TEMA 7.

L'ORGANITZACI POLTICA DEL TERRITORI A

ESPANYA I CATALUNYA. (2)

INTRODUCCI

1. ESPANYA: UNA MONARQUIA PARLAMENTRIA

Espanya s, segons la Constituci, una monarquia parlamentria. El rei

d'Espanya s el cap d'Estat, per el Govern s elegit pel Parlament.
La Corona, en la persona del rei, representa l'Estat: s rbitre i moderador de les
institucions, per no pot legislar, governar ni jutjar.
La nostra forma de govern, establerta a la Constituci, es basa en la divisi de
poders: legislatiu, executiu i judicial.
El Parlament (Congrs dels Diputats i Senat) exerceix la funci legislativa (fa les
lleis).
El Govern espanyol (el president i els ministres) s l'executiu: aplica les lleis,
dirigeix la poltica i fixa els objectius que cal assolir.
Els jutges i els tribunals de justcia controlen que s'apliquin les lleis i imparteixen
justcia.
Els partits sn els canals de participaci ciutadana.

1
2. L'ESTAT DE LES AUTONOMIES

L'any 1978 la Constituci Espanyola va reconixer el dret de les nacionalitats i de

les regions a constituir-se en comunitats autnomes, aix com l'organitzaci
descentralitzada de l'Estat.
Entre els anys 1979 i 1983, es van organitzar les 17 comunitats autnomes
actuals. D'aquestes, n'hi ha set que tenen una provncia nica.
Les comunitats es regeixen per l'Estatut d'Autonomia respectiu, que n'estableix
les institucions, les normes i les competncies, aix com els recursos econmics
que els corresponen per exercir les seves funcions.
Les competncies autonmiques poden ser plenes o compartides amb l'Estat.
Les institucions d'autogovern de les comunitats autnomes sn: una assemblea
o parlament,el president autonmic i el govern o consell.
L'any 1995, els municipis de Ceuta i Melilla es van constituir en ciutats
autnomes.

2
3. L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA.

L'Estatut defineix les institucions d'autogovern que t Catalunya, i els seus

poders.
La Segona Repblica va recollir l'aspiraci d'autonomia de Catalunya en l'Estatut
de 1932.
L'Estatut va ser susps durant la dictadura de Franco, per en la transici es va
restablir l'autogovern, amb l'Estatut del 1979. L'any 2003 se'n va impulsar una
reforma, i l'any 2006 va ser aprovat un nou Estatut.
Cal destacar-ne tres institucions:

El Parlament: legisla, aprova els pressupostos i controla l'acci del Govern

catal.
La Presidncia: el president dirigeix la Generalitat.
El Consell Executiu: forma el govern de la Generalitat de Catalunya.

4. L'ORGANITZACI TERRITORIAL DE CATALUNYA

Segons la Constituci, Catalunya es divideix en quatre provncies, unitats

administratives
que agrupen molts municipis amb els quals cooperen. El seu govern el formen les
diputacions provincials.
L'Estatut del 2006 organitza el territori catal en municipis i comarques. Tamb
s'hi estableix la divisi en vegueries, per aix encara no s'ha desenvolupat.
Els municipis sn la unitat territorial bsica i es regeixen per l'Administraci local
o municipal. L'Ajuntament (alcalde i regidors) governa i administra el municipi.
La comarca s un ens territorial local, agrupa varis municipis i t personalitat
jurdica prpia. Des del 1988 n'hi ha 41; els consells comarcals les administren i
les governen.

3
 Hi ha noves propostes (1995) que divideixen Catalunya en set mbits territorials
o vegueries. Amb l'Estatut del 2006 estava previst iniciar la substituci de les 4
provncies per les vegueries, per la crisi i la negativa de l'Estat espanyol ha aturat
aquest projecte.

5. LA SOCIETAT CATALANA I ESPANYOLA

Desprs d'un perode d'industrialitzaci i modernitzaci, Espanya i especialment

Catalunya sn avui una societat postindustrial: predomina el sector serveis i hi
ha una indstria molt qualificada.
La poblaci, abans rural, ha esdevingut urbana.
La famlia extensa tradicional ha estat substituda per la famlia nuclear (noms
pares i fills) i n'han augmentat altres models (monoparentals, unipersonals...).
S'ha produt una incorporaci de les dones al treball remunerat, malgrat que
encara hi ha discriminacions (salari, lloc de treball, categoria laboral...).

4
 Gaudim d'un nivell de benestar elevat:
En el nivell de benestar s'hi posen en relaci el creixement econmic, la qualitat
de vida i el nivell assistencial de la poblaci.
Es mesura amb diversos indicadors: l'ensenyament, la sanitat, l'esperana de
vida i el consum.