Está en la página 1de 16

ANY 2016

QUe PENSEn
ELS I LES JOVES?

com es el temps lliure

que volem fer amb ell

quines coses ens mouen

En qu empra el temps lliure la


gent jove de Quart de Poblet?

Quin perfil dactivitat volem fer


el jovent de Quart de Poblet, i no
fem?

Solidaritat? Ecologia? Nord-Sud?


Refugiats? Poltica? Cultura?

j o v e n t u t
d e
c a s e s
F V C J

ANLISI DIVULGATIU DE RESULTATS

A N LISI DE L A R E A LITAT SOBR E L S DEL TEMP S LLIUR E I L A PA R TICIPACI DE L A JOV ENTUT A QUA R T DE POBLE T

` pensen els i les joves? |Anlisi de la realitat juvenil a Quart de Poblet. 2016
que

antecedents i descrip
La Federaci de Cases ve realitzant diagnstics i anlisi de la realitat juvenil locals des dels seus inicis, lany 1995, sempre agafant
les referncies estatals i europees fonamentals:

21

anys treballant educacio


en la participacio

injuve - informe
joventut a espanya (ije)

b
c

eurostat

centro reina
sofia adolescencia y juventud

- LInforme de la Joventut en Espanya (IJE) 2012 de lINJUVE


(www.injuve.es).
- Els indicadors bsics de joventut del Centro Reina Sofia de
adolescencia y juventud (www.adolescenciayjuventud.org)
- Les ltimes dades concretes de loficina estadstica de la Uni
Europea, Eurostat.
Una anlisi de la realitat daquest tipus es fa amb la intenci dobtindre informaci concreta, i sempre com a pas previ a lestabliment de lnies dactuaci per intervindre sobre eixa realitat amb
un o varis projectes posteriors. Per a lestabliment duna o diverses Cases de Joventut com a projectes dintervenci als barris de
les nostres ciutats, entenem aquest pas previ com el moment en
qu saber lenfocament real daquests possibles projectes, i la
seua execuci lany posterior a la relitzaci del diagnstic. Prenem els segents tems (de les referncies bibliogrfiques anteriorment citades) com a punt de partida:
- A Espanya la participaci associativa ha baixat de forma significativa, i progressiva al llarg de les ltimes dcades, i molt
especialment des de lany 2000. Fins a eixa data es comptabilitzava la pertinena global a associacions (independentment
del tipus i continguts de les entitats) al voltant del 40% de la
poblaci jove. El 2004 el nombre de joves associats/des shavia
redut a la quarta part del collectiu i en el moment actual no arriba al 25% dels joves que tinguen una vinculaci actualitzada
amb associacions o organitzacions collectives (en concret est
entre un 20% i un 22%).
Per tant, i ms enll de lmbit estrictament poltic, lassociacionisme de la poblaci juvenil s baix. La pertinena a qualsevol
tipus dorganitzaci, sense importar quines siguen les seues finalitats o caracterstiques, arriba al mxim del 22% dels i les joves
espanyoles, front al 44% que diu no haver pertangut mai a una
associaci. Si tenim en compte lassociacionisme passat, i sense
valorar el tipus o la intensitat, es pot estimar al voltant del 55%
el percentatge de joves que, en algun moment de la seua vida,
han estat en contacte amb activitats dassociacions. La vinculaci
amb lentorn mitjanant els espais associatius s ms freqent en
ladolescncia i la primera joventut (els de major edat han abandonat aquests espais en major mesura).

pcio de lestudi

el municipi de
Quart de poblet
La poblaci juvenil de Quart de

La disponibilitat subjectiva de temps


lliure s un dels parmetres que esmentem dalt. Els darrers anys sha
produt un augment progressiu de la
mitjana dhores setmanals disponibles per a s personal, lliure: de les
28,2 hores el 2004 a les 32,6 el 2012.
Actualment, un 28,8% dels i les joves
diuen comptar amb ms de 39 hores lliures a la setmana (que s quasi
la meitat del seu temps lliure total)
mentre que el 23% diu comptar amb
menys de 16 hores (menys de la cinquena part del total dhores de la setmana).
En el conjunt dels pasos de la Uni
Europea, la taxa dassociacionisme juvenil entre els 15 i els 24 anys s del
25%, per amb variacions molt significatives com la de pasos baixos amb
un 40%. Com passa en el cas espanyol, aquesta taxa disminueix a mesura que seleva ledat dels joves; dels 15
als 19 anys s lleugerament superior.
Aquest descens est relacionat fonamentalment, amb lacabament dels
estudis i leixida del sistema densenyament, a partir dels 19 anys.
Les diferncies ms acusades apareixen en comparar els pasos del nord
dEuropa amb els del sud. Les taxes
associatives sn sistemticament
ms altes a pasos com Dinamarca,
Luxemburg, Regne Unit i Holanda que
als pasos mediterranis: Grcia, Itlia,
Portugal, Frana i Espanya.
Per tant, resumint:
El baix ndex dassociacionisme juvenil
contrasta amb un alt percentatge de
no associats que desitjarien estar-ho.
Gaireb un 30% de joves urbans esta-

rien interessats a participar en algun


procs associatiu, i ara no ho fan.

Poblet est distribuda, segons


lINE, 2015:
Edat

Homes

Dones

12

131

103

13

113

104

14

103

118

15

118

100

16

123

97

17

124

106

18

126

103

I a ms, sumarem a a dos problemes ms que sn ineludibles des de fa


anys per als responsables de les poltiques juvenils locals:

19

125

117

20

132

123

21

131

132

22

156

129

23

133

138

Segons el Centre Reina Sofia sobre


adolescncia i joventut, l1,7% dels joves de 15-34 anys han consumit una o
ms vegades cocana dins dels 30 dies
anteriors a lestudi, xtasi, allucingens o amfetamines el 5,5%, i cnnabis el 12,5%.

24

141

138

25

147

126

26

146

125

La difcil situaci en qu es troben els


joves ha provocat un rebrot dactituds
i idees racistes, lincrement de labs
en el consum de drogues i la consolidaci del meninfotisme i de la insolidaritat.

Latur entre els joves de 16 a 25 anys


era dun 43,6% a loctubre de 2016.
Entre un 25% i un 40% de joves, segons estudis, tenen manifestacions
de tipus racista.
Tant en perodes de crisi com en poques de benestar econmic, la joventut pateix sempre les conseqncies
de problemtiques que sestan convertint en eternes: latur, lhabitatge,
les drogues, la falta dactivitat... A tot
a suneix una actitud, de vegades
excessivament paternalista, per part
de tots, que fa que els i les joves siguen poc protagonistes de la seua realitat.

Tenim per tant, una poblaci


total de 3.708 joves, 1.949 xics i
1.759 xiques,
dels quals:
1.340 sn adolescents entre 12 i
17 anys (712 xics i 628 xiques).

` pensen els i les joves? |Anlisi de la realitat juvenil a Quart de Poblet. 2016
que

EL MOVIMENT ASSOCIATIU JUVENIL


LES CASES DE JOVENTUT A EUROPA

EL 30%
DE les
persones
JOVES VOL
ASSOCIARSE PERO NO
TROBA ON
FER-HO

l moviment associatiu de Cases de Joventut a Europa com a entitats prestadores de serveis a la joventut
va sorgir anys desprs de finalitzar la II Guerra Mundial en diversos pasos i amb diferents noms, els Clubs
Juvenils, les Cases de Joves i Cultura, les associacions juvenils anaren completant, des de la seua creaci, el
panorama associatiu juvenil europeu que, fins al moment, shavia caracteritzat per ser bsicament
de carcter religis o de carcter poltic.

A Munich (Alemanya), les 90 Cases


de Joventut de la ciutat disposaven
al 2006 dun pressupost anual de
21 milions deuros (Rafael Merino
Pareja, RIS 2006).

Les Cases de Joventut es converteixen, des daleshores, en centres de convivncia,


llocs on desenvolupar iniciatives, amb carcter laic i pluralista des del punt de vista
poltic, i especialment en alguns pasos amb una clara vocaci de treball social
i comunitari. Amb un gran suport de les diferents Administracions, per amb
una gesti independent en mans dels joves (com no pot ser daltra manera
a Europa), el moviment anomenat de Cases de Joventut cobreix definitivament un espai en el mn associatiu juvenil al qual no arriben les entitats
tradicionals. Les Cases de Joventut contriburen a deixar en Europa un
panorama de participaci juvenil duna elevada taxa dassociacionisme i
duna gran pluralitat de tendncies.
Les Cases de Joventut Europees i autogestionades en totes les seues
frmules estan federades en LECYC (Federaci Europea de Clubs Juvenils www.ecyc.org).
Una Casa de Joventut s un espai on els joves es troben i posen en com

A EUROPA ELS AJUNTAMENTS RECOLZEN ALL QUE EXISTEIX,

I SUBSIDIEN LA GESTI A LA CIUTADANIA QUE VOL INVOLUCRAR-SE /

gesti feta pels joves

les seues inquietuds i fan les seues activitats de manera autnoma. La Casa de
Joventut s un servei pblic gestionat de
manera independent pels propis joves.
s una escola de ciutadans actius. Sn
centres deducaci per a la convivncia,
espais de socialitzaci on els joves tenen
loportunitat dsser i sentir-se protagonistes del seu temps lliure, on poden exercir i experimentar els avantatges de la
cooperaci entre les persones.
Un marc dexpressi de
les capacitats i
sensi-

tara
fer avanar els projectes amb joves. Mai es va
produir la integraci efectiva a la
Federaci Europea. El model de Gesti de
les Cases de Joventut a Espanya, directament
en mans dels ajuntaments, no era adms com
a vlid per a la Federaci Europea.

>

Shavia errat el model, en moltes coses, fins i


tot en una bsica; els i les joves no se sentiran protagonistes dun projecte si aquest no
s completament seu, fins i tot pel que fa a la
gesti.
Daltra banda, la major part destudis de joventut coincideixen a afirmar que existeix un potencial de persones joves que no pertanyen a
associacions de cap tipus i que s que desitjarien estar associades. Aquesta xifra va dun 10%
a un 30% de la poblaci juvenil, i varia segons
els estudis i zones.

bilitats de cadascun, daprenentatge del


dileg i del respecte.
A Espanya, a principis dels 80, els ajuntaments democrtics es van llanar a portar
endavant projectes de Cases de Joventut
i en pocs anys centenars daquests es repartien per tot lEstat.
Pocs anys desprs, la major part van tancar, per falta dun model clar de funcionament i per altres causes que requereixen
una anlisi profunda i extensa, difcil de
fer en aquestes pgines... La veritat s
que les poques que van quedar es van
posar en contacte amb la Federaci Europea de Clubs Juvenils en un intent
de trobar un punt de referncia consolidat
que possibili-

T r a duint-ho
duna
manera ms clara: trobem
que, mentre que en quasi tots els
pasos dEuropa, si un jove vol associar-se,
ho fa, en el nostre pas no (segons alguns estudis solament ho fa la meitat daquells que ho
desitgen).

` pensen els i les joves? |Anlisi de la realitat juvenil a la Quart de Poblet. 2016
que

ELS RESULTATS OBTINGUTS

INTERPRETACI DE LES DADES DE LA INFOGRAFIA

776

`
LANALISI
REALITZADA
a quart de
poblet
En el present treball shan realitzat 776 enquestes als
alumnes de lIES La Senda i lIES Riu Tria de Quart de
Poblet, de 1r dESO a 2n de Batxiller, dentre 12 i 17
anys. Les enquestes shan realitzat durant setembre i
octubre de 2016. Es plantegen 14 preguntes obertes,
dividides en dues parts bsiques, una primera que
aconsegueix informaci sobre lorganitzaci i la qualitat del temps lliure dels i les joves i una segona que
recull detalls sobre els valors i el comproms en diferents graus de la joventut amb els problemes socials
del seu entorn...

Analitzarem les 14 preguntes:


1.- Marca al seguent horari
els quadres que tens lliures
entre setmana, quan ja has
fet deures, entrenat al futbol
o bsquet, o has acabat
qualsevol altra activitat que
tens programada.
La resposta cont les hores que
tenen lliures dun total de 24 hores al llarg de la setmana.
7 de cada 10 joves manifesten
tindre lliures almenys 9 hores a la
setmana (529).
- 29,25% (227) menys de 9 hores
lliures a la setmana.
- 31,06% (241) entre 9 i 14 hores
lliures a la setmana.
- 18,94% (147) entre 15 i 19 hores
lliures a la setmana.
- 18,17% (141) entre 20 i 24 hores
lliures a la setmana.
La lectura de quant de temps lliure disposes pot ser considerada
segons lenfocament, de manera
massa subjectiva. Quan una persona jove respon si t lliure o no
una hora, se li ha explicat prviament qu s exactament tindre
temps lliure. Considerem temps
lliure quan han acabat totes les
activitats programades com fer
els deures, acadmia, bsquet,
etc. Daquesta manera localitzem
els temps alliberats i intentem
detectar els temps ociosos o no
estructurats.

quines sn les activitats principals quE


fa la joventut de quart de poblet?
/

2.- Qu fas al teu temps lliure? Escriu les activitats que tens programades al llarg de la setmana.
43,17% (335) esports.
33,89% (263) eixir amb els amics.
30,80% (239) connectar-se a tecnologia, consola o televisi...
23,58% (183) activitats formatives, deures.
22,04% (171) activitats musicals.
14,69% (114) descansar/no fer res.
11,73% (95) aprendre idiomes.
6,70% (52) llegir.
5,54% (43) activitats relacionades amb el ball.
4,12% (32) activitats culturals i artstiques.
3,74% (29) activitats dassociacions.
1,42% (11) activitats de consum (anar de compres, al centre comercial...).
1,16% (9) ajudar en casa.
1,16% (9) viatjar i excursions.
1,03% (8) activitats taurines.
0,90% (7) activitats relacionades amb el motor.
Una activitat programada s una activitat amb certa estructura peridica, comproms dassistncia, etc. La qualitat del temps lliure tamb
t a veure amb si les activitats sn espordiques, improvisades i no
continuades, o estructurades, amb periodicitats, i compromisos dassistncia.
La pregunta permet ms duna resposta. Tot i que sexplica qu significa activitat programada, s destacable que 2 de les 3 ms anomenades siguen moments com estar amb els amics o veure la TV. Aquesta
informaci coincideix amb la que mostra lInforme de la Joventut a
Espanya (IJE 2012) de lINJUVE. Aquest informe diu que les 5 primeres
activitats en importncia que els joves fan al seu temps lliure sn en
aquest ordre:
- Usar lordinador.
- Eixir amb els amics.
- Escoltar msica.
- Veure la TV.
- Descansar/no fer res.
Taula 59, pgina 245 de lIJE 2012.

Totes elles activitats individualitzades, o sense estructura o programaci prvia.


Les poltiques juvenils sn lrea del treball pblic que sencarreguen
de loci i el temps lliure educatiu. Aix correspon a una branca concreta de leducaci anomenada educaci no formal. Aquesta es caracteritza per tindre intencionalitat i planificaci, i t com a principal finalitat continuar amb leducaci integral de les persones, en un mbit en
el que no es programa tant els continguts, i ms b es fa al voltant dels
valors i les actituts/aptituds transversals i leducaci en la ciutadania.
Aquestes dades remarquen la necessitat de programes continuats en
el temps, de caire associatiu per als joves, i que signifiquen un mnim
comproms setmanal amb lactivitat realitzada, per tal de facilitar al
jove laccs al teixit social fonamental per al seu desenvolupament.

` pensen els i les joves? |Anlisi de la realitat juvenil a Quart de Poblet. 2016
que

`
que
tagradaria
fer i no fas?
3.- Qu tagradaria fer al teu
temps lliure i no fas?
A 7 de cada 10 (499) els agradaria fer
coses com esports, estar ms amb
les amistats, i ms activitats artstiques i culturals, per no les fan.
25,39% (197) esports.

ser oferides per espais especficament juvenils o de caire privat (acadmies...) o associacions adultes, ens
indica que la joventut no es refereix a
lactivitat com una oferta de consum
en fred. Realment el que busca sn
espais de convivncia i trobada amb
iguals.

18,04% (140) NS/NC.


11,34% (88) estar amb els amics.
10,95% (85) ja fa el que vol.
9,79% (76) activitats relacionades
amb les noves tecnologies.
8,89% (69) activitats culturals (dibuix, teatre, lectura...).
7,60% (59) ball.
6,70% (52) descansar i dormir ms.
4,12% (32) estudiar algun idioma.
3,87% (30) tocar algun instrument,
fer un musical o classes de cant.
3,48% (27) excursions i viatges.
3,09% (24) activitats consumistes
com anar de compres, recreatius...
1,29% (10) estar amb la famlia.
0,77% (6) anar a un espai per a joves.
0,52% (4) fer voluntariat.
Les propostes no sallunyen molt de
les activitats convencionals. El fet que
els joves demanden activitats de perfil senzill, sense gran cost i totalment
realitzable, aporta certa informaci
fonamental alhora dorientar les poltiques juvenils locals:
- Una gran majoria dels joves volen fer
coses (relativament senzilles dexecutar sense massa recursos).
- El fet que moltes delles ja puguen

4.- Marca amb un X els centres i


activitats que conegues:
En aquesta pregunta es fa referncia
a serveix i recursos que sofereix a la
joventut en Quart de Poblet.
7 de cada 10 coneixen les Cases de
Joventut.5 de cada 10 coneixen Quart
Jove.
76,55% (594) coneixen el Centre Juvenil Barranquet.
52,58% (408) Quart Jove.
50,13% (389) el Centre Juvenil La
Cebollera.
20,36% (158) la Casa de Joventut
LAmagatall.

20,88% (162) la pgina web de


Quart Jove.
19,33% (150) el Twitter de Quart
Jove.
10,95% (85) el Whatsapp de Quart
Jove.
10,31% (80) el Twitter de lEspai
Creaci Jove.
8,63% (67) la pgina web de lEspai
Creaci Jove.
Quines activitats per a joves i
adolescents:
48,58% (377) la Ruta de lAigua.
43,30% (336) Quart de Nit.
38,40% (298) la Fireta de Nadal.
37,76% (293) Setembre Jove.
31,06% (241) AART.
30,41% (236) QART.
23,20% (180) lAula dEstudi.
21,65% (168) campament urb Entrecases.
20,36% (158) Corresponsals.
18,81% (146) el Joc Solidari.

20,36% (158) el Consell Municipal


dInfncia.

18,17%
Neu.

12,37% (96) Rock Sala.

17,40% (135) Rol en Quart.

11,47% (89) lEspai de Creaci Jove.

15,08% (117) Otakuart.

Quines xarxes socials dels serveis


coneixes?:

(141)

el

Viatge

la

14,69% (114) Trenquem Barreres.


11,60% (90) Festival dArt Urb.

52,19% (405) lInstagram del CJ Barranquet.

10,18% (79) les Beques ser Jove.

44,85% (348) lInstagram del CJ La


Cebollera.

6,44% (50) les Beques de Creaci


Jove.

37,50% (291) el Facebook de Quart


Jove.
30,41% (236) lInstagram de Quart
Jove.

7,99% (62) el JESTA.

Dos teros dels enquestats coneixen


algun servei especfic que sofereix a
Quart de Poblet per a adolescents,
en el que es treballa de forma perma-

QUINA S LLTIMA NOTCIA?


QUINES CANONS ESCOLTES?

DE LAMOR ROMNTIC ALS ATEMPTATS TERRORISTES. EN


QU MS ET FIXES?
nent leducaci en la participaci.

Quines xarxes socials utilitzeu?


80,54% (625) utilitza
el Whatsapp.
64,18% (498) Instagram.
52,96% (411) SnapChat.

35,31% (274) NS/NC.


17,40% (135) ms esport.
8,63% (67) activitats de consum com
anar de compres, a la discoteca...
7,60% (59) oci nocturn alternatiu i
saludable.
6,96% (54) viatges i excursions.
4,64% (36) activitats relacionades
amb les noves tecnologies.

35,44% (275) Twitter.

3,99% (31) ball.

28,48% (221) Facebook.

3,22% (25) ms espais per a joves.

9,28% (72) Musically.

2,58% (20) consideren que hi ha de


tot.

8,38% (65) Ask.


3,87% (30) Skype.

2,58% (20) activitats de voluntariat.

2,32% (18) Youtube.

2,32% (18) activitats culturals (dansa,


art, cursos i tallers, msica, anime...).

1,68% (13) Vine.


1,29% (10) Wpad.
1,29% (10) Tuenti.

1,80% (14) activitats relacionades


amb la msica.

1,03% (8) Periscope.

1,03% (8) llocs per estar ms amb


els amics.

0,90% (7) Hangouts.

0,64% (5) concerts.

0,52% (4) Spotify.

0,26% (2) activitats taurines.

0,39% (3) Pinterest.


0,26% (2) Gmail.
0,26% (2) Tumblr.
0,26% (2) Line.
0,26% (2) Msn.
0,13% (1) Hebber.
0,13% (1) Allo.
0,13% (1) Yahoo.
0,13% (1) Viber.
0,13% (1) Kiwii.

6 i 7. Difusi dactivitats
Les preguntes 6 i 7 ens serveixen
per fer difusi de les activitats i
dels grups dactivitat per a joves de
12 a 17 anys que es fan als Centres
Juvenils de Quart de Poblet durant
el present curs. La seva tipificaci
no sha considerat.
8.- Quines activitats tagradaria que es realitzara al poble
per a gent de la teua edat?
6 de cada 10 (489) tenen idees per
a fomentar la participaci dels joves en les activitats del poble.

Les activitats que ms els agra


daria
que es realitzaren al poble, com podem observar, sn activitats referents
aa lesport, activitats de consum com
anar de compres i activitats doci nocturn alternatiu.
Els adolescents volen fer activitats i no
els importa qui s lagent que les ofereix. Sabem que no els preocupa en
excs la qualitat i la metodologia de
les activitats, per sn crtics amb les
ofertes baixa qualitat o poca concreci. Tenen com a prioritat per damunt
de lactivitat com a finalitat, trobar un
grup diguals on crixer i fer relacions.
9.- Quina s lltima notcia de
TV, rdio o premsa que tha cridat
latenci?.
31,83% (247) crisi econmica i poltica.
28,99% (225) successos, por (atemptats, assassinats, violacions...).
25,52% (198) cap.
12,50% (97) entreteniment, futbol i
esports.
2,19% (17) catstrofes naturals.

Els mitjans de comunicaci sn una


potent font dinfluncia social. Cal saber que tamb ens eduquen i ens
transmeten patrons de conducta.
Si agrupem les notcies que ens provoquen pors (por al terrorisme, por per
catstrofes, assassinats o casos de violncia, por a la crisi, a no tindre casa o
a quedar-nos sense feina, guerres) tenim que a un 63,02% dels enquestats
els preocupa aquests tipus de notcies. Si ens fixem en les notcies que ens
entretenen (esports, majoritriament
futbol, o curiositats en general com els
programes de televisi) un 12,50% dels
enquestats fa referncia a aquestes.
Una gran minoria dels joves sn capaos de fixar-se en notcies a mitjans alternatius i parlar amb posicionament
sobre les causes del terrorisme o la situaci de letargia en qu la nostra societat viu respecte als problemes que
ens afecten.
10. De qu parla alguna de les canons que tagraden?
38,27% (297) damor.
22,16% (172) no saben de qu parlen
les canons.
13,40% (104) sobre la vida (coses quotidianes, la mort, pors...).
7,47% (58) problemtiques socials, injustcies, racisme, llibertat...
6,96% (54) festa, estiu...
5,80% (45) Sexe i/o drogues.
4,90% (38) superaci personal i reptes
personals.
0,90% (7) altres temes com videojocs,
compres...
0,13% (1) futur, estudis i treball.
De la mateixa manera que els mitjans
de comunicaci sn una potent font
dinfluncia social, tamb ho s la msica que escolten els joves. Per tant,
cal saber que tamb aquestes ens
eduquen i ens transmeten patrons de
conducta.
nicament 58 dels 776 joves escolten
canons amb lletres que desperten les
seues conscincies, front a un 79,25%
(fent sumatori i excloent alguns grups
de dalt), que escolten lletres nicament descriptives.

` pensen els i les joves? |Anlisi de la realitat juvenil a Quart de Poblet. 2016
que

UNA PART DE LA POBLACI JOVE, CONSCIENCIADA

ECOLOGIA, SOLIDARITAT NORD-SUD, HOMOFBIA, DESIGUALTATS...

A ens porta a concloure que de la mateixa manera que apareix la necessitat dofertes
doci consumista, la msica s una manera
ms de consum per als joves, en la que, com
podem veure, la majoria de joves fan un consum buit de cap tipus de crtica cap als valors
que promouen les lletres de msica comercial
o consumida a nivell ms comercial.
11 i 12. Informacions complementries
Les preguntes 11 i 12, que fan referncia als
temes dels quals els joves han debatut amb
els seus amics, i quines sn les postures
que mantenien al respecte destos temes,
no es tracten estadsticament, i es consideren (junt amb les respostes de la pregunta
7) a nivell de detecci de temes pedaggicament rellevants (violncia, masclisme,
racisme, bullying...), o altres derivables als
equips psicopedaggics dels centres.
13. Quins temes de carcter general (no
personal) et preocupen o tinteressen?
5 de cada 10 estan interessades en els drets
humans (racisme, homofbia, civisme, respecte, memria histrica, igualtat i feminisme,
medi ambient...).
2 de cada 10 persones joves estan interessades en la situaci i els problemes socials, poltics i els reptes educatius de futur.
1 de cada 10 estan interessades en algun

tema de comproms social com la justcia so


cial, els problemes Nord-Sud, la pobresa, les
desigualtats i la crisi dels refugiats.
1 de cada 10 est preocupada per temes de
promoci de la cultura i lesport.
14,43% (112) crisi i situaci socio-poltica.
14,05% (109) violncia de gnere.
13,66% (106) medi ambient i benestar animal.
10,31% (80) NS/NC.
10,05% (78) violncia i assetjament escolar.
10,05% (78) no els preocupa res.
8,76% (68) futur laboral i acadmic.
7,86% (61) drets humans (racisme, ho
mofbia, respecte, civisme...).
5,67% (44) terrorisme i guerres.
5,67% (44) justcia social, diferncies NordSud.
3,48% (27) el consum de drogues.
2,71% (21) amics i eixir de festa.
2,71% (21) esports.
1,42% (11) cultura (msica, art, anime...).
1,16% (9) altres com roba o motor.
1,03% (8) festa taurina.
0,77% (6) per la salut.
0,64% (5) tecnologia.
0,52% (4) tenir un espai per a joves.

5 de 10 joves
preocupades
pels drets
humans

et mouries?

Es mouria per causes


Cultura
Es mobilitzaria per drets socials
Futur de la situaci poltica
Nord-Sud
No es mouria per res

La situaci poltica actual i el futur dels joves, lestat del mn


amb conflictes bllics, terrorisme,
desigualtats i diferncies NordSud, junt amb el medi ambient,
la defensa dels drets humans, la
violncia de gnere i el seu futur
laboral i acadmic, sn els temes
ms recurrents.
Aquesta pregunta posa de manifest la preocupaci dels enquestats per temes fcilment treballables en ladolescncia mitjanant
campanyes de sensibilitzaci o
implicaci en la societat.
14. Per quin tema de carcter
general series capa de mouret?
7 de cada 10 es mourien per millorar alguna de les anteriors.
4 de cada 10 es mobilitzaria per la
defensa dels drets socials.
2 de cada 10 treballaria per reduir
les diferncies Nord-Sud, pels
drets dels refugiats, igualtat i voluntariat.
1 de cada 10 treballaria per promocionar la cultura.
1 de cada 10 per canviar el futur
de la poltica.
16,75% (130) NS/NC.
14,56% (113) justcia social, dife
rncies Nord-Sud, refugiats...
12,89% (100) per lassetjament
escolar.

tat i violncia de gnere.


11,47% (89) no es mouria per
res.
9,15% (71) futur laboral i acadmic, defensa de leducaci.
8,38% (65) pel medi ambient i el
benestar animal.
7,22% (56) pels drets humans i
el voluntariat.
5,80% (45) per la crisi, retallades i el sistema poltic.
4,51% (35) per temes personal,
amics i famlia.
3,99% (31) esports.
3,48% (27) pel terrorisme.
2,84% (22) per altres temes.
1,68% (13) pels bous.
1,42% (11) tecnologia.
0,77% (6) per la cultura.
0,26% (2) salut.
0,26% (2) per lluites locals com
un espai per a joves o millora
del transport pblic.
Els resultats de la present anlisi
de la realitat noms mostren el
potencial dimplicaci. Una xifra
comparativa preexistent, en estudis semblants sobre poblaci
juvenil, afirma que la poblaci
compromesa amb causes socials
sol rondar el 25%, sent la catalana
la xifra ms elevada a lestat espanyol.

12,89% (100) per temes digual-

La joventut de Quart de Poblet es


mouria majoritriament per se
gons
quines causes, un 15% ho faria per la
justcia social i un 12% pel lassetjament escolar.
Els temes digualtat i la defensa de
leducaci tamb sn lnies de treball
interessants per a futurs.
Les diferncies Nord-Sud, les injus
tcies socials, la protecci als refugi
ats de les guerres, el medi ambient
i el seu futur acadmic i laboral sn
causes importants per a elles i ells.

*****

Tenim, en altres paraules, una


part de la joventut amb inquietuds i que desitja poder fer alguna
cosa per millorar la societat.
s important donar a conixer el
que es fa des de les entitats socials del poble, de la provncia i de
tota la Comunitat, per a possibilitar que els i les joves formen part
del teixit associatiu juvenil del
municipi i activar programes de
participaci juvenil i denfortiment
del teixit associatiu actual, per tal
d ajudar a la poblaci juvenil a
responsabilitzar-se i organitzar-se
collectivament.
El treball amb adolescents a
Quart de Poblet pot dirigir-se els
propers mesos a la formaci de
grups de medi ambient, solidaritat, la conscienciaci de les diferncies Nord -Sud, i la desigualtat
i situaci dels refugiats, a partir
dels resultats obtinguts.

conclusions
EL TEMPS LLIURE I EL SEU S, LES ACTIVITATS QUE FAN I LES QUE ELS
AGRADARIA FER, LES NOTCIES EN QU ES FIXEN, LA SEUA MSICA
FAVORITA, ELS VALORS QUE ELS MOUEN...
7 de cada 10 tenen tres o ms vesprades desocupades a la setmana.
7 de cada 10 voldrien fer coses com esport, estar ms amb les amistats,
activitats artstiques i culturals... per no les fan.
7 de cada 10 coneixen les Cases de Joventut
5 de cada 10 coneixen Quart Jove.
4 de cada 10 coneixen activitats per a joves com Quart de Nit, Fireta de
Nadal o Setembre Jove.
6 de cada 10 tenen idees per a fomentar la participaci, com programar
ms activitats per a joves, tallers i activitats esportives, artstiques com
teatre i ball i ms viatges i excursions.
3 de cada 10 es mostren molt preocupats front a notcies que creen
pors a la gent, 3 de cada 10 estan informats de temes dactualitat
social, de poltica i de la situaci del mn i 1 de cada 10 de notcies
que els entretenen.
3 de cada 10 coneixem grups de joves actius com AART, el CMI o
Corresponsals.
2 de cada 10 coneixem serveis com laula destudi.
1 de cada 10 tenen inters en algun tema de comproms social
com la justcia social, els problemes Nord-Sud, la pobresa, les
desigualtats i la crisi dels refugiats.
2 de cada 10 estan interessats en la situaci poltica i els reptes
educatius de futur.
5 de cada 10 estan interessats en els drets humans (racisme,
homofbia, civisme, respecte, memria histrica, feminisme,
medi ambient...).
1 de cada 10 est preocupat per temes de promoci de la
cultura i lesport.
7 de cada 10 es mourien per millorar alguna de les anteriors.
4 de cada 10 per la defensa dels drets socials.
2 de cada 10 per reduir les diferncies Nord-Sud, pels drets
de les persones refugiades, igualtat i voluntariat.
1 de cada 10 treballaria per promoure la cultura.
1 de cada 10 per canviar el futur de la poltica.

POBLA DE
FARNALS

quart de
poblet

vilaMARXANT

paiporta
`
castello
vila-real

Benicassim

onda
BETXI`

almassora

El diagnstic dels ltims 2 anys cont una visi territorial


sobre les persones joves de diferents realitats, i aporta una
amplia visi sobre la participaci juvenil, i un tractament per
blocs molt til per veure tendncies.

ls resultats es difondran de diferents


maneres:
Psters penjats al centre educatiu
deducaci secundria del poble.

Pster penjat al Centre dInformaci


Juvenil i altres punts dinters per als joves del poble (Quart Jove, biblioteques,
centres esportius, escola de msica,
casa de la cultura).
Reuni amb les entitats socials del po
ble: AMPES, Instituts, associacions juvenils del poble... i el pblic en general per
a explicar els resultats.
Flyers amb la infografia de lestudi per als
punts clau dinformaci del poble.

Distribuci dels flyers amb la infografia


de lestudi a les entitats i/o associacions
del poble.

QU PENSEN
ELS JOVES DE
QUart DE PObLEt?
Resultat de lestudi fet a Quart de Poblet, 776 persones joves enquestades de 12 a 17 anys de lIES La
Senda i lIES Riu Tria. Les enquestes shan realitzat del durant setembre i octubre del 2016.

DE caDa

DE caDa

DE caDa

DE caDa

10

10

10

10

tenim tres o
ms vesprades
desocupades a la
setmana, temps en
qu fem coses com
activitats esportives,
connectar-nos, eixir
amb les amistats,
activitats de refor de
lestudi o activitats
musicals.
Tamb dediquem
temps a aprendre
idiomes, a llegir, a
activitats artstiques
com el ball o
participar en alguna
associaci.

7
DE caDa

10
voldrem fer ms
coses en el temps
lliure com esport,
estar ms amb les
amistats, i ms
activitats artstiques i
culturals.

coneixem les Cases de


Joventut

5
DE caDa

10
coneixem Quart Jove

4
DE caDa

10
coneixem activitats
per a joves com Quart
de Nit, Fireta de Nadal
o Setembre Jove

tenim idees per


a fomentar la
participaci dels joves
en les activitats del
poble com fer ms
activitats esportives,
dedicar ms temps a
connectar-nos, ms
viatges i excursions,
poder dedicar
ms temps a les
associacions i ms
activitats artstiques
com ball.

3
DE caDa

10
mostrem molt
respecte front a
notcies que creen
pors a la gent
(terrorisme, successos,
violncia...)

estem informats de
temes dactualitat
social, de poltica i de
la situaci del mn

1
DE caDa

10
tenim inters
en notcies
dentreteniment
(esports, televisi,
premsa rosa...)

3
DE caDa

10
coneixem grups de
joves actius com
AART, el CMI o
Corresponsals

QU PENSEN
ELS JOVES DE
QUart DE PObLEt?

DE caDa

DE caDa

DE caDa

DE caDa

10

10

10

10

coneixem serveis com


laula destudi

1
DE caDa

10
joves estem
interessats en algun
tema de comproms
social com la justcia
social, els problemes
Nord-Sud, la pobresa,
les desigualtats i la
crisi dels refugiats.

estem interessats en
la situaci poltica i els
reptes educatius de
futur.

5
DE caDa

10
estem interessats
en els drets humans
(racisme, homfobia,
civisme, respecte,
memria histrica,
feminisme, medi
ambient...)

1
DE caDa

10
estem preocupats per
temes de promoci de
la cultura i lesport

ens mourem per


millorar alguna de les
anteriors.

4
DE caDa

10
estem interessats en
la defensa dels drets
socials.

2
DE caDa

10
ens preocupa reduir
les diferncies NordSud, pels drets de les
persones refugiades,
igualtat i voluntariat.

treballarem per
promocionar la cultura

1
DE caDa

10
ens mourem per
canviar el futur de la
poltica

que pensen els


i les joves?
F E D E R A C I

V A L E N C I A N A

D E

C A S E S

D E

J O V E N T U T

Un treball realitzat en collaboraci amb lAjuntament de Quart de Poblet


Any 2016

Calificar