Está en la página 1de 33

PEC

Projecte Educatiu de
lEscola Pont de lArcada

Aprovat pel Consell Escolar al juny de 2009


Mho varen contar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 a. C.

2
SUMARI
1. PRESENTACI ............................................................................ pg. 4

2. ANLISIS DE LENTORN............................................................. pg. 5

3. CARACTERSTIQUES I TRETS DIDENTITAT ........................... pg. 6


3.1. Qestions ideolgiques i valors fonamentals..................... pg. 6
3.1.1.Pluralisme ideolgic i valors democrtics ............... pg. 6
3.1.2.Una educaci inclusiva ........................................... pg. 6
3.1.3.Educaci no sexista ............................................... pg. 7
3.1.4.Arrelament al medi proper....................................... pg. 7

3.2. Lnia pedaggica del centre .............................................. pg. 8


3.2.1.Multigraus: agrupaments cclics .............................. pg. 8
3.2.2.Atendre la diversitat. Estratgies densenyament,
organitzaci i planificaci ........................................ pg. 9
3.2.3. Material socialitzat ............................................... pg. 12
3.2.4. Comunicaci famlia - escola/ escola famlia:
llibreta viatgera i agenda ....................................... pg. 14
3.2.5. Els deures a lescola ........................................... pg. 17
3.2.6. Tallers de visual i plstica ................................... pg. 24
3.2.7. Setmana Cultural ................................................ pg. 25
3.2.8. Sortides i colnies ............................................... pg. 25
3.2.9. Experimentaci I manipulaci ............................. pg. 26
3.2.10. Alumnes de 6: protagonisme i responsabilitats pg. 27
3.2.11. Avaluaci. Criteris. Sobre els exmens ............. pg. 28

3.3. Projecte lingstic ........................................................... pg. 30

3.4. Projecte de biblioteca escolar ......................................... pg. 30

3.5. Projecte de llenges estrangeres ................................... pg. 30

3.6. Projecte: Maneres ........................................................ pg. 30

4. MODALITAT DE GESTI .......................................................... pg. 32

5. REGLAMENT DE RGIM INTERN ............................................ pg. 33

3
1. PRESENTACI

Aquest projecte educatiu parteix de moltes reflexions pedaggiques fetes


al llarg de molts cursos que han esdevingut eix i fonament de la nostra prctica
educativa i vol ser un instrument que afavoreixi lacci coordinada de tots els
membres de la comunitat educativa, que doni pautes per reduir contradiccions i
esforos intils. s una proposta integral que permeti dirigir coherentment el
procs educatiu dels nostres alumnes.

Aquest s el projecte del Collegi Pont de l'Arcada, perqu s el resultat


del dileg i la histria de moltes persones que han fet lesfor de posar-se
dacord en uns principis educatius.

El projecte educatiu del Collegi Pont de l'Arcada no vol ser un


document administratiu, sin una oportunitat de parlar, revisar i posar en com
els plantejaments formatius i organitzatius de lescola que al llarg del temps han
estat debatuts, consensuats i en el moment en que es realitza aquest projecte
estan prou consolidats.

El projecte educatiu compromet a pares, mestres i alumnes amb una


finalitat comuna: leducaci.

4
2. ANLISI DE LENTORN

El Collegi Pblic Pont de l'Arcada est situat en el municipi d'Olesa de


Bonesvalls, dins de la comarca de l'Alt Peneds, llindant amb el Parc del
Garraf, poblaci fronterera amb la comarca del Baix Llobregat i procedents de
la qual han arribat en els ltims anys un nombre considerable de famlies.
La poblaci s majoritriament dorigen urb, castellanoparlant, de nivell
sociocultural baix i poc arrelada a lentorn rural.

5
3.CARACTERSTIQUES I TRETS D'IDENTITAT
El Collegi Pont de l'Arcada s pblic, de poble i
multigrau.

3.1.Qestions ideolgiques i valors fonamentals

3.1.1. Pluralisme ideolgic i valors democrtics

El Collegi Pont de lArcada s una escola oberta a tothom i, en conseqncia,


respectuosa amb les diferents maneres de pensar i les concepcions
filosfiques, poltiques o religioses de les famlies del seu alumnat, del
professorat i del personal no docent.

En aquest sentit el collegi no discriminar ning en ra de les seves creences


religioses, tendncies poltiques, procedncia etnolgica o sexe i es compromet
a fomentar els valors democrtics i el respecte als drets humans.

En totes les manifestacions de la seva acci educativa, el Centre transmetr els


valors de solidaritat, convivncia i respecte als altres, cooperaci i ajuda mtua,
participaci, educaci en i per a la pau, propis duna societat democrtica i s
,tamb , aconfessional en totes les seves activitats educatives.

Es fomentar el respecte a les normes dinteracci social i safavorir el dileg


per tal de superar prejudicis i discriminacions sense menystenir la identitat i
cultura olesana i catalana.

3.1.2. Una educaci inclusiva


La inclusi est basada en el principi que tots formem part de la societat i ha de
garantir que tots i totes avancin, progressin, aprenguin, fixa la mirada en les
capacitats dels individus per aconseguir lxit de tot lalumnat: PRESNCIA,
PARTICIPACI I XIT.
Per tant, lescola inclusiva ha de garantir la igualtat doportunitats a tots els
seus alumnes.

6
Implica un treball per part dels docents de recerca per trobar millors vies per
donar resposta a la diversitat cercant i suprimint les barreres a laprenentatge i
la participaci en lentorn del conjunt educatiu (horari escolar, sortides,
menjador escolar, activitats extraescolars,etc.) per aconseguir condicions
normalitzades per a tothom.

Apostem per un model datenci dintre de laula ordinria perqu laula


ordinria s el nucli bsic de socialitzaci i desenvolupament de tots els nens i
nenes fora de lmbit familiar. s el primer espai daprenentatge social i s un
espai que ofereix loportunitat dinteractuar i aprendre a tots els infants i
adolescents.
s un cam que anem fent: el cam cap a lescola inclusiva s un dels
desafiaments ms importants que afronten els sistemes educatius de tot el
mn (Ainscow, 2005).

3.1.3. Educaci no sexista

El Centre propugna una societat en la que homes i dones tinguin idntics drets,
obligacions i possibilitats.

El Centre prestar especial atenci a les accions dirigides a la superaci de les


desigualtats per ra de sexe, tot evitant els estereotips, el llenguatge i les
conductes sexistes.

3.1.4. Arrelament al medi proper

Lescola forma part dun poble, Olesa de Bonesvalls, duna comarca, Alt
Peneds. Conixer all que ens envolta, aprendre a valorar-lo i a respectar-lo
s una part fonamental de leducaci que pretenem.

El nostre centre fomentar el coneixement de la llengua, cultura i tradicions ,


aix com tamb, el respecte pel medi ambient, facilitant el coneixement de la
realitat natural que ens envolta. Noms el que es coneix es pot estimar i
respectar. Aix doncs, volem educar als nostres alumnes en el comproms de
tenir cura i millorar el nostre entorn. (Veure programaci de QC).

7
3.2. Lnia pedaggica del centre

3.2.1. Lnia metodolgica


El nostre centre intenta formar un tipus de persona susceptible demprendre
iniciatives i elaborar criteris propis, fomentar el seu esperit crtic mitjanant el
raonament, en definitiva aconseguir que els nois i noies esdevinguin ciutadans
lliures i iguals, i membres actius dun sistema equitatiu de cooperaci al llarg de
tota la seva vida. Aix requereix una pedagogia activa on la participaci de
lalumnat,el pensament divergent, la organitzaci personal i el treball cooperatiu
sn indispensables i el paper del professorat s fonamental com acompanyant
de tot el procs densenyament-aprenentatge dels seus alumnes.

Aquest procs ha de produir-se en un clima on el gust per laprenentatge sigui


compatible amb el necessari esfor i on lalumnat comprengui que el lmit a la
seva expansibilitat est en el respecte als altres.

Laprenentatge ha de ser significatiu i funcional, basat en les capacitats i en el


desenvolupament evolutiu de cada alumne. El professorat posar especial
atenci en connectar els nous coneixements amb els coneixements previs dels
seus alumnes.

Lescola Pont de lArcada ha fet lopci del treball per projectes de diferents
modalitats com a metodologia que millor respon als anteriors criteris, to i que
no el considerem un mtode exclusiu. Darrera daix no hi ha solament una
metodologia de treball o una seqncia determinada de presentar les activitats
escolars, sin la manera dentendre com els alumnes aprenen, com elaboren
els conceptes, com tracten la informaci i com el centre educatiu i el
professorat han de planificar i actuar per preparar les classes i dinamitzar-les.

3.2.2. Multigraus: agrupaments cclics

Com a herncia del nostre passat i sobretot perqu creiem en les bondats del
treball cooperatiu, perqu lajuda mtua s un valor fonamental, perqu tenir
exemples ajuda a formar-te i a madurar com a persona, en definitiva perqu la

8
vida mateixa s aprendre els uns dels altres, els alumnes estan agrupats en
classes ccliques atenent als segents cicles:

Educaci Infantil (alumnes de P-3, P-4 i P-5)

Cicle Inicial (alumnes de 1r. i 2n)

Cicle Mitj (alumnes de 3r. i 4t.)

Cicle Superior (alumnes de 5 i 6)

3.2.3. Atendre la diversitat. Estratgies densenyament, dorganitzaci i


de planificaci

Els criteris que orienten el tractament de la diversitat es basen en la idea que la


diferncia, tant fsica, intellectual com cultural, s un fet enriquidor. s per aix
que el centre planifica estratgies densenyament, organitzaci i planificaci.

Quan parlem destratgies daprenentatge de lescola inclusiva hem de parlar


destratgies datenci a la diversitat.

No hi ha estratgies prpies de lescola inclusiva per s que hi ha estratgies


que no sn inclusives.

Aquells mtodes densenyament que respecten el tarann i el ritme de cada


nen i nena direm que sn propis descola inclusiva, evidentment no sn noms
descola inclusiva. I aquells mtodes que no respecten la diversitat i no donen
les mateixes oportunitats a tothom no sn inclusius.

Adaptaci dels horaris daula a les caracterstiques concretes del grup.

Horaris dalumnes i mestres flexibles, que es poden adaptar al llarg del


curs a les necessitats que sorgeixen.

Una organitzaci de lespai daula que sigui beneficiosa per tots els
membres del grup. Cal generar espais daprenentatge diversos i flexibles
(racons, projectes dactivitat, activitats i espais alternatius, tallers, grups
reduts, transversalitat, etc.) on es pugui dur a terme latenci a la

9
diversitat dins aquests muntatges. Cal que aquesta atenci formi part de
la vida de laula, part del grup.

Planificaci de les activitats pensant en TOT el grup. Elaborar activitats


obertes i maneres de realitzar-les en qu hi puguin participar, intervenir i
treuren profit tot el conjunt dalumnes. On hi hagi diferents nivells
dexigncia i diferents maneres dassolir els objectius plantejats.

Elaborar activitats obertes en qu hi pot participar tot el grup aula de


diferents maneres i amb diferents graus dexigncia, per tal desgotar
tots els recursos i possibilitats dins laula abans de fer treball fora de
laula.

Estructurar i proporcionar recursos, metodologies i suports per laula i


per tots els alumnes. Treballar amb dos mestres a laula en
determinades activitats per garantir latenci als alumnes.

Cal avaluar cada alumne (la seva evoluci personal, relacional i


daprenentatges), per tamb el funcionament del centre per tal de
valorar el seu grau dinclusivitat. Es tracta duna avaluaci de procs i de
resultats.

Agrupar els alumnes de diferents maneres (petit grup, parelles, etc.) i


amb diferents criteris (grups homogenis, grups heterogenis, etc.) per
fomentar lajuda i treball entre iguals, la collaboraci i cooperaci.

Treballar amb grups flexibles homogenis les rees instrumentals. Aix


garanteix latenci en grup redut als alumnes amb dificultats en
laprenentatge, per sense sortir de laula: no noms es mouen ells del
seu espai, sin que ho fa tothom. Sinclou l'EE en el muntatge de
lactivitat.

Comptar sempre amb ledat cronolgica de lalumne a educar i no


infantilitzar-lo. Seduca pel curs actual i per la vida.

Proporcionar suport operatiu al professorat de laula ordinria per tal


dafrontar amb xit els reptes dia a dia: materials especfics per lalumne

10
amb discapacitat en una determinada matria o pel conjunt de la classe,
assessorament prctic sobre estratgies educatives tils en
determinades situacions, etc.

Lnica manera doferir una educaci de qualitat s una bona formaci


dels mestres. Latenci a la diversitat a laula, els mtodes inclusius
requereixen una formaci continuada, per tal de conixer els recursos i
materials ms actuals. Cal dotar el professorat de la formaci que
requereix i el suport que necessiti per afrontar aquest repte. Moltes
vegades aquesta funci la fa el mestre d'Educaci Especial del centre o
altres mestres.

Planificar i distribuir les hores CAD (hores dels mestres que sinverteixen
en atenci a la diversitat), per garantir una atenci als alumnes al mxim
deficient.

Elaborar plans individualitzats als alumnes amb dictamen, i tamb a


daltres alumnes que no tenint dictamen tenen dificultats per seguir el
ritme que marca el currculum.

3.2.3.1. Grups flexibles per atendre la diversitat

Tothom sap que les persones en essncia som iguals i alhora totes som
niques i diferents. Les diferncies vnen donades per factors fsics,
intellectuals, socials...tots ells variables amb el pas del temps. Aquests factors
es manifesten en capacitats, interessos i ritmes daprenentatge diferents.
Atendre aquestes variables s atendre la diversitat i per poder-ho fer a les
aules mai es pot partir de lhomogenetat dels alumnes sin de lheterogenetat
dels mateixos. Per aix hem triat treballar alguns aspectes curriculars concrets
dins de lorganitzaci dels grups flexibles.

A la nostra escola organitzem part del temps escolar fent grups flexibles. Els
alumnes d Ed. Infantil i Primria sn distributs en nivells diferents i atesos per
tot el professorat del centre (mestres i especialistes), de manera que resulten
grups poc nombrosos. Amb els grups flexibles treballem els segents aspectes

11
de les matries instrumentals (poden variar en funci de les valoracions
anuals):

- rea de matemtiques: Clcul mental / Estratgies (E.I. i Primria)

Numeraci / Clcul (C.I.)

Rapidesa / Problemes (Primria)

- rea de llengua: Comprensi lectora / lecto-escriptura (E.I.)

Directrius per la realitzaci dels grups flexibles

Definir objectius i continguts. (Currculum del Departament


densenyament i el Projecte Curricular del Centre).

Partir sempre dels coneixements que t lalumne i no dels que


hipotticament hauria de tenir.

Controlar el procs de lalumne utilitzant eines que garanteixin la


recollida de dades.

Utilitzar lavaluaci com a eina de millora.

Realitzar un treball cooperatiu entre l'equip docent: coordinar, compartir


metodologies, revisar, avaluar.

3.2.4. Material socialitzat

Ja fa ms de deu anys que els materials i llibres de text sn materials


socialitzats. Les famlies paguen una quota amb la que es compra tot el
material necessari : des de llapis i llibretes, passant per tot tipus de material fins
a llibres de text, que tamb sn ds collectiu.

12
Cada curs es compren i/o renoven els llibres de text que falten o que cal
canviar.

Estem adherits al Programa cooperatiu per al foment de la reutilitzaci de


llibres de text i material didctic complementari del Departament dEducaci
amb la dotaci econmica que comporta.

Aquest sistema de socialitzaci de materials no pretn noms estalviar diners a


les famlies, tot i que sigui una conseqncia directa. Va ms enll. Els
objectius reals de la socialitzaci dels materials sn:

Reduir el volum de residus.

Reciclar al mxim la major part de materials possibles.

Reutilitzar els llibres i materials en bon estat.

Tenir cura del que s de tots (responsabilitat).

Garantir la quantitat i qualitat dels materials per potenciar la igualtat


doportunitats.

Afavorir valors i hbits com compartir, socialitzar, amortitzar, aprofitar, no


malgastar

13
3.2.5. Comunicaci famlia - escola /escola - famlia

Som conscients de la importncia que en educaci t el sumar esforos. Tota


la comunitat educativa (pares i mestres) tenim el mateix objectiu: que els
nostres alumnes es formin integralment. La suma desforos requereix mantenir
comunicaci directa i constant. Dos sn els instruments que utilitzem a la
nostra escola per facilitar la comunicaci, sense menystenir les entrevistes
individualitzades que es realitzen puntualment al llarg del curs:

LLIBRETA VIATGERA: mitjanant la qual ens comuniquem amb la famlia


durant leducaci infantil. La llibreta viatgera va a casa i torna diriament a
lescola.

Objectius que podem treballar

- Reconixer la importncia comunicativa del text escrit.

- Conixer els diferents codis del llenguatge escrit (paraules, signes, dibuixos)

- Implicar a les famlies

Metodologia

- Partim duna necessitat comunicativa.

- Entre tots decidim:1. a qui va dirigit

2. qu volem escriure

3. Com podem fer-ho

- Escrivim el text a la pissarra (llibreta a P-3)

14
Activitats

P-3:Els alumnes participaran en la preparaci del text aportant les seves idees.
La mestra escriur el model i ells completaran algun detall (dibuix, paraula)

P-4:Els alumnes surten a escriure alguna paraula coneguda i la resta lescriu la


mestra. Finalment, sn els alumnes qui el copien a la llibreta.

P-5:Els alumnes escriuen ells el text a la pissarra amb ajut de la mestra i dels
altres nens. Finalment el copien o lescriuen sols

AGENDA: mitjanant la qual ens comuniquem amb la famlia durant leducaci


primria.

Principis bsics

1- Lagenda s una eina per establir comunicaci famlia - escola (tant per
aspectes positius com negatius referits a lalumne).
2- lagenda s una eina dorganitzaci i planificaci personal.
3- Lagenda ajuda al nen/a (cicle inicial) a situar-se dins la seqncia temporal
de la setmana.

Objectius (Per a aconseguir durant leducaci primria)

Cicle inicial:

1-Aconseguir lhbit de portar tots els dies lagenda a casa i retornar-la al dia
segent a lescola.
2-Es faran anotacions a la classe sobre el temps meteorolgic i sobre el pas del
temps durant el primer quart dhora de cada dia
3-Fer s de lagenda amb petits missatges que ells mateixos copiaran a
lagenda.

15
4-Tanmateix, els pares faran s de lagenda per comunicar-se amb el mestre/a
(demanar dia i hora per a una entrevista, comunicar una malaltia, justificar
faltes dassistncia...)

Cicle mitj:

1-Aconseguir lhbit de portar tots els dies lagenda a casa i retornar-la al dia
segent a lescola.
2- Fer servir lagenda per a fer comunicacions a la famlia sobre el seguiment
del treball tant per part del tutor-a com dels mestres especialistes.
3- Fer servir lagenda per registrar frases, dites, reflexions...
4- Fer servir lagenda per a qualsevol tipus de comunicaci (punt 4 del cicle
inicial).

Cicle superior:

1-Aconseguir lhbit de portar tots els dies lagenda a casa i retornar-la al dia
segent a lescola.
2-Fer servir lagenda per a fer comunicacions a la famlia sobre el seguiment
del treball tant per part del tutor-a com dels mestres especialistes.
3-Fer servir lagenda per registrar frases, dites, reflexions...
4-Fer un s personal de lagenda.

16
3.2.6. Els deures a lescola

El que en el mn escolar i domstic es coneix colloquialment com a deures a la


nostra escola forma part dun programa estructurat i pautat que t com a objectiu, tres
competncies bsiques fonamentals:

N1. competncia lingstica, comunicativa i audiovisual

N5. competncia daprendre a aprendre

N6. competncia dautonomia i iniciativa personal

I que transversalment fomenten i garanteixen estratgies:

Daprendre a pensar i comunicar

Daprendre a descobrir i tenir iniciativa

Daprendre a conviure i habitar (interaccionar) el mn

Daprendre a organitzar-se, responsabilitzar-se

Dassolir hbits de treball quotidi...

Destructuraci del temps personal

17
Per aconseguir aquests objectius estan planificades i pautades les tasques que shan
de desenvolupar en lmbit personal i domstic des dEducaci infantil a Cicle
Superior.

Aquesta tipologia de deures t com a caracterstiques generals:

- No han de discriminar a cap nen/a a causa de lajut que potencialment pot rebre de
casa. No tots els nens/es poden tenir el mateix suport ni refor, ni tots sn
acompanyats en el procs daprenentatge de la mateixa manera ni qualitat. Per tant
els deures shauran de poder fer sense lajut familiar.

- Els deures han destimular la responsabilitat i ha de suposar el fet de planificar-se el


temps personal - domstic, creant hbits de treball i organitzaci personal.

- Els deures han de contribuir a millorar les competncies culturals dels nostres
alumnes i de retruc de les seves famlies.

- Els deures han de donar la possibilitat dimplicaci de la famlia, en els casos que ho
desitgin i puguin.

- Pel que fa al projecte Llegim a casa el temps que han de dedicar a fer aquests
deures est establert per cicles i altres tasques afegides no han de reduir aquest
temps de dedicaci.

- Desprs duna jornada escolar els nens/es haurien de dedicar temps a altres
activitats que complementin la seva formaci personal, amb lobjectiu daconseguir un
desenvolupament integral i global de la persona, com ara, el joc, lesport, la relaci
amb els germans i amics, relaxar-se mirant la TV una estona raonable, parlar amb els
pares relaxadament, collaborar en tasques domstiques, dedicar-se a aspectes
personals... etc.

18
AIX, DONCS, QUINS DEURES FEM I PER QU ELS FEM?

ACTITUDS

*No discriminar a
ning en funci de
lajut que rep a
casa.
HBITS
*Autonomia:
bsicament, shan *Aconseguir lhbit de
de poder fer sense planificar-se el temps
lajut familiar personal-domstic.

*Aconseguir lhbit de la
responsabilitat.

ASSOLIMENT
DESTRATGIES

*Adquirir agilitat lectora

*Afavorir la comprensi

*Assolir lortografia

*Afavorir lexpressi

Daltra banda, seguint la nostra voluntat datendre cada alumne i cada famlia en les
seves necessitats i possibilitats, existeix, vigent, el Pla individualitzat famlia/escola
de Suport a lAlumnat que implica un comproms tant per a les famlies com per als
docents amb la voluntat i lobjectiu dajustar en cada alumne/a que ho necessiti amb
un acord a tres bandes: alumne/a famlia - escola.

19
EL PLA INDIVIDUALITZAT FAMILIA - ESCOLA DE SUPORT A LALUMNAT.

Lescola, com a instituci s leina i lespai dinstrucci i formaci dels alumnes.


Alguns daquests poden mostrar, en determinats moments, dificultats en laprenentatge
dalgunes estratgies que sn bsiques per al seu desenvolupament acadmic,
necessitant ms temps per assolir alguns objectius, o certes formes de suport ms
personal. En altres casos, pot haver-hi alumnes amb interessos i capacitats
diferenciades i que quedarien, tamb com el cas anterior, fora de labast del centre per
la seva prpia estructura i lmit horari.

Per tal de donar suport als alumnes amb determinades necessitats hem acordat la
possibilitat destablir contractes amb les famlies per a poder actuar sobre aquesta
diversitat posant mesures correctores, de suport, dampliaci, de
complement,...adequant-les a les possibilitats de cada famlia. Aquestes mesures, (que
no exclouen els deures lectors diaris per la importncia que tenen i la implicaci en
tots els aspectes acadmics que comporten) que sn acordades per lequip de
mestres de la CAD, a proposta del mestre tutor i/o especialistes, pactades
conjuntament amb la famlia I han de quedar explicitades en un document on hi consti:

- Ra que ens mou a fer el Pla de suport (justificaci).

- Objectius a assolir.

- Mesures aplicables.

- Compromisos (per part de lescola, de la famlia, de lalumne/a).

- Temporitzaci.

- Avaluaci.

- Revisi del PLA.

Tamb existeixen opcions de DEURES no obligatries per s recomanades ...

EL TEMA DEL MES: DEURES RECOMANATS I OPTATIUS

Recerca sobre un tema concret. Les famlies tindran una bona ocasi per compartir
junts moments de recerca entorn al tema donat. Es tracta de que cada membre
de la famlia comparteixi amb els altres all que ja sap o all que vol saber i

20
per tant shauran dinformar. Es pot acudir a diferents fonts dinformaci: enciclopdies,
Internet, Bibliobs, articles de diaris, fonts de transmissi oral, fotografies...etc.

Creiem que aprendre sha de fer amb ganes i passant-ho b. Per tant la recerca sobre
el tema del mes no tindr carcter obligatori. Noms el faran les famlies que ho
desitgin, e insistim, no s un treball de lalumne, sin, un comproms lliure de tota la
famlia.

Els tutors tenen un paper important en aquest projecte. Comptem amb el treball
de motivaci que a cada una de les classes sha de fer, comentant i valorant
aquests treballs.

Principis en els que es basa:

1.El tema del mes permet treballar continguts de procediments, estratgies, hbits,
valors...fets i conceptes.

2.Est pensat per a fer en collectiu i va dedicat a totes les famlies, edats...

3.Cadasc ha de treballar a la seva mida. Sha devitar que els treballs els facin noms
els adults.

4.s una oportunitat de fer conversa, anar a veure coses sobre el tema en qesti...

Exemples de treball que es poden fer:

Alumnat ms petit: mantenir una conversa, fer un dibuix, cercar retalls, confegir un
mural, escriure UNA frase, anar a veure un museu o exposici, fira...,confeccionar una
manualitat, trobar un conte sobre el tema...

Alumnat mitj: llegir algun llibre, fer petites recerques a Internet, al Bibliobs o a una
biblioteca, escriure un text curt acompanyat dun dibuix o imatges retallades, anar a
veure un museu o exposici, fira..., confeccionar una manualitat, trobar un conte sobre
el tema...

Alumnat gran: Fer recerca a biblioteques i Internet, elaborar treballs amb cara i ulls,
seguir el gui proposat, fer propostes de debats a laula, engrescar els de casa... anar
a veure un museu o exposici, fira...,muntar un power point per passar a
lescola...confeccionar una manualitat, confegir un mural, trobar un llibre, cmic,
pellcula, histria sobre el tema...

21
Grans, grans: venir a lescola a explicar-nos tot all que en sabeu perqu en sou uns
experts/es, uns aficionats des de fa anys, us encanta i domineu el tema, en teniu una
collecci, s el vostre ofici...

Qu en fem a laula? En parlem a tutoria, exposem el que hem aprs, com ho hem
aprs, el que ms ens ha costat, el que ja sabem...i compartim amb els companys/es
les estratgies que utilitzem cadasc per aprendre, buscar informaci, triar-la, escriure,
fer presentacions...

ENIGMA DE LA QUINZENA: Deures recomanats i optatius

Lenigma de la quinzena pretn fer pensar, afavorint el raonament lgic. No s per


resoldre individualment ja que busca el dileg amb la famlia

*Cada quinzena es penja al mural de lentrada un enigma nou. (mestre/a encarregat).

*Cada tutor haur destimular la participaci:

.enganxant una petita fotocpia de lenigma a la

llibreta viatgera i fent una visita al mural de

lentrada per a motivar a la lectura i per a que

lubiquin millor. (E.I.)

.copiant lenigma a lagenda (C.I. , C.M. i C.S.)

.aprendrel de memria (tots els cicles)

.fora bo posar la resposta a la llibreta viatgera o

agenda desprs del sorteig.

* Cal portar-lo a casa i retornar-lo resolt a la bstia

Els tutors vetllaran per a que les respostes es presentin

adequadament: el paper ben retallat I amb bona lletra

*Es convenient que els nens demanin ajut a casa en el cas

22
de no saber la resposta.

*Al finalitzar la quinzena, a lhora del pati, es fa un sorteig

entre tots els que han encertat la resposta.

Altres:

CM: TAULES DE MULTIPLICAR: noms en aquest cicle s'inclou com a deures


l'estudi de les taules de multiplicar. Cada setmana es memoritza una taula diferent
amb l'objectiu d' arribar a automatitzar-les totes.

CM: MEMORITZACI DE POEMES: Cada setmana es memoritza un poe

23
3.2.7. Els tallers de visual i plstica

ORGANITZACI PEDAGOGICO - DIDCTIC

MULTINIVELL (alumnes de totes Pretenem que linfant conegui,


les edats, junts, en collaboraci; treballi i inventi diferents codis
model, suport...) visuals, aix com donar-los a conixer
diferents materials i les seves
ROTATIU (els alumnes passen per
possibilitats, com tamb aprendre a
tots els tallers amb una durada de
ser conscient de les diferents
tres sessions cada un)
percepcions que pot produir una obra
ESPECIALITZAT (Dos docents o imatge mental.
sencarreguen de cada taller de
Per aconseguir que l'infant arribi a
manera que, en aquest treball en
obrir la seva visi perqu pugui
equip i permanent es millora la
aprendre a mirar haurem de treballar
qualitat del taller)
tenint en compte tres grans blocs:
VARIAT (es pretn varietat de
tcniques, formats, materials, Dimensi cultural: es desenvolupa
eines: dibuix, pintura, volum, la capacitat de comprensi de l'art.
fotografia, msica, TIC...)
Dimensi productiva: es
COMPLET (aquesta variaci es desenvolupa la capacitat de crear art.
complementa en anys successius
de manera que en un cicle de dos - Dimensi crtica: es desenvolupa la
tres cursos, tothom ha passat per capacitat de percepci de lart.
totes les varietats de tallers)

PERSONALITZAT i COLLECTIU
(cada parella de docents escull
aquella eina, tcnica,... que ms
domina. Es posa en com i entre
lequip docent es completa,
sajusta, adequa...)

24
3.2.8. Setmana cultural

Cada curs es programa una setmana cultural entorn a una temtica. Pretenem que els
nostres alumnes aprenguin de manera diferent i es plantegen activitats de caire diferent a
les habituals: conferncies, tallers, jocs, espectacles, visites culturals...
Afavorim, sempre que s possible, la participaci de entitats del municipi o persones tan
de dins com de fora del municipi. Vol ser una setmana que es visqui dins lescola i fora
d'ella fent partcip d'ella al poble d'Olesa.
El claustre del professorat sencarrega de la planificaci, fer el seguiment de la setmana i
motivar als seus alumnes. Es demana, tamb, que l'AMPA collabori implicant-se i
organitzant activitats.

3.2.9. Sortides i colnies

Tots els alumnes participen en la programaci Anem al teatre subvencionada per la


diputaci i que es du a terme a diferents espais de Vilafranca del Peneds. Tots els cicles
educatius sinscriuen en tres espectacles (dansa, msica, teatre...) cada curs.

Tamb es programen sortides per complementar aprenentatges curriculars.

Duem a terme una programaci de sortides pel nostre entorn proper (QC) per conixer el
medi natural i medi histric, aix com tamb les sortides programades pel programa Viu el
Parc i Coneguem els Parcs.

Es realitzen colnies en tots els nivells educatius de caire i continguts diferents. Els petits
de lescola (Ed. Infantil i CI) fan dues modalitats de colnies diferents alternant-les cada
curs. Els grans de lescola (CM i CS) fan quatre modalitats de colnies que es succeeixen
cada curs. En el segent esquema queda reflectit:

COLNIES PETITS COLNIES GRANS

El cel Artstiques

La granja Medi natural

El mar Esportives/Emocionals

Escola Natura Medi histric

25
3.2.10. Experimentaci i manipulaci

Un dels temes que ha ocupat les nostres habituals reflexions pedaggiques ha estat el
neguit de que la nostra metodologia de treball no estigui basada en la manipulaci i
lexperimentaci o al menys no estigui tot el que hauria destar.

Algunes de les nostres reflexions han estat aquestes:

El mtode de treball per descobrir i experimentar les cincies sha diniciar des de ben
petits. Ja al parvulari sha de manipular, descobrint i aplicant els conceptes.

Les cincies les hem de treballar amb rigor i sense infantilitzar-les . Ajudarem als nens a
predir, a comprovar, a treure conclusions per arribar a l elaboraci de conceptes i
extreure models cientfics que es puguin aplicar a altres situacions.

Quina ha de ser la cincia que hem densenyar? Hauria de complir tres condicions:

Que ensenyi a pensar. Expressar dubtes, fer-se preguntes, anticipacions

Que ensenyi a fer. Contrastar els models mentals dels nens amb la realitat fent
experiments, manipulant...

Que ensenyi a expressar. Explicar els models nous, els quals han arribat mitjanant
lexperimentaci, amb diferents llenguatges: oral, grfic, maquetes, fitxa, murals, power
point...etc.

Els models cientfics als que han darribar els nostres alumnes giren al voltant daquest
cinc eixos:
Matria
ssers vius
Canvis geolgics
Sistemes fsics
Canvis qumics

26
3.2.11. Alumnes de 6: protagonisme i responsabilitats

Pretenem que els alumnes de 6 experimentin el gaudi de ser els grans de lescola. s un
privilegi a lhora que una responsabilitat. Durant el curs escolar lorganitzaci de lescola
afavoreix que aquests alumnes experimentin que els adults dipositem confiana en ells i a
lhora sn capaos de tenir responsabilitats que reverteixen en el b com. Es fomenta la
autoestima i es potencia la valoraci de treballar per la comunitat, mentre afavoreix la
capacitat dorganitzaci personal i collectiva.

Els alumnes de 6 tenen consolidats una srie de rutines i responsabilitats des de fa


molts cursos:

- Servei de consergeria: encarregats de obrir i tancar portes i reixes, preparar i repartir


circulars per les classes, fer encrrecs...durant els primers deu minuts dentrada, patis...

- Castanyada: sn els que es disfressen de castanyers/res i torren les castanyes per la


resta dels alumnes.

- Carnaval: sn els que fan la comparsa i el carnestoltes. Elaboren el preg i les ordres.

- APS: Tenen especials atribucions en la organitzaci de les activitats.

- MERCAM: Organitzaci dun mercadet de segona m i coses fetes a m durant un


mat de diumenge.

- Tallers de pati: o altres propostes desbarjo proposades per ells.

27
3.2.12. Avaluaci. Criteris. Sobre els exmens

Realitzem tres reunions davaluaci durant el curs en les que participen tots els mestres
implicats en cada grup-classe. En elles comentem el progrs dels nostres alumnes, tant a
nivell daprenentatges com de desenvolupament personal, de manera individual (alumne
per alumne), collectiva i interdisciplinar (tots els mestres aporten la seva visi).

L'informe que les famlies reben cada avaluaci est elaborat a partir dels segents
criteris davaluaci aprovats en el seu dia pel claustre de professors:

REFLEXIONS SOBRE ELS EXMENS

Saprn de mica en mica i no de cop.

Els exmens sn una eina ms davaluaci i no la nica.

No sn un mitj per aprendre (provoquen nervis, neguit, rebuig cap a


laprenentatge).

Els grups daquesta escola sn poc nombrosos la qual cosa facilita la tasca
davaluaci al mestre sense necessitat dexmens.

Som conscients de que tamb els alumnes han daprendre a preparar-se un


examen ja que ms tard s que en faran. Al C. Superior es far algun examen durant el
curs guiant als alumnes fent-los partcips del procs delaboraci, preparaci, realitzaci i
avaluaci de les proves.

28
CRITERIS DAVALUACI

( a concretar segons lrea i a partir del


currculum)

continguts 40%

Fer la quantitat 5
adequada
Capacitat
Ser constant 5
de
hbits de Saber treballar en 5
30%
treball equip
treball
Gesti del temps / organitzar-se 5

Responsabilitat 5

Autonomia personal 5

Actitud Mostrar inters 5

envers Estar atent 5

la feina
Esforar-se: superar
dificultats
5 30%
actitud
Respectar els altres 5
Actitud envers els
companys:

Ajudar 5

Collaborar 5

29
3.3.Projecte lingstic (veure projecte a part)

3.4. Projecte de biblioteca escolar (veure projecte a part)


Entenem la biblioteca com un agent ms en el compliment dels objectius del
Projecte Educatiu de Centre.

Pensem que la biblioteca escolar s un element clau per promoure i contribuir a


la utilitzaci dels diferents recursos educatius i facilitar ladquisici dels
coneixements i de les tcniques necessries per tal que els nens, les nenes,
aconsegueixin de manera gradual una autonomia en laprenentatge, sense
oblidar que tothom, de qualsevol edat i condici ha de saber accedir a
lobtenci dinformaci i gaudir de la lectura. La biblioteca escolar, s
doncs, un recurs bsic per a laprenentatge.

La biblioteca escolar volem que arribi a ser un centre de recursos, un espai de


recerca i de suport al desenvolupament de les rees curriculars, on es pot
trobar tot tipus dinformaci en diferents suports (escrits, audiovisuals,
telemtics...) , que ha destar a labast de lalumnat, del professorat i de tota la
comunitat educativa...

3.5 Projecte de llenges estrangeres (veure projecte a part)

3.6.Projecte Maneres (veure projecte a part)

Com l apliquem? s un punt de referncia per tots els mestres de lescola


per aplicar de manera transversal.
Qu sn maneres?
Sn la forma de comportar-se les persones.
Sn la forma de tractar els altres.

30
Sn paraules i accions que demostren als altres que els respectes.

El Projecte Maneres vol ser una resposta curricular , enmarcada en el nou


decret dordenaci dels ensenyaments de lEducaci Primria, en el nostre
Projecte de Centre, i tamb en les reflexions i treball realitzat a la Comissi
INDEX per linclusi durant el curs 06/07.

DEL DECRET pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci


primria:

Captol 1 / Article 3: Objectius de leducaci primria.

Leducaci primria ha de contribuir a desenvolupar les habilitats i les


competncies que permetin als nois i a les noies:

a)Conixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivncia per ser un
ciutad o ciutadana lliure capa de prendre compromisos individuals i
collectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi duna
societat democrtica.

c) Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivncia, i per


prevenir i resoldre conflictes de manera pacfica tant en lmbit familiar com en
lambit escolar i social.

d)Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies entre


les persones....i la no discriminaci de persones amb discapacitats...

g)Conixer, valorar i estimar lentorn natural , social i cultural ms proper,


reforant aix el sentiment de pertinena i arrelament...

DEL PROJECTE DE CENTRE: El desenvolupament personal s un dels


eixos en el que ens basem per fer realitat el dret dels alumnes a desenvolupar-
se de forma integral i global.

31
CONCLUSSIONS DE LESTUDI DE CAMP REALITZAT A LA COMISSI
INDEX:

Cal desenvolupar estratgies que ajudin a paliar les segents mancances:

- Tractar amb respecte a totes les persones que treballen a lescola,


independentment de la tasca que realitzen.

- Afavorir el coneixement de tot el personal que treballa a lescola.

- Afavorir les relacions entre els pares del grup classe.

4.MODALITAT DE GESTI
Modalitat de gesti institucional

Lacci educativa coherent que es pretn aconseguir al Collegi Pont de


lArcada noms s possible si resulta duna projecci comuna de tots els
esforos de la Comunitat Educativa en que es vertebra.

Aix doncs, lescola es gestiona de manera democrtica a travs dels


diferents rgans de participaci i govern que estableix la legislaci vigent actual
i segons el grau dimplicaci i responsabilitat que sen deriva. Cadascun dels
estaments de participaci i govern (pares/mares dalumnes, professors/es,
personal no docent i administraci local) selegeixen o es designen segons est
establert a la normativa legal i estan puntualment i correctament informats
sobre les qestions que els afecten.

Lorganitzaci del centre potenciar un model participatiu i democrtic en la


pressa de decisions implicant a tots els membres de la Comunitat Educativa.
La gesti directiva es vertebra a partir dun equip coordinador que representa
als diferents cicles.

Lorganigrama de lescola est reflectit en el segent organigrama:

32
5. REGLAMENT DE RGIM INTERN (veure document annex)

33

También podría gustarte