Grau en Educaci Primria

Organitzaci i Gesti Educatives

TEMA 1
Organitzaci escolar i Cincies de
lEducaci vers la cultura de centre

Equip de professors dOrganitzaci i Gesti Educatives del

Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de lEducaci

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

SUMARI
SUMARI ........................................................................................................................................ 1
Presentaci ................................................................................................................................... 2
Objectius ....................................................................................................................................... 2
Continguts ..................................................................................................................................... 3
1. Organitzaci escolar i cincies de l'educaci ............................................................................ 3
1.1. Diverses aproximacions a l'organitzaci escolar ............................................................... 3
1.2. Organitzaci escolar i cincies de l'educaci .................................................................... 4
1.3. Els continguts de l'Organitzaci Escolar ............................................................................ 4
1.4. Macro, meso i microorganitzaci ....................................................................................... 5
2. Teories generals sobre les organitzacions: aplicacions a l'mbit educatiu ............................... 5
3. Paradigmes i models a l'organitzaci escolar ........................................................................... 7
4. Els posicionaments de lescola ................................................................................................. 8
4.1. L'escola com a organitzaci ............................................................................................... 8
4.2. L'escola com a sistema .................................................................................................... 11
4.3. L'escola com a empresa .................................................................................................. 12
4.4. L'escola com a comunitat ................................................................................................ 14
4.5. L'escola com a cultura ..................................................................................................... 15
4.6. L'escola com a organitzaci complexa i multidimensional............................................... 15
5. Professi docent i formaci en organitzaci i gesti escolar .................................................. 17
6. De la cultura d'aula a la cultura de centre: caracterstiques i estratgies ............................... 18
6.1. Els condicionaments de la cultura d'aula ......................................................................... 18
6.2. Vers la cultura de centre .................................................................................................. 19
6.3. Com avanar vers la cultura de centre? .......................................................................... 20

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

Presentaci
El present tema ofereix un fonament teric general de lassignatura, contextualitza
lorganitzaci escolar en el conjunt de les Cincies de lEducaci; ofereix una visi de conjunt,
necessria i enriquidora, de les principals teories generals sobre les organitzacions i les seves
aplicacions a lorganitzaci escolar; analitza els diversos paradigmes i models en organitzaci
escolar; estudia lescola com a organitzaci, nucli importantssim de la matria, completat amb
les aproximacions a lescola com a sistema, com a empresa, com a comunitat i com a cultura,
de les quals es deriven moltes lnies teriques i daplicaci prctica; justifica i explica el sentit
de la formaci en organitzaci i gesti escolars per als mestres en formaci inicial. Finalment,
descriu i valora la cultura daula i la cultura de centre, amb propostes per a lavan vers
aquesta, aspecte cabdal per al comportament organitzacional del professorat en els centres
escolars.

Objectius
Identificar i integrar els conceptes bsics de lOrganitzaci Escolar
Situar lOrganitzaci Escolar en el marc de les Cincies de lEducaci
Comprendre les caracterstiques de l'escola com a organitzaci
Aplicar a lOrganitzaci Escolar aportacions de la Cincia de l'Organitzaci
Valorar la formaci en Organitzaci Escolar per a un professional de leducaci

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

Continguts
1. Organitzaci escolar i cincies de l'educaci
1.1. Diverses aproximacions a l'organitzaci escolar
Podem definir una organitzaci com un conjunt d'individus que es relacionen entre si per
aconseguir uns objectius. Organitzar s ordenar, disposar i coordinar un conjunt de persones o
objectes per aconseguir una finalitat.
Diversos autors aporten a aquesta definici matisos que la complementen. Aix per exemple,
Porter, Lawler i Hackman (1975) en la seva obra Behaviour in organization (McGraw-Hill
New York) destaquen que una organitzaci s integrada per individus i grups
interrelacionats, est orientada vers uns objectius, presenta diferenciaci de funcions, s
coordinada racionalment i intencionadament i actua amb continutat a travs del temps.
Les teories de les organitzacions sn aplicables tamb a l'escola. Neix aix l'organitzaci
escolar com a disciplina, com a cincia amb unes especificitats prpies del mn educatiu. Els
terics de l'organitzaci escolar defineixen aquesta cincia i en destaquen algunes
caracterstiques. Entre aquestes esmentam les segents:
a) Organitzaci escolar s la disciplina pedaggica que t com a objectiu l'estudi de la
realitat complexa de l'escola per establir-hi un ordre al servei de l'educaci integral dels
escolars (Moreno, 1978). El concepte d'educaci integral, global, va ms enll de la
simple instrucci, entesa com una transmissi de coneixements i destreses. Suposa
tamb l'educaci en el seu sentit ms ampli. Importncia de l'educaci artstica,
l'educaci fsica, l'educaci en valors...
b) Organitzaci escolar s l'estudi del clima escolar percebut com a procs de conflicte.
(Ferrndez, 1990). En aquest sentit cal entendre el conflicte com quelcom present a tota
organitzaci. De la correcta gesti dels conflictes en dependr l'assoliment dels objectius
i fins i tot la bona marxa de la prpia organitzaci.
c) Organitzaci escolar s la disciplina que estudia la interrelaci dels elements que
intervenen en una realitat amb la finalitat d'aconseguir la millor realitzaci d'un projecte
educatiu. (Gairn, 1996)
d) Organitzaci escolar s la cincia de l'educaci que estudia les teories de l'escola des
de la perspectiva de possibilitar processos educatius adequats mitjanant la
disposici dels seus elements (Lorenzo, 1996). Processos sn accions planificades,
relacionades i estructurades per aconseguir un objectiu.
Totes aquestes definicions sn complementries unes de les altres ja que fan esment a
aspectes diferents d'una mateixa realitat: l'escola (educaci integral, clima escolar, conflicte,
interrelaci, projecte educatiu, etc.)
Podrem sintetitzar la definici de l'organitzaci escolar dient que l'organitzaci escolar s
l'estudi cientfic de l'escola com a organitzaci educativa, pel fet que aplica al mn escolar
les teories de les organitzacions.

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

1.2. Organitzaci escolar i cincies de l'educaci

L'organitzaci escolar possibilita una major qualitat en els processos i en els resultats escolars
per mitj de l'anlisi terica i la intervenci prctica. L'anlisi terica va lligada a la reflexi i
la planificaci. La intervenci prctica ha de ser sempre fruit de la planificaci i de la reflexi.
Tal com passa amb altres disciplines, l'organitzaci escolar est relacionada amb altres sabers,
cincies, tcniques, etc. que intervenen tamb en el mn educatiu. De totes aquestes, cal
destacar:

La poltica educativa, la legislaci i l'Administraci. Elaboren el marc legal dins el qual

es desenvolupa el fet educatiu. Els Estats entenen l'educaci com a fet social:
s'educa els ciutadans en uns valors i uns sabers tils per a la collectivitat.
La didctica, com a cincia que orienta i dirigeix el procs d'ensenyamentaprenentatge
La psicologia, com a cincia que estudia el comportament hum. Aquest
comportament t incidncia en les relacions interpersonals i grupals.
Les cincies teortiques i histriques. Les teories educatives i la perspectiva
historicoeducativa expliquen i enriqueixen els plantejaments institucionals.

1.3. Els continguts de l'Organitzaci Escolar

L'organitzaci escolar abasta un camp molt ampli que cal acotar amb la finalitat de facilitar-ne
l'estudi. Si prenem com a mbit principal d'actuaci els centres educatius trobam que
l'organitzaci escolar com a cincia ha d'estudiar elements exgens i endgens, tot i que tots
ells es trobin fortament relacionats. Com a elements exgens el principal s el sistema
educatiu, format per les lleis i disposicions que dissenyen i articulen l'educaci en un Estat.
Com a elements endgens, l'organitzaci escolar s'ocupa de: l'escola com a instituci i
organitzaci, la planificaci, gesti i avaluaci dels centres; la funci directiva i, per ltim,
la gesti dels recursos humans i materials.
s convenient definir correctament els termes planificaci i gesti a qu ens hem referit fins
ara ja que la seva comprensi s cabdal:

La planificaci s un conjunt d'accions organitzades de manera conscient i

sistemtica encaminades a assolir un objectiu. Planificar s organitzar seguint
un pla.

El mot gesti prov del mn de l'economia i del dret. Des del punt de vista
de l'economia, gesti s un conjunt d'operacions administratives sobre certs
bns, efectuades per una o ms persones en nom de llurs propietaris i amb
l'objecte d'obtenir-ne resultats beneficiosos. Des de la perspectiva del dret,
una gesti s un acord que neix quan hom t cura d'interessos d'altri sense
mandat d'aquest i que produeix per al gestor l'obligaci de donar comptes al
propietari de la seva administraci i el dret a rebre compensaci de les
despeses que l'activitat gestora li ha causat.

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

1.4. Macro, meso i microorganitzaci

De l'estructuraci dels continguts feta a l'apartat anterior se'n deriva que l'organitzaci escolar
es pot estudiar des de tres nivells organitzatius diferents:
a) Nivell de macroorganitzaci: es refereix als elements exgens als centres. Format pel
conjunt de lleis i normes que articulen el sistema educatiu. Els elements humans que
actuen en aquest nivell sn els diferents governs (cadascun d'aquests segons les seves
competncies) que tracen les poltiques educatives i dissenyen els plans generals
comuns per a tot un Estat, pas, naci...
b) Nivell de mesoorganitzaci: es refereix als centres educatius com a organitzacions.
Format pel conjunt de normes, projectes, reglaments, que elabora la comunitat educativa
mitjanant els seus rgans de govern, de participaci i coordinaci.
c) Nivell de microorganitzaci: es refereix als elements que actuen dins cada centre
(professorat, alumnat, famlies, espais...) en entorns concrets ms reduts que el centre
(aules, espais, equips de treball, relacions mestre-alumne-famlia...).

2.

Teories

generals

sobre

les

organitzacions:

aplicacions a l'mbit educatiu

Com s'ha dit anteriorment, l'organitzaci escolar s hereva de teories organitzatives sorgides
fora de l'entorn escolar. Moltes d'aquestes, procedents del mn del treball i de l'empresa.
Algunes d'aquestes teories que han tingut ms incidncia sn:
a) L'escola de gerncia cientfica: sorgeix a principis del segle XX i introdueix conceptes com
distribuci de tasques, especialitzaci, control, coordinaci, jerarquitzaci...
Els seus mxims exponents sn Taylor i Weber. Taylor proposa la divisi del treball entre
aquelles persones responsables de planificar i els responsables d'executar all que planifiquen
els altres. La responsabilitat dels primers s obtenir el major rendiment dels segons. Tracta
tamb de l'especialitzaci de les tasques el treballador guanya temps i destreses si tots els
dies fa el mateix. The Principles of Scientific Management (1911). Weber incideix en la
importncia de la planificaci i de la formaci del treballador.
b) L'escola de les relacions humanes: sorgeix com a reacci a les teories de gerncia
cientfica, de la qual es critica l'excessiva divisi de tasques (perqu pressuposa, entre altres
coses, que el treballador no est capacitat per planificar el treball) o el fet que planteja l'inters
econmic com a nic incentiu del treballador (perqu ignora la dimensi social de la persona).
L'escola de les relacions humanes suposa l'anttesi de les teories de l'escola de gerncia
cientfica ja que aposta per la dinmica de grups, la supervisi democrtica o la motivaci dels
treballadors com a elements clau per al bon funcionament de l'organitzaci. Un dels seus
mxims exponents s Elton Mayo. Opina que la participaci afavoreix el clima de treball i
motiva els obrers
c) Les teories de la conducta: (Barnard, Simon i Maslow). Suposen la sntesi de les dues
teories anteriors. Les cincies de la conducta (psicologia, sociologia...) poden tenir les claus per
a la comprensi i interpretaci del funcionament de les organitzacions. Apareixen conceptes
com rol, grup de referncia, lideratge, mediaci. Prioritat a la motivaci. Maslow classifica les
necessitats de la persona i en fa cinc parts en pirmide: a la base hi ha les necessitats
fisiolgiques i al vrtex hi ha la necessitat d'autorealitzaci. A partir d'aquesta teoria, McGregor
(1960) distingeix 3 nivells i grups de necessitats: necessitats fisiolgiques i de seguretat,
5

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

necessitats socials i necessitats d'autorealitzaci i afirma que en les organitzacions (s'aplica en

principi al mn del treball) s'ha de tendir a cobrir no nicament les necessitats de primer nivell
dels treballadors sin tamb les dels nivells superiors que els condueixin a l'autorealitzaci.
d) La teoria general de sistemes (Bertalanffy)
Segons aquesta teoria, les organitzacions s'entenen com a organismes vius, sistemes on tots
els elements s'interrelacionen, es creen interdependncies i que tenen com a una de les seves
caracterstiques ms especfiques la equifinalitat que Bertalanffy defineix com la capacitat
d'arribar a un mateix estat per vies diverses. En aquest sentit cal fer esment a aspectes com
l'ambient,
la interrelaci, la cohesi, la gesti i la comunicaci de la informaci,
l'autoregulaci...
e) El management contemporani (Drucker, Bennis)
Cal entendre una organitzaci com a element constituent d'una altra de ms mplia amb la qual
tamb existeix relaci. En aquest sentit, tota organitzaci es troba influenciada per factors
externs, per altres organitzacions de les quals formen part. Aix doncs, qualsevol organitzaci
ha de tenir en compte l'entorn, un entorn canviant i incert que requereix d'estructures flexibles i
adaptables. En aquest sentit hem de destacar les idees de Warren Bennis en el sentit que a
l'empresa s'ha de donar importncia a l'individu, a l'entorn, prestar atenci al grup i que cal
1
fomentar la cooperaci , la responsabilitat compartida, la confiana i la descentralitzaci .
El management contemporani planteja idees com innovaci, eficcia, eficincia, capacitat
d'adaptaci, planificaci, estratgia, projecte d'empresa...
Es tracta, doncs, de trobar l'equilibri entre els plantejaments eficacistes-eficientistes i els
humanisticoparticipatius.
L'eficcia la definim com l'assoliment dels objectius proposats. L'eficincia s la capacitat
d'assolir els objectius proposats amb els mnims recursos necessaris.
L'autor ms destacat s Peter Drucker. Drucker posa mfasi en la importncia del lideratge en
tota organitzaci (La prctica del management, 1954. La gesti en temps de grans canvis,
2000) aix com en el fet que una organitzaci (ell es refereix a empreses) ha de ser til a la
societat. Algunes cites d'aquest autor palesen clarament alguns dels aspectes ms interessants
de les seves teories:

1 Citat per Jordi Morrs Ribera: LA COMPTABILITAT I ELS REPTES DE L'ACTUAL MANAGEMENT
EMPRESARIAL: des de la rendici clssica de comptes fins a la comptabilitat i lauditoria social. Tesi
doctoral. Universitat de Barcelona.

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

On hi ha una empresa d'xit, alg va prendre alguna vegada una

decisi valenta.
La lliure empresa no pot justificar-se nicament per ser un bon negoci.
Noms es pot justificar perqu s bona per a la societat.
La millor organitzaci no assegura els resultats. Per una estructura
equivocada seria garantia de fracs.
Els plans sn solament bones intencions llevat que degenerin
immediatament en treball dur.
Ning hauria de ser nomenat per a una posici directiva si la seva
visi s'enfoca sobre les debilitats, en comptes de sobre les fortaleses de les
persones.
Peter Drucker

Aplicacions a lmbit educatiu

Les teories explicades fins al moment sn aplicables no nomes en el mn del
treball i l'empresa, sin tamb a l'escola en tant que organitzaci. L'escola
com a organitzaci ha d'elaborar un projecte integral definint els objectius, la
tecnologia, els recursos i l'estil de gesti. Actualment aquest projecte s el
projecte educatiu de centre, aquest projecte (i d'altres que es realitzen a les
escoles: concreci curricular, projecte lingstic...) han de contemplar accions
adreades a la macrogesti (administracions), mesogesti (centres) i a la
microgesti (aules i espais educatius).

3. Paradigmes i models a l'organitzaci escolar

Els paradigmes sn tendncies, models, maneres d'entendre l'escola com a organitzaci.
Cadascun d'aquests corrents, tendncies o paradigmes, fa especial esment a uns o altres
aspectes organitzatius amb la finalitat d'assolir els objectius. Hi ha tres grans paradigmes:
a) Paradigma tcnico-racional
Dna molta importncia als processos de gesti, a les estructures i a les normes. Com
s'ha dit en un apartat anterior, els processos sn accions planificades, relacionades i
estructurades per aconseguir un objectiu. Ens trobam davant una proposta d'organitzaci

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

molt planificada, amb les estructures ben definides i amb un sistema de normes molt
desenvolupat. Es pretn un alt grau d'eficincia.
b) Paradigma interpretatiu
Segons aquesta tendncia, l'organitzaci arriba a ser el que els seus membres volen que
sigui. Focalitza l'atenci en el poder dels individus com a elements constituents de
l'organitzaci escolar. Aquests individus sn els que determinen els trets especfics de
l'organitzaci a la qual pertanyen.
c) Paradigma sociocrtic
Veu les organitzacions com a espais de lluita pel poder. Les tensions i els conflictes
defineixen la seva dinmica.
Cal remarcar que no es tracta de paradigmes contraposats sin ms aviat complementaris uns
dels altres. La importncia dels individus (i les individualitats) en el funcionament d'una
organitzaci s'ha de conjugar amb unes estructures que permetin la seva coordinaci, la
pertinena a petits grups, el treball cooperatiu, etc. Aix mateix, els conflictes sn intrnsecs a
tota organitzaci i cal gestionar-los per extreure'n conclusions que permetin millorar
l'organitzaci. D'aquests paradigmes (o tendncies) deriven diferents models escolars:
productius, humanistes, burocrtics, poltics, culturals...
L'escola s simultniament, i amb ms o menys graus segons els casos, una estructura
objectiva (paradigma a), una construcci social (paradigma b) i un espai de lluita pel poder
(paradigma c).

4. Els posicionaments de lescola

4.1. L'escola com a organitzaci 2
Tradicionalment, l'escola s'entenia com un conjunt d'aules en les quals el mestre instrua el
seu grup d'alumnes. El mestre treballava sol i es considerava responsable nicament dels
alumnes de la seva aula. Per altra banda, les aules (i els grups d'alumnes que les integraven)
sovint eren unitats allades unes de les altres, compactes i permanents.
La perspectiva actual valora l'escola com a organitzaci, amb tots els elements i
caracterstiques d'una organitzaci. Valora el treball collaboratiu de mestres i alumnes, la
coordinaci, la flexibilitat dels agrupaments i la interacci entre famlies, alumnes, i mestres. A
ms a ms, s important remarcar el treball d'altres professionals que cal tenir en compte com
a elements integrants de la comunitat educativa: monitors i monitores d'activitats, personal de
menjador, personal administratiu, etc. Per altra banda, cada vegada s ms important el paper
dels professionals dels serveis socials i dels equips d'orientaci, externs al centre per que
donen un suport important a la tasca educativa i social.

2 Una obra molt interessant sobre aquest aspecte s: El centre educatiu com a organitzaci, de Seraf
Antnez i Joaquim Gairn Salln. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

Veiem, doncs, que el mn de l'escola esdev cada cop ms ampli, que implica molts de
professionals i que la seva realitat se situa plenament en les definicions que hem esmentat en
apartats anteriors. A tall d'exemple, podem recordar la definici que feien Porter, Lawler i
Hackmann (1975) sobre les organitzacions:
Una organitzaci s una associaci orientada a uns objectius, integrada per individus i grups
coordinats, amb funcions diferenciades i continutat en el temps.
Ats que definim l'escola com una organitzaci, compararem els trets comuns a tots les
organitzacions i en farem la seva aplicaci al mn escolar:
a) Trets caracterstics de les organitzacions

Comuns a totes les organitzacions

Aplicaci al mn educatiu i a l'escola

Tota organitzaci t uns objectius que li

donen sentit i justifiquen la seva
existncia

L'objectiu que dna sentit i justifica

l'existncia de l'escola s el d'oferir una
educaci de qualitat a tot l'alumnat

Tota organitzaci est dotada d'una

estructura:
rgans
de
govern,
departaments, crrecs, organigrama

Equip directiu, rgans de coordinaci,

participaci i govern (consell escolar,
claustre de professors, APA...), equips de
cicle, junta de delegats, comissi de
coordinaci pedaggica, etc.

Tota organitzaci disposa de recursos,

humans i materials, amb la finalitat de
poder realitzar les accions tendents a
assolir els seus objectius

Alumnes, famlies, mestres, personal no

docent, personal d'administraci.
Pressupost.
Espais del centre.
Materials
Mobiliari, etc.

Tecnologia: cincia o cincies en qu es

fonamenta, metodologia, maneres de fer,
perfils professionals propis de cada
organitzaci

Cincies de l'educaci.
Currculums, programacions, plans, etc.
Lleis i normes.

Cultura: conjunt de caracterstiques que

diferencien una organitzaci d'una altra.
Trets d'identitat, personalitat, clima en les
relacions humanes...

Projecte educatiu.
Tradicions, costums
comunitat educativa.

Entorn: ecosistema en el qual es troba

inserida l'organitzaci. Condicionaments
externs. Interrelacions. Comunicacions...

Entorn: urb, rural, entorn socioeconmic i

cultural...
Caracterstiques socials, econmiques i
culturals de l'entorn d'on prov l'alumnat

assumits

per

la

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

b) Trets que poden dificultar el funcionament de l'escola com a organitzaci

Diversos autors han fet esment en alguns trets especfics presents encara (en major o menor
grau) en el mn escolar que poden dificultar la bona marxa de l'escola com a organitzaci.
Alguns d'aquests trets que encara perviuen en alguns entorns escolars sn:
a) El cellularisme: es basa en una visi de l'aula com una estructura tancada. Lortie (SchoolTeacher: A Sociological Study. 1977) havia destacat que l'experincia docent portava sovint al
conservadorisme (temor a les novetats, als canvis, a all que es desconeix i no es domina), a
l'individualisme i al presentisme (preocupaci pel present, el dia a dia, amb manca de visi a
llarg o mitj termini. Segons aquest autor, l'estructura organitzativa de l'escola hi t un paper
important, tant en la conformaci d'aquests trets com tamb en la seva superaci.
b) El fet que l'escola sigui una estructura de dbil acoblament (Loose Coupling): l'escola s
dbil en front de les unitats que la integren (Weick, 1976). Per a Karl Weick, l'acoblament dbil
s caracterstic dels sistemes socials, en els quals les connexions entre les parts que integren
una organitzaci sn febles, discontnues i poc constants ja que els seus integrants tenen
objectius i concepcions canviants. Entre les principals caracterstiques dels acoblaments dbils,
3
Weick destaca les segents :
- Sn ms sensibles als canvis ja que els elements que els integren tenen un alt grau
d'independncia
- Aquest alt grau d'independncia dificulta que les solucions que es troben siguin
assumides per tots els elements i arribin a tots ells
c) Anarquia organitzada: iniciatives individuals (Clark, 1981). En certa manera aquesta tesi
est relacionada amb la del difcil acoblament en el sentit que el pes de les individualitats, quan
no hi ha una estructura definida, pot produir disfuncions organitzatives. Aix mateix, una
estructura organitzativa flexible pot garantir que les iniciatives individuals esdevinguin motiu de
cohesi ms que no pas de desconnexi.
d) Realitat socialment construda: depn molt de les persones que hi conflueixen (Greenfield,
1984). Segons Greenfield, les persones que componen l'escola interactuen entre ells i entre
l'entorn en el qual funciona el centre. L'escola genera rols, estructures, normes, valors i xarxes
de comunicaci informals ms enll de les establertes. Aix fa que sigui un entorn amb una
gran riquesa i amb moltes possibilitats de comunicaci.
e) Microcosmos social complex (Escudero, 1988): l'escola s en si mateixa un microcosmos
social on es reprodueixen les caracterstiques i estructures de l'entorn. Hi conflueixen collectius
diferents (famlies, alumnes, mestres, altres professionals...) que intenten articular mecanismes
de relaci, de coordinaci en vistes a aconseguir una educaci de qualitat; per moltes
vegades, des de posicions diferents i, en ocasions, contraposades.
f) Organitzaci que rebutja l'eficcia (Municio, 1988): cal en aquest sentit recordar que
l'eficcia s la capacitat per assolir els objectius proposats. En aquest sentit, l'avaluaci s el
procs que permet esbrinar el grau d'assoliment dels objectius; ara b, l'avaluaci escolar
(com l'avaluaci del sistema educatiu) s un tema complex. Hi ha una gran tradici escolar en
avaluar el rendiment dels alumnes, per no hi s encara la d'avaluar el professorat, els rgans
de coordinaci, els centres i el propi sistema educatiu.

3 Exposat a la tesi doctoral de Joan Llus Capelleras i Segura: Factores condicionantes de la calidad de la
enseanza universitaria. UAB 2001. http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0125102101659//jlcs1de2.pdf

10

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

g) Organitzaci de difcil gesti (Antnez i Gairn, 1997): la complexitat de l'organitzaci

escolar requereix d'una professionalitzaci i especialitzaci dels equips directius. Gestionar una
comunitat educativa amb tanta diversitat d'interessos i de criteris com s la d'un centre educatiu
requereix d'uns directius formats en tcniques de gesti.

En un centre escolar es produeixen nombroses situacions d'ensenyamentaprenentatge. En el si de l'escola es prenen moltes decisions que afecten el
conjunt del centre. Es realitzen reunions de coordinaci, es planifica el curs,
el trimestre. El funcionament de l'escola genera una gran varietat i riquesa de
tasques de docncia i de gesti.

Organitzar-se implica el fet que l'individu incorpora una part de la seva

llibertat d'acci i decisi a la nova organitzaci, la transfereix a aquesta i, per
tant, hi renuncia. Aix, a la vegada, suposa que cadascun dels membres de
l'organitzaci ja no s lliure per actuar al seu aire ni per decidir de manera
autnoma com, on i quan han de fer-se les coses
(Weiner, 1985)

4.2. L'escola com a sistema

El centre educatiu com a sistema: Es fonament en la teoria general de Sistemes de

Bertalanfi. Entn lescola com un sistema on tots els elements que la integren estan relacionats,
de tal manera que els canvis en un element afecten a la resta del sistema i sautoregula de
manera entrpica (autopoiesis).
Josep Serentil. El centre una organitzaci que apren

S'entn per sistema un conjunt d'elements (inputs) cohesionats per una estructura i en un
procs d'interacci entre aquests, que produeix uns resultats (outputs) i integrat a la vegada
dins un suprasistema o ambient. Es poden considerar sistemes un ordinador o un autombil,
per tamb un sser viu o la societat humana.

11

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

Els sistemes presenten les caracterstiques segents:

a) Estan formats per elements.
b) Cada un dels seus elements t una funci i es relaciona amb els altres.
c) Les relacions entre els elements varien amb els temps.
d) Quan diversos elements es relacionen i es coordinen realitzen noves
funcions.
e) Reben informaci de l'exterior, per tamb en generen.

Aspectes especfics de l'aplicaci de la perspectiva sistmica a l'escola:

a) La comunicaci: ha de ser rica, fluida, permanent i multidireccional. Rica perqu ha
d'aportar informacions noves i importants (el contrari seria una comunicaci suprflua),
fluida perqu ha de ser fcil i per mitjans diversos; permanent perqu en qualsevol
moment pot ser important comunicar-se, i multidireccional perqu els diversos elements
han d'intervenir i no solament un d'aquests. Aquests principis comunicatius els podrem
aplicar a les relacions escola-famlies dels alumnes o, en concret: mestre-alumne
b) La interrelaci: ha de ser entre tots els recursos humans, materials i funcionals. Hi ha
d'haver mecanismes de coordinaci i treball en equip (treball collaboratiu del
professorat) i s'hi ha de garantir la participaci dels diversos sectors de la comunitat
educativa en els aspectes que sn de la seva competncia
c) La globalitat: implica la visi de conjunt. L'aula no s la unitat bsica de l'educaci
formal ni cap professor pot actuar de manera allada
d) La dinamicitat: el procs d'interacci i interrelaci t un carcter permanent i canviant.
Tot sistema ha de tenir capacitat d'adaptaci als canvis de l'entorn i als propis
e) L'autoregulaci: el sistema t la capacitat de prendre decisions, corregir errors i
autoavaluar-se (avaluaci interna). L'escola t mecanismes d'autoavaluaci (memria
final de curs), de planificaci (PGA) i de disseny d'estratgies de millora
f) L'optimitzaci: s conseqncia de la capacitat d'autoregulaci. Implica una constant
readaptaci (feedback) del seu procs de funcionament per tal d'aconseguir, en el mxim
grau possible, els objectius proposats

4.3. L'escola com a empresa

Una empresa implica el risc d'un capital per tal d'aconseguir uns beneficis econmics
mitjanant una determinada activitat. Alguns dels termes propis del mn empresarial
(rendibilitat, optimitzaci de recursos, gesti, eficcia, etc.) desperten reaccions contraposades
quan les aplicam a l'escola.

12

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

Si la consideraci de l'escola com a empresa significa l'exigncia d'una bona qualitat de

gesti, una encertada administraci dels recursos humans i materials, uns criteris
equilibrats d'eficcia, una proporci entre estructures, funcions i tasques, i una cultura
d'avaluaci institucional, entre d'altres aspectes, que aconsegueixen una millor qualitat
dels processos educatius i unes millors condicions per a la prctica professional,
collaborativa i crtica del professorat, no hi ha dubte que es pot acceptar, en principi,
aquesta perspectiva... (Escudero i Gonzlez, 1994)
...Si, al contrari, s'ha d'interpretar com la legitimaci d'una prctica de gesti i d'uns
plantejaments terics que subordinin qualsevol altre aspecte propi de la realitat escolar
(...) a un suposat eficientisme pedaggic, deixant de banda les caracterstiques
especfiques dels centres escolars com a organitzacions educatives, aleshores aquesta
perspectiva no faria ms que dificultar la comprensi global de la seva vertadera
naturalesa i, en conseqncia, una gesti adient (Oliver, 1997)
Una organitzaci empresarial
En lantic model descola hi havia una certa coherncia entre les finalitats i els mitjans. La
integraci en una mateixa comunitat espiritual, poltica o ideolgica comportava que el
dispositiu que la garantia transmets principis comuns i obes regles uniformes, que
shavien de respectar escrupolosament sota els auspicis duna autoritat que no es
discutia mai. s a dir, lestil burocrtic convenia fora a aquesta missi histrica.
Aquelles regles uniformes ja no convenen tant a una escola que t com a vocaci ltima
la integraci de les societats i dels treballadors al gran mercat europeu i mundial. La
definici essencialment econmica dels objectius de leducaci implica altres mitjans
organitzatius. Des del moment en qu aquest objectiu no s tant la realitzaci de la unitat
duna comunitat com ladaptaci a la diversitat dels interessos individuals i les necessitats
de les empreses i branques econmiques, el sistema ha de ser alhora ms
descentralitzat, ms obert al seu entorn econmic i social, i ms reactiu als canvis
tecnolgics i professionals. s a dir, si lescola ja no t finalitats generals evidents, i si es
defineix com a productora dun b destinat a ser emprat per altres empreses, per qu no
es pot dissenyar la mateixa escola com una empresa qualsevol? A fi de reduir costos que
es consideren massa elevats i augmentar uns resultats que no ho sn prou, per qu no
es poden importar a lescola les tcniques de gesti, les maneres de parlar, les
estructures jerrquiques, que sn les de les empreses del mn comercial i que es
presenten pertot arreu com uns models deficcia?.
El new public management, posat en prctica primer a la Gran Bretanya i que ara inspira
les orientacions de la Comissi Europea, es basa en una construcci de sistemes
dobjectius, normes i estmuls que introdueix a les escoles mecanismes dordre, control i
avaluaci semblants als que preconitza el management privat. Lobjectiu s modificar les
pautes de funcionament per tal dadministrar un servei escolar com qualsevol unitat de
producci: determinaci dels objectius, amb xifres si s possible, dotaci de mitjans
condicionats pels objectius contractats, afirmaci del lideratge dels mnagers,
avaluaci i comparaci dels resultats amb indicadors de referncia (benchmarks),
premis i sancions depenent dels resultats, definici i instauraci de les bones
prctiques (professionalitzaci dels professors, s intensiu de les NTIC). A tot arreu hi
intervenen les mateixes receptes, a tot arreu les acompanya una fanfrria delogis, en
una multitud de pgines dinformes oficials, diaris professionals i revistes pedaggiques.
Laval C. (2005). Per qu lescola no s una empresa?. Barcelona: UOC. Disponible
a: http://www.uoc.edu/dt/cat/laval0505.pdf

13

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

4.4. L'escola com a comunitat

Integrada per diversos collectius de persones que porten a terme una intensa i riqussima
interacci (alumnes, mestres, famlies, personal no docent, suports externs...).
Existeixen dos corrents en el tractament de l'escola com a comunitat:
a) Com a comunitat educativa personalista (LGE, 1970): insisteix en els valors de la
persona i concep el centre com una comunitat educativa.
b) Com a comunitat escolar democrtica amb la participaci de tots els collectius en la
gesti (LODE, 1985). No solament reconeix l'existncia de collectius diferents, sin que
possibilita que aquests intervinguin en el govern i en la gesti dels centres.

El centre educatiu ha de tenir una estructura organitzativa que garanteixi que

tots els sectors que integren la comunitat educativa tenen espais de
participaci, de debat i coordinaci. Aquesta coordinaci necessita actituds de
cooperaci entre el professorat, lalumnat i les famlies. En la cultura de la
participaci cal passar de les paraules als fets, per aix sn ja molts els
centres en els quals lalumnat i les famlies tenen espais de debat i
participaci mitjanant les tutories, les juntes de delegats, les assemblees
dalumnes, els representants de pares a les aules, etc. Tal com afirma Oliver
(1997), la cultura de centre ha de conduir a un refor de les estructures
intermdies: cicles, comissions, grups de treball, comissions mixtes, etc.

14

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

Afavorir la participaci de lalumnat i la seva presncia en estructures

intermdies contribueix a evitar un dels perills de lorganitzaci escolar: que la
reflexi sobre les estructures ens porti a veure aquestes com lobjectiu ltim
de les accions de millora i ens faci perdre de vista el destinatari i objecte
principal de lorganitzaci escolar: linfant. Tots els sectors que integren la
comunitat educativa han d'estar representats en les estructures dels centres.
4.5. L'escola com a cultura
La cultura d'una organitzaci es defineix com el conjunt de valors, idees, creences, smbols,
tradicions, ritus i estils de funcionament que perduren en el temps i que sn compartits pels
seus membres, els quals tenen, alhora, conscincia de pertnyer-hi.
Es poden establir quatre estils de cultura organitzativa aplicables als centres escolars tot i que
aquests presenten sempre cultures mixtes:
1. Orientada vers els resultats.
On l'autoritat s clara i jerarquitzada. Es prioritza l'assoliment dels objectius per damunt
dels processos que s'han de dur a terme per assolir-los. El director (o l'equip directiu) s
el motor i la resta d'integrants participen en els processos, per no en la reflexi ni en la
presa de decisions.
2. Orientada vers la societat.
L'autoritat s compartida. Existeixen estructures de participaci i coordinaci. La gesti i
la presa de decisions sn compartides per les funcions estan ben delimitades.
3. Orientada vers les persones.
L'autoritat s difusa i/o assembleria. Les estructures sn febles i la presa de decisions
difcil perqu no es prenen pels rgans representatius, sin pels integrants de cada
collectiu. Les funcions i les responsabilitats no estan ben delimitades. Fcilment es
plantegen conflictes.
4. Orientada vers l'estructura.
L'autoritat s clara per no s funcional. Es treballa molt les estructures, els rgans de
coordinaci, els equips de treball, etc., per no es clarifiquen les responsabilitats
d'execuci. Sovint l'excessiu esment en les estructures pot fer perdre de vista els
objectius (els alumnes).

4.6. L'escola com a organitzaci complexa i multidimensional

Tant per la diversitat de collectius que componen la comunitat educativa, com pels entorns de
comunicaci i de relaci que es generen en el centre escolar, l'escola presenta una complexitat
organitzativa sobre la qual s'ha de reflexionar.
Com a organitzaci, l'escola presenta tres mbits (entorns) en els quals es desenvolupen totes
les accions: l'mbit formal lmbit no formal i l'mbit informal:

15

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

1. Lmbit formal inclou el sistema de collegis, instituts, universitats i altres institucions

educatives que suposen un continu deducaci a temps complet per a nins i joves...; s
doncs lmbit de leducaci que t carcter intencional, planificat i regulat.
Aquest mbit implica: una estructura, un repartiment de rols, un sistema de coordinaci i
comunicaci, una lnia d'autoritat, una interacci amb l'entorn, uns instruments, tcniques
i operacions dirigits vers uns determinats fins. s l'mbit que es reflecteix en els
documents de centre, que es planifica i es regula (el consell escolar, el claustre,
l'associaci de pares, els equips de cicle...)
2. La intervenci educativa a lmbit no formal tamb s intencional i planificada per es
desenvolupa fora de lmbit de lescolaritat (centres desplai, escoltisme, activitats
extraescolars: msica, idiomes, esports, etc.)
3. La intervenci educativa informal s aquella que es produeix de forma no intencional i
no planificada, en la interacci quotidiana (la lectura duna novella, veure un programa
de televisi, parlar amb els amics, participar en una tertlia de caf, etc.).
L'mbit informal s el constitut pel conjunt d'interaccions entre tot el collectiu hum que
integra l'organitzaci, al marge de tota normativa i de tota estructura. s un mbit ric i
intens en el qual s'aprofiten situacions espordiques, no planificades en el temps ni en
l'espai, per molt importants i que cal no deixar de banda. L'entorn escolar s un
microcosmos de comunicaci: a les aules, als patis, als passadissos, a les sales, etc.
Tanmateix, i tot i que l'mbit informal no s'ha de deixar de banda, tampoc no s
convenient fer-lo l'nic. S'ha de saber combinar i aprofitar les diferents situacions i
entorns comunicatius, tant aquells que estan reglamentats, com els que sorgeixen de
manera espontnia. Depenent del lloc, del moment i de l'entorn, una comunicaci
informal entre un mestre i un pare pot no ser adequada (cal evitar debats en situacions
de tensi i posposar-los).
As pues, parece claro que las educaciones formal, no formal e informal, aun cuando no
siempre existan entre ellas conexiones orgnicas o explcitas, estn funcionalmente
relacionadas y estas relaciones funcionales pueden darse y, de hecho, se dan- de manera
muy distintas. Algunas de ellas podran ser las siguientes:
-Relaciones de complementariedad. Aun considerando a la educacin integral como marco
teleolgico, es obvio que cada una de las instancias educativas en las que participa el sujeto no
puede atender igualmente a todos los aspectos o dimensiones de la misma. En este sentido,
aparece como una suerte de complementariedad, una especie de reparto de funciones, de
objetivos, de contenidos entre los diversos agentes educativos. Se trata no obstante, de
diferencias de nfasis, ms que excluyentes: unas instancias atienden ms directamente a lo
intelectual y otras lo hacen a lo afectivo o a la sociabilidad, unas estn diseados para ofrecer
contenidos generales y otras para adiestrar en habilidades muy especificas, unas pretenden
capacitar para el trabajo y otras actan en el mbito del ocio, etc., etctera.
-Relaciones de suplencia. A veces la educacin no formal asume tareas que son o deberan
ser- propias del sistema formal pero que ste no realiza de manera suficientemente
satisfactoria.3 En otras ocasiones ocurren a la inversa: es al sistema educativo formal al que se
encargan funciones de suplencia con relacin a contenidos que quiz habran de ser
trasmitidos por otras instancias.4
-Relaciones de sustitucin. Ms all de la suplencia, la educacin no formal, en ciertas
ocasiones y contextos, se ha planteado incluso como sustitutoria de la educacin formal. En
contextos socioeconmicos con importantes dficits de escolarizacin y escasas posibilidades
de remediarlos a corto plazo, o para grupos de poblacin cuyo acceso a la escuela es
problemtico (adultos analfabetas, poblaciones
16

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

geogrficamente dispersas, etc.), algunos programas educativos no formales han sido

remedios (o, si se prefiere, sucedneos) de urgencia para paliar mnimamente su estado d e
privacin cultural y educativa.
-Relaciones de refuerzo y colaboracin. Ciertos medios, educativos no formales e informales
sirven tambin para reforzar y colaborar en la accin de la educacin formal. Recursos
(expresamente organizados o no) que proceden del exterior de las instituciones formales son a
menudo utilizados por ellas en el contexto de su propio quehacer: programas de los medios de
comunicacin, actividades que instituciones como museos, bibliotecas, fundaciones culturales,
etc., ponen a disposicin de las escuelas; granjas, instalaciones agrcolas, itinerario de la
naturaleza para la educacin ambiental, fbricas, empresas de servicios y organismos de las
administraciones pblicas que colaborara en programas de educacin recurrente, etc., etc.
-Relaciones de interferencia. Pero no todas las interrelaciones que se dan en los tres sectores
educativos estn en la lnea como los epgrafes anteriores, de ofrecer la imagen de un universo
educativo que, expresamente o de forma espontnea, tiende a ordenarse (lo uno complementa,
suple, refuerza al otro, etc.) Hay tambin interferencias y contradicciones entre los distintos
tipos de educacin.5 La idea de que el sujeto est inmerso en un mundo educativo
axiolgicamente homogneo que participa en entornos y vivencias educativamente
concordantes en todo es, en cualquier caso, slo eso: una idea, un ideal (incluso, un dudoso
ideal del que no habra mucho de que hablar). La realidad del universo educativo, por serlo
tambin el universo social del que forma parte, es siempre mucho ms heterognea, con
valores en conflicto, con intereses enfrentados. Solo un medio educativo cerrado, una
institucin total, podra aproximarse a una educacin totalmente armnica y sin
contradicciones. 6 Pero es que precisamente stas que llamamos educacin no formal e
informal sobre todo la ltima- desmiente en el carcter cerrado, homogneo y unilateral de lo
educativo.
Jaume Trilla. Relaciones entre la educacin formal, la no formal y la informal

5. Professi docent i formaci en organitzaci i

gesti escolar
Els plans d'estudis tradicionals de la carrera de mestre oferien una formaci molt centrada en
teoria i histria de l'educaci, didctica i psicologia i poc centrada en organitzaci escolar. Com
a conseqncia d'aix, els mestres novells tenien una manca de recursos terics i prctics per
al treball en contextos organitzatius; mancana que noms la prctica docent i les aptituds
personals els permetien superar.
Gran part de la problemtica escolar actual s d'ndole organitzativa, no estrictament
psicoeducativa, i gran part dels reptes que el professorat ha d'assumir afecten la naturalesa de
l'escola com a organitzaci (marc poc estudiat encara) i no noms l'aula (molt ms estudiat,
conegut i, professionalment, dominat).
En l'estructura organitzativa dels centres tenen una gran importncia els crrecs intermedis:
coordinadors de cicle, de grup de treball, de projectes, etc., perqu cadascun dels rgans que
coordinen dna cohesi al projecte educatiu del centre.
Per altra part, els crrecs directius requereixen una formaci ms especfica que aquella
que se'ls ofereix en els estudis de mestre, formaci que hauria de ser planificada i oferida per
les autoritats educatives. Tal com reconeixen la LOE i la LOMCE, es fa necessria una
formaci adreada als equips directius dels centres, atesa lespecificitat de les seves funcions.
Una de les lnies prioritries dactuaci del Pla de Formaci Permanent del Professorat de les
17

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

Illes Balears (2012-2016) s el de Gesti de centres i desenvolupament professional dacord

amb el segents objectius i actuacions:

6. De la cultura d'aula a la cultura de centre:

caracterstiques i estratgies
6.1. Els condicionaments de la cultura d'aula
La cultura d'aula concebia l'escola com la suma de les aules que la integraven i considerava els
mestres nicament a nivell individual, no collectiu. La cultura d'aula considera l'aula com a
unitat bsica.

Aspectes positius de la cultura daula:

a) Es fonamenta en la professionalitat del mestre.
b) Valora la dinmica grupal.
c) Refora l'aula com a espai percebut, assumit i viscut.
d) Permet i possibilita iniciatives organitzatives i curriculars fcilment
realitzables i avaluables.

18

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

Aspectes negatius de la cultura daula:

a) Si la prctica professional dels mestres es t en compte noms a nivell
individual.
b) Quan el grup-aula s viscut com a nic collectiu de referncia.
c) Quan l'espai-aula es converteix en tancat i allat de la resta d'espais del
centre.
d) Quan les iniciatives a nivell d'aula es desenvolupen al marge del conjunt
del centre o en contradicci amb les lnies d'aquest.
Existeixen una srie de raons per les quals la cultura d'aula s encara molt vigent en els
centres educatius:
a) Una formaci inicial del professorat molt individualista i un prcticum molt enfocat a la
prctica dins l'aula
b) La concepci del currculum escolar de les passades dcades ha relegat a un segon
pla la dimensi organitzativa dels centres. Cal dir que actualment el discurs curricular
valora tamb els entorns ms amplis de coordinaci: cicles, equips de professors,
claustres, etc.
c) La cultura escolar tendeix a mantenir la cultura d'aula

6.2. Vers la cultura de centre

La cultura d'aula s imprescindible, per insuficient. La cultura daula ha de deixar pas a la
cultura de centre, que entn aquest com una organitzaci, com un conjunt de persones
(comunitat educativa) amb unes funcions determinades, que han de treballar coordinadament
per assolir uns objectius i que no noms poden aprendre juntes, sin unes de les altres.
La cultura de centre considera el centre escolar com a unitat organitzativa bsica formativa i de
gesti. Agafa els trets de la cultura d'aula i hi afegeix noves concepcions:

Noves concepcions de la cultura de centre:

a) Valora el professorat a nivell individual, per tamb com a integrant
d'equips i claustres.
b) El discurs curricular mant els fonaments cientfics i psicodidctics, per
connecta tamb amb la realitat organitzativa i l'entorn.
c) Valora el grup- aula com a situaci bsica, per tamb, com a possibilitat
19

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

oberta a altres estructures i en connexi amb la resta del centre.

d) Valora l'espai-aula com a espai bsic per integrat en espais majors amb
els quals ha de guardar relaci.
e) Valora la funci docent del professorat, per tamb la funci gerencial.
f) Passa del voluntarisme gestor a la professionalitzaci de la gesti escolar.
6.3. Com avanar vers la cultura de centre?
Cal anar desenvolupant els aspectes segents:
a) Una cultura de gesti, s a dir, desplegar habilitats sistemtiques de diagnosi, planificaci,
programaci, execuci, coordinaci, avaluaci i realimentaci.
b) El treball collaboratiu del professorat, aix s, el treball en grup i en contextos i
responsabilitats ms amplis ms enll de l'aula. Aix enriqueix la perspectiva professional,
consolida la cultura de l'avaluaci, enforteix la motivaci, predisposa a la innovaci i refora la
cultura de cicle i de centre.
c) El lideratge educatiu, que engloba tres tipus de lideratge: personal (equilibri, maduresa,
empatia, comprensi...), organitzatiu (capacitat d'organitzaci, distribuci de tasques,
dinamitzaci...) i educatiu (competncia professional, coneixements legals, inters per innovar
i millorar...)
d) La formaci permanent en gesti escolar adreada a equips directius, coordinadors,
professorat, alumnat i famlies en la mesura adient a cada collectiu.

ELEMENTS CONFIGURADORS DE LA CULTURA ORGANITZATIVA

En els moments actuals es compta amb diversos instruments per a lanlisi de la cultura a les
organitzacions. La seva aplicaci requereix, no obstant, un notable grau de sofisticaci. Duna
manera ms intutiva, sassenyalen alguns aspectes en els qual el professorat i els directius
poden fixar la seva a atenci a lhora de determinar els trets culturals dominants dun centre
educatiu:
Autonomia s el grau de responsabilitat, independncia i oportunitat dexercitar la iniciativa
que tenen els professors en relaci als acords adoptats als departaments, cicles, claustre, etc.
Control Percepci del grau en qu les regles (normativa interna) i la supervisi sutilitzen per a
vigilar i controlar el comportament dels membres de lorganitzaci.
Suport s el punt dajut, lencoratjament, que els directius o els companys es donen els uns als
altres. Inters per conixer els companys i, si s oport, per ajudar-lo.
Identitat Nivell didentificaci de les persones amb el conjunt del centre. En quin grau se
senten seu el centre, el valoren i shi identifiquen. Percepci dels efectes de lafecci o
desafecci de les persones a lorganitzaci.

20

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

Compensaci per la feina realitzada Grau amb el que lassignaci de compensacions pel
treball realitzat es basa en criteris dequitat (dacord amb les funcions i feines que corresponen
a cadasc(, de participaci i transparncia en lassignaci i dadequaci a les caracterstiques i
possibilitats de cadasc.
Tolerncia al conflicte Disposici de les persones a actuar duna manera oberta, respectuosa
i honesta davant les diferncies dopini. Grau de tolerncia amb el qual se suporten els
conflictes entre els companys.
Actitud davant el canvi Mesura amb qu les persones assumeixen, duna manera
responsable, la realitzaci de projectes innovadors, millores a la feina, tot desenvolupant
actituds de tolerncia als riscos i inseguretats inherents a qualsevol canvi.
Teixid, J. (s.d.) La cultura de lorganitzaci. Girona: GROC
Per l'inters que t el punt de vista d'un teric de l'organitzaci tan important, com va ser Peter
Drucker, reprodum aqu la seva opini sobre les qualitats que valora d'un lder:

En 65 anys de carrera he vist lders molt diferents en termes de personalitat,

actituds, valors, fortaleses i debilitats. N'he conegut de generosos,
extrovertits, solitaris, relaxats, controladors... Per tots seguien les mateixes
prctiques:
-Demanaven qu s'ha de fer.
-Preguntaven qu li conv a l'organitzaci.
-Desenvolupaven plans d'acci.
-Assumien la responsabilitat de les accions.
-Comunicaven.
-Es concentraven en oportunitats i no en problemes.
-Conduen reunions productives.
-Pensaven i deien nosaltres en lloc de jo.
Les dues primeres prctiques els permetien obtenir el coneixement necessari,
les quatre segents, convertir el coneixement en acci i les dues ltimes
asseguraven que tots se sentien responsables.
Peter Drucker. Citat per Josep Salvatella a:
http://www.slideshare.net/atallada/el-lideratge-en-els-centres-educatius

21

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de centre

Per acabar convidam al lector a reflexionar sobre dos moviments importants del mn educatiu
actual: Global Teacher Prize i Changemaker Schools. Que tenen a veure cada un dells amb
les cultures daula i de centre?

22