Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Any
-5)6
Teories
dramtiques
Aportacin^ estetit/ues,
cientfiques i tecntques
Fets leatrals
i escnics
-534
-515
-511
-194
-486
-484
-480
475
-468
167
43
Any
Teories
dramatiques
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrals
t escnics
Any
i
I
-458
squil: Orestada
(Agammnon, Les Cofores, Les Eumnides)
^155
*Crat: Comedies
Construcci de l'Odon
d'Atenes
-150
*Herdot: Historia
*Euclides: teorema sobre la naturalesa de les
formes
-449
1 "J
4-
i nr\
-443
-441
Jf T
-438
Eurpides: Alcestis
-431
Eurpides: Medea
Primera utilitzaci de la
mekhan, que permet
l'entrada a escena deis
dus
Les festes dionisaques
queden redudes a tres
dies
-430
-428
Eurpides: Hiplit
44
Parten d'Atenes
Pesta a Atenes
Teories
dramatiques
Fets teatrals
i escnics
-424
Eurpides: Andrmaca,
Hcuba i Les suplicante
Aristfanes: Els cavallers
423
-422
1it
-421
Aristfanes: La pau
-415
-414
-413
Eurpides: Electra
-412
Eurpides: Helena
-411
Aristfanes: Liststrata
Eurpides: Les dones fencies
-410
-409
Sfocles: Filoctetes
408
*Sfocles: Electro
-407
-401
Representaci postuma
'Edip a Colona, de Sfocles
-392
-389
Aristfanes: L'assemblea
de les dones
-387
Plato: La repblica
45
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Any
Teories
dramatiques
Aportacions esttiqttes,
enttfiques i tcniques
Fets teatrah
i escnics
Plato: El banquet
-384
-376
*Plat:
-364
Aristtil: Retrica
Licurg estableix a Ate' _r:_:.l J1
nes una versi
oficial del
repertori tragic per evitar que els actors canviin
eltext
Demstenes: Filpiques
-352
-351
-334
-326
Aristtil: Potica
Els actors Ttal i Atenodoro acompanyen Alexandre el Gran en les seves expedicions bl-liques
per assumir missions diplomtiques grcies a les
seves capacitats elocutives
Acabament del teatre de
Dions
-300
Biblioteca d'Alexandria
Invenci de l'orgue a
Egipte
A Elements, Euclides defineix el con ptic
Far de Faros
-285
46
Termes
dramatiques
Fets teatrah
i escnics
-265
so
-218
Plaute: Amfitr
-212
-200
166
-163
Diofant: Aritmtica,
primer tractat metdic
de l'lgebra grega
Plaute: Stichus
Plaute: Pseudolus
186
-180
vV
-215
-191
Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques
Arqumedes calcula el nmero TI i estableix els
principis de la hidrosttica
240
199
Primer aqeducte a
Roma
-312
-310
Any
A Roma, prohibici de
les bacanals
Plaute: Les Baquides
Terenci: Anana
Terenci: Heautontiroumenos
Terenci: Eunuchus i
Phornio
-160
Terenci: Adelphi
-154
-150
47
Any
Teories
dramatiques
Fets teatrah
i escnics
Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques
tty
Biblioteca de Prgam
-1K
-110
*Ruta de la seda
-100
-99
-80
-55
-46
Cicero: De oratore
Cicero: Brutus
-1 i
Vltruvi: De architectura
35
46
47
'''Sneca: Fedra
52
60110
*Evangelh
79
Comps
80
90
A logasutres, Patanjali
exposa els principis metafsics del ioga
93
-39
Virgili: Bucliques
105
-38
Agesandre, Polidoro i
Atenodoro: Laocoont i els
seus filis
120
-27
-23*
Creaci de la pantomima
per Plades i Batil-le
Amfiteatre roma de
Lyon
Virgili: Eneida
48
*Her d'Alexandria:
Sobre els autmats
150
Horaci: Epstola
ais Pisons
-19
Calendan Julia
-40*
Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrals
i escnics
Teatre roma de Mrida
30
En un procs judicial,
Cicero defensa Tactor
Roscio (Pro Roscio
cornado)
ero fa executar Tactor
Paris, engelosit pe seu
art
-67
Teories
dramatiques
163
Terenci: Heautontimorumenos
165
Terenci: La sagra
49
Any
Teories
dmmtiques
189
200
Aportacin! esttiques,
entftques i tcniqucs
Fets teatrals
i escnics
Teatre roma de Prgam
Gal: De pmemonitions
ad Epigenem, primera
descripci deis rgans i
les seves funcions
Tertulia: De spectaculis
212
361
476
Incendi de la biblioteca
de Bizanci
500
*Vatsyayana: Kamasutra
*Prisci: Institutio de
Arte grammatica
520
528
Restabliment a Roma
deis cuites pagans
534
549
Agust d'Hipona:
Soliloquia
Destrucci de la biblioteca Serapei d'Alexandria, amb 300.000 volums
391
*Boeci, a Institutionc
msica, desenvolupa les
idees pitagriqucs que
consideren la msica
com una part de la matemtica
* Introdcelo a Europa
deis jocs de caries
563
398
Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques
313
397
Fets teatrals
i escnics
413
525
297
386
Teories
dramtiques
Primeres persecucions
218
350
Any
ltims espectacles de
circ a Roma
590
(.22
628
Agust d'Hipona:
Confessions
[Kalidasa: El reconeixement de Sakurtala]
50
635
Invenci de la ploma
d'au per escriure
51
Any
Teories
dramatiques
Fets teatrals
770
779
Cane de Roland
787
El II concili de Nicea
condemna la iconoclstia
813
840
Teories
dramatiques
Fets teatrals
i escnics
Aportacin* esttiques,
entfiques i tcniques
710
800
Any
Redacci de l'Alcor
650
720
Aportacin* esttiques,
entfiques i tcniques
950*
Hroswitha: Dulcitius
Descobriment del Tractatus coisilianus, considerat com una versi llatina del tractat perdut
d'Aristtil sobre la
comedia
[Primeres companyies
professionals a la Xina]
1096
Misteris medievals
A Holanda, construcci
de clics per guanyar terres al mar
Primera croada
1113
A la catedral de Durham
(Anglaterra), primera
volta de creucr gtica
1000
L030
1040
A la Xina, invenci de la
plvora
863
880*
900
920
1120
Mesura de la latitud i la
longitud en graus, minuts i segons
I 121
Clavec
1125
Escola de Traductors de
Toledo
*Hiyya, el Barcelon: Enciclopedia cientfica, obra
53
nn\
iiriiniiirii/Hi i
iii'iitn/i/iii'\ i
ni, i
Mu rn hebreu, peme
ra del r c n a i x r i i K ni rirn
tifie a liropii
Aparicio de la au en
volta a Saint-Etienne de
Caen
M.nii
l 'mi
La canf de Roldan
1134
Courtois d'Arras
1135
Abada de Saint-Denis,
primera edificaci totalment gtica
1215
*El cantar de mo Cid
I.'IK
"'
1148
1220
1150
1158
Universitat de Bolonya
1167
*Jeu d'Adam
Universitat d'Oxford
Universitat de Salamanca
Quadrant
Universitat de Padua
1222
1224
Universitat de Napols
'
1225
1229
Universitat de Tolosa de
Llenguadoc
A Salern, primeres disseccions des de l'poca
de Ptolemeu
I.MI
l.!50
54
A De amore, Capellano
codifica els rituals amorosos deis trobadors
Universitat de Pars
1260
1255
1180
Universitat de Cambridge
1140
1160
' Inii !,
Europa
1133
perplexot
1139
Catedral de Chartres
Pirmides maies
Any
icones
dramatiques
I Vi i arar. Can(oner
M'rimers madrigals
*Comptabilitat per partida doble
1264
Rutebeuf: El mmele de
Tefil
El monjo Alemannus
tradueix al llat la Potica
d'Aristtil i els comentaris d'Averrois
A Epstola de secretis
operibus, R. Bacon imagina la llanterna mgica,
maquines voladores,
submergibles i autombils
1275
1280
*Rutebeuf: El miracle de
Tefil
1283
/ . ' i 111,1/1,'\
i u->
1265
I,,
..!l,IH
1)44
i 11
Da Vigo: Anatoma
Primera farmacia a Londres
I LIS
Universitat de Praga
*Vilaregut tradueix al
ctala les Tragedles de
Sneca
Primers drames litrgics
anglesos (Eh filis
d'lsrael)
Boccaccio: El dccamcr
(publicatel 1419)
Primera fbrica de paper
a Italia
1361
Nicole d'Oresmc, al
Tradatus de latitudinibus
formarum, exposa per
primer cop el sistema
d'eixos de coordenades
Chauliac: Chtrugia Magna
1290
Universitat de Lisboa
1295
1298
I (63
1300
I (64
1301
1307
1365
Universitat de Viena
1308
Universitat de Coimbra
1368
1315
Mussato: Ecernis
'Annim: Havelok el
dans
1325
1330
*Arcipreste de Hita: El
libro de buen amor
1331
Odorico da Pordenone:
Itinerarium terrarum
56
Cicerchia: Passi de N. S.
Jesucrist, representada al
nord d'Itlia
1470
Misteri d'Elx
1572
Mzires: Presentado de
Mara al temple
Universitat de Cracovia
1375
1385
57
AHM
Teories
dramatiques
Aportaons esttiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrals
1390
1394
1398
1401
Aportaons esttiques,
cientfiques i tcniques
Primera representado
pictrica d'una Dansa de
la mort, a Pars
1426
1433
A Barcelona, Taula de
Canvi, primer bae pblic europeu
1434
1435
Donatello: David
Hospital mental a Sevilla
1409
1411
Anglico: Anunciado
Misten del sctgc d'Orleans, text de 20.000 versos en el qual apareix
per primera vegada a escena Joana d'Arc
Prohibici a Franca de la
Festa del Bojos
1440
Es descobreix, a Sankt
Gallen, el De Architectura de Vitruvi
1418
*Bruni: Polixena
1420 Domenico da
Piazenza: De
arte saltendi et
choreas ducendi
*Per a la representado a
Florencia de LAnunciado,
Brunelleschi crea la mquina escnica Paradiso
1436
1400
1414
58
Fets teatrals
i escnics
1430
1408
Teories
dramatiques
1425
Constituci a Pars de la
Confraria de la Passi
1402
1424
Any
1442
Prohibici a Mallorca
deis entremesos, declarats deshonestos
I 144
Piccolomini: Chrysts,
comedia llatina sense divisi en actes
I 147
Exhibici a Alemanya
d'un carruatge sense cavalls, accionat per palanques i engranatges
59
Any
leones
dramtiques
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Fcts teatrals
1449
1450
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
la dansa: El bailan perfecte, de Rinaldo Rigoni
Primer llibre imprs a
Franca
Primer llibre imprs en
itali
La Passi de Rouen
Primer llibre imprs a
Espanya (Valencia)
A Constantinoble, primer caf del mn
"Manrique: Cancionera
*Tinctoris: Deffinitorum
musiccE, primer lxic musical en ordre alabetic
Universitat d'Uppsala
Botticelli: La primavera
1457
1459
Universitat de Basilea
Uccello: La cafa
Teories
dramtiques
Bougoin: L'homejust i
l'kome mund
1454
1455
Wittenweiler: L'anell,
primer poema cmicoheroic en llengua alemanya
Universitat de Barcelona
Gutenberg inventa la imprema
Arcabs
Any
1463
1464
1468
60
Universitat de Copenhaguen
A Prospectiva pingendi,
Piero della Francesca estableix la distancia justa
entre l'observador i el
quadre
Any
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Teores
dramatiques
Any
Alberti: Ve re edificatoria
1496
1497
Reuchlin: Henno
Medwall: VulgensiLucrece, considerada la
primera pega del teatre
en el teatre
Villon: El testament
El comerciant angls
Widmann inventa els
signes matemtics - i +
1498
1499
Rojas: La Celestina
De la Cypede publica a
Franca la novella de cavalleries Pars i Viane,
probablement tradu'ida
del ctala
Dias de Novaes creua el
cap de Bona Esperanca
Amb Di Botta, primeres
escenografies a Italia
Sannazaro: Tromf de la
fama
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
1495
La Passi d'Angers
A Ferrara, representaci
de Men&chmi, de Plaute,
en llengua vulgar
Primera impressi del
Tractat 'arquitectura de
Vitruvi
Da Vinci construeix a
Mil un decorat en perspectiva i un escenari giratori per a Festa al Parads
Fets teatrals
i escnics
Master ofthe Reveis,
censor destinat a vigilar
els entreteniments a la
cort
Tradcelo de Sneca al
francs
batalla de Careme contra
Charnage
Teories
dramatiques
1500
Albert de Memmingcm
estableix el primer catleg de llibres
Michelangelo: David
*Introducci de la patata
a Europa
Carretto: Sofonsiba
Ambrosio de Caleppio
Vicente recita el seu
publica a Italia el primer
Monleg del vaquer dadiccionari escolar de la
vant la reina Maria de
llengua llatina
Portugal just desprs del
seu part
A Italia, primeres edicions
deis autors clssics grecs
63
Any
1503
Teories
dramatiques
Fets teatrah
i escnics
Aportacin^ esttiques,
cientifiques i tcniques
1505
Michelangelo: Moiss
Strb: La Visitado
1506
1507
1508
Primera impressi de la
versi llatina de la Potica (Aldo Manuzio)
Pellegrino da San Daniele pinta a Carrara el decorat per a la Cassaria
(Ariosto), el primer fet
segons la perspectiva
Montalvo: Amads de
Caula
*Invenci del viol o viola da braccio
1509
A De sapiente, Bouelles
defensa la idea que l'home es el centre i el final
de l'univers
1511
Campani: Strascino
1512
Machiavelli: Elprncep
Gringoire fa a Pars El
j'oc delprncep delsfolls i Michelangelo: Capella
Sixtina
de la mare folla
Enric VIII d'Anglaterra
organitza espectacles de
dansa (masks), que provoquen l'escndol de la cort
1513
Bibiena: La calandria
Encina estrena a Roma
YEgloga de Plcida y Victoriano
Construcci del teatre
de fusta a la placa del
64
Any
Teories
dramatiques
Fets teatrals
i escnics
Aportadons esttiques,
cientifiques i tcniques
Campidoglio de Roma
(Pietro Rossello)
'15
Moro: Utopia
Ariosto: Orlando furioso
1516
Rucellai: Rosmunda
1518
Tizino: L'Assumpci de
la Mare de Du
A Anglaterra, fundaci
del Col-legi Reial de Metges
1519
Maurolico, a Photismi de
lumine, descriu la camera
ptica amb lents
Raffallo: La transfigurado
Any
Teories
dramtiques
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrals
i escnics
Primera volta al mn
(1519-1521)
1520
1521
1522
Ariosto: El nigromant
Heywood, }.: Les quatre
P.
Ruzante: La pastoral
Estrena de La mandragora, de Machiavelli
1525
Teories
dramtiques
Fets teatrals
i escnics
Ariosto: Lena
1530
Ariosto: El nigromant
Ricchi: Els tres tirans
Ruzante: Fiorine
dur
1532
Sachs: El rossinyol de
Wittermberg, en defensa
de la Reforma
*Ferrandis d'Herdia:
La visita
Aretino: La cortesana
Machiavelli: La Clizia
Ruzante: La Betia
Fundado a Siena de
l'Accademia degli Intronati
1527
Sachs: Lucrecia
1528
Ariosto: La Lena
Ruzante: La mosqueta
S de Miranda, amb Estrangers, introdueix a
Portugal el teatre en prosa
A Valencia, festes en honor de Carlos V en les
quals es bailen entremet
que representen el rostiment d'heretges
66
1533
Alamanni: Antgona
Aretino: El mariscal
1534
Cambridge University
Press
lisglsia anglicana
()rde deis jesu'ites
1535
Maquines de dibuixar de
Drer
L536
1538
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
1529
1523
1524
A ny
67
Any
leones
dramatiques
Aportacin^ esttiques,
cienttfiques i tcniques
Fets teatrals
Aportacions esttiques,
dentfiques i tcniques
Lasca: La bruixa
Lope de Rueda funda la
primera companyia professional a Espanya,
adopta la prosa i, amb
La cartula, instaura els
pasos
Zanini: primera companyia professional a Italia
que estableix contractes
amb els actors
Studentes consolida a
Alemanya la tradici del
teatre universitari
1546
Aretino: Orazia
Camoes: Auto del reiScleuco
l',ls estatuts del Ouecns
College de Cambridge
obliguen a representar
una obra en grec i una
altra en llat cada any
1547
*Calmo: Saltuzza
Ais Pa'isos Baixos, un
edicte obliga la Cambra
de Retorica a sotmetre
els seus espectacles a la
censura de l'Esglsia
catlica
*Surrey introdueix el
blank verse a la poesa
anglesa
1540
Lasca: La beata
A Anglaterra, fundado
de la Companyia de Barbers Cirurgians
Primeres ortopdies mbils
1541
Aretino: La Talanta
Giraldi: Orbeccbe
Udall: Ralph Roister
Doister, primer text teatral angls que s'autodenomina comedia
La Confraria de la Passi
representa a Pars el Misten delsfets deis Apostis
(62.000 versos en 35 jornades)
1542
1543
1544
Aretino: El filoso/
El dimoni de la con
68
Teories
dramatiques
Fets teatrals
i escnics
Any
1548 Robortello: In Li- Els Intronati representen Loyola: Llibre deis exerbrum Aristotelis de a Valladolid El supsits, cicis espirluals
Arte Potica Expli- d'Ariosto
Tintoretto: Miracles de
cationes
A Pars, la Confraria de
sant Marc
Sbillet: Art potic la Passi construeix el
Thtre de l'Htel de
Bourgogne
69
Any
Teories
dramatiques
Fets teatrals
Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques
1549
Ronsard: Odes
Vasari introdueix el terme Renaixement a Vides deis mes excel-lents
pintors, escultors i arquitectes
Primers quirfans
1551
1552
70
Any
Teories
dramatiques
Fets teatrals
Aporacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Beccari: El sacrifici
Annim: El lazarillo de
Tormes
Primera publicaci de la
Potica d'Aristtil a
Franca (Morel)
A Anglaterra, el comte
de Worcester forma una
companyia privada
1556
Aretino: Elfilsof
La Peruse: Mcdea
Parabosco: El pelegr
Trissino: Sofonisba
Amb Metanea, d'Acevedo, primera representaci de teatre jesuta a Espanya (Crdoba)
De' Sommi proposa disminuir la llura de la sala
per augmentar la brillantor de l'escenari i Pus de
miralls per reflectir la
llum de les cndeles
Es prohibeix ais Enfants-sans-souci la representaci d'obres de tema
bblic
1557
Amb Cortes de la
muerte, Hurtado de Toledo configura els autos
sacramentis
A Londres, espectacles
de lluita entre mastins,
toros i ssos en tavernes
71
Razzi: Gostanza
A Barcelona, pantomima
del setge del castell de
Salses en honor de Felipe II
1558
1559 Minturno: De
poeta
1560
1562
Fallopio, a Anatoma,
descriu les trompes que
uneixen els ovaris i l'ter
Primera impremta a Madrid
1566
I'.(,7
1569
Petrarca: Canpms
Traducci a 1'angls de
Palestrina: Missa del
VArs Potica d'Horaci
Teatre Red Lions, a Lon- papa Marcello
dres
Ercilla: La Araucana
A Espanya, Chrstus
Judex, primera obra
del teatre jesuta en
llat i la llengua
vernacla
A Anglaterra, creaci de
la companyia Sussex's
Men
73
72
Any
leones
dramatiques
Aportarons esttiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrals
i escnics
I"V
Teories
dramatiques
Maxcara de la prisin
de Moctezuma, en
qu l'enfrontament
entre moros i cristians
es substitu'it pe deis
inques i els soldis de
Corts
Arriba a Franca la companyia de commedia
dell'arte 1 Gelosi
el furias
Groto: Daltda
El papa Gregori XIII
prohibeix els espectacles
pblics a Roma
I V 5 Piccolomini, A.:
Gascoigne: locasia
Anotacions a la
Potica d'Aristtil
amb la tradcelo
del mateix llibre en
llengua vulgar
1576
1573
1574
Garnier: Cornelia
Prez Ramrez: Desposorio espiritual entre el pastor Pedro y la iglesia mexicana
Fundaci de I Confidenti, companyia de commedia dell'arte
Primer cobriment de
l'escenari d'un corral de
comedies (Corral de la
Pacheca, Madrid) a
instncies de Tactor
Gnassa
Els jesuites representen a
Munic la tragedia Cons-
*Girolamo Cardano: La
meva vida, considerada
la primera autobiografa
moderna
74
Aportacin* esttiques,
cientfiques i tcniques
companyia de commedia
dell'arte
1571
Fets eatrals
i escnics
Universitat de Leyden
A Anglaterra, autoritzaci per vendr msica
impresa
'1577 Northbrooke:
Tractat en el qual
son reprovats per
l'autoritat de la paraula de Du i deis
autors antics els
jocs de daus, la
dansa i les diverses
menes de arantes i
interludis
Belleau: La reconeguda
Teresa de Jess: Las moFundaci a Londres del
radas
Curtain Theatre
Caroso de Sermoneta, a
El hallan, converteix la
dansa en model de les
bones maneres de l'aristocrcia italiana
Arribada a Anglaterra de
la primera companyia de
commedia dell'arte
A Valencia, representacions teatrals a l'Hostal
del Gamell
Annim: Auto de la Resureccin, el darrer deis
autos que servirn de
base a Caldern i Lope
Groto: Adriana, obra en
la qual s'inspira el Romeu i Julieta de Shakespeare
Tasso: El re Torrismondo
Whetstone: Promos i
Cassandra, obra en la
75
Any
Teories
dramatiques
Fets teatrals
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Any
Teories
dramatiques
1580
1582
Calendan gregori
Bruno: El candeler
Garnier, R.: Bradamante,
que fa cristal-litzar el genere de la tragicomedia a
Franca
76
83
Ariosto: La Sinodia
Garnier: Les jueves
1584
Giordano Bruno: De la
causa, principio et uno
Cervantes: Calatea
1586
1581
Aportacin!, esttiques,
cientfiques i tcniques
Grazzini: La beata
Baldassarino da Belgioioso: Ballet cmic de la reina, primer espectacle que
incorpora la dansa a un
argument de comedia
Creaci a Madrid del
Corral del Prncipe
1579
Fets teatrals
77
Fets teatrah
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
1589
Bargagli: La pelegrina
Marlowe: La trgica
historia del doctor Faust
Resurrecci a Italia
(Florencia) deis espectacles naumquics
Scamozzi: Teatro Olmpico de Sabbioneta, el primer constru! a la Italia
renaixentista en un edifici
aillat i no preexistent
Zarlino da Chioggia, a
Institucions
harmoniques, afirma el
principi del dualisme
harmnic
Mquina de tricotar
Any
1590
Teores
dramtiques
78
Teores
dramtiques
Fets teatrah
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
1591
1592
1593
Shakespeare estrena La
fera amansida, La comedia deis errors, Els cavallcrs de Venina i Titus
Andrnic
1594
Daniel: Clepatra
Greene: Inhonorable
historia delfrare acon i
delfrare Rungaf
Pescetti: El Csar, considerada una de les fonts
de Shakespeare
Rinuccini i Persi: Dafne,
que crea a Italia el model
del melodrama
Shakespeare estrena Penes d'amor perdut
A Londres, fundado de
la companyia Chamberlain's Men i del Swan
Theatre*
A Madrid, Venus y Adonis, de Lope, primera de
les representacions a carree de les dames de la
cort conegudes com a
fiestas de damas
Montchrtien: Sophonisbe
Any
Microscopi
79
Any
Teories
dramatiques
Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrals
i escnics
Any
Teories
dramatiques
1597
1598 Ingegneri: De la
poesa representativa i de la manera de
representar lesfaules escniques
Laudun: L'art potic francs
Shakespeare: Enre V
Shakespeare estrena
Molt soroll per a no-res
Jonson introdueix al teatre angls la divisi en
cinc actes propugnada
per Horaci
Venier funda a Pars el
Thatre de l'Htel d'Argent, on debuta Marie
Venier, segona actriu
francesa de qui es coneix
el nom
Primera prohibici general de les comedies a Espanya
1599
80
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrals
i escnics
Gilbert: De magnete
magnelis que corporibus,
primer text sobre fsica a
Anglaterra, que introdueix termes com pols
magntics i forja elctrica
Creado de la Companyia
de les ndies Orientis
Giordano Bruno es cremat a Roma per la I n q u i sici
1601
Shakespeare estrena
Hamlet
Una representaci de Ricard II forma part del
complot del duc d'Essex
contra Isabel I
Andreini funda I Fideli i
crea el personatge de Lelio
Caravaggio: V'acacia i
martiri de sant Matea,
que inicia el barroquisme pictric
1602
81
Any
leones
dramatiques
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrals
Any
Teories
dramatiques
Marston: La duquessa
cortesana
Montchrtien: E'escocesa
o Mara Stuard
Shakespeare estrena Re
Lear
Corral de comedies de
Pamplona
1606
82
Fets teatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
1607
1608
Chapman: La conspirado A Mila, primera bibliotei tragedia de Charles, duc ca pblica d'Europa
de Biron
Telescopi
Shakespeare (?) estrena
Pneles, prncep de Tir
Webster: Appius i Virginia
A Mantua, La mascarada
de la ingrata, de Rinuccini i Monteverdi, introdueix lo stile recitativo
itali, i assenta les bases
de Ppera-ballet
Primeres Ordenanzas de
Teatros a Espanya
Comentarios reales, de
l'Inca Garcilaso, considera! el primer escriptor
llatinoameric
Primer diari (Relation
oder Zentung), a Alemanya
Termmetre clnic
1610
Beaumont: Philaster
Mira de Amescua: Pedro
Telonario
83
Teores
dramtiques
Vets teatrals
Aportacin* estetiques,
cientfiques i tcniques
Shakespeare estrena
Cimbel-l
La companyia VallerantLecomte s'instal-la a
l'Htel de Bourgogne
Beaumont i Fletcher: Re
i no re
Middleton: Una noia casta a Cheapside
Scala: El teatre de les faules representatives (50 canovacci)
Shakespeare estrena
Cont d'hivern i La tempesat
Tirso de Molina: El condenado por desconfiado
Publicado a Italia de les
Comedies deis Intronati
Covarrubias: Tesoro de
la lengua castellana
A Diptrica, Kepler descriu la miopia i la hipermetropia
1613
Any
1611 Hensius: De
tragcedix constitutione lber
1614 Cecchini: Breu dis- Lope de Vega: Peribez Napier estableix la teora
curs sobre comey el comendador de Ocaa deis logaritmes
dies, comediants i
Tirso de Molina: Marta
espectadora
la devota
Webster: La duquessa de
Malfi
Cobriment del Coliseo
de Sevilla
84
Teories
dramatiques
Aportacin^ estetiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrals
i escnica
Montchrtien: Tractat
Cervantes: Los baos de
d 'economa poltica
Argel, El rufin viudo i
Serres: Teatre de les
Pedro de Urdemalas
*Lope de Vega: Castelvi- plantes de jardinera
Gabrieli, amb les seves
nes y Monteses
Middleton/Rowley: Una Canzoni e snate, instaura el lonament de la sobaralla justa
nata, que la dilerencia de
El nombre de compala cantata
nyies de cmics reconegudes a Espanya arriba a
dotze
1616
Cardenio: La estrella de
Sevilla, tradicionalment
atribuida a Lope de
Vega
Eletcher: Thierry i Theodoret
Lope de Vega: \M juda
de Toledo, La dama
boba, El amuelo de Fenisa, El ltimo godo i Los
melindres de Felisa
1618
Bonarelli: Solimano
Feliciana Enrquez: Tragicomedia de los jardines
y campos sbeos, primera
obra coneguda escrita
per una dona a Espanya
Jimnez de Enciso: El
prncipe Don Carlos
85
Any
Teories
dramatiques
Fets eatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Any
Teories
dramatiques
1620
1622
1623
86
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrah
1625
1 leywood: El viatger
angls
Ruiz de Alarcn: Los pechos privilegiados
1626
1627
Galilei, a L'investigador,
afirma que l'univers es
escrit en llenguatge matemtic
Barbieri: Discurs
familiar entorn de
87
Any
Teores
dramtiques
Fets teatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
cienttfiques i icniques
1629
Auvray: La Dorinde
Caldern: La vida es sueo
Lope de Vega: La hermosa fea i El castigo sin
venganza
Mairet: Silvanire
Scudry: L'enganyador
castigat
Primer intent a l'Htel
de Bourgogne de substituir Pescenari mltiple i
Any
Teores
dramtiques
Fets teatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcnques
1632
Caldern: La banda y la
flor
Lope de Vega: La Dorotea
Massinger: La senyora de
ciutat, tragedia moralitzant caracterstica del
teatre jacobita
Mira de Amescua: La
jura del prncipe
L'actor francs Tabarin
publica Sublileses tabarniques, recull de les seves
obres de teatre de carrer
Mor Fiorillo, creador de
la mscara del Capitano
Matamoros i de Tartaglia
Urb VIH prohibeix el
Misteri d'Elx a Taire lliure i l'obliga a tornar a
l'interior de l'esglsia
89
Any
1634
1635
1636
leones
dramatiques
Fets teatrals
90
A/Hirttictatm t'/t'litji'S,
Cft'U/tJie/ut'S i tccniques
Aportacini cslctiqucs,
cientfiques i tcniques
Tirso de Molina: Santa
Juana
Caldern: El mayor
monstruo, los celos
Mairet: El Marc Antoni o
La Clepatra
S'inicia a Franca la
Querella del Cid; Richelieu demana la intervenci de l'Acadmie
Obertura de l'Opera de
Florencia
1639 La Mesnardire:
Potica
La Calprcnde: La mort
deis infants d'Ilerodes
Desmarets: Escipi
Malln de Soto: Loa sacramental
Scudry, amb L'amor
tirnic, intenta demostrar a Corneille com evitar els errors 'El Cid
Obertura del teatre
Amsterdamse Schouwburg, a Amsterdam
91
Any
1641
1642
Teon'es
dramtiques
Fets teatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques
Corneille: Polyeucte
Lope de Vega: El caballero de Olmedo
Scudry: Eudoxe
Amb Mrame (atribuida
a Desmarets, pero escrita
en gran part per Richelieu), s'inaugura el Thtre du Palais Royal, amb
capacitat per a 600 espectadors i amb la maquinaria italiana mes
ayancada
Representaci a Barcelona de la Famosa comedia
de la entrada del Marqus
de los Vlez en Catalua,
rota de las tropas
castellanas y asalto de
Montjuich
A Ulm, primer teatre civil alemany
A Espanya, promulgaci
del Reglamento de teatros
Monteverdi: El retorn
d'Ulisses
Publicaci de la Gazeta
vinguda a esta ciutat de
Barcelona
Publicaci a Sucia de la
gaseta Post-och Inrikes
Tidningar
D'Aubignac: La donzella
d'Orleans, segons la veritat de la historia i el rigor
del teatre
Colletet versifica Cyminde o les dues victimes, de
D'Aubignac
Fontanella: Lo
desengany, comedia mitolgica
Monteverdi: La coronado de Poppea
Rotrou: Blisaire
Cromwell clausura els
teatres a Anglaterra. Per
eludir la prohibido, apareixen els drolls, escenes
curtes tretes d'una obra
mes llarga
92
Any
Teories
dramtiques
Fets teatrals
Aportaons estiques,
cientfiques i tecniques
Es prohibeix a Franca
que els actors rebin ordes eclesiastics
1643 Saint-Evremond:
Comedia deis Academistes per a la
formado de la llengua francesa
1644
Corneille: El mentidcr i
La mort de Pompeu
Du Ryer: Eslhcr
Fundado de la Royal So
di-lv o l . o i u l o i i lor Ad
vanccment of Learning,
mxima academia dcnl
(o inglesa
Publicaci a l l a l i a de la
gaseta / Succesi del Mondo
1646
Corneille: llradius
Vondel: Mara Stuard o
la majestat martiritzada
Akebar, primera pera
francesa
Felipe IV, amb el pretext de la mort del seu
fill, decreta la suspensi
del teatre a Espanya
1647
D'Aubignac: Zcnobie
Gryphius: Gardenia i Celinde, considerada la primera tragedia burgesa
alemanya
Corneille estrena Rodogune i ingressa a l'Acadmie Francaise
93
Torricelli: barmetre de
Any
Teories
dramatiques
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrals
1648
1649
Corneille: Andromeda,
tragedia de maquinaria oferie
Corneille, Th.: L'astroleg
fingit
1651 Scarron: La
novel-la cmica
Hobbes: Leviatan
Publicaci del Tractat de
la pintura, de Da Vinci
(1519)
1652
1655
Teories
dramatiques
Fets teatrals
1657 D'Aubignac: La
practica del teatre
Le Faucher: Tractal de I'acet de l'orador
Cyrano de Bergerac:
Historia cmica deis estats i imperis de la lluna
Rellotge de pndol
1658
1659
94
Aportacin* esttiques,
cientfiques i tcniques
1656
1653
1654
Any
Caldern: La prpura de
la rosa
Reobertura deis teatres a
Anglaterra; s'autoritza
que els criats que esperen els seus amos entrin
al quart acte, de franc, al
95
Lacenlot: Gramtica de
Port-Royal
Vermeer: Nota llegint
una carta
Teories
Any dramatiques
Fets teatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques
1662
1663
Le Ntre: jardns de
Versalles
Invenci del llapis
Corneille: Sophonisbe
De Vis: a Noves noticies
ataca L.'escola de les dones de Moliere
Gryphius, a Horrbilicribrifax, barreja l'alemany,
el francs, Fitali, l'espanyol, el grec i el llat
per satiritzar Finternacionalisme cultural
Poisson: El bar de Lamerda, comedia satrica
sobre Moliere
Emparat pe monopoli,
Killigrew funda a Londres el Drury Lae Theatre, el mes antic d'An-
96
Teories
dramatiques
Fets teatrals
Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques
Lohenstein: Clepatra
Fundaci de La Gaceta
Moliere estrena amb
de Madrid, primer periiracas T)om Garcie de
dic regular espanyol
Navarre i, amb xit,
L'Escola deis marits
Els ballarins del Palais
Royal funden l'Acadmie
1661
Any
I looke, a Micmgraphia,
introdueix el tenue
ccl-lula
La Rocheloucauld: Mximes
ViTimvi: /;'//(///(/
Pnblicaci de la London
Gazettc
1667
1665
Moliere: prleg a
L'amor metge
Racine: prleg a
Fedra
97
Teories
Fets teatrals
Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques
An-f
Any
Teories
dramtiques
1669
Caldern: La estatua de
Prometeo
Dryden: Amor tirante
Moliere estrena El senyor de Pourceaugnac;
primera representaci
pblica autoritzada d'El
Tartuf
Racine estrena Brtannicus
1671
98
Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques
P. Corneille i Quinault
inauguren el remodelat
Palais Royal, prepara!
per a grans espectacles
d'pera
Amb L'assaig, de Buckingham, burla de les
obres de Dryden, aparici a Anglaterra del genere parodie
Traducci francesa de la
Potica
1672
1673
Corneille: Surea
Lully: Alceste
Racine estrena Ifignia a
Aulis
Obertura a Londres del
Drury Lae
Fets teatrals
1674
Boileau: L'artpotic
Rapin: Reflexions
sobre la Potica
d'Arista til
99
Any
leones
dramatiques
Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrals
i escnica
Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques
companyies de Moliere i
de l'Htel de Bourgogne; la Champmesl interpreta Fedra
Les Potiques d'Horaci i
de Boileau son tradu'ides
a l'angls
1681
La Chapelle: Clepatra
Primeres bailarines ais
cspectacles de la cort
francesa
1682
1683
1684
1686
Lully: Armide
1687
1675
Dryden: Aureng-Zebe
Etherege: L'home de
moda o Sir Fopling Flulter
Wycherley: La dona pagesa
1676
1677 Saint-Evremond:
Sobre les nostres
comedies i De la
Spinoza: Etica
Romer: mesura aproximada de la velocitat de
la llum
Leeuwenhoek descobreix
els espermatozoides
Mme de La Fayette: La
princesa de Clves
1680
Otway: L'rfena
Setlle: La dona capellana
Fundado a Pars de la
companyia Comdiens
du Roy, que reuneix les
100
Teores
dramatiques
Fets teatrals
Any
101
Any
Teories
dramatiques
1688
Aportadons esttiques,
cientfiques i tecniques
Fets teatrals
Juana Ins de la Cruz: El Fontenelle: Disgressi sobre els antics i els moDivino Narciso
A Momus Triumphans,
derns
de Langbaine, aparici
de Punch, el Polichinelle
angls
1689 Saint-Evremond:
Sobre les tragdies i
Sobre les operes
1690
Hurtado de Mendoza:
Querer por slo querer i
No hay amor donde hay
agravio
1691
Kusser: Clepatra
Racine: Alalia
Huyghens, al Tractat de
la llum, exposa la teora
de la propagaci ondulatoria
1692
1693
Any
1695
Regnard: El hall
1696
102
Fets teatrals
i escnics
Aportadons esttiques,
cientfiques i tecniques
de la bona senyora
Schlampampe
Fundado del Teatre de
la Cort de Weimar
1697
Amenta: La Constanza
1700
Congreve: Aixva el
mn
Amb Coreografa o art
d'anotar la dansa, de
Feuillet, codificado de
les cinc posicions bsiques deis peus a la dansa
clssica
Fundaci a Brussel-les
del Grand Thtre
(Thtre de la Monnaie)
Fundado de ['Academia
Pmssiana de les Ciencies
1701
1702
1699
Congreve: El canco
La Motte: Els originis
Scarlatti: Teodora
Teories
dramatiques
Perrucci: De l'art
de la representado,
premeditada i improvisada
103
Any
1703
Teories
dramatiques
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrals
Newton: ptica
Swift: La batalla deis llibres
Steele: El mart afeetus
A Rssia, primera presentaci pblica deis actors formis a l'escola
fundada pe tsar Pere I
Obertura del Queen's
Theatre a Londres
1712
Watteau: Pelegrinatge a
I'illa de Citera
A Madrid, fundado de
la Biblioteca Nacional
Mquina de vapor
1713
Addison: Cat
A Ars conjectandi, BerLesage: Arlequt invisible nouilli desenvolupa el
A Anglaterra, un decret
calcul de probabilitats
reial inclou els actors a la
categora de desvagats i
vagabunds
Leibnitz: Monadologia
Real Academia Espaola
de la Lengua
1715
*Mirinyac
Hauksbee: electroscopi
1706
1707
Farquhar: L'estratagema
deis pixapolits
1708
Crbillon: Electra
Fagiuoli: L'avar castigat
Regnard: El legatari universal
Lesage: Turcaret
A Franca, instituci de la
censura per a l'edici de
texts
1709
Aportacions esttiques,
dentfiques i tcniques
1704
1705
Teories
dramatiques
Fets teatrals
i escnics
Any
1710
*Cristofori construeix el
primer pianoforte
Liquidaci del jansenisme amb la destrucci de
Port-Royal
Fusell
1711
104
1716
1717
Crbillon: Smiramis
1718
Voltaire: Edip
Fahrenheit: termmetre
de mercuri
105
Fets teatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques
Scarlatti: El triotnf de
l'honor
Steele funda The
Theatre, primer peridic
teatral angls
Marivaux: Arlecchino
educat per I'amor
1722
Holberg: El politicastre
Marivaux estrena La sorpresa de I'amor
Steele: Els amants conscients
1723
1724
1725
Rameau: El mestre de
dansa, que fixa les normes de la dansa clssica
seguint els passos de
Lully
Any
Teories
dramtiques
106
Any
Teories
dramtiques
Fets teatrals
i escnics
Aportdcions esttiques,
cientfiques i tecniques
Swift: Els viatges de Guttiver
Primera biblioteca circulant a Edimburg
Creaci del Departament d'Obstetrcia a la
Universitat d'Edimburg
1727
Carolina Ncuber, primera directora de companyia a Alemanya, incorpora al seu repertori els
classics franceses
1729
Hasse: liermann
Lillo: La historia de George Barnwell o El Mercader de Londres
Bibiena da Galli, a Direccions de la perspectiva
terica, introdueix la veno, que supera la inadequaci de la
perspectiva central
Prvost: La veritable
historia del cavaller Des
Grieux i de Manon Lescaut
Voltaire: Historia de
Charles XII
1732
Destouches: El glorias
Hogarth: La carrera d'uGottsched: Cat moribund na prostituta
107
Any
Teores
dramatiques
Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques
Any
Voltaire: Zaire
John Rich obre el Covent Carden de Londres
Sextant
1734 Nivelle de La
Chausse: Crtica
a La falsa antipata
Voltaire: Caries filosfiqucs
Voltaire: Adelaide du
Fundaci a Madrid de
Guesclin
['Academia Nacional de
Marie Sall inicia a Lon- Medicina
dres, amb Pygmalion, el
corrent de la dansa expressiva
Dupr, mestre de la Vestris i de Noverre, baila
Acis i Calatea a TOpera
de Pars
Arribada a Rssia deis
primers actors italians de
commedia dell'arte
1735
Teories
dramatiques
Fets teatrak
i escnics
Llanterna mgica de
Musschenbroek
Primer vaixell de vapor
108
Fets teatrals
Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques
1738
1739
1740
109
Any
Teories
dramatiques
Fets teatrah
i escnics
Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques
constant, de Farquhar,
instaura la tradici deis
breeches parts Cpapers
amb pantalons') al Covent Carden
1741 Schlegel: Parang Nivelle de La Chausse
entre Shakespeare i estrena Mlanide, paraAndreas Gryphius
digma de la comedia lacrimgena
A Londres, consagraci
de Garrick amb Ricard
III, en qu introdueix
una concepci realista
de la interpretado shakespeariana
Burgtheater de Viena
Richardson: Pamela o la
virtut recompensada
Hendel: El Messies
1743
Fets teatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Euler: Introdcelo a
l'analisi infinitesimal
Montcsquieu: L'cspert
de les liis
Descobriment de les ruines de Pompeia
Goldoni: El cavaller i la
dama
Sumarokov: Khorev, primera obra russa segons el
model neoclssic francs
Marmontel: Aristomne
Voltaire: Nanine o elprejudici vencut, basada en
la novel-la de Richardson
Pamela
Fundaci a Franja de
la revista L'anne littCondillac: Assaig sobre
I'origen deis coneixements humans
Terratrmol de Lima
110
Teories
dramatiques
1747 Sainte-Albine:
L'actor
Foote: Tractat sobre les passions
1742
Any
111
Any
Teories
dramatiques
Fets teatrals
Aportacions estetiques,
cientfiques i tcniques
Any
Teories
dramatiques
Hogarth: L'analisi de la
bellesa
Linn: Species plantarum
Rousseau: Carta sobre la
msica francesa
Museu Vatic
1755
Johnson: Diccionari de la
Uengua anglesa
Winckelmann: Idees sobre la imitado de les
obres gregues en la pintura i I'escultura
1752
112
Fets teairals
i escnics
Aportacin^ estetiques,
cientfiques i tcniques
Baumgarten: Aesthetica,
en la qual introdueix el
conceptc d'esttica en la
teora moderna de l'art
Pernety: Diccionari
porttil de pintura, escultura i gravat
Piranesi, a Antiguitats
romanes, posa les bases
de ['arqueologa moderna
Rousseau: Diccionari de
la msica
1757
De la Touche: Ifignia a
Taurida
Diderot publica Elfill
natural; se l'acusa d'haver plagiat El vcritable
amic de Goldoni
Gokloni: El veritable
amic
\ laller, a Elemcnts de fisiologa del eos huma, inicia els cstudis sobre la
irritabilitat i la sensibilitat
Tiepolo: /;'/ saerific d'lfigenia
Cronometre
1758
Mme Riccoboni:
Carta al scnyor Diderot
Diderot: Discurs
sobre la poesa
dramtica
desposta a la carta
de Mme. Riccoboni
Rousseau: Carta a
D'Alembert sobre
els espectacles
1759
113
Any
Teories
dramatiques
Fets teatrals
Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques
El Consell d'Estat
francs prohibeix la publicado de {'Enciclopedia
British Museum
ol
Algarotti: Assaig
sobre les obres musicals
114
Teories
dramatiques
Any
Rousseau: El contrete
social
Diderot: El nebot de Rameau
Clavijo y Fajardo (que
inspirar el Clavigo de
Goethe per les seves relacions amb la germana
Fets teatrals
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
de Beumarchais) inicia la
publicaci del peridic
El Pensador
El metge sus Ballexeud
introdueix el terme
educado fsica
Bradley descobreix el fenomen de l'aberraci de
la llum
La Harpe: El comte de
Warwick
Lessing: Minna de Barnhelm, o la felicitat del soldat
Moratn, N.: Lucrecia
Lalande: Astronoma
Winckelmann: Historia
de l'art a l'antiguilal
Wepdle-.Elcastelld'OIranio, considerada la
primera novel-la gtica
Mquina liladora Jenny
115
Any
Teories
dramtiques
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrals
Fonvizin: El brigadier
Marie-Madeleine Guimard esdev la primera
bailarina de carcter
de l'pera de Pars
Douglass obre el Southwark Theatre de Filadlfia, primer teatre permanent ais USA
Goldsmith: El vicari de
Wakefield
Cavendish descobreix
l'hidrogen
Gluck: Alcestes
Lessing: Minna von
Earnhelm
Parfaict: Diccionari deis
teatres de Pars
Ackermann crea el Teatre Nacional d'Hamburg; la programaci es
confiada a Lessing
La facultat de Teologa
de Wittenberg fa prohibir la representaci de In
doctrina interitus, o la pecaminosa vida i el terrible
final del famas i universalment conegut Doctor
Johannes Faust
Ais USA, l'American
Company es converteix
en el primer grup professional que escenifica una
obra d'un autor autcton, Elprncep de Parta,
de Godfrey
116
Teories
dramtiques
Fets teatmls
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
1768
Haynd: L'apotecari
Amb Carmontelle, apogeu a Franca deis proverbis dramtics, peces
que contenen una endevinaa
Klopstock: La batalla
d'Hermann
Kniaznin: Did
Primera representaci de
Hamlet a Pars, interpretat per Mole
Audinot funda a Pars el
Thtre de FAmbiguComique, dedicat al teatre infantil, amb una
companyia formada per
Any
117
Any
Teores
dramatiques
1772
Fets teatrals
Aportacin* esttiques,
tientfiques i tcniques
Mesmer: Comunicado
sobre la curado magntica
Fundado de l'Escola
Gratuita de Disseny
(Llotja) a Barcelona
Descobriment de l'oxigen
Invenci del water-closet
118
Any
Teores
dramatiques
Fets teatrals
i escnics
Aportadons estetiques,
cientfiques i tcniques
1776
Goethe: Stella
Noverre es nomenat
maitre de ballet a Topera
de Pars
La Dumesnil, primera
actriu trgica francesa
que s'ha atrevit a correr
per Tescenari, abandona
Tescena
Schroder escenifica Shakespeare per primera vegada a Alemanya, interpretan! el paper del
Fantasma a Hamlel
Joseph II converteix el
Burgtheater de Viena en
Teatre Nacional scgons
el model de la Comedie
Francaise i estableix la
prohibici d'improvisar
a escena
Klinger publica la
novel-la Sturm und
Drang, que dona nom al
moviment preromntic
alemany
Funtlaci a Mil ce TAcadmia de Belles Arts
de Brera
Primer submar
1777
1779
119
Any
Teories
dramtiques
Aportacions esttiques,
dentifiques i tcniques
Fets teatrah
1782
beores
dramtiques
Fets teatrah
Aportacions esttiques,
dentifiques i tecniques
Schiller: Sobre el
teatre alemany d'avui
Patte: Assaig sobre
I'arquitectura teatral
Alfieri: Sal
Schiller estrena Els bandits
Astley construeix a Pars
el primer circ francs
1783
1781
120
Any
1784
Raspe/Brger: Aventures
del bar de Mnchausen
Fundado del Times, primer diari europeu d'opi-
121
Fets teatrals
i escnics
Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques
Cornelia: Sofonisba
Guillard i Sacchini: Edip
a Colona
JJ. Engel assumeix la direcci del Teatre Reial i
Nacional de Berln
*A Catalunya, teatre de
sala i alcova, representar
en cases particulars
Alfieri: Mirra
Mozart: Don Giovanni o
sigu el dissolut castigat
Schiller: Don Carlos
Incendi del Teatre de la
Santa Creu de Barcelona
1788
Cherubini: Ifignia
Ramn de la Cruz: El
caf de Barcelona
Prohibici a Franca de
Charles IX o I'escola deis
res, de Chnier
Primera traducci directa de la Potica d'Aristtil a Fangls (Pye)
Any
Teories
dramatiques
122
Any
Teories
dramatiques
Fets teatrals
Aportadons esttiques,
dentfiques i tcniques
1791
De la Cruz, R.: El
teatro por dentro
123
De Gougues: Declarado
deis drets de la dona i de
la dutadana
Galvani: Forces elctrques en el moviment
muscular
Saint-Just: L'esperit de la
Revoluct i de la Constituci de Franca
Klinger: Vida, proeses i
viatges a l'infern de Faust
Any
Teories
dramatiques
Aportacin* esttiques,
cienttfiques i tcniques
Fets teatrals
Any
Teories
dramatiques
124
Danton: discurs a l'Assemblea Francesa intitulat Sobre la patria en armes; Rouget de l'Isle
compon La Marsellesa
Mary Wolstonecraft:
Vindicado deis drets de
la dona
Primer diari a Espanya:
Diario de Barcelona
Mesura del meridi entre
Dunkerke i Barcelona
Desmuntadora de coto
Franca adopta el calendan repblica (fins al
1805) ielmetrecom a
unitat de mesura de les
distancies
Publicaci del primer
catleg d'incunables
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
a ressuscitar l'horrible
superstici monrquica
sern tancats, i els seus
directors detinguts i
castigis
Tres dies desprs de l'execuci de Mara Antonieta, la Comedie
Francaise estrena Eljudici final deis res, de Marchal
Obertura del Teatro
Cmico Principal de Mlaga
A Franca, decret que su- Sade: ]ustine o les desgraprimeix la censura i ator- cies de la virtut
Papel Peridico de la Ciuga la llibertat d'obrir
dad de Santaf de Bogot,
nous teatres
primer setmanari Colombia
Museu del Louvre
Sistema mtric decimal
Guillotina
1792 Moratn, L.: La co- Chnier, M.-J. : Caius
Gracchus, una de les tres
media nueva, o El
caf i Plan de refor- tragedles que la Convenci obliga a representar
ma de los teatros
tres vegades la setmana
espaoles
Cimarosa: El matrimoni
Schiller: De l'art
secret
trgic
Ducis estrena a Pars una
versi de VOtel-lo interpretada per Taima i amb
final felic
Estrena a Pars de Misantropa ipenediment,
de Kotzebue, en qu per
primera vegada es rehabilita a escena una dona
adltera
Obertura del teatre La
Fenice, a Vencia, constru! per Selva
A Pars, Rozires i altres
actors expulsis de la Comedie Italienne funden el
Thtre du Vaudeville
Fets teatrals
Wilhelm Meister
125
Fichte: Fonaments de
Ventera teora de la ciencia
Dalton descriu el daltonisme
Coixinet de boles
Chlandi: Descobriments
sobre la teora del so
Jenner: Estudi sobre les
causes i efectes de la verola vacuna, i primera vacunaci
Any
Teores
dramatiques
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrals
Publicaci postuma de
Jacques el fatalista i el seu
amo, de Diderot
Litografa
1797 Goethe: Tractat
sobre la poesa pica i la poesa
dramtica
1798
126
Teores
dramatiques
Fets teatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques
Stal: De la literatura
Lavoisier: composici
qumica de 1' atmosfera
Biblioteca del Congrs
de Washington
A Pennsilvnia (USA),
primer pont susps
Pila voltaica
1802
Al Teatre Nacional de
Berln, Iffland introdueix criteris coreogrfics en el moviment deis
actors
Amb Un cont de
misteri, Holcroft introdueix el melodrama a
Anglaterra
Chateaubriand: El geni
del Crislianisme
Lamarck introdueix el
terme biologa
Thorvaldsen: jason, primera escultura de grans
dimensons realitzada en
escaiola
Turner: La catedral de
Salisbury
Any
127
Any
Aportacin^ estetiques,
cientfiques i tcniques
Teories
dramatiques
Fets teatrals
Beethoven: Fidelio
1806
1807
Hegel: Fenomenologa de
Kleist: Amphitryon
Werner: Martin Luther o l'esperit
El vaixell a vapor de Fulla consagrado de laforfa
A Espanya, primer regla- ton navega pe riu Hudment general per a la direcci i reforma deis teatres, en qu apareix per
primera vegada l'expressi polica de los teatros i, alhora, es regula
la jubilaci deis actors
1808
Coleridge: La rao
en Shakespeare va
ser igual al seu geni
128
Teories
dramatiques
Fets teatrals
i escnics
Aportacin^ estetiques,
cientfiques i tcniques
Schlegel, A.W.:
Curs de literatura
dramtica
1810
Beethoven: Egmont
Kleist: Ktchen d'Heilbronn
Es prohibeix a Franca
De l'Alemanya, de Stal
Es posen de moda els
teatres en miniatura, o
teatrins
Any
Kleist: Sobre el
teatre de marionetes
129
Any
Teories
dramtiques
Fets teatrls
Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques
Any
leones
dramtiques
1812
Foselo: Rtcdarda
Rossini estrena a Vencia
Topera cmica La italiana a Algria i Tancredi
Vigan estrena a Mila
Prometeo, amb msica
de Beethoven
Sismondi: La literatura
de l'Europa meridional
Schinkel: Catedral gtica
Extintor porttil
1814
Pixrcourt: El gos de
Montargis
Rossini: El ture a Italia
Gricault: Cuirasserfert
fugint delfoc
Goya: Els afusellaments
de la Moncloa
Stephenson: locomotora
a vapor
Primer vaixell de guerra
a vapor
The Times adopta la rotativa
Enllumenat de gas ais
carrers de Londres
Restabliment de la Inquisici a Espanya
1815
Scribe aconsegueix el
seu primer xit amb Encara una nit de la Guardia Nacional
Estrena a Mil de Francesco de Kimini, de Pellico, un deis majors xits
del xix itali
Schreyvogel dirigeix el
Burgtheater de Viena,
Sta&Del'Alemanya
130
Aportacin! esttiques,
cientfiques i tecniques
Napolen Bonaparte
promulga a Moscou el
decret que regula la vida
teatral francesa
1813
Fets teatrah
Byron: Man/red
I legel: Enclopi-Jii Je
Colman, jr: L'actorpera les cienes lil(Hofi<iites en
qualsevol feina o Primer i compendi
segon pis, en qu es mos- Ricardo: Prittcipis 'ecotren per primera vegada noma poltica i taxaci
a escena dos espais siParkinson descriu la malaltia que duu el seu nom
multanis
Goethe dimiteix com a
director del teatre de
Weimar
*Marionetes sicilianes de
Grasso
Es generalitza la llum de
gas ais escenaris de Londres
1818
Grillparzer: Sappho
Hugo: Ins de Castro
Payne: Brutus o la caiguPellico: Dos arrida del Tarquini
Fundaci de TOld Vic a
cies sobre Veritable idea de la trage- Londres, dins l'anomedia de V. Alfieri
nat Repertory Movement,
oposat al convencionalisme del teatre victoria
Hazlitt: Lectures
deis escriptors an-
131
Constant: Adolphc
Goethe funda la revista
Art i antiguitat
Nicpcc: fixaci de la
llum sobre placa de coure, que donar lloc a la
fotografa no efmera
Metrnom
Estetoscopi
Schopenhauer: El man
com a voluntat i representado
Visconti: Idees elementis sobre la poesa
romntica
Shelley: Frankenstein o
el Prometeu modern
Friedrich: Viatger con-
Teories
dramatiques
Fets teatrah
i escnics
Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tecniques
Blake: Jerusalem
Keals: Oda a una urna
grega
Ampre: liis de l'electromagnetisme
Abolici de la Inquisici
a Espanya i restabliment
de la llibertat de premsa
1821
Saint-Hilaire: Filosofa
anatmica, punt de referencia de Balzac
Kisfaludy funda a Hongria l'almanac d'adscrip-
Any
1819
1822
132
Any
leones
dramatiques
Fets teatrah
i escnics
Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques
representaci d'Otel-lo
per una companyia anglesa, amb intervenci
de la polica
Diorama de Daguerre i
Bouton instal-lat a Pars
ci romntica Aurora
Champolion desxifra els
jeroglfics egipcis
Primera installaci d'enllumenal inlerior amb
gas a Pars
1824
: Curs de filosofa
positiva (fins al 1842)
Primera lnia ferroviaria,
entre Stoscklon i Darlington (Escocia)
133
Any
Teores
dramatiques
Fets teatrals
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
1826
Bellini: La pirata
Ducagne: Trenta anys o
la vida d'un jugador
Grabbe: Broma, stira,
irona i coses mes profundes
Hugo: Cromwell
Triomf de Shakespeare a
Pars amb la representaci de diverses obres per
part d'una companyia
anglesa
Berlioz: La condemna de
Faust
Lamb: The Wife's Trail;
or the Intruding Widow
Scribe i Auber: La muda
de Portici
134
Fets teatrals
Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques
1830
Any
Teores
dramatiques
135
Any
Teories
dramatiques
1832
Hegel: Llifons
d' esttica
Fets teatrah
i escnics
Aportacions estetiques,
dentfiques i tcniques
De Vigny: La marscala
Faraday: Investigacions
d'Ancre
experimentis sobre l'eDumas snior: Antony
lectricitat
Hugo: El re es diverteix; Lyell: Principis de geoloestrena de Marin Delor- ga
me, prohibida dos anys
Hugo: Nostra Senyora de
abans amb el ttol d'Un
Pars
Leopardi: L'infinit i Calduel sota Rchelieu
Meyerbeer estrena a Pa- ma desprs de la tempesrs Topera Robert el dia- tat
ble
Delacroix: La llibertat
Chapman funda el Steguiant el pobl
amboat, primer show
boat ais USA
Construcci del teatre
de la Cort de Weimar
A Madrid, primera escola espanyola de declamado
Donizetti: L' elixir d'amor
Dumas snior: La torre
de Nesle
Musset: Un espectacle a
la butaca
Pellico: Erodiade
S cribe: Deu anys de la
vida d'una dona
El re es diverteix, d'Hugo, es prohibida desprs
de l'estrena
A l'Olympic Theatre de
Londres, primera utilitzaci del box-set, decorat
amb parets laterals i
obertures practicables,
per a Eljoc de la
seducci, de Shaw
Taglioni, amb La silfide,
introdueix el tutu i generalitza la sabatilla de
puntes, ja utilitzada el
1831 per Amalia Brugnoli a Robert el diable
136
Any
1833
Termes
dramatiques
Fets teatrah
Aportacions estetiques,
dentfiques i tcniques
Basts: Tratado de
declamacin o arte
dramtico
Delsarte: Mtode
filosfic del cant
Andersen: Cantes
Leopardi: Cants
Babbage crea l'Analytical Engine, que introdueix la idea de programa
Revolver Cok
1834
Clausewitz: Sobre la
guerra
Irving: Cantes de l'Alhambra
Karr: Sata els tells
Gauss estableix el segon,
el mil-lmetre i el mil-ligram com a unitats absolutes de mesura del
temps, de la longitud i
de la massa
Telgraf elctric
Estroboscopi
Tramvia i troleibs
Aparicio de la paraula
socialisme
1835
De Vigny: Darrera
nit defeina (prefaci a Chatterton)
Prieto: Teora del
arte dramtico
137
ge
Motor elctric de Jacobi
Mecanisme de relrigcraci de Perkins
Any
Teories
dramatiques
Fels teatrals
Aportacions estques,
cientfiques i tcniques
Any
Teories
dramatiques
Musset: El canelobre
Nestroy: Planta baixa i
primer pis
1836
Dumas snior:
Kean, o Desordre i
Eckerman: Converses
amb Goethe en els darrers anys de la seva vida
Humboldt: Sobre I'estructura del llenguatge
Musset: Ees confessions
d'un fill del segle
Pushkin: La filia del capita
Sainte-Beuve: Retrats literaris femenins
A Ea Presse, primers
anuncis publicitaris en
un diari
1838 Musset: De la
tragedia a propsit
deis inicis de Mlle
Rachel
138
1839
1840
1841
Gogol: A la sortida
del teatre
Ribot, A.: Reflexiones acerca del
drama, prleg a
Cristbal Coln o
las gloras espaolas
Fets teatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Perrot: Giselle
La bailarina Fanny Elssler cobra a Nova York el
cachet mes alt de la
historia fins aleshores
(500 $ per actuaci)
Regles per al Petit Teatre,
que regula les representacions escolars salesia-
Feuerbach: E'essencia
del cristianisme
Kierkegaard: El concepte
d'ironia
Lermontov: Herois del
nostre temps
Talbot inventa la calotipia, que permet obtcnir
mltiples imatges positives a partir d'un negatiu
Lmpada d'arc voltaic
Joule enuncia l'anomenat efecte Joule, base
de Taire condicional
139
Any
Teories
dramatiques
Fets teatrah
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Gogol: El casament
Rivas: El desengao en
un sueo
A Franca, primers espectacles de cancn
Hegel: Contribuci a la
crtica de la filosofa del
Dret
Mayer, a Forces de la naturalesa inorgnica, estableix el princip de la
conservado de 1'energa
Gogol: Les animes mortes
Poe: Els assassinats del
carrer Morgue
Descobriment del carcter peridic de l'ovulaci
Primera extracci dental
amb anestesia
140
Teories
dramatiques
Fets teatrah
i escnics
Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques
De la Vega: El hombre
Kierkegaard: Els estadis
de mundo, considerada
en el cam de la vida
la primera alta comedia
Marx/lingels: La sagrada
espaola
familia. Crtica de la crtiVerdi: Joana d'Arc
ca crtica
Wagner: Tannhauser
Dostoievski: La pohra
A la Xina, l'incendi d'un gent
teatre causa 1670 morts, Mcrime: (Carinen
la xifra mes alta registra- Poe: Histories extraorda mai en un accident
dinares
d'aquest tipus
Corot: M ciulat d'Avray
Ivnova, primera bailarina russa que acta a Festranger (Giselle)
1846
1847
141
Teories
Any dramatiques
Aportacin* esttiques,
cientfiques i tecniques
Fets teatrals
i escnics
Any
Teories
dramatiques
Augier: L'aventurera
Listz es nomenat director del Teatre de Weimar
1849
Flaubert: La templado
de sant Antoni
Scribe: Adriana Lecouvreur
Verdi: La batalla de Legnano
Zorrilla: Traidor, inconfeso y mrtir
Inaugurado a Madrid
del Teatro Espaol amb
Sal, de Gmez de Avellaneda
A l'Astor Place Opera
House de Nova York,
l'enfrontament entre els
partidaris de Tactor
angls Macready i els de
Factor nord-americ Edwin Forrest provoca 22
morts i 36 ferits
Primeres proves de llum
142
Fets teatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
entfiques i tcniques
elctrica a l'pera de
Pars per a l'estrena d'El
profeta, de Meyerbeer
1850
Ibsen: Catilina
Dickens: David CopperPonsard: Charlotte Cor- field
day
Hawthorne: La carta esTurgunev: Un mes al
carlata
camp
Ais USA, The DaguerWagner: Lohengrin
rian Journal, primera reObertura del Teatro
vista fotogrfica
Real de la pera de Ma- Primeres biblioteques
drid, amb La favorita, de municipals a Anglaterra
Donizetti
Paper fotografi
* Aparicio a Anglaterra
Blue jeans
de les Sotck C.ompaiiy,
companyies estables
d'actors amb un repertori no comercial, oposades a les emergents Touring Company
Publicaci a Barcelona
de la revista El Eco del
Actor
1851 Wagner: pc
drama
1852
Hetnner: El drama
modern
143
Any
Teores
dramatiques
1853
1855
Fets teatrals
Aportaons esttiques,
cientfiques i tcniqucs
Augier: El casament
d'Olympe
Boker estrena Francesca
de Kimini, considerada
una de les obres mes representatives del scgle
xix nord-americ
Tamayo y Baus: Locura
de amor
F.C. Burnard funda a la
Universitat de Cambridge
l'Amateur Dramatic Club
Bchner es expulsat de
Fensenyament per la publicado de Forga i materia, en qu reivindica el
punt de vista positivista
144
Teories
Any dramatiques
Fets teatrals
Aportaons esttiques,
cientfiques i tcniques
Fundaci a Barcelona de
la revista El Teatro y el
Tocador
1857
Castelvecchio: La dona
romntica i el metge homeoptic
Dumas jnior: El ful natural
Offenbach: Orfeu ais inferns
Taylor; El nostre cos
amerca
Gounod: Faust
Darwin: L 'origen de les
Pisemski: Un destamarg especies
145
Any
1860
1861
Teories
dramatiques
Fets teatrals
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
sea mtode
Kean, Ch.: Discurs
d'autodefensa
Mistral: Mirio
Ponson du Terrail: Nous
drames de Pars o La resurrecci de Rocambole
Turgunev: Ntu de nobles
Millet: ngelus
Gounod: Ave Mara
Smiles: a Selph-help introdueix l'expressi
ajuda't tu mateix
Decret ministerial a
Franca que fixa el valor
de la nota la (435 Hz)
A la batalla de Richmond (USA), primera
utilitzaci de la fotografa aria amb finalitats
bl-liques
Perforacions petrolieres
ais USA i a Rssia
Acumulador elctric
Labiche: El viatge de
Monsieur Perrichon
Ostrovski estrena La gropada
De la Barrera publica
Catlogo bibliogrfico y
biogrfico del teatro antiguo espaol desde sus orgenes hasta mediados del
siglo xvm
Creaci del Conservatoire d'Art Dramatique a
Brussel-les i Anvers
Segon intent d'introduir
la llum elctrica a
l'pera de Pars
Fets teatrals
i escnics
Aportacin* esttiques,
cientfiques i tcniques
1862
Flaubert: Salamb
Hugo: Els miserables
Tackeray: Les aventures
de Philip
Turgunev: Pares i filis,
en que introdueix el terme nihilista
Berlioz: A travs deis cants
Invenci deis plastics
1864
Baudelaire: L'spleen de
Pars
Carroll: Alicia al pas de
les meravelles
Larousse inicia la publicado del Gran Diccionari Universal
Ais USA, Thompson
funda la primera agencia
de publicitat
Fechner, a Elements de
f sicofsica, estableix la
reacci entre estmul i
reacci
Extracci de la cocana
Linleum
146
Teories
Any dramatiques
Hugo: William
Shakespeare
'Escocia
Meilhac i Halvy, L.,
amb msica d'Offenbach: Ld bella Helena
Pitarra: L'esquella de la
Torratxa
Primer Festival de Stratford-on-Avon
L'Opera de Budapest,
147
Any
Teories
dramtiques
Fets teatrals
i escnics
Aporacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Any
Delsarte: Esttica
aplicada. Les fon ts
de l'art
1866
Marx: El capital
Strauss: Sobre elDanubi
blau
Lister: tractament antisptic de les ferides
amb cid fnic
Aparicio ais USA del Ku
Klux Klan
148
Teories
dramtiques
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Fets teatrals
i escnics
Disposici que obliga
que les obres escrites en
ctala tinguin almenys
un personatge que parli
en castell
1868
1869
Feydeau: La senyora de
chez Maxim
Meilhac i Halvy, L.:
Frou-Frou
Wagner: L'or del Rin
Obertura a Pars del Folies-Bergre, dedicat a l'opereta i a la pantomima
Alcott: Dneles
Verlaine: Pestes galants
Meyer/Mcndeleiev: taula
peridica deis elements
qumics
Motocicleta a vapor
Obertura del canal de
Suez
Ferrocarril Nova YorkSan Francisco
Margarina
1870
Balaguer: Safo
Delibes estrena Coppelia
El duc Georg II i l'actriu
Ellen Franz funden la
companyia deis Meiningen, dirigida per Ludwig
Chronegk
149
Any
Teories
dramatiques
1873
Fes teatrah
i escnics
Aportacin! esttiques,
cientfiques i tcniques
Cossa: NETO
Kolr: Eljueu de Praga
Ostrovski: El bosc
A travs delfoc, de B.
Campbell, primer dramaturg professional ais
USA
Estrena 'Atda, de Verdi, al Caire, amb escenaris reals
Triomf d'Irving a Londres amb Eljueu
polons, d'Albery
Fundado del Genossenschaft Deutscher
Bhnenangehriger, primer sindical teatral a
Alemanya
Ais EUA, circ de tres
pistes de Barnum
Royal Court Theatre de
Londres
Darwin, a L 'origen de
l'home i la selecci en relaci amb el sexe, propugna que noms es reprodueixin els ssers
mes dotats
Rimbaud: El vaixell ebr
Zola inicia el cicle deis
Kougnon-Macquart
Verechtchaguine: Apoteosi de la guerra
Libert, a l'ibum Crms
de la Comuna, realitza
els primers trucatges fotografes per mostrar la
crueltat deis comunards
Mecci estableix les bases de la telefona
Tnel del Montblanc
Bakunin: Federalisme,
socialisme i antiteologis-
150
me
Dostoievski: Els dimonis
Hernndez: Martin Fie-
rro
Mussorgski: Eorts
Godunov
Monet: Impressi
Diccionari Littr de la
llengua francesa
Taylor: taquigrafa
Any
Teories
dramatiques
Fets teatrals
i escnics
Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tcniques
Fabricaci de paper per
mitjans qumics
El cigarret comen ca a
desplagar el cigar entre
les classes mitjanes i altes
1874
Wundt: Fonaments de
psicologa fisiolgica
Barbey d'Aurevilly, J.-A.:
Les diabliques
Verne: L'illa misteriosa
Mussorgski: Quadres
d'una exposici
Primera exposici
col-lectiva deis impressionistes a Pars
Dostoievski: L'adolescen
Adopci del sistema mtric decimal en la major
part deis pa'isos occidentals
Ais USA, construcci
deis primers oleoductes
151
Any
Teories
dramatiques
Fets (entris
Aportacions esttiques,
cienttfiques i tecniques
Echegaray: O locura o
santidad
Massenet/Gallet: El re
de Labore
Txaikovski: El llac deis
cignes, compost per al
ballar rus Petipa
1878
1880
152
Teories
dramatiques
Fets teatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
cienttfiques i tcniques
literatura francesa
Coquelin: L'art i
l'actor
Zola: Nana
Ribot: Malalties de la
memoria
Collodi: Pinocchio
Flaubert: Eouvard i Pcuchet
Billroth practica la primera gastrectomia amb
xit
G.B. Stoney introdueix
el terme electro
A Berln, primer tramvia
elctric
Presentaci de la bmbela elctrica a l'Exposici Internacional de
Londres
A Franca, gratuitat de
l'ensenyament primari
Any
153
Any
Teories
dramtiques
1884
Fets teatrah
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Bj0rson: Un guant
Meilhac/Millau: Mam'zelle Nttouche
Amb El gra de mese, de
Feliu, s'introdueix la
prosa al teatre burgs ctala
B. J. Falk: primera fotografa de teatre (A Russian Honeymoon, dirigida per Belasco al
Madison Square Theatre
de Nova York)
L'Arronge funda a Berln el Deutsches Theater
Electricitat a la Scala de
Mila
154
Any
Teories
dramtiques
Fets teatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
1886
155
Any
Teories
dramatiques
Aportacin^ esttiques,
cientfiques i tecniques
Fets teatrals
Teories
dramatiques
Fets teatrals
i escnics
Aportacin! esttiques,
cientfiques i tecniques
il-luminar la facana
Al Folies-Bergre de Pars, primera Grande Revue
Es crea a Ginebra la International Copyright
Union, que regula internacionalment els drets
1887
Mirbeau: El calvan
Zola: La trra
Van Gogh: Els gira-sols
Zamenhof inventa l'esperanto
Llum de magnesi
Cullidora
Bisson/Mars: Sorpreses
del divorci
Guimer: Mar i cel
Ibsen: La dona mare
Strindberg: Creditors i
La senyoreta Julia
Antoine dirigeix Els carnissers, d'Icres, amb peces de vedella reals
La companyia deis Meiningen, amb 76 actors,
es presenta a Pars
Royal Court Theatre de
Londres
Daro: Azul
Vzov: Sota eljou
Faur: Rquiem
Rimsky-Korsakov: Scherezade
Eastman llanca al mercat
la camera Kodak 100
vistes, amb l'eslgan
Vost prem el bot,
nosaltres fem la resta
Pneumtic Dumlop
Submar amb motor
elctric
Cadira elctrica ais USA
156
Any
1889
Hauptmann: Abans de
I'alba
Jullien: El venciment del
deute
Maeterlinck: La princesa
Maleine
Moore estrena i dirigeix
La comtessa Cathleen a
PIrish Literary Theatre
Rousseau, H.: La venjan^a d'una rfena russa
Stanislavski dirigeix Les
caries cremen, de Gneditx
A Dinamarca, la censura
prohibeix l'estrena de La
senyoreta Julia
Brahm funda a Berln la
Freie Bhne; escenificado d'Espectres, d'Ibsen,
i Abans de I'alba,
d'Hauptmann
O. Hammerstein funda
el Harlem Opera House
a Nova York
La diseuse Yvette Guilbert debuta al Theatre
des Variets de Pars i
converteix els guants negres fins al colze en un
signe de distinci
Brander Matthews assumeix a la Columbia University la primera ctedra de literatura
dramtica en una universitat de llengua anglesa
Obertura a Pars del
Moulin Rouge
Caragiale: La calumnia
Claudel: Cap d'or
157
Any
Teories
dramatiques
Fets teatrals
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
Carnet: Tratado
del arte escnico
1891 Quillard: De la
inutilitat absoluta
de la direcci d'escena exacta
Shaw: La quinta
essncia de l'ibse-
158
Any
Teon'es
dramatiques
Fets teatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tcniques
159
Any
Teories
dramatiques
Fets teatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques
Any
Teories
dr<
1895
Concepcin Arenal: La
mujer de su casa
Valry: Introdcelo al mtode de Leonardo da Vind
Rimbaud: Poesies completes
Wells: La maquina del
160
Fets teatrals
i escnics
Aportacions esttiques,
cientfiques i tecniques
Shaw: Candida
Wilde: The importatice of
Being Earnest i Un marit
ideal
Pottecher crea a Bussang
(Franca) el Teatre del
Pobl
Creaci a Pars del Thatre Civique, que preter
portar les obres clssiques ais barris obrers.
Mathilde Kzesinskaia,
prima ballerna al teatre
Marininski de Moscou
Henry Irving, primer actor nomenat lord per la
monarqua britnica
Primera Biennal de
Vencia
Cinematgraf de Lumire: primera exhibido pblica amb La sortida deis obrers de la
fabrica
Marconi: telegrafa sense
fils
Marconi i Popov inventen, per separat, Pantena
Rontgen descobreix els
raigs X
L'atleta angls Foster inventa la sabatilk
esportiva
Maqunela d'afaitar Gilette
Detector de mentides de
Lombroso
161