Está en la página 1de 45

1.

Criteris generals i actuacions generals i


especfiques per a les adequacions del
procs densenyament i en les llenges a la
realitat socioeconmica i cultural del
centre.
1.1.- Criteris generals i fonamentaci.
El projecte lingstic del CEIP Ses Rotes Velles encara vigent en el moment
de redactar aquest projecte, es fonamenta en el compliment de larticle 4
de lEstatut dautonomia de les Illes Balears que estableix que la llengua
catalana prpia de les Illes Balears, t, juntament amb la castellana, el
carcter didioma oficial. A ms reconeix el dret de tothom de conixer-la i
de usar-la, i estableix que ning podr ser discriminat per causa de l
idioma. El nostre projecte, permet assolir els objectius dequilibri en
laprenentatge oral i escrit de les dues llenges prpies,tal com figura al
captol IV, article 17 del decret que regula el tractament integrat de les
llenges: El projecte de tractament integrat de llenges, com a part del
projecte educatiu del centre, ha de tenir com a objectiu fonamental
aconseguir que tots els alumnes del centre assoleixin , en acabar el perode
descolaritzaci obligatria, la competncia lingstica en les dues llenges
oficials i almenys en una llengua estrangera.
A partir daqu el centre ha destablir i prendre les mesures necessries per
assegurar el coneixement i crear les condicions per arribar a la igualtat
plena de les dues llenges.
Igualment atenent al marc legal europeu que marca lobjectiu de millorar la
competncia en una llengua estrangera, el projecte lingstic vetllar en la
mesura dels recursos disposats per el seu assoliment.
En el mateix sentit la llei orgnica 1/2007 de reforma de lEstatut
dautonomia en els seus articles 4, 18.3 i 35, estableix que la normalitzaci
de ls i coneixement de la llengua
catalana, la seva tradici literria autctona amb la seva modalitat insular
prpia, en el nostre cas de Mallorca, ha de ser una objectiu i una prioritat,
sense perjudici de la unitat de la llengua, per a ladministraci.
Per tant sencomana els centres educatius de les Illes amb la seva funci
formadora que assegurin el coneixement del catal amb la seva modalitat
insular fins arribar a la igualtat plena de les dues llenges oficials i que es
vetlli per la defensa i protecci de la nostra identitat. I sens atorga el
deure de formar en aquests principis a tota la poblaci en edat escolar.
Sha de considerar que ms enll de la distribuci lingstica, el centres
educatius de les Illes Balears han de jugar un paper primordial en la
consecuci de la cohesi i la inclusi social. Dacord amb directrius
internacionals de poltica lingstica , el catal, llengua prpia o llengua
materna (L1) s, atenent-nos a la carta de 21 de febrer del 2013 de la Sra.
Irina Bokova, directora general de la UNESCO, una fora de inclusi social,
una garantia de salvaguarda i transmissi dels sabers autctons.
Els moviments migratoris soferts per lEstat espanyol i ms concretament
aquesta comunitat ha obligat a la comunitat educativa a estudiar i
actualitzar el model lingstic escolar adequat a la diversitat lingstica i
sociocultural . Shan hagut de plantejar maneres dorganitzar laprenentatge
1

i s de les llenges objecte daprenentatge. Els centres han hagut de donar


resposta al multilingisme existent a les aules de les Balears, segona
comunitat autnoma (2010-2011 ) amb ms percentatge dalumnat
estranger.
Els centres de primria hem hagut dassumir la responsabilitat de dotar la
poblaci de les habilitats de lectura- escriptura, funcionant com element
integrador de les poblacions immigrants. Les escoles han hagut de jugar un
paper important en el desenvolupament dactituds positives cap aquests
nous membres de la nostra societat. Partint sempre del respecte cap a la L1
que aporten els alumnes, com element educatiu important per produir una
empatia mtua i la construcci duna comunitat tolerant amb la diversitat,
des del respecte a la llengua autctona, prpia de les Illes Balears.
El multilingisme que trobem hores dara als nostre centre ens planteja el
repte de construir un grup cohesionat on la llengua catalana, modalitat
mallorquina, sigui un element cohesionador social i al mateix temps es
valorin les llenges que aporten els infants. La instituci educativa ha de
jugar aquest paper dintegrador i unificador i mai un paper segregador de
lalumnat.
Si es vol que una llengua encara minoritzada com s la llengua
catalana(modalitat insular) sigui apresa per tots els ciutadans de les Illes
Balears, sense cap discriminaci ni separaci escolar, i amb una
competncia suficient per poder utilitzar-la en ensenyaments superiors i a
altres mbits de la societat, no queda altre soluci que aprendre-la a
lescola i des de els primer anys de la escolaritzaci. Aix com diu el
catedrtic I. Vila .
Tamb s important abans dentrar amb la concreci del projecte propi del
centre clarificar alguns conceptes que sempre shan de tenir presents a
lhora de planificar les necessitats lingstiques de lalumnat:

L1:

Llengua primera, pot indicar lordre dadquisici duna llengua, per


tamb s la llengua que un parlant considera com a la seva llengua prpia i
personal. Tamb sha denominat llengua familiar , llengua materna o llengua
inicial.

L2:

s la llengua que saprn en segon lloc, desprs de tenir-ne una altra


prviament com a llengua daprenentatge . La L2 pot sser apresa a lescola
o b en contacte amb parlants duna altra comunitat lingstica, la L2 pot
canviar en el temps i esdevenir L1 per a lindividu, especialment quan la L2
s la llengua majoritria de la comunitat i el parlant nadquireix un elevat
grau de domini. s el que ha succet amb alumnes catalanoparlants de les
Illes que degut a la presncia majoritria del castell dins el seu entorn
shan convertit amb bilinges equilibrats amb un domini simultani i
equilibrat de les dues llenges oficials. Objectiu que per altre banda no sha
aconseguit amb alumnes que encara que nascut a les Illes Balears tenen
com a L1 el castell ja que degut a la forta presncia daquesta llengua i a
pesar de les didctiques duites a terme als centres escolars per aconseguir
lequilibri amb la llengua prpia de la comunitat, en pocs casos arriben a
lestatus de Bilinge equilibrat, com sindicava en el primer grup dalumnes
(catalanoparlants).

1.2.- Justificaci i fonamentaci del projecte


lingstic del centre
2

El decret TIL parla dequilibri; per no especifica com ha de ser aquest


equilibri. El fet de tenir i potenciar el catal com a llengua vehicular del
centre serveix per equilibrar el fort desequilibri en favor del castell que
predomina al nostre entorn ms immediat, com s el municipi de Calvi i
per extensi a tota Mallorca.
Els infants de famlies castellanoparlants o catalanoparlants, tenen
assegurat el domini de la llengua castellana a travs dels mitjans de
comunicaci presents a tot arreu, mitjanant el seu s social al pati amb els
seus companys i de l'escola que ensenya el castell durant tots els anys
que duri la seva escolaritzaci.
Totes les accions i projectes que en matria lingstica ha posat en prctica
el nostre centre , al llarg dels anys, han tingut com nic objectiu donar
compliment a tot lexposat al punt anterior (apartat 1 .1daquest
document ).
En conseqncia el projecte dut a terme per el nostre centre a partir dels
curs 99-00 ha tingut com objectiu que l,escola fes all que una part de la
infncia i ladolescncia no podia fer dins lmbit familiar i social: aprendre
la llengua oficial daquesta comunitat autnoma. Fet per altre banda en
base a que aquest aprenentatge no ans en detriment del
desenvolupament de la prpia llengua de lalumnat ni en detriment del
desenvolupament acadmic i personal sin tot el contrari.
La nostra metodologia t en conte que el 90% de les lletres i els sons de
les llenges romniques sescriuen igual i tamb en el fet que hi ha una
competncia subjacent comuna a totes les llenges, la qual cosa permet la
transferncia a la L2 de les habilitats bsiques a la L1. Com ms
desenvolupades estiguin aquestes habilitats a la L1, ms facilitaran
ladquisici de la L2. Si la base de proximitat lingstica de les llenges
daprenentatge s ampla, la competncia comuna es veur facilitada. Aix
explica el perqu s ms fcil laprenentatge de les llenges romniques
entre si, que no entre una romnica i una germnica o sinotibetana.
Aquests fonaments sociolingstics ens duen a haver considerat fins el dia
davui, i basant-nos amb estudis internacionals de lingistes de prestigi
( Francis, Lindholm- Leary, Oller, Lambert, Lasagabaster, Arnau ...) que un
programa de immersi lingstica en llengua catalana amb alumnat
castellanoparlant que gaudeix duna llengua no minoritzada (de presncia
dominant), tendria uns avantatges o suport dentrada, que ferien que no
presents problemes lingstics per assolir la L2.
Lobjectiu final del centre s i ha estat sempre fer els alumnes competents
amb les dues llenges oficials i una llengua estrangera. Per aquest motiu al
llarg dels anys shan posat en marxa diferents projectes per aconseguir-ho.
Basant-nos, amb el baixos resultats que obtenien els nostres alumnes en el
seu pas a lIES en relaci a la llengua catalana( quan la presncia de la
llengua catalana a lensenyament era mnima) i tenint en conte que lentorn
on est ubicat el centre no afavoreix gent el contacte amb la llengua prpia
de la comunitat autnoma als nostres alumnes, fora de lentorn escolar, el
claustre va decidir iniciar lany 1999 un projecte lingstic basat en un
sistema metodolgic de i en llengua catalana grcies al qual els infants
aprenen una llengua diferent de la llengua materna, el catal, a la qual no
tenen accs en el seu medi social i familiar i les possibilita arribar a
lobjectiu final marcat per la llei de normalitzaci lingstica que s dominar
en el mateix grau les dues llenges oficials.
3

El projecte comena a Educaci infantil on les tutores sn sempre i en tot


moment referent de catal, per es respecta lla llengua materna dels
alumnes a lhora dexpressar-se.
Lobjectiu s oferir un model correcte , aconseguir un bon nivell de
comprensi oral i anar aconseguint en funci de la maduraci dels alumnes
la capacitat de poder expressar-se.
Al primer curs del primer cicle, moment on sinicia de manera ms
sistemtica el procs densenyament de la lecto-escritura, aquest es fa amb
les dues llenges oficials: castell i catal. Aix est basat en que el procs
daprenentatge s simultani i es produeix de manera parallela amb les
dues llenges.
El domini oral i escrit de les llenges Catalana i Castellana implica la
capacitat de conixer i utilitzar els distints registres i adaptar-los a les
diferents situacions. Pel que fa a la llengua catalana safavorir el
coneixement per part de tot lalumnat tant del registres literaris i formals
com de les formes prpies del Catal de Mallorca.
Dit aix, especificam que el nostre projecte comena des del primer curs
deducaci infantil. En aquesta etapa el catal no saprn com una
assignatura ms, sin que des de un principi esdev la llengua vehicular de
les tasques i activitats densenyament- aprenentatge.
Al llarg de leducaci primria es mantn un referent de castell i un
dangls.
Uns cursos abans de comenar la immersi l lingstica ja es va introduir
lensenyament de langls a educaci infantil, va ser una experincia
pionera en aquells moments. Posteriorment el curs 2008-2009 es va iniciar
el programa de seccions europees. Va comenar el primer cicle de primria
i cada curs sanava ampliant. Consisteix amb un desdoblament del grup
durant dues sessions a la setmana. Tenint com a base les noves tecnologies
i amb el suport dun auxiliar de conversa. Aquestes sessions safegeixen a
les que ja tenen dangls curricular. Aquest curs 2012-13 el programa ha
arribat a 5( sense contar amb auxiliar de conversa ) i hauria arribat a 6 el
proper curs 2013-14 ( si no shagus canviat el projecte) moment on
shauria dhaver avaluat el resultats obtinguts amb la primera promoci de
seccions europees.
Desprs daquestes consideracions, ens queda dir que pel que fa al tema de
les dues llenges oficials de la comunitat autnoma: la Catalana i la
Castellana el projecte lingstic actual no shauria de tocar si volem
mantenir lobjectiu dassolir el mateix grau de competncia amb les dues
llenges oficias. A ms pel que fa a la llengua Anglesa , el centre ja fa molts
danys que est comproms amb lobjectiu de donar una formaci ms
amplia i competent per tal de facilitar laprenentatge i preparar-los per
ensenyaments superiors .
Dit aix, que reflexa la realitat sociocultural i econmica del centre, hem de
dir que el criteri que aplicam per canviar el nostre Projecte lingstic pel
projecte de tractament integrat de llenges s el segent: un decret ens
imposa a fer-ho.

1.3 Descripci de les caracterstiques


sociolingstiques de lalumnat

El centre t en aquests moments 365 alumnes escolaritzats dels quals, 237


han nascut a les Illes Balears, 37 a altres comunitats autnomes de lestat
espanyol i 91 a altres pasos.

Per tant el 419 per cent de lalumnat ha nascut a les Illes Balears, 102 %
ha nascut a altres comunitats espanyoles i el 61% ha nascut a altres pasos.
Hores dara tenim registrades 23 nacionalitats diferents L1 ( primera
llengua o llengua materna ).

De tot lalumnat matriculat noms 22 alumnes utilitzen amb pare i/o mare
la llengua catalana i 266 la seva llengua familiar s el castell. Fet
destacable que denota el carcter minoritari de la llengua prpia de la
comunitat a pesar de que 237 alumnes han nascut a lilla.

Per tant el 03 % de lalumnat utilitza fora de lescolal el catal amb parei/o


mare,, el 544 % utilitza el castell, el 06 % utilitza langls i el 77 % altres
llenges.
Per altra banda les caracterstiques de la poblaci del lloc on est ubicada
lescola , una zona costanera amb molta immigraci no afavoreix en cap
sentit la possibilitat de que el nostre alumnat tengui ocasi de sentir o
utilitzar la llengua catalana (modalitat insular).
Es tracta majoritriament de famlies provinents daltres comunitats
autnomes i en els darrers anys daltres pasos. Com es pot veure el grfic
noms 22 alumnes tenen el catal com a llengua de relaci amb pare i/o
mare.
Lorigen de lalumnat ha anant canviant al llarg dels cursos i aix en un
principi lalumnat estranger provenia dAnglaterra i Alemanya, poc a poc va
anar canviant i va anar sent substitut per alumnat provinent dAmrica
Central. Per, al llarg d aquest dos darrers cursos notar-se un retorn
daquestes famlies al seu lloc dorigen ( pasos sud-americans ) i un
increment important de presncia dalumnat procedent de lEuropa de lEst
i entrada ms lenta per en augment dalumnat procedent de pasos
asitics i africans.
Lescola ha de conscienciar als alumnes, de la realitat en la que estan
inmersos i dotar-lo duns coneixements lingstics suficients. Llavors seran
el conjunt de factors socials,culturals i familiars els que condicionaran que
linfant es faci o no seva la llengua, s a dir que la conegui, lestimi i lutilitzi
quan vulgui.
El centre t una funci compensadora de les mancances en quant el
domini de la llengua catalana ( en el cas dalumnat castellano parlant) i de
la llengua catalana i castellana ( amb alumnat daltres llenges ). Aquestes
famlies tenen desavantatges en relaci als fills de les famlies
6

catalanoparlants per poder assolir un domini equilibrat de les dues llenges


oficials en acabar letapa descolaritzaci obligatria.
Davant aquesta realitat lescola t el deure dactuar delement
cohesionador i integrador dun alumnat de cultures tan diferents. El centre
s lnic entorn on mitjanant la llengua i la transmissi de la cultura
autctona podran aconseguir sentir-se part de lloc on viuen i molts dells
fins i tot han nascut.

Anlisi dels resultats de lavaluaci de diagnsitc


(IAQSE )
El projecte lingstic del Ceip Ses Rotes Velles, vigent fins el dia davui est
totalment adequat a la realitat del centre i permet assolir els objectius
dequilibri en laprenentatge oral i escrit de les dues llenges prpies,aix
com es demostra en totes les proves objectives, obligatries i voluntries,
organitzades i coordinades per lIAQSE. Aix com queda exposat a larticle:

Lassoliment de la competncia en comunicaci lingstica en


llengua catalana i en llengua castellana per lalumnat de les
Illes Balears
Equip de lInstitut dAvaluaci i Qualitat del Sistema Educatiu de les
Illes Balears1
Publicat a l ANUARI DE LEDUCACI DE LES ILLES BALEARS 2010
A continuaci transcrivim les conclusions en forma de resum. Es pot
consultar larticle complet (28 pgines) al citat Anuari.

RESUM:
En aquest article, es fa una anlisi comparativa dels resultats obtinguts per
lalumnat de 4t deducaci primria i de 2n dESO de les Illes Balears en les
proves que avaluaren la competncia en comunicaci lingstica en les dues
llenges oficials de la nostra comunitat, en el marc de lavaluaci de
diagnstic realitzada el maig de 2009.
Es demostra que el percentatge dalumnes que consoliden la competncia i
el grau dassoliment en ambdues llenges s molt similar, fet que permet
descartar lestesa idea que, en acabar lescolaritzaci obligatria, lalumnat
t un major domini competencial de la llengua catalana en perjudici de la
castellana
A partir de la implantaci progressiva del nostre projecte lingstic varen
anar millorant els resultats en aquesta rea( catal) i anant igualant-se als
de la llengua castellana. Per poder comprovar lequilibri que mitjanant el
projecte lingsitc que hem duit a terme durant aquests anys, hem
aconseguit, adjuntam les grfiques referides als resultats de les proves
IAQSE dels cursos: 2008/09 i 2010/11, on es pot comprovar que els
resultats obtinguts amb les dues llenges oficials s molt semblant.
Igualment passa en el cas de langls on els resultats sn bastant bons en
comparaci als resultats entre illes i centres pblics.
7

-AVALUACI

DE DIAGNSTIC 2008-2009 :

-AVALUACI DE DIAGNSTIC 2010- 2011:

10

2.- Objectius projecte lingstic del centre.


11

El C.E.I.P. Ses Rotes Velles se compromet clarament a fer efectiu la tasca


dactuar com a compensadora de les situaci de desequilbri en quant al
coneixement equilibrat de les dues llenges oficials que tenen els
nostres alumne. Basant-nos amb els resultats de lavaluaci de
diagnstic,resultats avaluacions del centre i resultats IES i en harmonia
amb lobjectiu dassolir el domini de les dues llenges oficials de la
nostra Comunitat Autnoma (Llengua Catalana i Llengua Castellana).
De la mateixa manera defineix com a llengua estrangera daprenentatge
del Centre la Llengua Anglesa.
Definim com objectius a assolir en acabar la implantaci total daquest
projecte,curs 2017-2018, i en funci dels recursos disponibles els segents:

2.1 Objectius Generals


1.- Construir un projecte de convivncia com pluricultural i plurilinge que
doni a la llengua catalana el paper de cohesionador i integrador de les
diferents realitats lingstiques i culturals que conviuen al centre.
2.- Aconseguir lassoliment de la competncia lingstica amb les dues
llenges oficials de la nostra Comunitat Autnoma establint els mecanismes
organitzatius adients per compensar els desequilibris.
3.- Planificar mesures de discriminaci positiva en torn a les llenges que
per la seva posici dins la poblaci de lentorn del centre, estan en situaci
de minoria.
4.- Conixer i respectar la realitat lingstica de les Illes Balears, dEspanya i
de la societat en general, valorant-ne lexistncia com un fet cultural
enriquidor i integrador.
5.- Adoptar una actitud de respecte davant les aportacions dels altres en
lintercanvi comunicatiu oral, seguint unes normes de comportament
democrtic i respectus.
6.- Reflexionar sobre ls i estructura de les llenges, objecte
densenyament.

2.2 Objectius Concrets:


1.- Millorar i aprofundir en la didctica per a lensenyament de llenges.
2.- Propiciar moltes situacions orals i escrites de les diferents llenges
daprenentatge, com a base per aconseguir un bon nivell de competncia
amb les llenges daprenentatge.
3.- Planificar lensenyament-aprenentatge de les llenges oficials i duna
llengua estrangera amb una didctica adient i tenint en conte els diferents
objectius a assolir.
4.- Redistribuir continguts comuns i especfics de les diverses llenges que
se treballen al centre.
5.-Treballar les capacitats instrumentals de llegir i escriure, escoltar i parlar
a les rees de catal i castell, cercant instruments adient per intentar
compensar les mancances i dificultats que t lassoliment dobjectius amb
llengua catalana degut a les caracterstiques lingstiques de lalumnat.
12

6.- Unificar criteris de terminologia i evitar repeticions innecessries de


conceptes.
7.- Mantenir el referents de llengua sempre en relaci als recursos
disponibles.
8.- Facilitar a lalumnat que no domina una o dues de les llenges oficials,
dincorporaci tardana i estranger, el suport lingstic necessari per
aconseguir una rpida incorporaci a la comunitat escolar.
9.- Facilitar a lalumnat de N.E.E, el suport lingstic ms adequat segons
les seves caracterstiques per a una ptima integraci.

3. Concreci de les rees impartides en cada


una de les llenges.
3. Concreci de les rees impartides en cada una de
les llenges.
Basant-nos amb la realitat lingstica de lescola en el moment actual,
exposada i documentada en al punt 1 daquest document, exposem que la
finalitat daquest projecte T,s la de desenvolupar i concretar el que
sassenyala en els trets didentitat del nostre PEC, pel que fa a llengua, aix
com definir la lnea dactuaci a seguir per aconseguir el domini oral i escrit
de les dues llenges oficials de la nostra comunitat (catal i castell) i de
langls com a llengua estrangera.
Atenent a aquest principi la nostra proposta s la segent:
EDUCACI PRIMRIA
Totes les rees lingstiques (com s obvi ) simpartiran amb la llengua
prpia de lrea .
En quant a les rees no lingstiques el nostre centre realitzar:
-rea de coneixement del medi en catal.
-rea de les matemtiques en catal.
-rea de plstica amb catal.
-rea de msica en catal.
-Area dEducaci Fsica en catal.
A part de les hores que la LOMCE determina a lrea dangls, a partir
daquest curs el centre recupera el programa de Seccions europees. Cada
grup far una sessi de sessions europees amb desdoblament de grup.

13

EDUCACI INFANTIL
Tenint en conte que:
Els infants daquesta etapa educativa aborden la realitat des de tots els
mbits, integrant i relacionant els nous coneixements amb els preexistents.
Lenfocament didctic de les activitats que es duen a terme a lescola s
necessriament globalitzat i fonamentat en la significativitat, a fi que els
nous coneixements siguin funcionals i aplicables, bassant-nos en que els
infants de tres i quatre anys tenen una facilitat especial per aprendre
llenges precisament en aquestes edats primerenques. Pensam que s un
bon moment per ensenyar-los la llengua prpia del territori on viuen i
comenar a introduir el coneixement duna altra llengua.
Estudiar en catal no implica, per als infants de famlies daltres cultures,
perdre els seus orgens o la seva identitat. Dins lescola practicam la
integraci ben entesa i la valoraci de les diferncies culturals en el que
anomenam interculturalitat i no noms multiculturalitat.
La immersi lingstica a lescola en la llengua prpia de cada territori s un
bon sistema per a la integraci de les diferents cultures que conviuen en un
mateix espai geogrfic.
Les diferents formes de comunicaci i representaci que sintegren en
aquesta rea sn: el llenguatge corporal, el llenguatge verbal, el llenguatge
artstic, el llenguatge audiovisual i de les tecnologies de la informaci i de la
comunicaci. En tots ells lInfant haur dacomodar els codis propis de cada
llenguatge a les seves intencions comunicatives, aproximant-se a un s
cada cop ms personal i creatiu daquests llenguatges...
Tamb s necessari el desenvolupament dactituds positives cap a la
llengua catalana i cap a la dels altres, despertant la sensibilitat, el respecte i
la curiositat per descobrir i explorar altres llenges (en especial les que
parlen els seus companys i companyes de classe), aix com ladquisici dels
recursos conversacionals en llengua catalana necessaris per a ser capa de
regular el contacte amb els altres (demanar informaci, accions o
reconeixement per part dels altres, respondre preguntes, descriure objectes
o situacions, parlar de si mateix, argumentar, planificar els seus actes).A
ms, cal que les seves intervencions comunicatives sajustin a les diferents
situacions i que assoleixin els recursos lingstics que els permetin continuar
els estudis en aquesta llengua.
Degut a lentorn socio-cultural on est ubicat el centre, els alumnes
dinfantil han dadquirir obligatoriamente en aquesta etapa el nivell de
coneixement de la llengua catalana (varietat de Mallorca). Nombrosos
estudis sociolingstics ( veure punt 1 daquest doument) deixen de
manifest que laprenentatge primerenc ( a educacin infantil ) duna L2,
diferent a la parlada per lalumne com a llengua materna L1, afavoreix la
consecuci de lexit acadmic en estapes superior on ja s obligatori el
domini oral i escrit de la llengua catalana al mateix nivell que el castell.
Els alumnes que no han estat escolaritzats a educaci infantil tenen ms
dificultats per assolir els objectius de comprensi i expressi tant oral com
escrita amb catal. A diferncia dels alumnes que han fet aquesta etapa
que no plantegen cap problema per comprendre i assolir els objectius
marcats.
Donat el carcter globalitzat daquesta etapa, la relaci entre els diferents
llenguatges s estreta i no poden tractar-se de forma allada. Igualment, cal
tenir en compte que la distribuci en blocs de continguts respon nicament
a criteris organitzatius.
14

Per tant la proposta lingstica per aquesta etapa s que la llengua de


comunicaci i relaci amb les diferents activitats del cicle ser amb catal,
respectant per als alumnes la capacitat dexpressar-se amb la seva llengua
materna i proporcionar-li progressivament les eines lingstiques necessaris
per el domini de les llenges daprenentatge a letapa de primria.
Igualment mantindrem el projecte densenyament duna llengua estrangera,
angls, des de els tres anys. Es treballar principalment lexpressi i la
comprensi orals, en coherncia amb el tractament integrat de llenges.
Latenci individualitzada als alumnes que els pares han marcat la casella
de castell, es far respectant sempre el projecte lingstic aprovat i els
recursos humans disponibles per dur endavant aquesta atenci.
Les rees daquesta etapa sn les segents:
a) REA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL
b) REA DE CONEIXEMENT DE LENTORN
c) REA DE LLENGUATGES: COMUNICACI I REPRESENTACI

4.- CRITERIS PER A LATENCI ESPECFICA DELS


ALUMNES DINCORPORACI TARDANA

4.1.- Objectius
Afavorir la seva acollida i inserci socio-educativa
Assegurar-los una bona escolaritzaci, encaminada a aconseguir el
seu xit escolar.
Ajudar-los a descobrir i conixer el mn cultural en el que ara viuen.
Potenciar lintercanvi i relaci entre tot lalumnat, com a font
denriquiment mutu.
Prioritzar la relaci escola- famlia ,informant del sistema eductiu
vigent, cultura i tradicions...
Tenim clar que aquesta responsabilitat implica a tota la comunitat educativa
i per tal dassolir aquests objectius es concreten les segents accions:
4.2.- Matriculaci al Centre
1. Recollida de dades de matricula i escolaritzaci (dades daltres
centres, metges...), per part de la secretaria del centre.
2. Informaci als pares sobre:
o Projecte lingstic
o Pla dacollida (activitat de benvinguda, figura de lalumne
padr, mestre dacolliment...)
o Calendari i horari escolar
o Serveis: menjador, escola matinera, biblioteca, AMIPA
o Activitats extraescolars: AMIPA, AJUNTAMENT
o Informaci si cal sobre: adreces dinters(pac, serveis
Socials...),Beques, Ajudes...
o Adscripci al curs (explicant que aquesta en principi s
provisional i podr variar en funci del resultat de les proves
inicials)
o Entrevista que es realitzar amb el/la mestre tutor/a i mestre
AD.
Gran part daquesta informaci se donar facilitant als pares el
document de presentaci del centre on sexpliquen gran part
daquests aspectes (el document est redactat amb catal i castell),
quan els recursos del centre ho permetin sintentar donar-los la
informaci ms essencial amb la llengua ms propera a ells.
15

Intentarem (sempre que sigui possible que en aquest primer contacte


hi pugui haver una persona que parli la seva llengua) en alguns casos
ens podran ajudar alumnes del centre del mateix origen, cosa que a
la vegada ens ajudar a aconseguir entre els membres de la nostra
comunitat educativa el nostre objectiu dintegraci social i cultural i a
la vegada fomentar lesperit de collaboraci i solidaritat.
3. Mostrar-lis el centre i presentaci del tutor i mestre AD (si no es pot
fer en el mateix moment sels citar per un dia i hora concret).
Aquesta activitat ser realitzada per un/a membre del centre que
estigui disponible en aquest moment.
Independentment del dia de matriculaci , el dia triat per comenar
els alumnes nouvinguts ser el Dijous, tot aix per facilitar
lorganitzaci de tasques administratives i la incorporaci al grup.
4. A secretaria hi haur un arxivador on es trobaran tots els impresos
de:
o proves inicials de cada nivell
o document de presentaci centre
o fulls de Benvinguts
o fitxa de dades bsiques
5. Sinformar al tutor/a abans de que arribi lalumne i els pares de la
nova matricula i se li facilitar la informaci recollida i ja es fitxar ,
la data per lentrevista inicial (que es podr fer coincidir amb el
mateix dia de la visita al centre).
6. Acollida de la famlia (tutor/a i mestre AD)
Sha de tenir en compte:
o Que desconeixen totalment (quasi sempre) el funcionament
del nostre sistema educatiu.
o Que desconeixen la relaci famlia escola.
o Que molts dells desconeixen les llenges oficials de la nostra
comunitat.
Per aix s convenient organitzar lacollida des de lescola a travs de
lentrevista inicial i dun posterior seguiment al llarg del curs per
mantenir sempre un mnim de contacte i comunicaci, encara que
moltes vegades sigui de manera informal i colloquial.
Aquesta responsabilitat ha dimplicar a tota lescola, per s clar que
el tutor i la mestra AD tindran un pes important en tots els contactes
que es puguin donar.
Entrevista Inicial: La realitzaran el/ la mestre tutor/a i la mestre AD,
en ella es tractaria de:
o
o
o

Omplir la fitxa de dades bsiques de lalumne.


Omplir el full dentrevista inicial (que t cada cicle)
Rebre informaci puntual sobre diferents aspectes, facilitats
per la famlia i que ens serviran per conixer ms lalumne i
facilitar la seva integraci al centre i al grup.
Informar al pares daspectes referits a: organitzaci del cicle i
laula, caracterstiques del nivell, objectius mnims, material
necessari , quota , horari, sortides.

Sha de tenir en comte que algunes famlies tenen quan arriben


dificultats econmiques i lescola procurar disposar dalguns
materials de segona m per donar-los en prstec fins que puguin
disposar dels propis.
Sinformar a la direcci del centre, daspectes tals com dificultat de
16

la famlia a lhora de pagar les excursions, material, situacions de


rebuig, risc, famlia conflictiva...
7. Ajudes per afavorir dinserci i evoluci de laprenentatge de
lalumne:
o Se passaran proves inicials, adequades a cada nivell i que ja
estan elaborades (tutor/a i mestre AD).
o Se passar una prova bsica (numeraci, operacions bsiques,
una lectura i un dictat, segons el nivell) en la llengua materna
(castell, angls o alemany), quan es tracti duna altre llengua
se fera si disposem del recurs per fer-ho.
o Una vegada avaluada la prova , es faran les corresponents
adaptacions i horaris de suport (a Educaci Infantil se contar
amb la mestre + 1) i se decidir ladscripci definitiva (a
primria)
o A E. Infantil ladscripci (dada la impossibilitat de repetir )
ladscripci al curs ja es far de manera definitiva. Veure el pla
dadaptaci dinfantil.
o Fer un seguiment mitjanant lobservaci, entrevistes... de la
seva adaptaci social i adquisicions curriculars.
o Passat un temps prudencial se far una nova entrevista amb
els pares per informar-los del resultat de les proves i adscripci
definitiva (si hi ha hagut canvis) i del procs dadaptaci del
seu fill/a.
o Els alumnes que venen amb desconeixement total de les
llenges oficials, romandran a laula Acolliment per fer-los una
adaptaci intensiva i amb lobjectiu dintegrar-lo el ms aviat
possible al seu grup de referncia. No obstant aix a les reas
que per el seus continguts i metodologies afavoreixen la
relaci amb els companys, cada alumne les far amb el seu
grup( plstica, Educaci Fsica i msica. Ladscripci dels
alumnes a laula dacolliment ser revisada peridicament
entre AD, tutor i/o equip docent i un membre de lequip
directiu.
4.3 Criteris per a ladscripci al curs corresponent:
1. Edat: s recomanable el curs que li correspon. Mxim un curs per sota
el que li pertoca per edat, una vegada realitzades les proves inicials,
si el seu nivell daprenentatge, no supera els mnims del nivell, i
estudiat les condicions particulars de cada un/a.
2. Escolaritzaci al seu pas dorigen.
3. Moment darribada al centre (principi de curs, mig curs...)
4. Grau dadquisici duna llengua romnica, pel que fa al coneixement
de lalfabet llat. En tots casos lalumne entrar a formar part del
programa deducaci compensatria.
5. Rtio dalumnes (no ser un criteri prioritari, perqu podr fer-se una
adscripci flexible ) i n dalumnes del mateix origen dins laula
(sintentar evitar, si s possible una coincidncia de molts alumnes
de la mateixa parla per evitar laparici de grups i retardar el procs
dadquisici de la nova llengua)
6. Composici de les aules: alumnes de N.E.E, immigrants...

4.4.- Aspectes a tenir en compte per una bona


acollida a l'aula del nin/a nouvingut
a) L'autoestima i enriquiment cultural

Pensar i potenciar situacions en les quals la interrelaci amb els seus


companys/es sigui constant.
17

Incloure des del primer dia el seu nom en els diferents llistats, aixi
com fer-li lloc (penjadors, carpetes, crrecs...)
Engrescar i motivar als alumnes perqu sinteressin pels intercanvis
culturals (costums, tradicions, festes populars...)
Fer una berenada de benvinguda a lalumne que arriba, on se podria
fer un intercanvi de menjar daqu (quelitas, sobrassada, formatge.. ) i
el nou aportar alguna menjar tpic del seu lloc dorigen, per aix
shauria dimplicar als pares, quan venen a lentrevista inicial.
Fer durant els primer dies una exposici de fotos aportades per
lalumne nou i donar-li ocasi dexplicar-les.
Fer necessari ls de la llengua.
Fer un diccionari amb paraules bsiques ds quotidi (en totes les
llenges present a laula)

b) Responsabilitat

Crear s laula un ambient propici per una bona acollida i adaptaci,


fomentant lactitud de tolerncia, respecte i responsabilitat de tota
laula.
Es crear a la classe la figura del padr/na, que ser un crrec
voluntari , amb nomenament oficial a direcci i entrega de
Diploma, quan acab lapadrinament, aquesta figura ser
encarregada de:
o Ajudar-li en els treballs ( traducci ) a entendre les ordres
donades pel mestre, introduir-lo en les costums, normes i
hbits de laula i de lescola, ajudar-li a integrar-se al grup,
acompanyar-lo al temps desbarjo i presentar-li altres
companys, en definitiva fer-li ms senzilla i agradable la seva
adaptaci.
o Seria positiu que si el padr/na viu a la mateixa localitat,
pogus mantenir contacte amb el nouvingut i ajudar-lo a
introduir-se en el nou entorn.

c) Autonomia

Presentar-li ( el tutor/a ) la resta de professors que passen per laula.


Donar-li a conixer els diferents espais i elements de laula i del
centre.
El/la tutor/a procurar donar-li les feines,llibres de text amb
ladaptaci necessria, per facilitar-li la feina i no crear-li frustraci
davant feines que no compren.

4.5.- La professora d'atenci a la diversitat


1. Lobjectiu daquest suport s aconseguir una bona integraci del nin/a
a lescola i que assoleixi el ms prest possible les habilitats bsiques
que li permetin treballar al mateix ritme que el seu grup-classe i
relacionar-se amb els seus companys.
2. L AD, coordinadament amb el/la tutor/a passar les proves inicials al
nou alumne i estar present a lentrevista inicial i a les primeres
reunions amb els pares, per tal daconseguir engrescar els pares a
prendre part activa en leducaci del seu fill/a i ajudar el/la tutor/a en
la seva tasca.
3. Els continguts inicials que es treballaran sn la comprensi i expressi
bsica. Exem:
o Frases fetes ds quotidi
o Vocabulari mnim de: cos, escola, famlia, colors, nombres...
o Conceptes bsics: obrir, tancar, gros, petit...
o Paraules de tcniques destudi: encerclar, subratllar, retallar...
18

4. Per ajudar-li, semprar una metodologia activa i Participativa, fent-li


necessari en tot moment ls de la seva nova llengua (jocs, titelles,
contes, mural...). En primer lloc sescolaritzar dins laula AD, durant
un major n dhores, i a mesura que la seva avaluaci continua vagi
millorant sanir integrant plenament dins laula.

5.-Metodologia per el tractament integrat de


llenges
A la nostra escola a lhora densenyar llenges tenim molt present que el
llenguatge s una activitat humana complexa que permet dues funcions
bsiques: la de comunicaci i la de representaci, les quals no
sexclouen,sin que apareixen de forma interrelacionada en lactivitat
lingstica.
La llengua s un vehicle de comunicaci que serveix a uns propsits
imprescindibles: inserci de lindividu en xarxes socials i processos
densenyament i aprenentatge.
Pretenem ampliar i aprofundir la capacitat comunicativa de lalumnat,
partint dels coneixements que els infants ja tenen mitjanant una concepci
significativa de laprenentatge.
Tenim com objectiu ltim que els alumnes assoleixin un domini de les quatre
habilitats bsiques: escoltar, parlar, llegir i escriure ambdues llenges
oficials daprenentatge (catal i castell) i en la mesura dels recursos en que
contem anar aprofundit en lensenyament duna tercera llengua.
Es tracta denriquir la llengua oral i daprendre la utilitzaci de la llengua
escrita.
Donarem una especial atenci al llenguatge oral en les seves dues
vessants: comprensi i expressi. La llengua parlada s una eina fonamental
en lensenyament de les llenges, no sha de plantejar, dons com un recurs
espontani i ocasional sin amb un rigor sistemtic, entre altres coses i de les
ms importants s que lsser hum i per tant els nostres alumnes, parla i
19

escolta ms que no escriu i llegeix i molt abans i en segon lloc, perqu el


llenguatge oral s un excellent punt de partida per a la llengua escrita, ja
que el seu domini repercuteix obligatriament en lescriptura, daquesta
manera lexpressi oral es converteix en leix vertebrador de
lensenyament de llenges en tota leducaci Infantil i primria. Per
la seva importncia en les relacions amb els altres i en el seu paper
estructurador del pensament.
Els infants sn els protagonistes en el procs de comunicaci lingstica, en
la seva doble dimensi, receptiva i productiva. El desenvolupament de la
seva capacitat lingstica depn en gran mesura de lintercanvi
comunicatiu amb els companys i amb el professorat.
El professor de qualsevol especialitat, ho s tamb de llengua. La
llengua s leina bsica de leducaci, tots els educadors seran, per aix
mateix professors de llengua, ents aix no com una simple vigilncia de
lortografia i la correcci formal.
Potenciarem les capacitats de lInfant, tant les relacionades amb la recepci
i l interpretaci de missatges com les adreades a emetrels o a produir-los.
El llenguatge oral, lescrit, artstic matemtic... mai no es presenta allat,
sin que cadascun senriqueix dels altres, i la comunicaci i representaci
esdev com un tot.
El nostre centre ha sofert un canvi important en quant a composici de
lalumnat, les aules estan dominades per una composici heterognia ,el
qual fa ms complicat lensenyament de les que sn les llenges oficials i
ens obliga a dur a terme una metodologia que utilitzi un tipus de recursos
que facilitin la integraci de tots els/les alumnes tenint com objectiu
aconseguir el seu arrelament a lentorn i a la nostra cultural.
Aquesta metodologia s assumida per tot el professorat del centre a la
vegada que intentem que tamb ho assumeixi el personal no docent com a
integrants de la comunitat educativa
Entre les mesures organitzatives ms immediates a tenir en compte per
afavorir la comunicaci tenim:
-Negociar contnuament el significat de tot all que sest fent dins laula
sempre a travs de la llengua oral, en aquest cas sempre ens ajudarem dels
infants que ja dominen les llenges daprenentatge i que poden servir de
nexe duni entre uns i els altres.
-Tots som interlocutors, especialment els infants, per tant tots/es han de
poder parlar.
-Utilitzaci destratgies per construir habilitats lingstiques, que ms
tard li serveixin per a laprenentatge i posterior s daltres llenges que
lalumne aprengu al llarg de la seva vida.
-Incorporar la llengua familiar a la prctica educativa., fent
comparacions i aprofitant per aprendre a dir i a escriure, paraules senzilles i
dus ms habitual. Anar construint entre tots un diccionari daula .de les
expressions ds ms freqent que facilitin la comunicaci i respecte entre
tots/es el membres del grup.
-Potenciar laula dacollida dels nouvinguts, de manera que quan
coincideixin les hores de llengua, els infants hi puguin assistir per tal danar
20

anivellant-se a la resta del grup, aquest fet se tindr en compte a lhora


delaborar els horaris de llenges de grups dels mateix nivell, sempre
adaptant-nos als recursos humans de que disposem.
-Garantir el procs dintegraci de tot lalumnat, afavorint el procs
natural daprenentatge de les llenges, fomentant la socialitzaci i la
interacci entre els infants amb un tipus dactivitats ldiques i significatives
que afavoreixin la participaci i desenvolupant la capacitat creadora amb
activitats de dileg, representaci, jocs lingstics...
-Utilitzaci duna metodologia oberta, que no marqui un ritme
determinat, interdisciplinari, on es treballa la llengua des de les diferents
rees i adaptable
a qualsevol nivell, per possibilitar un s adaptat a les diverses necessitats
que shan datendre i als objectius que es persegueixen.
Partim duna visi constructivista de laprenentatge que cont uns principis
bsics:
- Partir de com aprenen els infants.
-Aconseguir un aprenentatge significatiu i funcional:
Fer servir la llengua, fer-la eina de comunicaci, aix
Suposa situar-la dins un context real i funcional, no
Veure-la com una simple assignatura.
Partint de la importncia que donam a laprenentatge de la llengua com a
principal vehicle de comunicaci humana, partirem del llengua oral ja que el
seu domini s una condici prvia per dominar la llengua escrita, perqu si
b no existeix entre aquestes una correspondncia automtica hi ha tal
interrelaci que fa necessari plantejar-ne lensenyament i aprenentatge en
estreta relaci.
No deixarem de costat el treball a ms a ms dels diferents text literaris,
codis no verbals per la seva interacci constant amb ls de la llengua.
Incloem tamb dins la nostra didctica de les llenges el coneixement de les
seves convencions i de les seves regles: fonolgiques, morfolgiques,
sintctiques, ortogrfiques i de discurs.
Ens plantegem treballar el llenguatge en totes les activitats, les situacions i
relacions del grup-classe, treballar-lo utilitzant la multiplicitat dinteraccions
que es produeixen, es a dir a travs de tot el discurs didctic que se genera
constantment
El model de llengua donat pel professor/a cobra aix una especial
importncia, intentarem per tant sempre que els nostres recursos ens ho
permetin, establir un referent de llengua correcta i estable, un professoruna llengua .
Crear i afavorir situacions de comunicaci dins de contextos daprenentatge
compartits entre els mestres i els alumnes.
El llenguatge oral utilitzat a les nostres aules ser: viu, expressiu, propi i
correcte.
En relaci a la comunicaci escrita, treballem tot un conjunt dhabilitats
relacionades tant amb la comprensi com amb la composici de textos
escrits, variats i significatius per als/les alumnes., considerant i establint
sempre relacions entre la llengua oral i lescrita, prestant atenci als tres
diferencials de ambdues.
Partint del principi: La competncia que es desenvolupa en una llengua
est en funci de la competncia desenvolupada en una altra llengua
sempre que hi hagi una adequada exposici i motivaci per aprendre-la,
perqu es produeix una transferncia de coneixements i de procediments
entre les dues llenges.
21

No cal treballar de manera repetida les habilitats lingstiques en totes les


llenges daprenentatge, sin fer-ne un tractament integrat.
Els trets particulars de cadascuna de les llenges (pronuncia, gramtica,
lxic) han de ser adquirits per separat en cadascuna de les llenges, mentre
que les competncies ms profundes, sn interdepenents
Tot aix implica que existir una coordinaci fonamental entre el professorat
de llenges, especialment entre les rees de catal i castell, se programar
cada una de les llenges sempre de manera interrelacionada tot aix per
aconseguir els segents objectius:
Unificar criteris metodolgics i davaluaci.
Unificar terminologia
Evitar repeticions innecessries o no planificades.
Preveure les interferncies lingstiques
Promoure la transferncia, daquells aspectes, que sn comuns entre les
llenges
daprenentatge.

Optimitzar els recursos humans i pedaggics del nostre centre.

Intentar en la mesura que els recursos humans del centre ens ho


permetin mantenir el
Principi: Un professor, una llengua i en el cas de que no sigui possible,
establir un tipus
de consigna amb lalumnat que ens ajudin a diferenciar clarament el
moment dutilitzaci
duna u altre llengua.

El professor/a referent duna llengua ho ser en tot moment: aula,


passadissos, patis,
sortides...

Plantejar activitats globalitzades amb tot lentorn,partint dels esquemes


de coneixement
dels alumnes i dels seus processos daprenentatge, donant funcionalitat
a totes les
situacions daprenentatge.

Afavorir la memria comprensiva.

Avaluar de manera formativa el procs densenyament.

Crear les situacions ptimes per produir la interacci entre lalumne i el


contingut
densenyament organitzant situacions estimulants.

El/la mestre tindr un paper destimulador de les intencions comunicatives


dels alumnes, aconseguint que els alumnes estiguin interessats a entendre,
participar, que vulguin explicar coses aix comporta per part del mestre una
actitud adreada a:
Afavorir, estimular i orientar els intercanvis verbals amb els infants i
entre ells, aportant

elements dinmics que cren situacions dintercanvi.

Crea contextos que els posin en situaci de parlar, especialment en el


cas de
laprenentatge de llenges que no sn la seva llengua materna,
especialment el catal per
aconseguir un arrelament a la cultura i entorn.

Conixer cada infants i les seves circumstncies i saber establir


connexions.

Recollir i potenciar tot all que estimula a interactuar i a comunicar-se.

22

Per tal dexplicitar aquests objectius partirem de situacions


daprenentatge/comunicaci que es poden produir en gran i petit grup.
Partirem de situacions (en diferent nivell de dificultat i graduaci segons el
nivell), emmarcades totes elles en la recerca dun aprenentatge significatiu:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.

Hbits, organitzaci daula...


Qestions personals dels infants.
Del treball per projectes.
De situacions de jocs (gran i petit grup ) oral
De les imatges.
De diferents tipus de text:contes, rondalles,
llegendes, poemes, notcies
De titelles, escenificacions, personatges populars...
De cantarelles, canons i jocs populars, dites i
refranys...

En tots aquests aspectes jugar un paper molt important lactuaci i


incidncia del mestre, la intervenci pedaggica necessria per assolir els
objectius proposats.

1.-Hbits i organitzaci daula:


La vida diria dins lescola genera tot un grapat de situacions entorn a
ladquisici de normes, hbits, organitzaci... que provoquen a linfant un
augment de lautonomia i amb ella la seva seguretat i capacitat diniciativa i
un dels principals instrument per treballar aquests aspectes el trobem en el
llenguatge oral i la seva posterior reproducci a lescrit. Aquestes situacions
generen un intercanvi permanent de situacions de comunicaci verbal des,
de el punt de vista social i personal. Es per tot aix que dins la nostra
prctica educativa utilitzarem aquest recurs per el desenvolupament de
laprenentatge de les llenges.
2. Qestions personals dels infants:
Aprofitarem totes les oportunitats per dialogar amb cada alumne i per
suscitar la conversa collectiva. Es tracta de crear situacions de comunicaci
a partir de les seves experincies i les seves motivacions, essent
especialment receptiu a la intenci comunicativa dels alumnes, creant
situacions descoltar, observar, intuir...les expectatives de comunicaci dels
infants i a partir daqu crear situacions daprenentatge.

3. Treball per projectes:


Mitjanant ells se pretn desenvolupar un procs de reflexi, delaboraci i
destructuraci del pensament i en tot aquest procs el llenguatge juga un
paper cabdal, a travs de la comunicaci es converteix en vehicle per a
lestructuraci del pensament a la vegada que permet generalitzar i
categoritzar tot el que sha manipulat i experimentat
El treball per projectes vendr determinat per la intervenci directa del
mestre, coneixedor del procs daprenentatge, conduir lactivitat envers
uns objectius prefixats, escollint propostes de treball que parteixin de la
iniciativa del grup, establint conjuntament objectius, planificar-ne el
desenvolupament i organitzar les activitats, i tenint sempre com eix
23

conductor de totes les activitats el llenguatge tant amb la seva vessant oral
com escrita.

4. Situacions de joc
Utilitzaci del joc com instrument per el desenvolupament social, aprendre a
compartir, a esperar, a ser crtic a respectar ses normes, a ser capa d
expressar els errors comesos per ell mateix o pels companys.
Els jocs actuen com a rituals lingstics que ordenen, organitzen i marquen
segments dacci, molt valuosos per a ladquisici del llenguatge en les
seves vessants de comprensi i expressi.
-joc dramtic
-joc de taula
-jocs verbals
-jocs de pati
6.-Texts variats:
-.Contes, rondalles o llegendes tradicionals o dautor
-contes / histries inventats per tot el grup o de manera individual.
-Poemes, dites, endevinalles, notcies...
Treballats:
-A partir dun tema i uns referents compartits per tots i amb unes pautes
donades pel mestre.
-A partir de la iniciativa dels alumnes.
Sn un mitj ideal per assolir estructures lingstiques, aprendre nou
vocabulari, consolidar el que ja sap, aprendre estructures gramaticals...
Nhi ha adequats a totes les edats.
Sempre procurarem formular preguntes. Hem devitar les preguntes que
tenen una resposta evident i reservar les preguntes tancades per a aquells
infants amb menys competncia lingstica.
Les preguntes seran de:
-comprensi literal
-comprensi interpretativa
.comprensi profunda.
-Procurarem que els alumnes sempre argumentin les respostes.

7. Dramatitzacions
La dramatitzaci duna rondalla, un conte, un esdeveniment que ens ha
succet, un
acudit, un fet histric, una noticia...fa que els nostres alumnes
aprenguin un relat adequat
a la seva edat.

Practiquen els dilegs entre els personatges.

Mantenen la coherncia duna estructura narrativa amb una entonaci


adequada.

24

Incorporen les expressions prpies de la llengua que saprn.


Amb la repetici animam lInfant a llanar-shi, deixant en segon terme
la comprensi
total dall que es diu.

Ajuden i engresquen a linfant a resoldre situacions que li crea la


inseguretat dabandonar

per un moment la seva llengua.

El joc dramtic a laula ens permet improvisar un escenari i un dileg, els


nics
ingredients imprescindibles sn la il.lusi i les ganes de participar de
lalumne i del mestre.

Pautes de 5- 7 anys:
Les connotacions ms importants sn el desenvolupament del moviment
com eina de comunicaci i el pas del joc solitari al compartit. El joc teatral a
aquesta etapa ser una mescla de realitat i ficci.Els rols es repartiran
sempre dacord amb els gusts dels infants i la representaci es dur a terme
de manera informal, quasi com una festa en la qual el canvi de situaci i
espai formar part del joc i on actors i pblic, estaran al mateix nivell.

Pautes de 8- 12 anys:
En aquestes edats safirma el desenvolupament, en tots els sentits, de la
parla i la gesticulaci. Per aix s adient fer exercicis de creaci collectiva i
frenar lexhibicionisme personal. No sha de forar linfant a actuar, sha de
treballar en un espai buit i tenir present que la majoria dinfants encara
tenen un comportament infantil, per molt que lintentin amagar.
9.Cantarelles, canons...
Utilitzades per a laprenentatge de la llengua mitjanant lapropament a les
seves formes culturals, donant una forma contextualitzada del llenguatge i
afavorint el domini i perfeccionament de linstrument lingstic: jocs orals,
cantarelles, cantarelles eliminatives, canons, jocs populars. Tot aix
adequant el nivell de complexitat i dificultat en funci de cada nivel i llengua
daprenentatge
10.-Estratgies de conversa:
Vlides en qualsevol activitat, les estratgies de conversa afavoriran
lexpressi oral i aportaran les eines necessries per a les produccions
lingstiques.

s important partir de la llengua oral perqu:


-la fontica o producci de sons es vincula
el sistema
descriptura
i de la lectura.

directament amb

El coneixement de la llengua oral repercuteix directament en


lescriptura i la
lectura.
El treball dels sons i de lexpressi oral sn imprescindibles i necessaris
ja que un ensenyament centrat en la lectoescriptura pot fer minvar
lensenyament de la llengua oral, i en quant a la lectura lInfant no pot
arribar al significat de les paraules si no t el referent oral de lobjecte o
25

idea expressats, per escriure amb una llengua han de rebre els
coneixements suficients en aquesta, per fer-ho possible.
Les habilitats de comprensi ( escoltar i llegir ) i les dexpressi ( parlar i
escriure )
estan estretament lligades
La llengua oral s una eina o mitj per parlar sobre els textos escrits:

- Expressar els criteris de funcionament del codi i les estratgies


utilitzades per comprendre
i compondre un text
parlar dels seus textos escrits: analitzar, avaluar, millorar,
comentar...

Partir de situacions comunicatives reals i funcionals, per aix sn eines


privilegiades:
* les posades en com
*actitud descoltar i reflexi conjunta

*els debats
*els dilegs
*largumentaci
* la conversa
Es tracta doferir flexibilitat dintercanvi, crear situacions que estimulin
curiositat i iniciativa i afavorir moments dinteracci entre els nostres
alumnes.
Els treballs per projectes i dutilitzaci de la biblioteca daula de forma
activa sn dos sistemes que ens ajuden a donar funcionalitat a
laprenentatge de la lecto-escriptura.

TRACTAMENT DE LES LLENGES


Cal fer-nos un replantejament sociolgic,psicolingstic, educatiu i didctic
diferent enfront de la prctica del multilingisme i les mancanes en
aprenentatge de llenges que malgrat totes les mesures posades en
prctica pel cluastre (reforos, desdoblaments, agrupaments..)no ens donen
els resultats desitjats. I aquest replantejament passa per estudiar quin pot
ser el sistema que permeti que tot l'alumnat, acabi coneixent b el catal, el
castell i l'angls,
Els nostre alumnat es trova en aquesta situaci:
Bilinge no equilibrat: persona amb un grau de domini desigual entre les
seves dues
llenges. s ms freqent en els casos de bilingisme seqencial
(persona que aprn dues llenges amb asincronia, s a dir, primer luna,i
desprs, laltra. Aquest tipus de bilingisme sol portar a un domini desigual
de les dues llenges i, per tant, solem parlar de L1 ide L2.
El nostre alumnat presenta greus dificultats per assolir els objectius en
llengua catalana degut a lentorn social i familiar que tenen. Per tant per
aconseguir una millora en els resultats determinam:
Utilitzar la llengua catalana com a vehicle d'expressi habitual del centre.
Ens
referim a :
Llengua parlada entre les persones del centre (mestres, alumnes, personal
no
docent en contacte directe amb els alumnes)
Documents pedaggics i administratius.
Comunicacions internes.
Activitats extraescolars.( en horari lectiu i no lectiu) *
26

El servei del menjador, guarderia. *


Rtols, cartells (excepte les rees de castell i angls)
* El docents que tenguin referent exclusiu* ser la llengua que utilitzaran
amb els alumnes a totes aquestes situacions.
TRACTAMENT DE LES LLENGES
La llengua vehicular ser el catal.
Des de l'inici de l'escolaritat a Educaci Infantil, als nins i nines se'ls parla
en catal amb l'objectiu d'assegurar-ne un bon s oral com a base dels
aprenentatges i comunicaci-relaci de l'escola, ja que aquesta s la llengua
que no coneixen i noms tenen ocasi daprendre dins les hores lectives.
Durant tota l'Etapa d'Educaci Primria tamb es reforar molt la llengua
oral. Per tant els tutors de cada grup sern sempre referent de les llenges
majoritries que imparteixen al seu grup.
El referent lingstic catal el marcar el tutor( sempre que la situacin
organitzativa i personal ho faci possible ). Per treballar la llengua castellana
es far un intercanvi, si es factible, entre els tutors del mateix cicle i/o altres
cicles, amb la finalitat que el castell sigui impartits per professors que no
sn els tutors dels grups i aix conservar el referent lingstic dels alumnes.
Quan el professor tengui una dedicaci exclusiva en una de les tres llenges
daprenentatge (especialistes ) ser sempre i en tot momento dins lentorn
escolar i molt especialment quan hi hagi presencia dalumnes referent de la
llengua que imparteix .
En el cas dels tutors sern referents de catal ( si s la llengua majoritria
que imparteixen als seus alumnes ).
En el cas de que els tutors imparteixen una rea en una altre llengua a un
grup diferent sern referents lingstics daquesta rea durants les sessions
que limparteixen. La resta de lhorari lectiu mantindran el referent
lingstic que utlitzen a la seva tutoria.
Coordinaci entre els professors de llengua.
Els professors de les tres llenges, ( per molt especialmente els/les de les
dues llenges oficials ) es coordinaran per evitar repeticions de continguts,
unificar terminologia i criteris metodolgics i, per assegurar el correcte
aprenentatge dels trets particulars de cadascuna de les tres llenges,amb
una reuni trimestral.
Tractament de les estructures comuns (catal-castell)
Es treballaran de manera integrada. Sevitaran repeticions de continguts i
per aix sestabliran programacions conjuntes i integrades de llenges. La
part ms terica i com a les dues llenges es treballar de manera ms
sistemtica en la llengua en la que presenten menys dificultats i amb laltre
se treballar ms intensament les tcniques per millorar la comprensi oral i
escrita ,lespresi escrita i molt especialmente loral com a base i capacitat
imprescindible per assolir les altres.
El treball de llenges partir sempre de situacions orals i vivenciades dels
alumnes, per a partir delles introduir el conceptes i tcniques establertes
per a la programaci.
Se potenciar que els texts ( lectures, comprensions.. ) parteixen de
situacions properes, actuals i motivadores pels alumnes.
Els llibres no sern lnic instrument densenyament-aprenenetatge, sin
que esdevindran una recurs ms i sutilitzaran com eina molt til i
27

imprescindible actualmente, les noves tecnolgies i tots els recursos per el


treball de llenges que podem trovar a la xarxa.
A partir de lanlisis dels resultats davaluaci i proves davaluaci externes
el claustre ha aprovat iniciar el curs 2015-16 la posada en prctica duna
nova metodologia encaminada a desenvolupar i millorar la competncia
lingstica ( EO-EX-CO-CE)

7.- Mecanismes de seguiment i avaluaci de


les capacitats lingstiques de lalumnat:
Criteris davaluaci
PRIMER CICLE

CATAL I CASTELL
1.-Coneix i comprn diferents tipus de comunicaci oral.
2.- Participa en qualsevol acte comunicatiu, en petit o en gran grup
(dilegs, treballs en grup, relacions desbarjo...).
3.- Respecta les normes de la comunicaci: torn de paraula, escoltar,
mirar linterlocutor i mantenir el tema.
4.- Sexpressa de forma oral amb vocabulari adequat, pronunciaci
correcta i ordre en les idees.
5.- Comprn missatges orals de la vida quotidiana.
6.- Identifica la informaci ms rellevant dun text oral.
7.-Memoritza, reprodueix i representa textos de forma oral
(embarbussaments, dites, refranys ,poesies... )
8.-Memoritza, reprodueix i representa per escrit textos senzills.
9.- Coneix i comprn diferents tipus de comunicaci oral.
10.-Participa en qualsevol acte comunicatiu, en petit o en gran grup
(dilegs, treballs en grup, relacions desbarjo...).
11.-Respecta les normes de la comunicaci: torn de paraula, escoltar,
mirar linterlocutor i mantenir el tema.
12.-Llegeix en veu alta textos senzills amb entonaci respectant el
punt i signes dinterrogaci i exclamaci.
13.-Llegeix en silenci i sap respondre preguntes sobre el text llegit.
14.-Comprn el sentit global dels textos escrits emprant les
estratgies de comprensi lectora.
15.-Produeix testos breus i coherents respectant lortografia, la
calligrafia, lordre i la presentaci.
16.-Adquireix hbits dordre i netedat en la feina.
17.- Acaba les tasques diries.
18.-T hbits dautonomia en la feina.
19.-Mostra atenci i inters per lassignatura.
20.-Respecta les normes establertes.

LLENGUA ANGLESA
1.-Escoltar i comprendre missatges en interaccions verbals diverses
utilitzant les informacions
transmeses per aquests textos per a la
realitzaci de tasques concretes.
2.- Expressar-se i interactuar oralment en situacions senzilles i
28

habituals que tinguin un contingut i desenvolupament conegut,


utilitzant procediments i
recursos lingstics verbals i no verbals.
3.- Produir textos escrits breus i senzills amb finalitats diverses sobre temes
tractats en l'aula i
l'ajuda de models.
4.- Llegir de forma comprensiva textos escrits breus, treballats de
manera oral amb anterioritat, per extreure informaci global amb una
finalitat concreta.
5.- Valorar la llengua estrangera com un mitj de comunicaci i enteniment
entre persones
de procedncies, cultures i llenges diverses.
6.- Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la
capacitat
d'aprenentatge i d's de la llengua estrangera.
7.- Utilitzar els coneixements i les experincies prvies amb altres llengua
estrangera.
8.- Conixer aspectes fontics de ritme, entonaci i pronunciaci de la
llengua estrangera i
usar-los com elements fonamentals de la comprensi i producci orals.

SEGON
CICLE

CATAL I CASTEL
1.-Sexpressa de forma oral, utilitzant diferents funcions de comunicaci;
vocabulari,
entonaci
i ritme adequats i una estructura narrativa coherent.
2.- Comprn missatges orals de la vida quotidiana (contes, altres
relats,gravacions de rdio,
televisi, canons...) correctament.
3.- Respecta les intervencions i les idees dels altres i sap adaptar les
prpies opinions seguint
les normes de convivncia democrtica.
4.- Distingeix i entn els diferents tipus de comunicacions orals
(conversa,narraci, descripci i
exposici).
5.- Produeix textos amb una estructura coherent aplicant les normes
ortogrfiques i
gramaticals bsiques i tenint cura de la calligrafia, lordre i la
presentaci.
6.- Llegeix en silenci diferents textos valorant el progrs en la velocitat i la
comprensi.
7.- Adquireix hbits dordre i netedat en la feina.
8.- Acaba les tasques diries.
9.- Te hbits dautonomia en la feina.
10.-Mostra atenci i inters per lassignatura.
11.-Respecta les normes establertes.

LLENGUA ANGLESA
1.-Desenvolupa inters per aprendre la llengua anglesa.
29

2.- Localitza informaci especfica en textos orals i escrits breus.


3.-- Produeix textos orals i escrits a partir de models donats.
4.-- Participa de forma activa en les activitats de classe.
6.- Identifica i reprodueix de forma intelligible i significativa lentonaci, el
ritme, la
pronunciaci i laccentuaci de les expressions i paraules treballades.
7.- Coneix i utilitza les estructures gramaticals estudiades.

3r
CICLE

CATAL I CASTELL
1.-Capta el sentit global dels texts orals i escrits ds habitual, resumeix les
principals idees
expressades i les relacions que sestableixen entre aquestes I interpreta
alguns elements
no explcits.
2.-Llegeix texts diversos amb fludesa, emprant la pronunciaci, lentonaci
i elritme adequats
al contingut.
3.-Elabora texts escrits de tipus diferent, utilitza lestructura textual
adequada i t cura de la
calligrafia, ordre i presentaci.
4.- Aplica les normes dortografia estudiades.
5.-.Coneix i identifica els conceptes gramaticals estudiats.
6.-Identifica els elements bsics que constitueixen loraci, coneix les
principals classes de
paraules i la seva formaci i utilitza aquests coneixements en lproducci
i correcci dels
texts propis.
7 .-Presenta els treballs amb netedat i bona presentaci.
8.- SExpressa amb claretat i fluidesa, utilitzant el to i vocabulari adequate
al seu nivell

LLENGUA ANGLESA
1.-Mostra inters per aprendre la llengua anglesa i per revisar el que es va
aprenent al llarg
del curs.
2.-Reconeix el vocabulari treballat tant a nivell oral com escrit.
3.-Escolta i reprodueix les canons treballades.
-4.-Comprn globalment missatges orals variats.
5.-Escolta i discrimina informaci especfica de textos orals de tipologia
diversa.
6.-Produeix textos orals a partir de models prviament treballats
(dilegs,descripcions,
embarbussaments...).
7.- Escolta, llegeix i entn contes en angls.
8.- Llegeix i entn globalment textos escrits variats.
9.-Discrimina informaci especfica en textos escrits de diferent tipologia.
10.-Escriu textos diversos a partir de models donats.
11.-Identifica i reprodueix de forma intelligible i significativa lentonaci, el
30

ritme i
pronunciaci de les paraules i expressions treballades.
12.- Reconeix trets caracterstics, festes i costums propis de pasos de
llengua anglesa.
13.-Participa de forma activa en les activitats de classe.
14.-Coneix i utilitza les estructures gramaticals estudiades.

.
PER APROVAR LES ASSIGNATURES DE LLENGES LALUMNE HA DE
SUPERAR LA TOTALITAT DAQUEST MNIMS .

31

ESTUDI SOCIOLINGSTIC ALUMNAT


32

Estudi sociolingstic poblaci escolar curs 2014-15 el.laborat per a la


Revisi del projecte lingsitic:

PAS DORIGEN

NACIONALITAT PARES

33

LLENGUA PRPIA PARES

34

LLENGUA ENTORN FAMILIAR

35

CONEIXEMENT DE CATAL FAMLIES


36

ENTENEN CATAL:

PARLEN CATAL:

LLOC NAIXEMENT ALUMNES

37

HAN VISCUT SEMPRE A MALLORCA?

NOMBRE DESCOLES ESCOLARITZATS

38

LLENGUA PARLADA AMB EL PARE

LLENGUA PARLADA AMB LA MARE

LLENGUA PARLADA AMB ELS GERMANS


(s curis el cas de dues parelles de germans que a casa parlen mallorqu
per que dins el centre i entre els germans es parlen en castell per afinitat
amb els companys)
39

LLENGUA PARLADA AMB ELS COMPANYS A LESCOLA

40

LLENGUA

PARLADA AMB ELS MESTRES

LLENGUA

QUE PARLEN AL MENJADOR

41

LLENGUA

PARLADA ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Una vegada analitzada la situaci lingstica de lalumnat i les enquestes


contestades pels mestres, reunida la comissi lingstica pren els acords
que figuren a lacta ( ve a continuaci ) i sacorda presentar la proposta a
claustre ( adjuntam acta ) que aprova aqueste Projecte lingstic en data:

42

COMISSI LINGSTICA: 29-05-2015


ASISTENTS: Brbara nadal, Carme martinez, Xisca Crespi, Margot Coll,
Marian Mir, Pilar Rodriguez, Majo Campillo, Joana Maria Mas.
En primer lloc es comenten i es posen en com les conclusions de les
grfiques elaborades a partir de les enquestes realitzades a famlies i
alumnes, i que prviament shavien compartit amb tots els membres de la
C. Lingstica i de la CCP.
- La llengua ms parlada s el castell
- La presncia del catal est per davall altres llenges estrangeres.
- La llengua parlada al pati s el castell.
- Els monitors de menjador parlen en castell
- Les activitats que promou lAjuntament sn en castell.
- Les activitats extraescolars de lAPIMA sn en castell.
- Lescola destiu parla castell ( com a fet significatiu dir que dels 11
monitors que aquest any han de estar a Rotes noms 1 est capacitat
per parlar en catal i els altres no i daquests nhi ha dos que sn
antics alumnes nostres i ara estan a la UIB )
- La llengua vehicular del centre s el catal, exceptuant les persones
que tenen referent nic, per aix no es respecte.
- Els resultats obtinguts per els nostres alumnes a lIES, no sn bons.
- La llei de Normalitzaci lingstica i el decret de llenges estableix
lobligaci que tenen els centres daconseguir que els alumnes en
acabar lescolaritzaci han de dominar les dues llenges oficials i que
han destablir els mecanismes organitzatius i acadmics per
aconseguir-ho.
Aspectes valorats a partir de les respostes dels membres del claustre a
lenquesta .
16 persones diuen que no han mantingut el referent lingstic, 13 diuen que
si, encara que s cert que parlen en castell en companys o pares davant
els alumnes o tamb per fer aclariments quan pensen que els alumnes no
fan les coses perqu no les entenen.
En quant a les les causes dels mals resultats 4 pensen que no es fa b la
immersi a aquest centre, entenen per immersi no les hores que es fan en
catal sin les estratgies metodolgiques que sutilitzen. La diferencia
entre ensenyament en catal i immersi ve donada per el % dalumnat
catalano parlant que t el centre. Fet que determina la metodologia ( a
Costitx fa ensenyament en catal, noltros fiem immersi) .
Altres diuen que la competncia la van perdent a mesura que avancen els
cursos, encara que els r resultats a infantil ara no sn tan bons com fa uns
anys, abans arribaven a 1r xerrant ms.
Ho entenen tot per no xerren, perqu les mestres en algun moment han
perdut el referent davant ells i els alumnes saben que les entenen i no
sorgeix per ells la necessitat de canviar de llengua.
s discriminaci negativa, canviar la llengua menysvalorant la capacitat de
comprensi que tenen els alumnes( estam dacord que tenen un bon nivell
de comprensi).
Hem de pensar que xerrar amb en mallorqu segons el lloc on es trobin les
pot ajudar a sentir-se ms integrat i acceptat per la resta, aix passa
especialment els pobles on la gent es coneix ms. El fet de venir duna altre
comunitat i/o pas i noms parlar la llengua de lentorn on es mouen
( castell, angls, alemany..) les dificulta sentir-se integrats, arrelats i en
conseqncia agafar laprenentatge amb ms bona actitud i predisposici.
Desprs daquetes consideracions els membres de la C. Lingstica acordem
que el projecte lingstic daquet c entre ha de donar soluci a aquesta
problemtica.
43

PROPOSTA:
Matemtiques en catal.
Organitzar lensenyament de Catal i castell de la segent manera:
CATAL:
-TALLER DEXPRESSI ORAL
-TALLER DE COMPRENSI ORAL/ESCRITA
- TALLER DEXPRESSI ESCRITA
- GRAMTICA I ORTOGRAFIA
CASTELL:
- TALLER EXPRESSI ORAL/ ESCRITA
-

TALLER DE COMPRENSI ORAL/ESCRITA

GRAMTICA I ORTOGRAFIA

TALLER DE RAZONAMIENTO Y TRATAMIENTO DE LA INFORMACIN

I sense ms temes a tractar es dona per acabada la reuni.

44

45