Diccionari Competencies Transversals ECAS1

Editat per:
Diccionari
normatiu
de competncies
transversals
clau per a
locupabilitat
ocupabilitat
de joves
EIX 2: INNOVACI
Amb el suport de:
INICI
Diccionari normatiu de competncies transversals

clau per locupabilitat de joves
Eix 2: INNOVACI
CRDITS
PROJECTE
Idea i direcci: Marta Colom

Assessorament tcnic i dinamitzaci del procs de treball: Marta Colom
Collaboraci: Yolanda Tinoco (Associaci Collectiu de Cultura Popular)
PRODUCTE
Equips de treball i recerca per lelaboraci de la Norma de les Competncies:

Equip A:
Raquel Casanovas (Fundaci Marianao)
Celia Castillo (ACIDH)
Marta Marias (Associaci Casal dels Infants)
Magal Montmany (Associaci Collectiu de Cultura Popular)
Laia Savall (Fundaci Comtal)
Equip B:
Jose Alonso (Fundaci xit)
Cristina Cid (Associaci Casal dels Infants)
Marta Garcia (Suara Cooperativa)
Anna Nouguet (Fundaci Obra Social Comunitria de Bellvitge)
Gemma Valls (Gedi)
Equip C:
Alfons Martnez (Fundaci Adsis)
Laura Maynegra (Fundaci Obra Social Comunitria de Bellvitge)
Cristina Paez (Salesians Sant Jordi)
Equip D:
Laura Climent (Fundaci Surt)
Helena Gaus (Associaci de Vens pel Benestar i la Ciutadania del Districte I i IX)
Daniel Juan (Fundaci Adsis)
Elaboraci del producte final: Marta Colom
Collaboraci: Anna Fl i Yolanda Tinoco (Associaci Collectiu de Cultura Popular)
INICI

Eix 2: INNOVACI
INTRODUCCI
Entitats Catalanes dAcci Social (ECAS) ha marcat una lnia estratgica per definir i
implementar una metodologia dinserci laboral amb joves que permeti a les entitats que
en sn membres guanyar en qualitat de treball i compartir el patrimoni dexperincies i de
coneixement.
Mitjanant el conveni signat amb la Direcci General dIgualtat dOportunitats en el
Treball (DGIOT) del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, aquesta lnia
sha materialitzat en dos projectes consecutius que han donat lloc:
2008. Al disseny de la guia: Proposta metodolgica dinserci laboral per a joves.
Producte sorgit de la detecci de necessitats plantejades per les entitats i directament
pels i les joves; del model de partida exposat a Claus Tutorials (basat en quatre idees
clau: ocupabilitat, competncies, projecte professional i acci tutorial) i de la definici
en profunditat del grup dincidncia partint dels factors de locupabilitat.
Podeu trobar ledici digital a travs de lenlla.
http://acciosocial.org/wp-content/uploads/2010/11/guia-joves-completa_baixa.pdf.
2009. Al procs dimplementaci metodolgica del continguts de la guia en la part
dorientaci, realitzat per deu entitats significatives del sector pel seu treball en la
inserci laboral amb joves. Sha centrat latenci en aquells aspectes innovadors que
ofereix la guia.
El 2010 tocava donar un pas endavant en aquest sentit. ECAS es proposa ser un referent
en el treball metodolgic dinserci laboral amb joves. El model docupabilitat per
competncies est implementat. Per aquest motiu, la proposta denguany pretn
aprofundir i aportar els components dexcellncia i innovaci a aquesta matria. Es
concreta en lelaboraci deines per afavorir la tasca de lorientador/a laboral:
Confecci de leina interactiva Projecte professional. Un trajecte de desenvolupament

competencial. Composta pel Portafolis del projecte professional (jove) i per la Carpeta
de suport tcnic (professional).
Elaboraci del Diccionari normatiu de competncies transversals clau per locupabilitat

de joves. Seleccionades a partir de lestudi de les ocupacions en qu hi ha ms
presncia juvenil i de lanlisi del capital competencial que tenen els/les joves que
satenen a les entitats participants en el projecte.
Aquest darrer s el producte que sexposa en el present document. s important deixar

pals que es tracta dun material elaborat des de lexperincia i per ls metodolgic, la
seva vlua tcnica s equiparable al material que selabora per treballar qualsevol aspecte
incls en el procs per definir i executar el projecte professional.
INICI

Eix 2: INNOVACI
PRESENTACI
Don sorgeix la idea delaborar un Diccionari normatiu de competncies transversals i amb
quina finalitat es planteja una eina daquest tipus?
Donada la manca de referncia normativa pel que fa a les competncies transversals clau
per a locupabilitat del grup dincidncia objecte datenci, sha considerat cabdal per a
poder realitzar una veritable orientaci per competncies definir la norma (daqu el fet
dafegir el terme normatiu en la denominaci de leina) daquest grup de competncies.
En acabat, es pretn oferir una informaci estructurada que nodreixi el concepte que
sutilitza per etiquetar cada competncia, amb la finalitat que professionals i joves puguin
compartir un llenguatge i un contingut com en matria de competncies.
La normalitzaci de les competncies afavorir que joves amb el suport de professionals

puguin identificar aquelles competncies rescatades de la seva experincia laboral,
formativa i, tamb, la provinent daltres mbits socials per tal de poder definir el seu
mapa de competncies.
Que el/la jove identifiqui el capital competencial que atresora t com a finalitat principal
potenciar el desenvolupament daquelles competncies que necessita millorar en relaci
a locupaci o ocupacions que ha triat com objectiu laboral. Ho haur de fer realitzant
accions que li permetin experimentar i explotar mecanismes, capacitats, coneixements,
tcniques, etc. cada cop amb major eficcia i eficincia.
Per tant, fruit del treball de definir la norma de les competncies transversals, sespera
que els tcnics i les tcniques dinserci puguin afavorir que els/les joves defineixin les
accions ms adients per millorar. Des daquesta plataforma tamb es convida als/a les
professionals a crear i dissenyar frmules genunes que permetin el desenvolupament
competencial per millorar locupabilitat dels i de les joves que satenen en els diferents
dispositius dinserci.
El procs per elaborar el Diccionari ha suposat una important crrega de feina pels/les
professionals participants -que des daqu es vol agrair- i aporta, en si mateix, un element
innovador ms del projecte. Per aquest motiu, es reprodueix la ruta i la metodologia que
sha seguit:
FASE
ACCI
RESULTAT
FASE 1:
PRESENTACI I
PREPARACI
INICI

Eix 2: INNOVACI
Presentaci del projecte

a les entitats i
comproms de
participaci.
Es comprometen 13 entitats en la
participaci del projecte. De cada
entitat simpliquen en el procs 1
o 2 professionals. El grup total
queda integrat per 17
professionals.
FASE 2
DEFINICI BASES TCNIQUES
Selecci de les 10
competncies
transversals clau per a
locupabilitat
Especificaci dels tems

de la norma de
competncia laboral
Definir la norma duna

de les competncies
present en diferents
ocupacions
En grups i segons les experincies

dels diferents participants es
valoren les 10 competncies
locupabilitat.
Posteriorment, es verifiquen
aquestes 10 competncies fent
una investigaci en el mercat
laboral sobre les competncies
ms demandades als perfils
professionals i les ofertes de
feina.
Aix mateix, es defineixen les
rees ocupacionals ms
representatives docupabilitat
per joves
Desprs danalitzar la
documentaci sobre com definir
una norma, es defineixen els
tems que han de constar a la
norma de competncia laboral.
De totes les competncies sescull
la comunicaci i la competncia
digital com a representatives en
qualsevol ocupaci, per aix
sutilitza com a model per a
definir la norma.
INICI

Eix 2: INNOVACI
Definir la norma de les

competncies
locupabilitat de joves
amb diferents funcions
ocupacionals.
FASE 3
EXECUCI
Presentaci i anlisi de
les competncies
FASE 4
TANCAMENT
Revisi de les
competncies descrites
Avaluaci del producte

final
Aquest projecte s innovador no

tan sols per crear un producte
inexistent, sino tamb en la seva
metodologia de treball.
Shan fet 4 equips de treball que
sencarreguen de descriure la
norma de 2 competncies
transversals.
El procs per construir la norma
de cada competncia ha estat:
En primer lloc, els equips han
hagut de cercar informaci clau
existent sobre la competncia a
definir (que posteriorment queda
recollida en un quadre sintic que
sadjunta a la norma), una vegada
han obtingut el contingut
suficient es fa la definici,
selaboren els elements i les
evidncies per finalitzar amb els
criteris davaluaci.
Amb el producte acabat, cada
equip ha presentat els resultats al
grup com a forma de validaci
per rebre feedback, aportacions,
resoldre dubtes, etc.
Posteriorment sacaba de perfilar
la norma.
A banda delaborar dues normes
complertes, cada equip sha
encarregat de corregir dues
competncies elaborades per un
altre equip.
Finalment, lassessora i dues
col.laboradores perfilen i
completen el producte final.
INICI

Eix 2: INNOVACI
MARC CONCEPTUAL: COMPETNCIES I NORMA

Dos sn els aspectes en qu es fonamenta el present treball:
A) La idea que les competncies sn valors que shan anat adquirint al llarg de la vida
mitjanant la formaci, lexperincia professional i en la resta dmbits. Aquesta riquesa
configura un patrimoni que identificat i en desenvolupament constitueix un element
poders per a la qualificaci professional progressiva. A banda, el mercat de treball
demana treballadors i treballadores verstils, per tant, aquelles competncies cada cop
ms demandades sn les transversals perqu sn les que permeten una major i ms
rapida adaptaci a diferents contextos laborals i lexecuci duna gamma variada
dactivitats laborals.
B) La necessitat de crear una norma per definir les competncies. Especialment les
transversals, ja que que tothom en parla per sembla que sutilitzin llenguatges diferents.
Aix, per exemple, a lhora de definir treball en equip cadasc en t una idea i com que
no sacostuma a trobar definicions complertes objectives (normes), operen les diverses
opinions subjectives. La subjectivitat i algunes creences que les competncies transversals
fan referncia a caracterstiques personals o trets de la personalitat, que es tenen o no es
tenen i que no es desenvolupen, compliquen la tasca dorientar persones i interaccionar
amb les empreses emprant les competncies com a eix.
Pel que fa a les Competncies, en aquest document no es presenta el model perqu est
exposat en la Proposta metodolgica dinserci laboral per a joves, que sha citat en
diverses ocasions. El que s que es presenta s el concepte i classificaci segons els models
de qu es parteix, sn:
El que ordena el procs daprenentatge dins del sistema educatiu, del qual sagafar
la referncia de les Competncies Bsiques clau per a lESO i el sistema de
competncies que pren lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES).
El model plantejat per lIstituto per lo Sviluppo della Formazione Professionale dei
Lavoratori (ISFOL), adoptat i adaptat per la Fundaci Surt (www.surt.org) i
mpliament exposat en el document Claus Tutorials. Guia per lacompanyament i el
suport tutorial.
Les competncies bsiques a lESO queden expressades en Decret 143/2007 DOGC

4915 (http://phobos.xtec.net/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/competencies_pri.pdf).
Sentenen com les eines que necessiten els nois i les noies per entendre el mn en qu
estan creixent i que els guin en el seu actuar; posar les bases perqu esdevinguin
persones capaces d'intervenir activament i crtica en la societat plural, diversa, i en
continu canvi, que els ha tocat viure. A ms de desenvolupar els coneixements, capacitats,
habilitats i actituds (el saber, saber fer, saber ser i saber estar) necessaris, els nois i les
noies han d'aprendre a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber actuar) per
assolir la realitzaci personal i esdevenir aix persones responsables, autnomes i
INICI

Eix 2: INNOVACI
integrades socialment, per exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de

manera satisfactria i ser capaos d'adaptar-se a noves situacions i de desenvolupar un
aprenentatge permanent al llarg de la vida.
El currculum es basa en laprenentatge de les segents 8 competncies:
Competncies transversals:
Les competncies comunicatives:

1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual
2. Competncies artstica i cultural
Les competncies metodolgiques:
3. Tractament de la informaci i competncia digital
4. Competncia matemtica
5. Competncia d'aprendre a aprendre
Les competncies personals:

6. Competncia d'autonomia i iniciativa personal
Competncies especfiques centrades en conviure i habitar el mn:
7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
8. Competncia social i ciutadana
Segons lEEES (http://www.uab.es/servlet/Satellite/bolonya/professorat/el-conceptede-competencia-1228376488507.html), el concepte de competncia sentn com una
combinaci dinmica d'atributs, en relaci a coneixements, habilitats, actituds i
responsabilitats, que descriuen els resultats dels aprenentatges d'un programa educatiu o
el que els estudiants sn capaos de demostrar al final del procs educatiu (Projecte
Tunning).
El desenvolupament d'una competncia s un procs continu i ha de tenir en compte
l'assoliment de coneixements, d'habilitats, d'actituds i de responsabilitats. Les
competncies que es defineixin han de ser avaluables, i per aix, la manera en qu es
formulin aquestes competncies, ha de permetre la identificaci de resultats
d'aprenentatge que puguin ser observables i mesurables.
Es classifiquen en dos grups: competncies especfiques i competncies transversals.
Aquestes darreres es classifiquen en tres subgrups: instrumentals, interpersonals i
sistmiques.
I, finalment, el model ISFOL/SURT . A Claus tutorials es troba la definici de
Competncia professional: Conjunt integrat i complex de coneixements, capacitats,
habilitats, destreses i comportaments laborals que es posen en joc en lacompliment
duna determinada activitat laboral.
INICI

Eix 2: INNOVACI
Proposa la segent classificaci de competncies:

Competncies tcniques. Conjunt de coneixements i tcniques necessries per al

desenvolupament duna determinada activitat laboral.
Competncies de base. Dividides en tres subgrups: daccs a locupaci, instrumentals
bsiques (curriculars), instrumentals especfiques. Coneixements reconeguts en un
determinat context sociocultural com a requisits de funcionament social.
Competncies transversals. Dividides en tres subgrups: didentificaci, de relaci i
dafrontament. Conjunt de capacitats, hbits i actituds dampli abast que interactuen
per donar resposta a situacions laborals diverses i de diferents nivells de complexitat.
Les competncies es desenvolupen al llarg de la vida, en qualsevol mbit. s important

que una persona tingui la capacitat didentificar-les, transferir-les i experimentar-les. s a
dir, que sigui conscient del seu capital competencial i del valor que t en funci del que li
exigeix lactivitat que ha de realitzar. Per tant, es pot afirmar que no existeix la persona
incompetent. Pot donar-se que una persona no tingui prou adquirides i explotades les
competncies que necessita en alguna actuaci per no en tota lactivitat que duu o pot
dur a terme.
Com ja sha dit, les competncies shan de definir de manera detallada. Per a qu una
persona pugui identificar i desenvolupar el seu capital competencial, necessita partir de
marcs de referncia clars i compartits. El primer pas per identificar s entendre el
significat de cada competncia, per aix s imprescindible que la persona disposi dun
diccionari en qu sexpressi la norma de la competncia.
Per norma sentn una especificaci que reglamenta, la norma de competncia aporta la
representaci que permet que les parts implicades puguin compartir el mateix codi, els
mateixos conceptes.
Segons la proposta literal de CONOCER, Consejo Nacional de Normalizacin y Certificacin
de Competencias Laborales una norma tcnica de competncia laboral, usualment inclou:
(http://www.ilo.org/public/spanish/region/ampro/cinterfor/ifp/conocer/index.htm)

All que una persona ha de ser capa de fer.

La forma en qu es pot jutjar si all que ha fet est ben fet.
Les condicions en qu la persona ha de demostrar la seva competncia.
Els tipus devidncia necessaris i suficients per assegurar que all que ha fet sha
realitzat de manera consistent, en base a un coneixement efectiu.
INICI

Eix 2: INNOVACI
Tamb, quan a la competncia, la Norma de la Competncia Laboral (NCL) permet

descriure:

La capacitat per obtenir resultats de qualitat en lacompliment eficient i segur duna

activitat.
La capacitat per resoldre els problemes emergents en lexercici de la funci
productiva.
La capacitat per transferir els coneixements, habilitats i destreses que ja es tenen, a
altres contextos laborals.
Aquest mateix organisme proposa els segents tems en la presentaci clssica duna
NCL:

Ttol de la unitat: Funci productiva definida en el mapa funcional.

Ttol dels elements: All que el treballador o la treballadora ha de ser capa dassolir.
Criteris dacompliment (desempeo, en castell): Resultats i enunciats avaluatius
que demostrin lacompliment del treballador o de la treballadora i, per tant, la seva
competncia.
Evidncies dacompliment: Directe (Situacions contra les quals es demostra el
resultat del treball) i de Producte (Resultats tangibles emprats com evidncia).
Evidncies de coneixement i comprensi: Especifica els coneixements (principis,
mtodes, teories aplicades, etc.) per aconseguir la realitzaci descrita en els elements
i assolir un acompliment competent.
Camps daplicaci: Inclou les diferents circumstncies en el lloc de feina, materials i
ambient de lorganitzaci- en qu es desenvolupa la competncia.
Guia davaluaci: Estableix els mtodes davaluaci i la utilitzaci de les evidncies
per lavaluaci de la competncia.
EL DICCIONARI: LOPCI TCNICA

Un cop obtingut el marc de referncia, amb lequip es comena a treballar per establir la
prpia opci, la que millor sajusta a les necessitats i inquietuds tcniques que es
desprenen de lorientaci per competncies a joves. Aquest s el procs seguit:
Selecci de les ocupacions en qu han accedit un nmero major dels/de les joves que
sha ats en els darrers 5 anys. Sn:

Atenci a la clientela: Cambrer/a de sala, dependent/a de comer

Oficis manipulatius: Cadena de muntatge, cuina i pastisseria
Oficis tcnics: Electricitat, Soldadura, Perruqueria, Mecnica, Fusteria, Construcci
(incls instal.laci pladur), manteniment.
Serveis administratius i logstics:
Gesti magatzem, recepci/informaci, gesti administrativa.
10
INICI

Eix 2: INNOVACI
Anlisi dels perfils professionals descrits per competncies corresponents a les

ocupacions citades i extracci daquelles competncies presents en quasi totes que
esdevenen, doncs, clau per a locupabilitat de joves en relaci a les ocupacions en les que
accedeixen majoritriament. Finalment, sn 9 competncies transversals i 1 competncia
instrumental bsica:

Adaptabilitat
Autonomia i iniciativa
Comunicaci sociolingstica
Disposici a laprenentatge
Gesti de les emocions
Identificaci
Organitzaci de la prpia feina
Relaci interpersonal
Responsabilitat
Tractament de la informaci i competncia digital
Estudi dels tems de la norma CONOCER i adaptaci fins a obtenir els apartats de la
Norma a emprar en el diccionari.
Per cada competncia hi ha descrit un quadre normatiu que inclou:

Etiqueta: nom de la competncia

Definici: redacci breu que ofereix una idea general del concepte de la competncia
Elements de competncia: conjunt de descriptors concrets que permeten obtenir una
visi detallada del contingut de la competncia.
Evidncies dacompliment: Conjunt dexemples dactuaci competent. Estan
plantejades per afavorir la comprensi del contingut expressat en la definici i els
elements de competncia, ja que aporten imatges tangibles en qu laplicaci sha
dut a terme de manera eficient i efica. Nhi ha de coneixement (per demostrar all
que se sap) i dexecuci (per demostrar all se sap fer acci-).
Tot i pertnyer a la Norma, per qestions prctiques sha disposat en un apartat a banda:
Avaluaci: En la que sespecifica els criteris a avaluar i els indicadors per cada un dels
cinc nivells dacompliment proposats. Sha optat per generar uns criteris comuns al
conjunt de les competncies i uns criteris especfics per a cada una de les
competncies definides.
11
INICI

Eix 2: INNOVACI
LLISTAT DE COMPETNCIES
Adaptabilitat
Norma de la competncia
Comunicaci
Disposici a laprenentatge
Gesti de les emocions
Identificaci
Iniciativa-autonomia
Organitzaci
Relaci interpersonal
Responsabilitat
TIC
Avaluaci: criteris comuns i criteris especfics per cada competncia

Recursos: webs, links, llibres amb informaci de les 10 competncies
12
AVALUACI

Eix 2: INNOVACI
Els criteris escollits i els nivells dacompliment prenen com a referncia lactuaci competent (aquella que sense ser-ho, cerca lexcellncia).
En aquest sentit, les evidncies sn partcules dactuacions que volen reflectir un nivell dacompliment ptim, per aquest motiu es proposa que en el procs
didentificaci de competncies que es realitza en els processos dorientaci a joves sagafin com lelement davaluaci. Tamb s possible fer-ho a partir dels
elements o combinant ambdues possibilitats.
Tal i com sha exposat en la part introductria, es presenta una modalitat davaluaci mixta: en un primer bloc apareixen els criteris i
indicadors comuns, s a dir, vlids per a avaluar al conjunt de les competncies. En el segon bloc es van mostrant els quadres que presenten els criteris i
indicadors de nivell particulars per a cada competncia transversal.
Per al present document, els criteris i els indicadors de nivell han estat triats i elaborats minuciosament tenint en compte que lactuaci que
sest avaluant s la que realitza un noi o una noia de 16 a 19 anys aproximadament. Aix, el nivell que indica en tots els casos lacompliment ptim s el 4. Els
nivells 1 i 2 indiquen baixa suficincia competencial, el nivell 3 tamb es considera que mostra acompliment tot i que en un grau deficincia i eficcia just i el
nivell 5 explicita un nivell dacompliment excellent difcil dassolir per que marca cap a on es pot enfocar la millora de lactuaci.
13

Eix 2: INNOVACI
AVALUACI
CRITERIS I NIVELLS DAVALUACI DACOMPLIMENT

COMPETENCIAL
COMUNS A TOTES LES COMPETNCIES
Tipus devidncies
CRITERIS
[C]
Sn evidncies de
coneixement.
Es tracta que avalu
all que sap i que li s
necessari conixer per
a tenir un bon nivell
competencial.
-proves de
coneixement-
Tipus devidncies
FORMULACI DE
RESPOSTA
1 baix
No respon o respon
que no t cap
coneixement del que
se li demana.
ADEQUACI DEL
CONTINGUT DE LA
INFORMACI
DONADA
CRITERIS
[E]
Sn evidncies
dexecuci.
NIVELLS
DONAR VALOR
2 bsic
Respon donant
poca informaci
i/o amb molts
errors.
El 25% de la
informaci
exposada s
correcta.
3 mig
4 alt
Respon
Respon exposant
exposant fora
el contingut de
informaci i
manera clara,
arguments i/o els
concisa i correcta.
errors i els
Mostra alguns
encerts estan
dubtes i/o errors.
equiparats
El 50% de la
informaci s
vlida.
5 excellent
Respon exposant la
totalitat de la informaci
requerida amb
seguretat. Si presenta
algun error, no afecta al
conjunt del contingut.
El 75% de la
El 100% de la informaci
informaci
s correcta.
aportada s vlida.
NIVELLS
1 baix
2 bsic
3 mig
4 alt
5 excellent
Li treu importncia
Li dna poca
importncia
Reconeix la
importncia
Li atorga fora
importncia
Li atorga plena
importncia
14

Eix 2: INNOVACI
AVALUACI
Es tracta que avalu

all que fa i que li s
necessari posar en joc
de manera efica i
eficient per a tenir un
bon nivell
competencial
-vivncies,
experincies,
situacions, etc.-
INTENCI
No creu que ho hagi

de provar
REGULARITAT
Ho fa
excepcionalment
EFICCIA
EFICINCIA
Verbalitza
Considera que ha Creu que ho ha de Creu que ho ha de provar
intenci de
de provar-ho tot
provar sempre.
sempre i cerca els
provar-ho per
i que presenta
Declara alguns
mecanismes per a dur-ho
mostra desinters algunes recances
dubtes, pocs
a terme
Ho fa
ocasionalment
Ho fa
normalment
La seva actuaci
evidencia que
aplica a parts
iguals els
elements de
competncia
Presenta el
mateix nivell de
T un dificultat
T grans dificultats en
dificultat i
alta en identificar,
identificar, transferir i
destresa en
transferir i
experimentar els
identificar,
experimentar els
elements de
transferir i
elements de
competncia
experimentar els
competncia
elements de
competncia
Lactuaci evidencia
la falta daplicaci
dels elements de
competncia
Lactuaci
evidencia una
pobra aplicaci
dels elements de
competncia
Ho fa
habitualment
Ho fa sempre
La seva actuaci
evidencia que
aplica la majoria
dels elements de
competncia
La seva actuaci
evidencia que aplica la
prctica totalitat dels
elements de
competncia
Tot i alguna
dificultat, t un
bon nivell de
destresa en
identificar,
transferir i
experimentar els
elements de
competncia
T un alt nivell de
destresa i prcticament
no t dificultats en
identificar, transferir i
experimentar els
elements de
competncia
15

Eix 2: INNOVACI
AVALUACI
ADAPTABILITAT
Tipus devidncies
NIVELLS
1 baix
2 bsic
3 mig
4 alt
Accepta els
Mostra resistncia i canvis tot i que
T una actitud
verbalitza queixes presenta algunes
oberta al canvi
resistncies
[E]
Integra els canvis
Evidncies dexecuci.
aplicant les
Integra els canvis
Incorpora els canvis
Davant duna
indicacions i
progressivament
ACTUACI DAVANT
si no t ms remei,
proposta de canvi es
plantejant
amb la possibilitat
DEL CANVI
desprs dintentar
bloqueja
algunes queixes, que altres feines
evitar-ho
dubtes i
es vegin afectades
dificultats.
DISPOSICI AL
CANVI
Tipus devidncies
COMUNICACI
CRITERIS
[E]
Evidncies dexecuci.
CRITERIS
Mostra oposici a
qualsevol proposta
de canvi
Integra el canvi, ho viu

com una oportunitat de
millora
Cerca estratgies per
integrar els canvis
immediatament sense
que afectin a la feina
habitual
NIVELLS
1 baix
DOMINI DESTRESES
T dificultats
BSIQUES DE LA
instrumentals en les
LLENGUA
quatre destreses
(parlar,
que li impossibiliten
comprendre, llegir,
la comunicaci
escriure)
EXPRESSI
ASSERTIVA
5 excellent
Intenta imposar la
seva opini i no
respecta lopini
daltri
2 bsic
3 mig
4 alt
5 excellent
T poca capacitat
de comprensi i
Parla, entn,
parla. Pot ser que
llegeix i escriu
T solvncia i pot
no pugui llegir ni
per poder tenir
establir una
escriure. Pot
una comunicaci comunicaci fluda
establir una
operativa
comunicaci bsica
El domini li permet
expressar-se de manera
elaborada i establir una
comunicaci profunda
Tot i que li costa

Intercanvia idees i
Expressa les
modificar la seva
opinions,
idees prpies.
opini i acceptar les
argumentant les
Accepta que altri
opinions diferents a
prpies i
tingui una opini
la prpia, intenta
respectant la
diferent.
dur-ho a la prctica.
daltri
T una actitud dialogant,

argumenta les idees i
pensaments propis,
demana i incorpora les
aportacions daltri,
respecta les diverses
posicions.
16

Eix 2: INNOVACI
AVALUACI
ORGANITZACI
Tipus devidncies
[E]
Evidncies dexecuci.
CRITERIS
NIVELLS
1 baix
ORDRE
El seu espai de feina

t un aspecte catic
i brut
CRITERI DE
PRIORITAT
Fa la feina sense
establir cap criteri
per ordenar i
prioritzar les
tasques
GESTI DEL TEMPS
Realitza la tasca
sense calcular el
temps que li dedica
ni el que es
necessari.
Incompliment de la
tasca assignada
2 bsic
3 mig
4 alt
En general el seu
espai de feina t
La majoria de
un aspecte
vegades el seu lloc ordenat i net, tot
El seu espai de
presenta
i que acostumen feina est ordenat
alteracions dordre i a haver-hi coses
i net
higiene
fora de lloc i
alguns elements
poc higinics
Fa la feina aplicant
T criteris clars per
T criteri per
de manera
ordenar i prioritzar
ordenar i
inconscient
les tasques, els
prioritzar la tasca
elements
aplica amb
per laplica de
dordenaci i
normalitat
manera irregular
prioritzaci
Intenta realitzar la
T conscincia
tasca dedicant
del temps que
Sap el temps que
aproximadament el dedica i assigna
dedica a cada
mateix temps, no
temps a la
tasca i assigna amb
calcula ni assigna el realitzaci de la
encert els temps
temps necessari.
tasca amb certa
necessari. Cerca
No acostuma a
arbitrarietat. No optimitzar-lo. La
planificar i
pot assegurar
majoria de
lacompliment de la
regularment
vegades acompleix
tasca assignada s lacompliment de amb la planificaci
irregular
la planificaci
5 excellent
Estableix un sistema per

mantenir el seu espai de
feina absolutament
ordenat i pulcre
T criteris clars per

ordenar i prioritzar les
tasques, els aplica
automticament i adopta
el ms adient segons el
tipus de tasques
Dedica el temps
necessari a cada tasca.
Cerca i elabora les
estratgies per
optimitzar-lo. Acompleix
amb la planificaci
excepte en rares
ocasions
17

Eix 2: INNOVACI
AVALUACI
Tipus devidncies
CRITERIS
NIVELLS
1 baix
RELACI INTERPERSONAL
Coneix i utilitza poc

EDUCACI FORMAL
les normes
deducaci bsiques
[E]
RESPECTE
Mostra poca
consideraci cap a
les altres persones
EMPATIA
Li resulta
prcticament
impossible posar-se
en el lloc de laltre.
El seu punt de vista
s lnic que compta
Evidncies dexecuci.
2 bsic
3 mig
4 alt
5 excellent
Coneix les
Coneix algunes
Coneix les normes
Coneix les normes
normes bsiques
normes bsiques de
deducaci i, fora deducaci i protocol. Les
i les aplica
convivncia social,
dalgun descuit
aplica adaptant-les a
regularment, tot
les aplica
ocasional, les
diferents situacions i
i que de tant en
arbitrriament
aplica
contextos
tant es descuida
En general
respecta a la
T capacitat de
T capacitat de respecte
resta de
respectar amb
Condiciona el
universal cap a lsser
persones, tot i
igualtat les
respecte a laltre
hum, integra la
que hi ha raons i
persones, sense
segons el respecte
diversitat i la considera
moments que
fer distinci.
que rep
una font de riquesa
poden provocar
Integra la
social i cultural
que perdi el
diversitat
respecte
T una actitud
Malgrat la
oscillant entre
Normalment es
Es posa en el lloc de
dificultat,
mantenir una
pot posar en el lloc
laltre en qualsevol cas.
aconsegueix posarposici
de laltre.
Analitza les situacions
se en el lloc de
egocntrica i
Analitza les
globalment integrant
laltre puntualment.
emptica.
situacions tenint
diferents punts de vista
Li costa integrar el
Accepta altres
en compte la
per arribar a una posici
punt de vista
punts de vista tot
prpia visi i la
prpia clara
daltres tot i que
i que no sempre
daltri.
pot acceptar-los
els integra
18

Eix 2: INNOVACI
AVALUACI
Tipus devidncies
CRITERIS
RESPONSABILITAT
ASSUMPCI
NIVELLS
1 baix
Argumenta que a la
feina ell/a ha de fer
noms all que li
diuen
2 bsic
Accepta la
responsabilitat de
la feina que fa
regularment. Les
complicacions
derivades i noves
funcions depenen
de lempresa
[E]
Evidncies dexecuci.
Accepta algunes
errades prpies
Es queixa atribuint per es justifica en
tots els mals
aspectes de suposat
resultats al mal
mal funcionament
RESPOSTA DAVANT
funcionament
de lempresa. No
LA DIFICULTAT
general a lempresa. aporta alternatives,
espera i
No aporta
alternatives.
normalment
accepta indicacions
correctives
3 mig
4 alt
5 excellent
Accepta que
lexecuci de la
Assumeix que lexecuci
prpia feina i
de la prpia feina per
aconseguir els
assolir els resultats
Considera que
resultats depn
previstos amb qualitat
lexecuci de la
majoritriament
depn en primer lloc
feina depn a
dell/a, tot i que s
dell/a. s capa
parts iguals entre
capa danalitzar danalitzar globalment la
ell/a mateix/a i
globalment la
situaci per treure
de lempresa.
situaci per treure conclusions i actuar en
conclusions i
conseqncia de manera
actuar en
raonada
conseqncia
Accepta que les
Accepta que ha
Accepta que les
dificultats formen part
de resoldre les
dificultats formen
de la feina i assumeix
dificultats de la
part de la feina i la plenament la resoluci.
seva feina,
majoria de
En cas que no sen surti,
sempre que
vegades assumeix
cerca alternatives
pugui. En cas
la resoluci. En cas genunes i/o planteja la
contrari, espera i
que no sen surti,
situaci al/a la
accepta
cerca alternatives responsable de manera
indicacions
i/o planteja la
raonada.
correctives i en
situaci al/a la
La queixa no est
ocasions planteja
responsable.
present en la seva
alternatives.
De tant en tant
resposta, noms en
Pot emetre
opta per la queixa.
casos excepcionals.
queixes.
19

Eix 2: INNOVACI
INICIATIVA/AUTONOMIA
AVALUACI
Tipus devidncies
[E]
NIVELLS
1 baix
2 bsic
SUPERVISI
Necessita supervisi
constant
Necessita
supervisi
prcticament
sempre
AJUDA
Demana ajuda
constantment
Demana ajuda
prcticament
sempre
Evidncies dexecuci.
Tipus devidncies
GESTI DE LES EMOCIONS
CRITERIS
CRITERIS
REACTIVITAT
[E]
Evidncies dexecuci.
CAPACITAT DE
RELATIVITZAR
3 mig
4 alt
Necessita
Necessita
supervisi sovint supervisi puntual
Demana ajuda
sovint
Demana ajuda
puntualment
5 excellent
Necessita supervisi
excepcionalment
Demana ajuda
excepcionalment
NIVELLS
1 baix
2 bsic
Davant de fora
situacions, respon
Davant de la majoria
mostrant les
de situacions,
emocions
espontnies. En
respon mostrant les
emocions sorgides
ocasions pren
espontniament
conscincia i
controla les
emocions
Davant fora
Davant la majoria de
situacions, t una
situacions, respon
primera resposta
impulsivament. Li es
impulsiva. Pot
prcticament
reconixer errors i
impossible
canviar la
reconixer possibles
resposta, quasi
errades i variar el
sempre amb
seu comportament.
ajuda.
3 mig
T un cert control
de les emocions,
sesfora en aturar
la reacci primitiva
i proposar una
actuaci mesurada
Segons la situaci
pot respondre
impulsivament o
raonadament. s
capa dadonar-se
de la seva reacci i
corregir, alguns
cops necessita
ajuda.
4 alt
5 excellent
T control sobre les seves

emocions. Pot preveure
T control de les
quines emocions diverses li
emocions. En la majoria
desperten una mplia
docasions madura quina
gamma de situacions i
s lactuaci ms adient.
actua en conseqncia.
De tant en tant, t
Noms excepcionalment
reaccions imprevistes.
pot tenir respostes
reactives.
En la majoria de
T lhbit automatitzat
situacions t una actuaci danalitzar amb la mxima
raonada. s capa de fer
objectivitat les variables
una anlisi global,
implicades en una situaci i
de decidir amb agilitat
integrant fora variables
abans de decantar-se per
quina es lactuaci ms
una actuaci o altra.
encertada. Avalua la prpia
Quan cal reconeix errades actuaci i modifica all que
i mostra una actitud
creu que ha de millorar.
20

Eix 2: INNOVACI
AVALUACI
oberta al canvi.
DISPOSICI APRENENTATGE
Tipus devidncies
CRITERIS
DISPOSICI
[E]
Evidncies dexecuci.
INTEGRACI
NIVELLS
1 baix
2 bsic
3 mig
Accepta les
Mostra resistncia
propostes i
Mostra oposici a
i verbalitza
indicacions tot i que
qualsevol indicaci queixes. Accepta si
acostuma a mostrar
i/o proposta
la indicaci o
algunes
daprenentatge. Li proposta ve del/de
resistncies. Pot
costa reconixer
la cap. Li costa
reconixer les
les prpies
reconixer les
prpies necessitats
necessitats.
prpies
daprenentatge,
necessitats.
sovint amb ajuda.
Activa la majoria de
capacitats
necessries per
Oposa les seves
aprendre
Posa obstacles a
capacitats al
(observaci, cerca
aprendre. Els
procs daprendre. informaci, anlisi,
resultats de
Els resultats de
etc). Generalment
millora quasi no es
millora sn
espera indicacions a
veuen.
irregulars, segons seguir. Els resultats
la intenci prvia.
de millora
normalment sn
visibles i els pot
posar en
4 alt
5 excellent
T una actitud
oberta a
laprenentatge. En
general reconeix
les prpies
necessitats, tot i
que de vegades
mostra algunes
resistncies.
Integra laprenentatge
com una oportunitat de
millora permanent i un
deure del treballador/a.
s capa de valorar les
prpies necessitats.
Explota les
capacitats
necessries per
aprendre. Quan t
algunes dificultats,
acostuma a buscar
alternatives, de
vegades es
bloqueja. Els
resultats de
millora sn
evidents i els posa
a labast de la
Explota les capacitats

necessries per
aprendre, cercant
alternatives genunes per
aconseguir els resultats
de millora amb la
mxima eficcia. Els fa
evidents i sassegura que
arriben a la resta. Viu les
dificultats com a part del
procs daprenentatge,
no es bloqueja i demana
ajuda quan li s
21
AVALUACI

Eix 2: INNOVACI
coneixement de la
resta.
resta.
necessari.
22
IDE
NTI
AVALUACI
Tipus
devidncies
CRITERIS

Eix 2: INNOVACI
NIVELLS
23

Eix 2: INNOVACI
AVALUACI
1 baix
DE LES PRPIES
CAPACITATS
[E]
Evidncies
dexecuci.
DE LES EXIGNCIES
DEL CONTEXT
2 bsic
Mostra resistncia a
Li costa reconixer
reconixer els punts
els punts febles i
febles i lmits propis.
lmits. Normalment,
Acostuma a
reconeix amb
exagerar els punts
justcia els punts
forts i les
forts i possibilitats.
possibilitats.
Li s difcil assumir
Atribueix per
els errors propis,
sistema la culpa del
sempre troba una
seu baix rendiment
justificaci, en la
a qestions
majoria docasions
externes i alienes.
la causa s aliena.
No acostuma a
Accepta algunes
acceptar la
necessitats de
necessitat de
millora.
millora.
T una imatge
desfigurada de les
exigncies,
generalment les
considera injustes
i/o inassolibles. T
ms presents els
drets que els
deures.
3 mig
4 alt
5 excellent
Habitualment reconeix
els propis punts forts i
febles, possibilitats i
lmits. No sempre
assumeix la part de
responsabilitat en la
causa dels seus errors.
Accepta necessitats de
millora, tot i que en
ocasions presenta
resistncia.
Reconeix els punts

forts i febles, les
possibilitats i els
lmits. Es
responsabilitza dels
seus errors i de la
millora.
Analitza i detecta els

seus punts forts i
febles, les
possibilitats i lmits.
Es responsabilitza
dels seus errors
cercant alternatives
eficients i eficaces de
millora.
La seva anlisi de les

Analitza les
Analitza les exigncies
exigncies s irregular. exigncies amb rigor
amb profunditat,
Acostuma a
Pot considerar-les ms
i objectivitat. s
rigor i objectivitat.
considerar que les
aviat injustes o estar-hi
capa de veure les
Treu conclusions
exigncies estan per
dacord, en funci en
implicacions que
quant a les implicadamunt del que
part de la facilitat o
sen deriven i que cions que lafecten, es
correspon, les
dificultat per assolir-les.
lafecten. De
marca fites i posa en
avalua segons el seu
Coneix els drets i deures vegades, pot fer una
marxa els
parer que s el que
dels/de les treballavaloraci superficial. mecanismes adients
li val. T presents
dors/es. Els t en compte Coneix els drets i per assolir-les. Coneix
els drets i algun
de manera desigual,
deures i en fa una els drets i deures i en
deure.
segons les circumsaplicaci justa i
fa una aplicaci justa i
tncies i el parer propi.
equilibrada.
equilibrada.
24
NORMA DE LA COMPETNCIA:
DEFINICI
ADAPTABILITAT

clau per a locupabilitat de joves
Eix 2: INNOVACI
Capacitat de cercar i aplicar respostes gils i eficaces davant de situacions, entorns, persones, responsabilitats i tasques
canviants, integrant el canvi de manera positiva i constructiva
Conixer que el fenomen de la globalitzaci provoca canvis constants en el funcionament del mercat de treball (canvis
tecnolgics, deslocalitzaci, internacionalitzaci, flexibilitzaci, reformes, lliure circulaci de capitals i treballadors/es, etc.)
Acceptar amb actitud oberta que lorganitzaci de les empreses i les ocupacions es modifiquen permanentment per a adaptarse als canvis
ELEMENTS
Conixer les competncies bsiques i transversals ms transferibles en un nmero major docupacions

Valorar de manera crtica les propostes de canvi en lentorn laboral en general i en el lloc de feina en particular, contrastant els
motius amb el/la responsable directe i lequip de treball, si sescau.
Mostrar una actitud positiva cap al canvi i la innovaci i entendre aquests canvis com a oportunitats, amb capacitat dadaptarshi de manera crtica i constructiva
Acceptar i viure els canvis i novetats com una oportunitat de millora
Emprendre accions daprenentatge relacionades amb les mancances o millores prpies necessries, sorgides de les noves
demandes en el lloc de feina
Fomentar i aplicar estratgies de canvi per a adaptar-se a les situacions variables de lentorn laboral
Cercar noves maneres dafrontar situacions habituals de manera ms eficient
Identificar les competncies necessries per a afrontar noves situacions que es donin en el lloc de feina
Reflexionar per a la generaci de respostes constructives i efectives davant situacions imprevistes o noves
Afrontar els imprevistos cercant respostes eficaces que permetin assolir els objectius amb la qualitat i els recursos previstos
Davant noves situacions laborals, i si aquestes ho requereixen, cercar i aplicar frmules alternatives i creatives per a afrontarles, i modificar els comportaments i estratgies habituals
ADAPTABILITAT

Eix 2: INNOVACI
DE
CONEIXEMENT
Sc capa de detectar i puc explicar cinc canvis que shagin produt en el mercat de treball en els darrers deu anys com a
conseqncia de la globalitzaci
Puc enumerar i definir deu competncies de les ms valorades com a clau per a locupabilitat en la majoria docupacions en les
que acostumen a treballar els i les joves
Puc confeccionar un currculum per competncies adaptat als diferents llocs de feina als que vull optar
DEXECUCI
EVIDNCIES
Cercar mecanismes per a desenvolupar competncies que no shan posat en joc, i per a activar noves competncies requerides
en el lloc de feina
Valorar sistemticament i automticament la seva situaci a lentorn laboral i lacompliment de la feina, per a prendre
decisions i introduir canvis quan sigui necessari
Avaluar lacompliment de la feina, prpia i de lequip, analitzant si la manera de desenvolupar-la s efica i eficient i cercant
alternatives en cas necessari
Adoptar les noves tecnologies com a instruments imprescindibles en el mercat de treball actual i incorporar-les en la realitzaci
de la prpia tasca
Donades les dificultats daconseguir la primera feina, a lhora de cercar feina estic obert/a a estudiar diferents ofertes laborals
tot i que lhorari i la ubicaci de lempresa no coincideixin amb les meves expectatives prvies
Abans de donar una resposta a la proposta que realitzi tasques diferents a les que he estat fent fins ara i que ja domino, valoro
diferents aspectes: si la petici respon a necessitats de la feina, si correspon al meu lloc de feina, si tinc la preparaci
necessria, si s un canvi permanent o puntual, pros i contres de la meva primera decisi, pros i contres de laltra alternativa,
etc.
Tinc disposici favorable a acceptar una ordre que implica canvis sempre que la valori adient. En cas que tingui dubtes o no
tingui intenci dacceptar-la demostro una actitud dialogant exposant els motius al/a la meu/va responsable i proposant
alternatives. Cerco lacord final.
ADAPTABILITAT

Eix 2: INNOVACI
En lexecuci de la feina masseguro que domino els coneixements, el procs i el procediment, les tcniques, etc. Aix que
assoleixo els resultats amb qualitat, aplico canvis que em permetin millorar la feina com: optimitzar els recursos i el temps,
perfeccionar la tasca, assolir els resultats abans augmentant la qualitat, etc.
A la feina sovint tinc imprevistos, dentrada els accepto com una situaci que es dna. Analitzo si es tracta dun imprevist propi
de la feina, si resoldrel em correspon a mi i si puc assumir la feina extra que mimplica. En cas afirmatiu, opero i en cas que
alguna de les variables indiqui la inadequaci que ho faci jo, ho comunico al/a la meu/va responsable exposant clarament els
motius i proposant alternatives
TORNA
DEFINICI
COMUNICACI

Eix 2: INNOVACI
Capacitat dinteraccionar (expressar i entendre) mitjanant el llenguatge verbal, el no verbal i lescrit, amb gesti de la
diversitat de llenges requerides, amb ls de diferents suports, amb el domini de les normes sociolingstiques i ladequaci
a les diferents funcions i al context laboral
Conixer i utilitzar la comunicaci lingstica com a eina per a saber, saber fer, saber ser i saber aprendre
ELEMENTS
Iniciar, mantenir i finalitzar converses en diferents contextos comunicatius

Conixer i dominar les destreses bsiques (llegir, escriure, escoltar i parlar) i utilitzar les normes lingstiques (gramtica,
semntica, lxic, ortografia, fontica) tant en lexpressi oral com en lescrita
Adaptar la forma dexpressi segons el context en qu es trobi, respectant les normes sociolingstiques (saber quan parlar,
quan escoltar, amb qui i de quina manera)
Expressar amb seguretat pensaments, idees, opinions, vivncies, emocions emprant el llenguatge verbal (vocabulari, ritme i
entonaci) i no verbal de manera ajustada, per tal que el missatge arribi de forma clara i comprensible.
Comprendre i redactar escrits utilitzant el registre adequat al propsit comunicatiu, organitzant la informaci amb claredat (en
lelaboraci dun escrit: planificaci, elaboraci desborranys, revisi i correcci)
Captar la idea general, les idees principals i secundries i la intenci comunicativa, tant en una conversa com en un text escrit.
Identificar la informaci important duna comunicaci oral i escrita, fent s de les tcniques de comunicaci ms escaients. Si
s oral: escolta activa, assertivitat, reformulaci, reiteraci, clarificaci, etc. Si s escrita: resum, esquemes, subratllats, etc.
Distingir la informaci rellevant de la no rellevant i les informacions implcites en els missatges orals i escrits. Comprendre
correctament i executar instruccions orals i escrites.
Comprendre, interpretar i representar la realitat a partir de textos orals i escrits. Saber analitzar la informaci obtinguda de
manera crtica.
Utilitzar la comunicaci no verbal de manera oportuna (gestos, mirada, expressions facials, postures, contacte fsic, etc.)
Llegir de forma fluda, expressiva i comprensiva diferents tipus de textos escrits
Tenir un nivell bsic de coneixement i s duna llengua estrangera. Aquella necessria i prioritria per a locupaci a la que es
vol accedir o que sexerceix.
Emprar estratgies bsiques per reconixer significats lxics i utilitzar un vocabulari prou ampli per expressar-se oralment i per
escrit en situacions concretes. Especialment en ls de la terminologia especfica de locupaci i en situacions laborals que es
puguin produir en el marc de lexercici daquesta.
DEXECUCI
DE
CONEIXEMENT
EVIDNCIES
ELEMENTS
COMUNICACI

Eix 2: INNOVACI
Conec la terminologia tcnica prpia de locupaci a la que vull accedir i/o del meu lloc de feina en cas que ja estigui
treballant. Puc llistar i definir els conceptes ms significatius per descriure les funcions, les tasques, les operacions, les
tcniques, els estris, etc.
Conec els elements bsics presents en el procs comunicatiu i les normes sintctiques per articular correctament un missatge.
Conec les normes ortogrfiques de la meva llengua materna i de la llengua que sempra en el lloc on resideixo. Escric sense
cometre faltes dortografia greus.
Tinc la capacitat dexplicar una activitat de lleure o la feina que realitzo de manera ordenada, clara i entenedora: segueixo un
fil i no men vaig per les branques, tinc clares les idees clau i sintetitzo el missatge, utilitzo un registre estndard evitant ls
dexpressions colloquials, etc.
Quan alg em parla, lescolto de manera activa per copsar tot el missatge i mostrar el meu inters. Ho s perqu intento
posar-me en el lloc de laltra persona, li envio senyals que lestic escoltant (assenteixo amb el cap, li miro als ulls, etc.), deixo
que sexpressi sense interrompre, li vaig transmetent la idea que entenc el que em diu, si satura no comeno a parlar tot
duna, no canvio de tema, no dono opinions taxatives dacord o de desacord, si hi ha alguna cosa que no em queda clara
espero el moment adient per formular preguntes clau, etc.
COMUNICACI

Eix 2: INNOVACI
Quan el meu/la meva cap em parla reiteradament en un to de veu alt i imperatiu per donar-me moltes ordres seguides,
mantinc la calma i no deixo que les meves reaccions emocionals interfereixin. Li exposo el meu desacord o descontent dient-li
el que em molesta de manera assertiva, escolto les seves raons i, si ho considero necessari, li demano que canvi la forma de
dirigir-se cap a mi
Amb els companys i les companyes de feina evito establir una comunicaci basada en donar ordres, dirigir o encarregar,
amenaar, donar consells, persuadir, allionar, sermonejar, jutjar, criticar, culpabilitzar, ridiculitzar, fer interpretacions, etc.
En les comunicacions que tinc a la feina masseguro que el missatge queda clar. Utilitzo tcniques apropiades com: resumir,
remarcar, estructurar, aclarir alguns aspectes concrets, repetir alguna paraula significativa, fent preguntes obertes i clau
entorn al tema, demanant o aportant informaci extra, etc.
Sc capa dentendre un text relacionat amb la meva feina (una comanda de cuina, una nota amb indicacions, un graella de
planificaci de treball, etc.) sense haver de demanar ajuda permanentment.
TORNA
DEFINICI
DISPOSICI A LAPRENENTATGE

Eix 2: INNOVACI
Valorar laprenentatge com un element per al desenvolupament i millora professional, reconeixent els interessos i les
necessitats de millora. Mantenir una actitud positiva cap a laprenentatge per a optimitzar les competncies professionals i
desenvolupar amb xit lactivitat laboral
Identificar les necessitats daprenentatge i/o formatives en relaci a locupaci

Plantejar i assolir fites de millora contnua a curt, mig i llarg termini
ELEMENTS
Seleccionar i transferir coneixements, capacitats, habilitats i actituds adquirits en experincies prvies i a qualsevol mbit de la
vida, al context laboral
Mostrar disposici i inters en ladquisici de noves competncies
Revisar de manera sistemtica ladequaci del propi capital competencial als requeriments de locupaci, i si s el cas, realitzar
les accions necessries per a un millor ajust
Conixer els punts febles i estar disposat/da, si s necessari, a demanar ajuda per a combatrels
Recuperar les actuacions que no shan resolt de manera efica o eficient, analitzar-les, extraure aprenentatges i aplicar les
estratgies i els coneixements adquirits en lexecuci de les funcions habituals i en situacions noves
Mostrar disposici a aprendre dels/de les altres i amb els/les altres. Valorar els coneixements i experincia del/de les
companys/es de feina
Mostrar inters i curiositat per a cercar informaci per a la millora dels coneixements relacionats amb la feina
Afrontar nous reptes daprenentatge, valorant i acceptant lesfor i el cost que poden suposar
Identificar i utilitzar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situaci o problema en el desenvolupament de la
feina, aplicant nous coneixements i capacitats

Eix 2: INNOVACI
Incorporar i acceptar la formaci contnua i la millora permanent com a requeriments indispensables per al desenvolupament
professional i personal
DE
CONEIXEMENT
DEXECUCI
EVIDNCIES
Atorgar a un/a mateix/a la major part de responsabilitat respecte a la prpia millora professional
Conec el funcionament del sistema educatiu. Puc explicar lesquema que presenta tots els ensenyaments.
Conec sistemes daprenentatge i estudi i puc explicar el procs que utilitzo jo.
Conec tcniques daprenentatge i estudi i puc explicar-ne dues de les que utilitzo.
A lempresa et diuen sovint que ara la feina canvia constantment i que aix implica que shan dactualitzar els coneixements al
llarg de tota la vida laboral. Per aquest motiu, estic alerta de detectar les mancances i febleses que tinc i que em van
apareixent a causa dels canvis. No mamono perqu concreto quines sn aquelles competncies que haig de millorar i faig un
pla en qu programo estratgies per a desenvolupar-les, les poso en marxa i vaig avaluant la millora. Parallelament, li
demano a alg que em corregeixi el pla de millora, que em vagi revisant el procs i que avalu els resultats.
En les feines sempre sha destar aprenent (perqu comences de nou, perqu se tafegeixen funcions, perqu canvien els
processos i procediments, perqu et proposen un canvi de lloc de feina, etc.), bona part daquest posar-se al dia depn dun/a
mateix/a per aquest motiu mostro voluntat a aprendre i formar-me per actualitzar els coneixements. Ara b, s important
pactar amb el/la cap les condicions amb qu sha de fer.
Quan un/a company/a mexplica com fer una cosa per millorar en la feina, accepto els seus suggeriments encara que no li hagi
demanat ajuda. Com sempre, escolto atentament, agafo les idees ms importants i duc a la prctica aquelles que em semblen
interessants. Si crec que la meva manera de fer-ho s tan o ms adient li exposo com ho faig i els motius, amb la finalitat de
poder-li oferir un nou enfocament que tamb lajudi.

Eix 2: INNOVACI
Quan veig que em falten coneixements per a realitzar la meva tasca i el/la responsable em comenta que haig de fer una
formaci per arribar al nivell exigit, evito bloquejar-me pensant noms aspectes negatius (per exemple: quina mandra, no
podr assimilar-ho, no tinc temps, ara no vull tornar a estudiar, etc.), contrariar-me i respondre en el mateix moment . Amb
tranquillitat penso pros i contres del que maporta la formaci i crec que sempre aporta encara que de vegades les
circumstncies no siguin les millors. De totes maneres, em faig la pregunta clau: realment ho necessito? Si la resposta s s
indago diferents recursos i cursos per fer aquell que millor sajusta a les meves necessitats, a les meves expectatives i en el lloc
que ms em conven (qualitat, programa, docents, proximitat, preu, etc.), aix en cas que el curs no el faci lempresa
directament. Si crec que la resposta s no, doncs vaig a parlar amb el/la responsable preparant-me b qu li exposar (els
arguments i els motius) sabent que tinc el 50% de possibilitats que em doni la ra i el 50% que no me la doni i hagi de formarme.
Aprendre implica explorar i/o obtenir el coneixement (Internet, que alg tho expliqui, textos especialitzats, etc.), integrar-lo
(comprendre, analitzar, interpretar, extraure les idees clau, fixar-lo) i aplicar-lo (buscar estratgies i dur-lo a la prctica
avaluant els resultats). s important tenir un sistema daprenentatge, daquesta manera ets ms eficient i efica. Per exemple,
jo busco per diferents fonts dinformaci, faig una ullada i selecciono la informaci (material i/o aportacions) que considero
avinent, lanalitzo i en trec les idees principals i, finalment, em faig un mapa amb el contingut clau i un manual amb les accions
que puc emprendre per posar-lo a la prctica. A mida que ho poso en prctica vaig revisant com ho faig i rectificant.
A lempresa, cada any demanen al treballadors i a les treballadores que proposin temes sobre els que creuen que necessiten
formar-se per poder dissenyar loferta de formaci interna de lany segent. Aprofito aquest moment per fer revisi dels meus
punts forts i febles i, a lhora de proposar, suggereixo prioritriament aquells temes que em permetran millorar en els meus
punts febles. Tot i que tamb plantejo altres opcions que em puguin servir ms de cara al futur perqu tinc el parer que
aprendre s una inversi a curt i llarg termini, all que aprens semmagatzema i et val per sempre. Valoro que siguin cursos
gratuts i adaptats a les necessitats reals del personal.
TORNA
DEFINICI

Eix 2: INNOVACI
Capacitat didentificar, analitzar i controlar els sentiments i les emocions generades en situacions de diversa naturalesa dins
el context laboral, desplegant estratgies adequades per a lafrontament daquestes
Ser conscient de les emocions que es donen de manera espontnia i que estan ms presents en el propi comportament
Ser capa didentificar situacions a lmbit laboral que poden derivar en risc de conflicte emocional
Identificar les situacions laborals o motius que provoquen sensacions negatives (frustraci, fracs, tristesa...), afrontar-les
acceptant aquestes sensacions i generant estratgies per a actuar constructivament
ELEMENTS
Mantenir el control de s mateix/a en situacions que provoquin fortes emocions

Identificar els indicadors fsics relacionats amb diferents emocions i aplicar tcniques de compensaci
Desplegar estratgies (analitzar la situaci amb perspectiva, compartir i contrastar lanlisi, relativitzar, etc.), per convertir una
possible reacci emocional (ira, rbia, por, inhibici, tristesa, etc.) en una actuaci raonada (afrontar la situaci amb nim
constructiu, analitzar i contrastar amb les persones implicades, cercar solucions i alternatives, etc.)
Ser capa de generar i aplicar pensaments alternatius i tcniques per a palliar emocions negatives i transformar-les en
positives
Expressar els seus sentiments i emocions generades dins o fora de la feina, identificant els moments, les persones i els espais
ms adequats per a compartir-los
Poder expressar de forma adequada i ajustada lenuig, mantenint el control de s mateix/a i adreant-se a la persona correcta
Reconixer els estats emocionals dexcitaci i eufria i intentar mesurar els efectes. No deixar-se portar o confiar-se davant
dun xit puntual a la feina.
Acceptar les crtiques gestionant la informaci rebuda i ajustant les reaccions emocionals al contingut de la informaci
Alegrar-se de lxit dels/de companys i ser capa de manifestar-ho obertament

Eix 2: INNOVACI
En situacions destrs de treball (punta de feina, acumulaci de tasques, etc.), processar la situaci i actuar pautant solucions
creatives i constructives
Ser capa dabordar els malentesos amb els/les companys de feina mitjanant la comunicaci i cercant una soluci constructiva
i beneficiosa per a tothom
Ser capa de reconixer verbalment els errors propis
DE
CONEIXEMENT
DEXECUCI
EVIDNCIES
En cas de conflicte, actuar de manera serena integrant els diferents punts de vista de les persones implicades, definint el
conflicte de manera objectiva identificant els elements obstaculitzadors i els punts dacord, donant la prpia opini evitant
personalitzar i afavorint la generaci de propostes alternatives de soluci
Tinc lxic suficient com per posar nom a les emocions que sento i descriure-les.
Puc explicar les causes ms habituals que provoquen respostes reactives (inexperincia, desconeixement, inseguretat, estrs,
conflicte de relaci i falta de comunicaci) i posar un exemple per cada cas.
Puc definir les segents emocions: enuig, por, eufria.
A la feina hi ha persones vehements i que creuen que tenen sempre la ra i, de vegades, aix provoca situacions de conflicte
amb altres companys i companyes, especialment amb aquells i aquelles que mantenen una actitud reservada. Sovint la causa
s que, davant de discrepncies de feina, les persones del primer tipus prenen una posici a la defensiva envaint la conversa i
deixant poc marge de resposta a laltra. Quan estic present en una situaci aix mantinc una postura moderada i no em postulo
a favor duna i en contra de laltra. Mentre observo, vaig analitzant per mi: reprodueixo qu ha passat, quin ha estat el
detonant, quins sn els punts de desacord i quins sn els punts de possible acord. Em poso en el lloc de cadascuna i analitzo
quina hauria de ser, segons el meu parer, lactuaci dambdues. En acabat, penso dues conclusions dels aprenentatges extrets
que em serveixin per evitar actuacions errnies en situacions similars.

Eix 2: INNOVACI
Hi ha moments a la feina de molt estrs, sovint associat a una punta de treball forta. La meva primera reacci s veure-ho tot
negre, queixar-me constantment, perdre els nervis (ho noto fins i tot fsicament) i esbufegar tota lestona. S que aix em
comporta ms estrs i malestar, per tant, aix que me nadono s que el millor s relativitzar: penso que s una conjuntura
excepcional (proporcionalment hi ha ms poques de treball normal), cerco la data en qu calculo que finalitzar lexcs de
feina perqu un cop acotat el perode em tranquillitzo. A banda, poso en marxa algunes mesures que s que em funcionen:
descongestionar-me (de tant en tant vaig a fer una volta curta, de tant en tant allibero la ment pensant en coses que em
resulten agradables, etc.), millorar les condicions en lmbit personal (descansar ms, moderar lactivitat, fer coses que
magraden, etc.) i positivitzar (cada cop que em queixo i esbufego, mobligo a pensar una cosa bona que maporta la feina i
que em compensa).
Quan comences a treballar per primera vegada o cada cop que canvies de feina sents inseguretat, tenvaeixen els dubtes sobre
si estars a lalada de la feina (si sabrs qu fer, com fer-ho, si tindrs una bona relaci amb companys i companyes, com ser
el/la cap, etc.). s important saber que aix passa i que s normal perqu no tagafi per sorpresa i, a ms pensar estratgies
que et permetin tranquillitzar-te i agafar seguretat. Jo, per exemple, el primer dia faig com un ritual a casa abans danar a la
feina: em llevo amb temps de sobres per fer-ho tot tranquillament, esmorzo b, em dutxo, desprs poso msica suau i faig
uns exercicis bsics de relaxaci (mestiro, respiro profundament, penso en imatges agradables i recordo situacions positives,
imagino persones importants per mi donant-me nims, etc. ) i, per acabar, escric en un full la resposta a dues preguntes: qu
s el pitjor que pot passar? Que far per evitar-ho o resoldre-ho si es dna?. Un cop a la feina, si ho necessito, trec el full per
comprovar que tot est anat segons el previst, per agafar energies, per recordar alguna de les mesures que havia pensat, etc.
A la feina evito mostrar emocions intenses i temperamentals ja siguin positives o negatives i per excs o per defecte (per
exemple: ira, eufria, abatiment, falsa alegria). Tanmateix, hi ha situacions puntuals que mafecten ms del compte i perdo el
control, s a dir actuo sense pensar. Quan prenc conscincia que em passa aix, automticament procedeixo de la segent
manera: aturo, callo, respiro, compto fins a 10, em repeteixo per dins paraules i frases tranquillitzadores (tranquillitat, pensa,
respira, calmat, espera, aturat, tha passat altres cops i ja saps que les coses es tornen a posar a lloc, cada cop et passa
menys, va que pots aconseguir controlar-te, segur que hi ha solucions, etc.) i, finalment, em pregunto qu ha passat? Per qu
ha passat? Si la meva resposta ha estat justa o exagerada? Qu haig de fer per compensar els efectes de la meva reacci?. Un
cop he recuperat la serenitat i tinc clar qu haig de fer, actuo en conseqncia.

Eix 2: INNOVACI
A la feina em fixo en les relacions que sestableixen entre companys i companyes. Per exemple, hi ha persones que
sexcedeixen en la comunicaci i hi ha persones que es tanquen i no es pronuncien, fins i tot quan sels posa contra les cordes,
per de cop un dia exploten. Ambds estils denoten falta de control i dequilibri. Dobservar i analitzar la resta de companys i
companyes aprenc i prenc nota de quina crec que ha de ser lactuaci ms adient i la poso en prctica. Seguint amb lexemple
de la comunicaci, jo quan una cosa no em sembla justa i/o em molesta, relativitzo: analitzo amb rapidesa que s en concret el
que mha provocat malestar, cerco les possibles causes, em demano si el meu sentiment s proporcional i, si mantinc lenuig
parlo amb laltra persona implicada oferint la meva versi dels fets, demanant la seva per intentar localitzar els punts dacord i
trobar solucions per superar el punt de conflicte i millorar la relaci.
TORNA
DEFINICI
IDENTIFICACI

Eix 2: INNOVACI
Conixer el context laboral en general i les ocupacions dinters en particular. Reconixer les prpies potencialitats i
limitacions en relaci a lmbit laboral per a construir una imatge professional realista i positiva que permeti situar-se amb
confiana i de manera ajustada al mercat de treball
Conixer els elements bsics en qu sestructura el mercat de treball (sectors, famlies professionals, ocupacions, llocs de feina)
i el teixit empresarial (tipus dempreses, organitzaci, funcionament, etc.)
Tenir coneixements bsics de la regulaci laboral a nivell administratiu i legislatiu
Conixer i entendre lestructura organitzativa de lempresa i ser capa de situar-shi (conixer els diferents departaments,
saber de qui depn el seu lloc de feina, amb qui sha de coordinar, a qui ha dinformar, etc.)
Identificar els valors, les normes i les regles de funcionament formals i no formals del context laboral amb el que interactua
Conixer les fonts provedores dinformaci i tenir la capacitat de definir una ocupaci (competncia general, objectius i
resultats, funcions i tasques, competncies, condicions i requisits)
Conixer les responsabilitats, funcions i tasques a assumir en el lloc de feina
Identificar les competncies (tcniques, de base i transversals) requerides per a lexercici de locupaci i del capital
competencial propi
Ser capa de contrastar les competncies requerides amb el propi capital competencial
Detectar les necessitats i obligacions vinculades al lloc de feina
Ser conscient de les prpies potencialitats, valorar-les i explotar-les per a treuren el mxim rendiment dins lentorn laboral
Reconixer i confiar en les prpies capacitats, coneixements, habilitats, etc. i posar-les en joc per a lexecuci de la feina
Conixer els punts febles i lmits i desenvolupar estratgies per a superar-los
IDENTIFICACI

Eix 2: INNOVACI
Revisar de manera sistemtica i permanent el desenvolupament de les competncies, per tal davaluar ladequaci del capital
competencial als requeriments del lloc de feina
Adoptar una actitud crtica i reflexiva davant diferents qestions de tipus estructural i personal raonant i cercant la informaci
pertinent i altres opinions per a contrastar el posicionament i discurs propi
DE
CONEIXEMENT
DEXECUCI
EVIDNCIES
Mostrar inters i curiositat per tenir informaci sobre una gamma variada dassumptes de diversa complexitat
S quins sn els 3 sectors econmics i els sectors dactivitat. Puc citar els econmics i explicar-los i puc citar cinc sectors
dactivitat.
Conec quin organismes sn competents en matria docupaci, en puc citar tres i explicar la seva funci.
Conec fonts per extraure informaci sobre el mercat de treball i les ocupacions. En puc citar tres i explicar, a grans trets, la
informaci que ofereixen.
Conec fonts per explorar els meus interessos i motivacions professionals. En puc citar dues i explicar el contingut que
presenten.
Per cercar feina s important tenir clar quin s lobjectiu laboral, de qu vols i pots treballar. Jo abans de triar el meu objectiu
laboral, minformo de com est el mercat de treball per saber quines sn les ocupacions que ofereixen ms oportunitats de
treball en el moment en qu estic fent la recerca.
S que un/a treballador/a que cerca feina i/o que fa feina en all que respon als seus interessos i motivacions augmenta les
possibilitats de trobar-la, aconseguir-la, mantenir-la i promocionar-hi. Per aquest motiu, cada cop que ho necessito (per
exemple perqu mhe quedat a latur, perqu em passa pel cap canviar de treball, etc), exploro quins sn els meus interessos i
motivacions, s a dir, quin s el tipus de feina que magradaria fer i quines serien les condicions laborals ptimes.
Evidentment, ho analitzo amb criteri de realitat, tenint en compte all que jo puc oferir.
Quan vaig a una entrevista de feina, tinc la informaci que necessito ben clara: s si el procs de selecci lest realitzant
lempresa contractant o una empresa de serveis de RRHH, s les coses ms destacades de lempresa a la que vaig (nom
correcte, sector dactivitat, nmero de centres, nmero de treballadors/es, etc), s a quin lloc de feina opto, puc definir la
feina que realitzar (funcions i tasques), quines sn les competncies i requisits que em demanen, quines sn les condicions
que ofereixen, etc. Tamb he previst algunes de les preguntes que em poden fer i he preparat possibles respostes.
IDENTIFICACI

Eix 2: INNOVACI
Quan analitzo el perfil professional de la feina a la que vull optar, sc capa de detectar aquelles funcions i tasques que puc
portar a cap i aquelles que em resulten difcils o no s fer; aquelles competncies que tinc en el nivell exigit i les que estan per
sota del nivell i que haig de millorar; tamb puc distingir les condicions amb les que estic dacord i accepto daquelles amb les
que estic en desacord i haig destudiar si accepto o negocio; i, finalment, dels requisits que demanen s quins acompleixo i
quins no. Noms quan he revisat tots els punts faig balan de les possibilitats reals que tinc daccedir.
De lempresa on treballo conec la informaci general ms rellevada per situar-me: organitzaci (direcci, departaments, etc),
lorganigrama (llocs de feina i relaci entre si), nmero total de treballadors i treballadores, productes o serveis, trets
despecialitzaci, aspectes dinnovaci, posici en el mercat, solvncia, etc. Comparo lempresa on treballo amb altres
empreses del sector per veure si s competitiva i reconeguda i valorar els beneficis que aix em pot aportar.
Conec al detall el departament del que formo part, minteressa saber com va perqu el meu lloc de feina en depn. S quins
sn els objectius i resultats que shan dassolir al cap de lany, com est organitzat i quina feina fa cada company/a. Tamb em
preocupo destar al dia de la consecuci dels objectius recollida en els informes puntuals (mensuals, trimestrals, semestrals i/o
anuals) per poder decidir lactuaci ms pertinent en cada moment.
TORNA
ELEMENTS
DEFINICI
INICIATIVA - AUTONOMIA

Eix 2: INNOVACI
Capacitat danticipar i afrontar les situacions laborals amb una visi a curt, mig i llarg termini, sense supervisi permanent i
prenent decisions, creant oportunitats, generant propostes o projectes i abordant els problemes potencials amb confiana,
responsabilitat, seguretat, creativitat i sentit crtic
Conixer i assumir el nivell de gesti autosuficient del lloc de feina (quin requeriment de gesti autnoma sespera del/de la
professional en lexecuci de les funcions i tasques)
Distingir les situacions en qu es pot intervenir sense necessitat de comunicar-ho a la persona responsable, i aquelles en les
que cal
Anticipar les situacions que es poden donar en el marc de lactuaci professional , preveient oportunitats i dificultats que es
puguin derivar.
Actuar en lexecuci de les funcions i davant situacions no habituals amb seguretat, confiana, creativitat, responsabilitat i
perseverana
Aportar alternatives genunes fent s de lexperincia acumulada, en lexecuci de les funcions i en la resoluci dincidncies,
dimprevistos o problemes
Realitzar les tasques assignades amb eficincia i eficcia sense necessitat dindicacions o supervisi constant
Mostrar una actitud proactiva enfocada a lacci, s a dir, davant de situacions que precisen canvis planificar lactuaci
pertinent i no mantenir una actitud passiva i al marge
Calcular labast de les decisions preses en lexecuci de la prpia feina, assumint els riscos i afrontant les conseqncies,
generant alternatives i identificant el procediment dactuaci
Ser capa dactuar amb seguretat i determinaci quan es treballa amb poques directrius i baixa supervisi
Actuar amb decisi per a aconseguir les prpies fites, sent perseverant i mantenint la motivaci per a aconseguir lxit, malgrat
els imprevistos o impediments que puguin sorgir
Tenir confiana en el criteri propi a lhora dexecutar les tasques i prendre decisions sent capa dassumir les crtiques i
daprendre dels errors

Eix 2: INNOVACI
Revisar, avaluar i qestionar els procediments de treball quan no sobtenen els resultats esperats, proposant noves estratgies
i generant canvis constructius en lentorn
Analitzar les possibilitats i limitacions prpies i del lloc de feina, i emprendre accions per a desenvolupar-les i superar-les
DE
CONEIXEMENT
DEXECUCI
EVIDNCIES
Avaluar de manera sistemtica les prpies actuacions en el lloc de feina i treuren conclusions constructives
Puc descriure les funcions i tasques del meu lloc de feina
Conec el procs i procediment per realitzar la meva feina
Normalment realitzo la meva feina habitual sense ajuda i suport. Quan, per circumstncies diverses, em toca fer una feina
diferent a lhabitual demano que me lexpliquin detalladament perqu vull que em quedi tot ben clar a la primera. Per la meva
banda, poso els mecanismes necessaris per entendre al mxim el que sem transmet: escolto atentament sense interrompre,
vaig escrivint tot el que sem diu i em marco all que no macaba de quedar clar i, quan arriba el meu torn, formulo les
preguntes pertinents. Quan ja estic realitzant la nova tasca i sem presenten dificultats, consulto els apunts abans de demanar
ajuda.

Eix 2: INNOVACI
Quan lexecuci de la tasca no et surt, la primera sortida i la ms fcil s preguntar i demanar ajuda constantment a companys
i companyes i al/a la cap. Sha destar alerta perqu aquesta s una mala opci ja que molestes i interfereixes a la resta. Jo, tot
duna que me nadono, reviso a fons qu est passant comenant per veure qu em pot estar passant a mi, em demano si pot
ser falta datenci o dinters, si hi ha alguna cosa de fora de la feina que mest afectant, si tinc les funcions i tasques clares, si
s quin s el procs de treball, si em falla lorganitzaci, si tinc les capacitats suficients, etc. Cerco solucions alternatives: faig
una llista amb tot el que em costa i les dificultats concretes i intento resoldre-les pel meu compte (si cal ho penso fora de la
feina amb ms tranquillitat), per exemple: recordo i intento reproduir el que ja mhan explicat i com ho he resolt altres cops
que ja mha passat, faig una llista amb preguntes sobre dubtes concrets, observo com ho resolen altres companys i
companyes, li demano a un parell que treballen b si en un moment que no interfereixi la feina (descans, en plegar, etc.)
poden respondrem als dubtes i donar-me idees de qu puc fer, etc. Tot mho apunto en una llibreta que vaig consultant.
Recorro al / a la responsable en les ocasions estrictes que ho requereix la feina o per plantejar-li qestions personals. Li
demano amb temps una trobada de supervisi i/o consulta, evito dir-li les coses de manera atropellada en qualsevol moment i
espai. Abans de veurem amb ell/a em preparo el que li vull plantejar, faig una llista amb els temes, els dubtes concrets (i com
els estic entomant), les dificultats (i com les estic intentant resoldre), els desacords, les demandes i, per suposat, les
alternatives.
Quan el/la responsable mexposa noves idees que impliquen canvis en la manera de treballar, primer escolto, analitzo, faig les
preguntes que necessito, plantejo els dubtes, exposo les condicions i recursos necessaris que considero que no shan tingut en
compte, etc. Fora de casos excepcionals, accepto perqu el canvi forma part de la feina, tot i que sempre intento pactar un
perode de prova i proposo els termes en qu crec que sha de produir amb la intenci devitar possibles problemes posteriors.
Quan acabo abans dhora la feina encomanda no em quedo de braos creuats. Reviso feines prpies pendents, li comento al/a
la cap qu puc fer, penso en les feines que s que shan fer a nivell drea i que sempre es deixen per falta de temps i em poso
a disposici, li comento a lequip o a la resta de companys i companys si necessiten ajuda, etc.
Quan hi ha una reuni dequip, una assemblea o qualsevol espai de trobada en qu sespera la participaci dels i de les
assistents, prenc la paraula si haig dexposar la meva aportaci encara que em faci vergonya o senti inseguretat i tot i sabent
que no tindr laprovaci de tothom perqu crec que les coses shan de dir i tots els punts de vista ajuden a construir.
TORNA
DEFINICI
ORGANITZACI DE LA PRPIA FEINA

Eix 2: INNOVACI
Tenir una visi clara de les funcions i tasques del lloc de feina i executar-les amb eficcia i eficincia. Planificar, prioritzar i
dur-les a terme de manera autnoma preveient possibles obstacles
Conixer els objectius estratgics de lempresa, i del departament i/o equip en el qu subica
Conixer els objectius a assolir, les responsabilitats i les funcions i tasques assignades al lloc de feina
ELEMENTS
Conixer els elements propis dun pla de treball: els objectius operatius, les accions a realitzar per a assolir-los, el temps a
invertir, els recursos necessaris i els resultats que sespera aconseguir
Ser capa destablir objectius concrets adaptats a la temporalitat fixada (setmana, mes, trimestre, semestre, any)
Preveure amb suficient antelaci les accions a realitzar i comprovar que es disposa de tots els recursos per a dur-les a terme
Cercar i aplicar els mtodes, les tcniques i les estratgies ms adequades per a lexecuci de les diferents tasques i
lassoliment dels objectius
Establir prioritats en lordre dexecuci de les tasques i definir el procediment seguint criteris deficcia i eficincia
Preveure i identificar clarament els passos a fer i el temps que cal invertir en lexecuci de les tasques i/o assoliment dels
objectius deixant marge per a possibles imprevistos
Utilitzar estratgies per optimitzar el temps i els recursos en pro de millorar els resultats de la feina
Realitzar el seguiment del pla de treball i posar els mecanismes necessaris per eixugar el desviament, si sescau
Identificar possibles obstacles que poden afectar a la planificaci i/o assoliment dels objectius. Si s necessari, refer la
planificaci o cercar solucions creatives i eficients que no alterin el plantejament inicial

Eix 2: INNOVACI
Utilitzar les eines apropiades (planificaci, agenda, etc.) per a controlar els terminis i fer el seguiment de les tasques pendents
Revisar de manera sistemtica les estratgies utilitzades per a lexecuci de les tasques i aplicar-ne de noves, si cal, per a
optimitzar leficcia i leficincia
Realitzar les tasques de manera ordenada i curosa, mantenint en ordre i bon estat lespai i les eines de treball
Adaptar lorganitzaci de la prpia feina a les necessitats de lequip, dels projectes i/o als imprevistos. Mostrar disponibilitat a
la incorporaci de noves tasques o objectius sense que aquests alterin lorganitzaci de la feina
DE
CONEIXEMENT
DEXECUCI
EVIDNCIES
Desenvolupar-se de forma autnoma en lorganitzaci de les tasques i lacompliment dels objectius
Conec lorganigrama de lempresa i puc reproduir la part de lesquema corresponent al departament on treballo
Conec i puc definir els tems que ha de tenir un pla de treball
Sc capa de llistar i explicar les funcions i tasques assignades al meu lloc de feina
En comenar la jornada comprovo que tinc clara la llista de tasques a realitzar, seguidament dedico uns minuts a programar el
dia: repasso totes les feines assignades, les ordeno de menys a ms complexitat, agrupo aquelles activitats relacionades entre
s, assigno un temps aproximat en lexecuci de cadascuna tenint en compte el meu horari, deixo un espai per possibles
imprevistos, preparo els recursos que necessito i estableixo una llista amb lordre de realitzaci. De tant en tant, reviso que
estic seguint el programa i incorporo modificacions en cas que sigui necessari.
Utilitzo lagenda i altres eines per controlar els terminis dexecuci i dentrega i per registrar les feines a fer i pendents.
Masseguro dactualitzar-la permanentment.

Eix 2: INNOVACI
Per mantenir ordenat lespai de treball propi i no haver de dedicar temps i esforos cercant les coses, s important tenir un
sistema estructurat: assignar un lloc fix per cada cosa optimitzant lespai de qu es disposa. Per assegurar que mantinc el
sistema, en acabar la jornada de treball reviso que cada cosa est al lloc que li correspon i deso aquelles que no ho estan.
Davant de dificultats per acabar totes les feines que tinc adjudicades, analitzo la causa (sovint t a veure amb anar fent sense
tenir una idea clara de les feines que queden per fer en el temps que resta fins a acabar la jornada) i intento millorar aprenent
dels meus companys i de les meves companyes, els observo i els pregunto quin procediment segueixen i de quina manera fan
la feina.
Per assignar el temps real en lexecuci de les tasques, sobretot quan s nova, penso un sistema mitjanant el qual pugui
precisar al mxim (per exemple: comptabilitzo tres cops el temps que trigo en realitzar la feina, ho anoto i en trec la mitjana.
Repeteixo la mateixa operaci amb un/a company/a competent per contrastar els resultats. Per aconseguir un major detall,
faig mitjana entre el seu resultat i el meu).
Davant dun imprevist de feina, analitzo la situaci, calculo el grau dincidncia (volum de feina en dificultat i temps) i modifico
la planificaci general : reviso si haig de variar la prioritzaci de les tasques, si haig de reajustar els temps, si necessito altres
recursos, etc. En cas que tingui un imprevist provocat per una urgncia en lmbit personal, procedeixo de la mateixa manera i
parlo amb el/la responsable per exposar la situaci, les alternatives previstes i demanar perms per resoldre la qesti
personal.
TORNA
DEFINICI

Eix 2: INNOVACI
Capacitat i habilitats per a relacionar-se amb els/les companys/es de feina i altres professional de lentorn laboral de
manera satisfactria, mantenint una actitud assertiva i constructiva.
Tenir una actitud oberta vers les relacions fonamentada en el respecte, evitant ls de formes de discriminaci basades en
prejudicis i estereotips, predisposicions, tendncies egocntriques, visions simplistes i redudes, etc.
Establir relacions professionals basades en la confiana i la cooperaci
Reconixer i respectar lautoritat dels/de les professionals que tenen una major grau de responsabilitat
ELEMENTS
Exposar les prpies opinions, arguments, raonaments, etc. encara que siguin contraris al posicionament de la resta de
companys/es de feina o altres professionals de lentorn laboral i acceptar el possible desacord
Respectar lopini dels/de les altres quan aquesta sigui diferent de la prpia, fent exercici dempatia i sense jutjar
Cercar la manera ms adequada de plantejar qestions, disconformitats, opinions, etc. preveient lactitud que pugui tenir
laltra persona i mesurant els efectes que pugui tenir en la relaci
Plantejar el desacord i la queixa justificada de manera constructiva, aportant alternatives i cercant el millor moment per
comunicar-la
Cercar postures dapropament davant del desacord i, si no s possible, respectar les diferents posicions evitant imposar la
prpia
Reconixer i valorar positivament les realitzacions i xits professionals dels companys i de les companyes
Compartir els coneixements i les tcniques adquirides amb els/les companys/es de feina, i acceptar i reconixer els que
aquests/es aporten
Demanar ajuda quan la necessita confiant en les aportacions de la resta de professionals
Satisfer les necessitats i demandes dels companys i de les companyes de feina sempre que sigui possible

Eix 2: INNOVACI
Dominar els aspectes bsics de la comunicaci per afavorir relacions fludes

Conixer i utilitzar les normes bsiques deducaci formal
DEXECUCI
EVIDNCIES
DE
CONEIXEMENT
Identificar les diferncies en els tipus de relacions que sestableixen segons lmbit dactuaci i transferir al context laboral
aquells elements que es posen en joc eficament en la diversitat de situacions
Poder mantenir relacions estretes amb persones de la feina sempre que no interfereixin en la realitzaci de la tasca. Saber
escollir lespai i el moment adients
Conec i puc definir dues situacions de discriminaci de gnere i per diferncia cultural o religiosa.
Conec adjectius en quantitat i varietat suficient com per descriure amb detall una persona fsicament i personalment.
En situacions serioses, com per exemple una entrevista de feina, mantinc una actitud i comunicaci formals malgrat que laltra
persona, a qui no conec, es mostri propera i fins i tot utilitzi expressions per establir una relaci colloquial.
El primer que valoro dels companys i de les companyes de feina sn les seves qualitats i els valors que aporten a lequip.
Analitzo els aspectes negatius de comportament que observo relativitzant i positivitzant, menys quan la gravetat de lactuaci
no em permet fer-ho. Tinc present que les apreciacions sn subjectives ja que responen al meu parer i ho tinc en compte si
haig de comentar-li alguna cosa, primer poso en coneixement la meva opini i la contrasto amb la seva.
Accepto les indicacions de millora i les crtiques constructives en referncia a la feina que em dirigeix el/la cap. Fins i tot en els
casos que no em semblen justes o fidels a la realitat, no personalitzo ja que sest tractant qestions de feina.
A la feina, baso les relacions amb la resta de companys i de companyes en el respecte personal i en la confiana de la
realitzaci efica de la tasca, sense que la diferncia de sexes, procedncies, edats, etc. interfereixin. De fet, considero que s
important fer el possible per afavorir un bon clima laboral mantenint un tracte igualitari i participant en dinmiques ms
informals amb tothom.
Conec les funcions i tasques que realitza cada company/a amb qui comparteixo la feina directa. Si circumstncies puntuals ho
reclamen i la meva feina mho permet, em poso a disposici de qualsevol per oferir la meva ajuda de manera organitzada i
acotada.

Eix 2: INNOVACI
En una situaci en qu es produeix un desacord per feina, exposo tranquillament la meva versi dels fets i la meva opini,
demano a laltra persona que doni els seus arguments i opini, intento establir un dileg fins a resoldre el malents, la
discrepncia o el problema. Evito interpretar i no deixar que laltra persona es pugui expressar, fer judicis de valor, viure el
desacord com un atac, afavorir la creaci de posicions oposades, implicar a terceres persones per a qu es posicionin a favor
duna o altra, deixar-me dur per emocions negatives, perdre els nervis, etc.
TORNA
DEFINICI
RESPONSABILITAT

Eix 2: INNOVACI
Capacitat de prendre decisions i executar les funcions del lloc de feina des de la implicaci i el comproms, tenint en compte
els requeriments i les indicacions rebudes i els criteris propis dactuaci.
Conixer els drets i deures dels treballadors i de les treballadores i els elements reguladors bsics (conveni, contracte, nmina,
etc.)
Actuar respectant els parmetres de la llibertat personal i dels valors i les normes collectives
Conixer i interioritzar els objectius de lorganitzaci
ELEMENTS
Conixer i acomplir el marc normatiu de lorganitzaci, respectant els drets i deures que sen deriven
Conixer les funcions del lloc de treball i tenir una actitud activa vers laprenentatge, en el cas que sigui necessari, per
combatre les prpies mancances i/o per respondre adequadament als nous requeriments
Desenvolupar amb eficcia i eficincia les tasques assignades, cercant la millora continua i la qualitat dels resultats
Preveure lefecte tant de les decisions preses com de les accions realitzades en lexecuci de les funcions, assumir-los i actuar
en conseqncia
Realitzar les preguntes justes i pertinents a la persona adient abans de dur a terme una tasca que es desconeix
Mostrar una actitud crtica i constructiva davant de lorganitzaci amb la finalitat de millorar els resultats i ser capa
dexpressar-les de manera adequada
Prendre decisions de manera racional, sense deixar-se portar pel primer impuls
Cercar permanentment la millora professional, aprenent dels errors o fracassos
Avaluar les tasques realitzades i els resultats obtinguts amb esperit crtic i intenci de millora
RESPONSABILITAT

Eix 2: INNOVACI
Tenir presents les fites per a lassoliment dels objectius previstos acomplint la planificaci i responent als criteris de qualitat
establerts
Expressar correctament els lmits professionals i la valoraci prpia sobre la possibilitat de dur a terme amb xit un encrrec de
feina concret, proposar alternatives que mostrin la intenci de dur-lo a terme cercant ajuda o suport sempre que sigui
necessari
Complir amb els compromisos adquirits amb lempresa
DE
CONEIXEMENT
DEXECUCI
EVIDNCIES
Realitzar la feina dacord a les indicacions rebudes
S que s lestatut dels treballadors i de les treballadores i puc explicar, a grans trets, els seu contingut.
Conec els drets i deures dels treballadors i de les treballadores. Puc citar 3 de cada.
Conec qu s un sindicat. Puc explicar quina funci realitza i puc citar-ne dos.
Conec que s un contracte, masseguro que entenc tot el contingut abans de signar-lo.
Quan estic treballant, analitzo el funcionament de lempresa: quins sn els objectius generals, com est organitzada, quin s el
clima laboral que es respira, com sn les relacions laborals, quina s la poltica de recursos humans, quina representaci tenen
els treballadores i les treballadores, etc., per situar-me i saber en quin marc em moc. Aquesta anlisi permanent em permet
treure una idea, segons el meu parer, de quines sn les fortaleses i febleses de lempresa i, per tant, quines oportunitats puc
esperar i quines no i prendre les decisions que cregui oportunes en cada moment.
Per aconseguir realitzar una feina de qualitat, necessito tenir clares tres qestions bsiques: qu haig de fer, com ho haig de
fer i quines sn les competncies prpies que necessito posar en joc. Aix, puc saber quins sn els meus punts forts i aquells
en qu haig de millorar i cercar estratgies per materialitzar la millora.
En lexecuci de la tasca diria sovint apareixen dificultats i adversitats que interfereixen i generen estrs. Jo accepto que s
aix i no em frustro cada vegada. En comptes de queixar-me, analitzo la situaci concreta, cerco les causes, cerco quina part
em correspon i quina s aliena i, tanmateix, cerco solucions alternatives que sospeso i duc a terme si est a les meves mans i
que poso en coneixement del/de la responsable, si s necessari.
RESPONSABILITAT

Eix 2: INNOVACI
Pot passar que una empresa no estigui organitzada, per exemple: que no hi hagi objectius definits, que els/les persones que
han de comandar no donen directrius sin que van donant ordres puntuals i que la feina que cada persona ha de realitzar no
est prou clara, etc. (seria una empresa on tothom va fent de tot a mida que arriben les consignes). Malgrat que el context
sigui desfavorable, la meva posici ha de mantenir la implicaci per realitzar una feina de qualitat i en el temps necessari
(evitar temptacions de fer la feina de qualsevol manera o cercar estones per deixar de treballar justificant-se en la falta
dorganitzaci i les dificultats que sen deriven).
En el treball hi ha petites incidncies i desviacions que tobliguen a prendre decisions sovint. En general, s habitual que
aquelles que tenen a veure directament amb la feina prpia les entomi el/la treballador/a directament, sempre que tingui la
seguretat que les pot resoldre correctament i que el ritme de treball no es vegi afectat. Amb tot, pot passar que un dia el/la
cap no estigui dacord amb com has procedit (considera que thas excedit a les teves funcions, que la soluci que has pres s
incorrecta, etc.) i que tesbronqui. Davant daquesta situaci s important escoltar atentament sense interrompre alhora que,
mentalment, es va integrant la informaci sobre com han anat els fets per elaborar una composici del que ha passat realment
conjugant la dues versions. En el moment de respondre, cal assumir les decisions preses i exposar els motius, acceptant
possibles errors i mostrant de manera assertiva els desacords evitant personalitzar i actuant a la defensiva.
Hi ha moments que una feina set resisteix i no ten surts. Quan es dna aquesta situaci mantinc la tranquillitat per valorar
alguns aspectes: si s puntual o si em passa sovint, si entenc b la feina encomanda, si tinc les competncies necessries, si la
feina lhaig de fer jo o crec que potser correspon a nivells superiors, etc. Amb les conclusions que trec, em poso de nou en
marxa: Intento cercar alternatives per realitzar sol/a la feina, observo com ho fan la resta de companys/es i els plantejo dubtes
concrets, fora de la feina busco recursos (altres professionals) per entendre i resoldre, etc. En darrera opci demano supervisi
o suport del/de la responsable.
TORNA
DEFINICI
TIC

Eix 2: INNOVACI
Capacitat per utilitzar les eines, programes, aplicacions i recursos informtics i tecnolgics requerits pel desenvolupament
de la feina i per cercar, seleccionar, registrar, processar i comunicar la informaci amb una actitud crtica i reflexiva.
Mostrar una actitud positiva davant les TIC entenent que, cada vegada ms, sn un recurs essencial per a lexecuci de les
funcions i tasques del lloc de feina
Utilitzar les tecnologies de la informaci i de la comunicaci com a eina per a cercar i organitzar la informaci, processar-la i
orientar-la, per aconseguir els objectius prviament establerts
Organitzar la informaci, relacionant-la, analitzant-la, sintetitzant-la i fent inferncies i deduccions de diferent nivell de
complexitat
ELEMENTS
Dominar lofimtica: processador de textos, presentacions, fulls de clcul, base de dades

Utilitzar les eines de navegaci per Internet per a cercar la informaci requerida en lexecuci de les funcions
Mostrar una actitud crtica i reflexiva en la valoraci de la informaci disponible, contrastant-la quan sigui necessari
Saber utilitzar recursos compartits en una xarxa dIntranet i dInternet (web 2.0)
Dominar les prestacions del correu electrnic utilitzant-lo com a eina per a la comunicaci interna i externa a lempresa
Conixer i saber fer s deditors grfics i simuladors, si el lloc de feina ho requereix
Identificar, seleccionar i utilitzar correctament les eines i aplicacions informtiques ms idnies per a lexecuci de les tasques
Identificar i resoldre els problemes habituals de software i hardware i realitzar les tasques de manteniment bsic de
lordinador
Conixer i emprar bsicament aparells i programes multimdia, si el lloc de feina ho requereix
Avaluar i seleccionar noves fonts dinformaci i innovaci tecnolgica a mida que van apareixent en funci de la seva utilitat i
dels requeriments del lloc de feina
TORNA
DEXECUCI
EVIDNCIES
DE
CONEIXEMENT
TIC

Eix 2: INNOVACI
Puc citar els quatre programes bsics del paquet office i explicar la finalitat prctica de cadascun
Conec les principals prestacions del correu electrnic i puc explicar-les
Conec les tasques de manteniment bsiques per a assegurar el correcte funcionament de lordinador
Quan he de crear un document de text s quin programa informtic he dutilitzar i sc capa de treure el mxim rendiment de
les prestacions que mofereix per a assegurar una bona presentaci. Per exemple: s triar i canviar el tipus i mida de la lletra,
s enganxar una imatge, posar un encapalament i paginar, s crear una taula, canviar la direcci del text, aplicar diferents
sangries, etc.
Sovint utilitzo el correu electrnic com una eina ms per a comunicar-me. Quan haig denviar un correu masseguro que
arribar a tots els destinataris i totes les destinatries, que queda clar lassumpte, que el text recull tota la informaci que vull
transmetre de manera clara i concisa i que, si s el cas, adjunto correctament els documents que vull fer arribar.
En ocasions s necessari cercar informaci a travs dInternet. Abans de fer-ho masseguro que tinc clar quina informaci
necessito i penso la manera ms adequada de cercar-la (quin buscador puc utilitzar, quines sn les paraules clau per a una
cerca ms ajustada, a quines adreces que ja conec em puc dirigir, etc.). Quan inicio la recerca sc capa didentificar
rpidament aquelles adreces que em poden oferir una millor informaci, i puc contrastar la que vaig obtenint analitzant-la de
manera crtica i prioritzant la de major qualitat. Un cop he finalitzar la cerca reviso tota la informaci, masseguro de que he
trobat el que estava buscant i processo la informaci tenint en compte ls que nhaig de fer (incloure-la a un document,
enviar-la als/a les companys de feina, treuren dades, fer una presentaci, contrastar-la amb altra informaci, etc.)
Sc conscient de la importncia de fer un bon s de lordinador i dels perifrics per al seu correcte funcionament i per a
garantir la permanncia i seguretat de la informaci que cont. Per aix, de manera habitual realitzo un seguit daccions i
comprovacions: masseguro de que els antivirus funcionen correctament, faig cpies de seguretat de tots el documents que
vaig creant, reviso la capacitat disponible del disc dur i dels perifrics demmagatzematge (USB), reviso les carpetes que he
creat i les ordeno eliminant tots aquells documents que no sn necessaris, etc.

Diccionari Competencies Transversals ECAS1

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Diccionari Competencies Transversals ECAS1

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Editat per:

Amb el suport de:

Diccionari normatiu de competncies transversals

Idea i direcci: Marta Colom

Equips de treball i recerca per lelaboraci de la Norma de les Competncies:

Diccionari normatiu de competncies transversals

Confecci de leina interactiva Projecte professional. Un trajecte de desenvolupament

Elaboraci del Diccionari normatiu de competncies transversals clau per locupabilitat

Aquest darrer s el producte que sexposa en el present document. s important deixar

Diccionari normatiu de competncies transversals

La normalitzaci de les competncies afavorir que joves amb el suport de professionals

Diccionari normatiu de competncies transversals

Presentaci del projecte

Especificaci dels tems

Definir la norma duna

En grups i segons les experincies

Diccionari normatiu de competncies transversals

Definir la norma de les

Avaluaci del producte

Aquest projecte s innovador no

Diccionari normatiu de competncies transversals

MARC CONCEPTUAL: COMPETNCIES I NORMA

Les competncies bsiques a lESO queden expressades en Decret 143/2007 DOGC

Diccionari normatiu de competncies transversals

integrades socialment, per exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de

Les competncies comunicatives:

Les competncies personals:

Diccionari normatiu de competncies transversals

Proposa la segent classificaci de competncies:

Competncies tcniques. Conjunt de coneixements i tcniques necessries per al

Les competncies es desenvolupen al llarg de la vida, en qualsevol mbit. s important

All que una persona ha de ser capa de fer.

Diccionari normatiu de competncies transversals

Tamb, quan a la competncia, la Norma de la Competncia Laboral (NCL) permet

La capacitat per obtenir resultats de qualitat en lacompliment eficient i segur duna

Ttol de la unitat: Funci productiva definida en el mapa funcional.

EL DICCIONARI: LOPCI TCNICA

Atenci a la clientela: Cambrer/a de sala, dependent/a de comer

Diccionari normatiu de competncies transversals

Anlisi dels perfils professionals descrits per competncies corresponents a les

Tractament de la informaci i competncia digital

Etiqueta: nom de la competncia

Diccionari normatiu de competncies transversals

Gesti de les emocions

Avaluaci: criteris comuns i criteris especfics per cada competncia

Diccionari normatiu de competncies transversals

Diccionari normatiu de competncies transversals

CRITERIS I NIVELLS DAVALUACI DACOMPLIMENT

COMUNS A TOTES LES COMPETNCIES

Diccionari normatiu de competncies transversals

Es tracta que avalu

No creu que ho hagi

Diccionari normatiu de competncies transversals

Integra el canvi, ho viu

Tot i que li costa

T una actitud dialogant,

Diccionari normatiu de competncies transversals

El seu espai de feina

GESTI DEL TEMPS

Estableix un sistema per

T criteris clars per

Diccionari normatiu de competncies transversals

Coneix i utilitza poc

Diccionari normatiu de competncies transversals