1.

Criteris generals i actuacions generals i
específiques per a les adequacions del
procés d’ensenyament i en les llengües a la
realitat socioeconòmica i cultural del
centre.
1.1.- Criteris generals i fonamentació.
El projecte lingüístic del CEIP Ses Rotes Velles encara vigent en el moment
de redactar aquest projecte, es fonamenta en el compliment de l’article 4
de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears que estableix que la llengua
catalana pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el
caràcter d’idioma oficial. A més reconeix el dret de tothom de conèixer-la i
de usar-la, i estableix que ningú podrà ser discriminat per causa de l’
idioma. El nostre projecte, permet assolir els objectius d’equilibri en
l’aprenentatge oral i escrit de les dues llengües pròpies,tal com figura al
capítol IV, article 17 del decret que regula el tractament integrat de les
llengües: El projecte de tractament integrat de llengües, com a part del
projecte educatiu del centre, ha de tenir com a objectiu fonamental
aconseguir que tots els alumnes del centre assoleixin , en acabar el període
d’escolarització obligatòria, la competència lingüística en les dues llengües
oficials i almenys en una llengua estrangera.
A partir d’aquí el centre ha d’establir i prendre les mesures necessàries per
assegurar el coneixement i crear les condicions per arribar a la igualtat
plena de les dues llengües.
Igualment atenent al marc legal europeu que marca l’objectiu de millorar la
competència en una llengua estrangera, el projecte lingüístic vetllarà en la
mesura dels recursos disposats per el seu assoliment.
En el mateix sentit la llei orgànica 1/2007 de reforma de l’Estatut
d’autonomia en els seus articles 4, 18.3 i 35, estableix que la normalització
de l’ús i coneixement de la llengua
catalana, la seva tradició literària autòctona amb la seva modalitat insular
pròpia, en el nostre cas de Mallorca, ha de ser una objectiu i una prioritat,
sense perjudici de la unitat de la llengua, per a l’administració.
Per tant s’encomana els centres educatius de les Illes amb la seva funció
formadora que assegurin el coneixement del català amb la seva modalitat
insular fins arribar a la igualtat plena de les dues llengües oficials i que es
vetlli per la defensa i protecció de la nostra identitat. I se’ns atorga el
deure de formar en aquests principis a tota la població en edat escolar.
S’ha de considerar que més enllà de la distribució lingüística, el centres
educatius de les Illes Balears han de jugar un paper primordial en la
consecució de la cohesió i la inclusió social. D’acord amb directrius
internacionals de política lingüística , el català, llengua pròpia o llengua
materna (L1) és, atenent-nos a la carta de 21 de febrer del 2013 de la Sra.
Irina Bokova, directora general de la UNESCO, una força de inclusió social,
una garantia de salvaguarda i transmissió dels sabers autòctons.
Els moviments migratoris soferts per l’Estat espanyol i més concretament
aquesta comunitat ha obligat a la comunitat educativa a estudiar i
actualitzar el model lingüístic escolar adequat a la diversitat lingüística i
sociocultural . S’han hagut de plantejar maneres d’organitzar l’aprenentatge
1 

i ús de les llengües objecte d’aprenentatge. Els centres han hagut de donar
resposta al multilingüisme existent a les aules de les Balears, segona
comunitat autònoma (2010-2011 ) amb més percentatge d’alumnat
estranger.
Els centres de primària hem hagut d’assumir la responsabilitat de dotar la
població de les habilitats de lectura- escriptura, funcionant com element
integrador de les poblacions immigrants. Les escoles han hagut de jugar un
paper important en el desenvolupament d’actituds positives cap aquests
nous membres de la nostra societat. Partint sempre del respecte cap a la L1
que aporten els alumnes, com element educatiu important per produir una
empatia mútua i la construcció d’una comunitat tolerant amb la diversitat,
des del respecte a la llengua autòctona, pròpia de les Illes Balears.
El multilingüisme que trobem hores d’ara als nostre centre ens planteja el
repte de construir un grup cohesionat on la llengua catalana, modalitat
mallorquina, sigui un element cohesionador social i al mateix temps es
valorin les llengües que aporten els infants. La institució educativa ha de
jugar aquest paper d’integrador i unificador i mai un paper segregador de
l’alumnat.
Si es vol que una llengua encara minoritzada com és la llengua
catalana(modalitat insular) sigui apresa per tots els ciutadans de les Illes
Balears, sense cap discriminació ni separació escolar, i amb una
competència suficient per poder utilitzar-la en ensenyaments superiors i a
altres àmbits de la societat, no queda altre solució que aprendre-la a
l’escola i des de els primer anys de la escolarització. Així com diu el
catedràtic I. Vila .
També és important abans d’entrar amb la concreció del projecte propi del
centre clarificar alguns conceptes que sempre s’han de tenir presents a
l’hora de planificar les necessitats lingüístiques de l’alumnat:

L1:

Llengua primera, pot indicar l’ordre d’adquisició d’una llengua, però
també és la llengua que un parlant considera com a la seva llengua pròpia i
personal. També s’ha denominat llengua familiar , llengua materna o llengua
inicial.

L2:

És la llengua que s’aprèn en segon lloc, després de tenir-ne una altra
prèviament com a llengua d’aprenentatge . La L2 pot ésser apresa a l’escola
o bé en contacte amb parlants d’una altra comunitat lingüística, la L2 pot
canviar en el temps i esdevenir L1 per a l’individu, especialment quan la L2
és la llengua majoritària de la comunitat i el parlant n’adquireix un elevat
grau de domini. És el que ha succeït amb alumnes catalanoparlants de les
Illes que degut a la presència majoritària del castellà dins el seu entorn
s’han convertit amb bilingües equilibrats amb un domini simultani i
equilibrat de les dues llengües oficials. Objectiu que per altre banda no s’ha
aconseguit amb alumnes que encara que nascut a les Illes Balears tenen
com a L1 el castellà ja que degut a la forta presència d’aquesta llengua i a
pesar de les didàctiques duites a terme als centres escolars per aconseguir
l’equilibri amb la llengua pròpia de la comunitat, en pocs casos arriben a
l’estatus de Bilingüe equilibrat, com s’indicava en el primer grup d’alumnes
(catalanoparlants).

1.2.- Justificació i fonamentació del projecte
lingüístic del centre
2 

El decret TIL parla d’equilibri; però no especifica com ha de ser aquest
equilibri. El fet de tenir i potenciar el català com a llengua vehicular del
centre serveix per equilibrar el fort desequilibri en favor del castellà que
predomina al nostre entorn més immediat, com és el municipi de Calvià i
per extensió a tota Mallorca.
Els infants de famílies castellanoparlants o catalanoparlants, tenen
assegurat el domini de la llengua castellana a través dels mitjans de
comunicació presents a tot arreu, mitjançant el seu ús social al pati amb els
seus companys i de l'escola que ensenya el castellà durant tots els anys
que duri la seva escolarització.
Totes les accions i projectes que en matèria lingüística ha posat en pràctica
el nostre centre , al llarg dels anys, han tingut com únic objectiu donar
compliment a tot l’exposa’t al punt anterior (apartat 1 .1d’aquest
document ).
En conseqüència el projecte dut a terme per el nostre centre a partir dels
curs 99-00 ha tingut com objectiu que l,escola fes allò que una part de la
infància i l’adolescència no podia fer dins l’àmbit familiar i social: aprendre
la llengua oficial d’aquesta comunitat autònoma. Fet per altre banda en
base a que aquest aprenentatge no anés en detriment del
desenvolupament de la pròpia llengua de l’alumnat ni en detriment del
desenvolupament acadèmic i personal sinó tot el contrari.
La nostra metodologia té en conte que el 90% de les lletres i els sons de
les llengües romàniques s’escriuen igual i també en el fet que hi ha una
competència subjacent comuna a totes les llengües, la qual cosa permet la
transferència a la L2 de les habilitats bàsiques a la L1. Com més
desenvolupades estiguin aquestes habilitats a la L1, més facilitaran
l’adquisició de la L2. Si la base de proximitat lingüística de les llengües
d’aprenentatge és ampla, la competència comuna es veurà facilitada. Això
explica el perquè és més fàcil l’aprenentatge de les llengües romàniques
entre si, que no entre una romànica i una germànica o sinotibetana.
Aquests fonaments sociolingüístics ens duen a haver considerat fins el dia
d’avui, i basant-nos amb estudis internacionals de lingüistes de prestigi
( Francis, Lindholm- Leary, Oller, Lambert, Lasagabaster, Arnau ...) que un
programa de immersió lingüística en llengua catalana amb alumnat
castellanoparlant que gaudeix d’una llengua no minoritzada (de presència
dominant), tendria uns avantatges o suport d’entrada, que ferien que no
presentàs problemes lingüístics per assolir la L2.
L’objectiu final del centre és i ha estat sempre fer els alumnes competents
amb les dues llengües oficials i una llengua estrangera. Per aquest motiu al
llarg dels anys s’han posat en marxa diferents projectes per aconseguir-ho.
Basant-nos, amb el baixos resultats que obtenien els nostres alumnes en el
seu pas a l’IES en relació a la llengua catalana( quan la presència de la
llengua catalana a l’ensenyament era mínima) i tenint en conte que l’entorn
on està ubicat el centre no afavoreix gent el contacte amb la llengua pròpia
de la comunitat autònoma als nostres alumnes, fora de l’entorn escolar, el
claustre va decidir iniciar l’any 1999 un projecte lingüístic basat en un
sistema metodològic de i en llengua catalana gràcies al qual els infants
aprenen una llengua diferent de la llengua materna, el català, a la qual no
tenen accés en el seu medi social i familiar i les possibilita arribar a
l’objectiu final marcat per la llei de normalització lingüística que és dominar
en el mateix grau les dues llengües oficials.
3 

El projecte comença a Educació infantil on les tutores són sempre i en tot
moment referent de català, però es respecta lla llengua materna dels
alumnes a l’hora d’expressar-se.
L’objectiu és oferir un model correcte , aconseguir un bon nivell de
comprensió oral i anar aconseguint en funció de la maduració dels alumnes
la capacitat de poder expressar-se.
Al primer curs del primer cicle, moment on s’inicia de manera més
sistemàtica el procés d’ensenyament de la lecto-escritura, aquest es fa amb
les dues llengües oficials: castellà i català. Això està basat en que el procés
d’aprenentatge és simultani i es produeix de manera paral·lela amb les
dues llengües.
El domini oral i escrit de les llengües Catalana i Castellana implica la
capacitat de conèixer i utilitzar els distints registres i adaptar-los a les
diferents situacions. Pel que fa a la llengua catalana s’afavorirà el
coneixement per part de tot l’alumnat tant del registres literaris i formals
com de les formes pròpies del Català de Mallorca.
Dit això, especificam que el nostre projecte comença des del primer curs
d’educació infantil. En aquesta etapa el català no s’aprèn com una
assignatura més, sinó que des de un principi esdevé la llengua vehicular de
les tasques i activitats d’ensenyament- aprenentatge.
Al llarg de l’educació primària es mantén un referent de castellà i un
d’anglès.
Uns cursos abans de començar la immersió l lingüística ja es va introduir
l’ensenyament de l’anglès a educació infantil, va ser una experiència
pionera en aquells moments. Posteriorment el curs 2008-2009 es va iniciar
el programa de seccions europees. Va començar el primer cicle de primària
i cada curs s’anava ampliant. Consisteix amb un desdoblament del grup
durant dues sessions a la setmana. Tenint com a base les noves tecnologies
i amb el suport d’un auxiliar de conversa. Aquestes sessions s’afegeixen a
les que ja tenen d’anglès curricular. Aquest curs 2012-13 el programa ha
arribat a 5è( sense contar amb auxiliar de conversa ) i hauria arribat a 6è el
proper curs 2013-14 ( si no s’hagués canviat el projecte) moment on
s’hauria d’haver avaluat el resultats obtinguts amb la primera promoció de
seccions europees.
Després d’aquestes consideracions, ens queda dir que pel que fa al tema de
les dues llengües oficials de la comunitat autònoma: la Catalana i la
Castellana el projecte lingüístic actual no s’hauria de tocar si volem
mantenir l’objectiu d’assolir el mateix grau de competència amb les dues
llengües oficias. A més pel que fa a la llengua Anglesa , el centre ja fa molts
d’anys que està compromès amb l’objectiu de donar una formació més
amplia i competent per tal de facilitar l’aprenentatge i preparar-los per
ensenyaments superiors .
Dit això, que reflexa la realitat sociocultural i econòmica del centre, hem de
dir que el criteri que aplicam per canviar el nostre Projecte lingüístic pel
projecte de tractament integrat de llengües és el següent: un decret ens
imposa a fer-ho.

1.3 Descripció de les característiques
sociolingüístiques de l’alumnat

4 

El centre té en aquests moments 365 alumnes escolaritzats dels quals, 237
han nascut a les Illes Balears, 37 a altres comunitats autònomes de l’estat
espanyol i 91 a altres països.

Per tant el 41’9 per cent de l’alumnat ha nascut a les Illes Balears, 1’02 %
ha nascut a altres comunitats espanyoles i el 6’1% ha nascut a altres països.
Hores d’ara tenim registrades 23 nacionalitats diferents L1 ( primera
llengua o llengua materna ).

5 

De tot l’alumnat matriculat només 22 alumnes utilitzen amb pare i/o mare
la llengua catalana i 266 la seva llengua familiar és el castellà. Fet
destacable que denota el caràcter minoritari de la llengua pròpia de la
comunitat a pesar de que 237 alumnes han nascut a l’illa.

Per tant el 0’3 % de l’alumnat utilitza fora de l’escolal el català amb parei/o
mare,, el 54’4 % utilitza el castellà, el 0’6 % utilitza l’anglès i el 7’7 % altres
llengües.
Per altra banda les característiques de la població del lloc on està ubicada
l’escola , una zona costanera amb molta immigració no afavoreix en cap
sentit la possibilitat de que el nostre alumnat tengui ocasió de sentir o
utilitzar la llengua catalana (modalitat insular).
Es tracta majoritàriament de famílies provinents d’altres comunitats
autònomes i en els darrers anys d’altres països. Com es pot veure el gràfic
només 22 alumnes tenen el català com a llengua de relació amb pare i/o
mare.
L’origen de l’alumnat ha anant canviant al llarg dels cursos i així en un
principi l’alumnat estranger provenia d’Anglaterra i Alemanya, poc a poc va
anar canviant i va anar sent substituït per alumnat provinent d’Amèrica
Central. Per, al llarg d’ aquest dos darrers cursos notar-se un retorn
d’aquestes famílies al seu lloc d’origen ( països sud-americans ) i un
increment important de presència d’alumnat procedent de l’Europa de l’Est
i entrada més lenta però en augment d’alumnat procedent de països
asiàtics i africans.
L’escola ha de conscienciar als alumnes, de la realitat en la que estan
inmersos i dotar-lo d’uns coneixements lingüístics suficients. Llavors seran
el conjunt de factors socials,culturals i familiars els que condicionaran que
l’infant es faci o no seva la llengua, és a dir que la conegui, l’estimi i l’utilitzi
quan vulgui.
El centre té una funció compensadora de les mancances en quant el
domini de la llengua catalana ( en el cas d’alumnat castellano parlant) i de
la llengua catalana i castellana ( amb alumnat d’altres llengües ). Aquestes
famílies tenen desavantatges en relació als fills de les famílies
6 

catalanoparlants per poder assolir un domini equilibrat de les dues llengües
oficials en acabar l’etapa d’escolarització obligatòria.
Davant aquesta realitat l’escola té el deure d’actuar d’element
cohesionador i integrador d’un alumnat de cultures tan diferents. El centre
és l’únic entorn on mitjançant la llengua i la transmissió de la cultura
autòctona podran aconseguir sentir-se part de lloc on viuen i molts d’ells
fins i tot han nascut.

Anàlisi dels resultats de l’avaluació de diagnòsitc
(IAQSE )
El projecte lingüístic del Ceip Ses Rotes Velles, vigent fins el dia d’avui està
totalment adequat a la realitat del centre i permet assolir els objectius
d’equilibri en l’aprenentatge oral i escrit de les dues llengües pròpies,així
com es demostra en totes les proves objectives, obligatòries i voluntàries,
organitzades i coordinades per l’IAQSE. Així com queda exposat a l’article:

“L’assoliment de la competència en comunicació lingüística en
llengua catalana i en llengua castellana per l’alumnat de les
Illes Balears”
Equip de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les
Illes Balears1
Publicat a l’ ANUARI DE L’EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS 2010
A continuació transcrivim les conclusions en forma de resum. Es pot
consultar l’article complet (28 pàgines) al citat Anuari.

“RESUM:
En aquest article, es fa una anàlisi comparativa dels resultats obtinguts per
l’alumnat de 4t d’educació primària i de 2n d’ESO de les Illes Balears en les
proves que avaluaren la competència en comunicació lingüística en les dues
llengües oficials de la nostra comunitat, en el marc de l’avaluació de
diagnòstic realitzada el maig de 2009.
Es demostra que el percentatge d’alumnes que consoliden la competència i
el grau d’assoliment en ambdues llengües és molt similar, fet que permet
descartar l’estesa idea que, en acabar l’escolarització obligatòria, l’alumnat
té un major domini competencial de la llengua catalana en perjudici de la
castellana”
A partir de la implantació progressiva del nostre projecte lingüístic varen
anar millorant els resultats en aquesta àrea( català) i anant igualant-se als
de la llengua castellana. Per poder comprovar l’equilibri que mitjançant el
projecte lingüísitc que hem duit a terme durant aquests anys, hem
aconseguit, adjuntam les gràfiques referides als resultats de les proves
IAQSE dels cursos: 2008/09 i 2010/11, on es pot comprovar que els
resultats obtinguts amb les dues llengües oficials és molt semblant.
Igualment passa en el cas de l’anglès on els resultats són bastant bons en
comparació als resultats entre illes i centres públics.
7 

-AVALUACIÓ

DE DIAGNÒSTIC 2008-2009 :

8 

-AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC 2010- 2011:

9 

10 

2.- Objectius projecte lingüístic del centre.
11 

El C.E.I.P. Ses Rotes Velles se compromet clarament a fer efectiu la tasca
d’actuar com a compensadora de les situació de desequilbri en quant al
coneixement equilibrat de les dues llengües oficials que tenen els
nostres alumne. Basant-nos amb els resultats de l’avaluació de
diagnòstic,resultats avaluacions del centre i resultats IES i en harmonia
amb l’objectiu d’assolir el domini de les dues llengües oficials de la
nostra Comunitat Autònoma (Llengua Catalana i Llengua Castellana).
De la mateixa manera defineix com a llengua estrangera d’aprenentatge
del Centre la Llengua Anglesa.
Definim com objectius a assolir en acabar la implantació total d’aquest
projecte,curs 2017-2018, i en funció dels recursos disponibles els següents:

2.1 Objectius Generals
1.- Construir un projecte de convivència comú pluricultural i plurilingüe que
doni a la llengua catalana el paper de cohesionador i integrador de les
diferents realitats lingüístiques i culturals que conviuen al centre.
2.- Aconseguir l’assoliment de la competència lingüística amb les dues
llengües oficials de la nostra Comunitat Autònoma establint els mecanismes
organitzatius adients per compensar els desequilibris.
3.- Planificar mesures de discriminació positiva en torn a les llengües que
per la seva posició dins la població de l’entorn del centre, estan en situació
de minoria.
4.- Conèixer i respectar la realitat lingüística de les Illes Balears, d’Espanya i
de la societat en general, valorant-ne l’existència com un fet cultural
enriquidor i integrador.
5.- Adoptar una actitud de respecte davant les aportacions dels altres en
l’intercanvií comunicatiu oral, seguint unes normes de comportament
democràtic i respectuós.
6.- Reflexionar sobre l’ús i estructura de les llengües, objecte
d’ensenyament.

2.2 Objectius Concrets:
1.- Millorar i aprofundir en la didàctica per a l’ensenyament de llengües.
2.- Propiciar moltes situacions orals i escrites de les diferents llengües
d’aprenentatge, com a base per aconseguir un bon nivell de competència
amb les llengües d’aprenentatge.
3.- Planificar l’ensenyament-aprenentatge de les llengües oficials i d’una
llengua estrangera amb una didàctica adient i tenint en conte els diferents
objectius a assolir.
4.- Redistribuir continguts comuns i específics de les diverses llengües que
se treballen al centre.
5.-Treballar les capacitats instrumentals de llegir i escriure, escoltar i parlar
a les àrees de català i castellà, cercant instruments adient per intentar
compensar les mancances i dificultats que té l’assoliment d’objectius amb
llengua catalana degut a les característiques lingüístiques de l’alumnat.
12 

6.- Unificar criteris de terminologia i evitar repeticions innecessàries de
conceptes.
7.- Mantenir el referents de llengua sempre en relació als recursos
disponibles.
8.- Facilitar a l’alumnat que no domina una o dues de les llengües oficials,
d’incorporació tardana i estranger, el suport lingüístic necessari per
aconseguir una ràpida incorporació a la comunitat escolar.
9.- Facilitar a l’alumnat de N.E.E, el suport lingüístic més adequat segons
les seves característiques per a una òptima integració.

3. Concreció de les àrees impartides en cada
una de les llengües.
3. Concreció de les àrees impartides en cada una de
les llengües.
Basant-nos amb la realitat lingüística de l’escola en el moment actual,
exposada i documentada en al punt 1 d’aquest document, exposem que la
finalitat d’aquest projecte T,és la de desenvolupar i concretar el que
s’assenyala en els trets d’identitat del nostre PEC, pel que fa a llengua, així
com definir la línea d’actuació a seguir per aconseguir el domini oral i escrit
de les dues llengües oficials de la nostra comunitat (català i castellà) i de
l’anglès com a llengua estrangera.
Atenent a aquest principi la nostra proposta és la següent:
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Totes les àrees lingüístiques (com és obvi ) s’impartiran amb la llengua
pròpia de l’àrea .
En quant a les àrees no lingüístiques el nostre centre realitzarà:
-Àrea de coneixement del medi en català.
-Àrea de les matemàtiques en català.
-Àrea de plàstica amb català.
-Àrea de música en català.
-Area d’Educació Física en català.
A part de les hores que la LOMCE determina a l’àrea d’anglès, a partir
d’aquest curs el centre recupera el programa de Seccions europees. Cada
grup farà una sessió de sessions europees amb desdoblament de grup.

13 

EDUCACIÓ INFANTIL
Tenint en conte que:
Els infants d’aquesta etapa educativa aborden la realitat des de tots els
àmbits, integrant i relacionant els nous coneixements amb els preexistents.
L’enfocament didàctic de les activitats que es duen a terme a l’escola és
necessàriament globalitzat i fonamentat en la significativitat, a fi que els
nous coneixements siguin funcionals i aplicables, bassant-nos en que els
infants de tres i quatre anys tenen una facilitat especial per aprendre
llengües precisament en aquestes edats primerenques. Pensam que és un
bon moment per ensenyar-los la llengua pròpia del territori on viuen i
començar a introduir el coneixement d’una altra llengua.
Estudiar en català no implica, per als infants de famílies d’altres cultures,
perdre els seus orígens o la seva identitat. Dins l’escola practicam la
integració ben entesa i la valoració de les diferències culturals en el que
anomenam interculturalitat i no només multiculturalitat.
La immersió lingüística a l’escola en la llengua pròpia de cada territori és un
bon sistema per a la integració de les diferents cultures que conviuen en un
mateix espai geogràfic.
Les diferents formes de comunicació i representació que s’integren en
aquesta àrea són: el llenguatge corporal, el llenguatge verbal, el llenguatge
artístic, el llenguatge audiovisual i de les tecnologies de la informació i de la
comunicació. En tots ells l’Infant haurà d’acomodar els codis propis de cada
llenguatge a les seves intencions comunicatives, aproximant-se a un ús
cada cop més personal i creatiu d’aquests llenguatges...
També és necessari el desenvolupament d’actituds positives cap a la
llengua catalana i cap a la dels altres, despertant la sensibilitat, el respecte i
la curiositat per descobrir i explorar altres llengües (en especial les que
parlen els seus companys i companyes de classe), així com l’adquisició dels
recursos conversacionals en llengua catalana necessaris per a ser capaç de
regular el contacte amb els altres (demanar informació, accions o
reconeixement per part dels altres, respondre preguntes, descriure objectes
o situacions, parlar de si mateix, argumentar, planificar els seus actes…).A
més, cal que les seves intervencions comunicatives s’ajustin a les diferents
situacions i que assoleixin els recursos lingüístics que els permetin continuar
els estudis en aquesta llengua.
Degut a l’entorn socio-cultural on està ubicat el centre, els alumnes
d’infantil han d’adquirir obligatoriamente en aquesta etapa el nivell de
coneixement de la llengua catalana (varietat de Mallorca). Nombrosos
estudis sociolingüístics ( veure punt 1 d’aquest doument) deixen de
manifest que l’aprenentatge primerenc ( a educación infantil ) d’una L2,
diferent a la parlada per l’alumne com a llengua materna L1, afavoreix la
consecució de l’exit acadèmic en estapes superior on ja és obligatori el
domini oral i escrit de la llengua catalana al mateix nivell que el castellà.
Els alumnes que no han estat escolaritzats a educació infantil tenen més
dificultats per assolir els objectius de comprensió i expressió tant oral com
escrita amb català. A diferència dels alumnes que han fet aquesta etapa
que no plantegen cap problema per comprendre i assolir els objectius
marcats.
Donat el caràcter globalitzat d’aquesta etapa, la relació entre els diferents
llenguatges és estreta i no poden tractar-se de forma aïllada. Igualment, cal
tenir en compte que la distribució en blocs de continguts respon únicament
a criteris organitzatius.
14 

Per tant la proposta lingüística per aquesta etapa és que la llengua de
comunicació i relació amb les diferents activitats del cicle serà amb català,
respectant per als alumnes la capacitat d’expressar-se amb la seva llengua
materna i proporcionar-li progressivament les eines lingüístiques necessaris
per el domini de les llengües d’aprenentatge a l’etapa de primària.
Igualment mantindrem el projecte d’ensenyament d’una llengua estrangera,
anglès, des de els tres anys. Es treballarà principalment l’expressió i la
comprensió orals, en coherència amb el tractament integrat de llengües.
L’atenció individualitzada als alumnes que els pares han marcat la casella
de castellà, es farà respectant sempre el projecte lingüístic aprovat i els
recursos humans disponibles per dur endavant aquesta atenció.
Les àrees d’aquesta etapa són les següents:
a) ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL
b) ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN
c) ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

4.- CRITERIS PER A L’ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS
ALUMNES D’INCORPORACIÓ TARDANA

4.1.- Objectius
 Afavorir la seva acollida i inserció socio-educativa
 Assegurar-los una bona escolarització, encaminada a aconseguir el
seu èxit escolar.
 Ajudar-los a descobrir i conèixer el món cultural en el que ara viuen.
 Potenciar l’intercanvií i relació entre tot l’alumnat, com a font
d’enriquiment mutu.
 Prioritzar la relació escola- família ,informant del sistema eductiu
vigent, cultura i tradicions...
Tenim clar que aquesta responsabilitat implica a tota la comunitat educativa
i per tal d’assolir aquests objectius es concreten les següents accions:
4.2.- Matriculació al Centre
1. Recollida de dades de matricula i escolarització (dades d’altres
centres, metges...), per part de la secretaria del centre.
2. Informació als pares sobre:
o Projecte lingüístic
o Pla d’acollida (activitat de benvinguda, figura de l’alumne
padrí, mestre d’acolliment...)
o Calendari i horari escolar
o Serveis: menjador, escola matinera, biblioteca, AMIPA
o Activitats extraescolars: AMIPA, AJUNTAMENT
o Informació si cal sobre: adreces d’interès(pac, serveis
Socials...),Beques, Ajudes...
o Adscripció al curs (explicant que aquesta en principi és
provisional i podrà variar en funció del resultat de les proves
inicials)
o Entrevista que es realitzarà amb el/la mestre tutor/a i mestre
AD.
Gran part d’aquesta informació se donarà facilitant als pares el
document de presentació del centre on s’expliquen gran part
d’aquests aspectes (el document està redactat amb català i castellà),
quan els recursos del centre ho permetin s’intentarà donar-los la
informació més essencial amb la llengua més propera a ells.
15 

Intentarem (sempre que sigui possible que en aquest primer contacte
hi pugui haver una persona que parli la seva llengua) en alguns casos
ens podran ajudar alumnes del centre del mateix origen, cosa que a
la vegada ens ajudarà a aconseguir entre els membres de la nostra
comunitat educativa el nostre objectiu d’integració social i cultural i a
la vegada fomentar l’esperit de col·laboració i solidaritat.
3. Mostrar-lis el centre i presentació del tutor i mestre AD (si no es pot
fer en el mateix moment se’ls citarà per un dia i hora concret).
Aquesta activitat serà realitzada per un/a membre del centre que
estigui disponible en aquest moment.
Independentment del dia de matriculació , el dia triat per començar
els alumnes nouvinguts serà el Dijous, tot això per facilitar
l’organització de tasques administratives i la incorporació al grup.
4. A secretaria hi haurà un arxivador on es trobaran tots els impresos
de:
o proves inicials de cada nivell
o document de presentació centre
o fulls de Benvinguts
o fitxa de dades bàsiques
5. S’informarà al tutor/a abans de que arribi l’alumne i els pares de la
nova matricula i se li facilitarà la informació recollida i ja es fitxarà ,
la data per l’entrevista inicial (que es podrà fer coincidir amb el
mateix dia de la visita al centre).
6. Acollida de la família (tutor/a i mestre AD)
S’ha de tenir en compte:
o Que desconeixen totalment (quasi sempre) el funcionament
del nostre sistema educatiu.
o Que desconeixen la relació família escola.
o Que molts d’ells desconeixen les llengües oficials de la nostra
comunitat.
Per això és convenient organitzar l’acollida des de l’escola a través de
l’entrevista inicial i d’un posterior seguiment al llarg del curs per
mantenir sempre un mínim de contacte i comunicació, encara que
moltes vegades sigui de manera informal i col·loquial.
Aquesta responsabilitat ha d’implicar a tota l’escola, però és clar que
el tutor i la mestra AD tindran un pes important en tots els contactes
que es puguin donar.
Entrevista Inicial: La realitzaran el/ la mestre tutor/a i la mestre AD,
en ella es tractaria de:
o
o
o

o

Omplir la fitxa de dades bàsiques de l’alumne.
Omplir el full d’entrevista inicial (que té cada cicle)
Rebre informació puntual sobre diferents aspectes, facilitats
per la família i que ens serviran per conèixer més l’alumne i
facilitar la seva integració al centre i al grup.
Informar al pares d’aspectes referits a: organització del cicle i
l’aula, característiques del nivell, objectius mínims, material
necessari , quota , horari, sortides.

S’ha de tenir en comte que algunes famílies tenen quan arriben
dificultats econòmiques i l’escola procurarà disposar d’alguns
materials de segona mà per donar-los en préstec fins que puguin
disposar dels propis.
S’informarà a la direcció del centre, d’aspectes tals com dificultat de
16 

la família a l’hora de pagar les excursions, material, situacions de
rebuig, risc, família conflictiva...
7. Ajudes per afavorir d’inserció i evolució de l’aprenentatge de
l’alumne:
o Se passaran proves inicials, adequades a cada nivell i que ja
estan elaborades (tutor/a i mestre AD).
o Se passarà una prova bàsica (numeració, operacions bàsiques,
una lectura i un dictat, segons el nivell) en la llengua materna
(castellà, anglès o alemany), quan es tracti d’una altre llengua
se fera si disposem del recurs per fer-ho.
o Una vegada avaluada la prova , es faran les corresponents
adaptacions i horaris de suport (a Educació Infantil se contarà
amb la mestre + 1) i se decidirà l’adscripció definitiva (a
primària)
o A E. Infantil l’adscripció (dada la impossibilitat de repetir )
l’adscripció al curs ja es farà de manera definitiva. Veure el pla
d’adaptació d’infantil.
o Fer un seguiment mitjançant l’observació, entrevistes... de la
seva adaptació social i adquisicions curriculars.
o Passat un temps prudencial se farà una nova entrevista amb
els pares per informar-los del resultat de les proves i adscripció
definitiva (si hi ha hagut canvis) i del procés d’adaptació del
seu fill/a.
o Els alumnes que venen amb desconeixement total de les
llengües oficials, romandran a l’aula Acolliment per fer-los una
adaptació intensiva i amb l’objectiu d’integrar-lo el més aviat
possible al seu grup de referència. No obstant això a les àreas
que per el seus continguts i metodologies afavoreixen la
relació amb els companys, cada alumne les farà amb el seu
grup( plàstica, Educació Física i música. L’adscripció dels
alumnes a l’aula d’acolliment serà revisada periòdicament
entre AD, tutor i/o equip docent i un membre de l’equip
directiu.
4.3 Criteris per a l’adscripció al curs corresponent:
1. Edat: és recomanable el curs que li correspon. Màxim un curs per sota
el que li pertoca per edat, una vegada realitzades les proves inicials,
si el seu nivell d’aprenentatge, no supera els mínims del nivell, i
estudiat les condicions particulars de cada un/a.
2. Escolarització al seu país d’origen.
3. Moment d’arribada al centre (principi de curs, mig curs...)
4. Grau d’adquisició d’una llengua romànica, pel que fa al coneixement
de l’alfabet llatí. En tots casos l’alumne entrarà a formar part del
programa d’educació compensatòria.
5. Ràtio d’alumnes (no serà un criteri prioritari, perquè podrà fer-se una
adscripció flexible ) i nº d’alumnes del mateix origen dins l’aula
(s’intentarà evitar, si és possible una coincidència de molts alumnes
de la mateixa parla per evitar l’aparició de grups i retardar el procés
d’adquisició de la nova llengua)
6. Composició de les aules: alumnes de N.E.E, immigrants...

4.4.- Aspectes a tenir en compte per una bona
acollida a l'aula del nin/a nouvingut
a) L'autoestima i enriquiment cultural


Pensar i potenciar situacions en les quals la interrelació amb els seus
companys/es sigui constant.
17 









Incloure des del primer dia el seu nom en els diferents llistats, aixi
com fer-li lloc (penjadors, carpetes, càrrecs...)
Engrescar i motivar als alumnes perquè s’interessin pels intercanvis
culturals (costums, tradicions, festes populars...)
Fer una berenada de benvinguda a l’alumne que arriba, on se podria
fer un intercanvi de menjar d’aquí (quelitas, sobrassada, formatge.. ) i
el nou aportar alguna menjar tìpic del seu lloc d’origen, per això
s’hauria d’implicar als pares, quan venen a l’entrevista inicial.
Fer durant els primer dies una exposició de fotos aportades per
l’alumne nou i donar-li ocasió d’explicar-les.
Fer necessari l’ús de la llengua.
Fer un diccionari amb paraules bàsiques d’ús quotidià (en totes les
llengües present a l’aula)

b) Responsabilitat




Crear s l’aula un ambient propici per una bona acollida i adaptació,
fomentant l’actitud de tolerància, respecte i responsabilitat de tota
l’aula.
Es crearà a la classe la figura del “padrí/na”, que serà un càrrec
voluntari , amb nomenament “oficial” a direcció i entrega de
“Diploma”, quan acabí l’apadrinament, aquesta figura serà
encarregada de:
o Ajudar-li en els treballs ( traducció ) a entendre les ordres
donades pel mestre, introduir-lo en les costums, normes i
hàbits de l’aula i de l’escola, ajudar-li a integrar-se al grup,
acompanyar-lo al temps d’esbarjo i presentar-li altres
companys, en definitiva fer-li més senzilla i agradable la seva
adaptació.
o Seria positiu que si el “padrí/na” viu a la mateixa localitat,
pogués mantenir contacte amb el nouvingut i ajudar-lo a
introduir-se en el nou entorn.

c) Autonomia




Presentar-li ( el tutor/a ) la resta de professors que passen per l’aula.
Donar-li a conèixer els diferents espais i elements de l’aula i del
centre.
El/la tutor/a procurarà donar-li les feines,llibres de text amb
l’adaptació necessària, per facilitar-li la feina i no crear-li frustració
davant feines que no compren.

4.5.- La professora d'atenció a la diversitat
1. L’objectiu d’aquest suport és aconseguir una bona integració del nin/a
a l’escola i que assoleixi el més prest possible les habilitats bàsiques
que li permetin treballar al mateix ritme que el seu grup-classe i
relacionar-se amb els seus companys.
2. L’ AD, coordinadament amb el/la tutor/a passarà les proves inicials al
nou alumne i estarà present a l’entrevista inicial i a les primeres
reunions amb els pares, per tal d’aconseguir engrescar els pares a
prendre part activa en l’educació del seu fill/a i ajudar el/la tutor/a en
la seva tasca.
3. Els continguts inicials que es treballaran són la comprensió i expressió
bàsica. Exem:
o Frases fetes d’ús quotidià
o Vocabulari mínim de: cos, escola, família, colors, nombres...
o Conceptes bàsics: obrir, tancar, gros, petit...
o Paraules de tècniques d’estudi: encerclar, subratllar, retallar...
18 

4. Per ajudar-li, s’emprarà una metodologia activa i Participativa, fent-li
necessari en tot moment l’ús de la seva nova llengua (jocs, titelles,
contes, mural...). En primer lloc s’escolaritzarà dins l’aula AD, durant
un major nº d’hores, i a mesura que la seva avaluació continua vagi
millorant s’anirà integrant plenament dins l’aula.

5.-Metodologia per el tractament integrat de
llengües
A la nostra escola a l’hora d’ensenyar llengües tenim molt present que el
llenguatge és una activitat humana complexa que permet dues funcions
bàsiques: la de comunicació i la de representació, les quals no
s’exclouen,sinó que apareixen de forma interrelacionada en l’activitat
lingüística.
La llengua és un vehicle de comunicació que serveix a uns propòsits
imprescindibles: inserció de l’individu en xarxes socials i processos
d’ensenyament i aprenentatge.
Pretenem ampliar i aprofundir la capacitat comunicativa de l’alumnat,
partint dels coneixements que els infants ja tenen mitjançant una concepció
significativa de l’aprenentatge.
Tenim com objectiu últim que els alumnes assoleixin un domini de les quatre
habilitats bàsiques: escoltar, parlar, llegir i escriure ambdues llengües
oficials d’aprenentatge (català i castellà) i en la mesura dels recursos en que
contem anar aprofundit en l’ensenyament d’una tercera llengua.
Es tracta d’enriquir la llengua oral i d’aprendre la utilització de la llengua
escrita.
Donarem una especial atenció al llenguatge oral en les seves dues
vessants: comprensió i expressió. La llengua parlada és una eina fonamental
en l’ensenyament de les llengües, no s’ha de plantejar, dons com un recurs
espontani i ocasional sinó amb un rigor sistemàtic, entre altres coses i de les
més importants és que l’ésser humà i per tant els nostres alumnes, parla i
19 

escolta més que no escriu i llegeix i molt abans i en segon lloc, perquè el
llenguatge oral és un excel·lent punt de partida per a la llengua escrita, ja
que el seu domini repercuteix obligatòriament en l’escriptura, d’aquesta
manera l’expressió oral es converteix en l’eix vertebrador de
l’ensenyament de llengües en tota l’educació Infantil i primària. Per
la seva importància en les relacions amb els altres i en el seu paper
estructurador del pensament.
Els infants són els protagonistes en el procés de comunicació lingüística, en
la seva doble dimensió, receptiva i productiva. El desenvolupament de la
seva capacitat lingüística depèn en gran mesura de l’intercanvií
comunicatiu amb els companys i amb el professorat.
El professor de qualsevol especialitat, ho és també de llengua. La
llengua és l’eina bàsica de l’educació, tots els educadors seran, per això
mateix professors de llengua, entès això no com una simple vigilància de
l’ortografia i la correcció formal.
Potenciarem les capacitats de l’Infant, tant les relacionades amb la recepció
i l interpretació de missatges com les adreçades a emetre’ls o a produir-los.
El llenguatge oral, l’escrit, artístic matemàtic... mai no es presenta aïllat,
sinó que cadascun s’enriqueix dels altres, i la comunicació i representació
esdevé com un tot.
El nostre centre ha sofert un canvi important en quant a composició de
l’alumnat, les aules estan dominades per una composició heterogènia ,el
qual fa més complicat l’ensenyament de les que són les llengües oficials i
ens obliga a dur a terme una metodologia que utilitzi un tipus de recursos
que facilitin la integració de tots els/les alumnes tenint com objectiu
aconseguir el seu arrelament a l’entorn i a la nostra cultural.
Aquesta metodologia és assumida per tot el professorat del centre a la
vegada que intentem que també ho assumeixi el personal no docent com a
integrants de la comunitat educativa
Entre les mesures organitzatives més immediates a tenir en compte per
afavorir la comunicació tenim:
-Negociar contínuament el significat de tot allò que s’està fent dins l’aula
sempre a través de la llengua oral, en aquest cas sempre ens ajudarem dels
infants que ja dominen les llengües d’aprenentatge i que poden servir de
nexe d’unió entre uns i els altres.
-Tots som interlocutors, especialment els infants, per tant tots/es han de
poder parlar.
-Utilització d’estratègies per construir habilitats lingüístiques, que més
tard li serveixin per a l’aprenentatge i posterior ús d’altres llengües que
l’alumne aprenguí al llarg de la seva vida.
-Incorporar la llengua familiar a la pràctica educativa., fent
comparacions i aprofitant per aprendre a dir i a escriure, paraules senzilles i
d’us més habitual. Anar construint entre tots un diccionari d’aula .de les
expressions d’ús més freqüent que facilitin la comunicació i respecte entre
tots/es el membres del grup.
-Potenciar l’aula d’acollida dels nouvinguts, de manera que quan
coincideixin les hores de llengua, els infants hi puguin assistir per tal d’anar
20 

anivellant-se a la resta del grup, aquest fet se tindrà en compte a l’hora
d’elaborar els horaris de llengües de grups dels mateix nivell, sempre
adaptant-nos als recursos humans de que disposem.
-Garantir el procés d’integració de tot l’alumnat, afavorint el procés
natural d’aprenentatge de les llengües, fomentant la socialització i la
interacció entre els infants amb un tipus d’activitats lúdiques i significatives
que afavoreixin la participació i desenvolupant la capacitat creadora amb
activitats de diàleg, representació, jocs lingüístics...
-Utilització d’una metodologia oberta, que no marqui un ritme
determinat, interdisciplinari, on es treballa la llengua des de les diferents
àrees i adaptable
a qualsevol nivell, per possibilitar un ús adaptat a les diverses necessitats
que s’han d’atendre i als objectius que es persegueixen.
Partim d’una visió constructivista de l’aprenentatge que conté uns principis
bàsics:
- Partir de com aprenen els infants.
-Aconseguir un aprenentatge significatiu i funcional:
Fer servir la llengua, fer-la eina de comunicació, això
Suposa situar-la dins un context real i funcional, no
Veure-la com una simple assignatura.
Partint de la importància que donam a l’aprenentatge de la llengua com a
principal vehicle de comunicació humana, partirem del llengua oral ja que el
seu domini és una condició prèvia per dominar la llengua escrita, perquè si
bé no existeix entre aquestes una correspondència automàtica hi ha tal
interrelació que fa necessari plantejar-ne l’ensenyament i aprenentatge en
estreta relació.
No deixarem de costat el treball a més a més dels diferents text literaris,
codis no verbals per la seva interacció constant amb l’ús de la llengua.
Incloem també dins la nostra didàctica de les llengües el coneixement de les
seves convencions i de les seves regles: fonològiques, morfològiques,
sintàctiques, ortogràfiques i de discurs.
Ens plantegem treballar el llenguatge en totes les activitats, les situacions i
relacions del grup-classe, treballar-lo utilitzant la multiplicitat d’interaccions
que es produeixen, es a dir a través de tot el discurs didàctic que se genera
constantment
El model de llengua donat pel professor/a cobra així una especial
importància, intentarem per tant sempre que els nostres recursos ens ho
permetin, establir un referent de llengua correcta i estable, un professoruna llengua .
Crear i afavorir situacions de comunicació dins de contextos d’aprenentatge
compartits entre els mestres i els alumnes.
El llenguatge oral utilitzat a les nostres aules serà: viu, expressiu, propi i
correcte.
En relació a la comunicació escrita, treballem tot un conjunt d’habilitats
relacionades tant amb la comprensió com amb la composició de textos
escrits, variats i significatius per als/les alumnes., considerant i establint
sempre relacions entre la llengua oral i l’escrita, prestant atenció als tres
diferencials de ambdues.
Partint del principi:” La competència que es desenvolupa en una llengua
està en funció de la competència desenvolupada en una altra llengua
sempre que hi hagi una adequada exposició i motivació per aprendre-la,
perquè es produeix una transferència de coneixements i de procediments
entre les dues llengües.”
21 

No cal treballar de manera repetida les habilitats lingüístiques en totes les
llengües d’aprenentatge, sinó fer-ne un tractament integrat.
Els trets particulars de cadascuna de les llengües (pronuncia, gramàtica,
lèxic) han de ser adquirits per separat en cadascuna de les llengües, mentre
que les competències més profundes, són interdepenents
Tot això implica que existirà una coordinació fonamental entre el professorat
de llengües, especialment entre les àrees de català i castellà, se programarà
cada una de les llengües sempre de manera interrelacionada tot això per
aconseguir els següents objectius:
Unificar criteris metodològics i d’avaluació.
Unificar terminologia
Evitar repeticions innecessàries o no planificades.
Preveure les interferències lingüístiques
Promoure la transferència, d’aquells aspectes, que són comuns entre les
llengües
d’aprenentatge.

Optimitzar els recursos humans i pedagògics del nostre centre.

Intentar en la mesura que els recursos humans del centre ens ho
permetin mantenir el
Principi:” Un professor, una llengua “i en el cas de que no sigui possible,
establir un tipus
de consigna amb l’alumnat que ens ajudin a diferenciar clarament el
moment d’utilització
d’una u altre llengua.

El professor/a referent d’una llengua ho serà en tot moment: aula,
passadissos, patis,
sortides...

Plantejar activitats globalitzades amb tot l’entorn,partint dels esquemes
de coneixement
dels alumnes i dels seus processos d’aprenentatge, donant funcionalitat
a totes les
situacions d’aprenentatge.

Afavorir la memòria comprensiva.

Avaluar de manera formativa el procés d’ensenyament.

Crear les situacions òptimes per produir la interacció entre l’alumne i el
contingut
d’ensenyament organitzant situacions estimulants.






El/la mestre tindrà un paper d’estimulador de les intencions comunicatives
dels alumnes, aconseguint que els alumnes estiguin interessats a entendre,
participar, que vulguin explicar coses això comporta per part del mestre una
actitud adreçada a:
Afavorir, estimular i orientar els intercanvis verbals amb els infants i
entre ells, aportant

elements dinàmics que creïn situacions d’intercanvi.

Crea contextos que els posin en situació de parlar, especialment en el
cas de
l’aprenentatge de llengües que no són la seva llengua materna,
especialment el català per
aconseguir un arrelament a la cultura i entorn.

Conèixer cada infants i les seves circumstàncies i saber establir
connexions.

Recollir i potenciar tot allò que estimula a interactuar i a comunicar-se.


22 

Per tal d’explicitar aquests objectius partirem de situacions
d’aprenentatge/comunicació que es poden produir en gran i petit grup.
Partirem de situacions (en diferent nivell de dificultat i graduació segons el
nivell), emmarcades totes elles en la recerca d’un aprenentatge significatiu:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.

Hàbits, organització d’aula...
Qüestions personals dels infants.
Del treball per projectes.
De situacions de jocs (gran i petit grup ) oral
De les imatges.
De diferents tipus de text:contes, rondalles,
llegendes, poemes, notícies
De titelles, escenificacions, personatges populars...
De cantarelles, cançons i jocs populars, dites i
refranys...

En tots aquests aspectes jugarà un paper molt important l’actuació i
incidència del mestre, la intervenció pedagògica necessària per assolir els
objectius proposats.

1.-Hàbits i organització d’aula:
La vida diària dins l’escola genera tot un grapat de situacions entorn a
l’adquisició de normes, hàbits, organització... que provoquen a l’infant un
augment de l’autonomia i amb ella la seva seguretat i capacitat d’iniciativa i
un dels principals instrument per treballar aquests aspectes el trobem en el
llenguatge oral i la seva posterior reproducció a l’escrit. Aquestes situacions
generen un intercanvi permanent de situacions de comunicació verbal des,
de el punt de vista social i personal. Es per tot això que dins la nostra
pràctica educativa utilitzarem aquest recurs per el desenvolupament de
l’aprenentatge de les llengües.
2. Qüestions personals dels infants:
Aprofitarem totes les oportunitats per dialogar amb cada alumne i per
suscitar la conversa col·lectiva. Es tracta de crear situacions de comunicació
a partir de les seves experiències i les seves motivacions, essent
especialment receptiu a la intenció comunicativa dels alumnes, creant
situacions d’escoltar, observar, intuir...les expectatives de comunicació dels
infants i a partir d’aquí crear situacions d’aprenentatge.

3. Treball per projectes:
Mitjançant ells se pretén desenvolupar un procés de reflexió, d’elaboració i
d’estructuració del pensament i en tot aquest procés el llenguatge juga un
paper cabdal, a través de la comunicació es converteix en vehicle per a
l’estructuració del pensament a la vegada que permet generalitzar i
categoritzar tot el que s’ha manipulat i experimentat
El treball per projectes vendrà determinat per la intervenció directa del
mestre, coneixedor del procés d’aprenentatge, conduirà l’activitat envers
uns objectius prefixats, escollint propostes de treball que parteixin de la
iniciativa del grup, establint conjuntament objectius, planificar-ne el
desenvolupament i organitzar les activitats, i tenint sempre com eix
23 

conductor de totes les activitats el llenguatge tant amb la seva vessant oral
com escrita.

4. Situacions de joc
Utilització del joc com instrument per el desenvolupament social, aprendre a
compartir, a esperar, a ser crític a respectar ses normes, a ser capaç d’
expressar els errors comesos per ell mateix o pels companys.
Els jocs actuen com a rituals lingüístics que ordenen, organitzen i marquen
segments d’acció, molt valuosos per a l’adquisició del llenguatge en les
seves vessants de comprensió i expressió.
-joc dramàtic
-joc de taula
-jocs verbals
-jocs de pati
6.-Texts variats:
-.Contes, rondalles o llegendes tradicionals o d’autor
-contes / històries inventats per tot el grup o de manera individual.
-Poemes, dites, endevinalles, notícies...
Treballats:
-A partir d’un tema i uns referents compartits per tots i amb unes pautes
donades pel mestre.
-A partir de la iniciativa dels alumnes.
Són un mitjà ideal per assolir estructures lingüístiques, aprendre nou
vocabulari, consolidar el que ja sap, aprendre estructures gramaticals...
N’hi ha adequats a totes les edats.
Sempre procurarem formular preguntes. Hem d’evitar les preguntes que
tenen una resposta evident i reservar les preguntes tancades per a aquells
infants amb menys competència lingüística.
Les preguntes seran de:
-comprensió literal
-comprensió interpretativa
.comprensió profunda.
-Procurarem que els alumnes sempre argumentin les respostes.

7. Dramatitzacions
La dramatització d’una rondalla, un conte, un esdeveniment que ens ha
succeït, un
acudit, un fet històric, una noticia...fa que els nostres alumnes
aprenguin un relat adequat
a la seva edat.

Practiquen els diàlegs entre els personatges.

Mantenen la coherència d’una estructura narrativa amb una entonació
adequada.


24 

Incorporen les expressions pròpies de la llengua que s’aprèn.
Amb la repetició animam l’Infant a llançar-s’hi, deixant en segon terme
la comprensió
total d’allò que es diu.

Ajuden i engresquen a l’infant a resoldre situacions que li crea la
inseguretat d’abandonar

per un moment la seva llengua.

El joc dramàtic a l’aula ens permet improvisar un escenari i un diàleg, els
–únics
ingredients imprescindibles són la il.lusió i les ganes de participar de
l’alumne i del mestre.





Pautes de 5- 7 anys:
Les connotacions més importants són el desenvolupament del moviment
com eina de comunicació i el pas del joc solitari al compartit. El joc teatral a
aquesta etapa serà una mescla de realitat i ficció.Els rols es repartiran
sempre d’acord amb els gusts dels infants i la representació es durà a terme
de manera informal, quasi com una festa en la qual el canvi de situació i
espai formarà part del joc i on “actors” i “públic”, estaran al mateix nivell.



Pautes de 8- 12 anys:
En aquestes edats s’afirma el desenvolupament, en tots els sentits, de la
parla i la gesticulació. Per això és adient fer exercicis de creació col·lectiva i
frenar l’exhibicionisme personal. No s’ha de forçar l’infant a actuar, s’ha de
treballar en un espai buit i tenir present que la majoria d’infants encara
tenen un comportament infantil, per molt que l’intentin amagar.
9.Cantarelles, cançons...
Utilitzades per a l’aprenentatge de la llengua mitjançant l’apropament a les
seves formes culturals, donant una forma contextualitzada del llenguatge i
afavorint el domini i perfeccionament de l’instrument lingüístic: jocs orals,
cantarelles, cantarelles eliminatives, cançons, jocs populars. Tot això
adequant el nivell de complexitat i dificultat en funció de cada nivel i llengua
d’aprenentatge
10.-Estratègies de conversa:
Vàlides en qualsevol activitat, les estratègies de conversa afavoriran
l’expressió oral i aportaran les eines necessàries per a les produccions
lingüístiques.



És important partir de la llengua oral perquè:
-la fonètica o producció de sons es vincula
el sistema
d’escriptura
i de la lectura.



directament amb

–El coneixement de la llengua oral repercuteix directament en
l’escriptura i la
lectura.
El treball dels sons i de l’expressió oral són imprescindibles i necessaris
ja que un ensenyament centrat en la lectoescriptura pot fer minvar
l’ensenyament de la llengua oral, i en quant a la lectura l’Infant no pot
arribar al significat de les paraules si no té el referent oral de l’objecte o
25 



idea expressats, per escriure amb una llengua han de rebre els
coneixements suficients en aquesta, per fer-ho possible.
Les habilitats de comprensió ( escoltar i llegir ) i les d’expressió ( parlar i
escriure )
estan estretament lligades
La llengua oral és una eina o mitjà per parlar sobre els textos escrits:

- Expressar els criteris de funcionament del codi i les estratègies
utilitzades per comprendre
i compondre un text
–parlar dels seus textos escrits: analitzar, avaluar, millorar,
comentar...

Partir de situacions comunicatives reals i funcionals, per això són eines
privilegiades:
* les posades en comú
*actitud d’escoltar i reflexió conjunta





*els debats
*els diàlegs
*l’argumentació
* la conversa
Es tracta d’oferir flexibilitat d’intercanvi, crear situacions que estimulin
curiositat i iniciativa i afavorir moments d’interacció entre els nostres
alumnes.
Els treballs per projectes i d’utilització de la biblioteca d’aula de forma
activa són dos sistemes que ens ajuden a donar funcionalitat a
l’aprenentatge de la lecto-escriptura.

TRACTAMENT DE LES LLENGÜES
Cal fer-nos un replantejament sociològic,psicolingüístic, educatiu i didàctic
diferent enfront de la pràctica del multilingüisme i les mancançes en
aprenentatge de llengües que malgrat totes les mesures posades en
pràctica pel cluastre (reforços, desdoblaments, agrupaments..)no ens donen
els resultats desitjats. I aquest replantejament passa per estudiar quin pot
ser el sistema que permeti que tot l'alumnat, acabi coneixent bé el català, el
castellà i l'anglès,
Els nostre alumnat es trova en aquesta situació:
Bilingüe no equilibrat: persona amb un grau de domini desigual entre les
seves dues
llengües. És més freqüent en els casos de bilingüisme seqüencial
(persona que aprèn dues llengües amb asincronia, és a dir, primer l’una,i
després, l’altra. Aquest tipus de bilingüisme sol portar a un domini desigual
de les dues llengües i, per tant, solem parlar de L1 ide L2.
El nostre alumnat presenta greus dificultats per assolir els objectius en
llengua catalana degut a l’entorn social i familiar que tenen. Per tant per
aconseguir una millora en els resultats determinam:
Utilitzar la llengua catalana com a vehicle d'expressió habitual del centre.
Ens
referim a :
Llengua parlada entre les persones del centre (mestres, alumnes, personal
no
docent en contacte directe amb els alumnes)
○ Documents pedagògics i administratius.
○ Comunicacions internes.
○ Activitats extraescolars.( en horari lectiu i no lectiu) *
26 

○ El servei del menjador, guarderia. *
○ Rètols, cartells (excepte les àrees de castellà i anglès)
* El docents que tenguin referent “exclusiu* será la llengua que utilitzaran
amb els alumnes a totes aquestes situacions.
TRACTAMENT DE LES LLENGÜES
La llengua vehicular serà el català.
Des de l'inici de l'escolaritat a Educació Infantil, als nins i nines se'ls parla
en català amb l'objectiu d'assegurar-ne un bon ús oral com a base dels
aprenentatges i comunicació-relació de l'escola, ja que aquesta és la llengua
que no coneixen i només tenen ocasió d’aprendre dins les hores lectives.
Durant tota l'Etapa d'Educació Primària també es reforçarà molt la llengua
oral. Per tant els tutors de cada grup serán sempre referent de les llengües
majoritàries que imparteixen al seu grup.
El referent lingüístic català el marcarà el tutor( sempre que la situación
organitzativa i personal ho faci possible ). Per treballar la llengua castellana
es farà un intercanvi, si es factible, entre els tutors del mateix cicle i/o altres
cicles, amb la finalitat que el castellà sigui impartits per professors que no
són els tutors dels grups i així conservar el referent lingüístic dels alumnes.
Quan el professor tengui una dedicació exclusiva en una de les tres llengües
d’aprenentatge (especialistes ) serà sempre i en tot momento dins l’entorn
escolar i molt especialment quan hi hagi presencia d’alumnes referent de la
llengua que imparteix .
En el cas dels tutors serán referents de català ( si és la llengua majoritària
que imparteixen als seus alumnes ).
En el cas de que els tutors imparteixen una área en una altre llengua a un
grup diferent serán referents lingüístics d’aquesta àrea durants les sessions
que l’imparteixen. La resta de l’horari lectiu mantindran el referent
lingüístic que utlitzen a la seva tutoria.
Coordinació entre els professors de llengua.
Els professors de les tres llengües, ( però molt especialmente els/les de les
dues llengües oficials ) es coordinaran per evitar repeticions de continguts,
unificar terminologia i criteris metodològics i, per assegurar el correcte
aprenentatge dels trets particulars de cadascuna de les tres llengües,amb
una reunió trimestral.
Tractament de les estructures comuns (català-castellà)
Es treballaran de manera integrada. S’evitaran repeticions de continguts i
per això s’establiran programacions conjuntes i integrades de llengües. La
part més teòrica i comú a les dues llengües es treballarà de manera més
sistemàtica en la llengua en la que presenten menys dificultats i amb l’altre
se treballarà més intensament les tècniques per millorar la comprensió oral i
escrita ,l’espresió escrita i molt especialmente l’oral com a base i capacitat
imprescindible per assolir les altres.
El treball de llengües partirà sempre de situacions orals i vivenciades dels
alumnes, per a partir d’elles introduir el conceptes i tècniques establertes
per a la programació.
Se potenciarà que els texts ( lectures, comprensions….. ) parteixen de
situacions properes, actuals i motivadores pels alumnes.
Els llibres no serán l’únic instrument d’ensenyament-aprenenetatge, sinò
que esdevindran una recurs més i s’utilitzaran com eina molt útil i
27 

imprescindible actualmente, les noves tecnològies i tots els recursos per el
treball de llengües que podem trovar a la xarxa.
A partir de l’anàlisis dels resultats d’avaluació i proves d’avaluació externes
el claustre ha aprovat iniciar el curs 2015-16 la posada en pràctica d’una
nova metodologia encaminada a desenvolupar i millorar la competència
lingüística ( EO-EX-CO-CE)

7.- Mecanismes de seguiment i avaluació de
les capacitats lingüístiques de l’alumnat:
Criteris d’avaluació
PRIMER CICLE

CATALÀ I CASTELLÀ
1.-Coneix i comprèn diferents tipus de comunicació oral.
2.- Participa en qualsevol acte comunicatiu, en petit o en gran grup
(diàlegs, treballs en grup, relacions d’esbarjo...).
3.- Respecta les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar,
mirar l’interlocutor i mantenir el tema.
4.- S’expressa de forma oral amb vocabulari adequat, pronunciació
correcta i ordre en les idees.
5.- Comprèn missatges orals de la vida quotidiana.
6.- Identifica la informació més rellevant d’un text oral.
7.-Memoritza, reprodueix i representa textos de forma oral
(embarbussaments, dites, refranys ,poesies... )
8.-Memoritza, reprodueix i representa per escrit textos senzills.
9.- Coneix i comprèn diferents tipus de comunicació oral.
10.-Participa en qualsevol acte comunicatiu, en petit o en gran grup
(diàlegs, treballs en grup, relacions d’esbarjo...).
11.-Respecta les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar,
mirar l’interlocutor i mantenir el tema.
12.-Llegeix en veu alta textos senzills amb entonació respectant el
punt i signes d’interrogació i exclamació.
13.-Llegeix en silenci i sap respondre preguntes sobre el text llegit.
14.-Comprèn el sentit global dels textos escrits emprant les
estratègies de comprensió lectora.
15.-Produeix testos breus i coherents respectant l’ortografia, la
cal·ligrafia, l’ordre i la presentació.
16.-Adquireix hàbits d’ordre i netedat en la feina.
17.- Acaba les tasques diàries.
18.-Té hàbits d’autonomia en la feina.
19.-Mostra atenció i interès per l’assignatura.
20.-Respecta les normes establertes.

LLENGUA ANGLESA
1.-Escoltar i comprendre missatges en interaccions verbals diverses
utilitzant les informacions
transmeses per aquests textos per a la
realització de tasques concretes.
2.- Expressar-se i interactuar oralment en situacions senzilles i
28 

habituals que tinguin un contingut i desenvolupament conegut,
utilitzant procediments i
recursos lingüístics verbals i no verbals.
3.- Produir textos escrits breus i senzills amb finalitats diverses sobre temes
tractats en l'aula i
l'ajuda de models.
4.- Llegir de forma comprensiva textos escrits breus, treballats de
manera oral amb anterioritat, per extreure informació global amb una
finalitat concreta.
5.- Valorar la llengua estrangera com un mitjà de comunicació i enteniment
entre persones
de procedències, cultures i llengües diverses.
6.- Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la
capacitat
d'aprenentatge i d'ús de la llengua estrangera.
7.- Utilitzar els coneixements i les experiències prèvies amb altres llengua
estrangera.
8.- Conèixer aspectes fonètics de ritme, entonació i pronunciació de la
llengua estrangera i
usar-los com elements fonamentals de la comprensió i producció orals.

SEGON
CICLE

CATALÀ I CASTELÀ
1.-S’expressa de forma oral, utilitzant diferents funcions de comunicació;
vocabulari,
entonació
i ritme adequats i una estructura narrativa coherent.
2.- Comprèn missatges orals de la vida quotidiana (contes, altres
relats,gravacions de ràdio,
televisió, cançons...) correctament.
3.- Respecta les intervencions i les idees dels altres i sap adaptar les
pròpies opinions seguint
les normes de convivència democràtica.
4.- Distingeix i entén els diferents tipus de comunicacions orals
(conversa,narració, descripció i
exposició).
5.- Produeix textos amb una estructura coherent aplicant les normes
ortogràfiques i
gramaticals bàsiques i tenint cura de la cal·ligrafia, l’ordre i la
presentació.
6.- Llegeix en silenci diferents textos valorant el progrés en la velocitat i la
comprensió.
7.- Adquireix hàbits d’ordre i netedat en la feina.
8.- Acaba les tasques diàries.
9.- Te hàbits d’autonomia en la feina.
10.-Mostra atenció i interès per l’assignatura.
11.-Respecta les normes establertes.

LLENGUA ANGLESA
1.-Desenvolupa interès per aprendre la llengua anglesa.
29 

2.- Localitza informació específica en textos orals i escrits breus.
3.-- Produeix textos orals i escrits a partir de models donats.
4.-- Participa de forma activa en les activitats de classe.
6.- Identifica i reprodueix de forma intel·ligible i significativa l’entonació, el
ritme, la
pronunciació i l’accentuació de les expressions i paraules treballades.
7.- Coneix i utilitza les estructures gramaticals estudiades.

3r
CICLE

CATALÀ I CASTELLÀ
1.-Capta el sentit global dels texts orals i escrits d’ús habitual, resumeix les
principals idees
expressades i les relacions que s’estableixen entre aquestes I interpreta
alguns elements
no explícits.
2.-Llegeix texts diversos amb fluïdesa, emprant la pronunciació, l’entonació
i elritme adequats
al contingut.
3.-Elabora texts escrits de tipus diferent, utilitza l’estructura textual
adequada i té cura de la
cal·ligrafia, ordre i presentació.
4.- Aplica les normes d’ortografia estudiades.
5.-.Coneix i identifica els conceptes gramaticals estudiats.
6.-Identifica els elements bàsics que constitueixen l’oració, coneix les
principals classes de
paraules i la seva formació i utilitza aquests coneixements en lproducció
i correcció dels
texts propis.
7 .-Presenta els treballs amb netedat i bona presentació.
8.- S’Expressa amb claretat i fluidesa, utilitzant el to i vocabulari adequate
al seu nivell

LLENGUA ANGLESA
1.-Mostra interès per aprendre la llengua anglesa i per revisar el que es va
aprenent al llarg
del curs.
2.-Reconeix el vocabulari treballat tant a nivell oral com escrit.
3.-Escolta i reprodueix les cançons treballades.
-4.-Comprèn globalment missatges orals variats.
5.-Escolta i discrimina informació específica de textos orals de tipologia
diversa.
6.-Produeix textos orals a partir de models prèviament treballats
(diàlegs,descripcions,
embarbussaments...).
7.- Escolta, llegeix i entén contes en anglès.
8.- Llegeix i entén globalment textos escrits variats.
9.-Discrimina informació específica en textos escrits de diferent tipologia.
10.-Escriu textos diversos a partir de models donats.
11.-Identifica i reprodueix de forma intel·ligible i significativa l’entonació, el
30 

ritme i
pronunciació de les paraules i expressions treballades.
12.- Reconeix trets característics, festes i costums propis de països de
llengua anglesa.
13.-Participa de forma activa en les activitats de classe.
14.-Coneix i utilitza les estructures gramaticals estudiades.

.
PER APROVAR LES ASSIGNATURES DE LLENGÜES L’ALUMNE HA DE
SUPERAR LA TOTALITAT D’AQUEST MÍNIMS .

31 

ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC ALUMNAT
32 

Estudi sociolingüístic població escolar curs 2014-15 el.laborat per a la
Revisió del projecte lingüísitic:

PAÍS D’ORIGEN

NACIONALITAT PARES

33 

LLENGUA PRÒPIA PARES

34 

LLENGUA ENTORN FAMILIAR

35 

CONEIXEMENT DE CATALÀ FAMÍLIES
36 

ENTENEN CATALÀ:

PARLEN CATALÀ:

LLOC NAIXEMENT ALUMNES

37 

HAN VISCUT SEMPRE A MALLORCA?

NOMBRE D’ESCOLES ESCOLARITZATS

38 

LLENGUA PARLADA AMB EL PARE

LLENGUA PARLADA AMB LA MARE

LLENGUA PARLADA AMB ELS GERMANS
(És curiós el cas de dues parelles de germans que a casa parlen mallorquí
però que dins el centre i entre els germans es parlen en castellà per afinitat
amb els companys)
39 

LLENGUA PARLADA AMB ELS COMPANYS A L’ESCOLA

40 

LLENGUA

PARLADA AMB ELS MESTRES

LLENGUA

QUE PARLEN AL MENJADOR

41 

LLENGUA

PARLADA ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Una vegada analitzada la situació lingüística de l’alumnat i les enquestes
contestades pels mestres, reunida la comissió lingüística pren els acords
que figuren a l’acta ( ve a continuació ) i s’acorda presentar la proposta a
claustre ( adjuntam acta ) que aprova aqueste Projecte lingüístic en data:

42 

COMISSIÓ LINGÜÍSTICA: 29-05-2015
ASISTENTS: Bàrbara nadal, Carme martinez, Xisca Crespi, Margot Coll,
Marian Mir, Pilar Rodriguez, Majo Campillo, Joana Maria Mas.
En primer lloc es comenten i es posen en comú les conclusions de les
gràfiques elaborades a partir de les enquestes realitzades a famílies i
alumnes, i que prèviament s’havien compartit amb tots els membres de la
C. Lingüística i de la CCP.
- La llengua més parlada és el castellà
- La presència del català està per davall altres llengües estrangeres.
- La llengua parlada al pati és el castellà.
- Els monitors de menjador parlen en castellà
- Les activitats que promou l’Ajuntament són en castellà.
- Les activitats extraescolars de l’APIMA són en castellà.
- L’escola d’estiu parla castellà ( com a fet significatiu dir que dels 11
monitors que aquest any han de estar a Rotes només 1 està capacitat
per parlar en català i els altres no i d’aquests n’hi ha dos que són
antics alumnes nostres i ara estan a la UIB )
- La llengua vehicular del centre és el català, exceptuant les persones
que tenen referent únic, però això no es respecte.
- Els resultats obtinguts per els nostres alumnes a l’IES, no són bons.
- La llei de Normalització lingüística i el decret de llengües estableix
l’obligació que tenen els centres d’aconseguir que els alumnes en
acabar l’escolarització han de dominar les dues llengües oficials i que
han d’establir els mecanismes organitzatius i acadèmics per
aconseguir-ho.
Aspectes valorats a partir de les respostes dels membres del claustre a
l’enquesta .
16 persones diuen que no han mantingut el referent lingüístic, 13 diuen que
si, encara que és cert que parlen en castellà en companys o pares davant
els alumnes o també per fer aclariments quan pensen que els alumnes no
fan les coses perquè no les entenen.
En quant a les les causes dels mals resultats 4 pensen que no es fa bé la
immersió a aquest centre, entenen per immersió no les hores que es fan en
català sinó les estratègies metodològiques que s’utilitzen. La diferencia
entre ensenyament en català i immersió ve donada per el % d’alumnat
catalano parlant que té el centre. Fet que determina la metodologia ( a
Costitx fa ensenyament en català, noltros fèiem immersió) .
Altres diuen que la competència la van perdent a mesura que avancen els
cursos, encara que els r resultats a infantil ara no són tan bons com fa uns
anys, abans arribaven a 1r xerrant més.
Ho entenen tot però no xerren, perquè les mestres en algun moment han
perdut el referent davant ells i els alumnes saben que les entenen i no
sorgeix per ells la necessitat de canviar de llengua.
És discriminació negativa, canviar la llengua menysvalorant la capacitat de
comprensió que tenen els alumnes( estam d’acord que tenen un bon nivell
de comprensió).
Hem de pensar que xerrar amb en mallorquí segons el lloc on es trobin les
pot ajudar a sentir-se més integrat i acceptat per la resta, això passa
especialment els pobles on la gent es coneix més. El fet de venir d’una altre
comunitat i/o país i només parlar la llengua de l’entorn on es mouen
( castellà, anglès, alemany..) les dificulta sentir-se integrats, arrelats i en
conseqüència agafar l’aprenentatge amb més bona actitud i predisposició.
Després d’aquetes consideracions els membres de la C. Lingüística acordem
que el projecte lingüístic d’aquet c entre ha de donar solució a aquesta
problemàtica.
43 

PROPOSTA:
Matemàtiques en català.
Organitzar l’ensenyament de Català i castellà de la següent manera:
CATALÀ:
-TALLER D’EXPRESSIÓ ORAL
-TALLER DE COMPRENSIÓ ORAL/ESCRITA
- TALLER D’EXPRESSIÓ ESCRITA
- GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
CASTELLÀ:
- TALLER EXPRESSIÓ ORAL/ ESCRITA
-

TALLER DE COMPRENSIÓ ORAL/ESCRITA

-

GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA

-

TALLER DE RAZONAMIENTO Y TRATAMIENTO DE LA INFORMACIÓN

I sense més temes a tractar es dona per acabada la reunió.

44 

45