Está en la página 1de 60

3. UNA CRONOLOGA.

LES TEORIES DRAMTIQUES OCCIDENTALS


A TRAVS DELS SEGLES

Any

-5)6

Teories
dramtiques

Aportacin^ estetit/ues,
cientfiques i tecntques

Fets leatrals
i escnics

Tespis funda la tragedia i Pitgores funda l'aritmintrodueix posteriortica


ment Fus de la mscara
*Tales funda la geomeIria
*Discbol de Mir

-534

Pisstrat crea els concursos tragics a Alees

-515

Prtines, amb Els satn


lluitadors, reforma el
drama satric

-511

Primeres obres de Frnic, primer autor trgic


conegut

-194

Frnic: La caiguda de Mlet

-486

Quinides guanya el primer concurs cmic


Agatharc de Samos realtza escenografies (plafons pintats a la facana
de la skene) per a les
obres de Sfocles i
Esquil

-484

Primera victoria d'Esquil


en els concursos tragics

-480

Sfocles dirigeix els cors


que celebren la victoria
de Salamina

475

*Esquil: Les suplicants

-468

Primera victoria de Sfocles i 'Eurpides en els


concursos tragics
"Epicarm: Comedies

167

Esquil: Els set contra Te-

43

Any

Teories
dramatiques

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Fets teatrals
t escnics

Any

i
I

bes i *Prometeu encadenat

-458

squil: Orestada
(Agammnon, Les Cofores, Les Eumnides)

^155

*Crat: Comedies

Construcci de l'Odon
d'Atenes

-150

*Introducci ais escenans grecs de Vekkyklema,


plataforma amb rodes
destinada a mostrar el
resultat del desenlia?.

*Herdot: Historia
*Euclides: teorema sobre la naturalesa de les
formes

-449

1 "J

4-

i nr\

*Poemes en honor deis


Creado a Atenes d'un
premi d'interpretaci, que atletes vencedors ais Jocs
significa el veritable inici Olmpics
de la professi actoral
Creaci a Roma de la figura del censor, encarregat de controlar el cens,
les obres publiques i els
costuras vestimentaris

-443

-441

Jf T

Sfocles, a Antgona, introdueix el tercer personatge


Sfocles: Ajax
Sfocles es nomenat estrateg per Pricles

-438

Eurpides: Alcestis

-431

Eurpides: Medea
Primera utilitzaci de la
mekhan, que permet
l'entrada a escena deis
dus
Les festes dionisaques
queden redudes a tres
dies

-430

Sfocles: Edip rei

-428

Eurpides: Hiplit

44

Parten d'Atenes

Pesta a Atenes

Teories
dramatiques

Fets teatrals
i escnics

-424

Eurpides: Andrmaca,
Hcuba i Les suplicante
Aristfanes: Els cavallers

423

Aristfanes: Els nvols

-422

Aristfanes: Les abelles

1it

-421

Aristfanes: La pau

-415

Eurpides: Les dones


(miaes i Hrcules furias

-414

*Eurpides: Les suplicants


Aristfanes: Les aus

-413

Eurpides: Electra

-412

Eurpides: Helena

-411

Aristfanes: Liststrata
Eurpides: Les dones fencies

-410

Eurpides: Les fencies,


Ifignia a Turida, lo,
Orestes

-409

Sfocles: Filoctetes

408

*Sfocles: Electro

-407

*Eurpides: Les bacants,


Ifignia a Aulda (pstumament)

-401

Representaci postuma
'Edip a Colona, de Sfocles

-392

Represa de les representacions teatrals a Atenes


desprs del restabliment
de la democracia

-389

Aristfanes: L'assemblea
de les dones

-387

Plato: La repblica

*Construcci del teatre


d'Epidaure, amb 6000
places

45

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

'"El cantic deis cntics

Plato funda l'Acadmia

Any

Teories
dramatiques

Aportacions esttiqttes,
enttfiques i tcniques

Fets teatrah
i escnics

Plato: El banquet

-384
-376

Epicur funda El jard,


d'on sorgiran les seves
Mximes capitals

*Plat:

A Roma, primers lud


sccenici

-364

Aristtil: Retrica
Licurg estableix a Ate' _r:_:.l J1
nes una versi
oficial del
repertori tragic per evitar que els actors canviin
eltext
Demstenes: Filpiques

-352

-351
-334

-326

Aristtil: Potica

Els actors Ttal i Atenodoro acompanyen Alexandre el Gran en les seves expedicions bl-liques
per assumir missions diplomtiques grcies a les
seves capacitats elocutives
Acabament del teatre de
Dions

-300

*Comdies noves de Me- Aristgenes: Elements


rtmics
nandre
Herclides de Pontos
descriu la revoluci diaria de la Terra sobre el
seu eix
Zen obre l'escola estoica ais prtics del temple
d'Atenes
*Ampliaci del teatre
d'Epidaure 12.000 places)
*Teatres d'Halicarns,
Milet i Myra a l'sia Me-

Biblioteca d'Alexandria
Invenci de l'orgue a
Egipte
A Elements, Euclides defineix el con ptic
Far de Faros

-285

46

Termes
dramatiques

Fets teatrah
i escnics

-265

Obres de Livi Andrnic, iniciador de la


tragedia llatina
(Aquilles, /ax) i del
genere palliata (faula)

so

Creaci a Roma deis


Ludi Florales (loes Floris), que el 211 incorporaran el mim

-218
Plaute: Amfitr

-212

Creaci a Roma deis


Ludi Apollienensis

-200

*Plaute: Stichus i 15 Comedies mes (no datades)

166

-163

Diofant: Aritmtica,
primer tractat metdic
de l'lgebra grega

Plaute: Stichus
Plaute: Pseudolus

186

-180

vV

Eratstenes: primer mapamundi

-215

-191

Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques
Arqumedes calcula el nmero TI i estableix els
principis de la hidrosttica

240

199
Primer aqeducte a
Roma

-312
-310

Aristtil: tica a Nicmac,


De la psique, Fsica
Teofrast de Lesbos funda l'escola peripattica
A Alexandria, construcci del far i fundaci del
Museu

Any

A Roma, prohibici de
les bacanals
Plaute: Les Baquides
Terenci: Anana
Terenci: Heautontiroumenos
Terenci: Eunuchus i
Phornio

-160

Terenci: Adelphi

-154

Escipi Nasica fa destruir


el primer teatre de pedra

-150

*Novius (El pags avaricias, Els veremadors) i


Pomponius (Pappus agrimensor, La truja) donen

47

Hipare de Nicea: primer


catleg estel-lar, taula d'eclipsis, establiment deis
meridians i els paral-lels

Any

Teories
dramatiques

Fets teatrah
i escnics

Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques

tty

forma literaria a les farses atel-lanes

Biblioteca de Prgam

-1K

-110

*Ruta de la seda

-100

Primeras pirmides maies

-99

Primer decorat pintat, a

-80

Inici deis mims i de les


atel-lanes literries
Colosseu de Roma

-55

-46

Cicero: De oratore

Cicero: Brutus

-1 i

Vltruvi: De architectura

[Bharata: Ntyashtra ('Tractat


del teatre')]

Calgula prohibeix la difusi de TOdissea

35

Teatre de Pmpela, primer teatre permanent,


on s'utilitza per primera
vegada el formig
Construcci del teatre
roma d'Arles

L'actor Roscio funda a


Roma una escola de declamaci

46

Construcci del primer


amfiteatre roma

] uli Csar instaura el calendari de 365 dies

47

'''Sneca: Fedra

Destrucci de la biblioteca Bruchio d'Alexandria,


amb 400.000 volums

52

Gran naumquia a Fucino

60110

*Evangelh

79

Comps

80
90
A logasutres, Patanjali
exposa els principis metafsics del ioga

93

-39

Virgili: Bucliques

105

-38

Agesandre, Polidoro i
Atenodoro: Laocoont i els
seus filis

120

-27

-23*

Creaci de la pantomima
per Plades i Batil-le
Amfiteatre roma de
Lyon

Construcci del Colosseu de Roma, amb una


capacita! per a 87.000
espectadors

Virgili: Eneida

48

Quintilla: Institutiones oratoria

Espectacles de coreografia natatoria a Roma


Invenci del paper a la
Xina
*Ptolemeu exposa a VAlmagest el sistema astronmic geocntric
Piulare: Vides paral-leles

*Plutarc: Confrontado entre Aristtil


i Menandre

*Her d'Alexandria:
Sobre els autmats

150

Horaci: Epstola
ais Pisons

-19

Fixaci de les 108 posicions de la dansa hind


clssica
Sneca: Dilegs i tragdica

Calendan Julia
-40*

Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques

Fets teatrals
i escnics
Teatre roma de Mrida

30

En un procs judicial,
Cicero defensa Tactor
Roscio (Pro Roscio
cornado)
ero fa executar Tactor
Paris, engelosit pe seu
art

-67

Teories
dramatiques

163

Terenci: Heautontimorumenos

165

Terenci: La sagra

49

Any

Teories
dmmtiques

189
200

Aportacin! esttiques,
entftques i tcniqucs

Fets teatrals
i escnics
Teatre roma de Prgam

Gal: De pmemonitions
ad Epigenem, primera
descripci deis rgans i
les seves funcions

Tertulia: De spectaculis

L'edicte de Caracal-la estn la ciutadania romana


a tots els sbdits de l'Imperi

212

Donato: De tragxdia et comxdia


Evanzio: De fbula

361

Agust d'Hipona: La ciutat de Du

476

Incendi de la biblioteca
de Bizanci

500

*Vatsyayana: Kamasutra
*Prisci: Institutio de
Arte grammatica

520

A l'ndia, invenci del


sistema decimal: el nmero zero apareix a
.
f
Ariabhamatiya
Justini condemna els
actors de pantomima

528

Restabliment a Roma
deis cuites pagans

Justini prohibeix definitivament els Jocs Olmpics a Fimperi roma

534

Codificado del dret

549

Agust d'Hipona:
Soliloquia
Destrucci de la biblioteca Serapei d'Alexandria, amb 300.000 volums

391

*Boeci, a Institutionc
msica, desenvolupa les
idees pitagriqucs que
consideren la msica
com una part de la matemtica

* Introdcelo a Europa
deis jocs de caries

L'emperador Julia escriu


l'obra satrica Misopogon
contra els cristians d'Antiquia

563

398

Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques

Edicte de Mil: el cristianisme es declarat religi


oficial de l'imperi

313

397

Fets teatrals
i escnics

413

525

Martiri de Genis, actor

297

386

Teories
dramtiques

Primeres persecucions

218

350

Any

ltims espectacles de
circ a Roma

590

Codificaci del cant gregori

(.22

Any 1 del calendan islmic

628

Brahmagupta, al Bramhamasputha Sindatha, introdueix els nmeros negatius

Agust d'Hipona:
Confessions
[Kalidasa: El reconeixement de Sakurtala]

Isidoro de Sevilla inclou


les actrius en la familia
lxica de les Etimologies
Uigada a la prostituci
Excomunicaci deis actors

50

635

Invenci de la ploma
d'au per escriure

51

Any

Teories
dramatiques

Fets teatrals

Khalil: primer diccionari


rab

770

Ferradura per a cavalls

779

Cane de Roland

787

El II concili de Nicea
condemna la iconoclstia

813
840

'"Passi de Crst, misteri


bizant escrit en grec, el
mes antic conegut

Teories
dramatiques

Fets teatrals
i escnics

Aportacin* esttiques,
entfiques i tcniques

Abu Bisr Mata tradueix


a l'rab la Potica d'Aristtil

[Natysastra, poti- Bha-vabhti funda la tradici dramtica india


ca teatral]

710

800

Any

Redacci de l'Alcor

650
720

Aportacin* esttiques,
entfiques i tcniques

950*

Hroswitha: Dulcitius
Descobriment del Tractatus coisilianus, considerat com una versi llatina del tractat perdut
d'Aristtil sobre la
comedia

Inicis de l'art romnic

[Primeres companyies
professionals a la Xina]

*Les mil i una nits


*Notaci musical
pneumtica
*A Bagdad, creaci de la
Biblioteca i de la Casa de
la Saviesa
*Canc_ d'Htldebrand,
primer text conegut en
llengua alemanya
*Poemes deis Edda a Noruega, Islndia i Groenlandia
Autoritzaci deis sermons en llengua vulgar

1096

Misteris medievals

*Musa al-Juwrizmi inicia


la matemtica musulmana
i dona lloc ais termes algebra i algoritme

A Holanda, construcci
de clics per guanyar terres al mar
Primera croada

1113

*El judia universal, de


Frau Ava, monja de
clausura del convent de
Melk

A la catedral de Durham
(Anglaterra), primera
volta de creucr gtica

Gerbert d'Aurillac, bisbe de Ripoll, introdueix


el zero a Europa

1000

Alha/en, ais Escrts sobre


ptica, descriu la camera
fosca simple

L030

"'Guido d'Arezzo: notado musical moderna

1040

A la Xina, invenci de la
plvora

Primer llibre imprs a la


Xina

863

Invenci de Falfabet cirfl-lic

880*

Seqncia de santa Eulalia, primer text conegut


en francs

900

*Els vkings arriben a


Groenlandia

920

A Crdoba, primera escola de metges d'Europa

1120

Mesura de la latitud i la
longitud en graus, minuts i segons

I 121

Clavec

1125

Escola de Traductors de
Toledo
*Hiyya, el Barcelon: Enciclopedia cientfica, obra

53

nn\

iiriiniiirii/Hi i

i > ' i i rnin

iii'iitn/i/iii'\ i

ni, i

Mu rn hebreu, peme
ra del r c n a i x r i i K ni rirn
tifie a liropii
Aparicio de la au en
volta a Saint-Etienne de
Caen

M.nii

I ' I I I I H i mol papcrer a

l 'mi

La canf de Roldan

1134

Monmouth: Les profecies


de Merl

Courtois d'Arras

1135

Abada de Saint-Denis,
primera edificaci totalment gtica

Gottfried von Strassgurh: Trstany i Isolda


Annim: Cudrun, el gran
poema pic alemany desprs deis Nibelungs
El Vadea crea la Inquisici

1215
*El cantar de mo Cid

I.'IK

"'

1148

Introducci del sucre a


Europa

1220

1150

Bhaskarakia (India) introdueix la idea d'infinit


matemtic

1158

Universitat de Bolonya

1167

A Baviera, Ludus paschalis de adventure et infertu Antichrsti, primera


obra dramtica sobre
l'Anticrist

*Hildegard von Bigen:


Causx et curie

*Jeu d'Adam

Universitat d'Oxford

1170 *Averrois: Comentaris a Aristtil

Universitat de Salamanca
Quadrant
Universitat de Padua

1222
1224

Universitat de Napols

'

Tomas d'Aquino: Summa Teolgica

1225
1229

Universitat de Tolosa de
Llenguadoc
A Salern, primeres disseccions des de l'poca
de Ptolemeu

I.MI

l.!50

Chrtien de Troyes: Lancelot


Roger de Palerm: Cirur-

*Carmina Eurana, manuscrit germnic que


cont stires contra el
clergat i drames litrgics

*Teatre religis en liengua francesa (Bodel: Jeu


de saint Nicols)
A Baviera, Jeu de Daniel

54

A De amore, Capellano
codifica els rituals amorosos deis trobadors
Universitat de Pars

1260

* Annim: L'estiu ha arribat, poema considerat el


primer document literari
en angls
Sorbon funda l'Escola de
la Sorbona per a alumnos
i professors pobres

1255
1180

El cant deis Nibelungs

Universitat de Cambridge

1140

1160

' Inii !,

Europa

1133

Joc de les verges assenyades i de les verges folies,


primer drama litrgic en
llat i llenguadoci

perplexot

*Autt> de las Riycs Magos, l'obra teatral mes


antiga coneguda en llengua castellana

1139

Rutebeuf: Dit de l'herboLiri

Catedral de Chartres
Pirmides maies

Any

icones
dramatiques

I Vi i arar. Can(oner
M'rimers madrigals
*Comptabilitat per partida doble

D'Aquino: Summa contra Gentiles

1264
Rutebeuf: El mmele de
Tefil
El monjo Alemannus
tradueix al llat la Potica
d'Aristtil i els comentaris d'Averrois

A Epstola de secretis
operibus, R. Bacon imagina la llanterna mgica,
maquines voladores,
submergibles i autombils

1275

*La Halle: ]eu e lafeuille

*Llull: Ars Magna

1280

*La Halle: Jeu de Robn


et Marin

Candoneiro da Ajuda, recopilaci de poemes galaico-portuguesos


* Alfonso X: Cantigas de
Santa Mara

*Rutebeuf: El miracle de
Tefil

*Invenci de les ulleres


(presbicia)
*Primers rellotges mecnics

1283

/ . ' i 111,1/1,'\

i u->

A Perusa, Laudes dramatiques deis flagel-lants

1265

I,,

..!l,IH

1)44

Lorenzetti, a VAnunciado, construeix la primera perspectiva amb punt


de fuga nic

i 11

Da Vigo: Anatoma
Primera farmacia a Londres

I LIS

Universitat de Praga
*Vilaregut tradueix al
ctala les Tragedles de
Sneca
Primers drames litrgics
anglesos (Eh filis
d'lsrael)

Boccaccio: El dccamcr
(publicatel 1419)
Primera fbrica de paper
a Italia

1361

Nicole d'Oresmc, al
Tradatus de latitudinibus
formarum, exposa per
primer cop el sistema
d'eixos de coordenades
Chauliac: Chtrugia Magna

1290

Universitat de Lisboa

1295

Llull: Arbre de la ciencia

1298

Marco Polo: Viatges

I (63

1300

Estudi General de Lleida

I (64

1301

Primera utilitzaci de canons d'artilleria

1307

Dante: Divina Comedia

1365

Universitat de Viena

1308

Universitat de Coimbra

1368

Univcrsital de- 1 leidelberg

1315

Mussato: Ecernis

'Annim: Havelok el
dans

1325

*Ockham: Summa totius


logicae

1330

*Arcipreste de Hita: El
libro de buen amor

1331

Odorico da Pordenone:
Itinerarium terrarum

56

Cicerchia: Passi de N. S.
Jesucrist, representada al
nord d'Itlia

1470

Misteri d'Elx

1572

Mzires: Presentado de
Mara al temple

Universitat de Cracovia

A Catalunya, creaci del


Consolat ce Mar

1375

Atles ctala, atribu! a


Cresques Abraham

1385

Chaucer: Cantes de Canterbury

57

AHM

Teories
dramatiques

Aportaons esttiques,
cientfiques i tcniques

Fets teatrals

Vergerio: Paulus, consi- Primer rellotge despertador


derada un preceden!
del teatre humanista itali

1390

A Valencia, primera representado laica documentada a la pennsula


Ibrica amb L'home enamorat i la fembra satisfeta, de Mass

1394

1398
1401

Aportaons esttiques,
cientfiques i tcniques
Primera representado
pictrica d'una Dansa de
la mort, a Pars

1426

Christine de Pisan inicia


el mite de la donzella
d'Orlcans amb el Poema
de Joana d'Are
Universitat de Lovaina

Cennini: Llibre de l'Art


B. Metge: Lo somni

1433

A Barcelona, Taula de
Canvi, primer bae pblic europeu

1434
1435

Donatello: David
Hospital mental a Sevilla

1409
1411

Anglico: Anunciado
Misten del sctgc d'Orleans, text de 20.000 versos en el qual apareix
per primera vegada a escena Joana d'Arc
Prohibici a Franca de la
Festa del Bojos

Alberti, a De piclura, teoritza sobre la perspectiva


*Van Eyck perfecciona
la composici de la pintura a l'oli

Ucccllo: freses ptics a la


catedral de Florencia

1440

Gusano: De Docta Ignorantia, en qu afirma que


qualsevol punt de l'espai
pot ser el centre d'una
representaci grfica
Fundado de 1'Academia
Platnica a Florencia

Es descobreix, a Sankt
Gallen, el De Architectura de Vitruvi

1418

*Bruni: Polixena

Turmeda: Disputa de l'ase contra frare Anselm


Saaz: El pages de Bohemia, primer gran poema
humanstic alemany

1420 Domenico da
Piazenza: De
arte saltendi et
choreas ducendi

*Per a la representado a
Florencia de LAnunciado,
Brunelleschi crea la mquina escnica Paradiso

Villena: Arle de trovar

1436

Primera menci d'un escenari giratori, utilitzat


pels ballarins a la coronado de Fernando de
Antequera a Zaragoza

1400

'''Eustache Mercad: Passi d'Arrs

Rubliov: leona de la Trinitat

1414

58

Fets teatrals
i escnics

1430

1408

[Zeami: La tradici secreta del teatre No

Teories
dramatiques

1425

Constituci a Pars de la
Confraria de la Passi

1402

1424

Any

Brunelleschi: El baptister de Florencia vist des de


la porta de Santa Mara
del Fiare

1442

Prohibici a Mallorca
deis entremesos, declarats deshonestos

I 144

Piccolomini: Chrysts,
comedia llatina sense divisi en actes

I 147

Exhibici a Alemanya
d'un carruatge sense cavalls, accionat per palanques i engranatges

59

Any

leones
dramtiques

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Fcts teatrals

1449

Belcari: Abraham i Isaac

1450

Graban: Passi (de Pars)


Jehan d'Abundance: El
Testament de Carmeniran
A Siena i a la Borgonya,
nmeros de dansa entre
plat i plat (entremet o
intermezzi) durant els
banquets, que donaran
lloc ais ballets a enres
francesos i al balletto italia

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
la dansa: El bailan perfecte, de Rinaldo Rigoni
Primer llibre imprs a
Franca
Primer llibre imprs en
itali
La Passi de Rouen
Primer llibre imprs a
Espanya (Valencia)
A Constantinoble, primer caf del mn
"Manrique: Cancionera
*Tinctoris: Deffinitorum
musiccE, primer lxic musical en ordre alabetic
Universitat d'Uppsala

Cornazzano: L/zbre sobre l'art de la


dansa

Botticelli: La primavera

1457

*Manrique, Gmez: Representacin del nacimiento de Nuestro Seor

Mantegna aplica la tcnica del trompe-l'ceil a la


Cambra deis esposos

1459

*A Alemanya, desenvolupament deis Fastnachtspiel, o farses de


carnaval

Universitat de Basilea

Primer ciclorama per a


un escenari a la italiana,
atribuit a Fiero della
Francesca

Uccello: La cafa

1460 Ambroggio da Pesaro: Practica Seu


Arte Trpud Vulgare Opusculum

Teories
dramtiques

Bougoin: L'homejust i
l'kome mund

A Florencia, representaci sacra de l'Antic i del


Nou Testament amb
vint-i-dues cases

1454

1455

Wittenweiler: L'anell,
primer poema cmicoheroic en llengua alemanya
Universitat de Barcelona
Gutenberg inventa la imprema
Arcabs

Any

Villon: La balada deis


penjats

1463
1464

La farsa de l'advocat Pathelin, atribuida a Guillaume Aleis

1468

Primer text conegut


(pero no localitzat) sobre

60

*Lorenzo de Medici: Representado de S. Joan i


Pau i Cants carnavalescos, representis en les
desfilades de carros
al-legrics, creats per ell
mateix

Universitat de Copenhaguen
A Prospectiva pingendi,
Piero della Francesca estableix la distancia justa
entre l'observador i el
quadre

Manrique, Gmez: Natividad


La Passi de Cervera
Representacions teatrals
al King's College de
Cambridge

Any

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Teores
dramatiques

Any

Alberti: Ve re edificatoria

Morality Plays a Anglater- Da Vinci: L'ltima cena


ra (Everyman)
*Generalitzaci de la
Fonollar: Elprocs de les construcci de xemeolives
neies

1496

Encina: Cancionero, amb Encina: Cancionero


les primeres glogues
Pico della Mirndola: De
dramatiques del teatre
dignitate bominis i D/'.vcastell
putationum in astrologiam
Fundaci de Santo Domingo, primera ciutat
europea a Amrica

1497

Reuchlin: Henno
Medwall: VulgensiLucrece, considerada la
primera pega del teatre
en el teatre

Villon: El testament
El comerciant angls
Widmann inventa els
signes matemtics - i +

1498

Valla: traducci al llat


de la Potica d'Aristtil

Da Vinci: Tractat sobre


la pintura
Martorell: Tirant lo
Blanc
De Taxi organitza un servei de correus regular entre Innsbruck i Malines

1499

Rojas: La Celestina

De la Cypede publica a
Franca la novella de cavalleries Pars i Viane,
probablement tradu'ida
del ctala
Dias de Novaes creua el
cap de Bona Esperanca
Amb Di Botta, primeres
escenografies a Italia

Sannazaro: Tromf de la
fama

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

1495

La Passi d'Angers
A Ferrara, representaci
de Men&chmi, de Plaute,
en llengua vulgar
Primera impressi del
Tractat 'arquitectura de
Vitruvi

Da Vinci construeix a
Mil un decorat en perspectiva i un escenari giratori per a Festa al Parads

Fets teatrals
i escnics
Master ofthe Reveis,
censor destinat a vigilar
els entreteniments a la
cort

Tradcelo de Sneca al
francs
batalla de Careme contra
Charnage

Teories
dramatiques

Nebrija: Gramtica castellana


Colom arriba a Amrica

Brant: La au deis bojos


A Anglaterra, court reveis ('despertare de la
cort'), espectacles cortesans de dansa amb participado de gent del pobl
Instituci de la figura del

1500

Albert de Memmingcm
estableix el primer catleg de llibres

1501 Le Queux: Instruc- La Passi de Mons, amb


tiu de la segona
150 actors que interpreretrica
ten 350 papers
\ 102

Michelangelo: Lii picta!


UniversiUit d'Alcahi
Vasco da (ama arriba a
les Iridies

Michelangelo: David
*Introducci de la patata
a Europa

Carretto: Sofonsiba
Ambrosio de Caleppio
Vicente recita el seu
publica a Italia el primer
Monleg del vaquer dadiccionari escolar de la
vant la reina Maria de
llengua llatina
Portugal just desprs del
seu part
A Italia, primeres edicions
deis autors clssics grecs

63

Any

1503

Teories
dramatiques

Fets teatrah
i escnics

Aportacin^ esttiques,
cientifiques i tcniques

Vicente: La sibilla Cassandra


A Italia, edici en grec
de la Potica

Bosch: Eljard de les delicies


Da Vinci: Monna Lisa

1505

Michelangelo: Moiss
Strb: La Visitado

1506

Descobriment a Esquilino del grup escultric


Laocoont

1507

De la Chesnaye: Condemna del banquet

1508

Primera impressi de la
versi llatina de la Potica (Aldo Manuzio)
Pellegrino da San Daniele pinta a Carrara el decorat per a la Cassaria
(Ariosto), el primer fet
segons la perspectiva

Montalvo: Amads de
Caula
*Invenci del viol o viola da braccio

1509

Ariosto: Els supsits

A De sapiente, Bouelles
defensa la idea que l'home es el centre i el final
de l'univers

1511

Campani: Strascino

Erasmus: Elogi de la falla


Raffallo: L'escola d'Afeites

1512

Machiavelli: Elprncep
Gringoire fa a Pars El
j'oc delprncep delsfolls i Michelangelo: Capella
Sixtina
de la mare folla
Enric VIII d'Anglaterra
organitza espectacles de
dansa (masks), que provoquen l'escndol de la cort

1513

Bibiena: La calandria
Encina estrena a Roma
YEgloga de Plcida y Victoriano
Construcci del teatre
de fusta a la placa del

64

Nnez de Balboa arriba


al Pacific
Arribada de la primera
au europea a la Xina
Primera xilografa

Any

Teories
dramatiques

Fets teatrals
i escnics

Aportadons esttiques,
cientifiques i tcniques

Campidoglio de Roma
(Pietro Rossello)

Gringoire: Vida de sant


Tizino: Amor sacre i
Llus
prof
Torres Naharro: La soldadesca
Vicente: La comedia del
vidu
*Bramante i Peruzzi: primeres escenografies en
perspectiva a Roma
1

'15

Gengenbach: Les deu


edats d'aquest mn
Machiavelli: La mandragora
Skelton: Magnificencia
Trissino: Sofonisba, primera tragedia regular
del Renaixement italia

Moro: Utopia
Ariosto: Orlando furioso

1516

Rucellai: Rosmunda

Agrippa von Nettesheim:


De occulta philosophia,
expressi de la filosofa
mgica del Renaixement

I'' 17 Torres Naharro:


Proemi a Propalladia

Vicente: La barca de l'infern


Torres Naharro: Pmpalladia
Torres Naharro introdueix personatges de
parla catalana a Seraphina

Luther clava a les portes


de la catedral de Wittenberg les seves Tesis

1518

Vicente: La barca del


purgatori
Lope de Vega: Barlan y
Josafat
La Confraria de la Passi
obt el monopoli teatral
a Pars

Tizino: L'Assumpci de
la Mare de Du
A Anglaterra, fundaci
del Col-legi Reial de Metges

1519

Gil Vicente: La barca del


parads

Maurolico, a Photismi de
lumine, descriu la camera
ptica amb lents
Raffallo: La transfigurado

Any

Teories
dramtiques

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Fets teatrals
i escnics

Primera volta al mn
(1519-1521)

1520

1521

1522

Ariosto: El nigromant
Heywood, }.: Les quatre
P.
Ruzante: La pastoral
Estrena de La mandragora, de Machiavelli

1525

Teories
dramtiques

Alione: Farsa de Nicolao


Spranga
Annim: Comedia llamada Seraphina, Comedia
llamada Yplita i Comedia llamada Thebayda
*Prez de Oliva: Hcuba
triste

Luther tradueix el Nou


Testament a l'alemany

Fets teatrals
i escnics
Ariosto: Lena

1530

Ariosto: El nigromant
Ricchi: Els tres tirans
Ruzante: Fiorine

Al poema Siphilis sive de


morbo gallico, Fracastoro
reconeix la sfilis com
una malaltia venria
Correggio: Adorado deis
pastors

Els enganyats, atribuida


ais Intrepidi de Siena

Colom: Carta del descubrimiento

dur

1532

Estienne, H.: Latina;


lingux thesaurus, primer
diccionari bilinge (greco-llat) i alfabctic
Rabelais: (arganltia i
Pantagrucl
Aparicio de la paraula
grotesc per designar
les ligures descobertes a
les grutes etrusques

Sachs: El rossinyol de
Wittermberg, en defensa
de la Reforma
*Ferrandis d'Herdia:
La visita

Aretino: La cortesana
Machiavelli: La Clizia
Ruzante: La Betia
Fundado a Siena de
l'Accademia degli Intronati

1527

Sachs: Lucrecia

1528

Ariosto: La Lena
Ruzante: La mosqueta
S de Miranda, amb Estrangers, introdueix a
Portugal el teatre en prosa
A Valencia, festes en honor de Carlos V en les
quals es bailen entremet
que representen el rostiment d'heretges

66

Da Porto: Julieta i Romeo


Mntzer funda l'esglsia
anabaptista

1533

Alamanni: Antgona
Aretino: El mariscal

1534

Aretino: segona versi


de La cortesana
Pragmtica de ("arlos V
sobre el vestuari deis cmics en el teatre prol,
primera disposici oficial
sobre teatre a Espanya

Cambridge University
Press
lisglsia anglicana
()rde deis jesu'ites

1535

Amb Auto de Clarindo


(annim) el teatre castell adopta la divisi en
tres actes

Maquines de dibuixar de
Drer

L536

Gil Vicente: Autos


Piccolomini: L'amor
constant

Calvino: Institutio cristiana; religionis

1538

Rebhun: Les bodes de


Cana
Primera actuaci documentada d'una companyia de commedia

Tizino: La Venus d'Urbino


A Santo Domingo, primera universitat americana

*Indagine: La quiromancia i fisonoma de l'home


per la mirada deis membres de l'home

Castiglione: El llibre del


cortesa
Drer: Quatre libres sobre la proporci humana
Generalitzaci a Europa
de l's de la cullera

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

1529

1531 Elyot: El governaLiquidaci de la cultura


asteca
Europa descobreix Oceania

1523

1524

A ny

67

Any

leones
dramatiques

Aportacin^ esttiques,
cienttfiques i tcniques

Fets teatrals

Aportacions esttiques,
dentfiques i tcniques

Lasca: La bruixa
Lope de Rueda funda la
primera companyia professional a Espanya,
adopta la prosa i, amb
La cartula, instaura els
pasos
Zanini: primera companyia professional a Italia
que estableix contractes
amb els actors
Studentes consolida a
Alemanya la tradici del
teatre universitari

Creaci a Pdua del primer jard botnic

1546

Aretino: Orazia
Camoes: Auto del reiScleuco
l',ls estatuts del Ouecns
College de Cambridge
obliguen a representar
una obra en grec i una
altra en llat cada any

Fracastoro, a De conlagionc ct contagionis morbis et curatione, a f i r m a


que les malalties contagioses son provocados
per germens
Molinaeus: Tractatus
Contractuum el (Isurarum
El concili de Trenlo accepta la msica poliloni
ca i adopta la versi Vulgala de la Biblia

1547

Serlio a Sct llibres d'arquitectura introdueix la


llum cromtica a escena
mitjancant filtres acolorits
D'Ambra: Els Eernardi
La Passi de Valenciennes
Obertura del Teatro della Sala a Bolonya

dell'arte a Espanya (Sevilla), dirigida per Mutio


1539 Scaligero: De comicis dimensiones

*Calmo: Saltuzza
Ais Pa'isos Baixos, un
edicte obliga la Cambra
de Retorica a sotmetre
els seus espectacles a la
censura de l'Esglsia
catlica

*Surrey introdueix el
blank verse a la poesa
anglesa

1540

Lasca: La beata

A Anglaterra, fundado
de la Companyia de Barbers Cirurgians
Primeres ortopdies mbils

1541

Aretino: La Talanta
Giraldi: Orbeccbe
Udall: Ralph Roister
Doister, primer text teatral angls que s'autodenomina comedia
La Confraria de la Passi
representa a Pars el Misten delsfets deis Apostis
(62.000 versos en 35 jornades)

1542

Aretino: L'hipcrita i TaEstienne, Ch.:


Epstola del traduc- lanta
tor al lector

Fuchs, L.: De historia


stirpium (Historia de les
plantes)
Bailo: Les riqueses de la
llengua vulgar
Kopernik: De revolutionibus orbium coelestium
Vesalius, amb De humani corporis fabrica, funda
l'anatomia descriptiva

1543

1544

Aretino: El filoso/

Primera observaci d'un


eclipsi solar mitjancant
la camera fosca

1545 Serlio: Segon libre


de perspectiva

El dimoni de la con

Cardano: Ars Magna


Medina: Arte de navegar

68

Teories
dramatiques

Fets teatrals
i escnics

Any

1548 Robortello: In Li- Els Intronati representen Loyola: Llibre deis exerbrum Aristotelis de a Valladolid El supsits, cicis espirluals
Arte Potica Expli- d'Ariosto
Tintoretto: Miracles de
cationes
A Pars, la Confraria de
sant Marc
Sbillet: Art potic la Passi construeix el
Thtre de l'Htel de
Bourgogne

69

Any

Teories
dramatiques

Fets teatrals

Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques

1549

Parabosco: L'hermafrodita Du Bellay: Defensa i


Segni: primera traducci illustraci de la llengua
francesa, que dona lloc a
a l'itali de la Potica
la Pliade, moviment per
d'Aristtil
a la constituci d'una literatura nacional

1550 Grazzini: Prleg a


La gelosia
Maggi: In Aristotelis Librum de Potica Communes
Explanationes

Cecchi: Els encanteris i


L'liba
Grazzini: La gelosia
Sachs: L'estudiant del
Parads, comedia carnavalesca
Wickram: Tobies
Degollado de sant Joan
Baptisia, primera representaci deis Mestres
Cantors de Nuremberg
La representaci d'una
obra clssica a la universitat d'Eton, propiciada
per Udall, marca l'inici
del Renaixament a Anglaterra
*Marionetes de Girolamo Cardano

Ronsard: Odes
Vasari introdueix el terme Renaixement a Vides deis mes excel-lents
pintors, escultors i arquitectes
Primers quirfans

1551

Avendao: Comedia flo- Universitat de Mxic


risea
Universitat de Lima
Pedraza: Farsa llamada
Danza de la Muerte
Van Ghistele: Eneas iDid
Al Collegio Mamertino
de Messina, primera representaci documentada del teatre jesuta; s'hi
constitueix la companyia
de Lope de Rueda

1552

Jodelle: Clepatra captiva, considerada la primera tragedia regular


del Renaixement
francs, estrenada el
1553

70

De las Casas publica


Brevsima relacin sobre
la destruccin de las Indias (escrita el 1539)
Nostradamus: Centries
astrolgiques

Any

Teories
dramatiques

Fets teatrals

Aporacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Lyndsay: Una agradable


stira sobre els tres estis,
nica obra conservada
de les Morality Plays es1554 Giraldi Cinzio:
Discurs sobre la
composci de les
comedies i les
tragedles i altres
maneres de poesa

Beccari: El sacrifici

Annim: El lazarillo de
Tormes

1555 Peletier: Art potic

Primera publicaci de la
Potica d'Aristtil a
Franca (Morel)
A Anglaterra, el comte
de Worcester forma una
companyia privada

Winckelmann: Consideracions sobre la imitado


de les obres gregues

1556

Aretino: Elfilsof
La Peruse: Mcdea
Parabosco: El pelegr
Trissino: Sofonisba
Amb Metanea, d'Acevedo, primera representaci de teatre jesuta a Espanya (Crdoba)
De' Sommi proposa disminuir la llura de la sala
per augmentar la brillantor de l'escenari i Pus de
miralls per reflectir la
llum de les cndeles
Es prohibeix ais Enfants-sans-souci la representaci d'obres de tema
bblic

Tartaglia: Tractat general


deis nombres i les mesu-

1557

Amb Cortes de la
muerte, Hurtado de Toledo configura els autos
sacramentis
A Londres, espectacles
de lluita entre mastins,
toros i ssos en tavernes

El matemtic Robert Record inventa el signe =

71

Razzi: Gostanza
A Barcelona, pantomima
del setge del castell de
Salses en honor de Felipe II

tamb utilitzades per a


representacions teatrals
Bornemisza: La tragedia
en llengua hongaresa,
adaptado de \'Electro de
Sfocles
Primers corris de comedies a Espanya
Teatre jesuta a Alemanya

1558

1559 Minturno: De
poeta

1560

Cecchi: Mort del re


Acab

Da Chioggia, a Institucions harmniques, estableix el principi de la


contraposici entre els
acords majors i menors
coma base de l'harmonia
El Vatic estableix
Vndex de llibres prohibits
Els protestants son expulsats d'Espanya

Sackville i Norton: Gorboduc, o Ferrex i Porrex,


primera tragedia escrita
totalment en angls, i en
blank verse
Els jesutes representen a
Praga la comedia Eurpus davant de 8000 espectadors

1561 Scaligero: Poetices


libri Septem
Grevin: Breu discurs per a la
intel-ligncia d'aquest teatre, prleg
a La mort de Csar

1562

1563 Minturno: Art


potica (o Potica
toscana)

Tintoretto: La glorificado de sant Roe


Introdcelo del tabac a
Europa
Fundaci a Escocia de
l'Esglsia presbiteriana

Ferrandis: Disputa de vdues i donzelles


Grazzini: L'endimoniada
Grevin: La mort de Csar
Mil publica El Canonge
Ester convida a festes i altres farses
A Anvers, representaci
sacra amb 197 carros

Fallopio, a Anatoma,
descriu les trompes que
uneixen els ovaris i l'ter
Primera impremta a Madrid

Ronsard: Resum de l'art


De' Sommi: Qua- DeU'Anguara: dip
potica francesa
tre dialegs en mate- De' Sommi escriu La
Paracels, a Opus paragracomedia
del
matrmoni,
ria de representanum, col-loca l'home al
l'obra mes antiga conecions escniques
centre de l'univers i proguda en hebreu
pugna una visi de la
Dolce: Mariana
medicina basada en la fiRonsard: Elegies, mascalosofa, Gastrologa i l'alrades i pastarais
qumia
Pasquati, de I Gelosi,
Zwinger: enciclopedia
crea la mscara de Panintitulada Teatre de la
talone
vida humana

1566

I'.(,7

1569

Barozzi: Tractat deis cinc


Recopilado i publicado ordres d'arquitectura
postuma, a Lisboa, de les
obres de Gil Vicente
Belli: De l'art militar i la
*Gammer Curtan:
guerra
Needle
AccademiadelDisegno,
a Florencia
Primer llibre imprs a
Rssia

Gascoigne: Els supsits,


primera comedia en prosa del teatre angls,
adaptaci de I suppositi
d'Ariosto
Salvati: El Granchio

Petrarca: Canpms
Traducci a 1'angls de
Palestrina: Missa del
VArs Potica d'Horaci
Teatre Red Lions, a Lon- papa Marcello
dres
Ercilla: La Araucana
A Espanya, Chrstus
Judex, primera obra
del teatre jesuta en
llat i la llengua
vernacla
A Anglaterra, creaci de
la companyia Sussex's
Men

1570 Castelvetro: Potica Ferrs: Auto de Can i


d'Aristtil vulgarit- Abel
Amb Zan Ganassa, arrizada i exposada
ba a Espanya la primera

73

72

Tasso: Discursos sobre


l'art potic
Ruscelli: Rimari de la
llengua italiana
Teresa de Jess: Camino
de perfeccin
Accademia di San Lea
de Roma

Palladio: Quatre llibres


d'arquitectura

Any

leones
dramatiques

Aportarons esttiques,
cientfiques i tcniques

Fets teatrals
i escnics

I"V

Teories
dramatiques

Maxcara de la prisin
de Moctezuma, en
qu l'enfrontament
entre moros i cristians
es substitu'it pe deis
inques i els soldis de
Corts
Arriba a Franca la companyia de commedia
dell'arte 1 Gelosi

1572 La Taille: Art de la La Taille: Sal


tragedia

el furias
Groto: Daltda
El papa Gregori XIII
prohibeix els espectacles
pblics a Roma

Traducci al llat de \'Aritmtica de Diofant

I V 5 Piccolomini, A.:
Gascoigne: locasia
Anotacions a la
Potica d'Aristtil
amb la tradcelo
del mateix llibre en
llengua vulgar

1576

Estienne, H. [nt]: Tbeasurus grece linguee


Camoes Los Lusiadas
Par inventa el braguer i
altres aparells obsttrics
i, a Cinc libres de cirurgia, posa les bases de la
cirurgia moderna

1573

Garnier: Fedra i Hipolit


Tasso: Aminta, primer
drama pastoral
Timoneda: L'esglsia militant, intent d'auto sacramental en ctala

Della Croce: Cirurgix


universalis opus absolutum
Tintoretto: La batalla de
Lepant

1574

Garnier: Cornelia
Prez Ramrez: Desposorio espiritual entre el pastor Pedro y la iglesia mexicana
Fundaci de I Confidenti, companyia de commedia dell'arte
Primer cobriment de
l'escenari d'un corral de
comedies (Corral de la
Pacheca, Madrid) a
instncies de Tactor
Gnassa
Els jesuites representen a
Munic la tragedia Cons-

*Girolamo Cardano: La
meva vida, considerada
la primera autobiografa
moderna

74

Aportacin* esttiques,
cientfiques i tcniques

tantino, amb mes de mil


personatges a escena

companyia de commedia
dell'arte

1571

Fets eatrals
i escnics

Universitat de Leyden
A Anglaterra, autoritzaci per vendr msica
impresa

Burbage funda The The- Primera imprema al


atre, primer teatre londi- continent americ
nene, tamb utilitzat per (Lima)
a espectacles esportius, i
el Blackfriars Theatre,
on s'exhibeixen entre el
1583 i el 1584 els nens
actors de la Children of
the Royal Chapcl

'1577 Northbrooke:
Tractat en el qual
son reprovats per
l'autoritat de la paraula de Du i deis
autors antics els
jocs de daus, la
dansa i les diverses
menes de arantes i
interludis

I ' ' / K Whetstone: Prefaci a Promos i Cassandra

Belleau: La reconeguda
Teresa de Jess: Las moFundaci a Londres del
radas
Curtain Theatre
Caroso de Sermoneta, a
El hallan, converteix la
dansa en model de les
bones maneres de l'aristocrcia italiana
Arribada a Anglaterra de
la primera companyia de
commedia dell'arte
A Valencia, representacions teatrals a l'Hostal
del Gamell
Annim: Auto de la Resureccin, el darrer deis
autos que servirn de
base a Caldern i Lope
Groto: Adriana, obra en
la qual s'inspira el Romeu i Julieta de Shakespeare
Tasso: El re Torrismondo
Whetstone: Promos i
Cassandra, obra en la

75

Any

Teories
dramatiques

Fets teatrals

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Any

Teories
dramatiques

1580

De la Cueva: Los siete in- Lyly: Euphues, o 'anatoma de l'enginy


fantes de Lara
Creaci a Madrid del
Corral de la Cruz
A Barcelona, Felipe II
concedeix el monopoli
del teatre a l'Hospital de
la Santa Creu
Mara Sarmiento, primera actriu espanyola documentada
Annim: Tragedia de San
Hermenegildo, mxim
exponent del teatre universitari castell
Garnier: Antgona i Bradamante, considerada la
primera tragicomedia rellevant a Franca
Darreres representacions
a Anglaterra deis Mmele
Plays del Cicle de Coventry
Fundaci a Italia de I
Desiosi, companyia de
commedia delTarte
*Primer corral de comedies a l'Amrica Llatina
(Mxic)

Tasso: publicaci de/eCervantes: El cerco de


rusalem alliberada
Numana
De la Cueva: El infamador Pndol de Galilei
Luisa de Aranda, primera autora de comedias
(empresria i directora
de companyia)

1582

Calendan gregori
Bruno: El candeler
Garnier, R.: Bradamante,
que fa cristal-litzar el genere de la tragicomedia a
Franca

76

83

Ariosto: La Sinodia
Garnier: Les jueves

Barozzi: Les dues regles


de la perspectiva practica,
en edici postuma del
Dante

1584

Lyly: Sapbo i Phao, que


combina la prosa i el
vers
Pieri: Euridce, primera
pera, en qu s'estableix
el cant a l'estil rapprasentativo
Primera menci documentada del personatge
d'Arlecchino
Obertura a Valencia del
Teatre de l'Olivera
A Londres, tancament
deis teatres a causa de la
pesta

Giordano Bruno: De la
causa, principio et uno

l'iS5 Cecchi: Prleg a


Romanesca
Bruno: Delsfurors
heroics

Kyd: Una tragedia espanyola


Inauguraci del Teatro
Olmpico de Vicenza
(planejat per Palladio)
amb Edip re
Construcci del teatre
deis Uffizi a Florencia
(Buontalenti)

Cervantes: Calatea

1586

Tasso: El re Turismondo Della Porta: De humana


A Espanya, prohibici
phyisionomia
d'actuar a les dones
El Greco: El entierro del
Primera gira d'una com- conde Orgaz
panyia anglesa al continent

Snchez de Lima: Arte


potica en romance castellano
Publicaci a Colonia del
Mercurius Gallobelgicus,
consderat el primer diari

1581

Aportacin!, esttiques,
cientfiques i tcniques

Grazzini: La beata
Baldassarino da Belgioioso: Ballet cmic de la reina, primer espectacle que
incorpora la dansa a un
argument de comedia
Creaci a Madrid del
Corral del Prncipe

qual s'inspira Mesura per


mesura, de Shakespeare

1579

Fets teatrals

77

Fets teatrah
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

1587 Denotes: Discurs


sobre els Principis,
Causes i Perfeccionaments que la
Comedia, la Tragedia i el Poema Heroic rehn de la Filosofa Moral
Civil i deis Governants de les Repbliques
Ronsard: Prefaci a
Franfiade

Ferreira: La historia mol


sentida i elegant de T).
Ins de Castro
Marlowe estrena la seva
primera obra, Tamburlain el Gran
Virus: Montserrats
A Espanya, decret atorgant a les dones llicncia
per actuar, a fi de competir amb les companyies de commedia
dell'arte italianes

Spitz publica la Historia


del doctor Johann Fausten, el famosssim mag i
nigromant
Els jesuites publiquen
Ratio atque institutio studiorum, que introdueix,
entre altres innovacions
pedaggiques, el teatre a
l'escola

1588 Guarini: El punx

De la Cueva publica Comedias i tragedias

Popal Vuh, obra annima maia de carcter ritual i cosmognic


Pndol

1589

Bargagli: La pelegrina
Marlowe: La trgica
historia del doctor Faust
Resurrecci a Italia
(Florencia) deis espectacles naumquics
Scamozzi: Teatro Olmpico de Sabbioneta, el primer constru! a la Italia
renaixentista en un edifici
aillat i no preexistent

Zarlino da Chioggia, a
Institucions
harmoniques, afirma el
principi del dualisme
harmnic
Mquina de tricotar

Any

1590

Teores
dramtiques

Marlowe: Eljueu de Malta


Peele: El cont de la vella
contare
Shakespeare arriba a
Londres i escriu Enre VI
(la part)
Cecchini funda la companyia de commedia
dell'arte I Accesi
A Pastor Fido, Guarini
posa les bases de la tragicomedia italiana des d'una perspectiva antiaristotlica

78

Teores
dramtiques

Fets teatrah
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

1591

Primera traducci al castell de VArs Potica


d'Horaci (Espinel)

Viete introdueix les lletres en els clculs algebraics

1592

Della Porta: Fantesca


Marlowe: Eduard II
Shakespeare estrena Enre VI (2a i 3a part) i Rjcard ///
Primera referencia escrita sobre Shakespeare
Tancament deis teatres
de Londres a causa de la
pesta (fins el 1592)

Daz Rengifo: Arte potica espaola

1593

Shakespeare estrena La
fera amansida, La comedia deis errors, Els cavallcrs de Venina i Titus
Andrnic

Della Porta, a De Refreclione Optces, estudia el


fenomen de la visi en
relien

1594

Daniel: Clepatra
Greene: Inhonorable
historia delfrare acon i
delfrare Rungaf
Pescetti: El Csar, considerada una de les fonts
de Shakespeare
Rinuccini i Persi: Dafne,
que crea a Italia el model
del melodrama
Shakespeare estrena Penes d'amor perdut
A Londres, fundado de
la companyia Chamberlain's Men i del Swan
Theatre*
A Madrid, Venus y Adonis, de Lope, primera de
les representacions a carree de les dames de la
cort conegudes com a
fiestas de damas

1595 Sidney: Defensa de


la poesa

Montchrtien: Sophonisbe

Any

Microscopi

79

Any

Teories
dramatiques

Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques

Fets teatrals
i escnics

Any

Teories
dramatiques

Rufo: Los seiscientos apoLope de Vega: Los cotegmas


mendadores de Crdoba
Shakespeare estrena El
re Joan i El mercader de
Venca
Obertura del Swan Theatre a Londres
Ordre del Consejo de
Castilla prohibint que les
dones actu'in

1597

Shakespeare estrena Enre IV


Corral de comedies de
Tudela

1598 Ingegneri: De la
poesa representativa i de la manera de
representar lesfaules escniques
Laudun: L'art potic francs
Shakespeare: Enre V

Shakespeare estrena
Molt soroll per a no-res
Jonson introdueix al teatre angls la divisi en
cinc actes propugnada
per Horaci
Venier funda a Pars el
Thatre de l'Htel d'Argent, on debuta Marie
Venier, segona actriu
francesa de qui es coneix
el nom
Primera prohibici general de les comedies a Espanya

Ordenaci deis estudis


de la Companyia de Jess amb Rato atque Institutio studiorum Societatisjesu, carta pedaggica
que legitima el teatre en
la formaci escolar

Lope de Vega: Bodas entre


el Alma i el Amor divino
Marston: Antonio Mellida
Shakespeare estrena Enri V, Al vostre gust i Juli
Csar
Valieran Le Cont
s'instal-la a l'Htel de
Bourgogne, on interpreta,

Alemn: Guzmn de Alfarache


Jaggard publica Elpelegr apassionat sota el
nom de William Shakespeare, autor de dos sonets del recull de diversos poetes

1599

Guarini: Compendi de la poesa tragicmica

80

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

sense xit, les obres d'Hardy


Fundaci del teatre The
Globe, constru'it per
Cuthbert Burbage
Nova prohibici a les dones d'actuar a Espanya

Shakespeare estrena Romeu i Julieta, Elsomni


d'una nit d'estiu i Ricard II

1596 Lpez Pinciano:


Philosophia Antigua potica

Fets teatrals
i escnics

1600 Cavalieri: Prefaci a Jonson: Cadasc fora del


l'oratori Represen- seu humor
tado de I'nima i
Manni estrena a Roma
del eos
Y Auto de I'nima i el eos,
un deis primers oratoris
renaixen tistes
Shakespeare estrena Les
alegres contares de Windsor i Troilus i Cressida

Gilbert: De magnete
magnelis que corporibus,
primer text sobre fsica a
Anglaterra, que introdueix termes com pols
magntics i forja elctrica
Creado de la Companyia
de les ndies Orientis
Giordano Bruno es cremat a Roma per la I n q u i sici

1601

Shakespeare estrena
Hamlet
Una representaci de Ricard II forma part del
complot del duc d'Essex
contra Isabel I
Andreini funda I Fideli i
crea el personatge de Lelio

Caravaggio: V'acacia i
martiri de sant Matea,
que inicia el barroquisme pictric

1602

Ruggeri: La reina d'Esccia


Shakespeare estrena Nit
de res
Obertura a Crdoba
de la Casa de las Comedias

1603 Rojas, A.: Viaje


entretenido

Heywood.: Una dona assassinada amb pietat,


considerada la primera
tragedia burgesa anglesa
Jonson: La caiguda de Sefanus
Lope de Vega: Las ferias
de Madrid

81

Any

leones
dramatiques

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Fets teatrals

Any

Teories
dramatiques

La companyia de Shakespeare esdev els


King's Men
Lope de Vega: La campa- Wrigth: Passions de l'es1604 Lope de Vega:
perit
Prleg a El peregri- na de Aragn, El marqus de Mantova, Testino en su patria
monio vengado i El
peregrino en su patria
Middleton, en col-laboraci amb Dekker: La puta
honesta
Shakespeare estrena A
hon fi tot U es cam, Mesura per mesura i Otello

1605 Cervantes: El ingenioso hidalgo Don


Quijote de la
Mancha
De la Cueva:
Exemplar potico
Vauquelin de la
Fresnaye: L'art
potic

Marston: La duquessa
cortesana
Montchrtien: E'escocesa
o Mara Stuard
Shakespeare estrena Re
Lear
Corral de comedies de
Pamplona

1606

Chapman: Les [lagrimes Europa arriba a Australia


de la vdua
Della Porta: Astrlogo
Lescarbot escriu i escenifica la naumquia El
teatre de Nept a la Nova
Franca, segona obra escrita i representada a
rAmrica del Nord
Marston: La meravella de
les dones o la tragedia de
Sofonisba
Shakespeare estrena
Macbeth
Tourneur: Tragedia del
ven/ador
Aleotti: escenari de l'Accademia degl'Intrepidi
de Ferrara, amb ranures

82

Fets teatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

que permeten el desplacament horitzontal


deis decoris

1607

Andreini: Les bravates


Monteverdi: Orfeu
del Capita Spavento
Beaumont i Fletcher L'enemic de les dones
Chapman: Bussy d'Atnbois
Dekker i Webster: Alend al nord! i Atena a
l'oest!
Shakespeare estrena Antoni i Clcopatra, Carila i
Tim d'Atenes

1608

Chapman: La conspirado A Mila, primera bibliotei tragedia de Charles, duc ca pblica d'Europa
de Biron
Telescopi
Shakespeare (?) estrena
Pneles, prncep de Tir
Webster: Appius i Virginia
A Mantua, La mascarada
de la ingrata, de Rinuccini i Monteverdi, introdueix lo stile recitativo
itali, i assenta les bases
de Ppera-ballet
Primeres Ordenanzas de
Teatros a Espanya

1609 Fletcher: Prleg a


La pastora fidel
Lope de Vega:
Arte nuevo de hacer comedias
Lope de Vega: Lo
fingido verdadero

Publicaci de les Obras


trgicas y lricas (1575 1585) de Virus

Comentarios reales, de
l'Inca Garcilaso, considera! el primer escriptor
llatinoameric
Primer diari (Relation
oder Zentung), a Alemanya
Termmetre clnic

1610

Beaumont: Philaster
Mira de Amescua: Pedro
Telonario

A l'obra teatral Sidreas


Nuncius, Galilei comunica el descobriment deis

83

Teores
dramtiques

Vets teatrals

Aportacin* estetiques,
cientfiques i tcniques

Shakespeare estrena
Cimbel-l
La companyia VallerantLecomte s'instal-la a
l'Htel de Bourgogne

quatre satl-lits majors de


Jpiter
Xampany

Beaumont i Fletcher: Re
i no re
Middleton: Una noia casta a Cheapside
Scala: El teatre de les faules representatives (50 canovacci)
Shakespeare estrena
Cont d'hivern i La tempesat
Tirso de Molina: El condenado por desconfiado
Publicado a Italia de les
Comedies deis Intronati

Covarrubias: Tesoro de
la lengua castellana
A Diptrica, Kepler descriu la miopia i la hipermetropia

1612 Heywood: Apologa deis actors


Webster: Prefaci a
El dimoni Mane

Lope de Vega: El bastardo Mudarra


Mira de Amescua: El esclavo del demonio
Webster: El dimoni
blanc

Gngora: Fbula de Polifcmo y Calatea

1613

Lope de Vega: La dama


Cervantes: Novelas ejemboba
plares
Shakespeare estrena Els
dos nobles parents i Enre
VIH
Incendi de The Globe
durant una representaci
'Enre VIH

Any

1611 Hensius: De
tragcedix constitutione lber

1614 Cecchini: Breu dis- Lope de Vega: Peribez Napier estableix la teora
curs sobre comey el comendador de Ocaa deis logaritmes
dies, comediants i
Tirso de Molina: Marta
espectadora
la devota
Webster: La duquessa de
Malfi
Cobriment del Coliseo
de Sevilla

84

Teories
dramatiques

Aportacin^ estetiques,
cientfiques i tcniques

Fets teatrals
i escnica

1615 Cervantes: prleg


a Ocho comedias y
entremeses

Montchrtien: Tractat
Cervantes: Los baos de
d 'economa poltica
Argel, El rufin viudo i
Serres: Teatre de les
Pedro de Urdemalas
*Lope de Vega: Castelvi- plantes de jardinera
Gabrieli, amb les seves
nes y Monteses
Middleton/Rowley: Una Canzoni e snate, instaura el lonament de la sobaralla justa
nata, que la dilerencia de
El nombre de compala cantata
nyies de cmics reconegudes a Espanya arriba a
dotze

1616

Lope de Vega: El villano


en su rincn
C. Beeston crea a Londres el Cockpit Theatre,
destina! a la lluita de
galls i a espectacles reprcscnlals per ncns

1617 Cscales: 'labias


poticas

Cardenio: La estrella de

Sevilla, tradicionalment
atribuida a Lope de
Vega
Eletcher: Thierry i Theodoret
Lope de Vega: \M juda
de Toledo, La dama
boba, El amuelo de Fenisa, El ltimo godo i Los
melindres de Felisa

1618

Guillen de Castro: Las


mocedades del Cid
Lope de Vega: Fuente
Ovejuna

Publicado de les Obras


espirituales de Juan de la
Cruz
l s p i n d : Vidii del escude
ro Marcos de Obfegn

1619 Feliciana Enrquez de Guzmn:


Carta ejecutoria,
prleg a Tragicomedia de los jardines y campos sbeos

Bonarelli: Solimano
Feliciana Enrquez: Tragicomedia de los jardines
y campos sbeos, primera
obra coneguda escrita
per una dona a Espanya
Jimnez de Enciso: El
prncipe Don Carlos

Kepler: Eptom de 'astronoma copernicana

85

Any

Teories
dramatiques

Fets eatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Any

Teories
dramatiques

Lope de Vega: El marqus de Mantua

1620

1621 Tirso de Molina:


Cigarrales de Toledo

1622

1623

Andreini: El bandit Lelio


*Lope de Vega: El caballero de Olmedo i El mejor alcalde, el rey

Alsted: primera enciclopedia sistemtica


F. Bacon: Novum organum
Prtetorius: Syntagma musicum
El contrabaix substitueix
el violone da gamba
Le Nieuve Tig Dinghe
(Holanda), primer setmanari europeu
Regla de clcul

Fletcher: La cacera de l'o- Burln: Anatoma de la


ca salvatge
malenconia
Lope de Vega: La bella
Gngora: Canciones
malcasada
Tirso de Molina: El vergonzoso en palacio, Cmo
han de ser los amigos i A
secreto agravio, secreta
venganza
Middleton: Dones que
desconfien de les dones
Andreini: La Centaura
Fletcher: El bosc deis
mendicants
Tirso de Molina: La prudencia en la mujer
Valdivieso: Doce autos
sacramentales y dos comedias divinas
Andreini: Les dues comedies en comedia, exemple
de teatre en el teatre
Hardy, primer autor
professional a Franca,
publica Coriolanes
Lope de Vega: El vellocino de oro
Primera publicaci de
l'obra completa de Sha-

86

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Fets teatrah

kespeare en l'edici coneguda com First Folio


Fracs d''Anticristo, de
Ruiz de Alarcn, atribuit
a unes redomillas de
mal olor escampades al
Corral per Lope de Vega
i Mira de Amescua
A Tudela, primer corral
de comedies cobert de
nova planta
1624 Opitz: Llibre de
l'art potica alemanya

Middleton: Una partida


d'escacs

1625

1 leywood: El viatger
angls
Ruiz de Alarcn: Los pechos privilegiados

Grotius, a De lure Relli el


Pacis, fonamenta el dret
internacional modern

1626

Tirso de Molina: /:'/ burlador de Sevilla o el Convidado de piedra


Primera tradcelo de la
Potica d'Aristtil a Espanya (Ordez)
Cosme Lotti introdueix
la tramoia i la perspectiva a Espanya
Companyies espanyoles
a l'Htel de Bourgognc

Qucvedo: /;'/ buscn


Marie de Gournay:
L'ombra de la senyoreta
Ciournay, en que defensa
la igualtat d'homes i do-

1627

Della Valle: ]udit


Lope de Vega: Corona trgica, vida y muerte de la Serensima Reina de Escocia
Molina: Mari-Hernndez,

Naud: Instruccions per


ordenar una biblioteca
Paracels impugna la teora mdica clssica deis
humors i crema pblicament els llibres de Gal i
Avicenna

Galilei, a L'investigador,
afirma que l'univers es
escrit en llenguatge matemtic

Opitz i Schtz: Dafne,


primera pera alemanya
Opera de Vencia amb
llotges superposades
1628

Barbieri: Discurs
familiar entorn de

Della Valle: La reina


'Escocia

87

Harvey descobreix la circulado de la sang i pu-

Any

Teores
dramtiques

Fets teatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
cienttfiques i icniques

les comedies modernes (o Splica)


Ogier: Prefaci al
lector

Ruiz de Alarcn: Las paredes oyen


Generalitzaci de la batera (candilejas, footlights), seguint els consells de Furtenbach
Amb Mercuri i Mari,
d'Achillini i Monteverdi,
inauguraci del Teatro
Farnese de Parma (Aleotti), model del teatre a
la italiana

blica Exercitatio anatmica de motu coris et


sanguinis in animalibus

1629

Caldern: La dama duende i El prncipe Constante


Corneille: Mlite
Lope de Vega: La selva
sin amor, gloga pastoral
considerada la primera
opera espanyola
Al Blackfriars primeres
actrius angleses (Mary
Kneep)

1630 Chapelain: Carta


sobre la regla de les
vint-i-quatre horcs
Rinuccini, P.: El
Corifeu, o algunes
observacions per
escenificar les composicions dramtiques

Lope de Vega publica


amb el seu nom La verdad sospechosa, de Ruiz
de Alarcn
Mort de Martinelli, considerat el creador de
l'Arlecchino

Aubign: Les aventures


del bar de Faeneste

1631 Mairet: Prefaci a


Silvanire

Auvray: La Dorinde
Caldern: La vida es sueo
Lope de Vega: La hermosa fea i El castigo sin
venganza
Mairet: Silvanire
Scudry: L'enganyador
castigat
Primer intent a l'Htel
de Bourgogne de substituir Pescenari mltiple i

Castillo Solrzano: Las


harpas de Madrid y coches de las estafas
Renaudot inicia la publicado de fulls informatius
peridics (Gazette de
france)

Any

Teores
dramtiques

Fets teatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcnques

simultani per un espai


escnic a la italiana

1632

Caldern: La banda y la
flor
Lope de Vega: La Dorotea
Massinger: La senyora de
ciutat, tragedia moralitzant caracterstica del
teatre jacobita
Mira de Amescua: La
jura del prncipe
L'actor francs Tabarin
publica Sublileses tabarniques, recull de les seves
obres de teatre de carrer
Mor Fiorillo, creador de
la mscara del Capitano
Matamoros i de Tartaglia
Urb VIH prohibeix el
Misteri d'Elx a Taire lliure i l'obliga a tornar a
l'interior de l'esglsia

Galilei: Didleg sobre els


sistemes maxims del mn
Komensky, a Didctica
Magna, posa les bases
d'una ciencia pedaggica
universal
Rcmbrandt: Llic d'anatoma

1633 Gonzlez de Salas: Caldern: El astrlogo


Retractaci de Galilei
Nueva idea de la
fingido i La devocin de
tragedia antigua
la Cruz
Ford: Lldstima que sigu
una pula
Lope de Vega: El Infanzn de leseos
Marlowe: Eljueu de Malla
Prynne: Flagel-laci deis
cmics
Mara de Zayas: La traicin en la amistad
Llus XIV interpreta el
paper de Sol al Ballet
Retal de la Nit
Mort de Gros-Guillaume, primer actor francs
que es pinta la cara de
blanc enfarinant-se-la
Construcci d'un escenari porttil per al palau

89

Any

1634

1635

1636

leones
dramatiques

Fets teatrals

del Buen Retiro a Madrid


Caldern: La cena del rey
Baltasar
Lope de Vega: Las bizarras de Belisa
Mairet: Sophonisbe, considerada la primera
tragedia regular francesa,
amb la supressi del cor
Passi d'Oberammergau,
representada amb motiu
d'una pesta i, des del
1880, cada deu anys
Mondory crea el Thtre
du Marais amb el patrocini de Richelieu
Boisrobert, Colletet,
Velzquez: La rendido
Corneillc, L'Estoile i
de Breda
Rotrou: La comedia de
Richelieu crea l'Acadles Tulleries, obra col-lec- mie Francaise
tiva escrita a instncies
de Richelieu
Corneille: Mdea
Lope de Vega: El mejor
alcalde, el rey i La boba
para los otros y discreta
para s
Mairet: La Virginia
Molina: Don Gil de las
calzas verdes
Opitz: Judit
Construcci del primer
teatre a Dubln
Caldern: El mdico de su Univcrsitat de Harvard
honra
Corneille: La illusi cmica i El Cid
Desmarets estrena Els visionars, atac ais jansenistes de Port-Royal
Rotrou: Laura perseguida i
La bella Alphrde
Scudry: La mort de Csar

90

A/Hirttictatm t'/t'litji'S,
Cft'U/tJie/ut'S i tccniques

Aportacini cslctiqucs,
cientfiques i tcniques
Tirso de Molina: Santa
Juana

1637 Chapelain etaLEls


sentiments de l'Acadmia francesa sobre la tragicomedia
d'ElCid
Scudry: Observacions sobre El Cid

Caldern: El mayor
monstruo, los celos
Mairet: El Marc Antoni o
La Clepatra
S'inicia a Franca la
Querella del Cid; Richelieu demana la intervenci de l'Acadmie
Obertura de l'Opera de
Florencia

Descartes: El discurs del


mtode i La Dioptra, en
qu estudia la propagado de la llum i l'estructura de l'ull
Mersene: Harmona universal

Bouyceau de la Baude1638 Sabbattini: Practi- Du Ryer: Lucrece


ca per fabricar esce- Prez de Montalbn: Los rie: Tractat de jardinera
segons les raons de la nanaris i maquinara amantes de 'Teruel
tura i de l'art
Rotrou: Antgona
teatral
Primera imprema ais
Teatre Schowburg a
USA
Amsterdam

1639 La Mesnardire:
Potica

La Calprcnde: La mort
deis infants d'Ilerodes
Desmarets: Escipi
Malln de Soto: Loa sacramental
Scudry, amb L'amor
tirnic, intenta demostrar a Corneille com evitar els errors 'El Cid
Obertura del teatre
Amsterdamse Schouwburg, a Amsterdam

1640 D'Aubignac: Discurs sobre la tercera comedia de Terenci intitulada


Heautintoroumenos

Hobbes: FJemenls de fiCaldern: El alcalde de


losofa
Zalamea
Corneille: Cinna i Horaci Jansen, C.: Agustinas, lonament del jansenismo
Cubillo de Aragn: El
Obertura a Vencia del
amor como debe ser
primer caf d'Europa
Rojas Zorrilla: Del rey
abajo, ninguno
Shirley: El cardenal
Coliseo del Buen Retiro,
a Madrid, amb escenari
a la italiana

91

Any

1641

1642

Teon'es
dramtiques

Fets teatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques

Corneille: Polyeucte
Lope de Vega: El caballero de Olmedo
Scudry: Eudoxe
Amb Mrame (atribuida
a Desmarets, pero escrita
en gran part per Richelieu), s'inaugura el Thtre du Palais Royal, amb
capacitat per a 600 espectadors i amb la maquinaria italiana mes
ayancada
Representaci a Barcelona de la Famosa comedia
de la entrada del Marqus
de los Vlez en Catalua,
rota de las tropas
castellanas y asalto de
Montjuich
A Ulm, primer teatre civil alemany
A Espanya, promulgaci
del Reglamento de teatros

Monteverdi: El retorn
d'Ulisses
Publicaci de la Gazeta
vinguda a esta ciutat de
Barcelona
Publicaci a Sucia de la
gaseta Post-och Inrikes
Tidningar

D'Aubignac: La donzella
d'Orleans, segons la veritat de la historia i el rigor
del teatre
Colletet versifica Cyminde o les dues victimes, de
D'Aubignac
Fontanella: Lo
desengany, comedia mitolgica
Monteverdi: La coronado de Poppea
Rotrou: Blisaire
Cromwell clausura els
teatres a Anglaterra. Per
eludir la prohibido, apareixen els drolls, escenes
curtes tretes d'una obra
mes llarga

Gracin: Agudeza y arte


del ingenio
Pascal inventa la Maquina Arithmetica, o pascalina, antecedent de la
calculadora

92

Any

Teories
dramtiques

Fets teatrals

Aportaons estiques,
cientfiques i tecniques

Es prohibeix a Franca
que els actors rebin ordes eclesiastics
1643 Saint-Evremond:
Comedia deis Academistes per a la
formado de la llengua francesa

Bergerac: El pedan t engalipat


Scudry: Hermann
Moliere funda l'Illustre
Thtre amb la familia
Bjart

1644

Corneille: El mentidcr i
La mort de Pompeu
Du Ryer: Eslhcr

1645 Rotrou: El veritable sant Genis


Desfontaines:
L'il-lustre cmic, o
El martiri de sant
Genest

Caldern: El gran teatro


del mundo
Corneille: Thodore
Quiones de Benavente:
jocoseria, burlas veras o
reprehensin moral i festiva de los desrdenes pblicos, recull d'enlremesos, en qu crea el
personatge de Juan Rana
L'escengral Torclli es
convida! a la cort de
Llus XIV

Fundado de la Royal So
di-lv o l . o i u l o i i lor Ad
vanccment of Learning,
mxima academia dcnl
(o inglesa
Publicaci a l l a l i a de la
gaseta / Succesi del Mondo

1646

Corneille: llradius
Vondel: Mara Stuard o
la majestat martiritzada
Akebar, primera pera
francesa
Felipe IV, amb el pretext de la mort del seu
fill, decreta la suspensi
del teatre a Espanya

Camera fosca porttil

1647

D'Aubignac: Zcnobie
Gryphius: Gardenia i Celinde, considerada la primera tragedia burgesa
alemanya
Corneille estrena Rodogune i ingressa a l'Acadmie Francaise

L'astrnom alemany I levelius estableix el primer


mapa de la lluna
Pascal demostra la possibilitat de l'existncia del
buit

93

Torricelli: barmetre de

Any

Teories
dramatiques

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Fets teatrals

Fundaci a Pars de l'Acadmie Royale de Peinture et Sculpture

1648

1649

Caldern: Gurdate del


agua mansa
Corneille: Don Sanche
d'Aragn
Griphius: Carolas Stuardus

Cspedes: Arte de la pintura


Velzquez: retrat d'Innocenci X i Venus en el espejo

1650 Corneille: proemi


a Don Sanche
d'Aragn

Corneille: Andromeda,
tragedia de maquinaria oferie
Corneille, Th.: L'astroleg
fingit

Descartes: Les passions


de I'Anima
*Primera utilitzaci del
paper per recobrir les
parets
Bomba d'aire per produir el buit

1651 Scarron: La
novel-la cmica

Corneille es retira del


teatre desprs del iracas
de Pertharite
Teatre Komdienhaus a
Munic

Hobbes: Leviatan
Publicaci del Tractat de
la pintura, de Da Vinci
(1519)

1652

1655

Teories
dramatiques

Fets teatrals

Primera biblioteca pblica ais USA


Moreto: El desdn por el
desdn
Vondel: Lucifer
Llus XIV interpreta sis
papers a Bodes de Peleu i
Testis
Bialconelli obt de Llus
XIV l'autoritzaci per
actuar en francs i aixeca
la prohibici que pesava
sobre els actors italians

Corneille, Th.: Timocrate Velzquez: Las Meninas


Moliere: El despit amors
Aparicio de la primera
actriu en un escenari
angls a Elsetge de Kodes,
de Davenant, primera
pera anglesa, que obt el
perms per ser escenificada presentant-la com a
msica i educaci

1657 D'Aubignac: La
practica del teatre
Le Faucher: Tractal de I'acet de l'orador

Caldern: El golfo de las


sirenas, per a la qual s'utilitza per primera vegada el terme genric de
zarzuela
Dottori: Aristodemo
El prncep de Conti
clona la seva protecci a
la companyia de Moliere

Cyrano de Bergerac:
Historia cmica deis estats i imperis de la lluna
Rellotge de pndol

1658

Moliere escenifica Nicomedes, de Corneille

Digby, al Discun pronuncia en una clebre asscmhlea sobre la curado


de les na/res, reivindica
el principi hipocrtic simila similibus curantur

1659

Corneille retorna al teatre amb dip


La Calprende: Elisaire
Moliere estrena Les preciases ridcules i Sganarellc
Vondel: Jeptha
A Viena, Pietas Victrix,
del jesuta Avancinus,
amb 46 personatges

Gracin: Primera part


d'El criticn
Pascal estableix els principis del clcul de probabilitats

Wallis: Artitmetica infiMoliere estrena la seva


primera comedia, L'eixe- nita, en qu introdueix
el signe d'infinit
lehrat (L'tourdi)

94

Aportacin* esttiques,
cientfiques i tcniques

1656

A Viena, inauguraci del


teatre constru'it per l'escengraf Burnacini

1653
1654

Any

1660 Corneille: Discursos sobre l'art


dramtic

Caldern: La prpura de
la rosa
Reobertura deis teatres a
Anglaterra; s'autoritza
que els criats que esperen els seus amos entrin
al quart acte, de franc, al

95

Lacenlot: Gramtica de
Port-Royal
Vermeer: Nota llegint
una carta

Teories
Any dramatiques

Fets teatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques

galliner (footmers gallery)


Moliere s'instal-la al Palais Royal
Vigarani obre a Pars la
Salle des Machines per
oferir muntatges espectaculars amb motiu del
casament de Llus XIV

1662

1663

Boursault: El retrat del pintor, o


contracrtica de
L'escola de les dones
Moliere: Crtica de
L'escola de les dones
Moliere: L'impromptus de Versalles

Moliere estrena L'escola


de les dones
Charles II concedeix el
monopoli teatral londinenc a Killigrew i a Davenant, empresari del
Lincoln's Inn Field que
donar lloc al Covent
Carden

Le Ntre: jardns de
Versalles
Invenci del llapis

Corneille: Sophonisbe
De Vis: a Noves noticies
ataca L.'escola de les dones de Moliere
Gryphius, a Horrbilicribrifax, barreja l'alemany,
el francs, Fitali, l'espanyol, el grec i el llat
per satiritzar Finternacionalisme cultural
Poisson: El bar de Lamerda, comedia satrica
sobre Moliere
Emparat pe monopoli,
Killigrew funda a Londres el Drury Lae Theatre, el mes antic d'An-

Les obres de Descartes


son incloses a l'ndex

96

Teories
dramatiques

Fets teatrals

Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques

glaterra encara en funcionament

Lohenstein: Clepatra
Fundaci de La Gaceta
Moliere estrena amb
de Madrid, primer periiracas T)om Garcie de
dic regular espanyol
Navarre i, amb xit,
L'Escola deis marits
Els ballarins del Palais
Royal funden l'Acadmie

1661

Any

Corneille estrena, sense


1664 Flecknoe: Brea
D'Aubignac, a Conjectures academiques, nega l'ediscurs sobre I'esce- xit, la tragedia Othon
na anglesa, prefaci Flecknoe: El regne de l'a- xistncia real d'Homer
mor
a El regne de
l'amor
Moliere estrena El matrimoniforc,at (amb la participado de Llus XIV
com a ballar) i El Tartuf
Moliere escenifica La Tebaida o els germans enemics, de Racine
Hirne: Rosimunda, primera tragedia del teatre
suec
Moliere estrena Don
Juan o el banquet de pedra, representa Alexandre, de Racine, i Elfavorit, de Marie Desjardins,
primera dramaturga
francesa
Giaratoni converteix el
Pedrolino de la commcdia dell'arte en el Pierrot
Irnees
Amb L 'emperador de
l'lndia, de Dryden, debut de Nell Gwynn

I looke, a Micmgraphia,
introdueix el tenue
ccl-lula
La Rocheloucauld: Mximes
ViTimvi: /;'//(///(/
Pnblicaci de la London
Gazettc

1666 D'Aubignac: Dissertaci sobre la


condemna deis teatres

Moliere estrena El misantrop, George Dandin i


El metge a la forcea

Gran incendi de Londres: primeres liis antiincendis; desenvolupament de les companyies


d'assegurances

1667

Racine estrena Andrma- Le Brun: Conferencies


ca a l'Htel de Bourgog- sobre l'expressi deis dine, escrita per a la Du
ferents caracters de les
Pare
passions
Moliere: Attila, de CorNewton: Philosophix naneille
turalis principia matheEl Parlament francs
matica

1665

Moliere: prleg a
L'amor metge

Racine: prleg a
Fedra

97

Teories

Fets teatrals

Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques

An-f

Any

Teories
dramtiques

clausura el Palais Royal a Milton: El Parads perdut


causa de la representaci Murillo: Inmaculada de
d'El Tartuf, que dona
San Ildefonso
lloc a l'anomenat procs al teatre
1668 Dryden: Assaig sobre la poesa
dramtica

Moliere estrena L'avar i


Georges Dandin
Racine es acusat d'haver
enverinat l'actriu Mlle.
Du Pare, en benefici de
la Champmesl
Apareix a Franca el terme dramaturg

1669

Caldern: La estatua de
Prometeo
Dryden: Amor tirante
Moliere estrena El senyor de Pourceaugnac;
primera representaci
pblica autoritzada d'El
Tartuf
Racine estrena Brtannicus

1670 Racine: prleg a


Tifus i Brnice

Aphra Behn, primera au- Pascal: Pensaments


tora anglesa professional, estrena a Londres El
matrmoni forgat, o el
proms gels
Dryden: Tot per I'amor
Corneille estrena Brnice
amb el ttol de Tite et Brnice
Moliere estrena El burgs
gentilhome, primera gran
comdie-ballet, seguint la
tradici que les dones vefles fossin interpretades per
homes (Hubert en el paper de Madame Jourdain)

1671

98

Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques

P. Corneille i Quinault
inauguren el remodelat
Palais Royal, prepara!
per a grans espectacles
d'pera
Amb L'assaig, de Buckingham, burla de les
obres de Dryden, aparici a Anglaterra del genere parodie
Traducci francesa de la
Potica

1672

Corneille, Th: Arane


Dryden: Matrimoni a la
moda
Racine estrena Bajazet
Shadwell: Epsom Wells
Eljoc d'Artaxerxes, primera representaci del
teatre de cort a Rssia,
promoguda pe tsar
Aleix i dirigida pe clergue luter alemany |. (.
(ivgori

La l'iiwlk': l*i in//r<-s,i


de Clves

1673

Racine estrena Miridate


Moliere estrena El malall
imaginan i mor desprcs
de la quarta representaci
Lully compon la tragedia
amb msica Cadmus i
Hermione, i crea l'Acadmie Royale de Musique et de Danse
Shadwell: La tempestat,
pera del text de Shakespeare

I ,a Barre: Sobre la igttallal deis sexes


Leibnitz: maquina de
multiplicar

Corneille: Surea
Lully: Alceste
Racine estrena Ifignia a
Aulis
Obertura a Londres del
Drury Lae

Ghirardelli: Cefalogia fisiognomnica


Morri: Gran diccionari
historie, primera obra
d'aquest genere

Grimmelshausen: Simplex Simplicissimus, l'agosarat


Mariana Alcoforado:
Cartes portugueses
Steno formula la hiptesi
que les muntanyes son el
resulta! de moviments de
1'escorc.a terrestre

Dryden: La conquesta de Milton: Elparads recuGranada


perat
Milton: Sams agonitzant
Psiquis, de Moliere.

Fets teatrals

1674

Boileau: L'artpotic
Rapin: Reflexions
sobre la Potica
d'Arista til

99

Any

leones
dramatiques

Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques

Fets teatrals
i escnica

Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques

companyies de Moliere i
de l'Htel de Bourgogne; la Champmesl interpreta Fedra
Les Potiques d'Horaci i
de Boileau son tradu'ides
a l'angls

per lluitar contra el paludisme

1681

La Chapelle: Clepatra
Primeres bailarines ais
cspectacles de la cort
francesa

Bossuet: Discurs sobre la


historia universal
Caldera de vapor

1682

Primera edici completa


del teatre de Moliere, a
carree de La Grange
A Espanya, suspensi
del teatre a causa de la
pesta per obtenir de Du
la seva desaparici

Halley descobreix el cometa que duu el seu nom

1683

Juana Ins de la Cruz:


Loas a los aos que celebra don Jos de la Cerda

1684

Juana Ins de la Cruz:


Loas a los aos del rey (V)
Tradcelo a l'angls de
La practica del teatre, de
D'Aubignac

1686

Aphra Behn: L'oportunitat afortunada


Quinault/Lully: Armide
A Anglaterra, primera
funci en benefici d'una
actriu (Elizabeth Barry)

Lully: Armide

1687

Dancourt estrena El cavaller a la moda


Stanchi: Sant Genesio

Fnelon: Tractat sobre


Veducado de les noies
Newton: Principis matematics de la filosofa
natural
Perrault: El segle de
Llus el Gran, que obre
el debat entre els antics i
els moderns

Aparicio a Franca del


terme 'vaudevle' per
designar balades populars de carcter satric o
poltic

1675

Dryden: Aureng-Zebe
Etherege: L'home de
moda o Sir Fopling Flulter
Wycherley: La dona pagesa

1676

Juana Ins de la Cruz: La


segunda Celestina
Otway: Don Carlos
Salvati: El tresor

1677 Saint-Evremond:
Sobre les nostres
comedies i De la

Aphra Behn: L'exiliat


Racine estrena Fedra;
tres dies desprs, Prandon estrena amb mes
xit Fedra i Hipolit i Racine abandona el teatre
Francisca de Santa Teresa: Coloquio espiritual
del Amor Divino

1678 Butler: Sobre crtics Corneille, Th.: El comte


d'Essex
que judiquen les
obres modernes se- Dryden: Tot per I'amor
gons les regles deis
antics
Rymer: Tragedles
deis daen temps

Spinoza: Etica
Romer: mesura aproximada de la velocitat de
la llum

Leeuwenhoek descobreix
els espermatozoides

Mme de La Fayette: La
princesa de Clves

1679 Dryden: Elsfonaments de la crtica


en la tragedia, prefaci a Troilus i
Cressida

Corneille, Th.: L'endevina Sistema de numeraci


binaria de Leibnitz
Dryden: (Edipus

1680

Otway: L'rfena
Setlle: La dona capellana
Fundado a Pars de la
companyia Comdiens
du Roy, que reuneix les

100

Teores
dramatiques

Fets teatrals

Any

Corelli: Concert grosso


*E1 metge angls Sydenham descriu clnicament
el xarampi, la verola i la
gota, i adopta la quinina

101

Any

Teories
dramatiques

1688

Aportadons esttiques,
cientfiques i tecniques

Fets teatrals

Juana Ins de la Cruz: El Fontenelle: Disgressi sobre els antics i els moDivino Narciso
A Momus Triumphans,
derns
de Langbaine, aparici
de Punch, el Polichinelle
angls

1689 Saint-Evremond:
Sobre les tragdies i
Sobre les operes

Purcell: Did i Eneas


Inaugurado de la Comdie Francaise, seu deis
Comdiens du Roy, amb
un escenari que sobresurt 3,7 m de la lnia del
prosceni i una platea de
22 m

1690

Hurtado de Mendoza:
Querer por slo querer i
No hay amor donde hay
agravio

Locke: Assaig sobre la intelligncia humana

1691

Kusser: Clepatra
Racine: Alalia

Huyghens, al Tractat de
la llum, exposa la teora
de la propagaci ondulatoria

Dancourt: Les burgeses a


la moda

Ais USA, procs a les


bruixes de Salem

1692
1693

Any

1695

Regnard: El hall

1696

Reuter estrena la tragicomedia Malaltia i mor

102

Diccionari de l'Acadmie Francaise


Pozzo: La gloria de Sant
Ignasi, frese en trompel'osil a Roma
Creado del Bae d'Anglaterra, que consolida
Pemissi de paper moneda
Bayle: Diccionari historie
i crtic

Fets teatrals
i escnics

Aportadons esttiques,
cientfiques i tecniques

de la bona senyora
Schlampampe
Fundado del Teatre de
la Cort de Weimar

1697

Campra: Europa galant,


primera pera-ballet
francesa
Regnard: El distret
Els actors de la Comedie
Italienne son expulsats
de Franca per haver caricaturitzat Mme. de
Maintenon a La falsa
gata maula
Al Drury Lae de Londres, s'autoritza Fentrada gratuita deis criats
des del comen cament de
l'espectacle a \afootmen's gallery

Defoe, a Assaig sobre


projectes, proposa que a
les noies angleses se'ls
ensenyi idiomes, historia,
msica i dansa, a mes
d'habilitats domestiques
Perrault: Cantes de la
mare Oca
Publicado de la Caceta
de Madrid

Amenta: La Constanza

Fnelon: Les aventures


de l'elemac

1700

Congreve: Aixva el
mn
Amb Coreografa o art
d'anotar la dansa, de
Feuillet, codificado de
les cinc posicions bsiques deis peus a la dansa
clssica
Fundaci a Brussel-les
del Grand Thtre
(Thtre de la Monnaie)

Fundado de ['Academia
Pmssiana de les Ciencies

1701

A Franca, instituci de la Bernouilli: clcul integral


censura per a les representacions

1702

Dufresny: Doble venjanga

1699

Congreve: El canco
La Motte: Els originis
Scarlatti: Teodora

1694 Bossuet: Mximes Congreve: El fais amic


i reflexions sobre la Isabel Correa, primera
comedia
dona a Espanya que tradueix una obra teatral
(Elpastor Pido, de Guarini)

Teories
dramatiques

Perrucci: De l'art
de la representado,
premeditada i improvisada

103

A Londres, fundaci del


Daily Courant, el primer
diari del mn

Any

1703

Teories
dramatiques

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Fets teatrals

Newton: ptica
Swift: La batalla deis llibres
Steele: El mart afeetus
A Rssia, primera presentaci pblica deis actors formis a l'escola
fundada pe tsar Pere I
Obertura del Queen's
Theatre a Londres

teatre d'pera angls, estrena Rinaldo, de Haendel

diari The Spectator, dedica! a la poltica i la literatura

1712

Hendel: Pastor Fido


Langendijk escriu Enganys amorosos, primera
comedia en alexandrins
a Holanda

Watteau: Pelegrinatge a
I'illa de Citera
A Madrid, fundado de
la Biblioteca Nacional
Mquina de vapor

1713

Addison: Cat
A Ars conjectandi, BerLesage: Arlequt invisible nouilli desenvolupa el
A Anglaterra, un decret
calcul de probabilitats
reial inclou els actors a la
categora de desvagats i
vagabunds

1714 Fnelon: Carta escrita a 'Academia


francesa sobre l'eloqncia, la poesa,
la historia, etc.

Lesage: Arlequt Mabomet


Amb Mcrope, Maffei intenta restituir la tragedia
clssica a Italia
Scarlatti: Ifigenia

Leibnitz: Monadologia
Real Academia Espaola
de la Lengua

1715

Deschamps: Cat d'Utica


Martello: Marco Tulla
Cicerone
Perti-Vivaldi: Nerone
Retorn a Pars de la Comedie Italienne, dirigida
per Riccoboni

*Mirinyac

Hauksbee: electroscopi

1706

Farquhar: L'oficial reclutador

1707

Farquhar: L'estratagema
deis pixapolits

Lesage: El dimoni oz'x

1708

Crbillon: Electra
Fagiuoli: L'avar castigat
Regnard: El legatari universal

De Piles: Curs de pintura


per principia

Lesage: Turcaret
A Franca, instituci de la
censura per a l'edici de
texts

Berkeley: Assaig per a


una nova teora de la visi
Torelli dona forma ais
concert grossi
A Anglaterra, Copyrigth
Act, primera llei de protecci deis drets d'autor
Descobriment de les ruines d'Hercul

1709

Aportacions esttiques,
dentfiques i tcniques

Anthony Aston, primer


actor professional ais
USA

1704

1705

Teories
dramatiques

Fets teatrals
i escnics

Any

1710

Primera regulaci a Anglaterra deis drets d'au-

*Cristofori construeix el
primer pianoforte
Liquidaci del jansenisme amb la destrucci de
Port-Royal
Fusell

1711

The Her Majesty's Theatre de Londres, primer

Invenci del diapas


Fundaci a Londres del

104

1716

Gay: Trivia o l'art de passejar pels carrers de Londres

1717

Crbillon: Smiramis

Klinger: Sturm und


Drang
Laucisi: Les malalties paldiques, primer tractat
sistemtic sobre el sanejament deis terrenys
Fundaci de la Gran Logia de Londres

1718

Voltaire: Edip

Fahrenheit: termmetre
de mercuri

105

Fets teatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques

1719 Du Bos: Reflexions


critiques sohre la
poesa, la pintura i
la msica

Scarlatti: El triotnf de
l'honor
Steele funda The
Theatre, primer peridic
teatral angls

Defoe: La vida i les estranyes aventures de Robinson Crusoe


Fundaci a Barcelona de
l'Academia de Ingeniera
Militar, primera academia de matemtiques a
Espanya

1720 Marcello: El teatre


a la moda

Marivaux: Arlecchino
educat per I'amor

Defoe: Aventures del capitd Singleton

1721 Weaver: Lectures


anatmiques i
mecaniques sobre
la dansa

Holberg es nomenat director del Teatre Dans


de Copenhaguen

Montesquieu: Caries perses


Bach: Concerts de Brandemburg
Scarlatti: Eltriomfde
l'honor

1722

Holberg: El politicastre
Marivaux estrena La sorpresa de I'amor
Steele: Els amants conscients

Rameau: Tractat de l'harmonia reduida ais seus


principis naturals

1723

La Motte incorpora actors nens a la tragedia


francesa (Ins de Castro)
Bibiena introdueix els
decoris transparents
il-luminats pe darrere

Stahl, a Fundamenta chimie, estableix la teora


del flogist
Bach: La Passi segons
santJoan

1724

Haendel estrena a Londres Juli Csar amb llibret de Haym


Metastasio: Did abandonada

Couperin: L'art de tocar


el clavec
Vivaldi: Concerts per a
viol

1725

Rameau: El mestre de
dansa, que fixa les normes de la dansa clssica
seguint els passos de
Lully

Defoe: Elperfecte comerciant angls


Bering descobreix l'estret que separa l'Asia
d'Amrica

1726 La Motte: Discurs


sobre la tragedia

La Motte: Edip, en prosa, que genera un gran


escndol

Real Academia Espaola: Diccionario de Autoridades

Any

Teories
dramtiques

106

Any

Teories
dramtiques

Fets teatrals
i escnics

Aportdcions esttiques,
cientfiques i tecniques
Swift: Els viatges de Guttiver
Primera biblioteca circulant a Edimburg
Creaci del Departament d'Obstetrcia a la
Universitat d'Edimburg

1727

Carolina Ncuber, primera directora de companyia a Alemanya, incorpora al seu repertori els
classics franceses

Hals dona a conixer el


fenomen de la respirado
de les plantes

1728 Riccoboni, L.: De


l'art representatiu

Gay: L'pera deis mendicante


Metastasio: Cat a Utica

Hutcheson: Assaig sohre


la naturalesa i el desenvolupament de les passions i
els afectes

1729

Fielding: Tom Thumh


Goldoni: Don }uan o el
cstig del dissolut
Metastasio: Semiramide

Bach: La Passi segons


sanl Mateu

1730 Gottsched: Assaig


d'una potica crtica
La Motte: Continuado de les reflexions sobre la
tragedia
Voltaire: Discurs
sobre la tragedia,
prefaci a Brutus

Marivaux estrena Els


jocs de I'amor i l'atzar
Metastasio: Aquiles a
Skyros
Thomson: Sophonisbe
Voltaire estrena Brutus i
publica Edip, la seva primera tragedia

Couperin: Peces per a


clavec

1731 Lillo: Dedicatoria


de La historia de
George Barnwell o
El Mercader de
Londres

Hasse: liermann
Lillo: La historia de George Barnwell o El Mercader de Londres
Bibiena da Galli, a Direccions de la perspectiva
terica, introdueix la veno, que supera la inadequaci de la
perspectiva central

Prvost: La veritable
historia del cavaller Des
Grieux i de Manon Lescaut
Voltaire: Historia de
Charles XII

1732

Destouches: El glorias
Hogarth: La carrera d'uGottsched: Cat moribund na prostituta

107

Any

Teores
dramatiques

Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques

Any

Voltaire: Zaire
John Rich obre el Covent Carden de Londres

Sextant

1737 Luzn: Potica, o

1733 Dacier: La potica


d'Aristtil

Nivelle de La Chausse: Llancadora volant


La falsa antipata
Voltaire: La mor de Csar
Comecen a Lisboa les representacions de les operes per a marionetes de
Da Silva

1734 Nivelle de La
Chausse: Crtica
a La falsa antipata
Voltaire: Caries filosfiqucs

Voltaire: Adelaide du
Fundaci a Madrid de
Guesclin
['Academia Nacional de
Marie Sall inicia a Lon- Medicina
dres, amb Pygmalion, el
corrent de la dansa expressiva
Dupr, mestre de la Vestris i de Noverre, baila
Acis i Calatea a TOpera
de Pars
Arribada a Rssia deis
primers actors italians de
commedia dell'arte

1735

1736 Voltaire: Prefaci a


Elfillprdig

Teories
dramatiques

Fets teatrak
i escnics

Rameau es consagra amb


l'pera-ballet Les Indies
Galants
Debut de la Clairon a la
Comedie Italienne amb
L'illa deis esclaus, de
Marivaux
Apareix a Franca Topera
cmica, recurs que utilitzen els actors de fira noms autoritzats a cantar
L'itali Araja introdueix
Topera a Rssia
Rinaldi crea els primers
espectacles de ballet a
Rssia

Lesage: Historia de Gil


Blas de Santillana
Hogarth: La carrera del
llibert
Metal-lrgia del carb

Voltaire estrena El ful


prdig

Llanterna mgica de
Musschenbroek
Primer vaixell de vapor

108

Fets teatrals

Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques

Marivaux: Les falses con- Publicaci de Diario de


reglas de la poesa fidentes
los Literatos, primera reen general y de sus Rameau: Castor i Plux, vista literaria espanyola
principales especies tragedia lrica
A Anglaterra, promulgaci de la Stage Licensing
Act, que estableix la censura deis texts, i de la
Theatres Act, que renova
el monopoli del Covent
Carden i el Druy Lae
Teatre Real d'Estocolm

1738

Coldoni inicia la seva reforma teatral amb Tobra


inacabada Mamlo cortesa
El ballar I ranees I,mul
funda a Sant Petersburg
TEscola Imperial de
Dansa

Brnouilli: / lydrodinamica, primer tractat sobre


mecimica de l l u i d s

1739

\ liiendel/l lamilton: Saiil

Annim (Sopliia, una


persona de qualitat): \,a
dona no es inferior i l'bnine
I liime: '{'racial de la mituralesa humana
Diccionario de la Real
Academia Espaola

1740

Mara Do Ceo: La flor de


las finezas
Gottsched inicia la publicaci de L 'escena alemanya, una antologa ce
37 obres com a alternativa a la commedia dell'arte
Schonemann funda la
seva companyia teatral
amb Sophia Schreder,
Ekhof i Ackermann
L'actriu Peg Woffington, en el personatge de
Sir Harry a La parella

109

Any

Teories
dramatiques

Fets teatrah
i escnics

Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques

constant, de Farquhar,
instaura la tradici deis
breeches parts Cpapers
amb pantalons') al Covent Carden
1741 Schlegel: Parang Nivelle de La Chausse
entre Shakespeare i estrena Mlanide, paraAndreas Gryphius
digma de la comedia lacrimgena
A Londres, consagraci
de Garrick amb Ricard
III, en qu introdueix
una concepci realista
de la interpretado shakespeariana
Burgtheater de Viena

Richardson: Pamela o la
virtut recompensada
Hendel: El Messies

Voltaire: Mahoma o elfa- Celsius: termmetre cennatisme


tgrad
Exploraci d'Alaska

1743

Goldoni estrena La dona Ascensor


garbosa
Voltaire estrena La mort
de Csar i Merope
Schlegel, J.E.: Hermann
Noverre dirigeix Fpera
de Berln

1745 J.E. Schlegel: Assaig sobre la imita-

El marqus de la Ensenada funda a Madrid el


Colegio de Medecina,
l'Observatorio
Astronmico i l'Academia de Bellas Artes de
San Fernando
Thomson: TancrediSe-

1746 Hill, A.: Assaig sobre l'art actoral

Fets teatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Lessing: Eljove savi


A Londres, Factor Samuel Foote burla el monopoli del Covent Garden i el Drury Lae
convidant els espectadors a te i xocolata
Garrick assumeix la direcci del Drury Lae de
Londres

1748 Voltaire: Disserta- Goldoni: La vdua astuta


Marmontel: Denys el tira
ci sobre la tragedia, prefaci a Sera/- Voltaire: Semramis
*Besty Baker, aprenent
de l'antiquari i llibreter
Warburton, crema una
scixantena de manuscrits
isabelins i jacobitcs

Euler: Introdcelo a
l'analisi infinitesimal
Montcsquieu: L'cspert
de les liis
Descobriment de les ruines de Pompeia

Diderot: Carta sobre els


cees per a s deis que hi
veuen
Fielding: lom Janes
*Generalitzaci de Fus
del paraigua

1749 Voltaire: Prefaci a


Nanine

Goldoni: El cavaller i la
dama
Sumarokov: Khorev, primera obra russa segons el
model neoclssic francs
Marmontel: Aristomne
Voltaire: Nanine o elprejudici vencut, basada en
la novel-la de Richardson
Pamela

1750 Goldoni: El teatre


cmic
Montiano: Discurso sobre la tragedia
espaola

Goldoni: Les 17 comedies noves, entre elles Pamela nubil i El caf


Marmontel: Clopare
Montiano: Virginia
John Hill tradueix a
l'angls L'actor, de Sainte-Albine
Inici de les temporades
d'pera a l'Hospital de la
Santa Creu de Barcelona

1751 Gottsched: Assaig


duna potica crtica alemanya

Goldoni: La malalta ima- Es comenca a publicar


['Enciclopedia, o Dicginaria
cionari raonat de les

Fundaci a Franja de
la revista L'anne littCondillac: Assaig sobre
I'origen deis coneixements humans
Terratrmol de Lima

110

Teories
dramatiques

1747 Sainte-Albine:
L'actor
Foote: Tractat sobre les passions

1742

1744 Garrick: Un breu


tractat sobre la interpretado

Any

111

Any

Teories
dramatiques

Fets teatrals

Aportacions estetiques,
cientfiques i tcniques

Any

Teories
dramatiques

cincies, les ars i els oficis


Goldoni: La dona venjadora, Les dones geloses i
L'avenlurer honrat
La Comedie Italienne estrena a Pars La minyona
mestressa, de Pergolesi,
primera pera bufa representada en un local
tancat. Inici de la querella deis bufons
Arribada ais USA de la
primera companyia anglesa (Hallam)
Per encrrec de la tsarina Isabel, Tactor Volkov
crea el primer teatre pblic a Rssia

Coignard: Diccionari universal de les arts i les


cincies
Voltaire: Micromgas
Parallamps de B. Franklin
B. Franklin i T. Bond
funden el primer hospital ais USA

1753 Marmontel: article Chiari: Pamela casada


Comedia a \'En- Goldoni: L'hostalera, Les
dones curiases, La dona
ciclopdia
venjativa i El gels avar
Ekhof funda 1" Academia
del Teatre a Schwerin
Residenztheater de Munic

Hogarth: L'analisi de la
bellesa
Linn: Species plantarum
Rousseau: Carta sobre la
msica francesa
Museu Vatic

1754 Lessing: Biblioteca


teatral

Chiari: La dona amb enginy, escrita per oposici


a La dona garbosa de
Goldoni
Goldoni: El filoso/de pobl, amb msica de Galuppi

Condillac: Tractat sobre


les sensacions
Rousseau: Discurs sobre
I'origen i elsfonaments
de la desigualtat entre els
bornes
Chiari: La cantant per
desgracia
Academia de Santa Brbara, vinculada a la Universitat de Valencia

1755

Araja: Cfal i Pocri, primera pera en Uengua russa


Goldoni: Les dones de
casa seva
Lessing: Miss Sarah
Sampson

Johnson: Diccionari de la
Uengua anglesa
Winckelmann: Idees sobre la imitado de les
obres gregues en la pintura i I'escultura

1752

112

Fets teairals
i escnics

Aportacin^ estetiques,
cientfiques i tcniques

La Clairon acta amb un Universitat de Moscou


vestit sense mnigues a
Terratrmol de Lisboa
L'orfe de la Xina, de Voltaire, per ajustar-se a la
veritat histrica
1756

Burke: Recerca filosfica sobre I'origen de les nostres


idees del bell i del
sublim

Goldoni: El metge holands i La placeta (U


campiello)

Baumgarten: Aesthetica,
en la qual introdueix el
conceptc d'esttica en la
teora moderna de l'art
Pernety: Diccionari
porttil de pintura, escultura i gravat
Piranesi, a Antiguitats
romanes, posa les bases
de ['arqueologa moderna
Rousseau: Diccionari de
la msica

1757

Diderot: Converses sobre Elfill


natural
Marivaux: Els actors de bonafe
Hume: Assaig sobre la tragedia

De la Touche: Ifignia a
Taurida
Diderot publica Elfill
natural; se l'acusa d'haver plagiat El vcritable
amic de Goldoni
Gokloni: El veritable
amic

\ laller, a Elemcnts de fisiologa del eos huma, inicia els cstudis sobre la
irritabilitat i la sensibilitat
Tiepolo: /;'/ saerific d'lfigenia
Cronometre

1758

Mme Riccoboni:
Carta al scnyor Diderot
Diderot: Discurs
sobre la poesa
dramtica
desposta a la carta
de Mme. Riccoboni
Rousseau: Carta a
D'Alembert sobre
els espectacles

Goldoni: La dona capritxosa i E'indiferent


Amb El ture gneros,
l'austrac Hilverding
crea el ballet d'acci o
ball pantommic, que
Noverre aplicar en les
seves coreografies
Dancourt polemitza amb
Rousseau i reclama subvencions publiques per
evitar la miseria deis actors

Linn: Systema Natura-,


en que estableix la taxonoma botnica
Quesnay, a lauta econmica, introdueix la idea
de sistema econmic
Fundado a Madrid d'El
Diario Noticioso, Curioso, Comercial, Pblico y
Econmico, primer diari
espanyol

1759

Goldoni: Els enamoris


Smith: Teora deis sentTraetta, amb Ifignia a
ments moris
Taurida, estrenada a Vie- Voltaire: Cndid o l'Opna, intenta crear una
timisme

113

Any

Teories
dramatiques

1760 Noverre: Caries


sobre la dansa
Sterne: Vida i opinions de Tristam
Shandy

Fets teatrals

Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques

nova pera, fusionan! la


francesa i la italiana
Voltaire: Tancredi
Grcies a Voltaire, Lekain i el comte de Lauraguais (que paga 60.000
francs d' indemnitzaci
ais empresaris) es prohibeix a Franca la presencia d'espectadors a l'escenari
Es comenca a publicar
l'almanac Els espectacles
de Pars o calendan historie i cronolgic deis teatres

El Consell d'Estat
francs prohibeix la publicado de {'Enciclopedia
British Museum

Goldoni: La dona intrigant


Voltaire estrena sota un
segon pseudnim (M.
Hume) L'escocesa

Watelet: L'art de pintar


Experincies d'enllumenat domstic amb gas a
Newcastle

ol
Algarotti: Assaig
sobre les obres musicals

Goldoni: Les baralles a


Chiozotte
Gozzi: Turandot
A Alcestis, Gluck introdueix la funci dramtica de les obertures operstiques
Garrick expulsa els es-

114

Teories
dramatiques

1763 Marmontel: Potica francesa

1761 Rousseau: La nova Colman: La dona gelosa


Diderot estrena El pare
Hloise
de familia
Goldoni: La mana de
l'estiueig, Tornant de
l'estiueig i La casa nova
Gozzi: L'amor de les tres
taronges
Lessing tradueix annimament a l'alemany El
fill natural, de Diderot
Primera representado de
Hamlet a Nova York
1762 Fernndez de Moratn, N.: Desengao al teatro espa-

Any

Rousseau: El contrete
social
Diderot: El nebot de Rameau
Clavijo y Fajardo (que
inspirar el Clavigo de
Goethe per les seves relacions amb la germana

Fets teatrals

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

pectadors del Drury


Lae de l'escenari

de Beumarchais) inicia la
publicaci del peridic
El Pensador
El metge sus Ballexeud
introdueix el terme
educado fsica
Bradley descobreix el fenomen de l'aberraci de
la llum

La Harpe: El comte de
Warwick
Lessing: Minna de Barnhelm, o la felicitat del soldat
Moratn, N.: Lucrecia

Lessing: Biblioteca (encral Alemanya, inventari


de tots els llibres publicis en llcngua alemanya
Linn: classificaci de les
malalties

1764 Voltaire: Comenta- Hafner: El poruc


ris sobre Corneille
Klopstock: Salom
A Franca, ordcnanca
que obliga les actrius i
bailarines a portar calces
a l'escenari
A Espanya, ordre reial
que condemna els actors
a penes de pres si modifiquen el text de Fautor o fan gests equvocs

Lalande: Astronoma
Winckelmann: Historia
de l'art a l'antiguilal
Wepdle-.Elcastelld'OIranio, considerada la
primera novel-la gtica
Mquina liladora Jenny

1765 Johnson: Prefaci a


Shakespeare
Diderot: Caries a
Mllejodin

*A Baviera, aparici del


vals
Mquina de vapor

Goldoni: Les inquietuds


de Celinda
Halmann, jr.: Elprncep
deis pars, considerada la
primera tragedia nordamericana
Sedaine: Filsofsense saber-ho
Prohibici a Espanya
deis autos sacramentis
com a conseqncia del
Desengao al teatro espaol, de Nicols Fernndez de Moratn
La Clairon es retira deis

115

Any

Teories
dramtiques

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Fets teatrals

escenaris i funda una escola de teatre privada


Invenci deis bersos,
destinis a igualar la
llum de l'escenari i a suprimir les ombres no
volgudes
Fundaci a Varsvia del
Teatr Narodowy
1766 Lessing: Laocoont

Fonvizin: El brigadier
Marie-Madeleine Guimard esdev la primera
bailarina de carcter
de l'pera de Pars
Douglass obre el Southwark Theatre de Filadlfia, primer teatre permanent ais USA

Goldsmith: El vicari de
Wakefield
Cavendish descobreix
l'hidrogen

1767 Lessing: Dramaturgia d'Hamburg


Beaumarchais: Assaig sobre el genere
dramdtic serios
Sticotti: Garrick o
els actors anglesos

Gluck: Alcestes
Lessing: Minna von
Earnhelm
Parfaict: Diccionari deis
teatres de Pars
Ackermann crea el Teatre Nacional d'Hamburg; la programaci es
confiada a Lessing
La facultat de Teologa
de Wittenberg fa prohibir la representaci de In
doctrina interitus, o la pecaminosa vida i el terrible
final del famas i universalment conegut Doctor
Johannes Faust
Ais USA, l'American
Company es converteix
en el primer grup professional que escenifica una
obra d'un autor autcton, Elprncep de Parta,
de Godfrey

Diderot: Sal del 1767


Herder: Sobre la nova literatura alemanya
Tartini: Sobre els principis de l'harmonia
Marmontel: Blisaire

116

Teories
dramtiques

Fets teatmls
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

1768

Haynd: L'apotecari
Amb Carmontelle, apogeu a Franca deis proverbis dramtics, peces
que contenen una endevinaa

Euler: Institutiones calculi integrales

1769 Diderot: Observacions sobre un


opsole intitulat
Garrck o els actors anglesos, de
Sticotti

Klopstock: La batalla
d'Hermann
Kniaznin: Did
Primera representaci de
Hamlet a Pars, interpretat per Mole
Audinot funda a Pars el
Thtre de FAmbiguComique, dedicat al teatre infantil, amb una
companyia formada per

Priestley: Assaig sobre els


prmers principis de govern, i sobre la naturaleza
de les llbertats politiquea, civils i religioses
* Piano de cua

1770 Boswell: Sobre la


professi de I'actor

Belloy: El setge de Calais


Lpez de Ayala: Numanda destruida
Mozart estrena
Mitridate, la seva primera pera
Astley crea el circ modern a Londres

1 lerder: Assaig sobre l'orgen del llengualge


Kant: forma i principis
del man sensible
A Londres, primera revista femenina: The
Lady's Magazine
Goma d'esborrar
Autombil de vapor

1771 Goethe: Amb motiu de l'aniversari


de Shakespeare
Milizia: Del teatre
(reeditat el 1794
amb el ttol Tractat
complet, formal i
material del teatre)

Cadalso: Sancho Garca


Diderot: estrena i representaci nica 'El/ill
natural
JJ. Engel: La farmacia
Goethe: Prometheus
Goldoni escriu en
francs Le bourru bienfaisant

1 lerder: Assaig sobre l'origen del llenguatgc


Ibarra: dramtica de la
lengua castellana
Primer volum de ['Enciclopedia Britnica
La novel-la de Heinse,
Laidion o Els misteris
d'Eleusis, exaltaci de
l'amor lliure, provoca un
gran escndol a Alemanya
Europa explora el Pacific Sud
A Anglaterra, primera
granja industrialitzada

Any

117

Any

Teores
dramatiques

1772

Fets teatrals

Aportacin* esttiques,
tientfiques i tcniques

Lessing: Emilia Galotti


Traetta estrena a Sant
Petersburg Topera Antgona
Amb Testrena del Pygmalion de Rousseau apareix la paraula melodrama
A Marsella, l'exrcit dispara sobre els espectadors que reclamen una
nova obra i causa un
nombre indeterminat de
morts i ferts

Diderot: Sobre les dones


Helvetius: De l'home, de
les seves facultis
intel-lectuals i de la seva
educado
Descobriment del nitrogen
Papier-mch

1773 Goldsmth: Assaig


sobre el teatre
Mercier: Del teatre,
o Nou assaig sobre
l'art dramatic.
Herder: Shakespeare
Dderot: La paradoxa de Vactor

Goethe: Gtz de Berlichingen


Goldoni estrena a Pars
L'avarfastus, la seva
darrera obra, escrita en
francs
Pergolesi: Elpresoner superb
Wieland: Alcestis

Herder: Sobre el carcter


i l'art deis alemanys
Aigua amb soda, begudes carbniques

1774 Lenz, J.: Notes sobre el teatre

Gluck: Ifigenia a Aulis


Goethe: Urfausl i Clavigo
Jovellanos: El delincuente honrado
Lenz: El preceptor
Lekain crea a Pars la
Reial Escola d'Art
Dramatic

Suker, a Teora general


de les belles arts, introdueix nous conceptes en
el pensament esttic
(com caracterstic i
expressi)
Goethe: Les desventures
deljove Werther

Alfieri: Cleopatra i Filippo


Mercier: El carreta del
vinagrer
Beaumarchais funda la
Societ des Auteurs Dramatiques, ntroduex a
les seves obres acotacions destinades al director i col-labora en la creaci de la claca

Mesmer: Comunicado
sobre la curado magntica
Fundado de l'Escola
Gratuita de Disseny
(Llotja) a Barcelona
Descobriment de l'oxigen
Invenci del water-closet

1775 Hannetaire: Observacin! sobre


l'art de I'actor
Steele, J.: Assaig
per transcriure la
meloda i la mesura
de la parla a fi
d'expressar-la iperpetuar-la a travs
de smbols propis

118

Any

Teores
dramatiques

Fets teatrals
i escnics

Aportadons estetiques,
cientfiques i tcniques

Ekhof dirigeix el Teatre


Reial de Gotha
Incendi del teatre de
Weimar

1776

Goethe: Stella
Noverre es nomenat
maitre de ballet a Topera
de Pars
La Dumesnil, primera
actriu trgica francesa
que s'ha atrevit a correr
per Tescenari, abandona
Tescena
Schroder escenifica Shakespeare per primera vegada a Alemanya, interpretan! el paper del
Fantasma a Hamlel
Joseph II converteix el
Burgtheater de Viena en
Teatre Nacional scgons
el model de la Comedie
Francaise i estableix la
prohibici d'improvisar
a escena

Klinger publica la
novel-la Sturm und
Drang, que dona nom al
moviment preromntic
alemany
Funtlaci a Mil ce TAcadmia de Belles Arts
de Brera
Primer submar

1777

Moratn, N.: Guzmn el


Bueno

Soler: Sis quintis

1778 Mercier: Sobre la


literatura i les literatures

Garca de la Huerta: Ra- Lavater: Fisiognomonica,


quel
o l'arl de coneixer els hoCorrea Garcao: Teatre
nou
Obertura de la Scala de
Mil, amb 3600 localitats
i llotges personalitzades
amb saleta d'estar
El teatre de La Cort de
Mannhem es converteix
en Teatre Nacional, sota
la direcci de Dalberg

1779

Gluck estrena a Pars


Ifigenia a Taurida, representada mes de 400 ve-

119

Herder: Cants populars

Any

Teories
dramtiques

Aportacions esttiques,
dentifiques i tcniques

Fets teatrah

1782

gades en els 50 anys posteriors


Lessing: Nathan el savi
Amb El crtic o l'assaig
d'una tragedia, de Sheridan, auge a Anglaterra
del genere burlesque,
que parodia els xits del
moment
Astley construeix a Londres el circ estable Astley's Royal Amphitheater of Arts
Incendi de la Casa de
Comedias del Hospital, a
Zaragoza, amb 77 morts

beores
dramtiques

Fets teatrah

Aportacions esttiques,
dentifiques i tecniques

Schiller: Sobre el
teatre alemany d'avui
Patte: Assaig sobre
I'arquitectura teatral

Alfieri: Sal
Schiller estrena Els bandits
Astley construeix a Pars
el primer circ francs

Lacios: Les amistat perilloses


"Preservaliu
Anglalerra adopla el calendar gregoria

1783

Lessing: U educado del


genere huma
Diccionario de la lengua
espaola
Primera plometa d'acer

1780 Gozzi: Memories


intils, publicades
amb humilitat
Metastasio: Extracte de l'Art Potica d'Aristtil i
consideracin* sobre aquesta obra

Verri: Aventures de Safo,


poetessa de Metilene
*Sota la influencia de
Loutherbourg, creador
al Drury Lae de grans
efectes realistes, la figura
de l'escengraf s'imposa
ais teatres londinencs
Hughes construeix el
Royal Circus a Londres,
el primer amb pista circular
El ballar Cerezo crea el
bolero
Prohibido de les Memories de Gozzi
Inaugurado del Grand
Thtre de Bordeus
(Vctor Louis)

1781

Piccini: Ifignia a Taurida Kant: Crtica de la rao


L'actor italia Serafino
pura
Museu Belvedere a Viecrea a Pars el teatre
d'ombres xineses ThDescobriment d'Ur
tre de Sraphin, obert
fins al 1870, amb espectacles de carcter onric

120

Any

1784

Alfieri: Filipo (sobre la


Germans Montgolfier:
figura de Don Carlos),
primera ascensi en gloRosmunda i Antgona
bus
Teatre Nacional de Praga, inaugural amb Emilia
Calotti, de Lessing
Mor Cario Bertinazzi, el
darrer deis grans Arlequins
Beaumarchais:
Prefaci a Les noces
de Fgaro

Goethe: Ifignia a 'Taurida


Salieri estrena Les Danaides
La censura autoritza Les
noces de Fgaro, de Beaumarchais, que es converteix en l'xit mes gran
del teatre francs amb
llfuncionslnsal 1800
Apogeu a Espanya de les
comedies de magia, scguint el model de Marta
la Romarantina, de Caizares
Fundado del Conservatori de Pars
Inaugurado del Thtre
de Besancon, dissenyat
per Ledoux

hiervas: Catlogo de las


lenguas de las naciones
conocidas
Saint-Pierre: Paul el Virginie
David: El juramenl deis
Horacis, obra iniciadora
del neoclassicisme pictric

1785 Schiller: De I'escena considerada com


una instituci moral

Iffland: Els cacadors


Salieri: La gruta de Trofom'o
Invenci deis panorames, decoris circulars
per crear en l'espectador
la illusi d'eslar envollal
per un paisalge

Raspe/Brger: Aventures
del bar de Mnchausen
Fundado del Times, primer diari europeu d'opi-

121

Fets teatrals
i escnics

Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques

1786 Engel, J.J.: Idees


sobre el gest i l'acci teatral
Goldoni: Memres

Cornelia: Sofonisba
Guillard i Sacchini: Edip
a Colona
JJ. Engel assumeix la direcci del Teatre Reial i
Nacional de Berln
*A Catalunya, teatre de
sala i alcova, representar
en cases particulars

Wright of Derby: Experiment amb una bomba


d'aire, representativa de
la pintura cientfica, o de
genere serios, segons
Diderot

1787 Marmontel: Elements de literatura

Alfieri: Mirra
Mozart: Don Giovanni o
sigu el dissolut castigat
Schiller: Don Carlos
Incendi del Teatre de la
Santa Creu de Barcelona

Smith: La riquesa de les


nacions
Chavannes introdueix el
terme etnologa aplica! a l'estudi de les societats dites primitives
Construcci a Anglaterra
del primer vaixell de ferro

1788

Cherubini: Ifignia
Ramn de la Cruz: El
caf de Barcelona
Prohibici a Franca de
Charles IX o I'escola deis
res, de Chnier
Primera traducci directa de la Potica d'Aristtil a Fangls (Pye)

1789 Chnier: Discurs


preliminar a Charles IX

Alfieri: Mara Stuarda i


Sofonisba
Lavardn: Siripa, considerada la primera obra
del teatre argent
Picard: La broma perllosa
L'actor Taima interpreta
Brutus, de Voltaire, amb
els bracos i les carnes
us
Batalla de Charles IX a
la Comedie Frangaise;
Fobra de Chnier i El
Barber de Sevilla, de
Beaumarchais, son vindicades pels revolucionaris

Any

Teories
dramatiques

122

Jussieu: Genera plantarum secundum ordines


naturales disposita
Lavoisier: Tractat elemental de qumica
Reinhold: Assaig sobre
una teora de la representado
Blake: Cants de la innocencia
A l'Assemblea Francesa,
Declarado deis drets de
I'borne i del ciutada

Any

Teories
dramatiques

Fets teatrals

Aportadons esttiques,
dentfiques i tcniques

Els actors de la Comedie


aconsegueixen que l'Assemblea Nacional retid
el dret de vot a les actrius en les reunions de
la companyia
Diez Gonzlez elabora
un Memorial sobre la reforma de los teatros de la
villa de Madrid
Caterina II de Rssia fa
cremar pblicament Fobra de Kniaznin Vadim
Novgorodskt, en qu el
protagonista s'oposa al
monarca
1790 Jovellanos: Memoria para el arreglo
de la polica de espectculos y diversiones pblicas, y
sobre su origen en
Espaa

Kant: Crtica del judia


Utilitzaci del globus aeMoratn, L.: El viejo y la rosttic a la batalla de
nia
Fleurus
Els actors de la Comedie Ais USA, llei de protecFrancaise declaren el
ci deis drets sobre les
boicot a Taima, considc- obres literaries
rat massa revolucionan; A Lima, Diario Erudito,
durant una representaci Econmico y Comercial,
de Spartacus, el pblic
primer diari a 1"Amrica
reclama i aconsegueix el Llatina
retorn de Factor
*AmbJ-L. Geoffroy
apareix a Franca la figura del crtic dramtic
professional

1791

Monvel: Les victimes enclaustrades


De Gougues: Els vots
forgats
Goethe assumeix la direcci del Teatre de
Weimar, i estrena Egmont sense gaire xit
Estrena a Viena de La flauta mgica, de Mozart, amb
llibret de Schikaneder

De la Cruz, R.: El
teatro por dentro

Goethe: Faust. Una

123

De Gougues: Declarado
deis drets de la dona i de
la dutadana
Galvani: Forces elctrques en el moviment
muscular
Saint-Just: L'esperit de la
Revoluct i de la Constituci de Franca
Klinger: Vida, proeses i
viatges a l'infern de Faust

Any

Teories
dramatiques

Aportacin* esttiques,
cienttfiques i tcniques

Fets teatrals

Any

Teories
dramatiques

1793 Schiller: Sobre el


patetisme

Goethe estrena a Weimar El ciutad general,


comedia burlesca que es
mant en cartell durant
deu anys
Panorames (o diorames)
de Beker
La Convenci Nacional
Francesa decreta que els
teatres que contribueixin

124

Danton: discurs a l'Assemblea Francesa intitulat Sobre la patria en armes; Rouget de l'Isle
compon La Marsellesa
Mary Wolstonecraft:
Vindicado deis drets de
la dona
Primer diari a Espanya:
Diario de Barcelona
Mesura del meridi entre
Dunkerke i Barcelona

Desmuntadora de coto
Franca adopta el calendan repblica (fins al
1805) ielmetrecom a
unitat de mesura de les
distancies
Publicaci del primer
catleg d'incunables

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

a ressuscitar l'horrible
superstici monrquica
sern tancats, i els seus
directors detinguts i
castigis
Tres dies desprs de l'execuci de Mara Antonieta, la Comedie
Francaise estrena Eljudici final deis res, de Marchal
Obertura del Teatro
Cmico Principal de Mlaga

A Franca, decret que su- Sade: ]ustine o les desgraprimeix la censura i ator- cies de la virtut
Papel Peridico de la Ciuga la llibertat d'obrir
dad de Santaf de Bogot,
nous teatres
primer setmanari Colombia
Museu del Louvre
Sistema mtric decimal
Guillotina
1792 Moratn, L.: La co- Chnier, M.-J. : Caius
Gracchus, una de les tres
media nueva, o El
caf i Plan de refor- tragedles que la Convenci obliga a representar
ma de los teatros
tres vegades la setmana
espaoles
Cimarosa: El matrimoni
Schiller: De l'art
secret
trgic
Ducis estrena a Pars una
versi de VOtel-lo interpretada per Taima i amb
final felic
Estrena a Pars de Misantropa ipenediment,
de Kotzebue, en qu per
primera vegada es rehabilita a escena una dona
adltera
Obertura del teatre La
Fenice, a Vencia, constru! per Selva
A Pars, Rozires i altres
actors expulsis de la Comedie Italienne funden el
Thtre du Vaudeville

Fets teatrals

1794 Bossuet: Mximes


i reflexiona sobre la
comedia
Sograf: Les convenincies leatrals

Cimarosa: Les astcics fcmcninc's


Colcridge: La caiguda de
Rohespierre
Inaugurado del non
Drury Lae, a Londres,
el lealiv mes gran d'l'.u
ropa, amb 3611 places i
el primer tel antiincendis
Restabliment de la censura a Franca

1795 Schiller: Sobre l'educaci esttica de


l'home

Tieck: Karl von Bcrncck


Hutton: Teora de la TerEls quinqus i els llums
ra (primeres estimacions
d'oli substitueixen les es- de l'edat de la trra)
pelmes ais escenaris euF. Schlegel, a Sobre Dioropeus
tima, propugna la integraci del tipus mascul
femen, i una concepci
lliure de les relacions
amoroses
David: Maral assassinat

1796 Goethe: Els anys

Goethe reestrena Egmont, refosa per Schiller


i Iffland
Iffland es nomenat director del Teatre Nacional de Berln

Wilhelm Meister

125

Fichte: Fonaments de
Ventera teora de la ciencia
Dalton descriu el daltonisme
Coixinet de boles

Chlandi: Descobriments
sobre la teora del so
Jenner: Estudi sobre les
causes i efectes de la verola vacuna, i primera vacunaci

Any

Teores
dramatiques

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Fets teatrals

Publicaci postuma de
Jacques el fatalista i el seu
amo, de Diderot
Litografa
1797 Goethe: Tractat
sobre la poesa pica i la poesa
dramtica

1798

Goethe: Hermann i DoColeridge: Remarse


Tieck: El gat amb botes, rotea
primera obra amb perso- Restif de la Bretonne: El
natges situis a la platea senyor Nicols o El cor
simulant ser espectadors huma revelat
Borovikovsk: Reirat de
Mara Lopoukhna
Goya: El sueo de la razn
Paracaigudes
Moratn, L.: primera traducci directa de Hamlet a Espanya
Schiller: El campament
de Wallenstein

1799 Beaumarchais: As- Beaumarchais: Eugne


saig sobre el genere Kotzebue, a L'ase hiperbori o I'educado contemserios
Clairon: Reflepordnia, ataca les idees
de l'educaci romntica
xions de Mme.
Schiller: Els Piccolomini,
Clairon, actriu de
i La mort de Wallenstein,
la Comedie
segona i tercera part de
Frangaise, sobre
l'art de la declama- la triloga Wallenstein
Schiller codirigeix el
do
Teatre de Weimar amb
Humboldt, W.:
Carta a Goethe so- Goethe fins a l'any de la
sevamort (1805)
bre I'actual teatre
tragc francs

126

Malthus: Assaig sobre el


principi de la poblado
Hlderlin: Hyperion
Schiller: Balades
Haynd: La creado
F. i A. Schlegel funden
a Berln la revista Athenaeum, al servei de la
revoluci romntica
Cuvier: taula elemental
de la historia natural deis
animis
Cavendish mesura la
densitat del planeta
Humboldt, W.: Sobre
Hermann i Dorotea
Novalis: Himnes a la nit
Maniqu anatmic de
Fontana
Descobriment de la pedra Rosetta

Teores
dramatiques

Fets teatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques

1800 Zeglirscosac: Assaig sobre 1' origen i


naturaleza de les
passions, deis gests
i de l'acci teatral
amb un discurs preliminar en defensa
de l'exerdd cmic

Schlegel, A.W.: Portal


d' honor i Are de Triomf
per al President del Teatre von Kotzebue, en resposta a l'obra de Kotzebue
Plan de reforma del teatro espaol, elaborat per
D. Santos, d'influncia
francesa

Stal: De la literatura
Lavoisier: composici
qumica de 1' atmosfera
Biblioteca del Congrs
de Washington
A Pennsilvnia (USA),
primer pont susps
Pila voltaica

1801 Schiller: Sobre el


sublim

Engel, J.J.: estrena postuma de }urament ifidelitat


Schiller estrena a Leipzig
La donzella d'Orleans i, a
Weimar, Mara Stuard
Nuevo teatro espaol,
primer anuari de la vida
teatral a Madrid

F.K. Gauss, a Disquisitiones arithmetics, crea


la geometra no euclidiana
Pestalozzi: Com Gertrudis va instruir el seu fill
Chateaubriand: tala, o
els amors de dos salvatges
al desert

1802

Al Teatre Nacional de
Berln, Iffland introdueix criteris coreogrfics en el moviment deis
actors
Amb Un cont de
misteri, Holcroft introdueix el melodrama a
Anglaterra

Chateaubriand: El geni
del Crislianisme
Lamarck introdueix el
terme biologa
Thorvaldsen: jason, primera escultura de grans
dimensons realitzada en
escaiola
Turner: La catedral de
Salisbury

1803 Goethe: Regles per


ais actors
Schiller: Sobre l's
del cor en la trag-

Moratn, L.: El barn


Schiller: La nvia de
Messina
Al Drury Lae, amb
La caravana o el Cotxer
i el seu gos, de Reynolds, primera aparici d'un gos a escena
amb funcions dramatiques

Kant: Sobre la pedagoga


Schlegel, A.W.: Roma

1804 Ledoux: L'arquitectura considerada


en relaci amb

Ozerov: Edip a Atenes


Schiller: Guillem Tell
A Mil, Vigan estrena

Dalton formula les primeres hiptesis de la teora atmica

Any

127

Any

Aportacin^ estetiques,
cientfiques i tcniques

Teories
dramatiques

Fets teatrals

l'art, els costuras i la


legislado

la seva versi coreografiada de Cortla, caracterstica del choreodrama

Schiller, al poema L'homenatge a les arts, propugna la uni de totes


les arts
Beethoven: Heroica
Codi civil napolenic
Extracci de la morfina
a partir de l'opi

Beethoven: Fidelio

Hahnemann: Efectes positius deis medicaments


observis en un home sa,
primer tractat de la medicina homeoptica
Potocki: El manuscrt
trobat a Saragossa
Goethe tradueix a l'alemany El nebot de
Rameau, de Diderot

1805 Hunt: Assaigs sobre teatre (fins al


1840)

1806

Bell, Ch.: Anatoma i fiMoratn, L.: El s de las


losofa de l'expressi
nias
Goethe publica les Mascarades, texts per ais
balls de la cort de Weimar, en els quals barreja
generes i autors diversos
J. Grimaldi crea el clown
modern amb Harlequin
and Mother Goose

1807

Hegel: Fenomenologa de
Kleist: Amphitryon
Werner: Martin Luther o l'esperit
El vaixell a vapor de Fulla consagrado de laforfa
A Espanya, primer regla- ton navega pe riu Hudment general per a la direcci i reforma deis teatres, en qu apareix per
primera vegada l'expressi polica de los teatros i, alhora, es regula
la jubilaci deis actors

1808

Coleridge: La rao
en Shakespeare va
ser igual al seu geni

Kleist: Pentesilea i La batalla d'liermann


Goethe estrena a Wei-

128

De Caldas: Influjo del


clima sobre los seres organizados

Teories
dramatiques

Fets teatrals
i escnics

Aportacin^ estetiques,
cientfiques i tcniques

Schlegel, A.W.:
Curs de literatura
dramtica

mar El cuntir trencat, de


Kleist
Hunt, pioner de la crtica teatral anglesa, funda
el peridic The Examiner
L'incendi del Covent
Carden causa la mort de
23 bombers

Goethe: Les afinitats


electives
Kleist: La marquesa d'O
Goya: El dos de mayo
Ingres: Eanyista d'esquena
Rijkmuseum d'Amsterdam
Fundado a Bogot del
Semanario del Nuevo
Reino de Granada, primera publicado cientfica de 1'Amrica Llatina

1809 Constant: Reflexions sobre la


tragedia de Walstein i el teatre alemany
Schelling: filosofa
de l'art

Estrena a Pars de Topera Fernando Cortez o la


conquesta de Mexic, encarregada per Napolen I
a Jouy i a Spontini dcsprs de declarar la guerra a Espanya i prohibida
per ell mateix a causa
deis decios antilrancesos
que va provocar
Kcobcrtura del Covent
Carden; l'augment tic
preus provoca aldanills i
tiemble restitueix els
preus antics
A Pars, violents enfrontaments a l'estrena de
Cristophe Colomb
(comedia shakespiriana), de Lemercier

Lamarck: Filosofa zoolgica


A Sui'ssa, aparici de la
ligura del defensor del
pobl
Primera operaci abdominal (extirpado de
quists ovrics)

1810

Beethoven: Egmont
Kleist: Ktchen d'Heilbronn
Es prohibeix a Franca
De l'Alemanya, de Stal
Es posen de moda els
teatres en miniatura, o
teatrins

Goethe: Teora deis colon


Hahnemann: Organon
de l'art de curar
Jovellanos: Memoria sobre la educacin pblica
Goya: Pintures negres
Turner: Caiguda d'una
allau ais Grissons
Premsa rpida (impressi per plecs)

Any

Kleist: Sobre el
teatre de marionetes

129

Any

Teories
dramtiques

Fets teatrls

Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques

Any

leones
dramtiques

Kleist: El cantir trencat


1811 Lamb: Les tragedles de Shakespeare considerades des
del pun de vista de
la possibilitat de
ser representadles

1812

Grimm: Cantes infantils


i de la llar
Tolstoi: Guerra ipau

Foselo: Rtcdarda
Rossini estrena a Vencia
Topera cmica La italiana a Algria i Tancredi
Vigan estrena a Mila
Prometeo, amb msica
de Beethoven

Sismondi: La literatura
de l'Europa meridional
Schinkel: Catedral gtica
Extintor porttil

1814

Pixrcourt: El gos de
Montargis
Rossini: El ture a Italia

Gricault: Cuirasserfert
fugint delfoc
Goya: Els afusellaments
de la Moncloa
Stephenson: locomotora
a vapor
Primer vaixell de guerra
a vapor
The Times adopta la rotativa
Enllumenat de gas ais
carrers de Londres
Restabliment de la Inquisici a Espanya

1815

Scribe aconsegueix el
seu primer xit amb Encara una nit de la Guardia Nacional
Estrena a Mil de Francesco de Kimini, de Pellico, un deis majors xits
del xix itali
Schreyvogel dirigeix el
Burgtheater de Viena,

Schubert: Segona Simfonia


Trompeta de pistons
Lmpada de seguretat
minera
Mquina de composici
tipogrfica

Sta&Del'Alemanya

130

Aportacin! esttiques,
cientfiques i tecniques

segons el model de Weimar


L'Olympic Theatre de
Londres instal-la la llum
de gas

Napolen Bonaparte
promulga a Moscou el
decret que regula la vida
teatral francesa

1813

Fets teatrah

1816 Goethe: Shakespeare sensefi!


Nicollini: Algunes
idees sobre la ressonancia al leare

Rossini: El barber de Sevilla


El Chesnut Street Theatre de Filadlfia incorpora per primera vegada ais
USA la llum de gas
Utilitzaci ais teatres europeus de la llum de calci (limelighl)
Picard funda a Pars el
Thtre de l'Odon, clestinat a espectacles musicals

1817 Hazlht: Els personatges de les obres


de Shakespeare

Byron: Man/red
I legel: Enclopi-Jii Je
Colman, jr: L'actorpera les cienes lil(Hofi<iites en
qualsevol feina o Primer i compendi
segon pis, en qu es mos- Ricardo: Prittcipis 'ecotren per primera vegada noma poltica i taxaci
a escena dos espais siParkinson descriu la malaltia que duu el seu nom
multanis
Goethe dimiteix com a
director del teatre de
Weimar
*Marionetes sicilianes de
Grasso
Es generalitza la llum de
gas ais escenaris de Londres

1818

Grillparzer: Sappho
Hugo: Ins de Castro
Payne: Brutus o la caiguPellico: Dos arrida del Tarquini
Fundaci de TOld Vic a
cies sobre Veritable idea de la trage- Londres, dins l'anomedia de V. Alfieri
nat Repertory Movement,
oposat al convencionalisme del teatre victoria

Hazlitt: Lectures
deis escriptors an-

131

Constant: Adolphc
Goethe funda la revista
Art i antiguitat
Nicpcc: fixaci de la
llum sobre placa de coure, que donar lloc a la
fotografa no efmera
Metrnom
Estetoscopi

Schopenhauer: El man
com a voluntat i representado
Visconti: Idees elementis sobre la poesa
romntica
Shelley: Frankenstein o
el Prometeu modern
Friedrich: Viatger con-

Teories
dramatiques

Fets teatrah
i escnics

Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tecniques

L'actor Isidoro Miquez


es desterrat per enfervorir massa el pblic amb
Nio U

templant un mar de nvols

Solger: Curs sobre


art dramatic i literatura

Katona: El Ban Bank


Kisfaludy: Els tartar a
Hongria i Els pretendents
Renart: El sastre i l'assistent, peca que inicia la
recuperaci del teatre en
llengua catalana
Shelley: Els Cenci

Grimm: Gramtica alemanya


Lannec: Tractat del
diagnstic de les malalties
deis pulmons i del cor
Scott: Ivanhoe
Gricault: El ra de la
Medusa
Museu del Prado

1820 Blasis: El codi de


Terpstcore. Tractat
elemental, terc i
practic de I'art de
la dansa
Grillparzer: De
l'essna del drama
Manzoni: Carta al
Sr. C. sobre la untat de temps i de
lloc en la tragedia

Shelley: Prometeu alliberat


A Barcelona, sainis anticlericals de Robrenyo,
que el portaran a la pres el 1822
Aparicio ais USA deis
Minstrel Show, espectacles cmico-musicals interpretis per actors
blancs maquillis de negre, al voltant d'un actor
negre de debo
Adopci del terme mise
en scne en el seu sentil
actual

Blake: Jerusalem
Keals: Oda a una urna
grega
Ampre: liis de l'electromagnetisme
Abolici de la Inquisici
a Espanya i restabliment
de la llibertat de premsa

1821

Byron: Marino Fallero,


Sardanapalus i Can
Grillparzer: El vello d'or
Kleist: Elprncep d'Hamburg
Shelley: Hllade
Inslal-laci de la llum de
gas a l'Opera de Pars

Comte: Pa deis treballs


cientfica per reorganizar
la societat
Hoffmann: Els germans
Serapion
Quincey: Confessions
d'un opiman

Grabbe: Herzog Theodor


de Gothland
Martnez de la Rosa:
Edipo
Aldarulls a Pars per la

Saint-Hilaire: Filosofa
anatmica, punt de referencia de Balzac
Kisfaludy funda a Hongria l'almanac d'adscrip-

Any

1819

1822

132

Any

leones
dramatiques

Fets teatrah
i escnics

Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques

representaci d'Otel-lo
per una companyia anglesa, amb intervenci
de la polica
Diorama de Daguerre i
Bouton instal-lat a Pars

ci romntica Aurora
Champolion desxifra els
jeroglfics egipcis
Primera installaci d'enllumenal inlerior amb
gas a Pars

1823 Stendhal: Reme i


Shakespeare (primera versi)

Griboidov: Llstima de Ciment prtland


seny!
Nicollini: Edip al bosc de
les Eumnides
Schubert/Chezy: Rosamunda, princesa de Xipre
Kemble, a El re Joan, introdueix a Anglaterra la
verital veslimenlria
L'actor F. Lemaitre obt
el seu primer gran xit
interpretant L'hostal deis
Adris en registre parodie

1824

Soumel, amb ClepAtra,


marca el pas del classicisme al romanticisme
francs
A Moscou, f u n d a d o del
Tealrc Maly
Oberlura del Chatham
Theaire, amb 1300 places, primer gran lealre
de Nova York que incorpora la il-luminaci amb
gas

Sainl-Simon: /:'/calcisi//c deis industriis


Delacroix: Malanga Je
Quios
Becthovcn: Nonciiii siuifonia
Tcxils impermeables

1825 Coleridge: Ajuda a


la reflexi
Stendhal: Racine i
Shakespeare (segona versi)
Taima: Reflexions
sobre Le Kain i
l'art teatral

Almeida Garret: Camdes


Mrime: El teatre de
Clara Gazul
Pushkin: BOTO Gudonov
Soumet, fundador del
primer Cenacle Romnlic, escriu ]oana d'Arc
Fundaci del Bolxoi de
Moscou, amb un espai
escnic tan gran com la
platea

: Curs de filosofa
positiva (fins al 1842)
Primera lnia ferroviaria,
entre Stoscklon i Darlington (Escocia)

133

Any

Teores
dramatiques

Fets teatrals

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Carleston crea un producte que permet ignifugar


el vestuari i els decorats
Incendi del Hof-Thcater
de Weimar
Goldfaden introdueix
per primera vegada personatges femenins en el
teatre jueu

1826

L'actor negre nord-americ Ira F. Aldridge interpreta el paper


d'Oielo a Londres
A Nova York, obertura
del Bowery Theatre, el
primer amb llums de gas
protegits per vidre

Cooper: El darrer mohica


Giraldes: Don Segundo
Sombra
Niepce: Pun de vista des
de la fnestra del Gras,
fotografa mes antiga coneguda
A Barcelona, primera
instal-laci d'enllumenat
a Espanya
Mquina segadora

1827 Goethe: Herencia


de la Potica d'Aristtil
Hugo: Prefaci a
Cromwell
Martnez de la
Rosa: Potica

Bellini: La pirata
Ducagne: Trenta anys o
la vida d'un jugador
Grabbe: Broma, stira,
irona i coses mes profundes
Hugo: Cromwell
Triomf de Shakespeare a
Pars amb la representaci de diverses obres per
part d'una companyia
anglesa

Manzoni: Els promesas


Delacroix: La mort de
Sardanpal
Ohm: liis deis corrents
elctrics
Cerilles de fricci

1828 Duran: Discurso


sobre el influjo de
la crtica moderna
en la decadencia
del antiguo teatro
espaol
Larra: Critiques teatrals. (fins al 1837)

Berlioz: La condemna de
Faust
Lamb: The Wife's Trail;
or the Intruding Widow
Scribe i Auber: La muda
de Portici

Michaud: Biografa universal, primer diccionari


biografi en ordre alfabtic
Sntesi de la urea

134

Fets teatrals

Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques

1829 Constant: Barreges


entre poltica i literatura i Reflexions
sobre la tragedia
De Vigny: Carta a
LW* (Prefaci a E/
moro de Venida)
Dumas snior:
Prefaci a Henri III

Dumas snior: Henri III


i la seva cort
De Vigny: El moro de
Vencia
Grabbe: Don Juan i
Faust
Platen-Hallermnde:
Edip romantic
Rossini: Guillem 'Tell
L'actor Deburau crea el
personatge de Pierrot a
El venedor d'cnciam
Marin de Lorme, d'Hugo, es prohibida per la
censura
A Ma, primer teatre
d'pera a Espanya amb
planta ellptica

Fourier: Nou mn industrial i sodetari


Balzac, amb Fisiologa
del matrimoni, comenca
La comedia humana
Chopin: Estudis
Braille: escriptura per a
cees (adoptada internadonalment el IS)25)

1830

Bcllini/Romani: Els Capuleti i els Montecchi


Hugo estrena llernani a
la Comedie Francaise
que dona lloc a la batalla
d'aquest nom
Pushkin: El convida! de
pedra
Publicado de La paradoxa de Diderot
L'actriu Lucy E. Bartolozzi (Mme Vestris) esdev la primera empresaria teatral anglesa
(Olympic Theatre) i introdueix a l'escenari utilleria real
A BrusseHes, desprs
d'una representaci de
La muda de Partid, s'inicia la insurrecci per la
independencia de Blgica
Creaci del Conservatorio de Msica i Declamacin de Madrid

Stendhal. El roig i el negre


Aparicio ais USA del
movirnent literari Transcendentasta, d'inspiraci llibertria
Poisson formula la teora
de la transmissi de les
ones elstiques a travs
deis slids, base de la sismografa
Maquina de cosir
Comercialitzaci de les
llaunes de conserves

Any

Teores
dramatiques

135

Any

Teories
dramatiques

1 83 1 Bretn de los Herreros: Diferentes


sistemas de los actores para la representacin de los
dramas

1832

Hegel: Llifons
d' esttica

Fets teatrah
i escnics

Aportacions estetiques,
dentfiques i tcniques

De Vigny: La marscala
Faraday: Investigacions
d'Ancre
experimentis sobre l'eDumas snior: Antony
lectricitat
Hugo: El re es diverteix; Lyell: Principis de geoloestrena de Marin Delor- ga
me, prohibida dos anys
Hugo: Nostra Senyora de
abans amb el ttol d'Un
Pars
Leopardi: L'infinit i Calduel sota Rchelieu
Meyerbeer estrena a Pa- ma desprs de la tempesrs Topera Robert el dia- tat
ble
Delacroix: La llibertat
Chapman funda el Steguiant el pobl
amboat, primer show
boat ais USA
Construcci del teatre
de la Cort de Weimar
A Madrid, primera escola espanyola de declamado
Donizetti: L' elixir d'amor
Dumas snior: La torre
de Nesle
Musset: Un espectacle a
la butaca
Pellico: Erodiade
S cribe: Deu anys de la
vida d'una dona
El re es diverteix, d'Hugo, es prohibida desprs
de l'estrena
A l'Olympic Theatre de
Londres, primera utilitzaci del box-set, decorat
amb parets laterals i
obertures practicables,
per a Eljoc de la
seducci, de Shaw
Taglioni, amb La silfide,
introdueix el tutu i generalitza la sabatilla de
puntes, ja utilitzada el
1831 per Amalia Brugnoli a Robert el diable

136

Any
1833

Termes
dramatiques

Fets teatrah

Aportacions estetiques,
dentfiques i tcniques

Basts: Tratado de
declamacin o arte
dramtico
Delsarte: Mtode
filosfic del cant

Hugo: Lucrce Eorgia i


Marie Tudor
Krasinski: La no divina
comedia
Musset: Els capricis de
Marianne
A Anglaterra, la Dramatic Copyright Act atorga a
l'autor el dret d'autoritzar la representado de
les seves obres
A Espanya, fi del monopoli teatral en favor deis
hospitals

Heine: Lesela romntica


Balzac: Eugnie Crandet
Pushkin: La dama de piques i Eugene Onegin
Mquina d'escriure criptogrfica

Altes: Mudarra, primer


drama romntic estrenat
a Barcelona
Bchner: Woyzeck
Grillparzer: El somni es
vida
Musset publica Lorenzaccio i No/cu bromes
amb I'amor
Martnez de la Rosa: La
conjuracin de Venecia
L'actriu francesa Djazet
interpreta papers masculins i diversos personatges en un mateix espectacle
Supressi a Espanya de
la censura eclesistica sobre el teatre, en el marc
d'una llei que regula la
vida teatral

Balzac: El pare Goriot


Gogol: Taras Vitaba
Pushkin: La dama de piques
Listz: Anys de pelegrinal-

Bellini: Els puritans


Bchner: La mort de
Danton
De Vigny: Chatterton
Duque de Rivas: Don
Alvaro o la fuerza del
sino
Grabbe: Annbal

Andersen: Cantes
Leopardi: Cants
Babbage crea l'Analytical Engine, que introdueix la idea de programa
Revolver Cok

1834

Clausewitz: Sobre la
guerra
Irving: Cantes de l'Alhambra
Karr: Sata els tells
Gauss estableix el segon,
el mil-lmetre i el mil-ligram com a unitats absolutes de mesura del
temps, de la longitud i
de la massa
Telgraf elctric
Estroboscopi
Tramvia i troleibs
Aparicio de la paraula
socialisme
1835

De Vigny: Darrera
nit defeina (prefaci a Chatterton)
Prieto: Teora del
arte dramtico

137

ge
Motor elctric de Jacobi
Mecanisme de relrigcraci de Perkins

Any

Teories
dramatiques

Fels teatrals

Aportacions estques,
cientfiques i tcniques

Any

Teories
dramatiques

Musset: El canelobre
Nestroy: Planta baixa i
primer pis
1836

Dumas snior:
Kean, o Desordre i

Garca Gutirrez: El trovador


Gogol: E'inspector
Grabbe: La batalla
d'Hermann
Incendi del Teatre Lehman de Sant Petesburg,
amb 800 victimes

Eckerman: Converses
amb Goethe en els darrers anys de la seva vida
Humboldt: Sobre I'estructura del llenguatge
Musset: Ees confessions
d'un fill del segle
Pushkin: La filia del capita
Sainte-Beuve: Retrats literaris femenins
A Ea Presse, primers
anuncis publicitaris en
un diari

1837 Ribot, A.: Emanci- Cervera: Divorc per


pacin literaria
forca, primer al-legat teatral a Espanya a favor
del divorci
Dumas snior: Don ]uan
de Maraa o la caiguda
d'un ngel
Grillparzer: Lajueva de
Toledo
Hartzensbusch: Eos
amantes de Teruel
Hugo: El re es diverteix
Munch, P.A: La joventut
del re Sverre, que marca
l'inici de la dramaturgia
noruega
Inaugurado a Barcelona
del Gran Teatre del L-

Hegel: Llicons sobre la filosofa de la historia


Dickens: Aventures. d'Oliver Twist
Lermontov: La canc, del
tsar Ivan Vasilivitx
Tpffer: El prncep valent, primera narraci dibuixada en forma de vinyetes
Galvanoplastia
Hlix de propulsi
Escafandre

1838 Musset: De la
tragedia a propsit
deis inicis de Mlle
Rachel

Cournot: Recerques sobre elsprincipis matemtics de la riquesa


Dickens: El club Picktvick
Poe: Ees aventures d'Ed-

Almeida Garret estrena


a Lisboa Un auto de Gil
Vicente
Grillparzer estrena Ai
deis mentiders!
Hugo: Ruy Blas

138

1839

1840

1841

Gogol: A la sortida
del teatre
Ribot, A.: Reflexiones acerca del
drama, prleg a
Cristbal Coln o
las gloras espaolas

Fets teatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Labiche estrena Monsieur Coislin o l'home infinitament corts, el seu


primer vodevil
Terradas: Lo re Micomic, stira sobre l'origen
div de la monarquia

gard Cordn Pym de


Nantucket
Delacroix: Medea
Wheatstone: estereoscopi, que permet la visi en
relleu
Hertz: ones electromagntiques
Navegaci transocenica
a vapor

Bchner: Eeonci i Eena


Juana de Horta: Carolina
o la dicha inesperada, un
deis primers texts del
teatre cuba

Darwin: El viatge del Reagle


Balzac: Eatrix
Stendhal: La cartoixa de
Parma
Chopin: Sonata en si bemoll
Daguerrcotip

Bretn de los Herreros:


El pelo de la dehesa
Gertrudis Gmez de
Avellaneda: Eeoncia
Hunt: Una legenda de
Florencia
Wagner: Rienzi
A Londres, obertura del
Winchester Music Hall,
amb 1000 places

Proudhon: Que os la propietat?


Tocqueville: Ea democracia a America
Sax: saxlon
Primera expedido de
Livingstone a Pfrica
Segell de correus
(Penny Black, a Anglatrra)

Perrot: Giselle
La bailarina Fanny Elssler cobra a Nova York el
cachet mes alt de la
historia fins aleshores
(500 $ per actuaci)
Regles per al Petit Teatre,
que regula les representacions escolars salesia-

Feuerbach: E'essencia
del cristianisme
Kierkegaard: El concepte
d'ironia
Lermontov: Herois del
nostre temps
Talbot inventa la calotipia, que permet obtcnir
mltiples imatges positives a partir d'un negatiu
Lmpada d'arc voltaic
Joule enuncia l'anomenat efecte Joule, base
de Taire condicional

139

Any

Teories
dramatiques

1842 Blanche: Una companyia teatral ambulant

1843 Kierkegaard: Repercussi de la


tragedia antiga en
la moderna. Un assaig d'esforf os fragmentara
Hebbel: Una paraula sobre el dranii
Pixrcourt: Darreres reflexions de
I'autor sobre el melodrama

Fets teatrah

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Gogol: El casament
Rivas: El desengao en
un sueo
A Franca, primers espectacles de cancn

Hegel: Contribuci a la
crtica de la filosofa del
Dret
Mayer, a Forces de la naturalesa inorgnica, estableix el princip de la
conservado de 1'energa
Gogol: Les animes mortes
Poe: Els assassinats del
carrer Morgue
Descobriment del carcter peridic de l'ovulaci
Primera extracci dental
amb anestesia

Almeida Garret estrena


Elfrare Luiz de Souza
Dumas snior: Les senyoretes de Saint-Cyr
Hebbel: Mara Magdalena
Wagner: L'holands
errant i El vaixellfantasma
Zorrilla: El pual del
godo
Estrena d'Els Burgraves,
darrera i fracassada experiencia teatral d'Hugo,
i de Lucrce, de Ponsard,
considerada el cant del
cigne del Romanticisme
teatral
Mendelssohn: msica
escnica per a El somni
d'una nit d'estiu
Fi del monopoli del
Drury Lae i del Covent
Carden; al Drury Lae,
instal-laci del primer
trap, dispositiu que permet transportar mecnicament actors o elements
escenogrfics

140

Teories
dramatiques

Fets teatrah
i escnics

Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques

1844 Mil i Fontanals:


Compendio del
arte potica

Hebbel: Maa Magdalena


Gertrudis Gmez de
Avellaneda: Alfonso Munio
Gherardi del Testa: Una
ambici folla
Zorrilla: Don ]uan Tenorio
Mor W. Grieve, el primer escengraf cridat a
saludar en un escenari

Margaret Fuller: La dona


al segle XIX, primer assaig feminista ais USA
Dumas: Els tres mosqueters
Sue: Els misteris de Pars
Turner: Pinja, vapor i velocitat
Fotopanormica

1845 Baudelaire: L'ar


romntic

De la Vega: El hombre
Kierkegaard: Els estadis
de mundo, considerada
en el cam de la vida
la primera alta comedia
Marx/lingels: La sagrada
espaola
familia. Crtica de la crtiVerdi: Joana d'Arc
ca crtica
Wagner: Tannhauser
Dostoievski: La pohra
A la Xina, l'incendi d'un gent
teatre causa 1670 morts, Mcrime: (Carinen
la xifra mes alta registra- Poe: Histories extraorda mai en un accident
dinares
d'aquest tipus
Corot: M ciulat d'Avray
Ivnova, primera bailarina russa que acta a Festranger (Giselle)

1846

Inaugurado a Lisboa del


Teatre Nacional Portugus
Teatro Sols de Montevideo

Balzac: La cosina Relie i


El cos Pon
Melville: Typec
Primera operaci quirrgica amb anestesia per
inhalado d'ter
Descobriment de Nept

1847

Enriqueta Lozano: Una


actriz por amor
Musset estrena el proverbi en un acte Un caprici
Wagner: Lohengrin
Obertura del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, amb 3500 localitats

Bront, Ch.: jane Eyre


Bronte, E.: Citns rfols
Fundado a Londres del
Photographic Club
Oftalmoscopi
Amb els experiments de
les germanes Fox a Nova
York, inicis de l'espiritisme modern
Ais USA, fundado de

Mili: Sistema de lgica


deductiva i inductiva
Fundaci de The Economist a Londres

141

Teories
Any dramatiques

Aportacin* esttiques,
cientfiques i tecniques

Fets teatrals
i escnics

Any

Teories
dramatiques

l'Esglsia deis Mormons i


creaci de la primera escola per a deficients mentis
1848 Kierkegaard: Una
crisi en la vida d'una actriu

Augier: L'aventurera
Listz es nomenat director del Teatre de Weimar

Marx i Engels: Manifest


del partit comunista
Stuart Mili: Principis d'economia poltica
Tackeray: La fira de les
vanitats
Dumas: La dama de les
camlies
Ruskin, Burne-Jones i
Hunt funden la Germandat Prerafaelita
Hofmeister descobreix
els cromosomes
Primera operaci d'apcndicitis
Primer ferrocarril a Espanya

1849

Flaubert: La templado
de sant Antoni
Scribe: Adriana Lecouvreur
Verdi: La batalla de Legnano
Zorrilla: Traidor, inconfeso y mrtir
Inaugurado a Madrid
del Teatro Espaol amb
Sal, de Gmez de Avellaneda
A l'Astor Place Opera
House de Nova York,
l'enfrontament entre els
partidaris de Tactor
angls Macready i els de
Factor nord-americ Edwin Forrest provoca 22
morts i 36 ferits
Primeres proves de llum

Wagner: L'obra d'art del


futur
Cecilia Blh de Faber:
La gavina
Courbet: Els picapedrers,
considerada la primera
pintura socialista
*Foucault calcula amb
precisi la velocitat de la
llum
Construcci deis primers
grans ponts ferroviaris
Ca d'acer Krupp
A Anglaterra, primer
mapa del temps

142

Fets teatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
entfiques i tcniques

elctrica a l'pera de
Pars per a l'estrena d'El
profeta, de Meyerbeer

1850

Ibsen: Catilina
Dickens: David CopperPonsard: Charlotte Cor- field
day
Hawthorne: La carta esTurgunev: Un mes al
carlata
camp
Ais USA, The DaguerWagner: Lohengrin
rian Journal, primera reObertura del Teatro
vista fotogrfica
Real de la pera de Ma- Primeres biblioteques
drid, amb La favorita, de municipals a Anglaterra
Donizetti
Paper fotografi
* Aparicio a Anglaterra
Blue jeans
de les Sotck C.ompaiiy,
companyies estables
d'actors amb un repertori no comercial, oposades a les emergents Touring Company
Publicaci a Barcelona
de la revista El Eco del
Actor

1851 Wagner: pc
drama

Labiche/Michel: El barret de palla d'Italia


Lpez de Ayala: Un
hombre de estado
Musset: Els capricis de
Marianne
Scribe: Batalla de dames
Verdi estrena Rigoletto

Melville: Mohy Dick


Revclat fotografe des
del negatiu
Foucault, amb el sen
pendol, demostra la rotaci de la trra
Ciment armat
A Anglaterra, utilitzaci
de l'acer en la construcci d'edificis

1852

Dumas jnior estrena a


Pars la seva adaptaci
teatral de La dama de les
camlies
Halvy, J.: Eljueu errant
Renart: La festa del pobl

Comte: Catecisme positivista


Lamartine: Graziella
Museu de l'Ermitage
Giffard: primer vol a
motor, aplicat a un globus
A Pars, primers tramvies de tracci animal

Hetnner: El drama
modern

143

Any

Teores
dramatiques

1853

1854 Morelli: Promptuar de les poses


esceniques

1855

Fets teatrals

Aportaons esttiques,
cientfiques i tcniqucs

Balzac: Pamela Giraud


Ibsen: La nit de sant Joan
Ponsard: L'honor i els dien
Verdi: El trabador i La
Traviata

Cub: Lecciones de freno-

Ibsen: El tumult de l'heroi


Ludwig: Els macabeus
SukhovoKobilin: Les
noces de Kretxinski
A Londres, obertura del
teatre de music-hall Alhambra

Boole: Les liis del pensament, en qu estableix


les bases de l'lgebra de
conjunts
Dickens: Temps difcils
Quincey: L'assassinat
considerat com una de les
belles arts
Disdri comercialitza la
targeta de visita amb fotografa i introdueix el
retrat d'estudi amb elements escenogrfics
Objectiu amb gran angular
Fabricaci de l'alumini

Augier: El casament
d'Olympe
Boker estrena Francesca
de Kimini, considerada
una de les obres mes representatives del scgle
xix nord-americ
Tamayo y Baus: Locura
de amor
F.C. Burnard funda a la
Universitat de Cambridge
l'Amateur Dramatic Club
Bchner es expulsat de
Fensenyament per la publicado de Forga i materia, en qu reivindica el
punt de vista positivista

Whitman: Fulles d'herba


Al pavell Rcalisme de
l'Exposici Universal de
Pars, primera exposici
de fotografes
Tossetti introdueix el
terme esteticismeper
caracteritzar el moviment prerafaelita angls
Cremador Bunsen de gas

144

Gobineau: Assaig sobre


la desigualtat de les races
humanes
La fotografa zoolgica,
primera publicaci cientfica amb il-lustracions
fotogrfiques
Ascensor Otis amb mecanisme de seguretat

Teories
Any dramatiques

Fets teatrals

Aportaons esttiques,
cientfiques i tcniques

Fundaci a Barcelona de
la revista El Teatro y el
Tocador

1856 Coll i Veh: Elementos de litemtu-

Angeln: La verge de les


Mercs, considerat el primer drama romntic ctala
Lpez de Ayala: El tejado de vidrio
Ponsard: La borsa
Tamayo y Baus: La bola
de nieve
Reconeixement deis
drets d'autor de les
obres dramatiques ais
USA
Teatro de la Zarzuela ce
Madrid

Hugo: Les contemplacions


Nadar: primeres fotografes aries, a Pars
Rejlander: Els dos camins
de la vida, obra representativa de la fotografa
pictoralista
Colorants d'anilma
Acer Bessemcr

1857

Dumas jnior: La qesti


de diners
Ibsen es nomenat director del teatre de Cristiania
Obertura a Londres del
Holborn Empire, dedicat al teatre musical

Baudelaire: Les flors del


mal
Flaubert: Mudante Kovary
Primera perloraci de
petroli a Romana
Pasteuritzaci d'alimcnts
lquids
Obligatorietat de l'ensenyament priman a Espanya

1858 Marx: Introdcelo


a Fonaments de la
crtica de I'economa i

Castelvecchio: La dona
romntica i el metge homeoptic
Dumas jnior: El ful natural
Offenbach: Orfeu ais inferns
Taylor; El nostre cos
amerca

Humboldt: Cosmos: esbs duna descripci fsica


del mn
Tommaseo: Diccionari de
la lengua italiana
Descobriment deis raigs
catdics
Refrigerador
Perforadora d'aire comprimit, que facilita l'obertura deis grans tunis

1859 Arnaud: Delsarte,


els seus cursos, el

Gounod: Faust
Darwin: L 'origen de les
Pisemski: Un destamarg especies

145

Any

1860

1861

Teories
dramatiques

Fets teatrals

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

sea mtode
Kean, Ch.: Discurs
d'autodefensa

Lotard introdueix els


exercicis de trapezi al
circ

Mistral: Mirio
Ponson du Terrail: Nous
drames de Pars o La resurrecci de Rocambole
Turgunev: Ntu de nobles
Millet: ngelus
Gounod: Ave Mara
Smiles: a Selph-help introdueix l'expressi
ajuda't tu mateix
Decret ministerial a
Franca que fixa el valor
de la nota la (435 Hz)
A la batalla de Richmond (USA), primera
utilitzaci de la fotografa aria amb finalitats
bl-liques
Perforacions petrolieres
ais USA i a Rssia
Acumulador elctric

Labiche: El viatge de
Monsieur Perrichon
Ostrovski estrena La gropada
De la Barrera publica
Catlogo bibliogrfico y
biogrfico del teatro antiguo espaol desde sus orgenes hasta mediados del
siglo xvm
Creaci del Conservatoire d'Art Dramatique a
Brussel-les i Anvers
Segon intent d'introduir
la llum elctrica a
l'pera de Pars

Fets teatrals
i escnics

Aportacin* esttiques,
cientfiques i tcniques

J.W. WaUack obre a


Dostoievski: Humiliats i
Broadway el Star Theatre o/esos
Sand: 7 marqus de Villemer
Listz: aust
Manet: Msica a les Tulleries
Velocpede de Michaud

1862

Ibsen: La comedia de l'amor

Flaubert: Salamb
Hugo: Els miserables
Tackeray: Les aventures
de Philip
Turgunev: Pares i filis,
en que introdueix el terme nihilista
Berlioz: A travs deis cants
Invenci deis plastics

1863 Freytag: \M tcnica


deis drames

Berlioz: Els troians


Garca Gutirrez: Las caas se vuelven lanzas
Tamayo y Baus: El nuevo
don Juan
Ventura de la Vega: La
muerte de Csar
Primeres aplicacions del
mecanisme el fantasma
de Pepper, inventat per
J.H. Pepper, que permetia 1"apand a escena de
fantasmes, grcies a un
joc de miralls

Helmholzt, a Investigacions sobre les sensacions


sonares, estableix les tres
caracterstiques del to
musical: intensitat, altura
timbre
Verne: Cinc setmanes en
globus
\L\ Djeuner sur I'herb
de Manet es relusat al
Sal de Pars
s de la llanterna de
projecci per obtenir positius ampliis projectant
el negatiu
Metro de Londres

1864

Bjarson: Marta Stuard

Baudelaire: L'spleen de
Pars
Carroll: Alicia al pas de
les meravelles
Larousse inicia la publicado del Gran Diccionari Universal
Ais USA, Thompson
funda la primera agencia
de publicitat

Fechner, a Elements de
f sicofsica, estableix la
reacci entre estmul i
reacci
Extracci de la cocana
Linleum

Qutelet, a fsica social,


Labiche: La pols ais ulls
aborda Festudi estadstic
Rossini: Otel-lo, o sigu
de les formes i facultats
El moro de Vencia
Balakirev: msica escni- humanes
Dickens: Grans esperances
ca per a Re Lear

146

Teories
Any dramatiques

Hugo: William
Shakespeare

'Escocia
Meilhac i Halvy, L.,
amb msica d'Offenbach: Ld bella Helena
Pitarra: L'esquella de la
Torratxa
Primer Festival de Stratford-on-Avon
L'Opera de Budapest,

147

Any

Teories
dramtiques

Fets teatrals
i escnics

Aporacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Any

primer teatre europeu


totalment electrifica!
1865

Delsarte: Esttica
aplicada. Les fon ts
de l'art

1866

1867 Capuana: Autors i


actors

Canth, Minna: Anna Lusa


Musset: Carmosine
Amb Sodetat, de Robertson, s'inicia ais USA l'anomenat drama de tassa i platet, o realisme
domes tic
Obertura a Pars del Bata-clan, teatre de musichall
Inicis del burlesque
nord-americ, de forta
crrega sexual
L'actor John W. Booth
assassina Lincoln durant
una representaci d'El
nostre cos americ, de
Taylor, al Ford's Theatre
de Washington

Berlioz: Gran tractat de


la instrumentado i l'orquestraci modernes
C. Bernard, a Introducen
a l'esudi de la medicina
experimental, propugna
una medicina cientfica,
independen! de l'ull clnic
Taine: filosofa de l'art
Verne: De la Terra a la
Lluna
Manet: Olympia
*Broca identifica la zona
del crtex on es genera
el llenguatge articulat
Primera operaci amb
antisptics
Prohibici de l'esclavitud ais USA
W. Booth crea a Anglatrra l'Exrcit de Salva-

Robertson: Els nostres


Amb la publicaci de
Brandt, Ibsen es conegut
a Europa
Smetana: La nvia veuda
Pitarra: Ees joles de la
Roser

A Experiments 'hbridaci de les plantes, Mendel estableix les liis de


l'herncia
Dostoievski: Crim i castig
Verga: Una pecadora
Dinamo
Torpede
Nobel inventa la dinamita

Dumas jnior: Les idees


de Madame Aubray
Ibsen: Peer Gynt
Tamayo y Baus estrena a
Madrid Un drama nuevo
Valaoritis: Atanasio Diaco
Reconeixement deis
drets d'autor a Italia

Marx: El capital
Strauss: Sobre elDanubi
blau
Lister: tractament antisptic de les ferides
amb cid fnic
Aparicio ais USA del Ku
Klux Klan

148

Teories
dramtiques

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Fets teatrals
i escnics
Disposici que obliga
que les obres escrites en
ctala tinguin almenys
un personatge que parli
en castell

1868

Browning: E'anell i el libre


Amb Mefistfeles, Boito
propugna la qualitat literaria deis llibrets d'pera
Desenvolupament a
Cuba del teatro bufo,
cmparentat amb la commedia dell'arte
Hollingshead funda a
Londres el Gaiety Theatre,
en qu introdueix les sessions de tarda o matines

Haeckel, a Historia natural de la creado, introdueix el concepte d'ecologia


Dostoievski: L'idiota
Lautramont: Cants de
Maldoror
Tolstoi: Sebastopol
Celluloide

1869

Feydeau: La senyora de
chez Maxim
Meilhac i Halvy, L.:
Frou-Frou
Wagner: L'or del Rin
Obertura a Pars del Folies-Bergre, dedicat a l'opereta i a la pantomima

Alcott: Dneles
Verlaine: Pestes galants
Meyer/Mcndeleiev: taula
peridica deis elements
qumics
Motocicleta a vapor
Obertura del canal de
Suez
Ferrocarril Nova YorkSan Francisco
Margarina

1870

Balaguer: Safo
Delibes estrena Coppelia
El duc Georg II i l'actriu
Ellen Franz funden la
companyia deis Meiningen, dirigida per Ludwig
Chronegk

Flaubert: E'educado sentimental


Sacher-Masoch: Venus
entre pells
Verne: Vint mil llegues
de viatge submar
Fortuny: Ea vicaria
Lnia telegrfica entre
Londres i l'India
Descobriment de les ruines de Troia

149

Any

Teories
dramatiques

1871 Delsarte: Episodis


reveladors
Ludwig: Estudis
shakespearians
Nietzsche: El naixement de la tragda

1872 Darwin: L'expressi de Pernoct en


els animis i en
l'home

1873

Fes teatrah
i escnics

Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques

Cossa: NETO
Kolr: Eljueu de Praga
Ostrovski: El bosc
A travs delfoc, de B.
Campbell, primer dramaturg professional ais
USA
Estrena 'Atda, de Verdi, al Caire, amb escenaris reals
Triomf d'Irving a Londres amb Eljueu
polons, d'Albery
Fundado del Genossenschaft Deutscher
Bhnenangehriger, primer sindical teatral a
Alemanya
Ais EUA, circ de tres
pistes de Barnum
Royal Court Theatre de
Londres

Darwin, a L 'origen de
l'home i la selecci en relaci amb el sexe, propugna que noms es reprodueixin els ssers
mes dotats
Rimbaud: El vaixell ebr
Zola inicia el cicle deis
Kougnon-Macquart
Verechtchaguine: Apoteosi de la guerra
Libert, a l'ibum Crms
de la Comuna, realitza
els primers trucatges fotografes per mostrar la
crueltat deis comunards
Mecci estableix les bases de la telefona
Tnel del Montblanc

Strindberg: Mestre Olof


La Duse fa la seva entrada al teatre interpretan!
ais 14 anys el paper de
Julieta
Aparicio a Franca del
terme revista (revu)
per designar un espectacle amb can9ons, esquetxs i monlegs
Al USA, primer espectacle de rodeo

Bakunin: Federalisme,
socialisme i antiteologis-

Dumas jnior: La dona


de Claudi
Ibsen estrena El Csar i
Galilea
Leichner inicia a Alemanya la producci de
maquillatges no verinosos

Prez Caldos: Episodios


nacionales
Rimbaud: Una temporada a l'infern
Verga: Eva
Zola: Thrse Raqin
Remington: comercialitzaci de la mquina d'escriure

150

me
Dostoievski: Els dimonis
Hernndez: Martin Fie-

rro
Mussorgski: Eorts
Godunov
Monet: Impressi
Diccionari Littr de la
llengua francesa
Taylor: taquigrafa

Any

Teories
dramatiques

Fets teatrals
i escnics

Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques
Fabricaci de paper per
mitjans qumics
El cigarret comen ca a
desplagar el cigar entre
les classes mitjanes i altes

1874

Mussorgski estrena Bors


Godunov a Sant Petersburg
Els Meiningen debuten a
Berln amb ]uli Csar, de
Shakespeare

Wundt: Fonaments de
psicologa fisiolgica
Barbey d'Aurevilly, J.-A.:
Les diabliques
Verne: L'illa misteriosa
Mussorgski: Quadres
d'una exposici
Primera exposici
col-lectiva deis impressionistes a Pars

1875 Manjarrs: El arte


en el teatro

Bizet estrena Carmen


Ferrari: El sucidi

Dostoievski: L'adolescen
Adopci del sistema mtric decimal en la major
part deis pa'isos occidentals
Ais USA, construcci
deis primers oleoductes

1876 Sarcey: Assaig


d'esttica teatral

Cossa: Julia I'Apstata i


Messaltna
Vidal i Valenciano: La
virtut i la conscincia
Grieg: msica escnica
per a Peer Gynt, d'Ibsen
Wagner inicia la tetraloga de L'anell del Nibelung
Primer Festival de Bayreuth (Festspielhaus), al
teatre constru'it per Wlfel i Brandt, amb la primera representaci ntegra de la Tetraloga de
Wagner
Durant la representaci
d'Els dos orfes, al Brooklyn Theatre de Nova
York, primer gran incen-

Bakunin: L'estat i l'anarquisme


Lombroso: L'home delinqent
Twain: Les aventures de
Tom Sawyer
Turgunev: Tenes verges
Renoir: El mol de La
Galette
Bell, A. G./Gray: telfon
Fotogravat
Frigorfic
Motor de quatre temps
Primera pista de gel artificial (Londres)

151

Any

Teories
dramatiques

Fets (entris

Aportacions esttiques,
cienttfiques i tecniques

di d'un teatre ais USA,


amb 300 morts
Teatro Liceo de Buenos
Aires
1877 Meredith: Sobre
idea de comedia
Stanislavski:
Apunts

Echegaray: O locura o
santidad
Massenet/Gallet: El re
de Labore
Txaikovski: El llac deis
cignes, compost per al
ballar rus Petipa

1878

Rosario de Acua: Amor Rayleigh: Teora del so


a la patria
Prez Galds: Marianela
Amb Memoire, Saussure
Mary: adaptaci teatral
d'Els miserables, d'Hugo funda la fonologa
Sardou: Els bons vilatans Muybridge, amb El trot
de l'euga Sallie Gardner,
inicia l'estudi fotografe
del moviment
Ais USA, invenci de la
quadricomia
Descobriment deis enzims

1879 Dumas jnior: Prefaci a L'estrangera

Dostoievski: Els germans


Bjarson: Leonarda
Ibsen: Casa de nines
Karamazov
Strindberg: La cambra
Zola: La taverna
Fundaci del Shakespea- vermella
Descobriment de les core Memorial Theatre a
ves d'Altamira
Stratford-on-Avon
Es generalitza l'electrici- Macewen: inicis de la
tat ais teatres nord-ame- neurocirurgia
Hertwig descobreix que
ricans
la fecundaci es provoA Espanya, llei sobre la
cada per la uni d'un
propietat intel-lectual
vul i un espermatozoide
deis autors dramtics
Edison patenta la bmbela incandescent
Locomotora elctrica
Siemens

1880

Brunetire: Estudis crtics sobre la


historia de la

Primera estrena d'Ibsen


a Londres (Els pilars de
la societat)

152

Charcot: Llifons sobre


les malalties del sistema
nervios
Tolstoi: Anna Karenina
Fongraf d'Edison
A Barcelona, primera
connexi telefnica a Espanya

Wallace: Ben Hur


Al New York Daily
Graphic, primera illus-

Teories
dramatiques

Fets teatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
cienttfiques i tcniques

literatura francesa
Coquelin: L'art i
l'actor
Zola: Nana

Gira de la Bernhardt ais


USA
MacKaye introdueix ais
USA l'escenari amb plataformes elevadores

traci fotogrfica directa


amb semitons (half-tone)
Metropolitan Museum
de Nova York
Eberth descobreix el bacil del tifus
Sismgraf

1881 Verga: Prleg a


Els Malavoglia
Zola: El Naturalisme al teatre
Zorrilla: Cuatro
palabras sobre el
Donjun Tenorio

Echegaray: El gran galeota


Ibsen estrena sense xit
Espectres
Massenet/Millet: Ilrodiade
Els Meiningen es presenten al Drury Lae de
Londres amb obres de
Shakespeare i Schiller
Poel escenifica Hamlet a
Londres utilitzant noms
cortines com a tel de
fons
Manzotti: coreografa
'Excelsior, sobre el
triomf del progrs i ele la
ciencia
Obertura a Pars de Le
Chat Noir, considerat el
primer teatre de cabaret
Primera escola dramtica estatal a Italia (Rasi,
Florencia)
Electricitat al Savoy de
Londres
A l'Opera de Pars, experiments d'audici de
la msica amb doble auricular (estereofonia)

Ribot: Malalties de la
memoria
Collodi: Pinocchio
Flaubert: Eouvard i Pcuchet
Billroth practica la primera gastrectomia amb
xit
G.B. Stoney introdueix
el terme electro
A Berln, primer tramvia
elctric
Presentaci de la bmbela elctrica a l'Exposici Internacional de
Londres
A Franca, gratuitat de
l'ensenyament primari

1882 Hart: El teatre alemany del senyor


L'Arronge

Becque: Els corbs


Hugo: Torquemada
Ibsen: Un enemic del pobl
Ibsen es representa! per
primera vegada ais USA

D'Annunzio: Cant nou


Oller: La papallona
Els germans Han funden a Berln la revisla
Kritische Kaffengange
('Enconlres crtics'), que

Any

153

Any

Teories
dramtiques

1883 Irving, H.: Prefaci


a la tradcelo anglesa de La paradoxa de I'actor

1884

Becq de Fouquires: L'art de I'escenificado. Assaig


d'esttica teatral

Fets teatrah
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

A Bayreuth, Wagner dirigeix Parsifal


Abolici a Rssia del
monopoli imperial sobre
el teatre

propugna un naturalisme alemany alliberat de


les influencies franceses
Trama fotogrfica
Al Staatlischmuseum de
Berln, instal-laci del
primer laboratori fotografe per a l'anlisi
d'obres pictriques
Fusell fotografe de Marey, que permet obtenir
dotze instantanies per
segon
Koch descobreix el bacil
de la tubrculos!

Bj0rson: Un guant
Meilhac/Millau: Mam'zelle Nttouche
Amb El gra de mese, de
Feliu, s'introdueix la
prosa al teatre burgs ctala
B. J. Falk: primera fotografa de teatre (A Russian Honeymoon, dirigida per Belasco al
Madison Square Theatre
de Nova York)
L'Arronge funda a Berln el Deutsches Theater
Electricitat a la Scala de
Mila

Ribot: Malalties de la voluntat


Stevenson: L'illa del tresor
Palacio Valds: Marta y
Mara
Krebs i Lffler descobreixen el bacil de la
difteria
Primer vol en dirigible
de motor elctric
Metralleta

Heyse: Lafi de Don Juan


Ibsen publica L'anec salvatge
Oller, N.: L'escanyapobres
Verga, amb Cavallerta
rusticana, estrenada per
la Duse, inicia el teatre
verista itali
Estrena a Barcelona de
La taverna, de Vidal i

Engels: Origen de la familia, de la propietat privada i de l'Estat


James: Que es una emoci?
Twain: Les aventures de
Huckleberry Finn
Monet: Catedral de
Rouen
Sal deis Artistes Independents a Pars

154

Any

Teories
dramtiques

Fets teatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Valenciano, adaptado de Shaw i Webb funden a


L'assomoir de Zola
Londres la Societat Fabiana
Eastman: rodet fotografe
Linotipia
Ploma estilogrfica de
Waterman
Pastilla de sab
Motor de gasolina
Turbina de vapor
Adopci del meridi de
Greenvich per al clcul
del temps universal
1885

1886

Mallarm: Richard Becque estrena La par


Nietzsche: Aixparla ZaWagner, somnis
senca
rathustra
d'un poeta francs Halvy, L./Offenbach:
Saint-Sans publica
Barba Blava
PaMcgat antiwagneri
Pougin publica el Diccio- Harmona i meloda
nari historie i pin trese
James: Els bostonians
del teatre i les arts que hi Zola: Germinal
estn relacionades
Czanne: Banyistes
Els Meiningen acten a
Degas: Bailarines a la barra
Rssia
Vacuna antirbica de
Fundaci a Pars de la
Pasteur
Revue Wagnrienne
Autombil de Benz
Motocicleta de motor
Courteline: Les alegries
de l'esquadr
Chueca: La Gran Via
Hugo: Teatre en
llihertat, edici postuma
d'obres inacabades
Ibsen: John Gabriel
Borkman i Rosmersholm
A Bayreuth, Cosima
Wagner dirigeix Tristany i Isolda
Electricitat al Teatre
Imperial de Sant Petersburg
El Gaiety Theatre, primer teatre de Londres
que usa l'electricitat per

155

Moras: Manifest del


simbolisme
Nietzsche: Mes en lia del
be i del mal
Prez Galds: Fortunata
y acinta
Stevenson: L'estrany cas
del doctor ekyll i de mster Hyde
Verdaguer: Canig
Seurat: Un diumenge a la
Gran Jatte, pintura fundacional del puntillisme
Nadar: Cheveul contestan! les preguntes de Flix Nadar, primera entrevista fotogrfica

Any

Teories
dramatiques

Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tecniques

Fets teatrals

Teories
dramatiques

Fets teatrals
i escnics

Aportacin! esttiques,
cientfiques i tecniques

Electricitat al Teatro Espaol de Madrid

il-luminar la facana
Al Folies-Bergre de Pars, primera Grande Revue
Es crea a Ginebra la International Copyright
Union, que regula internacionalment els drets

1887

Feydeau: Sastre de senyores


Giacosa: Tristos amors
Pitarra: Batalla de reines
Strindberg: Pare
Txkhov: Ivanov
Verdi estrena Otel-lo,
amb llibret de Boito
Scarpetta, a Miseria i noblesa, crea el darrer Pulcinella napolit
Antoine funda a Pars el
Thtre Libre
Els Meiningen estrenen
Espectres, d'Ibsen, amb
assistncia de l'autor
El ballar itali Cecchetti
inicia la seva etapa de
mestre de ballarins a
Rssia

Mirbeau: El calvan
Zola: La trra
Van Gogh: Els gira-sols
Zamenhof inventa l'esperanto
Llum de magnesi
Cullidora

1888 Strindberg: Prleg


a La senyoreta Julia
Archer: Mascares o

Bisson/Mars: Sorpreses
del divorci
Guimer: Mar i cel
Ibsen: La dona mare
Strindberg: Creditors i
La senyoreta Julia
Antoine dirigeix Els carnissers, d'Icres, amb peces de vedella reals
La companyia deis Meiningen, amb 76 actors,
es presenta a Pars
Royal Court Theatre de
Londres

Daro: Azul
Vzov: Sota eljou
Faur: Rquiem
Rimsky-Korsakov: Scherezade
Eastman llanca al mercat
la camera Kodak 100
vistes, amb l'eslgan
Vost prem el bot,
nosaltres fem la resta
Pneumtic Dumlop
Submar amb motor
elctric
Cadira elctrica ais USA

156

Any

1889

Hauptmann: Abans de
I'alba
Jullien: El venciment del
deute
Maeterlinck: La princesa
Maleine
Moore estrena i dirigeix
La comtessa Cathleen a
PIrish Literary Theatre
Rousseau, H.: La venjan^a d'una rfena russa
Stanislavski dirigeix Les
caries cremen, de Gneditx
A Dinamarca, la censura
prohibeix l'estrena de La
senyoreta Julia
Brahm funda a Berln la
Freie Bhne; escenificado d'Espectres, d'Ibsen,
i Abans de I'alba,
d'Hauptmann
O. Hammerstein funda
el Harlem Opera House
a Nova York
La diseuse Yvette Guilbert debuta al Theatre
des Variets de Pars i
converteix els guants negres fins al colze en un
signe de distinci
Brander Matthews assumeix a la Columbia University la primera ctedra de literatura
dramtica en una universitat de llengua anglesa
Obertura a Pars del
Moulin Rouge

Jerome: Tres homes dins


d'una barca, sense comptar-hi el gos
Stevenson: El senyor de
Ballantrae
Tolstoi: Sonata a Kreuzer
Zola: El somni
Van Gogh: Habitado a
Arles
Dessoir introdueix el
concepte de parapsicologa
Hollcvith patenta el seu
sistema informtic de
processament de dudes
Eastman: pel-lcula transparent en nitrocel-lulosa
A Nova York, primera
utilitzaci comercial de
l'ascensor elctric
Torre Eiffel

1890 Antoine: El Thtre Libre

Caragiale: La calumnia
Claudel: Cap d'or

Lagerlf: La saga de Gsta Eerling

157

Any

Teories
dramatiques

Fets teatrals

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Carnet: Tratado
del arte escnico

Ibsen: Hedda Gabler


Maeterlinck: La intrusa
L'estrena a Berln de
L'honor, de Sudermann,
atia a Alemanya la polmica a l'entorn del naturalisme
Estrena a la Freie Bhne de La familia Selicke,
d'A. HolziJ. Schlaf,
considerada el manifest del naturalisme alemany
A Alemanya, fundaci
de la revista Freie Bhne
fur modernes Leben
('Teatre lliure per a la
vida moderna')
Fort i Lugn-Poe funden
el Thatre d'Art a Pars
Fregoli acta a Roma
Dissoluci deis Meiningen

Zola: La bestia humana


Vrubel: El diable (assegut)
Riis: Com viu l'altra meitat del mn, lbum que
marca els inicis de la fotografa social
Koch: tuberculina
*Laringoscopi

1891 Quillard: De la
inutilitat absoluta
de la direcci d'escena exacta
Shaw: La quinta
essncia de l'ibse-

Txaikovski: msica escnica per a Fiamlet


Antoine: L'anec salvatge,
d'Ibsen
Estrena d'Els cees, de
Maeterlinck al Thatre
d'Art
La bailarina Lo'ie Fuller
acta al Folies-Bergre
de Pars en un escenari
on la llum elctrica assoleix tot el protagonisme
Appia utilitza per primera vegada una projecci
a escena (l'ombra d'un
xifrer sobre un decorat
abstrete i mineral)
Grein funda a Londres
l'Independent Thatre
Society

158

Doyle: Les aventures de


Sherlock Holmes
Wilde: El retrat de Donan Gray
Edison: cinctgraf i cinetoscopi
Camera fotogrfica del
detectiu amagada en un
barret
Pneumtics desmuntables Michelin
A l'Argentina, primera
utilitzaci de les empremtes digitals com a
prova de la identitat individual

Any

Teon'es
dramatiques

Fets teatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques

Ch. Morton funda a


Londres el Palace Theatre, que inicia el desenvolupament del musical
angls
Fundaci a Anglaterra
de l'Actors Association
1892 Brahm: De l'art de
1'actor nou i vell
Brunetire: Les
poques del teatre
francs
Jullien: El teatre
viu
Mauclair: Noto
sobre un assaig de
dramaturgia simblica
Platen: El teatre,
una instituci nacional
Shaw: Prefaci a La
casa de les vdues

Brieux estrena Blanchette al Thatre Libre


Hauptmann: Els teixidors
Prez Caldos estrena l'adaptaci teatral de la
seva novel-la Realidad
Shaw: La casa de les vdues
Wilde: El ventall de Lady
Windermere
Brandon estrena La tia
de Charles, que permet
l'exhibici d'un actor
transvestit
Lo'ie Fuller estrena La
dansa serpentina i La
dansa delfoc al FoliesBergre de Pars
Reynaud: Pantomimes
Iluminases, al museu
Grevin de Pars

1893 Brunetire: La llei Bertolazzi: El nost Miln


del teatre
Gaspar: La huelga de hiLugn-Poe: Carta- jos
programa
Halbe: Joventut
Mehring, F.: El
Hauptmann: L'ascensi
naturalisme d'avui d'Hanneles
Pinero: La segona senyora Tanqueray
Sardou: Madame SansGne
Schnitzler: Anatol
Sudermann: Heimart
Tennyson: Beckett
Verdi: Falsa//

159

A L'home hlanc i l'home


de color, Lombroso proclama la superioritat de
la raca blanca
Doyle: Aventures de
Sherlock llolmes
Swinnerton publica la
primera tira de cmic al
San Francisco Examiner
Czanne: Els jugadors de
caries
Monet: Catedral de
Rouen
Al Bradford Tclcgraph
angls, primera aparici
d'una fotografa en un
diari
Ais USA, primers tractors de gasolina
Termos
Coca-Cola
Brener i Freud: Estudis
sobre la histeria
Lombroso: La dona delinqent, la prostituta i la
dona normal
Gallegos: Canaima
Munch: El crit
Bradley: Aparenta i realitat
Toulouse-Lautrec: Jane
Avril
Cremallera
A Nova Zelanda, dret de
vot de les dones

Any

Teories
dramatiques

Fets teatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques

Any

Teories
dr<

Wilde: Una dona sense


Motor diesel
importancia
Antoine: La senyoreta Julia, de Strindberg
Lugn-Poe: Plleas i Mlisande, de Maeterlinck
Lugn-Poe i Mauclair
funden el Thtre de
l'CEuvre, i estrenen Rosmersholm, d'Ibsen
A Madrid, estrena (i
prohibici) d'El padre
Juan, de Rosario de Acua, una de les primeres
obres castellanes amb indicacions destinades al
director d'escena
Estrena a Barcelona de
Casa de nines, d'Ibsen
1894 \-xssti El arte escnico en Espaa
(Vol. I)
Polti: Les trentasis situacions
dramatiques
Shaw: Prefaci a
L'home i les armes
i prefaci a La professi de la senyora
Warren

Guimer: Mara Rosa


Ibsen: Solness el constructor
Shaw: La professi de la
senyora Warren i L'home
i les armes
Blanca Cavelli, amb la
pantomima Le coucher
d'Yvette, introdueix
l'strip-tease a Franca
Brahm dirigeix el Deutsches Theater de Berln
A Moscou, Museu del
Teatre Bakrushin
Poel funda l'Elizabethan
Stage Society

Dewey: Teora de l'emoci


Sienkiewicz: Quo vadis?
Reynaud: Al voltant d'una cabina
Kinetoscope d'Edison
Hansen descobreix el
bacil de la lepra
Primera cursa automobilstica (Pars-Rouen)

1895

Dicenta: Juan Jos


Hervieu: Les tenalles
Maeterlinck: Interior
Merezkovski: Julia
l'Apstata
Minna Canth: Anna Lusa
Panizza: El concili d'a-

Concepcin Arenal: La
mujer de su casa
Valry: Introdcelo al mtode de Leonardo da Vind
Rimbaud: Poesies completes
Wells: La maquina del

Appia: L'escenificado del drama


wagneri
Guiraudet Mmica, fisionoma i
gests, segons el sistema de Franfois
Velsarte

160

1896 Gual: Teora escnica


Jarry: De la inutilitat del teatre al teatre i Discurs pronunciat en la
primera representado d'Ubu re
Maeterlinck: El
tresor deis humils

Fets teatrals
i escnics

Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques

Shaw: Candida
Wilde: The importatice of
Being Earnest i Un marit
ideal
Pottecher crea a Bussang
(Franca) el Teatre del
Pobl
Creaci a Pars del Thatre Civique, que preter
portar les obres clssiques ais barris obrers.
Mathilde Kzesinskaia,
prima ballerna al teatre
Marininski de Moscou
Henry Irving, primer actor nomenat lord per la
monarqua britnica

Primera Biennal de
Vencia
Cinematgraf de Lumire: primera exhibido pblica amb La sortida deis obrers de la
fabrica
Marconi: telegrafa sense
fils
Marconi i Popov inventen, per separat, Pantena
Rontgen descobreix els
raigs X
L'atleta angls Foster inventa la sabatilk
esportiva
Maqunela d'afaitar Gilette
Detector de mentides de
Lombroso

Albniz: Pepita Jimnez


Feydeau: El gall dindi
Gual: Nocturn. Andante
moral
Guimer: Tena baixa
Hauptmann: La campana
submergida
Ibsen: John Gabriel
Borkman
Leguizamn: Calandria
Musset: estrena de Lorenzaccio, amb Sarah
Bernhardt
Schnitzler: La ronda
Shaw: L'home del dest
Lugn-Poe estrena Ubu
re, de Jarry, al Thtre
de L'CEuvre de Pars
A Sant Petersburg, estrena i iracas de La gavina,
de Txkhov, dirigida per
Stanislavski
Puccini, a La bohme,

Tolstoi: Que es l'art?


Deledda: El cam del mal
Dostoievski: El jugador
VJAs: Lilla del doctor
Moreau
Outcalt: The Yellow Kid
and his Phonograph
Mlis: primera pel-lcula
de ficci (L'home que tenia el cap de goma)
Edison patenta ais USA
el vitascopi de Lumire i
Armat
Becquerel: descobriment
de la radioactivitat
A Sucia, les dones voten per primera vegada a
Europa
Primers Jocs Olmpics
de l'era moderna, a Ate-

161

También podría gustarte