ArquetadeSantCugat

L'ArquetadeSantCugatsunreliquiarid'orfebreriadeprincipidelsegleXIV.Est
fetaambplaquesd'argentrepujaticisellatenpartdauradesisobreposadessobre
unaarquetadefusta,querepresentenescenesdelavidaimortdelmrtirsant
Cugat.ElsseusautorsvanserJoandeGnovaiArnauCampredon.Durantelsegle
xviiesvaprocediralseudesmuntatgeise'nvaconstruirunadenovademidams
petitaenlaqualesvantornarautilitzarlesplanxesd'argentdel'anterior.

L'arquetaesvaconservaralmonestirdeSantCugatdelVallsdesdelseglexivfins
al'any1835quan,acausadeladesamortitzacidelmonestir,l'arquetaambles
relquiesvapassaravenerarseal'esglsiadeSantCugatdelRec,aBarcelona.En
l'actualitatpertanyalacolleccidelMuseuDiocesdeBarcelona.

Contingut

1Histria
2Tema
2.1SantCugat
3Descripci
4Tcnica
5Exposicions
6Referncies
7Bibliografia

Histria
MonestirdeSantCugat

El18desetembrede1303l'abatdelmonestirdeSantCugatPonsBurguet(1298
1306)varebreunllegatdeBonanatBassetdestinatalaconstruccid'unaarqueta
peralacustdiaderelquiesdesantCugat:

caxiam[]deargentoadhonoremetserviciumbeatimartirisSancti
Cucuphatis.[1]

L'encrrecesvaencomanaraJoandeGnova(JohannesdeGenoa)orfebreamb
granprestigique,comesdedueixpelseunom,eradeprocednciaitalianai
establertaPerpiny,enaquellsdiescapitalcontinentaldelRegnedeMallorca.[2]
Aldocumentdelcontracteapareixanomenatjuntambelseucollaborador
l'escultorArnauCampredon.Tambalmateixdocuments'estableixqueels
desplaamentsaBarcelonadelsdosartistesserienacrrecdelscomitents,el
monestirdeSantCugat.[1]

L'arquetavaserdesmuntadaentre1664i1665,sensequesespigaelmotiu,ies
varealitzarunanovamspetitaambelqualvapassarde120cmd'ampladaa63
cm,encaraquelesplanxesd'argentsnlesprocedentsdelareutilitzacide
l'antigaarqueta.[3]

El1835,ambladesamortitzacieclesisticailaclausuradelmonestir,lesrestes
queencaraerenaSantCugatestraslladarenal'esglsiaparroquialdeSantCugat
delRecaBarcelona.L'any1916,JeroniMartorell,vocaldelaJuntadeMuseusde
Barcelona,assenyalavaenunanotaque,enlasevaopini,lescolleccionsdels
museusartsticsmunicipalspodriencompletarseambdiversesobres,quepodien
serpossiblesadquisicionsperpartdelaJuntaientrelesqualsestrobaval'arqueta
deSantCugat.[4]
Tema
DegollacideSantCugatd'AineBru(15041507),procedentdelretaulemajordel
monestirdeSantCugat,avuialMuseuNacionald'ArtdeCatalunya.

EltemarepresentatslavidadesantCugatdesdelasevaarribadaaBarcino,les
sevespredicacionsiconversionsfinsalseuarrestimortperdecapitaciperordre
deMaximi,l'emperadordeRoma,ielseuenterramentperpartdelesseves
deixeblesJulianaiSemproniana,totnarratenformaderelleusseriatsenvoltant
l'arquetadestinadaaconservarlessevesrelquies.Eltemadelmartiridesant
Cugathaestattractatposteriormentenaltresobresd'art,comalataulaDegollaci
deSantCugat(15041507)d'AineBru,procedentdel'anticretaulemajordel
monestirdeSantCugatiqueestrobaalMuseuNacionald'ArtdeCatalunyailes
quatrepinturesqueestrobenalabaslicadeSantaMariadeMatar,ones
representaaquestsantjuntamblesquevanserlessevesdeixebles,lessantes
JulianaiSemproniana;elsttolsd'aquestesobressn:PredicacideSantCugat
(1796),elJudicidelesSantes(1797),elMartiridelesSantes(1799)ielMartiride
SantCugat.Aquestaltimasubstitueix,desde1945,l'originaldettolhomnim
quevasercrematel1936durantlaGuerraCivilEspanyola.Ambelmateixtema
delquadrecremat,esconservaunapintura,queescreuunesbs,alMuseu
MunicipaldeNuticadelMasnou,tituladaEldegollamentdeSantCugat,dePere
PauMontaaiPlaceta,queselmateixautordelasriedel'esglsiadeMatar.[5]
SantCugat

EsdiuquesantCugatvadesembarcaraBarcelonaprocedentdelaciutatdeScilli
(actualTunsia),alnordd'fricaalavoradeCartago.EncompanyiadesantFeliu
vaarribaraBarcelonaalafidelsegleiii,onesvadedicarapredicarl'evangeli.El
303,l'emperadorDioclecihaviadonatl'ordred'exterminidelscristiansenlaqual
serial'ltimadelesgranspersecucionscontraelcristianismeal'Imperirom.Va
serfetpresonerpermanamentdeMaximii,desprsdepatirdiversestortures,va
serdecapitatl'any304enelllocanomenatCastrumOctavianum.Unavegadamort,
Cugatvaserenterratcristianament,almateixlloconvaserexecutat,perJulianai
Sempronianallegendriesmataroninesqueanteriormenthavienestatbatejades
pelsant;acontinuaci,tambesdictelmartiriil'execucidelessantes,pelfet
d'haverassistitamblacerimniacristianadel'enterramentlesdespullesdeSant
Cugat.[6]Enellloconelsanttopamblavoluntatdivina,anysdesprsesva
construirelmonestirdeSantCugat,delqualhihatestimonid'pocavisigtica.
Descripci
Partdavanteradel'arquetadeSantCugat

L'arquetadeSantCugatestdatadacapa1303,encaraqueactualmentpresenta
l'aspected'unamodificacienlessevesmides,ilaconsegentalteracideles
plaquesesculpides,realitzadaalsegleXVII,onvapassardemesurar120cm

d'ampladaa63cm,quedantx26x63cm,enaquestareformaesvanutilitzarles
plaquesd'argentdelaprimitiva.Elcontenidordel'arcapresentaplanta
rectangularilasevacobertasunatapaenformadepirmidetruncada;totesles
caresdel'arcapresentenbaixosrelleus.Elseuestilgticsdeclaraascendncia
francoflamenca.EsconservaalMuseuDiocesdeBarcelonaambelnombre
d'inventari679.[7]

L'argent,parcialmentsobredaurat,esttractatamblatcnicadelrepussati
cisellat.SegonsexplicaFlixDuraniCaameres,ambmotiud'unaexposicide
presentacidelapea,realitzadaaMadridafinalsdelseglexix,se'nvaefectuarun
motllequevaproduirl'arrencadad'unesaplicacionsd'esmaltsqueteniadesdela
sevaprimitivaelaboraci.[8]NriadeDalmasesprecisaenelseuestudisobre
l'arquetaquenovatenirmaiaplicacionsd'esmaltal'ornamentacidelestraceries
gtiquesdelconjunt,fetmoltcorrentenaquesttipusd'arquetes.Lesmotllures
delscairesielspeusdel'arquetasndelsegleXVII.[3]

ObservantlesplaquesiperlamodificacisofertaalsegleXVII,esnotaclarament
queeramsgranl'arquetaoriginal,jaquealarepresentacidelesescenesdela
vidadesantCugatalespartscentralsdelscossosrectangularsdel'arqueta,hiha
planxaretalladaambmotiusquenoconformencapescenahistoriadaialgunes
arcuacionsesnotaqueestanescapades.[9]

Seguramentlasriequepresental'arquetaactualmenttl'ordrealterat,jaque,
probablement,vasuprimirsealgunaescenaperadaptarlanarracialasevanova
mesura.Elsepisodisqueespodenveuresn:[10]

Partdavantera:

Lapartdavanterasuperior,corresponentalatapa,representaenelseucentrea
Cristassegutenuntron,beneintamblamdretaiambunllibreal'esquerra,
emmarcatperunasimulacid'arquitecturad'ogivestrilobadesiambuna
separacidecolumnesambpinacles,alsespaisdetotsdoscostatsestrobenuns
ngelsturiferarisengenuflexiportadorsd'unencenser.[9]
Alapartinferiordavantera,corresponentalcontenidor,semblaocuparelcentre,
onestrobaelpanydel'arqueta,larepresentacidelessantesJulianai
Semproniana.

Alsdoscostats,lesplaquescompletesde:

SantCugatenmigd'unagranfoguerad'onfugenelsdimonis;sobreelmrtir
s'aprecialamdeDu(dexteradomini)il'emperadorMaximihoobservadesdel
seutron.
SantCugatpateixelmartirisobreunagraella,tambdavantdeMaximi.

DesembarcamentdesantCugatjuntambsantFeliuaBarcelona

MartiridesantCugatbastonejat

BaptismedelessantesJulianaiSempronianapersantCugat


Partposterior:

DesembarcamentdesantCugatjuntambsantFeliuaBarcelona.
PredicacidesantCugatdavantungrupdegent.
BaptismeperpartdesantCugatalessantesJulianaiSemproniana,deixeblesde
santCugatiprocedentsdel'antigaIluroqueel1852vanserproclamadessantes
patronesdeMatar.[11]
MartirideSantCugatbastonejat.

Lateralspetits:

SantCugatsportatencadenatdavantdeMaximi.
DecapitacidesantCugat.
EnpresnciadesantCugat,eltemplepags'enfonsaiMaximimoraixafat.
LessantesJulianaiSempronianadipositenenelsepulcreelcosdelsant.

Tcnica
UrnadeSantCndidambestucdaurat(1292)
ArquetadeSantMartiri,mostrantelscolorsdelsesmalts(14131453)

L'argentblancielquesesobredaurava,vaserutilitzatal'orfebreriagticaper
substituirl'or,quepredominavaenpoquesanteriors,encaraqueesvacontinuar
utilitzantperalarealitzacidepecesespecials,normalmentencarregadespels
reisiperalcultereligisdegranscatedrals.L'smajoritaridel'argents'explica
perlabaratordelmaterialencomparaciambl'oritambperlessevespropietats
fsiquesiqumiques,jaquefacilitenelseualiatgeambelcoure,iperqufacilitava
lasevaelaboraci,atorgantalmaterialungraudeduresasuperior.[12]Hihavia
obreselaboradesd'unanicapea,permitjdelafosa,ialtresformadesper
diferentsplaquessoldades,clavetejadesdamuntdelafustaobunidesmitjanant
pestanyes.Alaplanxad'argentselidonavaformaamblatcnicadel'embotit,a
basedecopsambelmartellfinsaaconseguirelqueesteniaprojectat;lesplanxes
esreforavenalscairesambmotlluresquealavegadaserviend'ornamentaci.El
cisellatielrepussatfeienl'acabatdelapeacopejantlalminaperl'anversopel
revers.[13]

Durantelgtic,esvanrealitzarmultituddereliquiaris,percustodiarivenerar
despullesdesantsimrtirs.Laformamsnormalerad'arquetesenformade
sepulcre,lamajoriarectangularsiambcobertesadosoquatrevessants,
realitzadesenfustaixapadesambplanxesd'argent.D'aquestamateixatipologia
snlesarquetesdeSantPatllarideCamprodon(c.1315),ladeSantMartiride
Banyoles(14131453),ladeSantLlorendelMuseuEpiscopaldeVic(12401350)
il'arquetadeSantCugat.[14]Unatcnicatambforacorrentpercobrirelcosde
l'arquetavaserlacollocaciderelleusdeguixdauratsambpad'or,comelsque
presental'UrnadeSantCndid(1292)conservadaalMuseuNacionald'Artde
CatalunyaitambprocedentdelmonestirdeSantCugat.Lamajoriadels
reliquiarisenformad'arcamostrencomaelementsd'uniformes
arquitectniques,ambarcsogivals,finestrals,cresteriesopinacles.[1