CUR Batxillerat PDF

Documents per a
l'organitzaci i la gesti dels

centres
Concreci i desenvolupament del
currculum del batxillerat
22/07/2016
ndex
Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 5

1 Currculum del batxillerat 5
1.1 Concrecions per al curs 2016-2017 5
1.2 Estructura 5
1.2.1 Matries comunes d'opci 6
1.2.2 Matries de modalitat 6
1.2.3 Matries especfiques 7
1.3 Configuraci del currculum dels alumnes 8
1.4 Matries que es poden cursar a l'IOC 9
1.5 Especificacions relatives al currculum de diverses matries 11
1.5.1 Matries comunes d'opci 11
1.5.2 Matries de modalitat 12
1.5.3 Matries especfiques 13
1.6 Treball de recerca 14
1.7 Premis Extraordinaris de Batxillerat 15
1.8 Doble titulaci de batxillerat i "baccalaurat" 15
1.9 Batxillerat en rgim nocturn 16
1.9.1 Matries del batxillerat en rgim nocturn 16
1.9.2 Organitzaci 17
1.9.3 Requisits per a la incorporaci al batxillerat en rgim nocturn 19
1.9.4 Acci tutorial en el batxillerat en rgim nocturn 20
1.9.5 Permanncia en el batxillerat nocturn 20
1.9.6 Canvi del rgim de batxillerat 20
1.10 Batxillerat a distncia 20
2 Orientaci educativa i plans individuals 21
2.1 Orientaci educativa i acci tutorial 21
2.1.1 Transici entre educaci secundria obligatria i batxillerat 21
2.1.2 Seguiment dels alumnes 22
2.2 Plans individuals 22
Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 2/48

2.2.1 Criteris generals 22
2.2.2 Alumnes amb necessitats educatives especfiques (NEE) 23
2.2.3 Alumnes amb trastorns d'aprenentatge (TA). Certificat de 23
l'alumne dislctic per al Tribunal Ordinari Especfic (TOE) de les PAU
2.2.4 Alumnes amb altes capacitats 24
2.2.5 Modificaci de la durada del batxillerat 24
2.2.6 Alumnes nouvinguts o de procedncia estrangera 25
2.2.7 Alumnes que presenten altres circumstncies singulars 25
2.2.8 Simultanetat d'estudis de batxillerat i de msica o de dansa 26
2.2.9 Simultanetat d'estudis de batxillerat i la prctica intensiva de 27
l'esport
3 Exempcions i convalidacions 27
3.1 Consideracions generals 27
3.2 Exempci de matries 27
3.2.1 Exempci de la qualificaci de la matria de llengua catalana i 27
literatura
3.2.2 Exempci del treball de recerca 29
3.2.3 Exempci de matries per causa de discapacitat, trastorns de 30
salut o trastorns greus d'aprenentatge
3.3 Convalidacions de matries 30
3.3.1 Convalidacions de matries de batxillerat per als alumnes que 31
cursen simultniament estudis professionals de msica o dansa
3.3.2 Convalidacions de matries de batxillerat per als alumnes que 31
compaginen els estudis de batxillerat amb la prctica intensiva de
l'esport
3.3.3 Convalidacions per a l'estada a l'empresa 32
3.3.4 Convalidacions per als alumnes que cursen batxillerat 32
procedents de cicles formatius
4 Avaluaci d'alumnes 34
4.1 Reclamacions motivades per les qualificacions del batxillerat 36
4.2 Promoci de curs i permanncia d'un any ms en el mateix curs de 38
batxillerat

5 Matriculacions al batxillerat i canvis en el currculum 40
5.1 Incorporaci d'alumnes al batxillerat 40
5.1.1 Incorporaci d'alumnes al primer curs de batxillerat 41
5.1.2 Incorporaci d'alumnes al segon curs de batxillerat 41
5.1.3 Obtenci del ttol de batxillerat per part dels tcnics de formaci 42
professional
5.2 Canvis en el currculum dels alumnes 42
5.2.1 Canvi de matries sense canvi de modalitat 42
5.2.2 Canvi de modalitat 43
5.2.3 Canvi de centre sense canvi de rgim d'estudis 44
5.2.4 Canvi de rgim (amb canvi de centre o sense) 45
5.2.5 Reconeixement d'una altra modalitat 45
5.3 Anullaci de matrcula i matrcula extraordinria en el batxillerat 45
6 Normativa d'aplicaci (concreci i desenvolupament del currculum 46
del batxillerat)

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat
1 Currculum del batxillerat
1.1 Concrecions per al curs 2016-2017
A primer i segon curs continua sent vigent el Decret 142/2008, dordenaci dels
ensenyaments de batxillerat, amb lobligatorietat de cursar una matria comuna dopci
prpia de cada modalitat, tant a primer curs com a segon, per ajustar-se als
requeriments normatius.
Per als alumnes que finalitzin segon de batxillerat el juny del 2017, el ttol de batxillerat
sobtindr amb la superaci de totes les matries cursades al centre. Es mantenen les
PAU, com a referncia daccs i admissi a la universitat, amb la mateixa estructura
que en els cursos anteriors i amb les matries de modalitat que vincula lOrdre
EDU/340/2009, de 30 de juny, (DOGC nm. 5417, de 9.7.2009).
Per a la promoci 2016-2018, els ajustaments organitzatius del currculum actual
permetran donar resposta, si s el cas, a futurs desplegaments normatius de la prova
final.
1.2 Estructura
Als dos cursos de batxillerat hi ha matries comunes, matries comunes dopci,

matries de modalitat i matries especfiques. Les matries comunes dopci shan de
cursar obligatriament en funci de la modalitat triada per lalumne; les matries
especfiques completen el currculum personal de cada alumne i tenen una assignaci
horria global de 70 hores.
El nombre dhores setmanals de les diferents matries en cadascun dels dos cursos del
batxillerat (2016-2017) s la que es mostra en la taula segent.
Matries 1r (2016-2017) 2n (2016-2017)
Llengua catalana i literatura I i II 2 2
Llengua castellana i literatura I i II 2 2
Llengua estrangera I i II 3 3
Educaci fsica 2 -
Filosofia 2 -
Cincies per al mn contemporani (cultura cientfica) 2 -
Histria de la filosofia - 3
Histria - 3
Tutoria 1 1
Treball de recerca - (*)

Matria comuna dopci I i II 4 4
Matria de modalitat 4 4
Matria de modalitat 4 4
Modalitat o especfiques 4 o 2+2 4 o 2+2
Total 30 30
(*) Sense assignaci horria
Desdoblaments (noms per a centres pblics)
Els desdoblaments sn en les matries segents:
Les matries de modalitat de carcter experimental i tecnolgic i la llengua
estrangera: una hora setmanal de classe quan el grup sigui de ms de 25 alumnes,
tant a primer com a segon curs.
Llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura: una hora setmanal a
segon curs de batxillerat.
Aquestes opcions metodolgiques no exclouen altres organitzacions possibles que el
centre pugui dissenyar.
Per a ms informaci, consulteu el document Organitzaci del temps escolar.
1.2.1 Matries comunes d'opci
Les matries comunes dopci de cada modalitat per a primer curs i segon de
batxillerat sn:
Modalitat de batxillerat Matria comuna d'opci
Cincies i tecnologia Matemtiques I i II
Humanitats Llat I i II
Humanitats i cincies
socials Matemtiques aplicades CS I i
Cincies socials
II
Histria i fonaments de les
Arts
arts I i II
1.2.2 Matries de modalitat
Les matries de modalitat per a batxillerat segons les diferents modalitats i els cursos
en qu shan dimpartir sn les que es mostren a la taula segent.
Cincies i tecnologia 1r 2n

Biologia I i II 4 4
Cincies de la Terra (geologia) I i II 4 4
Dibuix tcnic I i II 4 4
Electrotcnia - 4
Fsica I i II 4 4
Qumica I i II 4 4
Tecnologia industrial I i II 4 4
Humanitats i cincies socials 1r 2n
Economia 4 -
Economia dempresa I i II 4 4
Geografia - 4
Grec I i II 4 4
Histria de lart - 4
Histria del mn contemporani 4 -
Literatura castellana 4
Literatura catalana 4
Literatura universal 4 -
Llat I i II (*) 4 4
Matemtiques aplicades CS I i II (*) 4 4
Arts 1r 2n
Anlisi musical I i II 4 4
Anatomia aplicada 4 -
Arts escniques - 4
Cultura audiovisual I i II 4 2
Dibuix artstic I i II 4 4
Dibuix tcnic I i II 4 4
Disseny - 4
Histria del mn contemporani 4 -
Literatura castellana 4
Literatura catalana 4
Literatura universal 4 -
Llenguatge i prctica musical 4 -
Volum 4 -
*Si no sha cursat com a matria comuna dopci.

1.2.3 Matries especfiques
Les matries especfiques sn les segents:

Matries 1r 2n
Un altra matria de modalitat 4 4
Llengua i cultura occitanes 2
Histria de la msica i de la dansa 2
Psicologia 2
Segona llengua estrangera I i II (*) 2+2
Sociologia 2
Tcniques d'expressi graficoplstica 2
Religi 2
Estada a l'empresa 2
Matria especfica de centre (**) 2 2
(*) Amb opci a impartir 4 hores en un sol curs, per exemple a primer.
(**) La matria especfica de centre es pot utilitzar per ampliar alguna matria amb una
assignaci horria de 2 hores. Determinar el nombre de matries especfiques de
centre que cursa cada alumne s potestat del centre educatiu, en qualsevol cas,
lalumne ha de cursar tres matries de la seva modalitat (incloent-hi la comuna dopci)
a cada curs.
1.3 Configuraci del currculum dels alumnes
Per als alumnes

Lalumne tria una modalitat, amb la matria comuna dopci corresponent, les matries
de modalitat i les especfiques que cursar a cada curs, tenint en compte loferta que el
centre presenta per al conjunt de letapa i lorientaci acadmica rebuda del centre.
Lalumne, al final del batxillerat, ha dhaver cursat almenys sis matries duna mateixa
modalitat: la matria comuna dopci de la modalitat triada i, com a mnim, dues
matries ms de la seva modalitat a cada curs. La darrera franja de quatre hores de
cada curs es completa amb una altra matria de modalitat, prpia o aliena, o b amb
dues matries especfiques.
En un mateix curs, lalumne pot cursar simultniament dues matries especfiques de
centre diferents, si loferta curricular del centre ho permet.
Per a loferta curricular del centre
Els centres disposen dautonomia a lhora de planificar loferta curricular del batxillerat
en funci de les necessitats dels alumnes, el seu projecte educatiu, la tipologia de

centre i els professors de qu disposi (Decret 102/2010, de 3 dagost).
Els centres han doferir un nombre suficient de matries de modalitat i especfiques que
permeti la possibilitat delecci dels alumnes en cada modalitat.
Per als alumnes que cursin, a part de les dues matries mnimes, una tercera de
modalitat, aquesta matria tindr carcter despecfica, tamb per a aquells casos en
qu calgui aplicar el rgim establert de convalidacions o exempcions.
Dentre loferta de matries especfiques, es poden incloure matries de modalitat que
corresponguin a modalitats que el centre no t implantades. Aquest supsit no pot
donar lloc al reconeixement duna nova modalitat a lalumne que el centre no ofereix.
Excepcionalment, aquesta condici pot ser diferent, si es compleixen els requisits
explicats a lapartat Simultanetat del batxillerat amb estudis de grau professionals de
msica o de dansa.
El conjunt de loferta de cada centre sha de donar a conixer al claustre de professors i
al consell escolar.
Les matries especfiques dissenyades pel centre han de tenir un nom diferent de les
matries establertes (matries comunes, matries comunes dopci, matries de
modalitat i matries especfiques), per tal devitar confusions. s important assenyalar
que el centre tamb pot utilitzar les hores de matries especfiques del centre per
ampliar alguna de les matries especfiques considerades en aquest document.
En aquells centres que imparteixen cicles formatius darts plstiques i disseny, lalumne
de batxillerat pot triar mduls teoricoprctics dels cicles esmentats com a matries
especfiques de batxillerat.
Pel que fa a les matries de modalitat amb continutat de primer a segon, les de nivell II
shan dimpartir a 2n curs. Queda exempta daquesta concreci la matria especfica de
segona llengua estrangera, que es pot oferir amb els dos nivells acumulats en un sol
curs. La superaci daquestes matries de segon curs est condicionada a la superaci
de les matries de primer curs corresponents.
Els centres que imparteixin la modalitat darts han dorientar la seva oferta curricular
cap a les arts plstiques, cap a les arts escniques o cap a ambdues.
Per poder impartir les matries de modalitat i especfiques que ofereix el centre, cal un
mnim de deu alumnes. Queden excloses daquesta limitaci les matries comunes
dopci, el grec i la segona llengua estrangera per donar continutat al projecte lingstic
iniciat a lESO. Per a la resta de matries que no arribin al mnim de deu alumnes, el
centre els pot adrear a cursar-les a travs de lIOC.
1.4 Matries que es poden cursar a l'IOC
Els alumnes matriculats en centres ordinaris poden cursar alguna matria de modalitat
especfica a travs del batxillerat a distncia, si per raons organitzatives lalumne no pot
cursar-les en el seu centre ordinari, amb un mxim de dues matries per alumne i curs.

Les matries comunes i la matria comuna dopci shan de cursar en el centre
ordinari.
Aquesta condici est regularitzada en la Resoluci ENS/1432/2013, de 27 de juny,
modificada per la Resoluci ENS/1252/2014, de 30 de maig, i per la Resoluci
ENS/1790/2014, de 23 de juliol, relativa a les matries deducaci secundria
obligatria i batxillerat dels centres educatius que es poden cursar en la modalitat
deducaci no presencial.
Ladscripci de modalitat de cada alumne sha de correspondre amb alguna de les que
t autoritzades el centre on es matricula de manera presencial.
Queden exclosos daquesta condici els alumnes que cursen simultniament el
batxillerat i estudis del grau professional de msica o dansa (cinqu i sis curs) i opten
per la modalitat darts en un centre que no la t autoritzada, en els termes que
sestableix en el document Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis
de msica/dansa. Excepcionalment, aquests alumnes han de cursar la matria
comuna dopci a lIOC.
El centre ha dinformar els alumnes sobre la possibilitat de cursar determinades
matries a distncia. La famlia, o lalumne si s major dedat, ha de presentar al centre
la sollicitud per cursar matries a distncia. El director o directora del centre ha de
donar-ne la conformitat, si escau, i formalitzar la inscripci de lalumne a lInstitut Obert
de Catalunya durant la primera quinzena del mes de setembre.
La inscripci en una matria a distncia t carcter gratut si lensenyament de
batxillerat en el centre ordinari est sufragat amb fons pblics. En cas contrari, el centre
on est matriculat lalumne ha dabonar a lInstitut Obert de Catalunya el preu pblic
que determini el Departament dEnsenyament.
LInstitut Obert de Catalunya ha de facilitar peridicament, al centre ordinari en qu
lalumne cursa els seus estudis, la informaci referent al seguiment i lavaluaci de les
matries en qesti, per tal que pugui incorporar-la als documents oficials davaluaci.
El director o directora del centre ordinari ha de nomenar un professor o professora
responsable del seguiment dels alumnes que cursin alguna matria a distncia aix
com de la gesti de les proves daquestes matries, que shan de fer de manera
presencial i que posteriorment shan de retornar a lIOC perqu es corregeixin. El
professor o professora responsable del seguiment sha de coordinar peridicament
amb lInstitut a travs del portal de l'IOC.
Per tal dassolir uns bons resultats, el centre de batxillerat ha de fer les actuacions
segents:
Informar les famlies de les caracterstiques que suposa cursar aquestes matries
a distncia i del suport corresponent que sha de donar als fills.
Posar a disposici de lalumne un espai del centre amb les condicions adequades
perqu pugui cursar la matria a distncia.
Consultar amb regularitat les instruccions i informacions que es publiquen a lespai

de centres del portal de lIOC.
Comprovar peridicament que els alumnes segueixen adequadament les matries
cursades a distncia.
En cas que lalumne canvi, en el primer mes del curs, una de les matries a distncia
per una de presencial, el centre nhaur dinformar lIOC. Tamb lha dinformar en cas
que es produeixi un trasllat dexpedient, una baixa acadmica o qualsevol altra
circumstncia que alteri lescolaritzaci de lalumne en el centre ordinari.
1.5 Especificacions relatives al currculum de diverses matries
En aquest apartat sinclouen canvis derivats de laplicaci de la norma bsica al segon

curs de batxillerat del curs 2016-2017 i daltres concrecions especfiques.
1.5.1 Matries comunes d'opci
Histria i fonaments de les arts

En la modalitat darts, els alumnes han de cursar aquesta matria al llarg dels dos
cursos. Histria i fonaments de les arts I i II inclou una bona part dels continguts
dhistria de lart (Decret 142/2008), i amplia la mirada a les altres manifestacions
artstiques i culturals (arts escniques, msica, disseny i mitjans audiovisuals). El
currculum de primer curs arriba fins al segle XVIII i el de segon curs inclou els segles
XIX i XX. El currculum dhistria i fonaments de les arts I i II est disponible al web de
la XTEC.
Ats que el currculum dhistria i fonaments de les arts I i II inclou el currculum
dhistria de lart, per que aquesta correspondncia no s exclusiva dun dels dos
cursos, durant el curs 2016-2017, caldr adaptar el currculum del segon curs
daquesta matria per evitar encavallaments i absncies de continguts. Aix mateix,
dacord amb lOrdre EDU/340/2009, de 30 de juny, la matria objecte de les PAU al
juny del 2017 s la dhistria de lart.
La matria dhistria de lart cursada lany acadmic 2015-2016 s equivalent a tots els
efectes a histria i fonaments de les arts I, matria comuna dopci de primer curs de la
modalitat darts.
En els centres pblics, la matria dhistria i fonaments de les arts sha dassignar
preferentment a professors de lespecialitat de dibuix (Reial decret 665/2015).
Matemtiques i matemtiques aplicades a les cincies socials
Els alumnes han de cursar la mateixa matria de matemtiques (matemtiques I i II o
matemtiques aplicades a les cincies socials I i II) al llarg dels dos cursos, en funci
de la modalitat de batxillerat escollida.
En la modalitat dhumanitats i cincies socials, les matries de matemtiques (I i II) i

matemtiques aplicades a les cincies socials (I i II) es consideren equivalents lefecte
de matria comuna dopci. En la modalitat de cincies i tecnologia, la matria comuna
dopci s necessriament matemtiques (I i II).
Atesa la coincidncia duna part important del currculum de matemtiques (I i II) i
matemtiques aplicades a les cincies socials (I i II), s recomanable que un mateix
alumne no cursi alhora les dues matries, tot i que podria fer-ho si el centre ho
considera adequat per al seu itinerari educatiu.
1.5.2 Matries de modalitat
Modalitat de cincies i tecnologia

Electrotcnia
Es mant el currculum daquesta matria i la consideraci de matria de modalitat.
Modalitat dhumanitats i cincies socials
Histria de lart
Es mant el currculum daquesta matria i la consideraci de matria de modalitat a
segon curs per a humanitats i cincies socials. A partir del curs 2016-2017 no ser
possible lequivalncia a nivell organitzatiu entre histria i fonaments de les arts I
(matria comuna dopci de la modalitat darts a primer curs) i histria de lart (matria
de modalitat dhumanitats i cincies socials a segon curs), perqu els currculums
respectius sn diferents.
En els centres pblics, la matria dhistria de lart sha dassignar a professors de
lespecialitat de geografia i histria o a professors de lespecialitat de dibuix que tinguin
el ttol de llicenciat en belles arts o el grau equivalent (Reial decret 665/2015).
Modalitat darts
Anlisi musical I i II, anatomia aplicada, dibuix artstic I i II, dibuix tcnic I i II
Es mantenen els currculums daquestes matries i la consideraci de matries de
modalitat en els dos cursos.
Arts escniques
Es mant el currculum daquesta matria, per passa a ser una matria de segon curs
per ajustament organitzatiu derivat de la norma bsica.
Cultura audiovisual I i II
Samplia la distribuci del currculum daquesta matria en dos cursos, com a cultura
audiovisual I i II. El nou currculum est publicat al web de la XTEC.
Aix mateix, dacord amb lOrdre EDU/340/2009, de 30 de juny, la matria objecte de

les PAU al juny del 2017 s cultura audiovisual, amb els mateixos continguts que en els
cursos anteriors.

Atesa la coincidncia dalguns temes del currculum dhistria i fonaments de les arts
amb cultura audiovisual, es considera que cultura audiovisual I i II s una matria de
modalitat que, en un dels dos cursos, simparteix a dues hores setmanals,
preferentment a segon curs.
La matria de cultura audiovisual la imparteixen els professors que acreditin una
formaci superior adequada per impartir el currculum de la matria (Reial decret
665/2015).
Llenguatge i prctica musical, volum
Es mantenen els currculums daquestes matries i la consideraci de matries de
modalitat.
1.5.3 Matries especfiques
Histria de la msica i de la dansa, tcniques dexpressi graficoplstica

Sn matries especfiques que es poden cursar tant a primer curs com a segon.
Estada a lempresa
s una matria especfica de batxillerat amb una funci essencialment orientadora, que
t com a objectiu fer conixer la realitat del mn laboral als alumnes. Consisteix
bsicament en un perode de permanncia i activitat dels alumnes en una empresa,
entesa com a unitat de producci, distribuci o de serveis. Lestada a lempresa ha de
tenir una durada de 70 hores. Es pot utilitzar la matria especfica de centre amb una
assignaci horria de 2 hores setmanals per ampliar aquesta matria. En aquest cas,
en lexpedient de lalumne hi han de constar dues qualificacions: estada a lempresa i
ampliaci destada a lempresa. Cal fer-ho aix per exigncia de laplicaci que gestiona
la formaci prctica en centres de treball.
Lannex 1 de lOrdre EDU/554/2008 cont orientacions per al disseny de lestada a
lempresa.
Lestada a lempresa es pot fer a primer curs o a segon. Si lalumne la fa durant els
mesos de juliol o setembre de lany en qu cursa primer, cal que estigui matriculat
daquesta matria especfica a primer curs perqu lassegurana escolar el cobreixi. En
aquesta situaci, lavaluaci final definitiva daquesta matria ha de constar a
lavaluaci extraordinria.
Matries especfiques de centre
El centre pot utilitzar les hores de les matries especfiques de centre per incloure
matries prpies del centre, diferents de les que sinclouen en la taula de lapartat
Matries especfiques, per tamb les pot utilitzar per ampliar alguna matria amb una
assignaci horria de 2 hores (comuna, de modalitat o especfica). En qualsevol cas,
cada alumne ha de cursar tres matries de la seva modalitat (incloent-hi la comuna
dopci) a cada curs.

1.6 Treball de recerca
Per als alumnes

El treball de recerca t carcter individual. En els casos en qu alguna de les seves
parts requereixi, per la mateixa dinmica de la recerca, un treball de grup (p. ex.,
observaci ininterrompuda dun procs durant llargs perodes de temps, observaci
simultnia dun fenomen des de diferents ubicacions, exploraci sistemtica duna gran
superfcie de terreny), pot fer-se en grups reduts, dentre dos i quatre alumnes. En fer
el seguiment del treball en aquests casos, cal que el tutor o tutora asseguri que
cadascun dels membres del grup assoleix els diversos objectius plantejats i ha de fer
una avaluaci individual de cada alumne. En particular, el dossier del treball i la
presentaci que sen facin han de ser individuals.
El document Batxillerat. Treball de recerca cont una informaci mplia sobre qu s el
treball de recerca, de quines etapes consta, com savalua i quina repercussi t en el
currculum de lalumne, tant des del punt de vista pedaggic i formatiu com des del punt
de vista ms acadmic.
Al web de la XTEC hi ha informaci sobre normativa, orientacions i recursos de
carcter general, dmbits especfics, programes dassessorament i suport, bibliografia,
convocatries de premis, trobades o frums, i exemples de treballs.
Els alumnes que cursen simultniament el batxillerat i estudis de grau professional de
msica o de dansa (primer de batxillerat i cinqu curs del grau; segon de batxillerat i
sis curs del grau) en un conservatori de msica o dansa o en un centre professional
de msica o de dansa, poden fer el treball de recerca sobre un tema relacionat amb
aquests ensenyaments, En aquest cas, lalumne tindr dos tutors, un del centre de
batxillerat i laltre del conservatori o centre de grau professional de msica o de dansa.
Vegeu ms informaci en el document Simultanetat destudis dESO o de batxillerat
amb estudis de msica/dansa.
Per als centres
El carcter singular de la matria de treball de recerca permet als centres, en lexercici
de la seva autonomia, disposar de models organitzatius diferents segons el disseny
curricular establert en el seu projecte educatiu. El director o directora del centre ha
dassignar la tutoria de cada treball de recerca als professors que consideri ms idonis
en cada cas i, si escau, una assignaci horria que ha danar a crrec del total de les
hores destinades a impartir el currculum del batxillerat.
El treball de recerca del batxillerat t una assignaci curricular de 70 hores per a
lalumne. Atesa aquesta assignaci, amb carcter general i a ttol orientatiu, a lhora
dassignar les hores totals dels professors per impartir el batxillerat, el treball de recerca
es considera com una matria de dues hores setmanals amb una rtio de 20 alumnes.
En aplicaci del que estableix larticle 11.1 de lOrdre EDU/554/2008, de 19 de
desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals

del procs davaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva
adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn, tota
matria, incls el treball de recerca, pot ser objecte de proves extraordinries de
recuperaci. En tot cas, considerant la singularitat de la matria del treball de recerca,
cal tenir en compte all que sestableix als criteris generals de lapartat Avaluaci dels
alumnes daquest document respecte a lavaluaci contnua dels alumnes.
El treball de recerca es pot convalidar o sen pot estar exempt si es compleixen els
requisits explicats en lapartat Exempcions i convalidacions.
1.7 Premis Extraordinaris de Batxillerat
Els Premis Extraordinaris de Batxillerat, regulats per lOrdre ENS/85/2011,

constitueixen el reconeixement oficial dels mrits dels alumnes que demostren una
preparaci dexcellncia en aquesta etapa. Aquest reconeixement, que consta a
lexpedient, proporciona lexempci de les taxes universitries per al primer curs i
permet optar als Premis Nacionals de Batxillerat que convoca el Ministeri dEducaci,
Cultura i Esports; a ms, sofereix un curs ordinari (de setembre a juny) gratut en una
escola oficial didiomes i una estada en un centre de recerca. Sn tamb una mostra de
la constncia i el comproms pel treball compartit entre estudiant, professors i famlia.
Poden optar als Premis els alumnes que compleixin els requisits segents:
a. Haver cursat i superat els dos cursos de batxillerat.
b. Haver finalitzat els ensenyaments de batxillerat a Catalunya en el curs 2016-2017.
c. Tenir una qualificaci mitjana de tot el batxillerat igual o superior a 8,75.
Els centres han dinformar-ne els alumnes que compleixin aquests requisits, per tal que
puguin decidir, si s el cas, presentar-se a la convocatria. La sollicitud dinscripci lha
de fer lalumne telemticament. Els premis es convoquen cada curs a travs duna
resoluci que es publica al DOGC durant el mes de mar/abril. El web de la XTEC
recull les concrecions de la convocatria per a cada curs.
1.8 Doble titulaci de batxillerat i "baccalaurat"
La Resoluci EDU/3741/2010, d11 de novembre, estableix que els centres, en el marc

de la seva autonomia, poden determinar en el seu projecte educatiu un currculum mixt
que possibiliti a lalumne obtenir la doble titulaci de batxillerat i "baccalaurat".
El currculum mixt est integrat pels continguts propis del batxillerat, i suposa fer un ter
de lhorari lectiu del batxillerat en llengua francesa i cursar les matries de llengua i
literatura franceses i histria de Frana.
Per accedir-hi, lalumne ha de demostrar un nivell bsic de francs equivalent al B1 del
Marc europeu com de referncia per a les llenges.
Lalumne que cursi estudis a Catalunya i hagi obtingut avaluaci positiva en totes les

matries dels dos cursos del batxillerat obt el ttol de batxillerat. Si, a ms, supera
lavaluaci duna prova externa de les matries especfiques del currculum mixt, s
proposat per obtenir el ttol de "baccalaurat", que atorga el Ministeri dEducaci
Nacional francs.
Es recomana que els centres que ofereixin la doble titulaci de batxillerat i
"baccalaurat" cursin el francs com a primera llengua estrangera.
Lesmentada resoluci estableix el procediment i els requisits per impartir el currculum
mixt. A la secci Currculum i orientaci del web de la XTEC, a lapartat batxillerat, es
pot accedir a les orientacions per a lelaboraci del currculum mixt batxillerat-
baccalaurat.
Els centres educatius que vulguin comenar a impartir el currculum mixt nhan
dobtenir lautoritzaci, que poden demanar al director o directora dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, al o a la gerent del Consorci dEducaci. El
termini de presentaci de sollicituds per obtenir lautoritzaci per impartir el currculum
mixt a partir del curs 2017-2018 finalitza el 10 de mar de 2017.
Els serveis territorials o, si escau, el Consorci dEducaci de Barcelona han de
traslladar la petici, amb la valoraci corresponent, a la Direcci General dEducaci
Secundria Obligatria i Batxillerat, que mitjanant una resoluci autoritza els centres
que compleixin els requisits a impartir el currculum mixt.
Cada centre autoritzat per impartir el currculum mixt ha de designar una persona que
exerceixi la coordinaci del programa de doble titulaci, la qual ha de disposar de la
dedicaci horria necessria per a lorganitzaci i lexecuci de les accions daquest
programa.
1.9 Batxillerat en rgim nocturn
Els ensenyaments de batxillerat en rgim nocturn sadrecen fonamentalment a

persones que, a causa de lactivitat laboral o per altres circumstncies, troben un millor
encaix en un rgim presencial amb una oferta horria diferent a la del rgim dirn.
Les caracterstiques del rgim nocturn (matries, organitzaci, promoci, acci tutorial,
permanncia i canvi de rgim), aix com els requisits per accedir-hi, sestableixen en els
articles 34 i segents de lOrdre EDU/554/2008.
1.9.1 Matries del batxillerat en rgim nocturn
Les matries del batxillerat en rgim nocturn sn:

Matries 1r (2016-2017) 2n (2016-2017)
Llengua catalana i literatura I i II 2 2
Llengua castellana i literatura I i II 2 2
Llengua estrangera I i II 3 3

Filosofia 2 -
Cincies per al mn contemporani (cultura cientfica) 2 -
Histria de la filosofia - 3
Histria - 3
Treball de recerca - (*)
Matria comuna dopci I i II 4 4
Matria de modalitat (1a i 1b) 4 4
Matria de modalitat (2a i 2b) 4 4
Modalitat o especfiques (3a i 3b) 4 o 2+2 4 o 2+2
Total 27 29
(*) Sense assignaci horria

Les matries comunes dopci, de modalitat i especfiques que han de cursar els
alumnes sn les mateixes, en nombre i currculum, que per al rgim presencial dirn,
amb les adaptacions que es puguin preveure per als adults.
1.9.2 Organitzaci
El batxillerat en rgim presencial nocturn es pot fer en tres blocs, cadascun amb una
durada dun curs.
Ats que el curs 2015-2016 una promoci dalumnes va comenar un batxillerat que en
aquell moment comprenia un nombre diferent de matries comunes, a continuaci es
presenten tres subapartats diferents que es corresponen amb les tres promocions de
batxillerat en tres cursos que conviuran en un mateix centre el curs 2016-2017.
Promoci 2016-2019 (el curs 2016-2017 cursen el bloc I)
Matries comunes de la promoci 2016-2019
Bloc I (2016-2017) Bloc II (2017-2018) Bloc III (2018-2019)
Lleng. castellana i 2 Lleng. catalana i 2 Llengua catalana II 2
lit. I lit. I
Lleng. estrangera 3 Lleng. castellana i
Lleng. estrangera I 3 2
II lit. II
Cinc. mn 2 2 3
Filosofia Histria
contemp.
Histria de la 3
Treball de recerca
filosofia
Total 7 Total 7 10
El treball de recerca es pot fer al bloc I o al bloc II.

Matries de modalitat i especfiques

Bloc III (2018-
Bloc I (2016-2017) Bloc II (2017-2018)
2019)
Modalitat
Modalitat 1a 4 Modalitat 3a 4 4
2b
Modalitat
Modalitat 2a 4 Modalitat 1b 4 4
3b
Modalitat 4a o Modalitat 4b o
4 4
Especfiques Especfiques
Total 12 Total 12 8
Les matries a sn matries de primer curs, i les b sn matries de segon. La matria
comuna dopci I i II sha de cursar en dos blocs diferents: cada centre decideix en
quins dos blocs la situa; s a dir, si s modalitat 1a-1b, modalitat 2a-2b o modalitat 3a-
3b.
Distribuci d'hores/curs de la promoci 2016-2019
Matries/cursos Bloc I Bloc II Bloc III
Matries comunes 7 7 10
Matries de modalitat i especfiques 12 12 8
19 19 18
Total d'hores
56
Promoci 2015-2018 (el curs 2016-2017 cursen el bloc II)

Per als alumnes que van comenar el batxillerat en rgim nocturn el curs 2015-2016 i
que el curs 2016-2017 estaran cursant el bloc II, la configuraci dels tres blocs ha de
ser la segent, ja que en el bloc I tenien llengua catalana i literatura I i no van cursar
cincies del mn contemporani.

Lleng. catalana i Lleng. estrangera
2,5 3 Llengua catalana II 2
lit. I II
Lleng. castellana i Cinc. mn Lleng. castellana i
2,5 2 2
lit. I contemp. lit. II
Lleng. estrangera I 3 Filosofia 2 Histria 3
Treball de Histria de la
-- 3
recerca filosofia
Total 8 Total 7 10
La distribuci de matries de modalitat i especfiques s la mateixa que la de la

promoci 2016-2019.
Els alumnes que van iniciar el batxillerat nocturn el curs 2015-2016, dacord amb la
normativa vigent aquell curs, hauran cursat una hora ms de llengua
catalana/castellana i literatura a primer curs i finalitzaran el batxillerat havent cursat un
total de 57 hores.
Distribuci d'hores/curs de la promoci 2015-2018
Matries/cursos Bloc I Bloc II Bloc III
Matries comunes 8 7 10
Matries de modalitat i especfiques 12 12 8
20 19 18
Total d'hores 57
Promoci 2015-2018 (el curs 2016-2017 cursen el bloc II)

Lleng. castellana i Lleng. catalana i
2 2 Llengua catalana II 2
lit. I lit. I
Lleng. estrangera Lleng. castellana i
Lleng. estrangera I 3 3 2
II lit. II
Cinc. mn
2 Filosofia 2 Histria 3
contemp.
Histria de la
Treball de recerca 3
filosofia
Total 7 Total 7 10
La distribuci de matries de modalitat i especfiques s la mateixa que la de la
promoci 2016-2019. El nombre total dhores cursades s 56.
Els alumnes que el curs 2016-2017 tinguin les condicions per superar el bloc III i
obtenir el ttol de batxillerat han de seguir les condicions que sestableixen en lOrdre
EDU/554/2008.
A ms de lorganitzaci estndard en tres blocs, els centres poden oferir als alumnes la
possibilitat de cursar el batxillerat presencial nocturn en dos anys. Tamb poden cursar
fins a dues matries a cada curs a travs de lIOC, tal com sespecifica a lapartat
Matries que es poden cursar a lIOC.
1.9.3 Requisits per a la incorporaci al batxillerat en rgim nocturn

Per cursar el batxillerat en aquesta opci, cal complir algun dels dos requisits segents
(article 34.2 de lOrdre EDU/554/2008):
Tenir 18 anys o ms.
Tenir una edat compresa entre els 16 i els 18 anys i acreditar, per motius laborals o
altres que a criteri del Consell Escolar ho justifiquin, la impossibilitat de seguir
estudis en rgim dirn.
1.9.4 Acci tutorial en el batxillerat en rgim nocturn
El centre pblic ha dassignar un tutor o tutora a cada grup dalumnes, sense perjudici
de les assignacions de tutors que correspongui a les normes dorganitzaci i
funcionament del centre, i dacord amb larticle 38.3 del Decret 102/2010, dautonomia
dels centres educatius. El tutor o tutora de cada grup dalumnes de rgim nocturn
coordinar lactivitat tutorial, la qual correspon a tot lequip docent (article 38 de lOrdre
EDU/554/2008).
1.9.5 Permanncia en el batxillerat nocturn
Lalumne pot estar matriculat en el rgim de batxillerat nocturn un mxim de sis cursos
acadmics, en qu tamb sinclouen els cursos en qu hagi estat matriculat en el
batxillerat en rgim dirn (article 39 de lOrdre EDU/554/2008).
1.9.6 Canvi del rgim de batxillerat
Lalumne que hagi cursat ensenyaments de batxillerat en rgim dirn o nocturn i vulgui
canviar-se de rgim amb reconeixement dels estudis cursats, ho ha de fer aplicant les
condicions de pas de curs del rgim dirn (article 40 de lOrdre EDU/554/2008).
1.10 Batxillerat a distncia
A ms de lopci tradicional de cursar el batxillerat de forma presencial, per als alumnes

majors de 18 anys, aquests estudis es poden fer a distncia, per via telemtica, a l
Institut Obert de Catalunya (IOC). Aquesta opci permet tenir ms flexibilitat i adaptaci
a les circumstncies personals, familiars i laborals de cada alumne. Excepcionalment,
hi poden accedir tamb les persones que tinguin 16 o 17 anys complerts o b que els
compleixin durant lany natural en qu es matriculeni que es trobin en determinades
circumstncies recollides en el document Situacions especfiques dels alumnes. En
aquest darrer cas, cal sollicitar una autoritzaci de matrcula a la direcci de lIOC.

2 Orientaci educativa i plans individuals
2.1 Orientaci educativa i acci tutorial
El director o directora del centre ha de vetllar per la incorporaci en el seu projecte

educatiu duna planificaci de lorientaci educativa i de la tutoria que afavoreixi
lacompanyament de cadascun dels alumnes en el seu procs daprenentatge.
Lorientaci educativa dels alumnes requereix continutat i seguiment per part dels
equips docents del centre. Aix mateix, perqu es pugui desenvolupar lorientaci
educativa en tota la seva dimensi marcada per la transversalitat, ha de disposar duna
visi de lideratge pedaggic del director o directora del centre, compartida amb un
equip de docents dels diferents mbits curriculars que configuren el projecte educatiu
del centre. La responsabilitat de lorientaci educativa i de la tutoria s de tot lequip
docent.
El tutor o tutora t assignada una hora lectiva setmanal. La tutoria ha de contribuir, en
collaboraci amb les famlies, al desenvolupament personal, social i acadmic dels
alumnes, per afavorir laprenentatge, lautonomia i la formaci integral de lalumne.
Lacci tutorial al batxillerat t com a objectius principals lorientaci acadmica present
i de futur, aix com lacompanyament i guiatge en el treball de recerca. Lacci tutorial
ha de promoure la continutat dels alumnes cap a les diverses opcions acadmiques i
professionals, dacord amb les seves possibilitats i interessos.
Tamb ha de contribuir al desenvolupament duna dinmica positiva en el grup classe i
a la vinculaci dels alumnes en la dinmica del centre.
2.1.1 Transici entre educaci secundria obligatria i batxillerat
Lassoliment de lxit educatiu dels alumnes s el resultat de la tasca orientadora que

fan els equips directius i els equips docents al llarg de totes les etapes educatives.
El treball pedaggic compartit i la continutat educativa entre etapes sn un factor de
qualitat educativa. Els centres han de planificar la coordinaci entre secundria
obligatria i batxillerat, dacord amb un plantejament de coherncia pedaggica entre
etapes. Cal establir tamb, si s el cas, la comunicaci necessria entre el centre de
procedncia i el darribada que permeti enfortir el procs educatiu i litinerari formatiu de
lalumne.
En aquest sentit, el Decret 187/2015, de 25 dagost, dordenaci dels ensenyaments de
leducaci secundria obligatria recull, en els articles 1 i 21, consideracions relatives a
les transicions entre etapes i la continutat formativa.
Abans del comenament del perode lectiu, lequip directiu del centre ha de preveure
accions de coordinaci encaminades a la comunicaci amb els centres de procedncia

per tal de completar la informaci sobre els alumnes en relaci amb els seus
aprenentatges, i ha de comunicar la informaci pertinent als equips docents. S'ha de fer
arribar al tutor o tutora de cada grup de primer de batxillerat lhistorial acadmic, aix
com linforme individual de les proves de competncies bsiques que els alumnes han
fet a quart dESO.
El conjunt daquestes actuacions de coordinaci ha de formar part de la programaci
general anual del centre (PGA) i del projecte educatiu de centre (PEC). El coordinador
o coordinadora de batxillerat o els tutors de cada grup, o les persones en qu delegui el
director o directora del centre, han dassumir les tasques de coordinaci.
2.1.2 Seguiment dels alumnes
Lacompanyament de lalumne en el procs daprenentatge s una tasca que ha de fer

tot lequip docent, amb la coordinaci del tutor o tutora i de lequip directiu del centre.
El full de seguiment acadmic ha de registrar les observacions, decisions i mesures
realitzades respecte del procs daprenentatge de lalumne. Cal recollir-hi els
compromisos adquirits entre lalumne, la famlia i el centre educatiu. Aquest document
sha de conservar al centre fins que lalumne finalitzi letapa. Els tutors sencarreguen
de formalitzar els documents i, en acabar el curs, de dipositar-los a la secretaria del
centre, que els ha de guardar i tenir a disposici de lequip docent.
Lorientaci en aquesta etapa t dos objectius bsics: el guiatge en lelaboraci del
treball de recerca de lalumne i la planificaci de litinerari formatiu, encaminat sobretot
a la continutat cap a estudis posteriors, adequats a les seves potencialitats i
preferncies, i tamb a la formaci al llarg de la vida.
Dacord amb aquests objectius, el centre ha delaborar una planificaci de les activitats
dorientaci acadmica i professional, que formaran part del projecte educatiu del
centre. s important facilitar el progressiu apoderament de lalumne envers la presa de
decisions i lautonomia personal i social, aix com la consolidaci dels hbits que li
permetin planificar i organitzar-se en les tasques que ha de fer.
Els espais i els temps per fer lorientaci acadmica i professional sn especialment els
de la tutoria, per tamb cal treballar-la en les diverses matries, en el centre i en
lentorn.
2.2 Plans individuals
2.2.1 Criteris generals
El Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments

del batxillerat, regula la possibilitat dadoptar mesures dadaptaci i autoritzar plans
individuals al batxillerat. LOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es
determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci i

diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del
batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn, desenvolupa aquesta possibilitat.
El pla individual s una planificaci personalitzada que es recull en un document escrit i
inclou les adaptacions curriculars, de materials daprenentatge i de temporalitzaci, si
cal, tant de les activitats daprenentatge com de les activitats i criteris davaluaci, aix
com les ajudes i suports tcnics. El tutor o tutora que coordina el pla vetlla perqu tot
lequip docent el conegui i lapliqui. El pla individual laprova el director o directora del
centre, amb el coneixement i la conformitat de lalumne, i dels pares o tutors legals si
s menor dedat, i ha destar elaborat en un termini mxim de dos mesos a partir de
linici de curs o, en cas de trasllat, de larribada al nou centre. El pla individual ha
dincloure els interessos i les capacitats de lalumne i litinerari formatiu al llarg del
batxillerat per facilitar lorientaci en finalitzar aquesta etapa.
En el cas de pla individual, cal adjuntar a lexpedient de lalumne les resolucions
individuals, si escau, els informes psicopedaggics i altres informes en qu es
fonamenta el pla.
El pla sha de fer constar en el full de seguiment acadmic, en les actes finals
davaluaci (a lapartat dobservacions), en lexpedient acadmic i en lhistorial
acadmic de lalumne, dins lapartat de convalidacions i altres observacions.
En cas de trasllat de lalumne, cal fer constar el pla en linforme personal per trasllat, en
lapartat de la descripci de mesures educatives complementries.
Hi ha orientacions i informaci complementria per a lelaboraci de plans individuals al
web de la XTEC: Models i pautes de plans individualitzats de diferents etapes
educatives.
En el batxillerat es pot elaborar un pla individual, en cas dhaver dadoptar mesures
ms especfiques per a un determinat alumne un cop exhaurides les mesures de tipus
ms general, tot i que en la majoria dels casos ser la continutat de les adaptacions
fetes a lESO.
2.2.2 Alumnes amb necessitats educatives especfiques (NEE)
Els alumnes o la famlia han daportar el dictamen elaborat per lEAP. En aquests
casos, cal elaborar el pla individual.
Per als casos en qu el pla individual pot suposar lexempci de matries, vegeu
lapartat Exempci de matries per causa de discapacitat, trastorns de salut o trastorns
greus daprenentatge.
2.2.3 Alumnes amb trastorns d'aprenentatge (TA). Certificat de l'alumne dislctic

per al Tribunal Ordinari Especfic (TOE) de les PAU
Per a alumnes amb trastorns daprenentatge identificats mitjanant una avaluaci

psicopedaggica, i per als quals les mesures generals datenci a la diversitat no hagin
estat suficients, es podran proposar plans individuals seguint les orientacions
establertes en la Resoluci ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de latenci educativa a
lalumnat amb trastorns daprenentatge. En el batxillerat, el pla individual s la
continutat de les adaptacions fetes a lESO a fi de garantir la major coherncia en la
resposta pedaggica ajustada als alumnes que aix ho requereixin. Per tant, de manera
general, els alumnes amb dislxia, TDA o TDAH que inicien primer de batxillerat han de
portar-ho acreditat de lESO. Aquesta condici s imprescindible per poder sollicitar
desprs qualsevol adaptaci en laplicaci de les PAU a lOficina dAccs a la
Universitat.
Excepcionalment, en casos de canvi de centre de lESO al batxillerat, sha de
reconixer el pla individual de lalumne durant els dos primers mesos del curs a fi
destablir lavaluaci psicopedaggica que lorienti.
Certificat de l'alumne dislctic per al tribunal ordinari especfic (TOE) de les PAU
El reconeixement de la dislxia d'un alumne de batxillerat no comporta automticament

l'accs a un tribunal especfic a les PAU. Perqu l'alumne de batxillerat amb dislxia es
pugui examinar al Tribunal Ordinari Especfic de les PAU, el centre ha de presentar a
l'Oficina d'Accs a la Universitat, com a mxim fins al 20 de febrer, la sollicitud de
l'alumne acompanyada del model "Pla individualitzat per a alumnes amb dislxia a
l'ESO i al batxillerat" i del model "Certificat per accedir al Tribunal Ordinari Especfic
(TOE) de les proves d'accs a la universitat (PAU)", degudament signat pel coordinador
o coordinadora de batxillerat o cap d'estudis i el director o directora, i amb el segell del
centre.
2.2.4 Alumnes amb altes capacitats
Per a alumnes amb altes capacitats i/o elevat rendiment acadmic, identificats
mitjanant una avaluaci psicopedaggica, per als quals les mesures dampliaci
previstes no hagin estat suficients, es podran proposar plans individuals, seguint les
orientacions establertes en la Resoluci ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de latenci
educativa a lalumnat amb altes capacitats.
2.2.5 Modificaci de la durada del batxillerat
Excepcionalment, tamb es poden autoritzar plans individuals que comporten la

reducci o lampliaci, ms enll dels lmits previstos amb carcter general, de la
durada de letapa. Aix inclou la possibilitat que lalumne, en vista de les seves
circumstncies peculiars, no hagi de tornar a ser avaluat de les matries ja superades.
Una vegada aprovat el pla individual, cal comunicar-ho al director o directora dels
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al o a la gerent del Consorci dEducaci,
adjuntant-hi el document escrit del pla individual i tota la documentaci justificativa.

Batxillerat en tres cursos
En exercici de la seva autonomia pedaggica i organitzativa (vegeu els articles 97.4 i
98 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci) i amb la finalitat dafavorir lxit
escolar dels alumnes que cursen el batxillerat, els centres poden establir estratgies
didctiques prpies (article 17 del Decret 102/2010, dautonomia dels centres
educatius) que flexibilitzin el nombre de matries assignades a cada curs acadmic, de
manera que lalumne pugui optar per cursar les matries de batxillerat en tres cursos i,
per tant, amb menys crrega lectiva en cadascun. Els criteris a qu shan dajustar els
centres i els alumnes en aquesta opci flexibilitzadora i tamb els criteris especfics de
promoci estan detallats a larticle 4 de lOrdre EDU/554/2008.
Si sinicia aquesta opci el curs 2016-2017, cal tenir present que els alumnes es poden
veure afectats pels ajustaments organitzatius del currculum que puguin donar
resposta, si escau, a futurs desplegaments normatius de la prova final.
El director o directora del centre o, si escau el o la titular corresponent, ha de
comunicar al director o directora dels serveis territorials, o al o a la gerent del Consorci
dEducaci de Barcelona, la descripci dels principals aspectes del projecte que
suposar lorganitzaci del batxillerat en tres anys a partir del curs 2017-2018. El
termini per fer aquesta comunicaci finalitza el 6 de mar de 2017.
La flexibilitzaci del batxillerat en tres cursos s una mesura organitzativa que sadrea
a determinats estudiants per tal dafavorir lxit escolar, que safegeix a les existents en
el batxillerat nocturn i el batxillerat a distncia. s similar a la del batxillerat nocturn,
per amb restriccions per al pas de curs. Es tracta duna opci de centre que t
carcter voluntari per a lalumne. En cas de flexibilitzaci, el centre ha de formalitzar un
pla individual per a lalumne que inclogui la motivaci i la finalitat del pla, litinerari
acadmic i el comproms i lacceptaci de lalumne, i dels pares o tutors legals quan
sigui menor dedat. A lalumne que estigui participant en un projecte de flexibilitzaci no
se li aplicaran els criteris indicats en lapartat Promoci de curs i permanncia dun any
ms en el mateix curs de batxillerat sobre permanncia dun any ms a primer o a
segon curs de batxillerat.
2.2.6 Alumnes nouvinguts o de procedncia estrangera
Vegeu l'apartat Exempci de la qualificaci de la matria de llengua catalana i literatura

.
2.2.7 Alumnes que presenten altres circumstncies singulars
Alumnes que fan estades a lestranger durant ms dun mes

Noms s per als centres que tenen un programa autoritzat pel Departament
dEnsenyament a lestranger. En aquests casos el pla individual serveix per constatar
quines han estat les matries que ha cursat lalumne i el resultat de lavaluaci

obtinguda en la seva estada a lestranger.
Alumnes que repeteixen batxillerat amb tres o quatre matries suspeses
Vegeu lapartat Promoci de curs i permanncia dun any ms en el mateix curs de
batxillerat.
Alumnes amb impossibilitat dassistncia presencial temporal
Per justificar aquests casos, la famlia o els tutors legals han de fer arribar al centre
educatiu un certificat mdic en el qual ha de constar la malaltia, el seu carcter
temporal i les possibles implicacions en el rendiment acadmic de lalumne.
Altres supsits que ha de valorar el centre
En els casos no previstos en els apartats anteriors, degudament justificats, el centre pot
valorar, si escau, de fer un pla individual, que pugui suposar una modificaci en els
criteris davaluaci o en les activitats daprenentatge. Per al cas que comporti
lexempci de matria, vegeu lapartat Exempci de matries per causa de discapacitat,
trastorns de salut o trastorns greus daprenentatge.
2.2.8 Simultanetat d'estudis de batxillerat i de msica o de dansa
El procediment general que sha de seguir en el cas dalumnes que compaginen els
estudis de batxillerat amb els estudis de msica o de dansa es detalla en els
documents Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica i
Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa.
Dins daquesta simultanetat cal parar especial atenci a una situaci que ha variat per
ajustar-se als requeriments normatius vigents: fins a la promoci 2014-2016, els
alumnes que cursaven ensenyaments professionals de msica o de dansa podien
acollir-se a lopci de cursar en el centre de secundria noms les matries comunes
per obtenir el ttol de batxillerat. Un cop els alumnes havien superat els estudis
professionals de msica o dansa i les matries comunes del batxillerat, rebien el ttol de
batxillerat. Aquest batxillerat sense modalitat sanomenava, de forma interna, batxillerat
de msica o dansa.
A partir de la promoci 2015-2107, els alumnes de batxillerat que cursin simultniament

estudis de cinqu o sis densenyaments professionals de msica o dansa i primer o
segon curs de batxillerat, respectivament, shan de matricular duna modalitat de
batxillerat i es poden aplicar les convalidacions previstes en els documents
Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica i Simultanetat
destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa.
La convalidaci mxima de matries la tindran si opten per cursar la modalitat darts,
perqu bona part de les matries daquesta modalitat sn convalidables per matries
cursades al conservatori de msica o dansa o al centre professional de msica o
dansa, segons estableix el Reial decret 242/2009, de 27 de febrer. En aquestes

condicions, han de cursar les matries comunes, la comuna dopci i el treball de
recerca en el centre de secundria. Excepcionalment, els alumnes matriculats en un
centre que no imparteix la modalitat darts, podran cursar aquesta matria comuna
dopci a travs de lIOC. Els documents Simultanetat destudis dESO o de batxillerat
amb estudis de msica i Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de
dansa completen aquesta informaci i detallen les gestions per obtenir-ne les
convalidacions.
2.2.9 Simultanetat d'estudis de batxillerat i la prctica intensiva de l'esport
El procediment que sha de seguir en el cas dalumnes que compaginen els estudis de
batxillerat amb la prctica intensiva de lesport es detalla en lapartat Convalidacions de
matries de batxillerat per als alumnes que compaginen els estudis de batxillerat amb
la prctica intensiva de lesport.
3 Exempcions i convalidacions
3.1 Consideracions generals
Lexempci duna matria s la dispensa de cursar-la per raons derivades de

circumstncies personals. A efectes administratius, cal fer constar lexpressi
Exempt/a.
La convalidaci duna matria s la decisi administrativa de donar-la per cursada
sense haver-ho fet, per raons de currculum acadmic previ. A efectes administratius,
cal fer constar lexpressi Convalidat.
En el batxillerat es poden concedir exempcions i convalidacions de determinades
matries en alguns casos.
Les exempcions per circumstncies personals sn que sestableixen a lapartat
Exempci de matries.
Les convalidacions de matries perqu shagin cursat o perqu se nhagin cursat
dequivalents sn les que sestableixen a lapartat Convalidacions de matries.
Les matries objecte dexempci, convalidaci o reconeixement deixen de computar
per al clcul de la qualificaci final de batxillerat.
3.2 Exempci de matries
3.2.1 Exempci de la qualificaci de la matria de llengua catalana i literatura
Lalumne que sincorpora a primer o a segon curs de batxillerat procedent de fora del

territori de Catalunya i que no ha cursat mai les matries de llengua catalana, llengua
catalana i literatura o equivalents, pot demanar lexempci de lacreditaci del
coneixement del catal, en aplicaci de larticle 21.7 de la Llei 1/1998, de 7 de gener,
de poltica lingstica. Aquesta exempci es visualitzar en lexpedient de lalumne
perqu no tindr qualificaci daquesta matria, sin que hi constar el terme
Exempt/a, tal com es concreta ms endavant.
El fet dobtenir lexempci de la qualificaci no eximeix lalumne dassistir a classe de
llengua catalana i literatura, on ha de seguir un programa especfic que li permeti
assolir, com a mnim, una comprensi oral i escrita de la llengua. Aquest programa
especfic, amb les adaptacions i suports pertinents, sha de formalitzar en un pla
individual, en les condicions establertes amb carcter general a lOrdre EDU/554/2008,
de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i
requisits formals del procs davaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i
la seva adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn.
El pla individual, signat pel director o directora del centre i per lalumne, o pel pare,
mare o tutors legals si lalumne s menor dedat, ha de contenir almenys la informaci
segent:
Sntesi dels continguts i objectius bsics en relaci amb la matria de llengua
catalana i literatura
Metodologia
Materials i recursos
Criteris davaluaci
Lalumne a qui es concedeix lexempci de la qualificaci final de llengua catalana i
literatura I o de llengua catalana i literatura II sha davaluar al llarg del curs acadmic
per al qual se li ha concedit lexempci segons els objectius i criteris davaluaci del seu
pla individual, per est exempt de la qualificaci final de la matria llengua catalana i
literatura I o llengua catalana i literatura II, que no comptabilitza per a la qualificaci
mitjana del batxillerat.
La sollicitud dexempci de la qualificaci de llengua catalana i literatura I o llengua
catalana i literatura II, signada per lalumne, o pels pares o tutors legals si s menor
dedat, sha de presentar al centre on lalumne cursa primer o segon de batxillerat
abans de finalitzar el primer trimestre del curs acadmic o en el moment que
sincorporin al centre. El centre ha dadrear aquesta sollicitud a la Direcci General
dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat, acompanyada de la documentaci
segent:
Pla individual de lalumne.
Certificat acadmic, o b fotocpia compulsada de lhistorial acadmic o
documentaci equivalent, amb constncia dels ensenyaments i matries cursats al
llarg de tota lescolaritzaci, dels llocs on shan portat a terme i de la data
dincorporaci a un centre educatiu de Catalunya. En el cas que lalumne shagi
incorporat al batxillerat procedent destudis estrangers, s necessria una cpia de

la credencial de convalidaci o b del Volant per a la inscripci condicional en
centres educatius o en exmens oficials.
DNI, NIE o passaport de lalumne.
Les sollicituds trameses pel centre amb posterioritat a la finalitzaci del primer
trimestre del curs seran desestimades, excepte en els casos dalumnes incorporats al
centre a partir del segon trimestre.
La resoluci individualitzada emesa per la Direcci General dEducaci Secundria
Obligatria i Batxillerat sobre la sollicitud dexempci noms t validesa per al curs
acadmic corresponent. Contra aquesta resoluci, que no esgota la via administrativa,
es pot interposar recurs dalada davant el secretari o secretria de Poltiques
Educatives del Departament dEnsenyament en el termini dun mes a comptar des de la
data de la resoluci. Noms es pot concedir lexempci en dos cursos acadmics
consecutius. A aquest efecte, shan de tenir en compte tots els anys escolars cursats
per lalumne en el batxillerat a Catalunya, independentment que per a cadascun
daquests anys hagi demanat o no lexempci de la qualificaci final de llengua
catalana.
La Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat ha danalitzar els
casos dels alumnes amb itineraris acadmics singulars.
La resoluci sha dincorporar a lexpedient de lalumne i ha de constar en el pla
individual i en lhistorial acadmic. El director o directora del centre ha de lliurar-ne una
cpia a la persona sollicitant.
Lexempci de la qualificaci de llengua catalana i literatura en el batxillerat no
comporta automticament lexempci de la prova de llengua catalana a les PAU.
Lalumne que vulgui sollicitar aquesta exempci sha dadrear a lOficina dAccs a la
Universitat (Via Laietana, 2, 08003 Barcelona; tel. 935 526 980).
En tot cas, els centres poden dissenyar un pla individual per a laprenentatge de la
llengua a lalumne que lhagi de menester, dacord amb les consideracions generals
esmentades en lapartat Consideracions generals, independentment que tingui o no
lexempci de la qualificaci final de la matria de llengua catalana i literatura.
3.2.2 Exempci del treball de recerca
T dret a lexempci del treball de recerca lalumne que es trobi en alguna de les
situacions segents:
Provenir duna altra comunitat autnoma o dun altre pas i haver-se incorporat al
nou centre a partir del segon trimestre del segon curs de batxillerat. Tanmateix, en
cas que no completi el batxillerat en lany de la seva incorporaci, aquest alumne
haur de fer el treball de recerca durant lany acadmic segent, sens perjudici de
la seva exempci si es troba en la situaci segent.
Provenir duna altra comunitat autnoma i incorporar-se al sistema educatiu a

Catalunya amb cinc o menys matries per completar el batxillerat.
Tenir la titulaci de tcnic o tcnic superior de formaci professional especfica,
darts plstiques i disseny o densenyaments esportius a segon de batxillerat
(article 6.5 de lOrdre EDU/554/2008).
Haver cursat COU i haver-ne aprovat almenys una assignatura.
La sollicitud dexempci sha de presentar per escrit al director o directora del centre, el
qual ha de resoldre concedir-la, un cop verificat el compliment dalguna de les
situacions esmentades, ha dincorporar la resoluci a lexpedient acadmic i lha de
comunicar per escrit a lalumne i, si s menor dedat, als seus pares o tutors legals.
3.2.3 Exempci de matries per causa de discapacitat, trastorns de salut o

trastorns greus d'aprenentatge
La Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat ha dautoritzar les

mesures excepcionals que cal adoptar respecte al currculum i lorganitzaci general
que impliquin lexempci duna matria, ateses les dificultats objectives daprenentatge
de determinats alumnes per causa de discapacitat, trastorns de salut o trastorns greus
daprenentatge. Per sollicitar aquesta autoritzaci, el director o directora del centre ha
de trametre als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, la
documentaci segent:
Sollicitud signada per lalumne, o pel pare, la mare o el tutor o tutora legal si s
menor.
Documentaci acreditativa de les causes que motiven la petici: certificat del
centre datenci a persones amb discapacitat (CAD); certificat mdic, en el qual hi
ha de constar el carcter permanent o temporal de la malaltia, lesi o trastorn, o
altres.
Pla individual elaborat per lorientador o orientadora del centre de batxillerat (amb
la collaboraci de lEAP, si escau).
El director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, lrgan
competent del Consorci dEducaci han de trametre tota la documentaci,
acompanyada dun informe de la Inspecci dEducaci, a la Direcci General
dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat, que nha demetre la resoluci pertinent
i traslladar-la al centre educatiu. El centre ha de comunicar per escrit a lalumne i als
pares o tutors legals de lalumne, en el cas que sigui menor, la resoluci del director o
directora general dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat. Contra aquesta
resoluci es pot interposar recurs dalada en el termini dun mes a comptar des de la
data de resoluci, davant el secretari o secretria de Poltiques Educatives del
Departament dEnsenyament.
3.3 Convalidacions de matries

3.3.1 Convalidacions de matries de batxillerat per als alumnes que cursen
simultniament estudis professionals de msica o dansa
Els alumnes que cursen el batxillerat i, al mateix temps, cursen o han cursat estudis
professionals de msica o de dansa han de fer les matries comunes, la matria
comuna dopci i dues matries de modalitat. A cada curs, poden sollicitar la
convalidaci de les matries de la darrera franja de quatre hores de cada curs que es
completa amb una altra matria de modalitat, prpia o aliena, o b amb dues matries
especfiques.
Els alumnes que cursen ensenyaments professionals de msica o de dansa en un
conservatori o en un centre professional i el batxillerat podran obtenir, del director o
directora del centre, la convalidaci de determinades matries de modalitat del
batxillerat de la modalitat darts, tal com disposa el Reial decret 242/2009, de 27 de
febrer, sens perjudici del que sestableix als documents Simultanetat destudis dESO
o de batxillerat amb estudis de msica i Simultanetat destudis dESO o de batxillerat
amb estudis de dansa.
3.3.2 Convalidacions de matries de batxillerat per als alumnes que compaginen

els estudis de batxillerat amb la prctica intensiva de l'esport
Centres educatius despecial atenci a la prctica esportiva

En el marc dels acords establerts entre el Departament dEnsenyament i la Secretaria
General de lEsport, els centres que pertanyen a la xarxa de centres educatius
despecial atenci a la prctica esportiva poden desenvolupar projectes de centre que
inclouen adaptacions del currculum de la matria deducaci fsica i/o de matries
especfiques per a alumnes de batxillerat.
Per sollicitar lautoritzaci daquests projectes en centres que pertanyen a la xarxa de
centres educatius despecial atenci a la prctica esportiva, el director o directora del
centre ha de trametre al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al o a la gerent del Consorci dEducaci la proposta de projecte elaborada
pel centre, on cal especificar els continguts i/o objectius de la matria deducaci fsica
i/o de matries especfiques que, a parer del centre, shan de suprimir o modificar per
als alumnes despecial atenci a la prctica esportiva. El director o directora dels
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci
dEducaci han de trametre la documentaci, amb linforme de la Inspecci dEducaci,
a la Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat perqu dicti
resoluci. En el cas dalumnes que tenen un currculum diferent a lestablert en el
projecte autoritzat, el centre haur delaborar-ne un pla individual.
Alumnes amb dedicaci significativa a lesport matriculats en altres centres
Els alumnes amb dedicaci significativa a lesport, avalada pel Consell Catal de

lEsport i matriculats en centres que no pertanyen a la xarxa de centres educatius
despecial atenci a la prctica esportiva, poden sollicitar, durant el primer trimestre del
curs, al director o directora del centre educatiu que sels apliqui un pla individual que
inclogui el reconeixement de la matria deducaci fsica i/o de matries especfiques
per a alumnes de batxillerat. En aquest pla individual, cal adjuntar-hi la documentaci
segent:
Sollicitud signada per lalumne, o pel pare, la mare o el tutor o tutora legal de
lalumne si s menor dedat.
Certificat del Consell Catal de lEsport (avinguda dels Pasos Catalans, 12; 08950
- Esplugues de Llobregat). Els alumnes han dobtenir aquest certificat quan figurin
en el programa de tecnificaci (ARC) de la federaci catalana corresponent.
El director o directora del centre educatiu ha de fer considerar la petici de pla
individual a la comissi datenci a la diversitat del centre, si escau, la qual ha de
procedir dacord amb el que es tingui establert per a lelaboraci de la resta de plans
individuals de batxillerat. El pla s aprovat pel director o directora del centre, i sha de
renovar cada curs.
Ats el motiu de la sollicitud, el pla ha de deixar constncia del reconeixement de la
matria deducaci fsica i, si escau, especificar els continguts i/o objectius de la
matria o de les matries especfiques que, a parer del centre, shan de suprimir o
modificar en el currculum de lalumne. A efectes de les modificacions que afecten
matries especfiques, cal tenir en compte que es consideren especfiques tamb les
matries de modalitat que excedeixin de les matries de modalitat que lalumne ha de
cursar en cada curs de batxillerat.
3.3.3 Convalidacions per a l'estada a l'empresa
Els alumnes que acreditin una experincia laboral igual o superior a 200 hores poden
sollicitar al director o directora del centre lexempci de la matria destada a
lempresa. La sollicitud corresponent ha danar acompanyada duna breu memria, en
la qual ha de constar el segent:
Descripci de lempresa.
Descripci de les tasques que hi va desenvolupar lalumne.
Cpia del contracte laboral.
Els alumnes han de lliurar la documentaci abans del 31 doctubre de 2016.
3.3.4 Convalidacions per als alumnes que cursen batxillerat procedents de cicles
formatius
Els alumnes que sincorporin al primer de batxillerat el curs 2016-2017 amb el ttol de
tcnic o tcnic superior de formaci professional especfica, darts plstiques i disseny

o densenyaments esportius han de cursar les matries comunes, la matria comuna
dopci i dues matries de modalitat. Poden sollicitar la convalidaci de les matries
especfiques de primer de batxillerat.
Pel que fa al segon curs de batxillerat, larticle 6.5 de lOrdre EDU/554/2008 estableix el
dret a la convalidaci de les matries especfiques i del treball de recerca del batxillerat
dels alumnes que shi hagin incorporat amb la titulaci de tcnic o tcnic superior de
formaci professional especfica, darts plstiques i disseny o densenyaments
esportius.
A lexpedient acadmic dels alumnes que hagin obtingut la convalidaci, i a les actes
corresponents, cal fer-hi constar lexpressi Convalidat per al treball de recerca i per a
les matries especfiques que escaigui. Pel que fa a aquestes ltimes, cal usar
lexpressi genrica Matries especfiques.
Els efectes i el procediment per tramitar les convalidacions es detallen a continuaci:
La convalidaci de matries optatives que estableix lOrdre EDU/554/2008
computa fins a un mxim de 4 hores lectives setmanals a cada curs, que
corresponen a les matries especfiques dels dos cursos de batxillerat. La
convalidaci del treball de recerca computa les hores previstes per dur-lo a terme.
Ats que les convalidacions anteriors afecten noms les matries especfiques i el
treball de recerca, no es pot declarar cap alumne exempt de les matries comunes
o de modalitat prenent com a fonament daquesta exempci lOrdre EDU/554/2008.
En tot cas, ats que hi ha alumnes que en cada curs de batxillerat cursen ms de
tres matries de modalitat, es podr demanar la convalidaci duna matria de
modalitat, quan aquesta excedeixi del cmput de les tres matries de modalitat que
lalumne ha de cursar en cada curs de batxillerat.
Els alumnes que es vulguin acollir al que preveu larticle 6.5 de lOrdre esmentada
han de demanar-ho explcitament, en el primer mes de classe, al director o
directora del centre on cursen els estudis de batxillerat, amb el model "Sollicitud de
convalidaci de matries de batxillerat per als alumnes que han superat un cicle
formatiu de grau mitj o un cicle formatiu de grau superior". Els alumnes que aix
ho facin podran estendre els efectes de la convalidaci a totes les matries
especfiques a les quals tinguin dret dacord amb lOrdre, o b a un nombre de
matries especfiques inferior. En la sollicitud han dindicar quines matries volen
fer constar en el seu currculum diversificat i declarar explcitament que coneixen el
carcter irrevocable de la seva sollicitud.
La matria o matries que els alumnes hagin demanat de cursar shan de superar
necessriament per obtenir el ttol de batxillerat; es comptabilitzaran com qualsevol
altra matria, tant a lefecte del cmput de matries pendents per passar de primer
a segon curs com per al clcul de la qualificaci final del batxillerat.

El director o directora del centre ha de resoldre la sollicitud, incorporar-la a
lexpedient acadmic i comunicar-la per escrit a lalumne i, si s menor dedat, als
pares o tutors legals.
4 Avaluaci d'alumnes
Lavaluaci i la promoci dalumnes de batxillerat estan desenvolupades en lOrdre

EDU/554/2008, de 19 de desembre.
Tanmateix, no sn daplicaci directa les previsions de larticle 21.2 del Decret
142/2008 com a conseqncia de la nullitat de larticle 14.2 del Reial decret 1467/2007
, de 2 de novembre, declarada per sentncia del Tribunal Suprem de 2 de febrer de
2009. A lapartat Promoci de curs i permanncia dun any ms en el mateix curs de
batxillerat es desenvolupen els aspectes afectats per la sentncia esmentada.
Criteris generals
Els criteris generals per a lavaluaci (contnua, global i diferenciada per matries,
elements que cal considerar, etc.) sespecifiquen a larticle 2 de lOrdre EDU/554/2008,
i els criteris i mesures per atendre la diversitat dels alumnes i els plans individuals, aix
com la connexi amb lavaluaci, es regulen a larticle 3 de la mateixa Ordre.
Per tal que lavaluaci sigui contnua, sha de disposar de pautes per a lobservaci
sistemtica i per al seguiment de cada alumne al llarg del procs daprenentatge. Quan
durant el procs davaluaci continuada es detecti que lalumne no progressa
adequadament, el professor o professora, en qualsevol moment del curs, pot establir
les mesures pertinents de refor educatiu i la realitzaci dactivitats de recuperaci. En
les actes de les sessions davaluaci efectuades al llarg del curs hi ha dhaver
constncia expressa dels resultats obtinguts pels alumnes en les activitats de
recuperaci esmentades en cas que shagin dut a terme.
Els centres educatius han de fer pblics i informar els alumnes i les famlies dels criteris
davaluaci concretats en el projecte educatiu i els que saplicaran en lavaluaci dels
aprenentatges i per a la promoci dels alumnes. Aquesta informaci, i la referida al
rendiment escolar, ha de permetre el comproms de lalumne i de la famlia en el procs
daprenentatge.
Els butlletins de qualificacions sn un element habitual de comunicaci entre les
famlies i els centres. En els butlletins, els resultats quantitatius de lavaluaci shan
dacompanyar amb orientacions qualitatives que permetin a les famlies i als alumnes
trobar, en collaboraci amb els docents, estratgies per aconseguir millorar els
aprenentatges dels alumnes. s prescriptiu que els centres facin arribar a les famlies
la informaci corresponent a les diverses sessions davaluaci i s recomanable que
aquest intercanvi dinformaci sampli a altres moments del trimestre. Per mitj
dentorns virtuals es poden vehicular altres informacions sobre el seguiment de
lalumne.

En el cas de les matries de lmbit de llenges (catalana, castellana i estrangeres),
lexpressi oral ha de representar com a mnim el 25% de la qualificaci final de cada
matria. Tamb es potenciar la producci de textos creatius de tot tipus (descripcions,
argumentacions, valoracions, etc.) i lavaluaci daquests escrits ha de representar com
a mnim el 25% de la qualificaci final de cada matria daquest mbit. Aquesta
avaluaci la fan els professors de llenges dacord amb les observacions prpies i amb
les valoracions que els transmetin els professors de les altres matries. El centre ha de
tenir establertes les directrius de treball de lexpressi oral i escrita per al conjunt de les
matries de batxillerat.
Documents oficials davaluaci
Els documents oficials de lavaluaci shan de conservar en el centre a disposici de la
Inspecci dEducaci per a possibles comprovacions.
s convenient lliurar el material que hagi pogut contribuir a atorgar les qualificacions
durant el curs (proves escrites, treballs, quaderns de prctiques, etc.) als alumnes i fer-
ne un retorn adequat, perqu es pugui utilitzar com una eina ms en el procs
daprenentatge de lalumne. Per tal de garantir el dret a la revisi de qualificacions,
lalumne ha de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri i que hagi
contribut a la seva avaluaci continuada. Tamb, amb aquesta finalitat, els professors
han de conservar el seu registre de qualificacions i el material davaluaci que no shagi
lliurat a lalumne (com ara el que shagi utilitzat en les avaluacions extraordinries).
Modificacions de la qualificaci final ordinria o extraordinria
Un cop tancades i signades les actes de les qualificacions finals dels estudis de
batxillerat, tant si es tracta de lavaluaci final ordinria com de lavaluaci final
extraordinria, qualsevol modificaci de les qualificacions ha de comunicar-se als
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, mitjanant un
certificat del director o directora del centre que reculli quina era la qualificaci original i
quina s la qualificaci un cop modificada, i com queda afectada la qualificaci mitjana
de batxillerat. A ms, ha dindicar els motius de la modificaci de la qualificaci (errada
de clcul, reclamaci de notes o altres).
El director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, lrgan
competent del Consorci dEducaci ha de trametre la documentaci que semet, sens
perjudici de la funci de la Inspecci dEducaci de supervisi del procediment
davaluaci, a la Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat, que
la far arribar, si escau, a lOficina dAccs a la Universitat.
Equip docent
Lactuaci de lequip docent en el procs davaluaci sha dajustar al que estableix
larticle 8 de lOrdre EDU/554/2008.
Sessions davaluaci
Les sessions davaluaci shan dajustar al que estableix larticle 9 de lOrdre
EDU/554/2008; lavaluaci final de curs es regula a larticle 10 de lOrdre esmentada.

Proves extraordinries
Aquestes proves sadrecen als alumnes que, a parer del professor o professora de la
matria, no hagin tingut un rendiment global suficient al llarg del curs a partir dels
criteris davaluaci establerts en el currculum. Ats que es preveu que en el curs 2016-
2017 les activitats i/o proves extraordinries de recuperaci de primer de batxillerat,
establertes a larticle 19.4 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, dordenaci dels
ensenyaments del batxillerat, es faran entre l1 i el 5 de setembre de 2017, els centres
han de preveure en lorganitzaci de les activitats del curs la realitzaci en aquestes
dates de les esmentades proves extraordinries i les posteriors sessions davaluaci
final de curs, dacord amb lOrdre ENS/62/2012, per la qual es modifica lOrdre
EDU/554/2008.
Les proves extraordinries corresponents al segon curs de batxillerat shan de fer al
llarg dels cinc darrers dies de classe del curs, prenent com a referncia el calendari
lectiu que fixa lOrdre per la qual sestableix el calendari escolar, per tal que els
alumnes que les hagin de fer, en el cas dobtenir el ttol de batxillerat, puguin presentar-
se a les proves daccs a la universitat previstes per a principis del mes de setembre
del mateix any.
Desprs de les proves extraordinries, tindr lloc una nova sessi davaluaci. Si en
aquesta sessi davaluaci, a lefecte del pas de curs o de lobtenci del ttol de
batxillerat, es modifica la qualificaci dalguna matria, cal lacord de la majoria de dos
teros dels membres presents a la sessi, tenint en compte que en la decisi sobre
lavaluaci de cada alumne noms hi han dintervenir els professors de les matries
que hagi cursat lalumne, dacord amb els articles 8 i 11 de lOrdre EDU/554/2008.
4.1 Reclamacions motivades per les qualificacions del batxillerat
Els alumnes, o els seus pares o tutors legals en el cas que siguin menors dedat, tenen
dret a sollicitar aclariments als professors respecte de les qualificacions dactivitats
parcials o finals de curs, aix com a reclamar contra les decisions i qualificacions que,
com a resultat del procs davaluaci, sadoptin al final dun curs o del batxillerat,
dacord amb els punts d i e de larticle 21.2 de la Llei 12/2009, deducaci, i el Decret
279/2006, de 4 de juliol.
Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg dun curs del batxillerat
Si les normes dorganitzaci i funcionament del centre no ho disposen altrament, les
reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes al llarg del curs, si no es resolen
directament entre el professor o professora i lalumne o alumna afectats, shan de
presentar al tutor o tutora, el qual les ha de traslladar al departament, seminari o rgan
equivalent que correspongui per tal que sestudin.
En tot cas, la resoluci definitiva correspon al professor o professora. Lexistncia de la
reclamaci i la resoluci adoptada shan de fer constar en el llibre dactes del
departament o seminari, o registre documental de funci equivalent, i comunicar-ho a
lequip docent del grup corresponent.

Reclamacions per qualificacions finals del batxillerat
Per a les qualificacions finals de cada curs de batxillerat el centre ha destablir un dia,
posterior a la realitzaci de les avaluacions finals ordinria i extraordinria, en qu els
professors estudiaran i resoldran les possibles reclamacions. Si lalumne no est
dacord amb la resoluci, podr reiterar la reclamaci en un escrit adreat al director o
directora, que sha de presentar el mateix dia de la resoluci o lendem. Per resoldre
aquestes reclamacions, cal seguir la tramitaci segent:
a. El director o directora ha de traslladar la reclamaci al departament, seminari o
rgan equivalent que correspongui per tal que, en reuni convocada a aquest fi,
estudi si la qualificaci sha atorgat dacord amb els criteris davaluaci establerts
i formuli la proposta pertinent. Si consta noms dun o dos membres, lrgan sha
dampliar fins a tres, amb els professors que el director o directora designi (entre
els professors daltres matries del mateix mbit o entre els crrecs directius). Les
reclamacions formulades i la proposta raonada de resoluci shan de fer constar
en el llibre dactes del departament o seminari, o en el registre documental de
funci equivalent.
b. Vista la proposta formulada i lacta de la sessi davaluaci en qu lequip
docent atorga les qualificacions finals, el director o directora podr resoldre
directament la reclamaci, o b convocar una nova reuni de lequip docent. En
aquest ltim cas, ha de resoldre en vista dels elements abans esmentats i de la
proposta que faci lequip docent en la reuni extraordinria, les deliberacions del
qual han de constar en una acta singular elaborada a aquest efecte.
c. La resoluci del director o directora sha de notificar per escrit a linteressat. En
el cas que la reclamaci sigui acceptada, sha de modificar, en diligncia signada
pel director o directora, lacta davaluaci corresponent i la modificaci sha de
comunicar a lequip docent del grup. En la notificaci de la resoluci del director o
directora shan dindicar els terminis i el procediment per recrrer-la, tal com
sespecifica en el punt d segent.
d. Lalumne, o els pares o tutors legals si s menor dedat, podr recrrer la
resoluci del director o directora en el termini de cinc dies hbils a partir de
lendem de la notificaci de la resoluci. Aquest recurs, que ha danar adreat al
director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al o a la
gerent del Consorci dEducaci sha de presentar al mateix centre educatiu, el
director o directora del qual lha de trametre en els tres dies hbils segents als
serveis territorials (o al Consorci dEducaci), juntament amb la documentaci
segent:
cpia de la reclamaci adreada al director o directora del centre,
cpia de lacta de les reunions en qu shagi estudiat la reclamaci,
cpia de la resoluci recorreguda,
cpia de lacta final davaluaci del grup a qu pertany lalumne,
cpia de les qualificacions trimestrals i finals obtingudes per lalumne al llarg
de letapa,

qualsevol altra documentaci que, a iniciativa prpia o a petici de
linteressat, el director o directora del centre consideri pertinent dadjuntar-hi.
e. La Inspecci dEducaci nelaborar un informe que ha dincloure tant els
aspectes procedimentals seguits en el tractament de la reclamaci com el fons de
la qesti reclamada. Quan de linforme i de la documentaci es desprengui la
convenincia de revisar la qualificaci o el procediment davaluaci, si el director
o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent
del Consorci dEducaci ho considera necessari, pot encarregar aquesta tasca a
una comissi composta per un professor o professora del centre que no hagi
estat responsable directe de la qualificaci objecte de reclamaci, proposat pel
director o directora, un professor o professora dun altre centre i un inspector o
inspectora, proposats per la Inspecci dEducaci.
f. Dacord amb linforme de la Inspecci i, si escau, de la comissi, el director o
directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del
Consorci dEducaci ho resoldr definitivament, amb notificaci a linteressat, per
mitj del director o directora del centre i, si escau, amb els efectes previstos en el
punt c.
A fi que les tramitacions anteriors siguin factibles cal que els professors mantinguin un
registre de tots els elements que han utilitzat per qualificar i cal que conservin en el
centre, o que hagin retornat als alumnes (que els han de conservar fins a final de curs),
tots els elements escrits que hagin contribut a lavaluaci continuada. Els exercicis
escrits que no shagin retornat als alumnes, i les proves extraordinries si escau, shan
de conservar fins al 30 de setembre de 2017. Transcorregut aquest termini, i si no
estan relacionats amb la tramitaci dexpedients de reclamaci de qualificacions, es
podran destruir o retornar als alumnes, si aix ho havien demanat prviament.
4.2 Promoci de curs i permanncia d'un any ms en el mateix curs de batxillerat
Promoci
Els alumnes passaran al segon curs quan hagin superat totes les matries de primer
curs o no tinguin superades dues matries com a mxim.
Permanncia dun any ms a primer curs
Lalumne que en finalitzar el primer curs de batxillerat en rgim dirn el curs 2015-2016
tingui avaluaci negativa en cinc o ms matries, ha de romandre un any ms en el
primer curs i lha de cursar novament en la seva totalitat. Queda exclosa daquesta
condici la matria especfica destada a lempresa, que si lalumne lha cursat i lha
aprovat no lha de tornar a repetir.
Lalumne que ha finalitzat el primer curs de batxillerat en rgim dirn el 2015-2016 amb
avaluaci negativa en tres o quatre matries, podr matricular-se a primer sense
necessitat de tornar a cursar les matries ja superades.

Lalumne tamb podr optar per complementar el seu horari dassistncia, sense
formalitzar la matrcula, voluntriament i en funci de les disponibilitats organitzatives
del centre, i estudiar aquelles altres matries que el director o directora del centre
consideri ms adequades per a la seva formaci, com per exemple el treball de
recerca. En aquest cas, el centre ha de formalitzar un pla individual per a lalumne que
justifiqui aquesta mesura i que inclogui el comproms i lacceptaci de lalumne i del
pare, mare o tutors legals quan sigui menor dedat.
Lalumne al qual li han quedat tres o quatre matries pendents de primer pot optar per
tornar a matricular-se ntegrament de primer curs de batxillerat, renunciant a totes les
qualificacions obtingudes. Per exercir aquesta opci, lalumne, o els pares o tutors
legals si s menor dedat, ha de signar un document en qu expliciti la seva renncia
expressa a les qualificacions positives que havia obtingut, document que el director o
directora del centre haur de visar i incorporar a lexpedient.
Permanncia dun any ms a segon curs
Lalumne que en finalitzar el segon curs de batxillerat el curs 2015-2016 tingui
avaluaci negativa en algunes matries, podr matricular-sen el curs 2016-2017 sense
necessitat de tornar a cursar les matries ja superades.
El centre ha de garantir que, en acabar segon de batxillerat el curs 2016-2017, lalumne
hagi cursat la matria comuna dopci de segon curs, malgrat que no lestigus cursant
el curs 2015-2016.
Excepcionalment, els alumnes que hagin cursat el segon curs amb anterioritat al curs
2016-2017 i els quedi un mxim de tres matries per acabar el batxillerat, estaran
exempts de cursar la matria comuna dopci.
Repetici de la totalitat de matries del segon curs
Lalumne que cursi segon de batxillerat en rgim dirn i obtingui avaluaci negativa en
algunes matries al final del segon curs, podr optar tamb per repetir el segon curs de
batxillerat en la seva totalitat, si aix ho sollicita i renuncia a les qualificacions
obtingudes en totes les matries aprovades. Tamb en aquest cas, el centre ha de
garantir que, en acabar segon de batxillerat, lalumne hagi cursat la matria comuna
dopci de segon curs. Lalumne que procedeixi del rgim dirn i opti per completar
letapa de batxillerat en rgim nocturn o a distncia, no shi podr acollir.
De lanullaci de les qualificacions, en queden excloses, en el cas que haguessin estat
aprovades, les matries segents:
Treball de recerca.
Estada a lempresa.
Les possibles matries pendents de primer curs que lalumne hagi superat
en cursar el segon curs.
Lanullaci de les qualificacions per renncia t carcter definitiu i irrevocable. Lany
acadmic cursat del qual es presenta la sollicitud de renncia computa a lefecte
danys de permanncia en el batxillerat en rgim ordinari dirn. El centre ha dinformar

per escrit lalumne sollicitant, o els pares o tutors legals en el cas que sigui menor, de
les condicions de la renncia.
Per sollicitar la renncia a les qualificacions de les matries aprovades en el segon
curs, lalumne, o els pares o tutors legals si s menor, ha de presentar al centre on est
matriculat de segon, una sollicitud signada abans de finalitzar el primer trimestre del
curs, amb constncia explcita que coneix el carcter irrevocable de la seva renncia.
El centre ha de trametre la sollicitud a la Direcci General dEducaci Secundria
Obligatria i Batxillerat, acompanyada de la documentaci segent:
Certificat acadmic amb les qualificacions de cadascun dels cursos en qu
lalumne ha estat matriculat en el batxillerat.
Informe del director o directora del centre amb valoraci explcita de si la mesura,
de carcter extraordinari, pot afavorir el progrs acadmic de lalumne en el
batxillerat i en els estudis posteriors, i amb la informaci complementria que
consideri pertinent.
Fotocpia del DNI o document acreditatiu de la identitat de lalumne.
Les sollicituds trameses pels centres desprs de finalitzar el primer trimestre del curs
seran desestimades.
La Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat dictar resoluci,
contra la qual es podr interposar recurs dalada davant el secretari o secretria de
Poltiques Educatives en el termini dun mes, a comptar a partir de lendem de la
publicaci de la resoluci esmentada. El centre ha dincorporar la resoluci a
lexpedient de lalumne, fer-la constar en lhistorial acadmic i adjuntar-ne una cpia a
lacta davaluaci final del curs al qual shagi renunciat. El director o directora del centre
nha de lliurar una cpia a la persona sollicitant.
5 Matriculacions al batxillerat i canvis en el currculum
5.1 Incorporaci d'alumnes al batxillerat
Amb carcter general, per no exclusiu, poden accedir al batxillerat i cursar primer curs
els alumnes que tinguin el ttol de graduat en educaci secundria obligatria (article 5
del Decret 142/2008).
Amb carcter general, per tampoc exclusiu, pot accedir a cursar segon curs de
batxillerat qui, dacord amb la casustica de lavaluaci de primer curs, estigui en un
dels supsits que autoritzen a passar de curs (article 20 del Decret 142/2008), i sens
perjudici del que es determina en lapartat Promoci de curs i permanncia dun any
ms en el mateix curs de batxillerat. Vegeu els supsits previstos en lapartat
Incorporaci dalumnes a segon curs de batxillerat.
A continuaci es recull la sistemtica dels supsits daccs a un o altre curs de
batxillerat.

5.1.1 Incorporaci d'alumnes al primer curs de batxillerat
Es pot incorporar lalumne que es trobi en les situacions que senumeren tot seguit:
Haver obtingut el ttol de tcnic per haver superat un cicle formatiu de grau mitj al
qual havia accedit mitjanant una prova daccs.
Haver obtingut el ttol de tcnic superior per haver superat un cicle formatiu de grau
superior al qual havia accedit mitjanant una prova daccs.
Haver cursat estudis estrangers que hagin estat homologats (o estiguin en trmit
dhomologaci) al ttol de graduat en educaci secundria obligatria, al ttol de
tcnic o equivalent.
Tenir superats els estudis del primer cicle experimental (14-16) densenyament
secundari que sestableixen en lOrdre de 4 de maig de 1987.
Haver superat un mdul professional experimental de nivell 2.
Haver obtingut el ttol de tcnic auxiliar de la formaci professional de primer grau
(FP1).
Haver superat els tres cursos comuns darts aplicades i oficis artstics del pla de
1963.
Haver aprovat el segon curs del batxillerat unificat polivalent (BUP), amb dues
matries pendents com a mxim, en qu sinclouen els alumnes que, tot i haver
cursat tercer de BUP, no nhan superat totes les assignatures.
5.1.2 Incorporaci d'alumnes al segon curs de batxillerat
Poden accedir al segon curs de batxillerat, a ms dels alumnes que procedeixin de

primer curs en les condicions que sestableixen a larticle 20 del Decret 142/2008, els
alumnes que es trobin en alguna daquestes situacions:
Haver accedit al segon curs de batxillerat procedent duna altra comunitat
autnoma.
Haver cursat estudis estrangers que hagin estat convalidats (o estiguin en trmit de
convalidaci) pel primer curs de batxillerat o equivalent.
Haver superat el primer curs de batxillerat experimental.
Haver obtingut el ttol de batxillerat unificat polivalent (BUP), en qu sinclouen els
alumnes que, tot i haver cursat el COU, no nhan superat totes les assignatures.
Haver obtingut el ttol de tcnic especialista de la formaci professional de segon
grau (FP2).
Haver superat lltim curs despecialitat darts aplicades i oficis artstics.
En el document "Situacions especfiques dels alumnes" sindica el procediment per a la
incorporaci dalumnes procedents de sistemes educatius estrangers i altres situacions
especfiques dalumnes.

En tot cas, lalumne que sincorpori al segon curs de batxillerat sense haver cursat el
primer, a ms de cursar les matries comunes de segon curs sha dadscriure a una
modalitat, de la qual ha de cursar un mnim de quatre matries. Tamb cal que faci el
treball de recerca, excepte en els casos previstos en lapartat Exempci del treball de
recerca.
En el cas de matries que tinguin continutat en els dos anys, el centre ha de vetllar
perqu lalumne pugui adquirir els coneixements essencials de la part que no ha cursat.
5.1.3 Obtenci del ttol de batxillerat per part dels tcnics de formaci
professional
Els alumnes de primer de batxillerat del curs 2016-2017 que tenen el ttol de tcnic de
formaci professional, exclusivament, shan de matricular duna modalitat de batxillerat.
Es poden aplicar les convalidacions que preveu lapartat Convalidacions per als
alumnes que cursen batxillerat procedents de cicles formatius.
5.2 Canvis en el currculum dels alumnes
5.2.1 Canvi de matries sense canvi de modalitat
Durant el primer mes de classes, en qualsevol dels cursos de batxillerat, els alumnes
poden sollicitar el canvi dalguna de les matries que hagin triat, sempre que aix sigui
compatible amb lorganitzaci horria del centre. En el cas que el director o directora
del centre naprovi el canvi, sha de considerar, a tots els efectes, que lalumne ha
cursat des del principi les noves matries.
Matries de la modalitat que cursa
En el cas de les matries de modalitat que tenen continutat en els dos cursos, el fet
dhaver cursat la part de primer curs de la matria de modalitat (o especfica, en cas
que el centre lhagi distribut en dos cursos) no implica necessriament que lalumne
hagi de continuar-la a segon curs.
Si un alumne ha cursat la part de primer curs duna matria de modalitat i decideix no
cursar la part corresponent al segon curs, aquest fet no leximeix dhaver de recuperar
la part cursada daquesta matria en el cas que no lhagi superada, tot i que tamb
pot canviar-la per una altra matria de primer curs. Aquesta consideraci inclou el canvi
de matria comuna dopci en el batxillerat dhumanitats i cincies socials;
excepcionalment, un alumne podria acabar el batxillerat dhumanitats i cincies socials
havent cursat matemtiques per a les cincies socials I i llat II o a linrevs.
Excepcionalment, lalumne pot cursar en el segon curs de batxillerat matries que
tinguin continutat en els dos cursos, malgrat que no les hagi cursat a primer. En
aquests casos, el centre lha dorientar per tal que pugui adquirir els coneixements ms
essencials no cursats.

Lalumne que fa batxillerat pot optar per afegir alguna matria al seu currculum, de
manera que estigui format per un nombre de matries superior al que sestableix amb
carcter general, sempre que aquesta demanda sigui compatible amb lorganitzaci del
centre educatiu. El director o directora del centre decideix si aquesta petici s viable i
lacceptar si no hi ha incompatibilitats. A tots els efectes davaluaci i de notes,
aquestes matries addicionals reben el mateix tracte que la resta del currculum de
lalumne. Si un cop avanat el curs lalumne decideix renunciar a alguna daquestes
matries addicionals, ho haur de fer abans del darrer dia lectiu del mes dabril.
Lalumne que ja hagi superat el batxillerat no pot formalitzar una nova matrcula per
afegir matries suplementries al seu expedient, excepte en el supsit que es preveu
en lapartat Reconeixement duna altra modalitat.
Canvi didioma
El canvi de matries en el pas de primer a segon curs de batxillerat inclou la possibilitat
de sollicitar, durant el primer mes de classes, el canvi didioma, tant dins la matria
comuna de llengua estrangera com dins la matria especfica de segona llengua
estrangera. Lautoritzaci corresponent s competncia del director o directora del
centre, que ha de tenir en compte tant els efectes organitzatius daquest canvi com els
coneixements previs de lalumne per incorporar-se al nou idioma. En tots els
documents obligatoris davaluaci cal que consti una referncia a lautoritzaci
corresponent.
Si lalumne ha superat a primer curs lidioma que ara vol deixar, noms haur de cursar
la part corresponent al nou idioma de segon curs. Si lalumne t pendent lidioma de
primer curs, podr canviar-lo pel nou idioma, per al qual ser avaluat tant de la part del
primer curs com de la del segon curs.
Cal tenir en compte que un alumne es pot examinar a les PAU dun idioma que no hagi
cursat en el batxillerat.
5.2.2 Canvi de modalitat
Durant el primer mes de classes els alumnes de primer curs poden sollicitar
adscriures a una modalitat diferent de la que havien triat inicialment, dentre les que
ofereix el centre. Si el director o directora del centre naprova el canvi, es considera que
lalumne ha cursat des del principi la nova modalitat a tots els efectes.
Si els alumnes de la promoci 2015-2016, que hagin superat el primer curs, decideixen
canviar de modalitat al segon curs (2016-2017), el centre podr modificar-los el
currculum, tot assegurant-se que, en acabar el batxillerat, els alumnes hagin cursat el
nombre de matries que sestableix de manera general i hagin superat un mnim de
quatre matries daquesta nova modalitat (incloent la matria comuna dopci de segon
curs). Per complir aquest segon requisit s possible que el currculum daquests
alumnes estigui format per ms matries de les que sestableixen amb carcter
general. El termini per sollicitar aquest canvi finalitza al cap dun mes dhaver iniciat les
classes.

En el cas de matries que tinguin continutat en els dos cursos, el centre ha de vetllar
perqu lalumne pugui adquirir els coneixements essencials corresponents que no ha
cursat.
Si un alumne no ha superat alguna matria de primer curs prpia de la modalitat que
ha deixat de cursar, el centre ha de vetllar perqu la superi durant el segon curs.
Lalumne pot optar per canviar alguna de les matries que no ha superat del primer
curs per matries de la nova modalitat, fins i tot si s la matria comuna dopci. En
qualsevol cas, lalumne ha dhaver superat una matria comuna dopci de primer curs i
una de segon en acabar el batxillerat.
Les matries de matemtiques i matemtiques aplicades a les cincies socials es
consideren equivalents als efectes de canvis de modalitat.
5.2.3 Canvi de centre sense canvi de rgim d'estudis
En aquest supsit, cal tenir ben present el segent:

El nombre total de matries que ha de cursar un alumne en letapa, aix com la
crrega horria, ha de ser el que sestableix amb carcter general per al rgim en
qu lalumne estigui inscrit. Si lalumne ha fet el primer curs en una altra comunitat
autnoma, en el segon curs ha de fer les matries que el centre tingui establertes
en litinerari triat per lalumne.
En cap cas lalumne no pot tornar a cursar una matria que ja tingui aprovada,
llevat que hagi de repetir curs.
En acabar el batxillerat, lalumne ha dhaver cursat totes les matries comunes i sis
matries de modalitat (entre les quals la comuna dopci de primer curs i la de
segon). Tamb ha dhaver fet el treball de recerca, excepte si sn alumnes que
procedeixen duna altra comunitat autnoma o dun altre pas que sincorporen a
partir del segon trimestre del segon curs, els quals poden sollicitar, al director o
directora del centre, lexempci del treball de recerca.
Si lalumne es trasllada a un altre centre un cop iniciat el curs, tant a primer com a
segon, sincorporar a un dels itineraris que ofereix el nou centre i, a efectes de
currculum i avaluaci, es considerar que ha cursat des de linici del curs el
currculum que hi ha establert al nou centre.
Si un alumne de la modalitat darts que t aprovades totes les matries de la

modalitat de primer i segon curs es trasllada a un centre que no t autoritzada la
modalitat darts, per cursar les matries comunes que t pendents, cal que el
centre comuniqui aquesta situaci a la Direcci General dAtenci a la Famlia i

Comunitat Educativa del Departament dEnsenyament. El procediment per fer-ho
ha dincloure la tramesa dun certificat acadmic de lalumne en qu constin totes
les matries cursades i les qualificacions.
5.2.4 Canvi de rgim (amb canvi de centre o sense)
Si lalumne, un cop iniciat el curs, fa un canvi del rgim dirn al rgim nocturn (dins el
mateix centre o amb trasllat a un altre centre) o passa a cursar els estudis a distncia,
se li ha daplicar el currculum del nou rgim en qu sha inscrit. En tot cas, les
condicions de matrcula han de ser les mateixes amb qu va iniciar el curs en el rgim
dirn, tant pel que fa al curs en qu sinscriu com al nombre de matries que ha superat
o que t pendents de superar.
5.2.5 Reconeixement d'una altra modalitat
Lalumne que hagi superat el batxillerat en una determinada modalitat i vulgui

adscriures a una altra modalitat amb la finalitat dobtenir prioritat en laccs a
determinats cicles formatius de grau superior, podr matricular-se de les matries de
modalitat que li calguin per poder-ne comptabilitzar quatre de la nova modalitat.
Si lalumne supera aquestes matries, el centre expedir un certificat on constin:
les qualificacions de totes les matries de batxillerat que ha superat lalumne,
les modalitats de batxillerat que t reconegudes lalumne (tant la superada
originalment com la nova),
la nova qualificaci mitjana de batxillerat: per obtenir aquesta qualificaci cal
aplicar la frmula (20 QMB + Q1 + Q2 + + Qk) / (20 + k), en qu QMB s la
qualificaci mitjana de batxillerat original, k s el nombre de noves matries que ha
cursat lalumne i Q1,, Qk sn les qualificacions obtingudes en aquestes matries.
5.3 Anullaci de matrcula i matrcula extraordinria en el batxillerat
Els alumnes, amb el consentiment dels pares o tutors legals en cas que sigui menor
dedat, poden sollicitar, al director o directora del centre, lanullaci de matrcula del
curs que estiguin cursant, o b una matrcula extraordinria si es tracta duna cinquena
inscripci en el batxillerat dirn o duna setena en el nocturn.
Lanullaci de matrcula sha de sollicitar abans de finalitzar el mes dabril del curs
acadmic corresponent. Per poder tenir dret a lanullaci de matrcula, lalumne ha
dacreditar documentalment que es troba en alguna de les circumstncies segents:
malaltia prolongada o accident de lalumne o dun familiar,
incorporaci a un lloc de treball,

maternitat,
qualsevol altra circumstncia de carcter excepcional que, a parer del director o
directora del centre, justifiqui la concessi de lanullaci de matrcula.
La matrcula extraordinria sha de sollicitar dins el termini de matrcula establert per al
curs corresponent, acreditant documentalment trobar-se en alguna de les
circumstncies esmentades anteriorment.
La resoluci del director o directora del centre, pel que fa a lanullaci de matrcula o a
la matrcula extraordinria, sha de comunicar per escrit a lalumne, o als pares o tutors
legals en el cas dalumnes menors dedat, en els quinze dies segents a la presentaci
de la sollicitud corresponent. En cas de resoluci negativa, es pot presentar, per mitj
del centre, un recurs al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al o a la gerent del Consorci dEducaci, que ho resol definitivament en via
administrativa.
Lanullaci de matrcula comporta la nullitat de totes les actuacions acadmiques
dutes a terme en el curs, incloses les qualificacions de matries que ja havien rebut
qualificaci final (p. ex. el treball de recerca o les recuperacions de matries pendents),
i lalumne no ha daparixer amb cap qualificaci a les actes finals davaluaci.
Labsncia injustificada, sistemtica i reiterada de lalumne de batxillerat, durant 15 dies
hbils, pot comportar lanullaci de la matrcula de lalumne, sens perjudici del que
preveu larticle 37.4 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci en matria de faltes
dassistncia i de puntualitat injustificades de lalumne. En el moment que sarribi a
acumular aquest perode dabsncia, aquesta circumstncia cal notificar-la a lalumne
absentista, i als pares o tutors legals en el cas dalumnes menors dedat. Si en el
termini duna setmana no justifica la seva absncia, el director o directora del centre
podr anullar la matrcula de lalumne per absentisme continuat no justificat, i la seva
vacant la podr ocupar una altra persona.
6 Normativa d'aplicaci (concreci i desenvolupament del currculum del

batxillerat)
Currculum de batxillerat
Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de batxillerat (DOGC nm. 5183, de 29.7.2008)
Ordre EDU/340/2009, de 30 de juny, de la relaci de matries de modalitat del
batxillerat que es vinculen a les proves d'accs a la universitat (DOGC nm. 5417,
de 9.7.2009)
Resoluci ENS/1432/2013, de 27 de juny, relativa a les matries d'educaci
secundria obligatria i batxillerat dels centres educatius que es poden cursar en la
modalitat d'educaci no presencial (DOGC nm. 6409, de 3.7.2013)
Resoluci ENS/1252/2014, de 30 de maig, per la qual es modifica la Resoluci
ENS/1432/2013, de 27 de juny, relativa a les matries d'educaci secundria

d'educaci no presencial (DOGC nm. 6639, de 6.6.2014)
Resoluci ENS/1790/2014, de 23 de juliol, de modificaci de la Resoluci
ENS/1432/2013, de 27 de juny, relativa a les matries d'educaci secundria
d'educaci no presencial, per incorporar la matria optativa de llengua i cultura
occitanes (DOGC nm. 6675, de 30.7.2014)
Especialitats docents
Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, pel qual es despleguen determinades
disposicions relatives a lexercici de la docncia en leducaci secundria
obligatria, el batxillerat, la formaci professional i els ensenyaments de rgim
especial, a la formaci inicial dels professors i a les especialitats dels cossos
docents densenyament secundari (BOE nm. 8043, de 18.7.2015)
Batxibac (doble titulaci batxillerat "baccalaurat")
Reial decret 102/2010, de 5 de febrer, pel qual es regula l'ordenaci dels
ensenyaments acollits a l'acord entre el Govern d'Espanya i el Govern de Frana
relatiu a la doble titulaci de batxiller i de baccalaurat en centres docents
espanyols (BOE nm. 62, de 12 de mar de 2010)
Ordre EDU/2157/2010, de 30 de juliol, per la qual es regula el currculum mixt dels
ensenyaments acollits a l'acord entre el Govern d'Espanya i el Govern de Frana
relatiu a la doble titulaci de batxillerat i baccalaurat en centres docents
espanyols, aix com els requisits per a la seva obtenci (BOE nm. 191, de 7 de
agost de 2010)
Resoluci EDU/3741/2010, d'11 de novembre, per la qual s'aproven les
instruccions que estableixen el procediment i els requisits per impartir el currculum
mixt relatiu a la doble titulaci de batxillerat i baccalaurat (DOGC nm. 5763, de
25.11.2010)
Avaluaci d'alumnes
Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el
procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci i diversos
aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del
batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn (DOGC nm. 5287, de 30.12.2008),
modificada per l'Ordre ENS/62/2012, de 15 de mar (DOGC nm. 6094, de
23.3.2012)
Atenci a la diversitat
Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica (DOGC nm. 2553, de 9.1.1998)
Resoluci ENS/1544/2013, de 10 de juliol, d'orientacions establertes sobre l'atenci
educativa a l'alumnat amb trastorns d'aprenentatge (DOGC nm. 6419, de

17.7.2013)
Resoluci ENS/1543/2013, de 10 de juliol, d'orientacions establertes sobre l'atenci
educativa a l'alumnat amb altes capacitats (DOGC nm. 6419, de 17.7.2013)
Premis extraordinaris de batxillerat
Ordre ENS/85/2011, de 10 de maig, per la qual s'estableix el procediment per a la
concessi dels Premis Extraordinaris de Batxillerat (DOGC nm. 5880, de
17.5.2011; correcci d'errada en el DOGC nm. 5893, pg. 31829, de 3.6.2011)
Convalidacions
Reial decret 242/2009, de 27 de febrer, pel qual sestableixen convalidacions entre
els ensenyaments professionals de msica i de dansa i leducaci secundria
obligatria i el batxillerat, aix com els efectes que sobre la matria deducaci
fsica han de tenir la condici desportista dalt nivell o alt rendiment i els
ensenyaments professionals de dansa (BOE nm. 51, de 28.2.2009).
Ordre EDU/1603/2009, de 10 de juny, per la qual s'estableixen equivalncies amb
els ttols de graduat en educaci secundria obligatria i de batxillerat regulats en
la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig d'educaci (BOE nm. 146, de 17.6.2009)

CUR Batxillerat PDF

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

CUR Batxillerat PDF

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Documents per a

l'organitzaci i la gesti dels

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 5

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 2/48

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 3/48

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 4/48

1 Currculum del batxillerat

1.1 Concrecions per al curs 2016-2017

Als dos cursos de batxillerat hi ha matries comunes, matries comunes dopci,

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 5/48

1.2.1 Matries comunes d'opci

1.2.2 Matries de modalitat

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 6/48

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 7/48

Les matries especfiques sn les segents:

1.3 Configuraci del currculum dels alumnes

Per als alumnes

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 8/48

1.4 Matries que es poden cursar a l'IOC

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 9/48

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 10/48

1.5 Especificacions relatives al currculum de diverses matries

En aquest apartat sinclouen canvis derivats de laplicaci de la norma bsica al segon

1.5.1 Matries comunes d'opci

Histria i fonaments de les arts

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 11/48

1.5.2 Matries de modalitat

Modalitat de cincies i tecnologia

Aix mateix, dacord amb lOrdre EDU/340/2009, de 30 de juny, la matria objecte de

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 12/48

1.5.3 Matries especfiques

Histria de la msica i de la dansa, tcniques dexpressi graficoplstica

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 13/48

Per als alumnes

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 14/48

1.7 Premis Extraordinaris de Batxillerat

Els Premis Extraordinaris de Batxillerat, regulats per lOrdre ENS/85/2011,

1.8 Doble titulaci de batxillerat i "baccalaurat"

La Resoluci EDU/3741/2010, d11 de novembre, estableix que els centres, en el marc

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 15/48

1.9 Batxillerat en rgim nocturn

Els ensenyaments de batxillerat en rgim nocturn sadrecen fonamentalment a

1.9.1 Matries del batxillerat en rgim nocturn

Les matries del batxillerat en rgim nocturn sn:

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 16/48

(*) Sense assignaci horria

El treball de recerca es pot fer al bloc I o al bloc II.

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 17/48

Promoci 2015-2018 (el curs 2016-2017 cursen el bloc II)

Matries comunes de la promoci 2015-2018

La distribuci de matries de modalitat i especfiques s la mateixa que la de la

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 18/48

Promoci 2015-2018 (el curs 2016-2017 cursen el bloc II)

Matries comunes de la promoci 2014-2017

1.9.3 Requisits per a la incorporaci al batxillerat en rgim nocturn

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 19/48

1.9.4 Acci tutorial en el batxillerat en rgim nocturn

1.9.5 Permanncia en el batxillerat nocturn

1.9.6 Canvi del rgim de batxillerat

1.10 Batxillerat a distncia

A ms de lopci tradicional de cursar el batxillerat de forma presencial, per als alumnes

Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 20/48

2.1 Orientaci educativa i acci tutorial