NOVETATS.........................................................

5
CINEMA...........................................................................6
MSICA...............................................................11
EL RAC DEL QUELLEGISTA.............................12
HORSCOP LITERARI.................................. 32
ART................................................................................. 33
MODA LITERRIA..........................................34
CONCURSOS............................................................ 36
JOCS................................................................... 38
PUBLICITAT................................................................. 43
CRDITS............................................................. 45

Per tots els punters perduts del mn! Com pot ser que el Nadal ja
torni a estar a un pas de pardal? El temps passa volant -sobretot
entre llibres- i aquesta tardor sembla que ha durat menys que les
entrades en vendres de Animales Fantsticos & dnde encontrarlos.
Tanmateix ha estat plena de coses bones, com el llanament duna
pila de novetats editorials i homenatges dall ms variats i un
bon munt de Lectures Compartides genials al QL!
De fet, com podreu veure a la secci de novetats, les Biblioteques
de Barcelona ja han posat a la nostra disposici les cartes als
Reis Mags perqu puguem comenar a fer la llista de tots els llibres que els demanarem. I em sembla a mi que els seus camells no
donaran a labast amb tanta literatura damunt la gepa!
Sigui com sigui, a la Revista del QL volem recordar i compartir
amb tots vosaltres els millors moments daquesta tardor 2016 plena
de crniques, ressenyes, articles sobre cinema, teatre, Bookstagram, jocs, moda i molt ms!
Visca el QL i visca la Revista!
La Redacci

ALS FRUMS DEL QL...

Calendari dactivitats
25 de novembre: Inici de la lectura
compartida virtual de Molt soroll per
no res de Shakespeare, amb moderaci de Carme Callejn. Ms info.
3 de desembre: Cloenda de la lectura shakesperiana: Molt soroll per no
res al Teatre Nacional de Catalunya.
Es prega confirmaci el ms aviat
possible! Ms info.
10 de desembre: Ruta Caterina Albert (Vctor Catal) a Barcelona. Un
film (3000 metres). Ms info.

Cloenda del la Lectura Compartida El Carrer de les Camlies

Al desembre teatre i clssic! Shakespeare

Llegim Herba negra amb Salvadora Macip al Boli al Desembre

NOTCIES LITERRIES EXPRESS

Torna la carta als Reis del Servei de Biblioteques

LLIBRE VS. PELLCULA

Introducci:
Vaig animar-me a llegir No est escrit a les estrelles de John Green fa tres anys enrere
grcies a la LC que sen va organitzar al QL , una lectura molt punyent i intensa per a mi.
Encara recordo lemotiva conclusi final que vaig escriure:
Tot i que no sc gaire aficionada a les novelles realistes, he de reconixer que No est
escrit a les estrelles mha marcat un abans i un desprs en la meva vida com a lectora.
Aquesta s una histria dura i a la mateixa vegada bonica, increblement divertida al
igual que morda i trista, meditativa i realista, una novella que ens obre els ulls a la vida, una cosa tan aparentment simple daconseguir, per tan injusta i difcil de conservar
per a molta gent.
Amb una narraci fluda i captivadora, John
Green ens ensenya a apreciar el que tenim i a
viure la vida al mxim, doncs no perqu
aquesta sens acabi i tinguem por de fer mal
a les persones que estimem hem de deixar
destimar.
Dos anys desprs de lestrena de ladaptaci a
la gran pantalla de No est escrit a les estre-

lles(Bajo la misma estrella, The fault in our

stars) mhe llanat a la piscina i he decidit
veure-la. La meva pregunta s... ser aquesta
pellcula un gran xof?
Opini
Doncs la resposta s no. La pellcula en s
mha agradat molt! El ritme, lambientaci,
els actors... Potser degut als papers que els hi
va tocar fer a la saga de Divergent, Shailene
Woodley i Ansel Elgort no estaven a la meva
llista dactors preferits, per la meva opini ha canviat bastant desprs de veure la seva interpretaci a No est escrit a les estrelles.
Ladaptaci:
Si la memria no menganya, ladaptaci del llibre passa amb nota la prova del cot fluix!
Tot all que recordava del llibre apareix a la pellcula i la majoria de dilegs sn calcats
als originals! Fins i tot han mantingut els missatges de text que senvien els protagonistes!
Mentre la veia, simplement no mho podia creure... Em trobava davant duna bona adaptaci de veritat!
El final:
Quan vaig llegir el llibre, recordo que el final va ser la part que em va semblar ms llarga i
dura de tota la histria. A la pellcula, en canvi, est tot ms resumit, de manera que he
pogut reviure la histria i els missatges que transmet lautor sense haver de patir tant com
a la novella.
Llibre vs. Pellcula:
La veritat s que aquest cop Hollywood no mho ha posat tan fcil. Realment s un Llibres
vs. Pellcula molt complicat, perqu els dos formats es complementen molt b enlloc de
competir entre ells. A ms a ms, conec lectors que han preferit la pellcula al llibre perqu lessncia concentrada de la histria els va emocionar ms que no pas mentre llegien.
Tanmateix em quedo amb el llibre per la simple ra de que cont molts ms matisos i reflexions. Quan el vaig llegir em va semblar una novella molt especial i profunda, des de la
narraci fins a la trama, i potser no hauria gaudit de la mateixa manera la pellcula si no
conegus davanada tots els secrets de la trama. ;-)
Recomanaci:
Si heu vist la pellcula i us heu quedat amb ganes de ms, llegiu el llibre, us prometo que
us sorprendr. Si, per contra, noms heu llegit el llibre, no tingueu por i mireu la
pellcula. s un magnfic recordatori de que les bones adaptacions de llibres no sn un
mite urb!

JANE AUSTEN A LA PETITA I GRAN PANTALLA

Un article de Layla ZE
Aquesta tardor la gran escriptora Jane Austen far ni mes ni
menys que 241 anys del seu naixement. I per celebrar-ho aqu us
porto un recopilatori de versions que s'han fet de l'obra ms coneguda : l'historia de Elisabeth Bennet i Darcy Fitchwilliam.
Per pels qui no coneguin qui s Jane Austen i de qu va Orgull i
prejudici, aqu us presento un breu resum. Jane Austen era una
escriptora que retratava la vida rural de la seva poca als afores de
Londres mentre lluitava per dedicar-s'hi de manera professional.
Aix va resultar un difcil cam per a Jane Austen doncs devia fer
front als estereotips tan marcats en l'poca en la que vivia. Amb
l'ajuda del seu pare entre altres, Jane Austen va poder publicar la
seva primera obra Sentit i sensibilitat sota el sobrenom "BY A
LADY" es a dir, escrit per una dona, per salvaguardar la seva seguretat i la dels que li rodejaven mantenint el seu missatge revolucionador.
Tot que en les seves obres, les protagonistes busquen l'amor i un futur marit, el cert es que Jane
Austen mai va contraure matrimoni a causa del seu fracs amors amb Tomas Lefroy que estava
relacionat amb la situaci precaria de l'autora. Vosaltres pensareu, i que t aix d'especial?, doncs
b, 204 anys ms tard es segueixen comprant, llegint i visionant totes les seves obres.
En concret, Orgull i prejudici, l'obra ms destacada, parla d'una
jove noia anomenada Elisabeth Bennet, en una famlia composta
per un ser pare, una indiscreta mare i quatre germanes bastant
peculiars. Les seves vides es veuen modificades amb la visita de
Binlgley, un jove ric, amable i atractiu que es fixa en la germana
gran, Jane i el seu amic Darcy, un home callat, rgid, per tamb
ric i atractiu que es veu enfrontat amb Elisabeth Bennet, la qual
el detesta profundament degut al seu carcter orgulls i pedant.
Mini srie de la BBC.
Possiblement l'adaptaci ms fidel que s'hagi fet, a causa del desenvolupament ms ampli que hi
va permetre fer com a srie de televisi. 6 captols conformen aquesta versi britanica de 1996,
amb Jennifer Ehle com a Elisabeth Bennet i Colin Firth interpretant a Darcy Fitchwilliam.
Orgull i prejudici 2005
Aquesta versi cinematogrfica de l'any 2005 es presenta
amb una lleugera variaci en relaci amb la novella (fet
justificat a causa de la seva extensi) per aconsegueix
captar l'essncia de les obres de Jane Austen. Els actors
extraordinaris que encarnen a Elisabeth Bennet i a Darcy
sn Keira Knightley i Matthew Macfadyen

Pellcula amb un bon contingut i amb petits canvis que milloren visualment la clssica histria on
lorgull i el prejudici hi juguen un paper important.
Diari de Bridget Jones (llibre i pellcula)
El diari de Bridget Jones s una sabia combinaci entre la
vida contempornia d'una jove soltera amb la famosa novella Orgull i Prejudici. El fet de que Bridget es presenti
com una noia desastrosa i que ,degut a aix, es desencadeni
una srie de situacions on la protagonista haur de decidir
com superar-los fa que connectis amb la protagonista fins
al punt de sentir llstima quan arriba el mes de Desembre
(s a dir el final de la novella). L'obra es presenta com una
subtil i fresca adaptaci de Jane Austen on es substitueixen
les germanes Bennet per uns amics peculiars i l'honor amb
litres de vi i fum.
Bodas i prejuicios
Probablement l'adaptaci cinematogrfica ms divertida . Doncs, ara l'histria de Jane Austen es
troba en el centre d'una famlia hind. On els balls, els musicals i els colors a l'estil Bollywood.
agafen protagonisme. Triler

Orgullo y prejuicio y zombis

s una veritat universalment coneguda que un zombi amb cervell necesita ms cervells
Aix comena l'obra de Seth Graham.Es tracta d'una reescriptura de
l'obra, s a dir, l'autora, ha incls la seva prpia versi de l'histria
convertint a les germanes Bennet en expertes lluitadores ninja per
salvar-se de l'atac dels zombis canbals, mentre, s clar, segueixen
sofrint per amor. La clssica histria d'amor de Elisabeth i Darcy ,
es veu adornada per sanguinaris caps de batalla i zombis devoradors de carn humana, tamb presentada en la gran pantalla aquest
mateix any.

TEATRE

TEATRE GAUD: Oliver Twist

Fins al 29 de gener del 2017
El Teatre Gaud Barcelona presenta el musical familiar Oliver Twist,
probablement el ttol ms destacat de Charles Dickens. Un relat magnfic
i trepidant sobre la fi de la innocncia. Un musical diferent i intimista
que ja ha entusiasmat al pblic que ha tingut la sort de veurel. La
histria, que ha esdevingut universal, ens s familiar a tots i totes: Oliver
s un nen orfe que s expulsat de manera injusta de la instituci on viu.
A partir daquest moment haur de sobreviure sol. En aquesta nova etapa, no exempta de dificultats, coneixer diversos personatges que lajudaran, o b li complicaran lexistncia. Tots ells formaran part de la seva
histria i dells naprendr i creixer com a persona. La seva bondat i
illusi per tirar endavant faran que sempre acabi trobant el cam
adequat.
Gaudeix d1 euro de descompte en el preu de lentrada per a totes les
funcions a les taquilles del teatre amb el teu carnet de biblioteca. Per saber ms informaci
TEATRE POLIORAMA: El curis incident del gos a mitjanit
Fins a l1 de gener de 2017
Torna laclamada i guardonada adaptaci teatral de la novella homnima de Mark Haddon, El curis incident del gos a mitjanit, protagonitzada per Pol Lpez i dirigida per Julio Manrique. Christopher
Boone, un jove amb sndrome dAsperger, descobreix una mitjanit el
cadver de Wellington, el gos de la seva vena. Malgrat que el seu pare
li demana que no shi obsessioni, en Christopher decideix investigar
qui s lassass. El viatge que emprendr per descobrir qu va passar la
mitjanit de lassassinat li revelar molts misteris de la seva vida, i tamb el far redescobrir el seu mn interior.
La tercera temporada de lespectacle, ara al Teatre Poliorama, ve
precedida per lxit de les dues primeres al Teatre Lliure (amb totes
les entrades esgotades), aix com per laclamada versi del West-End
de Londres, guanyadora de 5 premis Tony i considerada lobra de text
ms exitosa dels ltims anys de la capital anglesa.
Gaudeix dun 20 % de descompte en el preu de lentrada per a les funcions dels dijous i dissabtes a travs daquest enlla amb el codi promocional CURIOSTEQUES.

El nou musical de Geronimo Stilton: Gran Retorn a Fantasia

Una nova aventura musical farcida de misteri, democi, de mgia, de canons molt divertides,
dimaginaci i moltssima fantasia! Del 2 de Desembre al 29 de Gener!

10

MSICA PER CONCENTRAR-SE I LLEGIR

11

LENTREVISTA

En commemoraci amb el 80 aniversari de la

guerra civil Espanyola, a la Revista hem volgut entrevistar alg dall ms especial. Amb tan
sols 12 anys, el 1938 va haver de marxar del nostre pas cap a la URSS, enviada pels seus pares
per a salvaguardar-la dels estralls de la guerra.
Un exili del que va tornar gaireb un dcada ms
tard, el 1947, convertida en una dona amb una
sensibilitat i una formaci incompatible amb
lEspanya franquista.
En aquesta edici de la Revista del QL hem entrevistat a Roser Ross, una dona extraordinria que aquest 2016 ha publicat les seves memries a Edicions Callgraf amb
el nom de Trenes tallades: records duna nena de Rssia

Per qu has decidit publicar les teves

memries ara i no anys enrere?

Esperana, admiraci, coratge?

Esperana i coratge, segur.

Ho tenia escrit per als meus fills. Mai no havia pensat, ni de lluny, publicar-ho. Una
amiga s'hi va interessar... i al cap d'un any
el llibre ja era al carrer.

Roser, et va faltar poc per donar la volta

al mn entre el 1938 i el 1947. Qu vas
trobar a faltar ms de Catalunya a tots
els llocs on has estat?

Tens pensat continuar escrivint?

No pas per a publicar. Escric per aficio, per
complaure amics, per encadenar paraules
que arrodoneixin pensaments.
Amb quina sensaci tagradaria que la
gent s queds en acabar de llegir la
teva autobiografia?

12

La famlia, els amics, la terra, l'ambient cvic que vam respirar amb la Republica, el
sol, les olors
El 1944, quan vivies i treballaves a Nikolievka uns vens et van dir que estaven decidits a afillar-te si tu ho volies.
Vas declinar loferta perqu esperaves

retrobar la teva famlia, per si thaguessis quedat a Rssia on hauries volgut viure?
Es un pas tan extens, tan divers, tan desconegut; potser si aquell matrimoni m'hagues
afillat, m'hauria quedat a Nikolaievka, i
amb el temps, i fent volar la imaginacio,
potser hauria anat a viure a Odessa, que em
va seduir com a ciutat, malgrat viure-hi nomes uns dies.
Al llarg dels anys thauran fet tot tipus
de preguntes, per quina no than fet i
tagradaria contestar?
...si sento recana vers algu per tot aixo que
hem viscut: s, que oficialment no s'ha evidenciat la causa, el causant, de tots aquests
sofriments.
I quina pregunta celebres que no thagin
fet mai?
Sobre la meva vida privada.
A principis dels anys 40 vas haver de
vendre les teves trenes tallades entre
moltes daltres coses per arrodonir
lescs subministrament que us donaven. Al llibre expliques que Quan has de
sobreviure, els sentiments i les emocions
es dilueixen, en casos extrems no hi caben nostlgies. Si no fos aix sucumbiries Tanmateix, si ara poguessis, les
voldries recuperar?

M'emociono nomes de sentir la pregunta

Qu gaudies llegint de jove? Recordes
algun llibre que tatraps mentre eres
lluny de casa?
Recordo "Rinconete i Cortadillo" i no em
facis dir el per que. A la colonia tenem una
bona biblioteca que frequentava assduament: classic castella i rus basicament, i
m'agradava especialment la poesia.
Qu creus que haurem de llegir els joves davui en dia per aprofundir en la
nostra memria histrica? Apart del teu
llibre, s clar! ;-)
Pregunta complexa. Respecto les tendencies de lectura de cadascu i crec que, malauradament, aprofundir el coneixement
de la memoria historica no es un tema
d'interes general. Hi ha molta literatura autobiografica que reflecteix aspectes que els
manuals d'historia no contenen, i que donen una informacio de primera ma fora
significativa.
I ara... Qu llegeixes?
He acabat La dola Caterina, de Montse
Castano, estic llegint un llibre de pas d'articles d'un diari, i ara tinc a ma Banderes al
vent!, de David H. Rosenthal, El crit de
l'ocell domstic, de Maksim ssipov, Temps de segona m, de Svetlana
Alekseievitx...

Moltssimes grcies per concedir-nos aquesta entrevista, Roser!

13

EL BLOG DEL QL

Carta de Consuelo de Saint-Exupry al seu marit

Sembla que hi ha consens: Consuelo Suncn

pot considerar-se la inspiradora dEl petit
prncep o, com a mnim, la inspiradora del
personatge de la rosa. Alguns lanomenaven
la Sheherezade dels trpics i daltres, com la
famlia Saint-Exupry, la titllaven de frvola,
massa amant de la gresca i caadora de fortunes.
Nascuda el 1901 a El Salvador, va conixer
Saint-Exupry el 1930, ja divorciada i vdua i,
per tant, considerada a l'poca com una persona de moral dubtosa. Tot plegat ho explicava el 2010 Marie-Helen Carbonel en un llibre
sobre la vida de la salvadorenya titulat Consuelo de Saint-Exupry, une marie
vtue de noir.
Carbonel, llegim a un article de la BBC de
2013, va tenir accs a les cartes de Consuelo

grcies al seu hereu literari, Jos MartnezFructuoso. A travs daquestes cartes sha sabut que Consuelo va divorciar-se del seu primer marit tot i que ella va disfressar-ho de
viudetat, explicant a tothom que el desafortunat havia mort en la Revoluci Mexicana. De
fet, poc desprs de divorciar-se lhome va morir en un accident de tren.
Desprs d'aquest episodi, Consuelo --una dona cosmopolita--viatja a Pars on coneix Duchamp, Breton... All t diverses relacions
amoroses per finalment acaba casant-se
amb Enrique Gmez Carrillo, cnsol general
dArgentina, trenta anys ms gran que ella.
Gmez va morir a Argentina als nous mesos
de casats deixant-la vdua, aquest cop de veritat. Va ser all i llavors que Consuelo i SaintExupry van conixer-se. Era el 1930.
El 1931 es casaven, convertint-se en la Comtessa Consuelo de Saint-Exupry, tot i que
mai va ser acceptada per la famlia de lescriptor aviador.

14

Durant la guerra, Consuelo escriu moltes cartes al seu marit, fins i tot desprs dhaver estat
declarat com a desaparegut, el 1944. Hem tradut una daquestes cartes, la darrera, escrita
quan ja sabia que ell no tornaria mai:
Tot i que vagi molt lluny, amb tren, amb
avi, per mar, per terra, sento que mai podr
arribar fins on ets tu.
Tonio, Tonito, el meu home, el meu fill, el meu
campanar, fes sonar les campanes grans,
perqu no puc respirar. He envellit esperant
el mar de fons que et portar de tornada.
Em quedo amb les fulles, amb la pluja, amb el
meu vestit de festa. No puc caminar mentre
espero el moment en qu tornar a veure els
teus ulls, rodons com les flors.
No veus que no puc regar l'arbre de Nadal
per fer-lo crixer. El meu marit de les estrelles, tinc els peus petits i les mans diminutes,
has de tornar per ajudar-me.
No s com he caminat des de la meva infncia fins avui. La meva vida ha estat un immens vertigen. Avui, tinc els cabells grisos,
tinc tantes llgrimes a la boca que nhi hauria
prou per beuren durant tota la meva vida.
Per qu Tonio, Tonio meu, el meu marit, la
meva maledicci i la meva benedicci, el meu
cel i el meu infern, has marxat per no tornar?
No mho puc creure, no vull saber-ho, vas
marxar en el teu avi, el 31 de juliol, a una
missi de guerra i no has retornat. Sense notcies teves i l'any ja s a punt dacabar. He
dacceptar-ho, i si ho accepto, s encara per
estimar-te ms. Com t'hauria estimat si haguessis retornat! De la mateixa manera que
hauries fet tu amb mi.
Senyor de la corona d'espines, arrabassam el
cor perqu no em faci ms mal. Tu ja saps, tu,
que Tonio ho s tot per a mi. Sense ell jo no
sc res. A la taula de la meva habitaci d'ho-

15

tel, tinc un llibre seu, un retrat seu vestit de

soldat amb labric de cuir i les seves mans fines dhome que semblen ales i la seva barba
que creix amb les meves llgrimes.
Senyor gran i misericordis, et dono la meva
pena i el meu dolor. Pare, ajudeu-me. No tinc
ning per estimar, per esperar, per abraar.
Casa meva ha esdevingut petita, noms la
meva finestra resta oberta per fer-hi entrar
el cel, el cel on ell va marxar volant per no
tornar.
Torneu-mel, Pare, us ho prego, feu un miracle. Si mel torneu en la vostra tendresa, el
pentinar, el rentar, li far un pet i, plegats, anirem cap a vost.
Consuelo mor a Grasse (Frana) el 1979 i s
enterrada a Pars, al costat del seu segon marit. Va llegar tots els seus bens al seu jardiner i
majordom, l'espanyol Martnez-Fructuoso.

SABIES QUE...?

Un ex-libris diu ms de tu del que et creus?

ms aviat herldic per poc a poc van anar

evolucionant fins transformar-se en tot un
retrat personal del seu propietari.
Sembla que el primer ex-libris en planxa va
ser creat per Albert Durero, prou conegut
pels seus gravats, per que lauge del seu
s l'hem de buscar sobretot a finals del segle XIX i principis del XX, afavorit pel Modernisme i el fervor colleccionista i biblifil de l'poca. A Nvol publicaven un article sobre el tema aquest mes de juny.
Diuen que el primer antecedent dun exlibris [literalment: dentre els llibres] s
una placa de fang esmaltat de color blau
amb inscripcions jeroglfiques que es conserva en el British Museum de Londres.
Aquest segell va pertnyer a Amenofis
III i el feia servir en els estoigs dels rotlles
de papir de la seva biblioteca, el segle xv
aC. (Imatge inferior dreta)

A casa nostra hi ha autntiques joies modernistes com la que veiem en la imatge

inferior, que s propietat dApelles Metres
i fou dissenyada per Alexandre de Riquer.
Es troba en el Museu Nacional dArt de Catalunya. Aqu podreu veure una bona mostra d'ex-libris de Riquer.

Un ex-libris s un segell o estampa que

es posa en la primera pgina, en la portada
o en el revers de la portada dels llibres. Generalment hi figura el nom del propietari
del volum, que pot ser una instituci, integrat en un disseny. Per aix un ex-libris diu
moltes coses, no noms sobre la propietat
del llibre en concret, sin tamb sobre la
prpia persona, els seus interessos, aficions, etc. En els seus orgens eren de caire

16

Els puristes demanen que un ex-libris acompleixi determinades caracterstiques per poder assolir aquesta categoria i no quedar-se en una simple miniatura. A la Federaci Internacional dels Amics dels ex-libris estan fixats els mnims: mides, tcniques, aspectes
esttics... Breu, les principals "exigncies" sn les segents: que la part superior no sobrepassi els 13 cm, que hi aparegui lexpressi ex-libris, que hi figurin el nom o les inicials del propietari i que lallegoria tingui relaci amb la personalitat del propietari o
amb la temtica de la biblioteca o instituci.
Per si ja en teniu un, heu de saber que sembla que hom pot tenir ms dun ex-libris (i
mes de dos!) atenent a raons dordre (un per literatura infantil, un per llibres de viatges, un per la collecci de poesia...).
Existeixen concursos arreu del mn i entre els colleccionistes, que afavoreixen i promouen el seu s, generen passi. A Catalunya tenim lAssociaci catalana dexllibristes, que
es va crear el 1989 i s fora activa.
Ja ho veieu, s tot un mn per descobrir! Per aix hem pensat que com a bons biblifils
us agradaria donar un cop dull als ex-libris dalguns escriptors i personatges famosos o
que hi estan inspirats. Aqu en teniu un petit recull que podem ampliar amb els vostres,
si us hi voleu afegir! Els ex-webis els deixarem per una altra ocasi...

17

18

LA PREGUNTA

Ja saps quins llibres regalars o

demanars aquestes festes?

Explicans-ho a
larevistaql@gmail.com
...i publicarem totes
les respostes al proper nmero!!!

19

LARTICLE DE...
LA RECOMANACI

#SCBOOKSTAGRAMMER

Un article de Gerard Sol Martnez (@gersolmar)

Probablement ja coneixes aquesta comunitat,
per potser no saps que es coneix amb aquest
nom. De ben segur que has vist moltes fotos de
llibres per potser no has pensat que aquestes
siguin res ms enll de simples fotografies. Per
aix en aquest article intentar explicar breument qu s la comunitat Bookstagrammer.
Fer fotos de llibres? S, has escoltat b. Un/a
bookstagrammer s un lector/a apassionat/da
que fotografia les seves lectures i normalment
les penja a la xarxa social Instagram (d'aqu
prov el nom).
La veritat s que quan vaig penjar la meva primera foto d'un llibre al meu compte d'Instagram (que aleshores encara no era un compte decidicat al Bookstagram) jo tampoc no coneixia tota aquesta comunitat, per va ser a partir d'aquesta primera foto que vaig descobrir que podia combinar dues de les meves grans passions (lectura i fotografia) i vaig decidir seguir penjant noves fotos de llibres. Des d'aquell primer moment he seguit penjant
fotografies fins a arribar a un perfil amb
unes dimensions que superen tot el que
hauria pogut imaginar, mai no haur
imaginat trobar tantes persones interessades en les meves fotografies.
A ms a ms, la comunitat Booksatgrammer s una comunitat molt connectada
que m'ha perms conixer i trobar persones amb les quals comparteixo aquest
inters per la lectura i la fotografia, i fins
i tot contactar amb autors i editorials per
a realitzar collaboracions!
Tot i que les fotografies sn el que ms es veu a primer cop d'ull, el Bookstargam no acaba
aqu, la majoria de comptes (el meu incls) combinen les fotografies amb ressenyes.
Aquestes no solen ser tan llargues com les dels blogs, ja que la xarxa social t uns lmits
d'extensi i tampoc no seria cmode per a llegir-les.

20

Existeixen dos tipus de bookstagrammers,

aquelles que realitzen fotografies amb una
esttica similar sempre o els que canvien
d'esttica quan canvien de llibre. Els del primer tipus normalment tenen com un decorat
o una ambientaci determinada que proporciona una homogenetat i harmonia al seu
compte (per exemple espelmes, mantes,
punts de llibre...) per sempre intenten personalitzar cada imatge amb el llibre fotografiat a partir d'algun petit detall. D'altra banda,
els que pertanyen al segon tipus (jo, per exemple) realitzen fotografies amb fons molts diversos, creant aix una esttica variada i innovadora, potser no tan homognia com succeeix amb els anteriors. En aquest segon grup
podem trobar bookstagrammers que busquen
fotografies ambientades en cada llibre que
puguin reflectir l'atmosfera o tinguin relaci
amb el llibre.
Si t'interessa tot aquest mn, no dubtis en comenar el teu propi perfil de bookstagram per
a deixar fluir la teva imaginaci i poder combinar la fotografia amb la lectura! Si vols
veure ms foto- ressenyes pots trobar-me a Instagram com a @gersolmar !

21

CRNIQUES

LIBERIS LIBER 2016 - CRNICA DE LA MIXA

Extenuada per satisfeta somric a la foscor

que rodeja el Bus Indi de cam cap a casa. Ha
sigut un dia esgotador, les pedres de Besal
han marcat les meves sabates i lesperit daquesta fira ha deixat petja al meu cor.
El meu desig per fi sha fet realitat i aquest
any he pogut descobrir LiberisLiber a fons: he
gaudit duna visita turstica guiada, he retrobat amics i coneguts amants dels llibres,
mhan signat un parell de novelles, he assistit
a trobades i escaramusses potiques... Pels
que encara no sabeu del que estic parlant, LiberisLiber s la fira deditorials independents que es celebra cada any a Besal el
primer cap de setmana doctubre (i que ja va
per la seva setena edici). El 2015 vaig gaudirne tan sols un mat, per em vaig fer la promesa de que aix no quedaria aix. ;-D
Grcies al Bus Indi que els organitzadors van
posar a disposici de tots aquells que volgussim visitar LiberisLiber des de Barcelona,

22

aquest 2016 he pogut gaudir dun dia sencer al

cor de Besal.
La fira feia goig de veure, plena de noves editorials que per fi han pogut sumar-se a la festa
com LAven i Club Editor. Vaig tenir el plaer
de parlar amb dos de les seves editores, Nria
Iceta i Maria Bohigas, i les dos compartien el
mateix entusiasme per poder-se sumar a una
iniciativa genial que es supera i reinventa any
rere any.
Daltra banda, va ser tamb increble poder visitar la part ms histrica de la ciutat grcies a
la collaboraci de lOficina de Turisme amb la
fira. De la m de la nostra guia descobrrem els
secrets de Besal i vam poder entrar
al micv de lantiga sinagoga (un dels nics
conservats a Europa) a ms a ms de veure en
persona la Vera-Creu de lesglsia de Sant Vicen.
I parlant de relquies i meravelles... Finalment
tamb vaig poder visitar el museu de miniatures Micromundi, un rac mgic ple dobres ES-

PECTACULARS! Braus corrent per potes de

mosquits, vaixells navegant per lala dun insecte, ms duna desena de camells travessant
el forat duna agulla, la Sagrada Famlia i el
pont de Besal pintats amb un pel de pestanya... Senzillament no tinc paraules per descriure la meva fascinaci! Haureu de venir vosaltres mateixos a comprovar-ho!
Per tornant a la fira, per la tarda vaig posar
rumb a la Biblioteca Ramon Vidal de
Besal per assistir a la trobada de Bibliotecries de Girona amb la presncia de la Cap del
Servei de Biblioteques, Carme Fenoll. Un
cop all, la gent del pblic vam poder gaudir
duna breu introducci al mn de
la Bibliomaleta, un projecte pedaggic que
promou la iniciaci a la lectura entre nens de 0
a 5 anys . Tal i com digu Mariona
Masgrau (una de les professores dissenyadores del contingut) Llegir comena molt abans
del que ens pensem. Personalment, hi estic
completament dacord! Si tots els pares del
mn dediquessin el mateix temps per llegir
amb als seus fills que el que em van dedicar a
mi de petita, ser un vid lector deixaria de considerar-se una raresa.
A continuaci, ara s donant per comenada la
trobada, un grup de bibliotecries gironines
ens van mostrar els llibres que havien adquirit

a la fira: contes, assajos, novelles, clssics, novetats... i jutjant les seves cares de felicitat diria que estaven fora satisfetes amb el resultat!
Definitivament es van merixer un fort aplaudiment per part del pblic ;-D Per per si amb
aquestes bones notcies no nhavem tingut
prou, Carme Fenoll va compartir amb nosaltres com a colof final una primcia: el servei
de prstec virtual E-Biblio ha comprat les llicncies de totes les lectures obligatries de secundria! Val a dir que la seva declaraci va
arrencar una ovaci gaireb tan gran o ms
que la primera ^.^
Abans de marxar de nou amb el bus, per, encara vaig poder assistir a lescaramussa potica
(amb Esteve Plantada, Mriam Cano, Carles
Rabassa, i Miquel ngel Llauger entre daltres)
i a lentrega del Premi Francesc Garriga a Guillem Gavald.
En fi, si li hagus de posar alguna pega a la fira
(ms enll de que sacabi, s clar) seria que pot
resultar perillosament addictiva! Impossible
no acabar amb uns quants llibres al sarr!
I ja tan sols em queda dir una cosa... Felicitats LiberisLiber! Ens veiem lany que ve!
Llegiu larticle sencer a Paraula de Mixa

23

EL MAKING OFF DEL CLUB DE LECTURA RADIOFNIC A RNE4

Pas 7: donar la benvinguda a lAndreu Martn

i la Maite Carranza... Fet (des del moment en
el que posen els peus a lestudi regna un ambient genial)
Pas 8: saludar al Llus Morral de la llibreria
Laie qui participa a la recomanaci telefnica
del llibreter... Fet
El passat 18 doctubre al programa Club Dante
de RNE4 (dirigit per David Mart) es va estrenar unClub de Lectura radiofnic dall
ms especial en el que tres joves Bloggers, Booktubers i Quellegistes van entrevistar a dos
autors de nivell: ni ms ni menys que Andreu
Martn i Maite Carranza. Que com ho s?
Doncs perqu la Mauqui (La Biblioteca de
Hedwig) la Layla (Perduda entre paraules) i jo
(Paraula de Mixa) rem les joves lectores que
van gaudir duna vetllada inoblidable pas a
pas! Voleu saber en qu consistien? Aqu els
teniu:
Pas 1: reunir-se davant de ledifici... Fet
Pas 2: Fer-nos la primera selfie de rigor... Fet
Pas 2.1: Repetir la selfie com a mesura de seguretat
Pas 3: travessar lescner de lentrada... Fet
(haur detectat els nostres nervis i la nostra
emoci? Noms per aix els sistemes es podrien sobreescalfar! ;-D)
Pas 4: trobar lestudi de gravaci... Fet (per
arribar travessem portes i passadissos, veiem
sales senceres de redactors concentrats en els
seus monitors i passem per davant de sales
tancades qu amagaran?-)
Pas 5: saludar en David Mart... Fet (plegats
repassem per darrer cop lestructura del programa i ens posem al dia entre rialles)
Pas 6: rellegir els guions... Fet (la Mauqui, la
Layla i jo ens posem en mode professional i
els subratlladors volen sobre el paper)

24

Pas 9: Comprovar que tots els micrfons funcionen sense que es posi a ploure dins de lestudi... Fet
Pas 10: Gaudir de la mgia de la rdio... Prova
superada!
La resta de passos van volar i abans de que ens
nadonssim el programa shavia acabat! Ens
van quedar algunes preguntes al tinter, per el
final de la entrevista va ser immillorable!
Un cop acabada la gravaci, per, no deixarem
marxar a cap dels dos autors sense fer-nos
abans una foto de grup plegats i aconseguir
que ens firmessin els exemplars que ens havem descuidat de portar a la presentaci dEdeb per a Bloggers i Booktubers (on ells dos van
ser presents).
Quan la Mauqui, la Layla i jo sortrem de lestudi, vam anar caminant de puntetes fins a
lascensor per no interferir en la resta d'enregistraments en curs, per el riure ens era molt
difcil de contenir! Desprs de celebrar lxit
amb una abraada vam separar els nostres camins sense deixar de pensar en totes les persones que ens havien ajudar a fer-ho possible: a
en David Mart per invitar-nos i ajudar-nos a
moderar el debat, a lAndreu Martn i
la Maite Carranza per haver accedit a venir,
a en Bernat Sut (Perduts entre llibres) per
collaborar amb nosaltres en la redacci del
gui i als estudis de RNE4 per haver-nos obert
les seves portes.
Segent pas... Fins a linfinit i ms enll!
Mx

LA NARRATIVA DEL PXEL: TROBADA AMB RHIANNA PRAT-

Quan em vaig assabentar que Rhianna Pratchett venia a Barcelona el 6 de novembre a

la Eurocon 2016 va anar de ben poc que no em
caigus de la cadira. Sort que en aquell moment no estava asseguda! Tot i aix les cames
em van fer figa ;-)
Per aquells que no la conegueu, Rhianna s
una veterana de la indstria dels videojocs,
amb diversos premis i disset anys dexperincia en la professi. Escriptora de videojocs,
dissenyadora de narrativa i periodista, ha treballant en ttols com Tomb Raider (2013) i la
seva continuaci Rise of the Tomb Raider (2015), La espada celestial (Heavenly
Sword), la saga Overlord o Mirrors Edge. A
ms a ms, s co-fundadora de Narrativia, la
productora que posseeix els drets exclusius de
multimdia i comercialitzaci de les obres del
seu pare, el fams autor britnic Terry Pratchett.
Doncs b, ara imagineu-vos tenir-la de convidada dhonor a la Eurocon, la convenci anual
de cincia ficci europea que se celebra des de
1972 i que aquest any ha tingut lloc al Centre
de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB) els dies 4, 5 i 6 de novembre. Lesdeveniment, amb el nom de La narrativa del
pxel: trobada amb Rhianna Pratchett, va
anar a crrec de la periodista especialitzada en
tecnologia, videojocs, economia Mobile i startupsGina Tost.
Acompanyada per una traductora al castell,
Tost inici la trobada animant a Rhianna a
parlar sobre la seva passi pels videojocs. Prat-

chett es remunt a la seva infncia rodejada de

consoles i ordinadors per explicar-nos algunes
ancdotes divertides sobre les seves aventures
virtuals.
El pblic escoltava ben atent i tan sols trencava
el silenci per riure amb lhumor de Rhianna i la
cmica situaci de la traductora, que lluitava
heroicament per seguir el ritme de les llargues
respostes de Pratchett i no deixar-se ni una sola paraula per traduir al castell.
A continuaci Tost parl de la carrera primerenca de Pratchett, quan aquesta comen a
treballar per a la revista Minx el 1998 convertint-se en una dona pionera fent ressenyes de
videojocs, o quan a la seva posterior feina a PC
Zone viatj arreu del mn i conegu a tota mena de gent del sector.
Respecte a la seva carrera com a escriptora de
videojocs, a la conversa no van faltar mencions
a lxit de les entregues de Tomb Raider (sobre les qual Pratchett es sentia en especial alleujada ja que les expectatives havien
sigut molt altes) o a la premiada saga Overlord que va agradar incls a la gent
poc partidria de lestil narratiu de Pratchett.
Gina i Rhianna van debatre per qu les histries dels videojocs sn tan importants, com fins i
tot els jocs ms simples tenen una lnia argumental, el repte que suposa trobar lequilibri
entre la jugabilitat i la histria...
I qu en penses daquells jugadors que, com a
mi, noms ens agrada jugar i disparar a qualsevol cosa que es mogui per la pantalla? pre-

25

sap mai les portes que tobrir en un futur!)

4. Polir les dots descriptura i llegir molt per
aconseguir-ho.

gunt Tost. No va ser necessria la traducci

de la intrpret quan Rhianna exclam Fora
daquesta sala!. Un cop les riallades es van
esvair, Pratchett va aclarir que sempre hi haur jugadors que no volen saber ms sobre el
mn on estan jugant no puc fer res per ells,
noms minteressen aquells a qui s els apassiona la histria.
A mesura que avanava la xerrada, els espectadors tamb vam poder sentir a Gina i Rhianna
parlar sobre altres estils de narrativa als videojocs (com ara la dels simuladors per caminar), levoluci de tcniques com la captura
del moviment o les diferncies entre el cinema
i el videojoc. Per seguir millorant, Pratchett va
reivindicar la importncia daprendre ms sobre de la mecnica del teatre enlloc de voler
imitar el cinema, doncs el sis art s fora semblant alhora de crear lambient, els personatges i interactuar amb el pblic.
Finalment arrib un dels moments ms esperats per tots, la intervenci del pblic, moment
en el qual no vaig perdre la oportunitat de demanar a Pratchett quins consells donaria a
aquells que volguessin seguir els seus passos i
convertir-se en escriptors de videojocs. Si voleu sentir la seva resposta sencera, aneu
al minut 52 del vdeo de la trobada. En resum,
Pratchett recoman:
1.
Jugar a molts jocs per descobrir totes les
maneres possibles de narrar histries a travs
dells
2. Assistir a tota mena de conferncies i xerrades sobre videojocs per conixer a la gent del
sector
3.
Ser sociable i fer molts contactes, (no se

26

La ronda de preguntes cont de moments tamb molt emotius, com quan Pratchett, contestant a una pregunta del pblic, explic com
shavia basat en la relaci amb el seu pare per
construir la de Lara Croft amb el seu. Tamb
hi ha qui tract destirar Pratchett de la llengua
per saber si hi havia en marxa algun projecte
per la tercera entrega de Tomb Raider,
per Rhianna es mostr totalment hermtica al
respecte. Incls en el cas de que hi hagus la
idea, Rhianna recalc que aquesta mena de
projectes porten anys per desenvolupar-se.
Un cop acabada la trobada, arrib un altre moment molt esperat per alguns... Les signatures!
Personalment vaig tenir la gran sort de ser la
primera i aconseguir que Rhianna em signs el
meu exemplar de Mirrors Edge, un joc que
vaig gaudir enormement amb la meva famlia i
que va ser tot un repte personal acabar. ^.^
Desprs de fer-nos una foto plegades, no vaig
poder evitar confessar-li que era una gran fan
del seu pare Terry Pratchett i que em sentia
molt feli dhaver pogut conixer en persona la
seva ms gran creaci.
Quan vaig sortir del CCCB encara tremolava i
gaireb sem va escapar unes llgrimes de lemoci. El meu cor albergava un remol de felicitat, alegria i entusiasme, mentre que el meu
cap no parava de donar voltes al que acabava
de passar. Aix, s, dentre tots ells un sobresortia amb especial fora: Necessito canviar
la meva foto de perfil JA!
Llegiu larticle original al Bibarnabloc

DARRERA JORNADA AL BARCELONA NOVELLA

HISTRICA 2016 - PART 1

La quarta edici de Barcelona Novella

Histrica, la setmana dedicada a la novella
histrica a Barcelona (del 7 a l11 de novembre)
ha arribat a la seva fi, per ha deixat rere seu
activitats i xerrades dall ms interessants celebrades arreu de la ciutat! Des de conferncies
al Born CCM o al Liceu, fins a visites guiades al
Museu Egipci de Barcelona, passant per una
pila de Clubs de Lectura dedicats a novelles
histriques a les Biblioteques de la capital.
Afortunadament, vaig poder assistir a la darrera jornada daquesta iniciativa que ja sha convertit en tradici. Ms concretament a la xerrada al Born CCM a crrec del cinfil i escriptor Josep Maria Bunyol El cinema degipcis (i dalguns grecs, ja de pas...) i al debat entre Carme Riera, Blanca Bravo i Joan
Carreras sobre Els grans personatges de
la histria.
Com deia el programa, un dels xits de les edicions anteriors del Barcelona Novella Histrica va ser la divertida xerrada a crrec de
Bunyol, qui en aquesta ocasi es va dedicar a
repassar pellcules de lantic Egipte i la Grcia
clssica basades en novelles.
Comenrem el nostre entretingut viatge a
principis del segle XX -quan la font dexotisme
del misteris Egipte ja fascinava a molta gentamb The monster, lobra que Georges Mlis
estren el 1903, i vam anar avanant en el
temps amb pellcules com...

...La mmia (1932) protagonitzada per Boris

Karloff i basada en el Drcula de Bram
Stoker...
...Sinuh el egipcio (1954) ladaptaci de la
novella finlandesa de Mika Waltari, o...
...Tierra de Faraones (1955) la producci que
va comptar amb el Nobel de Literatura William
Faulkner com a guionista.
Bunyol ens va anar sorprenent amb ancdotes sobre el rodatge i les malediccions egpcies
que algunes van semblar patir, els guionistes i
els actors o les imprecisions histriques. Tot i
aix, Hollywood salimentava sobretot de la Biblia per recrear histries com la de Moiss. Sembla que el Nil anava ple de bebs
abandonats coment Bunyol entre els riures
del pblic. Curiosament, a les pellcula de
Hollywood els egipcis b podien adoptar el paper de malvats o el de representats del somni
americ.
Aix doncs, us estareu preguntant si existia alguna adaptaci que reflects el veritable imperi
Egipci i no el retrat idealitzat de la societat, en
el que els egipcis es comunicaven solament en
angls i els faraons parlaven com un coronel de
Kentucky. XD Doncs s, segons el nostre interlocutor la pellcula polonesa Fara (1966)
dirigida per Jerzy Kawalerowicz fou de les
ms fidels i acurades histricament, sense bandes sonores que tocaven amb instruments que
no existien, decorats de cartr pedra ni opulentes indumentries. Aix s, algunes de les

escenes ms importants es van rodar entre Kazakhstan i Uzbekistan, confirmant la teoria de Bunyol de que qualsevol desert serveix per imitar les terres faraniques: des del desert Khizilkhum
fins a les zones rides de Califrnia (EUA).
Per acabar, Bunyol tamb va fer una rpida menci a adaptacions de limperi grec com 300 (2007)dirigida per Zack Snyder i basada en el fams cmic homnim de Frank Miller.
Al final de la xerrada, els aplaudiments van deixar entreveure
la bona estona que vrem passar. De ben segur que tots recordarem ancdotes de la vetllada com quan Bunyol ens va
ensenyar la divertida samarreta amb jeroglfics que portava.
Sou capaos desbrinar qu hi posava?
Luke, sc el teu pare ;-D

Llegiu l'article sencer a Paraula de Mixa

DARRERA JORNADA AL BARCELONA NOVELLA

HISTRICA 2016 - PART 2

Quan el periodista i escriptor Joan Carreras va

comenar a presentar la xerrada, tots els presents sabem que aquella seria lltima activitat del Barcelona Novella Histrica denguany.
Per sort, comptvem amb la inestimable presncia de Carme Riera i Blanca Bravo per parlar sobre els grans personatges de la histria.
Ms concretament els protagonistes de les seves respectives novelles Les darreres paraules (larxiduc Llus Salvador dHabsburg (el
cos de Siss lemperadriu) i La otra vida (Santa Teresa de Jess)
Per qu les va motivar a escriure sobre
ells? Carme Riera ja coneixia la figura de
larxiduc, per exemple, quan havia anat
de menuda a Mallorca a estiuejar a les terres

28

del noble. Comissionar lexposici 10 mirades a larxiduc Llus Salvador" el 2015,

per, va ser el punt dinflexi que la va fer posar-se a escriure sobre ell. s ms, Riera va finalitzar amb un to misteris: Una nit vaig
sentir que l'arxiduc em parlava...
Segons Blanca Bravo, la seva tamb va ser
una illuminaci (encara que tampoc ens en va
voler donar gaires detalls perqu s la clau final del llibre ^.^). Seduda pels texts de Teresa, el que en un principi havia comenat com
un article dinvestigaci, va acabar en la seva
primera novella. Tot i aix la documentaci va
seguir jugant un paper molt important: dibuixant esquemes geogrfics, saber qui vivia i on
estava en aquella poca en cada moment... Va

resultar una tasca extenuant. No en tenia ganes, per sabia que era necessari explicava
Blanca, sobretot per evitar inversemblances i
incongruncies.
En canvi, Carme li agrada passar de mitjana
ms temps fent recerca que escrivint en la majoria dels seus llibres. Sc un ratol de biblioteca i tinc molts quaderns amb notes afirmava. La coherncia i el rigor sn crucials per ella i aix significa investigar fins als
detalls que semblen ms insignificants a primera vista. Les dues escriptores van estar dacord en que conixer latmosfera s elemental
per descriure una societat.
s per tot aix que escriure sobre el passat no
s pas flors i violes, i encara ms... no tothom
t xit, com demostra el Premi Borni a les pfies en obres de narrativa histrica que presenta
lescriptor Mrius Serra al Born CCM cada
any.
Per aix Joan Carreras (tamb autor de novelles amb vesant histric com L'guila negra) va fer debatre a les convidades temes tan
essencials com: abordar la veu dels personatges, les diferents dificultats entre posseir texts
seus i haver de suposar el seu vocabulari, o fins
a quin punt est permesa la ficci a la novella
histrica. Est clar que els escriptors no poden
canviar els fets, per s versionar la seva interpretaci mentre sigui versemblant cosa que
fem millor que els historiadors va reivindicar Riera. ;-) Tot i aix la polmica sempre est
llesta per aparixer, i Blanca Bravo tamb la
coneix de primera m. Descriure Teresa duna
manera ms humana li ha valgut com a opositors aquells que la tenen divinitzada.

Per acabar, Carreras els va preguntar qu

esperaven transmetre amb els seus llibres. Carme va confessar ser ambiciosa en
aquest aspecte. Magradaria que els meus llibres canviessin els lectors de la mateixa manera que altres llibres m'han canviat a
mi Tots els presents vrem estar dacord en
que al cap i a la fi el ms important sn els llibres que t'ajuden a veure el mn des d'una altra perspectiva. Blanca tamb va explicar
les seves ganes de jugar amb la curiositat del
lector i animar-los a llegir els llibres que es
mencionen a la seva novella.
A continuaci vam cedir el torn als espectadors
i em vaig animar a trencar el gel preguntant a les convidades quins consells donarien a aquelles persones que volguessin escriure novella histrica. Blanca va
recomanar llegir molt sobre el gnere i sobretot no perdre la passi: Si tengresca la histria, la recerca et resultar menys feixuga. Carme va estar totalment dacord.
Desprs daquest final immillorable pel festival
de la novella histrica, va quedar clar que
conixer el passat ens ajuda a entendre el futur. Ja ho diu lautor britnic Terry Pratchett: Si no saps don vns no saps on ets, si
no saps on ets no saps on vas, i si no saps on
vas probablement vagis per mal cam
Grcies a tots els historiadors i escriptors daquest pas, per apropar-nos al bon cam. ;-)
Llegiu l'article sencer a Paraula de Mixa

CRNICA DE LA MARAT DE LECTURA DE EL CARRER

DE LES CAMLIES
Personalment, crec que una de les activitat
ms curioses del 1r Festival de Grcia Llegeix ha estat la marat de lectura de El carrer
de les camlies de Merc Rodoreda, que va
tenir lloc el dia 19 al carrer homnim. Com no
podia ser daltre manera, la Instituci de les
Lletres Catalanes i el Qu Llegeixes shi van
sumar, ja que lobra de Rodoreda fou la protagonista de la Lectura Compartida del mes doctubre al frum Ploma del QL, en commemo-

raci amb el seu 50 aniversari.

La marat de lectura va donar el tret de sortida
a les 10h i, equipats amb un micro i un altaveu,
tota mena de persones (des de voluntaris del
festival fins a Quellegistes) van anar-se passant
el relleu de lectura en veu alta. Les paraules de
Rodoreda ressonaven per la ronda del Guinard i tots els vianants -des de grans fins a petits
- es giraven per esbrinar qu passava.

29

Si voleu veure el vdeo amb uns quants fragments de lectura, aqu el teniu: Qu Llegeixes a Grcia Llegeix Podreu comprovar que
una servidora sho va passar dall ms b
collaborant a la marat! Aix s, quatre hores
de lectura ininterrompuda debiliten a qualsevol! Per sort, gentilesa de la ILC i el QL, tots
els participants van poder gaudir dun vermut bonssim!
Durant la marat es van arribar a llegir ms
duna trentena de captols de El carrer de les
camlies... incls Che Yun, d'origen core, va
acabar llegint un precis captol de la traducci en angls.
I a diferncia de les maratons convencionals, no van haver-hi venuts.... tothom en sort victoris.
Grcies a tots aquells que vreu fer possible creuar la meta!

CRNICA DE LA MIXA:
HOMENATGE A JOAQUIM CARB
de comenar, per, ja hi havia gent fent-se fotos amb en Joaquim Carb(com per exemple una servidora ^.^) amb el divertidssim
jeep de cartr que el QL havia portat pel photocall i que va ser tot un xit!

Plovia a bots i barrals quan vaig arribar al centre cultural dArts Santa Mnica el 23 de novembre a les 19h per assistir a lHomenatge de
la Instituci de les Lletres Catalanes a
Joaquim Carb. La tempesta no estava disposada a flaquejar, per com va dir Nria Cadenes al discurs inaugural de lhomenatge, Els
llamps i els trons no han fet flaquejar la tenacitat lectora.
En efecte, la sala dactes de lArts Santa
Mnica estava ple de gom a gom deditors,
escriptors i lectors de totes les edats, entre
daltres que tampoc es van voler perdre la increble vetllada que tenem per davant. Abans

30

Un cop tothom va seure a lloc, lacte es va donar per comenat i la periodista i escriptora
catalana Nria Cadenes ens va regalar un precis i sentit discurs en el que va explicar moltes de les raons per les quals Carb s un
senyor escriptor: polifactic, actiu, admirable, humil, considerat amb els seus lectors... A
ms a ms, segons explicava ella, La casa
sota la sorra va ser el primer llibre amb el
qual va perdre la noci del temps i lespai: Carb tofereix paraules lluminoses que
tacompanyen sempre.
Realment fou impossible no emocionar-se amb
la xerrada inicial de Cadenes... I aix que lhomenatge no havia fet ms que comenar! A
continuaci va ser el torn dIgnasi Blanch, qui
ens va mostrar lexposici dillustracions que
ha coordinat sobre La casa sota la sorra, obra
de 30 dels seus alumnes que havent llegit el
llibre van deixar volar la imaginaci... Em va
encantar la vivor dels colors i la varietat des-

tils, per sobretot reconixer escenes i personatges del llibres vistos a travs daltres ulls.
Mhauria pogut quedar tota la tarda hipnotitzada mirant les projeccions, per era el moment de cedir el torn de paraula a Patrizia
Campana, leditora dEstrella Polar (aqu la
podeu veure conduint a tota velocitat amb
Laura Borrs, Joaquim Carb i Nria Cadenes).
Patrizia ens va parlar sobre la histria de La
casa sota la sorra que porta acumulades ni
ms ni menys que 80 edicions: 2
amb lEditorial Estela, 38 amb lEditorial Laia,
25 ms amb Columna Edicions, 10
amb Estrella Polar i unes quantes ms
amb Bromera (al Pas Valenci), Algar (en castell) o Pags Editors (en arans). Per no mencionar ledici commemorativa que es public
aquest any i que ha arribat a la segona edici!
Patrizia Campana tampoc es descuid de parlar sobre les adaptacions a cmic del llibre
per Josep Maria Madorell o en obres de teatre,
com el musical dirigit per la companyia EGOS
Teatre (i del qual vam poder veure una escena
en la que en Henry Balua canta una can divertidssima). Curiosament, un dels intrprets
i creadors de la lletra, Rubn Monta, es trobava entre els assistents, i ms tard aquella
mateixa tarda em va fer molta illusi poder
conixer-lo i dir-li personalment com mhavia
arribat a agradar el seu llibre La nena de
larbre (el qual vaig descobrir al QL).
De fet, va ser tamb degut al Qu Llegeixes
que vaig sentir a parlar de la La casa sota la
sorra per primera vegada! S, s, com ho sentiu! Un dels primers temes que es van obrir
just desprs de la creaci dels frums el 2008
anava dedicat a aquest llibre. Amb el pas dels
anys quellegistes nens i joves no paraven de
recomanar-la, i grcies a la seva insistncia la

novella va caure a les meves mans! (Tal i com

vaig explicar a la taula rodona amb Anna Maria Vives, Albert Thi, Mnica Forroy, Ester F.
Matal i Joaquim Carb on vaig participar)
Per aix no s tot! El passat mes de setembre
vaig tenir locasi perfecta de rellegir-la en la
millor companyia possible durant la Lectura
Compartida que organitz el QL moderada
per Albert Carol Bruguera, qui malauradament
no va poder venir a lacte. Si voleu, aqu podeu
veure el vdeo que vaig crear al finalitzar la LC
per commemorar els 50 anys del llibre (i el
qual va agradar molt a Carb! =D).
El temps pass volant i abans de que ens en
pogussim adonar, la Laura Borrs (Directora de la Instituci de les Lletres
Catalanes) ja havia acabat el seu discurs final
per cloure lacte! Tot i aix, abans de marxar
encara gaudrem una estona ms de la presncia de Joaquim Carb, a qui vaig aconseguir
que em signs el meu exemplar de La casa
sota la sorra! Visca!!!
Quan vaig sortir de lArts Santa Mnica, la
tempesta ja havia escampat la boira i els bassals reflectien la tnue llum dels fanals. Marxava contenta, ben aferrada a la meva bossa i als
records duna tarda increble.
Del seu xit en sn la prova les paraules del
mateix Joaquim Carb: tot i haver dit per les
xarxes socials que no volia res dhomenatges,
va haver de reconixer que li hauria sabut molt
de greu perdres la vetllada. Incls en Pere
Vidal i Henry Balua estarien dall ms contents dhaver rebut aquest precis homenatge!
Llegiu larticle sencer a Paraula de Mixa
Crnica QL: Homenatge a Joaquim Carb

Astrologia

Aquest any, les llunes plenes doctubre, novembre i desembre seran superllunes! Per
qu? Doncs perqu tenen lloc quan la lluna est en el seu punt ms proper daproximaci en la seva rbita al voltant de la Terra. I la ms gran de totes va tenir lloc el 14 de novembre, quan la lluna plena es va veure un 14% ms gran i 30% ms lluminosa. Segons
la NASA, un fet que feia 70 que no viem!
Si por qualsevol cosa us ho vau perdre, no passa res! Tan sols haureu desperar fins al 25
de novembre de 2034 per contemplar un esdeveniment semblant, segons un comunicat
de la NASA: Per si us voleu reservar per una Superlluna de veritat, apunteu-vos al calendari el 6 de desembre de lany 2052... Ser la ms gran de tot el segle XXI, amb el
nostre satllit a una distncia de 356,429 kilmetres.
Mentrestant, sort que tenim la poesia per reviure el moment amb els ulls de la ment!
El firmament s coix de lluernes,
on la lluna s'endormisca
en el moment de l'albada.
El cel s teranyina de punts de
llum,
on la lluna s una aranya
que llaura constant i endreada.
L'espai s fum de pluja de vidre,
on la Lluna neix joiosa
ben blanca i empolainada.
El vespre s partitura,
on els astres de la Nit
componen amb fil de plata
una can inacabada.
Lola Casas

32

Envieu-nos els vostres fan-arts!

Us apassiona el fan-art? Alguna vegada heu dibuixat com us imagineu els vostres personatges
preferits? Voleu compartir-ho amb la resta de Quellegistes? Envieu-nos els vostres dibuixos a

larevistaql@gmail.com

33

MAKING OF VESTITS DE PAPER

A les edicions anteriors de la revista heu vist una pila de vestits fets amb llibres. Us heu
quedat amb les ganes de tindre un i voleu aprendre a dissenyar-los amb les vostres mans?
Aqu teniu alguns vdeos sobre com shan fet alguns vestits amb paper i llibres!

Incls podeu dissenyar el vostre vestit de boda ideal!

34

I si tot i aix us sembla poc convencional sempre podeu optar pel disseny daquesta noia
de 15 anys, que el 2013 va crear un vestit de boda de paper... amb 1.500 documents de divorci! Original potser ho s, per a mi personalment em dna una mica de malastrugana!
Vosaltres us el posareu?

Ara ja podreu desfilar amb classe per la catifa vermella!

I si tot falla, en qualsevol cas sempre podeu anar vestits de llibre, que mai falla. Mireu sin aquest nen, que va guanyar el primer premi de disfresses de la seva escola!

CASES DEL MES

La guanyadora de la
Casa del Mes de setembre, dedicada a Marian
Vayreda, ha estat
Dewey. Felicitats!

Laia Cors s la guanyadora de La casa del mes

dedicada a la Ctedra de
Patrimoni Literari Maria
ngels Anglada-Carles
Fages de Climent.

Encara podeu participar...

La Biblioteca de Catalunya acull ms de tres-cents fons personals de creadors, dels quals vora quaranta sn descriptors, en
els quals shi sol localitzar en diferents mesures, documentaci personal, manuscrits autgrafs, correspondncia, llibres i documents
que constitueixen un testimoni valus per a la investigaci.
El premi consisiteix en una visita especial per a dues persones a la
Biblioteca de Catalunya en la qual es far un recorregut per diferents sales i estances i es veuran alguns dels seus tresors.
Ms informaci

LA PREGUNTA DEL DIA

Setembre: La Setmana16 i el Festival Nacional de Poesia
PLOMA... Loreto Giralt, espieta i bert
BOLI... felipe.mt12@gmail.com
Octubre: La casa sota la sorra i El zoo den Pitus
BOLI... Marta Roura LLAPIS... Guillemg

36

LLIBRES DE LA QUINZENA I DEL MES

La casa sota la sorra
-Rosabel
rull

El vigilant

Bofa-

-Montseb
-Roger
Soler

Martn

Sempre hem viscut al castell

-Enric Pagspetit Casadevall

-Jaume
bert

Gela-

-Lux

-Marcel Ferran

-Xuve

-Bons

Un replec en el temps
-Boira11
-David Evans
-Jlia bloguera

Encara
podeu
participar

ALTRES CONCURSOS
El lot de Babulinka, que vam sortejar a Facebook, ha estat guanyat per
Esther Bruna!

37

Guanyadors del concurs LiberisLiber! Marta3,

Poliverr i Guillemg!

NOTCIES
Ubisoft crea la seva prpia editorial
Ubisoft continua expandint
les seves vies de negoci i no
noms ha tingut un acostament al set art amb, per
exemple, la prxima estrena
de la pellcula de Assassin's
Creed, sin que ha expandit
la narrativa dels seus universos amb una srie de novelles
publicades per editorials com
Penguin Random House o Escolstica.
No obstant aix, s'han decidit a fer-se amb el control de la seva prpia expansi en el mn
imprs, ja que han anunciat la creaci de la marca Ubisoft Publishing, que s'encarregar de la publicaci de les novelles ambientades en les seves propietats intellectuals.
El primer d'aquests llibres ser Assassins Creed: Heresy, que es posar a la venda a Amrica el proper 15 de
novembre. Explica la histria intercalada d'un templer
de l'actualitat junts amb una narrativa histrica que
abasta el s. XIV i la histria de Joana d'Arc. Estar escrita per Christie Golden, qui ja ha escrit dos dels llibres de
Assassin's Creed i t experincia en les sagues Star Trek,
Star Wars i Warcraft.
Tamb el 15 de novembre es posar a la venda Assassin 's
Creed: La Guia Essencial, un llibre de butxaca que cont
illustracions dels personatges, marcs histrics i escenaris pels quals ha passat el timeline de la franqucia.

38

"Continuarem associant-nos amb els millors de la indstria de la publicaci literria al

mateix temps que treballem en les nostres prpies iniciatives", va comentar el president
d'Ubisoft Laurent Detoc. "Amb aquest aquest equip, tenim el control creatiu des del
concepte inicial fins a la impressi, escollint els escriptors amb els quals volem treballar, editors, artwork, l'aparena i textura de la portada, etc. Coneixem les nostres
marques i les seves histries individuals de forma molt ntima, pel que ens estem enfocant en els nostres experts interns per continuar impulsant les nostres marques i explorar i submergir-nos en narratives que siguin atractives tant per als nous aficionats
com per als lectors per igual ".

Quin s el teu nom al mn dOz?

39

Trivials literaris al Qu Llegeixes

40

Apps per crear llibres digitals

Fa uns dies llegem un article que mostrava 15 eines per crear els nostres propis llibres digitals. Vam estar estudiant les aplicacions que proposaven i us en fem cinc
cntims, juntament amb algunes eines dedicades als cmics. Pareu atenci perqu
tenen moltes possibilitats!
Booktype: permet crear un llibre en
xarxa de manera collaborativa i compartir
-lo desprs amb diferents persones i en
diferents suports com tauletes, mbils,
lectors-e...
Tutorial
Videtutorial
Myebook: el resultat s molt professional
ja que permet maquetaci i disseny. A partir
dun pdf pots crear un llibre-e interactiu i a
ms hi pots afegir vdeo i imatge.
Tutorial.
Videotutorial
Playfic: aquest recurs s una mica diferent
ja que s de caire ms ldic. A partir del text
que hi introdum podrem crear un treball de
lestil de crea la teva prpia aventura, triant
diferents opcions. Aix es coneix tamb com
aventures conversacionals, s a dir, aventuresjoc en qu es descriu al jugador qu ha de fer
noms amb text. El jugador dna les instruccions al seu personatge tamb amb text.
Tutorial
Zoorbust: amb aquesta eina podem crear
llibres digitals en 3D. Shi poden incloure sons,
msica, imatges... i pot exportar-se via web
amb codi html. Sutilitza sovint a les aules perqu s molt vists per als infants.
Tutorial
Vdeotutorial
Sigil: aquesta eina permet crear llibres en
format e-pub que, com sabeu, t lavantatge

41

sobre el pdf dadaptar-se a qualsevol suport

(tamb a lectors electrnics, e-reader).
Tutorial
Vdeotutorial
Soopbook: amb aquesta eina, diuen, amb
resultats sorprenents, podem crear llibres de
forma collaborativa amb un lmit de 10MB. A
partir daqu, cal pagar. Els escriptors, a ms,
un cop creats els seus llibres, els poden vendre
en lnia.
Tutorial
Vdeotutorial
Tinitap: aquest creador de llibres infantils
s molt senzill. Val la pena donar-hi una ullada, si teniu fills o sou mestres. Hi podreu afegir les vostres prpies imatges.
Tutorial
Vdeotutorial
Taar Heel Reader: permet crear llibres
amb les nostres imatges i... que els textos siguin llegits per veus robtiques.
Vdeotutorial
Stripgenerator: diuen que s una eina
adreada a mestres i educadors per nosaltres

Vdeotutorial
Chogger: en aquest cas podem afegir imatges prpies, dibuixar a m, afegir nvols de
text, etc.
Tutorial
Vdeotutorial
Superlame: aquesta eina permet fer
cmics amb les nostres fotografies. La imaginaci la posem nosaltres!
Tutorial
ho fem extensiu a mares i pares i, per qu no,
curiosos! Serveix, com les que us mostrem a
partir dara, per crear cmics. Els personatges
estan predefinits i sn noms en blanc i negre,
per donen molt de joc!
Tutorial

42

Vdeotutorial
Nhi ha molts ms, alguns adreats noms als
usuaris diPads, daltres oberts... Remeneu i
trieu el que ms us convingui i, si us ve de
gust, comenceu a crear!

revistaql.jimdo.com
No us la perdeu!

Aqu trobareu tots els nmeros anteriors de la Revista del QL, contingut exclusiu i molt ms!
Qui som?
El 28 dAbril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Quellegistes una
idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes,
essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular seguidors i en un tres i no res el tema
bullia de redactors atrafegats.
Malauradament, el que en un principi shavia ideat com un entretingut butllet es va acabar convertint en un projecte tan gegant que va comenar a patir baixes quan faltava poc per publicar el primer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot estava perdut!
El maig de 2014, un nou grup dintrepids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que
prometia tant amb la intencio de que tota la illusio que hi havien dedicat els seus companys no quedes en l'oblit. Tres mesos mes tard, la primera edicio daquella operacio fenix va veure la llum, i
amb ella va va reneixer La Revista del QL.
Ens ajudes a que la seva flama cremi mes que mai?
Comptem amb tu!

43

LA REDACCI RECOMANA...

Vull ser Jove s un programa radiofnic en format magazine el qual

est dividit per diferents espais. La primera temporada d'aquest programa era un format de 25 mintuts de Magazine Matinal, per la segona
temporada transformem Vull ser Jove en un programa despertador pels
Dissabtes i Diumenges. Us informarem de les ltimes notcies d'una
manera esbojarrada amb el Som Curiosos. Tamb per aquells ms despistats podreu gaudir de l'agenda jove, una secci en la que podreu escollir entre diverses activitats per fer durant aquella setmana. A
ms, tindrem el nostre concurs setmanal, i cada setmana tindrem un
convidat al nostre programa. Sigueu benvinguts a Vull ser Jove
Twitter: @VullSerJove
Correu: vullserjove@gmail.com

Facebook: Vull Ser Jove FM

Instagram: @vullserjove

44

Membres de la Redacci...

Mixa
Convidats especials
Layla Zaoui

Gerard Sol

Envieu-nos un correu a
larevistaql@gmail.com
...i estareu dins de lequip!

45