Está en la página 1de 19

1.630 30-12-83 D. O. de la G. V. - Nm.

138

DISPOSICIONS GENERALS DISPOSICIONES GENERALES

PRESIDENCIA DE LA GENERALITAT PRESIDENCIA DE LA GENERALIDAD

501 LLEI 5/1983, de 30 de desembre, de Govern 501 LEY 5/1983, de 30 de diciembre, de Gobier
Valencia. no Valenciano.

Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Sea notorio y manifiesto a todos los ciudadanos que las
Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableix Cortes Valencianas han aprobado y yo , de acuerdo con lo
la Constituci i l ' Estatut d' Autonomia, en nom del Rey, establecido por la Constitucin y el Estatuto de Autonoma,
promulgue la segent Llei: en nombre del Rey, promulgo la siguiente Ley:

PREMBUL PREAMBULO

EL MARC ESTATUTARI EL MARCO ESTATUTARIO -

L ' Estatut d' Autonomia de la Comunitat Valenciana, El Estatuto de Autonoma de la Comunidad Valenciana,
aprovat per Llei Orgfmica 5 de 1 982, d' 1 de juliol, estableix aprobado por Ley Orgnica 5 de 1 982, de 1 de julio, estable
en l'article 1 7, apartat 2, que les funcions, composici, for ce en su artculo 1 7, en apartado 2. que las funciones,
o,

ma de nomenament i cessament deIs membres del Govern composicin, forma de nombramiento y cese de los miem
Valencia seran regulats per Llei de les Corts Valencianes. bros del Gobierno Valenciano sern regulados por Ley de
Per tal d'acomplir aquest manament estatutari s'ha elaborat las Cortes Valencianas . Para dar cumplimiento a este man
la present norma que constitueix un pas ms cap a la com dato estatutario se ha elaborado la presente norma, que
pleta implantaci del sistema institucional de la Comunitat constituye un paso ms hacia la completa implantacin del
Valenciana previst per l' Estatut d' Autonomia. sistema institucional de la Comunidad Valenciana previsto
por el Estatuto de Autonoma.

II 11

ELS PRINCIPIS BSICS Los PRINCIPIOS BSICOS

El caracter de desplegament estatutari del present text El carcter de desarrollo estatutario del presente texto
normatiu fa que aquest recolze sota els principis institucio normativo hace que el mismo descanse bajo los principios
nals basics que l ' Estatut estableix en materia de Govern i institucionales bsicos que el Estatuto establece en materia
Administraci de la Comunitat Valenciana. La filosofia de Gobierno y Administracin de la Comunidad Valencia
d'aquesta Llei no s altra, doncs, que la precisi i el desple na. La filosofa de esta Ley no es otra, pues, que la precisin
gament deIs principis establerts en l' Estatut d ' Autonomia i y desarrollo de los principios establecidos en el Estatuto de
projectar l 'esquema organitzatiu que s'hi cont respecte de Autonoma proyectando el esquema organizativo que en l
totes les institucions i en concret a les institucions del Go se contiene respecto de todas las instituciones, en concreto
vern i l' Administraci de la Generalitat Valenciana. a las instituciones del Gobierno y la Administracin de la
Generalidad Valenciana.
Aquesta Llei, per tant, desplega el perfil deIs distints Esta ley, por tanto, desarrolla el perfil de los distintos
organs del Consell de la Generalitat Valenciana segons les rganos del Consell de la Generalidad Valenciana segn las
lnies mestres establertes en l ' Estatut d' Autonomia. lneas maestras establecidas en el Estatuto de Autonoma.
El perfil deIs organs de la Generalitat Valenciana que El perfil de los rganos de la Generalidad Valenciana
concreta aquesta llei es realitza en base a la configuraci de que precisa esta ley se realiza en base a la configuracin, de
les caracterstiques d'aquests organs, i tamb, mitjanant un lado, de las caractersticas de estos rganos y, de otro,
l'atribuci de les competencies que corresponen a cadascun mediante la atribucin de las competencias que correspon
d'aquests. Una vegada fixat el caracter de cadascun deIs den a cada uno de ellos. Fijado el carcter de cada uno de
organs que integren el Govern Valencia i l' Administraci, i los rganos que integran el Gobierno Valenciano y su Admi
atribuides les competencies que corresponen, s 'estableixen nistracin, as como atribuidas las competencias que le co
les relacions interorganiques que han de resultar del normal rresponden, se establecen las relaciones interorgnicas que
funcionament i actuaci. han de resultar de su normal actuacin y funcionamiento.
La configuraci deIs organs del Govern i l' Administra La configuracin de los rganos de Gobierno y la Admi
ci de la Generalitat Valenciana es completa amb l'esta nistracin de la Generalidad Valenciana se completa con el
bliment de les bases organitzatives de l' Administraci establecimiento de cules son l as bases organizativas de la
d'aquesta Generalitat que sota llur dependencia ha de dur Administracin de esta Generalidad que bajo su dependen
a la practica les decisions de Govern. Delimitat el conjunt cia ha de llevar a la prctica las decisiones de Gobierno. De
del Govern i l' Administraci en aquests termes i fixat el limitado el conjunto del Gobierno y la Administracin en
regim de funcionament , la Llei cal que regule les relacions estos trminos y fijado su rgimen de funcionamiento, la
del conjunt del Govern i l' Administraci de la Generalitat Ley ha de regular necesariamente las relaciones del conjunto
amb la resta de les institucions i especialment les relacions del Gobierno y la Administracin de la Generalidad con el
amb les Corts Valencianes; primordialment pel que fa a la resto de las instituciones y, especialmente , sus relaciones
D. O. de la G. V. - Nm. 138 30-12-83 1.631

responsabilitat del Govern enfront el Parlament i al sistema con las Cortes Valencianas; ello en especial en lo que se re
i forma d'elecci del President de la Generalitat; des fiere a la responsabilidad del Gobierno frente al Parlamento
d'aquests suposits es desplega la regulaci de les distintes re y al sistema y forma de eleccin del Presidente de la Genera
lacions que es produiran entre els distints organs i l' Admi lidad. Partiendo de estos supuestos, se desarrolla la regula
nistraci del Govern Valencia i les Corts Valencianes a les cin de las distintas relaciones que se van a producir entre
quals deuen la confiana i han de tenir I ' atenci ms adient los distintos rganos y la Administracin del Gobierno Va
en funci de la responsabilitat poltica establerta estatuta lenciano y las Cortes Valencianas, a las que deben su con
riament. fianza y han de prestar la ms adecuada atencin en funcin
de su responsabilidad poltica estatutariamente establecida.

III III

L'ESTRUCTURA DEL TEXT DISPOSITIU L A ESTRUCTURA DEL TEXTO DISPOSITIVO

L ' estructura de la L1ei es desplega des deis principis i La estructura de la Ley se desarrolla desde los principios
perspectives que constitueixen la seua filosofia i que s ' expo y perspectivas que constituyen su filosofa y que se acaban
sen a travs de cinc ttols que arrepleguen els punts basics de exponer en torno a cinco ttlos que recogen los puntos
del text normatiu. bsicos de su texto normativo.
A) Els dos primers Ttols es dediquen als organs basics A) Los dos primeros Ttulos van dedicados a los rga
del Consell. En primer 1I0c -s'estudia i regula la figura del nos bsicos del Consel l . En primer lugar se estudia y regula
President de la Generalitat dins de la ms pura Inia d'apli la figura del Presidente de la Generalidad dentro de la ms
caci deis principis i continguts estatutaris. D'aquesta ma pura lnea de aplicacin de los principios y contenidos esta
nera es descriu I ' elecci del President de la Generalitat I ' es tutarios. De esta manera se describe la eleccin del Presiden
tatut personal, per a desprs perfilar la seua figura amb la te de la Generalidad y su estatuto personal, para despus
precisi de lIurs atribucions i competencies. Les atribucions acabar de perfilar su figura con la precisin de sus atribucio
i competencies del President de la Generalitat s 'estudien se nes y competencias. Las atribuciones y competencias del
paradament pe! que fa a les funcions propies del ms alt re Presidente de la Generalidad se estudian separadamente en
presentant de la Comunitat Autonoma i de les de President cuanto a sus funciones propias de ms alto representante de
del Govern Valencia i, per tant, responsable de la direcci la Comunidad Autnoma, de una parte, y de otra, sus fun
i coordinaci de les actuacions d'aquest. ciones como Presidente del Gobierno Valenciano y, por tan
to, responsable de la direccin y coordinacin de sus actua
ciones.

B) El segon deis organs basics que s ' estudien en la L1ei B) El segundo de los rganos bsicos que se estudian
i que correspon al Ttol Segon s la del Consell. El Consell en la ley, y que corIesponde al Ttulo Segundo de la misma
es perfila des de la projecci de la definici estatutaria es el Consell. El Consell se perfila desde la proyeccin de su
descomposant-ne la regulaci en diversos camps o materies. definicin estatutaria, descomponiendo su regulacin en di
Aix, doncs, s'estudia la composici del Govern, les distin versos campos o materias. As se estudia la composicin del
tes atribucions que Ji corresponen, el regim de funciona Gobierno, las distintas atribuciones que le corresponden, su
ment, amb especial esment al regim de sessions, aix com a rgimen de funcionamiento, con especial mencin del rgi
la delimitaci basica deIs departaments executius o Conse men de sesiones, as como la delimitacin bsica de sus de
lIeries i a I'estatut personal deIs Consellers. Dins d'aquest partamentos ejecutivos o Conselleras y el Estatuto personal
Ttol es reserva el darrer captol per a I ' estudi de la potestat de los Consellers. Dentro de este Ttulo se reserva un ltimo
reglamentaria del Govern Valencia, ja que aquesta s consi captulo para el estudio de la potestad reglamentaria del Go
derada una materia de suficient importancia com perque bierno Valenciano, ya que se considera que sta es una ma
quede reflectida de manera separada i amada del conjunt de teria lo suficientemente importante como para que quede
les distintes competencies i atribucions d' aquest organ reflejada en forma separada y aislada del conjunto de las
col legiat que t competencia sobre el Govern de la Co distintas competencias y atribuciones de este rgano cole-
munitat. ,giado al que compete el gobierno de la Comunidad.

C) Els tres Ttols que en resten regulen respectivament C) Los tres Ttulos restantes van dirigidos a precisar,
les relacions entre les Corts Valencianes i el Consell en pri respectivamente, las relaciones entre las Cortes Valencia
mer 1I0c, en segon 1I0c el regim organitzatiu de l' Adminis nas y el Consell en primer lugar; en segundo lugar, el rgi
traci Pblica de la Comunitat Valenciana, sota la depen men organizativo de la Administracin pblica de la Comu
dencia, per tant, de la Generalitat, i finalment el sistema de nidad Valenciana, bajo la dependencia, por tanto, de la
responsabilitat per als membres i autoritats del Govern i Generalidad, y, por ltimo, el sistema de responsabilidad
l'Administraci de la Comunitat Valenciana. para los miembros y autoridades del Gobierno y la Adminis
tracin de la Generalidad Valenciana.
1.632 30-12-83 D. O. de la G. V. - Nm. 138

TTOL 1 TITULO 1

Del President de la Generalitat Del Presidente de la Generalidad

CAPTOL 1 CAPTULO 1

De l'elecci i rEstatut personal De la eleccin y el Estatuto personal

Article l.r Articulo l. o


El President de la Generalitat Valenciana, que tamb ho El Presidente de la Generalidad Valenciana, que a su vez
'
s del Consell, dirigeix l ' acci de Govern, coordina les fun lo es del Consell, dirige la accin del Gobierno, coordina
cions d' aquest i ostenta la ms alta representaci de la funciones y ostenta la ms alta representacin de la Comu
Comunitat Autonoma Valenciana, aix com l 'ordinaria de nidad Autnoma Valenciana, as como la ordinaria del
l' Estat en aquesta. Estado en la misma.

Article 2. n A rticulo 2. o
En cada renovaci de les Corts Valencianes i en els altres En cada renovacin de las Cortes Valencianas y en los
casos previstos en l' Estatut d' Autonomia i en la present Llei dems casos previstos en el Estatuto de Autonoma y en la
en que caIga procedir a l 'elecci de President de la Generali presente Ley en que hubiera de procederse a la eleccin de
tat, el President de les Corts Valencianes, d' acord amb el Presidente de la Generalidad, el Presidente de las Cortes Va
procediment establert al Reglament de les Corts Valencia lencianas, de acuerdo con el procedimiento establecido en el
nes, convocara la Cambra .per a la celebraci del PIe d' In Reglamento de las Cortes Valencianas, convocar a la C
vestidura i elecci del President de la Generalitat. mara para la celebracin del Pleno de Investidura y eleccin
del Presidente de la Generalidad.

Article 3. r A rticulo 3. o
El candidat o candidats, diputats de les Corts Valencia El candidato o candidatos, diputados de las Cortes Va
nes, que siguen proposats pels Grups Parlamentaris, hauran lencianas, que sean propuestos por los Grupos Parlamenta
d'exposar davant les Corts les lnies generals deIs respectius rios, debern exponer ante las Cortes las lneas generales de
programes de govern, sobre els quals s'obrira l 'oport sus respectivos programas de gobierno, sobre los que se
debat . abrir el oportuno debate.

Article 4. { A rticulo 4. o
Resultara elegit President de la Generalitat el candidat Resultar elegido Presidente de la Generalidad el candi
que hagus obtingut la majoria absoluta deIs vots de la dato que hubiera obtenido la mayora absoluta de los votos
Cambra. Aquesta elecci suposara l' aprovaci del progra de la Cmara. Esta eleccin supondr la aprobacin del
ma de govern del candi dat electe. programa ele gobierno del candidato electo .

Article 5.' Articulo 5. o


Si cap deIs Diputats no obtingus la majoria absoluta en Si ninguno de los candidatos alcanzara la mayora abso
la primera votad:', aquesta es repetira 48 hores desprs, i en luta en la primera votacin, se repetir 48 horas despus,
seran candidats els dos que, havent-ho estat en la primera, siendo condidatos los dos que, habindolo sido en la prime
obtinguessen major nombre de vots. En la segona votaci ra, hubieran alcanzado mayor nmero de votos . En la se
hi haura prou amb la majoria simple per a ser elegit . gunda votacin bastar la mayora simple para ser elegido.

Article 6.' Articulo 6. o


Si celebrada aquesta segona votaci cap deIs candidats ' Si celebrada esta segunda votacin ninguno de los candi
no obtingus la majoria simple requerida, els Grups Parla datos obtuviera la mayora simple requerida, los Grupos
mentaris podran tramitar noves propostes que seguiran el Parlamentarios podrn tramitar nuevas propuestas que se
procediment establert en els articles anteriors. guirn el procedimiento establecido en los artculos ante
riores'.

A rticle 7.' A rticulo 7. o


Elegit el President de la Generalitat per les Corts Valen Elegido el Presidente de la Generalidad por las Cortes
cianes, el President d' aquestes ho comunicara al Rei als Valencianas, su Presidente lo comunicar al Rey a los efec
efectes del nomenament. Aquest nomenament es publicara tos de su nombramiento. Dicho nombramiento se publicar
al Boletn Oficial del Estado i al Diari Ofic ial de la Gene en el Boletn Oficial del Estado y en el Diario Oficial de
ralita t Valenciana en un ter mini de deu dies. la Generalidad Valenciana, en el plazo de diez das.

Article 8. Articulo 8. o
El President electe comen<;ara a exercir les seues fun El Presidente electo comenzar a ejercer sus funciones a
cions des del dia de la publicaci al Boletn Oficial del Es partir del da de la publicacin en el Boletn Oficial del
tado del nomenament pel Rei. Estado de su nombramiento por el Rey.
D. O. de la G. V. - Nm. 138 30-12-83 1.633

Article 9. e Articulo 9. o
El President de la Generalitat, en la condici de tal, hau El Presidente de la Generalidad, en su condicin de tal,
r de jurar o prometre acatament a la Constituci i a l'Esta deber jurar o prometer acatamiento a la Constitucin y al
tut d' Autonomia de la Comunitat Valenciana davant les Estatuto de Autonoma de la Comunidad Valenciana ante
Corts Valencianes, en la primera sessi que aquestes cele las Cortes Valencianas, en la primera sesin que stas cele
bren desprs del nomenament pel Rei . bren tras su nombramiento por el Rey.

Article 10 A rtculo 10
El carrec de President de la Generalitat s incompatible El cargo de Presidente de la Generalidad es incompatible
amb l ' exercici de qualsevol altra funci pblica que no deri con el ejercicio de cualquier otra funcin pblica que no de
ve de l'exercici del seu carrec, tret de la de Diputat de les rive del ejercicio de su cargo, excepto la de Diputado de las
Corts Valencianes; tamb ho s amb qualsevol activitat pro Cortes Valencianas; tambin es incompatible con cualquier
fessional o mercantil. actividad profesional o mercantil.

Article 11 Artculo 11
El President de la Generalitat s responsable poltica El Presidente de la Generalidad es responsable poltica
ment davant les Corts Valencianes. mente ante las Cortes Valencianas.

Article 12 A rtculo 12
El President de la Generalitat cessa per les causes se El Presidente de la Generalidad cesa por las siguientes
gents: causas :
a) Per renovaci de les Corts Valencianes a conseqen a) Por renovacin de las Cortes Valencianas a conse
cia d'unes eleccions autonomiques. cuencia de unas elecciones autonmicas.
b) En els casos d' aprovaci d' una moci de censura. b) Por casos de aprobacin de una mocin de censura.
c) En els casos' de denegaci d'una qesti de con c) En los casos de denegacin de una cuestin de con
fiana. fianza.
d) Per dimissi o renncia. d) Por dimisin o renuncia.
e) Per perdua de la condici de Diputat de les Corts e) Por prdida de la condicin de Diputado de las
Valencianes. Cortes Valencianas.
f) Per incompatibilitat declarada per les Corts Valen f) Por incompatibilidad declarada por las Cortes Va
cianes i no esmenada en el termini de deu dies. lencianas y no subsanada en el plazo de diez das.
g) Per incapacitat permanent declarada per les Corts. g) Por incapacacidad permanente declarada por las
.

Cortes. /

h) Per defunci. h) Por fallecimiento.


El President de la Generalitat continuara en les seues El Presidente de la Generalidad continuar sus funcio
funcions fins que, produlda la nova elecci estatutaria del nes hasta que, producida la nueva eleccin estatutaria del
President, es publique el seu nomenament pel Rei al Bole Presidente, se publique su nombramiento por el Rey en el
tn Oficial del Estado. Boletn Oficial del Estado.
En els suposits d'incapacitat i defunci assumira les fun En los supuestos de incapacidad y fallecimiento asumir
cions de President de la Generalitat, pel que fa a la ms alta las funciones del Presidente de la Generalidad, en cuanto
representaci de la Comunitat Autonoma i ordinaria de ms alto representante de la Comunidad Autnoma y ordi
l' Estat, el President de les Corts, i en tant que President del naria del Estado, el Presidente de las Cortes, y en cuanto
Consell, els Vice-presidents segons l' ordre, o en defect Presidente del Consell, los Vicepresidentes segn su orden
d'aquest, segons llur antiguitat ininterrompuda en el carrec. o, en su defecto, segn su antigedad ininterrumpida en el
Si no hi hagus Vice-presidents, assumira les funcions de cargo. Si no hubiera Vicepresidentes, asumir las funciones
President del Consell el Conseller ms antic. de Presidente del Consell el Conseller ms antiguo.

A rticle 13 A rtculo 13
El President de la Generalitat Valenciana gaudira de les El Presidente de la Generalidad Valenciana gozar de las
segents prerrogatives: siguientes prerrogativas:
a) Tractament de Molt Honorable. a) Tratamiento de Molt Honorable.
b) Que li sigue n retuts els honors que, en ra de la dig b) Que le sean rendidos los honores que, en razn a la
nitat del seu carrec, li corresponguen, d' acrd amb el que dignidad de su cargo, le corresponda, con arreglo a lo que
estableixen les normes vigents en aquesta materia. establezcan las normas siguientes en la materia. .
c) Presidir tots els actes celebrats al territori de la Co c) Presidir todos los actos celebrados en el territorio de
munitat als quals assistesca, tret del que disposa la legislaci la Comunidad a los que concurra, salvo lo dispuesto en la
de l'Estat. legislacin del Estado.
d) Utilitzar la bandera de la Comunitat com a gui. d) Utilizar la bandera de la Comunidad como guin.
1.634 30-12-83 D. O. de la G. V. - Nm. 138

CAPTOL 1 1 CAPTULO 1 1

De les atribucions del President D e las atribuciones del Presidente

Article 14 ArtIculo 14
Al President de la Generalitat Valenciana, com el ms alt Al Presidente de la Generalidad Valenciana, como ms
representant de la Comunitat Autonoma, li corres ponen les alto representante de la Comunidad Autnoma, le corres
segents funcions: ponden las siguientes funciones:
a) La representaci legal de la Comunitat, sens'e 'perj u a) La representacin legal de la Comunidad, sin perj ui
dici de les facultats conferides per les normes a altres organs cio de las facultades conferidas por las normas a otros rga
de la Generalitat. nos de la Generalidad.
b) Mantenir les relacions amb les altres Institucions de b) Mantener las relaciones con las otras Instituciones
l' Estat, sense perjudici de les facultats atribuldes al respecte del Estado, sin perjuicio de las facultades atribuidas al res
als Consellers. pecto a los Consellers .
c) Signar els convenis i acords de cooperaci amb l' Ad c) Firmar los convenios y acuerdos de cooperacin con
ministraci de l' Estat i altres Comunitats Autonomes. la Administracin del Estado y las dems Comunidades
Autnomas.
d) Nomenar els alts carrecs de la Comunitat Autono d) Nombrar los altos cargos de la Comunidad Autno
ma que determinen les lleis. ma que las leyes determinen.
e) Sol licitar de les Corts Generals, previ acord de les e) Solicitar de las Cortes Generales, previo acuerdo de
Corts Valencianes, la facultat de dictar normes legislatives las Cortes Valencianas, la facultad de dictar normas legisla
en materies de competencia estatal, de conformitat amb tivas en materias de competencia estatal, de conformidad
l' articJe 150. 1 de la Constituci i l'articJe 43.1 de l' Estatut con el artculo 150. 1 de la Constitucin y el artculo 43. 1 del
d' Autonomia . Estatuto de Autonoma.
f) Sol licitar de l' Administraci de 1' Estat, previ acord f) Solicitar de la Administracin del Estado, previo
del Consell, la transferencia o delegaci de competencies acuerdo del Consell, la transferencia o delegacin de com
previstes en els punts 2 i 3 de l' articJe 43 de l'Estatut d' Auto petencias previstas en los puntos 2 y 3 del artculo 43 del Es
nomia. tatuto de Autonoma.
g) Fomentar les peculiaritats del poble valencia i sol li g) Fomentar las peculiaridades del pueblo valenciano y
citar la participaci deIs valencians en la vida poltica, eco solicitar la participacin de los valencianos en la vida polti
nomica, cultural i socia!. ca, econmica, cultural y socia!.
h) Designar representant de la Comunitat Valenciana h) Designar representante de la Comunidad Valencia
al Patronat de la Corona d' Arag. na en el Patronato de la Corona de Aragn .

Artic/e 15 A rtIculo 15
Corres pon al President de la Generalitat, en la condici Corresponde al Presidente de la Generalidad, en su con
de representant ordinari de l 'Estat a la Comunitat Autono dicin de representante ordinario del Estado en la Comuni
ma, ,promulgar, en nom del' Rei, les lleis de la Generalitat dad Autnoma, promulgar, en nombre del Rey, las leyes de
Valenciana i disposar el ctue caIga per a la publicaci al Dia la Generalidad Valenciana y disponer lo necesario para su
ri Oficial de la Generalitat Valenciana, en el termini de quin publicacin en el Diario Oficial de la Generalidad Valencia
ze dies des de l'aprovaci, i al Boletn Oficial del Estado. na, en el plazo de quince das de su aprobacin, y en el
Boletn Oficial del Estado.

Artic/e 16 ArtIculo 16
El President de la Generalitat, com a President del Go El Presidente de la Generalidad, en sus funciones de Pre
vern Valencia, dirigeix i coordina les accions del Govern, sidente del Gobierno Valenciano , dirige y coordina sus ac
sense perjudici de les atribucions i responsabilitats de cada ciones, sin perjuicio de las atribuciones y responsabilidad de
Conseller en la seu a gesti; als efectes li correspon: cada Conseller en su gestin; a tal efecto le corresponde:
a) Establir les directrius general s de l ' acci de Govern. a) Establecer las directrices generales de la accin de
Gobierno.
b) Nomenar i separar als Consellers de la titularitat de b) Nombrar y separar a los Consellers de la titularidad
les distintes Conselleries, tot retent comptes a les Corts Va de las distintas Conselleras, dando cuenta a las Cortes Va
lencianes, i as signar competencies a cada Conselleria lencianas y asignar competencias a cada Consellera.
c) Nomenar i cessar els Consellers sense cartera. c) Nombrar y cesar a los Consellers sin cartera.
d) Convocar el Consell, fixar-ne l' Ordre del Dia, pre d) Convocar al Consell, fijar el Orden del Da, presidir
sidir llurs reunions, dirigir-ne les deliberacions i alar les sus reuniones, dirigir sus deliberaciones y levantar sus se
sessions. siones.
e) Nomenar representants del Consell en les institu- e) Nombrar representantes del Consell en las institu-
cions i entitats que legalment corresponga. ciones y entidades que legalmente corresponda.
f) Coordinar el programa legislatiu del Consel!. f) Coordinar el programa legislativo del Consel!.
g) Signar els Decrets del Consel!. g) Firmar los Decretos del Consell.
h) Coordinar l' execuci deIs acords del Consell . h) Coordinar la ejecucin de los acuerdos del Consell.
i) Resoldre la substituci deIs membres del Consell en i) Resolver la sustitucin de los miembros del Consell
els casos d'absencia o enfermetat . en los casos de ausencia o enfermedad.
j) Resoldre els conflictes d'atribucions entre les distin j) Resolver los confictos de atribuciones entre las dis
tes Conselleries. tintas Conselleras .
D. O. de la G. V. - Nm. 138 30-12-83 1.635

k) Plantejar davant les Corts, preVIa deliberaci del k) Plantear ante las Cortes, previa deliberacin del
Consell, la qesti de confiana sobre el seu programa, una Consell, la cuestin de confianza sobre su programa, una
decisi poltica o un projecte de Llei . decisin poltica o un proyecto de ley.
1) Exercir quantes altres facultats i atribucions li cor 1) Ejercer cuantas otras facultades y atribuciones le
responguen d'acord amb les disposicions vigents, aix com correspondan con arreglo a las disposiciones vigentes, as
aquelles al tres que no vinguen expressament atribuides a como aquellas que no vengan expresamente atribuidas a
altres organs o Institucions, sense perjudici d'allo disposat otros rganos o instituciones, sin perjuicio de lo dispuesto
a l'article 25 . en el artculo 25 .

TTOL 11 TITULO 1 1

Del Consell Del Consell

CAPTOlI CAPTULO 1

Del Consell i la seua composici Del Consell y su composicin

Article 17 Articulo 17
El Consell s l' organ collegiat que ostenta la potestat El Consell es el rgano colegiado que ostenta la potestad
executiva i reglamentaria i dirigeix l ' administraci de la Ge ejecutiva y reglamentaria y dirige la administracin de la
neralitat Valenciana. Generalidad Valenciana.

Article 18 ArtIculo 18
El Consell es compon del President i els Consellers. El Consell se compone del Presidente y los Consellers .
El nombre de Consellers amb funcions executives no ul El nmero de Consellers con funciones ejecutivas no
trapassara el nombre de deu, a ms del President . exceder de diez, adems del Presidente.

Article 19 Articulo 19
1 . El President de la Generalitat podra nomenar o 1 . El Presidente de la Generalidad podr nombrar o
cessar un o varis Vice-presidents del Consel!. Els Vice cesar uno o varios Vicepresidentes del Consell . Los Vicepre
presidents, segons llur ordre o, en defecte d'aquest, segons sidentes, segn su orden o, en su defecto, segn su antige
l 'antiguitat ininterrompuda en el carrec, assumiran les fun dad ininterrumpida en el cargo, asumirn las funciones de
cions de la Presidencia del Consell, com a organ collegiat, la Presidencia del Consell, como rgano colegiado, en caso
en cas d'absencia, vacant o enfermetat del President . Quan de ausencia, vacante o enfermedad del Presidente. Cuando
no existesquen Vice-presidents, assumira aquestes funcions no existan Vicepresidentes, asumir estas funciones el Con
el Conseller ms antic. Els Vice-presidents desplegaran tam seller ms antiguo. Los Vicepresidentes desempearn tam
b les funcions que el President els hi encomane o delegue. bin las funciones que el Presidente les encomiende o
delegue.
Les absencies' temporals del President de la Generali Las ausencias temporales del Presidente de la Generali
tat, superiors a un mes, precisaran la previa autortzaci de dad, superiores a un mes, precisarn la previa autorizacin
les Corts. de las Cortes .
2 . El President de la Generalitat nomenara d'entre els 2. El Presidente de la Generalidad nombrar entre los
Consellers un Secretari, per tal que exercesca les funcions Consellers un Secretario, para que ejerza las funciones pre
previstes en aquesta Llei . Aquesta funci sera desplegada vistas en esta ley. Esta funcin ser desempeada por el
pel Conseller de la Presidencia si n ' hi hagus. Conseller de la Presidencia, si lo hubiere.
3. El Consell podra designar d'entre els seus membres 3. El Consell,
un portaveu. portavoz.

CAPTOl II CAPTULO I I

De les atribucions del Consell D e las atribuciones del Consell

Article 20 Articulo 20
En materia de poltica general de la Generalitat Valen En materia de poltica general de la Generalidad Valen
ciana li corresponen al Consell les competencies segents: ciana corresponden al Consell las siguientes competencias:
a) Determinar les directrius de l'acci del Govern . a) Determinar las directrices de la accin de Go
bierno .
b) La planificaci i desplegament de la poltica valen b) La planificacin y desarrollo de la poltica Valen
ciana. ciana.
c) L'exercici de les facultats que l'Estatut d' Autono c) El ejercicio de las facultades que el Estatuto de
mia o Llei de les Corts Valencianes li atribuesca en allo refe Autonoma o Ley de las Cortes Valencianas le atribuya en
rit a l ' activitat de les Diputacions Provincials i altres ens lo que se refiere a la actividad de las Diputaciones Provin
locals . ciales y dems entes locales.
1.636 30-12-83 D. O. de la G. V. - Nm. 13.8

Artic/e 21 ArtIculo 21
Fent s de les funcions executives i administratives, el En uso de sus funciones ejecutivas y administrativas,
Consell t competencia per a: compete al Consell:
a) Nomenar i separar els alts carrecs de l ' Administra a) Nombrar y separar a los altos cargos de la Adminis
ci de la Generalitat Valenciana, a proposta del Conseller tracin de la Generalidad Valenciana, a propuesta del Con
corresponent. seller correspondiente.
b) Designar o proposar, si s'escau, al Govern de l ' Estat b) Designar o proponer, en su caso, al Gobierno del
les persones que han de formar part deIs rgans de l' Admi Estado, las personas que han de formar parte de los rganos
nistraci de les Empreses Pbliques o altres institucions de de la Administracin de las Empresas Pblicas u otras insti
caracter econmic o financer de titularitat estatal implanta tuciones de carcter econmieo o financiero de titularidad
des en l'ambit territorial de la Generalitat Valenciana, aix estatal implantadas en el mbito territorial de la Generali
com designar els esmentats representants en aquest tipus dad Valenciana, as como designar a dichos representantes
d' empreses o institucions dependents de la Comunitat Aut en este tipo de empresas o instituciones dependientes de la
noma, excepte que per la Llei s' atribuesca la designaci a un Comunidad Autnoma, salvo que por la Ley se atribuya la
altre rgano designacin a otro rgano.
e) Reglamentar i inspeccionar el funcionament de les e) Reglamentar e inspeccionar el funcionamiento de las
Diputacions Provincials, organismes, institucions i altres Diputaciones Provinciales, organismos e instituciones y
ens locals, en tant que executors de les competencies delega- . dems entes locales, en cuanto que ejecuten competencias
des de la Comunitat Valenciana. delegadas d ela Generalidad Valenciana.
d) Aprovar les directrius de coordinaci que hauran d) Aprobar las directrices de coordinacin que habrn
d'aplicar les Diputacions Provincials en les materies decla de aplicar las Diputaciones Provinciales en las materias de
rades d'inters general per a la Comunitat Valenci'ana, aix claradas de inters general para la Comunidad Valenciana,
com atribuir als distints rltans de l' Administraci de la Ge as como atribuir a los distintos rganos de la Administra
neralitat l ' exercici de les competencies d'informaci, com cin de la Generalidad el ejercicio de las competencia de
provaci i control que d' aquelles es deriven. informacin, comprobacin y control que de aqullas se
deriven.
e) Proposar per a l 'aprovaci de les Corts Valencianes e) Proponer a las Cortes Valencianas, para su aproba
els convenis i acords de cooperaci amb l ' Estat i altres Co cin, los convenios y acuerdos de colaboracin con el Esta
munitats Autnomes, en les materies de competencia exclu- . do y las dems Comunidades Autnomas, en materia de
I siva de la Comunitat Valenciana. competencia exclusiva de la Generalidad Valenciana.
f) Subscriure els convenis i acords de cooperaci amb f) Suscribir convenios y acuerdos de cooperacin con
l 'Estat, Comunitats Autnomes i Institucions Pbliques.f el Estado, otras Comunidades Autnomas e Instituciones
sense perjudici de la previa aprovaci per les Corts Valen Pblicas, sin perjuicio de la previa aprobacin por las Cor
cianes i autoritzaci de les Corts Generals en els casos en tes Valencianas y autorizacin de las Cortes Generales en los
que aix proceds. casos en que procediere.
g) Proposar a les Corts la creaci de persones jurdi g) Proponer a las Cortes Valencianas la creacin de
ques pbliques i privades, o, si s'escau, crear-les per a personas jurdicas-pblicas y privadas, o en su caso crearlas,
l 'exercici de les competencies de la Generalitat Valenciana. para el ejercicio de competencias de la Generalidad Valen
ciana.
h) Proposar davant l'organ competent la convocatoria h) Proponer ante el rgano competente la convocato
de concursos i oposicions per a cobrir places vacants de Ma ria de concursos y oposiciones para cubrir plazas vacantes
gistrats, Jutges, Secretaris Judicials i altres persones al ser de Magistrados, Jueces, Secretario Judiciales y dems per
vei de l' Administraci de Justcia. sonal al servicio de la Administracin de Justicia.
i) Nomenar els Notaris i Registradors de la Propietat i i) Nombrar a los Notarios y Registradores de la Pro
Mercantils, de conformitat amb les lleis de l'Estat . Nome piedad y Mercantiles, de conformidad con las leyes del Esta
nar els Agents de Canvi i Borsa i els Corredors de Comen;. do . Nombrar a los Agentes de Cambio y Bolsa y a los Corre
dores de Comercio.

Artic/e 22 Artfculo 22
Les funcions del Consell en materia normativa es con Las funciones del Consell en materia normativa se con
creten en les competencies segents: cretan en las siguientes competencias:
a) Pro posar a les Corts Valencianes la reforma de l' Es a) Proponer a las Cortes Valencianas la reforma del
tatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Estatuto de Autonoma de la Comunidad Valenciana.
b) Iniciativa legislativa, mitjan<;ant l 'aprovaci deIs b) La iniciativa legislativa, mediante la aprobacin de
projectes de llei perque siguen remesos a les Corts Valencia los proyectos de ley para su remisin a las Cortes Valencia
nes, i l'acord, si de cas, de retirar-los. nas, y el acuerdo, en su caso, de retirarlos .
e) La facultat de dictar Decrets legislatius, en els termi e) La facultad de dictar Decretos Legislativos, en los
"
nis i amb les formalitats previstes en aquesta Llei. tr minos y con las formalidades previstas en la presente ley.
d) Elaboraci deIs projectes de llei deIs Pressupostos d) La elaboracin de los proyectos de ley de los Presu
Generals de la Generalitat Valenciana i les altres facultats puestos Generales de la Generalidad Valenciana y dems fa
estatutaries en materia pressupostaria. cultades estatutarias en materia presupuestaria.
e) Exercir la potestat reglamentaria de la Comunitat e) Ejercer la potestad reglamentaria de la Comunidad
Autnoma, d'acord amb la Constituci, l ' Estatut d' Auto Autnoma, de acuerdo con la Constitucin, el Estatuto de
nomia i les Lleis . Autonpma y las Leyes .
f) Emetre Deute Pblic per a les despeses d' inversi, f) Emitir Deuda Pblica para gastos de inversin, pre
previ acord de les Corts Valencianes. vio acuerdo de las Cortes Valencianas .
D. O. de la G. V. - Nm. 138 30-12-83 1.637

Article 23 ArtIculo 23
En relaci amb I'activitat parlamentaria, el Govern Va En relacin con la actividad parlamentaria, el Gobierno
lenci t les segents atribucions : Valenciano tiene las siguientes atribuciones:

a) Proposar a les Corts Valencianes la celebraci de a) Proponer a las Cortes Valencianas la celebracin de
sessions extraordinaries. sesiones extraordinarias.
b) Deliberar sobre la qesti de confianr;a que puga b) Deliberar sobr la cuestin de confianza que pueda
plantejar el President de la Generalitat a les Corts Valencia plantear el Presidente de la Generalidad a las Cortes Valen
nes sobre el seu programa, una decisi poltica o un projecte cianas sobre su programa, una decisin poltica. o un pro-
de lIei. yecto de ley.

Article 24 ArtIculo 24
En relaci amb les competencies d e l 'Estat i altres Co En relacin con las competencias del Estado y otras Co
munitats Autonomes el Consell podra: munidades Autnomas el Consell podr:

a) Acordar la interposici de recursos d 'inconstitucio a) Acordar la interposicin de recursos de inconstitu


nalitat. cionalidad.
b) Plantejar conflictes de competencia en oposici a b) Plantear conflictos de competencia en oposicin al
l'Estat o a una altra Comunitat Autonoma davant el Tribu Estado o a otra Comunidad Autnoma ante el Tribunal
nal Constitucional. Constitucional.
c) Acordar fer acte de presencia i personaci en els re c) Acordar la comparecencia y personacin en los re
cursos i en qestions d' inconstitucionalitat que afecten a la cursos y en las cuestiones de inconstitucionalidad que afec
Comunitat Autonoma. ten a la Comunidad Autnoma.

Article 25 ArtIculo 25
Corres pon al Consell o Govern Valencia I 'exercici de les Corresponde al Consell o Gobierno Valenciano el ejerci
competencies estatutaries i legal s de caracter executiu i re cio de las competencias estatutarias y legales de carcter eje
glamentari que siguen atribuides a la Generalitat o a la Co cutivo y reglamentario que vengan atribuidas a la Generali
munitat Valenciana i no siguen expressament atribuides a dad o a la Comunidad Valenciana y no estn expresamente
altres organs o institucions d'aquestes. atribuidas a otros rganos o instituciones de las mismas .

CAPTOL III CAPTULO III

Del funcionament del Consell Del funcionamiento del Consell

Artic/e 26 Articulo 26
El Consell establira les normes internes necessaries per al El Consell establecer las normas internas que se preci
bon ordre de llurs treballs . sen para el buen orden de sus trabajos.
. E l Consell es reuneix convocat pel President. La convo El Consell se rene convocado por el Presidente. La con
catoria haura d'anar ctcompanyada de I ' ordre del dia de la vocatoria deber ir acompaada del Orden del Da de la
reuni. reunin.

Article 27 Ar{{culo 27
Perque siguen valides, les reunions del Consell Valenciaa Las reuniones del Consell requerirn para su validez la
requeriran I 'assistencia del President i del Secretari, o de les asistencia del Presidente y del Secretario, o de quienes les
persones que els substituesquen i, almenys, de la meitat deis sustituyen y, al menos, la mitad de los miembros de hecho
membres de fet del Consel!. del Consell.
AIs efectes, el President sera substituit pels Vice A tal efecto, al Presidente le sustituirn los Vicepresi
presidents segons I 'ordre d'aquestos; en defecte d'aquest or dentes segn su orden o, en defecto de orden, segn su anti
dre, segons I' antiguitat ininterrompuda en el carrec o el gedad ininterrmpida en el cargo o el Conseller titular de
Conseller titular de la corresponent cartera per I'ordre de la correspondiente cartera por el orden de creacin de las
creaci de les Conselleries. Al Secretari el substituira el Con Conselleras. Al Secretario le sustituir el Conseller ms
seller ms jove . joven.
Si no existia quorum de constituci, les sessions queda .Si no existiera qurum de constitucin, las sesiones que
ran convocades per al segent dia habil a I ' assenyalat per a darn convocadas para el siguiente da hbil al sealado
la primera convocatoria, en el mateix 1I0c i hores, sen se ne para la primera convocatoria, en el mismo lugar y horas, sin
cessitat de nova citaci per aixo . En aquest suposit, sera su necesidad de nueva citacin para ello. En este supuesto, ser
ficient per a la valida constituci de la reuni I'assistencia suficiente para la vlida constitucin de la reunin la asis
de la tercera part deis membres de fet del Consell, sen se que tencia de la tercera parte de los miembros de hecho del Con
en cap cas puga ser un nombre inferior a tres i, en aquest sell, sin que en ningn caso pueda ser un nmero inferior a
cas, amb I 'assistencia del President. tres y, en este caso, con la asistencia del Presidente.

Article 28 Ar{{culo 28
1 . Els acords s ' adoptaran amb el vot favorable de la l. Los acuerdos se adoptarn con el voto favorable de
meitat ms u deis Consellers existents, dirimint-se els empats la mitad ms uno de los Consellers existentes, dirimindose
amb el vot del President . los empates con el voto del Presidente.
1.638 30-12-83 D. O. de la G. V. - Nm. 138

2 . El Secretari prendra acta deIs acords del Govern Va 2. El Secretario levantar acta de los acuerdos del Go
lencia. bierno Valenciano .

Article 29 Art(culo 29
Les sessions del Govern tindran caracter reservat; soIs es Las sesiones del Gobierno tendrn carcter reservado;
fara pblic el contingut deIs acords. Els documents que slo se har pblico el contenido de los acuerdos. Los docu
s' eleven a la consideraci del Govern tindran caracter reser mentos que se elevan a la consideracin del Gobierno ten
vat fins que s'adopte acord sobre aquestos. drn carcter reservado hasta que se adopte acuerdo sobre
los mismos.

Article 30 Arf(culo 30
El Govern Valencia podra constituir al seu si Comissions El Gobierno Valenciano podr constituir en su seno Co
Delegades que estudiaran i resoldran materies d'inters co misiones Delegadas que estudiarn y resolvern materias de
m a alguns departaments, en els terminis de llurs Decrets inters comn a algunos departamentos, en los trminos de
de creaci. sus Decretos de creacin.

Article 31 Artk:ulo 31
El Govern Valencia podra crear Comissions Interdepar El Gobierno Valenciano podr crear Comisiones Inter
tamentals integrades per alts carrecs de l' Administraci Va departamentales integradas por altos cargos de la Adminis
lenciana per a I'estudi, coordinaci, programaci i, si s'es tracin Valenciana para el estudio, coordinacin, progra
cau, propostes de resoluci de I' activitat interdepartamental macin y, en su caso, propuestas de resolucin de la activi
en materies sectorials comunes. Aquestes comissions ti n dad interdepartamental en materias sectoriales comunes.
dran les facultats que els atribuesca el seu Dret de creaci. Estas comisiones tendrn las facultades que les atribuya su
El funcionament es regulara tamb per Decret . Decreto de creacin . Su funcionamiento s e regular tam
bin por Decreto.

Article 32 Art(culo 32
El funcionament de les Comissions ha de regir-se pels El funcionamiento de las Comisiones debe regirse por
mateixos criteris de les normes que regeixen per al govern, los mismos criterios de las normas que rigen para el Gobier
quant a convocatoria i caracter de les sessions i en allo que,' no, en cuanto a convocatoria y carcter de las sesiones y en
per no ser especfic del Consell, li puga ser d'aplicaci en aquello que, por no ser especfico del Consell, le pueda ser
allo referit a la celebraci i adopci d ' acords, quedant la Se de aplicacin en lo referido a la celebracin y adopcin de
cretaria adscrita en tot cas a la Presidencia de la Generalitat . acuerdos, quedando su Secretara adscrita en todo caso a la
Presidencia de la Generalidad.

CAPTOL IV CAPTULO IV

De la Conselleria deis Consellers De la Consellerfa y de los Consellers

Article 33 Art(culo 33
L ' Administraci de la Generalitat Valenciana s ' organit La Administracin de la Generalidad Valenciana se or
za en Conselleries o Departaments al front de les quals hi ganiza en Conselleras o Departamentos, al frente de las
haura un Conseller, membre del Govern amb funcions exe cuales habr un Conseller, miembro del Gobierno con fun
cutives. ciones ejecutivas.

Article 34 Art(culo 34
El nombre i denominaci de les Conselleries s'establiran El nmero y denominacin de las Conselleras se estable
per Decret dins deIs lmits d' aquesta Llei , retent compte a cern por Decreto dentro de los lmites de esta Ley dando
les Corts . cuenta a las Cortes.

Article 35 Art(culo 35
Els Consellers, om a membres del Govern i caps de De Los Consellers, como miembros del Gobierno y jefes de
partament, tenen les segents funcions: Departamento, tienen las siguientes funciones :
a) Assistir a les reunions del Consell i votar llurs a) Asistir a las reuniones . del Consell y votar sus
acords. acuerdos.
b) Proposar al Consell el nomenament i cessament b) Proponer al Consell el nombramiento y cese de altos
d'alts carrecs del seu departament . cargos de su departamento . .
c) Preparar i presentar al Govern els avantprojectes de c) Preparar y presentar a l Gobierno l o s anteproyectos
Llei, pro postes d'acord i projectes de Decret relatius a les de Ley, propuestas de acuerdo y proyectos de Decreto relati
qestions propies del seu Departament i refrendar aquestos vos a las cuestiones propias de su Departamento, y refren
ltims una vegada aprovats . dar estos ltimos una vez aprobados.
d) Formular motivadament I'avantprojecte de Pressu d) Formular motivadamente el anteproyecto de Presu
post os de la Conselleria. puesto de la Consellera.
D. O. de la G. V. - Nm. 138 30-12-83 1.639

e) Exercir la potestat reglamentaria en les materies pro e) Ejercer la potestad reglamentaria en las materias
pies de la Conselleria, en forma d' Ordres de la Conselleria. propias de su Consellera, en forma de Ordenes de la Conse
llera.
f) Proposar al Consell per a l ' aprovaci l' estructura i f) Proponer al Consell, para su aprobacin, la estruc
organitzaci de les respectives Conselleries. tura y organizacin de sus respectivas Conselleras .
g) Executar els acords del Govern en el marc de llurs g) Ejecutar los acuerdos del Gobierno en el marco de
competencies . sus competencias .
h) Resoldre en via administrativa els recursos que s ' in h) Resolver en va administrativa los recursos que se
terposen contra resolucions deis organismes o autoritats interpongan contra resoluciones de los organismos o autori
de la Conselleria, llevat de les excepcions que establesquen dades de su Consellera, salvo las excepciones que establez
les lleis . can las leyes .
i) Resoldre els conflictes d ' atribucions que sorgesquen i) Resolver los confictos de atribuciones que surjan en
entre distints organs i autoritats de la Conselleria. tre distintos rganos y autoridades de su Consellera.
j) Exercir la direcci , iniciativa i inspecci de tots els j) Ejercer la direccin, iniciativa e inspeccin de todos
serveis del Departament i l' alta inspecci i altres funcions los servicios del Departamento y la alta inspeccin y dems
que els corresponguen respecte als organismes autonoms funciones que les correspondan respecto a los organismos
adscrits a aquest. autnomos adscritos al mismo .
k) Disposar les des peses propies deIs serveis de la Con k) Disponer los gastos propios de los servicios de su
selleria dins deIs lmits legals i pressupostaris i l ' ordenaci Consellera dentro de los lmites legales y presupuestarios y
de pagaments corresponent s . la ordenacin de pagos correspondientes.
1) Exercir les facultats ordinaries e n materia d e contrac 1) Ejercer las facultades ordinarias en materia de con
taci administrativa dins deIs Imits legals pressupostaris . tratacin administrativa dentro de los lmites legales presu
puestarios .
11) I totes les altres facultats que els atribuesquen les 11) y cuales otras facultades que les atribuyeren las le
lleis, els reglaments , el Consell o el President de la Gene yes, los reglamentos, el Consell o el Presidente de la Genera
ralitat. lidad .

CAPTOl V CAPTULO V

De I'Estatut personal deis Consellers Del Estatuto personal de los Consellers

Article 36 Artculo 36
l. Els Consellers sn nomenats i separats pel President l. Los Consellers son nombrados y separados por el
de la Generalitat. Presidente de la Generalidad.
2 . Els Consellers ces sen e n llurs funcions: 2. Los Consellers cesan en sus funciones:

a) Per cessament del President de la Generalitat, si b a) Por cese del Presidente de la Generalidad, si bien
continuaran en llurs funcions fins la presa de possessi del continuarn en sus funciones hasta la toma de posesin del
nou Govern. nuevo Gobierno.
b) Per dimissi acteptada pel President . b) P r dimisin aceptada por el Presidente.
e) Per separaci del seu carrec decidida lliurement pel e) Por separacin de su cargo, decidida libremente por
President. el Presidente.
d) Per incompatibilitat sobrevinguda. d) Por incompatibilidad sobrevenida.
e) Per defunci . e) Por fallecimiento.

Article 37 Articulo 37
l. Els Consellers estan sotmesos al regim d'incompati l. Los Consellers estn sometidos al reglmen de in
bilitats que l'articIe 9 estableix per al President de la Genera compatibilidades que el artculo 9 establece para el Presi
litat . dente de la Gener,ali
2. Els Consellers tenen t ractament d ' Honorable Se 2. Los Consellers tienen tratamiento de Honorable
nyor. Seor.

CAPTOl VI CAPTULO VI

De la potestat reglamentaria del Govern De la potestad reglamentaria del Gobierno

Article 38 Articulo 38
El Consell exerceix la potestat reglamentaria d' acord El Consell ejerce la potestad reglamentaria de acuerdo
amb la Constituci, l'Estatut d' Autonomia i les lleis . con la Constitucin, el Estatuto de Autonoma y las leyes.

Article 39 Artculo 39
Les normes que siguen conseqencia de l'exercici de la Las normas que sean consecuencia del ejercicio de la
potestat reglamentaria s'ajusten a la segent jerarquia: potestad reglamentaria se ajustan a la siguiente jerarqua:

l. Decrets del Govern. l. Decretos del Gobierno.


2. Decrets del President. 2. Decretos del Presidente.
1.640 30-12-83 D. O. de la G. V. - Nm. :t38

3. Ordres de les Comissions Delegades del Govern. 3. Ordenes de las Comisiones Delegadas del Gobierno.
4 . Ordres de Conselleries. 4. Ordenes de Conselleras.
5 . Disposicions d'organs inferiors per I'ordre de la je 5. Disposiciones de rganos inferiores por el orden de
rarquia. su jerarqua.

Article 40 Artculo 40
Adoptaran la forma de Decret del Govern: Adoptarn la forma de Decreto del Gobierno:
1. Les disposicions de caracter general emanades del l. Las disposiciones de carcter general emanadas del
Consell. Consel!.
2. EIs actes singulars emanats del Consell quan aix ho 2. Los actos singulares emanados del Consell cuando
exigesca una norma legal o reglamentaria, o ho dispose el as lo exija una norma legal o reglamentaria, o lo disponga
mateix Consel! . el propio Consel!.
EIs Decrets del Govern seran firmats pel President i re Los Decretos del Gobierno sern firmados por el Presi
frendats pel Conseller o Consellers corresponent s . dente y refrendados por el Conseller o Consellers correspon
dientes.

Article 4 1 Artk:ulo 4 1
Adoptaran la forma d e Decret del President: Adoptarn l a forma d e Decreto del P residente:
l. Les disposicions de caracter general que dicte en 1 . Las disposiciones de carcter general que dicte en el
I' exercici de les seues competencies . ejercicio de sus competencias.
2. EIs actes singulars q i.Jan ho exigesca alguna disposi- . 2. Los actos singulares cuando lo exija alguna disposi
ci legal o reglamentaria, Q ho dispose el mateix President, cin legal o reglamentaria o lo disponga el propio Presiden
i en especial els referits a cessaments i nomenaments i assig te, y en especial los referidos a ceses y nombramientos y
naci de funcions als distints Consellers . asignacin de funciones a los distintos Consellers.

Article 42 Artculo 42
Les disposicions i resolucions que adopten la forma de Las disposiciones y resoluciones que adopten la forma
Decret es publicaran al Diari Oficial de la Genera/itat Va de Decreto se publicarn en el Diario Oficial de la Generali
lenciana. dad Valenciana.

Article 43 Artculo 43
Adoptaran la forma d' Ordre de les Comissions Delega Adoptarn la forma de Orden de las Comi siones Delega
des del Govern les disposicions de caracter general emana das del Gobierno las disposiciones de carcter general ema
des d 'aquestes en els termes de llurs decrets constitutius. nadas de las mismas en los trininos de sus decretos consti
Seran signades pel President i refrendades pel Conseller tutivos. Sern firmadas por el Presidente y refrendadas por
de la Presidencia. el Conseller de la Presidencia.

Article 44 Artk:ulo 44
Adoptaran la forma d'Ordre de Conselleria les disposi Adoptarn la forma de Orden de Consellera las disposi
cions conseqencia de I' exercici de la potestat reglamentaria ciones consecuencia del ejercicio de la potestad reglamenta
deis titulars d'aquestes, que quedara circumscrita a les ma ria de los titulares de las mismas, que quedar circunscrita
teries del seu departament . a las materias de su departamento.

Article 45 Artculo 45
Els organs directius de l' Administraci Valenciana, pel Los rganos directivos de la Administracin Valenciana,
que fa a organitzaci interna de llurs propis serveis, podran en cuanto se refiere a organizacin interna de sus propios
dictar circulars i instruccions . servicios podrn dictar circulares e instrucciones .

Article 46 Artculo 46
En I'exercici de la potestat reglamentaria no es podra: En el ejercicio de la potestad reglamentaria no se podr:
l. Establir penes ni imposar exaccions , taxes parafis 1 . Establecer penas ni imponer exacciones, tasas para
cals i altres carregues similars. fiscales y otras cargas similares.
2. Imposar sancions ni multes, lIevat deis casos expres 2 . Imponer sanciones ni multas, salvo en los casos
I
sament autoritzats per una lIei . expresamente autorizados por una Ley.
3. Restringir drets individuals llevat del marc d e les 3. Restringir derechos individuales, salvo e n e l marco
lleis. de las leyes .

Article 47 Art(culo 47
Sn nuls de pie dret els preceptes de les disposicions Son nulos de pleno derecho los preceptos de las disposi
generals: ciones generales:
.
1 . Que s' oposen a allo establert per la Constituci, 1 . Que se opongan a lo establecido por la Constitu
l ' Estatut d' Autonomia i les lleis . cin, el Estatuto de Autonoma y las Leyes .
D. O. de la G. V. - Nm. 138 30-12-83 1.641

2. Que infringesquen els d' altres d e jerarquia superior. 2. Que infrinjan los de otras de jerarqua superior.
3. Regulen materies reservades a la lIei, lIevat d' auto 3. Regulen materias reservadas a la Ley, salvo autori
ritzaci expressa d'aquesta. zacin expresa de la misma .
4. Que contravinguen les limitacions establertes a l'ar 4. Que contravengan las limitaciones establecidas en el
ticle 46 . artculo 46.

Article 48 Art:ulo 48
Les resolucions administratives de caracter singular no Las resoluciones administrativas de carcter singular no
podran vulnerar ali establert en una disposici de caracter podrn vulnerar lo establecido en una disposicin de carc
general, encara que aquelles tinguen un grau igual o supe- , ter general, aunque aqullas tengan grado igual o superior
rior a aquestes. a stas.

Article 49 Artculo 49
Les disposicions generals entraran en vigor en la data de Las disposiciones generales entrarn en vigor en la fecha
la seua publicaci al D iari Oficial de la Generalitat Valen de su publicacin en el Diario Ofic ial de la Generalidad Va
ciana, lIevat que en aquestes es dispose altre termini . lenciana, salvo que en las mismas se disponga otro plazo .

TTOL III TITULO III

De les relacions entre el Consell D e las relaciones entre e l Consell


les CQrts Valencianes y las Cortes Valencianas

CAPTOL I CAPTULO I

De I'impuls i control de I'acci de Govern Del impulso y control de la accin de Gobierno

Article 50 Artculo 50
El Consell, a travs del President, realitzara davant les El Consell, a travs del Presidente, realizar ante las
Corts, en el primer Pie del primer perode ordinari de ses Cortes, en el primer Pleno del primer perodo ordinario de
sions anual, una declaraci de poltica general que sera sesiones anual, una declaracin de poltica general, que ser
seguida de debat i que podra
. concloure en I 'aprovaci de re- seguida de debate y que podr concluir en la aprobacin de
solucions. resoluciones.
Igualment , el PIe pot celebrar debats general s sobre I ' ac Igualmente, el Pleno puede celebrar debates generales
ci poltica i de Govern a iniciativa del President de la Gene sobre la accin poltica y de gobierno a iniciativa del Presi
ralitat o per acord de les Corts . Aquests debats podran tam dente de la Generalidad o por acuerdo de las Cortes . Estos
b .concloure en I ' aprovaci de resolucions. debates podrn tambin concluir en la aprobacin de reso
I '
luciones.

Article 51 Artculo 51
l. EIs membres del Consell, a petici propia o per l. Los miembros del Consell, a peticin propia o por
acord de les Ccts , hauran de comparixer davant el PIe o acuerdo de las Cortes, debern comparecer ante el Pleno o
qualsevol de lIurs Comissions per informar de la poltica del cualquiera de sus Comisiones para informar de la poltica
Consell en materies del Departament, d' aspectes parcial s del Consell en materias de su Departamento, de aspectos
d'aquesta o d'un assumpte determinat i per atendre els parciales de la misma o de un asunto determinado y para
precs, preguntes, interpel lacions i mocions que es formu atender los ruegos, preguntas, interpelaciones y mociones
len, en els termes que preveja el Reglament de les Corts Va que se formulen en los trminos que prevea el Reglamento
lencianes. de las Cortes Valencianas .
2. El Govern proporcionara a les Corts Valencianes la 2. El Gobierno proporcionar a las Cortes Valencianas
informaci i ajut que aquestes necessiten a travs de lIurs la informacin y ayuda que stas precisen a travs de sus
membres, autoritats i funcionaris de la Generalitat Valen miembros, autoridades y funcionarios de la Generalidad
ciana. Valenciana.
3. Els membres del Govern tenen accs a les sessions de 3. Los miembros del Gobierno tienen acceso a las se
les Corts i de lIurs Comissi ons i la facultat de fer-se oir en siones de las Cortes y de sus Comisiones y la facultad de
aquelles ; podran sol licitar que informen davant les Comis hacerse or en ellas ; podrn solicitar que informen ante las
sions Parlamentaries els alts carrecs i funcionaris de lIurs Comisiones Parlamentarias los altos cargos y funcionarios
Departament s . de sus Departamentos .
4. La relaci ordinaria entre e l Govern i les Corts es 4. La relacin ordinaria entre el Gobierno y las Cortes
canalitzara a travs de la Presidencia de la Generalitat i del se canalizar a travs de la Presidencia de la Generalidad y
representant del Govern en la Junta de Sndics . del representante del Gobierno en la J unta de Portavoces .

Article 52 Art:ulo 52
El Govern respon solidariament de la gesti poltica da El Gobierno responde solidariamente de su gestin pol
vant les Corts Valencianes, sense perjudici de la respon- tica ante las Cortes Valencianas, sin perjuicio de la respon-
1.642 30-12-83 D. O. de la G. V. - Nm. 138

sabilitat directa de cada Conseller per la seua gesti. La res sabilidad directa de cada Conseller por su gestin. La res
ponsabilitat del Govern s exigible mitjanant la moci de ponsabilidad del Gobierno es exigible por medio de la mo
censura i la qesti de confiana. cin de censura y de la cuestin de confianza.

CAPTOL I I CAPTULO 1I

De la moci de censura De la moc in de censura

Artic/e 53 Artculo 53
La moci de censura ha de ser proposada almenys per La mocin de censura debe ser propuesta, al menos, por
la cinquena part deIs Diputats, i haunl d' incloure un candi la quinta parte de los Diputados, y habr de incluir un can
dat a la Presidencia de la Generalitat, que haja acceptat la didato a la Presidencia de la Generalidad , que haya acepta
candidatura. Admesa a tramit, la Mesa de les Corts Valen do la candidatura. Admitida a trmite, la Mesa de las Cor
cianes retra compte de la presentaci al President de la Ge tes Valencianas dar cuenta de su presentacin al Presidente
neralitat. de la Generalidad.

Artic/e 54 Artculo 54
La moci de censura no podr ser votada fins que trans La mocin de censura no podr ser votada hasta que
crreguen cinc dies des de la seua presentaci . transcurran cinco das desde su presentacin.

Artic/e 55 Arttculo 55
Dins deIs dos dies segents a la presentaci de la moci Dentro de los dos das siguientes a la presentacin de la
de censura podran presentar-se mocions alternatives. mocin de censura podrn presentarse mociones alterna
tivas.
La moci de censura originaria i, si s'escau, les alternati La mocin de censura originaria y, en su caso, las alter
ves podran ser debatudes conjuntament, pero hauran de ser nativas podrn ser debatidas conjuntamente, pero habrn
posades a votaci per separat, seguint I'ordre de la presenta de ser puestas a votacin por separado, siguiendo el orden
ci; abans d' iniciar-se el debat sobre la moci , el candidat de su presentacin; antes de iniciarse el debate sobre la mo
o candidats a la Presidencia hauran d'exposar el programa cin, el candidato o candidatos a la Presidencia debern
poltic davant les Corts Valencianes . exponer su programa poltico ante las Cortes Valencianas.
L' aprovaci d' una moci de censura requerira el vot fa La aprobacin de una mocin de censura requerir el
vorable de la majora absoluta deIs membres de les Corts voto favorable de la mayora absoluta de los miembros de
Valencianes . las Cortes Valencianas.

Artic/e 56 Artculo 56
Si la moci de censura o alguna de les alternatives no fos Si la mocin de censura o alguna de las alternativas no
aprovada per les Corts Valencianes , els signatars no podran fuese aprobada por las Cortes Valencianas , los signatarios
presentar-ne altra durant el mateix perode de sessions. Si no podrn presentar otra durante el mismo perodo de sesio
fos aprovada, el candidat inclos en aquella sera nomenat pel nes. Si fuere aprobada, el candidato incluido en aqulla ser
Rei President de la Generalitat Valenciana. nombrado por el Rey Presidente de la Generalidad Valen
ciana.

CAPTOL I I I CAPTULO I I I

De la qesti d e confianra D e la cuestin de confianza

Artic/e 57 Articulo 57
El President de la Generalitat, preVia deliberaci del El Presidente de la Generalidad, previa deliberacin del
Consell , pot piantejar davant les Corts la qesti de con Consell, puede plantear ante las Cortes la cuestin de con
fiana sobre el seu programa, una decisi poltica o un Pro fianza sobre su programa, una decisin poltica o un Pro
jecte de Llei. yecto de Ley.
La qesti de confiana no podra ser votada fins que La cuestin de confianza no podr ser votada hasta que
hagen transcorregu,t, com a mnim, vint-i-quatre hores de la hayan transcurrido, como mnimo, veinticuatro horas de su
presentaci. presentacin.
La confiana es considerara atorgada quan obtinga la La confianza se entender otorgada cuando obtenga la
majoria simple. Si aquesta tingus per objecte un P rojecte mayora simple. Si la misma tuviere por objeto un Proyecto
de Llei, aquest s' entendra aprovat segons el text enviat pel de ley, ste se entender apr o'bado segn el texto enviado
Consell. por el Consel!.

Artic/e 58 Artl'culo 58
Si les Corts negaren la confiana es procedira a I ' elecci Si las Cortes negaran su confianza, se proceder a la
de nou President d'acord amb el que s'estableix I'article 2. n eleccin de nuevo Presidente con arr eglo a lo establecido en
i segents . el artculo 2 y siguientes.
,
- Nm. 138

t
D. O. de la G. V. 30-12-83 1. 643

CAPTUL IV CAPTULO I V

De la legislaci delegada De la legislacin delegada

Artic/e 59 A rtculo 59
Les Corts Valencianes podran delegar en el Consell la Las Cortes Valencianas podrn delegar en el Consell la
potestat de dictar normes amb rang de Llei, denominades potestad de dictar normas con rango de Ley, denominadas
Decrets Legislatius, amb les excepcions segents : Decretos Legislativos , con las excepciones siguientes:
,
a) Les que afecten e l desenvolupament deis drets fona a) Las que afecten al desarrollo de los derechos funda
mentals i de les Ilibertats pbliques. mentales y de las libertades pblicas.
b) Les que afecten I'ordenament institucional basic de b) Las que afecten al ordenamiento institucional bsi
la Comunitat Valenciana o el regim jurdic de l' Administra co de la Comunidad Valenciana o al rgimen j urdico de su
ci Pblica. Administracin Pblica.
c) Les que afecten el regim electoral. c) Las que afecten al rgimen electoral.
d) Les que requeresquen una majoria qualificada per a d) Las que requieran de una mayora cualificada para
I'aprovaci. su aprobacin.
En cap cas procedira la subdelegaci legislativa. En ningn caso proceder la subdelegacin legislativa .

Artic/e 60 Artculo 60
La delegaci legislativa haura de conferir-se al Consell La delegacin legislativa habr de co nferirse al Consell
de forma expressa, per a materia concreta i amb fixaci de de forma expresa, para materia concreta y con fijacin de
termini per al seu exercici. plazo para su ejercicio.
La delegaci s 'esgota en fer-ne s el Consell mitjanc;ant La delegacin se agota al hacer uso de ella el Consell me
la publicaci del corresponent Decret Legislatiu . diante la publicacin del correspondiente Decreto-Legis
lativo.
La delegaci no podra entendre's concedida de manera La delegacin no podr entenderse concedida de modo
implcita o per temps indeterminat . implcito o por tiempo indeterminado .

Artic/e 61 A rtculo 61
l. La delegaci legislativa haura d' atorgar-se mitjan 1 . La delegacin legislativa deber otorgarse mediante
c;ant una llei de bases quan l 'objete siga la formaci de tex una ley de bases cuando su objeto sea la formacin de textos
tos articulats . Les lleis de bases delimitaran amb precisi articulados . Las leyes de bases delimitarn con precisin el
l'objecte i assoliment de la delegaci legislativa i els princi objeto y alcance de la delegacin legislativa y los principios
pis i criteris que han de seguir-se en l' exercici. En cap cas y criterios que han de seguirse en su ejercicio. En ningn
podran autoritzar la modi ficaci de la propia llei de bases caso podrn autorizar la modificacin de la propia ley de
ni facultar per dictar nonpes amb caracter retroactiu. bases ni facultar para dictar normas con carcter retroactivo .
2. La delegaci legislativa haura d' atorgar-se per una 2 . La delegacin legislativa deber otorgarse por una
llei ordinaria quan es tracte de refondre varis textos legals ley ordinaria cuando se trate de refundir varios textos lega
en un de sol. L ' esmentada llei haura de determinar l'ambit les en uno slo. Dicha ley habr de determinar el mbito
normatiu al qual es refereix el contingut de la delegaci, normativo a que se refiere el contenido de la delegacin,
expressant si es circumscriu a la mera formulaci d'un text expresando si se circunscribe a la mera formulacin de un
nic o si s' assoleix a la facultat de regular, aclarir i armonit texto nico o si se alcanza a la facultad de regular, aclarar
zar els texts legal s que han de ser refosos . y armonizar los textos legales que han de ser refundidos .

Artic/e 62 A rtculo 62
Les lleis de delegaci poden establir en cada cas mecanis Las leyes de delegacin pueden establecer en cada caso
mes addicionals de control parlamentari, sense perjudici de mecanismos adiciortales de control parlamentario, sin per
les competencies propies deIs Tribunals de Justcia. juicio de las competencias propias de los Tribunales de Jus
ticia.
El Consell, tan prompte com hagus fet s de la delega El Consell, tan pronto como hubiere hecho uso de la de
ci legislativa, dirigira a les Corts la corresponent comu legacin legislativa, dirigir a las Cortes la correspondiente
nicaci, que contindra el text articulat o refos objecte comunicacin, que contendr el texto articulado o refundi
d' aquella . do objeto de aqulla.

Artic/e 63 A rticulo 63
Quan una proposici de llei o una es mena foren contra Cuando una proposicin de ley o una enmienda fueren
ries a una delegaci legislativa en vigor, el Consell esta fa contrarias a una delegacin legislativa en vigor, el Consell
cultat per oposar-se a la tramitaci. est facultado para oponerse a su tramitacin.
En tot cas pot presentar-se una proposici de llei per a En todo caso puede presentarse una proposicin de ley
la derogaci total o parcial de la llei de del egaci. para la derogacin total o parcial de la ley de delegacin.
1.644 30-12-83 D. O. de la G. V. - Nm. 138

CAPTOL V CAPTULO V

De I'expiraci del mandat De la expiracin del mandato

Article 64 Artfculo 64
Expirat el mandat , el Consell declarara dissoltes les Expirado el mandato , el Consell declarar disueltas las
Corts Valencianes i convocara eleccions de conformitat amb Cortes Valencianas , y convocar elecciones de conformidad
allo establert en la Llei Electoral de les Corts Valencianes . con lo establecido en la Ley Electoral de las Cortes Valen
cianas .

TTOL IV TITULO IV

De l' Administraci Pblica De la Administracin Pblica


de la Generalitat Valenciana de la Generalidad Valenciana

CAPTOL 1 CAPTULO 1

Principis generals Principios generales

Article 65 Artlculo 65
L ' Administraci Pblica de la Generalitat Valenciana La Administracin Pblica de la Generalidad Valen
s' organitza i actua amb personalitat j urdica nica, confor ciana se organiza y acta con personalidad j urdica nica,
me a criteris d'eficacia, publicitat, jerarquia, descentralitza conforme a criterios de eficacia, publicidad, jerarqua, des
ci, desconcentraci i coordinaci, amb sotmetiment pie a centralizacin, desconcentracin y coordinacin, con so
la Llei i al Dret, dins de la major economia de mitjans que metimiento pleno a la Ley y al Derecho, dentro de la mayor
permeta I' Qbtenci deis fins que t encomanats . economa de medios que permita la obtencin de los fines
que tiene encomendados.

Article 66 Artlculo 66
D ' acord amb allo establert als articles 26 al 30 de l'Esta De acuerdo con lo establecido en los artculos 26 al 30
tut d' Autonomia, el Consell reglamentara allo necessari per del Estatuto de Autonoma, el Consell reglamentar lo nece
adaptar les normes de l' Administraci de l'Estat a I 'organit sario para adaptar las normas de la Administracin del
zaci peculiar de la Generalitat Valenciana. Estado a la organizacin peculiar de la Generalidad Valen
ciana.

Article 67 A rtfculo 67
La creaci de tot organ administratiu que supose un in La creacin de todo rgano administrativo que suponga
crement de la despesa pblic anira precedit per un estudi un incremento del gasto pblico ir precedido por un estu
economic del cost del funcionament i del rendiment o utili dio econmico del coste de su funcionamiento y del rendi
tat de lIurs serveis, aix com de la possibilitat d'aprofitament miento o utilidad de sus servicios, as como de la posibilidad
deis mitjans d' altres administracions, en evitaci d ' un incre de aprovechamiento de los medios de otras administracio
ment injustificat de despesa pblica. nes, en evitacin de un incremento injustificado de gasto
pblico.

Article 68 Artlculo 68
.
l. L' exercici de les competencies propies de cada organ l. El ejercicio de las competencias propias de cada
podra ser delegat per aquest en l' organ jerarquic immediat rgano podr ser delegado por ste en el rgano jerrquico
inferior, lIevat que per I' aplicaci del principi d' eficacia siga inmediato inferior, salvo que por la aplicacin del principio
aconsellable atribuir-lo a altre organ, sense que capiga la de de eficacia sea aconsejable atribuirlo a otro rgano, sin que
legaci de competencies delegades . quepa la delegacin de competencias delegadas.
2. Les competencies. pro pies del Govern Valencia sn 2 . Las competencias propias del Gobierno Valenciano
delegables en qualsevol cas en les Comissions Delegades del son delegables en cualquier caso en las Comisiones Delega
Govern. das del Gobierno.
3. No sn delegables l e s segents competencies: 3. No son delegables las siguientes competencias:
a) Les que procedesquen d' una atribuci expressa de a) Las que procedan de una atribucin expresa del
l'Estatut d' Autonomia . Estatuto de Autonoma.
b) Les que corresponguen als Consellers en la condici b) Las que correspondan a los Consellers en su condi
de membres del Govern. cin de miembros del Gobierno.
c) Les que corresponguen a relacions amb organs de c) Las que correspondan a rel(ll'inn vn rganos del
l'Estat, d'altres Comunitats Autonomes o les Corts Valen Estado, de otras Comunidades Autnomas o las Cortes
cianes. Valencianas .
4. Les delegacions realitzades per organs del nivell ad 4. Las delegaciones realizadas por rganos del nivel
ministratiu requeriran autoritzaci previa del Conseller. administrativo requerirn autorizacin previa del Conseller.
D. O. de la G. V. - Nm. 138 30-12-83 1.645

5 . Les delegacions podran ser revocades en qualsevol 5 . Las delegaciones podrn ser revocadas en cualquier
moment per l' organ delegant. momento por el rgano delegante.
6. Les delegacions i llurs renovacions hauran de ser pu 6. Las delegaciones y sus renovaciones debern ser pu
blicades al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en les blicadas en el Diario Oficial de la Generalidad Valenciana,
resolucions adoptades per delegaci haura de fer-se constar y en las resoluciones adoptadas por la delegacin deber
aquest extrem o hacerse constar este extremo.

CAPTOl II CAPTULO I I

De I'organitzaci, competencies i estructura De la organizacin, competencias y estructura

Article 69 Artculo 69
S 'atribueix al Consell la regulaci reglamentaria de I ' or Se atribuye al Consell la regulacin reglamentaria de la
ganitzaci o estructura de l' Administraci de la Generalltat organizacin o estructura de la Administracin de la Gene
Valenciana, i, en tot cas, la determinaci del nombre i deno ralidad Valenciana, y en todo caso, la determinacin del n
minaci de les Conselleries. mero y denominacin de las Conselleras.

Article 70 Artculo 70
S' aprovara pel Consell un Reglament organic ' de cada Se aprobar por el Consell un Reglamento orgnico de
Conselleria a proposta del Conseller respectiu. cada Consellera a propuesta del Conseller respectivo.

Article 71 Artculo 7l
Cada Conseller desenvolupara organicament la propia Cada Conseller desarrollar orgnicamente su propia
Conselleria en els terminis del seu reglament organic i altres Consellera en los trminos de su reglamento orgnico y de
normes reglamentaries que aprove el Consell, previ informe ms normas reglamentarias que apruebe el Consell, previo
de les Conselleries d' Hisenda i de Presidencia. informe de las Conselleras de Hacienda y de Presidencia.

Article 72 Artculo 72
L'organitzaci de les Conselleries s' estructura en dos ni La organizacin de las Conselleras se estructura en dos
vells: nivell directiu i nivell administratiu. niveles : nivel directivo y nivel administrativo.

Article 73 Artculo 73
Sota I 'autoritat del Conseller del Departament el nivell Bajo la autoridad del Conseller del Departamento, el
directiu esta integrat per les segents unitats: nivel directivo est integrado por las siguientes unidades :
l. Subsecretaria, en el cas que es prevega en els Regla l. Subsecretara, e n el caso d e que s e prevea e n los
ments Organics de cad Conselleria. Reglamentos Orgnicos de cada Consellera.
2. Secretaria General . 2. Secretara General .
3 . Direccions Generals . 3. Direcciones Generales .

Article 74 Artculo 74
Sn funcions deis Subsecretaris les que els encomane el Son funciones de los Subsecretarios las que les enco
Conseller, les relatives a la inspecci de tots els serveis de la miende el Conseller, las relativas a la inspeccin de todos los
Conselleria i la d'ostentar el comandament de tot el perso servicios de la Consellera y la de ostentar la jefatura de
nal d'aquesta. todo el personal de la misma.

Article 75 Artculo 75
Sn funcions deis Secretaris Generals la realitzaci d'es Son funciones de los Secretarios Generales la realizacin
tudis i recopilaci de documentaci sobre materies pro pies de estudios y recopilacin de documentacin sobre materias
de cada Conselleria, especialment en ordre a: propias de cada Consellera, especialmente en orden a :

l. Elaborar projectes o plans d'actuaci i programes L Elaborar proyectos o planes d e actuacin y progra
de necessitats de la Conselleria. mas de necesidades de la Consellera.
2. Prestar assistencia tecnica al Conseller i Directors 2. Prestar asistencia tcnica al Conseller y Directores
Generals en tot allo que es requeresca. Generales en todo lo que se requiera.
3 . Informar al personal directiu de cada Conselleria de 3. Informar al personal directivo de cada Consellera
la procedencia legal i viabili tat econo mica de llurs progra de la procedencia legal y viabilidad econmica de sus pro
mes d'actuacions . gramas de actuaciones.
4 . Informar els assumptes que cada Conseller ha de 4. Informar los asuntos que cada Conseller deba some
sotmetre al Pie del Consell o al President. ter al Pleno del Consell o al Presidente.
5. Proposar la reforma que s' encamine a millorar i 5. Proponer la reforma que se encamine a mejorar y
perfeccionar els serveis deis distints centres de la Conselle perfeccionar los servicios de los distintos centros de la Con
ria, i preparar allo relatiu a I' organitzaci i metode de tre sellera, y preparar lo relativo a su organizacin y mtodo
ball, atenent principalment a llurs costos i rendiments. de trabaj o, atendiendo principalmente a sus costos y rendi
mientos .
1.646 30-12-83 D. O. de la G. V . . Nm. 138

6. Proposar normes generals sobre adquisici de ma 6. Proponer normas generales sobre adquisicin de
terial i quantes disposicions afecten el funcionament deis material y cuantas disposiciones afecten al funcionamiento
serveis. de los servicios.
7. Preparar compilacions de les disposicions vigents 7. Preparar compilaciones de las disposiciones vigentes
que afecten el Consell, pro posar les refundicions i revisions que afecten al Consell, proponer las refundiciones y revisio
de textos legals que es consideren oportunes i cuidar de les nes de textos legales que se consideren oportunas y cuidar
publicacions tecniques, periodiques o no, de cada Conse de las publicaciones tcnicas, peridicas o no, de ci;lda Con
Ileria. sellera.
8. Dirigir i facilitar la formaci d' estadstiques sobre 8. Dirigir y facilitar la formacin de estadsticas acerca
les materies de competencia del Consell, en allo que afecte de las materias de competencia del Consell, en lo que afecte
a cada Conselleria, en col laboraci amb l ' I nstitut Nacional a cada Consellera, en colaboracin con el Instituto Nacio
d' Estadstica o altres organismes que es consideren con nal de Estadsticas u otros organismos que se consideren
venients . convenientes.
9 . Tramitar els ascensos , destins, excedencies, jubila 9. Tramitar los ascensos, destinos, excedencias, jubila
cions i permissos deis funcionaris pblics i altre personal ciones y permisos de los funcionarios pblicos y dems per
que presten servei en la Conselleria, d'acord amb les dispo sonal que presten servicio en su Consellera, de acuerdo con
sicions legal s i reglamentaries. las disposiciones legales y reglamentarias.
10. En cas d'inexistencia de Sots-secretari, assumira les 10. En caso de inexistencia de Subsecretario, asumir
funcions propies d ' aquest. las funciones propias de ste.

Artic/e 76 Artculo 76
Sn funcions deis Direct.ors Generals : Son funciones de los Directores Generales:
1 . Disposar quant coneernesca a l regim intern deis ser 1 . Disponer cuanto concierne al rgimen interno de los
veis de la seua Direcci i resoldre els respectius expedients, servicios de su Direccin y resolver los respectivos expedien
quan no siga facultat privativa del Conseller o del Sots tes , cuando no sea facultad privativa del Conseller o del
secretari o Subsecretario.
'
2. Dirigir i gestionar els serveis i resoldre els assumptes 2. Dirigir y gestionar los servicios y resolver los asun
que li as signe al Reglament Organic de la Conselleria, o que tos que le asigne el Reglamento Orgnico de la Consellera
el Conseller encomane a la seua incumbencia. o que el Conseller encomiende a su incumbencia.
3. Vigilar, fiscalitzar i supervisar el funcionament de 3. Vigilar, fiscalizar y supervisar el funcionamiento de
totes les dependencies al seu carrec. todas las dependencias a su cargo.
4. Proposar al Conseller la resoluci que estime proce 4. Proponer a su Conseller la resolucin que estime
dent en assumptes que siguen de la seua competencia i la tra procedente en asuntos que sean de su competencia y cuya

mitaci deis quals correspon a la Direcci General . tramitacin corresponde a la Direccin General .
5. Establir el regim intern de les oficines que d' ells de 5. Establecer el rgimen interno de las oficinas de ellos
.

penguen. dependientes. /

6 . Elevar anualment al Conseller un informe sobre el 6. Elevar anualmente al Conseller un informe acerca
funcionament, cost i rendiment deis serveis al seu carrec, del funcionamiento, coste y rendimiento de los servicios a
proposant les modificacions que li assignen les Lleis, Regla su cargo, proponiendo las modificaciones que le asignen las
ments o el Conseller. Leyes, Reglamentos o el Conseller.

Artic/e 77 Artculo 77
El nivell administratiu esta integrat per la resta d' unitats El nivel administrativo est integrado por el resto de uni
sota la dependencia de les anteriors o directament del Con dades bajo la dependencia de las anteriores o directamente
seller amb caracter excepcional . del Conseller con carcter excepcional .

Artic/e 78 Artculo 78
El nivell administratiu s'organitzara normalment en ser El nivel administrativo se organizar normalmente en
veis, seccions i negociats, podent-se establir altres unitats in servicios, secciones y negociados, pudiendo establecrse
termedies quan aix fra necessari o otras unidades intermedias cuando as fuere necesario .

Artic/e 79 Artculo 79
En totes les Conselleries, dins del nivell administratiu i En todas las Conselleras, dentro del nivel administrati
amb la maxima jerarquia d' aquest, existira una nica Secre vo y con la mxima jerarqua del mismo, existir una nica
taria General Administrativa sota la dependencia de la Secretara General Administrativa, bajo la dependencia de
Secretaria General, que atendra tots els serveis general s la Secretara General, que atender todos los servicios gene
d'aquelles. rales de aqullas.

CAPTOl I I I CAPTULO I I I

D e I'organitzaci territorial de les Conselleries De la organizacin territorial d e las Conselleras


Artic/e 80 Art:ulo 80
Territorialment l' organitzai de les Conselleries s'estruc Territorialmente, la organizacin , de las Conselleras se
tura en serveis centrals, regulats al captol anterior, i en ser estructura en servicios centrales, regulados en el captulo an
veis periferics. terior, y en servicios perifricos .
D. O. de la G. V. - Nm. 138 30-12-83 1.647

Els serveis periferics seran l ' exprssi organitzativa del Los servicios perifricos sern la expresin organizativa
principi de desconcentraci que ha de regir en l' activitat de del principio de desconcentracin que ha de regir en la acti
l' administraci de la Generalitat Valenciana. vidad de la administracin de la Generalidad Valenciana.

A rticle 81 A rt{culo 81
Els serveis centrals tenen competencia sobre tot el terri Los servicios centrales tienen competencia sobre todo el
tori de la Comunitat Valenciana. territorio de la Comunidad Valenciana.

Article 82 A rt{culo 82
Els serveis periferics tenen competencies sois en el seu Los servicios perifricos tienen competencias slo en su
propi ambit territorial als terminis establerts als articles 46 propio mbito territorial, en los trminos establecidos en los
y 47 de l' Estatut d' Autonomia. artculos 46 y 47 del Estatuto de Autonoma.

TTOL V TITULO V

De la responsabilitat deIs membres del Consell De la responsabilidad de los miembros del Consell
i de l' Administraci Pblica y de la Administracin Pblica
de la Generalitat Valenciana de la Generalidad Valenciana

Article 83 A rt{culo 83
La responsabilitat penal deis membres del Consell i, La responsabilidad penal de los miembros del Consell y,
si s' escau, la del President, s'exigira a proposta de les en su caso, la del Presidente se exigir a propuesta de las
Corts Valencianes, davant el Tribunal Superior de Justcia Cortes Valencianas, ante el Tribunal Superior de Justicia
Valencia. Valenciano.

Article 84 A rtfculo. 84
Les responsabilitats d'ordre penal i civil d les autoritats Las responsabilidades de orden penal y civil de las auto
i funcionaris de la Generalitat Valenciana seran exigits ridades y funcionarios d ela Generalidad Valenciana sern
d'acord amb all previs en les dispsicions generals de l' Es exigidos de acuerdo con lo previsto en las disposiciones ge
tat en la materia, amb l'excepci que les referencies al Tri_ nerales del Estado en la materia, con la salvedad de que las
bunal Suprem s ' entendran fetes al Tribunal Superior de referencias al Tribunal Supremo se entendern hechas al
Justcia Valencia. Tribunal Superior de Justicia Valenciano .

Article 85 A rt{culo 85
L responsabilitat patimonial de l 'Administrci Pbli La responsabilidad patrimonial de la Administracin
ca de la Generalitat Valenciana sera exigible per tota lesi Pblica de la Generalidad Valenciana ser exigible por toda
que com a conseqencia del funcionament deis serveis p lesin que como consecuencia del funcionamiento de los
blics patesquen els ciutadans en qualsevol de llurs bns i servicios pblicos sufran los ciudadanos en cualquiera de
drets llevat de casos de for;a majar. sus bienes y derechos, salvo casos de fuerza mayor.

DISPOSICIONS DEROGATORIES DISPOSICIONES DEROGATORIAS

Primera Primera
Queden derogades quantes normes d'igual o inferior Quedan derogadas cuantas normas de igual o inferior
rang s' oposen a la present . rango se opongan a la presente.

Segona Segunda
Queda expressament derogat el Reglament de Regim In Queda expresamente derogado el Reglamento de Rgi
terior del Consell de la Generalitat Valenciana aprovat per men Interior del Consell de la Generalidad Valenciana apro
Decret 3 de desembre de 1 982. bado por Decreto de 3 de diciembre de 1 982.

DISPOSICIONS FINALS DISPOSICIONES FINALES

Primera Primera
S'autoritza el Consell per adoptar quantes disposicions Se autoriza al Consell para adoptar cuantas disposicio
reglamentaries precise I 'aplicaci i desenvolupament d'all nes reglamentarias precise la aplicacin y desarrollo de lo
disposat en la present L1ei . dispuesto en la presente Ley.
1.648 30-12-83 D. O. de la G. V. - N m . 138

Segona Segunda
Per a allo no previst en aquesta Llei seran d' aplicaci les Para lo no previsto en esta Ley sern de aplicacin las
disposicions legals de l 'Estat en la materia, equiparant-se els disposiciones legales del Estado en la materia, equiparndo
organs per analogia de lIurs funcions . se los rganos por analoga de sus funciones .

Tercera Tercera
La present Llei entrara en vigor el dia de la seua publica La presente Ley entrar en vigor el da de su publicacin
cio al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. en el Diario Oficial de la Generalidad Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autori Por tanto, ordeno que todos los ciudadanos, tribunales,
tats i poder s pblics als quals pertoque, observen i facen autoridades y poderes pblicos a los que corresponda, ob
complir aquesta Llei . serven y hagan cumplir esta Ley.

Valencia, a 30 de desembre de 1 98 3 . Valencia, a 30 de diciembre de 1 98 3 .

El President de la Generalitat, El Presidente de la Generalidad,


lOAN LERMA 1 BLASCO lOAN LERMA 1 BLASCO

502 LLEI 6/1983, 'de 30 de desembre , del Pressu 502 LEY 6/1983, de 30 de diciembre, del Presu
post de la Gelleralitat Valenciana per a 1984. puesto de la Generalidad Valenciana para
1984.

PREMBUL PREAMBULO

La Llei del Pressupost de la Generalitat Valenciana regu La Ley del Presupuesto de la Generalidad Valenciana re
la, j unt amb les disposicions legals de caracter permanent gula, j unto con las disposiciones legales de carcter perma
que estiguen vigents, l 'administraci deIs crectits de des peses nente que estn vigentes, la administracin de los crditos de
i ingressos de l'exercici economic de 1 984. gastos e ingresos del ejercicio econmico de 1 984.
Recull, per tant, tots els aspectes normatius que regulen Recoge, por tanto, todos los aspectos normativos que re
la utilitzaci que durant l 'exercici en qesti realitzara la gulan la utilizacin que durante el ejercicio en cuestin reali
Generalitat deIs drets economics que li atorga l'article zar la Generalidad de los derechos econmicos que le otor
cinquanta-u de l 'Estatut d 'Autonomia i els criteris que con ga el artculo cincuenta y uno dl Estatuto de Autonoma y
duiran l'aplicaci de l ' estat de despeses. Ambds estan en los criterios que coll'ducirn la aplicacin del estado de gas
caminats a la consecuci del millor assoliment deIs objectius tos. Ambos estn encaminados a la consecucin del mejor
marcats per l'acci del Govern . Sotmesos a la discussi i l logro de los objetivos marcados por la accin del Gobierno.
tima decisi de la Cambra Legislativa. Sometidos en la discusin y ltima decisin de la Cmara
Legislativa.
El Preambul de la Llei 1 / 1 98 3 , de 28 de juliol, de Pressu El Prembulo de la Ley 1 / 1 98 3 , de 28 de julio, de Presu
postos de la Generalitat Valenciana per a 1 983 , senyalava puestos de la Generalidad Valenciana para 1 983 sealaba
que aquesta adquirira <<una poderosa singularitat perque que la misma adquirir <<una poderosa singularidad porque
sera, quasi amb seguretat, l'nica Llei pressupostaria que ser, casi con seguridad, la nica Ley presupuestaria que ex
estendra la vigencia en un perode en el qual els mecanismes tender su vigencia en un perodo en el que los mecanismos
basics de finanaci de la Generalitat no han desplegat enca bsicos de financiacin de la Generalidad no han desplega
ra la plena eficacia. No es contempla el percentatge de parti do todava su plena eficacia. No se contempla el porcentaje
cipaci en la recaptaci per impostos estatals, com a conse de participacin en la recaudacin por impuestos estatales,
qencia de no haver entrat en vigor la cessi de tributs . . . , como consecuencia de no haber entrado en vigor la cesin
no es contempla tampoc la participaci provinent del Fons de tributos . . . , no se contempla tampoco la participacin
de Compensaci Interterritorial . . . . proveniente del Fondo de Compensacin Interterrito
ria!. . . .
E n aquest s ' afirmava que la situaci descrita soIs es E n el mismo se afirmaba que la situacin descrita slo
mantendria durant l 'esmentat exercici i efectivament aix ha se mantendra durante dicho ejercicio y efectivamente as ha
estat, ja que s' ha produi't la participaci en el F . C . I . prop sido, dado que se ha producido la participacin en el F . C . I .
de nou milions d'invrsions en competencies assumides, i el alrededor d e nueve mil millones d e inversiones e n competen
primer de gener la Generalitat assumira la gesti deIs tributs cias asumidas, y el primero de enero la Generalidad asumir
cedits per l ' Estat en aplicaci de l 'article cinquanta-dos de la gestin de los tributos cedidos por el Estado en aplicacin
l'Estatut. del artculo cincuenta y dos del Estatuto.
La tercera pea, que s un element clau per contemplar La tercera pieza, que es un elemento clave para comple
l ' exercici de l' autonomia financera, s a dir, el percentatge tar el ejercicio de la autonoma' financiera, es decir, el por
de participaci en els ingressos de l' Estat, no s'ha assolit in centaje de participacin en los ingresos del Estado, no se ha
corporar a l 'inici de l' exercici o causa de la dilaci en el tan logrado incorporar en el inicio del ejercicio debido a la dila
cament de les valoracions definitives deIs drets de traspas cin en el cierre de las valoraciones definitivas de los decre
de competencies, la qual cosa ha impedit la quantificaci t s de traspaso de competencias, lo que ha impedido la
d'aquest pel moment, tot aixo sense perjudici que els esfor- cuantificacin del mismo por el momento, todo ello sin per-

También podría gustarte