Está en la página 1de 31

Comprensi lectora

Entendre b el que es llig s un requeriment bsic en


laprenentatge de qualsevol matria. Per aix, oferim a
continuaci dotze textos per a treballar la comprensi
lectora.
Els textos seleccionats tenen una caracterstica comuna:
sn textos expositius en els quals sinforma dalguna cosa,
generalment dalguna curiositat que pot cridar latenci de
lalumnat.
Deliberadament hem deixat de banda uns altres tipus de
textos, narratius, potics, descriptius o dramtics, per a
atendre exclusivament les carncies que poden presentar
molts escolars en la comprensi de textos no literaris.

LLENGUA
Comprensi lectora 1

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................


Curs: ............................................................

Data: ..................................................................

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

Els ponts
Els rius, sobretot si sn cabalosos, han estat sempre un obstacle per al pas
de persones i de vehicles. De vegades, cal recrrer molts quilmetres fins
a trobar un pas natural pel qual poder travessar-los.
Per aix, des de fa segles, els humans han aprs a construir ponts. Els
primers estaven fets de troncs de fusta i hi passaven persones i animals.
Desprs, es varen utilitzar altres materials ms resistents, com la pedra.
Hui dia, els ponts es fabriquen amb acer i formig, i sn tan resistents que
hi passen persones, vehicles grans, i fins i tot trens. Alguns tenen ms dun
quilmetre de llarg. I de vegades, pel seu interior es conduxen canonades
daigua o lnies delectricitat.
A ms, existixen ponts especials:
Els que porten conduccions daigua es diuen aqeductes.

Els construts sobre autopistes es diuen passos elevats.


Adaptat de Coneixement del medi 4. Ed. Anaya.

40

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

E
 ls construts sobre terrenys secs, per a salvar desnivells, es diuen viaductes.

CL1
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................

1 Per qu els humans construxen ponts des de fa segles?

2 Anota, per ordre dantiguitat, els materials que shan fet servir per a construir ponts.

3 En el cas dels ponts de fusta, podien passar vehicles? Raona la resposta.

4 A ms de persones i vehicles, qu es pot conduir per linterior dels ponts?

5 Relaciona les columnes.


aqeducte

es construx sobre autopistes.

viaducte

porta conduccions daigua.

pas elevat

es construx sobre terrenys secs per a salvar desnivells.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

6 Hi ha cap pont a la teua localitat? Si nhi ha explica com s i de quin material est fet.

7 Explica quins usos tenen els ponts que has esmentat en lactivitat anterior.

Pensa un poc ms

Per qu creus que en cas de guerra es destruxen els ponts?

41

LLENGUA
Comprensi lectora 2

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................


Curs: ............................................................

Data: ..................................................................

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

Els arbres
Les plantes primitives eren tan xicotetes que nhaurien calgut dotzenes
per tapar lextrem duna agulla de cap. Aquestes cllules tan menudes
vivien als oceans de lantiga Terra, i lnica cosa que permet classificar-les com a plantes s que necessitaven la llum del sol per a crixer.
A partir daquests comenaments tan humils, el regne de les plantes ha
evolucionat fins a ser com el coneixem hui.

Com que totes les plantes necessiten llum, les ms altes van reeixir i en
canvi les menudes no, ja que havien de sobreviure a lombra de les
grans. Desprs van aparixer les plantes amb un sol tronc gran: van
ser els primers arbres. Els arbres grans, com les sequoies gegants de
Califrnia, poden pesar ms de sis mil tones, cosa que fa que siguen la
matria viva ms pesada que haja existit mai a la Terra.
El tronc de la majoria dels arbres adults augmenta aproximadament
dos centmetres i mig cada any. En climes temperats, el creixement sol
produir-se noms a la primavera i a lestiu. El cmbium creix cap a
fora i les noves cllules que genera formen anelles visibles, una cada
any. Si es compten aquestes anelles, es pot determinar ledat de larbre.
Adaptat de Larbre. David Burnie. Altea. Grup Promotor.

Cllula: unitat microscpica de la qual estan formats els ssers vius. Lignina:
substncia aromtica natural que forma part de la paret de moles cllules
vegetals a les quals dna duresa i resistncia. Cmbium: teixit que permet el
creixement de les tiges i les arrels dels vegetals que en tenen.

42

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Moltes plantes van quedar-se a laigua, per daltres van colonitzar


la Terra. Per aconseguir-ho els calia alguna cosa que les ajudara a
suportar el propi pes i daquesta manera algunes plantes van anar
desenvolupant un material anomenat lignina, que els va fer les tiges
resistents i llenyoses i els va permetre crixer.

CL2
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................

1 On vivien les plantes primitives?

2 Quina grandria tenien aquestes plantes?

3 Qu s el que permet classificar-les com a plantes?

4 Qu va permetre crixer les plantes?


Fulles enfiladisses.
Tiges resistents i llenyoses.
Els boscos tropicals.
5 Quin arbre gegant sanomena en la lectura?

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

6 Don sn aquests arbres?

7 Escriu el nom dalguns arbres que conegues.

Pensa un poc ms

Unix cada frase feta, relacionada amb el mn vegetal, amb el seu significat.

Ser de bona fusta.

Tindre molts pinyons.

Traure les castanyes del foc.

Responsabilitzar-se.
Ser robust.
Ser ric.
43

LLENGUA
Comprensi lectora 3

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................


Curs: ............................................................

Data: ..................................................................

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

Paisatges illencs
Menorca. Vent de ponent
A la costa oest de Menorca, entre Ciutadella i el cap dArtrutx, trobem
cala Blanca i el seu entorn rocs. s precisament en aquests penya-segats
on rompen les ones empeses pel vent de ponent. Grans ones enfurismades
descuma blanca es llancen contra la costa alta i rocosa de cala Blanca,
alant nvols que el vent escampa com una pluja fina contra els penyasegats.
Un horitz tenyit dun rosa pllid separa el blau intens de la mar dun cel
blanc.
Els raigs del sol de ponent harmonitzen i omplin la imatge amb diferents
intensitats de daurat.

Quasi amagat entre els cims de la serra de Tramuntana a lilla de Mallorca, hi trobem el poble de Sller, que ompli una vall menuda i senfila per
les faldes de les muntanyes dels voltants.
Una vegetaci abundant de cultiu envolta el poble. Cases senzilles que
guaiten tmidament dentre els diferents verds que cobrixen la localitat.
Lemplaament daquest poble ens permet admirar a lhoritz alguns dels
cims ms alts de la serra de Tramuntana, com ara el Puig Major que amb
1 443 metres s el ms alt de lilla.

44

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Mallorca. Sller

CL3
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................

1 En la lectura es descriuen dos paisatges. A quines illes pertanyen?

2 Quines altres tres illes pertanyen a les Balears? Encercla-les.


Formentera

Cabrera

Tenerife

Eivissa

La Gomera

Lanzarote

3 Quin daquests vents bufa a Menorca segons el text?


Gregal

Tramuntana

Ponent

4 On est situada cala Blanca?

5 Qu s un penya-segat?
Costa formada per roques de gran altura.
Pedra gran i allada.
Roques i minerals.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

6 A quina serra pertany el Puig Major?

7 Quin poble es descriu a lilla de Mallorca?

Pensa un poc ms

Descriu la teua localitat.

45

LLENGUA
Comprensi lectora 4

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................


Curs: ............................................................

Data: ..................................................................

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

La mel s un fluid dol i viscs produt per les abelles i daltres insectes a
partir del nctar de les flors. El seu gust i color depn del tipus de flors de
les quals sen recull el nctar.
La mel s el producte alimentari que ms temps es pot guardar sense fer-se
malb. De fet, els arquelegs que van entrar a les pirmides dEgipte van
trobar-hi mel preservada en bon estat.
Es creu que els humans van comenar a collir la mel dels ruscs fa ms de
10 000 anys, segons unes pintures trobades a la cova de lAranya, a Bicorb (Valncia). Hipcrates, el pare de la medicina grega, la va fer servir
per a guarir diverses afeccions de la pell, i per a alleujar el dolor en general. Els egipcis la van fer servir per a tractar les cataractes, nafres, talls i
cremades. A lantiga Roma, els metges la usaven per a ajudar els pacients
a adormir-se. Tamb servia com a moneda de canvi.
Els usos primaris de la mel sn la cuina, la pastisseria, com a acompa
nyament del pa (com o torrat, generalment durant lesmorzar) o begudes
com el te. Per tamb sutilitza per a guarir algunes malalties o afeccions
de la pell, en cremes i suavitzants i per a combatre els refredats: un tass
de llet o una infusi calenta amb una cullerada de mel ns un bon remei.
Tipus de mel
Mel de flors: s la que produxen les abelles a partir del nctar de les flors.
Pot ser dun sol tipus de flor (castanyer, roman, farigola, bruc, taronger
o flor de taronger, tiller, accia, eucaliptus, etc.) o de diversos (mil flors).
Aquest tipus de mel s transparent i se solidifica amb el temps.
Mel de rosada o mel de bosc: s la que produxen les abelles a partir de les
secrecions dolces de pugons, cotxinilles i altres insectes xucladors de saba,
normalment de pi, avet, alzina, surera, etc. Sol ser menys dola, de color
ms fosc, se solidifica amb dificultat i pot tindre una olor i un gust especiats
i resinosos.
Adaptat de <http://ca.wikipedia.org/wiki/Mel>

46

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

La mel

CL4
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................

1 Qu s la mel?

2 Quan van comenar a recollir la mel els humans?

3 Quins altres pobles, a ms dHipcrates, usaven la mel com a medicina?

4 Quins tipus de mel hi ha?

5 Explica com es produx la mel de flors.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

6 Tagrada la mel? Si la resposta s afirmativa explica com la fas servir.

7 Marca vertader o fals, segons corresponga.

La mel es fa malb de seguida.

El gust de la mel s sempre el mateix.

La mel sols sutilitza a la cuina.

La mel s bona per a combatre els refredats.

Pensa un poc ms

Saps qu s lapicultura? Pensa un poc i explica-ho.

47

LLENGUA
Comprensi lectora 5

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................


Curs: ............................................................

Data: ..................................................................

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

Els dofins
El dof s un mamfer aqutic, que fa uns 2 m de llargria. T el cos esvelt
en forma de fus.
El cap s menut i acaba en un musell en forma de bec. La mandbula t de
80 a 90 dentetes. Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta en
forma de cor. Al costat hi ha les obertures auriculars. Els dofins produxen
uns sons caracterstics per a comunicar-se.
Tenen quatre aletes: la dorsal, que s punxeguda i de mida reduda, les
pectorals, que sn ms amples que llargues, i laleta cabal, que s la ms
grossa.
Els dofins salimenten bsicament de peixos.
Classes de dofins

Els dofins marins viuen dins la mar. Sn de color negre blavs per la part
superior, amb les parts laterals i la inferior blanquinoses. Viuen i cacen en
grup. Les femelles noms tenen un dof cada dos o tres anys, perqu la lactncia de la cria dura dun any i mig a dos anys. A partir dels cinc o sis anys
un dof es torna adult i pot crear la seua prpia famlia.
Les amenaces ms freqents que han de patir aquests animals dins el seu
medi sn: les xarxes dels pescadors, la contaminaci de les aiges costaneres i els trastorns acstics produts per embarcacions.
Els dofins fluvials sn de color ms clar que els marins. Quasi han perdut el sentit de
la vista i noms sn
capaos de diferenciar el dia de la
nit. Aix s pel fang
que hi ha a la desembocadura dels rius on viuen.

48

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Hi ha moltes classes de dofins, per segons el lloc on viuen els podem classificar en: dofins marins i dofins fluvials.

CL5
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................

1 Quina classe danimal sn els dofins?

2 Explica breument com s el dof.

3 Quantes dents tenen els dofins?


De 20 a 30

De 30 a 60

De 80 a 90

4 Relaciona el nom de cada aleta amb la seua caracterstica.


dorsal

pectorals

cabal

s la ms grossa
s punxeguda i de mida reduda
sn ms amples que llargues

5 De qu salimenten els dofins?


6 Quines classes de dofins hi ha?

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

7 Quines amenaces patixen els dofins?

8 Per qu els dofins fluvials quasi han perdut el sentit de la vista?

Pensa un poc ms

Qu es podria fer per a protegir els dofins?

49

LLENGUA
Comprensi lectora 6

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................


Curs: ............................................................

Data: ..................................................................

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

Els instruments musicals


Els instruments musicals, que, com sabeu, sn objectes emprats per a
produir sons, poden agrupar-se seguint criteris diversos. Tanmateix, si
ens fixem en determinades caracterstiques fsiques, en la manera de ferlos sonar i en els mecanismes dobtenci dels sons, solen agrupar-se en
instruments de corda, de vent i de percussi. s la divisi ms tradicional,
si b no lnica.
En els instruments de corda el so es produx per vibraci duna corda o
ms. El nombre de cordes varia segons linstrument. El viol, posem per
cas, en t quatre, la guitarra, generalment sis, i el piano, moltes ms.
En els instruments de vent la sonoritat sobt de la vibraci duna columna daire insuflat per linstrumentista. La flauta, la trompeta i lorgue, per
exemple, pertanyen a aquest grup.

Els instruments i lorquestra


Les orquestres sn formades per instruments diversos, que han variat en
modalitat i nombre amb el pas del temps. Les orquestres actuals solen tindre duna huitantena a un centenar dinstruments, de vent, de percussi
i de corda, amb predomini daquests darrers.

50

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Finalment, en els instruments de percussi la vibraci sonora sobt colpint-los amb mans, martells, maces... Daquests instruments, en destaquem la campana, el timbal, la pandereta, el triangle...

CL6
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................

1 Com se solen agrupar els instruments musicals?

2 Marca vertader (V) o fals (F).

En els instruments de corda el so es produx per la vibraci


duna corda o ms.

Tots els instruments de corda tenen el mateix nombre de cordes.

El piano s un instrument de corda.

En els instruments de vent el so es produx per laire que insufla


qui el toca.

En una orquestra no hi ha instruments de percussi.

Les orquestres tenen entre 80 i 100 instruments.

3 Escriu el nom de tres instruments que conegues de cada classe.


De corda:
De vent:
De percussi:

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

4 Has anat mai a un concert? Quins instruments recordes haver escoltat?

5 Saps quines sn les notes de lescala musical? Escriu-ne el nom.

Pensa un poc ms

Al llarg de la histria hi ha hagut grans msics i compositors. En recordes cap? Escriu el


nom i si recordes el ttol dalguna obra seua.

51

LLENGUA
Comprensi lectora 7

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................


Curs: ............................................................

Data: ..................................................................

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

Les molses
Sn plantes molt menudes, mai no despassen els 10 centmetres daltura
i algunes ni tan sols arriben als 10 millmetres. Viuen distribudes per tot
el mn en llocs on hi ha molta humitat: sobre el tronc dels arbres, a les
roques, a les teulades, a la vora de rius i rierols, i mai no es troben en
aigua salada.
Les falgueres
Fa molts milers danys, la superfcie de la Terra estava coberta de boscos de falgueres que feien fins a 20 o 30 metres dalria. No hi havia
encara arbres com els actuals, i labsncia daltres plantes que els feren
la competncia o danimals que se les menjaren va permetre que, durant
un temps, dominaren la terra ferma.

Adaptat dEl mn vegetal.

52

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

A poc a poc el clima de la Terra va canviar i hui les falgueres noms es


troben a zones humides, boscos i rees tropicals.

CL7
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................

1 De quin dos tipus de plantes parla la lectura?

2 Marca les respostes correctes.


Les molses sn plantes molt menudes.
Les molses sn plantes molt grans.
Viuen per tot el mn en llocs on no hi ha molta humitat.
Viuen per tot el mn en llocs on hi ha molta humitat.
3 Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar molses.

4 Quins tipus de boscos cobrien la terra fa milers danys?

5 Quants metres dalria podien arribar a tindre?

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

6 Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar falgueres.

7 Escriu el nom daltres plantes que tu conegues.

Pensa un poc ms

Creus que la pujada de temperatures a causa del canvi climtic pot afectar les plantes? Com?

53

LLENGUA
Comprensi lectora 8

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................


Curs: ............................................................

Data: ..................................................................

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

Des de quan se sap comptar?


En temps remots, quan els ssers humans encara recollectaven plantes
i caaven animals, no feien falta els nmeros.
La necessitat daquests va sorgir quan van comenar a domesticar el
bestiar i a conrear cereals. Per fer-ho era necessari saber quin dia de
lany era adequat per a la sembra o si a la nit tots els animals havien
tornat del prat.
Per aix comptaven la quantitat danimals amb el nombre de mosses
que tallaven en un os o pal: una mossa per un animal, dues mosses per
dos, i aix successivament.

Els sumeris, a Orient, van tindre la idea de substituir els cudols per
boletes dargila que feien de rebut. Les guardaven dins dun recipient
dargila, la butla, i les marcaven amb el segell de lamo.
Quan els pastors tornaven amb els ramats, lamo podia controlar si
faltava algun animal en trencar la butla i comptar les boletes. Els sumeris va ser un dels primers pobles que va desenvolupar lescriptura
i les xifres.
Els inques, un poble sud-americ, no sabien llegir ni escriure. Aix no
obstant, podien determinar amb precisi quants habitants tenia el seu
poble, quanta dacsa o quantes crelles collien, quantes llames tenien
i moltes altres coses. Per fer-ho utilitzaven els quipu, uns cordons nuats
de molts colors. Els nusos representaven els nmeros i els colors dels
cordons tenien un altre significat determinat.
Descobrim els nmeros. Elfos edicions.

54

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Tamb recordaven certs dies de lany duna manera semblant, com en


un calendari. Empraven cudols, petxines, palets o ossos per a comparar quantitats.

CL8
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................

1 Feien falta els nmeros en els temps remots? Raona la resposta.

2 Quan va sorgir la necessitat dels nmeros? Per qu?

3 Com es comptaven, en un principi els animals?

4 Quina idea van tindre els sumeris?

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

5 Qu era la butla?

6 Com sho feien els inques per a comptar?

Pensa un poc ms

Escriu cinc o sis coses que fas habitualment i que no podries fer sense els nmeros.

55

LLENGUA
Comprensi lectora 9

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................


Curs: ............................................................

Data: ..................................................................

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

Les flors
Totes les plantes necessiten llum per a crixer, per els boscos solen ser
ombrvols. Qu fan, doncs, les flors del bosc per a sobreviure?

Si passeges pel camp encara pots trobar flors silvestres a les vores
dels camins, als marges dels camps i als espadats o els pendents. Els
herbassars normalment estan plens de flors silvestres. Lhome, amb
ls prolongat de tractors i dherbicides, ha fet desaparixer moltes
daquestes flors i ha convertit els herbassars en pastures. Aix i tot, hi
ha plantes de prat, com ara la milfulles, molt resistents que poden sobreviure encara que les haja tallades una mquina de segar i tamb
poden crixer al marge de les carreteres.
Adaptat de Flors. David Burnie. Ed. Crulla.

56

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Als boscos on els arbres perden les fulles a la tardor, moltes plantes
creixen i florixen abans que els arbres traguen les fulles de nou a la
primavera. Les plantes recullen aix tota la llum que poden abans que
els arbres els la tapen. En uns altres casos, com als boscos tropicals,
hi ha unes espcies dorqudies que no viuen a terra, sin que viuen
enfilades a les branques i als troncs dels arbres. Aquestes flors no fan
cap mal als arbres i en canvi com ms amunt estan ms llum reben.

CL9
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................

1 Segons el text, qu fan les plantes del bosc per sobreviure? Marca la resposta correcta.
Traure moltes flors alhora.
Sobreviure desprs de ser tallades per una segadora.
Florir abans que els arbres traguen les fulles.
Fer olor perqu acudisquen els insectes.
2 Com obtenen llum algunes espcies dorqudies als boscos tropicals?

3 Relaciona aquestes frases segons que pertanyen al primer pargraf o al segon.


Algunes florixen abans que els arbres traguen les fulles.
Lhome ha transformat els herbassars en pastures.

1r pargraf

Hi ha plantes resistents que sobreviuen en les pastures.


Altres viuen enfilades als arbres.

2n pargraf

Pel camp hi ha moltes flors silvestres.


4 Quines daquestes caracterstiques t la planta milfulles? Marca-les.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Viu enfilada als arbres.


s una planta de prat molt resistent.
Florix abans que els arbres traguen fulles.
Pot sobreviure encara que lhaja tallada una segadora.
Pot crixer al marge de les carreteres.
Viu en boscos ombrvols.

Pensa un poc ms

Teniu plantes a casa? Com les cuideu?

57

LLENGUA
Comprensi lectora 10

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................


Curs: ............................................................

Data: ..................................................................

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

El foc
Abans de conixer el foc, els ssers humans eren com animals.
Cada mat buscaven aliment per a ells i per als membres de la
comunitat. Per quan el sol samagava noms tenien lopci de
tornar a dormir.
Els humans descobriren el foc en la natura. Al principi recollien
les brases que quedaven desprs dels incendis naturals o la
caiguda de rajos. Per el problema ms gran era mantindre el
foc encs.
Uns dels primers mtodes per aconseguir el foc va ser la rotaci
duna punta de pal sobre una fusta seca.
El foc va suposar canvis molt importants en la vida dels nostres
avantpassats:

E
 l manteniment de les fogueres els proporcionava calor a linterior de les coves en els freds
hiverns.
T amb es va convertir en un mecanisme de
protecci contra els animals perillosos.
E
 l manteniment duna foguera encesa
va significar tindre llum. Artificialment, els humans havien allargat la
duraci del dia i aix va permetre
les relacions socials entre els membres de la comunitat. El foc va facilitar les primeres converses i lintercanvi dexperincies.

58

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

L a cocci dels aliments va significar un aven important perqu permetia fer digeribles algunes parts dels animals
que caaven.

CL10
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................

1 Segons el text, qu feien els humans abans de conixer el foc? Marca la resposta
correcta.
Buscar aliment i dormir.
Buscar aliment i parlar.
Buscar animals perillosos.
2 Al principi, com aconseguien foc els humans?

3 Explica com van aconseguir foc els humans per si mateixos.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

4 Marca vertader (V) o fals (F).

Amb el foc es cremaven els aliments.

Amb el foc es van poder coure els aliments.

El foc va proporcionar fred a linterior de les coves.

El foc va servir perqu els animals localitzaren els humans.

El foc va servir de protecci contra els animals perillosos.

El foc va facilitar les primeres converses.

Pensa un poc ms

Quin dels avenos pel descobriment del foc consideres que s ms important per a lsser
hum? Raona la resposta.

59

LLENGUA
Comprensi lectora 11

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................


Curs: ............................................................

Data: ..................................................................

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

Ls polar en perill dextinci


Els ssos polars sn lespcie ms gran ds, i, com el seu nom indica,
noms viuen per sobre del Cercle Polar rtic, en pasos com el Canad,
Noruega i Rssia o a Grenlndia (Dinamarca). Els ltims estudis demostren que cada vegada nhi ha menys: en deu anys, el nombre sha redut
un 14%, o siga que, si fa deu anys hi havia, per exemple, cent ssos
polars, ara nhi ha huitanta-sis.

Un estudi de la NASA i la Universitat de Colorado ha demostrat que la


capa de gel de lrtic ha disminut un 20% des de lany 1979. Els estudis,
fets per ms de tres-cents cientfics americans, preveuen que les temperatures en aquella part del planeta poden pujar tant que a final daquest
segle shaur desfet tot el gel de lrtic.
Els ssos polars necessiten el gel per a caar. A mesura que es desf,
tenen menys espais on trobar menjar, i per aix ja han anat desapareixent de molts llocs on abans eren habituals, com la badia de Hudson,
al Canad. El seu aliment principal sn les foques, que tamb viuen en
aquest mateix hbitat.
En general, per, tots podem ajudar perqu hi haja menys contaminaci,
ja que a aquest ritme els ssos polars es poden extingir i aleshores potser
noms els podrem veure als zoos.
Adaptat de <http://www.tvcatalunya.com/>

60

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Segons els cientfics, el culpable daix s lescalfament del planeta, que


fa que el gel de lrtic sestiga desfent. Aquest escalfament est provocat
per la contaminaci que causen els cotxes, els camions o algunes fbriques. I els Estats Units sn el pas que ms contamina. Per aix, Greenpeace, el Centre per a la Diversitat Biolgica i lAssociaci de Defensa dels
Recursos Naturals volen que els ssos polars, a ms destar inclosos en la
llista danimals en perill dextinci, figuren tamb com animals amenaats pels Estats Units.

CL11
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................

1 En quins daquests pasos viuen els ssos polars?


Colmbia

Holanda

Canad

Rssia

Camerun

Alemania

Dinamarca

Noruega

2 Per qu, segons els cientfics, el culpable que cada vegada hi haja menys ssos polars
s lescalfament del planeta?

3 Qu produx lescalfament?

4 Quin s, segons el text, el pas que ms contamina?


5 Quin s laliment principal dels ssos polars?

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

6 Marca la resposta correcta.


Els ssos han desaparegut de molts llocs on eren habituals per qu...
a mesura que es desf el gel tenen menys espai on trobar menjar.
han preferit marxar dall perqu feia massa fred.

Pensa un poc ms

Explica quins altres efectes pot tindre que el gel dels pols es desfaa.

61

LLENGUA
Comprensi lectora 12

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................


Curs: ............................................................

Data: ..................................................................

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

Quins tipus de mapa hi ha?


De mapes nhi ha de molts tipus, i nemprarem uns o altres segons all
que hi vulguem representar.
Planisferis o mapamundis, que representen la totalitat de la Terra.
Mapes continentals, on shi representa un continent.
Mapes estatals, que representen un estat.
Mapes topogrfics, que representen comarques o una part daquestes.
Mapes a gran escala, que servixen per representar rees metropolitanes o urbanes, municipis, barris.
Segons el tema dels mapes podem distingir entre daltres:

Mapes fsics, que representen els accidents geogrfics principals
(muntanyes, rius, llacs...).
Mapes climtics, on es poden veure els diferents climes de la Terra o
dalguna part concreta.
Mapes botnics, amb la vegetaci dun lloc.
Mapes geolgics, que presenten els tipus de roques i lpoca de formaci.
Mapes edafolgics, amb els diversos tipus de sls.
Mapes econmics, on podem trobar les activitats econmiques dun
territori.
Mapes de comunicacions, que indiquen les carreteres, les autopistes,
els ferrocarrils...
Mapes de poblaci, que indiquen la densitat de poblaci.
Mapes lingstics, que representen les llenges parlades en un territori.
Adaptat de <http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/>
62

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Els mapes
Un mapa s una representaci grfica de la superfcie de la Terra, siga
de tota o duna part. Normalment es fa sobre una superfcie plana, malgrat que el nostre planeta t una forma quasi esfrica.

CL12
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................

1 Explica qu s un mapa.

2 Quina forma t el nostre planeta? Quina forma tenen els mapes?

3 Relaciona cada tipus de mapa amb all que shi representa.


Mapamundi

Climtic

Continental

Econmic

un continent
les activitats econmiques dun lloc
la totalitat de la Terra
els climes de la Terra o dun lloc concret

4 Quin altre nom reben els mapamundis?


5 Anota el tipus de mapa que faries servir per a representar el que sindica en cada cas.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Les llenges que es parlen a lEstat espanyol.

Les carreteres de la Comunitat Valenciana.

Pensa un poc ms

Quina diferncia creus que hi ha en la manera en qu es realitzaven els mapes fsics en


lantiguitat i la manera en qu es fan actualment?

63

LLENGUA
Comprensi lectora 1

CL1

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

Nom i cognoms: .........................................................................................................................


Curs: ...........................................................

Data: .................................................................

1 Per qu els humans construxen ponts des de fa segles?

Per a poder travessar els rius.

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

2 Anota, per ordre dantiguitat, els materials que shan fet servir per a construir ponts.

Fusta, pedra, acer, formig.


3 En el cas dels ponts de fusta, podien passar vehicles? Raona la resposta.

No podien passar vehicles perqu probablement la fusta no


hauria resistit el pes daquests.

Els ponts
Els rius, sobretot si sn cabalosos, han estat sempre un obstacle per al pas
de persones i de vehicles. De vegades, cal recrrer molts quilmetres fins
a trobar un pas natural pel qual poder travessar-los.

4 A ms de persones i vehicles, qu es pot conduir per linterior dels ponts?

Es poden conduir canonades daigua o lnies delectricitat.

Per aix, des de fa segles, els humans han aprs a construir ponts. Els
primers estaven fets de troncs de fusta i hi passaven persones i animals.
Desprs, es varen utilitzar altres materials ms resistents, com la pedra.
Hui dia, els ponts es fabriquen amb acer i formig, i sn tan resistents que
hi passen persones, vehicles grans, i fins i tot trens. Alguns tenen ms dun
quilmetre de llarg. I de vegades, pel seu interior es conduxen canonades
daigua o lnies delectricitat.

5 Relaciona les columnes.


aqeducte
viaducte

A ms, existixen ponts especials:

pas elevat

Els que porten conduccions daigua es diuen aqeductes.


Els construts sobre terrenys secs, per a salvar desnivells, es diuen viaductes.
GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Adaptat de Coneixement del medi 4. Ed. Anaya.

porta conduccions daigua.


es construx sobre terrenys secs per a salvar desnivells.

6 Hi ha cap pont a la teua localitat? Si nhi ha explica com s i de quin material est fet.
GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Els construts sobre autopistes es diuen passos elevats.

es construx sobre autopistes.

Resposta oberta.
7 Explica quins usos tenen els ponts que has esmentat en lactivitat anterior.

Resposta oberta.

Pensa un poc ms

Per qu creus que en cas de guerra es destruxen els ponts?

Per a trencar les comunicacions entre una banda i laltra


del riu.

40

41

LLENGUA
Comprensi lectora 2

CL2

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

Nom i cognoms: .........................................................................................................................


Data: .................................................................

1 On vivien les plantes primitives?

Vivien als oceans de lantiga Terra.

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

2 Quina grandria tenien aquestes plantes?

Eren tan menudes que nhaurien calgut dotzenes per tapar


lextrem duna agulla de cap.

3 Qu s el que permet classificar-les com a plantes?

Els arbres

Necessiten la llum del sol per a crixer.

Les plantes primitives eren tan xicotetes que nhaurien calgut dotzenes
per tapar lextrem duna agulla de cap. Aquestes cllules tan menudes
vivien als oceans de lantiga Terra, i lnica cosa que permet classificar-les com a plantes s que necessitaven la llum del sol per a crixer.
A partir daquests comenaments tan humils, el regne de les plantes ha
evolucionat fins a ser com el coneixem hui.

4 Qu va permetre crixer les plantes?


Fulles enfiladisses.

X Tiges resistents i llenyoses.

Moltes plantes van quedar-se a laigua, per daltres van colonitzar


la Terra. Per aconseguir-ho els calia alguna cosa que les ajudara a
suportar el propi pes i daquesta manera algunes plantes van anar
desenvolupant un material anomenat lignina, que els va fer les tiges
resistents i llenyoses i els va permetre crixer.

Adaptat de Larbre. David Burnie. Altea. Grup Promotor.

Cllula: unitat microscpica de la qual estan formats els ssers vius. Lignina:
substncia aromtica natural que forma part de la paret de moles cllules
vegetals a les quals dna duresa i resistncia. Cmbium: teixit que permet el
creixement de les tiges i les arrels dels vegetals que en tenen.

42

64

La sequoia.
6 Don sn aquests arbres?

Sn de Califrnia.
GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

El tronc de la majoria dels arbres adults augmenta aproximadament


dos centmetres i mig cada any. En climes temperats, el creixement sol
produir-se noms a la primavera i a lestiu. El cmbium creix cap a
fora i les noves cllules que genera formen anelles visibles, una cada
any. Si es compten aquestes anelles, es pot determinar ledat de larbre.

5 Quin arbre gegant sanomena en la lectura?

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Com que totes les plantes necessiten llum, les ms altes van reeixir i en
canvi les menudes no, ja que havien de sobreviure a lombra de les
grans. Desprs van aparixer les plantes amb un sol tronc gran: van
ser els primers arbres. Els arbres grans, com les sequoies gegants de
Califrnia, poden pesar ms de sis mil tones, cosa que fa que siguen la
matria viva ms pesada que haja existit mai a la Terra.

Els boscos tropicals.

7 Escriu el nom dalguns arbres que conegues.

Resposta oberta.

Pensa un poc ms

Unix cada frase feta, relacionada amb el mn vegetal, amb el seu significat.
Ser de bona fusta.
Tindre molts pinyons.
Traure les castanyes del foc.

Responsabilitzar-se.
Ser robust.
Ser ric.
43

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Curs: ...........................................................

LLENGUA
Comprensi lectora 3

CL3

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

Nom i cognoms: .........................................................................................................................


Curs: ...........................................................

Data: .................................................................

1 En la lectura es descriuen dos paisatges. A quines illes pertanyen?

A Menorca i Mallorca.

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

2 Quines altres tres illes pertanyen a les Balears? Encercla-les.

Paisatges illencs

Formentera

Cabrera

Tenerife

Lanzarote

Eivissa

La Gomera

3 Quin daquests vents bufa a Menorca segons el text?

Menorca. Vent de ponent

Gregal

A la costa oest de Menorca, entre Ciutadella i el cap dArtrutx, trobem


cala Blanca i el seu entorn rocs. s precisament en aquests penya-segats
on rompen les ones empeses pel vent de ponent. Grans ones enfurismades
descuma blanca es llancen contra la costa alta i rocosa de cala Blanca,
alant nvols que el vent escampa com una pluja fina contra els penyasegats.

Tramuntana

Ponent

4 On est situada cala Blanca?

Est situada entre Ciutadella i el cap dArtrutx.


5 Qu s un penya-segat?

Un horitz tenyit dun rosa pllid separa el blau intens de la mar dun cel
blanc.

Costa formada per roques de gran altura.


Pedra gran i allada.

Els raigs del sol de ponent harmonitzen i omplin la imatge amb diferents
intensitats de daurat.

Roques i minerals.
6 A quina serra pertany el Puig Major?

Lemplaament daquest poble ens permet admirar a lhoritz alguns dels


cims ms alts de la serra de Tramuntana, com ara el Puig Major que amb
1 443 metres s el ms alt de lilla.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Una vegetaci abundant de cultiu envolta el poble. Cases senzilles que


guaiten tmidament dentre els diferents verds que cobrixen la localitat.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Mallorca. Sller
Quasi amagat entre els cims de la serra de Tramuntana a lilla de Mallorca, hi trobem el poble de Sller, que ompli una vall menuda i senfila per
les faldes de les muntanyes dels voltants.

Pertany a la serra de Tramuntana.


7 Quin poble es descriu a lilla de Mallorca?

Es descriu el poble de Sller.

Pensa un poc ms

Descriu la teua localitat.

Resposta oberta.

44

45

LLENGUA
Comprensi lectora 4

CL4

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

Nom i cognoms: .........................................................................................................................


Curs: ...........................................................

La mel s un fluid dol i viscs produt


per les abelles i daltres insectes a partir del nctar
de les flors.

Data: .................................................................

1 Qu s la mel?

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

2 Quan van comenar a recollir la mel els humans?

Fa ms de 10000 anys.

Tipus de mel
Mel de flors: s la que produxen les abelles a partir del nctar de les flors.
Pot ser dun sol tipus de flor (castanyer, roman, farigola, bruc, taronger
o flor de taronger, tiller, accia, eucaliptus, etc.) o de diversos (mil flors).
Aquest tipus de mel s transparent i se solidifica amb el temps.
Mel de rosada o mel de bosc: s la que produxen les abelles a partir de les
secrecions dolces de pugons, cotxinilles i altres insectes xucladors de saba,
normalment de pi, avet, alzina, surera, etc. Sol ser menys dola, de color
ms fosc, se solidifica amb dificultat i pot tindre una olor i un gust especiats
i resinosos.
Adaptat de <http://ca.wikipedia.org/wiki/Mel>

46

3 Quins altres pobles, a ms dHipcrates, usaven la mel com a medicina?

Els egipcis i els romans.


4 Quins tipus de mel hi ha?

Mel de flors i mel de rosada o de bosc.


5 Explica com es produx la mel de flors.

La mel de flors s la que produxen les abelles a partir


del nctar de les flors. s transparent i se solidifica amb
el temps.
6 Tagrada la mel? Si la resposta s afirmativa explica com la fas servir.

Resposta oberta.
GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

La mel s un fluid dol i viscs produt per les abelles i daltres insectes a
partir del nctar de les flors. El seu gust i color depn del tipus de flors de
les quals sen recull el nctar.
La mel s el producte alimentari que ms temps es pot guardar sense fer-se
malb. De fet, els arquelegs que van entrar a les pirmides dEgipte van
trobar-hi mel preservada en bon estat.
Es creu que els humans van comenar a collir la mel dels ruscs fa ms de
10 000 anys, segons unes pintures trobades a la cova de lAranya, a Bicorb (Valncia). Hipcrates, el pare de la medicina grega, la va fer servir
per a guarir diverses afeccions de la pell, i per a alleujar el dolor en general. Els egipcis la van fer servir per a tractar les cataractes, nafres, talls i
cremades. A lantiga Roma, els metges la usaven per a ajudar els pacients
a adormir-se. Tamb servia com a moneda de canvi.
Els usos primaris de la mel sn la cuina, la pastisseria, com a acompanyament del pa (com o torrat, generalment durant lesmorzar) o begudes
com el te. Per tamb sutilitza per a guarir algunes malalties o afeccions
de la pell, en cremes i suavitzants i per a combatre els refredats: un tass
de llet o una infusi calenta amb una cullerada de mel ns un bon remei.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

La mel

7 Marca vertader o fals, segons corresponga.

La mel es fa malb de seguida.


El gust de la mel s sempre el mateix.
La mel sols sutilitza a la cuina.

La mel s bona per a combatre els refredats.

X
X
X

Pensa un poc ms

Saps qu s lapicultura? Pensa un poc i explica-ho.

Lapicultura s lart de la cria dabelles a fi daprofitar-ne la


mel i la cera.
47

65

LLENGUA
Comprensi lectora 5

CL5

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

Nom i cognoms: .........................................................................................................................


Curs: ...........................................................

Data: .................................................................

1 Quina classe danimal sn els dofins?

Els dofins sn mamfers aqutics.


2 Explica breument com s el dof. Fa uns 2 m de llargria. T el cos
esvelt. El cap s menut i acaba en un musell en forma de bec.

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

3 Quantes dents tenen els dofins?

Els dofins

De 20 a 30

El dof s un mamfer aqutic, que fa uns 2 m de llargria. T el cos esvelt


en forma de fus.

De 30 a 60

De 80 a 90

4 Relaciona el nom de cada aleta amb la seua caracterstica.

El cap s menut i acaba en un musell en forma de bec. La mandbula t de


80 a 90 dentetes. Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta en
forma de cor. Al costat hi ha les obertures auriculars. Els dofins produxen
uns sons caracterstics per a comunicar-se.

dorsal
pectorals
cabal

Tenen quatre aletes: la dorsal, que s punxeguda i de mida reduda, les


pectorals, que sn ms amples que llargues, i laleta cabal, que s la ms
grossa.

5 De qu salimenten els dofins?

Els dofins salimenten bsicament de peixos.

s la ms grossa
s punxeguda i de mida reduda
sn ms amples que llargues

Salimenten bsicament de peixos.

6 Quines classes de dofins hi ha?

Classes de dofins

Les amenaces ms freqents que han de patir aquests animals dins el seu
medi sn: les xarxes dels pescadors, la contaminaci de les aiges costaneres i els trastorns acstics produts per embarcacions.
Els dofins fluvials sn de color ms clar que els marins. Quasi han perdut el sentit de
la vista i noms sn
capaos de diferenciar el dia de la
nit. Aix s pel fang
que hi ha a la desembocadura dels rius on viuen.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Els dofins marins viuen dins la mar. Sn de color negre blavs per la part
superior, amb les parts laterals i la inferior blanquinoses. Viuen i cacen en
grup. Les femelles noms tenen un dof cada dos o tres anys, perqu la lactncia de la cria dura dun any i mig a dos anys. A partir dels cinc o sis anys
un dof es torna adult i pot crear la seua prpia famlia.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Hi ha moltes classes de dofins, per segons el lloc on viuen els podem classificar en: dofins marins i dofins fluvials.

Es podem clasificar en dofins marins i dofins fluvials.


7 Quines amenaces patixen els dofins? Les xarxes dels pescadors, la
contaminaci de les aiges costaneres i els trastorns
acstics produts per embarcacions.
8 Per qu els dofins fluvials quasi han perdut el sentit de la vista?

A causa del fang que hi ha als rius on viuen.

Pensa un poc ms

Qu es podria fer per a protegir els dofins?

Resposta oberta.

48

49

LLENGUA
Comprensi lectora 6

CL6

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

Nom i cognoms: .........................................................................................................................


Data: .................................................................

1 Com se solen agrupar els instruments musicals?

Solen agrupar-se en instruments de corda, de vent i de percussi.

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

2 Marca vertader (V) o fals (F).


En els instruments de corda el so es produx per la vibraci
duna corda o ms.
Tots els instruments de corda tenen el mateix nombre de cordes.

Els instruments musicals


Els instruments musicals, que, com sabeu, sn objectes emprats per a
produir sons, poden agrupar-se seguint criteris diversos. Tanmateix, si
ens fixem en determinades caracterstiques fsiques, en la manera de ferlos sonar i en els mecanismes dobtenci dels sons, solen agrupar-se en
instruments de corda, de vent i de percussi. s la divisi ms tradicional,
si b no lnica.

66

En els instruments de vent el so es produx per laire que insufla


qui el toca.

X
X
3 Escriu el nom de tres instruments que conegues de cada classe. Resposta oberta.
De corda:
De vent:
De percussi:

Finalment, en els instruments de percussi la vibraci sonora sobt colpint-los amb mans, martells, maces... Daquests instruments, en destaquem la campana, el timbal, la pandereta, el triangle...

50

El piano s un instrument de corda.

Les orquestres tenen entre 80 i 100 instruments.

En els instruments de vent la sonoritat sobt de la vibraci duna columna daire insuflat per linstrumentista. La flauta, la trompeta i lorgue, per
exemple, pertanyen a aquest grup.

4 Has anat mai a un concert? Quins instruments recordes haver escoltat?

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Resposta oberta.
GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Les orquestres sn formades per instruments diversos, que han variat en


modalitat i nombre amb el pas del temps. Les orquestres actuals solen tindre duna huitantena a un centenar dinstruments, de vent, de percussi
i de corda, amb predomini daquests darrers.

En una orquestra no hi ha instruments de percussi.

En els instruments de corda el so es produx per vibraci duna corda o


ms. El nombre de cordes varia segons linstrument. El viol, posem per
cas, en t quatre, la guitarra, generalment sis, i el piano, moltes ms.

Els instruments i lorquestra

5 Saps quines sn les notes de lescala musical? Escriu-ne el nom.

Resposta oberta.

Pensa un poc ms

Al llarg de la histria hi ha hagut grans msics i compositors. En recordes cap? Escriu el


nom i si recordes el ttol dalguna obra seua.

Resposta oberta.
51

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Curs: ...........................................................

LLENGUA
Comprensi lectora 7

CL7

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

Nom i cognoms: .........................................................................................................................


Curs: ...........................................................

Data: .................................................................

1 De quin dos tipus de plantes parla la lectura?

La lectura parla de les molses i les falgueres.

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

2 Marca les respostes correctes.

Les molses sn plantes molt menudes.


Les molses sn plantes molt grans.

Les molses

Sn plantes molt menudes, mai no despassen els 10 centmetres daltura


i algunes ni tan sols arriben als 10 millmetres. Viuen distribudes per tot
el mn en llocs on hi ha molta humitat: sobre el tronc dels arbres, a les
roques, a les teulades, a la vora de rius i rierols, i mai no es troben en
aigua salada.

Viuen per tot el mn en llocs on no hi ha molta humitat.


Viuen per tot el mn en llocs on hi ha molta humitat.

3 Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar molses.

Al tronc dels arbres, a les roques, a les teulades, vora rius.


4 Quins tipus de boscos cobrien la terra fa milers danys?

Boscos de falgueres.

Les falgueres
Fa molts milers danys, la superfcie de la Terra estava coberta de boscos de falgueres que feien fins a 20 o 30 metres dalria. No hi havia
encara arbres com els actuals, i labsncia daltres plantes que els feren
la competncia o danimals que se les menjaren va permetre que, durant
un temps, dominaren la terra ferma.

5 Quants metres dalria podien arribar a tindre?

Podien arribar a tindre fins a 20 o 30 metres dalria.


6 Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar falgueres.

A poc a poc el clima de la Terra va canviar i hui les falgueres noms es


troben a zones humides, boscos i rees tropicals.
GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Les falgueres es troben a zones humides, boscos i rees tropicals.

Adaptat dEl mn vegetal.

7 Escriu el nom daltres plantes que tu conegues.

Resposta oberta.

Pensa un poc ms

Creus que la pujada de temperatures a causa del canvi climtic pot afectar les plantes? Com?

Resposta oberta.

52

53

LLENGUA
Comprensi lectora 8

CL8

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

Nom i cognoms: .........................................................................................................................


Curs: ...........................................................

Data: .................................................................

1 Feien falta els nmeros en els temps remots? Raona la resposta.

No feien falta perqu els humans encara no posseen res que


hagueren de comptar: no tenien animals propis, ni terres.

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

2 Quan va sorgir la necessitat dels nmeros? Per qu?

En el moment en qu van comenar a domesticar el


bestiar i a conrear la terra.

En temps remots, quan els ssers humans encara recollectaven plantes


i caaven animals, no feien falta els nmeros.

3 Com es comptaven, en un principi els animals?

La necessitat daquests va sorgir quan van comenar a domesticar el


bestiar i a conrear cereals. Per fer-ho era necessari saber quin dia de
lany era adequat per a la sembra o si a la nit tots els animals havien
tornat del prat.

Fent mosses en un pal o en un os.


4 Quina idea van tindre els sumeris?

Fer boletes dargila per cada animal que tenien .

Per aix comptaven la quantitat danimals amb el nombre de mosses


que tallaven en un os o pal: una mossa per un animal, dues mosses per
dos, i aix successivament.

5 Qu era la butla?

Tamb recordaven certs dies de lany duna manera semblant, com en


un calendari. Empraven cudols, petxines, palets o ossos per a comparar quantitats.

Quan els pastors tornaven amb els ramats, lamo podia controlar si
faltava algun animal en trencar la butla i comptar les boletes. Els sumeris va ser un dels primers pobles que va desenvolupar lescriptura
i les xifres.
Els inques, un poble sud-americ, no sabien llegir ni escriure. Aix no
obstant, podien determinar amb precisi quants habitants tenia el seu
poble, quanta dacsa o quantes crelles collien, quantes llames tenien
i moltes altres coses. Per fer-ho utilitzaven els quipu, uns cordons nuats
de molts colors. Els nusos representaven els nmeros i els colors dels
cordons tenien un altre significat determinat.
Descobrim els nmeros. Elfos edicions.

54

L a butla era el recipient en qu tancaven les boletes


dargila.
GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Els sumeris, a Orient, van tindre la idea de substituir els cudols per
boletes dargila que feien de rebut. Les guardaven dins dun recipient
dargila, la butla, i les marcaven amb el segell de lamo.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Des de quan se sap comptar?

6 Com sho feien els inques per a comptar?

Mitjanant els quipu, uns cordons nuats de molts colors.

Pensa un poc ms

Escriu cinc o sis coses que fas habitualment i que no podries fer sense els nmeros.

Resposta model. Anar al quiosc a comprar llepolies, saber lhora


que s, comptar els dies que falten per a una data determinada,
comptar diners, saber el que pesem i fem dalada, etc.
55

67

LLENGUA
Comprensi lectora 9

CL9

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

Nom i cognoms: .........................................................................................................................


Curs: ...........................................................

Data: .................................................................

1 Segons el text, qu fan les plantes del bosc per sobreviure? Marca la resposta correcta.

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

Traure moltes flors alhora.

Sobreviure desprs de ser tallades per una segadora.


Florir abans que els arbres traguen les fulles.
Fer olor perqu acudisquen els insectes.

2 Com obtenen llum algunes espcies dorqudies als boscos tropicals?

Les flors

Viuen enfilades a les branques i als troncs dels arbres.

Totes les plantes necessiten llum per a crixer, per els boscos solen ser
ombrvols. Qu fan, doncs, les flors del bosc per a sobreviure?
Als boscos on els arbres perden les fulles a la tardor, moltes plantes
creixen i florixen abans que els arbres traguen les fulles de nou a la
primavera. Les plantes recullen aix tota la llum que poden abans que
els arbres els la tapen. En uns altres casos, com als boscos tropicals,
hi ha unes espcies dorqudies que no viuen a terra, sin que viuen
enfilades a les branques i als troncs dels arbres. Aquestes flors no fan
cap mal als arbres i en canvi com ms amunt estan ms llum reben.

Lhome ha transformat els herbassars en pastures.

1r pargraf

Hi ha plantes resistents que sobreviuen en les pastures.


Altres viuen enfilades als arbres.

2n pargraf

Pel camp hi ha moltes flors silvestres.


4 Quines daquestes caracterstiques t la planta milfulles? Marca-les.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Adaptat de Flors. David Burnie. Ed. Crulla.

Algunes florixen abans que els arbres traguen les fulles.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Si passeges pel camp encara pots trobar flors silvestres a les vores
dels camins, als marges dels camps i als espadats o els pendents. Els
herbassars normalment estan plens de flors silvestres. Lhome, amb
ls prolongat de tractors i dherbicides, ha fet desaparixer moltes
daquestes flors i ha convertit els herbassars en pastures. Aix i tot, hi
ha plantes de prat, com ara la milfulles, molt resistents que poden sobreviure encara que les haja tallades una mquina de segar i tamb
poden crixer al marge de les carreteres.

3 Relaciona aquestes frases segons que pertanyen al primer pargraf o al segon.

X
X
X

Viu enfilada als arbres.


s una planta de prat molt resistent.
Florix abans que els arbres traguen fulles.
Pot sobreviure encara que lhaja tallada una segadora.
Pot crixer al marge de les carreteres.
Viu en boscos ombrvols.

Pensa un poc ms

Teniu plantes a casa? Com les cuideu?

Resposta oberta.

56

57

LLENGUA
Comprensi lectora 10

CL10

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

Nom i cognoms: .........................................................................................................................


Curs: ...........................................................

Data: .................................................................

1 Segons el text, qu feien els humans abans de conixer el foc? Marca la resposta
correcta.

X Buscar aliment i dormir.

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

Buscar aliment i parlar.


Buscar animals perillosos.

Al principi recollien les brases que quedaven desprs dels


incendis naturals o la caiguda de rajos.

Abans de conixer el foc, els ssers humans eren com animals.


Cada mat buscaven aliment per a ells i per als membres de la
comunitat. Per quan el sol samagava noms tenien lopci de
tornar a dormir.

3 Explica com van aconseguir foc els humans per si mateixos.

Uns dels primers mtodes per aconseguir el foc va ser la


rotaci duna punta de pal sobre una fusta seca.

Els humans descobriren el foc en la natura. Al principi recollien


les brases que quedaven desprs dels incendis naturals o la
caiguda de rajos. Per el problema ms gran era mantindre el
foc encs.
Uns dels primers mtodes per aconseguir el foc va ser la rotaci
duna punta de pal sobre una fusta seca.
El foc va suposar canvis molt importants en la vida dels nostres
avantpassats:

Amb el foc es cremaven els aliments.

La cocci dels aliments va significar un aven important perqu permetia fer digeribles algunes parts dels animals
que caaven.

El foc va proporcionar fred a linterior de les coves.

El manteniment de les fogueres els proporcionava calor a linterior de les coves en els freds
hiverns.

El foc va servir de protecci contra els animals perillosos.

68

El foc va servir perqu els animals localitzaren els humans.


GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

El manteniment duna foguera encesa


va significar tindre llum. Artificialment, els humans havien allargat la
duraci del dia i aix va permetre
les relacions socials entre els membres de la comunitat. El foc va facilitar les primeres converses i lintercanvi dexperincies.

Amb el foc es van poder coure els aliments.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Tamb es va convertir en un mecanisme de


protecci contra els animals perillosos.

58

4 Marca vertader (V) o fals (F).

El foc va facilitar les primeres converses.

X
X

X
X
X

Pensa un poc ms

Quin dels avenos pel descobriment del foc consideres que s ms important per a lsser
hum? Raona la resposta.

Resposta oberta.

59

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

2 Al principi, com aconseguien foc els humans?


El foc

LLENGUA
Comprensi lectora 11

CL11

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

Nom i cognoms: .........................................................................................................................


Curs: ...........................................................

Data: .................................................................

1 En quins daquests pasos viuen els ssos polars?


Colmbia

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

Holanda

Camerun

Dinamarca

Rssia
Alemania

Noruega

2 Per qu, segons els cientfics, el culpable que cada vegada hi haja menys ssos polars
s lescalfament del planeta?

Ls polar en perill dextinci


Els ssos polars sn lespcie ms gran ds, i, com el seu nom indica,
noms viuen per sobre del Cercle Polar rtic, en pasos com el Canad,
Noruega i Rssia o a Grenlndia (Dinamarca). Els ltims estudis demostren que cada vegada nhi ha menys: en deu anys, el nombre sha redut
un 14%, o siga que, si fa deu anys hi havia, per exemple, cent ssos
polars, ara nhi ha huitanta-sis.

Perqu fa que en augmentar la temperatura es desfaa el


gel del Cercle Polar rtic.
La contaminaci que causen els cotxes,
els camions o algunes fbriques.
4 Quin s, segons el text, el pas que ms contamina? Els Estats Units.
 s laliment principal dels ssos polars? Les foques, amb les
5 Quin
quals compartixen el territori.
3 Qu produx lescalfament?

Segons els cientfics, el culpable daix s lescalfament del planeta, que


fa que el gel de lrtic sestiga desfent. Aquest escalfament est provocat
per la contaminaci que causen els cotxes, els camions o algunes fbriques. I els Estats Units sn el pas que ms contamina. Per aix, Greenpeace, el Centre per a la Diversitat Biolgica i lAssociaci de Defensa dels
Recursos Naturals volen que els ssos polars, a ms destar inclosos en la
llista danimals en perill dextinci, figuren tamb com animals amenaats pels Estats Units.
Un estudi de la NASA i la Universitat de Colorado ha demostrat que la
capa de gel de lrtic ha disminut un 20% des de lany 1979. Els estudis,
fets per ms de tres-cents cientfics americans, preveuen que les temperatures en aquella part del planeta poden pujar tant que a final daquest
segle shaur desfet tot el gel de lrtic.

En general, per, tots podem ajudar perqu hi haja menys contaminaci,


ja que a aquest ritme els ssos polars es poden extingir i aleshores potser
noms els podrem veure als zoos.
Adaptat de <http://www.tvcatalunya.com/>

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

6 Marca la resposta correcta.

Els ssos polars necessiten el gel per a caar. A mesura que es desf,
tenen menys espais on trobar menjar, i per aix ja han anat desapareixent de molts llocs on abans eren habituals, com la badia de Hudson,
al Canad. El seu aliment principal sn les foques, que tamb viuen en
aquest mateix hbitat.

60

LLENGUA
Comprensi lectora 12

Canad

Els ssos han desaparegut de molts llocs on eren habituals per qu...

a mesura que es desf el gel tenen menys espai on trobar menjar.


han preferit marxar dall perqu feia massa fred.

Pensa un poc ms

Explica quins altres efectes pot tindre que el gel dels pols es desfaa.

Resposta model. A ms del fet que molts animals es quedarien sense llocs per viure i sense alimentaci, augmentaria el
nivell del mar i, per tant, hi hauria zones del planeta, que61
sinundarien o se submergirien.
CL12

CL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

Nom i cognoms: .........................................................................................................................


Curs: ...........................................................

Data: .................................................................

1 Explica qu s un mapa.

Un mapa s una representaci grfica de la superfcie de


la Terra, siga de tota o duna part.

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.

El nostre planeta t una forma quasi esfrica, per es


representa en els mapes en una superfcie plana.

Els mapes
Un mapa s una representaci grfica de la superfcie de la Terra, siga
de tota o duna part. Normalment es fa sobre una superfcie plana, malgrat que el nostre planeta t una forma quasi esfrica.

Adaptat de <http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/>
62

Mapamundi
Climtic
Continental
Econmic

un continent
les activitats econmiques dun lloc
la totalitat de la Terra
els climes de la Terra o dun lloc concret

4 Quin altre nom reben els mapamundis?

Planisferis.

5 Anota el tipus de mapa que faries servir per a representar el que sindica en cada cas.
Les llenges que es parlen a lEstat espanyol.

Mapa lingstic.
GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Quins tipus de mapa hi ha?


De mapes nhi ha de molts tipus, i nemprarem uns o altres segons all
que hi vulguem representar.
Planisferis o mapamundis, que representen la totalitat de la Terra.
Mapes continentals, on shi representa un continent.
Mapes estatals, que representen un estat.
Mapes topogrfics, que representen comarques o una part daquestes.
Mapes a gran escala, que servixen per representar rees metropolitanes o urbanes, municipis, barris.
Segons el tema dels mapes podem distingir entre daltres:
Mapes fsics, que representen els accidents geogrfics principals
(muntanyes, rius, llacs...).
Mapes climtics, on es poden veure els diferents climes de la Terra o
dalguna part concreta.
Mapes botnics, amb la vegetaci dun lloc.
Mapes geolgics, que presenten els tipus de roques i lpoca de formaci.
Mapes edafolgics, amb els diversos tipus de sls.
Mapes econmics, on podem trobar les activitats econmiques dun
territori.
Mapes de comunicacions, que indiquen les carreteres, les autopistes,
els ferrocarrils...
Mapes de poblaci, que indiquen la densitat de poblaci.
Mapes lingstics, que representen les llenges parlades en un territori.

3 Relaciona cada tipus de mapa amb all que shi representa.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

2 Quina forma t el nostre planeta? Quina forma tenen els mapes?

Les carreteres de la Comunitat Valenciana.

Mapa de comunicacions.

Pensa un poc ms

Quina diferncia creus que hi ha en la manera en qu es realitzaven els mapes fsics en


lantiguitat i la manera en qu es fan actualment?

En lantiguitat calia recrrer una zona per anar dibuixant-ne


el relleu. Actualment es poden fer des de la distncia grcies a
les imatges que envien els satllits.
63

69