El centenari de Ribera en Valéncia

Publicat en “La Ilustración Ibérica”, Barcelona a 4 de febrer de 1888

El centenari de Ribera en Valéncia
Solemnes han segut les festes que en Valéncia s'han celebrat per a
commemorar el tercer aniversari de l'insigne pintor José de Ribera.
L'Atenes espanyola, la dos voltes lleal ciutat que ha segut breçol en uns atres
temps d'inspirats artistes i d'ilustres poetes, la qual en el catàlec dels seus fills té
inscrits noms tan ilustres com Àusias March, Gil Polo, Guillem de Castro, Ribalta,
Ribera i Joanes, ha demostrat recentment que, si hui no conta en hòmens tan
clarificats, sap a lo manco rendir tribut esplendorós d'admiració als que es feren
immortals pels centelleigs del seu geni.
Res tan original en el seu principi com eixe homenage que Valéncia ha prestat
a la memòria del gran Spagnoletto.
L'estàtua erigida a l'ilustre pintor no ho ha segut pel món oficial, no ha segut
deguda a subvencions del Govern ni d'ilustres personalitats: un grup d'entusiastes
artistes i uns quants admiradors de Ribera han segut prou poderosos per a elevar eixe
monument que hui admira Valéncia, i la reproducció del qual fa ya algun temps que
es publicà en LA ILUSTRACIÓN IBÉRICA.
Açò hui és prou original, puix ací, en Espanya, són molt rares les obres
degudes a esforços individuals, per eixa arraïlada necessitat que tots senten en
qualsevol ocasió de solicitar el respal del Govern.
Per a que el monument aplegara al seu acabament ha calgut moltes voltes
acodir a la bojaca particular d'alguns amateurs de l'art que s'interessaven per la
realisació de l'obra de Mariano Benlliure, eixe jove escultor que goja ya d'una fama
verdaderament envejable i el nom de la qual no tardarà molt en ser universal per a
glòria de la seua pàtria.
El monument ha segut alçat en la plaça del Temple, front a l'edifici del Govern
Civil.
En la construcció del pedestal s'han invertit només nou semanes, senya que
prova la vertiginosa activitat desplegada en els treballs.
El pedestal, com podrien vore els llectors en el gravat que aparegué en esta
publicació, és de forma octògona. Consta de tres cossos, i el seu conjunt, al parell que
senzill, és artístic i elegant.
El basament és de pedra de Vilamarchant, i el pedestal, pròpiament dit, de
marbre blanc.

~1~

El centenari de Ribera en Valéncia
Publicat en “La Ilustración Ibérica”, Barcelona a 4 de febrer de 1888

En les seues quatre cares se veuen colocades atres tantes corones de llorer: En
l'interior d'una d'elles se llig esta inscripció: A Ribera; i en el costat opost esta atra:
Els artistes valencians. 12 de giner de 1888.
La festa més important de les moltes que es celebraren en la ciutat del Cid el
dia 12, fon la solemne inauguració de l'estàtua.
Des de les primeres hores del matí la plaça del Temple es trobava plena d'una
compacta gentada.
Al voltant del pedestal s'havien colocat un bon número de màstils, coberts
d'emblemes, escuts i banderes; i verdes guirlandes de fullage penjant als costats de
l'estàtua, que estava completament coberta per una bandera en els colors nacionals.
L'acte de l'inauguració fon verdaderament solemne.
La processó cívica que s'havia organisat en la Casa Consistorial fon aplegant a
la plaça i desfilant davant l'estàtua.
Les banderes de les societats que formaven part d'aquella quedaven junt al
pedestal, i sobre el basament d'este anaven depositant les numeroses comissions
magnífiques corones.
Quan els representants del municipi aplegaren junt a l'estàtua, i en ells el final
de la manifestació, l'espectàcul fon verdaderament enlluernador.
La bandera que cobria l'estàtua caigué com per encant, i quedà descoberta la
magnífica obra de Benlliure.
En el mateix instant les músiques trencaren a tocar l'himne que, expressament
per a dita solemnitat, havia compost el mestre Espí. Dels balcons del Govern Civil se
soltaren centenars de coloms, i el públic esclatà en sorolloses aclamacions que
ofegaren per molt temps el sò dels instruments.
Cal contemplar un acte de tal classe per a poder imaginar-lo més tart. Res n'hi
ha en el món paregut a l'entusiasme d'un poble que en aclamar a un geni comprén que
s'honra a sí mateix i que aplaudix la seua ilustració.
La Naturalea paregué associar-se a la festa que Valéncia celebrà el dia 12; puix
un cel pur, radiant i esplendorós, un d'eixos cels carregats de llum i color, propis dels
països meridionals, cobria la bella ciutat del Túria.
En aquells instants l'imaginació no podia manco que traslladar-se a l'antiga
Grècia, en les seues festes a l'aire lliure, en les quals es coronaven les estàtues dels
poetes i els héroes.

~2~

El centenari de Ribera en Valéncia
Publicat en “La Ilustración Ibérica”, Barcelona a 4 de febrer de 1888

Despuix de descoberta l'estàtua, quan l'entusiasme del públic fon calmant-se un
tant, hagué lo que és de rigor en tals casos: eixa segona part que es diu la solemnitat
oficial.
L'alcalde pronuncià un discurs enaltint a l'insigne Ribera, i immediatament se
dissolgué la manifestació.
De nit, a més de numeroses serenates, se celebrà en el Teatre d'Apolo una
magnífica velada lliterària, en la que Valéncia demostrà una volta més els mijos en
que conta per a poder realisar tal classe de solemnitats.
Res tan bell com el decorat del teatre, a càrrec de la mateixa comissió
eixecutiva d'artistes que treballà per l'erecció de l'estàtua.
L'escenari tenia l'aspecte d'un esplèndit saló, estil de la Renaixença.
Els murs apareixien coberts per tapissos que representaven diverses escenes de
la vida del Spagnolettto, i en el centre es veïa un bell trencament de columnes, i un
jagantesc bust de Ribera, el pedestal del qual ostentava els atributs de la pintura i un
incontable número de corones i rams de llorer.
El teatre allumenat en focs de llum elèctrica de gran potència, i en el seu pati es
vea tot quant de notable tanca Valéncia en ciències, lliteratura i arts, aixina com en
les nayes les més belles i elegants dames valencianes.
La sessió fon presidida per l'alcalde de Valéncia, i del discurs s'encarregà el Sr.
Querol, apassionat amateur de l'art, que és tal volta qui més esforços ha fet per a
conseguir la realisació del centenari i de l'estàtua.
En acabant se procedí a la coronació del bust de Ribera, i es llegiren poesies
dels senyors Ortiz, Pizcueta, Llorente, Bellmont, Manuel del Palau i Querol, que el
públic rebé en generals aplaudiments.
La Societat de Concerts de Valéncia, que s'encarregà d'amenisar l'acte en
clàssiques peces, interpretà un magnífic himne de D. Salvador Giner, director del
Conservatori de Música i inspirat compositor, el nom del qual (en fart pesar de la
seua modèstia exagerada) és molt conegut en el món de l'art.
La sessió acabà a les dos hores, en fart sentiment del públic, el qual durant
aquelles assaborí en fruïció les divines manifestacions de l'eloqüència, de la poesia i
de l'art.
Si en Valéncia acabaren les festes en honor de Ribera el dia 12, no aixina en la
província; puix en Xàtiva, breçol de l'insigne artiste, se celebrà el dia 15 una
imponent manifestació en motiu de la visita de les societats humorístiques Lo Rat
Penat i l’Oronella, que anaren a la menuda ciutat en l'objecte de colocar una làpida
~3~

El centenari de Ribera en Valéncia
Publicat en “La Ilustración Ibérica”, Barcelona a 4 de febrer de 1888

commemorativa en la part exterior de l'iglésia a on rebé les aigües batismals el
Spagnoletto.
En l'acte de la colocació de la citada làpida es donà llectura a la partida
batismal de Ribera, escrita en llemosí, i que, per ser document d'alguna importància
en les circumstàncies presents, no puc deixar de transcriure.
Diu aixina:
A 12 de Giner any 1588 fon batezat Josep Benet fill de Lois Ribera y de
Margarita Gil: foren compares Berthomeu Crnys Notj y comare Margarita Rita
Albero filla de Nófre Albero1
També en Xàtiva es celebrà una solemne velada lliterària en honor de l'eminent
artiste.
Abans d'açò ya s'havien verificat, en el mateix objecte, uns Jocs Florals als que
concorreren els principals lliterats valencians.
Tals han segut, descrites a grans traces, les festes més importants del centenari
de Ribera.
Acabades estes, els últims resons de la música i de les aclamacions s'han
desvanit en l'espai: Valéncia ha tornat a recobrar el seu normal aspecte, pero ha
quedat en ella alguna cosa que abans no existia i que és més corporal que els himnes i
els vítols: l'obra de Mariano Benlliure.
Els artistes valencians deuen mostrar-se orgullosos del seu triumf en
contemplar hui eixa jagantesca estàtua que han erigit a un mestre, sense un atre
auxiliar que els seus propis esforços.
Ara, segons pareix, tracten d'alçar una atra estàtua dins d'un determini de temps
relativament curt: la del Cid Campeador.
No sabem si en esta empresa els ajudarà la sòrt tant com en l'atra; pero de totes
maneres és digna d'aplaudiment la conducta d'eixos fills de Valéncia, que, al parell
que l'engalanen en artístics monuments, tenen la noble aspiració d'aplegar a les
vivents generacions l'història de la pàtria escrites en pàgines de bronze.
Font: La Ilustración Ibérica, Barcelona, 4 de febrer de 1888
Investigació i Traducció:
- Nostra dolça Llengua Valenciana
- CCV (Círcul Cívic Valencià)
1

A 12 de giner de 1588 fon batejat José Benito, fill de Luís Ribera i de Margarita Gil: foren padrins Bartolomé
Cruañes, notari; i Margarita Rita Albero, filla de Onofre Albero.

~4~

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful