Física II - Mòdul7 - Radiació. Radiació D'un Dipol

Radiaci
Radiaci dun dipol

Antoni Prez Navarro
PID_00159127
Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes llevat que sindiqui el
contrari a una llicncia de Reconeixement-Compartir igual (BY-SA) v.3.0 Espanya de
Creative Commons. Podeu modificar lobra, reproduir-la, distribuir-la o comunicar-la
pblicament sempre que en citeu lautor i la font (FUOC. Fundaci per a la Universitat
Oberta de Catalunya), i sempre que lobra derivada quedi subjecta a la mateixa llicncia
que el material original. La llicncia completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/legalcode.ca.
CC-BY-SA PID_00159127
Radiaci
ndex
Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.
Origen de la radiaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.
Definici de radiaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.2.
Radiaci a partir dels camps elctric i magntic . . . . . . . . . . . . . . .

1.2.1. El dipol oscil.lant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.2.2.
1.3.
Temps retardat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12
Els potencials retardats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13
1.3.1.
1.4.
Equivalncia entre treballar amb els potencials i

amb els camps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
14
1.3.2.
Equaci dones dels potencials escalar i vectorial . . . . .
16
1.3.3.
Expressions dels potencials retardats . . . . . . . . . . . . . . . . .
17
1.3.4.
La condici de Lorentz . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
19
Antenes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20
1.4.1.
Direccionalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21
Qu hem aprs? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
25
Radiaci emesa per un dipol elctric oscil.lant . . . . . . . . . . . . . . .

2.1. Definici del dipol elctric oscil.lant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
26
2.2.
Clcul de la radiaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
28
2.2.1.
Clcul del potencial vectorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
30
2.2.2.
Clcul del potencial escalar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
38
2.2.3.
Coordenades polars esfriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
39
2.2.4.
Expressi del potencial vectorial en coordenades
1.5.
2.
26
esfriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
44
2.2.5.
Clcul dels camps elctric i magntic . . . . . . . . . . . . . . . . .
47
2.2.6.
Clcul del vector de Poynting . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
52
2.2.7.
Clcul de la potncia radiada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
53
2.3.
Discussi de la validesa del dipol com a antena . . . . . . . . . . . . . . .
56
2.4.
Qu hem aprs? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
56
Problemes resolts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
58
3.1.
Enunciats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
58
3.2.
Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
59
Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
62
Exercicis dautoavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
64
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
65
Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
65
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
66
3.
Introducci
Fins ara heu vist que els camps electromagntics es propaguen en forma dones
i, fins i tot, heu pogut comprovar que la llum s una ona electromagntica
ms. De fet, hem obtingut les mateixes lleis per a qualsevol ona electromagntica que les que ja haveu vist per a lptica. Heu estudiat tamb com es
propaguen aquestes ones, tant en el mdul Propagaci dones electromagntiques, com en el mdul Lnies de transmissi. Potser el ms sorprenent de
tot plegat s que solament canviant la freqncia podem tenir coses tan diferents com microones, llum visible o rajos X. Per tamb sorprn que aquestes
ones es puguin propagar en el buit, sense cap tipus de medi, i malgrat que hagi desaparegut lelement que les va produir. I s aquest, precisament, el punt
que no hem tractat encara: com es produeixen les ones electromagntiques?
Aquest s el tema que atacarem en aquest mdul.
Saber com es generen les ones electromagntiques s fonamental sobretot per
dos motius:
1) per a poder-les crear quan conv, com es fa amb la rdio, la televisi, els
forns microones, les radiografies, i una gran quantitat daltres aplicacions; i
2) per a poder-les captar, quan conv, com seria el cas, un cop ms, de la rdio
o la televisi.
Val a dir que el tema de la generaci dones s molt ampli i mereixeria una
assignatura en exclusiva. s per aix que aqu ens centrarem a donar la idea
de com es generen i fer, amb una mica ms de detall, lexemple ms senzill (o
millor dit, menys complicat): el dipol elctric oscil.lant.
El mdul es divideix en dues grans parts: en el primer apartat veureu com es
produeixen les ones electromagntiques i us adonareu que sn un tipus de radiaci; en el segon apartat estudiarem un dels casos ms senzills de generador
dones electromagntiques: el dipol elctric oscil.lant.
Radiaci
Objectius
Els objectius que ha daconseguir lestudiant una vegada treballats els continguts daquest mdul sn:
1. Saber qu s la radiaci.
2. Saber com es produeix la radiaci electromagntica.
3. Conixer el concepte de temps retardat. Comprendre que les ones electromagntiques es desplacen a una velocitat finita i, per tant, cal tenir en
compte el retard de lona per a arribar a un punt determinat.
4. Conixer el concepte dantena.
5. Conixer i comprendre els passos que cal seguir per a calcular la potncia
radiada per una antena.
6. Conixer les coordenades polars esfriques.
7. Saber interpretar un diagrama de radiaci.
8. Saber fer aproximacions per a simplificar una expressi complexa.
9. Saber qu s un dipol elctric oscil.lant.
Radiaci
Radiaci
1. Origen de la radiaci
.
Lobjectiu principal daquest mdul s veure com es produeixen les ones electromagntiques. Per, don partim? Partirem del que ja coneixem.
Hem dit en la introducci que fins ara no hem vist com es generen les ones
electromagntiques, per aquesta afirmaci no s del tot certa. En els mduls
Ones i Propagaci dones electromagntiques heu estudiat que una ona
electromagntica est constituda per uns camps elctric i magntic variables
en el temps. s cert que, estrictament, no hem explicat com es genera lona,
per s que hem vist com es generen un camp elctric i un camp magntic.
Per tant, en certa manera, ja tenim un punt de partida i s aix precisament
el que farem en aquest apartat: veure com es produeix lona electromagntica
a partir daquests camps.
Amb aquest enfocament no veurem com es genera qualsevol ona electromagntica, sin solament les que es poden produir fent oscil.lar crregues elctriques, per sn aquestes, precisament les que ens interessen en aquest mdul.
Comenarem lapartat amb la definici dun concepte que s clau: el de radiaci. Tot seguit, veurem com podem calcular aquesta radiaci a partir dels
camps elctric i magntic, en qu tindrem en compte que lona electromag-
Producci dones daltes

freqncies
Per a produir ones daltes
freqncies, com la llum o els
rajos X, es podrien fer oscil.lar
crregues per en la prctica
no es fa i sutilitzen altres
mtodes.
ntica es desplaa a una velocitat finita i, per tant, triga un temps a arribar a
qualsevol punt, fet que donar lloc al concepte de temps retardat. Amb aquest
concepte buscarem quines sn, en aquest cas, les expressions dels potencials
escalar i vectorial i obtindrem aix les expressions dels potencials retardats.
Amb tots aquests elements ja tindrem les eines matemtiques i conceptuals
Les expressions dels potencials escalar i

vectorial es tracten al mdul Lleis de
Maxwell.
necessries per a calcular les ones electromagntiques que genera un dispostiu

determinat, i aix s el que farem en lltim subapartat: introduir alguns dels
dispositius ms importants pel que fa a la generaci i captaci de les ones electromagntiques de rdio (que sn les que ens interessen en aquest mdul): les
antenes.
1.1. Definici de radiaci

Abans de comenar, en sentit estricte, cal que definim un concepte que s
cabdal i que anir apareixent al llarg de tot el mdul (i que a ms, li dna ttol):
el concepte de radiaci. Podem trobar definicions diverses per ens quedarem
amb la que resulta ms til per als objectius de lassignatura, i que coincideix
en diversos diccionaris normatius, com el de lInstitut dEstudis Catalans o el
de la Real Academia de la Lengua Espaola.
Enllaos dinters
Podeu visitar la pgina web
del Diccionari de lInstitut
dEstudis Catalans a:
http://dlc.iec.cat.
Podeu visitar la pgina web
del Diccionari de la Real
Academia de la Lengua
Espaola a:
http://rae.es/rae.html.
Radiaci
.
La radiaci s lemissi i transferncia denergia en forma dones electromagntiques o partcules.
Per al que ens interessa en aquest mdul, ens quedarem noms amb la transmissi denergia en forma dones electromagntiques. Aix, resulta que en tota lassignatura, el que hem estat estudiant s, precisament, com es propaga
la radiaci; en aquest mdul farem un pas ms i ens centrarem en com es
produeix.
Ara que ja tenim definit el concepte que volem estudiar, podem comenar.
1.2. Radiaci a partir dels camps elctric i magntic

Com a primer pas, pensem una mica com es poden produir ones electromagntiques, fent servir noms all que sabem:
Una ona electromagntica est formada per uns camps elctric i magntic,
En lorigen dels camps elctric i magntic tenim les dues idees segents:
com el seu nom indica.
Una crrega crea un camp elctric.

Una crrega en moviment, amb una velocitat ~v, crea un camp magntic.
Amb la situaci aix plantejada crevem camps elctrics i magntics que podien ser variables o no i, en qualsevol cas, el que obtenem era el camp en
presncia de la seva font (crregues o crregues en moviment). Ara volem anar
ms enll, volem crear una ona viatgera, s a dir, uns camps elctric i magntic que es vagin realimentant mtuament de manera que es puguin propagar
en el buit sense necessitat que hi hagi la font. s a dir, necessitem crear uns
camps elctric i magntic que siguin capaos de sobreviure malgrat que lelement que els va crear hagi desaparegut. O dit amb unes altres paraules, volem
crear una ona electromagntica com les que hem vist als mduls Ones i
Propagaci dones electromagntiques.
Com han de ser uns camps elctric i magntic per a satisfer aquesta condici?
La resposta la podem obtenir grcies a dues de les lleis de Maxwell:
De la Llei de Faraday sabem que quan el flux de camp magntic, B , varia

en el temps, es produeix un camp elctric, ~E:
Z
~E d~l = dB
dt
(1)
Les equacions de Maxwell sestudien al

mdul Lleis de Maxwell.
Radiaci
De la llei dAmpre sabem que quan el flux de camp elctric, E , varia en

el temps, es produeix un camp magntic, ~B:
Z
dE
~
B d~l = I + 0 0
dt
(2)
s a dir, necessitem una variaci en el temps per tal que un camp magntic
generi un camp elctric i per tal que un camp elctric generi un camp magntic. Dit daltra manera, necessitem una variaci en el temps perqu un camp
magntic i un camp elctric es puguin alimentar mtuament.
Ara fixeu-vos en un detall: per tal de tenir un camp magntic necessitem una
crrega en moviment, amb una velocitat v. Per tant, si el camp ha de variar
en el temps, cal que la velocitat daquesta crrega vari en el temps. I qu s la
variaci de la velocitat en funci del temps? s lacceleraci!
Recordeu
Lacceleraci es defineix com
la variaci de la velocitat a
mesura que passa el temps:
v
~a = d~
.
dt
Aix doncs, sembla que si accelerem una crrega ja en tenim prou per a poder
generar un camp magntic variable i, com podem veure a partir de la llei de
Faraday, si tenim un camp magntic que varia en el temps, podem induir un
camp elctric. Si la variaci s tal que el camp elctric indut tamb varia en el
temps, per la llei dAmpre sinduir un camp magntic, i aix successivament.
En resum, a partir de la crrega accelerada podem tenir un camp elctric i
un camp magntic que salimenten mtuament i donen lloc, aix, a una ona
electromagntica.
Per, realment pot ser tan simple tot plegat? Nhi ha prou amb una crrega accelerada per a generar una ona electromagntica? Doncs la resposta s
que s.
.
Observaci
La demostraci matemtica s fora complicada, per es pot afirmar que

una crrega accelerada radia, s a dir, emet una ona electromagntica.
Per tant, ja hem trobat, tot i que noms ho haguem fet qualitativament, de
quina manera es pot originar la radiaci. Daquesta manera ja tenim un punt
de partida. Tot seguit veurem, duna manera intutiva, com es produeix aquest
fenomen. Ho farem amb lexemple ms senzill: la radiaci dun dipol elctric
oscil.lant. Ara b, no penseu que pel fet de ser lexemple ms senzill s el
menys important, com veureu a lapartat 2.
1.2.1. El dipol oscil.lant

Un dipol consisteix en dues crregues q amb signe oposat separades una certa
distncia, l. A partir daquests parmetres es defineix el moment dipolar ~p
Es pot radiar una ona

electromagntica o un feix de
partcules. Tanmateix, en
aquest mdul parlarem
noms dels casos en qu es
radia una ona
electromagntica.
Radiaci
10
com el producte del valor de la crrega pel vector que les uneix, ~r, que ser un
vector de mdul ~p:
~p = q~r
(3)
Aquest s lexemple ms simple de dipol, per en realitat quan parlem de

dipol lnic que volem dir s que hi ha una crrega positiva i una negativa del
mateix valor separades una determinada distncia. Aquestes crregues poden
ser, per exemple, conjunts de crregues o densitats volmiques de crrega.
Aix, podeu tenir una situaci com la de la figura 1 on tenim dos filferros,
cadascun amb una crrega diferent, separats una certa distncia. Aix tamb
seria un dipol.
Figura 1. Dipol connectat a un generador de corrent dalta

freqncia
Figura 1
A la figura hi ha les crregues
positives a dalt i les negatives
a baix. Tanmateix, a mesura
que passa el temps, el
generador dalta freqncia
fa que la situaci vagi
oscil.lant entre aquesta i la
inversa.
El que tenim a la figura 1 s, per, una situaci ms elaborada. Els dos filferros
Intensitat
estan connectats a un generador de corrent altern dalta freqncia. Aix vol

dir, bsicament, que el generador fa circular les crregues molt de pressa. Per
tant, en un instant hi ha a dalt les positives i a baix les negatives; i en linstant
segent la situaci s la inversa.
La idea bsica s que el generador crea una diferncia de potencial que treu
els electrons de la porci A i els porta a la porci B. Tot seguit, lefecte sinverteix i treu els electrons de la porci B i els porta, un altre cop, cap a
la porci A, i aix successivament. Seria un procs equivalent al que faria un
malabarista amb unes taronges, que les va tirant constantment cap amunt i
aquestes tornen sempre a la seva m: la taronja est constantment accelerada
ja que sempre hi actua lacceleraci de la gravetat. Aquest cas seria semblant,
Recordeu que un corrent o, el

que s el mateix, una
intensitat, no s res ms que
un conjunt de crregues en
moviment i es defineix com:
dq
I = dt .
Radiaci
11
en el sentit que els electrons estan anant constantment dun filferro a laltre i,
per tant, estan accelerats.
Podeu veure el procs a la successi dimatges de la figura 2. A la primera
Procs de conducci
imatge teniu representat el camp que crea un dipol, que va de les crregues
positives a les negatives (figura 2a). Tot seguit, en el viatge de les crregues
negatives del filferro A al B, hi haur un instant dequilibri en el qual no hi
haur camp (figura 2b). I a continuaci, quan totes les crregues negatives hagin arribat al punt inferior, tindrem que el camp elctric shaur invertit (figura 2c). A causa daquesta oscil.laci, aquest dipol sanomena dipol oscil.lant.
Figura 2. Procs de creaci duna ona electromagntica
a.
b.
c.
+
+
+
+
+
+
E
Figura 2
E
-
+
+
+
+
+
+
t=0
En realitat el procs de
conducci no funciona ben
b amb els electrons
viatjant dun extrem a
laltre del cable, sin que els
electrons van xocant
constantment els uns amb els
altres i s lefecte daquests
xocs el que es propaga.
Tanmateix, pel que fa a
aquest mdul, en tenim prou
a pensar que van viatjant.
t=
1
T
4
t=
1
T
2
Daltra banda, al costat de cada figura teniu representada levoluci del camp
elctric (el camp magntic ser perpendicular al camp elctric i dirigit en la
direcci cap enfora i cap endins del pla del paper). Com podeu veure a la figura, el que shi ha representat s la meitat duna oscil.laci completa, s a dir,
durant un temps que s la meitat dun perode i s per aix que ho assenyalem
Dipol connectat a un
generador de corrent dalta
freqncia.
a. Les crregues negatives
sn a dalt i les positives, a
baix, amb la qual cosa el
camp elctric ~E apunta cap
amunt;
b. Coincideix amb linstant
en qu no hi ha separaci de
crregues i, per tant, el camp
elctric s 0;
c. Les crregues negatives
sn a baix, la situaci inversa
de la presentada a la part a.
Al costat del dipol teniu
representat el camp i com
aquest es va desplaant en el
temps. Tamb hi teniu indicat
quina fracci de perode, T,
correspon a cada crrega: de
a a c ha passat mitja
oscil.laci i, per tant, 21 T; en
conseqncia a b, 41 T.
amb el smbol 12 T a la figura 2c i 41 T a la figura 2b.

De lexplicaci prvia ja podeu deduir que en la radiaci dun dipol oscil.lant
com el que hem dibuixat, els camps elctric i magntic oscil.len (fixeu-vos que
E canvia en el temps, i segons la llei de Faraday (1), crear un camp magntic).
I fixeu-vos que els mxims i mnims dambds camps coincidiran, per la qual
cosa loscil.laci ser en fase.
El que us hem presentat en aquest subapartat s un cas que mostra grficament la generaci duna ona electromagntica. Tot i que la situaci es podria
complicar molt, aquest exemple ens serveix per a entendre el procs duna
manera intutiva. Daltra banda, en aquest mdul ens centrarem noms en
el tipus dona que hem vist generar-se en la figura 2, que correspon al tipus
dona amb qu hem treballat en la resta de mduls: les ones planes.
Segons es veu al mdul Ones, un

perode s el temps que triga una ona a
fer una oscil.laci completa.
Radiaci
12
.
En les ones planes els camps sn perpendiculars entre si i perpendiculars a la direcci de moviment.
Ara que ja tenim una idea de com es genera una ona electromagntica, hi ha
un altre element que hem de considerar. Fixeu-vos que en el modul Ones
hem parlat molt del fet que les ones es propaguen a una certa velocitat. Ara
b, quan hem tractat les ones electromagntiques en els mduls Lleis de
Maxwell i Propagaci dones electromagntiques, ens hem limitat a dir
a quina velocitat viatjaven, per, en sentit estricte, no hem tingut en compte
aquest fet. Ara ja no podem obviar-ho ms i, per tal destudiar com es produeix la radiaci, hem de tenir present que triga un temps a propagar-se. Aix
s, precisament, el que estudiarem tot seguit.
1.2.2. Temps retardat

Fins ara hem estat parlant de qu produeix els camps elctric i magntic. Ara
b, quan es crea un camp elctric, aquest camp no apareix automticament
a tot lespai, sin que es crea en el punt on hi ha la crrega, i llavors viatja a
travs de lespai. s per aix que en les imatges de la figura 2 teniu representats
els camps corresponents, no noms al dipol tal com est en aquell instant,
sin tamb com estava en instants previs. De fet, quan heu estudiat les ones,
tant electromagntiques com mecniques, al llarg dels mduls anteriors, heu
vist sempre que es desplacen a una certa velocitat, que en el cas de les ones
electromagntiques en el buit s la velocitat de la llum, c.
Cal tenir en compte, per tant, quant fa que es va produir el camp electromagntic que estem veient. s a dir, imagineu-vos que mireu una ona (que
seria com dir una oscil.laci del camp electromagntic) en un determinat instant, diguem-li t. Aquesta oscil.laci sha pogut produir per una situaci com
la que us hem mostrat al subapartat 1.2.1. La pregunta seria: quan es va produir loscil.laci que estem mesurant? s a dir, quan es va originar loscil.laci?
quan va comenar el viatge de lona?
La resposta a aquesta pregunta la podeu trobar fent servir la cinemtica. Lona
es mou en lnia recta i a velocitat constant, s a dir, amb un moviment rectilini
i uniforme; per tant:
Espai = Velocitat Temps
(4)
En aquest cas, la velocitat s la velocitat a qu es propaga lona pel buit, que s

la velocitat de la llum en el buit: c. Per tant, si som a una distncia R de la font,
tenim que el temps que ha trigat lona a arribar al punt que estem mirant s:
Tempsarribada =
R
c
(5)
Radiaci
13
Aix doncs, el moment en qu es va produir loscil.laci que estem mirant, que

anomenarem t , ser el temps actual, t, menys el temps que ha trigat aquesta
oscil.laci a arribar, s a dir, el temps que hem trobat en lequaci 5, R . Per tant:
c
t = t
R
c
(6)
Fixeu-vos que hem trobat aquest temps fent servir un concepte tan fonamental com el moviment rectilini i uniforme. El que hi ha al darrere s que el
camp electromagntic que genera una crrega no apareix instantniament a
tot lespai, sin que triga un temps a arribar.
.
Les ones electromagntiques en el buit es desplacen a una velocitat
igual a la velocitat de la llum en el buit, c. Per tant, si estem situats
a una distncia R del punt en qu sha produt lona, el temps que ha
trigat a arribar est determinat per lequaci:
t = t
R
c
(7)
La qesti del temps retardat

Aquest fet es tracta al mdul Ones, per val la pena que hi penseu ara, perqu ha
estat un tema cabdal de la cincia en general i de la fsica en particular durant centenars danys. Ara esteu molt acostumats al fet que sigui aix, i les seves conseqncies
apareixen en una gran quantitat de pel.lcules, llibres i articles de divulgaci. Alguns
exemples sn:
Els senyals i missatges que envi una nau espacial que sigui a Mart triguen un temps
a arribar, que dependr de com de lluny estigui en cada moment Mart de la Terra
(com que ambds planetes orbiten al voltant del Sol, la distncia entre ells varia).
Les ones de tota mena que ens arriben de les estrelles (llum, ones de rdio, rajos X,
etc.), han trigat anys a arribar-nos. Per exemple, en el cas de lestrella ms propera al
Sol, Proxima Centauri, triguen poc ms de 4 anys. s a dir, s a una distncia un pl
superior a 4 anys-llum. Aquest fet dna peu a la frase que potser heu sentit algun cop
que quan mirem les estrelles, estem mirant el passat.
Hi hauria un llarg etctera dexemples, per el que val la pena recordar s que aquesta
idea s relativament nova i no apareix fins el 1864, quan James Clerk Maxwell va publicar el seu A dynamical theory of the electromagnetic field (Una teoria dinmica del camp
electromagntic).
Tanmateix, quin s lefecte real que t aquest fet en les equacions de lelectromagnetisme? Ho veurem tot seguit.
1.3. Els potencials retardats

Hem vist en el subapartat anterior que les ones electromagntiques es desplacen a una velocitat finita. Per tant, si mesurem el camp elctric o magntic
Radiaci
14
en un instant determinat, t, i volem calcular com es va produir aquest camp,

no hem de tenir en compte la crrega o el corrent en el moment en qu fem
la mesura, sin en el moment en qu es va generar el camp. Per a obtenir-lo
caldr tenir en compte el temps que ha trigat lona electromagntica a arribar
al punt on fem la mesura, s a dir, el temps t de lequaci 7.
Com afecta aquest temps a les equacions que hem fet servir fins ara per a
calcular els camps elctric i magntic? Per a veure-ho, podrem fer servir les
expressions que ens permeten calcular els camps elctric o magntic, per ho
farem a partir de lexpressi dels potencials escalar i vectorial. Conceptual-
Els potencials escalar i vectorial

sestudien en el mdul Lleis de
Maxwell.
ment s el mateix i, com veureu al llarg daquest mdul, sajusta molt ms a

la manera de treballar habitual en temes de radiaci, ja que aix els clculs se
simplifiquen molt.
Per a comenar, us mostrarem primer que s equivalent treballar amb els potencials escalar i vectorial a treballar amb els camps elctric i magntic. Desprs obtindrem lexpressi daquests potencials i, finalment, veurem com canvien els potencials quan tenim en compte la velocitat finita de propagaci de
lona, s a dir, el retard de lona. Sn el que es coneixen com a potencials
retardats.
1.3.1. Equivalncia entre treballar amb els potencials i

amb els camps
Per a veure que s equivalent treballar amb els potencials escalar i vectorial
a treballar amb els camps elctric i magntic, partirem de les equacions de
Les equacions de Maxwell sestudien al

mdul Lleis de Maxwell daquesta
assignatura.
Maxwell. En particular, partirem de la segent equaci:

~
~ ~E + B = 0
(8)
~ es pot escriure en funci del camp

Daltra banda, el potencial vectorial, A
magntic com:
~
~
~ A
B=
(9)
~ es
Recordeu que loperador
diu nabla.
Si substitum primer el camp magntic pel potencial vectorial a lequaci 8,

Derivada i rotacional
tenim:
~
~
~ ~E + A = 0
~
Permutar el rotacional, ,
i
~
(10)
Que podem reescriure de la segent manera:

~
~ ~E +
~ (A) = 0
(11)
una derivada, (t) , s un

tema delicat des del punt de
vista matemtic. Tanmateix,
des del punt de vista fsic,
sovint ho podem fer perqu
el mn real, normalment,
coincideix amb el cas
matemtic en qu es pot fer.
Radiaci
15
~ factor com i tenim:

I daqu podem treure
~
~E + (A)
t
=0
(12)
Haver arribat en aquest punt s important, ja que hi ha un teorema que afirma

que si el rotacional de quelcom s igual a 0, s a dir:
~ Quelcom = 0
(13)
llavors aquest quelcom es pot escriure com el gradient dun potencial escalar, :
~
Quelcom =
(14)
Fixeu-vos que lequaci 12 compleix aquest teorema, amb un quelcom que s:
Quelcom = ~E +
~
(A)
t
(15)
I per tant:
~
~E + (A) =
~
t
(16)
~
~E =
~ (A)
t
(17)
I daqu:
~ s el potencial vectorial.
on s el potencial escalar i A
Aquest s un primer resultat important.

.
~ i fent servir la tercera llei de Maxwell
A partir del potencial vectorial, A,
(equaci 8), hem trobat que podem escriure el camp elctric en funci
~
dun potencial escalar, , i del potencial vectorial, A:
~
~E =
~ (A)
t
(18)
Ara b, no us sobta aquest ltim terme? Si recordeu el reps delectrosttica

que hem fet al modul Lleis de Maxwell, ja sabem que podem escriure el
camp elctric en funci dun potencial escalar; aleshores, com s que ara resulta que tamb depn de la derivada parcial respecte al temps del potencial
De fet, podrem escriure a (14)

~ sense el signe, per el
,
posem perqu el cas fsic que
tractem va amb signe menys.
Radiaci
16
vectorial? s el mateix el potencial escalar que hem trobat aqu que el que
havem trobat a electrosttica?
Respondrem les preguntes comenant pel final: la resposta a lltima pregunta
s que s, el potencial escalar, , que apareix aqu, s el mateix que havem vist
en el cas de lelectrosttica. I aleshores, qu significa la derivada parcial? La
clau est en el fet que ara no estem en una situaci esttica. En electrosttica,
una derivada respecte al temps s igual a zero i per aix no ens apareixia. Ara,
en canvi, tenim crregues en moviment i corrents i per aix ens apareix aquest
segon terme.
Amb tot el que hem fet en aquest subapartat, ja hem vist que podem treballar amb potencials (escalar i vectorial) i, a partir dells, trobar els corresponents camp elctric i magntic amb les equacions 17 i 9. Per tant, a partir
dara treballarem amb el potencial escalar i el potencial vectorial. Ara b, com
els calculem?
Tot seguit veurem com sn les expressions dels potencials escalar i vectorial.
Per a fer-ho, partirem dun fet, si ms no intutiu: si els camps elctric i magntic satisfan lequaci dona (que heu vist al mdul Ones), i aquests camps
sn equivalents als potencials, satisfaran tamb els potencials una equaci
dona? La resposta a aquesta pregunta s que s i veureu que aquest s ens
conduir a les expressions dels potencials escalar i vectorial retardats.
1.3.2. Equaci dones dels potencials escalar i vectorial

Sabem que els camps elctric i magntic satisfan lequaci dona. Doncs b,
resulta que els potencials escalar i vectorial satisfan tamb una equaci dona.
No en farem la deducci, perqu s fora complicada i el que s important s
Al mdul Propagaci dones

electromagntiques es veu amb detall
que els camps elctric i magntic
satisfan lequaci dona.
el resultat.
Aix, tenim per al potencial vectorial:
2~
~ 0 0 A = 0~J
~ 2A
t2
(19)
I per al potencial escalar:

2
~ 2 0 0 = 1
0
t2
(20)
Si la notaci amb loperador nabla us resulta encara incmoda, tamb podeu

~
escriure les equacions amb derivades parcials. s a dir, substituir loperador
per la derivada respecte a les tres components de la posici:

~
~
2A
2A
0 0 2 = 0~J
2
t
~r
(21)
~ es
Recordeu que loperador
diu nabla.
Radiaci
17
I per al potencial escalar:

2
2
1
i
=
0
0
2
2
~
t
r
0
(22)
Aquestes equacions dona sn per al buit. Si teniu un medi material noms cal
que substituu 0 per i 0 per .
Fixeu-vos que, a diferncia del que havem fet en el mdul Propagaci dones
electromagntiques, aqu s que tenim en compte les fonts del camp electromagntic, s a dir, tant la densitat de crrega, , com la densitat de corrent, ~J.
I sn aquestes les equacions que volem resoldre.
Tanmateix, resoldre les equacions 19 i 20 no s trivial i no aporta res, per
la qual cosa, un cop ms, us posarem el resultat: lexpressi general dels potencials escalar i vectorial, que es diuen potencials retardats, a causa de la
dependncia que tenen del temps retardat, equaci 7.
1.3.3. Expressions dels potencials retardats

Per a trobar les expressions dels potencials retardats, partirem de les equacions dona dels potencials vectorial, A (equaci 19) i escalar, (equaci 20).
Aquestes equacions se satisfan quan els potencials tenen les segents expressions (no us espanteu en veure-les, noms us les ensenyem per a comentar-ne
algunes caracterstiques).
1) Potencial escalar
(~r,t) =
1
4 0
(~r ,t )
dv
k~r ~r k
(23)
s a dir, el potencial escalar depn tant de la posici en qu el calculem, ~r,

com de linstant t, i per aix posem (~r,t). I aquest potencial depn de:
0 : s a dir, del medi. En aquest cas seria el buit. Si fos un altre medi substituirem 0 per .
~r: s la posici del punt on volem calcular el potencial.
~r : s la posici de les fonts, s a dir de la densitat de crrega .
(~r ,t ): correspon a la densitat volmica de crrega. Per fixeu-vos, i aix s
un element important, que la densitat volmica depn de ~r , s a dir, de la

posici de les crregues, i de t (vegeu el subapartat 1.2.2.), s a dir, de linstant en qu es va produir la radiaci que estem calculant, s a dir, depn
de la distribuci de crregues que va crear la radiaci.
~r ~r : s la distncia de la font al punt on calculem el potencial.
Daltra banda, la integral sobre V (de volum) fa referncia al fet que cal integrar a totes les fonts. Teniu representats els diversos parmetres en la figura 3.
Densitat de crrega i
densitat de corrent
Recordeu que la densitat de
crrega s la crrega q per
dq
unitat de volum: = dV i la
densitat de corrent J s la
intensitat I per unitat de
dI
volum: J = dV
Radiaci
18
Figura 3. Definici dels parmetres del potencial retardat
Figura 3
z
Teniu representats els
parmetres dels potencials
retardats: el vector ~r s la
posici del punt on volem
calcular el potencial; ~r s la
posici de les fonts, que sn
les dues boles grises que
teniu representades. Aquestes
dues crregues estan
separades una distncia l.
R = r - r
l/2
l/2
2) Potencial vectorial
~ ~r,t) =
A(
1
4 0
Z ~
J(~r ,t )
dv
k
r ~r k
V ~
(24)
Recordeu que el potencial vectorial s, efectivament, un vector. Per tant, lequaci 24 equival, en realitat, a tres equacions, una per a cada component. Els
parmetres sn els mateixos que en lequaci 23. La diferncia s que la font
del camp magntic no s la densitat de crrega, sin la densitat de corrent, ~J.
Fixeu-vos que aquesta densitat de corrent tamb depn de ~r i de t , s a dir,
de la posici en qu es troba la densitat de corrent i del temps en qu es va
produir loscil.laci que ha produt lona que estem mesurant.
.
~ estan espeResumint, el potencial escalar, , i el potencial vectorial, A,
cificats per les expressions:
(~r,t) =
~ ~r,t) =
A(
1
4 0
(~r ,t )
dv
k~r ~r k
(25)
1
4 0
Z ~
J(~r ,t )
dv
k
r ~r k
V ~
(26)
on:
0 s la permitivitat elctrica del buit (si en lloc del buit fos un altre
medi, seria ).
~r s la posici del punt on volem calcular el potencial.
~r s la posici de les fonts, s a dir, de la densitat de crrega en

el cas del potencial escalar i de la densitat de corrent ~J en el cas del
potencial vectorial.
Radiaci
19
.
~r ~r s la distncia de la font al punt on calculem el potencial.
(~r ,t ) correspon a la densitat volmica de crrega.
~J(~r ,t ) correspon a la densitat de corrent.
Ambds potencials depenen del temps retardat, t = t
R
c
(equaci 7) i
per aix reben el nom de potencials retardats
Ara b, si recordeu el clcul de potencial en electrosttica, sempre havem de

dir quin origen agafvem per al potencial. Veurem tot seguit quin s lorigen
que se sol agafar.
1.3.4. La condici de Lorentz

Si recordeu els cursos delectrosttica, o el reps que se nha fet al mdul Lleis
de Maxwell, sempre diem que el potencial escalar est definit llevat duna
constant. s a dir, que cal triar lorigen del potencial. Amb el potencial vectorial passa una cosa semblant. Una situaci del mateix estil continua essent
vlida amb els potencials retardats.
Per tant, amb les expressions que hem vist en el subapartat 1.3.3. (equacions 25 i 26) no en tenim prou: cal triar aquests orgens.
Hi ha moltes maneres de fer-ho, per habitualment el que es fa s triar la que
es coneix com a condici de Lorentz.
.
La condici de Lorentz per camps en el buit diu que la divergncia
~ s proporcional a la derivada respecte al
~ A)
del potencial vectorial (
temps del potencial escalar ( t ), canviada de signe. La constant de pro-
porcionalitat s la inversa de la velocitat de la llum, c. Matemticament

sexpressa:
~ + 1 = 0
~ A
c t
(27)
Fixeu-vos que aquesta expressi ens est relacionant el potencial escalar amb
el potencial vectorial, amb la qual cosa, quan haguem trobat un, podrem trobar laltre.
Un cop arribats en aquest punt, en qu ja tenim els ingredients matemtics
per a obtenir la radiaci dun element, passem a veure, com a exemple, els
elements radiants per excel.lncia: les antenes.
La definici de divergncia es veu al

mdul Lleis de Maxwell.
Radiaci
20
1.4. Antenes
Fins aqu hem vist, des dun punt de vista teric, com es produeix la radiaci
electromagntica i hem mostrat els ingredients matemtics necessaris per a
calcular-la. Veurem ara un exemple dels dispositius en qu es produeix (o es
capta) aquesta radiaci.
Per a comenar classificarem la radiaci en dos tipus, segons quin sigui el seu
origen:
Radiaci natural: la que es genera de forma natural, com seria la que ens
Tipus de radioactivitat
arriba de les estrelles (en forma de llum, ones de rdio microones, etc.).
Radiaci artificial: la que es genera mitjanant lactivitat de lhome. Exemples en serien les ones de les retransmissions de rdio o televisi.
Dentre els dispositius que permeten generar radiaci artificialment nhi ha

uns despecialment importants i que ens ajudaran molt a entendre aquest mdul: les antenes. Aquests dispositius permeten tant emetre com captar la radiaci. De fet, amb una passejada per qualsevol ciutat segur que veureu molts
En la classificaci de radiaci
no hem incls directament la
radioactivitat, ja que ens
centrem en radiaci dones
electromagntiques i no de
partcules. En el cas de la
radioactivitat, nhi ha de tres
tipus: dos sn de partcules
i el tercer, aquest s, s dones
electromagntiques, en
particular de radiaci .
exemples dantenes que fan tant una cosa com laltra: antenes emissores de
rdio, de televisi, de telefonia mbil, etc. I gaireb tots portem a sobre antenes receptores en el telfon mbil, o b les tenim a casa nostra per a poder
veure la televisi, o en els mdems sense fils, en lordinador porttil o en els
telfons portables.
Ja veieu, doncs, perqu les antenes sn tan importants: sn a tot arreu. I sn
un, dels dispositius per excel.lncia per a controlar les ones electromagntiques. Sense elles estarem en la mateixa situaci que un home primitiu que
conegus el foc per que no sabs com crear-lo ni com controlar-lo.
En aquest mdul no estudiarem les antenes en profunditat, per s que conv
que en tingueu algunes nocions. Daltra banda, tot i que les antenes es poden
fer servir tant per a captar com per a emetre, aqu ens limitarem al cas de
lemissi. El cas de la recepci s conceptualment molt semblant (tot i que no
exactament igual). Dentrada, comenarem definint qu s una antena.
Exemple dantena de mitja ona. Fixeu-vos que
t la forma del dipol que hem vist en la figura 1.
Font: http://commons.wikimedia.org/wiki/File
:Half_-_Wave_Dipole.jpg
.
LInstitute of Electrical and Electronics Engineering* (IEEE) defineix una
antena com la part dun sistema transmissor o receptor dissenyada especficament per a radiar o rebre ones electromagntiques.
* En catal, Institut dEnginyeria

Elctrica i Electrnica.
Hi ha molts tipus dantenes, segons quina sigui la freqncia de la radiaci

que es vulgui emetre o rebre. Alguns exemples sn:
Antenes amb fil: en sn exemples els dipols, o els monopols, que serien
les tpiques antenes del cotxe, espires, etc.
Antenes dobertura i reflectors: en sn exemples les antenes parabliques.
A lapartat 2 es veu un exemple de

dipol.
21
Ara b, les antenes no noms sn capaces demetre o captar ones electromagntiques, sin que tamb sn capaces de fer-ho en una determinada direcci.
1.4.1. Direccionalitat
Si alguna vegada us trobeu en la situaci dhaver de col.locar una antena de
televisi, del tipus que sigui, veureu que heu de posar lantena duna determinada manera per tal de captar b lemissi. Aix s degut al fet que les antenes
no capten ni reben la radiaci de la mateixa manera en totes les direccions,
sin que hi ha unes direccions privilegiades. De fet, lobjectiu duna antena s
radiar tota la potncia en la direcci adequada. Aquesta direccionalitat sacostuma a representar amb un diagrama de radiaci.
.
Un diagrama de radiaci s una representaci grfica de les propietats de
radiaci duna antena, en totes les direccions de lespai, a una distncia
fixa.
Un diagrama de radiaci mostra, per tant, la potncia radiada en cada direcci,

s a dir, la densitat de potncia radiada.
La manera de construir el diagrama s mesurar el camp elctric a una determinada distncia de lantena, s a dir, sobre una esfera amb lantena com a
centre. Tanmateix, tot i que la radiaci semet en tres dimensions (en lespai),
normalment el diagrama es fa en dues dimensions. s com si fssim un tall
de lesfera en un pla que sigui especialment interessant (per exemple, el de
mxima radiaci). En teniu un exemple en la figura 4, on teniu:
En leix horitzontal, les direccions demissi des de 180 a +180 i en el
En leix vertical teniu la densitat de potncia radiada en aquella direcci.
centre, 0 , la direcci de mxima radiaci.
Fixeu-vos en un detall: el mxim val 1. Aix s perqu lhem normalitzat a

1. s a dir, hem mirat quin s el valor mxim i hem dividit tots els valors
per aquest valor.
Noteu que la figura mostra que, efectivament, les antenes sn direccionals,

ja que en la direcci de mxima radiaci, la potncia s gaireb 10 vegades
ms gran que en la resta. Ara b, aquesta potser no s la manera ms clara de
mostrar-ho.
Hi ha un altre tipus de representaci, que es coneix com a representaci polar
(vegeu la figura 5). En aquest cas es mostren els angles realment com a angles
i la figura representa, efectivament, les diverses direccions de lespai.
Radiaci
Radiaci
22
Figura 4. Densitat de potncia radiada per una antena en un tall principal
1,0
Figura 4
0,7
Representaci de la densitat
de potncia radiada en
funci de la direcci de
lespai en coordenades
cartesianes per a un tall
principal. Els 0 graus sn la
direcci de mxima radiaci i
la representaci va des de
180 a +180 . La densitat
de potncia est
normalitzada a 1 i podeu
veure que s una potncia 10
vegades superior a la dels
pics segents.
Densitat de la potncia
0,8
0,7
0,6
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
0,0
200
150
100
50
50
100
150
200
Direcci (en graus sexagesimals)
Figura 5. Representaci polar de la densitat de potncia
Figura 5
Representaci de la densitat
de potncia radiada en
funci de la direcci de
lespai, en coordenades
polars, per a un tall principal.
0
330
30
60
300
0,2
0,4
0,6 0,8
1
90
270
120
240
150
210
180
Els diagrames de les figures 4 i 5 descriuen lantena i sn molt tpics. Tant,

que els diversos elements que hi apareixen tenen noms propis. Tot seguit us
nindiquem alguns, que teniu representats a la figura 6:
Lbul principal o feix principal: s la zona de mxima radiaci.
Lbuls secundaris: sn la resta de lbuls.
Radiaci
23
Amplada de feix a 3 dB: indica en quin punt sha redut a la meitat la

potncia radiada. Fixeu-vos que com ms ample sigui aquest valor, menys
direccional ser lantena.
Relaci del lbul principal a secundari: s el quocient entre el valor del

lbul principal i el del lbul secundari ms gran. Aquest quocient ens dna,
per tant, una idea de quanta potncia es perd en la resta de direccions. La
situaci ideal seria que els lbuls secundaris no existissin, per la qual cosa,
com ms gran sigui aquest quocient, menys potncia es perd en les altres
direccions. Tingueu present que tot el que radi fora de la direcci que
volem, s potncia que, per a nosaltres, sest perdent.
Relaci davant-darrere: s el quocient entre el valor del lbul principal

i el valor del lbul en la direcci diametralment oposada. Aquest valor t
sentit perqu sovint trobem antenes que, per la seva simetria, s com si
tinguessin dos mxims, un al davant i laltre al darrere. Per tant, aquest
valor ens est dient si, a ms demetre en una nica direcci, lantena emet
tamb en un nic sentit.
Figura 6. Diagrama de radiaci de la figura 4 amb els parmetres que permeten descriurel
Representaci de la figura 4,
per amb els diversos
parmetres dels diagrames de
radiaci definits: la relaci
davant-darrere, lample del
feix a 3 dB i la relaci de
lbul principal a lbul
secundari.
1,0
0,7
0,8
0,7
Relaci lbul principal
a secundari
0,6
Relaci davant-darrere
0,5
0,4
Amplada de feix
a mitja potncia
(a 3 dB)
0,3
0,2
0,1
0,0
200
Figura 6
150
100
50
50
100
150
200
Exemple. Relaci davant-darrere

Obtindrem la relaci davant-darrere dels diagrames polars de les figures 5 i 7.
En el primer cas, per a obtenir la relaci davant-darrere del diagrama de la figura 5, tenim
el problema que costa molt de veure la proporci que va enrere. Tanmateix, podem
mirar el diagrama equivalent en cartesianes, la figura 4. Per a fer-ho cal mirar lalada
Radiaci
24
del diagrama a 0 (1, perqu est normalitzada) i la potncia del diagrama en la direcci
180 , que s 0,1. Si feu el quocient obteniu que:
1
= 10
0,1
Relaci davant-darrereFigura 5 =
(28)
Per tant, aquesta antena es pot considerar direccional.

En el cas de la figura 7 podem veure la relaci directament en el diagrama polar. Fixeu-vos
que el lbul en la direcci de 0 s el doble de gran que el que hi ha a 180 .
Relaci davant-darrereFigura 7 = 2
(29)
Figura 7. Exemples de radiaci
Figura 7
Antena
omnidireccional
Antena bidireccional
Antena direccional
0
30
30
10
20
60
60
30
90
90
120
Exemples de radiaci per a

diversos tipus dantenes:
omnidireccional, s a dir, que
radia igual en totes
direccions; bidireccional, s
a dir, que radia en dues
direccions diametralment
oposades; i direccional, s
a dir, que noms radia en una
direcci. Teniu tamb
un diagrama de radiaci
duna antena principalment
direccional, i una
representaci en tres
dimensions (recordeu que
els diagrames mostren noms
un pla).
Observeu que en largot

dantenes es parla de direcci
per a referir-se al sentit.
120
150
150
180
Fins ara hem estat dient que les antenes radien en una direcci determinada
i que, per tant, sn direccionals. Per ho sn realment? En la figura 7 podeu veure alguns exemples de radiaci per a diversos tipus dantennes: omnidireccional, s a dir, que radia igual en totes direccions; bidireccional, s
a dir, que radia en dues direccions diametralment oposades; i direccional, s a
dir, que noms radia en una direcci. De fet, aquests tres tipus dantenes sn
casos ideals, mentre que les antenes reals tenen una mica de cada cas: es considerar dun tipus o un altre segons el carcter que predomini. En la figura
podeu veure tamb un diagrama de radiaci duna antena principalment di-
El decibel es tracta en el mdul Ones

i en el mdul Acstica; ens indica un
guany (o una prdua respecte a una
diferncia). En el cas de les antenes, 3
dB indica el punt en qu la potncia
sha redut a la meitat.
Radiaci
25
reccional, i una representaci en tres dimensions (recordeu que els diagrames

mostren noms un pla).
Ara b, com podem saber si una antena s ms direccional que una altra? Per
a fer-ho es defineix la directivitat.
.
La directivitat duna antena s el quocient entre el que radia una antena en una direcci determinada i el que hagus radiat la mateixa antena
en aquella direcci si fos istropa (s a dir, si fos una antena que radis
el mateix en totes les direccions).
Amb tota aquesta informaci ja us podeu fer una idea bsica de com sn les
antenes i com shi treballa. En lapartat segent, el de radiaci dun dipol,
farem el clcul de la radiaci duna antena per al que s, potser, el cas ms
senzill, el del dipol elctric oscil.lant.
1.5. Qu hem aprs?

Fins ara hem vist, des dun punt de vista ms aviat qualitatiu, i fent servir
noms la informaci que ja tenem, com es poden generar les ones electromagntiques. Bsicament hem vist:
que una crrega accelerada radia (subapartat 1.2.1.);
que es poden tenir crregues accelerades simplement amb un dipol oscil-
que les ones es desplacen en el buit a una velocitat c i, per tant, triguen a
lant (subapartat 1.2.1.);

arribar a un punt situat a una distncia R del seu origen un temps t = t
R
c
(equaci 7);
que els potencials que depenen del temps t sn els potencials retardats.
les principals caracterstiques dels dispositius que es fan servir per a emetre
i captar ones electromagntiques: les antenes (subapartat 1.4.).
Ara que hem fet un estudi qualitatiu de com es genera la radiaci veurem com
podem fer els clculs per a trobar quantitativament aquesta radiaci. Ara b,
qu ens interessa calcular realment? Recordeu que la radiaci s la propagaci
denergia i, de fet, el que voldrem saber s quina s lenergia radiada i en
quina direcci es radia aquesta energia. Daquesta manera serem capaos de
tenir control sobre quant es radia i cap a on.
En lapartat segent farem aquest clcul en el cas ms senzill: el dipol oscillant. Tanmateix, veureu que s fora complex i haurem de fer algunes aproximacions. Aix i tot, ens servir per a veure el procs del clcul de la radiaci.
26
2. Radiaci emesa per un dipol elctric oscil.lant

.
Fins aqu hem vist, qualitativament, com es produeix la radiaci electromagntica. Ara ho farem matemticament amb un objectiu: saber quanta energia
es radia, i quina s la potncia radiada i en quina direcci es radia.
Farem el clcul per al cas del dipol elctric oscil.lant, que ja hem vist en el
subapartat 1.2.1. Aquest element es pot considerar, de fet, un dels models ms
senzills dantena (vegeu el subapartat 1.4.). Tot i aix, el simplificarem i ja us
avancem que no farem tots els passos i que haurem de fer algunes aproximacions: els clculs de radiaci sn molt llargs i complexos i molts queden ms
enll dels objectius daquesta assignatura. Tanmateix, podreu veure el procs
que cal seguir i els resultats que obtindrem que, tot i no ser exactes, s que
seran una bona aproximaci.
Un cop definit el dipol que estudiarem, els passos que cal seguir per a calcular-ne la radiaci sn els segents:
1) Calcular el potencial vectorial.

2) Calcular els camps elctric i magntic, mitjanant el potencial vectorial
calculat en el pas anterior.
3) Calcular el vector de Poynting, mitjanant els camps elctric i magntic
calculats en el pas anterior.
4) Calcular la potncia radiada, mitjanant el vector de Poynting calculat en
el pas anterior.
Ja veieu, doncs, que necessitem cada pas per a fer el segent. Daltra banda,
aqu podeu veure tamb perqu necessitvem introduir el potencial vectorial, ja que s en el clcul de problemes de radiaci on adquireix la mxima
rellevncia.
Acabarem lapartat amb una breu discussi sobre la validesa dels resultats obtinguts.
2.1. Definici del dipol elctric oscil.lant

El dipol elctric que farem servir s el que ja heu vist en la figura 3, i que teniu
en la figura 8.
Radiaci
Radiaci
27
Figura 8. Dipol elctric oscil.lant
Figura 8
l/2
Les crregues q estan unides

per un fil de longitud l
centrat a lorigen. El moment
dipolar del sistema s
~p = q~r = ql~k i pel fil circula
dq
una intensitat I = dt .
l/2
En el dipol hi ha dues crregues, una positiva i laltra negativa, separades per

un fil duna longitud l. El seu moment dipolar (recordeu lequaci 3 del subapartat 1.2.1.) s, per tant:
~p = q~r = ql~k
(30)
On hem expressat el vector ~r en funci del vector unitari en la direcci z: ~r = l~k.

Fins aqu tot seria igual que en el cas de les situacions electrosttiques. Tanmateix, per tal que aquest dipol radi, cal tenir en compte els elements que ja
hem vist en el subapartat 1.2., bsicament el fet que la crrega ha de variar en
el temps, s a dir, cal que:
dq
6= 0
dt
(31)
d~p
6= 0
dt
(32)
I, per tant:
Ara b, si recordeu la definici dintensitat, lequaci 31 s, precisament, la

intensitat:
I=
dq
dt
(33)
Aix doncs, hem arribat al mateix que havem trobat en lexemple qualitatiu
del subapartat 1.2.
Radiaci
28
En realitat aquesta seria la mateixa situaci que hem vist en el subapartat 1.2.1.,
per simplificada, ideal. Diem ideal perqu si hi ha una variaci de crrega tenim una intensitat, per perqu aix passi necessitem un generador, com tenem en la figura 1. En aquest cas, per, el de la figura 8, ens quedem noms amb
el fet que en variar la crrega hi ha una intensitat. De fet, en tenir en compte
que hi ha una intensitat, estem considerant, implcitament, el generador.
Ja tenim, per tant, la situaci plantejada. Ara comenarem a fer els clculs per
a arribar a obtenir la potncia radiada.
2.2. Clcul de la radiaci

No oblideu que el nostre objectiu s obtenir la potncia radiada pel dipol. Per
a veure com podem arribar-hi, fem el raonament cap enrere:
1) La potncia, P, es defineix com la variaci denergia, E, en el temps:
P=
dE
dt
(34)
2) Lenergia total radiada, E, es calcula fent la integral del vector de Poynting,

~S, en totes les direccions de lespai. El vector de Poynting s lenergia radiada
en una direcci i, per tant, sobre una rea infinitament petita da. Aix doncs,
hem de fer una suma dinfinites parts, infinitament petites, i aix s una integral: cal fer una integral sobre totes les direccions fins a cobrir una rea A que
envolti completament el dipol:
E=
~S d~a
(35)
3) El vector de Poynting, ~S, dna lenergia de lona electromagntica en la

direcci de propagaci, i es calcula a partir del camp elctric i magntic amb
lexpressi que heu vist en el mdul Ones:
~S = 1 ~E ~
B
(36)
4) Els camps ~E i ~B es poden calcular a partir de les expressions del potencial

~ (equacions 9 i 18), que us hem mostrat
escalar, , i del potencial vectorial, A
en el subapartat 1.3.1.
5) Grcies a la condici de Lorentz que hem vist en el subapartat 1.3.4. (equaci 27) podem calcular el potencial escalar, , a partir del potencial vectori~
al, A.
6) I, finalment, podem calcular el potencial vectorial amb lexpressi 26 que

hem vist en el subapartat 1.3.3.
Radiaci
29
s a dir, podem partir del clcul del potencial vectorial i, a partir daquest,
desfer el cam fins a la potncia radiada.
Potser el que ms crida latenci s el fet que partim del potencial vectorial. Per
qu no partim, per exemple, del camp elctric com fiem en electrosttica? En
electrosttica es pot calcular el camp elctric que produeix un dipol (dues crregues separades una distncia l) o, fins i tot, distribucions ms complicades.
Aleshores, per qu no ho fem daquesta manera?
Activitat
Sabreu respondre a la pregunta anterior? Per qu no ho fem com en electrosttica?
Penseu-hi un moment abans de seguir llegint i, un cop tingueu alguna resposta, continueu. Potser ja haureu vist el motiu, que ens ha aparegut abans, en
el subapartat 1.3.1. en un raonament similar: no estem en electrosttica i, per
tant, el clcul no seria vlid ara; per a ms, si calculssim el camp magntic
a partir del camp elctric en electrosttica, ens donaria 0 perqu no depn del
temps. Per a veure-ho, recordeu que tant en la llei de Faraday (equaci 1) com
en la llei dAmpre (equaci 2), per a generar un camp a partir de laltre, cal
que el primer vari en el temps.
Per tant, ens ho hem de pensar dues vegades abans de fer res. El que haurem
de fer s calcular els camps creats per un dipol que depn del temps, i tenir-ne
en compte la dependncia temporal. Ara b, ni tan sols aix no s immediat.
Si recordeu el subapartat 1.3., hem vist que quan mesurem el camp electromagntic en un determinat punt i en un instant determinat, en realitat aquell
camp sha produt en un altre lloc i en un instant de temps anterior al que
estem mesurant.
Per tots aquests motius, quan treballem amb radiaci i volem fer clculs de
radiaci, en comptes de calcular directament els camps elctric i magntic,
calculem els potencials escalar i vectorial. I per a aquestes magnituds s que
tenim unes expressions que tenen en compte que lona electromagntica ha
trigat un cert temps a arribar al punt en qu fem la mesura: sn les expressions dels potencials retardats (vegeu el subapartat 1.3.3.). I com ja havem
vist, si calculem els potencials retardats, ja podem obtenir les expressions dels
camps per mitj de les equacions 9 i 18. Per tant, s equivalent treballar amb
els potencials a treballar amb els camps, per molt ms senzill (penseu que
el potencial escalar no s ni tan sols un vector).
Daltra banda, quan hem mostrat les expressions dels potencials, hem hagut dimposar una condici, la condici de Lorentz, lequaci 27 del subapartat 1.3.4., que reprodum aqu per comoditat:
~ + 1 = 0
~ A
c t
(37)
Radiaci
30
Aquesta condici relaciona els potencials escalar i vectorial, per la qual cosa
no cal que els calculem tots dos, sin que nhi ha prou de calcular-ne un i
desprs, a partir daquest, calcular laltre mitjanant aquesta condici.
.
Resumint, per a calcular la potncia radiada per un dipol, comenarem
calculant el potencial vectorial i, a partir daquest, els camps elctric i
magntic. Un cop els tinguem, calcularem el vector de Poynting. Amb
ell calcularem lenergia radiada i, un cop la tinguem, podrem calcular
la potncia radiada.
Disposem-nos, doncs, a fer tots aquests passos. Tanmateix, com ja us hem

avanat al principi, lobjectiu no s que aprengueu els procediments matemtics intermedis, que poden arribar a ser fora complicats i, en la majoria de
casos, sn molt especfics i no aporten gaire. Lobjectiu s, per contra, que veieu els resultats parcials i quines equacions es fan servir per a arribar-hi, perqu
conegueu el cam. Laltre element important que veureu en el procs s una
srie daproximacions que s que haureu dentendre i aprendre a fer.
Veureu que, tot i les aproximacions, el procediment de clcul s llarg i fins al
final no sobt cap resultat. Per tant, haureu de tenir pacincia i no desanimarvos en la lectura ni espantar-vos en veure les frmules. Cada vegada que nobtinguem una, us indicarem en qu us heu de fixar.
2.2.1. Clcul del potencial vectorial

Doncs b, ja estem a punt de comenar i, com hem dit, partirem del potencial
vectorial, per ms exactament, del potencial vectorial retardat (equaci 26) i
que us reprodum aqu:
~ ~r,t) =
A(
1
4 0
Z ~
J(~r ,t )
dv
r ~r k
V k~
(38)
Els passos que seguirem seran:
1) Trobar les variables necessries per a fer el clcul, i que heu pogut veure en
el subapartat 1.3.3. en la figura 3 (que us reprodum a la figura 9).
2) Fer laproximaci que som molt lluny del dipol: l r.
3) Fer laproximaci que la longitud dona que emet el dipol s molt ms gran
que les dimensions del dipol: l .
4) Obtenir lexpressi dels potencials.
Lectures recomanades
Si voleu veure els clculs
fets en detall, podeu
consultar les obres de Reitz
(2001) o de Wangsness
(1983) que teniu a la
bibliografia.
Radiaci
31
Figura 9. Dipol elctric, amb els vectors posici
z
R = r - r
l/2
l/2
Obtenci de les variables per a calcular el potencial vectorial

En el cas que ens ocupa tenim un fil que uneix les dues crregues i pel qual
circular una intensitat. En lequaci 33 ja hem vist que la variaci en el temps
de la crrega s la intensitat. En aquest cas tenim una intensitat que va en la
direcci z, en lloc duna densitat volmica; per tant, podem fer el canvi:
~Jdv = Idz~k
(39)
I queda:
~ ~r,t) =
A(
1
4 0
I(~r ,t ) ~
dz k
k~r ~r k
(40)
Per a comenar hem de trobar els diversos parmetres, que ja haveu vist en la
figura 3, i que us reprodum en la figura 9 per comoditat:
~r: la posici del punt on volem calcular el camp.
Recordeu
~r : la posici de la font. En el cas del potencial vectorial la font s la intensitat. Com ja hem vist en lequaci 39, va en la direcci ~k i per tant:
~r = z~k
(41)
La z ve del fet que estem buscant els parmetres per a lelement a integrar,
s a dir, un dz qualsevol que estigui sobre la font. Com que est en leix z
escrivim z; i com que depn de la font posem la prima: z . Aquesta z s la
variable dintegraci i estar entre 2l i + 2l .
I: la intensitat.
Normalment fem servir les

variables primes per
referir-nos a les fonts.
Radiaci
32
Ara ja podem calcular el terme k~r ~r k que hi ha al denominador de lequaci 40. Fem primer la diferncia de vectors:
~r ~r = ~r z~k
(42)
I ara hem de fer el mdul. Normalment el que fareu s escriure el vector ~r

amb les seves components i fer la diferncia. Aleshores, per a fer el mdul
elevarem cada component al quadrat, les sumarem i farem larrel. Ara b,
recordeu don ve aquesta manera de fer? Doncs de fer larrel quadrada del
producte escalar del vector per ell mateix:
Mdul dun vector

Recordeu que el mdul dun
vector ~r = rx~i + ry~j + rz~k s
larrel quadrada de la suma
dels quadrats de les
components:
q
r=
q
~
~ A
~
A = A
rx2 + ry2 + rz2
(43)
Activitat
Demostreu que s el mateix calcular el mdul elevant cada component al quadrat, que
fer-ho fent larrel quadrada de multiplicar el vector per ell mateix (equaci 43).
s aix com farem ara el mdul de lequaci 42 ja que fent-ho aix podrem
simplificar els clculs. Per tant:
~r ~r =
(~r z~k)(~r z~k) =
r 2 2z~k~r + z2
(44)
Si recordeu que el producte escalar s el producte de mduls pel cosinus de

langle que formen, i teniu en compte que ~k s un vector unitari (de mdul 1)
tenim que:
~k~r = r cos
(45)
on s langle que forma el vector ~r amb la vertical, s a dir, amb el vector ~k,
com podeu veure en la figura 9.
Aix, doncs, si substitum lequaci 45 en lequaci 44, ens queda:
p
~r ~r = r 2 2z r cos + z2
(46)
I ara farem ja una primera aproximaci, que veureu que t tot el sentit si
penseu en qu s el que estem calculant: direm que som molt lluny del dipol,
en relaci a les seves dimensions.
Aproximaci 1: z r . Zona de radiaci

Volem saber quina s la potncia que radia el dipol, per no oblideu que un
cop sha produt la radiaci, aquesta es va propagant i existir encara que,
Recordeu que:
(a b)2 = a2 2ab + b2
Producte escalar
Recordeu que el producte
~ s:
escalar de ~v i w
~v w
~ = vw cos() on v s el
mdul del vector ~v, w
~ i s
el mdul del vector w
langle que formen entre ells.
Radiaci
33
immediatament desprs de produir-se, el dipol desaparegus. s a dir, a efectes

prctics s com si ens mirssim les ones des de molt lluny. Per tant, el que
volem s veure la potncia radiada pel dipol, per quan nestem molt lluny, el
que es coneix com la zona de radiaci.
En lexpressi 42 la variable relacionada amb l s z (que recordeu que va de
2l a + 2l ), i la variable que indica la distncia a qu estem mirant la radiaci s
~r, que tindr mdul r. Per tant, estem dient que volem mirar la radiaci quan
r >> z .
.
La zona de radiaci correspon al cas en qu estem molt lluny del dipol.
s a dir, quan la distncia a la qual estem calculant la potncia radiada,
r, s molt gran respecte a la posici de lelement radiant: r z .
Aquesta situaci ens pot simplificar fora lexpressi 42. La manera de ferho s un procs que val la pena seguir amb cura i entendre b, perqu es fa
servir a bastament en molts clculs de fsica i enginyeria. De fet, la majoria de
vegades no sabem resoldre exactament les equacions, per de vegades podem
fer aproximacions que, si b no ens permetran obtenir un resultat exacte, s
que ens donaran una idea de qu est passant. En alguns casos, fins i tot, els
resultats que obtinguem seran perfectament vlids en certes situacions reals.
De fet, per, aquest cas t fora sentit. Pensem-ho un moment. Se us acut
algun dipol que conegueu? Fixeu-vos en el dipol que hem dibuixat en la figura 8: s com si fos una lnia vertical que radia, per tant, podrem dir que s una
antena vertical. Penseu en les antenes de comunicaci que veiem repartides
pel territori: fins i tot les ms grans no tenen ms que unes desenes de metres
daltura (la z ) i donen servei a molts quilmetres a la rodona (la r). s a dir,
estem comparant metres (z ) amb quilmetres (r), per la qual cosa tenim que,
efectivament, z r.
Fem, finalment, laproximaci. Per a poder aplicar-la, lobjectiu s arribar a
tenir lexpressi escrita de la segent manera:
q
1 cosa molt petita
(47)
I per qu? Doncs perqu el teorema de Taylor ens diu que si tenim aix, podem
fer la segent aproximaci:
q
1 (cosa molt petita) 1
1
(cosa molt petita)
2
(48)
Teorema de Taylor
El teorema de Taylor permet
escriure una expressi
matemtica com un polinomi
dinfinits termes. Si sagafen
noms els primers termes,
estem aproximant lexpressi
matemtica.
Radiaci
34
Com que escriure cosa molt petita s molt molest, li direm x.
1x1
1
x
2
(49)
I qu vol dir que x sigui molt petita? Recordeu que sempre que dieu gran o
petit s en relaci amb alguna altra cosa. En aquest cas, ats que tenim 1 x,
el que estem dient s que x ha de ser molt ms petita que 1: x 1.
Aix doncs, hem daconseguir escriure lequaci 42 en una forma semblant a
lequaci 49. No oblideu en cap moment quina s laproximaci que estem
fent: z r, s a dir, la suposici que som molt lluny del dipol. Vegem quins
passos shan de seguir per a fer-ho, que, com us diem abans, sn prou genrics
i conv conixer-los:
1) Traiem com a factor com el terme en qu est sola la variable que t el valor ms gran, en aquest cas r, de lexpressi que volem simplificar (equaci 46).
s a dir, traiem factor com r 2 :
s
r 2 2z r cos + z2 =
2z r cos z2
+ 2
r2
r
r2 1
(50)
que simplificant una mica queda:
2z cos
+
r
z
r
2) Si teniu diversos termes amb el quocient
z
r ,
(51)
quedeu-vos noms amb el
que tingui un exponent menor. Per qu? Fixeu-vos: si z r, llavors

molt menor que 1, per si ho elevem al quadrat
que
pRecordeu p
x 2 (...) = x (...)
z2
r2
z
r
ser
encara ser ms petit. Ho
podeu veure si agafeu un nmero petit, com ara 0,01 i leleveu al quadrat: ser
0,0001, que s molt ms petit. Per tant, podem menysprear aquesta ltima
part en comparaci amb laltra:
2z cos
1
+
r
z
r
2z cos
r
3) Ara fixeu-vos que, ats que z r, podem dir que el terme
(52)
2z cos
r
de le-
quaci 52 s molt ms petit que 1, per la qual cosa ja hem trobat la nostra x
de lequaci 49. Si fem:
x=
2z cos
r
(53)
Fem servir el smbol per a

indicar que dos membres sn
semblants, per no exactament
iguals. Una manera de llegir-ho
seria s aproximadament igual
a.
Radiaci
35
Tenim que lequaci 52 queda de la segent manera:
r 1x
(54)
Que ja t la forma de lequaci 49. Aix, doncs, fent el desenvolupament en

srie de Taylor (equaci 49), tenim:
r 1xr 1
1
x
2
(55)
4) Finalment, tornem a substituir la x pel seu valor, que est definit en lexpressi 53:
r 1
1
1 2z cos
x =r 1
2
2
r
=r 1
z cos
r
(56)
Si ara introdum la r dins dels parntesis, queda:
r z cos
(57)
Per tant, hem trobat que en el cas que siguem molt lluny, z r, podem
aproximar lexpressi 42 per la 57, s a dir:
p
~r ~r = r 2 2z r cos + z2 r z cos
|{z}
(58)
z r
Fixeu-vos, per tant, com shan simplificat les matemtiques si ens situem
molt lluny, que ja hem vist que s una situaci bastant habitual.
Arribats en aquest punt val la pena recordar don venem: tot just comenvem a calcular el potencial vectorial (lequaci 40) i noms hem obtingut el
terme ~r ~r !
Ara ens ocuparem duna altra part, la de la intensitat: I(~r ,t ), per a la qual
farem una nova aproximaci.
Aproximaci 2: l
Fixem-nos ara en el terme I(~r ,t ) de lequaci 40:
~ ~r,t) =
A(
1
4 0
I(~r ,t )
dz
k~r ~r k
(59)
Radiaci
36
Recordeu tamb qu s t (equaci 6, en el subapartat 1.2.2.):
t = t
k~r ~r k
(60)
Ja hem vist que k~r ~r k es pot aproximar per r z cos (equaci 58). Substitum
aquest valor en t (equaci 60):
t = t
k~r ~r k
=t
r z cos
r z cos
=t
c
c
c
(61)
I ara farem una nova aproximaci, que ens ajudar a simplificar una mica ms
aquesta expressi. Si
z cos
c
fos molt menor que t, podrem eliminar aquest
terme de lexpressi 61. Qu hauria de passar perqu aix fos cert? Vegem-ho!
Mirem el valor ms alt que pot tenir. Per a fer-ho, fixeu-vos que z valdr, com
a mxim 2l , i que cos valdr, com a mxim, 1. Per tant:
z cos
l
2
(62)
Aix doncs, per a simplificar lexpressi 61 volem que:

1l
t
2c
(63)
Per a veure quan es dna aquest cas, mirem qu succeeix quan ha passat un
perode de lona, s a dir, quan t = T:
l
T
2c
(64)
l
cT
2
(65)
I daqu:
I recordeu del mdul Ones que cT s la longitud dona, per tant: cT = , s

a dir:
l
(66)
Aix doncs, si ens quedem en el cas en qu la longitud dona s molt ms

gran que la longitud del dipol, podrem eliminar el terme
z cos
c
de lequaci 61,
que quedar reduda a:
t = t
r
c
(67)
Radiaci
37
Recapitulant: hem fet dues aproximacions:
Que som molt lluny del dipol (z r).
Que la longitud dona de lona que emet el dipol s molt gran comparada
amb les dimensions del dipol ( 2l ).
Vegem tot seguit un breu exemple que ens permeti reflexionar sobre aquestes
aproximacions.
Exemple. Aplicaci de les aproximacions
Som a 1 km duna antena en forma de dipol oscil.lant d1 m de longitud que emet en la
banda de lUHF a 450 MHz. Volem veure si podem fer:
1) Laproximaci de ser molt lluny del dipol.
2) Laproximaci de longitud dona molt gran comparada amb les dimensions del dipol.
Soluci
Considerarem que lona es desplaa pel buit i que la velocitat de lona en el buit s
c = 2,9979 108 m/s.
1) Per a veure si podem fer laproximaci de ser molt lluny del dipol, hem de veure si la
distncia a qu ens trobem del dipol s molt ms gran que les dimensions del dipol. Ats
que som a r = 1 km = 1.000 m, i que el dipol fa l = 1 m de longitud, tenim que, en fer el
quocient:
1.000
r
=
= 103
l
1
(68)
s a dir, la distncia a qu ens trobem s 3 ordres de magnitud ms gran que la longitud

del dipol. Per tant, podem fer laproximaci de ser molt lluny.
2) Per a veure si podem fer laproximaci de longitud dona molt gran comparada amb
les dimensions del dipol, hem de comparar la longitud dona, , amb les dimensions del
dipol, l = 1 m.
Ats que ens donen la freqncia f = 450 MHz, hem de comenar calculant la longitud
dona. Per a fer-ho recordeu del mdul Ones que les dues magnituds estan relacionades
mitjanant lequaci:
c
2,9979 108 m/s
=
= 0,67 m
f
450 106 Hz
(69)
Si comparem aquest resultat amb les dimensions de lantena, veiem que la longitud dona
(0,67 m) no s ni tan sols ms gran que les dimensions del dipol (1 m). Per tant, no
podrem fer aquesta aproximaci.
Amb tot aix ja estem en condicions de trobar el potencial vectorial.
Expressi del potencial vectorial

Ara ja podrem calcular el potencial vectorial amb les dues aproximacions que
hem vist: ser molt lluny del dipol, z r, i la longitud dona molt gran en
Ordre de magnitud
Recordeu que quan escrivim
un nmero en potncies de
10, lexponent indica lordre
de magnitud. Aix, lordre de
magnitud de 103 s 3.
Recordeu que 1 MHz = 106 Hz i

que 1 Hz = 1 s1 .
Radiaci
38
relaci amb les dimensions del dipol, l . Ats que els clculs sn llargs i no
aporten gaire, no els farem, sin que donarem directament el resultat:
Az (~r,t) =
0 r
lI t
4
c
(70)
.
Ats que el dipol est situat en la direcci z, noms sobreviu aquesta
component en el potencial vectorial. Per tant, podem dir que el potencial vectorial dun dipol en la direcci z, quan considerem que som
molt lluny del dipol (z r) i que les dimensions del dipol sn molt
petites en comparaci amb la longitud dona (l ), s:

~ ~r,t) =
A(
0 r ~
lI t
k
4
c
(71)
on:
I s la intensitat.
l s la longitud del dipol.
r s la posici en qu estem calculant la radiaci.
c s la velocitat de lona que, ats que considerem que estem en el
buit, coincideix amb la velocitat de la llum en el buit.
Ara que ja tenim el potencial vectorial, el pas segent s trobar el potencial

escalar. I una vegada el tinguem, amb tots dos podrem calcular els camps
elctric i magntic.
2.2.2. Clcul del potencial escalar

Per a trobar el potencial escalar, farem servir la condici de Lorentz (equaci 37), que us reprodum aqu:
~ + 1 = 0
~ A
c t
(72)
No farem el clcul explcitament, sin que, un cop ms, us donarem directament el resultat.
.
El potencial escalar dun dipol en la direcci z, quan considerem que
som molt lluny del dipol (z r) i que les dimensions del dipol sn
molt petites en comparaci amb la longitud dona (l ) s:

(~r,t) =
1 z
4 0 r 2
q(t r/c) I(t r/c)

+
r
c
(73)
39
.
on:
I s la intensitat.
q s la crrega.
l es la longitud del dipol.
z s la coordenada en la direcci del dipol, en aquest cas, la direcci
z.
c s la velocitat de lona que, ats que considerem que estem en el
buit, coincideix amb la velocitat de la llum en el buit.
Daquesta expressi heu de tenir ben clar les dependncies que t:
Depn de la crrega q: no oblideu que pel sol fet de tenir una crrega, encara que estigui en reps, ja tenim camp elctric i potencial escalar. Aquest
seria, per tant, el terme electrosttic.
Depn de la intensitat I: aquest seria el terme nou, causat per la variaci de

la crrega en funci del temps.
Depn de com estaven la crrega i la intensitat un temps anterior al temps
en qu fem la mesura, s a dir, en un temps t r/c.
En aquest punt ja podem fer un pas ms i trobar, a partir dels potencials vectorial (equaci 71) i escalar (equaci 73), els camps elctric i magntic. Abans
per, us hem dexplicar un altre artefacte matemtic que, tot i que no ho
sembli, tamb ens simplificar els clculs: les coordenades polars esfriques.
2.2.3. Coordenades polars esfriques

Farem ara una parada en tot el desenvolupament per a explicar un tipus de coordenades amb el qual es treballa habitualment en electromagnetisme: les
coordenades esfriques.
Fins ara hem treballat sempre amb coordenades cartesianes, les conegudes
com a x, y i z, amb els corresponents vectors unitaris ~i, ~j i ~k. Imaginem que alg
ens pregunta com anar dun punt a un altre. Si li respongussim en cartesianes
li direm: vs tantes passes en la direcci x, tantes en la direcci y i tantes en
la direcci z (tot i que en aquesta ltima part haurem de volar, s clar).
Per hi ha una altra manera dindicar com es va dun punt a un altre i, encara que no ho sembli, s la que fem servir habitualment en la nostra vida
quotidiana. Podrem haver dit a la persona en qesti: gira tants graus a lesquerra, tants graus cap amunt, i desprs camina en lnia recta tants metres.
s a dir, primer assenyalem la direcci en qu volem anar i desprs caminem
Radiaci
Radiaci
40
en aquella direcci fins a arribar al lloc que toca. Donar una posici daquesta
manera s donar-la en coordenades polars.
De coordenades polars nhi ha de moltes menes (cilndriques, el.lipsoidals, esfriques, etc.), per aqu us mostrarem noms les esfriques. Les anirem construint a poc a poc. Per a fer-ho, dentrada ens situem a lorigen de coordenades
i utilitzem els eixos cartesians de referncia.
Langle , que es diu angle dinclinaci, ens indica quant hem de girar respecte a leix z. Ho teniu representat en la figura 10. Tamb hi teniu representat
el vector unitari, ~u .
La lletra s la lletra grega

theta minscula, que es llegeix
teta.
Figura 10. Representaci de la coordenada de coordenades esfriques

Figura 10
Fixeu-vos que el vector
unitari, ~u , va en la direcci
en qu creix langle i, per
tant, tindr una orientaci
diferent en cada punt.
Langle varia entre 0 i .
Langle , que es diu angle azimutal, ens indica quant hem de girar respecte
a leix x. Ho teniu representat en la figura 11. Tamb hi teniu representat
s la lletra grega fi minscula.
el vector unitari, ~u .
Figura 11. Representaci de la coordenada de coordenades esfriques

unitari, ~u , va en la direcci
en qu creix langle i, per
tant, tindr una orientaci
diferent en cada punt.
Langle varia entre 0 i 2.
Figura 11
Radiaci
41
Fixeu-vos que per a trobar langle primer hem de fer la projecci sobre el
pla xy de la lnia que ens indica la direcci (si no ho fssim aix no sabrem,
ni tan sols, quin angle agafar).
Finalment, un cop ja estem mirant cap on volem, hem dindicar quant

hem de caminar per a arribar all on volem. Aix ho fem indicant la
distncia a lorigen r. Ho teniu representat en la figura 12. Tamb hi teniu
representat el vector unitari, ~ur .
Figura 12. Representaci de la coordenada r de coordenades esfriques
Figura 12
unitari, ~ur , va en la direcci
en qu apunta el vector ~r i,
per tant, tindr una
orientaci diferent segons la
direcci en qu apunti.
z
ur
Teniu les tres components dibuixades conjuntament en la figura 13.
Figura 13. Coordenades esfriques: ~r, i
Figura 13
Representaci de les
coordenades esfriques amb
les tres coordenades, r, , i i
la terna de vectors unitaris,
~ur , ~u , i ~u . Fixeu-vos que
aquests vectors apuntaran en
direccions diferents segons el
punt en qu ens trobem.
z
ur
u
u
r
y
Fixeu-vos que, amb tota aquesta informaci podem assolir qualsevol punt de
lespai, ja que amb i som capaos de mirar en qualsevol direcci, i amb r
Radiaci
42
sabem quant ens hem dallunyar en aquesta direcci. Per a fer-ho, els angles
estaran entre els valors:
0 2
(74)
(75)
Noteu el detall que no varia fins a 2, sin solament fins a . Per a entendreho noms cal que penseu en vosaltres mateixos: seria langle que fa el coll
amunt i avall i langle que podeu girar sobre vosaltres mateixos. Ara b,
noms amb aquests dos moviments, pujant el cap amunt o avall i girant sobre
vosaltres mateixos ja en teniu prou per a mirar a tot arreu. Si fssim variar
entre 0 i 2, simplement, no guanyarem res i repetirem direccions.
Dit tot aix ja podem representar un vector en coordenades polars esfriques:
~v = vr ~ur + v ~u + v~u
(76)
On vr , v i v sn les components del vector ~v. Val a dir que qualsevol vector es
pot escriure en qualsevol sistema de coordenades. Per tant, aquest vector tamb es podr escriure en coordenades cartesianes, tot i que no ho farem en
aquesta assignatura.
.
Transformaci de coordenades polars esfriques a cartesianes
La transformaci dun vector de coordenades polars esfriques, ~r = r~ur +
~u + ~u , a coordenades cartesianes, ~r = x~i + y~j + z~k, queda definida
mitjanant les equacions segents:
x = r sin cos
(77)
y = r sin sin
(78)
z = r cos
(79)
La transformaci dun vector de coordenades cartesianes, ~r = x~i + y~j + z~k,

a coordenades polars esfriques, ~r = r~ur + ~u + ~u , queda definida per
les equacions segents:
r=
x2 + y2 + z2
(80)
x2 +y2
z
(81)
arctan =
arctan =
y
x
(82)
Radiaci
43
Exemple. Transformaci de coordenades polars a esfriques

Transformarem tot seguit el vector ~r = ~i + 2~j + 3~k a coordenades esfriques i desprs farem
la transformada inversa per a veure que recuperem el vector original en cartesianes.
Per a transformar el vector ~r = ~i + 2~j + 3~k a coordenades esfriques hem de fer servir les
equacions 80, 81 i 82, fent servir x = 1, y = 2 i z = 3:
q
p
x2 + y2 + z2 = 12 + 22 + 32 = 14 = 3,7
p
x2 + y 2
12 + 22
5
5
=
=
= arctan
= 0,64 rad
arctan =
z
3
3
3
y 2
arctan = = = 2 = arctan 2 = 1,1 rad
x 1
r=
(83)
(84)
(85)
Per tant, el vector ~r = ~i + 2~j + 3~k en coordenades esfriques s:
~r = 3,7~ur + 0,64~u + 1,1~u
(86)
Fixeu-vos que les components tenen unitats diferents: la component en r t les dimensions corresponents a all que sigui el vector ~r en cada cas (una distncia, un camp elctric,
etc.), mentre que les coordenades i sempre tindran unitats angulars.
I ara hem de fer el pas invers: passar lequaci 86 a coordenades cartesianes. Per a fer-ho
farem servir les transformacions 77, 78 i 79 amb r = 3,7, = 0,64 rad i = 1,1 rad:
x = r sin cos = 3,7 sin 0,64 cos 1,1 = 1
(87)
y = r sin sin = 3,7 sin 0,64 sin 1,1 = 2
(88)
z = r cos = 3,7 cos 0,64 = 3
(89)
De manera que comprovem que s el vector que tenem originriament, com era desperar.
Hi ha encara un punt molt important que hem deixat per al final: el tema dels
vectors unitaris, que abordarem tot seguit.
Vectors unitaris en coordenades polars

~ i~
En la figura 14 teniu representats dos vectors A
B i tamb hi ha representats
els vectors unitaris cartesians (~i, ~j i ~k) i els vectors unitaris esfrics (~ur , ~u i ~u ).
Qu noteu? Quina diferncia hi veieu entre ambds?
El primer que heu de notar s que noms hem dibuixat una vegada els vectors
unitaris en coordenades cartesianes (~i, ~j, ~k), mentre que els vectors unitaris de
les coordenades esfriques (~ur , ~u , ~u ) els hem hagut de dibuixar dues vegades,
una per a cada vector. Ho hem fet aix perqu els vectors unitaris esfrics
tenen una orientaci diferent per a cada vector.
.
Els vectors unitaris de les coordenades esfriques no sn constants, a
diferncia del que passa amb els de les cartesianes.
Observaci
Val a dir que en els resultats
obtinguts en les
equacions 87, 88 i 89 hem
aproximat a la primera xifra
decimal. Si voleu que us surti
exacte haureu dagafar totes
les xifres decimals dels clculs
anteriors.
Radiaci
44
Figura 14. Comparaci de dos punts en coordenades esfriques i cartesianes amb els vectors
unitaris respectius
z
ur
u
A
u
k
j
B
u
x
u
ur
Aquest punt s molt important perqu, quan treballem amb cartesianes, podem integrar i derivar cada component per separat, sense preocupar-nos gaire
del vector unitari, perqu no varia. En canvi, quan treballem amb esfriques,
haurem de vigilar sempre els vectors unitaris, perqu s que varien. A efectes
prctics aix vol dir que, per exemple, a lhora de derivar o integrar, no els
podrem treure fora de la derivada o de la integral com a constant, com feiem
amb els vectors unitaris de les coordenades cartesianes.
Ara, desprs daquest incs en qu hem introdut les coordenades esfriques,
podem seguir amb els clculs que ens han de dur fins a la radiaci dun dipol.
Ens havem quedat amb el potencial escalar (subapartat 2.2.2.) i el potencial
vectorial (subapartat 2.2.1.). El pas segent s obtenir els camps elctric i magntic, i aix s el que tocaria fer ara. Abans, per, conv concretar una mica
ms el cas que estem tractant, i s aqu on entraran en joc les coordenades
esfriques.
2.2.4. Expressi del potencial vectorial en coordenades esfriques

El motiu dhaver explicat les coordenades esfriques s que quan es dna la
radiaci dun element sacostuma a donar en coordenades esfriques.
En les equacions 71 i 73 tenim les expressions, respectivament, del potencial
vectorial i del potencial escalar, amb les aproximacions que hem fet. Fixeuvos que fins aqu noms hem considerat que tenim un dipol. Ara b, aquestes
expressions encara depenen de la crrega q i de la intensitat I. Per a poder
continuar, concretarem una mica ms com sn aquests elements.
Radiaci
45
Com hem vist en lequaci 31, en aquest cas la crrega varia, i era aquesta
variaci la que ens donava la intensitat I. En particular triarem que la crrega
vari de la segent manera:
q(t ) = q0 cos(t )
(90)
Aquest s el cas que es dna, per exemple, en una antena rectilnia de rdio. En
qualsevol cas, com sabeu pel teorema de Fourier, qualsevol funci peridica
es pot expressar com una suma de sinus i cosinus. Per tant, la tria s prou
En el mdul Ones es comenta la

importncia del teorema de Fourier i en
el seu apndix es presenta breument la
seva formulaci matemtica.
genrica.
Recordeu que en el cas que estem estudiant fem laproximaci de ser molt
lluny del dipol (r l) i amb una longitud dona molt ms gran a les dimen-
sions del dipol ( 2l ). En aquest cas hem trobat que t es pot aproximar per
t
r
c
(equaci 67). Per tant, lequaci 90 queda:
h
r
r i
q t
= q0 cos t
c
c
(91)
I derivant la crrega podem obtenir la intensitat (equaci 33):
Compte! Al membre esquerre

de les equacions 90, 91, 92 i 94,
el parntesi indica la
dependncia, i no el producte.
Recordeu
h
r
r i
I t
= q0 sin t
c
c
(92)
I0 = q0
(93)
h
r i
r
I(t ) = I0 sin t
c
c
(94)
d
(sin(g(x))) = dg(x)
cos(g(x))
dx
dx
d
i dx (cos(g(x))) =
dg(x)
sin(g(x)), on g(x) s
dx
una funci que depn dx.
Si ara fem el canvi:
ens queda:
A partir de la crrega (equaci 90) tamb podrem trobar el moment dipolar

elctric (equaci 30):
i
h
~p = ql~k = lq0 cos t r
(95)
Amb tota aquesta informaci ja podem trobar el potencial vectorial i, a partir

dell, el potencial escalar fent servir la condici de Lorentz (equaci 37). I amb
els dos potencials podrem trobar, finalment, els camps elctric i magntic. No
oblideu que el nostre objectiu s obtenir el camp elctric i magntic per a
poder calcular el vector de Poynting i, amb ell, lenergia radiada.
Recordeu que un signe en la

intensitat noms indica el sentit
en qu circula.
Radiaci
46
Un cop ms, us donem noms el resultat. Aix s, tingueu present els segents
punts:
Ens quedem amb laproximaci de ser molt lluny del dipol: l r. A ms,
com hem fet en lequaci 58, ens quedem noms amb els termes fins a
primer ordre del quocient rl .
Considerem que la longitud dona s molt ms gran que el dipol: l .
.
El potencial vectorial dun dipol en la direcci z, quan considerem que
som molt lluny del dipol (z r) i que les dimensions del dipol sn
molt petites en comparaci amb la longitud dona (l ), pel qual
circula una intensitat del tipus I(t cr ) = I0 sin t
r
c
, s:
Ar
h
0 I0 l
r i
cos() sin t
4 r
c
(96)
h
0 I0 l
r i
sin() sin t
4 r
c
(97)
A = 0
(98)
on:
Ar , A i A sn les components radial, en i en del potencial vec-
l s la longitud del dipol.
torial en coordenades esfriques.
z s la component z.
s la freqncia angular de la intensitat.
I0 s el valor mxim de la intensitat.
De les equacions 96 a 98 veiem que el potencial vectorial noms t components en r (varia amb la distncia) i en (varia verticalment). s a dir, varia
segons si ens mirem el dipol de ms lluny o de ms a prop; i segons si ens
el mirem de ms amunt o de ms avall; per no varia si ens el mirem des del
davant o des del darrere. Aix, de fet, era esperable perqu el dipol est situat
en leix z i s simtric en el pla xy, s a dir, t simetria cilndrica (vegeu les
figures 8 o 9).
Obtenir el potencial vectorial s, de fet, lelement mes important del clcul de
radiacions i ja cont tota la informaci necessria. A partir daqu, la resta
de passos sn gaireb immediats. Tanmateix, ats que operar en coordenades
esfriques va mes enll dels objectius del curs, noms presentarem els resultats
que sobtenen i ometrem el clcul del potencial escalar.
Recordeu
Recordeu que z est entre
2l i + 2l . Per tant, dir que
z r s com dir que l r,
que significa que la distncia
a qu estem situats del dipol
s molt ms gran que el
mateix dipol.
Radiaci
47
El pas segent s el clcul dels camps elctric i magntic, per a desprs obtenir
el vector de Poynting i, a partir dell, el diagrama de radiaci.
2.2.5. Clcul dels camps elctric i magntic

A partir del potencial vectorial (equacions 96 a 98) podem trobar els camps
elctric i magntic, tal com hem vist en el subapartat 1.3.1. En aquest cas,
un cop ms, ats que haurem de treballar amb coordenades esfriques, nhi
ha prou amb qu ens quedem amb el segent resultat: els camps elctric i
magntic dun dipol en la direcci z, quan considerem que som molt lluny del
dipol (z r) i que les dimensions del dipol sn molt petites en comparaci
amb la longitud dona (l ), pel qual circula una intensitat del tipus I(t cr ) =
I0 sin t
r
c
sn els que teniu a continuaci.
.
Camp magntic:
I0 l
4c3 r
Br = 0
(99)
B = 0
(100)
sin() cos t
r
c
(101)
Camp elctric:
Er 0
E
lI0
4 0 rc2
(102)
sin cos t
r
c
E = 0
(103)
(104)
on:
Br , B i B sn les components radial, en i en del camp magntic

en coordenades esfriques.
Er , E i E sn les components radial, en i en del camp elctric en
coordenades esfriques.
z s la coordenada del dipol, en la direcci z, i varia entre 2l i + 2l .
s la freqncia angular de la intensitat.
r s la posici en la qual estem calculant la radiaci.
Radiaci
48
Hem arribat doncs, finalment, a les expressions dels camps elctric i magntic.
Analitzem-les una mica:
La component radial del camp elctric, Er , s 0. s a dir, el camp elctric s

perpendicular a la direcci de propagaci, que s ~r. Aix s el que passava
en el cas de les ones planes, que vam estudiar en el mdul Propagaci
dones electromagntiques. Per tant, que aquesta component sigui 0, ens
diu que quan som molt lluny del dipol, lona emesa es comporta com una
ona plana.
La component del camp elctric, E , tamb s 0. Aix s degut a la mateixa simetria del dipol, que t simetria cilndrica: aquest est posat verticalment en leix z, per tant, si ens movem al seu voltant en el pla xy (s a
dir, variem langle ), veiem sempre el mateix.
Ats que el camp magntic ha de ser perpendicular al camp elctric (vegeu la figura 17) i que lona es propaga en la direcci radial ~r i el camp
elctric noms t component , el camp magntic haur de tenir, necessriament, noms component . s a dir, el camp magntic va en la direcci
que dna voltes al dipol. De fet, aquest resultat era esperable: al cap i a la
fi, el dipol no s ms que un petit fil col.locat verticalment pel qual circula
una intensitat I, i penseu en la direcci del camp magntic al voltant dun
fil amb una intensitat I.
Pel que fa a les expressions en si, ambdues sn molt semblants:
El primer terme,
lI0
4 0 rc2
en el cas del camp elctric i
0 I0 l
4 c3 r
en el cas del
camp magntic, ens est dient que els camps disminueixen amb r. Com
ms lluny, ms petits, per aquesta disminuci s com r i no com r 2 , com
passava en el cas delectrosttica o magnetosttica.
El segon terme, sin ens est dient com varia el camp segons langle en
qu ens el mirem respecte al dipol (vegeu la figura 9).
Finalment, el terme cos t
r
c
en el temps i en un punt donat.
ens est indicant com oscil.la el camp,
A la figura 15 teniu representat el camp elctric respecte el dipol. Fixeu-vos

que la distncia a qu estem del dipol, est indicada en longituds dona .
A la figura podeu veure tamb com varia el camp amb langle , s a dir, segons si ens mirem el dipol des de dalt o des del costat. Noms representem
el pla del dipol perqu, com hem dit anteriorment, el camp ~E no depn de
, s a dir, no varia si donem voltes al voltant del dipol.
Per tal que entengueu una mica millor la figura 15, us hem representat com
seria el camp que generaria un dipol elctric oscil.lant, amb una intensitat que
varia amb el temps sinusodalment (equaci 94). Ho teniu a la figura 16. Les
La simetria cilndrica s aquella

que s semblant a un cilindre:
podem rotar-lo al voltant de
leix vertical sense que vari.
Radiaci
49
lletres sn per a indicar lordre de les imatges. El que hi ha representat s una

successi dimatges que mostren les lnies de camp elctric al llarg de tot un
cicle de la intensitat (de tot un perode).
Figura 15. Representaci del camp elctric produt per un dipol elctric oscil.lant
(equaci 103)
Figura 15
En el centre hi ha dibuixat el
dipol i la distncia es dna en
nmero de longituds dona.
Fixeu-vos que noms hi ha
representat el semipla
superior. El semipla inferior
en ser una reflexi especular.
Enlla dinters
Hi ha un altre detall de la figura que heu de notar, i s que els camps que
es generen en la figura 16a es van propagant i, per tant, estan presents tota
Podeu veure una animaci

de la figura 15 a:
http://commons.wikimedia.
org/wiki/File:Dipole.gif.
lestona, fins a la figura 16h, per cada cop ms lluny del dipol. I ara, si talleu
per la meitat la figura 16h, teniu, precisament, la figura 15.
Daltra banda com hem vist, el camp que estan generant depn de la intensitat
que t una variaci sinusoidal (equaci 94). La intensitat t una determinada
freqncia angular, , que s la que marca les oscil.lacions de la figura 16. El
fet que la freqncia estigui relacionada amb la longitud dona explica perqu
hem donat la figura 15 amb distncies en longituds dona ().
Per a entendre b la figura heu de tenir molt clar qu vol dir que hi hagi una
intensitat: vol dir que la crrega varia (equaci 90). Per tant, el que va passant
s que va variant la crrega del dipol. Les crregues positives i negatives sacosten o sallunyen entre elles, segons cap a on vagi el sentit de la intensitat. Aix,
en un principi, a mesura que sallunyen les crregues, les lnies es van obrint,
fins a un mxim (figura 16b), que coincideix amb el mxim de la intensitat,
que t un comportament sinusodal (equaci 94). Desprs, les crregues es tornen a ajuntar i les lnies de camp es tornen a fer petites (figura 16b), fins que
sajunten les crregues i el camp es fa 0 (figura 16d). Seria com si hagussim
tallat una llesca. Tot seguit, entre les figures 16e i 16h, el procs es repeteix
per en sentit contrari.
Recordeu que: =
2 c
Radiaci
50
Figura 16. Representaci de la generaci del camp elctric produt per un dipol elctric oscil.lant (equaci 103)
a.
e.
b.
f.
c.
g.
d.
h.
Figura 16
Procs de generaci del camp elctric que est representat a la figura 15. Les crregues
positives i negatives sacosten o sallunyen entre elles, segons cap a on vagi el sentit de
la intensitat. Aix, en un principi, a mesura que sallunyen les crregues, les lnies es van
obrint, fins a un mxim (b), que coincideix amb el mxim de la intensitat, que t un
Radiaci
51
comportament sinusodal (equaci 94). Desprs, les crregues es tornen a ajuntar i les
lnies de camp es tornen a fer petites (b), fins que sajunten les crregues i el camp es fa 0
(d). Seria com si hagussim tallat una llesca. Tot seguit, entre les figures e i h, el procs
es repeteix per en sentit contrari.
Relaci entre els camps elctric i magntic

Com hem comentat en el subapartat anterior, si us mireu les expressions 101
i 103 veureu que sn molt semblants. Aquesta semblana no s casualitat i, de
fet, podrem obtenir una a partir de laltra. Ho veurem tot seguit.
En el cas que ens ocupa, ones planes harmniques, els camps elctric i magntic sn perpendiculars, com ja hem dit en comentar les expressions dels
En el mdul Ones daquesta

assignatura es veu qu sn les ones
planes harmniques.
camps elctric i magntic, i perpendiculars a la direcci de propagaci. Ho podeu veure en la figura 17. Per tant, ja es pot intuir que hi ha una relaci entre
ambds camps, com de fet ja heu vist al mdul Lleis de Maxwell.
Figura 17. Camp elctric (~E), camp magntic (~B) i direcci
de propagaci (~k)
Figura 17
Representaci del camp
elctric, ~E, magntic, ~B i de la
direcci de propagaci, ~k. Es
pot veure que tots tres sn
perpendiculars.
Recordeu
No confongueu el vector de
propagaci ~k amb el vector
unitari en la direcci z, k.
Aquesta relaci existeix i s:

1
~
B = k ~E
c
(105)
Per tant, ja veieu que ambds camps estan relacionats. De fet, ats que sabem
en quina direcci van tots els vectors, el ms senzill s mirar el mdul:
B=
1
E
c
(106)
on hem aplicat que el mdul de k s 1 (k = 1, recordeu que s un vectr unitari).
Mdul del producte

vectorial
Recordeu que el mdul del
producte vectorial de dos
~ iN
~ s
vectors M
kM Nk = M N sin , on
~ i N.
~
s langle que formen M
Si ambds vectors sn
perpendiculars, = /2 i
llavors kM Nk = M N.
Radiaci
52
Activitat
Verifiqueu que les equacions 101 i 103 satisfan lequaci 106.
I arribats en aquest punt, ja podem calcular el vector de Poynting i la radiaci

emesa pel dipol.
2.2.6. Clcul del vector de Poynting

El vector de Poynting ens dna la densitat denergia del camp electromagntic
en una direcci determinada i en el buit es calcula amb la frmula:
~S = 1 ~E ~
B
(107)
Es mesura en watts per segon (W/s). Ats que el camp elctric i el camp magntic sn perpendiculars, tenim que el mdul del vector de Poynting ser
directament:
S=
que, si tenim present que c2 =
1
0 0 ,
1
EB
0
El vector de Poynting sestudia en el

mdul Propagaci dones
electromagntiques.
Recordeu que
~ k = v w sin , on s
k~v w
~
langle que formen ~v i ~
w. Si ~v i w
sn perpendiculars ( = /2),
~ k = v w.
tenim que k~v w
(108)
es pot escriure com:
S = c2 0 E B
(109)
Aix doncs, per a obtenir el mdul del vector de Poyting nhi haur prou de
multiplicar les expressions 103 i 101 i multiplicar per c2 0 . Aix obtenim:
S=
h
l2 I02
2
r i
2
2
sin
cos
c
16 2 0 r 2 c3
(110)
Recordeu que el vector de Poynting ens dna lenergia que passa per unitat
drea i per unitat de temps en el sentit de propagaci. I el que veiem s que
`
aquesta energia anir oscil.lant amb el temps a causa del terme cos2 t r .
c
El que podem fer s veure quina s aquesta energia com a mitjana.
Clcul de la radiaci mitjana

s ms interessant pensar quant ha radiat el dipol com a mitjana, per a cada
sentit de propagaci, que mirar-ho en cada instant. Ats que la mitjana de
2
cos
r
c
1
2,
lexpressi 110 queda:

1 l2 I02
2
S =
sin2
2
2
2 16 0 r c3
(111)
El valor mitjDdel cosinus

al
E
quadrat s cos2 x
1
2.
Radiaci
53
Si analitzem aquesta expressi, veiem que la densitat denergia mitjana, S dependr de la direcci, de langle . En la figura 18 teniu representada lexpressi 111. Lhem representada noms en el pla del dipol, perqu recordeu que
no hi ha dependncia en ; s a dir, si anem donant voltes al voltant del dipol
veurem sempre el mateix i, per tant, nhi ha prou de representar el pla que
cont el dipol.
El detall ms important de la figura 18 s que el mxim de lenergia radiada s
a la meitat del dipol i, en canvi, just en la vertical no es radia energia. s a dir,
una antena com aquesta radia des del seu centre, i no pas des de la punta.
Figura 18. Dependncia angular del vector de Poynting
Figura 18
Dependncia angular del
vector de Poynting. Es mostra
noms el pla del dipol perqu
el resultat no depn de
langle , s a dir, no depn
de la banda des de la qual
ens mirem el dipol.
S
x
Ara ja estem en condicions de calcular lobjectiu final: la potncia radiada.
2.2.7. Clcul de la potncia radiada

Lexpressi de lenergia radiada mitjana, S (equaci 111) ens dna lenergia radiada per unitat drea i per unitat de temps. Si volem saber quina s lenergia
radiada total, per unitat de temps, s a dir, la potncia radiada, hem de sumar
les contribucions a totes les direccions de lespai. Per tant, hem dintegrar per
a totes les direccions de lespai. No farem explcitament el clcul, ja que implica una integral en coordenades esfriques i us en donarem noms el resultat.
.
La potncia radiada, P, per un dipol en la direcci z, quan considerem
que som molt lluny del dipol (z r) i que les dimensions del dipol
sn molt petites en comparaci amb la longitud dona (l ), pel qual
circula una intensitat del tipus I(t cr ) = I0 sin t

l2 I02 2
P =
6 0 c3
r
c
(equaci 94) s:
(112)
Recordeu
La potncia s igual a
lenergia per unitat de temps.
Radiaci
54
.
on:
0 s la permitivitat del medi.
es la freqncia angular.
c es la velocitat de la radiaci en el medi en qu sestan propagant
les ones que, en el cas que estem considerant s el buit i per aix
fem servir la velocitat de la llum en el buit.
La potncia radiada es mesura en watts, que se simbolitzen W.

Aquesta expressi normalment sacostuma a escriure en funci de la
longitud dona. Per a fer la transformaci heu de recordar que (vegeu el
mdul Ones): = c 2
i c=
0 0 ,
2
P =
3
i llavors queda:
0
0
I02
2
(113)
Arribats en aquest punt ja tenim la potncia total radiada pel dipol, que era el
nostre objectiu. Per a entendre una mica millor aquesta expressi, pensem en
un circuit amb una resistncia R pel qual circula una intensitat I. La potncia
dissipada per la resistncia ser:
P = R I2
(114)
Si la intensitat s del tipus de la que tenim en el nostre dipol (expressi 94):

I = I0 sin(t), la potncia ser:
P = R I02 sin2 (t)
(115)
I, com hem vist anteriorment en passar de lequaci 110 a lequaci 111, la

mitjana de sin2 (t) s 21 . Per tant, obtenim:
I2
P = R 0
2
(116)
I ara compareu lequaci 116 amb lequaci 113. Resulta que podem fer la
identificaci:
R=
2
3
0
0
(117)
Radiaci
55
.
Per tant, es defineix la resistncia de radiaci dun dipol elctric oscillant com:
R=
2
3
0
0
(118)
Com en qualsevol resistncia, les seves unitats sn els (ohms). Aquesta resistncia depn del medi (0 i 0 ), de les dimensions del dipol (l) i
de la longitud dona emesa, .
De fet, podem substituir les constants en lequaci 118 i trobem:
R = 789
(119)
Activitat
Verifiqueu el resultat de lequaci 118.
Daltra banda, no oblideu que tots els clculs que hem fet sn per al buit. Si estigussim dins dun medi material nhi hauria prou de canviar c per la velocitat
de la radiaci en el medi, 0 per i 0 per , on i sn, respectivament, la permeabilitat magntica i la permitivitat elctrica del medi.
Exemple dobtenci de la potncia radiada
Obtindrem la potncia radiada i la resistncia de radiaci per a un dipol d1 m de longitud
pel qual circula una intensitat del tipus I = 5 sin(9 108 t) A.
Per a calcular la potncia radiada per aquest dipol hem de substituir en lequaci 112
amb l = 1, I0 = 5 A i = 9 108 s1 . Per a obtenir I0 i noms cal comparar la intensitat
del problema amb lexpressi 94. Aix obtenim:
P =
l2 I02 2
6 0 c3
12 m2 52 A2 (9 108 )2 s2
= 44.444 W
6 8,8544 1012 A2 s2 /Nm2 (2,9979 108 m/s)3
(120)
Daltra banda, la resistncia de radiaci la podem calcular amb lexpressi 119. Per a ferho necessitem el valor de la longitud dona que podem obtenir a partir d (vegeu el
mdul Ones):
2c 2 2,9979 108
=
= 0,67 m
9 108
(121)
I ara ja podem substituir a lequaci 119:
R = 789
2
2
1
l
= 789
= 1.777,7
0,66
(122)
Recordeu que:
c = 2 , 9 9 7 9 1 0 8 m/s,
0 = 8 , 8 5 4 4 1 0 12 A2 s2 /Nm2 i
0 = 1 , 2 5 6 6 1 0 6 m kg /A2 s2
56
2.3. Discussi de la validesa del dipol com a antena

En aquest mdul hem calculat la radiaci que emet un dipol elctric oscil.lant.
s a dir, hem fet una petita antena que hem anomenat dipol i hem fet algunes
aproximacions per a arribar a obtenir la potncia de radiaci del dipol, lequaci 113. Ara b, podrem fer servir aquesta equaci per a calcular la radiaci
dalguna antena real? La resposta s que no, perqu en aquest resultat hem
fet servir que la longitud dona s molt gran comparada amb les dimensions
del dipol (laproximaci de l ) i, de fet, aix no s cert, com heu pogut
veure en lexemple del subapartat 2.2.1., on hem fet servir una ona del rang
de lUHF, que s el tipus dona que emeten les antenes habituals de televisi,
per exemple.
Hi ha altres elements que no hem tingut en compte, per que queden ms
enll dels objectius del curs. Tanmateix, si s tan irreal el resultat que hem
obtingut, per qu hem dedicat tant de temps a calcular la radiaci que emet un
dipol? Qu ens pot ser til daquest mdul? La resposta a aquestes preguntes
s que tot i que els resultats quantitatius no sn correctes, s que ho sn els
qualitatius i els procediments. Aix:
Hem vist que una crrega accelerada emet radiaci.
El diagrama de radiaci de la figura 18 s qualitativament correcte: un fil
Hem vist una aplicaci (la ms important) del potencial vectorial que ha-
Hem introdut el concepte de resistncia de radiaci (equaci 118).
Hem pogut veure els passos que cal seguir per a calcular la potncia radiada
Hem introdut els potencials retardats, s a dir, hem tingut en compte que
que radia, ho fa qualitativament com es veu en la figura.
vem introdut en el mdul Ones.
per una antena.
la radiaci no es desplaa a velocitat infinita.
Amb tot aix ja us podeu fer una idea, per tant, de com es pot produir radiaci
electromagntica amb antenes i de com fer els clculs corresponents.
2.4. Qu hem aprs?

En aquest apartat hem vist un exemple de clcul de la potncia radiada. En
particular, la del dipol elctric oscil.lant, per noms en el cas que som molt
lluny del dipol i que la longitud dona s molt ms gran que el dipol. Tot i
aquestes aproximacions, que a ms no sempre sn vlides, ni tan sols en les
situacions ms habituals, heu pogut veure que els clculs sn fora llargs.
Radiaci
57
El procs que hem seguit per a fer el clcul ha estat partir del final i veure qu
necessitvem per a arribar-hi. Aix, volem obtenir la potncia total radiada.
Aquesta sobt del vector de Poynting i, per a calcular-lo, hem hagut de calcular els camps elctric i magntic. Ara b, en lloc de calcular aquests camps
directament, els hem obtingut a partir dels potencials retardats.
Daltra banda, al llarg de lapartat hem vist que en algunes situacions conv
fer servir un sistema de coordenades diferent del cartesi que utilitzem habitualment. Aix, hem vist que tamb podrem representar un punt en lespai
mitjanant coordenades polars esfriques. Val a dir, per, que hi ha molts altres sistemes de coordenades.
Finalment, hem vist els diagrames de radiaci, que sn una forma visual de
veure cap a on es radia.
Radiaci
Radiaci
58
3. Problemes resolts
.
3.1. Enunciats
1. Del diagrama de radiaci de la figura 19:
a) Obtingueu la relaci davant-darrere.
b) Quin tipus dantena s? Creieu que s una bona antena?
Figura 19
Ample de feix
0
30
330
60
300
90
270
8
240
2 0 dB
120
150
210
180
2. Obtingueu la potncia radiada i la resistncia de radiaci per a un dipol de

0,5 m de longitud. La longitud dona emesa s de 5 cm i la intensitat mxima
de 10 A.
a) A quina banda de lespectre pertany la radiaci emesa?
b) Quina s la potncia radiada?
c) Quina s la resistncia de radiaci?
Radiaci
59
d) Podem fer laproximaci de longitud dona molt gran comparada amb les
dimensions del dipol?
e) Si som a 10 km de lantena, podem fer laproximaci de ser molt lluny del
dipol?
Considerarem que lona es desplaa pel buit i que la velocitat de lona en el
buit s c = 2,9979 108 m/s.
3. Per a quina banda de lespectre electromagntic ser vlida laproximaci
l per a una antena d1 m?
3.2. Solucions
1. a) Per a obtenir la relaci davant-darrere del diagrama de la figura 19, veiem
que lantena presenta dos lbuls de la mateixa alada a 0 (1, perqu est
normalitzada) i la potncia del diagrama enrere, s a dir, a 180 , que s tamb
1. Si feu el quocient obteniu que:
Rel.davant darrereFig.19 =
1
=1
1
(123)
Figura 20
Figura 20
Figura de la soluci de
lapartat b) de lexercici 1:
amplada de feix a 3 dB.
Ample de feix a 3 db
0
30
330
60
300
90
270
8
240
2 0 dB
120
150
210
180
Radiaci
60
b) Lantena presenta dos lbuls de la mateixa alada en sentits oposats, amb

una relaci davant-darrere igual a 1. Per tant, estem davant duna antena bidireccional.
Sobre si s una bona antena o no, depn de perqu la vulguem fer servir: si
noms volem emetre en una direcci, no seria una bona antena, perqu emet
enrere la mateixa quantitat denergia que emet endavant.
Daltra banda, tampoc no s una antena gaire direccional ja que lamplada de
feix a 3 dB s fora gran: el teniu representat a la figura 20. Si us hi fixeu, lamplada s duns 90 , que s aproximadament la meitat de lamplada mxima
(180 ). Si ens interessa una aplicaci en qu lantena sigui molt direccional,
estarem perdent molta energia en altres direccions.
2.
a) La radiaci de 5 cm pertany a la zona de les microones, en particular, a les
de freqncia superalta (SHF, de langls super high frequency).
b) Per a calcular la potncia radiada per aquest dipol, hem de substituir en
lequaci 112 amb l = 0,5 i I0 = 10 A. Podem obtenir a partir de lequaci
(vegeu el mdul Ones):
2c 2 2,9979 108 m/s

=
= 3,7 1010 s1
0,05 m
(124)
Aix obtenim:
l2 I02 2
0,52 m2 102 A2 (3,7 1010 )2 s2
=
=
P =
6 0 c3 6 8,8544 1012 A2 s2 /Nm2 (2,9979 108 m/s)3
= 7,9 106 W = 7,9 MW
(125)
c) Podem calcular la resistncia de radiaci amb lexpressi 119. Per a fer-ho

necessitem el valor de la longitud dona = 5 cm = 0,05 m:
R = 789
= 789
0,5
0,05
= 78.900
(126)
d) Per a veure si podem fer laproximaci de longitud dona molt gran comparada amb les dimensions del dipol, hem de comparar la longitud dona, ,
amb les dimensions del dipol, l = 0,5 m.
En aquest cas, la longitud dona s 0,05 m i la longitud del dipol, 0,5 m, de
manera que tenim:
0,05
= 0,1
=
0,5
l
(127)
Recordeu que 1 MW = 106 W.
Radiaci
61
Per la qual cosa no es compleix la condici, ja que la longitud dona no s, ni

tan sols, ms gran que les dimensions del dipol.
e) Per a veure si podem fer laproximaci de ser molt lluny del dipol, hem de
veure si la distncia a qu estem del dipol s molt ms gran que les dimensions
del dipol. Ats que estem a r = 10 km = 10.000 m, i que el dipol fa l = 0,5 m de
longitud, tenim que, en fer el quocient:
Recordeu
r 10.000
= 2 104
=
0,5
l
(128)
s a dir, la distncia a qu estem s 4 ordres de magnitud superior a la longitud

del dipol. Per tant, podem fer laproximaci de ser molt lluny.
3. Per tal que sigui vlida laproximaci l , hem de buscar longituds dona
que siguin molt superiors a 1 m. Considerarem que laproximaci ser vlida,
almenys, quan la longitud dona sigui de 10 m. Aix correspon a la banda de

lalta freqncia (HF, de langls high frequency) i les bandes que queden per
sobre: freqncia mitjana (MF, de langls medium frequency), baixa freqncia
(LF, de langls low frequency) i totes les bandes que queden per sota.
Quan escrivim un nmero en

potncies de 10, lexponent
indica lordre de magnitud.
Aix, lordre de magnitud de
104 s 4.
62
Resum
Fins aquest mdul havem vist les propiestats de les ones en general, i de
les electromagntiques en particular: des de com es descriuen fins a com es
propaguen. Quedava per veure, per, com es generen. s precisament aix el
que hem vist en aquest mdul.
Hem comenat definint qu s la radiaci, que per a nosaltres ser noms la
transmissi denergia en forma dones electromagntiques, ja que no considerarem la transmissi denergia en forma de partcules. Tot seguit, hem pogut
veure com es pot produir aquesta radiaci, simplement amb un dipol elctric
connectat a un generador dalta freqncia.
Veure com es genera i evoluciona el camp ens ha perms comprendre un concepte que ja havem vist en els mduls anteriors: que els camps es propaguen
a una velocitat finita, que en el cas del buit s la velocitat de la llum en el buit.
Hem introdut aleshores els potencials retardats, tant escalar com vectorial,
que tenen en compte aquest retard:
(~r,t) =
~ ~r,t) =
A(
1
4 0
1
4 0
Z ~
J(~r ,t )
dv
k
r ~r k
V ~
(~r ,t )
dv
k~r ~r k
Tot seguit, hem introdut uns dispositius dissenyats especficament per a emetre o rebre radiaci electromagntica: les antenes, que hem vist que poden
emetre o rebre en determinades direccions. Poden ser omnidireccionals, bidireccionals o direccionals segons si emeten en totes direccions, noms endavant i endarrere o noms endavant.
Per a representar la direccionalitat de lemissi o recepci de les antenes es
fan servir els diagrames de radiaci, en els quals es representa la densitat
denergia radiada en cada direcci i el lbul principal ens indica quina s la
direcci principal de radiaci.
En aquest punt ja disposvem de totes les eines necessries per a fer un exemple de radiaci, i per aix hem calculat la radiaci dun dipol. Per a fer-ho hem
seguit els passos segents:
Calcular el potencial vectorial.

Calcular els camps elctric i magntic, mitjanant el potencial vectorial
calculat en el pas anterior.
Radiaci
63
Calcular el vector de Poynting, mitjanant els camps elctric i magntic
Calcular la potncia radiada, mitjanant el vector de Poyting calculat en el
calculats en el pas anterior.

pas anterior.
Hem fet els clculs considerant que estvem molt lluny del dipol i que les
dimensions del dipol eren molt menors que la longitud dona. Aquestes aproximacions, tot i no ser vlides en general (especialment la segona), ens permeten obtenir un resultat que ajuda a entendre la radiaci del dipol des dun
punt de vista prou acurat qualitativament. Aix, hem trobat que el dipol radia
principalment en una direcci perpendicular al seu eix. Aix es pot veure de
la densitat de potncia radiada, del vector de Poynting, que depn de langle
de radiaci segons la frmula:
S=
h
l2 I02
2
r i
2
2
sin
cos
c
16 2 0 r 2 c3
A partir de la densitat de potncia, integrant en totes les direccions de lespai,

hem trobat que la potncia radiada total s:
l2 I02 2
P =
6 0 c3
I a partir daquest resultat hem pogut definir la resistncia de radiaci que, en
el buit, s:
R = 789
Amb aquest mdul tanquem, per tant, una primera aproximaci a les ones
electromagntiques. Aquestes estaran presents en bona part de les assignatures
de la titulaci, ja que prcticament tots els senyals amb qu treballareu sn
ones electromagntiques.
Radiaci
64
Exercicis dautoavaluaci
1. Quina freqncia t una microona de 5 cm de longitud dona?
a) 6 GHz
b) 6 MHz
c) 6 THz
d) 6 Hz
2. Podem treballar indistintament amb els potencials o amb els camps?
a) Noms en el cas del potencial vector.
b) Noms en el cas del potencial escalar.
c) S, sempre, per cal imposar condicions tant en el potencial escalar com en el potencial
vectorial.
d) S, sempre, per cal imposar condicions noms en el potencial escalar.
3. Els potencials retardats...
a) ... shaurien de fer servir sempre.
b) ... coincideixen amb els potencials desttica quan estem en electrosttica o magnetosttica.
c) ... tenen en compte el temps que triga a arribar el camp electromagntic a un punt.
d) Totes les respostes anteriors sn correctes.
4. Una antena amb el lbul principal a 0 , un lbul secundari, prcticament de la mateixa
mida, a 180 i amb la resta de lbuls secundaris 10 vegades menors s una antena...
a) ... omnidireccional.
b) ... bidireccional.
c) ... direccional.
d) No es pot saber quin tipus dantena s.
5. Una antena omnidireccional...
a) ... no t lbul principal.
b) ... t molts lbuls principals.
c) ... pot fer-ho tot.
d) ... t un lbul principal i molts de secundaris.
6. En coordenades polars esfriques...
a) ... les tres components tenen les mateixes unitats.
b) ... les unitats de cada component dependran de la magnitud que estem mesurant.
c) ... les components i sempre tindran unitats angulars.
d) Totes les respostes anteriors sn correctes.
7. El vector de Poynting...
a) ... indica el flux denergia radiada i es mesura en W/m2 .
b) ... indica el flux denergia radiada i es mesura en J.
c) ... indica lenergia radiada i es mesura en J.
d) ... indica el flux denergia radiada i es mesura en J/m2 .
8. La potncia radiada...
a) ... indica lenergia total radiada i es mesura en W.
b) ... indica lenergia total radiada per unitat de temps i es mesura en W.
c) ... indica lenergia total radiada per unitat de temps i es mesura en J.
d) ... indica lenergia total radiada i es mesura en J.
Radiaci
65
Solucionari
1. a; 2. c; 3. d; 4. b; 5. a; 6. c; 7. a; 8. b;
Glossari
amplada de feix a potncia meitat f Valor que, en un diagrama de radiaci, indica
quan sha redut la potncia radiada a la meitat. Com ms ample sigui aquest valor, menys
direccional ser lantena.
amplada de feix a 3 db f Vegeu ample de feix a potncia meitat
angle dinclinaci f Angle del sistema de coordenades esfriques que sobt de la projecci
de la distncia radial, r, sobre leix z. Se sol representar amb la lletra i el vector unitari
corresponent s ~u .
angle azimutal f Angle del sistema de coordenades esfriques que sobt de la projecci
sobre leix x de la projecci de langle dinclinaci sobre el pla xy. Se sol representar amb la
lletra i el vector unitari corresponent s ~u .
antena f Part dun sistema transmissor o receptor dissenyada especficament per a radiar o
rebre ones electromagntiques. Aquesta definici s la de lInstitute of Electrical and Electronics Engineering (IEEE, Institut dEnginyeria Elctrica i Electrnica).
antena bidireccional f Antena que radia en dues direccions diametralment oposades.
antena dobertura i reflector f Tipus dantena. En sn exemples les antenes parabliques.
antena de fil f Tipus dantena. En sn exemples els dipols, o els monopols, que serien les
tpiques antenes del cotxe, espires, etc.
antena direccional f Antena que noms radia en una direcci.
antena omnidireccional f Antena que radia de la mateixa manera en totes direccions.
condici de Lorentz f Relaci entre el potencial escalar i el potencial vectorial per a camps
~ ~
en el buit. Expressa que la divergncia del potencial vectorial (
A) s proporcional a la
derivada respecte al temps del potencial escalar ( t ), canviada de signe. La constant de proporcionalitat s la inversa de la velocitat de la llum, c.
diagrama de radiaci m Representaci grfica de les propietats de radiaci duna antena,
en totes les direccions de lespai, a una distncia fixa.
dipol oscil.lant elctric m Sistema de crregues que es pot considerar igual a dues crregues resultants, de la mateixa magnitud, per una positiva i laltra negativa, separades una
certa distncia.
directivitat f Quocient entre el que radia una antena en una direcci determinada, i el que
hagus radiat en aquella direcci la mateixa antena si fos istropa.
distncia radial f Distncia dun punt en coordenades esfriques a lorigen de coordenades. Se sol representar amb la lletra r i el vector unitari corresponent s ~ur .
feix principal m Vegeu lbul principal
lbul principal m Zona de mxima radiaci en un diagrama de radiaci.
lbul secundari m Qualsevol zona dun diagrama de radiaci que no s la de mxima
radiaci.
moment dipolar elctric m Mesura de la separaci entre les crregues positives i negatives
dun sistema. Sacostuma a representar mitjanant la lletra ~p i es calcula com el producte de
la crrega positiva pel vector que uneix les crregues positives i negatives.
potncia radiada f Energia total radiada per unitat de temps. Es mesura en watts (W).
potencial escalar elctric m Energia potencial elctrica per unitat de crrega. s una
magnitud escalar i sacostuma a representar amb la lletra V. Est relacionat amb el camp
elctric mitjanant el gradient: el camp elctric ~E s el gradient del potencial escalar canviat
~
de signe, ~E = V
Radiaci
66
potencial vectorial magntic m Potencial associat al camp magntic. s una magnitud

vectorial i sacostuma a representar amb la lletra ~
A. Est relacionat amb el camp dinducci
magntica mitjanant el rotacional: el camp dinducci magntica ~B s el rotacional del
~ ~
potencial vector, ~B =
A.
potencials retardats m pl Expressions dels potencials escalar i vectorial que tenen en
compte el temps que triga el camp electromagntic a arribar a un punt determinat.
radiaci f Emissi i transferncia denergia en forma dones electromagntiques o partcules.
radiaci artificial f Radiaci que es genera mitjanant lactivitat de lhome. Exemples en
serien les ones de rdio o televisi.
radiaci natural f Radiaci que es genera de forma natural, com seria la que ens arriba de
les estrelles (en forma de llum, ones de rdio, microones, etc.).
relaci del lbul principal a secundari f Quocient entre el valor del lbul principal i
el del lbul secundari ms gran. Aquest quocient dna idea de quanta potncia es perd en la
resta de direccions.
sistema de coordenades esfriques f Sistema de coordenades en tres dimensions en el
qual la posicio dun punt sespecifica mitjanant la distncia radial, langle dinclinaci i
langle azimutal.
vector de Poynting m Flux denergia total radiada pel camp electromagntic. Es mesura
en watts per metre quadrat (W/m2 ).
Bibliografia
Alonso, M.; Finn, E. J. (1998). Fsica. Campos y ondas (volum 2). Mxic: Addison Wesley
Logman.
Feynman, R. P.; Leighton, R. B.; Sands, M. (1987). Fsica, Vol. II: electromagnetismo y
materia. Pearson Addison Wesley
Reitz, J. R.; Milford, F. J. (2001). Fundamentos de la teora electromagntica (1a edici).
Mxic: Alhambra Mexicana, S.A.
Tipler, P. A.; Mosca, G. (2005). Fsica para la ciencia y la tecnologa (5a edici, volum 1B).
Barcelona: Revert.
Wangsness, R. K. (1983). Campos electromagnticos. Mxic: Editorial Limusa.
Radiaci

Física II - Mòdul7 - Radiació. Radiació D'un Dipol

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Física II - Mòdul7 - Radiació. Radiació D'un Dipol

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Radiaci

Radiaci dun dipol

Radiaci a partir dels camps elctric i magntic . . . . . . . . . . . . . . .

Els potencials retardats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Equivalncia entre treballar amb els potencials i

Equaci dones dels potencials escalar i vectorial . . . . .

Expressions dels potencials retardats . . . . . . . . . . . . . . . . .

Radiaci emesa per un dipol elctric oscil.lant . . . . . . . . . . . . . . .

Clcul del potencial vectorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Clcul del potencial escalar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Coordenades polars esfriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Expressi del potencial vectorial en coordenades

Clcul dels camps elctric i magntic . . . . . . . . . . . . . . . . .

Clcul del vector de Poynting . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Clcul de la potncia radiada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Discussi de la validesa del dipol com a antena . . . . . . . . . . . . . . .

Producci dones daltes

Les expressions dels potencials escalar i

necessries per a calcular les ones electromagntiques que genera un dispostiu

1.1. Definici de radiaci

1.2. Radiaci a partir dels camps elctric i magntic

com el seu nom indica.

Una crrega crea un camp elctric.

De la Llei de Faraday sabem que quan el flux de camp magntic, B , varia

Les equacions de Maxwell sestudien al

De la llei dAmpre sabem que quan el flux de camp elctric, E , varia en

La demostraci matemtica s fora complicada, per es pot afirmar que

1.2.1. El dipol oscil.lant

Es pot radiar una ona

Aquest s lexemple ms simple de dipol, per en realitat quan parlem de

Figura 1. Dipol connectat a un generador de corrent dalta

estan connectats a un generador de corrent altern dalta freqncia. Aix vol

Recordeu que un corrent o, el

Figura 2. Procs de creaci duna ona electromagntica

amb el smbol 12 T a la figura 2c i 41 T a la figura 2b.

Segons es veu al mdul Ones, un

1.2.2. Temps retardat

En aquest cas, la velocitat s la velocitat a qu es propaga lona pel buit, que s

Aix doncs, el moment en qu es va produir loscil.laci que estem mirant, que

La qesti del temps retardat

1.3. Els potencials retardats

en un instant determinat, t, i volem calcular com es va produir aquest camp,

Els potencials escalar i vectorial

ment s el mateix i, com veureu al llarg daquest mdul, sajusta molt ms a

1.3.1. Equivalncia entre treballar amb els potencials i

Les equacions de Maxwell sestudien al

Maxwell. En particular, partirem de la segent equaci:

~ es pot escriure en funci del camp

Si substitum primer el camp magntic pel potencial vectorial a lequaci 8,

Que podem reescriure de la segent manera:

una derivada, (t) , s un

~ factor com i tenim:

Haver arribat en aquest punt s important, ja que hi ha un teorema que afirma

Fixeu-vos que lequaci 12 compleix aquest teorema, amb un quelcom que s:

Aquest s un primer resultat important.

Ara b, no us sobta aquest ltim terme? Si recordeu el reps delectrosttica

De fet, podrem escriure a (14)

1.3.2. Equaci dones dels potencials escalar i vectorial

Al mdul Propagaci dones

I per al potencial escalar:

Si la notaci amb loperador nabla us resulta encara incmoda, tamb podeu

per la derivada respecte a les tres components de la posici:

I per al potencial escalar: