me M MRR cun cg ee aera eu nnL) Ce Ral Pees terse Cris eee es aM oe ers en ee Td ee a eee ea Oe Peat en ats Pere eis1. Fixa't en la imatge daques- @ta escola i explica les dife- réncies principals que hi ha respecte a la teua escola, Localitza a quina part del @ men es troba el pais on viu en Sibusiso. e sIDUusISO Sibusiso, d'onze anys, viu en una granja on es cultiven maduixes als afores de Richmond (Sud-africa). Sa casa és a huit quilometres de l'escola i cada dia tarda més d'una hora per arribar caminant. Tot i que és molt cansat, a Sibusiso no li molesta anar a peu a l'escola. Fins a mig cami hi va sol; alla troba uns amics i continuen junts. Ala classe de Sibusiso hi ha 23 alumnes, quasi tots de la mateixa edat. Només uns quants, que van comengar a anar a l'escola més tard, s6n més grans que ell i algun ja té quinze anys. Les aules donen al pati. A vegades els xiquets es reu- neixen en assemblea a l'aire lliure, damunt I'herba. Els xiquets cultiven plantes a I'hort de l'escola. A Sibusiso li agrada el menjar que preparen a l'escola. arrés amb estofat és un dels plats tipics escolars. La cuinera serveix el menjar al portal de sa casa i els xiquets mengen en bancs que estan situats fora de les aules. Tots el xiquets Ilaven i eixuguen el plat després de menjar. Diversos autors: Una escuela como la mia (traduccié i adaptacié). Barcelona, Blume, 2008. Ulg i entén 3. Qui és el protagonista de la lectura? On viu? 4. Com va a l'escola cada dia? A quina distancia és I'escola de sa casa? 5. Els xiquets de la seua classe tenen tots la mateixa edat o n'hi ha de diverses edats? 6. Explica com és I'hora del menjar a l'escola i qué han de fer els xiquets i les xiquetes quan han acabat. Expressa-ho amb paraules teves Escriu un conte curt (unes deu linies) en qué els protagonis- @ tes sigueu Sibusiso i tu que aneu de ta casa fins a l'escola.6 Conviure en familia Des que naixem vivim amb la nostra familia, que ens transmet uns cos- tums i uns valors. Els membres de la fai ia ens hem de repartir les tas- ques de la casa i ser responsables de les nostres obligacions. © ava és Ia familia La vida en familia sol establir unes relacions d'afecte profundes. e Tipus de familia © Moltes families que formen part de la nostra societat estan constiuiides pel pare, per la ma- re, pels fills i per les filles. Perd aquest no és I'inic tipus de familia que existeix actualment. Aixi, hi ha families en qué els fills i les filles viuen només amb el pare o amb la mare; s6n les anomenades families monoparentals. També hi ha xiquets i xiquetes que tenen pa- res adoptius, és a dir, pares i mares que els es- timen, se'n cuiden i els eduquen encara que no en siguen els pares biolagics 2. Explica quins tipus diferents de families hi ha actualment en la societat en qué vivim. B Temas La majoria de nosaltres naixem i vivim en fami- lia. En rebem els cognoms. ‘A més dels pares, els germans i les germanes, també formen part de la familia els iaios i les iaies, els oncles i les ties i els cosins i les cosines. Entre els membres d'una familia es crea el sentiment d'afecte, un amor i una estimacié que ens propor- ciona seguretat i que fa que es desenvolupe la nostra personalitat. Des de menuts la familia ens ensenya molts va- lors (respecte, generositat, responsabilitat...), que ens permeten viure en societat. 4. Quines sén les persones que formen part d'una familia? El pare ila mare han de compartir el fet de cuidar i educar els —* fills© Compartir i col-laborar Tots els membres de la familia som responsables del funcionament de casa nostra i de mantindre unes bones relacions de conviviéncia. El pare i la mare fan les tasques més complicades de la casa, perd els fills i les filles els hem d’ajudar en la mesura de les nostres possibilitats. Es important que col-laborem en tasques de casa, com parar i desparar taula, fer el lit, ordenar la nostra habitacid, etc. 3. Mira les fotografies d'aquesta pagina. Qué fan els diversos membres d'aquestes families? 4. Per qué creus que és important col-laborar en les Les tasques familiars ensenyen a compartir tasques que s'han de fer a casa? esforcos i a treballar en equip. @5. Explica amb paraules teues qué és una fa- Fes una llista amb el nom de totes les tas- @ milia i quina importancia creus que té. ques de casa en qué sols col-laborar habitu- alment. Després reflexiona sobre si real- 6. Pregunta als pares i als iaios com solien ser ment ajudes a casa tant com ho hauries de les families a la seua @poca i compara-les amb les actuals. fer i explica-ho.6 Conviure a l'escola A escola convivim amb els companys i les companyes i amb altres persones que formen part de la comunitat escolar. © La convivéncia a I'escola L’escola és un lloc on convivim amb moltes perso- nes, hi aprenem coses noves, desenvolupem les nos- tres habilitats, hi juguem i participem en activitats collectives. © Perqu’ les activitats escolars es puguen desenvolu- Una bona part del temps el passem a l'escola par d'una manera correcta necessitem respectar Per aixd hem de respectar les normes de unes normes de convivncia escolar. conviviéncia escoler. Breed con ia okies No interrompes quan parla un altre company 0 companya i escolta el que diu, Aixi ajudaras No cérregues ni molestes els altres pel passadis. Aixi no molestaras 2 les altres aules a crear un bon que podran fer ambient de la faena sense treball. soralls. “Ajuda a mantindre l'aula Resoleu les diferéncies entre Compleix les regles dels jocs. © ordenada; aixil'ambient de ‘companys i companyes Aixi us podreu divertir molt © treball sera més bo. dialogant, més = Quines normes de convivencia escolar es veuen en aquests dibuixos? 2. Escriviu altres normes que us semblen importants per a la convivencia. & 70 Tema 5S oS© La comunitat escolar La comunitat escolar est formada per totes les persones que col-laboren en el funcionament de escola: + El personal docent, format pels professors i per les professores que ensenyen i ajuden els alumnes i les alumnes a aprendre, i el director 0 la directora de l'escola. + El personal no docent, del qual formen part els administratius, el conserge, el personal de la neteja i el de secretaria o els monitors i monitores que treballen al menjador. + Els alumnes i les alumnes, que hem de fer les activitats que proposen els professors i les professores i collaborar amb els companys en les tasques de l'aula. * Els pares i les mares, que ajuden i participen en algunes activitats educatives que organitza l'escola. El Consell Escolar Es un dels organs de govern del col-legi. El formen el director o la directora, el cap d'estudi les mares, dels alumnes, del personal d'administracié i de serveis. les. Tots els membres de la comunitat escolar \@ hem de complir unes normes. Pensa dues normes que hagen de complir els profes- sors, els pares i el director de l'escola. @6. Qué passa quan jugueu amb un joc a l'es- | G cola ihi ha alii que fa trampes? Us divertiu? Per qué és important respectar les regles o normes dels jocs? | 7. Escriu el nom de les persones de la teua es- cola que desenvolupen les segiients tasques: el secretari del centre i representants del professorat, dels pares ide JB Eldelegat ola delegada de classe, elegit pels companys, explica als professors els problemes dels alumnes. 3. Quines persones conviuen amb tua I'escola? Quina funci6 fa cada una? 4, Investigueu de quina manera parti- cipen els pares i les mares en les ac- tivitats de la vostra escola. El director o la directora. El conserge o la conserge. Dues persones que treballen a la cuina o al menjador. Tres professors o professores. Dos treballadors que formen part del per- sonal de neteja. Després classifica'ls en dues columnes segons si pertanyen al personal docent 0 al no docent de l'escola.6 Vivim en pobles Tots vivim en una localitat. Les localitats sén diferents les unes de les al- tres i es diferencien per la grandaria i per les activitats que fan els habi- tants. Les localitats més menudes reben el nom de pobles. © Definicié i tipus de localitat El lloc on vivim és la nostra localitat. Alla les persones hi viuen, treballen, estudien, descan- sen, es diverteixen i duen a terme tota espacie d'activitats. En una localitat hi sol haver habitatges, fabri- ques, tallers, oficines, escoles, centres de salut i hospitals, esglésies, places, jardins, centres culturals, etc., que constitueixen els elements de la localitat. La poblacié rural sol anar a peu per desplacar-se per la Les localitats sén diferents les unes de les localitat altres segons la grandiria i les activitats a qué es dediquen les persones que hi viuen. 4. Defineix qué és una localitat i digues el nom Distingim dos tipus de localitats: els pobles d'alguns elements que s‘hi poden trobar. i les ciutats. 2. Quins dos tipus de localitats hi ha? @ avs és un poble? Els pobles sén localitats menudes amb menys de 10000 habitants. El conjunt de persones que viuen en un poble s'anomena poblacié rural. A quasi tots els pobles hi ha una xicoteta plaga o carrer principal, amb l'església, ['Ajuntament i altres edificis importants. Les cases i els edificis solen ser baixos i hi viuen una familia o no molts més. Hi ha molts pobles que s6n al camp i la po: blacié es dedica a I'agricultura i a la ramade Aupsbled Golmaal ideriicarsb clemenanatrals -yieahuntgatampe 21s costa molts dels ha- del paisatge que no a les ciutats bitants es dediquen a la pesca. : També hi ha pobles que desenvolupen acti © | 3. Explica quines sén les caracteristiques princi- _vitats turistiques relacionades amb la mun- : pals dels pobles. tanya, la platja o el turisme ruraliii Com sén els pobles Alls pobles hi trobem diverses zones que es caracterit- zen pel tipus d'habitatges que hi ha, pels seus edificis, singulars (Ajuntament, església...) i per les activitats que s'hifan. Al centre hi trobem les cases i els edificis més Als carrers del centre hi ha comercos, bancs i alguns antics tallers. També hi sol Faver 'Ajuntament i 'església. Als afores hi ha carps de cultiu, granges i cases de llauradors, boscos. Als pobles més grans s'hi han construit blocs de pisos i cases adossades, col-legis i instituts, 4. Que hi sol haver al centre dels pobles? | als instal-lacions esportives, etc. voltants? |®5. Investiga quants habitants hi ha a la teua 7. Per qué hi ha habitants de pobles que se'n ® localitat i, segons el nombre de persones, van a viure a les ciutats? | _ digues si vius en un poble o en una ciutat. 8. Els pobles sén localitats menudes. Quins @6. Descriu com sén els carrers i les cases dels avantatges creus que tenen les persones jus en una ciutat, fes la que viuen en pobles? Quins inconvenients @ poble on vius o, si descripcié d'un poble que conegues. tenen? Tem0 Vivim en ciutats Les localitats més grans reben el nom de ciutats. Els habitants es dedi- quen a faenes molt diverses. Hi podem distingir diverses zones, una de més antiga amb carrers menuts i estrets i unes altres de més modernes amb carrers més amples. © aué és una ciutat Les ciutats sén localitats on viuen més de deu mil habitants. Fins i tot poden arribar-n'hi a viure milions de persones. El conjunt de persones que viuen en una ciutat rep el nom de poblacié urbana. Es caracteritzen per la concentracié dels edi que solen ser alts i on hi viuen moltes persones, is, © Aquests edificis estan organitzats en carrers i avin- gudes amples per on transita molta gent i hi passen molts vehicles. Als afores de les ciutats hi ha poligons industrials, amb fabriques i magatzems, carreteres, autopistes i vies de ferrocarril. A prop de les més grans hi ha ae- roports, ia les de la costa, ports 4. Qué és una ciutat? Com sén els carrers i els Els blocs’de piacalscr/tn Opts Secificis edificis? caracteristics de les ciutats. @ 1a faena a les ciutats Els habitants de les ciutats solen treballar ala industria, que generalment esta situada als poligons industrials dels afores de la ciutat. Perd majoritariament la gent treballa en els serveis: escoles, instituts i universitats, cen- tres de salut i hospitals, botigues i centres comercials, oficines, bancs, etc. 2. En quin sector treballen principalment els habitants de les ciutats? Pels carrers de la ciutat hi circulen diariament una 3. Escriu el nom de faenes que fan les quantitat considerable de vehicles. persones que viuen a les ciutats. Tema 5La periféria: Es la zona més allunyada del centre on s'han construit | barris dormitori formats per grans blocs de pisos 0 cases. | unifamiliars. També hi ha les zones industrials. Coeur L'eixample Esl conjunt diedificacions construides al voltant del centre. Té els carrers amples, amb edificis alts, amb habitatges, comercos, banes i oficines. El centre: Es la part més antiga de la ciutat, amb carrers estrets i curts en qué hi ha els edificis més antics de la ciutat. Sol ser una zona turistica important. 4, Identifica les tres parts que té una ciutat i 6. Compara les caracteristiques de les ciutats, explica'n les caracteristiques principals. amb les dels pobles segons: el nombre 5. A quina part t'agradaria més de viure? Per d'habitants, la grandiria, els edificis, els que? carrers i la faena de la gent. Temas 74 Com es governen els pobles i les ciutats L'Ajuntament és l'drgan principal de govern d'un poble o d'una ciutat. Tots els habitants d'una localitat o d'unes quantes que estan governades per un mateix Ajuntament constitueixen un munici oO ‘Ajuntament __ L'Ajuntament és la institucié encarrega- da d'organitzar i de governar el poble o la ciutat, és a dir, el municipi on vivim. L'Ajuntament l'integren: * L’alealde o l'alcaldessa, que és la maxima autoritat del municipi * Els regidors i les regidores, que ajuden V'alcalde o alcaldessa en la tasca de govern. Cada regidor és responsable d'un servei municipal: cultura, educacié, urbanisme, medi ambient, etc. 4. Qué és 'Ajuntament? Qui en forma part? @ Les funcions de I'Ajuntament els veins de la localitat. 5 TemaS Per organitzar la vida del municipi ‘Ajuntament celebra © plens municipals, unes reunions en qué poden assistir U’Ajuntament és el principal érgan de govern de la localitat. La paraula ajuntament també serveix per definir 'edifici on treballa el govern municipal. Les funcions més importants d'un Ajunta- ment sén aquestes: * Gestionar els diners que té el municipi (pressupost) i assegurar el bon funcionament dels serveis mun pals. * Fer complir les leis iles ordenances municipals. * Ordenar el transit de la localitat * Organitzar actes culturals i festius. * Fomentar la participaci6 dels ciutadans en la vida de la localitat. * Informar els ciutadans dels problemes de la localitat i de la manera de resoldre'ls. 2. Quines sén les funcions principals que ha de fer I'Ajuntament?9 Els ser Per planificar una bona organitzaci6 de la lo- calitat cal crear els serveis municipals, que per- meten atendre les necessitats dels habitants de la localitat. Alguns dels serveis municipals més impor- tants son: la neteja dels carrers i dels jardins, la recollida de fem, l'ordenacié del transit i del transport public, les vies i les obres pibliques, 'extincié d'incendis, la cultura. eo, be — & Cultura rea Qualifica de I'1 al 5 (1 = no hi és; 2 = mala- GB ment; 3 = regular; 4 = molt bé) el funcionament d’alguns serveis de la locali- tat on vius: enllumenat, neteja, biblioteca, piscina, transit, aigua, bombers, transport public i pistes esportives. | 3. Tria un dels serveis municipals que pots veu- re en aquestes fotografies i explica en qué consisteix. Compara la teua puntuacié amb la dels teus companys. En quines hi ha més coinci- déncies? En quines hi ha més diferéncies? Comenteu-ne els resultats. Explica quines coses milloraries de la locali- \J tat si fores l'alcalde o I'alcaldessa.Les eleccions municipals Per elegir els nostres representants a l'Ajuntament Qué és un Ajuntament? cada quatre anys es convoquen eleccions muni pals. Vols saber com elegim els alcaldes o les alcaldesses? LA CAMPANYA ELECTORAL Els candidats i les candidates es presenten TU a les eleccions municipals agrupats en can- r didatures de partts politics 0 indepen- fer, & AVE) dents i defensen el seu programa electoral. Hi expliquen quines coses volen fer per mi- llorar la vida dels ciutadans de la localitat. Els candidats presenten als electors el pro- grama electoral als mitings, amb anuncis, cartells, etc. També fan debats entre candidats als mit- jans de comunicacié (radio i televisio). PRESA DE POSSESSI6 DE L'ALCALDE © DE L'ALCALDESSA Una vegada elegi Valcalde o lalcal- dessa pren posses- sid del basté de comandament, que simbolitza el go- vern de seu poble o ciutat GONSTITUCIO DE L'AJUNTAMENT Els regidors i les regidores que han estat elegits prenen possessio del carrec a 'Ajuntament. Tot seguit elegeixen I'alcalde o l'alcaldes- sa, que sol ser la persona que va en pri- mer lloc de la candidatura guanyadora 18(—— El dia que se celebren les eleccions els elec- tors han d'anar a votar. LA JORNADA ELECTORAL Per aixd I'Ajuntament ha enviat als domicilis una carta per explicar a quin col-legi electo- ral han d'anar i el nmero de taula on han de votar. Cada elector vota de manera lliure i secreta la candidatura que ha triat. EL RECOMPTE ELECTORAL Una vegada s'ha acabat la jornada electoral, es fa el recompte dels vots. Cada partit obté un nombre de regi- dors a I'Ajuntament proporcional al nombre de vots que ha tingut. IIe ela ia) Vots | Regidors Candidatura A | 1000 1 ~ CandidaturaB | 3000 3 Candidaturac | 6000 6 LA LLESTA D'ELECTORS L'Ajuntament elabora una llista on figuren to- tes les persones que tenen dret a votar. A\Estat espanyol son electors, és a dir, poden votar, tots els ciutadans majors de 18 anys. Abans d'anar a votar els electors han de com- provar que figuren ales llistes electorals. 1. Llig les diverses fases dunes eleccions Gas ; G municipals i explica com es preparen i com se celebren. 2. Defineix aquests termes: candidatura, © programa electoral, campanya electoral, elector, col-legi electoral, mesa electo- ral, regidor, alcalde, presa de possessié. 3. Observa la taula dels resultats electorals. del Municipi 1 —Quants regidors tindra aquest munici- pi? Com es reparteixen entre les diver- ses candidatues? =De quina candidatura sera l'alcalde? Com I'hauran elegit? Temas 796 Copia al quadern aquest mapa conceptual. Vivim en comunitat PUP on a la familia ) (els companys i les companyes onal docent ) menut cases _—_agricultura i. baixes iramaderia : oalealdessa iregidores el personal poble race ee alcalde regidors comprén molt edificis industr iprofessores 0 directora gran ‘alts iserveis 2. Copia al quadern i completa. © La majoria de nosaltres hem nascut i vivimen.... _ * Les localitats ... s6n els pobles i les més grans Aquesta ens déna els nostres .... Tots els mem- s6n les .... Les cases dels pobles solen ser ..., bres han de col-laborar en les ... doméstiques. mentre que a les ciutats hi ha una concentracié * Les persones que formen part de la comunitates-. "alts. colar sén el personal ..., format pel professorati _* L'Ajuntament s‘encarrega de ... la localitat i el di- el... ola... el personal no docent, els...iles..., _rigeix'... ol'..., ajudat pels regidors i per les re- i els pares i les mares. gidores. 3 Ompli el quadre. copia aquest quadre i completa’! al quadern: * Ala columna de !'esquerra hi has d'escriure cinc accions que fas per col-laborar amb els altres en Fes aixd mateix a l'altra columna, perd amb les i accions que fas a I'escola. ncia. _ + Amb els companys i les companyes de classe po- seu en comt les accions que heu apuntat i fixeu- vos en quines coincidiu. 80 Temas4. Treballa en equip. 4 Preparem un joc de memoria sobre els pobles i les ciutats: a. A cada alumne li donarem dues cartolines en forma de carta i una imatge amb alguna caracteristica d'un poble o d'una ciu- tat (per exemple, un carrer amb molt de transit, un aeroport, una casa baixa, un edifici alt, camps cultivats...) b. Cada alumne ha de retallar la imatge i apegar-la en una de les cartes i a l'altra hi ha d'escriure la caracteristica d'un po- ble o d'una ciutat a qué corresponga la imatge. . Per comengar el joc, la classe s'ha de dividir en grups de cinc. Llavors col-loquem les cartes de cap per avall damunt una taula; a un canté les imatges, i a I'altre cant6, les caracteris- tiques. Cada grup, per torns, girara la carta a l'atzar. Ha de mirar la imatge i després llegir-ne la caracteristica. Si coincideixen, les ha d'agafar i continuar jugant. Si no coincideixen, les ha de tornar a col-locar de cap per avall i el torn passara al grup segiient. Guanya el grup que al final té més cartes quan je no en que- den damunt la taula. Fes aquests encreuats a partir de les definicions que han eixit al tema: 1. Un dels érgans de govern d'una escola. 2. Tipus de poblacié que viu en un poble. 3. Personal que treballa en una escola format pels professors i per les professores i la direccié. 4, Tipus de poblacié que viu a la ciutat. 5. Dona que és la maxima autoritat d'un Ajun- tament. 6. Familia en que els fills i les filles viuen només amb el pare o amb la mare. Persona que dirigeix I'escola. SA.