Está en la página 1de 5

EL SISTEMA NERVIOS

El sistema nervis s format per un conjunt destructures que controlen el funcionament del nostre
cos duna manera rpida,voluntria o involuntria. La cl-lula del sistema nervis sanomena
NEURONA.
El sistema nervis esta format per: Sistema nervis central (lencfal i la medul-la espinal) .

perifric ( tots els nervis de lorganisme).

autnom ( sist. simptic i parasimptic).


( respirar , el pols...).

LA NEURONA
Es la unitat funcional del sistema nervis. T tres parts:
Cos: t un nucli i unes granulacions.
Dendrites: sn unes prolongacions curtes i mltiples que surten del cos.
xon: s la prolongaci ms llarga de la cel-lula . Serveixen per relacionar-se unes amb les altres
i propaguen estmuls elctrics que desprs es transformaran en accions concretes. Les neurones
tenen la capacitat daprendre quan repetim un exercici.
A lalzheimer les axons es sequen i a lesclerosi mltiple tamb.
LES MENINGES I EL LIQUID CEFALORAQUIDI
Les meninges sn les tres membranes que recobreixen el sistema nervis central. protegeixen a
lencfal i a la medulla dels traumatismes.
De fora a dins sn: Duramter: Es el contacte amb los.
Aracnoides: Forma un espai per on circula el lquid cefaloraquidi.
Piamter: Recobreix directament lencfal i la medulla.
El lquid cefaloraquidi es troba en lespai subaracnoidal i dins les cavitats cerebrals.Es clar,
transparent i quan s reabsorbit saboca al corrent circulatori.
Tenen la funci desmorteir els petits traumatismes i absorbir els cops. Metablica, ajuda a la
nutrici de les cel-lules nervioses i s un vehicle per eliminar productes de rebuig.
LA IRRIGACIO CEREBRAL
Les neurones necessiten oxigen si estan mes de 5 sense poden presentar lesions
irreversibles. Per evitar lesions existeix una xarxa vascular que permet portar la sang capa
la zona afectada.

L ENCEFAL
Es la part del sistema nervis central que es troba dins del crani. Esta format per:
El cervell : Situat en la cavitat cranial.Controla les funcions voluntries del cos i part de les
involuntries.Tots els estmuls que reben els rgans dels sentits han de passar pel cervell
per ser reconeguts. Pesa 1100-1200 gr. La superfcie no es llisa, te unes entrades majors
(cissures) i unes menors (solcs). Visi frontal: Gran cissura que el divideix en dos
hemisferis , el dret i lesquerra . Seccionat transversalment observem diferents estructures
de color gris i blanc.
El cerebel : A la part inferior del crani.Coordina els moviments duna manera harmnica i
efectiva. Contribueix al sistema de lequilibri, preveient els moviment que shan de produir i
introdueix els canvis que siguin necessari per mantenir lequilibri correcte.
La protuberncia anular : Situada entre el bulb raquidi i el cerebel. Zona de pas de vies
motores i sensitives.
El bulb raquidi: Situat entre la medul-la espinal i la protuberncia , a lalada de lorifici
occipital, entre el cap i el coll. El seu aspecte s d una dilataci de la medul-la.Cont 3
centres reguladors de gran importncia: Centre respiratori; vasomotor; i del vmit.
ALTERACIONS DEL SISTEMA NERVIOS
Poden apareixen per causes tumorals o desconegudes ( alzheimer).

Smptomes sistema nervis


Alteracions sensitives: Dolor ( hi ha persones que no senten dolor), consciencia (prdua),
coma.
Alteracions mentals: Confusi.Difilcutat pel aprenentatge. Prdua dels hbits apresos.
Irritabilitat.Canvis de carcter ( trastorn bipolar). Alucinacions.Demencies.
Alter. motores: Dificultat per realitzar activitats motores.Descordinaci.Temblors.Fatiga,
cansanci. Prdua de massa muscular ( per la poca activitat que tenen).

Circulatori falta doxigen i comporta una isqumia. Al cervell : ictus, emblies,


hemorrgies.
Smptomes: Parlisis (facial,etc). Canvis o dificultats de sensacions ( gust, tacte, costa
molt de percebre lolfacte ). Debilitat ( no poden ni portar un bolso) ( fatiga crnica) .
Dificultat de parlar.
Amb medicaci poden millorar. No sn degeneratives.
Degeneratives Alzheimer: plaques i material fibrs que recobreix lencfal .
Smptomes i signes: Prdua de la memria. Incapacitat per reconixer a persones i
objectes. Nerviosisme.Alucinacions.Alteracions motores. Dificultat al parlar ( sembla que
estiguin resen).

Parkinson: Origen desconegut.Mort cel-lules de les neurones. A partir


dels 60 anys, per pot esdevindre avan . Per drogues ( s un element molt perills).
Signes i smptomes: Tremolors. Rigidesa i debilitat muscular. Dificultat per caminar. Baveig
i dificultat per empassar. Canvis emocionals. Menor capacitat de raonament.
Esclerosis amiotrfica: E.L.A. Degenerativa. Afecte a neurones motores.
Signes i smptomes: Debilitat muscular asimtrica. Dificultat de parlar i respirar.
Descoordinaci de moviments. Atrfia muscular ( mans, braos,cames i sestn per tot el
cos ).
Esclerosis mltiple: Degenerativa. Afecta fibres nervioses del cervell i
medul-la espinal. Afecta a tothom.
Signes i smptomes: Parestsia ( prdua de sensibilitat de cara i extremitats superiors i
inferiors). Prdua de massa muscular. Vertigen i descoordinaci. Alteraci a la visi i als
reflexos. Aparell renal.
Corea de Huntington: Degenerativa i hereditria. 40-50 anys. Durada
duns 515 anys. Afecta al cervell.
Smptoma: Deteriorament mental. Moviments involuntaris molt exagerats (crnics cada
vegada es sumen ms moviments).
Traumatismes Lesions medullars i neuropaties.
Smptomes: Depenent de la zona afectada: Alteracions motores. Prdua de sensibilitat.
Falta de reflexos. Problemes de control desfnters.
Si hi ha lesi medullar s crnica si esta seccionada . Si no esta seccionada no s crnica,
es pot tornar a les seves funcions fen cirurgia, exercici fsic . etc.
Inflamatries Meningitis ( inflamaci de les meninges). Causa : bacteriana, vrica, per un
tumor, agents qumics.
Smptomes: Cefalees, vmits, dolor i rigidesa del clatell.
Miastnia Gravis Origen autoimmunitari ( que tu mateix te la provoques). Es deu a un
defecte en la conducci dels impulsos nerviosos en la uni entre el nervi i el mscul.
Smptomes:Debilitat i fatiga principalment a la cara i coll. Caiguda de les parpelles. Alteraci
de la visi. Debilitat respiratria.
Epilpsia Es produeix quan hi ha descarregues elctriques incontrolades a les cllules
nervioses del cervell. Causes: Es poden associar a : traumatismes ,infeccions , tumors ,
alteracions vasculars, intoxicacions o alteracions qumiques ( drogues).
Smptomes: Convulsions, alteracions sensorials (oda ms fi) , conducta anmala, prdua
de consciencia.
3 fases : Tnica ( moviments rpids), Clnica ( quan sestira),Relaxaci ( no controla
esfnters) .

Alteracions de consciencia i el coma A lalteraci de la consciencia la persona no


percep els sentits i no t resposta.
Al coma, prdua total de consciencia i mobilitat , per les funcions vitals es mantenen.
Causes: Epilpsia mal tractada. Traumatismes al cap. Allrgies ( producte) . Trastorns
metablics ( coma heptic, coma diabtic, coma de urea...). Un xoc. Consum de drogues.
Demncia senil Prdua progressiva de la capacitat intellectual de la persona.
Disminuci del nombre de neurones . Degenerativa a partir dels 75 anys.
Smptomes: Prdua de memria. Dificultat per raonar. Problemes del parla. Canvis bruscos
del estat dnims. Desorientaci tan en temps com lespai. A la llarga apareix debilitat,
incapacitat total i la mort.
Amb la gent gran sha de fer partcips a les tasques de casa i jocs de memria. Parlar amb
ells. Donar feines ( doblegar mitjons, parar taula,...).
Amnsia Prdua de memria. Causes: Infermetats degeneratives del cervell
(alzheimer). Traumatismes craneoenceflics. Situacions destrs.Aconteixements
emocionals de carcter excepcional ( traumtics) ( mort dun familiar , atracament...). Pot
ser gradual o total.
Problemes de mobilitat i parlisis parlisis s qualsevol impossibilitat de realitzar un
moviment duna forma natural i voluntria.
Parsia: Parlisis incomplerta. Moviment torpe.
Hemiplegia: Afecta la meitat del cos ( un costat).
Paraplegia: Afecta els membres inferiors.
Tetraplegia:

d el coll fins els peus.

Causes de la parlisis: Traumatismes. Alteracions en laparell circulatori. Infeccions.


Infermetats degeneratives. Alteracions al desenvolupament ( esquena bfida).
Comporta:Prdua de massa muscular. Atrfia total. Prdua de la sensibilitat. Nafres per
decbit .
Cefalea Dolor de cap. Migranyes o jaquecas : Dolor intens localitzat en un costat a prop
dun ull. Acompanyat de simpatomes: nusees, vmits, mareig. Prendre analgsics.
Per millorar : Dieta equilibrada ( pocs greixos). Exercici fsic a diari. Controlar la tensi
arterial. Alta = dolor per la pressi que hi ha. Falta de son. Reduir lestrs. Realitzar
tcniques de relaxaci. Mantindre postures correctes. Reduir o eliminar consum dalcohol,
tabac, begudes excitants. Evitar ambients carregats ( de soroll).

También podría gustarte