Explora Libros electrónicos
Categorías
Explora Audiolibros
Categorías
Explora Revistas
Categorías
Explora Documentos
Categorías
L1:
L2:
Per tant el 419 per cent de lalumnat ha nascut a les Illes Balears, 102 %
ha nascut a altres comunitats espanyoles i el 61% ha nascut a altres pasos.
Hores dara tenim registrades 23 nacionalitats diferents L1 ( primera
llengua o llengua materna ).
De tot lalumnat matriculat noms 22 alumnes utilitzen amb pare i/o mare
la llengua catalana i 266 la seva llengua familiar s el castell. Fet
destacable que denota el carcter minoritari de la llengua prpia de la
comunitat a pesar de que 237 alumnes han nascut a lilla.
RESUM:
En aquest article, es fa una anlisi comparativa dels resultats obtinguts per
lalumnat de 4t deducaci primria i de 2n dESO de les Illes Balears en les
proves que avaluaren la competncia en comunicaci lingstica en les dues
llenges oficials de la nostra comunitat, en el marc de lavaluaci de
diagnstic realitzada el maig de 2009.
Es demostra que el percentatge dalumnes que consoliden la competncia i
el grau dassoliment en ambdues llenges s molt similar, fet que permet
descartar lestesa idea que, en acabar lescolaritzaci obligatria, lalumnat
t un major domini competencial de la llengua catalana en perjudici de la
castellana
A partir de la implantaci progressiva del nostre projecte lingstic varen
anar millorant els resultats en aquesta rea( catal) i anant igualant-se als
de la llengua castellana. Per poder comprovar lequilibri que mitjanant el
projecte lingsitc que hem duit a terme durant aquests anys, hem
aconseguit, adjuntam les grfiques referides als resultats de les proves
IAQSE dels cursos: 2008/09 i 2010/11, on es pot comprovar que els
resultats obtinguts amb les dues llenges oficials s molt semblant.
Igualment passa en el cas de langls on els resultats sn bastant bons en
comparaci als resultats entre illes i centres pblics.
7
-AVALUACI
DE DIAGNSTIC 2008-2009 :
10
13
EDUCACI INFANTIL
Tenint en conte que:
Els infants daquesta etapa educativa aborden la realitat des de tots els
mbits, integrant i relacionant els nous coneixements amb els preexistents.
Lenfocament didctic de les activitats que es duen a terme a lescola s
necessriament globalitzat i fonamentat en la significativitat, a fi que els
nous coneixements siguin funcionals i aplicables, bassant-nos en que els
infants de tres i quatre anys tenen una facilitat especial per aprendre
llenges precisament en aquestes edats primerenques. Pensam que s un
bon moment per ensenyar-los la llengua prpia del territori on viuen i
comenar a introduir el coneixement duna altra llengua.
Estudiar en catal no implica, per als infants de famlies daltres cultures,
perdre els seus orgens o la seva identitat. Dins lescola practicam la
integraci ben entesa i la valoraci de les diferncies culturals en el que
anomenam interculturalitat i no noms multiculturalitat.
La immersi lingstica a lescola en la llengua prpia de cada territori s un
bon sistema per a la integraci de les diferents cultures que conviuen en un
mateix espai geogrfic.
Les diferents formes de comunicaci i representaci que sintegren en
aquesta rea sn: el llenguatge corporal, el llenguatge verbal, el llenguatge
artstic, el llenguatge audiovisual i de les tecnologies de la informaci i de la
comunicaci. En tots ells lInfant haur dacomodar els codis propis de cada
llenguatge a les seves intencions comunicatives, aproximant-se a un s
cada cop ms personal i creatiu daquests llenguatges...
Tamb s necessari el desenvolupament dactituds positives cap a la
llengua catalana i cap a la dels altres, despertant la sensibilitat, el respecte i
la curiositat per descobrir i explorar altres llenges (en especial les que
parlen els seus companys i companyes de classe), aix com ladquisici dels
recursos conversacionals en llengua catalana necessaris per a ser capa de
regular el contacte amb els altres (demanar informaci, accions o
reconeixement per part dels altres, respondre preguntes, descriure objectes
o situacions, parlar de si mateix, argumentar, planificar els seus actes).A
ms, cal que les seves intervencions comunicatives sajustin a les diferents
situacions i que assoleixin els recursos lingstics que els permetin continuar
els estudis en aquesta llengua.
Degut a lentorn socio-cultural on est ubicat el centre, els alumnes
dinfantil han dadquirir obligatoriamente en aquesta etapa el nivell de
coneixement de la llengua catalana (varietat de Mallorca). Nombrosos
estudis sociolingstics ( veure punt 1 daquest doument) deixen de
manifest que laprenentatge primerenc ( a educacin infantil ) duna L2,
diferent a la parlada per lalumne com a llengua materna L1, afavoreix la
consecuci de lexit acadmic en estapes superior on ja s obligatori el
domini oral i escrit de la llengua catalana al mateix nivell que el castell.
Els alumnes que no han estat escolaritzats a educaci infantil tenen ms
dificultats per assolir els objectius de comprensi i expressi tant oral com
escrita amb catal. A diferncia dels alumnes que han fet aquesta etapa
que no plantegen cap problema per comprendre i assolir els objectius
marcats.
Donat el carcter globalitzat daquesta etapa, la relaci entre els diferents
llenguatges s estreta i no poden tractar-se de forma allada. Igualment, cal
tenir en compte que la distribuci en blocs de continguts respon nicament
a criteris organitzatius.
14
4.1.- Objectius
Afavorir la seva acollida i inserci socio-educativa
Assegurar-los una bona escolaritzaci, encaminada a aconseguir el
seu xit escolar.
Ajudar-los a descobrir i conixer el mn cultural en el que ara viuen.
Potenciar lintercanvi i relaci entre tot lalumnat, com a font
denriquiment mutu.
Prioritzar la relaci escola- famlia ,informant del sistema eductiu
vigent, cultura i tradicions...
Tenim clar que aquesta responsabilitat implica a tota la comunitat educativa
i per tal dassolir aquests objectius es concreten les segents accions:
4.2.- Matriculaci al Centre
1. Recollida de dades de matricula i escolaritzaci (dades daltres
centres, metges...), per part de la secretaria del centre.
2. Informaci als pares sobre:
o Projecte lingstic
o Pla dacollida (activitat de benvinguda, figura de lalumne
padr, mestre dacolliment...)
o Calendari i horari escolar
o Serveis: menjador, escola matinera, biblioteca, AMIPA
o Activitats extraescolars: AMIPA, AJUNTAMENT
o Informaci si cal sobre: adreces dinters(pac, serveis
Socials...),Beques, Ajudes...
o Adscripci al curs (explicant que aquesta en principi s
provisional i podr variar en funci del resultat de les proves
inicials)
o Entrevista que es realitzar amb el/la mestre tutor/a i mestre
AD.
Gran part daquesta informaci se donar facilitant als pares el
document de presentaci del centre on sexpliquen gran part
daquests aspectes (el document est redactat amb catal i castell),
quan els recursos del centre ho permetin sintentar donar-los la
informaci ms essencial amb la llengua ms propera a ells.
15
Incloure des del primer dia el seu nom en els diferents llistats, aixi
com fer-li lloc (penjadors, carpetes, crrecs...)
Engrescar i motivar als alumnes perqu sinteressin pels intercanvis
culturals (costums, tradicions, festes populars...)
Fer una berenada de benvinguda a lalumne que arriba, on se podria
fer un intercanvi de menjar daqu (quelitas, sobrassada, formatge.. ) i
el nou aportar alguna menjar tpic del seu lloc dorigen, per aix
shauria dimplicar als pares, quan venen a lentrevista inicial.
Fer durant els primer dies una exposici de fotos aportades per
lalumne nou i donar-li ocasi dexplicar-les.
Fer necessari ls de la llengua.
Fer un diccionari amb paraules bsiques ds quotidi (en totes les
llenges present a laula)
b) Responsabilitat
c) Autonomia
22
conductor de totes les activitats el llenguatge tant amb la seva vessant oral
com escrita.
4. Situacions de joc
Utilitzaci del joc com instrument per el desenvolupament social, aprendre a
compartir, a esperar, a ser crtic a respectar ses normes, a ser capa d
expressar els errors comesos per ell mateix o pels companys.
Els jocs actuen com a rituals lingstics que ordenen, organitzen i marquen
segments dacci, molt valuosos per a ladquisici del llenguatge en les
seves vessants de comprensi i expressi.
-joc dramtic
-joc de taula
-jocs verbals
-jocs de pati
6.-Texts variats:
-.Contes, rondalles o llegendes tradicionals o dautor
-contes / histries inventats per tot el grup o de manera individual.
-Poemes, dites, endevinalles, notcies...
Treballats:
-A partir dun tema i uns referents compartits per tots i amb unes pautes
donades pel mestre.
-A partir de la iniciativa dels alumnes.
Sn un mitj ideal per assolir estructures lingstiques, aprendre nou
vocabulari, consolidar el que ja sap, aprendre estructures gramaticals...
Nhi ha adequats a totes les edats.
Sempre procurarem formular preguntes. Hem devitar les preguntes que
tenen una resposta evident i reservar les preguntes tancades per a aquells
infants amb menys competncia lingstica.
Les preguntes seran de:
-comprensi literal
-comprensi interpretativa
.comprensi profunda.
-Procurarem que els alumnes sempre argumentin les respostes.
7. Dramatitzacions
La dramatitzaci duna rondalla, un conte, un esdeveniment que ens ha
succet, un
acudit, un fet histric, una noticia...fa que els nostres alumnes
aprenguin un relat adequat
a la seva edat.
24
Pautes de 5- 7 anys:
Les connotacions ms importants sn el desenvolupament del moviment
com eina de comunicaci i el pas del joc solitari al compartit. El joc teatral a
aquesta etapa ser una mescla de realitat i ficci.Els rols es repartiran
sempre dacord amb els gusts dels infants i la representaci es dur a terme
de manera informal, quasi com una festa en la qual el canvi de situaci i
espai formar part del joc i on actors i pblic, estaran al mateix nivell.
Pautes de 8- 12 anys:
En aquestes edats safirma el desenvolupament, en tots els sentits, de la
parla i la gesticulaci. Per aix s adient fer exercicis de creaci collectiva i
frenar lexhibicionisme personal. No sha de forar linfant a actuar, sha de
treballar en un espai buit i tenir present que la majoria dinfants encara
tenen un comportament infantil, per molt que lintentin amagar.
9.Cantarelles, canons...
Utilitzades per a laprenentatge de la llengua mitjanant lapropament a les
seves formes culturals, donant una forma contextualitzada del llenguatge i
afavorint el domini i perfeccionament de linstrument lingstic: jocs orals,
cantarelles, cantarelles eliminatives, canons, jocs populars. Tot aix
adequant el nivell de complexitat i dificultat en funci de cada nivel i llengua
daprenentatge
10.-Estratgies de conversa:
Vlides en qualsevol activitat, les estratgies de conversa afavoriran
lexpressi oral i aportaran les eines necessries per a les produccions
lingstiques.
directament amb
idea expressats, per escriure amb una llengua han de rebre els
coneixements suficients en aquesta, per fer-ho possible.
Les habilitats de comprensi ( escoltar i llegir ) i les dexpressi ( parlar i
escriure )
estan estretament lligades
La llengua oral s una eina o mitj per parlar sobre els textos escrits:
*els debats
*els dilegs
*largumentaci
* la conversa
Es tracta doferir flexibilitat dintercanvi, crear situacions que estimulin
curiositat i iniciativa i afavorir moments dinteracci entre els nostres
alumnes.
Els treballs per projectes i dutilitzaci de la biblioteca daula de forma
activa sn dos sistemes que ens ajuden a donar funcionalitat a
laprenentatge de la lecto-escriptura.
CATAL I CASTELL
1.-Coneix i comprn diferents tipus de comunicaci oral.
2.- Participa en qualsevol acte comunicatiu, en petit o en gran grup
(dilegs, treballs en grup, relacions desbarjo...).
3.- Respecta les normes de la comunicaci: torn de paraula, escoltar,
mirar linterlocutor i mantenir el tema.
4.- Sexpressa de forma oral amb vocabulari adequat, pronunciaci
correcta i ordre en les idees.
5.- Comprn missatges orals de la vida quotidiana.
6.- Identifica la informaci ms rellevant dun text oral.
7.-Memoritza, reprodueix i representa textos de forma oral
(embarbussaments, dites, refranys ,poesies... )
8.-Memoritza, reprodueix i representa per escrit textos senzills.
9.- Coneix i comprn diferents tipus de comunicaci oral.
10.-Participa en qualsevol acte comunicatiu, en petit o en gran grup
(dilegs, treballs en grup, relacions desbarjo...).
11.-Respecta les normes de la comunicaci: torn de paraula, escoltar,
mirar linterlocutor i mantenir el tema.
12.-Llegeix en veu alta textos senzills amb entonaci respectant el
punt i signes dinterrogaci i exclamaci.
13.-Llegeix en silenci i sap respondre preguntes sobre el text llegit.
14.-Comprn el sentit global dels textos escrits emprant les
estratgies de comprensi lectora.
15.-Produeix testos breus i coherents respectant lortografia, la
calligrafia, lordre i la presentaci.
16.-Adquireix hbits dordre i netedat en la feina.
17.- Acaba les tasques diries.
18.-T hbits dautonomia en la feina.
19.-Mostra atenci i inters per lassignatura.
20.-Respecta les normes establertes.
LLENGUA ANGLESA
1.-Escoltar i comprendre missatges en interaccions verbals diverses
utilitzant les informacions
transmeses per aquests textos per a la
realitzaci de tasques concretes.
2.- Expressar-se i interactuar oralment en situacions senzilles i
28
SEGON
CICLE
CATAL I CASTEL
1.-Sexpressa de forma oral, utilitzant diferents funcions de comunicaci;
vocabulari,
entonaci
i ritme adequats i una estructura narrativa coherent.
2.- Comprn missatges orals de la vida quotidiana (contes, altres
relats,gravacions de rdio,
televisi, canons...) correctament.
3.- Respecta les intervencions i les idees dels altres i sap adaptar les
prpies opinions seguint
les normes de convivncia democrtica.
4.- Distingeix i entn els diferents tipus de comunicacions orals
(conversa,narraci, descripci i
exposici).
5.- Produeix textos amb una estructura coherent aplicant les normes
ortogrfiques i
gramaticals bsiques i tenint cura de la calligrafia, lordre i la
presentaci.
6.- Llegeix en silenci diferents textos valorant el progrs en la velocitat i la
comprensi.
7.- Adquireix hbits dordre i netedat en la feina.
8.- Acaba les tasques diries.
9.- Te hbits dautonomia en la feina.
10.-Mostra atenci i inters per lassignatura.
11.-Respecta les normes establertes.
LLENGUA ANGLESA
1.-Desenvolupa inters per aprendre la llengua anglesa.
29
3r
CICLE
CATAL I CASTELL
1.-Capta el sentit global dels texts orals i escrits ds habitual, resumeix les
principals idees
expressades i les relacions que sestableixen entre aquestes I interpreta
alguns elements
no explcits.
2.-Llegeix texts diversos amb fludesa, emprant la pronunciaci, lentonaci
i elritme adequats
al contingut.
3.-Elabora texts escrits de tipus diferent, utilitza lestructura textual
adequada i t cura de la
calligrafia, ordre i presentaci.
4.- Aplica les normes dortografia estudiades.
5.-.Coneix i identifica els conceptes gramaticals estudiats.
6.-Identifica els elements bsics que constitueixen loraci, coneix les
principals classes de
paraules i la seva formaci i utilitza aquests coneixements en lproducci
i correcci dels
texts propis.
7 .-Presenta els treballs amb netedat i bona presentaci.
8.- SExpressa amb claretat i fluidesa, utilitzant el to i vocabulari adequate
al seu nivell
LLENGUA ANGLESA
1.-Mostra inters per aprendre la llengua anglesa i per revisar el que es va
aprenent al llarg
del curs.
2.-Reconeix el vocabulari treballat tant a nivell oral com escrit.
3.-Escolta i reprodueix les canons treballades.
-4.-Comprn globalment missatges orals variats.
5.-Escolta i discrimina informaci especfica de textos orals de tipologia
diversa.
6.-Produeix textos orals a partir de models prviament treballats
(dilegs,descripcions,
embarbussaments...).
7.- Escolta, llegeix i entn contes en angls.
8.- Llegeix i entn globalment textos escrits variats.
9.-Discrimina informaci especfica en textos escrits de diferent tipologia.
10.-Escriu textos diversos a partir de models donats.
11.-Identifica i reprodueix de forma intelligible i significativa lentonaci, el
30
ritme i
pronunciaci de les paraules i expressions treballades.
12.- Reconeix trets caracterstics, festes i costums propis de pasos de
llengua anglesa.
13.-Participa de forma activa en les activitats de classe.
14.-Coneix i utilitza les estructures gramaticals estudiades.
.
PER APROVAR LES ASSIGNATURES DE LLENGES LALUMNE HA DE
SUPERAR LA TOTALITAT DAQUEST MNIMS .
31
PAS DORIGEN
NACIONALITAT PARES
33
34
35
ENTENEN CATAL:
PARLEN CATAL:
37
38
40
LLENGUA
LLENGUA
41
LLENGUA
42
PROPOSTA:
Matemtiques en catal.
Organitzar lensenyament de Catal i castell de la segent manera:
CATAL:
-TALLER DEXPRESSI ORAL
-TALLER DE COMPRENSI ORAL/ESCRITA
- TALLER DEXPRESSI ESCRITA
- GRAMTICA I ORTOGRAFIA
CASTELL:
- TALLER EXPRESSI ORAL/ ESCRITA
-
GRAMTICA I ORTOGRAFIA
44
45