Está en la página 1de 16

02_un_mon_de_sons_5.

qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:52 Página 20

2
Cinema a la fresca

Sense adonar-nos ens trobem immersos en un projecte inesperat. Encara que no


sapiguem ni com ni per què, aquests personatges ja formen part de les nostres vides.
En Pepot i la Pepeta ens expliquen com van anar a parar dintre d’aquell bagul:
—Fa molt de temps formàvem part de la comissió organitzadora de la Festa Major i dintre
del bagul hi anàvem desant tot el necessari. Encara no sabem com va passar, però vam
quedar tancats dintre i ningú es va recordar mai més de nosaltres.
—O potser sí que ens buscaven i no ens van trobar... La qüestió és que gràcies a vosaltres,
avui som aquí, disposats a continuar amb la nostra tasca. Així que us proposem que
busqueu dintre del bagul, a veure què hi trobeu!

20
02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:52 Página 21

Amb gran sorpresa descobrim que hi apareixen unes pel·lícules de cinema. Semblen molt
antigues i estan una mica embolicades.
—Què us semblaria programar una sessió de cinema a la fresca? —pregunta la Pepeta.
—A la fresca? Què vol dir això?
—Es projecten les pel·lícules a l’aire lliure en una pantalla gegant i tothom hi pot anar —afegeix
en Pepot.
—Sí, sí. Jo hi vaig anar una vegada. És molt divertit.
—Podem passar aquestes pel·lícules que hem trobat?

21
02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:52 Página 22

CANÇÓ

4 «PREGUNTA’T QUÈ ET CAL DE DEBÒ»


TERRY GILKYSON. ADAPTACIÓ DEL TEXT: VICENÇ VIDAL-FORNER

Pregunta’t què et cal de debò: el simple, el bàsic... tot això


i mai més no tindràs un dia gris.
Vull dir que... què vols de debò, si la natura et dona allò
que cal per sobreviure i ser feliç?

Jo dormo a la fresca i em banyo en el riu.


Aquí tens de tot, noi: has de ser viu!
Si et ve de gust, de bon matí, trobarem mel per compartir.

Ja veus que tot allò que et cal és a l’abast, al teu abast.

Pregunta’t què et cal de debò: el simple, el bàsic... tot això.


I mai més no tindràs un dia gris.
Vull dir que... què et cal de debò, si tens un ós trempat com jo
que fa d’aquesta jungla un paradís?

Jo dormo a la fresca i em banyo en el riu.


Aquí tens de tot, noi: has de ser viu!
Si et ve de gust, de bon matí, trobarem mel per compartir.

Ja veus que tot allò que et cal és a l’abast!

22
02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:52 Página 23

Q Podeu cantar aquesta cançó a una o a dues veus.

23
02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:52 Página 24

LLENGUATGE MUSICAL

COMPÀS BINARI, TERNARI I QUATERNARI


Heu vist mai el negatiu d’una pel·lícula? Està format per petits fotogrames enllaçats. En
projectar-los en una pantalla van passant un darrere l’altre i formen les imatges que ve-
iem.
Una partitura musical és molt semblant: quan interpretem una cançó, els compassos se
succeeixen un darrere l’altre com els fotogrames d’una pel·lícula.

línia di
visòria

madura compàs
ar

2
COMPÀS BINARI
2 pulsacions
1
1 2 1 2 1 2 1 2
3
COMPÀS TERNARI
3 pulsacions
1 2
1 2 3 1 2 3 1 2 3
4
COMPÀS QUATERNARI
4 pulsacions 3
1 2 3 4 1 2 3 4 2 1

24
02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:52 Página 25

2
1 Pica les pulsacions a sobre de la cama. Quan notis l’accent, pica més fort.
Escolta les picades i compta: la pulsació forta sempre serà el número 1.
Escriu quin compàs sona cada vegada:
5

2 Escolta aquests fragments de música de pel·lícules.


En quin compàs està escrita cada cançó?
6
«Heigh-Ho» de la Blancaneus

«Vals» de la Ventafocs

«Aquella estrella» de Peter Pan

«Un somni» de La bella dorment

«Un món ideal» d’Aladdin

«Amb una mica de sucre» de Mary Poppins

DE LA MATEIXA MANERA QUE UN DIRECTOR


DE CINEMA DIRIGEIX ELS ACTORS I LES
ACTRIUS, UN DIRECTOR D’ORQUESTRA O
COR HA DE DIRIGIR ELS INTÈRPRETS EN
L’EXECUCIÓ DE L’OBRA. AMB LA SEVA
BATUTA MARCA EL COMENÇAMENT DE
LA PEÇA MUSICAL, EL COMPÀS, EL
TEMPO, LA INTENSITAT, EL FINAL...
SABEU COM HO FA? A PRACTICAR!

Q Es poden realitzar més exercicis de reconeixement de compassos de música de cinema a les activitats JClic «Activitats de ritme».

25
02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:52 Página 26

LLENGUATGE MUSICAL

MODE MAJOR I MENOR


Les notes musicals (o graus d’una escala) s’organitzen partint d’una nota prin-
cipal que anomenem tònica. Formen una escala que pot ser de mode Major o
menor. Segons com sigui l’escala, s’aconsegueixen diferents efectes sonors i de
caràcter.

3 Escolta com sonen l’escala major i


l’escala menor.
7

4 Escolta aquestes parelles d’escales i escriu quina és major i quina menor:

8 1

9 5 Compara el començament d’aquestes parelles de cançons i indica quina d’elles


és una melodia major i quina menor:

Frere Jacques Tres i tres i tres

Cucut i la guimbarda El cant dels ocells

L’hostal de la Peira Els tres tambors

La dama d’Aragó El rossinyol

26
02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:53 Página 27

2
LES LÍNIES ADDICIONALS
6 Escriu les notes que caben dins del pentagrama i posa els noms.

RECORDA
QUE S’ALTERNEN:
1A LÍNIA, 1R ESPAI,
2A LÍNIA, 2 ESPAI...

7 Copia i escriu el nom de les cinc primeres notes addicionals per sota i per
sobre del pentagrama.

8 Escriu el nom de les notes.

Recordeu que els noms de les set notes de l’escala es repeteixen


successivament.

27
02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:53 Página 28

ORQUESTRA SIMFÒNICA

Una orquestra simfònica està formada per molts instruments i consta de qua-
tre seccions:

I corda I vent fusta I vent metall I percussió

La col·locació dels instruments compleix tres normes:


• S’agrupen per famílies instrumentals.
• Al davant se situen els instruments que sonen més fluix i al darrere els
que sonen més fort, per tal d’aconseguir una sonoritat homogènia.
• D’esquerra a dreta, s’ordenen els instruments d’agut a greu.

28
02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:53 Página 29

Agut Greu

9 Pinta de color groc l’espai destinat als instruments de corda, de blau als de
vent fusta, de taronja als de vent metall i de verd als de percussió.

COMENÇA LA PEL·LÍCULA.
UNA ORQUESTRA
ACOMPANYARÀ LES
SEQÜÈNCIES. TOTS ELS
MÚSICS AL SEU LLOC!

Q «Una mica més»: material d’ampliació per fotocopiar a la guia didàctica.

29
02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:53 Página 30

AUDICIÓ

10 «HARRY POTTER»
JOHN WILLIAMS

John Williams
És un dels compositors més coneguts de música de cinema.
Ha estat 45 vegades nominat als premis Oscar i ha guanyat
en 5 ocasions amb les pel·lícules: El violinista a la teulada,
Tauró, La guerra de les Galàxies, ET: l’extraterrestre i La llista
de Schindler.
John Williams També ha compost la música de les pel·lícules: Superman, In-
(1932-) diana Jones, Sol a casa, Parc Juràssic, Harry Potter...

Coneixeu en Harry Potter? De ben segur que n’heu llegit algun llibre o n’heu
vist alguna de les pel·lícules. Recordeu la seva música?
Aquest fragment correspon al tema principal. Pots seguir la partitura?

10 Quantes vegades has sentit el tema principal?

11 Comenta les diferències que notis entre elles.

12 En quin compàs està escrit?

30
02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:53 Página 31

2
13 Quines combinacions de figures musicals omplen un compàs?

14 Encercla les notes addicionals.


Els actors i les actrius, quan treballen en una pel·lícula, han d’utilitzar tots els
recursos de la seva veu i del seu cos per a comunicar el missatge adequat.
En una obra musical es combinen els diferents elements musicals (melodia i har-
monia, ritme, tempo, intensitat, expressió, timbre) per aconseguir crear i trans-
metre diferents efectes o sensacions. És el que s’anomena el caràcter d’una peça
musical.

EL CARÀCTER POT SER: ALEGRE, TRIST,


CÒMIC, ENÈRGIC, LLEUGER, TRANQUIL,
INTRIGANT, MISTERIÓS, TENS, ANIMÓS,
MÀGIC, SORPRENENT, APASSIONAT,
GRACIÓS...

15 Escolta els següents fragments musicals i anota l’estat d’ànim o sensació que
et produeixen.
11
1 3

2 4

16 Comenteu quins elements musicals penseu que s’han utilitzat per suggerir
aquestes sensacions.

31
02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:53 Página 32

PRÀCTICA INSTRUMENTAL

12 «SUPERCALIFRAGILISTICOESPIALIDOSOS»
de la pel·lícula Mary Poppins
RICHARD M. I ROBERT B. SHERMAN

32
02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:53 Página 33

Supercalifragilisticoespialidosos
és una paraula de poders maravellosos
que només la diuen els més grans i els més famosos.
Supercalifragilisticoespialidosos

33
02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:53 Página 34

MOVIMENT I DANSA

Ei, atenció, dins el bagul ha aparegut una càmera de cinema, de qui serà? Mentre
trobem el propietari podem practicar i aprendre a utilitzar-la, què us sembla?
Preparareu una coreografia «de pel·lícula» amb la música de «Què et cal de debò»
o de «Supercalifragilisticoespialidoso». Us atreviu a gravar el ball?
Per a ser bons actors i actrius heu d’assajar de valent i utilitzar la vostra imaginació.

CLAQUETA I ACCIÓ!

ENS PREPAREM
Penseu la posició inicial per començar el vostre ball.
BALLEM
Podeu combinar moviments de 4 pulsacions:
• Caminar endavant i enrere.
• Caminar de costat.
• Acotxar-se i posar-se dret.
• Aixecar una cama i l’altra alternades.
• Pas de xarleston: peu dret endavant, tornar el peu a lloc i peu dret enrere,
i tornar-lo a lloc mentre es balancegen els braços.
• Inventeu altres possibilitats...

34
02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:53 Página 35

DISBAUXA MUSICAL! 2

CINEMA MUT
Poseu música a aquesta
pel·lícula. Podeu crear
l’ambientació sonora amb sons
corporals, instruments de
percussió, instruments melòdics,
sons amb materials (paper, làmina de
metall...). També podeu inventar
la vostra pròpia pel·lícula!

35

También podría gustarte