APARELL CIRCULATORI

Es format per un conjunt drgans diversos amb un missi comuna: distribuir la sang per
tot lorganisme duna manera uniforme.
Es necessari per realitzar importants processos vitals,mantenir constant la temperatura
del cos i distribuir loxigen i els productes nutritius que necessiten les cllules.
PARTS DE LAPARELL CIRCULATORI:
El cor: Motor central. Actua com una bomba ,obligant la sang a circular.
Els vasos sanguinis: Son el sistema de conductes que per linterior circula la sang. Poden
ser de 3 tipus: arteries( vasos per on la sang surt del cor), venes ( vasos que duen la
sang al cor), capillars ( vasos molt prims molt importants perqu a les seves parets es
produeix lintercanvi entre la sang i les cllules de lorganisme.
EL COR
Es un rgan buit situat al trax entre els pulmons. Lestructura de les parets es:
pericarpi ( membrana que envolta totalment el cor i la part inicial dels grans vasos),
miocardi ( paret muscular del cor i te la capacitat de contracci , aquestes determinen
lacci de bombeig del cor), endocarpi ( capa que entapissa interiorment les cavitats
cardaques, format per teixit epitelial,elstic, blanc, llis i lluent).
El cor te quatre cavitats interiors, dues aurcules i dos ventricles, i quatre vlvules
encarregades dordenar el sentit de la circulaci de la sang.
LA SANG:
Es un lquid que circula pels vasos sanguinis. Les seves funcions son: transportar les
substancies nutritives a totes les cllules, transportar oxigen dels pulmons fins a totes
les cllules i recollir lanhdrid carbnic, transportar les substancies de rebuig de les
cllules fins als ronyons per eliminar-los, transporta les hormones desde les glndules
fins a les cllules,mantenir la temperatura del cos, passant calor dels rgans mes
calents cap els mes freds per exemple : la pell.
Composici: Plasma ( part liquida de la sang formada per aigua ( 90-92 % ) i substancies
en dissoluci- glucosa, protenes,ions...-).
Cllules sangunies ( glbuls vermells hematies, la seva funci es
distribuir loxigen per tot lorganisme-, glbuls blancs leucocits, defensar el nostre
cos-,- trombcits, coagulaci sangunia-).
LA COAGULACIO DE LA SANG te lloc a causa de la solidificaci de la sang, segellant el
vas sanguini , aquesta no sempre resulta beneficiosa existeixen alguns coguls
anomenats trombos qu bloqueixen els vasos sanguinis provocant emblies i atacs
cardacs. Els pasos son els segents: Al arribar a la zona ferida les plaquetes es tornen
enganxatoses i sadhereixen a la paret del vas sanguini. Desprs alliberen substancies
qumiques que actuen coagulant la sang i transformant el fibrinogen en fibrina proteica.
Per ltim els filaments de fibrina suneixen amb les plaquetes i glbuls blancs i vermells
per formar un bloc slid de cogul.

SISTEMA LIMFTIC: Es un conjunt destructures molt complexes disseminades per tot

lorganisme. Les seves funcions principals son: Acci immunitria, reabsorci de liquidis (
els capillars limftics recullen liquidis i molcules de gran tamany dels capillars
sanguinis), acci depuradora ( algunes cllules tenen la capacitat de absorbir i
neutralitzar partcules o grmens).
Parts del sistema limftic: Vasos limftics ( conductes distributs per tot el cos, la seva
missi es recollir la limfa i dur-la a la cavitat torcica on desemboca en el sistema
circulatori. El trajecte daquest vasos es interromput peridicament per unes estructures
arrodonides anomenades ganglis limftics ). La limfa es formada per productes qumics i
abundants glbuls blancs, el seu aspecte es lquid blanquins i llefiscs.
Ganglis limftics ( formacions interposades en el cam dels
vasos limftics, aspecte de rosari,estan agrupats en zones com: zona cervical en el coll
barrera defensiva contra les infeccions de la boca, fosses nasals,oda,etc-; zona axillardefensa de les infeccions les extremitats superiors-; zona inguinal- frena infeccions de
les extremitats inferiors i de la zona perineal-.
El teixit limfoide que forma els ganglis te dos tipus de glbuls blancs: LIMFOCITS ( funci
immunitria) i MACROFAGS ( que tenen la capacitat de absorbir grmens i partcules
estranyes del organisme).
ORGANS DEL SISTEMA IMMUNITARI:

Vasos sanguinis: condueixen els glbuls blancs i els anticossos per tot
lorganisme.
Els nduls limftics: produeixen limfcits B ( glbul blanc encarregat de produir
anticossos).
Timo : situat darrera lesternon, produeix lbuls blancs que una vegada son
madurs es converteixen en limfcits T per protegir lorganisme dels virus invasors.
Vasos limftics: transporten les partcules dels organismes infectats als nduls
limftics on son desintegrats.
Medulla ssia: teixit gras situat al interior dalguns ossos plans que produeix
glbuls blancs per combatre als organismes invasors.
Melsa: Aqu es destrueixen tots els organismes infecciosos que circulen per la
sang.

La vida dels glbuls vermells es de 120 dies aproximadament, els blancs poden viure de
un dia fins a mesos o anys, les plaquetes nomes conserven la seva activitat 9 dies.
PATOLOGIA DE LAPARELL CARDIOVASCULAR
ANGINA DE PIT: Manca de reg sanguini als vasos coronaris. Factors de risc : herncia ,
tnia, edat avanada, sexe emasculi, tabac, hipertensi,obesitat, vida sedentria,
estrs. Tractament: evitar els factors de risc, cafinitrina sublingual, administrar oxigen.
INFART DE MIOCARDI: Necrosi duna part del mscul cardac per manca de reg sanguini
coronari. Dolor precordial que no desapareix amb la pressa de cafinitrina .Signes i
smptomes: dolor torcic, pressi,dolor precordial,debilitat , nusees, vmits, ansietat,
bradicrdia o taquicrdia. Tractament: medicaci ev ( endovenosa- morfina o sulfat...-),
monitoritzacio, oxigen,lidocana ( antiartmic),atropina( bradicrdies), control diettic
( dieta anticolesterol, sense greixos i sodi),control de lquids ( ingesta de lquids orals, ev

per la deshidrataci; dirtics per la sobrecarrega de lquids). En alguns casos

intervenci quirrgica.
INSUFICIENCIA CARDACA: estat dincapacitat del cor per bombejar sang a un ritme
suficient per satisfer les necessitats metabliques dels teixits. Pot aparixer per un
deteriorament del miocardi ( per esfor, estrs). Signes i smptomes: Ortopnea (dispnea
en posici de decbit o dificultat per respirar al estar de costat), debilitat, decament,
nocturia,caquxia cardaca, confusi, ingurgitaci vena del coll, edema perifric,
dispnea, hipotensi,artmia, taquicrdia,taquipnea,crepitants (estretors). Tractament:
reps fsic i emocional, dieta pobre en Na, control de pes, dirtics ( control
dacumulaci de lquids i reduir volum sanguini),vasodilatadors ( per disminuir lla
carrega del treball cardac), monitoritzar, en alguns casos preparaci quirrgica
danomalies com lesions vasculars.
PERICARDITIS : Inflamaci del pericardi. El trastorn provoca fricci entre les capes durant
el moviment cardac,comportant producci dexsudat, formaci de fibrina ,
embassaments. Causes: Infeccions bacterianes o vriques,euremia,
neoplsia,traumatisme. Signes i smptomes: dispnea,tos dolor torcic precordial,dolor
abdominal ( millora amb la posici de Fowler),febre. Tractament: reps, ATB, corticoides,
pericardiocentesis.
ATURADA CARDACA: Quant el cor deixa de bategar,o la contracci es inefica per
mantindre el gas cardac. Signes i smptomes: prdua de la consciencia, incapacitat de
despertar al pacient. Tractament: oxigen, trasllat a la UCI, farmacs antiartmics,
reanimaci cardiopulmonar...
VARICES: Dilatacions persistents de les venes de la superfcie dels membres inferiors, a
causa duna alteraci en les vlvules venoses.Causes: herncia,tabac, mala circulaci,
sobreps... Signes i smptomes: dolor, perill de tromboflebitis i esttic. Tractament:
conservador ( mitges elstiques,caminar reps amb les cames elevades;
definitiu( quirrgic).
TROMBOFLEBITIS: Formaci dun cogul de sang a linterior duna vena i que sinflama i
sovint queda obstruda. Signes i smptomes: dolor, inflor al voltant dels turmells,
augment de la temperatura corporal, palpitacions i malestar. Tractament:
anticoagulants.