El model de rehabilitaci a

les presons catalanes

Generalitat de Catalunya
Departament de Justcia
Direcci General
de Serveis Penitenciaris
El model de rehabilitaci a les
presons catalanes

Generalitat de Catalunya
Departament de Justcia
Direcci General
de Serveis Penitenciaris
Biblioteca de Catalunya - Dades CIP
________________________________________________________________________________________________

El Model de rehabilitaci a les presons catalanes

Bibliografia
I. Catalunya. Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat
II. Catalunya. Direcci General de Serveis Penitenciaris
1. Presons Catalunya 2. Presons Poltica governamental Catalunya 3. Delinqents Rehabilitaci Catalunya
343.811(467.1)
________________________________________________________________________________________________

Elaboraci: Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat.

Aquest Manual ha estat elaborat a partir dels materials facilitats per les diferents unitats directives de la Subdirecci
General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat. Agram especialment la dedicaci i la collaboraci dels diferents
interlocutors que hi han intervingut.

Amb el suport del Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada.

Avs legal
Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, la
distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per generar una obra derivada, sense cap restricci sempre que
sen citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia). La llicncia completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Generalitat de Catalunya
Departament de Justcia
www.gencat.cat/justicia

Primera edici: juliol de 2011

Reproducci: Grup Artyplan-Artymprs, S.A.
Dipsit legal: B-30.202-2011

Aquest document digital s accessible a

http://www.gencat.cat/justicia/publicacions


ndex

Prleg............................................................................................................................................. 5

Introducci.................................................................................................................................... 6

La pres com a instituci............................................................................................................ 7

Limpacte de lingrs a pres......................................................................................... 7
Lespai i el temps penitenciari........................................................................................ 9
Tpics i errors.................................................................................................................. 10

Models explicatius de la delinqncia........................................................................................ 11

Model cognitivoconductual............................................................................................ 11
Psicologia de la personalitat i aportacions de la investigaci biopsicolgica.......... 12
Aprenentatge social........................................................................................................ 12
Teoria general de la tensi............................................................................................. 13
Teories del control social............................................................................................... 13
Criminologia del desenvolupament............................................................................... 14
Model risc-necessitats-responsivitat............................................................................. 15
Noves teories integradores: model del triple risc delictiu........................................... 16

Models dintervenci en rehabilitaci........................................................................................ 17

Efectivitat dels programes basats en el model cognitivoconductual........................ 18
Caracterstiques dels programes efectius.................................................................... 19
Programes basats en la gesti del risc: s de tcniques............................................ 20
Models dintervenci derivats de la psicologia............................................................ 20
Desenvolupament de noves habilitats.................................................................. 20
Desenvolupament del pensament prosocial......................................................... 22
Regulaci emocional i control de lira................................................................... 23
Prevenci de recaigudes...................................................................................... 23
Models dintervenci derivats de leducaci social..................................................... 24
Models dintervenci derivats del treball social.......................................................... 26
Models dintervenci derivats de la pedagogia............................................................ 27
Dades de reincidncia a Catalunya................................................................................ 28

Regulaci legal............................................................................................................................. 29

Eixos bsics del model de rehabilitaci..................................................................................... 31

Lnies arquitectniques i rehabilitaci....................................................................................... 33

Les presons model.......................................................................................................... 34
Primers canvis en la concepci de ls dels espais.................................................... 35
Adaptacions als centres destinats a dones i joves...................................................... 35
El disseny adaptat a les necessitats de la rehabilitaci.............................................. 36
Els centres com a mitj de socialitzaci....................................................................... 38
Lescala humana i la integraci al territori.................................................................... 38
Els prxims centres penitenciaris................................................................................. 39

Mapa de rehabilitaci................................................................................................................... 40

Professionals i rgans de rehabilitaci: funcions..................................................................... 41

Centres penitenciaris: rgans unipersonals................................................................ 41
Centres penitenciaris: rgans collegiats i estructures de rehabilitaci................... 42
Serveis centrals............................................................................................................... 42

Avaluaci....................................................................................................................................... 43
Avaluaci dels interns..................................................................................................... 43
Avaluaci inicial.................................................................................................... 43
RisCanvi............................................................................................................... 44
Avaluaci especfica............................................................................................. 46
Avaluaci des del treball social............................................................................. 46
Avaluaci de seguiment: Sistema davaluaci i motivaci continuada................. 47
Avaluaci de les famlies i/o de lentorn social............................................................ 49
Avaluaci els serveis de rehabilitaci........................................................................... 49
Criteris davaluaci............................................................................................... 50
Processos de rehabilitaci.................................................................................... 51
Intervenci individual............................................................................... 51
Intervenci grupal.................................................................................... 53
Gesti de la informaci............................................................................ 54
Reunions i coordinaci............................................................................ 55
Seguiments laborals................................................................................ 57

Intervenci..................................................................................................................................... 58
Intervenci ambiental...................................................................................................... 58
Programa marc de classificaci interior comuna.................................................. 58
rees datenci especialitzada............................................................................. 60
Collectius despecial consideraci....................................................................... 61
Mduls especials de compliment.......................................................................... 62
Intervenci ambiental en medi obert..................................................................... 64
Tipus destabliments................................................................................ 64
Modalitats de vida.................................................................................... 65
Unitats dependents.................................................................................. 65
Mapa unitats dependents....................................................................... 66
Intervenci grupal............................................................................................................ 67
Programa marc dorganitzaci curricular.............................................................. 67
mbit de la formaci de les persones adultes......................................... 68
mbit del context jurdic, social i cultural................................................. 71
mbit de la salut i del desenvolupament personal.................................. 76
mbit del mn laboral.............................................................................. 80
mbit de latenci especialitzada............................................................. 83
Conductes addictives............................................................................. 84
Conductes violentes............................................................................... 88
Intervenci grupal en medi obert.......................................................................... 92
Perspectives de futur............................................................................................ 94
Intervenci individual...................................................................................................... 96
Programa marc datenci individualitzada............................................................ 96
El tutor com a referent.......................................................................................... 96
Entrevista motivacional......................................................................................... 97
Intervenci des del treball social........................................................................... 98
Eines de suport a la gesti del risc....................................................................... 99
Procediment dexcarceracions dalt risc.................................................. 99
Sortides programades............................................................................. 100
Protocol de prevenci de conductes autolesives greus........................... 101
Projecte telemtic de supervisi de sortides........................................... 102
Especificitats de la intervenci individual en medi obert....................................... 103
Intervenci dels serveis socials................................................................ 103
Aplicaci de larticle 86.4.......................................................................... 103
Pena de localitzaci permanent............................................................... 104

Seguiment i manteniment............................................................................................................ 105

Programa de treball i pla de seguiment de la llibertat condicional............................ 105
Periodicitat de les supervisions..................................................................................... 107
Equips responsables del seguiment............................................................................. 109

Collectius despecial atenci..................................................................................................... 110

Joves................................................................................................................................. 110
Equipaments, sistema organitzatiu i personal....................................................... 111
Acci educativa...................................................................................................... 111
Programes dintervenci i projecte educatiu.......................................................... 112
Contacte amb lentorn social................................................................................. 112
Dones................................................................................................................................ 113
Lopini de les dones internes............................................................................... 114
Equipaments, sistema organitzatiu i personal....................................................... 114
Programes dintervenci........................................................................................ 115
Programes de salut................................................................................................ 115
Unitat per a mares................................................................................................. 116
Acompanyament a la comunitat i accs al rgim obert......................................... 116
Rgim disciplinari................................................................................................... 117
Estrangers........................................................................................................................ 117
Principis dactuaci................................................................................................ 118
Itineraris dinserci social....................................................................................... 119
Poblaci en rgim tancat................................................................................................ 121
Modalitat de vida en aplicaci de larticle 93......................................................... 121
Modalitat de vida en aplicaci de larticle 94......................................................... 122

Relacions amb daltres operadors.............................................................................................. 123

Salut.................................................................................................................................. 123
Mesures de seguretat...................................................................................................... 126
Formaci de persones adultes....................................................................................... 127
Centre dIniciatives per a la Reinserci CIRE............................................................... 128
Entitats i voluntariat social............................................................................................. 129
Taules de participaci social.......................................................................................... 130

Bibliografia.................................................................................................................................... 132

Webgrafia...................................................................................................................................... 137

Fotografies.................................................................................................................................... 138

Annex 1: Mapa de rehabilitaci dels centres penitenciaris..................................................... 141

Quatre Camins................................................................................................................. 142
Brians 1 Dones................................................................................................................. 144
Brians 1 Homes................................................................................................................ 146
Brians 2............................................................................................................................. 148
Dones................................................................................................................................ 150
Homes............................................................................................................................... 152
Joves................................................................................................................................. 154
Lledoners.......................................................................................................................... 156
Ponent............................................................................................................................... 158
Puig de les Basses.......................................................................................................... 160
Tarragona......................................................................................................................... 162
Obert 1.............................................................................................................................. 164
Obert 2.............................................................................................................................. 165
Secci Oberta Dones....................................................................................................... 166
Obert Lleida...................................................................................................................... 167

Annex 2: Unitats dependents...................................................................................................... 168

Annex 3: Professionals i rgans de rehabilitaci: funcions.................................................... 170

Rehabilitaci als serveis centrals.................................................................................. 170
Rehabilitaci als centres penitenciaris......................................................................... 174
rgans de rehabilitaci................................................................................................... 177

Prleg

Els serveis penitenciaris de Catalunya tenen ja una llarga trajectria que sinici lany 1984 amb lobjectiu
principal de transformar i modernitzar el servei pblic penitenciari i adequar-lo a les previsions de
lordenament jurdic nacional i internacional.

El cam recorregut per tot el collectiu penitenciari catal ha estat extraordinriament positiu, ja que ha
modernitzat el sistema penitenciari i lha adequat a les noves circumstncies i requeriments legislatius i
socials. Ha estat un recorregut difcil, en qu shan hagut de superar canvis legislatius de vegades poc
meditats, aix com els nous fenmens socials que amb el temps han afectat el servei pblic penitenciari: les
drogues, el drama de la sida, laugment dels casos amb patologies psiquitriques, els nous delictes violents,
els interns estrangers en situaci irregular...

Per fer front als nous reptes hem desenvolupat estratgies, programes, formaci, i hem sabut assolir, en
lnies generals, nivells de resposta ms que raonables i satisfactoris.

Els nivells de reincidncia penitenciria establerts per diverses investigacions del Centre dEstudis Jurdics i
Formaci Especialitzada se situen en nivells fora acceptables dins el conjunt de pasos europeus que han
mesurat de manera seriosa la seva reincidncia penitenciria.

Si b s cert que el collectiu penitenciari es troba lluny del reconeixement social merescut, i aquesta s
encara una de les assignatures pendents del nostre sistema penal constitucional, tamb en aix, de manera
lenta, anem avanant dia a dia.

El nostre objectiu que la pres esdevingui, tamb, una oportunitat per al canvi, ens ha portat a desenvolupar
en els darrers anys una rea de tractament important. Shan desenvolupat programes i sistemes
davaluaci, dalguns dels quals encara no disposem de dades concloents.

El creixement desmesurat de la poblaci penitenciria en els darrers 10 anys ha obligat lAdministraci a fer
una enorme despesa en la construcci i dotaci de centres penitenciaris, que hipotecar parcialment i
durant molts anys les nostres possibilitats dactuaci. Aix, juntament amb lactual escenari de crisi
econmica, ens forar en els propers anys a fer una gesti acurada i complexa dels serveis penitenciaris.

El nostre objectiu prioritari ser mantenir el model penitenciari catal, i aix vol dir mantenir laposta
rehabilitadora de la pena de pres. Per per assolir aquest objectiu caldr no solament gestionar millor els
recursos pblics, sin tamb garantir el manteniment, o fins i tot la reducci, de lactual contingent de
poblaci reclusa. Per aix ser necessari potenciar, mitjanant reformes legals i millores tcniques,
laplicaci de la fase de llibertat condicional, avui escassament utilitzada.

El treball, el comproms i lentrega de tot el collectiu penitenciari seran sens dubte les millors eines per
superar, aquesta vegada tamb, els reptes que ara tenim plantejats.

A tots els professionals de rehabilitaci, el meu reconeixement i agrament per la vostra dedicaci diria al
servei de la societat.

Ramon Pars Galls

Director general de Serveis Penitenciaris

Barcelona, juny de 2011

Introducci

Lany 2009 es va celebrar el 25 aniversari de lassumpci de les competncies en matria penitenciria per
part de la Generalitat de Catalunya. Avui dia la nostra s encara lnica comunitat autnoma de lEstat
espanyol amb aquestes competncies. Durant tots aquests anys han estat moltes les fites assolides pel
sistema penitenciari catal: vam ser els promotors de les sortides programades tal com posteriorment van
ser recollides pel Reglament penitenciari, es van aplicar per primera vegada els sistemes de classificaci de
fases progressives, es va crear la primera comunitat teraputica penitenciria per al tractament de les
drogodependncies de lEstat espanyol (DAE de Quatre Camins), es van aplicar de manera sistemtica els
programes de competncia psicosocial, inspirats en els que llavors eren vigents del sistema penitenciari de
Canad, es van fer els primers programes dintervenci en delictes sexuals...

El sistema penitenciari catal ha intentat sempre innovar i adoptar noves maneres de fer i de respondre
davant els reptes que la realitat penitenciaria i la legislaci vigent ens colloquen sobre la taula. Aix, per
exemple, un moment clau per a la rehabilitaci va ser aquell en qu es produ el canvi legislatiu que va fer
desaparixer les redempcions de penes pel treball, les quals suposaven un important incentiu mobilitzador
de la participaci dels interns als programes dintervenci. En aquell moment es va crear el sistema
davaluaci i motivaci continuades (SAM), devoluci desigual, i necessitat actualment duna revisi, per
que, en el seu moment, es va apuntar com una eina alternativa per minvar inicialment limpacte que la
desaparici de les redempcions va suposar per al sistema penitenciari.

Recentment, els sistemes de classificaci interior evolucionen de les fases progressives als mduls o rees
datenci especialitzada (rea de violncia, rea de drogodependncies, etc.) i, ms recentment encara, es
complementen amb laparici dels mduls de participaci i comproms, en els quals resulta clau la
collaboraci de lintern en la gesti del propi mdul.

Daltra banda, malgrat que levoluci en els programes dintervenci ha estat molt important durant aquests
anys, el model de rehabilitaci catal no ha sabut desenvolupar al mateix nivell les eines i accions
davaluaci. Per aix, durant els ltims anys ha estat un objectiu principal actualitzar els sistemes
davaluaci, no noms lavaluaci dels interns (amb el projecte RisCanvi, per exemple), sin tamb
lavaluaci del servei que prestem. Aix, shan introdut eines de gesti de qualitat, com els mapes de
processos, i shan elaborat estndards de servei en processos bsics de rehabilitaci, com latenci
individual als interns i les seves famlies, la intervenci grupal amb els interns, la gesti de la informaci i la
coordinaci dels equips de rehabilitaci.

La legitimitat i credibilitat de les nostres actuacions sempre han destar

presidides sobretot pels principis de legalitat, exemplaritat i transparncia.
El desenvolupament dun Pla dequipaments que ajudar a millorar les condicions de vida dels interns i de
treball dels professionals, i tamb la important inversi feta en lincrement de professionals penitenciaris,
ens obliga a treballar ms i millor. Creiem que lelaboraci dun document com aquest, en qu es plasmen
les lnies ms rellevants del model de rehabilitaci del sistema penitenciari catal, ajudar a assolir aquests
objectius. Aquesta eina, dinmica i oberta als canvis, ha dajudar a difondre a lexterior qu fem, com ho fem
i per qu ho fem. Tamb ha de servir per unificar les actuacions dels professionals de rehabilitaci i alhora
facilitar la seva formaci inicial.

Aquest document ha estat elaborat amb la participaci de tots els professionals de la Subdirecci General
de Programes de Rehabilitaci i Sanitat, als quals agraeixo tantes i tantes hores de treball entusiasta.

Paula Montero i Brasero

Subdirectora general de Programes de Rehabilitaci i Sanitat

La pres com a instituci

LAdministraci penitenciria ha dorientar la pena de pres cap a la reinserci social: ha de respectar el

marc normatiu de lexecuci de la pena; ha devitar o palliar els efectes nocius de la instituci penitenciria; i
ha de facilitar els mitjans formatius, culturals i teraputics que incrementin el repertori conductual prosocial
dels interns. I tot aix, sense oblidar que ens trobem davant una instituci que tendeix, per les seves
caracterstiques, a despersonalitzar, fomentar la dependncia, disminuir el nivell dautoestima i fer perdre la
intimitat de les persones ingressades, cosa que dificulta el manteniment dels vincles amb la xarxa social de
lindividu.

Limpacte de lingrs a pres

Lestrs s una resposta biolgica natural dels ssers vius enfront de situacions de perill. La seva funci
principal s preparar lorganisme de la manera ms rpida possible per respondre amb la mxima eficcia
enfront de les fonts destrs. Limpacte de lingrs a pres sobre una persona est modulat per mltiples
variables, dentre les quals destaquem:

Demandes psicosocials de la situaci: En lingrs a pres hi ha uns estressors ambientals naturals (fred,
calor, llum, humitat, ventilaci) i uns altres dartificials (soroll, amuntegament, condicions higiniques,
absncia despais desbarjo, etc.). A ms, cal afegir-hi la circumstncia definitria de la pres, que s la
convivncia forosa amb dos grups socials diferenciats (companys dinternament i professionals
penitenciaris), la interacci amb els quals exigeix pautes de comportament molt diferents.

Avaluaci cognitiva: LAZARUS i FOLKMAN (1984) van definir lavaluaci cognitiva com el procs que
determina les conseqncies que un esdeveniment determinat provocar en lindividu. Les respostes de les
persones, davant circumstncies similars, no sn les mateixes. Enfront dun succs vital, hi ha una demanda
de resposta, davant la qual el subjecte valora (avalua cognitivament) si aquesta supera els seus recursos
personals. Si s aix, apareixer lestrs; si, en canvi, el subjecte creu que disposa de recursos per
enfrontar-shi, no patir estrs.

Respostes a lestrs: La resposta a la situaci estressant t diferents components fisiolgics (tensi,

insomni, taquicrdia, etc.), cognitius (idees recurrents, distorsi del pensament, etc.) i emocionals (ansietat,
por, ira, depressi, etc.).

En aquest sentit, les respostes dels interns primaris (que ingressen per primera vegada a la pres) i les dels
reincidents sn molt diferents, perqu aquests darrers ja han aprs respostes adaptatives a aquestes
circumstncies i es veuen a si mateixos ms competents. Pot haver-hi amortidors daquesta resposta inicial
destrs: la informaci sobre el funcionament i lorganitzaci del centre, el treball del personal i la forma
daccs als diferents serveis.

Estratgies dafrontament: Davant el patiment destrs, el subjecte fa esforos per manejar les demandes de
les situacions estressants. Si pogus canviar la situaci estressant actuaria directament sobre la font del
problema, per si no pot canviar-la, haur dactuar sobre lemoci que li produeix i reinterpretar el que li est
passant.

Per disminuir lestrs els interns empren diferents estratgies dafrontament, que poden implicar conductes
positives i prosocials o, en laltre extrem, conductes autodestructives o dissocials. Alguns exemples
destratgies dafrontament suposen lenfrontament o latac, com lagressi als professionals o a daltres
interns; altres suposen la fugida o levitaci, com el consum de drogues, per a levasi de la situaci; i
daltres poden suposar estratgies passives o de collapse, com el retrament exagerat o les autolesions.

Suport social: Lentorn social del subjecte (ents en tota la seva extensi: famlia, referents socials, entorn
comunitari prxim, recursos socials, etc.) tamb pot produir un efecte amortidor de lestrs patit en aquestes
circumstncies. Aquest efecte modulador no s proporcional al suport social objectiu, sin al subjectivament
percebut pel subjecte.

Per aix hi ha diferents actuacions per minimitzar lestrs en els interns, com ara el foment de les
comunicacions familiars i amb els referents socials positius, en entorns que cuidin aspectes dintimitat i
confortabilitat, o lacompanyament que fan els treballadors socials en el moment inicial de lingrs a pres,
especialment en els casos dingrs voluntari.

Variables personals: Hi ha diverses caracterstiques individuals que predisposen a lestrs i daltres que
protegeixen davant lestrs, com ara la percepci que tenen els subjectes de la situaci, els seus trets de
personalitat (ansis, preocupat, etc.), i tamb leducaci rebuda (o informaci amb qu compta un individu
per avaluar la situaci).

En conseqncia, segons la conjunci daquestes variables podem trobar diferents estils individuals
dafrontament de lestrs, que tenen diversa eficcia en la modulaci dels estmuls estressants. Aix,
MEICHENBAUM i TURK (1982) van diferenciar 3 estils denfrontament: els individus autoreferencials o
ineficaos (preocupats, reiteratius, autocrtics i bloquejats en la percepci de la prpia inutilitat), els individus
autoeficaos (amb adequada autoestima, amb inters per buscar activament informaci i solucions) i els
individus negativistes (ablics, que neguen lexistncia del problema i no actuen en cap sentit).

Estat general de benestar social: Els factors institucionals de la pres tindran ms o menys impacte en cada
persona ingressada en funci de la peculiar conjugaci de totes les variables que modulen lestrs, per
tamb en funci de les variables organitzatives i ambientals.

Lespai i el temps penitenciari

Seguint aquest darrer punt, cal organitzar la intervenci als centres penitenciaris sense oblidar que lambient
penitenciari, com analitza REDONDO (1989), est integrat per dimensions de recproca influncia:

Les caracterstiques associades a la poblaci: des del nombre i la formaci dels professionals que hi
treballen, fins als perfils de la poblaci interna o aspectes com la massificaci, les rtios de
professionals per intern, etc.

El disseny organitzatiu: els horaris, la normativa interna, les normes disciplinries, loferta dactivitats i
de programes, la disponibilitat de beneficis i recompenses, etc.

Lestructura fsica o arquitectnica: la grandria i les formes dels espais comuns i de les celles, la
illuminaci, la uniformitat o la diversitat, etc., i ls o la utilitat dels espais.

Lentorn penitenciari: el conjunt dinstitucions o persones de la comunitat que participen en la vida dels
centres penitenciaris i acompanyen els interns en les seves sortides i en el procs de reintegraci a la
societat.

Aix, leficcia duna instituci penitenciria est determinada per tots aquests factors i afecta la conducta
quotidiana dels interns i del personal penitenciari.

A ms, hi ha una variable especialment determinant i diferenciadora de la vida dins i fora duna pres: el
temps. La pres mant una forma fixa de temps (durada de la condemna) que contrasta amb el temps
variable, fragmentat i adaptable a les circumstncies de lexterior.

Quant a la relaci espai-temps, a lexterior la tecnologia cobreix grans distncies espacials en unitats de
temps cada vegada menors. A la pres, aix s al contrari: un espai limitat, que sempre s el mateix, s
experimentat durant un llarg perode de temps, cosa que crea un marc dobsessiva repetici i monotonia de
lexperincia diria i una absncia destimulaci.

A lexterior, la quotidianitat es descriu per uns horaris fixos que marquen unes activitats fixes, per tamb s
leina que el subjecte pot variar per prpia voluntat, segons les seves necessitats. A la pres, lhorari s fix i
en absolut modificable. A lexterior, cadasc assenyala i manipula els lmits que li calen entre el temps
dedicat al treball i el temps dedicat a loci: preveu els temps, els altera, canvia dactivitat o de feina. Sn
maneres dautoorganitzaci i de valoraci del temps propi. A la pres, tant el temps de treball com el temps
doci es troben sota supervisi i control social externs.

Per tant, el temps a pres suniformitza, es fa monton, invariable i totalitzador. Per modificar i suavitzar aix
s important la planificaci i la programaci dactivitats. En aquesta programaci s important mesurar la
quantitat de temps que sofereix a cada mena dactivitat, que ha de respondre a labordatge de les
necessitats detectades en la poblaci duna manera proporcional al seu pes. La mena i quantitat dactivitats
programades genera determinats climes socials, cosa que s fcilment observable en les dinmiques
diferenciades que es produeixen els caps de setmana en un centre penitenciari, quan es fa visible un
important canvi de clima social i predomina un ambient ldic i de descans.

Tamb com a forma dintervenci sobre la percepci del temps, sadapten en tot el possible els horaris a la
vida quotidiana externa: el mat es dedica al treball (productiu o formatiu), la tarda a loci (lleure, activitats
esportives o ldiques) i els caps de setmana es dediquen a fomentar les relacions socials i familiars per
mitj de les comunicacions al centre penitenciari.

Tpics i errors
Finalment, s important recordar els principals tpics o errors presents a lhora dabordar les actuacions a
realitzar en un centre penitenciari (REDONDO, 1992):

1. s habitual que els professionals directius de lmbit penitenciari considerin que, abans de posar en
marxa programes de tractament, el requisit previ s la garantia duna ordenada convivncia, entesa com
lestabliment duna normativa de funcionament intern que garanteixi lordre i una organitzaci rigorosa
de la vida comunitria i quotidiana dels interns.

Pensem, per, que lordenada convivncia no es pot construir a priori, al marge de la resta
dintervencions. Lordre selabora a partir de la normalitzaci de la vida a la pres, a la qual
contribueixen de manera cabdal les intervencions i activitats de rehabilitaci.

2. Sacostuma a prioritzar la millora estructural per davant de lorganitzativa. Lexperincia ens diu, en
canvi, que una bona infraestructura no s cap garantia de bon funcionament si no es disposa duna
adequada organitzaci. En canvi, una estructura inadequada pot ser compensada per un elevat nivell
dorganitzaci, de manera que sobtingui un grau raonable deficcia.

3. A la pres es fan servir molt ms sovint accions de control negatiu (expedients disciplinaris, aplicaci
dallaments i mesures de contenci) que no pas actuacions de control positiu. No obstant aix, hi ha
prou evidncia emprica respecte dels beneficis dutilitzar conseqncies positives per provocar canvis
favorables en la conducta dels ssers humans.

4. En el medi penitenciari, en una interpretaci internalista, s habitual que satribueixi a la manera de ser
dels interns lorigen dels problemes existents (agressions, consum de drogues, manca de participaci
en les activitats, baix rendiment, etc.).

En canvi, de lestudi de la bibliografia cientfica sobre les organitzacions i lecologia, sen deriva que
lmbit penitenciari controla en un grau molt elevat el comportament dels interns i del seu personal. Per
aix s possible introduir moltes millores mitjanant una interpretaci ambientalista de les causes de les
dificultats existents i reestructurar aix funcionalment cada ambient penitenciari. I aix es pot fer amb
una relativa independncia de lestructura arquitectnica de la pres.

5. En el treball a les presons es dna molta importncia al voluntarisme. s cert que treballar als centres
penitenciaris requereix nivells importants dillusi, de voluntat, datreviment i doptimisme. Per cal
saber utilitzar aquesta motivaci sota lptica de les cincies socials i analitzar els problemes de manera
sistemtica per abordar la intervenci de manera planificada, rigorosa i amb arguments emprics que
assegurin leficcia de la intervenci.

La pres com a instituci total i integral ha de recompondre un

disseny ambiental prosocial, comprensiu, educatiu i teraputic, i
alhora exigent, rigors, conegut i validat pel conjunt dels actors que
hi intervenen

10


Models explicatius de la
delinqncia

En relaci amb lorganitzaci de la instituci i en concret, pel que fa

als programes de rehabilitaci, la criminologia compta a uns
models explicatius de la delinqncia que sn considerats els pilars
terics fonamentals de la rehabilitaci penitenciria.

Entenem els models explicatius de la delinqncia com les representacions abstractes, per analogia, de la
conducta humana de tipus delinqencial, de manera que, en comparar-la amb aquests models, ms simples
i estructurats, permeten donar-hi una explicaci funcional.

Model cognitivoconductual
Aquest model teric integra els principis del condicionament operant, que explica el comportament hum
sobre la base duna anlisi funcional, en qu la conducta s desencadenada o precipitada per uns estmuls
fsics i socials, i alhora s mantinguda perqu es veu reforada per les conseqncies positives que t per
al subjecte.

Aix, manipulant el context i les conseqncies o reforos de la conducta com a variables independents
daquesta anlisi funcional, es pretn influir en laparici i manteniment de conductes socialment desitjables i
promoure el canvi de la conducta a parmetres ms adaptatius.

Amb el desenvolupament daquest model, prenen rellevncia les variables cognitives del subjecte, de
manera que el model cognitivoconductual explica la conducta problema i/o delictiva per la interacci entre
les emocions, els pensaments i les conductes del subjecte, aix com pels desencadenants i reforadors
externs, que recull del model del condicionament operant, els quals mantenen aquestes conductes al llarg
del temps i les reforcen per les conseqncies positives que sen deriven per a qui les emet.

Des del model del condicionament operant i el model cognitivoconductual es desenvolupa lany 99 a les
presons catalanes el programa SAM (Sistema d'avaluaci i motivaci continuada), que s el sistema
motivacional de guanys i recompenses vigent. Aquest programa avalua la conducta dels interns i les
internes, mesurada en 20 indicadors observables, i gestiona el ventall de guanys a qu poden tenir accs
(bsicament recompenses reglamentriament establertes i la proposta per part de lequip dalguns beneficis
penitenciaris), com una manera per motivar laprenentatge de conductes socialment adaptatives.

11

Psicologia de la personalitat i aportacions de la
investigaci biopsicolgica
Les contribucions dEYSENCK des de la psicologia de la personalitat
(EYSENCK y GUDJONSSON, 1989), i la investigaci biopsicolgica afirmen
que existeixen trets i caracterstiques individuals que predisposen a la
comissi de delictes. Aix, Eysenck valora que existeixen en els
individus tres dimensions temperamentals en interacci, lextraversi
(trets de recerca de sensacions, impulsivitat i irritabilitat), el
neuroticisme (trets de ansietat, depressi o hostilitat) i el psicoticisme
(trets dinsensibilitat social, crueltat i agressivitat), la combinaci de les
quals en cada subjecte, junt amb les prpies experincies ambientals,
condiciona diversos graus dadaptaci individual i socialitzaci, en el
que anomena aprenentatge de la conscincia emocional.

La conscincia emocional inhibeix les conductes antisocials mitjanant

el procs del condicionament clssic: associant estmuls aversius
(negatius a la percepci del subjecte) a comportaments socialment
inapropiats. Per els subjectes amb elevada extraversi, baix
neuroticisme i alt psicoticisme tenen ms dificultats en ladquisici de la
conscincia moral, ja que sn poc susceptibles a laprenentatge
mitjanant les conseqncies aversives. Per modificar doncs, les
conductes desadaptatives en aquests subjectes, s ms efica ls de
tcniques basades en el refor positiu de les conductes socialment
desitjables, per exemple.

Aprenentatge social
La teoria de laprenentatge social s una de les teories explicatives de la conducta delictiva ms ben
sustentades per la investigaci criminolgica. BANDURA (1987) va posar de relleu el paper essencial que t
la imitaci de models en laparici i manteniment del comportament delictiu i els estils relacionals.

En aquesta lnia, AKERS (2006; AKERS I SELLERS, 2004) considera que en els subjectes es generen
estructures cognitives a travs de quatre mecanismes interrelacionats que intervenen en laprenentatge del
comportament delictiu: lassociaci diferencial amb persones que tenen hbits i actituds delictives,
ladquisici per part del subjecte de definicions favorables al delicte, el reforament positiu dels seus
comportaments delictius i la imitaci de models prodelictius.

La intervenci ambiental als centres penitenciaris els ha de configurar com a sistemes daprenentatge de
pautes de comportament social, amb unitats especfiques que facilitin lefecte de modelatge, laprenentatge
vicari (aprenentatge per observaci de conseqncies positives en els altres) i la imitaci de conductes
socialment desitjables, ja que la finalitat s generar canvis en lestil de vida.

En aquest sentit, les sortides programades (sortides dun grup dinterns, acompanyats de professionals, per
fer una activitat de rehabilitaci durant unes quantes hores a lexterior del centre) sn un exemple de
laplicaci de les tesis de laprenentatge social per a la rehabilitaci: es persegueix amb aquestes actuacions
que els interns aprenguin de models socialment adaptatius (els professionals o els voluntaris que els
acompanyen, i tamb lentorn social que van a visitar) formes de relaci social adaptatives, i que satansin a
nous interessos i formes de lleure prosocials.

Unitats diferenciades

s necessari dissenyar lambient dels centres penitenciaris de manera
que aquests es configurin com a sistemes daprenentatge de pautes
de comportament prosocial

12


Teoria general de la tensi

Multitud dinvestigacions empriques connecten la vivncia de tensi (sentiments dira, venjana,
menyspreu, etc.) amb la comissi de delictes, especialment de tipus violent (ANDREWS y BONTA, 2006;
TITTLE, 2006). Una hiptesi clssica en psicologia s la que prediu que la frustraci desencadena lagressi,
i la teoria general de la tensi assenyala lestrs mal gestionat com a causant del delicte (AGNEW, 2006;
GARRIDO, STANGELAND y REDONDO, 2006): les fonts de tensi que afecten lindividu, com s la impossibilitat
daconseguir objectius socials positius, ser privat de gratificacions o ser sotms a situacions aversives
ineludibles, generen en el subjecte emocions negatives, com la ira, que impulsen la seva conducta a
corregir la situaci, de vegades en forma de delicte, de manera que salleuja la tensi i es refora
positivament aquest mecanisme dalleujament.

La pres tamb s una font destrs i una situaci de privaci de gratificacions, i en subjectes poc
susceptibles a modificar la seva conducta amb conseqncies aversives, es fa imprescindible intervenir en
aquestes qestions amb programes de rehabilitaci especialment dissenyats per a aquesta finalitat
(programa dautocontrol emocional, programes de resoluci de conflictes, etc.), que persegueixen la
regulaci de les emocions negatives i de la conducta, a travs de lobtenci de conseqncies positives,
ms que no pas pel cstig.

La classificaci interior dels

interns als centres
penitenciaris es realitza
segons rees especfiques
dintervenci: estabilitzaci
conductual, conductes
violentes, conductes
addictives, preparaci per a
la vida en llibertat, i salut
mental i orgnica

Teories del control social

Des de la psicologia social es constata que si es disposa descassos vincles emocionals amb persones
socialment integrades, hi ha ms possibilitats que un subjecte es vegi implicat en conductes delictives.

La teoria dels vincles socials de HIRSCHI (1969) postula que existeixen uns contextos que suposen un nexe
dels joves amb la societat: la famlia, lescola, el grup diguals i altres activitats convencionals (ldiques o
esportives, per exemple).

El lligam amb aquests contextos es produeix a travs de quatre mecanismes complementaris: lafecci o
llaos emocionals dadmiraci i identificaci amb daltres persones, el comproms o grau dassumpci dels
objectius socials, la participaci o implicaci de lindividu en activitats socials positives i les creences o
conjunt de conviccions favorables als valors i convencions prosocials i contraris al delicte.

Des daquesta perspectiva, letiologia de la conducta delictiva rau en la ruptura daquests mecanismes de
vinculaci social en un o ms dels contextos significatius descrits ms amunt. Per tant, s imprescindible
disposar dinformaci sobre el context familiar i social dels interns, aix com dels seus mecanismes de
vinculaci social, per tal de reforar tots els elements que representin un factor de protecci i una eina
bsica per a la rehabilitaci.

13

Criminologia del desenvolupament
En els darrers anys la criminologia del desenvolupament
guanya pes en lexplicaci de la violncia, sorienta a
lestudi de levoluci en el temps de la carrera delictiva i
posa un mfasi especial en letapa de la infantesa i
ladolescncia de lindividu.

Aix, la infantesa, adolescncia i joventut sn moments

crucials per entendre el comportament delictiu
(FARRINGTON, 1992; LOEBER, FARRINGTON Y WASCHBUSCH,
1998). Molts joves presenten conductes delictives durant
algun daquests perodes evolutius, per les abandonen o
sextingeixen sense una aparent intervenci o sense
canvis de context aparentment significatius. En canvi, un
petit grup de delinqents persisteixen en aquestes
conductes, solen tenir-hi un inici preco, i la freqncia,
durada del perode i gravetat dels delictes que cometran
ser major (HOWELL, 2003; MOFFITT, 1993).

Estudiant la carrera delictiva es pot analitzar la seqncia

de delictes i els factors explicatius que shi vinculen en
laparici, manteniment i extinci (finalitzaci). En aquest
mbit sorgeixen els models explicatius de la delinqncia
basats en els factors de risc: es diferencien els factors de
risc esttics (immodificables o que noms poden
incrementar-se o empitjorar) dels factors de risc dinmics
(modificables, que poden canviar a pitjor o a millor, i sn
susceptibles de tractament o intervenci).

FARRINGTON (1996) va integrar en la teoria de la carrera

delictiva la diferenciaci entre els conceptes de tendncia
antisocial del subjecte i la decisi de cometre un delicte.
La tendncia antisocial t a veure amb tres factors: els
processos motivacionals (les necessitats o desitjos), la
recerca del mtode legal o illegal de satisfer aquestes
necessitats i el sistema dactituds i creences que La delinqncia arriba a
potencien o inhibeixen el desig inicial. Finalment, la
decisi del subjecte tindr a veure amb la interacci la seva cota mxima entre
daquests tres elements amb la situaci concreta: el els 14 i els 20 anys, ...,
subjecte far una anlisi sobre el cost i els beneficis
anticipats, loportunitat, les probabilitats dxit i la seva perqu els joves tenen
sensibilitat personal cap al rebuig social. forts desigs dexcitaci, de
Farrington distingeix tres moments decisius de la carrera
coses materials i destatus
delictiva: en un primer moment, linici, en ladolescncia, entre els seus iguals,
quan el jove pateix especialment la influncia del grup poques possibilitats de
diguals (quant a desenvolupar processos dimitaci de
conducta desadaptativa), t molta motivaci envers satisfer aquests desigs
lassoliment de beneficis duna manera fcil, disposa de legalment, i poc a perdre.
moltes oportunitats per cometre delictes i percep una Al contrari, desprs dels
elevada utilitat en aquesta comissi (hi t poc a perdre).
20 anys, els desigs
En un segon moment, la carrera delictiva es mant si el satenuen o es tornen ms
jove presenta unes tendncies antisocials persistents a
conseqncia dun reforat procs daprenentatge. realistes, hi ha majors
possibilitats dadquirir
Finalment, el desistiment o abandonament de la carrera aquelles fites legalment, i
delictiva es pot produir si el jove millora les capacitats per
satisfer les seves necessitats per vies lcites, si aquestes els costs de la
motivacions es tornen ms realistes, si els costos de la delinqncia sn majors.
delinqncia es perceben majors i si augmenten els
vincles afectius amb parelles no antisocials. Farrington, 1986

14


Model risc-necessitat-responsivitat
Ja des dels anys 80 els estudis van comenar a dirigir-se cap lavaluaci del risc de violncia (ROSSI et al.,
1986) basant-se en la valoraci dels factors de risc i la gesti daquest risc, enfront de les teories basades
en la perillositat criminal, ms esttiques i deterministes. Lavaluaci del risc es va tornant sensible als
canvis contextuals i personals dels subjectes i varia al llarg dun contnuum de probabilitat demissi de
conductes violentes (HART, 1997 i HART, 1998 a DOUGLAS et al., 1999).

MOSSMAN (1994) apunta a la necessitat davanar en la metodologia de recollida de dades, concretament en

l's dautoinformes (informes del mateix subjecte) i informes de collaterals (entorn relacional del subjecte)
en la valoraci del risc de violncia futura. Els subjectes comencen a classificar-se en grups segons el nivell
de risc (MONAHAN I STEADMAN, 1996).

A la dcada dels 90 ja es disposava deines actuarials d'avaluaci del risc (QUINSEY et al., 1998),
caracteritzades per un registre curs i detallat de totes les dades rellevants de la histria del subjecte,
especialment daquelles que sha demostrat empricament que es relacionen amb la predicci del
comportament violent. Davant la necessitat d'integrar les troballes de la investigaci amb la prctica clnica
d'avaluaci, es van crear mtodes d'avaluaci clnica estructurada del risc (RICE, HARRIS i QUINSEY, 2002).

Seguint aquesta lnia de treball, els investigadors canadencs ANDREWS i BONTA (2006), han sintetitzat
teories precedents amb les teories del marc de la criminologia del desenvolupament i la investigaci
emprica, en el seu model de risc-necessitats-responsivitat. Aquest model pretn enfocar les aplicacions
psicolgiques a la prevenci i el tractament de la delinqncia, i estableix tres grans principis:

Risc: els individus que tenen un risc ms alt en factors esttics (els que noms poden incrementar-se o
mantenir-se igual, no millorar) requereixen intervencions ms intensives.

Necessitat: els factors dinmics de risc (variables en dos sentits: poden empitjorar o millorar) que estiguin
directament connectats amb lactivitat delictiva han de suposar els objectius dels programes dintervenci,
els factors a modificar.

Responsivitat: sota el principi de la individualitzaci, cal ajustar adequadament les intervencions a les
caracterstiques personals i situacionals dels subjectes.

Aix, a Catalunya, el model de rehabilitaci en lmbit de lexecuci penal incorpora aquestes innovacions
teriques i metodolgiques i lany 2007 implanta a Justcia Juvenil el Projecte de gesti del risc amb joves
infractors, amb linstrument davaluaci estructurada del risc SAVRY (Structured Assessment of Violence
Risk in Youth) (BORUM, BARTEL i FORTH, 2002, adaptat per VALLS i HILTERMAN, 2005).

Ms tard, lany 2009, sinicia la implantaci en lmbit penitenciari del model de gesti del risc amb
linstrument principal davaluaci RisCanvi (ANDRS-PUEYO, ARBACH i REDONDO, 2009), explicat en lapartat
corresponent (pgina 44), que ofereix quatre criteris de risc: risc de reincidncia delictiva violenta, risc de
violncia intrainstitucional (emissi de conductes violentes a linterior de la pres), risc de violncia
autodirigida (autlisi i sucidi) i risc de trencament de condemna (evasi).

15


Noves teories integradores: model del

triple risc delictiu
Recentment han aparegut nous models comprensius
de la delinqncia, amb un carcter integrador de les
teories exposades ms amunt, com el que proposa
Santiago Redondo, del Grup dEstudis Avanats de la
Violncia de la Universitat de Barcelona (GEAV) en el
seu model del Triple risc delictiu (REDONDO, 2008).

Aquesta proposta pren com a base per al seu

desenvolupament les anlisis sobre el suport social
com a eix de la prevenci (CALVIN, CULLEN i VANDER
VEN, 2002), les teories situacionals del delicte
(FELSON, 2006), les anlisis sobre carreres delictives i
els factors de risc de la criminologia del
desenvolupament (FARRINGTON, 1992, 1996, 2008;
HOWELL, 2003; LOEBER, GREEN i LAHEY, 2003; LSEL i
BENDER, 2003) i la investigaci criminolgica sobre els
factors de risc i de protecci (ANDREWS i BONTA, 2006 i
2010). Els factors de risc i de protecci sn
reconceptualitzats com a dimensions de carcter
continu amb un grau de presncia, no com a variables
dicotmiques (presents o absents).

Aix, totes les dimensions de risc (definides a partir de

El model del triple risc
parells de factors de risc i de protecci) sn agrupades delictiu constitueix una
de manera exhaustiva en tres categories o fonts de
riscos que suposen contnuums: personals, referents sntesi de les tres
al suport prosocial i relatives a les oportunitats
delictives.
categories de risc
(personals, socials i
De la combinaci o interacci dels contnuums riscos
personals, riscos en el suport prosocial i oportunitat
doportunitat delictiva), i
delictiva, sobt una combinaci nica que precipita posa especial mfasi en
processos criminognics especfics (aprenentatges
selectius, desinhibici, ruptura de vincles socials, la interacci entre elles
tensi social, efectes detiquetatge, etc) que acaben
condicionant el seu risc de conducta antisocial.
per desencadenar
processos
Segons el risc personal que presenti un subjecte,
shaur de dissenyar un tractament penitenciari dirigit
criminognics
a modificar aquells factors especialment significatius.
Depenent del suport prosocial amb qu compti,
shaur de definir un determinat programa de
prevenci postpenitenciari. Les situacions doportunitat
delictiva sn les que les forces de seguretat redueixen
a travs de les accions de control pertinents.

Aix, aquest model integrador ha de permetre en un

futur ajustar ms detalladament les valoracions de risc
de conducta antisocial, i en conseqncia, es podran
adequar millor els tractaments penitenciaris als
diferents individus.

A ms, semfatisa el carcter preventiu de la

intervenci, que cal exercir des dels diferents
operadors que tenen responsabilitats educatives i de
control en la trajectria personal dels subjectes:
escola, famlia i entorn relacional, recursos socials,
policia, pres, serveis de reinserci, etc.

16


Models dintervenci en
rehabilitaci

La rehabilitaci en lmbit de lexecuci penal sentn des de la

multidisciplinarietat, i cada disciplina que interv en aquesta tasca
(criminolgica, psicolgica, deducaci social, de treball social o formativa)
aporta una ptica terica prpia al model integral dintervenci.

Aix, cada model dintervenci derivat de cada disciplina professional t la

seva plasmaci en els programes que es desenvolupen des de cada mbit
del Programa marc dorganitzaci curricular.

Dels models explicatius de la delinqncia que tenen una major base emprica, sen deriven els models
dintervenci, entesos com les representacions abstractes de les accions que cal dur a terme sobre els
subjectes, des de diferents disciplines, per tal de modificar positivament els factors antecedents,
desencadenants o de manteniment de la conducta delictiva, els quals, per tant, suposen un risc de
reincidncia.

En aquest sentit, preval el concepte de gesti del risc, en tant que la intervenci ha danar dirigida a
gestionar el risc de reincidncia de manera individualitzada, i els programes de gesti del risc shan de
mesurar en funci de la seva eficcia i eficincia en la reducci de la reincidncia global.

Disposar de models dintervenci deficcia contrastada empricament s fonamental per treballar en la

rehabilitaci dels interns amb honestedat, justcia i rigor.

17


Lefectivitat dels programes dintervenci es valora a travs dels

estudis que utilitzen la tcnica del metanlisi

Efectivitat dels programes basats en el model cognitivoconductual

Els tractaments o activitats de rehabilitaci que es desenvolupen als centres penitenciaris catalans es
fonamenten en les teories explicatives de la delinqncia abans exposades i persegueixen, entre daltres
objectius, reduir els factors de risc demissi de conductes delictives i reforar els factors de protecci de
que disposin els subjectes, s a dir: gestionar amb eficcia el risc per tal de reduir-lo en lexcarceraci de la
persona.

Quan Catalunya va assumir les competncies dexecuci penitenciria lany 1984 va cercar els mtodes i
els programes de rehabilitaci all on tenien ms trajectria i investigaci aplicada: el Canad. Ja llavors
aquest pas disposava duna mplia oferta de programes de autocontrol emocional, de competncies
psicosocials, de desenvolupament cognitiu i moral, que ha seguit desenvolupant fins abastar rees de
prevenci de violncia familiar, delinqncia sexual, tractament en drogodependncies, etc.
A Europa, el pas amb un major desenvolupament en aquest mbit ha estat el Regne Unit, amb una oferta
de programes similar a lesmentada pel que fa al Canad. Tamb shan pogut recollir importants aportacions
dels programes de tractament dHolanda, Sucia o Alemanya.

Catalunya, en ser lnica comunitat autnoma que va assumir de manera exclusiva les competncies
dexecuci penitenciria, va liderar inicialment ladaptaci daquests programes a la nostra poblaci i va
iniciar la producci prpia, que al llarg daquests 20 anys sha generalitzat i ha adquirit tradici i bagatge en
tot el territori estatal.

El model de tractament psicolgic amb ms eficcia provada en la rehabilitaci dels delinqents i en la

disminuci de la reincidncia delictiva s el model cognitivoconductual. Els programes dintervenci
psicosocioeducativa que es desenvolupen en lmbit penitenciari se sostenen en aquest paradigma teric i
centren els esforos a modificar lestil cognitiu, les emocions i les conductes de lintern entrenant els
subjectes en les competncies necessries per a una vida socialment adaptativa. Aquests programes tenen
a veure amb la configuraci de grans rees dintervenci especialitzada, que ms endavant sexposaran, les
quals estructuren la classificaci interior.

Lefectivitat dels programes dintervenci es valora a travs dels estudis que utilitzen la tcnica de la
metanlisi, ja que permeten la comparaci entre els models terics que sustenten els diferents programes.
Les revisions metanaltiques realitzades a Nord-Amrica entre 1985 i 1999 han integrat la comparaci de
centenars de programes (GARRETT, 1985; GENSHEIMER et al., 1986; GOTTSCHALK et al., 1987; WHITEHETAD i
LAB, 1989; ANDREWS et al., 1990, i LIPSEY, 1992). Lestratgia principal consisteix a obtenir per a cada
programa una mesura de lefecte que genera (per exemple, percentatge de millora en diferents indicadors i
disminuci de la reincidncia), que pondera la diferncia en lefectivitat que es produeix entre els resultats
de cada grup de tractament i el seu corresponent grup de control. Aquestes revisions han identificat un
percentatge mitj de millora dentre el 10% i el 15%.

18

A Europa disposem dalguns estudis de revisi metaanaltica. Un dels ms rellevants s el de LSEL,
KFERL y WEBER (1987), que van analitzar lefectivitat del tractament aplicat en 16 presons i van obtenir un
percentatge de l11% deficcia.

Les investigacions ms recents al nostre mbit sn la de REDONDO, SNCHEZ-MECA y GARRIDO (1997), que
van integrar 57 programes de tractament aplicats en institucions i en la comunitat, tant en delinqents
juvenils com adults, en 6 pasos europeus. La mitjana de lefecte favorable va ser del 15%, amb una
reducci de reincidncia del 12%.

En una segona metanlisi, REDONDO, SNCHEZ-MECA i GARRIDO (1999) van analitzar la influncia especfica
de 32 programes de tractament a Europa sobre la mesura de la reincidncia. Quant a lefectivitat del
tractament en funci del model teric utilitzat, els programes ms efectius sn els que parteixen de models
conductuals (efectivitat del 27%) i cognitivoconductuals o de competncia social (27%), seguits dels models
no conductuals (19%), els models basats en leducaci (17%), els globals (15%) i els dabordatge en
comunitat teraputica (12%), mentre que els de menor efectivitat es basen en la teoria de la dissuasi penal
i lenduriment de les condicions de vida dels penats (3%).

En relaci amb lanlisi sobre lefectivitat, depenent del tipus de delicte, es constata que els subjectes que
ms es beneficien dels programes rebuts sn els condemnats per delictes contra les persones (41%
defectivitat), seguit del grup amb tipologia mixta (21%) i, a lextrem de menor efectivitat, hi trobem els
delictes sexuals (8%).

En una actualitzaci de les metanlisis europees, REDONDO, SNCHEZ-MECA i GARRIDO (2002) van trobar
millors resultats defectivitat en els programes destinats a joves, encara que en totes les categories dedat hi
van trobar resultats positius significatius.

Les principals conclusions dels estudis amb metanlisi sn que aquests tractaments tenen un efecte parcial,
per significatiu, en la reducci de la reincidncia (HOLLIN, 2006; MCGUIRE, 2004) ja que aconsegueixen una
mitjana de reducci de reincidncia dun 10% (COOKE i PHILIP, 2001; CULLEN i GENDREAU, 2006; MCGUIRE,
2004; REDONDO i SNCHEZ-MECA, en preparaci), i que els millors tractaments (qualitat de la intervenci)
arriben a reduccions superiors a un 15% (alguns fins i tot a un 25%).

Lefectivitat dels
programes de
tractament augmenta
si es garanteixen
unes caracterstiques
metodolgiques
determinades.

Caracterstiques dels programes efectius

Aix doncs, atenent la investigaci criminolgica, es pot concloure que lefectivitat en el tractament augmenta
si es garanteixen les segents caracterstiques en els programes de tractament (MCGUIRE, 1992;
ANTONOWICZ i ROSS, 1994; REDONDO, 1995; GOLDSTEIN, A.P. i GLICK, B. 2001; HOLLIN, 2001):

Que es basin en la teoria i prctica cognitivoconductual, ja que clarament s el model que major eficcia
ha demostrat amb tot tipus de delinqents.
Que siguin programes estructurats, clars i directius.
Que sapliqui amb integritat tot el tractament, atenent la direcci, la supervisi i el suport de qui laplica.
Que siguin programes duna durada i duna intensitat adequades.
Que es dirigeixin com a prioritat a canviar estils daprenentatge i habilitats.
Que siguin polifactics: que incorporin diverses tcniques de tractament.
Que es prioritzi lentrenament dels agents dintervenci per garantir una alta qualitat tcnica de les
aplicacions.
Que savalun els efectes del tractament.

19


Programes basats en la gesti del risc: s de tcniques

Atenent la modificaci dels factors de risc dinmics que tenen a veure amb la prevenci de la reincidncia i
amb lentrenament en habilitats prosocials, ANDREWS i BONTA (2006) han identificat quatre grans grups de
factors de risc: les cognicions antisocials, les xarxes i vincles prodelictius, la histria personal de
comportament antisocial i els trets i factors de personalitat antisocial; aquests factors es poden abordar
amb lentrenament, des del model cognitivoconductual, en els segents grups dhabilitats (REDONDO, 2007)
a travs dels diferents programes (dintervenci individual o grupal) que se segueixen als centres
penitenciaris i que veurem tot seguit.

Models dintervenci
derivats de la psicologia

Lexperincia en lmbit penitenciari recull les principals aportacions

de la psicologia social, la psicologia de les organitzacions, la
psicologia clnica, la psicologia de la personalitat i la psicologia
diferencial.

Desenvolupament de noves habilitats

s necessari que els interns de les presons adquireixin hbits i aprenguin habilitats de comunicaci i relaci
que els permetin la possibilitat dintegrar-se en contextos adaptatius socialment i desenvolupar-se
personalment duna manera saludable i prosocial.

En aquest camp s on es va iniciar el disseny dels programes de tractament per a delinqents, ja que la
psicologia disposa duna llarga trajectria daplicaci de tcniques deficcia provada en ladquisici i
manteniment daquests hbits i competncies psicosocials.

En bona mesura derivades del condicionament operant, per afavorir el desenvolupament de nous
comportaments relacionals adaptatius, es destaquen les tcniques del reforament positiu i el modelat. El
reforament positiu t molt a veure amb la manipulaci del context i de les conseqncies o reforos de la
conducta. Els programes de classificaci interior de fases progressives van ser el mxim exponent daquest
model teric aplicat al sistema penitenciari; es basaven en els programes deconomia de fitxes i reportaven
els guanys, recompenses o beneficis penitenciaris (conseqncies o reforos) segons els assoliments
conductuals dels subjectes. Aix, les fases eren progressives quant a possibles guanys i quant a exigncies
per als subjectes. Posteriorment, la classificaci interior ha evolucionat cap a rees especfiques

20


dintervenci especialitzada, en qu el reforament positiu (guanys, recompenses o beneficis penitenciaris)

pot anar lligat a unes exigncies peculiars (de participaci en determinats programes de rehabilitaci) i a
lassoliment dobjectius teraputics.
Pel que fa a la tcnica del modelat, aquesta prov dels estudis pioners de MILLER i DOLLARD (1941) sobre el
procs dimitaci de conducta i pel desenvolupament de BANDURA i WALTERS (1963) de laprenentatge
observacional o vicari. La tcnica de modelat consisteix a fragmentar en petits passos una conducta social
complexa que volem que el subjecte aprengui, de manera que cada assoliment o pas que vagi aprenent de
manera successiva (aproximacions successives a la conducta desitjada final) es pugui reforar de manera
positiva. Aquest aprenentatge ser facilitat per la presncia de models adequats (un altre subjecte o el grup)
en els quals lintern pugui observar lexecuci de la conducta i aix imitar el comportament perseguit. En
aquest sentit s molt important que els programes de tractament incorporin en les seves sessions ls de
models i lassaig de conducta a travs de la prctica de jocs de rols (role- playings).

Quant a les aplicacions en la intervenci ambiental, el disseny dels centres penitenciaris les configura com a
sistemes daprenentatge de pautes de comportament social, ja que lefectivitat de la intervenci millora amb
lagrupament dels subjectes amb caracterstiques similars (per tipologia delictiva, per dificultats o problemes
que tenen en com, etc.), dins dunitats especfiques (classificaci interior), cosa que facilita la imitaci de
conductes socialment desitjables i laprenentatge vicari (aprenentatge per observaci de conseqncies
gratificants en els altres). Aquest sistema de classificaci permet alhora que en cada unitat o dependncia
es trobin interns de tots els nivells de conducta del sistema davaluaci i motivaci continuada (veg. pgina
47), de manera que a totes les unitats hi ha interns que sn models positius de conducta adaptada; aix
facilita lefecte de modelat, iguala el tracte dels professionals i evita ubicacions en unitats que en moments
anteriors podien haver suposat etiquetatges estigmatitzants.

Quant a les aplicacions en la intervenci grupal o individual, hi ha nombroses tcniques per reduir
conductes inapropiades. T una gran eficcia lextinci de conducta, a travs del maneig de contingncies:
consisteix a retirar les conseqncies positives que pugui tenir un intern per una conducta inapropiada, de
manera que la seva aparici suposi labsncia de recompensa (TOLMAN, 1951). Aix, per exemple, laparici
de conductes desadaptatives pot suposar restar punts en els nivells de valoraci del sistema davaluaci i
motivaci continuada, de manera que lintern perd la possibilitat daccedir a determinats guanys.

Tamb sn tcniques daplicaci individual el temps fora (donar de baixa un intern en una activitat per un
perode proporcional a la gravetat de la conducta inapropiada, o complir una sanci regimental dallament
de la resta dinterns, per exemple) i laprenentatge de comportaments alternatius a la conducta
problemtica, dels quals el subjecte pugui obtenir una gratificaci (per exemple, canalitzar lelevada
activaci fisiolgica en la prctica de lesport).

Com a tcniques per afavorir el manteniment de la conducta prosocial apresa, es fan servir els contractes
conductuals (compromisos dexigncia de conducta amb contingncies positives determinades), que prenen
forma en els programes individualitzats de tractament, en qu lintern acorda uns objectius de rehabilitaci
amb el professional referent, les exigncies conductuals per assolir-los i els reforos positius que pot
aconseguir amb el seu esfor i lassoliment dels objectius.

21


Un dels aspectes fonamentals que t a

veure amb lemissi de
comportaments dissocials s la
vessant dels pensaments o cognicions
que els sostenen, aix com un baix
nivell de capacitat de resoluci de
problemes interpersonals.

Desenvolupament del pensament prosocial

Un dels aspectes fonamentals que t a veure amb lemissi de comportaments dissocials s el vessant dels
pensaments o cognicions que els sostenen. Entre la poblaci penitenciria s freqent detectar un baix
nivell de capacitat de resoluci de problemes interpersonals, per la qual cosa una estratgia molt estesa ha
estat la resoluci cognitiva de problemes interpersonals, basada en la tcnica de resoluci de problemes de
DZURILLA I GOLDFRIED (1971). Es tracta daprendre a identificar i definir en termes operatius un problema,
reconixer els sentiments que genera al subjecte, diferenciar fets reals i opinions subjectives, recollir totes
les alternatives possibles de resoluci per prendre en consideraci les seves conseqncies probables i,
finalment, prendre una decisi i portar-la a la prctica.

Altres desenvolupaments tcnics en el marc cognitiu, que tamb shan aplicat en els programes de
tractament a presons, sn lentrenament en autoinstruccions de MEICHENBAUM (1977), la reestructuraci
cognitiva de BECK (BECK i FREEMAN, 1990), la terpia racional emotiva dELLIS (1981) o la reestructuraci
racional sistemtica de GOLDFRIED i GOLDFRIED (1987).

Els programes que sagrupen sota la denominaci de desenvolupament del pensament prosocial parteixen
del concepte que els trastorns del comportament sn conseqncia de certes dificultats en el processament
de la informaci, de manera que existeixen pensaments automtics (no controlats pel subjecte) que
constitueixen distorsions en la manera dinterpretar les situacions, i sen deriva una conducta inadequada.
Ensenyant tcniques dautoobservaci daquestes distorsions, per fer interpretacions ms racionals i
ajustades a la realitat, es pretn que lindividu spiga respondre de manera alternativa a la conducta
dissocial.

Tamb en el terreny cognitiu, per en el que podrem anomenar en un nivell finalista en el tractament,
trobem les tcniques destinades al desenvolupament moral, basades en la teoria del desenvolupament
moral de Piaget i els estudis de Kohlberg, que va diferenciar estadis de desenvolupament moral. Les
tcniques aqu emprades perseguirien afavorir el desenvolupament moral dels subjectes cap a estadis
superiors, on sassoleixin aspectes altruistes i emptics (PALMER, 2003).

La primera autntica sistematitzaci daquestes tcniques cognitives exposades en un programa dissenyat

per a delinqents fou al Canad, amb Ross i el seu equip de treball, que van revisar els programes de
tractament aplicats al seu entorn i van concloure que els ms efectius eren els que treballaven per modificar
els mecanismes de pensament dels delinqents (ROSS i FABIANO, 1985) i, conseqentment, van
desenvolupar un programa multifactic dabordatge cognitiu, que incorporava diferents tcniques cognitives
que havien demostrat que eren eficaces.

Aquest programa sha adaptat a molts pasos i sha aplicat de manera general. Ha estat un dels eixos de la
intervenci en les presons catalanes durant molts anys, amb resultats satisfactoris. Ms endavant sexposa
amb detall.

22

Regulaci emocional i control de lira
Com ja sha explicat, les emocions negatives, com lenuig o la ira, poden impulsar una conducta
encaminada a corregir aquesta situaci i alleujar la tensi, de vegades en forma de delicte. Als subjectes
amb aquestes dificultats els manquen habilitats de maneig de situacions conflictives, solen interpretar
hostilitat en els altres encara que no realment no hi hagi aquesta intenci i tendeixen a tenir explosions
demotivitat.

Les tcniques de regulaci emocional pretenen ajudar el subjecte a manejar millor les situacions
conflictives, de manera que prevalgui un autocontrol emocional i safavoreixin les possibilitats de resoldre el
conflicte de manera no agressiva. A partir del programa dinoculaci destrs de MEICHENBAUM (1984), que
consistia a ensenyar el subjecte a disminuir la seva activaci fisiolgica o ira, i canviar les interpretacions
negatives duna determinada situaci per daltres no distorsionades, van anar sorgint programes ms
multifactics, dirigits a problemes despecial manca de control emocional o mala regulaci de la ira.

Aix, sutilitzen els autoregistres per reconixer les situacions que poden generar conflicte i els estmuls que
poden precipitar lagressivitat i sentrena els subjectes en tcniques per al maneig de lansietat (relaxaci
muscular progressiva, innervaci vagal, tcniques de respiraci controlada) i per poder practicar una
dessensibilitzaci sistemtica (aprendre a respondre de manera controlada a estmuls inicialment
estressants) o un entrenament en afrontament, comunicaci i prctica en la vida diria (NOVACO, RAMM i
BLACK, 2001).

Prevenci de recaigudes: el model transteric dels estadis de canvi de Prochaska i

DiClemente
Aquest model dintervenci, inicialment dissenyat per PROCHASKA i DICLEMENTE (model trans-teric de les
etapes de canvi, 1992) per labordatge de les drogodependncies, sha generalitzat al tractament daltres
tipus de problemtiques, com s la conducta delictiva, de la tipologia que sigui.

Sestableixen quatre estadis en el procs cap al canvi de conducta: en lestadi de pre-contemplaci el

subjecte no vol canviar perqu no t conscincia del problema o el minimitza, i si fa lintent de canviar
noms s per alliberar-se de la pressi externa perqu canvi; en lestadi de contemplaci el subjecte
reconeix els danys que li causa el seu problema, per no fa cap actuaci per canviar; en lestadi de
preparaci del canvi lindividu fa algunes temptatives per canviar i sollicita ajuda externa, comena a fer
petits canvis; en lestadi dacci el subjecte inverteix esfor i temps en el canvi i assoleix resultats ja visibles;
i en lestadi de manteniment el problema apareix resolt, els canvis sn duradors i es requereix suport per
prevenir la recaiguda en el problema.

Aix, les tcniques dintervenci del terapeuta adequades per a labordatge daquest factor seran les que
estimulin el subjecte cap al canvi i li facilitin una transici gil entre els diferents estadis pels quals ha de
transcrrer: lescolta activa, lentrevista motivacional (a la qual dedicarem un apartat ms endavant),
lexpressi dempatia, laconsellament (counselling), lentrenament en resoluci de problemes i la prevenci
de recaigudes, entre daltres.

Amb aquest model de treball la recaiguda sempre s contemplada com a possible (PROCHASKA, J. O. i
PROCHASKA, J. M., 1993)., i si es produeix, sen destaquen els efectes positius: suposa una nova
oportunitat de canvi, que necessriament far laprenentatge ms slid, durador i amb menors possibilitats
de recaiguda futura. El cert s que la possibilitat de recaiguda sempre hi s, i cal intervenir per prevenir-la.

Traslladada al camp de la conducta delictiva (LAWS, 2001; MARLATT i GORDON, 1985), lestructura del
programa de prevenci de recaigudes s la segent: entrenament en detecci de situacions de risc de
recaiguda en el delicte, prevenci de decisions aparentment irrellevants (semblen inncues, per suposen
un risc imminent de recaiguda) i adopci de respostes denfrontament adaptatives.

23


Models dintervenci derivats

de leducaci social

En el context de les institucions de control social, leducaci social agrupa els mbits de leducaci dadults,
leducaci social especfica i lanimaci sociocultural, i fa referncia al suport particular que els subjectes
puguin requerir per superar la seva problemtica personal i per motivar i mantenir el seu esfor per integrar-
se en un grup i en la comunitat. La finalitat s, doncs, dotar de recursos culturals, personals i socialitzadors
les persones en situaci dempresonament per tal que aquestes sincorporin i circulin per les xarxes socials
normalitzades.

Leducaci social en lmbit penitenciari, dins els programes especfics, incidir en letiologia delictiva i les
dificultats associades. Per tant, lacci educativa se centrar en les conductes, actituds, capacitats,
potencialitats i interessos del interns per promoure el canvi del propi subjecte, de la seva relaci amb els
altres i de la seva relaci amb lentorn. Es treballar de manera transversal, ja que la darrera finalitat de la
instituci s la integraci, rehabilitaci i reinserci social dels interns.

El model deducaci social en lmbit penitenciari integra la vida quotidiana i la comunitria i es caracteritza
per ser:

Global i integral: el subjecte ha de reconixer quina s la seva posici davant la societat, quines sn les
exigncies que aquesta li planteja i quina s la seva disposici per treballar en ladquisici dels elements
culturals.

Promotor de canvis: cal oferir espais de reflexi sobre els models de vida i els hbits dels destinataris
per promoure canvis adaptatius i potenciar lautonomia de les persones.

Vessant individual: s una acci que t com a objectiu fomentar la interioritzaci de les eines
socioeducatives aportades per poder adquirir o consolidar els comportaments prosocials que facilitin les
relacions amb el context immediat i, en un futur, amb la societat.

Vessant comunitari: lacci socioeducativa pretn afavorir la convivncia i les relacions positives entre
les persones. Ha destimular la participaci activa mitjanant accions que vinculin els subjectes a les
xarxes socials: formals, no formals i informals.

Les accions socioeducatives que es deriven daquest model teric sestructuren i sorganitzen per convertir
lespai social del centre penitenciari en un espai participatiu i dinmic (comunitat educadora), amb lobjectiu
denriquir la vida dels seus integrants per mitj de laprenentatge i lintercanvi.

No obstant aix, el camp social no s un patrimoni exclusiu dels educadors socials, sin que involucra
diversos professionals que operen en diferents espais, amb diferents metodologies i realitzen activitats
diverses (monitors artstics i esportius, bibliotecaris, mediadors interculturals, etc.), malgrat que els
educadors socials siguin els professionals destacats dintre daquest mbit.

Les accions educatives han destar orientades a la consideraci positiva de les persones que involucren i al
respecte dels seus drets fonamentals, han de potenciar la seva autonomia i el seu desenvolupament

24


integral i han de fomentar la conscincia de comunitat. Quant a la especialitzaci, les actuacions no es

restringeixen a les situacions dinadaptaci social, sin que han datendre tamb el procs general de
socialitzaci.

El model de treball, en estar orientat per una pedagogia de la vida quotidiana, no restringeix les accions
educatives als espais educatius formals, sin que tamb considera com a espais dacci socioeducativa els
que tradicionalment no hi estan considerats, i procura incidir en el conjunt de convencions que regulen les
situacions socials.

Aix, la metodologia de lanimaci sociocultural permet una incidncia progressiva des dels nivells micro (els
grups dactivitat, el mdul i, duna manera diferent, la famlia) als nivells macro (el mateix centre penitenciari,
els actes de participaci intercentres...) i de la societat (el barri, la ciutat, la societat).

Aquesta metodologia compta disposa com a recursos dels grups, la xarxa i els espais:

Els grups tenen una importncia destacada en lacci educativa. La seva incidncia es pot concretar
tant per mitj dels grups formatius nucleats entorn dinteressos, necessitats o temes diversos (per
exemple, atenci a les toxicomanies, manualitats, tallers dexpressi artstica, tractament dels delictes
sexuals o violents...), com per mitj del grup base sociocultural.

En el cas del grups formatius, el procs educatiu pot tenir diversos graus de desenvolupament, des de
nivells estrictament grupals fins a nivells comunitaris. El grup base sociocultural est plantejat com un
instrument per impulsar accions educatives i est constitut per persones pertanyents a la comunitat i
per professionals que treballen en aquell mbit. El grup base sociocultural dna suport a les accions
educatives i amb la seva tasca ha de possibilitar que les accions educatives tinguin continutat i
estabilitat per aix configurar lespai social com un espai participatiu i dinamitzat (comunitat educadora).

Les xarxes com a recurs es configuren com a xarxes dintercanvi de coneixements: un teixit de recursos
materials i humans en el qual tant les persones com els grups es converteixen en agents educatius,
alhora sn en si mateixos recursos de la xarxa.

L'espai com a recurs, per mitj de la incidncia de lanimaci sociocultural, es va transformant de

lespontanetat i la informalitat cap a espais educatius dinmics orientats per objectius i finalitats
explcites i caracteritzats per la convivncia, l'obertura a tothom i la transversalitat.

Aix, lacci educativa es basa en la constituci de grups interculturals, els membres dels quals poden tenir
diversitat de punts de vista, creences, ideologies o perspectives en ra del seu origen, edat, sexe, estatus o
procedncia social. Aquests grups duen a terme activitats de carcter formatiu i dincidncia comunitria.
Totes dues estan interrelacionades a travs del que sanomena dinmica danada i tornada: lorientaci
comunitria comporta la necessitat que els grups es constitueixin en un esquema de formadors de
formadors que permeti amplificar els efectes de la acci socioeducativa i els situ en sintonia amb la filosofia
que orienta les xarxes dintercanvi de coneixements i de reciprocitat en el vincle educatiu.

25


Models dintervenci derivats

del treball social

La intervenci dels treballadors socials en lmbit penal sadrea a potenciar els factors protectors de la
qualitat de vida de la famlia o de lentorn relacional i a reduir els factors de risc que poden influir en la
reincidncia delictiva. Alhora, es pretn promoure i mantenir els vincles de lintern amb la societat, afavorir la
reinserci social i reduir limpacte resultant de lingrs a pres, tant per a lintern com per al seu entorn
relacional. El model dintervenci s el model de suport i de treball en la comunitat, amb una perspectiva de
treball global, prxima al subjecte per amb una visi de retorn a la comunitat, en coordinaci amb la xarxa
de recursos socials adreats als ciutadans.

El treballador social s el professional penitenciari que fa la seva feina conjugant la intervenci amb tres
eixos de treball: les actuacions sobre lintern, les actuacions sobre la famlia i lentorn relacional de lintern i
la coordinaci i relaci contnua amb la xarxa comunitria.

En lmbit de suport i intervenci socioeducativa a lusuari i el seu entorn social i familiar, els treballadors
socials utilitzen el diagnstic i pronstic social com a instrument davaluaci propi. En lanlisi de lentorn
social savaluen els factors ambientals i familiars de risc i de protecci, aix com les capacitats daquest
entorn pel que fa al suport emocional, la vinculaci a recursos, la situaci econmica, la contenci o
lestabliment de lmits a lintern i la detecci de problemes.

En lacostament a lexterior (en els permisos de sortida, en el pas al medi obert o en la llibertat condicional)
sextremen les necessitats de coordinaci amb els serveis socials datenci primria i amb la xarxa, amb una
presncia activa dels treballadors socials penitenciaris al territori, que coneixen els equipaments i serveis de
qu disposa el medi ms immediat de la persona i la seva famlia o entorn relacional. Davant lacostament al
medi obert de lintern, el treball social requereix una intervenci de major intensitat, ats que es tracta dun
moment decisiu en el procs de reinserci. Aquesta aproximaci de la persona al seu entorn s
responsabilitat de tots els professionals, per el treballador social vetllar ms especficament per la
contrastaci i lobtenci de les dades socials i de lentorn i actuar dacompanyament en el procs de
reinserci, tot implicant-hi la famlia i la resta de lentorn comunitari de lintern.

El treball social penitenciari ha de compaginar una visi integral o global dels drets i aspiracions socials i de
la realitat social del territori amb una acci especfica segons les competncies i el catleg de prestacions i
serveis que li corresponen. El model de gesti dels serveis socials pretn ser sostenible, flexible i adaptable
als canvis, i fa de lacci al territori un dels principals eixos dactuaci.

Amb aquest model de treball, es persegueixen bsicament les segents finalitats:

Enfortir laccs de la poblaci penitenciria als serveis socials.

Aconseguir una atenci social ms integral i integradora: fer de la transversalitat la base de lacci dels
serveis socials penitenciaris.
Analitzar i diagnosticar en coordinaci amb la xarxa de serveis socials i recursos externs.
Desenvolupar una acci coordinada i sinrgica del conjunt de loferta de serveis socials al territori:
desenvolupar el treball en xarxa amb la iniciativa social i privada.
Millorar la complementarietat i la qualitat del conjunt de loferta de serveis socials al territori.
Articular els sistemes dinvestigaci social, de millora tecnolgica, de formaci i de comunicaci en els
serveis socials penitenciaris.

El treball social en lmbit de lexecuci penal no es planteja com una intervenci finalista, sin com una
tasca encaminada a posar lindividu en situaci de poder utilitzar els recursos adreats a tots els ciutadans.

26


Models dintervenci derivats

de la pedagogia

El novembre de 2009 la Unitat de Planificaci Educativa de la Subdirecci General de Programes de

Rehabilitaci i Sanitat (SGPRS) va presentar el document Funcions dels pedagogs en els centres
penitenciaris de Catalunya, producte del treball i el consens en el collectiu de pedagogs dels centres
penitenciaris. En aquest document, a lhora de definir amb concreci les tasques daquests professionals, es
planteja el model de treball daquesta disciplina, aplicada a lmbit penitenciari.

Aquest model t com a eix la intervenci transversal, s a dir, la que est relacionada amb els diversos
mbits que incideixen en l'educaci global de l'intern. Ms que diferents models de treball, hi ha un model
que integra les diferents estratgies dintervenci que persegueixen un abordatge ampli de les necessitats o
dificultats de la persona.

Aix, el pedagog dun centre penitenciari incideix professionalment en mbits diversos: animaci
sociocultural, lleure, mn laboral, serveis socioeducatius, formaci de formadors, context ambiental,
intervenci especialitzada, mn editorial, recursos humans, etc.

Com a conseqncia daquesta diversitat de contextos, el pedagog s el professional que, inserit en un

equip interdisciplinari, coneix la realitat educativa, la planifica a partir de diagnstics acurats de necessitats i
proposa les opcions metodolgiques i les tcniques idnies per tal de possibilitar processos dautonomia i
de presa de decisions individuals i collectives.

Es tracta del professional de leducaci que detecta les necessitats educatives individuals i collectives;
planifica, assessora, gestiona i avalua les actuacions pedaggiques; afavoreix dinmiques de suport,
mediaci i transferncia educativa per tal destimular el desenvolupament integral de persones, grups i
comunitats; i promou lautonomia, integraci i participaci crtica, constructiva i transformadora en el mateix
marc sociocultural i en les organitzacions, tot desenvolupant les prpies potencialitats.

En el marc penitenciari el pedagog ha de ser el dinamitzador de la xarxa interprofessional i facilitar sinergies

entre tots els mbits de la intervenci. Ser coneixedor de la realitat de lintern mitjanant lentrevista
individualitzada i dissenyar conjuntament amb lequip multidisciplinari litinerari individual que lintern ha de
seguir atenent les seves necessitats, capacitats i oportunitats.

Podrem enumerar aix les funcions i mtodes dactuaci dels pedagogs als centres penitenciaris:

Funci danlisi: promoure i participar en processos dinvestigaci en lmbit penitenciari; exploraci i

diagnstic, en la identificaci i anlisi del grau i nivell de desenvolupament educatiu, formatiu i professional
de la poblaci interna; planificaci i programaci, entesa com el conjunt daccions estructurades en una
planificaci seqencial, sobre uns continguts especfics, per aconseguir uns objectius establerts; avaluaci,
que inclou la supervisi, el seguiment i la valoraci de la intervenci socioeducativa, de projectes, de
programes, despais, de recursos i de tcniques socioeducatives, tenint en compte determinats moments
(inicial, de procs i final).

Funci organitzativa: disseny organitzatiu, per tal de facilitar lexecuci i el desenvolupament dels diferents
projectes i programes; administraci i gesti de lacci educativa i formativa; innovaci, collaboraci i
assessorament en matria socioeducativa, coordinaci en mbits educatius formals i no formals i
participaci en les reunions dels rgans pertinents; i disseny organitzatiu de recursos humans i materials.

Funci de desenvolupament: orientaci als usuaris, ajudant-los de manera contnua i sistemtica en la

prevenci i el desenvolupament personal, social i del currculum i en la promoci i limpuls dels processos
de mediaci penal i mediaci penitenciria; assessorament socioeducatiu dels equips directius i els
professionals del centre penitenciari.

27


Dades de reincidncia a Catalunya a tenir en compte en el disseny de programes de

rehabilitaci
Pel que fa a les dades de reincidncia, relacionades amb la tipologia delictiva i el tractament penitenciari, de
lestudi ms recent de la poblaci interna de Catalunya, Taxa de reincidncia penitenciria 2008 (M. FERRER
i M. CAPDEVILA, 2009), sen desprenen algunes conclusions a tenir en compte a lhora de fer una adequada
gesti del risc avaluat i un tractament especialitzat des de cadascun dels mbits de treball o disciplines dels
professionals que hi intervenen. Aix:

Ha augmentat el percentatge de delictes contra la propietat, variable molt associada als delinqents
reincidents.

Ha disminut ledat dels delinqents, tant en el primer ingrs a pres, com en el moment de cometre el
delicte, i la joventut va associada a un major risc de reincidncia.

Segueix disminuint, any rere any, laplicaci dels beneficis de la llibertat condicional, quan aquest s un
indicador de protecci contra la reincidncia (els alliberats condicionals tardaran ms del doble a
reincidir i ho faran menys cops que els que surten en llibertat definitiva). En canvi, res apunta que els
perfils delictius siguin ms difcils que en estudis anteriors.

Ha augmentat el nombre destrangers, variable que implica laugment dun collectiu amb unes especials
condicions socials de risc dexclusi i unes determinades necessitats datenci i rehabilitaci.

El primer any desprs de la sortida de pres s el perode ms crtic quant a possibilitats de

reincidncia delictiva. Aquest perode de latncia fins la primera reincidncia sha redut
significativament.

El collectiu de multireincidents suposa noms el 18,4% de la mostra i s el responsable del 81,1% de

les reincidncies recollides.

Els programes de rehabilitaci tenen eficcia en la reducci de la reincidncia si satenen al disseny de

litinerari dactivitats individualitzat i temporalitzat per a cada intern (el Programa individualitzat de
tractament), de manera que sabordin els factors etiolgics dels delictes.

La poltica penitenciria ha denfocar-se a lefectivitat en la reinserci i levitaci de la reincidncia. Per aix

aquesta investigaci fa uns suggeriments de millora:

1. Shan de recollir de manera sistemtica les variables dinmiques del risc de reincidncia dels interns
sobre les quals la instituci penitenciria t possibilitats dincidir (aix s el que persegueix la recent
implantaci de linstrument RisCanvi).

2. Cal gestionar adequadament aquest risc: cal vincular les intervencions per a cada intern al risc valorat i
a les variables dinmiques que permetin reduir-lo. Per aix, cal prioritzar la gesti del risc (intervenci
intensiva) dels interns ms reincidents i reincidents en delictes violents.

3. s necessari fer servir tamb la valoraci estructurada del risc (RisCanvi) per (en els casos pertinents)
augmentar la proporci de llibertats condicionals.

4. De la mateixa manera, shan de potenciar les classificacions en tercer grau de tractament, especialment
en el collectiu dinterns primaris.

5. Shan habilitar mecanismes i propostes per minimitzar limpacte de la sortida en llibertat, tenint en
compte els recursos de la xarxa social externa.

6. Sha de potenciar la intervenci sobre les variables de desarrelament social associades a lestrangeria
donant suport a la xarxa social corresponent, potenciant el coneixement del nostre idioma i regularitzant
la documentaci en tots els casos que sigui possible legalment.

28


legal
Regulaci

mbit internacional
Les principals regles, protocols, pactes, convenis i declaracions que concerneixen lmbit dexecuci penal
sn:

Declaraci universal dels drets humans (1948)

Regles mnimes per al tractament dinterns, adoptades pel Primer Congrs de les Nacions Unides sobre
Prevenci del Delicte i Tractament del Delinqent (Ginebra, 1995), aprovat pel Consell Econmic i
Social en les resolucions 663C (XXIV), de 31/7/1957, i 2076 (LXII), de 13/5/1977
Normes penitenciries europees: Recomanaci REC (1987) 3, adoptada pel Comit de Ministres del
Consell d'Europa el 12/2/1987, arran de la reuni dels delegats dels ministres nm. 404
Recomanaci REC (2006) 2 del Comit de Ministres del Consell dEuropa sobre les regles
penitenciries europees (Comit de Ministres, 11/1/2006, en la seva 952a reuni de delegats de
ministres)
Convenci contra la tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumanes o degradants de les Nacions
Unides, Resoluci 39/46 en vigor des del 26/6/1987. El protocol facultatiu a la Convenci, de
18/12/2002, va ser signat per Espanya el 13/4/2005
Convenci sobre leliminaci de totes les formes de discriminaci contra la dona, de les Nacions Unides,
adoptat per lAssemblea General en la seva Resoluci 34/180, de 18/12/1979, en vigor des del 3/9/1981
Pacte internacional de drets civils i poltics de les Nacions Unides, adoptat per lAssemblea General en
la seva Resoluci 2200a (XXI), de 16/12/1966, en vigor des del 23/4/1976

mbit estatal
Les normes dmbit estatal que regulen lexecuci de penes privatives de llibertat sn les segents, de les
quals es detallen els principals articles que hi fan referncia:

Constituci espanyola, articles 9, 10 a 29, 117 a 127 i 149

Llei orgnica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciria
Reial decret 3482/1983, de 28 de desembre, sobre trasps de serveis de l'Estat a la Generalitat en
matria d'administraci penitenciria
Reial decret 1201/1981, de 8 de maig, pel qual saprova el Reglament penitenciari: articles 108, 110,
111, primer pargraf de larticle 124, 277 a 293, 296 a 324, 328 a 332 i 334 a 343
Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal
Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament penitenciari
Reial Decret 840/2011, de 17 de juny, pel qual sestableixen les circumstncies dexecuci de les penes
de rteball en benefici de la comunitat i de localitzaci permanent en centre penitenciari, de determinades
mesures de seguretat, aix com de la suspensi de lexecuci de les penes privatives de llibertat i
substituci de penes

29


mbit autonmic
La Generalitat de Catalunya va assumir el repte de la gesti de lactivitat penitenciria a Catalunya
mitjanant la Llei orgnica 4/79, de 18 de desembre, de lEstatut dAutonomia de Catalunya, i va assumir les
competncies assenyalades per larticle 79 de la Llei orgnica general penitenciria, en tenir transferits els
mitjans i els serveis penitenciaris pel Reial decret 3482/83, de 28 de desembre, des de l1 de gener de 1984.

Des de llavors shan produt nombrosos canvis en lordenament jurdic, en les institucions administratives i
en la societat. El Parlament de Catalunya, amb la seva capacitat legislativa i normativa de desenvolupament
de lleis estatals, ha impulsat les segents normes legals que sn base de lmbit penitenciari o hi incideixen:

Llei 5/1989, de 12 de maig, de creaci del Centre d'Iniciatives per a la Reinserci

Estatut d'autonomia de 2006, article 168
Decret 329/2006, de 5 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organitzaci i funcionament dels
serveis d'execuci penal a Catalunya
Llei 23/2009, del 23 de desembre, del Centre dIniciatives per a la Reinserci que modifica la Llei
5/1989, del 12 de maig, de creaci del Centre dIniciatives per a la Reinserci

mbit intern
La Direcci General de Serveis Penitenciaris, a travs del mxim responsable jerrquic o del director
general, dicta les ordres, circulars i instruccions internes necessries, de compliment obligatori, per
organitzar i disciplinar lactivitat i el funcionament intern dels equipaments de la seva competncia.

Circular 1/1999 sobre el sistema davaluaci i motivaci continuada

Circular 1/2001 de gesti del voluntariat als centres penitenciaris de Catalunya
Circular 2/2001 de determinaci de lrgan competent per aprovar laplicaci del rgim de vida previst a
larticle 10 de la LOGP als interns amb causes preventives
Circular 5/2001 per la qual saprova el Programa marc dintervenci a les unitats i departaments de
rgim tancat dels centres penitenciaris de Catalunya
Instrucci 1/2004 sobre la regulaci de la gesti dajudes econmiques a interns i famlies
Circular 3/2004 reguladora dels procediments dactuaci davant situacions dagressivitat sobtada dels
pacients ingressats a les unitats de psiquiatria
Instrucci 1/2005 de regulaci del dret de rebre atenci religiosa en el medi penitenciari
Instrucci 2/2005 sobre la utilitzaci del personal dels centres penitenciaris de documentaci protegida
pel deure de reserva
Instrucci 3/2005 sobre els criteris que shan de seguir per a lelaboraci de la normativa interna dels
departaments especials
Instrucci 4/2005 relativa a determinades condicions per laccs a permisos de sortida i a sortides
programades dinterns en rgim ordinari
Instrucci 5/2005 sobre linternament en un centre de deshabituaci de drogodependncies dacord amb
larticle 182 del Reglament penitenciari
Circular 1/2005 reguladora de laplicaci de larticle 100.2 del Reglament penitenciari
Circular 2/2005 reguladora de laplicaci de larticle 117 del Reglament penitenciari
Ordre 4/1998 sobre laplicaci de larticle 86.4 del Reglament penitenciari i regulaci 2/2005 sobre els
nous criteris daplicaci de larticle 86.4
Instrucci 3/2006 relativa a la gesti dels tallers artstics als centres penitenciaris
Instrucci 1/2007 sobre el procediment davaluaci continuada dels interns que depenen de les unitats
de rgim obert
Instrucci 1/2010 relativa a laplicaci del Programa marc dintervenci en violncia de gnere
Document de bases per a lelaboraci dun codi tic dels professionals de lexecuci penal a Catalunya
Circular 1/2011 sobre estrangeria als centres penitenciaris de Catalunya

La normativa legal ds ms habitual es troba disponible a

http://www.gencat.cat/justicia/legislacio_p, o a travs de la intranet a
http://justicia.intranet/documentacio/legislacio/nsectorial/index.html

30


Eixos bsics del model de

rehabilitaci #

La Direcci General de Serveis Penitenciaris (DGSP), per delegaci del Departament de Justcia, i al seu
torn per delegaci del Govern de la Generalitat, s lencarregada de definir lorientaci de lexecuci penal a
Catalunya i dimplantar les propostes, plans i programes per aplicar-la.

Aix, la DGSP t una funci executora per mandat judicial, i una funci rehabilitadora per mandat
constitucional: laplicaci i el foment dels processos de rehabilitaci mitjanant mesures que afavoreixin la
inserci social i laboral dels interns dels centres penitenciaris.

La rehabilitaci i reinserci integrals del subjecte sn lobjectiu general de la funci penitenciria, la qual el
persegueix per mitj de les actuacions coordinades i multidisciplinries dels professionals de lmbit del
tractament penitenciari.

El Reglament d'organitzaci i funcionament dels serveis d'execuci penal a Catalunya, en el seu ttol II De la
intervenci penitenciria i dels centres penitenciaris, article 2, defineix els Principis programtics de la
intervenci penitenciria en els estaments penitenciaris:

1. Desenvolupar sistemes davaluaci i motivaci de les persones internes.

2. Dissenyar un sistema datenci individualitzada, amb especial atenci als procediments dingrs a un
centre penitenciari, als programes especfics per a interns amb diagnstic de discapacitat psquica i als
programes de prevenci de sucidis.

3. Executar programes dintervenci amb la poblaci interna que promoguin els valors de la convivncia,
leducaci per a la pau i la riquesa de la diversitat.

4. Desenvolupar programes que fomentin ls de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci,

programes de difusi cultural i mediaci intercultural i programes deducaci esportiva.

5. Establir i aplicar un model com de separaci interior que faciliti tant lexecuci de programes
especialitzats com ladaptaci conductual dels linterns.

6. Fomentar la collaboraci i participaci de les entitats pbliques i privades.

31


Per a la consecuci dels principis programtics relatius a la funci rehabilitadora, la Subdirecci General de
Programes de Rehabilitaci i Sanitat estableix els eixos bsics de la intervenci:

1. La intervenci penitenciria de rehabilitaci t com a objectiu bsic la prevenci en la realitzaci de

nous delictes i, per tant, la protecci de les vctimes i la societat, mitjanant la intervenci amb les
persones infractores.
2. La intervenci anir adreada a motivar els interns cap al canvi: la motivaci no depn nicament de
lindividu, sin que es pot i es deu potenciar mitjanant sistemes i mtodes impulsats per lorganitzaci i
els professionals.
3. La conducta dels interns est tamb determinada pels factors ambientals que lenvolten. Per tant, els
professionals penitenciaris han dutilitzar aquests factors per estimular canvis en la conducta i les
actituds dels interns (fomentar la participaci i la responsabilitat, millorar el clima social, promoure
elements de prevenci, etc.).
4. La tasca de rehabilitaci es fonamenta en el treball en equip multidisciplinari, el qual implica la
participaci de professionals de tots els mbits que intervenen en un centre penitenciari (tractament,
educaci social, vigilncia, sanitat, formaci, laboral, etc.).
5. La finalitat de la reinserci social implica la coresponsabilitat comunitria i el comproms de tots els
agents socials.
6. El tractament penitenciari sha de basar en la individualitzaci i en la participaci del mateix intern.
7. Lactivitat grupal s una eina educativa fonamental en la tasca de rehabilitaci: els professionals de
rehabilitaci han dutilitzar la intervenci grupal com un mtode de treball bsic i inherent a les seves
funcions.
8. Els programes dintervenci sn eines facilitadores de canvi, i aquest s el seu objectiu bsic, modificar
conductes, cognicions, emocions, actituds, etc., per reduir el risc de reincidncia delictiva.
9. La intervenci sha dajustar a les necessitats avaluades i als aspectes que cal modificar o millorar, per
tamb a les potencialitats detectades en els interns. Aix, sha de treballar per potenciar aquests factors
de protecci.
10. La intervenci ha de ser la mnimament necessria per canviar els principals factors crimingens. Per
aix, sha dajustar i dirigir a les necessitats i mancances avaluades i al nivell de risc de comissi de
nous delictes detectat; cal evitar la sobreexposici al tractament.
11. En el marc de lavaluaci i la gesti del risc en la poblaci penitenciria, la presa de decisions passa per
lavaluaci de les necessitats i potencialitats dels interns en diferents escenaris de risc, i tamb per
lavaluaci continuada dels canvis que shan produt en els principals factors de risc delictius desprs de
la intervenci duta a terme.
12. En la tasca de rehabilitaci ha de prevaldre la transparncia informativa, el rigor i la professionalitat en
les actuacions. Compartir la informaci entre els diferents professionals ajuda a una presa de decisions
ms objectiva i justa. Si b la confidencialitat de la informaci de qu es disposi ha dassegurar el
compliment de la Llei de protecci de dades, la confidencialitat professional de la informaci t el lmit
de la responsabilitat legal que implica el coneixement de factors que poden implicar la realitzaci o la
prevenci de delictes.

32


Lnies arquitectniques i
rehabilitaci
La instituci penitenciria s un setting o ambient on reclusos i funcionaris interactuen i sinflueixen
mtuament de forma contnua. Lestructura fsica de la pres modula aquesta relaci, perqu les estructures
arquitectniques poden influir i canviar els comportaments dels subjectes.

Actualment, la demanda en larquitectura penitenciria s el disseny destructures ms normalitzades, amb

espais oberts en combinaci amb espais dintimitat, que garanteixin la seguretat i laccs als serveis comuns
de la poblaci penitenciria. Aquestes estructures tenen les caracterstiques segents:

Faciliten la proximitat dels professionals amb els interns per tal de potenciar-ne el mutu coneixement.
Sn permeables a lexterior i cerquen lapropament a la comunitat i a lentorn.
La seguretat s bsicament activa o preventiva, encaminada a detectar possibles situacions
problemtiques abans no es produeixin.
La seguretat passiva o reactiva est determinada pels elements fsics i tecnolgics, que disminueixen la
possibilitat dxit de qualsevol incident individual o collectiu. De totes maneres, per, els nivells de
seguretat passiva sadapten al perfil concret de la poblaci ingressada en un centre determinat
(diferents nivells de seguretat).
Les noves tecnologies estan presents per facilitar la seguretat, el control, el rigor documental i la gesti
administrativa i la comunicaci de la informaci.
Les noves tecnologies estan tamb presents com a eina dintervenci educativa amb els interns.
Tenen un disseny dels espais que permet ajudar a prevenir limpacte institucional negatiu sobre les
persones.
Larquitectura es basa en conceptes de funcionalitat que doten els centres despais adequats per a la
posada en acci dels diferents processos de rehabilitaci: comunicaci i informaci a la poblaci interna,
atenci individualitzada, intervenci grupal, etc.
La planificaci dels espais t en compte els usos especialitzats que shi desenvoluparan amb les
diverses accions de rehabilitaci: educatives, formatives, laborals, teraputiques, culturals o doci.
Tenen com a finalitat la normalitzaci i per aix fan un tractament diferenciat dels espais: de
convivncia, residencials, destinats al treball o a lestudi, destinats a activitats ldiques o de lleure, etc.
El disseny dels espais destinats a la comunicaci amb la famlia i a latenci als fills dels interns t un
tractament sensible.
Larquitectura considera la promoci de la salut i lautocura com un punt clau.

No obstant aix, fins a arribar als equipaments ms moderns i de construcci recent, que tenen com a
paradigma de disseny totes les variables esmentades, larquitectura penitenciria ha fet un recorregut i un
desenvolupament lligat als diferents moments histrics i als diferents principis i models dintervenci
penitenciria. Tot seguit, exposarem breument la trajectria del disseny i la construcci, aix com la filosofia
subjacent, de les diferents presons catalanes.

La dignificaci dels espais dignifica la funci professional i les persones

que hi habiten, doncs el disseny fsic condiciona la convivncia

33


Les presons model

El 1787 el jurista i filsof utilitarista angls Jeremy Bentham va publicar El panptic, en qu introdua el
terme i la proposta dun especial disseny arquitectnic de les presons. La idea era la duna pres circular, on
en cada nivell del permetre perifric hi ha les celles individuals, totalment allades, en les quals cap pres
pot sentir-ne ni veuren cap altre. Totes les celles i espais sn, per, visibles per al vigilant, que es troba
situat en un espai central des don pot observar tots els interns, dun cop dull, sense ser vist ell. Introdueix el
concepte de la dictadura de la mirada, que controla tot espai pblic i privat. Es persegueix que els interns
se sentin permanentment sota vigilncia, encara que realment no ho estiguin, per fomentar el control i la
disciplina. El panptic ideava la pres model com un instrument de control social basat en la vigilncia i,
sobretot en la incertesa daquesta vigilncia, per la seva capacitat de subordinaci.

La construcci de presons seguint aquest model no va prosperar, llavors, ni a Frana, ni a Anglaterra, que
sn els indrets on Bentham les promulgava i proposava. Cap a 1970 Michel Foucault va reprendre el
concepte duna manera ms moderada, reformulant la hiptesi de Bentham: si sindueix el subjecte a tenir
conscincia de visibilitat permanent, sassegura el funcionament automtic del poder (no en cal lexercici
real), que guanya en eficcia i en capacitat de control en el comportament dels homes.

Aix, Foucault propugna que laparell arquitectnic sigui una mquina per crear i mantenir una relaci de
poder independent de la persona que lexerceix, [...] que els presos quedin atrapats en una situaci de
poder de la qual ells mateixos en siguin portadors. Lavantatge essencial daquest model s que permetia
reduir el nombre dels que exerceixen el poder i multiplicar el nombre daquells sobre els quals sexerceix, i
tamb es creia que lestat psicolgic que genera en els interns actua com un factor preventiu dels conflictes.

A Espanya, per, el model de Bentham va instaurar-se entre finals de segle XIX i principis del segle XX,
sota el terme presons model. La Model, degana de les presons catalanes des que es va inaugurar el 1904
(actualment Centre Penitenciari dHomes de Barcelona), sha convertit en smbol i testimoni de la histria
del pas. El lema de la seva Junta Constructora In severitas humanitas posava de manifest una nova
concepci penitenciria que san consolidant entre la societat burgesa de lpoca. Dacord amb aquesta
concepci, el cstig deixava de concebres com a venjana o intimidaci i passava a ser, cada vegada ms,
un mecanisme de reinserci social.

Contemporanis de la Model trobem altres centres del territori que en la seva construcci no van seguir el
model panptic ni altres qestions relatives a la rehabilitaci dels interns, ms enll de factors funcionals i
de contenci. Lany 1911 es va inaugurar el CP de Figueres, lany 1953 el CP de Tarragona i lany 1967 el
CP Girona. La majoria daquests centres van complir funcions de prisin provincial de la dictadura
franquista, i shi donava una gran diversitat de situacions penitenciries, segons les necessitats de la
poblaci i segons el moment histric de referncia.

34


Primers canvis en la concepci de ls dels espais

El Centre Penitenciari Ponent, ubicat a Lleida, es va inaugurar tamb els anys 40 com a prisin provincial
del perode franquista. A causa de laugment de la poblaci, ms que no pas de qestions que tinguessin a
veure amb la rehabilitaci dels interns, va haver-se dampliar, primer lany 1964 i desprs lany 1984, amb
noves installacions que van rebre el noms de Lleida 1 i 2. La seva situaci s ptima: ben comunicat, per
no en ple casc urb, tot i que lextensi de les zones residencials ha acabat arribant al mateix centre
penitenciari.

Malgrat ser un centre amb recorregut histric, t una innovadora estructura descentralitzada, que trencava
amb el model radial emprat fins llavors. A ms, va suposar en aquell moment un gran aven en matria de
vigilncia, amb cmeres de circut tancat i altres sistemes de control. Amb el nom actual de Ponent (lantiga
prisin provincial es mant com a Centre Obert Lleida) ha pogut adaptar les seves dependncies a les
necessitats emergents de la poblaci interna i ha organitzat lespai en rees especialitzades dintervenci,
de manera que disposa, per exemple, dun Departament dAtenci Especialitzada en Drogodependncies i
un Departament Especial de Rgim Tancat (DERT).

Menci especial requereix el DERT de Ponent, ja que quan es va inaugurar va suposar el departament per a
interns classificats en primer grau de tractament mes ben dotat de Catalunya. Els DERT dels centres, fins
llavors, estaven concebuts com a unitats dalta seguretat de linterior del centre, destinades a la ubicaci
dinterns en compliment de sanci dallament o per a primers graus de manera provisional. Aix, eren unitats
descassa capacitat de places i de fcil trasllat dinterns entre la resta de mduls o unitats residencials, en
moments en qu es requerissin mesures de contenci. El de Ponent va ser el primer departament
daquestes caracterstiques que es va concebre com una unitat residencial independent i diferenciada de la
resta del centre, amb tot lequipament i dotaci de personal necessaris per fer possible una organitzaci i un
funcionament com a unitat de vida autnoma i amb espais de vida en com, gimns, tallers productius,
menjador com, dependncies per a la intervenci, etc.

Adaptacions als centres destinats a collectius despecial atenci: dones i joves

Contemporani de la Model, existeix ledifici del carrer Doctor Trueta (abans Wad Ras), amb diferents usos al
llarg de la histria, ja que lAjuntament de Barcelona va cedir el solar lany 1912 per construir-hi una escola
reformatori. Lobra, projectada per larquitecte Enric Sagnier, fou construda lany 1915 i guardonada amb el
premi anual al millor edifici urb que atorgava el mateix Ajuntament de Barcelona. Quan a la dcada dels
setanta es desocup shavia construt un nou reformatori fora de la ciutat, part de ledifici senderroc per
aixecar-hi un institut. La resta va ser transformada en un centre penitenciari de menors fins a lany 1983, i
de dones daleshores en.

Lestructura arquitectnica de lactual Centre Penitenciari de Dones inicialment no era ladequada per al
compliment de pres, ja que ledifici estava concebut per a altres finalitats que les penitenciries. Aix doncs,
el centre ha hagut danar adaptant al llarg dels anys les seves dependncies a les necessitats de la poblaci
interna femenina i sha dotat dun departament de mares i duna guarderia per als fills menors de 3 anys de
les internes, entre daltres equipaments.

Pel que fa a la poblaci interna jove, la creaci dun centre penitenciari dedicat exclusivament al tractament
penal dels joves no era noms una reivindicaci histrica del mn penitenciari catal, sin que, a ms,

35

shavia de dur a terme per mandat de la Llei orgnica general penitenciria (article 9.2), aprovada lany
1979.

Davant el tancament per als joves del centre situat a laleshores anomenat carrer Wad Ras, lAdministraci
de lEstat va assumir la construcci del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona, que va situar en un
barri de lextraradi barcelon (la Trinitat). En un principi va acollir els interns del centre de Wad Ras, quan es
va reconvertir en el centre per a dones. Aix, doncs, la seva fundaci es remunta al final de 1983.

Arquitectnicament ben aviat va resultar un edifici obsolet, i les aspiracions inicials no van quedar satisfetes:
del recinte previst als afores de la ciutat, amb un gran nombre dinstallacions i mesures teraputiques per al
tractament de les drogodependncies que van experimentar la seva eclosi durant aquells anys, es
pass a ledifici actual, que abans de fer lany, ja va superar la seva capacitat ptima. Tot i que el seu
trasllat formava part del pla director 1997-2001, no va ser possible fins a la inauguraci, lany 2008, del nou
Centre Penitenciari de Joves, a la Roca del Valls. De totes maneres, en part de les seves installacions,
ara reformades, shi ha ubicat el Centre Obert 2 de Barcelona.

El disseny adaptat a les necessitats de la rehabilitaci

Lany 1989 sinaugura el primer centre penitenciari construt des del
trasps de competncies en matria dexecuci penal a la Generalitat
(cinc anys abans), el Centre Penitenciari Quatre Camins. Situat al
terme municipal de la Roca del Valls, fou lltim que lEstat constru i
finan a Catalunya.

Amb aquest centre, lAdministraci central pretenia saldar el dficit

histric en matria destabliments penitenciaris que patia la comunitat
autnoma. A partir daleshores, la creaci de nous centres quedaria
totalment en mans del Govern de la Generalitat.

La filosofia amb qu es va dissenyar Quatre Camins, un complex de

1.300 places amb organitzaci modular com a via per evitar la limitaci
a 350 interns per centre (article 12.2 de la LOGP), va instaurar-se en el
mapa penitenciari catal. Les necessitats de rehabilitaci motiven que
per primera vegada es dissenyin unitats especialitzades de tractament
en rees arquitectniques diferenciades.

Daquesta manera, es construeix un Departament dAtenci

Especialitzada (DAE) per a les drogodependncies capa de funcionar
com un departament autnom del centre, tot i que hi est inserit (els
interns no feien, ni fan, cap activitat al centre ordinari). El DAE t un
disseny que vol acostar la convivncia dels interns a la que hi ha en
una comunitat teraputica no penitenciria (les celles tenen major
capacitat, amb possibilitat dubicar-hi fins a 3 interns si les necessitats
del seu tractament ho requereixen), fomenta els espais comuns,
latenuaci de les mesures de seguretat interna (no es tanquen amb
clau, durant el dia, els diferents espais) i ls despais per a finalitats de
rehabilitaci en el sentit ampli (espais dintervenci grupal, jard i hort
autogestionats pels interns, etc.).

A Quatre Camins tamb es construeix la zona dactivitats dintervenci

grupal i la zona on subica lescola dadults; la Unitat dInfermeria, amb
una concepci per primera vegada residencial i amb capacitat de gesti
i organitzaci diferenciades; la zona destinada als Tallers Productius i
Artstics, amb gran capacitat de producci; la zona del teatre i espais
per a lexpressi artstica escnica (msica, teatre i dansa); lrea
esportiva equipada de poliesportiu, pistes esportives i camp de futbol,
de manera que la prctica esportiva prenia un paper prioritari en el
concepte de la rehabilitaci basada en un estil de vida saludable; i la
zona de comunicacions, especialment dotada per afavorir el
manteniment dels vincles familiars dels interns: a les habitacions de
vis-a-vis i els locutoris de comunicaci a travs de vidres de seguretat,
shi afegeixen les mplies sales de visita familiar en grup.

36

Amb motiu de la celebraci dels Jocs Olmpics lany 1992, hi havia la previsi dun gran increment en les
detencions policials, instrucci de judicis i penes conseqents. Les necessitats del moment acceleren la
construcci duns mduls prefabricats amb condicionants en qestions relatives a seguretat que van
ocasionar que es destinessin a interns en rgim obert. En acabar amb la seva vida til, van ser tancats lany
2001, i el nou Mdul Semiobert, construt lany 2003, va suplir aquesta funci.

El Mdul Semiobert subica fora del permetre de seguretat del centre ordinari. Com que est destinat a
interns classificats en tercer grau de tractament penitenciari, es tracta duna unitat amb menys necessitats
de seguretat i contenci i que facilita tots els aspectes de sortida i reingrs al centre, ja que els interns que
hi viuen surten a treballar a lexterior diriament. Per aquest mateix motiu, hi ha pocs espais de vida en
com i dactivitats grupals.

Ms tard, lany 2006, el persistent augment de la poblaci interna va motivar lobertura a Quatre Camins de
3 nous mduls, all on inicialment hi havia espai de pistes esportives i camp de futbol, destinats a latenci
especialitzada (delictes violents, delictes sexuals, delictes de violncia domstica i intervenci en
drogodependncies).

Seguint la referncia del DERT de Ponent, en aquest perode lnic equipament construt a Quatre Camins
amb previsi de perdurar i de donar compliment adequat a les necessitats de rehabilitaci duna part de la
poblaci interna s el Departament Especial de Rgim Tancat, inaugurat lany 2004, amb una estructura
arquitectnica dotada despecials condicions dalta seguretat, per al compliment de les penes en aplicaci
del rgim tancat. Disposa dun equip multidisciplinari especialitzat que ofereix atenci individual, intervenci
grupal i formaci escolar en sales dotades adequadament.

Lany 1991 sinaugura Brians 1, el primer centre de grans dimensions construt per la Generalitat. Emplaat
a Sant Esteve Ses Rovires, prop de Martorell i a uns 20 kilmetres de Barcelona, conjuga aspectes
dobservaci permanent amb un disseny arquitectnic modern i altament esttic, que va fer el projecte
arquitectnic finalista als premis FAD lany 91 i finalista al premi Mies Van der Rohe lany 92. A partir
daquest moment, sense renunciar als aspectes esttics i funcionals, comena a imposar-se la concepci
dun model arquitectnic on prevalguin qestions de caire rehabilitador.

De la mateixa manera que el CP de Quatre Camins, el de Brians 1 es cre sortejant la disposici legal sobre
la capacitat mxima dels recintes penitenciaris, o b la va evitar, mitjanant laplicaci del criteri modular. De
fet, t una estructura molt similar a la de Quatre Camins, amb les novetats de tenir unitats diferenciades
destinades a dones i la creaci dun mdul psiquitric hospitalari.

El centre, per, canvia lestructura radial per la lineal, en atenci a les innovacions en mesures de seguretat:
es dissenya circuit exclusiu per al personal de vigilncia, dotat de visi cap a les celles amb un mxim
angle, alhora que des daquestes resulta imperceptible lacte dobservaci. Brians 1 suposa dalguna
manera certa contradicci entre latenci a la comoditat i a lesttica i un disseny que potencia els sistemes
dobservaci sense ser vist.

Aix, els mduls residencials i els edificis complementaris sestructuren a partir dun eix de ms de 500
metres, conformat per un carrer que posa a una banda els edificis dingressos i de serveis i a laltra banda
els edificis residencials. Ms tard, laugment de la poblaci interna va ocasionar la construcci dun mdul
destinat a interns en rgim semiobert, la Unitat de Medi Semiobert, destinada a interns en tercer grau de
tractament penitenciari, amb condicions i ubicaci molt similars al Mdul Semiobert de Quatre Camins.

37


Els centres com a mitj de socialitzaci

En la previsi de la construcci de nous centres penitenciaris comena a imposar-se la necessitat de
dissenyar arquitectnicament les presons sota un model diferent i la necessitat dutilitzar les innovacions de
les tecnologies de la informaci per mecanitzar i estandarditzar bona part de les tasques de vigilncia i aix
afavorir que el personal de vigilncia es pugui ocupar de funcions amb un valor afegit.

Aix doncs, concebent larquitectura com a eix de vigilncia i de gesti, per tamb de socialitzaci dels
interns i del personal que hi treballa, el Consell de Ministres del 21 de febrer de 1992 va acordar la creaci
de la Sociedad Estatal de Infraestructuras y Equipamientos Penitenciarios i, responent a la necessitat
dimplantar un disseny nou de pres, crea els criteris arquitectnics del nou model de centre penitenciari,
que anomena Centro-Tipo. El primer que es construeix sota aquesta nova concepci s el centre
penitenciari de Madrid V, lany 1995.

Brians 2 es dissenya amb aquesta filosofia i lany 2007 sinaugura un centre on es pretn assegurar als
interns un espai propi i personal, preservar un mnim dintimitat i disposar de dependncies i mitjans
suficients per complir els fins de lexecuci de la pena privativa de llibertat.

Aquesta concepci passa per un disseny arquitectnic de nombroses unitats residencials (en sn 14, ms
un Departament dAtenci Especialitzada en drogodependncies, un Departament Especial de Rgim
Tancat i una Infermeria), per de dimensions relativament redudes, que afavoreixin una convivncia
prxima i normalitzada.

Leix central t una plaa dingrs al centre, envoltada pels edificis dingressos, prefectura de serveis i
comunicacions, tots ells en contacte directe amb lexterior per laccs de funcionaris o visites externes
(professionals i famlies). Al centre, un carrer porta a les rees de rehabilitaci comunes a totes les unitats
residencials de rgim ordinari: poliesportiu, teatre, sala dactes, escola i infermeria, i al fons els edificis de
cuina, installacions, tallers productius i magatzems, amb accs posterior de vehicles per al subministrament
des de lexterior.

Lescala humana i la integraci al territori

Desprs de la obertura lany 2007 de Brians 2 (el primer centre que sinaugurava des del 1991 a Catalunya),
a Catalunya simposa loportunitat de plantejar centres penitenciaris de dimensions raonables (no grans
centres) que facilitin una escala humana en larticulaci duna nova cultura i un nou clima organitzatiu.

El Centre Penitenciari Lledoners, destinat al compliment de condemnes per a 750 interns en rgim ordinari, i
el nou Centre Penitenciari de Joves, amb 450 places de rgim ordinari, tots dos inaugurats lany 2008, sn
els primers duna nova generaci dequipaments penitenciaris caracteritzats per ser de dimensions ms
redudes i per facilitar un millor govern de la installaci i un millor exercici de les funcions de rehabilitaci i
inserci de les persones condemnades.

38


Amb lestructura arquitectnica daquests nous centres penitenciaris catalans es persegueix minimitzar-ne
limpacte visual i mediambiental, integrar-los al territori dacollida i aprofitar les infraestructures de
comunicacions i de serveis ja existents al territori.

Les lnies arquitectniques busquen espais ms amplis i lluminosos, estructurats per acollir grups dinterns
molt ms reduts, a fi que tant ells com els diversos professionals puguin conviure sense tanta pressi
ambiental i fsica, alhora que els edificis es diferencien per les activitats que conformen la vida al centre.

Es conceben com una petita ciutat, amb carrers, passeigs i una plaa que permeten als interns fer vida a
laire lliure i afavoreixen les relacions socials. La situaci dels edificis al solar ve donada per la seva funci i
la coherncia dels recorreguts ms habituals.

En les rees dhabitatge, on tenen lloc les activitats bsiques dels interns, els mduls de vida ordinria
contenen un pati ds exclusiu. Alhora tenen a labast els serveis bsics (aules de formaci, biblioteca,
economat, perruqueria, tallers, menjadors, sales destar, gimns, locutoris...), de manera que cadascun pot
funcionar amb total independncia dels altres.

Larticle 174 del Reglament penitenciari estableix que les condicions arquitectniques i ambientals, el
sistema de convivncia i lorganitzaci de la vida en els centres destinats a joves, sestructuraran de
manera que garanteixin el desenvolupament dels cinc tipus de programes que es determinen com a
fonamentals. Aix doncs, la regulaci de les dependncies destinades al compliment de penes en la
poblaci jove recull la necessitat duna atenci especial a totes les variables implicades en el seu
tractament, incloses les arquitectniques.

Aix, al CP de Joves la distribuci dels edificis, tot i que respon als mateixos principis ja explicats, s una
mica diferent: en general, la concepci del centre ofereix una arquitectura ms funcional, menys rgida,
integrada a lentorn i pensada per potenciar la formaci social, educativa, cultural, esportiva i mediambiental
daquest segment de la poblaci. Ledifici educatiu es constitueix en el centre de lespai circulatori.

Els prxims centres penitenciaris

Els centres penitenciaris de penats de nova construcci sn Puig de les Basses, a Figueres (Girona); Mas
dEnric, a el Catllar (Tarragona); Els Plans, a Trrega (Lleida); i Dones, a Sant Esteve Ses Rovires,
Barcelona. Tots ells tindran capacitat per a 750 interns i seguiran els criteris arquitectnics que shan
detallat per a Lledoners i per a Joves.

Quant a la poblaci preventiva, el projecte de Centre Penitenciari per a Preventius a la Zona Franca t
prevista una capacitat per a 1.200 interns i est destinat a substituir ledifici histric de la pres Model de
Barcelona. Estar integrat per 14 edificis separats per patis i disposats perpendicularment a un eix funcional
i formal que articular el conjunt.

Pel que fa a lmbit de medi obert, la previsi de futur s la construcci de cinc nous centres distributs per
tot Catalunya (tres a Barcelona, un a Girona i un altre a Tarragona), a fi de potenciar el procs dinserci a
la comunitat de la persona condemnada durant la darrera fase de compliment de la pena.

Aquestes noves construccions permetran el tancament de sis centres que ja no responen als nous
requeriments de la funci social i penal penitenciria i que afecten les condicions de vida dels interns i de
treball dels professionals. Aix, es tancaran les histriques presons ubicades als nuclis urbans de Barcelona
(la Model o Centre Penitenciari dHomes, preventius, i el Centre Penitenciari de Dones, del carrer Doctor
Trueta, abans Wad-Ras), Girona, Figueres i Tarragona. El CP de Joves de la Trinitat de Barcelona va tancar
a finals de 2008, encara que en una part de les seves installacions hi ha el Centre Obert Barcelona 2.

39


Cliqueu a cada centre o aneu a

Mapa de lannex corresponent per obtenir

informaci sobre:

rehabilitaci

Equip de rehabilitaci
rees datenci especialitzada
Mduls datenci especial
Intervencions especialitzades
Equipaments
Unitats dependents
Recursos i entitats externes

CP Puig de les Basses

CP de Girona

CP LLedoners

CP Ponent CP Quatre Camins

CP Obert Lleida CP de Joves
CP Brians 1 Homes
CP Brians 1 Dones
CP Brians 2
CP dHomes de Barcelona
CP de Dones de Barcelona
Secci Oberta Dones
CP de Tarragona CP Obert 1 de Barcelona
CP Obert 2 de Barcelona

2011

40




Professionals i rgans de
rehabilitaci
Linkeu a cada casella o aneu a lannex corresponent per obtenir
informaci sobre les funcions de cada professional o rgan

Centres penitenciaris
rgans unipersonals
Director

Coordinador Director de Serveis Socials

de serveis centre formatiu d'Execuci
sanitaris de persones Penal
adultes

Secretari
Subdirector de Subdirector
Gerent tcnic
jurdic tractament d'interior

Coordinador dels Coordinador

Cap de Cap de equips d'unitat Cap de
programes programes multidisciplinaris especialitzada programes de
d'educaci d'atenci treball social
social
o especialitzada

Equips multidisciplinaris
Pedagog Educador social Jurista Psicleg Mestre Treballador social

41



Centres penitenciaris
rgans collegiats i altres estructures organitzatives de
rehabilitaci

Subdirector de tractament, secretari tcnic jurdic, coordinador de

lrea sanitria, coordinador dels equips multidisciplinaris (si nhi
Junta de tractament ha), cap de programes datenci especialitzada, psicleg, jurista,
director de centre formatiu de persones adultes, cap de programes
de treball social i cap de programes deducaci social.

Coordinador dels equips multidisciplinaris (si nhi ha) o cap de

Equip multidisciplinari
programes datenci especialitzada, psicleg, jurista, educador,
docent, metge, treballador social, monitor ocupacional i/o insertor
laboral, monitor esportiu i cap dunitat o coordinador dunitat
especialitzada (i psiquiatre, infermer, pedagog i criminleg en les
unitats que en tinguin d'assignats).

Coordinador dels equips multidisciplinaris (si nhi ha) o cap de

Equip d'observaci i programes datenci especialitzada, psicleg, jurista, educador
docent, metge, treballador social i psiquiatre, infermer, pedagog o
diagnstic criminleg, si intervenen en l'estudi del cas.

Director, subdirector de tractament, director docent, cap de

programes deducaci social, coordinador de formaci ocupacional,
caps de programa de cada rea datenci especialitzada, dos
Consell educatiu CUSI/CAF, tres educadors, tres monitors (de tallers artstics, darts
escniques i/o desports), tres mestres, bibliotecari, un representant
dels agents externs, cinc representants dels interns i pedagog.

Almenys 3 interns, representants de les unitats de classificaci de

Comissions d'interns lestabliment i leducador o lempleat pblic encarregat de les
activitats de les quals hagin de tractar (comissions sectorials).

Serveis centrals
Subdirector general de
Programes de
Rehabilitaci i Sanitat

Cap del Servei Cap del Servei

Cap del Servei
de de
Rehabilitaci Classificaci de Medi Obert

Responsable Responsable Responsable

de nous Responsable Responsable
de programes de programes Responsable
d'intervenci d'intervenci projectes i de planificaci de recursos
educativa comunitaris de medi obert
especialitzada generalista programes de
contingut
transversal

42



Avaluaci
#

En aquest apartat davaluaci es fa referncia a dos grans mbits: primer sexplica lavaluaci relativa als
interns, tant pel que fa a lavaluaci inicial o de diagnstic (RisCanvi i altres instruments especfics) com pel
que fa a lavaluaci de seguiment o evoluci (SAM i altres instruments), i desprs sexposa lavaluaci dels
mateixos serveis prestats.

Avaluaci dels interns

Avaluaci inicial
En la trajectria penitenciria dun intern hi ha uns moments clau per fer una avaluaci, des de les diferents
disciplines dels professionals que hi intervenen, per tal dobjectivar les millores i les garanties dadequat
compliment dels canvis en la situaci penal que es proposin des dels equips multidisciplinaris.

Aix, podem considerar com a moments clau els segents, en els quals prevaldran criteris o requisits legals
per a lestudi posterior de les diferents propostes dels equips multidisciplinaris, amb aplicaci de les eines
davaluaci que sexposen:

Lingrs inicial dun intern al centre.

La classificaci inicial en grau de tractament penitenciari.
La realitzaci del Programa individualitzat de tractament.
Lavaluaci de les millores aconseguides als programes de tractament especfics.
Lestudi i proposta de permisos de sortida.
La revisi de grau de tractament (progressions, regressions i manteniments).
Lelevaci de lexpedient de llibertat condicional i de llibertat definitiva.
La valoraci de propostes daltres beneficis penitenciaris (avanament de la llibertat condicional,
ampliaci de les hores a lexterior del centre, etc.).

Cada integrant de lequip multidisciplinari, des de la disciplina que li s prpia, ha davaluar lintern dacord
amb els mtodes propis de la seva cincia. A aquest efecte, des del centre directiu, duna banda, es regula i
shomogenetza lavaluaci creant instruments ad hoc (un dels qual s el RisCanvi) i, daltra banda,
shomologa una srie dinstruments davaluaci que poden ser usats a criteri del professional, de manera
adient a la finalitat i al moment de lavaluaci.

Aix, la feina davaluaci a les presons sestn a tots els professionals que intervenen en la rehabilitaci com
a forma dobjectivar els canvis obtinguts en el tractament dels interns i doferir garanties en la informaci que
seleva a les instncies pertinents, i tamb com a frmula de control de lxit, eficcia i eficincia dels
programes de rehabilitaci.
43

RisCanvi

El projecte RisCanvi va nixer de la voluntat

del Departament de Justcia, i en concret de
la llavors Secretaria de Serveis Penitenciaris
de Rehabilitaci i Justcia Juvenil, de donar
resposta a la creixent preocupaci social en
relaci amb la reincidncia delictiva violenta, i
tamb de la necessitat de millorar la
tecnificaci i qualificaci dels professionals
responsables de lexecuci penal a Catalunya
per mitj deines i instruments tils per a
lavaluaci i gesti del risc de la poblaci
objecte de la seva intervenci.

Amb aquest projecte es va voler donar compliment a les recomanacions de la Comissi per a lestudi de les
mesures de prevenci de la reincidncia en delictes greus, que en el seu punt primer diu que s necessari
[...] lestabliment dun procediment tcnic especfic de valoraci del grau de risc que sigui compartit per
totes les institucions competents Administraci de justcia, serveis penitenciaris i cossos policials.

Aix doncs, RisCanvi est dissenyat per donar resposta a lavaluaci i gesti del risc de tot el conjunt de la
poblaci penitenciria catalana (centres penitenciaris de rgim ordinari, tancat, obert i alliberats
condicionals) i s un projecte pioner a lEstat espanyol.

El projecte RisCanvi s el resultat de laplicaci del principi de participaci total, la qual cosa implica la
creaci duna estructura funcional que inclogui tots els agents involucrats i els doti de funcions concretes
respecte de lexecuci del projecte. Aix doncs, aquesta estructura sha conformat amb la participaci de:

Experts universitaris encarregats de la creaci dels protocols de valoraci i gesti del risc (Grup
dEstudis Avanats de la Violncia, de la Universitat de Barcelona).
Un grup de treball de professionals experts en lmbit penitenciari (equip de validaci) amb la funci de
revisar els procediments de valoraci del risc i fer aportacions tcniques sobre el nou model i la seva
aplicaci.
Lequip informtic encarregat danalitzar i implementar leina informtica que dna suport al protocol de
valoraci i gesti del risc.
Un equip de suport i seguiment configurat per personal dels serveis centrals de la SGPRS.
Un equip director del projecte, format pels responsables dels diferents mbits implicats.
I el suport del Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada quant a la confecci i execuci dels
Plans de formaci i la difusi del nou model de valoraci i gesti del risc.

La formaci per a tots els professionals de lmbit penitenciari sha dissenyat en Fases formatives
progressives, comenant amb la formaci per a formadors, difonent la formaci primer per als
comandaments intermedis de rehabilitaci que hauran dactuar com a validadors de les avaluacions,
desprs per als equips de rehabilitaci de les rees datenci especialitzada, per acabar, durant el 2010,
amb la formaci estesa a tots els professionals de totes les rees de rehabilitaci.

Les escales de valoraci del risc

Les escales de valoraci del risc sn el resultat duna laboriosa tasca de recerca realitzada durant lany
2008. En aquest sentit, el resultat de lestudi retrospectiu que va dissenyar el Grup dEstudis Avanats de la
Violncia ha significat laval cientfic que avui sustenta les dues escales, tant pel que fa a la seva estructura
com a la construcci algortmica dels punts de tall.

Aquest estudi va aplicar diferents metodologies de treball (grups de debat amb professionals de lmbit
penitenciari, recerca bibliogrfica, anlisi documental, buidatge dexpedients penitenciaris i anlisi
estadstica de resultats). El producte final lany 2009 es materialitz al febrer amb una primera proposta de
les escales, les quals, desprs de diferents espais de debat i consulta, es van convertir en la primera versi
de les escales RisCanvi-Screening (Rs) i RisCanvi-Completa (Rc).

Lescala RisCanvi-Screening s una escala de cribratge que permet discriminar els subjectes de baix risc
dels que sn dalt risc. Consta de 10 tems i, de la mateixa manera que lescala RisCanvi-Completa, prediu

44


laparici de 4 conductes criteri:

Reincidncia violenta: reingrs penitenciari per un delicte violent realitzat en la comunitat, que lintern pot
haver coms desprs de complir la condemna, durant un perms de sortida o en qualsevol altra situaci de
lintern abans dobtenir la llibertat definitiva. Exclou les conductes violentes dins el centre penitenciari.

Violncia autodirigida: sucidi consumat, intent de sucidi o autolesions lleus i greus al centre penitenciari o
durant el compliment de la condemna.

Violncia intrainstitucional: conductes violentes o agressions lleus i greus sobre interns o funcionaris dins la
instituci penitenciria.

Trencament de condemna: no retorn dun perms (ordinari, de cap de setmana o extraordinari) o duna
sortida programada. Evasi o fugida del centre. Trencament de la confiana i de normes o regles de
conducta.

Lescala RisCanvi-Completa est formada per 43 tems que tenen en compte els factors segents:
criminals, personals i biogrfics, socials i familiars, clnics i de personalitat.

Les escales Rs i Rc funcionen com a instrument de predicci de tipus mixt. Aix vol dir que els
professionals han demetre un judici sobre la presncia o absncia dels diferents factors de risc per,
alhora, el pes de la valoraci clnica de cada un dels factors que conformen lescala, genera un resultat en
conjunt que s el producte dun clcul algortmic que ens permet graduar el risc en diferents categories per
a cada un dels criteris de les escales. Sha de continuar treballant amb els resultats prospectius per afinar, si
cal, els algoritmes i els punts de tall.

Lescala Rs pot ser valorada per qualsevol professional de lequip multidisciplinari que hagi estat format
especficament. Lescala Rc s valorada per tots els professionals (tamb amb formaci especfica) de
lequip multidisciplinari duna manera simultnia, per distribuda: cadascun en determinats factors o tems
que li pertoquen, segons la seva disciplina professional.

Leina informtica

Lany 2009 tamb va ser lany daparici de laplicaci informtica e-RisCanvi. Laplicaci es disseny
seguint els parmetres ds del SIPC, de manera que leina queda integrada plenament en aquest entorn.

Funciona mitjanant una estructura de treball molt intutiva, que disposa dajudes de text en cada un dels
factors de lescala i reprodueix algunes de les rutines del SIPC (avisos, indicacions, etc.). Les dues escales
informatitzades permeten connectar dades utilitzades en altres parts de lentorn informtic, fet que facilita la
tasca de recollida dinformaci (expedients disciplinaris, dies de compliment de condemna, imposicions de
peculi, etc.).

Com ja hem comentat anteriorment, el projecte RisCanvi t dues parts clarament diferenciades per
estretament lligades a lassoliment de lobjectiu de la rehabilitaci: per una part, lavaluaci i valoraci del
risc, i per laltra la gesti del risc.

Els programes de gesti del risc tenen a veure amb els programes, intervencions, estratgies, etc. a travs
dels quals es pot influir en factors determinats presents en el subjecte i que es poden modificar o controlar.
Aix, per exemple, els programes de tractament especialitzat (drogodependncies i violncia) serien
programes adreats a la gesti del risc de la reincidncia delictiva violenta.

Els permisos de sortida, sortides programades, intervencions als departaments especials, etc. sn tamb
intervencions i/o programes de gesti del risc, encaminats a reduir-lo o controlar-lo.

Hi ha tres programes, per, que per si mateixos suposen un

sistema de gesti del risc per utilitzar de forma inserida en
programes ms amplis, de caire rehabilitador. Sn el Programa
telemtic de supervisi de sortides, el Programa de tractament
farmacolgic com a coadjuvant en la intervenci en delictes
sexuals i el Protocol dexcarceracions dalt risc, els quals
sexpliquen detalladament ms endavant.

45


Avaluaci especfica

Com sha explicat anteriorment, cada integrant de lequip multidisciplinari, des de la disciplina que li s
prpia, ha davaluar lintern dacord amb els mtodes propis de la seva cincia.

Pel que fa a les avaluacions ms especfiques, el centre directiu homologa una srie dinstruments que
poden ser usats a criteri del professional, de manera adient a la finalitat i el moment de lavaluaci.

Exemples dinstruments emprats per afinar les avaluacions sn la PCL-R (Hare Psychopathy Checklist
Revised, per avaluar la psicopatia), lHCR-20 (Assessing Risk for Violence, per afinar lavaluaci del risc de
violncia fsica en delinqents reincidents), la SARA (Spousal Assault Risk Assessment Guide, per valorar
el risc de comportaments violents contra la parella) o el SVR-20 (Sexual Violence Risk Assessment, per
valorar el risc de reincidncia en delictes de violncia sexual).

A ms, els programes marc de cada mbit dintervenci aporten qestionaris de motivaci cap el
tractament, models dautoregistres, escales davaluaci, entrevistes semiestructurades, etc., creats
especialment per a una rea especfica de tractament, i tamb aporten un ventall dinstruments ja validats i
adaptats a la nostra poblaci que es poden escollir de la manera que el professional consideri ms idnia
per tal daprofundir en la tasca davaluaci i personalitzar-la.

Avaluaci des del treball social

Els treballadors socials treballen coordinadament amb els membres dels diversos equips multidisciplinaris
que es configuren al centre penitenciari, dacord amb la metodologia prpia del treball social i dins del model
de suport i dintervenci socioeducativa i comunitria.

Lavaluaci dels interns des del treball social pren una especial rellevncia en el moment de lingrs inicial a
pres. El treballador social sentrevista amb tots els nous ingressos per detectar i canalitzar les situacions
durgncia (prevenci de conductes de risc), fa especial atenci a la documentaci en el cas dels estrangers
i sentrevista amb la famlia i/o referents socials de lintern davant duna situaci durgncia i/o si ho
demanen, amb especial atenci a les famlies dels ingressos primaris (primer ingrs a pres).

En lavaluaci inicial el treballador social de lequip multidisciplinari participa en el diagnstic i en el

Programa individualitzat de tractament de lintern, obre lexpedient social i fa el primer diagnstic social
juntament amb la primera valoraci RisCanvi, coordinant la informaci amb els serveis socials datenci
primria en els casos que escaigui, recull la documentaci de la informaci social obtinguda, que sarxiva i
es custodia al departament competent (targeta sanitria, documentaci destrangers, etc.).

Per fer una valoraci adequada daquest mbit, especialment en els moments en qu es valori el progressiu
acostament a lexterior de lintern per mitj de sortides programades o permisos, el treballador social far les
visites a domicili i als recursos residencials de derivaci corresponents; es reunir amb els agents
intervinents de la xarxa pblica per tal de coordinar-shi.

En les valoracions des del treball social sincideix en les propostes que signifiquen un suport al propi entorn
social, familiar o de cura dels fills de lintern.

46 46


Avaluaci de seguiment

Sistema davaluaci i motivaci continuada

Medi ordinari

L'entrada en vigor del nou Codi penal de lany 1995 va causar canvis substancials en la realitat
penitenciria. La desaparici del benefici de les redempcions (reducci de condemna per treballs i per bona
conducta) va fer necessari emprar nous mecanismes de motivaci continuada cap al tractament i cap a
ladaptaci conductual. Aix es va idear el Sistema davaluaci i motivaci continuada, com una eina per:

1. Proposar les recompenses recollides a larticle 263 del Reglament penitenciari: comunicacions especials
i extraordinries addicionals; beques destudi; donaci de llibres i altres instruments de participaci en
les activitats culturals i recreatives del centre; prioritat en la participaci en sortides programades per a
la realitzaci dactivitats culturals; reduccions de les sancions imposades; premis en metllic; notes
meritries; i qualsevol altra recompensa de carcter anleg a les anteriors.

2. Motivar el comproms de lintern amb el seu tractament i el compliment del Programa individualitzat de
tractament.

3. Proposar els beneficis penitenciaris previstos a larticle 202.2 del Reglament penitenciari: lavanament
a les 2/3 parts de la condemna de la llibertat condicional i la petici dindult particular.

La circular inclou especificitats davaluaci i gesti de recompenses per al rgim ordinari i per al rgim obert,
alhora que preveu la necessitat duna adaptaci del programa per a la poblaci de joves.

L'avaluaci es fa trimestralment, sobre tres rees bsiques: rea 1 dactivitats, rea 2 de conducta
penitenciria i rea 3 de sortides a l'exterior. Cada rea que s'avalua t associat un nombre determinat de
crdits. En totes les rees la puntuaci mxima s de 45 crdits i la mnima de 0 crdits. No hi ha
puntuacions negatives.

rea dactivitats: es compon del Programa individualitzat de tractament (PIT) de l'intern, que ha d'estar
format per una o diverses activitats principals i altres de complementries i ha de ser elaborat i revisat per
l'equip multidisciplinari en els diferents moments pertinents de la vida penitenciria de lintern.

Es considerar que lactivitat principal queda definida pels objectius de treball essencials del PIT, a partir de
les variables etiolgiques del delicte, necessitats formatives, econmiques o laborals. Les activitats
complementries sn les que completen el PIT de l'intern, i es determinen a partir dels seus interessos. La
circular inclou una llista d'activitats que es poden considerar principals i complementries.

Es valora l'assistncia, el rendiment i l'actitud en les diverses activitats segons els criteris de la Circular 2/92
sobre redempci de penes pel treball. El professional que avalua aquests parmetres de les activitats s el
mateix que les desenvolupa.

47


rea de conducta penitenciria: es valora a partir de dos instruments bsics: les notificacions de fets
positius (sn les conductes dels interns relacionades directament amb lassoliment dels objectius del
tractament i de la convivncia als centres penitenciaris, mesurades en 20 indicadors observables que pot
registrar qualsevol professional que presenci la conducta) i els expedients disciplinaris (es valora
lexistncia o no de sancions disciplinries). El personal que presta serveis de vigilncia als centres
penitenciaris s lencarregat, prioritriament, de dur a terme les valoracions daquesta rea.

Es parteix cada trimestre d'un nombre base de crdits igual per a tots els interns del centre (10 crdits), al
qual s'afegeixen els crdits obtinguts per les notificacions positives, i sen resten els crdits negatius
obtinguts pels diversos tipus de sancions, segons els criteris establerts.

rea de sortides a lexterior: aquest factor s'ha de valorar en els casos en qu l'intern hagi sortit a l'exterior
(sortides programades o permisos ordinaris). El tutor o professional encarregat far la valoraci daquesta
rea (el professional acompanyant, en els casos de les sortides programades). Els crdits associats a l'rea
de sortides a l'exterior valoraran el bon s o mal s de les sortides i laparici o no dincidncies negatives.

Medi obert

El disseny ambiental dels centres oberts o de les seccions obertes est basat en el Sistema davaluaci i
motivaci continuada especfic per al medi obert, recollit en la Instrucci 1/2007. Aquest programa permet
avaluar de manera continuada levoluci de lintern, amb lobjectiu de reforar la seva participaci en el
tractament i aix assignar-li uns beneficis determinats. En aquest context, lavaluaci sestructura en sis
rees:

rea personal: variables prpies del subjecte, destacant conductes addictives, cura i atenci de la prpia
salut i recursos i mancances personals.

rea laboral: variables implicades en el procs dinserci i manteniment duna activitat laboral.

rea formativa: variables relacionades amb la recerca i el seguiment dactivitats formatives, per al
compliment dels objectius del programa de treball de lintern.

rea sociofamiliar: factors que incideixen en la consolidaci o el manteniment de pautes sociofamiliars

normalitzades, i que faciliten lencaix en el nucli familiar.

rea reparaci: variables relacionades amb la responsabilitat civil a qu ha estat condemnat lintern pel
tribunal sentenciador.

rea institucional: variables

relacionades amb una bona adaptaci
a la normativa interna de la unitat, el
compliment de les tasques
relacionades amb el manteniment
duna convivncia ordenada i
lestabliment de relacions de claredat i
confiana amb els professionals.

Aquestes rees savaluaran sobre la

base del nivell dassistncia a les
activitats programades, lactitud o grau
dimplicaci i el rendiment. Aix mateix,
els beneficis associats al nivell de
valoraci tamb sn els especfics per
al medi obert (horaris de permisos de
cap de setmana, regulaci de les hores
dautonomia, aplicaci de larticle 86.4
del RP, etc.). Actualment, des de la
SGPRS sest revisant el SAM, que pot
ser que incrementi les rees
davaluaci fins a 8.

48


Avaluaci de les famlies i/o

lentorn social

El treballador social s el professional de referncia que sentrevista peridicament amb les famlies i/o els
referents socials de lintern, amb els objectius segents:

Orientar-los en el procs penitenciari.

Recollir informaci sobre lentorn social i familiar de lintern per poder disposar de la informaci
necessria per a la presa de decisions i per als informes que requereixen els diferents rgans judicials.
Implicar-los en el seu pla individualitzat de tractament de lintern.
Fer el diagnstic social coordinant-se amb la xarxa comunitria.
Contribuir en les valoracions RisCanvi, pel que fa als indicadors de caire social, en els terminis
preceptius.
Aportar les valoracions pertinents del Sistema davaluaci i motivaci continuades, especialment en
rea familiar, que s especfica del medi obert.

Avaluaci dels
serveis de
rehabilitaci

A banda de les tasques especfiques de cada especialitat dels professionals de rehabilitaci, l'eix com a
tots ells gira al voltant del concepte de tractament penitenciari, que el Reglament penitenciari defineix com el
conjunt d'activitats dirigides a la consecuci de la reeducaci i la reinserci social dels penats. Tamb
especifica que el tractament ha de ser, ente altres coses, individualitzat, programat, continu i dinmic.

La intervenci grupal en activitats dirigides, i tamb l'avaluaci, planificaci i intervenci individual, han de
ser considerats com els elements clau de tot procs de rehabilitaci. Planificar un bon sistema d'oferta
d'activitats ajuda, d'una banda, a crear elements de seguretat i bon clima social dins dels centres
penitenciaris i, daltra banda, les intervencions redueixen el risc de reincidncia delictiva si sinterv en els
factors pertinents al cas concret. Aquesta reducci de la reincidncia s un dels objectius de la instituci
penitenciria i s lexpressi del seu comproms amb la societat i les vctimes dels delictes. Finalment, els
programes de rehabilitaci contribueixen a la millora i el manteniment de la qualitat de vida dels interns,
especialment els que sadrecen a latenci i prevenci de la salut i al desenvolupament personal.

Per no hem d'oblidar que els programes adreats a modificar conductes inadaptades no tindran un eficcia
real si no estan creats i aplicats amb unes mnimes condicions de rigor metodolgic, formaci del personal i
intensitat en la seva freqncia i durada.

Alhora, la informaci que es deriva de totes les tasques de rehabilitaci ha de ser coordinada entre tots els
operadors i sha de recollir, registrar i gestionar de manera efica i fiable, de manera que es garanteixin els
drets dels interns.

Daltra banda, lobjectiu prioritari en el medi obert s la inserci sociolaboral, que si b no s exclusiu
daquest medi, si que ho s en la forma i en les eines de qu pot disposar, per la qual cosa es genera un
procs especfic daquest medi, que s el de seguiments laborals.

La Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat pretn dotar l'activitat dels professionals
dels centres penitenciaris, en els seus respectius mbits, dels criteris mnims o parmetres que permetin

49

garantir un adequat nivell de qualitat de la tasca
de rehabilitaci. Per aix, dacord amb la
regulaci legal relacionada amb les actuacions
dels equips de rehabilitaci, hi ha cinc grans
processos de treball mitjanant els quals
analitzarem les prestacions que ha de
desenvolupar cada collectiu professional dels
equips de rehabilitaci.

1. Intervenci individual
2. Intervenci grupal
3. Gesti de la informaci
4. Reunions i coordinaci
5. Seguiments laborals

Criteris davaluaci

Definici i objectius

En general sassumeix que les administracions han de produir i proveir els seus serveis atenent
requeriments de qualitat, i s per aix que la gesti pblica est assumint duna manera progressiva la
incorporaci de la gesti de la qualitat, entesa com el conjunt dactivitats coordinades per dirigir i controlar
una organitzaci pel que fa a la qualitat i per orientar una organitzaci cap a la millora i consolidar-ne el
progrs.

Gestionar la qualitat implica definir una poltica de qualitat i tenir establerts uns objectius explcits. A ms,
shan de proporcionar tots els mitjans necessaris, tant els materials com els de personal, per fer efectiva la
qualitat. La qualitat tamb implica analitzar les accions i activitats que es fan amb lobjectiu dassegurar el
compliment dels requeriments i estndards de qualitat establerts i controlar i avaluar els resultats prenent
com a base el seguiment de fets, les evidncies i les dades de gesti.

La tasca de rehabilitaci s un servei pblic que es compromet amb els objectius deficcia i eficincia. Per
tant, com un primer pas en aquesta direcci, la SGPRS ha iniciat la implantaci duns criteris davaluaci del
servei per tal de potenciar la qualitat de les accions ms importants que els equips de rehabilitaci han de
desenvolupar amb els interns i llurs familiars.

L'aplicaci d'aquest model d'avaluaci permet, entre d'altres coses:

Incorporar la prevenci. Analitzar, de manera operativa i objectiva, qu fem i com fem les actuacions
dins de l'rea de rehabilitaci ens ajuda a prevenir errades i incompliments de les normes i legislaci
vigents.

Objectivar la supervisi. Ajuda els comandaments de rehabilitaci a avaluar la situaci del seu centre en
relaci amb els criteris marcats pel centre directiu i ajuda tot el sistema de rehabilitaci a treballar de
manera coordinada i homognia entre els centres penitenciaris.

Concentrar esforos. El personal de rehabilitaci dels centres i els serveis centrals acorden quines sn
les accions clau de la intervenci per tal de treballar coordinadament amb una mateixa finalitat i direcci,
la qual cosa garanteix una millor execuci de les actuacions i una millor transmissi de la informaci.

Millorar els resultats. Lanlisi, lavaluaci continua sobre criteris objectius i la introducci d'accions de
millora ajuden a millorar els resultats de les intervencions (eficcia) dels professionals de rehabilitaci.

Millorar la satisfacci. Resulta clau plantejar-ne quines sn les necessitats, demandes i requeriments
dels usuaris de les accions de rehabilitaci. Incloure aquests requeriments com a objectiu de treball
ajuda a aconseguir una major satisfacci dels usuaris, que cal mesurar a travs d'instruments de
valoraci de la satisfacci pel servei.

Qualificar, homogenetzar i homologar la intervenci des de tots els mbits de la rehabilitaci, en tots els
centres penitenciaris.

50


Procediment per a la implantaci dels criteris davaluaci del servei

Amb la finalitat dimplantar el model, sha treballat a partir de les idees de progressivitat i acord entre les
parts implicades. Progressivitat, perqu suposa un canvi en la cultura de la gesti dels serveis, que encara
que s necessari, ha de comenar amb lassoliment de nivells inferiors que assegurin lassentament dels
conceptes essencials, que en un futur permetin parlar de gesti de qualitat. Acord entre les parts implicades,
perqu sense el consens entre els operadors involucrats no s possible coordinar les actuacions
encaminades a la consecuci dels objectius davaluaci, gesti i millora. Aix, per a la implantaci daquest
model, es van mantenir reunions entre la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat i
cadascun dels equips directius dels centres penitenciaris de Catalunya per valorar els criteris davaluaci de
cada procs i els instruments i mtodes d'avaluaci.

La primera conclusi clara daquesta ronda de reunions va ser que la idiosincrsia de cada centre
penitenciari (b per qestions de recursos humans i materials, o per condicionants arquitectnics o
dubicaci del centre, o per hbits i prctiques arrelades, o pel tipus de poblaci que acull, entre daltres
motius) obligava a comenar per establir uns criteris davaluaci del servei que orientessin cap a
lhomogenetat dunes pautes mnimes dactuaci i que, alhora, tinguessin el consens dels operadors
implicats, per poder avaluar una lnia base que possibilits lestabliment destndards en un segent pas.

Processos de rehabilitaci

Intervenci individual

En aquest mbit s'hi inclouen totes les entrevistes formals amb l'intern, fetes a demanda seva o per iniciativa
dels mateixos professionals. Per entrevista formal entendrem la que es fa en un espai adequadament
destinat a aquest servei, no respon a una pregunta breu de lintern sin a una consulta mplia, dura
almenys 15 minuts i aporta informaci que serveix per completar el procs davaluaci de lintern.

Hi ha diversos tipus dentrevistes formals: les entrevistes d'avaluaci a iniciativa dels professionals
(associades a l'ingrs o a la valoraci dels graus de classificaci, les sortides i permisos o el seguiment del
pla de treball); les entrevistes d'atenci de demandes dels interns (peticions, queixes, demandes
relacionades amb temes de rehabilitaci); les intervencions d'orientaci i assessorament (les que es
relacionen amb cada disciplina concreta); i les entrevistes prpiament dintervenci o entrevistes
motivacionals (vinculades als programes grupals d'intervenci o com a frmula dintervenci
individualitzada).

Descripci dels criteris davaluaci

daquest mbit

1. Planificaci de latenci individual. El

centre penitenciari, mitjanant els
ordres del dia, informa els seus
professionals amb prou antelaci
respecte dels interns sobre els quals
hauran d'informar a les reunions de
l'equip multidisciplinari i/o la junta de
tractament. Lapartat torn obert de
preguntes permet incloure els temes
extraordinaris dincidncia imprevista, o
si cal es pot fer una junta extraordinria
de tractament per tractar-los, amb els
components i el qurum adients.

2. Horaris datenci. Els equips

multidisciplinaris proposen amb
periodicitat anual a les juntes de
tractament els horaris datenci
individualitzada, que seleven al centre
directiu el setembre de cada any.

51


3. Publicitat. El sistema d'atenci directa ha de disposar dun horari prefixat pblic, visible al tauler de cada
unitat residencial, que permeti als interns saber els dies i hores que poden entrevistar-se amb els
professionals de rehabilitaci de referncia. A ms, tots els interns tenen assignat un educador com a
referent-tutor, que tamb consta en un rtol pblic amb la distribuci de tutories per professional.

4. Entrevista dacollida. El tutor assignat far lentrevista dacollida (diferent de lentrevista preceptiva a
lingrs), quan lintern ingressa inicialment en un centre, abans duna setmana del seu ingrs. En
lentrevista dacollida, a ms de tota la informaci relativa al funcionament i a la organitzaci del centre
que habitualment es facilita, se li proporcionar informaci sobre els dies i l'horari d'atenci dels
professionals de rehabilitaci de referncia, les vies per sollicitar la participaci en els programes de
tractament, aix com la normativa relativa a les activitats de rehabilitaci.

5. Espais datenci. Tots els mduls residencials han de disposar de sales d'atenci individual retolades,
amb control de la seva ocupaci. L'espai d'atenci ha de disposar de les condicions fsiques i de
seguretat adequades.

6. Sistema de registre dinstncies. Les demandes dentrevistes cursades pels interns mitjanant
instncies o procediments semblants han de ser lliurades al professional a qui sadrecen en un perode
mxim de 24 hores, i el professional les ha datendre abans no passi una setmana des de la recepci de
la demanda.

7. Registre de latenci. Cal garantir el registre de l'atenci efectuada a l'Agenda de tractament inclosa a
laplicaci informtica del SIPC, per poder avaluar el temps de latncia en les respostes dels
professionals.

8. Continguts de les entrevistes individuals. Els professionals han de preparar la realitzaci de les
entrevistes revisant la informaci disponible de l'intern i utilitzant les guies orientatives, principalment en
el cas de les entrevistes que tenen per finalitat dur a terme lavaluaci, el diagnstic, lassessorament i
el tractament (RisCanvi, entrevistes semiestructurades dels diferents programes de rehabilitaci, etc.).
En les entrevistes de seguiment, assessorament o intervenci, se seguiran els preceptes de lentrevista
motivacional com a frmula de facilitar el canvi.

9. Periodicitat o temporalitzaci. Cada professional ha dentrevistar lintern, des de la seva disciplina,

sempre que es revisa el seu grau de tractament, sestudia un perms de sortida o sha de prendre una
decisi collegiada i lintern reuneix els requisits mnims destudi.

Aix mateix, lavaluaci a travs del RisCanvi sha de revisar necessriament cada sis mesos i, per tant, els
professionals han dentrevistar lintern amb aquesta periodicitat. A ms, els interns han de ser visitats
almenys una vegada al mes pel seu tutor, per realitzar adequadament la funci de seguiment, suport i
motivaci cap a la consecuci dels objectius assenyalats al seu Programa individualitzat de tractament, que
es revisar i actualitzar de manera preceptiva cada 6 mesos.

52


Intervenci grupal amb els interns

Si b lavaluaci dels casos amb els instruments o mtodes pertinents requereix una atenci
individualitzada, la intervenci o tractament prpiament dits es poden abordar des d'un marc individualitzat
o, en els mbits comuns a un grup dinterns, des d'un marc grupal. A banda de l'optimitzaci de recursos,
amb aquesta frmula s'obtenen els beneficis del treball en grup: es poden generar processos de cooperaci
i competici entre els pertanyents al grup, es faciliten els aprenentatges per mitj defectes de modelat
positiu, es fomenten valors socials i sentiments dempatia i pertinena, etc.

Aquest mtode s el ms emprat en lmbit formatiu, d'animaci sociocultural, de treball i dintervenci

especialitzada. Aix, des de cada mbit que correspongui, els programes de rehabilitaci desenvolupats
requereixen uns objectius, un model teric, uns continguts, uns instruments i una metodologia comuns per
als professionals que han d'executar-los, per garantir una oferta d'intervenci coherent i igualitria per a tots
els interns, la qual han de proporcionar els programes marc de cada mbit.

La SGPRS s lencarregada de difondre els programes marc que atenen els diferents mbits de
rehabilitaci. Quan un centre genera un programa dintervenci grupal, ha delevar-lo al Consell Directiu
perqu aquest el supervisi i hi faci les aportacions o modificacions que cregui oportunes i, al seu torn,
lelevar al servei corresponent perqu aquest en faci el control, la validaci i la difusi pertinents. Qualsevol
nou programa o activitat necessita, abans daplicar-se, lhomologaci de la SGPRS.

Entenem per intervenci grupal la realitzaci de programes o activitats en grup relacionats amb la temtica
prpia de la disciplina de cada professional que tenen com a finalitat provocar en els interns que hi
participen els canvis necessaris per a la reinserci. Tamb es considera intervenci grupal la conducci
d'assemblees d'interns i altres actes grupals que requereixin l'atenci continuada i programtica.

Aquestes intervencions s'organitzen dacord amb el Programa marc dorganitzaci curricular aprovat per la
SGPRS.

Descripci dels criteris davaluaci daquest mbit

1. Planificaci del pla dactivitats del centre/mdul. La programaci de les intervencions grupals a cada
centre penitenciari, en atenci a les especificitats de la poblaci que atn, es far amb una periodicitat
anual i ha de ser validada per la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat. La
intervenci grupal s programtica i t un format estable.

2. Franges horries i ocupaci. Loferta dactivitats grupals de rehabilitaci del centre ha de possibilitar
locupaci entre 6 i 8 hores diries de tots els interns ingressats. Cada centre penitenciari ha de
programar com a mnim 4 franges horries d'activitat grupal de dilluns a divendres, d'hora i mitja
cadascuna.

3. Publicitat. Al tauler de cada mdul, al costat de la informaci relativa als horaris, espais i professionals
que fan la intervenci grupal, sinformar del circuit de sollicituds de participaci en les activitats
grupals, aix com de la normativa dactivitats nica per a tots els mduls de rgim ordinari, que estar
visible i disponible per a coneixement de tots els interns.

4. Espais dactivitat. Als espais fsics dissenyats i destinats a la intervenci en grup shi collocar un
quadre d'horaris i activitats. El personal ha d'observar que durant la realitzaci de les activitats es
compleixin els criteris de seguretat.

53


5. Preparaci. Els professionals han de preparar la realitzaci de les sessions d'intervenci utilitzant els
programes marc pertinents i els instruments, orientacions i requisits que shi preveuen.

6. Execuci de l'activitat. La SGPRS proporciona als centres els programes marc o daltres programes
validats, aix com el material i la documentaci necessaris per impartir les sessions d'intervenci, que
shan de desenvolupar amb la freqncia i la durada planificades al programa marc.

7. Avaluaci de resultats. Cada programa marc disposa de criteris i instruments propis d'avaluaci
d'eficcia (avaluaci de canvis i consecuci dobjectius o criteris daprofitament) i de control de
l'execuci del programa.

8. Registre associat a la intervenci grupal. Cal que les altes i baixes dels interns als diferents programes
de rehabilitaci estiguin adequadament introdudes al SIPC, de manera que les dades estiguin
actualitzades.

Gesti de la informaci

Aquest mbit inclou els informes preceptivament obligatoris segons el Reglament penitenciari i la normativa
vigent (classificaci en grau, permisos, sortides, etc.), i tamb els demanats pels rgans judicials i el centre
directiu; tamb inclou la introducci al Sistema dinformaci penitenciari catal de la informaci de l'intern
necessria per al manteniment actualitzat de les dades penitenciries individuals i globals (Protocol unificat
de classificaci, Sistema d'avaluaci i motivaci continuades, Programa individual de tractament, Agenda de
tractament i RisCanvi, entre daltres).

Sovint, aquests informes formen part dun recull dinformaci de les diverses disciplines dels professionals
que intervenen en els rgans collegiats, a mode de valoraci global o proposta nica. Per fer-los, ens
basem en els resultats de les intervencions individuals i grupals, aix com en la revisi de fonts documentals
referides a l'intern i provinents d'altres coordinacions fetes amb professionals, institucions, famlies, entitats,
etc. La finalitat s conixer el cas de manera objectiva per poder plasmar en un informe les avaluacions
realitzades sobre lintern i orientades a oferir les informacions que cobreixen les finalitats legalment
encomanades.

Aix mateix, aquest procs, en el seu vessant de coordinaci, ha de permetre la transmissi de la informaci
objectivada duna manera efica i fiable entre els professionals per tal dagilitar lactualitzaci i redacci dels
informes pertinents.

Descripci dels criteris davaluaci daquest mbit

1. Detecci de la necessitat delaboraci de linforme. Els ordres del dia de les reunions de lequip
multidisciplinari o de la junta de tractament generen la temporalitzaci pertinent de la redacci
dinformes.

2. Recollida dinformaci. Cada professional, des de la seva disciplina, ha de recollir informaci

documentada (SIPC, PUC, PIT, RisCanvi, expedient social, expedient de lintern, protocol de

54


tractament, etc.) sobre el cas que sestudiar. En els casos destudi que reuneixin els requisits legals
indispensables, la valoraci ha danar precedida duna entrevista personal amb lintern i/o la seva
famlia, a fi daprofundir en la valoraci i contrastar la veracitat de les dades recollides prviament.

3. Coordinaci amb els altres professionals implicats. Per tal de contrastar la informaci recollida, cal que
des de cada disciplina els professionals es coordinin amb els professionals que atenen o hagin ats
lintern anteriorment.

4. Redacci dels informes. Els informes han de tenir una cura especial a resultar entenedors i prctics i
aportar la informaci pertinent (no suprflua), rellevant (no repetitiva) i necessria als rgans superiors
per a la seva presa de decisions. Els informes estan redactats de manera comprensible: han daportar
informaci objectivable (observable i/o mesurable), clara i concisa.

5. s dels models estandarditzats i validats. Shan dusar els instruments davaluaci i els models
dinforme estandarditzats i validats per la SGPRS, de manera que sasseguri la homogenetat de la
informaci aportada pels professionals i la seva transmissi adequada, per donar continutat i seguiment
a les valoracions dels interns.

6. Registre i transmissi de la informaci. La transmissi de la informaci compta amb leficcia de la base

de dades del Sistema dinformaci penitenciari catal.

7. Presentaci de les propostes a la junta de tractament. Les juntes de tractament disposen de linforme
escrit dels professionals en el moment de reunir-se la junta.

Reunions i coordinaci

Per aconseguir els objectius de la tasca de rehabilitaci en cadascun dels seus camps, es necessita el
treball coordinat i ls compartit de la informaci de tots els professionals implicats. Aquesta coordinaci
normalment sobt amb les reunions dequips multidisciplinaris, amb les reunions dels diferents collectius
professionals o amb reunions dequips creats per a una finalitat concreta (comissions de treball, equips de
programes especialitzats, etc.).

Des del Departament de Justcia simpulsen altres frmules per compartir els coneixements i la informaci
dels diferents collectius, crear produccions de treball noves i generar xarxes i fluxos daquesta informaci i
coneixements entre aquests collectius, com ara el programa Compartim (pel qual el Departament de
Justcia va rebre una distinci al millor cas prctic de lany el febrer de 2010 al Congrs Expo.e-learning) i la
plataforma digital e-Catalunya.

La coordinaci possibilita unificar els criteris entre els professionals, focalitzar la presa de decisions en els
factors rellevants, descriure duna manera objectiva i observable els constructes terics que fan servir des
de les seves disciplines i facilitar la transmissi de la informaci amb un llenguatge com als diferents
collectius que treballen en aquest mbit.
Hi ha tres tipus principals de reunions peridiques dels professionals de rehabilitaci als centres
penitenciaris:

Juntes de tractament i reunions dels equips multidisciplinaris. Dassistncia obligatria i regulades al

Reglament penitenciari. Sn actes de presa de decisions en qu els professionals han d'aportar
oralment (a les reunions dequip multidisciplinari) i per escrit (a la junta de tractament) les avaluacions
recollides sobre el cas que els ocupa.

55


Reunions de coordinaci, prpies i necessries per a un bon desenvolupament professional (reunions

dels diferents collectius, del consell educatiu, reunions de programes especfics, reunions o contactes
amb entitats i organismes externs per al seguiment de casos, etc.).

Accions de formaci. Reunions formatives internes programades per la direcci del centre o pel centre
directiu.

Les juntes de tractament i els equips multidisciplinaris es regeixen per les normes establertes en el marc
jurdic pertinent (Reglament penitenciari, captol II, secci 2a i Reglament dorganitzaci i funcionament dels
serveis dexecuci penal a Catalunya, captol III) pel que fa a la convocatria, participaci, presa dacords,
confecci dordres del dia, elevaci de propostes i redacci dactes, funcions, estructura i funcionament.
Laplicaci daquesta normativa t una llarga trajectria que fa que les qestions formals i procedimentals de
la Junta de Tractament estiguin del tot establertes i assentades.

El Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a Catalunya estableix qestions
ms novedoses pel que fa a les funcions i funcionament dels equips multidisciplinaris (que larticle 36
descriu com unitats destudi, proposta i execuci amb qu comptar la Junta de Tractament) i a la
transmissi de la informaci a la junta de tractament, les quals s adient valorar sota criteris unificats de
rehabilitaci.

Aix, entre daltres funcions, els equips multidisciplinaris han demetre les propostes a la vista de les quals la
junta de tractament prendr els acords per a ladopci de les mesures necessries per executar els
programes de tractament o els models individualitzats dintervenci. Daquesta manera, les juntes de
tractament sn els rgans collegiats legitimats a acordar les propostes relatives al tractament penitenciari
dels interns i per elevar-les a les instncies superiors que les han de resoldre.

Descripci dels criteris davaluaci daquest mbit

1. Contingut de la informaci. Continguts mnims predeterminats segons els models dinformes o

programes de tractament per transmetrels oralment a la reuni.

2. Publicitat i programaci. Lordre del dia assenyala els temes a tractar en aquestes convocatries per
part de qui les presideixi, amb un mnim duna setmana dantelaci per possibilitar la presentaci de la
informaci necessria.

3. Condicions i gesti del desenvolupament de les reunions. Les reunions dels equips multidisciplinaris les
presideix un comandament del centre (el subdirector de tractament o la persona en qui aquest hagi
delegat), el qual ha dinformar lequip directiu del desenvolupament de la reuni. El jurista de lequip
multidisciplinari actua com a secretari. (En alguns centres oberts la junta de tractament est formada per
tot lequip multidisciplinari, que no es reuneix a banda.)
El president ordena les intervencions i gestiona el temps dedicat a la reuni, tot vetllant perqu els
acords sajustin a les normes legals i a les circulars i instruccions de la Direcci General de Serveis
Penitenciaris. El secretari de la reuni de lequip multidisciplinari (jurista o suplent) pren nota dels punts
de treball i debat de lordre del dia i eleva les propostes pertinents a la junta de tractament.

Els vocals convocats aporten la informaci que els s prpia per disciplina, seguint lordre establert i el
temps assignat per qui presideix la reuni. A la reuni de lequip multidisciplinari saporta la informaci
de manera oral i a la de la junta de tractament, per escrit (informe preparat per ser elevat).

4. Trmits i notificacions. Les actes de les juntes de tractament recullen de manera explcita lassistncia
del president, el secretari, els vocals amb veu i vot i la participaci de personal extern a la instituci, i
tamb els acords presos, els vots particulars si nhi ha i totes les qestions tractades a la reuni.

56


Seguiments laborals

Atenent el fet que un dels objectius principals de la intervenci en medi obert s la inserci sociolaboral (tots
els interns duna secci oberta o dun centre penitenciari obert fan recerca laboral activa o b es troben
desenvolupant una activitat laboral), la tasca de lequip multidisciplinari ha danar focalitzada a facilitar
laccs al mn del treball, i tamb a comprovar el compliment dels interns pel que fa a les seves obligacions
laborals. En aquest sentit, s leducador social qui aglutina la informaci relacionada amb la inserci laboral
del interns en el medi obert i qui fa el seguiment en els diferents moments del procs.

A banda que els interns aportin documentaci justificativa de la recerca laboral o de lactivitat laboral que
estiguin desenvolupant, s necessari que els educadors facin comprovacions in situ amb lobjectiu principal
de confirmar que lintern es troba al lloc de treball del qual ha informat el centre i corroborar les dades que
ha aportat (adrea, horaris, mena de feina...). Aprofitant aquest seguiment, i en cas que lintern hagi
verbalitzat al seu encarregat o supervisor el seu compliment penitenciari, tamb es pretn obtenir informaci
del mateix encarregat sobre dades relatives al rendiment i actitud de lintern envers el lloc de feina que
ocupa. Si lintern no ha comunicat al seu cap la situaci de compliment a pres, es faran inicialment
observacions indirectes, tot i que es recomanar a lintern la convenincia de comunicar-ho a lempresari, i
el mateix educador soferir a acompanyar lintern en el moment de fer aquesta comunicaci.

La freqncia dels seguiments laborals es vincular al nivell obtingut al SAM per lintern i al moment del
procs dinserci sociolaboral en qu es trobi.

Descripci dels criteris davaluaci del procs

1. Programaci i publicitat. Anualment, els centres penitenciaris oberts i seccions obertes eleven al centre
directiu els horaris datenci dels insertors laborals. A lintern se li proporciona informaci escrita sobre
els dies i lhorari datenci dels professionals encarregats del seu seguiment laboral, del seu referent-
tutor, i la normativa relativa al seguiment de lrea laboral (aquesta normativa la signa lintern en
lentrevista dacolliment). Als centres penitenciaris oberts i a les seccions obertes hi haur aquesta
informaci publicada als taulers i cada centre disposar dun directori o catleg de serveis amb els
recursos dinserci laboral disponibles en la comunitat.

2. Condicions de desenvolupament del seguiment laboral. Tots els centres oberts disposaran dels mitjans
necessaris (vehicle, telfon mbil, etc.) per fer els seguiments laborals, aix com de les corresponents
guies d'entrevista per orientar en la recerca laboral i avaluar-ne el seguiment.

3. Freqncia. Al moment de lingrs, en cas que lintern disposi de feina es far un primer seguiment
laboral presencial en el perode dobservaci. Els interns han de tenir almenys un seguiment laboral
cada cop que es revisi el seu nivell de SAM. Tamb es far seguiment laboral en els casos de canvis
laborals i seguiments laborals amb resultat negatiu.

4. Registre del procs. Els seguiments laborals realitzats sanoten a l'agenda de tractament del SIPC
especificant la data, lhora, el lloc i el tipus (presencials, telefnics o documentals) i, si s el cas, shi
anoten les valoracions del professional i les incidncies sorgides.

57


Intervenci
#

Per programes de rehabilitaci sentn lestructuraci sistemtica i temporalitzada duna srie de mesures,
actuacions i s de tcniques dintervenci amb els objectius de solucionar un problema o atendre una
necessitat, facilitar laprenentatge per part dels interns de conductes socialment adaptatives i afavorir el
canvi cap a un estil de vida positiu i prosocial.

Amb aquesta finalitat, la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat instrueix programes
marc que organitzen, orienten i ordenen la intervenci especfica de les diferents disciplines professionals
que sn responsables de la rehabilitaci als centres penitenciaris de Catalunya.

El concepte de programa marc permet que als centres es dugui a terme una intervenci regulada pels
mateixos principis terics, encaminada a la consecuci dels mateixos objectius, amb una disposici deines i
de criteris homognia, que garanteixi als interns la inexistncia de diferncies rellevants entre els centres.
Els programes marc que sinstrueixen poden ser relatius a la intervenci en tres grans mbits: lambiental, el
grupal i lindividual.

Intervenci ambiental

Intervenci ambiental: medi ordinari

Programa marc de classificaci interior comuna

Quan Catalunya va assumir les competncies exclusives en matria dexecuci penitenciria lany 1984, la
llavors Direcci General de Serveis Penitenciaris i Rehabilitaci de la Generalitat de Catalunya va
considerar necessari proveir dun marc motivacional general el sistema penitenciari que llavors sendegava,
mitjanant ls estructurat de conseqncies contingents al comportament dels interns. Aix, el Programa
dorganitzaci dels centres penitenciaris (classificaci interior) es va publicar i divulgar a tots els centres
lany 1990.

En aquell moment es van prioritzar dues variables en el sistema de classificaci: la conducta i la situaci
juridicopenal. El primer criteri donava lloc a un model anomenat sistema de fases progressives, que
suposava un sistema motivacional en qu cada intern disposava d'una modalitat de vida (amb les seves
recompenses i contingncies ambientals) determinada segons el seu comportament. El segon criteri

58


implicava una ubicaci de lintern segons determinades caracterstiques juridicopenals: condemnes llargues,
possibilitat de gaudir de permisos de sortida, classificaci en grau de tractament, etc.

Amb el transcurs dels ja ms de vint anys dels sistemes de fases progressives inicials, lexperincia
acumulada, la investigaci emprica realitzada al nostre territori i les aportacions cientfiques internacionals
han motivat nous models de classificaci en els quals va prenent protagonisme lavaluaci del risc de
conducta delictiva i la gesti daquest risc per mitj de programes especialitzats i especfics. Aquestes
millores i innovacions en la intervenci penitenciria han fet necessria una nova estructura de la
classificaci interior, basada en els eixos principals de la rehabilitaci.

Lany 2006 apareix el Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a Catalunya,
que proposa un model organitzatiu ms flexible, amb professionals cada vegada ms qualificats i valorats.
En lmbit de la rehabilitaci, a ms de la figura ja existent del coordinador dequips multidisciplinaris,
apareix la figura del cap de programes datenci especialitzada com a responsable de la coordinaci dels
programes datenci especialitzada i dels professionals encarregats de dissenyar-los i executar-los.

Aix doncs, els professionals de rehabilitaci es van especialitzant i organitzant en equips que responen a
aquesta especialitzaci, cosa que influeix de manera directa en la classificaci interior dels centres. A Brians
1 sinicia la ubicaci en una unitat diferenciada dels interns que complien condemna per delictes sexuals,
per tal dintervenir-hi amb un equip especialitzat.

Amb lobertura del Centre Penitenciari Brians 2 sestableix clarament en el seu pla funcional un sistema de
classificaci interior basat en rees especfiques de tractament, i a tots els centres catalans (ja existents o
inaugurats posteriorment) comencen a generalitzar-se les segents rees, que estructuren la classificaci
interior de manera genrica:

rea dintervenci i estabilitzaci conductual

rea dintervenci en conductes violentes
rea dintervenci en conductes addictives
rea dintervenci en salut mental i orgnica
rea de preparaci per a la vida en llibertat

A banda de les rees datenci especialitzada, cal atendre collectius de caracterstiques especials o de
circumstncies especials de compliment, que originaran unitats amb necessitats especials, distribudes en
els diferents centres penitenciaris, segons les possibilitats de dotaci de personal especialitzat o les
necessitats dinfraestructura i equipament que presentin aquests collectius. Aix, trobarem inserides de
manera parallela a la classificaci interior comuna unitats anomenades mduls despecial supervisi,
mduls mixtos, departaments datenci especialitzada per a drogodependncies, etc.

Alhora, larticle 4 del Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a Catalunya
estableix que els centres penitenciaris de joves i dones han de ser considerats centres despecial
consideraci en relaci amb les rtios de dotaci de personal i han de tenir en compte les adaptacions
necessries atenent les finalitats especfiques de la rehabilitaci.

Aquesta classificaci interior es fa compatible amb lestabliment dun sistema de fases dins de cada rea
datenci especialitzada, vigent en tot all relatiu a lestabliment de diferents modalitats de vida (amb les
seves recompenses i contingncies ambientals) segons la consecuci dels objectius de rehabilitaci dels
interns.

Per exemple, una fase o modalitat de vida diferenciada podria concretar-se amb lexistncia de mduls
mirall: es tracta de mduls o unitats de vida dins una rea datenci especialitzada que tenen un
funcionament intern i unes contingncies que vnen determinades per uns marges de confiana i autogesti
ms gran per part de la poblaci reclusa.

59


rees datenci especialitzada

rea dintervenci i estabilitzaci conductual

La intervenci especfica en aquesta rea persegueix lestabilitzaci de la conducta institucional: afavorir

laprenentatge de conductes compatibles amb la vida ordinria i les normes del centre i prevenir situacions
de conflicte mitjanant la intervenci educativa i tcnica intensiva i especialitzada en un marc que garanteixi
la contenci.

Shi destinen els interns procedents de primer grau de tractament, i tamb en situaci daplicaci de
lart.100.2 del Reglament penitenciari, sens perjudici de la seva executivitat immediata posterior o prvia a
laplicaci del rgim tancat: interns amb conducta institucional greument inadaptada, caracteritzada per la
presncia continuada dincidents i faltes greus i molt greus, que requereixen una intervenci intensiva que
eviti laplicaci del rgim tancat o que afavoreixi ladaptaci a la vida ordinria desprs de laplicaci
daquest rgim. Tamb shi ubiquen interns amb conductes institucionals inadaptades de manera recurrent,
amb necessitat de potenciar els elements bsics de motivaci, encara que no siguin objecte daplicaci del
rgim tancat.

rea dintervenci en conductes violentes

En aquesta rea lobjectiu de la intervenci especifica s labordatge de ls de la violncia i dels factors

etiolgics delictius. Es pretn que els interns assoleixin pautes de conducta i valors adaptatius i prosocials.

Els interns destinataris seran aquells als quals shagi detectat la necessitat dintervenci perqu presenten
un perfil dalt risc de violncia, necessitat que ha de recollir el seu Programa individualitzat de tractament.
Normalment sestableix una intervenci en programes diferenciats segons la tipologia delictiva (delictes de
violncia de gnere, delictes violents, delictes contra la llibertat sexual), tot i que la ubicaci pot ser comuna.

rea dintervenci en conductes addictives

La intervenci en aquesta rea busca que els interns adquireixin i mantinguin estratgies per a la superaci
de la seva addicci i assoleixin un estil de vida saludable, amb pautes de conducta i valors adaptatius i
prosocials.

Shi destinaran els interns als quals shagi detectat la necessitat dintervenci en aquesta rea, necessitat
que ha de recollir el seu Programa individualitzat de tractament, i tamb els interns que compleixen mesures
de seguretat dinternament per tractament en deshabituaci.

60


rea de preparaci per a la vida en llibertat

Lobjectiu que es persegueix en aquesta rea especialitzada s lincrement del grau dautonomia i
responsabilitat dels interns, i tamb la consolidaci i generalitzaci a lexterior dels aprenentatges per mitj
duna aproximaci progressiva a la xarxa de recursos comunitaris.

Aix, shi ubicaran els interns amb condemnes curtes i els primaris penalment amb possibilitats i garanties
dintervenci a lexterior, els interns amb propostes de permisos o amb previsi a curt termini de gaudiment
de permisos per als quals no sha establert al seu Programa individual de tractament cap intervenci
especfica, interns en aplicaci de larticle 100.2 per a la realitzaci de cursos formatius o activitat laboral
externa o interns classificats en tercer grau de tractament, fins que sels traslladi a una dependncia de
compliment en rgim obert.

rea dintervenci en salut mental i orgnica

A les unitats de rehabilitaci intensiva satenen de manera integral les necessitats dintervenci en salut
mental i orgnica, prioritries en el tractament de lintern, per tal dincrementar el seu grau dautonomia i
dadaptaci i la seva estabilitzaci emocional i conductual. Alhora, es pretn fer una aproximaci
progressiva a la xarxa de recursos comunitaris per tal de possibilitar la derivaci ulterior de lintern.

Shi destinaran els interns que requereixen una intervenci especialitzada en lmbit de la salut mental i aix
ho determina el psiquiatre del centre, tant si provenen de rgim ordinari com de rgim tancat (suspensi
daplicaci del rgim tancat), els interns que compleixen mesures de seguretat per internament psiquitric i
els interns que requereixen atencions sanitries per alguna malaltia orgnica i aix ho determina el metge
responsable.

Collectius despecial consideraci

Centre Penitenciari de Joves o unitats per a joves

La classificaci interior prpia del CP de Joves atn les necessitats especials de la seva poblaci amb una
dotaci especial de personal i equipaments, i amb infraestructures adequades.

Shi destinen joves dentre 18 i 21 anys (excepcionalment fins a 23, si aix ho determina el jutge), es prioritza
la intervenci psicopedaggica i soptimitzen els nivells descolaritzaci o formaci. Alhora, es t especial
cura en la prevenci de conductes problemtiques en lmbit de la salut i en lestabilitzaci de la conducta
institucional per tal dafavorir laprenentatge de conductes compatibles amb la vida ordinria i les normes del
centre i prevenir situacions de conflicte.

Centre Penitenciari de Dones o unitats per a dones

La classificaci interior prpia del CP de Dones, de la mateixa manera que la dels joves, atn les
necessitats especials de la seva poblaci, amb una dotaci especial de personal i equipaments, i amb
infraestructures adequades.

Algunes dependncies dels centres destinats a dones albergaran unitats considerades com a formes
especials dexecuci pel Reglament penitenciari, com sn la Unitat de Mares o el Departament dAtenci
Especialitzada per a drogodependncies, que es desenvolupen a lapartat segent.

Shi ubiquen dones, es prioritza la intervenci psicopedaggica i soptimitzen els nivells descolaritzaci o
formaci. A ms, es dedica especial atenci a prevenir conductes problemtiques en lmbit de la salut, a
estabilitzar la conducta institucional i a potenciar lautoorganitzaci i autoregulaci de les internes.

61


Mduls especials de compliment

Mdul despecial supervisi

Per tal de garantir els aspectes de seguretat interior o de contenci de situacions de crisi, per els casos
dinterns amb extrem risc de fuga o perillositat extrema persistent o pertinena a organitzacions
delinqencials extremadament perilloses, es poden crear mduls destabilitzaci de la conducta institucional
dalta contenci. La finalitat s prevenir situacions de conflicte, mitjanant la intervenci educativa i tcnica
intensiva i especialitzada en un marc que garanteixi la seguretat.

Mduls dintervenci en disfuncions especials

Aquest futur mdul s concebut per donar resposta a les necessitats de rehabilitaci dels interns que
compleixen mesures de seguretat dinternament per necessitats educatives especials i requereixen una
situaci dalta contenci, dels interns que requereixen una intervenci especialitzada en lmbit de la
minusvalidesa psquica (i aix ho determina el grau de disminuci valorat) i dels interns que es considera
que necessiten un entorn ambiental que faciliti la seva compensaci, ja que ocasionen constants conflictes
en rgim ordinari o es troben en especial situaci de vulnerabilitat.

Mdul mixt

Amb carcter excepcional, el centre directiu, dacord amb el que disposa larticle 16a de la Llei orgnica
general penitenciria, per executar programes especfics de tractament o per evitar la desestructuraci
familiar, pot establir, per a grups determinats de poblaci penitenciria, centres o departaments mixtos on
indistintament puguin ser destinats homes i dones.

Per als homes i dones penats internats als centres penitenciaris catalans que siguin parella (certificat de
convivncia a lexterior) i mostrin conducta adaptada a la normativa, es preveu la creaci dun mdul mixt
que en un futur contemplar la possibilitat que les parelles romanguin amb els fills menors de 3 anys.

Departaments datenci especialitzada per a drogodependncies

Els centres de Quatre Camins, Brians 2, Brians 1 Dones i Ponent tenen espais arquitectnicament
diferenciats per dur a terme els programes DAE, destinats a interns adults per als quals el problema de
drogodependncia sigui el principal antecedent dels fets delictius, que presentin motivaci cap el tractament
lliure de drogues i compleixin els altres requisits que determini el Pla funcional dels diferents DAE.

El primer DAE per a drogodependents va ser el del centre penitenciari Quatre Camins, inaugurat lany 89
sota el model de tractament de les comunitats teraputiques lliures de drogues. Aquest departament va ser
la primera comunitat teraputica penitenciria de tot lEstat, i va suposar una innovaci cabdal en el
tractament penitenciari.

Els DAE tenen un rtio especial dinterns

per professional, amb una capacitat duns
50 interns. Persegueixen afavorir un canvi
integral en lestil de vida, sota parmetres
saludables i prosocials, assolir
labstinncia en el consum de drogues,
desenvolupar les actituds i aptituds
necessries per fer front a les diferents
situacions de risc i motivar els interns a la
realitzaci del seu programa individual de
tractament.

Cal dir que el Programa marc de

classificaci interior preveu la possibilitat
de crear DAE per al tractament integral i
intensiu daltres problemtiques, com ara
la inadaptaci conductual extrema.

62

Mdul de mares

El Centre Penitenciari de Dones de Barcelona disposa

dun Departament per a Mares amb capacitat per a
quinze internes. Per al futur centre penitenciari de
dones es buscar una unitat que permeti atendre de
manera integral les necessitats dintervenci de les
internes i llurs fills menors de tres anys, tal i com
assenyala el Reglament penitenciari.

En aquestes unitats preval el dret del nen a estar amb

la mare, aix com els seus interessos i necessitats, que
satendran amb els programes adients encaminats a
assolir aquests objectius.

Mdul per a gent gran

Actualment aquesta poblaci queda acollida al departament geritric del CP dHomes de Barcelona, de
propera desaparici. Davant la reestructuraci de la poblaci que acull aquest centre, es buscar una unitat
adient en un altre centre de lrea de Barcelona, ja en funcionament o de propera construcci.

Shi destinaran els interns dedat avanada (majors de 65 anys) que mantinguin una conducta adaptada a la
normativa i que aix ho sollicitin. La rehabilitaci senfocar en la prevenci de conductes problemtiques en
lmbit de la salut i en latenci de les necessitats especials de la gent gran.

Mduls de participaci i convivncia

Lany 2007 sinaugura el CP Brians 2 i lany 2008 el CP Lledoners, tots dos dissenyats amb unes
dimensions que faciliten una escala humana en larticulaci duna nova cultura i un nou clima organitzatiu.
Aix, amb unes dimensions que faciliten un millor govern de la installaci i un millor exercici de les funcions
de rehabilitaci i inserci de les persones condemnades, els espais estan estructurats per acollir grups
dinterns molt ms reduts, a fi que tant ells com els diversos professionals puguin conviure sense tanta
pressi ambiental i fsica.

En aquestes condicions comena a ser possible ls deines i recursos que fomentin la responsabilitzaci i
autoregulaci dels interns, dacord amb els preceptes recollits en el captol VI del Reglament penitenciari.
Aquest apartat del RP regula que els interns han de participar en lorganitzaci de lhorari i de les activitats
dordre educatiu, recreatiu, religis, laboral, cultural o esportiu del centre per mitj de comissions, ajustant-
se a les normes descrites en lannex rgans de rehabilitaci. Tamb sha de procurar la participaci dels
interns en el desenvolupament dels serveis alimentaris i la confecci de racionaments. El consell de
direcci, mitjanant una resoluci motivada, pot ampliar la participaci dels interns en altres rees de rgim
diferents de les esmentades.

Aix, els interns, per mitj dels seus representants, dacord amb les normes de rgim interior, poden
organitzar per si mateixos les activitats esmentades o collaborar a organitzar-les amb els funcionaris
encarregats de lrea corresponent.

A Brians 2 sinstaura un mdul amb un programa especialitzat datenci a les drogodependncies sota uns
parmetres de funcionament de participaci activa dels interns en lorganitzaci i el tractament que sofereix
a la unitat residencial. Ms tard, Brians 2 estn a lrea de preparaci per a la vida en llibertat el
funcionament dun mdul de participaci i convivncia

Per la seva banda, Lledoners implanta el funcionament dun mdul de participaci i convivncia tamb en
lrea de drogodependncies i un altre en lrea de violncia. A ms, es preveu la generalitzaci daquesta
experincia a daltres rees datenci especialitzada.

En aquests moments, desprs de certa trajectria de funcionament daquests mduls, i davant les
expectatives dexpansi daquest funcionament, la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i
Sanitat ha iniciat un estudi comparatiu sobre el clima ambiental en aquest mduls, per considerar la
confecci dun programa marc que permeti la generalitzaci, amb uns criteris mnims homogenis, daquesta
frmula dorganitzaci.

63

Altres mduls dintervenci diferenciada

Es tracta de mduls que no necessiten cap estructura fsica especial ni cap particularitat en les dotacions de
personal, si b impliquen caracterstiques diferencials en la rehabilitaci i els programes de tractament.

Mdul universitari. Tamb sha pensat per a lescenari de futur dels centres penitenciaris en la possibilitat
dagrupar en algun mdul els interns que cursen estudis universitaris, amb predomini de dedicaci de temps
als estudis i la preparaci dexmens.

Mdul de Forces i Cossos de Seguretat de lEstat. El Centre Penitenciari Quatre Camins destina una
dependncia a ubicar-hi els interns acollits a lart. 8.2 de la Llei orgnica de Forces i Cossos de Seguretat
de lEstat que compleixen pres preventiva o penes privatives de llibertat, amb separaci preceptiva de la
resta de detinguts o presos.

Intervenci ambiental: medi obert

Tipus destabliments en medi obert

El Reglament penitenciari estableix en el captol III les classes destabliments oberts, que poden ser:

a) Centres oberts o dinserci social: el centre obert s un establiment penitenciari autnom, dedicat a
interns classificats en tercer grau de tractament.

b) Seccions obertes: la secci oberta depn administrativament dun establiment penitenciari polivalent, del
qual constitueix la part destinada a interns classificats en tercer grau de tractament.

c) Unitats dependents: les unitats dependents consisteixen en installacions residencials situades fora dels
recintes penitenciaris i incorporades funcionalment a lAdministraci penitenciria, mitjanant la
collaboraci de les entitats pbliques o privades, per facilitar la consecuci dobjectius especfics de
tractament penitenciari dinterns classificats en tercer grau.

El rgim dels establiments de medi obert ha de ser el necessari per aconseguir una convivncia
normalitzada amb el medi social civil i ha de fomentar la responsabilitat dels interns. Segons la legislaci
vigent, el rgim obert saplica als penats classificats en tercer grau de tractament que poden continuar el
seu tractament en rgim de semillibertat, i es basa en lautoregulaci dels interns.

s norma general labsncia de controls rgids que contradiguin la confiana que inspira el seu
funcionament. Aix, caracteritzen les installacions de medi obert:

Latenuaci de les mesures de control.

El foment de la responsabilitat, mitjanant lestmul de la participaci dels interns en lorganitzaci de les
activitats.
La normalitzaci social i la integraci, proporcionant a lintern, sempre que sigui possible, atenci per
mitj dels serveis generals de la comunitat per facilitar la seva participaci plena i responsable en la vida
familiar, social i laboral.
La prevenci per mirar devitar la desestructuraci familiar i social.
La coordinaci amb tots els organismes i institucions pbliques o privades que actun en latenci i
reinserci dels interns, i la promoci de criteris comuns dactuaci per aconseguir la seva integraci en
la societat.

64


Modalitats de vida

Laplicaci del rgim obert pot ser de carcter restringit (aplicaci de lart 82 RP) en els casos de penats
classificats en tercer grau amb una peculiar trajectria delictiva, personalitat anmala o condicions
personals diverses, i tamb quan hi hagi impossibilitat dexercir una feina a lexterior o ho aconselli el seu
tractament penitenciari, la junta de tractament pot establir la modalitat de vida en rgim obert adequada per
a aquests interns i restringir les sortides a lexterior, i establir les condicions, els controls i els mitjans de
tutela que shagin dobservar, si escau, durant aquestes sortides.

En laplicaci de carcter ampli (aplicaci de lart. 83 RP), lactivitat penitenciria en rgim obert t com a
objectiu potenciar les capacitats dinserci social positiva que presenten els penats classificats en tercer
grau, i fa les tasques de suport i assessorament i la cooperaci necessria per afavorir la seva incorporaci
progressiva al medi social.

Les unitats dependents

Segons lart. 165 del RP les unitats dependents sn unitats arquitectnicament ubicades fora del recinte
dels centres penitenciaris, preferentment en habitatges ordinaris de lentorn comunitari, sense cap signe de
distinci externa relatiu a la seva dedicaci.

Els serveis i les prestacions de carcter formatiu, laboral i de tractament que hi reben els interns sn
gestionats, prioritriament, per associacions o organismes no penitenciaris, de manera que lAdministraci
penitenciria conserva les funcions de control i coordinaci. Aquestes unitats sempre depenen
administrativament dun centre penitenciari concret (vegeu-ne les adscripcions a lAnnex 1).

Lobjectiu de la unitat dependent s desenvolupar un itinerari integral de reinserci dels residents mitjanant
accions de seguiment laboral i, en cas de prdua de feina, dacompanyament a la inserci laboral dels
residents i facilitar un procs progressiu dintegraci a la comunitat.

Shi destinen interns classificats en tercer grau de tractament, la selecci dels quals duu a terme la junta de
tractament tenint en compte els criteris generals per a la classificaci en tercer grau i els perfils preferents
que hi ha en cada una daquestes unitats. La destinaci dun intern a una unitat dependent requereix la
prvia i expressa acceptaci de la normativa prpia de la unitat per part de lintern, dacord amb els principis
de mtua confiana i responsabilitat que requereix el rgim obert.

Per tal de poder derivar un intern a una unitat depenent ha de complir uns determinats criteris: una
estabilitzaci de la conducta positiva, superaci de conducta addictiva, tenir feina o possibilitats laborals en
lentorn de la ubicaci de la unitat, etc.

65


Cliqueu a cada unitat dependent

per obtenir informaci sobre:
Unitats Ubicaci
Entitat gestora
Capacitat
dependents Centre del qual depenen
Perfil dels interns derivats
Programes dintervenci

Can Cnsol
El Segri Gallecs
Valls Maresme

gora
El Carmel
Barcelons
Bayt-Al-Thaqafa

Punt i Seguit II

Crulla

66


Intervenci grupal

Medi ordinari i tancat: Programa marc dorganitzaci curricular

El Programa marc dorganitzaci curricular pretn dotar els centres penitenciaris duna mateixa oferta
dactivitats i programes dintervenci, de manera que sen potenci lefecte, alhora que es vol garantir la
continutat dels plans de treball de la poblaci interna, fent-los ms dinmics, i possibilitar el control del nivell
de participaci dels interns en les activitats marcades en els respectius programes individuals de tractament,
tot orientant les alternatives de gesti del risc ms adients per a cada intern.

Tenint en compte els diferents sectors professionals, la tipologia drees dintervenci, els interessos i les
necessitats de la poblaci interna, lestructura organitzativa dels programes dintervenci grupal sha dividit
en 5 grans mbits dintervenci: formaci de persones adultes; mn laboral, salut i desenvolupament
personal; context jurdic, social i cultural, i atenci especialitzada.

Cada mbit sorganitza en rees, programes i subprogrames, cadascun amb un major nivell de concreci i
especificitat en els seus continguts. Les rees responen a objectius diferents dins dun mateix mbit; els
programes responen a diferents tipus dintervenci amb objectius comuns; els subprogrames reflecteixen
diferents nivells o modalitats dun mateix programa.

Per no tots els interns necessiten el mateix nivell ni tipus dintervenci. Per aix shan dissenyat diferents
itineraris dintervenci atenent els seus perfils criminolgics i socials.

Hi haur un itinerari estndard dintervenci, que recull els programes que han de ser organitzats i oferts a
tota la poblaci interna de qualsevol centre penitenciari que no estigui inclosa en els itineraris especfics.
Daltra banda, hi haur diversos itineraris especfics, associats a les necessitats de cada perfil analitzat:
addiccions, conductes violentes, origen sociocultural, sortides de perms, derivaci a medi obert, salut
mental, discapacitat intellectual i llarga condemna.

Aquests itineraris han de servir dorientaci als professionals dels equips de tractament per a la planificaci
del Programa individual de tractament de cada intern. Aix, en el moment de procedir a la seva classificaci
inicial i en les progressions/regressions de grau es far una proposta de litinerari ms adient a cada cas.

mbit de la salut i
mbit del context
mbit de la mbit del mn del mbit de l'atenci
desenvolupament jurdic, social i
formaci d'adults laboral cultural especialitzada
personal

Ensenyaments Orientaci Activitat fsica i Societat i Conductes

inicials i bsics laboral esport ciutadania addictives

Formaci
Formaci Qualitat de Promoci i Conductes
professional
bsica ocupacional vida difusi cultural violentes

Estudis Generalitzaci
Inseci Competncies Informaci i
superiors a al medi familiar
distncia sociolaboral per a la relaci suport jurdic i comunitari

Competncies Desenvolupa-
Intervenci en
per a la ment del
societat de la pensament salut mental i
discapacitats
informaci prosocial

67



mbit de la formaci de les

persones adultes

rea Programa

Catal

Castell
Ensenyaments inicials i bsics
Idiomes estrangers

Informtica

Cicle de formaci instrumental

Formaci bsica

Cicle d'educaci secundria

Preparaci per a les proves d'accs

Preparaci per a les proves d'accs i estudis Cicles formatius

superiors a distncia
Batxillerat

Carreres universitries

Competncies per a la societat de la Idiomes estrangers

informaci
Informtica

Lmbit de formaci de persones adultes inclou totes les
activitats que conformen la formaci reglada segons les
directrius i lnies curriculars dadults establertes pel Departament
dEnsenyament i adaptades a les necessitats i recursos de
lentorn penitenciari.

La formaci de persones adultes ha de ser entesa com a

formaci general i compensadora en relaci amb el
desenvolupament i les exigncies de la societat actual. Ha de
representar una bona base dhabilitats i de coneixements i
permetre laccs a tots els nivells del sistema educatiu i a noves
modalitats que puguin sorgir en el futur.

Aquest mbit el desenvolupen els mestres i professors del

Departament dEnsenyament que presten el seu servei als
centres penitenciaris.

68



Programa densenyaments inicials i bsics

Els ensenyaments inicials i bsics tenen com a objectiu que els destinataris adquireixin el grau de
competncia mnima en les rees de llengua catalana, llengua castellana, llengua estrangera i les
tecnologies de la informaci i la comunicaci per desenvolupar-se en la societat actual.

La programaci i les inscripcions dels ensenyaments inicials i bsics sn trimestrals, per si per adaptar-se
millor a les necessitats del grup, del centre o aula, o b a la demanda de lentorn, sha de canviar la
programaci trimestral es pot establir una altra organitzaci. La superaci dels cursos densenyaments
inicials i bsics dna dret a un certificat acreditatiu.

Formaci bsica

La formaci bsica de les persones adultes, entesa com un procs formatiu, sestructura en dos cicles: cicle
de formaci instrumental i cicle deducaci secundria. El currculum de la formaci bsica dels adults
sadrea a totes les persones que, havent superat ledat establerta per a lensenyament obligatori, no tenen
assolides les competncies bsiques o volen actualitzar la seva formaci.

Lavaluaci de laprenentatge ha de ser contnua i integradora, amb observaci i informaci sobre el progrs
dels alumnes i amb ladopci de les mesures curriculars i organitzatives necessries per atendre la seva
diversitat i els seus ritmes daprenentatge.

Cicle de formaci instrumental

El currculum del cicle de formaci instrumental de la formaci bsica per a les persones adultes sorganitza
en tres nivells:

a) Primer nivell, en qu laprenentatge sha de centrar en ladquisici dels mecanismes fonamentals de

lectura i escriptura i de clcul, a ms de nocions elementals sobre lentorn social i natural.

b) Segon nivell, en qu lobjectiu central s consolidar aquests mecanismes i adquirir els elements
essencials dels coneixements que expliquen lentorn.

c) Tercer nivell, en qu samplien els coneixements anteriors fins a assolir els objectius generals del cicle.

Cada nivell inclou tres rees de coneixement: rea de llengua, rea de matemtiques i rea de cincies
socials i naturals.

69


Cicle deducaci secundria per a les persones adultes

El cicle deducaci secundria per a les persones adultes sorganitza en mbits, i aquests, en mduls.
Sentn per mbit un conjunt drees de coneixement afins i complementries. Sentn per mdul una unitat
de programaci que sha de poder desenvolupar en 35 hores de treball. Les rees de coneixement
establertes sagrupen en els tres mbits segents:

a) mbit de la comunicaci, que inclou les rees de les llenges oficials i de la llengua estrangera, aix
com la literatura i leducaci visual i plstica i la msica, en els seus aspectes comunicatius.

b) mbit de les cincies socials i de la participaci, que inclou les rees de cincies socials i deducaci
visual i plstica i de msica, en els seus aspectes geogrfics, histrics i socials.

c) mbit de les matemtiques, de la cincia i de la tecnologia, que inclou aquestes rees i la deducaci
fsica, en laspecte de coneixement del propi cos i de consolidaci dhbits saludables, aix com
leducaci visual i plstica en els seus aspectes tecnolgics.

En aquest currculum hi sn presents de manera transversal leducaci per a la pau, per a la salut, per a la
igualtat doportunitats dambds sexes, leducaci ambiental, leducaci per al consum, leducaci vial,
leducaci tica i cvica, leducaci per a lorientaci laboral i leducaci per a la convivncia multicultural.

Per a cadascun dels mbits, els mduls, independents i coordinats entre ells, sorganitzen en tres nivells:
mduls comuns, mduls opcionals i mduls oberts.

Programa de preparaci a les proves daccs i estudis superiors a distncia

Els centres de formaci de persones adultes ubicats als centres penitenciaris ofereixen tamb la possibilitat
daccedir als estudis de batxillerat i de preparar les proves lliures daccs als cicles formatius de grau mitj,
de grau superior i universitaris que convoca el Departament dEnsenyament, aix com al programa destudis
a distncia, que gestionen en coordinaci amb l'equip docent del centre els segents organismes externs,
amb els quals sha establert un conveni: lInstitut d'Ensenyament Secundari Obert de Catalunya (IESOC), la
Universitat Nacional d'Educaci a Distncia (UNED), la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) i la
Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Programa de competncies per a la societat de la informaci

Es tracta del programa que persegueix lobtenci de les competncies bsiques en tecnologies de la
informaci i en una llengua estrangera. Els cursos sadrecen a persones amb coneixements inicials de
tecnologies de la informaci i/o de les llenges estrangeres angls o francs, i sn el curs de llengua
anglesa a nivell funcional i el curs de llengua francesa a nivell funcional, i els cursos dinformtica
COMPETIC 1 i 2.

70


mbit del context jurdic,

social i cultural

rea Programa
Convivncia en la diversitat

Educaci viria
Societat i ciutadania
Desenvolupament sostenible

Apropament al medi social

Arts plstiques, visuals, escniques i audiovisuals

Biblioteques
Promoci i difusi cultural

Oci i temps de lleure

Alfabetitzaci digital

Informaci i suport jurdic
Assessorament jurdic

Lmbit del context jurdic, social i cultural inclou totes les activitats adreades a ladquisici dhabilitats i
competncies que permetin adaptar-se ms b a la complexitat de lactual societat, provocar canvis en les
creences i valors que es troben a la base dalgunes activitats delictives, potenciar lexpressi i les capacitats
artstiques i culturals de la poblaci interna, aix com incrementar els seus coneixements culturals i dotar els
interns dinformaci i habilitats jurdiques que els permetin tamb una millor adaptaci a lentorn penal i
penitenciari.

Aquest mbit el desenvolupen els professionals dels equips de rehabilitaci dels centres penitenciaris
(principalment els educadors socials, els monitors, els juristes, els bibliotecaris), i tamb les entitats que hi
collaboren per assolir aquests objectius.

Societat i ciutadania

Convivncia en la diversitat

El Programa marc de convivncia en la diversitat es

concreta en un conjunt d'actuacions educatives
mitjanant les quals es pretn fomentar les relacions
entre les persones procedents de diferents cultures o
contextos socials i promoure actituds positives
envers la diversitat cultural i de rebuig davant del
racisme i la xenofbia.

Les actuacions educatives es duen a terme a partir

de grups d'interns i es caracteritzen per la seva
diversitat en el sentit ms ampli. En aquestes
actuacions hi participen diversos professionals:
educadors, monitors d'arts plstiques, msica,
teatre, esports, bibliotecaris i mediadors
interculturals.

71



Es persegueix que hi hagi una convivncia fluda i que els diferents collectius sintegrin plenament en la
vida penitenciria, per tal devitar situacions de rebuig i discriminaci que puguin generar la formaci de
grups tancats i separats segons raa, creena o origen. Els objectius del programa sn:

Fomentar el coneixement intercultural i la cultura de la diversitat.

Facilitar la integraci del collectiu dorigen immigrant.
Donar atenci a la diversitat religiosa.
Adequar els equipaments al fet intercultural.
Millorar la capacitaci formativa dels interns dorigen immigrant.
Formar els professionals per a latenci daquestes especificitats.
Dissenyar itineraris adaptats a aquest collectiu per a lexecuci de condemnes i la reinserci social.

Els programes concrets que persegueixen aquests objectius i que donarien compliment a les intervencions
necessries segons els perfils descrits ms amunt, sn:

a) Programa dacollida dinterns immigrants: Facilita al collectiu la informaci i orientaci necessries per
integrar-se millor a la vida dels centres penitenciaris i conixer la seva oferta educativa, de recursos i de
serveis.

b) Foment de la integraci: Programa dacompanyament de joves dorigen immigrant, Programa marc

deducaci per a la convivncia en la diversitat, activitats de foment del dileg intercultural, formaci dels
professionals en temes de diversitat cultural (UNESCOCAT i Centre dEstudis Jurdics i Formaci
Especialitzada), regulaci de latenci religiosa en el medi penitenciari, reunions tcniques sobre
immigraci en el si de la Comissi Interinstitucional per a la Reinserci Social (CIRSO).

c) Millora de la capacitaci formativa dels interns immigrants: foment de laccs a les noves tecnologies de
la poblaci immigrada, Programa densenyament lingstic als centres penitenciaris, formaci en llengua
i cultura dorigen per a joves magribins, dotaci de les biblioteques dels centres penitenciaris de fons
interculturals.

Educaci viria

Aquesta rea dintervenci sadrea als interns condemnats per delictes contra la seguretat viria i neix a
causa de lincrement del nombre dinterns amb aquestes caracterstiques, com a conseqncia de les
darreres modificacions del Codi penal en aquesta matria.

El Programa de mobilitat segura ha estat elaborat per un grup de treball format per educadors socials dels
centres penitenciaris de Catalunya, amb el suport del Servei Catal de Trnsit. Entre els objectius del
Programa destaca el de proporcionar eines per prendre conscincia de determinats comportaments de risc
i, alhora, cobrir mancances educatives en aquest mbit.

Es divideix en dos blocs. En una primera part terica, es divulguen els conceptes bsics relacionats amb la
mobilitat segura. Duna banda, es posa de relleu la influncia del factor hum en aspectes com ara lestat
dnim, la fatiga, ls del telfon mbil; daltra banda, tamb sanalitza com afecta el conductor el consum
dels diferents tipus de drogues, la medicaci o lalcohol, el qual s el desencadenant dentre el 30 i el 50%
dels accidents de trnsit. En un segon bloc prctic, els educadors disposen de totes les dinmiques i unitats
didctiques per dur a terme les sessions del programa, de manera que puguin incidir en els conceptes
treballats.

Aquestes eines metodolgiques persegueixen fer reflexionar els usuaris del programa sobre les prpies
actituds al volant o sobre diversos casos que sels plantegen.

72


Desenvolupament sostenible

Des de 2010, al centre penitenciari Lledoners, inserida en les actuacions dimpuls a la participaci i
dinamitzaci dels interns, sha comenat una iniciativa destinada a crear un model de gesti de residus
sostenible.

En el si de la Comissi de Medi Ambient dels interns, amb el suport dels tallers artstics que creen objectes
a partir de residus i del suplement divulgatiu que difon les lnies de treball de la comissi, es va crear un
grup de treball per debatre, analitzar i proposar accions per canalitzar els residus de manera efectiva i
productiva.

Lobjectiu s assolir un sistema que permeti recollir totes les deixalles per poder-les convertir en matries
primes i poder-les reutilitzar, i crear aix serveis sostenibles des del centre penitenciari.

Les actuacions que shan dut a terme pel que fa a la separaci dels residus comencen amb la tria que
lintern en fa a la prpia cella, la creaci de punts verds i lorganitzaci de la recollida selectiva als espais
comuns. Shan creat dos tallers artstics que donen una segona utilitat al material recollit. Els residus
orgnics tamb seran ben aviat degudament separats i convertits en compost per als jardins i horts del
centre penitenciari.

Totes aquestes iniciatives estan en procs dhomologaci i validaci als serveis centrals, per poder-les
generalitzar als altres centres penitenciaris.

Acostament al medi social

Programa de preparaci de permisos

Els permisos de sortida han de ser entesos com una mesura ms del tractament individualitzat dels interns,
i per aix cal dotar-los dels continguts adients i coherents amb el pla dintervenci. El programa de permisos
juga un paper motivador fonamental per a la rehabilitaci, especialment en els casos amb perodes llargs de
condemna i en els casos en qu lintern ha aconseguit una bona evoluci personal durant linternament i cal
generalitzar aquests aspectes positius en relaci amb el medi exterior.

El programa de preparaci de permisos pretn oferir eines, estratgies i pautes de comportament que
poden optimitzar el gaudiment de permisos i reduir-ne els riscos, tant aquells que podrien suposar una
involuci en el tractament, com els que podrien tenir a veure amb la reincidncia delictiva.

El programa va destinat als interns que reuneixen els requisits legals per poder gaudir de permisos de
sortida en segon grau de tractament o que en un termini breu estaran en disposici de reunir-los, o a
daltres casos en qu lequip multidisciplinari consideri necessari que lintern segueixi el programa per les
especials dificultats que tingui en aquest mbit.

Es pretn que els interns, per mitj de tcniques de discussi i raonament crtic, siguin capaos de planificar
duna manera temporalitzada els objectius personals, familiars i socials que volen aconseguir durant els
permisos, buscant la coherncia amb el seu Programa individualitzat de Tractament i el consens amb els
professionals.

73


Tamb es considera imprescindible que saprenguin a controlar els aspectes que poden provocar
incidncies negatives, detectar els riscos personals, socials, temporals i espacials i preveure mesures
correctores daquests riscos, incloent-hi els recursos externs dels quals poden disposar (socials, comunitaris
i demergncia). s per aix que en la part del programa ms instructiva sinforma sobre les conseqncies
de tota mena (legals, personals, per a tercers, etc.) que pot suposar un mal s del gaudiment de permisos i
es consensua un contracte conductual personalitzat que pretn afavorir el comproms de lintern i potser fins
i tot del seu entorn social (algun referent extern, per exemple).

Promoci i difusi cultural

Aquestes intervencions s'emmarquen en el Programa marc d'educaci social, que possibilita la coordinaci
d'esforos, sistematitza les orientacions, les metodologies i els procediments i procurant que aquest camp
de treball tingui una identitat prpia i una coherncia. Les accions educatives que es duen a terme pretenen
convertir l'espai social de la pres en un espai educatiu (idea de comunitat educadora). Aquestes
intervencions atenen les necessitats educatives individuals i alhora incideixen en els contextos
socioculturals en els quals s'interrelacionen les persones (dimensi social).

Com que es tracta d'activitats estables i continuades, aquesta xarxa s un dels principals recursos de la
intervenci socioeducativa, mitjanant la qual es pot atendre tant el procs general de socialitzaci dels
individus com les situacions d'inadaptaci social fomentant la conscincia de comunitat i interioritzant
comportaments socials i afectius que facilitin les seves relacions amb el medi.

Aquestes accions educatives estan impulsades per un equip educatiu (educadors socials, monitors artstics i
esportius, mediadors interculturals, bibliotecaris, etc.) que opera en diferents espais, amb diferents
metodologies, i que realitza activitats diverses.

Arts plstiques, visuals, escniques i audiovisuals

Les arts plstiques, visuals i escniques, i el mn audiovisual, sn eines de democratitzaci de la cultura

que sincorporen als centres penitenciaris com a actuacions que persegueixen la resocialitzaci i levitaci
de lexclusi social.

Els tallers d'arts plstiques, d'expressi i de comunicaci als centres penitenciaris s'han unit sota lnica
denominaci d'artstics, i assenyalen el seu mbit: visuals, plstics, escnics o audiovisuals. Lobjectiu dels
tallers artstics s oferir a les persones privades de llibertat la possibilitat de desenvolupar nous interessos,
capacitats i aptituds i adquirir nous coneixements sobre determinades manifestacions culturals, i tamb
educar i estimular aquest coneixement com a eina de reinserci social.

74


Programa de biblioteques

El Programa marc de biblioteques considera les biblioteques com a espais activadors i motivadors de
processos d'aprenentatge i com a espais d'animaci grupal i participativa.

De manera conjunta amb el Collegi de Bibliotecaris, s'han elaborat unes directrius que serveixen de guia en
la planificaci de les noves biblioteques de pres i en l'avaluaci i millora de les ja existents.

Els serveis que s'ofereixen sn: informaci i referncia, consulta i lectura, prstec i suport a la formaci. A
ms, les biblioteques es consideren centres de dinamitzaci cultural i s'hi organitzen activitats com sn els
tallers de lectura de premsa, jornades sobre la lectura, concursos literaris, llibre frum, clubs de lectura o
exposicions de llibres sobre temes monogrfics, entre daltres.

Lany 2010 sha endegat un conjunt dactuacions encaminades a associar les biblioteques dels centres
penitenciaris a la UNESCO (Organitzaci de les Nacions Unides per a l'Educaci, la Cincia i la Cultura,
conveni UNESCOCAT) per tal que siguin incorporades al seu directori de biblioteques, puguin ser
perceptores de lots de publicacions i puguin participar en les activitats que sorganitzin.

Informaci i suport jurdic

Lorientaci jurdica parteix dun plantejament teoricoprctic i sinicia de manera prvia a les sortides de
perms. Els continguts del programa es reparteixen en tres fases de formaci: una primera dorientaci
jurdica bsica i sobre els permisos de sortida, una segona dedicada a la reparaci i la responsabilitat civil i
una darrera orientada al medi obert i la llibertat condicional.

Els principals destinataris daquesta intervenci sn els interns en rgim ordinari, i els objectius que
persegueix aquest programa sn: que lusuari interioritzi que el desenvolupament del seu programa de
tractament ha danar lligat amb les etapes i mecanismes propis del compliment de condemna (els permisos
de sortida, els processos dinserci social, les progressions de grau de tractament i la llibertat condicional)
com a eines per la seva evoluci i preparaci per a la vida en llibertat i no pas com a obstacles, instruments
de control o drets adquirits; afavorir la responsabilitzaci i facilitar la satisfacci de responsabilitats civils en
la fase de gaudiment de permisos; i dotar els interns dels coneixements i la capacitat per gestionar les
diverses situacions judicials de manera autnoma.

En aquest sentit sorientar lintern en les qestions formals de procediment judicial i penitenciari i en la
vocaci de la funci penitenciria per interrelacionar el compliment de la condemna amb el programa
individualitzat de tractament. Tamb sexpliquen els mecanismes de defensa legal davant els possibles
recursos i resolucions i les actuacions ms adequades a adoptar. El procs penitenciari s un procs de
capacitaci i habilitaci i lequip multidisciplinari ns lacompanyant i no lrgan fiscalitzador.

La metodologia emprada cont elements informatius amb suport audiovisual, amb exercicis dinmics (joc de
rols, debats, exercicis sobre casos prctics, etc.), per fer els continguts ms entenedors.

75


mbit de la salut i del

desenvolupament personal

rea Programa

Collectius

Activitat fsica i esport Individuals

Dirigits

Hbits saludables
Qualitat de vida

Educaci afectiva-sexual

Habilitats socials

Habilitats de vida

Educaci en valors
Competncies per a la relaci

Relacions familiars i socials

Habilitats del temps lliure

Habilitats d'educaci dels fills

Reestructuraci cognitiva

Resoluci de problemes

Autoestima

Desenvolupament del pensament prosocial
Educaci emocional

Autocontrol emocional

Desenvolupament del pensament

Desenvolupament moral i de valors

Lmbit de salut i desenvolupament personal inclou totes les activitats adreades a fomentar una millora en
lautocura dels interns, aix com de la seva salut (fsica, emocional i dhabilitats bsiques), per tal dassolir
una millor qualitat de vida. Les activitats incloses en aquest mbit tamb permetran ladquisici de les
habilitats bsiques que permetin provocar canvis en les dificultats dadaptaci personal que es troben en la
base dalgunes activitats delictives.

Aquest mbit el desenvolupen els professionals dels equips de rehabilitaci dels centres penitenciaris
(principalment educadors, monitors, treballadors socials, sanitaris i psiclegs), i tamb les entitats que hi
collaboren per assolir aquests objectius

76



Activitat fsica i esport

En el si dun conveni de collaboraci entre el Departament de Justcia i lInstitut Nacional dEducaci Fsica
de Catalunya es va crear lany 2007 una comissi de treball amb personal dels centres penitenciaris i de
serveis centrals. Aquesta comissi, liderada pel director de lINEFC, ha desenvolupat el nou Programa marc
dactivitat fsica, educaci fsica i esports als centres penitenciaris.

Aquest nou programa marc es proposa actualitzar i ajustar daquesta disciplina als nous contextos de lmbit
penitenciari, com ara levoluci i professionalitzaci de la figura del tcnic desports a presons; laugment
dels recursos externs i laproximaci del medi penitenciari a la comunitat; i laparici de noves tendncies en
lmbit de lentrenament esportiu, amb nous materials i nous equipaments als centres.

Amb el disseny daquest nou programa marc es vol dotar els professionals dun marc com de referncia
homogenetzant els programes esportius, atorgant-los una eina que reguli i ordeni lactivitat fsica i lesport
que actualment shi desenvolupa, enquadrant les bases teriques, assenyalant els objectius de la prctica
esportiva que permetin uns criteris de qualitat avaluables i garantint la prctica esportiva a tota la poblaci
reclusa.

Es parteix de la concepci de la prctica de lesport com una eina potenciadora de les relacions socials
positives; de millora del desenvolupament integral de les persones; de compensaci dels efectes negatius
de lempresonament per la millora en la qualitat de vida que comporta i per la canalitzaci de les emocions
negatives; docupaci saludable del temps de lleure; i denfortiment de valors com lautoestima, la superaci
i la collaboraci.

Aix, el programa marc s'estructura al voltant de tres eixos: lesport reglat (ents com una prctica educativa
tant a nivell individual com collectiu en competicions, en espais habilitats en cada centre), lesport com a
animaci esportiva recreativa (combinaci daspectes ldics i esportius, amb una funci socialitzadora,
d'aprenentatge de normes i valors) i lesport i la comunitat (organitzaci d'equips d'interns per accedir a
campionats i lligues externes als centres penitenciaris).

77


Competncies per a la relaci

Leducaci emocional pretn desenvolupar les competncies personals dautonomia i iniciativa, amb
lobjectiu de millorar lautoestima i la relaci amb els altres, augmentar el control emocional, valorar els
riscos i problemes, afavorir les tasques de cooperaci amb els altres, practicar la capacitat de prendre
decisions amb responsabilitat i considerar els problemes que comporta.

Les competncies personals estan vinculades al desenvolupament i a l'afirmaci de la identitat personal i

dels propis valors i autonomia i a fomentar actituds d'obertura, flexibilitat i comproms envers les altres
persones.

L'estructuraci de la identitat comporta reelaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees, buscar
solucions i portar-les a la prctica. Exigeix tenir una visi estratgica dels reptes i oportunitats que ajudi a
identificar i complir els objectius i a mantenir la motivaci per aconseguir l'xit en els projectes personals. A
ms, comporta una actitud positiva cap als canvis, amb la flexibilitat necessria per adaptar-s'hi crticament i
constructiva. Com que l'sser hum s un sser social, que es construeix a travs de les relacions amb els
altres (mare, pare, mestres, amics, companys, etc.), cal una bona capacitat emptica per poder gaudir duna
bona autoestima.

Aix, amb els programes de rehabilitaci que conformen aquest mbit es pretn que els interns spiguen
identificar els estats emocionals en els altres, per tal de possibilitar desprs lobertura del propi mn
emocional, i que desenvolupin la capacitat emptica i spiguen connectar amb la realitat emocional de
laltre, escoltar-la i saber-li donar una resposta adequada. Sense una bona qualitat de relacions s molt
difcil que un pugui gaudir de benestar amb si mateix.

Desenvolupament del pensament prosocial

GENDREAU i ROSS (1987, Canad) van compilar i revisar la investigaci cientfica i els programes de
tractament per a delinqents. Van distingir entre cognici impersonal (habilitats del pensament relatives al
mn fsic) i cognici interpersonal (capacitats per relacionar-se amb altres persones i resoldre problemes en
situacions socials) com a habilitats cognitives clau, en les quals molts delinqents presenten mancances per
a una bona adaptaci social.

Hi ha factors que tenen molt a veure amb laparici i el manteniment de les conductes delictives, com ara els
dficits dautocontrol i lelevada impulsivitat, lestil cognitiu externalista (atribuir la responsabilitat dels
problemes i de la prpia conducta a factors aliens a si mateix), el pensament concret (dificultats per
desenvolupar el pensament abstracte, necessari per a conceptes com justcia o igualtat), la rigidesa
conceptual (reiterar les mateixes solucions per a problemes similars, encara que no hagin funcionat en el
passat), les dificultats en la resoluci cognitiva de problemes interpersonals (dificultats per identificar un
possible problema dinteracci social i per preveure possibles solucions i conseqncies daquestes),

78


legocentrisme i la manca dempatia (dificultats per tenir una perspectiva social que permeti a lindividu ser
ms emptics), valors dissocials (es considera si quelcom est b o malament, especialment en funci de
les conseqncies per a un mateix) o dificultats en el raonament crtic (dificultats per fer autocrtica de la
prpia conducta i manera de pensar i dificultats per aprendre a partir dels errors dels altres).

La investigaci realitzada per Robert Ross el 1980 havia revelat que gaireb tots els programes de
tractament efectius compartien almenys una caracterstica comuna: alguna de les tcniques que
sempraven sadreava a modificar lestil de pensament del delinqent (el raonament, les atribucions, les
autoavaluacions, les expectatives, la capacitat comprensiva o els valors). De fet, l'entrenament en
competncies cognitivoconductuals s'ha revelat com el model ms efica dintervenci. Els objectius dels
programes de competncia psicosocial es poden resumir en:

Produir un desenvolupament de la cognici interpersonal.
Augmentar la capacitat de comprendre el punt de vista i els sentiments dels altres.
Entrenar el fet de pensar de manera crtica.
Resoldre amb estratgies ms eficaces els problemes socials o interpersonals.
Explorar els propis valors i la comprensi del mn.
Desenvolupar interpretacions alternatives sobre les normes i obligacions socials.

Aquest model cognitiu va desenvolupar un programa integrat i exhaustiu d'intervenci, el Programa de
competncia psicosocial, ideat per ROSS i FABIANO (Reasoning & Rehabilitation, 1986), que ha estat aplicat
al sistema penitenciari del Canad, USA, Regne Unit, Sucia, Noruega... i Espanya, on es fa servir la versi
adaptada per Garrido i els seus collaboradors i revisada el 2005, amb la denominaci Programa de
pensament prosocial.

Els mduls de qu disposa el programa sn: Autocontrol, Reestructuraci cognitiva, Habilitats socials,
Habilitats de resoluci de problemes interpersonals, Pensament creatiu o lateral, Raonament crtic, Presa de
perspectiva social i Desenvolupament de valors.

Posteriorment a laparici i implantaci del paquet de programes de Ross i Fabiano, shan anat
desenvolupant altres programes de competncies psicosocials que aborden de manera ms especfica
aspectes cognitius rellevants relacionats amb laparici de conductes violentes i/o delictives.

Aix, als centres penitenciaris shan anat incorporant programes protocollitzats, publicats i posats en
funcionament en el medi penitenciari una vegada la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i
Sanitat els ha validat (Entrenament en resoluci de problemes i conducta delictiva, de Mc Guire, Programa
CALM, etc.), inclosos en els programes marc corresponents.

79 79


mbit del mn laboral

rea Programa

Orientaci Laboral per a l'Ocupaci, la Informaci i orientaci laboral

Formaci i la Inserci
Tallers productius

Serveis interiors
Formaci professional i ocupacional

Formaci ocupacional

Obra Social "la Caixa"

Tallers productius

Serveis interiors
Ocupaci / Inserci Sociolaboral
Plans d'ocupaci

Obra Social "la Caixa"

La formaci professional ocupacional i la inserci sociolaboral han de ser enteses com laprenentatge inicial
per poder incorporar-se al mn del treball i com lactualitzaci, la reconversi i el perfeccionament de
coneixements i habilitats per exercir una professi o un ofici, dacord amb les exigncies del
desenvolupament social i del canvi constant del sistema productiu.

Aquest mbit el desenvolupen els professionals del Centre dIniciatives per a la Reinserci (CIRE) o els
collaboradors que es troben sota la seva supervisi, o b la dels educadors de medi obert en el cas dels
tercers graus que es troben en aquest rgim de vida.

El captol IV del Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a Catalunya regula
les especificitats relatives al treball penitenciari, a la formaci ocupacional i a la inserci sociolaboral i
nencomana la planificaci, organitzaci, gesti i direcci al Centre dIniciatives per a la Reinserci, el qual
es configura en cada centre penitenciari com una unitat de servei, amb entitat prpia i representaci al
consell de direcci i a la junta de tractament.

El treball, com a dret i deure dels interns, s un element fonamental del tractament pel seu carcter formatiu
i creador, conservador dhbits laborals i facilitador de ladquisici de capacitats professionals que
possibilitin la recerca docupaci en finalitzar la pena. A aquest respecte, es vetlla perqu el treball sigui
compatible amb la resta de programes i activitats existents, i cal que sajusti al programa individualitzat de
tractament establert per a cada intern.

Formar, ocupar i inserir sn els tres eixos dacci que

mouen el CIRE a dissenyar itineraris dinserci
sociolaboral personalitzats per a cada intern. Els
principals reptes amb qu senfronta aquest mbit de
la rehabilitaci sn les especials dificultats daccs al
mercat de treball dels interns, la necessitat
dadaptaci a les noves exigncies del mn laboral, la
urgncia de qualificar els perfils professionals i el
compliment del deure de sensibilitzar i difondre la
realitat daquestes persones i donar a conixer el valor
afegit que poden oferir socialment i laboral.



80



Orientaci laboral per a l'ocupaci, la formaci i la inserci

El Centre dIniciatives per a la Reinserci (CIRE) ofereix tres serveis als interns dels centres penitenciaris
catalans, amb la finalitat de facilitar el procs dinserci sociolaboral cap al medi obert, en el moment en qu
puguin accedir-hi:

a) Desenvolupament personal i professional: els professionals del CIRE poden elaborar un diagnstic
personalitzat per millorar les possibilitats dinserci sociolaboral dels interns.

b) Borsa de treball: com a pont entre el mn penitenciari i el mn empresarial, el CIRE ofereix una borsa
de treball, tant als interns dels centres penitenciaris catalans com a les empreses. La borsa de treball
del CIRE va atendre lany 2009 un total de 2.046 persones i va intermediar perqu 403 interns signessin
un contracte.

c) Servei destrangeria: les ofertes laborals disposen dun assessorament integral en normativa
destrangeria. El nombre destrangers atesos lany 2009 va ser de 918 i el nombre dautorizacions de
treball per a penats (ATP) va ser de 204.

Formaci professional i ocupacional

Amb el suport del Departament de Treball i en collaboraci amb entitats de prestigi, el CIRE forma cada
any ms de 3.000 interns en els oficis ms demandats pel mercat de treball (lany 2009 es van formar 5091
interns). Actualment els interns es poden formar en els segents oficis:

a) Sector industrial: calefacci, construcci, electricitat, fontaneria, lampisteria, enrajolador, installaci de

gas, climatitzaci, automoci, pintura, serigrafia, fusteria i confecci

b) Sector de serveis: esttica, auxiliar dajuda a domicili, perruqueria i informtica

c) Sector agrari: jardineria

Ocupaci / Inserci sociolaboral

Treball productiu

El treball productiu sofereix a travs de

locupaci als tallers propis i externs dels
centres penitenciaris i a travs dels serveis
interiors i exteriors al centre.

a) Serveis interiors. Per encrrec de la

Direcci General de Serveis Penitenciaris i
Recursos, el CIRE ha creat una nova via
per ocupar els interns en serveis tan
fonamentals per al bon funcionament dels
centres penitenciaris com sn la cuina, la
bugaderia, la botiga i els serveis auxiliars.
Es tracta duna manera de capacitar els
interns en oficis altament requerits pel
mercat laboral.

b) Tallers. El CIRE proporciona ocupaci als

interns en els seus 64 tallers, 18 dels quals
sn de producci prpia, els quals ocupen
2
60.000 m de superfcie (una fusteria,
quatre tallers de confecci, tres impremtes i
dues serralleries). A ms, disposa duna
cartera de 343 empreses actives. El treball
productiu tamb t lloc en tallers exteriors a

81


Ramat, Montmel i Lli de Vall, on

diriament es desplacen interns i internes
en rgim de semillibertat. Lany 2009 va
donar feina a una mitjana de 3778 interns
treballadors dels centres penitenciaris. Els
tallers productius ofereixen feina en lmbit
de la confecci, la fusteria, la fleca,
impremta, manipulats, muntatges i
serralleria.

c) Plans docupaci. Els interns que es troben

en rgim de semillibertat tenen loportunitat
de desenvolupar una feina a lexterior. Les
colles externes porten a terme obres de
manteniment, pintura, installacions,
trasllats o condicionament d'espais
naturals per a centres datenci primria o
escoles deducaci primria, entre d'altres.

Obra Social la Caixa

Des de lany 2005 els centres penitenciaris catalans disposen del programa dintegraci sociolaboral que es
desenvolupa a travs del conveni entre el Departament de Justcia i lObra Social la Caixa, amb el
finanament de beques per a la formaci.

En la cinquena promoci del programa (curs 2009-2010), el nombre de beques va ser de 420 i, dels 387
beneficiaris (alguns dels interns han dut a terme itineraris dinserci dissenyats per a ms duna beca), el
86% (335) van obtenir el diploma que acredita que han superat els cursos de formaci, que es va dur a
terme fora de les presons i en un rgim semilaboral per tal de familiaritzar els usuaris amb les obligacions
que comporta una feina.

Els interns beneficiaris de les beques sn a lltima fase de compliment de la pena i els cursos de formaci
sadapten a la realitat del mercat laboral. Aix, durant lany acadmic 2009/2010, es van impartir cursos
dhostaleria, de mosso de magatzem, de soldadura, de neteja industrial, dauxiliar de geriatria, de pintor i
guixaire, datenci al client, de telemrqueting, de cambrer de restaurant o bar i cuiner, de paleta, de
rehabilitaci dinteriors, dencofrador paleta, daire condicionat, delectricitat, de dependent de comer
polivalent i de pintor industrial.

La mitjana de durada dels cursos fou de 370 hores, impartits de dilluns a divendres, amb una jornada de set
hores lectives de mitjana. Aix suposa que els interns van sortir diriament per fer formaci durant uns
quatre mesos.

82


mbit de latenci
especialitzada

rea Programa
Drogodependncies

Conductes addictives Alcoholisme

Ludopatia

Violncia institucional

Agressi sexual

Conductes violentes
Violncia contra les persones

Violncia de gnere

Delictes de trnsit

Intervenci grupal amb les famlies

Generalitzaci al medi familiar i comunitari

Relaci i integraci comunitria

Discapacitats

Intervenci en salut mental i discapacitats

Salut mental

L'mbit d'atenci especialitzada inclou totes les activitats adreades a provocar i mantenir el canvi en les
variables ms directament relacionades amb els factors etiolgics ms habituals de l'activitat delictiva i que
s'utilitzen per prevenir i/o reduir el risc de reincidncia. Alguns dels programes i subprogrames previstos en
aquest mbit necessiten la realitzaci, amb valoraci positiva, dels subprogrames establerts als itineraris
d'intervenci.

Aquest mbit el desenvolupen els professionals dels equips de rehabilitaci dels centres penitenciaris
(principalment educadors, treballadors socials, sanitaris i psiclegs), aix com les entitats que hi collaboren
per assolir aquests objectius.

Catalunya ha estat pionera arreu de lEstat espanyol en la realitzaci de les intervencions especialitzades,
tant en matria de tractament integral de les drogodependncies en els interns reclosos com en labordatge
intensiu dels factors directament vinculats amb la delinqncia violenta.

Una caracterstica comuna daquests programes

dactuaci especialitzada s que tots es
desenvolupen al voltant dun programa marc que
organitza, orienta i ordena la intervenci
especfica en la matria a tractar. El concepte de
programa marc permet que als centres
penitenciaris de Catalunya es faci una intervenci
homognia, regulada pels principis bsics de la
intervenci, nivells o mbits de treball, criteris,
recursos, etc.



83



Conductes addictives
En lmbit de la intervenci en drogodependncies, des que Catalunya va assumir competncies en matria
penitenciria lany 1984 fins a lactualitat, el tractament penitenciari ha patit (de la mateixa manera que la
societat) una infinitat de canvis socials, esdeveniments decisius, problemtiques noves, innovacions
tcniques, etc., fins a arribar a lactual situaci.

Lany 1984, a Catalunya, es parlava insistentment del trinomi marginalitat-drogodependncia- delicte i,

conseqentment, la pres era generalment la dipositria dels actors daquest trinomi. Aquests sn el motiu i
els orgens dels primers intents dintervenir en el problema de les drogodependncies a la pres, a travs de
programes psicoeducatius destructura no gaire consolidada per amb una clara vocaci assistencial i
palliativa. A poc a poc, aquests programes van anar prenent una major consistncia i rigor professional i es
va combinar la intervenci ms psicoeducativa amb loferta dassistncia sanitria. Aix, a finals dels anys 80
i a principis dels 90 apareixen els primers programes de desintoxicaci i dadministraci de metadona (1988-
89) i lany 1990 sinaugura el Departament d'Atenci Especialitzada (DAE) al centre penitenciari Quatre
Camins, que va suposar la creaci de la primera comunitat teraputica intrapenitenciria de lestat espanyol;
es consolidava aix un model dintervenci intensiva en matria de drogodependncies com a programa
residencial lliure de drogues.

En aquesta dcada dels anys 90 va ser quan hi va haver el desplegament ms gran de dispositius
dintervenci en drogodependncies, a tots els nivells, tant en lmbit sanitari com en lmbit del servei de
rehabilitaci, i tamb en el de la vigilncia i la seguretat. Durant aquests anys es van reforar els programes
sanitaris (fonamentalment el Programa de manteniment en metadona) i els programes motivacionals i
intensius de drogodependncies. A finals dels 90 i a principis del 2000 es disposava duna oferta
assistencial variada, a labast de la majoria de la poblaci penitenciria que requeria assistncia i tractament
en la problemtica de drogodependncies.

Lany 2002 la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat va crear el Programa marc de
drogodependncies del sistema penitenciari catal, que sarticula en els segents eixos dintervenci:

La intervenci en drogodependncies ha de ser multidisciplinria, psicoeducativa, social, sanitria i de

control.
Sestableixen dues lnies generals de programes: els de prevenci i els de tractament.
En funci de les caracterstiques individuals de cada un dels usuaris i del seu moment motivacional,
sadapta el tipus i la intensitat de tractament o lestratgia de prevenci.
La intervenci que sestableix en lmbit de les drogodependncies ha de tenir en comptetres mbits:
lindividual, el grupal i el familiar.
Les intervencions i programes de drogodependncies que es desenvolupen en lentorn penitenciari no
sn finalistes. La continutat a la xarxa comunitria dintervenci s bsica per garantir-ne el seguiment.
Els protocols de control de loferta de drogues en els centres penitenciaris han destar planificats.

En les diferents modalitats dintervenci que es desenvolupen en matria de drogodependncies, liderats

generalment per personal propi del servei de rehabilitaci (psiclegs, educadors, treballadors socials, etc.) i
dels serveis sanitaris del Departament de Salut que treballen als centres penitenciaris (metge, auxiliar,
etc.), tamb hi intervenen diferents entitats (associacions, ONG) que donen suport a tot aquest dispositiu
dintervenci (Fundaci Salut i Comunitat, Creu Roja, ACAS).

En els centres datenci i seguiment a les drogodependncies (CAS) que hi ha a Brians 1 i Brians 2 la feina
s desenvolupada pel personal sanitari de Departament de Salut, en concret del Programa de salut mental i
addiccions, en coordinaci i amb el suport del personal penitenciari que treballa en aquestes unitats.

84


Programes motivacionals

Es destinen tant a interns preventius com penats. Poden estar indicats en qualsevol modalitat i moment de
lexecuci de la condemna. El programa dintervenci sadrea a interns amb una motivaci de canvi baixa o
dubtosa. T una durada aconsellada duns 3 mesos i generalment est liderat per educadors socials i
psiclegs.

Lobjectiu que persegueix aquesta modalitat dintervenci s mobilitzar en els interns la predisposici al
canvi per mitj de la informaci i amb estratgies de sensibilitzaci. A partir daquest programa se situa
lusuari en un escenari ms prxim a la intervenci intensiva, si aquesta s la seva necessitat i voluntat.

Els continguts generals que es desenvolupen en el marc de les sessions dintervenci grupal es refereixen a
aspectes relacionats amb leducaci per a la salut, conceptes bsics sobre drogodependncies, processos
daprenentatge i canvi, comprensi sobre el comportament hum, motivaci, informaci sobre recursos i
suport familiar.

Actualment en tots els centres penitenciaris catalans es desenvolupen programes motivacionals en una o
diferents unitats de vida.

Programes intensius

Generalment aquest mena de programes es desenvolupen als centres penitenciaris destinats a interns
penats. Actualment, els centres penitenciaris de Quatre Camins, Brians 1, Brians 2 i Lledoners disposen
dunitats de vida diferenciades per al tractament intensiu de les drogodependncies.

Tota la intervenci que es desenvolupa en aquestes unitats de vida (mduls, galeries, etc.) entn el
problema de les drogodependncies dels usuaris com una prioritat, una activitat principal, de manera que la
resta dintervencions gira al voltant de les intervencions especfiques en drogodependncies, ja sigui de
manera grupal o individual.

Els programes intensius tenen una durada aproximada de 9 mesos i preveuen les sortides a lexterior com
una eina de tractament necessria per a la intervenci i per a la generalitzaci i posada a prova de les
estratgies i els aprenentatges adquirits.

El contingut de les intervencions gira al voltant de ladquisici i manteniment de competncies socials i de

promoure levoluci en els estadis de canvi cap a una modificaci integral de lestil de vida i cap a la
prevenci de recaigudes.

Comunitat teraputica intrapenitenciria (DAE)

Aquest tipus de recurs teraputic pren el model de les comunitats teraputiques i subica de forma
estructural a l'interior dun centre penitenciari, amb allament arquitectnic i funcional de la resta dels interns
del centre. El recurs est destinat a interns penats, classificats en segon grau de tractament, amb dates de
compliment de condemna que permetin la proposta de perms penitenciari (requisits legals establerts per
larticle 154 del Reglament penitenciari).

Els objectius del programa sn dotar el resident de les estratgies cognitivoconductuals necessries per
facilitar el manteniment de labstinncia davant de diferents situacions de risc i possibilitar aix un canvi real
destil de vida.

85


En aquests departaments saborda la drogodependncia des duna perspectiva integral i generalment es

tracta duna intervenci intensiva lliure de drogues que persegueix labstinncia de lusuari. El programa
consta de diferents fases teraputiques que van apropant lusuari a lexterior per generalitzar els
aprenentatges. La durada de la intervenci s dentre 9 mesos i un any.

En lactualitat Catalunya disposa de quatre DAE: un per a dones amb una capacitat de 24 places, situat al
CP Brians 1, i tres per a homes, un de situat al CP Quatre Camins (40 places), un al CP Ponent (150
places) i un altre de recentment inaugurat al CP Brians 2 (54 places).

Tractament ambulatori intrapenitenciari

A finals de 2005 es va iniciar al CP Brians 1 el projecte pilot dinstallar a l'interior de la pres un centre
d'atenci i seguiment de drogodependncies (CAS), seguint el model dels CAS de la xarxa pblica de
drogodependncies. Lxit de lexperincia ha perms dotar Brians 2 dun nou CAS.

Saborda la drogodependncia de l'intern des dun punt de vista biolgic, psicolgic, social i educatiu, amb
independncia dels aspectes penals i penitenciaris de lusuari. El CAS t una mplia cartera de serveis, dels
quals destaca el Programa de manteniment en metadona, el Programa dintercanvi de xeringues,
programes deducaci per a la salut, programes dalcoholisme, etc.

Programes de reducci de danys

Les poltiques en matria de salut en lmbit penitenciari recullen totes les estratgies que sn reconegudes
com a eficaces, tant per prevenir la malaltia com per promoure i protegir la salut. Dacord amb les
recomanacions de lOrganitzaci Mundial de la Salut i en consonncia amb les lnies dactuaci del
Departament de Salut, es desenvolupen els programes de reducci de danys pel consum de txics, que
tracten de minimitzar lefecte patogen directe que provoca el consum actiu daquestes substncies introduint
variables que sn tcnicament controlables, la finalitat de les quals no s noms la modificaci de lhbit
addictiu, sin preservar la vida del consumidor.

Aquests programes de treball tenen una vinculaci molt estreta amb els serveis que es presten des dels
dispositius sanitaris. Els objectius que generalment persegueixen aquesta mena dintervencions sn la
millora de la qualitat de vida dels usuaris, la reducci del consum de drogues i/o el consum controlat i
lafavoriment de la motivaci cap el tractament en altres programes de drogodependncies. Per
desenvolupar eficament daquests programes, per, s convenient complementar-los amb daltres
intervencions, com ara els programes deducaci per a la salut, els programes motivacionals, etc.

Programes de manteniment en metadona

Els programes amb substitutius opiacis, com el Programa de

manteniment en metadona (PMM), tenen la seva gnesi a finals
dels anys 80 i principis dels 90. Sorgeixen com una resposta a la
forta presncia del consum dherona i conviuen en el seu inici
amb laparici de la SIDA com a pandmia.

Consisteixen en ladministraci als usuaris duna substncia

sinttica que funciona com agonista al consum dopiacis (en
reprodueix els efectes). Lusuari, mantenint-se a dosis ajustades
daquest producte agonista (metadona), no ha de tenir necessitat
de proveir-se dopiacis daltres tipus per mantenir la seva addicci.
Daquesta manera es mant sota control sanitari el factor
substncia i el factor via de consum.

Aquest mena de programes sn indicats tant per a usuaris amb

histries de problemtica de consum de drogues de llarga
evoluci (amb fracassos o no en altres tipus de tractaments
anteriors), com per a individus amb addicions incipients als quals,
pel seu moment personal, els s indicat un tractament amb
agonistes.

86


Programes dintercanvi de xeringues

Els programes dintercanvi de xeringues (PIX) s'inicien a Catalunya a partir de 1988, per no s fins a l'any
1993 que comencen a consolidar-se. Els PIX, dins dels programes de reducci de riscos, es consideren de gran
eficcia per reduir el risc dinfecci i reinfecci per virus de transmissi sangunia, com el virus de lhepatitis i el
de la immunodeficincia humana (VIH), que en aquells anys tenien com a major causa de prevalena el
consum de txics per via endovenosa.

Lany 2003 el Parlament de Catalunya va aprovar amb la unanimitat de tots els grups parlamentaris la
proposici no de llei de 6 de febrer per instar el Consell Executiu a implementar de manera progressiva un
programa dintercanvi de xeringues destinat als drogodependents internats als centres penitenciaris de
Catalunya. Conseqentment, la llavors Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil
va fer la Instrucci 1/2003 sobre la implantaci dun programa pilot dintercanvi de xeringues al centre
penitenciari de Tarragona per tal de constatar la viabilitat dels programes dintercanvi de xeringues en el
medi penitenciari, amb el desenvolupament dun programa concret que reuns les adequades condicions de
monitoritzaci i que servs de model de validaci daquest mtode preventiu a linterior de la pres.

Els PIX a pres shan constatat com una experincia positiva dins de les actuacions adreades a la prevenci
de les conseqncies negatives del consum de drogues, mitjanant mesures informatives i educatives, ja que
faciliten als drogodependents instruments que redueixen el risc de transmissi de malalties, tant per als
mateixos consumidors de drogues com per a la resta de la poblaci. Daquesta manera, actualment, el
programa sha ests i est en ple funcionament en molts centres penitenciaris catalans.

En la comunitat, en aquest programa hi participen la major part dels dispositius sanitaris existents (centres
d'atenci primria de salut, oficines de farmcia i centres de tractament de drogodependncies, entre d'altres),
perqu d'aquesta manera es pot facilitar, a ms de material d'injecci, la integraci dels usuaris de drogues com
a malalts en el sistema sanitari. A les presons tamb sn els sanitaris els qui porten a terme aquesta tasca, i
tamb amb la finalitat dintegrar els usuaris en daltres intervencions, de lmbit sanitari o de lmbit de la
rehabilitaci, com poden ser els programes deducaci per a la salut, els programes motivacionals, etc.

Els PIX faciliten la distribuci del material estril (xeringa, aigua destillada, preservatiu i tovalloletes amb
alcohol) en un equip (kit) d'injecci, dins d'una bossa amb un trptic amb consells per a abans i durant la
injecci. A lequip tamb shi inclou un contenidor per introduir la xeringa un cop usada i facilitar-ne la devoluci.

Protocol de prevenci de sobredosi per opiacis i psicoestimulants

Els objectius daquest protocol sn disminuir el nombre de morts per intoxicaci aguda associada a aquest
consum (sobredosi amb resultat de mort) i reduir el nombre de sobredosis. Actualment aquest protocol es
troba en fase pilot a Brians 1, Quatre Camins i la Secci Oberta de Dones. Una vegada avaluats els
resultats i exercides les correccions oportunes, es generalitzar laplicaci daquest protocol a la resta de
centres penitenciaris.

A cada centre penitenciari es designar un responsable de projecte i un responsable clnic (sanitari), figures
que poden coincidir o no en la mateixa persona. A banda, hi haur un grup de professionals que seran
formats inicialment per ser formadors de la resta de destinataris implicats. Aquest grup el compondran
professionals adscrits a programes de drogodependncies i estar format per personal dels collectius de
rehabilitaci, de sanitat i dinterior.

Aquest grup de formadors sencarregar de dur a terme les accions

generals i especfiques amb la resta de professionals seleccionats,
els interns, les famlies dels interns amb antecedents de consum i les
entitats collaboradores. Aquestes accions persegueixen dos
objectius: formar i entrenar els agents implicats per prevenir una
sobredosi i per actuar davant una sobredosi o una urgncia vital.

Pel que fa als interns, es diferencien dues accions: una acci

general, que formar tots els interns dels centres de manera general
respecte del risc de patir una sobredosi i els entrenar en elements
bsics de suport vital, i una acci especfica, en qu els interns amb
antecedents de consum dopiacis i/o psicoestimulants rebran, a ms,
formaci i entrenament especfics per identificar laparici duna
sobredosi i actuar de la manera adequada.

87


Conductes violentes
Igual com hem introdut en lapartat referit a la intervenci en conductes addictives el recorregut que sha fet
a Catalunya, pel que fa a la intervenci en delictes violents, a finals dels anys 80 i a principis dels 90 es
comencen a conixer les primeres intervencions en lmbit de la intervenci en la conducta delictiva
violenta. Tot plegat eren propostes dintervenci que permetien crear un itinerari (no integral ni intensiu) en
el tractament i millora de determinats aspectes relacionats amb la violncia. En aquell temps, si b existia
un percentatge relativament alt dinterns amb delictes de violncia generalitzada i violncia sexual, la
prioritat de la intervenci penitenciria sorientava cap als delictes contra la propietat i la problemtica
associada de drogodependncia, com a variables de major prevalena.

Lany 1993, precipitat per la forta alarma social que van generar una srie de casos meditics de violncia
sexual, va ser el moment en qu lAdministraci penitenciria catalana va sollicitar la collaboraci de
diversos especialistes i es van posar en marxa una srie dinvestigacions sobre els delinqents sexuals a
les presons catalanes (GARRIDO, REDONDO, GIL, TORRES, SOLER i BENEYTO, 1995), fruit de les quals es va
dissenyar el Programa SAC (sexual agressi control) de Garrido i Beneyto, que actualment, amb algunes
innovacions, s daplicaci per al tractament dels agressors sexuals a Catalunya. El programa SAC va ser el
primer programa estructurat, intensiu i integral de tractament dels agressors sexuals que es va
desenvolupar a lEstat espanyol.

Entre els anys 96 i 97 es van fer les primeres experincies pilot daplicaci del programa SAC a les presons
de Quatre Camins i Brians 1, a partir de les quals es va poder anar generalitzant l'esmentada intervenci en
matria de violncia sexual, aix com altres intervencions intensives que van anar naixent i dissenyant-se a
propsit de la necessitat de tractament de les diferents tipologies de la conducta violenta (Programa de
delictes violents DEVI i Programa de delictes de violncia domstica VIDO, amb lactualitzaci que suposa
el Programa de delictes de violncia de gnere).

Programa dintervenci per a agressors sexuals (SAC)

Aquest programa sadrea a interns penats en segon grau de tractament que hagin coms un o ms
delictes de violncia sexual. Basat en el primer programa especfic per a agressors sexuals adaptat al
context espanyol (GARRIDO I BENEITO, 1996), sha revisat i adaptat per un equip de tcnics dinstitucions
penitenciaries del Ministeri dInterior el 2006.

El programa de tractament se centra en aspectes didentificaci de situacions i emocions dalt risc i

laprenentatge del seu control; sincideix en aspectes de millora dhabilitats assertives i de comunicaci. El
tractament ha dinfluir en els factors que afecten els esquemes dhostilitat de les persones que han coms
delictes contra la llibertat sexual, com per exemple les creences i les actituds respecte a les dones i/o els
nens.

Abans de desenvolupar aquest programa, els interns han dhaver adquirit adequadament els aprenentatges
bsics amb els programes previs de litinerari de rehabilitaci que shagi dissenyat en el seu pla individual
de tractament, de manera que estiguin en condicions de fer-ne un aprofitament idoni.

Els continguts de la intervenci grupal treballats durant la fase intensiva es distribueixen en nou mduls
psicoeducatius i teraputics: consciencia emocional, empatia cap a la vctima, mecanismes de defensa,
distorsions cognitives, autocontrol, educaci afectivosexual, resoluci de problemes, habilitats socials i
assertivitat, desenvolupament de valors i prevenci de recaigudes.

Finalitzada la fase de tractament intensiu, en el cas d'haver-la superada, comena la fase de seguiment, en
la qual sinicia el contacte amb lexterior del centre per mitj de sortides programades i permisos ordinaris.
Aquestes sortides permeten generalitzar aprenentatges, alhora que permeten posar en prctica, en un
escenari real, les estratgies de regulaci i autocontrol assajades a l'interior del centre.

88

A Catalunya hi ha una estructura dintervenci al medi social que permet reunir interns que han realitzat un
programa SAC al centre per continuar el tractament a lexterior, fins i tot quan han extingit la seva
condemna. Tamb es disposade recursos conveniats amb entitats externes, datenci, tractament i
seguiment, en el perode de sortides i/o tercer grau. La continutat de lassistncia s fonamental en el
tractament i seguiment dels delinqents sexuals.

Actualment, els centres penitenciaris amb mduls o unitats de vida especfics per al tractament de la
violncia sexual sn el CP Quatre Camins, Brians 1, Brians 2, Ponent i Lledoners.

Programa de tractament farmacolgic com a coadjuvant en la intervenci en delictes

sexuals

Des de finals de lany 2009, lactual programa dintervenci per a agressors sexuals (SAC) sha vist
complementat pel Programa de tractament farmacolgic com a coadjuvant en la intervenci en delictes
sexuals.

Des de la Direcci General de Serveis Penitenciaris i Recursos sha dissenyat aquest programa com un dels
programes de gesti del risc inserit en el possible itinerari de tractament dels interns que han coms delictes
contra la llibertat sexual. Aquest programa va ser suggerit en les recomanacions de la Comissi per a
lEstudi de les Mesures de Prevenci de la Reincidncia en Delictes Greus (Comissi Mena).

Est destinat a interns que han coms un o ms delictes contra la llibertat sexual i en lavaluaci dels quals
sobjectiva un risc alt de reincidncia delictiva violenta i/o sestableix un diagnstic de pedoflia, sadisme
sexual, trastorn sdic de la personalitat, psicopatia o altres casos, com sn els agressors sexuals en srie i
reincidents no classificables en els apartats anteriors. Per tant, lobjectiu del programa s reforar les
mesures de tractament i preventives en els casos despecial gravetat o dalt risc de reincidncia.

El procediment dinclusi de lintern en el programa (que ha de ser voluntria i plenament acceptada per
lintern), desprs de lavaluaci i valoraci pertinent per part dels responsables de la intervenci (equip
multidisciplinari especialitzat en el programa de violncia sexual, psiquiatre, metge, etc.), s a travs de
lestudi i validaci duna comissi despecialistes. Una vegada lintern s acceptat per ser incls al
programa, ha de signar un document de conformitat informada i sinicia el procediment prpiament sanitari.

Aix, el tractament farmacolgic pot tenir dues modalitats: el tractament amb inhibidors selectius de la
recaptaci de la serotonina o altres frmacs psicoactius, que pretn intervenir sobre patologies basals i
estats emocionals que es troben relacionats amb factors etiolgics de lagressi sexual; o b el tractament
amb inhibidors de la producci de la testosterona, que persegueix disminuir la libido (desig sexual).

Actualment, el centre penitenciari catal homologat per a la intervenci amb aquests usuaris i responsable
del Programa de tractament farmacolgic com a coadjuvant en la intervenci en delictes sexuals s el CP
Brians 1.

Programa dintervenci per a delinqents violents (DEVI)

Aquest programa sadrea a interns penats en segon grau de tractament que, havent coms un delicte de
violncia (homicidi, assassinat, lesions, atemptat, etc.), requereixin intervenci en aquest mbit.

El contingut programtic de la intervenci DEVI es basa en un extracte del programa SAC (Garrido i
Beneyto), el programa de resoluci de problemes i conducta delictiva de McGuire, el programa de control de
conductes agressives PICA (Aparicio i Genis), el programa de desenvolupament de valors en poblaci
penitenciria (Guillem i Cirera) i les tcniques de control del comportament agressiu de Weisinger.

89


En la fase intensiva del programa el pes de la intervenci grupal s clarament destacat, mentre que el
tractament individual permet donar suport en aspectes relatius a laprenentatge de continguts i conceptes de
les diferents tcniques dintervenci, alhora que permet aprofundir en qestions ms delicades relatives al
delicte i a la postura de l'infractor en el reconeixement del fet i el seu posicionament davant de la vctima. En
aquesta fase dintervenci intensiva, es treballa la prevenci de recaigudes.

A partir de la finalitzaci i superaci de la fase intensiva, es passa a la fase de seguiment, en qu es

continua treballant amb l'intern duna manera ms individualitzada i sintenta connectar l'intern amb lexterior
del centre.

Actualment el programa DEVI est vigent a tots els centres penitenciaris de Catalunya. En algun dels
centres els interns resideixen en unitats de vida especifiques per al desenvolupament daquest tractament
(Quatre Camins, Brians 1, Brians 2, Ponent i Lledoners), en els altres centres sestableixen grups de
tractament. Al CP Joves es fa una adaptaci del programa DEVI al perfil poblacional, denominat JUVI, i
tamb al CP Brians 1, a la Unitat de Dones, hi ha una adaptaci del programa DEVI ajustat per a la poblaci
femenina.

Programa d'intervenci en violncia de gnere

El Programa marc de violncia de gnere a Catalunya s el ms jove dels programes de lrea de violncia.
En els seus orgens, l'any 2001, al CP d'Homes de Barcelona sorgeix la necessitat de separar els interns
que exercien violncia domstica dels que exercien violncia general sobre altres persones fora del domicili
o de les relacions familiars (es destacava una enorme diferncia en els perfils personals i socials entre uns i
altres que aconsellava fer tractaments diferents).

Les intervencions en violncia domstica van consolidant-se a poc a poc als centres penitenciaris, fins que
lentrada en vigor de LO 1/2004, de 28 de desembre, sobre mesures de protecci integral contra la violncia
de gnere provoca un increment exponencial dels interns condemnats per aquesta tipologia delictiva. Per
aquest motiu, la Direcci General de Recursos i Rgim Penitenciari va elaborar i dictar el Programa marc de
violncia domstica (2005), que es va estendre de manera programtica i generalitzada a totes les presons
catalanes.

El Programa marc de violncia domstica de lany 2005, va estar vigent fins a principis del 2010. En aquest
programa sintervenia de manera indiferenciada amb interns penats per delictes de violncia domstica i
interns amb delictes de violncia masclista o de gnere.

Lany 2008, desprs de la publicaci en lmbit territorial catal de la Llei 5/2008, de 24 dabril, del dret de
les dones a eradicar la violncia masclista i de les conclusions de la Comissi dExperts per lEstudi de les
Mesures de Prevenci de la Reincidncia en Delictes Greus (Comissi Mena), es va considerar necessari
fer una revisi del fins llavors vigent Programa marc de violncia domstica per reformular-lo i adaptar-lo, a
banda dels continguts de la nova llei i les propostes de la comissi dexperts, a daltres canvis normatius,
tcnics i dinnovaci i progrs en els abordatges i intervencions.

Per aix, durant lany 2009 es va dur a terme una tasca de revisi i ajust del Programa Marc de Violncia
Domstica que va comptar amb una srie de fases de consulta, assessorament i correcci i va donar com a
resultat el nou Programa Marc de Tractament en Violncia de Gnere, vigent actualment.

Alguna de les qestions ms rellevants que inclou aquest nou programa marc i que no estaven incloses en
lanterior sn lavaluaci dels infractors en violncia de gnere per mitj de les escales de valoraci
RisCanvi, la nova estructura de la intervenci mitjanant el disseny de projecte curricular nic de lmbit de
la rehabilitaci, lajust al protocol de les ordres de protecci a la vctima, les mesures dexcarceraci
dinterns amb alt risc de reincidncia delictiva en violncia de gnere, la derivaci a recursos assistencials
externs, i daltres.

90


Hi ha dues modalitats de programa, i la diferncia entre la intervenci de curta durada i la de llarga durada
rau en la intensitat amb qu saprofundeix en les diferents rees que componen el programa.

Les rees dintervenci que es treballen al llarg del programa en la fase intensiva, tant en la seva modalitat
curta com llarga, tenen a veure amb la posici de poder i control de lagressor, els sistemes de valors i
creences, el rol de lhome i la dona, els mecanismes de defensa emprats, les habilitats socials i lassertivitat,
el control i la regulaci emocional, altres rees de competncia psicosocial i la prevenci de recaigudes.

Finalitzada la fase dintervenci intensiva s necessari continuar amb la corresponent fase de seguiment,
que entronca amb la prevenci de les recaigudes i la generalitzaci dels aprenentatges assolits al llarg de la
intervenci. Tamb en funci de cada cas, i generalment vinculat als nivells de risc, es recomana fer
seguiment en la xarxa datenci externa, a travs dentitats conveniades per a aquest propsit.

Delictes de trnsit

El febrer de 2009 el Departament de Justcia va publicar un programa socioeducatiu creat per la comunitat
de prctica deducadors socials dins el programa Compartim de gesti del coneixement, amb laval i la
collaboraci del Servei Catal de Trnsit, anomenat Programa de mobilitat segura als centres penitenciaris.
Aquest s un programa estructurat en diferents sessions de treball de carcter socioeducatiu, amb una
flexibilitat (pel fet de ser sessions independents) que permet ajustar-se a diferents temporalitzacions.
Saborden aspectes com la seguretat en la conducci, la influncia de la publicitat en la mobilitat segura, la
incidncia de lalcohol i/o altres drogues en la conducci i daltres factors de risc, com per exemple la
velocitat o els canvis que es donen a la via i lentorn, entre daltres. Actualment sest duent a terme a
gaireb tots els centres penitenciaris.

Parallelament la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat ha encetat una investigaci

amb el Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada que pretn, duna banda, avaluar leficcia de
programes de tractament daquest mbit que sestan portant a terme en diferents centres penitenciaris de
Catalunya, Espanya i Europa i, daltra banda, determinar quin s el perfil (criminolgic, sociodemogrfic i
psicolgic) dels interns ingressats per un delicte contra la seguretat del trnsit als nostres centres.

Mentrestant, i a manca de poder sistematitzar i dotar devidncia cientfica tots aquests coneixements,
esdev una realitat quotidiana al nostre marc penitenciari lentrada a pres de subjectes amb condemnes
curtes, sovint molt curtes, per un delicte contra la seguretat vial, els quals requereixen una intervenci
rpida i intensiva abans de la ser posats en llibertat.

Per aquest motiu des dels serveis centrals sest treballant en el disseny dun programa que respongui a
aquestes necessitats urgents i abordi de manera breu i generalista tant aspectes psicolgics com aspectes
ms educatius, entenent que s una mesura provisional a lespera de disposar dun programa marc
integrador i exhaustiu que reguli i implementi aquesta mena dintervencions en matria de delictes contra la
seguretat vial.

Lobjectiu general daquests programes s sensibilitzar els interns ingressats per un delicte contra la
seguretat vial als centres penitenciaris de Catalunya per tal de promoure un canvi dactituds que reverteixi
en la reducci de la reincidncia delictiva. Entre els objectius ms especfics hi trobem augmentar la
responsabilitzaci dels subjectes en la conducta delictiva, conixer la seva conducta de conducci i els
factors de risc associats, dotar-los deines i estratgies que afavoreixin la presa de decisions adaptatives i
sensibilitzar-los i afavorir lempatia envers les conseqncies dels accidents de trnsit en les vctimes i
persones afectades.

91


Intervenci grupal en medi obert

Especialitzaci dels centres en la intervenci

Seguint la lnia estratgica de lespecialitzaci de la intervenci, en letapa del compliment de condemna en

rgim obert tamb cal donar continutat a aquest component de la rehabilitaci, amb la intensitat necessria
i amb el contacte directe amb els recursos normalitzats de lexterior. Aix, les unitats destinades a medi obert
shan anat especialitzant en labordatge de diferents problemtiques per concentrar els esforos de
rehabilitaci i per ajustar la coordinaci amb els diversos recursos externs.

Daquesta manera (tal com es pot observar al Mapa de rehabilitaci), sha establert la segent
especialitzaci:

a) Secci Oberta del CP de Dones: Programa de seguiment de delictes violents, Programa de seguiment
de delictes de violncia de gnere i seguiment de latenci a les drogodependncies
b) Centre Obert 1: Programa de seguiment dagressors sexuals, seguiment de malalts mentals i seguiment
dels delictes econmics
c) Centre Obert 2: seguiment de la intervenci especfica en joves i seguiment de la intervenci en els
delictes de trnsit
d) Centre Obert de Lleida: seguiment de tots els programes especfics dels interns residents a les
comarques de Lleida i desenvolupament dun programa laboral especfic (llocs de treball als tallers
externs Ramat i mduls especfics dentrenament en tcniques dinserci laboral per part dun recurs
comunitari especialitzat)
e) Seccions obertes dels centres de Girona, Figueres i Tarragona: seguiment de tots els programes
especfics dels interns residents a les comarques de la seva adscripci.

El manteniment i seguiment de les pautes marcades pel recurs extern pot ser vinculat al manteniment del
rgim obert o a lobtenci de la proposta de llibertat condicional.

Tractament de les drogodependncies

Litinerari dintervenci en drogodependncies dels interns pren una significaci cabdal en el moment que
sn progressats a un rgim de vida obert i derivats als centres oberts o seccions obertes dels centres. La
continutat assistencial, doncs, s matria de treball dels professionals que intervenen amb aquests usuaris
al medi obert, que, a banda dintervencions vinculades al seguiment i a la prevenci de recaigudes, fan les
derivacions pertinents a la xarxa datenci a les drogodependncies, tant a nivell de CAS com de comunitats
teraputiques i daltres recursos assistencials.

Loctubre de 2005 es va posar en funcionament el Projecte pilot per al tractament de les drogodependncies
en medi obert, concretament a la Secci Oberta del CP de Dones, amb lobjectiu de detectar els problemes
existents, ajudar a trobar un model dintervenci que aprops els equips de medi obert i els dels CAS
(centres datenci i seguiment de drogodependncies) i fer propostes de millora. Des de 2006 la continutat
del projecte ha perseguit agilitar les derivacions i donar fludesa a les coordinacions entre els equips de
medi obert i els del CAS per tal de millorar la intervenci amb els drogodependents en medi obert i disposar
dun procediment dactuaci en els casos de recaiguda. Actualment es pot afirmar que el projecte es troba
en gran part plenament realitzat i es troba en fase de continutat.

92


Els professionals que intervenen i es coordinen sn: lequip de la Fundaci Merc Fontanilles, que fa la
intervenci directa individualitzada (psicleg i treballador social, i suport de la direcci tcnica i dels serveis
administratius de la Fundaci), els equips multidisciplinaris de medi obert, els CAS datenci a
drogodependents i els referents en la xarxa comunitria.

Tractament de lalcoholisme

El perfil dusuari que sollicita lingrs al centre de dia per efectuar un abordatge de la seva dependncia de
lalcohol s en un 100% dels casos home, amb una edat compresa entre els 26 i els 52 anys i, en la majoria
dels casos, s la primera vegada que estableix contacte amb la instituci penitenciria, a causa dhaver
coms delictes relacionats amb el consum abusiu d'alcohol o sota els efectes daquest consum.

El tractament extern de lalcoholisme es centralitza al Centre Obert 2 de Barcelona, i les derivacions es fan
al centre de dia que gestiona la Fundaci Salut i Comunitat. Els criteris dadmissi per a aquest programa
sn els segents: fer una desintoxicaci prvia a lentrada al programa, la possibilitat dusar un interdictor
per l'alcohol (frmac receptat per un metge, que produeix una reacci txica davant el consum dalcohol i un
efecte negatiu de caire dissuasori), no saccepta l'entrada conjunta de persones que mantinguin relacions de
parella o llaos familiars de primer grau i s criteri dexclusi patir malalties infectocontagioses d'alta
transmissibilitat (tals com la tuberculosi) o malalties psquiques en fase aguda.

Si compleix tots aquests criteris, el subjecte ha dassistir a una entrevista dadmissi on es valorar la
convenincia o no d'iniciar el programa al centre de dia. Aix mateix, una vegada el subjecte s'incorpora al
programa, hi ha un perode de prova (quinze dies aproximadament) en qu lequip avalua si el recurs s
adequat per a aquesta persona.

Lobjectiu fonamental es oferir una srie d'espais psicoeducatius on el subjecte tingui la possibilitat d'abordar
la seva problemtica amb l'abs d'alcohol, per la qual cosa semfasitza la relaci que cada subjecte ha
establert amb l'alcohol al llarg de la seva vida i safavoreix l'abordatge de la relaci existent entre labs
d'alcohol i lentrada a la pres.

La metodologia emprada s la intervenci grupal (seguretat vial i alcohol, prevenci de recaigudes), per
tamb hi ha espais d'atenci individual a manera de tutoria. L'actuaci de la Fundaci Salut i Comunitat es
distingeix per un circuit d'atenci global que dna respostes integrades a necessitats diverses.

Derivaci a tractament en centre de deshabituaci de drogodependncies (aplicaci art.

182 RP)

Larticle 182 del Reglament penitenciari estableix que el centre directiu pot autoritzar lassistncia en
institucions extrapenitenciries adequades, pbliques o privades, de penats classificats en tercer grau que
necessitin un tractament especfic per a la deshabituaci de drogodependncies i altres addiccions, i nha
de donar compte al jutge de vigilncia penitenciria.

Sentn per centre de deshabituaci de drogodependncies, ja sigui rural o urb (conegut colloquialment
com a granja o comunitat teraputica el primer, i com a pis urb dinserci o reinserci el segon), el que
ofereix, a ms del tractament, un rgim de vida residencial.

93


La mesura ha de ser promoguda per lequip multidisciplinari per tal de donar continutat a la participaci en
programes de tractament efectuats al centre o palliar la interrupci de tractaments extrapenitenciaris per
motiu de lingrs a pres. Lequip multidisciplinari, a instncia de lintern o dofici, amb la valoraci,
diagnstic i pronstic duts a terme pel psicleg, ha de valorar si lintern t les condicions necessries perqu
se li apliqui la mesura, dacord amb els criteris de valoraci que estableix la Instrucci 5/05 de la Direcci
General de Recursos i Rgim Penitenciari sobre linternament en un centre de deshabituaci de
drogodependncies, dacord amb lart. 182 del Reglament penitenciari (dates de compliment de condemna,
evoluci conductual, motivaci per abandonar les drogues, tractaments anteriors, recaigudes, mancances i
capacitats personals, recursos socials, econmics i familiars).

Aix doncs, els tractaments de comunitats teraputiques a les quals es deriven els subjectes solen basar-se
en programes lliures de drogues, amb lobjectiu de dotar el resident de les estratgies cognitivoconductuals
necessries per al manteniment de labstinncia i per al canvi integral destil de vida.

Perspectives de futur

Des de l'Administraci penitenciria catalana es fan nombrosos esforos per desenvolupar propostes
dintervenci en lmbit de la rehabilitaci que permetin anticipar-se als problemes emergents i als canvis a
qu sexposa constantment el nostre entorn social. Per els freqents esdeveniments socials que
ltimament estem vivint (legislatius, demogrfics, meditics, etc.) fan que, en la majoria docasions, shagi
danar a remolc seu i calgui actuar quan el fenomen ja sha precipitat i sha instaurat a les nostres presons.

En aquest sentit, la rpida evoluci que sobjectiva, per exemple, en els nous patrons de consum de
substncies que generen addicci (la presncia de noves formes i substncies de consum i els efectes de
deteriorament psicolgic que estan provocant), les noves formes de violncia gratuta, la violncia dels joves
i la seva vinculaci a bandes, la violncia sexual associada a les noves tecnologies, etc., de vegades
provoca que els programes que actualment estan vigents no donin resposta a aquestes noves necessitats,
amb la qual cosa, a ms dhaver de desenvolupar i mantenir les intervencions antigues, cal crear-ne de
noves i implementar-les rpidament i adequada. Aquest s el repte que tenen les presons catalanes
actualment.

Centrant el tema en lmbit concret de la intervenci en drogodependncies, entenem que sha de revisar i
reordenar l'actual oferta assistencial i de servei que es presta en coordinaci amb el Departament de Salut,
aix com el grau de satisfacci quant als dispositius i serveis que actualment sofereixen, sobretot en el
terreny dels programes intensius, els dmbit sanitari i els centres d'atenci i seguiment de
drogodependncies. La Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat pretn impulsar amb
ms mfasi els itineraris dintervenci preventius i desenvolupar les estratgies motivacionals.

El repte consisteix a portar la intervenci a leducaci per a la salut, als hbits de vida saludables i a la
prevenci de les drogodependncies de tots els interns de les presons catalanes, duna manera o altra,
treballant amb un model dintervenci piramidal que permeti anar ajustant els tractaments de ms calatge
(tractaments intensius), una vegada superats els itineraris anteriors. Aquesta estratgia entenem que
permetr optimitzar els recursos dintervenci adequant-los a una seqncia racional de resultats,
segurament ms satisfactoris. Aquesta realitat sha de veure reflectida en les reformulacions que es facin
dels actuals programes marc.

94


Tamb en lmbit de les drogodependncies, es vol donar un fort impuls al tractament especfic de
lalcoholisme, generant sistemticament labordatge del problema de lalcohol associat a determinades
problemtiques delictives (per exemple, violncia de gnere, delictes contra la seguretat del trnsit, etc.).

En lmbit de la violncia hi ha mltiples projectes que es volen materialitzar en els prxims anys. En primer
lloc, i amb lopini unnime de tots els operadors penitenciaris, shan dactualitzar i revisar els programes
SAC i DEVI, tal com sha fet el 2009 amb el programa antic de violncia domstica (i ara actual Programa
marc de violncia de gnere). Sha dentrar a fons en la reordenaci dels continguts dintervenci i shan de
crear manuals de treball adaptats i unificats per a tots els centres.

Davant lincrement exponencial de la poblaci interna estrangera, cal generar materials de treball adaptats a
les dificultats idiomtiques i comprensives, i tamb shan dajustar determinats discursos de la intervenci
als valors i creences culturals dels diferents collectius.

Un altre dels projectes immediats s crear un programa dintervenci sobre la violncia especfic per a
dones. Fins ara sha treballat amb els materials que sutilitzen en els programes DEVI dhomes i sentn que
aquests es podrien millorar. Cal dissenyar una intervenci especfica i especialitzada en el tractament de la
violncia exercida per la dona.

Tamb en matria de programes dintervenci per al tractament especfic de la violncia, sest treballant
per desenvolupar una intervenci per a labordatge dels nous perfils relacionats amb els delinqents contra
la seguretat del trnsit. L'impacte que la nova legislaci sobre aquesta matria est produint obliga a
adaptar una intervenci especialitzada i intensiva en aquest mbit de la violncia.

Una altra de les lnies dinnovaci que sest desenvolupant per al tractament de la violncia t a veure amb
ls de les noves tecnologies, que milloraran el control i permetran gestionar i reduir riscos de comissi de
nous delictes i/o infraccions. La utilitzaci dinstruments de control telemtics podria resultar un excellent
instrument per aconseguir aquesta fita.

Tamb es continuar treballant per millorar tot el circuit de continutat assistencial optimitzant les
coordinacions entre el rgim ordinari i el rgim obert i ampliant la xarxa de recursos dassistncia i
tractament per a delinqents violents.

95


Intervenci individual

Programa marc datenci individualitzada (PIT)

Litinerari curricular dels interns es concreta en el programa individualitzat de tractament (PIT), per als
penats, o en el model individualitzat dintervenci (MII), per als preventius. El PTI o MII recull els objectius
de tractament, les activitats previstes per aconseguir-los i els compromisos per ambdues parts (lequip
multidisciplinari i lintern) i est regulat pel Programa marc davaluaci individual (PAI).

Els itineraris de rehabilitaci permeten ajustar els continguts dels tractaments a les necessitats individuals
dels subjectes. Aix doncs, en el programa individualitzat de tractament dun intern determinat, es planificar
la intervenci de manera progressiva, abordant primerament (si cal) les habilitats psicoeducatives
preliminars, bsiques i intermdies, i preveient en un segon termini la intervenci ms especfica
(programes psicoeducatius especialitzats).

De tota manera, la ubicaci en la classificaci anterior dependr de les necessitats dintervenci en una
rea especfica de tractament. Aix vol dir que totes les unitats han de poder proporcionar lentrenament en
les habilitats preliminars, bsiques i intermdies, per tal darribar en condicions daprofitament a la
intervenci ms especfica.

La consecuci dels objectius teraputics, educatius, formatius, etc. assenyalats i consensuats amb lintern o
interna en el programa individualitzat de tractament, permet lestudi i proposta, si escau i es donen els
requisits legalment establerts, dels permisos ordinaris, la progressi al tercer grau de tractament i la llibertat
condicional o lavanament daquesta, segons la temporalitzaci prevista.

El tutor com a referent

En el disseny del PIT i en el consens amb lintern sobre aquest programa, aix com en lavaluaci individual
continuada, pren una rellevncia especial la figura del tutor de lintern, que pot ser qualsevol membre de
lequip multidisciplinari, tot i que els centres solen encarnar-la en els educadors socials. El tutor s el
referent de lintern en tot all que t a veure amb el disseny del seu PIT i amb lajust daquest programa a
litinerari curricular que correspongui, aix com amb la temporalitzaci dels beneficis penitenciaris
contingents a lassoliment dels objectius del PIT.

Alhora, el tutor s lavaluador de les rees del Sistema davaluaci i motivaci continuada: valora els
expedients disciplinaris i els fets positius, les activitats realitzades quant al grau daprofitament i motivaci
mostrada, i el bon s de les sortides de perms, quan nhi ha hagut, i conclou amb una valoraci global que
situa lintern en un determinat nivell de valoraci del SAM i li permet accedir a un determinat nombre i tipus
de guanys. El tutor ha de tenir cura dinformatitzar correctament tot el procs en la base de dades.

Parallelament, el tutor s el referent ms proper a lintern, i avalua i interv, si cal, en tot all relatiu a la
classificaci interior, als interessos personals per les activitats, a la conducta institucional i al nivell de
presonitzaci, a la relaci amb els altres interns i els professionals, a lobservaci de la pertinena a grups
de relaci especfics dins del centre (grups dextorsi, grups dimmigrants del mateix origen geogrfic, etc.) i
a les actituds de lintern vers la instituci.

96


Entrevista motivacional
Lentrevista motivacional s un estil teraputic directiu centrat en el pacient, destinat a afavorir la preparaci
per al canvi i que ajuda el destinatari de la intervenci a explorar i resoldre les seves ambivalncies i a
comprometres a canviar. Lentrevista motivacional s una evoluci de la terpia centrada en el pacient, que
combina un estil teraputic emptic de suport (Rogers, 1966) amb un mtode clarament directiu per resoldre
les ambivalncies cap al canvi.

Basada en la teoria de lautopercepci de Bem (1972), que afirma que les persones tendeixen a
comprometres amb el que elles mateixes defensen, lentrevista motivacional explora les prpies raons de
lintern per canviar (expressions de desig, habilitat, raons i necessitat de canvi); el terapeuta respon amb
lescolta activa. Daquesta manera, lintern se sent a si mateix explicar les prpies motivacions per canviar, i
les torna a escoltar reflectides en les paraules del terapeuta. A ms, el terapeuta aporta resums dels
comentaris de canvi, presentant-los de manera que agrupin les afirmacions automotivadores de lintern.

Lentrevista motivacional distingeix dues fases: la primera se centra a augmentar la motivaci de canvi i la
segona, a consolidar el comproms de canvi (Miller & Rollnick, 2002).

Lentrevista motivacional sol ser breu, i es pot utilitzar com una intervenci allada o com a preludi
motivacional dun altre tractament. Aquest model dintervenci entronca amb lenfocament transteric de les
etapes de canvi (Prochaska i DiClemente, 1992), que dibuixa quatre estadis en el procs cap al canvi de
conducta: en lestadi de precontemplaci, el subjecte no vol canviar perqu no t conscincia del problema
o el minimitza, i si fa lintent de canviar noms s per alliberar-se de la pressi externa perqu canvi; en
lestadi de contemplaci, el subjecte reconeix els danys que li causa el problema, per no fa cap actuaci
per canviar; en lestadi de preparaci del canvi, lindividu fa algunes temptatives per canviar, sollicita ajuda
externa i comena a fer petits canvis; en lestadi dacci, el subjecte inverteix esfor i temps en el canvi i
assoleix resultats visibles, i en lestadi de manteniment, el problema ja sha resolt, els canvis sn duradors i
es requereix suport per prevenir una recaiguda.

Amb lentrevista motivacional es pretn crear en lindividu discrepncia entre la seva conducta actual i els
seus objectius de futur, buscant raons perqu canvi, fomentant el dubte per trencar la resistncia al canvi,
responsabilitzant-lo i augmentant-ne lautoeficcia. Els moments teraputics principals seran el
reconeixement i definici del problema, la realitzaci dun balan de decisi (valorar pros i contres, mirar
enrere/imaginar el futur), el refor de la intenci de canvi, el suggeriment de nous punts de vista i el consell
sobre diverses possibles solucions, lestabliment duns objectius teraputics i lacord i formalitzaci dun pla
temporalitzat de treball (com s el PIT, per exemple).

Per dur a terme aquesta tcnica duna manera idnia, cal un professional no autoritari, que dipositi la
responsabilitat del canvi en lindividu i que utilitzi estratgies persuasives (no coercitives). Per aix,
lentrevista motivacional t cinc principis generals:

1. El professional ha dexpressar empatia: ha de comprendre i respectar els pensaments i sentiments de

lintern, tot i que, bviament, no cal que els aprovi ni els comparteixi.
2. Ha de crear en lintern discrepncia entre la conducta que observa i els objectius que verbalitza, per
buscar motius per canviar, per generar el dubte com a motor del canvi.
3. Ha devitar la discussi sobre la convenincia del canvi, ja que pot crear lefecte de reactncia
psicolgica.
4. Ha de treballar la resistncia al canvi evitant renyar o etiquetar el subjecte.
5. Ha de responsabilitzar lindividu i augmentar-ne la percepci dautoeficcia.

97


Tcniques de suport narratiu que sutilitzen per potenciar lxit de lentrevista motivacional, sn:

Fer preguntes obertes.

Mostrar una actitud descolta reflexiva.
Repetir, refrasejar, parafrasejar verbalitzacions del subjecte.
Utilitzar lassenyalament emocional.
Respectar els silencis de lintern, per minimitzar els de lentrevistador.
Fer resums peridics de la informaci aportada per lindividu.
Destacar els aspectes positius del discurs cap al canvi.
Afavorir lautomotivaci: fer ressaltar les raons per al canvi, fomentar loptimisme, reforar
lautoconvenciment auditiu del subjecte, etc.

Intervenci des del treball social

Dacord amb la seva titulaci, capacitaci i formaci, i dacord amb lordenament penitenciari vigent, amb
carcter general, els treballadors socials que atenguin la poblaci interna preventiva i la penada fins a
laccs a la llibertat condicional tindran unes funcions dintervenci tant pel que fa als interns, com pel que fa
a llurs familiars.

Aix, en relaci amb els ingressos voluntaris (aquells interns que ingressen de forma voluntria a la pres
per tal de complir una condemna imposada, en el perode preceptiu), abans de lingrs al centre penitenciari,
el penat o la famlia o lentorn relacional poden mantenir una entrevista amb el treballador social
corresponent, amb la finalitat de minimitzar limpacte negatiu de lingrs tant en lintern com en la seva
famlia. Aix, s possible pactar el dia i hora de lingrs del penat a la pres, i en lentrevista esmentada
informar i recollir la documentaci que acrediti la seva situaci laboral/ocupacional/formativa, familiar,
sanitria i personal, aix com les dades relatives a la seva trajectria personal (en tots els mbits) des de la
comissi del delicte fins al moment de lingrs. Alhora, permetr valorar si es donen els criteris necessaris
per procedir a una classificaci inicial urgent, en coordinaci amb la resta de professionals de lequip
multidisciplinari.

La intervenci individualitzada dels treballadors socials anir encaminada a respondre a les necessitats
dajuda de les famlies dels interns per evitar situacions dexclusi social; a obrir vies de coordinaci amb els
serveis socials datenci primria i amb la xarxa comunitria i aconseguir actuacions conjuntes; a
acompanyar lintern en la preparaci dels permisos de sortida aix com el seguiment coordinat; a avaluar,
informar i gestionar el suport econmic pertinent; a fer un seguiment especial dels interns ingressats en
recursos externs, i a collaborar en la resoluci de situacions de crisi (especialment en la gesti de les
situacions dinterns finats o de familiars finats dels interns), entre daltres.

98


Eines de suport a la gesti del risc

Procediment dexcarceracions dalt risc

El compliment de la llibertat definitiva dun intern suposa el fi de la tutela efectiva que s atribuda a
lAdministraci penitenciria per tal dexecutar el precepte legal de reinserci social que preveu larticle 25.2
de la Constituci espanyola per a les penes i per a les mesures de seguretat.

La legislaci en matria penitenciria preveu ls de diferents mecanismes que permeten lacostament

progressiu dels interns al medi exterior: les sortides programades, els permisos i les modalitats de
compliment (rgim semiobert i obert) i la llibertat condicional. Aquests mecanismes faciliten i garanteixen
que els processos de reinserci siguin conduts i supervisats de forma ptima per a la preparaci per a la
futura vida en llibertat. Aquesta prctica, prevista de forma legal, fa que els interns que en sn beneficiaris
puguin ser excarcerats amb majors garanties dxit, assegura processos facilitadors de reinserci social i,
en conseqncia, redueix les probabilitats de reincidncia futura.

Tanmateix, determinats interns, en funci dels seus trets personals, les caracterstiques del seu entorn (el
suport i contenci que exerceix en el seu procs de reinserci) i la seva trajectria penitenciria (tant en
laspecte regimental com de tractament), no poden fer s daquests mecanismes dapropament amb les
garanties necessries de custdia i de seguretat del conjunt de la societat; en conseqncia, sn
excarcerats en llibertat definitiva sense haver culminat el procs de reinserci, fet que suposa un increment
de les possibilitats de reincidncia futura ja que no shan redut de forma significativa les causes que els van
dur a la pres.

Aix comporta la necessitat que lAdministraci penitenciria faci una gesti dels riscos que es puguin donar
en el retorn al medi extern, tant per al mateix intern, com per al medi acollidor i la resta de la societat.
Aquesta gesti del risc, amb la prevenci que en deriva, ha de ser extremada en el moment de
lexcarceraci.

En aquest tipus de casos, en els quals el risc de reincidncia violenta delictiva futura s elevat,
lAdministraci es planteja optimitzar tots els recursos disponibles per a la gesti del risc de reincidncia en
el moment de la finalitzaci de la custdia pel compliment definitiu de la pena o de la mesura de seguretat
dinternament. Optimitzar els recursos requereix i suposa una bona coordinaci entre els diferents agents
implicats en lexcarceraci daquests interns, en la qual es fa imprescindible un procediment i una
temporalitzaci per poder donar cobertura a totes les accions que cada un daquests agents han
demprendre, a fi de minimitzar els factors de risc i maximitzar els factors de protecci i garantir la millor
integraci social possible de lintern que s posat en llibertat, alhora que una millor protecci social.

Per tot el que sha exposat, i amb els objectius de detectar els interns ingressats a les presons catalanes la
llibertat dels quals presenta un risc alt de reincidncia delictiva violenta, preparar de forma ms intensa la
seva sortida en llibertat i optimitzar els recursos i la informaci que permetin regular les competncies i
coordinar les actuacions dels agents implicats, des de lanterior Secretaria de Serveis Penitenciaris
Rehabilitaci i Justcia Juvenil es va dissenyar un procediment dactuaci per a lexcarceraci dinterns
penats que presenten un risc alt o extrem de reincidncia violenta delictiva i dinterns sotmesos a mesures
de seguretat dinternament per delictes violents. Aquest procediment, iniciat a finals del 2007 amb acord de
la Fiscalia Superior de Catalunya, permet informar i coordinar mecanismes per millorar la gesti del risc de
reincidncia delictiva violenta, a banda de les fiscalies provincials (que sn coneixedores de lexcarceraci
daquests interns), amb lOficina dAtenci a la Vctima del Delicte, lrea de Seguretat i Informaci de la
Direcci General de Serveis Penitenciaris, etc.

99


Sortides programades

Les sortides programades i els permisos ordinaris de fins a 48 hores que pot autoritzar la SGPRS, i els
permisos ordinaris de ms de 48 hores que pot autoritzar el jutge de vigilncia penitenciria, constitueixen
duna manera gradual leina facilitadora del contacte progressiu amb lexterior, que acabar donant pas a un
rgim de vida ms obert i, finalment, a la llibertat.

Aix, les sortides programades sn una eina que sha incorporat a mltiples programes de rehabilitaci, amb
lobjectiu de fer un apropament a lexterior amb una major supervisi i control, i com a frmula prvia a
laprovaci daltres sortides de major durada, amb un sentit de progressivitat en el tractament.

Els requisits legals per poder proposar les sortides programades es troben recollits a larticle 114 del
Reglament penitenciari. Bsicament sn sortides de fins a 48 hores, destinades a aquells interns que
ofereixin garanties de fer-ne un s correcte i adequat, acompanyats per personal del centre penitenciari o
daltres institucions o per voluntaris, amb ladopci de les mesures de seguretat oportunes.

Per unificar els criteris destudi emprats, aix com homogenetzar els procediments de proposta i concessi
de les sortides programades, la Direcci General de Recursos i Rgim Penitenciari va publicar la Instrucci
4/2005, relativa a determinades condicions per a laccs a permisos de sortida i a sortides programades
dinterns en rgim ordinari, que estableix els principis dactuaci.

Podem distingir entre sortides programades dintervenci i sortides programades motivacionals. Les sortides
programades dintervenci sn aquelles que es duen a terme dins del contingut curricular dun programa
educatiu o de tractament, i sempre en les activitats marcades com a principals dins del programa
individualitzat de tractament (de drogodependncies, de tractament especialitzat, de recursos comunitaris,
familiars, laborals o de formaci reglada). Les sortides programades motivacionals sn les previstes al
Reglament penitenciari com a recompenses (art. 263) o les relacionades amb les activitats complementries
del pla de treball de lintern. Tenen, habitualment, un carcter ldic o de lleure i han destar associades
necessriament a lavaluaci realitzada a travs del Sistema davaluaci i motivaci continuada (obtenci de
nivells A o B durant el trimestre anterior).

Els principal objectius que persegueixen les sortides programades, des del punt de vista de la rehabilitaci,
sn:

Observar el desenvolupament i millores conductuals de lintern en el medi social, amb acompanyament i

supervisi.
Practicar en el medi natural aquells aprenentatges i habilitats adquirits en el medi penitenciari, per tal de
possibilitar-ne la generalitzaci.
Potenciar els vincles prosocials de lintern posant-lo en contacte amb diferents institucions, associacions
o entitats del seu entorn.
Fomentar la convivncia en grup en un marc ali a la instituci i un s ms normalitzat del temps lliure i
doci.
Reforar les fites assolides i levoluci positiva dels interns aix com motivar per al canvi.
Oferir canals de normalitzaci i desinstitucionalitzaci dels interns.

Habitualment no es poden fer sortides amb ms de 10 interns. La rtio de professionals per nombre
dinterns ha de ser, en general, dun professional per cada 3 o 4 interns. Per qestions de seguretat, en cap
cas lintern coneixer la planificaci temporal concreta de les sortides. En els casos que hi hagi una ordre de
protecci a la vctima, savisar les oficines de protecci a la vctima del delicte perqu prenguin les
mesures adients.

Com a mesures de seguretat, durant lexecuci de la

sortida programada no est perms beure alcohol, no es
pot contactar amb familiars o coneguts (si no s aquest
lobjectiu de la sortida), els professionals shan de
mantenir alerta als indicadors de disfuncionalitat de la
sortida, cal mantenir en tot moment els interns en el camp
visual dels acompanyants, sempre que sigui possible
shan utilitzar itineraris diferents a lanada i a la tornada al
centre, no sha de demorar la tornada respecte de lhorari
previst i, en els casos de sortides amb horari nocturn, cal
planificar especialment el retorn al centre.

100


Protocol de prevenci de conductes autolesives greus

La complexa detecci de possibles situacions de perill o risc per a la vida o la integritat fsica de les
persones, per la seva imprevisibilitat, s un dels reptes ms importants de la intervenci penitenciria en
lextensi ms mplia de lactuaci en matria de sanitat, rehabilitaci i vigilncia.

Els objectius generals del Protocol de prevenci de conductes autolesives greus sn la detecci de grups de
risc i la prevenci daquestes conductes. Sn condicions diferenciades de cada centre penitenciari, que
shan de valorar en la prevenci i actuaci davant de les conductes de sucidi, les variables relatives a:
poblaci que acull (homes, dones, joves, adults, preventius, penats, etc.), caracterstiques arquitectniques
(modernitat de les installacions, sistemes de control, amuntegament, allament, etc.), recursos professionals
disponibles (de vigilncia, de rehabilitaci, etc.) i el disseny programtic de la classificaci interior (rees
especialitzades, fases progressives, etc.), entre daltres.

Lrea de Sanitat de la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat va analitzar,

retrospectivament, la incidncia del sucidi en les presons catalanes de 1990 a 2005, i la conclusi ms
important daquest estudi apuntava que el factor dingrs a pres, ja per si sol, suposava lesdeveniment de
risc de conducta autolesiva ms important. Aquest estudi va analitzar les variables que intervenen en aquest
problema per tal dampliar, introduir o establir nous plans i protocols preventius. Les ms rellevants
sagrupen de la manera segent:

Variables personals: agressivitat/impulsivitat, baixa tolerncia a la frustraci, incapacitat per expressar

emocions, antecedents familiars i psicopatologia.
Situaci penal penitenciaria: pres preventiva, primer ingrs a pres i primer perode destada a pres,
determinats perfils delictius i situaci de prdua de beneficis penitenciaris.
Esdeveniments crtics: malaltia inguarible o amb pronstic desfavorable, mort o malaltia dun familiar
proper, crisi econmica, ruptura de parella i notificaci duna condemna no ajustada a lexpectativa de
lintern.

Els protocols de prevenci i intervenci en conductes autolesives tenen en compte aquests factors com a
senyals dalerta. Cal dir, per, que des de la implantaci del projecte davaluaci i gesti del risc RisCanvi,
en laplicaci de la versi completa, savalua el criteri de violncia autodirigida. La pretensi de lavaluaci
daquest criteri s fer una vetlla permanent (com a mnim cada sis mesos o quan apareix un esdeveniment
crtic) del pronstic de risc de sucidi, considerant-lo com a baix, moderat o alt.
La darrera revisi del protocol es va fer lany 2006, en qu es va establir el procediment de prevenci de
sucidis, que consta de les fases segents:

1. Fase de detecci de casos i contenci immediata:

a) Si qualsevol professional, a travs dels instruments davaluaci pertinents, detecta un cas de risc de
conducta autolesiva greu, sadoptaran les mesures del Protocol dactuaci immediata:

Comunicar la detecci del cas al responsable del programa a cada centre.

Evitar lallament de lintern, que estigui sense companyia a la cella.
Facilitar la comunicaci daquest intern amb daltres, amb familiars o amb amics.
Ubicar lintern en una dependncia on no hi hagi cap objecte que es pugui usar per autolesionar-se.
Ubicar lintern a les plantes baixes, evitant espais oberts (habitualment aquests interns subiquen al
departament dingressos).
Sotmetre lintern a una vigilncia visual peridica.
En els casos especialment greus, es pot posar en coneixement dels serveis sanitaris per dur a terme, si
es considera convenient, un reconeixement mdic urgent.

101


b) El professional formalitzar un registre docurrncia de situacions de risc (estandarditzat).

c) El psicleg mantindr una entrevista semiestructurada amb lintern (gui estandarditzat), encaminada a
afinar la valoraci.
d) Es comunicaran els resultats de lavaluaci al responsable del programa de prevenci de sucidis a
cada centre, que valorar el cas i li assignar tutor.

2. Fase dintervenci:

a) El tutor avalua el cas amb la informaci recollida i desenvolupa una tasca personalitzada
dassessorament i acompanyament de lintern.
b) El tutor i lintern desenvolupen conjuntament un acord conductual.
c) El tutor planifica les activitats que pot i ha de desenvolupar lintern, i en fa el seguiment.

Una vegada sha superat la fase de crisi o dactuaci immediata i el tutor ha planificat el treball i activitats a
desenvolupar, lintern subicar a la dependncia ms idnia per abordar el cas, sigui en una unitat especial
(unitats polivalents de psiquiatria), a la Unitat dHospitalitzaci Psiquitrica Penitenciria, en un mdul de

Projecte telemtic de supervisi de sortides

La tecnologia de localitzaci i control telemtic cada cop est ms estesa en ls quotidi de la nostra
societat. En execuci penal, aquestes tecnologies ja sutilitzen, i fa temps que sestan experimentant i
treballant en diferents pasos occidentals, com tamb a Catalunya. Lexperincia en lexecuci penal
catalana es va iniciar al medi obert, amb el control, mitjanant equips de primera generaci, de lestada del
penat al seu domicili durant les hores determinades al seu programa de treball. Aquest control permet
substituir la pernoctaci a la unitat de rgim obert.

En laspecte tcnic, sha passat dels equips anomenats de primera generaci, que mitjanant ls de
mecanismes de radiofreqncia noms permetien determinar la presncia duna persona en un espai
concret, als equips de segona generaci, que grcies a la incorporaci de tecnologia GPS i daltra de similar
permeten supervisar els desplaaments duna persona al llarg dun territori. Per exemple, per tal dassegurar
les mximes garanties durant el gaudiment dun perms de sortida, es pot comprovar que lintern compleix
amb la programaci prevista destada al lloc de residncia que es fixi, i que en els horaris en qu se li
permet desplaar-se no sacosta a determinades zones geogrfiques de risc prviament definides o a
persones concretes tamb prviament identificades.

Les sortides tutelades, successives i progressives, poden potenciar els seus efectes positius si van
acompanyades dun sistema de control telemtic, principalment en interns que han coms delictes violents i
que presenten un bon procs devoluci, per que tenen un perfil que fa necessari extremar al mxim les
mesures de supervisi i control.

La SGPRS va iniciar lany 2009 un projecte pilot de control i seguiment telemtic amb equips de segona
generaci, amb interns que surten de perms i de sortida programada en rgim ordinari (actualment encara
en fase de prova al CP Brians 2), que permetr aportar elements danlisi i reflexi de cara a la presa de
decisions sobre labast final de lactuaci.

Lactual context legal permet la utilitzaci dels mecanismes de control telemtic sempre que aquesta
indicaci es reculli en la resoluci judicial o administrativa, segons el cas, que autoritzi el perms, i el penat
hagi acceptat, prviament i de manera voluntria, que se li apliqui aquesta mesura de control.

102


Especificitats de la intervenci individual en medi obert

Com sha dit, lobjectiu primordial daquesta fase s la reinserci sociolaboral efectiva. Quan un intern es
troba classificat en tercer grau de tractament penitenciari, es donen unes circumstncies atenuades de
control i supervisi, i la intervenci ha danar encaminada a mantenir ladequaci de la conducta de lintern a
aquest rgim de confiana i a baixos parmetres de risc de reincidncia.

En aquest rgim sha dobservar la generalitzaci dels aprenentatges fets en el medi ordinari (si sescau que
la persona hagi estat anteriorment complint en segon grau de tractament) al medi extern al qual ha de
retornar de manera gradual i progressiva.

Intervenci dels serveis socials

En el medi obert sextremen les necessitats de coordinaci amb els serveis socials datenci primria i amb
la xarxa, amb una presncia activa dels treballadors socials penitenciaris al territori, que coneixen els
equipaments i serveis de qu disposa el medi ms immediat de la persona i la seva famlia o entorn
relacional.

Aix, els treballadors socials tenen lobjectiu dapropar lintern al seu territori, fer-lo participar en el seu
programa individualitzat de tractament i derivar-lo als recursos i serveis externs, tant els pblics com els
subvencionats per la DGSP. En aquest procs de reinserci fan una tasca dacompanyament de lintern, en
la qual impliquen la seva famlia i la resta del seu entorn comunitari.

Pel que fa a la famlia o entorn social proper a lintern, el treballador social far les actuacions pertinents
datenci a les necessitats detectades, en coordinaci amb la xarxa comunitria de serveis socials.

Aplicaci de larticle 86.4 del Reglament penitenciari

Si b sestableix que, en general, el temps mnim de permanncia al centre s de vuit hores diries i sha de
pernoctar a lestabliment, larticle 86.4 possibilita que quan lintern accepti de manera voluntria el control de
la seva presncia fora del centre mitjanant dispositius telemtics adequats proporcionats per
lAdministraci penitenciria o altres mecanismes de control suficient, noms haur de romandre a
lestabliment durant el temps fixat pel seu programa de tractament per realitzar-hi activitats de tractament,
entrevistes i controls presencials.

Aix, la Junta de tractament daquests establiments pot proposar laplicaci de lart. 86.4 a qualsevol intern
classificat en tercer grau de tractament en la modalitat de lart. 83 que requereixi fer unes activitats
determinades fora del centre, per un espai de temps superior al general, per complir adequadament el seu
pla individualitzat de tractament.

103


Els casos daplicaci daquest article poden ser les jornades laborals amb horaris especials, la situaci de
les internes que han sigut mares recentment i necessiten unes franges laborals compatibles amb la cura i
atenci dels fills, la dels interns que han de compatibilitzar diverses activitats (laborals i formatives, per
exemple) i necessiten major flexibilitat, la dels interns en convalescncia mdica i altres supsits
excepcionals.

Pena de localitzaci permanent

El Reial decret 515/2005, de 6 de maig, pel qual sestableixen les circumstncies dexecuci de les penes
de treballs en benefici de la comunitat i de localitzaci permanent, de determinades mesures de seguretat,
aix com de la suspensi de lexecuci de les penes privatives de llibertat, defineix la pena de localitzaci
permanent com una pena privativa de llibertat, que obliga el penat a romandre al seu domicili o en un lloc
determinat fixat pel jutge en la sentncia.

Una vegada rebuda la resoluci judicial que determini les condicions del compliment de la pena de
localitzaci permanent, lestabliment penitenciari del lloc on el penat tingui fixada la seva residncia dur a
terme les actuacions necessries per fer-ne efectiu el compliment. Aix, el centre penitenciari realitzar un
pla dexecuci que elevar al jutge o tribunal sentenciador perqu laprovi o el rectifiqui. Aquest pla ha de
contenir, almenys: les dades didentificaci i filiaci, les dades penals, el lloc de compliment, la indicaci de
si complir la pena de manera continuada o no i si inclour o no els caps de setmana, i la indicaci dels
mitjans de control telemtics o daltra naturalesa. A ms, shi ha dincloure la planificaci de lexecuci, que
requerir la consulta dels serveis socials penitenciaris ja que no pot perjudicar la situaci personal, familiar i
laboral.

Tant per a lexecuci del control i seguiment de lexecuci daquesta mesura com pel que fa a laplicaci de
lart 86.4 del Reglament penitenciari, si es decideix el control per mitjans telemtics que shagin dinstallar al
domicili del penat o al lloc que es designi (sistemes de verificaci de veu), shaur de sollicitar la conformitat
dels titulars. En el cas que no sobtingui, els serveis socials penitenciaris hauran de comunicar-ho al jutge
del tribunal sentenciador, i hauran delevar la proposta de modificaci del pla dexecuci i assenyalar un
altre mtode de control, perqu, si escau, sigui aprovat.

Qualsevol circumstncia que impliqui lincompliment de la pena sha de comunicar immediatament al jutge o
tribunal sentenciador. Tamb se nha de comunicar el compliment definitiu, elevant un informe final amb les
incidncies ocorregudes durant lexecuci, als efectes oportuns.

La Llei orgnica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre,
del Codi penal, presenta diverses modificacions respecte del compliment daquesta pena, que shauran de
desenvolupar en el futur reglament corresponent.

104


Seguiment
i manteniment
Les intervencions han dorientar-se cap a la responsabilitzaci personal i la reintegraci social de les
persones que en siguin objecte, entenent-les com un procs lineal i continu que pot seguir abordant-se i
consolidar-se en el perode de llibertat condicional. Per aix, cal proporcionar a lautoritat judicial els mitjans
necessaris per poder donar resposta a les mancances o problemtiques que puguin presentar aquestes
persones i recollir-les en el programa individualitzat i pla de seguiment de la llibertat condicional.

La participaci de la comunitat en aquest procs ha docupar un lloc destacat, amb la finalitat de permetre
lestabliment de vincles reals amb la societat i augmentar les possibilitats de reinserci i reintegraci social,
segons el principi de responsabilitzaci social.

Els equips multidisciplinaris encarregats del seguiment dels alliberats condicionals han de dur a terme les
actuacions dexecuci, control, seguiment i informe dels alliberats condicionals i de les regles de conducta
que sacordin en el marc de la suspensi de lexecuci de les penes privatives de llibertat, aix com
qualsevol altra mesura que es pugui encomanar en el futur al departament competent en matria dexecuci
penal. Aquests equips estan formats per rgans collegiats i unipersonals, distributs segons els criteris de
territorialitat i especialitzaci, i es componen de treballadors socials, educadors, psiclegs i juristes.

Programa de treball individualitzat i pla de seguiment de la llibertat condicional

Lexpedient de llibertat condicional ha de contenir, en tot cas, els documents recollits a larticle 195 del
Reglament penitenciari, amb les segents especificitats:

1. Ser el jurista de lequip multidisciplinari qui, a lhora de fixar la residncia per part de lintern, tindr en
compte les mesures o penes de prohibici de residir o anar a llocs determinats que es puguin haver
imposat a les sentncies per incorporar-les al programa de treball individualitzat i al pla de seguiment en
llibertat condicional.

2. En tots els casos en qu el futur alliberat fixi la seva residncia, durant el perode de llibertat
condicional, en un municipi diferent al de la provncia del centre penitenciari des don es tramita
lexpedient, caldr que des de loficina de gesti penitenciria del centre sinformi i solliciti als serveis
socials en lmbit dexecuci penal encarregats del seu seguiment, la documentaci corresponent.

3. Un cop sigui signada lacta dacolliment, semetr el certificat dacceptaci del control i seguiment per
part dels serveis socials en lmbit dexecuci penal i ser trams, amb la mxima celeritat, al centre
penitenciari responsable de la gesti de lexpedient.

4. En el supsit que es consideri que no s necessari que lintern hagi de ser acollit, shaur de fer un
informe, per part dels serveis socials en lmbit de lexecuci penal, on sespecifiqui aquesta situaci,
indicant que lintern disposa dels recursos personals adequats.

5. LInforme pronstic dintegraci social ems per la junta de tractament abordar les diferents rees que
componen el Programa de treball individual, fent referncia als objectius establerts, les activitats
necessries per assolir-los, els indicadors davaluaci i les valoracions realitzades durant el temps de
compliment de condemna, fent esment a levoluci esdevinguda durant la permanncia en rgim obert,
si s el cas. A la vegada, caldr tenir en compte aquelles variables de risc presents en el cas i en relaci
amb el pronstic de futur, establint aquelles mesures que es considerin necessries.

105


6. La junta de tractament ser lencarregada delaborar i daprovar el pla de seguiment de la llibertat

condicional, que ser notificat pel tutor a lintern, que nha de mostrar la conformitat.

7. En aquest programa i pla de seguiment de la llibertat condicional, sincorporar la proposta al jutge de

vigilncia penitenciria de laplicaci duna o diverses de les regles de conducta previstes a larticle 83 i
96.3 del Codi penal, segons all previst en larticle 90.2 del mateix Codi, les quals es recorden a
continuaci:

Prohibici danar a determinats llocs.

Prohibici dapropar-se a les vctimes, els seus familiars o a altres persones determinades pel jutge o
tribunal, o de comunicar-shi.
Prohibici dabsentar-se sense autoritzaci del jutge o tribunal del lloc on resideixi.
Comparixer personalment davant del jutjat o tribunal, o servei de lAdministraci que aquests
assenyalin, per informar de les seves activitats i justificar-les.
Participar en programes formatius, laborals, culturals, deducaci viria, sexual, de defensa del medi
ambient, de protecci dels animals i altres similars.
La inhabilitaci professional.
Lexpulsi del territori nacional destrangers no residents legalment a Espanya.
La llibertat vigilada.
La custdia familiar. Lintern sotms a aquesta mesura quedar subjecte a la cura i vigilncia del familiar
que es designi i que accepti la custdia, qui lexercir en relaci amb el jutge de vigilncia penitenciria i
sense menyscapte de les activitats escolars o laborals del custodiat.
La privaci del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors.
La privaci del dret a la tinena i port darmes.

En el programa individual de llibertat condicional consta, explcitament, lacord de lintern amb la proposta de
treball de la junta de tractament encarregada delaborar-lo. En aquest programa sincorpora la proposta al
jutge de vigilncia penitenciria daplicar una o ms duna de les regles de conducta previstes a larticle 83 i
96.3 del Codi penal:

Submissi a tractament extern en centres mdics o establiments sociosanitaris.

Obligaci de residir en un lloc determinat.
Prohibici de residir en un lloc o territori que es determini. En aquest cas, la persona resta obligada a
declarar el domicili on decideixi fixar la seva residncia i a declarar els canvis que es produeixin.
Prohibici danar a determinats llocs o visitar establiments de begudes alcohliques.
Custdia familiar: La persona sotmesa a aquesta mesura resta subjecta a la cura i vigilncia del familiar
que naccepti la custdia, el qual lexercir en relaci amb el jutge de vigilncia penitenciria, sense
detriment de les activitats que el custodiat desenvolupi, ja siguin formatives o laborals.
Submissi a programes de tipus formatiu, cultural, educatiu, professional, deducaci sexual i daltres
similars.
Prohibicions dapropar-se a les vctimes, els seus familiars o altres persones determinades pel jutge o
tribunal, o de comunicar-shi.
La privaci de la llicncia o el perms darmes.
La privaci del dret a la conducci de vehicles de motor i ciclomotors.

En cas devoluci molt positiva es podr proposar al jutge de vigilncia penitenciria, de manera motivada,
que retiri la regla de conducta imposada, sempre que es valori que han desaparegut o estan controlades les
circumstncies que en van motivar la imposici. En cap cas es podr proposar aquesta mesura quan es
tracti duna regla de conducta recollida en el testimoniatge de sentncia.

106


Periodicitat de les supervisions

Larticle 200 del Reglament penitenciari determina els criteris per al seguiment dels alliberats condicionals,
el qual s competncia dels serveis socials dexecuci penal de la provncia a la qual pertany el municipi on
lalliberat fixar la seva residncia.

Els professionals dels serveis socials penitenciaris sencarregaran de la revisi i execuci del programa
individual de treball de cada alliberat condicional, en el qual sincorporaran, si escau, les regles de conducta
determinades pel jutge de vigilncia penitenciria en la interlocutria dexcarceraci. Aix mateix, sn els
responsables de lelaboraci dels informes de seguiment dels alliberats condicionals, els quals selevaran a
les autoritats judicials i als rgans responsables del seguiment i control que ho sollicitin.

Pel que fa a determinades regles de conducta com ara la submissi a tractament extern en centres mdics
o establiments sociosanitaris, i la submissi a programes de tipus formatiu, cultural, educatiu, professional,
deducaci sexual i daltres similars, el treball del tutor referent ha danar encaminat a fer les derivacions
pertinents (a entitats externes o a recursos propis dels serveis socials penitenciaris) que donin compliment a
la regla de conducta imposada.

Els equips multidisciplinaris faran les entrevistes peridiques que pertoquin, atenent el nivell de seguiment
assignat en el programa de llibertat condicional, segons les caracterstiques de cada cas i com a
conseqncia de la seva prpia evoluci:

1. Seguiment ordinari. Saplica a tots els nous alliberats que, a ms de presentar indicadors de bon
pronstic, no estan seguint cap intervenci especialitzada que aconselli un seguiment ms acurat o no
tenen assenyalada cap de les regles de conducta esmentades.

Les mesures de seguiment es concreten en una entrevista mensual amb el seu referent i lestabliment
dels mecanismes de control i supervisi del manteniment de les variables de confiana que hi ha en el
cas (activitat laboral, estabilitat familiar, etc.). Cal, alhora, mantenir el seguiment del nivell de
compliment de satisfacci de la responsabilitat civil, segons all que estableix la Llei 7/2003, de 30 de
juny.

Tamb saplicar aquesta modalitat als alliberats que es trobin en situaci de seguiment avanat
(exposat a lapartat segent) i presentin en el seu programa de treball individual una involuci no molt
greu, per que aconselli una major freqncia de contactes amb el tutor referent.

2. Seguiment avanat. Saplica de manera ordinria a tots els alliberats descrits en lapartat anterior que,
desprs de tres mesos destar en llibertat condicional, presentin una bona evoluci i compleixin els
requeriments del seu programa de treball individual.

Les mesures de seguiment seran les mateixes que en el cas del seguiment ordinari, per la freqncia
dels contactes sespaiar, com a mxim, fins a tres mesos.

3. Seguiment intensiu. Saplica inicialment a tots aquells alliberats que en el moment daccedir a la situaci
de llibertat condicional es troben seguint pautes de prevenci de recaigudes, en el context dels
programes especialitzats per delictes dagressi sexual o delictes violents, o requereixen intervenci en
lmbit de la salut mental. En aquests casos, per accedir al nivell de seguiment ordinari caldr la
informaci favorable del tutor referent i la valoraci positiva, per part del psicleg responsable del cas,
respecte al nivell de risc de recaiguda.

107


Aquesta modalitat saplicar, aix mateix, a tots els alliberats que tinguin incorporada lobservaci duna
de les regles de conducta descrites. En aquest supsit, laccs a la modalitat de seguiment ordinari
estar condicionat a la bona evoluci general del cas i al compliment estricte, com a mnim durant un
any, de la regla imposada, la qual shaur de continuar complint amb independncia del nivell de
seguiment assignat.

Finalment, seran assignats a aquesta modalitat els alliberats que es trobin en el nivell ordinari o en el
nivell avanat i presentin una involuci en el seu programa de treball prou greu per comprometre, en cas
de mantenir-se, el bon s del benefici de la llibertat condicional.

En general, aquesta modalitat implica una freqncia dentrevistes com a mnim quinzenal amb el
referent del cas, lassignaci dun psicleg de lequip per al seguiment de la intervenci especialitzada i
el manteniment de la resta de controls de les diferents rees del programa de treball individual descrites
en lapartat de seguiment ordinari, incls el seguiment del nivell de compliment de les responsabilitats
civils.

En el supsit daplicaci del nivell intensiu per mala evoluci, no saccedir de nou a la modalitat de
seguiment ordinari fins que lalliberat acumuli tres avaluacions mensuals positives.

Si es dna cap involuci en el tractament, apareixen circumstncies personals, jurdiques o socials que
agreugen el risc avaluat o succeeix cap incidncia negativa, els equips encarregats del seguiment de la
llibertat condicional han dinformar-ne el jutge de vigilncia penitenciria, i poden proposar la suspensi
(retorn al rgim de tercer grau de tractament) i/o revocaci (retorn al rgim ordinari i classificaci en el grau
de tractament que pertoqui) de la llibertat condicional o els canvis necessaris en el programa per executar-
la, a fi de produir les millores que permetin el manteniment en aquest grau de tractament.

En el primer contacte, el referent del cas revisar conjuntament amb lalliberat el contingut del programa de
treball individual, prviament elaborat per lequip de tractament del centre penitenciari d'origen.

En funci del programa individualitzat i del pla de seguiment de la llibertat condicional signat, el referent
avaluar i revisar amb lalliberat la freqncia de contactes mutus i de les presentacions, les quals es
podran portar a terme als serveis socials en lmbit dexecuci penal, en el domicili de lalliberat, a daltres
serveis comunitaris o b en recursos propis de la Direcci General de Serveis Penitenciaris, atenent el
principi dintervenci mnima i el de flexibilitat.

Aix mateix, es revisaran la periodicitat de contactes amb altres professionals de lequip, i la necessitat de
seguir totes les mesures de control establertes en el programa de treball.

La intensitat del seguiment de totes les mesures de supervisi, variar en relaci amb les caracterstiques
de cada cas i com a conseqncia de la seva prpia evoluci i en relaci amb la valoraci del risc. Lequip
multidisciplinari determinar el nivell de seguiment, i establir les entrevistes que es considerin necessries
per tal de fer la intervenci i seguiment adequat al cas a travs dels diferents professionals de lequip
multidisciplinari, aix com els controls presencials que es considerin.

En aquest sentit, aquells canvis del pla de seguiment de la llibertat condicional que siguin rellevants caldr
que siguin notificats al jutge de vigilncia penitenciria corresponent.

En funci de les caracterstiques i especificitats del cas, i independentment de la freqncia de les

presentacions, es poden programar entrevistes amb un professional tcnic especfic per tal de fer un
seguiment individualitzat ms acurat.

108


Equips responsables del seguiment

Els SSEP, dirigits per un coordinador, tenen equips multidisciplinaris formats per psiclegs, juristes,
treballadors socials i educadors, distributs segons els criteris de territorialitat i especialitzaci, els quals sn
els responsables del seguiment dels alliberats condicionals.
A cada cas se li assigna un tutor referent, funci que exerceix un treballador social o un educador, el qual,
amb independncia de la participaci en el cas de qualsevol altre membre de lequip, es responsabilitza
directament del seguiment de levoluci del programa de treball individual.

En el termini mxim duna setmana desprs de la seva excarceraci, lalliberat condicional ha de ser ats a
la seu dels SSEP pel seu tutor referent. Posteriorment, el tutor shi entrevistar peridicament, segons la
freqncia establerta en el pla de seguiment, a les dependncies dels SSEP o al domicili de lalliberat, si per
raons de mobilitat sn difcils els desplaaments o cal seguir determinades mesures de control establertes
en el programa de treball.

Tal com sha explicat, en la modalitat de seguiment intensiu, aplicada a aquells casos que segueixen
programes especialitzats per delictes dagressi sexual o delictes violents, o que requereixen intervenci en
lmbit de la salut mental, o que han de complir una o diverses regles de conducta, sassigna un psicleg de
lequip multidisciplinari, que intervindr de manera individualitzada en ladquisici i/o manteniment de les
pautes de prevenci de recaigudes i valorar amb la periodicitat assenyalada el nivell de risc de recaiguda.
A cada alliberat se li assignar un professional que forma part daquest equip multidisciplinari, el qual, amb
independncia de la participaci de qualsevol altre membre de lequip, es responsabilitzar directament del
seguiment de levoluci del seu programa de treball individual.

Els membres de lequip multidisciplinari es reuniran per revisar els programes de treball individual de les
persones alliberades, per avaluar-ne la seva evoluci i acordar, entre altres, lassignaci als diferents nivells
de seguiment, i elevaran els informes pertinents al jutge de vigilncia penitenciria en cas que sigui
necessari. Els serveis socials en lmbit de lexecuci penal establiran els nivells de seguiment en relaci
amb les seves necessitats funcionals i organitzatives. No obstant aix, qualsevol proposta de modificaci
dels nivells de seguiment dels que actualment consten al SIPC, haur de comptar amb laprovaci del
Servei de Medi Obert i Serveis Socials.

Aquesta reuni la presidir el responsable dels serveis socials en lmbit dexecuci penal i hi actuar com a
secretari el cap del Programa de treball social, o la persona que el responsable designi. En seran vocals tots
els membres de lequip multidisciplinari amb responsabilitat directa respecte els casos que es valorin en
cada reuni.

A tots els efectes, aquest equip multidisciplinari actuar com un rgan collegiat, segons el previst a larticle
104 del Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a Catalunya; de manera
supletria, shaur daplicar la normativa reguladora de lorganitzaci, procediment i rgim jurdic de
lAdministraci de la Generalitat de Catalunya.

109


Collectius
#

despecial atenci
Joves
Les Regles mnimes per al tractament dels interns adoptades pel I Congrs de Nacions Unides sobre
prevenci del delicte i tractament del delinqent, celebrat a Ginebra lany 1955, ja recullen regles que
determinen que els detinguts joves hauran de ser separats dels adults i que la instrucci dels analfabets i
la dels interns joves ser obligatria i ladministraci li haur de prestar una atenci especial.

Pel que fa a les normes penitenciries europees, la Recomanaci nm. R (87) 3 del Comit de Ministres del
Consell dEuropa als estats membres, adoptada el 12 de febrer de 1987, estableix que els interns joves han
de ser allotjats en condicions que els protegeixin tant com es pugui de tota influncia nefasta i shan de
beneficiar dun rgim que tingui en compte les necessitats particulars de la seva edat i, pel que fa a
leducaci, que els joves interns, sobretot els dorigen estranger o els que tenen necessitats culturals
particulars, per ra de la seva tnia, haurien de rebre una atenci especial per les administracions
penitenciries.

La Llei orgnica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciria estableix, en larticle 9.2, que els joves
hauran de complir separadament dels adults en centres diferents o, en tot cas, en departaments separats.
Als efectes daquesta Llei, sentn per joves les persones dun i altre sexe que no hagin complert els vint-i-
un anys. Excepcionalment, i segons la personalitat de lintern, podran romandre en centres de joves aquells
que, havent complert vint-i-un anys, no hagin arribat als vint-i-cinc.

Algunes dades estadstiques diferenciadores de la poblaci interna jove (desembre 2010):

Al voltant de la meitat dels interns joves es troben en situaci preventiva (2,5 vegades ms que quan es
tracta dadults).
Els joves cometen delictes principals ms violents: en la classificaci dels 10 delictes ms freqents, el
robatori amb violncia i intimidaci ocupa el primer lloc en tots dos casos, per el percentatge dels joves
(52,57%) dobla el dels homes adults (25,39%).
La mitjana del primer ingrs a pres de tota la poblaci reclusa s de 27 anys. Com ms aviat es
produeix el primer ingrs a pres, ms possibilitats de reincidncia hi ha. Per tant, en general, en la
poblaci dun centre penitenciari de joves (fins als 21 anys) es poden esperar uns ndexs de
reincidncia ms elevats.
Daltra banda, com que aquest segment de la poblaci es troba a linici de la carrera delictiva, en les
condemnes no saprecien tan sovint agreujants de la responsabilitat penal com ara la reincidncia, amb
la qual cosa les condemnes mitjanes (4,4 anys) sn inferiors a les dels adults (5,6 anys).
Gaireb el 50% de la poblaci jove s estrangera, i aquesta sembla una tendncia en ala. Dels
estrangers, per ordre de nacionalitat: el 42% provenen del Marroc; el 9,8%, de Romania; el 6%,
dEquador; el 5,24%, de la Repblica Dominicana; el 4,5%, de Colmbia, i la resta, daltres pasos, en
molta menor proporci.
Els trencaments de condemna sobre el nombre dinterns que han gaudit de permisos penitenciaris s
molt menor en els joves (1,5%) que en els adults (4,4%).
Es produeixen ms incidents de la normal convivncia a les unitats on resideixen joves. Aix, la rtio
dexpedients disciplinaris en els joves s de 3,06, mentre que en els adults s de 2,69. En canvi,
laplicaci del rgim tancat de compliment mant percentatges similars en joves i adults, la qual cosa
podria indicar que hi ha certa flexibilitat a lhora que els equips valorin laplicaci daquest rgim.

110


Els joves, possiblement a conseqncia duna pitjor adaptaci a la normativa i de majors dificultats
formatives i dinserci laboral, sn classificats en tercer grau de tractament en molts menys casos que
els adults. Aix, noms es troben en medi obert el 14,3% dels joves encarcerats, enfront del 24,07% dels
adults; en aquest sentit, sembla haver-hi uns criteris ms restrictius per als primers.

El Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual saprova el Reglament penitenciari, en els articles 173 al
177, estableix els principis que regeixen lexecuci penitenciria als departaments per a joves. Aix:

Equipaments, sistema organitzatiu i personal

Atenent al rgim, els mduls o departaments de joves es diversificaran en diferents tipus segons que els
interns que hi siguin destinats estiguin classificats en primer, segon o tercer grau de tractament.

Per assolir els objectius establerts als programes individualitzats i potenciar linters, la collaboraci i
participaci dels interns en el seu tractament, es posar en funcionament un sistema flexible de separaci,
amb diverses modalitats de vida caracteritzades per marges progressius de confiana i llibertat.

Les caracterstiques arquitectniques del nou Centre Penitenciari de Joves, inaugurat lany 2008, permeten
potenciar la formaci social, educativa, cultural, esportiva i mediambiental daquest segment de la poblaci,
ja que compta amb una dotaci destructures i espais ptima per al desenvolupament de les activitats de
cada mbit. Aix, ledifici educatiu es constitueix en el centre de lespai circulatori del centre penitenciari.

La dotaci de personal de rehabilitaci est pensada per atendre de manera apropiada les necessitats
especials dels joves, duna manera ms intensiva i individualitzada, amb rtios menors dinterns per als
professionals.

Acci educativa

El rgim de vida dels departaments per a joves es caracteritzar per una acci educativa intensa (art. 173
del Reglament penitenciari).

El jove, malgrat que hagi assolit la majoria dedat penal, continua essent un individu amb necessitats
educatives molt importants, i ms encara si es considera que un dels antecedents de la seva conducta
delictiva s labsncia dhabilitats i coneixements que li permetin una socialitzaci correcta. Per tant, la
intervenci amb els joves ha de presentar una mplia oferta en mbits com leducaci formal i no formal, la
formaci ocupacional, la cultura i el lleure.

Daquesta manera, el personal adscrit a aquests departaments dirigir les seves actuacions a la formaci
integral dels interns, les capacitats dels quals potenciar i desenvolupar mitjanant tcniques
compensatries que els ajudin a millorar els seus coneixements i capacitats, de manera que sincrementin
les seves oportunitats de reinserci social.

En aquesta qesti prenen una importncia cabdal els processos de modelatge i imitaci que es donen de
manera especial en letapa jove, sobretot en relaci amb el grup de pertinena i/o referncia, que en la
poblaci reclusa sovint s de caire dissocial. s, doncs, extremament important crear dinmiques grupals
que promoguin ladquisici daprenentatges i habilitats facilitadores de la reinserci social.

111


Programes dintervenci i projecte educatiu

Les condicions arquitectniques i ambientals, el sistema de convivncia i lorganitzaci de la vida del

departament sestructuraran de manera que es garanteixi el desenvolupament de cinc programes
fonamentals:

Un programa de formaci instrumental i formaci bsica, entesa com una formaci general i compensatria
duna educaci deficitria en relaci amb el desenvolupament i les exigncies de la societat actual. Aquest
mbit ha de permetre laccs de lintern a tots els nivells densenyament establerts en lordenaci del
sistema educatiu.

Un programa de formaci laboral que comprengui tant laprenentatge inicial per poder incorporar-se al
mercat de treball, com lactualitzaci, la reconversi i el perfeccionament de coneixements i habilitats per
exercir una professi o un ofici segons les exigncies del desenvolupament social i el canvi constant del
sistema productiu.

Un programa de formaci per loci i la cultura que pretengui laprofitament del temps lliure amb finalitats
formatives i laprofundiment en els valors cvics.

Un programa dirigit a leducaci fsica i lesport que permeti, a ms de millorar lestat de lorganisme,
alliberar tensions tant fsiques com psicolgiques.

Un programa dintervenci dirigit a aquelles problemtiques de tipus psicosocial, de drogodependncies o

dun altre tipus que dificultin la integraci social normalitzada dels interns.

A lhora de dissenyar el model individualitzat dintervenci o el programa de tractament, sestablir un

projecte educatiu dacord amb les caracterstiques personals de cada jove internat. El projecte educatiu del
jove ser objecte de seguiment i avaluaci peridica i en la seva execuci hi participaran tots els
professionals que atenguin lintern.

Contacte amb lentorn social

Els joves es troben en una franja dedat en la qual encara prenen un valor especial els vincles externs, tant
del grup diguals de pertinena com dels referents familiars i socials, i aquests vincles han de ser tinguts
especialment en compte en el disseny dels plans individualitzats de tractament.

Es fomentar, en la mesura del possible, el contacte de lintern amb el seu entorn social, utilitzant al mxim
els recursos existents dacostament progressiu a lexterior i procurant la participaci de les institucions
comunitries en la vida del departament o centre de joves.

El Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a Catalunya estableix, a larticle
9.6, que en els projectes de participaci ciutadana es prestar una especial atenci a aquells collectius de
persones amb major risc dexclusi social i, en concret, al de les dones, dels i de les joves, i de la poblaci
reclusa estrangera.

Certament, una variable que cada vegada adquireix ms rellevncia, especialment en la poblaci interna
jove, s lestrangeria. El febrer de 2011 el Centre Penitenciari de Joves compta amb un 50% de poblaci
estrangera, majoritriament amb una situaci sense regularitzar, sense documentaci i sense referents
externs de cap mena. Tot i que en aquestes circumstncies pren valor la diversitat com una font de riquesa
per adquirir coneixements, fomentar la convivncia i construir una societat ms tolerant, cal incidir, alhora,
en els aspectes legals referents a estrangeria i a vincular els interns joves amb recursos externs per
possibilitar-ne, si escau, la inserci social al nostre medi.

112


Dones
A Catalunya, lequitat de gnere s un valor reconegut en lordenament jurdic catal. Aix, lEstatut de
Catalunya, aprovat el 18 de juny de 2006, recull un model de societat que es basa en dos grans eixos:
garantir els drets de les dones i la igualtat doportunitats entre homes i dones, i garantir que la perspectiva
de gnere impregni les poltiques dels poders pblics catalans.

El sistema penitenciari catal, per, presenta les mateixes mancances que daltres quan sanalitza amb la
mirada de la perspectiva de gnere. Aix, s ben conegut que qualsevol estudi sobre poblaci penitenciria
femenina reflecteix que hi ha un seguit de peculiaritats en les condicions de compliment de les penes que
pateixen les dones i que aporten elements afegits de penositat no presents en la poblaci reclusa
masculina. Malgrat que pugui semblar un discurs superat, creiem que, avui per avui, continua sent
imprescindible visualitzar la situaci dinferioritat de les dones en els processos judicials i dexecuci de
penes.

Lelaboraci duns drets i intervencions especfiques no significa

necessriament discriminaci positiva, sin el reconeixement que hi ha
situacions diferents en el mn de la dona i el sistema penal i que hem de
protegir determinades situacions que sn diferents. Gimnez Salinas, E.

Malgrat que existeixen diverses teories sobre la criminalitat femenina, com que el fenomen sempre sha
mantingut en percentatges estables i poc significatius, els estudis especialitzats tenen poc pes especfic.
Sembla que, de la mateixa manera que en els homes, intervenen en letiologia delictiva tant factors
socioeconmics com personals o biolgics. En la literatura cientfica existeix molta discrepncia sobre les
caracterstiques especials del gnere que poden influir en la delinqncia, i sovint es mantenen teories
considerades antiquades pel que fa a la delinqncia masculina.

En tot cas, constatem algunes dades estadstiques diferenciadores de la poblaci interna femenina:

El percentatge de dones a pres en relaci amb el total dencarcerats es mant molt estable des de
1999, sempre al voltant del 7%.
Les dones delinqueixen menys (nombre de delictes), els seus delictes sn menys violents i reincideixen
menys (nombre dingressos a pres), i la proporci dinternes primries s molt superior a la dels
homes.
Les dones delinqents tenen ndexs majors que els homes de pres preventiva i dexpulsi al pas
dorigen, en finalitzar la condemna o com a frmula alternativa al compliment.
A les dones sels imposen penes majors que als homes en els delictes considerats greus, tot i que la
suma total de condemna imposada mitjana s inferior.
Les dones tenen una conducta ms adaptada al rgim de convivncia als centres penitenciaris que els
homes.
Com a conseqncia del millor compliment de la pena i de la trajectria penitenciria ms adaptada, les
dones gaudeixen dun percentatge ms alt de permisos, daplicaci del compliment en rgim obert
(classificaci en tercer grau de tractament) i de llibertat condicional.
Quant a indicadors de salut, les internes tenen una situaci pitjor, pel que fa a la proporci dinfecci de
VIH, que els homes.

113


Lopini de les dones internes

Durant lany 2004, la Universitat Ramon Llull de Barcelona va participar, juntament amb altres pasos
europeus, en la realitzaci dun estudi que recollia lopini de les internes ingressades en centres
penitenciaris sobre la seva vida quotidiana. A Catalunya hi van participar internes i professionals del Centre
Penitenciari de Dones de Barcelona i del mdul de dones del Centre Penitenciari Brians 1.

En general, lopini de les dones internes va ser ms crtica pel que fa a les condicions estructurals, de
serveis i mediambientals de lentorn en qu es troben, que respecte a les condicions relacionals i de
convivncia, tant entre les internes com amb els funcionaris. Fins i tot davant els conflictes, demanen
majoritriament la implicaci dels funcionaris com a agents validats per resoldrels.

Les demandes ms rellevants de les dones ingressades van ser: ms accs al treball productiu remunerat
(aquesta fou lactivitat ms valorada), ms suport en el procs de preparaci de sortida en llibertat (per
exemple, lacompanyament a lhora de trobar feina i llar) i ms participaci en la gesti del centre o unitat de
convivncia.

Equipaments, sistema organitzatiu i personal

El Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual saprova el Reglament penitenciari, estableix els principis
que regeixen lexecuci penitenciria als departaments per a dones. Aix: Sens perjudici del que sestableix
amb carcter general per a tots els establiments penitenciaris, el rgim i la configuraci dels establiments
dedicats en exclusiva a dones (...) hauran dobservar les singularitats i adaptacions exigides per fer
possibles en millors condicions les finalitats de lexecuci penal. De manera particular als establiments
destinats a dones, el model dintervenci, que engloba les caracterstiques de lestabliment i el programa
funcional, preveur lassignaci del personal, les actuacions de tractament, la prestaci de serveis i
lestructura material de les installacions adequats per a lexecuci penal en lmbit de les dones, inclosa la
separaci entre adultes i joves, quan sescaigui.

Lactual centre penitenciari per a dones ja no respon de manera idnia als nous requeriments de la funci
social i penal penitenciria i afecta les condicions de vida de les internes i de treball dels professionals.
Quant a la ubicaci de les dones dins de centres penitenciaris dhomes, generalment es fa en espais ms
petits, sense possibilitat defectuar una classificaci interior que permeti diferenciar, per exemple, internes
reincidents de primries, o internes joves dadultes. En conseqncia, shan de crear, a curt i a llarg termini,
infraestructures destinades en exclusiva a les dones preses i pensades expressament per a elles.

Pel que fa a la formaci dels professionals, en cal una major especialitzaci, en atenci a les
caracterstiques singulars de les dones internes, aix com als factors etiolgics de la delinqncia femenina i
a la intervenci idnia que sha de dur a terme. Alhora, s fonamental que tot el personal penitenciari
assoleixi una cultura que assumeixi els valors inherents a la perspectiva de gnere. En aquest sentit, cal
esmentar que sha especialitzat el personal de rehabilitaci per facilitar la detecci i l'abordatge de la
violncia masclista en les dones internes.

Per aix sha creat, com a estructura organitzativa de suport a cada centre penitenciari, la figura del
responsable de perspectiva de gnere. Aquests professionals impulsaran, coordinaran i gestionaran les
actuacions orientades a assolir la igualtat doportunitats i drets de les dones internes, des duna ptica de
transversalitat en les seves accions. Tamb ajudaran a avaluar els progressos en aquesta matria, aix com
noves necessitats, i treballaran coordinadament amb els referents de poltica de gnere de la SGPRS.

114


Programes dintervenci

En general, els programes de rehabilitaci oferts a les dones internes segueixen lorganitzaci curricular
descrita en lapartat corresponent daquest manual. No obstant aix, tamb shan descrit les adaptacions a
la poblaci femenina dalguns daquests programes (com, per exemple, el programa de violncia) i el
disseny especfic dalguns programes exclusivament dirigits a aquesta poblaci (com s el programa per a
dones vctimes de la violncia de gnere).

De totes maneres, sha de desenvolupar encara duna forma ms detallada el model dintervenci amb
perspectiva de gnere, que ha de tenir un carcter clarament transversal en totes les accions dels centres
penitenciaris. Aquesta perspectiva integral implica:

Acordar els eixos bsics que han dorientar les intervencions amb dones en lmbit dexecuci de penes.
Una oferta dactivitats per donar resposta a les necessitats especfiques de les dones internes, tant en
nombre com en qualitat, evitant les activitats clarament sexistes.
La intervenci amb els homes interns, tamb des de la perspectiva de gnere.
Crear activitats comunes, dirigides a homes i dones, on el gnere estigui considerat de manera natural.
Un itinerari de gnere especfic dins el Programa marc dorganitzaci curricular.
La intervenci especialitzada amb dones joves internes.
La intervenci especialitzada i integral de la maternitat durant el compliment de la pena o la mesura
imposada.
Fomentar la independncia de la dona i la participaci, la convivncia i lautogesti en la vida quotidiana
als centres penitenciaris.

Algunes actuacions concretes que donen compliment al model dintervenci des de la perspectiva de
gnere sn: la promoci de la participaci de les internes amb lestabliment de mecanismes nous, la
potenciaci de l's de noves tecnologies de la comunicaci i la informaci, lestabliment de canals de
collaboraci entre l'Institut Catal de la Dona i el Departament de Justcia, lampliaci i consolidaci del
programa de mares i llars d'infants adreat a internes que viuen dins i fora de les presons, i a les seves filles
i fills, o els programes preventius contra la violncia masclista.

Programes de salut

Quant als programes de salut, lassistncia primria segueix les lnies marcades pel Departament de Salut,
indistintes per a homes i dones, i latenci especialitzada cobreix els mateixos serveis que per als homes,
per shi afegeixen programes especfics datenci a les dones internades:

a) Tal com estableix la Llei orgnica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciria sobre el compliment
de penes privatives de llibertat de les dones, als establiments o departaments per a dones hi ha dhaver
una dependncia dotada del material dobstetrcia necessari per al tractament de les internes
embarassades i de les que acabin dinfantar i que estiguin convalescents, i tamb per atendre els parts
la urgncia dels quals no permeti que es facin en hospitals civils. A ms, els centres de dones han de
disposar dels serveis peridics dun ginecleg i, quan hi convisquin nens amb les seves mares, dun
pediatre.

Aquesta atenci s a crrec dels professionals sanitaris dels centres penitenciaris, en coordinaci amb
els facultatius de tocoginecologia i dermatologia que shi desplacen. La unitat de mares compta amb el
servei de pediatria, on el pediatra desenvolupa el Programa datenci al nen, amb els segents eixos
bsics: cribratge esglaonat dalteracions detectables en etapes incipients, immunitzacions preventives i
consells de salut a les mares per a proporcionar actituds i hbits de salut positius al nen i el seu entorn.

115


b) Quant als programes sanitaris de prevenci, les dones participen dels mateixos que els homes:
prevenci i control del VIH, prevenci i control de lhepatitis B i C, prevenci i control de la tuberculosi,
etc. Per tamb shan desenvolupat programes datenci especfics dirigits a la poblaci femenina
ingressada, entre els quals destaquen el Programa datenci ginecolgica de la dona, el Programa de
planificaci familiar o el Programa datenci a les futures mares.

No obstant aix, com a repte per al futur es planteja la necessitat de reformular els programes deducaci
per a la salut, de potenciar lacci del personal sanitari en el Programa de violncia de gnere (els
facultatius tenen un paper actiu privilegiat en la detecci de situacions de violncia de gnere en les dones
ingressades) i de desenvolupar i implantar el Programa de prcings i tatuatges higinics.

Unitat per a mares

Actualment, les dones internes en centres penitenciaris de Catalunya romanen, de la mateixa manera que
els homes, en infraestructures de rgim ordinari, infraestructures de rgim obert i unitats dependents. Per,
a banda daquestes, hi ha una infraestructura especficament destinada a les dones: el departament de
mares, que est totalment pensat i condicionat per acollir mares sotmeses a mesures penals, juntament
amb els seus fills menors de tres anys.

La Llei orgnica 13/1995, de 18 de desembre, sobre modificaci de la Llei orgnica general penitenciria, en
consonncia amb els pasos del nostre entorn, estableix que les internes poden conservar amb elles els
seus fills fins que compleixen tres anys. A partir daquesta edat, en qu el sistema educatiu ja permet
escolaritzar els infants, sels vol protegir de les dificultats en el desenvolupament emocional i psicolgic
causades pel fet de comenar a ser conscients de la privaci de llibertat que afecta la mare.

Els menors poden sortir o b a lespai bressol del mateix centre (ats per una educadora de nens) o b a
guarderies de la comunitat (en el cas de nens i nenes a partir dun any). Els principis rectors que orienten la
intervenci i les actuacions en aquest departament sempre prioritzen els interessos del menor per sobre
dels interessos de la mare.

Generalment, les internes tenen un baix suport extern o familiar, la qual cosa dificulta la planificaci de les
sortides del menor durant els caps de setmana i les vacances, aix com de la seva sortida definitiva quan
arriba als tres anys. A ms, el 50% de les dones ingressades al departament de mares tenen altres fills a
lexterior, acollits majoritriament per les seves famlies biolgiques, per tamb vivint amb famlies
acollidores o en centres de protecci de menors desemparats.

Acompanyament a la comunitat i accs al rgim

obert

Les dones internes als centres penitenciaris pateixen

situacions dexclusi social importants. La seva xarxa de
suport familiar i social acostuma a ser menor que la
disponible pels homes, i el pes de les crregues familiars
sovint recau exclusivament en elles, ja que moltes
vegades es tracta de famlies monoparentals. Per tot
aix, resulta vital millorar el procs dacostament a
lexterior de les internes, incrementant els permisos de
sortida per potenciar el coneixement de les entitats i
recursos de suport a la dona presents a la comunitat de
referncia. Actualment, el procs de reinserci social de
les dones pateix una notable manca dacompanyament i
suport comunitari, que senfoca com una de les prioritats
de treball en un futur immediat.

Una vegada iniciat aquest acostament a lexterior, la

poblaci interna femenina presenta unes caracterstiques
criminolgiques i de baix nivell de risc delictiu que
permeten molt sovint que el compliment es realitzi en el
rgim de vida obert i en llibertat condicional. A la vista
que totes les dades empriques assenyalen que el

116


gaudiment del rgim de vida obert i de la llibertat condicional suposen un indicador de protecci per a la
reincidncia, cal potenciar laplicaci daquest sistema de vida en major mesura que fins ara, tot i que les
llargues condemnes aplicades a les dones, principalment per delictes tipificats com contra la salut pblica,
dificulten a vegades laprovaci daquest rgim de vida per part de les autoritats judicials i fiscals.

A aquests efectes, sha de destacar que la Llei orgnica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciria
possibilita que en el cas de dones penades classificades en tercer grau, quan sacrediti que hi ha
impossibilitat dexercir una feina remunerada a lexterior per consti, amb un informe previ dels serveis
socials corresponents, que exercir efectivament les tasques de feina domstica al seu domicili familiar,
shan de considerar aquestes tasques com a treball a lexterior, que comptar com un supsit favorable de
reinserci social.

Rgim disciplinari

En relaci amb el rgim disciplinari, una altra de les especificitats que assenyala la Llei orgnica 1/1979, de
26 de setembre, general penitenciria s que les sancions dallament no saplicaran ni a les dones
embarassades, ni a les dones fins a sis mesos desprs de la fi de lembars, ni a les mares lactants, ni a les
que tinguin fills amb elles.

No obstant aix, lanlisi de dades de la situaci actual reflecteix que les dones internes que es troben al
marge daquestes situacions descrites, pateixen contingncies disciplinries (sancions) i nivells daplicaci
del rgim de vida tancat (durada i modalitat de compliment) desproporcionades en relaci amb la gravetat
de les seves conductes i el nivell de risc de conducta violenta intrainstitucional. Per aix, s objectiu de la
Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat revisar els motius daplicaci del rgim tancat
a les dones internes, aix com les exigncies per progressar al rgim ordinari, per tal devitar-ne laplicaci
excessiva o un perllongament innecessari.

Estrangers

Al llarg de la darrera dcada, la poblaci estrangera a lEstat espanyol, i a Catalunya en particular, ha

experimentat un creixement extraordinari. El sistema penal en el seu conjunt, per sobretot el sistema
penitenciari, determinat per les condicions socioeconmiques i dabsorci de la poblaci immigrant als
pasos europeus, ha experimentat una transformaci profunda. LEstat espanyol s el tercer pas dEuropa
en nombre de presos estrangers. Les previsions apunten que ben aviat ser de ms del 50% de la poblaci
reclusa, fins al punt que la proporci de poblaci estrangera als centres penitenciaris de Catalunya s en
lactualitat una de les ms elevades dEuropa.

En tots els sistemes europeus es donen dues dades constants en relaci amb la poblaci destrangers:
duna banda, sels aplica la pres preventiva en major mesura que a la poblaci nacional, i daltra banda,
sels apliquen menys les mesures dexecuci penal a la comunitat. Per hem de dir que el que marca la
diferncia a lhora dexplicar aquestes tendncies no sn les variables de perfil criminolgic ni personal, sin
les variables legals associades a la condici destranger i les variables socials prpies de la manca de
disponibilitat de mitjans propis o de suport extern per a la subsistncia.

Moltes daquestes persones tenen dificultats per regularitzar la seva situaci i obtenir la residncia legal,
amb la qual cosa cal fer front a situacions socials molt greus i fora complexes de resoldre. En molts casos
existeix un clar impediment legal per articular dinmiques dintervenci compatibles entre el mandat de la

117


reintegraci social i el marc legislatiu sobre estrangeria. El Reglament penitenciari estableix que
lAdministraci penitenciria ha de fomentar, especialment, la collaboraci de les institucions i associacions
dedicades a la resocialitzaci i ajuda dels interns estrangers, i sha de facilitar la cooperaci de les entitats
socials del pas dorigen de lintern mitjanant les autoritats consulars.

Sn diverses les actuacions educatives que la DGSP impulsa per tal datendre aquesta realitat. Entre
daltres destaquen el Programa marc deducaci per la convivncia en la diversitat, el Programa de
mediaci intercultural, la Instrucci per a latenci religiosa, els serveis dassessorament jurdic per a interns
estrangers, el Programa pilot de creaci de microempreses, el Programa dacompanyament per a joves
dorigen immigrant, la subcomissi dimmigraci de la Comissi Interinstitucional per a la Reinserci Social
(CIRSO), els programes dajuda a interns i llurs famlies, aix com recursos subvencionats per la DGSP per
a oferir acollida durant els permisos de sortida, la llibertat condicional i/o la llibertat definitiva, per manca de
xarxa familiar o relacional.

En els darrers anys shan produt nombrosos canvis legislatius i normatius en relaci amb els drets i
llibertats dels estrangers i la seva integraci social, i diferent regulaci de les actuacions en el compliment
de penes de pres dels estrangers. Malgrat que la legislaci vigent preveu lexpulsi de lestranger que ha
coms una acci delictiva com una de les alternatives ms importants per a la sortida del centre
penitenciari, observem que les persones en aquesta situaci no tenen, sovint, la voluntat dabandonar el
pas, de manera que quan sn excarcerades es troben que les ordres dexpulsi dictades, si s que nhi ha,
no sexecuten i, daltra banda, els resulta impossible tramitar o renovar els permisos de residncia i/o treball
per la presncia dantecedents penals. En conseqncia, aquestes persones es troben abocades sense
remei a lexclusi social. Aquest s un problema greu que afecta les poltiques socials i de seguretat.

Principis dactuaci

En aquesta situaci global, es fa necessari actualitzar els procediments datenci que afecten la poblaci
penitenciria dorigen estranger, sota els principis que estableix la recentment publicada circular 1/2011
sobre estrangeria als centres penitenciaris de Catalunya:

1. Reinserci. La reinserci s lobjectiu principal de la intervenci penitenciria amb les persones recluses
de nacionalitat estrangera, tant si aix suposa la integraci a Catalunya, com si ha de ser al pas
dorigen, motiu pel qual cal fomentar la seva responsabilitat social i participaci.

2. Acollida. Les actuacions adreades a latenci de les persones recluses estrangeres han de tenir en
compte la perspectiva de gnere i la igualtat de condicions, i han de girar a lentorn de tres eixos basics:
el coneixement de les llenges oficials a Catalunya, el coneixement del medi social i les normes
cviques, i la formaci i lactivitat laboral.

3. Individualitzaci. El tractament i la planificaci de la intervenci han de ser individualitzats, i han de

prendre en consideraci no tan sols la situaci personal, sin tamb la trajectria de vida, lentorn
sociofamiliar, les possibilitats de regularitzaci de la situaci administrativa, aix com les de retorn al seu
pas dorigen.

4. Universalitat de drets i deures. Les persones que compleixen

mesures dexecuci penal, amb independncia de la seva
nacionalitat, sn titulars dels drets i deures previstos a
lordenament jurdic, i cal garantir laccs als serveis, prestacions i
intervencions que, si escau, els corresponen.

5. Respecte a la diversitat. Latenci a la poblaci reclusa

estrangera es fonamenta en la promoci i potenciaci dels factors
positius de la diversitat, en el marc dun entorn basat en el
respecte als drets fonamentals, tendent a evitar lestigmatitzaci i
exclusi de qualsevol collectiu.

6. Informaci. Cal disposar duna informaci adequada i fiable

relativa a la identificaci personal, documentaci, situaci
administrativa i les circumstncies personals i socials que puguin
ser dinters per valorar les possibilitats dintegraci de les
persones recluses estrangeres, i dels itineraris dintervenci a
seguir.

118


7. Desconcentraci. Cal procurar una distribuci proporcionada dels interns dorigen estranger entre els
diferents centres penitenciaris, per tal devitar una concentraci de persones duna mateixa nacionalitat
en un mateix espai, de manera que aix pugui suposar un factor dexclusi.

8. Cooperaci. s imprescindible una adequada comunicaci i coordinaci entre els organismes i

programes pblics que executen competncies en matria destrangeria i immigraci.

9. Participaci social. Cal promoure la collaboraci de les entitats diniciativa privada legalment
constitudes que participen en projectes adreats a la satisfacci de les necessitats de collectius amb
major risc dexclusi social, i en concret, el de les dones, els joves i la poblaci reclusa dorigen
estranger.

Itineraris dinserci social

Lrea dInvestigaci i Formaci Social i Criminolgica del Centre dEstudis Jurdics i Formaci
Especialitzada, juntament amb el Grup de Recerca sobre Interculturalitat i Desenvolupament de la
Universitat de Lleida (GRID), van presentar el mar de 2010 els resultats de la investigaci Estrangers a les
presons catalanes. En aquest estudi sexposa que de les 371 variables informades a partir de les diferents
fonts de la recerca, shan agrupat en grans factors les que han resultat ms rellevants per descriure les
perspectives dinserci social dels interns estrangers. Els factors que millor classifiquen els estrangers
encarcerats en funci del pronstic dinserci social en sortir de la pres sn: la documentaci, el
comportament disciplinari, el procs rehabilitador, els antecedents penitenciaris i la voluntat de retorn. Altres
factors que tamb ajuden a aquesta classificaci, tot i que sense tanta fora, sn: el procs migratori, el
capital social i les relacions a la pres. (...) Aquests factors han perms establir (...) quatre grans grups que
presenten perspectives dinserci ben diferents en funci dels factors esmentats. Aquests grups ajuden a
constatar la necessitat de diferents tipus dintervenci per part de la instituci penitenciria.

En consonncia amb les propostes daquesta investigaci, el model dintervenci amb interns estrangers
desenvolupa quatre itineraris possibles de rehabilitaci:

1. Hi ha un grup dinterns estrangers que s el que t el pitjor pronstic dinserci social a la sortida de la
pres. Suposa aproximadament un 20% daquests interns i, com a principals caracterstiques, podem
destacar que no volen retornar al seu pas, no han tingut mai cap tipus de documentaci, no disposen
de capital social aqu i no tenen un projecte migratori definit. En sortir de la pres no podran regularitzar
la seva situaci administrativa fins que puguin cancellar els seus antecedents penals, cinc anys
desprs.

Des de lmbit penitenciari cal treballar perqu acceptin el

retorn voluntari al seu pas, ateses les poques
possibilitats que tenen de quedar-se a Espanya amb
garanties de no trobar-se en situaci dexclusi social a
causa, fonamentalment, de la impossibilitat dobtenir la
regularitzaci i/o de la manca de capital social aqu.

Alhora, sovint els condemnats estrangers estan sotmesos

a una mesura dexpulsi posterior al compliment de la
condemna, situaci en la qual les institucions
penitenciries hauran dinstar lorganisme competent
perqu executi aquestes resolucions prviament a la
llibertat definitiva.

Una altra possibilitat s la substituci de la pena per

mesures dexpulsi al pas dorigen, regulada a larticle
27 del Reglament penitenciari: (...) cal notificar al
Ministeri Fiscal la data previsible dextinci de la
condemna en els supsits legals de substituci de la
pena per una mesura dexpulsi del territori nacional i, en
tot cas, quan es tracti de penats estrangers que
compleixin condemnes inferiors a sis anys de privaci de
llibertat.

119


2. Foment del retorn assistit. Aproximadament un 20% dels interns estrangers manifesten que volen
marxar. No disposen ni han disposat mai de documentaci espanyola (empadronament, targeta
sanitria, perms de residencia i/o de treball). No disposen de capital social aqu ni van arribar amb un
projecte migratori clar. Tampoc presenten gaires problemes disciplinaris dins de la pres. El seu
pronstic dinserci social a la sortida de la pres s moderadament optimista, per b que focalitzat en
un retorn als pasos dorigen.

La intervenci en aquest perfil hauria dencaminar-se a resoldre de manera eficient i rpida el retorn al
propi pas en les circumstncies i condicions que cada cas requereixi, explotant les possibilitats que
dna la llei. Amb aquesta finalitat existeix el projecte pilot, amb interns i internes estrangers, de creaci
de microempreses als pasos dorigen i el Projecte Ulisses, de retorn assistit.

Una possibilitat en aquests casos s el compliment de lltima part de la pena al pas dorigen:
principalment per a interns comunitaris, larticle 197 del Reglament penitenciari preveu que en el cas
dinterns estrangers no residents legalment a Espanya (...), amb la conformitat documentada prvia de
lintern, sha delevar al jutge de vigilncia penitenciria el seu expedient de llibertat condicional i
demanar autoritzaci perqu pugui gaudir daquesta situaci al seu pas de residncia, i tamb les
cauteles que shagin dadoptar, si escau, amb la finalitat que es gaudeixi efectivament de la llibertat
esmentada al pas fixat.

3. Inserci social a Catalunya. Trobem aproximadament un 30% de casos que no volen retornar al seu
pas, han tingut o tenen documentaci regularitzada, disposen de capital social aqu i van arribar amb
un projecte migratori clar. El seu perfil penal i penitenciari s el segent: no tenen antecedents
penitenciaris coneguts, presenten un bon comportament dins de la pres i no apareixen problemes
dabs de drogues. Per edat, sn ms grans en el moment dingrs a la pres. El pronstic dinserci
social s moderadament optimista, ats que com a collectiu s el ms predisposat a restablir una vida
normalitzada sense delinquir. A causa dels antecedents penals, el principal handicap que sha de
superar s la renovaci dels permisos de residncia i treball.

La intervenci ha danar encaminada a dissenyar un pla de sortides i dacostament al medi obert que
permeti consolidar el seu capital social i les seves possibilitats dinclusi social a travs de la formaci i
el treball, assolint la normalitzaci social i la regularitzaci (renovaci de permisos de residncia i treball)
com a objectiu a la sortida.

4. Hi ha un perfil dintern proper al descrit en lanterior apartat (aproximadament un 30% dels casos) que:
tampoc vol marxar del pas, ha tingut o t documentaci regularitzada, disposa de capital social aqu i
va arribar amb un projecte migratori clar, per el seu pronstic dinserci social s incert perqu tenen
problemes de toxicomanies i el seu comportament a la pres s disruptiu.

El tipus de problemtica personal dels qui formarien part daquest grup implica un treball amb
intervencions molt individualitzades, centrades en els factors crimingens que presenten. Hi ha una
manca dexpectatives i possibilitats de regularitzar la seva situaci administrativa a Espanya per la
presncia dantecedents penals, a la qual sha de sumar la probabilitat de reincidncia en el delicte, a
causa dels seus problemes especfics. Sense un treball sobre aquestes dificultats personals i sense el
suport del seu capital social ser molt difcil assolir objectius dinserci. El treball a la pres hauria de
dirigir-se a aconseguir que superessin aquelles dificultats personals que els impedeixen accedir
progressivament al medi lexterior.

120


Poblaci en rgim tancat

El rgim tancat s daplicaci, segons el que estableixen els articles 89 i 96 del Reglament penitenciari, als
interns extremament perillosos o manifestament inadaptats als rgims ordinari i obert que necessitin una
intervenci ms intensiva i controlada. s necessari, per tant, establir un sistema dintervenci en aquest
rgim que garanteixi la seguretat i la convivncia, i a la vegada potenci laprenentatge de conductes
prosocials en els interns i la seva posterior adaptaci al rgim ordinari.

La DGSP va crear la Circular 5/2001, per la qual saprova el Programa marc dintervenci a les unitats i
departaments de rgim tancat dels centres penitenciaris de Catalunya, amb els objectius dunificar els
criteris bsics daplicaci i revisi del rgim tancat, aix com el sistema organitzatiu de fases progressives,
destablir un currculum dactivitats dintervenci segons la tipologia dels interns daquestes unitats i
potenciar la prevenci i les alternatives a laplicaci del rgim tancat.

Larticle 91 del Reglament penitenciari determina la possibilitat de diferenciar dues modalitats de vida per als
interns classificats en primer grau: una per als interns amb un marcat nivell dinadaptaci al rgim ordinari i
una altra per als interns protagonistes dalteracions regimentals molt greus. s aquesta diferenciaci la que
permet adequar loferta dactivitats a la consecuci de diferents objectius de rehabilitaci, segons la
modalitat de vida i la tipologia dels motius que van originar laplicaci del rgim tancat.

Modalitat de vida en aplicaci de lart. 93

Saplica la modalitat de vida prevista en lart. 93 del Reglament penitenciari, amb carcter absolutament
excepcional (i que sha de revisar com a mxim cada tres mesos, sense que aix comporti necessriament
el passi al rgim ordinari), per conductes que han posat en perill la vida o la integritat fsica daltres persones
(agressivitat extrema, violncia exagerada i no reactiva o defensiva), per intents de fuga o devasi des de
linterior del centre penitenciari si hi concorren circumstncies despecial perill per a la vida o la integritat
fsica de les persones, o a interns que hagin estat protagonistes, lders o inductors dalteracions del rgim
molt greus, desordres collectius o amotinaments.

L'objectiu principal de la modalitat de vida establerta en lart. 93 s la recuperaci conductual de lintern fins
a parmetres de convivncia que permetin laplicaci de la modalitat de vida establerta a larticle 94.
Lobjectiu operatiu de rehabilitaci ser eliminar els factors personals de perillositat extrema, entesa com
lemissi de conductes de gravetat i dalts nivells dagressivitat, que poden posar en perill la vida o la
integritat daltres persones.

Els interns amb aplicaci de la modalitat prevista a larticle 93 han de tenir un rgim diferencial de vida fins
al moment en qu lequip multidisciplinari proposi el canvi a la modalitat de vida de lart. 94.

Aix, els interns als quals sigui daplicaci la modalitat de vida prevista a larticle 93 del Reglament
penitenciari tenen un rgim de vida altament restrictiu pel que fa a horaris, activitats, contacte amb altres
interns, moviments i escorcolls, per tal de mantenir les mesures de control necessries per garantir lordre i
la convivncia adequada al departament, amb dispositius com el control de moviments o la vigilncia
especfica.

La rehabilitaci en rgim tancat s'ha de concebre i organitzar com una intervenci especialitzada, i els
objectius dintervenci en la modalitat de vida de lart. 93 sajusten a les seves necessitats. La planificaci
dactivitats des de lmbit del tractament especialitzat haur dincloure, almenys, la intervenci en les
segents rees: agressivitat, afrontament de conflictes, autocontrol emocional, maneig de lestrs i
tolerncia a la frustraci.

121


Modalitat de vida en aplicaci de lart. 94

Saplica la modalitat de vida prevista en lart. 94 curt del Reglament penitenciari, com a rgim general
tancat, amb una durada inicial de tres mesos, en tots aquells casos que no estiguin inclosos en els motius
daplicaci de lart. 94 llarg o lart. 93. Aix, s daplicaci aquesta modalitat de rgim tancat en els casos en
qu sobservi una inadaptaci manifesta al rgim ordinari, objectivada en lacumulaci dexpedients
disciplinaris en un breu perode temporal, quan es confisca a lintern una quantitat de droga prou important
per suposar que es pretenia destinar al trfic a linterior del centre, o quan es troba en possessi duna arma
de fabricaci artesanal dalta potencialitat, susceptible docasionar danys greus a la integritat fsica de les
persones.

Saplica la modalitat de vida prevista en lart. 94 llarg del Reglament penitenciari, amb una durada inicial de
sis mesos (tot i que en els interns preventius, de conformitat amb el que disposa larticle 98 del Reglament
penitenciari, cal una revisi preceptiva als tres mesos de laplicaci del rgim tancat), quan lintern t una
participaci secundria en desordres collectius (entesa com el seguiment damotinaments o desordres que
han protagonitzat o liderat clarament altres interns), quan protagonitza una agressi fsica greu (excloent els
criteris daplicaci de lart. 93), o en intents de fuga o devasi des de linterior del centre penitenciari,
reeixits o no, sense que hi concorrin especials circumstncies dagressivitat o perill per a la integritat fsica
de les persones.

L'objectiu principal de la modalitat de vida de lart. 94 s la recuperaci conductual de lintern fins a

parmetres de convivncia que permetin la progressi al rgim ordinari. Lobjectiu operatiu de rehabilitaci
s proporcionar els recursos personals que permetin aquesta adaptaci a la vida ordinria. Els interns amb
aplicaci de la modalitat prevista a larticle 94 (siguin de durada curta o llarga) han de seguir un sistema de
classificaci interior progressiu dun perode inicial i dues fases.

El programa de classificaci interior dels departaments tancats en la modalitat de vida de lart. 94 sha
dorganitzar de conformitat amb un sistema progressiu, format per un perode inicial davaluaci seguit de
dues fases dexecuci (de durada diferent segons sigui modalitat curta o llarga), cadascun amb unes
contingncies determinades (hores de vida en com, activitats grupals, nombre dinterns, hores de pati,
trucades telefniques, comunicacions, etc).

Les conductes que poden originar laplicaci del rgim tancat en la modalitat de lart. 94 solen respondre a
tres perfils diferenciats dinterns, que han de motivar unes intervencions especialitzades:

problemes mentals: intervenci en coordinaci amb els professionals de salut (psiquiatres), segons les
caracterstiques del cas concret.
inadaptaci a la normativa: entrenament en tcniques de resoluci de problemes, maneig de lestrs i
entrenament en habilitats socials.
drogodependncia activa: abordatge segons lestadi de canvi en qu es trobi lintern: reducci de riscos,
programa motivacional, procs de desintoxicaci, intervenci per al manteniment de labstinncia o
prevenci de recaigudes.

El perode de revisi de la modalitat de vida s de tres mesos per a lart. 94 curt i de sis mesos per a lart. 94
llarg, atenent a la superaci de les fases de classificaci interior, en els seus diferents terminis. Daltra
banda, la Junta de tractament tamb ha de valorar la fase dassignaci i totes les revisions preceptives i
pertinents de fase, segons criteris dassistncia i rendiment a les activitats i dadaptaci conductual a la
normativa.

A banda de les activitats dintervenci ms especfiques del rgim tancat, en aquests departaments tamb
formen part del currculum dactivitats la formaci escolar, les activitats deducaci no formal, les activitats
esportives i els tallers productius (en aquells centres on hi hagi possibilitats infraestructurals). La finalitat
ltima en tots els casos s aconseguir la progressi al rgim ordinari en el menor temps possible i amb les
mximes garanties dadaptaci. Quan la Junta de tractament proposi la progressi de grau, tamb valorar
la unitat de destinaci de lintern que sigui ms idnia per a abordar-ne les caracterstiques individuals.

122


Relacions amb
#

altres operadors

Salut

El Decret 399/2006, de 24 doctubre, pel qual sassigna al Departament de Salut les funcions en matria de
salut i sanitria de les persones privades de llibertat i sintegren en el sistema sanitari pblic els serveis
sanitaris penitenciaris, estableix que larticle 3 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesi i qualitat del
Sistema Nacional de Salut, propugna el carcter universal del dret a la protecci de la salut i latenci
sanitria en condicions digualtat per a tots els beneficiaris. Aix no obstant, la situaci especial de les
persones que estan privades de llibertat dna lloc a peculiaritats pel que fa a laccs als serveis, sense que
aquest fet hagi de suposar una alteraci del contingut dels seus drets, i en aquest sentit cal recordar que
larticle 3.4 de la Llei orgnica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciria, estableix que
lAdministraci penitenciria ha de vetllar per la vida, la integritat i la salut dels interns.

Aix reflecteix, per una banda, la situaci despecial subjecci dels interns respecte a lAdministraci
penitenciria, i per una altra, la correlativa responsabilitat daquesta administraci com a garant de la vida, la
integritat i la salut dels interns, tal com queda reflectida en la diferent i abundant jurisprudncia dels
tribunals.

El nou esquema organitzatiu i competencial derivat del procs dintegraci de la sanitat penitenciria al
Departament de Salut (Decret 399/2006), assigna a aquest departament les funcions en matria de salut i
sanitries de les persones privades de llibertat i de menors i joves internats en centres de justcia juvenil.

Alhora, el Departament de Salut, juntament amb la Subdirecci General de Mesures dExecuci Penal en la
Comunitat, t la responsabilitat de donar compliment a les mesures de seguretat, ja siguin dinternament
(psiquitric, per a deshabituaci de drogues o en atenci de necessitats educatives especials) o en rgim
ambulatori. Quan aquestes mesures es compleixen en un centre penitenciari, els subjectes es troben sota la
responsabilitat del director de lestabliment.

Per tal dadequar les peculiaritats de la prestaci sanitria a les

caracterstiques especials de lentorn penitenciari i dels centres
dinternament, es va crear una Comissi Interdepartamental de
coordinaci de programes i actuacions en lmbit dels serveis
sanitaris penitenciaris i de justcia juvenil, integrada per
representants dels departaments de Salut i de Justcia
paritriament, per tal de dissenyar la planificaci dels serveis
d'atenci sanitria en l'mbit de l'execuci penal.

123


Lnies assistencials sanitries: atenci primria

Latenci primria s el primer nivell daccs dels interns a lassistncia sanitria. Ofereix atenci continuada
i respon davant de qualsevol incident considerat urgent. Abasta aspectes de prevenci, promoci i
rehabilitaci de la salut, i de diagnstic i tractament de la malaltia. Latenci primria tamb comprn el
repartiment de medicaci i els tractaments directament observats, per a determinades especialitats
farmacutiques.

Lassistncia primria penitenciria s la responsable del control i tractament de les persones ingressades a
les infermeries dels centres penitenciaris, per tamb t unes funcions addicionals, lligades a la dinmica de
lmbit penitenciari: revisi medica dingrs, supervisi de les mesures dallament i contenci mecnica,
intervenci en processos de control, supervisi dhigiene i alimentaci, participaci en els rgans collegiats
de direcci del centre i funcions pericials i dassessorament a lAdministraci penitenciria i als rgans
judicials.

Lnies assistencials sanitries: atenci especialitzada

Quan parlem datenci especialitzada en lmbit penitenciari ordinari i tancat, entenem aquella assistncia
que, per ra de la seva complexitat, requereix la participaci dun especialista clnic. Shi accedeix a criteri
del facultatiu datenci primria i la visita pot ser ordinria programada o urgent/preferent. Daltra banda, la
direcci del centre penitenciari t la potestat de sollicitar de manera raonada la intervenci dun especialista
clnic.

Atenci especialitzada de malalts orgnics

Atenent al lloc on es presta, per qestions orgniques, lassistncia sanitria pot ser ambulatria (al mateix
centre penitenciari, a consultes externes de lhospital de referncia o atesa per telemedicina) o hospitalria
(amb ingrs hospitalari).

Alhora, lassistncia especialitzada de carcter ambulatori es pot prestar en una consulta descentralitzada,
al mateix centre penitenciari (segons la demanda que hi hagi) o a les consultes externes dels hospitals.

Atenci especialitzada en salut mental i addiccions

Atenci especialitzada en salut mental

Els diferents recursos i serveis de qu disposa lmbit penitenciari sorganitzen al voltant de tres nivells
assistencials bsics:

1. Primer nivell. s el que dna suport a latenci primria. Es concreta en latenci primria de lequip
sanitari del centre i latenci psiquitrica ambulatria de suport, que comprn: primera atenci
(exploraci, diagnstic i tractament) per interconsulta, atenci especialitzada ambulatria, seguiment de
casos greus no hospitalitzats i tractaments farmacolgics i psicoteraputics. En aquest nivell, tots els
centres disposen de psiquiatres que fan la funci de consultors i que tenen com a missi principal donar
suport als metges dels mduls pel que fa a la detecci, intervenci i seguiment dels interns amb
problemes psicopatolgics. Els psiquiatres depenen de lentitat prestadora del servei en salut mental del
territori.

124


2. Segon nivell. El dels centres que disposen dunitat dinfermeria psiquitrica o unitat polivalent. Es
concreta en latenci hospitalria especialitzada de lequip de salut mental i addiccions, que comprn:
urgncies psiquitriques, tractaments intensius (hospitalitzaci daguts i de subaguts), hospitalitzaci de
mitjana i llarga durada i hospitalitzaci parcial.

En aquest nivell tenim els centres que disposen dunitats dinfermeria psiquitrica. En aquestes unitats
es desenvolupa un tractament teraputic de carcter multidimensional que combina el tractament
psicofarmacolgic i psicoteraputic de manera intensiva, i tamb es presta un servei de rehabilitaci
psicosocial i de residncia per a malalts mentals. Hi ha infermeries psiquitriques als centres
penitenciaris dHomes de Barcelona, Brians 1 i Lledoners.

Hi ha unitats anomenades polivalents en salut mental als centres de Quatre Camins i la Unitat de
Rehabilitaci Intensiva de Brians 2. Aquestes unitats es caracteritzen per disposar duna major dotaci
de professionals especialistes en salut mental, aix com destructures que permeten un treball especfic
(sales, tallers, etc.).

3. Tercer nivell. Atenci als malats amb major complexitat. Ofereix als usuaris serveis de rehabilitaci
psiquitrica, hospital de dia, servei de rehabilitaci psicosocial, unitat residencial i unitat de transici a la
vida ordinria.

La Unitat dHospitalitzaci Psiquitrica Penitenciria de Catalunya s la destinada a satisfer les

necessitats daquest nivell, amb lobjectiu de proporcionar una assistncia integral dels malalts mentals
ms greus, que no poden ser tractats en els nivells inferiors. Ubicada al Centre Penitenciari Brians 1,
dna servei a tots els centres penitenciaris de Catalunya: servei durgncies i servei dhospitalitzaci
(subaguts, mitjana i llarga estada), al servei de mesures penals alternatives i a les autoritats judicials
que requereixen una valoraci psicopatolgica del processat.

Daltra banda, hi ha un Servei de Rehabilitaci Comunitria que desenvolupa programes de rehabilitaci i

reinserci comunitria per a persones amb trastorn mental, anomenat Centre de Dia Pinel, el qual t com a
objectiu fonamental procurar una continutat assistencial adequada dels pacients en el moment de la sortida
en llibertat, facilitant la seva vinculaci a la Xarxa Pblica de Salut Mental.

Atenci especialitzada en addiccions

Pel que fa a latenci a les drogodependncies, sestima que entre un 50 i un 70% de la poblaci interna als
centres penitenciaris presenta problemtica dabs o dependncia de lalcohol i/o les drogues en el moment
del seu ingrs. Aquest grup de poblaci requereix abordar importants mancances de tractament, sanitries,
educatives, socials i laborals.

Durant lany 2009, els professionals de rehabilitaci van atendre un total de 2.938 interns diferents en algun
tipus de programa grupal i/o individual de tractament de les drogodependncies. A ms, 1.843 interns es
van donar dalta al programa de tractament en metadona (PMM) i 48 interns van ser usuaris del programa
dintercanvi de xeringues (PIX).

En aquesta rea, la intervenci ms significativa que desenvolupen els serveis mdics dels diferents centres
penitenciaris se situa als centres datenci i seguiment de les drogodependncies intrapenitenciaris de
Brians 1 i Brians 2. Aquests recursos, per, formen part de la xarxa de recursos sociosanitaris datenci a
les drogodependncies (XAD). Sencarreguen dorganitzar i executar les diferents modalitats de tractament
toxicolgic i de coordinar esforos per tal de racionalitzar totes les intervencions que es fan als centres.

Sobretot duen a terme atenci individual els programes de reducci de danys, com sn el PMM i el PIX, i els
programes educatius, com el Programa deducaci per a la salut, el Taller de reducci de danys i el
Programa de formaci dagents de salut. Val a dir que la majoria daquests programes es fan de manera
generalitzada a tots els centres penitenciaris, per que alguns estan en fase pilot o dexpansi.

125


Mesures de seguretat

Segons lart. 20 del Codi penal, les mesures de seguretat shan daplicar, si escau:

a) A qui, en el moment de cometre la infracci penal, a causa de qualsevol anomalia o alteraci psquica,
no pugui comprendre la illicitud del fet o actuar dacord amb aquesta comprensi.

b) A qui, en el moment de cometre la infracci penal, es trobi en estat dintoxicaci plena pel consum de
begudes alcohliques, drogues txiques, estupefaents, substncies psicotrpiques o daltres que
produeixin efectes anlegs, (...) o, a causa de la seva dependncia daquestes substncies, es trobi
sota la influncia duna sndrome dabstinncia que li impedeixi comprendre la illicitud del fet o actuar
dacord amb aquesta comprensi.

c) A qui, pel fet de patir alteracions en la percepci des del naixement o des de la infantesa, tingui alterada
greument la conscincia de la realitat.

Entre les possibles mesures de seguretat, les que sn susceptibles de compliment en un centre penitenciari
sn les que fan referncia a les mesures privatives de llibertat: linternament en un centre psiquitric,
linternament en un centre de deshabituaci o linternament en un centre educatiu especial.

Linternament no pot excedir el temps que hauria durat la pena privativa de llibertat si el subjecte hagus
estat declarat responsable, i a aquest efecte el jutge o el tribunal nha de fixar el lmit mxim en la sentncia.

La mesura de seguretat s una mesura legal, amb un enfocament clarament teraputic, encara que
realitzada en les condicions de seguretat suficients per evitar la repetici del delicte. Com a tal, ha de ser
realitzada en un entorn sanitari que doni prioritat a la condici de malalt i garanteixi la disponibilitat de les
intervencions teraputiques.

El compliment de les mesures de seguretat s supervisat pels professionals de la Subdirecci General de

Reparaci i Execuci Penal en la Comunitat: els delegats dexecuci de mesures. Aquests delegats es
coordinen amb els equips multidisciplinaris i equips clnics en el cas de compliment de la mesura en un
centre penitenciari. En concret, els delegats dexecuci de mesures participen en la presa de decisions
conjunta dels esmentats equips en relaci amb les propostes que afecten lexecuci de la mesura per part
dels penats. Els delegats dexecuci de mesures, alhora, sn els encarregats de mantenir la interlocuci
amb les autoritats judicials que fan el seguiment de la mesura.

Sempre que el compliment de les mesures de seguretat sigui en un centre penitenciari, aquests interns es
troben sota la responsabilitat de la direcci del centre i reben intervenci per part de tot el personal
penitenciari (siguin funcionaris de vigilncia, siguin els equips de tractament dels centres).

Pel que fa al compliment de les mesures de seguretat dinternament psiquitric privatives de llibertat, noms
es pot dur a terme en un centre penitenciari quan es tracti de persones majors dedat penal i hi hagi una
imposici expressa dels jutges i tribunals. En aquest cas, els malalts seran destinats als centres o unitats
psiquitriques penitenciries, i no podran ubicar-se als mduls ordinaris. Tamb podran ingressar a pres,
mitjanant un manament judicial, els detinguts i presos preventius majors dedat penal amb patologia
psiquitrica o de drogodependncia, per a observaci i/o tractament pel temps que el jutge determini.

La Subdirecci General de Reparaci i

dExecuci Penal en la Comunitat i la
Subdirecci General de Programes de
Rehabilitaci i Sanitat mantenen consens
sobre els criteris orientadors de les propostes
que eleven els delegats dexecuci de
mesures a les autoritats judicials sobre
lidonetat o no-idonetat de complir-les
(malalts psiquitrics amb una mesura de
seguretat) als centres penitenciaris, tot i que
actualment sest treballant en la revisi i
actualitzaci del Protocol de coordinaci que
regula aquest procediment.

126


Formaci de persones adultes

El Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a Catalunya regula, al ttol V,
captol II, dels articles 90 a 99, lorganitzaci dels centres docents als centres penitenciaris. Aix, en cada
establiment penitenciari sestabliran els centres docents i/o les unitats educatives que es considerin
necessaris en funci de les necessitats formatives que es detectin i del volum dinterns que hagin de rebre
assistncia educativa, i hauran de comptar amb les dotacions de professionals i amb els mitjans materials
adients per dur a terme de manera adequada les diferents activitats que es programin.

Al front dels centres docents i/o unitats educatives, els quals es regiran per la normativa de formaci de
persones adultes a Catalunya, hi haur un professional de lmbit docent, com a director de centre educatiu
de persones adultes. El departament competent en matria educativa, mitjanant el director de centre
formatiu de persones adultes de cada establiment penitenciari, facilitar la informaci i els resultats relatius
a lavaluaci continuada de laprenentatge, del procs educatiu i dels nivells adquirits pels interns. Per la
seva banda, el departament competent en matria dexecuci penal, mitjanant la Subdirecci de
Tractament, informar el director de centre educatiu de persones adultes de les dades que siguin dinters
per desenvolupar correctament lactivitat docent.

A ms, al consell de direcci de cada establiment penitenciari shi incorporar el director de centre educatiu
de persones adultes quan shagin de tractar qestions en matria educativa, amb les funcions bsiques
segents:

a) Propiciar la incardinaci de la programaci educativa en la general de lestabliment penitenciari,

especialment en la relacionada amb el tractament individualitzat, la classificaci i les normes de rgim
interior.
b) Afavorir la seva connexi amb la resta dactivitats complementries de lestabliment penitenciari.
c) Realitzar el seguiment del desenvolupament de lactivitat educativa mitjanant els informes de resultats
de lavaluaci contnua de lalumnat intern.
d) Informar del pressupost de despeses de funcionament i fer-ne el seguiment.
e) Conixer les disfuncions que es podrien produir entre ambdues esferes administratives i proposar les
solucions que es considerin ms oportunes.
f) Conixer i adoptar les solucions sobre qualsevol altra qesti que pugui suscitar la realitat de la
convivncia i la coordinaci entre els departaments competents en matria deducaci i dexecuci
penal.

La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, en el ttol I, captol XI, dedica una atenci especial a
leducaci de les persones adultes i regula les condicions per a lobtenci dels ttols oficials en un marc
obert i flexible. Aix mateix, la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educaci, aprovada pel Parlament de
Catalunya, dedica el captol IV a leducaci dadults i exposa que els programes d'educaci d'adults i les
accions formatives corresponents han d'incloure, si ms no, els mbits segents:

a) L'educaci general i l'accs al sistema educatiu, que comprn les

competncies bsiques, els ensenyaments obligatoris i la preparaci
per a l'accs a les diverses etapes del sistema educatiu.
b) L'educaci per a adquirir competncies transprofessionals, que
comprn la formaci en tecnologies de la informaci i la comunicaci i
l'ensenyament de llenges.
c) L'educaci per a la cohesi i la participaci social, que comprn
l'acollida formativa a immigrants adults, la iniciaci a les llenges
oficials i a una llengua estrangera, la introducci a les tecnologies de
la informaci i la comunicaci i la capacitaci en l's d'estratgies per
a l'adquisici de les competncies bsiques.

Daltra banda, lespecificitat en la formaci de les persones adultes ve

marcada, entre altres aspectes, perqu linters per la formaci s una
decisi personal, no obligatria, i generalment no s lactivitat principal o
fonamental, fet que incideix en el temps que poden dedicar a lestudi. s
en aquest punt que cal destacar lestructura flexible dels currculums per a
persones adultes, a fi dadaptar-se a la diversitat dinteressos, ritmes i
estils daprenentatge i a lacci tutorial per part del professorat, la qual
resulta imprescindible en tota formaci.

127


Centre dIniciatives per a la Reinserci CIRE

La Llei 5/1989, de 12 de maig, de creaci del Centre dIniciatives per a la Reinserci, del Parlament de
Catalunya, va fundar el Centre dIniciatives per a la Reinserci com a empresa pblica amb personalitat
jurdica prpia, adscrita al Departament de Justcia, amb lobjectiu primordial de facilitar la inserci
sociolaboral dels interns, mitjanant el desenvolupament de programes formatius i educatius, la creaci de
llocs de treball i altres actuacions encaminades a facilitar-ne la reinserci.

El CIRE t la consideraci de mitj propi instrumental i servei tcnic de lAdministraci de la Generalitat de

Catalunya i dels ens locals de Catalunya. Tant el sector pblic com les empreses privades poden
encomanar la producci de bns i serveis mitjanant lencrrec corresponent. Per tenir xit en aquesta
tasca, el CIRE necessita la collaboraci de les empreses i la implicaci dels ciutadans, i per enfortir les
relacions amb la societat compta, duna banda, amb un Consell Assessor, integrat per organitzacions
empresarials, cambres de comer i sindicats, i, daltra banda, amb tres comissions territorials.

Lany 2004 va nixer la marca Made in CIRE, per donar a conixer els productes fets pels interns als tallers
productius dels centres penitenciaris de Catalunya en una lnia de disseny i fabricaci prpia de lempresa.
Les creacions aportades per reconeguts dissenyadors es produeixen als tallers del CIRE, i daquesta
manera es dna un valor afegit i un prestigi al treball productiu dels interns, perqu mostra a la societat les
capacitats i habilitats que han adquirit.

La nova Llei 23/2009, de 23 de desembre, de modificaci de lanteriorment esmentada Llei 5/1989 neix com
a conseqncia dels recents canvis organitzatius i estructurals dels centres penitenciaris i educatius,
laugment i canvis de la poblaci penitenciria, el constant creixement de la demanda de llocs de treball, la
necessitat de crear nous i millors itineraris FOI (formaci, ocupaci i inserci) i la necessitat dafrontar nous
reptes i de continuar creixent i poder donar noves respostes amb les eines ms adequades.

La nova llei preveu que cal potenciar les activitats industrials i comercials relacionades amb el treball
penitenciari i comptar amb el CIRE com a mitj propi i servei tcnic de lAdministraci de la Generalitat, dels
ens locals i del sector pblic, per aconseguir treballs daquestes administracions per mitj dels encrrecs
corresponents. La llei tamb preveu un altre CIRE per donar resposta a lempresa privada.

128


Entitats i voluntariat social

El Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a Catalunya regula els
mecanismes de participaci de les entitats i del voluntariat en el ttol II, article 8 i segents. Aix, el
Departament de Justcia reconeix que les fundacions i les associacions legalment constitudes
desenvolupen una tasca fonamental en el benestar de la nostra societat en participar, conjuntament amb les
administracions pbliques i daltres organitzacions privades, en la satisfacci de les necessitats dels sectors
ms desafavorits. Per aix, es reconeix el suport de la instituci penitenciria per al foment de la tasca de
protecci i promoci dactuacions sense nim de lucre envers la poblaci interna, amb una finalitat dinters
general, ja que complementa loferta assistencial que hi ha als centres penitenciaris.

Les entitats, les organitzacions i les associacions ciutadanes sense nim de lucre poden participar en la
gesti de serveis o equipaments la titularitat dels quals correspongui al Departament de Justcia. La gesti
cvica daquestes competncies administratives es podr utilitzar per les activitats i serveis susceptibles de
gesti indirecta, tindr sempre carcter voluntari i no lucratiu i sadjudicar mitjanant concurs pblic o els
mecanismes que prevegi la legislaci vigent. En els projectes de participaci ciutadana es presta una
atenci especial als collectius amb major risc dexclusi social i, en concret, al de les dones, al dels joves i
al de la poblaci interna estrangera.

Daquesta manera, els centres penitenciaris compten amb la collaboraci desinteressada i solidria de
ciutadans organitzats en associacions de voluntariat, en la millora de la qualitat de vida als centres
penitenciaris i en lexecuci de les poltiques penitenciries tendents a reduir al mxim els efectes nocius de
linternament i a afavorir i consolidar els vincles entre els serveis dexecuci penal i la societat a la qual
serveixen.

Per assolir aquestes finalitats, es promou la formalitzaci de convenis de collaboraci amb les entitats i
associacions, pbliques o privades, mitjanant els quals la Direcci General de Serveis Penitenciaris i
Recursos facilita suport econmic als programes que porten a terme, sempre que el seu contingut es
consideri dinters per als serveis dexecuci penal i coincideixi amb els principis, els valors i les finalitats de
les institucions dexecuci penal. En qualsevol cas, aquests acords de collaboraci es regeixen pels
principis de legalitat, publicitat, transparncia i lliure concurrncia. Per aquest motiu, el Departament de
Justcia fa pblic anualment un informe de les subvencions i ajudes atorgades a entitats ciutadanes, amb
indicaci del nom de lentitat, el concepte i la quantia de la subvenci atorgada. Actualment, les entitats
subvencionades per la Direcci General de Serveis Penitenciaris i Recursos que ofereixen recursos
socioeducatius sn:

Residencials: Associaci per a la Promoci Social Cedre, Obra Mercedria, Iniciatives Solidries, pis de
reinserci de St. Joan de Du, Cal Salvador, Projecte Home, Centre Catal de Solidaritat (CECAS), Llar
Betnia, Associaci Lligam i Fundaci per a la Reinserci de Dones Ared.
Pisos dinserci: Fundaci Privada Salut i Valors i Fundaci Salut i Comunitat.
Centres de dia: Fundaci Salut i Comunitat i Associaci per a la Salut Familiar i Comunitria Alba.
Tractament psicoteraputic ambulatori: Associaci Barcelonesa de Ludopatia i Addiccions (ABLA),
Ventijol i Fundaci Assistncia i Gesti Integral (AGI).
Recursos socioeducatius sanitaris: Fundaci Mensalus i Fundaci Marianao.

Pel que fa a les activitats de voluntariat, vegeu el mapa de rehabilitaci, que detalla les entitats que actuen a
cadascun dels centres penitenciaris, atenent a la vinculaci amb el territori de lentorn.

Pel que fa a la coordinaci amb els professionals de rehabilitaci penitenciaris, a les reunions de lequip
multidisciplinari hi poden assistir, amb la sollicitud i aprovaci prvia del Consell de Direcci, amb veu per
sense vot, els professionals de les entitats collaboradores i els membres de les associacions de voluntariat
que realitzin directament programes de tractament o dintervenci amb els interns amb els quals treballa
cada equip.

Alhora, lequip multidisciplinari s qui proposa a la junta de tractament la programaci anual dactivitats del
seu mbit dactuaci, en les quals ha dincloure les desenvolupades per les entitats collaboradores i de
voluntariat. Amb lobjectiu dassegurar una participaci qualitativa i el millor seguiment de temtiques
complexes, durant lexecuci dels processos de participaci que es determinin, les entitats, les associacions
i els ciutadans no associats actuaran en coordinaci amb els equips multidisciplinaris o amb els
professionals que designi la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat per a cada
projecte en concret.

129


Taules de participaci social

Un dels objectius que pretenen donar compliment als principis programtics de la Subdirecci General de
Programes de Rehabilitaci i Sanitat assenyalats a linici daquest document, s la potenciaci dels rgans
de participaci institucional i social, entre els quals hi ha les taules de participaci social. Sentn que cal
fomentar la collaboraci social i institucional per afavorir els processos de rehabilitaci i reinserci de
persones sotmeses a mesures d'execuci penal, mbit d'actuaci en el qual sn part important les entitats
collaboradores i del voluntariat.

En aquest sentit, mitjanant la Resoluci del conseller de Justcia de novembre de 2005, es va crear la
Taula de Participaci Social en lmbit Penal i Penitenciari com un mbit de relaci entre les entitats
collaboradores i de voluntariat i la Direcci General de Serveis Penitenciaris i Recursos. Aquest instrument
va permetre consolidar, en un primer moment, lexperincia que shavia iniciat lany 2004 en lmbit de la
collaboraci entre el Departament de Justcia i les entitats collaboradores i de voluntariat, com a grup de
treball, consulta, dileg i consens entre l'Administraci i les entitats collaboradores i del voluntariat dels
serveis penitenciaris i la rehabilitaci, amb l'objectiu d'estudiar i debatre qestions i iniciatives d'inters com
i millorar la coordinaci entre ambdues parts en l'mbit de l'execuci de mesures penals.

La Taula es crea com a mecanisme permanent de treball i de coordinaci entre l'Administraci i les entitats
collaboradores i del voluntariat. Aix, amb composici paritria de lAdministraci i les entitats implicades,
aporta informaci i obre processos de participaci, proposa millores de les lnies generals, dels circuits i
dels canals de comunicaci i proposa estratgies conjuntes per facilitar la difusi de la dimensi social i
rehabilitadora de la poltica penitenciria.

Amb la publicaci lany 2006 del Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a
Catalunya, sestableix que es podr impulsar la creaci drgans de participaci de segon nivell, tant en
lmbit dactuaci del centre directiu com en els diversos equipaments i recursos dexecuci penal, que
aplegaran en un mateix espai de treball representants del departament competent en matria dexecuci
penal i els de les entitats collaboradores i de voluntariat que actun en el mateix sector.

Finalment, lOrdre JUS/370/2009, de 23 de juliol, de regulaci de les taules de participaci social en l'mbit
penal i penitenciari del Departament de Justcia, desenvolupa els continguts, lnies de treball i metodologia
que forma part del desplegament dactuacions dirigides al compliment duna de les lnies estratgiques de la
poltica penitenciria: potenciar i regular la participaci de les entitats collaboradores i de voluntariat.

Taula de Participaci Social en lmbit penal i penitenciari

La Taula de Participaci Social en lmbit penal i penitenciari actua
com a rgan consultiu i de relaci entre el departament competent en
matria dexecuci penal i les entitats collaboradores i de voluntariat
que treballen en els processos de reinserci social a Catalunya, amb
la finalitat de coordinar la participaci ciutadana, com a dret
fonamental de la ciutadania.

La Taula de Participaci Social en lmbit penal i penitenciari, que es

constitueix en Comissi Permanent, t les funcions segents:

a) Aportar informaci i obrir processos de participaci amb la

representaci de la part social de la Taula en tots aquells
aspectes estratgics de la poltica penitenciria que siguin
rellevants per a la seva actuaci.
b) Proposar i avaluar el funcionament i fer propostes de millora de
les lnies generals, dels circuits i dels canals de comunicaci que
han denquadrar la relaci de collaboraci entre ambdues parts.
c) Proposar estratgies conjuntes per facilitar la difusi de la
dimensi social i rehabilitadora de la poltica penitenciria.
d) Qualsevol altra funci relacionada amb les anteriors que el
Plenari, sota la presidncia del secretari o la secretria de
Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil, pugui
acordar.

130


La Taula de Participaci Social en lmbit penal i penitenciari est presidida pel secretari o la secretria de
Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil, i compta amb vocalies en representaci de
lAdministraci de la Generalitat de Catalunya del departament competent en matria dexecuci penal i del
departament competent en matria dacci comunitria i tamb en representaci de la part social (entitats
collaboradores i voluntariat).

La Taula de Participaci Social en lmbit penal i penitenciari funciona en plenari i en comissi permanent.
La Comissi Permanent es reuneix en sessions ordinries un cop cada trimestre. Un cop lany, com a
mnim, sha de celebrar un Plenari dentitats collaboradores i de voluntariat que porten a terme activitats
orientades a la reinserci social de manera conjunta amb el departament competent en matria dexecuci
penal.

La Taula de Participaci Social pot constituir comissions o grups de treball, lobjectiu i la determinaci dels
quals sestablir mitjanant un acord de la Comissi Permanent.

Taules de participaci social de segon nivell en lmbit penal i penitenciari

Les taules de participaci social de segon nivell en lmbit penal i penitenciari es creen com a rgans de
consulta i de relaci entre les entitats collaboradores i de voluntariat i la Direcci General de Serveis
Penitenciaris i Recursos, amb la finalitat dafavorir els processos de reinserci social a Catalunya, i actuen
en cadascun dels municipis on subiquen els centres penitenciaris i els centres oberts.

Les taules de participaci social de segon nivell en lmbit penal i penitenciari tenen les funcions segents:

a) Potenciar el reconeixement mutu i la participaci de les parts implicades i obrir processos de participaci
amb altres recursos de la comunitat.
b) Proposar, avaluar el funcionament i fer propostes de millora de les lnies generals dels circuits i dels
canals de comunicaci que han denquadrar la relaci de collaboraci entre totes les parts.
c) Conixer les necessitats de la poblaci penitenciria aix com proposar accions per a la millora de
latenci als collectius datenci especial.
d) Proposar estratgies conjuntes per facilitar la difusi de la dimensi social i rehabilitadora de la poltica
penitenciria amb la finalitat dafavorir la implicaci ciutadana en processos de reinserci.
e) Qualsevol altra funci relacionada amb les anteriors que la Comissi Permanent de la Taula de
Participaci Social en lmbit penal i penitenciari pugui acordar.

Les taules de participaci social de segon nivell en lmbit penal i penitenciari estan presidides pel director o
la directora de lestabliment penitenciari i compten amb vocalies en representaci del departament
competent en matria dexecuci penal (determinats comandaments del centre penitenciari) i en
representaci de la part social (entitats collaboradores i voluntariat).

Tamb ns vocal lalcalde o lalcaldessa del municipi on subiqui lestabliment penitenciari, o la persona que
designi com a representant del municipi. En el cas de municipis amb ms dun districte, s vocal el regidor o
la regidora del districte on radiqui lestabliment penitenciari, o la persona que designi.

Les taules de participaci social de segon nivell dels centres oberts i dexecuci penal a la comunitat tenen
una composici especial, quant a la presidncia i vocalies: es dna major pes especfic als Serveis Socials
dExecuci Penal, i es regulen aquestes especificitats en la mateixa Ordre JUS/370/2009, de 23 de juliol, de
regulaci de les taules de participaci social en l'mbit penal i penitencia

Les taules de participaci social de segon

nivell en lmbit penal i penitenciari podran
convidar a participar en les seves reunions,
amb veu per sense vot, les persones que es
consideri oport per ra dels temes que shan
de tractar.

Es reuneixen, com a mnim, un cop al

trimestre i, excepcionalment, quan sigui
necessari, a petici del president o presidenta
per iniciativa prpia o a proposta duna tercera
part dels seus membres.

131


Bibliografia

AGNEW, R. (2006). Pressured into crime: an overview of general strain theory. Los ngeles: Roxbury
Publishing Company

AKERS R. L. i SELLERS, C. S. (2004). Criminological Theories: Introduction, Evaluation And Application (4a
ed.). Los Angeles: Roxbury Publishing Company

AKERS, R. L. (2006). Aplicaciones de los principios del aprendizaje social. Algunos programas de prevencin
y tratamiento de la delincuencia. A J. L. GUZMN DLBORA i A. SERRANO MALLO, Derecho penal y
criminologa como fundamento de la poltica criminal: estudios en homenaje al profesor Alfonso
Serrano Gmez; p. 1117-1138. Madrid: Dykinson

ANDRS-PUEYO, A. i REDONDO, S. (2007). Prediccin de la violencia: entre la peligrosidad y la valoracin del

riesgo de violencia. Papeles del Psiclogo, 28, 157-173

ANDREWS, D., ZINGER, I., HOGE, R., BONTA, J., GENDREAU, P. i CULLEN, F. (1990). Does correctional
treatment work? A clinically relevant and psychologically informed meta-analysis. Criminology, 28
(3); p. 369-404

ANDREWS, D. i BONTA, J. (2006). The Psychology of Criminal Conduct (4a ed.). Cincinnati (USA): Anderson
Publishing Co.

ANDREWS, D. A. i BONTA, J. (2010). Rehabilitating criminal justice policy and practice. Psychology, Public
Policy and Law, 16; p. 39-55

ANTONOWICZ, M. C. A., i ROSS, R. R. (1994). Essential Components of Successful Rehabilitation Programs

for Offenders. International Journal Of Offenders Therapy and Comparative Criminology, 38 (2); p.
97-104

BANDURA, A. i WALTERS, R. H. (1983, 7a ed.). Aprendizaje social y desarrollo de la personalidad. Madrid:

Alianza Universidad (original de 1963)

BANDURA, A. (1987). Teora del aprendizaje social. Madrid: Espasa-Calpe

BECK, A., FREEMAN, A. et al. (1990). Terapia cognitiva de los trastornos de personalidad. Barcelona: Paids,
1995

132


BEM, D.J. (1972). Constructing cross-situational consistencies in behavior. Journal of Personality, 40; p. 17-
26

BEM, D. J. (1972). Self-perception theory. A L. BERKOWITZ (ed.). Advances in experimental social psychology
(vol 6). New York: Academic Press

BORUM, R., BARTEL, P. i FORTH, A. (2003). Structured Assessment of Violence Risk in Youth. Professional
Manual. Oxford: Pearson

CAPDEVILA, M. i FERRER, M. (2009) Taxa de reincidncia penitenciria 2008. Investigaci prpia Centre
destudis Jurdics i Formaci Especialitzada

CAPDEVILA, M. i GARRETA, J. (2010). Estrangers a les presons catalanes. Investigaci prpia Centre
destudis Jurdics i Formaci Especialitzada

COLVIN, M., CULLEN, F. T. i VANDER VEN, T. (2002). Coercion, social support, and crime: an emerging
theoretical consensus. Criminology, 40 (1); p. 19-41

COOKE, D. J. I PHILIP, L. (2001). To treat or not to treat? An empircal perspective. A C. R. HOLLIN (ed.),
Offender assessment and treatment (p. 17-34). Chichester, Regne Unit: Wiley

CULLEN, F. T. i GENDREAU, P. (2006). Evaluacin de la rehabilitacin correccional: poltica, prctica y

perspectivas. A R. BARBERET i J. BARQUN, Justicia penal siglo XXI: Una seleccin de Criminal
Justice 2000 (p. 275-348). Granada: Editorial Comares

DOUGLAS, K., COIX, D. i WEBSTER, C. (1999). Violence risk assessment: Science and practice. Legal &
Criminological Psychology, 4; p. 149-184

DOUGLAS KS, KROPP PR. (2002). Prevention -Based Paradigm for Violence Risk Assessment- Clinical and
Research Applications. Crim Justice Behav, 29; p. 617-58

D'ZURILLA, T. J. i GOLDFRIED, M. R. (1971). Problem-solving and behavior modification. Journal of Abnormal

Psychology, 78; p. 107-126

ELLIS, A. i GRIEGER, R. (ed.) (1977). Manual de terapia racional-emotiva. Bilbao: Descle de Brouwer, 1981

ELLIS, R. i WHITTINGTON, D. (1981). A guide to social skill training. Groom Helm, London

EYSENCK, H. J. i GUDJONSSON, G. H. (1989). The causes and cures of criminality. New York: Plenum Press

FARRINGTON, D. P. (1992a). Implicaciones de la investigacin sobre carreras delictivas para la prevencin de

la delincuencia. A V. GARRIDO i L. MONTORO (ed.), La reeducacion del delincuente juvenil. Los
programas de xito (p. 127-154). Valencia: Tirant lo Blanch

FARRINGTON, D. P. (1992). Criminal career research in the United Kingdom. British Journal of Criminology,
32

FARRINGTON, D. P. (1996). The explanation and prevention of youthful offending. A P. CORDELIA i L. SIEGEL
(ed.), Readings in contemporary criminological theory. Boston: Northeastern University Press

FELSON, M. (2006). Crime and nature. Thausand Oaks, California: Sage

FOUCAULT, M. (1975). Vigilar y castigar. Buenos Aires: Siglo XXI

GARRIDO, V., REDONDO, S., GIL., A., TORRES, G., SOLER, C., i BENEYTO, M. J. (1995). Delinqents sexuals en
les presons. Collecci Justcia i Societat, nm. 14. Barcelona: Generalitat de Catalunya

GARRIDO, V. i BENEYTO, M. J. (1996). El control de la agresin sexual. Un programa de tratamiento para

delincuentes sexuales en prisin y en la comunidad. Valencia: Ed. Cristobal Serrano Villalba

GARRIDO, V., STANGELAND, P. i REDONDO, S. (2006). Principios de criminologa (3a ed.). Valencia: Tirant lo
Blanch

133


GARRIDO, V. (2005). Manual de intervencin educativa en readaptacin social. Vol. 2: Los programas del
pensamiento prosocial. Valencia: Tirant lo Blanch

GENDREAU, P. I ROSS, R. (1987) Revivification of rehabilitation: Evidence from the 1980s. Justice Quarterly,
4; p. 349-407

GENSHEIMER, L. K, MAYER, J. P., GOTTSCHALK, R., i DAVIDSON II, W. S. (1986). Diverting Youth from the
Juvenile Justice System: A Meta-Analysis of Intervention Eficacy. A S. APTER i A. GOLDSTEIN (ed.):
Youth Violence: Program and Prospects. New York: Pergamon Press

GIMNEZ-SALINAS, E. i RIF, A. (1992). Introducci al dret penitenciari. Teoria i prctica. Collecci Justcia i
Societat, nm. 6. Barcelona: Generalitat de Catalunya

GOLDSTEIN, A. P. i GLICK, B. (2001). Aggression Replacement Training: application and evaluation

management. A G. A. BERNFELD, D. P. FARRINGTON i A. W. LESCHIED, Offender rehabilitation in
practice: Implementing and evaluating effective programs (p. 121-148). Chichester: Wiley

GOTTSCHALK, R., DAVIDSON II, W.S., GENSHEIMER, L. K. i MAYER, J. P. (1987). Community-Based

Interventions. A H. C. Quay (ed.): Handbook of Juvenile Delinquency (p. 266-289). New York: John
Wiley and Sons

HART, S. D. (1997). The role of psychopathy in assessing risk for violence. Conceptual and methodological
issues. Legal & Criminological Psychology, 3 (part 1); p. 121-137

HART, S. (2001). Assessing and managing violence risk. A K. DOUGLAS et al.(ed.). HCR-20, violence risk
management companion guide (p. 13-26). Vancouver: SFU ed.

HILTERMAN, E. I ANDRS PUEYO, A. (2005). HCR-20. Gua para la valoracin de comportamientos violentos.
Barcelona: Universitat de Barcelona

HILTERMAN, E., i VALLS, D. (2007). SAVRY. Gua para la valoracin del riesgo de violencia en jvenes.
Barcelona: Ed. Centre dEstudis Jurdics i de Formaci Especialitzada. Generalitat de Catalunya

HIRSCHI, T. (1969). Causes of delinquency. Berkeley: University of California Press

HOLLIN, C. R. (2001). To treat or not to treat? An historical perspective. A C.R. Hollin (ed.), Offender
Assessment and treatment. Chichester, Regne Unit: Wiley.

HOLLIN, C. R. (2006). Offending behaviour programmes and contention: evidence-based practice, manuals,
and programme evaluation. A C. R. HOLLIN i E. J. PALMER (ed.), Offending behaviour programmes
(p. 33-67). Chichester, Regne Unit: Wiley

HOWELL, J. C. (2003). Preventing and reducing juveniles delinquency. Thausand Oaks: Sage Publications

JORDAN, T. (1834) Aplicacion de la panptica de Jeremas Bentham a las crceles y casas de correccion de
Espaa. Madrid

LAWS, D. R. (2001). Relapse prevention: Reconceptualization and revision. A C. R. Hollin (ed.), Offender
assesment and treatment (p. 297-307). Chichester, Regne Unit: Wiley

LAZARUS, R. S. i FOLKMAN, S. (1984). Stress, Appraisal and Coping. New York: Springer Publishing.
Traducci espanyola: Estrs y procesos cognitivos. Barcelona: Martinez Roca, 1986

LIPSEY, M. W. (1992). Juvenile delinquency treatment: A Meta-analytic inquiry into de variability of effects. A
T. D. COOK, H. COOPER, D. S. CORDRAY, H. HARTMANN, L. V., HEDGES, R. L. LIGHT, T. A. LOUIS, i F.
MOSTELLER (ed.): Meta-analysis for Explanation: A Casebook. New York: Russell Sage Foundation

LOEBER, R., GREEN, S. M., I LAHEY, B. B. (2003). Risk factors for adult antisocial personality. A D. P.
FARRINGTON i J. W. COID (ed.), Early Prevention of Adult Antisocial Behaviour (p. 79-108).
Cambridge, Regne Unit: Cambridge University Press

134


LSEL, F. i KFERL, P. (1989). Evaluation research on correctional treatment in West Germany: A meta-
analysis. A H. Wegener, F. Losel, & J. Haisch (Eds.), Criminal behavior and the justice system:
Psychological perspectives. New York: Springer-Verlag

LSEL, F., i BENDER, D. (2003). Protective factors and resilience. A D. P. FARRINGTON i J. W. COID (ed.),
Early Prevention of Adult Antisocial Behaviour (p. 130-204). Cambridge, Regne Unit: Cambridge
University Press

MARLATT, G. A. i GORDON, J. R. (1985). Relapse prevention: Maintenance strategies in the treatment of

addictive behaviors. New York: Guilford Press

MCGUIRE, J. (2004). Commentary: promising answers, and the next generation of questions. Psychology,
Crime & Law, 10(3); p. 335-345

MEICHENBAUM, D. (1977). Cognitive-Behavior modification: An integrative approach. New York: Plenum

Press

MEICHENBAUM, D. i TURK, D. (1982). Stress, coping, and disease: A cognitive-behavioral perspective. A R.

W. NEUFELD (ed.), Psychological Stress and Psychopathology. New York: McGraw-Hill. Traducci
espanyola: Psicopatologa y estrs. Barcelona: Toray, 1984

MEICHENBAUM, D. (1985). Manual de inoculacin del estrs. Barcelona: Martinez-Roca, 1987

MILLER, N. E. i DOLLARD, J. (1941) Social learning and imitation. Conn. Yale University Press, New Haven

MILLER, V. I ROLLNICK, S. (2002). Motivational Interviewing: Preparing people for change (2a ed.). New York:
Guilford Press

MOFFITT, T. E. (1993). Adolescence-limited and life-coursepersistent antisocial behavior: A developmental

taxonomy. Psychological Review, 100; p. 674-701

MONAHAN, J. i STEADMAN, H. J. (1996). Violent storms and violent people, How meteorology can inform risk
communication in mental health law. American Psychologist, 51(9); p. 931-938

MOSSMAN D. (1994) Assessing predictions of violence: Being accurate about accuracy. Journal of Consulting
and Clinical Psychology; 62; p. 783-792

NOVACO, R. W., RAMM, M. i BLACK, L. (2001). Anger treatment with offenders. A C. R. HOLLIN (ed.), Offender
assessment and treatment (p. 281-296). Chichester, Regne Unit: Wiley

PALMER, E. (2003). Offending behaviour: Moral reasoning, criminal conduct and the rehabilitation of
offenders. Cullompton, Devon (Regne Unit): Willan Publising

PROCHASKA, J. O. i DICLEMENTE, C. C. (1992). Stages of change in the modification of problem behaviors. A

M. HERSEN, R. M. EISLER i P. M. MILLER (ed.), Progress in behavior modification (p. 184-214).
Sycamore, IL; Sycamore Press

PROCHASKA, J. O. i PROCHASKA, J. M. (1993). Modelo trans-terico de cambio para conductas adictivas. A M.

Casas i M. Gossop (eds.), Tratamientos psicolgicos en drogodependencias: recada y prevencin
de recadas. Barcelona: Ediciones Neurociencias

QUINSEY, V. L., HARRIS, G. T., RICE, M. E. i CORMIER, C. A. (1998). Violent offenders. Appraising and
managing risk. Washington: American Psychological Association

REDONDO, S. i GARRIDO, V. (1989). Manual de criminologa aplicada. Mendoza: Ediciones Jurdicas Cuyo

REDONDO, S. (1992). La intervencin educativa en el medio penitenciario: una dcada de reflexin. Madrid:
Editorial Diagrama

REDONDO, S. (1993). Evaluar e intrvenir en las prisiones: anlisis de conducta aplicado. Barcelona:
Promociones y Publicaciones Universitarias

135


REDONDO, S., GARRIDO, V. i SNCHEZ-MECA, J. (1997). What Works in Correctional Rehabilitation in Europe:
A Meta-Analyticial Review. A S. REDONDO, V. GARRIDO, J. PREZ i R. BARBERET (ed.), Advances in
Psychology and Law. International Contributions (p. 499-523). Berlin-New York: De Gruyter

REDONDO, S., SNCHEZ-MECA J. i GARRIDO, V. (1999b). Tratamiento de los delincuentes y reincidencia: Una
evaluacin de la efectividad de los programas aplicados en Europa. Anuario de Psicologa Jurdica,
9; p. 11-37

REDONDO, S., SNCHEZ-MECA, J. i GARRIDO, V. (2002a). Programas psicolgicos con delincuentes y su

efectividad: La situacin europea. Psicothema, 14 (supl.); p. 164-173

REDONDO, S. (2007). Manual para el tratamiento psicolgico de los delincuentes. Madrid: Pirmide

REDONDO, S. (2008). Individuos, sociedades y oportunidades en la explicacin y prevencin del delito:

Modelo del Triple Riesgo Delictivo (TRD). Revista Espaola de Investigacin Criminolgica, 6,
article 7

RICE, M. E., HARRIS, G. T. i QUINSEY, V. L. (2002). The appraisal of violence risk. Current Opinion in
Psychiatry, 15; p. 589-593

ROGERS, C. (1966). Psicoterapia centrada en el cliente: prctica, implicaciones y teora. Buenos Aires:
Paids

Ross, R. I FABIANO, E. (1985). Time to think. A cognitive model of delinquency prevention and offender
rehabilitation. Johnson City, Tennesse: Institute of Social Sciences and Arts

SNCHEZ-MECA, J. i REDONDO, S. (2002). Meta-anlisis de la eficacia de los programas de rehabilitacin de

delincuentes juveniles en Europa para la reduccin de la reincidencia en el delito. Document no
publicat. Departamento de Psicologa Bsica y Metodologa, Universidad de Murcia

SONKIN, D. J. i DURPHY, M. (1982). Learning to live without violence. San Francisco: Volcano Press

TITTLE, C. (2006). Desarrollos tericos de la criminologa. A R. BARBERET i J. BARQUN (ed.), Justicia penal
siglo XXI; p. 1-54. Granada: Editorial Comares

WHITEHEAD, J. T. i LAB, S. P. (1989). A meta-anlisis of juvenile correctional treatment. Journal of Research

in Crime and Delinquency, 26, (3); p. 276-295

136


Webgrafia

Revista Electrnica de Ciencia Penal y Criminologa http://criminet.ugr.es/recpc

Revista Espaola de Investigacin Criminolgica http://www.criminologia.net/reic.php

Papeles del Psiclogo http://www.papelesdelpsicologo.es/

Plan Nacional sobre Drogas http://www.pnsd.msc.es/Categoria1/presenta/home.htm

Departament de Salut Subdirecci General de Drogodependncies

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/alcohol/index.html

Observatori catal de nous consums http://www.aspb.cat/quefem/documents_noves_drogues.htm

Agncia de salut pblica http://www.aspb.cat

Oficina de las Naciones Unidas contra la Droga y el Delito

http://www.un.org/es/globalissues/drugs/

National Institute on Drug Abuse http://www.drugabuse.gov/nidaespanol.html

Portal europeo sobre alcohol, drogas y otras adicciones

http://www.addictionsinfo.eu/startpage.php?select_lang=spa

Grupo de trabajo sobre tratamientos del VIH http://gtt-vih.org/

Guia per conixer i entendre lmbit de lexecuci penal a Catalunya

http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/execucio_penal_catalunya.pdf

Comissi per a lestudi de les mesures de prevenci de la reincidncia en delictes greus

http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/Comissio_Mena.pdf

Portal de Departament de Justcia, serveis penitenciaris http://www.gencat.cat/justicia/

Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada http://www.gencat.cat/justicia/cejfe

Biblioteca del Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada http://www.netvibes.com/bibliotecacejfe

Descriptors estadstics de Serveis Penitenciaris i Rehabilitaci

http://www.gencat.cat/justicia/estadistiques_serveis_penitenciaris/

Srie documental A la Pres, de tv3 http://www.tv3.cat/alapreso/videos

Ministerio del Interior. Secretaria General de Instituciones Penitenciarias

http://www.institucionpenitenciaria.es/

Direcci de Drogodependncies del Govern Basc http://www.drogomedia.com/

Projecte LEA.P. Learning in prison https://sites.google.com/site/leaplatform/

La intervenci en centres penitenciaris des del voluntariat. Manual del curs

http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/interv_ccpp_voluntariat.pdf

137


Fotografies

Portada i pgines 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 20, 21, 23, 24, 33, 38, 39, 44, 53, 62, 68, 69, 73, 77, 80, 81,
82, 99, 117, 121, 122, 124, 127, 128, 132, 133, 140, 142, 156 i 158: Lara Jaruchik i Departament de Justcia de la
Generalitat de Catalunya

Pgines 16, 19, 34, 35, 36, 37, 39, 45, 77, 142, 144, 146, 148, 150, 152, 158, 160, 162, 164, 165, 166 i 167:
Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya

Pgina 9: Rejas Verino77 CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/verino77/2610854263/

Pgina 16: Espines Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/2257742947

Pgina 22 i 34: Rafael Vargas, del llibre La model de Barcelona. Histries de la pres, de Rosario Fontova,
publicat pel Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya

Pgina 25: Contrasting colours Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/2075744998/

Pgina 26: Generalitat de Catalunya, http://www14.gencat.cat/clicat/

Pgina 27: Camino al cielo My Buffo CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/mybuffo/300291989/

Pgina 28: Once upon a time Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/2807334925/

Pgina 29: Wisdom corridors Tatinauk CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/tatinauk/2600708021

Pgina 31: Just like a wall Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/4357151540/

Pgina 32: Throught any window Josep Ma. Rosell CC BY 2.0,

http://www.flickr.com/photos/batega/2280901409/

Pgina 41: Dominoes clkohan CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/razzmataz/5164986302/

Pgina 43: Forever autumn Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/1685780325/

Pgina 46: Muro Z.Valdi CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/ze_valdi/4218714432/

Pgina 47: Color Tatinauk CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/tatinauk/3944169828

Pgina 48: Haevens Windows Tatinauk CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/tatinauk/4090917302/

Pgina 49: Puzzled Tatinauk CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/tatinauk/4090917302/

Pgina 50: The puzzle cyanocorax CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/cyanocorax/3699947400/

Pgina 51: Hidden lugarzen CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/luisangel/72394681/

Pgina 52: El candado en el puente rahego CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/rahego/5614041674

Pgina 54: Go Doctoraw CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/doctoraw/5146517136/

Pgina 55: Sala de Juntas 1 M_Asensio CC BY- ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/asensio/1359700553

Pgina 56: Sala de Juntas oswaldo CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/oswaldo/162884241

Pgina 57: I ja en sn 28 Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/2145845829/

Pgina 58: Colours Tatinauk CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/tatinauk/3270263986

Pgina 59: Water Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/2824579158/

138


Pgina 60: Forbidden Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/2987173731/

Pgina 61: ojos Meg Rorison CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/megrorison/1348318265/

Pgina 63: Fragilidad - Tepic, Nayarit, MEXICO Christian Frausto Bernal CC BY-SA 2.0,
http://www.flickr.com/photos/cfrausto/77330880/

Pgina 64: Ojos del Salar Carlos Varela CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/c32/5517672957

Pgina 65: Temps Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/2668371573/

Pgina 71: Tree Games Tatinauk CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/tatinauk/4011868443

Pgina 72: Dues llunes Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/3216214714/

Pgina 74: Junts Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/3197523298/

Pgina 74: Sillas vacas Verino77 CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/verino77/2529092556

Pgina 75: Informacin en ningn sitio Antonio Fiol CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/fiol/3455336967/

Pgina 78: Moderns inventions Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/2458967732/

Pgina 79: Entrada prohibida Bichuas CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/bichuas/1303539964/

Pgina 83: Rejas Esparta CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/esparta/981997588

Pgina 84: Tormenta Bachmont CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/bachmont/2941040367/

Pgina 85: Psychedelic Car Ride INTVGene CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/intvgene/2771264374

Pgina 86: Muro de ladrillo. Toledo. Espaa Francisco Javier Martn CC BY 2.0,
http://www.flickr.com/photos/tvquiero/4090515572/

Pgina 87: When I look to the sky Josep Ma. Rosell CC BY 2.0,
http://www.flickr.com/photos/batega/2290239785/

Pgina 88: Je taime Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/3678966251/

Pgina 89: mis pastillas de la alergia... :) ximenacab CC BY-ND 2.0,

http://www.flickr.com/photos/ximenacab/2944585229/

Pgina 90: Victor y Sara rahego CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/rahego/5613461121

Pgina 91: Bright Night Highway INTVGene CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/intvgene/2770421443

Pgina 92: El puente sobre el rio Torio Tatinauk CC BY-ND 2.0,

http://www.flickr.com/photos/tatinauk/2731269589

Pgina 93: Muro a la fuga rahego CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/rahego/5653623088

Pgina 94: Punctuation marks made of puzzle pieces Horia Varlan CC BY 2.0,
http://www.flickr.com/photos/horiavarlan/4273913966

Pgina 95: Metro 2 fer tapia CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/fertapia/3001229377/

Pgina 96: Llaves Splinter CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/ytueresburroyyomemonto/2694706203/

Pgina 97: Puzzle INTVGene CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/intvgene/370973576

Pgina 98: Tiempo y espacio 2 Ramn Peco CC BY 2.0,

http://www.flickr.com/photos/desdetasmania/321377003/

Pgina 100: Nubes /pitzyper! CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/pitzyper/2321991374/

139


Pgina 101: Nube solitaria horrapics CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/horrabin/4386112548/

Pgina 102: DSC_0564 lachicaresaka CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/lachicaresaka/2902990139/

Pgina 103: Seara de Trigo - Vila de Mora JavierPsilocybin CC BY 2.0,

http://www.flickr.com/photos/zeartur/5636064796/

Pgina 104: Telfono rojo! horrapics CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/horrabin/2141209411/

Pgina 105: Lucky 28 Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/3215377971/

Pgina 106: Invierno Shaury CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/shaury/3149807875/

Pgina 107: Turning Tatinauk CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/tatinauk/4032937492

Pgina 108: On the heavens door Josep Ma. Rosell CC BY 2.0,

http://www.flickr.com/photos/batega/3169811357/

Pgina 109: Una hoja [may 15] JavierPsilocybin CC BY 2.0,

http://www.flickr.com/photos/santoposmoderno/3680117846/

Pgina 110: These four walls Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/3782909132/

Pgina 111: graffiti loop_oh CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/twicepix/3171753338/

Pgina 112: Jeans Shaury CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/shaury/3038915432/

Pgina 113: Los ojos verdes alona CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/alonagrimberg/5145875251/

Pgina 114: Girasoles al atardecer Shaury CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/shaury/2220705974/

Pgina 115: Lpices de colores Shaury CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/shaury/2419456798/

Pgina 116: On the road Shaury CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/shaury/2689309483/

Pgina 118: Mapa Mundi Madalena Ana Carmen CC BY-ND 2.0,

http://www.flickr.com/photos/anacarmen/52213827/

Pgina 119: Lmite Luis Hernndez D2k6.es CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/d2k6/3835266042/

Pgina 120: Patera Diego Lpez CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/diegolo/4248608605

Pgina 123: Domin Davichi CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/davichi/2524779164/

Pgina 123: Help! Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/3249884704/

Pgina 125: frgil peretzpup CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/peretzpup/2066062583/

Pgina 126: Llaves. Laura Tourettes CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/laurapandora/5172516832/

Pgina 132: Stack of thick encyclopedias against red background Horia Varlan CC BY 2.0,
http://www.flickr.com/photos/horiavarlan/4263321185/

Pgina 137: Windy Web dawnzy58 CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/dawnzy/132831610/

Pgina 170: Corren Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/2733804175/

140


Annex 1
Mapa de
rehabilitaci

CP Puig de les Basses

CP de Girona

CP LLedoners

CP Ponent CP Quatre Camins
CP Obert Lleida CP de Joves
CP Brians 1 Homes
CP Brians 1 Dones
CP Brians 2
CP dHomes de Barcelona
CP de Dones de Barcelona
Secci Oberta Dones
CP de Tarragona CP Obert 1 de Barcelona
CP Obert 2 de Barcelona

2011

141


Quatre Camins Homes, penats

La Roca del Valls 1800

Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multidisciplinaris
2 caps de programes datenci especialitzada
Cap de programes deducaci social
Cap de programes de treball social
Director de centre formatiu de persones adultes
Coordinador del DAE
17 juristes
21 psiclegs
42 educadors socials
16 treballadors socials
8 monitors artstics
4 monitors esportius
2 pedagogs
22 mestres
Bibliotecari
Dinamitzador Punt TIC/mnia
Mediador intercultural

rees datenci especialitzada

rea destabilitzaci conductual

rea de drogodependncies
rea especialitzada en violncia
rea de preparaci per a la vida en llibertat
rea de salut orgnica i mental

Mduls datenci especial

Departament dAtenci Especialitzada en drogodependncies

Forces i cossos de seguretat
Departament Especial de Rgim Tancat
Mdul Semiobert

Intervencions especialitzades

Federaci APPS (Programa Accepta)

Alfabetitzaci Digital
Tallers productius externs
Mdul Semiobert (estrangers indocumentats en 3r grau)

142


Equipaments

Pavell esportiu cobert

3 gimnasos
3 espais adaptats a activitats esportives
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Punt TIC/mnia (tecnologies de la informaci)
Tallers productius
Tallers artstics
Teatre

Unitats dependents
Can Cnsol (35 places), Fundaci APIP
Gallecs (13 places), Fundaci APIP

Recursos i entitats externes

Alcohlics Annims (grup dautoajuda)
Narctics Annims (grup dautoajuda)
Fundaci APPS (valoraci de disminucions psquiques)
Fundaci Salut i Comunitat
APIP (Associaci per a la Promoci i la Inserci) (altres)
Associaci mbit Prevenci (atenci individualitzada)
Associaci ALBA Maresme (tallers artstics)
Associaci Gitana Sastipen (voluntariat)
Associaci Grcia (acompanyament nens)
Associaci Ludotecries ATZAR (taller)
Creu Roja (ludoteca i refor llengua i literatura castellana)
Associaci Amisi (mediaci cultural)
Esport 6 (activitat esportiva)
Associaci Rdio PACA (altres)
Fundaci Mensalus
Fundaci Pare Manel (acompanyament esportiu)
Trans-formas (taller de teatre)
Associaci La Vinya (atenci individualitzada)
Associaci Jaume Pineda Matar (voluntariat)
Justcia i Pau (acompanyaments, atenci i tallers)
Obra dIntegraci Social OBINSO (voluntariat)
Fundaci FIAS (alfabetitzaci digital)
Obra Social Sta. Llusa Marillac (acompanyaments)
Consell Evanglic de Catalunya (atenci religiosa)
Secretariat Pastoral Penitenciria (acompanyaments, taller desplai i voluntariat)
Testimonis de Jehov (atenci religiosa)
Associaci Barcelonesa de Ludopatia i Addiccions ABLA (medi obert, programa agressors)
Associaci per a la Salut Familiar i Comunitria Ventijol (medi obert programa agressors)
Assistncia I Gesti Integral AGI (medi obert, programa agressors)
Fundaci Gresol Projecte Home (aplicaci art. 182 RP)
Centre Catal de Solidaritat CECAS (aplicaci art. 182 RP)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, centre de dia)
Associaci Alba (medi obert, centre de dia)
Fundaci privada Mensalus (medi obert, centre de dia)
Fundaci Ciutat i Valors (medi obert, pis reinserci, art. 182 RP)
St. Joan de Du Serveis Socials (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu art. 182 RP)
Casa dAcollida Cal Salvador (medi obert, recurs sociosanitari)
Obra Benaventurada Verge Maria de la Merc (medi obert, recurs residencial)
Associaci Iniciativa Solidria (medi obert, recurs residencial)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, pis reinserci 182 RP)

143


Brians 1 Dones, penades

Sant Esteve 350
Sesrovires

Equip de rehabilitaci

Responsable de la Unitat de Dones

Coordinador dels equips multidisciplinaris (compartit amb Brians 1 Homes)
Cap de programes datenci especialitzada (compartit amb Brians 1 Homes)
Cap de programes deducaci social (compartit amb Brians 1 Homes)
Cap de programes de treball social (compartit amb Brians 1 Homes)
Director de centre formatiu de persones adultes (compartit amb Brians 1 Homes)
3 juristes
4 psiclegs (un assignat al DAE)
9 educadors socials (3 assignats al DAE)
3 treballadors socials
5 monitors artstics (3 compartits amb Brians 1 Homes)
3 monitors esportius (compartits amb Brians 1 Homes)
Pedagog (compartit amb Brians 1 Homes)
19 mestres (compartits amb Brians 1 Homes)
Bibliotecari
Mediador cultural (compartit amb Brians 1 Homes)
Dinamitzador Punt TIC/mnia

rees datenci especialitzada

rea destabilitzaci conductual

rea de preparaci per a la vida en llibertat
rea de salut orgnica i mental

Mduls datenci especial

Futur mdul mixt

Departament dAtenci Especialitzada en Drogodependncies
Departament Especial de Rgim Tancat

Intervencions especialitzades

Agents de prevenci comunitria

Centre datenci i seguiment de drogodependncies
Programa de violncia exercida sobre les dones
Adaptaci del Programa de delictes violents
Alfabetitzaci digital

144


Equipaments
Poliesportiu i gimns
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Punt TIC/mnia (tecnologies de la informaci)
Tallers productius
Tallers artstics

Recursos i entitats externes

SURT (Associaci Dones per a la Inserci Laboral) (atenci individual)
Fundaci APPS (valoraci de disminucions psquiques)
Narctics Annims (grup dautoajuda)
Alcohlics Annims (grup dautoajuda)
Grup de juristes Rodaventura
Associaci Rdio PACA (taller de rdio)
Associaci Difusi per la dansa (taller de dansa)
Associaci GREC (mediaci i resoluci de conflictes)
Fundaci NUS (taller de dones)
Associaci Amisi (mediaci cultural)
Dona i pres (manualitats i tallers)
Associaci Lligam (acompanyaments)
Associaci Som-hi voluntaris (manualitats)
Grup de juristes Roda Ventura
Fundaci FIAS (alfabetitzaci digital)
Fundaci Gresol Projecte Home (aplicaci art. 182 RP)
Centre Catal de Solidaritat CECAS (aplicaci art. 182 RP)
Associaci per a la Reinserci Social Lluc 4 (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu, art. 182 RP)
Associaci per a la Reeducaci i Reinserci Social Lligam (recurs residencial i socieducatiu, art. 182 RP)

145


Brians 1 Homes, penats

Sant Esteve 1200
Sesrovires

Equip de rehabilitaci

Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multidisciplinaris (compartit amb Brians 1 Dones)
Cap de programes datenci especialitzada (compartit amb Brians 1 Dones)
Cap de programes deducaci social (compartit amb Brians 1 Dones)
Cap de programes de treball social (compartit amb Brians 1 Dones)
Director de centre formatiu de persones adultes (compartit amb Brians 1 Homes)
11 juristes
15 psiclegs
24 educadors socials (2 compartits amb Brians 1 Dones)
12 treballadors socials
8 monitors artstics (3 compartits amb Brians 1 Dones)
3 monitors esportius (compartit amb Brians 1 Dones)
Pedagog (compartit amb Brians 1 Dones)
19 mestres (compartits amb Brians 1 Dones)
Bibliotecari
Mediador cultural (compartit amb Brians 1 Dones)

rees datenci especialitzada

rea destabilitzaci conductual
rea de drogodependncies
rea especialitzada en violncia
rea de preparaci per a la vida en llibertat
rea de salut orgnica i mental

Mduls datenci especial

Atenci de disfuncions especials

Unitat de Medi Semiobert
Futur mdul geritric
Unitat dHospitalitzaci Psiquitrica Penitenciria

Intervencions especialitzades

Fundaci APPS (Programa Accepta)

Alfabetitzaci digital
Centre datenci i seguiment de drogodependncies
Programa de tractament farmacolgic com a coadjuvant en la intervenci en delictes sexuals

146


Equipaments

Pavell cobert
Pista esportiva descoberta
Gimns
3 espais adaptats per a activitat esportiva
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Punt TIC/mnia (tecnologies de la informaci) a la Unitat de Medi Semiobert
Ciberaules als mduls 1, 2 i 4
Tallers productius
Tallers artstics
Teatre

Recursos i entitats externes

Alcohlics Annims (grup dautoajuda)
Narctics Annims (grup dautoajuda)
Fundaci APPS (valoraci de disminucions psquiques)
Associaci Amisi (mediaci cultural)
Associaci Andrmines (alfabetitzaci digital)
Associaci Rogelio Rivel (taller de circ)
Associaci Ludotecries ATZAR (ludoteca)
Esport 6 (activitat esportiva)
Entitat Suport Associatiu (taller desplai)
Fundaci Mensalus
Associaci Reto a la Esperanza (manualitats)
Associaci La Vinya (atenci individualitzada)
Grup Solidaritat Hedera (atenci, refor escolar i acompanyaments)
Justcia i Pau (atenci, acompanyaments, refor preaccs universitari)
Obra dIntegraci Social OBINSO (voluntariat)
Obra Social Sta. Llusa Marillac (acompanyament)
Creu Roja (ludoteca i acompanyaments)
Grup de juristes Roda Ventura
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica (parelles lingstiques i Punt mnia)
Fundaci Autnoma Solidria (UAB) (orientaci laboral, refor escolar, refor universitari
i tallers artstics i esportius)
Fundaci FIAS (alfabetitzaci digital)
Secretariat de Pastoral Penitenciria de Barcelona (acompanyaments, idiomes)
Testimonis de Jehov (atenci religiosa)
Consell Evanglic de Catalunya (atenci religiosa)
Associaci Barcelonesa de Ludopatia i Addiccions ABLA (medi obert, programa agressors)
Associaci per a la Salut Familiar I Comunitria Ventijol (medi obert, programa agressors)
Assistncia I Gesti Integral AGI (medi obert, programa agressors)
Fundaci Gresol Projecte Home (aplicaci art. 182 RP)
Centre Catal de Solidaritat CECAS (aplicaci art. 182 RP)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, centre de dia)
Associaci Alba (medi obert, centre de dia)
Fundaci privada Mensalus (medi obert, centre de dia)
Fundaci Ciutat i Valors (medi obert, pis reinserci art. 182 RP)
St. Joan de Du Serveis Socials (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu art. 182 RP)
Casa dAcollida Cal Salvador (medi obert, recurs sociosanitari)
Obra Benaventurada Verge Maria de la Merc (medi obert, recurs residencial)
Associaci Iniciativa Solidria (medi obert, recurs residencial)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, pis reinserci 182 RP)

147


Brians 2 Homes, penats

Sant Esteve 1600
Sesrovires

Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multidisciplinaris
4 caps de programes datenci especialitzada
Cap de programes deducaci social
Cap de programes de treball social
Director de centre formatiu de persones adultes
Coordinador del DAE
15 juristes
23 psiclegs
37 educadors socials
14 treballadors socials
13 monitors artstics
4 monitors esportius
Pedagog
20 mestres
Bibliotecari

rees datenci especialitzada

rea destabilitzaci conductual

rea de drogodependncies
rea especialitzada en violncia
rea de preparaci per a la vida en llibertat
rea de salut orgnica i mental

Mduls datenci especial

Departament dAtenci Especialitzada en Drogodependncies

Unitat de Rehabilitaci Intensiva (psiquiatria)
Mduls de participaci i convivncia

Intervencions especialitzades
Centre datenci i seguiment de drogodependncies
Projecte telemtic de supervisi de sortides
Alfabetitzaci digital
Agents de prevenci comunitria

148


Equipaments
Pavell cobert
14 pistes esportives descobertes
15 gimnasos
Piscina
3 frontons
3 espais adaptats per a activitats esportives
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Ciberaula al DAE
Tallers productius
Tallers artstics
Teatre

Recursos i entitats externes

Fundaci APPS (valoraci de disminucions psquiques)
Associaci Ludotecries ATZAR (ludoteca)
Associaci Andrmines (alfabetitzaci digital)
Consell Evanglic de Catalunya (atenci religiosa)
Associaci Grcia (acompanyaments nens)
Creu Roja (ludoteca)
Justcia i Pau (acompanyaments i atenci)
Obra dIntegraci Social OBINSO (voluntariat)
Entitat Suport Associatiu (taller desplai)
Narctics Annims (grup dautoajuda)
Associaci La Vinya (atenci individualitzada)
Grup Solidaritat Hedera (atenci, refor escolar i acompanyaments)
Obra Social Sta. Llusa Marillac (acompanyament)
Testimonis de Jehov (atenci religiosa)
Associaci Difusi per a la Dansa (taller de dansa)
Federaci APPS (atenci individual)
Fundaci Mensalus
Socorrisme (entitat per determinar)
Ludoformaci (taller ldic)
Secretariat de Pastoral Penitenciria de Barcelona (voluntariat)
Associaci Barcelonesa de Ludopatia i Addiccions ABLA (medi obert, programa agressors)
Associaci per a la Salut Familiar I Comunitria Ventijol (medi obert, programa agressors)
Assistncia I Gesti Integral AGI (medi obert, programa agressors)
Fundaci Gresol Projecte Home (aplicaci art. 182 RP)
Centre Catal de Solidaritat CECAS (aplicaci art. 182 RP)
Fundaci Ciutat i Valors (medi obert, pis reinserci, art. 182 RP)
St. Joan de Du Serveis Socials (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu, art. 182 RP)
Casa dAcollida Cal Salvador (medi obert, recurs sociosanitari)
Obra Benaventurada Verge Maria de la Merc (medi obert, recurs residencial)
Associaci Iniciativa Solidria (medi obert, recurs residencial)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, pis reinserci, art. 182 RP)

149


Dones Dones, penades i

Barcelona preventives
190

Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Cap de programes de treball social (compartit amb la Secci Oberta)
Director de centre formatiu de persones adultes
Coordinador de Programes de Treball Social
Jurista
Psicleg
5 educadors socials
2 treballadors socials
Monitor artstic
Monitor esportiu
2 mestres
Bibliotecari
Dinamitzador Punt TIC/mnia

Mduls datenci especial

Departament de mares
Secci Oberta per a dones

Intervencions especialitzades

Programa de violncia exercida sobre les dones

Alfabetitzaci digital

Equipaments

Guarderia
Gimns
Espai adaptat per a activitat esportiva
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca
Punt TIC/mnia (tecnologies de la informaci)
Tallers productius
Tallers artstics

150


Unitats dependents

gora (6 places), Filles de la Caritat (dones amb fills)

El Carmel (7 places), Fundaci Horeb

Recursos i entitats externes

Fundaci APPS (valoraci de disminucions psquiques)

Associaci Grcia (acompanyament nens)
Associaci Lligam (acompanyament)
Associaci Sedibac (terpia floral)
Associaci Radio PACA (taller de rdio)
Creu Roja (ludoteca, acompanyaments nens, ioga, oci i transport escolar)
Fundaci FIAS (alfabetitzaci digital)
Fundaci privada NUS (taller per a dones)
Dona i pres (manualitats i tallers)
SURT (Associaci de dones per a la reinserci laboral) (atenci individual))
Trans-formas (taller de teatre)
Justcia i Pau (atenci individualitzada)
Obra Social Sta. Llusa Marillac (acompanyament)
Fundaci privada Merc Fontanilles
Associaci Horeb
Associaci Lluc 4
UNESCOCAT (dileg sobre diversitat cultural)
Consell Evanglic de Catalunya (atenci religiosa)
Coordinadora catalana dentitats budistes (atenci religiosa)
Fundaci Autnoma Solidria (UAB) (idiomes, refor escolar, tallers i tcniques de relaxaci)
Fundaci Pare Manel (taller de msica i refor escolar)
Missioneres de la Caritat (atenci religiosa)
Secretariat de Pastoral Penitenciria de Barcelona (acompanyaments, refor escolar i tallers)
Consell Islmic Cultural de Catalunya (atenci religiosa)
Testimonis de Jehov (atenci religiosa)
Fundaci Gresol Projecte Home (aplicaci art. 182 RP)
Centre Catal de Solidaritat CECAS (aplicaci art. 182 RP)
Fundaci Marianao, Casal Infantil i Juvenil, Projecte David (medi obert, acompanyament en el retorn a la
comunitat)
Fundaci Ared (medi obert: recurs residencial per dones)
Associaci per a la Reinserci Social Lluc 4 (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu art. 182 RP)
Associaci per a la Reeducaci i Reinserci Social Lligam (recurs residencial i socieducatiu art. 182 RP)

151


Homes Homes, preventius

Barcelona 1800

Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multdisciplinaris
Cap de programes datenci especialitzada
Cap de programes deducaci social
Cap de programes de treball social
Director de centre formatiu de persones adultes
Cap de la Secci Oberta
13 juristes
14 psiclegs
25 educadors socials
16 treballadors socials
4 monitors artstics
2 monitors esportius
2 pedagogs
17 mestres
Bibliotecari
Mediador intercultural
Dinamitzador Punt TIC/mnia

Equips de valoraci especialitzada

Equip especialitzat en valoraci de delictes sexuals

Equip especialitzat en valoraci de delictes violents
2 equips especialitzats en valoraci de delictes de violncia de gnere

Mduls datenci especial

Actual mdul geritric

Secci Oberta

Intervencions especialitzades

Programa dintervenci en drogodependncies

Programa de prevenci i intervenci en conductes autolesives greus

152


Equipaments

Pista esportiva descoberta

Gimns
Espai adaptat a activitat esportiva
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Punt TIC (tecnologies de la informaci)
Teatre
Tallers productius
Tallers artstics

Recursos i entitats externes

Alcohlics Annims (grup dautoajuda)

Fundaci APPS (valoraci disminucions psquiques)
Associaci Ludotecries ATZAR
Associaci Amisi (mediadors culturals)
Fundaci FIAS (alfabetitzaci digital)
Consell Evanglic de Catalunya (atenci religiosa)
Creu Roja (ludoteca)
Associaci Esportiva Ciutat Vella (esport a psiquiatria)
Esport 6 (activitat esportiva)
Associaci Ciutadana Anti-SIDA de Catalunya (xerrades de prevenci)
Associaci La Vinya (atenci individualitzada)
Associaci Jaume Pineda Matar (voluntariat)
Obra dIntegraci Social OBINSO (voluntariat)
Obra Social Sta. Llusa Marillac (acompanyament educatiu)
Justcia i Pau (acompanyaments, atenci, refor escolar i formatiu)
Secretariat de Pastoral Penitenciria de Barcelona (acompanyament, orientaci laboral i refor escolar)
Associaci Barcelonesa Ludopatia i Addiccions ABLA (medi obert, programa agressors)
Associaci per a la Salut Familiar I Comunitria Ventijol (medi obert, programa agressors)
Assistncia I Gesti Integral AGI (medi obert, programa agressors)
Fundaci Gresol Projecte Home (aplicaci art. 182 RP)
Centre Catal de Solidaritat CECAS (aplicaci art. 182 RP)
Fundaci Marianao, Casal Infantil i Juvenil, Projecte David (medi obert, acompanyament retorn comunitat)
Associaci per a la Salut Mental Septimnia (medi obert, centre de dia)
Fundaci Ciutat i Valors (medi obert, pis reinserci art. 182 RP)
St. Joan de Du Serveis Socials (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu art. 182 RP)
Casa dAcollida Cal Salvador (medi obert, recurs sociosanitari)
Obra Benaventurada Verge Maria de la Merc (medi obert, recurs residencial)
Associaci Iniciativa Solidria (medi obert, recurs residencial)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, pis reinserci 182 RP)

153


Joves Homes joves,

La Roca del Valls preventius i penats
390

Equip de rehabilitaci

Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multdisciplinaris
2 caps de programes datenci especialitzada
Cap de programes de treball social
Director de centre formatiu de persones adultes
4 juristes
7 psiclegs
12 educadors socials
8 treballadors socials
4 monitors artstics
3 monitors esportius
Pedagog
14 mestres
Bibliotecari
Mediador intercultural
Dinamitzador Punt TIC/mnia

Mduls datenci especial

Futur Departament dAtenci Especialitzada en Drogodependncies

Intervencions especialitzades
Programa de delictes violents en poblaci jove (JUVI)
Programa de prcings i tatuatges
Aula CiberCaixa

154


Equipaments

Camp de futbol
Pavell cobert
4 pistes esportives descobertes
5 gimnasos
Piscina
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Punt TIC (tecnologies de la informaci)
Tallers productius
Tallers artstics
Teatre

Unitats dependents

Bayt-Al-Thaqafa (6 places), Fundaci Bayt-Al-Thaqafa

Recursos i entitats externes

Fundaci APPS (valoraci de disminucions psquiques)

Cedre (Associaci per a la Promoci Social de Joves) (dinmiques de grup)
Associaci Amisi (mediaci cultural)
Associaci FAR
Associaci Ludotecries ATZAR
Associaci RAI (Recursos danimaci intercultural) (batukada)
Fundaci Mensalus
Associaci dAjuda al Toxicman (programa individual)
Fundaci FIAS (alfabetitzaci digital)
Fundaci FICAT (atenci individualitzada)
Fundaci Pare Manel (esport)
Institut Qumic de Sarri (refor escolar)
Justcia i Pau (acompanyaments i atenci)
Obra dIntegraci Social OBINSO (voluntariat)
Grup de juristes Roda Ventura
Fundaci Pare Manel (acompanyaments, escola i refor escolar)
Esportistes solidaris (activitat esportiva)
Consell evanglic de Catalunya (atenci religiosa)
Secretariat de Pastoral Penitenciria de Barcelona (voluntariat, acompanyament i taller teatre)
Testimonis de Jehov (atenci religiosa)
ASVOL (Associaci gent gran voluntria, cincia) (cibercaixa, informtica)
Fundaci Gresol Projecte Home (aplicaci art. 182 RP)
Centre Catal de Solidaritat CECAS (aplicaci art. 182 RP)
Associaci Cedre (medi obert, recurs residencial i recurs socioeducatiu)
Fundaci Ciutat i Valors (medi obert, pis reinserci art. 182 RP)
St. Joan de Du Serveis Socials (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu art. 182 RP)
Casa dAcollida Cal Salvador (medi obert, recurs sociosanitari)
Obra Benaventurada Verge Maria de la Merc (medi obert, recurs residencial)
Associaci Iniciativa Solidria (medi obert, recurs residencial)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, pis reinserci 182 RP)

155


Lledoners Homes, penats

Sant Joan de 750
Vilatorrada

Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multdisciplinaris
3 caps de programes datenci especialitzada
Cap de programes deducaci social
Cap de programes de treball social
Director de centre formatiu de persones adultes
6 juristes
12 psiclegs
20 educadors socials
8 treballadors socials
7 monitors artstics
5 monitors esportius
Pedagog
13 mestres
Bibliotecari
Dinamitzador Punt TIC/mnia

rees datenci especialitzada

rea destabilitzaci conductual
rea de drogodependncies
rea especialitzada en violncia
rea de preparaci per a la vida en llibertat
rea de salut orgnica i mental

Mduls datenci especial

Mduls de participaci i convivncia

Intervencions especialitzades
Alfabetitzaci digital
Mediaci i resoluci de conflictes
Agents de prevenci comunitria

156


Equipaments

Camp de futbol
Pavell cobert
8 pistes esportives descobertes
9 gimnasos
Piscina
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Punt TIC/mnia (tecnologies de la informaci)
7 ciberaules
Tallers productius
Tallers artstics
Teatre

Recursos i entitats externes

Fundaci APPS (valoraci de disminucions psquiques)
Associaci Andrmines (alfabetitzaci digital)
Associaci de vens Vic-Remei (alfabetitzaci i manualitats)
Associaci Plataforma Ciutadana Grup 33 (animaci sociocultural)
Obra Social Sta. Llusa Marillac (acompanyament)
Consell Evanglic de Catalunya (atenci religiosa)
Creu Roja (ludoteca)
Associaci ARED (inserci laboral)
Socorrisme (pendent entitat)
Associaci Barcelonesa Ludopatia i Addiccions ABLA (medi obert, programa agressors)
Associaci per a la Salut Familiar I Comunitria Ventijol (medi obert, programa agressors)
Assistncia I Gesti Integral AGI (medi obert, programa agressors)
Fundaci Gresol Projecte Home (aplicaci art. 182 RP)
Centre Catal de Solidaritat CECAS (aplicaci art. 182 RP)
Fundaci Ciutat i Valors (medi obert, pis reinserci art. 182 RP)
St. Joan de Du Serveis Socials (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu art. 182 RP)
Casa dAcollida Cal Salvador (medi obert, recurs sociosanitari)
Obra Benaventurada Verge Maria de la Merc (medi obert, recurs residencial)
Associaci Iniciativa Solidria (medi obert, recurs residencial)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, pis reinserci 182 RP)

157


Ponent Homes, preventius i

Lleida penats
1000

Equip de rehabilitaci

Subdirector de tractament
Cap de programes datenci especialitzada
Cap de programes deducaci social
Cap de programes de treball social
Director de centre formatiu de persones adultes
Coordinador del DAE
8 juristes
9 psiclegs
16 educadors socials
12 treballadors socials
3 monitors artstics
3 monitors esportius
Pedagog
14 mestres
Bibliotecari
Mediador intercultural
Dinamitzador Punt TIC/mnia

rees datenci especialitzada

rea destabilitzaci conductual

rea de drogodependncies
rea especialitzada en violncia
rea de preparaci per a la vida en llibertat
rea de salut orgnica i mental

Mduls datenci especial

Departament dAtenci Especialitzada en Drogodependncies

Departament Especial de Rgim Tancat

Intervencions especialitzades

Estrangers en procs dexpulsi

Tallers productius externs - Raimat
Agents de prevenci comunitria

158


Equipaments

Camp de futbol
2 pistes esportives descobertes
3 gimnasos
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Punt TIC/mnia (tecnologies de la informaci)
Teatre
Tallers productius
Tallers artstics

Recursos i entitats externes

Alcohlics Annims (grup dautoajuda)

Fundaci APPS (valoraci de disminucions psquiques)
Club dEscacs Lleida (taller descacs)
Consell Evanglic de Catalunya (atenci religiosa)
Creu Roja (ludoteca)
Esport 6 (activitat esportiva)
Associaci Alba Maresme ASALMA (tallers artstics)
Associaci Anti-SIDA de Lleida (xerrades de prevenci)
Associaci Centre dAjuda dInserci Social AME (informtica i tallers)
Fundaci IREs (mediaci intercultural)
Fundaci St. Ignasi de Loiola (seguiment dinterns)
Secretariat de Pastoral Penitenciria de Lleida (programa de lleure i tallers)
Testimonis de Jehov (atenci religiosa)
Caritas Mollerussa
Associaci Barcelonesa Ludopatia i Addiccions ABLA (medi obert, programa agressors)
Associaci per a la Salut Familiar I Comunitria Ventijol (medi obert, programa agressors)
Assistncia I Gesti Integral AGI (medi obert, programa agressors)
Fundaci Gresol Projecte Home (aplicaci art. 182 RP)
Centre Catal de Solidaritat CECAS (aplicaci art. 182 RP)
Fundaci Ciutat i Valors (medi obert, pis reinserci, art. 182 RP)
St. Joan de Du Serveis Socials (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu, art. 182 RP)
Casa dAcollida Cal Salvador (medi obert, recurs sociosanitari)
Obra Benaventurada Verge Maria de la Merc (medi obert, recurs residencial)
Associaci Iniciativa Solidria (medi obert, recurs residencial)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, pis reinserci, art. 182 RP)

159


Puig de les Homes,

preventius i penats
Basses
750
Figueres

Equip de rehabilitaci actual: CP Figueres / CP Girona

Subdirector de tractament / subdirector de tractament

Coordinador dels equips multidisciplinaris / cap de programes datenci especialitzada
Director de centre formatiu de persones adultes / director de centre formatiu de persones adultes
2 juristes / 2 juristes
Psicleg / psicleg
6 educadors socials / 4 educadors socials
4 treballadors socials / 4 treballadors socials
Monitor artistic / monitor artistic
2 mestres / 2 mestres
Bibliotecari / bibliotecari
Mediador cultural compartit

rees datenci especialitzada previstes a Puig de les Basses

rea destabilitzaci conductual
rea de drogodependncies
rea especialitzada en violncia
rea de preparaci per a la vida en llibertat
rea de salut orgnica i mental

Mduls datenci especial previstos a Puig de les Basses

Mdul de joves
Mdul de dones

Intervencions especialitzades previstes a Puig de les Basses

Mediaci i resoluci de conflictes
Alfabetitzaci digital

160


Equipaments previstos a Puig de les Basses

Poliesportiu i gimns
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Punt TIC (tecnologies de la informaci)
Teatre
Tallers productius
Tallers artstics
Piscina

Recursos i entitats externes: compartits

i actualment a Figueres / actualment a Girona

Fundaci APPS (valoraci de disminucions psquiques)

Associaci Amisi (mediaci cultural)
Associaci Comunitria Anti-SIDA
Associaci Msica Arreu (taller de msica)
Esportistes Solidaris (activitat esportiva)
Consell Evanglic de Catalunya (atenci religiosa)
Secretariat de Pastoral Penitenciria (voluntariat)
Creu Roja (ludicoformatiu)
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica (parelles lingstiques) / No
Associaci Cultural Enlairant (perruqueria) / No
PsicoJove (fotografia) / No
Club descacs (escacs) / No
No / Secretariat de Pastoral Penitenciria (atenci religiosa)
Associaci Barcelonesa de Ludopatia i Addiccions ABLA (medi obert, programa agressors)
Associaci per a la Salut Familiar i Comunitria Ventijol (medi obert, programa agressors)
Assistncia i Gesti Integral AGI (medi obert, programa agressors)
Fundaci Gresol Projecte Home (aplicaci art. 182 RP)
Centre Catal de Solidaritat CECAS (aplicaci art. 182 RP)
Fundaci Ciutat i Valors (medi obert, pis reinserci art. 182 RP)
St. Joan de Du Serveis Socials (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu art. 182 RP)
Casa dAcollida Cal Salvador (medi obert, recurs sociosanitari)
Obra Benaventurada Verge Maria de la Merc (medi obert, recurs residencial)
Associaci Iniciativa Solidria (medi obert, recurs residencial)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, pis reinserci 182 RP)

161


Tarragona Homes, preventius i

Tarragona penats
400

Equip de rehabilitaci

Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multidisciplinaris
Cap de programes deducaci social
Cap de programes de treball social
Director de centre de formaci de persones adultes
2 juristes
4 psiclegs
9 educadors socials
4 treballadors socials
2 monitors artstics
1 monitors esportius
Pedagog
4 mestres
Bibliotecari
Mediador intercultural
Dinamitzador Punt TIC/mnia

Mduls datenci especial

Secci Oberta

Equipaments

Pista esportiva descoberta

Gimns
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca
Punt TIC/mnia (tecnologies de la informaci)
Tallers productius
Tallers artstics

Unitats dependents
Crulla (16 places), Blanquerna
Punt i Seguit (6 places), LHeura

162


Recursos i entitats externes

Alcohlics Annims (grup dautoajuda)

Narctics Annims (grup dautoajuda)
Fundaci APPS (valoraci de disminucions psquiques)
Associaci de Mags i Illusionistes (taller de circ)
Esport 6 (activitat esportiva)
Associaci Amisi (mediaci cultural)
Fundaci FIAS (alfabetitzaci digital)
Consell Evanglic de Catalunya (atenci religiosa)
Creu Roja (oci i temps de lleure)
Capellania catlica de Tarragona (voluntariat)
Associaci Barcelonesa de Ludopatia i Addiccions ABLA (medi obert, programa agressors)
Associaci per a la Salut Familiar I Comunitria Ventijol (medi obert, programa agressors)
Assistncia i Gesti Integral AGI (medi obert, programa agressors)
Fundaci Gresol Projecte Home (aplicaci art. 182 RP)
Centre Catal de Solidaritat CECAS (aplicaci art. 182 RP)
Fundaci Ciutat i Valors (medi obert, pis reinserci art. 182 RP)
St. Joan de Du Serveis Socials (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu art. 182 RP)
Casa dAcollida Cal Salvador (medi obert, recurs sociosanitari)
Obra Benaventurada Verge Maria de la Merc (medi obert, recurs residencial)
Associaci Iniciativa Solidria (medi obert, recurs residencial)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, pis reinserci 182 RP)

163


C Obert 1 Homes, penats

Barcelona 230

Equip de rehabilitaci

Subdirector de tractament
Jurista
2 psiclegs
6 educadors socials
5 treballadors socials
Pedagog

Intervencions especialitzades

Programa de seguiment dagressors sexuals

Seguiment de malalts mentals
Seguiment de delictes econmics
Fundaci APPS (valoraci de disminucions psquiques)

Unitats dependents

Barcelons (22 places), Fundaci APIP

Recursos i entitats externes

Institut Qumic de Sarri (refor escolar i alfabetitzaci)
Associaci Barcelonesa de Ludopatia i Addiccions ABLA (medi obert, programa agressors)
Associaci per a la Salut Familiar i Comunitria Ventijol (medi obert, programa agressors)
Assistncia i Gesti Integral AGI (medi obert, programa agressors)
Fundaci Gresol Projecte Home (aplicaci art. 182 RP)
Centre Catal de Solidaritat CECAS (aplicaci art. 182 RP)
Fundaci Marianao, Casal Infantil i Juvenil, Projecte David (medi obert, acompanyament en retorn a la
comunitat)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, centre de dia)
Associaci Alba (medi obert, centre de dia)
Fundaci privada Mensalus (medi obert, centre de dia)
Associaci per a la Salut Mental Septimnia (medi obert, centre de dia)
Fundaci Ciutat i Valors (medi obert, pis reinserci art. 182 RP)
St. Joan de Du Serveis Socials (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu, art. 182 RP)
Casa dAcollida Cal Salvador (medi obert, recurs sociosanitari)
Obra Benaventurada Verge Maria de la Merc (medi obert, recurs residencial)
Associaci Iniciativa Solidria (medi obert, recurs residencial)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, pis reinserci, art. 182 RP)

164


C Obert 2 Homes, penats

Barcelona 240

Equip de rehabilitaci

Subdirector de tractament
Jurista
2 psiclegs
8 educadors socials
5 treballadors socials

Intervencions especialitzades
Seguiment i intervenci en joves
Seguiment i intervenci en delictes de trnsit

Unitats dependents
Valls (14 places), Fundaci Ciutat i Valors

Recursos i entitats externes

Fundaci APPS (valoraci de disminucions psquiques)
Associaci Barcelonesa de Ludopatia i Addiccions ABLA (medi obert, programa agressors)
Associaci per a la Salut Familiar i Comunitria Ventijol (medi obert, programa agressors)
Assistncia i Gesti Integral AGI (medi obert, programa agressors)
Fundaci Gresol Projecte Home (aplicaci art. 182 RP)
Centre Catal de Solidaritat CECAS (aplicaci art. 182 RP)
Fundaci Marianao, Casal Infantil i Juvenil, Projecte David (medi obert, acompanyament en retorn a la
comunitat)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, centre de dia)
Associaci Alba (medi obert, centre de dia)
Fundaci privada Mensalus (medi obert, centre de dia)
Associaci per a la Salut Mental Septimnia (medi obert, centre de dia)
Associaci Cedre (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu)
Fundaci Ciutat i Valors (medi obert, pis reinserci art. 182 RP)
St. Joan de Du Serveis Socials (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu art. 182 RP)
Casa dAcollida Cal Salvador (medi obert, recurs sociosanitari)
Obra Benaventurada Verge Maria de la Merc (medi obert, recurs residencial)
Associaci Iniciativa Solidria (medi obert, recurs residencial)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, pis reinserci 182 RP)

165


Secci Oberta Homes i dones,

penats
Dones
350
Barcelona

Equip de rehabilitaci

Subdirector de tractament
3 juristes
3 psiclegs
14 educadors socials
8 treballadors socials
2 pedagogs

Intervencions especialitzades
Programa de seguiment de delictes violents
Programa de seguiment de delictes de violncia de gnere
Seguiment datenci a drogodependncies

Unitats dependents
Maresme (13 places), Fundaci APIP

Recursos i entitats externes

Fundaci APPS (valoraci de disminucions psquiques)

Associaci Barcelonesa Ludopatia i Addiccions ABLA (medi obert, programa agressors)
Associaci per a la Salut Familiar i Comunitria Ventijol (medi obert, programa agressors)
Assistncia i Gesti Integral AGI (medi obert, programa agressors)
Fundaci Gresol Projecte Home (aplicaci art. 182 RP)
Centre Catal de Solidaritat CECAS (aplicaci art. 182 RP)
Fundaci Marianao, Casal Infantil i Juvenil, Projecte David (medi obert, acompanyament en retorn a la
comunitat)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, centre de dia)
Associaci Alba (medi obert, centre de dia)
Fundaci privada Mensalus (medi obert, centre de dia)
Fundaci Ciutat i Valors (medi obert, pis reinserci art. 182 RP)
St. Joan de Du Serveis Socials (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu art. 182 RP)
Casa dAcollida Cal Salvador (medi obert, recurs sociosanitari)
Obra Benaventurada Verge Maria de la Merc (medi obert, recurs residencial)
Associaci Iniciativa Solidria (medi obert, recurs residencial)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, pis reinserci 182 RP)
Associaci per a la Reinserci Social Lluc 4 (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu art. 182 RP)
Associaci per a la Reeducaci i Reinserci Social Lligam (recurs residencial i socieducatiu art. 182 RP)

166


C Obert Lleida Homes, penats

Lleida 190

Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multidisciplinaris
Jurista
Psicleg
6 educadors socials
4 treballadors socials

Intervencions especialitzades

Programa laboral especfic: tallers externs Ramat

Unitats dependents

El Segri (10 places, dones), Sant Ignasi de Loyola

Recursos i entitats externes

Fundaci APPS (valoraci de disminucions psquiques)
Fundaci Gresol Projecte Home (aplicaci art. 182 RP)
Centre Catal de Solidaritat CECAS (aplicaci art. 182 RP)
Fundaci Ciutat i Valors (medi obert, pis reinserci art. 182 RP)
St. Joan de Du Serveis Socials (medi obert, recurs residencial i socioeducatiu art. 182 RP)
Casa dAcollida Cal Salvador (medi obert, recurs sociosanitari)
Obra Benaventurada Verge Maria de la Merc (medi obert, recurs residencial)
Associaci Iniciativa Solidria (medi obert, recurs residencial)
Fundaci Salut i Comunitat (medi obert, pis reinserci 182 RP)

167


Unitats
dependents Annex 2
Unitat i ubicaci Capacitat Centre Perfil dels interns Programes dintervenci
de lentitat penitenciari derivats
gestora del qual
depn
MARESME 13 residencials Dones de Interns homes, amb el Seguiments laborals i
Pis en entorn 3 per art. 86.4 Barcelona domicili o la feina prop supervisi individualitzada
urb de la zona, amb de seguiment i evoluci
expectativa laboral sociolaboral.
Associaci per a clara i contrastada,
la Promoci i la sense problemtica
Inserci activa de
Professional APIP drogodependncies i
amb bona evoluci.

VALLS 14 residencials Obert 2 Interns homes, amb el Seguiments laborals i

Dos pisos en 6 per art. 86.4 domicili o la feina prop supervisi individualitzada
entorn urb de la zona, amb de seguiment i evoluci
expectativa laboral sociolaboral.
Fundaci Ciutat i clara i contrastada,
Valors sense problemtica
activa de
drogodependncies i
amb bona evoluci.

CRULLA 16 residencials Tarragona Interns homes, amb el Seguiments laborals i

Pis en entorn 9 per art. 86.4 domicili o la feina prop supervisi individualitzada
urb de la zona, amb de seguiment i evoluci
expectativa laboral sociolaboral
Grup E. clara i contrastada,
Blanquerna sense problemtica
activa de
drogodependncies i
amb bona evoluci.

PUNT I SEGUIT II 8 residencials Tarragona Internes dones, amb el s un recurs que actua de
Pis en entorn 5 per art. 86.4 domicili o la feina prop pont entre linternament i la
urb de la zona, que plena reinserci social,
estiguin desenvolupant motivant i assessorant per
LHeura de forma estable una la incorporaci al mercat
Tarragona activitat formativa o laboral i fomentant la
Fundaci laboral i presentin una vessant convivencial.
bona evoluci. Sempre que sigui possible,
simplicar les famlies en
els programes
dintervenci.

EL SEGRI 10 residencials Obert Lleida Internes dones, amb el Programa de treball

Pis en entorn 5 per art. 86.4 domicili o la feina prop individualitzat de
urb de la zona, amb un desenvolupament dhbits
perfil predominantment civicosocials i de seguiment
Arrels Sant devoluci conductual laboral/ocupacional, que
Ignasi de Loyola positiva, expectativa permeti la seva reinserci
laboral clara, i sense sociolaboral.
problemtica activa de
drogodependncies.

168

GORA 6 residencials Dones de Dones que tenen nens Projecte dintervenci
Habitatge en Barcelona petits al seu crrec o socioeducativa per a la
entorn urb que es troben reinserci social de les
embarassades. mares i la cura i educaci
Companyia de les dels seus fils. Potenciaci
Filles de la Caritat de la integraci amb
lentorn social i comunitari,
vinculant la dona a un grup
afectiu, a un teixit cultural i
social ampli que li aporti
recursos i suport. Cerca i
manteniment duna activitat
professional sistemtica i
avaluable.

EL CARMEL 7 residencials Dones de Internes dones, amb el Treball personalitzat i de

Pis en entorn 2 per art. 86.4 Barcelona domicili o la feina prop grup en lmbit personal,
urb de la zona, amb baix familiar i educatiu per
risc de reincidncia i facilitar la seva inserci i
HOREB - amb certs hbits normalitzaci social i alhora
Associaci per a personals, laborals i prevenir possibles
la Prevenci, socials consolidats, i reincidncies delictives.
Promoci i sense problemtica
Reinserci Social activa de
de Persones i drogodependncia.
Grups Marginats

BARCELONS 22 residencials Obert 1 Interns homes, amb el Seguiments laborals i

Pis en entorn 5 per art. 86.4 domicili o la feina prop supervisi individualitzada
urb de la zona, amb de seguiment i evoluci
expectativa laboral sociolaboral.
Associaci per a clara i contrastada,
la Promoci i la sense problemtica
Inserci activa de
Professional APIP drogodependncies i
amb bona evoluci.

CAN CNSOL 35 residencials Quatre Interns homes amb un Procs individualitzat de

Masia ubicada en 7 per art. 86.4 Camins perfil deficitari quant a formaci
el Parc Natural de formaci i possibilitats laboral/ocupacional i de
Gallecs laborals, que suposa desenvolupament dhbits
un risc per la ubicaci civicosocials que permeti la
Associaci per a directa en un Centre seva reinserci sociolaboral
la Promoci i la Obert. i eviti la reincidncia. En
Inserci cas de bona evoluci,
Professional APIP habitualment es consolida
el procs a la UD Gallecs.

GALLECS 13 residencials Quatre Interns homes amb Seguiments laborals i

Masia ubicada en 3 per art. 86.4 Camins expectativa laboral supervisi individualitzada
el Parc Natural de clara i contrastada, de seguiment i evoluci
Gallecs sense problemtica sociolaboral.
activa de
Associaci per a drogodependncies i
la Promoci i la amb bona evoluci.
Inserci
Professional APIP

BAYT-AL- 6 residencials Obert 2 Interns joves Impartici de cursos de

THAQAFA 2 per art. 86.4 immigrants sense recerca de feina i
Pis en entorn documentaci. dhabilitats socials.
urb Programa de treball
individualitzat de
Fundaci Bayt-Al- ladquisici dhbits i
Thaqafa autonomia personal i
169 social.



Professionals i rgans de
rehabilitaci: funcions

Annex 3 Serveis centrals

Centres penitenciaris

Rehabilitaci als serveis centrals

Director general de Serveis Penitenciaris

El director general de Serveis Penitenciaris, entre moltes altres funcions que t assignades, ha de promoure
i avaluar el desenvolupament del sistema d'execuci penal en els centres, executar les mesures
d'internament, donar suport als processos per a la reinserci dels interns, i dirigir i supervisar els programes
de rehabilitaci i el funcionament dels centres penitenciaris.

Subdirector general de Programes de Rehabilitaci i Sanitat

a) Coordinar-se amb el departament competent en matria de Salut en l'elaboraci dels programes de

promoci de la salut i les funcions assistencials dels equips sanitaris, i fer-ne el seguiment.
b) Coordinar-se amb el departament competent en matria d'Ensenyament per a la implementaci dels
programes de formaci reglada i fer-ne el seguiment.
c) Coordinar els programes dintervenci que contribueixin a la reinserci dels interns i internes.
d) Supervisar els processos de classificaci i destinaci dels interns i internes dins dels centres.
e) Planificar i supervisar els programes de medi obert i llibertat condicional.
f) Supervisar la concessi de permisos de sortida en els casos en qu el Departament sigui competent per
atorgar-los.
g) Coordinar els diferents programes de la Subdirecci amb els programes de reinserci social promoguts
pel Centre d'Iniciatives per a la Reinserci.

Cap del Servei de Medi Obert i Serveis Socials

a) Coordinar el funcionament dels centres oberts i les seccions obertes i de les unitats dependents.
b) Gestionar els programes d'assistncia social i voluntariat.
c) Coordinar els programes de medi obert i llibertat condicional.
d) Coordinar els recursos comunitaris en medi obert.
e) Supervisar i coordinar els plans de treball dels serveis socials penitenciaris a lmbit territorial de
Catalunya.

Responsable de medi obert

a) Fer el seguiment de la gesti dels centres oberts, de les seccions obertes i de les unitats dependents.
b) Analitzar la normativa de rgim intern daquestes unitats i proposar les millores oportunes.
c) Fer el seguiment de lexecuci dels programes en medi obert i llibertat condicional.
d) Plantejar les necessitats en matria de recursos comunitaris per a lexecuci dels programes de medi
obert per a lacompliment dels programes de llibertat condicional.
e) Fer el seguiment de la prestaci dels diferents recursos comunitaris al medi obert.
f) Analitzar les propostes de regressi de tercer grau, les sollicituds de permisos de sortida en tercer grau
i les revocacions de la llibertat condicional.
g) Aportar les dades estadstiques necessries del medi obert i de la llibertat condicional.

170


Responsable de recursos comunitaris

a) Supervisar, coordinar i donar suport a les actuacions dels serveis socials dexecuci penal.
b) Vetllar pel funcionament correcte dels serveis i latenci adequada a les demandes dintervenci social
dels interns i de les seves famlies.
c) Fomentar i supervisar la participaci dels treballadors socials en els diferents programes de rehabilitaci
en lmbit de lexecuci penal.
d) Validar els perfils dels interns susceptibles daplicaci de lart. 182 del Reglament penitenciari i valorar la
seva derivaci al corresponent recurs extrapenitenciari.
e) Proposar i tramitar les ordres de subvencions i convenis de les unitats dependents i daltres, per al
compliment de la condemna en medi obert.
f) Fer el seguiment de les derivacions a les entitats collaboradores, aix com avaluar la utilitzaci
daquests recursos i elevar els corresponents informes per a la valoraci de la concessi de
finanament extern.
g) Obrir, impulsar i participar en noves vies de collaboraci de la Subdirecci General de Programes de
Rehabilitaci i Sanitat amb el sector associatiu.
h) Participar en les comissions de treball de la Taula de Participaci Social i de la Comissi
Interinstitucional per a la Reinserci Social (CIRSO).
i) Supervisar i actuar en les queixes i incidncies de persones sotmeses a mesures dexecuci penal i/o
les seves famlies, relacionades amb els serveis socials.
j) Impulsar, dinamitzar, gestionar i donar suport al voluntariat penitenciari, aix com organitzar les accions
formatives que shi destinen.

Cap del Servei de Classificaci

a) Gestionar els processos de classificaci i destinaci de les persones internes.

b) Fer la proposta de concessi de permisos de sortida de les persones internes en els casos en qu el
Departament sigui competent per atorgar-los, aix com de les sortides programades
c) Unificar els criteris en laplicaci dels programes individuals per part dels diferents centres.
d) Atendre les consultes i queixes de les persones internes, familiars i els advocats i advocades sobre
aquestes qestions.

Cap del Servei de Rehabilitaci

a) Organitzar, supervisar i avaluar els programes educatius.

b) Organitzar, supervisar i avaluar i supervisar els programes culturals, esportius i de lleure.
c) Organitzar, supervisar i avaluar els programes d'intervenci i tractament.
d) Coordinar tcnicament la formaci reglada amb el Departament dEnsenyament.
e) Coordinar tcnicament els programes sanitaris amb el Departament de Salut.
f) Supervisar els projectes curriculars.
g) Tramitar expedients per a la subscripci de convenis i protocols amb entitats o institucions en relaci
amb aquestes matries.

Responsable de programes dintervenci especialitzada

a) Impulsar, coordinar i avaluar l'execuci dels programes grupals d'atenci especialitzada i dels protocols i
programes d'avaluaci que hi estiguin relacionats.
b) Establir protocols i programes d'avaluaci de risc aix com programes de gesti de risc, en especial
aquells que tenen a veure amb la gesti del risc de conductes violentes i els processos d'intervenci i
desinternament dels interns amb un nivell ms alt de risc.
c) Supervisar i proposar els canvis necessaris dels programes organitzatius i motivacionals de classificaci
interior i dels sistemes d'avaluaci i motivaci continuades dels centres penitenciaris.
d) Revisar i proposar les millores necessries respecte dels models de gesti dels programes d'intervenci
especialitzada.
e) Supervisar els equips de tractament en relaci amb la qualitat en l'execuci dels programes d'atenci
especialitzada.
f) Unificar criteris en l'aplicaci dels programes individuals per part dels diferents centres.
g) Establir els mecanismes de relaci amb les entitats pbliques i privades que collaboren amb el
Departament de Justcia dins d'aquests programes.

171


Responsable de programes dintervenci generalistes

a) Impulsar, coordinar i avaluar l'execuci dels programes grupals d'acci educativa comuns a tota la
poblaci reclusa i dels protocols i programes d'avaluaci que hi estiguin relacionats.
b) Coordinar l'execuci dels programes d'intervenci comuns a tota la poblaci interna.
c) Supervisar el nivell de participaci dels interns en els diferents programes.
d) Supervisar el programa de tutories i atenci individual dut a terme pels educadors dels centres
penitenciaris.
e) Controlar els processos implicats en la realitzaci dels actes, exposicions i fires dels tallers artstics dels
centres penitenciaris.
f) Revisar i proposar les millores necessries respecte dels models de gesti dels programes d'intervenci
propis de la seva rea.
g) Supervisar els equips de tractament en relaci amb la qualitat en l'execuci dels programes d'atenci
propis de la seva rea.
h) Coordinar i fer seguiment dels programes de biblioteques.
i) Coordinar i fer seguiment dels programes esportius.
j) Establir els mecanismes de relaci amb les entitats pbliques i privades que collaboren amb el
Departament de Justcia dins d'aquests programes.

Responsable de la Unitat de nous projectes i programes de contingut transversal

a) Organitzar i supervisar els programes i actuacions dirigits a atendre les necessitats de la poblaci
interna de nacionalitat estrangera.
b) Coordinar els diferents mbits que duen a terme accions relacionades amb lalfabetitzaci digital.
c) Organitzar accions per integrar ls de les TIC com a eines en programes socioeducatius i de
tractament.
d) Organitzar i supervisar lassistncia religiosa als centres penitenciaris.
e) Organitzar i supervisar els programes i actuacions relacionats amb lequitat de gnere.
f) Impulsar la dotaci dequipament informtic (maquinari, programari i plataformes) per a usos vinculats
als programes de rehabilitaci dels centres penitenciaris.
g) Supervisar el funcionament de les connexions a Internet i els dispositius de seguretat i de control dels
accessos.
h) Coordinar les actuacions en aquestes matries amb els organismes de lAdministraci que tenen
assignades les competncies generals.

Responsable de planificaci educativa

a) Coordinar i supervisar el desenvolupament dels plans de formaci de persones adultes i proposar les
millores adients pel que fa a lorganitzaci i els continguts educatius.
b) Identificar necessitats de recursos humans, materials i didctics i proposar la planificaci anual en
matria de formaci de persones adultes.
c) Fer avaluacions continuades per tal daconseguir la qualitat del desenvolupament dels programes de
formaci de persones adultes.
d) Controlar la gesti estadstica, matriculacions i resta de documentaci formativa dels alumnes derivada
dels programes de formaci de persones adultes.
e) Promoure accions formatives especfiques no reglades adequades a la poblaci penitenciria.
f) Coordinar amb els operadors daltres departaments i institucions les matries prpies de la formaci de
persones adultes.
g) Traslladar al Servei de Rehabilitaci les necessitats de conveniaci i collaboraci dentitats en matria
de formaci de persones adultes.
h) Donar assistncia tcnica al Servei de Rehabilitaci en lmbit de la formaci bsica, superior i
complementria dadults.

172


Serveis socials dexecuci penal

El Reglament d'organitzaci i funcionament dels serveis d'execuci penal a Catalunya, al captol III (Dels
serveis socials en lmbit de lexecuci penal) regula lmbit dactuaci dels serveis socials.

Els professionals del treball social que prestin serveis als centres penitenciaris depenen orgnicament del
cap de programes de treball social, que s el responsable dorganitzar, dirigir i supervisar totes les
actuacions generals i de lactivitat diria dels professionals de lrea social de lestabliment, aix com de la
coordinaci, quan sigui necessari, amb els professionals dels serveis socials territorials dexecuci penal i
amb els recursos existents de la xarxa de serveis socials i de recursos comunitaris, tant diniciativa pblica
com privada, per garantir laccs de la poblaci atesa a les prestacions socials que li puguin correspondre.

El cap de programes de treball social de cadascun dels centres penitenciaris depn, al seu torn, del cap de
la Unitat de Serveis Socials pel que fa a la demarcaci territorial de Barcelona, i del cap de la Secci de
Serveis Socials en lmbit Penal del Servei de Suport a lExecuci Penal pel que fa a les demarcacions de
Lleida, Tarragona i Girona. Aquestes unitats actuen en coordinaci amb el sistema pblic de serveis socials
existent a Catalunya i amb entitats collaboradores amb la Direcci General de Serveis Penitenciaris.

rea de Serveis Socials dExecuci Penal a lmbit Territorial de Barcelona:

a) Dur a terme les poltiques dassistncia i serveis socials a lmbit territorial de Barcelona, en coordinaci
amb els plans estratgics dels serveis socials de Catalunya.
b) Dirigir i supervisar les actuacions i protocols de treball del seu mbit territorial.
c) Coordinar les rees dactuaci del seu mbit territorial.
d) Administrar i controlar els assumptes del seu personal i fer-ne el seguiment.
e) Supervisar els recursos materials i els equipaments al seu crrec per garantir un bon funcionament dels
serveis.
f) Garantir lassistncia i atenci de les persones que estiguin sotmeses a mesures dexecuci penal i de
les seves famlies a lmbit territorial de Barcelona.

Responsable de la Unitat de Serveis Socials

a) Dur a terme les actuacions de suport social i comunitari en lentorn relacional de les persones en rgim
preventiu i penades.
b) Gestionar les prestacions socials en lmbit penitenciari en benefici de les persones internes i les seves
famlies.
c) Fer el seguiment de les persones alliberades condicionals.
d) Participar en el pla dexecuci, seguiment i control del compliment de la pena de localitzaci permanent.

Servei de Suport a lExecuci Penal dels serveis territorials a Girona, Lleida i Tarragona i les
gerncies territorials de Barcelona Ciutat i lHospitalet de Llobregat i Barcelona Comarques

a) Supervisar la inserci laboral de persones adultes i de menors.

b) Coordinar i seguir les actuacions del Servei dOrientaci Jurdica penitenciria, fruit del conveni subscrit
per lIllustre Consell de Collegis dAdvocats de Catalunya amb el Departament de Justcia.
c) Prestar suport a lactuaci de la Comissi Interinstitucional per a la Reinserci Social en lmbit territorial
de la demarcaci.
d) Supervisar les actuacions de suport social i comunitari en lmbit penal.

Secci de Serveis Socials en lmbit Penal dels serveis territorials a Girona, Lleida i Tarragona

a) Dur a terme les actuacions de suport social i comunitari en lentorn relacional de les persones
preventives i penades.
b) Coordinar lexecuci de les mesures penals alternatives.
c) Gestionar les prestacions socials en lmbit penitenciari en benefici de les persones internes i les seves
famlies.
d) Fer el seguiment de les persones alliberades condicionals.
e) Participar en el pla dexecuci, seguiment i control del compliment de la pena de localitzaci permanent.

173


Rehabilitaci als centres penitenciaris

Director

El director del centre penitenciari s la mxima autoritat de lestabliment, t la representaci del centre
directiu i dels rgans collegiats del centre, i s la persona obligada, en primer terme, a complir i fer complir
les lleis, els reglaments i altres disposicions, especialment les que fan referncia al servei. Tots els rgans
del centre penitenciari estan obligats a executar les decisions del director en lexercici de les seves
competncies.

Corresponen al director, entre daltres, les segents atribucions relatives a la rehabilitaci dels interns:

a) Dirigir, coordinar, inspeccionar i avaluar els serveis i activitats del centre penitenciari.
b) Convocar i presidir els rgans collegiats del centre penitenciari.
c) Suspendre de manera cautelar leficcia daquells acords adoptats pels rgans collegiats de
lestabliment quan concorrin circumstncies excepcionals degudament justificades, sens perjudici del
que preveu larticle 26 daquest Reglament, fins que els convalidi o anulli en alada lrgan competent
del centre directiu.
d) Adoptar les mesures regimentals urgents necessries per prevenir i, si escau, resoldre qualsevol
alteraci individual o collectiva de lordre al centre i donar-ne compte immediatament al centre directiu.
e) Adoptar, davant de fets o actuacions dels interns que puguin constituir faltes disciplinries, les mesures
cautelars que escaiguin fins que recaigui una resoluci definitiva en lexpedient disciplinari corresponent,
i imposar les sancions per les infraccions lleus comeses pels interns, amb la instrucci prvia dun
procediment abreujat.
f) Disposar, amb laprovaci o el manament previs de lautoritat judicial i dacord amb el que estableix la
legislaci penitenciria, lexcarceraci dels detinguts, presos o penats.
g) Autoritzar, de conformitat amb la legislaci vigent, les comunicacions, les visites, els permisos, les
sortides a lexterior i les conduccions dels interns.
h) Disposar el que sigui necessari perqu es comuniqui immediatament la mort o la malaltia o accident
greus de la persona interna al familiar ms proper o a la persona que aquella hagi designat.
i) Fer les actuacions necessries per potenciar les relacions del centre penitenciari amb el seu entorn
social, econmic i jurdic.
j) Suspendre i extingir la relaci laboral especial dels interns treballadors, per raons de disciplina i
seguretat penitenciria.

Subdirector de tractament

El subdirector de tractament depn orgnicament del director del centre i dirigeix, coordina i supervisa les
actuacions que es duen a terme tant dins del centre penitenciari com a fora, encaminades a la consecuci
de la finalitat resocialitzadora de la pena privativa de llibertat, i respon del bon funcionament dels serveis
encomanats.

Al subdirector de tractament, li corresponen les funcions segents:

a) Dirigir i coordinar lactuaci dels comandaments que en depenguin per garantir el desenvolupament
correcte de les previsions contingudes als models dintervenci i als programes de tractament i tamb
per al funcionament correcte dels programes de classificaci interior.
b) Dur a terme les actuacions escaients per controlar que les propostes de classificaci inicial i les de
progressi, revisi i regressi de grau es facin en els terminis establerts en la legislaci vigent.
c) Proposar al director els assumptes que shagin de debatre en les sessions de la junta de tractament i
dels equips multidisciplinaris.
d) Supervisar i inspeccionar lorganitzaci i el desenvolupament dels programes i activitats de la seva
competncia.
e) Supervisar les propostes dadquisici de material i despeses necessries per al funcionament adequat
dels serveis de la seva rea competencial.
f) Detectar les necessitats que orientin la recerca de recursos comunitaris per a la realitzaci de
programes dinserci social dels interns.

174


Coordinador dels equips multidisciplinaris

El coordinador dels equips multidisciplinaris, com a coadjuvant del subdirector de tractament en lexecuci i
el funcionament dels serveis i programes de tractament i dintervenci que es dissenyin, aix com del
desenvolupament correcte dels programes existents adreats a la poblaci interna, ha de vetllar perqu els
professionals dels equips multidisciplinaris del centre penitenciari executin de manera adequada els
procediments i competncies que els siguin encomanats.

Al coordinador dels equips multidisciplinaris, que depn directament del subdirector de Tractament, li
corresponen, a ms de les tasques prpies de la seva titulaci, les segents funcions i responsabilitats:

a) Supervisar lordre del dia de la reuni dels equips multidisciplinaris.

b) Elevar al subdirector de tractament les propostes que es derivin de lactivitat i competncies dels equips
multidisciplinaris.
c) Transmetre i orientar el procs de presa de decisions en funci dels criteris de poltica penitenciria
establerts pel centre directiu.
d) Supervisar i controlar lexecuci dels programes i activitats que es portin a terme.
e) Dur a terme, juntament amb el cap de serveis, les gestions necessries per al bon funcionament dels
sistemes davaluaci individual dels interns que tinguin assignats.
f) Supervisar que els interns estiguin degudament informats dels programes i activitats que han de
desenvolupar, en funci de la programaci feta pels equips multidisciplinaris.
g) Supervisar de forma coordinada amb el cap de serveis la revisi de lestat de les installacions, mobiliari
i equipaments directament relacionats amb lexecuci dels programes de tractament.
h) Conixer els interns i coordinar la gesti de la informaci que es derivi dels diferents professionals als
efectes que es puguin necessitar.
i) Resoldre, en matries prpies de la seva competncia, les peticions i queixes que formulin els interns
en relaci amb el seu programa de tractament.
j) Substituir el subdirector de tractament en els supsits que corresponguin, tret del torn dincidncies, i
assumir les funcions prpies de la subdirecci esmentada.

Cap de programes datenci especialitzada

El cap de programes datenci especialitzada, que depn directament del subdirector de tractament, s el
responsable de la coordinaci dels programes datenci especialitzada i dels professionals encarregats del
seu disseny i la seva execuci.

Les funcions del cap de programes datenci especialitzada sn assumides per un funcionari del grup A dels
cossos de titulaci superior que habiliten per a lexercici de les competncies professionals dels llocs de
treball de jurista, psicleg, pedagog o criminleg dels centres penitenciaris.

Al cap de programes datenci especialitzada li corresponen, a ms de les tasques prpies de la seva

titulaci, les funcions i responsabilitats segents:

a) Impulsar, planificar, supervisar i avaluar els programes datenci especialitzada que es portin a terme al
centre penitenciari.
b) Dur a terme les actuacions necessries per garantir la coordinaci dels programes de la seva rea amb
la resta de programes del centre.
c) Coordinar la tasca dels professionals encarregats del disseny i execuci dels programes datenci
especialitzada.
d) Elaborar les propostes dadquisici de material i de despeses necessries per al funcionament de les
activitats de la seva rea.
e) Coordinar i gestionar la participaci dels recursos comunitaris en els programes de la seva rea.

175


Cap de programes deducaci social

El cap de programes deducaci social, que depn directament del subdirector de tractament, s el
responsable de la direcci i coordinaci dels programes deducaci social i dels professionals daquest
mbit que desenvolupin els seus serveis al centre penitenciari.

Li correspondran les funcions prpies de la seva titulaci professional, i ms concretament les segents:

a) Impulsar, planificar, organitzar, dirigir, supervisar i avaluar els programes deducaci social que es portin
a terme al centre penitenciari.
b) Dur a terme les actuacions necessries per garantir la coordinaci dels programes de la seva rea amb
la resta de programes del centre.
c) Coordinar la tasca dels professionals encarregats del disseny i execuci dels programes deducaci
social.
d) Elaborar les propostes dadquisici de material i despeses necessries per al funcionament de les
activitats de la seva rea.
e) Coordinar i gestionar la participaci dels recursos comunitaris en els programes deducaci social.

Cap de programes de treball social

El cap de programes de treball social, que depn directament del cap de la unitat orgnica que gestiona els
serveis socials dexecuci penal de cada demarcaci territorial, s el responsable de la direcci i
coordinaci dels treballadors socials que desenvolupen la seva activitat professional al centre penitenciari.

Li corresponen les funcions prpies de la seva especialitat com a treballador social, i ms concretament les
segents:

a) Planificar, organitzar, dirigir i supervisar les tasques dintervenci social i distribuir la feina entre els
diferents professionals assignats als serveis socials.
b) Dur a terme les actuacions necessries per garantir la coordinaci dels programes de serveis socials
penitenciaris amb la resta de programes dintervenci i tractament, tant a lmbit penitenciari com
extrapenitenciari.
c) Supervisar i controlar els registres de documentaci i expedients relatius a lrea de serveis socials.

176


rgans de rehabilitaci

La junta de tractament

La junta de tractament ha destar presidida pel director del centre penitenciari i composta pels membres
segents:

a) El subdirector de tractament
b) El secretari tcnic jurdic
c) El coordinador de lrea sanitria
d) El coordinador dels equips multidisciplinaris, si nhi ha, i el cap de programes datenci especialitzada
e) Un psicleg (designat anualment pel consell de direcci entre els professionals corresponents del centre
penitenciari)
f) Un jurista (designat anualment pel consell de direcci entre els professionals corresponents del centre
penitenciari)
g) El director docent
h) El cap de programes de treball social
i) El cap de programes deducaci social

Com a secretari de la junta de tractament actua el secretari tcnic jurdic. Els acords de la junta de
tractament shan dadoptar a la vista de les propostes elevades pels equips multidisciplinaris. Tamb ha de
ser convocat a les sessions daquest rgan el representant del Centre dIniciatives per a la Reinserci
(CIRE) quan shi hagin de tractar assumptes relatius al treball productiu, la formaci ocupacional i la inserci
sociolaboral. Aix mateix, el centre directiu pot nomenar com a assessores de la junta persones externes a
la instituci, que participaran en les reunions amb veu, per sense vot.

La convocatria de sessi de la junta de tractament ha de preveure una primera convocatria, el qurum de

constituci de la qual ser dels dos teros dels seus components. Per al cas que no sassoleixi el qurum
exigit, sha de preveure una segona convocatria per a una hora desprs, en la qual el qurum ser de la
meitat dels seus components.

La junta de tractament, sens perjudici de les competncies del centre directiu i dels equips multidisciplinaris,
ha dexercir les funcions segents:

a) Aprovar els programes de tractament i els models individualitzats dintervenci penitenciria per a cada
intern, definint les activitats i els programes que ha de dur a terme dacord amb les seves
circumstncies personals i el temps aproximat de durada de la condemna o de la mesura cautelar de
privaci de llibertat.
b) Avaluar i fer el seguiment del resultat dels programes.
c) Proposar al centre directiu laplicaci del rgim tancat als penats i preventius en els quals concorrin les
circumstncies previstes per la legislaci penitenciria, amb els informes preceptius previs del cap de
serveis i de lequip multidisciplinari de la unitat residencial que correspongui.
d) Formular, dacord amb lavaluaci de les variables esttiques i dinmiques de cada penat, les propostes
raonades de grau inicial de classificaci i de destinaci a lestabliment que correspongui.
e) Proposar al centre directiu, en un informe raonat, la progressi o regressi de grau i, amb carcter
excepcional, el trasllat a un altre centre penitenciari. Tamb es podr proposar raonadament el trasllat
quan hi hagi raons de tractament que aix ho aconsellin.
f) Adoptar els acords que cregui pertinents sobre les peticions i queixes que formulin els interns als equips
multidisciplinaris sobre la seva classificaci, tractament o programa dintervenci.
g) Proposar a la comissi disciplinria, a la vista de la proposta de lequip multidisciplinari, la reducci,
ajornament de lexecuci o suspensi de lefectivitat de les sancions disciplinries que puguin pertorbar
el tractament o lestudi de la personalitat del sancionat, i tamb la reducci dels terminis de cancellaci
quan hi hagi motius fonamentats per esperar que aquesta mesura pugui influir favorablement en el
tractament.
h) Concedir els permisos penitenciaris de sortida, amb linforme previ de lequip multidisciplinari, sollicitant
lautoritzaci del jutge de vigilncia penitenciria o del centre directiu, segons correspongui.
i) Informar i elevar al jutjat de vigilncia penitenciria les propostes que formulin els equips
multidisciplinaris, respecte als beneficis penitenciaris i a la llibertat condicional.
j) Designar els interns que hagin dexercir les prestacions personals en serveis auxiliars comuns de
lestabliment.

177


k) Aprovar, amb la valoraci prvia de loferta de llocs de treball efectuada pel Centre dIniciatives per a la
Reinserci i els informes emesos pels equips multidisciplinaris, laccs dels interns als llocs de treball
vacants als tallers productius o a les places existents en els cursos de formaci per al treball. Igualment,
li correspon adoptar les resolucions de suspensi o extinci de la relaci laboral de carcter especial
dels interns treballadors, per raons de tractament.
l) Informar i elevar al consell de direcci la proposta de programaci anual dactivitats del centre
penitenciari, elaborada dacord amb les proposicions formulades pels equips multidisciplinaris.

Sha de concedir als interns que el sollicitin un trmit daudincia perqu exposin davant la junta de
tractament totes les allegacions que considerin necessries i aportin documents o altres elements de judici
per a la millor defensa dels seus interessos, en els procediments de classificaci inicial, progressi al tercer
grau de classificaci penitenciria, proposta del primer perms ordinari de sortida, llibertat condicional i
beneficis penitenciaris.

Amb carcter general, les propostes i informes previstos en aquest article shan de trametre a lautoritat
administrativa o judicial que correspongui en el termini mxim de deu dies, i sha de dur a terme per via
telemtica quan sadrecen al centre directiu.

El secretari de la junta de tractament ha de posar a disposici del centre directiu les actes de les sessions
celebrades, en els terminis que sestableixin.

Els equips multidisciplinaris

Els equips multidisciplinaris sn les unitats destudi, proposta i execuci amb qu compta la junta de
tractament. Sn els encarregats demetre les propostes a la vista de les quals lrgan collegiat esmentat
prendr, amb carcter general, els acords per a ladopci de les mesures necessries per executar els
programes de tractament o els models individualitzats dintervenci, aix com dexecutar-los, sota el control
immediat i directe del coordinador daquests equips o, si escau, del cap de programes datenci
especialitzada.

Als centres penitenciaris hi ha, almenys, un equip multidisciplinari, que actua sota la direcci del subdirector
de tractament. En formen part:

a) El coordinador dels equips multidisciplinaris, si nhi ha, o el cap de programes datenci especialitzada
b) El psicleg adscrit a lequip
c) El jurista adscrit a lequip
d) Leducador adscrit a lequip
e) Un docent
f) Un metge
g) Un treballador social
h) Un monitor ocupacional i/o insertor laboral
i) Un monitor esportiu.
j) El cap dunitat o el coordinador dunitat especialitzada

Les unitats que en tinguin assignats incorporaran a les reunions de lequip els professionals segents:

a) Un psiquiatre
b) Un infermer
c) Un pedagog
d) Un criminleg

Els equips multidisciplinaris es reuneixen amb una periodicitat setmanal. Els professionals dels equips
multidisciplinaris duen a terme funcions dorientaci, assessorament i avaluaci individualitzada de levoluci
dels interns que tinguin assignats en relaci amb els programes de tractament i dels models dintervenci
que shagin dissenyat.

178


Sens perjudici de les funcions del centre directiu, els equips multidisciplinaris exerceixen les funcions
segents:

a) Elaborar el programa de tractament o el model dintervenci individual dels interns que tinguin
assignats.
b) Realitzar lanlisi directa dels problemes i de les demandes que formulin els interns.
c) Proposar a la junta de tractament la programaci anual dactivitats del seu mbit dactuaci, incloent-hi
les desenvolupades per les entitats collaboradores i de voluntariat.
d) Proposar a la junta de tractament la reducci, ajornament de lexecuci o suspensi de lefectivitat de
les sancions disciplinries que puguin pertorbar el tractament o lestudi de la personalitat del sancionat, i
tamb la reducci dels terminis de cancellaci quan hi hagi motius fonamentats per esperar que
aquesta mesura pugui influir favorablement en el tractament.
e) Atendre les peticions i queixes que formulin els interns respecte de la seva classificaci, tractament o
model dintervenci.
f) Avaluar els objectius assolits en lexecuci dels programes de tractament o dels models dintervenci
penitenciaris i informar dels resultats de lavaluaci a la junta de tractament.
g) Executar totes les accions concretes que els encomanin els rgans de direcci del centre penitenciari
en aquells assumptes en qu siguin competents.
h) Realitzar les actuacions necessries per a lorientaci professional i la integraci sociolaboral dels
interns.

Equip dobservaci i diagnstic

La Llei orgnica general penitenciria estableix, a larticle 65.4, que cada sis mesos, com a mxim, els
interns han de ser estudiats individualment per tal de reconsiderar la seva classificaci (en grau de
tractament) anterior, i per prendre la decisi corresponent (...). Quan un mateix equip reiteri per segona
vegada la qualificaci de primer grau, lintern pot sollicitar que la seva propera proposta de classificaci es
faci a la central dobservaci. El mateix dret li correspon quan, trobant-se en segon grau i concorrent-hi la
mateixa circumstncia, hagi assolit la meitat del compliment de la condemna.

Per a aquests casos, sestablir un equip dobservaci i diagnstic, especialitzat en lobservaci, lavaluaci,
lestudi i la revisi del grau de tractament. Una vegada hagi finalitzat aquesta avaluaci i shagi elevat la
proposta corresponent al centre directiu, lintern retornar al centre o unitat de procedncia, o al que
correspongui per reassignaci, segons la resoluci del Servei de Classificaci.

Consell Educatiu

El Consell Educatiu s un rgan que es crea i es posa en funcionament lany 2008 a Brians 2, amb la
finalitat dharmonitzar la intervenci educativa dels professionals de rehabilitaci del centre penitenciari en
els mbits transversals del Pla funcional. La previsi s anar generalitzant la implantaci daquest rgan a
tots els centres penitenciaris, i la seva regulaci ha de quedar emmarcada en el pla funcional de cada un.

El Consell Educatiu ha delaborar pautes i indicacions generals de totes les actuacions de rehabilitaci
quant a la promoci dels valors de convivncia, leducaci per la pau i la riquesa de la diversitat, aix com
aquells que fomenten ls de les tecnologies de la informaci, la difusi cultural i la mediaci intercultural.

Globalment, es tracta duna guia de la tasca rehabilitadora des de les diferents disciplines que hi intervenen,
amb els objectius segents:

1. Assolir la participaci activa, responsable i compromesa de tots els agents presents al centre
penitenciari: professionals dels diferents mbits, interns i collaboradors externs.
2. Impulsar la igualtat doportunitats, la cohesi social, la convivncia i el respecte a la diversitat.
3. Integrar, coordinar, harmonitzar i difondre la tasca dels diferents professionals i mbits educatius:
formals, no formals i informals, i esdevenir leix transversal de totes les actuacions.
4. Elaborar i fer el seguiment del projecte educatiu del centre penitenciari.

179


Componen el Consell Educatiu:

a) El director del centre, que exerceix les funcions de president. En la seva absncia exerceix la
presidncia el subdirector de tractament.
b) El subdirector de tractament.
c) El director docent.
d) El cap de programes deducaci social.
e) El coordinador de formaci ocupacional.
f) Els caps de programa de cada rea datenci especialitzada.
g) Dos caps dunitat de servei interior o caps drea funcional.
h) Tres educadors.
i) Tres monitors (de tallers artstics, darts escniques i/o desports).
j) Tres mestres, escollits pel claustre del Centre de Formaci de Persones Adultes del centre.
k) El bibliotecari.
l) Un representant dels agents externs, pertanyents a la Taula de Participaci Social.
m) Cinc representants dels interns (un per cada rea funcional, ms un representant dels alumnes del
Centre de Formaci de Persones Adultes).
n) El pedagog, que exercir les funcions de secretari del Consell Educatiu.

Tots aquests membres tenen veu i vot en les reunions del Consell Educatiu. Si escau, es pot convidar a
participar en les sessions les persones que es consideri oport, amb veu, per sense vot. El Consell es
reuneix plenriament, com a mnim, un cop al mes i es pot organitzar en comissions de treball per tal de
desenvolupar els plans de treball previstos.

Quant al sistema delecci dels interns que formen part del Consell Educatiu, es presenten lliurement com a
candidats els interns que volen ser representants del collectiu, i se nescullen per votaci un per cadascuna
de les quatre rees funcionals, ms un representant del Centre de Formaci de Persones Adultes, que
tamb selegeix per votaci entre els alumnes.

rgans de participaci dels interns

El captol VI del Reglament penitenciari disposa que els interns han de participar en lorganitzaci de lhorari
i de les activitats dordre educatiu, recreatiu, religis, laboral, cultural o esportiu del centre. Tamb sha de
procurar la participaci dels interns en el desenvolupament dels serveis alimentaris i de confecci de
racionaments. El consell de direcci, mitjanant una resoluci motivada, pot ampliar la participaci dels
interns en altres rees de rgim diferents de les esmentades.

La participaci dels interns en aquestes activitats als establiments de compliment de rgim obert i de rgim
ordinari i als de preventius, sha de fer per mitj de comissions i ajustant-se a les normes que senumeren a
continuaci.

Pel que fa als establiments de compliment de rgim obert:

1. Es poden formar tantes comissions com rees dactivitats hi hagi en qu els consells de direcci acordin
que han de participar els interns. En tot cas shan de constituir tres comissions: la primera per a la
programaci i desenvolupament de les activitats educatives, culturals i religioses; la segona per a les
activitats recreatives i esportives, i la tercera per a les activitats laborals.
2. Cada comissi ha destar integrada, almenys, per tres interns; hi actuaran com a president i secretari els
membres que designi la mateixa comissi en la primera reuni.
3. A les reunions que facin les comissions hi ha dassistir leducador o lempleat pblic que tingui a crrec
seu les activitats la programaci i el desenvolupament de les quals hagin de ser objecte destudi.
4. Lelecci dels interns que han dintegrar les diferents comissions sha de dur a terme anualment o, si
escau, quan sincompleixi el requisit previst a lapartat 2 anterior.
5. Es poden presentar com a candidats i participar-hi com a electors tots els interns classificats en tercer
grau de tractament.
6. La convocatria i recepci de les candidatures correspon al consell de direcci de lestabliment.
7. Cada intern ha descollir dos dels candidats presentats per a cada un dels rgans de participaci.
8. La taula que rebi els vots ha destar composta per lintern de ms edat i pel ms jove, i presidida per un
dels educadors de lestabliment.
9. Del resultat de la votaci, se nha daixecar acta, que sha dexposar al tauler danuncis de lestabliment.

180


Quant als establiments de rgim ordinari:

1. Als establiments de preventius i als de compliment ordinari, les comissions han destar compostes,
almenys, per un representant de cada una de les unitats de classificaci de lestabliment; en cap cas el
nombre de membres pot ser inferior a tres, i cal atenir-se, quant a la designaci de president i secretari,
al que estableix lapartat 2 anterior. A les seves reunions hi ha dassistir leducador o lempleat pblic
encarregat de les activitats de les quals hagin de tractar.
2. El consell de direcci de lestabliment ha danunciar la renovaci de les comissions dinterns que
participin en les diferents activitats en perodes dun any o quan una comissi es quedi amb menys de
tres interns membres.
3. En cada una de les unitats de classificaci sha dinstar els interns que desitgin participar en el
desenvolupament de les activitats previstes a comunicar-ho al funcionari encarregat del departament
amb lantelaci deguda.
4. El dia assenyalat pel consell de direcci sha de formar la taula, que ha destar composta per lintern de
ms edat i pel ms jove, i presidida per un funcionari de la unitat.
5. Els components de la taula han de passar per les celles del departament recollint els vots dels interns, i
desprs han de recomptar-los i anunciar els resultats.
6. Tots els interns integrants de cada unitat de classificaci poden participar en lelecci i es poden
presentar per ser-hi escollits sempre que no hagin estat escollits en el termini anterior dun any.
7. No poden ser escollits els interns que tinguin sancions disciplinries per faltes molt greus o greus sense
cancellar.

Comissions sectorials: quan es tracti dorganitzar la participaci dels interns en una activitat sectorial que no
afecti la totalitat de lestabliment, el consell de direcci pot limitar la participaci esmentada als interns
afectats per aquesta activitat.

Els interns, per mitj dels seus representants, poden, dacord amb les normes de rgim interior, organitzar
per si mateixos les activitats esmentades o collaborar a organitzar-les amb els funcionaris encarregats de
lrea corresponent.

181
Generalitat de Catalunya
Centre dEstudis Jurdics
i Formaci Especialitzada