e espera ya publicidad TEIXIT CONNECTIU El teixit connectiu és aquell que sosté i cohesiona altres teixits i organs, a més de protegir fisica i immunoldgicament, aillar, compartimentar, ser un mitja d'intercanvi de detritus, nutrients i oxigen, emmagatzematge de greix i aigua, reparacié El teixit connectiu engloba: + Teixit conjuntiu - Teixit adipés - Teixit cartilaginds ~ Teixit ossi (matriu mineralitzada) = Sang (matriu liquida) 11, COMPONENTS GENERALS DELS TEIXITS CONNECTIUS En els telxits connectius trobem dos elements principals que caracteritzen cada tipus: - Cahlules = Matriu extracel-lular: component fibrés i component amor Segons un teixit o un altre trobarem un tipus o altre de c&-lula que sintetitzara la matriu. De céllules residents (de matriu extracellular) en els diferents teixits connectius trobem L.COMPONENTS DEL TEIMIT CONJUNTIU | fibroblasts, adipdcits, macrafags i cules | LA. CEL-LULES FIXES / RESIDENTS Encebades. ! Les cél-lules fixes s6n aquelles que no es mouen dins del t el teixit conjuntiu trobem 3 tipus de cél-lules fixes: TEIXIT CONJUNTIU 1.1.1. Fibroblasts Els fibroblasts sén les cél-lules del teixit conjuntiu que sintetitzen la matriu extracel-lular (el component fibrés 0 la substancia amorfa). Les fibres de collagena es disposen paralleles al fibroblast. Els fibroblasts tenen la capacitat de wesc diferenciar-se en altres tipus cel-lulars ve (posseeixen estructura dinamica). oe Degut 2 la influencia de components especifics de la matriu extracellular i factors de creixement. Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook comnpo de espera Y Ca publicidad, Els trobem en dos estat en funcio de sies necessita sintetitzar 0 no. component de Ia matriu: + Aetiu: son céllules fusiformes i allargades, Posseeixen un nucli gran, ovoide i granulés i cromatina laxa, apart de més organuis. [Astive Citoplasma basofil amb tincié pallida (acid), = Inactiu (repés): cél-lules més petites amb el citoplasma acidofil (basic). 1.4.2, Macréfag (histiocito) Els macrofags s6n cél-lules diferenciades provinents dels mondcits (aquests es troben 3 la sang), quan aquests passen de la sang al teist conjuntiu. Na Posseeixen vesicules endocitiques, endosomes, lisosomes, fagolisosomas, un gran aparell de Golgi i RER / REL. La funci6 dels macrofags 6s la de fagocitar per poder aixi destruir / degradar material. La seva membrana plasmatica no és Ilsa, ja que posseeix projeccions per poder fagocitar i moure. Conformen la primera linia de defensa 1.1.3. Célula cebada (mastocit) Posseeixen un citoplasma amb granuls electrodensos (tincié PASH). Aquests granuls posseeixen: © Heparina (anticoagulant), © Histamina (vasodilatador). La funcié de la c&llula ordi és la de mediacié de processos Inflamatoris gracies a les substancies que posseeixen en els granuls, per tant, ajuda al sistema immunologic. Al reconéixer agents estranys alliberen massivament els grdnuls: xoc anafilactic > alegria. Tenen el mateix origen que els basofils, i es troben en el teixit conjuntiu en la pell, mucoses, vvasos sanguinis, capsula dels organs. 1.2, CEL-LULES LLIURES: Es tracta de cél-lules amb cicle de vida curt que formen part del sistema immunitari. S6n sintetitzades a la medulla ossia, van al teixit sanguini i quan s6n necessaries passen al teixit conjuntiu. Trobem: neutrofils, basdfils, eosindfils, limfocits i cél-lules plasmatiques. 1.2.1. Célula plasmattica (plasmocito) Son les cél-lules productores d'Ac (immunoglobulines). Les podem trobar en el teixit conjuntiu lax de les vies respirataries i el tub digestiu, a les glandules salivals i en els ganglis limfatics. Posseeix un abundant RER i un aparell de Golgi desenvolupat. El seu citoplasma és basdfil (acid). Linfocito 8 T Célula plasmatica —> Inmunoglobulinas Antigen Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S L © unybook come espera Y Ca publicidad 1.3. MATRIU EXTRACEL-LULAR Es la xarxa estructural organitzada que envolta i sosté a les cél-lules de qualsevol teixit. També 65 una barrera bioquimica, regula funcions metaboliques, servelx per crear unions entre céllula-matriu i és una via de migraci6 cel-lular. A continuacié els components i cél-lules sintetizants: > Fibras > “+ Fibras de colagena | Fibeas seticulina | Fubeaeelacticas > Sustancia fundamental amorfa 1.4. FIBRES. 14.1. Fibres de collagena Les fibres de collagena son el resultat d'una ultraestructura de molécules de col-lagen. Aquestes fibres estan formades per collagen tipus I de manera que s6n abundants i ubiaiies (en tots els llocs), flexibles i resistents a I'estirament {tensio). Conté tres eadenes a (2 ay i 1 a:) que conformen Una triple helix. Aquestes triples halixs s‘acoblen entre elles formant les fibribles de collagen, el conjunt (es formen estries) forma la fibra de coblagena Sequencia: Gly-X(protine}-Xihidroxpratina) Tipus de collagen Tipus I © Tres cadenes a2 © Fibrit-les estriades de 20 a 100 nm ‘¢ Resistencia a la pressié intermitent de diametre, agrupant per formar fibres col lagenes majors. Tipus i: © Dos cadenes «1 + una cadena a2 ‘© Fibres de 50 nm (fibres reticulars) © Resisténcia a lestirament Tres cadenes a 2 © Sostingues ifiltracié Tipus ts No formen cables, estan * Fibribles fines de 10 a 20nm, perd ramificades (anastomades). poden associar formant fibrities més grans 1.4.2. Fibres de reticulina Es tracta de fibres formades per collagen tipus Ill Formen una xarxa laxa que serveix com armadura / suport del teixit hematopoetic. Estan més glicosilades que dels de collagen | (més reactivitat davant PAS+) ino es tenyeixen amb H-E. Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook come espera Y Ca publicidad, 1.4.3. Fibres elastiques Confereixen elasticitat al teixit. S6n més primes que les de collagen ino tenen estriacions. Estan compostes per elastina la qual esta coberta per miofibribles de fibrilina, Uelastina pateix canvis de morfologia segons els estats d’estirament: - Estat relaxat: enrotllada amb enllacos covalents; = Estat de distensié: les fibres estan estirades fins que la longitud d'aquestes ho permeti. Es tenyeixen malament amb H-E i amb Tricrémic de Masson, perd ho fan especificament amb oreeina nitrica. 1.5. SUBSTANCIA FONAMENTAL AMORFA (mirar treball 2n seminari) La substancia fonamental amorfa és un material transldcid, extensament hidratat i de consisténcia gelatinosa, en el qual estan immerses les céL-lules i les fibres tissulars. Esta. composta per proteines i glucosaminogluganos (Gags) associats (proteoglicans). Els Gags s6n molecules complexes de polisacarids associats a proteines. La fase aquosa de la substancia fonamental amorfa funciona com un solvent que permet Vintercanvi de metabolits d'una céb-lula a una altra a través de l'espal intersticial. 2. RELACIONS EPITELI - TEIXIT CONJUNTIU Sota lepiteli sempre hi ha teixit conjuntiu, que és per on circulen els vasos sanguinis que transporten els nutrients, etc. Tocalizacion Epitetio Conjuntive | Nombre de la estructura ‘Superficie corporal | Epidermis Dermis Piel Cavidades abiertas | Epitalio Corton ‘Mucosa (sist digestive) Cavidades cerradas | Endotelio Capa Tntima (vases) Sis. Cardiovascular subendotelial | Endocardio {corazén) Cavidedes cerradas | Mesotelio Capa ‘Serosas eloma submesotelial 3, TIPUS I CLASSIFICACIO DE TEIXIT CONJUNTIU En funcié de la proporcié i caracteristiques de la matriu i les cél-lules: = Teixit conjuntiu lax (0 areolar): abundants cél-lules i substancia fonamental amorfa. = Teixit conjuntiu dens (0 fibrés): abundancia de fibres (collagen tipus I) En funcié del component majoritari: = Reticular: conjuntiu lax amb moltes fibres de reticulina, + Mucés: conjuntiu lax amb abundant acid hialuronic. + Elastic: conjuntiu dens amb moltes fibres elastiques. Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook comnpo de espera Y Ca publicidad, 3.1. TEIXIT CONJUNTIU LAX (0 AREOLAR) Caracteristiques: ~ £5 un teixit poc especialitzat i flexible, perd no resistent = Abunda la substincia fonamental_amorfa i predominen les cél-lules sobre les fibres: fibroblasts (sobretot), adipdcits, macrfags, cél-lules encebades. * Les fibres estan disperses i poc ordenades {fibres de col-lagena primes i escasses) ~ Es déna difusié de nutrients. Localitzacié > est’ ampliament distribuit (ubic): = El podem trobar en el corion (de la mucosa de les vies digestives, urinaries i genitals, que s6n tubs oberts a |'exterior). + Ala capa subendotelial de I'fntima (vasos sanguinis) | endocardi. + Ala capa submesotelial de les seroses. + Recobrint nervis periférics i conductes glandulars, 3.2. TEIXIT CONJUNTIU DENS (0 FIBROS) Caracteristiques: en el teixit conjuntiu dens aporta gran resistencia a la traccié i hi predominen les fibres per sobre de les cél-lules. Trobem fibres de col-lagena, reticulina ielastina. El teixit conjuntiu dens es pot classificar en: 1. Irregular (0 no modelatge): + Presenten moltes fibres de collagena entrellacades de manera desigual (desordenades) formant feixos gruixuts. En tenir aquesta disposicié hi ha forces tensores per tot arreu (pelt), + Hina escasses celtules (fibroblasts) + Hina escassa substancia fonamental amorta + Es localitaa a = "En drgans buits + Dermis de la pell + Capsules d'alguns organs: melsa, fetge, ganglislimfatics + Pericondri: beina de teixit que envolta el cartilag 2. Regular (o modelatge}: = Hi trobem fibres de coMlagena formant feixos parallels orientades en la direccié en qué stexerceix la forca (en tendons i ligaments). + Hina escasses cél-lules (fibroblasts) = Resistent a tensions mecaniques. + Es localitza a + Tendons: cordons de conjuntiu que uneixen muscul amb os (als fibroblasts se'ls anomena tendinocitos). S6n inextensibles i flexibles. * Ligaments: cordons dos que uneixen ossos entre si. + Enl'estroma de la cdrnia (es fibres de col-lagena es troben formant lamines). Toe oe cre rterdoeUnbook Woke SL. © unybookcom =e espera Y Ca publicidad, 3.3. TEIKIT CONJUNTIU RETICULAR Es tracta d'un teixit conjuntiu lax amb moltes fibres de reticulina, cellules i substancia amorfa. Les céltules reticulars (fibroblasts especialitzats) s6n les que sintetitzen les fibres de collagen tipus II les quals formen xarxes ramificades (anatostomadas). Es localitza donant suport i carcassa a Organs hematopoétics: medulla dssia, melsa, ganglis limfatics i tim. 3.4, TEIXIT CONJUNTIU ELASTIC Es un teixit conjuntiu dens amb moltes fibres elastiques que es localitza formant lamines en llocs on hi hagi forces > organs buits sotmesos a pressi6 des de l'interior: ~ Arteries elastiques (aorta, pulmonar, carotida). + cor. + Trquea | bronquis. Fibres formant felxos parallels, com en el ligament groc: = Cordes vocals. + Ligaments de la columna vertebral = Clatell dels remugants, 3.5. TEIXIT CONJUNTIU MUCOS Teixit conjuntiu fax amb presencia de poques céllules i fibres de collagen (ti Ill; abundant substancia fonamental amorfa (acid hialurdnic). Esta present en periode embrionari (cords umbilical) ia la cresta d'aus, Cordé umbilical: el sistema circulatori que connecta Fembrié amb la mare esta envoltat de teixit conjuntiu lax (tenen sobretot acid hialuronic: acumula aigua). Presents una alta turgenela i gran resistencla mecanica (est3 formant gels), Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook com