Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Projecte Educatiu de
lEscola Pont de lArcada
2
SUMARI
1. PRESENTACI ............................................................................ pg. 4
3
1. PRESENTACI
4
2. ANLISI DE LENTORN
5
3.CARACTERSTIQUES I TRETS D'IDENTITAT
El Collegi Pont de l'Arcada s pblic, de poble i
multigrau.
6
Implica un treball per part dels docents de recerca per trobar millors vies per
donar resposta a la diversitat cercant i suprimint les barreres a laprenentatge i
la participaci en lentorn del conjunt educatiu (horari escolar, sortides,
menjador escolar, activitats extraescolars,etc.) per aconseguir condicions
normalitzades per a tothom.
El Centre propugna una societat en la que homes i dones tinguin idntics drets,
obligacions i possibilitats.
Lescola forma part dun poble, Olesa de Bonesvalls, duna comarca, Alt
Peneds. Conixer all que ens envolta, aprendre a valorar-lo i a respectar-lo
s una part fonamental de leducaci que pretenem.
7
3.2. Lnia pedaggica del centre
Lescola Pont de lArcada ha fet lopci del treball per projectes de diferents
modalitats com a metodologia que millor respon als anteriors criteris, to i que
no el considerem un mtode exclusiu. Darrera daix no hi ha solament una
metodologia de treball o una seqncia determinada de presentar les activitats
escolars, sin la manera dentendre com els alumnes aprenen, com elaboren
els conceptes, com tracten la informaci i com el centre educatiu i el
professorat han de planificar i actuar per preparar les classes i dinamitzar-les.
Com a herncia del nostre passat i sobretot perqu creiem en les bondats del
treball cooperatiu, perqu lajuda mtua s un valor fonamental, perqu tenir
exemples ajuda a formar-te i a madurar com a persona, en definitiva perqu la
8
vida mateixa s aprendre els uns dels altres, els alumnes estan agrupats en
classes ccliques atenent als segents cicles:
Una organitzaci de lespai daula que sigui beneficiosa per tots els
membres del grup. Cal generar espais daprenentatge diversos i flexibles
(racons, projectes dactivitat, activitats i espais alternatius, tallers, grups
reduts, transversalitat, etc.) on es pugui dur a terme latenci a la
9
diversitat dins aquests muntatges. Cal que aquesta atenci formi part de
la vida de laula, part del grup.
10
amb discapacitat en una determinada matria o pel conjunt de la classe,
assessorament prctic sobre estratgies educatives tils en
determinades situacions, etc.
Planificar i distribuir les hores CAD (hores dels mestres que sinverteixen
en atenci a la diversitat), per garantir una atenci als alumnes al mxim
deficient.
Tothom sap que les persones en essncia som iguals i alhora totes som
niques i diferents. Les diferncies vnen donades per factors fsics,
intellectuals, socials...tots ells variables amb el pas del temps. Aquests factors
es manifesten en capacitats, interessos i ritmes daprenentatge diferents.
Atendre aquestes variables s atendre la diversitat i per poder-ho fer a les
aules mai es pot partir de lhomogenetat dels alumnes sin de lheterogenetat
dels mateixos. Per aix hem triat treballar alguns aspectes curriculars concrets
dins de lorganitzaci dels grups flexibles.
A la nostra escola organitzem part del temps escolar fent grups flexibles. Els
alumnes d Ed. Infantil i Primria sn distributs en nivells diferents i atesos per
tot el professorat del centre (mestres i especialistes), de manera que resulten
grups poc nombrosos. Amb els grups flexibles treballem els segents aspectes
11
de les matries instrumentals (poden variar en funci de les valoracions
anuals):
12
Cada curs es compren i/o renoven els llibres de text que falten o que cal
canviar.
13
3.2.5. Comunicaci famlia - escola /escola - famlia
- Conixer els diferents codis del llenguatge escrit (paraules, signes, dibuixos)
Metodologia
2. qu volem escriure
14
Activitats
P-3:Els alumnes participaran en la preparaci del text aportant les seves idees.
La mestra escriur el model i ells completaran algun detall (dibuix, paraula)
P-5:Els alumnes escriuen ells el text a la pissarra amb ajut de la mestra i dels
altres nens. Finalment el copien o lescriuen sols
Principis bsics
1- Lagenda s una eina per establir comunicaci famlia - escola (tant per
aspectes positius com negatius referits a lalumne).
2- lagenda s una eina dorganitzaci i planificaci personal.
3- Lagenda ajuda al nen/a (cicle inicial) a situar-se dins la seqncia temporal
de la setmana.
Cicle inicial:
1-Aconseguir lhbit de portar tots els dies lagenda a casa i retornar-la al dia
segent a lescola.
2-Es faran anotacions a la classe sobre el temps meteorolgic i sobre el pas del
temps durant el primer quart dhora de cada dia
3-Fer s de lagenda amb petits missatges que ells mateixos copiaran a
lagenda.
15
4-Tanmateix, els pares faran s de lagenda per comunicar-se amb el mestre/a
(demanar dia i hora per a una entrevista, comunicar una malaltia, justificar
faltes dassistncia...)
Cicle mitj:
1-Aconseguir lhbit de portar tots els dies lagenda a casa i retornar-la al dia
segent a lescola.
2- Fer servir lagenda per a fer comunicacions a la famlia sobre el seguiment
del treball tant per part del tutor-a com dels mestres especialistes.
3- Fer servir lagenda per registrar frases, dites, reflexions...
4- Fer servir lagenda per a qualsevol tipus de comunicaci (punt 4 del cicle
inicial).
Cicle superior:
1-Aconseguir lhbit de portar tots els dies lagenda a casa i retornar-la al dia
segent a lescola.
2-Fer servir lagenda per a fer comunicacions a la famlia sobre el seguiment
del treball tant per part del tutor-a com dels mestres especialistes.
3-Fer servir lagenda per registrar frases, dites, reflexions...
4-Fer un s personal de lagenda.
16
3.2.6. Els deures a lescola
17
Per aconseguir aquests objectius estan planificades i pautades les tasques que shan
de desenvolupar en lmbit personal i domstic des dEducaci infantil a Cicle
Superior.
- No han de discriminar a cap nen/a a causa de lajut que potencialment pot rebre de
casa. No tots els nens/es poden tenir el mateix suport ni refor, ni tots sn
acompanyats en el procs daprenentatge de la mateixa manera ni qualitat. Per tant
els deures shauran de poder fer sense lajut familiar.
- Els deures han de contribuir a millorar les competncies culturals dels nostres
alumnes i de retruc de les seves famlies.
- Els deures han de donar la possibilitat dimplicaci de la famlia, en els casos que ho
desitgin i puguin.
- Pel que fa al projecte Llegim a casa el temps que han de dedicar a fer aquests
deures est establert per cicles i altres tasques afegides no han de reduir aquest
temps de dedicaci.
- Desprs duna jornada escolar els nens/es haurien de dedicar temps a altres
activitats que complementin la seva formaci personal, amb lobjectiu daconseguir un
desenvolupament integral i global de la persona, com ara, el joc, lesport, la relaci
amb els germans i amics, relaxar-se mirant la TV una estona raonable, parlar amb els
pares relaxadament, collaborar en tasques domstiques, dedicar-se a aspectes
personals... etc.
18
AIX, DONCS, QUINS DEURES FEM I PER QU ELS FEM?
ACTITUDS
*No discriminar a
ning en funci de
lajut que rep a
casa.
HBITS
*Autonomia:
bsicament, shan *Aconseguir lhbit de
de poder fer sense planificar-se el temps
lajut familiar personal-domstic.
*Aconseguir lhbit de la
responsabilitat.
ASSOLIMENT
DESTRATGIES
*Afavorir la comprensi
*Assolir lortografia
*Afavorir lexpressi
Daltra banda, seguint la nostra voluntat datendre cada alumne i cada famlia en les
seves necessitats i possibilitats, existeix, vigent, el Pla individualitzat famlia/escola
de Suport a lAlumnat que implica un comproms tant per a les famlies com per als
docents amb la voluntat i lobjectiu dajustar en cada alumne/a que ho necessiti amb
un acord a tres bandes: alumne/a famlia - escola.
19
EL PLA INDIVIDUALITZAT FAMILIA - ESCOLA DE SUPORT A LALUMNAT.
Per tal de donar suport als alumnes amb determinades necessitats hem acordat la
possibilitat destablir contractes amb les famlies per a poder actuar sobre aquesta
diversitat posant mesures correctores, de suport, dampliaci, de
complement,...adequant-les a les possibilitats de cada famlia. Aquestes mesures, (que
no exclouen els deures lectors diaris per la importncia que tenen i la implicaci en
tots els aspectes acadmics que comporten) que sn acordades per lequip de
mestres de la CAD, a proposta del mestre tutor i/o especialistes, pactades
conjuntament amb la famlia I han de quedar explicitades en un document on hi consti:
- Objectius a assolir.
- Mesures aplicables.
- Temporitzaci.
- Avaluaci.
Recerca sobre un tema concret. Les famlies tindran una bona ocasi per compartir
junts moments de recerca entorn al tema donat. Es tracta de que cada membre
de la famlia comparteixi amb els altres all que ja sap o all que vol saber i
20
per tant shauran dinformar. Es pot acudir a diferents fonts dinformaci: enciclopdies,
Internet, Bibliobs, articles de diaris, fonts de transmissi oral, fotografies...etc.
Creiem que aprendre sha de fer amb ganes i passant-ho b. Per tant la recerca sobre
el tema del mes no tindr carcter obligatori. Noms el faran les famlies que ho
desitgin, e insistim, no s un treball de lalumne, sin, un comproms lliure de tota la
famlia.
Els tutors tenen un paper important en aquest projecte. Comptem amb el treball
de motivaci que a cada una de les classes sha de fer, comentant i valorant
aquests treballs.
1.El tema del mes permet treballar continguts de procediments, estratgies, hbits,
valors...fets i conceptes.
2.Est pensat per a fer en collectiu i va dedicat a totes les famlies, edats...
3.Cadasc ha de treballar a la seva mida. Sha devitar que els treballs els facin noms
els adults.
4.s una oportunitat de fer conversa, anar a veure coses sobre el tema en qesti...
Alumnat ms petit: mantenir una conversa, fer un dibuix, cercar retalls, confegir un
mural, escriure UNA frase, anar a veure un museu o exposici, fira...,confeccionar una
manualitat, trobar un conte sobre el tema...
Alumnat mitj: llegir algun llibre, fer petites recerques a Internet, al Bibliobs o a una
biblioteca, escriure un text curt acompanyat dun dibuix o imatges retallades, anar a
veure un museu o exposici, fira..., confeccionar una manualitat, trobar un conte sobre
el tema...
Alumnat gran: Fer recerca a biblioteques i Internet, elaborar treballs amb cara i ulls,
seguir el gui proposat, fer propostes de debats a laula, engrescar els de casa... anar
a veure un museu o exposici, fira...,muntar un power point per passar a
lescola...confeccionar una manualitat, confegir un mural, trobar un llibre, cmic,
pellcula, histria sobre el tema...
21
Grans, grans: venir a lescola a explicar-nos tot all que en sabeu perqu en sou uns
experts/es, uns aficionats des de fa anys, us encanta i domineu el tema, en teniu una
collecci, s el vostre ofici...
Qu en fem a laula? En parlem a tutoria, exposem el que hem aprs, com ho hem
aprs, el que ms ens ha costat, el que ja sabem...i compartim amb els companys/es
les estratgies que utilitzem cadasc per aprendre, buscar informaci, triar-la, escriure,
fer presentacions...
22
de no saber la resposta.
Altres:
23
3.2.7. Els tallers de visual i plstica
PERSONALITZAT i COLLECTIU
(cada parella de docents escull
aquella eina, tcnica,... que ms
domina. Es posa en com i entre
lequip docent es completa,
sajusta, adequa...)
24
3.2.8. Setmana cultural
Cada curs es programa una setmana cultural entorn a una temtica. Pretenem que els
nostres alumnes aprenguin de manera diferent i es plantegen activitats de caire diferent a
les habituals: conferncies, tallers, jocs, espectacles, visites culturals...
Afavorim, sempre que s possible, la participaci de entitats del municipi o persones tan
de dins com de fora del municipi. Vol ser una setmana que es visqui dins lescola i fora
d'ella fent partcip d'ella al poble d'Olesa.
El claustre del professorat sencarrega de la planificaci, fer el seguiment de la setmana i
motivar als seus alumnes. Es demana, tamb, que l'AMPA collabori implicant-se i
organitzant activitats.
Duem a terme una programaci de sortides pel nostre entorn proper (QC) per conixer el
medi natural i medi histric, aix com tamb les sortides programades pel programa Viu el
Parc i Coneguem els Parcs.
Es realitzen colnies en tots els nivells educatius de caire i continguts diferents. Els petits
de lescola (Ed. Infantil i CI) fan dues modalitats de colnies diferents alternant-les cada
curs. Els grans de lescola (CM i CS) fan quatre modalitats de colnies que es succeeixen
cada curs. En el segent esquema queda reflectit:
El cel Artstiques
El mar Esportives/Emocionals
25
3.2.10. Experimentaci i manipulaci
Un dels temes que ha ocupat les nostres habituals reflexions pedaggiques ha estat el
neguit de que la nostra metodologia de treball no estigui basada en la manipulaci i
lexperimentaci o al menys no estigui tot el que hauria destar.
El mtode de treball per descobrir i experimentar les cincies sha diniciar des de ben
petits. Ja al parvulari sha de manipular, descobrint i aplicant els conceptes.
Les cincies les hem de treballar amb rigor i sense infantilitzar-les . Ajudarem als nens a
predir, a comprovar, a treure conclusions per arribar a l elaboraci de conceptes i
extreure models cientfics que es puguin aplicar a altres situacions.
Quina ha de ser la cincia que hem densenyar? Hauria de complir tres condicions:
Que ensenyi a fer. Contrastar els models mentals dels nens amb la realitat fent
experiments, manipulant...
Que ensenyi a expressar. Explicar els models nous, els quals han arribat mitjanant
lexperimentaci, amb diferents llenguatges: oral, grfic, maquetes, fitxa, murals, power
point...etc.
Els models cientfics als que han darribar els nostres alumnes giren al voltant daquest
cinc eixos:
Matria
ssers vius
Canvis geolgics
Sistemes fsics
Canvis qumics
26
3.2.11. Alumnes de 6: protagonisme i responsabilitats
Pretenem que els alumnes de 6 experimentin el gaudi de ser els grans de lescola. s un
privilegi a lhora que una responsabilitat. Durant el curs escolar lorganitzaci de lescola
afavoreix que aquests alumnes experimentin que els adults dipositem confiana en ells i a
lhora sn capaos de tenir responsabilitats que reverteixen en el b com. Es fomenta la
autoestima i es potencia la valoraci de treballar per la comunitat, mentre afavoreix la
capacitat dorganitzaci personal i collectiva.
- Carnaval: sn els que fan la comparsa i el carnestoltes. Elaboren el preg i les ordres.
27
3.2.12. Avaluaci. Criteris. Sobre els exmens
Realitzem tres reunions davaluaci durant el curs en les que participen tots els mestres
implicats en cada grup-classe. En elles comentem el progrs dels nostres alumnes, tant a
nivell daprenentatges com de desenvolupament personal, de manera individual (alumne
per alumne), collectiva i interdisciplinar (tots els mestres aporten la seva visi).
L'informe que les famlies reben cada avaluaci est elaborat a partir dels segents
criteris davaluaci aprovats en el seu dia pel claustre de professors:
Els grups daquesta escola sn poc nombrosos la qual cosa facilita la tasca
davaluaci al mestre sense necessitat dexmens.
28
CRITERIS DAVALUACI
continguts 40%
Fer la quantitat 5
adequada
Capacitat
Ser constant 5
de
hbits de Saber treballar en 5
30%
treball equip
treball
Gesti del temps / organitzar-se 5
Responsabilitat 5
Autonomia personal 5
la feina
Esforar-se: superar
dificultats
5 30%
actitud
Respectar els altres 5
Actitud envers els
companys:
Ajudar 5
Collaborar 5
29
3.3.Projecte lingstic (veure projecte a part)
30
Sn paraules i accions que demostren als altres que els respectes.
a)Conixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivncia per ser un
ciutad o ciutadana lliure capa de prendre compromisos individuals i
collectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi duna
societat democrtica.
31
CONCLUSSIONS DE LESTUDI DE CAMP REALITZAT A LA COMISSI
INDEX:
4.MODALITAT DE GESTI
Modalitat de gesti institucional
32
5. REGLAMENT DE RGIM INTERN (veure document annex)
33