COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

CONVOCATRIA:

SETEMBRE 2011

HISTRIA DESPANYA

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATORIA:

SEPTIEMBRE 2011

HISTORIA DE ESPAA

BAREM DE LEXAMEN

1. Descriviu el tipus de fonts utilitzades (1 punt).

2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-les en el seu context histric i en el nucli temtic corresponent
(2,5 punts).
3. Expliqueu, en poques paraules, els conceptes absolutisme i liberalisme (2 punts).
4. Descriviu la crisi de lAntic Rgim, incidint en el Sexenni Absolutista i el Trienni Liberal. Utilitzeu per a aix els
textos que shan de comentar (2,5 punts). Desenvolupeu breument labsolutisme en el primer ter del segle XIX i
relacioneu-lo amb els esdeveniments de lEuropa del moment aix com els de lAmrica hispana (2 punts).

PRIMERA OPCI

Document 1
[...] Del nombre dels espanyols que es complauen a veure restitut a V.M. al tron dels seus majors, sn els que
firmen aquesta reverent exposici, amb el carcter de representants dEspanya. Per com que en absncia de
V.M. sha mudat el sistema que regia al moment de verificar-se aquella, i ens trobem al capdavant de la Naci en
un Congrs que decreta el contrari del que sentim [...]
El (remei) que hem de demanar, traslladant al paper els nostres vots i el de les nostres provncies, s
dacord amb les lleis, furs, s i costums dEspanya. Tant de bo no haguera matria molt complida perqu V.M.
repetisca al Regne el Decret que va dictar a Baiona (ordenand la convocatria de Corts), i manifeste (segons la
indicada llei de Partida) la necessitat de remeiar all que sha actuat a Cadis, que a aquest fi es procedisca a
celebrar Corts amb la solemnitat i en la forma que es van celebrar les antigues; que entre tant es mantinga illesa la
Constituci espanyola observada per tants segles, i les lleis i furs que a la seua virtut es van acordar; que se
suspenguen els efectes de la Constituci i Decrets dictats a Cadis, i que les noves Corts prenguen en consideraci
la seua nullitat, la seua injustcia i els seus inconvenients [...].
Manifest anomenat dels Perses presentat al rei Ferran VII per seixanta-nou diputats de les Corts (12 dabril de
1814)

Document 2
[...] mheu fet entendre el vostre anhel que restablira aquella Constituci que entre lestrpit de les armes hostils va ser
promulgada a Cadis lany de 1812, al propi temps que amb sorpresa del mn combateu per la llibertat de la Ptria [...] He
jurat aqueixa Constituci per la qual sospirveu i ser sempre el seu ms ferm suport. Ja he pres les mesures oportunes per a
la rpida convocaci de les Corts [...]
Anem francament, i JO el primer, per la senda constitucional, mostrant a Europa un model de saviesa, ordre i
perfecta moderaci en una crisi que en altres Nacions ha sigut acompanyada de llgrimes i desgrcies; fem admirar i
reverenciar el nom Espanyol, alhora que llaurem per a segles la nostra felicitat i la nostra glria.
Manifest del rei Ferran VII (10 de mar de 1820)

COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATRIA:

JUNY 2013

HISTRIA DESPANYA

CONVOCATORIA:

JUNIO 2013

HISTORIA DE ESPAA

BAREM DE LEXAMEN
1. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (1 punt)
2. Identifiqueu les idees principals dels textos, situant-lo en el seu context histric i en el nucli temtic corresponent.
(2,5 punts)
3. Expliqueu, amb poques paraules, els termes guerrilles i afrancesats. (2 punts)
4. a) Descriviu el desenvolupament de la Guerra de la Independncia, amb lanlisi de la revolta popular i la
formaci de les Juntes. Utilitzeu per a aix els textos que shan de comentar (2,5 punts). b) Desenvolupeu
breument les caracterstiques de la Constituci de Cadis, comparant-la amb altres textos constitucionals posteriors,
en particular el moderat de 1845. (2 punts)
PRIMERA OPCI
Document 1
En conseqncia de lacord dahir 24 del corrent, en conferncia preparatria, i pel qual es va resoldre, que al dia davui, i
hora de les nou i mitja del mat, sinstallara la Junta Central Suprema, i governativa del Regne, per a lobjecte de la qual
van ser citats tots els SS Diputats presents en la Residncia Reial [] i de seguida tots els SS Vocals van prestar [] el
jurament segent: Jureu a Du i als seus Sants Evangelis, i a Jesucrist crucificat, la sagrada imatge de qui teniu present,
que en el dest i exercici de Vocal de la Junta Central Suprema i Governativa del Regne, promoureu i defensareu la
conservaci i augment de la nostra Santa Religi, Apostlica, Romana; la defensa i fidelitat al nostre agust sobir Ferran
VII la dels seus drets i sobirania; la conservaci dels nostres drets, furs, lleis i costums, i especialment els de successi en
la famlia regnant, i en les altres assenyalats en les mateixes lleis; i finalment, tot all que condusca al b i felicitat
daquests Regnes []. Acte continu, es va cantar un solemne Te Deum [] i concls aquest acte religis, i passant per
davant del coratjs batall de tropes lleugeres de Valncia, que es trobava format en dues files, des de leixida de la
Capella fins a lescala del Reial Palau, es van traslladar a una de les sales principals daquest, destinat per ara per a la
celebraci de la Junta. [] Collocats els SS Diputats en els seus respectius llocs, i pronunciat pel senyor president un
breu discurs, molt propi de les circumstncies, es va declarar la Junta legtimament constituda [].
Acta dinstallaci de la Junta Suprema Governativa dEspanya i ndies, 25 de setembre de 1808.
Document 2
La mudana del Govern anunciada ja com a necessria per la mateixa Junta Suprema i reservada a les Corts, no poden
dilatar-se per ms temps sense risc mortal de la Ptria []. Si la urgncia dels mals que ens afligeixen i lopini pblica
que es regula daquests exigeixen lestabliment dun Consell de Regncia, i ho demanen per al moment, a ning toca fer
aix sin a lautoritat suprema establida per la voluntat general, obeda per aquesta i reconeguda per les provncies, pels
exrcits, pels aliats, per les Amriques. Sola lautoritat que ella confie ser la legtima, la vertadera, la que represente la
unitat del poder de la monarquia.
Penetrada daquests sentiments la Junta Suprema Governativa dEspanya i ndies, ha resolt a nom del Rei nostre Senyor
en FERRAN VII el que segueix.
Que sestablisca un Consell de Regncia compost de cinc persones, una delles per les Amriques, nomenades totes fora
dels individus que componen la Junta [].
Tota autoritat i el poder que exerceix la Junta Suprema es transfereix a aquest Consell de Regncia sense cap limitaci.
Els individus nomenats per ell romandran en aquest suprem encrrec fins a la celebraci de les prximes Corts, les quals
determinaran la classe de Govern que ha de subsistir []. El Consell de Regncia sinstallar el dia 2 de febrer prxim a
lIlla de Lle.
Decret de creaci del Consell de Regncia, 29 de gener de 1810.

COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

CONVOCATRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

JUNY 2012

CONVOCATORIA:

HISTRIA DESPANYA

JUNY 2012

HISTORIA DE ESPAA

BAREM DE LEXAMEN
1. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (1 punt)
2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-les en el seu context histric i en el nucli temtic
corresponent. (2,5 punts)
3. Expliqueu, a grans trets, la Llei Slica i Absolutisme. (2 punts)
4. Descriviu la crisi de lAntic Rgim, incidint en la Dcada Ominosa. Utilitzeu per a aix els textos a comentar (2,5
punts). Desenvolupeu breument la successi a la Corona en les persones dIsabel II i Alfons XII i la seua implicaci
amb les guerres carlines en el segle XIX. (2 punts)
PRIMERA OPCI
Document 1
Que en les Corts que es van celebrar en el meu palau del Buen Retiro lany de 1789, es va tractar, a
proposta del Rei el meu august pare, de la necessitat i convenincia de fer observar el mtode regular establit per
les Lleis del Regne i pel costum immemorial de succeir en la Corona dEspanya, amb preferncia de major a menor
i de bar a dona[] i tenint present els immensos bns que de la seua observana per ms de set-cents anys
havia reportat a aquesta Monarquia, aix com els motius i circumstncies eventuals que van contribuir a la reforma
decretada per la Interlocutria Acordada de 10 de mar de 1713 (va disposar que foren preferits tots els meus
descendents barons per la lnia recta de baronia a les dones i els seus descendents), van elevar a les seues reials
mans una petici amb data 30 de setembre del referit any de 1789, fent mrit de les grans utilitats que havien
vingut al Regne, ja abans, ja particularment desprs de la uni de les Corones de Castella i dArag, per lordre de
succeir assenyalat en la llei 2a, ttol 15, Partida 2a, i suplicant-li que, no obstant aix de la novetat feta en
lesmentada Interlocutria Acordada, tinguera a b ordenar que sobservara i guardara perptuament en la
successi de la Monarquia el dit costum immemorial, testificat en lEsmentada Llei, com sempre shavia observat i
guardat []
Pragmtica Sanci de 29 de mar de 1829 publicant la llei de 1789 restablint la llei de Partides sobre la successi
de la Corona
Document 2
Sorprs el meu reial nim en els moments dagonia a qu em va conduir la greu malaltia de la qual mha
salvat prodigiosament la Divina misericrdia, vaig firmar un Decret (18 de setembre de 1832) derogant la
Pragmtica Sanci de 29 de mar de 1829, decretada pel meu august pare a petici de les Corts de 1789 per a
establir la successi regular en la Corona dEspanya [] Ni com a rei podia jo destruir les lleis fonamentals del
Regne, el restabliment de les quals havia publicat, ni com a pare podria amb voluntat lliure desposseir de tan
augustos i legtims drets la meua descendncia []
Declare solemnement de plena voluntat i propi moviment, que el Decret firmat en les angoixes de la meua
malaltia, va ser arrancat de mi per sorpresa: que va ser un efecte dels falsos terrors amb qu van esglaiar el meu
nim; i que s nul i de cap valor, sent oposat a les lleis fonamentals de la Monarquia i a les obligacions que, com a
rei i com a pare, dec a la meua augusta descendncia.
Declaraci del rei Ferran VII llegida davant de les autoritats del Regne, convocades amb aquesta finalitat, sobre la
successi de la Corona (31 de desembre de 1832)

COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

CONVOCATRIA:

SETEMBRE 2011

HISTRIA DESPANYA

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATORIA:

SEPTIEMBRE 2011

HISTORIA DE ESPAA

BAREM DE LEXAMEN

1. Descriviu el tipus de fonts utilitzades (1 punt).

2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-les en el seu context histric i en el nucli temtic corresponent
(2,5 punts).
3. Expliqueu, en poques paraules, els conceptes absolutisme i liberalisme (2 punts).
4. Descriviu la crisi de lAntic Rgim, incidint en el Sexenni Absolutista i el Trienni Liberal. Utilitzeu per a aix els
textos que shan de comentar (2,5 punts). Desenvolupeu breument labsolutisme en el primer ter del segle XIX i
relacioneu-lo amb els esdeveniments de lEuropa del moment aix com els de lAmrica hispana (2 punts).

PRIMERA OPCI

Document 1
[...] Del nombre dels espanyols que es complauen a veure restitut a V.M. al tron dels seus majors, sn els que
firmen aquesta reverent exposici, amb el carcter de representants dEspanya. Per com que en absncia de
V.M. sha mudat el sistema que regia al moment de verificar-se aquella, i ens trobem al capdavant de la Naci en
un Congrs que decreta el contrari del que sentim [...]
El (remei) que hem de demanar, traslladant al paper els nostres vots i el de les nostres provncies, s
dacord amb les lleis, furs, s i costums dEspanya. Tant de bo no haguera matria molt complida perqu V.M.
repetisca al Regne el Decret que va dictar a Baiona (ordenand la convocatria de Corts), i manifeste (segons la
indicada llei de Partida) la necessitat de remeiar all que sha actuat a Cadis, que a aquest fi es procedisca a
celebrar Corts amb la solemnitat i en la forma que es van celebrar les antigues; que entre tant es mantinga illesa la
Constituci espanyola observada per tants segles, i les lleis i furs que a la seua virtut es van acordar; que se
suspenguen els efectes de la Constituci i Decrets dictats a Cadis, i que les noves Corts prenguen en consideraci
la seua nullitat, la seua injustcia i els seus inconvenients [...].
Manifest anomenat dels Perses presentat al rei Ferran VII per seixanta-nou diputats de les Corts (12 dabril de
1814)

Document 2
[...] mheu fet entendre el vostre anhel que restablira aquella Constituci que entre lestrpit de les armes hostils va ser
promulgada a Cadis lany de 1812, al propi temps que amb sorpresa del mn combateu per la llibertat de la Ptria [...] He
jurat aqueixa Constituci per la qual sospirveu i ser sempre el seu ms ferm suport. Ja he pres les mesures oportunes per a
la rpida convocaci de les Corts [...]
Anem francament, i JO el primer, per la senda constitucional, mostrant a Europa un model de saviesa, ordre i
perfecta moderaci en una crisi que en altres Nacions ha sigut acompanyada de llgrimes i desgrcies; fem admirar i
reverenciar el nom Espanyol, alhora que llaurem per a segles la nostra felicitat i la nostra glria.
Manifest del rei Ferran VII (10 de mar de 1820)