de espera y publicidad. Koen Tl Grau Microbiologia — Histologia Animal Gloria Hidalgo INTRODUCCIO Histologia: ciéncia que estudia els teixits Aplicacié: explice les interrelacions entre la composicié molecular de cél-lules, teixts i rgans. ‘Amés, és el nexe d'unié entre: genétice, bioquimica, fisiologie Tecniques histologiques + Bidpsia, + Fixacié, + Inclusié en parafine: bloc silic que permet tellar entre segments d’entre 5-1Omicras. + Tineié: " Hematoxidina-eosina: el primer és un colorant basic que tenyeix les estructures cides, el segon és un colorant acid que tenyeix les estructures basiques. # Reaccié PAS: tenyeix carbohidrats i macromolecules amb carbohicrats. Talls histolagics (respecte a I'eix central) «Transversal: perpendicular. ‘© Longitudinal: parallel. Teinit: agrupacié de céllules, fibres i productes cellulers diversos que formen un conjunt estructural i que desenvolupen una mateixa funcié TEIXIT EPITELIAL 1, CARACTERISTIQUES DE LES CEL-LULES EPITELIALS El teixit epitelial és un teixit avascular (no tenen sistema diirrigacié propi) de lamines cel-lulars que recobreixen: + Superficie exterior del cos (epidermis) - Cavitats internes tancades (aparell cardiovascular i peritoneal). = Tubs que comuniquen amb exterior: aparell digestiu, aparell respiratori i aparell genitourinari. Sén c@llules adherides mitjancant unions intercel-lulars > eviten espai entre céf-lules i connecten els citoesquelet amb els de les cél-ules continues (unitat funcional). A sota de teixit epitelial hi ha teixit conjuntiu, perqué en faci le funcié dirrigacié i aportacié de nutrients (difusié passiva per lamina basal: matriu extracel-ular > lloc d'ancoratge de calles). Polaritat morfolégica i funcional + Regié apical: part superior en contacte amb el tub o exterior. + Regi basolateral: uneixen cél-lules 0 cé/-lules-matriu. "Components: collagen tipus IV (formen xarxes tridimensionals i sén exclusius de la liming basal), proteoglicans (perlecano) i glicoproteines (leminina i nidégeno). * Lamatriu extracellular consta d’uns 40-60nm de gruix. 2. FUNCIONS El teixit epitelial proporciona + Proteccié fisica (epidermis): separe medi intern del extern Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook comnpo de espera y afublicidad Grau Microbiologia — Histologia Animal Gloria Hidalgo Tl + Difusié selectiva de gasos i fluids (endoteli) les cél-lules estan molt unides entre sii no hi ha espai intraceblular entre elles, de manera cue es forme una barrera impermeable, + Transport (epiteli respiratori, trompes Fal-lopi): els cilis del domini apical elaboren corrent ‘que permet moviment del mucus, + Secrecié (epiteli glandular) + Exerecié (epitelisrenals) + Absorcid (epitelis tub digestiu i tdbuls renals) + Deteccié de sensacions (epiteli lingual , retina) 3. CLASSIFICACIO 3.1. EPITELI DE REVESTIMENT 3.1.1. Epitelis simples Consten d'un dinica capa de cél-lules. Es troben on hagin de fer de limit i on puguin reelitzar la funié d’intercanvi de gasos i liquids. Es poden diferenciar: = Escamés 0 pla simple: funcié de barrere, transport de liquid i intercanvi gasés, Locelitzat en vasos sanguinis (endoteli), cavitats corporals (mesotell), capsula de Bowman (ronyé) i alvéols pulmonars - Cabbie simple: funcid de secrecié, excrecié i absorcié. Localitzats en conductes de glandules, superficie dels ovaris i en els tubs renals. = Cilindric o prismatic simple: funcié de secrecid, absorci6, proteccid i transport, Localitzats en lintest! prim i cblon, estémac (tenen microvellositats) i vesicula biliar (iter | bronquis: tenen cilis i conductes eferents) + Pseudo-estratificat: funcié de secrecié, absorcié, proteccié, transport i lubricacié. Localitzats a la traquea, conducte deferent, epidimi i uretra. Sembla que hi hagi més d'una capa de cél-lules ja que els nuclis estan en diferent posicié i les e&l-lules sén de diferent grandaria, perb en realitat només és una capa (sempre amb contacte amb Ia |Smina basal). Si tenen cilis, sén epitelis simples. 3.1.3, Epitelis estratificats Es tracta d'epitelis composats per més d'una capa de céllules. Moltes vegades, les capes més superficials sén planes, ja que es troben més degenerades o fins i tot mortes (descamacié). Es poden distingir diferents epitelis estratificats: + Escamés 0 pla estratificat: funcié de proteccié. Es troben en zones que necessitin la proteccié contra agents externs (sobretot per protegir el teixit conjuntiu adjacent), de manera que es localitzen a la epidermis (queratinitzada: protegeix contra la dessecacio), cavitat oral i esbfeg, canal anal ia la vagina. + Cabic estratificat: és poc frequent i es localitze en conductes de grans glandules exocrines, (sudoripares o salivals). indric estratificat: és poc freqiient i es localitza on es necessita un refors, com algunes porcions de la uretra masculina . = Transicional (uroteli):funcié de proteccié. €s localitza en el urdter, a bufeta iuretra. Es pot trobar relaxet o distés, en funcié del estat en que es trobitindra diferent volum. De manera que té capacitat de distensié (per les capes superficial grans) i permet augmentar le mida, 3.2. ESPECIALITZACIONS DE LA SUPERFICIE CEL-LULAR. Toe oe cre rterdoeUnbook Woke SL. © unybookcom =Grau Microbiologia — Histologia Animal Gloria Hidalgo Tl Microvellositats (filaments actina): augmenten la superficie de la mbr plasmatica i en cél-lules tenen com a funcié l'sbsorcid. Ex: en cél-lules intestinals (costat estriat) i en céblules renals (costat del raspall). Cills (microtabuls): es troben en céllules que s'encarreguen del transport i el moviment. Proporcionen el moc i altres substincies. 4, GLANDULES Lepiteli glandular és una cél-luls © un conjunt de cal-lules especialitzades en la secrecié. La secrecié és el procés de transformacid de compostes de baix pes molecular en productes especifics que son alliberats per la cellule. La tincié de PAS (acid peiddic - reactiu de Schiff) > Oxida els 1,2-glicols formant-se grups aldehids (color purpura) i tenyeix els carbohidrat i macromolecules riques en carbohicrats. Mecanismes de secrecié * Secrecié merocrina: és el mecanisme més comd. Es secreten productes proteics sense pérdue de substancia cellular (exocitosi: les vesicules arriben a la cara apical, es fusionen i alliberen el contingut).. ‘© Secrecié apocrina: alliberament de vesicules envoltades de mbr. Secreten productes lipidies. Es produeix una mica de pardua de substancia celular, Ex: glandula mamaria, © Secrecié holocrina: expulsié total de la cdl-lula, Ex: glandules sebacies. t to 4.1, CLASSIFICACIO 4.1.2. Glandules exocrines Les c&l-lules migren a les profunditats del teixit conjuntiu i formen glandules de céllules secretores amb conducte que connecta amb 'interior (el conducte est8 format per teixiti epitelial cibic simple). Les glandules exocrines descarreguen les secrecions a través d'un conducte. Es poden classificar les glandules exocrines com: dules ur lulars: sén les cél-lules caliciformes. Es troben disseminades entre les llules del revestiment epiteliel simple (aparell respiratori i gastrointestinal). Tenen forma de copa: estretes a la base i més amplies al mig. Es poden diferenciar dues zones: tall (base) iteca (part superior on hi ha granuls de secrecié ).. Les céhlules caliciformes tenen a l'interior grénuls de mucina (proteoglicans que combinats amb aigua donen moc}. + Glandules multicel-ulars: composada per més d'una cél-lula. Es poden dividir en: Teo cerecoeroseradoe Unook Weds SL © unboakcon =' e espera ya publicidad Koen Grau Microbiologia — Histologia Animal | T-L Gloria Hidalgo + Sense conducte excretor (totes les cél-lules de l'epiteli sén secretores), Ex: la secrecid de la mucosa gastrica a l'estémac "Amb conducte excretor: poden tenir un sol conducte (simples), que alhora pot estar 0 no ramificat, o més d'un (compostes). També es poden dividir en funcié de la morfologie de la part excretora: tubular, acinar o alveolar. ~ Compute aor ondctos rete “Tata tar Atala fab conduct sete a ate seat ave oeetore T Elcmudrube — Tntamadecno(orcide) Eniocueirda cae e — r : Ze En funcié de la naturalesa de la secreci + Mucoses: secreten mucinégenos (glicosaminoglicans, proteoglicans i glicoproteines).. ~ _ Seroses: secrecions proteiques no glicosilades. + Mintes: és la combinacié de les anteriors (glandula salival). 4.1.2, Glandules endocrines Les glandules endocrines descarreguen les secrecions directament a la sang o al sistema limfatic. Durant el desenvolupament embrionari es perd el conducte que connecta amb el teixit conjuntiu, Les c&lHules de Vepiteli viatia del teixit conjuntiu fent grans agregacions que queden envoltades per vasos sanguinis i limfatics. Els productes de secrecié son hormons Es poden classificar-se en = Tipus codons. + Tipus follicle: 2 V'interior de la bossa tenen productes de secrecié (acumulades) que circulen quan es necessiten (passen als capil-lar que rodegen els follicles). + Tipus llots: es troben en el pancrees (es tracta d’una glandula mixta, amb porcid excretora i porcié endocrina: insulina). La porcié excretora esta formada per acins i entre aquests es troben els lots de Lenderhans (porcié endocrina). No formen sacs, sén céflules altament irrigades je que segreguen directament al sistema sanguini. Els lots s6n cdmuls de cél-lules disseminades a prop de les porcions endocrine: 4 Todos ios dP Unytook Worldwide SL. © unybook com