De remeis naturals

ector, sou davant daquells remeis que utilitzaven els nostres avantpassats, alguns
dels quals perduren al poble, tot i que fra possible que dins duns anys hagueren
passat al ms fosc dels oblits. El primer article lha preparat el doctor Francesc Devesa
sobre el ritual de trencar lenfit o passar la llista o la cinta, una prctica curativa molt
estesa a Xeraco que tan sols es coneix al Pas Valenci sense traspassar les fronteres
daltres territoris. Devesa ha estudiat exhaustivament aquest costum remeier i ha revisat els testimonis daltres investigadors que han constatat la vigncia daquest costum
a Cuba i Argentina, llocs de recepci de lemigraci valenciana del segle xix. El segon
article, de Jaume Palmer, tracta dels remeis populars de curaci de la Vall de Gallinera
per a curar les berrugues, el mal de gola, trencar les angines o lescollat, un capgirament
del crdias que produeix malestar estomacal i vmits. El tercer text que inclou aquest
nmero ha estat escrit per Rafael Campos i Antoni Mart, una mena de notaris locals
que han desentranyat les prctiques i ritus que tradicionalment shan emprat a Xeraco per curar algunes malalties molestoses o de poca importncia. Hi ha trobat moltes
formes de curaci per a les afeccions menors com els fics, el mal de ventre, les berrugues, el dolor doda, els ulls de poll, les cremades. Un inventari provisional que acosta
aquest tipus de medicina de lassistncia o el saber antic del poble mdic, com addueix
Devesa, al coneixement divulgatiu dels xeraquers. Maria Luisa Pedrs Ciurana, en un
treball de recerca sobre les malalties del dimoni, com lautora lanomena, indaga en la
creena popular del segle xviii que alguns problemes de salut que es patien es produen
per haver-se introdut el dimoni dins el cos del malalt. El recurs a les fetilleres, perqu
habitualment es tractava de dones, i tamb els exorcisme proporcionats per lEsglsia
sn algunes de les facetes que la investigadora ha tret a la llum. Pedrs verifica lexistncia de dos especialistes de la sanaci daquests mals, els eclesistics i les fetilleres.
Totes dues formes convivien sense dificultat i la vctima podia acudir a ambdues persones perqu li tragueren el mal del cos, sense que la consulta dun nexcloguera la visita a laltre. Les fonts estudiades per Pedrs demostren una gran abundncia de casos
de possessi i malefici al Pas Valenci. Aquesta situaci conegu cert increment durant el segle divuit, una poca en qu les creences naturals i les espirituals caminaven
conjuntament. Per finalitzar, tanca els textos Joan Iborra, amb un article breu, per
colpidor, que ens ofereix una allionadora visi duna realitat de la qual haurem begut
si ms no la majoria de la nostra espcie en algun moment de lexistncia des que desenvolup la conscincia i a lhora eixa dualitat intrnseca i dit en expressions populars
fes el que jo dic, per no faces el que jo faig. Ara b des del punt de vista hum fer
s la millor manera de dir seria la frmula que haurem de considerar ms raonable.
Francesc Torres Navarrete

Passar la llista: un ritual que cura lenfit?

Francesc Devesa

n concepte tpic de la medicina popular s el de lenfit. Una persona estaria enfitada o empatxada quan, per excs de menjar o per algun aliment indigest, presenta
una parada de la funci digestiva habitual. La sensaci de plenitud, de pesadesa o de
flatulncia acompanyada o no dinflor al ventre i la nusea serien les expressions
simptomtiques ms corrents1. El saber antic del poble mdic coneix un arsenal teraputic per curar lenfit: fregues amb oli al ventre, amb o sense oraci, pegats o empastres a la panxa, pessics a la pell del llom i tot lunivers dinfusions i tisanes de diverses herbes digestives que shan usat i continuen utilitzant-se per a desfer la parada2.
El ritual i la seua geografia
Hi ha per una prctica que per la seua singularitat mereix especial atenci. Es
tracta del ritual conegut com: trencar lenfit, passar la llista (o la cinta), medir
o amidar3. Lacte, a la vegada diagnstic i teraputic, lexecuta una persona experta,
habitualment dona, que mesura el nivell de lenfit amb lajuda dun mocador de seda
gran o duna cinta o llista. Per realitzar lamidament, el pacient subjecta un extrem del
mocador a laltura de lestmac, mentre la medidora, situada a lextrem oposat, amida tres voltes la distncia en colzes, al temps que es persigna i, en veu baixa, resa una
oraci secreta. Si durant el primer mesurament, la m de lamidadora arriba a una altura superior a lestmac, significa que la persona est enfitada. En aquest cas, el ritual

1
E. Balaguer: La medicina popular, dins J.M. Lpez Piero: Historia de la medicina valenciana, III,
Vicent Garcia Ed., Paterna, 1992, pp. 197-209; J. Ll. Barona, M. J. Valladolid: Superstici i pensament
mtic a la medicina popular valenciana: les malalties no de metges, Canelobre 11 (1987), pp. 48-54 i J. L.
Fresquet, J. A. Tronchoni, F. Ferrer, A. Bordallo: Salut, malaltia i teraputica popular. Els municipis riberencs de lAlbufera, Ajuntament de Catarroja, Catarroja, 1994.
2
Seguint Lpez Piero el poble mdic estaria format per tots els dipositaris del coneixement en salut
fora de lmbit professional, vegeu J.M. Lpez Piero, M. Terrada: Introduccin a la medicina, Crtica,
Barcelona, 2000. Per a una idea panormica de la diversitat de mtodes curatius de lenfit vegeu A. Castillo de Lucas: Folkmedicina, Dossat, Madrid, 1958; F.G. Seijo: Curanderismo y medicina popular (en el Pas
Valenciano), Ediciones Biblioteca Alicantina, Alacant, 1974; E. Sria: Medicina popular a La Safor (I),
Ullal, 7-8 (1985), pp. 5-13; E. Balaguer: La medicina..., op. cit., pp. 197-209; J.L. Fresquet, J.A. Tronchoni, F. Ferrer, A. Bordallo: Salut..., op. cit.; J. Gil, E. Mart: Medicina valenciana mgica y popular,
Carena, Valncia, 1997; R. Campos R. (comp.): El empacho en la medicina mexicana. Antologa (siglos XVIXX), Instituto Nacional Indigenista, Mxic, 2000 i J. Ferrs J., J. Garcia: Medicines alternatives: mites i
realitats, Brosquil edicions, Valncia, 2002.
3
Pel mes de juny de 2006 es va celebrar a Gandia una jornada dantropologia mdica sobre lenfit. Hi
vam exposar all que se sabia sobre el ritual de passar la llista aix com els resultats dun estudi sobre el
seu s entre els pacients de digestiu de la comarca de la Safor. Aquesta ponncia, resumida i actualitzada, s
la base del present article. Vegeu J.L. Fresquet, F. Devesa, J. Pellicer, R. Campos: Lenfit: una malaltia de
la medicina popular, CEIC Alfons el Vell-AISSA, Gandia, 2006.

Ritual de la medici

continuar amb dos mesuraments ms, per a completar les tres passades, i la prctica
prosseguir durant tres dies consecutius fins que la dolena desapareixer, la qual cosa
ocorrer al moment en qu la m de la medidora arribar al punt on el pacient mant el mocador o la cinta. Es tracta, per tant, dun ritual mgic i religis alhora. Encara
que hi ha hmens que saben passar la llista, la tradici s aclaparadorament femenina, la qual cosa remet al paper ancestral de la dona com a experta i cuidadora de la
salut al seu voltant. La distribuci geogrfica de la prctica s tamb sorprenent. s
quasi exclusiva del Pas Valenci, sense arribar a les comarques del nord de Castell.
La presncia del ritual en algun lloc dAlbacete es anecdtica. No hi ha cap testimoni
de la seua detecci a altres zones dEspanya, on s es poden trobar altres remeis per
curar lenfit. Tanmateix, els treballs de Roberto Campos demostren lexistncia de la
prctica mesuradora a Cuba i Argentina, llocs on es dirigia tradicionalment lemigraci del nostre Pas durant el segle XIX i primera meitat del XX, fet que orientaria cap
a una exportaci valenciana del ritual4. Una enquesta realitzada sobre 152 famlies a
Sobre lenfit a la medicina popular americana cal destacar els treballs de Roberto Campos Navarro,
antropleg de la Universitat de Mxic, vg. R. Campos (comp.): El empacho..., op cit.; R. Campos: Existe
el empacho en Cuba? Textos histricos y etnogrficos (1821-2004), MEDISAN, 8 (2004), pp. 4-12; R.
Campos (comp.): El empacho en Bolivia (1612-2009), Ministerio de Salud y Deportes, Tarija-Potos, 2009
i R. Campos: Medir con la cinta y tirar del cuerito. Textos mdicos sobre el empacho, Ediciones Continente,
Buenos Aires, 2009.
4

la ciutat de Crdoba (Argentina), demostr la vigncia del ritual amb un 9% dutilitzaci de la cinta per a curar lenfit5. Quina s la realitat de passar la llista a la Safor? Fa uns 12 anys, un estudi realitzat en pacients de la comarca que acudien a les
consultes externes de digestiu demostr un ampli coneixement de la prctica i alhora
una considerable vigncia daquest s6. Duna mostra de ms de 500 persones, vora el
60% shavien trencat lenfit en alguna ocasi i una quarta part ho havia fet els darrers
deu anys. Les 6 persones participants de Xeraco reconeixien que els havien passat la
llista en algun moment de la seua vida. La persona que amidava, en un 96% de casos,
fou dona. Encara que, pel tipus destudi, no podem extrapolar les dades al conjunt de
la poblaci saforenca, s possible que la realitat de la comarca no fra massa distinta.
En tot cas, el temps passa i, pot ser que el resultats actualitzats i dirigits a la poblaci
general foren distints a hores dara.
Les incgnites duna prctica mgica, un origen incert
Les descripcions ms antigues que coneixem tan sols arriben a finals del segle XIX.
La ms important pertany al metge valenci Enrique Salcedo y Ginestal, que revisa la
medicina popular de lpoca i dna notcia detallada dels mtodes populars per curar
lenfit i particularment sobre lamidament7. De la mateixa poca, per uns anys anteriors, s una notcia apareguda dins la Topografia Mdica dAlacant on el seu autor comenta que els pacients afectats denfit, preferentment xiquets, per tamb adults: ...
los llevan a casa de ciertas tas a medirles el vientre con cintajos y amuletos, que aplican
sobre las paredes del mismo8. El text, molt despectiu respecte a les dones que practiquen el ritual, ha estat exhumat a la recopilaci que porta a terme Roberto Campos
sobre lenfit a la pennsula Ibrica. Hi ha, per, un possible precedent datat al segle
XV. El marqus de Villena, al Tratado de la fasinacin o aojamiento, deia: e midan su
cinta a cobdos o a palmos, e si viene una vez larga e otra corta, de aquella variacin tomavan seal de dao9. El mtode era per a diagnosticar i curar el mal dull, per presenta moltes coincidncies amb el de lenfit. Es tractaria duna transposici del ritual
duna malaltia a laltra? Tal vegada. De fet, el mal dull i lenfit tenen punts de contacte
que podrien haver-ne facilitat el pas10.
Elements simblics
Per tal defectuar la medici s imprescindible un mocador gran, cinta o llista, encara que hi ha descripcions que parlen dun davantal o duna corbata. Roberto Campos,
per la seua banda, ha recollit ls de tovalles o cinturons a Cuba11. En tot cas, una pea
de suficient grandria per amidar tres colzades. Aquest element s un simple suport
per a mesurar? Probablement no. La tela, mocador, cinta, etc., podria representar un
paper simblic molt important per al ritual. Per una banda, encara que susen distints
5
A la mateixa enquesta, el pessic en la zona lumbar (tirar del cuerito) era usat ms sovint (32%) per curar lenfit, vg. B. Mac Lean et al.: Encuesta sobre medicina alternativa, una prctica que ignoramos desde
nuestra formacin, 3er Congreso Argentino de Pediatria General Ambulatoria. Buenos Aires, 17 al 20 de
noviembre, dins R. Campos: Medir op. cit.
6
F. Devesa: Persistencia de una prctica mgico-religiosa para la cura del empacho entre los enfermos
que acuden a una consulta de digestivo, Gastroenterol-Hepatol, Barcelona, 2004.
7
E. Salcedo y Ginestal E.: Madre e hijo. Doctrina cientfica y errores vulgares en obstetricia y pediatra,
Imprenta de Ricardo Rojas, Madrid, 1898.
8
E. Manero, E.: Estudios sobre la Topografa Mdica de Alicante, Imprenta de Carratal y Gadea, Alacant, 1883.
9
E. Villena: Tratado de la fasinacin o aojamiento, dins J. Sanz: Cuatro tratados mdicos renacentistas sobre el mal de ojo, Junta de Castilla y Len, Salamanca, 2001, pp. 291-299.
10
J.L. Fresquet, J.L., C.P. Aguirre: Salut..., op. cit.
11
F.G. Seijo: Curanderismo..., op. cit.; E. Soria: Medicina..., op. cit., pp. 5-13; J. Gil, E. Mart: Medicina..., op. cit.; E. Garca Almiana: Algunas creencias y supersticiones de la Barraca de Aguas Vivas (Alcira,
Valencia), Etnologa y tradiciones populares III (Congreso de Palma de Mallorca), Institucin Fernando el
Catlico (CSIC), Saragossa, 1977, pp. 127-134 i R. Campos: Una enfermedad popular llamada empacho.
Su presencia en Iberoamrica, dins J.L. Fresquet et al.: Lenfit..., op. cit.

Fent les creus al pit

colors, els ms tradicionals son el negre i el roig12, colors devidents connotacions mgiques, usats tamb per allunyar el mal dull. En alguns casos, la cinta o el mocador
adopten un carcter sagrat, per haver estat en contacte amb la imatge del Crist Jacent,
amb benedicci o sense, el dia de Dijous o Divendres Sant. Alguna cosa semblant es
descriu als Fets dels Apstols: exorcistes itinerants jueus usaven, per a rituals mgics de
curaci, mocadors i davantals que suposadament havien estat en contacte amb Sant
Pau13. En certes oracions, per trencar lenfit, es fa referncia a la tnica del Seor y
el manto de Maria14, la qual cosa refora el carcter representatiu i sagrat de la tela
que sutilitza a lamidament. La cinta o el mocador sn tamb el nexe duni entre la
medidora i el pacient, amb possibilitat dactuar, per tant, com un fil conductor de la
dynamis que facilita el propi contacte de la m que amida15.
Samida a colzes, mesura primitiva que encara persisteix en certes prctiques rurals
i que est documentada a les cultures antigues. Herdot distingeix, fent referncia a
mesures de Babilnia, entre el colze reial o sagrat, lusat a lenfit, i el colze com16. El
primer seria tres dits ms llarg, ats que samida amb la m estesa, mentre que el colze com es faria amb el puny tancat. La intenci ha estat sempre la mesura? Pot ser
que inicialment les colzades tingueren un altre significat? Si parem atenci, la m de
la dona efectua un moviment que podria ser extractiu del mal. En eixe cas no estaria
amidant sin tirant cap a fora els fluids dolents de la fascinaci (presa dull) o desfent
la parada de lenfit. Aleshores, el sentit de les colzades seria tot un altre, lluny de la
mesura. De moment per aquesta interpretaci s tan sols una hiptesi alternativa.
El nmero tres s una xifra omnipresent al ritual. Tres colzades, tres amidaments i tres
dies consecutius. La crrega simblica i sagrada del nmero tres s tan evident al cristianisme que quasi no necessita comentaris (Santssima Trinitat, les tres creus del Calvari,
les tres negacions de Pere, la resurrecci al tercer dia, etc.) Les arrels precristianes tamb semblen clares. Aix, en escrits de Plat, Plini i del mateix Dioscrides, trobem rituJ.L. Fresquet, C.P. Aguirre: Salut, Malaltia i Cultura, Universitat de Valncia, Valncia, 2006.
H.C. Kee: Hay magia en el Nuevo Testamento?, dins A. Piero (ed): En la frontera de lo imposible. Magos, mdicos y taumaturgos en el Mediterrneo antiguo en tiempos del Nuevo Testamento, Ediciones el
Almendro, Madrid, 2001, pp. 217-236.
14
J. Gil, E. Mart: Medicina..., op. cit.
15
La dynamis representa la fora teraputica, lenergia positiva o la capacitat curadora, vg. L. Gil: Therapeia. La medicina popular en el mundo clsico, Guadarrama, Madrid, 1969.
16
Herodoto de Halicarnaso: Los Nueve libros de la Historia, Gredos, Madrid, 1977, llib 1, cap. 178.3,
235 i ss.
12
13

Primera medici

als teraputics on interv el tres17. Fins i tot la mitologia mostra a Medea realitzant tres
invocacions per fascinar el gegant Talos, segons un text dApolloni de Rodes, considerada com la descripci probablement ms antiga de la fascinaci o presa dull18. El
17
L. Gil: Therapeia..., op. cit. i Cayo Plinio Segundo: Historia Natural, versi de Francisco Hernndez. Visor Libros-Universidad Nacional de Mxico, Madrid, 1998.
18
A. Lpez: Magia y remedios en la literatura grecolatina: el ejemplo de Medea, [en lnia], www.gipuzcoakultura.net/ediciones/antiqua/antiqua11/magia.pdf.

ritual podria contenir tamb un altre nmero encriptat, ats que tres voltes tres correspon al nou, dgit perfecte i de connotacions lunars19.
Loraci
Ls del poder curatiu de la paraula s probablement tan antic com la mateixa humanitat. Conjurs, eixarms o pregries han estat i encara sn utilitzats per totes les cultures per tal dinfluir sobre persones i esdeveniments, per a b i per a mal. La capacitat
curativa de la paraula continua en s, de forma conscient o inconscient, a la prctica
mdica actual. En el cas de lenfit, es tracta duna oraci murmurada, inaudible per al
pacient, i tramesa de forma secreta en dia sagrat, la qual cosa li confereix el misteri de
locultisme i el mxim acostament a la divinitat. Loraci t un patr molt semblant en
totes les versions que hem pogut consultar, tant en castell (la majoria), com en valenci20. Hi ha una invocaci a la Sagrada Famlia (altra vegada el nombre tres) perqu
posen les mans on la medidora posa la seua. Per tant, la trencadora de lenfit seria el
vehicle de transmissi de la grcia o la dynamis, fora curadora en definitiva, de la
divinitat. s loraci de lenfit un sincretisme entre algun conjur pag i les oracions
cristianes? Probablement s, com molts altres rituals.
Lamidament cura lenfit?
No existeix dins la medicina oficial actual un equivalent exacte a lenfit. El concepte popular reflecteix, per, en la majoria de casos, un procs autolimitat proper a la
indigesti o, si es vol, a all que els metges coneixen com a disppsia, terme de per si
tamb difs, pertanyent a les alteracions funcionals de laparell digestiu. En tot cas, es
tractaria habitualment de patologies benignes i passatgeres. Dit duna altra forma, podria ser que molts casos de curaci atributs al ritual foren resolucions espontnies de
lenfit. Tanmateix, lextraordinria persistncia de la prctica de trencar lenfit indica la seua eficcia. s efica perqu cura o ajuda a curar i aix ocorre per mecanismes
probablement psicoterpics que la medicina actual de vegades oblida. Hi ha una fe
del pacient i de lamidadora envers el ritual. Els ulls afectius, el somrs i la concentraci de la iaia, que recordava Josep Piera, trametien lempatia i la voluntat teraputica de la medidora21. Lacte de passar la llista s un residu fossilitzat de la medicina mgica. En eixe sentit caldria considerar-lo com un valus element del patrimoni intangible valenci. Cal, per, advertir sobre les seues limitacions i els seus perills.
Pretendre curar una apendicitis mesurant lenfit seria tan absurd i irresponsable com
operar dapendicitis un enfit dalbercocs. Les bones medidores saben, ordinriament,
quins sn els seus lmits i quan conv envien el pacient al metge.
Quin sentit t un ritual mgic al costat duna medicina cientfica amb un arsenal
diagnstic i teraputic altament sofisticat? Des duna opini socialment correcta, havem de dir que la medicina cientfica no pot avalar la mgia, quan a la seua base hi s
un constant esfor per eixir de la seua influncia. Tanmateix, la medicina cientfica arrossega encara una mgia de la qual tamb sen serveix. Quan el pacient anuncia la
seua fe envers el metge, el TAC o la cpsula antiinflamatria est revelant la fora
curativa que la persona, el procediment o el frmac exerceix. Fora no sempre relacionada amb la saviesa del professional, la meravella de la tcnica radiolgica o leficcia
del medicament. s all que la terminologia mdica coneix com a efecte placebo i que
tamb cura. Tal volta, reconeixent aquest aspectes impossibles de controlar, la medicina
oficial estaria en millors condicions de llanar una mirada comprensiva sobre la medicina popular, fins i tot quan fa servir rituals mgics com la medici de lenfit22. Al cap
i a la fi, com deia Lvi-Strauss: la cincia no sols est preparada per explicar la seua
prpia validesa, sin tamb all que, en certa mesura, es vlid al pensament mitolgic23.
E. Gavilanes: El nmero nueve en la medicina popular, RDTP, 50 (1995), pp. 243-261.
F.G. Seijo: Curanderismo..., op. cit.
21
J. Piera: Prleg, dins J.L. Fresquet et al.: Lenfit, op. cit.
22
Des de les mentalitats lcides i integradores fa temps que es reclama un dileg entre medicina i antropologia social, vg. J. Ma. Comelles, A. Martnez Hernez: Enfermedad, Cultura y Sociedad, Eudema,
Salamanca, 1993.
23
C. Lvi-Strauss: Mito y significado, Alianza Editorial, Madrid, 2002.
19
20

Remeis naturals i guaridors

a la Vall de Gallinera
Jaume Palmer
El que es considera una bogeria,
el que sassembla a un somni,
el que pareix increble:
vet aqu el que el savi estudia amb amor
M.R. I, 64
Louis Cattiaux

a medicina popular a casa nostra podrem ben dir que s una branca deixe gran
arbre del coneixement natural que sestn arreu del planeta i de la histria de lhome a la recerca daquells remeis que han mitigat les nostres dolncies i han creat un
corpus de coneixement molt considerable. Aquest corpus mdic el trobem en gaireb totes les cultures: en el xamanisme siberi o en el drudisme celta, en la medicina
medicomgica dels sacerdots egipcis o en la medicina aiulvdica dels Vedes de lndia,
en la medicina sagrada de lAmrica precolombina o en la dels bruixots de les tribus
nord-americanes, en la medicina taosta o en les medicines sagrades africanes I vist
que salud i malaltia sn com dues cares duna mateixa moneda i no hi existeix luna
sense laltra, lhome darreu del mn ha lluitat duna manera abrivada perqu la moneda caigus del costat desitjat i per tal daconseguir-ho ha posat en marxa tots els seus
esforos i tota la seua intelligncia. Aquells remeis que utilitzaven els nostres avantpassats encara perduren als nostres pobles, per cada vegada menys, i s possible que
dins duns anys hagen passat al ms fosc dels oblits. s per aix que voldria donar a
conixer, a mena dhomenatge, una petita mostra dalguns remeis que sutilitzaven no
fa massa o encara sutilitzen.
Berrugues
Aquests petits tumors cutanis han estat tractats per la medicina popular de mltiples i variades maneres segons els llocs o els guaridors que se nhan ocupat. A la mida
dun exemple veiem-ne dos:
a) Es tracta de posar sota una pedra una creu feta amb dos trossos de juna (Aphyllanthes monspeliensis L./Liliaceae). La berruga anir assecant-se a mesura que
sasseque la juna per mentrestant no es podr passar pel lloc on estiguen les
creus perqu si fra aix, les berrugues no es curarien. Es deu posar una creu per
cada berruga que tinga la persona.
b) Aquest procediment s una mena dautocuraci. La persona afectada acudir a
lesglsia on durant nou dies seguits, i sense interrupci, all estant, pressionar
amb el dit sobre la berruga mentre resar una petita oraci, la comunicant no
tenia clar si era un parenostre o una avemaria.

El mal de gola
Per a sanar el mal de gola, el qui la patisca ha de llepar-se els nusos del puny amb
saliva dejuna, la primera saliva del mat, i tot seguit fer un massatge tot passant els
nusos untats per un costar de la gola. A continuaci cal repetir el procediment per
laltre costat.

Juna (Aphyllanthes monspeliensis L./Liliaceae)

Alicr

Trencant les angines

La meningitis
La meningitis s una malaltia greu que consisteix en la inflamaci de les membranes que envolten lencfal. Per al tractament daquesta malaltia ens ha arribat un remei, aquesta vegada cruent, la majoria dels remeis naturals no ho sn, i que consisteix
en el segent procs:
Sha de matar un colom i desprs obrir-lo en canal i collocar-lo damunt del cap de
la persona afectada mentre lanimal romanga calent.
Lescollat
Segons la nostra comunicant a lentrada de lestmac hi ha una llengeta que es
gira de linrevs i produeix malestar i perbocaments continuats. Suposem que es tracta
dun problema a lesfnter que hi ha al coll, daqu el nom, o entrada de lestmac.1 La
1

s el cardias? s a la comunicaci entre lesfag i lestmac.

Fregant el coll per al mal de gola

guaridora cur la filla de la nostra comunicant a travs daquest procediment. Batuss

un ou i lescamp sobre lestmac de la malalta i desprs emben la zona, no recordava
si shavia ajudat dalguna oraci. Recomanava de no llavar-se durant tres dies seguits.
Trencar les angines
Quan hi ha dolor a les angines, la manera de sanar-les es coneix com trencar les
angines. Consisteix a fregar enrgicament amb el dit polze la zona interior del canell
contrari de langina afectada.
Laliacr
Laliacr s conegut per la cincia mdica com ictercia, una malaltia causada per la
presncia colorant de la bilis en la sang i caracteritzada per la grogor dels ulls, de la
pell, de lorina, etc.
La meua iaia materna Assumpci feia servir el remei segent. Agafava dos ous i els
buidava per un extrem fent-los un foradet. A continuaci, els omplia amb lorina del
malalt mesclada amb plvores de banya de crvol i tapava els forats amb algeps. Desprs dipositava el ous sobre un llit de cendra collocat al fons dun recipient de fang.
El recipient es posava sobre unes brases cada vegada que sutilitzava la llar. Aquesta
operaci es repetia durant uns dies.

10

Rituals i remeis populars a Xeraco

Rafael Campos
Antoni Mart

a moderna comparaci del nostre cos com a garatge on aparquem lnima es fonamenta en leterna preocupaci dels humans per la bona salut perqu aix suposa lharmonia en el funcionament del cos, un sentiment de felicitat, un goig, una
celebraci de vida. Pel contrari, la malaltia causa abatiment, conflictes i sovint rebuig
social. La histria de la humanitat est farcida de malalties, pestes, guerres, males
collites, desastres naturals que durant segles han acabat amb un percentatge important de la poblaci i en algun moment han suposat un greu perill per a la subsistncia del gnere hum, tot i que el cos t capacitat per sanar moltes anomalies. Sembla que les persones tenim poca memria biolgica del que s bo o dolent per a la
salut, motiu pel qual necessitem lajuda o consell daltres experts. Cada dia aquesta
necessitat creix de forma notable com demostra la imparable dependncia de la medicina i lhospitalitzaci.
Un relat bblic fa referncia als qui patien alguna afecci i seien a la vora dels camins per on transitava molta gent i preguntaven als vianants si havien sofert la mateixa afecci o coneixien alg que lhaguera patida amb el propsit que els explicaren
com havien aconseguit guarir-se del mal. s a dir, buscaven la soluci en lexperincia aliena. En una granja escola de Benifai dEspioca, de tres hectrees, cultivaven
verdures i hortalisses diverses, per la major part del terreny estava dedicat al conreu del taronger. En les nombroses dependncies de la masia criaven gallines, necs,
polits i altres aus que picaven les males herbes de lhort, llevat duna espcie vegetal que gradualment anava cobrint tot el terra, s a dir, linstint gentic de laviram
evitava el consum duna determinada planta. En canvi lexemple dels paquets de tabac amb fotografies espantoses i els avisos explcits dels perills nicotnics tenen uns
efectes molt relatius pel que fa al consum de tabac. Durant molt segles les prctiques alternatives a la medicina oficial han tingut una vida subterrnia considerable
amb encanteris, oracions, frmules, herbes, imposici de mans, cataplasmes, filtres
amorosos... que semboliquen ininterrompudament en la foscor i els misteris duna
cova prehistrica fins lactualitat.
La tradici popular que aplica remeis medicinals per a sanar algunes malalties descassa gravetat per que produeixen dolor dany fsic o psicolgic al pacient ha sigut i
s bastant emprada a Xeraco. Els coneixements orals, traspassats generacionalment des
de temps remots, el saber antic del poble mdic, en expressi utilitzada per Francesc Devesa en aquest mateix nmero de LEscudella, disposa dun elevat bagatge curatiu practicat per persones amb grcia, hbils i destres en el maneig de les seues
especialitats, que pallien en moltes ocasions les molsties quotidianes dels xeraquers.
Sn procediments no mdics, entre la creena i la mgia, que ajuden a un bon passar
al venat. Podem convenir que aquest saber popular consta duna srie de prctiques,
de vegades transmeses anys ha dins duna mateixa famlia i poblaci, que prevenen i

11

Mal de ventre

curen determinades afeccions del cos. Alguns tractadistes prefereixen anomenar-ho

medicina de lassistncia1.
En altres poques en qu la cincia mdica no estava a labast de tothom, hi existien
alternatives curatives populars a les quals els xeraquers hi acudien en busca de soluci
o, almenys, de conhort, que les paraules tamb curen. Es podia trencar lenfit o empatx, allargar qui anava restrenyit i tamb al contrari, ajustar els ossos de la monyica o
del turmell dislocat per un mal gir de peu, tallar la diarrea... En temps descassesa de
metges, calia buscar-se la vida, com se sol expressar popularment. Shi aplicaven ungents, fregues, massatges, beuratges dherbes remeieres, etc. Tamb, per, novenes,
avemaries i daltres oracions repetides durant un temps mnim, de costum una xifra
mltiple de tres.
A la majoria de les cases del poble solia haver-hi una srie de remeis per a curar
rpidament aquelles indisposicions, alifacs o petits accidents domstics descassa importncia. Aquesta farmaciola solia contenir sag ranci, aiguacolps, herbes remeieres
com el poliol, la tilla, la camamirla, el rabet de gat, el pl de panolla... Shi aplicaven
remeis casolans als quals shi atribuen propietats curatives. Quan algun infant tossia
fortament, es tallava una ceba grossa pel mig i una de les dues parts es posava damunt
dun platet sobre la tauleta de nit on dormia la criatura. Per al refredat es coneixen
diversos preparats com la mel amb llima, la infusi de pell de taronja tamb endolcida amb mel o una senzilla barreja daigua i suc de llima; la substncia darrs per a les
diarrees; el brot de julivert que se sol posa al culet dels bebs per a qu evacue fcilment, la gota de llet materna per al dolor dodes, el sag ranci per als bonys del cap,
acompanyats duna forta pressi duna moneda a fi que no sinfle. Per a lesllomament
o mal de lloms, la lumblgia en llenguatge actual, sacudia a qui sabia tirar les canyes...
Aquest s un petit reps transitori a linventari de remeis que dalt o baix els xeraquers
usen des de ben antic. Tanmateix, hem cercat una altra classe de solucions sanitries,
Maria Teresa Roca i Cendra: Antropologia de la salut a Montblanc, Aplec de treballs, 4 (1982),
pp. 27-38.
1

12

aquelles que noms determinades persones investides per la capacitat de remeiar el

malestar o el dolor saben aplicar. No sn curanderos o sanadores, sin persones del
poble, majoritriament dones, que posseeixen la capacitat de transmetre lenergia curativa, si podem anomenar-ho daquesta forma, a la persona que pateix el mal a fi de
produir-li, si no una sanaci immediata, almenys, un alleujament de laflicci dolorosa.
Som molt lluny del panorama dibuixat pels romntics sobre la provinena daquesta cultura de les tradicions en temps foscos de bruixeries medievals, dinferns avernals
i dimonis emplomats2. No es tracta, per del cas dels xeraquers, que ms b tracten
de sobreposar-se al mal modestament, a travs de persones amb grcia, doracions, de
penitncies, dimposicions de mans i algun que altre procediment o beuratge. Curiosament, ran dels actes de sanaci dels humans, en parallel hi existien els remeis per a
les bsties domstiques que suplien la labor del manescal, b perqu no hi podia arribar a temps o b perqu no hi havia diners per a pagar-lo o per a les medicines que
prescrivia. A, per, pertany a una altra esfera que suggerim estudiar en un altre nmero de LEscudella.
Som conscients que aquest treball de camp exigeix certa contenci a lhora de descriure determinades prctiques, eixarms i oracions emprades. Per tant adoptem les cauteles necessries a fi de separar les informacions, pregries i processos rituals que ac
divulguem, obtingudes a travs dobservadors i usuaris daquestes prctiques, a ms de
la nombrosa literatura sobre aquests fenmens que hi podem trobar a les biblioteques,
de lacte de transmissi de la grcia o coneixement que nicament es pot transmetre, segons els qui ho entenen, durant dos dies a lany: Dijous Sant i Divendres Sant3.
A. Mal de ventre
s una de les causes per a la cura del qual sacudeix amb ms freqncia a lespecialista local, sobretot en infants. Abans danar-hi fra possible que ja shagueren emprat
altres solucions casolanes com els empastres darrs, calentets, que es posen sobre la
panxa del malalt fins que el malestar, lentament, desapareix i la cataplasma es refreda.
O potser li han fet beure alguna infusi de frigola, maria llusa o poliol. La prctica
ritual que es conserva a Xeraco s la segent: primerament es fa gitar o allargar el malalt, desprs es mulla el dit polze o el del mig en oli doliva i se li fan creuetes sobre
el ventre per tres vegades mentre es mussita silenciosament i lenta leixarm oracional.
El malalt sala i al cap de poc ja se li ha passat el mal.
La regalssia, tan popular antigament entre la xicalla, era un magnfic ingredient
per a temprar els dolors de panxa. I aix ho usaven els medievals que preparaven una
tisana per a curar aquest malestar. La recepta, treta dun manual de 1436-1437, deia
aix: Prendrs matafaluga, fenoll, alcaravia, regalssia, de cascun mitja onza; celiandre
preparat, 11 onzes e mitja. De tot a sia fet plvora e sia mesclat ab sucre de pa, I
onza i III quarts4.
B. Berrugues i fics
Les berrugues i els fics sn alteracions de la pell que poden resultar inncues o molestes segons el lloc i la quantitat on apareguen. s un dels problemes que registra ms
visites als especialistes per tractar de curar-les, tot i que resulten de difcil desaparici. De solucions nhi ha moltes, una molt difosa s ls de les carabasses berrugueres
que es porten a casa a fi que actue de pol datracci i transporte les berrugues de la
persona a la corfa carabassar, de manera que cada vegada que desapareix de la pell una
2
Rafael Narbona Vizcano: Tras los rastros de la cultura popular. Hechicera, supersticiones y curanderismo en Valencia medieval, Edad Media: revista de historia, 1 (1998), pp. 91-110
3
Hem dagrair molt i molt lamabilitat i cortesia de Consuelo Estrugo, Conchn Bertomeu Pons i
Salvador Rossell Banyuls en la redacci daquest article, sense lajuda dels quals el resultat daquest treball ben segur no haguera sigut el mateix.
4
Laure Pagarolas i Sabat: Recull danotacions esparses dels protocols medievals barcelonins,
dins J. M. Sans i Trav (coord.): Estudis sobre histria de la instituci notarial a Catalunya en honor de
Raimon Noguera, Fundaci Noguera, Barcelona, 1988, pp. 82-87.

13

Mal de cap

berruga, napareixer una altra a la carabasseta; tamb solen desaparixer si es cull una
figa verda o es talla un llics i el suc llets que nix saplica sobre la berruga. Algunes
berrugues o fics sn de difcil extracci, per la qual cosa el ritual sobscureix i mitifica.
Alguns sanadors demanen que es compten les berrugues, que posen el nombre en un
paperet i que lil donen, que ja desapareixeran a poc a poc; uns altres exigeixen veure
el malalt i, la vespra de Sant Joan, pugen a la muntanya a rosegar el tronc de determinades plantes, una acci que acaba amb la curaci de les berrugues, etc. Segurament la
millor opci sol proporcionar-la les persones que tenen la grcia, que solen curar-la
sense fer res. A boqueta de fesol b aquesta explicaci per fer un petit homenatge a la
bondat i grcia de Consuelo Ferrer, popularment coneguda com Consuelito la Pateta,
a qui tants xeraquers i xeraqueres han acudit perqu els traguera les berrugues. A Xeraco hem recollit un ritual extremadament senzill per a sanar-les: es posen a la vista
les berrugues o els fics davant el sanador, el qual xiuxiueja una invocatria mentre fa
tres creuetes sobre les berrugues. Una oraci per cadascuna de les que shi compten i
al cap dun temps prudencial, desapareixen.
C. Dolor doda
Tenir loda sana ha estat des de sempre molt valus, perqu a travs daquest sentit
percebem o escoltem els sons i mantenim lequilibri, entre daltres ms. Per aix dur
les orelles netes s el millor i ms bo. Sobre els remeis doda (mal dorella) al nostre
poble es coneixen alguns de diferents. Nassenyalarem tres de tots els coneguts i deixarem per a un prxim treball un inventari ms exhaustiu.
Per a preparar el remei sanador, cal aconseguir una ceba de qualsevol varietat ja que
els principis actius present en aquesta hortalissa vnen a ser els mateixos. Desprs sha
de collocar-la entre la cendra del foc duna llar. La recepta recomana que la llenya siga
de garrofer, pi o qualsevol altra espcie llenyosa de la muntanya. Suposem que aix seria aix perqu temps enrere el millor lloc per aconseguir el tan necessitat combustible
per encendre el foc a casa seria en aquestes contrades. La ceba deu estar ben cuita, al
punt. Desprs lapartarem de la cendra, lobrirem per la meitat i agafarem una mique-

14

ta de la part ms interior. La mesclarem el millor possible amb un pessic de mantega

de llet sense sal. Lemplastre obtingut lembolicarem en un trosset de tela blanca de
cot o de lli preferentment i tot seguit lescalfarem molt i el posarem en el conducte
de lorella el ms calent possible que el malalt puga resistir fins que es quede a temperatura ambient. Loperaci deu repetir-se tres o quatre vegades al llarg del dia. Al final
sha de cobrir el conducte auditiu amb un cot-en-pl per evitar la frescor o els canvis
bruscos de temperatura si sha deixir a lexterior de la casa.
Un altre dels remeis consisteix senzillament a recollir llet materna, escalfar-la a una
temperatura que el malalt aguantar, mesurar-ne un didal de cosir i abocar el lquid dins
del conducte auditiu, mantenint-lo fins que arribe a temperatura ambient. Loperaci
sha de repetir entre tres o quatre vegades fins que el malat estiga o es trobe alleugerit.
Algunes famlies tenien a casa seua un coixinet de tela a linterior del qual es posava seg. Quan algun familiar o algun venat ho necessitava, sescalfava molt i saplicava damunt lorella adolorida. Aquest remei tan sols servia per a rebaixar el dolor, que
no per a sanar la malaltia.

Empastre de fetge per a lull de poll

D. Els ulls de poll

Els ulls de poll sn una espcie de callositats que ocasionen moltes molsties i de
vegades dolor que apareixen generalment als peus com a resultat de lexcessiva fricci
o pressi sobre los. Sorgeixen alhora amb un augment de la gruixa de la pell. El remei
bsic i nic per a aquestes durcies no s ni ms ni menys que el fetge. Preferentment
de bou o de porc criat de manera casolana.
Per a preparar el remei agafaren un fetge i li llevareu el tel o recobriment que lenvolta.
Tallareu la quantitat necessria segons la durcia a tractar, almenys duna grossria entre 7
i 8 mm. Aquest boc el dipositareu sobre una gassa o tireta amb gassa incorporada duna
amplria superior a la de la grandria de la callositat. Amb aquest emplastre cobrireu lull
de poll sencer. Tot seguit ho recobrirem amb una tireta impermeable perqu lapsit de
fetge sha de dur com a mnim durant una novena (procureu canviar lapsit cada dos
dies). Vist que quan caminareu xafareu la durcia, aquesta ha destar ben tapada. Passat el
temps indicat, es destapar lapsit, es netejar lull de poll i amb un instrument de punta
desinfectat es llevar a poc a poc la durcia, la qual, si sha curat correctament eixir sense cap problema. Una vegada desaparegut lull de poll i desinfectada la pell, la cobrirem
fins que se seque. Aix ja no tornar a eixir mai ms. s molt com de la tradici popular,
cobrir amb all o un emplastre dall la durcia per alleugerir el dolor i fins i tot assecar-la.
E. Curar o llevar les hemorroides
Lhemorroide s la dilataci produda en una vena de lanus o del recte. s una malaltia patida per molta gent que no es veu. La fstula i les picors sn molt doloroses i
el remei recollit al poble s tan sols una possibilitat de millora o de curaci segons la
gravetat patida. Per poder enllestir i dur endavant aquest remei, haureu dacostar-vos a
algun dels vessant de les muntanyes amb una aixadeta, buscar la planta coneguda com
cebera de muntanya (Allium cepa), preferentment durant la tardor, i anar amb molt de

15

Empastre de crella per a les cremades

compte de no agafar el bulb de la planta amb les mans nues. En arribar a casa, protegides les mans amb uns guants i sense fregar-se la cara o el ulls, rentareu i tallareu el bulb
en trossets xicotets els quals abocarem desprs dins duna paella amb oli doliva verge i
els fregireu. Realitzat aquest procs fregidor exhaustiu, deixarem refredar la ceba dins
el mateix atifell. Desprs el passarem per un seds o colador perqu loli caiga dins un
flasc o pot de vidre o fang cuit que es puga tancar. El guardarem durant uns quants
dies en lobscuritat perqu repose. El tractament consisteix a aplicar damunt la fstula
i pel seu voltant, amb un coto en pl, loli que havem obtingut dues o tres vegades al
dia fins que millore o desaparega el mal. Cal acompanyar el tractament amb un rgim
ric amb verdura i fruita. Un altre remei de fiabilitat dubtosa consisteix a agafar larrel
duna planta de berbena i dur-la penjada al coll al llarg duna novena.
F. Les llagues de la boca
Les llagues dels llavis, llengua i boca sn una de les malalties ms comunes que
rep diversos noms: foc, xamorreta. A la muntanya o a la vora dalguns dels camins
del terme recollireu ram de pastor que s lingredient bsic de la poci curativa. El
fareu ben net i el posareu al morter i el xacareu molt b amb el boix fins obtindre
una bona quantitat de suc. El colarem i dipositarem en una tassa o got i li posarem
una cullerada sopera de mel per llevar-li lamargor del ram de pastor. Desprs agafareu un trosset de tela de cot o de lli i refregareu el paladar, la llengua o els llavis
del malalt durant tres o quatre vegades al dia. De segur que al poc de temps desapareixeran les llagues.
G. Curar les cremades
Per a remeiar les cremades de poca gravetat, es coneixen a Xeraco diversos procediments dels quals en relacionarem alguns dels ms importants:
Bullir una crella, pelar-la i amb la forqueta convertir-la en una pasta. Cobriu
amb la pasta tota la superfcie abrasida.

16

Curant el colps

Prepareu una mescla amb una cullerada de vinagre, 12 cullerades daigua i un

pessic de blanc dEspanya en pols fina fins que es forme una espcie de crema
espessa. Colloqueu-la dins duna tela de lli, de cot o de gassa i apliqueu-la sobre la superfcie de la cremada.
Poseu una cataplasma dolives negres ben xacades sobre la superfcie cremada.
Xeraco mant una representaci de les curacions alternatives no solament a les
afeccions internes sin tamb a la reducci de fractures dossos o tornar al seu lloc
les luxacions duna articulaci a causa dun bac o accident. En general aquestes persones sn molt discretes sobre les seues habilitats guaridores, fins i tot les hem tingudes a prop e casa sense observar cap caracterstica distintiva fins que un atzar ha
requerit els seus serveis. Aquesta circumstncia ha perms esbrinar que han rebut
les frmules verbals utilitzades dalgun familiar sobre tot el para o mare en la data
determinada de Dijous Sant i Divendres Sant i aix ho han transms. El curandero
aplica els seus remeis qualsevol dia de lany si s sollicitat per algun menester, per
la transmissi de lencanteri queda expressament reservada per als dos dies esmentats. Atesos el respecte i consideraci adients, lesglsia oficia el Dijous Sant una litrgia solemne per part dels bisbes amb la benedicci de loli dels malalts. Aquet
oli va destinat a pernoliar els malalts greus i saplica ungint la vista, loda, lolfacte,
el gust, el tacte i el front del pacient. Al mateix temps el capell prega per lnima
per tamb per la salut del cos, si conv per a la salvaci de lnima. Curanderos,
saludadors, bruixes, bisbes, capellans, sanadors, fetillers, metges, apotecaris, esforats
coneixedors de la condici humana redreceu el nostre cos i la nostra ment amb la
pau, el silenci, el dileg, la intimitat , el descans i el bon humor.

17

Les malalties del dimoni

Mara Luisa Pedrs Ciurana

n aquest article tractarem dacostar el lector a la creena popular en la malaltia

causada pel mal, defensada durant segles pels telegs1, que sembla perpetuar-se al
Pas Valenci del segle XVIII, perode en qu centrarem aquest estudi2. Aix mateix,
analitzarem els patiments o smptomes que manifesten lexistncia daquest tipus de
malaltia, a ms de lopini mdica i les possibles solucions usades per a posar-hi remei.
Blasco de Lanuza presenta les diferents circumstncies per les quals, segons el seu
criteri, un ens demonac podia ser capa dintroduir-se en un cos3. Aquest autor exposa quatre exemples de possessi que es podrien agrupar, amb poques paraules, en
dos tipus de situacions molt diferents en qu el diable penetra dins els cossos. En el
primer cas es tractaria de persones que havien coms pecat mortal, per la qual cosa el
dimoni podria apoderar-se del seu cos i tamb de la seua nima. Com eren pecadors,
el diable generalment no produiria molsties ni dolor, no castigaria els seus cossos ja
que seua era la major possessi, lnima. Posava dexemple els grans pecadors: fetilleres,
bruixes, mags En el segon cas, la possessi afectaria a persones innocents o faltes de
culpes greus. El dimoni, en aquesta situaci, tan sols podria apoderar-se del seu cos.
En aquest estudi ens centrarem en la possessi demonaca que afecta el cos del malalt4. La creena en la possible introducci desperits malignes dins la natura humana
arran dun malefici estava molt estesa al segle divuit. En els processos inquisitorials que
hem estudiat, hom observa la perseverana de certs personatges suposadament capaos
dinvocar el dimoni per a llanar-lo contra una persona, a fi de causar-li dolor, malaltia
o fins i tot la mort. Tanmateix, cal tenir en compte que en aquestes argcies populars
hi existien dos tipus de personatges: el subjecte actiu de lacci, el qui invoca el malefici, i el subjecte passiu daquesta acci, el qui en pateix les conseqncies negatives.
Entre els patiments que poden afectar els pacients daquestes imprecacions trobem els segents indicis: canvis de carcter, agitacions, fatiga, tristesa i daltres smptomes. Per als hmens, a ms dels senyals fsics, sembla generalitzat el desenvolupament dalguna classe daversi envers les seues esposes. Aquesta simptomatologia s la
1
Maria Sofia Messana: Inquisitori, negromanti e streghe nella Sicilia Moderna: 1500 1782, Sellerio,
Palerm, 2007, p. 488.
2
Per a ms informaci sobre les fonts utilitzades, vegeu Mara Luisa Pedrs Ciurana: El tribunal de
la Inquisicin de Valencia y los procesos por delitos de supersticin en el siglo XVIII. La problemtica en
torno a la documentacin, dins Jos Mara Cruselles Gmez (coord.): En el primer siglo de la Inquisicin
espaola, PUV, Valncia, 2013.
3
Francisco Blasco de Lanuza: Patrocinio de ngeles y combate de demonios, Impreso en el Real
Monasterio de San Juan de la Pea per Juan Nogus, 1652, pp. 810-815.
4
Sobre aquest tema podeu consultar, entre daltres, lobra de Mara Tausiet: Los posesos de Tosos
(1812-1814). Brujera y justicia popular en tiempos de revolucin, Instituto Aragons de Antropologa,
Saragossa, 2002.

18

Francisco de Goya. Sant Francesc de Borja i el moribund impenitent

que experimenta un home, subjecte passiu en la causa contra Mara Magdalena Yranzo
(1737), de la qual cosa hom sospita que ha patit un malefici. El declarant allega que
ell estimava moltssim la seua dona, per que a causa del dimoni ara lhavia avorrida:
Como tiene dicho le pareca su muger la ms hermosa de todas las de esta ciudad; desde
el da de la avercin al trato a sus ojos le pareca la ms fea y horrorosa, pues los ojos le
parecan grandes y ensangrentados, los labios crecidos y feos, el color de la cara amoratado tal que, no pudiendo este declarante sufrir el verla, apartava su vista de ella y tambin
mud de cama5.

Lactuaci malfica dins dels cossos dels esperitats sol disposar dun detonant.
Aquest s el mode a travs del qual els esperits malignes han pogut accedir a linterior
del pacient, causa de la seua malaltia. Els testimonis dels processos analitzats no sempre especifiquen les sospites sobre la forma en qu els dimonis invocats per una fetillera shan apoderat del malalt. No obstant aix, als documents estudiats hem pogut
constatar quins podien haver sigut els activadors de la malaltia, tots amb la intervenci personal de la suposada fetillera: laccs al cos per una mirada, per travessar unes
paraules, per beures un lquid oferit per aquella, per usar unes plvores de tabac, pel
contacte fsic amb lencisera en realitat hi ha casos on la fetillera ofereix aigua i se
5
Archivo Histrico Nacional (AHN), secci Inquisicin, legajo 525, expediente 16. No s lnica
persona a qui succeiran tals circumstncies. Anotem altres exemples com lassenyalat en el procs de Josepha
Cosergues (1723), AHN, sec. Inq. leg. 5323, exp. 39, A l le havan maleficiado y que esso su muger lo
saba, y que hava sido con un polvo de tabaco y desde entonces explic tal aversin a su muger que solo al
or su nombre observ el declarante mutacin notable de pulsos y de aspecto, por lo que advirti escusaran el
nombrrsela, ni an ponerle objetos por delante que pudieran representrsela por quanto comprehendi poda
ser mana particular acerca de aquel objeto.

19

Flagellum Daemonum de Hieronymo Menghi

Patrocinio de ngeles y combate de demonios de Francisco de Blasco Lanuza

suposa que a s travs daquesta per on penetren els dimonis dins el cos, per tant encara que es pot utilitzar el filtre, no seria del tot necessari. Aquestes sn algunes de
les frmules per les quals una persona podia ser maleficiada, segons els subjectes que
intervingueren en els diversos processos6.
En aquesta creena solien influir altres factors com la pblica fama de certes dones.
Emmalaltir desprs dhaver tingut contacte, fra com fra, amb una dona amb fama de
fetillera, o simplement amb una dona dtnia gitana, constitua un factor essencial en la
creena que lorigen de tal o qual malaltia naixia dun malefici llanat per aquella dona:
Le dijo la tendera que se teman que la enfermedad de su hija proviniese del mal arte de
un maleficio, pero no le dijo que tuviesen fundamento alguno, aunque se lo pregunt. Le
insinu alguna cosa de las gitanas, que presuma no le hubiesen hecho algn mal, porque
despus de haber hablado con ellas le dio la enfermedad7.

Una vegada el pacient ha sigut infectat amb el suposat sortilegi, experimentar
molsties, inflors en alguna zona del cos, opressions de cor, rebuig dels elements sacres
o, com hem vist, lavorrici de la seua muller, indicis que delaten la presncia malfica.
Aquests patiments havien sigut descrits pels telegs per a definir els energmens8; per
tant, aquests smptomes per si mateix revelarien la situaci en qu es trobava el malalt.

6
Fins i tot en el cas del procs incoat contra Teresa Villascusa (1764) resultar ser un mocador prestat
per lembruixadora el culpable de la malaltia de Mara, lesposa del seu amant. Vg. el procs a lAHN, sec.
Inq. leg. 528, exp. 10: Mari Domingo, casada con Luis Var Herrero, estaba enferma de haberse puesto al
cuello un pauelo que la llev su marido y que habiendo sabido se lo haba entregado Teresa Villascusa con
quien estaba entretenido. Y hallndose muy enferma por los ltimos del mes prximo pasado de agosto y sin
esperanzas de vida, entrando en sospecha de si la causa de su padecer proceda o no del pauelo por haber
odo que la Teresa Villascusa haba sido compaera de una molinera que haba castigado la Inquisicin por
embustera.
7
Arxiu Histric de la Universitat de Valncia (AHUV), Varia, caixa 50, expedient 1. Procs contra
Beatriz Montoya, gitana.
8
F. Blasco de Lanuza, F.: Patrocinio de ngeles... op. cit., pp. 782-783.

20

Per si hi existia un factor que serigia com la prova o confirmaci absoluta de la malaltia
malfica, aquest era el diagnstic mdic. Els metges que tractaven els pacients analitzats,
generalment no identificaven cap simptomatologia en aquests malalts que es corresponguera amb els indicis de qualsevol malaltia coneguda. Malgrat el presumpte rigor mdic,
els malalts revisats amb aquests senyals no experimentaven cap millora desprs daplicar el tractament prescrit, cosa que implicava un diagnstic inclinat envers les causes
no naturals per part dels professionals que havien tractat infructuosament el pacient:
Estuvo enferma su hija Theresa Maria Barber, doncella. La que en su enfermedad visitava
el doctor N. Bartholla, vezino de esta ciudad, que al presente vive en la calle de los ngeles. Y de consejo de dicho Bartholla, llam al licenciado Luys Noalles para que viesse si la
dicha Maria Theresa estaba maleficiada o no, y con efeto le llam () Y lo execut movido de haber llamado al dicho mdico a deshora de la noche y ste haberle puesto a dicha
enferma sobre su pecho un relicario en que dixo avia Lignum Crucis. E inmediatamente le
dio con su mano apartndole, y le dixo: Quita esso, peluca. Y persuadidos ass el mdico
como el declarante de estar maleficiada la dicha enferma, llamaron como lleva declarado
al dicho licenciado Noalles9.

Tots aquests factors confluen per

arribar a la conclusi que el malalt
patia una afecci que superava els
coneixements i les possibilitats de
la medicina perqu es tractaria dun
fenomen no natural que hauria fet
emmalaltir el pacient10. La ineptitud
dels coneixements mdics de llavors
per a acostar-se a certes malalties,
diagnosticar-les i tractar-les11, shavia vist protegida sempre per la teologia i per la idea de lestreta relaci
entre malaltia i maldat12. Tamb resulta inequvoc que el criteri mdic
noms corroborava una situaci que Iconografies del Malleus Maleficarum. Sprenger-Institoris
devia resultar duna certesa absoluta
per a la majoria de les persones de lentorn del pacient durant la seua convalescncia.
Hi creien que la malaltia tenia el seu origen en el poder exercit per alguna determinada fetillera amb la intenci de danyar, amb qui el malalt, possiblement, hauria mantingut alguna discussi o diferncia personal en el temps en qu comen lafecci13.
Determinada la malaltia com dorigen preternatural, els ms arrimats a la persona afectada devien posar-se a la recerca de solucions per a sufocar aquell mal. Hi havia dues formes dafrontar una indisposici daquestes caracterstiques, encara que,
per als nostres protagonistes, no hi devien resultar excloents. Hi convivien dos tipus
despecialistes en la sanaci daquesta classe de mals. Els uns eren els eclesistics
exorcistes14. El recurs a aquests religiosos el notem en diversos processos inquisitorials, com lincoat contra Mara Magdalena Yranzo:
AHUV, varia, caixa 53, exp. 1, ff. 2 i 3. Procs obert contra Luis Noalles, any 1736.
Malgrat que en algun cas hi existir la diferncia de criteris entre els metges que tractaren el pacient,
qesti que observem en el procs contra Josepha Cosergues, AHN, sec. Inq. leg. 5323, exp. 39, f 38.
11
Arturo Morgado Garca: Demonios, magos y brujas en la Espaa Moderna, Servicio de Publicaciones
Universidad de Cdiz, Cadis, 1999, p. 51.
12
F. Blasco de Lanuza: Patrocinio de ngeles, op. cit., pp. 780-783.
13
Com observem, per exemple, en el procs contra Teresa Agustn, AHN, sec. Inq. leg. 523, exp. 2,
ff. 11-12.
14
F. Blasco de Lanuza: Patrocinio de ngeles, op. cit., p. 827: Permteles Dios que entren en cuerpos
humanos, seleles un asqueroso vientre por calaboo, estn entre inmundisias recluidos; y lleguen sus ministros
los sacerdotes a darles diversos gneros de tormentos. Hagan frequentar los sacramentos a los espiritados, que
son dardos para el demonio.
9

10

21

Encontrndose Mara de Arias, su muger, con la aflixin que se puede discurrir de ver al
declarante tan mudado y que su casa se le perda, resolvi con consejo de personas doctas
que al declarante se le dixesen los conjuros de la Iglesia, pues slo el demonio poda causar
en su marido tal novedad. Y con efecto le han conjurado a este declarante muchos eclesisticos sacerdotes. Y, en especial, uno que est acogido en la Parroquial de Santa Catalina
mrtir, llamado el doctor Francisco Vila, natural del principado de Catalua. Y ste y los
dems creen que este deponente est poseso15.

En una altra instncia es podia cercar el socors de persones versades en solucions

mgiques, generalment dones, les quals, entre les seues extenses atribucions i coneixements, es preaven dextraure esperits del cos16. Ambds grups semblen realitzar una
espcie dexorcismes, mitjanant procediments diversos, tot i que la seua condici i
naturalesa fra prou distinta.
No podem assegurar la forma exacta en qu els religiosos intervinents en els processos allegats practicaven els conjurs eclesistics reservats a aquest tipus de situacions17. I encara que els testimonis solen fer referncia a laplicaci dels conjurs de lEsglsia al pacient o a com se li recitaven els Evangelis al malalt perqu sanara, no shi
especifiquen les prctiques exactes aplicades. Tampoc no podem aventurar-nos a anotar els conjurs usats per aquells personatges amb fama de mgics, ja que en la majoria
de casos, les oracions usades en aquesta classe dactes per a la guarici del malalt no
shi especifiquen amb claredat. S que podem assegurar, per, el tracte cordial que, en
algunes ocasions, es produa entre la fetillera i els dimonis.
Dins daquests parmetres hem constatat la narraci dalguns testimonis, com aquells
que intervingueren en el procs obert contra Josepha Trnsit18. En aquesta causa trobem una curiosa descripci de la relaci entre lacusada i els suposats dimonis que havien ocupat el cos duna jove i als quals ella havia de conjurar. Els testimonis del cas
semblen decidits a confirmar que aquesta mateixa dona s la qui ha realitzat el malefici
pel qual la jove emmalalt, amb la qual cosa seria la causa i el remei alhora: Hablando
con mucho cario y llamando fillets a los malos espritus les rogaba que saliesen ofreciendo que les pondra en otros pechos mejores de una platera. En altres casos, la suposada
fetillera soferia a demanar misses o a resar per la sanaci del malalt19. Levoluci de la
malaltia, tant si es produeix duna manera positiva o negativa, sembla que no influeix
en el judici social de la fetillera, finalment considerada culpable o generadora del mal
que turmenta la vctima. La fama pblica de fetillera, dins el seu entorn social, significava, per tant, la creena en el seu poder per a socrrer, per tamb per a perjudicar20.
15
AHN, sec. Inq. leg. 525, exp. 16, ff. 3 y 4. Procs contra Mara Magdalena Yranzo (1737). En altres
ocasions tamb shi acudir als especialistes eclesistics. Encara que aquests solen confirmar la sospita
de la possessi, no sempre s aix, como en el cas del procs contra Luis Noalles, AHUV, varia, caixa
53, exp. 1. En aquesta causa, un testimoni anomenat Pedro Bernal, demostr estar en desacord amb els
tractaments que el llicenciat havia prescrit per a la seua esposa com una suposada maleficiada. Per aquesta
ra, consult diversos especialistes eclesistics que li garantiren que la seua muller no estava posseda pel
dimoni sin que la seua malaltia devia tenir altres motius naturals.
16
Hi existeixen alguns exemples masculins com, per exemple, el de Pedro Juan Barrera, en realitat
noms alguns, perqu les dones implicades en aquest tipus de casos sn molt ms nombroses que els
hmens. Aquest jove de la Ribera, apunta el procs, exorcitz un home que es trobava en un altre poble,
s a dir, lexorcitz des de la llunyania, vg. AHN, sec. Inq. leg. 523, exp. 8, f. 63.
17
Per a la teoria, han sigut molts els telegs que shan ocupat daquest tema, a ms de lexistncia
dobres que pretenen ser manuals per a exorcistes. A lobra Alexander Albertinus: Malleus Daemonum,
Imprenta Bartholomaei Merli, Verona, 1620, hi localitzem quatre exorcismes diferents que es poden
aplicar; vg. tamb Jernimo Menghi: Flagellum daemonum. Exorcismos terribiles, potentissimos et eficaces,
imprenta Victorium Savionum, Vencia, 1644.
18
AHN, sec. Inq. leg. 528, exp. 8 i AHN, sec. Inq. leg. 3725, exp. 134.
19
AHN, sec. Inq. leg. 525, exp. 16. Procs contra Mara Magdalena Yranzo: No se inquiet, ni
exasper, la dicha Mara Magdalena, si slo con mucha paz dixo: Dios proveher, creo curar. Yo har
decir unas missas.
20
Arturo Morgado insisteix, amb el suport de molts textos teolgics, en lexistncia duna creena
general relacionada en qu lnica que podia sanar el malefici duna persona era la mateixa fetillera que
lhavia creat, vg. A. Morgado Garca: Demonios, magos y brujas, op. cit.

22

Expulsant el dimoni del cos

No podem apuntar les raons que induen els protagonistes dels processos a acudir
a un o altre especialista, el que sembla demostrar-se arran dels exemples estudiats s
que no solen ser remeis excloents. En alguns casos sintueix una preferncia per acudir als agents religiosos21, tanmateix, no pareix existir cap escrpol a lhora de cercar
solucions alternatives a aquests suposats mals preternaturals.
Les fonts estudiades mostren una gran abundncia de casos de possessi i malefici, al Pas Valenci, de les malalties que per una o altra ra satriburen a lactuaci demonaca. Aquesta creena continuava una tradici molt arrelada, que perviu amb certa
fora durant el segle illustrat, on el natural i lespiritual conformen un tot complex en
la ment dels nostres protagonistes; i on lespiritual comprn la religiositat i lelement
mgic en natural convivncia sense massa distincions.
Podem atribuir-ho a una preferncia per acudir en primer lloc a lopci ortodoxa, representada
pel conjur eclesistic. Fra possible que lordre dels factors poguera veures alterat conscientment pels
testimonis en tractar-se duna declaraci feta davant el Sant Ofici, como un intent devadir qualsevol sospita
que poguera recaure sobre ells mateix. Aix s possible que per aquesta ra els testimonis manifesten que
acudiren en primera instncia als eclesistics.
21

23

El cor podrit
Sobre la maldat quotidiana
Joan Iborra

Tot el que diu s engany i maldat,

renuncia a tenir seny i a fer el b
Pr 14,32

es persones no existim amb una identitat monoltica sin desdoblada o travessada per una altra manera de pensar i actuar. La conscincia fa surar una altra faceta,
lalteritat, que fomenta una imatge aparent sobre nosaltres mateix. Dit en paraules del
filsof, de cara als altres, sc u, actue duna manera determinada, per en la intimitat
del jo, tot just quan prenim conscincia dall que fem, la personalitat s una altra. s
la conscincia qui permet aquesta forma delevaci, si podem dir-ho aix, i uneix les
dues actuacions en una de sola, de cara a lexterior i quan escrutem dins el nostre pensament. La maldat se serveix daquest desdoblament per ocultar-se sota una coberta de
dedicaci a alguna causa piadosa. Vctor Hugo sestranyava de la lleugeresa amb qu
els malvats creuen que tot els eixir b. Per al jesuta Enrique Maza, s lhome, pres en
sentit global, qui no vol fer-se responsable del mal que causa al prosme i per aquesta
ra sinventa altres responsables. Segons aquest religis, acusar els altres dels seus actes perversos serveix per a no mirar-se a lespill i observar-hi el responsable de la infmia comesa. En el fons, la idea a qu va arribar Einstein fou entendre que el problema
no el plantejaven les persones abjectes sin aquelles que els permetien lexercici de la
maldat, una habilitat exclusivament humana.
En realitat no parlem de persones atpiques, rares, de difcil focalitzaci. Ans el
contrari, com assenyala Mira, es tracta dhumans amb pensaments i amb emocions,
sovint amb una ideologia, amb una fe, fcils didentificar. Certament, la maldat simbrica en la histria planetria i exemples en trobarem arreu del mn. Ara b, no massa lluny daquestes reflexions hi ha all que Hanna Arendt defin com la banalitat del
mal, per mostrar el cas daquelles persones grises, intranscendents, que actuen solapadament dins les regles del sistema amb la cega voluntat daprofitar locasi en benefici
propi, sense considerar el dany produt. Obtenen plaer quan causen un dany, coneixen les conseqncies de la seua perversitat i, tanmateix, mantenen ferma la voluntat
de fer el mal. Hi actuen dins dun grup social de protecci. Sense aquest cor adulador,
sense labric daquest cercle af, que li celebra els actes malvats, el pervers no hi existiria. Els cal aquesta classe de clac per a exercir el seu poder i obtenir la recompensa
personal, en moltes ocasions disfressada de devoci, de religiositat extrema, de veneraci, dentrega falsament innocent.

24