1.- Regles de la e tnica tancada.

1.1.- Segons letimologia la E tnica tancada prov:

1.1.1- Duna llarga i breu del llat vulgar: Domnicu>Domnec.

1.1.2.- De la fusi del diftonc llat AI, a on la e s el terme mig entre les dos vocals
que el formen: magis>mais>ms,magistru>maistru>mestre, habeo>haio>he. Este
diftonc tamb es pot formar per
mettesis:mortariu>mortairu>morter, operariu>operairu>obrer.
1.1.3.- De luni de la e en la u formant el diftonc eu, quan la u procedix duna
labial llatina: grave>greu, nive>neu,lve>lleu.
1.1.4.- Per transformaci duna A, I, O en slaba tnica seguida de
palatal: fascia>feix, apicla>abella,cognoscre>conixer.

1.2.- Segons el context fontic trobem una E tnica tancada:

1.2.1.- Davant duna consonant labial m, p, b, f, v: rem, fem, llmena, membre,

mbol, mfasis, temps, Salem, Jerusalem, Benimuslem, polistmon, cep, poca,
gepa, pebre, trispal, febra, ceba, telfon, radiotelfon, sinalefa, senefa, befa,
chefla (ferramenta), acfal, bicfal, efe, feta, canfora, for, chef, Nicfor,
Assuvar, Esteve, Parasceves, assver, frvol, agrvol, benvol, malvol, rmora
Excepte: Josep, Pep (pero no Pepa), eixemple, chfla (dialectalment galta), que sn
obertes.
1.2.2.- Davant duna consonant dental t, d: estret, pedra, fret, ptal, seda, net,
lletra, setze, tretze, dieta, set, ptreu, Alginet, ret, caletre, edro, pltora, diedre,
quiet, poeta, mtodo
Excepte: st (numeral, a on la e s oberta per etimologia, del llat spte).
1.2.3.- Davant duna consonant palatal: feix, peix, Aleix, crixer, mareig, lleig,
fege, mege, enveja, correja, llenya, clavell, senya, penya, orella, paella, clavell,
cabell, flecha, mecha, epopeya, Pompeya
1.2.4.- Davant duna consonant velar c [k], g [g]: sec, plec, pleca, biblioteca, teca,
hipoteca, suec, dimecres, egua, cego, negre, telgraf, radiotelgraf, pcora, gloga,
dcada, Sueca
1.2.5.- Davant de r seguida de labial m, b, p, v, f: ferm, erm, herba, serp, acerp,
conserva, serf, esperma, asperm, eritrosperm, hematerm, monosperm, estaferm,
diatrman, intrpret, trbol, trbol, crvol, hiprbole...
1.2.6.- Davant de r seguida de velar: alberc, verga, crcol
Excepte: prgola i la 1a, 2a i 3a persona singular del present dindicatiu del
verp perdre: perga, pergues, perga, pero no en la conjugaci dels atres verps que
acaben en -ergar com: albergar, postergar, envergar, desenvergar
1.2.7.- Davant de -r final: darrer, acer, picher, llumener, mer, ferrer, carrer
1.2.8.- Davant de r quan esta pertany a la slaba segent i quan no du la e una atra
consonant darrere, sent final de slaba: cera (ce-ra), pera (pe-ra), hroe, frreu,
areu, etreu Excepte: zero, clero.
1.2.9.- Davant s, ss, , c: res, pes, pressa, psol, pea, peces, esse, avespa,
marquesa, princesa, festa, ginesta, cresta, molest, este, oest, est, sesta, gesta,
gest, anapest, manifest, indigest, protesta, funest, Ernest, agrest, modest, honest,
dspota, ster
Excepte: pesta<pste, vesta<vste, tempesta<tempstas, testa<tsta, vea, que
per etimologia, per provindre duna breu llatina, sn obertes, les restants, a pesar
de la gran tendncia vulgar a obrir la e tnica, sn tancades.
1.2.10.- Davant de n: cadena, sent, cent, penja, pena, dent, ventre, dumenge,
tenda, llengua, higiene, pntol, heterogneu, gnesis, parntesis, gent, propens,
defensa, ofensa, castrense, forense, sense
Excepte: Vicent, Cento (hipocorstic de Vicent), Vicenta i gnero, que per
etimologia, per provindre duna breu llatina, sn obertes.
1.2.11.- En la terminaci formada per e tnica ms el grup consonntic - ndr- dels
verps de la tercera conjugaci:vendre, ofendre, entendre (pero no en els adjectius

i substantius: gendre, tendre, tendra, cendra, divendres, escolopendra, que sn

en e oberta).
1.2.12.- En les paraules acabades en -en, -ena: Lloren, Llorena, llen, tinena,
creena, llena, pertinena, coneixena, creixena, naixena, renaixena i les
formes verbals conven, ven, convena, vena.
1.2.13.- En hiat: bellea, pobrea, riquea, Altea, bellees, riquees
1.2.14.- En posici final de paraula tota e tnica final s tancada en valenci: ple,
be, fe, t, caf, al, canap, Salom, pur tamb, eixir, parlar, conegu, digu,
cont, vindr, vost, qu, perqu, consom
Excepte: q, Novel.
Tamb s sempre tancada la e tnica en posici final seguida de s: aragons,
canaps, congrs, ads, consoms, angls, encs, purs, inters, marqus, obs,
progrs, excs
1.2.15.- Formant diftonc en una u (eu) procedent duna labial
llatina neula<nbla, breu<brvis, beure> bbre,deure<debere, deute<dbtu o
en uns atres casos com deu (detat), solideu, feu, (feudal), veu, creu, meu, teu,
seu(possessiu) euro, neu(excepte peu, su (lloc social), du (10), preu, que sn
obertes i procedixen de la vocalisaci duna consonant llatina -d-, -c-, -ty- i
vocables no patrimonials com trineu, troqueu, trofeu). Tamb s tancada la edel
diftonc eu dels noms propis patrimonials usuals Andreu, Tomeu (reducci
de Bertomeu), Bernabeu (de Bernabinflut per Bertomeu), Mateu, Timoteu, Tadeu,
Pompeu, Bertomeu i Romeu (encara que estos tres ltims presenten vacilaci). Els
noms propis dintroducci tardana i els poc usuals com Eliseu, Perseu, Proteu,
Basileu, Ireneu, Macabeu, Nereu, Tolomeu, Zaqueu tenen la e tnica oberta. s
tancada la e del diftonc eu de totes formes verbals: feu, desfeu, veu, canteu,
excloeu, creus

2.- Regles de la E tnica oberta.

2.1.- Segons letimologia la E tnica oberta
prov:
2.1.1.- Duna breu llatina: label>labllum, terra>trra, st>spte.
2.1.2.- Duna I llatina que sobri en e en desaparixer els sons posteriors a
laccent: viride>vert, virgine> verge.
2.1.3.- Duna E que sobri en entrar en contacte en una u procedent de la
vocalisaci duna consonant llatina -d-, -c-, -ty-, formant el diftonc decreixent eu i
sent la breu en llat vulgar: pde>peu, sde>su, dce>du, prtu>preu.
Excepte: credere>creu, cruce>creu.
2.1.4.- Els numerals dsset i dneu conserven en valenci la doble tonicitat
etimolgica i mantenen obertes les vocals de les primeres i les segones slabes.

2.2.- Segons el context fontic trobem una E

oberta:

2.2.1.- Quan la e s tnica i va seguida duna i en la slaba segent, en

independncia de la seua etimologia llatina i encara que la slaba segent
escomence per m, p, b, f, v: tesis, tenis, cincia, gremi, elctric, tcnic,
valncia(qumica), Sucia, xit, geni, asptic, premi, previ, epidrmic, endmic,
comdia, dficit, cntric, fermi, alrgia, dbil, apndix,
molstia (pero molest en e tancada), centsim, octogsim,
octadric Excepte: iglsia, snia, Dnia, spia, squia, tnia, Valncia, srie,
bstia, Xrica, srio, sria. El diftonc -ei- es mant tancat: llei, rei, virrei, pleit
2.2.2.- Quan la e s tnica i va seguida duna u en la slaba segent, en
independncia de la seua etimologia i encara que la slaba segent escomence
per m, p, b, f, v: crdul, mul, dcuple, rcua, mdula, perpetu, prdua, cdula,
clula, espcul, tnue, ingenu, Hrcules.

2.2.3.- Quan la e s tnica i va seguida de r ms consonant que no siga labial m, b,

p: cert, divers, dispersa, merla, hivern, infern, eterna, fratern, patern, percha,
alergen, perdre, perc (1a persona singular present indicatiu verpperdre), alberc,
convers, vers, cer, vrtola, vrtebra, Albert, Berto (hipocorstic dAlbert), Adalbert,
Robert
2.2.4.- Quan la e s tnica i va davant de rr: guerra, serra, Anglaterra, ferro, verro,
gerra.
2.2.5.- Quan la e s tnica i va davant de l: mel, pel, tel, tela, mustela, cel, gel,
vela, empelt, canela, anhel, Elig, archiplec, elm, fidel. Tamb s oberta en els
noms propis, encara que per castellanisaci la tendncia s tancar- la en molts
casos: Manuel, Samuel, Nelo, Manuela, Nela, Estela, Petronela, Pamela, Marcel,
Miquel, Quelo, Rafel, Felo, Isabel, Carmel, Raquel, Abel, Daniel, Ezequiel, Gabriel,
Imelda, Gisela, Griselda, Ismael, Joel, Marcel, Penlope, Telm, Zoel, Adelf
Excepte: armela/amela/ametla, ele (lletra), hotel, coronel, babel, Utiel, clebre,
feltre.
2.2.6.- Quan la e s tnica i va seguida dels grups consonntics -ct-, -cd-, -pt: objecte, perfecte, correcta, insecte, recte, secta, ancdota, sincdoque, excepte,
inepte, inepta, precepte, recepta, adepte, concepte, provecte, Hctor, ctasis
2.2.7.- Quan la e s tnica i va seguida de x [ks]: xtasis, nexe, text, pretext, sext,
context, xodo, inconex
2.2.8.- En la terminaci formada per e tnica ms el grup consonntic -ndr- en
adjectius i substantius: tendre, tendre, gendre, cendra, divendres,
escolopendra (pero no en els verps de la tercera conjugaci: vendre, ofendre,
entendrea on la e tnica s tancada).

3.- Regles de la O tnica tancada.

3.1.- Segons letimologia la O tancada prov:

3.1.1.- Duna O llarga
llatina: nepte>nebot, pma>poma, invidisus>envejs, lctine>lli, snire>se
nyor,ttum>tot, rbre>roure (arbre), pyrpus>pirop (mineral), vta>boda, cngr
u>congre, hysspum>hisop,cngru>congre.
Excepte: sle>sol, en o oberta, encara que no s etimolgica pero s general en
valenci i clssica, oabdmen>abdomen i fenomen, prolegomen
3.1.2.- Duna breu
llatina: ivne>jove, lpu>llop, plvis>pols, gla>gola, pllu>poll, cpru>coure (m
etal), ptu>pou,igu>jou, grgu>gorc, poda, derivat de podar, del
llat ptare, frca>forca, porga, derivat posverbal de porgar, del llatprgare.
La pronunciaci de coure (metal), pou i jou en o oberta no s etimolgica ni general
en valenci.
3.1.3.- Duna U llatina seguida de grups consonntics: turris>torre, mundus>mn,
tussis>tos, muccus>moc, pulsus>pols (glatit), sulcus>solc.

3.2.- Segons el context fontic trobem una O

tnica tancada:

3.2.1.- Quan una paraula s aguda i acaba en -, -or: cami, can, coentor, dolor,
millor, professor, amor
Excepte: a, aix, all, bo, reb, , Melchor, d (regal), res, s, to, semit,
tro (atmosfric), retr, tro (cadira),tor, or, cor, cor (de cant), tesor,
mors/mor (verp morir), flor, plor, por i el seu plural, derivats o composts que
conserven la tonicitat en la o.
3.2.2.- Quan la o tnica va seguida de labial b, m, p (esta ltima slaba en moltes
excepcions): copa, estopa, tropa, acrbata, discbol, popa, sopa, cop,
cobra (serp), glop, heliotrop, hisop, llop, pirop (mineral), chop, arepac, omplat,
dropo, guilopo, pal, crispal, cleptman, melman, bibliman, megalman,
autmata, elastmer, blastmer, termmetro, quilmetro, estmec, gmfosis,
ludpata, cardipata, sobre, nmada, cmodo

Excepte: Beniopa, palop, miop, arrop, autostop, garlopa, escalop, pera, obra,
bol, llbrec, sobra (del verp sobrar),sbres (coses que sobren), cbra (del
verp cobrar), dberman, aixarop, estrop, manyopla, sinople, abdomen,
prolegomen, fenomen i nom, prop, home (a on la o oberta s etimolgica, ya que
prov d una breu llatina, nmne, prpe, hmne); tamb s oberta la o tnica de
les terminacions cultes -podo, -polis, -pili i la o tnica davant del grup
consonntic -pt-: colepter.

4.- Regles de la O tnica oberta.

4.1.- Segons letimologia la O oberta prov:

4.1.1.- Duna O breu

llatina: rta>roda, rsa>rosa, cr>cor, pplus>poble, scru>sogre, lcu>lloc, prp
e>prop,nmne>nom, prcu>porc
4.1.2.- Duna reducci del diftonc llat
AU: paucu>poc, causa>cosa, auru>or, paupre>pobre, gaudum>goig,thesauru>te
sor.
4.1.3.- Del contacte duna o tnica en una u, formant el diftonc decreixent ou, quan
la u ve de la vocalisaci duna consonant o grup consonntic
llat: movere>moure, novem>nou, ovus>ou, bove>bou, cocere>cure (cuinar).
4.1.4.- Duna O llatina que sobri per compensaci en desaparixer sons posteriors
a laccent: solutus>solt.

4.2.- Segons el context fontic trobem una O

tnica oberta

4.2.1.- Quan la o tnica va seguida duna i en la slaba segent, en independncia

de la seua etimologia llatina o vaja seguida de labial b, p, m: oli, dimoni, Antoni,
obvi, bit, bila, cpia, histria, oci, ptim, llgic, glria, cmic, cdic, prosdia,
odi, fbia, aerofbia, agorafbia, octodntit
Excepte: nvio, nvia.
4.2.2.- Quan la o tnica va seguida duna u o un diftonc eu en la slaba segent, en
independncia de la seua etimologia o vaja seguida de labial b, p, m: lbul, mdul,
glbul, Aristbul, moncul, cpula, cmput, cnjuge, inclume, idneu, corpreu,
incorpreu, arbreu, estentreu, cotiledneu, errneu, petrleu.
4.2.3.- En el diftonc decreixent ou la o s oberta, en molts casos en independncia
de letimologia llatina: bou, nou, renou, espermatozou, protozou, prou, moure,
incloure, cure (cuinar), commoure, ploure, promoure, rure (rosegar),somoure,
mou, inclous, cou, commouen, plou
Excepte: sou (verp ser) i pou, jou, tou, roure (arbre), coure (metal) que, a pesar
de la vacilaci que es detecta des de lpoca clssica, lobertura no s general en
valenci i sn tancades per etimologia puteu, iugu, tofu, robore, cupru.
4.2.4.- Quan la o tnica va seguida duna consonant no labial b, p, m: taronja,
telec, odontoide, hipdrom, agrnom, horscop, tesof, homton, Benimodo,
moda, bor, clor, flor, sol, aerfon, micrfon, aerfop, Monver, Moncofa, fisfor,
oda, odre, esfec, antropfec, dolmen, amorf, Benijfar, gallofa, estrofa, carchofa,
Cristfol, Tfol(hipocorstic de Cristfol), Tono, iditrof, alogen, alucingena,
gnada, solfa, atmsfera, monton, ttem, prcer, apstol, prrroga, orfe, moro,
prsper, Carlota, Crisstom, Digenes, Hermione, Isolda, Nofre, Onofre, Ot,
Rodolf
Excepte en els casos citats en el punt 3.2.2.
Tamb sn excepcions prstata, mnada, apstata, demora, coca, cncau,
cncava, Crdova, bicncau, cnclau, ona, mona, gndola, plvora, gorga,
pandorga, abrtan, hipoptam, bota, sota, soda, coda i les terminacions cultesCRATA, -LATRA, -GRAF, -FAN, -FAC (esta darrera terminaci culta sol
prendre la forma -fec en valenci, seguint la tendncia patrimonial marcada per
paraules com, nufrec, archiplec)
4.2.5.- Quan la o tnica va seguida dels grups consonntics -ct-, -pt-: docte, docta,
autcton, cctel, ctuple, heterpter, helicpter, himenpter, dioptra, colepter

4.2.6.- En les terminacions o sufixos -ol, -ola, -ot, -ota: Puol, juliol, dol, espanyol,
ababol, bunyol, cresol, fesol, sequiol, consol, andola, aureola, camisola, escola,
corriola, fillola, Riola, Carola, Ermengol, Fabiola, Ferriol, Oriol, grandot, ninot,
cabota, carota, bellota
Excepte: gola, farigola, hola, bola, carambola, cola, chabola i els casos en que sn
en o tancada per etimologia: bot(recipient)<btte, bot (de botar)<bttare,
tot<ttum, rot<rptu, bota<btte, nebot<nepte.
4.2.7.- Quan la o tnica va seguida de velar -c, -g: oca, ocre, mediocre, aladroc,
albercoc, barroc, lloc, bloc, fc, floc, sc (calcer), mc (verp moure) toc, retoc,
xaloc, groc, groga, ogre, octgon, retrgrada, poc, renoc, broc, choc, bajoca, joca,
tapioca, roca, lloca, cca (nau), coc (carb), carioca, broca, Scrates, inocu,
demagoc, pedagoga, joc, hetercrom, hetercron, Roc, misgam, mongam,
ornitgal
Excepte: soc (verp ser) moc, blesmoc, boca, moca (caf), moca (medusa),
torcaboca, toca, foca, coca (menjar),foc (de llum), Diocles, coco, baroco.
4.2.8.- Quan la o tnica va seguida de -r o -rt (-rd en cas de paraules estrangeres),
no sempre s oberta, ho s quan la o procedix duna breu llatina, mrte>mort, o
duna reducci del diftonc llat au, auru>or; este context fontic s tan freqent que
sha convertit en tendncia per lo que els estrangerismes sadapten o pronuncien
en o oberta comFord (llinage), lord (senyor) i algunes paraules que per etimologia
sn en o tancada passen a ser generalment obertes com cort, del llat vulgar crte.
No obstant, la o tnica s tancada, encara que vaja seguida de -r o -rt, quan prov
duna llarga llatina, mora (fruit), del llat vulgar mra o roure (arbre), del
llat rbre, tamb s tancada quan prov duna breu
llatina, frca>forca,trdu>tort (pardal), srdu>sort (que no sent), o duna u llatina
seguida de grups
consonntics, turris>torre,mundu>mn, tussis>tos, muccus>moc, pulsus>pols (el
del cor), sulcus>solc.