Exposicio Oral 1 PDF

[9]
Exposici oral
Lexposici oral del coneixement cientfic
QU S UNA EXPOSICI ORAL?

L'exposici oral s un gnere textual en qu una persona desenvolupa un tema de
manera metdica i estructurada davant d'un pblic. Es tracta d'un format
relativament formal en qu el ms important s la voluntat de l'emissor de transmetre,
de fer-se entendre. Aquest afany didctic requereix tenir molt en compte l'auditori
a qui s'adrea l'exposici, els coneixements previs que t del tema, qu li agradaria
saber...
En l'mbit acadmic, l'exposici oral serveix per transmetre els resultats d'un treball
de recerca i pot ser avaluada. T una finalitat didctica que la diferencia d'altres
formats semblants, com ara la comunicaci (que exigeix un pblic coneixedor del
t e m a ) o l a c o n f e r n c i a ( e n q u p r e va l l a r e p r e s e n t a c i p b l i c a ) .
No totes les exposicions presenten el mateix grau de dificultat. Les ms senzilles
es poden limitar a plantejar una pregunta a partir de bibliografia, sense insinuar
respostes. Les ms complexes s'assemblen a un article d'investigaci. No noms
presenten una pregunta a partir de fonts, sin que desenvolupen possibles respostes
a aquesta pregunta. Un exemple d'exposici complexa s la d'un treball de recerca,
el moment en qu l'estudiant o l'investigador ha de donar a conixer les conclusions
a qu ha arribat.
Exemple
En els programes de doctorat, la presentaci oral constitueix la culminaci de la
recerca i un requisit imprescindible per aconseguir el ttol de doctor. Durant un temps
breu, uns 30 minuts, l'investigador ha de presentar els punts essencials del seu estudi
de manera clara, organitzada i resumida davant d'un tribunal compost per un grup
de professors.
a. Una vegada el treball de tesi hagi estat adms a trmit, la Comissi de Doctorat
designar un tribunal de set entre deu doctors especialistes en la matria tractada i
amb el vistiplau del director de tesi i del departament corresponent. El tribunal estar
constitut per cinc titulars i dos suplents, tots ells doctors (espanyols o estrangers),
dins dels quals hi haur un mxim de dos doctors dins del mateix departament i tres
dins la Universitat Ramon Llull.
b. El doctorand far arribar el treball de tesi a tots els membres del tribunal, els quals
disposaran d'un mes per fer la seva valoraci individual. La Comissi de Doctorat
podr interrompre la tramitaci de la tesi en el cas que les valoracions presentades
tinguin observacions negatives del treball.
c. La tesi culmina amb una presentaci oral del contingut i les conclusions
del treball realitzat, fent especial mfasi en les aportacions originals.
Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC
i UVIC), que han dirigit els serveis lingstics de la UAB i la UPC.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.
(Fragment de la reglamentaci del programa de doctorat de la Universitat Ramon

Llull)
L'exposici oral t una llarga tradici acadmica i forma part del currculum de la
majoria de les universitats. Els orgens d'aquesta prctica cal buscar-los en les
universitats medievals, veritables escoles de retrica, on l'alumne no noms havia
d'aprendre, sin tamb exposar, argumentar i defensar el que aprenia. Durant la seva
formaci, els estudiants s'exercitaven constantment per aconseguir el domini de l'art
de la paraula. D'aqu ve la importncia de la disputatio, una prctica oral que consistia
a defensar amb arguments una posici sobre una qesti discutida, antecedent directe
de la defensa de la tesi.
Recurs bibliogrfic
Es pot millorar l'expressi oral? Aquesta s la pregunta que es formulen Joana Rubio
i Francesc Puigpelat en el llibre Com parlar b en pblic (Editorial Prtic: Barcelona,
2000). I la resposta dels autors, avalada per la retrica clssica, s afirmativa: se'n
pot aprendre, sempre que es disposi dels coneixements i les tcniques necessries
per fer-ho. Aquest manual, senzill i prctic, analitza els elements que intervenen en
la comunicaci oral i proporciona instruments tils per articular un discurs clar, gil
i persuasiu.
Encara que haver de fer una exposici oral pot generar ansietat, conv
veure aquest moment com l'oportunitat de comunicar els resultats d'un
treball i la possibilitat de guanyar experincia.
PLANIFICACI DE L'EXPOSICI (I). ANLISI DE LA SITUACI
L'exposici oral s un tipus de comunicaci en qu l'emissor, que sempre actua com
a emissor, s'adrea a un o diversos receptors, que, en principi, no poden intervenir
durant l'emissi del missatge. Que l'exposici sigui un xit o un fracs dependr de
la capacitat de l'orador per preveure i suplir les dificultats de comprensi dels
destinataris del missatge.
La primera estratgia que s'ha d'aplicar en l'elaboraci de l'exposici s la planificaci,
perqu els errors o inadequacions no es podran rectificar sobre la marxa. Noms amb
una preparaci prvia ser possible construir un discurs estructurat, amb un llenguatge
clar i accessible.
En planificar l'exposici, cal distingir tres aspectes clau: l'anlisi de la situaci concreta
en qu es fa la intervenci, la preparaci del gui del discurs i la previsi dels suports
visuals que s'utilitzaran.
Ampliaci de continguts
La por escnica s la sensaci que senten moltes persones quan es troben davant
d'una audincia. Els costa raonar i concentrar-se i tenen la sensaci que no recorden
res del que volien dir. Es tracta d'una reacci normal i fins i tot estimulant, perqu
massa tranquillitat faria abaixar la gurdia. Per si no se sap com s'ha d'enfrontar,
pot arribar a paralitzar.
La millor garantia per no quedar-se en blanc s una bona preparaci. Cal tenir en
compte que, en una exposici oral, tot l'esfor s a crrec de l'orador i que, si aquest
va mal preparat, quedar en evidncia. La soluci est, doncs, a disposar d'un bon
gui per poder consultar i tenir ben preparats el comenament i el final.
Per produir missatges eficaos cal tenir en compte el mxim de factors de la situaci
comunicativa. S'entn per situaci l'entorn en qu es produir l'exposici. No s el
mateix fer una exposici a companys de classe que una defensa de tesi davant un
tribunal. Reunir dades sobre la situaci ajuda a seleccionar la informaci necessria,
el grau d'aprofundiment amb qu s'abordar el tema i el llenguatge ms adequat.
A l'hora de preparar una exposici oral, cal fer-se cinc preguntes bsiques:
- On?: localitzaci espacial i temporal de la intervenci
- A qui?: auditori a qui s'adrea l'exposici
- Per qu?: objectius de l'exposici
- Qu?: gui
- Com?: recursos verbals i no verbals, mitjans de suport
El primer que cal conixer sn els aspectes organitzatius que delimiten la localitzaci
espacial i temporal de la intervenci (on i quan), el marc en qu es fa la
presentaci, perqu l'entorn determina la forma d'emissi del missatge. s diferent
participar en un cicle de conferncies per a un pblic heterogeni que en una presentaci
davant la classe.
Cal tenir en compte els factors segents:
Quin programa est previst?
Hi intervenen altres ponents?
Quines condicions determina l'organitzaci?
Com s la sala?
Com estar collocat el pblic?
Quins mitjans audiovisuals s'hi poden utilitzar?
Cal parlar amb micrfon?
Quina durada tindr la intervenci?
Est previst fer un descans?
Hi ha d'haver colloqui posterior?
Un cop es coneix prou informaci sobre l'acte, cal analitzar l'audincia (a qui),
conixer al mxim el destinatari de l'exposici. A diferncia d'un article escrit, en una
exposici oral hi ha la presncia fsica del destinatari del missatge, que reaccionar
davant del que es digui. Les persones que rebran l'exposici, els receptors del missatge,
sn les que determinaran, en darrer terme, la credibilitat i rellevncia de l'aportaci.
Com ms informaci tingui el ponent sobre els coneixements i expectatives dels
receptors, ms possibilitats de construir una exposici efica i de connectar amb
ells.
Si l'exposici es fa a classe, aquesta qesti quedar resolta, perqu ja es coneix el
pblic: els propis companys i el professor. Si no s aix, aleshores, caldr informarse de qui sn els assistents i saber per qu vindran a la xerrada, ja que aix es podran
anticipar les seves expectatives i preparar la intervenci de manera que es compleixin.
Ja Quintili, al segle I dC, afirmava que "conixer l'auditori s essencial per a qui
parla. No s'utilitza la mateixa expressi en presncia d'un prncep, un magistrat, un
simple particular, un senador o un noble".
Aix, per exemple, l'investigador que prepara una exposici sobre l'anorxia enfocar
de manera diferent l'exposici si l'auditori est integrat per estudiants, professors,
periodistes o malalts.
Disposar d'informaci sobre l'auditori, a ms d'orientar la confecci del gui (estructura,

vocabulari, terminologia, exemples, ancdotes...), proporciona al ponent la sensaci
de control de la situaci, fet que augmentar la seva seguretat i disminuir l'ansietat.
Plantejar-se les preguntes segents i intentar respondre-les permet fer una anlisi
de l'auditori a qui s'adrea l'exposici:
Qui sn els destinataris?
Qu saben del tema?
Quin inters hi poden tenir?
Qu esperen de la intervenci?
Com es poden satisfer els seus desitjos o necessitats?
Sn compatibles amb els objectius de l'exposici?
Quanta gent hi haur?
s un grup homogeni?
Qu tenen en com?
Hi ha algun tema tab que pot ferir la seva sensibilitat?
Com es pot desvetllar el seu inters? Amb quin recursos, ancdotes o exemples?
Cal tenir en compte que el pblic d'una presentaci oral sol ser ms divers que
el lector d'un treball cientfic. s habitual que l'audincia sigui mixta, amb experincia
i coneixements diferents. En aquest cas, perqu tothom l'entengui, s aconsellable
orientar l'exposici a un nivell ms general que el treball escrit. Conv exposar de
manera senzilla i clara, evitar els detalls tcnics, definir els termes i explicar els
conceptes difcils. I no s'ha d'oblidar una mica de redundncia: repetir les idees
importants far que el pblic pugui seguir l'exposici.
Els oradors experts saben que un bon discurs s sempre fruit d'un treball
previ acurat.
PLANIFICACI DE L'EXPOSICI (II). DISSENY DE L'EXPOSICI
Quan alg s'adrea a un pblic s per aconseguir un resultat de la seva intervenci,
4
influir d'una manera o una altra en la seva conducta. L'objectiu (per qu) s la ra
per la qual es fa l'exposici, all que es vol aconseguir de l'audincia.
Abans de preparar el gui, cal decidir l'objectiu, que funcionar com a fil conductor
de l'exposici i com a pal de paller al voltant del qual s'estructurar el discurs. Aix
mateix, s recomanable explicitar-lo al comenament, perqu facilita la comprensi
de l'exposici.
En aquest sentit, conv preguntar-se:
Per qu es fa l'exposici?
Qu es pretn aconseguir?
Amb quines intencions s'aporta informaci?
Com pot resultar ms interessant?
Hi ha dos objectius bsics que poden tenir les exposicions orals: informar i convncer.
Les exposicions informatives pretenen transmetre coneixements, de manera que
se'n faciliti la comprensi i s'augmenti la possibilitat de retenir informaci. L'emissor
es proposa satisfer la necessitat de saber del seu auditori. Per aix, la informaci ha
de ser nova i estimulant, presentada de manera atractiva i actualitzada i relacionada
amb les necessitats i interessos de l'audincia. Les exposicions persuasives busquen
modificar creences, opinions o moure a l'acci. En un discurs persuasiu, l'orador pretn
influir en les persones.
Desprs de definir l'objectiu i recollir el mxim d'informaci sobre l'audincia, cal
elaborar el gui (qu). Aix inclou delimitar el tema, seleccionar la informaci o
les idees que es volen expressar i ordenar-les en una progressi lgica que en faciliti
la comprensi.
En aquest punt conv preguntar-se: qu he de dir exactament? Qu no cal dir? Com
organitzar el contingut? Quines seran les idees principals del meu discurs? De quina
manera podr transmetre-les millor?
Si b les exposicions s'han d'allunyar de la improvisaci, entre anar sense gui o
llegir-lo hi ha moltes opcions. Cada ponent haur de reflexionar sobre aquest assumpte
i trobar el que s'adapti millor al seu estil.
Pel que fa a l'abast i detall del gui, hi ha diferents opcions. Hi ha qui prefereix llegir
directament una sntesi, perqu d'aquesta manera controla la precisi de l'exposici,
tot i que la falta de matisos expressius provoca cansament en l'auditori. Hi ha qui
porta noms una llista de punts bsics, que els serveix per recordar els punts
importants. Altres prefereixen un esquema ms desenvolupat, i combinen la lectura
de frases breus que sintetitzen els resultats del treball amb un esquema expositiu
ms o menys rgid. En general, un bon gui es pot fer amb fitxes o amb anotacions
breus per a cada part del discurs, que, en cas de quedar-se en blanc, permetin
reprendre el fil d'un cop d'ull.
5
L'elaboraci del gui depn de la forma d'emissi que hagi decidit l'emissor.
Hi ha quatre formes bsiques d'emissi: improvisat, de memria, llegit i semillegit.
Aquestes formes es poden combinar en la mateixa emissi.
L'emissi improvisada permet el contacte visual amb l'auditori i afavoreix l'espontanetat,
per massa sovint peca de pobresa i desordre de continguts. Per evitar aquests
inconvenients, el millor s disposar d'uns apunts.
L'emissi de memria permet el contacte visual i el control de l'auditori, per requereix
molta preparaci i sempre es corre el perill del bloqueig total. A ms, les exposicions
apreses de memria solen semblar massa rgides. Conv portar un esquema per
recordar els punts clau en el moment de l'exposici.
L'emissi llegida s molt precisa i amb poc marge d'error, per s poc flexible davant
les reaccions dels oients i li falta espontanetat. En llegir, la veu surt montona i el
pblic s'acaba avorrint.
L'emissi semillegida no exigeix gaire esfor de memria ni la redacci d'un gui
ntegre. s directa, personal, convincent i flexible a les reaccions de l'auditori. Permet
el contacte visual i la interacci amb l'auditori. Els riscos en imprecisions poden ser
compensats pels components no verbals de la comunicaci. Cal preparar b els apunts,
fitxes o esquemes, amb les paraules clau de cada apartat i els punts de transici entre
cada punt de l'exposici.
Un cop enllestit el gui, cal decidir els mitjans (com) que s'utilitzaran, els recursos
per aconseguir que el discurs sigui comprensible i el pblic mantingui l'atenci. A ms
dels mitjans bsics de l'exposici, que sn la veu i el llenguatge corporal de l'orador,
i que sn aspectes que es descriuran ms endavant, cal planificar si caldr disposar
de mitjans de suport, com can de projecci, pantalla d'ordinador, fulls, pissarra,
retroprojector, diapositives, etc.
Aquests mitjans visuals de suport faciliten la comprensi i asseguren la retenci
del missatge. Els recursos audiovisuals sn una eina fonamental per exposar, de
manera sinttica, els punts principals d'una exposici, com sn els objectius, les
hiptesis o les conclusions. No obstant aquesta utilitat innegable, el ponent ha ser
conscient que noms sn un suport i que el pes important del discurs recau en ell i
en la seva capacitat de convncer. Cal preparar el material que s'exhibir amb cura
i seleccionar els elements que es vol presentar, que no han de ser redundants ni
accessoris, sin fonamentals per a l'exposici.
Exemple
La Paula ha elaborat un treball de recerca i vol presentar-ne una comunicaci en un
congrs. Per exemplificar el que vol mostrar sense necessitat de memoritzar dades,
ha decidit utilitzar la projecci de diapositives elaborades amb el programa PowerPoint.
Li caldr, primer, identificar els punts clau del missatge i reforar-los amb la confecci
de diapositives clares i visibles, que presentin el tema de manera esquemtica i
agradable. Com que sap que fins i tot la tecnologia ms sofisticada pot fallar, abans
de l'exposici comprovar que tot funciona.
Els principals recursos visuals que es poden utilitzar sn la pissarra, el retroprojector,

el vdeo i la projecci de diapositives elaborades amb programes com PowerPoint i
el vdeo.
Les presentacions visuals sn una manera efica de donar a conixer a un auditori
els continguts d'una exposici i fer entendre els conceptes complexos. Actualment,
el mtode ms utilitzat s la projecci de diapositives elaborades amb un programa
tipus PowerPoint o OpenOffice a travs d'un projector connectat a l'ordinador.
Els programes per a fer presentacions funcionen amb una estructura de fitxes o
pantalles, anomenades diapositives, que contenen la informaci grfica i es visualitzen
en l'ordre que ha determinat l'orador.
Les diapositives que poden incloure textos, grfics, esquemes, fotografies i fins i
tot efectes animats han de reforar els punts principals de l'exposici. El disseny
ha de ser atractiu, ordenat, adequat a l'entorn i l'auditori. A fi d'assegurar-ne la
llegibilitat, cal utilitzar lletra gran i no incloure gaire text en cada lmina. Pel que fa
al contingut, les idees han d'estar ben organitzades, de manera que no portin a
confusi; s recomanable reflectir noms una idea per transparncia i limitar el text
al mnim. La primera diapositiva ha de mostrar una visi de conjunt i s'hi ha de poder
tornar en qualsevol moment.
Un cop executat el programa, el ponent indicar els diferents punts de l'exposici
amb la busca del ratol, sempre procurant no donar l'esquena al pblic.
A diferncia del text escrit, que es pot modificar abans de mostrar-lo

al lector, en l'exposici oral no hi ha possibilitats de corregir els errors,
per aix ha d'estar perfectament preparada.
CARACTERSTIQUES DE L'EXPOSICI ORAL EFICA
L'exposici oral s una prctica discursiva en qu una sola persona parla davant una
audincia. Es tracta, doncs, d'un esdeveniment comunicatiu en qu qui parla t control
sobre qu diu i com ho diu. Per, tot i que el ponent gestiona la comunicaci, la
situaci no deixa de ser interactiva, perqu el destinatari del discurs s present i
manifesta les seves reaccions sobre el que va sentint amb mirades i gestos (somriures,
aplaudiments, badalls...), que acaben afectant el ponent.
Un orador expert ha de saber estar atent a les reaccions de l'audincia i tenir la
capacitat i flexibilitat de fer un gir al seu discurs: aportar exemples si veu que no se
l'entn, canviar a un registre ms colloquial si el pblic s'avorreix, estendre's en
algun aspecte si percep que ha desvetllat inters, etc.
Exemple
L'exposici que en Xavier ha fet a classe ha estat un xit: tant el professor com els
companys han seguit la xerrada amb inters i expectaci. Sens dubte, a aix hi ha
contribut la bona preparaci del discurs i la destresa d'en Xavier per captar les
reaccions de l'auditori. Coneixia b el tema i va poder preparar l'exposici amb temps.

Aix li va permetre organitzar el gui d'una manera planificada i tenir en compte el
temps de qu disposava i l'espai en qu es produiria l'esdeveniment. En el moment
de seleccionar la manera de plantejar el tema, va tenir en compte l'inters de la seva
audincia i es va preparar un bon gui per seguir-lo, cosa que va augmentar la seva
seguretat. A ms, durant l'exposici, en Xavier va parar atenci a les reaccions de
l'auditori i va procurar mantenir la seva atenci.
En preparar l'exposici, cal tenir en compte que la capacitat d'atenci de l'auditori

s limitada. Aix doncs, si l'orador vol fer una intervenci efica, ha d'evitar donar
tombs i dir el que vol dir, s a dir, ha d'anar al gra.
Aix doncs, no n'hi ha prou, de planificar el discurs i seleccionar les idees. Queda
l'aspecte ms trivial, per segurament el ms important: la selecci del llenguatge,
que en la producci oral ha de ser clar i precs.
La claredat persegueix la comprensi absoluta del discurs sense demanar un esfor
excessiu al destinatari. Si b s un requisit que ha de complir qualsevol missatge, ja
sigui oral o escrit, s encara ms important en la llengua oral, perqu el receptor no
t l'oportunitat de tornar enrere i rellegir una frase que no ha ents. En una producci
oral, les paraules se les enduu el vent, i all que no s'ha ents a la primera ja no
s'entn.
Una exposici s clara quan ofereix un missatge directe i fcilment interpretable i
evita el llenguatge imprecs i abstracte i les frases de sintaxi complexa. En aquest
sentit, la claredat s'aconsegueix preferint les frases curtes i simples i seleccionant un
lxic clar i sense ambigitats.
Hi ha dos factors que permeten construir frases clares i comprensibles. D'una banda,
l'ordre de collocaci dels elements de la frase ha de mantenir l'estructura subjecteverb-complement. De l'altra, l'ordre segons el qual es disposa la informaci rellevant
ha de ser lgic.
Exemples
[1] Ordre lgic dels components sintctics
Text poc clar
Les oportunitats per reorganitzar les indstries dels pasos de l'Est que havien arribat
a una fase del cicle del producte que requeria una deslocalitzaci de certs segments
en pasos menys desenvolupats (indstria txtil, indstria de l'autombil) han estat
aprofitades per les empreses europees.
Text que guanya en claredat
Les empreses europees han aprofitat les oportunitats obertes a l'Est per reorganitzar
les indstries que havien arribat a una fase del cicle del producte que requeria una
deslocalitzaci de certs segments en pasos menys desenvolupats (indstria txtil,
indstria de l'autombil).
[2] Ordre estructural dels components sintctics
8
Text poc clar

L'existncia de fortes pressions econmiques interessades a minimitzar les opinions
i els estudis crtiques i amb els aliments modificats genticament s la denncia que
fa l'autor.
Text que guanya en claredat
L'autor denuncia l'existncia de fortes pressions econmiques interessades a minimitzar
els estudis i les opinions crtiques amb els aliments modificats genticament.
Cal tenir present que una exposici clara s aquella que el destinatari pot entendre
fcilment i sense esforos. Entre dues exposicions que comuniquin el mateix, la ms
efica ser aquella que demana menys esfor a l'auditori.
La precisi s un altre element clau que fa que l'exposici sigui comprensible, perqu
la dota del significat correcte: el mot just per expressar la idea apropiada. La presncia
de mots buits de significat o amb un sentit massa ampli dificulta la precisi. El diccionari
s una eina lexicogrfica i terminolgica imprescindible per seleccionar un llenguatge
precs.
Exemple
El fragment que llegireu a continuaci s imprecs i poc clar. Est format per una nica
frase que consta de diversos incisos que no aporten informaci nova. Tot i l'esfor,
difcilment l'oient podr entendre'l.
En l'actualitat, no hauria d'entrar dins dels parmetres d'estudi de cap disciplina
universitria, i, sobretot, de cap assignatura que s'imparteixi a la facultat de cincies
de la comunicaci, la categoritzaci (o, altrament dit, classificaci) de mitjans de
comunicaci audiovisuals, ats que all ms important per a l'estudi i l'anlisi d'aquests
mitjans de comunicaci audiovisuals, ms que el suport meditic que s'empra per
oferir al pblic espectador els coneixements i informacions que es volen transmetre,
s la delimitaci de les funcions que exerceix aquesta comunicaci, s a dir, si aquesta
comunicaci t voluntat narrativa, informativa, reflexiva...
En canvi, la versi que llegireu ara s molt ms clara i precisa. La revisi n'ha rebaixat
la complexitat sintctica i ha estructurat les frases d'acord amb un ordre ms lgic
dels elements. Tamb utilitza termes ms precisos.
Actualment, categoritzar els mitjans de comunicaci audiovisual no t sentit, ja que
el que compta sn les funcions comunicatives (narrativa, informativa, reflexiva...)
independentment del suport que s'utilitzi. Dit d'una altra manera: el ms important
s all que es vol dir i no el canal que s'utilitza per dir-ho.
L'orador ha de crear un discurs clar i precs, que comuniqui exactament

all que desitja o necessita comunicar, i ha d'estar atent a les reaccions
de l'auditori per, si cal, modificar-ne o adaptar-ne alguns aspectes.
9
Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (Universitat de Barcelona, Universitat
Autnoma de Barcelona, Universitat Politcnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, Universitat
de Lleida, Universitat Rovira i Virgili, Universitat Oberta de Catalunya i Universitat de Vic), que han dirigit els serveis
lingstics de la Universitat Autnoma de Barcelona i de la Universitat Politcnica de Catalunya.
Argumenta ha tingut el suport de la Secretaria dUniversitats i Recerca del Departament dEducaci i Universitats i la
collaboraci de la Secretaria de Poltica Lingstica del Departament de Presidncia de la Generalitat de Catalunya.
La unitat 9 dArgumenta ha estat elaborada per Conxita Golan Fornells. Ledici daquesta unitat sha tancat al setembre
de 2006.
Si voleu citar aquest material podeu fer-ho de la manera segent:
Serveis lingstics de la UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, UVIC. Argumenta [en lnia]. Barcelona: setembre 2006
[Data de consulta: dd-mm-aa]. Unitat 9. He de fer una exposici oral a classe. Disponible a:
<http://www.uab.cat/servei-llengues>.

Exposicio Oral 1 PDF

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Exposicio Oral 1 PDF

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

[9]

Lexposici oral del coneixement cientfic

QU S UNA EXPOSICI ORAL?

(Fragment de la reglamentaci del programa de doctorat de la Universitat Ramon

Disposar d'informaci sobre l'auditori, a ms d'orientar la confecci del gui (estructura,

Els principals recursos visuals que es poden utilitzar sn la pissarra, el retroprojector,

A diferncia del text escrit, que es pot modificar abans de mostrar-lo

reaccions de l'auditori. Coneixia b el tema i va poder preparar l'exposici amb temps.

En preparar l'exposici, cal tenir en compte que la capacitat d'atenci de l'auditori

Text poc clar

L'orador ha de crear un discurs clar i precs, que comuniqui exactament

También podría gustarte