Deu coses que hem de saber (tamb) de

lEscola Nova 21:

1.-LEscola Nova 21 no es regeix per principis democrtics. Gran part dels
directors de les escoles adscrites al programa semparen en la LEC per
convertir els seus postulats en indiscutibles i elegir a dit el seu professorat.
Els principis aqu descrits esdevenen dogmes, el qestionament dels quals
porta a lexclusi dels equips docents.
2.-El moviment que impulsa Escola Nova 21 no s un moviment de
renovaci pedaggica, sin un moviment pedagogista. Aix vol dir que no es
basa en lanlisi de dades, el rigor o el resultat dexperincies similars en
altres llocs, sin que es basa en uns principis ideolgics que es prenen com
a vlids a priori i que sorganitzen en un discurs pseudocientfic farcit de
vocables de moda per vendrel i enlluernar els desprevinguts.
3.-LEscola Nova 21 oblida que el coneixement s valus per s mateix, i no
noms en la mesura en qu es pot aplicar de manera competencial a
situacions concretes. Aix converteix aquest moviment en un moviment
antiintellectualista: ni la msica barroca, ni Kant, ni el Tirant, ni Coprnic ni
el Modernisme serveixen per a desenvolupar les competncies que la
societat del segle XXI suposadament demana.
4.-Darrere de lEscola Nova 21, i els seus mecenes ho evidencien clarament,
hi ha unes intencions plenament empresarials i poltiques. Empresarials
perqu a travs de la disfressa de la innovaci i el progressisme, es formen
individus idonis per a aquest lobby: consumidors acrtics, treballadors fcils
dadaptar a qualsevol exigncia organitzativa. Poltiques? Insisteixen en
qu es pot fer ms amb menys: sens vol fer creure que el secret est en les
metodologies avanades.
5.-Escola Nova 21 oblida que un model similar va ser desterrat de llocs com
Nova York pel fet que va espatllar lascensor social. En efecte, donant
excessiu protagonisme a lalumne sagreugen les diferncies dorigen amb
qu aquests alumnes acudeixen a lescola. Vivim en un pas en qu
lascensor social sha espatllat a partir de laplicaci de la ideologia
constructivista implantada amb la LOGSE: si b a finals del segle XX un
percentatge importantssim de fills de famlies amb estudis primaris o
mitjans accedia a la universitat (estudis superiors), aquest percentatge sha
redut de manera significativa (un 50%) amb els fills de lactual sistema, els
principis del qual pretn aprofundir Escola Nova XXI. (Font: Lacasa, sense
comptar els immigrants)
6.-Escola Nova 21 opta per una metodologia que, segons els seus defensors
seriosos, implica un coneixement de base consolidat (treball per projectes).
Aquest coneixement de base no est encara ni assolit ni consolidat a
leducaci primria, de manera que els nens vaguen duns coneixements a

altres, la major part dels quals anecdtics, sense cap tipus destructura.
Tampoc se sistematitza el treball de les competncies lectores i
matemtiques bsiques, de manera que no es estrany que un nen acabi la
primria sense saber llegir (si entenem que llegir no s noms decodificar).
Es diu interdisciplinar pel fet que proposa abolir les matries, per en
realitat s antidisciplinar, pel fet que en realitat no imparteix cap disciplina i
impedeix establir-ne relacions.
7.- El Sndic de Greuges va advertir fa unes setmanes del perill de
segregaci que hi ha entre les diferents escoles pbliques: aquestes noves
pedagogies fan que la matrcula a les escoles que hi opten sigui demanada
per famlies benestants, que acaben desplaant lalumnat de famlies amb
dificultats socio-econmiques a altres centres guettos. En realitat, aquest
fenomen no s un risc, s un objectiu ocult daquest programa: un pas previ
per privatitzar la gesti daquestes escoles amb un suposat model dxit.
No oblidem que lavantprojecte de la LEC ja contemplava aquesta
possibilitat, que es va retirar... de manera definitiva?
8.-Escola Nova 21 oblida que la societat del segle XXI s la societat de
treballs precaris pagats a 2 lhora, de nens que han de quedar-se cuidant
germans petits a casa perqu si no als pares els fan fora de la feina. I que
per canviar aix i no acceptar-ho com a inevitable cal una formaci molt
slida, una preparaci ben gran en les diferents disciplines que permeti
analitzar la realitat social, poltica i econmica en qu vivim i que,
dentrada, no aboqui a lalumnat a un fracs anunciat a primer de lESO i a
pidolar en el futur aquestes feines precries per poder, almenys, malviure. A
ning li escandalitza que lalumnat actual, desprs de fer un batxillerat, no
estigui preparat per seguir una carrera universitria???????
9.-Els models en qu semmiralla Escola Nova 21 (llegiu Finlndia) haurien
destar en quarantena. En efecte, els seus resultats han estat davallant els
darrers anys a PISA (resultats que, per altra banda, no podem ara deixar de
banda ja que han estat lexcusa per collocar-los al pdium de la moda
pedaggica). Aquests resultats han comenat a davallar justament quan
shan rebaixat els currculums escolars i shan comenat a aplicar aquestes
propostes pedaggiques i metodolgiques, les quals arriben aqu sempre
esbiaixades per la premsa. A Finlndia sest produint el mateix procs que
es va produir a Sucia a partir dels vuitanta del segle passat. I ens
empenyem a repetir lerror una i altra vegada!
10.-Sestan afanyant molt a convncer-nos i a escampar el model. Sembla
que els cou alguna cosa, i no sabem ben b qu s. Tenen a tota la premsa
al seu servei fins i tot aquest diari, no oblidem que tamb finanat per la
Caixa- i utilitzen molts conceptes de moda actualment: creativitat,
innovaci... Per al segle XXI cal una preparaci excellent en el camp
tecnolgic, cientfic, cada vegada ms especialitzada, i la realitat sobstina
en fer-nos veure que cada vegada nestem ms lluny. Podem continuar

vivint en aquesta bombolla de felicitat, per si volem pujar al carro del nou
segle crec que haurem de preocupar-nos destar al nivell daquells pasos el
sistema educatiu dels quals s que est aconseguint lexcellncia: dells sn
les regnes del futur global.
AndrOmina
(Publicat al diari ARA)