tot i aix, els resultats
an,cs de la llar per aquells de,quetatge ms ob,nguts en lestudi demostren que no pel sol fet
ecients per tal de reduir el consum energ,c en dagrupar ms persones en una mateixa llar exis,r
els habitatges. un major estalvi energ,c, a part cal preservar el
grau din,mitat de les persones per assegurar
Lestudi tamb aporta informaci per a la tamb lhabitabilitat de lhabitatge.
iden,caci i avaluaci de la pobresa energ,ca
en lhabitatge. Es pot armar que lhabitatge amb Assolit lobjecte dobtenir dades detallades en ls
un consum energ,c per sota del consum de lenergia dins del sector residencial, el present
energ,c mnim ob,ngut en el present estudi es estudi s noms un comenament per arribar a
troba subjecte a una possible pobresa energ,ca, parametritzar el consum energ,c en lhabitatge.
al no sa,sfer les necessitats bsiques energ,ques Cal anar ms enll de conixer la repercussi del
dhabitabilitat en la llar. consum energ,c de les llars segons el nombre de
persones que lhabiten si no tamb segons el ,pus
dusuari que hi viu.
9
Per un altre costat, les persones haurem de ser [4] Casanovas, Xavier(2009, 17). La construccin Sostenible. Una mirada
estratgica. upccommons.[en lnia] 2009.[Consulta: 25 abril 2013].
coneixedores del programa de rentadora o Disponible a <hp://upcommons.upc.edu/e-prints/bitstream/
rentaplats que consumeix ms energia o menys 2117/11004/1/ponencia-marco-sostenibilidad.pdf>

segons les necessitats que shagin de sa,sfer. Per [5] G.Wadel, J. Avellaneda i A.Cuch. La sostenibilidad en la arquitectura
l,m, millorar la transparncia de dades als industrializada: cerrando el ciclo de los materiales.Informes de la
Construccin [en lnia] 2010, vol.62 [Consulta: 11 mar 2013]. Disponible
consumidors energ,cs s una manera efec,va de a:< hp://informesdelaconstruccion.revistas.csic.es/index.php
crear hbits sostenibles en la societat, ara b el informesdelaconstruccion/issue/view/89 > ISSN: 0020-0883
model de facturaci energ,ca com el del nostre [6] Cuch y Sweatman (2011, 76) Informe GTR 2011: Una visin-pas para el
pas impossibilita tal acci. Sector de la Edicacin en Espaa. Documento disponible <hp://
www.gbce.es/es/pagina/informe-gtr>

La realitat s que el gran estalvi econmic pels [7] European Comission. Communica,on: 20 20 by 2020. Europe's climate
usuaris en les factures energ,ques en les llars en change opportunity. Disponible <hp://ec.europa.eu/clima/policies/
strategies/2020/documenta,on_en.htm>
els l,ms anys ha anat ms lligat en la reducci de
la potncia contractada, per estalviar en el cost [8] IDAE (2011, 93) Gua Prac,ca de la Energa Consumo eciente y
responsable. Disponible <hp://www.idae.es/index.php/mod.pags/
econmic del terme x, ms enll de deures a una mem.detalle/relcategoria.1161/id.542/relmenu.64>
reducci del consum denergia en els habitatges.
[9] WWF, 2010, Potencial de ahorro energ,co y de reduccin de
emisiones de CO2 del parque residencial existente en Espaa en 2020.
La causa, el baix i irrisori estalvi econmic anual Documento disponible < hp://awsassets.wwf.es/downloads/
generat a par,r de reduir en el consum, a causa de informe_potencial_rehab_vf_dic2010.pdf>

lalt cost que suposa el terme x de la factura en [10] F. Lopez (2008,11) "Sobre la incidencia del uso y la ges,n de los
comparaci al cost econmic de lenergia real edicios en el consumo nal de energa". Revista de Edicacin, Vol.38.
Disponible <hp://dadun.unav.edu/handle/10171/17625>
consumida, la qual desmo,va a les persones a
crear un nou hbit de consum energ,c en la llar. [11] SENC (2002, 105) Gua de la alimentacin saludable. Disponible<
hp://aesan.msssi.gob.es/AESAN/docs/docs/publicaciones_estudios/
nutricion/guia_alimentacion.pdf>
Per tant, el cam per assolir la mxima ecincia
[12] CTE, 2009, Documento Bsico HE Ahorro de energa. Documento
energ,ca en el sector residencial es troba en descargado desde: hp://www.codigotecnico.org/ cte/export/sites/
lequilibri de: default/web/galerias/archivos/DB_HE_abril_2009.pdf

[13] UNE-EN 12464-1:2012, Norma,va EU Iluminacin. Iluminacin de los

Tenir uns hbits de consums per part dels usuaris lugares de trabajo. Parte 1: Lugares de trabajo en interiores. Disponible:
acord amb les necessitats energ,ques bsiques hp://www.aenor.es/aenor/actualidad/actualidad/no,cias.asp?
campo=4&codigo=21845&,pon=2#.WCmF-ndDkkg
a sa,sfer en la llar, consumint lenergia justa i
necessria. [14] Solanas, Calatayud, Claret (2009, 295) 34 kg de CO2. Barcelona :
Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Disponible a <hp://www20.gencat.cat/docs/habitatge/Home Secretaria
Levoluci i introducci de la tecnologia amb la %20dhabitatge/Publicacions/34%20Kg%20de%20CO2/doc/
34_Kg_CO2.pdf>
millora con,nua dels rendiments dels equips
installats en lhabitatge. [15] Agencia dEcologia Urbana de Barcelona (2010, 174). Estratgia per a
la Mi,gaci del canvi clim,c a Viladecans. Sector doms,c i serveis
privats. Disponible en CD adjunt
Trobar locupaci idnia i ms ecient en relaci
al consum energ,c dun habitatge; viure [16] Asociacin de Ciencias Ambientales (2014,171) Pobreza energ,ca en
Espaa: Anlisis de tendencias. Documento disponible <hp://
agrupats sense comprometre la in,mitat de cada w w w. n i u n h o g a r s i n e n e r g i a . o r g / p a n e l / u p l o a d s / d o c u m e n t o s /
persona. estudio%20de%20pobreza%20energe,ca%20en%20espana%202014.pdf

[17] Economics for energy (2014, 93) Pobreza Energ,ca en Espaa:

Pol,ques governamentals que donin suport a un Anlisis econmico y propuestas de actuacin. Documento disponible
<hp://eforenergy.org/ac,vidades/Presentacion-del-Informe-Anual-
model de consum energ,c ecient. de-2014-de-Economics-for-Energy-Pobreza-Energe,ca-en-Espana-Analisis-
Economico-y-Propuestas-de-Actuacion.php>
Referncies
[1] IPCC (2014,40) Cambio clim,co 2014. Impactos, adaptacin y
vulnerabilidad. Documento disponible < hps://www.ipcc.ch/pdf/
assessment-report/ar5/wg2/ar5_wgII_spm_es.pdf>

[2] Cuch y Sweatman (2014, 84) Informe GTR 2014: Estrategias para la
rehabilitacin. Documento disponible <hp://www.gbce.es/es/pagina/
informe-gtr>

[3] IDAE (2011, 76) Proyecto Sech-Spahousec: Anlisis del consumo

energ,co del sector residencial en Espaa.Disponible<hp://
w w w . i d a e . e s / u p l o a d s / d o c u m e n t o s /
documentos_Informe_SPAHOUSEC_ACC_f68291a3.pdf>

10