Guia de Recomanacions Metodològiques I de Continguts de Les Intervencions en Prevenció Sobre Drogues

GUIA DE RECOMANACIONS
METODOLGIQUES I DE
CONTINGUTS DE LES
INTERVENCIONS EN PREVENCI
SOBRE DROGUES
Canal Salut
Drogues
http:\\drogues.gencat.cat
GUIA DE RECOMANACIONS
METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS
DE LES INTERVENCIONS EN
PREVENCI SOBRE DROGUES
Direcci tcnica
Joan Colom. Subdirector general de Drogodependncies.
Agncia de Salut Pblica de Catalunya.
Maria Estrada. Subdirecci General de Drogodependncies.
Jaume Larriba. Promoci i Desenvolupament Social (PDS).
Coordinaci
Eullia Sot. Subdirecci General de Drogodependncies.
Textos
Sara Valmayor. Promoci i Desenvolupament Social (PDS).
Jaume Larriba. Promoci i Desenvolupament Social (PDS).
Collaboracions
Carles Ariza. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
Otger Amatller. Fundaci Salut i Comunitat.
Mireia Ambrs. Collaboradora de la Subdirecci General de
Drogodependncies. Agncia de Salut Pblica de Catalunya.
Nria Calzada. Energy Control. Associaci Benestar i
Desenvolupament (ABD).
Pep Cura. Collaborador de la Subdirecci General de
Vctor Galn. Collaborador de la Subdirecci General de
Ana Ibar. Subdirecci General de Drogodependncies. Agncia de
Salut Pblica de Catalunya.
Assumpta Lluch. Ajuntament de Matar.
David Sanitjas. Programa de Prevenci de Drogues
de la Mancomunitat Vall del Tenes.
Alba Saumell. Promoci i Desenvolupament Social (PDS).
Carles Sed. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Ldia Segura. Collaboradora de la Subdirecci General de
Generalitat de Catalunya
Edita: Departament de Salut
Assessorament lingstic: Servei de Planificaci Lingstica
Disseny grfic: Natlia Margarit
Primera edici: Juliol del 2016
La llicncia completa es pot consultar a:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca
NDEX
GUIA DE
RECOMANACIONS

PRLEG

............................................................................................................... 4
S DE LA GUIA................................................................................................... 5

APUNTS DEFICCIA EN PREVENCI SOBRE DROGUES.. ...... 6

OBJECTIUS DE LES INTERVENCIONS EN PREVENCIONS
SOBRE DROGUES............................................................................................. 7

RECOMANACIONS METODLOGIQUES I CONTINGUTS
DE PREVENCI DEL CONSUM .............................................................................................. 8

mbit educatiu
mbit familiar

mbit comunitari
mbit dels mitjans de comunicaci social
mbit laboral
mbit dels serveis de salut
mbit de loci i lleure

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS
EN REDUCCI DE RISCOS. . ....................................................................... 58

RECOMANACIONS: DETERMINANTS, MODELS TERICS
I METODOLOGIA DINTERVENCI ........................................................ 59

Educaci en reducci de riscos a persones consumidores
Anlisi de substncies
Mesures per reduir els accidents de trnsit
Intervencions en entorns de consum
Programes comunitaris per reduir els riscos derivats

del consum dalcohol
MISSATGES CLAU............................................................................................ 71

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES....................................................... 93
GUIA DE
RECOMANACIONS
PRLEG
Els anys de treball en la prevenci dels problemes associats al consum dalcohol

i altres drogues ens han deixat aprenentatges que ens permeten continuar
avanant per millorar-ne leficcia.
Amb lobjectiu de recollir les caracterstiques i els components dels programes
de ms xit, hem elaborat la Guia de recomanacions metodolgiques i de
continguts de les intervencions en prevenci de drogues que us presentem. La
guia sadrea als equips tcnics que planifiquen i implementen actuacions en
diversos mbits (escola, famlia, lleure i comunitat, entre daltres).
La informaci es presenta en un format prctic i breu, pensat per ajudar a definir
el qu i el com de les intervencions, des del vessant ms universal fins a la
reducci del risc; s a dir, com una eina de consulta, on es recull levidncia i
lexpertesa de professionals de lmbit de la prevenci del consum de drogues, a
fi que susi quan shagin destablir els objectius preventius per assolir, els temes
per tractar i les maneres daconseguir-ho.
Aquest document complementa la Guia de recomanacions per a la planificaci
de les intervencions en prevenci sobre drogues, que posa lmfasi en els
processos estratgics necessaris per elaborar un projecte de prevenci. Per
aquest motiu, s recomanable fer-ne un s conjunt.
Voldria agrair la collaboraci de lentitat PDS (Promoci i Desenvolupament Social)
en la definici dels continguts de la guia, i les aportacions i els suggeriments de
tcnics locals i dentitats especialitzades que han participat en la revisi.
Joan Colom i Farran

Subdirector general de Drogodependncies
GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

I DE CONTINGUTS DE LES INTERVENCIONS EN PREVENCI SOBRE DROGES
GUIA DE
RECOMANACIONS
S DE LA GUIA
Les recomanacions metodolgiques i de continguts de cada mbit venen
precedides per una secci breu dedicada a les Raons per intervenir, que recorda
algunes idees clau per dissenyar intervencions en aquests mbits concrets. A
continuaci, les recomanacions es diferencien en tres aparts: determinants,
models terics i metodologia dintervenci.
u Determinants. Sn caracterstiques personals o socials, s a dir, els factors
de risc i els factors de protecci que es recomana treballar modificar o
mantenir amb les intervencions en prevenci sobre drogues.>> Missatge
clau| Determinants
u Models terics. Sn el marc de referncia per conixer els determinants en
qu cal centrar una intervenci i tamb per saber les estratgies que sn tils
per treballar aquests determinants. >> Missatge clau | Models terics
u Metodologia dintervenci. Sn els components que es necessiten per
treballar els determinants conductuals/psicosocials i dentorn duna intervenci
i la manera de fer-ho. Aquests components sn: els mtodes i les estratgies
dactuaci, les estratgies de difusi, captaci i retenci de la poblaci, les
persones o els mitjans aplicadors, la durada duna intervenci, els escenaris
daplicaci i els materials, entre daltres. Aquestes recomanacions es fan dels
components dels quals hi ha evidncia, experincia o consens professionals.
A ms, la Guia cont uns blocs anomenats dATENCI!, que plantegen
recomanacions metodolgiques i de continguts que caldria evitar perqu semblen
poc efectives per aconseguir els resultats esperats amb les intervencions.
Alhora, en diferents llocs de la Guia es remet a apartats indicats com a >>
Missatge clau,que ofereixen informaci ampliada sobre un contingut particular.
Aquesta Guia est adreada a professionals que planifiquen i dissenyen
intervencions en prevenci sobre drogues. 1 T com a propsit ser una eina gil
per definir tots els components que es necessiten per assolir els objectius duna
intervenci. Tanmateix, les persones que la utilitzin s probable que necessitin
localitzar informaci addicional en altres fonts que ajudin a completar el conjunt
de la intervenci.
La Guia cont hipervincles interns que permeten navegar pel document.
Tanmateix, sempre s possible tornar al lloc dorigen clicant sobre el smbol .
1. Nota: en aquesta Guia es fa referncia tant a les intervencions en prevenci del consum de drogues com a les
intervencions en reducci de riscos associats al consum de drogues, a excepci dels apartats sobre recomanacions
metodolgiques i de continguts, que estan diferenciats per les intervencions en prevenci i les intervencions en
reducci de riscos. Daltra banda, el terme drogues sutilitza per referir-se tant a les legals (tabac i alcohol) com a
les illegals (cnnabis, cocana, etc.).

GUIA DE
RECOMANACIONS
APUNTS DEFICCIA EN PREVENCI

SOBRE DROGUES
Lexperincia en laplicaci dintervencions en prevenci sobre drogues ens ha
deixat alguns aprenentatges:
u Hi ha raons econmiques per apostar per la prevenci. Les intervencions
preventives eficaces tenen una relaci cost-efectivitat positiva perqu
comporten estalvis socials, sanitaris, legals, etc. que sn superiors als costos
generats pels problemes associats a ls de drogues. >> Missatge clau |
Intervencions eficaces
u Laplicaci destratgies de prevenci universal eficaces aconsegueix que les
persones decideixin en favor de la seva salut. Sha de garantir que tota la
poblaci es benefici daquesta prevenci, especialment els infants i els joves,
ja que actualment aquestes intervencions encara no arriben a tota la poblaci.
u Laplicaci destratgies en prevenci sobre drogues, juntament amb la
implicaci de la societat civil i la collaboraci amb els diferents agents socials,
enforteix les comunitats.
u Les caracterstiques de les intervencions eficaces i ineficaces sn conegudes.
Tanmateix, encara se segueixen aplicant intervencions que avui en dia se sap
que no funcionen. Les decisions institucionals i tcniques no sempre es basen
en levidncia disponible.
u Laccessibilitat i les normes socials favorables a ls de drogues contribueixen
a incrementar les prevalences del consum. Per contra, les poltiques que en
regulen ls redueixen aquestes prevalences.
u Els efectes indesitjats associats a laplicaci dintervencions ineficaces poden
complicar laplicaci dintervencions de qualitat. Per exemple, una intervenci
mal aplicada pot ocasionar reticncies en la poblaci a participar-hi de nou en
un altre moment.
u Les intervencions en prevenci sobre drogues que funcionen compleixen
diferents requisits: estan basades en levidncia cientfica; modifiquen determinants conductuals/psicosocials i dentorn que sn rellevants per al consum de
drogues; es dissenyen amb models terics de canvi (conductuals/psicosocials
o dentorn); preveuen les caracterstiques, les necessitats i els recursos del
territori; sapliquen noms si sn viables; desestimen components ineficaos
en el disseny; sn sostenibles, i avaluen, si ms no, el procs.
u Les intervencions planificades sota una perspectiva de gnere i transcultural
sadapten millor a les caracterstiques de la poblaci. >> Missatge clau |
Perspectiva de gnere i >> Missatge clau | Perspectiva transcultural

GUIA DE
RECOMANACIONS
OBJECTIUS DE LES
SOBRE DROGUES
u Reduir la prevalena del consum de drogues.

u Retardar ledat dinici del consum de drogues.
u Evitar la progressi dun consum ocasional a un consum regular.
u Detectar de manera preco possibles problemes associats
al consum de drogues.
u Reduir els riscos associats al consum de drogues.

GUIA DE
RECOMANACIONS
RECOMANACIONS METODOLGIQUES
I DE CONTINGUTS DE LES
DEL CONSUM
MBIT EDUCATIU
RAONS PER INTERVENIR
u Les intervencions preventives eficaces en lmbit educatiu tenen una
relaci cost-efectiva positiva. Aix vol dir que sestalvien futures despeses
econmiques i socials quan sinverteix en aquestes intervencions. >> Missatge
clau | Intervencions eficaces
u Les intervencions preventives eficaces en lmbit educatiu milloren la salut i el
benestar de les persones.
u Les intervencions preventives universals sn efectives per a lalumnat que
no ha iniciat el consum. Tamb beneficien lalumnat ms vulnerable i amb
condicions desafavorides.
u s un mbit eficient i sistemtic per arribar a un gran nombre dinfants,
adolescents i joves.
u Pot ser un entorn adequat per afavorir un estil de vida saludable i reforar una
imatge positiva envers el no-consum de drogues.

GUIA DE
RECOMANACIONS

EN PREVENCI DEL CONSUM
ETAPA INFANTIL I DE PRIMRIA

DETERMINANTS
Els determinants conductuals/psicosocials ms recomanats per treballar en

aquesta etapa sn les habilitats per a la vida que afavoreixen ladquisici dhbits
de salut positius en els infants, com ara els hbits dhigiene, activitat fsica,
descans o la cura del cos. Aquestes habilitats sn les adaptades a aquesta etapa
educativa, com ara: lautoconeixement i el respecte cap a si mateix, aprendre
a relacionar-se amb els altres i afrontar situacions, entre daltres. Juntament
amb el treball dhbits, tamb s recomanable treballar la influncia social
(norma subjectiva, pressi social, etc.), ja que la percepci que els infants tenen
dels comportaments relacionats amb la salut de les persones de referncia
influeix en els seus propis hbits. Tanmateix, s una etapa educativa en qu
lentrenament i la consolidaci de determinants ms conductuals (hbits) hauria
de tenir ms mfasi que els determinants ms de tipus psicosocials (actituds,
creences, coneixements, etc.). >> Missatge clau | Treballar per substncies i
determinants conductuals/psicosocials.
En parallel, conv adequar els determinants dentorn escolars per millorar la
vinculaci dels infants al centre educatiu. Entre les accions que shan mostrat
beneficioses destaca: lenfortiment del clima de laula, ja des dels primers nivells
educatius. Aix es pot aconseguir millorant les habilitats de lequip docent per
gestionar laula, incorporant mecanismes per reduir els conflictes, millorant la
disciplina i afavorint espais socials perqu lalumnat desenvolupi conductes
prosocials, entre daltres. A ms, la integraci del treball de promoci de la salut
en totes les rees curriculars s una mesura molt indicada en aquesta etapa
educativa. La transversalitat daquests continguts enforteix el treball dhbits
saludables dels infants.
Daltra banda, tamb s recomanable introduir mesures per evitar labsentisme
escolar. Per exemple, facilitant ajuts per proveir menjar als alumnes amb
desavantatges socials, incentivant econmicament les famlies daquests
alumnes quan facin accions concretes per mantenir els infants al centre educatiu
o aplicant accions comunitries per detectar els menors que no sn a escola en
horari lectiu, entre daltres.
MODELS TERICS
Alguns enfocaments terics de referncia per dissenyar intervencions preventives

en aquesta etapa educativa sn el model de promoci de la salut, leducaci en
habilitats per a la vida i el model de desenvolupament social. >> Missatge clau
| Models terics

GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
1. MTODES I ESTRATGIES
s recomanable que la intervenci sinsereixi dins del currculum escolar de cada
nivell i tamb en els diferents espais de lentorn educatiu (aula, centre, activitats
extraescolars, etc.). A ms, conv dur a terme conjuntament accions dirigides a
les famlies, ja que les intervencions multicomponent (a laula, al centre, amb la
famlia, a la comunitat) aconsegueixen ms impacte.
Es recomana que la metodologia per treballar els determinants conductuals/
psicosocials amb lalumnat a laula sigui interactiva, permeti la participaci
de lalumnat i estigui estructurada. Les estratgies emprades haurien de ser
coherents amb les que sutilitzen en aquesta etapa educativa (jocs, treball
cooperatiu, lectura de contes, etc.).
Entre les estratgies beneficioses per treballar les habilitats personals i socials
en letapa infantil i primria destaquen les que ajuden lalumnat a identificar
comportaments adequats a laula i que ensenyen a afrontar conductes
inadequades.
Entre les estratgies eficaces per enfortir el clima a laula destaquen: la utilitzaci
del feedback per part de lequip docent com a manera dajustar les expectatives
de lalumnat i la utilitzaci del comproms actiu dels alumnes per implicar-los i
responsabilitzar-los del bon funcionament del grup classe.
2. PERSONES APLICADORES / MITJANS APLICADORS
A leducaci primria es recomana que el personal docent lequip de
mestres, tutors, educadors, psicopedagogs, monitors, etc. del centre educatiu
apliqui les intervencions. Aquesta s la manera de garantir la transversalitat dels
continguts de salut en diferents rees curriculars, implicar lequip docent en
leducaci en salut i, alhora, fianar la sostenibilitat de les intervencions de salut.
Noms en el cas que el personal docent no assumeixi totalment aquesta tasca
es podria adoptar una frmula mixta, de manera que un part de la intervenci
lapliqui personal docent i laltra lapliquin professionals externs. Tanmateix, seria
convenient que aquesta frmula simplements com una estratgia de motivaci
i apoderament del personal docent perqu de manera gradual assums aquesta
tasca de manera exclusiva. >> Missatge clau | Persones aplicadores i mitjans
aplicadors
Les persones aplicadores han de rebre formaci. >> Missatge clau | Formaci,
seguiment i suport a persones aplicadores
3. DURADA DE LA INTERVENCI
Les intervencions han de tenir una intensitat suficient perqu puguin promoure
canvis. En algunes publicacions es proposa que no sigui inferior a cinc sessions,
sobretot quan la intervenci es fa per primera vegada (s a dir, quan no s una
intervenci de refor).

10
GUIA DE
RECOMANACIONS
ATENCI!

1. DETERMINANTS
En relaci amb els determinants conductuals/psicosocials, caldria evitar
aplicar intervencions centrades exclusivament a treballar lautoestima. Les
revisions realitzades sobre programes que treballen noms lautoestima no
han mostrat canvis de comportament entre lalumnat.
2. METODOLOGIA DINTERVENCI
2.1. MTODES I ESTRATGIES
Es desaconsellen les estratgies poc participatives, ja que no resulten
atractives i limiten les possibilitats de captar latenci de lalumnat.
2.2. NIVELLS PREVENTIUS
En termes generals es desaconsella fer prevenci especfica (centrada
en substncies concretes) en letapa de primria, a menys que es
detecti el consum dalguna substncia entre lalumnat. En aquest cas,
podria ser recomanable fer una actuaci que tingus en compte tamb
aspectes relacionats amb la substncia adreada a aquells alumnes
(prevenci selectiva), per en principi no a tot lalumnat. En general,
no s aconsellable fer intervencions de prevenci universal centrades en
substncies a leducaci primria. No obstant aix, en els casos que es
consideri adient treballar continguts preventius centrats en substncies en
leducaci primria, en general conv limitar aquesta informaci al tabac
i/o lalcohol.

11
GUIA DE
RECOMANACIONS

ETAPA DE SECUNDRIA, BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS

DETERMINANTS
En aquesta etapa seria recomanable centrar les intervencions a treballar

determinants conductuals/psicosocials, com sn: la percepci de risc
associada a les conseqncies immediates del consum de drogues, les normes
socials i les creences normatives del consum i, de manera molt especial, les
habilitats personals i socials generals i especfiques, especialment adreades a
reconixer la pressi social per consumir drogues i fer-hi front i tamb a prendre
de decisions. >> Missatge clau | Treballar per substncies i determinants
conductuals/psicosocials.
Quant als determinants dentorn s necessari desenvolupar poltiques sobre
drogues als centres educatius. Aix vol dir establir normes per a tota la comunitat
educativa (alumnat, docents, personal no docent i persones que visiten el centre
educatiu) que prohibeixin el consum de drogues (legals i illegals) al centre
educatiu i en les activitats educatives que sorganitzin fora del centre.
Parallelament a aquestes mesures, s molt recomanable que els centres
educatius introdueixin protocols dactuaci per abordar situacions relacionades
amb el consum de drogues dins i fora del centre en relaci amb la seva tasca
educativa. Aquestes intervencions serien de prevenci selectiva i/o indicada
adreades a detectar i atendre situacions de consum, intoxicaci o
tinena, entre daltres.
MODELS TERICS
Labordatge daquestes intervencions convindria que es bass en models

sociocognitius de canvi de conducta. Aquests models posen lmfasi en els
determinants conductuals/psicosocials (intencions, actituds, normes socials,
autoeficcia percebuda, habilitats, etc.) com a predictors de les conductes
relacionades amb la salut i, per tant, com a elements clau que cal treballar en les
intervencions de prevenci.
Entre aquests enfocaments destacarien el model de creences de la salut, la
teoria de lacci planificada, la teoria de laprenentatge social, les teories
de les normes socials, els models destadis de canvi i lI-Change Model.
Alhora, conv incorporar tamb lenfocament metodolgic de lentrevista
motivacional en les intervencions individuals que es facin en lmbit educatiu.
>> Missatge clau | Models terics

12
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Com passa en letapa de leducaci primria, les intervencions aconsegueixen
ms impacte quan sinsereixen en els diferents espais de lentorn educatiu (aula,
centre, activitats extraescolars, etc.), alhora que es fan extensives a la famlia (per
millorar les habilitats educatives parentals) i sestenen a la comunitat. s a dir,
quan sn de caire multicomponent.
Es recomana que les estratgies per treballar els determinants conductuals/
psicosocials es dissenyin pensant a fer s duna metodologia interactiva
i estructurada, com ara lanlisi de situacions en grup, discussi i debats
estructurats, modelatge, role-playing, comproms conductual pblic, s del
feedback (retroalimentaci), etc.
Entre les estratgies eficaces per incorporar poltiques sobre drogues als
centres educatius es recomana que tota la comunitat educativa conegui i
simpliqui en la definici daquestes poltiques i que lentorn educatiu sigui
lliure de drogues. Aix vol dir que els centres prevegin en la normativa de
funcionament i organitzaci la prohibici de consumir drogues a tota la comunitat
escolar en els espais interns i externs (activitats extraescolars, etc. ), que els
incidents relacionats amb el consum de drogues es tractin com una oportunitat
educativa positiva i que sapliquin procediments sancionadors transparents
i positius de manera sistemtica i sense demora. El benefici daquestes poltiques
s ms elevat si es basen en el funcionament i ltica escolar, aix com en el
comproms i la participaci de lalumnat. En aquesta lnia es podrien encabir
les estratgies com els serveis dorientaci sobre drogues vinculats als centres
i tamb els protocols de detecci i atenci davant el consum, la tinena o la
intoxicaci de drogues que han desenvolupat alguns centres com a mesures
educatives i no coercitives.
Daltra banda, s molt important que es facin accions per promoure la vinculaci
positiva de lalumnat al centre. Per exemple, buscant mecanismes per reforar
positivament i de manera contingent el compliment de la normativa sobre drogues
per part de lalumnat.
Pel que fa a les intervencions de prevenci selectiva i indicada als centres
educatius, shan mostrat efectives aquestes estratgies: a) ajudar que lalumnat
amb ms dificultats es vinculi al centre educatiu; b) mantenir contactes regulars
entre el personal docent, les famlies i lalumnat, i c) connectar lalumnat amb
altres recursos prosocials del territori. De vegades, conv planificar estratgies i oferir
recursos perqu el collectiu de docents incorpori aquestes accions dins les
tasques datenci a lalumnat.

13
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Alhora, els protocols de detecci davant el consum de drogues als centres

educatius es presenten com una bona proposta educativa davant lincompliment
de la normativa de centre per part de lalumnat. Aquestes intervencions atorguen
als centres una imatge despai saludable i, a ms, permeten que desenvolupin
una funci educativa i no nicament o principalment punitiva o sancionadora.
Tant en el nostre entorn com internacionalment existeixen intervencions educatives
que treballen els determinants conductuals/psicosocials i dentorn fent servir
metodologies interactives per treballar amb lalumnat i incorporant mesures
normatives als centres i protocols dactuaci davant situacions relacionades
amb les drogues (consum, tinena, intoxicaci), etc. Per aix, s convenient
conixer-les i veure la manera dadaptar-les a cada territori. >> Missatge clau |
Fidelitat de laplicaci.
Igual que a primria, es recomana que el personal docent, s a dir, lequip
de professors, tutors, psicopedagogs, etc. del centre educatiu apliqui les
intervencions per tal de garantir-ne la sostenibilitat. Tanmateix, tamb les poden
aplicar professionals especialistes en drogues externs al centre (tcnics de
drogues, tcnics de salut, etc.) o b adoptar una frmula mixta, de manera que
una part de la intervenci lapliqui el personal docent i laltra lapliquin professionals
externs. Aquesta frmula podria ser una mesura adient per motivar i implicar el
personal docent en el desenvolupament dintervencions sobre prevenci.
En aquesta etapa tamb hi ha programes que utilitzen peers (iguals) com a
agents dintervenci. En aquest cas els iguals poden ser alumnat del mateix
nivell educatiu o superior. >> Missatge clau | Formaci, seguiment i suport a
persones aplicadores
Les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) tamb acostumen
a utilitzar-se com a mitj aplicador. Tanmateix, mostren ms eficcia com a
complement de les intervencions presencials de prevenci que no pas com un
mitj substitutiu. Semblen una eina molt adequada per reforar missatges durant
i desprs duna intervenci intensiva. >> Missatge clau | Persones aplicadores
i mitjans aplicadors
Les intervencions que shan mostrat ms eficaces sn les que sadapten a cada
nivell educatiu i es mantenen al llarg de totes les etapes educatives.
s recomanable que les intervencions siguin ms intenses quan simplementen per
primera vegada, i menys en laplicaci de sessions de refor posteriors. Linterval
que va entre 5 i 15 sessions pot servir dorientaci per determinar un marge
ampli dintensitat recomanable de les intervencions. Alhora, en intervencions
de prevenci selectiva i indicada conv incrementar les sessions dedicades a
entrenar les habilitats socials, generals i especfiques, associades al consum de
drogues.
14
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Incorporar sessions de refor incrementa limpacte de les intervencions, ajuda a

consolidar-les i contribueix a neutralitzar lesvament dels efectes de la intervenci
amb el pas del temps.
4. MOMENTS PROPICIS PER INTERVENIR
Lefectivitat de les intervencions en aquesta etapa educativa sincrementa si
sapliquen des dels primers nivells de leducaci secundria.
En el cas que es treballi amb alumnat amb condicions de vulnerabilitat o situacions
dalt risc per al consum de drogues pot estar justificat iniciar intervencions
centrades en la prevenci del consum de substncies, si les dades del territori
ho confirmen, abans de ledat en qu convindria fer-ho en intervencions de caire
universal.
5. SUBSTNCIES
Tot i que hi ha similituds entre els determinants que expliquen linici del consum
de drogues entre les diferents substncies, tamb s cert que hi ha especificitats.
Per exemple, el moment en qu es produeixen les puntes de mxim consum
dunes o altres substncies, el tipus de consum que es fa, els motius, la tolerncia
social que existeix envers unes drogues i no unes altres, etc. Per aix, el ms
recomanable s que a partir de la secundria sinicin les intervencions centrades
en substncies. Per determinar el tipus de substncia ms adequada per treballar
a cada nivell educatiu, cal tenir en compte els criteris segents:
u El procs diniciaci i consolidaci del consum de les diferents substncies
(es pot saber consultant els estudis relatius al consum de drogues entre la
poblaci jove en el nostre entorn).
u Ledat mitjana dinici del consum (es pot consultar en enquestes locals i/o
nacionals), ja que shaurien diniciar immediatament abans de ledat mitjana
dinici.
u Les prevalences de consum, les caracterstiques i les necessitats de la poblaci
a cada territori.
>> Missatge clau | Treballar per substncies i determinants conductuals/
psicosocials.

15
GUIA DE
RECOMANACIONS
ATENCI!

1. DETERMINANTS
Segons levidncia disponible referida als determinants conductuals/
psicosocials, cal evitar aplicar intervencions centrades exclusivament a
treballar lautoestima o els coneixements sobre els riscos que comporta ls
de drogues. Lautoestima i els coneixements, si es treballen, es poden abordar
conjuntament amb els determinants esmentats anteriorment, per no shauria
de fer duna manera exclusiva. Alhora, es desaconsella utilitzar la por com a
vehicle de transmissi quan es transmet informaci sobre les drogues, aix
com donar informacions falses o exagerades sobre els riscos associats a ls
de drogues. La informaci sobre les conseqncies associades al consum
de determinades substncies ha de ser objectiva i ha destar ajustada a les
caracterstiques de lalumnat al qual sadrea.
Les estratgies per treballar la presa de decisions relacionades amb
ls de drogues shan de basar en la responsabilitat individual i en les
conseqncies personals i socials que es poden produir. Alhora, cal evitar
ls de tctiques de caire moral que jutgin si les decisions sn moralment
bones o moralment dolentes.
Els mtodes i les estratgies daprenentatge passiu (classes magistrals,
xerrades, etc.) no aconsegueixen canvis. Per tant, no shan de fer servir en
les intervencions de prevenci de drogues en lmbit educatiu i cal aplicar,
per contra, estratgies que permetin interaccionar i establir un dileg obert
amb lalumnat.
2.2. PERSONES APLICADORES
En general, es desaconsella que persones exusuries de drogues
apliquin intervencions preventives en lmbit educatiu. Tampoc sembla
recomanable que agents policials o dels cossos de seguretat siguin les
persones encarregades daplicar intervencions de prevenci del consum
de drogues als centres educatius, ms enll dinformar sobre la normativa
legal relacionada amb les drogues i sobre les conseqncies que es
poden derivar de no complir-la. Daquesta manera, els agents policials
poden acomplir funcions que complementin les intervencions preventives
en aquestes etapes educatives, per no suplir-les ni fer-les de manera
exclusiva.
Daltra banda, les intervencions aplicades per persones que ni coneixen,
ni han rebut formaci per implementar la intervenci acostumen a
desenvolupar-la de manera deficient.

16
GUIA DE
RECOMANACIONS

ETAPA UNIVERSITRIA
DETERMINANTS
En aquesta etapa s recomanable centrar les intervencions a treballar els

determinants conductuals/psicosocials segents: les actituds crtiques davant
el consum de drogues, les normes socials i les creences normatives, amb
lobjectiu dincrementar lautoconscincia del consum i lautodetecci de
possibles consums problemtics. >> Missatge clau | Treballar per substncies
i determinants conductuals/psicosocials.
Quant als determinants dentorn s recomanable desenvolupar poltiques que
limitin i prohibeixin el consum de substncies en els espais de la universitat
i en les activitats acadmiques vinculades (festes universitries, etc.). Tamb s
convenient impulsar mesures dentorn per assessorar, atendre i promoure
canvis de comportament (envers la reducci de riscos i/o la cessaci del
consum) en persones universitries consumidores.
MODELS TERICS
Aquestes intervencions es poden basar en models sociocognitius de canvi

de conducta, com els que es preveuen en letapa deducaci secundria.
No obstant aix, com que en letapa universitria sincrementa la prevalena
del consum de drogues s recomanable dur a terme accions basades en el
model de reducci de riscos. Alhora, les intervencions dirigides a la poblaci
universitria consumidora conv que es dissenyin sota lenfocament metodolgic
de lentrevista motivacional. >> Missatge clau | Models terics
METODOLOGIA
DINTERVENCI
Entre les estratgies per treballar determinants conductuals/psicosocials es
recomana utilitzar la difusi de missatges a travs de diferents espais i/o agents
de lentorn universitari, facilitar informaci rellevant a la poblaci universitria
en els espais ms propicis per consumir (festes, etc.), impartir formaci dirigida
a estudiants (p. ex. a travs de laplicaci de cursos recompensats amb crdits)
i tamb generar accions perqu les mateixes persones universitries promoguin
una representaci social favorable al no-consum. En aquesta lnia es poden
encabir les estratgies educatives digual a igual, amb elaboraci de missatges
saludables per part dels mateixos estudiants universitaris (p. ex. a partir de la
creaci de materials grfics o audiovisuals), entre daltres.
Es recomana que aquestes mesures vagin acompanyades de canvis en
lentorn que generin dispositius per atendre, assessorar i promoure canvis de
comportament (reducci de riscos i/o cessaci del consum) en universitaris
consumidors. Per exemple, serveis de consulta i dassessorament (presencial
o en lnia), intervencions breus dissenyades amb estratgies basades en
lentrevista motivacional (si s possible, vinculades als serveis de salut de la
universitat), programes per promoure la cessaci del consum, accions per
reduir els riscos associats al consum de les substncies ms consumides en
lentorn universitari, etc.

17
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Les intervencions en letapa universitria podrien incrementar leficcia si

semmarquen en intervencions ms mplies de promoci de la salut, per exemple,
a travs de la pertinena a xarxes, com ara Universitats Saludables, impulsades
per lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS), i si aconsegueixen el comproms de
participaci dels equips de direcci: rectorat, deganat, etc.
Aqu, com a la resta dmbits, s recomanable que el tipus dactuaci sadapti a la
poblaci a la qual sadrea. Aix, amb poblaci universitria, implica tenir en compte
que hi ha perfils molt diversos: persones no consumidores, policonsumidores,
que voldrien deixar de consumir, que consumeix unes substncies i no daltres o
que consumeixen en unes condicions per no en daltres, etc.
En lmbit universitari s freqent desenvolupar intervencions a travs diguals
amb la finalitat que lalumnat canvi la representaci social de les drogues en
aquest entorn. En el cas que sutilitzin iguals s bsic que rebin una formaci
prvia a laplicaci de la intervenci. >> Missatge clau | Formaci, seguiment i
suport a persones aplicadores
Tamb s freqent utilitzar les TIC com a mitj per transmetre i interaccionar amb
informaci relativa a la prevenci del consum i/o la reducci de riscos associats
al consum de drogues.
Daltra banda, quan la intervenci lapliquen professionals externs acostumen
a formar part de serveis dassessorament, atenci i seguiment relatius a les
drogues. Tanmateix, igual que en altres mbits educatius, laplicaci pot ser
mixta. >> Missatge clau | Persones aplicadores i mitjans aplicadors
3. ESCENARIS DINTERVENCI
Leficcia daquestes intervencions es pot incrementar si sapliquen a travs dels
diferents espais o entorns (fsics o virtuals) on es troba la poblaci universitria.
Aix implica poder reforar missatges preventius amb activitats diverses i a travs
de diferents canals.

18
GUIA DE
RECOMANACIONS

MBIT FAMILIAR
u Les intervencions preventives eficaces en lmbit familiar sn rendibles. Aix, hi
ha estudis que estimen que es poden estalviar fins a nou dlars per cada dlar
invertit en aquesta mena de prevenci. >> Missatge clau | Intervencions
eficaces
u La famlia pot influir en el consum de drogues dels seus fills i filles perqu
sn les persones adultes de referncia i un model general de comportament
(tamb en lmbit de la salut i del consum de drogues). En concret, en lmbit
de la prevenci en drogues la vinculaci positiva amb la famlia, la cohesi
familiar i la bona comunicaci shan emfatitzat com a factors clau de les intervencions preventives.
u Les intervencions en lmbit familiar sn un component clau de les intervencions multicomponents dirigides a infants i adolescents. Les intervencions
familiars han de treballar amb els fills i filles, per tamb, i sobretot, amb els
pares i les mares. s molt difcil aconseguir canvis en els fills i filles si no es
treballa amb el nucli familiar.
u Les intervencions familiars eficaces beneficien els progenitors (p. ex. milloren
la confiana en leducaci dels seus filles i filles), tamb ajuden els seus fills i
filles (p. ex. enforteixen habilitats), la famlia (p. ex. reforant el vincle familiar)
aix com al conjunt de la comunitat (p. ex. contribuint a la millora del suport
social). En aquest sentit, alguns estudis mostren que els efectes positius de
les intervencions de prevenci familiar efectives es fan tamb extensius a
altres menors, companys dels fills de les persones que han participat en la
intervenci, malgrat que les seves famlies no hi hagin participat.
u Els factors de risc relacionats amb la famlia vinculats amb el consum de
drogues tamb sassocien a altres problemes com ara la salut mental, la
violncia o altres conductes de risc. Aix doncs, les intervencions de prevenci
familiar poden tenir efectes sinrgics positius en altres mbits de la persona
i contribuir al seu benestar. A ms, siguin universals, selectives o indicades,
tamb ajuden a detectar altres situacions familiars (consum problemtic de
substncies, violncia domstica, etc.) que poden constituir factors de risc
per al desenvolupament de problemes de conducta en els fills i filles.

19
GUIA DE
RECOMANACIONS

DETERMINANTS
En les intervencions familiars es recomana intervenir en tres nivells: amb pares i

mares (o tutors i tutores legals), amb fills i filles i amb el conjunt de la unitat familiar.
A ms, la seva aplicaci sha mostrat efectiva tant en intervencions universals,
selectives com indicades.
Els determinants conductuals/psicosocials prioritaris per treballar amb pares
i mares sn les habilitats parentals, enteses com el conjunt de competncies
necessries per gestionar leducaci i la convivncia familiar. Les habilitats per
abordar en les intervencions de prevenci familiar que generen ms consens
sn: 1) establiment dun entorn estructurat adequat i consistent que proporcioni
normes, lmits, sancions i refor (p. ex. ls educatiu de les conseqncies de
les conductes), suport i motivaci dels comportaments positius; 2) habilitats
de comunicaci; 3) habilitats de supervisi parental; 4) habilitats emocionals
per establir uns vincles afectius clids estables, mostrar afecte i amor als fills i
tamb gestionar els conflictes familiars (p. ex. ls del time out); 5) habilitats per
reconixer el valor dels fills, respondre a les seves necessitats i implicar-se i tenir
un paper actiu en la seva vida; 6) promoure conductes i actituds preventives en
relaci amb les drogues, aix com adoptar i comunicar una posici familiar clara
respecte al consum de drogues.
En relaci amb els fills, els determinants conductuals/psicosocials que
es recomana treballar sn: 1) la gesti emocional; 2) les habilitats socials
(comunicaci, fer front a la pressi social, etc.); 3) la motivaci pel futur i el suport
a habilitats per afrontar nous reptes vitals; 4) les competncies i capacitats per
canviar les coses, influir sobre els altres i mantenir lautoestima, i 5) lestimulaci i
el suport a laprenentatge quotidi i escolar per fomentar la motivaci i les seves
capacitats.
Quan el treball sorienta al conjunt de la unitat familiar s recomanable centrar-lo
en: 1) la vinculaci familiar i lenfortiment de lligams afectius a travs del foment
de la interacci positiva entre pares, mares i fills; 2) la planificaci dobjectius
comuns com a famlia i del temps compartit en famlia; 3) la creaci duna
organitzaci familiar (normes, maneres de gestionar els conflictes i solucionar els
problemes, etc.) i la participaci dels joves en la vida familiar; 4) les habilitats de
comunicaci efica entre pares i fills i el foment de laprenentatge mutu, i 5) la
vinculaci familiar amb lescola, establint contactes amb el centre educatiu, aix
com amb la comunitat en general.
Les intervencions en lmbit familiar tenen per objectiu prevenir el consum de
drogues dels fills i filles. Per aquesta ra, de vegades, les intervencions familiars
es consideren en si mateixes intervencions que modifiquen determinants dentorn,
de manera que es redueixen els factors de risc familiars que pot haver-hi al voltant
dels infants i joves i es contribueix aix a generar uns entorns familiars ms segurs.

20
GUIA DE
RECOMANACIONS

MODELS TERICS
El model decologia social s un dels models de referncia per dissenyar

intervencions de prevenci familiar, aix com el model ecosistmic (o
model ecolgic social). Tanmateix, aquestes intervencions tamb poden
complementar-se amb els enfocaments derivats dels models sociocognitius,
com ara el model de creences de la salut, la teoria de lacci planificada,
la teoria de laprenentatge social, les teories de les normes socials, els
models destadis de canvi i lI-Change Model. >> Missatge clau | Models
terics
METODOLOGIA
DINTERVENCI
Els continguts i la manera de treballar els determinants conductuals/psicosocials
en la famlia acostumen a planificar-se en intervencions formatives en grup, de
diverses sessions. Tanmateix, els serveis dinformaci i assessorament en
drogues sn una estratgia fora utilitzada, habitualment de manera individual,
que complementa les intervencions familiars en prevenci sobre drogues que es
duen a terme en altres mbits (aquests serveis no es dirigeixen exclusivament
a les famlies, sin tamb a la poblaci general, joves, professionals, etc.). En
conseqncia, una bona estratgia en prevenci familiar consisteix a apropar la
poblaci als recursos dinformaci, assessorament i atenci sobre drogues.
Les intervencions familiars shan dadaptar al nivell i a letapa evolutiva dels fills:
les caracterstiques evolutives, les potencialitats i els riscos propis de la infncia, la
preadolescncia, ladolescncia, etc. Alhora shan de treballar habilitats parentals
ajustades a cada etapa, les estratgies de cooperaci familiar segons el moment
evolutiu, etc. Sha daconseguir apoderar les famlies, implicar-les en la gesti de
les prpies necessitats, aix com en el desenvolupament actiu de la intervenci.
Aquest apoderament s clau per aconseguir leficcia de les intervencions.
Els serveis dinformaci i assessorament ofereixen atenci personalitzada (presencial,
telefnica o virtual) a les famlies derivades dalgun altre servei especialitzat i a les
que els consulten per voluntat prpia. Els objectius sn detectar situacions de risc,
orientar sobre drogues i apropar les persones a recursos disponibles, assessorar en
prevenci i tractament i facilitar la derivaci a altres serveis.
s convenient que latenci a les famlies que fan una consulta per una situaci
vinculada al consum de drogues es dugui a terme en un clima de respecte,
confiana i empatia, de manera que les famlies trobin en el servei un espai acollidor
per aclarir dubtes i neguits, lliure de judicis i discriminacions. La confiana s la
garantia que la persona pugui atendre la informaci que se li facilita, que en
pugui fer s i, si ho necessita, torni a utilitzar el servei (o hi derivi un fill o filla o
un altre membre de la famlia). La confiana es pot generar si es deixa clar que
la informaci es tractar de manera confidencial, es transmet professionalitat i
sofereix informaci objectiva i realista. Lestil de conversa amb les famlies hauria
dincorporar estratgies basades en lentrevista motivacional, com ara evitar les
discussions i propiciar el dileg, explorar les ambivalncies i reduir les resistncies
internes que shan de canviar, fomentar lautoeficcia i les potencialitats de la
famlia per fer canvis, entre daltres.
21
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Pel que fa a la formaci, les estratgies interactives sn les eines ms recomanables

per apoderar les famlies perqu generen estratgies que fan participar les
persones assistents.
En el bloc dels determinants sha comentat que el treball de les habilitats
parentals i les pautes educatives sn una part fonamental del treball que es fa
amb les famlies. En aquest sentit, s recomanable dissenyar estratgies que
aconsegueixin modificar habilitats cognitives. Per exemple, amb tcniques
dobservaci conductual, danlisi de situacions, de discussi en grup, de canvi
de perspectiva (posar-se al lloc dels fills). Aix mateix, conv entrenar habilitats
conductuals amb mtodes com el modelatge (demostraci conductual), la
representaci de papers (assaig de conducta i/o role playing), la verbalitzaci
pblica (p. ex. davant del grup) dels compromisos de canvi i el reforament
continu dels assoliments per petits que semblin.
Una estratgia interactiva cada vegada ms utilitzada en la formaci familiar s
la metodologia experiencial. Les sessions dintervenci es converteixen en un
espai dautoreflexi, anlisi, ajuda mtua i cerca de solucions. s a dir, els canvis
que es promouen en les intervencions han de partir de lexperincia quotidiana
de cada famlia. Duna banda, s recomanable generar situacions en qu els
pares i les mares analitzin i valorin el comportament dels seus fills i filles, observin
com actuen ells (els pares i les mares) davant daquest comportament i les
conseqncies que es produeixen per aquesta manera dactuar. Daltra banda,
es tracta que siguin les mateixes famlies les que identifiquin les solucions i que
verbalitzin un objectiu de canvi realista i, finalment, que assagin les habilitats
durant les sessions i els canvis que volen aconseguir en la vida real.
Per aix, com a complement daquesta tasca formativa, en les intervencions
familiars s molt efica proposar tasques per practicar a casa les habilitats que
shan aprs durant les sessions. s a dir, plantejar exercicis molt concrets (p.
ex. referits a observar les conseqncies que tenen determinats comportaments
en la dinmica famlia o a practicar algun comportament nou) per posar-los en
prctica en un medi real (a casa), observar les dificultats i les facilitats amb qu
es troben i compartir lexperincia amb el grup en una sessi posterior. En aquest
punt, el rol que adquireix el grup de persones assistents s descolta, ajuda i
model. Daquesta manera, les famlies poden trobar un suport proper per part del
grup diguals. Aquest suport contribueix a reforar el paper de les altres famlies
com a provedores de xarxa social, un altre dels punts clau de les intervencions
familiars.
Com sha comentat inicialment, les intervencions familiars que aconsegueixen
resultats ms prometedors incorporen accions per a pares i mares, accions per
als fills i filles i accions per al conjunt de la unitat familiar. Tanmateix, laplicaci
dintervencions familiars comporta ms requeriments dels que sn necessaris
per aplicar intervencions preventives parentals (adreades noms a treballar amb
pares i mares).

22
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
En el disseny dintervencions familiars grupals s recomanable tenir en compte

unes pautes. La dimensi ideal del grup s de 12 a 15 persones, ja que els grups
ms petits poden rebre ms suport, per no es nodreixen tant de lexperincia
grupal. Alhora, en aquests casos conv formar grups al ms homogenis possible
quant a les caracterstiques socials i culturals dels membres que en formen part.
En aquest sentit, es desconsella que en la composici dels grups hi hagi famlies
amb un desavantatge social clar i altres que tinguin situacions ms normalitzades.
Els programes de prevenci familiar que estan integrats en programes comunitaris
que treballen en diversos mbits (educatiu, serveis socials, serveis de suport
familiar, comunitat, etc.) i sacompanyen de poltiques familiars generen efectes
sinrgics positius i milloren els resultats preventius de les intervencions. Alhora,
s recomanable desenvolupar intervencions de prevenci familiar per a diferents
perfils de poblaci (intervencions universals, selectives, indicades).
A lhora dendegar intervencions de prevenci familiar cal preveure la provisi de
materials i suport a lorganitzaci, aix com possibles assessoraments sobre la
manera dintroduir el programa i de superar les possibles resistncies.
s molt recomanable revisar els programes familiars que shan mostrat eficaos
i valorar si es poden adaptar a la poblaci i al territori on es vol planificar la
intervenci. Respecte daix, cal recordar que lefectivitat dels programes millora
quan es tenen en compte el context comunitari i les tradicions culturals de la
poblaci. >> Missatge clau | Fidelitat de laplicaci
Les intervencions grupals de prevenci familiar sapliquen normalment en
sessions de formaci. Les persones que acostumen a dinamitzar aquestes
sessions sn professionals dels serveis socials (p. ex. serveis datenci
familiar), educatius, professionals experts en drogues, entre daltres. En les
intervencions de prevenci selectiva i indicada pot ser recomanable la presncia
duna persona que faci de colder, normalment amb menys experincia en la
intervenci amb famlies o en procs de formaci per aplicar la intervenci. Fins i
tot pot ser un pare o mare voluntari que ha rebut anteriorment la intervenci, per
la qual cosa exerceix com a igual i du a terme tasques dobservaci, escenificaci
de situacions, presentaci de tasques per a properes sessions, entre daltres.
En les intervencions familiars universals tamb shan utilitzat programes de
prevenci aplicats a travs de tecnologies de la informaci i la comunicaci
(TIC). Tanmateix, a diferncia de les sessions presencials, laplicaci virtual
limita el contacte entre les famlies, les possibilitats de donar-se suport
mtuament i de ser un model de canvi de comportament. Aquests elements
sn essencials per aconseguir canvis en els patrons de comportament familiar.
>> Missatge clau | Persones aplicadores i mitjans aplicadors

23
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Formaci de les persones aplicadores dintervencions familiars grupals

En la formaci de les persones aplicadores de les intervencions preventives
familiars conv incloure: 1) coneixements i habilitats per desenvolupar la
intervenci: continguts i metodologia daplicaci, estructura i ordre de les
sessions, cronologia dels exercicis i les prctiques que es proposen, etc. i 2) rol,
aptituds i habilitats per treballar amb les famlies. s especialment important que
les persones aplicadores mantinguin actituds obertes i de respecte davant les
diferents realitats i valors familiars. Per exemple, que tinguin empatia, imparcialitat,
desig de donar suport a les famlies i habilitats de comunicaci en contextos
multiculturals i educatius.
En referncia al rol que conv desenvolupar durant les sessions, s ms efectiu
que la persona aplicadora actu com a mediadora i no com a experta, ja que aix
ajuda que les famlies evolucionin cap als objectius de canvi que cada una pugui
assolir. La metodologia de treball amb les famlies conv que sigui experiencial.
Aix implica que les famlies arriben al canvi a travs de la vivncia personal (o
observada en els altres) de les situacions familiars que es treballen. Per tant,
la persona aplicadora ha de cuidar el clima del grup, donar pistes perqu les
famlies trobin solucions als seus problemes, potenciar lautoeficcia de les
famlies per solucionar problemes, visibilitzar models de comportament adequats
que aporta el grup, etc. En definitiva, el rol s fer de guia i no de transmissor de
coneixements. >> Missatge clau | Formaci, seguiment i suport a persones
aplicadores
3. ESTRATGIES DE DIFUSI I CAPTACI
Les estratgies per atraure la poblaci a les intervencions familiars adquireix un
paper rellevant per la impossibilitat de tenir grups ja formats, com contrriament
pot passar en lmbit educatiu. Tanmateix, la difusi i el mateix disseny de
les intervencions poden beneficiar el procs de captaci, tal com sexposa a
continuaci.
La presentaci de la intervenci sha de fer de manera positiva, intentant evitar
elements que puguin estigmatitzar la poblaci. Per exemple, s preferible
presentar un programa de suport a les famlies o un espai per aprendre habilitats
parentals educatives que una intervenci exclusivament de prevenci de les
drogues. El consum de drogues es pot abordar com una experincia ms de
leducaci dels fills i filles.
Quant a la difusi, s preferible que la intervenci es difongui de manera intensa
a travs dels canals coneguts per la poblaci. Aix vol dir que conv utilitzar
diverses estratgies i implicar-hi diferents agents (professionals, lders comunitaris,
assistents en altres edicions, etc.) susceptibles datraure la poblaci diana. A
ms, quan la poblaci t ms desavantatges socials s preferible adrear-shi
amb mtodes interpersonals (entrevistes individuals, visites, etc.) abans que amb
estratgies ms massives.

24
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
4. ESTRATGIES DE RETENCI
Les intervencions familiars eficaces solen desenvolupar-se en diverses sessions
espaiades al llarg del temps. Un risc que cal preveure en les intervencions de
prevenci familiar s el de labandonament de les persones participants. Per aix,
s aconsellable inscriure-hi algunes persones ms, aix com procurar que no passi
gaire temps entre la inscripci i linici de la intervenci. Desprs, una vegada que
la intervenci ha comenat s recomanable fer recordatoris previs a les sessions
(p. ex. fer trucades telefniques, enviar correus electrnics o missatges a travs
de mbils).
Per contra, sembla que les persones que assisteixen a les primeres sessions
s ms probable que hi continun anant fins al final de la intervenci. Durant
les primeres sessions (i abans diniciar la intervenci) s convenient conixer i
solucionar possibles obstacles que poden impedir la participaci en la intervenci
(p. ex. problemes personals per assistir-hi, manca de percepci dutilitat de
la intervenci, expectatives errnies sobre els resultats de la intervenci,
desmotivaci, etc.).
A ms, es pot planificar la intervenci considerant elements que poden afavorir
la participaci de la poblaci, com sn: aplicar-la en horaris adequats a les
necessitats familiars; oferir menjar (esmorzar, berenar, etc.); facilitar serveis
addicionals de transport, guarderia o similar, si escau; organitzar activitats
ldiques paralleles al voltant de les sessions dintervenci o, fins i tot, donar
incentius condicionats a la participaci.
Un cop la intervenci ja ha comenat, existeixen mecanismes que milloren
ladhesi i la motivaci de les persones per completar tota la intervenci, com
sn: atendre les diferents necessitats familiars, fomentar la cohesi, generar un
ambient clid, centrar-se en les fortaleses de les famlies, no posar en dubte
lautoritat parental o implicar les persones participants en un acte de cloenda de
final de la intervenci (lliurament de certificats, etc.).
Tenint en compte que les intervencions familiars eficaces treballen diferents
habilitats parentals, aquestes solen incorporar diverses sessions. La intensitat
de cada intervenci varia en funci del nivell preventiu. De manera orientativa,
algunes publicacions sostenen que les intervencions familiars grupals universals
han de tenir un mnim de tres sessions, mentre que el nombre de sessions per
a les selectives i indicades ha de ser superior (la major part dels programes
de prevenci familiar selectiva o indicada inclouen entre 8 i 15 sessions). La
poblaci amb ms risc t ms dificultats per aplicar els aprenentatges adquirits
en el programa i, per tant, es necessiten ms sessions per incidir en els aspectes
essencials de la intervenci. A ms, tamb shan de tenir en compte que sn
famlies que requereixen latenci daltres necessites bsiques, ms enll de les
necessitats educatives, com ara qestions econmiques, socials, etc.

25
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
La durada aconsellada de les sessions formatives no hauria de superar les dues

hores, per tal devitar la fatiga i de mantenir el nivell adequat dimplicaci i atenci
dels participants.
Les intervencions realitzades en els serveis informatius i dassessorament es
poden adaptar a les necessitats particulars de cada famlia concreta. Aix que s
possible que una demanda es pugui resoldre en una sessi o b que es necessitin
ms trobades per atendre cada cas particular. Moltes vegades aix dependr de
si es fa una demanda voluntria o la famlia ve derivada dun altre servei, instituci,
etc. Per exemple, existeixen protocols dactuaci amb famlies davant situacions
particulars de consum dels fills o filles, com s el cas dels programes alternatius
a la sanci administrativa davant el consum o tinena de drogues illegals a la via
pblica. En aquests casos, latenci a les famlies acostuma a constar de ms
duna sessi: una sessi dacollida, exploraci i informaci; una o dues sessions
ms, que sn dintervenci, i una darrera sessi de tancament.
6. MOMENTS PROPICIS PER INTERVENIR
Les intervencions de prevenci familiar sn efectives des de la infncia fins a
ladolescncia. A partir daquesta etapa, no hi ha tanta evidncia sobre lxit
daquests programes. Tanmateix, dintre daquest cicle vital hi ha moments
en qu les famlies poden estar ms receptives a participar en aquest tipus
dintervenci. Aquestes ocasions acostumen a coincidir amb moments de canvis,
com per exemple linici duna nova etapa escolar del fill o filla, i tamb si es viuen
esdeveniments que poden resultar perjudicials per als fills o filles (separacions,
experincies traumtiques, conflictes legals, etc.).
s important que la intervenci es desenvolupi en un espai conegut, confortable
i accessible (fsicament i socialment) per a les persones assistents. Ladherncia
a la intervenci pot augmentar si es du a terme en espais normalitzats (centre
educatiu, centre cultural, llocs de treball, etc.) perqu aix seviten situacions
destigmatitzaci. Aix, algunes intervencions familiars shan dissenyat per
implementar-se en lentorn laboral, en les estones de descans, etc.
Lxit depn tamb de la viabilitat del programa en el context organitzacional i
comunitari. Aix vol dir que la comunitat ha dacceptar les intervencions i tamb
que aquestes han de rebre un ampli suport organitzacional. Com sha dit, els
programes familiars tenen ms probabilitat de ser acceptats si semplacen en
organitzacions normalitzades o en escenaris confortables i crebles.

26
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
8. NIVELLS PREVENTIUS
Les intervencions de prevenci universal que treballen habilitats parentals
aconsegueixen modificar factors familiars que perduren a mitj i llarg termini.
Els programes selectius i indicats ms eficaos sn els que simplementen en les
primeres etapes del cicle vital, en la primera infncia o incls en letapa prenatal.
Les intervencions dirigides a dones embarassades o mares primerenques en
situaci dalt risc social poden prevenir el consum de drogues dels fills i, a ms,
tenen una relaci cost-efectivitat positiva. Aquestes intervencions se solen basar
en visites professionals domiciliries, regulars i perllongades en el temps, que
ofereixen suport professional en la criana, vinculaci afectiva amb el (futur) fill,
habilitats parentals i assessorament en salut, llei, habitatge, treball, etc.
Les intervencions dirigides a famlies amb fills preadolescents o adolescents
que presenten problemes de conducta i/o baix rendiment escolar associat a
absentisme o a una baixa vinculaci amb lescola sn eficaces per prevenir el
consum de drogues i els problemes que hi estiguin relacionats. Alhora, aquests
efectes positius es fan tamb extensius a altres conductes de risc.
La incorporaci de la famlia en les intervencions dirigides a adolescents
consumidors afavoreix el comproms i la vinculaci del menor amb la intervenci
preventiva, millora el funcionament familiar i possibilita una vinculaci ms forta
del menor amb grups diguals no consumidors.
ATENCI!
1. DETERMINANTS
Les intervencions familiars que noms es basen a proporcionar coneixements
sobre les drogues i els seus riscos perqu les famlies els transmetin als fills
sn ineficaces. Tamb shan mostrat ineficaces les intervencions familiars que
debiliten lautoritat paterna. Justament, apoderar les famlies i enfortir el seu
rol en leducaci dels fills sn dues de les caracterstiques essencials que
shan de treballar amb els pares i les mares.
Els mtodes i les estratgies daprenentatge passiu com les classes magistrals,
les xerrades o les conferncies no sn efectives i no aconsegueixen canvis ni
en les famlies ni en els fills.
2.2. PERSONES APLICADORES / MITJANS APLICADORS
Les intervencions de prevenci familiar aplicades per persones que no han
rebut formaci sobre la seva aplicaci no funcionen.

27
GUIA DE
RECOMANACIONS

MBIT COMUNITARI
u
Els programes dmbit comunitari sn essencials per implicar, capacitar i
enfortir els membres duna comunitat en lanlisi, la prevenci i la soluci dels
problemes associats al consum de drogues. s, per tant, un mbit estratgic
per a la prevenci.
u Una intervenci comunitria s un conjunt dactivitats planificades i coordinades
per implicar o donar resposta a diferents agents: societat civil organitzada, les
administracions pbliques i el sector privat, en la prevenci de labordatge dels
problemes relacionats amb el consum de drogues. Aquestes intervencions
sn multicomponents. Acostumen a incorporar mesures educatives i de
sensibilitzaci, aix com mesures normatives, i solen desenvolupar-se en
diversos mbits (educatiu, familiar, medi obert, etc.). En el context daquesta
mena dintervenci, les coalicions comunitries esdevenen un actor clau
per impulsar actuacions de prevenci.
u Les intervencions comunitries eficaces arriben a la poblaci a travs de
diferents mbits i amplifiquen lefecte positiu de les intervencions preventives
aplicades en daltres. Per exemple, poden impactar fortament en les normes
comunitries, enfortir el canvi dactituds envers labs de drogues, minorar
lefecte de possibles factors de risc social, contribuir que les persones adoptin
estils de vida ms saludables, promoure mesures normatives dacord amb les
necessitats socials i millorar-ne el compliment i lacceptaci, entre daltres.
>> Missatge clau | Intervencions eficaces
u Aquestes intervencions contribueixen a optimitzar els recursos existents en
un territori, permeten donar coherncia als missatges preventius i ajuden
a reduir lestigma que viuen determinats collectius en condicions de desavantatge social.

28
GUIA DE
RECOMANACIONS

DETERMINANTS
Els determinants conductuals/psicosocials que sacostumen a treballar sn

els coneixements i les creences, amb lobjectiu de transmetre informaci rellevant
a diferents grups de la poblaci per canviar-los les actituds envers les drogues.
Lobjectiu dels determinants dentorn s aconseguir un context comunitari ms
segur mitjanant lacci social, en concret, capacitant i enfortint la comunitat. Per
aix, els determinants que conv treballar inclouen: a) afavorir la cohesi social
i la implicaci comunitria en la cerca de solucions als problemes de drogues
al territori; b) promoure recursos (assistencials, socials, etc.) per atendre les
persones amb problemes de drogues i les seves famlies, i c) limitar laccessibilitat,
la disponibilitat i la promoci de les drogues.
MODELS TERICS
Les intervencions daquest mbit sacostumen a basar en enfocaments terics

de caire comunitari i organitzacional, entre els quals destaquen el model de
promoci de la salut, el model ecosistmic i els enfocaments participatius
i dorganitzaci comunitria. Aix mateix, conv tenir presents els postulats
denfocaments ms interpersonals, de caire sociocognitiu, com s el cas de la
teoria de laprenentatge social. >> Missatge clau | Models terics
METODOLOGIA
DINTERVENCI
Les intervencions comunitries sn ms eficaces quan forment part de lestratgia
global dabordatge de les drogues en un territori, per exemple, dun pla local de
drogues. s recomanable que les intervencions en aquest mbit incorporin cinc
mesures bsiques:
u El desenvolupament daccions en diferents mbits de la comunitat.
u Lorganitzaci daccions coordinades.
u La programaci dintervencions sostenibles, mantingudes al llarg del
temps.
u Un enfocament realista i compartit de la finalitat de les accions comunitries, per part dels diferents grups dinters.
u El suport de mesures legislatives.

29
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Les intervencions comunitries requereixen un esfor molt important de coordinaci,

coresponsabilitat i transversalitat entre els diferents grups dinters del territori. Per
aix, abans de dissenyar una intervenci comunitria, conv:
u Valorar la disponibilitat de lentorn per intervenir en lmbit de les drogues.
Aix vol dir conixer la disponibilitat de la poblaci i la comunitat per participar-hi. I, si cal, abans shan dinvertir esforos per motivar els diferents
grups dinters. Aix mateix, tamb s important conixer les diferents
accions que es desenvolupen al territori, els resultats que han obtingut i la
valoraci que en fa la poblaci i els diferents agents implicats.
u Destinar un temps suficient per explicar, motivar i negociar amb els
diferents grups dinters una visi per acordar quins sn els punts prioritaris
compartits o buscar elements dacord sobre les situacions relacionades
amb ls de drogues al territori.
u Implicar la comunitat des de linici del procs dintervenci, s a dir, des de
la detecci de necessitats, la definici dobjectius i les estratgies dintervenci.
u Incorporar mecanismes per gestionar situacions de tensi i soluci de
conflictes, si escau.

Els mtodes de les intervencions de lmbit comunitari estan dirigits
fonamentalment a modificar determinants dentorn, de manera que es treballa
simultniament des de diferents vessants i shi implica el mxim nombre dagents
social. Les quatre estratgies que shan mostrat ms eficaces sn:
1. Implantar mecanismes dacci comunitria que vetllin per lestratgia
preventiva definida al territori. Aix vol dir que cal generar la capacitat
comunitria necessria que mobilitzi el teixit social, les institucions, organitzacions, etc. en la construcci destils de vida ms saludables en relaci
amb el consum de drogues. La mobilitzaci comunitria es pot aconseguir a
travs daccions com ara: 1) identificar agents clau de la comunitat rellevants
per a cada tipus dintervenci (p. ex. joves si els programes van dirigits a
aquest collectiu); 2) involucrar tots els grups dinters rellevants per a la
intervenci (lders comunitaris, poblaci destinatria, professionals, representants del sector privat, etc.) amb processos transparents de captaci i participaci; 3) crear equips o coalicions comunitries de treball; 4) contrastar
les percepcions del fenomen de les drogues, aix com les expectatives del
que es pot aconseguir; 5) definir una estructura i uns processos dorganitzaci (llocs de reuni, cronograma, etc.); 6) determinar els objectius dequip i
tamb les tasques, funcions, lmits i processos de decisi de cada membre de
lequip; 7) planificar amb cura com, quan i a on intervenir, i 8) capacitar lequip
per potenciar lacci comunitria (p. ex. formar-lo en lideratge, comunicaci,
aspectes tcnics relacionats amb les drogues, etc.), entre daltres.

30
GUIA DE
RECOMANACIONS
METODOLOGIA
DINTERVENCI

Aix es pot aconseguir proposant i mantenint iniciatives comunitries, collocant

qestions relacionades amb les drogues a lagenda poltica pblica, enfortint la
coordinaci entre les iniciatives locals, promovent laplicaci dintervencions de
qualitat, monitoritzant les poltiques, regulacions i normatives, fent propostes
legislatives o difonent estudis i informes rellevants sobre drogues, entre daltres.
A la vegada, hi ha estratgies de planificaci que, malgrat que no shan
dissenyat per afavorir la mobilitzaci social, la coresponsabilitat i la participaci, aconsegueixen implicar la comunitat en lacci sobre prevenci de les
drogues. Per exemple, sha creat un observatori com a instrument dinformaci, anlisi, diagnstic i planificaci amb lobjectiu de disposar dun sistema
dinformaci estable, davaluar els programes dintervenci i dadequar les
intervencions a les necessitats detectades. Un cop shan creat els equips per
a lacci comunitria s el moment daplicar les mesures per proveir aquestes
accions de contingut i suport.
2. Afavorir un context social cohesionat i integrador. s necessari garantir
uns serveis socials de qualitat, especialment per a la poblaci que presenta ms
desavantatges socials. Per aix, en aquest mbit tamb s molt recomanable
generar serveis de protecci i desenvolupar accions que en garanteixin la disponibilitat i hi facilitin laccs.
Alhora, conv apropar la realitat de les drogues als diferents serveis datenci
a les persones. Una manera de fer-ho s formar i facilitar eines i recursos als
professionals daquests serveis. Se sap que lentorn social influeix en els comportaments i en la salut de les persones. Sota aquest criteri, es pot preservar
un context social protector, per exemple, generant mesures educatives
alternatives a les sancions per consum o tinena en espais pblics, creant
equipaments que siguin necessaris per a la poblaci, facilitant oportunitats
socials datenci i reinserci, generant serveis per atendre persones amb
necessitats especials (que consumeixen drogues, amb desavantatges socials,
etc.).
De manera general, per aconseguir el desenvolupament de mesures
reguladores, mecanismes dacci comunitria i un context social cohesionat
es poden utilitzar estratgies metodolgiques com les segents: fer jornades;
crear comissions de treball; incorporar mecanismes de negociaci; fer
entrevistes amb agents clau; generar plataformes i taules de coordinaci amb
diferents persones implicades i concretar pactes per escrit; formar diferents
sectors (educatius, socials, etc.); generar frums virtuals i espais dintercanvi
dexperincies, de supervisi i de seguiment daccions, i utilitzar tecnologies
de la informaci i la comunicaci per generar xarxes socials comunitries per
intercanviar informaci i treballar conjuntament.

31
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
3. Treballar amb la comunitat per desenvolupar tasques de sensibilitzaci. Aquesta estratgia s clau per treballar els determinats conductuals/
psicosocials. Es poden dissenyar diferents estratgies de sensibilitzaci
comunitria, com ara: accions de divulgaci en els mitjans de comunicaci,
celebraci desdeveniments, activitats especials i puntuals (p. ex. setmanes o
dies dedicats a un tema especfic), jornades, xerrades, conferncies o taules
rodones, organitzaci de tertlies o debats, etc.
El contingut daquestes accions pot ser divers: debatre la implantaci de
mesures legislatives, intercanviar informaci sobre els efectes nocius de ls de
drogues, consensuar una intervenci sobre drogues, dialogar sobre els resultats
duna intervenci, acordar el desenvolupament dun servei datenci, etc.
4. Desenvolupar una regulaci especfica sobre drogues. Aix inclou el
desenvolupament duna normativa referida a la tinena, el consum, la venda,
la publicitat, la promoci i el patrocini de les drogues. Alhora, comprn els
procediments dinspecci i de sanci i les mesures alternatives davant lincompliment de la normativa. El desenvolupament duna regulaci especfica
sha mostrat efectiva en el cas del tabac i lalcohol, ja que ha aconseguit
reduir la prevalena de consum daquestes substncies i els riscos associats
al consum. En concret, shan mostrat efectives les mesures segents:
u Augmentar els preus, apujant els impostos que graven les begudes alcohliques i el tabac.
u Prohibir-ne la publicitat, la promoci del consum i el patrocini.
u Incrementar ledat mnima legal per a la venda dalcohol o tabac.
u Limitar els horaris i dies de venda dalcohol.
u Reduir la densitat dels punts de venda dalcohol.
u Incorporar accions que vetllin per lacceptaci i el compliment de les
mesures legals.
u Fer un acompanyament comunitari de la implantaci de mesures legislatives: explicar les implicacions de les regulacions al conjunt de la poblaci
i a sectors concrets. >> Missatge clau | Law Enforcement
Les mesures normatives shaurien daplicar un cop es disposa dels recursos tcnics
i econmics necessaris per aplicar-les i monitoritzar-ne el compliment, i desprs
dhaver explicat a la poblaci el sentit i la utilitat que tenen (sensibilitzaci).
Actualment, un dels reptes en la regulaci especfica de drogues s monitoritzar i regular ls creixent dinternet (surface web i deep web) com a mitj per
comprar, vendre i promoure ls de drogues.

32
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI

Com sha vist, les intervencions que acostumen a desenvolupar-se en lmbit
comunitari involucren diferents persones i mitjans.
Per una banda, hi ha molta implicaci dels equips tcnics locals datenci a
les persones (p. ex. professionals de la salut, serveis socials, educaci, joventut,
esports, cultura, etc.), educadors i educadores socials, educadors i educadores
de carrer, persones vinculades a entitats del mn associatiu, professionals
experts en drogues, professionals dels mitjans de comunicaci social, TIC,
etc. Aquestes persones sn agents clau per desenvolupar intervencions en lmbit
comunitari.
Daltra banda, en laplicaci de mesures legals intervenen professionals de
lmbit jurdic, cossos de seguretat, etc. >> Missatge clau | Persones
aplicadores i mitjans aplicadors i >> Missatge clau | Formaci, seguiment i
Lespai comunitari per excellncia s aquell on t lloc la participaci social. En
aquest sentit, les intervencions comunitries sacostumen a desenvolupar en
diferents espais, com ara el carrer, el barri, les institucions, les entitats, els mitjans
de comunicaci, etc.
4. INTENSITAT DE LA INTERVENCI
Lefectivitat de les intervencions comunitries se sol aconseguir desprs dun temps
dimplementaci. Aix vol dir que cal incorporar-hi mecanismes de control, seguiment,
suport a laplicaci, verificar el progrs del programa i veure si es fan les accions i
sassoleixen els objectius establerts. Involucrar la universitat (o centres dinvestigaci)
perqu sencarregui daquesta tasca sembla que ha donat bons resultats.

33
GUIA DE
RECOMANACIONS
ATENCI!

Abans daplicar una intervenci comunitria cal explorar la disponibilitat de
la comunitat per implicar-shi i participar-hi. Daquesta manera es podr
evitar implementar-la en un entorn poc receptiu. La disponibilitat de lentorn
s un element clau perqu una comunitat participi en una intervenci i
contribueixi a millorar una situaci relacionada amb ls de drogues.
Els mecanismes de participaci comunitria han de ser clars, transparents
i flexibles, i shan dincorporar des del principi. Altrament, es corre el risc
de no aconseguir una veritable implicaci dels diferents grups dinters.
Les persones que participen en la intervenci necessiten rebre formaci
en metodologia comunitria, suport i assessorament. Conv iniciar una
intervenci comunitria assegurant que es disposa dels recursos humans
necessaris per atendre les demandes de les diferents persones implicades
en la intervenci.

34
GUIA DE
RECOMANACIONS

MBIT DELS MITJANS

DE COMUNICACI SOCIAL
u Les intervencions eficaces en els mitjans de comunicaci social (TV, rdio,
premsa, TIC, xarxes socials, etc.), combinades amb intervencions en
lmbit educatiu i comunitari han aconseguit reduir linici del consum de
tabac entre els joves, el consum de tabac en la poblaci adulta i els accidents
de trnsit vinculats amb lalcohol. >> Missatge clau | Intervencions eficaces
u Les intervencions eficaces en els mitjans de comunicaci social, per si soles,
no aconsegueixen canviar conductes. No obstant aix, poden incrementar
els coneixements, sensibilitzar sobre els riscos associats al consum de
drogues, augmentar la percepci de risc, influir en les creences i les
actituds envers les drogues, contrastar conceptes erronis, mostrar els
beneficis dun comportament preventiu, mostrar com fer una conducta
saludable o donar suport a una intervenci, entre daltres.
u El potencial daquestes intervencions radica en el fet que poden transmetre
missatges preventius simples, rpids i repetits a molta poblaci (prevenci
universal), incls a sectors de la poblaci que accedeixen amb menys
freqncia a intervencions de caire ms educatiu i intens, com ara la formaci
en diverses sessions.
u Tradicionalment, la indstria de lalcohol i el tabac ha utilitzat els mitjans
de comunicaci social com a vehicle per incrementar el consum dels seus
productes. Actualment, la presncia daquestes drogues als mitjans de
comunicaci en massa sha redut, per hi continua present, per exemple,
a travs del patrocini. Daltra banda, les tecnologies de la informaci i la
comunicaci sestan convertint en un mitj molt utilitzat per vendre i
comprar drogues, ja que ofereixen possibilitats molt atractives com ara
lanonimat, una propagaci rpida, poca regulaci, baix control, etc.

35
GUIA DE
RECOMANACIONS

DETERMINANTS
En les intervencions de lmbit dels mitjans de comunicaci social sacostumen

a treballar els determinants conductuals/psicosocials. En particular, els
coneixements, les actituds i les intencions ds de les drogues.
Per promoure actituds favorables a la prevenci s molt recomanable incidir en
creences, com ara, la percepci de risc, les creences normatives, els beneficis
i les barreres percebudes duna conducta preventiva, les creences sobre els
riscos ds duna droga o lautoeficcia per fer front a una situaci de pressi per
consumir, entre daltres.
Quant als determinants dentorn, les intervencions en lmbit dels mitjans de
comunicaci solen desenvolupar accions informatives, tertlies, debats, etc. per
donar suport a canvis socials, comunitaris, organitzacionals, etc. Per exemple,
desenvolupar una acci comunicativa per difondre un servei datenci, per
defensar un posicionament sobre un tema relacionat amb les drogues o per
enfortir aliances organitzacionals i collaborar plegats en una intervenci, etc.
MODELS TERICS
Les teories de la comunicaci i el mrqueting social acostumen a ser els

enfocaments terics emprats per planificar les intervencions en lmbit dels
mitjans de comunicaci social. Tamb es preveuen els postulats derivats dels
models sociocognitius (model de creences, teoria de lacci planificada, etc.) i
recentment tamb es fa servir la teoria del superpeer per explicar la influncia
dels mitjans de comunicaci social en el comportaments dels joves. >> Missatge
clau | Models terics
METODOLOGIA
DINTERVENCI
Els mtodes i les estratgies dintervenci en aquest mbit tracten de promoure
canvis en els determinants conductuals/psicosocials i dentorn mitjanant
eines de comunicaci de masses. Per exemple, respecte als primers es poden
utilitzar estratgies per incrementar la percepci de risc associada al consum
duna substncia, augmentar coneixements, promoure actituds favorables al
no-consum, impulsar el comproms dun canvi de comportament, promoure
el sentit crtic, contrastar una informaci, desmuntar mites, etc. Pel que fa als
determinants dentorn, es podrien utilitzar eines de comunicaci social per ajudar
a aconseguir els canvis socials, com ara afavorir les relacions entre famlies i fills
per implicar-los en una acci preventiva o informar diferents subgrups de poblaci
perqu la societat civil sorganitzi per demanar canvis als poltics, entre daltres.

36
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Entre les estratgies de comunicaci de masses destaquen:

u Elaborar anuncis o campanyes publicitries. Es tracta de difondre
informaci preventiva a travs de diferents mitjans, canals de difusi i
espais. Els anuncis ajuden a posar mfasi en el qu i el com es pensa una
situaci relacionada amb les drogues.
u Introduir informaci o situacions preventives en programes dentreteniment. Consisteix a integrar missatges, actituds, situacions o comportaments en programes dentreteniment, divulgatius o informatius dirigits a
diferents poblacions.
u Promocionar una actitud crtica de la poblaci envers els mitjans
de comunicaci social mitjanant estratgies que ensenyin a la poblaci
a valorar crticament la informaci meditica (TV, TIC, xarxes socials, etc.)
sobre les drogues. Aix es pot fer, per exemple, mostrant els interessos
ocults que hi ha darrere del negoci de les drogues, les motivacions que
promou la indstria o destapant els missatges publicitaris per contrarestar
els efectes de la publicitat (explcita o implcita) de les drogues.
u Fer activisme. En aquest mbit, lactivisme s la incidncia poltica
exercida per la societat civil organitzada amb lobjectiu de canviar lentorn
social en el qual es prenen les decisions sobre drogues. Algunes maneres
de fer-ho s posant una necessitat vinculada a les drogues en lagenda
pblica, organitzant debats sobre el tractament de les drogues en espais
informatius i divulgatius o aconseguint aliances estratgiques entre diferents
sectors.
s recomanable que les intervencions en lmbit dels mitjans de comunicaci
es planifiquin de manera que formin part dintervencions multicomponents
(comunitries, educatives, etc.). Per exemple, el disseny duna campanya
informativa per prevenir la conducci de vehicles sota els efectes de lalcohol
seria una acci ms complexa que la simple creaci de missatges preventius en
els mitjans de comunicaci. A continuaci, es presenten els passos que conv
seguir per desenvolupar una intervenci en aquest mbit:
1r. Determinar els objectius
u Identificar els objectius de la intervenci educativa, familiar, comunitria,
etc. que es podrien aconseguir mitjanant accions en els mitjans de
comunicaci.
u Definir els objectius especfics de la campanya de comunicaci i integrar-los
en la intervenci general.
2n. Definir la poblaci destinatria
u Precisar la poblaci o subgrups de poblaci a qui es vol transmetre la
informaci.
u Recopilar la informaci rellevant sobre la poblaci (determinants conductuals/
psicosocials, lentorn social, caracterstiques socioeducatives, etc.).

37
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
3r. Elaborar missatges i seleccionar mitjans i canals efectius

u Elaborar missatges que siguin coherents amb la intervenci i adequats a la
poblaci.
u Identificar els canals accessibles i les fonts crebles que poden influir en la
poblaci.
u Escollir els mitjans ms adequats per transmetre els missatges (material
a premsa, psters, notcies a la rdio o la TV, Internet, xarxes socials
Facebook, Twitter, Instagram, etc., jocs dordinador, etc.).
u Triar els moments ptims per arribar a la poblaci.
4t. Fer una prova pilot >> Missatge clau | Prova pilot
u Planificar i desenvolupar una prova pilot dels missatges i dels materials.
u Triar els mtodes per fer la prova (entrevistes, grups focals, qestionaris,
etc.) que sajustin millor al pressupost i el calendari.
u Modificar els materials i missatges dacord amb els resultats de la prova
pilot.
5. Implementar la intervenci
u Implementar la campanya segons la planificaci.
u Assegurar que es tenen els recursos necessaris per implementar la
intervenci amb rigor.
u Coordinar-se amb els agents implicats perqu la intervenci funcioni sense
problemes.
u Recollir indicadors per avaluar el procs.
6. Avaluar la intervenci
u Avaluar el procs i incorporar-hi els canvis necessaris per ajustar la
intervenci i aconseguir efectes ms grans.
u Avaluar els resultats, si es pot.
1. Informaci extreta de U.S. Departament of Health & Human Services. Public Health Service National Institutes of
Health. National Cancer Institute. Making Health Communication Programs Work.

Els mitjans aplicadors poden ser: missatges i/o anuncis en els mitjans de
comunicaci (rdio, TV, premsa, Internet), com ara rodes de premsa, articles
a revistes, cartells, fullets, flyers, webs, blogs, xarxes socials, jocs dordinador,
informaci en programes dentreteniment (tertlies, telenovelles, dibuixos), etc.
>> Missatge clau | Persones aplicadores i mitjans aplicadors

38
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Les intervencions en els mitjans de comunicaci han de romandre exposades a
la poblaci diana durant un temps suficient per captar la seva latenci, perqu el
missatge es pugui retenir i processar i adquireixi un significat til per a la persona.
Els factors que poden fer variar la intensitat duna intervenci comunicativa sn:
u Les caracterstiques de la poblaci (p. ex. el grau de disposici al canvi de
comportament, la velocitat de processament de la informaci, etc.).
u El nivell de complexitat de la informaci que es transmet.
u La presncia de missatges simultanis de la competncia (p. ex. publicitat
de lalcohol).
Tanmateix, com a norma general, es podria dir que com ms cobertura informativa,
ms impacte i ms opini pblica sobre la importncia de la notcia.
4. CONTINGUTS DEL MISSATGE
El contingut dels missatges s un element clau de les intervencions en lmbit
dels mitjans de comunicaci. No obstant aix, determinats tipus dinformaci
sobre drogues sn ms efectius que daltres:
u Informaci sobre els riscos immediats derivats del consum, especialment
per als joves (coma etlic, accidents, etc.).
u Informaci sobre els beneficis de canviar una conducta. Per exemple,
informar sobre els efectes immediats associats a laband del consum de
tabac, especialment en la poblaci adulta.
u Informaci per treballar les creences normatives sobre ls de drogues (p.
ex. promoure una imatge positiva de la persona no consumidora per facilitar
que els adolescents se sentin menys atrets per iniciar-se en el consum de
drogues, proporcionar dades de consum reals de diferents substncies
per contrastar les percepcions sobre els percentatges de consum en la
poblaci, etc.).
u Missatges que qestionen els estereotipis associats al consum de drogues.
u Informaci sobre els interessos de les estratgies comercials vinculades a
les drogues.

39
GUIA DE
RECOMANACIONS
METODOLOGIA
DINTERVENCI

u Informaci que illustri habilitats. Per exemple, una situaci dafrontament

davant la pressi per consumir.
u Informaci sobre la implementaci dun servei o una intervenci.
u Informaci per defensar un posicionament o un canvi legislatiu relacionat
amb les drogues.
u En el cas del tabac, la informaci sobre lexposici al fum ambiental.
5. CARACTERSTIQUES FORMALS DEL MISSATGE
Conv que la informaci relacionada amb les drogues sigui:
u Rigorosa i objectiva. La informaci hauria de basar-se en levidncia

cientfica i fugir de les experincies personals, de qestions subjectives i,
sobretot, ser respectuosa (tenint en compte les sensibilitats de les persones
que consumeixen com de les que no).
u Clara, comprensible i creble. Els missatges haurien destar lliures de
terminologia tcnica i informaci innecessria per prendre decisions. Aix
mateix, les frases haurien de ser senzilles, curtes i simples. Tamb cal evitar
donar massa informaci alhora.
u Consistent. Tots els elements duna campanya haurien de ser consistents
amb la informaci, els elements grfics, les imatges, etc. que es transmeten
en el marc de la intervenci a la qual pertany.
u Atractiva. Sha dinformar sense alarmismes i de manera positiva, evitant
presentar-ho com un problema, sense generar por, i emfatitzant les
propostes preventives i saludables.
u Rellevant i ajustada a les necessitats, les caracterstiques socioeducatives, els valors i el llenguatge de la poblaci diana. Tamb s important
incloure tant la poblaci diana com la poblaci intermediria. Per exemple,
en el cas de les intervencions comunicatives dirigides a infants conv
pensar tamb en missatges informatius per a les famlies.

40
GUIA DE
RECOMANACIONS
ATENCI!

Les intervencions comunicatives mal dissenyades o que no disposen
dels recursos suficients per desenvolupar-se adequadament poden ser
contraproduents, obtenir resultats contraris als desitjats (p. ex. incrementar
el desig per consumir) i fer que la poblaci sigui ms reticent a acceptar els
missatges preventius.
Les accions en els mitjans de comunicaci allades de les intervencions
en altres mbits sn insuficients per reduir la prevalena de consum de
drogues. Noms poden contribuir a aquest propsit si es fan en el conjunt
duna intervenci multicomponent.
1.2. CONTINGUTS DEL MISSATGE
Els missatges que volen dissuadir del consum informant sobre els riscos
a llarg termini no solen ser efectius, sobretot si es dirigeixin a poblaci
jove. Aix tamb passa amb els missatges que promouen labstinncia,
ja que solen generar resistncies en la poblaci. En aquest sentit, conv
parar atenci als missatges que es transmeten, perqu poden desvirtuar
lemissor i anullar lacceptaci de futurs missatges de prevenci sobre
drogues, que potser sn ms adequats i, fins i tot, efectius.
Fins ara, hi ha resultats incerts sobre les intervencions en els mitjans de
comunicaci per prevenir el consum de drogues illegals. De fet, hi ha
estudis que mostren un augment del desig per consumir desprs destar
exposats als missatges. Aix pot passar perqu certes campanyes poden
contribuir a normalitzar un tipus de consum pel fet que el missatge es
transmet per un mitj de comunicaci de masses. Per tant, conv actuar
amb cautela amb intervencions de prevenci sobre drogues illegals en els
mitjans de comunicaci social.
1.3. CARACTERSTIQUES FORMALS DEL MISSATGE
s convenient restringir al mxim el nombre de missatges o dinputs
informatius que es transmeten en una acci informativa en els mitjans
de comunicaci. Aix contribueix a reduir la complexitat del procs
comunicatiu.
A ms, les intervencions en els mitjans de comunicaci social que utilitzen
la por per promoure actituds favorables al no-consum acostumen a reduir
les capacitats dafrontament i la confiana en un mateix per fer front a
situacions relacionades amb el consum de drogues. Per exemple, la por no
acostuma a connectar amb lexperincia de les persones que han consumit
alguna droga i han experimentat plaer i, per tant, pot passar que siguin
reticents a atendre aquest tipus de missatge.

41
GUIA DE
RECOMANACIONS

MBIT LABORAL
u Les empreses que desenvolupen plans eficaos de prevenci i atenci als
problemes relacionats amb les drogues aconsegueixen reduir els perodes de
baixa, labsentisme i els accidents laborals, enfortir les relacions laborals i
millorar lambient de treball. >> Missatge clau | Intervencions eficaces.
u Les intervencions en lmbit laboral accedeixen a una part important de la
poblaci adulta i proporcionen loportunitat a les persones treballadores, caps,
etc. dimplicar-se en la protecci de la prpia salut i aconseguir que treballin
en entorns ms segurs davant el consum de drogues. Sortosament, existeixen
guies que orienten sobre com fer-ho.
u De vegades, lentorn laboral comporta riscos psicosocials que poden tenir un
impacte en el consum de substncies. Ja fa temps que lOrganitzaci Internacional del Treball ha alertat sobre la gravetat del consum de substncies a la
feina, ja que comporta un detriment de la salut i del benestar de les persones
consumidores i de les seves famlies, prdua de productivitat, la probabilitat de
tenir ms accidents laborals, ms absentisme i lincrement de baixes laborals
per aquesta qesti A ms, pot repercutir en una imatge corporativa negativa
i ocasionar efectes nocius en el clima laboral.
u Alguns estudis mostren que en certs entorns, situacions, sectors, categories
professionals i professions es concentren ms factors de risc que en daltres.

42
GUIA DE
RECOMANACIONS

DETERMINANTS
La tradici per aplicar intervencions preventives en lmbit laboral ha estat

inferior a la daltres mbits. Aix ha comportat que disposem de menys evidncia
cientfica referida a leficcia daquestes intervencions. No obstant aix, diferents
publicacions constaten que aquestes intervencions aconseguiran ms beneficis
si treballen tant determinants conductuals/psicosocials de la poblaci activa
com determinants de lentorn de treball.
En relaci amb els determinants conductuals/psicosocials es recomana centrar les
intervencions en aspectes que contribueixin al benestar de la persona treballadora,
encara que aparentment molts daquests determinants semblin allunyats del
consum de substncies. Per exemple, es recomana incidir en les actituds envers
el consum de drogues a la feina, envers les poltiques i els programes dempresa
per promoure la salut i tamb en relaci amb la normativa empresarial sobre el
consum de drogues. Tamb es recomana treballar determinants com les habilitats
emocionals per afrontar situacions laborals que poden afectar lestat emocional de
la persona (p. ex. cansament, estrs, insatisfacci professional, baixa autoeficcia
davant les exigncies laborals, etc.), habilitats socials que ajudin a afavorir la relaci
entre els diferents agents de lentorn de treball (p. ex. habilitats de comunicaci) i
habilitats per optimitzar el treball (lideratge, gesti del temps, etc.).
Quant als determinants dentorn s recomanable atenuar les condicions de
treball que poden propiciar consums de substncies, com ara: laccessibilitat a
les drogues, la tolerncia del consum a la feina, la manca de normativa empresarial
compromesa amb latenci a la salut, les jornades laborals perllongades, els torns
rotatius, les tasques rutinries i montones, la manca de promoci i desenvolupament
personal i professional, la saturaci de feina, el treball a preu fet, la inseguretat laboral,
el baix comproms amb la feina, la insatisfacci i les tensions laborals. En aquest
sentit, les poltiques empresarials referides a la promoci de la salut han de ser molt
clares, han destar consensuades i tot el personal vinculat a lorganitzaci les ha de
conixer.
MODELS TERICS
Lenfocament de referncia que sacostuma a utilitzar per planificar les intervencions

en lmbit laboral s el de la promoci de la salut. Aix, es dissenyen tant accions per
incrementar les capacitats personals de les persones treballadores com accions per
fer ambients laborals ms saludables. LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) ha
publicat informes que ajuden a emmarcar i planificar les intervencions de salut laboral.
Com en altres mbits, les intervencions dirigides a treballar els determinants
conductuals/psicosocials es poden basar en els models sociocognitius de
canvi de conducta, aix com en els models de reducci de riscos. A ms, les
intervencions preventives en lmbit laboral planificades seguint el model destadis
de canvi shan mostrat efectives perqu tenen en compte les diferents necessitats
del conjunt de la poblaci treballadora. >> Missatge clau| Models terics
Lmbit laboral tamb disposa dun marc legal ampli en el qual sencabeixen
les intervencions de prevenci i atenci en lmbit del consum de drogues.
>> Missatge clau | Marc legal en lmbit laboral

43
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Per treballar tant els determinants conductuals/psicosocials com els coneixements,
les creences i les actituds envers les drogues i desenvolupar intervencions de
prevenci i atenci en lentorn laboral, es recomana utilitzar mtodes i estratgies
de sensibilitzaci, comunicaci i/o formaci.
En relaci amb les estratgies de sensibilitzaci i comunicaci, s prioritari que
la direcci, els quadres de comandaments intermedis i tot el personal laboral
coneguin els riscos derivats del consum de drogues i les poltiques preventives.
Referent a la formaci, conv tenir en compte les substncies ms consumides
en relaci amb els diferents sectors professionals i adaptar els continguts als
diversos agents de lentorn laboral: persones treballadores, comandaments
intermedis, caps, delegats sindicals, etc. La formaci ha demfatitzar les possibles
conseqncies laborals, socials i de salut que es poden derivar de consumir
drogues a la feina.
Pel que fa a les accions centrades a treballar les habilitats s recomanable
desenvolupar sessions formatives per ensenyar tcniques de gesti de lestrs
i desenvolupar competncies personals i laborals que ajudin a incrementar el
benestar de les persones treballadores. A ms, pel que fa a la formaci, tamb
cal treballar en el desenvolupament dhabilitats que permetin aplicar poltiques
empresarials.
Quant als determinants dentorn, conv: a) emmarcar les accions dintre duna
poltica dempresa compromesa amb la salut de les persones treballadores;
b) introduir latenci als problemes relacionats amb les drogues als convenis
collectius; c) desenvolupar i comunicar una normativa clara respecte a latenci
als problemes de drogues a la feina; d) generar espais lliures de drogues,
incloure en la normativa de lempresa leliminaci de laccessibilitat a substncies
i la prohibici de consumir drogues en espais vinculats a la feina i senyalitzar
adequadament aquests espais, i e) integrar les intervencions de prevenci i
atenci a les drogues dins de programes ms amplis de promoci de la salut i de
foment destils de vida saludables.
Una de les mesures ms rellevants i eficaces que shan fet a lentorn daquest
mbit s la prohibici de fumar en els entorns laborals. Algun dels elements
ms importants que shan vist associats a lefectivitat daquestes accions
sn: 1) aconseguir un comproms poltic i implicar la societat civil en el disseny
daquestes poltiques; 2) utilitzar eficament els mitjans de comunicaci per
explicar els canvis legislatius, aconseguir el suport de la poblaci, difondre
limpacte de la llei, etc.; 3) vetllar pel compliment de la llei, sobretot, just desprs
que es promulgui; 4) responsabilitzar de lincompliment de la llei les persones
propietries dels establiments i no les persones fumadores, i 5) aconseguir el
suport de la poblaci, fent accions de sensibilitzaci per explicar els beneficis que
comporten les mesures legislatives.

44
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Daltra banda, com sha indicat en lapartat anterior, les condicions laborals poden
comportar riscos psicosocials que desencadenen consums de substncies.
Conv tenir presents aquestes condicions quan es defineixen les caracterstiques
i els requeriments dun lloc de treball.
Les intervencions en lmbit laboral efectives acostumen a ser multicomponents
i inclouen estratgies de sensibilitzaci, educatives, normatives, de detecci
preco, dassessorament i de derivaci a recursos assistencials, i estan
planificades dacord amb un pla dacci sostenible a llarg termini.
Un dels aspectes rellevants per aconseguir intervencions eficaces s que
participin diferents agents (persones treballadores, comandaments intermedis,
representants sindicals, etc.) en la negociaci de la poltica i labordatge del
consum de drogues a la feina. Tamb s recomanable crear un grup de seguiment
per dissenyar, aplicar i avaluar la intervenci.
A ms de la participaci, un altre aspecte important de les intervencions de
prevenci en aquest mbit s que incorporin mecanismes transparents de
comunicaci. s fonamental que el personal conegui leficcia i les millores que
permeten assolir la intervenci, la poltica de lempresa i els serveis datenci que
pot utilitzar. Alhora, en les intervencions de prevenci i atenci en lmbit laboral
que sapliquen de manera individual, sha de respectar la confidencialitat de les
persones treballadores.
En aquest mbit es recomana la participaci de diferents agents. Duna banda,
s necessari consensuar laplicaci dun protocol de prevenci i intervenci
sobre el consum i els problemes de drogues a la feina. Per aix, s recomanable
que les persones empresries, treballadores, els seus representants i els
professionals de la salut participin de manera significativa en la planificaci de
la intervenci. Lxit de la intervenci passa perqu hi hagi una veu collectiva
que defensi el benestar personal i laboral. Daltra banda, a causa del carcter
preventiu, assistencial i de reinserci que acostumen a adquirir les intervencions
en lmbit laboral, les persones involucrades poden incloure-hi responsables de
prevenci de riscos laborals, representants sindicals, professionals de la salut i
dels serveis socials, entre daltres. >> Missatge clau| Persones aplicadores i
mitjans aplicadors
La formaci dels diferents actors interessats en aquest mbit tamb s un element
molt important per aconseguir que shi impliquin. >> Missatge clau| Formaci,
seguiment i suport a persones aplicadores

45
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Les intervencions de prevenci universal en lmbit laboral acostumen a
desenvolupar-se en lentorn de lempresa. En canvi, les intervencions selectives
o indicades poden requerir la incorporaci daltres recursos, fonamentalment
datenci social i de salut.
La recomanaci que les intervencions laborals siguin multicomponent respon
a la necessitat de fer intervencions a diferents nivells preventius: universal,
selectiu i indicat, tenint en compte que la poblaci activa pot acumular, en si
mateixa, diferents factors de risc i pot tenir diferents patrons de consum: des de
labstinncia fins al consum problemtic.
Pel que fa a les intervencions selectives o indicades, s recomanable incorporar
serveis de suport, assessorament i atenci per a tota la poblaci, per
especialment per a les persones ms vulnerables o que ja sn consumidores.
Aquests serveis poden ser: programes de detecci preco, accions per valorar el
nivell de risc individual, intervencions orientades a la derivaci a serveis datenci,
estratgies dintervenci breu, serveis telefnics dajuda, mecanismes de control
i vigilncia de consum de drogues amb coneixement previ per part de les
persones, programes de cessaci, accions per implicar la famlia de les persones
amb problemes de drogues, etc.
ATENCI!
Els components que shan mostrat ineficaos en les intervencions en lmbit
laboral sn: 1) la manca de suport poltic i pblic per aplicar mesures legals
en aquest mbit, i 2) la manca de consens en els protocols dintervenci
per part dels diferents actors de lentorn laboral.
Quan sapliquen intervencions per promoure la cessaci del consum duna
substncia, s convenient emprar un format presencial. Per exemple, en el
cas del consum de tabac, sha vist que ls de programes computats en
lmbit laboral sn menys efectius.
Daltra banda, es recomana evitar fer intervencions de prevenci i atenci
als problemes de drogues des duna vessant punitiva. Aix, per exemple,
emprar nicament tests de detecci ds de drogues en la plantilla
aconsegueix resultats poc efectius.

46
GUIA DE
RECOMANACIONS

MBIT DELS SERVEIS DE SALUT

u La detecci preco del consum de risc i les intervencions eficaces en lmbit
dels serveis de salut tenen una relaci cost-efectivitat positiva, en especial
les adreades a persones adultes en latenci primria i les urgncies.
>> Missatge clau | Intervencions eficaces
u Les intervencions en lmbit dels serveis de salut sn rellevants per a tota la
poblaci i, molt especialment, per a certs collectius que poden tenir algunes
caracterstiques de risc ms elevat que els fan ms vulnerables davant les
situacions relacionades amb el consum de drogues, com ara menors, dones
embarassades o persones amb problemes de salut mental, entre daltres.
u Els serveis assistencials atenen poblaci amb problemes de salut. Quan una
persona els consulta un problema que pot tenir alguna relaci amb el consum
de drogues pot ser un moment propici per intervenir, ats que pot estar ms
receptiva a rebre missatges que lajudin a modificar els seus comportaments
de salut.
u Latenci a les persones amb problemes de consum de drogues des dels
diferents nivells assistencials contribueix a prevenir futurs problemes de
salut derivats del seu s. Tanmateix, si aquests problemes es poden resoldre
en els nivells assistencials bsics s preferible que sigui aix, i no que arribin a
latenci especialitzada.

47
GUIA DE
RECOMANACIONS

DETERMINANTS
Les intervencions en lmbit dels serveis de salut es poden desenvolupar en

tots els nivells assistencials: atenci primria, especialitzada, hospitalria i
durgncies. Aquestes intervencions consisteixen a detectar de manera preco
problemes associats al consum de drogues i a fer un primer apropament preventiu
de problemes futurs. Per tant, dins dels mateixos dispositius de salut, labordatge
s bsicament individual i orientat a modificar els determinants conductuals/
psicosocials de les persones que consumeixen drogues.
Tanmateix, des daquest mbit tamb saprofita per treballar els coneixements i
les creences envers el consum de drogues des duna vessant comunitria.
Des del punt de vista de la planificaci dintervencions en el marc de la salut
pblica, les accions en els serveis assistencials promouen fonamentalment canvis
en lentorn, de manera que afavoreixen la incorporaci destratgies de detecci
preco, assessorament i derivaci.
MODELS TERICS
METODOLOGIA
DINTERVENCI

En el marc de la planificaci dintervencions en aquest mbit conv tenir presents
els elements dels models terics segents: el model de salut pblica, el model
de promoci de la salut, el model de reducci de riscos i el model de
reducci de danys. >> Missatge clau | Models terics
Les estratgies preventives que sutilitzen en lmbit dels serveis de salut sn
fonamentalment assistencials. Entre les ms efectives sinclouen el consell de
salut, la detecci preco i les intervencions breus. Aquestes ltimes intervencions
tenen una durada inferior a un tractament convencional, sn proactives (perqu
no sespera que la persona solliciti la intervenci), es dirigeixen a persones
consumidores (generalment que fan un consum de risc) i pretenen mobilitzar els
recursos personals per motivar un canvi de conducta favorable a la salut.
Aquestes estratgies dintervenci breu sn eficaces per reduir el consum
dalcohol, tabac i drogues illegals, tant a curt termini com un any desprs de la
intervenci, en adolescents, joves i persones adultes.
Les intervencions breus vinculades a Alcohol, Smoking and Substance Involvement
Screening Test (ASSIST) i dissenyades per lOMS, dirigides a persones amb risc
moderat pel consum de substncies, consten de deu passos (o els cinc primers
si es fan ms curtes), que sn: 1) preguntar als usuaris si estan interessats a veure
les seves puntuacions del qestionari ASSIST; 2) proporcionar retroalimentaci
personalitzada als usuaris sobre les seves puntuacions; 3) donar consell sobre
com reduir els riscos; 4) permetre als usuaris responsabilitzar-se de les seves
decisions; 5) preguntar als usuaris si els preocupen les seves puntuacions; 6 i
7) analitzar les coses bones del consum davant de les coses menys bones;
8) resumir el que els usuaris han expressat sobre les coses menys bones i
reflexionar-hi; 9) preguntar als usuaris si els preocupen les coses menys bones,

48
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
i 10) lliurar als usuaris els materials per portar a casa amb la finalitat de reforar
la intervenci breu.
En resum, lassoliment dels resultats positius de les intervencions breus en els
serveis de salut incorporen components com els segents, en una mateixa sessi:
1) exploraci i detecci del consum; 2) consell de salut, entrevista motivacional
i assessorament immediat; 3) facilitaci de material informatiu; 4) derivaci
immediata quan la persona ho necessita, i 5) oferiment i concreci de visita de
seguiment i contacte posterior (al cap duna o dues setmanes).
Latenci efectiva s aquella que es fa tenint en compte les caracterstiques del
pacient que satn. Aix vol dir que els abordatges shan de diferenciar segons
la poblaci. Per exemple, pel que fa a latenci dadolescents amb problemes de
drogues, els tractaments ms eficaos sn aquells que faciliten la participaci
positiva de les famlies, es coordinen amb altres mbits rellevants per a ladolescent
(educatiu, etc.) i treballen la influncia que pot arribar a tenir la poblaci diguals.
Tamb passa amb latenci a les dones que consumeixen drogues. Tradicionalment,
els serveis de detecci i intervenci per a persones amb problemes de drogues
no han tingut prou en compte les necessitats especfiques relacionades amb
el gnere. De vegades, dissenyar un servei datenci sense considerar, per
exemple, els horaris datenci, loferiment de serveis de suport addicionals o
la coordinaci amb serveis assistencials complementaris (ginecologia, etc.) pot
impedir laccs a serveis datenci a les drogues. Per aix, les intervencions
dissenyades considerant les necessitats especfiques per qestions de gnere
acostumen a aconseguir resultats millors. >> Missatge clau | Perspectiva de
gnere
Les estratgies de sensibilitzaci sn les ms utilitzades per treballar els
coneixements i les creences envers el consum de drogues des duna vessant
comunitria. En aquest sentit, els centres datenci primria, els hospitals, etc.
sn llocs privilegiats per difondre missatges de salut. La poblaci usuria dels
serveis de salut s sensible a rebre informaci relacionada amb la seva salut i,
a ms, pel que fa a la informaci, els centres de salut sn institucions crebles.
Daltra banda, labordatge comunitari tamb es pot aplicar en la consulta i s un
aspecte clau per prevenir problemes derivats del consum de drogues. Aquest
abordatge es pot aconseguir si els professionals sanitaris es coordinen amb altres
agents socials del territori i es preocupen per conixer els recursos de lentorn
que poden beneficiar les persones usuries dels serveis de salut.
Les intervencions en lmbit de la salut les desenvolupen professionals sanitaris
datenci primria, especialitzada, hospitalria i durgncies, no especialitzats en
latenci a les drogues. Tanmateix, aquestes persones han de rebre capacitaci
i tenir els recursos necessaris per incorporar labordatge de les drogues des
del seu nivell assistencial. >> Missatge clau | Persones aplicadores i mitjans
aplicadors
49
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Formaci de les persones aplicadores:

La formaci del collectiu de professionals sanitaris acostuma a centrar-se en
lexecuci de diferents protocols dactuaci (situacions dactivaci del protocol,
actuacions, derivacions) i tamb en tractaments especfics. No obstant aix,
tamb s molt recomanable la formaci en la utilitzaci deines de detecci
preco del consum problemtic, en estratgies dintervenci breu davant ls
de drogues i en habilitats i actituds per fer servir amb estratgies basades en
lentrevista motivacional. >> Missatge clau | Formaci, seguiment i suport a
persones aplicadores
La durada de les intervencions breus pot variar i anar duna breu retroalimentaci
i consell de tres minuts a una terpia breu entre 10 i 15 minuts fins a 30 minuts
de durada.
4. SUBSTNCIES
En el cas del tabac, la intervenci breu per deixar de fumar t una relaci costefectivitat positiva i aquesta efectivitat sha associat als components segents:
u Poblaci diana: persones fumadores (sense discriminar el nivell de consum

problemtic ni el grau de motivaci per deixar de fumar).
u Persones aplicadores: professionals de la medicina i la infermeria formats
en aquest tipus dintervenci.
u Escenari daplicaci: preferentment, en latenci primria.
u Components: 1) explorar el consum de tabac; 2) documentar el consum en la
histria clnica; 3) fer una intervenci mnima / consell breu; 4) pactar sessions
de seguiment; 5) prescriure tractament farmacolgic, i 6) derivar a un servei
de suport especialitzat intensiu els pacients dalt risc o amb dependncia
elevada.
u Materials: informatius de suport a lassessorament.
u Intensitat: tant les intervencions mnimes (3 minuts o menys), les de baixa
intensitat (de 3 a 10 minuts), com les de ms intensitat (ms de 10 minuts),
incrementen les taxes dabstinncia del tabac. Tanmateix, hi ha una relaci
dosi-resposta entre la durada de les sessions i labandonament del consum:
com ms intensa s la intervenci, ms elevada s la taxa dabstinncia. De
fet, el temps acumulat de contacte amb la persona fumadora t relaci directa
amb la cessaci.

50
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Pel que fa a lalcohol, lOrganitzaci Mundial de la Salut considera que aquestes

intervencions tenen una relaci cost-efectivitat positiva per reduir els problemes
relacionats amb el consum dalcohol, en joves i adults. La seva efectivitat
sassocia a:
u Poblaci diana: persones amb consum perjudicial, per sense dependncia.
u Persones aplicadores: professionals de la medicina i la infermeria prviament
formats en intervencions breus.
u Escenari daplicaci: atenci primria, atenci especialitzada (traumatologia, ginecologia, etc.) i urgncies.
u Components: 1) explorar el consum dalcohol; 2) detectar el consum de risc
amb tests de cribratge estandarditzats; 3) documentar el consum en la histria
clnica; 4) fer una intervenci mnima sobre la valoraci dels riscos del consum
i informar sobre els lmits de consum de risc; 4) oferir informaci escrita (p. ex.
fullet informatiu), i 5) proporcionar contactes addicionals de seguiment i/o derivar a
serveis especialitzats els pacients amb dependncia.
u Materials: informatius de suport a lassessorament.
u Intensitat: entre 5 i 15 minuts.
ATENCI!
Es desaconsella aplicar intervencions breus no estructurades que no
tinguin en compte els components bsics assenyalats en els apartats
anteriors. Tot i que una intervenci breu s una intervenci que dura poc,
s important que es desenvolupi dacord amb un protocol que incorpori les
accions prioritries.

Les intervencions en lmbit dels serveis de salut aplicades per professionals
sanitaris que no estan formats i que no reben suport ni assessorament
poden ser ineficaces. A ms, poden desmotivar els professionals i fer-ne
reduir ladherncia com a aplicadors daquestes intervencions.

51
GUIA DE
RECOMANACIONS

MBIT DE LOCI I EL LLEURE

u Loci representa un espai de creixement molt important en la vida duna
persona. Igual que passa amb altres parcelles vitals, el temps de lleure ajuda
a construir la identitat social i la visi que una persona t de si mateixa. Els
valors i les normes que es transmeten en aquests mbits tamb influeixen en
les actituds i les decisions personals. Tanmateix, lentorn social i fsic vinculat
a loci pot contribuir a desenvolupar comportaments de risc o comportaments protectors.
u Leducaci en el lleure designa un conjunt diniciatives, moviments i experincies que es duen a terme en el temps lliure amb la intenci de gaudir dun
espai de desenvolupament i/o de relaci. No obstant aix, levidncia sobre
leficcia de les intervencions preventives en aquests espais s escassa. Es
constata que les persones destinen cada vegada ms temps de la seva vida a
loci i que el consum de drogues amb finalitats recreatives s un fet quotidi a
la nostra realitat, per aix, gran part de la poblaci associa diversi i consum.
Aix, les conseqncies negatives (accidents de trnsit, agressions, baralles,
etc.) derivades del consum de drogues en aquests entorns sn devastadores
i sovint les mateixes caracterstiques del temps de lleure (diversi, gaudi,
alliberaci, despreocupaci, relaci, integraci, etc.) fan que el risc percebut
del consum de drogues en aquests entorns socials sigui relativament baix.
Per aquests motius, loci s un escenari oport per aplicar accions
preventives.
u El consum de drogues s molt present en determinats contextos recreatius.
En aquests espais, les drogues sutilitzen com un recurs ms de loci i, de
vegades, com a element central daquest. La major part dels primers contactes
amb el consum de drogues tenen lloc durant els moments de diversi compartits
amb iguals.
u Les actuacions preventives que es desenvolupen en el marc de loci acostumen
a gaudir duna bona acceptaci per part del pblic destinatari.
Per completar la informaci sobre les intervencions en lmbit del lleure conv llegir les recomanacions de les intervencions en reducci de riscos que es fan en els entorns recreatius.

52
GUIA DE
RECOMANACIONS

DETERMINANTS
La prevenci del consum de drogues i dels riscos associats en lmbit del lleure
sha dadaptar a cada etapa del cicle vital i no s una prevenci que shagi de fer
exclusivament amb la poblaci jove que freqenta els espais doci nocturn. Des
del mateix moment que la persona entra en contacte amb el mn educatiu formal,
tamb connecta amb leducaci informal. Per tant, les intervencions preventives
en el lleure es poden desenvolupar des de la infncia fins a ledat adulta als
escenaris rellevants on es fan activitats doci segons cada etapa.
Els elements determinants de loci sn: els escenaris de lleure, les persones que
comparteixen aquests escenaris, les activitats que shi fan i el temps que shi
destina. Aquests elements varien al llarg del cicle vital i en cada etapa van prenent
ms rellevncia uns espais, uns actors, unes activitats o unes altres. Durant la
infncia, loci sorganitza de manera ms formal, amb adults de referncia; mentre
que a ladolescncia va esdevenint ms informal, amb menys supervisi adulta i
ms autonomia.
Els determinants que conv treballar a cada edat serien similars per als mbits
educatius formal i informal (per ampliar aquesta informaci, vegeu lapartat dels
determinants de lmbit educatiu).
Aix, durant la infncia seria recomanable potenciar determinants conductuals/
psicosocials com les actituds favorables a la salut, la cura del cos, lautorespecte,
etc. Tamb conv fomentar hbits saludables en els entorns de lleure (com ara
la higiene, el descans, lalimentaci, lactivitat fsica, etc.), de manera que es
generi des de petits una cultura favorable a estils de vida promotors de salut.
Posteriorment, en ladolescncia, es recomana abordar determinants conductuals/
psicosocials i continguts vinculats als riscos del consum de drogues, com adequar
la percepci de risc en relaci amb el consum de substncies, promoure actituds
favorables cap al no-consum, evitar reforar les creences normatives errnies (p.
ex. la idea que tothom consumeix drogues en els entorns doci), fomentar les
habilitats personals i socials (autocontrol, presa de decisions, fer front a la
pressi social, etc.). En letapa de la joventut conv promoure actituds i habilitats
per reduir problemes relacionats amb el consum de drogues en els contextos
doci, per gestionar situacions de risc i per fer autodetecci de consums que
poden arribar a generar situacions problemtiques.
En relaci amb els determinants dentorn, destaquen: 1) potenciar activitats
saludables docupaci del temps lliure; 2) millorar la implicaci dels diferents
agents vinculats als contextos doci, i 3) regular i fer complir la normativa relativa
a la promoci, venda i consum de drogues en els espais doci.
Daltra banda, el lleure s un mbit dactuaci que es recomana que sabordi
en les intervencions familiars. La famlia pot afavorir factors de protecci o
constituir factors de risc per lentorn del lleure. Per exemple, la famlia com a
entorn cohesionat amb una forta vinculaci entre pares i mares i fills i filles i una
bona comunicaci entre tots els membres facilita que es generin valors com la
responsabilitat i lautonomia i que es pugui parlar tamb de les situacions de
consum en lentorn de loci.

53
GUIA DE
RECOMANACIONS

MODELS TERICS
En aquest mbit shan considerat les intervencions de lmbit del lleure al llarg
de tota letapa vital. Des daquest punt de vista i centrant-nos en letapa de la
infncia i la joventut, leducaci en el lleure implica tot el conjunt diniciatives que
es duen a terme en el temps lliure amb una intencionalitat pedaggica fora del
currculum escolar i de lmbit familiar. Per aix, les intervencions de prevenci
adreades a aquestes etapes del desenvolupament podrien basar-se en els
mateixos enfocaments terics que shan recollit en lmbit educatiu.
Aix, les intervencions en lmbit del lleure durant la infncia podrien basar-se en
el model de promoci de la salut, lenfocament dhabilitats per a la vida
i el model de desenvolupament social. En ladolescncia, les intervencions
podrien ser ms especfiques i basar-se en diferents models sociocognitius de
canvi de conducta, com ara, el model de creences de la salut, la teoria de
lacci planificada, la teoria de laprenentatge social, les teories de les normes
socials, els models destadis de canvi o lI-Change Model. Posteriorment, en
la joventut i ledat adulta, les intervencions es poden basar en el model de reducci
de riscos i el model de reducci de danys. >> Missatge clau | Models terics
METODOLOGIA
DINTERVENCI
Encara que es comparteixin determinants i enfocaments amb lmbit educatiu,
les intervencions de prevenci en lmbit del lleure shan dadaptar als mtodes
propis daquest camp, que tenen com a objectiu principal la diversi. Aquestes
intervencions conv que sintegrin en el conjunt dactivitats que es fan en els
diferents espais doci.
Les actuacions preventives en lmbit del lleure centren lanlisi i les propostes
dactuaci en els programes, les activitats, els agents i els espais que intervenen
en el temps lliure.
Es poden plantejar activitats ldiques relacionades directament amb la salut, per
tamb es poden fomentar actituds dautocura personal, afavorint la transmissi
de valors positius, de respecte, etc., promovent el sentiment de pertnyer a un
grup, fomentant habilitats personals i socials que sn transversals a diferents
situacions socials (no noms vinculades a les drogues). Per exemple, es poden
fomentar habilitats que ajudin a gestionar conflictes, prendre decisions, resoldre
problemes, comunicar-se de manera assertiva, etc.
Les intervencions en lmbit del lleure que aconsegueixen tenir continutat i
estabilitat sn aquelles que shan incls dins de serveis o dispositius estables,
com ara els serveis de punt de trobada, punts dinformaci juvenil, centres juvenils,
associacions de voluntariat, treball educatiu en el medi obert a les tardes, etc.
Una de les estratgies ms utilitzades en lmbit del lleure han estat els programes
doci alternatiu. Aquests programes ofereixen una mplia oferta dactivitats
doci saludable amb lobjectiu daconseguir un desenvolupament satisfactori en
el temps lliure, al marge del consum de drogues. Les activitats que sacostumen
a oferir en aquests espais sn esportives, culturals, daventura o de servei a
54
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
la comunitat, entre daltres. Encara que fins ara no hi ha prou evidncia sobre
lefectivitat daquestes intervencions, la seva implementaci es justifica sobre la
base doferir alternatives als espais doci nocturn comercial i arribar tamb a una
poblaci que no freqenta aquests espais.
Lexperincia en laplicaci dels programes doci alternatiu ha apuntat unes
caracterstiques que en confirmen la utilitat, com sn: 1) que la poblaci
destinatria participi en el disseny de la intervenci, aix com daltres actors
vinculats al lleure (joves, institucions, persones expertes en reducci de riscos i
altres usuries daquests espais doci, etc.); 2) que sofereixin activitats atractives,
adaptades, que ajudin a desenvolupar habilitats i a promoure lestabliment de
relacions positives; 3) que les activitats estiguin supervisades per una persona
adulta; 4) que es fomentin unes bones relacions entre joves i adults; 5) que es
combinin estratgies doci alternatiu amb canvis en lentorn, i 6) que es planifiquin
programes amb un horari ampli, ja que sembla que els programes doci alternatiu
de ms intensitat poden ser ms efectius.
Lmbit del lleure s molt ampli i aglutina molts perfils professionals.
Les intervencions en aquest mbit les apliquen, per exemple, persones educadores,
monitores, integradores socials, tcniques esportives, tcniques culturals
o agents de salut. Aquestes persones solen tenir experincia per desenvolupar
accions en entorns recreatius (p. ex. carrer, esplais o associacions), per poden
tenir mancances per aplicar eines sobre prevenci de drogues.
Les persones professionals expertes en drogues tamb acostumen a aplicar
intervencions en lmbit del lleure, aix com iguals, normalment joves, que solen
compartir els mateixos entorns doci que la poblaci diana. >> Missatge clau |
Persones aplicadores i mitjans aplicadors
En lmbit del lleure tamb es treballa amb professionals dels establiments
recreatius, com ara personal de barra, gerents de bar i discoteca, personal de
seguretat, discjqueis, persones organitzadores desdeveniments musicals i
festes. La seva actuaci pot afavorir que els entorns recreatius siguin ms o menys
saludables. En realitat, les actuacions que apliquen aquests professionals (cadascun
segons el seu lloc de treball) sn un conjunt de prctiques i normes que ajuden a
reduir els riscos derivats de ls de drogues. De fet, sn poblaci intermediria.
A part de les persones que treballen a la indstria recreativa, nhi ha tamb daltres
que poden influir en la cultura del lleure i ser susceptibles de participar en una
intervenci de drogues en aquest mbit. Per exemple, professionals dels mitjans
de comunicaci, referents musicals, el collectiu dactors i actrius, entre daltres.
>> Missatge clau | Formaci, seguiment i suport a persones aplicadores

55
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
3. MOMENTS PROPICIS
Els moments ms adients per aplicar aquest tipus dintervenci poden ser regulars
perqu es desenvolupa com una activitat continuada, per exemple, a la tarda, la
nit i els caps de setmana. Per tamb poden ser puntuals, com en lpoca de
vacances o en uns esdeveniments concrets.
Les intervencions de lleure es desenvolupen al carrer, en installacions esportives,
centres cvics, associacions, espais doci nocturn, etc., en funci de la poblaci
i les diferents etapes vitals.
Durant la infantesa, el lleure sacostuma a ubicar en esplais, agrupaments,
colnies, ludoteques, casals destiu, etc., amb la presncia de professionals
del lleure. En ladolescncia es concentra en espais de carrer, altres activitats
organitzades i tamb en els espais doci nocturn.
Sembla que els programes doci alternatiu poden tenir un cert potencial
dxit amb joves amb ms desavantatges socials, en situaci de risc per
desenvolupar problemes amb les drogues, que tenen poca supervisi parental,
amb manca dhabilitats socials i que no acostumen a participar en intervencions
desenvolupades en altres mbits, com leducatiu.
Si sadrecen a aquesta poblaci, sn ms efectius quan disposen de continguts
especfics de prevenci del consum de drogues i els riscos associats, a ms
dactivitats centrades en la comunitat, esportives, per millorar les habilitats per a
la vida, etc. Tamb conv que tinguin una intensitat elevada.

56
GUIA DE
RECOMANACIONS
ATENCI!

Els programes doci alternatiu amb un calendari determinat i rgid dificulten
la seva aplicaci en el marc de la programaci dentitats.
Les intervencions en el lleure que no poden garantir la continutat
suposen un esfor i una despesa de recursos infructuosa. Abans diniciar
una intervenci en aquest mbit conv valorar la continutat que podr
tenir en el futur i analitzar els esforos actuals que requereix (p. ex. de
vegades es forma persones educadores de casals de lleure perqu apliquin
intervencions de prevenci sobre drogues, per un temps desprs no
sofereix suport i assessorament quan estan aplicant les intervencions i
aix pot fer que les intervencions no sapliquin amb el rigor que caldria i les
persones es desmotivin per aplicar-les en el futur).
El perfil de les persones aplicadores en aquest mbit pot ser molt variat,
trobar-se en entorns molt diferents i incls no estar connectades entre
elles.
s important que les persones que apliquen intervencions de prevenci
en drogues en lmbit del lleure hagin rebut la formaci adequada sobre
aquesta matria.
Daltra banda, igual que en altres mbits, les persones aplicadores necessiten
rebre suport i seguiment, tant durant la intervenci com desprs. Sobretot,
tenint en compte que aquesta poblaci presenta sovint una rotaci laboral
elevada, que les intervencions acostumen a desenvolupar-se en moments
puntuals i tamb que hi ha una forta presncia del voluntariat.

57
GUIA DE
RECOMANACIONS
RECOMANACIONS METODOLGIQUES
I DE CONTINGUTS DE LES
INTERVENCIONS EN REDUCCI
DE RISCOS

u Les intervencions en reducci de riscos es dirigeixen a una poblaci que vol
consumir drogues i, per tant, naccepten el consum. Aquestes intervencions
ajuden que les persones i els entorns, socials i fsics, on es produeixen
els consums siguin ms segurs. Constitueixen poltiques dintervenci que
consideren, entre les seves possibilitats, que poden haver-hi consums de
drogues no problemtics.
u La reducci de riscos permet arribar a una poblaci a la qual s difcil
accedir a travs daltres estratgies i que, a la llarga, pot desenvolupar
consums problemtics. Aquests abordatges poden ser tamb una manera
primerenca dintervenir.
u Els entorns en qu ls de drogues acostuma a ser ms prevalent poden
comportar ms presncia de problemes socials i personals, com ara
baralles, assetjament, relacions sexuals no protegides, conducci insegura,
policonsum, etc. La intervenci en aquests escenaris pot contribuir a
reduir possibles problemes com els esmentats.
u Les intervencions de reducci de riscos que incorporen components per
treballar determinants dentorn i conductuals/psicosocials contribueixen a
reduir els accidents de trnsit, problemes de civisme, intoxicacions i agressions
derivades del consum de drogues. >> Missatge clau | Intervencions eficaces
u Les poltiques de reducci de riscos sn una manera de reconixer que ls
de drogues s un fenomen complex que va ms enll del tot o res. Ls de
drogues compleix una funci, ats que per algunes persones els entorns de
socialitzaci sn tamb entorns de consum.

58
GUIA DE
RECOMANACIONS
RECOMANACIONS: DETERMINANTS, MODELS TERICS I

METODOLOGIA DINTERVENCI
DETERMINANTS
En lmbit de la reducci de riscos associats al consum sutilitzen metodologies

dintervenci per treballar determinants conductuals/psicosocials i determinants
dentorn.
La poblaci beneficiria de les intervencions de reducci de riscos que treballen
determinants conductuals/psicosocials s consumidora. En canvi, la poblaci que
es beneficia del treball sobre els determinants dentorn s ms mplia. Aquestes
intervencions arriben tant a la poblaci que consumeix drogues com a la poblaci
general, que participa daquests entorns.
Quant als determinants conductuals/psicosocials es recomana incidir en els
coneixements i les creences que ajuden a promoure patrons de consum menys
perjudicials, aix com habilitats especfiques que podrien estar implicades en les
situacions de consum, com ara habilitats de comunicaci o de gesti emocional.
En relaci amb els determinants dentorn, les intervencions de reducci de riscos
acostumen a centrar-se en la creaci despais de consum ms segurs, en el
desenvolupament de poltiques i regulacions que afavoreixin la reducci dels
riscos i en el canvi de valors socials associats al consum.
MODELS TERICS
En el marc de la planificaci dintervencions de reducci de riscos els enfocaments
terics que es poden utilitzar sn: el model de salut pblica, el model de
promoci de la salut, el model de reducci de riscos i el model de reducci de
danys, el model transteric de canvi i lenfocament de lentrevista motivacional.
>> Missatge clau | Models terics
METODOLOGIA
DINTERVENCI
Les estratgies dintervenci en reducci de riscos no sn excloents i, de fet,

sacostumen a utilitzar de manera conjunta. Actualment, en lmbit de la reducci
de riscos, es treballa amb les estratgies dintervenci segents:
1. EDUCACI EN REDUCCI DE RISCOS A PERSONES CONSUMIDORES

2. ANLISI DE SUBSTNCIES
3. INTERVENCIONS PER REDUIR ELS ACCIDENTS DE TRNSIT
4. INTERVENCIONS EN ENTORNS DE CONSUM
5. PROGRAMES COMUNITARIS PER REDUIR ELS RISCOS DERIVATS DEL
CONSUM DALCOHOL (Vegeu lmbit comunitari de lapartat de prevenci.)
Tanmateix, no es disposa del mateix grau devidncia sobre lefectivitat que t
cada una daquestes estratgies dintervenci.

59
GUIA DE
RECOMANACIONS

I METODOLOGIA DINTERVENCI
METODOLOGIA
DINTERVENCI
Leducaci en reducci de riscos consisteix a incidir en els determinants

conductuals/psicosocials (coneixements, actituds, creences, habilitats, emocions,
etc.) de la poblaci consumidora perqu pugui gestionar els riscos derivats del
consum. Les caracterstiques daquestes intervencions sn:
1. EDUCACI EN
REDUCCI DE
RISCOS A PERSONES
CONSUMIDORES
Poblaci diana: poblaci consumidora, sigui quin sigui el tipus de consum. Les
intervencions es poden dirigir, entre daltres, a menors que consumeixen al carrer,
joves i/o adults que surten de festa, persones consumidores usuries dels serveis
socials, persones que condueixen vehicles.
Persones aplicadores: poden incloure diferents agents, com ara professionals
de la salut, professionals dels serveis socials, lders comunitaris, entre daltres.
Els iguals acostumen a ser un dels agents clau que aplica aquest tipus dintervenci, ja
que sn persones que comparteixen valors, smbols, llenguatge i maneres de fer amb
la poblaci, independentment de si consumeixen o no. Daltra banda, es recomana
que en aquestes intervencions intervinguin equips mixtes, entre professionals i
iguals. >> Missatge clau | Persones aplicadores i mitjans aplicadors i
>> Missatge clau | Formaci, seguiment i suport a persones aplicadores
Escenari daplicaci: els escenaris prioritaris sn els espais de proximitat on
la poblaci acostuma a consumir o trobar-se amb situacions relacionades amb
el consum. Aquests escenaris varien en funci del tipus de substncia i de la
poblaci. Poden ser entorns educatius (formals i informals), serveis assistencials
i/o socials, el carrer, entorns de lleure i diferents contextos recreatius (festivals
musicals, discoteques, bars, locals privats, festes majors, festes populars, festes
universitries i les xarxes socials, entre daltres).
Components: actualment calen ms investigacions de qualitat sobre leficcia de
leducaci en reducci de riscos a persones consumidores per tenir conclusions
fiables sobre la seva efectivitat. Tanmateix, incorporar algun dels components
segents podria enfortir lefectivitat daquestes intervencions:
Treballar diferents determinants conductuals/psicosocials: les
estratgies dintervenci en reducci de riscos han estat tradicionalment
molt centrades a incrementar els coneixements, deixant de banda o en un
segon pla el treball sobre altres determinants que tamb estan implicats
en els comportaments relacionats amb ls de drogues, com ara diferents
tipus de creences, actituds, habilitats, etc.
Lexperincia acumulada amb les intervencions preventives ens ha
ensenyat que transmetre informaci s necessari per insuficient per
canviar conductes. Per aix, en aquestes accions educatives s important
treballar altres determinants conductuals/psicosocials, a ms dels coneixements. En relaci amb aix, sha suggerit que modificar creences a travs
de la reestructuraci normativa (p. ex. mostrar que els iguals tamb poden
rebutjar el consum), corregir creences errnies, lautoeficcia, la pressi de
grup, la gesti democions, etc., podria incrementar lefectivitat daquestes
intervencions.
60
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Segmentar la poblaci diana: els determinants conductuals/psicosocials que

expliquen el consum ocasional i regular duna substncia poden ser diferents.
Segurament, ambdues poblacions consumidores difereixen en els factors de risc
i de protecci, en les condicions de vulnerabilitat social i personal i, bviament,
en el tipus de consum que fan. Aix porta a pensar que el consum, per si mateix,
no s lnica variable que cal tenir en compte a lhora de segmentar la poblaci.
Per tant, cal considerar tamb altres factors conductuals/psicosocials (creences,
habilitats, valors, etc.), estils de vida, factors familiars, oci i factors educatius,
entre daltres.
Alhora, el gnere i les caracterstiques socioculturals sn factors clau que tamb
expressen diferncies en els perfils de consum. Aix vol dir que ens trobem
davant dun espectre prou ampli de persones que podrien requerir abordatges
diferenciats. Aix, per exemple, ats que els consums i els entorns en qu
consumeixen els nois i les noies s diferent, les noies poden estar ms motivades
a rebre recomanacions sobre reducci de riscos que poden ser diferents de les
dels nois. De fet, existeixen publicacions que apunten aquestes diferncies i
recomanen actuacions especfiques per gnere.
Donar informaci objectiva i rellevant: aix significa informar sobre el que
es coneix dels efectes de cada substncia, evitant les referncies a experincies
personals del consum de drogues en altres persones. A ms, la informaci a
mida significa detectar les necessitats i les circumstncies de cada persona i
oferir una informaci rellevant per aquella mateixa. Des daquest punt de vista,
les intervencions es poden orientar a:
u Promoure canvis en el patr de consum per evitar la progressi cap a un
s ms continuat, incloent-hi missatges dabandonament.
u Promoure canvis en el patr de consum per evitar el consum problemtic
i riscos associats al consum, incloent-hi, si s necessari, alternatives de
tractament disponibles.
Les recomanacions de reducci de riscos es fan per a cada una de les substncies,
ja que a la llarga poden millorar la seva capacitat de gesti. La informaci rellevant
en relaci amb la gesti dels riscos podria agrupar-se en:
1. Informaci relacionada amb la substncia: composici, principis actius,
efectes, interaccions amb altres substncies i riscos per a la salut.
2. Maneres de consumir de forma ms segura: per exemple, evitar barreges,
fer descansos, emprar estris de consum ms segurs, etc.
3. Suspensi del consum sota determinades circumstncies: per exemple,
si sha de conduir, si sha destudiar, durant lembars, si sest prenent
medicaci, etc.
4. Conseqncies legals, laborals, educatives, familiars o en altres mbits
associades al consum.
61
GUIA DE
RECOMANACIONS
METODOLOGIA
DINTERVENCI

5. Informaci relativa a la responsabilitat i ltica en la presa de decisions

personals.
Materials: aquestes intervencions acostumen a acompanyar-se de ls de
materials o recursos informatius (fullets, webs, etc.). En el disseny conv
incloure la poblaci diana i fer una prova pilot prvia a distribuir-se (per ampliar
aquesta informaci, vegeu la Guia de recomanacions per a la planificaci de les
intervencions en prevenci sobre drogues). >> Missatge clau | Prova pilot
De vegades, juntament amb els materials informatius sofereixen estris per ajudar
a fer un consum ms segur (p. ex. kits) o per prevenir riscos associats amb el
consum (p. ex. preservatius).
ATENCI!
1. DETERMINANTS
Conv evitar el treball centrat exclusivament a proveir informaci centrada
en els coneixements sobre la substncia. Aquesta mena dinformaci conv
acompanyar-la delements per treballar tamb altres determinants conductuals/
psicosocials com ara les creences, les actituds o les habilitats. Alhora, quan
es transmet informaci sobre els possibles efectes i riscos de la substncia s
recomanable evitar parlar dexperincies personals i centrar-se a donar informaci
objectiva i rellevant.
2.1. ESCENARIS
Algunes investigacions apunten que les intervencions educatives dirigides
a les persones que beuen alcohol en els espais doci nocturn per si soles
no dissuadeixen del consum en aquests espais, sin que han danar
acompanyades de mesures comunitries i dentorn per aconseguir
modificar les pautes de consum.
METODOLOGIA
DINTERVENCI
2. ANLISI DE
SUBSTNCIES
(DRUG TESTING)
Els serveis danlisi de substncies sn dispositius que analitzen la composici

duna droga, normalment in situ, amb lobjectiu de determinar-ne la puresa.
Aquesta mesura parteix del supsit que la informaci sobre la substncia
analitzada pot ajudar la persona a decidir qu vol fer sobre el consum daquesta
i, en definitiva, a millorar les capacitats per gestionar-ne els riscos.
Aquests dispositius es van originar els anys 1990 als Pasos Baixos i es van
estendre rpidament a altres indrets. Se centren, especialment, en lanlisi de les
substncies que acostumen a consumir-se en contextos recreatius (drogues de
sntesi, cnnabis, cocana, etc.).

62
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Els serveis danlisi ofereixen diferents tcniques per apropar-se a conixer

la composici de la mostra. La diferncia entre aquestes tcniques rau en la
informaci que poden aportar sobre la puresa de la substncia (detectar
components i/o quantificar-los), la sensibilitat de la tcnica, el tipus de dispositiu
requerit (in situ o en un laboratori), el temps que cal esperar per poder donar un
resultat, el tipus de substncia que poden detectar (drogues de sntesi, cocana,
cnnabis, etc.), la formaci requerida per a les persones que atenen el servei i el
cost que t.
Poblaci diana: poblaci que consumeix drogues, especialment en contextos
recreatius.
Persones aplicadores: acostumen a ser iguals interessats per les drogues i la seva
cultura, especialment entrenats en el maneig daquesta mena de dispositius.
>> Missatge clau | Persones aplicadores i mitjans aplicadors i >> Missatge
clau | Formaci, seguiment i suport a persones aplicadores
Escenari daplicaci: habitualment contextos recreatius (festivals musicals,
discoteques, festes majors, festes populars, etc.).
Components: malgrat lelevada acceptaci, encara no es disposa davaluacions
que permetin assegurar la utilitat daquesta estratgia dintervenci per reduir els
riscos associats al consum de substncies. Tanmateix, des de la vessant prctica
sembla que aquesta mena dintervencions: 1) poden ajudar a evitar o retardar
linici del consum de drogues de sntesi en algunes persones; 2) faciliten poder
establir contacte amb persones que consumeixen drogues en espais recreatius;
3) poden activar campanyes per alertar sobre ladulteraci de substncies; 4)
permeten iniciar estratgies deducaci amb persones que solliciten lanlisi
duna mostra, i 5) propicien la credibilitat i lacceptaci dels missatges preventius
entre les persones consumidores.
Materials: els recursos materials necessaris sn els equips danlisi de
substncies, un estand o taula informativa i materials de difusi.
ATENCI!
1. DETERMINANTS
Lexperincia en lmbit de la prevenci ha demostrat que donar informaci
sobre una substncia s insuficient per modificar el comportament duna
persona en relaci amb el consum.
Hi ha estudis que indiquen que els serveis danlisi de substncies poden
generar en la poblaci que en fa s sensacions de falsa seguretat i, per tant,
de baixa percepci del risc envers el consum de les substncies analitzades.
Darrere daquesta afirmaci hi ha el fet que, fins i tot en els casos en qu
ladulteraci de la substncia s molt baixa, no es pot garantir lefecte que
tindr en la persona que la consumeixi. Els tests no poden preveure les
diferncies individuals davant la reacci al consum de substncies.

63
GUIA DE
RECOMANACIONS
ATENCI!

2.1. COMPONENTS
Lanlisi de substncies pot determinar la composici (i la puresa) de la
substncia, per no pot garantir oferir la sensibilitat necessria per detectar
de forma adequada substncies nocives. De vegades, la necessitat de
donar una resposta rpida en el mateix espai de consum perqu la persona
gestioni les seves decisions es veu contraposada amb la qualitat dels
resultats que es poden obtenir daquests dispositius.
METODOLOGIA
DINTERVENCI
3. MESURES
PER REDUIR ELS
ACCIDENTS DE
TRNSIT
Aquestes accions tenen per objectiu evitar que una persona condueixi sota
els efectes duna droga. Lavaluaci de lefectivitat de les mesures per reduir
els accidents de trnsit vinculats al consum de substncies sha centrat
fonamentalment en lalcohol.
Persones aplicadores: poltics, personal judicial, cossos de seguretat i
professionals de lmbit de la salut, entre daltres. >> Missatge clau| Persones
aplicadores i mitjans aplicadors i >> Missatge clau| Formaci, seguiment i suport
a persones aplicadores
Escenari daplicaci: la carretera, zones properes a espais doci i la comunitat,
en general.
Mesures: es poden classificar en mesures legals dirigides a evitar que la poblaci
condueixi sota els efectes de lalcohol, mesures per disposar de transport segur
i estratgies de sensibilitzaci i informaci:
1) Establiment dun nivell legal mxim de concentraci dalcohol per a

les persones que condueixen. Aquesta mesura sha mostrat efectiva per
disminuir les vctimes daccidents de trnsit relacionades amb el consum
daquesta substncia. A ms, sha mostrat especialment efectiva quan es
rebaixen els lmits legals mxims permesos per conduir en el cas dels joves
i dels conductors novells. No obstant aix, saconsella que aquesta mesura
vagi acompanyada de controls dalcoholmia aleatoris a la carretera per tal
que efectivament es redueix la taxa de letalitat per accidents de trnsit. Pel
que fa a la resta de substncies illegals, levidncia apunta cap a la tolerncia
zero.
2) Suspensi de la llicncia per conduir. Aquesta mesura, per si sola, noms
t efectes mentre la persona es troba incapacitada legalment per conduir a
causa de la suspensi de la seva llicncia, per els efectes sesvaeixen quan
la persona torna a recuperar la llicncia. En canvi, si va acompanyada duna
intervenci educativa i/o de tractament, els efectes es poden perllongar ms
temps.
64
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
3) Bloquejadors de lencesa del motor (alcohol locks). Aquesta mesura

consisteix a incorporar, per ordre judicial, al vehicle de la persona sotmesa a la
mesura, un mecanisme que bloqueja lencesa del motor si la persona supera
el lmit dalcoholmia perms per conduir. Aquesta mesura sembla efectiva per
reduir la reincidncia de la conducci sota els efectes de lalcohol en persones
amb problemes dalcoholmia. Tanmateix, els efectes noms es mantenen
mentre dura la mesura judicial que imposa el bloqueig del mecanisme dencesa
del motor.
4) Derivaci a tractament a les persones que compleixen penes per
conduir sota els efectes de lalcohol. Aquesta mesura sha mostrat efica
per reduir la reincidncia de conduir sota els efectes de lalcohol en persones
que sels ha imposat una pena de pres per aquesta ra.
5) Conductor alternatiu (designat). Consisteix que en un grup de persones
que surt de festa sen designa una (generalment en un torn rotatori) perqu
es mantingui sbria durant la nit i porti les altres persones a diferents llocs.
s una mesura que la indstria de loci i de lalcohol veu amb bons ulls, per
de la qual no hi ha estudis contrastats que permetin emetre un judici sobre
lefectivitat que t.
6) Evitaci de viatjar amb una persona que condueix sota els efectes
duna substncia. Sn accions educatives per dissuadir la poblaci de pujar
en vehicles conduts per persones sota els efectes de lalcohol o daltres
substncies. Actualment, es desconeix el nivell defectivitat daquesta mesura.
7) Promoci del transport pblic. Consisteix a ajustar la freqncia del
transport pblic nocturn a les necessitats de cada territori i facilitar informaci
sobre el transport disponible proper als llocs doci.
Una variant daquesta mesura s la promoci dun servei de transport
gratut, pblic o privat, en els espais doci, per exemple: serveis gratuts de
bus nit, taxis gratuts oferts pels locals doci a persones begudes. Aquestes
mesures sembla que podrien reduir les lesions i les morts per accidents de
trnsit, per no se nhan fet avaluacions.
8) Campanyes de comunicaci sobre les drogues i la conducci. Aquestes
accions contribueixen a millorar lacceptaci de les poltiques dalcohol i
conducci, i a reduir els accidents de trnsit i les lesions relacionades amb
lalcohol mentre dura la campanya o immediatament desprs. Especialment,
quan la campanya sha vinculat als entorns doci. Per si mateixes, com a
mesura nica, les campanyes de comunicaci no redueixen els accidents de
trnsit, per si estan ben dissenyades i sacompanyen de mesures legals i
comunitries poden tenir efectes sobre el comportament de les persones
i arribar a aconseguir-ho.

65
GUIA DE
RECOMANACIONS
ATENCI!

1.1. COMPONENTS
Les mesures legals sn les que acumulen ms evidncia en relaci amb
la seva efectivitat. Per contra, les mesures de sensibilitzaci i de transport
segur (per evitar accidents de trnsit associats al consum de substncies)
no estan prou avaluades. En qualsevol cas, pel que fa a les campanyes
de comunicaci sobre drogues i conducci, conv tenir present que sn
mesures que cal complementar amb altres estratgies dintervenci. Per si
mateixes, no redueixen els accidents de trnsit.
METODOLOGIA
DINTERVENCI
Les intervencions per reduir els riscos en els entorns de consum busquen afavorir
espais saludables i vetllar pel benestar de totes les persones que shi troben.
4.INTERVENCIONS
EN ENTORNS DE
CONSUM
Ats que en les darreres dcades els espais recreatius han adquirit una
gran importncia entre les persones adolescents i joves, la major part de les
intervencions per reduir els riscos en els entorns de consum shan centrat en
aquests espais.
Persones aplicadores: les intervencions en els entorns de consum acostumen
a integrar diferents components. Per aix, hi ha diferents agents que poden
aplicar cada un daquests elements. Per exemple, en els espais doci nocturn
es pot treballar amb les persones responsables dels locals, el personal de barra
i el personal de seguretat. Tamb es pot formar iguals que freqenten entorns
recreatius perqu informin els seus iguals o tamb per treballar amb els cossos de
seguretat perqu apliquin components de tipus legal. >> Missatge clau| Persones
aplicadores i mitjans aplicadors i >> Missatge clau | Formaci, seguiment i
Escenari daplicaci: locals doci nocturn, bars, restaurants i espais on es fan
festivals musicals o festes majors i/o festes populars i altres espais de consum.
Components: cada vegada ms territoris implementen intervencions en els entorns
de consum, majoritriament, recreatius. Levidncia disponible de lefectivitat
daquesta estratgia s, avui per avui, poc concloent. Tanmateix, lexperincia
i el consens entre els experts aconsella que les intervencions de reducci de
riscos en entorns de consum tinguin en compte sis elements clau: (1) accions per
implicar els diferents grups dinters; 2) estratgies dinformaci per a les persones
consumidores; 3) condicionament dentorns amb recursos de salut i amb noves
metodologies dacostament a les intervencions (alcoholmetres digitals, anlisi
de substncies, etc.); 4) formaci al personal dels locals, mediadors recreatius,
iguals i altres agents; 5) mesures legals (poltiques, normatives i aplicaci de les
lleis), i 6) integraci de mesures dentorn en el context de programes comunitaris.

66
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
1) Accions per implicar els diferents grups dinters. Aquesta mesura s

un dels aspectes clau de les intervencions per reduir riscos en els entorns
de consum. Es tracta de generar sinergies entre els diferents grups dinters
rellevants per a la intervenci: sector pblic, sector privat, poblaci diana,
poblaci intermediria, professionals de la salut, etc. Aquest component s
un pas previ per aplicar altres mesures dentorn. Sovint, shan de destinar
recursos a articular mecanismes de collaboraci abans daplicar les mesures
directament a la poblaci diana.
Aquestes mesures requereixen una visi comuna i consensuada per part dels
diferents sectors de la comunitat, i els joves hi tenen un paper molt important.
Lobjectiu s que, entre el sector pblic, el privat, la poblaci i els diferents
grups dinters implicats, es defineixi una cultura compartida a favor de la
salut i la prevenci. Per exemple, en el cas dels locals doci nocturn, la finalitat
s treballar conjuntament per aconseguir que la indstria recreativa gestioni el
negoci de manera que es minimitzi limpacte negatiu que pot tenir sobre les
persones i sobre el conjunt de la comunitat.
Aquestes intervencions saconsegueixen desenvolupant coalicions i arribant a
acords entre institucions, organitzacions, entitats i societat civil. Per exemple,
entre les persones propietries de locals, les autoritats policials, els serveis
sanitaris i la poblaci.
2) Estratgies dinformaci per a les persones consumidores. Aquestes
actuacions sacostumen a desenvolupar facilitant materials i accs a recursos
informatius (fullets, webs, etc.), b mitjanant estratgies passives (p. ex. reservant
un espai fsic amb els materials informatius perqu les persones que vulguin els
agafin) o b amb estratgies ms actives (normalment a travs de lacci dirigida
diguals). Tanmateix, com ja sha indicat en apartats precedents, les estratgies
merament informatives no comporten necessriament canvis de comportaments.
3) Condicionament dentorns amb recursos de salut. Fem referncia, fonamentalment, a laplicaci destratgies ambientals per condicionar espais que
reportin recursos de salut. Entre les mesures que sacostumen a aplicar hi ha
les segents: habilitar espais per relaxar-se o chill-out, establir espais dinformaci de salut, proveir laccs a aigua, facilitar informaci sobre transport
pblic o privat proper o mantenir mesures dhigiene, entre daltres.
4) Formaci. La formaci als professionals de la indstria recreativa als locals
doci sha mostrat efectiva per reduir intoxicacions, accidents de trnsit i
aldarulls associats amb el consum dalcohol. Aquesta formaci s ms efectiva
i sostenible si simplementa com una poltica estratgica del local en qu
estan implicats tots els nivells: gerncia, encarregats, personal, etc. Tamb
en millora lefectivitat quan hi ha poca rotaci del personal, quan sofereixen
incentius al personal format que aplica les accions saludables i, principalment,
quan sacompanya duna poltica i dunes estratgies comunitries.
Un nivell ms elevat de formaci sassocia a ms comprensi dels models
de consum entre la poblaci, dels riscos personals i dentorn i del rol que
67
GUIA DE
RECOMANACIONS
METODOLOGIA
DINTERVENCI

ocupen els diferents agents en la prevenci. Tamb sassocia amb una gesti
adequada de les situacions problemtiques relacionades amb el consum de
substncies i en lassumpci de consignes preventives.
Les necessitats formatives shaurien dadaptar a cada collectiu particular.
Tanmateix, alguns continguts podrien ser transversals, com ara: a) actualitzaci de la realitat de les drogues; b) el paper dels mediadors/agents; c) el
paper de la prevenci i la reducci dels riscos en les drogues; d) aspectes
normatius i legals en els entorns, i e) estratgies dactuaci davant situacions
problemtiques.
De tota manera, la formaci no shauria de reservar noms als actors de la
indstria recreativa, ja que hi ha perfils professionals que des de diferents
mbits poden influir en els entorns de consum, com sn els mitjans de
comunicaci juvenils, entre daltres. Aquestes figures tamb ocupen un lloc
privilegiat com a transmissors de valors, actituds i models de comportament.
Pel que fa als responsables i al personal dels locals doci nocturn, un aspecte
formatiu clau s la dispensaci responsable de begudes alcohliques per
part del personal de barra. Promoure aquest tipus de servei en el marc duna
poltica comunitria sobre lalcohol ha mostrat que s una mesura efectiva
per reduir riscos associats al consum dalcohol (intoxicacions i conductes
violentes). Tanmateix, sembla que els efectes positius poden anar-se esvanint
amb el pas del temps. Per limitar aquesta prdua defectes saconsella que
la formaci sincorpori dintre de la formaci bsica dels treballadors del local,
que shi impliquin tamb els gerents dels locals, que es faci un seguiment de la
intervenci al llarg del temps i que es doni incentius als treballadors i als locals
que serveixen begudes de manera responsable.
5) Mesures legals. Les administracions tenen la responsabilitat i la capacitat
legislativa de generar i fer complir les normatives. s a dir, que els espais
(pblics i privats) compleixin criteris de salut pblica i seguretat ciutadana. Per
exemple, sha comprovat que les restriccions del consum de begudes alcohliques en espais pblics (places, zones de platja, etc.) redueixen el consum
dalcohol, en particular entre els adolescents i joves. El mateix passa amb la
limitaci dels horaris dobertura dels locals doci i amb lincrement de ledat
mnima per consumir o poder comprar alcohol. Alhora, en lmbit privat, el
local ha de garantir una normativa favorable al benestar i la seguretat dels seus
clients. Per exemple, condicions adequades dilluminaci, limitar el volum del
so, respectar laforament mxim, etc.
A ms, les intervencions policials per assegurar que els locals compleixen
la normativa de no dispensar begudes alcohliques a menors dedat o per
fer complir la legislaci de concessi de llicncies tamb han mostrat que
sn mesures efectives. De tota manera, cal garantir que el compliment de les
mesures legals es fa de manera regular i no noms en moments puntuals.
Les estratgies de prevenci ambiental estan limitades per lestatus de
legalitat o illegalitat de cada substncia. No obstant aix, les regulacions de
68
GUIA DE
RECOMANACIONS
METODOLOGIA
DINTERVENCI

les drogues legals poden tenir tamb efectes preventius sobre el consum de
drogues illegals.
6) Integraci de mesures dentorn en el context de programes comunitaris.
Les investigacions indiquen que les mesures per modificar els entorns de
consum sn ms efectives si es fan en el marc de programes basats en la
comunitat, ja que ofereixen una srie dintervencions coordinades. Aquests
programes haurien dincloure: lideratge, mobilitzaci de la comunitat,
continutat i finanament adequat.
ATENCI!
1.1. COMPONENTS
Els serveis de dispensaci responsable de begudes alcohliques que
sapliquen sense la implicaci dels diferents agents dels locals (gerents,
personal de barra, etc.), sense una normativa clara del local que reguli la
dispensaci de begudes i com a mesura allada duna poltica comunitria
que li doni suport, no sn efectius. A ms, aquesta mesura s ms efectiva
quan hi ha tamb mesures legals que prohibeixen la venda dalcohol als
clients intoxicats.

69
GUIA DE
RECOMANACIONS

METODOLOGIA
DINTERVENCI
Aquests programes inclouen diversos components: campanyes en els mitjans

dinformaci social, accions educatives, regulacions de la publicitat i de laccs
a les begudes alcohliques, accions en els espais de consum, controls policials,
implicaci de la comunitat en el compliment de les poltiques de salut pblica, etc.
5. PROGRAMES
COMUNITARIS PER
REDUIR ELS RISCOS
DERIVATS DEL
CONSUM DALCOHOL
Encara que levidncia daquests programes s moderada, sembla que poden

reduir el consum dalcohol entre els conductors, les morts per accidents de
trnsit i les lesions per agressions relacionades amb el consum dalcohol.
Persones aplicadores: en les intervencions comunitries per reduir els riscos
associats al consum dalcohol poden participar diferents persones, des de poltics,
personal judicial, cossos de seguretat, professionals experts en drogues, etc. >>
Missatge clau | Persones aplicadores i mitjans aplicadors i >> Missatge clau
| Formaci, seguiment i suport a persones aplicadores
Escenari daplicaci: espais concrets de la comunitat i la comunitat en general.
Components: els dos components que semblen ms efectius en els programes
comunitaris sn la mobilitzaci de la comunitat i la regulaci i el compliment de la
legislaci sobre lalcohol.
La mobilitzaci de la comunitat implica fer partcips del programa (tant en el
disseny com en laplicaci) els diferents agents interessats a reduir els riscos
vinculats al consum dalcohol, mobilitzar la comunitat per conscienciar-la dels
problemes locals relacionats amb aquest consum i apoderar-la per aportar
solucions a aquests problemes. Alhora, cal implicar els responsables dels
negocis doci nocturn en actuacions saludables als seus locals (p. ex. promovent
la dispensaci responsable de begudes alcohliques).
Juntament amb lanterior, tamb s clau que el programa afavoreixi un compliment
estricte de la legislaci sobre lalcohol. En concret, la majoria destudis davaluaci
demostren leficcia daquesta mesura per reduir els problemes dordre pblic i la
violncia i per incrementar els comportaments cvics. La legislaci sobre lalcohol
nha de limitar laccs i la disponibilitat, controlar la publicitat de les begudes
alcohliques, incrementar-ne el preu i desenvolupar una normativa especfica per
obrir llicncies de locals doci.

70
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
>> MC| DETERMINANTS
Un determinant s una caracterstica personal o social que condiciona la
salut de les persones. Traslladats a lmbit de les drogues, els determinants sn
els factors que augmenten o redueixen la probabilitat que es presentin problemes
derivats de ls de drogues.
Afortunadament, la investigaci sobre drogues disposa dun coneixement ampli
sobre les circumstncies que sassocien amb la probabilitat diniciar el consum
de drogues i que es coneix com lestudi dels factors de risc i dels factors de
protecci. Per tant, els determinants corresponen als factors de risc i als factors
de protecci. Els determinants acostumen a classificar-se en conductuals/
psicosocials i dentorn:
Determinants conductuals/
Determinants dentorn
psicosocials
Interpersonals: les conductes i els
Els coneixements, les creences, les
valors associats amb les drogues dels
actituds, les percepcions i els valors
entorns socialitzadors ms propers
sobre les drogues.
(famlia, venat, amics, etc.).
Les habilitats per afrontar situacions
Comunitaris: els valors comunitaris
envers ls de drogues.
i els patrons socials relacionats amb

les drogues.
Les recompenses que les persones

reben per ls de drogues.
Organitzacionals: les regulacions i

normes dels escenaris on s la poblaci
Les emocions que senten en situacions
(escola, treball, locals doci, etc.).
relacionades amb ls de drogues.

Socials: les lleis i normatives referents
a les drogues que hi ha al territori.
Les condicions fsiques (p. ex. la
disponibilitat de begudes alcohliques,
la presncia de fum ambiental, etc.) i els
recursos disponibles datenci social,
educativa, de salut, etc.
Font: Adaptat de: Green & Kreuter, citat a Bartholomew LK, Parcel GS, Kok G, Gottlieb NH (2006). Planning health
promotion programs: an Intervention Mapping approach. 2a edici. San Francisco: Jossey-Bass.
Conixer els determinants del consum de drogues en una poblaci s el primer

pas per saber quins shauran de modificar o potenciar en una intervenci.

71
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
>> MC| ESTRATGIES DE CAPTACI

Les estratgies massives per aconseguir que la poblaci formi part de la
intervenci solen ser menys costoses i permeten arribar a ms poblaci. En canvi,
les estratgies interpersonals arriben a menys poblaci, per asseguren ms el
nombre de persones informades i el seu inters per la intervenci.
Hi ha poblacions a les quals s ms fcil arribar si sutilitzen determinades
estratgies. Per exemple, els canals interpersonals sn ms adients per arribar a
poblaci amb desavantatges socials que els canals organitzacionals o els mitjans
de comunicaci.
Si volem garantir lassistncia de la poblaci conv que no passi gaire temps des
que es difon la intervenci, shi incorpora la poblaci i sinicia. Tamb pot ser
recomanable admetre ms gent al principi perqu sempre hi ha un percentatge
que renuncia a la intervenci, especialment si no comporta cap cost econmic
directe a la persona (tal com acostuma a passar amb les intervencions en
prevenci sobre drogues).
>> MC| FORMACI, SEGUIMENT I SUPORT A PERSONES APLICADORES

Hi ha quatre elements que faciliten que una persona apliqui una intervenci: 1)
estar motivada; 2) sentir-se capa de desenvolupar la intervenci; 3) disposar
dels recursos necessaris per aplicar-la (especialment, materials i suport tcnic), i
4) rebre compensacions per dur a terme aquesta tasca.
Formaci de les persones aplicadores
La formaci i el seguiment de les persones aplicadores garanteix, en part, la
motivaci i lautoeficcia per desenvolupar la intervenci; aquests sn elements
clau per aconseguir lxit duna intervenci.
La formaci s un pas previ a la implementaci per conv que el temps
entre aquesta i laplicaci de la intervenci sigui curt. Aix, els coneixements
apresos seran recents i es podran aplicar de manera immediata. Habitualment,
les persones que han planificat la intervenci formen i fan el seguiment de les
persones aplicadores.
Caldr adaptar els continguts de la formaci al perfil de la poblaci aplicadora i
a lmbit dactuaci, per com a temtiques generals conv: a) contextualitzar el
fenomen de les drogues en la poblaci diana i en el territori (especialment, quan
les persones aplicadores estan ms allunyades de les intervencions en prevenci
sobre drogues); b) entrenar el rol, les funcions, les habilitats i les actituds de les
persones aplicadores en lescenari dactuaci, i c) formar en el desenvolupament
de la intervenci (les accions, els materials, els recursos complementaris, els fulls
de registre de les activitats, possibles adaptacions de la intervenci, etc.).

72
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
Dues de les caracterstiques ms importants que enforteixen el rol de la persona

aplicadora sn:
u Lestabilitat: en les intervencions que acostumen a durar diverses sessions s
molt important lestabilitat de la persona aplicadora durant tota la intervenci.
Aix permet conixer el grup, adaptar-se a les seves necessitats i conixer el
desenvolupament del conjunt de la intervenci. Sovint, els canvis freqents de
persona denoten descoordinaci, manca de serietat i poden ser un motiu prou
important per desmotivar i provocar baixes dassistncia de la poblaci diana
(especialment quan els grups no estan configurats).
u La connexi: la poblaci aplicadora ha de connectar, ser referent i ser una
font creble per a la poblaci diana ja que sn les persones transmissores
dels continguts i dels missatges preventius. A vegades, la poblaci aplicadora
reuneix aquestes caracterstiques gaireb de manera natural, com passa amb
els iguals. Tanmateix, la manera de connectar (i tamb de no aconseguir-ho)
s un dels continguts que sha dincorporar en lentrenament del rol de les
persones aplicadores.
Seguiment, suport i recursos
Daltra banda, el seguiment i la supervisi professional de les persones aplicadores
s tan important com la formaci. Sobretot aquests elements beneficien la
intervenci en dos sentits: un, perqu ajuden a fer que laplicaci sigui ms fidel
a la planificaci (o que sadapti adequadament), i laltre, perqu incrementen la
confiana de les persones aplicadores.
El seguiment i el suport es fan bsicament quan saplica la intervenci i serveixen
per reforar la persona aplicadora. En aquest procs sacostumen a resoldre
dubtes sobre laplicaci, orientar ladaptaci daccions, aclarir continguts, oferir
recursos complementaris o recordar lenregistrament de la cobertura o de les
accions realitzades, entre daltres. s molt important que lequip aplicador tingui
el contacte de la persona professional que li donar suport i que spiga qu en
pot esperar.
Durant laplicaci, la persona aplicadora tamb ha de recollir dades sobre el seu
desenvolupament, que desprs serviran per avaluar el procs de la intervenci.
Incentius
Els incentius poden ser de diferents tipus i han de ser adequats al perfil de les
persones aplicadores. Entre els ms comuns hi ha:
u Econmics, materials o dactivitat: compensaci econmica, material o
dactivitat per laplicaci de la intervenci.
u Avantatges laborals: certificats dactivitat que serveixen per obtenir
beneficis laborals, com per exemple dies festius, promocions internes, etc.

73
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
u Avantatges formatius: certificats formatius pel currculum professional, per

convalidar matries formatives , per obtenir crdits acadmics, etc.
u Acreditaci o certificaci duna bona prctica: per exemple, un local que fa
accions favorables a la salut, etc.
u Visibilitat de les persones participants quan es fan presentacions de la
intervenci: per exemple, convidar les persones aplicadores a explicar la seva
experincia, esmentar-les en les publicacions de les intervencions, etc.
>> MC| FIDELITAT DE LAPLICACI

Si sadapta un programa de prevenci desenvolupat a un altre context sociocultural
s important aplicar-lo amb la mxima fidelitat, seguint les recomanacions de
les persones que lhan dissenyat. Una implementaci deficient duna intervenci
acostuma a no produir efectes sobre el consum de drogues.
Una adaptaci adequada s aquella que assegura que els principis bsics perqu
la intervenci funcioni es transmeten adaptats culturalment. Hi ha components
duna intervenci que conv no modificar (principis bsics) i daltres que s
important adaptar a cada context. Entre els elements essencials duna intervenci
hi ha els determinants que es treballen, els continguts de salut, la intensitat i el
format. En canvi, components com ara els textos, les imatges, els materials,
les estratgies de captaci i de retenci, etc., necessiten aconseguir rellevncia
cultural per arribar a la poblaci diana.
s possible que adaptar una intervenci plantegi dubtes sobre la seva eficcia
aplicada en un altre context. Per no hem de perdre de vista que adaptar
actuacions efectives ofereix ms garanties que crear-ne de noves, de les quals
es desconeix (si ms no en principi) leficcia.
>> MC| INTERVENCIONS EFICACES
Les intervencions eficaces acostumen a basar-se en els criteris segents: 1)
estan dissenyades seguint el model lgic de planificaci; 2) canvien determinants
conductuals/psicosocials i dentorn rellevants pel consum de drogues; 3) es
basen en models terics de referncia; 4) es base en altres intervencions que han
demostrat ser eficaces o en sn adaptacions; 5) consideren les necessitats de
cada grup de poblaci i les caracterstiques del seu entorn sociocultural; 6) sn
viables; 7) les apliquen les persones adequades que, normalment, shan format
prviament; 8) utilitzen mtodes i estratgies adequats per canviar determinants
conductuals/psicosocials i dentorn, 9) es doten dels recursos necessaris i 10)
savaluen, Com a mnim, savalua el procs.

74
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
>> MC| LAW ENFORCEMENT

Lexpressi anglesa law enforcement significa potenciar el compliment de les
lleis. Per aconseguir-ho, cal que conflueixin diferents factors:
1. Els governs han dimpulsar lleis adequades a la realitat i a les necessitats de la
societat, que siguin justes, coherents i garantistes; que tinguin en compte els
drets humans i que estiguin basades en levidncia cientfica.
2. Han daconseguir una bona acceptaci social, per exemple, fent accions de
conscienciaci social en relaci amb el sentit que tenen i el seu compliment.
3. Els cossos de seguretat, com a autoritat pblica encarregada dexecutar les
lleis, han de vetllar perqu sexecutin correctament.
En resum, per aplicar de manera efica les lleis, aquestes han de ser clares,
laplicaci ha de ser regular i intelligent i han de tenir un suport social fort.
Diferents estudis avalen que, si les lleis sexecuten aix, contribueixen a prevenir i
reduir els riscos i els danys associats al consum de drogues.
En aquest sentit, incorporar la idea del law enforcement a la prevenci permet
aprofitar les oportunitats que ens donen les lleis per aplicar estratgies que
reforcin la nostra feina. Aix es pot aconseguir treballant de manera coordinada
i consensuada amb els cossos de seguretat i la resta dagents implicats:
administracions, entitats, etc.
Promoci i Desenvolupament Social, PDS [Internet]. Prevenim.dro. Butllet dinformaci
sobre prevenci de drogodependncies a Catalunya. Nmero 40 - suplement
monogrfic 13: drogues i lleis. Barcelona; 2014. Disponible a: http://www.pdsweb.
org/wp-content/uploads/2015/01/Prevenim.dro-40-xtra-LLEIS-web.pdf
>> MC| MARC LEGAL EN LMBIT LABORAL

Entre aquests marcs legals destaquen: la Constituci espanyola, en especial,
larticle 40, que indica el deure dels poders pblics de vetllar per la higiene i
la seguretat laboral, i larticle 45, que reconeix el dret a gaudir dun ambient
laboral adequat per a la persona i a preservar-lo; la Llei 31/1995, de prevenci de
riscos laborals; la Llei general de la Seguretat Social; lEstatut dels treballadors;
el Decret legislatiu 1/1995, de 24 de mar; la Llei general de sanitat (14/1986);
la Llei 20/1985, de prevenci i assistncia en matria de substncies que poden
generar dependncia i la seva modificaci segons la Llei 10/1991, de 10 de maig.
>> MC| MISSATGES INSTITUCIONALS

Els missatges institucionals referits a la prevenci del consum de drogues no
sempre han rebut el suport esperat de la poblaci, especialment quan han estat
carregats dalarmisme i shan allunyat de la realitat viscuda per part de la poblaci.
75
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
Per aix, quan selaboren missatges conv tenir en compte algunes recomanacions:
1) s necessari superar el discurs clssic institucional que soposa a ls de
drogues, especialment quan sadrea a persones consumidores; 2) els continguts
moralistes acostumen a generar rebuig i poden desencadenar actituds reactives;
3) els continguts han de respondre a les realitats, necessitats i preocupacions
de la poblaci; 4) lalarmisme pot generar prejudicis, descrdit i, fins i tot, tenir
efectes contrapreventius, i 5) el llenguatge ha de ser proper a la poblaci.
Per ampliar informaci sobre els missatges de les campanyes institucionals,
podeu consultar la Recerca avaluativa del material Que Ruli... manual per a mans
properes al cnnabis. Disponible a: http://hemerotecadrogues.cat/wp-content/
static_docs/aval_queruli.pdf
>> MC| MODELS TERICS (PER ORDRE ALFABTIC)

Els enfocaments que es recullen en aquesta guia sn una proposta dels models i
les teories que o b shan mostrat eficaos per promoure canvis de comportament
relacionats amb la salut o b sn mpliament utilitzats en el camp de la prevenci
dels problemes relacionats amb el consum de drogues. bviament, no s una
proposta tancada i en cap cas pre tn ser un recull dels nics models que es poden
utilitzar en el disseny dels continguts i de la metodologia de les intervencions en
prevenci sobre drogues. Shan triat per la fonamentaci terica, per la utilitat
prctica i, en alguns casos, per la novetat. Els models seleccionats es presenten
per ordre alfabtic.
Entrevista motivacional
Lentrevista motivacional (EM) s una manera estratgica de fer entrevistes dirigida
a facilitar la motivaci real per iniciar i mantenir un canvi de comportament en qu
la persona s la protagonista real del seu procs de canvi.
LEM se centra en la persona i t com a objectius principals explorar les
ambivalncies cognitives, generar discrepncies internes i, alhora, reduir les
resistncies per canviar. La idea s que la persona senfronti a la seva prpia
ambivalncia de la manera ms eficient possible.
LEM comparteix amb altres models sociocognitius la necessitat que els canvis
de conducta de les persones estiguin mediatitzats per la motivaci per canviar.
Per tant, una intervenci individual en prevenci sobre dogues es pot basar en
lEM i conjuntament en el treball dels determinants conductuals/psicosocials dels
diferents models sociocognitius de canvi (proposats en aquesta mateixa guia).
Miller i Rollnick, 1999 i www.getem.org.

76
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
Habilitats per a la vida

Leducaci en habilitats per a la vida a les escoles s un enfocament impulsat per
lOrganitzaci Mundial de la Salut (1997). Aquest enfocament emfatitza que les
competncies psicosocials tenen un paper molt rellevant en la promoci de la salut
i el benestar personal (fsic, mental i social), especialment quan els problemes de
salut es relacionen amb conductes concretes i quan aquestes estan associades
amb les habilitats necessries per afrontar situacions personals i socials. Segons
aquest plantejament, hi ha deu habilitats bsiques que promouen el benestar de
les persones, en particular, dels adolescents i joves:
1. La presa de decisions. s lhabilitat que ens ajuda a decidir de manera
constructiva, considerant les conseqncies presents i futures de les diferents
decisions, aix com els valors, les motivacions i les necessitats personals.
2. La resoluci de problemes. Ats que els problemes no es poden evitar,
per sn una font important destrs, aquesta habilitat ens permet afrontar de
manera flexible i positiva la gesti de conflictes.
3. El pensament creatiu. s una habilitat que contribueix a millorar la presa de
decisions i la resoluci de problem es. Ens permet aprendre de lexperincia,
a valorar la disponibilitat de les diferents alternatives i a respondre de manera
adaptativa a les situacions.
4. El pensament crtic. s la capacitat danalitzar les situacions i les experincies de manera objectiva. Aquesta habilitat ens permet valorar les influncies
que rep la nostra manera de pensar i actuar.
5. La comunicaci assertiva. s la capacitat per expressar-se clarament
segons cada situaci, tenint en compte qu es pensa i se sent. Aquesta
capacitat respon al dret de cada persona a expressar-se i posar lmits en la
relaci amb els altres.
6. Les relacions interpersonals. s lhabilitat que ens permet relacionar-nos
duna manera positiva i satisfactria amb les persones del nostre entorn social
(famlia, amistats, etc.).
7. Lautoconeixement. Aquesta capacitat inclou el reconeixement de nosaltres
mateixos, de la nostra personalitat, de les nostres fortaleses i de les nostres
febleses, de les coses que ens agraden i de les que no.
8. Lempatia. s la capacitat per veure la vida des de la vivncia duna
altra persona, independentment que aquesta visi sigui experimentada o
compartida. Aquesta s una habilitat necessria per entendre i acceptar les
altres persones.
9. La gesti democions. s una habilitat que ens permet entendre el mn
emocional propi i el dels altres. En concret, ens permet reconixer les
emocions que sentim, autoritzar-les i veure com influeixen sobre la nostra vida
i les decisions que prenem.
77
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
10. La gesti de lestrs. s una competncia que ens ajuda a identificar les
fonts de tensi que tenim en la nostra vida, les seves manifestacions i les
seves influncies, i a desenvolupar maneres saludables dafrontar-les.
OMS, 1997.
I-CHANGE MODEL
Aquest model s el successor del model ASE (Attitude-Social Influence SelfEfficacy) que integra alhora conceptes daltres models sociocognitius (model de
creences, teoria de lacci planificada, model transteric del canvi i teoria de
laprenentatge social).
FACTORS
MOTIVACIONALS
FACTORS PREDISPONENTS
u
u
u
u
Factors conductuals
Factors fisiolgics
Factors biolgics
Factors socials i culturals
Actitud
FACTORS DE
CONSCIENCIACI
u Pros i contres
u Raons i emocions
u Coneixements
u Claus per a
Influncies socials
lacci
u Percepci
FACTORS LLIGATS
de risc
u Normes
u Modelatge
u Pressi
A LA INFORMACI
u
u
Missatge
Actitud
Canal
Font
u Pros i contres
u Raons i emocions
FACTORS DHABILITATS
u
u
u
Plants dimplantaci
Habilitats dacompliment
Plans dacci
INTENCI
CONDUCTA
u Precontemplaci
u Contemplaci
u Preparaci
u Assaig
u Manteniment
BARRERES
Figura (traduda) extreta de (De Vries, 2003)
Aquest model afirma que el comportament s el resultat de les intencions i les

habilitats duna persona. La intenci de canviar es troba en un rang que va des de
cap intenci (precontemplaci) a la motivaci per canviar de manera immediata
(preparaci).
A ms, les habilitats i les barreres que hi ha a lentorn determinen la probabilitat
que sadopti una conducta. Les habilitats per executar plans especfics dacci
aix com les habilitats per tenir una conducta determinada incrementen les
probabilitats de convertir les intencions en conductes, mentre que les barreres
redueixen aquestes possibilitats.
La motivaci duna persona est determinada per les actituds, les normes socials i
lautoeficcia, i aquests factors motivacionals estan influts per factors conductuals,
psicolgics, biolgics i socioculturals i factors informatius/comunicatius.
De Vries, 2003.

78
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
Mrqueting social
El mrqueting social no s en si mateix una teoria. s una estratgia que utilitza
les eines del mrqueting comercial per analitzar, planificar, executar i avaluar
programes dissenyats per influir en el comportament voluntari de la poblaci,
amb la finalitat de millorar-ne el benestar personal i el de la societat.
Entre les estratgies principals destaquen la segmentaci, lanlisi de la poblaci,
lanlisi de la competncia i la promoci de la conducta:
1. La segmentaci fa referncia al procs de diferenciar la poblaci objectiu
en subgrups amb caracterstiques i necessitats ms homognies, com per
exemple el lloc de residncia, el gnere, ltnia, els hbits, etc., per orientar
eficament les estratgies de mrqueting.
2. Lanlisi de la poblaci s lestudi per conixer les percepcions, les necessitats
i els desitjos relacionats amb la conducta de salut dels consumidors.
3. Lanlisi de la competncia s la investigaci de les conductes que sestan
promocionant i que poden estar relacionades amb la conducta objectiu que
es vol promoure.
4. La promoci de la conducta es fa a travs de les anomenades quatre p (per
les inicials de: product, price, place, promotion). Lobjectiu s incrementar els
beneficis, reduir les barreres i oferir la millor opci de la competncia a travs
de promoure les 4 P:
u Producte (product): promoure el comportament i informar dels beneficis
que comporta.
u Preu (price): minimitzar les barreres en ladopci del comportament.
u Lloc (place): fer accessible el comportament.
u Promoci (promotion): difondre el comportament al pblic objectiu.
U.S. Departament of Health & Human Services. National Institutes of Health, 2005.
Model de creences
Segons aquest model, la realitzaci duna conducta de salut est determinada
pel balan entre els costos i els beneficis anticipats daquesta conducta i per
lamenaa percebuda de la malaltia. Aix, perqu hi hagi una mnima motivaci
per executar la conducta relacionada amb la salut, la persona ha de percebre que
la seva salut corre un cert risc i que la conducta que ha de tenir per reduir el risc,
presenta ms avantatges que inconvenients.

79
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
Segons aquest model, proporcionar informaci sobre les conseqncies

negatives del consum de drogues pot incrementar la percepci de risc, i aix
millorar la motivaci per tenir una conducta preventiva. Alhora, tamb hi pot
ajudar anticipar els beneficis i promoure la superaci de les barreres percebudes
de les conductes preventives.
Rosentock, 1960, Becker i Mainan, 1975.
Model de desenvolupament social

El model de desenvolupament social destaca la importncia de reduir els factors
de risc i enfortir els factors de protecci, la implicaci dels agents de socialitzaci
(famlia, escola, etc.) en el desenvolupament dels patrons de conducta i la
necessitat destablir vincles positius amb entorns socials prosocials, al mateix
temps que sadequen les intervencions a cada etapa del desenvolupament.
Catalano i Hawkins, 1996.
Model decologia social

Aquest model emfatitza la necessitat destablir vincles afectius i positius amb la
famlia i lescola perqu aix afavoreix que el jovent mantingui actituds i conductes
prosocials. A ms, tamb prioritza la necessitat de generar un entorn social en
el qual la persona jove tingui loportunitat de desenvolupar competncies socials
i incrementar lautoeficcia. Segons aquest model, tant la vinculaci positiva
a entorns prosocials, les competncies socials, com una autoeficcia elevada
afavoreixen les eleccions preventives en relaci amb ls de substncies.
Les intervencions basades en aquest model se centren a millorar els entorns
familiar i educatiu. En concret, en lmbit familiar treballen diferents elements
implicats en les interaccions entre pares i mares i fills i filles amb lobjectiu de
desenvolupar un clima familiar positiu, ats que aix t efectes protectors en les
decisions relacionades amb el consum de drogues. Entre aquests elements de
lentorn familiar hi ha la comunicaci, la gesti de conflictes i lestabliment de
normes i lmits, entre daltres.
Kumpfer i Turner, 1990 i 1991. SAMHSA, 1998.
Model ecosistmic (model ecolgic social)

Aquest model proposa una perspectiva ecolgica del desenvolupament de la
conducta humana, que permet comprendre la interacci de les persones amb el
seu ambient. Lindividu participa duns espais de relaci amb la famlia, lescola, el
grup damics, les condicions poltiques i econmiques, etc. i tots aquests espais
influeixen en el seu curs vital. El model representa aquests espais com cercles
concntrics diferenciats en quatre nivells: 1) el microsistema constitueix el nivell
ms immediat en el qual es desenvolupa lindividu (la famlia, lescola i les amistats);
2) el mesosistema comprn les interrelacions de dos o ms microsistemes en qu
la persona participa activament; 3) lexosistema lintegren contextos ms amplis,
80
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
com ara les oportunitats socials, lentorn laboral, etc., i 4) el macrosistema ve

configurat per la cultura, que repercuteix de manera transversal en tots els altres
sistemes.
Dacord amb aquest model, les intervencions shan dorientar a millorar la
interacci de la persona amb els diferents sistemes. Duna banda, han de potenciar
les caracterstiques personals que permetin una adaptaci i/o modificaci de
lentorn i, de laltra, intervenir en tots els nivells de manera que es potencin els
factors protectors o minimitzin els de risc.
Bronfenbrenner, 1979.
Models participatius i dorganitzaci comunitria

Lorganitzaci comunitria s un procs a travs del qual sajuda la comunitat a
identificar les seves necessitats, mobilitzar recursos i desenvolupar estratgies
per assolir els objectius collectius. Aquests enfocaments sn coherents amb les
perspectives ecolgiques ja que reconeixen que un problema de salut est influt
per diferents nivells (individual, social, etc.).
La participaci de la comunitat est determinada per la competncia percebuda
per si mateixa per prendre decisions que millorin aspectes relacionats amb la
salut. Aquesta percepci pot millorar en la mesura que es capacita i es treballa
amb la comunitat amb aquest objectiu.
Les intervencions basades en aquests enfocaments estan prioritzades per la
comunitat i aporten diferents estratgies prctiques comunitries, com sn el
desenvolupament de grups comunitaris per liderar intervencions, la planificaci
social per solucionar els problemes o lincrement de la capacitat comunitria per
resoldre els problemes.
U.S. Departament of Health & Human Services. National Institutes of Health, 2005.
Model de promoci de la salut

Aquest s el model de referncia de les intervencions de lOrganitzaci Mundial
de la Salut.
Segons aquest model, els estils de vida de la poblaci poden millorar si
safavoreixen unes condicions personals i socials adequades per a la salut.
Aquestes condicions es poden aconseguir prioritzant lactuaci en cinc rees: 1)
establir una poltica pblica saludable; 2) crear entorns que promoguin la salut,
mitjanant la combinaci de mesures poltiques, legislatives i informatives; 3)
enfortir lacci comunitria perqu la comunitat pugui avanar cap a la consecuci
de nivells ptims de salut; 4) promoure el desenvolupament dhabilitats personals
per adoptar estils de vida saludables, i 5) reorientar els serveis de salut sobre la
base de les necessitats existents a cada territori.

81
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
Les intervencions basades en el model de promoci de la salut planifiquen accions

per treballar determinants conductuals/psicosocials i determinants dentorn. Els
primers se centren a apoderar directament les persones perqu tinguin un control
millor sobre la salut, mentre que els segons sorienten a apoderar les comunitats
i les societats en les quals viuen les persones, per exemple, establint poltiques
reguladores del consum de drogues, limitant laccessibilitat a les substncies i la
disponibilitat, incrementant els serveis datenci a les drogues, etc.
OMS, 1986. Green, 1986 i 2006. Kickbusch, 2003.
Model de reducci de riscos i model de reducci de danys

El model de reducci de riscos est inspirat en el model de reducci de danys.
Fonamentalment, es dirigeix a poblaci consumidora que fa consums no
problemtics de drogues i que t intenci de seguir consumint.
La finalitat del model de reducci de riscos s reduir les conseqncies negatives
immediates associades al consum de drogues i, en definitiva, aconseguir que les
persones consumidores en facin un consum al ms segur possible.
Les experincies prctiques derivades daquest model se centren, duna banda,
en les persones consumidores, especialment quan consumeixen en contextos
especfics (recreatius, laborals, educatius, etc.), i, de laltra, en accions prctiques
per protegir la poblaci general de lexposici als riscos provinents del consum
de drogues.
Els resultats de les investigacions basades en aquest model indiquen que ha
servit per reduir les conseqncies negatives del consum de drogues sobre la
salut, en termes de mortalitat, morbiditat, incapacitat, etc.
El model de reducci de danys es va originar a Europa per disminuir les
conseqncies negatives associades a ls de drogues injectables i ms tard
sha utilitzat per abordar els problemes relacionats amb el consum de drogues en
entorns recreatius i doci.
El model de reducci de danys t com a objectiu minimitzar els danys associats
al consum de drogues en les persones que no poden o no volen abandonar-ne el
consum. Entre els objectius que t destaquen els segents: incrementar la qualitat
de vida de les persones consumidores, prevenir les sobredosis i les reaccions
adverses associades al consum, reduir la transmissi de malalties infeccioses i
augmentar la conscincia sobre els riscos i els danys associats a ls de drogues.
Aquest model proposa abordar latenci al consum de drogues des duna
perspectiva multisectorial i multidisciplinria que ajudi a enfortir les capacitats
personals i a desenvolupar tot un seguit de mesures, accions i serveis per arribar
a les persones en les situacions en qu es poden produir els danys.
Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Subdirecci General de Drogodependncies. Direcci General de
Salut Pblica, 2008.

82
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
Model de Salut Pblica

Aquest model considera que la salut est condicionada per les relacions
recproques entre tres elements: lhoste, lagent i lambient. Aplicat a lmbit de la
prevenci del consum de drogues, els tres elements correspondrien als segents:
lagent seria la substncia (les caracterstiques farmacolgiques, socials, legals,
etc.); lhoste seria la persona (les caracterstiques gentiques, biolgiques,
demogrfiques, socials, determinants conductuals/psicosocials, etc.), i lambient
correspondria als condicionals socials i fsics en qu es produeixen els consums.
A partir de la identificaci daquests tres elements, el model postula que la
salut es preserva, duna banda, incrementant la resistncia individual davant les
malalties, i, de laltra, desenvolupant un entorn que protegeixi la salut general de
la poblaci. Per fer-ho, utilitza estratgies com ara la vigilncia epidemiolgica,
la promoci i la protecci de la salut, lenfortiment de la capacitat institucional
de regulaci en matria de salut pblica i el desenvolupament de poltiques
pbliques, entre daltres.
Aix, aplicat a lmbit de les drogues, el model de salut pblica proposa incrementar
la resistncia de lhoste (la persona) a travs daccions que enforteixin els
determinants conductuals/psicosocials relacionats amb el consum, i allar lagent
(substncia), per exemple, amb mesures reguladores per crear espais lliures de
drogues.
Bukoski, 1995.
Model transteric del canvi

Aquest model parteix del fet que el canvi de comportament s un procs que
passa per cinc etapes: 1) precontemplaci (quan no hi ha cap intenci de
canviar en els propers sis mesos) 2) contemplaci (quan es planteja un canvi de
comportament en els propers sis mesos); 3) preparaci (quan es planteja un canvi
en els propers dies i ja shan fet petits passos en aquesta direcci); 4) acci (quan
ja sha fet el canvi i ja fa un temps que dura), i 5) manteniment (quan el canvi de
comportament es mant des de fa sis mesos). Aquest procs no s lineal, sin
circular. Aix vol dir que es pot entrar en el procs de canvi tantes vegades com
sigui necessari per aconseguir el canvi definitiu de la conducta.
La poblaci en cada estadi t caracterstiques comportamentals i actitudinals
diferents respecte a la intenci de canviar. Aix implica que cada persona t
necessitats diferents dinformaci i intervenci. El model proposa processos de
canvi que es poden utilitzar per facilitar passar duna etapa a la segent.
Prochaska i DiClimente, 1983, 1992.

83
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
Teoria de lacci planificada

Dacord amb aquesta teoria la intenci per dur a terme una acci depn de les
actituds de la persona sobre la conducta, de la norma subjectiva (percepci de
la pressi social que es rep per executar una conducta) i del control percebut.
Daqu es deriva que consumir drogues s una decisi racional basada en les
creences sobre el consum duna determinada substncia, la pressi percebuda
que la persona sent per consumir-la i el control que percep en les situacions
relacionades amb el consum.
Fishbein i Ajzen, 1972, 1975. Ajzen, 1988.
Teoria de laprenentatge social

Dacord amb la teoria de laprenentatge social, les persones aprenen les seves
conductes per lobservaci del comportament daltres individus (models), les
conseqncies que aquests experimenten, les expectatives que anticipen per
tenir la conducta i lautoeficcia percebuda amb una conducta determinada.
De la teoria de laprenentatge social es desprenen dues orientacions prctiques
molt importants. La primera s la importncia dentrenar les habilitats per fer front
a les situacions relacionades amb el consum (entre les quals hi ha lassertivitat,
la capacitat de fer front a la pressi de grup, la gesti democions, etc.). La
segona s ls del modelatge com un mtode molt efectiu per ensenyar habilitats
i promoure comportaments saludables.
Segons Bandura, creador daquesta teoria, el comportament, els factors
cognitius i lambient tenen una influncia bidireccional anomenada determinisme
recproc. Aix obre moltes possibilitats prctiques per promoure canvis en el
comportament, ats que aquests es poden assolir tant fent ajustos en el medi
ambient com modificant les actituds i les habilitats personals.
Bandura, 1969, 1986, 1989 i 1999.
Teories de la comunicaci
Els mitjans de comunicaci difonen notcies, informaci, entreteniment, etc. a
petita escala (p. ex. informaci local referida a un municipi) i arreu del mn. Els
mitjans tenen una gran influncia en la vida econmica, poltica i social i tamb en
les decisions conductuals.

84
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
Les teories de la comunicaci aplicades a lmbit de la salut exploren com els

elements comunicatius poden millorar les conductes relacionades amb la salut.
Els elements clau sn: lemissor (qui emet el missatge), el missatge (el contingut
i el format), els canals (els mitjans utilitzats per transmetre els continguts),
els receptors (les persones que descodifiquen els missatges per dotar-los de
significat) i els efectes (en qu es transformen els missatges, un cop transmesos,
rebuts i assimilats).
Segons aquestes teories, els missatges de salut poden influir en diferents mbits:
1) individual, perqu el missatge impacta directament en les creences duna
persona o hi impacta amb retard perqu el missatge es processa desprs que
shagi ems; 2) generalitzat, perqu les persones es persuadeixen a causa dels
continguts del missatge; 3) social, perqu el contingut del missatge serveix per fer
actuar sobre diferents grups socials, i 4) institucional, perqu serveix per estimular
una resposta per part de les institucions pbliques per reforar la informaci del
missatge.
Les estratgies e-health (salut electrnica) fan referncia a ls de les tecnologies
de la informaci, la comunicaci digital i els dispositius dInternet per a ordinadors,
mbils, etc., per millorar la salut de la poblaci. Aquestes eines posen a labast
de les persones diferents eines per gestionar la seva salut, prendre decisions de
salut basades en informaci sanitria de qualitat, actualitzar els coneixements
sobre salut, rebre assessorament per part de professionals, etc. El potencial ds
en lmbit de la salut s molt prometedor.
Les tecnologies e-health inclouen, entre daltres, la informaci a travs de webs,
blogs, grups de suport en xarxes socials, jocs dordinador educatius o fenmens
virals.
Glanz K, Rimer B, Viswanath K. 2008. U.S. Department Of Health And Human Services National Institutes Of Health,
2005 i http://www.health.gov/communication/
Teoria de les normes socials

Aquesta teoria afirma que els nostres comportaments estan influts per les
percepcions errnies sobre qu pensen i qu fan altres membres dels nostres
grups socials. La sobreestimaci de la prevalena real de les conductes de
risc incrementa la probabilitat de realitzar aquestes conductes. A linrevs, la
subestimaci de la prevalena real de les conductes saludables descoratja les
persones de dur-les a terme.
Les intervencions basades en la teoria de les normes socials corregeixen les
percepcions normatives errnies aportant informaci objectiva sobre les actituds
i el consum reals que fan altres persones, en especial, el grup diguals.
Perkins, 1986. Berkowitz, 2005. Burkhart, 2009.

85
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
Teoria del Superpeer

Aquesta teoria estableix que els mitjans de comunicaci sn com un superpeer
en la mesura que exerceixen una pressi molt important en els joves per adquirir
comportaments que es mostren normatius en els mitjans. El retrat del consum de
drogues en els mitjans de comunicaci influeix sobre els iguals.
Daquesta teoria es desprn la necessitat densenyar a analitzar crticament la
informaci i els estereotips que promouen els mitjans de comunicaci, aix com a
establir unes pautes (familiars, etc.) de bon s de les pantalles (moments i hores
de dedicaci, etc.).
Strasburguer, 1999, 2012.
>> MC| PERSPECTIVA DE GNERE

Partir daquest punt de vista implica conixer els determinants del consum
diferenciats entre homes i dones i dissenyar intervencions que incorporin accions
diferenciades en funci del gnere, ats que tant els consums com la resposta a
aquestes intervencions difereix entre gneres.
Per ampliar informaci sobre les qestions de drogues i gnere, es pot consultar
el Canal Drogues de la Generalitat de Catalunya: http://drogues.gencat.cat
>> MC| PERSPECTIVA TRANSCULTURAL
La perspectiva transcultural en les intervencions en prevenci sobre dogues
implica reconixer que el consum de substncies, a ms de ser un procs
biopsicosocial tamb s un procs cultural. La cultura determina com sentenen
certs estats, comportaments, trajectries de consums, etc. Per tant, per
millorar leficcia daquestes intervencions cal millorar la comprensi, laccs i la
collaboraci de les persones que tenen codis culturals diferents als majoritaris
(minories, persones estrangeres, fills dimmigrants, etc.) des del moment en qu
es comena a planificar una intervenci.
Sovint, treballar sota aquesta perspectiva implica haver de trobar una manera
daplicar intervencions eficaces sense comprometre les creences, els valors i els
comportaments de les persones que tenen diferents concepcions culturals.
Per ampliar informaci sobre les qestions de drogues i transculturalitat, es pot
consultar el Canal Drogues de la Generalitat de Catalunya:http://drogues.
gencat.cat

86
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
>> MC| PERSONES APLICADORES

(PER ORDRE ALFABTIC)
MITJANS
APLICADORS
Les intervencions sobre prevenci de drogues les acostumen a aplicar diferents

tipus de professionals. Aix implica que poden ser professionals amb experincia
en lmbit de les drogues com persones sense expertesa en aquest mbit per
que sn referents clau per a la poblaci diana i hi tenen accs. Cada perfil aporta
uns avantatges i uns desavantatges que shauran de valorar quan es dissenyi la
intervenci.
Alhora, en les intervencions sobre drogues tamb hi pot participar poblaci
intermediria, s a dir, persones que influeixen directament en la poblaci diana i que
amb les seves actituds i comportaments poden afavorir o atenuar comportaments
de risc o de protecci en aquella poblaci. La poblaci intermediria no aplica
ben b la intervenci, sin que modifica pautes de comportament per influir
positivament en la poblaci diana (p. ex. la famlia, personal destabliments doci
nocturn, etc.).
La formaci de la poblaci aplicadora constitueix una garantia de qualitat. s
altament recomanable que es planifiquin accions per motivar, donar suport, oferir
recursos i fer un seguiment de les persones que apliquen les intervencions. A
ms, encara que la intervenci sigui aplicada per una poblaci concreta, conv
que un professional expert lideri el seguiment i lavaluaci de la implementaci de
la intervenci. En part, la tasca daquesta persona hauria de ser motivar, implicar,
formar i assessorar la poblaci que sigui ms adient, aix com donar-li suport, per
aplicar la intervenci. Levidncia, lexperincia i les necessitats de la poblaci ho
avalen.
A continuaci, es descriuen les persones aplicadores que acostumen a aplicar
intervencions en prevenci sobre dogues.
Iguals. Les principals raons per implicar iguals en una intervenci es basen en el
supsit que comparteixen caracterstiques psicosocials amb la poblaci, i que,
per tant, sn ms accessibles per a la poblaci diana, poden aconseguir ms
espais dinteracci amb aquesta, coneixen els mecanismes per adrear-shi i
comunicar-shi i poden transmetre un missatge amb ms fora, fer-lo ms creble
i que tingui ms impacte.
Malgrat lampli creixement dintervencions, el camp de leducaci entre iguals
reclama la necessitat de disposar davaluacions de qualitat que marquin unes
directrius clares per dissenyar intervencions basades en iguals. Tanmateix,
diferents experincies amb iguals apunten els components segents com a
accions clau en aquestes intervencions: a) incorporar els iguals en tot el procs
de planificaci; b) planificar les intervencions adequadament (avaluaci de
necessitats, enfocament teric, objectius clars, metodologia adequada, etc.);
c) inserir la intervenci en una estratgia comunitria ms mplia; d) disposar
del suport i el seguiment de persones expertes en la intervenci; e) dotar les
intervencions dels recursos necessaris econmics, tcnics, professionals,
temps, ja que moltes intervencions entre iguals shan aplicat amb molt pocs
87
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
recursos generals i especficament per apoderar la figura de ligual, i f) definir el

perfil digual ms apropiat per a la intervenci, aix com la manera de captar-lo i
els mecanismes per retenir-lo.
La formaci diguals com a agents dimplementaci, a part destar centrada en la
intervenci, el rol i les funcions dels iguals en el marc del programa, tamb hauria
dincloure estratgies de lideratge, competncies socials i transmissi de valors.
Personal docent o vinculat a lmbit educatiu. El personal docent pot ser
un bon agent dintervenci perqu t coneixements i capacitat pedaggica,
sap adrear-se als infants i adolescents, en coneix les necessitats, coneix les
caracterstiques del grup, acostuma a ser un interlocutor vlid i creble per a
lalumnat i, a ms, pot adaptar millor la intervenci al seu grup. En definitiva, sn
figures properes a lalumnat.
Daltra banda, en la mesura que el personal docent integra les accions de prevenci
en la seva prctica diria pot contribuir a donar coherncia als missatges de
prevenci i ampliar la cobertura de la intervenci. Les intervencions aplicades pel
personal docent sn ms sostenibles, sintegren en el treball del centre i no cal
disposar de professionals externs per aplicar la intervenci.
Tanmateix, el personal docent ha de rebre atenci, suport, assessorament,
incentius i tenir els recursos (materials, temps, etc.) necessaris per aplicar la
intervenci. Aix vol dir que ha dhaver rebut una capacitaci i disposar de les eines
necessries per aplicar la intervenci. A ms, cal que rebi suport i assessorament
durant laplicaci ja que s la manera que pugui aconseguir confiana i motivaci
per intervenir amb lalumnat en el futur i garantir la fidelitat de la implementaci.
Latenci a les persones aplicadores no satura en la formaci sin que segueix
durant laplicaci i desprs.
Professionals de leducaci en el lleure. El collectiu deducadors, monitors,
integradors, animadors socioculturals, tcnics esportius, agents de salut, etc.,
connecten amb la poblaci diana i tenen les claus per impulsar accions doci
adreades a diferents perfils de la poblaci, principalment joves. Per exemple,
poden promoure activitats alternatives al consum de drogues, aplicar intervencions
de prevenci amb diferents grups, vincular la poblaci a recursos prosocials,
intervenir amb persones en espais informals o organitzar esdeveniments
preventius.
Les persones professionals de leducaci en el lleure transmeten valors i sn
referents, especialment per a infants i joves. Les activitats, actituds i comportaments
que tenen en relaci amb el consum de drogues i la seva prevenci pot afavorir
que la cultura del lleure simpregni de components favorables a la salut.
Per com passa amb altres persones aplicadores, el collectiu de professionals
del lleure ha de rebre formaci en prevenci sobre drogues i per a les intervencions
i disposar dels recursos necessaris per aplicar intervencions de prevenci de
drogues.

88
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
La formaci oficial dirigida a professionals que treballen en casals, esplais,

colnies, etc. s molt adient per incloure-hi una part sobre prevenci de les
drogues. De fet, s una estratgia molt utilitzada en diversos territoris.
Professionals experts en drogues. Sn persones expertes en lmbit de les
drogues per no han de saber aplicar necessriament una intervenci. Per tant,
tamb han de formar-se en la seva implementaci.
Aquest collectiu de professionals pot garantir la qualitat en la implementaci de
la intervenci i, en principi, est ms capacitat per atendre diferents demandes
relacionades amb les drogues. Tanmateix, les persones expertes en drogues,
encara que procedeixin del camp de la salut (medicina, infermeria, psicologia...)
i social (com leducaci), han de ser agents crebles i s crucial que acumulin
experincia de treball amb la poblaci diana a la qual sadrea la intervenci (p.
ex. experincia amb adolescents i joves si intervenen en leducaci secundria,
etc.).
Professionals sanitaris. Sn persones expertes a tractar els problemes de
salut (equip de metges i personal dinfermeria). Aquestes persones sn en un lloc
privilegiat per detectar i atendre problemes derivats de ls de drogues, sigui o
no sigui, el motiu de consulta, que poden contribuir a millorar el benestar de les
persones ateses.
Habitualment, quan una persona necessita assistncia sanitria es troba en un
moment propici per rebre informaci que lajudi a decidir sobre la seva salut. El
professional sanitari pot aprofitar aquesta disposici personal per fer un abordatge
individual i/o comunitari.
En labordatge individual sacostumen a utilitzar estratgies com la detecci
preco, el consell de salut i la intervenci breu, mentre que labordatge comunitari
salimenta de la collaboraci entre professionals sanitaris i altres grups dinters.
Aquesta collaboraci comporta conixer els recursos del territori i invertir
esforos a coordinar-se amb altres persones.
Professionals dels serveis socials. Sn persones que treballen en lmbit de
latenci social, ja sigui en lAdministraci pblica o en entitats privades. Per tant,
aquestes persones acostumen a conixer la situaci de les persones i sn un
referent creble i vlid per a les persones usuries daquests serveis.
A ms, una de les caracterstiques ms destacables de les persones que treballen
en lmbit de latenci social s la proximitat que tenen amb les persones usuries
i amb la xarxa comunitria (els serveis de salut, educatius, etc.) i tamb que fan
de pont entre les persones ateses i la comunitat.
Tal com passa amb altres collectius, aquest tamb necessita rebre una formaci
prvia a laplicaci del programa. Aquesta formaci no shauria de centrar
nicament en els continguts que shan de treballar en la intervenci (determinants),
sin tamb en el posicionament, el rol i lactitud que cal adoptar durant laplicaci.

89
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
TIC. Les TIC com a mitj per aplicar una intervenci han aportat una gran varietat
deines en el camp de la prevenci de les drogues. Tanmateix, lavaluaci dels
resultats daquestes eines s escassa. Aix impedeix saber si els esforos
sestan fent en la direcci adequada i tamb dificulta que es millori el treball
actual. Leficcia de les TIC es pot incrementar si sutilitzen com un vehicle per
donar una informaci a mida, especfica i rellevant per a cada grup de poblaci
i/o persona.
Les TIC sn mitjans mpliament acceptats i presents en la vida de les persones,
especialment entre la poblaci jove i, segurament, sn i seran canals dinformaci
gaireb imprescindibles en el camp de la prevenci de les drogues.
En termes generals, les intervencions aplicades a travs de les TIC conv que
tinguin continguts curts, que siguin fcils de captar i dentendre i que siguin
interactives i fcils dexecutar.
En lmbit de la salut, en general, existeix una necessitat creixent per garantir la
qualitat de la informaci sobre drogues que es dna a les xarxes socials, b sigui
mitjanant la regulaci i lacreditaci per part dorganismes oficials o b facilitant
eines perqu les persones usuries tinguin la capacitat de valorar la qualitat de la
informaci que hi ha al web.
>> MC| PROVA PILOT

Una prova pilot s un petit estudi previ dels diferents components de qu consta
una intervenci (materials, missatges, format, etc.) que saplica a un grup redut
de persones que comparteix atributs similars als de la poblaci diana. Lobjectiu
s detectar les debilitats i les fortaleses del disseny daquests components a
travs de lexploraci dindicadors, i tamb la seva acceptabilitat, satisfacci,
rellevncia o comprensi del missatge.
En fer la prova pilot duna intervenci s recomanable incorporar tamb en el
procs les persones intermediries o aplicadores que transmetran la intervenci a
la poblaci diana. Sovint, aquesta poblaci no participa en les proves pilot, per,
desprs, si no troben adequat el material o la intervenci, laturen i no el difonen
a la poblaci diana. Per aix, s important saber-ne les opinions, per millorar les
intervencions i superar futurs obstacles de difusi.
A la Guia de recomanacions per a la planificaci de les intervencions en prevenci
sobre drogues es pot ampliar la informaci referida a la prova pilot.

90
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
>> MC| TREBALLAR PER SUBSTNCIES I DETERMINANTS

CONDUCTUALS/PSICOSOCIALS
La taula segent pot orientar les decisions sobre els moments ms apropiats per
iniciar, intensificar i/o reforar el treball preventiu amb cada una de les substncies.
Com sha esmentat en el text, aquesta taula sha elaborat tenint en compte ledat
mitjana dinici del consum de cada substncia, el moment en qu sinicia i es
consolida el consum de cada una i les prevalences de consum actuals (segons la
darrera enquesta ESTUDES, 2014). Tanmateix, el criteri de cada professional i la
realitat de cada territori sn elements que cal afegir als anterior per prendre una
decisi definitiva.
Quadre orientatiu del treball per substncies segons els nivells educatius i/o les edats:

Nivells educatius i/o edats
Substncies
Primria
(11/12 anys) (12/13 anys)
1r ESO
2n ESO
3r ESO
4t ESO
(13/14 anys)
(14/15 anys) (15/16 anys)
Batx./CFG
Universitat
(16/17 anys)
(17/18 anys)
Tabac
Alcohol
Cnnabis
Cocana
Altres
drogues1
Psicofrmacs
Begudes
estimulants2
Inici i/o refor de la intervenci
1.
2.
Intervenci intensa
xtasi, allucingens, amfetamines, inhalants, smart drugs, etc.

Begudes amb un alt contingut de cafena (energtiques i altres).
El color ms intens assenyala els nivells i les edats en qu cal intensificar la prevenci
de cada substncia, mentre que el color clar indica els moments en qu es podria
iniciar o b reforar el treball sobre aquella substncia.

91
GUIA DE
RECOMANACIONS
MISSATGES CLAU
Quadre orientatiu dels determinants conductuals/psicosocials (continguts)

segons els nivells educatius i/o les edats:

Nivells educatius i/o edats
Determinants
Primria
Secundria Batx./CFG Universitat
conductuals/psicosocials
(11/12 anys)
(12/16 anys)
(16/17 anys)
(17/18 anys)
Hbits i actituds favorables

a la salut
Habilitats personals i socials
generals (habilitats per a la vida)
Actituds favorables per no

consumir (imatge positiva al
no-consum, actituds crtiques, etc.)
Influncia social (creences
normatives, norma social, etc.)
Creences (percepci de risc,
conseqncies per a la salut,
socials, legals, etc.) 1
Habilitats personals i socials
especfiques (afrontar la pressi
de consum, etc.)
Coneixements en reducci
de riscos per substncies1
Inici i/o refor de la intervenci
Intervenci intensa
De manera complementria, vegeu el quadre anterior per saber quines substncies

s ms apropiat treballar segons cada edat o nivell educatiu.
1.
En el quadre anterior el color ms intens orienta els determinants conductuals/

psicosocials rellevants per treballar en cada etapa educativa i/o edat, mentre que
el color clar indica els moments en qu es podria iniciar (si les dades ho justifiquen)
o b reforar el treball sobre els diferents determinants conductuals/psicosocials.
Alhora, es recomana que les intervencions preventives tamb incorporin actuacions
per treballar determinants dentorn, tal com sespecifica en lapartat corresponents
sobre els determinants.

92
GUIA DE
RECOMANACIONS
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Agencia de Evaluacin de Tecnologas Sanitarias, AETS. Instituto de Salud Carlos
III - Ministerio de Sanidad y Consumo. Evaluacin de la eficacia, efectividad y costeefectividad de los distintos abordajes teraputicos para dejar de fumar. Madrid: Agencia
de Evaluacin de Tecnologas Sanitarias; 2003.
Agncia de Salut Pblica de Catalunya del Departament de Salut, Generalitat de
Catalunya. EWA - European Workplace and Alcohol. Resultados, lecciones aprendidas y
recomendaciones sobre poltica de alcohol en las empresas. Trptic [Intenet]. Disponible
a: www.ewaproject.eu
Aira M, Kauhanen J, Larivaara P, Rautio P. Factors influencing inquiry about patients
alcohol consumption by primary health care physicians: qualitative semistructured
interview study. Family Practice, 2003; 20 (3): 270-275.
Ajzen I. Attitudes, personality, and behaviour. Chicago, IL: The Dorsey Press, 1988.
Albalate D. Lowering blood alcohol content levels to save lives: the European experience.
Research Institute of Applied Economics. 2006; 20-39.
Alcohol Screening and Brief Intervention for Youth: A Practitioners Guide. NIAAA
[Internet]. [consulta el 21 de novembre del 2014].
Disponible a: http://www.niaaa.nih.gov/YouthGuide
Anderson P, Braddick F, Reynolds J, Gual A. [Internet]. Alcohol policy in Europe: evidence
from amphora; 2012.
Disponible a : http://www.amphoraproject.net/view.php?id_cont=32.
Anderson P, Baumberg B. Alcohol in Europe. Londres: Institute of Alcohol Studies, 2006.
Anderson P, Gual A, Colon J. Alcohol y atencin primaria de la salud: informaciones
clnicas bsicas para la identificacin y el manejo de riesgos y problemas. Washington,
D.C.: Organizacin Panamericana de la Salud; 2008.
Anderson P, Laurant M, Kaner E, Wensing M, Grol R. Engaging general practitioners in
the management of alcohol problems: Results of a meta-analysis. Journal of Studies on
Alcohol and Drugs. 2004; 65 (2): 191-199.
Ariza C, Gonzlez I, Martnez, MS. Revisi dels programes de promoci de la salut a
lescola adreats a lEducaci Primria. Servei dAvaluaci i Mtodes dIntervenci.
Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
Bandura A. Social Cognitive Theory: An agentic perspective. Asian Journal of Social
Psichology. 1999; 2: 21-41.
Bandura A. Social Cognitive Theory. Vasta AR, editor. Annals of child development. Vol.
6. Six theories of child development (1-60). Greenwich, CT: JAI Press; 1989.
Bandura A. Social foundations of thought and action. A social cognitive theory.
Englewood Cliffs NJ: Prentice-Hall; 1986.

93
GUIA DE
RECOMANACIONS
Bandura A. Principles of behaviour modification. Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall;

1969.
Barriuso M. Drogas ilcitas, vida recreativa y gestin de riesgos. Estudio-diagnstico de
necesidades de intervencin en prevencin de riesgos en mbitos ldico-festivos de la
CAPV. Vitoria/Gasteiz: Ai Laket; 2002.
Bauer JE, Hyland A, Li Q, Steger C, Cummings KM. A longitudinal assessment of the
impact of smoke-free worksite policies on tobacco use. American Journal of Public
Health. 2005; 95: 1024-1029.
Becker MH, Mainan LA. Sociobehavioral determinants of compliance with health and
medical care recommendations. Medical Care. 1975; 13, 10-24.
Becoa E. Alcoholismo. A Vallejo M, editor. Manual de Terapia de Conducta Vol II.
Madrid: Dykinson; 1998. p. 75-141.
Becoa E, Corts T, coordinadors. Gua clnica de intervencin psicolgica en
adicciones. Guas clnicas Socidrogalcohol basadas en la evidencia cientfica. Barcelona:
Socidrogalcohol, 2008.
Becoa E et al. Manual de adicciones para psiclogos especialistas en psicologa clnica
en formacin. Barcelona: Socidrogalcohol; 2011.
Benschop A, Rabes M, Korf D. Pill testing, ecstasy and prevention: A scientific evaluation
in three European cities. Amsterdam: Rozenberg; 2002.
Berkowitz AD. An overview of the social norms approach. A: Lederman L, Stewart
L, editors. Changing the culture of college drinking: A socially situated health
communication campaign. Creskill, New Jersey: Hampton Press; 2005.
Bronfenbrenner U. The ecology of human development. Cambridge: Harvard University
Press; 1979.
Burkhart G, Kriener H. Anlisis de pastillas como prevencin selectiva. Adicciones, 2003;
15(2): 307-325.
Burkhart G. Creencias normativas en estrategias preventivas: una espada de doble filo.
Efectos de la percepcin de normas y normalidad en campaas informativas, programas
escolares y medidas ambientales. Revista Espaola de Drogodependencias. 2009; 34
(4): 376-400.
Burkhart G [Internet]. North American drug prevention programmes: are they feasible
in European cultures and contexts? European monitoring centre for drugs and drug
addiction; 2013. Disponible a: http://www.emcdda.europa.eu/publications/thematicpapers/north-american-drug-prevention-programmes

94
GUIA DE
RECOMANACIONS
Bukoski WJ. Un marco de trabajo para la investigacin en prevencin del abuso de

drogas. A: Leukefeld CG, Bukoski, editors. Estudios sobre intervenciones en prevencin
del abuso de drogas: aspectos metodolgicos. Madrid: Centro de Estudios de
Promocin de la Salud; 1995. p. 11-31.
Cahill K, Lancaster T, Green N. Stage-based interventions for smoking cessation.
Cochrane Database of Systematic Reviews, 2010; 10 (11), No.: CD004492. doi:
10.1002/14651858.CD004492.pub4.
Caja de Herramientas Comunitarias. Universidad de Kansas [Internet]. Consulta el 2 de
febrer del 2015. Disponible a: http://ctb.ku.edu/es
Calafat A et al. Alcoholemias en contextos recreativos nocturnos como sistema de
prevencin. Actas Esp Psiquiatr. 2013; 41 (1): 10-6.
Calafat A, Fernndez C, Juan M, Becoa E. Cmo el propio consumo de drogas de los
mediadores recreativos tiene implicaciones preventivas. Adicciones. 2005; 17 (2):145155.
Calafat A. Estrategias preventivas del abuso de alcohol. Adicciones. 2002; 14 (1).
Calafat A, Juan M, Duch MA. Intervenciones preventivas en contextos recreativos
nocturnos: revisin. Adicciones. 2009; 21 (4): 387-414.
Calafat A. La escalada del cannabis. Gaceta Sanitaria. 2007; 21 (3): 187-8.
Calafat A, Juan M, Becoa E, Fernndez C. Mediadores recreativos y drogas. Nueva
rea para la prevencin. IREFREA. 2007.
Calafat A, Juan M, Duch MA.Para qu sirve el testado de pastillas (Pill testing)?
Adicciones. 2010; 22 (2): 175-176.
Canadian Centre on Substance Abuse, CCSA. Building on our strengths: Canadian
standards for school-based youth substance abuse prevention (version 2.0). Ottawa:
Author; 2010.
Canadian Centre on Substance Abuse, CCSA. Strengthening Our Skills: Canadian
guidelines for youth substance abuse prevention family skills programs. Ottawa: Author;
2011.
Canadian Centre on Substance Abuse, CCSA. Stronger together: Canadian standards for
community-based youth substance abuse prevention. Ottawa: Author; 2010.
Caria MP et al. Effects of a school-based prevention program on European adolescents
patterns of alcohol use. Journal of Adolescent Health. 2011; 48: 182188.
Catalano RF, Hawkins D. The social development model: A theory of antisocial behaviour.
Citat a Hawkins JD, editor. Delinquency and crime. Current teories. Cambridge:
Cambridge University Press; 1996. p 149-197.
95
GUIA DE
RECOMANACIONS
Chaloupka FJ, Saffer H, Grossman M. Alcohol-control policies and motor-vehicle

fatalities. Journal of Legal Studies. 1993; 22: 161-86.
Collins CL et al. Rationale to evaluate medically supervised safer smoking facilities for
non-injection illicit drug users. Canadian Journal of Public Health. 2005; 96 (5): 344-347.
Commissioner for Health and Consumer, David Byrne. Tobacco or health in the European
Union: past, present and future. Luxembourg: Office for Official Publications of the
European Communities. 2004.
Communities That Care. Social Development Research Group [Internet]. University of
Washington [consulta el 28 doctubre del 2014].
Disponible a: http://www.communitiesthatcare.net/
Compilation of evidencebased family skills training programmes [Internet]. United
Nations Office on Drugs and Crime, UNODC; 2010.
Disponible a: http://www.unodc.org/documents/prevention/family-compilation.pdf
Conway K. Booze and beach bans: Turning the tide through community action in New
Zealand. Health Promotion International. 2002; 17: 171-7.
Dawson J, Rodrguez-Jareo MC, Segura LE, Colom J. European Workplace and
Alcohol. Programa para la prevencin del consumo de alcohol y problemas relacionados
en el mbito laboral. Barcelona: Agncia de Salut Pblica de Catalunya, del Departament
de Salut, Generalitat de Catalunya; 2013.
Del Pozo J. La utilizacin de las nuevas tecnologas de comunicacin e informacin
para la adopcin de comportamientos saludables: el consumo de drogas. Citat a: Del
Pozo J, Prez L, Ferreras M. Adicciones y nuevas tecnologas de la informacin y de la
comunicacin Perspectivas de su uso para la prevencin y el tratamiento. Gobierno de
La Rioja, Consejera de Salud del Gobierno de La Rioja. Rioja Salud; 2009.
Delegacin de Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas. Ministerio del Interior. Salir
de marcha y consumo de drogas. Madrid: Delegacin de Gobierno para el Plan Nacional
sobre Drogas.; 2003.
Dennis M et al. The Cannabis Youth Treatment (CYT) Study: Main faindings from two
randomized trials. Journal of Substance Abuse Treatment. 2004; 27, 197-213.
Developments in drug use within recreational settings [Internet]. Lisboa: The European
Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction, EMCDDA; 2006.
De Vries H et al. The European Smoking prevention Framework Approach (EFSA): An
example of integral prevention. Health Education. 2003; 18 (5): 611-626. doi:10.1093/
her/cyg031.
Drojnet [consulta el 14 de gener del 2015].
Disponible a: http://www.drojnet.eu/sp/quienes/europa.php

96
GUIA DE
RECOMANACIONS
DrugInfo Clearinghouse. Prevention Research Quarterly: current evidence evaluated.

Australian Drug Foundation [Internet]. Melbourne: Australia, 2006. . Disponible a:
http://www.druginfo.adf.org.au/attachments/352_PRQ_06Mar_Peer_education.pdf
Elder RW et al. Effectiveness of mass media campaigns for reducing drinking and driving
and alcohol-involved crashes: a systematic review. American Journal of Preventive
Medicine. 2004; 27 (1): 57-65.
Ennet ST et al. Evidence-based practice in school substance use prevention: fidelity of
implementation under real-world conditions. Health Education Research. 2011; 26 (2):
361-371.
European Workplace and Alcohol (EWA). Annex 4. Deliverable 3. Good practice review
report [Internet]; 2013. Disponible a: http://www.eurocare.org/eu_projects/ewa
Faggiano F et al. School-based prevention for illicit drugs use. Cochrane Database of
Systematic Reviews. 2005; 18 (2). No.: CD003020. doi:10.1002/14651858.CD003020.
pub2.
Faggiano F et al. The effectiveness of a school-based substance abuse prevention
program: 18-Month follow-up of the EU-Dap cluster randomized controlled trial. Drug and
Alcohol Dependence. 2010; 108: 56-64. doi:10.1016/j.drugalcdep.2009.11.018.
Faura R, Caussa A. [Internet] Recerca avaluativa del material Que Ruli... manual per a
mans properes al cannabis. SPORA. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut;
2005. Disponible a:
http://hemerotecadrogues.cat/wp-content/static_docs/aval_queruli.pdf
Fernndez S, Nebot M, Jan M. Evaluacin de la efectividad de los programas escolares
de prevencin del consumo de tabaco, alcohol y cannabis: Qu nos dicen los metaanlisis? Rev. Esp. Salud Pblica. 2002; 76: 175-187.
Fernndez JR. Una revisin de los programas de prevencin familiar. Caractersticas y
efectividad. IREFREA; 2010.
Ferrer-Wreder L, Sundell K, Mansoory S. Tinkering with perfection: Theory development
in the intervention cultural adaptation field. Child Youth Care Forum. 2012; 41: 149-171.
Ferri M, Allara E, Bo A, Gasparrini A, Faggiano F. Media campaigns for the prevention of
illicit drug use in Young people (Review). The Cochrane Library, 6; 2013.
Fichtenberg CM, Glantz SA. Effect of smoke-free workplaces on smoking behaviour:
systematic review. British Medical Journal. 2002; 325 (7357): 188.
FHI 360, The science of improving lives [Internet]. Youth Peer Education. Toolkit Training
of Trainers Manual; 2005. Disponible a: http://www.unfpa.org/sites/default/files/jahiapublications/documents/publications/2006/ypeer_tot.pdf

97
GUIA DE
RECOMANACIONS
Fiore MC et al. Treating Tobacco Use and Dependence: 2008 Update. Clinical Practice
Guideline. Rockville, MD: U.S. Department of Health and Human Services. Public Health
Service; 2008.
Fishbein M, Ajzen I. Attitudes and opinions. Annual Review of Psychology. 1972; 32:
487-544.
Fishbein M, Ajzen I. Belief, attitude and behaviour: An introduction to theory and
research. Reading, MA: Addison-Wesley; 1975.
Fundaci Pimec Acci Social i Projecte Home Catalunya [Internet]. Dependncia de
substncies i altres addiccions en lmbit empresarial; 2011. Disponible a:
http://www.projectehome.cat/wp-content/uploads/Guia-Addiccions-CATjuny-20132.pdf
Gajecki M, Berman AH, Sinadinovic K, Rosendahl I, Andersson C. Mobile pone brief
intervention applications for risky alcohol use among university students: a randomized
controlled study. Addiction Science & Clinical Practice, ASCP. 2014; 9 (11).
Garca L, Snchez FJ. Prevencin efectiva del consumo de sustancias psicoactivas en
chicos y chicas adolescentes. Una Revisin Actualizada de la Materia. Las Palmas de
Gran Canaria: Colegio Oficial de Psiclogos de las Palmas; 2010.
Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Direcci General de Salut Pblica
[Internet]. Programa beveu menys; 2005. Disponible a:
http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/home_canal_salut/ciutadania/la_salut_
de_la_a_a_la_z/a/alcohol/documents/fulletbeus2006.pdf
Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, Associaci de Suport a Persones
amb Problemes de Drogues (ASAUPAM) i Educaci per a lacci crtica (EDPAC). Guia.
Propostes per a labordatge educatiu del cnnabis amb joves [Internet]. Barcelona:
Generalitat de Catalunya, 2007. Disponible a: http://hemerotecadrogues.cat/
wp-content/static_docs/guia-cannabis-definitiva1%5B1%5D.pdf
Generalitat de Catalunya. Subdirecci General de Drogodependncies. Direcci General
de Salut Pblica. Llibre blanc de la prevenci a Catalunya: consum de drogues i
problemes associats. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2008.
Generalitat de Catalunya. Agncia de Salut Pblica de Catalunya. Subdirecci General de
Drogodependncies. Guia de recomanacions per a la prevenci comunitria en lmbit
de les drogues. Barcelona: Generalitat de Catalunya,2012.
Giesbrecht N. Alcohol, tobacco and local control. A comparison of several communitybased prevention trials. Nordic Studies on Alcohol and Drugs. 2003; 20: 25-40.
Giesbrecht N, Douglas R. The demonstration project and comprehensive community
programming: Dilemmas in preventing alcohol-related problems. Paper presented at the
International Conference on Evaluating Community Prevention Strategies: Alcohol and
Other Drugs, San Diego, CA; 1990.

98
GUIA DE
RECOMANACIONS
Glanz K, Rimer B, Viswanath K. Health behavior and health education: Theory, Research,
and Practice. U.S. Departament of health & human services. Public Health Service
National Institutes of Health. National Cancer Institute. 4th Edition. San Francisco:
Jossey-Bass. A Wiley Imprint; 2008.
Graham K et al. The effect of the Safer Bars programme on physical aggression in bars:
results of a randomised controlled trial. Drug & Alcohol Review. 2004; 23: 31-41.
Green LW et al. What changes can health promotion achieve and how long do these
changes last? The tradeoffs between expediency and durability. Preventive Medicine.
1986; 15: 508-21.
Green & Kreutercitat en Bartholomew LK, Parcel GS, Kok G, Gottlieb NH. Planning health
promotion programs: an Intervention Mapping approach. 2a edici. San Francisco:
Jossey-Bass; 2006.
Grupo Espaol de Trabajo en Entrevista Motivacional, GETEM [Internet]. [Consulta el 3 de
desembre del 2014]. Disponible a: http://getem.org/
Guardia J et al. Manejo del paciente con patologa dual. A: Garca E, et al., editors.
Manual SET de Alcoholismo. Madrid: Editorial Panamericana; 2003. p. 494-509.
Haydon E, Fischer B. Crack use as a public health problem in Canada: call for an
evaluation of safer crack use kits. Canadian Journal of Public Health. 2005; 96 (3):
185-188.
Hibell B et al. The ESPAD report 2003: Alcohol and other drug use among students in
35 European countries. Stockholm, Sweden: The Swedish Council for Information on
Alcohol and Other Drugs and The Pompidou Group at the Council of Europe; 2004.
Holder HD. Alcohol and the community: a systems approach to prevention. Cambridge:
Cambridge University Press, 1998.
Holder HD, Waagenaar AC. Mandated server training and reduced alcohol-involved traffic
crashes: a time-series analysis of the Oregon experience. Accident Analysis & Prevention.
1994; 26: 89-97.
Hopkins DP et al. Reviews of evidence regarding interventions to reduce tobacco
use and exposure to environmental tobacco smoke. American Journal of Preventive
Medicine. 2001; 20 (2S): 16-66.
Hughes K et al. Drunk and disorganised: relationship between bar characteristics and
customer intoxication in European drinking enviroments. Int. J. Environ. Res. Public
Health. 2012; 9, 4068-4082.
Hughes K et al. Enviromental factors in drinking venues and alcohol-related harm: the
evidence base for European intervention. Addiction. 2011; 106 (1): 37-46.

99
GUIA DE
RECOMANACIONS
International Standards on Drug Use Prevention [Internet]. United Nations Office on Drugs
and Crime, UNODC; 2013. [Consulta el 15 doctubre del 2014]. Disponible a:
http://www.unodc.org/unodc/en/prevention/prevention-standards.html
Isorna M. Contribuciones de la evidencia cientfica para la mejora de la prevencin de las
drogodependencias. Revista espaola de drogodependencias. 2013; 38 (2): 117-138.
Jha P, Chaloupka F.J. The economics of global tobacco control. BMJ. 2000; 321-358.
Juan M, Duch MA, Calafat A. Hacer prevencin del consumo de riesgos del consumo de
alcohol y otras drogas en el contexto recreativo nocturno. Una aproximacin conceptual,
estructural y funcional. Tecnologas de la comunicacin, jvenes y promocin de la salud.
Gobierno de la Rioja, Consejera de Salud y Servicios Sociales; 2012. p. 186-206.
Kaminer Y. Challenges and opportunities of group therapy for adolescent substance
abuse: A critical review. Addictive Behaviors. 2005; 30: 1765-1774.
Kaner EFS et al. Effectiveness of brief alcohol interventions in primary care populations.
Cochrane Database of Systematic Reviews. 2007; (2): DC004148.
Kaner E et al. Effectiveness of screening and brief alcohol intervention in primary care
(SIPS trial): pragmatic cluster randomised controlled trial. BMJ. 2013; 346 (7892): 1-14.
Ker K, Chinnock P. Interventions in the alcohol server setting for preventing injuries.
Cochrane Database of Systematic Reviews. 2006; Issue 2. Art. No.: CD005244. doi:
10.1002/14651858.CD005244.pub2.
Kickbusch I. Models for population health. The contribution of the World Health
Organization to a New Public Health and Health promotion. American Journal of Public
Health. 2003; 93 (3): 383-388.
Kumpfer KL, Turner. CW. The social ecology model of adolescent substance abuse:
implications for prevention. International Journal of the Addictions. 1990-1991; 25 (4A):
435-463.
Kumpfer KK, Fenollar J, Jubani C. Una intervencin eficaz basada en las habilidades
familiares para la prevencin de problemas de salud en hijos de padres adictos al alcohol
y drogas. Pedagoga Social. Revista Interuniversitaria. 2013; 21: 85-108.
Larriba J, Alvira F, Duran A. Plans locals de prevenci de les drogodependncies: guia
per al foment de la participaci. Collecci_Documents de Treball. Srie_Benestar Social,
5. Barcelona: Diputaci de Barcelona; 2008.
Lloret D, Espada JP, Cabrera V, Burkhart G. Prevencin familiar del consumo de drogas
en Europa: una revisin crtica de los programas contenidos en EDDRA. Adicciones.
2013; 25 (3): 226-234.

100
GUIA DE
RECOMANACIONS
Martin E, Moncada S. Programas de prevencin de ocio alternativo. Adicciones. 2003;

15 (2), 327-346.
Miller WR et al. What works? A methodological analysis of the alcohol treatment outcome
literature. 1995. A: Hester RK, Miller WR, editors. Handbook of Alcoholism Treatment
Approaches: Effective Alternatives. 2a edici. Boston, MA: Allyn& Bacon. p. 12-24.
Miller WR et al. What works? A summary of alcohol treatment outcome research. 2003.
A: Hester RK, Miller WR, editors. Handbook of alcoholism treatment approaches:
effective alternatives. 3a edici. Boston, MA: Allyn and Bacon. p. 13-63.
Miller WR, Rollnick S. Motivational Interviewing: Preparing People to Change Addictive
Behaviour. Nova York: Guilford Press (edicin castellana: La entrevista motivacional.
Preparar para el cambio de conductas adictivas. Barcelona: Paids); 1999.
Ministerio de Educacin, Poltica Social y Deporte, MEPSYD, y Ministerio de Sanidad
y Consumo, MSC. Gua para las administraciones educativas y sanitarias: criterios de
calidad para el desarrollo de proyectos y actuaciones de promocin y educacin para la
salud en el sistema educativos. Madrid: MEPSYD y MSC; 2008.
Ministerio de Sanidad y Consumo, MSC. Prevencin de los problemas derivados del
alcohol. 1 Conferencia de prevencin y promocin de la salud en la prctica clnica en
Espaa. Madrid: MSC; 2008.
Ministerio de Sanidad, Poltica Social e Igualdad. [Internet]. La educacin parental
como recurso psicoeducativo para promover la parentalidad positiva. Madrid:
FEMP; 2010. Disponible a: http://www.msssi.gob.es/ssi/familiasInfancia/docs/
eduParentalRecEducativo.pdf
Ministerio Sanidad y Poltica Social. [Internet]. Parentalidad positiva y polticas locales de
apoyo a las familias: Orientaciones para favorecer el ejercicio de las responsabilidades
parentales desde las corporaciones locales. Madrid: FEMP; 2010. Disponible a:
http://www.femp.es/files/11-1608-fichero/folleto%20parentalidad%2021x24%20
para%20web.pdf
Naciones Unidas, Junta Internacional de Fiscalizacin de Estupefacientes. Informe
de la Junta Internacional de Fiscalizacin de Estupefacientes correspondiente a 2013
[Internet]. 2014. Disponible a: https://www.incb.org/documents/Publications/
AnnualReports/AR2013/Spanish/AR_2013_S.pdf
National Institute on Drug Abuse, NIDA. Principios de tratamiento para la drogadiccin:
Una gua basada en las investigaciones. Washington: NIDA; 2010.
National Registry of Evidence-based Programs and Practices. SAMHSA [Internet].
[Consulta el 14 de novembre del 2014]. Disponible a: http://www.samhsa.gov/nrepp

101
GUIA DE
RECOMANACIONS
National Institute on Drug Abuse, NIDA. Cmo prevenir el uso de drogas en los nios y
los adolescentes. Departamento de salud y servicios humanos de los Estados Unidos.
Institutos nacionales de la salud. Instituto nacional sobre el abuso de drogas. 2004.
Publicaci NIH nm. 4-4214 (B).
Nilsen P, Aalto M, Bendtsen P, Sepp K. Effectiveness of strategies to implement brief
alcohol intervention in primary healthcare. Scandinavian Journal of Primary Health Care.
2006; 24 (1): 5-15.
Noijen J et al. Peer education in nightlife settings: good practice standars [Internet].
Newip: Good Practice Standars. Disponible a: http://newip.safernightlife.org/pdfs/
standards/NEWIP_P_standards-final_20.12-A4.pdf
Office of Disease Prevention and Health Promotion. U.S. Department of Health and
Human Services [Internet]. [Consulta el 13 de gener del 2015].
Disponible a: http://www.health.gov/communication/
Oficina de las Naciones Unidas Contra la Droga y el Delito, UNODC. Gua para
la ejecucin de programas de desarrollo de aptitudes de la familia en materia de
prevencin del uso indebido de sustancias [Internet]. S-09.XI.8 P. Nova York: Naciones
Unidas; 2009. Disponible a: http://www.unodc.org/documents/prevention/familyguidelines-S.pdf
Oficina de las Naciones Unidas Contra la Droga y el Delito, UNODC. Tratamiento del
abuso de sustancias y atencin para la mujer: Estudios monogrficos y experiencia
adquirida. Nova York: Naciones Unidas; 2005.
Oficina de las Naciones Unidas Contra la Droga y el Delito, UNODC, y La Comisin
Nacional para el Desarrolla y Vida sin Drogas, DEVIDA. Pasta Bsica de Cocana. Cuatro
dcadas de historia, actualidad y desafos. Lima: UNODOC y DEVIDA; 2013.
Okulicz-Kozaryn K, Foxcroft DR. Effectiveness of the Strengthening Families Programme
1014 in Poland for the prevention of alcohol and drug misuse: protocol for a randomized
controlled trial. BMC Public Health. 2012; 12: 319.
Organizacin Mundial de la Salud, OMS. Ambientes de trabajo saludables: un modelo
para la accin. Para empleadores, trabajadores, autoridades normativas y profesionales.
Suiza: OMS; 2010. Disponible a: http://apps.who.int/iris/handle/10665/44317.
Organizacin Mundial de la Salud, OMS. Carta de Ottawa. Primera Conferencia
Internacional En Promocin de la Salud. Ottawa (Canad); 1986.
Organizacin Mundial de la Salud, OMS. Entornos Laborables Saludables: fundamentos
y modelo de la OMS Contextualizacin, Prcticas y Literatura de Apoyo. Suiza: OMS;
2010. Disponible a: http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/44466/1/9789243500
249_spa.pdf?ua=1
Organizacin Mundial de la Salud, OMS. Mpower: Un plan de medidas para hacer
retroceder la epidemia de tabaquismo. Ginebra: OMS; 2008.

102
GUIA DE
RECOMANACIONS
Organizacin Panamericana de la Salud, OPS. La epidemia de tabaquismo: los gobiernos

y los aspectos econmicos del control del tabaco. Washington, D.C.: OPS; 1999.
Organizacin Panamericana de la Salud, OPS. La poltica de drogas y el bIen pblico.
Washington, D.C.: OPS; 2010.
Organizacin Mundial de la Salud, OMS. Intervencin breve vinculada a ASSIST para el
consumo problemtico de sustancias - Manual para uso en la atencin primaria. Ginebra:
OMS; 2011.
Peer to peer: using peer to peer strategies in drug abuse prevention [Internet]. United
Nations Office on Drugs and Crime, UNODC; 2003.
Disponible a: http://www.unodc.org/pdf/youthnet/handbook_peer_english.pdf
Perkins HW, Berkowitz AD. Perceiving the community norms of alcohol use among
students: some research implications for campus alcohol education programming.
International Journal of Mental Health and Addiction. 1986; 21 (9-10): 961-976.
Perspectives on drugs. Mass media campaigns for the prevention of drug use in young
people. [Internet] The European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction,
EMCDDA; 2013. [Internet].
Disponible a: http://www.emcdda.europa.eu/topics/pods/mass-media-campaigns
Pompidou Group. Safer Nightlife [Internet]. 2009. Disponible a: http://www.coe.int/T/
DG3/Pompidou%5CSource%5CActivities%5CEXASS%5CGuide_SaferNightLife_
en.pdf
PRECEDE- PROCEED. [Internet] [Consulta el 8 de desembre del 2014]. Disponible a:
http://www.lgreen.net/index.html
Prevencin basada en la evidencia. Socidrogalcohol. [Internet] [Consulta el 20 de
novembre del 2014]. Disponible a: http://www.prevencionbasadaenlaevidencia.net
Prochaska JO, Diclemente CC. Stages and Processes of Self-Change of Smoking:
Toward An Integrative Model of Change. Journal of Consulting and Clinical Psychology.
1983; 51 (3): 390-395.
Prochaska JO, Diclemente CC, Norcross JC. In search of how people change:
applications to addictive behaviours. American Psychologist. 1992; 47: 1102-1114.
Promoci i Desenvolupament Social, PDS. Prevenim.dro. Butllet dinformaci sobre
prevenci de drogodependncies a Catalunya, 30:4 [Internet].
Disponible a: http://www.pdsweb.org/wp-content/uploads/Prevenim.dro30.pdf
Promoci i Desenvolupament Social, PDS. Prevenim.dro. Butllet dinformaci
sobre prevenci de drogodependncies a Catalunya [Internet]. Nmero 39.
Suplement monogrfic 12. Barcelona. Disponible a: http://www.pdsweb.org/
wp-contentuploads/2015/01/Prevenim.dro39-monog.prev_.laboral.pdf

103
GUIA DE
RECOMANACIONS
Quigg Z et al. Incidents of harm in Europe drinking environments and relationships with
venue and customer characteristics. International Journal of Alcohol and Drug Research.
2014; 3 (4): 269-275. doi:10.7895/ijadr.v2i0.180.
Romo-Aviles N, Perez N. Las chicas tambin se arriesgan. Visiones de la reduccin de
daos y riesgos desde la perspectiva de gnero. Citat a: Martinez DP, Pallares J. De
riesgos y placeres. Manual para entender las drogas. Lleida: Milenio; 2013.
Rosentock IM. What research in motivation suggest for public health. American Journal
of PublicHealth. 1960; 50: 295-302.
Rubio G. Tratamiento de los trastornos psiquitricos comrbidos con las patologas
adictivas. 1998. A: Cabrera J. Patologa Dual. Madrid: Ediciones Grficas. p. 103-121.
Rubio G et al. Validation of the Spanish version of the Alcohol, Smoking and Substance
Involvement Screening Test (ASSIST). Psicothema. 2014; 26 (2): 180-185 doi: 10.7334/
psicothema 2013.172.
Salvador T et al. Gua de Buenas prcticas y calidad en la prevencin de
drogodependencias de la Comunidad Autnoma de la Regin de Murcia. [Internet]
Unidad Tcnica de Coordinacin Regional de Drogodependencias. Direccin General
de Atencin al Ciudadano, Drogodependencias y Consumo. Consejera de Sanidad y
Consumo. Comunidad Autnoma de la Regin de Murcia; 2010. Disponible a:
http://www.murciasalud.es/recursos/ficheros/218691-drogas.pdf
Schaus JF et al. Alcohol Screening and Brief Intervention in a College Student Health
Center: A Randomized Controlled Trial. Journal of studies on alcohol and drugs. 2009;
16: 131-141.
Shannon K et al. Potential community and public health impacts of medically supervised
safer smoking facilities for crack cocaine users. Harm Reduction Journal. 2006; 3: 1-8.
Shults RA et al. Reviews of evidence regarding interventions to reduce alcohol-impaired
driving. American Journal of Preventive Medicine. 2001; 21: 66-88.
Sloan FA, Stout EM, Whethetten-Goldstein K, Liang L. Drinkers drivers and bartenders:
Balancing private choices and public accountability. Chicago, IL: University of Chicago
Press; 2000.
Sloboda Z. Reconceptualizing drug use prevention processes. Adicciones. 2014; 26 (1):
3-9.
Smedslund G et al. Motivational interviewing for substance abuse. Cochrane Database of
Systematic Reviews. 2011; 5, art.nm.:CD008063.
Sociedad Cientfica Espaola de Estudios Sobre el Alcohol, el Alcoholismo y las otras
Toxicomanas, SOCIDROGALCOHOL. 2012. Documento de consenso en prevencin de
las drogodependencias [Internet]. Disponible a:
http://www prevencionbasadaenlaevidencia.net/uploads/PDF/Doc_Consenso_
Prevencion.pdf
104
GUIA DE
RECOMANACIONS
Sociedad Espaola de Medicina de Familia y Comunitaria, SEMFYC. Actuar es possible:

el papel de la Atencin Primaria ante los problemas de salud relacionados con el
consumo de drogas. [Internet] Barcelona: SEMFYC; 2007. Disponible a:
http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/publica/pdf AtencionPrimariaDrogas.pdf
Sowden AJ, Stead LF. Community interventions for preventing smoking in young
people. Cochrane Database of Systematic Reviews. 2003; 1, (CD001291) doi:
10.1002/14651858.CD001291
Spora Sinergies, Generalitat de Catalunya. Subdirecci General de Drogodependncies.
Direcci General de Salut Pblica. Oci nocturn i substncies psicoactives. Avaluaci de
les poltiques i intervencions de salut pblica amb adolescents i joves en espais doci
nocturn a Catalunya. Una recerca psicosocial. 2009.
Stead LF, Bergson G, Lancaster T. Physician advice for smoking cessation.
Cochrane Database of Systematic Reviews. 2008; 2, art. nm.: CD000165. doi:
10.1002/14651858.CD000165.pub3.
Stocco P, Llopis JJ, DeFazio L, Calafat A, Mendes F. Women drug abuse in
Europe:gender identity. Espanya: IREFREA and European Commission; 2000.
Strang J et al. Drug policy and the public good: evidence for effective interventions. The
Lancet. 2012; 379: 71-83.
Strasburger V. Children, Adolescents, and the Media: Health Effects. Pediatric Clinics of
North America. 2012; 59 (3): 533-587.
Strasburger V, Donnerstein A. Children, Adolescents, and the Media: Issues and
Solutions. Pediatrics. 1999; 103 (1): 129-139.
Systems-Level Implementation of Screening, Brief Intervention, and Referral to Treatment.
SAMHSA. Disponible a: http://store.samhsa.gov/shin/content//SMA13-4741/TAP33.pdf.
The European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA). A cannabis
reader: global issues and local experiences, 8(2). Lisboa: Authors; 2008.
The European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction, EMCDDA. [Internet]
[Consulta el 3 de desembre del 2014]. Disponible a: http://www.emcdda.europa.eu/
The European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction, EMCDDA. [Consulta el
16 dabril del 2015]. Disponible a: http://www.emcdda.europa.eu/best-practice
The European Workplace and Alcohol project (EWA). [Internet] [Consulta el desembre del
2014]. Disponible a: http://www.eurocare.org/eu_projects/ewa
Theory at a Glance: A Guide For Health Promotion Practice. [Internet] 2a edici. U.S.
Departament of health & human services. Public Health Service National Institutes of
Health. National Cancer Institute; 2005. Disponible a:
http://www.sneb.org/2014/Theory%20at%20a%20Glance.pdf

105
GUIA DE
RECOMANACIONS
The Internet and drug markets. Summary of results from an EMCDDA Trendspotter
study [Internet]. Lisboa: The European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction,
EMCDDA; 2015. Disponible a: http://www.emcdda.europa.eu/publications/technicalreports/internet-drug-markets
Unin General de Trabajadores, UGT. Drogodependencias y adicciones: prevencin en el
mbito laboral, UGT. Madrid: Comisin Ejecutiva Confederal de UGT; 2012.
U.S. Departament of health & human services. Public Health Service National Institutes
of Health. National Cancer Institute. Making Health Communication Programs Work
[Internet]. Disponible a: http://www.cancer.gov/publications/health-communication/
pink-book.pdf
U.S. Departament of health & human services. The Substance Abuse and Mental Health
Services Administration, SAMHSA. Center for Substance Abuse Prevention. Preventing
Substance Abuse Among Children And Adolescents: Family-Centered Approaches.
Reference Guide. Second in the PEPS Series. Washington: Author; 1998.
U.S. Departament of health & human services. The Substance Abuse and Mental Health
Services Administration, SAMHSA. Center for Substance Abuse Prevention. Substance
Abuse Prevention Dollars and Cents: a cost-benefit analysis. Whashington: Author; 2008.
Vasilaki EI, Hosier SG, Cox WM. The efficacy of motivational interviewing as a brief
intervention for excessive drinking: a metaanalytic review. Alcohol and Alcoholism. 2006;
41(3), 328-335.
Visiers C, Qureshi A, Maj X. Manual de transculturalitat per a professionals de les
drogodependncies. Barcelona: Subdirecci General de Drogodependncies. Direcci
General de Salut Pblica. Departament de Salut; 2008.
Voas RB, Marques PR, Tipetts AS, Beirness DJ. The Alberta Interlock Program: the
evaluation of a province-wide program. Addiction. 1999; 94: 1857-1867.
Wagenaar AC, Toomey TL. Effects of Minimum Drinking Age Laws: Review and Analyses
of the Literature from 1960 to 2000. Journal of Studies on Alcohol. 2002; 14.
Wakefield M, Loken B, Hornik R. Use of mass media campaigns to change health
behaviour. The Lancet. 2010; 9, 376 (9748): 1261-1271.
Wallin E, Grinpenberg J, Andreasson S. Too drunk for a beer? A study of overserving in
Stockholm. Addiction. 2002; 97: 901-907.
Wallin E, Norstrom T, Andreasson S. Alcohol prevention targeting licensed premises:
a study of effects on violence. Journal of Studies on Alcohol and Drugs. 2003; 64 (2):
270-7.
Wells-Parker E, Bangert-Drowns R, Mc Miller R, Williams M. Final results from a metaanalysis of remedial interventions with DUI offenders. Addiction. 1995; 90 (7): 907-926.

106
GUIA DE
RECOMANACIONS
Willis C, Lybrand S, Bellamy N. Alcohol ignition interlock programmes for reducing drink
driving recidivism. Cochrane Database of Systematic Reviews. 2004; (4):CD004168.
World Bank [Internet]. Tobacco control at a glance; 2011. Disponible a:
http://siteresources.worldbank.org/INTPH/Resources/376086-1238076532997/
TobaccoControl2010Nov15.pdf
World Health Organitation, WHO. Life SKills Education for Children and Adolescents in
School: introduction and Guidelines to Facilitate The Development and Implementation of
life Skills Programmes. Program on Mental Health. Ginebra: WHO; 1997.
World Health Organitation, WHO. Evidence for the effectiveness and cost-effectiveness of
interventions to reduce alcohol-related harm. Copenhagen: WHO; 2009.
World Health Organitation, WHO. Prevention of psychoactive substance use: a selected
review of what works. Ginebra: WHO; 2002.
World Health Organitation, WHO. The ASSIST project - Alcohol, Smoking and Substance
Involvement Screening Test [Internet]. [Consulta el 18 del 2014]. Disponible a:
http://www.who.int/substance_abuse/activities/assist/en/
World Health Organitation, WHO. The School Health Working Group. The WHO Expert
Committee on Comprehensive School Health Education and Promotion. Research to
Improve Implementation and Effectiveness of School Health Programmes. Ginebra: WHO;
1996.

107

Guia de Recomanacions Metodològiques I de Continguts de Les Intervencions en Prevenció Sobre Drogues

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Guia de Recomanacions Metodològiques I de Continguts de Les Intervencions en Prevenció Sobre Drogues

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

GUIA DE RECOMANACIONS

La llicncia completa es pot consultar a:

mbit dels mitjans de comunicaci social

mbit dels serveis de salut

mbit de loci i lleure

del consum dalcohol

Els anys de treball en la prevenci dels problemes associats al consum dalcohol

Joan Colom i Farran

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

APUNTS DEFICCIA EN PREVENCI

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

u Reduir la prevalena del consum de drogues.

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

ETAPA INFANTIL I DE PRIMRIA

Els determinants conductuals/psicosocials ms recomanats per treballar en

Alguns enfocaments terics de referncia per dissenyar intervencions preventives

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

ETAPA DE SECUNDRIA, BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS

En aquesta etapa seria recomanable centrar les intervencions a treballar

Labordatge daquestes intervencions convindria que es bass en models

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

Alhora, els protocols de detecci davant el consum de drogues als centres

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

Incorporar sessions de refor incrementa limpacte de les intervencions, ajuda a

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

En aquesta etapa s recomanable centrar les intervencions a treballar els

Aquestes intervencions es poden basar en models sociocognitius de canvi

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

Les intervencions en letapa universitria podrien incrementar leficcia si

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

En les intervencions familiars es recomana intervenir en tres nivells: amb pares i

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

El model decologia social s un dels models de referncia per dissenyar

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

Pel que fa a la formaci, les estratgies interactives sn les eines ms recomanables

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

En el disseny dintervencions familiars grupals s recomanable tenir en compte

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

Formaci de les persones aplicadores dintervencions familiars grupals

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES

RECOMANACIONS METODOLGIQUES I DE CONTINGUTS

GUIA DE RECOMANACIONS METODOLGIQUES