PEC Curs 2016-17 Febrer 2017

PEC Escola Rubi i Ors
1
Escola Rubi i Ors Curs 2016-17
1. INTRODUCCI
Lescola s un sistema obert. Est connectat amb altres sistemes (familiar, educatiu i social),
dels quals en forma part i amb els que interacciona contnuament. El projecte educatiu del
centre s el document que articula de forma global i coherent lacci educativa adoptada per
lescola, desprs d'analitzar la realitat i el context socioeconmic i cultural de l'alumnat que
lintegra i de la zona on est ubicada.
La realitzaci daquest Projecte Educatiu, ha suposat una reflexi sobre qui som, on som, qu
volem, i la seva concreci.
El Projecte Educatiu del Centre permet que tots els implicats en el procs educatiu puguin
seguir una mateixa lnia pedaggica i unificar esforos. A la vegada s el referent de la font de
gesti del centre i concreta el paper dels mestres tutors, dels responsables de les diferents
coordinacions, dels especialistes i de lequip directiu. Mitjanant el PEC queda establert quan i
de quina forma shan destablir les diferents relacions entre tots els membres de la Comunitat
Educativa (alumnat, famlies i mestres) i altres organismes implicats en el procs educatiu
(Ajuntament, Serveis Socials, Programes Educatius...).
El Projecte Educatiu de Centre sadequa a all que disposa la llei deducaci 12/2009, del 10
de juliol, (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009) i al Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia de
centres educatius, article 4.
El projecte educatiu especifica les finalitats i les opcions educatives bsiques que es prenen
per al conjunt de lalumnat, tenint en compte la diversitat de condicions personals, de ritmes
daprenentatge, de capacitats, de necessitats i d'interessos.
2. ANLISI DE CONTEXT
2.1. UBICACI DEL CENTRE

LEscola Rubi i Ors es troba situada al barri Horts de Mir, a la ciutat de Reus.
s un barri amb una realitat social molt variada on ens trobem una zona dhabitatges ocupats
per famlies de classe social mitjana baixa formades per parelles joves amb infants petits i una
zona dhabitatges ms vells on hi viuen famlies amb una renda per cpita molt baixa, ratllant
en algunes ocasions el risc de marginaci social causat per diverses situacions:
desestructuraci familiar, mancances culturals, econmiques...
La presncia del Centre Cvic Llevant afavoreix la cohesi social i la vida del barri on mitjanant
una programaci complerta dactivitats estructura i enriqueix loferta cultural.
Al costat del centre hi ha la Llar dInfants Municipal El Marfull. El barri tamb disposa del
2
Centre dAtenci a la Infncia i a les famlies Mas Pintat, aix com dun centre dAtenci
Primria.
LEscola Rubi i Ors es troba situada al barri Horts de Mir. s un barri amb una realitat social
molt variada.
Hi ha una zona dhabitatges nous, ocupats per famlies de classe social mitjana. Aquestes
famlies generalment estan formades per parelles joves amb infants petits.
Tamb hi ha una zona d'habitatges ms vells on hi viuen famlies amb una renda per cpita
molt baixa, ratllant en ocasions el risc de marginaci social per diverses causes
(desestructuraci familiar, mancances culturals, econmiques...).
Afavoreix la cohesi social i la vida del barri la presncia del Centre Cvic Llevant, actualment
ubicat al Mas dels Canonges, que mitjanant una programaci complerta dactivitats,
estructura i enriqueix loferta cultural del barri a la vegada que vetlla per loferta educativa
dels nens de la zona.
Al costat del centre hi ha la Llar d'Infants Municipal El Marfull. El barri tamb disposa del
Centre dAtenci a la Infncia i a les Famlies Mas Pintat i un CAP.
2.2. TIPOLOGIA ESCOLAR
Les dades d'identificaci del centre sn:
Nom del centre: Escola Rubi i Ors

Codi del centre: 43006061
Adrea: Plaa Abat Oliba nm. 33
Codi postal: 43204
Telfon: 977 755843 / 646467659
Fax: 977 750881
Correu electrnic: e3006061@xtec.cat
Poblaci: REUS
LEscola Rubi i Ors s una escola pblica de Reus que depn del Departament d'Ensenyament
de la Generalitat de Catalunya. Est considerat un centre dalta complexitat educativa i
disposa dUSEE degut a les necessitats educatives especials (motrius, sensorials, conductuals,
psquiques), socials, familiars, econmiques, tniques i culturals de molts dels alumnes del
nostre centre.
El centre acull alumnes deducaci infantil i primria. Consta de dues lnies des dEducaci
Infantil de tres anys fins a sis de primria.
3
El centre rep el suport i la collaboraci de lEAP (psicopedagoga, treballadora social i

fisioterapeuta), el CREDAT i lUTAC. Com tamb collabora i es coordina amb el centre cvic
Llevant i els Serveis Socials de lAjuntament de Reus (educadora social). Participa en el Pla
Educatiu dEntorn de la ciutat i el Pla Catal de lEsport Escolar.
Lescola Rubi i Ors ofereix el servei de menjador escolar, amb cuina prpia, gestionat pel
Consell Comarcal del Baix Camp i adjudicat a lempresa Cuina i Gesti, que tamb es fa crrec
dels mens i del monitoratge.
L'escola collabora i es coordina amb el centre cvic Llevant i en especial amb els serveis socials
del barri. Participa en el Pla Educatiu dEntorn de la ciutat i en el Pla Catal de lEsport Escolar.
Els dos centres deducaci secundria obligatria de referncia sn lInstitut Roseta Mauri i
lInstitut Salvador Vilaseca.
LEscola Rubi i Ors ofereix el servei de menjador escolar, amb la preparaci del menjar en el
mateix centre, gestionat pel Consell Comarcal del Baix Camp i adjudicat a lempresa Cuina i
Gesti, que tamb es fa crrec dels mens i del monitoratge.
LAMPA organitza, conjuntament amb el centre, les diverses activitats extraescolars,

aprovades pel Consell Escolar, que soferten a comenament de curs.
2.3 NORMATIVA
Aquest projecte educatiu est emmarcat en la Constituci Espanyola, l'Estatut d'Autonomia
de Catalunya, les lleis d'educaci aprovades pel Parlament i tots els altres referents
normatius que cada any surten reflectits en la normativa de curs.
Llei deducaci
Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009)
DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius

o Captol 1 sobre el projecte educatiu del centre
o Captol 2 Autonomia pedaggica i organitzaci dels currculums
o Captol 3 Autonomia organitzativa Article 18
o Article 30 rgans unipersonals de direcci
o Article 31 Projecte de direcci i exercici de la direcci del centre
Organitzaci general del curs

DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius
o Article 18 Normes d'organitzaci i funcionament del centre. Aprovaci
o Article 22 Criteris per a l'organitzaci pedaggica dels centres
o Article 60 Avaluaci de centres i avaluaci de l'exercici de la docncia
o Article 61 Avaluaci de centres i de l'exercici de la direcci en centres pblics
LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci. (Pg. 56589)

o Article 77 Criteris que orienten l'organitzaci pedaggica dels centres
4
o Article 78 Criteris d'organitzaci pedaggica en l'educaci infantil

o Article 79 Criteris d'organitzaci pedaggica en l'educaci bsica
o Article 79 Criteris d'organitzaci pedaggica en l'educaci bsica
o Article 91 Projecte educatiu
o Article 93 Carcter i projecte educatiu dels centres pblics
o Article 98 mbit de l'autonomia organitzativa
Ordre ENS/59/2015, de 26 de mar, per la qual s'estableix el calendari escolar del curs
2015-2016 per als centres educatius no universitaris de Catalunya.
Resoluci 19 de juny de 2015, per la qual saproven els documents per la organitzaci i
la gesti del centre pel curs 2015-16.
Currculum
Decret 181/2008, de 9 setembre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments
del segon cicle de leducaci infantil (DOGC nm. 5216, de 16.9.2008)
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de

leducaci primria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007)
LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci.

o Article 52 Currculum
o Article 53 Competncia per a determinar el currculum
o Article 56 Educaci infantil
o Article 57 Educaci bsica
o Article 58 Educaci primria
o Article 97 mbit de l'autonomia pedaggica
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.

o Article 14 Concrecions del currculum i mesures organitzatives associades 1r
cicle e. infantil. (DOGC 5686)
Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci

primria.
Projecte Lingstic
o Article 10 Dret i deure de conixer les llenges oficials
o Article 11 El catal, llengua vehicular i d'aprenentatge
o Article 12 Llenges estrangeres
o Article 14 Projecte lingstic
o Article 18 s i foment del catal
Ordre EDU/221/2007, de 29 de juny per la qual s'estableixen els principis generals

que s'han de tenir en compte per a l'aplicaci de l'article 4.4 del Decret 142/2007, de
26 de juny, per la qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci
primria.
Avaluaci dalumnes
5
Ordre ECI/1845/2007, de 22 de juny, per la qual sestableixen els elements dels

documents bsics davaluaci de leducaci bsica regulada per la llei orgnica 2/2006,
de 3 de maig, deducaci, aix com els requisits formals derivats del procs davaluaci
que sn necessaris per garantir la mobilitat de lalumnat (BOE nm. 149, de 22.6.2007)
Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els

documents si requisits formals del procs davaluaci en leducaci primria (DOGC
nm. 5155, de 18.6.2008)
Ordre DU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits

formals del procs davaluaci del segon cicle de leducaci infantil (DOGC nm. 5505,
de 13.11.2009)
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius

o Article 55 Avaluaci: finalitat, mbits i modalitats
o Article 56 Procediments d'avaluaci
Convivncia
o Article 23 Mesures de promoci de la convivncia
LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci. (Pg. 56589)

o Article 21 Drets dels alumnes
o Article 22 Deures dels alumnes
o Article 30 Dret i deure de convivncia
o Article 32 Mediaci
o Article 33 Protecci contra l'assetjament escolar i contra les agressions
o Article 34 mbit d'aplicaci de mesures correctores i sancions
o Article 36 Criteris d'aplicaci de mesures correctores i sancions
o Article 37 Faltes i sancions relacionades amb la convivncia
Carta de comproms
o Article 7 Carta de comproms educatiu

o Article 20 Carta de comproms educatiu
o Article 31 Principis generals
Altres documents
Decret 199/1996, de 12 de juny. Reglament orgnic dels centres docents pblics
(DOCG n.2218 de 14/6/1996) Articles que no han estat derogats.
Decret 39/2014, de 25 de mar, pel qual es regulen els procediments per definir el
perfil i la provisi dels llocs de treball docents.
Resoluci ENS/906/2014, de 23 dabril publicada al DOGC 6613, de 30.4.2014, on es

determina els centres educatius i els llocs de treball docents que tenen la consideraci
de dificultat especial.
6
Resoluci ENS/1072/2014, de 9 de maig, per la qual s'atribueix una nova denominaci

especfica a un centre educatiu pblic.
I tots els altres referents normatius, que surten cada any, especificats en el Document
per lorganitzaci i el funcionament de les escoles i dels centres pblics deducaci
especial.
Atenci especfica
Resoluci ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l'atenci educativa a l'alumnat
amb altes capacitats (DOGC nm. 6419, de 17.7.2013).
Resoluci ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenci educativa a l'alumnat

amb trastorns de l'aprenentatge (DOGC nm. 6419, de 17.7.2013).
3. OBJECTIUS
3.1. OBJECTIUS GENERALS DEL DEPARTAMENT DENSENYAMENT
Aquesta etapa proporciona als infants una educaci que els permet assegurar el seu
desenvolupament personal i posar les bases d'una formaci basada en l'autonomia personal,
la responsabilitat, la solidaritat, la llibertat, la participaci i el comproms individual i collectiu:
conixer els elements bsics de la llengua, l'entorn geogrfic, la histria i les tradicions que li
permetin arrelar-se al pas, i poder participar en la construcci d'un mn millor.
Tots el objectius queden recollits a l'Annex 2 segons les lleis i decrets del Departament
d'Ensenyament.
4.2. TRETS ESPECFICS DEL CENTRE
4.2.1 Identitat de centre.
Som una escola amb molta diversitat, la nostra mirada ha de ser capacitadora i integradora.
Basem la nostra activitat docent en una actitud proactiva, buscant alternatives positives
davant el que ens anem trobant, emprant sempre un llenguatge positiu que construeixi
pensaments positius i ens recolzin la determinaci de veure i trobar opcions on altres hi veuen
inconvenients.
El comproms com a docents s amb nosaltres mateixos, treballar amb optimisme, mirar
dentendre als altres, ser assertius i creatius. Nosaltres i sols nosaltres decidim com ens
afecten les coses i de quina manera les afrontem, i en aix ens hi poden ajudar totes les
consideracions que treballem en el nostre projecte de convivncia, basat en el respecte, en
ser escoltats i escoltar als altres.
Valorem molt el temps. Cal donar temps a les vivncies i als aprenentatges fomentant un
dileg i una reflexi que propicin el descobriment del gust pel saber. I sobre aquesta premissa
7
organitzem un horari escolar que permeti que els aprenentatges puguin ser interioritzats, per
aix establim les mximes franges de temps que sols es veuen interrompudes per lhora de
lesbarjo o per haver de marxar cap a casa. Cosa que tamb ajuda en el treball a laula duna
metodologia ms competencial i a uns ensenyaments ms globalitzats. Optimitzem el nostre
temps centrant-nos en all que s essencial, cal incidir en all que podem controlar de forma
activa i tenir determinaci en donar valor all que realment ho t. Sha de prioritzar, el
currculum, s ampli per amb ganes i comproms avancem en all essencial.
Hem pres conscincia que les maneres densenyar i aprendre sn una part ms de la cultura i
que canvien amb la prpia evoluci de leducaci. En la societat de la informaci i el
coneixement, lescola ja no pot proporcionar total la informaci perqu aquesta s ms mbil
i flexible que la prpia escola, el que s pot fer s formar als alumnes per a poder accedir i
donar sentit a la formaci, proporcionant-los capacitats i estratgies daprenentatge que els
permetin una assimilaci crtica de la informaci. La nostra labor s la daconseguir que
aprenguin a aprendre. Aix com tamb sabem que podem treballar per a potenciar la seva
creativitat entesa com la qualitat de trobar solucions noves.
s per tot aix que organitzem uns temps, uns espais, uns agrupaments i unes metodologies
per a ajudar a adquirir les habilitats bsiques emocionals, lingstiques, matemtiques,
cientfiques i artstiques que els permetin ser autnoms i competents alhora que emptics,
respectuosos i compromesos amb el mn.
4.2.2. Objectius del centre. Prioritats i plantejaments educatius.
Els principis bsics presents en la filosofia descola i en la seva lnia pedaggica sn:
- Garantir lensenyament bsic per a tothom i el mxim per a cadasc, en funci de les
capacitats de cada alumne.
- Afavorir el vincle mestre/alumne a travs de les tutories personalitzades per a

aconseguir un clima que millori el procs densenyament-aprenentatge, aix com la
construcci dexpectatives positives i ajustades a les possibilitats de cadasc.
- Mantenir una mirada capacitadora envers els alumnes conferint-los la confiana i

fomentant les ganes daprendre necessries per a que avancin.
- Vetllar per la immersi lingstica dels alumnes que tenen unes llenges maternes
diferents a la catalana.
- Proporcionar una slida educaci matemtica basada en el raonament que

proporcioni el sentit numric que els permetr entendre i explicar matemticament el
mn que ens envolta.
- Establir estratgies per tal de potenciar: lautoestima, lautonomia, la responsabilitat,

la convivncia amb respecte, lacceptaci de la diferncia, la tolerncia a la diversitat,
lempatia, el desenvolupament de les seves capacitats cognitives, creatives,
8
psicomotrius, emocionals, afectives, dequilibri personal i dinserci social, aix com la

seva iniciativa i el seu esperit crtic.
- Incentivar les ganes daprendre, lesfor per a millorar i el rigor del treball ben fet.
- Atendre a la diversitat, en tot el seu espectre, tant per la franja baixa com per la franja
alta, recolzant cada ritme daprenentatge en ladquisici dhabilitats bsiques.
- Buscar estratgies per a fer possible la inclusi, on puguin aprendre junts, en el

mateix espai, alumnes molt diferents, tantes estones com sigui possible i participant
tant com sigui possible en les mateixes activitats densenyament-aprenentatge
comunes.
- Prendre com a referncia en la planificaci dactivitats els continguts claus dels

diferents mbits, els objectius generals detapa i les vuit competncies bsiques
generals.
- Fer de la competncia digital una eina a travs de la qual es treballin tots els mbits.
- Emprar metodologies competencials i globalitzadores on lalumne sigui el

protagonista del seu propi aprenentatge .
4.2.3. Confessionalitat
- Els/les mestres del centre, en la seva activitat professional, donaran resposta als principis
de respecte i pluralisme ideolgic de la comunitat educativa en particular i de la societat en
general.
- Cap famlia, cap alumne, cap mestre/a i cap persona que treballi al centre podr ser
discriminat per motius de les seves creences religioses i culturals.
- De les festes populars celebrades a lescola se'n destaquen els valors tradicionals.
- Lescola ser respectuosa amb les diferents concepcions filosfiques del mn i de la vida i
amb les diverses ideologies poltiques. En aquest marc de respecte mutu no hi tenen cabuda
actituds dadoctrinament, de proselitisme i/o de sectarisme.
4.2.4. Llengua d'aprenentatge
- La llengua catalana s la llengua vehicular i daprenentatge de la comunitat escolar i s la

llengua amb la qual sinicia lescolaritat.
- L'escola potenciar l's oral de la llengua catalana en tot moment.
- L'aprenentatge de lexpressi oral, la lectura i l'escriptura s l'objectiu preferent durant
tota l'escolaritat. Lescola vetllar per una bona coordinaci entre educaci infantil i primria
pel que fa a l'aprenentatge de lexpressi oral, la lectura i escriptura, com a eines primordials i
bsiques de la resta daprenentatges.
- La llengua castellana s la llengua familiar de la majoria d'alumnes, per la qual cosa
lescola garantir amb els mitjans necessaris que aquests alumnes, arribin tan aviat com sigui
possible, a ser competents en la llengua vehicular de lescola.
9
- La llengua estrangera que simparteix en el centre, des dInfantil fins acabar la Primria, s
la llengua anglesa. Lobjectiu bsic de lestudi daquesta llengua s principalment comunicatiu,
perqu els infants en acabar letapa de primria, puguin comprendre i expressar missatges
senzills dintre dun context. Per tal dafavorir-ne laprenentatge simparteix lrea de plstica
en angls.
4.2.5. Lnia metodolgica
Es basar en el principi de respecte a la diversitat, tant de capacitats, dinteressos, de ritmes

de treball i de procs evolutiu, aquest fet comportar una adaptaci de la metodologia que,
seguint els principis generals de lescola, fomentar la confiana, el raonament, lesperit crtic,
el reconeixement, la resoluci, el compartir i el comunicar els coneixements, adaptant els
materials i els agrupaments de la manera que sigui necessari.
Prioritzar que lalumnat sigui el protagonista de laprenentatge, perqu daquesta manera

esdevingui autnom i responsable, que potenci la seva iniciativa i creativitat, fent-los
competents en laprenentatge duns continguts clau i tamb en ser capaos de posar-los a la
prctica.
Acompanyar en el seu creixement personal als alumnes ajudant-los a que cada cop siguin
ms conscients de les estratgies i recursos que ha dutilitzar per anar avanant en la
construcci de nous coneixements.
Dedicar ms temps per al dileg i lassimilaci dels aprenentatges, la integraci de conceptes

i procediments, ensenyant i acompanyant als alumnes en el fet de pensar, reconixer, saber
buscar, fer, resoldre, compartir i saber comunicar.
Personalitzar lescola amb un pla dintervenci educativa que estableixi una vinculaci
educativa positiva entre el tutor i lalumne, seguint el projecte Escoltam.
Potenciar el sentit crtic dels alumnes aix com la seva capacitat dacceptaci, respecte i
collaboraci amb les persones que lenvolten, per tal que esdevinguin ciutadans conscients i
compromesos amb la societat on viuen i amb el mn futur que els tocar viure. I vehicular la
participaci democrtica dels alumnes dins lescola amb el Consell de delegats.
Afianar el treball cooperatiu, globalitzat, transversal i competencial a les aules per a millorar
els resultats acadmics, la inclusi i la cohesi social.
Seguir una metodologia comprensiva i competencial en lensenyament de leducaci

matemtica que permeti la construcci del sentit numric en els nostres alumnes seguint el
projecte dinnovaci: Projecte Pitgores.
Aplicar una metodologia activa, treballant amb el mtode cientfic, despertant la curiositat i
la capacitat dobservaci, manipulant, visualitzant, identificant problemes, seleccionant
informaci i estratgies de resoluci amb descripci de processos, raonament i valoraci de
10
resultats, amb molt dileg en tots els aprenentatges, seguint el projecte dinnovaci:
Projecte Els petits Darwin.
Fomentar la conscincia mediambiental i el respecte per l'entorn amb el projecte de lHort i

el projecte dinnovaci: Projecte Padrins hortolans.
Organitzar sortides pedaggiques per conixer l'entorn geogrfic, la histria i les tradicions
de Catalunya.
Potenciar treballs de tallers intercicles amb activitats que permetin laprenentatge entre
iguals per a incentivar la creativitat i la cooperaci amb la celebraci duna setmana creativa.
Tamb es coordinar amb escoles de la ciutat per a compartir trobades i estones de pati,
seguint el projecte dinnovaci: Projecte Vine al meu pati.
Valorar leducaci plurilinge articulant de forma coherent el catal com a llengua

vertebradora amb l'ensenyament de les altres llenges.
Sincentivar el gust per la lectura tant en llengua catalana, com en llengua castellana o
llengua anglesa des de les activitats de Biblioteca, seguint el Projecte Pipet i el Projecte de
Padrins lectors .
El plurilingisme ser present en la realitzaci en llengua anglesa de lrea de plstica, seguint

el Projecte Arts & Craft.
Tindr cura dincentivar lesperit artstic teatral amb el projecte de teatre a educaci infantil,
projecte Amunt el Tel, i musical amb la Coral de lescola.
Lescola donar resposta a la inclusi, des de la filosofia que tots som iguals i alhora tots molt
diferents, i alhora a la diversitat atenent a les necessitats educatives especials de lalumnat, ja
siguin dorigen fsic, psquic, emocional, sensorial o de situacions scio-econmiques o
culturals desafavorides, realitzant modificacions i adaptacions curriculars quan calgui seguint
el Projecte Aprenem junts i tamb el projecte dinnovaci: Projecte Del pas al galop.
Treballar per la cultura del respecte i del dileg, establint la mediaci com a eina de resoluci
de conflictes, seguint el projecte El poder de la paraula.
El centre facilitar l'adaptaci del nou alumnat, mitjanant programes d'acolliment, i

vertebrar les actuacions pertinents per tal daconseguir una bona vinculaci a lescola i a la
societat.
Avaluar coherentment i competentment atenent tots els punts descrits amb anterioritat,
tenint en compte les capacitats i el grau de competncia de cadasc, i, establint les gradacions
o rbriques tal i com estableix el nou treball competencial que ha elaborat el Departament en
els documents de competncies bsiques per a cada mbit.
Aquesta lnia metodologia es va desplegant curs rere curs amb una Acords de
Coresponsabilitat signats amb el Departament dEnsenyament.
11
4.2.6. Pluralisme i valors democrtics
Lescola t en consideraci els principis de la pluralitat social, ja sigui en lmbit poltic, social o
econmic, i definir les seves actuacions per tal de fer-la possible. Creiem que la funci de
lescola en aquesta societat s ajudar lalumnat en el difcil aprenentatge de la convivncia i
de la solidaritat, sense dogmatismes ni imposicions arbitrries. Tamb cal que prenguin una
actitud crtica envers all que els envolta. Per tal daconseguir-ho els/les mestres :
- Potenciaran un bon ambient de classe que permeti el dileg, lacceptaci, el respecte,

la inclusi i la solidaritat.
- Formaran lalumnat en valors tics, cvics i morals fonamentats en els drets humans i
en els drets dels infants.
- Fomentaran els principis i els valors democrtics.
- Vetllaran perqu lalumnat aprengui a conviure amb tots els companys i companyes
respectant les diferncies.
- El centre ha optat per la mediaci com a mitj per resoldre els conflictes. En tot
moment s'afavorir la cultura del dileg, el consens i la pau.
- Es vehicular la democrcia a lescola amb el Consell de Delegats.
4.3.7. Modalitat de gesti
La nostra escola s una entitat on tots els estaments -alumnat, mestres, famlies, personal de
serveis- sintegren harmnicament i treballen conjuntament per aconseguir una acci
educativa coherent.
Es considera el treball en equip dels docents (equips de nivell, cicle, comissions drea) com
una metodologia de treball efectiva per tal de garantir coherncia en els aprenentatges
competencials.
Lescola restar oberta a la collaboraci amb les entitats, institucions i associacions, tant de
caire pblic com privat, que amb la seva tasca puguin incidir en el procs educatiu dels
alumnes.
Els rgans de govern del centre i el claustre de professors mantindran relacions de

collaboraci amb els diversos estaments i organismes que incideixen en l'mbit educatiu. Aix
es collaborar i es treballar amb:
- Departament dEnsenyament.
- EAP.
- CREDAT.
12
- Coordinador LIC -Llengua, Interculturalitat i Cohesi social.

- Escoles d'educaci especials.
- Els camps d'aprenentatge.
- El Centre de Recursos del Baix Camp.
- LAjuntament de Reus.
- Els Serveis Socials i d'Ensenyament de lAjuntament.
- Els mediadors traductors que requereixin les famlies.
- El Consell Comarcal del Baix Camp.
- URV (Facultat de Medicina, Psicologia i Cincies de l'Educaci)
- L'ICE (Institut de Cincies de lEducaci), de la Universitat Rovira i Virgili.
- Diferents serveis externs: CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil), EAIA (Equip
dAtenci a la Infncia i lAdolescncia), SIFE (Servei dintegraci familiar en famlia
extensa), ONCE, CREC ...
- UTAC (Unitat de Tcniques Augmentatives de Comunicaci).
5. PRINCIPIS ORGANITZATIUS
Els criteris seguits per l'organitzaci i gesti del centre sn els que recull el Decret 102/2010 a
l'article 26 (Annex) i la Llei 12/2009 a l'article 141 (Annex 7)
Decret 102/2010 Article 22 (Annex 6)

Criteris per a l'organitzaci dels centres
Llei 12/2009
Article 77 (Annex 7)
Criteris que orienten l'organitzaci pedaggica dels centres
13
5.1. ESTRUCTURA DE GOVERN I COORDINACI
RGANS DE GOVERN RGANS DE PARTICIPACI

Unipersonals Collegiats
DIRECTOR/A
CAP D'ESTUDIS SECRETARI/A CONSELL

CLAUSTRE
ESCOLAR
PERSONAL PAS
Biblioteca/Catal
AUXILIAR
ADMINISTRATIU
Matemtiques
Cincies /hort
GRUPS
IMPULSORS TAC/Competncia digital
14
Pati
RGANS DE
COORDINACI/ GRUPS
IMPULSORS
de Cicles
Comissi CAD/ USEE

PERSONAL COORDINACI
PAS Convivncia/Mediaci
ACORDS DE Educaci Emocional

CORRESPONSABILITAT
TEI Educadora EE
Pla dEntorn
Riscos Laborals
Pla Catal de lEsport
COMISSIONS Escola de Pares i Mares
Reutilitzaci
5.2. RGANS DE GOVERN UNIPERSONALS
Revista /Festes
Segons el DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius. (Pg. 61485):
1. L'rgan de govern del centre s el director, que realitzar el projecte de direcci i nomenar
als altres dos crrecs unipersonals. Tots tres formaran l'equip directiu, que ser el responsable
de la gesti del projecte de direcci.
Segons lltim decret 155/2010 de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius
pblics i del personal directiu professional docent. (Pg. 82840) en el captol 2, sespecifica les
funcions i atribucions de la direcci descrites en larticle 3, la llei 12/2009, del 10 de juliol, el
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'Autonomia dels Centres educatius (Annex 8)
La gesti del centre la formen els rgans de govern, unipersonals i collegiats, i els rgans de
coordinaci. Ambds tenen com a finalitat el bon funcionament del centre, una gesti efica,
lassoliment dels objectius educatius proposats i el compliment de la normativa vigent.
2. Les funcions del Cap d'estudis i del secretari queden reflectits en el decret 102/2010, de 3
d'agost, d'autonomia dels centres educatius en l'article 32, (Annex 9) i les funcions de l'Equip
directiu a la llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (Annex 10).
Equip directiu
- L'equip directiu s l'rgan executiu de govern del centre i les persones que ho formen
treballen coordinadament l'exercici de les seves funcions. Correspon a les persones membres
de l'equip directiu la gesti del projecte de direcci.
15
- L'equip directiu est format pel director o directora, que el presideix, el o la cap d'estudis, el
secretari o secretria.
5.2.1. Director/a
Les funcions del director sn: la gesti del centre, s tamb, responsable de la seva
organitzaci, el funcionament i l'administraci, n'exerceix la direcci pedaggica i s cap de
tot el personal. Presideix el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadmics
del centre.
5.2.2. Cap d'Estudis
Correspon al o a la cap d'estudis exercir les funcions que li delegui el director/a d'entre les
previstes a l'article 147.4 de la Llei d'educaci i totes les altres que li encarregui el director/a
preferentment en els mbits curricular, pedaggic, d'organitzaci, coordinaci i seguiment de
la impartici dels ensenyaments i altres activitats del centre i d'atenci a l'alumnat, d'acord
amb el que prevegi el projecte de direcci i s'incorpori a les normes d'organitzaci i
funcionament del centre.
Tamb li correspon coordinar, participar i dinamitzar els diferents grups impulsors i algunes
de les comissions tal com figura en lorganigrama.
Llevat que les normes d'organitzaci i funcionament del centre ho prevegin altrament, el o la
cap d'estudis substitueix el director o directora en cas d'absncia, malaltia o vacant.
5.2.3. Secretari/a
Les funcions del secretari sn:
- L'exercici de les funcions exercir les funcions que li delegui el director/a d'entre les previstes
a l'article 147.4 de la Llei d'educaci i totes les altres que li encarregui el director/a,
preferentment en l'mbit de la gesti econmica, documental, dels recursos materials i de la
conservaci i manteniment de les installacions, d'acord amb el que prevegi el projecte de
direcci i s'incorpori a les normes d'organitzaci i funcionament del centre.
- L'exercici de les funcions prpies de la secretaria del claustre i del consell escolar del centre, i
d'aquells altres rgans collegiats en qu les normes d'organitzaci i funcionament del centre
aix ho estableixin.
5.3. RGANS DE PARTICIPACI COLLEGIATS
Els rgans collegiats de govern del collegi sn el Consell Escolar del centre i el Claustre de
professors.
5.3.1. Consell Escolar
16
LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels
centres educatius (ANNEX 11)
El consell escolar del centre s compost per:
- El/la director/a del collegi, que n's el president.

- El o la cap d'estudis.
- Un representant de l'Ajuntament de Reus.
- Sis mestres elegits pel claustre de professors.
- Sis pares d'alumnes elegits entre ells.
- Un representant de l'AMPA.
- Un representant del personal d'administraci i serveis.
- El/la secretari/a del collegi, que actua de secretari del consell, amb veu i sense vot.
Comissi econmica
Dins del consell escolar es constitueix una comissi econmica integrada pel director, el
secretari, un professor, un representant del sector pares i un representant de lajuntament.
La comissi econmica t les competncies que expressament li delega el consell escolar.

L'aprovaci del pressupost i la fiscalitzaci dels comptes anuals del centre no sn delegables.
Comissi permanent
Dins del consell escolar es constitueix una comissi permanent integrada pel director, que la
presideix, el cap destudis, el secretari amb veu per sense vot, un representant del sector
mestres i un representant del sector pares.
La finalitat daquesta comissi s la de solucionar els afers urgents que sorgeixen en el centre
quan no es disposa de temps per a convocar una reuni de tot el consell escolar. A causa del
carcter durgncia del mateix es comunicar personalment o per telfon la convocatria
daquesta reuni. Els temes tractats i els acords presos han de constar en un resum de la
reuni.
El consell escolar del centre no pot delegar en la comissi permanent les competncies
referides a l'elecci i cessament de director, les de creaci d'rgans de coordinaci,
l'aprovaci del projecte educatiu, del pressupost i la seva liquidaci, del NOFC i de la
programaci general anual, ni les de resoluci de conflictes i imposicions de correctius amb
finalitat pedaggica en matria de disciplina d'alumnes.
La comissi permanent informar el consell escolar, a la reuni ms propera, dels acords i de

les solucions adoptades.
Comissi de festes.
La comissi de festes s una comissi mixta, formada pel cap destudis, un representant del
sector mestres, dos representants del sector pares del consell escolar, els coordinadors de
cicle i un representant de lassociaci de mares i pares del centre.
17
La funci daquesta comissi s la dorganitzar les festes de lescola, aprovades en el pla anual
de cada curs, a partir de les propostes presentades per a cada celebraci. En el si de la
comissi sestructuraran els actes a fer, es crear la infrastructura per qu la festa sigui una
realitat, es repartiran responsabilitats concretes i es donar publicitat dels acords presos.
Comissi de menjador
La comissi de menjador del centre s una comissi mixta formada per: el/la director/a, el/la
cap destudis, un/a representant del sector pares, un/a representant del sector mestres i el/la
coordinador/a del menjador.
La finalitat daquesta comissi s vetllar pel bon funcionament del menjador escolar, cercant
les solucions ms adients per solventar els problemes que sorgeixen i procurant la millora
constant daquest servei.
La comissi del menjador es reunir sempre que sorgeixi alguna situaci conflictiva o es
consideri necessari i al menys dos cops al llarg de cada curs escolar, una a linici per a
planificar el servei i un altre a final de curs per fer-ne una memria valorativa del mateix.
La comissi de menjador informar el consell escolar, a la reuni ms propera, dels acords i

de les solucions adoptades.
Comissi de convivncia
La comissi de convivncia est formada per: el director, dos representants del sector
mestres i dos representants del sector pares.
La comissi es reunir sempre que sorgeixi un problema de convivncia greu dins del si de
lescola que trenqui el desenvolupament harmnic de les activitats a realitzar i de la
convivncia pacfica dels seus membres.
La comissi es regir per les normes desenvolupades en les NOFC del centre que, a la vegada,
contemplaran els decrets de drets i deures de l'alumnat vigents segons la legislaci educativa.
s responsabilitat de la comissi, vetllar per la correcta adequaci del NOFC a la normativa

educativa vigent. En cas de discordncia, ser la comissi lencarregada de redactar les noves
propostes dadequaci, que seran presentades i aprovades en el consell escolar.
La comissi de convivncia informar el consell escolar, a la reuni ms propera, dels acords i

de les solucions adoptades.
5.3.2. Claustre de Professors
El claustre s l'rgan propi de participaci del professorat en la gesti i la planificaci

educatives de l'escola. Est integrat per la totalitat dels mestres que hi presten serveis,
l'Auxiliar d'Educaci Especial i la Tcnica d'Educaci Infantil. s presidit pel director.
Sn funcions del claustre de professors:
18
A. Participar en l'elaboraci del projecte educatiu.
B. Informar i aportar propostes al Consell Escolar i a l'equip directiu sobre l'organitzaci i la

programaci general del centre i sobre el desenvolupament de les activitats escolars
complementries i les extraescolars.
C. Establir criteris per a l'elaboraci del projecte curricular del centre, aprovar-lo, avaluar-ne
l'aplicaci i decidir-ne possibles modificacions posteriors.
D. Escollir els seus representants al Consell Escolar.
E. Informar del nomenament dels mestres tutors.
F. Informar favorablement la proposta de creaci d'altres rgans de coordinaci, abans que

el director no la presenti al consell escolar del centre.
G. Fixar i coordinar criteris sobre el treball d'avaluaci i recuperaci d'alumnes.
H. Fixar i coordinar les funcions d'orientaci i tutoria de l'alumnat.
I. Promoure iniciatives en l'mbit de l'experimentaci i la investigaci pedaggiques i en la

formaci del professorat.
J. Analitzar i valorar els resultats de l'avaluaci dels alumnes i del centre en general.
K. Aportar al consell escolar del centre criteris i propostes per a l'elaboraci del NOFC
(Normativa d'Organitzaci i Funcionament de Centres).
L. Aportar a l'equip directiu criteris pedaggics i sobre la metodologia, la distribuci horria

del pla d'estudis del centre, la utilitzaci racional de l'espai escolar com i de
l'equipament didctic en general.
M. Conixer les candidatures a la direcci i els programes presentats pels candidats.
N. Qualsevol altra que li sigui encomanada per disposici del Departament d'Ensenyament.
El claustre es reuneix preceptivament una vegada cada dos mesos amb carcter ordinari i
sempre que el convoqui el director o ho solliciti un ter, com a mnim, dels seus membres. s
preceptiu celebrar un claustre al comenament i al final de cada curs escolar.
Lassistncia al claustre s obligatria per a tots els seus membres.
El secretari del centre aixecar acta de cada sessi del claustre, la qual, una vegada aprovada,
passar a formar part de la documentaci general del centre.
5.3.2.1 Equips de Cicle
19
Els equips de cicle sn els rgans de coordinaci, la funci principal dels quals s organitzar i
desenvolupar els ensenyaments propis del cicle segons la lnia pedaggica del centre. A ms
de la funci principal descrita, poden formular propostes relatives al Projecte Educatiu i a llur
Programaci General Anual.
En els equips de cicle s'integra tot el professorat que imparteix docncia en el cicle
corresponent i l'altre personal com TEI i EEE. Els equips de cicle estan coordinats pel
corresponent coordinador de cicle, sota la supervisi del cap d'estudis.
Els equips de cicle duran a terme les sessions d'avaluaci dels seus alumnes i es constituiran
en comissions d'avaluaci, presidides pel cap d'estudis, per a l'avaluaci i promoci de
l'alumnat que finalitza un cicle.
Els equips de cicle seran els encarregats de formular les propostes dactivitats educatives a
realitzar fora del recinte escolar, que saprovaran en la Programaci General Anual
corresponent, i fer-ne la seva valoraci en la memria del curs.
Totes les activitats festives que organitza lescola seran valorades pels cicles i les seves
conclusions constaran en la memria corresponent.
5.3.2.1.a Coordinacions i Comissions pedaggiques

La comissi pedaggica equip directiu-coordinadors de cicle, est formada per l'equip directiu
i pels coordinadors deducaci infantil i cicle inicial, cicle mitj i cicle superior de primria.
5.3.2.1.b. Grups impulsors

Grups impulsors que aportaran idees i seran els encarregats de traspassar el treball al cicle. En
els grups impulsors hi participar un mestre/a de cada cicle i lequip directiu. El seu objectiu
es impulsar els projectes que tenim per mitj daquests grups. En un principi sen crearan 6:
Grup impulsor de biblioteca/catal

Grup impulsor de matemtiques
Grup impulsor cincies/hort.
Grup impulsor TAC/Competncia digital
Grup impulsor pati.
5.3.2.1.c.
Les comissions pedaggiques del centre sn:
A- Equip directiu- coordinadors de cicles.

La seva funci principal s la de coordinar totes les actuacions dels equips de cicle seguint la
programaci general, vetllant per la coherncia de les diverses activitats generals i perqu
aquestes es desenvolupin seguint la temporitzaci adequada i la metodologia anteriorment
recollida en aquest Projecte Educatiu de Centre; aix com avaluant les activitats
desenvolupades al llarg del curs escolar.
Es reuniran peridicament segons les necessitats de coordinaci del centre.
20
B- Equip directiu- especialistes

Aquesta comissi pedaggica est formada per lequip directiu i els especialistes de les
diverses rees del centre: educaci fsica, llengua estrangera, msica i educaci especial.
La seva funci s la dadequar continguts i objectius de les seves rees curriculars a les
caracterstiques de l'alumnat.
C- Altres Comissions del centre
Al Claustre hi ha diferents comissions per coordinar actuacions que es duen a terme en els
diferents mbits.
Les comissions sn: Mediaci, Riscos Laborals, Escola de Pares i Mares, Reutilitzaci de llibres i
Revista.
A totes les comissions, hi ha representants de tots els cicles i algun membre de lequip
directiu, excepte en la del Pla Catal de lEsport, que en formen part els especialistes
dEducaci Fsica i un representant de lAMPA.
D- Desenvolupament del Pla TAC
El Pla TAC del centre s linstrument que facilita la planificaci en els vessants organitzatius,
pedaggic i tecnolgic, es comparteix les responsabilitats entre el claustre del centre.
Els objectius del pla TAC de centre sn, entre daltres:
Planificar el desplegament i la inserci de les TIC en els mbits educatiu, administratiu i

comunicatiu.
Promoure lassoliment de la competncia digital per part de tots els alumnes.
Promoure lassoliment de la competncia digital docent per part de tots els professors.
Impulsar els usos curriculars de les TAC i fer-ne el seguiment i lavaluaci.
Assignar responsabilitats compartides en la gesti de la tecnologia en el centre.
Vetllar pel compliment de la normativa en els usos de la tecnologia, especialment en
all que sestableix a la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de
dades de carcter personal (LOPD) i a la llei de la propietat intellectual (LPI).
Establir criteris per a la definici de les prioritats de dotaci dels recursos tecnolgics i
dassessorament i de formaci dels docents.
Establir la presncia del centre a Internet (portal del centre, plataforma virtual).
5.4. RGANS DE COORDINACI
Sn rgans de coordinaci del centre: els coordinadors de cicle, que formen part de la
comissi pedaggica, i altres coordinadors que s'especifiquen tot seguit.
5.4.1 Coordinadors de cicle
21
Com escola de dues lnies li correspon un coordinador deducaci infantil i tres de primria, un
per cicle. Els coordinadors seran nomenats pel director a proposta dels cicles, i faran denlla
entre lequip directiu i els corresponents cicles.
Els coordinadors vetllaran per la coherncia i la continutat de les accions educatives al llarg
de l'educaci infantil i primria, segons correspongui, amb la supervisi del cap d'estudis.
Els coordinadors de cicle formaran part de la comissi pedaggica del centre i establiran la
comunicaci entre la comissi i els cicles.
Les reunions de cicle seran presidides pel seu coordinador, que prendr nota dels temes
tractats i dels acords adoptats.
Les funcions dels coordinadors de cicle sn:
- Informar el cicle de les propostes fetes a nivell de coordinaci pedaggica.

- Transmetre els acords de cicle a les reunions de coordinaci o de claustre.
- Organitzar les reunions de cicle.
- Gestionar els recursos del cicle.
- Coordinar cicles pedaggics setmanalment.
- Vehicular els acords de claustre pel que fa a la lnia pedaggica competencial.
- Recollir les planificacions i graelles davaluaci dels diferents mbits.
- Vetllar per larxiu dels materials elaborats pel cicle.
- Informar els especialistes que intervenen en el cicle.
- Presentar una memria del curs.
5.4.2. Coordinaci Acords de coresponsabilitat
En sn funcions:
A. Establir uns objectius de millora a partir de dos objectius principals: millorar els resultats
acadmics i la cohesi social.
B. Proposar i implementar unes estratgies de gesti i pedaggiques tenint en compte els
recursos humans del centre i els recursos temporals de qu es disposa.
C. Definir uns indicadors de centre anuals per poder fer una avaluaci dels objectius de
millora definits.
D. Elaborar un document amb els acords presos pel Claustre.
E. Presentar una memria del curs on sen faci un anlisi dels indicadors .
5.4.3 Grup impulsor TAC/Competncia digital.

Sn funcions del grup:
A. Proposar a l'equip directiu els criteris per a la utilitzaci i optimitzaci dels recursos
d'informtica i per a l'adquisici de nous recursos.
B. Assessorar l'equip directiu, el professorat i el personal d'administraci i serveis del centre
en l's de les aplicacions de gesti acadmica del Departament d'Ensenyament.
22
C. Vetllar pel manteniment de les installacions i dels equipaments informtics i telemtics

del centre.
D. Assessorar el professorat en la utilitzaci educativa de programes i equipaments
informtics en les diverses rees del currculum i orientar-lo sobre la formaci permanent.
E. Aquelles altres que el director de l'escola li encomani en relaci amb els recursos
informtics i telemtics que li pugui atribuir el Departament d'Ensenyament.
F. Desenvolupar el Pla TAC conjuntament amb lequip directiu.
G. Presentar una memria del curs.
5.4.4. Coordinador Riscos Laborals

Sn funcions dels coordinadors:
A. Revisar el pla demergncia del centre.
B. Transmetre la informaci sobres riscos laborals al Claustre.
C. Participar en la formaci del Departament.
D. Vetllar per aconseguir una formaci cclica en primers auxilis per a tot el Claustre.
E. Elaborar i trametre els fulls d'incidents i d'accidents laborals.
F. Presentar una memria del curs.
5.4.5. Grup impulsor Biblioteca/Catal

A. Collaborar en l'elaboraci de diferents projectes de llengua catalana.
B. Establir estratgies per a afavorir la immersi en llengua catalana.
C. Collaborar en la sensibilitzaci, promoci i consolidaci de la llengua catalana com a eix
vertebrador.
D. Collaborar en la sensibilitzaci, promoci i consolidaci de l'educaci intercultural.
E. Collaborar amb els coordinadors i el cap destudis en lassoliment de les competncies de
lmbit lingstic que fan referncia a la utilitzaci del llenguatge com a instrument per
interpretar i comprendre la realitat a travs de textos orals i escrits, per comunicar-se de
forma oral i escrita, i per organitzar i autoregular el pensament, les emocions i la
conducta.
F. Elaborar plans de treball .
G. Dirigir el funcionament de la biblioteca del centre.
H. Collaborar en la sensibilitzaci, promoci i consolidaci del gust per la lectura.
I. Fer propostes d'activitats per dinamitzar l's de la biblioteca.
J. Proposar dadquisici de nous materials per a la biblioteca .
K. Registrar el nou material i donar de baixa el descatalogat.
L. Presentar una memria del curs.
5.4.6. Grup impulsor de Matemtiques

A. Collaborar en l'elaboraci de diferents projectes.
B. Collaborar en la sensibilitzaci, promoci i consolidaci duna metodologia comprensiva
com a eix vertebrador d'una educaci matemtica.
C. Collaborar en lestabliment duna lnia pedaggica que ofereixi temps als alumnes per a
pensar, interpretar, resoldre, compartir i comunicar els aprenentatges matemtics.
23
D. Construir les gradacions del clcul mental per un assoliment adequat del sentit numric.
E. Elaborar plans de treball.
F. Presentar una memria del curs.
5.4.7. Coordinaci del Pla d'Entorn

En sn funcions:
A. Proposar activitats per incloure en el Pla.
B. Dirigir i coordinar les activitats que ofereix lAjuntament.
C. Informar la comissi de l'oferta d'activitats.
D. Presentar una memria del curs.
5.4.8. Grup impulsor de Cincies-Hort

A. Implementar el projecte "Fem Cincies a l'Hort" .
B. Informar els cicles de l'oferta de formaci i d'activitats referents a l'mbit cientfic.
C. Fer un recull d'activitats i oferir-les als cicles.
D. Donar a conixer i dinamitzar l's del material i del programari de l'aula de cincies.
E. Proposar l'adquisici de material.
F. Vetllar pel manteniment i bon s del material de l'aula.
G. Organitzar les tasques de manteniment de l'hort.
H. Collaborar en la sensibilitzaci, promoci i consolidaci de laula de cincies per a la
realitzaci dexperiments dins de la programaci competencial de cada nivell.
I. Presentar una memria del curs.
5.4.9. Coordinador del Pla Catal de l'Esport

Sn funcions dels coordinadors:
A. Dirigir la comissi.
B. Dirigir el funcionament de totes les activitats ofertades dins del Pla Catal de lEsport.
C. Coordinar-se amb els monitors que faran les activitats.
D. Gestionar la subvenci rebuda.
E. Presentar una memria del curs.
5.4.10. Comissi del Projecte de Convivncia/Mediaci i Educaci Emocional

En sn funcions:
A. Organitzar l'espai i el temps per a les actuacions de mediaci amb l'alumnat.
B. Distribuir les sessions de mediaci entre els membres de la comissi.
C. Organitzar les reunions entre els diferents mestres que porten a terme el projecte
Escoltam.
D. Vetllar pel bon desenvolupament del projectes.
E. Presentar memries del curs.
5.4.11. Comissi dAtenci a la Diversitat/USEE
24
En sn funcions:
A. Organitzar l'espai i el temps per a les Comissions dAtenci a la Diversitat/USEE.
B. Distribuir les comissions dAtenci a la Diversitat al llarg del curs escolar.
C. Preveure la coordinaci entre tots els especialistes deducaci especial, la psicopedagoga
de lEAP, la treballadora social de lEAP, leducadora social de Serveis Socials i la cap
destudis.
D. Presentar una memria del curs.
5.4.12 Grup impulsor pati.

En sn funcions:
A. Organitzar espais del pati.
B. Distribuir i dinamitzar jocs.
C. Organitzar trobades entre diferents escoles per a compartir jocs de pati.
D. Preveure la coordinaci entre els mestres pel que fa a les funcions a lhora desbarjo.
E. Presentar una memria del curs.
5.4.13 Comissi artstic/festes.

En sn funcions:
A. Dinamitzar festes i activitats artstiques.
B. Organitzar trobades entre cicles per a realitzar activitats artstiques.
C. Preveure la coordinaci entre els mestres pel que fa a les festes o activitats artstiques.
E. Presentar una memria del curs
6. RECURSOS
6.1. HUMANS
Els recursos humans dels que disposa el centre sn:
6.1.1. Professorat
El claustre de mestres est format pel conjunt de la plantilla que sadjudica cada curs des del
Departament, atenent les caracterstiques de lescola centre dalta complexitat.
En el curs actual 2013-14, est format per:
Vuit mestres d'educaci infantil.
Setze mestres de primria un dels quals est amb dos teros de jornada i laltre amb un ter
de jornada.
Quatre mestres d'educaci especial.
Dos mestres especialistes d'educaci fsica.
25
Un mestre especialista deducaci musical.
Tres mestres especialistes d'angls.
Dos mestres de religi catlica, que comparteixen una plaa a mitja jornada, proposats per la
delegaci diocesana d'ensenyament.
Aquesta plantilla de professors realitza les tasques educatives a 6 tutories d'educaci infantil i
a 12 tutories d'educaci primria. El claustre de mestres pot proposar mestres tutors. El
director escoltar les propostes per finalment decidir en funci de les prioritats del centre, i
ser ell/a qui faci el nomenament.
Cada unitat o grup d'alumnes t un mestre tutor, amb les funcions segents coordinades pel
cap d'estudis:
A. Tenir coneixement del procs d'aprenentatge i d'evoluci personal dels alumnes.
B. Coordinar la coherncia de les activitats d'ensenyament-aprenentatge i les activitats

d'avaluaci de tots els docents que intervenen en el procs d'ensenyament en el seu grup
d'alumnes.
C. Responsabilitzar-se de l'avaluaci del seu grup d'alumnes en les sessions d'avaluaci.
D. Tenir cura, juntament amb el secretari, de vetllar per l'elaboraci dels documents
acreditatius dels resultats de l'avaluaci i de la comunicaci d'aquests als pares o
representants legals dels alumnes.
E. Dur a terme la informaci i l'orientaci acadmica de l'alumnat.
F. Mantenir una relaci suficient i peridica amb les famlies dels alumnes o representants
legals per informar-los del seu procs d'aprenentatge i de la seva assistncia a les activitats
escolars.
G. Vetllar per la convivncia del grup d'alumnes i la seva participaci en les activitats del
collegi.
H. Aquelles altres que li encomani el director o li atribueixi el Departament d'Ensenyament.
6.1.2. Personal dadministraci i serveis (PAS)
El centre compta amb un auxiliar administratiu, un tcnic en educaci infantil i un auxiliar

deducaci especial que depenen del Departament dEnsenyament i una conserge que depn
de lAjuntament.
6.1.3. Personal d'altres institucions i serveis educatius
26
Per tal doferir la mxima atenci educativa als seus alumnes el centre establir un seguit de
collaboracions i coordinacions amb els diferents programes i serveis educatius.
6.1.3.1. E.A.P.
Sn serveis educatius de composici multidisciplinar que donen suport psicopedaggic al

centre. La seva intervenci sadrea als rgans directius i de coordinaci, al professorat, a
lalumnat i a les famlies, per tal d'oferir la resposta educativa ms adequada, especialment als
alumnes amb disminucions i amb dificultats daprenentatge importants.
Cada final de curs, el responsable de lEAP al centre, presentar el seu pla de treball on
sespecificaran les principals lnies dactuaci a desenvolupar el proper curs.
Aquest professional es coordinar quan sigui necessari amb els mestres deducaci especial,
que canalitzaran les demandes i inquietuds dels tutors. Aix mateix formar part de les CAD
juntament amb els mestres deducaci especial i la cap destudis. Quan calgui es coordinar
amb el tutor per tal establir lnies de treball de forma coordinada i revisar les actuacions que
es duen terme.
Es realitzar una sessi de coordinaci, de l'equip directiu amb el responsable de lEAP, amb
periodicitat setmanal o quinzenal, per tal de revisar les lnies de treball iniciades. S'establiran
noves vies dactuaci adreades a atendre l'alumnat amb NEE.
El membre de lEAP del centre orientar i assessorar el treball referent a l'elaboraci de

modificacions o adaptacions curriculars. Formar part de les comissions datenci a la
diversitat i assistir, sempre que sigui possible, a les reunions.
Els serveis de lEAP que actuen al centre sn: psicopedagog, fisioterapeuta i treballadora
social.
6.1.3.2. CREDAT i CREC
Sn serveis educatius que proporcionen suport a les activitats del professionals de

lensenyament. El CREDAT atn les necessitats educatives especials dels alumnes amb
deficincies auditives o amb trastorns del llenguatge i el CREC, interv en casos de deficincia
visual.
A final de curs, els professionals daquests organismes presentaran els seus plans de treball
per al proper curs.
S'establir coordinaci amb els tutors i els mestres deducaci especial i de suport del cicle
corresponent. En les sessions de coordinaci es fixaran els objectius per a cada alumne en
funci de les mancances que manifesta.
Tamb desenvoluparan les activitats especfiques amb alumnes, segons el seu pla de treball.
27
Collaboraran en la realitzaci de les modificacions o adaptacions curriculars d alumnes amb

una discapacitat relacionada amb el seu mbit dactuaci.
Es realitzar una sessi de coordinaci, de l'equip directiu amb els responsables de cada
organisme, amb la periodicitat acordada, per valorar les lnies dactuaci i modificar-les si cal.
6.1.3.3. Serveis Socials i Centre Cvic
S'establiran contactes peridics amb els serveis socials del barri i, ocasionalment, d' altres
zones de la ciutat, per tal de garantir un major seguiment familiar dels alumnes que ho
precisin i la seva participaci en activitats educatives organitzades pels centres cvics,
adreades a facilitar la integraci.
Lescola i el centre cvic del barri, tamb collaboraran en l'organitzaci d'activitats formatives
de caire cultural-divulgatiu orientades a les famlies.
A ms, el centre participar en els possibles projectes que proposi lAjuntament des de lrea
de Benestar Social, com ara el programa Atenci Integral als menors i les seves famlies.
6.1.3.4. Professionals externs al centre.
Lescola mantindr contacte amb aquells professionals externs al centre que atenen a alguns
dels seus alumnes, sempre que el tutor o el professional extern ho consideri oport.
A les sessions de treball podran assistir el tutor de lalumne, altres mestres que latenen, el
professional extern del centre i la cap destudis.
Els acords daquestes entrevistes han de formar part de lexpedient de lalumne.
6.2. RECURSOS EDUCATIUS
Lescola mantindr coordinaci i collaboraci amb altres programes, i es posar en contacte

amb els responsables quan es consideri necessari.
Per tal d'involucrar-se de manera ms prctica en l'entorn, el centre procura participar en

diferents programes i projectes. Actualment
- Programa de llenges estrangeres.
- Infants Ciutadans
- A la Escola mengem + fruita
- Programa dinformtica TAC
- Centre de documentaci i experimentaci en cincies CEDEC.
6.3. MATERIALS
Els recursos materials del centre sn:
28
6.3.1. Espais.
Els espais que disposa el centre son:
6 aules deducaci infantil.

12 aules deducaci primria.
1 gimns.
2 espais de vestidors i dutxes.
1 aula de msica.
1 aula de psicomotricitat.
1 aula daudiovisuals.
1 aula dinformtica.
1 aula de naturals.
1 biblioteca.
1 aula d'angls.
1 menjador.
1 secretaria.
1 sala de professors.
1 despatx de direcci.
4 tutories o aules destinades a latenci de petits grups.
4 aules d'educaci especial.
3 magatzems.
1 sala de mquines.
1 local de lAMPA.
1 consergeria.
8 lavabos
2 aules menjador
1 cuina
La utilitzaci daquests espais es far en funci de les necessitats de cada curs.
6.3.2. Eines i mquines
Els estris i maquinria de que disposa lescola consten en linventari del centre, sota la
custdia de la secretria. La coordinadora dinformtica trametr la relaci de maquinria de
la seva rea a la secretria, ja que s la coordinadora la encarregada de relacionar-la en
laplicatiu informtic del departament.
7. ALTRES DOCUMENTS QUE FORMEN PART DEL PEC
- Projecte de direcci
- Programaci General Anual
- Projecte lingstic
- Projecte de convivncia NOFC (revisi)
- Projecte d'Autonomia: desenvolupament i concreci del currculum
- Projectes d'innovaci
Projecte de Mediaci
29
Projecte de llenges estrangeres, Arts And crafts for us

Projecte "Fem cincies a l'hort"
Projecte Escoltam
Projecte de matemtiques Pitgores
Projecte Catal/Biblioteca
Projecte Vine al meu pati.
Projecte teatre Amunt el tal.
Projecte deficcia lectora Glifing
Projecte TAC
Projecte Reutilitzaci de llibres
- Projecte d'acollida
- Projecte dUSEE
- Carta de comproms
- Acci tutorial
8. ANNEXOS
ANNEX 1
El objectius en els que basem el curriculum estan a la Llei 12/2009, del 10 de juliol (Annex 1)
30
El currculum s'orienta, entre altres finalitats, a la consecuci dels objectius segents:
a) Desenvolupar la personalitat, les aptituds i les capacitats generals dels alumnes perqu
adquireixin les competncies i assoleixin el domini dels continguts que es determinin.
b) Capacitar els alumnes per a comprendre llur entorn i per a relacionar-s'hi d'una manera
activa, crtica, cooperativa i responsable.
c) Aconseguir que els alumnes assoleixin el coneixement de les caracterstiques socials,

culturals, artstiques, ambientals, geogrfiques, econmiques, histriques i lingstiques del
pas, i tamb el coneixement d'altres pobles i comunitats.
d) Aconseguir que els alumnes adquireixin unes bones habilitats comunicatives, una expressi
i comprensi orals, una expressi escrita i una comprensi lectora correctes i el domini dels
nous llenguatges.
e) Aconseguir que els alumnes assoleixin un coneixement adequat del propi cos i adquireixin
habilitats fsiques i esportives.
f) Afavorir l'aplicaci en situacions diverses i l'actualitzaci permanent dels coneixements

adquirits pels alumnes.
g) Capacitar els alumnes per a l'exercici de la ciutadania, amb respecte als drets i les llibertats
fonamentals de les persones i als principis bsics de la convivncia democrtica.
h) Capacitar els alumnes per al desenvolupament d'estratgies d'autoregulaci dels

aprenentatges, per a l'aprenentatge autnom i per a l'exercici d'activitats professionals.
i) Capacitar els alumnes per a l'anlisi crtica dels mitjans de comunicaci i de l's de les noves
tecnologies.
j) Permetre una organitzaci flexible, diversa i individualitzada de l'ordenaci dels continguts

curriculars, especialment als ensenyaments obligatoris, que faci possible una educaci
inclusiva.
ANNEX 2
Llei 12/ 2009
Article 56 ,
31
Educaci Infantil
Educaci infantil
1. L'educaci infantil t com a objectiu el desenvolupament global de les capacitats dels

infants durant els primers anys de vida, a l'inici del procs d'aprenentatge, i ha de prevenir i
compensar els efectes discriminadors de les desigualtats d'origen social, econmic o cultural.
Decret 181/2008 de 9 de setembre
La finalitat de l'educaci infantil s contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, fsic i motor, social i
cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i entorn de confiana on se sentin acollits i amb expectatives
d'aprenentatge. L'acci educativa ha de permetre un desenvolupament afectiu, un descobriment progressiu i un
creixement personal dels infants; la formaci d'una imatge positiva i equilibrada d'ells mateixos, el descobriment
de les possibilitats del seu propi cos, del moviment i dels hbits de control corporal, actuant cada vegada ms
d'una manera ms autnoma; la possibilitat de relacionar-se i comunicar-se amb els altres, infants i persones
adultes, per mitj dels diferents llenguatges, establint vincles i relacions amb les corresponents pautes
elementals de convivncia, de relaci, i de respecte al principi de no-discriminaci, de manera que famlia i
escola comparteixin responsabilitats.
Al llarg de letapa de lEducaci Infantil els infants hauran danar desenvolupant les capacitats a lentorn dels
eixos segents:
- Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada ms autnoma

- Aprendre a pensar i a comunicar
- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
- Aprendre a conviure i habitar el mn
L'educaci infantil t com a objectiu el desenvolupament global de les capacitats dels infants
durant els primers anys de vida, a l'inici del procs d'aprenentatge, i ha de prevenir i
compensar els efectes discriminadors de les desigualtats d'origen social, econmic o cultural.
El currculum ha d'ajudar els alumnes a desenvolupar les capacitats que els permetin
identificar-se com a persones amb seguretat i benestar emocional, viure unes relacions
afectives amb si mateixos i amb els altres, conixer i interpretar l'entorn, desenvolupar
habilitats de comunicaci, expressi i comprensi per mitj dels llenguatges, adquirir
instruments d'aprenentatge i desenvolupar progressivament l'autonomia personal, i tamb
tenir una primera aproximaci a una llengua estrangera.
Les nou capacitats es desenvoluparan entorn als eixos segents:
- Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada ms autnoma

1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la
coordinaci, tot adonant-se de les seves possibilitats.
2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
3. Adquirir progressivament hbits bsics d'autonomia en accions quotidianes,
per actuar amb seguretat i eficcia.
- Aprendre a pensar i a comunicar

4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats
matemtiques bsiques.
5. Progressar en la comunicaci i expressi ajustada als diferents contextos i
32
situacions de comunicaci habituals per mitj dels diversos llenguatges.
- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

6. Observar i explorar l'entorn immediat, natural i fsic, amb una actitud de
curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne
els perills i aprendre a actuar-hi en conseqncia.
- Aprendre a conviure i habitar el mn

8. Conviure en la diversitat, avanant en la relaci amb els altres i en la
resoluci pacfica de conflictes.
9. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivncia que el portin cap a
una autonomia personal, cap a la collaboraci amb el grup i cap a la
integraci social.
Educaci Primria
Llei 12/2009
Article 57
Educaci bsica
3. En el marc dels objectius que estableix l'article 52.2, els currculums de l'educaci bsica
s'han d'orientar a l'adquisici de les competncies bsiques, que han de contribuir al
desenvolupament personal de l'alumnat i a la prctica de la ciutadania activa, i han
d'incorporar de manera generalitzada les tecnologies de la informaci i la comunicaci en els
processos d'aprenentatge.
Decret 142/2007, de 26 de juny
La finalitat de l'educaci primria s proporcionar a tots els nens i les nenes les competncies que els permetin
assegurar el seu desenvolupament personal i social; adquirir les habilitats i les competncies culturals i socials
relatives a l'expressi i comprensi oral, a la lectura i a l'escriptura, al clcul, a la igualtat de drets i oportunitats
entre homes i dones, a l'autonomia personal, la corresponsabilitat i la interdependncia personal, a la resoluci
de problemes i als coneixements bsics de la cincia, la cultura i la convivncia, el rebuig de tot tipus de
comportaments discriminatoris per ra de sexe; desenvolupar la competncia d'expressar el que s'ha aprs,
d'explicar amb raons coherents, fiables i ben justificades el seu punt de vista i la seva opini, de saber escoltar el
punt de vista dels altres amb respecte i d'arribar a acords quan sigui necessari; desenvolupar les habilitats
socials, d'esfor, treball i estudi; expressar el sentit artstic, la creativitat i l'afectivitat; i conixer els elements
bsics de la llengua, la histria, la geografia i les tradicions prpies de Catalunya que permetin el seu arrelament.
El currculum de letapa dEducaci Primria ha de desenvolupar les competncies bsiques, donat que sn l'eix
vertebredor del procs educatiu. S'estructuren en:
- Competncies Transversals Comunicatives:

Comunicativa lingstica i audiovisual
Artstica i cultural
- Competncies Transversals Metodolgiques:

Tractament de la informaci i competncia digital
Matemtica
Aprendre a aprendre
33
- Competncies Transversals Personals:

Autonomia i iniciativa personal
- Competncies Especfiques per conviure i habitar el mn:

Coneixement i interacci amb el mn fsic
Social i ciutadana
Educaci primria
L'educaci bsica ha de mantenir coherncia amb l'educaci infantil i amb l'educaci

postobligatria i ha de garantir la coordinaci entre les etapes que la componen per tal de
facilitar la continutat del procs educatiu i assegurar a l'alumnat una transici adequada
d'una etapa a l'altra.
En el marc dels objectius que estableix l'article 52.2, els currculums de l'educaci bsica s'han
d'orientar a l'adquisici de les competncies bsiques, que han de contribuir al
desenvolupament personal de l'alumnat i a la prctica de la ciutadania activa, i han
d'incorporar de manera generalitzada les tecnologies de la informaci i la comunicaci en els
processos d'aprenentatge.
L'etapa d'educaci primria comprn sis anys acadmics, organitzats en cicles de dos anys, i
es cursa normalment entre els sis i els dotze anys d'edat, amb el currculum organitzat per
rees.
L'etapa d'educaci primria t com a finalitat proporcionar a tots l'alumnat una educaci que,
d'acord amb les competncies bsiques fixades en el currculum, els permeti:
a) Desenvolupar les capacitats personals i les habilitats socials.
b) Adquirir i desenvolupar les habilitats i les competncies relatives a l'expressi i la

comprensi orals, l'expressi escrita i la comprensi lectora, les competncies en
matemtiques bsiques i les competncies necessries per a l's de les noves tecnologies i de
la comunicaci audiovisual.
c) Desenvolupar la capacitat d'esfor, de treball i d'estudi.
d) Expressar el sentit artstic, la creativitat i l'afectivitat.
e) Conixer els elements bsics de la histria, la geografia i les tradicions prpies de Catalunya
que els facilitin l'arrelament.
3. En l'educaci primria, l'avaluaci dels aprenentatges de l'alumnat ha d'sser contnua i

global. La decisi de promoci de cicle t carcter global, de manera que s'ha de determinar a
partir del progrs conjunt en les diverses rees que configuren el currculum i del grau
d'assoliment de les competncies bsiques.
34
ANNEX 3
Decret 102/2010 Article 22
PRINCIPIS ORGANITZATIUS
Criteris per a l'organitzaci pedaggica dels centres
1. En matria d'organitzaci pedaggica, el contingut de les normes d'organitzaci i

funcionament del centre a qu fa referncia l'article 19.1.a) ha de preveure, com a mnim:
a) Els criteris per a l'organitzaci dels grups d'alumnes amb les limitacions quantitatives
establertes pel Departament d'Educaci per a les diferents etapes educatives.
b) Els criteris per a la formaci dels equips docents i els mecanismes interns de coordinaci en
els equips docents.
c) Els criteris per a l'atenci de la diversitat de l'alumnat, d'acord amb el principi d'educaci
inclusiva.
d) Els mecanismes per garantir la globalitat de l'acci educativa sobre l'alumnat, molt
especialment quan, per ra de l'etapa o nivell educatiu, l'especialitzaci curricular del
personal docent que hi actua sigui predominant en la docncia.
e) Els mecanismes d'acci i coordinaci de la tutoria.
2. Aix mateix, les normes d'organitzaci i funcionament del centre, d'acord amb les previsions
del projecte educatiu i amb el principi d'inclusi, han de preveure els mecanismes i
procediments d'assignaci dels recursos disponibles per a l'atenci a les necessitats
educatives especfiques de l'alumnat, el tractament de l'alumnat amb trastorns
d'aprenentatge o de comunicaci relacionats amb l'aprenentatge escolar, i l'atenci als
alumnes amb altes capacitats.
35
ANNEX 4
Llei 12/2009
Article 77 (Annex 7)
Criteris que orienten l'organitzaci pedaggica dels centres
1. En el marc de l'autonomia dels centres educatius, els criteris que regeixen a cada centre
l'organitzaci pedaggica dels ensenyaments han de contribuir al compliment dels principis
del sistema educatiu i han de fer possible:
a) La integraci dels alumnes procedents dels diversos collectius, en aplicaci del principi
d'inclusi.
b) El desenvolupament de les capacitats dels alumnes que els permeti la plena integraci
social i laboral i la incorporaci als estudis superiors com a resultat de l'acci educativa.
c) La incentivaci de l'esfor individual i grupal, especialment en el treball quotidi al centre

educatiu.
d) L'adequaci dels processos d'ensenyament al ritme d'aprenentatge individual, per mitj de

l'aplicaci de prctiques educatives inclusives i, si escau, de compensaci i per mitj de
l'aplicaci de prctiques d'estmul per a l'assoliment de l'excellncia.
e) La coeducaci, que ha d'afavorir la igualtat entre l'alumnat.
f) L'establiment de regles basades en els principis democrtics, que afavoreixen els hbits de
convivncia i el respecte a l'autoritat del professorat.
g) La implicaci de les famlies en el procs educatiu.
2. Els criteris pedaggics del projecte educatiu de cada centre regeixen i orienten l'exercici
professional de tot el personal que, permanentment o ocasionalment, hi treballa. Els centres
han d'establir mesures i instruments d'acollida o de formaci per tal de facilitar als nous
docents el coneixement del projecte educatiu i la pertinent adaptaci de llur exercici
professional.
36
ANNEX 5
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci.
Article 147
Equip directiu
1. A cada centre pblic s'ha de constituir un equip directiu.
2. L'equip directiu s l'rgan executiu de govern dels centres pblics i s integrat pel director o
directora, el secretari o secretria, el cap o la cap d'estudis i els altres rgans unipersonals que
s'estableixin per reglament o en exercici de l'autonomia organitzativa del centre.
3. Els membres de l'equip directiu sn responsables de la gesti del projecte de direcci

establert per l'article 144.
4. El director o directora pot delegar en els membres de l'equip directiu les funcions
establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l'article 142.
5. Els centres pblics, en exercici de llur autonomia, poden constituir un consell de direcci,
integrat per membres del claustre del professorat d'entre els que tenen assignades o
delegades tasques de direcci o de coordinaci.
6. Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de l'equip directiu i del
consell de direcci. Tamb li correspon l'assignaci o la delegaci de funcions a altres
membres del claustre, i la revocaci d'aquestes funcions.
7. El director o directora respon del funcionament del centre i del grau d'assoliment dels
objectius del projecte educatiu, d'acord amb el projecte de direcci, i ret comptes davant el
consell escolar i l'Administraci educativa. L'Administraci educativa avalua l'acci directiva i
el funcionament del centre.
37
ANNEX 6
Segons lltim decret 155/2010 de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius

pblics i del personal directiu professional docent. (Pg. 82840) en el captol 2, sespecifica les
funcions i atribucions de la direcci descrites en larticle 3.
Article 3
7.1.1.rgans unipersonals de govern
Funcions i atribucions
3.1 Correspon a la direcci de cada centre pblic l'exercici de les funcions de representaci, de
direcci i lideratge pedaggics, de lideratge de la comunitat escolar, d'organitzaci,
funcionament i gesti del centre i de cap del seu personal.
3.2 Les funcions de la direcci s'exerceixen en el marc reglamentari de l'autonomia dels

centres pblics i comporten l'exercici d'un lideratge distribut i del treball en equip d'acord amb
el que s'estableixi a cada centre en relaci amb les funcions dels membres de l'equip directiu i,
si s'escau, del consell de direcci.
Al decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, en el seu article 35

parla de l'Equip directiu
1. L'equip directiu s l'rgan executiu de govern del centre pblic i les persones membres han
de treballar coordinadament en l'exercici de les seves funcions. Correspon a les persones
membres de l'equip directiu la gesti del projecte de direcci.
2. L'equip directiu del centre est format pel director o directora, que el presideix, el o la cap
d'estudis, el secretari o secretria i els rgans unipersonals de direcci addicionals
Totes elles estan desplegades en els articles segents.
7.1.1.A. Director/a
La llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, especifica totes les funcions del director del centre
de primria:
"Article 142
El director o directora
1. El director o directora del centre pblic s responsable de l'organitzaci, el funcionament i

l'administraci del centre, n'exerceix la direcci pedaggica i s cap de tot el personal.
2. La selecci del director o directora es porta a terme pel procediment de concurs, en qu

participen la comunitat escolar i l'Administraci educativa.
38
3. El director o directora t funcions de representaci, funcions de lideratge pedaggic i de

lideratge de la comunitat escolar i funcions de gesti. Aquestes funcions s'exerceixen en el
marc de l'ordenament jurdic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcci
aprovat.
4. Corresponen al director o directora les funcions de representaci segents:
a) Representar el centre.
b) Exercir la representaci de l'Administraci educativa en el centre.
c) Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadmics del centre.
d) Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a l'Administraci educativa i vehicular
al centre els objectius i les prioritats de l'Administraci.
5. Corresponen al director o directora les funcions de direcci i lideratge pedaggics segents:
a) Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions

corresponents.
b) Vetllar perqu s'aprovin un desplegament i una concreci del currculum coherents amb el
projecte educatiu i garantir-ne el compliment.
c) Assegurar l'aplicaci de la carta de comproms educatiu, del projecte lingstic i dels

plantejaments tutorials, coeducatius i d'inclusi, i tamb de tots els altres plantejaments
educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcci.
d) Garantir que el catal sigui la llengua vehicular de l'educaci, administrativa i de

comunicaci en les activitats del centre, d'acord amb el que disposen el ttol II i el projecte
lingstic del centre.
e) Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu.
f) Proposar, d'acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostries, la relaci de

llocs de treball del centre i les modificacions successives.
g) Instar que es convoqui el procediment de provisi de llocs a qu fa referncia l'article 124.1 i

presentar les propostes a qu fa referncia l'article 115.
h) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l'aplicaci de la programaci
general anual.
i) Impulsar, d'acord amb els indicadors de progrs, l'avaluaci del projecte educatiu i,
eventualment, dels acords de coresponsabilitat.
j) Participar en l'avaluaci de l'exercici de les funcions del personal docent i de l'altre personal
destinat al centre, amb l'observaci, si escau, de la prctica docent a l'aula.
39
6. Corresponen al director o directora les funcions segents amb relaci a la comunitat

escolar:
a) Vetllar per la formulaci i pel compliment de la carta de comproms educatiu del centre.
b) Garantir el compliment de les normes de convivncia i adoptar les mesures disciplinries

corresponents.
c) Assegurar la participaci del consell escolar.
d) Establir canals de relaci amb les associacions de mares i pares d'alumnes i, si s'escau, amb
les associacions d'alumnes.
7. Corresponen al director o directora les funcions relatives a l'organitzaci i la gesti del

centre segents:
a) Impulsar l'elaboraci i l'aprovaci de les normes d'organitzaci i funcionament del centre i

dirigir-ne l'aplicaci.
b) Nomenar els responsables dels rgans de gesti i coordinaci establerts en el projecte

educatiu.
c) Emetre la documentaci oficial de carcter acadmic establerta per la normativa vigent.
d) Visar les certificacions.
e) Assegurar la custdia de la documentaci acadmica i administrativa pel secretari o

secretria del centre.
f) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d'acord amb el pressupost aprovat.
g) Contractar bns i serveis dins els lmits establerts per l'Administraci educativa i actuar com
a rgan de contractaci.
El director o directora t qualsevol altra funci que li assigni l'ordenament i totes les relatives
al govern del centre no assignades a cap altre rgan.
9. El director o directora, en l'exercici de les seves funcions, t la consideraci d'autoritat

pblica i gaudeix de presumpci de veracitat en els seus informes i d'ajustament a la norma en
les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. El director o directora, en l'exercici de les
seves funcions, s autoritat competent per a defensar l'inters superior de l'infant.
10. La regulaci del complement retributiu del director o directora relatiu a les funcions de
direcci ha de tenir en compte la complexitat del centre que dirigeix.
h) Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual
cosa comporta, si escau, l'observaci de la prctica docent a l'aula."
40
Al Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'Autonomia dels Centres educatius trobem dos articles que
tamb parlen sobre les funcions del director:
"Article 20
Criteris especfics per a l'estructura organitzativa dels centres pblics
1. Correspon al director o directora de cada centre pblic establir els elements organitzatius
del centre determinats pel projecte educatiu i concretats en el projecte de direcci i, d'acord
amb les competncies dels rgans de govern i participaci, adoptar i impulsar mesures per
millorar-ne l'estructura organitzativa, en el marc de les disposicions aplicables
Article 31
Projecte de direcci i exercici de la direcci del centre
1. El director o directora dels centres pblics representa en el centre l'administraci que n's
titular i li corresponen les funcions que li atribueixen la Llei d'educaci i la resta de
l'ordenament jurdic.
2. El projecte de direcci ordena el desplegament i l'aplicaci del projecte educatiu per al

perode del mandat i precisa els indicadors que han de servir de referncia per a la seva
avaluaci d'acord amb els indicadors de progrs establerts en el projecte educatiu. Aix mateix,
quan escaigui, el projecte de direcci cont les propostes i elements necessaris per a la revisi
del projecte educatiu. En qualsevol cas, la modificaci del projecte educatiu ha de seguir el
procediment establert per a la seva aprovaci. El projecte de direcci vigent orienta i vincula
l'acci del conjunt d'rgans de govern unipersonals i collegiats del centre en el perode de
mandat de la direcci corresponent.
3. En aplicaci del que s'hagi previst en el projecte de direcci, i en exercici de les seves
funcions, correspon al director o a la directora:
a) Formular, quan escaigui, la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i

adaptacions corresponents, posar el projecte educatiu a disposici de l'Administraci
educativa i impulsar, d'acord amb els indicadors de progrs, l'avaluaci del projecte educatiu i,
eventualment, la dels acords de coresponsabilitat.
b) Assegurar l'aplicaci de la carta de comproms educatiu, del projecte lingstic i dels

plantejaments tutorials, coeducatius i d'inclusi.
c) Impulsar l'elaboraci i l'aprovaci de les normes d'organitzaci i funcionament del centre i

dirigir-ne l'aplicaci, establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte
educatiu i impulsar i adoptar mesures per millorar l'estructura organitzativa del centre.
d) Proposar, d'acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostries, la relaci de

llocs de treball del centre i les modificacions successives, aix com la definici de requisits o
perfils propis d'alguns llocs de treball.
41
e) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre, dirigir l'aplicaci de la programaci
general anual i vetllar perqu s'aprovin un desplegament i una concreci del currculum
coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.
f) Gestionar el centre, d'acord amb l'article 99.1 de la Llei d'educaci."
DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del

personal directiu professional docent. (Pg. 82840)
Article 2
Exercici de la direcci
2.1 La direcci dels centres pblics l'exerceix la persona que ocupa el crrec de director o
directora, en el marc de l'ordenament jurdic vigent, del projecte educatiu de centre i del
projecte de direcci. La implementaci del projecte de direcci orienta i vincula l'acci del
conjunt d'rgans unipersonals i collegiats del centre.
2.2 L'exercici de la direcci per part de personal directiu professional docent comporta, a
banda de les funcions, competncies i atribucions que s'estableixen amb carcter general per
a totes les direccions de centre, dur a terme les altres que especficament se'ls atribueixin.
2.3 La direcci est sotmesa al control social mitjanant el consell escolar del centre i al
control acadmic i administratiu de l'administraci, i s'exerceix en el context de l'autonomia
dels centres. Les direccions responen del grau d'assoliment dels objectius del projecte
educatiu d'acord amb el projecte de direcci, i han de retre comptes a la comunitat escolar,
en el marc de les funcions que el consell escolar t atribudes per llei, i a l'administraci
educativa de la seva gesti, dels resultats obtinguts, i, quan escaigui, de l'aplicaci dels acords
de corresponsabilitat, mitjanant els pertinents processos d'avaluaci.
Captol 2
Funcions i atribucions de la direcci
Article 3
Funcions i atribucions
3.1 Correspon a la direcci de cada centre pblic l'exercici de les funcions de representaci,
de direcci i lideratge pedaggics, de lideratge de la comunitat escolar, d'organitzaci,
funcionament i gesti del centre i de cap del seu personal.
3.2 Les funcions de la direcci s'exerceixen en el marc reglamentari de l'autonomia dels

centres pblics i comporten l'exercici d'un lideratge distribut i del treball en equip d'acord
amb el que s'estableixi a cada centre en relaci amb les funcions dels membres de l'equip
directiu i, si s'escau, del consell de direcci.
42
ANNEX 7
7.1.1.B. Cap d'estudis
En el decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius en l'article 32,

especifica les funcions del cap destudis:
"Article 32 Cap d'estudis
1. El o la cap d'estudis s nomenat/da per la direcci del centre, per un perode no superior al
del mandat de la direcci, entre el professorat que s destinat al centre, com a mnim, per un
curs sencer.
2. Correspon al o a la cap d'estudis exercir les funcions que li delegui la direcci d'entre les
previstes a l'article 147.4 de la Llei d'educaci i totes les altres que li encarregui la direcci,
preferentment en els mbits curricular, d'organitzaci, coordinaci i seguiment de la
impartici dels ensenyaments i altres activitats del centre i d'atenci a l'alumnat, d'acord amb
el que prevegi el projecte de direcci i s'incorpori a les normes d'organitzaci i funcionament
del centre.
3. Per ra de la diversitat dels ensenyaments o dels torns horaris, la direcci del centre pot
encarregar funcions de les esmentades a l'apartat anterior a un rgan unipersonal de direcci
addicional que, en aquest cas, es podr denominar cap d'estudis dels ensenyaments o torns
que correspongui.
4. Llevat que les normes d'organitzaci i funcionament del centre ho prevegin altrament, el o
la cap d'estudis substitueix el director o directora en cas d'absncia, malaltia o vacant."
7.1.1.C. Secretari/a
En el mateix decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius parla de les
funcions del secretari de l'equip directiu
"Article 33 Secretaria
1. El secretari o la secretria s nomenat/da per la direcci del centre, per un perode no

superior al del mandat de la direcci, entre el professorat que s destinat al centre, com a
mnim per un curs sencer.
2. Correspon al secretari o a la secretria l'exercici de les funcions que li delegui la direcci

d'entre les previstes a l'article 147.4 de la Llei d'educaci i totes les altres que li encarregui la
direcci, preferentment en l'mbit de la gesti econmica, documental, dels recursos materials
i de la conservaci i manteniment de les installacions, d'acord amb el que prevegi el projecte
de direcci i s'incorpori a les normes d'organitzaci i funcionament del centre.
43
3. Correspon tamb al secretari o secretria del centre l'exercici de les funcions prpies de la
secretaria del claustre i del consell escolar del centre, i d'aquells altres rgans collegiats en
qu les normes d'organitzaci i funcionament del centre aix ho estableixin."
44
ANNEX 8
7.1.2.A. Consell escolar.
Article 148
El consell escolar
1. El consell escolar s l'rgan de participaci de la comunitat escolar en el govern del centre.

Correspon al Departament establir mesures perqu aquesta participaci sigui efectiva, i
tamb determinar el nombre i el procediment d'elecci dels membres del consell.
2. El Departament ha d'adaptar l'estructura i la composici del consell escolar a les

caracterstiques dels centres educatius nics a qu es refereix l'article 72.3, i d'altres centres
de caracterstiques singulars, per a garantir l'eficcia en l'exercici de les funcions que li
corresponen.
3. Corresponen al consell escolar les funcions segents:
a) Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de tres
cinquenes parts dels membres.
b) Aprovar la programaci general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els

resultats.
c) Aprovar les propostes d'acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de

collaboraci del centre amb entitats o institucions.
d) Aprovar les normes d'organitzaci i funcionament i les modificacions corresponents.
e) Aprovar la carta de comproms educatiu.
f) Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.
g) Intervenir en el procediment d'admissi d'alumnes.
h) Participar en el procediment de selecci i en la proposta de cessament del director o

directora.
i) Intervenir en la resoluci dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes.
j) Aprovar les directrius per a la programaci d'activitats escolars complementries i

d'activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.
45
k) Participar en les anlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i conixer
l'evoluci del rendiment escolar.
l) Aprovar els criteris de collaboraci amb altres centres i amb l'entorn.
m) Qualsevol altra que li sigui atribuda per les normes legals o reglamentries.
4. El consell escolar ha d'aprovar les seves normes de funcionament. En all que aquestes
normes no estableixin, s'apliquen les normes reguladores dels rgans collegiats de
l'Administraci de la Generalitat.
5. El consell escolar actua normalment en ple. Es poden constituir comissions especfiques

d'estudi i informaci, a les quals, en tot cas, s'hi ha d'incorporar un professor o professora, i
un alumne o alumna o un representant o una representant de les mares i els pares. Els
centres de titularitat pblica han de comptar amb una comissi econmica, amb les
excepcions que estableixi el Departament.
DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius. (Pg. 61485)
Article 27
Consell escolar
1. El consell escolar s l'rgan collegiat de participaci de la comunitat escolar en el govern

del centre.
2. Corresponen al consell escolar les facultats establertes, respectivament per a centres

pblics i privats concertats, als articles 148 i 152 de la Llei d'educaci.
3. El centre determina la composici del consell escolar en les normes d'organitzaci i

funcionament, d'acord amb el projecte educatiu i respectant la legislaci vigent. El reglament
del consell escolar, un cop aprovat per aquest, s'integra en les normes d'organitzaci i
funcionament del centre.
4. Els i les representants de l'alumnat s'escullen a partir del primer curs d'educaci secundria
obligatria.
5. En els centres especfics d'educaci especial i en els que tinguin unitats d'educaci especial
tamb s membre del consell escolar un o una representant del personal d'atenci educativa.
La representaci d'aquest personal no t la consideraci de representaci del professorat als
efectes de determinar la composici del consell escolar.
6. En els centres que imparteixen cicles formatius de dues o ms famlies professionals, o en

qu almenys el 25% de l'alumnat est cursant ensenyaments de formaci professional o d'arts
plstiques i disseny, ensenyaments de grau mitj de msica o de dansa o ensenyaments
artstics superiors, es pot incorporar a les sessions del consell escolar una persona proposada
per les institucions empresarials o laborals presents en l'mbit d'acci del centre, d'acord amb
les seves normes d'organitzaci i funcionament, amb veu i sense vot.
46
7. Un cop constitut, el consell escolar del centre ha de designar una persona que impulsi
mesures educatives de foment de la igualtat real i efectiva entre homes i dones.
8. El centre no pot modificar la configuraci del consell escolar dins dels tres cursos acadmics
segents a aquell en qu s determinada. L'aprovaci d'una modificaci en la composici del
consell escolar no entrar en vigor fins al primer procs electoral que es dugui a terme
desprs que s'hagi aprovat.
El consell escolar del centre s compost per:
- El director del collegi, que n's el president.
- El cap d'estudis.
- Un representant de l'Ajuntament de Reus.
- Sis mestres elegits pel claustre de professors.

- Sis pares d'alumnes elegits entre ells.
- Un representant de l'AMPA.
- Un representant del personal d'administraci i serveis.
- El secretari del collegi, que actua de secretari del consell, amb veu i sense vot.
47

PEC Curs 2016-17 Febrer 2017

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

PEC Curs 2016-17 Febrer 2017

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

PEC Escola Rubi i Ors

Escola Rubi i Ors Curs 2016-17

2.1. UBICACI DEL CENTRE

2.2. TIPOLOGIA ESCOLAR

Les dades d'identificaci del centre sn:

Nom del centre: Escola Rubi i Ors

El centre rep el suport i la collaboraci de lEAP (psicopedagoga, treballadora social i

LAMPA organitza, conjuntament amb el centre, les diverses activitats extraescolars,

DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius

Organitzaci general del curs

LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci. (Pg. 56589)

o Article 78 Criteris d'organitzaci pedaggica en l'educaci infantil

Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de

LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci.

Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.

Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci

Ordre EDU/221/2007, de 29 de juny per la qual s'estableixen els principis generals

Ordre ECI/1845/2007, de 22 de juny, per la qual sestableixen els elements dels

Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els

Ordre DU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits

Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius

LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci. (Pg. 56589)

LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci.

Resoluci ENS/906/2014, de 23 dabril publicada al DOGC 6613, de 30.4.2014, on es

Resoluci ENS/1072/2014, de 9 de maig, per la qual s'atribueix una nova denominaci

Resoluci ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenci educativa a l'alumnat

3.1. OBJECTIUS GENERALS DEL DEPARTAMENT DENSENYAMENT

4.2. TRETS ESPECFICS DEL CENTRE

4.2.1 Identitat de centre.

4.2.2. Objectius del centre. Prioritats i plantejaments educatius.

- Afavorir el vincle mestre/alumne a travs de les tutories personalitzades per a

- Mantenir una mirada capacitadora envers els alumnes conferint-los la confiana i

- Proporcionar una slida educaci matemtica basada en el raonament que

- Establir estratgies per tal de potenciar: lautoestima, lautonomia, la responsabilitat,

psicomotrius, emocionals, afectives, dequilibri personal i dinserci social, aix com la

- Buscar estratgies per a fer possible la inclusi, on puguin aprendre junts, en el

- Prendre com a referncia en la planificaci dactivitats els continguts claus dels

- Emprar metodologies competencials i globalitzadores on lalumne sigui el

4.2.4. Llengua d'aprenentatge

- La llengua catalana s la llengua vehicular i daprenentatge de la comunitat escolar i s la

4.2.5. Lnia metodolgica

Es basar en el principi de respecte a la diversitat, tant de capacitats, dinteressos, de ritmes

Prioritzar que lalumnat sigui el protagonista de laprenentatge, perqu daquesta manera

Dedicar ms temps per al dileg i lassimilaci dels aprenentatges, la integraci de conceptes

Seguir una metodologia comprensiva i competencial en lensenyament de leducaci

Fomentar la conscincia mediambiental i el respecte per l'entorn amb el projecte de lHort i

Valorar leducaci plurilinge articulant de forma coherent el catal com a llengua

El plurilingisme ser present en la realitzaci en llengua anglesa de lrea de plstica, seguint

El centre facilitar l'adaptaci del nou alumnat, mitjanant programes d'acolliment, i

4.2.6. Pluralisme i valors democrtics

- Potenciaran un bon ambient de classe que permeti el dileg, lacceptaci, el respecte,

- Fomentaran els principis i els valors democrtics.

- Es vehicular la democrcia a lescola amb el Consell de Delegats.

4.3.7. Modalitat de gesti

Els rgans de govern del centre i el claustre de professors mantindran relacions de

- Coordinador LIC -Llengua, Interculturalitat i Cohesi social.

Decret 102/2010 Article 22 (Annex 6)

5.1. ESTRUCTURA DE GOVERN I COORDINACI

RGANS DE GOVERN RGANS DE PARTICIPACI

CAP D'ESTUDIS SECRETARI/A CONSELL

Comissi CAD/ USEE

ACORDS DE Educaci Emocional

Pla Catal de lEsport

COMISSIONS Escola de Pares i Mares