Está en la página 1de 20

Cartogra a Sensible

cont@Mina

desdelamina.net (Salesians Sant Jordi PES La Mina)


octubre 2016

perqu els mapes noms tenen una petita llegenda a un costat i necessitem ms tes
que ens serveixin de guia

Les nostres cartogra es son una proposta que ens serveix per conixer, reconixer i
aprendre plegats sobre el nostre barri, la seva realitat, la seva historia i els seus futurs i
aix, entre tots, poder fer un mapa collectiu, sensible i creatiu que ens permetes
identi car i compartir aquells racons i moments que han tingut una especial signi caci
per a cadascun de nosaltres.

En aquesta travessa, companys periodistes que ens han plantejat una srie de notcies
per re&exionar sobre elles i com retraten el barri. Les posarem en dileg amb les
sensibilitats i les experincies entorn a la vida dun barri com el nostre.

Aix l'Helena Lpez, l'Enric Borras, l'Andreu Merino i el Jordi Ribalaygue ens conviden a
acompanyar-los en esl seus dubtes, dilemes i intucions entorn a l'exercici de la seva
professi i la realitat del barri.

Al nal del passeig, esperem que les nostres petjades ens hagin ajudat a re&exionar
sobre la identitat pblica del barri i la seva construcci per part dels mitjans de
comunicaci .

Operacin limpieza
- El 'conseller' Espadaler saca pecho y subraya su apoyo al cuerpo tras la polmica
del 'caso Raval'
- Una redada antidroga de 7 horas con 300 mossos en La Mina y Zona Franca acaba
con 33 detenidos

La madrugada de ayer en el barrio de La Mina, en Sant Adri de Bess, fue movida para
numerosos vecinos, algunos de los cuales se despertaron por el incesante ruido de un
helicptero que sobrevol la zona durante cerca de siete horas. Otros lo hacan despus
de que decenas de mossos reventaran puertas e irrumpieran en una veintena de
viviendas en busca de estupefacientes. Unas actuaciones que se repetan en el barrio de
la Marina del Prat Vermell, de la Zona Franca, en el marco de una macrorredada contra
un clan familiar que supuestamente tra ca con drogas y en la que participaron unos 300
policas de varias unidades.
La operacin, que empez poco antes de las cuatro de la madrugada y que acab, por el
momento, con 33 detenidos, sirvi al conseller de Interior, Ramon Espadaler, para sacar
pecho y rea rmar su apoyo al cuerpo, cuya imagen se ha visto enturbiada por la muerte
del empresario Juan Andrs Bentez en el Raval, un caso por el que estn imputados
ocho mossos. Precisamente por este contexto, y aunque la actuacin de ayer parte de
una investigacin iniciada el pasado diciembre por orden del Juzgado de Instruccin
nmero 3 de Badalona, es inevitable asociar el espectacular operativo para limpiar de
droga dos territorios en los que el tr co de sustancias prohibidas es un secreto a voces
desde hace aos a un lavado de cara de la polica catalana.
Tenemos mucha con anza [en los Mossos] y estamos recibiendo muchas muestras de
apoyo, algunas ms explcitas y otras menos vistosas de muchos ciudadanos que confan
en el cuerpo, aseguraba el conseller en su discurso de inauguracin del curso acadmico
2013-2014 del Institut de Seguretat Pblica de Catalunya (ISPC), en Mollet del Valls, al
tiempo que se realizaba la operacin, en la que se decomisaron sustancias como herona,
cocana y hachs, sin que haya trascendido ni en qu cantidades ni el volumen de droga
que supuestamente maneja el clan, ya que el caso se encuentra bajo secreto de sumario.
EXPECTACIN / Mientras se llev a cabo el operativo, en el que tambin particip la
unidad canina, decenas de vecinos de La Mina se fueron congregando en la calle de
Tramuntana, el epicentro de las detenciones y de los registros. All, donde la polica
entr en 21 pisos (en la Zona Franca se registraron ocho), se vivieron algunos momentos
de tensin.
Mama, vmonos a casa que tengo miedo, apremiaba en vano muy nerviosa una nia de
unos 10 aos despus de que poco antes de las diez de la maana agentes de los mossos
reventaran a muy pocos metros de ella la puerta de unos bajos de la calle de
Tramuntana. Se nos van a llevar los cartones del bingo?, preguntaba en voz baja una

seora mayor a una joven en cuanto entraron los agentes, mientras a su lado dos chicas
lloraban por los detenidos que custodiaban los policas.
Este barrio es muy normal, muy tranquilo. Hay droga, claro, como en todas partes. Eso
ya se sabe, deca con parsimonia un jubilado que volva de pasear con su perro y se
encontr con que no pudo acceder a su bloque. En la misma lnea se pronunci el to
Chato, el patriarca de los vecinos gitanos, que como tantos sigui en bata de estar por
casa la actuacin policial desde la calle. Este hombre neg la existencia de algn clan
organizado dedicado al tr co de drogas. Demasiado bombo y platillo, lament en
alusin al gran despliegue policial. Como en cualquier barrio, aqu tambin hay
toxicmanos que compran cinco papelinas, se quedan dos o tres y venden el resto. El
lunes todos estarn en casa, pronostic sobre los arrestados.
La calma que demostraron algunos no fue extensible ni mucho menos a todo el barrio,
ya que durante la macrorredada algunos increparon y amenazaron con palos a
periodistas. Y al nal sali la rabia grupal: cuando poco antes de la once de la maana las
decenas de unidades de los mossos fueron abandonando el barrio, numerosos vecinos
desataron sus gritos contra ellos.

Rosa Mari Sanz - 16/11/2013


http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/operacion-limpieza-2842789

La Mina, l'escenari perfecte


"Dues setmanes abans de les eleccions presidencials americanes, un gran escndol a
Washington. El president s acusat d'haver abusat d'una menor, episodi que amenaa en
enfonsar la candidatura per al seu segon mandat. Per abans que l'incident pugui causar
un dany irreparable, un misteris personatge s cridat a la Casa Blanca. Es tracta d'un
assessor -Robert De Niro-, que posseeix l'estranya habilitat de manipular la poltica, la
premsa i el que s ms important: al poble americ. Anticipant-se a la reacci dels
mitjans, el personatge de De Niro hbilment desvia l'atenci creant una histria ms
gran i millor: declarar la guerra a un pas remot (en aquest cas Albnia). Amb l'ajuda d'un
fams productor de cinema i televisi establert a Hollywood -Dustin HoZman- reuneix
un increble gabinet de crisi que trama un con&icte universal per fer oblidar l'escndol
sexual amb la menor".
Fins, aqu, cci. Es tracta de la sinopsi de la pellcula 'Cortina de fum', dirigida per
Barry Levinson el 1997, extreta de la revista 'Fotogramas'.
Gaireb 20 anys desprs del seu estrena, l'argument de 'Cortina de fum', una pellcula
de cci, no sona gens inversemblant, ms aviat tot el contrari (els escndols del
candidat Trump b podrien haver-la inspirat).
Per avui no hem vingut a parlar de cinema ni dels Estats Units, sin de
periodisme i de La Mina, que no s un pas remot, com ho s Albnia pels ianquis de la
pellcula, per quasi. La Mina es presenta com l'escenari perfecte, on, a ms, no cal
inventar res perqu tot passa (la primera re&exi seria plantejar-nos si per qu ja va b
que passi aqu, perqu en algun lloc ha de passar i millor en una zona identi cada i ms o
menys controlada). De forma volguda o no, La Mina s, doncs, una espcie de plat
sempre a punt, amb tots els ingredients mediticament atractius per servir de carta sota
la mniga perfecta en cas de necessitat.
Divendres, 15 de novembre del 2013, un helicpter va sobrevolar de matinada i
durant set hores el barri de La Mina, on van desembarcar 300 mossos d'Esquadra en una
espectacular batuda antidroga en qu es van detenir a 33 persones, amb la pertinent
trucada a tots els mitjans de comunicaci perqu cobrissin l'impressionant operatiu.
Que a La Mina hi ha droga -primer i inevitable tpic- s un secret a veus. s com dir que a
Ciutat Vella hi ha turistes o a Grcia moderns. Qu buscava, doncs, un operatiu tan poc
discret?
Dies enrere havia comenat el judici contra vuit agents imputats per la mort del
ve del Raval Juan Andrs Bentez. Les imatges de vuit policies colpejant a un home a
terra havia corregut per tot arreu i era poderosa. Feia trontollar quelcom. Igual que la
imatge dels agents entrant al judici amb caputxes i les cares tapades amb un aspecte
ms desa ant que penedit, enregistrades noms uns dies abans. L'helicpter i els 300

agents rebentant portes a La Mina per acabar amb un clan de tra cants semblava un bon
contrapunt. Un lloc on desviar l'atenci meditica per mostrar, a ms, la 'bona feina' dels
agents, fent all que havien de fer: detenir als dolents. A ms, l'operatiu es va fer
coincidir amb l'acte d'inauguraci del curs de l'Institut de Seguretat Pblica de Catalunya
(ISPC), a Mollet del Valls, on estava el conseller del ram, que va apro tar per felicitar els
agents per l'operaci i mostrar-los tot el suport.
bviament, la feina dels periodistes s informar, i un macrooperatiu policial com
aquest era notcia, aix que, desprs del pertinent avs de la policia - o missatge del cap
desprs de veure un tuit, en els temps que corren-, tocava crrer cap all. El repte dels
professionals de la comunicaci en aquest moment s, en primera instncia, evitar
precisament el que tot sembla indicar que buscava l'operatiu i posar en context
l'operaci, fet que de vegades no s tan evident i costa.
En segona instncia i un cop sobre el terreny, s fcil deixar-se emportar per les
declaracions incendiries. En aquell moment, amb el barri pres per la policia i convertit
en un gran plat de televisi, el ms normal s que apareguin curiosos i vens que, molts
cops sense tenir massa idea del cas concret, ofereixen tot tipus de detalls tan llaminers
com poc o gens contrastats. s la nostra responsabilitat aqu destriar els testimonis
ables i rellevants (i aqu podrem obrir un altre debat sobre quins detalls sn
rellevants), fet que molts cops es fa difcil, sobretot quan la declaraci del ve t tant de
ganxo que la volem donar per bona. s difcil no deixar-se arrossegar per la mxima 'que
la realitat no t'espatlli un bon titular' (aqu hem d'entonar el mea culpa).
Per, ms enll de si la batuda s'ha fet servir per Interior de cortina de fum o no, la
re&exi de fons pels reporters potser hauria de ser perqu noms trepitgem La Mina a
apagar focs? Les rutines periodstiques fan que acabem posant els focus al barri noms
per cobrir aquest tipus d'informaci, que, per la seva naturalesa, s'han de cobrir a correcuita, sense temps a aprofundir ni a obrir el focus. El principal problema no s com
s'explica la batuda a La Mina, sin que la batuda a La Mina sigui l'nic moment en qu el
barri aparegui a l'agenda meditica. Serveixi aquesta re&exi pblica com a autocrtica.
Helena Lpez

La vigilncia dedi4cis pblics a la Mina, en mans de


clans locals
- Legalment o no, les estructures de poder del barri estan darrere la seguretat dels
pisos del Consorci

El vent fa remolins de fulles seques a la cantonada dels carrers dAnne Frank i Merc
Rodoreda, a Sant Adri de Bess. s la primera hora de la tarda per gaireb no hi ha
vianants. Dues dones seuen al bar de la cantonada. Un home jove surt per una porta de
ferro en un dels baixos tapiats dels edi cis nous. Porta un uniforme de Belaan
Seguridad y Proteccin, per aix s la Mina i t les ordres clares. Aqu porta aix el
To Cristina. Jo faig la ronda i si hi ha cap problema, si obren una casa o el que sigui, no
puc actuar: aviso lempresa, que truca al To Cristina, que s el patriarca, i ell hi va i parla
amb ells, explica. I afegeix amb la veu ms baixa: Com si fos el segle passat.
Se senten, esmortets, els sons de les obres del nou centre datenci primria de la Mina i
algun cotxe que passa cada cinc minuts per lavinguda Manuel Fernndez Mrquez. En
aquest barri arraconat per la ronda Litoral shi ha de venir expressament. I ms aqu, on
es van fer els blocs de pisos de protecci o cial en qu encara hi ha 86 habitatges buits
que continuen en mans de ladministraci pblica. La majoria de baixos estan tapiats i
protegits amb reixes. Belaan s lempresa contractada pel Consorci de la Mina des del
23 de febrer per controlar aquesta zona. s un encrrec provisional mentre no
sadjudiquen els contractes de vigilncia corresponents al 2016.
El control dels 86 pisos nous encara buits tamb se ladjudiquen Los Manolos. / CRISTINA
CALDERER
El vigilant, quan fa la ronda, tamb entra als blocs Venus, Mart i Llevant. Aquests edi cis
immensos de color groguenc i nestres petites no sn a la zona nova, sn al cor de la
Mina. Aqu hi ha 53 pisos buits, tancats i tapiats, que eren de gent reallotjada i que han
passat a ser del Consorci de la Mina. Venus s ledi ci ms degradat. A lentrada hi
falten ms rajoles de les que hi ha i les bsties estan tan destrossades que sembla que
alg shi hagi entretingut amb un bat de beisbol.
Un mili en cinc anys
Aquest any el Consorci de la Mina preveu gastar-se 110.000 euros en la vigilncia dels
139 pisos que t al barri, entre vells i nous. Lany passat van ser 250.000 euros, segons
fonts de lentitat pblica. El 2016 la xifra s ms baixa perqu al maig es van adjudicar
per sorteig uns 250 dels 475 pisos nous i ara nhi ha menys per vigilar. Des del 2012,
sumant-hi les xifres que consten als informes dintervenci del Consorci, shauran pagat
ms de 920.000 euros en control i vigilncia. Fins al 2015 tots aquests diners havien
anat a cinc empreses: Visercon 2000 -la que sha endut el pessic ms gran-, Control y
Mantenimiento Los Borjas, Afrimaya BCN i Ertrel 2010. Aix a banda del que es paga
per les alarmes de Prosegur, que lany passat van costar 7.700 euros ms.

A ledi ci don surt lhome de Belaan hi ha un cartell casol que diu Control Los
Manolos. Als pisos del bloc Venus hi ha cartells semblants on es pot llegir Control Los
Manolos To Cristina. El vigilant -que no diu el seu nom complet: a la Mina la majoria
dels que parlen no volen que se spiga el seu nom- ho explica a la seva manera: Los
Manolos estan per sota i el To Cristina s qui talla el bacall. Los Manolos sn un dels
principals clans de la Mina, aliats de Los Baltasares, els que han fet fugir desenes de
famlies de Los Peludos del barri i de Sant Roc, a Badalona, a causa de l assassinat dun
jove el 23 de gener al Port Olmpic.
La vigilncia que hi ha sn aquests cartells, amb aix nhi ha prou
Un treballador de manteniment del Consorci ho t molt clar: La vigilncia que hi ha sn
aquests cartells, amb aix nhi ha prou, explica assenyalant el rtol de Los Manolos. Un
company que va amb ell assenteix amb el cap.
Els vigilants reals dels pisos buits formen part dels clans que han controlat els espais
pblics del barri, segons lactivista venal i president de lArxiu Histric de la Mina,
Josep Maria Monferrer. Acusa ladministraci dhaver fet legals aquests clans que
eren subterranis i que tenen membres que tra quen amb drogues. Els han convertit
en empreses de vigilncia i, com diu lalcalde, tot s legal, afegeix.
Resposta o4cial
El gerent del Consorci, Juan Luis Rosique, no ha volgut atendre aquest diari, per fonts
de lens asseguren que la vigilncia s necessria per evitar ocupacions illegals i
problemes de convivncia. Les famlies que han sigut adjudicatries daquests
habitatges han fet arribar al Consorci la seva satisfacci pel servei, i aquesta s lnica
informaci que nosaltres hem rebut, diu lentitat. Res de queixes.
Una font que ha estat vinculada a l Ajuntament de Sant Adri i el Consorci de la Mina
nega que tot sigui legal. Al Consorci tot s irregular, tothom sabia qui acabava fent les
vigilncies, diu. A rma que va trucar a conegudes empreses de seguretat per preguntar
per qu no participaven als concursos pels contractes de vigilncia, o per qu no
guanyaven. Em van dir que amb el preu de la licitaci era impossible presentar ofertes,
explica: es pagava massa poc per a les empreses convencionals. Parla, per ho fa amb por
perqu assegura que quan va posar en dubte aquests contractes i altres assumptes va
rebre amenaces: He rebut visites daquests clans que es dediquen a la droga i als quals
amb diners pblics els contracten per vigilar edi cis.
LARA tamb sha posat en contacte amb lAjuntament de Sant Adri de Bess, per
lalcalde, Joan Callau (PSC), ha declinat fer cap comentari. Al gener, en una entrevista a
la publicaci local Lnia Nord, quan el periodista li va dir que a ledi ci Venus hi havia
pisos vigilats per Los Manolos - To Cristina, Callau va contestar: S, el Consorci fa un
concurs dadjudicaci i shi presenten empreses per fer la vigilncia dels pisos. Tot s
perfectament legal. Va afegir que no sabia si eren els mateixos Manolos els que, com li
demanava el periodista, feien altres tasques de vigilncia al barri.

Empreses pantalla?
Lempresa que o cialment tenia adjudicada la vigilncia del bloc Venus quan lalcalde
contestava lentrevista del Lnia Nord no es diu Los Manolos, sin Visercon 2000, i t el
domicili o cial en un pis del carrer del Mar, a la Mina mateix i a dos nmeros de distncia
de la seu del Consorci. s un pis normal, sense el rtol de cap empresa de seguretat, i a la
bstia que li correspon hi ha el nom de ladministrador de Visercon 2000: Jos Carlos
Heredia Porras. Aquest diari hi ha intentat parlar per no lha pogut localitzar. T una
altra empresa al seu nom, domiciliada en un lloc ms exclusiu: la Rambla de Catalunya de
Barcelona.
Visercon 2000 i Control y Mantenimiento Los Borjas es van repartir els contractes de
vigilncia per valor de 250.000 euros de lany passat. Los Borjas ladministra Miguel
Borja Gabarre. Un home amb el mateix nom va recollir lany passat -en nom del seu pare,
que havia mort- el premi Comproms amb la comunitat gitana de la Federaci
dAssociacions Gitanes de Catalunya.
La construcci del nou centre datenci primria de la Mina tamb t pintades dun clan.
Control Portus, hi diu. La conselleria de Salut mant que la vigilncia s cosa de
lempresa contractada per lobra, en aquest cas una UTE formada per Isolux Corsn i
Sorigu, i que aix forma part del seu marc dautonomia de direcci i gesti. Fonts
dIsolux Corsn han comunicat a aquest diari que la seguretat sha contractat a una
empresa completament legal, per no volen dir quina empresa s ni qu li paguen.
Dijous a la tarda, a lobra, un home de ms de seixanta anys deia que ell no era el vigilant,
que tan sols el cobria una estona per fer-li un favor. Per tenia clar qui manava. Aqu no
han robat mai res, ell treballa per Los Portus, va explicar. Cap a les vuit del vespre a
lobra ja no contestava ning. Tot era tancat.

Enric Borras 03/04/2016


http://www.ara.cat/societat/vigilancia-dedi cis-publics-Mina-locals_0_1552644733.html

El que falta per explicar sobre la Mina


A la Mina hi ha ionquis, gitanos, camells, pobresa i problemes. Ning amb dos dits
de front hi ha de perdre cinc minuts. Aix s el que pensen la majoria de catalans
d'aquest barri convertit en una mena de cul de sac per acollir els expulsats de Barcelona.
Per a Grcia tamb hi ha ionquis, gitanos, camells, pobresa i problemes. I a Sants, i a
Ciutat Vella; i a gaireb tot arreu. La diferncia clau entre tots aquests altres llocs i la
Mina s la histria de l'aband interessat a qu l'han sotms diferents administracions,
comenant pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adri, una histria narrada sense pls a
la llengua als llibres de Josep Maria Monferrer. L'aband es basa en la fama de ciutat
sense llei on no hi ha res a fer, que tamb ha perms que alguns hi fessin i desfessin
sense control. I tot aix passa en bona part, per culpa nostra, de la majoria de periodistes
dels mitjans generalistes; que mentre parlem de droga i gitanos -amb notcies que sovint
freguen el racisme- ens oblidem d'una de les nostres funcions principals: vigilar el poder,
sigui quin sigui.
L'article La vigilncia d'edi cis pblics a la Mina, en mans de clans locals -amb les
seqeles posteriors- intenta rascar qu hi ha a les frontisses entre el poder de
l'administraci i el del crim organitzat. Noms parla d'un sol aspecte d'aquesta relaci
que, a ms, era a la vista de tothom que s'hi volgus xar, per que s'havia explicat molt
poc. A vegades sembla que el que passa a la Mina, es queda a la Mina; si no tracta de
drogues i punyalades, que sempre donen clics a internet i audincia a la televisi. El text
-que s un reportatge i aix t algunes conseqncies formals- parla dels contractes
irregulars a empreses de seguretat fantasma, sense acreditaci, per vigilar els pisos
protegits nous i vells que controla el Consorci de la Mina i les obres del nou centre
d'atenci primria, en mans d'una uni temporal d'empreses. El Consorci s el poder
poltic real de la Mina: l'entitat en qu els ajuntaments de Sant Adri i Barcelona, el
Govern i la Diputaci han delegat la seva responsabilitat cap al barri, una administraci
dirigida per un gerent que ning no ha votat i que es va negar a atendre cap mena de
petici per parlar dels contractes de vigilncia.
Com que l'article s un reportatge, ignora en certa (volguda) manera una de les
eines fonamentals del periodisme: la pirmide invertida; s a dir, l'estratgia segons la
qual les notcies s'han d'explicar per ordre d'importncia i no cronolgic ni de cap altra
mena, deixant all menys destacat per al nal i contestant les preguntes clau -qui, quan,
qu, per qu, com i a on- al primer pargraf. La pirmide invertida sovint s una crossa
que encotilla els textos i ajuda a convertir-los en peces planes i avorrides que la majoria
de lectors abandonen a la meitat. La descripci d'un ambient o la transcripci literal d'un
dileg poden transmetre molta ms informaci que no la que es pot explicar
directament amb el mateix espai, tal com passa amb la literatura. I en un article d'un
tema complex en un diari imprs sempre falta espai. Tot i aix al reportatge La vigilncia
d'edi cis pblics a la Mina, en mans de clans locals hi ha fora dades, encara que se'n
podrien afegir ms; deixa algunes preguntes per respondre.

El text intenta explicar com es paga amb diners de l'administraci la vigilncia


d'edi cis pblics a empreses pantalla de clans que, al seu torn, ja tenen un pes important
en el control real del barri, com Los Manolos i Los Portus. No costava gaire de veure: als
blocs de pisos protegits hi havia els cartells plasti cats amb Iron x de Los Manolos i els
vens saben perfectament qui sn, i a les obres del nou CAP hi havia les pintades de Los
Portus, tamb coneguts a la Mina. El Consorci de la Mina, si fos valent, hauria pogut
intentar justi car aquesta decisi partint de la realitat, explicant perqu cedia diners i
poder a clans que podrien estar relacionats amb una estructura de crim organitzat que
t fora poder al barri. Podria argumentar que el que fa s donar feina a gent de la Mina i
evitar-se problemes duent vigilants de fora. A la prctica, segons diverses veus del sector
de la seguretat privada, els preus que oferia el Consorci no eren su cients per pagar una
vigilncia real, noms tenien sentit per a empreses que poguessin dedicar una vigilncia
testimonial a controlar els edi cis i que en tinguessin prou amb la fama a la zona i la por
que causen per dominar la situaci. A la prctica, el Consorci de la Mina, la representaci
no elegida del poder poltic al barri, cedia ms domini sobre l'espai pblic a
organitzacions que ja tenen molt de pes al carrer.
L'article t mancances: falten veus de l'administraci -que no van voler parlar-;
falta explicar qui i qu hi ha exactament darrere dels clans contractats, com funciona
l'estructura d'aquestes organitzacions i quin pes real tenen; falta analitzar amb lupa el
Consorci i el poder poltic al barri; i sobretot falta trepitjar ms la Mina, l'nica manera de
conixer un barri on, com podeu comprovar, no fa por caminar-hi.
Enric Borrs

Testimoni dun retorn incert: parla un exiliat pel


conJicte de clans que ja ha tornat
Si em diuen que he de tornar a marxar, ho far. Aix de resignada es mostra una de les
persones que ha tornat al barri badalon de Sant Roc desprs dhaver fugit a causa del
con&icte originat el 24 de gener amb lassassinat dun jove gitano del clan dels
Baltasares al Port Olmpic de Barcelona. Lnia Nord sha posat en contacte amb aquest
testimoni, que es mostra prudent, per tamb optimista, sobre les negociacions entre
els clans implicats en el con&icte.
El 20 de mar, representants dels clans que han hagut de fugir de la zona per por a les
represlies van concentrar-se a la plaa Camarn de la Isla de Sant Roc per reclamar a
ladministraci i als cossos policials mesures que els permetin tornar a la normalitat.
Aquesta va ser la primera mostra visible dun retorn que, per ara, est protagonitzat per
membres de diverses famlies a ttol individual. Tinc la sort que he pogut conservar la
feina durant aquests mesos, per no podia passar fora ms temps, explica el testimoni
amb qui ha contactat aquesta publicaci. Ell mateix assegura que la situaci est ms
tranquilla que mesos enrere, per tot i aix explica que de moment ha decidit tornar sol,
mentre que la resta de la seva famlia continua a lexili, a un municipi situat a uns 50
kilmetres de Badalona.
PASSAR LA NIT FORA
Una prudncia que, segons fonts venals, fa que les persones que han tornat a Sant Roc
passin el dia al barri per marxin a la nit a algun dels municipis on shan ubicat aquests
mesos. Ning vol ser el primer a assumir riscos, consideren les mateixes fonts.
En aquest sentit, la cautela tamb sha installat a la Mina, on alguns dels vens exiliats
han iniciat el seu retorn en comptagotes. Retorns individuals, com a Sant Roc, per part de
persones que mantenen un parentiu lluny amb els presumptes autors de lassassinat
del Port Olmpic.
De fet, en alguns casos aquestes persones han tornat a Sant Adri i Badalona sense tenir
el consentiment dels Baltasares, tal com la llei gitana preveu necessari. Una situaci que,
segons diversos vens, fa que alguns retornats estiguin extremant les precaucions davant
de possibles represlies. Malgrat tot, diversos membres de la comunitat gitana
asseguren que la situaci est ms tranquilla que setmanes enrere. Per la seva banda, la
resta de vens sho miren des de la barrera. Noms tenim por a convertir-nos en un dany
collateral, per per la resta estem tranquils, confessen fonts venals de Sant Roc.
Una postura que comparteix la Plataforma dEntitats Venals de la Mina, que quali ca el
con&icte de purament tnic i declina exercir cap rol en la cerca duna soluci, com ha
fet des de linici. I s que la plataforma considera que les normes del con&icte estan
dictades per una llei gitana que proporciona llibertat dinterpretaci. Un fet que,
argumenten, sovint es tradueix en situacions abusives.

Tot i aix, lentitat assegura estar a la disposici de la comunitat gitana, si aquesta la


considera un actor necessari en la resoluci del con&icte. Ara b, les reticncies a
incloure paios a les negociacions fa improbable aquesta possibilitat.
SECRETISME
Aquest secretisme fa difcil saber el punt en el qual es troben les negociacions entre
clans que han destablir qui sn els exiliats que poden tornar a casa i els que no. El
testimoni amb el qual ha contactat aquesta publicaci explica que els homes de ms
edat de cada clan informen puntualment a la resta de persones sobre les novetats de les
negociacions i assegura que les converses avancen tot i laparent paralitzaci.
Sigui com sigui, la situaci encara s lmit per a moltes famlies i tothom s conscient que
una paraula ms alta que laltra pot costar molt cara. No vull parlar ms perqu ara estic
molt cabrejat i podria dir coses de les quals desprs me nhauria de penedir, conclou el
testimoni.

Andreu Merino - 31/03/2016


http://comunicacio21.cat/noticies-linianord-barcelonesnord/115762-testimoni-d-unretorn-incert-parla-un-exiliat-pel-con&icte-de-clans-que-ja-ha-tornat

Dubtes arran d'un assassinat


El 23 de gener del 2016 un jove de 28 anys era assassinat al Port Olmpic de Barcelona. A
la redacci la notcia arriba com una nota de premsa ms enviada pels Mossos
d'Esquadra. Cap nom, pocs detalls i informaci ms aviat escassa. Ara b, tot canvia quan
alg publica per primera vegada que la vctima era membre d'una de les famlies ms
conegudes a la Mina, els Baltasares. Tot canvia perqu ens assabentem que desenes de
vens i venes del barri i tamb de Sant Roc fugen lluny de Sant Adri i Badalona i alguns
ns i tot asseguren que sn 300 les famlies que han marxat. La notcia d'un assassinat,
doncs, provoca diverses conseqncies que centren l'atenci dels periodistes a La Mina.
La primera pregunta s, per qu fuig aquesta gent? La primera resposta perqu si no els
mataran. Aix doncs, tots els periodistes que vam cobrir aquesta fugida de famlies
tenem una responsabilitat: que la informaci que aparegus als nostres mitjans no
compromets la seguretat de les persones que havien marxat.
Una responsabilitat que, tot i tenir molt clara, molts cops es va vulnerar i en altres
ocasions potser no es va respectar prou. Per exemple, calia apuntar que la localitat on
s'amagaven les persones que havien fugit estava a 50 kilmetres de Badalona? D'acord
que la informaci no era concisa, per de vegades la voluntat de demostrar que
efectivament disposem d'aquella informaci fa que siguem incapaos de guardar-nos
detalls com aquest per a nosaltres. De la mateixa manera, era estrictament necessari
assenyalar que algunes de les famlies que havien tornat al barri a nals de mar no hi
passaven la nit? Un altre cop, potser la voluntat de proporcionar informaci al lector fa
revelar informaci susceptible de crear problemes a alguna d'aquestes persones.
QESTI INTERNA O D'INTERS GENERAL?
De fet, la possibilitat de causar algun perjudici contra alg s sinnim d'haver pres
una decisi prvia. Concretament, haver decidit que la fugida de famlies era un
assumpte que no s'havia de tractar a porta tancada sin amb llums i taqugrafs. Com
veiem a l'article, la Plataforma d'Entitats Venals de la Mina quali ca el con&icte de
purament tnic. Els periodistes haurem d'haver pres la mateixa decisi que les entitats
no gitanes de la zona? Qu podia aportar la nostra feina a una baralla on, aparentment,
dues famlies havien de resoldre les seves diferncies?
Personalment, per a mi la clau s la segent aportaci que la plataforma fa en aquest
article. L'adjectiu abusiu pren aqu certa rellevncia. I s que, al meu entendre, el rol
dels mitjans en aquest con&icte hauria d'haver estat en tot moment fer el mxim
possible per donar veu a qui n'estava patint les conseqncies i esbrinar qu estava fent
l'administraci pblica per posar-hi soluci. No donar veu a qui clamava mort i venjana
ni tampoc intentar burxar els exiliats ns que poguessin dir alguna cosa que mereixs un
titular. No vull parlar ms perqu ara estic molt cabrejat i podria dir coses de les quals

desprs me nhauria de penedir. Aquesta ltima declaraci de la font annima s


especialment illustrativa en aquest sentit i potser re&ecteix que s'ha fet arribar la font
ns al lmit.
I aqu tornem al principi. Quina s la utilitat de la informaci que, com a
periodistes, puguem publicar de les famlies que han fugit? I sobretot, quin coneixement
previ sobre la comunitat gitana s necessari tenir?
Una ltima pregunta que crec especialment necessria perqu, en molts casos
entre els quals m'incloc, abans de l'assassinat del 23 de gener la majoria de periodistes
que vam cobrir la fugida estvem poc o gens familiaritzats amb aquesta comunitat. En
primer lloc, un dubte. Era rellevant o no dir que perseguits i perseguidors eren gitanos?
En aquell moment la resposta va ser s. s necessari per fer entendre al lector que
l'evoluci del con&icte estar marcat, naturalment, per la gent que el protagonitza. I si
aquests sn gitanos, els seus costums i relacions intergrupals esdevindran claus. El lector
ho ha de saber, doncs.
La conclusi va portar inevitablement a xocar de front amb el concepte llei
gitana. Qu s aquesta llei? Tots els gitanos la respecten i segueixen o b alguns s que
ho fan mentre que altres no tenen ms remei? En aquest sentit, en diverses ocasions la
utilitzaci d'aquest concepte perseguia l'objectiu de fer ms entenedor al lector el
desenvolupament d'un con&icte que anava per llarg i que podia ser complicat d'analitzar
des de fora.
Passats uns mesos, per, cal fer-se una pregunta: la identi caci de les famlies
com a gitanes i l'establiment de la llei gitana com el marc sobre el qual pivotava el
con&icte va ajudar o no les vctimes d'aquest? D'altra banda, pot ser que de cara al lector
paio provoqus una estigmatitzaci del collectiu? El lector paio va anar perdent l'inters
en la informaci perqu tenia la sensaci que all era un problema de gitanos que havia
de ser solucionat entre gitanos?
Tot plegat, preguntes que potser ara no tenen una resposta clara, per que ens
hem de plantejar obligatriament el prxim cop que una notcia d'aquestes
caracterstiques arribi en forma de trucada, correu electrnic, missatge de Whatsapp o
nota de premsa a les nostres redaccions.
Andreu Merino

Hartos de malvivir en Venus


- Familias del bloque de La Mina denuncian a las instituciones que les prometieron
una nueva vida
- Cada denunciante pide 60.000 euros por el retraso en la expropiacin
En Venus hay vida. Se vive mal, resume, llanamente, una de sus habitantes. Dejaron
de creer hace mucho en las instituciones, que les ilusionaron con un futuro fuera del
bloque de la calle con nombre de planeta del barrio de La Mina, en Sant Adri.
Ni se ha expropiado a los vecinos con opcin a realojo para demoler un edi cio
decrpito, tal como ordena un plan vigente desde 2002, ni ha cuajado la rehabilitacin
que el Ayuntamiento propuso a la Generalitat a cambio de anular el derribo porque sus
moradores a duras penas pueden sufragar lo que se les exige para ser reubicados.
Resabiados por los incumplimientos y las maniobras que los condenen a quedarse en un
bloque donde cunde el deterioro, 46 de las familias a las que se prometi una vida
fuera de Venus han denunciado al Consorcio de La Mina, integrado por los
ayuntamientos de Sant Adri y Barcelona, la Diputacin y las consellerias de Territori y
Treball i Afers Socials. Piden una indemnizacin de 60.000 euros para cada hogar
demandante; en total, 2,7 millones para compensar la inaccin de la que acusan al
consorcio, en medio de un proceso de expropiacin atascado.
Han dado el paso cuando todos han podido requerir justicia gratuita a causa de sus
bajos ingresos. Se quejan de que su posible traslado se detuvo cuando apelaron en 2010
contra los alrededor de 48.000 euros que les reclamaban a cada uno por el cambio de
domicilio, sin que las administraciones hayan elevado las alegaciones al Jurado de
Expropiacin para que se pronunciara, como los denunciantes siguen pidiendo.
Nos habra supuesto cambiar nuestra vida, a rma Paqui Jimnez, portavoz de los
litigantes, si nos hubiesen dado la razn, nos hubisemos ido; y si no, podramos haber
reclamado una indemnizacin.
Algunos afectados presentaron tasaciones que estimaban sus viviendas en algo ms de
120.000 euros, discutiendo los 82.000 a los que la administracin los rebaj, ms de
30.000 euros por debajo del precio de los pisos nuevos. Slo una treintena de familias
costearon la diferencia ms los costes aadidos y abandonaron la calle Venus, que
concentra 243 domicilios.
Con apoyo de los abogados del Collectiu Ronda, los vecinos insisten en reclamar una
tasacin acorde al precio de la vivienda cuando se aprob iniciar la expropiacin, y
apelan a una ley de 2009 para que el trueque por pisos de dimensiones iguales no
suponga gastos adicionales. No hemos estado muertos, llevamos seis aos pidiendo
lo mismo, reivindica Jimnez.

Ha sido una estafa y han pisoteado nuestra dignidad, protesta Paco Hernndez, de
la Asociacin de Vecinos de La Mina y a ncado en Venus. Por una estafa an puedes ir a
demandar, pero que jueguen con los sentimientos y la salud de los vecinos hiere ms.
Eso no se repara con dinero, critica.
Otros vecinos coinciden en que la rabia de sentirse engaados los ha empujado al
contencioso. Se pensaban que en La Mina somos incultos y que nos podan llevar
como a borriquitos, dice una mujer, que pre ere guardar el anonimato.
En su caso, es arrendataria de un domicilio de titularidad pblica y desconoce qu se le
ofrecer si Venus se echa abajo. Al frente de Afers Socials, ERC se ha comprometido a
acometer el derribo, aunque no precisar una propuesta hasta nales de ao. De
demolerse el inmueble, no se descarta que la administracin deba construir de nuevo
pisos en La Mina, dado que no quedan su4cientes hogares para los residentes de
Venus en las promociones levantadas para realojarlos y que en su mayora se
entregaron a solicitantes de vivienda pblica en 2015.
La inquilina da cuenta de las miserias del bloque. Los bajantes estn mal, el
Ayuntamiento debera arreglarlos, emplaza, y cuando llueve, debes llevar abierto el
paraguas dentro de la portera porque cae agua. Deberan empezar a arreglar muchas
cosas. El Consorcio de La Mina recauda las cuotas de comunidad -unos 21 euros
mensuales por seis meses al ao- y a la empresa municipal Pla de Bess le corresponde el
mantenimiento del edi cio, a todas luces demacrado.
La ltima reparacin la hicimos por nuestra cuenta, con lo que recogimos entre los
vecinos. Pintamos, se pusieron puertas, &uorescentes, puertas contra incendios... El
Ayuntamiento colabor en algo, comenta la propietaria de un piso. En mi casa estamos
medianamente, pero fuera se vive fatal, cuenta, hay incivismo, tiran basura, se han
llevado la barandilla y la puerta que da al patio de luz. Agrega que, a causa de la
humedad en el edi cio, se le han cado baldosas y se le han estropeado los
electrodomsticos. Y las ratas se oyen moverse debajo de la baera.
Lo lgico sera que, viendo cmo estn las escaleras, el consorcio hiciera algo, opina
una vecina. Si no te pones dura, no vienen. Pasan de todo. Ahora s, cobrar s que
cobran, de eso no se olvidan, remacha otra.

Jordi Ribalaygue - 25/09/2016


http://www.elmundo.es/cataluna/2016/09/25/57e7b31e46163f08628b4639.html

Dilemes a Venus
Escriure sobre La Mina comporta, normalment, ms temps de lhabitual. Hi passa
perqu comporta ms dilemes dels habituals. Es vulgui o no, els clixs sobre
delinqncia, droga i degradaci sobrevolen quan es parla del barri: pots garantir que
thas passejat uns quants cops pel barri amb absoluta tranquillitat i has parlat amb vens
amb total normalitat, i difcilment no acabars topant-te amb la incredulitat de qui
tescolta.
Els prejudicis estan presents a lhora descriure, sigui perqu tems avivar-los amb
all que dirs, sigui perqu ts igual castigar una mica ms a un barri que continua patint
el llast de la mala imatge que sha imposat.
Cal un certa cautela i una dosi extra dempatia quan ens posem a explicar el barri i
els seus (per mi) evidents problemes i d cits. No tinc clar si nhe estat prou curs quan
he escrit sobre La Mina, per aix no treu que pensi que cal ser-ne, per pur respecte a
vens que ja han suportat prou escoltar dir-les de ben grosses.
Alhora, abordar certs temes amb un excs de precauci encotilla, i daqu a caure a
lautocensura nhi ha un pas: si lincivisme, labsentisme escolar i la venda de droga
preocupa una part del vens (i que ens els reconeixen, sovint abaixant la veu i a condici
de no publicar els seus noms), per qu no explicar-ho? Mal favor ens farem si mirem cap
a un altre costat. Ni recrear-se en el drama ni ser cecs davant de mals que perjudiquen a
bona part de la poblaci de La Mina.
El cas del bloc de Venus -amb el previst enderrocament en suspens i sense que la
majoria de vens hagi pogut pagar-se el trasllat als nous habitatges fets per a ells i buits
durant anys- concentra bona part dels dilemes a qu em refereixo. s que podem dir
alguna cosa nova desprs de sis anys que fa que Venus shauria dhaver buidat sencer?
Tornar al bloc no es gratar en les mateixes imatges descales, bsties i ascensors
atrotinats? No s deixar caure un cop ms que aqu nhi ha qui ven droga sense
aprofundir-ne, per ignorncia o por?
He escrit diversos cops sobre Venus. Larticle que proposo per aquesta Cartogra a
s lltim que nhe fet sobre el tema. El motiu per tornar-hi va ser el contencis al qual
s'han adherit 46 famlies que resideixen al bloc, queixoses perqu lexpropiaci i el
trasllat proms per les administracions van quedar frenats en sec al exigir-los un import
pel canvi de pis contra el qual van allegar i que creuen injust.
A
questa s la novetat duna ja llarga histria, per al reportatge tornem a parlar de
malviure, de degradaci o de lestat decrpit de ledi ci, i tornem a demanar un ve
que hi posi on sevidenci el mal estat de limmoble. Sn idees i imatges que, potser,
reforcen les idees preconcebudes i, si no es coneix la zona, es pot creure que el que
passa a Venus passa a tots els blocs de La Mina.

Per aquest article, vaig demanar parlar amb alguns vens denunciants, amb la idea
de qu em diguessin qu no els agrada de viure a Venus i els seus motius per sumar-se a
una denncia contra lAdministraci. La resposta espontnia de dues venes (que van
demanar anonimat, cosa que ja mhe trobat altres cops abans dinformar sobre el barri)
va ser, justament, all que dic que es pot entendre com a clixs del barri: malviure,
degradaci, incivisme... Per, tamb, rbia per unes institucions que no actuen i han
deixat que els anys passin sense una soluci per a qui se li va prometre comenar una
nova vida fora de Venus.
Emfatitzem la degradaci? Estigmatitza parlar-ne? Hi ha motiu per prescindir dels
arguments dels vens que sels hi pregunta que els amona, si s que aix es pot
interpretar en perjudici de tot un barri? Vaig donar-li unes quantes voltes si havia de dir
que una vena sent crrer rates sota la banyera. Innecessari? Encara pitjor:
sensacionalista? Era un dels seus neguits, com tamb ho s que el Consorci de La Mina
passi de tot. Cal sacri car-ne un o altre de la notcia? I per qu, doncs?
Opino que mantenir en peu Venus i sense plantejar alternatives als seus vens s
una &agrant negligncia de les administracions catalanes. Ja ho va dir el Sndic de
Greuges fa gaireb dos anys, sense cap conseqncia. Suposo que no explicar-ho, no
donar testimoni dels arguments legals dels vens per defensar els seus drets ni fer
patent la conseqncia directa de la deixadesa institucional, que s lempitjorament de
les condicions de vida dins de ledi ci, s fer el joc a uns governs que sovint han estat i
sn de cients en donar respostes (ara s) a tot un barri.
Jordi Ribalaygue