Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

Exercicis de catal

1. Restituu les diresis en el text segent: [1 punt]

Vaig trobar aquell home malgeniut especialment rabiut i em va deixar molt amoinat. La
seva mirada traslluia ambiguitat. I no era la primera vegada: ja lhavia vist en diferents
ocasions arruinar la continuitat dels projectes del nostre veinat. Alguns el consideraven
un traidor; alguns altres deien que la seva vacuitat tenia lorigen en la seva viduitat.
Perqu la seva dona havia estat una heroina diurna de fora increible, per el consum
de cocaina li va produir transtorns esfereidors i un decaiment generalitzat que li va
malmetre la fora. Ell, amb la pruija de salvar-la, encara ho va empitjorar tot, perqu la
va aillar i aix va provocar el suicidi de la dona.

2. Ompliu els buits amb les grafies corresponents: [1 punt]

Una di__iplina frria

__ant Joan de les Abade__es

Una es__ena agradable

Un ram de pon__elles per a la barone__a

El misti__isme i la__etisme

Han repellit lagre__i

Un ca__ de con__in__ia

Progre__a adequadament

La__elerador del cotxe

Fan pre__i contra ladmi__i

Els ltims suc__e__os

Una propo__i__i inadmi__ible

Estat dex__ep__i

Unes despe__es ex__e__ives

Premi__es fal__es

1
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

Ex__s de velo__itat

Lalfere__ ha menjat arr__ a la ca__ola

La pu__a sha po__at sobre la pin__a

Comer__ dhortali__es

Hi__ar la bandera i al__ar el bra__

Aquell __entinella sha di__fre__at destru__

3. En lescriptura dalgunes de les paraules de les frases segents s fcil que

ens enganyem perqu no mantenen la correspondncia c/ amb el castell c/z.
Tot sabent aix, omple els buits amb la grafia s, ss, c i tz : [1 punt]

Magrada el blanc de les a__u__enes

Quan he tornat dAndalu__ia, he pa__at per Adem__

Han tancat els pre__o__ a la ma__morra

El pan__ tamb es diu dac__a i blat de moro

La teva expo__i__i t un __ert mat__ subjectiu

He conegut un __aur de Sarago__a

He tirat la __imbomba a la __quia

Mhe deixat el __arr a la carni__eria

__alparem de Cr__ega cap a Eivi__a pa__ant per Su__a

Ja tinc lesb__ de la ga__eta

He anat al mu__eu de les Dra__anes

He po__at la __erve__a a la ca__ola

No em po__is el caf en una ta__eta

Tinc un vern__ per a la pi__arra fet a Tuni__

Mhan regalat un xer__ bon__im

2
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

4. Corregeix el text segent nicament on calgui: [1 punt]

El mestre no sap

L"indagador" s va acostar respectuosament al "deixeble" i li va preguntar-li: Quin s

el sentit de la vida humana?.

El "deixeble" va consultar les paraules escrites del seu "mestre" i, ple de confiana, va
respondre amb les paraules del mateix "mestre": La vida humana no es mes que
lexpresi de lexuberancia de Deu.

Quan l"indagador" va trobar el "mestre" en persona li va fer la mateixa pregunta; i el

mestre li va dir: No ho se.

L"indagador" diu: No ho s. Aix exigeix honradessa. El "mestre" diu: No ho s.

Aix requereix tenir una ment mistica capa de saber-ho tot a traves del no saber.

El "deixeble" diu: Jo ho s. Aix requereix ignorancia, disfraada de coneiximent

prestat.

5. Esmena els errors nicament si cal. [1 punt]

Desde sempre lhome ha considerat que la msica t la facultat de modificar lestat

dnim de les persones, per aix sempre ha hagut msica adequada per a cada
manifestaci humana.

Per a lhome prehistric, dun raciocini encara ben poc desemvolupat, la msica tingu
un paper preponderant i decissiu: fou una eina bsica per a encarrilar lindividu dins els
rengles socials. Dac ve limportncia cabdal de la msica en els ritus mgics,
guerrers, etc. de lhome no desemvolupat.

Les manifestacions de la vida tenen uns cicles que podem catalogar de ritmes
homogenis. Les estacions de lany, per exemple, sempre son quatre, i se succeeixen
sempre en el mateix orde. Aix pasa tamb amb el cos hum. S em de fer una cursa
de 100 m i la fem a una velocitat desigual, ens cansarem mol ms que si la fem
corrent, per sempre igual els primers 75 m, i acabem amb un esprint final.

3
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

Aquest ritme el trobem moltes vegades en els moviments corporals com les
ocupacions laborals o cassolanes: en remar les barques, en bresolar un infant, en
fortjar un metall, etc.

Moltes vegades en aquests quefers shi han afegit sons o sorolls guturals involuntaris
produts per lesfor rtmic que suposa cadascun dels moviments o sons fets
voluntriament. Aix no s ms que linici del que ms tard es produr: la melodia
basada en els moviments corporals de cada ocupaci en concret. Daquesta manera,
lhome va desemvolupar poc a poc el ritme intern que li s inat.

6. Esmena els errors nicament si cal. [1 punt]

Sovint veia al senyor Enric. I es per aix que aquell dia em preguntava per a qu volia
tota aquella roba extranya. Vaig voler preguntar-li, per no ho tenia res clar. Finalment
em vaig decidir. I em va contar que estava fart de que la canalla li digues llards per la
roba que habitualment dua. Es coneix que no li arribava prou sang al cervell o que
comenava a repapiejar. No em va sorprendre gens per que desde feia un temps tenia
comportaments una mica erratics. A partir daquell moment res no em va sorprendre, i
en va fer moltes, calamitats.

7. Esmena els errors nicament si cal. [1 punt]

Desprs de tantes desfetes sucesives, tantes decepcions, tantes humillacions, les tres
notcies inesperades que arribaren a Damasc aquell estiu del 1100 susciten moltes
esperances. No solament entre els militants religiossos que envolten el cad al-Harawi,
sin tamb en els mercats, sota les arcades del carrer Dret, en el que els mercaders
de seda groga, de brocats, de tela adomassada o de mobles damasquinats, asseguts
a lombra de les parres, interpelen duna parada a laltra per damunt dels caps dels
peatons, amb la veu dels dies de glria.

A primers de juliol, un primer rumor verificat molt prompte: el vell Saint-Gilles, que mai
no ha amagat les seves intencions respecte de Trpoli i Homs i el conjunt de la Sria
central, sha embarcat tot duna cap a Constantinoble a conseqncia dun conflicte
amb els altres caps francs. Es murmura que no tornar.

A les darreries de juliol, arriba una segona noticia, encara ms extraordinaria, que en
pocs minuts es propaga de mesquita a mesquita, de carrer a carrer. Mentre
assetjava la ciutat dAcre, Jofr, senyor de Jerusalem, va ser tocat per una sageta que

4
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

el va matar, relata Ibn al-Qalanissi. Es parla tamb de frutes emmetzinades que un

notable palest hauria ofert al cap franc. Hi ha qui creu en una mort natural, causada
per una epidmia. Per la versi del cronista de Damasc s la que t el favor del
pblic: Jofr hauria caigut sota els cops dels defensors dAcre. Una victria com
aquella, lany segent de la caiguda de Jerusalem, no indicava que el vent
comenava a canviar?

Amin MAALOUF (2000): Les croades vistes pels rabs.

8. Esmena els errors nicament si cal. [1 punt]

Ibn al-Khaixab s lhome mes escoltat del barris dAlep. Descendent duna famlia de
rics negociants de la fusta, fa un paper primordial a ladministraci de la ciutat. En tan
que cad xita, gaudia duna gran autoritat religiosa i moral i asumeix el crrec de
regular els litigis que concerneixen les persones i els bens de la seva comunitat la ms
important dAlep. A ms a ms, ell s rais, s a dir, cap de la ciutat, i aix en fa el
prebost dels mercaders, el representant dels interessos de la poblaci envers el rei i el
comandant de la milcia urbana.

Per lactivitat dIbn al-Khaixab depassa el marc, ja molt gran, de les seves funcions
oficials. Envoltat duna clientela nombrosa, anima, des de larribada dels franj, un
corrent dopini patritic i piets que reclama una actitut ms decidida davant dels
invasors. No t por de dir-li al rei Redwan el qu pensa de la seva poltica conciliadora,
dhuc servil. Quan Tancred li va imposar al monarca seljcida, dafegir una creu al
minaret de la gran mesquita, el cad va organitzar un mot i va aconseguir que el
crucifix fos traslladat a la catedral de Santa Elena. A partir dac, Redwan evita dentrar
en conflicte amb lirascible cad. Tancat a la Ciutadella, entre el seu harem, la seva
guardia, la seva mesquita, la seva font daigua i el seu hipodrom vert, el rei turc
sestima ms no ferir les suscep-tibilitats dels seus sbdits. Mentre la seva prpia
autoritat no sigui posada en dubte, ell tolera lopini pblica.

Amin MAALOUF: Les croades vistes pels rabs (2000).

5
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

Solucions exercicis de catal

1. Restituu les diresis en el text segent: [1 punt]

Vaig trobar aquell home malgenit especialment rabit i em va deixar molt amonat. La
seva mirada trasllua ambigitat. I no era la primera vegada: ja lhavia vist en diferents
ocasions arrunar la continutat dels projectes del nostre venat. Alguns el
consideraven un trador; alguns altres deien que la seva vacutat tenia lorigen en la
seva vidutat. Perqu la seva dona havia estat una herona dirna de fora increble,
per el consum de cocana li va produir trastorns esferedors i un decament
generalitzat que li va malmetre la fora. Ell, amb la pruja de salvar-la, encara ho va
empitjorar tot, perqu la va allar i aix va provocar el sucidi de la dona.

2. Ompliu els buits amb les grafies corresponents: [1 punt]

Una disciplina frria

Sant Joan de les Abadesses

Una escena agradable

Un ram de poncelles per a la baronessa

El misticisme i lascetisme

Han repellit lagressi

Un cas de conscincia

Progressa adequadament

Laccelerador del cotxe

Fan pressi contra ladmissi

Els ltims successos

Una proposici inadmissible

Estat dexcepci

Unes despeses excessives

6
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

Premisses falses

Excs de velocitat

Lalferes ha menjat arrs a la cassola

La pua sha posat sobre la pina

Comer dhortalisses

Hissar la bandera i alar el bra

Aquell sentinella sha disfressat destru

3. En lescriptura dalgunes de les paraules de les frases segents s fcil que

ens enganyem perqu no mantenen la correspondncia c/ amb el castell c/z.
Tot sabent aix, omple els buits amb la grafia s, ss, c i tz : [1 punt]

Magrada el blanc de les assutzenes

Quan he tornat dAndalusia, he passat per Adems

Han tancat els presos a la masmorra

El pans tamb es diu dacsa i blat de moro

La teva exposici t un cert mats subjectiu

He conegut un saur de Saragossa

He tirat la simbomba a la squia

Mhe deixat el sarr a la carnisseria

Salparem de Crsega cap a Eivissa passant per Sussa

Ja tinc lesbs de la gaseta

He anat al museu de les Drassanes

He posat la cervesa a la cassola

No em posis el caf en una tasseta

Tinc un verns per a la pissarra fet a Tunis

Mhan regalat un xers bonssim

7
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

4. Corregeix el text segent nicament on calgui: [1 punt]

El mestre no sap

L"indagador es (sense accent) va acostar respectuosament al "deixeble" i li va

preguntar-li: (pleonasme) Quin s el sentit de la vida humana?.

El "deixeble" va consultar les paraules escrites del seu "mestre" i, ple de confiana, va
respondre amb les paraules del mateix "mestre": La vida humana no s ms que
lexpressi de lexuberncia de Du.

Quan l"indagador" va trobar el "mestre" en persona, li va fer la mateixa pregunta; i el

mestre li va dir: No ho s.

L"indagador" diu: No ho s. Aix exigeix honradesa. El "mestre" diu: No ho s.

Aix requereix tenir una ment mstica capa de saber-ho tot a travs del no saber.

El "deixeble" diu: Jo ho s. Aix requereix ignorncia, disfressada de coneixement

prestat.

5. Esmena els errors nicament si cal. [1 punt]

Des de sempre lhome ha considerat que la msica t la facultat de modificar lestat

dnim de les persones; per aix sempre hi ha hagut msica adequada per a cada
manifestaci humana.

Per a lhome prehistric, dun raciocini encara ben poc desenvolupat, la msica tingu
un paper preponderant i decisiu: fou una eina bsica per a encarrilar lindividu dins els
rengles socials. Dac ve la importncia cabdal de la msica en els ritus mgics,
guerrers, etc. de lhome no desenvolupat.

Les manifestacions de la vida tenen uns cicles que podem catalogar de ritmes
homogenis. Les estacions de lany, per exemple, sempre sn quatre, i se succeeixen
sempre en el mateix orde. Aix passa tamb amb el cos hum. Si hem de fer una
cursa de 100 m i la fem a una velocitat desigual, ens cansarem molt ms que si la fem
corrent, per sempre igual els primers 75 m, i acabem amb un esprint final.

Aquest ritme el trobem moltes vegades en els moviments corporals com les
ocupacions laborals o casolanes: en remar les barques, en bressolar un infant, en
forjar un metall, etc.

Moltes vegades en aquests quefers shi han afegit sons o sorolls guturals involuntaris
produts per lesfor rtmic que suposa cadascun dels moviments o sons fets
voluntriament. Aix no s ms que linici del que ms tard es produir: la melodia
basada en els moviments corporals de cada ocupaci en concret. Daquesta manera,
lhome va desenvolupar a poc a poc el ritme intern que li s innat.

8
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

6. Esmena els errors nicament si cal. [1 punt]

Sovint veia el senyor Enric. I s per aix que aquell dia em preguntava per a qu volia
tota aquella roba estranya. Vaig voler preguntar-li-ho, per no ho tenia gens clar.
Finalment m'hi vaig decidir. I em va contar que estava fart que la canalla li digus
llards per la roba que habitualment duia. Es coneix que no li arribava prou sang al
cervell o que comenava a repapiejar. No em va sorprendre gens perqu des de feia
un temps tenia comportaments una mica errtics. A partir daquell moment res no em
va sorprendre, i en va fer moltes, de calamitats.

7. Esmena els errors nicament si cal. [1 punt]

Desprs de tantes desfetes successives, tantes decepcions, tantes humiliacions, les

tres notcies inesperades que arribaren a Damasc aquell estiu del 1100 susciten
moltes esperances. No solament entre els militants religiosos que envolten el cad al-
Harawi, sin tamb en els mercats, sota les arcades del carrer Dret, on / en qu / en
el qual els mercaders de seda groga, de brocats, de tela adomassada o de mobles
damasquinats, asseguts a lombra de les parres, interpellen duna parada a laltra per
damunt dels caps dels vianants, amb la veu dels dies de glria.

A primers de juliol, un primer rumor verificat molt prompte: el vell Saint-Gilles, que mai
no ha amagat les seves intencions respecte de Trpoli i Homs i el conjunt de la Sria
central, sha embarcat tot duna cap a Constantinoble a conseqncia dun conflicte
amb els altres caps francs. Es murmura que no tornar.

A les darreries de juliol, arriba una segona notcia, encara ms extraordinria, que en
pocs minuts es propaga de mesquita a mesquita, de carrer a carrer. Mentre
assetjava la ciutat dAcre, Jofr, senyor de Jerusalem, va ser tocat per una sageta que
el va matar, relata Ibn al-Qalanissi. Es parla tamb de fruites emmetzinades que un
notable palest hauria ofert al cap franc. Hi ha qui creu en una mort natural, causada
per una epidmia. Per la versi del cronista de Damasc s la que t el favor del
pblic: Jofr hauria caigut sota els cops dels defensors dAcre. Una victria com
aquella, lany segent de la caiguda de Jerusalem, no indicava que el vent
comenava a canviar?

Amin MAALOUF (2000): Les croades vistes pels rabs.

8. Esmena els errors nicament si cal. [1 punt]

Ibn al-Khaixab s lhome ms escoltat del barris dAlep. Descendent duna famlia de
rics negociants de la fusta, fa un paper primordial a ladministraci de la ciutat. En tant
(falta la t) que cad xita, gaudia duna gran autoritat religiosa i moral i assumeix el
crrec de regular els litigis que concerneixen les persones i els bns de la seva
comunitat, la ms important dAlep. A ms a ms, ell s rais, s a dir, cap de la ciutat, i
aix en fa el prebost dels mercaders, el representant dels interessos de la poblaci
envers el rei i el comandant de la milcia urbana.

Per lactivitat dIbn al-Khaixab depassa el marc, ja molt gran, de les seves funcions
oficials. Envoltat duna clientela nombrosa, anima, des de larribada dels franj, un
corrent dopini patritic i piets que reclama una actitud ms decidida davant dels

9
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

invasors. No t por de dir al rei Redwan qu pensa de la seva poltica

conciliadora, dhuc servil. Quan Tancred va imposar al monarca seljcida dafegir
una creu al minaret de la gran mesquita, el cad va organitzar un mot i va aconseguir
que el crucifix fos traslladat a la catedral de Santa Elena. A partir dac, Redwan evita
dentrar en conflicte amb lirascible cad. Tancat a la Ciutadella, entre el seu harem, la
seva gurdia, la seva mesquita, la seva font daigua i el seu hipdrom verd, el rei turc
sestima ms no ferir les susceptibilitats dels seus sbdits. Mentre la seva prpia
autoritat no sigui posada en dubte, ell tolera lopini pblica.

Amin MAALOUF: Les croades vistes pels rabs (2000)

Per ms informaci, consultar la pgina web segent:

http://www3.uji.es/~sifre/llengua1/l1exercicis/llengua1exercicisquadres.html

10