Está en la página 1de 304

TRRAC099

ARQUEOLOGIA D'UNA CAPITAL


PROVINCIAL ROMANA
Tarragona

15, 16 i 17 d'abril

de

1999

Actes de les Jornades d'arqueologia sobre intervencions a la ciutat antiga i al seu territori

(1993-1999), organitzades pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya,

el Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona, el Museu d'Histria de Tarragona


i l'Institut d'Arqueologia i Estudis del Mn Antic de la Universitat Rovira i Virgili,
amb la collaboraci de la Reial Societat Arqueolgica Tarraconense.

Edici a cura de Joaqun Ruiz de Arbulo


Grup de Recerca "Seminari de Topografia Antiga"
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

3
DOCUMENTS D'ARQUEOLOGIA CLSSICA
TARRAGONA,

2000

UNIVERSITAT ROVIRA l VIRGILI


M U S
D

Ajuntament de
TARRAGONA

JITll1 Generalitat de Catalunya


W Departament de Cultura

Museu Nacional Arqueolgic

de Tarragona

E V

O'H l S T R l A
R R .\ CO O N A

m Generalitat de Catalunya
W Departament de Cultura

Direcci General del Patrimoni Cultural

Seivei d'Arqueologia

Amb el suport de:


Consell Comarcal del Tarragons, Diputaci de Tarragona, Servei de Cultura,
Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya

dels textos, els respectius autors

Primera edici: novembre del 2000

Disseny maqueta i cobertes: Josep Salvad Monseny


Realitzaci grfica: Josep Salvad Monseny
Jaume Llambrieh Brull
Correcci del text: Jaume Mass
Escannejat d'imatges: T ctil Tarragona
Impressi: Imprespl, S.L., Mollerussa
Relligat: Enquadernacions Fontanet Lleida
Direcci editorial: Joan Lpez Enseat

Edicions EI Mdol
Cartagena 15 A
43004 Tarragona
Dipsit legal: T-1664 l 2000
ISBN: 84-95559-11-0

Fotografia de la coberta: emblema de mosaic parietal amb la musa Talia, procedent de la villa romana dels Munts (Altafulla, Tarragons). Arxiu fotogrfic
del MNAT.

PRESENTACI

Els ciutadans de Tarragona estem acostumats a les troballes arqueolgiques. Les


noves obres al casc urb han d'sser precedides obligatriament per seguiments i excava
cions arqueolgiques que documentin les restes existents, tenint en ocasions una impor
tant repercussi en el procs de transformaci de la ciutat. Uns descobriments sobre els
que ha de decidir-se, en funci de la seva importncia o singularitat, si poden ser docu
mentats i eliminats, integrats a les noves construccions amb frmules diverses o b nte
grament preservats, paralitzant les obres previstes i recorrent a I' expropiaci.

'l

l!

l
l

Davant d'aquesta problemtica, l'Arqueologia urbana sembla, doncs, un problema


que afecta nicament als promotors, que veuen en les restes un problema afegit i no pre
vist als seus projectes, als arquelegs, que els excaven i documenten de manera pacient i
rigorosa, i, en ltima instncia, als tcnics autonmics i locals, que han d'informar i deci
dir sobre la seva conservaci o eliminaci. Malgrat la importncia i intensitat d'aquests
treballs durant els darrers anys, el cert s que la comunitat cientfica i en general la ciuta
dania no disposen de referncies precises sobre les troballes realitzades, les seves caracte
rstiques i la seva importncia. l, no obstant, aquesta documentaci arqueolgica repre
senta la principal font de coneixement sobre l'origen de la nostra ciutat i la seva esplendor
arquitectnica com a colnia romana i capital de la provncia Hispnia citerior. La seva
acurada documentaci, anlisi i publicaci hauria d'sser, per tant, una tasca del tot
prioritria.
l:' any 1993, amb motiu de la realitzaci a Tarragona del XIV Congrs Internacional
d'Arqueologia Clssica (La ciutat en el mn rom. Actes del XIV CIAC, 2 vols., Tarragona
1994), es van presentar diverses comunicacions sobre els treballs d'arqueologia urbana
tarraconense que s'estaven portant a terme en aquell moment. Set anys desprs, el nota
ble increment del nombre d'intervencions i la gran importncia adquirida per algunes
d'elles, ja sigui per la seva envergadura, per la seva llarga durada o per la importncia de
les troballes, feia imprescindible disposar d'un nou balan cientfic de la situaci.

Per a l'Ajuntament de Tarragona s una satisfacci que aquest balan hagi estat
coordinat per una comissi de la que han pres part representats de les distintes institu
cions implicades en l'estudi i conservaci del patrimoni arqueolgic de la nostra ciutat:
Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Museu Nacional Arqueolgic de
Tarragona, Museu d'Histria de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili, amb el recol
zament de Ja Reial Societat Arqueolgica Tarraconense.
Esperem que tant l'investigador com el lector interessats trobin en aquest volum que
recull les actes de Ja reuni una descripci succinta per rigorosa d e tantes i tantes nove
tats sobre Ja ciutat antiga i el seu territori. Com a tinent d'alcalde de Patrimoni vull agrair,
per ltim, el treball de la comissi organitzadora integrada per J. V. M. Arbeloa, J. M.
Carret, M. Genera, R. Mar, M. T. Mir, J. Ruiz de Arbulo (editor d'aquest volum) i R. Ten.
Esperem que el treball engegat sigui tan sols l'inici d'un nou model de collaboraci entre
els arquelegs professionals, responsables dels treballs d'excavaci, i els professors, con
servadors, tcnics i investigadors integrats a les distintes institucions pbliques. Al treball
de tots ells recau la responsabilitat, i tamb el mrit, de poder conixer i valorar en la seva
justa mesura la importncia del nostre patrimoni arqueolgic.

'

M. Merc Martorell
Tinent d'alcalde de Patrimoni
Ajuntament de Tarragona

INTRODUCCI
A tota Europa occidental, les intervencions sobre el patrimoni arqueolgic sn cada
vegada menys un assumpte dels investigadors per a implicar a poltics, tcnics de l'admi
nistraci, promotors privats i professionals liberals organitzats com empreses d'arqueolo
gia. Prospeccions i excavacions arqueolgiques, finanades tradicionalment amb fons
pblics i realitzades fins els inicis dels anys 80 per un petit collectiu d'investigadors inte
grats a Universitats i Museus, han passat a realitzar-se, prcticament en la seva majoria,
sota les premisses de la denominada arqueologia d'urgncia o d'intervenci: l'actuaci
prioritria de prospecci, seguiment i excavaci en aquells jaciments amenaats de des
trucci per la intensa activitat constructora a les ciutats histriques, i en general, per tot el
territori. Unes actuacions en bona part "privatitzades", s a dir, de costos assumits pels
promotors dels projectes arquitectnics o urbanstics que les generen i encomanades a un
nou collectiu empresarial d'arquelegs professionals.
Si fa set anys, amb la nova Llei del Patrimoni Cultural Catal (9 /1993), Catalunya es
dotava finalment d'un marc legislatiu de referncia per a protegir, conservar, investigar i
difondre el seu patrimoni cultural, haurem, no obstant, de reconixer que l'apartat que ha
contemplat una evoluci menys positiva durant els darrers anys ha estat el referent a la
investigaci d'aquest patrimoni. A la forta limitaci dels projectes d'investigaci per falta
de finanament especfic, hem d'afegir el greu i principal problema de la nostra incapaci
tat com a collectiu professional per assumir cientficament els resultats de les nombroses
noves intervencions. s cert que el procediment administratiu de la concessi de permi
sos d'excavaci regula de forma suficient I' entrega a l'Administraci dels preceptius infor
mes i memries, juntament amb els inventaris de materials apareguts, i assegura la seva
custdia al Museu corresponent. No obstant aix, cap mecanisme s'ha previst per a la
difusi i publicaci cientfica d'aquests treballs. I sense la publicaci de noves dades, la
cincia no pot avanar.
Conscients de la situaci, aquest volum s el resultat d'una primera iniciativa de les
diferents administracions pbliques implicades en la protecci del patrimoni arqueolgic
de Tarragona per a conixer, debatre i publicar les importantssimes novetats assolides
durant els darrers anys a la investigaci arqueolgica de la Tarragona romana, englobant
en ella tant la ciutat com el seu territorium circumdant. S'ha continuat, d'alguna manera,
una iniciativa posada ja en marxa els darrers anys en diverses comunitats autnomes i que
a les comarques de Girona es va repetint amb excellents resultats durant els darrers sis
anys: la presentaci anual de les novetats a tot el collectiu professional d'investigadors,
invitant als responsables de les excavacions realitzades a presentar de forma sinttica les
dades obtingudes en les darreres campanyes.
La reuni, denominada Trraco 1999. Jornades d'arqueologia sobre intervencions a
la ciutat antiga i al seu territori (1993-1999), es va celebrar a Tarragona els dies 15, 16 i

17 d'abril de 1999, amb sessions realitzades a la Casa de Cultura de la Generalitat, el sal

d'actes del MNAT i el paranimf de la URV. En coordinaci amb les Jornades, es va inau
gurar tamb al MNAT, l'exposici "Recuperant la nostra histria: divuit anys d'interven
cions arqueolgiques (1981-1999)", organitzada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat.
La comissi organitzadora de la reuni ha estat integrada per J. V. M. Arbeloa,

arqueleg territorial de Tortosa, J. M. Carret, director del MNAT (fins a l'octubre de 1999),
M. Genera, cap de secci del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, R. Mar, professor

d'Arqueologia de la URV i assessor de l'alcaldia de Tarragona per a temes de patrimoni


histric, M. Mir, arqueloga territorial de Tarragona, J. Ruiz de Arbulo, professor d'Ar
queologia de la URV (fins al setembre de
la Generalitat.

2000) i R. Ten, cap del Servei d'Arqueologia de

La reuni no pretera analitzar de forma porrnenoritzada la totalitat dels treballs rea


litzats durant els darrers anys, sin disposar d'un marc global de referncia amb presen
tacions sinttiques de les principals intervencions realitzades. Es va sollicitar, doncs, Ja
collaboraci de les diferents empreses d'arqueologia, encarregant-se ponncies i rebent
se igualment comurcacions que sn ara presentades en aquest volum d'actes. S'ha esco
llit com a fil conductor un criteri topogrfic: el frum de la provncia, el circ, el frum de

la colnia i el seu entorn, el teatre i la faana porturia, l'espai suburb des de la doble ves
sant funerria i d'hbitat, i per ltim, el territori des de Ja perspectiva de les infrastructu
res, Ja residncia i la producci. Tamb s'han realitzat sengles balanos dels treballs realit
zats els darrers anys des del punt de vista del Servei d'Arqueologia i s'han presentat els
nous projectes museogrfics i els programes de gesti del patrimor arqueolgic urb.
El secretariat de la reur ha estat assumida per la URV i coordinada des de l'Insti
tut d'Arqueologia per J. Ruiz de Arbulo amb la collaboraci de N. Ruiz i un grup d'estu
diants del Graduat Superior d'Arqueologia: M. Aguil, R. Ciprs, M. Ciuraneta, X. Caris,

I. Fiz, S. Martorell i I. Serres que es van ocupar del recolzament audiovisual durant les ses
sions i d'atendre amb eficcia a participants i pblic. De Ja bona marxa de la reuni en
dna testimoni la xifra de 142 persones inscrites.
El grup de recerca de la URV "Seminari de Topografia Antiga" ha actuat com a edi
tor de les presents Actes que han comptat amb el recolzament econmic de diverses Ins
titucions. Que totes elles tinguin constncia del nostre agrament. Per sobretot aquest
agraiment va dedicat als autors dels diferentes treballs, acostumats a desenvolupar Ja seva
feina sempre en condicions difcils.

Joaquin Ruiz de Arbulo

NDEX

Intervencions arqueolgiques a la ciutat de Trraco 1993-1999, u balan

. ............................... . ........ . .............................. .................. 9

Ramon Ten, M. Teresa Mir......................................................

. .

. .

PART l. TRRACO. EL FRUM PROVINCIAL i EL CIRC

Intervenciones del Servei Arqueolgic de la URV en el sector oeste de la plaza de representacin del fora
provincial de Tdrraco
Isabel Pea

.. .... ... ...... .. ...................... ....... ... . ................ . ......................................................................


..

...

............. 1 7

La plaza de representacin de Tdrraco: intervenciones arqueolgicas en la plaza del Forum y la calle d'En Compte
Csar Augusta Pocia, Josep Anton Remol............................. .. .. ......... .. . . . .. ..........................
.

..................... ........ 27

..

Excavacions a l'rea del frum provincial: plaa del Rei nm. 4 i Casa-Museu Castellarnau
Albert Vilaseca, Jordi Diloli....... .................................................

.. . ................................. ................ ......... ......... 47

El circ rom de Tarragona. Qestions arquitectniques i defuncionament


Llus Piol......................... ..... .................................

.......... 53

...................... ................

Excavacions arqueolgiques a la plaa de la Font de Tarrngona


Diversos autors........... . ....... ... . .
.. .

................. ............ .

. ..

.. ...............

61

PART II. TRRACO. EL FRUM DE LA COLNIA i LA FAANA PORTURIA

L'assentament ibric de Tarragona. L'excavaci de Manuel Berges al carret dels Caputxins l'any 1978

David Asensio, Mireia Ciuraneta, Sagrari Martorell, Pedra Otia..... .... ..


.

...........................

....... 71

L'urbanisme de Trraco a partir de les excavacions de l'entorn del frum de la ciutat


Josep Maria Macias.....................

. ... ..... .
.. .

. . ..

.. .. ... ............ . ..
.

..

. .

........ .. . . . .. . .. .

.....

. . ....

..

... .

....................... 83

Excavacions arqueolgiques en el solar nm. 36 del carrer del Gasmetre

Moiss Daz, Josep Maria Macias .... ............. .........


..

..

. ..................... .................... ................... ................................ .......

107

Les termes pbliques de Tarragona: excavacions en el carrer de Sant Miquel, nm. 33. Estudi preliminar

Moiss Daz, Montserrat Garcia, Josep Maria Macias. ..... ... .......... . . .
.... . .. . .... ....... ..... . .. . ........................... 111
.

. ...

..

... .

... .

...

PART Ill. L'ESPAI SUBURB

L'hbitat suburb portuari de l'antiga Trraco. Excavacions al sector afectat pel PERI 2 (Jaume I - Tabacalera)
Maria Adserias, Csar Augusta Pocia, Josep Anton Remol................................ ...................

.. .................. 137

Dues necrpolis del segle V d. n. e. a Tarragona: excavacions al carrer de Prat de la Riba i al Mas Rimbau
....... . .. .. ...... ...
David Bea, Albert Vilaseca.
. ..

..

..

................................................................................... ..........................

J 55

Noves intervencions a les necrpolis tardoantigues del marge esquerre del riu Francol
Montserrat Garcia, Josep Anton Remol......................................

........ ........
.

..................... 165

Intervenci arqueolgica al cam de la Platja dels Cossis (Tarragona)


Joan Menchon.........................................

. .. ....... .... .. ...... ....


.

..

..

...

......... . .

.... ...

. ....

..

. ......................... .............. 181

Excavacions al solar del Parc Central


Jordi Lpez........................................

191

PART !V. EL TERRITORI. INFRAESTRUCTURES, PRODUCCI i RESIDNCIA

La villa dels Plans d'en ]ori (Montblanc, Conca de Barber)

........

Maria Adserias, Jordi Morer de Llorens, Antoni Rigo.

........

... 100

La villa romana de Callpolis (Vila-seca, Tarragons)


Josep Maria Maci as __ ,,.... __ ... .. _________.. _......

. .....-............. ..

. ..................- .. -------- . . . . . .- .....

- ..

-- 207

Excavaci de noves estructures a la villa romana de Paret Delgada (la Selva del Camp, Baix Camp)
Andreu Oll i Josep Vallverd_...... ___.... _,

----.... --.. --....... .... _

. . . ____..... ---.. -.......... _.... _,,.. ____ 223

.. _ ... _ . _ ... .

La villa romana de la Llosa (Cambrils, Baix Camp)


Montserrat Garcia i Josep M. Puche ____.... _ --------

-.... -.. -... -........ _

..........

. . -..- -

.. . .. . .. 231

----- ..

. . ...

..

...

Excavaci arqueolgica a la villa romana del Mas d'en Gras


Eduard Sanchez__.. _.

--....-

--.. --_..__

-- . .

------

--- . . . .--- ..-----.......

.... --...... ___ ,,_.

--- ....--. -- ...

La vil/a de El Vilarenc (Calafell, Tarragona): arquitectura y organizacin espacial de un


de Tarraco
Victor Revilla _,,____............. _.. __ ,_

..

--- .. ----- ---....-----......-- .

fundus

243

del territorio

................ ......... .......... ........

257

El centre de producci cermica de les Planes del Roqus, Reus (Baix Camp)
Albert Vilaseca, Pilar Adiego ____.... ___.. _______.. _____

.......... _ ..

_..........

__

_....... _. 275

PART V. GESTI i RECUPERACI DEL PATRIMONI

El Pla Arqueolgic de Tarragona I. La Base de dades

Angel Rif

. --... _........ ___.. _____.

..... .

_. .

... .----

. ...

_. ... _ .... _,,.. __

_. - .

......

______.. ... . .
..

--

. ..

_ . . . __.......... ___.... __ .

_....

. . _.

. ....

El projecte de recuperaci de Centcelles (Constant)


Jaume Mass

.... _. _

--

..

-- .. ---..

------

_____......__

--........--....---- .

. -.... - --.. ---------...

-.. 287

.. 291

- ..---

El projecte de musealitzaci de la Necrpolis Paleocristiana


Pilar Sa da_-_. _

__

.... _. __ .... .....

..__... _,,____ .

-............ _ .. __

--.... _.

. .-.... _-.- ..

. .

.. - - ..--------- --......---- ..

.. .

295

1.

I NTERVENCIONS ARQUEOLGIQUES A LA CIUTAT D E


TRRACO 1993-1999, UN BALAN

RAMON TEN i CARN


M. TERESA MIR i ALAIX
Serve! d'Arqueologia de la Generalltat de Catalunya

Introducci

dar afectats pels projectes d'obres, la qual cosa, si

La recerca arqueolgica a Tarragona en


aquests darrers cinc anys ha proporcionat una srie

de resultats molt positius, tant pel que fa al conei

xement cientfic de la ciutat antiga com a l' acreixe


ment del patrimoni visitable.
Per tenir una base slida que permeti analit

b permetia documentar i protegir el patrimoni


arqueolgic, en canvi impedia tenir una visi de
conjunt del solar excavat i feia que les conclusions,
tot i ser molt interessants, tinguessin un aire de pro
visionalitat en mancar un gran nombre de dades.
Ara, cada vegada es tendeix ms a fer excavacions

zar el que ha estat l'evoluci del coneixement del

en extensi i es redueix l'excavaci de sondejos, i

patrimoni arqueolgic de Tarragona en aquests

aix permet obtenir una major informaci, fer una

darrers anys, cal tenir present en primer lloc la forta

anlisi dels resultats molt ms acurada i assolir una

evoluci urbanstica que ha sofert la ciutat. A un


la construcci motivat per la reac

interpretaci ms exacta de les restes arqueol


giques localitzades.

tivaci econmica d'aquests darrers temps, cal afe


gir un fort creixement urbanstic, derivat tant de la
revisi del Pla General d'Ordenaci Urbana de

giques, cal destacar un canvi qualitatiu en els crite


ris de la Comissi Territorial del Patrimoni Cultural

renovat

boom de

Pel que fa al tractament de les restes arqueol

Tarragona com de l'aprovaci de diferents plans

i del Servei d'Arqueologia, que es pot evidenciar en

especials, com el PERI 6 (zona del Gas-Eroski) o el

una tendncia a primar l'adequaci de grans zones

Pla Especial de Reforma Interior Jaume I - Tabaca

a la visita pblica, enlloc de primar nicament la

lera (PERI 2), la qual cosa ha generat un nou eixam


ple de la ciutat.

conservaci del patrimoni. Si b durant els primers


anys de funcionament de la Generalitat de Cata

L'augment de l'activitat constructiva s'ha cen

lunya s'havia intentat posar en marxa aquest pro

trat en diverses zones de la ciutat, per sobretot en

cs, a partir del qual es van adequar, principalment,

les noves zones urbanitzables que han sorgit de la

alguns locals de la Part Alta, posteriorment va que

revisi del Pla General d'Ordenaci Urbana, el qual


reordena noves rees de la ciutat i reconverteix
zones que fins fa poc estaven destinades a usos
industrials, d'emmagatzematge o agrcoles, en
zones urbanitzables.

dar una mica alentit fins que darrerament s'ha reac

tivat aquesta tendncia.

Anlisi zonal

Entre 1993 i el mes d'abril de 1999 s'han rea

Aquesta reactivaci urbanstica, si b d'una

litzat a la ciutat de Tarragona un total de 351 inter

banda planteja nous reptes sobre el tractament del


patrimoni arqueolgic posat al descobert, de l'altra

vencions arqueolgiques, de les quals 255 corres

ha comportat un creixement considerable del nom

cions, 69 a seguiments d'obres, 15 a adequacions i 4

bre d'intervencions arqueolgiques, fet que ha

a documentacions. Per anys, les intervencions

redundat en un creixement proporcional sobre el

s'han distribut de la manera segent: 31 l'any 1993,


51 el 1994, 58 el 1995, 46 el 1996, 69 el 1997, 63 el

coneixement de la ciutat antiga, que en aquests dies


de 1999 s fora ms elevat del que tenem el 1992,
tant pel que fa a dades topogrfiques com cronol
giques.
Aquest augment del coneixement l'hem de

ponen a excavacions i delimitacions, 8 a prospec

1998 i 33 fins a l'abril de 1999.

Passant a realitzar una anjilisi ms detallada de

les zones on s'ha actuat arqueolgicament des de l'any


1993 cal esmentar principalment vuit grans zones:

1. La Part Alta de la ciutat, on s'ubiquen

valorar tamb en el canvi que ha sofert els darrers


anys la metodologia arqueolgica en les interven

alguns dels grans edificis pblics de la Trraco

cions d'urgncia. Fins al 1993, tot i que tamb s'ha


vien realitzat diverses excavacions en extensi, la

romana com el circ, el frum provincial o les mura


lles. En aquesta zona es poden destacar nombroses

prctica generalitzada consistia en la realitzaci de

intervencions (84) motivades per diferents tipus


d'actuacions.

sondejos als solars, en els punts que havien de que-

RAMON TEN l CARN.E


M. TERESA MIR ALAJX

TRRACO 99

Intervencions arqueolgiques
a Tarragona distribudes per rees

20

18

16

14
12

10
6

93
LJ
l'il

1.Partalta

5. Zona intramurs (Rambla Vellateatre)

94

Jll
lill]

95

2. Zona porturia i teatre


6. Zona de llevant

l.l D'una banda, el conveni entre la Generali


tat de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona per a
la urbanitzaci de la Part Alta ha comportat la ins
tallaci de nous serveis a nombrosos carrers i la
seva repavimentaci. El seguiment d'aquests tre
balls i les intervencions arqueolgiques que se
n'han derivat han perms adquirir uns nous conei
xements sobre el conjunt del frum provincial i el
circ, que permetran una revisi de les dades que
tenem fins ara i ajudaran a que cada vegada tin
guem una documentaci ms mplia sobre aquests
conjunts. Aquest conveni, a ms, ha proposat un
tipus de pavimentaci que reprodueix les lnies
dels edificis antics amb diferents tipus de pedres.
Com a obra pblica derivada de projectes d'urba
nitzaci, per fora de conveni, tamb cal esmentar
l'execuci de l'aparcament de la plaa de la Font,
que permet una excavaci en extensi de la plaa
i la recuperaci d'importants dades sobre l'ocupa
ci de la zona abans de la construcci del circ rom.
L'altra gran obra pblica que ha comportat inter
vencions sobre el patrimoni ha estat l'inici de la
rehabilitaci de Ca l' Agapito per la Universitat
Rovira i Virgili, que ha aportat important docu
mentaci sobre el frum provincial.
1.2 Dues altres grans intervencions han estat
les de la baixada de la Pescateria i la plaa dels
Sedassos, encaminades a la recuperaci de dos sec
tors del circ rom. Aquesta actuaci municipal ha
desenvolupat part del Pla Pilats i ha enderrocat una
srie d'immobles situats sobre el circ, promovent
l'excavaci de la zona que ser adequada a la visi
ta pblica per poder ensenyar gran part de la
capalera i un bon tros de la graderia septentrional.
10

97

96

D 3. PER! 2jaumc 1-Tabai:alera

7. Z<ina nord-oest

98

99

D 4. PERI 6 Parc cenlral-Parc de la


D B. Terrilori

ciut:it

1.3 Finalment, s'ha d'esmentar que la revalo


ritzaci que ha tingut aquests darrers anys la Part
Alta de Tarragona ha comportat tamb la realitza
ci de nombroses actuacions privades, tant de reha
bilitaci de locals i habitatges com de nova cons
trucci. Les intervencions derivades d'aquestes
actuacions han proporcionat tamb una nombrosa
informaci, tant de dades puntuals sobre els monu
ments com, sobretot, de l'evoluci de la ciutat en
poca tardoantiga i medieval.
2. Zona porturia i entorn del teatre rom. En
aquest punt cal destacar sobre tot la gran reactiva
ci immobiliria de promoci privada. Fins fa pocs
anys, aquesta zona es destacava bsicament per l'e
xistncia de nombrosos magatzems, fbriques de
vins i licors i algunes edificacions antigues. El nou
planejament urbanstic ha promogut l'edificaci
d'habitatges amb l'enderrocament d'aquestes peti
tes installacions industrials. Aix ha produt nom
broses intervencions arqueolgiques, que han
aportat dades molt interessants sobre zones d'hbi
tat, magatzems portuaris i, sobretot, sobre la urba
nitzaci dels voltants del teatre, entre les que cal
destacar la localitzaci d'unes termes pbliques al
carrer de Sant Miquel.
3. PER! 2, Jaume I - Tabacalera. Aquesta zona
ha estat urbanitzada a partir de 1993-1994. Fins a l'a
provaci del pla especial, l'rea es caracteritzava per
l'existncia de grans naus industrials i diverses par
celles dedicades a l'horticultura, la qual cosa havia
preservat de forma considerable les restes arqueol
giques. El desenvolupament del PER! comport l'o
bertura de nous carrers i la creaci de parcelles des
tinades a la construcci d'edificis d'habitatges. La

ARQUEOL
A LA CIUTAT INTERVENCIONS
DE TRRACO 1993-1999,
UNGIQUES

BALAN

promoci de la zona s principalment privada, ats

causes, com ja hem esmentat ms amunt: la part

que la pblica se centra nicament en la urbanitza


ci dels carrers. L'excavaci en extensi de gran part

ms considerable s la derivada de projectes pri


vats de construcci, principalment d'habitatges; en

de les parcelles del PERI ha proporcionat resultats


importantssims, tant a nivell cientfic com patrimo

segon lloc, cal considerar els projectes de les dife


rents administracions encaminats a la recuperaci

nial, mostrant l'expansi de la ciutat romana en una

del patrimoni arqueolgic, en aquest sentit cal des

zona molt mplia fora muralles i canviant una mica

tacar la remodelaci de la necrpolis paleocristiana,

la percepci d'rea funerria que es tenia d'aquest


sector de la ciutat.

obres d'adequaci de jaciments promogudes pel

els projectes de recuperaci del circ o les diferents

4. PERI 6 Zona del Gas - Eroski. La requalifi

Servei d'Arqueologia, com, per exemple, les escales

caci dels terrenys de Gas Tarraconense per a cons

truir una rea comercial de gran superfcie va com

del frum del carrer Major. En darrer lloc hi hauria

portar l'excavaci en extensi d'un conjunt paleo

els projectes d'obra pblica com la construcci d'a


parcaments, collectors o urbanitzaci de carrers.

cristi (villa i baslica) que cal posar en relaci amb

Apart de les excavacions prpiament dites, hi

la vena Necrpolis. A part d'aquesta intervenci,


en la zona propera s'han fet diverses intervencions,

ha altres tipus d'intervencions que s'han desenvo


lupat durant aquest temps i que cal emmarcar en

promogudes per obres privades, que han perms

un mbit legal: en la zona del teatre rom s'ha

recuperar informaci sobre el sistema viari de


Trraco i l'ocupaci suburbana d'aquest sector.

expropiat

S. El que en poca romana seria la zona intra


murs (entre la Rambla Vella i el teatre), ha estat una

zona on s'han fet relativament poques interven


cions, ats que l'edificaci ja est molt consolidada
i noms de tant en tant es creen solars lliures. Tot i
aix, les intervencions que s'hi han realitzat ens

un

nou

solar

als

carrers

de Sant

Mag/Cartagena/Nou de Santa Tecla i s'est en


trmits d'adquisici d'un altre al carrer de Sant
Miquel. Tamb s'ha treballat en la protecci legal
dels monuments com la realitzaci de la delimita
ci de l'entom de l'amfiteatre rom, la redefinici
de la declaraci del circ i la finalitzaci de l'expe
dient de declaraci del teatre rom.

han fornit informacions sobre l'evoluci urbansti


ca de la zona d'hbitat de Trraco i Ja xarxa viria
(excavaci de carrers i collectors romans). Un dels

Valoraci

redescobriments ms impactants ha estat la localit

quests cinc anys ens han proporcionat importants

zaci d'unes galeries subterrnies a les quals s'ac

nuclis de restes arqueolgiques que cal posar en

cedeix per pous (Gasmetre, 32), alguns dels quals

valor i adequar a la visita pblica. En aquest sentit,


cal destacar que Ja major part de les zones on els

excavats el segle passat (pou Cartany), i que han

A nivell patrimonial, les intervencions d'a

donat com a element ms noveds la troballa d'un

projectes urbanstics de construcci es condicionen

pas natural a una cova urbana, un sistema crstic


de sales i galeries amb aigua dola, que ocupen

a Ja visita de les restes arqueolgiques sn, en Ja

bona part del subsl de l'rea central de Tarragona


i que estan essent investigades pel Centre d'Inves

la ciutat romana que no es podia visitar fins ara,

tigacions Espeleolgiques de Tarragona.


6. La zona de llevant no ha estat excessivament
investigada, tot i que diverses promocions d'edificis

seva major part, zones on es podr explicar part de


com zones d'habitaci o magatzems portuaris,
sense descartar altres elements que ja estan musea
litzats en altres parts de la ciutat, com rees de

privats i, sobretot, la urbanitzaci d'un carrer al

necrpolis o edificis pblics (nous sectors del circ,


les termes pbliques associades al teatre, etc). Com

carni de la Platja dels Cossis, han proporcionat


noves dades sobre l'rea funerria ja coneguda en

tant a nivell fsic com legal, s'ha cregut convenient

aquesta part de la ciutat. Potser el fet ms destacat


ha estat la localitzaci d'un tram de la Via Augusta.

inciclir en la possibilitat del gaudi del patrimoni


arqueolgic per part dels ciutadans i disposar de

7. Les intervencions realitzades a la zona nord


oest de la ciutat han proporcionat en la seva major

es podien veure fins ara, es pugui tenir una visi, el

part resultats negatius. La dada ms destacada s la


localitzaci d'un gran conjunt funerari d'poca tar

ms completa possible, del que era Trraco i com


havia evolucionat.

dana a la zona del Mas Mallol-Mas Rimbau.


8. En menor mesura, tamb s'ha actuat en el

qualitatiu en el coneixement. L'excavaci de noves

hem elit abans, a part de la protecci de les restes,

noves zones de la ciutat on, juntament amb les que

A nivell cientfic, tamb s'ha produt un salt

territori de T rraco, en l'mbit del seu antic terme.

zones com el PER! 2 ha posat al descobert una zona

Aquestes intervencions han perms obtenir noves


dades sobre el poblament rural, aix com sobre Ja
xarxa d'abastament d'aigua a la ciutat en poca
romana.

d'ampliaci de la ciutat que comportar una nova

La motivaci de la posada en marxa d'una


intervenci arqueolgica pot ser deguda a diverses

interpretaci de l'urbanisme i l'evoluci de la ciu


tat. Tamb les intervencions a la zona porturia i a
la Part Alta han proporcionat novetats considera
bles que faran avanar el coneixement cientfic de
T rraco.
11


JHll1
1111

Restes arqueo
lgi

ques

Restes ar
queoJgiques
.
Prospecc1o
. ns amb

ncia d
InexLst

1993 - 19 99

resulrar n
egat iu

e restes arq

ueolog1q
' . ue s

13

INTERVENCIONES DEL SERVEI ARQUEOLGIC DE LA U RV


EN El S ECTOR OESTE DE LA PLAZA DE R EPRESENTACIN
DEL FOR O PROVINCIAL DE TARRACO

ISABEL PEA RODRGUEZ

Servei Arqueolgic de Ja URV

Con este trabajo presentamos los resultados

grafia natural del terreno, para levantar las grandes

de cuatro intervenciones arqueolgicas de cronolo


ga romana alto-imperial que afectaran a la llama

construcciones del foro provincial y del circo. La


cronologa de esta reedificacin ha de situarse

da plaza de representacin del foro provincial de

durante el mandato de la dinasta Flavia, datacin

T8.rraco. Tres de estas excavaciones de urgencia

que nos viene proporcionada por los datos epigra

fueron realizadas por el Servei Arqueolgic de la

ficos y por los escasos restos ceramicos encontrados

URV. La primera, realizada en 1994, dirigida por

en los niveles constructivos.

Isabel Pea, se ubic en la confluencia de las calles

Vespasiano instaur un nuevo orden social y

de Misser Nogus y de Escrivarties Velles.' La


segunda que afecto al jardn de la conocida como
Casa Agapito, en la Plaa del Pallol, se llev a

econrnico en todo el imperio para tratar de con

cabo en 1997 y fue co-dirigida junto con Llus


Piol.1 La tercera intervencin, se realiz en el edi
ficio de la Antigua Audiencia en la calle de Salines
entre finales de 1996 e inicios de 1997 y tuvo tam
bin a Llus Piol como arquelogo director.3
La cuarta excavacin que comentaremos, rea
lizada con anterioridad a la creacin del Servei
Arqueolgic de la UR\/, fue dirigida por Manel
Gell i Agramunt en 1993, afectando el local n 44
de la calle Major.4
Estas cuatro intervenciones pusieron al descu
bierto nuevos e irnportantes datos referentes a una
zona de vital importancia dentro de la vida poltica
y social de la antigua ciudad de Tarraco. Nos esta
mos refiriendo a l llamado foro provincial, escena
rio de las grandes celebraciones de culto imperial,
sede de la asamblea provincial y centro de la vida
poltica de la capital de la Tarraconense en los asun
tos concernientes a la administracin provincial.
El espado donde se edific este monumental
complejo arquitectnico fue en la parte mas eleva
da de la ciudad, el rnismo lugar donde en el 218
a.C. asentaron el campamento militar o praesidium
los primeros rornanos que llegaran a nuestra costa.
En el siglo I d.C., este espado se reestructur
en tres terrazas escalonadas, aprovechando la topo-

trarrestar las consecuencias de la desastrosa admi


nistracin de Nern. Gracias a Plinio5 sabemos que
una de las medidas que se tomaran fue la de ator
gar el Ius Latii a toda Hispania, alrededor del ao 70
d.C., para garantizar el control fiscal en todo el
territorio peninsular reorganizandolo alrededor de
los centros urbanos, las colonias y los municipios.
De este modo, en las capitales provinciales, como
Tlrraco, las nuevas construcciones dedicadas al
gobierno provincial debieron reflejar el nuevo
orden imperial.
En cuanto al aspecto religiosa, sabemos que
ya desde poca de Augusta se pone en marcha un
amplio programa de renovacin a todos los niveles
de la sociedad romana, siendo fundamental el
referente a la religin, ya que se inici con su per
sona todo el proceso que dara paso primera al
culto dimstico y algunos aos despus al culto
imperial como versin desarrollada. Era a travs de
este cuito imperial que las provincias podan rendir
homenaje al Estado y al Imperio, y fue en poca
Flavia, a partir del ao 70 d.C., como en gran parte
de estas capitales provinciales la institucin recibi
su forma definitiva establecindose un complejo
arquitectnico especfica para su representacin.
As, la provincia de la Hispania Citerior o
Tarraconense pas a disponer de una gran asam
blea de notables procedentes de las colonias y

l Sobre esta intervencin arqueolgica, ver como estudio monogriifico Pea, Dfoz, 1996, 191-226.
2 En esta excavacin tambin participaran Reis Fabregat, Hctor Mir y scar Curulla.
3 Parte de los resulta dos de esta intervencin han sido presentados recientemente el 1' Congrs d'Arqueologia Medieval i Moderna, celebrada en Igualada
en noviembre de 1998, estando en prensa su publicacin. Tambin intervinieron como arquelogos en la cxcavacin Hctor Mir y scar Curulla.
4 Los datos sobre esta intervencin los hemos extraido de la Memoria de Excavacin depositada en el Departament de Cultura de la Generalitat y que an
no ha sida publicada, }unto con Manel Gell participaran tambin en esta intervencin arqueolgica Isabel Pea y Olga Tobas.
5 Plinio, NH, Ill, 4,30; "El augusta emperador Vespasiano concedi a toda Hispania el derecho latino, desprestigiada a causa de las tormentosas agitaciones
civiles y sociales" (trad. V. Bejarano, FHA,VII, Barcelona 1987).

17

ISABEL PEA RODRGUEZ


TRRAC0 99

municipios de su territorio, era el llamado Conci


lium Provinciae Hispaniae Citerioris, que se rema
una vez al ao en la capital de la provincia, es decir,
en Tarraco, para escoger un nuevo fla1nen, que era
el sacerdote encargado de dirigir las ceremonias del
cuito imperial. El Jugar donde se reuna este Conci
lium era el fora provincial que, independientemen
te de la ciudad, estaba destinada exclusivamente al
uso de la provincia de la Hispania Citerior. Ade
mis, mediante estas reuniones anuales, las lites
urbanas de toda la provincia podan tratar sus
temas comunes, referidos esencialmente a la fiscali
dad y a los problemas de territorialidad.
La plaza de representacin del Concilimn Provin
ciae Hispaniae Citerioris. Estructuracin y antece

dentes.
El gran complejo arquitectnico del fora pro
vincial de Tarraco se edific a dos niveles o terrazas
en la parte mas elevada de la ciudad. En la terraza
superior se situ la zona religiosa de la capital de la
provincia con el recinto de cuito imperial, una gran
edificacin de planta rectangular de 156 por 136
metros que formaba un porticada de 14 metros,
envolviendo una plaza central. La misma estructu
racin se repiti en la segunda terraza o terraza
intermedia, donde se situ la plaza de representa
cin. Una gran plaza porticada de planta rectangu
lar, con unas medidas de 318 por 176 metros. La
unin y los accesos entre ambas terrazas se realiz
mediante una monumental escalinata central, dos
torres en los angulos de contacto entre ambas cons
trucciones y, segurame11te, otras escaleras o rampas
de las cuales no se han encontrada evidencias
arqueolgicas.
La composicin de este complejo de cuito y
gobierno provincial le convierte en un caso nica
en la arquitectura romana de las grandes plazas
pblicas. Su origen ha de buscarse en la arquitectu
ra religiosa helenstica,6 cuyo diseo se extenda no
tan slo al edificio de cuito sin tambin a su entor
no'. Esto significaba a menudo ajardinamientos y
terrazas, recintos porticados y escalinatas monu
mentales, todos ellos dispuestos a lo largo de enor
mes ejes.
Los dos principios que regan estas grandes
construcciones eran la sucesin panorrnica y la
unidad arquitectnica, es decir, la presentacin de
una serie de cuadros que permita, a medida que el
espectador se mova siguiendo un eje predetermi
nada, unas pa11orimicas progresivamente mas
espectaculares y que, dado su diseo uniforme que
ensombreca las partes, podian abarcarse de una
sola vez. El recinto del tempto propiamente dicho,
al final de la secuencia, poda tener la forma abier
ta de una herradura o de la letra griega, o de algu6 Martin 1971 Lauter 1986 Pollit 1986, 359-365, Kostoff 1988, 301-356.

18

na variedad cuadrangular. En ocasiones, el temple


se eriga en el centro de ese cercada o bien se des
plazaba hacia la columnata circundante o inclusa
estaba adosado a ella.
De este tipo de construcciones tenemos dos
ejemplos. El santuario de Asclepios en la isla de Kos
cuya cronologa abarca desde el ao 300 al 150 a.C. y
que se elev como un conju11to de hes terrazas uni
das por trames de escaleras a lo largo de un eje que
conduce al templa principal en la parle superior.
Tambin el santuario de Atenea en Lindos, en
la costa oriental de Rodas, podra incluirse en este
tipo de construcciones. Esta datada entre finales
del sigla IV e inicies del III a.C., y su temple es una
de las unidades mas pequeas de un trazado gran
dilocuente situcindose entre un gran "decorado",
por decirlo de algn modo, que forman las escale
ras junta con las pantallas de columnas que debe
atravesar el visitante para llegar hasta l y la escar
pada pendiente del acantilado que se abre al mar.
Avanzando en el tiempo y ya en la Roma
republicana, encontramos otro ejemplo de este tipo
de complejo religiosa en terrazas: se trata del
gigantesco santuario oracular de la Fortuna Primi
genia en Praeneste, monumentalizado en el sigla li
a.C. Se eleva sobre el fora en siete terrazas que cul
rninan en una estructura semicircular con un prti
co doble y con el temple redondo de la Fortuna en
la cima. Un eje recto atraviesa las terrazas altas sua
vizandose su patente pendiente mediante la curva
de la cima y la contracurva del temple.
Ya mas contemporaneo al conjunto de Tarra
co, aunque anterior en unos 30 o 40 aos, tenemos
un paralelo en el templa de Roma y Augusta en
Ankara y la referencia epigrafica que nos pone
sobre la pista de un complejo de caractersticas
muy similares tanta por su diseo arquitectnico y
urbanstica como por su finalidad. De Ancyra, capi
tal de la Galatia, poco se ha conservada de su anti
guo trazado urbano, destacando el temple mencio
nada de Roma y Augusta, que parece ser una refor
ma augustea de un temple anterior. Este templa,
famosa por centener grabadas en sus antas dos
copias en griego y latn de las Res Gestae del divina
Augusta, formaba parte de un conjunto compuesto
por una plaza para celebraciones y de un hipdro
mo. La plaza estara ubicada seguramente delante
del temple, que se elevara sobre varias terrazas
superpuestas en la pendiente de la colina donde se
erige el conjunto. La importancia de este recinto en
las ceremonias de cuito imperial se ve confirmada
por una inscripcin datada entre los aos 23 y 39, y
que hace referencia a carreras de caballos y a atros
espectacu!os como combates de gladiadores y de
fieras, concursos, fiestas y sacrificios ceremoniales,
sobre todo de toros, animales sacrificados durante

INTERVENC!ONES
ARQUEOLGIC
LA URV
EN EL SECTOR
DE LA PLAZADELDESERVEI
REPRESENTACIN
DELDEFORO
PROVINCIAL
DE Tfi.ROESTE
RACO

el cuito imperial. Se han encontrado vestigios de

quearan el frontal de la plaza de representacin en

estos sacrificios cerca del eje del templa.


Ademas, contamos con los complejos provin
ciales de Narbo y Lugdunum, aunque en este caso el

su punto de contacto con el recinte de cuito.

edificio de espectaculos eran sendes anfiteatros,


pero la finalidad sigue siendo la misma: servir de
marco teatral a las ceremonias del cuito imperial.

lntervencin arqueolgica en las calles de Misser


de la Civaderia, del Vidre y del Carme
(ao 1994)

Nogus,

Estas calles se sitan, dentro de la topografia


de la antigua Tarraco, en el angulo oeste de contac

El Foro provincial de Tarraco


Pero volviendo a la ciudad de Tarraco y a su

to entre el recinte de cuito y la plaza de representa


cin. Se trata, pues, de una zona rnuy interesante

Fora Provincial que, como decamos, se construy

desde el punto de vista arqueolgico, as que cuan

en la parte mas elevada de la ciudad aprovechando


la topografia del terrenc, se estructur en dos terra

urbana (agua, electricidad, gas, etc.) se present la

do se plante la readecuacin de su infraestructura

zas a las que se les aadi el circa en una fase alga

oportunidad de realizar un estudio arqueolgico

posterior completando de ese modo la "escenogra

del subsuelo de estas calles.


Como resultado de estos trabajos se localiza

fia" idnea para las ceremonias del cuito imperial y


de las demas celebraciones que implicaban al Esta

ron los restos de una estructura que hemos identi

da y a la provincia.
La plaza de representacin, ubicada en la

ficado como una torre de acceso entre la terraza


superior y la intermedia, y ademas se document

segunda terraza, se estructur partir de un gran

tambin el muro de delimitacin exterior de la gran

espado central de 151 por 266 metros alrededor del

plaza de representacin en el lado norte, as como

cua! se desarrollaba, al menos en tres de sus cuatro


!ados, un doble porticada de 14 metros de ancho,

parle del porticado.

elevada casi cuatro metros respecto a la cota de la


plaza central. El muro de fondo del primer nivel de

de pavimentacin, la cara interior del muro de

En la calle del Vidre, se localiz hajo el nivel


fondo del porticada, que estaba situada a lo largo y

porticada estaba decorada con falsas pilastras ado

paralelamente a las casas del lado izquierdo (en

sadas, hecho que podemos documentar en nume

direccin a la calle de la Guitarra) a las que sirve


como muro de cimentaci, y adema'.s de alinea

rosos puntes de la ciudad actual, ya que estas


estructuras se han reaprovechado como delimita

cin de la propia calle del Vidre. Se !rata del mismo


muro que tambin se document por su cara exter

ciones de los solares y edificios. Un claro ejemplo lo


encontramos en la intervencin arqueolgica lleva

na en la intervencin arqueolgica del solar 22-24

da a cabo en el jardn de Casa Agapito, donde se


conserva en toda su anchura el porticada.

cin era bastante malo, ya que haba sido rebajado

J unto a este primer nivel, que se abre directa


mente a la plaza central, se encontrara una segun

en numerosos puntes por las zanjas de la infraes


tructura urbana actual.

de la calle de la Civaderia. Su estado de conserva

da zona de paso, llamada criptoprtico, de 12

Pero el hallazgo mas interesante de esta inter

metros de anchura sobre el cua! se elevaria otro

vencin fue sin <luda la torre de acceso a la terraza

porticado tambin de 12 metros de ancho.

superior. De la calle del Vidre, y mas concretamente

Dos torres, conocidas en la actualidad como del

del edificio que hace esquina con Misser Nogus y

Pretorio y de la Antigua Audiencia, facilitaban la cir

Escrivanies Velles, donde se localizaron los restos de

ctdacin, gracias a un sistema de escaleras, entre esta

tienda de deportes de la calle Major, as como la

esta estructura, Hernandez Sanahuja nos dice: " . . .el


Arce o ciudadela de Tarragona abarcaba desde la actual
Plaza de San fuan hasta la torre llamada de San Magn,
inmediata a la ermita del mismo nombre, pasando por el
muro interior o de fachada por la calle del Vdrio o por el
interior de la manzana de casas que en ella existen, hasta la
que fonna esquina con las Escribanas Viejas y Misser
Nogus, denominada casa Grasses . . . funddndose para ello
en los restos de muro romana que se encuentran en las habi
taciones de que se ha hecho mrito, en los grandes bloques y
sillares romanos que constituyen el estribo de la ltima casa
mencionada y en una notable puerta romana que hay en el
interior de la mis ma para entrar en el lavadero ",8 de esta

cimentacin y primeras hiladas de una de las


torres, en concreto la del lado noroeste, que flan-

puerta, desg,raciadamente, no se pudo verificar nin


gn dato ya que este edificio esta ocupado en la actua-

terraza intermedia y la inferior donde se encontraba

el circo. En este mismo lado y coincidiendo con el eje


de simetria de todo el conjunto se encontraria la
escalinata monumental o pulvinar,' que fue encontra
da a finales de los 80 y que actualmente se puede
observar en la pizzeria del mismo nombre.

El lado norte, de la misma manera deba con


tar con diferentes sistemas de acceso entre la terra
za superior o zona religiosa y la plaza intermedia.
De estos se nos ha conservado la gran escalinata
central, localizada en 1993 y conservada en una

7 Esta
1989.

escalinata monumental fue descubierta en

1989

en una intervendn arqueolgica realizada por el TED' A en el n11 2.0 de la calle de Ferrers. Ver TED'A

8 Herniindez Sanahuj a 1892, 328. Hernandez Sanahuja 1892, 32.

19

ISABEL PEA

RODRGUEZ

TRRAC099

lidad por una oficina y no nos fue posible acceder al


Jugar donde se supone que se encuentra esta puerta.
Lo que s pudimos documentar fueron los res
tos de la cimentacin y las tres primeras hiladas de
dos de los !ados de una construccin de planta rec
tangular que identilicamos como de una torre de
acceso sirrlar a las del Pretorio y de la Antigua
Audiencia. Concretamente, en la esquina entre las
calles de Misser Nogus y de Escrivanies Velles jus
tamente, y tal y como deca Hernandez Sanahuja,
cimentndose la casa moderna en el muro romano
de modo que el edificio actual tiene la misma orien
tacin y las misma medidas en planta que las que
tendria la torre romana. Bajo el nivel de la acera se
documentaron tres hiladas de sillares, dos de ellas
pertenecientes a la cimentacin, con unas medidas
variables entre los 55 cm y l'40 m de anchura i 60 cm
de altura. La tercera hilada, correspondiente al para
mento del muro propiamente dicho, era de sillares
de dimensiones mas pequeas, aunque todos con
una anchura similar, 60-70 cm por 60 cm de alto.
Por encima de esta hilada se conserva una
cuarta lnea de sillares de mayores dimensiones (90
cm - 1'1 m de ancho), aunque muy deteriorada ya
que se reutiliz como parte del muro de la casa
actual, quedando expuestas al exterior y no prote
gidas por la acera como las inferiores.
Relacionado con este muro se document
tambin el denominado nivel flavio, que cubra en
parte las dos hiladas de cimentacin y apareda bas
tante nivelado con una cota de 69'14 msnm.
Todos estos datos, as como la localizacin de
dos de las esquinas de esta estructura, nos llevaron
a pensar que estabamos ante los restos de una de
las torres que flanqueaban el lado norte de la plaza
de representacin y que conectaban con la terraza
superior. Ademas, al colocar los sillares encontra
dos sobre una planta general de la zona en poca
alto imperial coincidan en orientacin y posicin
exactamente con el angulo de contacto entre ambos
niveles. Se trataba, pues, de una construccin de
planta rectangular con unas medidas de 20 x 12
metros y con unas funciones similares a las de las
torres del Pretorio y de la Antigua Audiencia.
Al mismo tiempo, la identificacin de estos
restos corno una torre o sistema de escaleras com
portaba casi obligatoriamente la existencia de otra
construccin similar situada simtricamente. Este
punto simtrico se situara actualmente en la man
zana de casas que se encuentra entre las calles de la
Merceria, la Baixada del Patriarca y del Pare Igl
sias. Precisamente en este Jugar se situaba el llama
do "Castell de l'Arquebisbe" o del Patriarca,' que
fue levantado en 1146 por Bernat Tort y destruido
9 Una de las

en 1813 por las tropas francesas, que lo dinamita


ron destruyndolo completamente de modo que no
nos han llegado restos de esta edificacin. Sin
embargo, es mas que probable que el Castell medie
val, del cua! se conservan varios dibujos y graba
dos, se cimentara y reaprovechara la otra torre o
sistema de escaleras simtrica a la localizada en
Misser Nogus.
Por ltima, tan slo decir que como no nos
han llegado noticias ni se han podido documentar
arqueolgicamente la distribucin interior de estas
edificaciones, hemos de imaginar que sera similar
a la de las torres del lado sur, ya que la funcionali
dad, como hemos dicho, sera la misma. Sin embar
go si que podemos encontrar algunos aspectos dife
renciales, como pueden ser las medidas, as las
torres en contacto con el circa, es decir, el pretorio y
la Antigua Audiencia, con 30 m de largo y 14 de
ancho, seran mas grandes que las que daban paso
al recinto de cuito, de 20 x 12 m de planta.
Intervencin arqueolgica en la calle Major n 44 (1993)
Esta intervencin arqueolgica fue dirigida
por Manel Gell y vino motivada por un proyecto
de remodelacin del local que esos momentos esta
ba ocupada por una tienda de deportes. La necesi
dad de controlar los trabajos era evidente por su
situacin dentro de la topografia urbana, localizado
justo en la esquina de la plaza de "les Cols", frente
a la escalinata que conduce al Pla de la Seu. Esta
situacin privilegiada tanto en poca romana,
cuando se encontraba en el eje de la gran estructu
ra del Frum Provincial, como en poca medieval,
coincidiendo con la va principal de la ciudad, y
justo al lado de las dependencias del ayuntamiento
de la poca, haca prever la aparicin de restos rela
cionados con estas antiguas edificaciones.
Adems contamos, como siempre, con los
datos recogidos por Hernandez Sanahuja, quien
sobre esta zona nos dice que existan unas escaleras
de marmol local del tipo Santa Tecla que se encon
traran transversalmente a la calle Major bajo las
casas de nmero par. Tambin nos dice que la via
triumphalis discurra por esta zona justo delante de
las escaleras mencionadas.
Al iniciar los trabajos de excavacin era visible
una gran muro de sillares en opus quadratum que
serva de pared de fondo y de delimitacin del
local. Su orientacin, con relacin a su posicin
dentro del espacio, era extraa, ya que apareca en
direccin N-S, paralelo al eje de simetra de la cons
truccin flavia, cuando todos los demas muros de
esta envergadura en esta zona deban orientarse
E-0. Era visible en una altura de 1'8 metros y poda

notcias m.s antiguas que tenemos de esta const ruccin es un grabado de 1643 donde se ve el "Castell del Patriarca" entre los principales edi

ficios que ocupaban la parte alta de la ciudad en aquel momento. E l plano se conserva en la Biblioteca Nacional de Pars y fue publicada en 1987 en el B ut

llet Arqueolgic de la RSAT. Tambin se

puede apreciar bastante bien esta construccin en un grabado de Pere-Pau Montanya que ofrece una vista de la ciu

dad de Tarragona desde el mar en la segunda mitad del siglo XVIII.

20

LA

INTERVEN
EN EL SECTOR OESTE
[ UEOLGIC DEF URV
DE LAONES
PLAZADELDESERVE
REPREsARQ
ENTACIN DEL ORO PROVINCIAL DETARRACO
Cl

seguirse en una extensin de 212 metros, observa:n


dose a simple vista cinco sillares.
Los trabajos de excavacin continuaran con el
rebaje de Jos niveles modernos de pavimentacin y
de rellenos hasta descubrir la estructura de Ja esca
lera realizada en piedra marmrea local de Santa
Tecla, que se adosaba al gran muro de sillares que
veamos al inicio de la intervencin. El total de
escalones conservados era de 9, con una altura de
22 cm y una anchura de 38 cm la extensin docu
mentada era de 14'5 metros, suponindose que la
anchura total de la escalinata era de 30 metros.
En el segundo escaln de subida se encontraran
dos agujeros o encajes cuadrangulares, de 18 cm de
fondo y 18 x 12 de superficie, que nos informarian de
Ja existencia de algn tipo de enrejado que muy posi
blemente cerrara el paso a travs de estas escaleras
y que se abriran tan solo en las celebraciones cere
moniales. Toda esta estructura estaba apoyada sobre
un macizo de caementicium del cua! el muro de silla
res haca las funciones de caja de encofrada.
Tambin se encontr, forrando el lateral del
muro de si!lares, parte de un placada de marmol
tambin Santa Tecla, de 8 cm de grueso y que an
conservaba una de las grapas de sujecin. Del
mismo modo, en la parte inferior de Ja escalera, y
como omamentacin de la esquina de la misma,
apareci una moldura en marmol blanca de Carra
ra que tambin conservaba restos de una grapa de
sujecin para el placada superior.
Finalmente, se document, delante de Ja esca
linata en la parte inferior, justo donde se situara el
nivel de Ja plaza, a una cota aproximada de 58'40
msnm, restos de argamasa de cal con huellas de un
enlosado, por lo cua! supusimos que se tratara de
la via triumphalis que atravesaba la plaza central.
Se trataba pues, del sistema de acceso central
y monumental entre la plaza de representacin, en
Ja terraza interrnedia, y el recinto de cuito en la
terraza superior, mediante una escalinata en dos
tramos con un rellano interrnedio coincidiendo con
el nivel del porticada. De estos tramos, hemos loca
lizado el inferior, que sobresalia de la lnea del por
ticada salvando el desnivel existente entre esta
estructura y el pavimento de Ja plaza central, unos
cuatro metros aproximadamente. A partir del
replano del porticada se elevara un segundo tramo
de escaleras para dar acceso a Ja terraza superior.
Intervencin arqueolgica en la plaza del Pallol
(Ca l'Agapito) 1997
Para empezar, debemos resaltar el hecho de
que se trata de una excavacin no finalizada, ya
que se pararan Jas obras justo cuando llevabamos
la rnitad del tiempo programada de intervencin,
es por eso que los datos y las hiptesis que pode
mos ofrecer no son concluyentes ya que quedaran
muchos niveles y estructuras por documentar.

La rehabilitacin del edificio de Casa Agapito,


tambin conocido como "Beateri de Sant Dom
nec" brind la posibilidad de documentar y exca
var una las zonas que suponamos mas prolficas
arqueolgicamente hablando, ya que eran numero
sas las noticias y menciones sobre el muro de pilas
tras que se conservaba en el jardn de esta casa.
As, tras eliminar algunas de Jas estructuras
modernas que cubran la zona de excavacin, el jar
dn, se procedi a la planificacin de una excava
cin en extensin de todo este espado ya que la
importancia de las construcciones romanas conser
vadas merecan un estudio exhaustiva. A medida
que se iban extrayendo los elementos modemos
-balsas, cisternas, escaleras, etc.- se fue detectando
una compleja superposicin de estructuras de
todas las pocas que demostraba Ja gran riqueza
histrica y arqueolgica de este espado.
Los trabajos se orientaran pues, a Ja delirnita
cin de Jos diferentes horizontes cronolgicos para
poder llevar a cabo una excavacin extensiva de
cada uno de ellos, estos trabajos se estaban llevan
do a cabo cuando se par definitivamente Ja obra
con lo cua! se quedaran por documentar, en cierto
modo, los niveles mas interesantes y prometedores
arqueolgicamente hablando. De hecho, se haba
rebajado hasta llegar a los niveles medievales, que
se delimitaran en toda su extensin y que quedaran
por tanta sin excavar.
De las estructuras documentadas destaca,
lgicamente, el muro de pilastras mencionada que
se corresponde al muro de fondo del porticada de
Ja plaza de representacin.
La anchura del jardn de Casa Agapito se
corresponde exactamente con Ja anchura del porti
cada, 14 metros, de modo que sus muros de deli
mitacin E y O reaprovechan las estructuras roma
nas. As el muro Oeste de cierre del jardn esta
situada directamente encima de la lnea de podio,
visible actualmente aunque parcialmente destruido
por una puerta moderna. Se conserva uno de los
sillares superiores colocados horizontalmente, y
por debajo los sillares dispuestos en vertical, que
dando todos por debajo de Ja casa actual, en una
habitacin rebajada en el nivel de pavimentacin.
Por detras de este muro se encuentra una
cimentacin en opus caementicium de 1'5 metros de
anchura, que sustentara Ja alineacin de colurnnas
que se situara en la parte superior del podio en el
borde del porticada.
Como delirnitacin este del jardn encontra
mos el muro de pilastras ya mencionada y que
correspondera al muro de fondo del porticada. Se
conservan visibles 6 de estas pilastras de Jas cuales
tan solo una puede verse en toda su altura y enci
ma se conserva parle del arquitrabe de tres franjas
que formaba parte del entablamento.
Segn noticias de Hernandez Sanahuja:

JSABEL PENA RODRIGUEZ


TRRAC099

"En el huerto de las beatas (. . . J y adosadas en el


muro exterior del Frum subsisten otras siete de estas
mismas pilastras, bien conservadas desde la mitad de
arriba, y la otra mitad de todas ellas estd enterrada en el
terrapln del jardn o huerto dicho. Las dimensiones de
todas las indicadas pilastras, medidas escrupulosamente
son las siguientes: arquitrabe, inclusas las tres fajas
0'51, el capitel, comprendiendo el hipotraquelio 0'49; la
cma o neta de la pilastra 3 75; la base con su plinto de
mdrmol blanca 0'23, y el pedestal, as misnw de mdrmol
0'40, junta Iodo 5'43, que era la altura del entablamento
o bovedilla del peristylium o galera del Frum " 10

Volviendo a la excavac10n de Casa Agapito,


tambin se comprob que el espado interior del por
ticada entre el muro de

caementicium situado tras el

podia y el muro de fondo estaba fue rellenado con


tierra de coloracin amarilla, el llamado nivel flavio,
que no proporciona materiales para su datacin.
Este nivel se encontr muy rebajado en algunos pun
tos por construcciones de poca posterior.
Tambin,

conservada

como parte de las

estructuras de la casa encontramos parte del muro


de cierre exterior de la plaza, visible su cara exter
na practicamente en toda su altura, 15 metros,

Hemos de pensar que algunos de estos datos

desde la plaza del Pallol. As como una de las puer

no son del todo correctos, ya que el autor no pudo

tas de acceso tambin desde el exterior al interior

observar en toda su altura ninguna de las pilastras

de la plaza de representacin, una completa des

y por lo tanto no poda saber como era la base de las

cripcin de esta puerta nos la ofrece, una vez mas,

mismas en este costada del porticada. Suponemos

" . . . una hermosa y esbelta puer


ta de arco circular, cuya altura desde el suelo a la clave
del mismo es de 4 metros y 2 '80 de obertura o vano. Las
jambas estan formadas de grandes y bien labrados silla
res, as como el arco compuesto de suaves dovelas, de 2
metros de longitud cada una que es el grueso de la pared,
co11 su correspondiente almohadillado ".

que la descripcin que hace de una base con su plin


to de marmol blanco y un pedestal tambin de mar
mol en realidad la toma de la descripcin del lienzo
de porticado encontrada en la calle de la Civaderia,
correspondiente al frontal del porticada, extrapo
lando los datos al resto de las pilastras que se iban

Hernandez Sanahuja:

encontrando en todo el permetro del monumento.


La noticia del hallazgo de este fragmento del

" . . . Al derribar en 1852 la casa n'


2 de la calle de la Cibaderia, propia del labrador Tomds
Babot, para reedificaria se encontr el muro romana des
crita, formando uno de los dngulos de la gran plaza, en
el mejor estada de conservacin y en el muro subsistan
an cinco pilastras que sobresalan de l, tres en el cos
tada septentrional y dos en el occidental, muy bien labra
das, de orden drico, absolutamente iguales a las que
existen en el castillo de Pilatos, y a las que se conservan
en el jardn de las MM Beatas (. . . ). Al tener notcia del
hallazgo acudimos al momento, y efectivamente, no s/o
vimos dichas pilastras en el mejor estada de integridad,
sina que pudimos observar, que tanta ellas como el muro
en que estaban empotradas las cubra un estuco de colo
res, imitando el mdrmol jaspeado del pas o piedra de
Santa Tecla; tambin observamos que las bases, plinto y
pedestal eran de mdrmol blanca de Italia, As como el
basamento general que corra en torno de todo el muro
exterior del Frum. . . " 11
porticada dice as:

Creemos, pues, que el lado norte de la plaza,


que seria el que se veria de frente al acceder a la plaza
desde los accesos centrales y que estaria en contacto

Intervencin arqueolgica en la Antigua Audien


calle de Salinas (1996-97)

cia

De esta ltima intervencin tan solo daremos


notcia informativa de un fragmento de muro
documentado.
La intervencin arqueolgica vino motivada
por la adecuacin de unas dependencias de la
facultad de Ciencias Jurdicas de la

U. R.

V. con la

intencin de habilitaria como aula; sin embargo, en


vista del resultado de las excavaciones, finalmente
se desestim esta idea adecuandose este espado
para su visita ya que se encontr, perfectamente
conservado, un horno medieval de produccin de
ceramica fina, nico en Catalua, datado en la pri
mera mitad del siglo XV.

Sin embargo, de esta intervencin nos interesa

tambin destacar el hallazgo de un fragmento de


muro romana que formaba parte del recinto del
foro provincial y que cerrara el espado entre la
torre de escaleras de la Antigua Audiencia y la
muralla. En concreto se localizaron tres hiladas, la
primera de cimentacin, en la que se reaprovecha

ba un sillar decorada con un relieve que segura

con el recinto de cuito, ira decorado en marmol, al

mente provena de un templo anterior a las edifica

menos la parte inferior del muro de fondo, as como

ciones flavias.

el podio de este mismo tramo, del que se han encon

La finalidad de este tramo de muro sera la de

trada restos de la moldura inferior en marmol blan

cerrar el libre acceso desde la terraza inferior, por

ca en la excavacin de la calle de la Merceria, mien

detras de las carceres del circo, hacia el recinto del

O del porticada estar

foro provincial, paso que debera efectuarse a travs

tras que los otros tramos E y

an, con toda probabilidad, nicamente estucados

de una puerta de la que no se han encontrado restos,

"imitando el mdrmol jaspeado del pas".

pero que se situaria en la parle central de este muro.

10 Hern.ndez Sanahuja 1877.


11 Herna'.ndez Sanahuja 1877.

22

'
l

INTERVENCJONES DEL SERVE! ARQUEOLGIC DE LA URV EN EL SECTOR OESTE


DE LA l'LAZA DE REPRESENTACJN DEL FORO PROVINCIAL DE TRRACO

Fig. 1. Planta esquemctica del conjunto monumental del Foro


Provincial de Tarraco indicando los puntes donde se han reali
zado las cuatro excavaciones.
1. Intervencin arqueolgica Misser Nogus/Escrivanies
Velles (1994). Aparecieron los restos de una torre o sistema de
escaleras entre la plaza de representacin y el recinte de culta.
Direcci: Isabel Pea. Servei Arqueolgic URV.
2. Intervencin arqueolgica en la plaza del Pallol, "Ca l'A
gapito" (1997). Se docurnent una parte del porticada de la
plaza de representacin.
Direcci: Llus Piol y Isabel Pea. Servei Arqueolgic URV.
3. Intervencin en calle Major, n!! 44 (1993). Apareci la esca
linata monumental de acceso entre la plaza de representacin y
el recinte de culta.
Direcci: Manel Gell.
4. Intervencin arqueolgica en la Antiga Audincia (1997).
Se document parte del muro de cierre del Fora Provincial.
Direcci: Llus Piol. Servei Arqueolgic URV.

,___,_.-<---l

Fig. 2. Intervencin en calle Major, n!! 44 (3). Restos del primer


tramo de la escalinata que daba paso entre la plaza de represen
tacin y el recinto de cuito.

Fig. 3, Detalle de la moldura de m<irmol y del placada que forra


ba el lateral de la escalinata.

23

ISABEL PEA RODRGUEZ


TRRACO 99

: ::(''
!. -...

.... -: '

Fig. 4. l) Alzado de los restos encontrados en la calle de Misser


Nogus sobrepuestos a la fachada actual del edifido
2) Restitucin hipottica del lateral oeste de la torre a partir
de los restos documentades.

Fig.5. Detalle del "Castell del Patriarca" en un grabado de Pere


Pau Montanya fechado en la segunda mitad del sigla XVIIL

Fig. 6. Esquina del edificio entre las calles de Misser Nogus y de


Escrivanies Velles, donde se puede apreciar como en el lateral
izquierdo se conserva parte del paramento de la torre romana.

Fig. 7. Detalle del sillar almohadillado por dos caras que corres
ponde a la esquina noroeste de la torre romana.

24

INTERVENCJONES DEL SERVEI ARQUEOLGIC DE LA URV EN EL SECTOR OESTE


DE LA PLAZA DE REPRESENTAC!N DEL FORO PROVINCIAL DE TARR.Aco

Fig. 8. Parte del arquitrabe del muro de fondo del porticada con
servada en el jardn de "Ca l'Agapito" (plaza del Pallol).

Fig. 9. Detalle del capitel de una de las pilastras del porticada


que se conserva en casa Agapito (plaza del Pallol).

Fig. 10. Puerta de acceso al Foro Provincial desde el exterior del


recinto conservada en la plaza del Pallol. Tambin puede obser
varse el lienzo de muro de delimitacin exterior oeste de la
plaza de representacin y que aqu se conserva pr<cticamente
en toda su altura (unos 15 metros).

25

ISABEL PE'A RODRiGUEZ


TRRACO 99

BIBLIOGRAFIA
Corts, R., Gabriel, R., 1985, Tarraco: recull de dades arque
olgiques, Barcelona.
Dupr, X., Carret, J.M., 1993, La Antiga Audincia>;: un
acceso al foro provincial de Tarraco, EAE, 165, Madrid.
Mar, R., Mir, H., Piol, L., "El Forn de cermica medieval
de l'Antiga Audincia de Tarragona", Prfrner Congrs
d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya (Igualada,
13-15 Novembre de 1998), (en premsa).
Gimeno, E., 1991, Estudios de arquitectura y urbanisnio de
las ciudades del Nordeste de Hispania, Madrid.
Gros, P., 1996, L'Arquitecture Ron1aine, 1. Les n1on11rnents
publics, Paris.
Gell, M ., 1995, Me1nria d'excavaci arqueolgica del NrI 44
de Cl Major de Tarragona (Tarragons), Dep. de Cultura
de la Generalitat, Tarragona (indito ).
Hernandez Sanahuja, B., Torres, j. M., 1867, El indicador
arqueolgico de Tarragona, Tarragona.
Hemfudez Sanahuja, B., 1877, Recuerdos n1onu1ne11tales de
Tarragona, Tarragona (manuscrita).

26

Hern8.ndez Sanahuja, B., 1892, Historia de Tarragona desde


los tie1npos 1nds remotos hasta la poca de la restauracin
cristiana, Tarragona.
Kostoff, S., 1988, Historia de la Arquitectura, Madrid.
Lauter, H., 1986, Die Architecture von Hellenismus,
Darmstadt.
Martin, R. 1971: "La arquitectura", en Charbonneaux, J.,
Martin, R., Villard, F., Grecia Helenstica, col. Universo
de las Formas, ed. Aguilar, Madrid.
Pea, L, Daz, M, 1996, "Una nova torre d'accs entre el
recinte de culte i la plaa de representaci del Frum
Provincial de Trraco", Butllet Arqueolgic, poca V,
18, Tarragona, 191-226.
Polli!, j. J. 1989: El Arte Helenstico, ed. Nerea, Madrid.
TED'A, 1989, "El fora provincial de Tarraco: un comple
jo arquitectnico de ceremonias de poca flavia",
Archivo Espaol de Arqueologa, 62, Madrid, 141-191.
Zanker, P., 1982, Augusta y el poder de las i111dgenes,
Madrid.

.
i

:
l

LA PLAZA DE REPRESENTACIN D E TRRACO:


INTERVENCIONES ARQUEOLGICAS EN LA PLAZA
DEL FRUM Y LA CALLE D'EN COMPTE

C. A. POCIA LPEZ
J. A. REMOL VALLVERD
CODEX-Arqueologia l Patrimoni

llama "Palada de Augusta" --en realidad la plaza

1. Introduccin
La historia de la investigacin arqueolgica
referida a este monumento ya ha sido objeto de una

de representacin y el recinto de cuito-, poniendo


de relieve la relacin entre ste y el circa adyacente.

nos exime de prafundizar excesivamente en los

A mediados del sigla XIX, la descripcin del traza


do respecto a la trama urbana coetanea queda ple

precedentes anteriores a este sigla.

namente definida y se introduce una nueva inter

exhaustiva recopilacin (TED'A

1989 b, 25-56) que

Llus Pons d'Icart,1 a quien debemos la prime


ra descripcin de los restos ramanos de la parte alta
de la ciudad, sugiere la existencia de tres recintos:
el palacio de Csar Augusta, el fora y una fortaleza
(de las diversas que, segn l, existan en Tarrago

pretacin para esta gran plaza (foro )4 relacionada

con el recinto superior, identificada como arce o


capitolio.
Los estudios mas modemos y sobre todo las
excavaciones arqueolgicas5 se encargaron de rees

na). La descripcin del primer recinto (palacio de

tructurar las interpretaciones sobre los restos arqui

Csar Augusta), correspondiente a lo que actual

tectnicos de la parte alta, surgiendo as la actual

mente conocemos como plaza de representacin,

divisin en tres grandes espacios arquitectnicos

queda topograficamente bien defin ida,2 mientras


que la ubicacin del fora es mas confusa (en tomo

situaria el gran templa de Jpiter; la plaza de repre

a la plaza de P escateries Velles).3 Finalmente, la for

sentacin, donde se desarrollaran las demostracio

(Fig.

l):

el recinto de cuito, o plaza en la que se

taleza podria corresponder, por la referencias que

nes religiosas relacionadas con el cuito imperial y

hace al castillo del Arzobispo y al claustra de la

decorada con crci.teras monumentales y estatuaria;6

Iglesia Mayor, al recinto superior o de cuito (Pons

y finalmente el circa, de construccin posterior al

1883).

planteamiento original.

Los autores que tratan el tema en el sigla

Respecto a la cronologa del conju nto/ parece

XVIII (Carles Boni y Henrique Flrez) repraducen,

aceptada una datacin en tomo al 70 dC, como rea

sin demasiado espiritu crtica, las descripciones de

Llus Pons d'Icart. A principios del sigla XIX, Ale


xandre de Laborde retorna la descripcin de lo que

firmacin de la nueva dinastia flavia, especialmen


te significativa si tenemos en cuenta la clara rela
cin de la ciudad de Tarragona con el depuesto

1Vanse la edicin comentada del manuscrita original en catalrin, a cargo de E. Duran (Duran 1984), la segunda edicin (Pons 1883) o la reedicin de la pri
mera edkin en castellana (Lleida, 1572) a carga de J. Scnchez Real (Pons 1981).
2 "Delante del Circo estaua el palacio dicho de Cesar Augusta el qual era tan largo o mas queel dicho Circa porque tena dende el peso que es agora deia
harina [plaza del Pallol] hasta el castillo del rey [edifido del "Pretorio", sito en la plaza del Rei] , y del castillo del rey hasta el cabo de la casa de Phelipe
Monserrate notaria, y dende all passaua siguiendo toda la calle de la Merceria y plaa delas Coles y calle de duaderia hasta cerca del muro dela ciudad
donde debaxo de tierra, en vna cisterna que se ha hecho en una casilla he vista yo vna puerta del palada , y de alli derecho se tornaua ha cerrar con el lugar
donde es el peso dela harina. Y de todo este circuito se hal!an muy daros fundamentos y vestigios de paredes y bouedas dentro de las casas que estan alli
edificadas agora, y de largo tenia este palada CCCCXXV. varas, y de ancho CCXXV. Era todo de piedras picadas muy grandes y la obra era dorica, con pilas
tras basa, chapitel, architraba, freso y corniza todo al rededor a la parte de dentro , y de pilastra a pilastra ay tres baras y media segun se vee en el dicho cas
tillo del rey ,y la casa de Magin de Monserrate [patio interior del ex-convento de Sant Domnec en la plaza del Pallol?, Recasens 1966, 190]. Y por todo el
circuito deste palada passaua un aquaduto y otro delante la puerta de mi casa [calle d'En Riudecols?, Salvat 1959, 190] de donde he sacada yo vnas piedras
muy grandes debaxo de tierra, y por la una de ellas y por la otra passaua el agua descurriendo por todo el palada" (Pons 1883, capitulo XXVllI).
3 "Assi que pues por las dichas piedras escriptas se entiende que en Tarragona auia foro donde ponian las estatuas y figuras al natural, tropheos, aroos,
columnas y otras memorias, se puede dezir que el foro estaua dentro del sobredicho circuyto: porque no hay lugar do se muestren vestigios que mas para
ella conuengan. Y solianse edificar algunas vezes foros cerca de los palacios ( ... ) y assi podia ser el fora todo lo que es foro deia came y del pescada hasta
la calle dengranada(. . . )" (Pons 1883, captula XXIX).
,,.. . corresponden los restos que aunse conservan, no al palacio segun opin [Pons d'kart], pero s al Foro ( ... ). ste era cuadrilongo y cntrico entre el pala
cio y el arce capitolio, comenzando al parecer, en el Hamada castillo de Pilatos y plaza del Rey, siguiendo por la calle de Santa Ana, yendo a formar angu
la con la de Santa Tecla en la casa homo de Salas (...). Desde este en lnia recta por la Merceria, escalera de la Catedral y calle de la Civaderia se describe

otro iingulo con la calle de las Moscas (... ) y de aqu sigue la lnea ( . . ) cerrando en la plaza del Pallol Almodn..." (Albiana/Bofarull 1849).
5Entre atros, Hauschild 1974, Hauschild 1984, Corts/Gabriel 1985, TED'A 1989 y 19B9b, Dupr/Carret 1993, Aquilu 1993 y Mar (ed.) 1993.
6Koppel/Rod 1996, AlfOldy 1973.
7 Como estudios actualizados de los datos disponibles, vase Dupr 1990 y Max/Mir /Piol 1996.

C.A. POCIA LPEZ


J.A. REMOL VALLVERD
TRRAC0 99

emperador Galba.8 Los conjtmtos ceramicos' de


muestran una contemporaneidad de las dos terra
zas superiores y la ligera posterioridad en la cons
truccin del circo.

Directamente sobre la roca regularizada se


disponen los muros interior (Fig. 4) y exterior del
criptoprtico que rodeara la plaza de representa
cin del programa de cuito imperial flavio. Estos

En este trabajo presentamos los resultados

muros se apoyan en dos banquetas de cimentacin

obtenidos en dos recientes intervenciones arqueo

en opus caementiciu1n con un acabada exterior en


opus certum o vittatwn hacia el interior del cripto

lgicas desarrolladas en el angula nororiental del


criptoprtico de cierre de la plaza de representa

prtico. Las caras exteriores, que no seran visibles,

cin (Fig.

presentaban las improntas de los tablones del enco


frada (Fig. 5). Las dimensiones de las banquetas

l),

espacio ocupada por la actual plaza

del Frum (A), y en el nmero

12-14 de la calle d'En

Compte (B), correspondiente al extremo surocci


dental del podia.
A partir de los datos obtenidos en ambas
intervenciones y en las realizadas hasta la fecha,

son tres metros de altura y una anchura distinta,


con tres metros para la banqueta interior y dos
metros para la exterior. La separacin entre ambas
es de seis metros y medio.

hemos elaborada una propuesta de configuracin

Cabe destacar la aparicin de una banqueta

arquitectnica de la plaza que acompaamos de un

similar en el extremo occidental de la plaza del

estudio comparativa con atros recintes.

Frum, con una disposicin transversal al cripto


prtico, de la que no podemos precisar su funcio
nalidad.

2. La plaza del Frum


La intervencin10 efectuada en la plaza del
Frum (Fig. 2) vino motivada por los trabajos de

Apoyandose en estas banquetas se disponen


los mures en opus quadratun1. Las caractersticas

remodelacin del pavimento, 11 una actuaci11 urba

constructivas de este aparejo son muy similares a

nstica que comport un rebaje general de 40-50 cm

las de atros puntos del trazado del proyecto, con

y diversos rebajes puntuales para la colocacin de


equipamientos e infraestructuras para la plaza.

50 cm) pera una cierta heterometra en el resto de

Como complemento a estos trabajos, y habida


cuenta de la oportunidad que supona esta inter

una uniformidad en la altura de los sillares (unos


las dimensiones. La colocacin viene condicionada
por la diferencia de anchura de los muros, antes

vencin, se excav prccticamente todo el espacio


de la plaza del Arc de Sant Bernat, con el objetivo

comentada.

de complementar la escasa informacin publicada

con sillares dispuestos, mayoritariamente, de


forma transversal al muro. En la parte sur se apre

El muro interior presenta una primera hilada

de los trabajos de P. M. Berges (1974). Tambin se


efectuaran tres sondeos estratigraficos en el interior

cia en los sillares un encaje longitudinal rebajado

del criptoprtico, con el objetivo de estudiar la

nnos cinco centmetres con zonas mas anchas colo

transformacin de las estructuras altoimperiales


durante poca tardoantigua y medieval.

correspondera a un placada de marmol y las zonas

Hemos querido centrarnos en la problematica

mas anchas seran los encajes de las basas de las

3), y por

pilastras (Fig. 6), marmreas en este punto del traza

tanta en la descripcin de los resultados obviaremos


conscientemente los importantes datos obtenidos

do,13 al menos en el zcalo (Fig. 7). A partir de la


segunda hilada, el muro se reduce el ancho corres
pondiente al placado de marmol (Fig. 8) y alterna el

relacionada con el proyecto flavio (Fig.

sobre la transformacin de este espado en momen

cadas equidistanternente a

3,5 metros. Este encaje

tos posteriores, datos que esperamos poder analizar

aparejo de cantera con una insercin de

con mas detenimiento en futuros trabajos.12

menticium.

opus cae

Esta insercin la interpretamos como el

B Cf. tienne 1958.


9 Especialmente los resultados de las excavaciones en la Antiga Audincia (Dupr/Carret 1993) y en la sede del Collegi d'Arquitectes (Aquilu 1993), a
los que hay que aadir los datos aportados por la intervencin en la calle d'En Compte 12-14 (v. in.fra).
10 Esta intervencin, auspiciada por el Museu d'Historia de Tarragona, fue ejecutada per CODEX-Arqueologia i Patrimoni, bajo la direccin de los autores
y de Isabel Pea (Servei Arqueolgic de la URV), que dirigi los trabajos de excavacin del Arc de Sant Bernat, y Cristfor Salom (MHT). Vase la corres
pondiente memoria de excavacin entregada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
11 Ya anteriormente se haba intervenido arqueolgicamente en este espado. Destacamos las intervenciones de los aos 1921 y 1971. En 1921, poco despus
del descubrimiento y parcial desmontaje del muro de cierre, f.... del Arco excav dos trincheras paralelas planteadas en el interior del criptoprtico. Reciente
mente, con la inestimable colaboracin de nuestro colega J. Mass (MNAT), se ha localizado documentacin indita relativa a las excavaciones de 1921 que
ha permitido, junta a las fotograffas de la poca, precisar la situacin y alcance de los sondeos realizados. De la gran cantidad de materiales exhumados,
reconocibles en los montones de tierra mostrados por una fotografia de la poca, nada ingres en el Museo. La adecuacin de la plaza a inicios de los aos
70 permiti una intervencin arqueolgica dirigida por P. M. Berges en 1971. La excavacin se inid con la delimitacin de lo que quedaba del muro de cie
rre del criptoprtico para, posteriormente, excavar diez sondeos a un lado y a otro del muro alto-imperial. Actualrnente podemos situar con una cierta pre
cisin la mayor parte de los sondeos gracias a un esbozo de situacin realizado por LI. Papiol. La recuperacin del diario de excavaciones ("MUSEO ARQUE
OLGICO, Prospecciones Arqueolgicas en ARCO DE SAN BERNARDO y PLAZA DEL ROVELLAT (Tarragona)") redactada por LI. Papiol y de una serie
de plantas y secciones del mismo autor permiten restituir con mayor aproximacin la procedencia de los materiales.
12 Parte de estos datos ya han sido recogidos por J.M. Macias y J, A. Remol (Macias 1999, Remol 2000).
13 Una de ellas apareci en un nivel de poca tardo-antigua, junta con diversos fragmentos de placas de m<.nnol.

28

LA PLAZA DE REPRESENTACIN DE TRRACO:


!NTERVENCIONES ARQUEOLGICAS EN LA PLAZA DEL
Y LA CALLE D'EN COMTE

FRUM

irrranque de la bveda que cubrira el criptoprtico


(Fig. 9). Pese al mal estado de conservacin, ya que
slo se conservaban dos hiladas, este recurso es
paralelizable a las soluciones empleadas en las
bvedas de caementicium de la plaza del Pallol o las
. del Pretori. La disposicin de los sillares se aseme
ja a la segunda frmula documentada en la Antiga
Audincia (Dupr/ Carret 1993, 61, fig. 53.2).
En la parte sur del muro interior fue posible
realizar un sondeo motivado por la colocacin de
una centralita de telecomunicaciones (Fig. 10), que
permiti la excavacin de los niveles de relleno
_
constructiva de elevacin del podia. Estos estaban
formados por un lado por los productos de talla y
. desbastada de los materiales constructivos (esquir
. las de marmol, polvo de piedra del Mdol, etc.) as
., como algn sillar roto e inutilizable. Por otro lado,
fue posible documentar grandes bloques de piedra
calcarea que sin duda fueron extrados de las zan
. jas de cimentacin realizadas en el sustrato geo
lgico.14
En el muro exterior se dispone un sillar longi
tudinal y dos transversales, que forman un mdulo
(soga y tizn) que se va colocando altemativamente.
Esta tcnica se sigue a partir de la segunda hilada, ya
que quizas por ir embebidos en una masa de horrr
gn, los sillares de la primera hilada tienen una dis
posicin mucho mas anarquica. Esta disposicin es
del todo similar al primer esquema de la Antiga
Audincia (Dupr/Carret 1993, 61, fig. 53.1).
Los sillares15 presentau unos encajes de sola
pamiento en forma de cola de milana" y, en el cen
tro un encaje de planta rectangular y seccin pira
rrdal que serva para su levantamiento con gr
pias. Otras marcas presentes son encajes para vigas
de las gras y maquinaria, as como pequeos
encajes de palancas para afinar la colocacin del
bloque. Las superficies no visibles de los sillares
presentau un desbastada con piqueta muy acentua
do, que les da un acabada muy basto.
Respecto al trazado, la intervencin aport,
fundamentalmente, los siguientes datos:
/1

El muro interior del criptoprtico, que no


era visible antes de la intervencin, giraba 90
(actual calle de Santa Anna) hacia la torre del Pre
torio (Fig. 11). Justo en este punto de contacto ente
los dos brazales del criptoprtico, el interior que
daba interrumpido por una puerta de 2,35 metros
de ancho (Fig. 12).
El muro exterior gira tambien 90 a la altura
de la fachada oeste de la calle d'En Talavera. Sin
embargo se encontraba absolutamente expoliado, y
slo se conservaban dos sillares correspondientes
al angula y la superficie plana de las banquetas de
caementicium (Fig. 13). El interior del criptoprtico
oriental presentaba unas banquetas adosadas a los
muros de funcionalidad imprecisa. Tambin en
stas son presentes las huellas de los sillares expo
liados.

3.

Calle d'En Compte, 12-14

La parle posterior de lo que haban sida los


nmeros 12-14 de la calle d'En Compte lirrtaba
con un muro de sillares, deteriorada y slo conser
vada como muro de fondo del inmueble nmero
14, que, por alineacin, deba corresponder al muro
del podia que se extenda por tres de los !ados de la
gran plaza de representacin (Fig. 14). Tras la eli
minacin de la capa de revestimiento contempora
neo que lo recubra, fue posible observar un para
mento formada por sillares dispuestos vertical
mente (ortostatos)16 sobre los que se dispone una
hilada horizontal de bloques (Fig. 15). En los espa
cios dejados por la extraccin total o parcial de
algunos sillares se apreciaba la existencia de un
macizo interior de opus caementicium. La desapari
cin total del paramento en la parle correspondien
te al nmero 12 permita observar en extensin, a
pesar de las capas de revestimiento que lo recu
bran, este ncleo de opus caemenh'cium.
Con estos antecedentes se iniciaran los traba
jos de excavacin17 que, por aparentes problemas
de estabilidad de la estructura perimetral, tuvo que
realizarse en sucesivas fases que han dificultado el

14 Resulta curiosa la referencia de Hernindez Sanahuja (1877, citado en Piol 1993, nota 2): "Ya en el mes de noviembre de 1872, deseando el dueo de la
casa n!! 15 de la calle Merceria, panadera de oficio, construir un horno subterr;ineo, encontr a tres metros de profundidad y adesada a un fragmento de los
antiqusimos muros ciclpeos transversales, un paredn de mamposteria". Esta cita describe perfectamente, aunque con una interpretadn errnea, el relle
no de grandes bloques ("fragmento de los antiqusimos muros cidpeos") y el muro de opus rnemcnticium del podio ("paredn de mampostera"). Otro punto
donde se document este relleno de bloques fue la excavacin de la calle de la Merceria, nmero 11 (Piol 1993).
15 Para todas las evidencias que describimos a continuacin resulta especialmente instructiva el trabajo de Adam 1984, 23 ss.
16Una disposicin idntica a la observada en el tramo del mismo muro, aunque desplazado unos tres metros hacia el interior de la plaza, documentada en
el patia de Ja Casa Castellarnau (excavacin dirigida por A. Vilaseca y J. Diloli). Los responsables de la excavacin consideraran que este paramento debe
ra relacionarse con una remodelacin de poca visigoda, una hiptesis que los datos actuales no permiten avalar: ''Aquest mur de carreus d'poca baix
imperial, forma un llarg parament fet amb carreus disposats verticalment presentant una relaci estratigrfica fora complexa que cal especificar ja que s
l'element que ens permet datar--lo. En primer lloc el trobem cobert per la primera muralla medieval integrant-se dins del seu parament, ssent per tant ante
rior a la muralla. En segon lloc, observem l'existncia d'una srie de forats de viga just al nivell on hem trobat el paviment medieval, fet que implica una
construcci de 2 pisos, del qual el pis inferior el trobem reomplert per un nivell amb materials d'poca visigoda. En tercer lloc, trobem que el mur t una
porta tapiada a la qual s'hi adossen nivells i pavimentacions medievals dels segles XII-XIII. Sintetitzant aquestes dades, i tenint en compte que histrica
ment a Tarragona els segles VIIl-IX sn quasi b inexistents en quant a vestigis arqueolgics, datem el mur en poca visigoda, en un moment no posterior
al segle VIn (LAUf 1992, Excavacions a la CasaMuseu Castellarnau, memoria de excavacin indita). Vase ahora el trabajo presentada por ambos autores en
esta misma reunin.
17 Intervencin arqueolgica dirigida, en distintas fases, pr M. Adserias, J.M. Puche y C. Benet (CODEX-Arqueologia i Patrimoni) con la participacin de
una de los autores y L Teixell. Vase la correspondiente memoria de excavacin entregada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

29

C.A. POCIA LPEZ


l.A. REMOL VALLVERD
TRRACO 99

correcta seguimiento de una secuencia estratigrafi

sobre la que se alza un paramento de sillares dis

20) y una nueva hila

ca y constructiva que estaba, ademas, fuertemente

puestos verticalmente25 (Fig.

alterada por las remociones del subsuelo asociados

da de sillares horizontales muy degradada. El uso

a las fases de ocupacin mas recientes. En especial,

de ortostatos, recurso tambin documentada en el

fosas spticas que seccionaban Ioda la secuencia y

podio del a:nfiteatro de Tarraco,26 se produce tam

cuyas filtraciones impedan un seguimiento correc


ta del registro estratigrafico.18

bin en los

Para facilitar la descripcin seguiremos el


orden de la formacin estratigrafica. El sustrato
geolgico, formada por margas y arcillas naturales,
presentaba una superficie regular en tomo a los

(Fig.

podia

de ciertos templos (Gros

1996)

21).

4. Una nueva propuesta de restitucin de la plaza


de representacin
Sera reiterativa incidir nuevamente en las

57,55 msnm. La ausencia de depsitos arqueolgi

caractersticas generales de la plaza de representa

cos anteriores a la construccin de este recinto y la


regularidad del nivel geolgico sugieren un inten

cin de Tcrraco, por lo que nos ceiremos a comen


tar los datos aportados y las hiptesis sugeridas

sa trabajo previo de nivelacin del terrena.

por las intervenciones arqueolgicas objeto de este

Sobre esta superficie se extenda una fina capa


de piedra del Mdol triturada y fuertemente com

trabajo.

pactada que, junto con el nivel geolgico, fueron

De estas i:ntervenciones se puede inferir un


trazado para la plaza de representacin con dispo

cortados por la tri:nchera constructiva del muro del

sicin en tres de sus !ados de un conjunto de tres

podio. En el interior se coloc una hilada de cimen

muros paralelos (Fig. 22). El primera tiene la misin

tacin (Fig. 16) formada por sillares heteromtri


cos19 con un desbastada y una colocacin irregu

de elevar unos tres metros respecto al nivel interior

lares que sobresalen entre

0,30 y 0,46 metros de la

vertical de la hilada siguiente.20

Entre la amalgama de arcillas, arenas y piedra


del Mdol triturada que ocupaba, tambin, el inte
rior de la trinchera (Fig.

17) se recuper un volu

de la plaza un podio de catorce metros de anchura.


El segundo acta de muro de fondo de dicho podio
y, a la vez, delimita junto con al tercera, cierre peri
metral de la plaza, u:nos criptoprticos con diversos
niveles segn el relieve del area.

men relativamente significativa de materiales que

Cabe sealar una absoluta unidad de estilo


para la globalidad del reci:nto. No obstante esta

permite situar la formacin de este estrato, con pos

afirmacin, se puede hablar de una adaptacin de

40 dC y, con mucha probabilidad, a

la altura y disposicin de los niveles de criptoprti

partir del tercer cuarto del siglo I dC.21 Tanto el

co a la orografia de la zona o bien diversos recursos

terioridad al

horizonte de trabajo como la parle superior de la

decorativos de estilo nico pera de materiales dife

tri:nchera eran cubiertos por una capa formada por

renciados. En relacin al muro que delimita el


podio respecto al interior de la plaza, hemos de

fragmentos de piedra del Mdol procedentes de la


talla de los sillares (Fig.

18).

Sobre la segunda li:nea de sillares, de cara lige


ramente almohadillada,22 se dispone una moldura

(Kyma reversa)

muy deficientemente conservada23

(Fig. 19) que sirve de soporte a una nueva hilada,24

sealar que ya haba sido observada, en mayor o


menor grado, en otros puntos de la parle alta.
En las excavaciones de la plaza del Rei se
haba visualizado un pequeo tramo oriental del
podio (Gell et alii 1993). Desgraciadamente, el

18 Son Jas circunstancias, unas solventables y otras no, que acompaan las intervenciones arqueolgicas en medio urbana.
19 Combinacin de grandes sillares (1,30 x 0,58 m, 1,54 x 0,62 m, 1,62 x 0,57 m) con otros de menares dimensiones (0,78/0,82 x 0,60 m).
20 En el tramo del m.ismo muro identificada en el patia de la Casa Castellarnau (MHT), la hilada de cimentacin sobsale entre 0,15 y 0,18 m respecto a la
vertical de la lnea de sillares que soporta.

21 Junta a producciones cerimicas de caricter manifiestamente residual, hemos de destacar la presencia de TS ltclica y Sudgalica, ceramicas de paredes
finas, de codna y cnforas de origen tarraconense (Dressel 2-4 y, posiblemente, Dressel 7-11) y oriental. Los elementos de datacin mas significativos son la
TS Sudgclica marmorata (la producdn se inicia en tomo al 40 dC y no va mas alia del 60 dC), la TS Sudgalica decorada de las formas 29(b?) y JO{b?) (sur
gen a partir del 40 dC), la forma stia 11, fig. 303 en cerimica de cocina africana (20-100 dC) y, especialmente, un fragmento posiblemente clasificable den
tro del tipo lOB (frecuente ya a finales del sigla I dC). La cronologa de este ltimo tipo ha sida objeto de una reciente controversia (vase Aquilu 1995).
Tanta los autores del Lattara 6 (1993) como el mismo X. Aquilu (1995) situan el inicio de esta forma a partir de poca Havia {posterior al 70 dC). Para C.
Aguarod (1991), por contra, la produccin de este tipo se inicia ya en poca de Oaudio. Una propuesta, esta ltima, que no se corresponde con las eviden

cias, tanta publicadas como inditas, a las que hemos tenido acceso. De ser acertada la datacin m<s ampliamente aceptada, este fragmento constituiria un
argumento mas en favor de la ya conocida cronologia flavia de este conjunto arquitectnico.

22 De dimensiones variables (0,66 x 0,74 m, el mas pequeo, y 1,50 x 0,74 m, el mas grande).
23 Tambin de dimensiones variables (l x 0,24 m, el bloque mas pequeo, y 1,50 x 0,26 m, el mcs grande). Unas medidas similares (1,64 x 0,28/30 x 0,90 m)

a las documentadas en la plaza del Rei (Gell ef alii 1993, 185).

24 De dimensiones mas regulares que las precedentes (1,02 x 0,64 x 60, el sillar mas pequeo, y 1,56 x 0,68 el mas grande). La anchura de los sillares, visible
en los puntos donde haba desaparecido el resto del muro, es de 0,60 m. Medidas similares a Jas d.Jcumentadas en la plaza del Rei (1,28 x 0,68 x 0,70 m}
(Gell el alii 1993, 185).
25 Con unas medidas de entre 0,56 a 0,68 m de ancho y una altura de 1,75/ 1,80 m.
26 El podia que delimita la arena estaba formada, segn la restitucin del TED'A (1990), por una banqueta de opus vittatum, una hilada horizontal de silla
res, una serie de ortostatos (1,45 x 0,80/0,90 m), una linea horizontal de sillares, las losas que cubran el pasadizo perimetral y el balteus que coronaba la
estructura.

30

LA PLAZA DE REPRESENTACIN DE TRRACO


INTERYENCIONES ARQUEOLGlCAS EN LA PLAZA DEL FRUM y LA CALLE D'EN coMTE

alzado del muro se interrumpa a partir de la lnea

tena materiales arqueolgicos de poca tardo

de sillares que apoyaba sobre los bloques con mol


dura. En el caso de Ja plaza del Rei, Ja hilada de

republicana. En la mitad superior se observ un


encaje para colocar un placada de marmol, la base

cimentacin se dispona sobre una banqueta de

del cua! situa el nivel interior de esta parte de la

opus caementicium,27

plaza en torno a los 58,58 msnm. Por encima de esta

una diferencia respecto al

tramo occidental del podio que se explica por la

hilada, se dispona una segunda linea de sillares

pendiente predominante en sentida NW-SE de la

que reentraba la vertical unos

ladera.
Con Jos datos disponibles en ese memento, en
especial los obtenidos en la excavacin de la calle

base a una moldura de marmol de Luni-Carrara,

de la Merceria nmero

11 (Piol 1993), se propuso

0,24 m y serva as de

un material que tambin revestia el resto del para


mento, a juzgar por los numerosos orificios docu
mentados.28

Ja siguiente restitucin del alzado del muro de la

La explicacin que nos parece mas verosmil

plaza del Rei (Gell et alii 1993, 190, fig. 11): ban
queta de cimentacin en opus caementicium, lnea de

para explicar esta diferencia de tratamiento es el

sillares de cimentacin, hilada de sillares, lnea de


bloques moldurados, cuatro hiladas de sillares (de

simetra del conjunto, a un lado y a otro de las esca

las que slo se conservaba la inferior) y una mol


dura corrida coronando el muro (no conservada).

representacin y el recinte de cuito de la terraza

caracter privilegiada del frontal situada en el eje de


leras monumentales que conectaban la plaza de
superior.

Esta restitucin no tuvo en cuenta los datos

Esta distincin se da, tambin, en los muros

proporcionades por las excavaciones del patio de la

de fondo del podio, donde las pilastras de orden

Casa Castellarnau, probablemente por la cronolo


ga propuesta para la parte media y superior del
paramento (v. supra), donde, encima de la hilada de

bloques del muro, estan realizadas en marmol y

sillares apoyada sobre la moldura, se conservaba


un paramento formada por ortostatos.
La articulacin del muro del podio evidencia
da en la Casa Castellarnau y en el nmero 12-14 de
la calle d'En Compte, as como la similitud de la

toscana, que en los laterales se tallan en los propios


aadidas como parte del revestimiento mamreo
del paramento.
Trasladandonos al plano horizontal, el tramo

1214 de la calle d'En Compte esta situada, como era


de esperar, a unos 14 metros del muro con pilastras
de muro del podio identificada en los nmeros

parte inferior conservada en la plaza del Rei, nos

decorativas que actua de fondo del podio. En cam

hacen pensar en una misma solucin para los dos

bio, el tramo de la misma estructura localizado en

19

tramos cortos (occidental y oriental) del podio. Es

el patia de la Casa Castellarnau esta a unos

decir, una combinacin de hiiadas horizontales y

metros de la prolongacin terica del muro de


fondo del podio.

ortostatos. La cara visible, decorada con una mol


dura esculpida en una de las lneas de bloques,

Esta diversidad sugiere que en un punto no

2B de la calle d'En
12 de la plaza del Pallol)29 y la

estaba, probablemente, revestida de estuco ya que

precisada entre el nmero

no se han documentada orificios para la sujeccin

Compte (nmero

de un placada de marmol.
La solucin constructiva documentada en los

calle de Cavallers (a la altura de la plaza del Pallol),

tramos cortos contrasta con el tratamiento del para

el trazado del podio se inflexiona para aumentar


unos cinco metros su anchura, coincidiendo con la

mento del frontal que limita con el recinto de culto

proximidad de la torre de l'Audincia. Un esquema

de la terraza superior (Fig. 23). Un pequeo seg


mento de este tramo largo, en relativa buen estada

se repetira en el otro angula meridional de la plaza

de conservacin, fue localizado en las excavaciones

(torre del Pretori).

del nmero

11 de la calle de la Merceria (Piol

1993).

que, dada la simetria del conjunto, probablemente

Indefectiblemente todas las reconstrucciones


al uso que se han realizado sobre esta plaza impli

El muro del podia estaba formada por una

can el recurso de un porticada encima del citada

hilada de sillares apoyada sobre un nivel que con-

podio sobreelevado.30 Algunos autores inclusa pro-

27 No se procedi a la excavacin de toda la secuencia estratigrifica, por lo que no conocemos la altura de la banqueta de opus caemeuticium. Sin embargo,
a partir del sondeo realizado por el TED'A {1989 b) en la misma plaza del Rei, sabemos que superaba los dos metros de profundidad.
28 "Fs tracta d'un bloc nic de marbre treballat de 1,18 m. de llargada per 34 cm. d'amplada i 26 cm. d'alada. Presenta primerament, una superfcie supe
rior plana de 12 cm. d'amplada on s'observen diversos forats d'espiga que la unirien amb el placat de marbre superior. ( . . . ) Aquest superfcie plana es tren
ca amb un tal recte de 17 cm. d'amplada que enllaaria mitjanant un llistell de 2 cm. d'alada, amb un quart de bocell de 5 cm d'amplada i 8 d'alada.
(Piol 1993, 264). La seccin de dicha moldura era muy similar a la documentada en la calle d'En Compte 12-14.
29 Intervencin realizada por CODEX-Arqueologia i Patrimoni. Vase Ja correspondiente memoria de excavacin entregada al Servei d'Arqueologia de la
Generalitat de Catalunya.
30 Excavaciones como la realizada en la calle d'En Compte muestran una altura del podia superior a los tres metros, lo que no coincide con la afi.rmacin
de que "los dos lados mas cortos tenan un prtico, ligeramente elevada respecto al nivel de la plaza..." (Gell et rr/ii 1993, 158). El podia se dispone no slo
en los laterales sino tambin en el frontal.

31

C.A. POCIA LPEZ


J.A. REMOL VALLVERD

;[

TRRAC0 99

ponan dos niveles de porticado. Esta reconstruc

pensar en la presencia de grandes encajes de las

cin parte de la propia presencia de las pilastras en

vigas que soportaran el tejado en los paramentos

el muro de fondo, as como de los diversos mode


los de fora y recintos afines en el lmperio. Es por

del muro de fondo. Estos encajes son presentes en

tanto una reconstruccin basada en paralelos arqui

ejemplos,

tectnicos. Nuestra hiptesis de trabajo pone en

Templo de Bel en Palmyra.33

todos los grandes porticados como, por poner dos


el Foro de Augusto32 o el perbolo del

Contamos con una noticia del siglo XVI que nos

<luda esta configuracin de la plaza de representa


cin de Tirraco.

indica la existencia de un entablamento cannico.34

Queda claro, en primer Jugar, que el conjunto


de Tarraco es un unicum dentro de los conjuntos

Sin embargo, actualmente slo es visible con claridad

arquitectnicos romanos. Ciertamente su configura


cin o la disposicin de los espacios y volmenes
sera similar a fora, recintos sagrados, santuarios, etc,

el arquitrabe de tres Jasciae. En todo caso, ni en el


alzado conservado en Ca l' Agapito, ni en la torre del
relacionables con la techumbre del porticado.
Existen, tambin, diferencias en el ritmo (la dis

Esto implica el uso de recursos arquitectnicos habi

tancia oscila entre 3,10 y 3,50 m)35 de las pilastras del

tuales en estos edificios pblicos, pero tambin la

muro de fondo que, si bien no impediran la existen

posibilidad de introducir novedades irnportantes.

cia de un porticado,36 dificultaran su ejecucin.

Si dejamos aparte los paralelos arquitectni

Siempre se ha resaltado la gran anchura del

cos, observamos una ausencia de datos consis

porticado en relacin a la altura de las pilastras.

tentes en favor del porticado perimetral sobreele

Aunque es perfectamente asumible una cubierta de


estas dimensiones, incluso de11tro de los portica

manifiesta falta de evidencias fsicas. La presencia


de un porticado implica una columnata y una

dos, se plantean una serie de problemas de dificil


reso1ucin. Para encontrar porticades de unas

estructura de cubierta (tejado) sustentada por

dimensiones similares, hemos tenido que acudir a

vigas. Hasta el momento los nicos elementos que

la propia

podran ser asociados a la columnata seran los fus

paradigmaticos de recintos relacionados con el

Urbs,

y concretamente a dos ejemplos

tes de granito del Passeig Arqueolgic, de dimen

cuito al emperador (los foros de Augusto y de Tra

siones similares a las pilastras adosadas. Sin embar

jano) que, desde un punto de vista cronolgico, se

(1993) las situan

situaran antes y despus del complejo tarraconen

como pertenecientes al recinto de cuito, del cua! s

se. La comparacin con estos dos ejemplos nos per

que se conservan una buena representacin de

mitira aportar nuevos argumentos acerca de la

capiteles, o bien como pertenecientes a diversos

ausencia de porticado sobre el podio.


El denominado foro de Augusto37 (Fig. 24) es

go, estudiosos como P. Pensabene

edificios no necesariamente relacionados o incluso


de poca posterior (Gimeno 1991 ).
Por otro lado, no se han documentado31 ni las

un recinto de cuito imperial presidido por el tem


plo de Marte Vengador (en referencia al asesinato

divus lulius).

basas ni los capiteles de dichas columnas, ni tampo

del

co las piezas arquitectnicas que formaran el enta

dos monumentales prticos de

blamento (arquitrabe, friso y cornisa). Hemos de

que se situan ligeramente por encima del nivel de

pensar que en un espado de mas de 500 m lineales y

la plaza que delimitan y dos salas de planta hemis


frica abiertas dentro de este prtico y donde se

considerando una frecuencia media de una columna

En dos de sus !ados se disponen

14 metros de ancho,

cada 3,5 m, la cifra final de columnas, bases y capi


teles podria situarse entre entre uno y dos centena

disponan colecciones escultricas alusivas a la his

res. Incluso pensando en la reutilizacin de buena

La configuracin del prtico, que es lo que nos

parte de estos elementos, nos parece significativa la


ausencia de capiteles flavios (ya sea en marmol o en
piedra del Mdol) en las colecciones del MNAT.

los !ados de la plaza y en un espado de 14 metros

Respecto a la estructura de cubierta, cabra

recinto al exterior, y por una columnata al interior.

toria de Roma.
importa aqu, es la siguiente: se dispone en dos de
de ancho delimitado por altos muros de cierre del

:it

En este mismo sentida, Gimeno 1991, 315.


Vase, por ejemplo, las secciones reconstructivas en Bauer 1987.
33As, se pueden observar los agujeros de insercin de las vigas del prtico del templo de Bel en Palmyra (1975). El modo de ejecudn de las pilastras ado
sadas y el arquitrabe, tallando los sillares del muro de fondo, recuerda mucho, dejando de lado el orden arquitectnico, al que poden1os observar en el Pre
tori de Tarragona. En este ejemplo se aprecian cinco inserciones de viga en cada intercolumnio, siendo la anchura de la viga de al menos 40 cm de lado,
32

siempre teniendo en cuenta que la anchura del prtico en este caso es de unos 5-6 metros.
todo de piedras picadas muy grandes y la obra era drica, con pilastras, basa, chapitel, architraba, freso i corniza todo al rededor a la parte de den
tro, y de pilastra a pilastra ay tres baras y media, segn se ve en el dicho castillo del Rey, y la casa de Magn de Montserrate" (Pons 1883, 164-165).
35 As se constata en el callejn del Arc d'En Toda. Vecise el alzado restitulivo en Costa 1993.
J6 Como sucede, por ejemplo, en el porticada perimetral del templa de Bel en Palmyra, donde se apredan cambios de ritlno en las esquinas del prtico

34 "Era

(Palmyra 1975).
31Entre atros, Gros 1996, 2.16 y Zanker 1984. Las restituciones de los alzados estan efectuadas segn las reconstruccianes de Bauer 1985.

32

'

Pretori se aprecian evidencias de agujeros de viga

pero no necesariamente igual a ninguno de ellos.

vado de la plaza. En primer luga1; tenemos una

'

LA PLAZA DE REPRESENTACIN DE Tfi.RRACO:


INTERVENCIONES ARQUEOLGICAS EN LA PLAZA DEL FRUM Y LA CALLE D'EN COMTE

A pesar de que el ancho es practicamente idntico

al de Tarraco, el resto de las proporciones es distin


.to, como veremes en el estudio de las dimensiones.
El foro de Trajano38 (Fig. 25), del ao 112 dC e
inspirado en el anterior, esta formado por una
,plaza rectangular bordeada por prticos que, en los
]ados mayores se complementan con dos exedras.
Anexa a esta plaza, se dispone la baslica Ulpia, a la
que se adosan diversas edificaciones.
Pasaremos a analizar la proporcionalidad
entre los dos ejemplos romanes y nuestro caso.
Para ello, y para evitar caer en posiciones "subjeti
vas"39 estableceremos los siguientes para.metros
comparatives:
A: ancho del porticado.
C: altura de la columna hasta el immoscapo
y /o la pilatra adosada al muro de cierre.
I: medida del intercolumnio o espado entre
Jas columnas. Para el caso de Tarraco tendremos
qu utilizar el espado entre las pilastras, ' ya que
desconocemos (de existir) la distancia entre las
colurrmas.
E: altura desde el immoscapo hasta el plano
de soporte de las vigas del techo.
T: altura maxima del tejado.
Las dimensiones41 expresadas en metros se
reflejan en el siguiente cuadro:
E

3,50

3,5

4,50

3,5

Tarraco

14

3,70

3,50

Foro de Augusto

14

Foro de Trajano

14

Si traducimos estas cifras a proporciones,


comprobarnos que los dos ejemplos romanos adop
tan una seccin que se aproxima a la figura geom
trica de un cuadrado. As la unin de la altura de la
columna mas la altura del entablamento seria prac
ticamente el ancho del porticada. Tambin se
puede inferir que la anchura es igual al doble de la
altura de la columna: A = C + E, o bien A = C x 2 (14
= 7 + 7, o bien 14 = 7 x 2). Sin embargo en Tarraco,
pese a que desconocemos la altura del entablamen
to, podemos ver que el ancho del porticada es 3,78

veces superior a la altura de la pilastra: A = C x 3,78


(14 = 3,78 x 4) .
As, si el porticado de los recintos de Roma
tienen una proporcin similar entre altura y and1u
ra, en Tarraco habra que recurrir a la adicin de la
altura del podio para compensar parcialmente esta
clara desproporcin. Sin embargo, si esta suma
soluciona en parle la proporcionalidad entre la
altura y la anchura,42 no soluciona los problemas
referentes al orden arquitectnico, que seguiria
quedando desproporcionada para un prtico si
seguimos los ejemplos romanes (Fig. 26). Por eso
pensamos que este orden arquitectnico funciona
slo decorativamente. As desaparece este proble
ma y la proporcionalidad se referencia en relacin a
la altura de la fachada que se pretende aligerar
visualn1ente, e11 este caso el muro de fondo.
En relacin al intercolumnio, pese a las reser
vas que plantea este tipa de medidas, vernes que el
ritmo de la columnata es muy inferior en Tarraco
respecto a los ejemplos de la Urbs. En Tarraco, la
relacin entre la altura de la columna y el interco
lumnio sera casi de paridad (3,70 contra 3,50),
mientras que para los forcs de Augusto y Trajano,
las proporciones seran, respectivamente, del doble
a favor de la columna, I l / 2 C o bien 3,5 = (7 : 2);
y de 2/ 3 a favor de la columna, I = 2/ 3 C o bien 4,5
= (2/3) x 7.
Hemos vista, por tanta, que tipolgicamente,
los prticos de nave nica de Roma no se pueden
trasladar al ejemplo de Tarraco. Por otro lado,
hemos intentado trasladar los preceptos vitruvia
nos relativos a los porticados de dos naves43 y los
resultados tambin son negatives (Fig. 27).
Segn Vitruvio, el mden interno de una porti
cus duplex Gnico) es 6/5 mayor que el externo
( drico ), para asegurar la pendiente de las aguas de
la cubierta. La anchura de cada nave corresponde
exactamente a la altura de la columna. Si pensamos
que la pilastra adesada al muro de fondo tiene la
misma altura que el orden externa, podemos con
duir que en la plaza de representacin, de existh;
sera 4 metros. Si la anchura de cada nave es igual
a este alto, tendramos un maximo de 8 m (4 + 4).
Para llegar a los 14 de Tarraco, tendramos que
recurrir, por tanta a una tercera lnea de columnas,
=

38 Cf. Amici 1982, Gros 1996. Para las reconstrucciones, extradas de los trabajos de Gismondi hemos trabajado sobre las secciones de Meneghini 1992.
39 Hemos de advertir, sin embargo, que no es nuestro objetivo un ctllculo exacta de estas proporciones y medidas, si110 que tan solo lo utilizaremos para
solventar esta posible "subjetividad".

40 Este hecho plantea problemas, ya que no necesariamente el espacio entre columnas ha de coincidir con las pilastras, conocindose casos en que existe una
columna mas en el espado entre dos pilastras. Por otro lado, el espado entre las pilastras de Tcirraco no es hon1ognco, por lo que adoptaremos una medi
da media.

41 Las dimensiones estan tomadas de las obras antes citadas, y stas mayoritariamente de los dibujos de Gismondi, por lo que son aproximativas. No obs
tante, son lo sufientemente fiables para nuestro estudio de las proporciones biisicas.

42 Sumando los tres metros y medio del podia,

la proporcin seria del doble a favor del ancho. Asi, 3,5 + 3,5

7, que es justamente la mitad del ancho, 14

metros. Para igualar Ja proporcin habra que pensar en un entablamento de 7 metros, que entonces quedaria daramente en desproporcin con la altura de
la columna.

43 Para un ejemplo caracterstica de estos porticados

dobles, el fora de Csar, Amid

1991, fig. 62.

33

C.A. PDCIA LPEZ


J.A. REMOL. VALLVERD
TRRAC0 99

y tendramos una porticus

triplex,

extremadamente

inusuales en la arquitectura imperial.

recinte de cuito o terraza superior de Tarraco, que


de la plaza de representacin. Por otro lado, las

Otra cuestin es la propia extraeza que pro

dimensiones son lgicamente muy inferiores y los

duce la configuracin resultante del porticada de

porticades tienen unas medidas y proporciones


mas cercanas a las cannicas. Estos paralelos mar

una zona elevada. La funcin de un porticada es la


de diferenciar arquitectnicamente dos zonas de
similar elevacin en el terrena, pera generalmente
no aislan ambas zonas. As, por ejemplo en un foro
porticada, de la plaza se puede acceder a los porti
cados, donde se realizan transacciones, se protege
la gente de los fenmenos atmosfricos, etc. Esta
comunicacin entre plaza y porticada es imposible

can, no obstante, una tendencia flavia al empleo de


elevaciones mediante podia, no slo como resultada
de las nuevas necesidades litrgicas, sina tambin
por la progresiva tendencia a remarcar la compo
nente vertical en las edificaci.ones.46
Por otro lado, la existencia de pilastras adosa

en un recinte como el de Tarragona. As, los mas de

das no siempre exige la presencia de un porticada.


As, es masivo su empleo para aligerar fachadas en

tres metros de desnivel entre las dos zonas consti

la obra pblica (como teatros, circos, anfiteatros,47

tuyen una barrera infranqueable, toda vez que para


acceder a la parle superior del podia se tendra que

de los interiores de la casa privada. La funcin es

baslicas, etc) e inclusa en los recursos decoratives

ir a cualquiera de las dos torres-escaleras de los

sencillamente crear una ilusin ptica o trampanto

extremos.

jo en el espectador y aligerar la sobriedad de un

Sin embargo, aunque sea una barrera de acce

lienzo muraria completamente liso.48

so, no es una barrera visual. Desde la plaza se

Desde luego, no conocemos un paralelo arqui

podra ver lo que estaba aconteciendo en la parle

tectnico directa (un fora o un recinto de culta) que

superior del podia. Si aadimos un porticada, esta

ofrezca un muro de fondo decorada con pilastras.

comunicacin visual quedara mitigada.

Una

Sin embargo, en otras plazas hemos observada

buena comunicacin visual posibilitara, por ejem

recursos ornarnentales en los cuales la columnata

plo, la presencia de gran nmero de pblica (de

perimetral no constituye un porticada 11est8ndar".

naturaleza indeterminada) dentro de la plaza que

As, podemos citar los casos del Forum

podra presenciar desde abajo, con un no despre

en Roma o el

ciable efecto escenografico, el desarrollo de proce

en Caria.

siones religiosas y atros actos dentro de las ceremo

Sebasteion/Augusteum

El denominada

Transitorimn

de Aphrodisias

Forum Transitorium49

(Fig.

25)

nias de culta imperial, que se celebraran en ese

es ligeramente posterior al complejo tarraconense,

espado sobreelevado. El referente mas cercano lo

ya que al menos su planteamiento debi efectuarse

constituiran, desde luego, las escenas teatrales44 y

en poca de Domiciano.50 Quizas por problemas de

en cierto modo, los podia de los temples.

espado, el porticada es sustituido por unas colum

En contra de la anterior afirmacin1 tenernos


los paralelos45 mas o menos contemporaneos de
Avenches (Fig.

28), el capitolio de Brescia o el fora

nas exentas, pero practicamente pegadas al muro


de fondo. Un recurso muy similar se poda apreciar
en la denominada

domus flavia,51

ligeramente ante

de Conmbriga, en el cua! encontramos porticades

rior en el tiempo, pero en Iodo caso domicianea. De

sobre podios, con una clara funcionalidad de

este modo, el nica sentida de estas columnas es

deambulatorio litrgica adaptada a las nuevas

ornamental, y se utilizan estrictamente para alige

necesidades del cuito imperial. A pesar de las simi

rar la pesadez del muro liso e introducir juegos de

litudes, tambin se pueden remarcar ciertas dife

volmenes.52

rencias con el conjunto de Tarraco. Los ejemplos

El recinte de cuito imperial de Aphrodisias en

citades son propiamente recintos de cuito, asocia

Caria (Smith 1987), descubierto en 1979 y dedicada

dos a un templa, y constituyen de hecho una pro

a Afrodita y a la dinastia Julio-Claudia ofrece una

longacin del podium del mismo templa, situando

columnata con tres niveles en los dos !ados de la

se exactamente a la misma cota. Por tanta, por fun

estrecha plaza, que actua en realidad como un pasi

cionalidad estaran mas cerca del denominada

llo monumental profusamente ornamentada que

"' Donde los miembros de la lite ven el espectiiculo desde abajo.

"5Sobre estos paralelos y sus particularidades, cabe remarcar Gros

1996, 169. El paralelo de Avenches en concreto es citada por Mar 1993, 124 como modelo
para los porticados de Ti.rraco.
46Sobre esta tendencia a cambiar las proporciones cannicas helensticas, cabe remarcar Ward Perkins 1989, 55 ss.
47 Precisamente los paralelos mas cercanos en modulacin para Jas pilastras de T<'irraco son las pilastras de fachada del anfiteatro de Nimes, de cronologa
similar (Gimeno 1991, 408).
4s En relacin con esta idea, podramos citar el empleo de decoracin aplicada para aligerar un muro de fondo del fora de Ass (Gros/Theodorescu 1985).
49

sa

Entre atros, Anderson 1984, Meneghini 1991, Darwall Smith 1996, 115 ss. Para una restitucin de la planta, Bauer 1977.
Pese a esta, fue Nerva el que complet el programa, con la dedicacin del templa de Minerva en el 97.

31 Concretamente en la denominada Aula Rt!gia. Cfr. Ward Perkins 1989, 73 y Darwall Smith 1996, 187 ss.
52Sobre este tema, cfr. Ward Perkins 1989, 56 y 73. Este juego de volmenes es lo que el autor denomina "desmaterializacin".

34

PLAZADELDEFRUM
REPRESENTACIN
DE TARRACO
INTERVENCJONES ARQlJEOLG!CAS EN LALAPLAZA
Y LA CALLE D'EN COMT E

conduce hacia el templa superior (Fig. 29). Sin


embargo, los intercolurnnios estan ocupados por
unas placas de marmol decoradas con diversas
representaciones alusivas a la monarqua. De
nuevo, la columnata oficia de marco decorativa y a
i;u vez aligera los altos muros que separan el recin
to sacra del exterior. El porticada como tal no es
practicable, ya que se abren unas estancias detras
de la columnata, rompiendo la continuidad del
porticada.
Un ltima paralelo, que conocemos superfi
cia!mente, es el recinto de cuito imperial de Anquin
cum.53 ste presenta un muro de fondo decorada
con unas pilastras y placas de marmol, con el res
pectiva entablamento. A pesar de que no conoce
mos el complejo en profundidad, hemos apreciada
una clara similitud con la idea que proponemos, a
1vel de mera hiptesis, para la plaza de represen
tacin de Tarraco.
Por tanta pensamos que la realidad arqueol
gica nos induce a pensar en una gran plaza de
representacin154 decorada con unas grandes fuen
tes monumentales, as como estatuaria. Esta plaza,
de funcionalidad religiosa, representativa y admi
nistrativa (no es sensu stricto un foro),55 se rodeara
de unos muros de cierre elevados que la delimita
ran por tres de sus !ados. Delante de stos y en
situacin escnica, un podia elevada lo suficiente
para permitir la visualizacin desde lejos de las
diversas procesiones y ritos religiosos relacionades
con el cuito imperial.
Dominando esta plaza, se situara otra mas
reducida y esta vez s de caractersticas comunes
con atros recintos de cuito del imperio: prticos
perimetrales y templa situada en una zona axial
dominando el conjunto, pera integrada en el entor
no de la plaza. Sera pues un recinto de cuito
"estandar", con escasas particularidades generales
con respecto a otros.56
Pensamos que la ordenacin de esta plaza y
de la de Iodo el recinte esta adaptada a las diversas
funciones antes comentadas, con una disposicin
pensada unitariamente para el desarrollo de los

fastos del culta imperial. Desgraciadamente, poca


aportan las fuentes sobre la celebracin concreta de
estos ritos, por lo que difcilmente podremos
reconstruir el desarrollo exacta del ceremonial. Sin
embargo, con los datos arqueolgicos de los que
disponemos, y el conocimiento del desarrollo habi
tual del ceremonial litrgica romana, podemos
atrevernos a esbozar unas lneas generales de cmo
se desarrollaba este rito (Fig. 30).57
Los accesos detectados en los muros de cierre
de la plaza de representacin permiten establecer
una comunicacin desde el exterior del recinto hasta
el nivel de la gran plaza. Quiza desde estos accesos
un pblica formada por las e1ites provinciales58
entrase dentro del recinto, ocupando el vasta espacio
abierto quizas jalonada de jardines, fuentes (Kiip
pel/ Rod 1996) y monumentos epigraficos.
Seguidamente, y desde las torres - escalera de
acceso de los !ados, la comitiva religiosa formada
por los ffamines, sus auxiliares, y los representantes
del poder imperial, acceda a los podia de los !ados
cortos de la plaza. Desde estos deambulatorios ele
vados se iniciaran dos procesiones que se reuni
ran en el denominada recinto de cullo, al que acce
deran por otras dos torres escaleras laterales de
identificacin reciente.59
Una vez dentro del recinto, se desarrollaran
las ceremonias religiosas tpicas de la liturgia roma
na, con sacrificios cruentos en honoraI emperador
(sincretizado en la figura de Jpiter),60 a los dvi y a
Roma.61
Finalmente, otra procesin (pompa) descende
ra desde el recinto de cuito hasta el circa mediante
una via triun1phalis. 62 Esta va comenzara en las
escaleras monumentales que bajan desde el recinto
de cuito y atravesara el centro de Ioda la plaza
hasta llegar a otras escaleras monumentales que
permitan acceder al pulvinar del circa.
Posiblemente, la lite reunida en la plaza de
representacin accediese progresivamente a la
grada norte63 del circa, junta con el resto del pbli
ca. Comenzaran los ludi circenses, con lo que la
ceremonia se dara por concluida.

53 Desgraciadamente, no hemos podido acceder a bibliografia sobre el tema, y nos tenemos que ceir a una descripcin a partir de una foto, de una obra
divulgativa.

54 La construccin de esta plaza, y sobre todo la magnitud de la obra, implica la reafirmacin de la nueva dinastia flavia, pretendida por Vespasiano (tien
ne 1958, 448).
55 Sobre estas cuestiones existe una fuerte controversia, que a nuestro juido es mas terminolgica que real. As, Trillmich (1993} niega Ja identificacin tra
dicional como foro para este conjunto en base a una ausencia de la tenninologa empleada (foro provincial) en las fuentes, opinin matizada y rechazada
por D. Fishwick (1995).

56 Como ya viera R. Mar (1993), con un abundante apoyo de paralelos arquitectnicos de fundonalidad similar.
57 Ceremonia que debi de ser anual y coincidiendo con el concilium provinciae Hispauiae citerioris (Ruiz de Arbulo 1993, 98).
58 lites mwticipales hisp<nicas que se haban beneficiada arnpliamente de las reformas flavias (Guichard 1993; tienne 1958, 451).
59 En estas mismas Jomadas, la contribucin de Isabel Pea.

60 Si atribuimos los frisos de bucraneos (Pensabene 1993, 83ss; Gimeno 1991, 1168 ss) ni tempto que preside el cornplejo, h1 iconografia all representada es

propia de la ma.s alta divinidad. As, el tipo de vctimas sacrificadas, el albogaleius con apex de lana que cubrira al flamen, etc. No hay que olvidar la casi
segura inspiradn de este friso en modelos anteriores, entre los que destacaria sobremanera el interior del
de Augusta, y la fuerte vinculacin con
las representadones del culta imperial (Mar 1993, 134).
61 Sobre este aspecto, tienne 1958.

Aia Pads

62 Vase las referencias a esta va en Mar 1993, 124.


63 En este sentida, Ruiz de Arbulo 1993, 102.

35

C.A. POCINA LPEZ


l.A. REMOL VALLVERD
TRRAC099

. - .J
l

Fig. l . Planta de situacin de las excavaciones en la plaza del


Frum (A) y la calle d'En Compte (B).

i ,:'

/l
li

/!

//

'
1.

1' /

----

-"------h....
-..

F ,

'

i .

1
,,'

Fig. 3. Vista general de la excavacin en la plaza del Frum.

/. d

l . . l!J

'

! IS,

'

' l
/
l

/!

J/

l
l

i/
l
/
/

/ l

"

.....

----

-----::.:.-)

!L

Fig. 2. Planta de las estructuras alto-imperiales en la plaza del


Frum.

36

Fig. 4. Detalle del muro de fondo del podia con pilastras que
delimitaba la plaza de representacin.

LA PLAZA DE REPRESENTACIN DE TARRACO:


JNTERVENCIONES ARQUEOLGICAS EN LA PLAZA DEL FRUM Y LA CALLE D'EN COMTE

Fig. 7. Basa de pilastra marmrea.

Fig. 5. Huellas de los tablones del encofrada en la cimentacin


de opus caementicium.

Fig. 6. Detalle del encaje de la pilastra mannrea.

Fig. 8. Detalle del encaje del placada marmreo.

37

C.A. POCIA LPEZ


J.A. REMOL VALLVERD
TRRACO \19

Fig. 9. Detalle del doble paramento correspondiente al arranque


de la bveda.

Fig. 11. Vista general del giro que describe el criptoprtico a la


altura de la calle de Santa Anna.

Fig. 12. Detalle de la puerta interior del criptoprtico.

Fig. 10. Sondeo donde se aprecian los paramentos empleades


para el muro de fondo del podia.
Fig. 13. Detalle de las banquetas de hormign visibles tras el
expolio de los sillares del alzado.

38

LA PLAZA DE REPRESENTACIN DE TRRACO:


INTERVENCIONES ARQUEOLGICAS EN LA PLAZA DEL FRUM Y LA CALLE D'EN COMTE

Fig. 14. Vista general de las excavaciones en la calle d'En Comp


te, 12-14, mostrando el podio de sillera que rodeaba la plaza de
representacin y las estructuras de poca medieval y moderna ..

-1'

i'

-\ .

Fig. 16. Vista de la trinchera de cimentacin del muro del podio.

--

--

,..:.:...
'

. ,,,

Fig. 15. Alzado del podia en sillera mostrando el zcalo, la moldura de base y las hiladas horizontales y verticales de ortostatos.

39

C.A. POCIA LPEZ


J.A. REMOL VALLVERD
TRRACO 99

Fig. 17. Rellenos constructivos en la trinchera de cimentacin.

Fig. 19. Detalle de la moldura del podia.

Fig. 20. Alzado del podia.

s
/ "

Fig. 18. Vista de la cimentacin y el alzado del muro del podia.

Fig. 21. Restitudn del podia y primeras gradas del anfiteatro


de T<irraco, segn TED'A 1990.

40

INTERVENC!ONES ARQUEOLG!CAS EN

LA PLAZA DE REPRESENTACIN DE Tfi.RRACO:


PLAZA DEL FRUM Y LA CALLE D'EN COMTE

LA

lOM

Fig. 22. Restihicin esquemitica de las estructuras que limitaban la gran plaza de representacin: gran podia perimental, muro decora
da con pilastras y criptoprticos traseros superpuestos.

C/O'Enoorni., 12-14

"'

Cos:iCastcll1111100

"

58-- '

"
"
"

n.nn.1.1on1..
"+

61+

Pl1? dr.!Rd
{Goldl 1993)

C/Mcrmi. l l
(Picl 1991)

F""'tal

"+

61+
oo+
00 +
"+

1+

n+

s;+

n+

n+

Fig. 23. Comparativa entre los tramos laterales y el frontal supe


rior del podia.

Fig. 24. Planta del fora de Augusta, segn Zanker 1992.

41

C.A POCIA LPEZ


l.A. REMOL VALLVERD
TRRAC099

Fig. 25. Planta de los foros imperiales segn Anderson 1984. A la izquierda, el fora de Trajano. En el centro los foros de Julio Csar y
Au.gusto. A la derecha, el Jorum trm1sitoriu111.

15

Fig. 26. Comparativa entre e l podia d e Tarraco {A) y los prticos del foro de Augusta {B) y del foro de Trajano (C).

42

LA PLAZA DE REPRESENTACIN DE TRRACO:


INTERVENCJONES ARQUEOLGICAS EN LA PLAZA DEL FRUM y LA CALLE D'EN COMTE

Fig. 29. Planta del Sebasteion de Afrodisias, segn Smith 1987.

Fig. 27. Restitucin del prtico del fora de Julio Csar, segtin
Amid 1991.

,\ :

t
t

Fig. 28. Planta del santuario del Cigognier en Aventicum, segn


Bridel 1982.

Fig. 30. Desarrollo hipottico de los recorridos procesionales


durante las ceremonias del culta imperial provincial en Tirraco.

43

C.A. POCIA LPEZ


J.A. REMOL VALLVERD
TRRAC0 99

BIBLIOGRAFA
Adam, J.P. 1984, L'arte di costruire pressa i roman (edicin
italiana), Milan.
Albiana1 J.E/ Bofarull, A. de 18491 Tarragona Monu111en
tal, 6 sea, Descripcion hist6rica y artstica de todas sus
antigiiedades y monurnentos, Tarragona.
AlfOldy, G. 1973, Flanlines provinciae Hispaniae citerioris,
Anejos de Archivo Espaol de Arqueologa VI,
Madrid.
Aguarod, C., 1991, Certfmica romana importada de cocina en
la Tarraconense, Zaragoza.
Amid, C.M. 1982, /l fora di Traiano: Basilica e Biblioteche,
Roma.
Amici, C. M. 1991, /l fora di Cesare, Florencia.
Anderson, J.C. 1984, Tlie historical topography of the impe
rial fora, Bruselas.
Aquilu, X. 1985, Algunas consideraciones sobre el
comercio africana. Tres facies caractersticas de la
cer.3.mica comn de poca alto-imperial, En1pries 47,
Barcelona, 210-222.
Aquilu, X. 1993, La seu del Collegi d'Arquitectes, Tarrago
na.
Aquilu, X. 1995, La cer.3.mica comn africana, Cerndca
con1u11a ro1nana d'poca Alto-lnperial a la Pennsula Ib
rica. Estat de la qesti, Monografies Emporitanes VII!,
Empries, 61-74.
Bauer, H. 1977, Il foro transitorio e il Tempio de Giano,
RPAA, 49, 117-150.
Bauer, H. 1985, Ricerche sul muro perimetrale e sul por
tico del Foro di Augusta, Roma, archeologia nel centro,
l, Roma, 229 ss.
Berges, P. M. 1974, "Columnas romanas y cruces visigti
cas en la plaza Rovellat, de Tarragona", Misceldnea
Arqueolgica, l, Instituto de Prehistoria y Arqueologa
de la Diputacin Provincial de Barcelona, Barcelona,
153-167.
Corts, R. l Gabriel, R. 1985, Tarraco: recull de dades arqueo
lgiques, Barcelona.
Costa, J. 1993, Noves dades entom al mur de pilastres del
Frum Provincial, Els monuments provincials de Trra
co, Tarragona, 191-195.
Darwall Smith, R.H. 1996, Emperors and architecture: A
study of Flavian Rome, Bruselas.
Dupr, X. 1990, Un gran complejo provincial de poca
flavia en Tarragona: Aspectes cronolgicos, Stadtbild
und Ideologie, Baviera, 319-325.
Dupr, X./ Carret, J.M. 1993, La Antiga Audincia. Un
acceso al /oro provincial de Tarraco, Excavaciones Ar
queolgicas en Espaa 165, Madrid.
Duran, E. 1984, Llus Pon d'Icard i el "Llibre de les Grande
ses de Tarragona", Barcelona.
tienne, R., 1958, Le culte impriale dans la Pnin.sule Ibri
que d'Auguste a Diocletien, Bibliothque des coles
d'Athenes et de Rome 191, Paris.
Fishwick, D. 1995, "Provincial Forum" and "municipal
Forum": fiction or fact?, Anas 7-B, Mrida, 169-186.

44

Gimeno, J. 1991, Estudios de arquitectura y urba11isnzo en las


ciudades romanas del nordeste de Hispania, Madrid.
Gros, P. 1996, L'Architecture Ro111aine. 1. Les n1onu111ents
publics, Pars.
Gros, P., Theodorescu, D. 1985, Le mur nord du 1'forum"
d' Assise, MEFRA 97, Roma, 879-897.
Gell, M., Pea, l., Tobas, O., Tubilla, M. 1993, La resti
tucin arquitectnica de la plaza de representacin,
Els 1nonuments provincials de Trraco, DAC l, Tarrago
na, 157-191.
Guichard, P. 1993, Les effets des mesures flaviennes sur
la hirarchie existant entre les cits de la Pninsule
ibrique, Con1unidad cvica en Hispania (siglos II y Ill
dC), congreso realizado en Madrid entre el 25-27 de
Enero de 1990, Madrid, 67-83.
Hanlein-Schfer, H. 1985, Veneratio Augusti. Eine Studie zu
den. Tempeln der ersten rOnlische11 Kaisers. Roma.
Hauschild, Th. 1974, Construcciones romanas en la terra
za superior de Tarragona, Archivo Espa1ol de Arqueolo
gia 130, Madrid, 3-44.
Hauschild, Th. 1983, Arquitectura romana de Tarragona,
Tarragona.
Hernindez Sanahuja, B. 1877, Recuerdos 1nonunzentales de
Tarragona, manuscrita nm. 45 conservada en el
Arxiu Histric Arxidioces de Tarragona.
Kippel, E. l Rod, l. 1996, Escultura decorativa de la zona
nororiental del Conventus Tarraconensis, Actas de la
segunda reunin de escultura romana en Hispania. Tarra
gona, 135-181.
LATIARA 1993, Dictionnaire des Cranliques Antiques en
Mditerrane Nord-Occidentale1 Lattara 6, Lattes.
Macias, J.M. 1999, La cermica comuna de Trraco, Tulcis l,
Tarragona.
Mar, R. 1993, El recinto de cuito imperial de Tarraco y la
arquitectura flavia, Els monuments provincials de Trra
co, DAC l, Tarragona, 107-157.
Mar, R. (ed.) 1993, Els monuments provincials de Trraco,
DAC l, Tarragona.
Mar, R./Mir, H./Piol, L. 1996, La formacin de la topo
grafia urbana de la Tarragona medieval: nuevas apor
taciones", Attivit economiche e sviluppo urbana nei seco
li XIV e XV, Atii dell'lncontro di Studi-Barcellona, 1921 ottobre 1995, Archivio Storico del Sannio l, nm. 12 (1996), 167-203.
Meneghini, R. 1991, 11 foro di Nerva, Roma.
Meneghini R. 1992, Il fora e i mercati di Traiano, Roma.
Palmyra 1975, Amy, R., Seyrig, H., Will, E., Le temple de
Bl a Palmyre, Pars.
Pensabene, P. 1993, La decorazione Architettonica dei
monumenti provinciali di Tarraco, Els n1011u1nents pro
vincials de Trraco, DAC l, Tarragona, 25-107.
Piol, L. 1993, Intervencions arqueolgiques al carrer
Mercera 11. Noves aportacions al coneixement del
Frum Provincial de Trraco, Els monu1nents provin
cials de Trraco, DAC l, Tarragona, 257-269.

LA PLAZA DE REPRESENTACIN DE TARRACO:


!NTERVENCIONES ARQUEOLGlCAS EN LA PLAZA DEL FRUM Y LA CALLE D'EN COMTE

Pons d'Icart, L. 1883, Libro de las grandezas y cosas 1nemo


rables de la Metropolitana Insigne y fa1nosa Ciudad de
Tarragona, Impresso en Lerida por Pedra de Robles y
Iuan de Villanueua, Ao 1572, segunda edicin "fac
smil" a carga de J. Pleyan de Porta, Lleida.
Pons d'Icart, L. 1981, Libra de las grandezas y cosas 1ne1no
rables de la Metropolitana Insigne y famosa Ciudad de
Tarragona, tercera edicin, Tarragona.
Recasens, J.M. 1966, La ciutat de Tarragona, vol. l, Barcelona.
Ruiz de Arbulo, j. 1993, Edificios pblicos, poder impe
rial y evolucin de las lites urbanas en Tarraco (s. 11IV dC), Comunidad cvica en Hispania (siglos li y III dC),
Congreso realizado en Madrid entre el 25-27 de Enero
de 1990, Madrid, 93-113.
Salvat, J. 1959, 11La mansin de los Pons de lcart", Diario
Espmiol (Tarragona), 26 de abril de 1959.
Sanchez Real, j. 1990, El mtodo en la arqueologa tarra
conense. Las construcciones monumentales de la
parte alta. 11. B) El Fora, Butllet Arqueolgic, poca V,
nm. 12, Tarragona.

Smith, R.R.R. 1987, The imperial reliefs from the Sebas


teion at Aphrodsias, JRS, LXXVII, 88-138.
TED'A 1989, El foro provincial de Tarraco, un complejo
arquitectnico de poca flavia, Archivo Espaol de
Arqueologa 62, Madrid 141-191.
TED'A 1989 b, Un abocador del segle V dC. en el frum pro
vicial de Trraco, Memries d'Excavaci 2, Tarragona.
TED'A 1990, L'amfiteatre rom de Tarragona, la basz1ica
visigtica i l'esglsia ro1nnica, Memries d'Excavaci 3,
Tarragona.
Trillmich, W. 1993, "Foro Provincial" und "Fora munici
pal" in der Hauptstiidten der drei hispanischen Pro
vinzen: eine Fiktion, Comunidad cvica en Hispania
(siglos li y III d.C.), congreso celebrada en Madrid
entre el 25 y el 27 de Enero de 1990, Madrid, 115-12{
Ward Perk.ins, J.B. 1989, Arquitectura Romana (edicin
espaola), Madrid.
Zanker, P. 1984, li fora di Augusta, Roma.
Zanker, P. 1992, Augusta y el poder de las imgenes (edicin
espaola), Madrid.

45

iJ
11

EXCAVACIONS A L'REA DEL FRUM PROVINCIAL: PLAA


DEL REI, NM. 4, i CASA-MUSEU CASTELLARNAU

ALBERT VILASECA i CANALS


JORDI DILOLI i FONS
Cota 64. Excavacions arqueolgiques

l. Intervenci arqueolgica a la pl. del Rei, nm. 4.

Entre els mesos de desembre i febrer de 1996 i


7
199 s'efectu l'enderroc de l'edifici nm. 4 de la
plaa del Rei i de dos edificis ms que corresponien
als nmeros 2-3 del carrer de Nazareth (Vilaseca
1 997). Donada la situaci del solar i coneixent les
actuacions efectuades al seu entom inmediat, era
fcil de preveure l'aparici del podi de la columna
ta que voltava la plaa del frum sota la paret mit
gera amb les cases del carrer de Santa Anna (Gell
et alii 1993). Tenint en compte aquestes referncies i
donat que la nova construcci poc havia d'afectar
el subsl del solar, es decid intervenir solament en
una franja al llarg de la mitgera esmentada.
A l'excavaci ens trobrem que el subsl havia
sofert nombrosssimes alteracions en poca moder
na i contempornia, de manera que la troballa de
restes d'inters arqueolgic es redu considerable
ment. A banda de les restes arquitectniques rela
cionades amb el frum provincial, podem dir que a
dues zones es localitzaren nivells i parts de para
ments constructius corresponents als segles V-VI
d.C. El seu mal estat de conservaci i les redudes
dimensions de l'excavaci impediren adscriure les
restes a algun tipus d'edificaci concret. Hem d'a
notar tamb que tots aquests elements estaven
situats a cotes inferiors del nivell de porticat origi
nal de la plaa del frum, de forma que no hem tro
bat nivells que de forma clara ens permetessin a
nosaltres datar nivells del segle I d.C.
A continuaci es localitz a tota l'rea intervin
guda el potent nivell relacionat amb la construcci
del fnun. En ell hi practicrem un sondeig de pros
pecci, de gaireb 1,5 metres de fondria, que result
prcticament estril pel que fa a restes cermiques.
Avantant-nos als resultats, podem dir que els
treballs arqueolgics realitzats confirmen una
vegada ms la disposici perimetral de la denomi
nada plaa de representaci del frum provincial,
de forma que aquesta quedaria voltada per un pr
tic elevat 4 metres per damunt d'ella.
l.l Els paraments
Relacionat amb el frum de la provncia,
correspon un mur extremadament degradat que

porta sentit NW-SE, i format per tres filades de


carreus. La primera filada s composada solament
per una part molt fragmentada de dos carreus iso
lats. En aquests dos mateixos punts hi trobem per
sota una part molt degradada de la motllura tipus
kyma recta, ja documentada a una bona part del
podi de la columnata localitzada a diferents punts
del frum. A continuaci ve la segona filada forma
da per cinc carreus sencers i part d'un sis, tots ells
presentant una superfcie molt allisada. La tercera
filada correspondria a part del sistema de fona
mentaci i s composada per vuit carreus de longi
tuds diferents que sobresurten respecte la filada
superior. Aquesta darrera filada es recolza damunt
d'un parament d'opus caementicium perfectament
encofrat, d'l,4 metres d'alada, i que es disposa
adaptant-se al relleu de la roca original del terreny.
A tota la fonamentaci s'hi recolza el nivell de
reompliment d'poca flvia.
2. La intervenci arqueolgica a la casa-Museu
Castellarnau
Amb motiu de les obres de rehabilitaci i ade
quaci de la Casa-Museu Castellarnau, realitzades
durant l'any 1992, es va portar a terme la interven
ci en un pati interior, situat a l'alada d'nn primer
pis, on segons la informaci prvia que s'havia reco
llit, es podia conservar una seqncia estratigrfica
fora mplia, que podia permetre analitzar tota una
srie de nivells arqueolgics relacionats amb diver
sos moments del desenvolupament urbanstic de
Tarragona, abastant un arc cronolgic que compren
dria des d'poca romana fins als nostres dies.
Els treballs arqueolgics es van portar a terme
de forma que en una primera etapa es va practicar
una cala de gaireb nou metres de fondria, amb
uns resultats que ens van decidir a obrir tot el jard,
en una segona fase, amb una extensi total de poc
ms de quaranta metres quadrats. L'excavaci es va
portar a terme entre els mesos de gener i maig de
1992 (Vilaseca 1992).
Donada la brevetat amb qu hem de presentar
els resultats, ometrem tot el que fa referncia a la
seqncia estratigrfica i ens referirem solament a
aquelles restes exclusivament d'poca romana.
47

ALBERT VILASECA i CANALS


JORDI DILOL! i FONS
TRRACO 99

Hem d'esmentar, per, que les restes d'poca


medieval i moderna han estat molt nombroses i
interessants i han estat objecte d'un estudi de pr
xima aparici.
2.1 Els paraments
L'estructura ms antiga, i que ha estat relacio
nada amb la gran plaa del frum de la provncia,
correspon amb un mur que porta sentit NW-SE,
format per dues filades de carreus. La primera fila
da s composada per sis carreus de longituds dife
rents, que presenten una superfcie irregular. Per la
part meridional es troba cobert per l'anomenat Mur
Vell, i pel nord queda amagat per una volta moder
na que se li adossa. La part superior de la filada
conserva part d'una motllura del tipus kyma recta,
amb restes d'encoixinat als tres primer carreus del
costat meridional. Cal destacar que la resta de la
filada i la motllura es troben fortament alterats per
intervencions posteriors.
Aquesta filada de carreus es recolza damunt
d'una primera banqueta formada per blocs
paralleppedes parcialment visibles que sobresur
ten uns 25 cm respecte al parament. Aquesta ban
queta s'assenta damunt d'una segona estructura
elevada amb una preparaci d'opus caementicium de
consistncia molt dura, que sobresurt uns 90 cm
respecte a la banqueta anterior. Per damunt d'a
questa segona construcci i fins a l'inici de la filada
visible, s'ha documentat un reompliment de pedres
i terra que a la part superior conservava una capa
d'argamassa de superfcie allisada que correspon
dria a la preparaci d'un paviment. La segona fila
da visible est formada per tres carreus de grans
dimensions, completament regulars, que presenten
a la part exterior restes d'un encoixinat parcialment
conservat, alterat en certs punts per petits rebaixos
i forats de biga d'poques posteriors.
Ja en un segent moment d'ocupaci trobem
10 carreus disposats verticalment damunt del
parament altoimperial. Tots ells han sofert tamb
alteracions produdes per la seva reutilitzaci, tals
com forats per falcar-hi bigues, petits retalls, etc.
En el mateix parament observem altres modifica
cions de caire estructural que en aquest cas ens
venen definides per la substituci del quart i cin
qu carreu de la filada per un reompliment de
petits blocs que indiquen l'existncia d'un accs
que dna pas a una estana que posteriorment s
amortitzada i utilitzada com a cisterna. Seguint
l'alineaci, a l'alada del set carreu, veiem com
aquest es troba parcialment destrut per tal de
donar accs a una altra estana ms petita que
l'anterior. Aquestes estructures les hem determi
nat cronolgicament com a pertanyents a poca
baiximperial. Damunt els blocs verticals trobem

restes de tres arrencaments d'arc formats per blocs


regulars i argamassa, datats ja en poca medieval
(segles XIV-XV).
Per un altre costat, adosant-se perpendicular
ment al parament alt-imperial hem localitzat dues
filades de carreus irregulars d' aproximadament 60 x
60 cm. La primera filada s formada per dos blocs
units amb pedres i fang, mentre que la segona fila la
formen tres blocs. Aquest parament, datat en el
segle VI (per tenint en compte les consideracions
fetes anteriorment), s reutilitzat posteriorment com
a banqueta de fonamentaci del Mur Vell.
3. Arqueometria de la plaa de representaci del
frum provincial'
La investigaci arqueolgica actual ha perms
determinar les caracterstiques d'una gran plaa
porticada de forma rectangular en la qual cadascun
dels costats presenta una problemtica diferent. El
costat llarg septentrional t una llargada de 296,5
metres, distncia presa topogrficament entre les
parets de fons d'ambds porticats laterals; en la
part central hi ha una escala monumental que
comunicava el frum amb el recinte de culte i que
tallava un porticat de 10,8 metres de llum. El costat
curt est, amb una llargada de 171 metres, presenta
un primer porticat tamb de 10,8 metres de llum,
amb una paret de fons decorada amb falses pilas
tres, rere la qual hi ha una llarga galeria abovedada
amb opus caementicium. Damunt d'aquesta existiria
un segon pis al qu es podia accedir pels sistemes
d'escales que s'han documentat a la torre de l'Au
dincia i a la torre del Pretori. Ambdues torres eren,
a la vegada, les cantonades meridionals de la plaa
i formaven part del sistema d'accs entre el circ i el
frum (Dupr i Carret 1993).
El costat curt oest presenta majors dificultats
en la interpretaci metrolgica, doncs planimtrica
ment es constata que les torres no estaven disposa
des simtricament a l'eix central del frum. s molt
significativa la distncia conservada d'aquest cos
tat: 110 metres entre la cantonada del frum localit
zada a l'interior d'una casa del carrer de la Civade
ria/Notari Albinyana i l'inici amb la volta de la
plaa del Pallol. Si aquesta distncia la juxtaposem
al costat oposat, trobem que coincideix justament
amb l'inici del carrer de Santa Anna. Aquestes rea
litats topogrfiques, i entrant en el nivell de les
hiptesis, ens assenyalen la possibilitat que aquests
punts corresponguessin -donada l'existncia de
l'Arc del Roser- a uns accessos cap a la galeria que
voltava el porticat del frum.
El costat llarg meridional, en contacte amb el
circ i on es troba la Casa-Museu Castellarnau, ha
estat el ms desconegut fins fa pocs anys: les restes
documentades es limiten a l'escala circular que

1 Totes les mesures i distncies que oferim en aquest treball procedeixen del treball topogrfic in situ sobre totes les restes visibles del Frum Provincial.

48

comunicava el pulvinar del circ amb el frum supe


rant un desnivell de 2 metres. Aquest accs, igual
que l'escala que comunicava la gran plaa del
Frum amb el recinte sagrat, es troba a tocar amb
l'eix de simetria de tot el conjunt monumental
(TED'A 1989b).
Les dades aportades en l'excavaci realitzada
a la Casa Castellarnau, que ms endavant tractarem
amb ms profunditat, confrontades amb les cotes
actuals de la part superior del circ (a la capalera),
ens han perms estructurar aquest costat de mane
ra diferent als altres, de forma que en aquesta
banda existirien altres accessos e11tre la terrassa
mitjana i el circ, a manera d'un porticat monumen
tal que comuniqus ambds recintes.
Respecte a l'espai central corresponent a la
plaa oberta, les excavacions arqueolgiques no
han aportat cap dada que permeti pensar en la
presncia d'edificis o d'altres elements d' ornamen
taci. D'aquesta manera, i donada l'existncia d'un
aqeducte que provea d'aigua la Part Alta en
aquesta poca, sembla que ens podrem trobar amb
una rea jardinada on hi trobarem les esttues dels
Jlamines dedicades pel consell de la provncia
(Alfoldy 1973).
Cronolgicament s'ha datat la construcci de
tot el complexe provincial al llarg del segle I d.C. i
concretament en poca de Vespasi (TED'A 1989a i
b).2 La fi del carcter oficial de les seves edificacions
pot portar-se amb seguretat fins al segle V d.C.,
moment en el qual s'ha documentat un abandona
ment de la ciutat i una reocupaci de l'espai del
frum com a rea d'hbitat, amb presncia de
diversos abocadors domstics (TED'A 1989 a).

4. Interpretaci
Com ja hem vist en altres apartats, els pero
des histrics documentats a travs de l'estratigrafia
i dels paraments recuperats en l'excavaci efectua
da a la Casa-Museu Castellarnau cobreixen un
espectre cronolgic de gaireb dos mil anys. Durant
tot aquest espai de temps hem pogut detectar
diversos moments d'ocupaci amb ms o menys
precisi, amb poques de gran activitat constructi
va. Tal com era de preveure, el perode ms antic
documentat correspon a la construcci d'un gran
parament de carreus relacionat amb les estructures
del gran complex monumental de la Part Alta de la
ciutat. Els treballs arqueolgics han perms docu
mentar un paviment adossat al parament altoimpe
rial, situat a 58,2 metres s.n.m., i un nivell de roca al
voltant dels 57 metres. El parament trobat in situ
porta una direcci nord-oest/ sud-est, i correspon al
basament d'una columnata o d'un podi correspo
nent possiblement a part d'un porticat. s interes
sant remarcar que la cara vista d'aquest basament

s situada a 19,5 metres de la paret de fons del pr


tic que voltava la plaa, just a la zona de contacte
entre el circ i el frum provincial. Aquest fet ens
aporta un element ms, totalment desconegut fins
ara quant a la reconstrucci d'aquest conjunt
monumental.
Centrant-nos encara en l'poca altoimperial, i
basant-nos en una anlisi topogrfica de la Part
Alta, la poca diferncia de cotes respecte la superf
cie superior conservada del circ a la capalera -2,8
metres- ens obliga a plantejar-nos la possibilitat que
el costat meridional de la plaa no estigus dispo
sat de la mateixa forma que els altres. En aquest
sentit, i considerant tots els factors exposats, creiem
perfectament factible atribuir al costat meridional
del frum con1 una zona d'accs o comu11icaci
entre aquest i el frum provincial. Aquest accs,
que pot realitzarse de forma controlada, seria pos
sible a travs d'un porticat del qual haurem docu
mentat un dels basaments. Per altra banda, una
darrera intervenci realitzada a la zona del circ
dirigida per LI. Pifi.ol (v. el seu treball en aquest
mateix volum), planteja la hiptesis de que l'accs
entre la zona d'habitat cap al recinte del frum es
realitzs travessant l'arena mateixa del circ seguint
el recorregut a travs del sistema d'escales que
s'l1a11 documentat. Tanmateix, sm conscients que
tenim molt poques dades per assegurar aquesta
nova estructuraci del costat meridional del frum,
per esperem que noves investigacions aclareixi.J.1
en un futur no massa lluny aquest punt.
Posteriorment, i ja en un moment histric en
que el frum perd la seva funcionalitat com a seu
del centre de govern i de representaci de la Pro
vncia Tarraconense, hem documentat una evoluci
arquitectnica que ens permet distingir diverses
fases: una primera que vindria determinada pel
desmantellament d'una bona part dels paraments
altoimperials, dels quals sols les primeres filades
restarien in situ. Una segona fase es correspondria
amb la delimitaci d'una part de l'espai i quedaria
reflectida en la reutilitzaci dels carreus, disposats
ara verticalment, damunt les estructures altoimpe
rials conservades. Aquest mur de carreus d'poca
baiximperial, forma un llarg parament bastit amb
carreus disposats verticalment, presentant una rela
ci estratigrfica fora complexa que cal especificar,
doncs s l'element que ens permet datar-lo. Aix, en
primer lloc, el trobem cobert per la primera mura
lla medieval que s'integra d'aquesta manera dins
del seu parament, essent per tant anterior a la
muralla. En segon lloc, observem l'existncia d'una
srie de forats de biga just al nivell on hem localit
zat el paviment medieval, fet que implica una cons
trucci en dos pisos, dels quals l'inferior estaria
reomplert per un nivell amb materials d'poca

2 Dataci basada en inscripcions epigrfiques, Darrerament, per, una excavaci realitzada per CODEX al carrer d'En Compte ha perms confirmar aques
ta dataci.

49

ALBERT VILASECA i CANALS


JORDI DILOLI i FONS
TRRAC099

visigtica, no anteriors al segle VI. En tercer lloc,


trobem que el mur t una porta tapiada a la qual
s'adossen nivells i pavimentacions medievals dels
segles XII-XIII.
Sintetitzant aquestes dades, i considerant que
arqueolgicament a Tarragona els segles VIII-XI, al
menys fins ara, han aportat molt poques restes,
datem el mur en poca visigtica, en un moment no
posterior al segle VI. A ms a ms, entre aquestes
dues fases hem d'inclotire dos moments ms: un
d'inicial, reflectit per la construcci d'un altre mur
format per carreus irregulars que s'adossaria al
parament altoimperial i que datarem aproximada
ment en la mateixa poca en qu es basteix el mur
de carreus verticals, i un segon moment que es
correspondria a la construcci d'una sitja, la qual
estaria relacionada amb altres contextes arqueol
gics ja desapareguts. Voldrem tamb resaltar el fet
de que les restes d'poca baiximperial documenta
des a la Casa-Museu Castellarnau difereixen nota
blement de les que s'han recuperat a altres punts

del frum provincial de Trraco. En altres excava


cions efectuades dins del recinte del frum, obser
vem com els paraments exhumats corresponen a
estructures d'hbitat elevades amb pedra seca i
fang. Aquesta diferenciaci ens porta a pensar -dei
xant a banda la troballa de la sitja, que es podria
datar un moment de transici dins de la planifica
ci urbanstica d'aquest moment-, que la zona que
tractem es trobs subjecta a unes condicions dife
rents, de les quals en aquest moment no tenim
altres dades, per que podria relacionar-se amb la
remodelaci que pateix la Part Alta de Tarragona a
partir del segle rv, amb la reutilitzaci de l'espai i el
reaprofitament d'estructures d'poques anteriors
en la construcci de nous edificis. El que si sembla
clar s que les caracterstiques de la paret descober
ta -els carreus verticals alineats- van ms enll de
les d'un simple edifici o lloc d'hbitat corrent, con
ferint-li un aspecte peculiar respecte a la major part
de restes arquitectniques de la mateixa poca re
cuperades fins aleshores a la Part Alta de Tarragona.

Fig. l. Vista del podi de carreus del Frum Provincial sota els paraments d'poca tardana i post-antiga a la intervenci de la plaa del
Rei, nm. 4.

50

EXCAVACIONS A L'REA DEL FRUM PROVINCIAL:


PLAA DEL REI NM. 4 i CASA-MUSEU CASTELLARNAU

//'///,'//,N'O/

'

--

..

-'- '8

'

"

'''

-, ..
l

Fig. 2. Alat del podi del Frum Provincial.

Fig. 3. Secci del podi del Frum Provincial.

()

C>

'

....,.... .

. J

'
..

:
1

Fig. 4. Alat del parament altimperial i les seves transformacions documentat a la intervenci en la Casa-Museu Castellarnau.

51

.:1
l

j _: '

ALBERTVILASECA i CANALS
JORDI DILOU i

FONS

TRRACO 99

Fig. 5, Casa-Museu Castellarnau. Evoluci dels paraments.


(1-2) Fases romans. (3-4) Fases medievals.

Fig. 6. Reconstrucci hipottica de l'angle sud-oest del Frum


Provincial i la seva connexi amb el circ.

BIBLIOGRAFIA
Alfoldy, G. 1973, Flamines provinciae Hispaniae citerioris,
Madrid.
Dupr, X.; Carret, J.M. 1993: La "Antiga Audincia". Un
acceso al foro provincial de Tarraco, E.A.E. 165. Ministe
rio de Cultura. Madrid.
Gell, M., Pea, !., Tobias, O., Tubilla, M. 1993: "La resti
tucin arquitectnica de la Plaza de representacin",
Mar, R. (ed.), Els monuments provincials de Trraco.
Noves aportacions al seu coneixement, Documents d'Ar
queologia Clssica, l, Tarragona, 1993, 157-190.
TED'A 1989a: "Un abocador del segle V d. C. al frum
provincial de Trraco", Memries d'Excavaci, 2.
Tarragona.

TED'A 1989b: "El foro provincial de Tarraco. Un comple


jo arquitectnico de poca flavia", Archivo Espaol de
Arqueologia, 62, 1989, 141-191.
VILASECA, A. 1992: Memria d'excavaci de la intervenci
arqueolgica a la plaa del Frum, Tarragona, Servei
d'Arqueologia, Generalitat de Catalunya.
VILASECA, A 1992: Memria de la intervenci arqueolgica
al carrer Ventallols, Tarragona, Servei d'Arqueologia,
Generalitat de Catalunya
VILASECA. A. 1997: Informe de la intervenci arqueolgica
a la plaa del Rei, nm. 4, Tarragona, Servei d'Arqueo
logia, Generalitat de Catalunya.

il
'![

11

;s

11

l
"'

52

ij'
1f

El CIRC ROM DE TARRAGONA.

QESTIONS ARQUITECTNIQUES D E FUNCIONAMENT

LLUS PIOL MASGORET

Servei Arqueolgic de la URV

Les excavacions realitzades pel Servei Ar


queolgic de la Universitat Rovira i Virgili durant
aquests darrers cinc anys en diferents rees del circ
han perms aportar noves dades per a la compren
si de l'edifici rom, peculiar tant a nivell formal
com funcional. El primer pas cap a les dades que
aqu es presenten s'obtingueren en les excavacions
realitzades l'any 1994 en la galeria sota l'actual
carrer de l'Enrajolat1 en les seves voltes annexes i en
l'edifici conegut com la Casa dels Militars, antic
Pavell de la Comandncia d'Enginyers de Lleida a
Tarragona. 1 Aquests treballs inicials permeteren
plantejar tota una srie d'hiptesi de treball, que
foren formulades i analitzades exhaustivament en
la meva tesi de llicenciatura llegida l'any 1995.2 En
ella s'aportaven solucions a tota una srie de pro
blemes relacionats amb els sistemes constructius i
tcniques emprades durant el bastiment de l'edifici
d'espectacles. Aix mateix, tamb es donava una
resposta concreta a una srie de problemes fins
aquest moment no suscitats, com era l'accessibilitat
dels espectadors als diferents sectors de la grada.
Algunes d'aquestes teories plantejades l'any
1995 s'han vist corroborades grcies a les excava
cions realitzades l'estiu del 1998 en dos nous punts
del circ: el corresponent a les cases nombres 9, 11,
13, 15 i 17 de la baixada de Pescateria -extrem
oriental- i als nombres 14, 16, 18, 20 i 22 de la plaa
dels Sedassos -costat septentrional-' (fig. 1-2).
En el present article s'exposen alguns dels
resultats obtinguts en les citades intervencions, fent
una especial incidncia, no solament en les dades
relatives al funcionament i estructura interna del
monument sin tamb als fets que motivaren la
seva construcci en aquest punt de la ciutat.

1. Localitzaci
El circ rom de Tarragona es troba ubicat en la
part alta de l'actual ciutat la seva faana se situaria
en el costat meridional de l'edifici i seguiria una
mica retreta el traat de l'actual Rambla Vella.
Aquesta faana consisteix en una successi de 48
arcs de mig punt subratllats mitjanant motllures
formant una triple franja i, entre arc i arc, una falsa
pilastra coronada per un capitell possiblement de
marbre, del qual no s'ha pogut identificar cap
exemplar fins al moment.'
El costat septentrional est delimitat a grans
trets pel traat dels actuals carrers dels Ferrers i de
l'Emajolat i es recolzava directament sobre el mur
de tancament de la gran plaa de representaci del
frum provincial.
Les carceres del circ es trobarien en el costat
occidental del monument tancant, ms o menys, a
l'alada dels nmeros senars del carrer de les Sali
nes. Entre elles i la muralla hi quedaria un espai
destinat a preparar els carros i cavalls per a la cursa.
Una porta oberta a la muralla tardorepublicana
facilitaria l'accs a l'interior d'aquest espai.
En l'extrem oriental trobarem els peus de
l'edifici. En aquest punt el circ s'adossa a la mura
lla seguint el traat del passeig de Sant Antoni.
De dins a fora, l'edifici s'estructurava de la
segent manera. L'espai central estava ocupat per
l'arena o pista on es desenvolupava la cursa.
Aquesta presenta una pavimentaci de terra batu
da de color groguenc. L'arena esta dividida en dos
sectors per l' euripus o barrera de separaci, sobre el
qual se situaven els marcadors de voltes, aix com
obeliscs i petits temples. Tamb hi havia dip
sits l piscines amb aigua que permetien, en un

l La primera fase d'excavaci es realitz entre els mesos de febrer i mar del 1994 i fou dirigida per Llus Piol i Olga Tobas. Els treballs consistiren en l'o
bertura d'un total de 8 sondeigs situades en diversos dels mbits. La importncia de les troballes motiv la realitzaci d'una segona campanya, aquest cop
dins el marc dels Camps de Treball de Joventut de la Generalitat de Catalunya. L'excavaci es va dur a terme durant la segona quinzena del mes de juliol
del mateix any. Les tasques realitzades en aquest moment es van centrar nicament i exclusiva en la galeria situada sota l'actual carrer de l'Enrajolat. La
intervenci consist en l'obertura d'un sondeig i tres rases per tal de recuperar el nivell de circulaci d'poca romana. La seva direcci va recaure en Llus
Piol. Piol, L.-Tobas, O. 1996, Memria de les intervencions al circ rom/Pretori de Tarragona, memria lliurada al Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, Tarragona. Indita.
2 Piol, L. 1995, El circ rom de Tarragona: noves i11terve11cio11s arqueolgiques. Estudi histric i arquitecti'inic de l'edifici, tesi de Llicenciatura, Tarragona. Indita.
3 Les intervencions es realitzaren al llarg dels mesos de maig i juny de 1998 i foren dirigides per Llus Piol i Isabel Pea.
4 Dupr, X.- Mass, M.J.- Palanques, M.LI.- Verduchi, P.A. 1988, El circ rom de Tarragona. I. Les voltes de Sant Ermenegild, Barcelona, 45-47 i 75-76.

53

LLUS PIOL MASGORET


TRRACO 99

moment donat, preparar la pista per una nova


cursa. En cadascun dels extrems de l' euripus es tro
ben les

metae

o punts que marcaven el seu final i,

na la pompa circense procedent de la part alta.5 A


costat i costat de la mateixa hi hauria possible
ment sis boxes de sortida. Sobre la porta central de
tribunal editoris o tribu

les carceres hi trobarem el

per tant, l'inici del gir.

linea i la lnia

na, on es situava l'edil que presidia els jocs.


Aquest tenia l'honor de donar la sortida de la
cursa .

tats llargs i en l'extrem oriental de l'edifici. L'altre

a l'altre costat de l'eix longitudinal de simetria, hi

carce

trobarem una altra porta monumental que, com

En l'arena ens trobem marcades tamb

l'alba

d'arribada. La pista estava separada


de la grada pel podi o mur de carreus, que t una
alada de 3 m. Les grades se situen en els dos cos
lateral curt, l'occidental, estaria reservat a les

res.

El podi acabava en un espcie de barana cone

En el centre del costat oriental de l'edifici, just

veurem ms endavant, desenvolupar mltiples

guda com a

balteus. Sobre el podi trobem una pri


mera praecintio o corredor en el qual desembocaven

funcions.

diverses escales. Aquest passads permetia la dis

costats amb edificis constructivament anteriors.

tribuci dels espectadors per la part baixa de la

Pel seu costat septentrional amb la gran plaa de


representaci del frum provincial, construda,

imma cavea. El primer tram estaria articulat entom a


tres lnies de graderia, que es subdivideixen en mae
niana. La imma cavea acaba en una altra praecintio
d'un metre i mig d'amplada. En ella desemboquen

Aix, doncs, el circ limitaria per tres dels seus

com tot el complex foral, en poca vespasiana.6


Pels costats occidental i oriental, amb la muralla
tardorepublicana. Pel sud s'alaria la faana del

altres escales. Al seu fons trobem un petit mur que

circ que, oberta al traat de la Via Augusta en el seu

separa la imma de la summa cavea. La summa caven


est constituda per sis grades. La part superior de

pas per l'interior d e la ciutat1 separaria l'rea

l'edifici s una plataforma a la qual s'accedia des

monumental de la urbana destacant, aix mateix, la


magnificncia i rellevncia del conjunt d'edificis

d'escales situades en els dos laterals de la construc

imperials.

ci (fig.

3).

D1aquesta forma, el circ comptaria amb unes

En les grades hi trobem dos espais emblem

dimensions aproximades de 325 metres de llargada

parcialment en l'actual pizzeria del mateix nom,


situada al final del carrer dels Ferrers cantonada

100 m, en el costat
115 m en l'occidental. L'arena tindria una
llargada aproximada de 290 m i una amplada de 67

amb el carrer Major. El pulvinar es troba localitzat


en l'eix de simetria del conjunt foral, en relaci

seria una mica ms ampla per tal de facilitar la sor

directa amb el temple de culte imperial de la terras


sa superior. L'altre element important en l'edifici s

una llargada d'aproximadament

el tribunal iudicum o tribuna reservada als jutges,


que estaria collocada frontalment a la lnia d'arri

2. Cronologia

tics. El

pulvinar

o llotja d'autoritats, es conserva

bada, en el traat meridional de la grada.

i una amplada variable entre els


oriental, i

m. en el costat oriental, mentre que en l'occidental


tida dels carros, d'uns

77 m A l'euripus se li suposa
190 m.7

Els nivells documentats en les excavacions

les quals s'estructuren a partir

arqueolgiques realitzades l'any 1986 a una volta


situada al carrer de Sant Oleguer i en les voltes de

d'una porta monumental situada en l'eix longitu

Sant Ermenegild permeten considerar que la cons

dinal de simetria del circ. Per ella accediria a l'are-

trucci del circ es dugu a terme en poca domicia-

El costat occidental de l'edifici estaria ocupat


per les

carceres,

5 Durant l'any 1997 es va documentar un mur que tancaria l'espai entre la torre de l'Audincia i la muralla, fet que ha modificat substancialment les dades
sobre les que fins ara treballvem. Aquest fet, juntament amb la manca de portes en la muralla en tot el recorregut des de la part alta de la Baixada del Roser
fins aquest punt, ens porten a plantejar la molt possible existncia d'una porta a l'alada de l'actual carrer de les Salines. Mitjanant aquest accs es con
nectaria, passant entre la muralla i el espai reservat als competidors darrera les carceres, la porta localitzada per Hemindez Sanahuja en el nmero 2 del
carrer de les Salines -porta oberta en la muralla situada vora a la torre d'en Tintorer, a l'avinguda de l'Imperi- amb la porta romana conservada a l'actual
plaa del Pallol. Per a ms informaci sobre el nou mur de tancament foral: Piol, LI. 1998, Memria de I'i11ferue11ciri arqueolgica a l'edifici de l'A11figa A11di11cia (voltes A i 8), memria lliurada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Tarragona. Indita; Curulla, 0.-Mir, H.-Piol, L. e11 premsa, El
forn medieval de l'Antiga Audincia de Tarragona, a Actes del I Congrs d'arq11eologia medieval i moderna a Catalunya (Igualada, 13-15 de novembre de 1998), Per

a dades sobre la porta situada en el carrer de les Salines 2, veure les descripcions d'Hemindez Sanahuja: Hemindez, B./Torres, J. M. de 1867, EI indicador

urqueolrigica de Tarragona. Tarragona, 14; Hemindez, B. 1877, Recuerdos monumenfales de Tarragona, manuscrit indit, Tarragona, 71 i 77; Hemindez, B. 1888,
El Pretorio de Augusta en Tarrlgona. Estudio hislririco arq11eolrigico e i11dagad11 de los principafos acontecimie11tos ocurridos en s11 recinto desde s11 fimdaci11 llasta la
i11vasiri11 de los Arabes. Tarragona, 14; Hernindez, B. 1892, Historia de Tarragona desde los remotos tiempas llasta la poca de la restauracin cristiana, editada, ano
tada i continuada per E. Morera Llaurad, Tarragona, apndix l, 6. Aix mateix, les notcies que es tenen sobre aquesta porta es troben recollides a; Corts,
R.- Gabriel, R. 1985, Trraco. Recull de dades arqueolgiq11es. Barcelona, 32, nm. 105; Dupr, X.- Mass, M.J.- Palanques, M. L.- Verduchi, P.A.: op. cit. 4, 1988,

75.
6 Per ms informaci i bibliografia, vegeu: TED' A 1989, EI Fora provincial de Tirraco, un complejo arquitectnico de poca flavia, a AEspA, 62, Madrid, 141191; Mar, R. 1993, El recinte de cuito imperial de Ta:rraco y la arquitectura flavia, Mar, R. (ed.), Els Monuments provincials de Trraco. Noves aportacions al se11

coneixement, DAC, l, Tarragona, 107-156; aix com els articles especfics sobre aquest tema inclosos en aquest volum.

7 Dupr, X.- Aquilu, X.- Mass, M.J.- Ruiz de Arbulo, J. 1990, Le cirque romain de Tarragone, Le cirque Romai11 (catleg de l'exposici), Tolosa de Llengua
doc, 68.

54

EL CIRC ROM DE TARRAGONA.


QESTIONS ARQUITECTNJQUES i DE FUNCIONAMENT

na.8 Ens trobem, doncs, en un moment en qu la con


figuraci urbana de la ciutat prpiament dita estava
ja consolidada estructuralment i funcional, mentre
que la part alta havia canviat radicalment la seva fi
sonomia en relaci a poques anteriors. Aquesta cro
nologia s'ha vist reafirmada per les dades proporcio
nades per diferents nivells de la plaa dels Sedassos.
Hem de situar tamb en poca domiciana la
construcci de les portes situades a cada extrem
dels eixos longitudinals de simetria. La primera
d'elles, la de l'extrem oriental, complia mltiples
funcions: facilitava l'accs d'espectadors des de
l'exterior de la ciutat a l'interior del recinte; perme
tia treure fora de l'arena els carros accidentats; i era
el punt de sortida del guanyador de la cursa un cop
aquesta havia finalitzat.9 En l'extrem occidental hi
hauria, per contra, dues portes diferents, fet que es
justifica per la presncia d'un espai buit entre les
carceres i la muralla. La primera d'elles, com ja hem
vist, se situaria en el ce11tre de les carceres i donaria
accs a l'interior de l'arena. La segona s'obriria en
el llen murari travessant-lo. D'aquesta forma es
permetria l'entrada i sortida de l'equipament i per
sonal associat a cadascuna de les factiones des de
l'exterior de la ciutat a l'espai reservat pels compe
tidors, situat darrera dels boxes de sortida .m A les
portes obertes en ambds extrems de la muralla
s'hi arribaria mitjanant vials sorgits de la Via
Augusta poc abans que aquesta penetrs en el nucli
urb.
Aix, doncs, podem dir que la presncia d'es
tructures precedents en la part alta de la ciutat
influ de forma decisiva en la construcci, dimen
sions i caracterstiques generals del nou edifici
d'espectacles. En efecte, com hem vist fins ara, el
circ va quedar encaixat entre tota una srie de cons
truccions cronolgicament anteriors que incidiren
directament en la seva prpia estructura intema.
Ara b, deixant de banda la muralla cronolgica
ment molt anterior, la relaci estructural entre
frum i circ, tant a nivell constructiu com funcional,
ens mostra que ambds edificis responen a un

mateix esquema compositiu que es desenvolup


arquitectnicament en diverses fases que es prolon
guen, no sabem si amb continutat o sense, al llarg
del darrer quart del segle l, s a dir, durant tota l'
poca flvia.
3. L'accessibilitat a l'edifici
La situaci del circ dins el recinte murari
oblig a adaptar els espais a unes caracterstiques
predeterminades per tal de donar soluci a tota una
srie de problemes funcionals que es plantejaven
en el moment de dur a terme la construcci de l'e
difici.
En efecte, la presncia del frum provincial i
de la muralla constituen un important obstacle per
a la fcil incorporaci dels espectadors als diferents
sectors de la graderia. En el primer cas es tractava
d'un espai de representaci d's restringit i que
seria accessible en comptades ocasions al pblic en
general, malgrat estar connectat amb l'edifici d'es
pectacles mitjanant diverses portes." Per altra
banda, la muralla, com a element d'estructuraci
territorial, marcava clarament la separaci entre
ciutat i camp. Aquesta funci divisria suposava,
en el nostre cas, un clar entrebanc en dificultar la
lliure incorporaci dels espectadors al recinte pels
dos punts en qu ambdues construccions estaven
en contacte directe.
Malgrat aquestes limitacions, podem parlar
de dues vies d'ingrs a l'edifici: des de l'exterior del
nucli urb, mitjanant les portes dels dos laterals
curts i des del seu interior mitjanant la faana
meridional del circ. Els espectadors s'havien de
canalitzar utilitzant forosament una d'aquestes
tres vies alternatives. Ara b, aix comportava a
ms un problema afegit. Un cop dins I'edifici, com
articular l'accs als diferents sectors de la grada.
En el circ de Tarraco, seguint el model ests per
tot l'Imperi, la grada es prolongava, com ja hem
vist, per tres dels seus laterals. Ms concretament
pels dos costats llargs -meridional i septentrional
per un dels dos curts, I' oposat a les carceres, s a

8 Dupr, X.- Mass, M.J.- Palanques, M.LI.- Verduchi, P.A., Op. Cit. 4, 1988, 80-81, notes 12 i 14.
9 Identificada per Hernil:ndez Sanahuja com la porta Libitinaria, fou excavada a inicis dels anys 90. Les estructures visibles se'ns mostren molt afectades per
les destruccions franceses del 1813. Actualment es conserva a la vista la primera filada de carreus del lateral sud de la porta i dos carreus del lateral nord.
Vegeu Menchon, J. et alii 1994, El circ rom de Tarragona. Intervencions dels anys 1990-1992, Acft.'s del XIV Congrs I11ter11acio11a/ d'Arqueologia Clssica {Tarra
gona, 1993), vol TI, Tarragona, 275.
10 Les dades que actualment tenim de la porta occidental oberta en la muralla se'ns remunten a les descripcions realitzades per Hermndez Sanahuja durant
el segle XIX. Per tant, no sabem actualment si es tracta d'una estructura de nova construcci o per contra ens trobem davant les restes d'una porta d'poca
anterior reutilitzada en el moment de construir-se el circ. Hernil:ndez ens la ubica al nm. 2 del carrer de les Salines. D'ella ens diu, entre altres coses, que
s'apreciaven las robustsimas dovelas que constituan el arco en semicrculo (Hernil:ndez 1877, 71). Per altra banda en els dibuixos que Anton Van den
Wingaerde va fer de la ciutat l'any 1563, la porta se'ns mostra representada amb un arc de mig punt. Per a informaci sobre la porta, vegeu la nota 5. Els
dibuixos d'Anton Van den Wyngaerde van ser publicats a Kagan, R.L 1986, Ciudades dd sigla de Oro. Lns vistas espmiolns de Anton Van den Wyngaerde, Torre
jn de Ardoz, 179,
11 Avui es corieix amb seguretat un total de tres portes de comunicaci entre el circ i la gran plaa de representaci del frum provincial. Dues d'aquestes
es troben situades en els calaixos d'escala que flanquegen a costat i costat aquesta plaa, s a dir, en la torre del Pretori i de l'Audincia. La tercera se situa
molt prxima a la torre de l'Audincia, ms concretament al nm. 2 del carrer dels Ferrers. Per a ms informaci, vegeu Dupr, X.- Carret, J.M. 1993: La
Antiga Audincia. Un acceso al /oro provincial de Tarraco. E.A.E., 165; Dupr, X.- Carret, J.M.1993, Portae et fenestrae al frum provincial de Tarragona,
Empries, I, Barcelona, 290-299; TED'A, op. cit. 5, 1989, 173; Corts, R.- Gabriel, R., op. cit. 7, 1985, 25, nm. 52. Vegeu tamb la descripci d'Hemil:ndez Sanahu
ja, op. cit. 7, 1967, 13.

55

LLUIS P!OL MASGORET


TRRAC0 99

dir, l'extrem oriental de l'edifici. Partint d'aquesta


base funcional, la soluci adoptada per resoldre el
problema fou, sense cap dubte, singular. Per un
costat, es resolgu parcialment mitjanant la cons
trucci d'un edifici d'estruchtra buida, ja sigui for
mant cambres tancades i sense accs que servie11
nicament de substrucci del cos superior -grades
i plataforma-, ja sigui funcionant com espais oberts
orientats a un s privat o pblic. El diferent sentit
de cadascuna d'elles queda plasmat per la utilitza
ci de diferents tcniques constructives. En el pri
mer cas, els murs de suport de les voltes sn d'opus
caenzenticiunz. Per contra, en els espais d's intern
s'utilitza ta11t l'opus cae1ne11ticu111 com l'incertunz.
Finalment, les galeries i voltes d'accs pblic pre
senten els murs construts amb opus cae111enticiil1n i
revestits amb opus vittatum.
L'accs al costat meridional no suposava cap
tipus de problema. Aquest es realitzava des de la
faana de l'edifici o des del seu porticat intern12

mitjanant tot un sistema d'escales repartides regu


larment al seu llarg. D'aquesta forma s'enllaava
amb els diferents nivells de Ja grada i amb Ja part
alta del podi.
L'accs al costat oriental del circ s' efech1ava
mitjanant una escalinata mo11umental situada en
l'extrem oriental de la faana -volta Bl de Sant
Ermenegild-13 i tamb mitjanant una llarga galeria
que, travessant les construccions del costat oriental
de l'edifici just per sota de la plataforma superior,
condua a una altra escalinata monumental situada
sota l'actual torre del Pretori. La principal caracte
rstica d'aquesta galeria no s tant Ja seva llargada
com el fet que s un exemple molt clar d'adaptaci
de Ja nova construcci a les caracterstiques de les
ja existents, en aquest cas de la muralla ll
Molt ms complex era l'accs al costat septen
trional del circ. Com ja hem vist, la presncia de la
gran plaa de representaci del frum provincial

era un obstacle en aquest sentit. A ms, l'existncia


del pulvinar, el qual s'alineava en l'eix de simetria
del conjunt foral, marcava una clara ruptura en Ja
continutat de la grada.15 L'nica soluci possible
era l'accs al costat septentrional del circ des del
seu frontal, s a dir, des de l'arena. D'aquesta
forma, l'arena es convertia en lloc de pas d' especta
dors abans de comenar l'espectacle. Aquest fet,
singular i possiblement especfic del circ rom de
Tarragona, queda demostrat per les excavacions
realitzades en la volta nmero 12 del carrer del
Trinquet Vell, 16 en la volta situada al fons de la gale
ria sota l'achial carrer de l'Enrajolat17 i al nm. 14
de la plaa dels Sedassos. En total, avui es coneixen,
tenint en compte l'escalinata monumental situada
al final de Ja volta A de Sant Ermenegild, un total
de quatre voltes amb escala repartides al llarg del
costat septentrional del circ. Aix mateix, la simetria
que presenten, tenint com a eix el pulvinar, permet
suposar la presncia d'almenys dues escales ms:
una que se situaria possibleme11t en el nmero 26
de la plaa dels Sedassos i una altra en un punt
entorn als nombres 13 i 17 del carrer dels Ferrers,
molt propera a la zona de les carceres. L'existncia
d'aquesta segona escalinata ens es coneguda gr
cies a la localitzaci durant els anys 60 de l'escala
oposada situada en el costat meridional de l'edifici.
Aquesta fou testimoniada per M. Aleu, qui l' em
plaa entre el nmero 5 de la plaa de la Font i el
Palau Municipal.18 La volta d'opus caementicium que
es va enderrocar seria la volta de substrucci d'una
escalinata similar a Ja localitzada i conservada en el
sector de Sant Ermenegild -volta B.1-.19
A totes les voltes del costat septentrional del
circ s'hi accediria des de portes obertes a l'arena.
Per facilitar l'arribada a les portes, cal suposar aix
mateix l'obertura de corredors de pas en l'euripus,
els quals permetrien una comunicaci directa des
del costat meridional al septentrional sense tenir

12 La presnda d'un porticat intern parallel a la faana es va constatar en les excavacions realitzades al nm. 29 de la plaa de la Font. Per a ms informa
ci, vegeu Dupr, X. 1993,Circ rom. Plaa de l a Font, 29, A111mri d'i11terve11cio11s arqueolgiques a Catalunya. poca rommra!mitiguitat tardrma. Campa11yes de 19821989, Anuaris d'lntervendons Arqueolgiques a Catalunya, 1. Barcelona, 236; Dupr, X.- Aquilu, X.- Mass, M. J.- Ruiz de Arbulo, J., op. cit. 8, 1990, 69.
13 Dupr, X.- Mass, M. J.- Palanques, M. L.- Verduchi, P. A., op. cit. 4, 1988, 74 i 52-53, fig. 25-31.
14 Dupr, X.- Mass, M. J.- Palanques, M. L.- Verduchi, P. A., op. cit. 4, 1988, 47-52, lm. IIb i Ill, fig. 19-21 i 23.
15 Molt interessant s una planta de les voltes de substrucci de la part septentrional de l'edifici' corresponent al sector dels carrer de l'Enrajolat i del Trin

quet Vell, realitzada per Hernilndez Sanahuja. En el citat plnol l'autor fa esment en una riota, escrita en el propi disseny, de la presncia per sobre de les
voltes de fonamentaci del pulvium de gradas de mirmol del pas descubiertas en rliciembre de
Espoy del Gotzo (actual carrer del Trinquet Vell,

2)

1858

que coinciden con las que existen en las bvedas de

y parte del podium. Per plnol i descripci, vegeu A. Nogus. Plano parcial de las bvedas del circo

romano. Aix mateix, en diverses publicacions ens descriu la troballa de restes pertanyents al pulvi11ar. Vegeu Herniindez Sanahuja, op. cit.
op. cit.

7,1892, I, 20, apndix 1, 8; dem, 1952,

7, 1867, 10; fdem,


37-40, 42-48.
cit. 5, 1989, 173-174 i fig. 20-24; op. cit. 8, 1990, 69; Pea, L 1995, Mrmria del

El circo romano, B. A., any LII, p. IV, fase.

Part del p11/vi11ar ha estat excavat i estudiat en els darrers anys. Vegeu TED' A, op.

seguiment de les obres d'arre11g1mun1t i excavaci nrq11eolgicn d'11rg&11cia al carrer Fer,ers, memria lliurada al Departament de Cultura de la Generalitat de Cata
lunya, Tarragona; Dupr, X.

1993, Circ rom de Tarragona. Carrer dels Ferrers, 20 i carrer del Trinquet Vell, 2, 4 i 4

bis, Anuari d'Interve11cio11s Arqueolgiques

a Catalunya. poca rnmm111/a11fig11ifat tardana. Campanyes de 1982-1989, Anuaris d'Intervencions Arqueolgiques a Catalunya,

1, Barcelona, 237; Tarrag, S.


1993, A la recerca d'una identitat perduda: el circ roin de Trraco, DAC, I, 279-280.
16 Dupr, X.- Mass, M.J. Palanques, M. LI.- Verduchi,P.A. 1987, Circo romano de Tarragona (Tarragons), Arqueologia 84-85. Madrid, 112-113; Dupr Raven
ts, X. 1987, El Frum Provincial i el circ de Tarragona. Actuacions 1981-1986, a Tribuna d'Arqueologia, 1986-87. Barcelona, 77 Dupr, X.- Mass, M.J.- Palan
ques, M.L.- Verduclti, P. A., op. cit. 4, 1988, 73 i fig. 60A; TED'A, op. cit. 8, 1990, 69.
17 Piol, L., op. cit. 2, 1995, 39-41.
18 Tarrag, S., op. cit. 14, 1993, 291.
19 Dupr, X.-Mass, M. J.-Palanques, M.Ll.-Verduchi, P.A., op. cit. 4, 1988, 52-53.

56

EL CIRC ROM DE TARRAGONA.


QESTIONS ARQUITECTNIQUES i DE FUNCIONAMENT

que donar tot el tomb a aquest.' Aix mateix, cal


suposar la presncia de tota una srie de voltes en
el costat meridional del circ que, situades a distn
cies regulars, conduirien des de la faana de l'edifi
ci a l'interior de l'arena. Ens trobem, amb tota segu
retat, davant de voltes similars a la documentada al
costat oriental de l'actual carrer de Sant Oleguer.
Arribats a aquest punt, no podem passar per
alt un fet remarcable com el de la regularitat en la
distribuci dels accessos al llarg de la grada, tal i
com es pot comprovar perfectament en el propi
costat septentrional del circ. Efectivament, s'hi
observa una clara gradaci. Aix, doncs, i utilitzant
el pulvinar com a eix de simetria, trobarem a cos
tat i costat del mateix dues escales simples que con
duen a la part alta del podi. Seguidament, dues
escales que enllaarien el nivell de l'arena amb la
praecintio que circula per sobre de la imma caven.
Finalment, properes als laterals curts se situarien
dues escales que permetrien l'accs a la plataforma
superior (fig. 4).
En el circ de Tarraco s'han documentat fins al
moment un total de tres tipus diferents d'escales:
Escales d'accs a la part alta del podi. Pre
senten una estructura simplificada. Una porta ober
ta en el podi condua, directament i a peu pla, des
del nivell d'arena a l'interior d'una volta mitjanant
un passads lateral. Al final del mateix, fent un gir
de 180, s'enfilava un cos d'escala que portava
sobre el podi, s a dir, a l'inici de la imma caven. Tant
el passads com l'escala presenten parament d'opus
vittatum. La volta, que servia de calaix d'escala, era
de majors dimensions que les dues laterals per tal
d'habilitar el pas d'una gran claveguera que la tra
vessa21 (lm. 5).
Escales d'accs a la praecintio situada per
sobre de la imma cavea. Sistema articulatori ms
complex format per la combinaci de dues voltes,
una inclinada i l'altra plana. Una porta oberta en el
podi condua des de l'arena fins al final de la volta
interior mitjanant un sistema de passadissos en
forma de Y. Es tracta d'un primer passads que es
bifurcava, en un moment donat, en dos passadissos
laterals, a costat i costat, d'un masss central d'es
cales. Des d'ells s'arribava a un repl que servia de
distribudor i permetia enfilar una escalinata cen
tral amb 16 graons que portaven fins a la praecintio.
L'alada des de l'arena fins a la citada praecintio es
va guanyant palatinament. En els primers trams,
mitjanant un sistema de rampes que arriben fins al
repl i, des d'aquest, mitjanant uns esglaons
situats en l'escalinata central (lm. 6).
Escales d'accs a la plataforma superior. Des
del rvell inferior s'enfilava un primer tram d'escala

fins arribar a un repl d'aproximadament 1'70 m de


llargada. A partir d'aqu s'iniciava un segon tram
que condua al rvell superior. L'escalinata es fona
mentava, almenys en part del seu recorregut del circ,
sobre una volta inclinada en embut (lm. 7).
Les dades obtingudes en l'anlisi dels dife
rents tipus de sistemes d'escales ens mostren una
uniformitat quant a les dimensions de l'esglaonat.
Cadascun dels graons mesuraria 22 per 37 cm.

4. Simbologia i singularitat
Per tal d'entendre les peculiaritats que presen
ta el circ rom de Tarragona, i ms concretament la
seva estructuraci i articulaci interna, s estricta
ment necessari intentar conixer les motivacions
que portaren a l'Estat rom a construir un edifici
d'aquestes dimensions i caracterstiques en un
espai intramurs, just en un moment histric -finals
del segle I- en qu la ciutat estava, a nivell urbans
tic, plenament desenvolupada. s a dir, per qu es
va construir el circ rom dins de ciutat i no pas fora
muralles, en una rea prxima al nucli urb i fcil
ment accessible, com va succeir uns anys ms tard
amb l'amfiteatre?
En la seva construcci influren decisivament
dos fets: les caracterstiques precedents de l'rea i
l'element simblic. Aquests fets, que a primera
vista poden resultar irrellevants, sn de transcen
dental importncia per al monument ja que con
duren a sacrificar alguns dels parmetres funcio
nals propis d'edificis d'aquest gnere per tal de pri
mar el seu carcter globalitzador.
Les motivacions que impulsaren anys ms
tard la construcci del circ, cal cercar-les en els
esdeveniments que convulsionaren l'Imperi a par
tir de l'any 69 dC. La crisi oberta amb l'assassinat
de Ner es resolgu desprs d'un perode de guer
ra civil i d'agitaci poltica amb l'arribada al poder
de Vespasi. Aquest, pocs anys desprs, entorn al
73 dC, concedia l'Ius Latii a les provncies hispanes.
Els nuclis urbans, que mantenien encara els vincles
especfics amb Roma sorgits en el moment de la
conquesta de la Pennsula, esdevingueren munici
pis amb tot el que aix suposava: creaci d'una
organitzaci municipal a la romana amb les obli
gacions fiscals que es derivaven d'aquesta nova
situaci. A rvell general es mantenia l'estructura
macroterritorial sorgida amb la divisi provincial
d'August l'any 27 aC, amb l'Urbs com a centre rec
tor de l'Imperi i la divisi en provncies imperials i
senatorials. Ara b, a nivell interprovincial, i pel
que fa a les provncies hispniques, es creava i
donava forma a una estructura piramidal simplifi
cada que barrejuva elements heretats de l'admirs-

20 L'e11dpus pot ser una estructura que forma un bloc o estar subdividit generalment en tres parts, deixant entre la primera i la tercera un petit espai dis

ponible com a passads de comunicaci entre banda i banda de l'arena.


21 Dupr, X.-Mass, M. J.-Palanques, M.L.-Verduchi, P. A., op. cit. 4, 1988, 73.

57

LLUiS PIOL MASGORET


TRRAC099

traci imperial preflvia amb altres de nova crea

mateix eix de simetria, la uni dels edificis ms

ci. Trraco es va consolidar com a capital provin

representatius de cadascuna de les terrasses -temple

cial, assignant-li un paper molt ms concret de

de culte imperial i

nucli articulador del territori. Per sota seu, l'estruc

via processional que travessava la gran plaa de

tura es completava amb una divisi en set convents

representaci, inclosa la utilitzaci de diferents tipus

pulvinar del circ- mitjanant una

jurdics que tenien com a base una amplia xarxa de

de materials constructius en la decoraci i el basti

municipis resultants d'una homogenetzaci admi

ment dels diferents edificis, responen a un doble fet:

nistrativa, amb els vells municipis i colnies al

plasmar una homogenetat arquitectnica i realar

mateix nivell que els nous municipis sorgits de la

cadascuna de les diferents construccions en funci

reforma. D'aquesta manera es definia amb nitidesa

del seu pes especfic en el conjunt.

una xarxa territorial basada en principis bsica

Ara b, fer comprensibles les construccions

ment administratius i orientada a la consolidaci

passa ineludiblement per entendre les imbricacions

poltica i econmica d'un nou model d'Estat, molt

existent entre espais i edificis. Poc s el que sabem

ms centralitzat i en el qual els elements simblics

de la part alta de la ciutat en poca preflvia22

de plasmaci, representaci i consolidaci del

Tenim com a nic element segur el traat de la

poder imperial eren reafirmats sobre la base del

muralla tardorepublicana i indicis de construccions

culte imperial.

en l'rea de l'actual Pretori, totes elles de dataci

Tal ordenaci territorial va requerir la creaci

molt imprecisa.23 Les refraccions posteriors de tota

d'una organitzaci administrativa complexa i arti

la zona fan prcticament impossible qualsevol

culada, en qu cada pea desenvolupava un paper

intent de restituci interna. Les dades a nivells

concret dins de l'engranatge general. Era, doncs,

estratigrfic en tota la part alta sn escasses i es

necessari dotar a aquesta estructura d1uns espais

tracta en general de nivell de regularitzaci de la

concrets que, per un costat, proporcionessin un

roca que no mostren cap tipus de relaci a nivell

contingut simblic que justifiqus la seva existncia

estructural.24 Malgrat aix, solament si interpretem

i garants el seu paper de representant de l'Estat i

l'rea corresponent al circ com un espai de propie

de l'Emperador a la provncia,

i, al mateix temps,

tat estatal des d'un moment inicial i no pas com un

servissin de seu rectora del territori. Tots aquests

rea urbana, podrem explicar la presncia d'un sec

fets conduren a la construcci en la part alta de la

tor industrial dedicat a la producci cermica en

ciutat del frum provincial i del circ.


L'articulaci en terrasses i la definici de cadas

cun dels espais que formaven els monuments de la

poca augustal25 i la posterior construcci del circ


en poca domiciana.
Aix, doncs, podem concloure a partir dels

part ms elevada del tur sn en realitat el reflex d'a

raonaments aqu plantejats que el circ s'integra

questa estructura territorial piramidal de la qual hem

dins d'un espai de propietat estatal formant part,

parlat. En realitat, recinte de culte imperial, plaa de

tant des del punt de vista arquitectnic com con

representaci i circ sn, a nivell arquitectnic, el que

ceptual, del complex provincial. Aquest fet va moti

emperador, les elits provincials i la

plebs sn a nivell

var la necessitat de cercar solucions a problemes

sociopoltic i el que l'Imperi, la provncia i les ciutats

concrets que, en realitzat, posen de manifest que en

sn a nivell territorial i administratiu. Aquesta divi

el moment de construir el circ es van primar els

si en tres esglaons va, en realitat, ms enll d'un fet

aspectes simblics per sobre dels purament funcio

merament singular per a prendre un caire clarament

nals propis d'aquest tipus d'edificis d'espectacles.

conceptual. L'estructuraci de tot el conjunt dins un

22 Aquilu, X.- Dupr, X., Reflexions entorn a la Titrraco e11 pocn tardo-republicana, Frum, 1, 1986, 1-20.
23 Dupr, X./Subias, E., Els precedents de l'anomenat Pretori de Tarragona, Homenatge a Miquel Tarradcll, Barcelona, 1993
24 Aqui!u, X.: Aportacions al coneixement de la Terrassa Superior de Tarraco a l'poca alto-imperial, B. A., p. V, nm.4-5 (1982-1983), Tarragona, 1987,
pgs. 165-186; Aquilu, X.: La seu del colleg d'Arquitectes. U11n interve11ci6 arqueolgica en el centre histric de Tarragona, Collegi d'Arquitectes de Catalunya,
Tarragona, 1993; Piol, L., Intervencions arqueolgiques al carrer Merceria, 11. Noves aportacions al coneixement del Frum Provincial de 'frraco, a R.
Mar (ed.): Els 11101111me11ts provincials de Tilrraco. Noves aportacions al seu coneixement. DAC, l, 1993, 259-261.
25 Gebell, P.- Piol, L.: Intervencions arqueolgiques a la part alta de Tarragona, Trib1ma d'Arqueologin 1996-1997, 99-116,

58

EL CIRC ROM DE TARRAGONA


QESTIONS ARQUITECTNIQUES i DE FUNCIONAMENT

Fig. l. El recinte de la part alta de la ciutat de Tarraco


a finals d'poca flvia. Localitzaci de les principals
intervencions.
l. Frum Provincial. Recinte de culte imperial.
2. Frum Provincial. Gran plaa de representaci.
3. Circ.
A. Excavacions a la plaa dels Sedassos (1998).
B. Excavacions a les voltes i la galeria del carrer de
l'Enrajolat (1994).
C. Excavacions a la baixada de la Pescateria (1998).

/f

'

\.-- --11 r111m rnnm n1JJ!LlIH T_1J1fffJm-_ -- -------- --

- - --- - - -

--

- - - -

"
"
,,
,,
,,
,,

"
,,
"

ff"--1.!
. -

Fig. 2. Distribuci dels accessos d'espectadors del costat septentrional del circ.
A. Escalinata monumental d'uni entre el pulvinar i la gran plaa de representaci.
l. Carrer del Trinquet Vell, 12.
2. Plaa dels Sedassos, 26 (possible).
3. Carrer del Trinquet Vell, 16.
4. Plaa dels Sedassos, 14.
5. Final de la volta llarga del carrer de Sant Ermenegild, sota l'actual Pretori.
6. Carrer dels Ferrers, 13 a 17 (possible).

59

LLUS PINOL MASGORET


TRRAC0 99

Fig. 3. Axonometria de l'escala d'accs a la plataforma superior en el sector de S. Ermenegild (tipus C). (Segons Dupr, Mass, Palan
ques i Verduchi, 1988)

Fig. 4. Planta i axonomtrica del sistema d'escales d'accs a la praecintio entre la i1nma i la sumnia caven documentades al carrer del Trin
quet Vell, 16 (3) i a la plaa dels Sedassos (4).

60

EXCAVACIONS ARQUEOLGIQUES A LA PLAA DE LA FONT


DE TAR RAGONA

DIVERSOS AUTORS*

Servei Arqueolglc de Ja URV

Introducci
La Plaa de la Font de Tarragona es localitza
en la part inferior del nucli antic de Tarragona.
Ocupa una extensi de 3.312 metres quadrats, amb
un suau desnivell de 80 cm entre la faana de l' A
juntament i el carrer del Portalet. La plaa de la
Font assumeix un important paper en la vida urba
na de Tarragona. Juntament amb els portals de Sant
Antoni i del Roser vertebren les comunicacions d'a
quella part de la ciutat.1
Aquesta zona era ocupada d'antic per l'arena
del circ de Trraco, construcci monumental d'po
ca flvia destinada a les curses de carros i que for
mava part del gran complexe arquitectnic que era
la seu del concili provincial de la Hispnia Citerior.
Encara avui, les seves importants restes arquitect
niques condicionen la topografia d'aquesta zona de
la ciutat.
Molts sn els investigadors que han aportat
noves dades sobre l'edifici al llarg del temps.'
Coneixem, aix, que les voltes de la graderia meri
dional del circ de Trraco han estat reaprofitades
per les edificacions actuals de tal manera que els
murs que separen les diferents propietats coinci
deixen, gaireb sempre, amb les estructures roma
nes. La graderia septentrional, adossada al mur
d' aterrasament de la plaa del frum provincial,
est conservada quasi completament, la qual cosa
ha determinat el desnivell existent entre els carrers
dels Ferrers i de l'Enrajolat (localitzats sobre les
voltes) i el del Trinquet Vell, situat uns tres metres
per sobre de l'arena, seguint l'alineaci del podi.
El sector occidental, on hi havia les carceres, es
vei afectat per la construcci del convent dels
Dominics, actualment seu de l'Ajuntament, i

noms la corbatura del carrer de les Salines permet


hipotetitzar una relaci amb les estructures roma
nes. El sector oriental correspon a la part corba de
les grades.
Desprs de la repoblaci, el primer esment
que tenim en l'rea antigament ocupada pel circ s
la cessi de l'esglsia de Sant Salvador del Corral
que l'any 1128 va fer Oleguer al bisbe de Vic. Pos
teriorment, en la butlla d'Anastasi IV tamb surt
esmentada l'esglsia Sancti Sa/valoris de Currali.3
L'any 1248 el bisbe de Vic don la capella de Sant
Salvador als frares de Sant Francesc perqu hi aixe
quessin el seu convent.4 Aquesta esglsia fou basti
da probablement aprofitant alguna de les voltes del
Circ i no ha estat localitzada.
Des del temps de la repoblaci es tenen tamb
notcies d'edificacions de carcter civil a la zona.
Aix, el 1212 el rei Pere don un espai de terra a
Bernat de Borreda perqu hi construeixi cases i
altres edificis.' El 1274 es ven un pati o pou al
Corral,6 junt a les cases de Bernat des Guaneths.' En
el segle XIV ja hi ha moltes cases edificades en el
Corral: illa del Corral, la qual son edificats molts
alberchs edificats ...' De totes maneres, creiem que
totes aquestes edificacions medievals es constru
ren a l'interior de les voltes del circ, aprofitant les
estructures preexistents.
L'obertura d'un pou, situat en front de la casa
nm. 43 de la plaa de la Font (denominat Pou
Ciclopi) va ser molt important per la ciutat. T una
figura ellptica, d'unes dimensions de 3'22 per
l' 86 m, les seves parets sn perpendiculars i la
seva fondria fins trobar l'aigua s d'entre 47 i 52
m, segons els autors. Al fons es troba una escletxa
d'on surt l'aigua. Per a facilitat el descens a l'inte-

.. El present article s un estracte de la memria d'excavaci arqueolgica presentada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el setembre
de 1998. Arqueleg director: Pere Gebell. Arquelegs: Jordi Lpez, Gerard Mart, Isabel Pea, Llus Piol, Olga Tobas, Mercedes Tubilla. Dibuixants: scar
Curulla, Moiss Daz.
l Tal'raco. Guia Arqueolgica. 1991, 71-72.
Tarragona I. 1986; Tarrag, 1993, 269-295.
3 Blanch 1951, vol. I. 90-91.
4 Feliu de la Pea 1709, 52.
5 Pons d'kart 1983 ed. original de 1572, cap. XXVII.
6 El Corral s la denominaci que rep l'rea del circ rom des del segle XIII fins al XVI.
7 Salvat 1961, 27.
8 Salvat 1961, 28.
2 El circ tom de

61

DIVERSOS AUTORS
TRRACO 99

rior, en el segle XV es construiren vuit o nou voltes


de maoneria,9 a distncies ms o menys regulars,
amb un forat cadascuna que permet el seu accs,
formant un total d1 onze pisos comunicats per esca
les de m, les quals permeten descendir al fons del
pou. L'any 1438 es finalitz l'obra. Aquest pou
abastia gran part de les necessitats d'aigua de la
ciutat. Corn l'aigua est situada a molta profundi
tat (ms de 50 metres), era complicat elevar-la a
tanta altura. Aix, l'any 1534 s'intent fer un enginy
per a treure l'aigua d'aquest pou, per hom fra
cass en l'intent. L'any 1566 es fu un nou intent
que degu reeixir, ja que el 1588 s'afegeix una nova
canonada a la font que hi havia sobre el pou, la
qual don el nom a la plaa. El 1616 la font conti
nuava donant servei als vens. Sembla que deix
d'explotar-se a finals del segle XVIII, amb l'entra
da en funcionament de la Mina de l'Arquebisbe.
Quan a comenaments del segle XIX la ciutat es
prepar per al setge de l'exrcit francs, es torn a
utilitzar aquest pou, installant unes bombes a
pressi. Un cop passada la guerra el pou es torn a
abandonar fins que el 1859 la Comissi de Monu
ments el torn a obrir amb l'objectiu de fer-lo visi
table al pblic .m
En poca moderna, la plaa de la Font ha estat
sempre un espai obert, per la qual cosa es fa difcil
trobar-hi construccions. Durant unes obres porta
des a terme a l'any 1985 es localitz un dels passa
dissos que duen al refugi antiaeri construt a la gue
rra civil. Aquest refugi ocupava part del subsl de
la plaa de la Font, pera la construcci de l'actual
prquing va destruir-lo totalment sense poder-se
estudiar.

Descripci dels treballs realitzats


La intervenci arqueolgica a la Plaa de la
Font de Tarragona es realitz amb carcter d'urgn
cia en dues fases importants: la primera entre el
mes de novembre de 1995 i gener de 1996, i la sego
na als mesos de maig i juny de 1996. Els Serveis
Territorials de Cultura de la Generalitat de Cata
lunya van encarregar aquesta excavaci motivats
per la construcci d'un aparcament de cotxes so
terrani a la plaa. Una vegada estudiats els mate
rials i les troballes arqueolgiques, hem arribat a les
segents conclusions:
La plaa de la Font s un clar exponent de l'e
voluci urbaistica que pot patir una zona d'hbi
tat al llarg del temps. S'han pogut documentar aix
diferents fases cronolgiques.

FASE I
La primera fase estaria representada pels can
vis soferts per la zona al llarg de l'poca republica
na. Els nivells estratigrfics documentats no aparei
xen d'una manera uniforme a tota la plaa, sin que
es concentren en punts molt localitzats sense anar
associats a cap tipus de construcci. Els primers
nivells identificats ens ofereixen un context situat
entre els anys 150-50 a.C. Al costat d'aquests va
aparixer un canal orientat en direcci SE-NE, pre
sumiblement de la mateixa poca. En el procs d'ex
cavaci vam poder documentar uns estrats de
reornplirnent formats, bsicament, per restes de
taps redipositat. Els materials recuperats ens sug
gereixen una data de formaci del 50-25 a.C. La
gran quantitat de produccions de ver!s negre ens
fa pensar en una dataci tardorepublicana del con
junt. La data d'aparici de la forma de sigillata itli
ca documentada en aquest estrat s del 40 a.C., molt
similar a la data d'aparici de les mfores Pascual 1
tarraconenses. La disposici dels nivells a una cota
ms baixa que els primers estrats republicans (en
alguns punts ms de tres metres) i el fet que la cer
mica estigus acompanyada de restes de terreny
natural, ens fa interpretar aquests estrats corn el
reornplirnent d'un dipsit d'argiles exhaurit.
Desconeixem si l'espai que actualment
ocupa la plaa de la Font era en poca republica
na un campament militar. Es fa difcil de relacio
nar els nostres petits nivells amb una zona de
campament militar de la qual desconeixem els
lmits reals. Possiblement haurem de relacionar
aquests nivells amb estrats de regularitzaci del
terreny d'un mbit artesanal o corn a senzills
nivells de freqentaci.
Hem de tenir en compte l'extremada irregu
laritat topogrfica de la zona excavada. Si b no
excloem aquesta possibilitat, creiem que la utilit
zaci d'aquest espai com un dipsit d'argiles
explicaria encara ms els retalls de la roca i altres
extraccions de la terra documentades en poques
posteriors.
Els sectors industrials excavats no es devien
veure afectats per lleis com la Lex Ursonensis, unes
lleis que limitaven, entre altres aspectes, les dimen
sions de lesfiglinae dins de ciutat a una extensi de
300 tegules, 11 ja que aquest espai probablement mai
no fou concebut corn a zona d'hbitat. A inicis del
segle I d.C., el pas d'una via per dins de la ciutat12
marcaria els lmits de la zona d'hbitat amb la zona
industrial, si b la troballa en el solar nm. 16 de la

9 Morera 1894, 32.


10 Hemiindez i Torres1867, 16-17.
11 D'Ors 1953, 201.
12 Els sondejos oberts l'any 1993 en la Rambla Velia posaren al descobert estructures datubles a finuls del segle I d.C. (URV 1993). Aquest fet ens delimita
el traat de la via per la ciutat, que circularia per sota de la vorera de la Rambla i la faana del circ, lnia que separa les cases de la plaa de la Font i les de
la Rambla Vella.

62

EXCAVACIONS.
ARQUE.
oq:iGIQtjs
A LA PLAA
DE LAFONT
DE TARR,GNA

Rambla Vella, de cermiques romanes, llnties i un


motlle de llntia, podrien indicar la presncia d' ac
tivitats artesanals a l'altra banda de la via. En poca
flvia, els lmits entre la zona residencial i la del
concilium provinciae Hispaniae Citerioris vindrien
definits pel circ, que separaria la zona d'hbitat de
la monumental. La presncia d'estructures de caire
artes en l'espai que posteriorment ocuparia el
Circ, podria venir donat pel fet que el projecte cons
tructiu del recinte monumental, si b no fou realit
zat en la prctica fins a l'poca flvia, ja degu ser
programat en poca augusta!, quedant tot aquest
espai lliure d'edificacions residencials.

bastit amb pedres i tovots i, en un cas, amb una

mfora Pascual l inserida dins d'un dels murs.


Aquesta estructura disposava d'un passads

central amb un seguit de celles o mbits que s'hi


comunicaven; aquests mbits tenien 4'5 metres de
llargria per 2 metres d'amplada. Construccions

del segle XIX afectaren aquestes estructures, con

cretament la sala construda per emmagatzemar la

mquinria necessria per al funcionament del


pou. Les restes exhumades en la intervenci arque
olgica es correspondrien a part de les dependn
cies artesanals d'un centre destinat a la fabricaci
de recipients cermics. Com ja hem esmentat
abans, el seu moment constructiu pot establir-se en

FASE !I
En el darrer quart del segle I a.C. es rebleixen

els primers decennis del segle I d.C.


Els materials provinents dels nivells fundacio

els estrats anteriorment descrits. Aquests nivells no

nals sn, entre altres, parets fines de les formes


Lpez Mullor LIV i Mayet !I, i sigillata itlica de les

semblen anar relacionats amb cap tipus d'estructu


ra, tractant-se nicament de capes d'anivellament.
FASE Ill

En el segon decenni del segle I d.C. es pro

dueix una reforma important: es regularitza el

formes Conspectus 1 .2.2, 12.3, 18.2.2 i 36.4.2, aix


com un fons de crater.
FASE N

Aquesta fase es correspon a Y obliteraci de les

terreny i es construeixen diverses d'estructures

estructures descrites en la fase anterior.

industrials localitzades a prop del carrer del Porta


let i unes basses de decantaci d'argiles per la

aquests nivells hem pogut observar la presncia de

rnanufacturaci de recipients cermics.

restes recremades de dovelles d'arc de forns cer

Entre els materials cermics recuperats en

El sector es conservava en una extensi de 160

mics, restes mal cuites de cermica comuna oxida

metres quadrats. Malauradament, aquestes restes

da i un interessantssim lot de parets fines, sigillata


itlica i sudglica. La cermica comuna, molt abun

es veieren afectades per l'activitat de la maquinria


de l'empresa constructora del prquing. Una de les
basses de decantaci fou prcticament arrasada,
conservant-se solament restes del mur del seu per
metre i algun fragment de tegulae del seu fons. Sor

dant en aquests registres, es redua a formes tpi


ques de tapadores, bols, gerres d'una i dues nanses.
Tots aquests recipents tenen el mateix tipus de
pasta i el mateix tipus de cocci oxidant. Amb

tosament, una de les basses es conserv intacta en

aquests materials ha aparegut tamb una quantitat

trobar-se a una cota inferior. La bassa en qesti

significativa de cassoles de cermica comuna redu

mesurava 4'5 per 5 metres i els seus murs estaven


formats per pedres lligades amb fang. El paviment
de 41 x 51 cm

da. Aquests nivells no varen poder ser documen


tats sobre les estructures ubicades en el sector 2400,
ja que l'acci de les mquines excavadores arras

conservant-se encara damunt seu una capa d'argila

l'estratigrafia que encara es conservava. L'estrat de

verdosa. Sense cap mena de dubte, aquestes argiles


sn restes de l'ltima activitat que all es desenvo

colmataci de l'mbit artesanal associat a les basses

lup. En aquesta bassa s'observa el sistema d'eva

indeterminat entre els anys 25/60 d.C. La

cuaci; el fons de la bassa feia un lleu pendent cap

itlica i sudglica documentada en aquests estrats

interior estava constitut per

/aleres

de decantaci d'argiles s'amortitza en un moment

sigillata

al N. En el punt on la bassa assolia la cota ms

ens suggereix que aquest nivell d'amortitzaci es

baixa, es localitz una canalitzaci cermica de des


gus amb un recipient que feia les funcions de

form en poca juliocludia; el material ens data de


manera genrica aquesta fase pels volts del 60 d.C.

registre per tal de netejar la canalitzaci si s'embos


sava. En l'altre extrem del mateix mur de la bassa
localitzrem un altre canal cermic ple d'argila.
Les restes arquitectniques localitzades en els
sectors 2100, 2200 i 2300 es corresponen a una
estructura de planta rectangular de 32 x 20 m. Els
murs d'aquesta estructura s'assenten sobre el subs
trat natural, retallat, excavat i reanivellat. Els murs
es conservaven en alguns punts fins una alada
d'un metre amb una amplada de 50/60 cm. Tcni
cament, es tractava d'un edifici de factura pobra,

FASE V
Es correspon a una reedificaci espaia! que
abasta tot el solar objecte de l'excavaci que va fer
se entre els anys 60 i els 80-90 d.C
Prviament a la construcci dels nous ele
ments, es proced a reanivellar els estrats de la fase
N. Les noves estructures que tenim en aquesta fase
es corresponen a uns murets de fbrica pobre i en
molt mal estat de conservaci, d'uns 18 metres de
llargria per l metre d'amplada i s'assenten sobre

63

DIVERSOS AUTORS
TRRAC099

els nous anivellaments i sobre les estructures ante


riors. La funcionalitat d'aquests elements ens ha
estat impossible de determinar, ats el seu mal estat
de conservaci i tamb per la seva orientaci paral
lela als murs perimetrals del prquing.
Probablement ens trobem davant d'uns grans
abocaments de materials provinents d'altres sectors
de la ciutat.
FASE VI
Aquesta fase correspondria al moment de
construcci del circ en poca flvia. D'aquest
moment constructiu hem localitzat la preparaci de
l'arena del circ, la qual estava formada per terres
grogues i vermelloses i tamb per pedres grosses i
meglits.
Sota aquesta capa d'arena s'han localitzat uns
carreus, molt a prop del lloc on se situava el podium.
Per la seva disposici, podria tractar-se del basa
ment d'una grua per treballar en la construcci del
edifici.
L's d'aquest espai corn arena del Circ ens
explica que no trobem restes de cultura material
fins ja ben entrat el segle V.
FASE VII
A partir del segle IV, la ciutat de T rraco entra
en un procs de reestructuraci que comporta que
s'abandonin zones d'hbitat i el frum local. Les
zones vinculades al culte imperial es van veure con
vertides en zones d'habitaci, trobant-se en el segle
V la ciutat tardana encaixonada entre les muralles
republicanes i la faana del Circ. A partir del segle
V documentem abocadors dins de les voltes del
carrer del Trinquet Vell, nm 12, la qual cosa ens
podrien donar a entendre que aquest espai experi
ment un canvi en la seva funcionalitat. La repavi
mentaci de l'arena de primera meitat del segle VI
documentada per nosaltres ens posa de manifest
que aquesta zona estava plenament integrada en
aquesta reforma urbanistica, si b les restes poste
riors de segona meitat del segle VI o inicis del segle
VII ens fan sospitar que la zona ja era dedicada a
abocador de deixalles. Una carta del rei Sisebut
(612-621), en qu denunciava al bisbe metropolit
de Tarragona, Eusebi, per la seva afici als ludi fau
norum, podria indicar una pervivncia en l's de
l'espai per a aquesta fi, ja que en aquest moment ni
l'amfiteatre ni el teatre funcionen. No obstant, la
precarietat d'informaci al respecte ens fa ser pru
dents en el moment de fer cap interpretaci, podent
celebrar-se aquests ludi en algun altre lloc d'mbit
ms redut o noms en una petita zona del circ.
FASE VIII
Al llarg del segle XII i primera meitat del XIII,
l'espai de l'arena restaria inalterat. A partir de la
segona meitat del XIII, hi ha una preocupaci en
64

arranjar i anivellar aquest espai, cobrint les rases i


forats que hi poguessin haver. Al llarg d'aquest
segle, el Corral adquiria ja la seva fesomia de raval
suburb. Aix mateix, les primeres referncies a la
celebraci de la fira a Tarragona sn del 1247 i per
tant seria plausible pensar que tota aquesta srie
d'anivellaments podrien estar relacionades amb
una millora de la zona firal.
Un cop construda, o en fase fora avanada,
la Muralleta que tancava el raval del Corral, sembla
que es portaria a terme tot un projecte de millora
d'aquest espai que tindria tres punts importants: la
colmataci de la possible argilera situada a occi
dent de la plaa, el reanivellament de la plaa, amb
una nova pavimentaci d'aquesta, i, finalment, la
construcci del pou i les estructures que se li rela
cionaven.
Tot el sector occidental de la plaa aparegu
rebaixat fins arribar a la roca natural. Tant l'arena
del circ com els possibles nivells romans anteriors a
la seva construcci havien estat extrets. La roca
natural en aquest sector baixa, almenys, sis metres
respecte a la cota de roca relacionada amb Yarena
Sembla que una extracci com aquesta tan sols es
podia portar a terme una vegada que el recinte cir
cense va perdre la seva funcionalitat original. Pot
ser relacionats amb aquesta funci extractiva es
documentaren, excavats a la roca, dos forats que
servirien probablement per a sostenir un enginy
que permets la seva extracci.
Un cop exhaurida tota la veta, es proced a la
seva colmataci i a la regularitzaci del terreny per
poder repavimentar tota l'rea de la plaa del
Corral. No hi ha dubte que aquesta nova pavimen
taci anava relacionada amb la celebraci de les fires
anuals. Respecte a aquest punt, es documentaren
diversos forats de pal excavats a la roca. La seva dis
posici formaria petites estructures lleugerament
quadrades. La seva funci i cronologia ens sn des
conegudes, si b es podria especular amb la possibi
litat que es tractessin dels pals de sustentaci de les
barraques que, en temps de fira, all s'aixecaven. En
el cas que aquesta hiptesi fos certa, nicament hau
rien estat fetes servir a les fires celebrades abans de
la repavimentaci de la plaa, car aquesta cobriria
tot el sector. Amb tot, no disposem de dades sufi
cientment concloents per a poder afirmar-ho,
podent-se tractar tamb d'estructures de funcionali
tat desconeguda d'poca tardana.
Al sector oriental de la plaa, molt a prop del
carrer Portalet, es document una estructura de
pedres lligades amb morter de cal, de la qual sola
ment s'ha conservat la seva fonamentaci. Els murs
retallaven tant els nivells tardans com els del segle
XIII. Aix mateix, se li adossava la pavimentaci de
la plaa de finals del segle XIV o primer quart del
segle XV. Cal identificar aquestes restes com a part
de l'estructura relacionada amb l'anomenat "Pou
.

EXCAVACIONS ARQUEOLGIQUES
A LA PLAA DE LA FONT DE TARRAGONA

Ciclopi", l'excavaci i construcci del qual s'havia


iniciat pocs anys abans, el

1369. Relacionant-se amb

pote11ciar ms 11na bona font d'ingressos corn era la


fira de la ciutat.

aquest, i dins de la mateixa estructura, es docu


ment la part superior d'un altre pou, el qual enca

FASE

IX

ra conservava part de la seva volta de tancament.

L'ltima fase localitzada correspondria a res

Com ja hem apuntat anteriorment, trobem que en

tes d'infraestructures urbanes modernes o contem

una mateixa fase cronolgica -finals de segle XIV o

pornies que es collocaren al subsl de la plaa de

primer quart de segle

la Font, alterant el registre arqueolgic.

XV- es

realitzen en la zona

tot un seguit d'accions que, sense fer-li perdre la

Hem vist, aix, l'evoluci i els canvis que ha

seva funci d'espai pblic obert, l'alteren profun

patit una zona tan emblemtica per la ciutat de

dament. Seria possible pensar que, en un moment

Tarragona com s la plaa de la Font al llarg de la

en qu ja es comencen a sentir els efectes de la crisi

seva histria, una histria de vint-i-dos segles.

econmica, des del govern de la ciutat s'intents

Fig. L Vista general de la plaa de la Font abans de comenar


l'excavaci. (Servei Arqueolgic URV)

Fig. 2. Vista general durant l'excavaci. (Servei Arqueolgic


URV)

65

DIVERSOS AUTORS
TRRAC099

Fig. 6. Carreus que podrien formar part d'una grua per cons
truir el circ rom. (Servei Arqueolgic URV)

Fig. 3. Pavimentaci medieval. (Servei Arqueolgic URV)

Fig. 7. Bassa de decantaci. (Servei Arqueolgic URV)

Fig. 4. Possible estructura relacionada amb el "pou ciclopi".


(Servei Arqueolgic URV)

Fig. 5. Forats excavats a la roca. Possiblement siguin per


collocar pals de sustentaci de barraques de fira. (Servei Ar
queolgic URV)

66

Fig. 8. Canalitzaci cermica de desgus. Observem el recipient


-registre. (Servei Arqueolgic URV)

EXCAVACIONS ARQUEOLGIQUES
A LA PLAA DE LA FONT DE TARRAGONA

Fig. 9. Canal excavat a la roca. Es troba orientat en direcci SE


NE. (Servei Arqueolgic URV)

BIBLIOGRAFIA
Aquilue, X; Dupr, X. 1986, Reflexions entorn de Trraco en
poca tardorepublicana, Frum l, Tarragona.
Aquilu, X. et alii 199lb, La cronologia de les muralles de
Tarraco, Revista d'Arqueologia de Ponent, Lleida, 1991.
Blanch, 1951, Arxiepiscopologi, Vol I, Tarragona.
Casas et alii, 1995, El nzn rural d'poca ronzana a Catalun
ya. L'exemple del N-E. Centre d'Investigacions Arque
olgiques de Girona, 15, Girona.
Cuomo, 1985, La cerandca in archeologia. An.tiche tecniche di
lavoracione e moderni 111etodi d'indagine. Roma.
Dupr, X; Carret, J. M., 1993, La "Antigua Audincia ". Un
acceso al fora provincial de Tal'raco. Excavaciones
Arqueolgicas en Espaa, Madrid.
Dupr, X, 1988, El circ rom de Tarragona l. Les voltes de
Sant Ernzenegild, Excavacions Arqueolgiques a Cata
lunya nm 8, Barcelona.
Fogue!, G; Lpez, J, 1993, Alguns aspectes de l'urbanis
me rom de Trraco: delimitaci d'espais monumen
tals i residencials a la llum de les darreres excava
cions, Actes del XIV Congrs Internacional d'Arqueologia
Clssica (Tarragona 1993), Tarragona.
Gisbert, 1991, El alfar romana de l'Almadrava (Setla
Mirarosa-Miraflor) y la produccin de <!lforas en el
territorio de Dianiunz, Saguntunz y el n1ar, Generalitat
Valencianar Valncia.
Hemfudez, B; Torres, J. M. de, 1867, El indicador arqueo
lgico de Tarragona,Tarragona.
Hernandez, B, 1876, Historia de Tarragona, Tom I, li!. part,
Tarragona.

Hernandez, B, 1877, Recuerdos 1nonunzentales de Tarragona,


Tarragona (manuscrita).
Laubenheimer, 1990, Sallles d'Aude. Un complexe de
potiers gallo-ronzain: Le quartier artesanal, D. A. F., Pars.
.Memria 1993, Diversos autors, Menzria de la interoenci
al'queolgica preliminar a la Rambla Vella de Tarragona,
Generalitat de Catalunya. Indita.
Mar, R; Piol, Ll., 1995, El circa romano de Tarraco: nue
vos datos, Forum de arqueologa, Madrid.
Morera, E., 1894, Tarragona Antigua y Moderna, Tarragona
D'Ors, E., 1953, Epigrafia jurdica de la Espaa romana,
Madrid.
Pons, L. 1572, Libro de las grandezas y cosas menorables de la
Metropolitana, insigne y fanzosa ciudad de Tarragona,
Lleida.
Recasens, J. M!!, 1975, La ciutat de Tarragona, vol. 11, Barce
lona.
Revilla, V., 1995, Produccin cer<mica, viticultura y pro
piedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos l a.C
m d.C) , Cuadernos de Arqueologa 8, Barcelona.
Ruiz de Arbulo, 1992, Tarraco, Carthago Nova y el pro
blema de la capitalidad en la hispania citerior repu
blicana, Miscellnia Arqueolgica a f. M. Recasens,
Tarragona.
Salvat, J. 1961; Tarragona antigua y nzoderna a travs de su
nomenclatura urbana, Tarragona.
Tarraco 1991, Aquilue, X., Dupr, X., Mass, J., Ruiz de
Arbulo, J., Tarl'aco. Guia arqueolgica, Tarragona.

67

L'ASSENTAMENT IBRIC DE TARRAGONA. L'EXCAVACI


ARQUEOLGICA AL CARRER DELS CAPUTXINS, NM. 24,
L'ANY 1978
DAVID ASENSIO
Universitat de Barcelona

MIREIA CIURANETA
SAGRARI MARTORELL
PEDRO OTIA
Collaboradors del Grup de Recerca "Seminari de Topografia Antiga" de la URV

En aquests treball presentem un resum de la


intervenci arqueolgica que el Museu Arqueol
gic Provincial de Tarragona, dirigit per Manuel Ber
ges Soriana va realitzar al solar nm. 24 del carrer
dels Caputxins, l'any 1978. Aquesta intervenci va
constituir l'evidncia arqueolgica definitiva de l'e
xistncia d'un assentament de carcter ibric a
Tarragona, anterior a la gran capital de la Hispnia
romana. Aquest assentament estaria situat a la part
baixa de la ciutat, en un lloc elevat des d'on es pot
controlar el territori, la lnia de costa i la desembo
cadura del riu Francol. El solar, concretament, es
troba cap el centre del carrer, en un punt on s'inicia
una pendent en direcci N-S.
L'anlisi exhaustiu del material conservat al
Museu Nadona! Arqueolgic de Tarragona encara
no ha finalitzat; s per aix qu en aquest treball
presentarem un resum del material analitzat.1

Histria de la investigaci
L'existncia d'un assentament ibric a la ciutat
de Tarragona ha estat postulat per diversos investi
gadors al llarg dels ltims cent cinquanta anys.
Durant molt temps, la base terica per considerar
l'existncia d'un nucli ibric anterior a Yarribada
dels romans a Tarragona eren nicament els textos
clssics i la muralla de la ciutat. Avi, Titus Livi,
Polibi, Plini o Ptolemeu ens parlen de diferents
topnims situats al nord de !'Ebre que han creat
una interessant discussi respecte a la identificaci
de Kesse, capital de la Cessetnia ibrica.
Aix, doncs, arqueolgicament, fins al segle
X!X, l' nica estructura suposadament ibrica era la
muralla de la part alta de Tarragona. Aquesta supo
sici partia del potent parament ciclopi sobre el
qual es va acabar d'aixecar l'estructura i per la
presncia de signes ibrics en alguns dels carreus

que formen la muralla (Hermndez, 1868). A ms, la


muralla es troba situada en una elevaci del
terreny, fenomen que respon al patr d'assenta
ment ibric. Posteriorment, diversos investigadors
van considerar que l'estructura podia tenir altres
orgens, com per exemple el proposat per Schulten
que la va considerar etrusca (Schulten 1933).
Va ser Serra i Vilar qui va demostrar que la
muralla era una construcci romana. Aquesta teo
ria va quedar posteriorment reforada pels treballs
de Lamboglia (1974), Sanchez Real (1986) i Haus
child (1983) ja als anys setanta i vuitanta, demos
trant l'existncia de dues fases constructives.
Tamb va ser Serra i Vilar el primer que va consi
derar l'existncia d'un nucli ibric a la part baixa de
la ciutat. Les excavacions realitzades al Frum Baix
li van proporcionar quatre capes arqueolgiques a
partir de les quals va proposar l'evoluci histrica
de l'rea. A la primera capa va documentar cermi
ques tosques i altres de color vermell decorades
amb figures humanes i d'animals. La segona pre
sentava cermica ibrica decorada amb motius
geomtrics i vegetals juntament amb cermica cam
paniana. La tercera capa tenia cermica amb motius
geomtrics i terra sigillata i a l'ltima capa un pavi
ment d'opus signinum. En funci d'aquesta estrati
grafia, Serra Vilar va considerar que els primers
pobladors de l'rea van ser "els ibers i que aquests
van tenir una cultura artstica molt superior a la
que els van succeir a l'art de la cermica anomena
da ibrica, que va durar a travs de tot l'imperi
rom, per sense arribar mai a l'elegncia dels pri
mitius artesans" (Serra Vilar, 1932:21).2
A nivell arqueolgic, el tema es va deixar fins
a finals dels anys setanta, moment en qu Manuel
Berges dirig una excavaci arqueolgica al carrer
dels Caputxins nm. 24 de Tarragona. Aquesta
excavaci, que roman indita fins a la realitzaci

l Els autors volem agrair al Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona, i molt especialment al senyor Jaume Mass, totes les facilitats prestades en el
moment de la consulta del material dipositat en dita instituci, aix com la seva collaboraci en la transcripci del manuscrit de M. Berges.
2 El text original es troba escrit en castell. Evidentment, el coneixement de Ja cultura ibrica ha evolucionat molt des dels artys trenta fins als nostres dies,
d'aqu l'ambigitat de les paraules de Serra i Vilar, que s'han d'entendre dins del coneixement de l'poca.

71

DAVID ASENSIO
MIREIA CIURANETA
SAGRARI MARTORELL
PEDROOTIA
TRRACO 99

d'aquest treball, s la primera evidncia arqueol


gica moderna de l'assentament ibric sobre el qual

docmnentades a Tarragona fins a aquesta data.


Aquestes dades van quedar confirmades i corregi

tant s'havia especulat amb anterioritat.

des, com he1n comentat anteriorment, durant l'ex

Posteriorment, als anys vuitanta i comena


ments dels noranta, es van realitzar noves iI1ter

cavaci que realitz Maite Mir els anys 1985 i 1986


al mateix solar (Mir, 1998).

vencions arqueolgiques als carrers dels Caput

xins, de Jaume I, d'Eivissa, de Mallorca i de Pere

- La documentaci co11servada

Martell, que han proporcionat estratigrafia ibrica.

Aquesta excavaci ha estat possible de recons

La primera d'elles es va realitzar al mateix solar


(nm. 24) en qu havia intervingut Berges. Els
resultats obtinguts van ser rvells ibrics que es

truir grcies al material que es co11serva al Museu


Nacional Arqueolgic de Tarragona. Aquesta docu
mentaci consisteix1 al marge d'un important con

poden datar a partir de finals de segle V aC o

junt de materials recuperats durant el procs d'ex

!V aC, estructures tardorepubli


canes, murs i u11a xarxa de clavegueram. Cap al 30

cions particulars de Berges i la planimetria comple

dC es construeix un gran edifici, del qual es con

ta de la intervenci (realitzada per Llus Papiol).

comenaments del

cavaci, en un petit diari, retalls de premsa, anota

servava part de la fonamentaci (Mir, 1998).


Un segon solar afectat fou el dels Caputxins
nm. 33-37, on es van documentar nivells arque
olgics de segle !V aC i estructures de segle Ill aC

- Memria d'excavaci
Berges Soriana va realitzar un petit diari o,
ms b, una breu memria d'excavaci sobre quar
tilles, escrites a m, on ens descriu part de la inter

consistents en habitacions amb murs de pedra


sense escairar lligades amb fang, (Adserias et alii

venci realitzada. A continuaci reprodum aquest

1993; Mir 1998).

diari respectant el seu redactat original.

A l'illa que queda compresa entre els actuals


carrers de Pere Martell, de Jaume l, d'Eivissa i de

Mallorca es vare11 documentar nivells constructius

de segle V aC, que semblen continuar durant tot el

segle !V aC. Del segle Ill aC noms va ser possible


documentar dues estructures i alguns nivells estra

tigrfics. A partir de segle 11 aC, sobre aquesta rea


es constata una forta activitat constructiva que es
relaciona amb rituals fundacionals de construc
cions republicanes (Adserias, Ramn 1991; Adse
rias et alii 1993).
Per acabar, recentment s'ha realitzat una nova
intervenci al solar nm. 23 del carrer dels Caput
xins, sota la direcci de P. Otia, que ha proporcio
nat una estratigrafia ibrica que podem datar al
segle !V aC. Aquests nivells es troben fortament
alterats per les construccions republicanes.

L'excavaci de Manuel Berges Soriano


La intervenci arqueolgica, realitzada entre
finals de gener i principis de mar de 1978, va con
sistir en la realitzaci de catorze sondeigs al sector
ms prxim al carrer dels Caputxins. El procs
d'excavaci va permetre documentar, segons les
dades de M. Berges, tres fases clarament diferencia
des.
La primera i ms moderna co11sistia en les res
tes d'una gran construcci, possiblement d'un edi
fici pblic que ell data en poca altoimperial. La
segona podria tractar-se d'una casa romana d' po
ca republicana, de la que es documentaren restes de
murs, canonades i paviments. La tercera estava for
mada per estructures murries d'poca ibrica.
Juntament es van recuperar una srie de materials
d'importaci com, per exemple, cermiques ti
ques de figures roges, que havien estat escassament
72

"l/na vez limpio el terrena y los corfes dejados por


la 1ndquina excavadora previos a nuestra intervencin
(vase planta y secciones, Escala 1150) en la habitacin o
mejor en el angula oeste de la habitacin que considera
mos perteneciente a un posible templa o edificio pblica,
por la presencia de escultura (cabeza de centaura), un
basamento in situ y otro removido etc. y debajo del cua/
apareci el tesorillo de 32 peque1os bronces del sigla lII
d.C. con imitaciones del sigla IV, y que nos daran una
fecha similar a la que recogi Mosn Serra Vilar con el
tesorillo encontrada en el Fora del 361, para el abandono
definitiva del sector, pasamos a excavar estratigrdfica
mente las capas selladas por el pavimento romana y las
colindantes.
Provisionalmente se denomina a estafase de la exca
vacin simplemente como estratigrafia, Capuchinos 24,
poniendo numerales 2, 3 etc. a los prximos cartes estrati
gr<ificos. El inters aqu es enorme ya que cuando procedi
mos a la limpieza de los cartes revueltos dejados por la
maquina, se encontr un pequeo fragmento de atica,Jigu
ras rojas, con parte de un torso masculina, hallazgo nica
hasta el nzomento en Tarragona, si no inclui1nos conzo laca
/es los escasos restos restos hallados en el Pont del Codony.
El fragmento apareci el da 19-I-78 a 3 - 4,50 m. de pro
fundidad respecto al nivel superior, entre dos muros de pie
dra seca, sobre la roca natural, con ceramica que llega hasta
el sigla I a.C. (una lucerna cesariana por ejemplo), precisa
mente en la zona que vamos a denominar: Capuchinos 24,
Estratigrafia S l/R.
La estratigrafa la dividimos en dos sectores:
Norte y Sur. La zona norte esta sellada por el pavimen
to que no lo hay, ni lo hubo, a este nivel conservada,
nunca en la parte sur y ambas separadas por un muro
a junta seca, con muros para el asentamiento de las pie
dras y que da forma curva en su planta, asentandose en
la roca.

<;
;jj(

ii:$'u

L'ASSENTAMENT
L'EXCAVACI ARQUEOLGICA AL CARRER DELS CAPtrricJ N'Si

Los estratos en la zona sur, sobre todo los inferio


res, bucean enormemente debido a la gran inclinacin y
desnivel acusada de la roca natural.
Se han diferenciada hasta 9 estratos, de los que
hemos de destacar el 7 y 8 porque han proporcionada
nuevos fragmentos de titica de figuras rojas.
El estrato VII ( 7) de abundante casquijo ha dada
media asa de una kilix y varios fragmentos 5-6 de kilix
principalmente de al menos tres vasijas distintas. Una
con hojas de yedra y ta/los incisos (da 31-I-78). Por des
gracia el estrato no es pura, es decir, no es griego sina que
llega posiblemente, a juzgar por la campaniense y cerd
mica vulgar hasta el sigla I a.C. (potencia clor]te vase
corte y describir el corte!).
En el E. VII!, excavada el 31-I y el da 1 de febrero
ha dada mayor cantidad de titica y tambin, por desgra
cia, de campaniense. Destacan entre todos, tres fragmen
tos de una kilix, correspondientes al borde hasta cerca del
arranque del pie y pertenecientes a la zona de una de las
asas, ya que aparece una palmeta, un tallo y una haja y
se observa un pie y parte de una pierna de una figura
masculina seguramente. La kilix, grosso modo debe ser
de la segunda mitad del V, de hacia el 420-430 a.C.
El estrato IX era un estrato de trinchera que se
abri para levantar el muro exterior y no da dtica.
El muro, ligeramente curvo que separa ambos sec
toresf se asienta directa1nente sobre la roca. La roca no
aparece aqu cubierta por un estrato de tierra rojiza, est
ril como en casi el resto de la ciudad.
El sector norte, debido quizd a la mayor regulari
dad de la roca, se presenta con una serie de estratos muy
horizontales y bastante diferentes al otro sector. nica
mente el estrato lI parece que se corresponde con el E.
[sic] del sur, y el V, de tierra gris oscura compacta, gra
sosa, es al parecer el mismo que el E. VIII del sector sur,
divididos por el muro ibrico.
El sector norte, al iniciar su excavacin se presen
ta muy interesante; en primer lugar por estar sellado por
el pavimento romana ya citada mtis arriba y luego, por
que adenus del estrato inferior que puede conservar dtica
como su correspondiente del sector sur, presenta los res
tos de otros muros, posiblemente ibero-romanos, a junta
seca y con adobes y que se asientan sobre el estrato IV,
sin llegar a la roca como el que divide los dos sectores.
El pavimento, del que tenemos que destruir un sec
tor para realizar el trabajo, es juerte, obrera, a base de
mariera de cal y casquijo calizo y algn trozo de mdrmol
asentado sobre una base de garrones de Mdol y entre
ambos aparece una "lnea " o capafinsima, de color ver
dosa que da la impresin de bronce oxidada y disgregada
(se 1nandar analizar, ya que es una novedad, al menos
para nosotros y Tarragona).
El estrato 2, de una potencia de unos [sic] cm.
cubre totalmente el muro sur, es decir el que separa
ambos sectores de la estratigrafia, y en parle este estrato
carta ya la zoca mas meridional de los pavimentos super
puestos (E. IIIa y IIIb) y del muro interior del dngulo
(vase planta).
_

Este estrato es muy hetereogneo en cuanto a


materiales: pondus, vulgar, campaniense y sobre todo
a destacar, un pequeo fragmento de crdtera griega de
figuras rojas (del I V seguramente) con la particulari
dad de que presenta una perforacin que servira sin
duda para una "cua" de reparacin.
Tambin hay que destacar en este estrato una
monedita de bronce, republicana, con una cabeza muy
brbara en el A. y Roma y .. ? [sic] en el reverso.
El estrato III lo subdividimos en A y B, ya que a
pesar de su similitud son realmente dos pisos diferen
tes, como se observa al excavarlos. La superficie del
suelo superior, A, de tierra apisonada, con piedrecitas
de color clara, presenta la huella aproximadamente cir
cular, que pudo servir para asiento de una vasija y otra
semicircular junta al muro norte. Junta al muro oeste
se recogen una serie de huesecillos, muy pequeos, que
falta estudiar por un especialista para determinar su
naturaleza.
El estrato da escasos materiales. El piso segundo, el
inferior presenta ocasionalmente restos de cenizas que lo
separan del E. IV y encontramos un trocito diminuta, y
quemado, de ceramica griega. Se excavan el da 3 de
febrero.
Del pavimento superior (E. Illa) se realiza un cro
quis dada su inters. Los distintos suelos se van jotogra
fiando.
Se observa claramente que el muro que forma
angula cart ambos pavimentos asentdndose sobre el E.
IV, siendo por tanta su cronologa entre el E. Ill, y el lI
que a su vez lo destruye y cubre parcialmente.
El da 4 se excavan los estratos IV, de tierra roja,
con piedras irregulares, pequeas, casi estril a pesar de
su gran espesor ( cm) [sic] y el E. V, que a pesar de las
esperanzas en e? depositadas no da los frutos "dticos"
esperados.
INCISO: No hay ninguna correspondencia con los
estratos que da Serra Vilar y los que citaba H. S."
.

- Planimetria
Pel que fa a la planimetria, com comentvem
anteriorment, la va fer Llus Papiol. Totes les sec
cions van ser realitzades a escala 1:20, mentre que
la planta general va ser realitzada a escala 1:100
degut a la grandria del solar. Tots els sondeigs es
troben dibuixats i perfectament situats sobre la
planta general. En diverses ocasions, les seccions
porten anotacions, la qual cosa facilit la seva com
prensi (fig. 2 i 4).
Els materials recuperats

Al Museu Nacional Arqueolgic de Tarrago


na hi ha gran quantitat de materials procedents
de la intervenci arqueolgica realitzada al
carrer dels Caputxins, nm. 24. Per tal de no
allargar-nos, hem considerat oport comentar
per sobre els materials ibrics i centrar-nos en els
materials d'importaci que ens aporten noves

DAVID ASENSIO
MIREIA CIURANETA
SAGRARI MARTOREL,L
PEDROOTIA
TRRAC099

dades cronolgiques, noves tipologies fins ara no


documentades i, per tant, noves dades respecte a
la importncia de l'assentament ibric de Tarra
gona com a centre receptor i distribudor de mer
caderies.
- Els materials ibrics
La cermica ibrica que hem pogut estudiar
presenta les formes tpiques i caracterstiques de les
producions ibriques de l'rea de la Cessetnia. La
major part dels materials consisteix en produccions
de tcnica oxidada.
La forma ms representada s la gerra amb
vora en forma de coll de cigne; generalment, pre
senten formats mitjans o grans amb la vora deco
rada amb una banda de color vermell vins. Un
segon tipus s la tpica mfora ibrica, present amb
una gran quantitat de variants tipolgiques, essent
les ms documentades les de boca plana i les de
vora lleugerament engruixida de secci triangular.
Una altra forma sn les gerres tipus XVI de la tipo
logia de Ros (1989) o el tipus 2 del grup I de la tipo
logia de Mata i Bonet (1992) es tracta d'un recipient
de grans dimensions que acostumen a presentar
una carena que separa el llavi del cos, que pol estar
engruixit. Es tracta d'un recipient que, de moment,
a l'rea immediata de la ciutat de Tarragona noms
s'han documentat al Castellet de Banyoles de
Tivissa (Asensio, Cela, Ferrer 1996; fig. 7.3) i a la
sitja de la plaa de Sant Andreu de la Selva del
Camp (Oll, Vallverd 1995; Allu et alii 1997). La
darrera forma ms representada s el tpic kalathos
ibric documentat amb una gran quantitat de
variants (decorades amb dents de llop, bandes ver
ticals), per sempre de color vermell vins. El cos
presenta decoracions de bandes amb cercles o
semicercles.
Formes minoritries sn els bols, la majoria
dels quals presenten llavis reentran!s, i les gerres de
petites dimensions amb forma calziforme.
Pel que fa a la cermica reduda, predomi
nen mpliament els plats que imiten diverses for
mes de la cermica tica i de la campaniana.
Tamb s present la cermica grisa de la costa
catalana.
- Els materials d'importaci
Sense nim d'extendre'ns, tot seguit farem
una descripci del ms destacat del conjunt de
cermiques importades provinents dels nivells
pre-romans de l'excavaci. Per atendre els aspec
tes tipocronolgics dels materials, farem les con
sideracions bsiques a banda d'alguna referncia
a la qualitat i quantitat del conjunt en compara
ci a les dades, ja conegudes, :i'altres assenta
ments contemporanis, sobretot a la Cessetna
ibrica.

74

- La cermica fina d'importaci


Els elements de vaixella fina ms antics provi
nents de la 1tervenci remeten, amb seguretat, a
una dataci de mitjan segle V aC; de fet, les peces
de vaixella tica de figures roges o tica de verms
negre datables en aquest segle V aC constitueixen
el ms remarcable i ben representat del conjunt de
vaixella importada.
L'element ms notable entre els materials de
producci tica s una kylix de figures vermelles
del tipus Delicate Class datable, per la seva forma i
decoraci, al voltant de mitjan segle V aC. Es tracta
d'una pea amb una decoraci figurada complexa
en bona part de la superfcie externa de la copa, aix
com un medall central a l'interior, del qual la nos
tra pea noms conserva la banda amb greques i
creus que encercla l'escena o figures representades
(Fig. 5,1). s una associaci de forma i esquema
decoratiu fora caracterstic de la producci tica
d'aquests moments, sobretot entre els materials
destinats al comer exterior. Aix, doncs, la presn
cia de peces molt similars a Empries s relativa
ment abundant (Trias 1967-1968). Per contra, cal dir
que la documentaci de peces d'aquest tipus en
contextos indgenes es pot considerar ms aviat
excepcional. Un parallel molt poper el trobem al
Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empord);
una kylix de peu alt atribuda al pintor d'Heidel
berg 211 i datada del 440 aC (Picazo 1977, Lm.
XIII). A la resta de la Cessetnia, ara per ara, tant
sols coneixem l'existncia de dues peces del mateix
tipus i estil decoratiu, curiosament ambdues provi
nents de la sitja 6 del camp de sitges de la Vinya
d'en Pau (Vilafranca del Peneds, Alt Peneds)
(Gir 1947, figs. 78 i 79).
De la resta del material tic, sn tamb destaca
bles tres vores i un fons igualment pertanyents a
Kyilkes tiques de figures vermelles (Fig. 5,2 a 5), tot
i que el seu estat molt ms fragmentari no permet
una adscripci tipolgica i formal precisa (aix com
alguna deficincia observable en els dibuixos antics,
que caldr rectificar amb una anlisi directa del mate
rial). Entre elles comentarem una vora amb decoraci
de fulles d'heura a l'interior (Fig. 5,3) que t els
millors parallels, com en el cas anterior, a Empries
(Trias 1967-1968, 127, nm. 355 i lm. LXXI, 6-7) i al
Puig de Sant Andreu (Trias 1967-1968, 225, nm. 10 i
lm. CXXIX, 5; Picazo 1977:98, nm. 287-288, lm.
XXV, 3 i XXVI, l). Dins la Cessetnia, tant sols hi ha
una pea similar a la ciutadella ibrica d'Alorda Park
(Calafell, Baix Peneds) (Sanmart 1996:129, fig. 11,
98). Totes elles es daten a finals del segle V aC. Final
ment, hi ha un fragment informe amb part del cos nu
d'una figura amb traos de gran qualitat (Fig. 5,6)
que tal vegada sigui parallelitzable a la figura d'un
jove nu d'un crter de campana d'Empries, atribut
a una fbrica italiota i datattarnb a finals del segle V
aC (Trias 1967-1968, lm. XIT, 3).

L'ASSENTAi;,lB
L'EXCAVACI ARQUEOLGICA AL CARRER DELS cAfTX.N's,

En definitiva, podem destacar la important


concentraci de materials datables dins del segle V
aC i l'excepcionalitat de peces de caracterstiques
similars a altres jaciments ibrics. Aix, no conei
xem cap crater amb trets equivalents als del nostre
exemplar a tota la Cessetnia, mentre que les copes
tiques de figures roges, predominats en aquest lot
d'objectes sn tamb fora escadusseres (Pou et alii
1993, 185-186). En efecte, a la Cessetnia, a banda
dels dos exemplars esmentats de la Vinya d'en Pau,
tan sols podem esmentar un fons de copa de peu
baix amb decoraci interior d'un atleta nu dins
d'un medall central, procedent de la Timba del
Castellot (Riudoms, Baix Camp) (Romero, Forca
dell 1975, fig. l; Ramn Sariena 1989:58), datable
al darrer quart del segle V aC, tot i que d'un estil
molt diferent a la nostra pea, i tres copes de l'A
lorda Park, totes elles datables dins del segle !V aC
(Sanmart 1996:129-130, fig. 11).
La vaixella fina importada, datable als segles
!V i Ill aC, est mal representada en aquest conjunt,
tot i que una nova revisi del material permetr
millorar el coneixement d'aquest perode que, ara
per ara, es desconeix. De finals del segle Ill aC o
principis del li aC, provinents d'aquesta interven
ci, han estat publicats tres individus pertanyents a
la fcies antiga de la Campaniana A, en concret una
base de plat de peix o Lamboglia 23, un fragment
de paret amb decoraci pintada de la forma Lam
boglia 33a i una vora de la forma Lamboglia 31a
(Principal 1998:266-267, nm. 1854, 1858 i 1861, res
pectivament).
- Les mfores i cermiques comunes d'importaci
Entre els materials cermics d'importaci, les
mfores estan notablement representades. La major
part de centres productors i exportadors de la
Mediterrnia estan presents amb els seus respectius
recipients de transport, les mfores, sens dubte el
tipus de document ms directe sobre la naturalesa
de les transaccions comercials esdevingudes a l'as
sentament de procedncia, en aquest cas la Kesse
ibrica.
Les mfores de producci ebusitana sn les
ms abundants, amb diferncia, en els diferents
perodes documentats, tal i com, de fet, s'observa a
la major part d'assentaments ibrics de la costa
catalana entre els segles VI i Ill aC (Asensio 1996).
Cal destacar la bona representaci, poc habitual,
del tipus ebusit propi del segle V aC, el tipus PE
13 o T.1.3.1.2 de J. Ramon (Ramon 1995), amb un
total de cinc exemplars (dels quals en presentem
dos, Fig. 4,1 i 2). A la resta de la Cossetnia, per
exemple, la presncia d'mfores ebusitanes en
nivells del perode ibric antic s ms aviat excep
cional, com ho demostra el fet de disposar, noms,
d'una pea T.1.3.1.2 del jaciment de les Gurdies (el
Vendrell, Baix Peneds) i una altra del d'Alorda

Park (Calafell, Baix Peneds). En qualsevol cas, s


un fet coherent amb el qual hem vist anteriorment
respecte a la important documentaci d'elements
notables de vaixella importada (en aquest cas, de
producci tica) datables tamb al segle V aC.
La resta del perode ibric est cobert pels
tipus ebusitans corresponents a cada moment, s a
dir, amb el T.S.l.l.l o PE 14 pel que fa al segle !V
aC, el ms ben representat amb 7 individus (Fig. 4,3
a 5), i un segle III aC amb una documentaci molt
ms modesta formada per un nic exemplar del
tipus PE 15 o T.8.1.2.1 (Fig.4,6), de ple segle Ill aC, i
dues vores del tipus PE 16 o T.8.1.3.1 (Fig. 4,7), del
darrer quart del segle III aC i principis de la cent
ria segent. Finalment, cal esmentar la presncia
d'una vora del tipus PE 22 (Ramon 1991), imitaci
ebusitana de les mfores massaliotes, no tan habi
tual com les altres formes.
Les mfores pniques de la Mediterrnia
central sols presenten exemplars datables en un
moment avanat del segle Ill aC o principis del
segle I! aC. En concret, ens referim a dues peces de
les dues variants del qu anteriorment s'engloba
va di11s de la srie de les Ma D. Es tracta del
tipus 5.2.3.2, amb un exemplar de vora (Fig. 4,9), i
el tipus 5.2.3.1, amb una pea quasi completa (Fig.
4,12). Sn aquests dos tipus, sobretot el T.5.2.3.1,
molt freqents en nivells d'aquest perode de
. qualsevol jaciment ibric de l'rea catalana. No s,
ni molt menys, tan habitual la documentaci de
recipients amfrics procedents del tercer gran cen
tre econmic de filiaci pnica, l'anomenada rea
del Cercle de l'Estret. D'aquesta intervenci dis
posem de diversos fragments de carena i una vora
del Tipus 11.2.1.4 de J. Ramon (Fig.4,10), tipus
datat en ple segle V aC, i una vora del T.8.1.2.1
(Fig. 4, 11 ), amb una cronologia de finals del segle
Ill aC.
Pel que fa als recipients amfrics procedents
de centres productors grecs, cal dir que, si b sn
fora minoritaris respecte als de procedncia pni
ca, ho sn bastant menys del que s habitual a la
major part d'assentaments ibrics contemporanis.
Les peces ms antigues sn exemplars procedents
de la colnia grega occidental de Masslia. En con
cret, es tracta d'una vora (Fig. 6,1) pertanyent al
tipus 2 de la classificaci de M. Py (Py 1978), la qual
podria constituir una de les peces ms antigues del
conjunt, atesa la seva cronologia de producci cen
trada en la primera meitat del segle V aC, i d'una
segona vora, en aquest cas, del tipus 4 de M. Py
(Fig. 6,2), amb una dataci que abasta prcticament
tot el segle V aC.
Molt destacables, dintre d'aquest captol de
les mfores gregues, sn dues vores amb els trets
formals propis de recipients, amb seguretat, atrt
buibles a algun dels centres productors de Ja
Magna Grcia (Fig. 6,3 i 4). Un conjunt cermic,

DAVID ASENSIO
MIREIA CIURANETA
SAGRARI MARTORELL
PEDROITTllil'A
TRRAC099

datat en el segle !V aC, procedent de les darreres


excavacions a la colnia focea d'Empries, mostra
una notable representaci de peces d'aquestes
caracterstiques, recipients identificats com a provi
nents de la ciutat magno-grega de Locres (Sanmar
t, Grego, Castanyer, Tremoleda, Santos 1995).
Peces molt semblants es documenten tamb en el
carregament del delericte enfonsat del Sec (Mallor
ca) (Arribas, Trias, Cerd, de Hoz 1987), naufragi
esdevingut a mitjan segle !V aC. s, en definitiva,
un tipus de pea datable dins del segle !V aC i pro
cedent de Locres o d'algun altre nucli de la Magna
Grcia, enquadrable en el tipus 7 d'mfores magno
gregues de C. Sourisseau (Sourisseau 1993). Per
acabar, cal assenyalar l'excepcionalitat de la docu
mentaci a d'altres jaciments ibrics contemporanis
d'aquest o qualsevol altre tipus d'exemplars de
procedncia magno-grega.
EI segle Ill aC, a nivell amfric, es caracteritza
per la forta irrupci de les anomenades mfores
grecoitliques, recipients de producci tamb sud
itlica o siciliota per ara sota el domini sociopol
tic del mn rom. L'horitzontalitat dels llavis carac
teritza les peces ms antigues d'aquesta producci,
fet que permet adscriure a aquest tipus, datable a la
segona meitat del segle Ill aC, dues de les quatre
vores greco-itliques del conjunt del carrer dels
Caputxins (Fig. 6,5 i 6). En canvi, les altres dues
vores (Fig. 6, 7 i 8), de llavis ms baixos, pertanyen
als tipus anomenats "clssics" o "standard" d'a
questa producci (Lyding-Will 1982), datables a
finals del segle III aC o, millor, a principis del segle
li aC. La documentaci d'mfores grecoitliques en
nivells contemporanis a d'altres jaciments cosse
tans s constant i quantitativament rellevant, com
ho demostren, per exemple, els conjunts de Les
Gurdies (El Vendrell, Baix Peneds) o Alorda Park
(Calafell, Baix Peneds) (Asensio 1996). En el
mateix marc de la Cessetnia coneixem, fins i tot,
l'existncia de restes d'un vaixell enfosat, el del Bon
Cap (Ametlla de Mar, Baix Ebre), amb un carrega
ment homogeni d'mfores grecoitliques del tipus
antic (Asensio, Martin 1998).
Per acabar, farem unes darreres considera
cions sobre la documentaci en aquest conjunt d'un
seguit d'exemplars de cermiques comunes d'im
portaci. Com en el cas de les mfores, les peces de
producci ebusitana sn clarament predominants,
en aquest cas encara ms accentuat ats que la
representaci de materials d'altres procedncies es
redueix a una nica vora de cassola de cuina carta
ginesa (Fig. 6,13). Es tracta d'un exemplar del tot
assimilable a les "lopades" o "caccabai" ben cone
gudes en contextos grecs (Bats 1988), per que ate
nent les caracterstiques de la pasta, la seva pro
ducci s'ha de situar, sens dubte, en centres pnics
centremediterranis. Aquest tipus de peces no s rar
en contextos cermics ibrics datables finals del
76

segle III aC o principis de la centria segent, com


ho demostra -per exemple- el notable conjunt de
lopades cartaginesas documentades a I' Alorda
Park (Asensio 1995).
Pel que fa a les cermiques comunes ebusita
nes, el tipus morter -<:om s habitual- s la forma
ms ben representada, amb un total de tres vores
(Fig. 6,11 i 12) i una base. Una de les peces presen
ta el caracterstic llavi curt i penjant dels morters
ebusitans ms antics, els del tipus definit en diver
sos tallers d'Ebusus (Ramon 1993), datable a grosso
modo en el segle V aC (Fig. 6,11). Les altres dues
vores (Fig. 6, 12), en canvi, pertanyen al tipus ms
difs dels morters ebusitans, el tipus AE-20 /1-167
(Ramon 1990-1991), datable entre els segles !V o Ill
aC, sense ms precisi. Amb tot, cal destacar la
presncia d'altres tipus de comunes ebusitanes, fet
que podrem qualificar d'excepcional en compara
ci amb el de la documentaci de morters, sistem
tica a qualsevol jaciment indgena de la costa cata
lana. En concret, es tracta d'una vora d'un bol de
vora reentrant, amb restes n1olt escadusseres de
decoraci pintada (Fig. 6,9) a l'exterior i un frag
ment d'arrencament de nansa, amb una banda
horitzontal pintada (Fig. 6,10), corresponent a una
forma no identificable.
Consideracions finals
L'excavaci de Berges Soriano va significar la
identificaci d'una manera exacta de l'assentament
ibric de Tarragona. Aquesta ha estat el punt de
partida de la moderna investigaci sobre el pobla
.ment prerom, si b mai no s'havia donat cap not
cia cientfica dels resultat obtinguts; el descobri
ment del poblat ibric ha perms construir un
model d'ocupaci del territori del cap de Tarragona
(Adserias et alii 1993).
Respecte al conjunt de materials d'importa
cions procedents d'aquesta intervenci, creiem que
cal destacar dos aspectes per la seva excepcionalitat
i la seva potencialitat informativa:
l. La gran concentraci d'exemplars de tipus
cermics d'importaci datables en un moment antic
del perode ibric, en concret, dins del segle V aC;
es tracta d'un fet que, ara per ara, es pot considerar
fora excepcional; tal vegada, s en part atribuible a
una mancana de la investigaci (documentaci, en
general, pobre de nivells ibrics antics a la zona
catalana), per d'alguna manera s'ha d'emmarcar
en un context caracteritzat globalment per l'escas
sedat o baixa proporci d'importacions amb ante
rioritat a finals del segle V aC o principis del segle
!V aC. En qualsevol cas, els segles !V i Ill aC estan
tamb ben reprt>sentats, amb els materials, tant vai
xella com mfores, prpies de cada moment.
2. L'abundncia relativa de peces de qualitat,
poc habituals o, fins i tot, excepcionals, tant en el cas
de la vaixella (tiques de figures roges de caracters-

!iques tcniques i formals destacades) com en el de


les mfores (mfores pniques del Cercle de l'Estret
del tipus Tagomago, mfores magna-gregues, etc.) i
cermiques comunes (ebusitanes pintades).
En definitiva, un panorama que fa pensar en
un assentament on les transaccions comercials, la
circulaci de mercaderies, foren sens dubte molt
fludes i intenses, s a dir, el que podrem identifi
car com a port comercial. Un assentament, a ms,
pel que sabem de les seves grans dimensions
(Adserias et alii 1993), de carcter urb, on ver
semblantment hi resideixen els grups socials que
monopolitzen aquests contactes amb els agents
comercials exteriors (els de procedncia ebusitana
semblen dominar clarament aquest mbit). Uns
sectors socials benestants i dominants que podem
detectar per la concentraci en aquest assenta
ment de recipients comercials abundosos (el seu

contingut, hem d'entendre), amb alguns de rars o


extics, i cermiques de preu que marquen les
diferncies amb les capes socials que no poden
assolir aquestes mercaderies de prestigi (capes
socials que, tanmateix, podren residir dins del
mateix centre urb de Kesse o, preferentment,
situats a d'altres assentaments cessetans depe
nents amb una estructuraci socioeconmica ben
diferent).
Aix, doncs, sn indicis importants que
necessriament cal completar i validar amb les
dades de noves intervencions arqueolgiques que
afectin a la Tarragona preromana. La informaci
actualment disponible s molt minsa, ms enll de
la constataci, cada vegada ms evident, del paper
central d'aquest nucli en el marc de la Cessetnia
ibrica.

..

Fig. 1. Plnol de situaci del jaciment del carrer dels Caputxins, nm. 24.

DAVID ASENS!O
MIREIA CIURANE1i\
SAGRARI MARTORELL
PEDRO ITTIA
TRRAC099

'

t7

r------1
o
:

1______

___

Fig. 2. Planta general de les restes trobades al jaciment del carrer dels Caputxins, nm. 24. Dibuix fet per Llus Papiol.

Fig. 3. Planta dels murs ibrics del carrer dels Caputxins, nm. 24. Dibuix fet per Llus Papiol.

78

L'ASSENTAMENT IBRIC DE TARRAGONA.


L'EXCAVACI ARQUEOLGICA AL CARRER DELS CAPUTXINS, NM. 24. L'ANY 1978

Cata.B

CW..11 L&clo del canal

"
o

l/i l ,

, l

/, l@&?J
- -

...

Fig. 4. Estratigrafies de les cales 5, 7, 11 i 8 del carrer dels Caputxins, nm. 24. Dibuixos fets per Llus Papiol.

'

" D

07
'

a1

l .,
"

'

Fig. 5. Sitja nm. 3 trobada al carrer dels Caputxins nm. 24.


Dibuix fet per Llus Papiol.

WI
'

q1)

9 cm.

Fig. 6. Cermica tica.

79

DAVID ASENSIO
MIREIA CIURANETA
SAGRARI MAR1URELL
PEDRO ITTIA
TRRAC0 99

,-

'"' )
(

\.

(
- '.' .'.
, ,,

IQcm,

(
!

"

Fig. 7. mfores pniques.

rn

"

"

Fig. 8. mfores gregues i itliques

BIBLIOGRAFIA
Adserias, M.; Ramn, E. 1991, Excavacions al Carrer de
Pere Martell-Eivissa: Noves aportacins al coneixe
ment arqueolgic del sector sud-occidental de Tarra
gona, Acta Arqueolgica de Tarragona, TV, 47-53.
Adserias, M.; Burs, L.; Mir, M. T.; Ramn, E. 1993, L'as
sentament pre-rom de Tarragona, Revista d'Arqueolo
gia de Ponent, 3, 177-227.
Allu, E; Martorell, S; Molera, S; Oll, A; Otia, P; Vall
verd,}; Vergs, JM 1997, Memria de l'excavaci realit
zada a la plaa de Sant Andreu. La Selva del Camp (Baix
Camp), lliurada al Departament de Cultura de la
Generalitat, Tarragona, indita.
Aquilu, X.; Dupr, X.; Mass, J.; Ruiz de Arbulo, J. 1991,
La cronologia de les muralles de Trraco, Revista
d'Arqueologia de Ponent, 1, 271-298.
Arribas, A.; Trias, G.; Cerd, D., de Hoz, J. 1987, El barca
de El Sec (costa de Calvi, Mallorca). Estudio de los mate
riales. Mallorca.
Asensio, D. 1995, Les mfores i cernliques co111unes d'irn
portaci del poblat ibric d'Alorda Park (Calafell, Baix
Peneds), Memria de llicenciatura indita, Universi
tat de Barcelona.
Asensio, D. 1996, Les mfores d'importaci de la ciuta
della ibrica d'Alorda Park o les Toixoneres (Calafell,
Baix Peneds, Tarragona), Revista d'Arqueologia de
Ponent, 6, 35-79.

80

Asensio, D.; Cela1 X.; Ferrer, C. 1996, Els materials cer


mics del poblat ibric del Castellet de Banyoles (Tivis
sa). Colleci Salvador Vilaseca de Reus, Pyrenae 27,
163-191.
Asensio, D., Martin, A. 1998, El derelicte de Bon Cap
(l'Ametlla de Mar): l'inici de Yexpansi de vi itlic a
la Peninsula Ibrica, 11 Colloqui Internacional d'Arque
ologia Ro11zana. El vi a l'antiguitat, Monografies Bada
lonines, 14, 138-150.
Bats, M. 1988, Vaisselle et alimentation Olbia de Pro
vence (v. 350-v. 50 av. J.-C.). Modles culturels et cat
gories cramiques, Revue Archologique de Narbonnai
se, Sup. 18, Pars.
Bosch Gimpera, P. 1925, Problemes d'histria i d'arqueo
logia tarragonines. Butllet Arqueolgic, p. Ill, nm.
28, 125-130.
Gir, P. 1947, La certimica ibrica de la Vinya del Pau, en
el Panads. Notas para su estudio, Archivo Esparol de
Arqueologa, 200-209.
Hauschild, T. 1983, Arquitectura ronzana de Tarragona,
Tarragona.
Herncndez Sanahuja, B. 1868, Muros ciclpeos de Tarra
gona, Memorias de la Acade11a de Buenas Letras de Bar
celona, li, 413-436.
Lamboglia, N. 1974, li problema delle mura e delle origi
ni di Tarragona, Miscelnea Arqueolgica I, 397-405.

L'ASSENTAMENT IBRIC DE TARRAGONA


L'EXCAVACI ARQUEOLGICA AL CARRER DELS CAPUTXINS, NM. 24, L'ANY 197I

Lyding-Will, E. 1982 Greco-ithalic amphoras, Hesperia,


51-3, 338-356.
Mata, C.; Bonet, H. 1992, La cercmica ibrica: ensayo de
tipologa, Homenaje a Enrique Pla Ballester, SIP 89, 117173.
Mir, M. T. 1988, Restes ibriques al carrrer de Caputxins
(Tarragona), Butllet Arqueolgic, V p., nm. 6-7 (1841985), 3-9.
Mir, M. T. 1998, El nucli ibric de Tarraco: des dels seus
inicis a la integraci dins la ciutat romana, Prilneres
fornades Internacionals d'Arqueologia Romana. De les
estructures indgenes a l'organitzaci provincial ron1a11a
de la Hispnia Citerior, Granollers, 373-380.
Oll, A.; Vallverd, J. 1995, Seguiment i descobertas
arqueolgicas al carrer Major i Plaa de sant Andreu,
C. E. S. Informaci, la Selva del Camp, 2, 5-7.
Otia, P. 1998, Els ibers al Camp de Tarragona, Kesse 26,
Tarragona, 8-13.
Picazo, M. 1977, La cerd1nica dtica de Ullastret, Barcelona.
Pou, J., Sanmart, J.; Santacana, J. 1993, El poblament ib
ric a la Cessetnia, Laietnia 8, 183-206.
Principal, J. 1998, Las iJnportaciones de vajilla fina de barniz
negro en la Catalu1a sur y occidental durante el sigla Ill
aC, comercio y dindmica de adquisicin en las sociedades
indgenas, BAR Intemational Series 729, Oxford.
Py, M. 1978, Quatre sicles d' amphore massalite. Essai
de classification des bords, Figlina 3, 1-24.
Ramon, J. 1990-1991, Barrio industrial de la ciudad pni
ca de lbiza: el taller AE-20, Cuadernos de Prehistoria y
Arqueologia Castellonenses 15, 247-285.
Ramon, J. 1991, Las nforas pnicas de lbiza, Trabajos del
Museo Arqueolgico de Ibiza 23, Eivissa.

Ramon, J. 1993, Un depsito de cer8.micas del sigla V aC


en Es Palmer (Ibiza), Homenatge a Miquel Tarradell,
[Estudis Universitaris Catalans XX!X], 291-302.
Ramon, J. (1995): Las dnforas fenicio-ptinicas del Mediterrd
neo central y occidental, Colleci Instrumenta 2, Publi
cacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona.
Ramn Sariena, E. 1989, El poblament d'poca ibrica a
la comarca del Baix Camp, estat de la qesti, Acta
Arqueolgica de Tarragona 11, 55-67.
Ramn Sariena, E. 1998, L'assentament iber de Trraco,
Kesse 26, Tarragona, 14-17.
Romero, V.; Forcadell, V. 1975, Hallazgo de ceroimica oitica
de figuras rojas en Riudoms (Tarragona), Boletn
Arqueolgico, poca !V, 129-132.
Sanmart, J. 1996, La cermica grega fina de l'assenta
ment ibric d'Alorda Park (Calafell, Baix Peneds,
Tarragona). Segles VI-IV aC, Pyrenae 27, 117-139.
Sanmart,J; Grega, E.; Castanyer, P.; Tremoleda, J.; Santos,
M. 1995, Amphores grecques et trafics comrnerciaux
en Mditerrane occidentale au Ive s. av. J.-C. Nouve
lles donnes issues d'Emporion, tudes Massalites 4,
Hommages Andr Nickels, 31-47.
Schulten, A. 1933, Forschungen in Spanien, Archiiologis
che Anzaiger, Berln.
Serra Vilar, J. 1932, Excavaciones en Tarragona, Memorias
de la Junta Superior de Excavaciones, 116, Madrid.
Sourisseau, JC. 1993, Amphores magno-grecques, a M.
Py (dir.) Dicocer, Lattara, 6, 64-66.
Trias, G. 1967-1968, Cerd1nicas griegas de la Pennsula lbri
ca, Valncia (2 vols.).
Villalba, P. 1986, RufFest Avi. Periple (Ora Martima), Bar
celona.

81

L'URBANISME DE TRRACO A PARTI R DE LES


EXCAVACIONS DE L'ENTORN DEL FRU M DE LA CIUTAT

JOSEP MARIA MACIAS SOL


CODEXArqueologia i Patrimoni

Malgrat les nombroses excavacions fetes a


Tarragona, la part urbana de Trraco s encara la
gran desconeguda de l'arqueologia cientfica.1 La
dimensi monumental de la qual va gaudir aquesta
capital provincial durant l'poca altoimperial ha fet
que la majoria dels esforos s'hagin centrat, badicio
nalment, en tots aquells edificis que donaven i
donen prestigi a la ciutat, a ms de proporcionar uns
resultats ms gratificants per als seus investigadors.
Per altra banda, l'atenci que s'ha dispensat
als grans monuments de Trraco fa que actualment
la ciutat ofereix espais arqueolgics oberts que no
inclouen, a diferncia d'altres ciutats hlstriques,
rees museogrfiques de l'antiga trama urbana que
reflecteixin l'estil de vida quotidiana dels seus ciu
tadans.' A ms, gran part de la ciutat residencial
intramurs s'ha vist afectada irremeiablement. Pri
mer, com a zona agrcola en continu espoli arqui
tectnic, situada entre les ciutats medieval i moder
na de Tarragona i la seva respectiva rea porturia.
Desprs, el creixement d'poca contempornia,
desenvolupat a partir de mitjan segle XIX, va ocu
par els mateixos espais que la seva predecessora en
poca clssica i va originar la desaparici indocu
mentada de nombroses restes.
Tot i que l'any 1844 es fundaren la Reial Socie
tat Arqueolgica Tarraconense i la Comissi Pro
vincial de Monument, i, l'any 1867, es produ el
reconeixement del Museu Arqueolgic Provincial,
el creixement urbanstic i l'escassa sensibilitzaci
patrimonial d'aquesta poca superaren amb escreix
la capacitat d'aquestes institucions que, per altra
banda, a la ciutat de Tarragona es trobaven excessi
vament capitalitzades en una nica persona: Bona
ventura Hernandez Sanahuja.3 D'aquesta poca

disposem de nombrosos testimonis i documents


que, malgrat la voluntarietat i el sacrifici dels seus
autors, presenten greus i comprensibles mancances
cientfiques prpies del context metodolgic i de
l'absncia de mitjans (cfr. Mass 1992; Soberanas i
Mass 1992, i Ferrer, Dasca i Rovira 1994).
No fora fins a la definici d'un marc de pro
tecci legal i amb la creaci del Servei d'Arqueolo
gia de la Generalitat de Catalunya, quan prolifera
ren les excavacions arqueolgiques i es produ el
desenvolupament i acceptaci d'una arqueologia
metodolgica.4 Grcies a aquesta situaci dispo
sem, en aquests moments, d'un fons d'informaci
estrictament arqueolgica que ja permet esbossar,
de forma hlpottica i juntament amb les troballes
produdes des del segle passat, la fesomia de Trra
co. Aquest treball pretn definir els principals eixos
d'ordenaci urbanstica de la ciutat de Trraco per
a les poques tardorepublicana i altoimperial. Les
excavacions efectuades en els solars nm. 14 del
carrer de Fortuny i nm. 32 del carrer del Gasme
tre han proporcionat importants dades que, con
frontades amb les obtingudes en altres actuacions
properes, permeten definir la parcellaci urbana
de l'espai intramurs de la ciutat i, de retop, deter
minar l'rea ocupada pel recinte forense de la col
nia durant l'poca altoimperial.
Durant un breu perode de temps, entre els
anys 1987 i 1991, l'antiga rea d'Arqueologia de la
Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona i poste
riorment l'efmer Centre d'Arqueologia Urbana,
dedicaren els seus treballs a aquesta part de la ciu
tat. Malauradament, l'escassetat de recursos amb
qu comptaven i la discontinutat dels seus estudis
no han perms la publicaci ni la correcta difusi

l Les conclusions efectuades han estat possible grcies a les dades indites proporcionades per diferents arquelegs de la ciutat. Cal agrair les informacions
amablement facilitades pels Srs. Andreu Dasca, Moiss Daz, Manel Gell, Joan Menchon, Pedra Otia, Rosa Palau

i Francesc Tarrats. Aix mateix cal fer

constar l'ajut i les observacions dispensades pels Srs. Jaume Mass, Joaqun Ruiz de Arbulo i Francesc Tuset.

2 L'nica excepci s la reduda rea urbana que es conserva al costat de la baslica del frum de la ciutat i que es va preservar del creixement urbanstic de

la dcada dels anys 20.

3 Tot plegat, es configur una situaci perfectament descrita per E. Riu: "La investigaci arqueolgica del vuit-cents a Catalunya no va arribar a dotar-se
mai d'una mnima estructuraci, (... ) Les dificultats en la producci i la transmissi del saber foren molt considerables, atesa l'absncia d'uns slids aparells
institucionals i la manca de presncia acadmica. Aquestes circumstncies donaren uns resultats escassos i puntuals, fruit d'iniciatives quasi sempre perso
nals i per tant autnomes, marcades totes elles per un escarransit bagatge analtic i conceptual. Aix, sumat a la prctica impossibilitat d'articular projectes
collectius, va impedir tant l'aparici d'obres de sntesi o compilacions temtiques (... ) " (Riu 1992, 25).
4 Per una descripci de la gesti del patrimoni de Tarragona en els darrers anys, vegeu Mir 1997

83

JOSEP MARIA MACIAS SOL


TRRAC099

cientfica de la seva tasca.5 Malgrat les interven

L' espai1 condicionant permanent

cions arqueolgiques efectuades, entre elles l'exca

Juntament amb la parcialitat de les dades, el

12, no es va arribar a

principal entrebanc que dificulta l'estudi de l'urba


nisme s la peculiar orografia del tur costaner

vaci del carrer Fortuny, nm.

definir una proposta concreta com a resultat d'a


questa tasca.6 L'any

1991

J. Gimeno present una

proposta terica de modulaci urbana centrada en


la part alta de la ciutat i establerta exclusivament a
partir dels accessos conservats en el permetre
emmurallat

(1991, 164 ss).

Altres investigadors han efectuat diversos tre


balls amb la voluntat d'oferir, a partir de les

sobre el qual es desenvolup la ciutat de Trraco.


La ciutat que defineix la segona fase de la muralla
entreveu com els agrimensors romans orientaren
els eixos urbans en funci del pendent ms suau,
tot aprofitant el mxim de superfcie edificable i
minimitzant el pendent natural, per tal de facilitar
la circulaci viria i l'evacuaci al mar dels residus

darreres intervencions arqueolgiques, dades que

urbans. Trraco es dispos sobre d'un tur costa

reflecteixin l'evoluci urbanstica de diferents rees

ner que assoleix progressivament des del mar una

de la ciutat romana (Aquilu, Dupr

1986;

Mar,

cota propera als 80 m. en l'emplaament de la torre


de Minerva. La vessant ms suau i uniforme s la

Roca, Ruiz de Arbulo 1993; Mir 1994; Excavacions


1995, i Macias, Puche 1997). A pesar d'aquests pre

que davalla fins al riu Francol, mentre que els

cedents no s'havia realitzat encara un intent de

flancs nord, nord-oest i nord-est sn abruptes i dif

relacionar planimtricament totes les dades per tal

cils d'urbanitzar.

d'apreciar la fesomia global de l'rea residencial

La muralla tardorepublicana ressegu el pen

intramurs de la ciutat. Tampoc s'ha efectuat un

dent natural ms suau i es tra sobre els punts espa

estudi exhaustiu de les dades cermiques i


numismtiques existents, per tal de confrontar les

sa. L'rea intramurs es trobava, a la vegada, traves

dats, carenes i penya-segats ms aptes per la defen

dades cronolgiques obtingudes en diferents con

sada longitudinalment per un barranc natural resse

textos materials pertanyents als processos cons


tructius detectats en les nombroses excavacions

guit actualment pels carrers de la Uni i d'Apodaca.


Fou precisament aquesta via la que s'aprofit en el

realitzades.

traat d'un gran collector soterrat de residus urbans

Els estudis esmentats han identificat algunes


transformacions urbanes que es detecten en deter

(Aleu 1983, i Macias, Puche 1987). A l'esquerra d'a


quest barranc se situa un penya-segat, circumvallat

minades parts de la ciutat i que, presumptament,


afectarien a la totalitat de la ciutat. Malgrat aix,

actualment i pel costat meridional per l'actual carrer


Zamenhof,9 que antigament fou ocupat per l'rea

encara stem en una situaci insatifactria per defi


nir correctament la topografia i la funcionalitat de

ms elevada de l'oppidum ibric i, ms endavant, per

la totalitat de la ciutat romana. Aquest document


esdev un atansament a la modulaci viria de l'in

ta situaci preeminent tamb fou aprofitada per la


construcci, en el segle

terior de la ciutat7 basant-se, exclusivament, en tro

tre costat del barranc, haurem de situar una altra

balles arqueolgiques produdes antigament i en

elevaci, accentuada per la pedrera del port del segle

les obtingudes en les darreres excavacions arqueo


lgiques, les quals han proporcionat elements

XIX. Aquestes dues elevacions marquen, terica

urbans -restes de carrers i de clavegueram- que

republicana i deixen als seus peus una mplia zona

aporten clars parmetres per a intentar fer una pri


mera aproximaci a la trama urbana durant les eta

d's portuari que, a partir del segle I dC, fou tamb

pes tardorepublicana i altoimperial.

taca el teatre.

l'rea forense i tots els seus recintes annexos. Aques

XVIII, del Fort Reial. A l'al

ment, el tancament meridional de la muralla tardo

ocupada per amplis espais ldics entre els quals des

5 Existeix una mplia bibliografia caracteritzada per breus articles amb perioditzacions cronolgiques, per mancats de planimetria i de descripcions estra
tigrfiques i ceramolgiques exhaustives: Bermdez 1988, 1989 i 1993; Excavacions 1989, i lllteruencians 1994. Tamb s de lamentar la no realitzaci de la pre
ceptiva memria d'intervenci arqueolgica del solar nm. 9 del carrer de la Uni, una de les excavacions que ha obtingut ms dades per al coneixement
de l'evoluci urbana de Trraco.
6 "[...] les excavacions efectuades a l'rea (especialment al carrer Fortuny i Uni, 9) permeten definir importants trams d'una retcula que comena a entre
veure's i que denota un traat regular amb una certa tendncia a l'ortogonalitat, amb una similitud rellevant amb aquell que presenta l'eixample del segle
XIX, sense que ara puguem concretar la gnesi i l'evoluci," (Bermdez 1993, 91).
7 Aquesta proposta de restituci urbana de la ciutat fou exposada en e! marc de les jornades el dia 16 d'abril de 1999. Posteriorment ha aparegut un altre
treball (Mar, Roca 1999), que presenta punts coincidents i que avana impacientment algunes de les conclusions obtingudes arran de l'excavaci del solar
nm. 32 del carrer del Gasmetre, la documentaci grfica de la qual s'havia cedit, exclusivament, per a una publicaci de difusi ciutadana editada pel
Museu d'Histria de Tarragona i coordinada pel Dr. Ricardo Mar. Malgrat que en aquest treball s'afirma que: "Con ello se puede proponer por primera
vez una reconstruccin completa de la planta de la plaza pblica basada sobre indicios materiales" (Mar, Roca 1999, 121), es pot veure un petit avan de
les conclusions del carrer del Gasmetre en la mateixa publicaci que l'obra esmentada (Un aqeducte soterrani 1999, 185, fig. 2). Aix n1ateix, una infor
maci ms detallada sobre la reconstrucci del frum a partir dels treballs del carrer del Gasmetre pot obtenir-se en la corresponent memria d'inter
venci (CODEX 1997).
B Encara continua sent illustrativa, per apreciar l'orografia de Trraco, la perspectiva-croquis efectuada per Th. Hauschild (1983, 44).
9 Les excavacions efectuades als peus d'aquest penya-segat detecten una primera urbanitzaci a partir del segle I dC. Vegeu el treball sobre les termes pbli
ques de Trraco en aquest mateix volum.

84

L'URBANISME DE TRRACO A PARTIR DE LES


EXCAVACIONS DE L'ENTORN DEL FRUM DE LA CIUTAT

Altrament, la zona d'hbitat intramurs, com


resa
entre l'rea militar i oficial de la Part Alta i el
p
tancament meridional de la muralla, no disposava
d'un pendent uniforme i sabem de l'existncia de
clares irregularitats orogrfiques que condiciona
ren, de forma encara desconeguda, l'urbanisme
rom. Aquesta orografia ha estat uniformitzada pel
creixement urbanstic de la segona meitat del segle
xrx, el qual comport grans obres de rebaix en el
traat dels carrers i en l'edificaci dels habitatges
adjacents. Les escasses fotografies realitzades a ini
cis del segle XX sn els nics testimonis que reflec
teixen la magnitud de les obres efectuades i els des
nivells amb els quals toparen. Les rees ms ben
documentades i que reflecteixen aquestes irregula
ritats sn el carrer Soler, la Rambla Nova, el carrer
d'Adri i la plaa de Corsini.10 D'altra banda, tamb
poden apreciar-se actualment clars desnivells en la
zona del carrer de Girona o entre les cotes de les res
tes conservades en l'rea del frum i en els vials que
la circumvallen: carrers de Lleida, de Cervantes i
del Gasmetre. Una situaci semblant es produeix
en la zona dels carrers del Governador Gonzalez.
Aquesta irregularitat ocasiona que, de vega
des, es produeixen intervencions arqueolgiques
amb resultats ben oposats i en emplaaments molt
propers. Per exemple, s'han localitzat troballes en
el carrer de la Uni, nm. 9, i no en el nm. 12; no
s'han trobat restes en el solar nm. 3 del carrer de
Soler, molt proper a la baslica forense; i tampoc no
es conserven vestigis en el solar nm. 25 del carrer
de Fortuny, proper al solar nm. 12.11
Per tots aquests motius, cal creure que la
transformaci urbanstica i agrcola que ha experi
mentat, l'rea residencial intramurs de Trraco des
de l'Antiguitat Tardana fins als nostres dies ha
homogenetzat l'urbanisme adaptable definit en
l'etapa inicial de la ciutat romana. La primera orde
naci romana de Trraco establ un esquema octo
gonal adaptant-se a I'orografia natural i, per tant,
cal preveure I'existncia d'obres d'anivellament per
tal d'adequar la trama urbana -illes i vials- al pen
dent natural.12
Carrer de Fortuny, nm. 1214
Les excavacions arqueolgiques realitzades en
aquest solar han donat a conixer una important
parcella de l'entramat urb de I'antic nucli de

Trraco. Aquesta descoberta es produ l'any 1990,


amb l'inici dels treballs d'excavaci arqueolgica
promoguts i finanats per l'empresa CALMON,
S.A., propietria del solar i promotora del nou edi
fici d'habitatges. Arran de l'edificaci d'aquest
immoble es realitzaren, entre els anys 1990 i 1994,
diverses intervencions arqueolgiques d'urgncia
amb la finalitat de documentar les restes conserva
des fins aleshores.
Inicialment, els treballs foren realitzats pel
Centre d'Arqueologia Urbana de Tarragona
(CAUT),13 i, l'any 1994, es conclogueren els treballs
d'excavaci coincidint amb la realitzaci de les
fonamentacions de l'immoble. En aquesta darrera
fase l'actuaci se centr exclusivament en la realit
zaci de sondejos arqueolgics situats en l' em
plaament de les sabates de fonamentaci previstes
pel nou edifici. Aquesta darrera intervenci ar
queolgica fou duta a terme per l'empresa CODEX
Arqueologia i Patrimoni.
EI solar implicat es troba situat en la part cen
tral de l'rea residencial intramurs de Trraco i
molt a prop del frum de la ciutat. s una zona en
qu el poblament urb es veu interromput ja en
poca romana i en la qual es desenvolup, a les aca
balles de la ciutat clssica i en tota l'poca medieval
i moderna, una activitat agrcola. La reurbanitzaci
de tota aquesta rea ocasion nombroses troballes
arqueolgiques a partir del segle XIX.
Les excavacions han posat al descobert les res
tes d'un carrer rom, orientat aproximadament en
sentit N /S, i part de les cases romanes contiges
del costat oriental. Prcticament, el carrer limita
amb la faana de nmeros parells de l'actual carrer
de Fortuny, per la qual cosa les cases romanes situa
des al costat occidental es conserven tericament
per sota del vial actual. Pel mig de la calada roma
na discorria una claveguera que recollia les aiges i
deixalles de les cases adjacents. EI marc cronolgic
de les restes se situa a partir de mitjan segle II aC i
fins als segles III/IV dC i, com si d'una ciutat actual
es tracts, les diverses reformes arquitectniques
connoten una intensa activitat edilcia que reflec
teix el valor del sl urb i el manteniment de la
mateixa xarxa urbanstica.
De les evidncies arqueolgiques ms anti
gues14 s'han obtingut escasses dades, donat que les
reformes posteriors les han afectat intensament.

10 Algunes d'aquests irregularitats poden apreciar-se en imatges antigues de la ciutat editades en obres com Caixa!, Virgili 1975, 63 i passim; Benaiges, Calle
1989, 60-61 Tarragona 1990, 59-60, i Ferrer, Dasca i Rovira1994, 256-257.
11 Majoritriament, es tracta de resultats obtinguts en excavacions arqueolgiques efectuades per l'empresa CODEX. Els escassos resultats es poden con
sultar en les corresponents memries d'intervenci lliurades al Servei d'Arqueologia.
12 A tall d'exemple, la part ms alta de la ciutat romana es troba en la Rambla Vella -actualment a 46,50 msnm-, i el punt ms baix en la plaa del General
Prim -17 msnm.
13 Dels treballs del CAUT, en qu s'exhumaren la major part de les restes, consta una memria d'intervenci lliurada al Servei d'Arqueologia. Agram als
autors d'aquesta memria, Sr. A. Dasca i Sra. Rosa Palau (1991), que ens hagin perms la seva consulta.
14 Les primeres evidncies arquitectniques d'aquest indret se situen aproximadament a partir de mitjan s. li aC. Es tracta fonamentalment dels nivells de
preparaci del vial tardorepublic, preparacions dels sls d'alguna casa i material cermic obtingut en les rases de les canalitzacions.

85

JOSEP MARIA MACIAS SOL


TRRACO 99

Aix es conserven algunes clavegueres situades


sota la calada i que recollien les aiges procedents
dels baixants i de les latrines de les cases. Es trobem
semiexcavades en el mateix nivell geolgic i amb
parets de pedra amb argila. Cap d'elles ha conser
vat la coberta i desguassarien a una claveguera cen
tral. Una d'aquestes clavegueres, en endinsar-se
per sota la casa, es converteix en una canalitzaci
feta amb mfores escapades pels extrems i de pro
cedncia pnica i itlica.
El traat del carrer va implicar l'edificaci
d'habitatges contigus. Aix es pot determinar a
partir de la visualitzaci dels murs de faana i
observant la coetanetat entre aquests i les clave
gueres que provenen de les cases per desguassar a
la conducci central del carrer. Els murs estan com
postos de pedra treballada com a carreu i lligada
amb morter. La major part d'ells fonamenten sobre
el nivell geolgic sense rases constructives que
aportin materials cermics indiciaris i l'obra de
pedra constituiria la fonamentaci i el scol de la
casa, mentre que de l'alat de la paret no resta cap
evidncia. Les restes d'aquesta poca difcilment
sn apreciables en planta, ja que han estat refetes o
cobertes per estructures posteriors. S'identifiquen
escassament els murs de faana del carrer, per la
identificaci dels mbits interiors s difcil donat
l'estat de conservaci. No obstant, el traat de les
clavegueres de les cases ens indica la situaci teri
ca de les portes d'entrada.
En un moment no determinat del segle I dC es
produ una intensa reforma urbanistica que afect
per igual els habitatges i el carrer. S'establ el traat
d'un nova claveguera central, en el mateix
emplaament de la tardorepublicana, ms l'estesa
d'una pavimentaci constituda per lloses irregu
lars de pedra de grans dimensions. Aquestes restes
sn les que han perdurat bsicament fins a la rea
litzaci de les excavacions arqueolgiques i confor
maven un carrer de 6 m d'amplada amb un tram
conservat de 15 m de longitud. No obstant, per, la
major part de les lloses havia estat remoguda i des
plaada un cop s'abandon el vial a inicis de l'An
tiguitat Tardana.
Durant l'excavaci del carrer i l'extracci de
les lloses, efectuada pel CAUT, s'apreci com la
seva pavimentaci s'inici amb l'estesa d'nns farci
ments de preparaci dipositats directament sobre
la roca i que anivellaven les seves irregularitats
naturals. A aquests nivells, arenosos i ben decan
tats, se'ls superposaven,m altres de formats per
terres idntiques i alternats amb capes regulars i
homognies de palets de riu. Per sobre reposaven
les lloses de pedra de la calada, de forma irregular

i no escairades. Aquests blocs presentaven roderes


dels carros i eren molt variats, amb unes dimen
sions mitjanes d'l per 1,30 m i 0,40 de gruix.
Majoritriament, eren de lliss o fetge de gat i algu
nes de pedra de Santa Tecla. Tamb es van localit
zar dues pedres amb forats retallats per tal d'eva
cuar les aiges pluvials.15
Per construir la claveguera central es va realit
zar una rasa en l'estratigrafia tardorepublicana i en
la roca que es folr lateralment amb dos murs que,
a la vegada, sustentaven les lloses del carrer que
cobrien la conducci. Les parets estaven fetes mit
janant fileres ordenades de pedra irregular mitja
na travada amb morter de cal. En alguns punts es
veia corn les cares exteriors d'aquests murs eren
irregulars en fonamentar a sac tallant l'estratigrafia
prvia. L'interior de la claveguera principal era
arrebossat i la solera es trobava recoberta d'opus
signinum. No obstant, l'intens s que ha degut patir
aquesta conducci ha implicat una forta erosi i el
despreniment dels recobriments. Tamb en aquesta
fase es traaren altres clavegueres secundries, pro
cedents de les cases i que desguassaven en la prin
cipal. Aquestes conduccions tallaven el sl geolgic
o els nivells de preparaci del carrer tardorepublic
i presentaven un nivell tcnic superior evidenciat
amb l's de parets de pedra i morter de cal.
La reedificaci que es produ a l'poca altoim
perial defin els edificis bsics sobre els quals s'a
daptaren posteriors reformes parcials, i es caracte
ritz per l's de murs de caementicium amb la cara
superior anivellada i preparada per a suportar un
alat de toves i / o tpia. Segons la memria del
CAUT, en aquesta fase l'rea industrial que es
podia intuir en l'edifici tardorepublic s'ampli
considerablement. Tamb es van traar progressi
vament altres conduccions interiors caractersti
ques per l's de caementicium i per afectar les estra
tigrafies precedents. En moments posteriors s'efec
tuaren reformes o fases puntuals que incidiren en la
compartimentaci de les estances altoimperials.
Aquesta acci vingu acompanyada per una eleva
ci de la cota de circulaci i conclogu en l'edifica
ci d'uns petits murs que podrien situar-se en un
moment del baix imperi. Parallelament a aquestes
reformes, es traaren noves clavegueres tcnica
ment ms completes i fetes amb murs d'opus cae
menticium i cobertes per lloses planes. Per dintre es
troben perfectament allisades i fonamenten a sac
afectant a una estratigrafia sobreposada als primers
paviments d'poca altoimperial.
Un dels aspectes ms importants que ofereix
aquesta zona arqueolgica ha estat la possibilitat de
documentar estratigrfcament l'aband de l'rea

15 Els treballs del CAUT tamb permeteren constatar una srie de reparacions consistents en pegots molt durs de morter de cal i pedra per tal de tapar els

forats entre les lloses i els clots produts pel trencament d'aquestes.

86

L' URBANISME DE TRRACO A PARTIR DE LES


EXCAVACIONS DE L'ENTORN DEL FRUM DE! LA CIUTAT

residencial d'aquest sector de Ja ciutat produda


durant el s. !V dC.16 Aquesta transformaci es
reflecteix en l'obliteraci de la xarxa de clavegue
ram, tant de les conduccions provinents de les
cases com de la claveguera general situada al mig
del carrer. Els treballs de CODEX mostren com,
dins de les estances altoimperials, es constaten
nivells cendrosos, alguns amb restes cremades de
l'embigat de fusta i just per sobre de les pavimen
tacions. Per damunt d'aquests estrats es documen
ten potents nivells d'enderroc i un abocador cer
mic situat en una de les estances. A ms a ms, en
el decurs dels treballs efectuats pel CAUT es recu
peraren les evidncies estratigrfiques fruit de l'es
poli i de l'afectaci de les lloses del carrer. En
aquest sentit, s'apreciaren nombroses lloses des
plaades i noms es conservaven majoritriament
en el seu emplaament original les lloses que
cobrien la claveguera. Aquesta acci indicaria,
hipotticament, que la claveguera mantindria un
servei ms enll de l'aband del carrer i per aix
continuava sent necessari el seu cobriment.

Carrer del Gasmetre, nm. 32


Aquestindret ha estat un dels que ha aportat ms
dades arqueolgiques clarificadores sobre l'urbanisme
de Trraco. El seu emplaament -al sud del recinte
forense- i l'extensi del solar han propiciat, malgrat la
profunda afectaci contempornia, la documentaci
cl'abundants i importants dades arqueolgiques. El
solar es troba dins del permetre emmurallat, concreta
ment entre Ja baslica civil del frum colonial i el tanca
ment meridional de la ciutat, que tericament s'ha
situat per l'actual carrer del Dr. Zamenhof (La cronolo
gia 1991 ). La proximitat de les restes del frum plante
java a priori, i malgrat la diferncia altimtrica, la pos
sibilitat que en aquest solar romanguessin estructures
de tipus forense. Tampoc no s'havia descartat la
presncia de restes de l'antic poblat ibric (L'assenta
ment 1993) i dels hbitats urbans tardorepublicans i
imperials localitzats en la zona (Serra 1932; Berges,
Ferrer 1982, i Naves aportacions 1994).
Sabem que aquesta part de la ciutat es torn a
ocupar a partir de mitjan segle XIX, moment en el qual
s'urbanitz la zona amb l'obertura dels carrers del
Gasmetre, de Lleida, de Soler i de Cervantes. L'ober
tura del carrer del Gasmetre tingu relaci amb la
construcci de la fbrica del Gas els anys 1857/ 58.
Aquest carrer fou millorat l'any 1862, moment en el
qual es proced a l'enderroc de les muralles, esdevenint
aquesta zona l'espai de creixement industrial de la ciu
tat. Consegentment es produirien les primeres troba
lles, totes elles foren afectades per aquestes obres i des
crites per B. Hemandez Sanahuja. La documentaci
arqueolgica tingu, posteriorment, continutat amb
els trebillls de J. Serra i Vilar en el frum de la ciutat.

De les troballes produdes en aquesta part de la


ciutat destaquen, per la seva proximitat, les efectuades
entre els nm. 26 i 34 del carrer del Gasmetre (segons
la numeraci de l'any 1860). Aqu, durant la segona
meitat del segle XIX, es van trobar restes d'una impor
tant edificaci identificada per Hemandez Sanahuja
com un temple dedicat a la deessa Venus (Hemandez
1884, Hemandez, Morera 1892). Anys desprs, Gibert
recull la notcia i el descriu com [ ... ] octstil, amb
basament i tres grades i columnes driques amb
pedres ordinries, sense base i estucades (Gibert
1916). D'altra banda, en els terrenys de l'antiga fbrica
del gas, situada aproximadament en els solars ocupats
actualment pels nm. 20 a 26, B. Hemandez tamb va
documentar-hi diverses restes arqueolgiques de con
siderable magnitud. Aquestes consistien en les restes
de nou voltes d'opus caementicium, obertes a mar, i que
va identificar com part d'unes termes, i posteriorment
d'un Gimnasium (Hemandez, Torres 1867, 142, i Her
nandez 1884, 27-63). Hemandez tamb ens descriu la
troballa d'un estrat de destrucci amb pedres calcina
des, aparegut entre 1857 i 1859. Entre els anys 1879 i
1881, l'ampliaci del Gasmetre va permetre tomar a
documentar "ruinas de paredes calcinadas y bigas car
bonizadas a causa del violento incendio". Finalment,
el conjunt arqueolgic amb una major transcendncia
i importncia, de tots els que han estat documentats en
aquesta rea de la ciutat, s el frum de la colnia.
Aquest complex monumental va sser excavat per
Mn. Serra i Vilar de forma reiterada i exhaustiva a
partir de l'any 1926 (Serra 1932; reinterpretaci: Mar,
Ruiz de Arbulo 1987).
Cada solar de la ciutat de Tarragona reflecteix,
en menor o major grau, la histria i les transforma
cions urbanstiques que s'han desenvolupat des del
primer assentament hum produt en poca ibrica.
De vegades, un canvi morfolgic determinat afecta
totalment a les restes precedents; en altres situa
cions aquestes romanen intactes en cotes inferiors.
En el cas que ens ocupa, l'excavaci arqueolgica
fou finanada ntegrament per l'empresa promoto
ra -BENSO, S. A.-, i es poden diferenciar dos
nivells de conservaci l afectaci en funci de la
intensitat del creixement urbanstic que va experi
mentar la ciutat a partir de rrtitjan segle XIX. Gaire
b la meitat septentrional del solar nm. 32 del
carrer del Gasmetre no ha conservat, en traar-se
el vial actual i edificar-se els seus habitatges parells,
cap evidncia arqueolgica. Igualment, no es con
serven restes en l'extrem nord-occidental per l' afec
taci produda durant la construcci del Fort Real.
La definici del glacis perimetral, un tram del qual
es document aqu, va afectar a l'extrem occidental
del solar. Posteriorment, els bombardejos dels
insurrectes espanyols durant la Guerra Civil 193639 acabaren de malmetre les restes arqueolgiques.

16 Veure treballs especfics sobre la transformaci urbana de Trraco al s. rv i els contextos cermics Crresponents:

La transformaci 1997 i Nous contextos, 1997.

87

JOSEP MARIA MACIAS SOLE


TRRAC0 99

La resta del solar presenta un comportament


desigual i noms hi ha hagut una preservaci
important en els extrems longitudinals de l'rea
arqueolgica. La conservaci de les estruch1res
arquitectniques es deu al fet que s'adossen a un
retall de la roca que ha constitut un canvi de cota
respectat en poques posteriors mitjanant la
superposici de marges de parcellaci agrcola. A
l'extrem oposat s'han recuperat nivells arqueol
gics corresponents a l'poca tardorepublicana, els
quals anivellaven la part ms baixa de la roca i, de
retruc, indiquen l'existncia de ms evidncies en
el jard contigu de les cases del carrer dels Caput
xins.
Les restes ms antigues es conservaven a l'ex
trem meridional del solar. Fonamentalment, es
tractaven de nivells estratigrfics allats documen
tats all on el nivell geolgic era ms baix i que pre
sentaven grans dificultats d'interpretaci. Aquestes
evidncies s'han datat en la primera meitat del
segle !I aC i s'afegeixen a les dades conegudes per
aquesta poca i en aquesta part de la ciutat, on es va
iniciar un incipient procs de transformaci urba
nstica de l'assentament ibric i del seu entorn.
Diversos treballs han posat de manifest reformes
urbanstiques en el poblat ibric (Mir 1988, i L'as
sentament 1993) i un increment de noves construc
cions en les rees perirnetrals (Gell, Piol 1994;
Noves aportacions 1994, Berrndez 1993, i Interven
cions 1994).
Altres estrats es daten en la segona meitat del
segle !I aC, a ms d'un paviment de gran extensi
que es pot situar entre el segon i tercer quart d'a
quest segle. Aquestes dades per si soles no sn sig
nificatives, per es poden relacionar amb un altre
perode d'intensa transformaci, del qual l'obra
ms important fou l'ampliaci del recinte defensiu
(La cronologia 1991). L'element ms caracterstic d'a
quest perode s el paviment de gran extensi cons
titut per una capa de morter de cal, ms una pre
paraci de graves i argiles i un estrat d' anivella
ment que regularitzava el sl geolgic. Aquest
paviment seguia el pendent orogrfic i no ha con
servat cap indici d'empremta que fagi pensar en un
recobriment superior ms digne corn ara un enllo
sat. La seva funcionalitat no est gens clara, donat
que no es pot associar a cap element arquitectnic,
per la seva extensi ja ens indica, per a l'poca
republicana, una gran rea oberta lliure d'edifica
cions.
Un dels elements ms destacables s una gran
canalitzaci excavada a la roca en un moment indeter
minat i obliterada intencionadament durant el
segon quart del segle I aC. La part inferior mostra
evidncies de desgast fruit de la canalitzaci d'ai
ges. Es tractaria, doncs, d'un collector d'aiges
residuals o b d'un canal de subministrament d'ai
gua potable. El tram documentat t uns 23 m de
88

llarg i un pendent mitj del 7,5% cap al sud-oest. La


procedncia de la conducci no ha estat determina
da, si b sembla que prov del que desprs fou l'
rea forense d'poca augusta!. A l'extrem sud-est la
conducci tenia una fondria aproximada d'l,10 m
i girava, fins aconseguir un angle de 90, en direc
ci sud-est. Des d'aquest punt fins a l'altre extrem,
la canal adopta el pendent esmentat i aconsegueix
una fondria d'uns 3 m. S'han excavat ntegrament
els farciment de colgarnent d'aquesta rasa, si b, es
trobava prcticament destrossada en l'extrem nord
oest arran dels bombardejos de la Guerra Civil. No
es conserva la coberta d'aquesta conducci, que
presumiblement seria de grans lloses de pedra, tot
i que en algun punt presenta un petit tram excavat
en galeria en la roca.
La conducci davallava cap a l'exterior de la
ciutat, vers una zona on l'orografia actual fa pensar
en un fort desnivell i on l'arqueologia indica una
zona d'hbitat iberorom preferent. Aquesta infras
truch1ra urbana no es colrnat com a fruit de l'a
band o de la manca de manteniment i neteja, sin
que s'abandon per una obliteraci voluntria i
intencionada; tal corn ha reflectit la composici dels
nivells estratigrfics i el caire dels fragments cer
mics recuperats. El material arqueolgic estava
constitut per fragments d'mfores de grans dimen
sions i no presentaven evidncies d'erosi per
arrossegament. No obstant per, en el nivell infe
rior s que es constataren petits fragments d' mfo
res molts erosionats per l'acci de l'aigua. Aquest
fet podria indicar que en el perode d's final d'a
questa canal disminuirien les tasques de manteni
ment i neteja del fons de la rasa.
Finalment cal esmentar la construcci d'una
gran infrastructura hidrulica, de la qual s'ha
constatat en aquest solar un registre d'accs a una
galeria excavada en la roca que discorre a uns 13 m
per sota de la superfcie. S'ha documentat un tram
de 68 m de longitud, corresponent a una gran obra
hidrulica que es relaciona amb una srie de desco
bertes efectuades durant el segle XIX, i que podria
pertnyer a un aqeducte soterrani excavat en l'e
tapa republicana de la ciutat i abandonat a inicis
del segle !I dC (Un aqeducte soterrani 1999).
La documentaci, en poca altoirnperial,
d'una gran plaa oberta delimitada pel costat nord
per un mnim de quatre tabernae s l'element ms
significatiu cara a la definici de la planta urbana
de la ciutat i de l'extensi del frum altoirnperial.
Les quatre estances es troben adossades a un mur
de tancament que folra un retall en la roca i cadas
cun dels murs de separaci s fet de carreuons amb
un reble intern de pedra i morter de cal. Desconei
xem el nombre real d'estances, per les evidncies
que se situen enfront fan pensar en una rea oberta
de grans dimensions limitada, pel costat septen
trional, per aquests mbits. A l'est de l'estana ms

L'URBANISME DE TRRACO A PARTIR DE LES


EXCAVACIONS DE L'ENTORN DEL FRUM DE LA CIUTAT

oriental n'hi podria haver ms, per la construcci

residuals es canalitzaren cap a l'rea porturia. El

de l'immoble contigu actual va comportar la des


trucci indocumentada de tota evidncia. A l'altre

fons i les parets es trobaven molt erosionades, a l'i

costat, l'elevaci de la roca i la presncia d'un dip


sit indiquen una variaci arquitectnica a determi

fitat i la zona de confluncia. La uni entre ambds

nar en el solar contigu (nm. 34).

pedra suportada per quatre blocs petris disposats

gual que el tram de canalitzaci republicana apro


collectors es trobava coberta per una gran llosa de

La dataci d'aquesta obra pren com a refern

verticalment en la crui1la. El tram de coberta que

cia les evidncies estratigrfiques preconstructives

s'ha conservat presenta tamb una srie de grans

del primer quart del s. I dC i el material recuperat

lloses irregulars i lleugerament ellptiques, mentre

en els nivells de preparaci dels paviments origi


nals, dipositats per tal d'anivellar les irregularitats

que els intersticis es taparen amb pedres petites i


morter de cal. El tram previ a la confluncia es tro

de la roca. A partir d'aquests estrats pot establir-se

bava excavat exclusivament en la roca, per des

una dataci de darrer ter del segle I dC. Aquesta

prs adopt una tcnica mixta donat que s'incre

cronologia estableix que els mbits sn posteriors a

ment la fondria del collector per tal de rebre ms

les reformes que van configurar l'aparena actual


del frum de la colnia i que han estat datades en
poca augusta!: construcci de la baslica, edificis

la superior era feta amb parets de pedra mitjana


treballada i lligada amb morter. Aquestes parets

cultuals, monuments honorfics, terica ampliaci

noms tenen una cara vista ja que recolzaven late

cabal. La part inferior estava excavada en la roca i

del recinte forense i traat intramurs d'una ramifi

ralment en els retalls fets expressament en la roca.

caci de la via Augusta (cfr. Koppel 1985; Ruiz de

L'exterior d'aquests murs, quan sobresortien de la

Arbulo 1990, i Macias i Puche 1997). Per tant, la

cota de la roca, tallaven a sac l'escassa estratigrafia

construcci de la plaa ha de situar-se dins d'un

conservada. Les parets anirien presumiblement

altre perode de grans transformacions urbanes. Tot

enlludes per la cara interior, per l'alt grau d' ero

i que en aquest moment les obres efectuades a la


part alta -recinte de culte provincial i el circ- sn

si sofert no ha respectat cap resta.

les ms rellevants, a l'poca flvia tamb es produ

Desconeixem les activitats concretes desenvo


lupades a l'interior de la plaa. En destaca igual

ren intensos canvis a la part baixa de la ciutat. Els

ment la presncia de nombroses conduccions, mol

treballs arqueolgics desenvolupats a l'rea del tea

tes de les quals estaven excavades a la roca i es con

tre i en el solar nm. 7 del carrer d'Apodaca han

servaven. escassament. La seva cronologia s ante

posat de manifest la construcci de grans edificis

rior a l'edificaci de les estances i no aporten dades

d'opus caementicium en poca flvia (El teatro roma


na 1993, i CODEX 1994). En un indret molt proper

sobre l's anterior d'aquest espai; mentre que les


canalitzacions fetes d'obra sn coetnies a l'edifica

-nm. 24 del carrer dels Caputxins-, es documenta


a finals del segle I dC la construcci d'un gran edi

fici tamb fet de murs encofrats i

opus caementicium

ci de les

tabernae i la major part d'elles desguassa

ven en el collector principal. Existeix, per tant, una


clara continutat d's d'aquest espai de la ciutat

(Mir 1988).

romana, donat que sempre mantingu el caire de

Pel que fa a la funci de les estances, la planta


i la uniformitat en les seves proporcions, l' existn

plaa oberta, tal com ha indicat el paviment de gran

cia de nombrosos retalls, encaixos, conduccions,

es documenten durant l'etapa altoimperial.


Hi ha la possibilitat que les restes documentades

clavegueres i dlies a l'interior de cada mbit, ms


la presncia d'una gran rea oberta enfront seu; ens
porta a establir la hiptesi que aquestes fossin unes

tabernae

comercials i/ o productives. Altrament, no

existeixen evidncies de ms edificacions o de vials


enfront les estances i tot aix indica la presncia

extensi d'poca tardorepublicana i les restes que

en poca flvia formessin part d'un macellum de plan

ta quadrada o rectangular. Aquestes places sn fre


qents en l'urbanisme rom com, per exemple, els
casos de Philippos, Paestum,

Dura Europos, Morgantina,


Hippo Regium, Bulla Regia o Thugga; i alguns d'aquests

d'un gran espai obert de caire comercial situat, en

se situen just al costat del frum indicant una relaci

poca flvia, als peus del tancament meridional del

freqent entre dos indrets de marcada activitat

recinte forense.

comercial (De Ruyt 1983). Cal, per, la descoberta de

En una fase posterior es tra un collector que

ms indicis en els solars contigus per tal de poder

recollia les aiges procedents de diverses canalitza


cions i tamb aprofitava part del trajecte del collec

determinar aquesta possibilitat amb ms seguretat.

tor

sibilitat que les

tardorepublic

esmentat

anteriorment.

El

D'en aquesta descoberta s'ha plantejat la pos

tabernae

formessin part del mateix

collector altoimperial fou una obra excavada en la

espai arquitectnic que el frum i, segons aquest

roca que s'ha documentat en un tram de 24 m i amb


un desnivell mitj del 8,75%. La seva construcci

parer, els murs de les estances fossin aprofitats com a

implic l'aprofitament de part de l'antiga conduc

nal. No obstant, per, cal tenir en compte una srie


de qestions que dificulten la integraci arquitect
nica de les restes amb el recinte del frum.

ci tardorepublicana que provenia de l'rea forense


i, durant el corresponent perode d's, les aiges

elements de fonamentaci del seu porticat meridio

89

JOSEP MAR.JA MACIAS SOL


TRRAC0 99

Les dades obtingudes no estableixen una rela


ci de coetanetat entre les reformes augustals del
frum de la colnia i la construcci de les quatre
estances. D'altra banda, els arguments estrictament
estratigrfics i ceramolgics per situar la construc
ci de la baslica en poca augusta! no sn del tot
concloents (Ruiz de Arbulo 1990, 128, nota 51) i, per
ta11t, haurem d'esperar ms evidncies per conce
bre una reforma total i unitria del frum republic
en aquesta poca. La dataci que nosaltres aportem
planteja problemes amb la dataci augusta! de la
baslica, sempre i quan concebem l'espai comercial
del carrer del Gasmetre i l'espai forense com el
resultat d'una reforma urbanstica unitria. En
canvi, la dataci de les tabernae en poca flvia s
coherent amb les dades obtingudes en el solar pro
per del carrer Caputxins, nm. 24, i, per tant, pot
indicar la transformaci d'una gran rea -d's
pblic- situada als peus del frum augusta!. Igual
ment, es detecta en el solar nm. 27 del carrer de
Lleida i durant la segona meitat del s. I dC una gran
reforma urbanstica que amortitza les estructures
domstiques anteriors. Aix mateix en un moment
indeterminat del s. I dC es produ la transformaci
intensa del vial rom del carrer de Fortuny, amb
l'estesa de la pavimentaci que es document
durant les excavacions arqueolgiques.
Les restes del nm. 32 se situen a partir d'una
cota de 27,60 msnm en l'estana ms septentrional
i a partir de 27,00 en les altres tres. Segons el plnol
cadastral municipal, el paviment de la baslica es
troba a una cota de 33,50 msnm, per la qual cosa hi
ha una diferncia de cota molt considerable: de 5,90
m en l'habitaci septentrional i de 6,50 m en les
altres tres habitacions. Cal tenir present, per, que
la cota de circulaci de la baslica no ha de corres
pondre forosament al sl de circulaci de la plaa
del frum. Es donen casos amb una baslica ms
elevada respecte la plaa i amb un accs amb esca
linata -Ruscino, Glanum, Augst, Aquae Sextiae, etc.
En el nostre cas, aquest aspecte difcilment
ser aclarit donat que la forta modificaci urbans
tica ha destrut totalment les restes i, fins i tot, han
arribat a afectar la cota natural del sl geolgic. Al
nord de les tabernae es va localitzar, en una franja de
2 a 3 m, la roca en el seu estat natural, sense traces
d'haver estat rebaixada, i a una cota que oscilla
entre els 27,70 i 28,25 msnm. Aqu, la roca es troba
va coberta per nivells d'poca republicana indicant
una ocupaci urbana que desaparegu amb l'am
pliaci del recinte forense. Ms al nord d'aquesta
franja, la roca havia estat rebaixada durant la sego
na meitat del segle XIX arran de la urbanitzaci del
carrer del Gasmetre.
Els murs que delimiten aquestes habitacions
es trobaven conservats, com a mxim, en un metre
d'alada i amb una amplada que oscillava entre els
40 i 45 cm. Per a la construcci del mur de fons de

90

les estances es realitz un retall en la roca que fou


folrat amb un mur continu -d'idntiques caracte
rstiques als murs perpendiculars- que es lliurava
al tall i noms presentava un parament visible. De
ben segur aquest mur presentaria dues cares en el
moment que s'elevs per sobre de la cota de la roca,
per no s'han conservat restes que indiquin quina
fou la seva amplria real. Cadascun dels murs per
pendiculars que delimiten les estances finalitza
amb un basament de morter que indica l'existncia
d'una pilastra. La petjada de la pilastra ens fa veure
com aquesta seria ms ampla que el mur. Aquest fet
s caracterstic tant de tabernae com d'estances de
macellum o tallers urbans. La distncia entre les ni
mes dels murs oscilla entre els 4,95 i els 5 m i els
paraments han estat fets de carreuons irregulars
lleugerament escairats i lligats amb morter de cal.
s una construcci comuna de dues fulles amb l'
nima de morter. No creiem que aquests murs for
messin part de la fonamentaci del prtic de tanca
ment meridional del frum, refet en poca flvia.
Sn estructures d'obra d'escassa amplada per sal
var un desnivell aproximat de cinc o sis metres,
ms l'alada prpia del porticat forense.
Una altra qesti es el tipus de suport del por
ticat superior. L's d'un criptoprtic per a la deli
mitaci i aterrassament de l'extrem meridional del
frum ens sembla, des d'un punt de vista tcnic, la
soluci ms ptima. Cal recordar, sobre aquest
parer, les restes de nou voltes d'opus caementicium,
obertes a mar, que Hernandez Sanahuja va identifi
car com part d'unes termes, i posteriorment d'un
Girnnasium. L's de criptoprtics com elements de
definici i fonamentaci s freqent en frums de
la Gllia, dels quals destaca el cas de Bavay, que
presenta tabernae adossades a l'exterior, tal com
succeeix en el criptoprtic de Reims. O tamb boti
gues adossades als prtic perimetrals -Metz, Paes
tum. L'excavaci efectuada en el solar nm. 36 del
mateix carrer del Gasmetre -descrita ms enda
vant- indica la presncia d'un criptoprtic de con
tenci del nivells d'anivellament de frum i de sus
tentaci del porticat superior.
Les excavacions del carrer del Gasmetre per
meten definir una nova concepci urbanstica per al
frum de la ciutat. Darrerament, la identificaci de la
zona excavada per Serra i Vilar com noms la
baslica forense, havia fet pensar a tothom en un
frum que discorria en sentit nord-sud amb la bas
lica i el temple situats a cada extrem -com ara els
frums d'Aqua Sextiae, Velleia, d'Augusta Raurica,
Feurs, Augst, Saint Bertrand de Comminges, o Cl
nia. Les noves dades varien considerablement
aquesta disposici i estableixen un frum de
dimensions ms redudes que discorre en sentit
est-oest. Al nord, la plaa forense limitaria amb
la baslica, la plaa amb estaturia i amb el
carrer excavat per Serra i Vilar. A l'angle nord-

L'URBANISME DE TRRACO A PARTIR DE LES


EXCAVACIONS DE L'ENTORN DEL FRUM DE LA cruTAT

occidental es troba la fonamentaci d'un gran edi


fici de funcionalitat incerta i que tradicionalment
s'ha concebut com un temple. A l'est es limitaria
possiblement amb el carrer detectat en el solar
nm. 12 del carrer de Fortuny. El flanc oest del
frum ve determinat pel lmit teric de la baslica.
Aquesta no arribava fins a la muralla, ja que recents
treballs han perms documentar habitatges com
presos entre la muralla i el frum. El tancament
meridional del frum ve determinat per les restes
constatades en els nm. 32 i 36 del carrer del Gas
metre.
Consegentment, la baslica s'emplaa en un
angle del frum, tal com succeeix en els frums de
Sagunt, Timgad o Zadar. Suposem que en aquest
costat el porticat occidental estaria connectat amb
la baslica, com succeeix en els casos de Glanum,
Martigny, Banasa o Ruscino. Igualment, en aquest
costat hi hauria una porta d'accs al frum que
estaria encarada a una hipottica porta romana en
l'actual plaa de Ponent.
Ben aviat, a partir del primer quart del s. II
dC, es produren en les tabernae una srie de refor
mes que no impliquen necessriament un canvi en
el funcionament general sin que es degueren a
transformacions puntuals. En aquest moment es
produ l'aband d'un pou excavat a l'interior d'una
de les estances i tamb l'obliteraci de l'aqeducte
soterrani esmentat anteriorment. A l'interior de les
estances s'inutilitzaren els paviments originals de
les habitacions i es colgaren els retalls excavats a la
roca. Per sobre d'aquests farciments s'estengueren
noves pavimentacions i es produ, per tant, una ele
vaci de la cota de circulaci. Durant la segona mei
tat del segle II dC s'efectu una nova fase de pavi
mentaci i, a finals d'aquest segle o inicis del
segent, es produ la transformaci ms important
amb una nova elevaci de la cota d's i la intro
ducci de dlies i petits dipsits. En aquest
moment s'ha situat la construcci d'una gran exe
dra que se sobrepos a un element indeterminat, en
el qual l'aigua tindria un paper important atesa la
concentraci de clavegueres que partien d'un punt
situat per sota de l'exedra i que es vegueren inuti
litzades per la seva construcci. Aquest tarann
perdur amb la construcci de l'exedra, des del
moment en qu una claveguera neix d'ella i des
guassa en el collector.
Els aspectes ms problemtics, referents a la
interpretaci d'aquesta construcci, es troben en la
funcionalitat de l'exedra i en la seva terica relaci
amb el recinte forense. La planta arquitectnica i la
seva conducci indica, tericament, un possible
nimfeu o fontana encarat a la plaa, per la forma i
disposici estndard d'aquest s precisament la
contrria, amb el costat rectilini com a frontal.
L'alineaci de l'exedra respecte a l' aedes
Augusti de la baslica forense ha fet plantejar una

relaci visual i l o urbanstica entre ambds ele


ments -de cronologies diverses-, per amb les
dades actuals tamb s'ha de preveure una axiali
tat casustica o accidental. Cal insistir sobre el fet
que la construcci de l'exedra comport el tanca
ment de l'accs a dues de les estances mitjanant
l'adossament de la mateixa exedra i de dos petits
murs de pedra i argila. Parallelament, el mur de
separaci entre les dues tabernae afectades fou
retallat per tal de facilitat la comunicaci inter
na. La relaci funcional entre l'exedra i el porti
cat meridional de Frum s problemtica per
una qesti d'alada i per l'entitat arquitectni
ca de les restes. L'exedra s un element allat que
mostra les empremtes dels carreus de l'alat de
l'estructura i que, en cas de relacionar-se amb la
plaa forense, hauria d'aprofitar els paraments
preexistents. Aix requeriria una obra de ms de
6 m d'alada, que no sembla apropiada pels
antics murs de les tabernae ni pels murs de tan
cament lateral de l'exedra -fets de pedra i d'ar
gila. A ms a ms, l'exedra i el porticat meridio
nal del frum es trobarien separats per la fond
ria de les tabernae inferiors.
Hi ha la possibilitat, tot i que existeixen
actualment dubtes sobre el seu s real, que l'exedra
mantingus una relaci funcional amb la plaa con
tigua i no amb el recinte superior. No hi ha ele
ments clars que garanteixin aquesta teoria, per
relacionar l'exedra amb el recinte superior hauria
obligat a reforar els murs de les estances anteriors
o a afegir nous elements de sustentaci per connec
tar ambds elements. Dins d'aquestes dues estan
ces va continuar existint una activitat humana.
Durant la segona meitat del segle !V es produ
l'abandonament definitiu d'aquestes estances i de
la plaa colindant. En aquest moment s'espoliaren
les cobertes del collector i de les clavegueres. Els
farciments sorrencs i llimosos, excavats a l'interior
d'aquestes conduccions, ens indiquen una oblitera
ci natural com a conseqncia de la manca de
manteniment, neteja i, de ben segur, per l'absncia
de coberta en alguns sectors del seu trajecte. En
canvi, a l'interior de les quatre estances es desenvo
lup una intensa activitat d'espoli i de colgament.
Els carreus de les pilastres frontals i part dels
carreuons dels paraments dels murs de separaci
foren espoliats, mentre que l'interior de les tabernae
fou colgat amb nivells d'enderroc.
Restes viries a l'rea residencial intramurs
La definici de la xarxa urbana de Trraco
passa per la conjunci d'antigues intervencions
arqueolgiques juntament amb les darreres excava
cions. Malauradament, no disposem d'informaci
arqueolgica suficient per valorar l'afectaci de
l'expansi urbana de la segona meitat del segle XIX
en l'urbanisme rom. Hernandez Sanahuja identi91

JOSEP MARIA MACIAS SOL


TRRACO 99

fic les restes d'un carrer rom17 que fou desmuntat

documentaci d'un carrer de set metres d'amplada

per tal de traar l'actual carrer de Soler (llernandez

amb una claveguera central que transitava en sen

1884: 54). Aquest carrer conduiria a l'extrem orien

tit N-S i davallava vers el port (Bonet

tal de la baslica i, des d'aqu, a la plaa amb esta

jan anys

turia que es troba al costat oriental de la baslica

nm.

que ara es conserva parcialment.

mentaci d'un tram de

A finals dels anys

3 del

1941). A mit

les obres de reforma de l'immoble

50,

carrer d'Armany permeteren la docu

20

m. d'un mur de

l'abnegat Joan Serra i

carreuons -com els murs faana del carrer de For

Vilar desenvolup una extensa actuaci arqueol

tuny- que continuava per sota de l'immoble ve. s

gica en la baslica forense i en un sector de l'rea


residencial annexa. En aquell moment es documen

interessant la referncia que efectu el Dr. Sanchez


Real sobre un enllosat proper a aquesta troballa.21

taren dos carrers delimitant all que Serra Vilar

L'any

identific com a cases (Serra

Tarragona efectu una breu intervenci arqueolgi

20,

1932, 67 ss). En realitat,


una de les cases s part d'una insula retallada per la
construcci de la plaa amb estaturia (Serra 1932,
fig. 26, mbits C, B, D, E, F, G i H) i la segona de les
cases correspon a la faana meridional d'una altra

insula romana

(Serra

1932,

fig.

26,

mbits I, J, K, L,

LL, M i N).

1979,

el Museu Nacional Arqueolgic de

ca en el solar nm.

14 del carrer de Mndez Nez,

dirigida pel Sr. Francesc Tarrats. El seguiment efec


tuat en els sondejos de les sabates de fonamentaci
del nou immoble permet constatar l'existncia
d'un carrer rom orientat en sentit N-S i edificat
aproximadament en la segona meitat del s. I! aC. El

La segona de les

insulae va ser reconeguda per


(1987, 21) i, ms endavant, els autors de
Tarraco. Guia Arqueolgica (1991, 57) identificaren els
carrers que envolten aquesta insula com un decu1na
nus i un cardo que definien una illa amb una ampla
da de 35 m. Es tracta d'un actus, una unitat de mesu
R. Corts

vial s'identific a partir de la documentaci parcial


de l'enllosat i per una claveguera que, pressumpta
ment, transcorre pel centre.
L'any 1989, el Servei d'Arqueologia efectu
una intervenci en el solar nm. 16 del carrer dels

ra emprada en l'urbanisme rom. Rece11hnent, s'ha

Caputxins, on es document part de la summa cavea


del teatre i unes escales d'accs al corredor superior

tomat a insistir sobre aquest tema definint un esbo

que permetien salvar el desnivell existent entre el

rrany de retcula urbana a l'entom del frum (Mar,

teatre i la xarxa viria (Dasca 1993, 247). L'excavaci,


desenvolupada l'any 1991 pels arquelegs M. Gell

Roca

1999, 119).

Si considerem l'amplada d'un actus

corn el mdul per definir l'amplada de les illes urba

i M. Miquel en el nm.

nes de Trraco, s'observa com l'mbit de separaci

permetre documentar una claveguera que, pres

entre la baslica i la plaa de les esttues coincideix


amb el traat d'un carrer. Aquest vial seria el recone
gut per Hernandez Sanahuja i possiblement fou

surnptament, s la continuaci de la conducci cen

28 del carrer de Fortuny,

va

tral del vial rom identificat en el solar nm.


del mateix carrer. L'any

12 i 14
1991, el Centre d'Arqueolo

tallat per les obres de remodelaci del Frum augus

gia Urbana de Tarragona desenvolup un extensa

ta!. La claveguera central d'aquest carrer, anterior a

excavaci arqueolgica en el pati interior de l'iin

la baslica i la plaa annexa, podria ser el tram i-j1'

moble nm.

documentat per Serra i Vilar

ment part d'una

(1932,

fig.

24).

L'em

plaament d'aquest carrer s conflictiu perqu si


considerem la claveguera i-j corn la que recull les
aiges del vial, l'nsula delimitada en el cant orien

del carrer de la Uni. Aqu es docu

insula i una carrer rom orientat en

sentit W-E i amb una amplada desconeguda.22


Durant l'any

1999

s'ha efectuat una excavaci

-actualment es fase d'estudi i dirigida pel Sr. Pedra

tal no t una amplada de 35 m Aquesta estretor"

Otia- en el solar nm.

potser s conseqncia de la presncia, terica, d'un

ha perms documentar, per sobre d'estructures d'


poca ibrica, un mur de maoneria i una clavegue

recinte forense des del mateix moment de la planifi


caci urbana; o b es deu a una documentaci pla
nirntrica deficient.20
L'any

1940,

una intervenci efectuada en un

23 del carrer Caputxins que

ra orientats en sentit N-S. Aquesta obra disposa

d'una dataci preliminar de segona meitat del s. li

aC, i pot correspondre a un altre carrer. La distn

solar de la plaa del General Prim, xamfr amb els

cia entre el mur de faana i la claveguera atorga

carrers d'Apodaca i dels Caputxins, permet la

una amplada aproximada de

6 m per aquest vial.

17 Possiblement t relaci amb l'identificat per R. Corts (1987, 18).


18 "En i-j est indicada un canal anterior a esta gran construccin [baslica i plaa] y con ella inutilizado" (Serra 1932, 47).
19 La proposta establerta per R. Mar i M. Roca presenta el mateix problema, donat que l'nsula afectada per la plaa amb estaturia s ms estreta que les
altres (mesureu Mar, Roca 1999, fig. 9). D'aquesta forma, aquest plantejament permet situar !'aedes Augusti axialment en relaci a un altre carrer parallel
(Mar, Roca 1999, fig. 9).
20 Cal tenir en compte que encara es pren com a referncia la planimetria efectuada durant l'excavaci dels anys 20 i que, entre un punt i altre de la insula,
transcorre un carrer contemporani que podria haver distorsionat les mesures.
21 "Por la parte de la calle, se encontr tambin un pavimento de losas de piedra, destruido antes de que pudiera estudiarse, que presentaban la superficie
superior muy gastada por el roce, pertenecientes posiblemente al pavimento de una calle o plaza" (Sinchez Real 1956, 90).
22 Malauradament, no es va fer la preceptiva memria d'excavaci i, consegentment, ens hem de remetre als testimonis orals i a la planimetria prvia, que
ens informen sobre un vial no enllosat i d'escassa entitat tcnica.

92

L'URBANISME DE TRRACO A PARTIR DEiLES


EXCAVACIONS DE L'ENTORN DEL FRUM DE LA CIUTAT

En aquest mateix any s'ha efectuat una nova


intervenci en el solar nm. 36 del carrer del Gas
metre, dirigida pel Sr. Moiss Daz. Aqu s'han con
servat restes arqueolgiques que enllacen amb les
del solar nm. 32 i que se situen al nord de les taber
nae d'aquest solar. L'element ms destacable s un
mur d'opus caementicium alineat amb el tancament
de les quatre tabernae i amb una amplada de 90 cm.
Tres metres al nord d'aquest mur, s'ha documentat
una rasa parallela excavada en la roca i amb la
mateixa amplada. Aquesta rasa correspon a la fona
mentaci espoliada d'un mur similar a l'anterior i,
ambds, delimiten un mbit documentat en una
longitud de 6,5 m que excedeix els lmits del solar i
que es troba pavimentat amb opus signinum. Aques
tes evidncies indiquen l'existncia d'un criptopr
tic situat al nord de l' estances documentades en el
solar nm. 32 i que podrien constituir l'element de
contenci dels nivells de terraplenament del frum
i el suport del porticat meridional del recinte foren
se. Finalment, al sud d'aquest criptoprtic es troben
les restes parcials d'una font i la rasa de fonamen
taci d'un mur perpendicular. Aquestes dades indi
quen que aqu no continuaven les tabernae docu
mentades en l'immoble nm. 32 del mateix vial.

L'urbanisme de Trraco
Amb totes aquestes dades s'ha plantejat la res
tituci de la trama urbana de la ciutat de Trraco a
partir de la planimetria efectuada en les actuacions
arqueolgiques esmentades. Aquesta tasca es
caracteritza per l'escassetat de les dades conserva
des o difoses. En part perqu la localitzaci de res
tes arqueolgiques de tipus viari no ha estat abun
dant i tamb perqu no sempre s'ha efectuat una
documentaci grfica satisfactria.
La planimetria coneguda per l'autor s'ha reu
nit en un model parcellari urb a escala l l 500, que
ha servit de base de referncia per a la ubicaci de
les restes arqueolgiques. La planimetria gaudeix
del marge de credibilitat o precisi que atorga l'es
cala disponible i, a ms, compta amb la dificultat
d'elaborar informticament una modulaci
geomtrica que no ha de correspondre, necessria
ment, a la parcellaci efectuada pels agrimensors
romans. Les dades actuals no permeten apreciar si
l'ortogonalitat de la trama urbana fou executada
amb exactitud o si exist una variabilitat -incons
cient o voluntria- en la parcellaci de la ciutat
romana.
S'ha optat per un mdul d'amplada de 35 m
per a les nsules romanes i de 6 m. per als carrers.
L'amplada de les nsules s'obt de l'illa documen
tada per Serra i Vilar i correspon a l actus -120
peus romans. Les dimensions dels carrers parteixen

de les mesures dels vials conservats a l'entom del


frum i en el carrer de Fortuny. A partir dels tres
carrers excavats per Serra Vilar -un dels quals
havia estat documentat per Hemandez Sanahuja-,
s'ha desenvolupat una trama viria que permet
constatar la coincidncia del model teric amb la
realitat arqueolgica derivada dels eixos viaris
documentats en sentit N-S. s a dir, dels cardines de
la ciutat.
En direcci est, s'ha establert un carrer al cos
tat oriental de la nsula descoberta en amplada per
Serra Vilar. El segent carrer correspon a les restes
descobertes en els solars nm. 12/14 del carrer de
Fortuny. A ms a ms, aquest vial continua cap el
teatre rom -tal com indica la claveguera docu
mentada en el nm. 28- i implica una pressumpta
porta oberta en la muralla republicana. s signifi
cativa l'escalinata documentada en el solar nm. 16
del carrer dels Caputxins, que es troba aproxima
dament en l'eix central del teatre i est alineada res
pecte el vial documentat en el carrer de Fortuny.
Aquesta coincidncia indica que l'emplaament del
teatre -extramurs- tingu en compte la modulaci
urbana de la ciutat per tal de facilitar els accessos i
comport, possiblement, l'obertura d'una porta en
l'antiga muralla tardorepublicana.
El segon vial situat a l'est del que condueix al
teatre coincideix amb les restes del solar de la plaa
del General Prim. El seguiment arqueolgic efec
tuat l'any 1940 constat un carrer de set metres
d'amplada amb una claveguera central. Aquesta
amplada difereix de la constatada en la resta dels
vials precedents i s'explica per la situaci axial que
t el carrer en relaci a la trama proposada i a l'am
plada de la ciutat. Aquest emplaament configura
ria per al carrer una funcionalitat preeminent
-cardo maximus?- accentuada pel fet que era un dels
vials que condua cap a la zona porturia de la ciu
tat. Com s'ha explicat anteriorment, l'extrem meri
dional de la ciutat compta amb dues elevacions
naturals i aquest vial se situa en la depressi que
separa ambds accidents geogrfics. Cal tenir pre
sent que l'actual carrer de la Uni" -amb un traat
coincident amb el cardo- s la perduraci contem
pornia del vial rom. L'existncia d'aquest vial
implica, tericament, una altra porta oberta en el
tancament defensiu meridional.
El mur de carreu identificat en el carrer
Armany coincideix amb un dels lmits del segent
eix longitudinal de la ciutat. Finalment, les restes
viries identificades en el solar nm. 14 del carrer
de Mndez Nez corresponen a una altre vial. Des
d'aquest eix s'han perllongat el model teric fins al
tancament oriental de la muralla, que s'ha restitut
hipotticament prenent com a referncia el tram

23 Aquest carrer tamb ha estat denominat antigament com cam nou del Port o carrer de la Uni del Port.

93

JOSEP MARIA MAClAS SOL


TRRAC09'l

conservat darrera la capalera oriental del circ.

La restituci de Ja plaa del frum altoimpe

Aquest traat permet observar una coincidncia

rial a partir de les troballes del carrer del Gasme

insulae preveient, a

tre, estableix una amplada equivalent a la longitud

entre el tancament defensiu i les

intervallum.

Per altra banda, el

d'una nsula urbana. Aquest fet s especialment

tancament occidental de l'rea residencial s'ha esta

significatiu i donat que l'ampliaci del frum

blert a partir de l'urbanisme actual (cfr. Hauschild

podria haver estat condicionada i limitada per la

ms, l'espai d'un

1983,

1986) i del tram de


identificat per Serra i Vilar (1932).
i Aquilu, Dupr

muralla

Finalment, la recent excavaci efectuada en el


solar nm.

trama urbana preexistent.25 Consegentment, les


dimensions d'aquesta rea pblica s'emmarquen

23 del carrer dels Caputxins mostra pos

dins de la retcula definida en l'organitzaci de la


ciutat.

siblement l'existncia d'un altre carrer rom, sobre

Les restes republicanes identificades en les

posat a estructures ibriques i construt amb una

excavacions del carrer del Gasmetre ens assenya

tcnica diferent. S'observa per, una certa desviaci

len el creixement de l'rea forense altoimperial per

de les estructures documentades respecte Ja modu

sobre d'antics espais d'hbitat, a la vegada que

laci urbana terica. Aquesta irregularitat no t

aquestes acoten l'emplaament teric del frum

actualment una explicaci vlida, per s'ha de tenir

republic. No s'han documentat evidncies arqui

en compte que l'rea urbana compresa al sud del

tectniques atribuibles al frum d'poca republica

recinte forense esdevindria un dels espais residen

na, si b els escassos indicis actuals fan plantejar

cials ms antics de la ciutat, donat que era Ja conti

una continutat d's en l'entorn de la zona que

nuaci de la ciutadella ibrica. Aquest fet podria

ocupa la baslica augusta! (cfr. Ruiz de Arbulo

haver condicionat el replanteig de la xarxa viria.

1999).

1990

Aix implica que el frum urb es va

El segon objectiu ha estat la determinaci de la

emplaar en un extrem de la ciutat definida durant

longitud de les illes urbanes i, conseqentment el

l'ampliaci de la muralla, tot prescindint de criteris

traat dels decumani de la ciutat. S'ha optat per esta

de centralisme i atenent a criteris escenogrfics i de

blir un mdul de 2 actus definint unes illes de 35 m

continutat histrica.26

d'amplada per

70 de llargria; i s'ha desenvolupat

el model informtic a partir de les restes de l'rea

L'ampliaci del frum

el colgament d'rees

d'hbitat tardorepublic requer d'una transforma

del frum. Aquest mdul,24 emprat igualment en la

ci dels eixos viaris i de l'aportaci d'un gran

ciutat d'Empries, estableix una extensi d'un iuge

volum de terra per tal de mantenir la cota d's que

insula i s el que s'adiu millor amb

es detecta en els vials de l'entorn de la baslica -33

les propostes actuals del tancament meridional de

msnm-, per una zona on les restes republicanes es

rum

per a cada

la muralla, les dimensions del frum altoimperial i

trobaven a una cota d's molt inferior

l'emplaament de la faana meridional del circ.

msnm. El criptoprtic documentat en el costat

-27 / 28

El tancament meridional de la ciutat s'ha esta

meridional de la plaa constituiria l'element de

blert hipotticament a partir de fotografies aries i

contenci d'aquesta gran obra d'anivellament. Fou

de la topografia urbana (Aquilu, Dupr 1986). Tra

necessria l'apropiaci d'espais atributs inicial

dicionalment s'ha incls en l'rea intramurs el pro

ment a habitatges i, pel que fa al costat septentrio

montori circumvallat actualment pel carrer del Dr.

nal, Ja construcci de la baslica comport el tanca

Zamenhof i en el qual s'havia desenvolupat part de

ment d'un dels carrers que duien a aquesta zona

la ciutadella ibrica. Aproximadament hi caben en


aquest sector dues rengleres ms

d'insulae.

D'altra

mitjanant un mur que enllaa aquest edifici amb Ja


plaa annexa.

banda, s'ha emplaat el teatre altoimperial en posi

El resultat d'aquesta tasca fou una gran plaa

ci extramurs i, per tant, s'ha ubicat el ta11carnent

pblica rectangular orientada en sentit W-E i amb

156 per 74 m i de

defensiu just per sobre de la graderia aprofitant un

unes dimensions aproximades de

desnivell actualment urbanitzat per la perllongaci

Ja qual sobresortien cap el nord parts de Ja baslica

del carrer dels Caputxins. Si s'opta per un tanca

jurdica i de la galeria annexa. Cal preveure l'e

ment emmurallat rectilini traat ms amunt del tea

xistncia d'un porticat intern en els costats occiden

tre, el lnit meridional de Ja ciutat, encarat a Ja zona

tal i meridional de la plaa. El porticat meridional

porturia, permet l'edificaci d'una renglera d'in

podria haver fonamentat sobre el criptoprtic

sulae situades

al sud del

decumanus

descobert per

detectat en el solar nm.

36 del carrer del Gasme

tre. S'observa que la longitud de la baslica esde-

Serra i Vilar.

24 Tamb s una modulaci semblant a la d'altres ciutats catalanes fundades en poca tardorepublicana. La ciutat d'Iluro presenta un mdul d'l per 1,3 nctus

(Iluro 1994) i les nsules de

Baetu/o tenen igualment l actus d'amplada (Aproximaci a l'esquema 1994).

25 Cai tenir present que al nord de les estructures dels solars nm. 32 i 36 del carrer del Gasmetre s'han localitzat evidncies d'poca tardorepublicana,
sobreposades a la roca en el seu estat natural, i que foren colgades per les obres de terraplenament del Frum augusta!. Aix indica l'existncia d'habitat
ges enderrocats i coberts per tal de procedir a \'edificaci del nou recinte forense.
26 "En el contexto urbanstica tarraconense de inicios del sigla l dC tenernos que considerar que todas estas cuestiones, tanta las relativas a la coloma como
las propias del ca1111eut11s o las provinciales, debieron ir superponindose en un mismo espado pblica: el fora de la colonia. ste se situ, como dijimos ante
riorrnente, sobre la plaza central republicana, presidiendo desde una alta carena la actividad portuaria" (Ruiz de Arbulo 1999, 44).

94

L'URBANISME DE TRRACO A PARTIR DE LES


EXCAVACIONS DE L'ENTORN DEL FRUM DE LA CIUTAT

vingu la meitat de la llargria de la plaa, tot defi

La part alta de la ciutat, ocupada en poca fl

nint dues meitats clarament diferenciades. La mei


tat occidental fou un gran espai obert, mentre que

via per la seu del concilium provinciae i el circ, s'ha


concebut com l'rea oficial -militar i administrati

la meitat oriental constitu possiblement l'rea


sacra i oficial de l'espai forense, de la qual resta la

va- de la ciutat des dels seus orgens. No existei


xen dades arqueolgiques que indiquin la presn

fonamentaci d'un possible temple.


El principal accs al frum arribava des del
costat oest, connectat amb la porta de la muralla
que s'empla en l'indret actualment ocupat per la
plaa Ponent.27 Cal preveure, donada l'extensi de

cia d'espais d'habitatge fins el segle V dC.28 A ms


a ms, la prolongaci del model de retcula urbana
dins del recinte emmurallat superior desestima
una correlaci entre els carrers i els accessos cons
truts durant la segona fase de la muralla. El per

la plaa, l'existncia d'altres accessos. A l'angle

metre del recinte superior s un polgon adaptat a

sud-oriental hauria d'existir-ne un per tal de man


tenir la connexi entre el frum i el teatre de la ciu

l'extensi del tur i presentava una srie d' acces

tat ats que ambds edificis constituren, amb ante


rioritat a la construcci del gran complex oficial

ci i per les necessitats prpies de l'rea oficial

d'poca flvia, el marc arquitectnic preferent de


les cerimnies urbanes de culte imperial (cfr. Ruiz
de Arbulo 1994 i 1999).

sos condicionats per les vies naturals d' aproxima


intramurs. L'emplaament de la porta del Socors i
de les poternes conservades no permeten afirmar
que la retcula urbana s'apliqus igualment en el

La superposici de la planta del complex

recinte superior. Noms s'ha observat una


coincidncia del model reticular en la zona del

concilium provinciae His

Fort Negre, indret en el qual s'ha situat terica

mostra com l'obra flvia es replan

tej amb una ordenaci urbanstica diferent a la

ment una altra porta.29 Un altre accs podria


emplaar-se en el costat oriental,30 per aquesta

arquitectnic de la seu del

paniae citerioris,

trama urbana identificada. No obstant, la meitat

possibilitat resta, com l'anterior, pendent d'una

sud del circ -graderies i faana- presenta una

confirmaci arqueolgica.

orientaci divergent als eixos d'aquesta poca, que

Tamb desconeixem el model urb implantat


en l'rea porturia de la ciutat. A priori, l'urbanis
me reticular s'aplic exclusivament en la zona

ocasiona una planta longitudinalment asimtrica


per aquest recinte ldic. Donat que aquesta part de
l'edifici constitua la separaci i frontissa entre l'

intramurs, car el suburbi portuari presentaria, per

rea residencial intramurs i la nova zona oficial de la

la seva prpia funcionalitat i per l'accidentalitat del


terreny, una ocupaci amb un tarann diferent.

capital de la

Tarraconensis,

l'orientaci anormal

detectada indica que el cos meridional del Circ s'a

Malgrat aix, cal reconixer que els grans espais

dapt forosament a un eix viari anterior: la bifur


caci de la via Augusta que travessava la ciutat per

pblics altoimperials de la zona porturia -teatre i


termes pbliques- presenten una orientaci coinci

aquest indret i que separava ambdues rees urba


nes (TED'A 1990). La modulaci efectuada -1 per 2

tractar-se d'rees urbanes edificades en poques

actus- mostra com les insulae finalitzaven prop d'on


desprs es constru la faana circense respectant un
espai lliure -entre 14 i 15 m- urbanitzat prviament

dent amb els eixos viaris. Aix indica que, malgrat


posteriors i amb una finalitat i alada diferent, exis
teix una continutat en l'ordenaci urbana respecte
a l'rea residencial intramurs.

amb el traat de la Via Augusta i definit antigament

La trama urbana identificada planteja una

durant el traat de la retcula urbana.


Finalment, el mdul proposat permet concebre

srie d'interrogants derivats de la relaci entre la


seva execuci i el traat de la segona fase de la

el carrer identificat en el solar nm. 9 del carrer Uni

muralla. L'engrandiment del permetre defensiu ha

com una mena d'ambitus o separaci interior d1una


nsula. Cal recordar que aquest vial no es trobava

estat datat entre els anys 150 i 125 aC i s'ha relacio

enllosat i que presentava una qualitat tcnica menor


en comparaci a la resta dels carrers documentats.

de les guerres numantines (Aquilu, Dupr 1986, i

nat amb les necessitats logstiques de la fase final

La cronologia

1991). Ha estat una dataci polmica,

27 No hi ha prou dades per determinar si aquesta porta pertany a la segona fase del recinte emmurallat o s una obertura expressament efectuada durant
l'ampliaci altoimperial del frum. Cal tenir en compte, per, que les dades arqueolgiques indiquen una profunda remodelaci extran1urs de la xarxa vi
ria en poca augusta! (CODEX 1990, i Macias, Puche 1997), A ms, el traat d'aquest vial de connexi entre el frum i l'exterior de la ciutat no coincideix
amb la retcula urbana inicial. Per aquests motius s de suposar que aquesta porta no fou contemplada en el projecte inicial d'ordenaci urbana i del traat
del permetre defensiu. Respecte a la porta, disposem d'una breu descripci del segle XVI: " [.. .] salvo que ay dos torres que de la una a la otra no ay sina
quinze varas, que segn estan cerca la una de la otra, a respecto de las otras, clan a entender que entre ellas avia alguna puerta de la ciudad principal" (Pons
d'kart 1572, 91).
28 L'excavaci ms mplia a la Part Alta s'ha efectuat en la plaa de la Font, dins l'arena del circ. Fou un actuaci de gran extensi que no document cap
espai residencial anterior a l'edificaci del circ (Gebell, P"iol 1998).
29 "Com a possible accs queda, a la part nord, s a dir, vers l'interior del pas, el lloc avui ocupat pel baluard de Sta. Brbara. Amb aix, la possible porta
estaria situada al nivell de la terrassa del frum gran" (Hauschild 1983, 46). Sota d'aquest baluard podria existir una quarta torre de la primera fase emmu
rallada coneguda, en poca medieval, com la torre de l'Escol o de Montoliu i amb una porta d'accs a l'interior (Menchon, Mass 1990, 63).
30 L'any 1893, en reedificar-se la casa nm. 2 del carrer de la Portella, "hubieron de descubrirse los restos de una magnfica puerta romana, igual a del Soco
rro, de las mismas dimensiones que aquella, y sin otra diferencia que la de que su arco no abrazaba todo lo ancho de la muralla, sina el grueso de la paret
de su cara interior, de manera que en el exterior aparecan dos cuerpos salientes, sin duda dos torres romanas para su defensa"(Morera 1894, 23).

95

JOSEP MARIA MACIAS SOL


TRRAC099

de vegades llastimosament polmica i que s'ha


establert a partir d'un conjunt cermic redut.31
Les excavacions efectuades en els solars
nms.

12-14 del carrer Fortuny, nm. 14 de Mndez

Nez i nm. 23 dels Caputxins estableixen una


cronologia de segona meitat del segle !I aC. Aques

tal de recollir l'increment de cabal procedent de les


conduccions situades en zones ms elevades. El
collector urb identificat en diferents indrets de la
ciutat i parcialment excavat en el solar nm. 7 del
carrer d' Apodaca s una mostra d'aquests infras
tructura hidrulica.
L'any

ta dataci coincideix amb altres d'obtingudes en

1958

es descobr, durant les tasques de

espais d'habitatge de l'rea residencial (Aquilu,

neteja de les clavegueres de la ciutat, un gran

Dupr 1986; Bermdez 1993, i Intervencions arque


olgicas 1994; Foguet, Lpez 1993, i Noves aporta
cions 1994) i tamb en els grans rvells de regularit

collector d'poca romana que desguassava al mar

zaci del terreny identificats en la part alta (Aqui

que rebia, entre d'altres, les aiges de canalitza


cions procedents del teatre i del circ. En la seva

lu, Dupr

1993;

Piol

1986; Aquilu 1993;


1993). Altrament, en

Dupr i Carret
aquesta poca es

(Aleu 1983). Els trams prospectats determinen una


conducci amb un mrm de 1125 m de recorregut

embocadura, el collector mesurava

m d'alada

produ la primera gran reforma de l'rea de pobla

per 1,90, per les dimensions estndards se situen a

ment ibric

l'entorn dels

(Excavacions 1995).

Tots aquests fets

reflecteixen una eclosi urbana que l'arqueologia

m d'alada i

1,70

d'amplada. A

manca d'un estudi acurat sobre aquesta extensa

actual no est en condicions de precisar o periodit

obra hidrulica, l'excavaci efectuada en el solar

zar per la manca d'estudis ceramolgics acurats.

nm.

No es tracta, evidentment, del primer projecte

referncia. Aqu s'apreci com el collector es troba

urbarstic que experiment

va relacionat amb importants obres d'urbartzaci

Tarraco,

donat que amb

del carrer d'Apodaca s l'rc punt de

anterioritat s'havia desenvolupat un urbanisme

del subsl de la ciutat romana, i el seu el traat

incipient de caracterstiques i extensi encara

aprofitava el barranc natural que transita entre les

imprecises. L'ocupaci militar relacionada amb la

dues elevacions del front martim. A ms, la super

segona Guerra Prca comport, durant la primera

posici del seu trajecte amb la retcula urbana indi

meitat del s. !I aC, una modificaci i ampliaci ur

ca com el traat del collector no tingu en compte

bana del recinte ibric situat als peus i per sobre del

els cardines de la ciutat i transitava freqentment


per sota de les insulae. Aquest fet fa pensar que el
trajecte de collector no tingu en compte la retcu
la urbana sin que s'adapt als desrvells i les

tur delimitat per l'actual carrer del Dr. Zamenhoff.


L'activitat constructiva detectada en la segona

meitat del s. li aC indica una proximitat temporal

execuci de la trama urbana. A ms, el model pro

caracterstiques del subsl de la ciutat. L'enverga


dura d'aquesta obra hidrulica, el seu itinerari i el

posat mostra una clara coincidncia entre els eixos


urbans i el permetre emmurallat en la zona resi

paper indispensable que tingu en l'urbarsme de


la ciutat assenyalen que s'hauria d'haver realitzat

dencial -la ms uniforme orogrficament. Per

de forma prvia o parallela a l'execuci de la trama


urbana. De tal manera que, en funci d'aquest

entre la construcci de la muralla i la plarficaci i

aquests motius, cal concebre la segona fase de la


muralla i l'ordenaci intramurs com dues fases

apriorisme, la dataci del collector en el solar nm.

d'un mateix projecte urbanstic. No hi ha prou


dades, actualment, per establir una relaci de coe

7 del carrer d' Apodaca esdev un terminus post


quem per a l'execuci de l'urbanisme intramurs de

tanetat o successivitat entre ambds processos,

la ciutat.
La cronologia de finals de segle li o inicis del

per la relaci entre la retcula urbana i el perme


tre emmurallat indica es van concebre urtria
ment.
Un aspecte encara irresolt s la relaci entre el
traat d'una xarxa viria i el sistema de clavegue
ram urb de la ciutat. L'eliminaci de residus

segle I aC32 establerta per aquest equipament urb


defineix un perode temporal que transcorre entre

mitjan segle !I i inicis del segle segent. Durant


aquesta poca es produ el desenvolupament d'una
ciutat, eminentment urbana, que comport la desa

urbans fou un aspecte fonamental en la urbarstica

parici de la

romana i, en el cas de Tarragona, esdevingu una

cional. L'ampliaci de la muralla, el traat d'una

dipolis

caracterstica de la fase funda

tasca condicionada pel pendent de la ciutat. Tots els

xarxa

carrers documentats a Trraco disposen d'una cla


veguera central que recull les aiges de les cases

parcellaci i edificaci de les nsules i carrers foren

adjacents. El pendent de la ciutat requer de la


construcci de grans collectors en la part baixa per

una nova ciutat urficant l'antic praesidium militar i

de

collectors

clavegueres,

ms

la

les fases constructives d'un procs que configur


l'rea residencial, desenvolupada primitivament a

31 Per aquesta dataci s'han emprat 253 fragments cer.mics-no tots indiciaris cronolgicament-, i que s'han obtinguts en diversos estrats excavats en qua

tre intervencions arqueolgiques efectuades per equips diferents. Val a dir, per, que tamb s'han emprat per datar la muralla les dades procedent d'inter
vencions properes amb contextos cermics ms quantiosos (en especial Aquilu 1993).
32 L'estudi del context cermic recuperat en ['estratigrafia constructiva del collector roman encara indit. Agram als seus autors, Srs. M. Daz i J. M. Puche,
que ens hagin facilitat la seva cronologia.

96

L'URBANISME DE TRRACO A PARTIR DE LES


EXCAVACIONS DE L'ENTORN DEL FRUM DE LA CIUTAT

l'entorn del port i de la ciutadella ibrica. Actual


ment no hi ha prou dades per determinar en quin
grau aquestes fases foren coetnies o consecutives,
per les cronologies establertes situen aquest pro
cs urb dins d'un fenomen histric ms ampli
caracteritzat per l'aparici de noves ciutats en el
nord-est peninsular entre finals del s. rr i inicis del
segle I dC, que obe a una nova poltica adminis
trativa romana establerta desprs de la conquesta
de la major part d'Hispnia.33
Tarraco esdevingu la ciutat ms gran del
nord-est peninsular i aconsegu, amb la segona fase
de la muralla, una superfcie intramurs de poc ms
de 51 Ha34 ocupada per un nombre teric de 9235
insulae ntegres ms altres de fraccionades. A ms,
s'ha d'afegir l'rea ocupada per la zona porturia
que presenta actualment una extensi indetermina
da. La trama urbana establerta en poca tardorepu
blicana es mantingu fins als comenaments de
l'Antiguitat Tardana. L'extensi del frum altoim
perial, l'orientaci del recinte annex al teatre i la de
les termes pbliques del carrer de Sant Miquel indi
quen la pervivncia dels eixos establerts en po
ques anteriors. Les excavacions efectuades en el

solar nm. 12-14 del carrer de Fortuny i els farci


ments de colgament del collector del carrer d'Apo
daca mostren com aquests serveis urbru1s estigue
ren en funcionament fins al s. IV dC (La transforma
ci 1997, i Nous contextos 1997).
El model definit ha estat el resultat d'una
reflexi terica aplicant un model reticular estn
dard en funci de les escasses dades arqueol
giques que actualment estan disponibles. La trama
urbanstica que s'ha establert no s una proposta
definitiva, ja que requereix una confirmaci futura
a partir de noves actuacions arqueolgiques que
permetran ratificar-la o desestimar-la i, en cas afir
matiu, precisaran les variacions originades per l'a
daptaci urbana a l'accidentalitat orogrfica de l'in
dret on Tarraco va desenvolupar-se. De forma
parallela, tamb s necessria, abans que sigui
massa tard, la confrontaci de totes les dades obtin
gudes en les quantioses excavacions arqueol
giques que s'han realitzat a Tarragona i que, actual
ment, romanen indites o es troben en un estadi
d'investigaci condicionat absolutament per les
limitacions que ha caracteritzat l'arqueologia urba
na d'aquesta ciutat durant els darrers anys.

33 En especial destaquen les ciutats d'Empries (Aquilu 1998), Isona (Primeres 1994 planimetria cedida pel Museu de la Conca Dell), Guissona (Guitart,
Pera 1994), Badalona (Aproximaci a l'esquema 1994) i Sigarra (Pera 1997).
34 La ciutat romana d'Empries tenia una extensi de 22,5 Ha, Isona unes 3,7 Ha, Guissona entre 18 i 20 Ha, Badalona entre 7,5 i 10 Ha i Matar entre 5 i 6
Ha (Iluro 1994).
35 Alguna d'aquestes es trobaria ocupada pel recinte forense tardorepublic.

97

JOSEP MARIA MACIAS SOLE


TRRACO 99

..

l .

"

.. . . . .. . . . . .. : )
.

. .

'

..

.
.

. .

'

Fig. l. Situaci dels jaciments i dels carrers esmentats en el


text.

. . ..
-----i
-:
L------:;:::
i.
:

--0

-=r,;;;m

"'!tl

Fig. 2. Planta general del carrer de Fortuny. Planimetria CAUT/CODEX.

98

L'URBANISME DE TRRACO A PARTIR DE LES


EXCAVACIONS DE L'ENIURN DEL FRUM DE LA CIUTAT

z\

Fig. S. Detall general de l'excavaci.

'

/(,'
\ ...

<.
,

ll s

Fig. 3. Planta general del carrer del Gasmetre, nm. 32. Plani
metria CODEX.

RllStes Estre.tlgrlt:fiques

Dipsit elevat

Aca!s Aqeducte

'
e

Restes Es1111tigdfiques

poca Tardo-republicana

Aa::s Aqileductc

IY

poca Flvia

Ja
Refonnes s. li dC.
50m

Fig. 4. Planta evolutiva del carrer del Gasmetre, nm. 32.

99

JOSEP MARIA MACIAS SOL


TRRAC099

Fig. 6. Detall interior del collector tardorepublic.

Fig. 7. Vista superior de les tabernae i l'exedra.

100

Fig. 8. Vista parcial del collector altoimperial.

L'URBANISME DE TRRACO A'.PAkTiti\'i):E-.:E:S


EXCAVACIONS DE L'ENTORN DEL FRUM oE.'Li\:CrrrfT

Fig. 9. Vista de dues tabernac amb l'exedra posterior. S'aprecia el retall d'espoli de la pilastra original apro
fitada en la fonamentaci de l'exedra.

Fig. 10. Vista lateral de les tnbernae i l'exedra.

101

JOSEP MARIA MACIAS SOL


TRRACO 99

'N
l

ts;)

r
l
(
l
l
l
l
l
J

Fig. 11. Plnol de situaci de les restes en relaci al permetre


emmurallat de la segona fase. Planimetria del collector (Aleu
1983).

REA OFICIAL t MILITAR

(al "''"'''""' re;;.,,

'

'
'

'
'
'

200 m

Fig. 12. Proposta de restituci xarxa urbana en poca tardore


publicana.

102

L'URBANISME DE TRRACO A PARTIR DE LES


EXCAVACIONS DE L'ENTORN DEL FRUM DE LA CIUTAT

,,-,,>- -,-C

__,-,

Fig. 13. Restituci hipottica del recinte forense a finals del s. I dC.

A
Gasmetre 32
- [36,5m].-

- [46,S m,J -

34
33

Basilica

Plaa

- ?m.-

34
33

Prtic '!

32

32

31

31

30

30

29

29

28
27

28

- 6 m. o

27

4m

Tabi:ma

26 msnm,

Plaa Forense

4m
Plaa comen::iai

Fig. 14. A: Secci transversal frum de la colonia. B: Hiptesi tancament meridional del frum. Mesures aproximades.

103

JOSEP MARIA MACIAS SOL

TRRAC0 99

BIBLIOGRAFIA
Aeso 1994, Pay, X., Puig, F., Reyes, T., Prhneres data
cions dels nivells fundacionals d'Aeso, Revista d'Ar
queologia de Pol!ent, 4, Lleida, 151-172.
Aleu, M. 1983, Cloacas de la Tarragona romana, Diario
Espmol de Tarragona (10/3/83), Tarragona.
Baetu1o 1994, Guitart, J., Padrs, P., Fonell, A., Aproxi
maci a l'esquema urbanstic fundacional de la ciutat
romana de Baetulo (Badalona), La ciutat en el 111n
ron1, Actes del XIV Congrs Internacional d'Arqueologia
Clssica de Tarragona (1993), vol. 2, Tarragona, 188191.
Aquilu , X. 1993, La seu del Collegi d'Arquitectes. Una
intervenci arqueolgica en el centre histric de Tarragona,
Tarragona.
Aquilu, X. 1998, Empries republicana, Arce, J., Ensoli,
S., La Rocca, E. (ed), Hispania Roniana. Da terra di Con
quista a provincia dell'lnzpero, Roma, 44-49.
Aquilu, X., Dupr, X. 1986, Reflexions entorn de Tarraco en
poca tardo-republicana, Frum, l, Tarragona.
Aranegui, C., Hernandez, E., Lpez, M. 1987, El Foro de
Sagunt11111, La planta arquitectnica, Los Foros ron1anos de
las provincias occide11tales (Valncia 1986), Madrid, 7397.
Ario, E., Gurt, J.M. 1994, La articulacin de los catastros
rurales con las ciudades romanas en Hispania, La ciu
tat en el nin roin, Actes del XIV Congrs Internacional
d'Arqueologia Clssica (Tarragona 1993), vol. 2, Tarra
gona, 32-34.
Barruol, G. Marichal, R. 1987, Le Forum de Ruscino, Los
Foros roinanos de las provincias occidentales (Valncia
1986 ), Madrid, 45-54.
Bedon, R., Chevallier, R., Pinon, 1988, Architecture et urba
nisnte en Gaule ronzane, Pars.
Benages, J., Calle, R 1989, Tarragona segle XX a travs de les
postals. Rambla Nova i Passeig del Balc, 1890-1954,
Tarragona.
Berges, M., Ferrer, M. 1982, Excavaciones en la calle
Comandante Rivadulla, Noticiaria Arqueolgico Hispd
llico, 5, Madrid, 227-234.
Bermdez Mdel, A. 1993, L'rea d'hbitat intramurs de
l'antiga Trraco, Tribuna d'Arqueologia 1991-1992, Bar
celona, 87-96.
Bermdez, A. 1988, Habitat intramuros en T<irraco. la
zona centrooccidental. Estado de la cuestin y pro
blemctica de la topografa urbana del <rea central
intramuros en poca romana, Acta Arqueolgica de
Tarragona l (1987-88), Tarragona, 31-48.
Bermdez, A. 1991, El Centre d'Arqueologia Urbana de
Tarragona, Primer balance, Acta Arqueolgica de Tarra
gona !V (1990-1991), Tarragona, 31-46.
Bonet Gar, L. 1941, Excavaciones en Tarragona, Anipurias, Ill, Barcelona, 141-145.
Boon, G.C. 1957, Roman Silchester, London.
Caixa!, E., Virgili, J. 1975, Tarragol!a 1900, Tarragona.
CODEX 1994, Memria dels treballs realitzats ell el carrer
Apodaca de Tarragona (Tarragons), Tarragona.

104

CODEX 1997, Me111ria de la intervenci arqueolgica efec


tuada en el solar nnz. 32 del carrer del Gasn1etre, Tarra
gona, Tarragona.
Corts, R. 1987, Los foros de Tarraco, Los Foros ro111anos de
las provincias occidentales (Valncia 1986), Madrid, 924.
Dasca, A. 1993, Carrer dels Caputxins, 16 (teatre rom),
Anuari d'intervencions arqueolgiques a Catalunya.
poca ronzana-Antiguitat tardana. Campanyes 19821989, Barcelona, 247.
Dasca, A., Palau, R. 1991, Men1ria de la intervenci arque
olgica del carrer Fortuny niin. 12, Tarragona.
De Ruyt, C. 1983, Macellu111. March nlitnentail'e des
ron1ains, Louvain-la-Neuve.
Dupr, X., Carret, J.M. 1993, La "Antiga Audincia". Un
acceso al fora provincial de Tarraco, Excavaciones Arque
olgicas en Espaa 165, Madrid.
Euzennat, M., Hallier, G. 1 996, Les Forums de Tingitane.
Observations sur l'influence de l' architecture militai
re sur les constructions civiles de l'Occident romain,
Antiquits Africaines, 22, Pars, 73-103.
Excavacions 1989, Berrndez, A., Pujante, P., Flandes, E.,
Palau, R., Excavacions arqueolgiques a l'rea central
intramurs de Tarraco, Intervenci al solar situat a
Governador Gonzilez 101 XXXV Assenzblea lnterco1narcal d'estudiosos de Catalunya (Valls - Vila-rodona),
Valls (Tarragona), 125-134.
Excavacions 1995, Adserias, M., Burs, L., Ramon., E.,
Excavacions al carrer de Pere Martell de Tarragona,
1000 anys d'evoluci urbana (del segle V aC al V dC),
Tribuna d'Arqueologia 1993-1994, Barcelona, 75-86.
Ferrer, M., Dasca, A. i Rovira, J. 1994, CL anys de la Reial
Societat Arqueolgica Tarraconense. Una aproxilnaci a la
seva histria (1844-1994), Tarragona.
Foguet, G., Lpez, J. 1994, Alguns aspectes de l'urbanis
me rom de Tarraco, delimitaci d'espais monumen
tals i residencials a la llum de les darreres excava
cions, La ciutat en el mn rom, Actes del XIV Congrs
Internacional d'Arqueologia Clssica de Tarragona (1993),
vol. 2, Tarragona.
Frzouls, E. 1973, Les Cryptoportiques de Forum de la
Gaule, Les Cnjptoportiques dans l'architectures romaines,
Collection de l'cole Franaise de Rame, 14, Roma,
293-308.
Gebell, P., Piol, L. 1998, Intervencions arqueolgiques a
la part alta de Tarragona, Tribuna d'Arqueologia 19961997, Barcelona, 99-116.
Gibert, A.M. 1916, Temples pagans de la Tarragona romana,
Tarragona.
Gimeno, J. 1991, Arquitectura y urbanis1110 en la ciudades
romanas del nordeste de Hispania, Madrid.
Gell, M., Miquel, M. 1991, Met11ria de la intervenci rea
litzada en el carrer Uni 43/carrer Fortuny 28 de Tarrago
na, Tarragona.
Gell, M., Piol, LI. 1994, El carrer Lleida, 27. Noves
dades per l'estudi de la Trraco tardo-republicana, La

L'URBANISME DE TRRACO A PARTIR DE LES


EXCAVACIONS DE L'ENTORN DEL FRUM DE LA CIUTAT

ciutat en el 1nn ront, Actes del XIV Congrs Interna


cional d'Arqueologia Clssica de Tarragona (1993), vol. 2,
Tarragona, 186-187.
Guilart, J., Pera, J., 1994, La ciutat romana de Iesso (Guis
sona, La Segarra), La ciutat en el 11zn ron1, Actes del
XIV Congrs Internacional d'Arqueologia Clssica de
Tarragona (1993), vol. 2, Tarragona, 186-187.
Hauschild, Th. 1983, Arquitectura ro111ana de Tarragona,
Tarragona.
Hernndez Sanahuja, B. 1884, Optisculos histricos, arque
olgicos y nzonunientales, Tarragona.
Hernndez Sanahuja, B., Torres i Sed, j. M. de 1867, Ei
indicador arqueolgico de Tarragona, Tarragona.
Hern<indez, B., Morera, E. 1892, Historia de Tarragona
desde los 1nds renzotos tienzpos, l, Tarragona.
Hern.ndez, E., Aranegui, C. 18981 Estudio de las fases
constructivas del foro de Saguntum, Ho1nenatge A.
Chabret, Valncia, 143-153.
Iluro 1994, Cerd, J.A., Garca Rossel, j., Mart, C., Pera,
J., Pujol, J., Revilla, V., Iluro. Oppidum civium roma
norum: Estado de la cuestin, La ciutat en el mn ro1n,
Actes del XIV Congrs Internacional d'Arqueologia Cls
sica de Tarragona (1993), vol. 2, Tarragona, 97-99.
Intervencions 1994, Bermdez, A., Flandes, E., Palau, R.,
Pujante, Intervencions arqueolgiques a l'rea central
intramurs, sector central de la colnia Tarraco, La ciu
tat en el 1nn ro111, Actes del XIV Congrs Internacional
d'Arqueologia Clssica de Tarragona (1993), vol. 2, Tarra
gona, 61-62.
Jacob, 1988, Baelo Claudi et son contexte, Los asentarnien
tos ibricos nnte la ronianizacin (Madrid 1986), Madrid.
Koppel, E. M. 1985, El foro municipal de Tarraco y su
decoracin escultrica, Actas del XVII Congreso
Nacional de Arqueologa (Logroo 1983), Saragossa,
841-857.
Koppel, E. M., Rod, L 1996, Escultura decorativa de la
zona nororiental del Conventus Tarraconensis, Actas
II Reunin sobre escultura ro1nana en Hispania (Tarrago
na 1995), Tarragona, 135-181.
L'assentanient 1993, Adserias, M., Burs, J., Mir, M. T.,
Ramon, E., L'assentament pre-rom de Tarragona,
Revista d'Arqueologia de Ponent , 3, Lleida, 177-227.
La cronologia 1991, Aquilu, X., Dupr, X., Mass, Ruiz de
Arbulo, J., La cronologia de les muralles de Trraco,
Revista d'Arqueologia de Ponent, l, Lleida, 271-304.
, La transfonnaci 1997, Adserias, M., Macias, J. M., Men
chon, J. J., Puche, J. M., La transformaci urbana de
Tarragona al segle IV. Noves dades arqueolgiques,
Hispnia i Roma. D'August a Carle1nany, Congrs d'ho
menatge al Dr. Pere de Palol, Girona (1995), Girona ,
923-938.
>Macias, J. M., Puche, J. M. 1997, Noves excavacions a la
part baixa de Tarragona. Dades per a l'evoluci urba
Istica de la ciutat romana, Tribuna d'Arqueologia
1995-1996, Barcelona, 149-163.
,
, _a.r, R., Roca, M. 1998, Pollentia y T.irraco. Dos etapas en
la formacin de los foros de la Hispania Romana,
Empries, 51, Barcelona, 105-124.

Mar, R., Roca, M., Ruiz de Arbulo, j. 1993, El teatro roma


na de Tarragona. Un problema pendiente, Teatros
ro111anos de Hispania, Cuadernos de Arquitectura
romana, 2, Murcia, 11-23.
Mar, R., Ruiz de Arbulo, j. 1987, La baslica de la Colonia
Tarraco. Una nueva interpretacin del llamado Fora
Bajo de Tarragona, Los Foros romanos de las provincias
occidentaies (Valncia 1986), Madrid, 31-44.
Mar, R., Ruiz de Arbulo, J. 1993, Ampurias romana. Histo
ria, Arquitectura y Arqueologa, Sabadell.
Martin, R. 1972, Agora et Forum, MEFRA, 84, Roma, 903933.
Mass Carballido, J. 1992, Bonaventura Hern<indez
Sanahuja i l'arqueologia urbana de Tarragona, Home
natge a Bonaventura Henuindez Sanahuja. Un ho1ne per a
la Histria, Tarragona, 40-55.
Menchon, j. j., Mass, J. M. 1999, Les muralles de Tarrago
na. Defenses i fortificacions de la ciutat (segles II aC -XX
dC), Tarragona.
Mir Alaix, M. T. 1988, Restes ibriques al carrer Caput
xins (Tarragona), Butllet Arqueolgic, p. V, anys 198485, nrns. 6 i 7, Tarragona, 3-10.
Mir Alaix, M. T. 1994, Dades per a un estudi de l'evolu
ci urbanstica de Tarraco, El carrer dels Caputxins de
Tarragona, La ciutat en el 1nn ron1, Actes del XIV Con
grs Internacional d'Arqueologia Clssica de Tarragona
(1993), vol. 2, Tarragona, 287-289.
Mir i Alaix, M. T. 1997, Arqueologa urbana en Tarra
gona. Proble1nas de investigacin y gestin del
patrimonio arqueolgico, Vivir las ciudades histri
cas. Coloquio ciudades n1odernas superpuestas a las anti
guas. 10 aiios de investigacin (Mrida 1996), Mrida,
71-93.
Morera Llaurad, E. 1894, Tarragona antigua y moderna.
Descripcin histrico-arqueolgica de todos sus monun1en
tos [... ], Tarragona.
Morera Llaurad, E., 1897, Tarragona Cristiana, Tarragona.
Nous contextos 1997, Macias, J. M., Menchon, J. )., Puche,
J. M., Remol, J. A., Nous contextos cermics del segle
IV i inicis del V en la provncia de Tarragona, Taula
rodona Contextos cermics d'poca romana tardana i de
l'alta edat mitjana (segles IV-XJ, (Badalona 1996), Bar
celona, 153-178.
Noves aportacions 1994, Gell, M., Diloli, j., Piol, LI.,
Noves aportacions al coneixement de la Trraco
tardo-republicana, el carrer de Lleida, 27, Tribuna
d'Arqueologia 1992-1993, Barcelona, 107-114.
Palma de Mallorca, A. de 1958, Las calles antiguas de Tarra
gona (s. XIII - XIXJ, Tarragona.
Pera, J. 1997, Iessa i Sigarra en el marc de la romanitzaci
de la Citerior, Revista d'Arqueologia de Ponent, 7, Llei
da, 229-236.
Piol, Ll. 1993, Intervencions arqueolgiques al carrer
Merceria, 11. Noves aportacions al coneixement del
Frum Provincial de Trraco, Els monuments provin
cials de Trraco. Noves aportacions al seu coneixement,
Documents d'Arqueologia clssica l, Tarragona, 257268.

105

JOSEP MARIA MACIAS SOL


TRRAC099

Pons d'lcart 1572-73, Libra de las grandezas y cosas mernora


bles de la ciudad de Tarragona, Lleida (Reedici Tarra
gona 1980).
Riu i Barrera, E. 1992, Les arqueologies dels segle XIX a
Catalunya, Homenatge a Bonaventura Hernndez
Sanahuja. Un home per a la Histria, Tarragona, 20-39.
Roth Congs, A. 1987, Fouilles et Recherches recentes sur
le Forum de Glanum, Los [oros romanos de las provin
cias occidentales (Valncia 1986), Madrid, 191-201.
Ruiz de Arbulo, J. 1990, El foro de Tarraco, Cypsela, VIII,
Girona, 119-138.
Ruiz de Arbulo, J. 1994, Edificios pblicos, poder impe
rial y evolucin de las lites urbanas en Tarraco (s. II
N dC), Ciudad y comunidad cvica en Hispania (ss li y lII
dC), Col. Casa de Velazquez, 40, Madrid (1990),
Madrid, 93-113.
Ruiz de Arbulo, J. 1999, Tarraco. Escenografia del poder,
administracin y justicia en una capital provincial
romana (s. 11 aC-11 dC), Empries 51, Barcelona, 31-61.
Salvat i Bov, J. 1961, Tarragona antigua y n1oderna a travs
de su nomenclatura urbana, Tarragona.

106

Serra Vilar, J. 1932, Excavaciones en Tarragona, Memorias


de la Junta Superior de Excavaciones, nm. 116,
Madrid.
Soberanas, A., Mass M. J. 1992, Bibliografia impresa de
Bonaventura Herndndez Sanahuja, Institut d'Estudis
Tarraconenses "Ramon Berenguer N", Tarragona.
Tarraco 1991, Aquilu, X., Dupr, X., Mass, Ruiz de
Arbulo, J., Tarraco. Guia arqueolgica, Tarragona
Tarragona 1990, Oliv, E., Piqu, Ricom, F. X., Tarragona,
la ilnatge i el tenips, Tarragona.
TED'A 1990, El pas de la Via Augusta per la Mansi de
Trraco, Butllet Arqueolgic, p. V, anys 1988-1989,
nms. 10 i 11, Tarragona, 123-134.
Un aqeducte soterrani 1999, Burs, L., Garcia, M., Macias,
J. M., Un aqeducte soterrani a Tarragona, Ernpries,
51, Barcelona, 183-196.
Ward Perkins, j. B. 1980, Arquitectura romana, Ed. Aguilar,
Madrid.
Will, E. 1973, Les Cryptoportiques de Forum de la Gaule,
Les Cryptoportiques dans l'architectures romaines,
Collection de l'cole Franaise de Rame, 14, Roma,
325-340.

EXCAVACIONS ARQUEOLGI QUES EN El CARRER DEL


GASMETRE, NM. 36

MOISS DAZ GARCA


JOSEP MARIA MACIAS SOL

CODEX - Arqueologia l Patrimoni

Aquesta aportaci correspon a una breu inter

da a l'exterior. En aquest costat del criptoprtic

venci arqueolgica emplaada al sud de la basli

s'han documentat restes arqueolgiques que coin


cideixen en la franja d'espai ocupada per les taber

ca forense de T rraco i finanada ntegrament per


l'entitat promotora TECLA

UNIN, S. L. Malgrat

les escasses dimensions de l'actuaci efectuada, les

de l'immoble nm. 32. Aquest fet indica la in

restes constatades i la possibilitat de relacionar-les

el solar nm. 32, i ens assenyala la presncia d'm

amb l'excavaci duta a terme en el solar nm. 32

bits de dimensions i de funcionalitat indetermina

del mateix carrer han ofert dades d'especial inters


per a la configuraci del frum de la colnia i, en
especial, en l a definici arquitectnica del seu tan

signinum

cament meridional.'
Com en el solar nm. 32, noms s'han conser
vat restes arqueolgiques en la part posterior del

des documentats mitjanant un paviment

d'opus

-a 28,72 m- i per les rases d'espoli dels


murs. Aqu s'emplaava una font detectada a tra
vs d'un retall d'espoli circular i per la conducci
de plom que hl arribava. La canonada de plom fou

solar -16 per 10 m-, donat que l'edificaci de l'im

espoliada, dintre i fora del criptoprtic, per con


servava una part dins del fonament del criptopr

moble nm. 36 havia produt una profunda afecta


ci. Les restes arqueolgiques se situen entre els

elements. Altrament, la presncia d'una fontana s

tic indicant una relaci de coetanetat entre ambds

29,04-28,59 msnm i en destaca la documentaci de

.un element ms que indica l'absncia d'un porticat

la pavimentaci i dels fonaments del que s'ha inter

superior de tancament del recinte forense i susten


tat per les tabernae detectades en el solar nm. 32.

tacions constructives relacionades amb l'ampliaci

No s'han obtingut evidncies materials que


permetin la dataci d'aquestes estructures. No obs
tant, la relaci arquitectnica que s'estableix amb

pretat com un criptoprtic de contenci de les apor


augusta! del frum de la ciutat.
El criptoprtic ve definit per un mur

caernenticiurn

d'opus

que recolza sobre la roca i per la rasa

d'espoli d'un mur d'idntiques dimensions. Amb


ds elements sn parallels i defineixen un espai
interior orientat en sentit W-E, pavimentat amb

l'ampliaci del recinte forense apunten una crono


logia augusta!. Els materials obtinguts en l' estrati
grafia d'aband i de saqueig apunten a una crono

d'aquestes estructures s idntica a les estances

logia de segle IV en endavant. Aquesta dataci


coincideix amb l'aband de les estructures del solar
nm. 32 i s'adiu amb les transformacions generals

opus signinum

i a una cota de 28,74 m. L'alineaci

documentades en el solar nm. 32 i el mur de tan

produdes en aquesta poca

cament meridional del criptoprtic coincideix amb


el mur de fons de les tabemae de l'anterior inter

La transformaci 1997).

venci. Aquesta estana continua cap el solar nm.

com en el solar nm. 32, evidncies d'poca tar


do republicanes situades a una cota de 28,85 m. En

34 del carrer del Gasmetre i, a l'extrem oposat,

nae

terrupci de les estances comercials detectades en

(Nous contextos 1997,

Al nord del criptoprtic s'han identificat,

. s'ha documentat la rasa d'espoli d'un altre mur que

destaca un paviment

tanca l'accs al criptoprtic i, hlpotticament, defi


;neix una possible porta d'accs.

amb restes de cermica esmicolada vermella,

A l'interior del criptoprtic s'ha documentat

blanc formant lnies creuades. Per sota d'aquest

la rasa d'espoli d'una canonada de plom que tra

. vessava -transversalment i per sota del paviment


ilquesta estana per dur aigua a una font emplaa-

d'opus tessellatum

realitzat

entre les quals es collocaren tesselles de marbre


paviment es detectaren farciments constructius
que anivellaven les irregularitats del subsl
geolgic. Els materials obtinguts ofereixen una

} L'excavaci arqueolgica fou dirigida per Moiss Daz i s'efectu amb posterioritat a la celebraci d'aquestes jornades. La importncia de les restes i la
!$eva relaci amb una de les ponncies presentades -carrer del Gasmetre nm. 32- han aconsellat d'incloure aquesta excavaci en les actes. Els antecedents

d'aquesta rea arqueolgica i les conclusions de tipus urbanstic que permeten definir es troben en l'article referent a les excavacions a l'entom del frum

.resent en aquest mateix volum.

107

MOISS DAZ GARCiA,


JOSEP MARIA MACIAS SOL
TRRACO 99

cronologia de segona meitat del segle !I aC, si b


la migradesa del conjunt no permet establir
aquesta dataci amb fiabilitat.
Aquestes restes ens indiquen la presncia
d'un espai d'hbitat tardorepublic emplaat al sud
del primer frum de la ciutat, i situat a una cota
molt inferior respecte a les troballes produdes a

l'entorn de la baslica jurdica altoimperial (32-34


m). Fou un fet produt pel pendent orogrfic del
tur sobre el qual s'estengu Trraco i una de les
causes que motivaren la construcci d'un crip
toprtic de terrassament vinculat a les obres d' am
pliaci del frum efectuades en poca augusta!
(Ruiz de Arbulo 1990; 1999).

Estructures modernes

Criptoprtic

Fig.

108

l.

Planta general. Planimetria CODEX.

Fig. 2. Emplaament d'una font espoliada.

EXCAVACIONS ARQUEOLGIQUES EN EL CARRER

DEL

GASMETRE, NM. 36

Fig. 3. Vista lateral del criptoprtic.

-----

'\
,

111""--'l!I

----

JJ_ ,---

l
:l
l
l
l

Baslica

"

Pl. Ponent

/Cnptop
'
rt1c
.

= = = =

l
l
l
==/
J:-r-..,.....,rll'--u--r-- Tabernae
/
-

= ==

l
l
l
l

11

Cl del Gasmetre

l
l
l
l
l
l
l
l

Fig. 4. Situaci de les restes en el n1arc del recinte forense.

109

MOISS DAZ GARCA,


JOSEP MARIA MACJAS SOL
TRRACO 99

BIBLIOGRAFIA

L'assentament 1993, Adserias, M., Burs, J., Mir, M. T.,


Ramon, E., L'assentament pre-rom de Tarragona,
Revista d'Arqueologia de Ponent, 3, Lleida, 177-227.
La transforniaci 1997, Adserias, M., Macias, J. M., Men
chon, J. J., Puche, J. M., La transformaci urbana de
Tarragona al segle IV. Noves dades arqueolgiques,
Hispnia Roma. D'August a Carle1nany, Congrs d'ho
menatge al Dr. Pere de Palol, Girona (1995), Girona ,
923-938.
Nous contextos 1997, Macias, J. M., Menchon, J. J., Puche,
J. M., Remol, J. A., Nous contextos cermics del

110

segle N i inicis del V en la provncia de Tarragona,


Contextos cermics d'poca romana tardana i de l'alta edat
mitjana (segles IV-XJ, (Badalona 1996) [Arqueomediterr
nia, 2], Barcelona, 153-178.
Ruiz de Arbulo, J., 1990, El Fora de Tarraco, Cypsela 8,
Girona, 119-138.
Ruiz de Arbulo, J. 1999, Tarraco. Escenografia del
poder, administracin y justicia en una capital pro
vincial romana (s. IT aC-I! dC), Empries, 51, Girona,
31-61.

LES TERMES PBLIQUES DE TARRAGONA: EXCAVACIONS


EN EL CARRER DE SANT MIQUEL, NM. 33.
ESTUDI PRELIMINAR

MOISS DAZ GARCA


MONTSERRAT GARCIA NOGUERA
JOSEP MARIA MACIAS SOL
CODEX

Arqueologia i Patrimoni

Introducci
Les

excavacions

desenvolupades

en

els

darrers anys en el solar nm. 33 del carrer de Sant

Miquel de Tarragona han perms la localitzaci i


documentaci parcial d'unes termes pbliques
situades en la zona porturia de Trraco. La desco

berta explica les troballes produdes en poques


anteriors en aquesta zona i permet concebre la part

baixa de la ciutat com una rea en qu les activitats

dificaci que va motivar les intervencions arqueo


lgiques.

Les intervencions arqueolgiques s'iniciaren

per l'existncia d'un projecte urbanstic que preveia

la construcci d'un edifici dividit en dues parts. La


primera contemplava la construcci d'un bloc de

prkings afectant al solar nm. 2 del carrer del Dr.

Zamenhof i aproximadament a la meitat septen

ldiques tingueren un especial protagonisme.

trional del solar nm. 33 del carrer de Sant Miquel.


La segona part contemplava un edifici d'habitatges

carrer de Sant Miquel, prop de la crulla amb el

meitat meridional de l'esmentat solar.

Aquest solar se situa a l'extrem occidental del

carrer de Castaos i just a sota del solar nm. 2 del

carrer del Dr. Zamenhof. Les restes arqueolgiques

encarats al carrer de Sant Miquel, tot ocupant la

La presentaci d'aquest projecte al Servei

d'Arqueologia ocasion la realitzaci d'una inter

venci de prospecci l'any 1994 en l'immoble nm.

es conserven aproximadament entre les cotes 2,21 i


6,20 msnm. En poca romana aquest solar s'em

33 del carrer de Sant Miquel. Les restes aescobertes

del qual transitava, tericament, la muralla tardo

musivari i piscina- permeteren prendre conscincia

plaava als peus d'un petit promontori per damunt

republicana. s un solar situat a uns 190 m del tea

tre i a uns 90 m del carrer de Srrth, vial que apro

mitjanant les rases de delimitaci -paviment

de la realitat arqueolgica del subsl de l'immoble.


L'any segent es va dur a terme una petita actuaci

ximadament defineix el lmit de la zona porturia

en el solar nm. 2 del carrer del Dr. Zamenhof, un

mentat evidncies d'poca tardorepublcana ni

annexa al del carrer de Sant Miquel. Aqu es van

romana. Les excavacions efectuades no han docu


medieval, i aquesta rea podria romandre, des de

l'poca medieval, sota una ocupaci de tipus


agrourb en qu s'efectuessin activitats constructi

immoble de redudes dimensions i situat de forma


localitzar escasses restes arqueolgiques, a una cota

molt superior respecte a les altres -a l'entorn del 15

ves d'escassa entitat situades al voltat del barri por

msnm- i sense cap possibilitat de connexi estra


tigrfica i arquitectnica.

XVllI es produ una nova urbanitzaci relacionada

del carrer de Sant Miquel dos grans sondejos cen

tuari de La Marina o del Serrallo. A partir del segle

amb el desenvolupament portuari de la ciutat de

Durant el 1996 es van efectuar en l'immoble

yint-se als espais arquitectnics disponibles a l'in

Tarragona. Consegentment, s'edilic una nau amb

terior de l'antiga nau. D'aquesta forma es pretenia

un s portuari actualment desaparegut.

l'any 1994. Dita actuaci va permetre documentar

nombrosos cups d'emmagatzematge exemplificant

Aquesta collaboraci esdev un avan preli


minar que esbossa les principals dades obtingudes

en les tasques d'excavaci. Cal tenir present que la


proxirrtat entre les jornades TARRACO 1999 i la
finalitzaci de l'excavaci arqueolgica no ha

documentar mpliament els paviments descoberts

una gran estana pavimentada amb mosaic i amb

plaques de marbre i connectada amb una piscina. A

partir d'aquesta intervenci es va plantejar la pos

sibilitat que les restes conservades en el subsl del


solar nm. 33 corresponguessin a unes termes inte

. perms concloure l'estudi dels nostres resultats i

grades en un espai ldic de la part baixa de la ciu

ment resta condicionada a la finalitzaci dels tre

catalitzador.
Posteriorment, a inicis de l'any 1998 es va

. que, malauradament, la interpretaci final del jaci


.alls arqueolgics en aquest solar. Totes les tasques,

fectuades per CODEX - Arqueologia i Patrimoni,


:es van encaminar a satisfer les necessitats de docu

mentaci arquitectnica derivades del projecte d'e-

tat i, del qual, el teatre possiblement fora l'element

efectuar una tercera intervenci de delimitaci per


tal de conixer el nivell d'afectaci arqueolgica

produt durant la construcci dels diversos cups

111

MOISS DfAZ GARCA


MONTSERRAT GARCA NOGUERA
JOSEP MARIA MACIAS SOL
TRRACO 99

d'emmagatzematge que es trobaven a l'interior de


la nau. Aquests treballs van demostrar que la cons

extret part de la sequencia estratigrfica. En

trucci dels dipsits havia afectat a les estructures

sigui perqu l'extracci de ms nivells no pro

aries i als paviments del conjunt termal i noms

porcionaria ms evidncies arquitectniques, es

molts punts, sigui per l'aparici de paviments

restava part de les fonamentacions a una cota molt

va optar per no aprofundir en l'excavaci. D'altra

baixa i propera a la capa fretica. Finalment, durant

banda, en el decurs dels treballs rem conscients

l'estiu del 1998 es va desenvolupar, desprs de pro

de la possibilitat que aquest solar no fos edificat,

cedir a l'enderroc de la nau porturia, l'excavaci

per la qual cosa no es va considerar oport, per

del carrer de Sant

innecessari, exhaurir tots els vestigis estratigr

Miquel per corroborar o desestimar la hiptesi

fics. Un cop es va conixer la decisi de la Direc

en extensi del solar nm.

33

d'un conjunt termal i determinar, amb exactitud,

ci General del Patrimoni Cultural, els treballs

I' entitat patrimonial de les restes desprs de I' afec

arqueolgics es van interrompre immediatament,

taci soferta pels cups d'emmagatzematge indus

tot deixant la documentaci arqueolgica d'a

trial d'poca contempornia.

quest solar inacabada.

L'excavaci efectuada corrobor l'existncia

Aquestes circumstncies han generat que,


actualment, disposem d'un correcte coneixement

d'un conjunt termal de grans dimensions que exce


deix els lmits de l'immoble actual. L'entitat del

estratigrfic dels processos d'aband del conjunt

conjunt arqueolgic i el seu emplaament urb1


motivaren que la Direcci General del Patrimoni

d'aquest espai. Per I'adequaci de la intervenci

termal i de la posterior transformaci domstica

Cultural prengus la decisi de rebutjar el projecte

arqueolgica a les necessitats de gesti del Patri

urbanstic que havia generat totes aquestes inter

moni han ajornat indefinidament l'excavaci de

vencions i inicis els trmits d'expropiaci del

I' estratigrafia fundacional de l'edifici termal. Per

solar. Arran d'aquesta decisi, durant el mes de

aquest motiu, les datacions constructives que es

juliol de 1999 es va colgar tot el solar mitjanant l'a

proposen s'han elaborat exclusivament a partir dels

portaci de graves per tal de facilitar la conservaci

criteris estilstics dels elements artstics conservats

de les restes a l'aire lliure.2

en aquest espai.

Com a conseqncia d'aquests treballs s'ha


documentat una intensa realitat arqueolgica que

D'altra banda, les grans dimensions arqui


tectniques dels diferents espais termals fan que el

es pot resumir en tres grans moments constructius.


Inicialment, aquesta part de la ciutat romana s'ur

escasses estances. Les termes excedeixen sobrada

banitz retallant I'espadat natural i creant un gran

ment el solar i el nombre d'espais documentats s,

coneixement sobre aquest edifici es redueixi a

complex arquitectnic vinculat a activitats de difcil

per l'extensi de cada estana, molt redut. A ms,

interpretaci. Posteriorment, es va efectuar la cons


trucci -sobreposant-se a l'edifici anterior- d'un

l'objectiu de l'excavaci arqueolgica no va reque


rir I' excavaci o eliminaci d'estructures superpo

complex termal. La fase final, ja en poca tardoan


tiga, s la que presenta menys restes i consta de

no han estat descoberts; en part perqu romanen

diversos espais d'aprofitament i de reutilitzaci de


tipus domstic.

en part perqu no es va creure necessari finalitzar

Les dades que exposarem tenen, en alguns

l'extracci de la seqncia estratigrfica sense

aspectes, un caire preliminar derivat de l'estudi

sades i, per aquest motiu, molts murs i conduccions


coberts per les pavimentacions del conjunt termal,

conixer el futur real del solar.

inacabat de les restes i del tarann de les excava

Totes aquestes circumstncies limiten el conei

cions efectuades. L'excavaci en extensi tingu,


com a nic objectiu, la documentaci en planta de
les estructures arquitectniques conservades per tal

xement arquitectnic del conjunt termal, del qu'l,l el


solar excavat s una petita mostra. Sabem actual
ment que la part posterior de les termes es troba als

que la Direcci General del Patrimoni Cultural


pogus avaluar correctament la realitat patrimonial

peus de l'espadat que separa els carrers del Dr.

i la potencialitat cultural de les restes i, conse


gentment, determinar l's urbanstic i social d'a

na es trobaria a sud del solar. Les restes termals

Zamenhof i de Sant Miquel i que, per tant, la faa


continuen per sota de l'immoble nm. 31 i per sota
del carrer. Pel que fa al nm. 35, tot indica que la

quest solar i del seu entom.


Amb aquest objectiu es va desenvolupar

construcci de l'actual immoble va comportar la

una actuaci arqueolgica en extensi que ha

destrucci de les restes.

l Entre aquest solar i l'rea arqueolgica del teatre existeixen una srie d'immobles -antigues naus porturies- amb una potencialitat arqueolgica similar
a la que oferia inicialment el nm. 33. Per tant, la decisi de la Direcci General defineix un gran espai d'inters arqueolgic, actualment lliure d'edificis
d'habitatge i susceptible de convertir-se en una rea museogrfica.
2 Ha estat necessria l'aportaci de 1720 m3 de graves rentades i de gra fi del tipus gra d'arrs. Aquest material garanteix l'estabilitat arquitectnica de les
restes, minimitza l'aparici de vegetaci i facilita la permeabilitat fins a la capa fretica. A ms, s un material que no es compacta i, per tant, no dificultar
la seva extracci quan es tomin a descobrir les restes arqueolgiques.

112

LES TERMES PBLIQUES DE TARRAGONA:


EXCAVACIONS EN EL CARRER DE SANT MIQUEL, NM. 33. ESTUDI PRELIMINAR

Antecedents i troballes properes


Les notcies existents en aquesta zona de Ja
ciutat ja indicaven l'existncia d'una arquitectura
noble que, per Ja manca de dades, no es podia
interpretar correctament. Les troballes ms anti
gues es remunten a les descripcions de Pons d'I
cart' i han incitat posteriorment a creure que en
aquest indret exist un temple dedicat a Nept.
L'any 1757 es localitz un mosaic de Nept que es
va relacionar amb el temple4 i, el 1856, es va desco
brir en el solar nm. 37 del carrer de Sant Miquel
un mosaic que es va identificar amb el del segle
XVIII.5 Finalment, Gibert tamb es fa ress d'a
quests descobriments i segueix en la lnia d'em
plaar un temple en aquesta rea. 6
En un punt no determinat del solar nm. l del
carrer de Castaos, que es troba sota de les escales
d'accs al carrer del Dr. Zamenhof i a 35 m del solar
nm. 33 del carrer de Sant Miquel, es trobaren res
tes d'un mosaic amb un senzill dibuix geomtric en
blanc i negre, actualment dipositat en el Museu
Nacional Arqueolgic de Tarragona i lpides
funerries (Hallazgos recientes 1950).7 Darrerament,
una intervenci arqueolgica de reinterpretaci
efectuada per Codex (1998) ha perms identificar
restes arqueolgiques en aquest solar i relacionar
ies hipotticament amb les constatades en el carrer
de Sant Miquel. Destaca la presncia d'un gran
abocador de carreus i tambors de columna proce
dent, possiblement, de l'enderroc d'un edifici pro
per de grans dimensions.
Tamb destaca l'excavaci arqueolgica al
carrer de Sant Miquel, nm. 35, efectuada pel
Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona l'any

1976. Es va excavar part d'una claveguera i es van


documentar fragments escultrics d'un Apollo,
localitzats en tina construcci absidal que encara
conservava restes de mosaic.8 Cal tenir present
tamb l'existncia, a l'immoble 37, d'un prking
soterrani que, presumiblement, va afectar a la
major part de les restes arqueolgiques que es
podrien haver conservat en el solar. Altres dades,
procedents d'informacions orals parlen que en el
solar 11m. 37 hi havia restes de columnes, dipsits,
murs amb paraments d'opus quadratum que es con
serven, en part, sota les escales.9
Dades generals
Els vestigis conservats en aquest solar corres
ponen, genricament1 a tres moments histrics amb
diferents fases o perodes que seran precisades un
cop finalitzi l'estudi de l'excavaci arqueolgica.
No s'ha identificat cap resta d'poca tardorepubli
cana i tot indica que Ja urbanitzaci d'aquesta part
de la ciutat no es produ fins a l'entorn del canvi
d'era. En aquest moment s'efectu el retall de l'es
padat natural i la construcci d'un gran edifici, con
servat gaireb del tot a nivell de fonamentaci i que
ocupa prcticament la totalitat del solar.
La interpretaci funcional d'aquesta fase
roman, a hores d'ara, desconeguda i ser difcil
definir el seu s sense concloure els treballs d' exca
vaci. La major part de les estructures es troben
ocultes pels nivells de pavimentaci del conjunt
termal, altres foren desmuntades i, a ms, es dispo
sa d'un coneixement parcial perqu l'edifici exce
deix els lmits del solar. Les restes documentades
defineixen un gran complex arquitectnic caracte-

3 "vengo a presumir que el dicho edificio del huerto de Soldevilla que es al puerto, que era el Templo de Venus, o de Marte, o de Vulcano, segn Vitrubio,
porque estaban fuera del circuito de la ciudad, empero atendiendo a lo que dize Marliano conviene miis dezir que era el Templo del dios Neptuno porque
era el dios del mar (... ) El edificio del huerto de Gaspar de Biura, que estava junta del puerto por lo que de sobre esta dicho avra de ser el Templa de la dios
Venus, hija de Ja espuma del mar" (Pons d'Icart 1572, 221)
4 "M. Flrez nos da noticia de un templa consagrada a Neptuno, e[ que, c lo que parece, se levantaba ii carta distancia de la actual balsa del molino del puer
to. En 1757 se hizo el descubriento; su pavimento era de mosaica, y por falta de cuidada en 1762 ya no quedaba fragmento de la pinhtra que representaban
la divinidad a que se haba consagrada" (Herncndez, Morera 1892, 42 anex "Templos").
5 "En la casa de don Sebasti<in Cardona, calle de Sant Miguel, nm. 37, aparecieron varias ruinas de obras romanas y entre ellas los restos de aquel mosai
co de Nephlno, a que se refiere el P. Flrez (... ) quedando tan slo una faja de un metro de ancho y unos cinco seis metros de largo, en donde se ven dibu
jadas todava las piernas de Neptuno, desde las rodilla a los pies, de tamao natural, colorido y dibujo admirables y correcta ejecucin. Las piemas desnu
das de la divinidad estan metidas en el agua, que le llega hasta sobre los tobillos, con una verdad asombrosa, observ<indose dentro del agua Jas figuras de
varios peces, de diversos colores (...). Sin duda el templa relatada por el P. Flrez es el mis1no que seala Pons de kart, en terrencs que denomina de Gas
par Viure, aunque atribudo a otra divinidad. A corta distancia del anterior templa y en terrencs de So\devilla, hoy casa de Compte, en la misma calle, haba
el mismo Pons de kart, otro templa" (Hern<indez, Morera 1892, 42 anex "Templos"). El mateix Hermndez dna notcia de l'aparici de non1broses restes mosaics, columnes estriades, etc.- durant la construcci dels fonaments dels edificis nm. 25 a 37 del carrer de Sant Miquel.
6 "El P.M. Florez parla d'un mosic rectangular de 4 m. de llargria x S o 6 m. d'amplria, desenrunat \'any 1757 prop la bassa del mol fariner del Port i del
Rec major (...) no lluny dels recremats i rosegats penyals del Port roma; paviment, sens dubte, del temple o de qualque anexe su, erigit al gran du Nept,
fill de Saturn i de Rea. Esllavissat en part, a l'esplanar els terrenys de conreu, aparegueren estimbades en 1856 a la casa nmero 37 del carrer de Sant Miquel
del Port, les tres quartes parts superiors del mosic. Una estreta llenca de l m. de llargria x S o 6 m d'amplria no s'escorregu rost avall ( ... ) en ella pod
en contemplar-se les cames de marcades fornies, aigua a tormell i restos de la forcvola fitora del genn de Jovis i de Plut, tamany ntural i d'una admmi
rable i pulcra veritat en el colorit i en el dibuix, i qualques peixos d'argentats i tornassolats matitzos" (Gibert 1916, 90).
7 "Un fragmento de n1osaico de tesela de l cm. de lado, aproximadamente, formando un sencillo dibujo geomtrico en blanca y negra {... ) un trozo de fuste
de columna acanalada muy destrozado (Hallazgos recientes, 1950, 42).
Els treballs d'extracci d'aquest mosaic han perms la recuperaci de diverses monedes, actualment conservades en el MNAT. En destaca especialment
una d'Adri datada entre els segles 11 i Tii i recuperada per sota del mosaic. Per sobre es trobaren monedes de Graci i de Constanci U, amb una dataci de
mitjan i tercer quart del segle IV.
9 Veure Gibert 1916; Hern<indez, Morera 1892; Corts/Gabriel 1985, i Prez 1991.

113

MOISS DAZ GARC{A


MONTSERRAT GARCIA NOGUERA
JOSEP MARIA MACIAS SOL
TRRAC099

ritzat per la presncia d'mbits estrets i allargats


-entre ells unes latrines- i per la construcci
parallela de clavegueres o conduccions, alguna de
les quals prov, del carrer del Dr. Zamenhof. La
seva construcci va estar precedida per una intensa
activitat de sanejament del subsl per tal d'elevar la
cota de circulaci allunyant-se de la capa fretica i
evitant humitats en el subsl.
La major part dels murs que es conserven
corresponen a fonamentacions d'opus cae1nenticiu1n
que sobresurten gaireb tres metres respecte a la
cota del nivell fretic. L'espai comprs entre
aquests murs va ser farcit per grans rebliments de
cdols de riu amb escasses restes cermiques. La
presncia d'aquest farcit de graves s una constant
en tot el solar i implica una gran obra de condicio
nament i drenatge d'aquesta rea de la ciutat.
Aquest fet i l'envergadura de les construccions d'a
questa poca ens fan pensar en una obra de pro
moci pblica.
No s'ha conservat cap pavimentaci d'aquest
edifici10 i, en alguns punts, es conserven restes d'o
bra vista realitzada en opus vittatum. i sobreposada
als fonaments d'opus caementiciwn. Aquests para
ments sn escassament visibles, ja que molts d'ells
foren desmuntats durant la construcci de les termes
per tal d'aconseguir mbits de majors dimensions.
Posteriorment, els murs aprofitats en l'edifici termal,
foren majoritriament desmuntats desprs de l'a
band de les termes. Per ltim, possiblement fou en
aquesta poca quan es van bastir els murs de con
tenci que s'observen al fons del solar i als peus de
l'espadat de la roca que dna al carrer del Dr.
Zamenhof.
La segona fase s l'edifici termal sobreposat a
l'estructura anterior i que es descriu en els apartats
posteriors. L'aband funcional de les termes s un
dels aspectes encara no precisat cronolgicament. La
desaparici de les termes vingu acompanyada de
l'aprofitament de l'edifici com a rea d'habitatge, s
que es mantingu durant l'Antiguitat Tardana.
En aquests moments, l'edifici termal pat un
espoli i una destrucci considerable. L'aband dels
usos termals comport una transformaci arqui
tectnica i una extracci contnua de materials cons
tructius que supos la desaparici de molts dels ele
ments decoratius. L'adaptaci als habitatges doms
tics implic una transformaci de les dimensions i
dels itineraris dels espais arquitectrtics. Quant a la
cota de circulaci, s'ha observat que es continuaren
emprant les pavimentacions de la zona del frigidari.
En canvi, en les estances amb hipocaust es desmun
taren els suspensurae i les pilae, possiblement per
qestions d'estabilitat, i es defirtiren cotes de circu-

laci inferiors. D'aquesta forma molts dels elements


termals -mlumnes, hipocaustos i murs de compar
timentaci- foren desmuntats progressivament.
L' arquitechlra d'aquest moment es caracterit
za per l'aprofitament de material constructiu i
decoratiu de l'anterior fase, i per l's exclusiu d'ar
gila com a material de lligada dels murs. Les escas
ses restes conservades, que en alguns casos recol
zen directament sobre el mosaic i sense evidncies
de fonamentaci, no permeten apreciar una planta
arquitectnica dara, per es pot afirmar que els
nous murs defineixen uns eixos de circulaci dife
rents als establerts durant el funcionament de l' an
tic recinte termal.
L'aband de la ciutat visigtica comportaria el
colgament definitiu de tota aquesta rea, exposada
a partir d'ara a prctiques indeterminades o agrco
les durant molts segles. El creixement urbanstic
portuari, desenvolupat a partir del segle XIX, com
port l'edificaci d'una nau amb nombrosos cups
d'emmagatzematge excavats prcticament fins a la
capa fretica.

L'edifici termal: morfologia


La construcci del conjunt termal va compor
tar, en major o menor grau, el desmuntatge d'una
srie de paraments de la fase anterior, a fi i efecte
d' obtertir estances funcionals de major envergadu
ra. S'observa en algun indret com la preparaci dels
paviments del conjunt termal se sobreposaren
directament a les fonamentacions de l'edifici de la
primera fase, les conduccions del qual continuaren
aprofitant-se. La data de construcci de les termes
no s'ha pogut determinar satisfactriament per cri
teris estratigrfics, ats que no s'ha aixecat cap
pavimentaci original i no s'han localitzat evidn
cies estratigrfiques pertanyents, amb tota segure
tat, al perode constructiu.
El primer mbit termal documentat -l'any
1994-- va ser elfrigidarium (!). Es tracta d'una estruc
tura de planta rectangular,11 de la qual es conserva
un angle, que mesura 14,9 x 11 m que no s'ha iden
tificat en tota la seva extensi, degut a que conti
nuava per sota del solar nm. 35 del carrer de Sant
Miquel. Aquest'spai est delimitat per un prtic
de columnes que envolta una piscina central i del
qual resten alguns basaments o les respectives
empremtes de saqueig dels carreus. El ritme del
porticat marca un intercolumrti de 3,5 m x 3,5 m.
D'aquesta manera es conserva un espai porticat en
forma d'U, pavimentat amb un opus tessellatum de
factura basta i coloraci blanca amb els lmits em
marcats per una franja de tesselles vermelles, que
ressegueixen els murs i els basaments de columna.

10 En el lmit septentrional de la piscina termal, el paviment musivari est trencat i permet apreciar un paviment inferior d'Dpus signinum que, terica
ment, podria correspondre a aquest edifici.
11 Les mesures que donem dels diferents mbits termals correspondran, sempre, al costat N-S i a l'E-W, respectivament.

114

LES TERMES PBUQUES DE TARRAGONk


EXCAVACIONS EN EL CARRER DE SANT MIQUEL, NM. ESTUDI PREL!MINAJi

33.

Noms davant els esglaons de sortida de la

piscina es documenta un mosaic policrom amb


decoraci. En l'espai situat davant el primer esgla
saquejat trobem una franja que ocupa l'amplada de
la piscina, conservat 3 m x 1,10 m d'amplada, que
est decorada amb cercles secants. Una segona
franja de 60 cm d'amplada i una longitud aproxi
mada de 2,60 -de la qual es conserven 1,10 m-,
correspon a una cartella emmarcada feta amb
pseudo-opus vermiculatum, que conserva en l' ex
trem dret una inscripci. A continuaci i seguint el
mateix eix, trobem un petit mosaic policrom de 3,20
x 3,10 m, amb el motiu decoratiu d'un laberint
emmarcat per una orla, que representa una muralla
flanquejada per torres.
La piscina presenta en l'extrem oriental cinc
esglaons que permetien l'accs a la zona pavimen
tada amb mosaics. El primer, del qual noms resta
el negatiu i l'arrencament del placat, estaria elevat
sobre la cota dels mosaics; a continuaci trobem
tres esglaons fets amb opus signinum i amb les ares
tes mortes i, per ltim un de menor alada fet amb
lloses i amb una aresta angular. Segurament els tres
esglaons d'obra, de major alada, s'aprofitarien
com a bancs per seure. La inscripci conservada
est orientada a piscina indicant1 tericament, que
aquests esglaons sn de sortida. La solera de la pis
cina, que es troba aproximadament 1,35 m sota 11\!
cota dels paviments de teselles, est feta de grans
lloses de pedra local, tipus lliss o fetge de gat. El
parament nord est arrebossat amb morter de cal i
presenta una mitja canya. No s'ha pogut documen
tar en la seva amplada original perqu existeix un
mur tardoantic sobreposat, per es suposa una
amplada aproximada de 4,5 m. La part conservada
mesura 2,9 m x 2,9 m, amb cinc esglaons entre 4050 cm d'ample.
Parallel al Jrigidarium trobem l'mbit II, un
espai allargat de 2,8 m d'amplada, delimitat pel
porticat i per un doble mur que esdev el tanca
ment nord de l'rea termal. Est pavimentat amb
opus tessellatum blanc, emmarcat per una franja de
tesselles vermelles que s'adapten al doble mur. La
funcionalitat d'aquesta estructura podria estar
marcada per un banc corregut relacionat amb les
activitats collaterals desenvolupades durant els
banys.12 Aquest espai constituiria un corredor peri
metral que girava formant una L invertida en
direcci nord per donar accs a l'mbit III, on se
situen unes latrines bastides durant la fase cons'

'

tructiva anterior i amb una perdurabilitat incerta.


Cal destacar que entre aquest passads i l'espadat
de la muntanya resten una srie d'estances perime
trals, interpretades actualment com una rea de
servei parallela (XI).13
En una posici central respecte als mbits
documentats, i en posici axial respecte a la piscina
frigidaria, trobem l'mbit IV, un espai rectangular
de ms de 8 m x 5,5 m de costat, afectat per un cup
modern. Aquest espai pot correspondre a un redis
tribuidor de l'rea freda de l'edifici termal. Al nord
trobem una rea pavimentada amb plaques de
marbre de dimensions variades. Aquesta pavimen
taci heterognia no respon a la idea de diferenciar
dos espais, sin que es deu a una reparaci de la
pavimentaci.14
D'aquesta sala de distribuci es passava, mit
janant una porta oberta en el mur est, a un altre
mbit (V) molt malms per la construcci de dos
cups d'emmagatzematge. Aquesta porta, de la qual
es conserva un llindar en marbre de 2 m, es troba
va en eix amb la piscina Jrigidaria, per durant una
reforma es va tapiar i es despla 3 m al nord,
obrint-la davant la zona pavimentada amb les crus
tae marmries de l'mbit IV. El que ara es conserva
s l'estructura reformada, una rea revestida de
plaques de marbre i altres tipus de pedra, tant el
terra com les parets, evidenciant clarament que
aquest placat es realitz a continuaci del tapiat de
la porta primera. Les dimensions exactes d'aquest
espai no es poden determinar, ja que continua per
sota de l'immoble nm. 31; en total 9 m per ms de
7,5 conservats.
Des de l'mbit V es devia accedir, mitjanant
algun sistema d'esglaons no conservat, a l'espai
situat al nord, tamb afectat per un dels cups
moderns (VI). Aquest mbit aprofita una srie de
murs del primer edifici per definir una gran pisci
na termal. La seva llargria s de 4,9 m, mentre que
la seva amplada no s'ha pogut determinar, ja que es
perd sota el solar nm. 31, per no s inferior a 4 m.
Les dades amb qu comptem per dir que s una
piscina es basen en la presncia, en el tram del mur
meridional conservat sota la mitjanera del nm. 31,
de diverses capes de revestiment hidrulic en la
cara interna i superior. A ms, es va documentar
l'obertura de desgus en el mur septentrional,
tapiada per l'estructura del cup, de manera que ens
trobarem, molt probablement, dins de la natatio del
conjunt termal.15

12 Aquest fet constructiu tamb es documentat en el mur que limita elfrigidarimn pel costat est, concretament el situat al sud del mosaic del laberint.
13 Cai tenir en compte que aquests sectors s'han documentat a nivell de fonamentaci i que, per trobar-se en la part inferior de l'espadat, han estat arrasats
durant la creaci dels marges agrcoles (v. apartat d'antecedents).

')4 Els diferents paviments conservats presenten un greu problema d'estabilitat, ja manifestat en poca romana. Els sls recolzen directament sobre els nivells

e graves dipositats durant la primera fase constructiva. El nivell fretic ha penetrat en aquesta capa de graves i, al llarg del temps, s'han produt escrrecs
moviments deixant espais buits que han afavorit l'enfonsament de determinades parts de les pavimentacions. Aquest s el motiu perqu els paviments

el conjunt termal no presenten una cota uniforme, i en molts indrets estan enfonsats o inclinats.

5 A partir de les cotes que tenim del paviment d'opus secfilc de la sala d'accs a la 11atatio i

de Ja cota en qu es troba el desgus, aquesta gran piscina tin

a una profunditat aproximada entre d'l-1,30 m.

115

MOJSEs DAZ GARCA


MONTSERRAT GARCA NOGUERA
JOSEP MARlA MACIAS SOL
TRRACO rjJ

En un lateral dels espais situats en l'eix definit


per la

piscina Jrigidaria,

concretament en l'angle

sud-oriental, trobem part de l'rea calenta del con


junt termal (VII), tamb molt afectada per les edifi
cacions tardoantigues i contempornies. Es tracta

obertura17 que probablement pertanyia a un tercer

praefumium que

escalfava el

caldarium.

Com ja s'ha esmentat, el costat occidental del


caldarium estava flanquejat per una srie d'habita
cions de servei. En el centre l'mbit VIII, un passa

d'un gran espai de planta quadrangular amb unes

ds allargat -definit durant la fase constructiva

mesures de ms de 18,3 m x 11 m, que continua per


sota de l'immoble nm. 31 i del carrer de Sant

caldarium

Miquel. A l'extrem septentrional s'obre una piscina


absidal

(a/veus)

i, tericament, podria haver-n'hi

una altra a l'extrem oposat.


Aquest espai prcticament ha desaparegut a
causa d'un cup de grans dimensions, per en el
costat occidental conserva escasses restes d'un
hipocaust, amb una solera gruixuda de morter i
cdols de grans dimensions, sobre la qual s'aixeca
ven les

pilae

bipedales
d'opus signi
num que marcava la cota de circulaci del calda
rium. En l'extrem septentrional s'obria l'alveus absi
de

lateres

que suportaven els

sobre els quals s'estenia el paviment

anterior- de 8,9 m x 2 m, dna accs als extrems del


darrera els alvea, mitjanant una porta

conservada a l'mbit X, i una altra que se situaria


en la zona de pas a l'mbit IX. D'aqu s'accediria a
un petit espai situat darrera la piscina absidal (XII),
que comunica l'estana termal V amb aquestes
habitacions de servei.
Fruit de la intervenci arqueolgica de rein

terpretaci duta a terme en el proper solar nm. l


del carrer de Castaos, es va documentar un mur
amb contrafortsrn d'opus caementicium, constructi
vament igual als murs que delimiten les termes pel

costat septentrional (mbits 11 i XI). Aquest guarda


la mateixa alineaci que les estructures del conjunt

dal, del qual s'ha pogut identificar el desgus apro

termal, i la seva prolongaci en direcci nord coin

fitant una de les clavegueres de l'edifici de la pri

cideix en angle recte amb la perllongaci del lmit

mera fase. La tcnica constructiva emprada s la de

septentrional de les termes. A l'oest d'aquest mur

alternant pedres locals amb altres

no es va localitzar cap estructura, mentre que a

del tipus Mdol a partir d'una certa cota. En el

l'est, hipotticament dins del recinte termal, es

l'opus vittatum,

rificis equidistants i disposats a la mateixa alada

documentaren tres petits dipsits d'l x l m, proba


blement d'una fase posterior. A ms, les troballes

per collar una estructura de doble paret per a la cir

produdes antigament indiquen la presncia, entre

parament d'opus

vittatum sn visibles una srie d'o

culaci intema de l'aire calent, 16 caracterstica de les

els solars nm. 33 del carrer de Sant Miquel i el

sales calefactades. Igualment, cal destacar una

nm. l del carrer de Castaos, de mosaics decorats

plada i que determina la presncia d'una finestra,

tures de marbre, inscripcions, estructures absidals

obertura original en I'eix de I' absis d'l,60 m d'am

(un d'ells amb una representaci de Nept), escul

tapiada durant la reforma de l'mbit V amb un mur

pavimentades amb mosaic, etc. D'aquesta manera,

de carreus.
El mur de carreuons de pedra de tipus Mdol

tenim els lmits septentrional i occidental de les ter

que defineix l'exedra en el seu costat est (rea de


servei IX) presenta una altra obertura, a la base de

excedeix els 50 m d'ample i els 45 m de llargria.

la qual s'hi adossa una estructura de planta qua


drada envoltada, en el moment de l'excavaci, per
diversos nivells de cendres. Aquesta estructura

mes, que ens defineixen un espai arquitectnic que


Com s evident, la descripci efectuada comp
ta amb unes carncies determinades per les limita
cions amb qu ens hem enfrontat durant el procs
de documentaci. En primer lloc, cal fer notar que

que escalfava I'aire

les restes excavades representen aproximadament

sota el paviment de suspensurae de I'alveus i alhora,

el 35% de l'rea prevista per aquest conjunt termal,

probablement, suportava una caldera que propor


cionava l'aigua calenta. AI llarg del mur occidental

com del mateix carrer d e Sant Miquel, es troba o es

del caldarium trobem dues obertures ms. En l'espai

trobava la resta de l'edifici termal. En segon lloc, la

correspon a un

praefurnium,

de servei vnr es va documentar un tapiat d'poca

donat que per sota dels solars nm. 31, 35 i 37, aix

impossibilitat de poder finalitzar l'excavaci, i

posterior al conjunt termal, que s possible que

completar les tasques de documentaci arqueolgi

obliters la connexi entre un segon forn i el calda

ca de l'rea delimitada, ens ha impedit determinar


amb claredat qestions com la funcionalitat d' algu

ri de l'rea VIL A ms, en l'extrem sud-occidental


(mbit X), tamb sota una estructura de carreuons

nes sales, els sistemes, les cotes de pavimentaci,

de pedra del Mdol, es va documentar una tercera

etc. Si, a ms, afegim la complexitat de les restes, la

16 Un exemple d'aquest sistema amb la tcnica de l'opus uittafum el trobem en les tennes de Mirobrign (Nielsen 1990, fig. 20), on de fonna regular, en uns
orificis deixats en el parament, s'insereixen carreuons de forma transversal, sobresortint uns quants centmetres, de manera que s'hi pugui recolzar una falsa
paret, que deixa entremig una cambra d'aire que escalfa l'habitaci.
17 Cal ressaltac que aquesta estructura d'opris uittaturn presentava una coloraci enrogida, fet que evidencia que els carreuons de pedra del Mdol -grocs en
estat original- van ser sotmesos a altes temperatures.

18 Un parallel de la utilitzaci d'aquest tipus d'estructura corn a lmit de conjunt termal el tenim en les Termes de Nept a stia, un conjunt de planta quasi

quadrada (80 x 70 m aprox.), que en el costat meridional presenta una srie de petits dipsits d'uns S m quadrats, definits pec un mur de contraforts.

116

LES TERMES PBLIQUES DE TARRAGONA:


EXCAVACIONS EN EL CARRER DE SANT MIQUEL, NM. 33. ESTUDI PRELIMINAR

diversitat de fases, superposicions i aprofitaments,


les destruccions contempornies, tot plegat suposa
un handicap a l'hora d'interpretar les estes en
aquest moment del seu procs de coneixement.
Una de les incgnites amb qu ens trobem s
la de l'accs principal a l'edifici termal. Aquest es
devia donar pel costat meridional o b per un dels
laterals. S'ha de tenir en compte que el costat sep
tentrional es troba limitat per l'espadat de la roca
del tur del Port que, en aquest punt, va ser accen
tuat per l'acci de l'home i ja en poca romana. Pos
siblement, l'accs a les termes estaria relacionat
amb un dels vials principals d'aquesta part de la
ciutat, motiu pel qual cal pressuposar un accs
meridional i, probablement, a l'entorn dels 4,5
msnm, la cota mitjana a qu es troben els pavi
ments termals.
Si provem de restituir l'itinerari del bany, hau
rem de preveure en aquest edifici l'existncia
d'una sala o sales vestidors -apodyterium-, aix com
una rea descoberta i portalada dedicada a l'exerci
ci fsic -palestra. D'aqu es passaria a les sales tbies
i calentes, de les quals coneixem un gran caldarium
de planta quadrangular presidit, en l'eix central,
per un a/veus absidal on es prendria el bany calent
per immersi, i que, segons marca l'estructura de la
sala, tindria hipotticament una rplica en el costat
oposat.
En la meitat septentrional del jaciment trobem
la part freda de les termes, ltima en el desenvolu
pament del bany, articulada a partir d'una sala cen
tral de distribuci, que donaria pas, a l'est, a una
monumental sala Jrigidaria, porticada i dotada
d'una piscina central, on es prenia el bany assegut
en llurs esglaons d'obra. Aquesta sala, pavimenta
da amb mosaics bicolors (blanc amb una orla peri
metral vermella), est encapalada per una inscrip
ci -orientada a la piscina- i una srie de motius
decoratius policromats que, a nivell de circulaci,
defineixen una lnia axial perfectament alineada
amb la porta d'accs al sector oriental, porta que s
tapiada en un segon moment. Es marca aix un sen
tit de circulaci, que ens portaria a una sala a la
qual s'obre una gran piscina escassament conserva
da i que hem interpretat com la natatio d'aquest
conjunt termal. En l'extrem meridional de l'edifici,
i accessible a travs del passads perimetral del Jri
gidarium, que presenta un gir en direcci nord, tro
bem la latrina, sala que tamb s reformada, oblite
rant els desguassos i canviant llur funcionalitat.
Veiem, doncs, com -malgrat comptar amb una

part noms de l'edifici- podem establir unes lnies


generals, amb diversos parallels arreu de l'Imperi.
Pel que respecta a la tipologia del frigidarium, el sis
tema de piscina envoltada per un espai porticat i
flanquejat per un passads perimetral el trobem en
les grans termes de Leptis Magna, un tipus ms ela
borat derivat dels banys Stabians de Pompeia.19
D'altra banda, la utilitzaci de piscines absi
dals' -a/veus- en els caldaris no s un fet estrany en
l'arquitectura termal, sovint amb estructures sim
triques de piscines oposades,21 com podria ser el
caldarium d'aquestes termes.
Tot plegat ens est definint un conjunt termal
que, parcialment, segueix una disposici axial (per
a les sales fredes), quedant la part calenta docu
mentada en un lateral, parallela a la lnia E-W mar
cada pels mbits I, IV i V. Arran d'aquestes dades
podrem hipotetitzar que l'esquema del nostre con
junt termal segueix el sistema parallel definit per
dos eixos del tipus Ill -parallel row type-, o b un sis
tema angular del tipus H-angular row type. Ambds
sistemes definits per I. Nielsen (1990, fig. l). Mal
grat tot, la parcialitat de l'rea coneguda i el seu
estat de destrucci ens fa ser prudents, donat que
no descartem que es tracti d'un edifici de major
envergadura, amb un sistema ms complex, propi
d'unes grans termes pbliques.

L'edifici termal: el tractament decoratiu


Juntament amb la monumentalitat de les
estructures, el tractament decoratiu i sumptuari
que s'ha evidenciat en aquest edifici s un dels
arguments emprats per a la interpretaci d'un
conjunt de caire pblic. Malauradament, les
mateixes mancances estratigrfiques que afecten
a la interpretaci funcional i cronolgica de l'edi
fici sn patents en l'anlisi estilstica dels ele
ments decoratius. Per aquest motiu, les adscrip
cions cronolgiques s'han determinat a partir de
l'anlisi tipolgica i en la recerca d'exemplars for
malment semblants a les nostres peces. La dataci
establerta per aquest conjunt se situa, aproxima
dament, en el s UI dC.
L'estudi s'inicia amb l'examen dels elements
sostentats exhumats: quatre capitells, dues bases i
un fragment de fust de columna". Des d'un punt
de vista estilstic, aquests s1 adscriuen dins un marc
general en qu predominen les tendncies orna
mentals d'afiliaci itlica, per amb alguns ele
ments que denoten influncies decoratives proce
dents de la Mediterrnia oriental.

19 Vegeu els nms. 7 i 12 de la fig. 36 del recull tipolgic presentat per Yegl (1992).
20 I la presncia de finestres en els absis, com s el cas d'aquest conjunt termal, s un recurs freqent que trobem en nombrosos edificis com les termes del
frum d'stia, els Banys Nord d'Arelafe (Arle) o els Banys Centrals de Cales, per citar algun exemple (Nielsen 1990, Yegl 1992).
21 Tenim exemples a stia -termes del frum, de Porta Marina, del Far, de Nephi- als Banys d'Heliocaminus de la Villa Adriana (Tibur), als Banys del
Capitoli de Florentia, als Banys Occidentals de Gerasa o als Banys Pblics de Masada (Nielsen 1990).
22 Per a qestions relatives a la terminologia arquitectnica, vegeu Pensabene 1973, 9-11; Recasens 1979, 47-50, i Boruteville 1980.

l17

MOISS DAZ GARCIA


MONTSERRAT GARCfA NOGUERA
IOSEP MARIA MACIAS SOL
TRRACO 99

La primera de les peces s un capitell corinti


(TSM-33-94-202-1) de lumaquella fossilitzada de
50 cm d'alada per 45 cm d'amplada a l'bac i 53
cm en el collar. La seva erosi sols permet l'estudi
de les rees inferior i mitja de la cara frontal, ja que
l'bac est totalment fracturat. No obstant s'insi
nuen algunes restes de decoraci en un dels seus
laterals. El capitell no presenta cap mostra d'estuc
que recobrs la seva superfcie.
En la base de la pea existeixen escasses restes
del collar, per no ha estat possible determinar la
seva decoraci. En el kalatlws, apareixen dues coro
nes de fulles (imma folia i secunda folia) acantitzants
totalment esteses i prcticament fixades al cos de la
pea, separant-se sols en l'extrem superior que,
probablement, finalitzava de forma lleugerament
apuntada. La corona inferior t tres fulles lleument
sortints en la part final i constitudes per cinc lbuls
articulats en tres minscules fulles amb les extre
mitats arrodonides, i separades per diversos nervis.
Se n'observa un de central, realitzat mitjanant dos
solcs molt accentuats, i d'altres de secundaris amb
incisions me11ys intenses que les anteriors i que
descendeixen fins a la base de la fulla principal. Les
zones d'ombra entre els diversos lbuls sn petites
i estretes. Els caulicles, molt esquemtics, sn volu
minosos i es troben coronats per una orla a cordons
molt simplificada. A partir d'aqu s'observa l'inici
d'una de les fulles exteriors del clat dentat, dividi
da en tres lbuls. Finalment, des de la part superior
de la fulla central del capitell es desenvolupa el tall
-de morfologia espiraliforme- de la flor de l'bac,
desapareguda en la seva totalitat.
El material emprat en la seva realitzaci, la
simplificaci de les formes, la no utilitzaci del tre
pant, mostrant l'absncia d'un efecte de clar/obs
cur o de relleu accentuat que permeti definir amb
claredat els elements que el constitueixen, aix com
la disposici de les fulles adherides al kalathos,
esdevenen indicis cronolgics significatius per
establir una dataci posterior al segle 11 dC. 23 Les
caracterstiques esmentades han possibilitat l' assi
milaci de la pea amb altres documentades a
Tarragona,24 a Crdova,25 a Sevilla26 i a Mlaga.27
El segents elements sn dos capitells jnics
(TSM-33-98-1501-1 i TSM-33-98-1503-1). Es tracten
de dues peces que es troben en un estat de conser
vaci molt precari. El considerable desgast que

ambdues presenten noms ha possibilitat realitzar


una breu aproximaci superficial a l'estudi de la
ms completa (1501-1 ).
L'exemplar mesura 56 cm d'alada per 45 cm
d'amplada en l'rea del collar. L'rea ms sencera
correspon a la part frontal de la pea, que estilsti
cament s'inclouria dins la categoria, formulada per
M" A. Gutirrez, amb el front tipus 4 (1992, fig. 7a).
En la part inferior apareix el summoscap de la
colu1ru1a, amb evidncies d'un revestiment exterior
i que es troba separat de l'equ per un collar deco
rat amb una successi de perles i astrgals. Per
sobre seu es constata l'existncia d'una franja de
fulles lanceolades amb un nervi central (Recasens
1979, 49). L'equ, en l'rea del kymation, t tres
quarts de la superfcie corresponent a una ova cen
tral delimitada a l'exterior per una cinta, al costat
de la qual existeixen dues sagetes apuntades i dues
semipalmetes probablement originades a partir de
la curvatura externa de les volutes. Aquestes estan
constitudes, com a mnim, per dos lbuls amb una
morfologia similar a uns tentacles, disposats de
manera horitzontal (Gutirrez 1992, fig. 10). A par
tir d'aquest punt, es desenvoluparien el canal i les
volutes que junt amb l'bac han desaparegut en la
seva totalitat. Pel que fa a les cares laterals de la
pea, tan sols ha estat possible intuir en una d'elles
el coixinet lateral decorat mitjanant una successi
de fulles d'aigua, mentre que la resta d'elements
que habitualment constitueixen l'ornamentaci
d'aquesta rea del capitell, es troben absolutament
erosionats.
Des d'un punt de vista cronolgic, les niques
dades disponibles i que poden sser rellevants per
a determinar la seva dataci, corresponen a la
tendncia decorativa dins de la qual s'inclouria la
pea. L'anlisi dels elements de I' rea frontal del
capitell ens mostra una simplificaci considerable
del seu esquema ornamental. Aquest fet, constatat
a partir de la presncia de tres quarts d' ova consti
tuint part del kymation, esdev una caracterstica
freqent en el perode tardoantic (Gutirrez 1988,
67) enfront el major nombre d'elles aparegudes en
perodes anteriors, definint una tendncia orna
mental que s'inici a partir del s Ill dC (Gutirrez
1988, 109-110, 112).
Els parallels ms propers corresponen a dos
capitells jnics on, tot i presentar certes diferncies

23 Els motius decoratius del nostre capitell s'adscriuen als corrents itlics (Recasens 1979, 61-62, 131, i Gutirrez 1992, 144-145, 239, fig. 15. 2). Tanmateix, les
seves caracterstiques formals ens remeten a una interpretaci local. Aix, doncs, la seva cronologia se sihlaria en un moment no anterior al s. III dC, dins el
marc d'una tendncia general en qu es manifesta una "dcsvinculncin de insfarmns itfllicns, en pm de te11dencias /ocales mucho mds ace11t11ndas. El/o se intensifica
rd lo largo del sig/o IV d. C." (Recasens 1984, 321).
24 En destaquen dos procedents del teatre (an1b una cronologia complexa, que se situaria amb posterioritat a la remodelaci de l'edifici, produda entorn el
s II dC (Gimeno 1991, II, 835-836, nm. 1241-1242, fig. 149). En aquesta ciutat, tamb n'han aparegut d'altres similars al nostre, datables en el s. III dC (Reca
sens 1979, l m. 26-28, i Gutirrez 1992, nm. 629).
25 Gutirrez 1992, 145, nms. 562-564, 598, 600, 616, 618-620, 631.
26 Com l'exemplar G. 12 de la Forma 7 (actualment emplaat als ]nrdines de Murillo), amb una cronologia del s III d. C (Daz 1985, 125).
27 Aquest s el cas de la pea identificada com a G. 14 de la Forma 8 (conservat en el Museu Provincial de Belles Arts), datat en la primera meitat del s IU
dC (Daz 1985, 125-126).

118

LES TERMES PBLIQUES DE TARRAG


EXCAVACIONS EN EL CARRER DE SANT MIQUEL, NM. 33. ESTUDI PRELIM

en el tractament d'alguns dels seus elements res


pecte el nostre exemplar, els trets generals del seu
esquema ens remeten a una possible relaci cro
nolgica de contemporanetat entre tots ells.
Aquests corresponen a dos capitells procedents de
Tarragona que han estat datats en la segona meitat
del s li dC i finals del s Ill dC (Recasens .1979, 52-53,
nm. 5-6, lm. 5-6, i Gutirrez 1992, 37, nm. 112,
fig. llla-lllb). Un esquema ornamental molt simi
lar tamb s'observa en dues peces procedents de la

villa del Cassale

de

Piazza Armerina

segles Ill i IV dC (Piazza Armerina


fig.

adscrites als

1971, 218-219,

86-89).

Les lnies definitries de la nostra pea i dels


seus parallels s'inclouen dins d'una dinmica
generalitzada a partir del s li dC i que destaca per

l'assimilaci a la Mediterrnia occidental d'algunes


influncies de procedncia oriental (Gimeno

92-94).

1992,

Dins d'aquest fenomen que, inicialment, es

emmascarades per la presncia de la corona supe


rior de fulles d'acant. A partir d'aqu es desenvolu
pen les hlixs amb una tendncia lleugerament
cncava. L'bac del capitell, tot i trobar-se molt
deteriorat, presentaria u11a superfcie cncava i
motllurada, on existeix un ptal inferior de la seva
flor central finalitzat de manera apuntada.
Les caracterstiques de la pea tamb han pos
sibilitat adscriure-la dins les tendncies decoratives
orientals que es desenvoluparen en la decoraci
arquitectnica a partir del s I! dC (Pensabene 1986,
287-304; Marquez 1988-1989, 117; Gimeno 1992, 7594; Gutirrez 1992, 147). En aquest sentit, els
parallels ms propers constituen part de l'orna
mentaci del teatre d'Itlica i presenten una crono
logia de finals del s. I! l s. Ill dC (Gutirrez 1982, 33,
fig. 3. l, lm. 5. l, i Gutirrez 1992, 149, 152, nm.

648, fig. 16. 2, i Corzo 1993, 164). Tamb de la ciutat


d' Os tia, concretament les Termes de Porta Marina,

manifesta en una evoluci de les formes de l'ordre

procedeix un capitell, realitzat amb marbre Pro

jnic (Piazza Armerina 1971, 219) i en l'aparici de


l'ordre compost (Gimeno 1992, 75-93), tamb es

cons, equiparable a la nostra pea i que s'ha datat

detecta a partir del s Ill dC -poca severiana- la


presncia en els circuits comercials de capitells
corints asitics (Pensabene
rrez

1986, 287-304,

i Guti

1992, 147).
Un altre dels capitells correspon al darrer dels

tipus esmentats anteriorment

(TSM-33-98-1505-1).

s un capitell d'estil carini asitic, de pedra calcria


blanca de considerable duresa i de procedncia

en la primera meitat del s Ill dC (Pensabene

1973,

tav. XXXV).
El segent element s la meitat aproximada

99, nm. 354,

d'una base tica sense plint de pedra de tipus


Mdol

(TSM-33-94-202-3). La pea mesura 26 cm


40 cm de dimetre superior. En l'rea
inferior hi ha un llist de 2 cm d'alada, els tors
inferior mesura 8'5 cm i el superior 8 cm. Ambds
d'alada i

tors estan separats per una esccia poc profunda i

42 cm d'alada per 41'2 cm

molt oberta de 5'5 cm d'alada emmarcada per dos

completa de l'exemplar s la seva cara frontal, tot i

la presncia de l'immoscap en lleugera curvatura.


Aquesta tipologia de perfil tic sense plint

indeterminada. Mesura
d'amplada a l'bac i

30

cm a la base. La part ms

que en aquesta tamb apareixen diverses llacunes


del seu volum.
Aquest est constitut per dues corones de
fulles d'acant del tipus espins absolutament des
plegades i fixades a la superfcie de la pea per
amb l'rea superior diferenciada i finalitzada de
forma apuntada. Aquests ptals s'organitzen en

llistons d'l cm. En la seva part superior es constata

-denominada "tipus provincial" per J. Gimeno

(1991, 363}amb

una

correspon a un element arquitectnic


cronologia

dilatada

que

se

situa,

fonamentalment, en el decurs del perode tardore

public -amb una cronologia inicial del s I! aC i


amb una fase d'mplia difusi al llarg del s I aC. Els

cinc lbuls amb les extremitats molt anguloses que,

moments finals de la seva utilitzaci se situen en

en empalmar-se els uns amb els altres, constituei


xen quatre figures geomtriques: un rombe, un rec

l'poca juliocludia (Gimeno 1991, 364-365, i Rama


lla 1992, 56-57). Aix, es constata la seva presncia

tangle i dos triangles. Prcticament, no es constaten

en nombrosos edificis pblics de la Pen1Sula Ibri

evidncies dels caulicles, ja que en l'rea on aquests

ca,28 Frana,29 Itlia30 o Alemanya.31 Les caractersti

apareixerien s'observen diverses mancances i, a

ques tipolgiques de la nostra pea manifesten un


fenomen de residualitat dins del conjunt d'ele-

ms, les escasses restes conservades estan quasi

28 Com per exemple el temple B del santuari de La Encarnacin -Caravaca de la Cruz-, de complexa dataci entorn la primera meitat del s II aC (Ramallo
1992, 63). Tamb es troba en el temple de Barcino -darrer quart del s. I aC- (Gimeno 1991, 364; Gutirrez 1992, 102; Ramallo 1992, 57, i Mirquez 1998, 116);
en el teatre i la baslica de Tnrraco (Gimeno 1991, 364) i en la Necrpolis del Francol de la mateixa ciutat amb una cronologia tardorepublicana i una reuti
litzaci posterior (Gimeno 1991, 74-75, i Gimeno 1991, lm. 27, fig. 27). Tamb s'ha documentat en el Temple de Diana de Mrida (Alvarez 1992, 89-90; Rama
llo 1992, 57, i Mirquez 1998, 116), a Canno -Car1nona- i Carlefrl -El Rocadillo, San Roque- Qimnez 1975, 284-285 M.:rquez 1998, 116). Finalment, en diver
sos edificis de la ciutat romana de Baelo-Claudia (Bolnia) (Jimnez 1975, 285) com la fase neroniana de la baslica (Ramallo 1992, 58, i Sillires 1997, 106-114,
fig. 52, 56) i el Temple d'Isis construt a l'entom de l'any 70 dC (Sillires 1997, 99-102, fig. 42).
29 Alguns parallels s'han identificat en el mausoleu dels Iulii a Saint-Rmy, al temple de Viemic _amb una dataci de canvi d'Era- Gimnez 1975, 287-288,
i Gros 1979, 56) i a'l'arc de Gla11um construt entre els anys 10-20 dC i amb base tica sense plint que recolza sobre l'estilobat (Gros 1979, 67 passim, fig. 9).
30 Tamb al temple de Jpiter de Terrachla d'poca de Sulla, en el temple de Vesta a Tivoli -s. I aC- Qimnez 1975, 280-281), a l'arc de Aosta (Gros 1979, 57
i fig. 2), al peristil de la casa dels Vefii a Pompeia, i n In villa dels Misteris Gimnez 1975, 281282).
31 Per 12xemple la Porta Nigra de Trveris -s. IV d. C-, el temple d'Elst o el santuari de Minerva Sulis u Bath-s. I dC- Gimnez 1975, 288-289).

119

:L

.J,;;ii:!

MOISS DAZ GARCA


MONTSERRAT GARCA NOGUERA
JOSEP MARIA MACJAS SOLE
TRRAC0 99

ments arquitectnics objecte del present estudi que,


per altra banda, presenten una cronologia coinci
dent. La localitzaci d'aquest exemplar fora del seu
context estratigrfic i formant part d'un nivell
corresponent a aportacions antrpiques dels segles
XIX-XX permet explicar aquest anacronisme.
El segent element arquitectnic s la meitat
d'una base tica amb plint (TSM-33-94-202-2). La
pea est realitzada en marbre blanc indeterminat i
t unes dimensions de 30 cm d'alada i 50 cm de
dimetre superior. L'rea conservada del plint
mesura 60 per 36 per 6 cm. El tors inferior -elabo
rat unitriament amb l'element anterior- t 5'5 cm
d'alria, mentre que el superior fa 4'5 cm. Ambds
estan separats per una esccia poc profunda i molt
obert de 3'5 cm d'alada emmarcada per dos llis
tons d'l cm d'alada. En la part superior de la base,
s'observa part d'un forat rectangular d'encaix.
Aquesta modalitat de perfil tic complet amb
esccia accentuada, plint i independncia del fust
esdevingu un element fonamental en la decoraci
arquitectnica a partir del perode augusta! --entorn
els anys 20-15 aC- Gimnez 1975, 267, 280-288 i 290291; Gros 1979, 67; Gutirrez 1992, 97, i Marquez
1998, 117, nota 20),32 tot presentant una dilatada
perdurabilitat fins al s. III dC.33 Ha estat documen
tada en nombrosos complexos corresponents a l'
poca postaugustal (Marquez 1998, 116), tant a la
prpia ciutat de Tarragona" com en altres punts de
l'Estat espanyol35 o d'Itlia".
La darrera de les peces s un fust estriat de
columna de marbre blanc de gra fi i amb menys de
la meitat del seu dimetre conservat (TSM-33-94403-1 ). Aquest presenta una morfologia troncocni
ca i t una alada conservada de 59 cm i un dime
tre mxim superior que, restitut, se situaria entorn
dels 50 cm. Presenta 16 llistons de 3 cm d'amplada,
d'aresta molt viva i amb un acanalat 1nolt accen
tuat.
A ms dels elements sostenidors analitzats,
tamb constituen part del repertori ornamental
desenvolupat en les termes pbliques dos pavi-

ments realitzats amb una tcnica diferent: un


correspon a un sl d'opus tessellatum i l'altre, a un
paviment realitzat amb Cl'Ustae marmries. El pri
mer dels paviments t una planta de forma rectan
gular de 4'76 m de llargria i 3'14 m d'amplada i es
troba de forma annexa a la piscina frigidaria. La part
ms propera a la piscina presenta un fons blanc
amb una franja decorativa de 3 per 1'05 m emmar
cada per un filet doble de colors vermell i blau. A
l'h1terior es dese11volup una composici contnua
constituda per 2 fileres de cercles intersecants
(Barral 1980, 205) de 0'20 m de dimetre que, a l'ex
terior, defineixen 20 flors quadriptalles blaves,
mentre que en la part h1terna configuren una seria
ci d'idntic nombre de motius quadrangulars amb
llurs costats cncaus. En el nucli central d'aquests, i
individualitzant cadascun dels elements geomtrics
representats, s'observen diverses tesselles blaves
disposades rombodalment i constituint una creu
de cinc tesselles sobre les puntes (Barral 1980, 150).
Aquest motiu decoratiu fou un dels ms habi
tuals del repertori iconogrfic de la musivria
romana. Aix, ha estat possible documentar-lo tant
formant part de les orles com constituint el tema
principal en les ornamentacions pavimentals. Ini
cialment, aqt1est aparegu en mosaics itlics
bicroms -blanc i negre- del s. I aC (Morricone 1973,
504, i Berges, Navarro 1974, 170; Maanes 1992, 57;
Jarrega 1993, 279).37 En el perode altoimperial,
essencialment a partir del s. 11 dC (Mondelo 1983,
62), el motiu fou utilitzat profusament en les diver
ses variants que aquest podia adoptar, tot consti
tuint flors de quatre, sis i vuit ptals llisos o denti
culats, i amb l'existncia de diferents elements en
llurs punts d'uni: creus, quadrats, esvstiques, etc.
Aquest motiu perdur fins als segles V-VI dC
(Mondelo 1983, 62, i Ramalla 1985, 137). Com a
parallels al nostre exemplar, disposem de diverses
mostres arreu de la Pennsula Ibrica.38
A continuaci apareix, a l'est del motiu ante1'Or i separat d'aquest per un doble ribet vermell i
blau, un nou registre ornamental, amb morfologia

32 A la Narbonesa, fins i tot, aquesta modalitat de base no es constat en els edificis pblics fins als darrers moments del regnat d'August o inicis del de
Tiberi (Gutirrez 1992b, 97).
33 En aquest sentit, esmentarem la troballa d'un element arquitectnic d'aquestes caracterstiques en el decurs de l'excavaci realitzada a la vil/a de Torre
Andreu (Lleida), amb una cronologia que se situa entom dels segles 11111 dC (Gonz<ilez, Rafel 1993, 206)
34 Aquesta modalitat, denominada per J. Gimeno "Tipus Imperial" possiblement s'introdu en el marc del procs de monumentalitzaci urbana que es va
produir coetniament a la mannoritzaci dels espais de poder de la ciutat (Gimeno 1991, l, 363 ss). A aquest context s'adscriu una base tica amb plint de
procedncia desconeguda -segona meitat del s. I dC s. lI dC- (Gimeno 1991, 165, nm. 154, i Pensabene 1993, 68, nm. 6 1 ). De la mateixa ciutat, tot i que
de cronologia posterior, procedeix una altra basa tica amb plint localitzada en el carrer Adri (Gimeno 1991, I, 365, nm. 157).
35 Com, per exemple, al temple del carrer de Claudio Marcelo de Crdoba Gimnez 1992, lm. 1-2, i M<irquez 1998, 117, nota 20) i al teatre de Sagunt, que
fou objecte d'una remodelaci en el s. HI dC, perode al qual s'adscriurien les bases amb plint del proscnenium.

36 Les columnes que constituen part de l'ornamentaci arquitectnica del peristil de la

Villa del Casa/e a Piazza Armerina. Tipolgicament, tamb presenten

una morfologia molt similar a la nostra pea. La seva cronologia constructiva i la de les estances adjacents se situaria entorn els anys
Armerina

1971, 146, 219-220, fig. 90).

30()..330 dC

(Piazza

37 Aquests models inicials corresponen a Pon1peia (Balil 1962, 67; Ramalla 1985, 137, i Sanz 1987, 58) Els ms paradigmtics sn els emplaats a la Casa del
1974, 170), al tridi11ium de la Casa del/r! Nozze d'Argento i a la Casa dei Dioscuri -en la variant de les flors constitudes per sis ptals
(Morricone 1973, 506).

Marimlio (Berges, Navarro

120

LES TERMES PBLIQUES DE TARRAGONA:


EXCAVACIONS EN EL CARR.ER DE SANT MIQUEL, NM.
ESTUDI PRELIMINAR

33.

de tabula ansata, igualment delimitat per dues lnies


contiges de color vermell i blau. En el seu interior
i sobre un fons blanc, es conserva escadusserarnent
una inscripci que actualment no s'ha pogut resti
tuir. L'epgraf est constitut per tres lnies de
teselles vtries blaves i realitzat en lletra del tipus
capital clssica, amb el text orientat a la piscina de
forma que noms podria ser llegida correctament
des dels bancs situats en el costat oriental.
Sota aquest forn1ulari, apareixen les restes
d'una lnia sinuosa o cinta ondejada (Barral, 1980,
166-167), a tall d'hedera distingens realitzada amb
material de tipus pissarra de procedncia indeter
minada i pedra de Santa Tecla. La transcripci del
text del camp epigrfic seria la segent:
[ ... ]AC
[ ... ]OSTES
Les escasses dades aportades per la inscripci,
no han possibilitat determinar una dataci clara i
precisa. Tanmateix, s que podem establir un termi
nus post quem de s. II dC, perode en qu es constata
l'aparici d'epgrafs en els sls d'opus tessellatum
constituint part de les decoracions pavimentals,
fonamentalment, de determinades estances de
representaci o zones de pas. Des d'w1 prmt ico
nogrfic, els epitafis en mosaics doCWllentats a la
Pen1sula Ibrica corresponen a evidncies de carc
ter apotropaic, salutacions, avisos, frases allusives al
tipus d'estana en qu apareixen, nominacions dels
autors de l'obra o dels domini de l'edifici en qu es
troben (Gmez Pallars 1997, 196-200).
Al l'est dels registres ornamentals anteriors, i
ocupant un emplaament central en la composici
arquitectnica, s'ha identificat un altre element ico
nogrfic. Es tracta d'una rea rectangular de 2'75
per 2'20 m que defineix una orla perirnetral en qu,
sobre un fons blanc i groguenc, es disposen diver
ses rengleres de parallelograms contigus realitzats
amb pedra de Santa Tecla de tonalitats groguen
ques -a tall de carreuat isdorn- amb el contorn
realitzat amb cubs petris calcaris de to blau fosc. En
tres dels quatre laterals, es constata l'existncia de
tres fileres coronades amb merlets amb morfologia
en uT", mentre que en el quart n'existeixen dues.

En el centre de cadascuna de les quatre faixes, apa


reix un element geomtric semicircular vermell -fet
de tesselles cermiques- definit per un filet blau
clar, mentre que en els angles d'uni dels costats
que constitueixen la sanefa perifrica, s'observen
unes franges diagonals realitzades amb tesselles
del mateix material que en el cas anterior. El regis
tre ornamental ha estat identificat corn una repre
sentaci de muralles, amb portes situades en el cen
tre de cada tram 111urari i torres en els angles.
Des d'rm prmt de vista iconogrfic, el motiu
aparegu en les composicions txtils hellenstiques
(Blake 1930, 73; Becatti 1963, 19-20; Berges, Navarro
1974, 168-169; Barral, Navarro 1975, 504, i Daszews
ki 1977, 60). Fou a partir del s. I aC, quan aquest
esdevingu rm dels elements ms caracterstics dels
repertoris musivaris itlics.39 En els segles I i II dC
-especialment a partir d'aquesta darrera centria
les orles de muralles s'adoptaren com a un element
fonamental en l'ornamentaci de les sanefes peri
metrals del paviments (Bairrao 1951, 51; Barral,
Navarro 1975, 505, i Blazquez, Mezquriz 1985,
55 ).40 En les representacions d'poca romana una de
les varietats ms caracterstiques foren les que pre
se11taven un coronament amb merlets en "T". La
utilitzaci d'aquest element cronolgicament esde
vingu fora mplia des del s. I aC fins, apro
ximadament, el s. III dC (Daszewski 1977, 60-62).
A l'interior d'aquesta orla es disposa un motiu
de morfologia tetragonal, amb rmes dimensions d'l
per 1'10 m i constitut per una superfcie blanca en
qu es disposen quatre sectors de meandres. Es
tracta, tot seguint el model definit per V. A. Das
zewski, de sls tessellats amb la representaci del
"laberint simple d'esquema de meandres" (Das
zewski 1977, 41 ). El circuit acaba en un quadrilter
central de 14 cm de costat amb una superfcie uni
forme de color blanc i en el qual no s'inser cap ele
ment decoratiu.
El laberint s un altre dels registres ms recur
rents en la decoraci pavimenta! romana des dels
seus inicis (Daszewski 1977, 41). Es considera un
element de carcter simblic, fonamentalment,
amb rm sentit apotropaic o de protecci de l'espai
on es troba emplaat (Daszewski 1977, 56, i Duran
1993, 42-43, 112). Els exemplars amb una cronologia

38 Entre ells, destacarem el localitzat al carrer del Governador Gonzalez de Tarragona (Berges, Navarro 1974; Barral, Navarro 1975, 506 i lm. II, l, i J<irrega
1993, 279). D'altres similars apareixen en el Mosaic de les Tres Grcies -de finals del s. li a la fi del s. Ill/ inicis s. IV- (Barral 1978, 44-47, n.B, l m. XV-XVII;
Gurdia 1992, 47, lm. 10; J<irrega 1993, 279); a l'atri11m de la villn de Torre Llauder -finals del s. l/ inicis del s. IIJ dC- (Barral 1978, 104-105, n.102-102, lms.
LIX,l i LXI, 1; Sanz 1987, 58; Prevosti, Clariana 1988, 19-29; Maanes 1992, 57; Jiirrega 1993, 279); a la villa de Montfull -a partir del s. II dC- (Montfull
1989, 99); a la del Pla de l'Horta (Sarri de Ter) -finals del s !I/inicis del segle segent o mitjan/ finals del s. V- (Nolla, Sagrera 1993, 147, nm. 3.2, fig. 4 i 5);
Can Pau Birol (Girona)-s. III dC-(Can Pau Birol 1993, 22-23, 41, 147, nm. 3.2). De la resta de Ja Pennsula Ibrica, destacarem el mosaic del triomf de Bacus
d'Itlica -poca severiana- (Bliizquez, Mezquriz 1985, 42; Sanz 1987, 58), i el de la Plnza de la Corndern (Sevilla) -primera meitat del s. III dC- (Biazquez
l982b, 25-26, nm. 9, l m. 11).
39Aquest formava part dels mosaics que decoraven una unitat estructural -amb independncia de la .reva funcionalitat-, per tamb podia sser utilitzat
en les rees de transici, com per exemple en les pollegueres (Biazquez, Mezquriz 1985, 55).
40 Aix es constata a partir de les nombroses representacions documentades a Grcia, Sussa, Frana, frica del Nord (Berges, Navarro 1974, 169-170) i
tamb, a Ja Pennsula Ibrica. Entre elles, esmentarem l'exemplar del carrer del Governador Gonzilez de Tarragona -finals del s I/mitjan del s. II dC- (Ber
ges, Navarro 1974, Barral, Nuvarro 1975, 506, lm. II, 1, i Jiirrega 1993, 279), el del carrer Buenos Aires de Caldes de Montbui -s. II dC- (Barral 1978, nm.
158, pl. CIII, pl. CIV, i Barral, Navarro 1975, 506, l m, I 1 i 2} i el del carrer de la Curia de Pamplona -segona meitat del s. II dC.

121

MOISS DAZ GARCA


MONTSERRAT GARCA NOGUERA
JOSEP MARIA MACIAS SOL
TRRAC0 99

ms antiga han estat documentats a l'rea occiden


tal de l'Imperi: Frana," Itlia,42 Gran Bretanya" i
tamb la Pennsula Ibrica.44 A partir del s. Ill dC
aquest eleme11t ornamental s'incorpor als reperto
ris iconogrfics propis de la musivria de tradici
africana, apareixent en diversos pavime11ts de la
Mediterrnia oriental i del nord d'frica." La uti
litzaci del laberint com a subjecte musivari s' es
tengu fins a l'alta Edat Mitjana.46
La combinaci d'una orla de muralla delimi
tant el laberint, amb les diverses variants tipolgi
ques que adopt al llarg del temps, s'adscriu als
models musivaris de tradici itlica. Bona part dels
exemplars localitzats procedeixen, fonamental
ment, de la ciutat d'stia (Barral, Navarro 1975,
508, i Ramalla 1990, 145-146). Aquest motiu assol
la seva mxima difusi en els repertoris provin
cials, a partir del s. II dC i durant els segles Ill i !V
dC (Bairrao 1951, 51, i Barral, Navarro 1975, 508).
Entre les diverses modalitats, la que presenta
ms similituds amb el nostre paviment, correspon a
la categoria ms simple de laberint quadrangular
amb una cronologia de s. I! i Ill dC. Aquest motiu
es troba en la villa dels Munts (Berges 1969-1970,
140-152; Barral, Navarro 1975, 508, i Daszewski
1977, 107), a Taormina -Brindisi, datat en els s. !I i
Ill dC- (Blazquez, Mezquriz 1985, 54-55, i Blaz
quez 1993, 49); a Conmbriga -poca severiana
(Barrao 1951, 51, 82-84; Daszewski 1977, 121, pl.
40b; Blazquez, Mezquriz 1985, 54-55; Bairrao 1992,
80-81, i Blazquez 1993, 49); en la Casa del Laberint
o de Nept -fi del s. I! dC/ inicis del s. Ill dC
(Duran 1993, 42-43, nm. 3, lm. I!); i un de Chus
clan -Frana, amb una cronologia dels anys 150-200
dC- (Daszewski 1977, 107, pl. 58a). Un altre cas, pe-

r amb el disseny de l'orla ms complex i possible


ment de cronologia ms tardana que el nostre mo
saic, s un paviment d'Orbe -Sussa, tercer quart
del s. Ill dC- (Daszewski 1977, 61 i 123, pl. 25).
A ms de l'anlisi dels exemplars anteriors,
una altra de les dades rellevants cronolgicament
correspon a la policromia que presenta el nostre
mosaic. Aquest efecte, es constata especialment en
l'orla murada realitzada amb tesselles grogues,
vermelles i blaves. En aquest sentit, el paviment
s'adscriuria a les noves tendncies decoratives que
es desenvoluparen a partir del darrer quart del s. I!
i sobretot en el decurs del s Ill dC, perode en el
qual s'ha constatat la introducci del color, inicial
ment amb un ventall redut caracteritzat per la
presncia de colors grocs i vermells. Aquesta parti
cularitat ornamental constitueix part d'un procs
ms ampli caracteritzat per la "consolidaci defini
tiva dels tallers provincials que adopten la tcnica
policroma i van configurant, en molts casos a partir
de les primitives composicions itliques, una per
sonalitat prpia" (Ramalla 1990, 154).
Finalment, el darrer dels elements analitzats
en el present estudi correspon als paviments inte
grats en les estances I i V. Es tracta de sls amb
insercions marmries disposades sobre una capa
de morter ric en components minerals de tipus fel
desptic i quarstic amb alguns fragments cermics
petits i sobre una base de pedres irregulars de peti
tes dimensions.
El placat es troba realitzat amb !astres marm
ries de morfologia i dimensions heterognies (que
oscillen entre els 62 cm/ 6 cm i els 70 cm/ 6 cm) i amb
un gruix que oscilla entre 1'5 i 4 cm. Els material uti
litzats en la realitzaci del paviment sn variats i no

41 Un mosaic circular amb orla murria amb merlets en "T" i amb un laberint es troba emplaat en una rea d'un vestJ'bul de les termes pbligucs romanes
de Verdes (Loir-cr-Clier) -datat a finals del perode antonini- (Marec 1962: 1108, nota 2; Daszewski 1977, 34, 42, 57, 108-109, pl. 46 a i b).
42 Com es constata a partir de la localitzaci de diversos exemplars com, per exemple, el mosaic del Palnzzo Impera/e d'stia -perode antonini (BecatH
1961, 166, nm. 307, tav. XV; Angiolillo 1990, 100, fig. 6) i el de la ciutat de Cremona (Daszewski 1977, 42, pl. 14).
43 Paviment de Caerleo11 -inicis del s. Ill dC- (Marec 1962, 1095; Rainey 1973, 32; Oaszewski 1977, 35, 109-110, nm. 21, pl. 43).
44 El parallel ms proper geogrficament prov de la villa dels Munts amb una cronologia -estrictament estilstica- de primera meitat del s. III dC (S<in
chez Real 1949, 224 i lm. II. 4; Parlasca 1959, 118; Berges 1969-1970, 140-141; Berges, Navarro 1974, 170; Barral. Navarro 1975, 508; Daszewski 1977, 36, nm.
13).
Tamb s'han localitzat d'altres similars a Alcolea, Crdoba, -segona meitat del s. JI/s III dC- (Daszewski 1977, 36, 106, n1n. 10, pl. 11; Blazquez 1981, 46,
nm. 24, l m. 35, fig. 14; Mosnicos Hispanorromanos 1986, 111; Duran 1993, 112, 114); a la Casa del Laberint o de Nept. Itlica, -mitjan s. U/inicis del s. IlI dC
(Daszewski 1977, 36, 106, nm. 11 i pl. 22; Duran 1993, 42-43); a La Almunia de Doa Godina, Saragossa, -datat a comenament del s. Ill dC- (Duran 1993,
329, nm. 113, fig. 53; Fern<indez 1987, 28, l m. 16) i a Pamplona -mitjan segle II dC- (Mosaicos Hispnnorrommros 1986, 111; Duran 1993, 328-329).
A Portugal tamb es tracta d'un motiu recorrent, documentant-se en el sector occidental del peristilmn de la Casa dels Jocs d'Aigua de Co11i111brign -amb una
dataci imprecisa entre Ja fi del s. U dC/mitjan del s. III/IV- (Daszewski 1977, 35, 121, nm. 47 i pl. 40b; Lpez 1990, 201202, fig. 2; Bairrao 1992, 29; Duran
1993, 171-172, 392, nm. 37, l m. XX), en el sector intramurs de la ciutat amb una cronologia adscrita a la segona meitat del s 11 i tercer quart del s. Ill dC
(Barral, Navarro 1975, 514, nm. 5 i lm. III, l Daszewski 1977, 35, 120, nm. 46 i pl. 40a; Bairrao 1992, 80, 81, l m. 25 i 56. 6) i a la villa de Torre di Palma
poca antoniniana/fi del s. HI dC (Bairrao 1951, 47-52; Daszewski 1977, 35, 121, nm. 48, pl. 26 i 27).
45 S'adscriuen a aquest perode exemplars procedents d'Esparta -s III dC- (Daszewski 1977, 36, 110; pl. 59a, b), de Kato Paphos -antiga Nen Pnplws, Xipre, i
realitzat a la fi del s. III i amb reparacions del s. IV dC (Daszewski 1977, 14-29, 104-105, pl. lb-9), de Stolac -Iugoslvia, inicis del s. IV dC- (Daszewski 1977,
128, pl. 41), de Cherchel i Dellys -Algria, final del s. II dC/ comenament de la centria segent-(Marec 1962, 1107, pl. CCX, fig. 5; Daszewski 1977, 101102, pl. 10, pl. 19), de Cyrene -Lbia, fi del s. II dC/ inicis del s. Ill dC- (Daszewski 1977, 118-119, pl. 23), de Henchir Kasbat -Tfru/mrbo Maius, segona meitat
del s. Ill dC (Marec 1962, 1103-1106, pl. CCXI, fig. 6; Daszewski, 1977, 124, pl. 20), de Sousse -Hndrr1met11m, primera meitat del s. Ill dC-) (Daszewski 1977,
125-126, pl. 38a), El Djem -ant. Thysdrus, Tunsia, finals del s. II d. C /primer quart del s. III dC- (Daszewski 1977, 126, pl. 54a, i Slim 1980).
46 Amb una cronologia que se situa a partir del s. IV dC, el laberint est present en diversos mosaics europeus i nord-africans. Com a paradigmes, esmen
tarem el de la baslica d'Orlnnsville (Marec 1962, 1112), en alguns enterraments de tradici cristiana d'Hippane (Marec 1962, 1112). Cronolgicament assimi
lables a l'poca medieval, tamb trobem diversos edificis on es constata la presncia del laberint com a element ornamental. Per exemple, les catedrals d'A
miens (1288), Chatres, Bnye11r,Poiticrs (Marec1962, 1111, nota l; Daszewski 1977, 32; nota 17), l'esglsia de Santa Sabina de Piace11za (s XI), Santa Marirt in Tras
tevere (Roma) (s. XII), i la Catedral de Lucca, entre altres (Daszewski 1977, 32 i nota 17).

122

LES TERMES PBLIQUES DE TARRAQONA


EXCAVACIONS EN EL CARRER DE SANT MIQUEL. NM. 33. ESTUDI PRELIMJNAi

presenten ni una regularitat cromtica ni un ritme

guit per la muralla tardorepublicana. El desenvolu

definit en el disseny del paviment que aportin ele


ments de contrast en la composici. Les crustae

pament dels treballs en extensi ha confirmat la


localitzaci d'unes termes de grans dimensions

emprades sn d'una procedncia geogrfica diversa.

per, les dades cronolgiques obtingudes, en lloc

D'aquesta manera ha estat possible documentar

de resoldre interrogants, han plantejat nous proble

peces d'importaci" i materials de procedncia

mes sobre l'evoluci urbana de la ciutat romana de

regional -pedra d'Alcover o jaspi de la Cinta- o local

Tarraco.

-pedra de Santa Tecla-, junt amb diverses peces de

Malauradament, l'estudi de les restes no es

marbre blanc de complexa identificaci macroscpi


ca. Una altra de les caracterstiques que presenta el

troba actualment en situaci de determinar la fun

paviment s la inexactitud que es constata en els

va implicar la urbanitzaci -per primera vegada

cionalitat de la primera gran fase constructiva, que

punts d'uni entre les lloses que el constitueixen. En

d' aquesta part extramurs de la ciutat i que mostra

aquest sentit, cal assenyalar que en algunes rees s'ha

la mateixa ordenaci urbana que l'rea monumen

observat la presncia de fragments marmoris de

tal del teatre. Aquest fet reflecteix, possiblement,

morfologia i mesures diferents disposats amb l'objec


tiu de travar o ajustar millor d'altres lloses ms regu

que ambdues obres formen part d'un mateix pro


jecte urbanstic que no implica, necessriament,

lars i de majors dimensions.

una construcci coetnia. Hi hauria la possibilitat

El conjunt d'evidncies materials i tcniques

que el primer gran projecte arquitectnic corres

que presenta aquest paviment possibiliten assimi

pongus igualment a un conjunt termal, bastit en el

lar-lo dins un estadi evolutiu de cronologia tardana

-a partir de mitjan s. Ill dC-, constatat en d'altres


rees de la Pennsula Ibrica. Aquesta tendncia

musivria presentaria com a elements definitoris


!'utilitzaci gaireb exclusiva de peces reutilitzades
-que aporten un elevat cromatisme a la composici

una escassa qualitat pel que fa a la seva execuci amb

crustae de gruixos diferents,

talls poc definits i

segle I dC, i amb una clara connexi urbana i social


amb el conjunt del teatre. D'aquest primer projecte
coneixem l'existncia de diverses conduccions i
d'unes latrines i, a ms, sorprn la fcil adaptaci
arquitectnica de l'edifici termal de la segona fase a
les estructures precedents. Per a hores d'ara no es
pot determinar, sense la continuaci dels treballs
arqueolgics, l's real d'aquest primer edifici.

connexions imprecises entre les lloses marmries

La segona fase constructiva correspon, sense

que els constituen- (Prez 1996, 28). Des d'un punt

cap mena de dubtes, a unes grans termes pbliques

de vista estilstic, i donat que no correspon a un

datades en el segle III dC, preferentment en la pri

sectile sensu estrictu,48 l'nic exem

mera meitat. Aquesta dataci s'obt, actualment, a

plar semblant al nostre ha estat localitzat a Carta

partir de l'estudi dels elements decoratius i coinci

paviment d'opus

gena (Laiz, Ruiz 1990, 857-868, i Prez 1996, 145-

deix amb les escasses dades numismtiques obtin

151, fig. 48-50, lm. XXXIII-XXXIV).

gudes en el solar nm. 35 del mateix carrer (v. Ante


cedents).
Quant als elements decoratius, l'anlisi del

Conclusions
Les troballes efectuades en aquesta part de la

conjunt ornamental posa de manifest una clara

ciutat obren noves perspectives d'investigaci,


alhora que eixamplen les possibilitats d'oferta

homogenetat situant-se plenament dins d'un marc

arqueolgica de Tarragona. Novament hem de

en qu es constata la presncia de tendncies orna


mentals ben definides que permeten precisar la cro

recordar que ens trobem davant d'uns resultats

nologia proposada. Les restes arquitectniques -a

obtinguts en una intervenci parcial i que les restes

excepci de la basa tica sense plint, de carcter

estan actualment en fase d'estudi, de manera que

residual- esdevenen testimonis molt clars dels

aquest text representa una primera aproximaci.

corrents decoratius imperants en la primera meitat

Inicialrnent, la identificaci d'un conjunt ter


mal de gran envergadura s'havia associat a la zona

del segle III dC.

Dins el nostre conjunt, tipolgicament predo

ldica del teatre. D'en l'actuaci de delimitaci

minen els productes importats assimilables a les

efectuada l'any 1996 els nostres treballs partien de


la premissa d'una mplia zona ldica, emplaada

modalitats ornamentals caracterstiques del pero

extramurs i als peus del tur, ocupat antigament

capitells -un corint asitic i l'altre jnic- que reflec

per l'oppidum ibric, i que possiblement fot<Cfes.e.

teixen un comportament global desenvolupat a

de. Aix ens ho indica clarament la presncia de dos

47 Destaca la presncia de Porrasanta br11m1 (Chios, sia Menor), Africmw (Teos, sia Menor), Bresca colaria (es constata la seva presncia a la Pennsula Ib

rica a partir del s. Ill dC), Cipolli110 (Eubea, Grcia), Grecco Scritf (Kp Bone, Tunisia).

48 Es tracta d'una tcnica en qu es constata, per una banda, la presncia de models iconogrfics clarament definits i, de l'altra, l'existncia d'una des
tacable xarxa comercial de peces prefabricades (Prez 1996, 289). En aquest sentit, esmenturem la troballa d'un element arquitectnic d'aquestes carac
terstiques en el decurs de l'excavaci realitzada a la vil/a de Torre Andreu (Lleida), amb un21 cronologi21 que se situa entorn els segles II-III dC (Gonza
lez, Rafel 1993, 206).

123

MOISS DAZ GARCA


MONTSERRAT GARCA NOGUERA
JOSEP MARIA MACIAS SOL

TRRAC0 99

partir de mijan el segle !I dC. Aquest es concreta en


una evoluci dels esquemes decoratius del capitell
jnic -reducci del nombre d'oves del Kymation- i
per l'aparici, a partir de mitjan del segle !I, de
capitells corints asitics en els circuits comercials. A
ms, les particularitats del capitell corint recuperat
referma la cronologia establerta.
Finalment, la cronologia que ens proporciona
el mosaic del laberint ve a confirmar la dataci pro
posada. Aquest paviment sovinteja en aquest
perode, tant en mbits arquitectnics de pas com
en espais termals, preferentment els frigidaria,
reflectint una prctica simblica que recorre al labe
rint com a element de protecci de l'edifici.
Des del punt de vista iconogrfic s molt sig
nificativa l'antiga troballa d'un mosaic amb la
representaci de Nept en el solar nm. 37 del
mateix carrer (v. Antecedents). Aquest s un tema
recorrent en la pavimentaci de grans sales termals,
principalment a partir de la segona meitat del segle
I! i del segle III dC, i en els denominats paviments
d'opus tessellatum amb decoraci figurada en blanc i
negre (Darmon 1981 i Clarke 1990). Exemples d'i
matges de la divinitat i de la iconografia que el sol
acompanyar en estances termals -Anfitrite, tritons,
nereides, ichtyocentaures, dofins, cupidos- estan
ben documentades a Itlia -termes de Nept i
banys de la v:illa de Risaro a stia, mosaics d'Otri
coli i d'Arezzo (Clarke 1990)--, i a l'orient de l'Impe
ri -termes d'Olmpia (Kankeleit 1990). En tots
aquests exemples el du apareix representat amb la
seva quadriga d'hipocamps. En altres exemples
,Nept es troba acompanyat del seu seguici: termes
ostienses del Buticosus, les Martimes, les dels Cisa
ri i les del Far (Pavolini 1989). Altres casos ms pro
pers es coneixen a Itlica (Neira 1990) i a Barcelona
(Barral 1978). En funci d'aquesta prctica decorati
va i simblica i de les restes conservades al nm. 1
del carrer de Castaos -a l'oest dels nms. 33 a 37
del carrer de Sant Miquel- podem incloure aquesta
antiga troballa en el conjunt termal ara identificat.
L'anlisi arquitectnica permet establir
parallels amb altres termes pbliques, principal
ment les itliques. Entre elles cal destacar les
d' stia, ciutat porturia com Trraco. Trobem sem
blances amb els grans conjunts termals ostienses
com l'estructura de les termes de Nept, limitades,
com en el nostre cas, en un dels seus costats per un

124

mur amb contraforts. Igualment, el gran caldarium


amb alveus absidal de finestres de les termes del
frum, aix com el de les termes de Porta Marina,
guarden semblances amb les termes analitzades
(Nielsen 1990). Tots ells sn complexos que es
documenten a partir de mitjan segle I! i en el segle
III dC, cronologia que coincideix amb l'extreta dels
elements arquitectnics i decoratius que presen
tem.
Per, a ms de les coincidncies arquitectniw
ques, cal remarcar el carcter dels exemples ostien
ses citats, donat que es tracta dels tres grans con
junts termals pblics de la ciutat, fet que sembla
coincidir amb la funci de les termes de Trraco
localitzades en el carrer de Sant Miquel. Trobem
tamb una coincidncia en l'emplaament urbans
tic d'aquests equipaments socials. En el cas d' stia,
les termes de Porta Marina i les termes Martimes
se situen en els barris portuaris; les termes de
Nept sn prximes al teatre. En el cas de Tarraco,
es compleixen ambdues circumstncies.
Aquesta cronologia de primera meitat del
segle III dC implica una perdurabilitat dels espais
ldics en la part baixa de la ciutat, ms enll de l'a
band del teatre altoirnperial (cfr. El teatro mmano
1993). D'altra banda, s'ha detectat, en un moment
indeterminat, una reforma del conjunt termal que
es posa de manifest a partir del canvi de pavimen
taci del mosaic per les crustae marmries; junta
ment amb el tapiat de diverses portes i del placat
de les parets d'una estana.
L'existncia d'aquestes termes, a inicis de
l'Antiguitat Tardana, planteja diverses qestions
actualment difcils de resoldre. La perdurabilitat de
les prctiques termals no es pot establir ja que els
habitatges installats sobre les estructures termals
reutilitzaren els paviments del segle III. D'altra
banda, l'existncia d'un espai termal d'aquestes
caracterstiques pot interpretar-se com un element
indiciari d'una vitalitat urbana que es mant, mal
grat la contracci fsica de la ciutat i de la desapari
ci de determinades rees residencials, a partir dels
segles III-IV (v. Macias 1999, 302 ss). Finalment, no
es pot evitar plantejar un vincle -hiptesi de treball
no constatada arqueolgicament- entre el conjunt
termal descobert i les thermae Montanae reconstru
des per un praeses eqestre a finals del segle III o
inicis del s. IV (Alfldy 1991, 40, nm. 155).

LES TERMES PBLIQUES DE TARRAGONA:


EXCAVACIONS EN EL C/ SANT MIQUEL, NM. 33. ESTUDI PRELIMINAR

''

Cl Zamenhcff

.,,/"

Cl Castaflos 1

Cl SI. Miquii:I 33

"

Fig. 1. Plnol de situaci urbana de les termes.

Fig. 2. Vista general des del carrer del Dr. Zamenhof.

Fig. 3. Vista frontal de les estructures amb l'espadat de la roca al


fons.

125

MOISS DfAZ GARCA


MONTSERRAT GARC{A NOGUERA
JOSEP MARIA MACIAS SOL
TRRAC099

Fig. 4. Fonament del primer edifici -mbit IV- obliterat pels


paviments i basaments termals.

Fig. 5. Detall de la conducci subterrnia del primer edifici.

126

Fig. 6. Estrucrures de desgus i latrines -mbits Ill i IV- del primer


edifici.

Fig. 7. Detal1 de les aportacions de graves i les estructures de


drenatge del primer edifici.

LES TERMES PBLIQUES DE TARRAGONA:


EXCAVACIONS EN EL C/ SANT MIQUEL, NM. 33. ESTUDI PRELIMINAR

Carrer Sant Miquel

l
l

' /,

l-- -

cmm

Mura documen1ata

rm

AlinnciD111 tertquee

c:u Conduccions

Fig. 8. Pou i estructures de la conducci situades als peus de


l'espadat de la roca.

Fig. 10. Vista de l'rea central termal, amb els diferents pavi
ments i la piscina.

Fig. 9. Planta esquemtica fase l .

Fig. 11. Vista general de l'rea central i septentrional de les ter


mes, mbits l, 11 i IV.

127

MO!SS DAZ GARCfA


MONTSERRAT GARCfA NOGUERA
JOSEP MARIA MACIAS sol.E
TRRAC0 99

t;/ Sn! Miquel

Fig. 14. Detall del mosaic del laberint envoltat d'una muralla,
mbit L
XI

llllleill MuroOooummll
r'::;' A!1neaOIC!\O teCdquOi

Fig. 12. Planta esquemtica de l'edifici termal.

Fig. 15. Detall de la cartella d'opus vermiculntum, mbit l.

Fig. 13. Piscina i paviments de mosaics ---cartella, cercles


secants i laberint- del sector I i crustae del sector IV.

128

Fig. 16. Detall del mosaic amb motius de cercles secants,


mbit l.

LES TERMES PBLIQUES DE TARRAG'\A:

EXCAVACIONS EN EL C/ SANT MIQUEL, NM. 33. ESTUDI PRELlMINAR

Fig. 17. Vista general de l'alveus absidal compartimentat en


poca tardoantiga, mbits V, VII i IX.

Fig. 19. Detall de l'estructura que escalfava l'aire i la caldera de


l'a/veus.

Fig. 18. Detall de l'alveus amb el forat de desgus i els negatius


dels elements que sustentaven la cambra d'aire de la paret.

Fig. 20. mbit VIII, amb la porta que el comunica amb


l'mbit X.

129

MOISS DiAZ GARCIA


MONTSERRAT GARCA NOGUERA
JOSEP MARIA MACIAS SOL
TRRAC0 99

Fig. 23. Capitell jnic.

Fig. 21. Detall dels carreuons rubefactats del praefuniium del cal
dari, mbit X.
Fig. 24. Capitell corinti asitic.

Fig. 22. Vista de les reformes de l'edifici termal, amb el nou pla
cat i paviment de crustae.

130

Fig. 25. Dibuix capitell corinti asitic.

LES TERMES PBLIQUES DE TARRAGONA;


EXCAVACIONS EN EL CARRER DE SANT MIQUEL. NM. 33. ESTUDI PRELIMINAR

BIBLIOGRAFIA
Alfldy, G. 1975, Die Romische11 lnschrifte11 van Tarraco,
Berl.
Alf61dy, G. 1991, Tarraco, Frum 8, Tarragona.
Alvarez, A. 1983, Los materiales lapdeos y su significa
cin cronolgica, XVI Congreso Nacional de Arqueologa
(Mrcia 1982), Saragossa, 833-836.
Alvarez, A. 1984, Estudio de los materiales lapdeos, pre
sentes en la epigrafia de Catalua, pigraplzie hispnni
que. Problmes de mthode et d'dition, Pars, 87-116.
Alvarez, J. M'. 1992, El templa de Diana, S. F. Ramalla
(dir.), Tenzplos rontanos de Hispania, Cuaden1os de
Arquitectura Romana, l, Mrcia, 83-93.
Angiolillo, S. 1994, Una raffigurazione di Paro a Porto
Conte (Alghero)?, IV Coloquio I11ternacio11a/ sobre
Mosaica Antiguo (Palncia-Mrida 1990), Guadalajara,
97-102.
Bairrao Oleiro, J. M. 1951, Materiales Arqueolgicos de
Conimbriga. El mosaica del laberinto, Archivo Espaol
de Arqueologa, XXN, Madrid, 47-52.
Bairrao Oleiro, J. M. 1992, Conimbriga. Casa dos Repu
xos, Corpus de niosaicos ro111anos de Portugal, Conventus
Scallabitanus I, Conmbriga.
Balil, A. 1962, Mosaicos ornamentales romanos de Barce
lona, Archivo Espa1iol de Arqueologa, XXXV, Madrid,
36-69.
Balil, A. 1963, Las escuelas ntusivarias del Co1rvent1ts Tarra
conensis, CMGR, I, Paris, 29-39.
Bargellini, P. 1991, Le Tenne Centrali di Ponzpei, Les Thennes
Rontains, Collection de l'cole Franaise de Rome,
142, 115-128.
Barral, X. 1978, Les 1nosaques ro1naines et mdivales de la
Regia Laietana, Barcelona.
Barral, X. 1980, Repertori grfic en catal de la decoraci
geomtrica dels mosaics antics, Fonanients, Prehistria
i Mn Antic als Pasos Catalans, 2, Barcelona, 131-234.
Barral X., Navarro, R. 1975, Un motivo de orla itlico.
Las representaciones de murallas en los mosaicos
romanos de Hispania, Boletn del Seminario de Estudios
de Arte y Arqueologa, XL-XLI, Valladolid, 503-522.
Becatti, G. 1961, Scavi di Ostia, TV. Mosaici e paviinenti n1ar
n1orei (tavole), Roma.
Becatti, G. 1963, Alcune caratteristiche del mosaica bianco
nero in Italia, La 111osaque grco-ro11iaine, I, Paris, 15-28.
Berges, M. 1970, Informe sobre "Els Munts", Boletn
Arqueolgico, LXIX-LXX, Tarragona, 140-152.
Berges, M., Navarro, R. 1974, Un mosaica con tema de
muralla en Tarragona, Pyrenae, 10, Barcelona, 165-172.
Blake, M. E. 1930, The Pavements of the Roman Buil
dings of the Republic and Early Empire, Menioirs of
Acade1ny Anzerican at Ron1e, VIII, Roma, 7-159.
Blazquez, J. M , Mezquriz, M. A. 1985, Mosaicos ro111anos
de Navarra, Corpus de mosaicos romanos de Espaa,
Fase. VII, Madrid.
Blzquez, J. M . 1981, Mosaicos romanos de Crdoba, Jan y
Mdlaga, Corpus de mosaicos romanos de Espaa,
Fase. Ill, Madrid.

Bonneville, J. N. 1980, Le monument pigraphique et ses


moulurations, Faventia, 2/2, Bellaterra, 75-98.
Brodner, E. 19921 Die R0n1ischen Therinen t111d Das Antike
Badewese11. Die Deutsche Bibliothek.
Can Pau Birol 1993, Nolla, j. M., Sagrera, j., Verri, P.,
Viv, D., Els 111osaics de Can Pau Birol, Girona.
Chiner, P. 1990, La decoracin arquitectnica en Sagun
tum, Valncia.
Clarke, J R 1994, Neptune and his Quadriga: the diffus
sion of a motif in the black-and-white mosaics of
Italy, IV Coloquio Internacional Sobre Mosaica Antiguo
(Palncia-Mrida 1990), Guadalajara, 309-316.
Codex - Arqueologia i Patrimoni 1995, Memria de /'exca
vaci arqueolgica realitzada al solar nm. 2 del carrer del
.

Doctor Zame11hof, mecanoscrit indit, Tarragona.


Codex - Arqueologia i Patrimoni 1998, Informe dels treballs
arqueolgics en el solar nm. 1 del carrer Castaos de
Tarragona, mecanoscrit indit, Tarragona.
Cordano, F. 1980, li laberinto come simbolo grafico delia
citt, Me1anges de l'co/e Franaise de Rame, 92, Roma,
7-15.
Corts R., Gabriel, R. 1985, Tarraco: recull de dades arque
olgiques, Barcelona.
Corzo, R. 1993, El teatro de Italica, Ramalla, S. F., San
tiuste, F. (coord.), Teatros ro111anos de Hispania, Cua
dernos de Arquitectura Romana, vol. 2, Mrcia, 157171.
Darmon, ).P. 1981, Les mosaques en Occident I. Aufetieg
und Niedergang der ROntischer Welt, 27, Principat, 12, 2.
Walter de Gruyter, Berln-N.York, 266-319.
Daszewski, W. A. 1977, Nea Pap1zos II. La 111osa que de Th
se, Varsvia.
Daz, A. 1985, Capiteles cotintios ronianos de Hispania,
Madrid.
Drerup, H. 1974, Zwei Kapitelle aus Italica, Archivo Espa
ol de Arqueo/oga, 45-47, Madrid, 91-102.
Durn, M. 1993, lconogtafa de los 1nosaicos ro1nanos en la
Hispania alto-imperial, Barcelona.
El Teatro to111nno, 1993, Mar, R., Roca, M., Ruiz de Arbulo,
J., El teatro romana de Tarragona. Un problema pen
diente, Teatros ro1nanos de Hispania, Cuadernos de
Arquitectura romana, Madrid, p. 11-23.
Fernndez, D. 1987, Mosnicos ron1anos del Conventus Cae
saraugustanus, Saragossa.
Gibert, A. 1916, Ten1ples pagans de la Tarragona roniana,
Tarragona.
Gimeno, J. 1991, Estudios de arquitectura y urbanisn10 en las
ciudades ro1nanas del Nordeste de Hispania, 2 vols,
Madrid.
Gimeno, J. 1992, Un conjunto de capiteles de origen
asitico en Tarraco y Barcino. Reflexiones sobre la
importacin C:.c elementos orientales en la arquitec
tura del nordeste de Hispania a partir del sigla II d.
C., Atclzivo Espa11ol de Arqueologa, 65, Madrid, 75103.
Gnoli, R. 19882, Marmora Romana, Roma.

131

MOISS DfAz GARCA


MONTSERRAT GARCA NOGUERA
JOSEP MARIA MACIAS SDL
TRRAC0 99

Gmez Pallars, J. 1997, Edicn y co1nentaro de las inscrip


ciones sobre 111osaco de Hspania. Inscripciones no cristia
nas, Roma.
Gonzalez, J. R., Rafel, N. 1993, Torre Andreu, Lleida,
Anuari d'intervencions arqueolgiques a Catalunya.
poca ron1ana. Antiguitat tardana. Canzpanyes 19821983, Anuaris d'Intervencions Arqueolgiques a
Catalunya, l, Barcelona.
Gros, P. 1979, Pour une chronologie des arcs de triomphe
de Gaule Narbonnaise, Callin, 30, Paris, 55-83.
Guardia, M. 1992, Los mosaicos de la Antigedad tarda en
Hispania. Estudios de iconografia, Barcelona.
Gutirrez, M. A. 1992, Capiteles ronia11os de la Pennsula
Ibrica, Valladolid.
Gutirrez, M. A. 1992b, El templa romana de Barcino.
Anlisis de la decoracin arquitectnca, Ramalla, S.
F. (dir.), Tenzplos ronzanos de Hispania, Cuadernos de
Arquitectura Romana, l, Mrcia, 95-105.
Gutirrez, M11 A. 1982, Sobre la sistematzacin del capitel
corinto en la Pennsula Ibrica, Baletn del Se11iinaro de
Est11dios de Arte y Arq11eologa, XLIII, Valladolid, 25-44.
Gutirrez, Mil. A. 1988, Bases para un estudio del capitel
jnico en la Pennsula Ibrica, Boletb1 del Se11iinario de
Est11dios de Arte y Arqueologa, LIV, Valladolid, 65-113.
Hallazgos Recientes 1950, Parte de un mosaico y fragmen
to de una liipida, Boletn Arqueolgico, Tarragona , 4243 i 211-212.
Heilmeyer, W. D. 1970, Korinthisc/ie Normalkapitelle. Stu
dien zur Geschichte der Ri:in1nschen Architekturdekora
tion, Heidelberg.
Heinz, W. 1983 Rhnische Thennen, Badezvesen und Badelu
xus hn Riinzischen Reic/1. Mnchen.
Hernfudez Sanahuja, B., Morera, E. 1892, Histol'ia de
Tarragona desde los n1ds re1notos tienipos /insta la poca de
la restauracin cristiana (.. .), Editada, anotada y continua
da por E. Morera, Tarragona.
lmportacin 1987, Mayer, M., Alvarez, A., Rod, !., La
importacin del mi:rmol en poca romana. El ejemplo
de Ventmiglia y su contraposicin con el litoral norte
de la Tarraconense, Quaderni del Centro di Stud Lunen
si, 10-12, Luni, 497-523.
Jrrega, R. 1993, El mosaica polcromo con decoracin
geomtrica de crculos intersecantes de la villa roma
na de Barrugat (Btem, Tarragona), Archivo Espmol de
Arqueologia, 66, Madrid, 275-284.
Jimnez, A. 1975, De Vitruvio a Vignola, Autoridad de la
tradicin, Habis, 6, Sevilla, 253-280.
Jimnez, J. L. 1992, El templa romana de la calle Claudio
Marcelo en Crdoba, Ramalla, S. F. (dir.), Templos
ron1anos de Hispania, Cuadernos de Arquitectura
Romana, l, Mrcia, 119-132.
Kankeleit, A. 1994, Die Kiserzeitlichen mosaiken von
Olympia. Eine Bestandsaufnahme, IV Coloquio Inter
nacional Sobre Mosaica Antiguo (Palncia-Mrida
1990), Guadalajara, 135-147.
Laiz, Mil. D., Ruiz, E. 1990, Mosaica del tipa opus sectile
en Cartagena, XIX Congreso Nacional de Arqueologa
(Castelln 1987), Saragossa, 857-868.

132

Lpez, G. 1990, El programa iconografico de la Casa de


los Surtidores en Conimbriga, Espacio, Tien1po y
Forma, srie li, H. Antigua, 3, Madrid, 199-232.
Macias, J.M. 1999, Ln cernzica co111uJia tardoantiga a Trra
co, Tulcis. Monografies Tarraconenses, l, Tarragona.
Maanes, T. 1992, La villa ro1nana de Almenara-Puras
(Valladolid), Valladolid.
Marec, E. 1962, Le thme du Labyrinthe et du Minotaure
dans la mosaque romaine, Honnnages Albert Grenier,
3 vols., Bruselles, 1094-1112.
Marquez, C. 1988-89, El desarrollo del capitel corintio
asiatico en Crdoba, lfigea, V-VI, Crdoba, 117-128.
M<irquez, C. 1998, La decoracin arquitectnica de Colonia
Pntricia. llna aproxinzacin a la arquitectura y urbanis1no
de la Crdoba ro111a11a1 Crdoba.
Mayer, M. 1990, Aproximacin al problema de la impor
tacin del mcrmol en la Hispania Romana, PACT, 27.
Le con111ierce 111aritin1e ro1nain en Mditerrane occide11ta
le (Barcelone 1988), Court-Saint-tienne, 265-277.
Mondelo, R. 1983, Esque1nas contpositivos geo111tricos en los
111osaicos hispa11orro111a11os, extracte tesi doctoral, Valla
dolid.
Montfull 1989, Nieto, F. j., Puig, A. M., Merino, J., la villa
ron1ana de Montfull. Resultats de la primera cam
panya d'excavacions, Cypsela, VII, Girona, 93-101.
Morand, L 1996, A propos de la Maison aux Jets d'Eau
(Conimbriga, Porhtgal). Architech1re et mosaque,
REA, 98, Burdeus, 207-222.
Morricone, M8 L. 1973, Veu Mosaica, Enciclopedia dell'Ar
te Antica, Suppl. 1970, Roma, 504-531.
Mosaicos Hispanorronianos 1986, Blzquez, J. M8., Lpez,
G., Neira, M. L., San Nicolas, M. P., La mitologa en
los mosaicos hispanoromanes, Archivo Espaiiol de
Arqueologa, 59, Madrid, 101-162.
Neira, M. L. 1994, Mosaica de los tritones de It.:lica en el
contexto iconogrfico del thiasos marino en Hispania,
IV Coloquio Internacional sobre 111osaico antiguo (Paln
cia-Mrida 1990), Guadalaja, 359-367.
Nielsen, I. 1990, Therina et Balnea. The Architecture and Cul
tural Histon; of Roman Public Baths, Arhus.
Nolla, J. M'., Sagrera, J. 1993, Els mosaics de la villa
romana del Pla de l'Horta (Sarri de Ter), Cypsela, X,
Girona, 145-158.
Parlasca, K. 1959, Die r0111iscl1en Mosaiken in Deutschland,
Bert.
Pavolini, C. 1989, Ostia, Guide archeologiche Laterza,
Bari.
Pensabene, P. 1973, Scavi de Ostia VII. I capitelli, Roma.
Pensabene, P. 1986, L a decorazione architettonica, l'im
piego del marrno e l'irnportazione di manufatti orien
tali a Roma, in Italia e in Africa (li-VI D. C), Giardia
na (Ed.), Societ ron1ana e in1pero tardoantico, vol. Ill. Le
merci, gli insediamenti, Bari, 285-429.
Pensabene, P. 1993, La decorazione architettonica dei
1nonurnenti provinciali di Tarraco, Mar, R. (ed.), Els
monun1ents provincials de Trraco. Noves aportacions al
seu coneixenzent, Documents d'Arqueologia clssica, l,
Tarragona, 33-105.

LES TERMES PBLIQUES DB TARRAGONA


EXCAVACIONS EN EL CARRER DE SANT MIQUEL, NM. 33. ESTUDI PRELIMINAR

Prez, E. 1996, Revestimientos de opus sectile en la Pe


nnsula Ibrica, Studia Archaeologica, 84, Valladolid.
Prez, W. 1991, Hernfudez Sanahuja y el puerto romana
de Tarragona, Butllet d'Arqueologia: nm. extraordi
nari Hernfudez Sanahuja, Tarragona, 7-17.
Pons d'lcart, L. 1572, Libra de las grandezas y cosas rne1no
rables deia Metropolitana insigne y famosa ciudad de
Tarragona, Lleida (Tarragona 1980).
Prevosti, M., Clariana, J. F. 1988, Torre Llauder. Matar.
Villa romana, Guies de jaciments arqueolgics, 3, Bar
celona.
Rainey, A., 1973, Mosaics in Roman Britain, Londres.
Ramallo1 S. 1985, Mosaicos romanos de Carthago Nova,
Mrcia.
Ramallo, S. 1990, Talleres y escuelas musivarias en la
Pennsula Ibrica, Mosaicos romana". Estudios sobre
iconografia. Homenaje "in Me1noriam" de Alberto Balil
lllana (Guadalajara), Guadalajara, 135-180.
Ramallo, S. 1991, Un santuario de poca tardo-republica
na en La Encamacin, Caravaca, Mrcia, Ramalla, S.
F. (dir.), Templos romanos de Hispania, Cuadernos de
Arquitectura Romana, l, Mrcia, 39-65.
Rebuffat, R. 1991, Vocabulaire Thermal, Les Thernzes
Romains, CEFR, 142, 1-28.
Recasens, M. 1979, Los capiteles romanes del Museu
Nacional Arqueolgic de Tarragona, Butllet Arqueol
gic, l, Tarragona, 43-143.

Recasens, M. 1984, Los edificios pblicos de la Tarragona


romana, a travs del estudio de sus capiteles, ensayo
cronolgico, Blagg, T. F. C. i altres, Pnpers in Iberian
Arcliaeologj. Part I. BAR International Series, 193 (!),
Oxford, 321-340.
Recasens, M. 1985, Tarraco y el comercio del m<rmol en
poca romana, a travs del estudio de sus capiteles,
Pyrenae, 21, Barcelona, 123-128.
Sagunto 1992, Hernndez, E., Lpez, M., Pascual, L, Ara
negui, C.1 El teatro romana de Sagunto, Ramalla, S. F.,
Santiuste, F. (coord.), Teatros ronianos de Hispania, Cua
dernos de Arquitectura Romana, 2, Mrcia.
Scnchez Real, J. 1949, Descubrirnientos recientes. Mosai
cos romanos de Senna, Boletn Arqueolgico, XLIX,
Tarragona, 224.
Sanchez Real, J. 1998, Los restos de la calle Sant Miquel,
Diari de Tarragona, 1 7 d'octubre 1998, Tarragona,14.
Sanz, R. 1987, Mosaicos romanos del Camino Viejo de las
Sepulturas (Balazote, Albacete), Al-Basil, 21, Albacete,
43-64.
Sillires, P. 1997, Baelo Claudia. Una ciudad ron1ana de la
Bticn, Madrid.
Slim, H. 1980, La mosaque du labyrinthe de Thysdrus,
Antiquits africaines, 15, Paris, 201-215.
Wilson, M. 1989, Designng the Roman Corinthian order,
Joumal of Roman Archaeolog;, 2, Michigan, 35-69.
Yegl, F. 1992, Bnths and bathing in classical antiquihj, N.
York.

L'HBITAT SUBURB PORTUARI D E L'ANTIGA TRRCO .


EXVACIONS AL SECTOR AFECTAT PEL PERI 2
(JAUME l TABACALERA}
-

MARIA ADSERIAS SANS


CSAR AUGUSTO POCIA LPEZ
JOSEP ANTON REMOL VALLVERD
CODEX - Arqueologia i Patrimoni

1. Introducci

2. Antecedents

Des de l'any 1995, l'execuci del PERI 2


(Jaume I - Tabacalera)1 ha comportat un seguit d'in

Abans de l'inici de l'actual fase d'urbanitzaci


del PERI 2, l'any 1995, s'havien realitzat un seguit

tervencions arqueolgiques que, en gran part, han

de troballes que ja feien sospitar una certa densitat

estat realitzades sota la responsabilitat cientfica de

de troballes arqueolgiques, tot i que la realitat ha

CODEX-Arqueologia i Patrimoni.2

superat amb escreix les expectatives inicials.


Entre aquest conjunt de troballes destaquen,

La zona d'actuaci del PERI 2 limita al nord


amb l'avinguda de Ramn y Cajal i el carrer d'Ei
vissa (antic carni de la Fonteta), a l'oest amb el
marge esquerre del riu Francol i al sud amb la lnia
frria. Per l'est es veu limitada,

grosso modo,

per la

lnia defensiva de la part baixa de la ciutat --<:ons

per la seva importncia, les restes que integren el


conjunt de la Necrpolis Paleocristiana on, a ms

del conjunt funerari excavat en els anys 20 i 30, es


van localitzar restes de la trama viria suburbana i

truda entre els anys 1821 i 1823- parcialment fossi

domus (Serra i Vilar 1928, 1929, 1930 i


1935). Sn de destacar, tamb, les restes excavades

litzada en el traat del carrer de Jaume I (Fig. 1 i 2).


Concretament, es tracta d'una zona planera, amb un
moderat pendent envers la lnia de costa, situada al

de Francesc Bastos, on es trob una cripta amb pin


tura mural i diversos enterraments possiblements

de diverses

en el solar conegut com Casa del Mar, en el carrer

peu del vessant occidental del morrot de la Marina,

relacionats amb el conjunt abans esmentat (Vilal

en el punt d'uni entre la badia on s'emplaa el port


i la plana alluvial del marge esquerre del riu.

ta/Tarrats 1993).
Just al davant de la Casa del Mar, en el solar

En poca antiga, aquest espai suburb s' este


nia entre el teric lmit meridional de la muralla, el

posteriorment identificat com parcella 12 del PERI


2, Sanchez Real dna notcia de la troballa, al cons

port i la desembocadura del riu Francol. La proxi

truir-se els magatzems Combalia-Sagrera, d'alguns

mitat del port i l'encreuament de les vies que des de

murs i d'un nombre no gaire elevat d'enterraments

Trraco es dirigien vers el sud i l'interior, seguint la

en

costa i la ribera del riu Francol respectivament, sn

balls realitzats l'any 1993 en el mateix solar van


posar al descobert un paviment d'opus signinum i
un seguit de murs que es trobaven a una profun

dos dels principals elements caracteritzadors d'a


questa zona i que expliquen tant el dens entramat

tegulae i en mfora (Sanchez Real 1956b). Els tre

viari com la intensa i duradora ocupaci (si ms no,

ditat d'entre 1,5 i 2 metres sota el nivell del carrer

d'poca tardorepublicana fins a la fi de l'antiguitat

de Francesc Bastos.3

tardana). En poca romana, la lnia de costa pene


trava ms cap a l'interior, coincidint, aproximada

1972, un mur de carreus sobre un paviment d'opus

ment, amb el traat del carrer Reial. De fet, en l' ex


trem meridional de la part excavada de les
parcelles 22 i 31, els darrers paquets estratigrfics
corresponien a sorres d'aparent deposici natural.

En el carrer d'Eivissa es va descobrir, l'any

testaceum, diversos enterraments, restes d'una cons


trucci de maoneria i part d'un monument fune
rari (Amo/Barriach 1976). L'any 1992, amb motiu
de la construcci d'un collector per part de l'Ajun-

l Un PERI (Pla Especial de Reforma Interior) s un pla d'ordenaci urbanstica que t per objecte la realitzaci en sl urb d'operacions,_:rtes a la millo
ra d'una determinada zona urbana. El PERI 2 va ser publicat l'any 1989 (DOG 15-9-89) i desenvolupa urbansticament una mplia zon mpsa entre l'a
vinguda Ramn y Cajal, els carrers de Francesc Bastos, d'Eivissa, de Jaume I (concretament per la part de darrera de les cases cort
senars), Reial. de Pere Martell, la via frria i el Passeig de la Independncia.
2 Relaci dels arquelegs vinculats a CODEX-Arqueologia i Patrimoni que han participat fins al moment en les excavacions del P
Artigues, C. Ferrer, M. Garcia, J. M. Macias, J. Menchon, C, A. Pocia, J. M. Puche, J. A. Remol i L Teixell. Des de 1996 la coordina
1
a cnec de J. A. Remol.
3 Vegeu la corresponent memria d'excavaci.

137

MARIA ADSERIAS SANS


CSAR AUGUSTO POCIA LPEZ
JOSEP ANTON REMOL VALLVERD
TRRACO 99

tament, es van posar al descobert un segon monu


ment funerari, les evidncies d'una calada romana
i diverses estructures murries. Les obres del ma
teix collector tamb van evidenciar restes arqueo
lgiques en el carrer de Francesc Bastos. En aquest
cas es van documentar, entre altres restes, un opus
sectile i alguns enterraments fora malmesos.
Tamb dins els terrenys que constitueixen el
PERI 2, s'havia trobat un sarcfag en el nmero 4
del cam de la Fonteta (Hernandez/ Morera 1892) i
una ara de pedra amb una inscripci en l'hort d'un
magatzem del nmero 73 del carrer de Smith que
coincideix, aproximadament, amb la parcella 23
del PER! 2 (Alfoldy 1975, 39; Sanchez Real 1956a, i
Prez 1991, fig. 2).
De cronologia conte1npornia i conservat prc
ticament en tota la seva alada, era visible el baluard
de la Reina Amlia, fortificaci d'inicis del segle XIX
que es trobava a les parcelles 32, 33, 34, 35 i era tra
vessada per la prolongaci del carrer de Smith.
Fora dels lmits estrictes del PERI 2, per just
a la vora, destaquen les importants restes docu
mentades a l'illa delimitada pels carrers de Pere
Martell, d'Eivissa, de Jaume I i de Mallorca, amb
evidncies d'ocupaci entre els segles V aC i V dC
(Adserias/ Ramn 1991; Adserias et alii 1994a,
1994b i 1994c, i Adserias et alii 1995). Tamb limiten
amb el PERI 2 les restes localitzades en el nmero
18 del carrer de Francesc Bastos; en el nmero 39
del carrer de Pere Martell, on es va constatar la
presncia de murs d'opus quadratum (Corts/
Gabriel 1985, 80); en el nmero 35 del mateix carrer,
amb evidncies d'ocupaci des del segle I! aC fins
al segle Ill dC (Adserias et alii 1985; Aquilu/Dupr
1986, i Adserias/ Len 1993); les diverses troballes
de carcter funerari i d'altres relacionades amb el
port localitzades al llarg del carrer de Jaume I (Cor
ts/ Gabriel 1985, i Prez 1991), i el tram viari docu
mentat en l'avinguda de Ramn y Cajal (Sanchez
Real 1990, 139).
Fora propers al PERI 2 sn els enterraments
de la difusa rea funerria localitzada als voltants
del carrer de Pere Martell i l'avinguda de Ramn y
Cajal, de la qual formarien part les troballes del
mateix carrer de Pere Martell (Amo 1973),4 del Parc
de la Ciutat, on es document, tamb, part d'una
villa (TED'A 1987; Remol/ Macias 1993), de la
crui1la del carrer de Prat de la Riba i l'avinguda de
Ramn y Cajal (Foguet/Vilaseca 1995), etc.

3. Intervencions arqueolgiques: aproximaci


preliminar

La unitat d'actuaci que ha servit de marc a

les intervencions auqueolgiques ha estat,


majoritriament, la parcella que, ocasionalment,
pot haver estat subdividida en diverses parts
corresponents a distin tas fases constmctives o agre
gada a altres parcel.les dins d'un mateix projecte
urbanstic (Fig. l). 5 E l plantejament general de la
intervenci arqueolgica ha anat variant en funci
de diversos factors. Les primeres parcelles van ser
objecte d'excavaci parcial, afectant, nicament,
l'espai destinat a la fonamentaci de l'edifici.
Aquest va ser el cas de part de les parcelles 12, 19 i
20. A la vista de la gran densitat arqueolgica que
aquests sondeigs posaven al descobert, la Comissi
Territorial del Patrimoni Cultural va creure oport
l'excavaci en extensi de la resta del PER! 2.
Un tractament distint han tingut els carrers
oberts fins al moment. El primer, continuaci del
carrer de Pere Martell, no va ser objecte de cap
tipus d'actuaci arqueolgica. Pel que fa a la resta
(carrers de Manuel de Falla, de Felip Pedrell i con
tinuaci del carrer de Smith), s'ha realitzat, noms,
el seguiment arqueolgic de l'obertura de les rases
de servei i en el cas del tram de la Ronda, s'ha rea
litzat, fins al moment d'escriure aquestes lnies, una
rasa de prospecci arqueolgica.
En aquesta breu nota preliminar farem
referncia, fonamentalment, a les parcelles 13b, 14,
15, 16, 19, 20, 22a, 22b, 30, 31, 32, 33, 34 i 35, incidint
de forma ms especfica en les parcelles 22a, 30, 31
i 32 que sn les que han proporcionat una informa
ci ms significativa (Fig. 1-2).6 El carcter absolu
tament preliminar de les dades obtingudes, moltes
d'elles encara en procs d'elaboraci, fa que ens
limitem a una valoraci genrica del comporta
ment arqueolgic documentat fins al moment.
Aquesta manca de dades consolidades s especial
ment problemtica pel que fa a les cronologies, un
fet que ens obliga a donar datacions molt genri
ques que en cap cas poden donar-se com a definiti
ves.
Fetes aquestes observacions, intentarem traar
un quadre evolutiu del comportament arqueolgic
d'aquesta rea a partir, insistim, d'una part molt
reduda de la informaci generada per les excava
cions fins ara realitzades.
3.1 poca tardorepublicana
Res ens fa pensar, ara com ara, en una ocupa
ci associada al poblat ibric documentat al nord
est d'aquest sector, tot i la proximitat d'algunes de
les parcelles al solar delimitat pels carrers de Pere
Martell i de Mallorca, on s'han documentat restes
d'aquest assentament prerom (Adserias et alii

4 Vegeu tamb Garcia l Remol, en aquest mateix volum


5 Fins ara s'ha intervingut a les parcelles 4, 5-6, 9, 10, 11, 12, 13a, 13b, 14, 15, 16, 18, 19-20, 22a, 22b, 23, 27, 28, 28bis, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35 i 38. D'aquestes
han resultat negatives pel que fa a la presncia de restes arqueolgiques les parcelles 4, S, 6, 10, 28, 2Ba, 29, 38 i 40.
6 Agram als directors de les excavacions de les parcelles 30-32, encara en execuci, M. Carda i C.A. Pocia, les dades facilitades.

138

L'HBITAT SUBURB PORTUARI AL SECTOR AFEfuAT PEL PERI:'2/

1994). nicament podem ressenyar la localitzaci


d'alguns fragments cermics anteriors al segle Ill
aC formant part de nivells de cronologia posterior.
Les evidncies que podem atribuir amb clare
tat a poca tardorepublicana sn excessivament
escasses i puntuals per intentar definir en aquest
moment el seu abast i significaci. La intensitat dels
processos d'urbanitzaci posteriors, l'estratgia

d'excavaci que s'atura en els nivells superiors de

pavimentaci i la presncia del nivell fretic han


contribut, en molts casos, a accentuar aquesta

imprecisa percepci. De tota manera, no s descar


table adscriure a aquesta fase tardorepublicana una

dimensions. De tota manera, s probable que 1


plada no difers sensiblement de la document
en el vial de les parcelles 22a i 31 (a l'entorn c

a"
f

deu metres). Una amplada ampliament superioi\


la constatada pels vials perpendiculars que, ep
podem observar tant a la necrpolis paleocristian1 1q 11 1
1 1 111111"11.
com a la parcella 31, no semblen ultrapassar els,
LllN.ilj'
quatre metres d'amplada.
'H"

Tot i la dispersi de les dades existents, se=


bla perfilar-se una disposici viria radial l'origen

de la qual, si prolonguem tericament els trams fins11


ara identificats, se situaria a l'entorn de l'actual

primera siste1natitzaci de l'entramat viari que ver

plaa de Ponent,7 on fins a la creaci d'aquesta


plaa s'obria un portal proper al sector que en

prpia dinmica erosiva dels traats viaris, els con

3).8 Trams perpendiculars, com el de la Necrpolis

tebrar aquesta zona a partir d'poca augusta!. La

tinuats recreixements de les lnies de circulaci i la


fragmentaci i residualitat dels materials que per

metrien una correcta dataci ens obliguen a una


certa cautela. Recentment, a la part ms meridional
de la parcella 31, s'han identificat nivells de sorra

amb materials d'poca tardorepublicana que


podrien suggerir la proximitat de la lnia de costa
corresponent a aquest perode.
3.2 poca augustal-juliocludia
Tant el vial de la Necrpolis Paleocristiana
com el que segueix aproximadament el traat del
carrer d'Eivissa/ cam de la Fonteta i, possiblement,
els que hem documentat a les parcelles 22 i 31
estan plenament definits en poca d'August. El que
millor coneixem s el vial que va localitzar Serra

poca romana ocupava el frum de la colnia (Fig.

Paleocristiai1a o el de la parcella 31, unirien les clis


tintes vies definint el sistema de parcellaci d'a

questa rea. Per les dades disponibles en aquest


moment, sembla que els vials principals, aproxima
dament parallels a la lnia de costa, tenen una

major perdurabilitat tot i les ocupacions parcials i la

reducci de l'amplada, mentre que els transversals,

de menor entitat, desapareixen (parcella 31) o can

vien d'ubicaci (parcella 30). Aquesta tnica no es


compleix en el cas del vial de la Necrpolis Paleo

cristiana que es mant en s, si ms no, fins al segle


V dC. condicionant entre d'altres els edificis resi
dencials i religiosos dels segles IV i V.

A aquesta primera sistematitzaci viria s'as

socia una activitat bsicament funerria datada, de


forma imprecissa, entre l'poca tardorepublicana i

Vilar en la Necrpolis Paleocristiana (Serra i Vila

els inicis del segle I dC. Correspondrien a aquest


moment, per exemple, els togats funeraris recupe

tral (Lpez 1997) i en les proximitats del riu Fran

anys 20 i 30 en el solar de la Fbrica de Tabacs.

est limitat a banda i banda per murs i construt

amb una barreja compactada de morter (?), pedres,


sorres i cdols. Les diferents capes que el formen

de carcter monumental que nicament podem


intuir a partir de les malmeses restes conservades.
Es tracta, fonamentalment, de monuments turrifor

indiquen successives reformes que mantenen la


seva vigncia, si ms no, fins a la primera meitat del

mes, com el que actualment serveix de receptacle a


les despulles mortals de Serra i Vilar o els docu

segle

mentats sota el carrer d'Eivissa, i de recintes fune


raris alineats similars als de la necrpolis d'Aqui
leia (finals segle I-li dC) o als d'Isola Sacra, al nord

r 1935) i del qual s'han localitzat nous trams en el


solar on ara s'ala el centre comercial Parc Cen
col. T una amplada aproximada de quatre metres,

V, condicionant, en alguns casos, l'orientaci

dels diversos edificis que es disposen a banda i

banda.

L'altre vial, el que seguia aproximadament el

traat del cam de la Fonteta, tamb ha estat docu


mentat en les excavacions de les parcelles afaana
des al carrer d'Eivissa (parcelles 13a i 14). Malau

radament, la dificultat d'identificar l'altra banda

del carrer fa que sigui difcil determinar les seves

rats fora de context durant les excavacions dels

Algunes d'aquestes tombes tenien un coronament

d'stia (segles 11-III dC). Dins d'aquesta tipologia


podrem incloure els monuments funeraris localit

zats a les parcelles 13a-14 i 19-20 (Fig. 4).


Aix, doncs, entre poca tardorepublicana i el
perode augustial-julioclaudi es configura un pai
satge periurb vertebrat per vials o camins, flan-

7 L'any 1952, en obrir-se la fonamentaci de la faana dels magatzems que ocupen els nmeros 3-7 del carrer de Mallorca, va aparixer un ;:ietit segment
d'una via enllosada de sis metres d'amplada. Tot i les dificultats de situar la troballa dins de la trama urbana actual, J. S<inchez Real assenytl 3ue es diri
gia aproximadament vers la Plaa de Bous. Aquest comentari i el croquis que publica, on la via s oblqa a la faana de l'edifici en constru {?;-suggerei
xen que aquest vial tamb seguiria una disposici radial (Sclnchez 1973, 178-181). Aquesta dada es completaria amb el milli ue,_!i'ff: M!tf;fifJHndez ,O:
Sanahuja (1892, Tom I, part 2, p. 120-121, nota 2), va aparixer durant la construcci de la Plaa de Bous. Un altre petit trarn v1an es va_,d9ITT1, p;v -en les
a.1951- ' -_-,
excavacions del sector d'enterraments localitzat en la cruilla del carrer de Prat de la Riba i l'avinguda de Ramn y Cajal {Foguet/Vilasec
8 Vegeu en aquest mateix volum la contribuci de J. M. Macias sobre les excavacions al carrer del Gasmetre.

'?:

MARIA ADSERIAS SANS


CSAR AUGUSTO POCIA LPEZ
JOSEP ANTON REMOL VALLVERD
TRRAC0 99

quejats per enterraments i recintes funeraris, deli

d'Hortensius i de l' rtemis a stia o els grans

diversitat estructural i funcional que coexisteix

d'entre quatre i sis metres d'amplada, obertes a un

mitant parcelles agrcoles parcialment urbanitza


des. Un paisatge que es completa amb una gran

magatzems de Saint-Romain-en-Gal (Gros 1996)


(Fig. 8). Es tracta, normalment, de bateries de naus,

amb l'activitat funerria abans esmentada. Aquesta

pati interior.12.

20 i 22 del PER! 2, tot i que la parcialitat de les

tant modificaci que comporta un recreixement

dinmica es constata clarament en les parcelles 19-

A inicis del segle 11 dC es produeix una impor

estructures documentades impedeix majors preci

generalitzat del nivell de circulaci amb un nivell

nici de l'explotaci d'una pedrera situada en la par


cella 189 i amb un potent abocador que es forma

nau ms occidental es documenta un nou pavi

sions. Una activitat edilicia que coexisteix amb l'i

de farciment que, en alguns punts, cobreix els murs

que uneixen les bases dels pilars. nicament en la

aprofitant una forta depressi en el terreny localit

ment, en aquest cas de tesselles blanques de grans

3.3 poca flvia - segle Ill dC


A partir d'poca juliocludia avanada o fl

xements de nivells de circulaci i murs que, en l' es

intensa transformaci urbanstica que comporta la

Dins d'aquesta mateixa fase podrem situar,


tamb, els edificis residencials recentment localit

ci de grans naus d'emmagatzematge i el recreixe


ment del nivell de pavimentaci del vial ja esmen

zats en les parcelles 30 i 31, actualment encara en

zada en la parcella 13b.

via inicial, a les parcelles 22 i 31 es detecta una

supressi de les estructures precedents, la construc

tat (Fig.

5-{ ).

En la parcella 22a s'han individualit

zat dos edificis, limitats al sud per un vial, formats


per grans naus amb coberta sustentada sobre un
sistema regular de pilars inclosos en els murs de
delimitaci i pavimentades amb sls de cdols (Fig.
7).1 0 Cadascuna de les tres naus fins ara localitzades

dimensions.13 A l'edifici situat a l'altre extrem de


l'rea excavada tamb es detecten successius recrei

tat actual dels treballs, no podem interpretar fun


cionalment ni cronolgicament.

curs d'excavaci. De l'edifici residencial de la par

cella 30 (Fig. 12) s'ha localitzat un corredor pavi

mentat amb opus signinum i les parets decorades


amb pintures murals (Fig. 17-18)14 que donava
accs a diverses estances situades a banda i banda.
El ms interessant d'aquest mbits s un

tricliniiun

de grans dimensions (Fig. 13), parcialment pavi

de l'edifici ms occidental mesuren 18,40 x 6 metres

mentat amb lloses de marbre. L'mbit situat darre

rior, encara per determinar, es construeix un prtic

pavimentat amb un sl de terra, mentre que les

(aproximadament 110 m2). En un moment poste

re del menjador, noms visualitzat en part, estava

fonamentat sobre grans blocs de pedra del Mdol

parets conservaven restes de pintura mural, de les

El model tipolgic i la situaci apunten cap a una

dindi (Fig. 18). Adossat al mur que separava amb

que afecta nivells de pavimentaci associats al vial.

funcionalitat relacionada amb l'emmagatzematge


de bns,11 la naturalesa dels quals no s possible
determinar per la manca d'evidncies correspo

quals hem de destacar la representaci d'un gall

dues estances s'ha identificat una ara de larari feta


amb carreus de pedra del Mdol revestits amb pla
ques de marbre (Fig. 15-16).15 Aquest edifici pateix

nents al moment d's.

diverses reformes entre les quals podem destacar el

adjacents a complexos portuaris com, per exemple,

de la parcella 31 fins ara identificats (Fig. 21)

al port fluvial de Roma (Rickman 1971), els

s'accedeix des d'una de les vies perpendiculars,

Aquest model s similar al conegut en rees

Portus, Leptis Magna, la porticus Galbana i Aemiliana


horrea

tapiat d'algunes de les portes. Els mbits domstics

corresponen a un pati descobert (Fig. 22), al qual

9 Excavada pel collectiu Cota 64.


10 Pel que s'est observant en altres edificis de caracterstiques similars, s possible que, en alguns casos, aquestes capes de cdols fossin la proparad d'un
paviment de tovots.

11 Una discussi sobre la tenninologia (lmrre11, granaria, cdlac, portic11s) pot trobar-se a Gros 1996, 465.
12 " ... le schma quadrangulaire, avec les salles de manutention et de dpt rparties la priphrie d'une aire centrale elle--mme dlimite par les colon
nes d'un quadriportique { . . . ). Certes, les variants sont nombreuses, mme si le parti architectural de base se maintient: la dimension du carr, ou plus sou
vent du rectangle, osdlle beaucoup, et l'intrieur celle de l'espace quadrangulaire libre" {Gros 1996, 470). Existeix, tamb a stia, un segon tipus de magat
zem en qu els mbits s'obren a banda i banda d'un corredor axial, especialment freqents en les regions I i III.

13 Molt similar al documentat en la baslica identificada per Serra i Vilar a la Necrpolis Paleocristiana.
14 s especialment destacable la representaci d'una escena de cacera on un cnid empaita un grup de crvols. Un motiu similar {especialment la rosolud del
cnid en actitud de persecuci) el trobem en el mur situat entre les columnes del peristil de la casa de Menandre a Pompeia (Barbet 1985, fig. 133). Sobre el tema
de la cacera en mosaics, vegeu tamb Blazquez/Lpez 1990. A partir de la utilitzaci de colors clars com a fons de l'escena es pot suggerir una cronologia a par

tir de la segona meitat avanada del segle II dC. Per les seves caracterstiques, aquesta decoraci pictrica s, possiblement, obra d'un artista local.
15 Aquesta associaci entre el larari i la figura d'un gall dindi, smbol d'eternitat, es documenta, per exemple, a la Caupona del Pavone on, en un dels angles

del pati, es troba " ... un Iarario a nicchia con la pittura del pavone, simbolo d'immortalit" (Pavolini 1989, 196). "Parece que entre los romanos el pavo tuvo
significacin religiosa desde un principio. Al menos en Pompeya slo aparece en los lararios y nunca en decoradones profanas (. . . ). El pavo lo trajo Dini
sos de Egipto, como smbolo de sus campaas; es irunortal y sirnboliza, com el ave fnix, el cielo, la apoteosis y la inrnortalidad. Para el difunta comenzaba
una nueva y eterna primavera, de la que el pavo era smbolo" (Abad 1982, 363).

140

,-jj"
'nr
.:. ;
L'HBITAT SUBURB PORTUARI AL SECTa'

,,,-;
mera evidncia documentada d'aquest riou:ed.
s una habitaci rectangular de 3,15 x 1,86 mett:f
revestida interiorment amb una capa d'opus signi-
num. Posteriorment, aquest revestiment hidrulic
es substitut per un placat de marbre. La densitl!.t
de les estructures posteriors no permet relacionar
aquesta habitaci amb altres mbits i, per tant, la
interpretaci com a part d'uns banys s absoluta
ment hipottica. Durant la fase segent es defineix
clarament una estructura termal. L'habitaci ante
rior s farcida per una plataforma d'opus caementi
cium que serveix de base a les pilae d'un hipocaus
tunz associat a nous murs perimetrals que creen un
mbit de majors dimensions. A ms d'aquest
mbit calent s'han documentat dues exedres i
diversos mbits pavimentats amb opus signinum.
En el mur oriental s'obren dues boques correspo
nents al praefurnium. La interpretaci final d'a
quests banys est supeditada a l'excavaci de la
resta del conjunt.
En la parcella 31 es construeix un edifici
residencial, del qual en coneixem els banys privats,
i un recinte funerari (Fig. 26 i 27). Ambdues edifi
cacions ocupen, de forma total o parcial, els traats
viaris precede11ts en una nova vialitat de carcter
substancialment ms precari. Els mbits fins ara
identificats dels banys privats corresponen a un
frigidarium de planta rectangular amb una piscina
frigidaria quadrangular en un dels costats curts. En
un dels costats llargs s'obre una porta que con
dueix, mitjanant uns esglaons, a la part calefacta
da dividida en dos mbits quadrangulars en bate
ria, culminats per dues exedres que serien ocupa
des per les banyeres d'aigua calenta. Sembla que,
inicialment, la calentor era produda per un o dos
forns situats en les exedres que, posteriorment,
tamb a nivell hipottic, sn substituts per un forn
de majors dimensions que ocupava parcialment la
via que limitava aquest edifici pel sud. Proper a
aquest trobem un recinte funerari de planta proba
blement rectangular (Fig. 25 i 26 ), on es disposen
diversos enterraments coberts per una fina capa
d'opus signinum que indica la seva presncia.
Noms han estat excavats aquells enterraments
que no conservaven l'indicador extern. Destaca la
presncia d'inhumacions dins d'mfores caracte
rstiques de la segona meitat del segle IV i la pri
mera del V, en un sarcfag monoltic en pedra del
Mdol i en caixes fetes amb materials cermics de

connectat amb un mbit (cuina/ rebost?) que con


servava part dels objectes cermics i metllics del
darrer moment d's in situ (Fig. 23 i 24).
Probablement en el segle Ill dC (una cronolo
gia que, com les altres, s absolutament provisio
nal) es produeix una profunda transformaci d'a
questa rea suburbana que es concreta en les
segents evidncies:
Els magatzems de la parcella 22 desaparei
xen coberts per un potent nivell d'enderroc format,
bsicament, per les argiles de l'alat de tovots.
Els edificis residencials de les parcelles 30 i
31 (una dada ms a confirmar) sn destruts, com
semblen indicar els nivells de cendres i carbons que
cobreixen tant els mbits domstics excavats com el
carrer perpendicular.
Dins del segle III/ IV podem datar diversos
enterraments amats localitzats a l'espai anterior
ment ocupat pels magatzems.
En definitiva, la percepci actual sembla indi
car que, en un moment encara imprecs del segle
m, la trama urbana consolidada des d'poca flvia
desapareix sota potents nivells d'enderroc sobre els
que s'alaran, a partir del segle IV l inicis del V,
noves edificacions amb una ordenaci sensible
mente distinta a la precedent. La dataci en el segle
m de nivells de destrucci i enderroc ens porta ine
vitablement al ja tradicional debat sobre la crisi del
segle Ill i les invasions brbares. Els textos ens
informen que, durant el regnat de Galli (c. 260),
tribus franques van creuar els Pirineus penetrant
fins arribar a Trraco, on uns van aconseguir vai
xells amb els que dirigir-se al Nord d'frica, men
tre que d' altres van romandre durant un perode de
dotze anys com ens recorden autors posteriors com
Eutropi,16 Aureli Victor,17 Eusebi-Hieron18 i Orosi.19
No obstant, el carcter preliminar dels treballs no
permet en aquest moment entrar en valoracions
d'aquesta mena.
3.4 Segles IV-VII dC
Possiblement ja en el segle !V, es detecta una
nova i intensa activitat constructiva que, en aquests
moment, podem concretar en els segents fets:
Sobre els nivells de colgament que cobrien

les naus de l'extrem occidental de la parcella 22a


es va edificar un edifici residencial del qual en
coneixem els banys privats (Fig. 28 i 29). La pri-

16 Germani usque ad Hispanias penetraverunt et civitalem 11obilem Tnrraco11e111 exmg11aver1111t (8.8.2).


17 Ga/lienus rem Romanam quasi naufragio dedit... adeo uti... Frm1corum gentes, direptn Gal/ia, Hispaniam possiderent,

vastato ac paene direpto Tarracone11sium oppi

do, nactisque in tempore mmigiis, pars in usque Africam permearet (De Caes. 33.3).

18 Germanis Hispanias optinentib11s Tarracon exp11gnata est (Chron, ad, a. 264).


-!
.
: "f!-
19 Exstant adhuc per diversas provincias in magnarum urbi111n ruinis parvae et pa11peres sedes, signa miseriarum et nomi111m1 indicia servantes, ex qwbus _no
Hispania Tarraconem nostram ad consolationem miseriae rece11tis osteudimus (VII, 22, 8). Inr11ptae sunt Hispaniae, caedes vastationesque passae sunt:

m/IP''II'f;eltl

eti_anrs ib
11ovum, hoc enim nunc per biennium il/ud, quod hostilis gladi11s saevis sustillere a barbaris, quod pr:r docenlos q11011dam mmos passaejuerant a Roma11is, quod
Gallie110 imperalore per amtos propemod11111 duocecim Germanis excepenmt (VII,

41, 2).

'

MARIA ADSERIAS SANS


CSAR AUGUSTO POCJA LPEZ
JOSEP ANTON REMOL VALLVERD
TRRAC0 99

construcci (tegulae, bessa/es, bipedales, cuneati . . . )' i


lloses de pedra del Mdol. 21
Els edificis de la fase tardana segueixen en
s almenys fins al segle VI, tot i que les evidncies
d'ocupaci continuen, si ms no, fins a un
moment avanat del segle VII.22 Realment, la loca
litzaci de nivells de colgament i farciment d'a
quest perode est essent una de les grans aporta
cions al coneixement de la Trraco d'poca tardo
antiga. Fins ara, l'inters se centrava en el com
portament de la part alta,23 mentre que les evidn
cies relatives a una continutat d'ocupaci a l'rea
ms propera al port es reduen a un escs conjunt
de materials fora de context que no anava ms
enll del segle V /VI dC. Ara, per primer cop,
tenim constncia que aquesta ocupaci es va pro
longar ms enll del segle VI {i, potser, del VII) i
que s'estenia ms enll dels lmits que tradicio
nalment s'havien atribut a la zona porturia.
Sembla, doncs, cada cop ms clara l'existncia
en poca visigtica de dos nuclis preferencials d'o
cupaci (part alta i port), un fet que comporta el
trencament de la continutat del teixit urb d'poca
altoimperial. Es prefigura, aix, amb la lgica
distncia, el paisatge urb que ens presenta la
documentaci planimtrica de finals del segle XVI
fins a mitjan segle XIX, moment en qu el creixe
ment urbanstic de la ciutat acaba per unir la Mari
na o barri portuari amb el que fins aquell moment
havia estat la ciutat prpiament dita.
3.5 Evidncies posteriors
Per sobre d'aquesta fase noms s'ha docu
mentat un potent nivell de sedimentaci lenta, l'i
nici del qual s, per posici estratigrfica, posterior
al segle VII. Gran part d'aquest nivell ja estava ple
nament formada quan, a inicis de l'any 1811, con
cretament entre el 4 i el 7 de juny, les tropes france
ses seguint la seva estratgia de setge de la part
baixa de la ciutat excaven l'anomenada segona
parallela. Es tracta d'una trinxera gaireb parallela
a la lnia de fortificaci de Tarragona, coincidint
aproximadament amb I' actual orientaci del carrer
de Pere Martell, on es van muntar quatre bateries
(nmeros 16-19) artillades amb un total de 19 peces

del 24, 6 del 16 i dos morters. En el farciment de la


trinxera es van recuperar nombrosos pics i pales,
bales de diversos calibres, botons, granades, frag
ments de metralla, etc. Una mostra fsica de la
intensitat de la lluita que va enfrontar assetjats i
assetjadors (Salas 1911). S'han pogut identificar
diversos fragments de granada de morter de 14; un
projectil de can del 68, de marina; cinc projectils
de "carronada" del 30; tipus de can una mica ms
curt de l'habitual, fabricat a Carron (Esccia) i que
no era gaire estrany a l'exrcit espanyol; dos pro
jectils de can del 10, un projectil de can del 8,
bales "de a 15", per a pistoles i fusells reglamenta
ris "Tower" a11glesos; bales "de a 17" per a fusells i
terceroles anglesos "Tower" i per a alguns fusells
espanyols, i bales "de a 19" per a fusells francesos.
L'estudi dels projectils ha estat realitzat pel Sr.
Mart Vergs i Asens, del Museu d'Histria de les
Armes Antigues de Tarragona, a qui agram la seva
collaboraci.
El setge, l'assalt final i la poltica de l'exrcit
francs d'ocupaci van acabar de desmantellar part
del sistema defensiu existent des de mitjan segle
XVII. nicament romandr el baluard d'Orleans,
tot i que profundament modificat. La muralla de la
Marina, que fins a l'any 1811 havia estat presidida
pels baluards de Sant Carles i del Port, la lluneta
del Prncep i la bateria de Sant Josep, s substitu
da, entre 1821 i 1823, per una nova lnia fortificada
formada pel baluard del Llatzaret, la porta del
Francol (extrem oriental del carrer Reial) i el
baluard de la Reina Amlia, aquest darrer localitzat
en les parcelles 32, 33, 34 i 35. No ser fins a mitjan
segle XIX que les fortificacions van perdre de forma
definitiva el seu sentit i s'inici el procs de des
mantellament de la lnia fortificada de la Marina,
del qual sorgir l'actual carrer Reial i el paisatge
existent abans de l'execuci del Pla Especial: par
cel les agrcoles, magatzems i camins.

4. Cloenda
Noms la importancia de les restes identifi
cades justifica la imprudncia de tractar una qes
ti tan complexa amb unes dades tan manifesta
ment preliminars. En alguns casos, el processa-

20 En un dels enterran1ents amb caixa de frgulne, objecte d'un intent d'expoli per part dels soldats francesos durant el setge de 1811, es van observar diver
ses teg11lae amb segell orbicular del centre productor itlic de L. Bn1tfidius Augustalis (OPVS DOLIAR L. BRVTIDI AVGVTALI, motiu central: nux pinea). Sobre
aquesta qesti vegeu Bloch 1967 1968. Vegeu tamb Garcia/ Remol, en aquest mateix volum.
21 Pel que fa als enterraments, vegeu en aquest mateix volun1 la contribuci de Garcia / Remol.
22 Aquests contextos, caracteritzats per l'absncia de TS Africana, contenien mfores procedents de l'rea tunisenca (Keay 61, 62, SA, Cartago 58, Murial
do 1995, fig. 2.10 i contenidors globulars de possible origen afric) i de la zona oriental (LRA l, 2, 4 i 5 i tipus de la Cisterna de Samos), aix com cermica
comuna d'origen oriental. Per ms informaci vegeu Macias/Remol en premsa.
23 Tradicionalment, s'havia considerat l'ocupaci musulmana (713/718) com la causa principal de l'abandonament institucional i demogrfic de la ciutat
(Recasens 1966), de la mateixa manera que tamb s'havia proposat una relaci entre el clima de transformaci de la ciutat a inicis del segle V i el replega
ment urb de la Trraco tardana i visigoda . . . cap al sector ms enlairat, abandonant parcialment o totalment la zona baixa, propera al port. (TED'A 1989,
448). Ambdues propostes, plenament coherents amb la documentaci disponible fa uns anys, sn en aquests moments susceptibles de ser modificades 0, si
ms no, matisades .

142

L'HBITAT SUBURB PORTUARI AL SECTOR AFECTAT PEL PERJ '.! (JAUME 1 - TABACALERAJ

ment, necessriament lent, del registre estratigrfic,


estructural i material est a penes embastat. En
altres, ni tan sols s'han finalitzat els treballs d' exca
vaci. D'altra banda, cal considerar que, en menys
de quatre anys, s'ha excavat una superfcie molt
extensa i de vegades amb una potncia que ultra
passa els dos metres, fets que, juntament amb la
forta densitat d'estructures documentades, dna
una idea de la gran quantitat d'informaci que s'ha
de processar. Aquestes consideracions s11 impres
cindibles per a una correcta comprensi i utilitzaci
de les breus, parcials i, en aquests moments, provi
sionals dades que precedeixen aquest apartat pre
tesament conclusori.
Les circumstncies histriques han estat, en
gran mesura, les responsables de Yescs coneixe
ment que tenim de l'extens sector residencial que
s'estenia entre el circ -lmit i porta dels recintes p
blics de la part alta- i l'hipottic traat meridional de
la muralla. Aquesta mancana, que futures excava
cions poden mitigar, incrementa l'inters de les da
des que s'han obtingut i que es continuaran obtenint
en aquest sector suburbial situat, aproximadament,
entre la via Augusta (N), el port i la lnia de costa (S),
la desembocadura del riu (W) i la carena que forma
ven els morrots de la Marina i del Port (E), sobre la
que hipotticament discorria la muralla.
La Fabrica de Tabacs, el teatre i el seu entorn,
l'illa compresa entre els carrers de Pere Martell,
d'Eivissa, de Mallorca i de Jaume I, el centre comer
cial "Parc Central'' i, ara, el PERI 2 han estat les
principals intervencions arqueolgiques realitza
des en aquest sector fins al moment. Inicialment es
va constatar una densa ocupaci funerria i cultual
d'poca tardoantiga sobre les runes del que havien
estat cases connectades per petits camins, a banda i
banda dels quals s'aixecaven ordenades fileres de
sepulcres. En altres paraules, una funci primor
dialment residencial de carcter dispers era substi
tuda per una intensa activitat funerria. El punt
d'inflexi se situava, ms per arguments histo
riogrfics que prpiament arqueolgics, en la sego
na meitat del segle UI -no podia ser d'altra mane
ra-, en relaci amb les -fins fa ben poc- magnifica
des incursions brbares esdevingudes sota l'imperi
de Galli.
L'extraordinria dimensi que va adquirir l'
rea cementirial del solar de la Fbrica de Tabacs,
incrementada per les troballes puntuals que van
desaparixer sota l'eixample de l'entorn de la Plaa
de Braus, no va fer altra cosa que caracteritzar
aquest sector com un continu funerari. Van ser les
excavacions de l'illa delimitada pels carrers de Pere
Martell, d'Eivissa, de Mallorca i de Jaume I les que
van posar de manifest, de forma inqestionable,
una densa i dinmica urbanitzaci (almenys a la
zona ms propera al port), ja insinuada en les exca
vacions del teatre i l'entom ms immediat.

Les excavacions que van precedir la construc


ci del centre comercial "Parc Central" han servit
per augmentar i millorar el nostre coneixement
sobre el carcter cultual i funerari de la franja ms
propera al riu i al punt de teric encreuament de les
vies que de Trraco portaven a Valentia i a Ilerda, a
les quals hem d'afegir una densa xarxa de vies de
menor entitat que vertebraven les comunicacions
amb el territori ms immediat.
I ara, amb les excavacions del PERI 2, vora la
periferia de l'rea ms propera al port, aquest paro
nama es comenar a fer ms entenedor. A la fi de
la Repblica i al principat d'August corresponen
les primeres evidncies certes, tot i que no en
sabem l'abast ni i el significat.
Des d'poca juliocludia avanada o flvia
inicial fins al segle II, es constata una intensa urba
nitzaci concretada, bsicament, en la construcci
de bateries de naus d'emmagatzematge, flanque
jant el vial de les parcelles 22 i 31 i d'edificacions
residencials a mesura que ens aproximem al vial
del cam de la Fonteta (carrer d'Eivissa). No podem
deixar de ressaltar que la data inicial, cas de confir
mar-se, coincideix, grosso 1nodo, amb un moment
lgid de la ciutat, quan emprn o est a punt de fer
ho l'ambicis projecte de monumentalitzaci de
l'espai pblic de la part alta.
s precisament el port, l'element que ms cla
rament influeix en aquest desenvolupament urba
nstic de la zona. Per les dades que tenim, cal pen
sar que les hipottiques i controvertides infraes
tructures porturies d'poca tardorepublicana van
quedar clarament obsoletes a mesura que creixia el
pes poltic i econmic de la ciutat. Es passa d'una
dinmica basada, possiblement, en el desembarc
directe de bns i persones a un port amb estructu
res i infraestructures adaptades al moviment de
naus de gran calat i a l'emmagatzematge i distribu
ci d'un important volum de mercaderies. Aquest
factor comporta, a ms a ms, una profunda trans
formaci de la zona amb la implantaci d'una
densa xarxa viria i la construcci d'edificacions de
carcter residencial.
En les excavacions del PERI 2, aquest model,
molt ms complex, sembla (hem d'esperar l'estudi
dels materials) que s'interromp en el segle UI. Ara
com ara, se'ns fa impossible determinar en quin
tram del segle (dhuc la dataci genrica i resta
subjecta a ulteriors verificacions) i s, per tant, pre
matur incidir en qestions tan apasionants com els
efectes de les penetracions franques i la tan soferta
"crisi del segle UI". Ara b, sigui encertada o no la
cronologia, es pugui relacionar o no amb les
referncies aportades pels escriptors dels segles IV
i V, l'evidncia fsica fins ara analitzada indica que
es produeix una "discontinutat" en la gradual evo
luci del teixit urb dels segles I i II, potser a l'en
tom del segle III.
143

i!:M'A'.\wsIUAS-SANS
SAR AbGUSTO POCIA LPEZ
JOSEP ANTON REMOL VALLVERD

TRRAC099

Els nivells de carbons que cobrien alguns


ambients domstics, evidncies d'un abandona
ment sobtat, els potents nivells d'enderroc que de
forma generalitzada cobreixen les restes altoimpe
rials i les modificacions en el teixit urb que es
torna a implantar en poca tardana (a partir de la
segona meitat del segle IV?) en sn, ara com ara, els
nics arguments que podem aportar. Tot i que els
vials principals, parallels a la costa es mantenen,
modificats, fh1s a n1oments avanats, altres desapa
reixen sota noves construccions que exploten com a
pedrera les escasses runes de moments anteriors
que afloraven a la superfcie. Tot i que no disposem
encara d'arguments prou slids, fets com l'ocupa
ci d'espais pblics ens suggereixen un major pes
de la iniciativa privada en detriment de l'ordenada
planificaci urbana anterior. Aquestes edificacions
domstiques de nova construcci coexisteixen -o
aix ens sembla en aquest n1oment- amb recintes
funeraris com el documentat a la parcella 31.

Fig. l. Plnol de situaci del PER! 2.

144

Pel que sabem fins ara, les evidncies docu


mentades indiquen una continutat d'ocupaci fins
als moments finals de la tardoantiguitat, quan s'i
dentifiquen tant activitats constructives puntuals
com fenmens d'espoliaci, nivells d'enderroc i de
colgament i, possiblement, abocadors. Des d' aproxi
madament aquest mome11t en endavant, noms hem
pogut constatar un lent i gradual procs de sedi
mentaci de nivells que, fins gaireb l'actualitat, han
tingut un aprofitament primordialment agrcola.
Noms les guerres i les fortificacions han dei
xat indicis fsics identificables a la vegada que han
estat, fins ara, els principals responsables de la des
trucci de les restes antigues. Les paralleles i trin
xeres excavades per les tropes napoleniques
durant el setge de 1811 i la constmcci del baluard
de la Reina Amlia, amb el seu fossat corresponent,
en sn un exemple que, en aquest darrer cas, ja ha
sofert en cos propi les conseqncies de l'activitat
urbanistica.

L'l-\lilTAT SUllURBA PORTUARI AL SECTOR AFECVl'AT PEL PER! :! (JAUME l TAliACALERAl

'

\ /

""---. .

EB
Fig. 2. Plnol parcellari del PERI 2.

'
.,

l '

..

'

..

l
/.

---=-----=---

'
.


. ._

. ';

5 "'
-

Fig. 3. Planta esquemtica de la trama viria de la zona en poca antiga.

145

MARIA ADSERIAS SANS


CSAR AUGUSTO POCI]\jA LPEZ
JOSEP ANTON REMOL VALLVERD
TRRACO 99

Fig. 4. Mausoleu de les parcelles 13a i 14.

: >

Fig. 6. Vista general de la parcella 22a.

<

. _,_ . : . . :.'.

+>

c:._"ll!ll[::_

10m

Fig. 5. Parcella 22a: planta esquemtica de la fase altoimperial.

146

Fig. 7. Parcella 22a: detall de les naus d'emmagatzematge de la


t.i
fase altoimperial.

L'HBITAT SUBURB AL SECTOR AFECTAT PEL PERJ-:! {JAUME J, TABACALERA)

SO m

Fig. 8. Plantes dels magatzems de l'Artemis (A), de Saint


Romain-en-Gal (B) i d'Hortensius (C) (extret de Gros 1996).

i
lo

Fig. 10. Vista general de la parcella 31.

Fig. 9. Planta esquemtica de les parcelles 30 (dreta), 31 i 32 (esquerra).

147

MARIA ADSERIAS SANS


CSAR AUGUSTO POCIN'A LPEZ
JOSEP ANTON REMOL VALLVERD
TRRAC099

- ',
k:vP
'
e:

'i

\
\

l
l

Fig. 13. Parcella 30b: triciinium.

Fig. 11. Planta de la parcella 32.


<ll"

o
=

' "

''
J.,

Fig. 12. Planta de la parcella 30b.

148

:l

'

...... ... {!
----.::' m

: ,,
Parcel.In 30b

L'llBITAT SUUURl3 PORTUARI AL SECTOR AFECTAT PEL PERI 2 (JAUME l - TABACALERA)

Fig. 16. Parcella 30: detall de l'ara del larariun1.


E

i:

l
l

,_

Fig. 14. Parcella 30b: planta esquemtica de la domus alto


imperial.

Fig. 17. Parcel.la 30: pintura mural amb escena de cacera.

Fig. 15. Parcella 30: lararium.

Fig. 18. Parcella 30: pintura mural amb representaci d'un gall
dindi.

149

MAADSERIAS SANS
CESARAUGUSTO POC!A LPEZ
M
JOSEP ANTON RE OLA VALLVERD

TRRAC0 99

"

"\

\
!

'

. '

'

'

.. . ' '
'

'
l
'
'

,,

'
'
l
' l
"
l l
' l
l l
l l
l l

l
l
' l
l l
' '
' l
l l
' l

' '

1 '

\\

-.'/

\_,.\..

,,.

. --.--,...
,,._

...: .

,,

l'

'

; .

. .

..

..
..

' l

'

Fig. 19. Planta de la parcella 30a,

.
F1g. 21. Parcella 31 . planta esquemfica de la fase alto"imperial.

Fig. 20. Planta de la parcella 31.

150

L'HBITAT SUBURB PORTUARI AL SECTOR AFECTAT PEL PERI 2 (JAUME l TABACALERAl

Fig. 22. Parcella 31: pati.

Fig. 24. Parcella 31: objectes de bronze (ptera i stula) localit


zats sobre la coberta de la claveguera del carrer perpendicular.

Fig. 23. Parcella 31: detall de la cuina/ rebost (?).

Fig. 25. Parcella 31: recinte funerari.

\ \

l l

; .
.
.
. ..

. .
. .

"

..

. . .
'

..
.

"
'

'

. .

Fig. 26. Parcella 31: planta esquemtica de la fase tardoantiga.

MARJA ADSERIAS SANS


cEsAR AUGUSTO POCIA LPEZ
JOSEP ANTON REMOL VALLVERD
TRRACO 'J9

- -

'
'

.
.
.\

Fig. 27. Parcella 31: banys privats.

- .-

_ _

:;1r .

_ _ _ _

1
" " Abccador?
1

:., '.d

Fig. 28. Parcella 22a: planta esquemtica de la fase tardoantiga


(v. figs. 5 i 6).

Fig. 29. Parcella 22a: banys privats.

152

L'HBITAT SUBURB PORTUARI AL SECTOR Al'ECTAT PEL PER! '.! (JAUME 1 - TABACALERA)

BIBLIOGRAFIA
Abad, L., 1982, La pintura ro111ana en Espa1a, Sevilla.
Adserias, M., Arbeloa, J. V .M., Dupr, X., Len, A. M.,
Mass, M. J., Palanques, Ll. Sol, X. 1995, Les excava
cions realitzades a Tarragona durant el Pla de Solida
ritat amb l'Atur l'any 1984, Tribuna d'Arqueologia
1984-1985, Barcelona, 35-52.
Adserias, M., Burs, L., Mir, M. T., Ramn, E. 1994a,
L'assentan1ent pre-rom de Tarragona, Revista d'Ar
queologia de Ponent, 3 (1993), Lleida, 177-223.
Adserias, M., Burs, Mir, M., L., Ramn, E. 1994b, L'as
sentament pre-rom i el seu paper dins l'evoluci de
la ciutat de Trraco, La ciutat en el 1non ro111. Actes del
XIV Congrs Internacional d'Arqueologia Clssica (Tarra
gona 1993), Tarragona, 15-16.
Adserias, M., Burs, L., Ramn, E. 1994c, L'evoluci del
sector sud-occidental de Tarraco (segle li aC - V dC):
Excavacions en un solar del carrer de Pere Martell, La
ciutat en el 1non ro111. Actes del XIV Congrs Interna
cional d'Arqueologia Clssica (Tarragona 1993), Tarrago
na, 17-18.
Adserias, M., Burs, L., Ramn, E. 1995, Excavacions al
carrer de Pere Martell de Tarragona. 1000 anys d'evo
luci urbana (del segle V aC al V dC), Tribuna d'Ar
queologia 1993-1994, Barcelona, 75-85.
Adserias, M., Len, A. M. 1993, Carrer de Pere Martell 35,
Tarragona, Anuari d'Intervencions Arqueolgiques a
Catalunya, 1, Barcelona, 225.
Adserias, M., Ramn, E., 1991, Excavacions al Carrer
Pere Martell-Eivissa: Noves aportacions al coneixe
ment arqueolgic del sector sud-occidental de Tarra
gona, Acta Arqueolgica IV, Tarragona, 47-53.
Alf6ldy, G. 1975, Die rOniischen Inschriften van Tarraco,
Madrider Forschungen, 10, Berln.
Aquilu, X., Dupr, X. 1986, Reflexions entorn de Trraco en
poca tardo-republicana, Forum l, Tarragona.
Amo, M. D. del 1973, La necrpolis de Pere Martell, Bole
tn Arqueolgico, fase. 113-120, Tarragona, 103-171.
Amo, M. D. del 1979, Estudio Critico de la Necrpolis Pale
ocristiana de Tarragona, Tarragona.
Amo, M. D. del, Barriac, F. 1976, Hallazgos arqueolgicos
en el cam de la Fonteta, Boletn Arqueolgica, fase.
129-132 (1975), Tarragona, 107-111.
Barbet, A. 1985, La peinture mura/e, Paris.
Blazquez, J. M . /Lpez, G. 1990, Iconografa de la vida
cotidiana: temas de caza, Mosaicos romanos. Estudios
sobre iconografia (Guadalajara, 27-28 de abril de 1990),
Guadalajara.
Bloch, H. 1967, The Roman brickstamps not published in vol.
XV oj the Corpus Inscriptionum latinarum)) including
indices to the rontan brick-stanzps, Roma.
Bloch, H. 1968, I bolli lateriz e la storia edilizia ro1nana. Con.
tributi all'archeologia e alla storia ronzana, Roma.
Corts, R., Gabriel, F. 1985, Tarraco: recull de dades arqueo
lgiques, Barcelona.
Fernndez, C., Zarzalejos, M. 1996, Tcnicas constructi
vas en las termas romanas de Campo Valds (Gijn):

el material latericio, Archivo Espa1iol de Arqueologia 69,


Madrid, 109-118.
Foguet, G.1 Vilaseca, A. 1995, Els enterraments del carrer
Prat de la Riba / Ramn y Cajal: un nou sector exca
vat de la necrpolis del Francol, Citerior l, Tarragona
151-171.
Gros, P. 1996, L'architecture roniaine. 1- Les 1nonu11zents
publics du dbut au Ill sicle av. J.-C. la fin du Haut
Empire, Paris
Hernandez, B., Morera, E. 1892, Historia de Tarragona
desde los mds rentotos tie1npos llasta la poca de la restau
racin cristiana, Tarragona.
Lpez, J. 1997, Un nuevo conjunto paleocristiano en las
afueras de Tarraco, Revista de Arqueologa, 197,
Madrid, 58-64.
Macias, J. M., Remol, J. A. (ep.), Trraco visigoda: carac
terizacin del material cermica del sigla VII dC, V
Reuni d'Arqueologia Hispnica (Cartagena, 1998).
Mass, J., Puche, J. M. 1998, Dues inscripcions romanes
de Trraco, Butllet Arqueolgic, 17, Tarragona, 5563.
Pavolini, C. 1989, Ostia, Guide arclteologiclte Laterza, Bari.
Prez, W. 1991, Hern.:ndez Sanahuja y el puerto de
Tarragona, Butllet Arqueolgic, nm. ext. Tarragona,
7-17.
Recasens, J. M. 1966, La ciutat de Tarragona, vol.I, Barce
lona.
Remol, J. A., Macias, J. M. 1993, L'edifici rom del Parc
del 'Quint de Sant Rafael' (Parc de la Ciutat), Butlle
t Arqueolgic, 15, Tarragona, 375-390.
Remol, J. A., Vilaseca, A. (ep.), Intervencions arqueol
giques al PERI 2, sector Tabacalera, de Tarragona, Tri
buna d'Arqueologia 1997-1998, Barcelona.
Rickrnan, G. 1971, Roman Granaries and Store Buildings,
Cambridge.
Salas, J. 1911, El sitio de Tarragona por los franceses en 1811,
Barcelona.
S.:nchez Real, J. 1956a, Inscripcin indita, Boletn Arque
olgico, fase. 55-56, Tarragona, 54-55.
Sanchez Real, J. 1956b, Lmites de la necrpolis de San
Fructuosa, Boletn Arqueolgico, fase. 55-56, Tarragona,
58.
S.:nchez Real, J. 1973, Los enterramientos romanes de la
Via Augusta, Boletn Arqueolgico, fase. 113-120, Tarra
gona, 173-208.
Sanchez Real, J. 1990, La Via Augusta y el puente del
Francol, Butllet Arqueolgic, 10-11 (1988-1989), Tarra
gona, 133-167.
Serra Vilar, J. 1928, Excavaciones en la necrpolis roma
na-cristiana de Tarragona, Meniorias de la ]unta Supe
rior de Excavaciones y Antigedades 93 (nm. 1 de
1927), Madrid.
Serra Vilar, J. 1929, Excavaciones en la necrplisrorrra.:..:
no-cristiana de Tarragona, Memorias de la
rior de Excavaciones y Antigedades 104 lnlll1!<' t:<
1928), Madrid.

MARIA ADSERIAS SANS


CSAR AUGUSTO POCIA LPEZ
JOSEP ANTON REMOL VALLVERD
TRRAC0 99

Serra Vilar, J. 1930, Excavaciones en la necrpolis roma


na-cristiana de Tarragona, Men1orias de la funta Supe
rior de Excavaciones y Antigiiedades 111 (nm. 7 de
1929), Madrid.
Serra Vilar, J. 1935, Excavaciones en la necrpolis roma-

154

no-cristiana de Tarragona, Me111orias de la Junta Supe


rior del Tesoro Artstica 133 (nm. l de 1934), Madrid.
Vilalta, M., Tarrats, F. 1993, Casa del Mar, Tarragona,
Anuari d'Intervencions arqueolgiques a Catalunya, 1,
Barcelona, 258.

DUES NECRPOLIS DEL SEGLE V D. N. E. A TARRAGONA:


EXCAVACIONS Al CARRER DE PRAT DE LA RIBA i Al MAS
RIM BAU

DAVID BEA CASTAO


ALBERT VILASECA CANALS
Cota 64. Excavacions arqueolgiques

Presentem dues necrpolis contempornies

localitz un nivell de regularitzaci del terreny

molt distanciades entre elles i amb unes tombes

anterior a la fase de necrpolis, molt ric en material

morfolgicament molt diferents. Les dades obtin

arqueolgic d'poca romana. Els enterraments apa

gudes a partir d'aquestes dues excavacions, i mal

regueren per damunt d'aquest nivell i en molts

grat que les zones intervingudes sn una part molt

casos retallant-lo. La vaixella fina localitzada en

petita de les seves rees cementirials, apunten cap a

aquest nivell presenta un predomini de producci

mbits socials diferents.

hispnica enfront de la sud-gllica. Pel que fa a la

l. Necrpolis de Prat de la Riba/Ramn y Cajal

T. S. africana A, la seva presncia s minoritria, i

l.l Introducci

Entre els mesos de mar i agost de 1993 es rea

litz una excavaci arqueolgica d'urgncia en un

sempre representada en formes datables entre


finals del segle I i I! d. n. e.
Es document tamb l'existncia de dues
estructures constructives i un tram de canalitzaci
d'aigua. Les dues primeres construccions descan

solar de grans dimensions ubicat a l'interior de l'illa

sen directament sobre el taps i presenten una

de cases compresa entre el carrer de Prat de la Riba,


l'avinguda de Ramn y Cajal i els carrers d'Higini

direcci SW-NE. Sn el basament de dos murs

Angls i Pere Martell. A la part afectada, d'uns 1500

que presenten un aparell constructiu diferenciat.

m2, es localitz una potent estratigrafia d'poca alto

Una estructura s formada per pedres irregulars de

imperial associada a diverses estructures constructi

dimensi mitjana i petita lligades amb fang i arga


massa, mentre que l'altra estructura apareix forma

ves, aix com 220 enterraments baiximperials. L' ex


cavaci, portada a terme per TRRACO 2000, SCCL
va ser dirigida per Gabriel Foguet i Albert Vilaseca.
Aquests enterraments s'han d'incloure dins

parallels, separats una distncia d'uns 6'5 metres,

da exclusivament per la crosta calcria que integra


el subsl del solar, retallada i posterioment com
pactada. Amb totes les reserves podrem afirmar

d'una extensa necrpolis urbana situada entre el

que

riu Francol i el sector excavat, que integraria l'im

ens

trobem

davant

d'algun

tipus

de

portantssim conjunt funerari descobert l'any 1923

parcellaci de carcter agrcola. Tot i aix, no dis


posem d'elements per descartar una hipottica

per Serra i Vilar a la Tabacalera, amb ms de 2000

relaci de les estructures amb un cam.

VI d. n. e. Tamb cal incloure dins aquesta rea els

formada per pedres de dimensi mitjana lligades

enterraments excavats datables entre els segles Ill i

La conducci d'aigua, de traat W-E, s tamb

enterraments excavats al Parc de la Ciutat (TED' A

amb argamassa. Es conservaven 8'5 metres de la

1997), al Parc Central i al carrer de Pere Martell. A

seva llargada, amb un pas interior de 20 cm de

ms, cal esmentar que dins el sector sn nombro


sssimes les notcies sobre l'aparici d'enterraments

fondria i de 45 cm d'amplada, conservant part de


la seva coberta. Totes aquestes estructures es troben

en obres poc o gens controlades.

amortitzades per enterraments baiximperials.

1.2 Descripci de I'excavaci

1.2.2 Els enterraments


Disposici i orientaci. Prcticament tots els

En primer lloc cal fer esment de les restes apa


regudes anteriors a l'ocupaci cementirial.

enterraments es localitzen en una cota topogrfica


similar. Apareixen ordenats en filades ms o menys

1.2.1 Estructures anteriors a la necrpolis


El subsl verge de l'espai intervingut presen
ta una superfcie fora plana. Malgrat aquesta regu
laritat topogrfica, el sector central del jaciment
dibuixa una lleugera inclinaci vers el carrer de
Prat de la Riba. Cobrint l'estrat estril de llims es

regulars, definint una srie de passadissos o espais


de freqentaci. En 192 tombes, I'orientaci s W-S
amb el cap a l'oest. 27 inhumacions ms s'orienten
de N-S amb el cap al nord, disposats perpendicu
larment al grup anterior. Finalment, un enterra
ment presenta el cap a llevant i els peus a ponent.

155

DAVID BEA CASTAO


ALBERT VILASECA CANALS
TRRAC099

Tan sols es localitza una superposici no intencio


nada entre dos enterraments. S'ha documentat un

1.3 Aspectes cronolgics

enterrament en mfora, pertanyent a un adult,

estat definida a partir de l'estudi de les mfores que

sobre el qual es recolza un segona inhumaci infan

til. Aquesta superposici creiem que ha de ser con


siderada intencionada, de la mateixa manera que a
una altra tomba que contenia les restes de dos indi

vidus adults: sembla indicar l'existncia d'un vin

cle entre els diversos individus enterrats.


Algunes tombes foren saquejades en poca
antiga, mentre que en 5 punts s'hi han localitzat
ossaris.

Tipologia i aixovars. Es documenten diversos

tipus de tombes:

La cronologia d'aquesta rea cementirial ha

formaven part dels enterraments. De totes maneres,


cal fer una srie de matisacions, doncs el ventall cro
nolgic s molt ampli, segurament ms que el de

funcionament de la necrpolis. La prsencia de


diversos tipus amfrics que inicien la seva produc
ci durant el segle I! d. n. e. (Keay III, XVI i XXIII)
o en el segle III d. n. e. (Keay IV, V, VI, XI, XIII, i XVI)

no necessriament s indicativa de la dataci dels


primers enterraments. Cal considerar la perduraci
temporal d'aquests recipients i la seva coexistncia
amb produccions ms tardanes, aix com la propor

ci quantitativa d'aquests dins del repertori amf

qent amb 169 casos. Els enterraments infantils es

ric. L'mfora ms representada s del tipus Keay III,


un 30% de la totalitat. De totes maneres la seva

sn constituits per fragments de diverses.

contenidors que inicien la seva producci a partir

a) Enterrament en mfora. s el tipus ms fre

formen amb una sola mfora, mentre que els adults

b) Enterraments amb coberta de tegulae a

doble vessant. Aquest gmp est format per 32

presncia apareix majoritriament associada amb

d'inicis del segle IV d. n. e., concretament amb les

formes Keay XXIV, XVII, XXI, XXV i XXVII , totes

inhumacions. Cal destacar el cas d'una tomba que

elles del segle IV d. n. e. en contextos de la Medi

tegule laterals estaven cober

nologies altes, com la Keay Ill o la XXIII, apareixen

disposava d'un recobriment de cal a la base, men


tre que les aletes de les

tes per

imbrices.

Aquesta sepultura presentava una

orientaci E-W totalment anmala per al sector

excavat.

e) Enterrament mixt de

tegulae i mfora.

Compta amb 8 inhumacions. Una mfora cobreix la


meitat del cos, mentre que la resta apareix recober

tegulae de secci triangular.


d) Enterrament de tegulae en secci quadran

ta per una estmctura de

gular. Tan sols es documenta una sola sepultura.


e) Enterraments amb murels de lloses amb
secci quadrangular. Documental en dues inhu
macions. Les restes humanes descansen damunt
d'una base de

tegulae,

mentre que les parets de

fossa i la coberta estan formades per lloses de pedra


de tamany mitj.

terrnia occidental. D'altra banda, mfores amb cro

documentades en altres jaciments a nivells datats

fins el segle V d. n. e. En el cas que ens ocupa, apa

reixen tamb associades amb contenidors fora tar


dans com el tipus Keay XXXV amb una cronologia

de segon quart del segle V d. n. e. i amb les formes


Keay LIII i LXII tamb del segle V d. n. e.
Amb totes aquestes dades proposem una

dataci inicial per aquesta rea cementirial de


finals de segle

III d. n. e. o ms probablement d'ini

cis del segle IV d. n. e. La final la situarem a la


segona meitat del segle V d. n. e.

1.4 Consideracions finals


Cal destacar l'absncia de nivells republicans

relacionables amb una urbanitzaci d' aquesta rea.

f! Enterrament en cista. Es documenta un sol

A partir de finals del segle I d . n. e. podriem parlar

ten lloses de pedra regulars amb una base mixta de

ci W-E, que s'amortitz en poca baiximperial

exemplar. La coberta i les parets de la fossa presen

tegulae i lloses.

g) Enterraments en fossa. Es localitzen 6

exemplars.

h) Enterrament en tat de fusta. Solament es

disposa d'una sola sepultura d'aquestes caracters


tiques, amb diversos claus al voltant de l'esquelet.
Cal destacar que no s'ha documentat l'e

xistncia d'aixovars, interpretables com ofrenes de


carcter ritual. Els nics elements localitzats sn

relacionables amb la indumentria dels individus

enterrats. En aquest sentit, dos adults portaven un


anell, i un enterrament infantil contenia denes d'un

collaret de pasta de vidre. Altres peces metl.liques

localitzades usades presumiblement com a fbules


o botons, han de respondre a subjeccions de vesti
menta o sudari.

156

d'usos agrcoles en aquesta zona i una via en direc


passant llavors tot el sector a tenir un s funerari.
Els enterraments presenten una srie de

caractersques comunes a la de la resta d'rees

cementirials d'poca tardoromana a la ciutat, com


sn l'alineaci de tombes, parcialment vistes (degut

a la superposici d'estrats baiximperials directa

ment sobre.les sepultures), l'orientaci dels difunts


en sentit W-E o NW-SE, principalment, la manca

d'aixovars destacables i la senzillesa de les estruc

tures, que denota el carcter social i econmic dels


individus enterrats.

Pel que fa a la tipologia dels enterraments, no

s'observa una distinci pel que respecta al sexe o

edat dels individus inhumats, tan sols s'aprecia que

els enterraments infantils majoritriament es duen


a terme en una sola mfora.

DUES NECRPOLIS DEL SEGLE V D. N.. E. A TARRAGONA:


EXCAVACIONS AL CARRER PRAT DE LA RIBA i AL MAS RIM:BAU

Per finalitzar, manca clarificar l'aspecte cro


nolgic d'aquesta rea de necrpolis. El perode
d's abarca des de finals del segle m d. n. e. o ini
cis del segle IV d. n. e., fins a mitjan segle V d. n. e.
contempornia a l'rea del Parc de la Ciutat, la
Necrpolis Paleocristiana i la del Mas Rimbau/
Mas Mallol.
2. Intervenci arqueolgica al Mas Rimbau,
Tarragona

2.1 Introducci
Durant el mes de gener de 1997 s'encarreg a
"Collectiu Cota 64, SCCL" la realitzaci de la
prospecci i la intervenci arqueolgica preceptiva
al solar del Mas Rimbau/Mas Mallol, Illa Q
C/Joan Antnio i Gurdias PP4 (Tarragona 2) de
Tarragona (Tarragons). El treball de camp es rea
litz entre gener i mar de 1997 i va ser dirigit per
David Bea.
2.2 Antecedents arqueolgics de la zona
L'existncia de restes arqueolgiques era des
coneguda fins que a principis de la dcada de 1990
es plantej construir un complex residencial. Efec
tuats els primers sondejos arqueolgics, es localit
zaren diversos enterraments, fet que provoc l' ex
cavaci en extensi dels espais afectats per l' edifi
caci de les cases. El resultat fou la localitzaci
d'una necrpolis tardoimperial de considerables
dimensions.
El sector de necrpolis excavat abans de la
i1ostra intervenci representa ms de tres quartes
parts del total conegut de la necrpolis. Contrria
ment a la gran homogenetat tipolgica dels enter
raments excavats per nosaltres, les primeres exca
vacions del sector funerari havien documentat una
gran diversitat de tipus d'enterrament. Aquesta
diversitat incloa un sarcfag de pedra, tats de
fusta, mfores, tombes mixtes de tegulae i lloses,
tegulae en doble vessant, tegulae en posici horit
zontal, lloses irregulars, lloses regulars, coberta de
pedres i fossa simple.
Els investigadors que excavaren aquest sec
tor distingiren dues rees clares a la necrpolis,
amb cronologies diferents. Per una banda, una
zona amb caracterstiques similars al nivell infe
rior de la Necrpolis Paleocristiana de Tarragona,
amb datacions situables entre mitjan segle !V i
mitjan segle V d. n. e., i per l'altra una zona equi
parable al nivell superior de la Necrpolis Paleo
cristiana, amb cronologies emmarcables entre mit
jan segle V i finals del segle VI o inicis del VII d. n.
e., poca en la qual haurem de centrar l'anlisi del
sector funerari excavat per nosaltres, sobretot,
com es veur, pel que fa al segle V o primer quart
del VI d. n. e. (Remol; Macias; Vilaseca; Navajas
1994).

2.3 Descripci de la intervenci


Cal destacar, en primer lloc, les restes d'una
ocupaci anterior a l'rea funerria i que correspon
al perode neoltic.
Quant a la necrpolis, es localitzaren 69
estruch!fes arqueolgiques completes, entre en
terrame11ts plens, buits i estructures no funerries,
aix com 5 estructures funerries que no varen
poder ser excavades.
L'estructura neoltica. Pel que fa a les estruc
tures no funerries, tan sols se'n localitz una, la T3. Es tracta d'una estructura negativa, un retall en
el nivell de llims, de planta lleugerament circular i
secci semiellptica, d'una profunditat variable
entre els 40 i els 50 cm.
Presentava un reompliment de pedres i cen
dres, localitzant-se entre elles alguns fragments
cermics pertanyents a vasos, alguns de grans
dimensions, amb nanses tubulars, decorades amb
cordons llisos, formant sota les nanses decoracions
plstiques del tipus denominat com a "bigotis". La
seva pasta s poc depurada, presentant fins i tot
desgreixants en quars i mica de considerable cali
bre. Aquestes cermiques sofriren una cocci
reductora que les hi va conferir una coloraci
marr fosca. En algun cas, les seves parets presen
ten un brunyit molt senzill. Tamb es recuper una
petxina i diverses BN2G en quars. En el moment de
redactar el present article, tot aquest material es
troba en procs d'estudi. Pel que fa a la seva fun
cionalitat, pot tractar-se d'una sitja d'emmagat
zematge de productes amortitzada. Totes aquestes
dades, per, seran confirmades a partir dels estudis
que es duen a terme a hores d'ara.
Aquest tipus d'estructures, poden ser obser
vades en jaciments del Neoltic Antic Epicardial i
Postcardial com el de Can Sadurn de Begues (Baix
Llobregat, Barcelona) (Edo i Blasco 1991). La troba
lla de la sitja, i presumiblement la possible existn
cia d'altres sense localitzar o desaparegudes, ens
poden indicar l'existncia d'una poblaci mnima
ment estable en la zona que emmagatzema la seva
producci (o els seus excedents) en sitges com la
localitzada.
A diferncia d'altres casos de sitges en qu
han estat trobats grans recipients cermics d'em
magatzematge, com a la Cova 120 (120 GROUP
1987) o Les Bruyres (Gilles 1975), en el cas de la
sitja del Mas Rimbau considerem que la prpia sitja
actua com a contenidor i conservador del producte,
a l'igual que les de Can Sadurn. La troballa de
fragments cermics pertanyents a diversos vasos,
en comptes d'un de sol, ens pot confirmar aquesta
hiptesi.
La necrpolis tardoromana. La prctica tota
litat de les estructures arqueolgiques intervingu
des sn enterraments tardoromans. N'hi ha de
diversos tipus:
157

DAVID BEA CASTAO


ALBERTVILASECA CANALS
TRRAC099

a) Enterraments en fosa coberta per lloses


irregulars. Es tracta del grup predominant dins del
conjunt de la necrpolis, format concretament per
42 dels 68 enterraments. El sistema d'enterrament
s sempre el mateix. Primerament s'excava una
fossa en el terreny natural, on s'hi coloca el cadver
per a posteriorment cobrir la tomba amb diverses
lloses de pedra calcria, lleugerament retocades
marginalment. En alguns casos, determinades llo
ses han estat substitudes per plaques rectangulars
i carreus de pedra del Mdol.
Les dimensions dels enterraments sn varia
bles: des d'infantils fins a alguns d'adult on la cober
ta supera els dos metres de llarg. Generalment aques
ta coberta presenta una forma allargada amb canto
nades arrodonides en algun cas, per en la T-10 sem
bla que s'ha prets dotar-la intencionalment, d'una
planta antropomrfica. s, per, un cas allat dins de
la tnica general de la necrpolis.
b) Enterraments en fossa o cista amb coberta
de lloses regulars. Aquest grup est composat per
moltes menys tombes, i generalment van associa
des a cistes o caixes de lloses. La tcnica d' elabora
ci s semblant a l'anterior, amb la diferncia que
les lloses que cobreixen la cista o la fossa posseixen
una forma regular, ja sigui quadrangular o rectan
gular. Moltes d'aquestes presenten encaixos i restes
de grapes, fet que ens indicaria el seu reciclatge
d'altres tipus de construccions. Generalment, no se
situen en ordre formal, s a dir, la coberta alterna
lloses quadrangulars amb d'altres de rectangulars.
Pel que respecta a la cista, la majoria de les localit
zades posseeixen una planta rectangular, amb
excepci de la T-2, que es totalment antropomrfi
ca. En cap cas s'han localitzat lloses en la base de la
cista.
e) Enterraments en cista amb coberta en llo
ses irregulars. Tres de les tombes localitzades per
tanyen a aquest tipus. Formalment, sn iguals a les
anteriors, per presenten coberta de lloses irregu
lars.
d) Enterrament en fossa simple amb coberta
en tegulae. Solament una tomba pot ser englobada
en aquest grup. Es tracta d'un enterrament d'adult
realitzat en una fossa simple retallada al terreny
natural i coberta amb diverses tegulae sense presn
cia de imbrices o altres elements que ajudin a dotar
de major duresa a l'estructura.
e) Enterrament en murets de pedra lligada
amb argamassa Grup format tamb per un sol
enterrament. Es tracta, potser, de la tomba ms ela
borada del sector intervingut. Per a construir
aquesta tomba primerament s'execut una profun
da fosa en el sl natural (entre 80 i 100 cm de pro
funditat, per uns 30 cm de amplada), folrant-se
aquesta fosa amb pedres sense desbastar, unides
per morter de cal, creant-se uns murets que prote
girien el cadver. L'espai interior quedaria cobert
158

per una capa de morter dipositada directament


sobre la terra que taparia el cadver.
fi Enterraments en fossa simple sense cober
ta apreciable. Dins d'aquest tipus s'hi poden englo
bar 14 enterraments.
L'orientaci dels enterraments s en tots els
casos, menys en dos, la mateixa: NE-SW. Les altres
dues tombes s'orienten en sentit N-S. Una d'aques
tes dues es localitz buida i pressumiblement seria
la d'un nad o un fetus, les restes del qual haurien
desaparegut completament. L'altra, en canvi, s la
d'un animal, suposadament la d'un cnid, en fossa
simple i coberta per lloses irregulars. Els enterra
ments presenten una certa ordenaci en fileres,
observant-se clarament l'existncia d'alguns passa
dissos o espais de freqentaci. En tota l'rea inter
vinguda no s'hi ha localitzat cap cas de superposi
ci, fet que ens indicaria que les tombes comptarien
amb algun tipus de senyalitzaci. No s'ha trobat
cap llosa que pogus actuar a modus d'estela. En
un cas s'hi aprecia la remoci de sepultures ms
antigues, dipositant-se les restes humanes en un
ossari.
La presncia d'elements pertaneixents a dip
sits funeraris ei1 aquest sector, tal i com succeeix en
altres necrpolis cronolgicament coetnies, s
mnima. De tot el conjunt de tombes, solament s'hi
han localitzat les restes de tres ungentaris de
vidre, un d'ells fora fragmentat, aix com un ou de
gallina dipositat sota els peus d'un cadver. Tots
aquests elements se situen en tombes d'adults i,
evidentement, contribueixen poc a aportar cronolo
gies fiables d'activitat funerria.
L'element ms significatiu no apareix com a
dipsit funerari, sin que s'integra en una estructu
ra funerria. Es tracta d'una de les lloses que
cobreixen el cadver, concretament la situada per
sobre del cap de l'individu, que presenta una meno
rah gravada toscament. El sistema de gravat, realit
zat amb un punx metllic, orienta a creure que
aquest fou realitzat moments abans de cobrir l'en
terrament. El smbol de la menorah apuntaria vers la
hiptesi que ens trobem davant d'un enterrament
hebreu. A la ciutat de Tarragona i als seus voltants
s'hi han trobat altres tems com a simbolizaci
hebrea, datables entre els segles V i VI d. n. e., que
ens indicarien la presncia d'una comunitat jueva
establerta a l'poca.
Entre aquestes peces s'hi han de destacar la
pileta trilinge recuperada a Tarragona i actual
ment dipositada al Museo Sefard de Toledo. En la
seva cara central s'hi representa una menorah volta
da por dos paons, animals que representarien la
immortalitat (Secall 1984). El pa de la dreta sembla
picotejar un Arbre de la Vida, mentre que el de l'es
querra t al davant el Sofar o banya sagrada.
Alfiildy (Alf6ldy 1975) cita aquesta pea (RIT 1076),
datant-la al segle V d. n. e. Una altra inscripci que

DUES NECRPOLIS DEL SEGLE V D. N.. E. A TARRAGONA:


EXCAVACIONS AL CARRER PRAT DE LA RIBA i AL MAS RIMBAU

presenta gravat el smbol de la menara/t fou trobada


l'any 1918 als Pallaresos (Tarragons, Tarragona)
(RIT 1074). Es tracta d'un text funerari llat amb
dues

menara/t gravades a la seva

capalera. Alfildy

dona cronologies per a aquesta inscripci dins del


segle VI d. n. e. Tamb es documenten peces d'a
quest tipus a Tortosa.
Cal destacar tamb la localitzaci d'un enter
rament en cista de lloses, que presenta un cadver

de l'horitz del Neoltic Antic Epicardial. Las data


cions radiocarbniques efectuades a altres jaciments
presenten cronologies ernmarcables per a l'Epicar

dial dins del V milleni i primer quart del IV

millenari a. n. e. Si considerem cronologies sense


calibrar, l'Epicardial seria un perode clarament

datable en el IV milleni. No podem afinar ms la


cronologia, almenys fins que no es realitzin anlisis
ms profundes del material de la sitja. El que s que
podem apuntar s que la total absncia de decoraci

d'una dona d'uns trenta anys d'edat, que conserva


les restes d' un fetus al seu abdomen. Les primeres

impresa, subtituda per cordons llisos i bigotis en els

anlisis portades a terme per l'equip del Dr. Dom

vasos cermics, pot indicar-nos un moment d'amor

nec Campillo, de la Facultat de Biologia de la Uni

titzaci de l'estructura avanat dins del Neoltic

versitat de Barcelona, arriben a la conclusi que la

Antic Epicardial (Vaquer 1991). De totes formes, al

mort d'aquest individu es produ a causa del part.

localizar-se nicament decoracions en cordons llisos,

La conservaci del fetus a l'abdomen de la mare en

la qesti cronolgica es complica. Alguns autors

posici de part s un fet poc usual, tractant-se molt


possiblement del primer cas documentat a tota la

fan perviure aquest tipus de decoraci fins a la fase


Postcardial, mentre que altres es qestionen si

Pernsula Ibrica, almenys pel que fa a la totalitat

aquestes pervivncies postcardials sn elements de

de les necrpolis publicades.


Cronolgicament, amb totes les reserves que es
poden tenir en l'actualitat, en ple procs d'estudi i
processament de dades, s'hauria de donar una data

post quam

substrat (Martin 1991). Ser necesari continuar tre


ballant a partir de datacions absolutes per a definir
en quin mbit es mouen aquestes decoracions pls
tiques.

per al sector funerari excavat a partir del

segle V d. n. e. Les anlisis radiocarbniques realitza


des donen una cronologia situada aproximadament
al 460 (+ /-50) d. n. e.

Conclusions
L'absncia prcticament total de dipsits
funeraris s absolutament habitual en les necrpo
lis cronolgicament paralleles. Cal destacar el cas

2.4 Consideracions finals

de la Necrpolis Paleocristiana de Tarragona, on

Els resultats de la intervenci arqueolgica en


aquest punt, malgrat trobar-se en procs d'estudi,

del total d'enterraments solament un 0'5% presen


ta dipsits (Del Amo 1979). No s'ha pogut determi

constitueixen una aportaci important en el conei

nar cap tipus d'agrupament de tombes que ens

xement de la problemtica funerria de Tarragona


en poca tardoimperial. Hem de tenir en compte,

indiqui relacions de tipus genric, d'edat o de grup


social. Al contrari, al sector excavat al Mas Rimbau

Una necrpolis no pot considerar-se com a un con

s'ha localitzat almenys un enterrament hebreu, i


pot indicar-nos una possible presncia en el mateix

junt tancat, sin que es tracta d'un jaciment que


durant un perode de temps ms o menys llarg es

no han pogut ser distingides de la resta. En aquest

de totes maneres, la prpia naturalesa del jaciment.

troba en constant canvi i moviment, i s molt pro


bable que aquest fet pugui provocar l'aparici,
como aix sembla que hagi estat, de distintes rees

sector funerari d'altres tombes d'aquest tipus, que


sentit, s1hauria de tenir en compte que els cementi
ris jueus medievals se situen als pendents dels
turons orientats a llevant. Tamb, com a trets

funerries amb cronologies molt diferenciades.


Aix, establir les diverses etapes de creixement i

importants sn interessants les tres tombes amb

d'expansi de la necrpolis, fixar el seu inici i la

rrament d'un clid.

seva fi,, la seva ordenaci cronoespaial, suposa una


tarea dificil que en un futur haurem d'abordar. Per

Cronolgicament, amb totes les reserves que


es poden tenir en el moment en qu es troben els

altra part, sorn conscients que solament hem exca

estudis, podem donar una data post quam per a l'ac

aixovar -el

5%

de les tombes excavades- i l' ente

vat un petit sector d'una mplia necrpolis que

tivitat funerria a partir del segle V o VI d. n. e. (en

posseeix una cronologia absoluta bastant llarga,

altres sectors de la mateixa necrpolis, com ja s'ha

como ja s'ha indicat. Pretenem presentar resultats i

indicat, les cronologies semblen ser anteriors). La

cronologies d'aquest sector.

dataci

post quam

a partir de segle V avanat hem

La localizaci de la sitja neoltica apareix com

de considerar-la a partir de la total absncia de con

l'estructura arqueolgica de major antiguitat inter

tenidors amfrics, substituts progressivament per


una majoria de tombes amb coberta de lloses (regu

vinguda arqueolgicament a les irnmediacions de la


ciutat de Tarragona. Es coneixen altres elements
antics, per en cap cas han estat documentats en

lars o irregulars). Quant a les possibles cronologies

excavaci. La seva dataci, e11 el moment en que es

extrapolables a partir dels dipsits funeraris, no


apareix cap evidncia clara que ens permeti definir

troben les seves anlisis, pot ser emmarcada a partir

clarament una cronologia. Com ja s'ha vist, la

159

DAVID BEA CASTANO


ALBERT VILASECA CANALS
TRRACO 99

presncia de parallels de la menorah tant en la ciu


tat de Tarragona com en punts propers, en ele
ments datables a partir del segle V o VI, ens confir
maria per al sector intervingut la cronologia mplia

Fig. 1. Situaci de les necrpolis. l: Prat de la Riba; 2: Mas Rimbau.

160

ja apuntada, que seria parallela tant al nivell supe


rior de la Necrpolis Paleocristiana (DEL AMO
1979) com una de les rees de la necrpolis de Mas
Rimbau ja intervingudes.

DUES NECRPOLIS DEL SEGLE V D. N.. E. A TARRAGONA:


EXCAVACIONS AL CARRER PRAT DE LA RIBA i AL MAS RIMBAU

Fig. 2. Prat de la Riba. Planta general.

Fig. 3, 4 i 5. Prat de la Riba. Vistes generals.

161

DAVID BEA CASTAO


ALBERT VlLASECA CANALS
TRRACO 99

l
---<

... -i. . 1

l
,<j

L.

Fig. 6. Mas Rimbau. Planta general.

0"

,
i)

Fig. 7. Mas Rimbau. Planta de l'nic enterrament de teules.

\
\

'
J

Fig. 9, Enterrament de la dona embarassada. Planta.

Fig. 8. Enterrament de la dona embarassada. Detall del fetus.

162

DUES NECRPOLIS DEL SEGLE V D..N.'EA


EXCAVACIONS AL CARRER PRAT DE LA' RIBA AL:M''

Fig. 12. Mas Rimbau. Enterrament de filiaci jueva.

Fig. 10. Mas Rimbau. Enterrament de filiaci jueva

S t m.

Fig. 13. Detall de la menorah.

""'""""
,.,
o

Fig. 11. Mas Rimbau. Enterrament de filiaci jueva on es loca


litz la menorah en una de les lloses de Ja coberta.

Fig. 14. Materials de la sitja neoltica

:ji

DAVID BEA CASTAO


ALBERT VILASECA CANALS
TRRACQ99

BIBLIOGRAFIA
120 GROUP. 1987: Dinmica d'utilitzaci de la Cova 120 per
l'honie en els darrers 6000 anys. Srie Monogrfica, 7.
C.I.A.G. Girona.
A1f6dy, G. 1975: Die ri:imischen lnschriften van Tarraco.
Deutsches Archiiologisches Institut. Berln.
Delamo, M.D. 1979: Estudio crtica de la necrpolis Paleo
cristiana de Tarragona. Tarragona.
Foguet, G. y Vilaseca, A. 1995: "Els enterraments del
carrer Prat de la Riba/Ramon y Cajal: un nou sector
excavat de la necrpolis del Francol", Citerior I. L'Ar
queologia de la Mort. El ntn fu.nerari a l'Antiguitat a la
Catalunya 1neridional. Tarragona.
Gilles, R. 1975: "L'habitat du Nolithique final des Bruy
res (base va!le de l'Ardche)'', tudes Preistoriques, 12.
Edo, M. y Blasco, A. 1991: "Un nou punt de coincidncia
amb l'arqueologia experimental: les estructures neol
tiques d'emmagatzament de Can Sadurn, Begues",
Estat de la investigaci sobre el Neoltic a Catalunya. 9
Colloqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerd. Puig
cerd.
Macias, J. M. ; Remol, J. A. 1995: "L'rea funerria baix
imperial de Mas Rimbau (Tarragona): Anlisi tipol-

164

gica", Citerior I. L'Arqueologia de la Mort. El n1n fune


rari a l'antiguitat a la Catalunya nieridional. Tarragona.
Martn Colliga, A. 1991: "Problemes de caracteritzaci
dels grups del Neoltic Antic, a traves del registre
cermic." en Estat de la investigaci sobre el Neoltic a
Catalunya. 9. Colloqui Internacional d'Arqueologia de
Puigcerd. Puigcerd 1991.
Remol, J. A.; Macias, J. M.; Vilaseca; Navajas, M. C.
1994a: "Mas Rim.bau: l'ocupaci funerria al sector
septentrional de Tarraco" en XIV Congrs Interna
cional d'Arqueologia Clssica de Tarragona, (1993), Tarra
gona.
Secall, G. 1984: Guia de les jueries tarragonines. Institut
d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV,. Els
Llibres de la Medusa, 23. Tarragona.
TED'A 1987: Els enterraments del Parc de la Ciutat i la pro
ble1ntica funerria de Trraco. Memries d'Excavaci,
l. Tarragona.
Vaquer, J. 1991: "Problematique du Neolithique An
cient", Estat de la investigaci sobre el Neoltic a Catalun
ya. 9 Colloqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerd.
Puigcerd.

NOVES INTERVENCIONS A LES NECRPOLIS


TARDOANTIGUES DEL MARGE ESQUERRE
DEL RIU FRANCOL

M. GARCA NOGUERA
J. A. REMOL VALLVERD
CODEX - Arqueologia i Patrimoni

1. Introducci
En el darrer lustre, les excavacions arqueol
giques realitzades en el sector occidental de la ciu
tat de Tarragona han perms obtenir nous testimo
nis materials relatius a Ja seva organitzaci cemen
tirial durant el perode tardoantic.1 Ens centrarem

incls en una rea ms extensa de qu formarien


part, tamb, les troballes del carrer de Pere Martell
(Amo 1969 / 70 i 1973), del Parc de Ja Ciutat (TED' A
1987) i de Ja crui11a del carrer de Prat de la Riba i l'a
vinguda de Ramn y Cajal (Foguet/Vilaseca 1995).

en Ja presentaci dels resultats preliminars de les

Aquesta, fins al moment, difusa rea funerria


noms ha estat excavada de forma molt puntual i la

intervencions realitzades en el nmero

major part ha desaparegut, indocumentada, durant

de Pere Martell i en la parcella

31

15 del carrer
del PERI-2

(Jaume I - Tabacalera),' la primera d'elles encara en


procs d'estudi i Ja segona no finalitzada.
Malgrat aquest estat de provisionalitat, hem
cregut convenient esbossar unes lnies generals per

el moment lgid de la urbanitzaci d'aquest sector a


partir dels anys

60. Resulta, per tant, hipottica tant

la unitat com la delimitaci d'aquest espai funerari.


En les excavacions de M.D. del Amo, vora la
crui11a del carrer de Pere Martell i l'avinguda de

l'indubtable inters que presenten de cara a clarifi


car algunes qestions relatives al comportament i a
Ja problemtica funerria d'aquest sector suburb

Ramn y Cajal, es va detectar una seqncia estra


tigrfica "muy simple": un estrat vegetal (I) d'uns

de la ciutat romana.
Topogrficament, s una zona amb un mode

tante suelta color marrn mas claro y con abun

rat pendent en direcci al riu i a la lnia de costa,

por Jos mismos constructores de la necrpolis como

situada entre el barri portuari, que s'estn al peu de

por el arado del labrador . . . ", que cobria el nivell


geolgic (Amo 1973, 107). Els materials arqueol

la carena que formen els morrots de la Marina i del


Port, i les terrasses fluvials del marge esquerre del
riu. En poca tardoantiga s una de les rees subur
banes ms densament urbanitzades, caracteritzada

0,30

m de potncia, un estrat (11) de " . . . tierra bas

dantes fragmentos de ceramica ( . . . ), revuelto tanto

gics procedents de l'estrat 11, on s'excaven les fosses

funerries, abraa un ampli arc cronolgic que indi


ca un

terminus post quem


1973, 157).'

d'inicis del segle

Ill dC

per un dens entramat viari on s'insereixen tant les

(Amo

principals rees funerries fins ara conegudes com


altres edificacions de carcter residencial i cultual.

carrer Pere Martell es va posar al descobert l'any

El conjunt funerari del solar nm.

1998
2. Intervencions arqueolgiques
2.1 Carrer de Pere Martell,

15

15 del

en el decurs d'una intervenci arqueolgica

d'urgncia. Seguint l'ordre de formaci de Ja


seqncia, les restes ms antigues corresponien a

Aquesta intervenci va afectar, fonamental

tres murs d'opus caementicium que definien una


planta de difcil interpretaci per les afectacions

ment, part d'un recinte funerari, possiblement

que va patir en moments posteriors.' La cronologia

l Per una relaci actualitzada de les dades existents fins a 1987 vegeu TED'A 1987 i, ms recentment, l'apartat corresponent en el volum Del Rom al Rom

nic (Macias/Rernol 1999).

2 Realitzades per Codex - Arqueologia i Patrimoni entre els anys 1997/1999 i dirigides per M. Garcia i C. A. Pocia, amb la participaci de M. Gara i J.A.

Remol.
3 L'anlisi preliminar de Ja composici cermica de l'estrat li indica una matriu, formada per materials propis de finals del segle 1-11 dC, que incorpora tant
materials residuals (campanianes A i B, TS itlica, TS sud-gllica, ... ) com un petit component que es data amb posterioritat a inicis del segle Ill dC. De tota
manera, tant en el text com en les seccions publicades s'aprecia que no van ser identificades totes les fosses que tallaven l'estrat II (tot i que l'autora era per
fectament conscient de Ja relaci fsica de les fosses quan diu que els enterraments sn "...posteriores con respecto a Ja formadn del estrato II. . ) (Amo
1973, 170). Per tant, resulta difcil determinar quins materials procedeixen d'aquest estrat i quins es poden associar al moment d'activitat funerria.
4 En l'alat, eren visibles les empremtes dels encofrats utilitzats en la seva construcci. El primer mur va aparixer en l'extrem nord-occir;lenttl qel:- J \
_ c '
l:!li'.
(molt a prop del lmit del mateix amb el Parc de la Ciutat) i presentava una orientaci aproximada, en sentit W-E. EI segon estava situat en l'rea cen
not'dnen-'
l'extrem
en
localitzat
sser
va
mur
dental del solar i tenia una disposici divergent a l'anterior Ga que es estava orientat en sentitN-S). El darrer

tal de la parcella i presentava una orientaci idntica al mur anterior, en sentit N-S.

M. GARCA NOGUERA
J.A. REMOL VALLVERD
TRRAC099

d'aquestes estructures ha de situar-se, en l'estat


actual dels treballs, en poca altoimperial sense
majors precisions.
Sobre les restes d'aquesta edificaci es va
alar, probablement en els segles ill-IY, un recinte
funerari de planta rectangular, sobre el qual incidi
rem amb major profunditat, i diversos enterra
ments, a l'exterior d'aquest, en un precari estat de
conservaci.5
El recinte funerari, situat a la part central del
solar, estava alterat per intervencions posteriors6
que, tanmateix, permeten una aproximaci bastant
precisa a la seva estructuraci i funcionalitat, tot i
que la planta excedia els lmits del solar. Es tracta
d'una edificaci de planta rectangular que mesura
va 12,50 m de longitud per 7,40 m d'amplada (apro
ximadament 92 m2). Un dels costats curts apareix
rematat per un mbit annex que s'obria en el tanca
ment oriental de la construcci.
L'interior es caracteritzava per presentar una
concepci unitria de l'espai, sense compartimen
tacions internes, i per l'existncia d'una rea reser
vada en I' eix longitudinal, vora el lmit nordorien
tal de la construcci. Aquesta rea lliure d'enterra
ments podria ser interpretada com un element de
carcter simblic o cultual.
All on encara es conservava, el paviment ori
ginal estava format per una fina pellcula de mor
ter de cal que era eliminada a mesura que s' ana
ven realitzant les inhumacions, les quals eren sege
llades amb un paviment d'opus signinum que actua
va d'indicador exterior de les tombes. La manca
d'inscripcions suggereix que la referncia al difunt
es realitzaria amb materials que, per la seva natu
ralesa, no s'han conservat com, per exemple, tituli
picti. La nica inscripci clarament relacionada

amb l'activitat funerria va ser localitzada fora del


seu emplaament original. Es tracta d'un epgraf
realitzat sobre marbre de Santa Tecla, d'unes
dimensions de 13 cm per 23,5 cm, amb un petit ori
fici d'encaix a la part posterior (aproximadada
ment, en la seva rea central), i amb restes de mor
ter adherides. El formulari desenvolupat s'adscriu
a la tradici cristiana amb una cronologia que, a
partir de la seva anlisi visual, se situaria en els
segle !V-V dC.7
La disposici dels 40 /aculi documentats evi
dencia una certa ordenaci, tot i que, aparentment,
no presenta uns eixos de circulaci clarament defi
nits. En relaci a aix, s'ha observat l'existncia
d'un principi organitzatiu al voltant de l'rea reser
vada esmentada anteriorment, estenent-se cap a
l'oest. Tipolgicament, els enterraments s'ads
criuen a diverses categories:
Caixa d'obra amb el fons realitzat amb tegu
lae. Es tracta d'enterraments fets amb murets d'o
pus caementicium amb fons de tegulae i coberta
variable. Un d'ells conservava empremtes de claus
de calat (solea).8 Aquest tipus d'enterrament s'ha
constatat, a ms de a Trraco, en necrpolis tardo
antigues i visigodes del nord-est9 i del llevant
peninsulars10 i de la vall del Duero.11
Tat de fusta. Es van localitzar diversos ele
ments metllics que haurien format part d'un tat
de fusta -" Es tractava d'un tat, dipositat a l'inte
rior d'una caixa feta de lloses de pedra, plaques de
marbre i material laterici (bipedales i tegulae), 13 simi
lar als documentats a l a Necrpolis Paleocristiana
de la Tabacalera (Serra 1 944, 196-199, i Amo 1979) i
al Parc de la Ciutat (TED'A 1987, 111-113), del qual
es conservaven les cantoneres de bronze14 i les
abraadores i els claus de ferro. A l'interior es van

5 Corn a conseqncia de l'excavaci de dues trinxeres per part de les tropes franceses durant el setge de 1811. Aquestes rases van seccionar completament
la seqncia estratigrfica preexistent, provocant una alteraci considerable de les restes arqueolgiques subjacents. En els farciments de les trinxeres es van
localitzar nombroses restes constructives i alguns fragments epigrfics i musivaris.
6 Aquest es trobava en un estat de conservaci irregular, ja que tots els enterraments localitzats estaven coberts per estrats cronolgicament adscrits als per
odes modern i contemporani. De manera que, en el decurs de la intervenci, sempre vrem treballar per sota de la cota hipottica dels nivells de pavimen
taci, els quals havien desaparegut en bona part del recinte funerari.
7 Agram a G. AlfOldy les precisions realitzades sobre aquesta pea.
B Ala Necrpolis Paleocristiana de Ja Tabacalera, Serra i Vilar va localitz.a.r un " . .. gran ladrillo [/lipedalis?], que an se halla in situ, en cl scpulcro (1.486) que tiene
marcades los clavos de hierro de la suela de unos calcei" (Serra 1935, 75, L<rn. Vic). Aquest tipus d'empremta s'ha documentat, tamb, en tegulne procedents de
Valria {Fuentes 1989, 207), en els enterraments nm. 28 i nm. 29 de San Miguel del Arroyo (Valladolid) (Palol 1969, 97, 132-133, lm. VI. 3, VIII. 3, X), a la regi
d'Aquitnia (mitjan segle IV d. C.) (Palol 1969, nota 8; Fuentes 1989, 207) i a Cavel/a Atrebatum (Sikhester, Gran Bretanya) (Crarn 1985, 94).
9 Corn, per exemple, a la necrpolis septentrional de la Nepolis d'Empries (segle IV-VTI dC) (Nolla 1995, 103-104) i a la basilica de Santa Maria del Mar de Bar
celona (Ribas 1967, 201).
10 A la necrpolis de l'Alberca (amb una possible cronologia que se situa en el segle VI d. C) (Mergelina 1947, 289-290), la de San Antn (Cartagena) on apa
reixen amb coberta de bipedales i de feg11lae (Laiz/Berrocal 1995b, 173, lamina 3, tipus B) (segle IV-VI d. C).
11 Per exemple, les necrpolis de Albalate-Las Nogueras (Fuentes 1989, 248) (final del segle IVsegle V) (Fuentes 1989, 273) i de San Miguel del Arroyo
(segle IV d. C.) (Palol 1969, 93-94).
12 Tot i que en la majoria dels casos la interpretaci d'aquests elements corn a part d'un tat de fusta s l'opci ms versemblant, tamb s'ha suggerit, en alguns
exemples concrets, la seva possible relaci amb els baiards sobre els quals es transportaven els difunts (Fem<ndez/Oliva/ Puya 1984, 364365, i Cerrillo 1988, 99).
13 Una de les !eguine presentava empremtes de les urpes d'un animal (possiblement un cnid).
14 Plaques de bronze perfilades en escaire i amb tres fileres de daus de 3,5 cm.

166

NOVES INTERVENCIONS A LES NECRPOLfS,Tflaj;ldA1irqGUEs>::;;


DEL MARGE ESQUERRE DEL,RJU FR:AN_cpJ

recuperar restes de cal que mostraven empremtes

parle que cubra una de las cantoneras (!am. XXII,

del teixit emprat en l'amortallament dels difunts.15

a). Otro atad de madera, ademas de contener estos

Segons les dades aportades pel Centre de Docu

elementos, estaba reforzado con tiras de hierro

e)

mentaci i Museu Txtil de la ciutat de Terrassa,

(!arns. XX, e, y XXI,

s'observen dos tipus d'empremtes diferents: unes


de ms fines, pertanyents al sudari (de les que no

metal -dos a la cabecera y una a los pies--, a fin de

ha estat possible discernir si corresponen a fibres de

s'havia abocat morter del cal sobre el tat perme

y con armellas del mismo

facilitar su transporte (fig.

18)."

En altres casos,

Uana16 o de lli17), i d'altres de ms gruixudes, que

tent obtenir una imatge en negatiu. A partir d'a

pertanyerien a les cordes amb les quals es refora

questes evidncies, coneixem l'existncia de cober

va la mortalla.18 L'addici de cal podria relacionar

tes de fusta a doble vessant i pseudocircular.

se amb el carcter desinfectant d'aquest producte


(Serra

1935;

Fernandez / Oliva/ Puya

Mndez / Rascn

1990, 49,

1989, 172;

1984, 365;

Serrano/ Fernandez

i Hernando/ lguacel

1994, 241).

Alguns

exemples on s'ha detectat la presncia de cal a l'in

Sarcfag. L'nic exemplar documentat

corresponia a un sarcfag monoltic de sold blanc,


en un estat de conservaci precari. Tant la coberta
com bona part dels laterals havien desaparegut
completament. Sarcfags de caracterstiques simi

terior d'enterraments sn, a ms de Trraco, les

lars sn habituals tant a Trraco com a la resta de

rees funerries de Vistalegre (Aspe, Alacant),


de Las Huertas (Pedrera, Sevilla) (Fernandez/

ciutats romanes en aquest perode.


Cistes de materials ntixtos. Normalment

Oliva/ Puya 1984,

combinen lloses de pedra de sold groguenc, per

365), del Cantina de los Afligidos

(Alcala de Henares), de Las Eras (Ciudad Real), de

Mn. Serra i

fectament asserrades i escairades

La Arboleda (Illescas, Toledo). Segons

Vilar, existien tats de fusta que no utilitzaven

evidncies de la utilitzaci d'eines com l'escarpra i


el cisell) i materials latericis. Aquest contenidor ha

elements metllics en la seva construcci. Aix fa

estat documentat en diverses sectors cementirials

pensar que almenys part de les inhumacions sense

de la ciutat de Tarragona, com la Necrpolis Pale

evidncia fsica de contenidor podrien haver utilit

ocristiana de la Tabacalera, el Mas Rimbau i el Parc

zat aquesta mena de tat sense elements de subjec


ci metllics. Respecte a com serien els tats

de la Ciutat.

noms s possible plantejar una restituci a partir

litzats consistien en una sola mfora a l'interior de la


qual es realitzava una deposici corresponent a neo

dels elements metl.lics conservats. Un d'ells s


mpliament descrit per Serra i Vilar

198,

fig.

18,

(1944: 197-

Ims. XXb i c, XX!b i c i XXI!a i b):

" . . . antes de introducir en la tumba la caja de made


ra, fueron colocadas tres piedras del volumen del
puo en la cabecera y otras tantas en los pies, a fin
de que el atad no descansase inmediatamente

(s'aprecien

Contenidors amfrics. Els enterraments loca

nats, infants i joves (en tres casos), i en dues mfores


seccionades i superposades (en un dels casos). Des
d'un punt de vista tipolgic, s'han documentat for
mes caracterstiques del segle !V/ primera meitat del
segle V (Africana II, Keay

278 i

mfora d'Empoli),

sobre el pavimento, y tambin, seguramente, con el

usuals en altres rees funerries com la Necrpolis


Paleocristiana de la Tabacalera o el Parc de la Ciutat

fin de dejar un espado para retirar las cuerdas de

(Keay

que se serviran los sepultureros para introducir el


atad. En el fondo encontramos los clavos, doce

1984, 184-197, i TED' A 1987, 117).


Cista de lloses de pedra. Formada per lloses

cantoneras de hierro, dos charnelas y una cerradu

regulars de sold (amb empremtes d'escarpra), dis


posades en sec o b falcades amb fragments petris

ra de gancho para sujetar la cubierta de la caja, de

de morfologia irregular i ms petits. A Trraco s'ha

la misma manera que se hace actualmente (!arns.

constatat la presncia d'aquest tipus d'enterrament

XX,

Debemos dejar consignada una

a la Necrpolis Paleocristiana de Tabacalera, al Mas

curiosa particularidad: el atad estaba revestida de

Rimbau, al Parc de la Ciutat i a la necrpolis de la

tela, de la cua! el xido de hierro conserv toda la

baslica de l'amfiteatre.

b,

y XXI,

b).

15 La presncia d'evidncies corresponents a teixits ha estat constatada, entre d'altres, a les Jovades de la Concentaina (Llobregat 1977, 258, i Laiz/Berrocal
1995 b, 174), Las Huertas (Pedrera, Sevilla) (Fem<indez/Oliva/Puya 1984, 379), el Alto de la Barilla (Zaragoza) (Beltran 1979, 573; Rascn/Mndez 1989,
171), el Ruedo (Almedinilla, Crdova) i en diverses necrpolis de Frana, com Les Martres-de-Veyre {Puy-de-Dme), Dunes de Poitiers (Vienne), Fin Renard
a Bourges (Cher)-amb restes d'un infant momificat amb una tnica de llana-, Lozay {Charente-Maritime) i el sarcfag cristi de Saiut-Victor de Marsella
(Bo11cl1es-du-Rl111e) (Roche 1993, 55, 153-154, i Carmona 1996, 184).
16 Respecte a la seva el.laboraci, en el Canon LXXV del II Concili de Braga es diu el segent:
"[... ] No est perms a les dones cristianes utilitzar frmules supersticioses en els seus teixits de llana: no est perms a les dones cristianes lliurar-se a algu
na frmula supersticiosa en teixir la llana, sin que invocaran al Senyor auxiliador que les don l'art de teixir [...J {Carmona 1996, 184, nota 7, i Vives 1963,

104).
17 El teixit que sol presentar un millor estat de conservaci s el Ili. En el perode rom, aquest era partiL"ularment valorat pel seu tacte {provinent de la dis

posici de les fibres elementals), el seu poder aillant de les humitats i l'enorme resistncia que presentava en medis secs i humits. Per contra, presentava
una manca d'elasticitat que complicava els treballs de filatura d'aquesta fibra vegetal {Roche 1993, 43),
18 Des d'un punt de vista icongrfic, sn nombroses les representacions d'amortllats (especialment d'infants) en diverses esteles procedents dels museus
de Dijrm i de la Sai11te Croix (Poifiers) (Coulon 1985, 131; Roche 1993, 7-8).

167

M. GARCiA NOGUERA
J.A. REMOL VALLVERD
TRRACU 'J'J

Caixes de materials latericis. Normalment es

tracta de materials cermics de construcci (bipeda


les i tegulae) amb clars smptomes de reutilitzaci.
S'ha constatat la presncia de tombes que responen
a aquestes caracterstiques arreu de la Pennsula
Ibrica.

A ms d'inhumacions individuals, es detecta


la presncia de diversos enterraments mltiples, un
fenmen mpliament documentat a les necrpolis
peninsulars i que podem relacionar amb l' existn
cia d'un vincle familiar o social entre ells. Les inhu
macions, orientades NW-SE, presentaven una dis
posici en decbit sup amb els braos totalment

tar major tancat per una reixa de ferro, comunicant


l'esglsia amb un claustre rodejat de diverses
celles, com corresponia a un antic monestir."

(TED' A 1987, 25).20 Havien passat aproximadament


cinc-cents anys des de la seva fundaci a mitjan
segle XII.21 Per la seva fbrica hi van passar, les
monges de Sant Benet22 i les de Sant Dami a partir
del segon ter del segle XIll.23 A inicis del segle XIV
passa a ser un dels vuit priorats promoguts per l'ar
quebisbe Roderic Tello" i, a mitjan d'aquest segle,
els hortolans reben autoritzaci per poder-se cons
tituir en confraria.25 En la primera meitat del segle

XV es constata el mal estat del santuari. 26

estesos, amb les mans sobre la pelvis i sobre el pit


formant un angle de

909.

El cap estava recte o

mirant lleugerament cap amunt19 Una altra qesti


a ressenyar s l'escassa presncia de vestigis vincu

Durant el segle XVI es produeix una profunda


remodelaci del interior de l'esglsia, a crrec de la
confraria dels hortolans, que havia rebut del consell

lats a la indumentria i a l'abillament personal.

municipal tots els drets que tenia sobre la referida


esglsia, reservant-se nicament l'elecci de l'er

Noms s'han recuperat algunes peces que corres

mit o persona que custodiava el temple.27 El setge

ponien a elements metllics (especialment agulles

de Tarragona de 1644 va comportar la destrucci i


l'enderroc del santuari (Blanch 1951, 92).

de cap).

La seva ubicaci havia estat objecte de con

Per damunt de les evidncies fins ara descrites

trovrsia. San Capdevila

(1928, 7)

situava Santa

es van identificar restes de cinc pilars correspo


nents a la fonamentaci d'un edifici medieval i

Maria Magdalena de Bell-lloc " . . . a la banda ponen

diversos enterraments d'poca medieval o 1noder


na que hem interpretat com a part del santuari

dreter de la carretera que va a Reus [l'actual avin

extraurb de Santa Maria Magdalena del Bell-lloc.


Els enterraments -encara ms alterats que els d'

guda de Ramn y Cajal], abans d'arribar al pont del


Francol, i no gaire lluny de l'antiga necrpolis

poca romana- ocupave11 fosses excavades e11 els

romana-cristiana." Segons J. Serra i Vilar

nivells precedents. La major part correspon a inhu

12),

tina de la ciutat sobre el tur que s'obira al costat

(1935,

"Este historiador [Capdevila] sita el templa

macions simples, tot i que va ser possible identifi

[de Santa MagdalenaJ a pocos metros de estas rui

car una gran fossa co1nuna on es disposaven un

nas [les de l'edifici de planta central sota el pont de


Serveis Centrals], en el promontorio que hay al otro

nombre indeterminat d'individus.


L'any

1618,

l'esglsia (parroquia i monestir)

de Santa Magdalena de Bell-lloc sita

tatis nostre Terracone

11

lado de la carretera [avinguda de Ramn y Cajal],

in suburbio civi

sin mayor documentacin que el parecerle mas pin

era de tres naus, amb l'al-

toresca la situacin del casucho o barraca que en l

19 La posici del crani, orientada cap amunt, no es trobaria vinculada a qestions de carcter ritual o simblic. Probablement es devia a la presncia d'al
gun tipus d'element (venes o tires de teixit) que forava la positura lgica de la caiguda del cap desprs de l'bit, amb ['objectiu de mantenir-lo vertical i
evitar la caiguda de la mandbula inferior (Cerrillo 1988, 101).
20 Per un ms con1plet estat de la qesti, vegeu el capital de precedents incls a TED'A 1987.
21 s esmentada a la donaci feta per l'arquebisbe Bernat Tort a \'esglsia de Sant Pere de Besal (4 de gener de 1155), per no apareix en la relaci que es
fa en la butlla del papa Anastasi IV de les esglsies tarragonines (25 de mar de 1154). D'aquestes dates es dedueix que el santuari va ser edificat entre els
mesos d'abril i desembre de 1154. Segons Pons d'lcart, "del dit temple que vuy s de Sancta Madalena ho legit jo en una carta feta l'any 1153 11154 segons
l'edici castellana}, a 2 de las nonas de jener, que lo archabisbe en Bernat, ab consentiment y voluntat dels canonges, don a la sglsia de Sanet Pere de Besa
l una sgle(sia) fora la ciutat de Tarragona, la qual de all al devant hagus nom Sancta Madalena de Bell-lloch, y que fos monestir de monges de l'orde o
regla de sant Benet. E don'ls trenta passos entom de la sglsia de immunitat y sexanta parroquians, retenint-se lo delme y promeya y que a Psqua y <1 Sin
cogesma aguessen de anar a combregar a !<1 Seu. Don' Is tamb terra, tanta quanta quatre parells de bous poguessen laurar en un any y tamb los don fran
quesa que de la barcha y filats que tenrien no pagassen delme ni dret llg. Y ayx per la dita carta autntica apar crnn dit temple prengu lo nom he invo
cati de Santa Madalena de Be\l-lloch y com s estat monestir de monges y tamb com las barchas que stan de relleu en la torra sn per memria de la fran
quesa que tenan. La qual torre tinc per molt sert se ediffic lesoras" (Duran 1984, 218).
22 En la lletra apostlica d'Alexandre Ill (7 de novembre de 1159), al confirmar els cenobis benedictins, s'esmenta Tarragona.
23 En la lletra apostlica d'Alexlndre TV (13 de juliol de 1255) es manava a l'arquebisbe Benet de Rocabert que dons a l'abadessa i convent de les monges
damianites de Santa Magdalena de Bell-lloc l'esglsia de Sant Miquel del Mar amb les cases annexes.
24 Al prorat i al prior corresponent "don y assign la sglsia, casas y ort de Sancta Madalcna de la ciutat. .. " {Duran 1984, 221).
25 El 20 de juny de 1353, San Lpez d'Ayerbe va atorgar als hortokms de Tarragona el privilegi de constihdr-se en confradia sota ['advocaci de Santa Maria
Magdalena.
26 Amb data 8 de maig de 1421 es parla de l'enderroc de la casa, de Ja fretura de reparaci que tenia l'esglsia i de Ja miseria que passaven els ermitans. En
la visita pastoral de 1449 es fa constar que calia, amb urgncia, reparar l'entrada i la teulada de l'esglsia. Dades extretes de l'article que sobre Santa Mag
dalena de Bell-lloc va publicar San Capdevila al diari La Crtiz, nm. 18, 11 de novembre de 1928, pg. 3.
27 ".. .lo dit honorable consell, atenent e considerant que la dita confradia sempre es stada fundada en la dita sglesia e que la dita confradia ha molt repara
da la dita sglesia de moltes obres ax en lo cos de la sglesia com en la casa de dita sglesia e han ornada la dita sglesia de un singular e bell retaule e [. . . ], per
fou concls e determenat que la dita sglesia e la casa e ho abadia de aquella ab totes les pertinencies sia donada e otorgaren aquella a la dita confradia ...",
Acta Municipal del 12 de novembre de 1504, reproduda per San Capdevila a Scmana Santa e11 Tarragona. 1940, pg. 23.

168

!<>):3j1,",
llililfi l i(]J!:i'

NOVES INTERVENCIONS A LES NECRP,oci't;_-f,


DEL MARGE ESQUERRE'DEI{J

se encuentra y, seguramente, por ser aquel entonces


las nicas ruinas que se conocan en aquellos alre

Els tres murs perimetrals identificats sn d'o


i d'opus caementicium. L'interior del

pus incertum

dedores.".
Per Serra i Vilar " . . . podramos suponer que

recinte, on es disposaven 23 enterraments ordenats

das para el templa de Santa Mara Magdalena de

taci interna.

estas ruinas romanas [les de l'edifici de planta cen


tral sota el pont de Serveis Centrals] fueron utiliza

Bell-lloc, ( . . . ) opinamos que los cimientos de que


tratamos pueden haber pertenecido a un monu

mento sepulcral romana que en la Edad Media se

habilit para templa cristiano."

(1935, 12). Aquesta

hiptesi situa els fonaments o restes de la torre de

Santa Magdalena sota de l'actual terrapl de l' avin

guda de Ramn y Cajal. La relaci entre el mauso


leu rom de planta central i el santuari medieval ha
estat qestionada per Th. Hauschild
la descripci de

1618 a la

(1975),

ja que

que feiem abans refern

cia no s'actiu en absolut amb la planta de l'edifici


rom.

Ms recentment, J. M. Oliv28 ha tomat a insis

tir en la localitzaci del santuari " . . . a la part de


ponent de la ciutat, no gaire lluny de la necrpoli
paleocristiana, entre el carrer de Ramn y Cajal i
l'avinguda de Roma, abans d'arribar als dos ponts

i aproximadament davant la porta del museu" .

Aix, doncs, totes les propostes fins ara expo

sades coincidien en situar aquest santuari extra


murs vora la Necrpolis Paleocristiana de la Taba
calera, tot i que en l'escassa planimetria del segle

XVII conservada, Santa Magdalena del Bell-lloc

s'ubicava a l'esquerra del Rec Major,29 posici que

coincideix amb les restes que hem localitzat en el


nmero

15

del carrer de Pere Martell.

2.2 Parcella

31

del PER! 2

concepci unitria de l'espai, sense que s'hagi


constatat l'existncia de cap tipus de compartimen
En el paviment de terra compactada aflora
ven lleugerament (entorn els 0,30-0,50 m) els indi
cadors funeraris fets, com en el cas de Pere Martell

15,

amb una capa d'opus signinum delimitada per


petits murets. A ms d'aquest tipus simple d'indi
cador sepulcral, es va localitzar un coro11ament en

mensa

de planta rectangular amb els laterals arro

donits.30

Les

nzensae,

estructures

d'origen

nord

afric,31 es troben associades al cerimonial litrgic


del funeral, amb la preparaci dels ungents, les
taules d'altar (de les quals prenen la seva morfo
logia) (Palol

1957-1958, 81-102, i Mateos 1993, 137)

i amb les menwriae (San Martn/ Palol 1972, 454458; Mateos 1993, 137, i Laiz l Berrocal 1995 b, 181 ) .

En aquest sentit, semblava que aquestes prcti

ques havien desaparegut amb la implantaci del


ritus eucarstic, tot i que el contingut del Canon
LXIX del Concili de Braga (any

572),

encara insis

tia en la prohibici de portar menjar, aix com d'o

1963,
102; Mateos 1993, 137, i Laiz/ Berrocal 1 9 95b, 181).

ferir sacrificis en honor als difunts (Vives

Aquesta disposici legal confirmaria la continutat

d'aquests ritus, almenys fins a la fi del segle VI

dC, ja que el fet de prohibir-los en un concili esde


v un clar testimoni de la seva continutat (Mateos

1993, 137).

Atenent al tipus de contenidor, els en

L'excavaci de la parcella

31

del PERl-2, pro

pera a la Necrpolis Paleocristiana de la Tabacalera


excavada per Serra i Vilar

en bateria seguint un sentit N-S, presentava una

(1928, 1929, 1932,

entre

altres publicacions), ha perms localitzar, a ms

terraments sn assimilables a les segents cate


gories:

Cista de materials latericis. El sepulcres

documentats corresponen, en primer lloc, a caixes

d'altres restes, un recinte funerari de caractersti

amb els laterals i la solera efectuats amb bipedales i


amb la coberta feta amb lloses de pedra de morfo

en l'estat actual dels treballs, podem datar en els

logia regular o per materials del mateix tipus que

ques similars a les descrites pel cas precedent que,

segles IV-V dC. Es tracta d'un recinte de planta rec

tangular, tamb definit de manera parcial j a que

excedeix els lmits de la parcella, amb unes dimen


sions aproximades de 16,50 x 6,50 metres (aproxi
madament

107 m2).

la

cista.

En algunes peces

s'han identificat

empremtes assimilables a urpes d'animals. L'e


xistncia d'aquestes impressions s el resultat del
pas d'animals per sobre d'aquestes peces latercies

en el decurs del procs d'assecament (Cram

1985,

28 "Lloc on es trobava el santuari de Santa Magdalena", 'Records en blanc i negre 335', Dinri de TnrmgoHn, dijous 6 de maig de 1999.
29 R. Gabriel va poder observar com el Rec Majorcreauva el carrer de Pere Martell pel nmero 7 d'aquest carrer, s a dir a escassa distncia del nostre solar.
30 La presncia d'una lleugera depressi en un dels extrems suggereix un sistema d'eliminaci de les aiges pluvials.
31 Apareixen documentades a la Pennsula Ibrica dins un marc cronolgic que se situa cap a finals del segle IV-VI dC. S'han localitzat estructures similars
a la Necrpolis Paleocristiana de la Tabacalera (enterrament nm. 1418, de finals del segle IV dC) (Amo 1979, 145 i 150), a la necrpolis de San Antn de
Cartagena (Laiz/Berrocal 1995b,178, lm. 4, fig. 2), a la necrpolis de la Baslica de Santa Eulalia de Mrida {inicis del segle IV dC) {Mateos 1993, 128) i a la
necrpolis de Troia (Portugal) {De Almeida/ Cavaleiro 1982, 261, i Laiz/Berrocal 1995 b, 178). Tamb sembla que apareix, tot i que no es coneix amb preci
si la seva tipologia, a la ciutat d'Itlica (Mateos 1993, 137). Tamb s'han documentat a les necrpolis de la Baslica d'Alexandre (finals del segle IV dC) i de
Sainte-Salse (finals del segle !V /inicis del segle V) de la ciutat de 'lipasa (Mateos 1993, 137-) i a Tebessa ( finals del segle IV/primera meitat del segle V)
(Mateos 1993, 137).

169

M. GARCA NOGUERA

J.A. REMOL VALLVERD

TRRACO 99

88-90, i Laubenhaimer 1990, 150).32 Tamb s'han


localitzat diversos sesquipedales reutilitzats en un
mateix enterrament que presentaven imprs un
segell orbicular (amb la mitja lluna amb una ober
tura de petites dimensions33) de procedncia itlica,
concretament de l' officia de L. Bruttidivs Avgvstalis:
LBRVTTIDI AVGVTAL!S/ OPVS DOLIAR/ nux

pi1Iea, L. Brvttidi(vs) Avgvstalis opvs dol(iare) fec(it).34


Segells idntics han estat documentats en tres llpe
dales utilitzats en la construcci del pis superior del
vespaio F de Villa Adriana a Tivoli (Bloch 1968, 129,
nm. 126-128; 128=29 377c). D'altres variants del
mateix apareixen en el Pantheo (Roma),35 a la Villa
Adria1la,36 en el Palau dels Fiavis al Palat (remode
lat en el decurs dels perode adrianeu) i a la Villa de
Sette Bassi (a la Via Tuscolana i construda a partir
del regnat de l'emperador Anton Pius) (Bloch
1968, 260-265, nm. 89.375).
Cista de lloses de pedra. Les tombes es tro
baven realitzades amb lloses regulars de sold
groc, disposades en sec. S'ha constatat la presncia
d'aquesta tipologia sepulcral a la Necrpolis Paleo
cristiana de la Tabacalera, aix com en altres necr
polis de Trraco i de fora.
Contenidors amfrics. Un del exemplars
recuperats, que contenia les restes d1un infant,
correspon al tipus Keay 25, caracterstic de la sego
na meitat del segle !V i primera meitat del V.

Sarcfags. Es tractava d'un sarcfag mono


ltic de sold blanc en un estat de conservaci pre
cari.
Les tombes localitzades contenien, normal
ment, una sola inhumaci. Tot i aix, en un dels
enterraments aparegueren fins a un nombre mxim
de quatre/ cinc individus superposats, sense que
hagi estat possible constatar cap tipus de connexi
anatmica. Totes les deposicions exhumades es tro
baven orientades en sentit NW /SE, ocupant una
posici de decbit sup amb els braos parallels al
cos i amb el cap recte o mirant lleugerament cap
adalt.37
3.

Conclusions
Amb una de les intervencions encara en fase
d'estudi (Pere Martell, 15) i l'altra en procs (PERJ3, parcella 31) d'excavaci, les dades exposades
han de ser forosament preliminars i subjectes a
ulteriors verificacions.
El moment de construcci dels dos recintes
funeraris presentats s -fins que no finalitzi l' estu-

di definitiu dels materials- incert, tot i que, ara com


ara, una dataci genrica de segle !V sembla ver
semblant. A nivell arquitectnic, . es tracta de dos
edificis de planta rectangular, amb una superfcie
aproximada a l'entorn dels 100 m', probablement
descoberts, amb fonamentacions febles i una mec
nica d's semblant: a mesura que es produien les
inhumacions, el sl original del recinte funerari era
substitut per les estructures de coronament de les
tombes. La disposici dels enterraments dins del
recinte sembla manifestar una certa organitzaci
-almenys en els moments inicials-, que es veu alte
rada per la necessitat d'aprofitar al mxim l'espai
disponible.
Dins de la fossa, simple o revestida amb mate
rials cermics (tegulae, bipedales, cuneati, etc.), petris
(lloses de pedra del Mdol, plaques de marbre, etc)
o d'obra (caixa), es dipositava el cos amortallat del
difunt directament o dins d'un contenidor (tats,
sarcfags, mfores). La coberta, recolzada sobre els
laterals de la fossa, segueix una tipologia constructi
va similar a l'emprada en les caixes. Per sobre s' este
nia una fina capa d'opus signinum a la mateixa cota
que el paviment del recinte o amb una lleugera pro
jecci vertical de forma i dimensions variables.
Es tractaria de petits cementiris a l'aire lliure
(sub divo) que ocupaven " . . . un'area ben definita,
recinta per circuitum con un' operazione di misura
che si disse metare tumulum, ponere o figere tumulo
metas, onde l'area medesima divenne metata. Tale
sistema fu proprio dei pagani, ma fu seguito anche
dai cristiani; e se mancano testimonianze per affer
mare che stabilirono i confini con cippi terminali,
certamente circuirono il campo cimiteriale con
opere murarie (1naceria, muro cinctas), come fu
accertato a s. Callisto. La denominazione generica
dei campi funerari subdiali fu specialmente area, in
africa appellate areae christianorum, e in oriente
tpos ( . . . ). Talvolta per la distinzione tra le diverse
aree servi i! nome del proprietario del fondo:
. . . quando l'area era coltivata a giardino si disse hor
tus ( . . . ) o agellus . . l'area ad orto che circondava i!
monumento funerario venne anche chiamato cepo
taphiun1, anzi con lo stesso termine s'indic unita
riamente i! giardino e i! sepolcro" (Testini 1980, 82).
L'area d'enterrament "cristiana" comparteix
amb la seva homnima "pagana", el carcter d'espai
delimitat (amb murs o fites), mesurat i identificat, on
els camins constitueixen els elements de delimitaci
ms clars. L'amidament i la parcellaci interna es
.

32 Exemples similars s'han localitzat, per exemple, a Crmella Afreblltum (Silchester, Gran Bretanya) (Cram 1985, 91-96, i Laubenhaimer 1990, 150) i a Sallles
d' Aude (Laubenhaimer 1990, 150-151, lm. XX-XXI, fig. 131).
33 Aquesta morfologia esdev un tret caracterstic de les peces latercies realitzades a la primera meitat del segle 11 dC (Adam 1984, 67, fig. 145).
34 Segons H. Bloch, el personatge esmentat en la inscripci va sser un officinator a les figl11ae Ocermae, ja en el decurs del regnat de l'emperador Traj (Bloch
1968, 114). La majoria d'epgrafs recollits s'adscriuen al perode adrianeu, moment de mxima expansi dels seus productes.
35 Bloch 1968, 102-103, *6-7.37 6 a l i 105, *24.377b 6.
36 A l Nimfeu del Palau Oriental (Bloch 1968, 1251 81) 373) i al Pretori (Bloch 1968, 140, 362, 26.374).
37 En un enterrament es va localitzar una petita llosa collocada sota el cap, fent la funci de suport.

170

NOVES INTERVENCIONS A LES NECRPOLIS TARDOANTIOUBS


DEL MARGE ESQUERRE DEL RIU FRANCOL

manifesta clarament a nivell epigrfic" i, fins i tot,


topogrfic. Alguns autors tenen una concepci anr
quica de l'espai cementirial d'poca romana fona
mentada, bsicament, en la percepci desordenada
de nombroses necrpolis d'Itlia i de l'occident
rom.39 Som de l'opini que, almenys en part, aques
ta imatge d'aparent absncia d'ordenaci regular s
tma conseq11cia de visualitzar en un mateix pla el
resultat d'una seqncia diacrnica.
Pel que fa a la identificaci, prenent co1n a
referncia el cas de Roma, la toponimia dels cemen
tiris ve marcada per la via principal, l'advocaci del
lloc (martirial, normalment; la frmula ms este
sa),4 el propietari del ft111dus141 l'iniciador o admi
nistrador del cementiri,42 una particularitat
topogrfica i l o geogrfica (porta, miliari, etc.)," o
altres.44
En el cas de la Necrpolis Paleocristina de la
Tabacalera, Serra i Vilar tenia molt clar quins eren
els lmits i la conscincia que "si se hallan enterra
mientos en fincas limtrofes a la de la Fabrica de
Tabacos, seran sepulcros aislados, o bien otras
necrpolis, pera illl!lill la continuacin de la que
nos ocupa." (Serra 1935, 25). Seguint la seva recons
trucci, la Necrpolis Paleocristiana limitaria a l'est
amb el vial rom, al nord amb un mur conservat
actualment a l'angle sud-oriental del soterrani del
Museu (entre els enterraments 1611 i 1635), al sud
amb la baslica o el "cam de la Fonteta"45 i a l'oest
l'extrem final de l'rea d'exposici in situ actual.
Segons Serra i Vilar, el nivell de circulaci de
la Necrpolis Paleocristiana de Tarragona (2051
enterraments identificats en les excavacions dels
anys 20 i 30) es trobava uns 1,80 m per sota de la
cota de circulaci existent en el moment d'iniciar
les excavacions (coincidiria, aproximadament, amb
la cota de superfcie de l'actual fbrica de tabacs)
(Serra 1944, 180). D'aquesta superfcie sobresortien,

primordialment, els indicadors de la presncia


d'enterraments en el subsl. Aquests indicadors
podien anar des d'una simple fita o pellcula de
morter de cal fins a veritables estructures cons
trudes. En el cas de la Necrpolis Paleocristiana
s'observen veritables agrupacions tumulars que
suggereixen relacions d'afinitat o parentiu.
En relaci amb els indicadors o coronaments
sepulcrals (tumulus),46 de la lectura de la bibliogra
fia es desprn una certa ambigitat terminolgica.
Amb l'nim de simplificar, inclom en aquest apar
tat tots els elements estructurals visibles en superf
cie que tenien com a funci primaria la senyalitza
ci d'una unitat funerria (o ms). En alguns casos,
aquesta s l'nica funci identificable, mentre que
en altres t, tamb, usos vinculats amb el ceremo
nial funerari. Sobre la part ms visible de l'indica
dor se situava la memoria del difunt. Aquest ele
ment no sempre se'ns ha conservat. Les activitats
d'espoli i la feblesa d'algunes de les formes utilit
zades (incisions sobre el morter tendre o titulus pic
tus, per exemple) en sn les causes principals. En la
relaci que segueix fem referncia, nicament, als
principals tipus de coronament documentats a
Tarragona:
Senyalitzaci horitzontal: una capa de
planta rectangular o oval feta de terra de coloraci
i l o composici particular o de morter de cal que
indicava la presncia d'un enterrament.47
Senyalitzaci tumular plana: similar a l' an
terior per amb un lleuger desenvolupament verti
cal (entre 10 i 20 cm, segons Serra i Vilar). s el
coronament ms usual en la Necrpolis Paleocris
tiana. El nucli estava format per terra, material
cermic de construcci o obra de fbrica. La cara
superior era plana i les laterals lleugerament incli
nades i contenides, de vegades, amb cdols. La
superfcie era recoberta per una capa de morter

38 A ms de l'extens corpiis d'inscripcions altoimperials sobre lmits i propietat, comptem amb referncies d'ambient cristi, epigrfiques i literries, sobre
la compra-venda d'espais funeraris (per aquesta qesti, vegeu Guyon 1974).
39 " ... the alignements of the various groups of tombs in a single cemetery are [ . . .] sometirnes so different from one another that we can only deduce the
absence of any public control of a cemetery's growth and of any overall rational planning of it as an entity'' (Toynbee 1971, 74).
40 Via Aurelia: cementiri de Sant Calixt (HI milla de la via Aurelia), cementiri de Sant Pancras, . . .
41 Via Ardeafina: cementiri d e Domiti!la; Via Portue11se: cementiri d e Generosa, tot i que n o est clara l a connexi entre e l nom i e l cementiri P. Testini pensa
que " . . . probabilmente fu la proprietaria del luogo, ... " (1980: 191). Via Latina: cementiri d' Aproniano. Via Salada Nova: Cementiri de Massimo.
42 Via Appia: cementiri de Callista (administrador del cementiri de la comunitat).
43 Via Appia: cementiri Ad catacumbas depressi a la dreta de la via Appia, davant del circ de Massenzio, en la III milla. Via Labicmia: cementiri ad duas lau
ros. Via Salaria Vefl1s: cementiri ad clivum Cr1c1m1e1's.
44 Via Nome11fm1a: cementiri major (IN CIMITERV MAJORE), referint-se, potser, a que era el de major extensi de la Nome11ta11a.
45 En aquests moments no tenim dar quins dels dos elements actuaria de lmit meridional. En la primera publicaci de les excavacions en el solar de la
Fbrica de Tabacs s'indica que el lmit coincidiria, aproximadament, amb el traat del cam de la Fonteta: "Al lado norte de dicho camino es en el que han
npareddo los restos, y parece ser que el citado camino era justamente el lmite de la Necrpolis romana-cristiana que se ha encontrada. Al lado sur del repe
tida camino nada se ha hallado, a pesar de haberse abierto 199 pozos de 3,50 metros de profundidad." (Tulla/Beltrcin/Oliva 1927, 5-6). En aquest sentit resul
ta temptador seguir la interpretaci que fan els autors d'una srie de carreus trobats reseguint el lmit septentrional del cam de la Fonteta: "Hitos encon
trades en el subsuelo del camino de la Fonteta, que cruzaba diagonalmente el campo ocupada por la Ftlbric<1, y que limitaba la zona en que se han efectua
da hallazgos arqueolgicos, ... " (Tulla/Beltrcin/Oliva 1927: peu de la fotografia B de la lmina I).
46 Que la denominaci antiga era tum11l11s est fora de dubte: Nos teefaJrmr!bi11111s ossa 11io/is etfro11defreq11c11ti, t1111111Iwnque etfrigida saxa liquido spargemus odore
(Prude11ti11s: Cathemerino11, X, 169-172). Un text de Sant Jeroni sembla referir-se, tamb, a aquesta mena de senyalitzacions funerries: Clerici quibus id officii
eral, cn1e11tum /iirteo cadauer obvolutmt et fossam lmmum lapidib1is construenfes, ex more tumulllm parant (f:pistola l. Ad In11oce11tim11 de muliere septies perctissa, 12).
47 " . . .consistia en una capa de tierra amarilla que, por la diversidad de color, indicaba la situacin del sepulcro ..." (Serra 1944, 191). Un exemple d'aquest
tipus (una Cpa de morter, en aquest cas) pot ser \'enterrament 1133 de la Necrpolis Paleocristiana de la Tabacalera (Serra 1935, Lm. VI.3 i 4).

171

M. GARC{A NOGUERA
J.A. REMOL VALLVERD
TRRAC099

revestida amb estuc de color blanc o vermell" i


amb opus signinum. Podien presentar diverses par
ticularitats de carcter constructiu (sistema d' eva
cuaci d'aiges) i decoratiu.49

Senyalitzaci tumular prismtica: s, des

prs de l'anterior, la ms habitual. Normalment s'e


leva sobre una o dues grades. Est feta amb pedres
o cdols lligats amb morter de cal i l'interior pot

Senyalitzaci tumular triangular: una

variant menys habitual de l'anterior, definida per


una secci aproximadament triangular.

Senyalitzaci tumular semicilndrica (cupa):

similar als anteriors per de secci semicircular.

Senyalitzaci tumular en mensa: tmul

de planta aproximadament semicircular amb una


petita concavitat en l'extrem recte destinada, pre

ser masss o buit (creat mitjanant tegulae o fustes).


En alguns casos -i aix s extensible a la resta de
tipus-, en un dels extrems se sihiava un petit espai

sumiblement, a receptacle d'ofrenes.

habilitat per ofrenes.

suggereix un llit triclinar.

' \\
\ \ \
' '

Senyalitzaci tumular en triclinium: s un

tipus poc habitual definit per una morfologia que

.\
\l \

Fig. l. Plnol de situaci: (1) Pere Martell, 15 i (2) PER! 2, parcella 31.

48 "A veces un montoncito de tierra, llano, cuadrangular de 2 m por 1 y de 10 a 20 cm de alto, con las paredes indinadas, contenidas a veces con garrones,
era cubierto de una capa de mortero y estuco blanca o roja las m<s de las veces ...; en atros casos el montn esta formada por un bloque de "opus testaceum"
o de obra de fabrica, en lugar de tierra. La mencionada forma plana, como una mesa cuadrangular y tambin oval. . ." (Serra 1944, 191). Tant aquest com
l'anterior sn anomenats per Mn. Serra i Vilar "tmulos pianos o sencillos".
49 Un d'ells, actualment desaparegut, presentava una creu en relleu (Amo 1979, 142).

172

NOVES INTERVENCIONS A LES NEC<'

DEL MARGE ESQU:R.RE{t.

------

-- - - -

OY.

J_. Nccnlpoli1 del p.,c do lo ci111>Vl'o,. Monoll

--Nwllpoli do M.. 11.imbou

.S Mi111Scl<11 de 5a'1I Au11011

O, Enll:lrliml
lln d<I Frum do b col6No

7. EnlO!TomonLijordi de l CU:dtul
S E111emmon11 P! tic! Filrum

-- Eni.munon!S</ do loMm:

1a_. En1omnncnLi T""" dcll'n:!Crl

l l. Na:nlpolio Amu'""'

Trnotdo bl mur:dlo

V10!soconm1t1m1111

Fig. 2. rees funerries de Trraco (a partir de Macias/Remol 1999).

Fig. 4. rea lliure d'enterraments del recinte funerari del carrer


de Pere Martell, 15.

Fig. 3. Seqncia de paviments del recinte funerari del carrer de


Pere Martell, 15.

Fig. 5. Plantes esquemtiques del recinte funerari tardoantic


(a dalt) i de l'edifici medieval (a sota).

173

'

11
l

li

,,

M. GARCiA NOGUERA
J.A. REMOL VALLVERD
TRRACO 99

Fig. 6. Vista general de les restes localitzades al nmero 15 del carrer de Pere Martell.

Fig. 7. Pere Martell, 15: inscripci de Callistrate.

Fig. 9. Pere Martell, 15: detall de l'enterrament en tat de fusta,


amb la coberta enfonsada.

Fig. 8. Pere Martell, 15: empremtes de calat.

Fig. 10. Pere Martell, 15: enterrament en tat de fusta un cop


excavat.

1 74

Afi;'

NOVES INTERVENCIONS A LES NECRP01J:'


DEL MARGE ESQUERRE DE.I!.: '.

O
SO cm
""""'=m=:>--==----

Fig. 11. Pere Martell, 15: detall dels enterrraments en tat de


fusta, on s'aprecien dues de les cantoneres de bronze.

Fig. 14. Pere Martell, 15: restituci hipottica del tat de fusta.

Fig. 12. Pere Martell, 15: detall d'una de les cantoneres de


bronze.

Fig. 15. Pere Martell, 15: fragment de cal amb empremtes de la


mortalla.

Fig. 13. Pere Martell, 15: detall de l'abraadora de ferro.

Fig. 16. Pere Martell, 15: detall d'un dels fragments de cal, amb
empremtes de la mortalla.

175

M. GARCA NOGUERA
l.A. REMOL VALLVERD
TRRAC099

- - -;

!
'

Fig. 19. PERI 2, parcella 31: planta esquemtica del recinte fune
rari.

Fig. 17. Pere Martell, 15: restes del paviment i enterraments


associats a l'edifici medieval.

Fig. 18. PER! 2, parcella 31: vista general de l'excavaci (a dalt, a la dreta, s'observa
una part del recinte funerari).

176

Fig. 20. PERI 2, parcella 31: detall de l'interior del recinte fune
rari.

Fig. 23. PERI 2, parcella 31: enterrament amb caixa de bipedales,


coberta de lloses de sold i coronament d' opus signinum.

Fig. 21. PERI 2, parcella 31: dos dels indicadors tu.mulars loca
litzats.

Attgustalis.

Fig. 22. PERI 2, parcella 31: detall de la mensa.

Fig. 25. PERI 2, parcella 31: enterrament en mfora Keay 25.

Fig. 24. PERI 21 parcella 31: segell orbicular de L. Bruttidius

177

M. GARCIA NOGUERA
l.A. REMOL VALLVERD
TRRAC099

Fig. 26. PERI 2, parcella 31: sarcfag (dreta) i enterrament amb


caixa feta de cuneati.

BIBLIOGRAFIA
Adam, J. P. 1984, L'arte di costruire presso i romani, Milana.
Alfldy, G. 1975: Die romischen Inschriften von Tarraco,
(RIT), Berlin.
Almeida, F. de l Cavaleiro, J. 1982, Cementerio Paleocris
tiana o Romana Tardo de Troia (Portugal), II Reuni
d'Arqueologia Paleocristiana Hispnica, Barcelona, 259263.
Amo, M. D. del 1969/70: Informe de los trabajos realiza
dos en la necrpolis paleocristiana de Pere Martell
por el Equip de Recerques del Museu Arqueolgic de
Tarragona (E.R.M.A.T.), Boletn Arqueolgico, !V, nm.
69-70 (1969-1970), Tarragona, 134-135.
Amo, M. D. del 1973, La necrpolis de Pere Martell, Bole
i Arqueolgico, rv, nm. 113-120 (1971-1972), Tarra
gona, 103-171.
Amo, M. D. del 1979, Estudio crtica de la Necrpolis Paleo
cristiana de Tarragona, Tarragona.
Argente, J. L. 1975 La Necrpolis visigoda del lugar La Vare
lla-Castellar (Codo-Zaragoza), Excavaciones Arqueol
gicas en Espaa 85, Madrid.
Beltran, M. 1979, Memoria de las excavaciones arqueol
gicas en la necrpolis hispana-visigoda del Alto de la
Barilla (Cuarte-Zaragoza), 1975, Noticiaria Arqueolgi
co Hispdnico 6, Madrid, 543-580.

178

Bendala, M. 1976, Las necrpolis de Mrida, Augusta


Emerita. Actas del Simposio Internacional commemorati
va del Bimilenario de Mrida, Madrid, 141-161.
Berrocal, M.C./Laiz, M. D. 1995 a, Elementos para la
datacin de la Necrpolis Paleocristiana de San
Antn en Cartagena, IV Reuni d ' Arqueologia Cristia
na Hispnica, Lisboa 28-30 de setembre 11-2 d'octubre de
1992, Barcelona, 163-172.
Berrocal, M.C./Laiz, M. D. 1995 b, Tipologia de enterra
mientos en la Necrpolis de San Antn en Cartagena,
IV Reuni6 d'Arqueologia Cristiana Hispnica, Lisboa 2830 de setembre 11-2 d'octubre de 1992, Barcelona, 173182.
Blanch, J. 1951, Arxiepiscopologi de la Santa Esglsia Metro
politana i primada de Tarragona (transcripci i prologaci
de J. lcart), Tarragona.
Bloch, H. 1967, The Roman brickstamps not published in vol.
XV of the "Corpus Inscriptio11un1 latinarum" including
indices to the roman brick-stanzps, Roma.
Bloch, H. 1968, I bolli laterizi e la storia edilizia romana. Con
tributi all'archeologia e alla staria romana, Roma.
Boyer, R./ Vial, G. 1982, Tissus dcouverts dans les foui
lles du port antique de Marseille, Gallia, t. 40, fase. 2,
Paris, 259-270.

Caballero, L./Valera, T. 1974, La necrpolis tardorromana de


Fuentespreadas (Zamora). Excavaciones Arqueolgicas
en Espaa 80, Madrid.
Capdevila, S. 1928, Santa Magdalena de Bell-lloc, Tarrago
na.
Carmona, S. 1990, La Necrpolis tardorromana de "El
Ruedo" Almedinilla, Crdoba, AAC l, Crdoba, 155172.
Carmona, S. 1996, Manifestaciones rituales en la necr
polis rurales tardoantiguas y de poca visigoda en
Andaluca, AAC 7, Crdoba, 181-208.
Cerrillo, E. 1988, El mundo funerario y religiosa en poca
visigoda, Ill Congreso de Arqueologa Medieval Espa1io
la. Oviedo 27 de marzo-1 de abril de 1989, vol. l, Ponen
cias, Oviedo, 90-110.
Corts, R. 1985, Excavaciones al carrer Pere Martell, But
llet Arqueolgic , 3, 126 - 139.
Coulon, G. 1985, Les gallo-romains, Paris.
Cram, L. 1985, Empreintes sur des tuiles romaines, Les
dossiers d'Histoire et Archologie 90, Dijon, 88-96.
Duran, E. 1984, Llus Pon d'lcard i el 'Llibre de les Grande
ses de Tarragona', Barcelona.
Escriv, V. l Soriana, R. 1992, El a:rea cementirial asociada
a la Baslica de la Almoina, Actas del I/l Congreso de
Arqueologa Medieval Espaola. Oviedo 27 de marzo-1 de
abril de 1989, Oviedo, 103-109.
Fern\ndez, C./Zarzalejos, M. 1996: Tcnicas constructi
vas en las termas romanas de Campo Valds (Gijn):
el material latericio, Archivo Espaol de Arqueologa 69,
Madrid, 109-118.
Fernandez,F. /Oliva,D./Puya, M. 1984, La necrpolis tar
dorromana-visigoda de "Las Huertas", en Pedrera
(Sevilla), Noticiaria Arqueolgico Hisptinico, 19, Madrid,
272-387.
Foguet, G./Vilaseca, A. 1995, Els enterraments del carrer
Prat de la Riba/Ramn y Cajal: un nou sector excavat
de la necrpolis del Francol, L'arqueologia de la Mort.
El mn.funerari a l'Antiguitat a la Catalunya nieridional,
[Citerior l], Tarragona, 151-171.
Fuentes, A. 1989, La necrpols tardorromana de Albalate de
la Nogueras (Cuenca) y el problema de la denominadas
"Necrpolis del Duero", Cuenca.
Guyon, J. 1974, "La vente des tombes travers l'pigrap
hie de la Rome chrtienne (I!le-VIIe sicles): le rile
des fossares, mansionarii, praepositi et prtres",
MEFRA, 549-596.
Hauschild, Th. 1975, Construccin romana de planta cen
tral, prxima a Tarragona, Boletn Arqueolgico, poca
rv; fase. 129-132, 5-31 (traducci d'un original publi
cat en alemany el 1970).
Hernindez, J. 1998, Augusta Emerita. Estructura urbana,
Arte/Arqueologa 18, Badajoz.
Hernando, R./Iguacel, P. 1994, La Arboleda: Enterra
miento de poca hispana-visigoda; Illescas (Toledo),
Espacio, Tiempo y Forma, Sere Ill, Historia Antigua, t. 7,
Madrid, 237-247.
Laubenheimer, F. 1990, Sallles d' Aude, DAF, 26,
Paris.

Llobregat, E. A. 1977, Enterramientos de poca romana


tarda en Concentaina (Alicante), Symposium de
Arqueologa Roniana. Birnilenario de Segovia, Barcelona,
257-264.
Lpez, J. 1997, Un nuevo conjunto paleocristiana en las
afueras de Tarraco, Revista de Arqueologa, ao XVIII,
nm. 197 (septiembre), 58-64.
Macias, J. M./ Remol, J. A. 1999: Mn funerari de la ciu
tat de Trraco, Del roni al romnic. Historia, art i cul
tura de la Tarraconense entre els segles IV y X, Enciclo
pedia Catalana, Barcelona, 261-263.
Maluquer, J. 1968, Excavaciones arqueolgicas en el Cas
tro de "Las Merchanas" (Lumbrales, Salamanca),
Pyrenae 8, Barcelona, 101-128.
Mass, J. 1987, "Notes sobre l'esglsia tarragonina de
Santa Maria Magdalena de Bell-lloc", Setmana Santa
1987, Reial Germandat de Jess Natzar, Tarragona.
Mateos/P. 1993, Estructuras funerarias de origen nortea
fricano en la Necrpolis Cristiana de Mrida, Anas 6,
Mrida, 127-142.
Mergelina, C. 1947, El sepulcre de La Alberca, Crnica del
Ill Congreso Arqueolgico del Sudeste Espa1ol1 Murcia,
283-293.
Mndez, A./Rascn, S. 1989, Los visigodos en Alcala de
Henares, Los Cuadernos del funcill 1, Alcala de Henares.
Murillo, J. F. 1995, La necrpolis tardoantigua de "El
Ochavillo" (Hornachuelos, Crdoba), Ariadna 15,
Palma del Ro, 64-130.
Nolla, J. M. 1995: Els cementiris tardo-antics de la Ne
polis Emporitana, IV Reuni d'Arqueologia Cristiana
Hispnica, Lisboa 28-30 de setembre/1-2 d'octubre de
1992, Barcelona, 99-105.
Palol, P. de 1957-1958, Las mesas de altar paleocristianas
en la Tarraconense, Anipurias, XIX-XX, Barcelona, 81102.
Palol, P. de 1958, Las excavaciones de San Miguel del
Arroyo. Un conjunto de necrpolis tardorromanas
en el valle del Duero, BSAA, XXIV, Valladolid, 209217.
Palol, P. de 1969, La Necrpolis de San Miguel del Arro
yo y los broches hispanorromanos del siglo rv; BSAA,
XXXIII-XXXIV, Valladolid, 93-160 i lmines 1-XXlI.
Ribas, M. 1967, Una necrpolis romana en la baslica de
Santa Maria del Mar, de Barcelona, Ampuritis 29, Bar
celona, 195-228.
Ripoll, G. 1996, La arquitectura funeraria de Hispania
entre los siglos V y VIIII: Aproximacin tipolgica,
Spania. Estudis d'Antiguitat tardana oferts en homenatge
al Professor Pere de Palol i Sale/las, Biblioteca Abat
Oliba, srie illustrada 12, Montserrat, 215-224.
Rhode, E. 1948, Psiqu. La idea del alma y la immortalidad
entre los griegos, Mxico D. F.
Roche, G. 1993, Costumes et textiles en Gaule Romaine,
Paris.
Rossell, N. 1987, Necrpolis de Vistalegre (Aspe, Ali
cante), II Congreso de Arqueologa Medieval Espaola.
Madrid 19-24 de enero de 1987, vol. II: Comunicaciones,
Madrid, 373-378.

179

l'

M. GARCiA NOGUERA
J.A. REMOL VALLVERD
TRRACO 99

San Martn, P. A./ Palol, P. de 1972: Necrpolis Paleo


cristiana de Cartagena, Actas del Vllll Congreso Inter
nacional de Arqueologa Cristiana, Barcelona, 447-458.
Serra Vilar, J. 1928, Excavaciones en la necrpolis ro111ano
cristiana de Tarragona, Memorias de la Junta Superior
de Excavaciones y Antigedades 93 [nm. 1 de 1927],
Madrid.
Serra Vilar, J. 1929, Excavaciones en la necrpolis romano
cristiana de Tarragona, Memorias de la Junta Superior
de Excavaciones y Antigedades 104 [nm. 6 de
1928], Madrid.
Serra Vilar, J. 1930, Excavaciones en la necrpolis romano
cristiana de Tarragona, Memorias de la Junta Superior
de Excavaciones y Antigedades 111 [nm. 7 de
1929], Madrid.
Serra Vilar, J. 1935, Excavaciones en la necrpolis romano
cristiana de Tarragona, Memorias de la Junta Superior
del Tesoro Artstica 133 [nm. 1 de 1934], Madrid.
Serra Vilar, J. 1936, Fructus, Auguri i Eulogi Mrtirs
Sants de Tarragona, Tarragona.
Serra Vilar, J. 1944, Sepulcros y atades de la necrpolis de
San Fructuoso (Tarragona), [separata d'Ampu,.ias, VI],
Barcelona.
Serra-Vilar, J. 1948, l necrpolis de San Fruch1oso, Tarragona.
Serrana, A./ Femandez, M. 1990, Visigodos en Ciudad
Real. La necrpolis rupestre de Las Eras, Revista de
Arqueologa 112, Madrid, 46-53.

180

Soriano, R. 1989, La necrpolis de la Boatella: elemen


tos para su cronologa, Saguntunz 22, Valncia, 393411.
Soriana, R. 1995, Los restos arqueolgicos de la sede
episcopal valentina. Avance preliminar, IV Reuni
d'Arqueologia Cristiana Hispnica, Lisboa 28-30 de
setembre/1-2 d'octubre de 1992, Barcelona, 133-140.
TED'A 1987, Els enterraments del Parc de la Ciutat i la pro
blen1tica funerria de Trraco, Memries d'excavaci
l, Tarragona.
TED'A 1990, L'amfiteatre rom de Ta,.ragona, la basi1ica
visigtica i l'esglsia romnica, Memries d'Excavaci
3, Tarragona.
Testin.i, P. 1980, Archeologia Cristiana, Bari.
Toynbee, J. M. C. 1971, Deatlz and burini in the Roman
world, Thanies and Hudson, London.
Tulla, )./ Beltran, P./ Oliva, C. [y un plano de Don jos
Sans] 1927, Excavaciones en la necrpolis romana-cristia
na de Tarragona, "Memorias de la Junta Superior de
Excavaciones y Antigedades", 88 [nm. 6 de 192526], Madrid.
Vives, J. 1963, Concilios visigticos y hispanorronzanos, Bar
celona.
Young B. 1977, Paganisme, christianisation et rites fun
raires mrovingiens, Archologie Mdievale VII, Caen,
5-81.

I NTERVENCI ARQUEOLGICA Al CAM DE LA PLATJA


DELS COSSIS (TARRAGONA)

JOAN MENCHON i BES


CODEX - Arqueologia i Patrimoni

Entre els mesos de febrer i abril de 1998 es va


dur a terme una intervenci arqueolgica d'urgn
cia al cam de la Platja dels Cossis, altrament cone
gut com el cam Vell de l'Arrabassada. Aquesta
actuaci venia motivada per la localitzaci de res
tes arqueolgiques d'poca romana durant la urba
nitzaci de la zona.
La intervenci consist en el seguiment de les
obres d'urbanitzaci d'un pou carrer emplaat al
vessant nord-oriental de la ciutat. D'una banda, les
rases de canalitzaci es van excavar a m i de l'al
tra, es van estudiar dos mausoleus d'poca impe
rial. Tamb es va descobrir un conjunt important
d'enterraments, part d'una calada d'poca roma
na i estructures associables a l' anomeda Villa del
Mosaic.
Els treballs van ser duts a terme per l'empresa
CODEX-Arqueologia i Patrimoni, sota la direcci
tcnica de Joan Menchon i Bes. Hi van participar
Josep Maria Macias i Sol i Immaculada Teixell i
Navarro en el treball de camp i processament dels
materials, respectivament. Les despeses van ser
assumides per l'empresa Construcciones Jos Lus
Garca, a la qual agram la seva collaboraci, i pel
Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalun
ya (excavaci del mausoleu nmero l). No podem
oblidar les facilitats l'arquitecte, Josep Maria Mil, i
de l'empresa adjudicatria, Lubasa.
l. Precedents i caracterstiques de la zona
L'rea en la qual s'ha intervingut es troba extra

murs, aproximadament a uns 550 m del recinte emmu


rallat rom i relativament a prop de l'Amfiteatre. Les
possibilitats d'hbitat urb en aquest espai estan molt
determinades per les caracterstiques de l'orografia,
una zona rocallosa amb escassetat de recursos aqfers
i molt condicionada pel pendent natural del terreny,
que davalla des dels 70 msnm, fins a la platja del Mira
cle, situada a uns 250 metres lineals. El carni de la Plat
ja dels Cossis es troba, aproximadament, en un punt
intermedi entre la ciutat i la punta del Miracle, i la cota
se situa a l'entom dels 28 msnm.
Per aquests motius, en aquest sector de la ciu
tat es va produir una ocupaci urbanstica molt
menys intensa que la desenvolupada a l'rea meri-

dional extramurs, delimitada pel port, el tancament


emmurallat i la desembocadura del Francol.
Les troballes antigues i les recents interven
cions arqueolgiques determinen la presncia d'es
pais residencials amb una cronologia altimperial i
rees d'enterraments, de vegades juxtaposades a
les d'hbitat, vinculades a l'accs oriental de la ciu
tat mitjanant la Via Augusta. Just sobre el mar es
localitzen tamb una srie de petites pedreres (plat
ges del Miracle i de l'Arrabassada) que serien apro
fitades molt possiblement en construccions properes.
Una de les troballes ms interessants, tant per
les caracterstiques com per la proximitat a la inter
venci (just a l'altra banda de la via del ferrocarril
que secciona les restes arqueolgiques de la zona)
s la de l'anomenada Villa del Mosaic.
Amb aquest nom es coneix una villa romana
descoberta i destruda parcialment pel traat del
ferrocarril l'any 1864. Posteriorment Bonaventura
Hemandez Sanahuja va examinar part de les restes
encara existents situades al tall nord de la via (Her
nandez 1876: 4-12, Hemandez l Morera 1892, 2: 142145). Destaca una estana identificada com un
oecus, pavimentada amb un mosaic amb represen
tacions allegriques de les quatre estacions i amb
un bany central igualment decorat amb un mosaic
de motius geomtrics. D'aquestes restes noms ens
ha arribat la representaci de l'hivern, motiu que
ha estat estudiat per la Dra. Rosario Navarro, la
qual el data a mitjan segle Ill dC (Navarro 1979,
vol. II: 259-263, nm. 62). En aquesta zona Bona
ventura Hernandez tamb ens descriu la troballa
d'enterraments d'poca romana (Hernandez l More
ra 1892, 2: 142-145).

2. La via romana i la relaci amb l'hbitat


i necrpolis
Les restes identificades al cam de la Platja
dels Cossis han esdevingut d'una gran importn
cia arran de la localitzaci de part d'una via roma
na, a l'entorn de la qual s'ordenen dos edificis
funeraris i una srie d'enterraments. La presncia
d'aquesta via i la relaci que permet establir amb
l'actual carrer de Robert d'Aguil permeten iden-

181

JOAN MENCHON i llES


TRRAC099

tificar un dels accessos principals a la ciutat des


del costat oriental.
La cartografia antiga reflecteix una continu
tat entre el cam de la Platja dels Cossis i l'actual
carrer de Robert d'Aguil. Aquesta via antigament
es deia cam dels Fortins, cam Vell de l'Arrabassa
da L segons Eduard Serres, tamb s'havia anome
nat carretera de Barcelona o via Augusta (Serres 1978:
154-172).
La urbarutzaci a partir dels anys trenta del
carrer Robert d'Aguil va causar la descoberta de
nombroses restes arqueolgiques, tant de tipus
arquitectruc com funerari. Entre els anys 1931 i
1946 es van trobar enterraments i estructures inde
terminades (Arbeloa 1985: 85) i el traat d'una cla
veguera entre els anys 1978 i 1979 va descobrir
noves evidncies funerries. Enfront els nm. 32 i
36 es van documentar enterraments d'incineraci.
A l'alada dels nms. 43 i 44 es van localitzar nom
brosos enterraments d'inhumaci: restes arqui
tectruques indeterminades i enterraments en
sarcgafs i en tgules en disposici rectangular.
En estudiar aquestes restes, l'advocat Eduard
Serres opinava que la via romana no passava exac
tament pel traat actual del carrer, ja que all s'hi
van documentar enterraments. Creu que la via pas
sava ms al sud o en l'indret on es troba la via del
tren.
Ms endavant, l'edificaci d'un inunoble al
solar 38 va generar campanyes arqueolgiques
entre els anys 1982 i 1984. S'hi van descobrir les res
tes d'una villa suburbana edificada entre el canvi
d'era i l'poca tiberiana i amb una segona fase
constructiva situada entre el darrer quart del segle
I i el primer del segle II (Arbeloa 1995: 119-138).
Juntament amb aquestes restes hom localitz una
srie d'enterraments situats en poca altimperia!.
L'excavaci arqueolgica efectuada per l'em
presa CODEX-Arqueologia i Patrimoru als solars
nm. 32 i 34 va documentar les restes d'un dipsit
d'poca altimperial i la implantaci d'una srie
d'enterraments (CODEX 1997). La troballa ms
antiga consist en una incineraci datable dins del
segle II dC i, en una poca posterim; es documen
taren una srie d'inhumacions en fossa i en tat de
fusta sense una cronologia clara per que es poden
situar aproximadament entre els segles II i Ill dC.
Altres enterraments poden datar-se en una poca
posterior -segles m i IV- atesa la cronologia de
contenidors amfrics usats en els enterraments o la
tipologia atorgada a les tombes amb coberta de
tgules.
Totes les evidncies constructives i funerries
en aquest sector de la ciutat se situen a partir d'
poca augusta!, motiu que fa pensar en una adequa
ci urbanstica d'aquest sector de la ciutat en
aquest temps. A ms, la troballa d'un milliari a
Tarragona, datat entre el 12 i el 6 aC i amb la indi182

caci expressa de la Via Augusta, dna fe d'aquesta


profunda reforma, o les escasses restes d'una porta
monumental oberta en la muralla tardorepublicana
que est conservada al costat del Circ fan pensar
que durant la construcci d'aquest edifici d'espec
tacles en poca dorruciana es va aprofitar l'entrada
de la via a la ciutat per donar amplitud i vistositat
a la faana del Circ.
La localitzaci d'un tram de la via en aquest
punt de la ciutat ratifica all que ja s'intua des dels
treballs efectuats a l'interior. Es planteja, per, un
dubte: la via localitzada s la Via Augusta o un
ramal?
Fa alguns anys, una srie d'articles i publica
cions signats, per una banda, pel Taller Escola d'Ar
queologia de Tarragona (TED' A) i, per altra, per
l'arqueleg Joan V. M. Arbeloa proposaven que
l'actual traat de la carretera N-340 en arribar a la
ciutat (s a dir, el carrer que per ms senyes conei
xem com la Via Augusta) segueix aproximadament
el traat de l'antiga via romana. Tant els uns com
els altres defensaven aquesta hiptesi a partir de les
troballes arqueolgiques, en especial les de la zona
del carrer de Robert d'Aguil (Arbeloa 1987: 155164, TED'A 1987: 181-183; 1989: 123-134).
Si repassem la cartografia histrica de la ciu
tat, podrem veure com en els plnols hi ha un car!
que va des de la zona que ara ens ocupa fins a la
ciutat per on desprs s'obriria el carrer de Robert
d'Aguil, mentre que el traat del que desprs seria
la carretera N-340 no apareix fins ms tard. Val
gui'ns com a exemple el plnol de 1643 conservat a
la Biblioteca Nacional de Pars (Gabriel/ Heman
dez 1989: 245-252) o els coneguts del volum XXIV
de l'Espaa Sagrada del P. Flrez (Flrez 1769) o la
planxa XLVII del Voyage d'Alexandre de Laborde
(Laborde 1806)
Hi ha una dada fora interessant que ens pro
porciona el crorusta Joan Salvat i Bov. A principis
del segle XIX el rei Carles IV va visitar la ciutat,
cosa que va dur a realitzar una srie d'obres, com el
desmuntatge del baluard de Sant Carles per tal de
fer un accs a l'exterior de la ciutat i per donar ms
amplitud a la Rambla Vella. El governador de la
plaa va demanar a l'Ajuntament de condicionar
els accessos a la ciutat i va rebre com a resposta que
por la parte de fuera de la muralla ... se construiria
con toda la possible rectitud la carretera que tantos
aos hace se tienen proyectada des del piso de la
puerta hasta encontrar el punto de la otra carretera
principal... con lo que se evitara el paso por la
penosa y muy derecha subida que tiene la carrete
ra actual, que no es posible allanarla por la situa
cin local del terrena. Tot i aquests desitjos, no es
va construir i el rei va haver d'entrar pel cam que
duia al portal de Sant Antoru (Salvat i Bov 1961).
La localitzaci de restes arqueolgiques al cos
tat de l'actual traat de la carretera N-340 s un fet

INTERVENCI ARQUEOLGICA AL CAM DE LA PLATJA DELS COSSIS

innegable, la troballa de restes epigrfiques, enter


raments i hbitat aix ens ho indiquen. Per la con
centraci de restes no s pas a banda i banda del
vial modern, sin que se centra a la zona del carrer
de Robert d'Aguil, s a dir, al costat de mar. A l'in
terior tenim solament les restes de dipsits dels jar
dins de la Diputaci, per sense evidncies d' ocu
paci funerria (Bermdez i altres 1989).
Tampoc sembla gaire plausible acceptar la idea
d'un accs a la ciutat amb un pendent fort i en lnia
recta per acabar davant de la muralla amb una
estranya giragonsa. s ms fcil suposar que la Via
Augusta seguiria un traat ms irregular, tot salvant
de forma ms o menys suau els pendents, barrancs
i en general I' orografia complicada de la zona . . . i
molt ms a prop de la costa que no pas de l'N-340.
No seria estrany que la via en poca augusta!
salvs els barrancs de les Terres Cavades i de la
Budallera i prop d'aquest punt, ms o menys on ara
comena el cam de la Cuixa, enllacs amb el coste
rut cam que no s ms que la fosilitzaci de l'anti
ga via republicana d'accs a la ciutat, que arriba
fins a la porta romana conservada al costat de la
Torre de Minerva construda durant la segona fase
de la muralla tardorepublicana (150-125 aC).
En un punt sortiria un altre vial que seguint la
costa arribaria a la zona de la intervenci, que
rebria el nom del cam de la Platja dels Cossis cam dels Fortins. Des d'ac tindria un traat per
determinar, potser fora recte si ens refiem dels pl
nols histrics, fins a I'entrada a la ciutat.
Per d'aquesta zona naixeria tamb (els pl
nols histrics ho insinuen) un altre vial que aniria al
port. L'evidncia funerria s palesa: els enterra
ments anteriors a la construcci de l'Amfiteatre.
3. Resultats dels treballs arqueolgics
3.1 La via romana
La intervenci va permetre de documentar la
via romana en tres punts. A l'est (sector 400) es van
delimitar longitudinalment els primers nivells de
paviment i una estructura indeterminada d'opus
caementicium al costat sud. Al sud del mausoleu
nmero l (sector 800), es va descobrir longitudinal
ment i es va documentar una vorera d'opus caemen
ticium entre la via i aquest edifici, a ms del lmit
nord de la via i el comenament del gir per encarar
el traat del carrer Robert d'Aguil. Finalment, a
l'oest del mausoleu, on es va trobar en diferents
punts, es van poder documentar la seva amplada i
el costat meridional de la via. A ms s'hi va realit
zar un sondeig estratigrfic fins a nivell geolgic i
es van excavar en extensi diferents nivells de via.
D'acord amb les dades obtingudes durant la
intervenci arqueolgica, hem pogut documentar,
b que de forma parcial, uns 95 metres de via roma
na, amb una amplada aproximada d'uns 4 metres.

CTARRAooN)

La tcnica constructiva es va comprovar en el


sondeig realitzat. Es va fer una ampla rasa al
terreny natural de ms d'un metre de fons, la qual
es va anar omplint de capes alternades d'una
potncia entre 10 i 20 centmetres d'arena compac
tada, arena i cdols, pedra i arena, picass de pedra
fossilfera tipus Mdol, i arena, pedres i cal, fins a
farcir l'esmentada rasa. A banda i banda de la via,
una filera de pedres de mida mitjana i sense regu
laritzar farien de lmit lateral.
Es podria pensar que es tracta de diferents
fases o remodelacions de via, per el fet de localit
zar els nivells dins d'una rasa oberta a les argiles o
taps ens fa pensar el contrari. Quant a reformes i
reparacions, noms se n'han pogut detectar en el
sector ms oriental (sector 400).
Pel que fa a la cronologia de la via, segons els
materials recuperats, poca cosa podrem dir. Tan
sols alguns fragments d'mfora itlica i cermica
comuna, que no desmenteixen la hiptesi d'una
dataci augusta! o imperial. Respecte a I' orientaci,
t un traat en sentit est-oest, que gira Ileument cap
al nord-oest per encarar-se al carrer de Robert d' A
guil, a uns 20 metres a l'oest del mausoleu nme
ro l.
3.2 Les evidncies funerries
A banda i banda de la via hem localitzat una
srie d'enterraments que mostren la utilitzaci
funerria del voltant:
3.2.1 Costat nord
s la zona on s'ha trobat un major nombre
d'enterraments, bviament perqu era la ms afec
tada per les obres. Hem de diferenciar dos grups:
l'un, el conjunt del mausoleu nmero 1 i els ente
rraments de la seva rea funerria, i l'altre, els exte
riors d'aquest.
El mausoleu nmero 1
En comenar l'excavaci arqueolgica, aquest
mausoleu havia estat descobert fortutament pels
treballs de rebaix mecnic del sector. Sortosament
l'acci de les mquines tan sols van escarbotar
algun dels carreus que conformen el fonament.
Es tracta d'una estructura de grans carreus de
pedra tipus Mdol, amb unes dimensions exteriors
de 7 x 5,75 m i interiors de 4,85 x 3,5 m. Tans sols
ens ha arribat la fonamentaci i no tenim cap vesti
gi de la part vista de l'edifici, ni del podi, accessos,
pavimentaci, etc. Noms s'ha pogut observar;
sobre la cara dels carreus de la base, una fina lnia
incisa que hem de relacionar amb una marca de tre
ball dels operaris per construir la part vista de I' e
difici.
Tcnicament s una obra construda d'una
sola vegada i per aixecar-la es va actuar de la mane
ra segent: obertura d'una rasa de fonamentaci en
183

JOAN MENCHON i BES


TRRACO 99

a
d'opus cae

els nivells geolgics d'argiles i taps, farciment

de bronze, dos botons, collar, gatet de pasta vtria,

sacco de la base
menticium a fi i

tno d'ivori, moneda foradada, ganivet amb mnec

de la rasa amb mescla

efecte de regularitzar el terreny i

d'os, un objecte d'ivori, restes de fibres txtils.

UF

17: inhumaci en tat de plom i coberta plana

dotar l'edifici d'una base st1ficient, i conshucci


d'una plataforma de grans carreus desbastats dipo

de tegules. Individu adult enterrat amb una llntia

sats de travs, que serviria de base del cos de l' edi

d'oli i una moneda.


UF

18:

inhumaci en tat de fusta. Individu ado

fici, del qual no ens ha arribat cap vestigi. Aquests

carreus mostren encoixinats molt bastos als costats

lescent enterrat sense aixovar ni dipsit funerari.

1nenors i tots tenen encaixos per a la seva estiba


amb grpies i grua. Al voltant de l'edifici hi ha una

UF 19: incineraci dins contenidor de


sigma. Talla la UF 15.

UF

20:

tegulae en

inhumaci en fossa coberta per llosa de

srie d'estructures que ens indiquen que tindria un

espai en reserva, una mena de jard funerari:

pedra. Nad.
Copsa en primer lloc l'important percentatge

A la cara sud, davant de la via, s'ha localitzat una

d'opus caenrenticiu111 amb una potncia


50-80 cm que faria la funci de vorera.

construcci

d'enterraments infantils. Podem observar que

d'uns

aquests es disposen dins el mausoleu i s'orienten


segons les alineacions dels murs, tot aprofitant l'es

Aquesta co11strucci est rematada amb una 1nena


de paviment de bocins petits de pedra del tipus

pai, ja que fins i tot hi ha superposicions. Quant als

Mdol lligada amb morter de cal, i just davant de


r eix del mausoleu hi ha una franja de pedres de

aixovars i dipsits funeraris, actualment en fase de

color vermell, que indicarien segurament el lloc per

restauraci i estudi, s'han de datar, com la resta


d'enterraments de la necrpolis, entre molt a finals

on s'hi accediria. T una longitud d'uns 21 metres i

del segle I dC i el segle Ill dC.


Quant a la tipologia de l'edifici, no hi ha prou

una amplada una 1nica ms d'l metre.


o

A la banda nord, darrere del mausoleu, aix com

elements que ens permetin poder-la definir amb

a les bandes est i oest, s'ha documentat, b que en

una base certa. Ara b, la planta rectangular dels

un estat de conservaci molt precari, un muret de

foname11ts ens fa pensar en un mausoleu amb

pedres sense treballar, d'una amplada que no arri

forma de templet, ms que d'una torre funerria.


Si ens referim als rituals funeraris, hi ha un sol

ba al mig metre, que junt amb el paviment, mar

cas d'incineraci i predominen els enterraments

quen un perbol al voltant del mausoleu.


A l'angle nord-est d'aquest perbol es va localit

d'inhumaci en tat de fusta, plom o sarcfag petri.

d'opus cae111enticiu111 amb pavi


ment d'opus signinum i mitjacanyes a les entregues,

ria delimitada al seu voltant, hi ha dos conjunts

zar una petita bassa

Fora del mausoleu, per dins de l'rea funer

signes d'utilitzaci hidrulica. La seva funci

diferenciats d'enterraments. Primer tenim dues

podria ser proveir aigua per al jard funerari al vol


tant de l'edifici.

inhumacions al peu de la faana principal del mau


soleu, encabides a l'espai entre la vorera del mau

A l'interior del mausoleu es va localitzar un

soleu i la via i la faana meridional de l'edifici fune

total d'onze inhumacions i t1na incineraci. Tot sin

rari.

tetitzant-ne les caracterstiques, tenim:

UF 3: enterrament de tat de plom i coberta de

Tipolgicament responen a inhumacions amb

te

coberta de

tegulae en sigma o tegulae i bocins d' m

gulae a doble vessant. Individu adult en decbit su

fora. Contenien sengles individus adults i dipsit

34 tenia un dipsit funerari

p. Dipsit funerari: ampolleta de vidre. Delimitat

funerari. La UF

pels costats sud i est per l'angle sud-est del mauso

terior del conterdor que consistia en una capsa de

leu, i pels altres dos, per dos murets de pedra sen


se treballar lligats amb fang. Talla les UF 5, 15 19.
UF 4: enterrament infantil de tegulae en sigma o a

vidre; dins del contenidor, una moneda de bronze i


una petita mfora. La UF

doble vessant. Aixovar: braalet de bronze. Talla les

peus de la fossa i una alleta sobre la cama esquerra.

18 i 20.
UF 5: enterrament

fusta i metall dins la qual hi havia dos flascons de

UF

35

tenia una llntia als

Ms cap a l'est, parallel al vial, es va localitzar

infantil en fossa simple.

Dipsit funerari: ampolleta de vidre.

a l'ex

UF 6: enterrament infantil en tat de fusta i cober

un altre enterrament, UF

33,

que consistia en una

inhumaci en fossa amb coberta de

tegulae i imbrices

dins la qual es va localitzar un individu adult amb

ta plana de tegules. Talla la UF 17.


UF 13: fossa sense esquelet conservat.

una llntia i una cassola de cermica comuna africa

UF

14: fossa sense esquelet conservat.


UF 15: fossa sense esquell conservat.

cinc inhumacions que es van trobar al costat est de

UF 16: enterrament infantil en tat de plom dins

Corresponen a enterraments d'adults en tat de

de sarcfag de pedra. El sarcfag de pedra es va


localitzar segellat amb grapes de plom. Dins del
tat es van trobar restes de l'esquelet, un infant i un

dipsit funerari, que s'orienten parallelament a la

interesantssim aixovar i dipsit funerari: braalet

184

na. Aquest enterrament s'ha de relacionar amb altres


l'enterrament (UF

28, 29, 30, 31, 32,

sector

700).

fusta i mfora (aquest no excavat), sense aixovar r

via.
L'excavaci arqueolgica de l'interior del

INTERVENCI ARQUEOLGICA AL CAM DE LA PLATJA DELS COSSIS (TARRAGONA)

mausoleu ens ha perms de poder estudiar un con

paralleles al traat de la via. La relativa separaci

junt funerari bsicament d'inhumacions d'un grup

entre aquests i el cam fa pensar que tot l'espai seria

familiar de certa categoria socioeconmica. La pri


mera hiptesi es demostraria amb les correspo

parallela a la via. Destaca la UF

nents anlisis antropolgiques, que ara per ara no

perbol del mausoleu nm.

ocupat per enterraments, organitzats de manera

l,

11, just al costat del

amb un interessant

s'han realitzat. La segona vindria ratificada per la

dispositiu de libacions. Tamb hem de fer esment

tipologia dels enterraments, ja dins d'un edifici

ad

de l'existncia d'alguns dels enterraments amb una

vars i dipsits funeraris. Quant als enterraments

es palesa a les inhumacions del costat est (sector

fora mausoleu, hem de pensar en una estreta rela

200).

hac, com els sarcfags, tats de plom, i els rics aixo

gruixuda capa de cal al seu interior, fet que tamb

ci amb els individus d'aquest, especialment els

Els enterraments del costat est es troben molt

dos de localitzats a peu de mausoleu, que per altra

concentrats, cosa que fa pensar en una altra dinmi


ca funerria i potser en un altre conjunt funerari a

banda flanquejarien l'entrada a l'edifici.


No estem en condicions de saber quina era la
intensitat d'enterraments dins l'rea funerria mar
cada pels murets del perbol de l'edifici funerari, ja
que no s'ha excavat en extensi. Ara b, la rasa 700,
oberta a l'est, fa pensar en una intensa ocupaci

relacionar amb algun altre mausoleu que no hem


localitzat.
Es van excavar tres tombes:

UF 1 : individu adult enterrat sobre baiards sobre

un llit de tegulae. Coberta plana de

rasa per installar-hi serveis. L'excavaci manual va

tegulae.
UF 2: individu adult enterrat en fossa amb cober
ta de tegulae a doble vessant i tub de libacions for
mat per un imbrex.
UF 12: individu adult dins de tat de fusta, en
fossa amb coberta plana de tegulae. Com a aixovar,

permetre de localitzar dos grups d'enterraments

una agulla d'os al costat del crani.

d'aquest espai acotat.

Els enterraments a l'est del mausoleu nmero l


A l'est del mausoleu es va realitzar una llarga

separats entre si uns 20 metres. Les caracterstiques


de la intervenci no han perms de poder precisar

3.2.1 Costat sud

si aquests dos conjunts pertanyen a la mateixa

A la banda meridional de la via romana es va

agrupaci funerria o si ms aviat es corresponen a

fer el seguiment d'una rasa de serveis parallela i es

dues de diferents.

van localitzar set enterraments d'inhumaci i la

El conjunt ms a l'est s'hauria de relacionar


amb l's funerari dels voltants del perbol del mau
soleu nmero

l. Es compon de cinc inhumacions de

tat de fusta amb coberta de fossa a base de

tegulae

fonamentaci d'un possible segon mausoleu (sec


tor

500).
Aquest ha estat parcialment delimitat i es con

forma per una estructura

d'opus caementicium basti


a sacco sobre nivells anteriors. Te planta rectan

en disposici plana o a doble vessant. Els dipsits

da

funeraris sn bsicament flascons de vidre bufat:

gular amb dos murs sobresortint al costat nord.

UF 7: inhumaci d'un individu adult en tat de

L'excavaci, per, no va permetre de poder docu

tegulae en

mentar enterraments associats a l'estructura, tot

disposici plana. Com a dipsit funerari, una

ique es va delimitar un estrat cendrs del qual es va

fusta, coberta de fossa amb dos nivells de

recuperar un conjunt de denes de collar. Aquest

ampolla de vidre a l'alada dels genolls.

UF 8: inhumaci d'un individu adult i restes d'un

tegulae i

difici funerari. Tipolgicament, l'edifici es podria

amb un tub de libacions lateral. Com a

interpretar com un petit mausoleu amb forma de

altre en tat de fusta dins d'una caixa de

imbrices

estrat, per, estava tallat per la fonamentaci de l'e

dipsit funerari, una ampolla de vidre i un bol de

temple

in antis.

A diferncia dels enterraments del nord de la

terrissa.
UF 9: inhumaci infantil en fossa amb coberta de
tegulae a doble vessant. Com a dipsit funerari, un

via, els que s'han localitzat en aquest punt estan

biber de TSA/ A.

carr rom (est-oest). Per altra banda, la tipologia

UF 10: inhumaci infantil en fossa amb coberta de


tegulae a doble vessant.
UF 11: inhumaci d'un individu adult dins tat

no difereix gaire, aix com els aixovars i dipsits

de fusta i sobre la boca del difunt, una estructura de

orientats

respecte a l'edifici (nord-sud) i no del

funeraris:

UF 21: inhumaci no excavada.


UF 22: inhumaci no excavada.
UF 23: enterrament d'individu

adult en tat de

libacions. Aquesta es forma per dos imbrices enfron

tats que formen un tub, els quals sn encabits en

fusta. Dipsit funerari: un gerro de cermica comu

una estructura de dues

na romana. Sobre la UF 24.

tegulae en sigma,

a la vega

da coberta per una estructura tumular de morter de


cal i pedra. Com a dipsit funerari, una ampolla
de vidre al costat del cap.
Les

orientacions

dels

enterraments

sn

UF 24: enterrament en fossa simple d'un individu


adult amb una cinta de fil d'or al cap i un ungenta
ri de vidre al costat del cap, i un recipient de vidre als
peus.

185

JOAN MENCHON i BES


TRRAC099

UF 25: enterrament infantil de

tegulae en sigma.

Cossis s'ha localitzat un important tram de via

UF 26: enterrament d'un individu adult en tat

de fusta.

romana. Si b l'excavaci no ens ha fornit de mate


rials arqueolgics que permetin afinar la seva cro

UF 27: enterrament d'un individu adult en tat

nologia absoluta, el traat ens fa pen sar que es pot

de fusta dins una cista de lloses.


s fora interessant la superposici, una de les
poques que hem documentat, entre les UF 23 i 24,

tractar de la Via Augusta, i per tant s'ha de datar a

fins i tot aprofitant la mateixa fossa, cosa que ens fa

pensar en una estreta relaci entre els dos enterrats.

partir d'aquest perode histric.


Se suposa que el traat de la Via Augusta en
arribar a T rraco, contrriament al que hom havia
defensat fins ara, seria molt ms proper al mar, i

Quant al perqu del canvi d'orientaci dels ente

possiblement seguiria la lnia de costa fins al cam

rraments al voltant del mausoleu nmero 2, ara per

de la Platja dels Cossis des d'on es dirigiria a la ciu


tat seguint mutatis mutandi el traat de l'anomenat

ara no estem en condicions de donar una explicaci


satisfactria. Potser condicionants urbanstics, com

posteriorment cam dels Fortins (ara fossillitzat en

un cam perpendicular a la via, l'existncia d'un

el carrer de Robert d'Aguil) i en un punt no deter

edifici proper o algun altre element que ara per ara

minat, sortira un ramal vers el port, al qual haurem

desconeixem.

d'associar els enterraments excavats pel TED'A sota


l'arena de l'Amfiteatre (TED'A 1990: 85-86).

Fora de context es van localitzar dos epgrafs


funeraris. El primer s una ara amb inscripci dedi

L'ocupaci humana de la zona tindria dos

cada a un decuri, datada entre finals del segle I! i

aspectes successius i/ o complementaris: la creaci

Ill dC. La segona s un carreu amb motllura amb

inscripci en grec dedicada possiblement a un


pedagog.

d'una zona funerria les caracterstiques de la qual


ara per ara no podem precisar (un o diferents
espais ai11ats? intensitat?) i el naixement de villes
suburbanes sense que tampoc es pugui parlar si es

3.3 Restes arquitectniques

tracta de construccions ai11ades o d'un veritable

El seguiment de les obres va fer descobrir al


sector 600 de la intervenci el costat meridional de

suburbium, idea que creiem menys plausible.

la via romana i just al seu costat, les restes d'un

4.2 Les necrpolis

doble dipsit

d'opus caementicium

pus signinum.

L'excavaci dels nivells de reompli

i arrebossat d'o

Per les dades de qu disposem, a la zona


oriental extramurs de T rraco comencen a terrr

ment no va poder datar l'abandonament, ja que

una utilizaci funerria des d'poca d'August.

estaven fora remoguts. A ms, en construir-se amb


va poder documentar mate

Ara per ara no podem definir l'articulaci


funerria de la zona, tot i que les excavacions de la

rials dels nivells de fonamenaci.


El que crida l'atenci s la localitzaci d'a

paci d'edificis amortitzats i fins a la construcci de

questes estructures just davant de les restes de la

nous sobre zones funerries.

una rasa

a sacco, no es

zona del carrer de Robert d'Aguil mostren l'ocu

Villa del Mosaic que fins fa pocs anys es veien a la

Els enterraments de l'excavaci del cam de la

trinxera de la via del ferrocarril. El fet porta a pen

Platja dels Cossis mostren un clarssim predomini

sar en la continutat entre les restes a banda i banda

de les inhumacions enfront de les incineracions (un

de la via.
Quant a la seva funcionalitat, les caractersti

sol cas). Pel que ara podem dir, en conjun t, els hem
de datar entre els darrers anys del segle I dC - prin

ques dels dipsits i la proximitat amb el vial han

cipis del segle I! dC i el segle Ill dC. Les tipologies

portat a pensar que es tracts d'un abeurador o una

d'enterraments, els aixovars i dipsits funeraris ens

font.

porten a proposar, ara per ara, aquesta dataci.

4. Consideracions finals

de la dataci d'alguns dels enterraments de la zona


del carrer de Robert d'Aguil, en principi fitats a

Aquesta proposta entra de ple en el conflicte


Si b l'extensi de la intervenci arqueolgica al
cam de la platja dels Cossis va ser limitada, a causa
del seu carcter d'intervenci d'urgncia, i que es

l'alt imperi d'acord amb els aixovars (llnties) i que


posteriorment es van prendre com baiximperials,

tracta d'un jaciment en estudi, podem extreure una

com proposava el T ED' A basant-se solament en la

srie de consideracions de tipus histric i urbanstic.

tipologia dels enterraments. Ms partidaris de


datar les tombes pels aixovars que per tipologies

4.1 El context urb

vagues, defensem un a cronologia altimperia! (cfr.


Arbeloa 1989: 123-134; TED'A 1987: 185-190).

Pel que sabem, l'ocupaci de l'rea oriental


extramurs de la ciutat de T rraco no s'enceta
almenys fins al canvi d'era i es relaciona amb el

Quant a la fi de l's funerari de la zona, ara


per ara hi ha molt poques dades. Una de les ins

traat de la des de llavors Via Augusta en entrar a


la ciutat per la part de llevant.
Amb la intervenci al cam de la Platja dels

cripcions trobades a l'excavaci s del segle Ill dC i


s clarament pagana. Fa alguns anys el Dr. Alfildy
va publicar uns inscripci pagana del segles IV-V

186

dC procedent d'aquesta zona, cosa que porta a


suposar una certa continutat funerria fins aquest
perode (Alfildy 1992: 13-17). El que s s cert s
que durant l'antiguitat tardana la major part dels

enterraments es realitza a la zona extramurs occi


dental, pensem en la o les necrpolis de Pere Mar
tell i la Tabacalera. Haurem de suposar, potser, que

l's ms migrat de zones com la que ara ens ocupa


s degut a un criteri de proximitat.

Finalment, tan sols volem fer una observaci.


Sembla que aquesta zona sigui usada com a necr

polis pagana fins a l'antiguitat tardana. A l'edat

mitjana s'hi localitza la

maqbara

de la comunitat

jueva de la ciutat i a partir del segle XVIII s'hi troba


el cementiri dels no catlics (el popularment cone

gut cementiri dels Jans). Casualitat? Reocupaci?


Continutat?

Fig. 1. Plnol de situaci de la intervenci al cam de la Platja dels Cossis.

..

JOAN MENCHON i BES


TRRAC0 99

l
'
'
,l

l
\

___________

--------'--

- ----------- -- --

--

-
--- --- -- -

-------

--- --------

'--.
i
\ r: l
r i
i i (

l!/

' l i
' l.l ;

_ _ ___

- -- -

'

Fig. 2. Planta general de la intervenci.

r-

"

u ,

'/

.:::.- _ .. .
l

' ""
,o

Fig.

3. Mausoleu nm. L Planta.

Fig. 4. Mausoleu nm. 1 . Vista general amb els enterraments


interiors durant l'excavaci.

188

Fig. 5. Vista de la vorera associada a la via romana i a1 mausoleu


nm. 1 .

INTERVENCI ARQUEOLGICA AL CAM( DE LA PLATJA DELS COSSIS

Fig. 6. Vista del mausoleu nm. 2 durant els treballs d'exca


vaci.

BIBLIOGRAFIA

Agraz, J. i Dupr, X. 1990: Dos enterraments d'poca


romana a la Via Augusta, nm 35>)1 Quaderns d'Hist
ria Tarraconense IX, Tarragona: 181-184.
Alf6ldy, G. 1992: Uns inscripcin funeraria de Tarraco
del Bajo Imperio)>, Miscellnia Arqueolgica a Josep M.
Recasens, Tarragona: 13-24.
Arbeloa, J.-V. M. 1987: La qesti de l'accs nord-orien
tal a la ciutat de Trraco, Butllet Arqueolgic, poca
V, nms. 4-5 (1982-83), Tarragona: 155-164.
Arbeloa, J.-V. M. 1989: El sector nord-oriental de Trra
CO, Butllet Arqueolgic, poca V, nms. 8 i 9 (19861987), Tarragona: 87-124.
Arbeloa, J.-V. M. 1989: L'Anifiteatre roni de Trraco. Apro
xi11zaci al seu coneixe1nent, Tarragona.
Arbeloa, J.-V. M. 1995: L'arqueologia de la mort a l'Alt
Imperi: el suburbi soriental de Trraco>). Citerior.
Revista d'arqueologia i cincies de l'Antiguitat, nm. l,
Tarragona: 119-138.
Bermdez, A. i altres 1989: Estructuras romanas en el jar
dn de la residencia de la Mare de Du de la Merc (Tarra
gona), Tarragona.
CODEX 1997: Memria d'excavaci. Carrer Robert d'Aguil
32/34/Via Augusta 57-59. Tarragona.
Flrez, H. 1769: Espaa Sagrada. Antigedades Tarraconen
ses. Vol. XXIV, Madrid.

Gabriel, R. i Hern.:ndez, E.: Un plano de Tarragona de


1643, Butllet Arqueolgic, poca V, nms. 8 i 9 (19861987), Tarragona: 245-252.
Hem8.ndez, B. 1876: Mosaico ro11iano de Tarragona. Tarra
gona.
Hern8.ndez, B., Morera, E. 1892: Historia de Tarragona
desde los 1nds re111otos tienzpos hasta la poca de la restau
racin cristiana, Tarragona.
Laborde, A. De 1806: Voyage pittoresque et historique de
l'Espagne, vol. I, Pars.
Navarro, R. 1979: Los mosaicos ro1nanos de Tarragona, tesi
doctoral, Universitat de Barcelona (indita).
Salvat i Bov, J. 1961: Tarragona antigua y moderna a travs
de su nomenclatura urbana, Tarragona.
Serres, E. 1978: Notcia sobre las sepulturas de la calle
Robert d'Aguil, Boletn Arqueolgico, poca IV,
fases. 141-144, Tarragona, 154-172.
Taller Escola d'Arqueologia (TED'A) 1987: Els enterm
ments del Parc de la Ciutat i la problemtica funerria de
Trraco, Memories d'excavaci)> l, Tarragona.
Taller Escola d'Arqueologia (TED'A) 1989: "El pas de la
Via Augusta per la mansi de Trraco", Butllet Ar
queolgic, poca V, nm 10 i 11 (1988-1989): 123-134.
Taller Escola d'Arqueologia (TED'A) 1990: L'amfiteatre
ron1 de Tarragona, la basr1ica visigtica i l'esglsia rom
nica, Memries d'Excavaci 3, Tarragona.

l
l

189

EXCAVACIONS Al SOLAR DE PARC CENTRAL

JORDI LPEZ VILAR

Servei Arqueolgic de la URV

El projecte d'un gran Centre Comercial a Tarra


gona, a poca distncia de la Necrpolis Paleocristia
na de Sant Fructus, va motivar una llarga excava
ci d'urgncia realitzada pel Servei Arqueolgic de
la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) entre 1994
i 1997.1 Els terrenys excavats, d'una extensi que
ronda les quatre hectrees, es troben situats entre
l'avinguda de Roma, la de Ramn y Cajal, la del
Cardenal Vidal i Barraquer i el riu Francol; precisa
ment la proximitat d'aquest ltim, aix com el pont
rom i el pas de la via Augusta, sn factors a tenir en
compte. La major part del terreny ha estat conreat
fins als nostres dies, per la qual cosa la seqncia
estratigrfica aqu estudiada no ha assolit les com
plexitats prpies de l'arqueologia urbana.
Aquesta zona es troba fora del permetre
emmurallat de la ciutat romana. Es tracta d'un sec
tor suburbial on ja en poca imperial romana es
documenten algunes villae i una important presn
cia funerria en relaci amb els vials suburbans; per
exemple en els mausoleus que s'anaren erigint al
llarg del carrer Eivissa, superposat a un vial rom
d'poca augusta! i en altres rees funerries com el
Parc de la Ciutat o les sepultures precristianes de la
Necrpolis de Sant Fructus. Sens dubte, l'enterra
ment en aquesta ltima de les restes de Fructus,
Auguri i Eulogi, martiritzats a l'amfiteatre de la
ciutat en la persecuci del 259, va actuar com un
element aglutinador per a l'enterrament dels mem
bres de la comunitat cristiana tarraconense entre els
segles !V i VI d. C.
Aquesta gran Necrpolis Paleocristiana, les
primeres troballes de la qual daten de 1923, va ser
excavada per Serra i Vilar entre 1926 i 1933 i con
servada parcialment en un Museu Monogrfic inau
gurat el 1930. El resultat dels treballs va ser la deli
mitaci d'una gran necrpolis ubicada junt a una an
tiga via romana, de gran trascendncia per al conei
xement del procs de cristianitzaci de la ciutat.
Abans de constituir-se en cementiri, aquest sec
tor havia estat ocupat ja des de finals d'poca tardo
republicana com una tpica rea suburbial ocupada

per villae, eixos viaris i enterraments. Les inhuma


cions cristianes comencen a ubicar-se aqu des de
mitjan segle Ill, junt a les restes abandonades d'una
villa. En el segle V, la construcci d'una baslica de
tres naus de la qual procedeix un fragment d'ins
cripci alusiva als mrtirs locals Fructus, Auguri i
Eulogi i una srie de dependncies annexes, entre les
que destaca una piscina baptismal, confirma que la
necrpolis va crixer entom d'un temple martirial.
Els treballs van posar al descobert 2.051 tombes de
diverses tipologies. Les ms freqents, de tegulae i
mfores. Tamb acostumaven a inhumar en simples
fosses, en tats de fusta, en caixes de lloses o dins de
sarcfags de plom, pedra, marbre, o coberts amb
mosaics policroms. Es trobaren tamb mausoleus i
criptes funerries familiars, entre les quals desta
quen les anomenades dels Arcs i de les Roses. Per a
construir aquests sepulcres es van aprofitar mate
rials arquitectnics i epigrfics procedents en part
del saqueig del frum de la ciutat.
Aquest primer complex de la comunitat cris
tiana de Tarraco es relaciona amb les restes que ens
ocupen. La relaci s evident, tant per la proximitat
de les restes com per la via que els uneix. Els edifi
cis ara descoberts mostren en tota la seva esplendor
un centre de culte en aquest sector de la ciutat i la
presncia d'una nova baslica.
Els precedents
Els elements ms antics que es van posar al
descobert en el transcurs de l'excavaci foren uns
murs que delimiten un espai rectangular, situat
vora una antiga torrentera. Es tracta d'una estruc
tura de funcionalitat indeterminada, per de segur
carcter agrari, que s'ha pogut datar en poca tar
dorepublicana. L'esmentat barranc estava colmatat
per una srie d'estrats amb abundant material que
dna una cronologia de segle II a. C. per als nivells
inferiors fins a segle I d. C. per als superiors.
El primer element topogrfic identificat va ser
una via roman.a que prov de la vena Necrpolis i
es dirigeix cap al riu, buscant el pas de l'antic pont

I Arqueleg director: Jordi Lpez Vilar. Arquelegs participants: scar Curulla, Moiss Daz, Pere Gebell, Gerard Martf, Cinta Montas, Llus Palah, lsa
bel Pea, Llus Piol, Olga Tobas, Mercedes Tubilla, Josep M! Vergs.

191

JORDI LPEZ VILAR


TRRACO 99

estava limitada per murets de pedra, i el seu sl

tat. EI sl es troba provis! d'un ric mosaic policrom


amb decoraci geomtrica i els murs han conservat

est constitut per una dura capa de petites pedres


lligades amb cal. Forma part d'una srie de vials

murals. En el costat sud es trobava una petita pisci

rom. L'amplada d'aquesta via s de quatre metres,

una bona quantitat de fragments de les pintures

(a/veus)

secundaris que, procedents de la ciutat i el port

na

situat aiges avall, enllaarien amb el traat de la


via Augusta a l'alada del pont de pedra que per

tes fumeres a l'interior del mur.


Desgraciadament, la fase d'espoli de l'edifici

provista d'un hipocaust amb dues peti

mitia flanquejar el riu Tulcis (Francol). La seva cro

va significar la destrucci del paviment de l'alveus

nologia s d'poca augusta! i t una llarga perdura


ci, amb reformes en la primera meitat del segle V,

restes, l'esmentat paviment era un segon mosaic

per a recuperar els bipedales que el sostenien. Per les

coincidint amb la urbanitzaci de tot aquest sector.

policrom molt similar a I' anterior. A continuaci,

La via limitaba amb parcelles agrcoles en


part limitades per murets, les restes dels quals han

per amb una entrada independent, es troba la

anat apareixent sota les estructures paleocristianes,

situat a una cota inferior, i que va tenir ta1nb,

en un estrat de base molt remenat per que cont

segons els indicis, la funci de cuina.

cambra de servei, el

praefurnium,

amb el paviment

nombrosos fragments cermics d'poca tardo

El sector nord de la villa estava ocupat per

republicana i altoimperial, prova fefaent d'una con


tnua roturaci. Junt a la via apareixen, a ms, una

diferents estances molt arrasades, entre les quals es

dotzena d'enterraments alineats. Es tracta d'humils


sepultures en

tegulae,

troba una sala provista d'absis situada en posici


axial. Entre aquesta i el pati reconstrum un prtic

tats de fusta o fosses conte

frontal, de manera que es proporciona a aquesta

nint els caracterstics aixovars de llnties, petits

estana una ubicaci privilegiada en el conjunt de

vasos, ungentaris, monedes, agulles i braalets.


Aquest material proporciona cronologies dels

l'edifici. Llurs caracterstiques i posici permeten


identificar-la com un stibadium o oecus, la sala de

segles II i m d. C.

representaci i recepcions del senyor de la villa.

La villa suburbana del segle IV

El conjunt d'edificis del segle V

Entre la via y el riu es va construir una villa

Els edificis restants -sis construccions entre

residencial, amb un sector excavat que ha perms

les que es troba una baslica- corresponen molt pro


bablement a un mateix moment cronolgic que s'ha

documentar un pati porticat presidit per una sala


de recepci absidada i uns banys annexos. Es trac
ta d'una villa de planta aproximadament quadran

d'ubicar en la primera meitat del segle V. El seu


estat de conservaci s pssim, de manera que els

gular (23 x 25 m), amb quatre ales articulades

murs i quasi la totalitat dels paviments han desa

entorn d'un pati central. Els murs estan aixecats


sobre fonamentacions en fossa de palets de riu lli

paregut, per la seva planta es pot resseguir amb


total precisi mercs a les fonamentacions. La dis

gats amb argila i presenten en alat la tcnica de l o

posici dels edificis permet imaginar que tots ells

'

pus caementiciurn

alternada amb carreus ubicats

principalment a les cantonades.

formen part d'un mateix conjunt, presidit per una


baslica.

Els estrats que permeten datar la cronologia

Tant la baslica com els vens edificis van ser

d'aquest edifici estan encara en estudi, per podem


avanar uns nivells de primera meitat de segle !V

sotmesos a un saqueig sistemtic en busca d' ele


ments arquitectnics. Al mateix temps, les remo

per a la seva construcci i de segle V per al seu


abandonament pacfic, sense que existeixin indicis

tant dels nivells d'abandonament com dels reom

de destrucci violenta. Posteriorment, l'mbit del

pliments fundacionals. Aquesta situaci i el fet que

cions agrcoles provocaren una profunda alteraci

praefurniurn va ser aprofitat per a depositar algunes

els contextos cermics estratigrfics siguin ms

inhumacions tardanes, en una de las quals es va

aviat escassos obliguen a que qualsevol intent de

reutilitzar una inscripci allusiva al

collegium

magister

d'un

indeterminat.

El conjunt termal (balneurn) consta de tres peti


tes estances: un petit apodyterium a qu s'obren el
Jrigidarium a un costat i el caldarium a I' altre. Els dos
primers presenten una pavimentaci

nurn

dataci ms precs s'hagi de prendre amb les


degudes precaucions.

d'opus signi

i no contenen elements que permetin la seva

identificaci, per aquesta ve donada per la seva


situaci respecte a la sala de banys calents. Tamb

Aquest conjunt d'edificis se situa al costat est


de la via abans esmentada i s'organitza en forma de
U entorn a un gran pati central limitat pel pas de la
via. Una baslica amb atri ocupa un dels laterals, un
conjunt d'habitacions d's imprecs el costat con

cal tenir en compte la possibilitat d'elements

trari, mentre que al fons, un nou conjunt d'estances


venes a un gran dipsit d'aigua provist de contra
forts i associat a un pou presenten un segur carc

mbils: bancs de fusta per al vestuari i banyera o

ter de producci agrcola. Destacarem que un con

labrurn per al frigidarium. Sense cap dubte, el calda


rium s la sala que presenta una major sumptuosi-

certa distncia i que, reutilitzat en la fonamentaci

192

traps de premsa va aparixer fora de context a una

d'un dels murs, es va trobar un pedestal de finals


del segle I! procedent del frum que cont un inte
ressantssim text epigrfic, l'estudi detallat del qual
ens ha perms conixer el nom d'un nou senador
tarraconense, a ms d'altres particularitats.

La baslica paleocristiana
Es tracta sense dubte de l'edifici ms interes
sant de tota l'excavaci. A grans trets, es pot definir
com una baslica de tres naus y transepte, amb
absis i contrabsis, orientada a l'est, precedida per
un atri amb probable font central. Les seves dimen
sions sn 24 x 16 m per la baslica i 21 x 17 m. per
I' atri.
En l'extrem oriental i presidint l'edifici se
situa un absis quadrangular amb una doble fona
mentaci i junt a aquest, dos petits mbits laterals
que s'han d'interpretar como una sagristia. Tro
bem a continuaci un transsepte que no sobresurt
de la planta, el paviment del qual estava a una cota
ms alta que el de les naus. Dels esglaons que mar
carien aquest desnivell no n'ha quedat el menor
rastre. S s'han conservat, en canvi1 els basaments
de l'arc triomfal que limitaria la nau central i el
transsepte. Es tracta de dos basaments motllurats
procedents d'un edifici d'poca romana imperial.
El cos de la baslica es troba dividit en tres naus: la
central de 6'5 metres d'amplada i les laterals de 3
cada una, amb una longitud de 14,5 metres. Als
peus de la nau central es troba una estructura qua
drangular que constitueix un contrabsis que va
tenir una evident funcionalitat funerria, ats que
cont un sepulcre que, per desgrcia, va trobar-se
buit.
Entre la baslica i el pas de la via se situa un
atri que ofereix unes particularitats especialment
interessants. Consta d'un pati central envoltat per
un ambulacre al qual s'obren en els dos laterals una
srie d'estances. En el centre s'han conservat les
restes d'una fonamentaci. Cal destacar la singula
ritat d'aquest atri1 que constitueix un unicu1n entre
les basliques hispniques i que es veu interromput
pel contrabsis basilical d's funerari abans descrit
en el lateral annex a la baslica.
Les fonamentacions de l'edifici es realitzaren
de dues maneres: fileres de carreus lligats amb
morter de cal per a l'absis, contrabsis i murs late
rals de la baslica; i murs de palets de riu lligats
amb argila per a la resta. Els paviments eren d'opus
signinum, segons proven els escassos testimonis
que han arribat a nosaltres. No s'ha conservat cap
mur en alat. Sobre la situaci dels accessos tenim
tamb molt poques evidncies, tot i que resulta
possible suggerir la presncia d'una porta que
comuniqus l'atri amb la vena via, dos accessos
entre la baslica i l'atri; i una altra porta oberta en la
nau lateral dreta que comuniqus la baslica amb el
gran pati contigu.

Tant el subsl de la baslica com l'ambulacre


que envoltava l'atri estan literalment plens de tom
bes collocades en fileres. Tots els indicis porten a
suposar que aquestes no tenien t1na senyalitzaci
externa: els fragments epigrfics sn escassssims, i
no s'ha trobat cap senyal sobre el paviment de sig
ninum. Sn tombes de variada tipologia, per des
taquen en nombre les caixes de tegulae de secci
quadrangular o triangular. S'han comptabilitzat
uns 160 sepulcres, per afegint els que degueren
ocupar les zones que estan completament arrasa
des, s'assoleixen els 200. Sn enterraments senzills
que corresponen principalment a adults d'ambds
sexes i que careixen quasi per complet d'aixovars
funeraris. Destacarem, no obstant, l'afortunada tro
balla en una de les tombes d'un AE2 de Mxim (l'u
surpador d'Hispnia) encunyat a Barcino entre 409
i 411 i, en una altra, una sivella de bronze.
La dataci del monument s problemtica
degut a la total contaminaci de l'estratigrafia anti
ga i a la migradesa de les troballes cermiques.
Podem, no obstant, avanar una cronologia de pri
mera meitat de segle V per a la fase fundacional,
amb una perduraci segura al llarg del segle VI.
Desconeixem quan es produeix la fase d' abandona
ment de l'edifici, per a aquesta va succeir una fase
d'espoli sistemtic que va suposar la desaparici de
tots els elements nobles. No s'han trobat restes de
columnes, capitells o cancells i tan sols ens ha arri
bat un petit stipes de marbre blanc com a nica resta
de l'altar.
El nombre d'epgrafs funeraris s escassssim.
Han aparegut quatre petits fragments i una nica
placa completa. Es tracta d'un important text de
carcter funerari que ens dna a conixer una beata
Thecla, una verge consagrada a Crist d'origen egip
ci que va morir als 77 anys. No deixa de sorprendre
que entre els 200 sepulcres de la baslica noms
hagi aparegut una lpida completa dedicada, a
ms, a una persona venerable.

Valoraci del conjunt


Les excavacions de Serra i Vilar en els anys
30 van posar al descobert una baslica martirial pro
vista de baptisteri dedicada als sants Fructus,
Auguri i Eulogi en els suburbis de la ciutat, junt al
riu Francol. Aquest edifici va actuar com a focus
d'atracci per a nous enterraments, degut al desig
de la cada cop ms nombrosa comunitat cristiana
local d'inhumar-se ad sanctos, junt a la tomba dels
mrtirs, de forma que va generar-se u11a gran
necrpolis.
Els nostres treballs han tret a la llum un segon
conjunt, unit al rle Sant Fructus per una via, per
clarament independent, ats que no existeix soluci
de continutat entre ambds. Aqu no pot parlar-se
d'una area -necrpolis a l'aire lliure-, ja que nica
ment es documenten sepulcres en el subsl de l'e193

JORDI LPEZ VILAR


TRRAC099

difici cultual. El complex consta d'una baslica amb


atri i u11 srie d'edificis, alguns de carcter agrari,
disposats entorn un ampli espai obert.
Podem plantejar bsicament dues hiptesis
per a explicar-lo. La primera contemplaria l'erecci
de la baslica mitjanant la donaci d'un dominus en
proximitat al centre espiritual del moment. Per al
seu manteniment, s'adjudicaria un fundus, del qual
formarien part els edificis vens. La segona s que
estem davant d'una comunitat monstica. Aques
tes dues hiptesis no sn excloents i donen peu a
altres qestions. Les dades sobre l'activitat mons
tica a Trraco a l'Antiguitat tardana sn fora pun
tuals. Coneixem per una carta de Consenci a Sant
Agust que existia un monestir in civitate Tarraco
nensi l'any 419; per des d'aquesta data hem d'es
perar fins a mitjan segle VI perqu la inscripci
funerria del bisbe Sergi ens esmenti la construcci
d'un segon monestir a les afores de la ciutat, si b
aquesta data sembla excessivament tardana per al
nostre conjunt.
Un altre interrogant el constitueix la tomba
principal del conjunt, situada al contrabsis i que,
como hem dit, va aparixer buida. Podria ser que es
trobs aqu el cos del dominus artfex de la donaci,
ja fos un laic, ja un eclessistic. Per tamb s pos-

sible plantejar que es trobs aqu la tomba de la


beata Thecla, a la memria de la qual va estar, potser,
dedicat aquest conjunt. En aquest segon cas s' expli
caria la completa desaparici de les restes humanes
-considerades relquies-, que haurien sofert un
trasllat en el moment d'abandonament de la basli
ca, mentre una altra tomba collocada al costat va
conservar intacte el seu esquelet. No obstant,
aquest s un argument feble perqu, en el moment
de l'espoli, s lgic que la primera tomba profana
da fos la ms monumental del temple.
Finalment, l'ltim punt a considerar s si hi ha
una relaci entre aquesta Tecla egpcia i el culte
implantat a la santa homnima d'Iconi a Tarragona
en temps medievals. No tenim elements suficients
per afirmar l'existncia d'un culte a Santa Tecla en
temps anteriors a la repoblaci cristiana, i la hip
tesi que ens trobem davant d'un interessant cas de
superposici de cultes que en principi havem con
siderat no t gaire fora, sobretot si tenim en comp
te que no en fan cap esment les fonts (principal
ment l'Oracional de Verona i la llegenda que
refereix la fugida de Prsper cap a Itlia). El que
tenim, i d'aix no hi ha dubte, s la primera Tecla
tarragonina, encara que tingus un origen oriental.

....-T
T" .
i
\

'

'

'
' '
l
'
'
' '
,
l '
,

!O

2tl

'
'

, '
'
' '
'

'

'

'

4C

50m

Fig. l. Planta general del conjunt paleocristi del Francol, amb els edificis tardoromans representats. Al sud apareixen la baslica marti
rial de Fructus amb unes dependncies annexes molt mal documentades, entre les quals destaca un baptisteri. Ms a l'oest, dues crip
tes i les restes d'una domus del segle IV. Seguint la via cap el nord es troben, a la dreta, les restes d'un gran mausoleu de planta central
(segle lV). Ms endavant apareix representat el conjunt que hem excavat: a l'esquerra, la villa del segle IV; a la dreta, un grup d'edificis
del segle V entre els queals :ressalta l'edifici basilical (planta, J. Lpez).

194

Fig. 2. Vista parcial del jaciment. Edifici agrari, en primer terme,


i baslica paleocristiana, al fons (foto A. Arbeiter).

Fig. 4. Edifici agrari del segle V (foto Servei Arqueolgic URV).

Fig. 3. Detall del mosaic policrom del caldarium de la villa (foto


Servei Arqueolgic URV).

Fig. 6. Maqueta de l'edifici basilical.

-----,

'

L-.,

'

".

'

"

''

J
l

''

.
..

Fig. 5. Planta de la baslica paleocristiana i atri annex, segons restituci de l'autor.

iL
i'.

JORDI LPEZ VILAR


TRRAC099

HAEC H !C fJ EA ATH ECLA


U I R.OKf IEbfbTF-- JAAEC'ffr
QIXlTANN LMQllQ TME
!TIN PACEl\fQQ1EqlTDNI)?
Fig. 7. Subsl del temple cristi, un cop finalitzada l'excavaci,
mostrant els enterraments (foto Servei Arqueolgic URV).

Fig 8. Calc de la inscripci de la beata Tltecla Q. Lpez).

BIBLIOGRAFIA
AAVV: "El conjunto paleocristiana del Francol en Tarra
gona. Nuevas aportaciones", AnTnrd. 14 (1996), pg.
320-324.
Corts, R.; Lpez, J.: "Inscripci de Thecla, verge consa
grada a Crist", catleg de l'exposici Tenips de Mones
tirs, Barcelona, 1999, pg. 119-122.
Del Amo, M. D.: Estudio critico de la Necrpolis Paleocris
tiana de Tarragona. Institut d'Estudis Tarraconenses
Ramon Berenguer IV. 3 vols. Tarragona, 1979, 1981,
1989.
Lpez, J.: "Un nuevo conjunto paleocristiana en las afue
ras de Ttirraco", Revista de Arqueologn, 197 (setembre
1997), pg. 58-64.

196

Lpez, J.: "Contribucin a la prosopografia senatorial


hisptinica: L. Fulvius Numisianus, adlectus tarraco
nense", Archivo Espmol de Arqueologn, 72, (1999), pg.
281-286.
Palol, P.: Tdrtaco Hispanovisigoda. Real Sociedad Arqueo
lgica Tarraconense. Tarragona, 1953.
Serra, J.: Fructus, Auguri i Eulogi, n1rtirs sants de Tarra
gona. Tarragona, 1936.
Serra, J.: La necrpolis de San Fructuosa. Tarragona, 1948.
TED'A: Els enterra1nents del Parc de la Ciutat i la probleni
tica funerria de Trraco. Memries d'excavaci, l.
Tarragona, 1987.

LA VILLA DELS PLANS D'EN JORI (MONTBLANC, CONCA DE


BARBER)

MARIA ADSERIAS SANS


JORDI MORER DE LLORENS
ANTONI RIGO JOVELLS
CODEX - Arqueologia i Patrimoni

1. Introducci

El jaciment d'poca romana que anomenem


dels Plans d'en Jori es troba a la partida del mateix
nom, a Montblanc (Conca de Barber), just en el
lmit amb el terme municipal de l'Espluga de Fran
col.1 Se situa en el marge esquerre del riu Francol
i actualment es troba travessat per la carretera N240, associada en aquesta zona a la via romana de

Italia in Hispanias.
Les excavacions arqueolgiques en qu es basa
aquest article foren motivades per la construcci, en
aquest indret, d'una fbrica de vidre de l'empresa
VIDEMOSAi tingueren lloc entre els mesos de maig
i agost de l'any 1997. Els treballs es dugueren a
terme, sota la responsabilitat cientfica de CODEX
Arqueologia i Patrimoni, en diferents fases d'inter
venci (prospecci superficial, delimitaci i excava
ci en extensi), a travs de les quals es va poder
concretar quina era l'rea del jaciment afectada per
la nova edificaci i procedir a la corresponent exca
vaci. L'rea final objecte d'excavaci en extensi
fou de 4.400 metres quadrats, tot i que la villa s'es
tn per una zona ms gran no afectada pel projecte
de construcci de la fbrica de vidre.

2. Context
La villa dels Plans d'en Jori es troba en una
zona de pas natural des de Ja costa cap a l'interior,
com queda pals per la presncia de Ja ja esmenta
da via romana o per l'actual carretera N-240. Es
tracta, a ms, d'una zona de frtil plana agrcola
regada pel riu Francol
Diversos sn els jaciments d'poca romana
que es troben en les proximitats i que venen a con
firmar les bones condicions d'aquesta zona per al
poblament rural. Malauradament, per, la major
part d'aquests nuclis sn coneguts nicament per
la presncia de materials cermics en superfcie, tal
com ho era fins al moment el mateix jaciment dels
Plans d'enJori.

D'entre aquests jaciments destaquen, en el


mateix terme municipal de Montblanc, les restes
documentades a la Mitja Lluna, ms a Ja vora del
poble i ubicades, tamb, entre la via frria i la carre
tera N-240. Ja en el terme municipal de l'Espluga de
Francol, en el costat meridional del nucli urb, es
troba el jaciment de La Serreta i, ja dins del poble,
hi ha notcia de Ja troballa de materials d'poca
romana al fer-se unes cases davant de l'Hostal del
Senglar d'on agafen el nom. Igualment properes es
troben les restes d'poca romana documentades al
Barranc de Regu, en el mateix terme de l'Espluga
(IPAC 1984).

3. El jaciment
L'excavaci del jaciment dels Plans d'en Jori
ha perms documentar part d'una villa romana, la
qual es troba, en general, en un nivell d'arrasament
molt alt, de forma que els estrats agrcoles cobrien
sovint directament les graves del terreny natural.
En la majoria de casos, noms es conserven les
fonamentacions excavades en el substrat geolgic i
sn pocs els nivells d's que s'han pogut docu
mentar. En conseqncia, ens hem de moure ms
del que voldrem en el camp de les generalitats i les
hiptesis ja que, freqentment, tant les fases cro
nolgiques com la funcionalitat de les restes sn
impossibles d'establir.
Tot i aix, el fet d'haver posat el descobert la
planta d'una extensi no gens menyspreable ens ha
proporcionat la visi d'una bona part de l'assenta
ment, la qual cosa permet una interpretaci ms o
menys general del conjunt, completada per les
dades ms concretes ofertes per alguns punts en
millor estat de conservaci.
Abans d'iniciar Ja descripci de les restes
prpiament dita, hem de remarcar que la cronolo
gia general abasta des d'poca tardorepublicana o
augusta! fins al segle Ill dC i que es detecten
diverses fases ,] llarg d'aquest perode. Alguns

l L'existncia del jaciment era coneguda pel Sr. Ramon Vidal, collaborador del Museu-Arxiu de Montblanc, el qual va facilitar la informaci a l'equip que
realitz l'IPAC (Inventari del patrimoni Arqueolgic de Catalunya), on es va identificar amb el topnim Mol de Vent, a causa d'u n moli d'aquestes carac
teristiques a les rodalies.

199

MARIA ADSERIAS SANS


JORDI MORER DE LLORENS
ANTONI RIGO JOVELLS

TRR.AC099

dels elements localitzats es poden adscriure clara


ment a una o altra d'aquestes fases, mentre que
d'altres s'hi poden associar noms de forma
hipottica.

3.1 Fase 1
Corresponent a una primera fase constructiva,
s'identifica un espai obert porticat (mbit 33) al vol
tant del qual se situen tota una srie d'mbits. Al
nord de l'espai, s'observa una rea sense restes
constructives que podria ser un altre espai obert
envoltat tamb per diverses dependncies, entre les
quals destaquen les del sector nord-oest pel seu
relatiu bon estat de conservaci.
3.1.1 rea del pati porticat
En la planta general destaca, en primer lloc,
un possible pati porticat que apareix com element
al voltant del qual es distribueixen tota una srie
d'mbits. Aquest espai obert s de planta rectan
gular i en ell, malgrat no conservar-se cap nivell
de circulaci, s'hi han pogut identificar tres bases
de columnes que se situen en tres dels angles i a
una distncia similar, en tots els casos, dels murs
que defineixen aquesta rea. Han estat localitza
des dues conduccions, segurament de desgus,
que travessen aquest espai, per malauradament
no se n'ha pogut esbrinar amb certesa ni l'origen
ni el final, tot i que una d'elles sembla recollir un
probable desgus situat a l'angle nord-oest del
pati.
Al voltant del porticat s'hi apunten diversos
mbits, ms clars en uns casos que en altres, sobre
els quals podem fer algunes consideracions:
A l'oest es troba l'mbit 17, el qual destaca per
les dimensions relativament grans i pel fet que s
l'nic en el qual es conserva un clar llindar d'entra
da amb polleguera. En aquesta polleguera hi havia
una moneda d'August perfectament collocada per
tal d'encaixar b l'eix de la porta corresponent. A
l'interior es conservava, de forma fragmentria,
restes d'un paviment de pedres i cal.
Al nord, es dibuixen diversos mbits, els quals
semblen ser de redudes dimensions. S'apunta una
reforma a partir de la juxtaposici de dos murs en
el costat oest de l'mbit 22, per no es poden
extreure ms dades al respecte.
Al costat est es distingeixen, tamb, diversos
mbits i s'intueix alguna reforma, per el mal estat
de conservaci d'aquesta zona no permet concretar
ms. En tot cas, l'mbit 25 podria presentar en ori
gen una certa similitud amb el 17 si prenem les
dimensions com element de referncia.
Al sud, es documenten part d'una claveguera
i d'un mur1 clars indicis de l'existncia de construc
cions en aquest sector. Malauradament, la destruc
ci ocasionada per les estructures de la fase poste
rior n'impossibilita la interpretaci.
200

3.1.2 Espai al nord del pati porticat


Com ja hem comentat anteriorment, al nord
del pati porticat i dependncies annexes ja descri
tes, s'hi troba un gran espai en el qual no s'hi han
localitzat restes constructives. L'alt grau d'arrasa
ment fa que no puguem descartar amb total segu
retat que no hi haguessin murs, destruts en l' ac
tualitat, per el fet de trobar diversos mbits pels
quatre costats ens fa considerar la hiptesi que es
tracts d'una altra rea oberta a la qual s'obririen
tota una srie d'mbits.
Al nord hi ha una srie d'mbits (9, 10, 11, 12)
de molt redudes dimensions. Tot i que no s'han
localitzat nivells d's en el seu interior, pensem que
no es tracta d'habitacions prpiament dites sin
que podrien ser dipsits o alguna mena d'espai de
treball.
Al costat est, malgrat l'alt grau d'arrasament,
es dibuixen una srie d'mbits de majors dimen
sions (mbits 14, 29 i un altre probable ms al sud).
Al sud, compartiria els mateixos espais des
crits al nord del pati porticat.
A l'oest i nord-oest, 11i una srie d'mbits, en
els quals s'ha pogut establir una evoluci cronol
gica a causa del relatiu bon estat de conservaci. En
un primer moment hi havia tres mbits, algun dels
quals seran compartimentats posteriorment. Un
d'aquests mbits es localitza a l'espai ocupat pels
mbits 4, 5 i 8 que veiem en la planta final, un segon
a l'espai dels mbits 2, 3 i 7 i, en tercer lloc, l'mbit
l del qual en desconeixem el lmit est. En el cas de
l'mbit l s'han detectat una srie de retalls alineats
de forma circular que interpretem com a encaixos
per a dolia, per la qual cosa cal interpretar aquest
espai com una zona d'emmagatzematge. En els
altres dos mbits es van localitzar els nivells d's
corresponents, consistents en paviments de terra
piconada sobre una anivellaci de les irregularitats
del terreny natural.
Pel que fa a la cronologia d'aquesta primera
fase, alguns estrats d'anivellaci ens porten a situar
la construcci del pati porticat i mbits adjacents en
poca d'August, a partir de la presncia de Terra
Sigillata Itlica i mfora tarraconense de la forma
Dressel 2-4 i de la manca d'elements de dataci
posterior. Aix coincideix amb la utilitzaci de la
moneda d'August a la polleguera de la porta de
l'mbit 17.
Desconnectats del conjunt fins ara descrit, tro
bem una srie de construccions en els sectors nord
est i sud-oest. Tot i que el mal estat de conservaci
dificulta l'atribuci cronolgica a una fase determi
nada, l'ordenaci i orientaci dels murs ens fan pen
sar que podrien funcionar ja en aquesta primera fase.
3.1.3 rea nord-est
A l'extrem nord-est de l'rea excavada han
aparegut diferents murs, alguns dels quals presen-

LA. VILLA DELS PLANS D'EN JORJ (MONTBLANC, CONCADE'B'

ten una longitud considerable, tot i que no es docu


menten mbits clars, excepte l'mbit 15 que delimi
ta un espai aproximadament quadrat. En un punt
proper, a l'extrem est i desconnectat de forma direc
ta de la resta d'estructures, s'ha documentat un
altre mbit de forma rectangular amb el permetre
ben conservat (mbit 16). Corn ja hem avanat, el
nivell d'arrasament i la desconnexi d'aquest grup
d'estructures de la resta del jaciment, fa molt difcil
plantejar alguna hiptesi interpretativa. En tot cas,
la presncia del que sembla una mena de corredor
fa temptador considerar la possibilitat que es trac
ts d'un cam o lloc d'accs al voltant del qual es
trobessin algunes dependncies de la villa.

3.1.4. rea sud-oest


A l'extrem sud-oest de l'rea excavada es con
serva un mbit de grans dimensions (mbit 21 ). La
seva situaci i amplada fa que encaixi perfectament
amb una suposada prolongaci d'habitacions al
sud de l'mbit 19, motiu pel qual pensem que for
maria part del mateix conjunt d'edificacions.
3.2. Fase 2
La segona fase constructiva es documenta
bsicament a la zona situada al sud del pati porti
cat, on es construeix un forn de producci cermica
i altres estructures que semblen relacionar-s'hi.
La construcci d'aquest conjunt degu com
portar unes importants reformes, tot i que, com ja
hem comentat, gaireb no queden restes de la fase
precedent en aquest punt. Aquests canvis, tot i que
amortitzen algunes estructures prvies, com s el
cas d'una canalitzaci de desgus, no comportaren
la inutilitzaci del pati porticat, el qual va conti
nuar funcionant amb la major part de dependn
cies annexes, les quals poden haver sofert algunes
reformes de caire puntual.
Aquestes noves estructures construdes al sud
del pati porticat configuren, doncs, una rea desti
nada a la producci cermica formada per un forn
al centre, unes dependncies de treball a l'oest i un
abocador i una probable rea d'assecador a l'est.
Per tant, podem considerar que constitueix un
complex ben estructurat i organitzat.
Pel que fa al forn (mbit 30), es tracta d'una
estructura de planta quadrangular amb unes
dimensions de 7 x 7 metres. Se'n conserva la cam
bra de combusti i el praefurnium, aix com l'rea
anterior de treball, mentre que no hi ha cap resta de
la graella ni de la coberta. Aquesta estructura con
sisteix en un retall fet en el terreny natural de gra
ves al qual s'adossen els diferents murs perimetrals
fets de pedres, als quals s'adossen, alhora, els murs
interiors de la cambra de combusti fets amb
maons. Aquesta relativa complexitat constructiva
pot venir determinada per la necessitat de con
sistncia de l'estructura, si tenim en compte que el

terreny de graves esmentat s'erosiona fcilment. La


cambra de combusti es troba dividida per un mur
axial que la divideix en dos longitudinalment i crea
dos espais-passads, distribudors de la calor a l'in
terior del forn. Respecte al praefurnium, fa 2 metres
de longitud, amb una amplada a l'exterior d'l,5
metres i de 2,5 metres en el punt on connecta amb
la cambra de combusti.
Al nord del forn prpiament dit, davant de la
boca, s'hi troba la zona de treball de l'obrador
(mbit 35), el paviment de la qual estava format per
un nivell de cendres i cal. A la cantonada sud-oest
d'aquest espai hi ha una altra estructura de com
busti, de molt petites dimensions, conformada per
murs de maons, pedres petites i cal, els quals pre
senten una inflexi que fa intuir una coberta amb
forma de volta. Malauradament, dins aquest mateix
mbit, cal esmentar la presncia de dos retalls arro
donits de cronologia moderna que afecten totes les
estructures abans esmentades, tant els dos forns,
corn el mur que serveix de lmit nord de l'mbit 35.
Immediatament a l'oest del forn, hi ha un edi
fici format per tres naus allargades (mbits 20, 36 i
39), de les quals no es conserven els lmits sud, i
que presenta unes caracterstiques constructives
diferenciades de la resta, ja que es tracta de murs
d'una major amplada, fets amb pedres de grans
dimensions. Aquesta construcci es troba relacio
nada amb el forn i la seva rea de treball i amortit
za algun mur anterior, per la qual cosa no dubtem
que formen part d'un mateix conjunt. Malgrat la
manca de dades, cal considerar la hiptesi que es
tracti de zones de treball o magatzem associades a
la producci de terrissa.
Al costat est del forn s'ha documentat un gran
retall de planta aproximadament quadrada (mbit
31 ), que interpretem corn un abocador relacionat
amb el forn abans descrit. En el seu interior hi
havia diversos nivells amb gran quantitat de cen
dres, els quals contenien principalment material
constructiu (tegulae i imbrices) i dolia, juntament
amb alguns exemplars de cermica comuna, en
molts casos amb signes evidents que es tractava de
material de rebuig provinent del forn. En conse
qncia, pensem que sn el material constructiu i
els dolia els que conformen la producci principal,
mentre que la cermica comuna sembla constituir
una producci complementria. Resta el dubte
sobre si el forn petit pot significar una diversifica
ci en aquest tipus de producci. Respecte a aquest
abocador, hem de dir que sobta la seva forma qua
drada i el retall perfecte del terreny. Tenint en
compte que tant la forma esmentada com les
dimensions coincideixen amb les del forn gran,
pensem en la possibilitat que es tingus la intenci
de construir un segon forn d'iguals caracterstiques
i que, finalment, es desestims i es reaprofits el
retall ja fet corn a abocador.
201

TRRACO!l9

Ms a l'est de l'abocador hi ha una gran rea


sense estructures, on es van localitzar les graves i
taques de cendres esteses pel seu damunt. Per
parallels, tant arqueolgics com etnogrfics,
podria tractar-se d'una zona d'assecador per eixu
gar les peces d'argila abans de coure-les al forn. En
aquest cas, les cendres es dipositarien per tal d'evi
tar que la terra s'enganxs a l'argila encara humida,
ja que sn molt ms fcils d'espolsar. Un parallel
clar s el de Llafranc, on s'ha documentat una capa
d'arena estesa amb la mateixa finalitat (Nolla et alii
1982; Revilla 1995, 26).
Corresponents a una segona fase, es docu
menten tamb una srie de reformes al sector nord
oest de l'rea excavada. Aquestes consisteixen,
principalment, en l'amortitzaci dels nivells d's
anteriors i en la construcci de nous murs amb la
finalitat de subdividir l'espai, de forma que es van
conformar els mbits 2, 3, 7, 4, 5 i 8 tal com ens han
arribat a nosaltres, mentre que l'espai l va seguir
funcionant sense modificacions. S'han identificat
els paviments dels diversos mbits, entre els quals
destaca el de l'mbit 2, ja que era d'opus signinum.
En la resta de casos es tractava de terra compacta
da, de vegades barrejada amb cal. Probablement
s tamb en aquest moment quan es va construir el
dipsit situat al sud de l'mbit 5 i que hem deno
minat mbit 6.
Quant a la funcionalitat, s difcil d'establir
amb claredat, ats I' estat d'arrasament. En prin
cipi, pensem que aquests petits espais podrien
ser interpretats com a petits dipsits de transfor
maci. No es pot descartar, per exemple, que el
dipsit de l'mbit 6 fos un lacus, per no hi ha
evidncies d'una premsa que, lgicament, s'hau
ria de trobar a I' mbit 5.
Quant a cronologia, els nivells d'abocador del
forn ens indiquen que aquest es troba en funciona
ment, almenys, fins el darrer quart del segle I dC,
sense que puguem precisar el moment constructiu
ni el d'aband. D'altra banda, els escassos materials
recuperats en els nivells de reforma del sector nord
oest no contradiuen aquesta dataci.

3.3 Fase 3
L'ltim moment constructiu document a
Plans d'en Jori ve marcat per dos paviments d'opus
signinum que amortitzen, almenys parcialment,
l'mbit l. Cal tenir present que es troben molt mal
mesos, fins al punt que estan clarament marcats
per l'arada del conreu dels camps contemporanis.
En canvi, desconeixem qu s el que passa amb la
resta d'mbits d'aquest sector en aquest moment.
No s'hi ha detectat cap reforma posterior i els
estrats d'aband cobrien directament els pavi
ments de la segona fase, per no podem assegurar
que els treballs agrcoles no hagin destrut restes
superiors.
202

L'esmentat alt grau d'erosi i la superposici


directa dels nivells agrcoles fa que no tinguem ele
ments de dataci per a aquesta tercera fase.
4. Algunes consideracions generals
L'assentament dels Plans d'en Jori es configu
ra desprs de la intervenci de l'any 1997 com una
villa d'unes dimensions importants, la qual
comena a funcionar, com a mnim, en el segle I aC.
Les estructures ms antigues excavades es daten en
poca d'August, per l'abundncia de materials
cermics de cronologia anterior fa pensar en la pos
sibilitat de l'existncia d'un nucli anterior, del qual
en desconeixem tant les caracterstiques com la
filiaci cultural. El motiu de no haver identificat les
estructures pertanyents a aquell moment pot ser o
b la seva destrucci quan es van aixecar les cons
truccions fins avui conservades o b el fet de tro
bar-se en un punt no afectat per la intervenci des
crita.
Com ja hem apuntat, s en poca d'August
quan s'aixecaria la vil la romana que s'ha conser
vat. Aquesta s'estructura entorn a un pati porticat i
a un probable segon espai obert, als quals s'obren
tota una srie de dependncies. La villa pateix pos
teriorment una srie de reformes, la ms important
de les quals sembla ser la construcci -al sud del
pati porticat esmentat- d'un complex de producci
cermica dedicat al material constructiu i als dolia
principalment. Aquest complex funciona, com a
mnim, durant el segle I aC i comporta una rees
tructuraci important d'una part de la villa, per el
nucli central sembla seguir funcionant, si b amb
algunes reformes de tipus ms puntual com s la
compartimentaci d'alguns mbits en espais ms
petits. Posteriorment, es produeixen unes altres
reformes que hem documentat en punts molt con
crets, molt malmeses pels treballs de conreu de la
terra d'poca moderna i que no han pogut ser
datats.
Pel que fa al moment d'aband definitiu de les
restes excavades, no es pot precisar a causa de la
destrucci dels nivells d'aband per les tasques
agrcoles. Entre els materials superficials s'han
identificat alguns materials allats que representen
les produccions ms tardanes aparegudes. Concre
tament, ens hem de referir a un fragment de Terra
Sigillata Africana A de la forma Lamb. 3a, un frag
ment d'mfora btica de la forma Keay 19 i dos
fragments d'mfora oriental de la forma LRA l. Per
tant, est testimoniada una presncia d'poca
romana fins al segle V dC. Ara b, no pensem que
es tracti d'elements suficientment significatius per
afirmar si es mant en funcionament alguna part de
la villa o si reflecteixen una freqentaci espordi
ca de la zona.
Quant a la funcionalitat de les estructures, es
fa difcil establir-la excepte en el cas del forn cer-

LA VILLA DELS PLANS D'EN JORI (MONTBLANC. CONCA DE BARBER)

mic i les dependncies annexes. En cap cas pensem,


per, que puguem trobar-nos davant de la part sen
yorial de la villa, sin que creiem que ens trobem a
la pars rustica. Tant al voltant del pati porticat com
al voltant del segon espai obert es distribueixen
una srie de dependncies que, en determinats
casos, sembla clar que es destinen a algun tipus de
transformaci (que podria ser d'oli o de vi) i d'em
magatzematge. Al seu costat, altres mbits de
dimensions ms grans podrien correspondre a
alguna mena d'habitatge, que caldria relacionar
amb el personal treballador de la propietat, ja sigui
esclau o no.
s difcil la localitzaci de parallels construc
tius clars ms o menys propers, sobretot a causa de
la gran manca d'excavacions que hagin afectat
villes romanes en una extensi suficient com per
poder intuir una organitzaci del seu espai. Tot i
aix, en diversos casos sembla constatar-se rorga
nitzaci de dependncies rurals entorn a un pati. A
la villa dels Tolegassos (Viladamat), per exemple,
hi ha diferents mbits que s' estructruren al voltant
d'un pati porticat, alguns dels quals s'han interpre
tat com els allotjaments dels treballadors, mentre
que tamb hi sn presents dipsits quadrats i dolia
(Casas 1989, 70 i 80). Certes similituds a nivell de
planta es poden trobar tamb amb la villa de Casa
Blanca (Tortosa,) on es veuen dependncies rurals
clarament estructurades al voltant d'un pati (Revi
lla 1993). Un altre exemple s el de la villa de Sen
trom (Tiana), on entorn d'un pati es distribueixen
diverses estructures que es relacionen amb la pro
ducci de vi (Gurt, Ferrando 1987). En alguns
casos, com a la villa de l'Espell (dena), es detecta
un pati al voltant del qual hi ha la pars urbana a uns
costats i la pars rustica als altres (Carreras et alii
1993, 35). A Fenals (Lloret de Mar), al voltant del

pati s'articulen naus allargades d' emmagatzamatge


(Descamps, Bux 1986; Revilla 1995, 40) relaciona
des amb la producci de vi.
Com en els exemples esmentats fins ara, n'hi
ha d'altres en qu sovint s'intueix una distribuci
similar malgrat la poca extensi excavada. En con
seqncia, tot i no pensar en una planta rgida,
creiem que s habitual i respon a una concepci
estructural general la distribuci de les diverses
dependncies de la pars rustica de la villa al vol
tant d'un pati, ja es tracti d'mbits de treball o
emmagatzematge o de transformacions diverses
ralacionades amb la producci agrcola o artesanal.
Aquest sembla ser el cas dels Plans d'en Jori,
amb uns espais oberts entorn al qual es distribuei
xen possibles habitacions de treballadors, dipsits
de funci no determinada o el forn i les dependn
cies annexes. En tot cas, el que potser destaca s la
situaci del forn tan proper a altres mbits, ja que
s fora habitual que es trobin ms desplaats, a
causa segurament dels inconvenients que devien
ocasionar el foc i el fum.
Finalment, restaria per veure si correspon
realment a la pars rustica d'una villa clssica, la qual
cosa implicaria l'existncia, en contraposici, d'una
pars urbana. En aquest cas, cal recordar que la villa
s'estn ms enll al sud de la carretera N-240 i que
prospeccions superficials semblen haver localitzat
en aquesta zona materials arqueolgics de relativa
riquesa, la qual cosa fa mantenir la possibilitat que
la part senyorial es trobi en aquesta zona. Una altra
probabilitat s que es tracts d'un centre productor
sense respondre estrictament a aquesta estructura
clssica. En aquest sentit, caldr esperar que en un
futur es puguin estendre les excavacions per tal de
completar la planta d'aquest establiment rural d'
poca romana.

CD
o

Fig. 1 i 2. Situaci de la villa dels Plans d'en Jori.

MAfil,ADSERJAS SANS
JORDI MORER DE LLORENS
ANTONI RIGO JOVELLS
TRRAC099

- - - l
l

\- -- - - \\
l '-'
.

\.

-
.- ...-

..'d,,

l
l
l

\ _ - - -\

- ,

\,
'
l

. 't
o

'
l
l

l
l
\
\
l

l
l

e
B

15m

Fig. 3. Planta general de l'rea excavada.

Fig. 4. Vista general del sector sud.

204

Fig. 5. mbits del sector nordoest de l'excavaci.

LA VILLA DELS PLANS D'EN JORI {MONTBLANC, CONCA DE BARBER)

Fig. 6. mbit 7.

Fig. 9. Detall de l'interior del forn.

"

:1.
"

"
"

: = = ::= = = =-'

m
"
,.
,.

,,
"
--- -'-\

Fig. 7. Planta d e l a zona del forn.

"

_J

Fig. 10. Proposta de la planta que funcionaria durant la segona


fase.

Fig. 8. Vista general del forn.

205

'<MAR)).riS'ER'iAs SANS

J()J:,MQRER DE LLORENS
ANTONI RIGO JOVELLS

TRR.AC0 99

BIBLIOGRAFIA
Carreras, T., Nuix, J.M., Enrich, J. 1993, L'Espelt, dena,
Anuari d'Intervencions Arqueolgiques a Catalunya.
poca romana i Antiguitat tardana. Campanyes 19821989, Barcelona, 35-36.
Casas, J. 1992, L'Olivet d'en Pujal i els Tolegassos, Girona.
Descamps, J., Bux, R. 1986, El jaciment rom de Platja
de Fenals (Lloret de Mar, la Selva), Tribuna d'Arqueo
logia 1985-1986, Barcelona, 63-68.
Gurt, J.M., Ferrando, R 1987, La villa de Sentrom
(Tiana) i el conreu de la vinya. Valoraci aproximati
va a la vista de les restes arqueolgiques, I Colloqui
Internacional d'Arqueologia Ro1nana. El vi a l'antiguitat.
Econoniia, producci i cotner a la Mediterrnia Occiden
tal, Badalona.

206

!PAC, 1984, Inventari del Patrimoni Arqueolgic de la


Conca de Barber, Inventari del Patrimoni Arqueolgic
de Catalunya, Barcelona.
Nolla, j. M., Canes, J. M., Rocas, X., 1982, Un forn rom
de terrissa a Llafranc (Palafrugell, Baix Empord),
Ampurias, 44, Barcelona, 147-183.
Revlla, V. 1993, Casa Blanca, Tortosa, Anuari d'Interven
cions Arqueolgiques a Catalunya. poca romana i Anti
guitat tardana. Campanyes 1982-1989, Barcelona.
Revilla, V. 1995, Produccin cerdmica, viticultura y propie
dad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I a.C. - Ill
d.C.), Barcelona.

LA VllLA ROMANA DE CAllPOLIS (VILA-SECA,


TARRAGONS)

JOSEP MARIA MACIAS SOL


CODEX - Arqueologia i Patrimoni

Introducci i antecedents
La villa romana de Callpolis se situa en el
terme municipal de Vila-seca de Solcina (Tarra
gons}, a cavall dels Prats d'Albinyana i de Pon, i
a uns 250 m de Ja costa actual. Els treballs de deli
mitaci del jaciment han perms documentar una
gran villa amb una extensi mnima de 8000 m2 i,
hipotticament, connectada amb la Via Augusta
mitjanant un cam secundari. L'existncia d'aquest
jaciment no fa ms que incrementar el nombrs
conjunt de villes d'poca romana esteses al llarg
del litoral tarragon. Per exemple, en el tram que hi
ha entre Cambrils i Tarragona, destaquen els assen
taments de la Llosa, de l'Esquirol i Cap de Sant
Pere, en el terme municipal de Cambrils; la villa de
la Platja Llarga i del Rac de Salou en el terme de
Salou (CODEX 1996); Callpolis en el de Vila-seca,
i el Mas dels Canonges en el terme de Tarragona
(Sanchez Real 1990).
El nom que identifica aquest jaciment s'ha
pres de la coneguda cita de Rufus Festus Avienus en
la seva Ora Martima,1 on es fa referncia a una ciu
tat situada entre els topnims de Salauris i Tarraco.
Si b aquesta referncia ja era coneguda en el segle
XVI (Pons 1572), els primers intents de localitzaci
de la presumpta ciutat no es produiran fins a la
segona meitat del segle XIX com a conseqncia de
l'esperit romanticista imperant a Europa.
Fou en aquell moment quan es realitzaren les
primeres prospeccions superficials i els primers
assajos de localitzaci al voltant de la zona de la
Pineda, sempre a partir de la identificaci del top
nim de Salauris amb Salou, la localitzaci de restes
arqueolgiques en prospeccions superficials i la
referncia dels aiguamolls de la Pineda (Hernandez
1855, Morera 1894 i Gibert 1900). Ms endavant, E.
Saavedra (1862 i 1892) -i el mateix E. Morera en una
obra posterior (Morera 1910}- situaren Callpolis

en una rea suburbial de Trraco, preludiant Bosch


Gimpera (1925) i J. M. de Navascus (1929), que
identificaren Callpolis amb Tarragona atesa la
manca d'evidncies fefaents que corroboressin la
ubicaci de la ciutat en la zona de la Pineda.
A partir de l'any 1950 es produ una revifalla
de l'inters per Callpolis, encetada pels treballs de
Serra i Vilar (1950), qui es torn a decantar per una
localitzaci a la Pineda. Serra esment noves troba
lles arqueolgiques a la zona i aport una srie de
dades documentals dels segles XIT i XVI sobre la
presncia d'un llac que fou dessecat definitivament
durant la segona meitat del segle XVIII. Dos anys
desprs, Serres Sena (1952) insist sobre la ubicaci
de Callpolis en la zona de la Pineda, parer al qual
retorn ms endavant (Serres 1987}.
L'any 1955, Sanchez Real (1955a i b) sotmet el
text d'Avi a una nova anlisi i plantej dues possi
bles interpretacions, sense decantar-se clarament
per cap d'elles: o b Callpolis es trobava entre el
desgus del riu Llastres (Hospitalet de l'Infant) i el
Cap de Salou, s a dir al sud de Salou, o b Callpo
lis era un qualificatiu -Ciutat-bella- referit a la ciu
tat de Trraco. L'any 1953 es va realitzar una explo
raci fotogrfica aria (Sanchez 1990) finanada per
la Willliam L. Bryant Foundation. A partir d'aquests
vols es realitzaren diverses prospeccions i entrevis
tes amb informadors locals, que portaren a l'execu
ci d'una excavaci arqueolgica l'any 1955, dirigi
da per Sanchez Real, mitjanant la qual es localitz
una villa romana que inevitablement prengu el
nom de Callpolis i d'on es recuper l'anomenat
Mosaic dels Peixos que, l'any 1960, fou traslladat al
Museu Arqueolgic de Tarragona.
Posteriorment, cessaren les activitats agrcoles
en aquest terme i bona part del jaciment fou ocupat
per un cmping. A partir d'aquella poca disposem
d'una srie de notcies periodstiques referents a

l El text s una obra en vers de finals del segle IV dC. on es recullen notcies extretes d'un periple que realitz al llarg del litoral mediterrani, entre Mass

lia i Tartessos, un navegant massaliota en el segle VI aC. Seguint la traducci d'A. Schulten: "...y atravesando los carnpos prximos fluye el rio leo entre

las cimas de dos montes. Y en seguida el monte Sello (ste es el nombre antiguo del monte) elvase hasta las alturas de las nubes. Estaba junta a l la ciu
dad de Lebedoncia en tiempo anterior, ahora campo vaco de hogares cria escondrijos y cubiles de fi.eras. Despus yacen arenas en grande extensi6n, entre
las que estuvo en otro tiempo la ciudad de Salauris y en donde prirnitivamente estuvo tambin la antigua Callpolis, aquella Callpolis que por la alta ele

vaci6n de sus murallas y por sus excelsas tecliumbres se levant por los aires, que con el B:mbito de su vasto solar tocaba por ambos lados una marisma feraz

siempre en peces. Oespus la ciudad de Tarraco y la sede amena de las ricas Barcelonas ..."(Shulten 1955).

207

TRRAC099

troballes detectades en encomiables i puntuals


intervencions encarades a la salvaguarda dels ves
tigis arqueolgics, descoberts fortutament arran de
les obres de condicionament del cmping i al traat
de conduccions de desgus de la indstria petro
qumica de Vila-seca, per sota del cam del Prat
d'Albinyana. Aquest darrer fet produ, a mitjan
anys 70, l'afectaci contempornia ms important
del jaciment, del qual noms tenim constncia gr
cies a les descripcions efectuades per E. Ballart i J.
Sabat a travs de notcies publicades en el Oiaria
Espaol i La Voz de la Costa Dorada.
Els treballs arqueolgics en la villa romana
de Callpolis (Vila-seca, Tarragons) es repren
gueren l'any 1991 arran de l'elaboraci, per part
de l'empresa CODEX - Arqueologia i Patrimoni'
del "Projecte d'intervenci arqueolgica de la
villa romana de Callpolis, la Pineda, Vila-seca
(Tarragons)". En aquell moment es va realitzar
una prospecci parcial de la villa mitjanant rases
de delimitaci i una prospecci geofsica que per
meteren delimitar l'extensi del jaciment en les
rees occidentals i septentrionals del cmping.
Posteriorment, s'efectuaren diverses campanyes
d'excavaci arq11eolgica en extensi dins d'un
programa de formaci laboral anomenat "Curs
d'Introducci al treball de camp arqueolgic. Sor
tides laborals", adreat a recents llicenciats en
arqueologia. Aquests cursos prctics, desenvolu
pats entre els anys 1991 i 1993, permeteren la des
coberta d'un conjunt termal i foren fruit d'un con
veni promogut pel Departament de Prehistria,
Histria Antiga i Arqueologia de la Universitat de
Barcelona i CODEX; i comptaren amb la collabo
raci de l'Institut per a la Promoci i la Formaci
de Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, la
Fundaci Joan Ventosa i Roig, l'Ajuntament de
Vila-seca i l'empresa propietria del Cmping
Callpolis, Sport Caravaning Canet S. A.
Finalment, la investigaci arqueolgica va
rebre l'empenta definitiva l'any 1993, amb l'adquisi
ci dels terrenys en els quals s'ubica la villa, per part
de l'Autoritat Porturia de Tarragona. La villa ro
mana es troba en l'rea afectada pel Pla d'Utilitzaci
dels Espais Portuaris, que preveu en un futur proper
l'ampliaci del port de Tarragona. Donat l'inters de
l'Autoritat Porturia de Tarragona' d'impulsar els
treballs de recuperaci i dignificaci d'aquest jaci
ment s'han desenvolupat, des d'aquella data, una
srie d'intervencions arqueolgiques encarades a la
delirrtaci completa del jaciment i al coneixement
de la zona residencial i del complex termal.

Aix mateix, l'empresa CODEX i el Museu


Nacional Arqueolgic de Tarragona realitzaren el

Projecte d'intervenci integral a la villa romana de


Callpolis que articula, mitjanant un projecte espe
cfic d'excavaci, les intervencions arqueolgiques
en curs. Finalment, l'any 1997 entr en vigor un
conveni de collaboraci amb l'Institut Universitari
d'Arqueologia i Estudis del Mn Antic de la Uni
versitat Rovira i Virgili, a travs del qual l'excava
ci arqueolgica compta amb la participaci d'a
lumnes d'aquesta Universitat i del graduat que
l'Institut imparteix.
La villa: aspectes generals
La villa romana de Callpolis constitueix un
dels millors exponents del sistema d'ocupaci del
territorium de la ciutat de Trraco. A ms, el seu
emplaament, al costat del mar i a uns set quilme
tres de la ciutat, li confereix una dualitat de fun
cions que es reflecteix en la seva arquitectura. Per
aquest motiu, la construcci de la villa va preveu
re la definici d'espais residencials, ldics i d'ex
plotaci agrcola, integrats en un nic pla urbars
tic que responia a la necessitat d'unificar aquestes
tres funcions i on la proximitat amb el mar fou un
element que condicion, juntament amb la traject
ria solar i l'emplaament cadastral, la disposici
arquitectnica de l'edifici.
L'emplaament de la villa s'adiu amb algunes
de les prescripcions establertes pels tractadistes
agrnoms clssics. La proxirrtat amb la ciutat per
metia una fcil connexi entre urbs-villae, tant a
nivell hum com de mercaderies. Cal recordar l'e
xistncia d'evidncies d'una premsa i una rea
emmagatzemament agrcola en aquesta villa. La
ubicaci martima tamb fou un aspecte ben valo
rat (Columella I, 5, 5) i s'aprecia com la disposici
arquitectnica tingu en compte aquest fet. La villa
s'estengu al costat de la costa, per mantenint una
distncia prudent, i l'esquema urb es mostra obert
-visualment i espacialment- al mar.
L'orientaci de l'edifici -amb dues llars porti
cades encarades al sud-oest- obeeix igualment a
preceptes ja establerts (Palladi I, 8, 3; Varr l, 12,l,
Columella l, 5, 7-8). Finalment, l'articulaci gene
ral de la villa es mant coincident amb l'ordenaci
parcellria rural, segons es dedueix de la compara
ci de les orientacions de la ciutat amb les de la
mateixa villa de Callpolis (Ario, Curt 1994, 35).
No obstant, sobta la presncia de la villa en
una zona en la qual es coneix, pel que fa a l'poca
medieval, l'existncia d'extensos aiguamolls. Des-

2 Fins a l'actualitat han intervingut en les excavacions efectuades en aquesta villa els arquelegs Jaume Cardell, Moiss Daz, Josep M. Macias, Joan J. Men
chon, Ester Ramn, Josep A. Remol, M. Immaculada Teixell i Francesc Tuset.
3 Cal reconixer la sensibilitat que, cap a aquest tema, ha mostrat des d'un bon comenament l'Autoritat Porturia de Tarragona, amb els tres presidents
haguts durant l'execuci dels nostres treballs: Sr. Antoni Pujol, Sr. Josep M. Maceida i Sr. Llus Badia. Tamb volem agrair l'estreta i amable collaboraci
que, en tot moment, ens ha dispensat el Sr. Josep Llus Navarro, cap del Departament de Projecci Exterior.

208

LA VIL LA ROMANA DE CALLiPOLIS (VILA-SECA, TARRAGONS)

coneixem actualment si durant l'poca romana ja


existia aquest paisatge, per les evidncies arqui
tectniques indiquen una cura en l'elevaci dels
espais arquitectnics i l'allunyament del subsl. La
proximitat d'un nucli hum a uns aiguamolls fou
desaconsellada pels clssics, donada l'alta presn
cia de mosquits, serpents i les condicions d'insalu
britat que aquest fet podia ocasionar (Varr I, 12,2;
Columella I, 5,6). D'altra banda per, la villa s'as
sent sobre un indret ric en aigua potable, fet evi
denciat pels nombrosos pous detectats.
Aquest document constitueix un estat de la
qesti a partir de les intervencions efectuades per
l'empresa CODEX fins a la data actual. Les excava
cions arqueolgiques realitzades en l'assentament
han perms la definici de l'esquema arquitectnic
general de la villa. No obstant, l'extensi de l'rea
delimitada encara s molt ms gran que l'rea on
s'han efectuat els treballs d'excavaci en extensi.
Per aquest motiu, la interpretaci de les restes
arquitectniques actualment visibles en determi
nats sectors resta condicionada a l'execuci prope
ra d'actuacions intensives d1enregistrament estra
tigrfic.
Malaguanyadament, el jaciment ha sofert un
intens espoli arquitectnic, efectuat durant la
mateixa transformaci arquitectnica de la villa i,
possiblement, accentuat des de l'poca medieval.
Aquestes accions han eliminat la prctica totalitat
de les estructures aries i, consegenhnent, noms
s'han conservat les fonamentacions i alguns pavi
ments situats a una cota inferior. Posteriorment, l'e
voluci que ha patit aquesta rea durant el present
segle, amb l'aband de la prctica agrcola i la reu
tilitzaci industrial i turstica, ha suposat l'afectaci
parcial del jaciment. Un altre fet que ha limitat els
nostres treballs ha estat la proximitat del nivell
fretic dels antics aiguamolls de la Pineda. Aquesta
circumstncia fa que, en determinats indrets, no
s'hagi pogut exhaurir la seqncia estratigrfica.
Un dels trets fonamentals de la villa s la seva
gran perdurabilitat. Les evidncies ms antigues
reflecteixen una ocupaci incerta, que es pot situar
a l'poca tardorepublicana, i els vestigis ms
moderns poden avanar-se fins a l'etapa visigtica.
Durant el segle II dC, la villa assol el punt ms
intens d'activitat constructiva i, a partir del segle
IV, s'inici un lent procs de contracci fsica man
tenint en s l'epicentre original -rea residencial.
La zona termal s l'rea de la villa on s'han detec
tat les evidncies ms modernes i aquest procs de
contracci ve acompanyat per l'aparici d' enterra
ments en inhumaci situats en la perifria i a l'inte
rior d'antics espais residencials. Cal afegir que

s'han detectat diverses fases, per en cap moment


s'aprecien perodes d'aband o d'evidncies de
destrucci fsica.
Malgrat l' altissim nivell d'espoliaci, el grau
de conservaci en planta s ptim, de tal manera
que a partir dels treballs de delimitaci i les actua
cions intensives puntuals que s'han efectuat es
poden establir les diverses rees funcionals de la
villa. L'rea residencial se situa sobre un petit pro
montori que permetia minimitzar les humitats pre
sents en el subsl d'aquesta rea.4 Aquest problema
ja seria important en poca romana i no per la pro
ximitat del mar sin per la presncia dels aigua
molls que abundaven en la zona. S'ha observat com
les diferents fases constructives del conjunt termal
tendeixen a elevar els nivells de circulaci per tal
d'allunyar-se del nivell fretic. Fins i tot, en el
moment d'urbanitzaci del cmping, l'edifici de
recepci torna a triar aquest mateix punt i fou
necessria l'aportaci de terres per tal d'homoge
netzar el terreny natural i cobrir els antics nivells
permeables d's agrcola.
Dissortadament, la zona residencial ha estat el
punt del jaciment ms degradat ja que s'ha trobat
afectat pel traat de les canalitzacions procedents de
la indstria petroqumica, les quals seccionaven lon
gitudinalment el jaciment amb una franja d'uns 15 m
d'amplada i una fondria variable que, en alguns
punts, ha perms la conservaci dels vestigis pre
sents en les cotes ms inferiors. A ms a ms, sobre
la residncia de la villa se superpos l'edifici de
recepci de l'antic cmping, que fonamentava mit
janant rases a sac fetes mecnicament. Finalment,
part del conjunt termal annex a la domus es troba
encara ocult sota un cam en el qual, per drets de
pas, no s'ha pogut intervenir arqueolgicament.5
La villa: evoluci arquitectnica
Els treballs efectuats fins a l'actualitat perme
ten restituir l'evoluci fsica d'aquesta villa roma
na, tot apreciant les fases arquitectniques ms sig
nificatives i definint els perodes de mxima activi
tat. La delimitaci feta permet unir les estructures
conservades prescindint de les franges dels camins
del Prat d'Albinyana i del cam Vell, per cal
reconixer que noms en les rees on s'ha efectuat
una excavaci en extensi es disposa d'un coneixe
ment estratigrfic i cronolgic precs. Els treballs de
rebaix superficial i d'enderroc de les estructures
contempornies han perms disposar d'una mplia
planta arquitectnica, molt ms extensa que l'rea
excavada en extensi.
La primera fase constructiva s el perode ms
desconegut de la vil la i desconeixem, ara per ara, si

4 Aquest aspecte j fou ressaltat ntigament (Varr l, 12,3).

S Per aquest motiu, molts mbits arquitectnics no es poden situar en una determinada fase constructiva.

209

, JOSEP MARIA MACIAS SOL


TRRAC099

obe a un fenomen d'implantaci estable o b una


ocupaci espordica del territori. En aquest pero
de hem situat les primeres activitats antrpiques
anteriors a la gran eclosi arquitectnica de la fase
posterior. Les restes arquitectniques documenta
des sn molt escasses, en part perqu elles mateixes
foren afectades en poca altoimperial, en part per
qu es tract d'activitats constructives d'escassa
entitat i establertes sense haver efectuat una fase de
terraplenament previ. Per aquest darrer motiu, els
vestigis conservats d'aquest moment s'han visualit
zat parcialment en trobar-se molt afectats per la
capa fretica actual.
Fonamentalment, es tracta d'evidncies estra
tigrfiques tot i que tamb s'ha exhumat alguna
estructura arquitectnica segmentada. Totes les res
tes s'han constatat de forma ai11ada i sn insufi
cients per establir una planta general coherent i
intelligible. No existeixen clares evidncies que
permetin interpretar aquestes restes, les quals, pos
siblement, s'han de relacionar amb activitats exclu
sives d'explotaci agrcola. El material cermic s
escs i es caracteritza per la presncia residual de
fragments de cermica de tradici ibrica i vaixella
de procedncia campaniana.' La dataci aproxima
da d'aquests estrats s de segle I dC.
La segona fase correspon al moment de mxi
ma activitat constructiva de la villa, desenvolupat
en el segle II dC i en el qual es va definir l'esquema
urbanstic principal que condicion la disposici de
les fases posteriors. La major part de les restes que
sn actualment visibles pertanyen a aquesta fase
histrica, donat que fou en aquest moment quan es
desenvolup l'activitat constructiva ms important
i de ms envergadura. Les fases arquitectniques
posteriors s'adaptaren sempre a l'esquema d'a
quest moment i, en molt casos, els murs originals
foren aprofitats.
En essncia es tracta d'una villa d'edifici nic
distribut a l'entorn d'un gran pati exterior de plan
ta rectangular -hortus ?-, d'uns 49 m de llargria
per una amplada aproximada de 36 m.7 L'esquema
general s'identifica amb el tipus de villa amb pati
extern o de forma en U i en alguns casos compta,
com un altre element caracterstic, amb la presncia
d'un corredor perimetral del pati separant aquest
espai de la zona edificada. Aquest tipus de planta
s caracterstic de les villes agrcoles de grans
dimensions i la seva disposici urbana sol ser una
conseqncia de la perllongaci lateral dels
extrems de la villa i d'una clara diferenciaci fun
cional de cadascun dels braos arquitectnics. s
un tipus que s'ha considerat representatiu de les
villes britniques -courtyard house- (Richmond

1969, i Fernandez Castro 1982, 164, 194), per que


tamb es constata en altres indrets de l'Imperi. En
coneixem parallels urbanstics en els jaciments de
Lussas-et-Nontronneau, Bignor i North Leigh
(Smith 1997) i, en l'rea hispnica, Pedrosa de la
Vega, Aguilafuente o Villa Fortunatus.
Aquest plantejament urbanstic atorg a la
villa una gran amplitud visual i permet orientar
els diferents espais en funci de la trajectria solar
i de la situaci de la lnia de mar. Aix, el pati intern
es trobava delimitat per tres braos arquitectnics
deixant lliure el costat sud-est, precisament el que
tenia accs a la lnia de costa. Aquesta disposici s
caracterstica de les grans villes residencials costa
neres, amb exemples paradigmtics en les repro
duccions pictriques de villes recuperades en
Pompeia i Stabia.
En el cas de Callpolis, els diferents braos
arquitectnics presenten usos diferents que es
reflecteixen tant en la fesomia urbana com en les
tcniques constructives. No obstant, actualment no
disposem d'un coneixement total de cadascun dels
espais i de les diverses funcions que es van desen
volupar, donada la desigualtat dels resultats obtin
guts entre les intervencions de prospecci i les d' ex
cavaci en extensi. Malgrat aix, l'estat actual del
nostre coneixement permet apreciar diferents fun
cionalitats entre les tres ales de l'edifici, diferncies
que, a ms, condicionaren la tcnica constructiva
emprada.
L'rea estrictament residencial s'estenia per
l'ala central de l'edifici --Orientada aproximada
ment en sentit nord l sud- i tamb ocupava part del
bra septentrional. En aquest sector les estances es
troben delimitades per murs de maoneria travats
amb morter de cal i amb carreus en les cantonades
i en els muntants de les portes. La majoria de les
estances es troben pavimentades amb opus signi
num decorat amb rengleres d'una tessella de mar
bre blanc. Les estances s'edificaren preveient portes
de comunicaci entre elles i amb un corredor intern
que les separava, en dues de les tres ales identifi
cades, del pati interior. Aquest corredor constituiria
un distribuidor entre les diferents parts de l'edifici
i fou parcialment desmuntat durant la fase poste
rior. En l'angle occidental s'ha descobert una porta
de doble llum encarada a la porta d'accs a l'es
tana ms gran de les que es conserven pavimenta
des amb opus signinum. Aquest espai constituiria
un redistruidor cap a la resta de les estances, de
menors dimensions i situades a ambds costats. La
funcionalitat especfica de cada habitaci resta
actualment indeternnada per, ara per ara, sn les
niques restes documentades de l'rea residencial.

6 La presncia d'aquest material indica, tericament, activitats humanes anteriors que no s'han identificat arquitectnicament.
7 A l'interior d'aquest pati s'han focalitzat restes arqueolgiques aillades pertanyents als moments anterior i posteriors. D'altra banda, s'han identificat escas
ses evidncies localitzades en la perifria del jaciment i que poden respondre a espais de menys importncia i allunyats del centre de l'assentament.

210

LA VILLA

ROMANA DE CALLPOLJS (VILA-SECA, TARRAGONEs)

La sequencia estratigrfica no ha perms definir

zona d'emmagatzematge formada per alineacions

correctament la perdurabilitat d'aquest sector.

de dlia. Altrament es va recuperar, durant el traat

Sabem, per, que aquesta zona de la villa es va

de les canalitzacions que actualment transiten per

abandonar amb anterioritat a la desaparici de l'as

sota del cam del Prat d'Albinyana, un contraps de

sentament donat que s'han documentat evidncies

premsa. Totes aquestes dades ens indiquen l'e

funerries afectant a les pavimentacions i amb una

xistncia d'una mplia zona rstica situada a recer

cronologia tardoantiga.8

de l'edifici principal.

A l'extrem sud de la villa es troba el conjunt

El bra septentrional de la villa presenta un

termal, edificat unitriament amb la resta de l'edi

nivell de conservaci insatisfactori. Les dades

fici. D'aquesta fase l'element ms caracterstic s un

actuals s'han obtingut a partir de les tasques de

gran caldari i una piscina annexa pertanyents a l'

rebaix de les capes superficials i no s'ha efectuat

rea calefactada dels banys. Cadascuna de les estan

cap intervenci en extensi. En aquest indret les

ces ha conservat les restes d'un praefurnium situat al

estructures estan realitzades amb materials pobres

costat meridional. La troballa d'aquests elements


permet situar l'rea calenta de les termes a l'extrem

i amb l'argila com a material de lligada. Aquesta


rea es troba separada actualment pel traat del

occidental del bra meridional de la villa. Entremig

cam del Prat d'Albinyana, per les restes actual

es troba una zona encara no excavada, on possible

ment visibles sn suficients per definir una clara

ment es troba la zona del frigidari, i en la qual s'ha

alineaci i ordenaci respecte l'rea residencial. A

d'incloure una petita piscina que no reposa sobre

ms, en la faana interna, es conserven el basament


i la canalitzaci del que podria haver estat un altre

una estructura d'hipocaust.


Entre l'rea termal i les estances de l'rea resi
denciat descrites anteriorment, se situa una rengle

porticat que, com, l'anterior, es troba orientat a


ponent.

ra d'habitacions de dimensions semblants i que no

La dataci d'aquesta fase se situa a partir del

han conservat cap mena de paviment. Les estances

material cermic obtingut en tasques puntuals que

configuren, conjuntament amb les termes, la tota

han perms documentar una mostra de la seqn

litat del bra meridional de la villa. Aquest bra

cia estratigrfica constructiva. Aquestes dades

arquitectnic presenta una faana meridional amb

demostren com la construcci de la villa comport

un porticat orientat a ponent que es dedueix a par

l'aportaci d'extensos nivells de terraplenament

tir dels basaments de columna conservats de forma

per al sanejament del subsl que, com s'ha dit ante

equidistant i per la presncia d'una claveguera que

riorment, presentaria una capa fretica molt prxi

recolliria l'aigua de les cobertes en direcci a una

ma a la superfcie. El material obtingut en aquests

petita bassa. La faana interna d'aquest bra, enca

nivells s, per les caracterstiques formatives de la

rada al pati intern, es desconeix per podria existir

seqncia, molt escs i destaca per l'elevada

la continuaci del corredor documentat en el bra

presncia de material cermic residual i fragmen

central i que permetria l'accs a les estances ter

tat. Quant a la cermica presumptament contem

mals. La tcnica constructiva d'aquestes estances

pornia a la construcci de la villa, el nombre d'e

opus

xemplars s encara ms redut. Sota els paviments

difereix de les habitacions pavimentades amb

signinum. Aquestes

sn de dimensions ms redu

d' opus

signinum

de l'rea residencial es documen

des i es bastiren mitjanant murs -o scols- de

ten fragments de TSAA i, en els nivells constructius

pedres irregulars travades amb argila i amb un

de les estances situades al nord del recinte termal,

arrebossat de morter. No s'han conservat indicis de

s'han obtingut escassos exemplars de les formes

les seves pavimentacions, per les empremtes con

Lamb. 2b i Lamb. 3a de Terra Sigillata Africana A.

servades en els murs no indiquen un sl consistent

Aquests elements aporten una cronologia de finals

com els documentats en el bra central de la villa.

dels segle

Aquests elements sn insuficients per diferenciar

TSA C.

!I

dC, si tenim en compte l'absncia de

funcionalment un espai de l'altre, per poden indi

Un tercer moment d'activitat constructiva ve

car una rellevncia menor en l'esquema funcional

determinat per les obres d'ampliaci del conjunt

de l'rea residencial i, potser, l'existncia d'una sola

termal, les quals comportaren una modificaci dels

planta edificada.

espais residencials annexes i una redistribuci dels

A l'oest del bra central de la villa, rere de les


estances interpretades com a rea residencial, se

itineraris de circulaci. L'obra ms destacable s la

situa una mplia zona edificada amb grans espais i


amb paviments de cdols o

signina

de factura ms

construcci en l'angle occidental del pati interior


d'un gran annex de planta rectangular integrat per
tres estances bastides unitriament. L'excavaci

tosca. Destaca tamb la presncia de dos pous d'ai

efectuada en l'edifici' ha deixat al descobert part

gua, diverses basses i la identificaci d'una mplia

dels murs i paraments interns i constata com aquest

8 L'estratigrafia superposada als paviments ha estat afectada considerablement per remocions agrcoles, tot impedint la conservaci de contextos materials
significatius cara a la definici cronolgica d'aquest procs.

211

es va fonamentar retallant l'estratigrafia anterior i


encofrant els paraments interns, mentre que els
paraments perimetrals es troben fonamentats a sac.
L'element ms caracterstic d'aquest espai s
una gran estana de planta quadrada que disposa de
quatre basaments de carreus als angles interns bas
tits unitriament amb els murs contigus fets amb
opus caementicium. La presncia dels basaments s un
element que indueix a pensar en l'existncia d'una
volta d'aresta com a sistema de coberta. Aquests
murs conserven restes de toveres internes, amb
entrada des de l'interior de l'estana, situades en la
part central de cadascun i encarades amb la del mur
d'enfront. A ms, el mur oest disposa d'una mplia
obertura de connexi amb l'estana contigua.
Aquests elements indiquen la possibilitat que a l'in
terior de l'estana exists una estructura de pilae i de
suspensurae -a una cota superior dels paraments con
servats-, i tal com posen de manifest les obertures
inferiors documentades i els parallels coneguts.
Aquestes estances, pels elements tcnics docu
mentats i per tipologia, poden relacionar-se amb
espais calefactats, per els treballs efectuats a l'inte
rior i en el permetre no han constatat les evidncies
dels praefurnia necessaris per escalfar un mbit d'a
questes dimensions. L's d'espais de grans dimen
sions en planta quadrada -siguin frigidaris, tepida
ris o caldaris- i coberts amb una volta d'aresta s
una caracterstica freqent en els grans complexos
termals a partir de finals dels segle I! i inicis del s Ill
dC.10 s el cas de les termes de Caracalla i del
banys del Later a Roma, de les termes de Tharros
a Sardenya, i, molt especialment, dels conjunts afri
cans de Djmila, Timgad, Kempten, Caesarea,
Madaurus i Maktar (cfr. Nieddu 1988, Nielsen 1990,
Yegl 1992 i Gros 1996).
L'estratigrafia interior d'aquesta estana s'ha
extret parcialment i no s'ha documentat la part
inferior per la proximitat de la capa fretica. La
composici dels estrats indica que, un cop es va
desmuntar el suspensura, es va reomplir l'espai lliu
re amb nivells de colgaments caracteritzats per una
alta presncia de material cermic -vaixella i ele
ments de construcci- i de fauna indicant l'aprofi
tament d'aquest espai com a abocador de la villa.
El reompliment d'aquests espais podria respondre
a una terica reutilitzaci de les estances en etapes
posteriors i a una cota d's ms elevada, una possi
bilitat que no s'ha pogut confirmar perqu l' estrati
grafia es trobava escapada.
A l'oest d'aquesta gran sala s'han descobert
dues estances de dimensions ms redudes. La ms

septentrional presenta un extrem en forma absidal


i est comunicada amb l'estana de la volta en ares
ta mitjanant l'obertura abans esmentada. Enfront
d'aquesta obertura s'ha documentat una altra,
oberta en el mur occidental perimetral, d'idnti
ques caracterstiques per amb el carreu de la llin
da espoliat. En el mur de separaci entre les dues
petites estances es conserva una altra obertura,
similar a les anteriors i amb un carreu de llinda
que, en la part superior, constituiria el llindar d'una
porta de connexi entre ambds mbits. En el mur
d'exedra s'ha conservat part d'una tovera de carac
terstiques semblants a les constatades en els murs
de l'estana anterior.
La presncia de les obertures, la tovera, la cota
d's indicada per la porta i la constataci -dificul
tosa per la presncia de la capa fretica- d'un pavi
ment a una cota inferior de les oberhlres, sn els
elements que indiquen la presncia d'un altre pavi
ment flotant a l'interior de l'estana. Aquest fet
planteja una problemtica semblant a l'anterior: la
presncia d'un hipocaust sense constatar un forn
proper. El mur de tancament occidental d'aquest
annex termal es va fonamentar dins del corredor
perimetral del pati intern afectant l'itinerari de cir
culaci original. Just al costat de l'obertura externa
d'aquesta sala es va efectuar un sondeig de pros
pecci per tal de determinar l'existncia d'un prae
Jurnium que escalfs l'hipocaust que sembla docu
mentar-se en aquesta sala. El resultat d'aquest son
deig va ser negatiu i a l'exterior del mur perimetral
es va documentar l'estratigrafia constructiva del
corredor intern, corresponent a la segona fase del
jaciment. s com si l'obertura que es va obrir en el
mur perimetral preveis, dins del projecte cons
tructiu, l'excavaci d'una estana annexa que no es
va executar.
L'estratigrafia interior d'aquesta habitaci s
semblant a l'anterior. Per sobre del possible pavi
ment inferior de l'hipocaust es va documentar un
abocament de material constructiu en qu destaca
va l'elevada presncia de tubuli de construcci
emprats en l'alleujament de la crrega de les voltes
i cpules. Per sobre, uns estrats de colgament
caracteritzats per l'alta presncia de vaixella cer
mica, material de construcci cermic, dlies i
fauna.
La tercera estana est ntimament lligada a
l'anterior i presenta clares connexions a nivell de
subsl i amb la porta de connexi. L'obertura pre
sent en el fonament de separaci entre ambdues
estances coincideix amb una gran conducci que

9 Al costat meridional d'aquest edifici s'han documentat els fonaments d'uns murs de grans dimensions que delimiten una srie d'estances que encara 110
s'han excavat per trobarse sota d'un cam d's privat. Aquest fet indica l'existncia de ms mbits termals monumentals, que poden pertnyer a la segona
o tercera fase constructiva.
10 Tot i aix, s una soluci arquitectnica ja present en els frigidaris de les termes trajanes de Roma i les antoninianes de Cartago (extret de Gros 1996, 400,
fig. 453 i 466).

212

travessa longitudinalment l'estana i que conserva


va parcialment un enllosat de cobriment amb una
cota coincident amb la porta de connexi. A l'ex
trem oposat, la canalitzaci queda interrompuda
pel fonament perimetral i coincideix amb una altra
tovera realitzada a l'interior del mur. Les parets de
la canalitzaci es trobaven revestides de morter
hidrulic i sense evidncies de combusti. No s'ha
pogut determinar la part inferior de la canal per l'a
parici del nivell fretic. L'estratigrafia de colga
ment del seu interior formava part de la documen
tada en l'estana absidal i s'excavaren --ntre la
canalitzaci i les parets perimetrals de l'estana- els
farciments dipositats durant la construcci d'a
quest annex termal.
La funcionalitat d'aquestes estances s clara
ment de tipus termal. Aix es determina per la seva
situaci topogrfica respecte a la resta de les termes
i per la presncia d'elements caracterstiques dels
hipocausts. Aix, la presncia d'una srie d' obertu
res, realitzades en els fonaments i comunicant les
estances, indica l'existncia de suspensurae. A ms,
s'aprecien una srie de toveres originals obertes en
els murs i efectuades per regular el tiratge de l'aire
calent del subsl. Tamb cal destacar la presncia
d'una canalitzaci encarada a l'obertura que porta
a l'estana contigua i que podria haver restat inaca
bada. Malgrat aix, els treballs efectuats desesti
men l'existncia de forns per escalfar aquests
mbits, per la qual cosa -i donada l'aparici dels
elements descrits anteriorment- cal reflexionar
sobre la possibilitat que es tracti d'una rea inicial
ment prevista com un espai calefactat, per que no
va arribar a funcionar com a tal perqu no es van
emplaar els praefurnia imprescindibles per al seu
funcionament. La utilitzaci real d'aquestes estan
ces durant el perode d's de la tercera fase resta
actualment indefinit, per s possible que es tracti
d'una rea de frigidari o b d'un espai de represen
taci desenvolupat a cota dels suspensurae previstos
en el projecte ircial, tot evitant les humitats pre
sents en el subsl.
A ms de la implantaci d'aquest annex ter
mal, es van realitzar en aquest moment una srie de
canvis que afectaren a l'rea colindant. En aquest
moment es produ l'aband de la piscina del calda
ri construda durant la segona fase. El nou s d'a
questa estana resta desconegut perqu a l'interior
de la piscina s'han documentat evidncies d'poca
tardoantiga. La transformaci ms important es
produ en les estances situades entre el pati i el por
ticat meridional de la villa. Les habitacions situa
des entre l'mbit residencial i el termal patiren una

elevaci de la cota de circulaci, tal com han deter


minat els nivells de colgament i els murs que recrei
xen les parets edificades durant la fase anterior. L'e
lement ms important d'aquesta reforma s la
implantaci del Mosaic dels Peixos. Aquest fet
comport una elevaci de la cota d's, a una alada
similar a la prevista en els espais contigus, i reflec
teix la voluntat d'unir la primitiva rea termal amb
l'annex installat dins del pati interior. El mosaic se
superpos a la petita piscina del frigidari de la
segona fase i comport el tapiat d'una de les portes
originals que donaven al porticat meridional. Al
mateix temps, a l'extrem oriental del porticat es va
bastir una petita piscina frigidria.
La cronologia d'aquests canvis, encarats a la
monumentalitzaci de les termes, s'estableix a
finals del segle II o inicis del segle Ill, a partir de les
dades cermiques obtingudes en els farciments
constructius de l'annex termal, dels nivells de
recreixement de les estances compreses entre les
termes i l'rea residencial i tamb del nivell d' obli
teraci de la claveguera de desgus de la piscina
del caldari de la fase anterior. Els elements ms sig
nificatius sn els exemplars de Terra Sigillata Afri
cana A tipus Lamb. 2b i Lamb. 3a i, en especial, la
forma Lamb. 3b2 El darrer recipient s l'nic tret
diferenciador respecte a la dataci de la fase ante
rior. No obstant, no exist un lapse de temps impor
tant entre una fase i l'altra, ats que d'aquest
moment tampoc s'han recuperat exemplars de
Terra Sigillata Africana C i, en aquest cas, s'ha
comptat amb un conjunt cermic important.
Aquesta cronologia, establerta a partir de les
dades cermiques, implica una precisi en la data
ci del Mosaic dels Peixos recuperat en la dcada
dels 60 a l'interior de l'rea termal. Aquest pavi
ment ha de situar-se en aquesta fase, donada la
relaci arquitectnica de les seves restes no extre
tes11 amb les evidncies conservades in situ.
No es conserva actualment la informaci
estratigrfica generada en el moment de l'extracci
d'aquest paviment i, fins ara, la dataci d'aquest
mosaic s'havia establert en la primera meitat del
segle Ill dC a partir de criteris estrictament estils
tics (Balil 1965; Bobadilla 1969; Navarro 1980, i
Balil, Mondelo 1985). R. Navarro va situar aquest
paviment en el primer quart del s Ill (1980, 615) i,
posteriorment, s'establ la construcci d'aquest
mosaic a finals del segon quart del segle Ill dC
(Bali!, Mondelo 1985, 256).12 Enfront d'aquestes
datacions, ara comptem amb dades estratigrfiques
indirectes obtingudes de l'estratigrafia constructiva
de la tercera fase i que ha proporcionat un conjunt

11 Fonamentalment empremtes de la preparaci de morter en els murs contigus de l'estana que emmarcava el paviment.
12 L'aparici de grans paviments ictiolgics es remunta al segle II dC i s'associa preferentment a espais termals, si b tamb es documenta en fontanes. s
una prctica ms generalitzada durant el segle Ill i l'aparici de peltes contraposades i altres trets especfics sn els elements estilstics que han definit la
cronologia estilstica d'aquest mosaic.

213

TRRACO

99

cermic suficientment abundant per considerar


l'absncia de TSA C com un referent cronolgic
ms important que l'anlisi estilstica.
Amb criteris de relaci estratigrfica i tenint
en compte l'evoluci histrica d'aquesta villa, el
Mosaic dels Peixos ha d'ubicar-se cronolgicament
en aquest perode. No es pot entendre l'estesa del
mosaic com un fet puntual ai11at de les reformes
arquitectniques, donat que les seves empremtes
estableixen una clara coetanetat entre el paviment
i la tercera fase constructiva. Les fases constructives
detectades amb posterioritat a aquest moment sem
pre tenen, des del punt de vista arquitectnic, un
carcter regressiu en co1nparaci a redifici original
de segle I! i de la monumentalitzaci posterior. A
ms a ms, s'observa 11na reducci progressiva dels
espais termals calefactats i, en les fases ms moder
nes, una reutilitzaci del materials constructius
pretrits. Per aquests motius, la dataci estilstica
atorgada al mosaic dels peixos no coincideix amb
els criteris histrics i arquitectnics obtinguts de les
excavacions arqueolgiques.
Un quart perode d'activitat arquitectnica es
dedueix1 fonamentalment1 a partir d'evidncies
regressives corn la transformaci de diferents
espais i la constataci, en les rees perifriques del
jaciment, de processos definitius de colgament i
d'aband. D'altra banda, a partir d'aquest moment
es produeix una documentaci desigual del jaci
ment ats el fenomen de la superposici estratigr
fica i el nivell d'arrasament i espoli desenvolupat.
Per aquests motius, sovint no es pot apreciar, en
aquesta fase i en les segents, si les reformes
constatades es produren puntualment o b tingue
ren una mplia incidncia.
El colgament de l'annex termal implica una
transformaci important d'aquesta part de la villa
i, possiblement reflecteix la impossibilitat de man
tenir en funcionament un complex ldic d'aquesta
magnitud. Aquests farciments han proporcionat un
context material abundant definit cronolgicament
a partir de la identificaci d'exemplars de les for
mes Hayes 58b, Hayes 61a i Lamb. 9 en Terra Sigi
llata Africana D, juntament amb mfores de pro
cedncia sud-hispnica i nord-africana -K. 6, 7, 13,
23, etc. Aquests recipients, i l'absncia de formes de
vaixella de taula caracterstiques de la segona mei
tat del segle IV, sn els elements que permeten defi
nir una dataci de primera meitat d'aquest segle
per a la transformaci de l'espai termal.
Fou una transformaci intensa que afect per
igual les estances edificades en la fase anterior
per, malauradament, la seqncia estratigrfica
no s'ha conservat ntegrament i no es pot apreciar
la totalitat dels canvis soferts. L'espai ocupat pels

terics hipocausts de les tres estances fou reomplert


intencionadament de deixalles, i els estrats extrets a
l'interior es caracteritzen per l'abundncia de mate
rial constructiu cermic, vaixella domstica1 mfo
res i fauna terrestre.13 Difcilment pot plantejar-se,
per la cronologia d'aquesta fase, per l'envergadura
de l'edifici i per la continutat dels usos termals en
estances properes, que aquest sector de la villa fos
desaprofitat o abandonat. Cal hipotetitzar que l'an
nex termal de la tercera fase fou reciclat, desprs de
reomplir l'espai ocupar anteriorment per l'hipo
caust, com a espai residencial.
S'han identificat, a partir del s. !V, diversos
nivells de colgament en rees perifriques de la
villa, aix com l'aparici d'enterraments en teula i
a doble vessant. Es tracta d'evidncies descobertes
a partir dels treballs de delimitaci i que resten
pendents de l'execuci d'actuacions en extensi per
obtenir un coneixement ms complet.
Una cinquena fase es detecta a l'extrem meri
dional de les termes. A l'interior del caldari de la
segona fase constructiva es documenten diversos
d'espais calefactats bastits amb posterioritat al des
muntatge del suspensura original. Les obres detec
tades sn conseqncia d'una profunda transfor
maci que implic una reducci considerable de
l'espai, aix com un canvi en els itineraris de circu
laci i funcionament. Al mateix temps, l'obra
constatada reflecteix una elevaci de les cotes d's
termal i un estalvi d'energia pel que fa a J'escalfa
ment dels espais del caldari. L'interior del caldari
de la segona fase va ser compartimentat en dos
petits caldaris rectangulars, als quals es va annexar
un petit solium semicircular. L'esquema que s' ob
serva tamb es repeteix a nivell d'hipocaust.
La dataci d'aquesta fase ve determinada pels
farciments constructius identificats a l'exterior de
les exedres i que han perms la recuperaci d'e
xemplars de la forma Hayes 67 en Terra Sigillata
Africana D. Aquest recipient, obtingut en un con
text cermic redut, aporta una mplia cronologia
de segona meitat del s. IV i primera del s. V. En
aquest moment es produeix una transformaci dels
eixos de circulaci i s'abandonen els antics praefur
nia situats a l'extrem meridional i1 de ben segur, es
redueixen les dimensions globals de l'rea termal.
Ara el(s) forn(s) es disposen al bell mig del primer
recinte, a l'extrem oposat dels antics i en una zona
que encara no s'ha excavat.
La perdurabilitat d'aquesta reforma termal es
remu11ta fins a una darrera transformaci consis
tent en una nova obra de superposici arquitect
nica. En un moment no determinat del segle VI s'a
bandonen les piscines de les fases anteriors i es bas
teix, per sobre dels suspensurae de les estances rec-

13 Destaca d'aquest conjunt l'escassetat de material residual i l'alt percentatge de vasos complerts.

214

tangulars del caldari de la fase anterior, una nova


estructura de

pilae que indica

Les darreres actuacions han perms identifi

l'existncia d'un nou

car una fase constructiva -la tercera-, consistent en

hipocaust a una cota ms elevada i del qual no

la monumentalitzaci de l'rea residencial amb una

s'han conservat evidncies del paviment superior.

obra i amb uns trets que connoten una clara

El forn d'aquesta nova fase es trasllad a l'interior

influncia nord-africana en l'arquitectura rural.

de la piscina de la segona fase constructiva. Aquest

Aquest fet es reflecteix tant en la introducci de la

nou plantejament termal aguditza ms la reducci

policromia en els mosaics amb temes de fauna

dels espais termals prescindint de les piscines i pre

marina com en l's de grans espais termals qua

senta una intens aprofitament de materials cons


tructius anteriors. Les

pilae

drangulars amb coberta de volta d'aresta. Ambds

estan fetes amb maons

trets sn diferents vessants d'nn clar context d'in

de diverses dimensions i, en alguns casos, s'usen

fluncia nord-africana que s'intensifica al llarg de

cuneati procedents d'antigues cobertes.

l'poca imperial i que es reflecteix igualment en els

Els nivells de colgament detectats entre les

materials cermics, l'epigrafia o en el possible ori

pilae d'aquest moment i a l'interior del praefurnium

gen afric del bisbe Fructus, martiritzat a mitjan

esdevenen les evidncies ms modernes de la villa,

segle

per el material arqueolgic recuperat s insufi

Aquilu

cient per definir la data d'aband de les darreres


evidncies termals, que no han de reflectir necess
riament la desaparici d'aquest assentament rural.

Ill

(per a una anlisi ms detallada, vegeu

1992b) .

A partir del segle

IV, sembla produir-se una

clara contracci de la villa juntament amb una


transformaci de l'annex termal, fins ara l'espai
ms emblemtic descobert en l'rea residencial.

Conclusions finals

Apareixen enterraments d'inhumaci en antics

Els treballs efectuats en aquest jaciment durant


la dcada dels anys

90

han perms corroborar l'e

espais edificats de tipus productiu i residencial. La


villa perdur, com a mnim, fins al segle

VI i s' ob

xistncia d'una villa de grans dimensions que s'ha

serva com la seva evoluci fsica fou un procs con

via donat a conixer per la recuperaci de l' anome

sonant amb les pautes detectades en el nord-est

nat Mosaic dels Peixos o de la Pineda (v. Bobadilla

peninsular. Dins d'aquest context, la villa de

1969;
1992,

Callpolis destaca pel fet de mantenir en s un

1980; Balil, Mondelo 1985; Guardia


i Duran 1993). L'estudi preliminar presentat
l'any 1994 (Macias, Tuset 1996) ja difongu l'e
xistncia d'un conjunt termal en la villa -balneum- i
Navarro

espai termal fins al segle

VI o ms endavant.

El fet ms rellevant s la transformaci que es


detecta en la zona termal. Mentre que l'rea resi

situ el mosaic dins d'aquest mbit funcional. Ara,

dencial, identificada a partir de les estances pavi

aquest estat de la qesti aporta noves dades fruit

mentades amb opus signinum, va patir una ocupaci


continua sense reformes considerables, 14 l'rea ter

de la continuaci dels treballs arqueolgics i, en


especial, de la delimitaci global efectuada. El nivell

mal fou ms propcia al desenvolupament de trans

i permet pre

formacions arquitectniques. Els banys presenta

cisar l'evoluci histrica i urbanistica de la villa, en

ven, per les seves necessitats tcniques, una entitat

de coneixement actual no s definitiu

la qual es documenten evidncies d'ocupaci antr


pica des del canvi d'Era fins a l'Antiguitat Tardana.

Es tracta d'un assentament amb escassos indi

cis d'ocupaci agrcola en poca tardorepublicana i

arquitectnica major que, en els espais calefactats,


requeria parallelament una important despesa
energtica. Malgrat l'empobriment progressiu que
es detecta en la villa, mai no s'abandonaren les

durant el segle I dC. En el segle 11 es produ la cons

prctiques termals, per la reducci dels espais

trucci de la villa que s'ha conservat fins a l'actua

calefactats i la reutilitzaci de materials arquitect

litat. Fou un nucli agrcola i una veritable residn

nics sn fets que reflecteixen una dara adaptaci a

cia extraurbana de creaci tardana en el context de

la situaci econmica dels propietaris de la villa.

la romanitzaci del territori. Aqu l'arquitectura

La zona construda durant la tercera fase va

reflecteix una clara preocupaci per l'aspecte ldic

experimentar el desmuntatge dels hipocaustos per

i per l'explotaci dels recursos naturals d'un indret

reutilitzar o omplir l'espai resultant de runa.

situat a set quilmetres de la ciutat. A ms, el plan

Aquest fet permetria restituir, mitjanant noves

tejament urbanstic possiblement s'imbric en el

pavimentacions, la cota de circulaci que tenia l' an

cadastre rural de l'entorn de Trraco. L'poca d'es

tic

plendor se situa durant els segles 11 i Ill i, a difern

suspensura.

Aquest segon paviment no s'ha

detectat a Callpolis per deficincies de conserva

cia d'una altra villa propera a Trraco i ben docu

ci. No obstant, s un procs que s'intueix a travs

mentada -Els Munts-, Callpolis no pat cap dalta

de la lgica estratigrfica i la coherncia arquitect

baix durant la segona meitat del segle Ill (Excava


cions a l'rea residencial

1998).

nica. Aquestes dades ens indiquen que una part de


l'obra de la fase

3 va ser

desmuntada i condiciona-

14 S'han detectat fines repavimentacions de morter de cal cobrint rees originals degradades. L'aparici d'enterraments en aquestes estances implica te
ricament l'aband funcional d'aquest espai, per no han aportat dades cronolgiques.

215

TRRAC099

segle IV en benefici d'un espai productiu (Clariana,


Prevosti 1992). Aquests casos poden reflectir, junta
ment amb la villa de Callpolis, una tendncia
generalitzada en el nord-est peninsular, consistent
en una disminuci de les rees residencials l ter
mals com a conseqncia d'una progressiva ruralit
zaci de les villes tardoantigues.15

da durant la primera meitat del segle IV de cara a


una reutilitzaci incerta, per possiblement relacio
nada amb la vessant residencial. Un fenomen simi
lar -desmuntatge d'hipocaust i reutilitzaci resi
dencial- sembla manifestar-se igualment a la villa
dels Ametllers (Tossa de Mar) i amb una cronologia
baix imperial (Palah, Viv 1996). En un altre cas,
Torre Llauder, l'rea termal desaparegu a inicis del

20 m

40m

l.:.....:....:_

'

'

: :

::
. . . :: : . .
.
.
:
i
: i: : : : : : :
.
. . : : : : i : i: : . . . . . . .

:P

. . . .:

..

: : : ; ; ;
.

::

: : :: : : . .

........

:::::::.

__

. .

... ....

1. Planta de la villa romana de Callpolis. Segona fase.

::: B t;;'.'.( '

Cmii.(vll

1l 3l:r:1ll._:_

15 Per una visi conjunta i un recull bibliogrfic ms extens veure Chavarra 1996 i 1997.

216

.
. . : 110 ; :

A;; ,;

" ":

..,. l
Fig.

..........

lLo: :o: o::o:o:o:

Op. Signium

i .

l
l

l
.
1
1
. . :: :
;j !i :
,: l'' 1
! i

t..

a \i

: :

Camins en servei

"

. . . . .

..
: :

Cafu1 Vell
Fig.

""

..
a

, is. Tercera fase.


3. Planta de la villa romana de Calhpo

217

Fig. 4. Restituci hipottica de la tercera fase. Axonometria Pere Gebell.

\ \

FASE 5

'j.

\
donmn: --]l
MUr

aa aeam11BC11 suu

__

.,
,,_, - - f>j-! nu

\ "! _- ,-.....;;.,- ,;,, :


l
\

/.l

Sltuaci6 1aiica
deia IDrn:s

FASE 3

'

t.V de dallm BUd ds laa termaa -1


i
l
ll da.
Placin& Dlll'1l

FASE

'

\ Calded

\ari

!!.

f:.l

1 a m '

,, ,

___ __ ___
--

C8tlari

i i

i \

'

Oa Jndatennlnat

Fig. 5. Planta evolutiva de l'rea termal.

218

>m

Fig. 6. DetaII de la descoberta del mosaic dels Peixos.


Foto Raymond.

Fig. 9. Vista de la piscina del caldari (fase 2) amb la suspensura


extreta i un mur central de compartimentaci posterior.

Fig. 7. Detall de l'estana ocupada pel mosaic dels Peixos.

Fig. 8. Detall de la piscina de la segona fase inutilitzada pel


mosaic dels Peixos.

Fig. 10. Detall banqueta de suport de la suspensura de la pisci


na (fase 2), amb una tovera intramurs.

Fig. 11. Estana amb coberta de volta d'aresta (annex fase 3).

Fig. 13. Detall d'un dels angles de l'estana (fase 3}.

Fig. 14. Estana amb conducci soterrada (annex fase 3).

Fig. 12. Estances de l'annex fase 3.

220

Figura 15. Vista de les estances de l'rea residencial (fase 2).

Fig. 16. Detall del forn del caldari de la fase 2 (sense excavar) i
de les piscines del caldari de la fase 5.

Fig. 17. Detall de la piscina de la fase 5 sense la s11spe11siira.

BIBLIOGRAFIA
Aquilu, X. 1992 a, Relaciones econnzicas, sociales e ideol
gicas entre el Norte de Africa y la Tarraconense en poca
ronzana. Las cerdniicas de produccin africana proceden
tes de la Colonia lulia Urbs Triun1phalis Tarraco, Tesis
doctorals microfitxades 1275, Universitat de Barce
lona.
1992 b, Comentaris entorn a la presncia de les cer
miques d e producci africana de Trraco,
Miscellnia Arqueolgica a Josep M. Recasens, Tarrago
na, p. 25-33.
Ario, E., Gurt, J. M. 1994, La articulacin de los catastros
rurales con las ciudades romanas en Hispania, La ciu
tat en el n1n ronz, Actes del XIV Congrs Internacional
d'Arqueologia Clssica de Tarragona (1993), vol. 2, Tarra
gona, p. 32-34.
Balil, A. 1965, Las escuelas musivarias del Conventus
Tarraconensis, I Colloque de la Mosaque Greco-ro111aine
(Pars 1963), 29-39.
Balil, A., Mondelo, R. 1985, El mosaica con representa
cin de peces hallado en las proximidades de Tarra
gona, Boletin del Seminario de Estudios de Arte y Arque
ologia, !l, Valladolid, 251-256.
Bobadilla, M. 1969, El mosaica de peces de la Pineda
(Tarragona), Pyrenae, 5, Barcelona, 141-153.
Bosch Gimpera, P. 1925, Problemes d'histria antiga i
arqueologia tarragonina, Butllet Arqueolgic, 27,
Tarragona, 31-33.
Chavarra, A. 1996, Transformaciones arquitectnicas de
los establecimientos rurales en el nordeste de la
Tarraconensis durante la Antigedad Tarda, Butllet
de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi,
X, Barcelona, p. 165-202.
1997, Las transformaciones termales en las uillae de la
Antigedad Tarda Hispanica, la uilla de Els Amet
llers en Tossa de Mar (Girona), Termalismo Antiguo (l
Congreso Peninsular), M. J. Prex (ed.), UNED-CV,
Madrid, p. 511-518.
Clariana, J. F., Prevosti, M. 1994, Un exemple de ruralit
zaci a l'antiguitat tardana, La villa de Torrer Llau-

der, Ill Reuni d'Arqueologia Cristiana Hispnica (Ma


1988), Barcelona, p. 117-126.
CODEX 1991-1999, Memries de les intervencions arqueol
giques realitzades al c1nping Callpolis, mecanoscrits
indits, Tarragona.
CODEX 1996, Memria de les prospeccions arqueolgiques als
tetrenys de l'Autoritat Porturia de Tarragona (Vila-seca i
Tarragona, Tarragons). 1995, mecanoscrit indit, Tarra
gona.
Duran, M. 1993, Iconografia de los 11zosaicos ro1nanos en la
Hispania alto-imperial, Barcelona.
Ferni.ndez Castro, Mi! C. 1982, Villas romanas en Espaiia,
Madrid.
Gibert, A. M. 1900, Ciutats focenses del litoral coset, Barce
lona.
Gorges, J. G, 1979, Les villas Hispano-ro1naines, Pars.
Gros, P. 1996, L'Architecture Ro111aine. 1.- Les n1011un1ents
publics, Pars.
Guardia, M. 1992, Los Mosaicos de la Antigedad Tarda en
Hispania. Estudios de iconografia, Barcelona.
Hernindez Sanal1uja, B. 1855, Resun1en historico-crtico de
la ciudad de Tarragona desde su fundacin hasta la poca
ro1nana, Tarragona.
Lpez, A. 1991, Les primeres estratigrafies a la villa
romana dels Ametllers, Tossa (La Selva), Tribuna d'Ar
queologia 1 990-1991, Barcelona, p. 73-95.
Macias, J. M., Tuset, F. 1996, Excavacions arqueolgiques
a la villa romana de Callpolis (Vila-seca, Tarra
gons). Anys 1991-1993, Tribuna d'Arqueologia 19941995, Barcelona, 113-121.
Mass, J. 1985, La Via Augusta al seu pas per la costa
daurada. Fixaci del tram Trraco-Tria Cpita, XIX
Asse111blea Interco111arcal d'Estudiosos (Sitges 1984), Sit
ges, 111-119.
Morera, E. 1894, Tarragona antigua y 1noderna. Descrip
cin histrico-arqueolgica de todos sus nzonumentos y
edificios pblicos civiles, eclesidsticos y militares Y
Gua para su fdcil visita, examen inspeccin, Tarra
gona.

221

''RRAC0 99

- 1910, Geografia General de Catalunya, Vol. !V (Tarragona),


Barcelona.
Navarro, R. 1980, Los nzosaicos ro1nanos de Tarragona, tesi
doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona.
Navascus, J.M. 1929, Tarragona, IV Congreso Interna
cional de Arqueologa, Barcelona, 43-44.
Nieddu, G. 1988, Tipologia delle terme romane in Sar
degna, rapporti con l'Africa, L'Africa Romana V (Sas
sari 1987), Sassari.
Nielsen, I. 1990, Ther111a et Balnea. The Architecture and Cul
tural Histon ofRoman Public Baths, Arhus.
Palah, LI., Viv, D. 1996, L'evoluci dels conjunts ter
mals en el nord-est de Catalunya, els casos de les
villes dels Ametllers (Tossa de Mar) i la Quintana
(Cervi de Ter), Cypsela, 11, Girona, p. 105-115.
Pons D'Icart, L. 1572, Libra de las Grandezas y Casas 111e11zo
rables de la Metropolitana Insigne y fmnosa Ciudad de
Tarragona, Lleida (reedici Tarragona 1980).
Richrnond, l. A. 1969, The plans of Roman Villas in Bri
tain, Rivet, A.L.F., The Roman Villa in Britain, Londres.
Saavedra, E., 1862, Obras piblicas y 11101uu1zentales de la
Espmia antigua, Discurso R. A. de la Historia, Madrid.
-1892, <Necrologa de Herna:ndez, Boletn de la Real Aca
de1nia de la Historia, Madrid.
Snchez Real, J. 1955a, Callpolis, Boletn Arqueolgico, p.
!V, fase. 51-52, Tarragona, 97-106.

222

-1955b, Callpolis, Secci d'Arqueologia i Histria, 12, Ins


tituta de Estudies Tarraconenses Ramon Berenguer
IV, Tarragona.
-1960, El mosaica de los peces encontrada en La Pineda,
Diario Espmol, 5 / Vl /60, 3.
-1990, En busca de Callipolis, Treballs Canongins, "El
porxo", 7, La Canonja (Tarragona), 133-175.
Schulten, A. 1922, Avieno. Ora nzarti1na, Fontes Hispaniae
Antiquae l, Barcelona.
-1948, Tarraco, Barcelona.
Serra Vilar, J., 1950, Callpolis, Boletn Arqueolgico, p.
!V, fase. 31, Tarragona, 123-136.
Serres Sena, E. 1952, Callpolis, Boletn Arqueolgico, p.
!V, fase. 37-40, Tarragona , 13-19.
-1987, La Pineda-Callipolis, La Canonja. Llocs, ten11es i 1111
capbreu, Centre d'Estudis Canongins Pon Castellv,
La Canonja (Tarragona), 11-28.
Smith, J. T. 1997, Ronian villas. A Study in Social Structure,
London.
Tarrats, F., Macias, J. M., Ramon, E., Remol, J. A. 1998,
Excavacions a l'rea residencial de la villa romana
dels Munts (Altfulla, Tarragons), Empiries, 51, Bar
celona, p. 197-226.
Yegl, F. 1992, Batl1s and b,a thing in classical antiquity, Nova
York.

EXCAVACI DE NOVES ESTRUCTURES A LA VllLA ROMANA


D E PARET DELGADA (LA SELVA DEL CAMP, BAIX CAMP)

ANDREU OLL CAELLAS


JOSEP VALLVERD POCH
Area de Prehistria, URV

1.'
1:
li
t.'
.

11
11J:

INTRODUCCI
En el aquest treball presentem els resultats de
l'excavaci d'urgncia realitzada a la villa romana
de Paret Delgada,1 jaciment que es troba al terme
municipal de la Selva del Camp, a uns 50 metres de
la llera de la riera de la Selva, en el seu marge dret,
i a 160 m. s. n. m. (figura l).
La intervenci arqueolgica s'efectu a causa
de la remodelaci de la plaa que hi ha davant de
l'ermita de Paret Delgada. Un cop assabentat el Ser
vei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya
de l'esmentat projecte d'obres, a travs del Centre
d'Estudis Selvatans, s'acord de realitzar un segui
ment arqueolgic durant el moviment de terres.
Des d'un primer moment s'observaren de
forma parcial uns murs que semblaven correspon
dre a una gran construcci hidrulica romana.
Davant d'aquesta evidncia, es paralitz el rebaix
del terreny en aquesta rea i es continu per la zona
ms propera a la carretera, lliure de restes visibles
(figura 2).
Un cop notificats els resultats del seguiment al
Servei d'Arqueologia, es decid de fer-hi una inter
venci d'urgncia, amb l'objecte de documentar de
forma cientfica una de les villes romanes ms
excepcionals i alhora mal conegudes del Camp de
Tarragona. Aquesta excavaci es realitz amb la
participaci d'alumnes d'Histria de la Universitat
Rovira i Virgili.'
ANTECEDENTS
Les primeres notcies referents a la possibilitat
que a Paret Delgada hi haguessin restes romanes
ens les don a finals del segle XIX Mn. J. Pi (Pi
1896). En aquell treball, l'autor esmenta uns ele
ments situats a les immediacions {parets antigues,
fragments cermics, restes de morter... ) que li per-

meten preguntar-se sobre una possible ocupaci de


l'indret en poca romana.
L'any 1935, en el context d'unes reformes al
santuari promogudes per la Comissi Provincial de
Monuments i la Reial Societat Arqueolgica Tarra
conense i dirigides per J. Guiter!, surten a la llum
unes impressionants estructures d'poca romana,
corresponents a una villa, amb mosaics en les dife
rents estances. La primera planta i la relaci de
materials apareguts en aquesta intervenci ens la
proporcion J. Guiter! (Guitert 1936) (figura 3).
Ben aviat, a principis de l'any 1936, s'endega
una campanya d'excavacions, promoguda per
l'Institut d'Estudis Catalans, el Museu Arqueolgic
de Barcelona i el Museu Municipal de Reus, i diri
gida per S. Vi!aseca. Durant els primers mesos de
1936 es va treballant, enmig d'una forta polmica
generada sobre el dest dels mosaics i les restes
(Masdeu 1995). Es discuteix sobre la convenincia
de crear un museu monogrfic in situ, idea que no
prospera, de manera que els materials ingressen al
Museu de Reus. No obstant, la major part d'ells,
entre els quals hi havia alguns mosaics, es traslla
den l'any 1937 en el Museu Arqueolgic de Tarra
gona. La intervenci arqueolgica, per, queda
aviat paralitzada amb l'adveniment de la guerra
civil. El jaciment s'abandona i les estructures que
den a l'aire lliure, cosa que comporta un notable
deteriorament d'alguns dels mosaics, protegits ni
cament per una capa de sorra.
L'any 1949, la Reial Societat Arqueolgica
Tarraconense i la Comissi de Monuments inicien
una campanya per recuperar els mosaics de Paret
Delgada, que culmina amb l'extracci d'alguns
d'ells, entre 1950 i 1951. Sn transportats al Museu
Dioces de Tarragona (Sanchez Real 1951 ), on,
finalment, al cap de cinc anys, es munten.

1 Excavaci d'urgncia realitzada entre els dies 30 de mar i 3 d'abril de 1998, sota la direcci dels autors. Resoluci dictada pel Servei
d'Arqueologia de la Generalitat el dia 30 de mar de 1998 ; memria d'excavaci entregada Hl mateix Servei l'abril de 1999.

2 Participaren a l'excavaci: Sussana Adell, Paloma Aliende, Marta Brull, Aleix Canelles, Neus Capdet, Jess Castillo, Pilar Chana,
Raquel Chaves, Roser Fenindez, Kelma Martnez, Montserrat Font, Ana Garca, Araceli Garca, Patricia Gay, Raquel Gonzilez, Nolia
Guitart, Jess Gutirrez, Merc Iglesias, Amina Maduell, Joan Meix, David Melero, Eva Molina, Arantxa Muoz, Josep Plana, Josep Fran
cesc Roig, lex Soler, Jordi Tinoco, Mnica Torres, Albert Velasco, Joana Vidal, Enric Vilalta i Jaume Vilalta.

223

ANDREU OLL CAEI..LAS


JOSEP VALLVERD POCH
TRRAC099

Si b els mosaics estan estudiats estilsticament


(Navarro 1979), no es disposa d'informaci exhaus
tiva ni de cap estudi complet de Ja villa (els resultats
de les excavacions no han estat publicats), a banda
de la planta i la descripci de la descoberta que ofe
reix l'article inicial de Guitert, i d'un estudi basat en
recopilacions bibliogrfiques (Mass 1990).
Les caracterstiques de la villa ens sn encara
poc conegudes. Sembla ser que es tractaria d'una
villa amb peristil. Tant les habitacions com el corre
dor presenten mosaics, la major part d'ells poli
croms, si b n'hi ha tamb de bicroms. La decoraci
s bsicament geomtrica, amb utilitzaci de
motius vegetals-florals, seguint l'estil dels tapissos
nord-africans de l'antiguitat tardana. Cronolgica
ment, es poden situar a mitjan segle IV o lleugera
ment posteriors (Navarro 1999).
La cronologia general del jaciment era fins ara
poc clara. Les intervencions arqueolgiques dels
anys 30 documentaren un nivell d'incendi i una
reconstrucci. Segons Gorges (Gorges 1979), es
tractaria d'una de les villes fundades al segle I dC
i destruda per les invasions brbares dels anys 260280. Desprs, sempre segons Gorges, degu ser
recuperada molt rpidament i convertida en lloc de
culte.

DESCRIPCI DE LES ESTRUCTURES


Un cop realitzada una neteja general de l'rea
afectada per les obres i delimitada la zona a exca
var, l'estructura que centr inicialment el nostre
inters va ser la construcci hidrulica situada al
sud-oest de l'rea intervinguda (figura 4). Resse
guint les cares interna i externa dels murs i la sola,
s'aconsegu posar al descobert un dipsit rectangu
lar, de 9,8 per ms de 10 metres (la llargada total la
desconeixem, ja que el seu mit oest queda fora de
l'rea intervinguda) (figura 5). Conserva intacta Ja
sola d'opus signinum i les parets d'opus caementi
cium, bastant malmeses, fins a una alada mxima
de poc ms d'un metre. Aquestes parets compten,
en el seu interior, amb els diversos recobriments
caracterstics de les estructures hidruliques roma
nes. A grans trets, presenten una primera capa de
morter de cal i arena amb cendres i carbons, una
capa morter de cal, sorra i una mica de cermica
grollera, i, finalment, una d'opus signinum ms fi.
En totes les juntes verticals i horitzontals es docu
mentaren mitges canyes d'opus signinum (figures 6
i 7). Tamb es pot observar, en els sectors ms ben
conservats, un enllut final, blanc, molt fi.
A l'angle est del dipsit aparegueren ms
estructures, a una cota inferior. Es tracta de murs
fets amb blocs calcaris, lleugerament carejats, i
collocats en sec. Aquests murs, amb una sola filada
conservada, sn anteriors a la construcci del gran
dipsit, i configuren un espai quadrangular (U.E.
206 i 303) (figura 8).
224

En la zona contigua al dipsit, al nord-est, es


realitzaren una srie de sondeigs per tal de com
provar l'existncia d'altres estructures. S'hi loca
litz la base d'un mur en direcci nord-oest/ sud
est, construt a base de pedres calcries lligades
amb fang (U. E. 220). Tamb aparegu un mur
nord l sud (U. E. 211 ), realitzat amb fragments d'o
pus caementicium, segurament reaprofitats del dip
sit adjacent, un nivell de rebliment amb cendres i
material rom tard (U. E. 203), i finalment diver
sos estrats amb materials barrejats d'poca romana,
medieval i moderna.

SEQNCIA CRONOL GICA


Els materials recuperats durant l'excavaci
d'urgncia que presentem, tot i no ser molt nom
brosos ni espectaculars, ens permeten realitzar una
aproximaci a la seqncia temporal en qu es
generaren les estructures anteriorment exposades.
L'estructura ms antiga s l'mbit quadrangu
lar que conformen els murs en pedra seca del sec
tor centro-oriental de l'excavaci (U. E. 206 i 303).
En la trinxera de fonamentaci d'un d'ells (303),
han aparegut fragments d'mfora itlica associats a
cermica ibrica oxidada, evidncies que ens indi
quen una cronologia tardorepublicana per aquestes
primeres construccions (figura 9, C i D). A l'interior
de l'espai que conformen aquests murs (U. E. 205)
apareix, a ms de la cermica ibrica i de les mfo
res itliques, cermica de parets fines, mfora bti
ca i determinades formes de T. S. itlica, conjunt
que ens dna una cronologia tancada d'poca
augusta] (figura 10).
Posteriorment, es construeix el gran dipsit.
No hem pogut datar directament cap de les parets
ni la sola d'aquesta construcci. No obstant, per la
seva posici respecte a les estructures que acabem
de comentar, i pel material aparegut en el rebliment
de la trinxera de fonamentaci (U. E. 204) d'un dels
murs del dipsit --n la qual apareixen fragments
d'mfora lusitana (Lomba do Canho) junt amb
cermica ibrica i mfora itlica (figura 9; A i B)-,
podem situar el moment de la seva construcci al
voltant del canvi d'Era. A jutjar per les reparacions
que s'hi han identificat, aquesta estructura degu
funcionar durant un dilatat perode, el qual no
podem precisar, ja que el nivell que recobreix la
sola presenta materials barrejats romans i moderns.
La resta de nivells de la zona del dipsit esta
ven remenats, s a dir, contenien restes cermiques
romanes barrejades amb materials medievals i
moderns, fet que s'explica per les contnues remo
cions que ha sofert la zona, ja sigui per les tasques
agrcoles o per les reformes que s'han anat fent a
l'ermita.
L'altre nivell amb material exclusivament
rom es troba a l'extrem nord de ]'excavaci (U.
E. 203 ) Presenta molta cendra i carbons, aix com
.

EXCAVACI DE NOVES ESTRUCTURES A LA VILLA ROMANA DE PARET DELGADA (LA SELVA DEL

un conjunt de materials tardans d'entre finals de


segle IV i inicis del V, amb T. S. africana D, lucen
te, hispniques tardanes, cermica de cuina afri
cana, etc. (figura 11). Aquest nivell pot interpre
tar-se com un abocament de materials procedents
de la neteja de runes de la villa, en un moment de
reformes, molt possiblement desprs d'una de les
destruccions que pat l' ager de Tarraco durant el
Baix Imperi.
Com ja hem esmentat, al sector nord-est no
aparegu cap estructura romana in situ, tret, possi
blement, de la primera filada d'un mur de pedra lli
gada amb fang (U. E. 220). Es fa molt difcil inter
pretar aquesta estructura, ja que no present cap
material associat, ni es connectava estratigrfica
ment amb cap de les que podem datar.
Finalment, tenim la construcci del mur
nord/ sud, realitzat amb fragments d'opus caementi
cium reaprofitats (U. E.211 ). Aquesta estructura s
d'poca posterior, molt versemblantment medieval
o moderna, i sembla ft1ncionar com a marge d'a
terrassament relacionat amb les tasques agrcoles
portades a terme a l'indret.
CONCLUSIONS
Les estructures identificades durant l'excava
ci d'urgncia realitzada la primavera de 1998
estan directament relacionades amb la villa que es
va posar al descobert l'any 1935, de Ja qual, l'any
segent i posteriorment, entre 1951 i 1952, s'extra
gueren els diversos mosaics romans del segle N
que es conserven als museus Arqueolgic i Dioces
de Tarragona.
El gran dipsit que hem localitzat sembla for-

CAMP,''BAX::j:'

mar part de la pars rustica d'una important villa. No


coneixem amb seguretat quin seria l's concret d'nna
estructura hidrulica d'aquestes dimensions (la seva
capacitat mnima s de 120 m3). Donat l'estat frag
mentari de co11eixement de l'assentament, nicament
podem pensar en algun s industrial o agrcola, tot i
que tamb seria possible que estigus relacionada
amb unes hipottiques installacions termals.
Les estructures ms antigues, encara de ms
difcil interpretaci funcional, ens permeten asse
gurar que la villa es fund, almenys, en poca tar
dorepublicana. Poc desprs, basant-nos en l'e
vidncia del dipsit, degu tenir un rpid creixe
ment. La cronologia dels mosaics sembla indicar
nos que Paret Delgada podria ser una de les villes
restaurades i ampliades desprs de Diocleci (a
finals del segle III). Els efectes del foc que s'identi
ficaren en els mosaics, aix com els nivells amb cen
dres de finals del segle N inicis del V apareguts
en la darrera excavaci, ens porten a pensar en una
destrucci, que no sabem si fou Ja definitiva. El
lapse temporal entre aquest moment i el de la cons
trucci de l'esglsia, amb seguretat al segle XIII,
per molt possiblement abans (Fort, 1947), ens s
encara fora desconegut.
Aquesta darrera incgnita, igual que molts
altres aspectes, noms es podria abordar seguint
una lnia d'investigaci que passa inevitablement
per un pla integral d'intervencions arqueolgiques.
A banda de la resta de la planta que desconeixem,
encara amb mosaics in situ, hi ha diverses estructu
res al voltant de l'ermita, algunes d'elles semblants
al dipsit presentat, que no han estat sotmeses a un
estudi arqueolgic.
-

225

i :;'!;!:i
1'_1;,11_11111;

,;-

-_-,__

LLcAELLAS
JqsEP-\I.LLVERD POCJI

TRRACO 99

.-"

N.

I O M.

Fig. l.

I. Mapa de situaci geogrfica i estructural

Unitats estructurals del relleu. A: Conca de l'Ebre; B: Cadena


Prelitoral - Masss de Prades; C: Masss de Bonastre; D: Masss
del Garraf; a: Depressi de Reus - Val1s; b: Depressi del
Peneds.
Topninis. T: Tarragona; F: Francol.

li.
l: Nucli urb de la Selva del Camp.

2: Villa romana de Paret Delgada.

Fig. 3. Planta publicada per Guitert (1936), amb la localitzaci de


la zona excavada l'abril de 1998.

Fig. 2. Fotografia aria de Paret Delgada realitzada pocs dies abans de l'inici de l'excavaci. A l'es
querra de la plaa que hi ha enfront de l'ermita es pot observar la zona afectada per les obres, aix
com algunes de les estructures que s'excavaren (Foto: A. Oll/C.E.S.)

226

EXCAVACI DE NOVES ESTRUCTURES A LA VILLA ROMANA DE PARET DELGADA (LA SELVA DEL

C:A:

500

SMBOLS

QQg 7

1-----i 1 M.

N.

000 8

Fig. 4. Planta de la intervenci arqueolgica de Paret Delgada 1988. Llegenda: l. Blocs de calcria dolomtica (Muschelkalk); 2. Blocs de
pissarra de contacte (Carbonfer-Devoni); 3. Fragments d'opus cnementicium reutilitzats; 4. Estructura d'opus caementicium (parets del
dipsit); 5. Estructura d'opus signinum (sola del dipsit); 6: Capes diverses de recobriments (opus signinum i altres); 7. Cotes; 8. Unitats
Estratigrfiques.

Fig. 5. Vista general de l'estructura hidrulica en procs d'exca


vaci (Foto: A. Oll).

. .

Fig. 7. Secci de la sola del dipsit, en el seu angle sud (Foto: A.


Oll).

Fig. 6. Detall dels diferents recobriments interns del dipsit, eit


el seu angle est (Foto: A. Oll).

ANDREU OL CAlilELLAS
JOSEP VALLVERD POCH
TRRAC0 99

Fig. 8. Detall de la superposici dels murs d'opus caeme11ticiu111 a


l'espai quadrangular conformat per murets de pedra seca, a
l'angle est del dipsit (Foto: A. Oll).

l- ----

-!
.

"""""""
Q l 2 J 4 ' ""'

Fig. 10.
U. E. 205. A: T. S. Itlica (Conspectus 17).
B: parets fines (forma 5)
C: T. S. Itlica (Conspectus 11).
D: cermica ibrica oxidada
E: mfora btica (Dressel 7 /11).
(Dibuixos: Aleix Canelles)

"'\

u
F=
'----====- L__

rn

__./

o t 1 l 4 S<111

Fig. 9. U. E. 204. A: mfora pnica (tripolitana antiga)


B: mfora lusitana (Lomba do Canho).
U. E. 302. C: cermica ibrica oxidada.
D: cermica comuna reduda.
(Dibuixos: Aleix Canelles)

L J
C

'-

- -- L--::::
-------,
:::
D

<- o
E

Fig. 11.
U. E. 203. A: T. S. Africana D (Hayes 61 a)
B: T. S. Africana D (Hayes 67)
C: T. S. Lucente
D: cermica africana de cuina. Plat-tapadora
E: cermica comuna reduda
(Dibuixos: Aleix Canelles)

228

m=cm
o l 2 l 4 J cio

EXCAVACI DE NOVES ESTRUCTURES A LA VILLA ROMANA DE PARET DELGADA (LA SELVA DEL CAMP, 8.-w{i(i

BIBLIOGRAFIA
Fort, E. 1947, El Santuari de la Mare de Du de Paret Delga
da a la Selva del Camp de Tarragona. Descripci i Histria,
la Selva del Camp, Edicions Analecta Selvatana, 1.
Gorges 1979, Las Villas Hispano-Romaines. Inventaire et
problmatique archeologiques, Publications du Centre
Pierre Paris, 417-418, T-44.
Guitert, J. 1936, Descobriments romans a Paret Delgada,
Butllet Arqueolgic, poca Ill, nm. 5 (gener-mar
1936), 137-141.
Masdeu, J. M. 1995, Polmica entom a la troballa dels
mosaics romans a Santa Maria de Parets-Delgades,
Butllet del Centre d'Estudis Selvatans, 4, la Selva del
Camp, 11-45.
Mass, J. 1990, Notes per a l'estudi del poblament d'po
ca romana en el terme de la Selva del Camp, Butllet
del Centre d'Estudis Selvatans, l, la Selva del Camp,
123-137.

Navarro, R. 1979, Los mosaicos romanos de Tarragona, tesi


doctoral indita, 4 volums, Biblioteca del Departa
ment de Prehistria i Histria de la Universitat de
Barcelona i del Museu Nacional Arqueolgic de
Tarragona, vol. Ill, folis 376-281.
Navarro, R. 1999, Mosaics de la villa de Paretdelgada. A
(Pere de Palol, director) Del rom al ron1nic. Histria,
art i cultura de la Tarraconense mediterrnia entre els
segles IV i X, Enciclopdia Catalana, 133-134.
Pi, J. 1896, Relacin Histrica del Santuario de Paret Delga
da, situada en el trmino de la Villa de la Selva, en el
Campo de Tarragona. Su Origen y Antigedad . , Tarra
gona, 7-16.
Sanchez-Real, J. (1951), Pequea Historia de los mosaicos
de Paret Delgada, Diario Espaol, Tarragona, nm.
3.974, 24 de juny de 1951.
. .

229

LA VILLA ROMANA DE LA LLOSA (CAMBRILS, BAIX CAMP)

MONTSERRAT GARCIA NOGUERA


JOSEP M. PUCHE i FONTANILLES
CODEX - Arqueologia l Patrimoni

I.

Introducci
El jaciment de la Llosa es troba situat a la par
tida homnima dins el nucli urb de Cambrils (Baix
Camp), concretament en la urbanitzaci del mateix
nom. Les seves coordenades geogrfiques sn 41
3' 55" de latitud nord, i a l 2' 58' 5" de longitud est1
(UTM 317-CF-33635481) i es troba a una cota d'en
tre 3 i 9,16 metres sobre el nivell del mar (Figura l).
Aquest jaciment s conegut d'en l'any 1980
quan, arran d'un seguit de moviments de terres i
aplanaments del terreny es pos de manifest l'e
xistncia de restes arquitectniques d'poca roma
na, essent objecte de l'atenci del Centre d'Estudis
Cambrilencs (C. E. C.), que realitzaren diverses
"prospeccions superficials" (Memoria 83-84, 5). Pos
teriorment va ser donat a conixer per l'arqueleg
Jaume Mass, iniciant-se diverses actuacions
arqueolgiques destinades a confirmar i delimitar
l'existncia d'una villa en aquest punt. Un cop con
firmada la seva existncia, l'Ajuntament de Cam
brils va adquirir els terrenys on se situava, decla
rant-los rea de protecci arqueolgica (Figura 2). A
partir d'aquell moment s'inici un seguit d'inter
vencions arqueolgiques que noms varen agafar
una periodicitat anual a partir de 1990, any en qu
es varen iniciar els Camps de Treball de la Direcci
General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.'
Des l'any 1990 (Figura 3) fins a l'actualitat
s'han realitzat diverses actuacions que s'han cen
trat, especialment, en l'excavaci d'un dels sectors
coneguts de la villa, amb la intenci de posar al
descobert la seva totalitat. Aix mateix, tamb es
van realitzar treballs per tal de delimitar l'extensi
real del jaciment, constatant-se que ultrapassa els
lmits de l'rea actualment protegida.
Malgrat conixer noms una reduda part del
conjunt de la villa, els treballs duts a terme al llarg
d'aquest anys permeteren definir l'evoluci i la
seqncia temporal del que seria un dels edificis
que formarien part d'aquest jaciment.

II. Les fases constructives i els canvis funcionals


Malgrat que les excavacions realitzades al
llarg de tots aquests anys s'han centrat quasi exclu
sivament en un dels sectors del jaciment, es pot
assegurar que la villa de la Llosa ocupa una exten
si molt ms gran de la que a hores d'ara es pot
observar. Efectivament, l'any 1992 es van realitzar
un seguit de sondeigs amb l'objectiu de delimitar
l'extensi del jaciment, podent-se documentar
estructures i nivells arqueolgics fins a una distn
cia d'uns 120 metres cap el nord i nord-oest. Aix,
conjuntament amb un seguit de referncies orals
sobre l'aparici de diverses restes durant els tre
balls d'urbanitzaci i jardinament del carrer J. Igle
sias en permeten configurar una imatge d'una villa
romana que ocuparia una extensi de ms d'una
hectrea. bviament no ens trobarem davant d'un
sol edifici sin d'un complex format per diverses
construccions, la major part de les quals no han de
ser, necessriament, coetnies.
Amb els treballs de delimitaci i les diverses
referncies es poden establir, a priori, tres clars sec
tors segons la seva funcionalitat. En primer lloc, un
de situat a l'extrem nord de la zona delimitada
(rea 3000) aporta algunes estructures, molt mal
meses, interpretades com a magatzems i dipsits,
que podrien integrar-se en la pars fructuaria de l'as
sentament. Un segon sector (rea 2000) es constata
a partir de la identificaci d'un petit dipsit d'opus
signnum i escasses estructures associades a nivells
arqueolgics rics en elements cermics que presen
ten una interpretaci dubtosa i que se situaria entre
la primera i l'rea on s'han centrat els treballs
arqueolgics. Aquesta darrera, l'rea 1000, s la
ms prxima a la lnia de costa encara que certs
indicis semblen indicar que entre aquesta rea i la
platja hi ha ms restes arqueolgiques.
Els treballs d'excavaci s'han centrat quasi
exclusivament en l'anomenada rea 1000, ja que
aqu va ser el primer punt on es van detectar restes

l Mapa Topogr.cfico Nacional de Espaa, escala l: 50000, 2 edicin. Haja 472, Reus
2 Des l'any 1991, les excavacions arqueolgiques han estat realitzades per l'empresa CODEX-Arqueologia i

Patrimoni sota la direcci de M. Garcia, J.M.


Maeias, J. Menchn, J.M. Puche i E. Ramn. Amb anterioritat a aquest any, les diferents actuacions varen estar