Está en la página 1de 308

Curs de

llengua

Catalana

Nivell c

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Curs de llengua catalana. Nivell C


Bibliografia
I. Catalunya. Departament de Justcia
1. Catal Gramtica Ensenyament
804.99-5

Avs legal
Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Sen permet la reproducci,
la distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per generar una obra derivada, sense cap restricci sempre que
sen citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia). La llicncia completa es pot consultar
a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.

Generalitat de Catalunya
Departament de Justcia
www.gencat.cat/justicia
Primera edici: novembre de 2008
Dipsit legal: B-53.838-2008
Creaci grfica i impressi: Novatesa Grfiques, SL

La versi electrnica daquest document s accessible a


www.gencat.cat/justicia/departament/publicacions

NDEX

ORTOGRAFIA . ............................................................................................................

La sllaba .......................................................................................................................

A/E tones . .................................................................................................................. 11


O/U tones . .................................................................................................................. 15
Laccentuaci .............................................................................................................. 19
La diresi ....................................................................................................................... 24
B/V ................................................................................................................................... 28
Les oclusives ................................................................................................................ 31
S sorda i S sonora ....................................................................................................... 35
G/J (TG/TJ), IG/TX, X/IX ............................................................................................ 39
M (MPC, MPT), N . ........................................................................................................ 42
R/RR ................................................................................................................................. 44
L/LL/LL . ......................................................................................................................... 47
H ....................................................................................................................................... 50
MORFOSINTAXI . ....................................................................................................... 53
Loraci ........................................................................................................................... 54
Els determinants i els quantificadors ................................................................. 59
El substantiu i ladjectiu. Gnere i nombre ...................................................... 71
El verb . ........................................................................................................................... 82
Les funcions sintctiques ....................................................................................... 102
Els pronoms febles . .................................................................................................. 110
Els pronoms relatius ................................................................................................. 123
Les preposicions ........................................................................................................ 133
Les conjuncions .......................................................................................................... 144
Els adverbis . ................................................................................................................ 152
LXIC .............................................................................................................................. 159
Derivaci ....................................................................................................................... 160
Mots compostos ........................................................................................................ 170
Sinonmia i antonmia .............................................................................................. 174
Polismia i homonmia . ........................................................................................... 177
Locucions i frases fetes . .......................................................................................... 179
Barbarismes . ............................................................................................................... 184
Problemes lxics ........................................................................................................ 190

EXPRESSI ESCRITA . .............................................................................................. 197


Introducci ................................................................................................................... 198
La puntuaci ................................................................................................................ 202
Els connectors ............................................................................................................. 205
La descripci ................................................................................................................ 209
El resum ......................................................................................................................... 210
La narraci ................................................................................................................... 212
La carta personal ........................................................................................................ 213
La carta formal ............................................................................................................ 217
El text argumentatiu ................................................................................................. 222
El text instructiu . ........................................................................................................ 224
EXPRESSI ORAL . .................................................................................................... 227
MODELS DEXAMEN ............................................................................................... 231
Clau dels exercicis . .......................................................................................... 245
BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................... 305

Ortografia

Tema 1

LA SLLABA
Entenem per sllaba un grup de sons que emetem dun sol cop de veu.

Els diftongs
Un diftong s la reuni en una mateixa sllaba duna vocal i duna i o una u.

Creixents

ua, e, i, uo darrere de g o q

Decreixents

Quan la i i la u estan situades al darrere duna altra


vocal

gua: a-guan-tar
ge: ai-ge-ra
gi: pin-g
guo: pa-rai-guot
ai: ai-re
ei: fei-na
oi: noi
ui: cui-na

qua: qua-li-tat
qe: de-lin-qent
qi: a-qi-cul-tu-ra
quo: quo-ti-di-
au: pa-lau
eu: creu-re
iu: viu-re
ou: mou-re

Remarques
a) Els diftongs ii i uu, tot i que tericament possibles, sn rars en la nostra llengua.
b) Quan tenim dues vocals contiges en sllabes diferents diem que estem en presncia dun hiat o hiatus,
no dun diftong.
Eu-l-li-a, Jo-an, u-ni-, cu-a, te-a-tre

c) En els diftongs decreixents la primera lletra funciona com una vocal i la segona, com una semivocal. En
aquestes combinacions la semivocal mai no s tnica, altrament no hi hauria diftong, sin hiat. En moltes
paraules que porten diresi aquest smbol indica la presncia dun hiat on hi podria haver un diftong
decreixent.
a-gra-ir, tra-du-int, trans-e-nt, ra-m, ve-

d) Tingueu en compte com separem les combinacions segents que molts manuals inclouen en els diftongs
creixents:
i + vocal a inici de mot
vocal + i /u + vocal

io-gurt, io-de, hie-na, iu-gos-lau, iot


no-ia, La-ia, fe-ia, d-iem, d-iem
cre-uar, be-uen, ni-ua-da, mo-uen

Els triftongs
Sn el resultat de la combinaci, en una mateixa sllaba, dun diftong creixent i un de decreixent.
Al-guai-re, Pa-ra-guai, guai-tar, f-ieu, d-ieu, cre-ueu

Ortografia

LA SLLABA

Tema 1

La separaci de sllabes a efectes ortogrfics


a) Els dgrafs

Dgrafs que no podem separar

Dgrafs que hem de separar

gu
qu
ll
rr
sc
tx
tg
ix

a-con-se-guir
ro-ques
ca-va-ller
car-ro
as-cen-sor
cot-xe
fet-ge
cai-xa

ny
ig

pi-nya
re-buig

ss
ll
tj
tz

tas-sa
til-la
nat-ja
set-ze

b) En els mots compostos hem de destriar quins sn els elements que els integren.
in-ter-ur-b, trans-at-ln-tic, mal-a-gra-t, in-hu-m, al-ho-ra, cel-o-bert

c) A final o a inici de ratlla no podem deixar mai una lletra tota sola. Per tant, s incorrecte fer les segents
separacions:
farmci-a, d-altres, l-oli, a-nell, o-bligaci

Sllaba tnica i sllaba tona


La sllaba tnica s la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de sllabes. Segons la posici
daquesta sllaba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrixols.
Mots aguts

La sllaba tnica s lltima.

Mots plans

La sllaba tnica s la penltima.

Mots esdrixols

La sllaba tnica s lantepenltima.

cam, alg, paper, dolent, paret, parlarem, far, ro,


dem, partit
crvol, pinta, jutge, pilota, tilla, prssec, platja,
beina
rdio, autntica, Dnia, fsica, histria, frmula,
rsula

uEXERCICIS

1. Separeu les sllabes daquestes paraules i classifiqueu-les segons si tenen diftong creixent, decreixent o
hiat.
caure, interlocutria, eina, treure, condici, guineana, quatre, boina, freqent, ping, fruita, sentien, aguantar,
continuar, quota, ciutat, crueltat, antiquari, cloure, cuota, guapa
diftong creixent

Ortografia

diftong decreixent

hiat

LA SLLABA

Tema 1

2. Separeu les sllabes de les paraules segents i digueu quantes sllabes t cadascuna.
Ex.:
desinhibici
guaitssim
mouen
reimpressi
joieria
clossa
guaitar
delinqncia
trieu
illusi
digussiu
cacauet
vena
Maria
besvia
llenyataire
engreixar

adhesi

ad-he-si-

interacci
atribuir
tradua
possessiu
interactuar
borratxera
guant
juliol
bellugueig
Eullia
sapigueu
policac
anveu
vosaltres
iaia
produir
aleatria

3. Torneu a escriure aquestes poblacions dels Pasos Catalans amb les sllabes separades. Tingueu en
compte que teniu un requadre per a cada sllaba.
Aiguamrcia
Alguaire
Guadassuar
Carcaixent
Borriana
Pals
Riudecanyes

Duesaiges
Maials
Arbcies
Enveig
Eivissa
Mollerussa
Dnia

4. Classifiqueu, com en lexemple, les paraules de ms duna sllaba daquesta cita segons si sn agudes,
planes o esdrixoles. Escriviu-les amb les sllabes separades.

Al cementiri dels mots en jauen molts de benemrits. Per tamb nhi ha de morts assassinats i de sucides. En
aquest cementiri, tanmateix, creuen en el miracle de la resurrecci dels morts i la reencarnaci.
Stanislaw Jerzy Lec (1909-1966), escriptor polons

Agudes:
Planes: ce-men-ti-ri
Esdrixoles:

10

Ortografia

Tema 2

A/E TONES
Anomenem vocal neutra el so voclic del catal oriental que correspon a les vocals a/e en posici tona i
que de vegades sescriu amb a i daltres amb e, per que fonticament s un so entremig que representem
amb el smbol [].

A/E tones en lacabament de substantius i adjectius


En general, els mots masculins acaben en -e i els femenins acaben en -a.
alcalde, poble, Pere, viatge
directe, tendre, esquerre, ample

porta, taula, Maria, platja


directa, tendra, esquerra, ampla

Aquests acabaments coincideixen amb els acabaments en castell, per no sempre s aix.
el pobre, la pobra el pediatre, la pediatra el psiquiatre, la psiquiatra
la pesta, la tarda, la plancia, lorgue, lEsteve
la ema, la ena, la ela, la essa, la erra (els noms de lletra)

Daltra banda, hi ha alguns mots que no segueixen la regla general i que, per tant, sn excepci a la norma.
s a dir: masculins que acaben en -a i femenins que acaben en -e.

Masculins
que acaben
en -a

Les terminacions

-arca: monarca, patriarca


-cida: homicida, insecticida
-ista: artista, ciclista
-ma: diploma, cisma
-grama: programa, diagrama
-ta: pirata, demcrata

Substantius masculins
que provenen de
femenins

el defensa, el gurdia, el paleta, el policia, el terra, el guarda-roba, el


paraigua, el picaporta

Altres

Els femenins segents


Femenins
que acaben
en -e

Les terminacions

Altres

dia, gorilla, ioga, mapa, papa, pria, el tequila, el titella, antpoda (masc.
i fem.), gemetra (masc. i fem.), trnsfuga (masc. i fem.), agrcola (masc.
i fem.), belga (masc. i fem.)
febre, flaire, llebre, mare, torre, Carme, Irene, Clotilde, Matilde, verge,
gape, barbrie, base, calvcie, classe, faringe, fase, higiene, superfcie,
espcie, srie
-aire: cantaire, xerraire
-ble: comptable, feble
-me: enorme, inerme
-ne: indemne, solemne
-re: acre, alegre
jove, ferotge, mltiple, rude, salvatge, tnue, verge, ximple

Tots els substantius i adjectius, encara que en singular acabin en -a, fan el plural en -es.
Recordeu que la formaci de plural comporta els canvis ortogrfics segents:
ca > ques: vaca > vaques
a > ces: plaa > places
qua > qes: Pasqua > Pasqes

Ortografia

ja > ges: esponja > esponges


ga > gues: mnega > mnegues
gua > ges: aigua > aiges

11

A/E TONES

Tema 2

A/E tones en lacabament de verbs


Si la vocal neutra s lltima lletra, hi escrivim -a; si la vocal neutra s la penltima lletra, hi escrivim -e.
venia, anava, canta, deia

venien, anaves, cantes, dieu

Hi ha, per, algunes formes de verb que acaben en -e.


Els infinitius dels verbs de la 2a conjugaci: veure, prendre, riure, caure
Les formes: corre, vine, obre, omple

A/E tones en larrel dels mots


Com podem saber quina lletra cal escriure?
Substantius
i adjectius
Verbs

Buscar el primitiu de la paraula o una paraula de la famlia


on aquest so aparegui en posici tnica, s a dir, accentuat
(grficament o no).
Buscar la 3a persona del singular del present dindicatiu.

Exemples
taula > taulada
teula > teulada
blau > blavs
negre > negrs
parla > parlar
queda > quedar

Els verbs segents, per, tenen doble arrel. Cal escriure la vocal que pronunciem en posici tnica, i a, en
posici tona.
jeure (jaure)
nixer (nixer)
treure (traure)

jec (jac), jeguis (jaguis), jaiem, jaureu, jaient, jagut


neixi (naixi), neix (naix), naixia, naixessis, naixent, nascut
treus (traus), treuen (trauen), traurs, traguem, traient, tret

En canvi, els verbs segents presenten alternances de a/e en el radical, per les formes tones sempre
sescriuen amb a.
saber
caure
fer
haver

s, sabs
quiem, cauran
fent, faria
hem, hagut

Recordeu que els mots segents sovint sescriuen malament per influncia del castell.
Catal amb e / castell amb a
albercoc
assemblea
efeminat
esprrec
javelina
monestir
rfega
set
trfec

12

Ortografia

alcsser
cnem
emparar
estella
Lltzer
orfe
rapsode
sometent
treball

almogver
canems
Empord
estendard
malenconia
orgue
rave
tlem
verns

ametista
Caterina
Empries
Esteve
mrfega
polseguera
resplendir
tvec
Xquer

nec
eben
enyorar
gelea
meravella
punxegut
sergent
temptejar

A/E TONES

Tema 2

Catal amb a / castell amb e


afaitar
avantatge
latrina
sanefa

ambaixada
avaria
maragda
sarbatana

arravatar
davall
quarantena
Sardenya

assass
davant
ramat

avaluar
darrere
rancor

uEXERCICIS

1. Completeu els substantius segents amb a/e. Tingueu en compte que en el primer grup tots sn
masculins, i en el segon, femenins.
psiquiatr...
periodism...
tract...
palet...

dogm...
belg...
vespr...
deut...

mestr...
rav...
smptom...
comet...

ebenist...
sogr...
bisb...
titell...

orf...
templ...
pediatr...
pebr...

sri...
rest...
templ...
pest...

escombriair...
sogr...
lleny...
obr...

Assumpt...
catstrof...
ef...
cov...

flair...
tard...
pediatr...
act...

pirmid...
llebr...
Carm...
xacr...

2. Escriviu el singular (mascul i femen) daquests adjectius.


xerraires:
terribles:
lliures:
joves:
ximples:
pulcres:
febles:

agres:
cmodes:
dignes:
liles:
amples:
alegres:
rectes:

golafres:
cultes:
rudes:
agrcoles:
tendres:
pobres:
neutres:

3. Completeu la taula segent tal com mostrem en lexemple.


Derivat
terreny
t...ulell
t...ndresa
recl...maci
abr...ada
bl...vor
lam...ntaci

Ortografia

Primitiu
terra

Verb derivat
aterrar
emb...natge
quar...ntena
c...ndrer
m...ndrs
verm...llor
f...blesa

13

A/E TONES

Tema 2

4. I ara completeu la taula de verbs segents dacord amb lexemple.


pensar
saber
treure
afaitar
nixer
caure
jeure

jo penso

tu pensaves

ell pensar

pensant

5. Completeu aquestes frases amb una de les dues paraules que teniu entre parntesis.
1. Em fa l................ (afecte / efecte) que fa la seva feina amb diligncia.
2. La Mariona ............... (centra / centre) el seu treball de recerca en levoluci de la pagesia.
3. Cal enllestir el .............. (conducta / conducte) de laigua abans de larribada de les pluges.
4. La nau ................ (espacial / especial) es va enlairar amb cinc tripulants europeus.
5. La modista m............... (estranyaria / estrenyeria) el vestit per a la festa si lhi ports avui.
6. Avui es ................ (jutja / jutge) a lAudincia lacusat de lhomicidi de Romeu Guinart.
7. Aquest any no hi haur prou pastures per a tots els ................ (ramats / remats).
8. Al poble on passo lestiu, Gisclareny, hi ................ (regna / regne) la tranquillitat.
9. Avui gaireb cap jove ja no treballa en la ................ (tornaria / torneria).
10. El genet ................ (subjecta / subjecte) el cavall amb fermesa abans de la cursa.

6. Completeu les paraules i torneu-les a escriure al costat del seu sinnim o hipernim.
orgue, ass...ss, jav...lina, pols...guera, l...trina, r...ncor, punx...gut, ...stella, ...valuar, fr...gant, rf...ga, trf...c,
est...ndard, g...lea, m...r...vella, r...spl...ndir, av...ria, mrf...ga, v...rns, av...ntatjs, s...rgent
harmnium: orgue
afilat:
olors:
agitaci:
militar:
pen:
polsinera:

llana:
brillar:
gelatina:
sac:
vter:
homicida:
ressentiment:

ratxa:
fusta:
puntuar:
laca:
desperfecte:
profits:
prodigi:

7. Completeu els buits amb les vocals adients.


1. Tot i el carcter ...f...minat i aquella pell de s...t, destacava entr... la rest... dels ...mbaix...dors en ser un dels
homes ms atractius de l...ss...mblea.
2. La metgessa forens... va examinar la presumpt... homicid... i va recom...nar que rom...ngus aj...guda un
mnim de quar...nta-vuit hores per un problema al pncre...s.
3. La veu del rapsod... ompl... la sala del mon...stir mentr... els tr...balladors que la restaur...n en van d...v...llant
plaques de la t...ulada.
4. Vs tr...ient del cov... els alb...rcocs que shagin fet malb i posals a la caixa del r...c.
5. L...stiu passat vr...m fer un viatg... per S...rdenya, per ...nguany anirem a ...mpri...s, a lAlt ...mpord, perqu
arran del n...ix...ment de la nostr... filla no podem viatjar lluny.
6. Corr... una altr... vegad... cap al celler i digu...s a lEstev... que lampoll... verd... noms sompl... fins a la m...itat.
7. Per veur... si la s...nefa amb forma de ess... ha quedat ben fixada te lhas de mirar pel d...vant i pel d...rrer... .
8. La jutgessa va admetr... el recurs d...mpara interposat i va prendr... la decisi dobrir el procediment un altr... cop.
9. La Cat...rina, pobr..., ...ncar... ...nyora lpoca en qu noms llua m...ragdes i am...tistes.
10. Obr... una llauna desprr...cs perqu f...rem una bona am...nida denciam i nhi posarem.
14

Ortografia

Tema 3

O/U TONES
En catal oriental les o i les u que es troben en posici tona es pronuncien totes dues com una u.

O/U tones en larrel dels mots

Substantius i
adjectius
Verbs

Com podem saber quina lletra cal escriure?


Buscar el primitiu de la paraula o una paraula de la famlia
on aquest so aparegui en posici tnica, s a dir, accentuat
(grficament o no).
Buscar la 3a persona del singular del present dindicatiu.

Exemples
lluny > llunyania
grumoll > grumolls
ell munta > muntar
ell triomfa > triomfar

Ara b, no sempre que la tnica sescriu amb o o amb u aquesta lletra es conserva en les altres paraules de la
mateixa famlia.
a) En els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i els seus compostos) aquesta vocal sescriu u quan s tnica i
o quan s tona.
collir
cosir
escopir
sortir
tossir

collem, collir
cosssim, cosiries
escopir, escopia
sortireu, sort
tossim, tossissis

culli, culls
cuso, cusin
escup, escupis
surt, surto
tusso, tussi

b) En els verbs poder i voler, quan larrel s tnica, escrivim o/u, segons soni; quan larrel s tona escrivim o,
llevat de les formes del present de subjuntiu i de limperatiu, que sescriuen totes amb u.
puc / vull
pots / vols
pot / vol
podem / volem
podeu / voleu
poden / volen

pugui / vulgui
puguis / vulguis
pugui / vulgui
puguem / vulguem
pugueu / vulgueu
puguin / vulguin

pugues / vulgues
pugui / vulgui
puguem / vulguem
pugueu / vulgueu
puguin / vulguin

c) Els pseudoderivats sn mots cultes derivats directament del llat i no de la paraula catalana evolucionada
del llat. s per aix que no es pot partir del primitiu catal per escriurels correctament.
Primitius
boca
cnsol
corb
doble
dol
home
jove
moc
mn
nodrir
sorgir
ttol
volc

Ortografia

Derivats
boqueta
consolat
encorbar
doblar
endolcir
homenet
jovent, joventut
mocs
______
nodriment
ressorgir
titols
volcnic

Pseudoderivats
bucal
consular
curvatura, curvilini
duplicar, duplicitat
dulcificar, edulcorar
hum, humanitat, humanisme
juvenil
mucositat, mucosa
mundial, mund
nutritiu, nutrici
insurgent, insurrecci
titular, titulaci
vulcanisme

15

O/U TONES

Tema 3

O/U tones en lacabament dels mots


Substantius i
adjectius
Verbs

Normalment sha descriure -o: xorio, toro, lloro...


Hi ha alguns cultismes, per, que acaben en -u. Sovint coincideixen amb la terminaci
en castell -uo: individu, vidu, interviu, contigu, mutu...
La 1a persona del present dindicatiu acaba en -o: admeto, cabo, comeno, rebo,
veno...

La terminaci del plural de noms i adjectius masculins s sempre -os, tot i que en catal oriental soni -us:
discos, calaixos, braos, pisos, espessos, textos, lletjos, complexos...
Cal no confondre aquests plurals amb mots invariables com: tipus, globus, cactus, sinus, cosinus, ficus...
Recordeu que els mots segents sovint sescriuen malament per influncia del castell!
Catal amb o / castell amb u
aixovar
botifarra
colobra
Empord
esdrixol
Joan
nodrir
polvoritzar
rossinyol
tamboret

atordir
brixola
complimentar
escapolir-se
fonament
joglar
ordir
rtol
sofrir
ttol

avorrir-se
captol
complir
escodrinyar
furncol
joventut
pndol
rob
sorgir
tomba

bordell
cartolina
cnsol
escopir
governatiu
mony
podrir
ro
sospirar
tonyina

Borriana
cobrir
embotir
escrpol
Hongria
mostela
polir
Romania
sostreure
Tor

Catal amb u / castell amb o


ateneu
correu
fetus
muntanya
porus
subornar
tramuntana

bufetada
cuirassa
focus
muntar
ritu
sufocar
trofeu

butllet
escullera
frum
mussol
riu
suprbia
turmell

butxaca
estiu
harmnium
Pirineus
srum
suportar
turment

cacau
europeu
liceu
Pompeu
sinus
ttanus
vidu

uEXERCICIS

1. Completeu amb o o u aquestes paraules i escriviu una paraula de la mateixa famlia que tingui una o o
una u tniques.
floreta: flor
p...nxegut:
j...ventut:
f...scor:
s...rdesa:
p...bresa:
...llada:
p...rtalada:

16

Ortografia

b...ndat:
f...guera:
f...llejar:
f...mera:
d...tzena:
s...rtejar:
f...steria:
p...ruc:

garr...tada:
rej...venir:
f...llia:
cart...lina:
j...guina:
toss...deria:
c...llada:
pl...mall:

O/U TONES

Tema 3

2. Completeu el quadre segons lexemple.


dur
tossir
poder
muntar
sortir
bullir
voler
collir

duc

duies

duguem

dut

3. Completeu els pseudoderivats segents i aparelleu-los amb la seva definici.


b...cal
cons...lar
d...plicar
n...trici
v...lcanisme
c...rvilini
tit...lar
m...ndial
j...venil
d...lcificar

Que posseeix un ttol.


De tot el mn.
Relatiu o pertanyent a un cnsol, als cnsols.
Conjunt de les manifestacions volcniques.
Que segueix una lnia corba.
Fer dol.
Fer doble, multiplicar per dos.
Pertanyent a la joventut.
Relatiu o pertanyent a la boca.
Acci de nodrir o de nodrir-se, lefecte.

4. Completeu aquestes paraules i classifiqueu-les segons que sescriguin amb o, amb u o que no hi afegim ni
o ni u.
trofe..., cangur..., ganx..., barat..., s...prbia, s...spirar, corre..., tamb...ret, vidu..., rit..., b...tifarra, trib..., gest...,
individ..., b...fetada, lice..., caca..., lavab..., estupend..., mutu..., escrp...l, at...rdir, s...f...car, t...nyina, b...txaca,
atene..., xori..., t...mba, t...rment, europe..., ridc...l
sescriuen amb o

sescriuen amb u

no hi afegim ni o ni u

5. Empleneu els buits de les frases segents amb o o u.


1. Se us ac...mulen els problemes si pretene... travessar la m...ntanya desprs dhaver-vos s...stret el J...an la
brix...la.
2. Agafe... el llibre primer sobre n...rmativa ...rbanstica l...cal i ane... al tt...l preliminar, capt...l 1, per resoldre el
cas dels b...rdells regentats per r...manes...s ubicats en carreteres dels Pirine...s.
3. Tot i s...p...sar un t...rment per a ell, va esc...llir ladv...cacia ac...nsellat pel seu t...tor, encara que ell hauria
v...lgut ser m...ntador.
4. Tingue... en compte que s...vint susa inc...rrectament el verb c...mplimentar com a sinnim demplenar.

Ortografia

17

O/U TONES

Tema 3

5. El s...spits de s...streure una gran quantitat de r...bins del magatzem va ac...nseguir escap...lir-se de la policia
esc...rtat per una banda j...venil que havia s...b...rnat ja abans de lesti....
6. La pr...posta que va tri...mfar incl...a un rt...l illuminat per un p...tent foc...s que emetia una llum fl...orescent.
7. Lac...sat ha inc...rregut en un delicte dh...micidi amb lagre...jant de trad...ria, per la qual cosa la jutgessa lha
c...ndemnat a una pena de pres inc...ndicional.
8. El viatge fins a T...r en un tren tan atr...tinat li va permetre p...der llegir duna tirada tot El pnd...l de Foucault.
9. Si p...gussim c...brir les baixes rpidament, p...drem c...mplir amb escreix tots els compromis...s adoptats
amb el g...vern.
10. No admet... que v...lgueu que el s...tssecretari de defensa h...ngars faci pblic el mem...rndum que ha
aixecat tanta p...lseguera.

6. Ompliu els buits del text segent amb les vocals corresponents. Un cop corregit, prepareu-vos el text
perqu us el dictin.
Un n...mbrs grup dusuaris va viur... ahir una altr... j...rnada negr... a conseqncia de lav...ria de trens. Els
problemes ms importants es var...n pr...duir a les ln...s emp...rdaneses, amb la cancellaci de la m...tat dels
trens previst...s fins a primera hora de la tard... . Els ...fectats, av...rrits dhaver de s...p...rtar el servei deficient
que ...fereix lempresa pel reiterat inc...mpliment de lhorari, van celebrar una ass...mblea en qu es van
c...nstituir com a grup i van installar una taula per rec...llir signatures de queixa d...vant de diferents
estacions, signatures que preten...n portar a lrgan g...vernamental competent. A ms, els ...fectats
consider...n que ni la ret...laci, ni les s...rtides demergncia ni els av...ntatges per al j...vent i la gent gran sn
adequats. Lempresa ha anat tr...ient importncia als fets i els ha ...valuat com a lleus, tot i la freqncia amb
qu han oc...rregut d...rrer...ment.

18

Ortografia

Tema 4

LACCENTUACI
Laccentuaci grfica de les paraules est determinada per la posici que ocupa la sllaba tnica dins del
mot i per la terminaci de la paraula.
La sllaba tnica s la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de sllabes. Segons la posici
daquesta sllaba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrixols, tal com expliquem en el tema dedicat a
la sllaba.
En catal hi ha dos tipus daccent, lobert (greu) i el tancat (agut). Laccent obert recau sobre les vocals
obertes (a, e, o), i laccent tancat, sobre les vocals tancades (e, i, o, u). A continuaci us donem algunes pautes
per escriure b laccent sobre la e i la o.

E oberta / e tancada
La majoria de mots aguts, plans i esdrixols porten laccent obert.
Mots aguts

Mots plans
Mots esdrixols

al, caf, vost, cinqu, sis, obo


pags, francs, Valls, inters, ents
mossn, aprn, ofn, comprn
dbil, mrit, cntim, frtil, rptil, mdic, tcnic, psol, grvol
convncer, conixer, vncer, estrnyer
diem, dieu; fiem, fieu; quiem, quieu
molstia, diferncia, prdua, mtode, herncia, smola, Amrica, acadmia

Per hi ha excepcions a aquesta norma general.

Mots aguts amb accent


tancat

Formes verbals de futur i passat


simple
Gallicismes
Els compostos de -b, -t i -v

Els mots segents

cantar, dir, far, anir


digu, pogu, escrigu, dugus, cants, parls
pur, consom, clix, jaqu, quinqu, ximpanz
tamb, gaireb, malb, cont, sost, conv, prov
accs (accessos), congrs (congressos), exprs
(expressos), progrs (progressos)
encn, estn, pretn, entn
desprs, noms, ads
prmer, tmer, crixer, nixer, sser
rem, reu, dugurem, dugureu
tingussim, tingussiu, digussim, digussiu
ferstec, prssec, prstec, crvol, llpol

Els mots segents

esglsia, crvola, llmena, Dnia, Snia, ferstega

Els mots que fan el plural en -essos


Els verbs acabats en -cn i -tn
Aquests tres adverbis

Mots plans amb accent


tancat
Mots esdrixols amb
accent tancat

Ortografia

Els temps verbals segents

19

LACCENTUACI

Tema 4

O oberta / o tancada
La majoria de mots aguts porten laccent tancat. En canvi, la majoria dels mots plans i esdrixols porten
laccent obert.
Mots aguts
Mots plans
Mots esdrixols

can, atenci, cami, carb, rigors, fabuls


prxim, mbil, slid, lgic, prleg
glria, memria, clera, cmode, crnica, histria

Per hi ha excepcions a aquesta norma general.


Mots aguts amb accent obert

aix, all, per, de deb


arrs, esps, terrs, reps, tals, ress
excls, concls, incls

Mots plans amb accent tancat

estmac, crrer (i els derivats: concrrer, discrrer, recrrer...)


fra, frem, freu, fssim, fssiu

Mots esdrixols amb accent tancat

frmula, plvora, tmbola, gndola

Regla general daccentuaci

Mots aguts

Saccentuen els que acaben en les terminacions segents:


-a: catal
-as: reps
-e: caf, conv
-es: angls, revs
-i: llum
-is: incs
-o: all, nad
-os: capgrs, calors
-u: com
-us: tals

Mots plans

Saccentuen sempre que no acaben en alguna de les terminacions anteriors: plstic, cid, mbil,
ntim, malvol, cnem, Campdevnol, dipsit, exmens

Mots esdrixols

Saccentuen sempre: guila, esglsia, Valncia, pellcula, plvora, interlocutria, msica

-en: edn, amn


-in: Berln

Aquesta regla general serveix per a tots els mots, per cal anar amb compte amb els mots que contenen
diftongs.
Mots amb
diftong
decreixent
Mots amb
diftong creixent

Els mots aguts sescriuen sense


accent grfic.

palau, correu, escriu, enrenou, desmai, remei, xiroi, avui,


paranoic

Els mots plans sescriuen amb


accent grfic.

anveu, amagussiu, moveu, dieu, vlei, trlei

Els mots plans sescriuen sense


accent grfic.

contigua, obliqua, ambigua, paraigua, aigua, llengua,


pasqua, pasqes

Casos especials

Mots compostos

20

Ortografia

En els mots construts amb formes prefixades acabades


amb o (i de vegades amb i) noms porta accent el
segon element, si sescau.

fisicoqumic, anglosax,
cardiovascular, socioeconmic

En els mots que sescriuen amb guionet, si el primer


element ha de portar accent, lhi hem de posar.

pl-roig, adu-siau, ms-dient

LACCENTUACI

Tema 4

Adverbis acabats
en -ment

Porten accent si ladjectiu de qu provenen tamb en


duu.

fcil > fcilment


tbia > tbiament
comuna > comunament

Aix mateix, hi ha alguns mots que els parlants pronuncien de manera diferent a les regles daccentuaci i
que, per tant, se solen accentuar malament.
a) Alguns cultismes i mots dorigen estranger.
oce
timp
poliglot
elit
iber
xasss

Mots aguts
futbol
tiquet
hoquei
interval
obo
Raimon

Mots plans
intrfon
medulla
atmosfera
mssil
rptil
txtil
meglit
omplat
termstat
acne
Marrqueix
vking

Mots esdrixols
diptria
olimpades
aurola
Himlaia
Etipia
Hlsinki
isbara
pneumnia
czema
taca
perode
tila

b) Determinades formes del present dindicatiu i de subjuntiu dels verbs acabats en -iar.
jo estudio / canvio / copio / denuncio

(i no estdio / cnvio / cpio / denncio)

tu estudies / canvies / copies / denuncies

(i no estdies / cnvies / cpies / denncies)

ell/a estudia / canvia / copia /denuncia

(i no estdia / cnvia / cpia / denncia)

ells/es estudien / canvien / copien / denuncien

(i no estdien / cnvien / cpien / denncien)

Laccent diacrtic
Sanomena diacrtic laccent que susa per diferenciar dos mots que sescriuen igual per que tenen una
pronncia diferent i que, segons la regla general, no nhaurien de dur.
Verbs
sc (v. sser) / soc (soca)
s (v. sser) / es (pronom)
sn (v. sser) / son (ganes de dormir)
dna (v. donar) / dona (sexe femen)
dnes (v. donar) / dones (sexe femen)
fra (v. ser) / fora (adverbi)
Noms
bta (de vi) / bota (calat)
mra (fruita) / mora (rab)
s (animal) / os (ossamenta)
nt, nta (parents) / net, neta (adjectiu)
m (extremitat) / ma (possessiu)
rs (pregria) / res (cap cosa)
Altres formes
ms (quantitatiu) / mes (perode de lany)
b (riquesa; adverbi) / be (xai)

Ortografia

vns (v. venir) / vens (v. vendre)


vnen (v. venir) / venen (v. vendre)
t (v. tenir) / te (infusi; nom de la t; pronom)
s (v. saber) / se (pronom)
mlt (v. moldre) / molt (quantitatiu)

du (divinitat) / deu (nmero; font: v. deure)


pl (vellositat) / pel (contracci)
sl (terreny) / sol (adjectiu; astre)
s (acci dusar) / us (pronom)
mn (terra) / mon (possessiu)
sc (plec) / sec (adjectiu; v. seure)
s (afirmaci) / si (condicional)
qu (pronom tnic) / que (conjunci; pronom ton)

21

LACCENTUACI

Tema 4

uEXERCICIS

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tnica. Poseu-lhi.


cantare
enten
irlandes
consome

comite
pure
cinque
congres

mossen
ale
nomes
gairebe

cafe
pages
entes
fare

apren
impres
tambe
interes

aixo
espos
exclos
talos

resso
preso
allo
glorios

boiros
arros
pero
repos

aficio
coto
sino
difos

ambdos
refos
curios
inclos

2. Les paraules segents sn totes agudes. Poseu laccent a les que nhagin de portar.
riuet
algun
aixi
proces

colliu
llumins
crosto
respon

dema
Ramon
votacio
cigro

permis
porro
anireu
campio

aniran
avis
Ferran
espai

debil
orfe
nuvol
sortieu

reiem
fessin
diguessiu
cervol

3. Aquestes sn totes planes. Accentueu les que calgui.


corriem
escrivia
xerif
feieu

deies
origens
llapis
cantaveu

telefon
parlavem
avisaven
fenomen

4. En aquesta llista de paraules noms les esdrixoles porten accent. Poseu-lhi.


Grecia
artilleria
academia
palauet

espaiosa
polvora
esglesia
hostilitat

patiria
Letonia
pertinent
ciencia

trajectoria
policia
ferestega
exigua

mengessin
camera
origen
dolcissima

5. Com haurem descriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posici de la sllaba tnica?
Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei
xandall
atmosfera
isobara

olimpiades
medulla
interfon
missil

dioptria
viking
pneumonia
futbol

xassis
reptil
termostat
textil

elit
periode
tulipa
omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot daccents diacrtics. Poseu-los-hi.


1.
2.
3.
4.
5.

22

El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.


Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
Els bens de lacusat son un pel mes reduts del que creu el seu advocat.

Ortografia

LACCENTUACI

Tema 4

7. Accentueu el text segent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.


Abans-dahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres darribar a casa varem asseurens al sofa
perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la
masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succet? Per que hem dormit aquest munt
dhores? Es potser perque en lultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?

8. I ara accentueu aquest altre en qu en falten 27.


El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per
que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar
a la seva companyia dassegurances amb lestupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres
de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar lassegurana, va sonar una
daquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a lusuari mes sofert
del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb
la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!

9. Accentueu ara els fragments daquests llibres.


No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la dadministrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una
activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. Lhospital, a recer del monestir, acollia i alimentava
homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere sen feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies
als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus
testaments.
Va ser un vespre, alla a lhospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig
moribunda va estirar la maniga de lhabit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Mart Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a lampit de la finestra. Mes petita
que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una
angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe
que era una tortora perque la Sofia digue: Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son... No se nhavia recordat
mai mes. La tortora, abans demprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca
per ofegar un badall i a lultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt demprendre el gran viatge, li
agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Merc Rodoreda
Aquell any [1988], lautor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novella, Els versos satanics (la versio
catalana va sortir lany segent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhmmed a un capitol
de lAlcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del
llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va
ser suficient perque lIndia, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes
despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar leditorial londinenca, i deu pasos
islamics mes van seguir lexemple indi i el van prohibir.
La vida desprs de Du, Matthew Tree

Ortografia

23

Tema 5

LA DIRESI
La diresi s un signe ortogrfic () que sescriu damunt les vocals i i u per indicar que es pronuncien, o que
es pronuncien com a vocals i no com a semivocals o semiconsonants.
La diresi, doncs, fa les funcions segents:
a) Indica que la u es pronuncia en els grups qe, qi, ge, gi.
aiges, segent, qesti, freqent, ping, argir, adeqi, obliqitat

b) Indica que la i o la u damunt la qual hi ha la diresi no forma diftong amb la vocal en contacte.
ram, cocana, oda, herona, fortuta, pec, rell, dirn, crulla, protena, sussa, pasos

Tamb s el cas daquests temps verbals dels verbs de la 3a conjugaci linfinitiu dels quals acaba en
vocal+ir.
condum
conduu
condua
condues
conduen
condussis
condussin
condut/da

produm
produu
produa
produes
produen
produssis
produssin
produt/da

redum
reduu
redua
redues
reduen
redussis
redussin
redut/da

Aix mateix, tamb porten diresi les formes del singular i de la 3a persona del plural del present de
subjuntiu dels verbs linfinitiu dels quals acaba en vocal+ar:
denunci, denuncis, denuncin
actu, actus, actun

Hi ha altres mots en qu la diresi no s en sllaba tnica i, per tant, s ms difcil saber com sescriuen.
-tat: espontanetat, continutat, gratutat, herocitat, homogenetat
-al: esferodal, trapezodal, discodal
-itzar: europetzar, arcatzar

A banda daquests acabaments, tenim altres mots que cal aprendre que porten diresi.
agrament, possedor, intuci, allar, amonar, arrunar, atument, cossor, decament, dirtic, ensamada, esferedor,
esmortedor, genunament, sucida, trador, venat, vidutat

Aquests mots que acabem desmentar sn generalment derivats dun mot que t una i o una u tniques.
agrair agrament
ve venat

24

Ortografia

allo allar
sam ensamada

LA DIRESI

Tema 5

Remarques
Casos en qu ens estalviem la diresi:
Exemples
Quan la i o la u han de dur accent segons
les regles daccentuaci

ve (aguda acabada en vocal) - vena


agraem (plana acabada en m) - agraa

Els mots que acaben en els sufixos


-isme i -ista

egoisme, arcaisme, heroisme, altruista, europeista, maoista

Linfinitiu, el gerundi, el futur i el


condicional dels verbs acabats en vocal+ir
(beneir, produir, seduir...)

agrair
agraint
agrair, agrairs, agrair, agrairem, agraireu, agrairan
agrairia, agrairies, agrairia, agrairem, agraireu, agrairien

Els mots que comencen per un prefix com


re-, contra- i co-

reunir, reincidir, reintegrar, contraindicaci, coincidncia, coincidir

Els mots acabats en -um i -us

harmnium, aqurium, Pius, Mrius

uEXERCICIS

1. Separeu les sllabes daquests mots, marqueu-ne la tnica i poseu-los diresi, si cal.
veina:

becaina:

raim:

fruita:

geniut:

dia:

saim:

consequent:

transeunt:

diurn:

feina:

unguent:

riu:

aigua:

cofoi:

terraqui:

maleien:

produia:

boira:

peuc:

esmorteit:

antiguitat:

peulla:

introduiu:

almoina:

proteina:

joia:

heroina:

contribuissin:

taut:

palauet:

lluies:

cafeina:

2. Poseu les diresis que calguin en aquestes formes del verb traduir.
tradueixo
tradueixes
tradueix
traduim
traduiu
tradueixen

Ortografia

traduia
traduies
traduia
traduem
tradueu
traduien

tradueixi
tradueixis
tradueixi
traduim
traduiu
tradueixin

tradus
traduissis
tradus
tradussim
tradussiu
traduissin

tradueix
tradueixi
traduim
traduiu
tradueixin

25

LA DIRESI

Tema 5

3. Poseu accent o diresi, si cal, en les paraules segents i classifiqueu-les.


Lluis, paisos, aillar, pais, aillament, vei, mania, traidoria, agraies, genui, llengua, benei, produieu, beneida, lluissor,
juliol, fluidesa, viure, assiduitat, Cain, descafeinat, veinatge, accentua, diumenge
amb accent

amb diresi

sense accent ni diresi

4. Poseu diresi i/o accent en aquestes paraules, si cal.


trair
rabiut
suin
beneir
medium
succeir
succeiran

arcaisme
egoista
canvii
reunificar
ateisme
intuicio
constituint

harmonium
constituia
contraindicat
suant
traduiria
queixa
diuretic

complaiem
proteinic
cuit
gratuitament
posseir
coieu
lluint

heroinoman
fiin
circuit
fluidament
deslluiment
reull
obeim

5. Poseu els accents i les diresis que falten en aquestes frases.


1. No et refiis danar a laquarium amb el Marius i el Raul perque segur que obeiran les ordres dels seus pares i
no hi faran cap.
2. En la pellicula, els vikings, airats com uns posseits, esgrimien les armes perque els deus els beneissin.
3. Es millor que no senrabii tant amb el veinat si vol que el seu germa continui vivint al pis que tenien els avis
a la cruilla entre els carrers de Napols i Valencia.
4. Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de transit cal que apliqueu mesures com ara que les
fabriques ja no produeixin automobils de serie tan rapids.
5. Es diu que es una dona molt intuitiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un
altre de dotat duna increible espontaneitat.

6. Poseu els accents i les diresis que falten en aquests textos.


Encara que a primera vista sembla una cloissa mes, la cloissa dIslandia no es un mollusc qualsevol, sino tot un
fenomen aillat. Un grup doceanografs nha descobert un exemplar que pot presumir de ser lanimal viu mes
longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que sha deduit a partir de les linies de les seves conquilles. El creixement
dels molluscs no es gratuit, ates que esta relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de
laigua, la salinitat i la disponibilitat daliment. Daquesta manera permeten reconstruir la historia del clima passat
i la seva repercussio en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps
aquest animal mari. Un dels seus descobridors afirma que perque un esser visqui tant cal que crei mecanismes de
defensa extraordinariament efectius que li permetin retardar lenvelliment. Aixi, lanalisi del funcionament dels
seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa.
Pero el que es preten en aquest escrit no es coneixer aquesta cloissa, sino saber com es pot preparar una exquisida
cassola de cloisses amb pesols i cigrons, o amb arros, o amb esparrecs de marge...

26

Ortografia

LA DIRESI

Tema 5

Com cada any el capella de la parroquia expressava el seu agraiment als fidels que havien omplert la capella
de Sant Ramon durant la celebracio de la Pasqua. I com cada any el public assistent era el mateix: en un banc,
lAntonia de cal Mas amb el seu marit, el Julia, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc seguent,
lIsaies Joan, proveidor de petits electrodomestics de gairebe tota la provincia, amb cara de no pair que la muller i
les filles lluissin un escot tan generos en una cerimonia tan assenyalada; a continuacio, la familia Pujals, que havia
contribuit a refer la teulada de lesglesia; uns bancs mes enlla, la Lluisa Roig... I podriem allargar i allargar la llista,
pero el fet que no continuem per aqui es que no volem que despres els omesos ens maleeixin els ossos dues
centuries seguides.

7. Finalment, poseu els accents i les diresis que falten en aquest text.
Despres dun instant desverament general, un treballador mes sere que no pas els altres va acostar-se amb
cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla
humana sino una pea escultorica. Laspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de lunic
ull encastat al mig del front daquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides
per lenderroc, van ser la causa que la invencio estrambotica quedes abandonada entre les ruines.
Cam de sirga, Jess Moncada

Ortografia

27

Tema 6

B/V
Actualment la be (b) i la ve baixa (v) es pronuncien de la mateixa manera en gran part del domini lingstic
catal, cosa que comporta problemes ortogrfics. Tenim, per, algunes regles que ens resolen alguns casos
de dubte.
Exemples

Excepcions

Davant l i r

moble, bloc, oblidar, cobla


abraar, brusa, brivall, bressol

Darrere m

embolicar, comboi, vamba, reembors

Si a larrel dun mot


de la mateixa famlia
trobem el so de p

llop lloba, llobat


rep rebia, rebut

circumvallaci, tramvia, triumvirat

Exemples
Darrere n

canviar, convertir, enviament, envestir

Si a larrel dun mot de la mateixa famlia


trobem la lletra u

neu nevar, nevada


viu viva, vivncia

La terminaci de l imperfet dindicatiu dels


verbs de la primera conjugaci

cantava, trobaves, acabvem, arribveu, parlaven

Tingueu present que els pseudoderivats, derivats dun mot llat, conserven la grafia llatina.
Primitius

Derivats

Pseudoderivats

avortar

avortament

aborci, abortiu

calb

calba, calbejar

calvcie

cervell

cervellet

cerebral, cerebel

corb (adj.)

corba

curvatura, curvilini

corb (ocell)

corbera

crvids

deure

devia

dbit

escriu

escrivent, escriv

escriba

llavi

llaviejar

labial

lliure

lliurement

llibertat, liberal

moure

movia, moviment

autombil, immbil, mobilitzar, mbil

provar

emprovador, aprovar,
comprovable, provable
(que es pot provar)

probable (que s possible), probabilitat,


probatori

Ls de b/v coincideix sovint amb el daltres llenges romniques, per no sempre s aix.

28

Ortografia

B/V

Tema 6

Sescriuen amb b:
abans
baf
berbena (planta)
bolcar
corb
riba

acabar
bar
berruga
boleiar
desimbolt
ribera

laba
basc
biga
bufeta
embenar
saba

arribar
beina
Biscaia
calb
rebentar
sab

autombil
bena (tira de fil)
bivac
comboi
rebolcar
treballador

alcova
avi
caravella
Crdova
Esteve
gravar
nvol
rave
taverna
verns

almvar
avorrir
cascavell
endvia
esvelt
haver
pavell
rovell
travar
Vesuvi

arravatar
avortar
cavall
envestir
fava
javelina
prevere
savi
trvol
voltor

avall
bava
civada
escriv
gavardina
lHavana
provar
sivella
vaixell

Sescriuen amb v:
advocat
avet
canvi
covard
espavilar
govern
llavi
raval
tvec
vedella

uEXERCICIS

1. Completeu les paraules segents amb b/v tenint en compte les regles que afecten aquestes dues lletres.
Aneu amb compte amb les paraules pseudoderivades.
bla...or
arxi...ament
cal...cie
vam...a
bre...etat

be...ia
la...ial
ca...ota
trium...ir
no...etat

esto...ar
sua...itat
escri...ia
estre...ar
lli...ertat

tram...ia
cla...ar
autom...il
o...lidar
escla...itud

ne...ar
mo...iment
re...ut
pro...abilitat
circum...allaci

2. Completeu amb mb o nv i escriviu un verb i un substantiu o adjectiu derivats de cada mot.


verb

subst. o adj.

esco......ra
ca......i
e......s
a......ici
co......at

verb

subst. o adj.

i......ent
bo......a
to......
o......ra
e......olic

3. Completeu les paraules amb b/v i escriviu un verb derivat de cadascuna.


sa...:
tra...s:
a...an:
pro...a:
co...ard:

Ortografia

ende...:
...ufetada:
m...il:
...adall:
tre...all:

tra...a:
...af:
ba...a:
a...s:
cal...:

29

B/V

Tema 6

...erns:
...olta:

...eina:
...ena:

n...ol:
...ala:

4. Completeu els buits de les frases segents amb b/v.


1. Han impro...isat un en...elat annex al pa...ell desports per enca...ir tots els con...idats al congrs de
tre...alladors socials.
2. El ...ehicle del pilot ala...s va ...olcar al re...olt nmero di...uit en re...entar-se-li una roda del da...ant; aix, el
tr...ol que duia a la si...ella dels pantalons no li va portar gaire sort.
3. Ja cal que mespa...ili si per les noces dor dels a...is ...ull lluir un figura ...en es...elta.
4. Lad...ocat de lacusaci va posar tra...es a lhora dadmetre la gra...aci com a pro...a de la defensa en el cas
dels a...ortaments illegals.
5. A...ans de ser...ir-nos la ...edella amb fa...etes ens van portar una amanida dend...ies i ra...es amb un alm...ar
que li dona...a un toc extic.

5. Completeu el text amb b/v i prepareu-vos-el perqu us el dictin.


No sa...ia com ha...ia arri...at a la situaci en qu em tro...a...a: maca...a...a de separar, potser per a...orriment, per
lenyorana duna altra poca millor o, senzillament, perqu no el suporta...a. Si hagus de descriure qu
ha...ia influt a lhora de prendre la gran decisi, pro...a...lement hauria desmentar les contnues infidelitats amb
qu lEste...e mha...ia castigat des que ha...ia sa...ut com ha...ia condicionat el go...ern en la decisi de tancar
nom...roses ta...ernes ...asques. La intuci em diu, per, que les nostres desa...inences es remunten ms enll, que
potser ja naixeren quan ens ...am conixer mentre munt...em a ca...all per aquella a...etosa del Montseny.

30

Ortografia

Tema 7

LES OCLUSIVES
Lescriptura de les grafies p/b, t/d i c/g (consonants oclusives) no presenta cap problema quan apareixen
a principi de sllaba. En canvi, quan es troben en posici de final de sllaba es pronuncien de la mateixa
manera.
sap / dissabte
potser / nord
sacsejar / cstig

P/B, T/D, C/G a final de paraula


a) En general, escrivim p, t, c desprs de vocal tnica o de diftong tnic.
llop, tap, sap, equip, percep, naip
mut, nebot, cunyat, humit, got , beneit
groc, foc, aparec, amic, prec, arcaic

Hi ha paraules, per, que no segueixen aquesta norma.


Acaben en -b

adob, club, tub, cub, Jacob, Carib, Job, baobab, esnob

Acaben en -d

Els noms femenins acabats en -itud i -etud: solitud, lentitud, quietud


Els mots: fluid, fred, sud, quid, alcaid, David, Alfred, Conrad, Madrid

Acaben en -g

Els mots acabats en -gog: pedagog, demagog


mag, estrateg, tuareg, Hug, zig-zag

Tingueu en compte que paraules com inic o oblic fan el femen amb -qua (iniqua i obliqua), mentre que les
paraules que acaben en -cu, com innocu o promiscu, fan el femen amb -cua (inncua i promscua).
b) Desprs de consonant o de vocal tona, en canvi, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats.
rab (arabesc), prncep (principat), superb (suprbia)
rpid (rapidesa), sord (sordes), sort (sorts)
cstig (castigar), amarg (amargar), fresc (frescor)

No sn comprovables per derivaci paraules com ara: sumand, subtrahend, baluard, tord, rang, mting,
pding, etc.
Hi ha paraules que no segueixen la norma de la derivaci: sn paraules que acaben en -c en lloc de -g. s el
cas de la primera persona del present dindicatiu, que acaba en -nc: vinc, venc, entenc, comprenc, etc.
I tamb daquests altres mots:
mnec (mnega), ferstec (ferstega), prssec (presseguer), nec (nega), rnec (rnega), crrec (crrega), esprrec
(esparreguer), fstic (fastiguejar), arbic (arbiga)

Ortografia

31

LES OCLUSIVES

Tema 7

A banda de totes aquestes regles, cal recordar:


Exemples
Els gerundis acaben en -nt.

ballant, naixent, sortint

Els adjectius plans que fan el femen en -da


acaben en -d.

cid (cida), pllid (pllida), tmid (tmida)

Els mots acabats en -fag, -fug , -leg acaben en -g.

sarcfag, centrfug, sacrleg

Cal escriure la p i la b darrere duna m tot i que no


es pronuncin.

Tremp (trempol), camp (camperol), tomb


(tombar)

Cal escriure la t i la d darrere duna n tot i que no


es pronuncin.

profund (profunditat), pont (pontet),


desmunt (desmuntar)

Paraules que sescriuen sense -t final.

collegi, geni, premi, api

P/B, T/D, C/G enmig de paraula


Grafies p/b
Exemples

Excepcions

Mots comenats per ab-, ob- i sub-.

abdicar, absncia, absolut


objecte, obsessi, obtenir
subjecte, subtil, submar

apnea, apte, ptic, ptim,


optar

En general escrivim p.

recepta, adoptar, escriptor, clepsa,


ellipsi, hipnosi

dubte, sobte, dissabte

Tamb escrivim amb p els mots


comenats per cap-.

capsa, captar, capalera,


capdamunt, capcis

cabdal, cabdell, cabdill

Grafies t/d
Exemples
En general escrivim t.

formatge, platja, ametlla, setmana,


cotna, potser, dotze

Escrivim d en els mots comenats


per ad-.

administraci, adjectiu, admissi,


advocat

Excepcions

atles, atleta, Atlntic, atzar,


atmosfera, atzavara

Grafies c/g
Exemples

Escrivim c davant c, t, z, s.

32

Ortografia

cc accident, succs
ct actor, recte
cz czema
cs sacsejar, sacs

Excepcions

LES OCLUSIVES

Tema 7

Escrivim g davant m, n, d, g.

gm fragment, augment
gn signar, magnfic
gd magdalena, maragda
gg suggerir, suggesti

acne, ancdota, arcnid,


dracma, estricnina,
sincdoque, tcnic

u EXERCICIS

1. Escriviu la forma masculina daquests substantius i adjectius.


adequada:
tmida:
xenfoba:
muda:
balba:
humida:
clssica:
ferstega:

sociloga:
cida:
pedagoga:
fluida:
gallega:
polida:
grega:
malastruga:

geperuda:
vida:
austraca:
cega:
clida:
opaca:
plcida:
enemiga:

2. Escriviu el primitiu daquestes paraules.


rigidesa:
rapidesa:
albergar:
candidesa:
destorbar:
buidor:
sangons:

sortejar:
adobar:
abadia:
antiguitat:
enfangar:
verdor:
fastigs:

agudesa:
suprbia:
profunditat:
presseguer:
catalogar:
tombar:
amargor:

3. Ompliu els buits de les paraules segents amb p/b, t/d, c/g.
p/b
su...venci
ca...dell
...tima
ca...taire
a...te

t/d
ca...dal
su...til
ca...tenir
du...te
a...sncia

bu...llofa
a...vocat
a...mosfera
...nic
a...quisici

c/g
bi...llet
a...zar
a...miraci
co...na
reve...lla

mara...da
...zema
sa...s
au...ment
dra...ma

si...nificat
an...dota
si...natura
t...nic
co...nom

4. Completeu amb c o q i escriviu cada paraula al costat de la seva definici.


eva...uar, ini...ua, ...uocient, ...uotidi, consp...ua, inn...ua, obli...ua, v...ua, proms...ua,
persp...ua, a...utat
Que no s perpendicular ni parallela a un pla, a una recta, a una direcci:
Nombre que resulta de la divisi dun nombre per un altre:
Qualitat dagut:
Que mant relacions sexuals sovint i amb persones diferents:

Ortografia

33

LES OCLUSIVES

Tema 7

Buida, especialment en sentit figurat:


Que atreu latenci per la seva excellncia:
Que no fa mal:
Clarament comprensible, no obscur ni ambigu:
De cada dia:
Treure dun lloc les persones que locupaven:
Mancat de justcia:

5. Ompliu els buits del text segent amb les grafies corresponents (b/v/p/t/d/c/g).
Aquell home ra... vi...ia al nor... de ...iscaia i regenta...a des de feia molt de temps un clu... rne..., amb ...igues
fumades i rene...s escrits a les pare...s. Era alt i cal..., tenia una ...erruga al lla...i i se li perfila...a una incipient
cor...a de la felicita... Tenia per soci un paio norue..., fre..., prim com un esprre... i plli... com un glo... de llet,
que porta...a tot lhi...ern la mateixa ga...ardina, del qual es deia que era prfu... de la justcia del seu pas.
Forma...en una parella professional aparentment a...orrida, tot i que es mo...ien en un esplndi... autom...il
descapotable de color gro... que no passa...a desaperce...ut.
So...int ha...ien re...ut su...eriments annims perqu clausuressin el local, per ells es feien el sor... i es
tanca...en a qualsevol possibilita... de dile...

6. Completeu el text, si cal, amb b/p/t/d/c/g i, un cop corregit, prepareu-vos-el perqu us el dictin.
Quan... sa...s que la solitu... ser per sempre la teva companya de viatge po...s comprendre qu passa per la
men... dun aspiran... a sucida. Aix, s ara quan... enten... per qu lAlfre... ens impos amb severita... el csti...
de la seva mort, per qu el gran... ma... de les finances que ocupava el crre... ms prestigis en aquella
empresa dorigen arbi... ens sorprengu amb la seva decisi de deslliurar-se de la vida, una vida que, al
ca...davall, era ben seva. Ara b, lAlfre... havia nascu... un cli... dissa...te del mes de desembre i, segons els
astrle...s a qu massa sovin... sencomanava, noms havia estat aquesta circumstncia la causan... de la seva
mort.

34

Ortografia

Tema 8

S SORDA I S SONORA
La diferncia a lhora de pronunciar el so de la essa sorda [s] i el de la essa sonora [z] consisteix en la vibraci
de les cordes vocals. Aix, quan pronunciem una essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan
pronunciem una essa sonora, s que ho fan.
[z]

[s]

pesar
casa
zona
zinc

passar
caa
sona
cinc

Com es pot veure, el so de la essa es pot representar amb aquestes cinc lletres: s, ss, c, , z.

La essa sorda
La essa sorda es pot escriure amb les lletres s, ss, c, . Podem agrupar aquestes lletres en dos grups diferents
s/ss, duna banda, i c/, de laltra i, en certa manera, podem dir que cada mot sinclou en un daquests dos
grups.
Per saber si el so de la essa sorda sha descriure s/ss o b c/ cal tenir en compte que hi ha moltes paraules
que coincideixen amb altres llenges romniques. Aix, si en itali, francs o castell van amb z, c o , en
catal van amb c o . I si en una altra llengua romnica van amb s en catal van amb s o ss:
can, informaci, ofici, cent, lla, pina, citaci
fals, assass, sentiment, assenyalar, premissa, vicissitud, assentiment

Cal tenir present, per, que hi ha paraules que no coincideixen. Trobareu un quadre amb aquestes paraules al
final daquest tema.
s
Inici de paraula

ss

sal, serp, sina, soca,


suc

Abans o desprs
de consonant

atansar, precursor,
polsim, parsimnia

Final de paraula

cas, tres, avs, orgulls,


embs

cdula, cella,
citaci, civil
massa, assumpte,
discussi, agressor,
assegurana

Entre vocals

Merc, felices,
cacic, decisi

amenaar, allionar,
traut

sencer, vncer,
sentncia,
violncia

comenar, llenol, forut


incapa, redre, feli,
preco, llu, mar,
comer, esfor

Remarques
En la majoria de paraules que comencen amb un prefix escrivim una sola s, per no en totes.
Ortografia

35

S SORDA I S SONORA

Tema 8

a- (asimtric)

alti- (altisonant)

ante- (antesala)

anti- (antisocial)

bi- (bisectriu)

contra- (contrasentit)

entre- (entresuat)

foto- (fotosntesi)

hipo- (hiposensible)

homo- (homosexual)

mono- (monosillbic)

psico- (psicosomtic)

as- (assegurar)

dis- (dissociar)

pres- (pressentir)

pros- (prosseguir)

res- (resseguir)

trans- (transsexual)

El plural de qualsevol s qualssevol.


Sescriuen amb ss els femenins acabats amb el sufix -essa com: metgessa, alcaldessa, jutgessa, comtessa,
duquessa, etc. Cal tenir en compte, per, que pagesa, marquesa i princesa sescriuen amb una s.
Sescriuen amb ss els mots acabats amb els sufixos segents:
-assa: bonassa, cuirassa
-issa: canyissa, terrissa
-ussa: gentussa, batussa
-gressi, -gressor: agressi, agressor, transgressi, transgressor
-missi, -missor: emissi, emissor, dimissi, transmissi, admissi
-pressi, -pressor: impressi, impressor, expressi, compressor

Els sufixos de derivaci -ana i -ena sempre sescriuen amb : enyorar enyorana, tmer temena. Cal
anar alerta, per, amb mots com dansa i defensa perqu no sn derivats.

La essa sonora
Per representar grficament el so de la essa sonora tenim dues grafies: s, z.
s

Excepcions

zping, zebra, ziga-zaga,


zona, zulu

Inici de mot
Entre vocals

rasa, desena, provisi,


gass, casual

Desprs de
consonant

atzar, dotzena, agutzil,


gatzoneta, atzur

amazona, bizant, topazi, oz, trapezi


nazisme, esquizofrnia, Ezequiel, protozou,
rizfag, paleozoic

Remarques
Els mots compostos amb fons, dins i trans sescriuen amb una s per shan de pronunciar amb essa sonora:
enfonsar, endinsar, transistor, transitar, etc.

36

Ortografia

S SORDA I S SONORA

Tema 8

Cal tenir en compte que hi ha un grup de paraules que sovint sn pronunciades errniament ja que ho fem
amb el so de la essa sorda en lloc de fer-ho amb el de la sonora. Vegem-ne algunes:
Noms de lloc: sia, Camarasa, Freser
Noms de persona: Csar, Eusebi, Susanna
Paraules que en castell acaben en -s, per no en catal: tesi, crisi, anlisi, dosi
Altres: anestsia, asil, gasa, presumpte, fase, casino, paisatge, medusa

Finalment, i tal com hem dit, hi ha un seguit de paraules que sovint escrivim malament per influncia
daltres llenges romniques.
Paraules que sescriuen amb s o ss:
alferes
barns
calabs
Crsega
embarassar
gessam
massap
pissarra
ris
squia
tros

arrebossar
basar
capats
dansa
esbs
hissar
masss
plissa
Saragossa
sussa
Tunis

arrissar
bus
carrossa
disfressa
gasela
Ignasi
Mequinensa
pretensis
Sardenya
taps
verns

arrs
cabs
cassola
drassana
gaseta
llapis
Monts
quars
sarsuela
tassa
Vinars

assot
Cadis
cervesa
Eivissa
garsa
masmorra
mostassa
regalssia
sentinella
tossut
xers

botzina
ximpanz
zinc

bronze
zebra

donzella
zfir

Paraules que sescriuen amb z:


alzina
pinzell
zel

benzina
senzill
zenit

u EXERCICIS

1. Completeu aquestes paraules amb s/ss i relacioneu-les amb la seva categoria.


metge...a
savie...a
hoste...a
abade...a
page...a
jutge...a
irlande...a

prince...a
portugue...a
barone...a
belle...a
ferme...a
dee...a
marque...a

gentilici
substantiu abstracte
derivat dadjectiu
substantiu femen

2. Colloqueu s, c o en aquestes paraules acabades en -ana, -ena, -ansa, -ensa.


dan...a
defen...a
ofen...a

Ortografia

creen...a
pan...a
alian...a

esperan...a
renaixen...a
recompen...a

inten...a
coneixen...a
bonan...a

son...a
ordenan...a
estan...a

37

S SORDA I S SONORA

Tema 8

3. Feu el substantiu derivat dels verbs segents.


prmer: pressi
agredir:
incloure:
admetre:

imprimir:
emetre:
dividir:
remetre:

explotar:
discutir:
transmetre:
cometre:

4. Completeu el quadre segent amb el plural i un verb derivat de cada paraula.


pas
avs
tros
ingrs
pes
ros
verns
embars

passos

passar

taps
reps
inters
mats
s
esps
gas
llis

5. I ara completeu aquest quadre amb el plural i un substantiu de la mateixa famlia.


gros
seris
matals
rus
curis
capa
gla

grossos

grossria

accs
gos
sus
mas
lla
pags
nas

6. Completeu aquestes frases amb les grafies corresponents (s/ss/c//z/x).


1. El ...entinella va observar una co...a e...tranya a le...planada i va preparar el fu...ell sen...e adonar-se que
noms era una ga...ela e...traviada.
2. Atan...eu-me els permi...os de re...idncia dels di...et ciutadans e...trangers que re...ideixen a Eivi....a inclo...os
en el programa de forma...i.
3. Els Mo...os dEsquadra van detenir aquest de...embre pa...at quin...e persones acu...ades dun delicte destafa
i fal...edat documental.
4. s un contra...entit que en aquest hotel tan preten...is els barnu...os tinguin aquest to gri...s i que les ta...es
de lesmor...ar fa...in tan poc goig.
5. En la ter...era fa...e de discu...i del judi...i es va avaluar lactitud del pre...umpte a...a... duna mestre...a de
ca...a dorigen cor....
6. Pa...am les ...etrilleres per po...ar-les al costat de la ga...o...a i la ...erve...a i aix es podran amanir ells mateixos
els en...enalls de caraba...a arrebo...ats.
7. Si no f...iu tan to...udes i us hagu...iu disfre...at de don...elles medievals us haurien deixat desfilar en una de
les carro...es.
8. LIgna...i va pre...entar la pli...a da...eguran...a duna antiqu...ima collecci de topa...is tuni...ians que volia
e...po...ar al ca...al del barri.
9. Cal e...pol...ar la ga...a aban... desbo...ar-hi amb el pin...ell el perfil del ma...s del Mont...eny.
10. Les de...i...ions pre...es amb pre...es han supo...at un autntic de...astre en la construcci de la ...quia que ha
de trave...ar els arro...ars.

38

Ortografia

Tema 9

G/J (TG,TJ), IG/TX, X/IX


Les grafies de qu parlem en aquesta unitat es poden classificar en dos grups, segons si representen un so
sonor o un de sord.
so sonor
pags
Joan
fetge
platja

so sord
xiular
peixateria
faig
Txquia

G/J (TG/TJ)
Exemples

Excepcions
Els mots amb els grups -jecc- i -ject-: objecci,
objectar, injecci, injectar, trajectria, projecci

Escrivim j al davant
de a, o, u.

jard, menjar
jove, rajol
juvenil, ajuda

Totes les formes del verb jeure: jec, jeus, jeu, jiem
Una srie de noms propis, dorigen hebreu: Jess,
Jesucrist, Jeremies, Jehov, Jeroni, Jerusalem, jesuta,
Jernim
Altres mots, com ara: jerarca, jersei, majestat,
jeroglfic

Escrivim g al davant
de e, i.

gener, mengen
girafa, mgic

Aquestes regles tamb shan daplicar als grups tg i tj.


mitja, platja, desitjar, ostatge, paisatge, metge

IG/TX
Les grafies ig i tx representen el mateix so quan sn a final de mot. En cas de dubte els derivats dels mots
que acaben amb aquest so ens indiquen amb quines lletres shan descriure.
El grup tx sempre alterna amb -tx- en els
derivats.

escabetx escabetxada
despatx despatxar

El grup ig alterna amb g/j o tg/tj en els


derivats.

bateig batejar
boig bogeria
mig mitjana
lleig lletgesa

Tingueu en compte que no hi ha cap paraula que acabi amb els dgrafs tg o tj.

Ortografia

39

G/J (TG,TJ), IG/TX, X/IX

Tema 9

X/IX
La lletra x representa diversos sons:
taxi, fix, explotar
examen, exemple, hexgon
maduixa, xiclet, carxofa

Per escriure el so de maduixa, xiclet o carxofa tenim la grafia x i el dgraf ix:

Escrivim x

Escrivim ix

A comenament de paraula i darrere de


consonant

xal, xers, xiroi, xofer, xumet


orxata, panxeta, arxiu, tronxo, panxut

Darrere de la vocal i i darrere del diftong


decreixent au

guix, bixest, Flix


disbauxa, xauxa, rauxa

Darrere de vocal

faixa, lleixa, boix (arbre), gruixut

u EXERCICIS

1. Completeu aquestes paraules amb g o j i torneu-les a escriure on correspongui.


...ut...essa, ...erani, ...erusalem, ser...ent, ...irafa, ...enet, ...eure, in...ectar, ...erarca, bu...ia, ...ulivert, cn...u...e, ...elea,
pro...ectil, ...essam, ...in...ebre, ma...estat, pro...ecci, bur...s, tar...eta, ...ira-sol, ...inesta, ...onc, ...eroni
Segueixen la norma general

Sn excepcions

2. Completeu els mots segents amb g/j/tg/tj/tx i escriviu-ne el primitiu.


cartu...era:
sonde...ar:
sandvi...eria:
passe...ada:
saque...ar:

40

Ortografia

escabe...ar:
mi...ana:
sorte...os:
bloque...ar:
bate...os:

mare...ar:
ra...ol:
capri...s:
despa...ar:
rebu...ar:

G/J (TG,TJ), IG/TX, X/IX

Tema 9

3. Completeu amb ig/ix/x i escriviu el plural (mascul i femen) i un verb derivat de cada paraula.
Mascul plural

Femen plural

Verb derivat

lle...
anne...
flu...
fi...
bo...
ba...
ro...
co...

4. Completeu aquests mots amb j/g/tj/tg/tx/ig/x/ix. Tingueu en compte que nhi ha 9 que es poden completar
amb ms duna opci.
...ile
ta...a
tor...a
a...udar
fe...isme
...ec
corre...ir
...ep

...au...a
Fli...
...oc
...i...ona
mi...eta
...e...nia
ma...scula
...aciment

refle...
lle...iu
ra...ar
va...a
Cui...
mere...o
via...e
fa...enda

ven...ar
...arampi
esque...
missa...e
bol...evic
pu...ant
e...tin...ir
ma...

Ca...mir
...erro
esbia...ada
rau...a
bi...est
e...ut
r...im
fa...eda

5. Completeu aquest text amb les lletres que calguin. Un cop corregit, prepareu-vos-el perqu us el dictin.
La tra...ectria del nostre persona...e est farcida d...its de presti...i mundial que fan considerar el
su...eriment dinvestir-lo doctor honoris causa tot un encert. Tot i que en els anys de ...oventut visqu amb
e...altaci lingrs en un monestir ...esuta, ms endavant, arran dun brevssim perode destiue... al ...ad,
descobr la seva veritable vocaci i opt per canviar de professi. Aleshores diri... la seva tra...ectria cap
a lantropolo...ia, una matria que sempre li havia suscitat un gran inters, disciplina de la qual avui sel
considera un ...eni. Els seus estudis han contribut a des...ifrar els ...eroglfics e...ipcis ms comple...os que han
suportat el pas del temps i que ...uguen un paper fonamental en el cone...ement del passat de la humanitat.

Ortografia

41

Tema 10

M (MPC, MPT), N
Quan m i n van al davant duna consonant poden ocasionar problemes ortogrfics ja que tenen gaireb el
mateix so:
Tho pots combinar per compaginar els dos cursos o has de canviar dhorari?

Regles que resolen alguns casos en qu m i n sonen igual:


Exemples
Davant b, p i m
Escrivim m

Escrivim n

gamba, ombra, embenar


comprovar, trempat, omplir
immbil, commutar, emmetzinar

Davant ff

mfasi, samfaina, xamfr, simfonia,


triomf, mfora

En els prefixos
circum- i amfi-

circumvallaci, circumferncia,
amfiteatre, amfibi

Davant v

envair, conveni, canviari

Excepcions
benparlat
enmig, granment, tanmateix
Escrivim n en els mots comenats per con-,
en-, in-:
confitar, conferncia, confessi
enfonsar, enfilar, enfeinat
informar, infinit, infermer
circumvallaci, tramvia i triumvir
(i derivats)

Remarques
Mots que sescriuen amb m

impremta, empremta, premsa, somriure, somnmbul, somiar

Mots que dupliquen la consonant

mm gamma, summe, Gemma


nn Anna, annex, connectar, innocent, Susanna

Els grups consonntics mpt i mpc

Les paraules compte, comte i conte

mpt

Les paraules acabades en -sumpte: assumpte, presumpte


Paraules com: atemptat, exempt, prompte, redemptor, smptoma,
temptar, temptativa, temptejar

mpc

Les paraules acabades en -sumpci: assumpci, presumpci


I paraules com: exempci, redempci

El ttol de comte est per damunt del de vescomte i per sota del de marqus.
He perdut el compte de les trucades que he fet aquest mes.
Vs amb compte de no caure!
El banc li ha cancellat el compte corrent.
Tenim el costum dexplicar-li un conte abans danar a dormir.

u EXERCICIS

1. Completeu les paraules segents amb mb/nv/mv i classifiqueu-les.


a.....ulatori, e.....elat, ca.....i, triu.....irat, a.....icis, e.....oltar, e.....estida, i.....itar, rebo.....ori, e.....ussar, co.....ersa, i.....estigar,
ta.....oret, be.....ingut, tra.....iaire, ti.....al, co.....inar, to.....ar, co.....idar, e.....afar, e.....eja, e.....otit, e.....ut, circu.....allar

42

Ortografia

M (MPC, MPT), N

Tema 10

mb

nv

mv

2. Completeu aquestes paraules amb mf o nf.


co.....iscar
trio.....ant
co.....essar
e.....ebrar

co.....usi
i.....usi
sa.....aina
c.....ora

.....ora
circu.....lex
xa.....r
e.....arfegar

i.....ernal
pa.....let
co.....ort
ni.....a

li.....tic
co.....raria
co.....abular
e.....urismar

3. Escriviu els contraris daquestes paraules.


moral:
perfecte:
madur:
feli:
mediat:

mortal:
fallible:
mbil:
voluntari:
millorable:

pacient:
prudent:
manejable:
material:
fidel:

4. I ara escriviu un verb derivat de cadascuna daquestes paraules.


petit:
creu:
fons:
mordassa:
focus:
bell:
curis:
boig:

vermell:
mid:
fang:
car:
bala:
barca:
malalt:
vell:

mandra:
dol:
gran:
marc:
magatzem:
faixa:
pedra:
noble:

5. Completeu les frases segents amb m/n/mm/nn/nm/mn/mp, segons calgui.


1. Li.....fant va esbossar un i.....ocent so.....riure quan li van servir un delicis fla..... amb nata.
2. El jutge va tenir en co.....te a lhora de co.....demnar el presu.....te acusat que en li.....forme presentat consta
que les empre.....tes trobades corresponen als culpables de.....etzinar la co.....tessa.
3. Els inco.....tables intents daturar un ate.....tat i.....inent han fracassat.
4. La pre.....sa ha e.....fatitzat la su.....tuositat de les festes del co.....tat, la qual cosa ha enutjat la pri.....irada
noblesa del pas.
5. En el so.....i lA.....a es veia caminant so.....mbula pels passadissos de la impre.....ta e.....ig di.....enses piles de
paper.
6. T un do i.....at per co.....oure el pblic quan escriu co.....tes i, ta.....ateix, s un pssim recitador de poemes.
7. La Ge.....a, sempre tan be.....parlada, presentava clars s.....tomes de.....briaguesa desprs duns gotets de ro.....
cremat.

Ortografia

43

Tema 11

R/RR
La lletra r pot representar dos sons diferents segons la posici en qu apareix, el so simple i el so mltiple:
carota, pare, corall, perill
rata, roca, enraono, colrar

A lhora descriurels, per, noms la erra mltiple ofereix una certa dificultat, ja que es pot escriure de dues
maneres: amb r o amb rr.

Escrivim r
Escrivim rr

A comenament de mot

Raquel, religi, riquesa, roca, runa

Darrere de consonant

Celr, folre, Conrad

Entre vocals

esborrar, carrer, parricida, ferro, carruatge, arrestar

Remarques
a) Els mots compostos i derivats
En un mot format per una paraula o un prefix que acaba en vocal i una altra que comena amb r no doblem
la erra, encara que quedi entre dues vocals.
aantiautobicocontraextrafoto-

artmic
antireligis
autoretrat
bireactor
coreligionari
contrareforma
extraradi
fotoreproducci

grecoinframonomultineopolipreradio-

grecorom
infraroig
monorail
multiracial
neoromnic
polirtmia
prerom
radioreceptor

semisobresuprateletermotriultravice-

semirecta
sobrerealitat
suprarenal
telereceptor
termoregulaci
trirectangle
ultrarpid
vicerector

Hi ha altres mots compostos en els quals tampoc no doblem la r: dentirostre, eradicar, bielors,
otorinolaringleg, etc.
b) Emmudiment de la erra final
En la majoria dels mots la erra final no sona, la qual cosa comporta sovint problemes ortogrfics. Aix, cal
recordar que sescriuen amb r final mots com:

44

Exemples

Excepcions

Els infinitius dels verbs

lliurar, esperar, tmer, crrer, sortir, fugir

Els infinitius dels verbs de la


segona conjugaci que acaben
en -re: moure, caure, viure

Els primitius de mots derivats en


qu apareix una r

carrer carrer
clar clarejar
por poruc
paper paperera
flor florir

Ortografia

R/RR

Tema 11

Els mots acabats amb aquests


sufixos de derivaci

-ar: alzinar, bestiar, colomar


-er: ametller, clauer, fuster
-or: blavor, escalfor, maror
-dor: escalfador, parador, pescador
-tor: cantor, pintor, corrector
-sor: impressor, marmessor, professor

A ms, cal anar amb compte de no confondre les dues formes de la tercera persona del singular del passat,
que tenen una mateixa pronncia en catal oriental:
mir, escop
va mirar, va escopir

Finalment, cal tenir present que no pronunciem la primera r de la paraula arbre ni la de les formes de
linfinitiu, el futur i el condicional del verb prendre i els seus derivats i compostos, com aprendre, comprendre
o corprendre.

u EXERCICIS

1. Completeu els mots segents amb r o rr i escriviu cada mot al costat de la seva definici.
co...eferent, ba...al, anti...bic, con...eu, pre...ogativa, e...adicar, pre...equisit, i...isori, contra...estar, i...adiar
Privilegi, grcia, exempci, de qu frueix un cos poltic o una persona:
Requisit previ a un altre o altres requisits:
Atuell per contenir lquids, de formes i matries diverses:
Llevar radicalment:
Anullar els efectes (duna fora, duna acci, etc.), mitjanant una altra:
Que fa riure:
Un cos, llanar rajos de llum, de calor, (sobre alguna cosa):
Plantaci que hom explota:
Que designa el mateix referent que un altre element:
Que prev o combat la rbia:

2. Completeu la taula dacord amb lexemple que us donem.


fon

ell va fondre

ell fongu

jo fondr

aprens
temies
conec
tingussim
prenem
planyut
corries

Ortografia

45

R/RR

Tema 11

desfs
pertany
percebien

3. A partir de cadascun dels mots segents escriviu un substantiu acabat en -r.


botiga:
avi:
cirera:
bou:
pasts:

canya:
vidre:
mercat:
venda:
carxofa:

cendra:
buit:
carn:
gris:
ferro:

4. Completeu els mots segents afegint-hi una r o b accentuant-ne la vocal, si cal.


consome...
llogue...
cale...
millo...

46

Ortografia

potse...
clixe...
atza...
seito...

hindu...
estupo...
robi...
cartro...

melo...
fre...
clamo...
llumi...

ple...
lleuge...
fino...
calo...

Tema 12

L/LL/LL
En catal hi ha fora paraules que tenen repetit el so de la ela, s a dir, la ela geminada. La pronncia, per,
sovint no marca clarament aquest so, la qual cosa comporta problemes ortogrfics a lhora descriure
aquestes paraules.
Com a regla general, cal recordar que sescriuen amb ela geminada:
a) Els mots comenats per:
allcollillmillsill-

All, allegar, allegoria, alleluia, allrgia, allicient, allucinar


collaborar, collateral, collocaci, collapse, collectiu, collega, collegi, collisi, collocar
illegal, illegible, ills, illcit, illimitat, illgic, illuminar, illusi, illustrar
millenari, millenni, millsim, milligram, millmetre
sllaba, sillogisme

b) Els mots acabats per:


aquarella, caravella, cella, Compostella, damisella, franella, legionella, Marcella, mortadella,
novella, ombrella, parcella, passarella, salmonella, varicella
apellar, cancellar, flagellar, interpellar
axilla, Camilla, clorofilla, gorilla, pupilla, tilla, tranquilla
capillar, cavillar, destillar, maxillar, oscillar, titillar, vacillar

-ella
-ellar
-illa
-illar

c) Paraules com:
ampulls
Avell
bllic
Brusselles
calligrafia
cellofana
cllula
circumvallaci
constellaci
corall
cristall

ellipse
excellent
expellir
falla
fallera
fllic
filloxera
galls
gallicisme
hellnic
idilli

imbecillitat
installar
intellectual
intelligent
libllula
lilliputenc
lulli
malleable
medulla
metllic
miscellnia

mollusc
nulla
palliar
pllid
parallel
pellcula
penicillina
pollen
polluir
protocollari
pullular

pusillnime
putxinelli
rebelli
satllit
sigills
sollicitar
tarallejar
violoncellista
xarello
xitxarello

Cal tenir en compte que aquestes paraules no duen ela geminada:


alegria, cdula, celebrar, columna, elaborar, lila, miler, mili, revelar, selecci, solitud, soluci

Tamb cal tenir present que les parelles segents, entre altres, tenen un significat diferent segons que
duguin ela geminada o no en duguin:
allocuci (discurs) / elocuci (dicci)
alludir (esmentar) / eludir (evitar)

Ortografia

villa (casa) / vila (poblaci)


anullar (derogar) / anular (dit anular)

47

L/LL/LL

Tema 12

Per acabar, pareu compte a pronunciar i escriure b les paraules segents:



motxila, relotge, trasladar, porcellana, pullver, llgic, aubergnia, bauma


motxilla, rellotge, traslladar, porcellana, pullver, lgic, albergnia, balma

u EXERCICIS

1. Escriviu la paraula contrria dels adjectius segents.


legal:
llegible:
limitat:

lcit:
localitzable:
legtim:

lgic:
les:
literari:

2. Escriviu -ela o -ella en lacabament daquests mots.


sarsu........
ombr........
client........

fran........
p........
most........

parc........
cand........
gas........

esqu........
varic........
passar........

t........
mortad........
pam........

arg........
clorof........
mut........

l........
gor........
cav........

3. Completeu ara aquests mots amb -ila o -illa.


ax........
t........
pap........

cercav........
f........
Cam........

pup........
p........
tequ........

4. Completeu aquests mots amb l o ll i escriviu-ne un substantiu derivat de cadascun.


oscillar: oscillaci

ampu.....s:

p.....id:

so.....:

he.....nic:

conci.....i:

co.....aborar:

inte.....igent:

co.....idir:

to.....erar:

nu.....:

e.....aborar:

po.....uir:

rebe.....:

ga.....ant:

so.....icitar:

a.....egre:

de.....egat:

a.....udir:

a.....ucinar:

tranqui.....:

5. Trieu les paraules adients per completar aquest text.


LIu va ..................... (revelar / rebellar) les fotografies que havia fet a la ..................... (vila / villa) on havia
passat les vacances, una gran casa amb jard, el lloc ideal per ..................... (eludir / alludir) les obligacions
quotidianes, ..................... (anular / anullar) qualsevol maldecap i recuperar l. .................... (al / all)
necessari per tornar a la feina desprs de lestiu.

48

Ortografia

L/LL/LL

Tema 12

6. Completeu aquestes frases amb l, ll o ll.


1. Quina fa.....era per co.....ar b la camami.....a! Tampoc no cal ser tan primmirat.
2. El govern ha pa.....iat la seva ma.....a premsa amb uns ampu.....osos actes de ce.....ebraci del mi.....enari del
monestir.
3. Li han garantit que aquest medicament s infa.....ible contra la ma.....altia del c.....era perqu no lin quedi
cap seqe.....a.
4. A lexamen ava.....uaran si domines la termino.....ogia jurdica; et poden preguntar qu s una cdu.....a de
citaci, un recurs dape.....aci, la .....egtima, etc.
5. Tras.....adeu amb molta cura al pis de la Mique.....a aquesta exce.....ent co.....ecci de tasses de porce.....ana
que va heretar de la seva via.
6. Tot i que semblava infa.....ible, el sistema informtic ha patit un co.....apse co.....ossal que ha causat la
cance.....aci de mi.....ers de vols.
7. En la tert.....ia literria daquest mes els assistents podran dia.....ogar amb una de les nove.....istes ms
c.....ebres del nou mi.....enni.
8. La insta.....aci de ms tanques met.....iques no so.....ucionar el problema dels accidents que hi ha en la
circumva.....aci nord.
9. Deixat de fa.....rnies i reconeix que un dels a.....icients de la pe.....cula s lidi.....i entre els protagonistes.
10. Calcu.....em que els ttols que ha acumu.....at la se.....ecci nacional dhalterof.....ia no cabran en les noves
vitrines.

Ortografia

49

Tema 13

H
La lletra hac, que es conserva per raons etimolgiques, no representa avui cap so, tret dalguns casos
donomatopeies i de mots manllevats daltres llenges:
ha, ha, ha!; he, he, he!; ehem
handicap, hawai, Hlsinki, hippy, Shara

Conv recordar les paraules que porten hac i tamb fixar-se en les diferncies que hi ha respecte a altres
llenges.
Per exemple, escrivim amb hac:
haixix

ham

hmster

handbol

harmonia

hecatombe

hectolitre

hellnic

hemisferi

hemorrgia

hendecasllab

heptgon

herldic

herba

hereu

hrnia

heterosexual

hexgon

higiene

hiprbole

hiptesi

hissar

hivern

homicida

homogeni

hoquei

hort

humitat

Tamb escrivim amb hac, en aquest cas intercalada, paraules com:


adherir

ahir

alcohol

aleshores

alhora

conhort

cohesi

cohibir

exhalar

exhaurir

inherent

inhibir

menhir

subhasta

subtrahend

tothom

tothora

Per tingueu en compte que sescriuen sense hac paraules com ara:
avui

benaurat

Bo

cacauet

coet

exuberant

Ester

Judit

malaurat

Ma

orfe

orxata

tru

Tall

Remarques
Cal fixar-se en els homnims o parnims. Per exemple, cal distingir b:
ha: forma del verb haver
ah!: interjecci
a: preposici

50

Ortografia

El vent ha fet caure les fulles.


Ah!, eres tu qui trucava?
Agafarem lavi a Girona.

Tema 13

he: forma del verb haver


eh: interjecci

He escoltat la rdio tot el mat.


Eh?, qu dius?

hem: forma del verb haver


em: pronom feble

Els pares hem de ser responsables.


Em dic Joana.

u EXERCICIS

1. Completeu amb hac aquestes paraules, si cal, i escriviu un verb derivat de cadascuna.
...bil:

...ombra:

...umit:

...ospital:

...ereu:

...igiene:

...orgull:

...omogeni:

...um:

...armonia:

...ivern:

...oste:

...al:

...rnia:

...ona:

...gil:

...mfasi:

...imant:

2. Algunes daquestes paraules han perdut la hac. Ratlleu les que estiguin mal escrites i escriviu-les
correctament.
air ahir

inalar

ermtic

emorrgia

Ma

erba

Tall

exaustiu

ostatge

cacauet

avui

iptesi

totom

orfe

inibir

exultant

exibir

stia

ermit

Elisabet

ind

orxata

exaurir

subasta

Zuric

emicicle

anel

endecasllab

aderir

tru

Bo

malaurat

Vic

Ester

coesi

exorbitant

isard

coet

menir

ortodox

conort

coibir

exgon

Montblanc

3. Completeu els espais en blanc amb un dels mots indicats, com en lexemple.
i/hi: Hi va anar i en va tornar rpidament.
1. si/s/shi: Vam dir que ................ al metge quan ens va preguntar ................ volem saber el sexe de la criatura
................ ................ posava b (en lecografia).

Ortografia

51

Tema 13

2. amb/em/ham/hem: ................ preguntat quina diferncia de gust hi ha entre el peix pescat ................ un
................ i el pescat ................ xarxa, per ................ penso que no ................ ents res.
3. as/has: Sempre ................ de fer veure que et guardes un ................ a la mniga.
4. o/ho: Vols conduir tu ................ vols que ................ faci jo?
5. li/lhi: Recorda que, al Marc, ................ havies de portar el dcim de la loteria i que encara no ................ has
portat.
6. a/ha: ................ veure, qui ................ llenat aquests papers?
7. mi/mhi: A ................ no ................ veuran pas, en un parc temtic.
8. e/eh/he: ................, Vicen, des que vaig assistir a les teves classes sempre ms ................ distingit la ................
oberta de la ................ tancada.
9. ni/nhi: ................ que tu ho vulguis no ................ portar cap.
10. sabia/shavia: ................ oblidat lagenda a loficina i ara no ................ on havien quedat.

52

Ortografia

Morfosintaxi

Tema 1

LORACI
Loraci s la unitat mnima de comunicaci amb sentit complet.
Aquesta unitat la formen paraules, que podem agrupar en diverses categories gramaticals:
Categoria

Definici

Exemples

Substantius

Mots que representen o designen una persona, un animal o


una cosa (concreta o abstracta)

fill, gat, museu, pau

Adjectius

Mots que acompanyen un substantiu i que li afegeixen alguna


caracterstica. Hi concorden amb gnere i nombre

blanc, gros, meu, quart

Determinants

Mots que acompanyen el nom, el determinen i nindiquen el


nombre i el gnere

el, un, tres, algun, meva,


aquest, quin

Verbs

Mots que expressen accions, estats dnim, processos, etc. Els


podem classificar en:
copulatius
predicatius: transitius, intransitius, reflexius i recprocs

copulatius: semblar, estar, ser


transitius: cantar
intransitius: arribar
reflexius: rentar-se
recprocs: escriures

Pronoms

Mots que substitueixen altres mots que han aparegut abans o


que queden sobreentesos

ell, que, li, ho

Preposicions

Partcules invariables que enllacen un element sintctic amb


el seu complement

a, de, en, amb

Conjuncions

Partcules que relacionen mots o oracions

perqu, quan, si

Adverbis

Mots invariables que modifiquen el significat dun verb, dun


adjectiu o dun altre adverbi

b, avui, aqu, no, s

Lestructura bsica de loraci, la formen un sintagma nominal, que fa la funci de subjecte, i un sintagma
verbal, que fa la funci de predicat.
SN (Subjecte) + SV (Predicat)
El nucli del subjecte pot ser un substantiu o un pronom, al qual satribueix lacci o la qualitat expressada pel
verb.
LArnau ha dormit tota la nit. / Ell ha dormit tota la nit.
El meu gat s molt esquerp.
Aquest mas t el sostre malms.

El nucli del predicat s el verb i el poden acompanyar diversos tipus de complements:


La Mireia ha marxat en bicicleta.
El nostre pare era alguers.

Fixeu-vos, per, que tant el subjecte com el verb duna oraci poden no aparixer. Si aix passa amb el
subjecte, parlem doracions amb el subjecte elidit. Quan passa amb el verb, ho podem marcar amb una
coma. Tant en un cas com en laltre, aquests elements queden sobreentesos pel context; per tant, s com si
hi fossin.
54

Morfosintaxi

LORACI

Tema 1

Marxarem dhora.
Jo estudio a la biblioteca. Ella, a casa.
Rebaixes!

(Sentn que el subjecte elidit s nosaltres)


(Sentn que el verb elidit de la segona oraci s estudia)
(Sentn que el verb elidit s hi ha)

De fet, en la nostra parla quotidiana, trobarem molts exemples dexpressions que suprimeixen un o altre
element, tot i tractar-se doracions.
El verb s lelement clau de loraci. Per tant, no hi ha cap oraci sense verb. Ara b, s que hi ha oracions
sense subjecte. Es tracta de les oracions impersonals, dins les quals hem dincloure les passives
pronominals, les que tenen com a nucli el verb haver-hi o verbs de comunicaci utilitzats en tercera persona
del plural i les oracions amb verbs meteorolgics.
Es viu b al teu pas.
s dhora encara.
Hi ha dinar per a tothom.
Diuen que lequip baixar a segona.
Aquest vespre ha plogut molt.
Recordeu que el verb haver-hi noms es conjuga en singular i que el sintagma nominal que
lacompanya fa la funci de complement directe i no de subjecte.

Hi han escamarlans per a tothom.

Hi ha escamarlans per a tothom.

Lordre usual de loraci (subjecte + predicat) pot resultar invertit:


Sexpressa molt malament, aquest poltic.
Ja ha sortit el tren de rodalies.
Magraden les telenovelles de la tarda.

Per identificar el subjecte daquestes doracions, que de vegades confonem amb el complement directe, cal
tenir present la regla de concordana, segons la qual el subjecte i el verb duna oraci sempre concorden
en nombre i persona.
Sexpressa molt malament, aquest poltic. / Sexpressen molt malament, aquests poltics.

V
S
V
S
Ja ha sortit el tren de rodalies. / Ja han sortit els trens de rodalies.

V
S
V
S
Magraden les telenovelles de la tarda. / Magrada la telenovella de la tarda.

V
S
V
S

Loraci passiva
Dins aquest tipus doracions, hi trobem dos grups: les passives perifrstiques i les passives pronominals.

Morfosintaxi

55

LORACI

Tema 1

La passiva perifrstica
Aquest tipus doracions, tot i que segueixen lestructura bsica de loraci (SN + SV), alteren lordre
normal dels components per ressaltar el complement directe. El subjecte de loraci activa passa a ser el
complement agent en la passiva i el complement directe de loraci activa passa a ser el subjecte pacient. El
verb, a ms a ms, adopta una forma perifrstica (daqu el nom), constituda pel verb ser o sser + el participi
del verb transitiu, que concorda amb el subjecte.
La policia va detenir un grup de delinqents.
S
V
CD

Un grup de delinqents fou detingut per la policia.



S pacient
V
C. agent

La passiva pronominal
Aquestes oracions les utilitzem quan no volem indicar quin s el subjecte de lacci; per tant, sn oracions
impersonals. El verb est format pel pronom es + el verb conjugat en tercera persona.
Es menja b en aquest restaurant.

Com a oracions impersonals, doncs, s incorrecte acompanyar el verb dun complement agent:



Sha presentat un escrit pel procurador.


Sha presentat un escrit per part del procurador.
Sha presentat un escrit.
El procurador ha presentat un escrit.

Oraci passiva pronominal incorrecta


Oraci passiva pronominal incorrecta
Oraci passiva pronominal correcta
Oraci activa correcta

Daltra banda, en cas que el verb regeixi, s a dir, demani o exigeixi, complement directe, si aquest est en
plural, shi pot fer concordar.
Es recull molt poca aigua a lestiu.

CD
Es cull / Es cullen moltes maduixes a lestiu.

CD

Loraci composta. Classificacions


Fins ara totes les oracions que hem vist eren oracions simples. Ara b, loraci pot tenir alguns dels seus
elements subjecte o complement verbal constituts per tota una altra oraci, que sanomena proposici.
En aquests casos loraci s composta. Les oracions compostes tenen ms dun verb, doncs, i formen una
unitat sintctica.

56

Morfosintaxi

LORACI

Tema 1

TIPUS DORACIONS COMPOSTES

Coordinades

La coordinaci t lloc entre dues o ms proposicions que


es troben en un mateix nivell gramatical (no nhi ha cap
que predomini sobre laltra). Les uneix una conjunci de
coordinaci. En sries de tres o ms oracions la conjunci
freqentment se substitueix per una coma, que cal
considerar tamb com a element denlla.

Ni magrada el futbol ni hi vull


entendre.
En Pep cantava, en Llus ballava i els
altres sho miraven.
Entri, miri, remeni, compri.

Juxtaposades

Subordinades

Quan les oracions coordinades prescindeixen de


conjuncions es diu que sn oracions juxtaposades. En
lescriptura, lelement que aleshores les enllaa sn
alguns signes de puntuaci: el punt i la coma, els dos
punts i, sobretot, la coma.

En la subordinaci tenim sempre una oraci principal


i una, o ms, de subordinades que la completen i
exerceixen una funci sintctica determinada respecte
al verb de loraci principal. Van gaireb sempre
enllaades amb la principal per mitj de conjuncions de
subordinaci o per pronoms relatius.

La seva reacci no mha


estranyat gens: s prpia del seu
comportament.
Les dones xerraven al menjador; els
homes fumaven a la terrassa.
La nena plora perqu t son.
Sempre que se sentia trist pujava a
la muntanya.
Han arribat al magatzem els discos
que em vas demanar.

u EXERCICIS

1. Digueu quina categoria gramatical tenen els mots subratllats daquest text.
Els bombers van rescatar illesos quatre joves que havien quedat incomunicats quan practicaven barranquisme.
Lavs de la desaparici dels joves es va rebre abans-dahir per fins avui no sha acabat el rescat daquest grup,
format per un noi i tres noies.

2. Identifiqueu el subjecte i el predicat de les oracions segents. Si el subjecte est elidit, especifiqueu-ho.





1.
2.
3.
4.
5.
6.

La tieta de la Nria sha llicenciat en filologia anglesa.


Em molesta molt el soroll.
Mempasso tots els programes dAndreu Buenafuente.
Afanyat!
Les actuacions han quedat vistes per a sentncia.
Ha arribat un nou carregament de fruita.

3. Digueu quines daquestes oracions sn impersonals i quines no, i daquestes ltimes indiqueu-ne el
subjecte.





1.
2.
3.
4.
5.
6.

Es menja molt malament a casa teva.


Sasseu aqu, lElisenda.
No hi ha prou cadires per a tothom.
Sha estat tot lestiu de vacances a Sussa.
El mar passat va nevar moltssim als Pirineus.
Shan de complir les regles del joc.

Morfosintaxi

57

LORACI

4. Assenyaleu quines daquestes oracions sn passives.







58

1.
2.
3.
4.
5.
6.

LErnest ha estat president de la companyia durant vuit anys.


LErnest va ser nomenat president de la companyia vuit anys enrere.
Aquestes ajudes socials sn concedides per lAjuntament.
LAjuntament s lencarregat de concedir aquestes ajudes socials.
He fet la reuni amb lassistncia de tots els vocals de la junta.
La reuni ha estat feta amb lassistncia de tots els vocals de la junta.

Morfosintaxi

Tema 1

Tema 2

ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS


Els determinants
Els determinants sn mots que acompanyen el nom, amb el qual concorden, i lespecifiquen. Formen part
daquesta categoria lxica els articles, els demostratius, els possessius i els interrogatius.
Articles
Els articles es divideixen en definits, indefinits i personals segons si el nom que determinen s conegut, poc
conegut o si especifiquen un nom propi, respectivament.
a) Definits
Singular
Mascul

el

Femen

la

Plural
els
les

Remarques
Quan fem enumeracions, s aconsellable precedir de larticle corresponent cada substantiu, sobretot quan
lenumeraci cont mots amb gneres diferents.
He comprat els psols, les patates, el pa i larrs.

Els dies de la setmana no porten article quan susen com a adverbis, per s que en duen quan susen com a
substantius.
Dimarts tinc hora al metge. (Noms aquest dimarts.)
El dimecres vaig a dansa. (Tots els dimecres, cada dimecres.)

s incorrecte ls de larticle davant dinfinitius amb valor verbal i doracions subordinades substantives.
El caminar s saludable.


Caminar s saludable.


El que mhagis convidat a la festa em fa molta illusi.

Que mhagis convidat a la festa em fa molta illusi.
Dins dun text, escrivim amb minscula larticle que precedeix alguns topnims.
la Bisbal dEmpord, el Vendrell, els Hostalets de Pierola, Castellar de nHug

En canvi, en les adreces larticle sescriu amb majscula, ja que inicia frase.
43700 El Vendrell

Morfosintaxi

59

ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS

Tema 2

Pel que fa al nom de les comarques, tret de la dOsona, la resta duen article.
el Pla de lEstany, lAlta Ribagora, la Selva

Cal tenir en compte que larticle definit mascul i el neutre tenen la mateixa forma: el. Per tant, la forma lo per
a larticle neutre s incorrecta.
No et pots imaginar lo que mha dit.


No et pots imaginar el que mha dit.


Aix s lo millor que li podia passar.

Aix s el millor que li podia passar.

Avui a lo millor ve en Roger a dinar.

Avui potser ve en Roger a dinar.

Tu no saps lo animal que s!

Tu no saps com ns, danimal!

Ara ve lo bo!

Ara ve el que s bo.
Lapstrof
Els articles el i la sapostrofen davant de mots que comencen en vocal, precedida o no duna hac.
masculins

laltaveu, lhabitatge
lexpedient, lhelicpter
linfermer, lhistoriador
lofici, lhorari
luniversitari, lhumanisme

femenins

lacta, lharmonia
lespcie, lherba
lilla, lhpica
lona, lhora
lungla, lhulla

Tingueu en compte, per, que larticle femen no sapostrofa davant de paraules femenines que comencen
en i, u, hi i hu tona.
la investigaci, la instncia, la infermera, la infncia; la historiadora, la hisenda, la historieta; la universitria, la ubicaci,
la unificaci, la urgncia; la humitat, la humiliaci, la humilitat

Pel que fa a la preposici de, sempre sapostrofa davant dun mot que comena en vocal o en vocal + hac.
dAustrlia, dhandbol, despera, dherba, dinici, dhisenda, dofici, dhora, dunitat, dhumor

Remarques
No sapostrofen

a) les paraules que comencen amb el diftong creixent i + vocal:


el iogurt, la hiena, de iode

60

Morfosintaxi

ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS

Tema 2

b) els noms de les lletres:


la ena, la essa, de a

c) els mots que comencen amb una hac aspirada:


el handicap, el hawai, de Hawaii

d) per tradici:
la una (hora), la host, la ira i la Haia

Sapostrofen

Les xifres que es pronuncien amb una vocal inicial:


l11 de setembre, l1 de maig

Pel que fa a ls de lapstrof amb les sigles, tant si es pronuncien com un mot com si es lletregen, segueixen
les mateixes normes que acabem de veure. Cal tenir en compte, a ms, que les sigles que es lletregen i
comencen amb una consonant sapostrofen si aquesta es pronuncia amb una vocal inicial.
No sapostrofen

la UNESCO, la UGT, la CEE, el DNI, el NIF, el CP

Sapostrofen

lADN, lIRPF, lONU, lURSS, lFP, lLSD

Quant a la preposici de, noms sapostrofa davant de sigles que comencen en vocal: dADN, dIRPF, dUGT,
per de FP, de LSD.
Les contraccions
Els articles definits el i els es contrauen amb les preposicions a, de, per i amb la partcula ca, mentre que larticle
personal en noms es contrau amb aquesta ltima.
+
a
de
per
ca

el
al
al Girons
del
del Tarragons
pel
pel cam
cal
cal metge

els
als
als estudiants
dels
dels amics
pels
pels carrers
cals
cals avis

en

can
can Manel

Tingueu en compte que la contracci es desf quan precedeix un mot que comena en vocal o vocal + hac.
+
a
de
per
ca

Morfosintaxi

el
a l
a lEmpord
de l
de lUrgell
per l
per lhoritz
ca l
ca loculista

en

ca n
ca nEnric

61

ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS

Tema 2

b) Indefinits
Singular

Plural

Mascul

un

uns

Femen

una

unes

c) Personals
Singular
Mascul

en

Femen

na

En singular, els noms propis de persona poden anar precedits tant de larticle personal (en / na / n ) com de
larticle definit (el / la / l ), per no en plural, ja que larticle personal noms t les formes del singular: el / en
Codina, per els Codina.
Demostratius
Els demostratius determinen la proximitat o la llunyania respecte a lespai que ocupen els interlocutors o
respecte a elements apareguts en el discurs. Dacord amb aix, tradicionalment sha establert un sistema
de tres graus segons si es parteix de lespai de lemissor (primer grau), del receptor (segon grau), o si es
tracta dun espai lluny a aquests (tercer grau). Val a dir, per, que en lactualitat aquesta distinci ha quedat
reduda a dos graus: aquest i aquell (amb les variants flexives respectives).

1r
grau

Singular

Plural

Mascul

aquest

aquests

Femen

aquesta

aquestes

Neutre
2n
grau

Mascul

aqueix

aqueixos

Femen

aqueixa

aqueixes

Neutre
3r
grau

aix

Mascul

aquell

aquells

Femen

aquella

aquelles

Neutre

all

Possessius

Els possessius estableixen relacions de pertinena. Es divideixen en tnics i tons.

62

Morfosintaxi

ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS

Tema 2

Possessius tnics
1a pers.
Un possedor

2a pers.
3a pers.
1a pers.

Diversos
possedors

2a pers.
3a pers.

Mascul
Femen
Mascul
Femen
Mascul
Femen
Mascul
Femen
Mascul
Femen
Mascul
Femen

Possessius tons
Mascul
1a pers.
Femen
Mascul
2a pers.
Femen
Mascul
3a pers.
Femen

Singular
meu
meva
teu
teva
seu
seva
nostre
nostra
vostre
vostra
seu
llur
seva
Singular
mon
ma
ton
ta
son
sa

Plural
meus
meves
teus
teves
seus
seves
nostres
vostres
seus
seves

llurs

Plural
mos
mes
tos
tes
sos
ses

Els possessius tons acompanyen noms de parentiu i formen part dalguns tractaments protocollaris.
El caldo de ma mare s el millor que he tastat mai.
Lhomilia de Sa Santedat ha estat llarga i avorrida.

Les formes llur, llurs sempre han de fer referncia a diversos possedors.
El manifestant assistir a lacte amb llurs pancartes.
Els manifestants assistiran a lacte amb llurs pancartes.
Els manifestants assistiran a lacte amb llur pancarta.
Els possessius tnics tant poden anar al davant com al darrere del nom que acompanyen. Quan van al
davant sempre els precedeix un article, per no quan van al darrere.
Hi anirem amb el meu cotxe.
Vindr un cos meu que viu al Jap.

En algunes expressions, per, el possessiu va sempre al darrere.


Hem quedat per sopar a casa meva.
Dna-li records de part meva.

Pel que fa a la posici dels possessius tons, van sempre al davant del nom que acompanyen i no els
precedeix cap altre determinant.
Hi anirem amb el cotxe de mon pare.

Morfosintaxi

63

ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS

Tema 2

Interrogatius
Mascul
Femen

Singular
quin
quina

Plural
quins
quines

Quin dia vindrs?

Aquestes formes tamb sutilitzen com a exclamatives.


Quina gana que tinc!

Els quantificadors
Els quantificadors expressen quantitat o assenyalen algun tipus despecificaci de carcter numric. Es
divideixen en numerals, quantitatius i indefinits.
Numerals
a) Cardinals
Fan referncia a una quantitat exacta. No tenen flexi de gnere ni de nombre, tret de les formes un, dos i
cent (aquesta ltima sols t flexi de gnere en plural).
Ha aconseguit dos entrades per al concert davui.


Ha aconseguit dues entrades per al concert davui.
Xifra
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20

64

Morfosintaxi

Numeral
u, un / una
dos / dues
tres
quatre
cinc
sis
set
vuit
nou
deu
onze
dotze
tretze
catorze
quinze
setze
disset
divuit
dinou
vint

Xifra
21
22
23
30
31
32
40
50
60
70
80
90
100
110
125
200
500
1.000
10.125
65.389

Numeral
vint-i-u, vint-i-un / vint-i-una
vint-i-dos / vint-i-dues
vint-i-tres
trenta
trenta-u, trenta-un / trenta-una
trenta-dos / trenta-dues
quaranta
cinquanta
seixanta
setanta
vuitanta
noranta
cent
cent deu
cent vint-i-cinc
dos-cents / dues-centes
cinc-cents / cinc-centes
mil
deu mil cent vint-i-cinc
seixanta-cinc mil tres-cents vuitanta-nou

ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS

Tema 2

Usem la forma u quan el cardinal t valor ordinal, com tamb quan ens referim al nom del nmero.
Va ser el nmero u de la promoci.
El bitllet de loteria acaba en u.

Quan els numerals cardinals sutilitzen amb valor ordinal han danar darrere del nom i sempre en mascul (hi
ha implcit el mot nmero).
El que et dic ho trobars a la pgina (nmero) dos.
Com que la fila (nmero) u estava plena, no he comprat les entrades.

Recordeu que noms escrivim guionet entre les desenes i les unitats (vint-i-dues, trenta-un), i entre les
unitats i les centenes (dos-cents, cinc-centes).
b) Ordinals
Fan referncia a lordre. Tots els ordinals tenen flexi de gnere i de nombre.

Xifra
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
30
100
1.000

Morfosintaxi

Singular
Mascul
primer
segon
tercer
quart
cinqu
sis
set
vuit
nov
des
onz
dotz
tretz
catorz
quinz
setz
disset
divuit
dinov
vint
vint-i-un
vint-i-dos
vint-i-tres
trent
cent
mil

Femen
primera
segona
tercera
quarta
cinquena
sisena
setena
vuitena
novena
desena
onzena
dotzena
tretzena
catorzena
quinzena
setzena
dissetena
divuitena
dinovena
vintena
vint-i-unena
vint-i-dosena
vint-i-tresena
trentena
centena
milena

Plural
Mascul
primers
segons
tercers
quarts
cinquens
sisens
setens
vuitens
novens
desens
onzens
dotzens
tretzens
catorzens
quinzens
setzens
dissetens
divuitens
dinovens
vintens
vint-i-unens
vint-i-dosens
vint-i-tresens
trentens
centens
milens

Femen
primeres
segones
terceres
quartes
cinquenes
sisenes
setenes
vuitenes
novenes
desenes
onzenes
dotzenes
tretzenes
catorzenes
quinzenes
setzenes
dissetenes
divuitenes
dinovenes
vintenes
vint-i-unenes
vint-i-dosenes
vint-i-tresenes
trentenes
centenes
milenes

65

ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS

Tema 2

c) Partitius
Fan referncia a una part dun conjunt. La majoria de les formes coincideixen amb les dels ordinals, si b nhi
ha daltres que no: ter, dcim (tamb des), centsim (o cent), millsim (o mil) i mig.
Noms una quarta part dels inscrits sha presentat a lexamen final.
Segons lOMS, un ter de la poblaci mundial no t accs a laigua potable.
Ens partim mitja poma?

No hem de confondre les formes mig (amb les variants flexives mitja / mitjos / mitges) i mitj (mitjana /
mitjans / mitjanes). Tal com hem vist, mig significa que forma la meitat dun tot, mentre que mitj vol dir que
s igualment lluny de dos extrems.
Som al punt mitj de lilla.
Mapassionen les novelles de ledat mitjana.
Com endrapa! Sha menjat mitja barra de pa.
La notcia ha commocionat mig pas.

Quantitatius
Els quantitatius fan referncia a una quantitat sense precisar-la. Nhi ha que tenen flexi de gnere i nombre
i daltres que no.
Singular
Mascul

Plural
Femen

Mascul

quanta
molta
poca
tanta

quants
molts
pocs
tants

bastant
quant
molt
poc
tant

Femen
bastants

gaire

quantes
moltes
poques
tantes
gaires

ms
menys
prou
massa
fora
gens


Encara fa bastantes faltes dortografia.

Encara fa bastants faltes dortografia.

No hi haur proutes cadires ni prous ordinadors.

No hi haur prou cadires ni prou ordinadors.

Tinc masses ganes de marxar de viatge.

Tinc massa ganes de marxar de viatge.

66

Morfosintaxi

ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS

Tema 2


Ha comprat forces coses.

Ha comprat fora coses.
Recordeu que en frases interrogatives, condicionals i negatives lequivalent de poc s gaire, i no pas molt o
massa.
No tinc molts amics.


No tinc massa amics.

No tinc gaires amics.

Cal anar amb compte a no confondre els quantitatius quant i tant amb les formes quan i tan.
Quant valen aquestes arracades?
Digueu-me quan arribareu.
T tant fred que ha de dormir amb pecs.
La Nria mha dit que ha conegut un noi tan encantador.

Indefinits
Els indefinits designen duna manera vaga o general. En alguns casos presenten formes diferents segons si
funcionen com a pronoms o com a especificadors.
Pronoms
alg
altre
cada u
cadasc

Especificadors
algun / alguna / alguns / algunes
altre / altra / altres
cada un / cada una
cadascun / cadascuna
cert / certa /certs /certes
diferents

hom
mateix / mateixa / mateixos / mateixes
ning
qualsevol
quelcom
res
tal
tot
tothom
un / una / uns / unes

qualsevol / qualssevol

tal / tals
tot / tota / tots / totes
un / una / uns / unes

La forma tot susa sempre en mascul quan determina un topnim que no va precedit darticle.
Avui plour a tot Catalunya.

No s correcte ls de mateix com a pronom amb valor referencial (s a dir, quan sutilitza per substituir un
substantiu esmentat abans), tot i que s s correcte com a pronom quan significa la mateixa cosa.

Morfosintaxi

67

ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS

Tema 2


Feu saber a les parts que poden impugnar el recurs dapellaci o b adherir-se

(valor referencial)

al mateix.


Feu saber a les parts que poden impugnar el recurs dapellaci o b adherir-shi.

Sempre passa el mateix quan anem de viatge.

(valor referencial)
(= la mateixa cosa)

Daltra banda, mateix tamb ens serveix per expressar mfasi quan acompanya un substantiu o determinats
pronoms o adverbis, en substituci de lincorrecte *propi.
Els propis directius han dimitit desprs de conixer el resultat de la moci de censura.
Els mateixos directius han dimitit desprs de conixer el resultat de la moci de censura.
Els directius mateixos han dimitit desprs de conixer el resultat de la moci de censura.
Fes-ho tu mateixa. Ara mateix mhi poso.

Remarca general
Els determinants demostratius, possessius i interrogatius tamb poden funcionar com a pronoms.
Quin jersei tagrada ms? Aquest.
El meu pis s ms assolellat que el teu.
Pots triar un daquests dos llibres. Quin vols?

u EXERCICIS

1. Corregiu, si cal, larticle determinat dels mots que teniu a continuaci.


el espai
el horari
la ona
el avi
la illa
la oca
el ull
el elefant
el altaveu
la Anna

lespai

la opini
la ungla
la universitria
el universitari
el investigador
la investigaci
el univers
la histria
el historiador
la herba

2. Poseu la forma darticle que correspongui davant els mots que trobareu tot seguit.
.....instncia
.....hpica
.....imaginari
..... infermera
.....hiptesi
..... infant
.....rsula
.....imatge

68

Morfosintaxi

.....interlocutria
.....Irene
..... indi
.....infncia
.....humitat
.....interlocutor
.....Ignasi
..... hum

..... imaginaci
.....uni
.....ndia
..... intern
.....Isabel
.....hmer
.....infermer
.....humanitat

ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS

Tema 2

3. Feu el mateix que en lexercici anterior.


.....una
.....UNESCO
..... hawai
.....DNI
.....iogurt
.....31

.....handbol
..... iode
.....host
.....ema
.....ianqui
.....hiena

.....ira
.....ADN
.....iaia
.....1
.....ela
.....hmster

4. Subratlleu lopci correcta de les que hi ha entre parntesis.





1.
2.
3.
4.

Els convidats han arribat a (la / l) hora prevista; ni massa tard ni massa (de / d) hora.
El mes (de / d) abril s el ms plujs (del / de el / de l) any.
Amb aquell vi (de / d) nfima qualitat vam agafar una turca.
(La / L) interessada principal es reserva el dret de dir (la / l) ltima paraula.

5. Reescriviu les frases segents aplicant les regles dapostrofaci i, quan calgui, de contracci.




1.
2.
3.
4.
5.

La infermera de el iode.
A el estiu tinc el costum danar a passar uns dies a El Pla de el Estany.
Viu a els afores de el poble, a prop de cal Eugeni.
Estudia a la UOC; la Universitat Oberta de Catalunya.
Qu fem amb la ngrid? Lhem de inscriure al casal o la durem a ca els avis?

6. Ompliu amb la preposici de i amb articles determinats els buits daquest text.
nic. ....... fiscal, en ....... informe ems ....... 1 ....... abril ....... 2007 davant ....... aquest Jutjat, sollicita ....... inadmissi total
....... recurs, ....... acord amb el que disposa ....... article 1710 ....... Llei ....... enjudiciament civil, ats que ....... quantitat
litigiosa s notriament inferior a ....... import que estableix ....... article 1687 ....... Llei esmentada. Aquest Jutjat ha
trams les actuacions, mitjanant ....... interlocutria de 25 ....... juliol ....... 2007, ....... tribunal competent.

7. Escriviu amb lletres els numerals cardinals segents.


29
72
555
1.925
83.677

8. Corregiu, si cal, els quantitatius de les frases que teniu a continuaci.







1.
2.
3.
4.
5.
6.

En aquest curs hi ha massa nois i masses poques noies.


Encara ha de fer bastantes coses abans dagafar lavi.
No t prous diners per pagar tots els deutes.
Sempre diu que no t gaire amics, per la veritat s que en t forces.
Darrerament t bastanta gana, per no t proutes hores per preparar-se el menjar.
No compro molts llibres, perqu cada vegada tinc menys lloc on posar-los.

Morfosintaxi

69

ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS

9. Corregiu les frases que trobareu tot seguit.


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.

70

El Enric anir de viatge amb llurs pares.


El dissabte passat vaig acabar les vacances.
Tinc dos tortugues i un periquito.
Vaig aprovar lBUP amb una nota mitja de 8,75.
s tant poc agraciat que tothom sel rifa.
Viu a La Garrotxa, en una zona de inters natural.
Trameteu-me el informe lo ms aviat possible.
El fumar perjudica seriosament la salut.
A lo millor recorro tota Catalunya amb bicicleta.
Quant pensis venir, avisam amb temps, que reservar taula a cal Enric.
Aquest vespre, a el teatre, seurem a les butaques dues i quatre de la fila una.

Morfosintaxi

Tema 2

Tema 3

EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE


El substantiu o nom s la categoria gramatical que serveix per representar o designar una persona, un
animal o una cosa (sigui concreta o abstracta), mentre que ladjectiu indica les qualitats del substantiu al
qual acompanya.
La majoria dadjectius i de substantius referits a persones o animals amb dos gneres tenen una forma per
al mascul i una altra per al femen, tant en singular com en plural, si b nhi ha que sn invariables. Tot seguit
veurem les diferents alternances que presenten el gnere i el nombre dels substantius i dels adjectius.

Gnere
En la majoria de casos el femen es forma a partir del mascul, tot i que nhi ha que parteixen del femen per
crear el mascul i daltres que fan loposici de gnere mitjanant lalternana de sufixos.
a) Afegim una -a al mascul.
mascul / -a femen
Substantius
nen
nena
gat
gata
regidor
regidora
Ramon
Ramona
carnisser
carnissera

exempt
mixt
gris
annex
limtrof

Adjectius
exempta
mixta
grisa
annexa
limtrofa

Aquest s el sistema ms productiu. Cal tenir en compte que laddici de la vocal a la forma masculina pot
donar lloc a alguns canvis.
Canvis
Accentuaci i diresi
ltima grafia
s ss
pb
td
cg
uv
l ll
fv
ig j/tj

secretari
Llus
funcionari
pags

Substantius
secretria
Llusa
funcionria
pagesa

gos
llop
advocat
amic
hereu
Marcel
serf
boig

c qu

gossa
lloba
advocada
amiga
hereva
Marcella
serva
boja

erroni
seris
corts
conspicu

Adjectius
errnia
seriosa
cortesa
conspcua

esps

espessa

adequat
groc
tou
nul

adequada
groga
tova
nulla

roig
lleig
inic

roja
lletja
iniqua

Fixeu-vos que els adjectius que acaben en -cu no experimenten cap canvi de grafia, ja que lnic que fem s
afegir una -a al mascul: vacu vcua; innocu inncua; promiscu promscua.
b) Canviem la -e, la -o o la -u final del mascul per una -a.
Morfosintaxi

71

EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE

Tema 3

-e, -o, -u mascul / -a femen


Substantius

Adjectius

-e / -a

pediatre
alumne
psiquiatre
mestre
ministre
fillastre
rapsode
arquitecte

pediatra
alumna
psiquiatra
mestra
ministra
fillastra
rapsoda
arquitecta

pobre
ample
culte
vague
altre
esquerre
negre
addicte

pobra
ampla
culta
vaga
altra
esquerra
negra
addicta

-o / -a

moro
monjo
viudo

mora
monja
viuda

fondo
flonjo
moreno

fonda
flonja
morena

-u / -a

reu
ateu

rea
atea

europeu
hebreu

europea
hebrea

Els mots que canvien la -u final per una -a sn els que en mascul tenen com a terminaci el diftong
decreixent -eu : plebeu plebea, per nadiu nadiua.
En general, els adjectius que canvien la -e del mascul per una -a en el femen sn els que en castell (i en
mascul) acaben en -o. Cal tenir en compte, per, que hi ha un cert nombre dadjectius acabats en -e que sn
invariables (vegeu lapartat g).
c) Afegim la terminaci -na als masculins que acaben en vocal tnica.
-vocal tnica mascul / -na femen
Substantius
germ
cos
lle
deg

Adjectius

germana
cosina
lleona
degana

pla
am
oport
com

plana
amena
oportuna
comuna

Hi ha un cas que, tot i que no acaba en vocal tnica, tamb fa aquesta flexi: orfe rfena.
d) Afegim un sufix feminitzador al mascul.
Mascul + sufix feminitzador
Sufix

Substantius

-essa

jutge
poeta
abat
duc

jutgessa
poetessa
abadessa
duquessa

-ina

gall
heroi
tsar

gallina
herona
tsarina

Adjectius

Tingueu en compte que substantius com pags, burgs, marqus i prncep no fan el femen amb el sufix -essa,
sin que formen part dels casos en qu afegim una -a al mascul (vegeu lapartat a): pags pagesa; burgs
burgesa; marqus marquesa; prncep princesa.

72

Morfosintaxi

EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE

Tema 3

e) Afegim un sufix masculinitzador al femen.


Femen +sufix masculinitzador
Sufix
-ot

Substantius
abella
bruixa
merla
nina

Adjectius

abellot
bruixot
merlot
ninot

Es tracta dun nombre molt redut de mots que es caracteritzen pel fet que, a diferncia de la resta de casos
que hem vist, el mascul es forma a partir del femen.
f) El mascul i el femen tenen sufixos diferents.
Sufixos diferents
Substantius

Adjectius

-or / -riu

actor
emperador

actriu
emperadriu

-leg / -loga

psicleg
podleg

psicloga
podloga

anleg
homleg

anloga
homloga

Tingueu en compte que el femen de ladjectiu sacrleg s sacrlega, i no pas *sacrloga.


g) El mascul i el femen tenen la mateixa forma.
Invariables
Excepcions
-aire

-ista

-cida

-arca

-a

-ant

-ent

Morfosintaxi

Substantius
captaire
escombriaire
pidolaire
artista
anestesista
publicista
homicida
sucida
fratricida
jerarca
monarca
oligarca
gimnasta
recluta
espia
demandant
manifestant
firmant
vigilant
agent
contribuent
delinqent
pacient
vident

Adjectius
xerraire
rondinaire
somicaire
altruista
capitalista
egoista
bactericida
herbicida
larvicida

entusiasta
agrcola
hipcrita
amargant
extravagant
elegant
abundant
prudent
bullent
creient
lluent
diferent

Substantius

Adjectius

ajudant
comerciant

ajudanta
comercianta

sant

santa

client
aprenent
parent
president

clienta
aprenenta
parenta
presidenta

corpulent
violent
fraudulent
turbulent

corpulenta
violenta
fraudulenta
turbulenta

73

EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE

-e

-ble

-al
-el

-il

-ar

-a
-i
-o

cnjuge
lladre
forense
conserge
jove
comptable
responsable
criminal
fiscal

rude
alegre
clebre
golafre
indemne
amable
possible
feble
igual
normal
fidel
cruel
rebel
fcil
difcil
gil
regular
auxiliar
vulgar
capa
auda
feli
velo
preco

Tema 3

deixeble

deixebla

caporal

caporala

mal
anmal
parallel

mala
anmala
parallela

tranquil

tranquilla

avar
rar
car

avara
rara
cara

Tingueu en compte que els adjectius acabats en -a, -i, -o sn invariables en singular, per no en plural.
un noi feli / una noia feli
uns nois felios / unes noies felices

Pel que fa als noms danimals, generalment sn invariables. En cas que vulguem fer la distinci de sexe, hem
dindicar-ho mitjanant els mots mascle o femella.
el canari mascle / el canari femella
la balena mascle / la balena femella

h) El mascul i el femen tenen arrels diferents en substantius com ara:


gendre nora o jove
ase somera
home dona
boc cabra
marit muller
cavall euga o egua

Remarques sobre el gnere dels substantiust


a) Hi ha noms que canvien de significat segons el gnere.

74

Morfosintaxi

pare mare
porc truja
oncle tia
toro vaca
amo mestressa
hereu pubilla

EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE

el canal (via daigua)


el cremallera (ferrocarril)
el delta (terme geogrfic)
un editorial (article)
el fi (objectiu, finalitat)
el planeta (astre)
el llum (aparell)
un ordre (contrari de desordre)
el son (el fet de dormir)
el terra (sl, paviment)
el clau (de clavar)
el clera (malaltia)
el coma (estat patolgic)
el pols (batec)
el pudor (modstia)
el salut (salutaci)
el vall (excavaci)

Tema 3

la canal (conducte, canonada)


la cremallera (sistema de tancament)
la delta (lletra grega)
una editorial (empresa)
la fi (acabament)
la planeta (dest duna persona)
la llum (resplendor, claror)
una ordre (manament)
la son (les ganes de dormir)
la terra (altres sentits)
la clau (dobrir i tancar)
la clera (rbia)
la coma (altres sentits)
la pols (partcules)
la pudor (mala olor)
la salut (estar sa)
la vall (depressi entre muntanyes)

Cal tenir en compte que hi ha substantius que admeten tots dos gneres i tenen el mateix significat: el mar o
la mar; un art o una art; un mfasi o una mfasi; el vessant o la vessant.
b) Sn noms masculins:
els afores
els bacteris
el costum
el front
un orde

un anell
el batent
el deute
els espinacs
els llegums

el pebre
el titella
un avantatge
el compte
el corrent

el lleixiu
el pendent
el dubte
els narius
el senyal

les incisives
una olor
la remor
una allau
la sndrome

una aroma
la cercavila
les plvores
la resplendor
la sida

la suor
una au
la claror
la marat
les postres

c) Sn noms femenins:
una anlisi
una esplendor
la dent
la nespra
la calor

Nombre
a) En la majoria de casos, afegim una -s al singular per formar el plural.

advocat
hereu
ministre
reu
jutge
client
actor
actriu
boletaire
demandant

Morfosintaxi

singular / -s plural
Substantius
advocats
exempt
hereus
limtrof
ministres
nul
reus
addicte
jutges
fondo
clients
violent
actors
fraudulent
actrius
dur
boletaires
prudent
demandants
alegre

Adjectius
exempts
limtrofs
nuls
addictes
fondos
violents
fraudulents
durs
prudents
alegres

75

EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE

Tema 3

b) Canviem la -a tona final del singular per -es.


-a tona singular / -es plural
advocada
hereva
ministra
rea
jutgessa
clienta
sucida
recluta
germana

Substantius
advocades
hereves
ministres
rees
jutgesses
clientes
sucides
reclutes
germanes

Adjectius
exemptes
limtrofes
nulles
addictes
fondes
violentes
fraudulentes
dures
egoistes

exempta
limtrofa
nulla
addicta
fonda
violenta
fraudulenta
dura
egoista

Aquest canvi pot provocar certes alternances ortogrfiques.

ca ques
a ces
ja ges
ga gues
gua ges
qua qes

monarca
adrea
monja
podloga
paraigua
ventrloqua

Substantius
monarques
adreces
monges
podlogues
paraiges
ventrloqes

Adjectius
fosca
fosques
monoplaa
monoplaces
mitja
mitges
anloga
anlogues
ambigua
ambiges
iniqua
iniqes

c) Afegim -ns al singular dels mots que acaben en vocal tnica.


-vocal tnica singular / -ns plural
Substantius
germ
cos
lle
deg
m

germans
cosins
lleons
degans
mans

Adjectius
pla
am
oport
com
bo

plans
amens
oportuns
comuns
bons

Hi ha, per, alguns mots en qu afegim -s al singular tot i que acaben en vocal tnica.
Substantius
a (nom lletra)
be (nom lletra)
re (nota musical)
do (nota musical)
perqu
per
sof
caf
pur
bistur
men

76

Morfosintaxi

as
bes
res
dos
perqus
pers
sofs
cafs
purs
bisturs
mens

cru
nu

Adjectius
crus
nus

EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE

Tema 3

d) Afegim -os al singular dels mots aguts masculins acabats en -s, -, -x, -ix, -tx.

imprs
esquin
annex
brioix
capritx

-s, -, -x, -ix, -tx singular / -os plural


Substantius
Adjectius
impresos
gris
grisos
esquinos
efica
eficaos
annexos
complex
complexos
brioixos
fluix
fluixos
capritxos
gavatx
gavatxos

Cal tenir en compte, per, que afegim -s a determinats substantius acabats en - o -x (alguns dels quals sn
plans o femenins).
cal cals
fal fals
ndex ndexs
apndix apndixs
trax traxs
matx matxs

Hi ha paraules acabades en -s que la doblen quan en fem el plural.

tros
congrs
calabs

Substantius
trossos
congressos
calabossos

esps
llevads
malalts

Adjectius
espessos
llevadissos
malaltissos

Recordeu que els adjectius acabats en -a, -i, -o sn invariables quant al gnere, per no quant al nombre.

-a
-i
-o

Singular
Mascul / Femen
auda
capa
feli
velo
preco

Mascul
audaos
capaos
felios
veloos
precoos

Plural
Femen
audaces
capaces
felices
veloces
precoces

e) Afegim -s o -os al singular dels mots masculins acabats en -sc, -st, -xt, -ig.

-sc
-st
-xt
-ig

-sc, -st, -xt, -ig singular / -s o -os plural


Substantius
disc
discs o discos
fosc
test
tests o testos
llest
text
texts o textos
mixt
passeig
passeigs o passejos
lleig

Adjectius
foscs o foscos
llests o llestos
mixts o mixtos
lleigs o lletjos

Tingueu en compte que afegim -s al redut nombre de substantius femenins acabats en -st: la post les
posts; la host les hosts.

Morfosintaxi

77

EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE

Tema 3

Remarques
Recordeu que hi ha mots que tenen la mateixa forma del plural tant en mascul com en femen.
Invariables
Excepcions
-ants
-ents
-als
-els
-ils
-ars

Substantius
demandants
manifestants
agents
delinqents
criminals
fiscals

Adjectius
amargants
elegants
prudents
diferents
iguals
normals
fidels
cruels
fcils
difcils
regulars
auxiliars

Substantius
ajudants
ajudantes
comerciants
comerciantes
parents
parentes
presidents
presidentes
caporals
caporales

sants

Adjectius
santes

corpulents
fraudulents
mals
anmals
parallels

corpulentes
fraudulentes
males
anmales
paralleles

tranquils

tranquilles

rars
cars

rares
cares

Tamb sn invariables els substantius que teniu a continuaci, ja que tenen la mateixa forma tant en
singular com en plural.
dilluns
dimarts
dimecres
dijous
divendres

temps
tos
ics
llapis
atles

comptagotes
obrellaunes
penja-robes
paracaigudes
eucaliptus

focus
globus
cactus
tipus
virus

He perdut dos llapissos de color vermell.


He perdut un llapis de color vermell.
He perdut dos llapis de color vermell.
En canvi, no sn invariables mots com oasi, tesi, crisi, anlisi, tuberculosi, etc. Per tant, tenen la forma del
singular i la del plural:
Aquest any en Climent noms ha tingut una crisis nerviosa.
Aquest any en Climent noms ha tingut una crisi nerviosa.
Ahir al vespre la Farners va patir dues crisis nervioses.

Finalment, tingueu en compte que hi ha noms que noms tenen la forma del plural tot i que els podem
utilitzar per referir-nos a un nic element.
les acaballes
els afores

78

Morfosintaxi

les alicates
les arres

les bermudes
els calotets

les tisores
les postres

EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE

Tema 3

u EXERCICIS

1. Canvieu el gnere dels noms i dels adjectius subratllats.










1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.

El jutge ha disposat que el metge forense aturi lautpsia.


El demandant va manifestar que el seu ve era un homicida violent.
Segons el president, aquell agent era massa prudent.
El secretari sempre havia considerat que aquell advocat autodidacte era capa de guanyar qualsevol cas.
El pacient predilecte del psiquiatre era un monarca golafre i tranquil, addicte a la xocolata.
El deg de la facultat era un clebre filleg, parent dun arquitecte fams, culte i elegant.
Lheroi de la srie dxit del moment s un pags ateu, cos dun duc creient.
La podloga tenia un ajudant molt xerraire, capa de fer perdre els estreps a lhome ms tranquil del mn.
El meu cos va comprar a un vell prncep extravagant un cavall negre i salvatge, gens gil ni velo i difcil de
dominar.
10. La fillastra del fiscal era una artista lletja i egoista, amant dun recluta cruel i rebel.

2. Completeu les sries de substantius i dadjectius que trobareu tot seguit.


reu
culta
bess
complexes
bruixot
boja
preco
mixts / mixtos
fiscals
exempta
crues
intelligent
institutor
cardileg
denunciants
fcil
dur
alegres
lleones
marqus

3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris.
sala annexa (document): document annex

1.
escola mixta (jutjat)

2.
pas gris (ciutat)

3.
suc amargant (ametlla)

4.
plaa lletja (quadre)

5.
memria vaga (discurs)

Morfosintaxi


6.
vi agre (llet)

7.
cotxe lluent (patena)

8.
carrer ample (carretera)

9.
caf bullent (aigua)
10.

sentncia iniqua (judici)

79

EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE

Tema 3

4. Ara canvieu el nombre de les sries de lexercici anterior.


sala annexa: sales annexes

1.
escola mixta

2.
pas gris

3.
suc amargant

4.
plaa lletja

5.
memria vaga


6.
vi agre

7.
cotxe lluent

8.
carrer ample

9.
caf bullent
10.

sentncia iniqua

5. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris.
sala annexa (document): document annex

1.
funcionari corts (cambrera)

2.
manifestant corpulent (majordoma)

3.
ostatge intelligent (rea)

4.
germ pobre (ciutat)

5.
amo rude (tardor)


6.
mestra culta (professor)

7.
actor feli (infncia)

8.
rei alegre (princesa)

9.
client extravagant (noia)
10.

home difcil (situaci)

6. Feu el mateix que en lexercici anterior.



1.
funcionari corts (atractiva)

2.
manifestant corpulent (agressiva)

3.
ostatge intelligent (submisa)

4.
germ pobre (rica)

5.
amo rude (trempada)


6.
mestra culta (treballador)

7.
actor feli (bona)

8.
rei alegre (trista)

9.
pags extravagant (somiadora)
10.

europeu pedant (viatjadora)


7. Canvieu el nombre de les sries que teniu a continuaci.
sala annexa: sales annexes

1.
sof incmode

2.
annex incomplet

3.
passeig rar

4.
casc fosc

5.
llapis normal


6.
ministra elegant

7.
temps inestable

8.
equaci fcil

9.
apndix esps
10.

calotets grisos

8. Corregiu els errors de les sries que trobareu tot seguit.



1.
caporala corrupte

2.
esquins dolorossos

3.
torneigos europeos

4.
jutges dusos

5.
ndex complexe

80

Morfosintaxi


6.
calabosos mixtes

7.
tuberculosis violenta

8.
rea alegra

9.
pagessa ruda
10.

passos catals

EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE

Tema 3

9. Poseu les formes dels articles que corresponguin.


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Viu ......... afores de la ciutat.


............. claror del sol lenlluernava.
Sha fet ............. anlisis per saber si li falta ferro.
Li agraden ................. llegums barrejats amb ............. espinacs.
Hi va haver ........... allau de neu que va provocar ............. remor que ens eixordava.
s .......... avantatge que ja hagis pagat .................. deute.
............ postres de lvia desprenen .......... aroma que enamora.
Deixeu el missatge quan hgiu sentit ............. senyal.
Ens queda ......... dubte que es puguin trobar ................ restes del vaixell.
............ sida s ................... sndrome dimmunodeficincia adquirida.

Morfosintaxi

81

Tema 4

EL VERB
Definici i categories
El verb, nucli del sintagma verbal o predicat, s lelement imprescindible de loraci, perqu indica lacci
que fa o rep el subjecte, el seu estat o la seva qualitat.
Est format per un lexema (o arrel) que s la part invariable, al qual safegeix un grup de morfemes
(desinncia) que aporten les informacions segents:
nombre: singular o plural, en concordana amb el subjecte
persona: primera, segona o tercera (del singular o del plural), dacord amb el subjecte
temps: moment en qu t lloc lacci verbal (passat, present, futur)
mode: indica la manera com es realitza lacci verbal (indicatiu, subjuntiu, imperatiu)
aspecte: indica si el procs de lacci verbal sha acabat (perfectiu) o si encara no ha comenat o encara ha
de finalitzar (imperfectiu).

Classificaci
Des del punt de vista sintctic, els verbs es divideixen segons la manera com es relacionen amb els altres
components de la frase, aix s, amb el subjecte o amb els altres complements.
Quant a la relaci amb el subjecte, podem trobar:
a) Verbs impersonals. Sn els que no tenen subjecte que realitza lacci, com els verbs meteorolgics i els
verbs haver-hi i caldre:
ploure, nevar, fer calor, fer sol, llampegar
Hi ha trenta persones. / Cal tenir pacincia.

b) Verbs personals. Sn els que formen oracions amb subjecte.


Els podem trobar en veu activa:
El meu amic va guanyar la plaa dagent merescudament.

O en veu passiva:
La plaa dagent va ser guanyada merescudament pel meu amic.

Quant a la seva relaci amb els complements, podem trobar:


a) Verbs copulatius o atributius. Quan sols enllacen un atribut amb el subjecte, sense cap altra crrega
semntica: ser, estar, semblar, tornar-se.
El Pere s un xicot molt trempat. (copulatiu)
La Maria sha tornat vermella. (atributiu)

82

Morfosintaxi

EL VERB

Tema 4

b) Verbs predicatius. Quan indiquen una acci o una activitat del subjecte. Aquests se subdivideixen en
transitius, intransitius, reflexius, pronominals i recprocs:
El funcionari va avisar els mossos. (transitiu)
Els testimonis passejaven pels passadissos. (intransitiu)
Ladvocat es prepara les preguntes. (reflexiu)
Ledifici nou s tan gran que ens hi vam perdre. (pronominal)
Els funcionaris sajuden molt els uns als altres. (recproc)

Conjugacions
1a conjugaci
-ar
REGULARS
cantar
estudiar
pujar

IRREGULARS
Noms:
anar
estar

2a conjugaci
-er / -re
tmer
crixer
perdre
rebre

dir
dur

3a conjugaci
-ir
PURS
dormir
sortir
consentir

INCOATIUS
servir
compartir
definir

1a conjugaci: verb cantar


VERB CANTAR
Infinitiu: cant-ar
MODE INDICATIU
Present
cant-o
cant-es
cant-a
cant-em
cant-eu
cant-en
Passat simple
cant-
cant-ares
cant-
cant-rem
cant-reu
cant-aren
Futur
cant-ar
cant-ars
cant-ar
cant-arem
cant-areu
cant-aran

Morfosintaxi

Gerundi: cant-ant
Perfet
he cantat
has cantat
ha cantat
hem cantat
heu cantat
han cantat
Passat anterior
hagu cantat
hagueres cantat
hagu cantat
hagurem cantat
hagureu cantat
hagueren cantat
Futur perfet
haur cantat
haurs cantat
haur cantat
haurem cantat
haureu cantat
hauran cantat

Participi: cant-at, cant-ada, cant-ats, cant-ades


Imperfet
cant-ava
cant-aves
cant-ava
cant-vem
cant-veu
cant-aven
Passat perifrstic
vaig cantar
vas cantar
va cantar
vam cantar
vau cantar
van cantar
Condicional
cant-aria
cant-aries
cant-aria
cant-arem
cant-areu
cant-arien

Plusquamperfet
havia cantat
havies cantat
havia cantat
havem cantat
haveu cantat
havien cantat
Passat ant. perifrstic
vaig haver cantat
vas haver cantat
va haver cantat
vam haver cantat
vau haver cantat
van haver cantat
Condicional perfet
hauria cantat
hauries cantat
hauria cantat
haurem cantat
haureu cantat
haurien cantat

83

EL VERB

Tema 4

MODE SUBJUNTIU
Present
cant-i
cant-is
cant-i
cant-em
cant-eu
cant-in

MODE IMPERATIU
Perfet
hagi cantat
hagis cantat
hagi cantat
hgim cantat
hgiu cantat
hagin cantat

Imperfet
cant-s
cant-essis
cant-s
cant-ssim
cant-ssiu
cant-essin

Plusquamperfet
hagus cantat
haguessis cantat
hagus cantat
hagussim cantat
hagussiu cantat
haguessin cantat

------cant-a
cant-i
cant-em
cant-eu
cant-in

Irregularitats de la 1a conjugaci
Irregularitats ortogrfiques
Tot i que la majoria dels verbs que pertanyen a aquesta conjugaci sn regulars (excepte anar i estar), en
alguns verbs es produeixen canvis ortogrfics provocats per lalternana de certes grafies:
comenocomences, jutjarjutges, entregarentregues, aixecoaixeques, adequaradeqes

A ms, cal recordar que el verb donar duu accent diacrtic (dna/dnes) i que els verbs acabats en -ear, -iar,
-oar i -uar duen diresi en algunes terminacions del present de subjuntiu i de limperatiu, per marcar que no
hi ha diftong: cre-, canvi-s, inco-s, actu-n.
Irregularitats morfolgiques
Pel que fa al verb anar, t doble arrel o lexema: larrel va- en els presents dindicatiu, de subjuntiu i en
limperatiu (vaig, vagi, vs...) i larrel an- en la resta de temps (anir, anava, anem, anireu, anssim...).
Quant al verb estar, t el present dindicatiu irregular, llevat de la 1a i 2a persona del plural, i el passat simple
adopta els morfemes auxiliars propis de la 2a conjugaci. Cal anar amb compte amb les formes *jo ests, *tu
estessis, etc., del present de subjuntiu perqu sn incorrectes.
Present indicatiu
estic
ests
est
estem
esteu
estan

Passat simple
estigu
estigueres
estigu
estigurem
estigureu
estigueren

Present subjuntiu
estigui
estiguis
estigui
estiguem
estigueu
estiguin

Imperfet subjuntiu
estigus
estiguessis
estigus
estigussim
estigussiu
estiguessin

2a conjugaci: verbs tmer o perdre


VERB TMER
Infinitiu: tm-er
MODE INDICATIU
Present
tem-o
tem-s
tem-
tem-em
tem-eu
tem-en
84

Morfosintaxi

Gerundi: tem-ent
Perfet
he temut
has temut
ha temut
hem temut
heu temut
han temut

Participi: tem-ut, tem-uda, tem-uts, tem-udes


Imperfet
tem-ia
tem-ies
tem-ia
tem-em
tem-eu
tem-ien

Plusquamperfet
havia temut
havies temut
havia temut
havem temut
haveu temut
havien temut

EL VERB

Tema 4

Passat simple
Passat anterior
tem-
hagu temut
tem-eres
hagueres temut
tem-
hagu temut
tem-rem
hagurem temut
tem-reu
hagureu temut
tem-eren
hagueren temut
Futur
Futur perfet
tem-er
haur temut
tem-ers
haurs temut
tem-er
haur temut
tem-erem
haurem temut
tem-ereu
haureu temut
tem-eran
hauran temut
MODE SUBJUNTIU
Present
Perfet
Imperfet
tem-i
hagi temut
tem-s
tem-is
hagis temut
tem-essis
tem-i
hagi temut
tem-s
tem-em
hgim temut
tem-ssim
tem-eu
hgiu temut
tem-ssiu
tem-in
hagin temut
tem-essin

Passat perifrstic
vaig tmer
vas tmer
va tmer
vam tmer
vau tmer
van tmer
Condicional
tem-eria
tem-eries
tem-eria
tem-erem
tem-ereu
tem-erien
Plusquamperfet
hagus temut
haguessis temut
hagus temut
hagussim temut
hagussiu temut
haguessin temut

Passat ant. perifrstic


vaig haver temut
vas haver temut
va haver temut
vam haver temut
vau haver temut
van haver temut
Condicional perfet
hauria temut
hauries temut
hauria temut
haurem temut
haureu temut
haurien temut
MODE IMPERATIU
------tem-
tem-i
tem-em
tem-eu
tem-in

Irregularitats de la 2a conjugaci
La majoria dels verbs daquesta conjugaci sn irregulars.
Irregularitats ortogrfiques
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -tendre (entendre, estendre, pretendre...) i el verb encendre, porten
accent tancat a la e en la 3a persona del singular del present dindicatiu i la 2a persona del singular de
limperatiu (atn, estn, pretn, encn...). En canvi, el participi segueix la regla general de laccentuaci i
mant la e oberta (ats, ests, prets, encs...).
Cal recordar que les formes dels verbs poder i voler sescriuen sempre amb o (podia, pogurem, voldrs,
volgussim...), excepte la 1a persona del singular del present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu,
que sescriuen amb u.
Present dindicatiu
puc / vull
----
----
----
----
----

Present de subjuntiu
pugui / vulgui
puguis / vulguis
pugui / vulgui
puguem / vulguem
pugueu / vulgueu
puguin / vulguin

Imperatiu
----pugues / vulgues
pugui / vulgui
puguem / vulguem
pugueu / vulgueu
puguin / vulguin

Els verbs jeure, treure, nixer i pixer tenen una peculiaritat en la primera vocal de larrel: pot ser -e o -a quan
s en posici tnica i amb -a quan s en posici tona.

Morfosintaxi

85

EL VERB

Tema 4

Infinitiu
Present ind.
Present subj.
Futur
Imperfet

Tnica
nixer / nixer
neixo / naixo
neixen / naixen
neixi / naixi

tona
naixem
naixeu
naixer
naixia

El verb dur pot tenir dues formes en el present dindicatiu i en limperatiu: duus o dus, duu o du.
Irregularitats morfolgiques
Cal tenir en compte que molts verbs de la 2a conjugaci tenen el radical velaritzat, que tractem a lapartat
dels verbs velars.
Els verbs caldre i soler manquen dalgunes formes del paradigma de la 2a conjugaci: noms tenen terceres
persones, a ms de les formes no personals, i no tenen imperatiu.
Els verbs saber i cabre o caber tenen aquestes formes en el present de subjuntiu i limperatiu:
Present de subjuntiu
cpiga
spiga
cpigues
spigues
cpiga
spiga
capiguem
sapiguem
capigueu
sapigueu
cpiguen
spiguen

Imperatiu
---cap
cpiga
capiguem
cabeu
cpiguen

---spigues
spiga
sapiguem
sapigueu
spiguen

Cal parar atenci, per, en limperfet de subjuntiu daquests verbs:


cabs
cabessis
cabs
cabssim
cabssiu
cabessin

capigus
capiguessis
capigus
capigussim
capigussiu
capiguessin

sabs
sabessis
sabs
sabssim
sabssiu
sabessin

sapigus
sapiguessis
sapigus
sapigussim
sapigussiu
sapiguessin

Per acabar, cal tenir en compte que a vegades, per influncia del castell i per analogia amb altres verbs
catalans, es formen infinitius acabats en -ixer que sn incorrectes. Aix fa que molts cops els conjuguem
amb el paradigma de la 2a conjugaci quan, de fet, nhi ha alguns que sn de la 3a.
compadixer, pertenixer, prevalixer, florixer, afavorixer, permanixer, apetixer
compadir, pertnyer, prevaler (o prevaldre), florir, afavorir, romandre, venir de gust
De fet, els verbs acabats en -ixer noms sn conixer, merixer, parixer, aparixer i els seus derivats.

86

Morfosintaxi

EL VERB

Tema 4

3a conjugaci: verb dormir (model pur)


VERB DORMIR
Infinitiu: dorm-ir
MODE INDICATIU
Present
dorm-o
dorm-s
dorm-
dorm-im
dorm-iu
dorm-en
Passat simple
dorm-
dorm-ires
dorm-
dorm-rem
dorm-reu
dorm-iren
Futur
dorm-ir
dorm-irs
dorm-ir
dorm-irem
dorm-ireu
dorm-iran
MODE SUBJUNTIU
Present
dorm-i
dorm-is
dorm-i
dorm-im
dorm-iu
dorm-in

Gerundi: dorm-int
Perfet
he dormit
has dormit
ha dormit
hem dormit
heu dormit
han dormit
Passat anterior
hagu dormit
hagueres dormit
hagu dormit
hagurem dormit
hagureu dormit
hagueren dormit
Futur perfet
haur dormit
haurs dormit
haur dormit
haurem dormit
haureu dormit
hauran dormit

Participi: dorm-it, dorm-ida, dorm-its, dorm-ides


Imperfet
dorm-ia
dorm-ies
dorm-ia
dorm-em
dorm-eu
dorm-ien
Passat perifrstic
vaig dormir
vas dormir
va dormir
vam dormir
vau dormir
van dormir
Condicional
dorm-iria
dorm-iries
dorm-iria
dorm-irem
dorm-ireu
dorm-irien

Plusquamperfet
havia dormit
havies dormit
havia dormit
havem dormit
haveu dormit
havien dormit
Passat ant. perifrstic
vaig haver dormit
vas haver dormit
va haver dormit
vam haver dormit
vau haver dormit
van haver dormit
Condicional perfet
hauria dormit
hauries dormit
hauria dormit
haurem dormit
haureu dormit
haurien dormit

MODE IMPERATIU

Perfet
hagi dormit
hagis dormit
hagi dormit
hgim dormit
hgiu dormit
hagin dormit

Imperfet
dorm-s
dorm-issis
dorm-s
dorm-ssim
dorm-ssiu
dorm-issin

Plusquamperfet
hagus dormit
haguessis dormit
hagus dormit
hagussim dormit
hagussiu dormit
haguessin dormit

------dorm-
dorm-i
dorm-im
dorm-iu

dorm-in

3a conjugaci: verb servir (model incoatiu)


VERB SERVIR
Infinitiu: serv-ir
MODE INDICATIU
Present
serv-eix-o
serv-eix-es
serv-eix
serv-im
serv-iu
serv-eix-en

Morfosintaxi

Gerundi: serv-int
Perfet
he servit
has servit
ha servit
hem servit
heu servit
han servit

Participi: serv-it, serv-ida, serv-its, serv-ides


Imperfet
serv-ia
serv-ies
serv-ia
serv-em
serv-eu
serv-ien

Plusquamperfet
havia servit
havies servit
havia servit
havem servit
haveu servit
havien servit

87

EL VERB

Tema 4

Passat simple
serv-
serv-ires
serv-
serv-rem
serv-reu
serv-iren
Futur
serv-ir
serv-irs
serv-ir
serv-irem
serv-ireu
serv-iran
MODE SUBJUNTIU
Present
Perfet
serv-eix-i
serv-eix-is
serv-eix-i
serv-im
serv-iu
serv-eix-in

Passat anterior
hagu servit
hagueres servit
hagu servit
hagurem servit
hagureu servit
hagueren servit
Futur perfet
haur servit
haurs servit
haur servit
haurem servit
haureu servit
hauran servit

Passat perifrstic
vaig servir
vas servir
va servir
vam servir
vau servir
van servir
Condicional
serv-iria
serv-iries
serv-iria
serv-irem
serv-ireu
serv-irien

Imperfet

hagi servit
hagis servit
hagi servit
hgim servit
hgiu servit
hagin servit

serv-s
serv-issis
serv-s
serv-ssim
serv-ssiu
serv-issin

Passat ant. perifrstic


vaig haver servit
vas haver servit
va haver servit
vam haver servit
vau haver servit
van haver servit
Condicional perfet
hauria servit
hauries servit
hauria servit
haurem servit
haureu servit
haurien servit
MODE IMPERATIU

Plusquamperfet
hagus servit
haguessis servit
hagus servit
hagussim servit
hagussiu servit
haguessin servit

------serv-eix
serv-eix-i
serv-im
serv-iu
serv-eix-in

Irregularitats de la 3a conjugaci
Irregularitats ortogrfiques
La majoria dels verbs daquesta conjugaci sn incoatius, aix vol dir que afegeixen lincrement -eix entre
larrel i la desinncia en algunes formes del present dindicatiu, del present de subjuntiu i de limperatiu:
jo serveixo, ell serveixi, serveixin ells, etc. Els altres, de forma pura, no afegeixen la partcula -eix: escullo, bullo,
obro, cuso, fujo, etc.
Hi ha un grup de verbs que admeten totes dues formes, la incoativa i la pura:
mentir
acudir
consumir
presumir

menteixo / mento
acudeixo / acudo
consumeixo / consumo
presumeixo / presumo

El verb sentir s pur i ho sn tamb la major part dels seus derivats (consentir, pressentir, ressentir-se...). Els nics
derivats que sn incoatius sn assentir i dissentir:
consento, pressento, ressento; consents, pressents, ressents
assenteixo, dissenteixo; assenteixes, dissenteixes

Alguns dels verbs acabats en -air, -eir, -oir i -uir porten diresi quan es conjuguen en alguns temps verbals
(pam, obet, desom, traduu). En aquest sentit, cal recordar que linfinitiu, el gerundi, el futur i el condicional
no porten mai diresi (conduir, conduint, conduir, conduiria) i que laccent grfic t prioritat sobre la diresi
(obeem, obeeu).

88

Morfosintaxi

EL VERB

Tema 4

Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir sescriuen amb u quan est en posici tnica i amb o quan est en
posici tona: cullo collim, cus coseu, escups escopir, surto sort, tusso tossirem.
Els verbs tenir i venir alternen e /i en larrel de les formes verbals (tinc tenia, vindr veniu). Cal recordar que
els infinitius tindre i vindre no sn adequats al registre estndard. A ms, com veurem ms endavant, la 1a
persona del present dindicatiu daquests verbs t el radical velaritzat: tinc, vinc.
El verb lluir s pur quan vol dir emetre llum i incoatiu quan vol dir fer goig:
El sol lluu.
Aquest vestit no et llueix gens.

Irregularitats morfolgiques
En la forma estndard hi ha alguns verbs que tenen el participi irregular:
establir establert
imprimir imprs
morir mort
obrir obert
omplir omplert

Ms endavant, en lapartat dUsos de modes i temps verbals, hi trobareu ms exemples.


Tamb hi ha alguns verbs que els tractem com si fossin de la 1a conjugaci i que en realitat sn de la 3a. Sn
aquests:
reflexar, traicionar, pollucionar, garantitzar, collisionar
reflectir, trair, polluir, garantir, collidir
Per tant, sn incorrectes les formes *reflexa, *traiciona o *garantitza, etc., i cal dir reflecteix, traeix o garanteix.

Els verbs velars


Sn els que acaben en consonant velar (-c / -g) en la primera persona del singular del present dindicatiu.
Aquest fet comporta uns canvis: en totes les persones del present de subjuntiu, de limperfet de subjuntiu i
del passat simple; en totes o algunes persones de limperatiu, i en algunes formes del participi.
Infinitiu

absoldre

Morfosintaxi

1a pers.
pres. ind.

absolc

Present
subjuntiu

absolgui

Imperfet
subjuntiu

absolgus

Passat
simple

Imperatiu

Participi

absolgu

absol
absolgui (ell)
absolguem
(nos.)
absoleu
absolguin
(ells)

absolt

89

EL VERB

Tema 4

aparixer

aparec

aparegui

aparegus

aparegu

conixer

conec

conegui

conegus

conegu

dir

dic

digui

digus

digu

dur

duc

dugui

dugus

dugu

valer

valc

valgui

valgus

valgu

viure

visc

visqui

visqus

visqu

apareix
aparegui
apareguem
apareixeu
apareguin
coneix
conegui
coneguem
coneixeu
coneguin
digues
digui
diguem
digueu
diguin
duu (du)
dugui
duguem
dueu
duguin
val
valgui
valguem
valeu
valguin
viu
visqui
visquem
viviu
visquin

aparegut

conegut

dit

dut

valgut

viscut

Remarques
El verb escriure admet tamb el so velar en els temps segents:
Passat simple
escriv / escrigu
escrivires / escrigueres
escriv / escrigu
escrivrem / escrigurem
escrivreu / escrigureu
escriviren / escrigueren

Imperfet de subjuntiu
escrivs / escrigus
escrivissis / escriguessis
escrivs / escrigus
escrivssim / escrigussim
escrivssiu / escrigussiu
escrivissin / escriguessin

El verb donar no fa la velaritzaci: no *donc, sin dono, i no *dongui, sin doni.


Els infinitius i gerundis tampoc fan la velaritzaci, s a dir, no acaben en -guer o -guent, respectivament.
Correctes
Infinitius
Gerundis
caldre o caler
calent
haver
havent

90

Morfosintaxi

Infinitius
*calguer
*haguer

Incorrectes
Gerundis
*calguent
*haguent

EL VERB

Tema 4

poder
saber
cabre o caber
valer o valdre
voler

podent
sabent
cabent
valent
volent

*poguer
*sapiguer
*capiguer
*valguer
*volguer

*poguent
*sapiguent
*capiguent
*valguent
*volguent

Finalment, per a ls dels verbs preposicionals, vegeu el tema de les funcions sintctiques i de les
preposicions.

Usos de modes i temps verbals


El gerundi
El gerundi s la forma no personal del verb que fa funcions bsicament adverbials.
Es va lesionar jugant a futbol.
Sortint del despatx he coincidit amb el Toni.
Es passa el dia xiulant lhimne del Bara.
Parlant tan fort despertars els nens.
Reprendrem el judici havent dinat.

Per utilitzar correctament el gerundi, cal que tinguem en compte:


1. Expressa una acci simultnia a la del verb principal:

Es va lesionar jugant a futbol.
verb principal

Per saber si lacci s simultnia, podem comprovar-ho de diverses maneres:

Si intercanviem lordre i no canvia el sentit de la frase.


Si podem posar-hi una conjunci del tipus mentre.
Si hi podem afegir el mot tot davant del gerundi.

Exemples
Jugant a futbol es va lesionar.
Mentre jugava a futbol es va lesionar.
Tot jugant a futbol es va lesionar.

2. Expressa una acci anterior al verb principal:


Reprendrem el judici havent dinat.
verb principal

Per saber si s una acci anterior podem provar-ho, igualment, de les maneres segents:
Si intercanviem lordre i no canvia el sentit de la frase.
Si podem posar-hi una locuci adverbial del tipus
desprs de.

Havent dinat, reprendrem el judici.


Desprs de dinar, reprendrem el judici.

Aix doncs, sn usos incorrectes del gerundi:

Morfosintaxi

91

EL VERB

Tema 4

el gerundi de posterioritat (quan expressa una acci posterior a la que expressa el verb principal)
Lacusat fou ingressat a la pres, fugint al cap de dos dies.
Lacusat fou ingressat a la pres i va fugir al cap de dos dies.
Noteu que, en aquest cas, si fem les comprovacions anteriors la frase no t sentit.
Invertir lordre.
Posar-hi la conjunci mentre
o la locuci desprs de.

Fugint al cap de dos dies, lacusat fou ingressat a la pres.


Lacusat fou ingressat a la pres, mentre fugia al cap de dos dies.
Lacusat fou ingressat a la pres, desprs de fugir al cap de dos dies.

el gerundi copulatiu (que pot ser substitut per la conjunci i), usat per coordinar dues accions diferents
El jutge va declarar ferma la Sentncia, advertint les parts que no hi podien interposar cap recurs.
El jutge va declarar ferma la Sentncia i va advertir les parts que no hi podien interposar cap recurs.
el gerundi especificatiu (el que pot ser substitut per un relatiu)
El nombre de dones complint condemna s de 300.
El nombre de dones que compleixen condemna s de 300.
Han redactat una circular regulant ls de les mquines fotocopiadores.
Han redactat una circular que regula ls de les mquines fotocopiadores.
La quantitat de presos encara s massa alta, portant a la construcci duna nova pres.
La quantitat de presos encara s massa alta, la qual cosa / cosa que ha portat a la construcci duna
nova pres.

Recordeu, a ms, que els gerundis acabats en -guent i -quent (*poguent, *visquent, etc.) sn incorrectes.
El participi
s la forma no personal del verb que pot tenir un valor de verb (quan va acompanyat dun auxiliar: ha cantat)
o dadjectiu (quan acompanya un nom: el full imprs).
En els verbs regulars el participi es forma afegint -at, -ut i -it a larrel del verb:


1a conjugaci: cantar cantat


2a conjugaci: tmer temut; perdre perdut
3a conjugaci: dormir dormit; patir patit

La formaci dels participis de la primera conjugaci no genera cap dubte, perqu sempre usa la mateixa
terminaci i no hi ha alteracions ortogrfiques.
En canvi, en la segona i tercera conjugacions sovint utilitzem formes de participi incorrectes perqu
tenen diverses terminacions i no segueixen una regla a lhora de formar-se. A ms, cal tenir en compte les
modificacions ortogrfiques que pateixen.

92

Morfosintaxi

EL VERB

Tema 4

2a conjugaci
Terminacions
-ut / -uda
-uts / -udes

-cut / -cuda
-cuts / -cudes
-gut / -guda
-guts / -gudes

-t / -ta
-ts / -tes
-s / -sa
-os / -es

Infinitiu
caber o cabre
saber
vendre
trcer
nixer o nixer
crixer
merixer
aparixer
comparixer
conixer
seure
sobreseure
absoldre / resoldre
estrnyer / constrnyer
compondre
admetre/ comprometre
fondre / confondre
empnyer
romandre

3a conjugaci
Terminacions

Participi
Incorrecte
*capigut
*sapigut
*vengut
*torat
*naixut
*creixut
*mereixut
*aparescut
*comparescut
*conescut
*sentat
*sobreset
*absolgut / resolgut
*estrenyut / constrenyut
*compongut
*admetut / comprometut
*fundit / confundit
*empenyut
*romangut

Infinitiu

Participi
Incorrecte

-it / -ida
-its / -ides
-ert / -erta
-erts / -ertes

Correcte
cabut
sabut
venut
torut o tort
nascut
crescut
merescut
aparegut
comparegut
conegut
segut
sobresegut
absolt /resolt
estret / constret
compost
adms / comproms
fos / confs
emps
roms

dormir / patir / florir / oir

Correcte
dormit / patit

obrir

*obrit

obert

-ert / -erta
-erts / -ertes

establir
omplir

*establit

establert
omplert

-s / -esa
-esos / -eses

imprimir

*imprimit

imprs

-rt / -rta
-rts / -rtes

morir

*morit

mort

-ut / -uda
-uts / -udes

tenir

tingut

Remarques
El participi s la forma no personal del verb que pot tenir un valor adjectiu i, per tant, pot concordar en
gnere i nombre amb el nom que qualifica.
Hem tingut un mat farcit de sorpreses.
Les places, ben repartides, satisfan a tothom.
Els menors, avisats del perill, van creure leducador.

Morfosintaxi

93

EL VERB

Tema 4

Tamb es respecta la concordana en les oracions amb funci de complement circumstancial.


Vistes les proves presentades, s procedent admetre a trmit la demanda.
Admesa a trmit la demanda, citeu les parts.
Adjunta, us trameto la demanda presentada.

Linfinitiu
s la forma no personal del verb que pot tenir el valor dun substantiu i s independent de qualsevol mats
temporal.
Tot seguit repassarem els errors ms comuns que se solen fer en ls dels verbs en infinitiu:
a) Linfinitiu no porta article.
El comenar s el que ms costa.
Comenar s el que ms costa.
El fet de comenar s el que ms costa.
Haver de comenar s el que ms costa.
b) Linfinitiu no s un imperatiu.
Passar a la sala, si us plau.
Passeu a la sala, si us plau.
c) Al + infinitiu no sadmet en contextos formals.
A lacabar el curs es far un qestionari de satisfacci.
En acabar el curs es far un qestionari de satisfacci.
Quan acabi el curs es far un qestionari de satisfacci. (ms recomanable)
Sha susps el judici al retirar la denncia.
Sha susps el judici en retirar la denncia.
Sha susps el judici perqu han retirat la denncia.

(ms recomanable)

d) De + infinitiu no t valor condicional.


De saber-ho, haurem actuat duna altra manera.
Si ho hagussim sabut, haurem actuat duna altra manera.
e) Linfinitiu dintroducci no s correcte.
Finalment, advertir-lo que si no es presenta ser declarat en rebellia.
Finalment, ladverteixo que si no es presenta ser declarat en rebellia.
Finalment, conv advertir-lo que si no es presenta ser declarat en rebellia.
Limperatiu
Limperatiu es forma a partir dels presents dindicatiu i de subjuntiu. Ja sabem que no t 1a persona del
singular; la 2a persona, del singular i del plural, es forma a partir de lindicatiu, i la resta de persones (s a dir,
3a del singular i 1a i 3a del plural) es formen a partir del subjuntiu.

94

Morfosintaxi

EL VERB

Tema 4

present
dindicatiu

imperatiu

present de
subjuntiu

moc
mous
mou
movem
moveu
mouen

-mou
mogui
moguem
moveu
moguin

mogui
moguis
mogui
moguem
mogueu
moguin

Pel que fa a les formes velars, de vegades podem dubtar a lhora de formar un imperatiu. Per aix, s til
recordar aquesta norma, que segueixen sempre tots els verbs: cal fixar-se en les formes del singular, de
manera que la 2a persona del singular es correspon amb la 2a del plural i la 3a persona del singular es
correspon amb la 1a i 3a del plural. Vegem-ho en lesquema segent:

singular
-2a
3a

imperatiu
plural
1a
2a
3a

Per exemple:
-digues
digui
-coneix
conegui

diguem
digueu
diguin
coneguem
coneixeu
coneguin

-beu
begui
-vine
vingui

beguem
beveu
beguin
vinguem
veniu
vinguin

Ja hem vist que quan es vol expressar una ordre sha dutilitzar la 2a persona del plural de limperatiu i no
linfinitiu:
Tancar la porta, si us plau.
Apagar els mbils.

Tanqueu la porta, si us plau.


Apagueu els mbils.

Quan lordre s negativa, sha dutilitzar el present de subjuntiu:


Moveu els expedients. (imp.) No mogueu els expedients. (pres. subj.)
Enceneu el llum. (imp.) No encengueu el llum. (pres. subj.)

Oracions condicionals
En el quadre segent trobareu esquematitzat com hem dusar els temps verbals en les oracions
condicionals.

Morfosintaxi

95

EL VERB

Tema 4

Oraci subordinada
Si aproves lexamen de catal,
present
Si aprovessis lexamen de catal,
imperfet subj.
Si haguessis aprovat lexamen,
plusquamperfet subj.

Oraci principal
farem una festa.
futur
farem una festa.
condicional
haurem fet una festa.
condicional perfet

Per tant, sn incorrectes les construccions segents:


Si haguessis aprovat lexamen, hagussim fet una festa.
Si hagus sabut que vindries, hagus encomanat el dinar.
Si hagus sabut que vindries, hauria encomanat el dinar.

Perfrasis verbals
Sn la uni de dos verbs per expressar una idea nica. El primer verb es conjuga i aporta el sentit a la
perfrasi, i el segon ha de ser un infinitiu, un gerundi o un participi, i s el que aporta el significat a loraci.
Segons quin sigui el primer verb, distingim entre diversos tipus de perfrasis, tal com veureu a la taula
segent. A ms, cal tenir en compte els errors ms freqents que se solen fer en algunes daquestes
construccions.
Tipus de perfrasis

Dobligaci o
necessitat

Dimminncia

Heu de comparixer al judici del


dia 3 de juny.

Teniu que comparixer al


judici del dia 3 de juny.

Haver-se de + infinitiu

Sha de provar la seva culpabilitat.

Es t de provar la seva
culpabilitat.

Caldre + infinitiu

Cal presentar lescriptura de poder.

Hi ha que presentar
lescriptura de poder.

Caldre + que + oraci

Cal que ratifiqueu el conveni


regulador.

Es precs que ratifiqueu el


conveni regulador.

Deure + infinitiu

Deu ser el prit qui truca.

Ser el prit qui truca.

Devien ser cent persones, en


aquella manifestaci.

Hi serien / Deurien ser


cent persones, en aquella
manifestaci.

Poder + infinitiu

Enguany podrem ampliar els


pressupostos per al material.

Estar a punt de +
infinitiu

La vista est a punt de comenar.

Estar per + infinitiu

El tren estava per sortir.

Anar a + infinitiu
(sempre en passat)

Anava a obrir la porta, per vaig


veure que no hi havia pany.
Tot seguit fonamentar les meves
conclusions.
Plour./ Est a punt de ploure.

96

Morfosintaxi

Incorreccions habituals

Haver de + infinitiu

De probabilitat

De possibilitat

Exemples

Tot seguit vaig a


fonamentar les meves
conclusions.
Va a ploure.

EL VERB

Tema 4

De freqncia

Soler + infinitiu

Com que s molt tena, en Pere sol


aconseguir tot all que es proposa.

Estar + gerundi

Les autoritats estan fent un


seguiment exhaustiu dels
abocaments.

De durada

Les autoritats vnen fent


un seguiment exhaustiu dels
abocaments.

u EXERCICIS

1. Completeu les frases segents amb les formes adients dels verbs entre parntesis.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

La lesi no va permetre que latleta ...................... (igualar) les marques anteriors.


Quan rem petits, els professors ens ......................... (castigar) de cara a la paret.
Sempre que ............................ (tornar, nosaltres, imperfet) de viatge li ............................ (portar) algun regal.
En Joan i lEster ................................ (desitjar) que els facis algun regal sorpresa.
No ......................... (marejar, tu) el teu pare amb aquestes foteses.
........................... (abraar, vosaltres) la vostra germana.
El professor continua ............................. (esperar) que facis el treball pendent.
Ser millor que us .......................... (abstenir, vosaltres) de fer comentaris forassenyats durant la declaraci.
Hem demanat a lAjuntament que ............................ (adequar) els parcs i jardins del municipi.
s millor que lescola ............................ (tancar) mentre duren les obres.

2. Conjugueu la 1a persona del singular del present dindicatiu i del present de subjuntiu daquests verbs.
1a persona singular
Present indicatiu

Present subjuntiu

renunciar
crear
lloar
continuar
suar
incoar
adequar
creuar

3. Destrieu entre els segents verbs de la tercera conjugaci quins sn incoatius i quins sn purs. Distribuulos en dues files conjugant-los en primera persona del present dindicatiu.
dormir, servir, avorrir, inhibir, grunyir, munyir, produir, requerir, precedir, ajupir, descobrir, escollir, repartir, deduir,
recollir, aclarir, fugir, sofrir, emmalaltir, competir, sorgir, cruixir, introduir, proveir, consentir, bullir, eximir, pressentir,
transgredir, urgir

Morfosintaxi

97

EL VERB

Tema 4

verbs purs

verbs incoatius

dormo

serveixo

4. Completeu les frases segents amb la forma verbal adequada.


1. Per fer el pasts, primer ......................... (batre, jo, present) la clara amb el sucre i desprs hi ................... (afegir, jo,
present) el rovell i la farina.
2. Lacte s.............................. (anunciar, present) a tot arreu com un gran esdeveniment.
3. ..........................-vos (menjar, vosaltres) lesmorzar i desprs .................... (veure, nosaltres) si us compro pegadola.
4. No pots anar ............................ (interrompre) cada minut!

5. Feu el mateix que a lexercici anterior.






1.
2.
3.
4.
5.

6.
7.
8.
9.
10.

Fa quinze anys que el .............................. (conixer, jo).


Em passo el dia ........................... (introduir) dades a lordinador.
............................ (comparixer, jo, present) en qualitat de testimoni.
La Marta ............................ (poder, present) aprovar fcilment les oposicions.
Ladvocada va provar suficientment que el seu client no havia .............................. (ometre) el deure de socors a la
vctima.
Ella el ............................ (denunciar, present) com a autor de les amenaces.
Si no heu ............................. (estendre) la roba, haureu de fer-ho de seguida.
Desprs dels aldarulls sha ............................ (reprendre) el judici amb normalitat.
Els nens ............................ (obeir) el mestre si tingus ms autoritat.
No .......................... (consentir, jo, present) que minsultis!

6. Feu el mateix que a lexercici anterior.


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

De seguida que ................................ (poder), vine a recollir linforme pericial.


............................... (treure) aquests paquets daqu, i desprs feu el que ........................... (voler).
Abans sempre ............................. (tossir) durant la nit, per ara ja hi he trobat remei.
............................ (escollir) el que tagradi ms.
Desitgem que tots els invitats ............................. (caber) b en aquesta sala.
Si et ............................... (poder) ajudar, ho faria de bon grat.
Quan ........................... (saber) el resultat de lexamen medicoforense, digues-mel.
Quan li semblava ............................. (escopir) a terra; era una persona amb molt poca educaci.
............................... (estar) quiet, si no avisar la mestra.
El jutge ha decidit que el reu ................................ (sortir) de la pres controlat per una polsera.

7. Corregiu les formes verbals quan sigui necessari.


1. La secretria atn els convidats amablement.
2. No cal que traguis els expedients de larmari. Ara treiem els nostres.

98

Morfosintaxi

EL VERB

3.
4.
5.
6.
7.
8.

Tema 4

Si sapigus on anirem de vacances, ja comenaria a preparar-ho tot.


Jo masseguraria que capiguessin les maletes al cotxe.
Si pertangussiu al club excursionista, gaudirieu de la natura amb tota la famlia.
Vaig estar molt content que mescrigussiu des dEgipte.
No crec que poguem venir.
Els ciutadans se senten traicionats perqu els resultats no reflexen la seva elecci ni garantitzen un govern
estable.

8. Ompliu els espais buits amb la forma que correspongui dels verbs en negreta de la mateixa frase.
1. Encenc la foguera.
Vol que jo ............................ la foguera.
Volia que jo ............................ la foguera.
2. Enteneu aix?
Magrada que ............................. aix.
Magradaria que .............................. aix.
3. Treu la moto.
Et dic que ............................... la moto.
Et vaig dir que ............................ la moto.
4. Suspendran el judici?
Espero que no ................................ el judici.
Esperava que no ................................. el judici.
5. Ens revenem les entrades del concert.
Ens demanen que ens ................................. les entrades.
Ens demanaven que ens ............................... les entrades.
6. Aquest aparell val molts diners.
Quan en ................................... menys, el comprar.
Si en .............................. menys, el compraria.
7. Seieu, si us plau!
Magrada que ............................... a classe.
Magradaria que .............................. a classe.

9. Passeu les segents ordres afirmatives a negatives.


Ex. Moveu els expedients!

1. Parla ms fluix!
2. Dissoleu la manifestaci!
3. Repreneu el ritme!
4. Estigues quiet!
5. Escriviu la redacci!
6. Coneguem-nos primer!
7. Correu ms de pressa!
8. Beu ms aigua!

Morfosintaxi

No mogueu els expedients.


...............................................
...............................................
...............................................
...............................................
...............................................
...............................................
...............................................
...............................................

99

EL VERB

Tema 4

10. Les frases segents sn ordres. Poseu-hi les formes verbals adients.







1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

No li ................................... (retreure, nosaltres) la seva feblesa.


......................................... (veure, vosaltres) la tasca que ha fet i .................................-ne (conixer, vosaltres) els motius.
.................................-me (dir, tu) si comenars el curs.
No ens ................................. (estendre, nosaltres) amb detalls que no interessen a ning.
No ens ......................................... (moure) i no passar res.
Cal que us ........................................ (creure) el que us diuen.
Vull que .................................... (reconixer) el vostre error.
No ....................................... (respondre, vosaltres) amb monosllabs al vostre pare! ....................................... (aprendre,
vosaltres) a comportar-vos.
9. Cal que ....................................... (obtenir, nosaltres) una autoritzaci del jutge per poder embargar-li el sou.
10. Vull que ....................................... (saber, vosaltres) que si fumeu al bus, al taxi o al tren infringireu la llei.

11. Corregiu, si cal, els gerundis incorrectes daquestes frases.


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Van assistir a la reuni esperant arribar a un consens.


Instrucci 01/06 modificant la Instrucci 11/96, de permisos dabsncia del lloc de treball.
Si rebeu estudis informatius, analitzeu-los retornant-los a la unitat emissora.
La Unitat de Control de Gesti va elaborar el pressupost, gestionant-lo immediatament.
Sest ampliant la formaci dels funcionaris oferint-los cursos dinformtica.
Van presentar una demanda sollicitant que es requers de pagament el demandat.
Havent acabat lacte, els assistents van sortir de la sala.
Va sortir del judici rient i saltant.
Ha trigat 255 dies a curar-se de les lesions, quedant-li seqeles a lavantbra dret.
La sentncia absol la persona acusada imposant dofici les costes causades.

12. Completeu les frases segents amb la forma del participi adequada.
1. LAjuntament ha ................................. (establir) un termini molt curt per fer les reclamacions.
2. El seu ajudant lha .............................. (suplir) amb tanta eficcia mentre era fora que lempresa ha decidit
contractar-lo.
3. Quants fulls has .................................. (imprimir)?
4. No se mhavia ............................... (ocrrer) que podien ser cosins.
5. A lacte de presentaci, he ............................. (seure) a la primera fila.
6. No mhan ............................... (cabre) tots els expedients a larxivador.
7. Per fi li han ............................... (aparixer) els informes que buscava.
8. No hem ............................... (ser) a temps de citar tots els testimonis.

13. Completeu aquestes frases condicionals amb la forma verbal adient.






100

1.
2.
3.
4.
5.

Si li ........................................ (escriure) una postal, lvia us ho hauria agrat.


Podries guanyar tots els rivals si ..................................... (crrer) una mica ms rpid.
Si hagus sabut que em podien desnonar, ................................... (pagar) abans.
Si dem ............................ (perdre, nosaltres) el judici, haurem de pagar una multa.
Si la moto .................................. (estar) en millors condicions, segur que me la compraria.

Morfosintaxi

EL VERB

Tema 4

14. Escriviu les formes que falten per acabar la srie.


Infinitiu

Pres. ind.
1a sing.

Pres. ind.
1a plural

Pres. subj.
1a plural

Gerundi

Participi

combatre

combato

combatem

combatem

combatent

combatut

crrer
concebem
pertnyer
percebent
difondre
incloure
capiguem
resoldre

15. Ompliu els buits amb les formes de les perfrasis dobligaci o de probabilitat adients.








1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.

El denunciat ..................... complir amb lobligaci de presentar-se al judici.


El jurat ja .................................... haver pres una decisi.
No ................................... que presentis el carnet didentitat.
Limputat ...................................... aclarir al magistrat si va participar en el robatori.
La imposici de mesures penals alternatives ............................... valorar amb molta prudncia.
.............................. que fssiu puntuals.
No ............................ ser cert que lhagin inculpat.
Ja no ..................................... venir, si a hores dara no ha arribat.
Pel que fa a les penes imposades, .................... indicar que no arriben al 3%.

16. Corregiu les frases segents quan sigui necessari.


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.

Si haguessin aprovat els pressupostos, els hagussim gestionat immediatament.


Els alumnes tenen que assistir obligatriament a les 40 hores de prctiques.
s precs que portis els expedients al despatx del secretari abans de les dotze.
Seria el mes de juliol passat quan es va inaugurar el Servei dAtenci a lUsuari.
El rtol deia: no fumar.
Ser el repartidor qui ha vingut.
Vnen treballant en aquesta qesti des de lany 1993.
Dhaver-se sapigut que no es feia la reuni, no haurem vingut.
Al comenar el judici, shan de cridar tots els testimonis.
Hi va haver un gran nombre de visitants, provocant lenfonsament de la torre.
Finalment, concloure que no es pot admetre la petici respecte a la custdia del fill.

Morfosintaxi

101

Tema 5

LES FUNCIONS SINTCTIQUES


Subjecte (S)
En el tema de loraci, en parlar dels seus components bsics, ja vam avanar les caracterstiques principals
del subjecte. Recordem-les:
s all (persona, animal o cosa) de
qu declarem o prediquem alguna
cosa.
Definici

El jutge ha dictat sentncia.


S
El teu gat s molt esquerp.
S
Aquest llum fa pampallugues.
S

Sol anar al davant del verb, tot i que


pot aparixer darrere seu.

Ha arribat el tren de les nou.



S
No ha vingut, la teva mare.

S

Caracterstiques

Pot no aparixer (subjecte elidit).

Calleu! (vosaltres)

S elidit

Hi pot haver oracions sense subjecte


quan el verb s impersonal.

Es viu b a pags.
s massa tard.
Plou molt.
Hi ha procediments pendents darxivament.

En les passives perifrstiques la


funci de S la fa el complement
directe de loraci activa i el S de
loraci activa passa a fer la funci de
complement agent.

La policia va detenir uns delinqents.


S
V
CD

Concorda amb el verb en nombre i


persona.

Lovella menja herba del prat.


S
V

Uns delingents foren detinguts per la policia.


S pacient
V
C. agent

Les ovelles mengen herba del prat.


S
V
Com
lidentifiquem

102

Morfosintaxi

Aquesta regla ens pot ser


especialment til en els casos en
qu el S apareix darrere del verb,
en la posici que ocuparia un
complement directe, per poder
diferenciar-lo daquest ltim.

Magraden molt els teus dibuixos.



V
S
Magrada molt el teu dibuix.

V
S

LES FUNCIONS SINTCTIQUES

Tema 5

La funci de S la poden realitzar un sintagma nominal, un pronom fort o feble, un infinitiu o una oraci.
La Snia treballa en un bufet dadvocats.
S

(sintagma nominal amb funci de S)

Vosaltres heu confs lelectorat.


S

(pronom fort amb funci de S)

Dexpedients, nhan entrat?



S

(pronom feble amb funci de S)

Magrada molt llegir.



S

(infinitiu amb funci de S)

El noi de qui em parles s bomber.



S

(oraci amb funci de S)

Complement del nom (CN)


El nom, com a nucli dun sintagma nominal, pot anar acompanyat dun o ms adjectius, dun sintagma
preposicional o duna oraci de relatiu que el complementin. Aquests elements fan la funci de
complement del nom.

Els pasos rics tamb pateixen els efectes del canvi climtic.

CN
CN

La casa on viu el meu germ s de lloguer.



CN

Complement directe (CD) i complement indirecte (CI)


Recordeu que anomenem verbs transitius els verbs que necessiten la presncia dun CD per tenir un
significat complet; els que no la necessiten sanomenen verbs intransitius.
Fixeu-vos en aquests dos exemples:
Els nens han visitat.
Els nens han visitat la Catedral de Girona.

La primera frase s agramatical perqu el verb s transitiu i, per tant, li fa falta un CD per completar el seu
significat.
Repassem, a continuaci, algunes de les caracterstiques que diferencien el CD i el CI:

Morfosintaxi

103

LES FUNCIONS SINTCTIQUES

Definici

Com
lidentifiquem

Tema 5

CD

CI

El CD indica lobjecte (persona, cosa...)


sobre el qual recau lacci expressada pel
verb.

El complement indirecte indica qui s el


destinatari de lacci verbal.

El cambrer neteja els gots.



CD

Avui he escrit als meus cosins.



CI

El CD no necessita cap lligam que luneixi


al verb, s a dir, generalment no va precedit
de preposici (a, per a).

Va sempre introdut per preposicions (a o per


a) o el pronom que el representa substitueix
un SPrep.

Ja he avisat la Maria.

CD

He regalat flors a la meva mare.



CI

Hem citat els testimonis.



CD

Tinc un encrrec per a tu.



CI

Hi ha molt pocs casos en qu el CD admet


preposici:
Davant dun pronom personal fort (The
saludat a tu)
En les oracions recproques (Es miren lun
a laltre)
En frases on hi pot haver ambigitat (El
conec millor que al teu germ)
Opcionalment davant dels pronoms tots,
totes, tothom i ning (No he vist (a) ning)
Daltra banda, en passar loraci a passiva,
el CD de loraci activa nesdev el S.
El jutge va citar el testimoni.
S
CD
El testimoni va ser citat pel jutge.
S pacient
C. agent
A diferncia del S, el CD no pot ser elidit de
loraci i no concorda amb el verb.
(Jo) He visitat els meus cosins.
S elidit
CD

Tal com hem vist en el quadre anterior, generalment la funci de CD la realitza un sintagma nominal, mentre
que la de CI la fa un sintagma preposicional. Ara b, aquestes funcions tamb les poden realitzar un pronom
fort, un pronom feble o una oraci.
Us ha cridat a vosaltres.

CD
A nosaltres ens llana floretes cada dia.
CI
El pentino cada mat.
CD

104

Morfosintaxi

(pronom fort amb funci de CD)


(pronom fort amb funci de CI)
(pronom feble amb funci de CD)

LES FUNCIONS SINTCTIQUES

Tema 5

Li agrada molt anar al cinema.


CI
Explicam per qu heu arribat tard.

CD
Tinc bombons per a qui en vulgui.

CI

(pronom feble amb funci de CI)


(oraci amb funci de CD neutre: equival a aix)
(oraci amb funci de CI)

Les interferncies del castell ens han portat a considerar intransitius verbs que en realitat sn transitius i a
considerar transitius verbs que sn intransitius. En aquests casos s fcil confondre el CD i el CI.
Sn transitius verbs com ajudar, amenaar, atendre, avisar, citar, elegir, escollir, escoltar, estimar, obligar, saludar,
veure i visitar. En aquests casos el verb regeix o demana un CD, el qual recordem-ho no pot anar introdut
per cap preposici.
En Joan ha amenaat a en Pau a la sortida de lescola.
En Joan ha amenaat en Pau a la sortida de lescola.

(verb transitiu)

En canvi sn intransitius agradar, avortar, callar, crrer, treballar, telefonar, esmorzar, dinar, berenar i sopar, entre
altres. En aquests casos el verb no pot aparixer mai seguit dun CD.
Avui he telefonat la Nria.
Avui he telefonat a la Nria.

(verb intransitiu)

He dinat llenties.
He menjat llenties per dinar. (verb intransitiu)
Hem recorregut la sentncia.
Hem recorregut contra la sentncia.

(verb intransitiu)

No obstant aix, hem de tenir en compte que una bona part de verbs tant es poden usar transitivament
com intransitivament, depenent del significat que tinguin dins el context en el qual apareixen.
Aquest advocat crida molt durant els judicis. (cridar: fer crits; intransitiu)

V
Ladvocat ha cridat els testimonis perqu compareguin a la sala. (cridar: avisar; transitiu)

V
CD

Remarques sobre el CD i el CI
El CD i el CI poden aparixer junts en una mateixa frase:

He portat flors a la meva mare.


CD
CI

El CD pot no aparixer quan el verb transitiu t un significat complet amb CD o sense. En aquests casos es
tracta de verbs que es poden usar en un sentit absolut.
El teu fill parla lalemany amb molta claredat.
El teu fill parla amb molta claredat.

Morfosintaxi

(amb CD)
(sense CD)

105

LES FUNCIONS SINTCTIQUES

Tema 5

Si destinatari de lacci i objecte de lacci coincideixen, la funci de CD recau sobre el destinatari sempre
que no expressem lobjecte.
En Pere ha pentinat la Nria / En Pere es pentina

CD
CD

(destinatari)
(destinatari)

(no expressem lobjecte: els cabells)

Si expressem lobjecte, el destinatari passa a fer la funci de CI.


En Pere ha pentinat els cabells a la Nria / En Pere es pentina els cabells

CD
CI
CI
CD

(objecte) (destinatari)
(destinatari)
(objecte)

Complement preposicional (CP)


Hi ha verbs que completen el seu significat amb un complement semblant al directe (ja que tamb expressa
lobjecte en qu recau lacci) per que va introdut per una preposici. Sn complements que regeixen els
anomenats verbs preposicionals o de rgim verbal i el complement que regeixen sanomena complement
preposicional o de rgim verbal.
Ha aprs a nedar en poc ms duna setmana.

CP
Ens hem descuidat dagafar el paraigua.

CP
Confieu en mi.

CP
La Nria no sav gens amb la Marta.

CP
Sinteressa per tot el que diuen les revistes del cor.

CP
Els terroristes van atemptar contra un comboi dajuda humanitria.

CP

A continuaci us donem una llista dels principals verbs preposicionals:


a
accedir a
acostumar-se a
arriscar-se a
atenir-se a
atrevir-se a
contribuir a
decidir-se a
dedicar-se a
exposar-se a
limitar-se a
negar-se a
obligar a

106

Morfosintaxi

de
abstenir-se de
adonar-se de
aprendre de
burlar-se de
dubtar de
oblidar-se de
parlar de
penedir-se de
queixar-se de
recordar-se de
riures de
saber de

en
afanyar-se en
collaborar en
complaures en
confiar en
consistir en
convertir en
entossudir-se en
insistir en
participar en
pensar en
tardar en
tenir inters en
vacillar en

amb
amenaar amb
anar amb compte amb
comptar amb
conformar-se amb
trobar-se amb
fer-se amb

contra
recrrer contra
apellar contra

LES FUNCIONS SINTCTIQUES

Tema 5

Ms endavant veurem com la preposici que introdueix els complements preposicionals pot canviar davant
dinfinitiu (en i amb es canvien per a o de) o b desapareix cau davant de la conjunci que.

Atribut (Atr.)
Anomenem atribut el complement que expressa una caracterstica atribuda al subjecte amb el lligam dun
verb copulatiu (ser, estar, semblar o parixer).
Aquestes flors sn de paper.

Atr.
El testimoni estava nervis.

Atr.
Amb aquests cabells, sembles un espantall.

Atr.

La funci datribut la pot realitzar un sintagma nominal, un adjectiu o un sintagma preposicional i, quan la fa
un adjectiu, concorda amb el subjecte en gnere i nombre.

Complement predicatiu (Pred.)


Respon a la pregunta com? s ladjectiu o substantiu que completa simultniament el verb (predicatiu, no
copulatiu) i el subjecte o el complement directe.
La Nria sha tornat vermella.

S
Pred.
Porta la camisa tacada.

CD
Pred.

Si la funci la realitza un adjectiu, concorda en gnere i nombre amb el subjecte o el complement directe
que complementa.
Com que apareix amb verbs predicatius, s impossible confondrel amb latribut.
El vigilant s molt tranquil.
(verb copulatiu: s)

Atr.
El vigilant ha actuat molt tranquil.
(verb predictiu: ha actuat)

Pred.

Per s cal vigilar a no confondrel amb el complement circumstancial de manera, que, si b tamb respon a
la pregunta com?, t per resposta un adverbi, no un adjectiu.
Aquest bolgraf escriu b.

CCM

Morfosintaxi

107

LES FUNCIONS SINTCTIQUES

Tema 5

Tampoc lhem de confondre amb el complement del nom. En aquests casos, diferenciarem el predicatiu del
complement del nom perqu ladjectiu amb funci de predicatiu es pot situar davant del nom sense que la
frase resulti agramatical.



Hem rebut el correu obert.


Hem rebut obert el correu.
Sha comprat la brusa vermella.
Sha comprat vermella la brusa.

(Pred.)
(Pred.)
(CN)
(CN)

Complement circumstancial (CC)


Completa el verb o tot el predicat indicant-ne les circumstncies.

Aquest locutor de rdio parla malament.



CC manera
LEstel i jo vam anar al teatre.

CC lloc
Laccident va ocrrer la nit del dijous.

CC temps
LEduard ha marxat amb els seus cosins.

CC companyia
He arribat tard per culpa dels embussos que hi ha a la variant.

CC causa
Hem decorat lhabitaci amb garlandes de colors.

CC instrument
Aquesta nena menja poqussim.
CC quantitat

Aquesta funci la pot realitzar un sintagma nominal o preposicional, un adverbi o locuci adverbial, un
pronom feble o una oraci subordinada.

u EXERCICIS

1. Indiqueu quina funci sintctica realitzen els elements subratllats en les oracions segents: S o CD.
Tingueu en compte que el S sempre concorda amb el verb.





108

1.
2.
3.
4.
5.
6.

Camina molt a poc a poc, la Montse.


Cada mat pentina les nenes.
A laeroport acaben daterrar dos avions provinents de Londres.
Ja ha arribat tothom.
No suporto els programes desports.
No li agrada el teatre musical.

Morfosintaxi

LES FUNCIONS SINTCTIQUES

Tema 5

2. Completeu cadascuna de les frases segents amb lopci que considereu correcta, tenint en compte que
els CD per norma general no van precedits de preposici i que els CI s.







1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

LAndreu sestima .............................. (la Mireia / a la Mireia) amb deliri.


Magradaria telefonar .............................. (lEsteve / a lEsteve).
Hem citat a judici .............................. (limputat / a limputat).
Escolta b .............................. (el teu advocat / al teu advocat) abans de prendre una decisi.
LEstel esperava .............................. (el seu pare / al seu pare).
No molesteu .............................. (els companys / als companys).
El llop es va menjar .............................. (la Caputxeta / a la Caputxeta).
Aquestes coses no agraden .............................. (ning / a ning).

3. Indiqueu si els elements subratllats de les frases segents fan funci dAtr., Pred. o CC de manera.







1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

La Montse i lEster van tornar juntes de Barcelona.


En Llus semblava esperitat quan marxava cap a casa.
Sc el redactor en cap daquest diari.
Lhome va sortir damagat de la botiga.
El pare ha acabat malalt per culpa dels bancs.
La campanya de recollida daliments ha funcionat fora b.
Mhe posat el vestit arrugat.
Est nerviosa a causa del judici.

4. Indiqueu la funci sintctica que realitzen els elements subratllats en les oracions segents.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.

Avisam quan arribi la teva mare.


Ja ens hem desempallegat de la nevera vella.
Han arribat dos funcionaris nous.
A en Robert no li agraden gens les pellcules de terror.
Em sap greu que thagis enfadat.
Hem vist el teu professor aquest mat en sortir de classe.
Aquesta actriu, que sacaba de divorciar, ha fet molt poques pellcules.
Aviat seran vacances.
El Bara va guanyar el partit per la mnima.
En Jordi parla massa de vegades.
Lha molestat que no tinguessis en compte les seves propostes.
En Jordi es creu lnima del grup.
El cap de setmana passat vam viatjar a Roma.
Tinc el vostre advocat al telfon.
Hem pintat la faana amb la pintura que ens ha deixat el ve.

Morfosintaxi

109

Tema 6

ELS PRONOMS FEBLES


Els pronoms febles sn elements formats per una sllaba tona que es pronuncien junt amb el verb. La seva
funci principal s substituir elements sintctics de la frase a fi de no repetir-los.
He vist el teu germ. Tu lhas vist?

(l substitueix el teu germ)

Tot i aix, tamb poden formar part del mateix verb i llavors no substitueixen cap element: s el cas dels
verbs pronominals com veure-hi, adonar-se, ballar-la, etc. En aquest cas el pronom no t funci sintctica.
La majoria dels pronoms poden presentar fins a quatre formes diferents.
Singular

Plural

1a pers.

me

em

nos

ens

2a pers.

te

et

vos

us

lo

el

los

els

ls

la

els

ls

les
ho

3a pers.
li

adverbials

ns

(hi)

los

se

es

ne

en

hi

Per saber quina forma hem dusar, hem de tenir en compte la posici que ocupen en relaci amb el verb i en
combinaci amb altres pronoms.
Pronoms

Exemples

em, et, es,


ens, us,
el, els,
en

Davant dun verb comenat en consonant


Davant dun verb comenat en vocal o en h
si el pronom no t forma elidida
Darrere del verb quan lhem de collocar
darrere dun altre pronom feble

es pentina
ens endarrerim

Forma
plena

me, te, se,


nos, vos,
lo, los, li,
la, les,
ho, en, hi

Darrere dun verb acabat en consonant o en


diftong
Davant dun altre pronom feble

cansar-se
mireu-vos
te la quedes
mel dnes

Forma
elidida

m, t, s,
l, n

Davant dels pronoms febles hi i ho i dun


verb comenat en vocal o en h

tho perds
minstallo

Forma
reduda

m, t, s,
ns,
l, ls,
n

Darrere dun verb o dun altre pronom feble


acabats en vocal, no en diftong

estimil
treure-lan

Forma
reforada

110

Morfosintaxi

endugueu-vos-els

ELS PRONOMS FEBLES

Tema 6

Collocaci dels pronoms febles


Els pronoms febles es colloquen o tots davant del verb o tots darrere del
verb.

Me la dna.
Dna-me-la.

Normalment sescriuen davant del verb, per si el verb s un imperatiu


o un infinitiu van sempre al darrere i si es tracta del passat perifrstic o
duna perfrasi verbal poden anar tant al davant com al darrere.

Et sento b, Nria.
Tanca-la, la porta.
Els vaig esperar.
Vaig esperar-los.
Nha de menjar, de pa.
Ha de menjar-ne.

Si el pronom o la combinaci de pronoms van al darrere del verb,


han danar units entre si per mitj de guionets, dun apstrof o duna
combinaci dun apstrof i guionets.

Porta-la-hi.
Agafans.
Dnals-en.
Mengeu-vos-lhi.

Si el pronom o la combinaci de pronoms van davant del verb, no es


poden unir entre ells o amb el verb per mitj de guionets. Noms shi
pot fer servir lapstrof.

Li he telefonat.
Lhi portar.
Te lamago.
Us les hi deixar.

s de lapstrof
Tenint en compte que lapstrof marca lelisi duna vocal, cal escriurel
tan a la dreta com sigui possible.

Va emportar-sel.
Te nhas danar.

Ara b, la combinaci el + en s len i no pas len, ja que la forma *le no


existeix.

No puc treure-len.

El pronom la no sapostrofa davant de verbs que comencen amb (h)i o


(h)u tones

La installem all?
La humidifiquen.

Les combinacions la hi, li hi, li ho i se us no sapostrofen mai.

La hi va portar.
Li hi van fer tastar el vi.
Li ho comunicar dem.
Se us respecta molt.

Funcions dels pronoms febles


Subjecte (S)
En una frase amb el verb intransitiu:
Quan s indeterminat (s a dir, no
duu cap determinant)

en

Ahir van entrar expedients nous, per avui no


nhan entrat.
No ten surten, de cabells blancs.

Quan s determinat per un


quantificador o lindefinit (noms
se substitueix el nucli del S)

en

Ha descarrilat un tren; feia un any que no en


descarrilava cap.

En aquestes frases el subjecte acostuma a aparixer darrere del verb i no al davant.

Morfosintaxi

111

ELS PRONOMS FEBLES

Tema 6

Complement del nom (CN)


en

He perdut ladrea de la Snia. En tens el


telfon?

Quan s indeterminat (s a dir, no


duu cap determinant)

en

Abans menjava fruita cada dia, per ara no en


menja mai.

Quan s determinat per un


quantificador o lindefinit (noms
se substitueix el nucli del CD)

en

Hem citat dos testimonis a judici i nhavem de


citar sis.

Quan s neutre (equival a aix o


all o s una oraci introduda per
que)

ho

Emportat tot el que sigui teu. Emporta-tho tot.

Quan es refereix a la 1a persona


gramatical

em
ens

En Carles em va acompanyar al museu.

Quan es refereix a la 2a persona


gramatical

et
us

Vaig cridar-te i no em vas contestar.

Quan s reflexiu, referit a la 3a


persona gramatical

es

Per carnaval no es disfressen mai.

Quan s determinat (per un article,


un demostratiu o un possessiu)

el
la
els
les

The cosit el vestit nou i te lhe deixat a sobre el


llit.

Quan es refereix a la 1a persona


gramatical

em
ens

Dem em tallar els cabells.

Quan es refereix a la 2a persona


gramatical

et
us

No us ho dir mai.

a) Com a reflexiu

es

Sest netejant les sabates.

b) Com a determinat (per un article,


un demostratiu o un possessiu)

li
els

Compteu-li les faltes dassistncia.


Els indicarem el cam si no el troben.

Quan s introdut per la preposici


de

en

Tot just ara sadonen de la seva absncia. No se


nhan adonat durant dies.

Quan s introdut per altres


preposicions

hi

No sinteressa gens pels estudis. De fet no shi


ha interessat mai.
Cada dia penso en tu. Nit i dia, hi penso.

Introdut per la preposici de

Complement directe (CD)

Complement indirecte (CI)

Quan es refereix a la 3a persona


gramatical

Complement preposicional (CP)

112

Morfosintaxi

ELS PRONOMS FEBLES

Tema 6

Atribut (Atr.)
Quan s indeterminat (latribut
no duu article, demostratiu o
possessiu, o b s un adjectiu o
una oraci subordinada)

ho

La casa estava deshabitada. Jo no sabia que ho


estava.

Quan s determinat (per un article,


un demostratiu o un possessiu)

el
la
els
les

Semblen els teus pares. Els sn?

Quan el volem emfasitzar

en

Que en sn, de murris!

Si depn dels verbs fer-se, dir-se,


elegir, nomenar i semblants

en

Sha fet gran. Se nha fet de cop.

Si depn de qualsevol altre verb

hi

Somiava despert. Hi somiava sovint.

Si s un CC de lloc introdut per la


preposici de

en

No hem sortit de casa en tot el mat. En tot el


mat no nhem sortit.

Si s un altre tipus de CC (incloenthi els CC de manera introduts per


la preposici de)

hi

Aquesta primavera viatjar a Costa Rica. Hi


viatjaran els teus cosins?
Damagat, hi fumava fins que el van enxampar.

Complement predicatiu (Pred.)

Complement circumstancial (CC)

Combinacions binries de pronoms febles


Per combinar dos pronoms febles cal observar quins elements de loraci volem substituir i determinar-ne
la funci; tot seguit, determinar quin pronom correspon a cadascun dels dos elements i, finalment, combinar
els pronoms.

Deixo revistes al taulell.
CD indet. CCL

En deixo al taulell.
CD (revistes)

Hi deixo revistes.
CCL (al taulell)

Nhi deixo.

Morfosintaxi

113

ELS PRONOMS FEBLES

Tema 6

Ordre de collocaci
A lhora de combinar-los, lordre en qu els colloquem ha de ser el segent:
1r

2n

3r

4t

Reflexiu

2a persona

1a persona

3a persona

Adverbials

CD, CI

CD, CI

CD, CI

CI

CD o atribut

se

te, us

me, ens

li, els

el, la, els, les

ho

en, hi

Pel que fa a les funcions sintctiques, lordre dels pronoms s: CI + CD (o S) + altres complements.
LIu es perd sempre la srie; jo no me la perdo mai.

CI CD
Quan trobi els expedients, ja us els portar.

CI CD
Tho dic perqu desprs no tagafi per sorpresa.
CI CD
De diners, se us en queden molts.

pron. CI CD
Se te nhi han apuntat, de nens, a lexcursi?
refl. CI S CP

Combinacions incorrectes o impossibles


Cal tenir en compte que les combinacions en en, nho i hi hi sn incorrectes i que les combinacions lho, la ho
i les ho s impossible que es produeixin. En els tres primers casos noms podrem pronominalitzar un dels
dos complements.
He agafat iogurts de la nevera Nhe agafat de la nevera. O b: Nhe agafat iogurts.

CD
CC
CD (iogurts)
CC (de la nevera)
He portat aix del rebost. Ho he portat del rebost. O b: Nhe portat aix.

CC
CC
CD (aix)
CC (del rebost)
Anir al teatre amb en Joan Hi anir amb en Joan. O b: Hi anir al teatre.

CC
CC
CC (al teatre)
CC (amb en Joan)

La combinaci li + el, la, els o les


Quan en una combinaci binria el CI est representat per li i el CD per el, la, els o les:
a) Sinverteix lordre de collocaci, de manera que primer hi va el CD i desprs el CI.
b) El pronom li es converteix en hi.

114

Morfosintaxi

ELS PRONOMS FEBLES

Tema 6

CI CD CD CI
Li + el = l hi

He portat lanorac per a en Joan. Posa-lhi si sortiu perqu fa fred.


labric a en Joan

Li + la = la hi

LEster no va presentar la sollicitud. La hi vaig presentar jo perqu


ella estava de viatge.

la sollicitud a lEster

Li + els = els hi

He reservat els bitllets per al pare. Els hi tindran a lagncia fins a


dos dies abans de la sortida.

els bitllets per al pare

Li + les = les hi

La farmacutica mha venut les medecines tot i no portar les


receptes. Porta-les-hi aquesta tarda mateix.
les receptes a la farmacutica

En el catal que es parla al Pas Valenci no es produeix aquesta alteraci i la combinaci utilitzada s lil, li la,
lils i li les.
El viatjant ha oblidat les mostres per al client. El viatjant li les ha oblidat.

CD

CI

per al client

les mostres

La combinaci els + hi
Aquesta combinaci, els hi, representa sempre dos complements, que poden ser:
CD + CI

He comprat els cmics per a en Llus. Els hi he comprat.


CD
CI
CD CI

CI + CC

Telefonar als meus tiets al vespre. Els hi telefonar.


CI
CC
CI CC

CD + CC Vam acostar els pares a lestaci. Els hi vam acostar.



CD
CC
CD CC
CD + Pred. Porto els pantalons esparracats. Els hi porto.

CD
Pred.
CD Pred.
CD + CP

No animis els acusats a presentar allegacions. No els hi animis.


CD
CP
CD CP

Li, lhi, li hi
En la llengua escrita cal diferenciar aquestes tres combinacions, encara que en la llengua parlada es
pronuncin igual o gaireb igual.

Morfosintaxi

115

ELS PRONOMS FEBLES

Tema 6

El pronom li substitueix sempre un sol element de loraci, que fa de CI singular. En aquestes oracions el CD
normalment hi s explcit:
Li hem agafat les claus del cotxe.
CI
CD

La combinaci lhi substitueix sempre dos elements de loraci, que poden representar:
CD + CC

Ls de peluix, a les escombraries, no lhi vull llenar.


CD
CC
CD CC

CD + CI

He comprat aquest llibre per a en Lluc. Lhi regalar per Sant Jordi.
CD
CI
CD CI

CD + Pred.

Tornam el jersei intacte. La Bel no me lhi va tornar.


CD Pred.
CD Pred.

CD + CP

Van condemnar linfractor a pagar una multa. Lhi van condemnar.


CD
CP
CD CP

En el cas de li hi, ja sabem que li noms pot substituir un CI de 3a persona, i hi, en aquests casos, normalment
substitueix un CC. Per tant, aquest li mai el podrem apostrofar (si ho fssim, el podrem confondre amb el CD,
com en els exemples del pargraf anterior). En aquests casos, tamb hi sol aparixer explcit el CD.
Amaguem-lhi el mbil.
Amaguem-li-hi el mbil. [a en Josep dins el calaix]

CI CC CD
CI
CC

La combinaci ho + hi
Quan en una combinaci binria el CD est representat per ho i el CP o CC per hi, la combinaci resultant s
lhi.
Trametrem tot aix a lAudincia Lhi trametrem.

(ho) CD (hi) CC

Errors ms comuns

116

a) No sha dafegir el pronom hi a un altre


pronom si noms se substitueix un sol
complement.

Demanar lacta als membres de la comissi.


Els hi demanar lacta.
Els demanar lacta.

b) Compte amb els pleonasmes. Si el pronom


s anteposat a lelement que afecta, cal posarhi una coma.

Hi va anar molt poca gent, al teatre.


No se nha adonat, del que ha passat.
Se mhi ha fet un blau, al colze.

Morfosintaxi

ELS PRONOMS FEBLES

Tema 6

Per si lelement es desplaa al comenament


de la frase cal repetir-lo obligatriament per
mitj dun pronom feble, i generalment no
cal separar-lo de la resta de la frase amb una
coma.

A la Dolors li hem de donar una bona notcia.


A la reuni hi va assistir tothom.

c) No sha de repetir el pronom hi.i

Hi vaig anar-hi.
Vaig anar-hi. / Hi vaig anar.

d) Si hi ha un pronom relatiu, no shi ha


dafegir cap pronom feble.

s un tema del qual nhaurem de parlar.


s un tema del qual haurem de parlar.

e) No sha dutilitzar el pronom en quan hi ha


el nom al qual substitueix. Aquest error s
molt habitual amb el verb haver-hi.i

Volia apuntar-se al curs, per ja nhi havia massa


inscrits.
Volia apuntar-se al curs, per ja hi havia massa
inscrits.

f) Quan el pronom en equival a un possessiu,


solament sha de fer servir el pronom.

He donat linforme al director, que nestudiar la


seva validesa.
He donat linforme al director, que nestudiar la
validesa.

g) Els verbs preposicionals han danar


acompanyats sempre del complement que
regeixen o del pronom que el substitueix. Aix
doncs, quan el complement preposicional
funciona com a complement de dos verbs
alhora, hem de recordar-nos de substituir-lo
pel pronom a la segona frase o proposici.

Podeu anar a la inauguraci, perqu esteu tots


convidats.
Podeu anar a la inauguraci, perqu hi esteu tots
convidats.

h) Alguns verbs pronominals incorporen


pronoms que no fan cap funci sintctica
per que els donen un significat diferent.
Tamb poden formar part de certs modismes.
haver-hi ( haver)

Havia massa gent.


Hi havia massa gent.
La guineu quan no les pot haver diu que sn
verdes.

anar-sen ( anar)

LHelena sha anat / ha anat.


LHelena se nha anat.
Vaig anar a Sidney.

tocar-hi ( tocar)

No li feu cas; no veieu que no toca?


No li feu cas; no veieu que no hi toca?
No toqueu el gos, que va brut!

caure-hi ( caure)

Es deia Rafel, per llavors no vaig caure.


Es deia Rafel, per llavors no hi vaig caure.
Vaig relliscar amb una pell de pltan i vaig caure.

sentir-hi ( sentir)

No sent; s sord.
No hi sent; s sord.
No sento el que em dius.

Morfosintaxi

117

ELS PRONOMS FEBLES

sortir-sen ( sortir)

Era un problema difcil, per mhe sortit.


Era un problema difcil, per me nhe sortit.
El cotxe va sortir de la carretera a causa de la
pluja.

i) Cal distingir quan el pronom es forma part


dun verb pronominal (i no fa, doncs, cap
funci sintctica) i quan s reflexiu (i fa una
funci sintctica determinada).

Sha oblidat dagafar les claus.


Sense funci (V. pronominal)

Quan s reflexiu pot fer funci de CD i CI.


Per saber quina funci fa el pronom que
lacompanya sempre podem substituir-lo per
el, la o li.

En Pere es pentina. En Pere el/la pentina.


(funci CD)
Sha posat el vestit. Li ha posat el vestit.
(funci CI)

j) Sha de posar el pronom en quan se


substitueix un complement directe sense
article.

El jutge dictava moltes sentncies de separaci;


ara ja no dicta tantes.
El jutge dictava moltes sentncies de separaci;
ara ja no en dicta tantes.

k) Cal recordar de posar el pronom en quan


se substitueix un complement introdut per la
preposici de.

Venim del cinema; tamb veniu?


Venim del cinema; tamb en veniu?

l) La forma lis que sutilitza per al CI no s


correcta, i cal substituir-la per els, los o ls.i

Lis vaig donar les grcies.


Els vaig donar les grcies.
Magrada no haver-lis dinsistir.
Magrada no haver-los dinsistir.

Aquestes formes sn les mateixes tant per al


mascul plural com per al femen plural.

Els vaig donar les grcies.


Vaig donar les grcies als assistents.
Vaig donar les grcies a les assistents.

m) Els verbs telefonar, trucar i escriure susen


intransitivament davant dun complement de
persona i, per tant, aquest complement s un
CI i no un CD. Hem dusar, doncs, el pronom
feble que els correspon.

Telefona a ladvocat. Telefona-li.

n) El pronom li noms es pot referir a


persones, per tant, no sha dusar en comptes
del pronom hi quan es fa referncia a ssers
inanimats.

Al meu fill, li dedico molt de temps.


A la dansa, hi dedico molt de temps.

o) Per referir-nos a la 1a i 2a persona del


plural, cal utilitzar els pronoms -nos i -vos en
comptes de -se. En la llengua oral tampoc no
s recomanable dutilitzar-los.

Agafeu-se b, que caureu.


Agafeu-vos b, que caureu.
Vegem-se dem per dinar.
Vegem-nos dem per dinar.

p) No s admissible, en la llengua escrita, que


infinitius com convncer, conixer, etc., i els
imperatius com digues seguits dun pronom
perdin la consonant final i el pronom es
redueixi. En la llengua oral, en canvi, sadmet
aquesta reducci.

Vaig convencel que ens hi acompanys.


Vaig convncer-lo que ens hi acompanys.
Diguem com hi puc arribar.
Digues-me com hi puc arribar.

118

Tema 6

Morfosintaxi

La Nria es fa el menjar.

CI (V. reflexiu)

Truca a les tietes. Trucals.


He descriure al meu sogre. Li he descriure.

ELS PRONOMS FEBLES

Tema 6

u EXERCICIS

1. Substituu el complement subratllat pel pronom feble corresponent i digueu quin tipus de complement
s: CD o CI.
En Sergi beu rom amb cola.

En Sergi en beu.

CD


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Han enviat per fax propostes noves.


Saps si el jutge ha deixat cap encrrec per a mi?
Escriu cartes als presos des de fa molts anys.
Telefona al teu germ al despatx.
Sha acostumat a escridassar els empleats per qualsevol cosa.
El lladre va amenaar lempleat del banc amb un ganivet.
Per qu pegueu a aquesta nena?
Vaig esperar la nvia prop de dues hores davant laltar.
Vam denunciar els vens i ara ens amenacen.
Recorda a en Pau que hem de ser puntuals.

2. Digueu quina funci fan els pronoms febles subratllats (CD o CI). Transformeu, si cal, la frase seguint
lexemple segent per esbrinar-ho.
No us sento gaire b.

No el sento gaire b.

(el: CD; per tant, us: CD)


1. Em tremolen les mans.
2. Fa molts anys que no es veuen.
3. The explicat ms duna vegada que no has dobrir la nevera descal.
4. Renteu-vos les dents abans danar a dormir.
5. Sha deixat les claus a dins el cotxe i ara no el pot obrir.
6. Amaguem-nos darrere la porta!
7. Us ho ha dit perqu no latabaleu ms.
8. No et sento amb tot aquest soroll.
9. No us sento la veu amb tot aquest soroll.
10. Sap que mimporta molt el que li passa.

3. Indiqueu la funci dels complements subratllats (atribut, predicatiu o complement circumstancial de


manera) i substituu-los pel pronom feble corresponent.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Lhivern s cru a Praga.


Robert Redford es conserva b per ledat que t.
El detingut tenia els fills amagats en un soterrani.
Lhan elegit president de la nova junta.
La Teresa escoltava impertrrita el professor mentre la sermonejava.
A casa seva sn del morro fort.
Volem en Jordi com a representant de la companyia.
No cal anar de genolls a la peregrinaci.
Parlar de Pars s parlar de la torre Eiffel.
Sembla amonada, la teva mare.

Morfosintaxi

119

ELS PRONOMS FEBLES

Tema 6

4. Substituu els complements circumstancials i preposicionals subratllats i digueu quin tipus de complement
sn.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Els meus cosins han marxat de viatge.


No he parlat mai de tu amb els teus pares.
No he parlat mai de tu amb els teus pares.
Thaurs desfet daix quan torni?
Mhe penedit sempre dhaver-lo abandonat.
Mhe penedit sempre dhaver-lo abandonat.
Camino molt quan surto dexcursi.
Camino molt quan surto dexcursi.
Sha acostumat a dormir de dia.
La Nria es mira la gent de rell.

5. Substituu la part subratllada pel pronom feble corresponent. Vigileu els apstrofs quan ajunteu els
pronoms.
Em menjo el pasts. Mel menjo.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Es riu de tothom. .................................................


Ens expliques el conte? ........................................
Li vam comprar croissants. ...................................
Em demana que hi vagi. .......................................
Us apartar el tortell. ...........................................
La separo de les altres. ........................................
Es casa amb ella. .................................................
Lenvio a Frana. ..................................................
Et recordes den Pol? ............................................
En trec el llibre. ....................................................

6. Escriviu els grups de pronoms segents collocant-los darrere del verb.


Ens els va trepitjar.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Va trepitjar-nos-els.

Se us va escapolir. .................................................
Ens hi vam repenjar. ..............................................
Els en podrem donar. .............................................
Mels volia fer a mida. .............................................
Els les han de trametre. ..........................................
Se li va aparixer. ...................................................
Li ho puc dir avui. ...................................................
Ens en va portar tres. ..............................................
Els hi podreu enviar. ...............................................
Els el volem regalar. ................................................

7. Passeu les frases de prohibici segents a daltres dimperatives afirmatives utilitzant la mateixa persona.
No ens ho digui.

120

Morfosintaxi

Diguins-ho.

ELS PRONOMS FEBLES

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Tema 6

No lin parlis. ..........................................................


No us hi mateu. ......................................................
No els les treguis. ...................................................
No men llegeixis ms. ............................................
No els hi escrigueu. ................................................
No sels emprovin. ..................................................
No ens ho portis fins dem. .....................................
No li ho compris. .....................................................
No lhi enredis. ........................................................
No els la reservis. ....................................................

8. Trieu la resposta adequada en cada cas segons la normativa.


1. El calendari? ........................... a dins larmari, que ja lagafar.
a) Deixam-el
c) Deixa-mel
b) Deixam-lo
d) Deixa-mel
2. El ratol s darrere la nevera i no ........................... podem treure.
a) lhi
c) nhi
b) len
d) len
3. El bany era moll? Jo no ........................... deixo mai.
a) lin
c) li hi
b) lhi
d) el hi
4. La Clara sempre arriba tard. ...........................
a) Acostumeu-us-hi
c) Acostumeu-vos-hi
b) Acostumeu-shi
d) Acostumeus-hi
5. Quan arribin, la porta ser tancada. ........................... obrirs?
a) Els la
c) Les hi
b) Els l
d) Els hi
6. El sopar, ........................... que ja era fred.
a) vam menjar-nos-lo
c) vam menjans-lo
b) vam menjans-el
d) vam menjar-nos-el
7. Hem rebut moltes queixes del professor de biologia. Tu tamb vols ...........................?
a) queixar-ten
c) queixar-thi
b) queixar-te
d) queixar-ten
8. Vaig preguntar a la Maria si vindria dem i encara no mha contestat. Vols ......................... tu mateixa?
a) preguntar-li-hi
c) preguntar-lhi
b) preguntar-li-ho
d) preguntar-sho
9. Si lAlbert et demana xocolata, ........................... una mica.
a) dna-len
c) dna-lin
b) dna-lhi
d) dna-nhi

Morfosintaxi

121

ELS PRONOMS FEBLES

Tema 6

10. El portaveu catal va presentar la dimissi, per el cap de partit no ........................... va acceptar.
a) la hi
c) li ho
b) lhi
d) el la

9. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de pronoms febles segons la
normativa.









1. Es va casar amb una dona estrangera, tot i que els seus pares van oposar........................ fermament.
2. LEmma ha encarregat unes flors per als seus parents de Castell. ........................ far arribar per missatger.
3. Et posars aquests pantalons? Jo no ........................ posaria mai!
4. En Joan se nha anat al despatx sense el porttil. Si men dius ladrea, ........................ portar el porttil ara
mateix.
5. He reservat taula al restaurant. A lEstel i la Nria, ........................ dir tan bon punt arribin a casa.
6. La bossa que et vas deixar al tren, ........................ va trobar desprs el revisor.
7. Sem fa tard per portar els nens a escola. Porta........................ tu.
8. Mhe equivocat dexpedient i no ........................ he adonat fins que he baixat a la sala de notificacions.
9. Si no pots tornar el llibre a la Merc, ja ........................ tornar jo.
10. La mare em va demanar torrons dAlacant i no ........................ vaig portar.

10. Esmeneu les frases segents quan la combinaci els hi sigui incorrecta.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

La Rut shavia deixat els comprovants i jo els hi he anat a buscar.


Als meus parents els hi vam dir que marxvem dexcursi.
La nena sha de quedar amb els meus sogres. Els hi portarem abans dagafar lavi.
Els llavis pintats, mai els hi he portat!
Tenim reuni amb els nous socis. Que volem rescindir el contracte, els hi direm tot just comenci la reuni.
He comprat xocolata. Als teus fills, els hi dono una presa?
Els meus alumnes no es creuen que el menjar rpid sigui perjudicial per a la salut. Com els hi faries veure?
Els teus llibres ja sn a casa. Els hi han portat aquest mat.
Estan interessats en aquest quadre. Els hi vas parlar tu?
Ja els hi he reparat, els ordinadors a la Marta.

11. Esmeneu les incorreccions de les frases segents pel que fa a ls dels pronoms febles.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.

122

Porta els cabells bruts? No mestranya gens perqu sempre els porta.
La jutgessa ha decidit embargals-hi els sous.
La Nria els hi va explicar tot fil per randa.
Sha caigut de la cadira i no sha fet mal.
Notifiqueu-lis la resoluci anterior.
No sabem si ens sortirem.
Lhe telefonat des que vam discutir i no he aconseguit que me torni les trucades.
Tot i estar fora constipada, vaig anar a lexcursi i hi vaig trobar-hi en Jaume.
Acostumeu-sen a rentar-se les dents desprs de cada pat.
Registreu lescrit anterior i deixeu constncia a les actuacions.
De tot aix, dono compte al jutge.
Tothom diu que el fill de ladroguer no toca gaire.
El llibre, emporta-tel sense pensar-tho gaire o alg altre sho emportar.
No sabr mai qui sem va cruspir els bombons.
Finalment vaig arribar a Sort, on hi havia quedat amb la colla.

Morfosintaxi

Tema 7

ELS PRONOMS RELATIUS


Hi ha quatre pronoms relatius invariables (que, qu, qui i on), un de variable (el qual, la qual, els quals, les quals)
i un de neutre (la qual cosa / cosa que).
Els pronoms relatius fan denlla entre una oraci principal i una subordinada, que pot ser substantiva
o adjectiva. En les oracions subordinades adjectives el pronom relatiu, a ms de fer la funci denlla,
representa dins de loraci subordinada un element de loraci principal, que anomenem antecedent.
El meu ve treballa en una immobiliria.
+
El meu ve s molt xerraire.

= El meu ve, que s molt xerraire, treballa en una immobiliria.



Oraci subordinada adjectiva

que = el meu ve

Tipus doracions de relatiu


Oracions de relatiu adjectives
Caracterstiques:
El pronom relatiu encapala loraci subordinada i lenllaa amb loraci principal.
El pronom relatiu substitueix un element que ja ha aparegut en loraci principal; s a dir, t un antecedent
concret.
El pronom relatiu t una funci sintctica prpia.
Loraci subordinada adjectiva equival a un adjectiu.
Els alumnes que estalvin podran anar de viatge de fi de curs.

que = els alumnes

Subjecte

= estalviadors (adjectiu)

Les oracions de relatiu adjectives poden ser especificatives o explicatives. Les primeres sn les que aporten
una informaci necessria de lantecedent, mentre que les explicatives nafegeixen una informaci extra. Les
subordinades adjectives explicatives es caracteritzen pel fet que van sempre entre comes.
Especificativa

Els testimonis que ja han declarat poden sortir de la sala.


[Determina quins sn els testimonis que poden sortir de la sala: els que ja han declarat.
Per tant, hi ha testimonis que encara no han declarat i que han de romandre-hi.]

Explicativa

Els testimonis, que ja han declarat, poden sortir de la sala.


[En aquest cas tots els testimonis poden sortir de la sala. El fet que ja hagin declarat s
una informaci addicional que no afecta el significat del missatge principal.]

Morfosintaxi

123

ELS PRONOMS RELATIUS

Tema 7

Oracions de relatiu substantives


Caracterstiques:
El pronom relatiu o b no t un antecedent concret en loraci principal, o b es refereix a un concepte
general equivalent a un substantiu.
El pronom relatiu t una funci sintctica prpia.
Loraci subordinada substantiva equival a un substantiu.
Qui dia passa, any empeny.
qui = antecedent indeterminat
Subjecte
= per exemple, la persona (que) (substantiu)

Formes i funcions dels pronoms relatius


QUE
Caracterstiques
Es refereix a persones i a coses.
El xicot que surt amb la meva filla s un xarx; va sempre mal engiponat.
El curs que em va recomanar la Quima no mha agradat gens.
Sutilitza
a) en oracions substantives: precedit dun article o dun altre mot que el substantiva (all que)
El que / All que has de fer s desaparixer del mapa durant un temps.
b) en oracions adjectives, tant explicatives com especificatives: sense cap element que lacompanyi
Les sentncies, que estan tradudes, tenen un senyal a lencapalament.
Les sentncies que estan tradudes tenen un senyal a lencapalament.
s equivalent al relatiu variable en les oracions adjectives explicatives, per no en les especificatives.
Les sentncies les quals estan tradudes tenen un senyal a lencapalament.
Les sentncies, les quals estan tradudes, tenen un senyal a lencapalament.
Funcions
S
CD
CCT

La reclusa que ha fugit de la pres s una psicpata perillosa.


El document que adjunto a la demanda s la carta dacomiadament.
El dia que es va celebrar el judici la demandada anava beguda.

Remarques
Quan el pronom relatiu fa la funci de CCT s equivalent al relatiu variable precedit de la preposici en i a la forma
en qu.
El dia que / en el qual / en qu es va celebrar el judici la demandada anava beguda.
En les oracions de relatiu adjectives no s recomanable ls del relatiu qui en funci de subjecte o, precedit de la
preposici a, de complement directe.
La Laura, qui s traductora, sinstallar definitivament a Berln.
La Laura, que / la qual s traductora, sinstallar definitivament a Berln.
Els testimonis, a qui han citat avui, han de comparixer la propera setmana.
Els testimonis, que / els quals han citat avui, han de comparixer la propera setmana.

124

Morfosintaxi

ELS PRONOMS RELATIUS

Tema 7

En les oracions de relatiu substantives no s correcte utilitzar el castellanisme *lo que com a equivalent a el que.
Lo que has de fer s desaparixer del mapa durant un temps.
El que has de fer s desaparixer del mapa durant un temps.
En les oracions de relatiu substantives la combinaci article + que (substituble per aquell que), precedida o no de
preposici, s correcta quan hi ha un nom sobreents.
Les sentncies que estan tradudes i les [sentncies] que shan de notificar tenen un senyal a lencapalament.
Els psiclegs han parlat del menor que atracava bancs i del [menor] que estafava vies.
Aquesta combinaci no s correcta en les oracions adjectives que tenen com a antecedent tota una oraci. En
aquest cas, hem dutilitzar la variant neutra (la qual cosa / cosa que).
Sha apujat el preu del petroli, el que repercutir en leconomia del pas.
Sha apujat el preu del petroli, la qual cosa repercutir en leconomia del pas.
s incorrecte utilitzar la forma que com a conjunci denlla i acompanyar-la dun pronom feble que substitueixi
lantecedent. s el que anomenem relatiu colloquial.
He pres declaraci a un home que li han incendiat el cotxe.
He pres declaraci a un home a qui / al qual han incendiat el cotxe.
s un nen que tothom sen riu pel seu espinguet.
s un nen de qui / del qual tothom es riu pel seu espinguet.
No s correcta la combinaci *preposici + que. La combinaci correcta s preposici + qu o preposici + article +
qual.
El dia en que es va celebrar el judici la demandada anava beguda.
El dia en qu / en el qual es va celebrar el judici la demandada anava beguda.

QU
Caracterstiques
Es refereix a coses.
Noms sutilitza en oracions adjectives, sempre precedit duna preposici feble (a, amb, de, en, per).
s equivalent al relatiu variable precedit duna preposici.
El cas de qu / del qual et parlo ha aixecat molta polseguera.
Funcions
CP
CAdj.
CC

La cpia del DNI amb qu acompanyo la sollicitud s en blanc i negre.


Ens va llegir linforme mdic de qu se sent orgulls.
Els materials amb qu treballo sn altament inflamables.

Remarques
No sn correctes les combinacions *preposici + article + qu /que, *preposici + que. La combinaci correcta s
preposici + qu o preposici + article + qual.
El cas del qu / del que / de que et parlo ha aixecat molta polseguera.
El cas de qu / del qual et parlo ha aixecat molta polseguera.

Morfosintaxi

125

ELS PRONOMS RELATIUS

Tema 7

QUI
Caracterstiques
Es refereix a persones.
Sutilitza
a) en oracions substantives: sol o b precedit dun article o dun determinant, i acompanyat de preposici segons la
funci sintctica
Qui / El qui / Aquell qui per acci o omissi causa dany a alg altre, si hi interv culpa o negligncia, resta obligat a
reparar el dany causat.
Lequip docent ha acordat que restar tres punts a qui / a aquell qui faci ms de deu faltes dortografia.
b) en oracions adjectives: sempre precedit duna preposici
La noia de qui et parlo treballa als jutjats de Blanes.
En les oracions adjectives s equivalent al relatiu variable.
La noia de qui / de la qual et parlo treballa als jutjats de Blanes.
Funcions
CI
CP
CAdj.
CC

La forense a qui haig de trucar sempre duu apagat el telfon mbil.


La peixatera en qui he confiat durant ms de vint anys mha venut un llu en mal estat.
En Nil ens va presentar les amistats de qu se sent orgulls.
Les persones amb qui treballo tenen una sensibilitat especial per la literatura.

Remarques
En les oracions de relatiu substantives s preferible utilitzar qui o el qui en comptes del que sempre que ens
referim a persones.
El que no vulgui pols que no vagi a lera.
Qui / El qui no vulgui pols que no vagi a lera.
El relatiu qui s invariable. Per tant, sn incorrectes les formes *el quin, *la quina, *els quins, *les quines.
Els quins viuen al camp tenen una salut de ferro.
Els qui viuen al camp tenen una salut de ferro.
No s correcta la combinaci *preposici + article + qui. Tant en les oracions de relatiu substantives com en les
adjectives la combinaci correcta s preposici + qui, si b en aquestes ltimes tamb s possible la combinaci
preposici + article + qual.
Lequip docent ha acordat que restar tres punts al qui faci ms de deu faltes dortografia.
Lequip docent ha acordat que restar tres punts a qui faci ms de deu faltes dortografia.
La noia de la qui et parlo treballa als jutjats de Blanes.
La noia de qui / de la qual et parlo treballa als jutjats de Blanes.
ON
Caracterstiques
Indica lloc.
Noms sutilitza en oracions adjectives, i pot anar precedit de preposici.
Lscar estiueja en un poble on es practica el surf destel.
Equival a en qu i al relatiu variable precedit de la preposici en.
Lscar estiueja en un poble en qu / en el qual es practica el surf destel.

126

Morfosintaxi

ELS PRONOMS RELATIUS

Tema 7

Funcions
CCL

El poble on ens vam conixer ha canviat molt des daleshores.

Remarques
Quan el relatiu on va precedit de preposici noms equival al relatiu variable, tamb precedit de preposici.
El cam per on mhas fet venir est en molt mal estat.
El cam per qu mhas fet venir est en molt mal estat.
El cam pel qual mhas fet venir est en molt mal estat.
No sn correctes les combinacions *preposici + article + qu /que, *preposici + que. Les formes adequades sn
preposici + qu i preposici + relatiu variable.
Lscar estiueja en un poble en el qu / en el que / en que es practica el surf destel.
Lscar estiueja en un poble en qu / en el qual es practica el surf destel.

EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS


Caracterstiques
Es refereix a persones i a coses.
Noms sutilitza en oracions adjectives, precedit o no de preposici segons la funci sintctica de loraci de
relatiu.
Darrere de preposicions tniques sutilitza sempre el relatiu variable.
La resoluci contra qu sha interposat el recurs est molt mal fonamentada.
La resoluci contra la qual sha interposat el recurs est molt mal fonamentada.
La combinaci de + relatiu variable complementa el nom que la precedeix i t un sentit possessiu. s el que
anomenem relatiu possessiu (forma cuyo en castell).
Abastam el diccionari les cobertes del qual sn de color groc.
Funcions
S

El denunciat, el qual triplicava la taxa dalcoholmia permesa, va negar que hagus begut.

CN

En Roger festeja amb una noia els pares de la qual sn dorigen grec.

CD

Les troballes arqueolgiques denguany, les quals es consideren excepcionals, sexposaran al museu dhistria
de la ciutat.

CI

Detesto lescriptora a la qual han donat el premi.

CP

Els documents amb els quals acompanyo la demanda no sn originals.

CAdj.

En Jan collecciona papallones de les quals la Dora est fastiguejada.

CC

La parella amb la qual vam celebrar la revetlla ha partit peres.

Remarques
Ls del relatiu variable ajuda a desfer ambigitats.
El germ de la Laia, amb qui comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals.
[No queda clar si s amb la Laia o amb el seu germ amb qui comparteixo pis.]
El germ de la Laia, amb el qual comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals.
[Queda clar que comparteixo pis amb el germ de la Laia.]
El germ de la Laia, amb la qual comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals.
[Queda clar que comparteixo pis amb la Laia.]

Morfosintaxi

127

ELS PRONOMS RELATIUS

Tema 7

No s correcte ls del relatiu que en comptes del relatiu possessiu.


En Roger festeja amb una noia que els pares sn dorigen grec.
En Roger festeja amb una noia els pares de la qual sn dorigen grec.
Recordeu que en les oracions adjectives:
Incorrecte
*preposici + article + qu /que
*preposici + que

Correcte
preposici + qu / preposici + el qual

La cpia del DNI amb la qu / amb la que / amb que acompanyo la sollicitud s en color.
La cpia del DNI amb qu / amb la qual acompanyo la sollicitud s en color.
LA QUAL COSA / COSA QUE
Caracterstiques
El relatiu neutre es refereix a tota una oraci.
Noms sutilitza en oracions adjectives, precedit o no de preposici segons la funci sintctica de loraci de
relatiu.
Quan no va precedit de preposici pot equivaler a les formes fet que, circumstncia que, i aix, etc.
Ladvocada el va advertir que shi havia desforar ms si no volia perdre la custdia de les nenes, la qual cosa / cosa
que / fet que / circumstncia que / i aix va empitjorar la situaci.
Funcions
S

La demandant s consumidora habitual dherona, la qual cosa resta credibilitat a la seva versi dels fets.

CD

Va declarar que lhavia mort per amor, cosa que el jurat no va poder entendre.

CP

En Josep ha de treballar de nits, a la qual cosa encara no sha acostumat.

CAdj.

La jutgessa ha condemnat lempresa a indemnitzar la treballadora, de la qual cosa el seu advocat est
satisfet.

CC

El metge mha diagnosticat una pneumnia, per la qual cosa haig de fer llit quinze dies.

Remarques
El relatiu neutre no s equivalent a la forma el que.
Ha susps tres exmens finals, el que afectar la nota global del curs.
Ha susps tres exmens finals, la qual cosa afectar la nota global del curs.

Remarques generals
s incorrecte representar alhora un antecedent mitjanant un pronom relatiu i un pronom feble. Aquesta
redundncia rep el nom de pleonasme.
Treballa en una fbrica on hi fan agulles imperdibles.


Treballa en una fbrica on fan agulles imperdibles.


Vaig conixer la noia a qui li havia tocat el premi.

Vaig conixer la noia a qui havia tocat el premi.

128

Morfosintaxi

ELS PRONOMS RELATIUS

Tema 7

En canvi, es considera que no hi ha duplicaci quan un quantificador acompanya un dels pronoms.


Hi havia citats deu testimonis, dels quals nhan comparegut cinc.

No hem de confondre els pronoms relatius amb altres mots amb els quals comparteixen la forma per no la
categoria gramatical.
Pronoms relatius

Altres mots

QUE
He portat el llibre que et vaig recomanar.

QUE conjunci
Vull que vinguis amb mi.
Que has trobat les claus?
QUE quantitatiu
Que estpid thas tornat!

QU
El bolgraf amb qu escriu s vermell.

QU interrogatiu
Qu fas?
Magradaria saber en qu penses.

QUI
Lamiga amb qui he quedat es diu Sandra.

QUI interrogatiu
Qui ha vingut?
Vull saber qui ha vingut.

ON
La casa on vivim t aluminosi.

ON interrogatiu
On sou?
No s on anirem de vacances.

u EXERCICIS

1. Digueu si les frases subordinades segents sn adjectives (A) o substantives (S).


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

No puc obrir sense les claus que he perdut.


Encara guardo les botes amb qu vaig fer el Carlit.
Comprova el que ha fet aquest mat i explica-mho.
No he vist mai al teatre el Joel Joan, de qui estic bojament enamorada.
Els nens sacostumen fcilment al que s nou.
Les veus del Pamano, novella que trobo sublim, s de Jaume Cabr.
Els qui trobin la soluci rebran un premi.
El club lliurar una pilota oficial a qui porti un nou soci.
La jove a la qual et refereixes s la meva neboda.
La poetessa a qui han fet lhomenatge ja fa anys que va morir.

2. Subratlleu el pronom relatiu de les frases adjectives segents i escriviu-ne lantecedent.







1.
2.
3.
4.
5.
6.

Magraden ms les olives que tenen pinyol. Antecedent:


La coca que menjarem amb la xocolata s comprada a Cercs. Antecedent:
Vam anar a veure Els Pets el dia que van estrenar el nou disc. Antecedent:
El parxs amb qu juguem s un regal de la seva via. Antecedent:
Els vens ms afectats, als quals encara no han donat subvencions, podran tornar a casa aviat. Antecedent:
La foto a qu faig referncia t ms de cinquanta anys. Antecedent:

Morfosintaxi

129

ELS PRONOMS RELATIUS

7.
8.
9.
10.

Tema 7

Ja no es pot fumar al despatx on treballo. Antecedent:


El partit en qui confiava mha tornat a decebre. Antecedent:
Lamanida era ben fresca, cosa que era imprescindible amb la calor que feia. Antecedent:
Escriu amb una ploma que s destru. Antecedent:

3. Digueu si les frases segents sn explicatives o b especificatives i marqueu-ho amb una creu, com en
lexemple.
Els oncles, que ja sn grans, han decidit viure amb els fills.
T ms oncles. especificativa
x Noms t aquests oncles. explicativa
1. El diari, que va nixer per Sant Jordi, t molt xit.
Noms hi ha un diari. explicativa
Hi ha ms dun diari. especificativa
2. El llibre que compr a la llibreria Ona t unes illustracions valuoses.
Noms compr aquest llibre. explicativa
Compr ms llibres. especificativa
3. Lamic que ve de Dnia s collega de la facultat.
Noms tinc aquest amic. explicativa
Tinc ms amics. especificativa
4. Els acusats, que no van presentar-se al judici, van ser condemnats.
Van ser condemnats tots els acusats. explicativa
Noms van condemnar els que no es van presentar al judici. especificativa

4. Inseriu la segona oraci dins la primera en forma doraci de relatiu. No useu en cap cas els relatius el qual /
la qual / els quals / les quals. Tingueu en compte que les frases explicatives sempre van entre comes.
La noia es diu Eullia. Thas fixat en una noia.
La noia en qui thas fixat es diu Eullia.





1.
2.
3.
4.
5.
6.

Sha de desar la roba. Ahir vaig planxar la roba.


Francesc Ribera Titot ara canta amb Mesclat. Francesc Ribera Titot era el cantant de Brams.
El Comabona s al Cad. El Comabona s un dels cims ms bonics del pas.
El ttol del disc s La flama. Et parlo del disc La flama.
El Bara no va decebre. El Bara feia anys que no jugava una final.
Lactor va reconixer lacusat en la roda de reconeixement. Lactor va assistir a una roda de reconeixement.

5. Dels mots subratllats, encercleu els que sn pronoms relatius.


1.
2.
3.
4.
5.
6.

130

Comenteu amb els pares on voleu anar aquest vespre.


Magradaria que mescoltessis quan parlo.
La persona a qui sha de fer el requeriment ha canviat de domicili.
Els alumnes diuen als professors que tenen massa deures.
No recordo el nmero de la sala de vistes on tenim el judici.
El cotxe amb qu vaig a la feina necessita els pneumtics nous.

Morfosintaxi

ELS PRONOMS RELATIUS

Tema 7

7. El balc que mira a ponent t els porticons despintats.


8. No mexplico qu li troba, per ja fa quinze anys que sn casats.
9. Qui vol una mica ms de pasts de gerds?
10. El jugador del qual espero un autgraf s lOleguer.

6. Subratlleu, de les formes que hi ha entre parntesis, les que siguin correctes en cada cas. Tingueu en compte
que nhi pot haver ms duna.
1. Aquesta s una sentncia la decisi (de la que / de la qu / de la qual) no acabo dentendre.
2. En aquesta exposici hi ha quadres (en que / en qu / en els que / en els qu / en els quals) es reflecteix
lestat dnim del pintor.
3. No comprenc la situaci (a la que / a la qu / a la qual / que / a qu) et refereixes.
4. El noi (amb qui / en el qual / en qui / amb el qual) confio s el proms de lAnna.
5. Porto les capses (en les que / on / en qu) hi ha laixovar del nad.
6. Les classes (que / a qu / a les que / a les quals) assistia eren molt interessants.

7. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient, acompanyat, si cal, duna preposici.
La pellcula de qu / de la qual et parlava no mha agradat gens.
1. El llibre sobre .................................... heu de fer el treball t dues-centes pgines.
2. El dia .................................... plogui sortirem a buscar cargols.
3. Aquesta s la noia .................................... em parlaves?
4. El jove .................................... hi tingui algun inconvenient que ho digui.
5. La muntanya s el lloc .................................... ens sentim ms felios.
6. Jo portar a la festa el ganivet .................................... tallarem els torrons.
7. Ladrea .................................... mhas donat s incorrecta.
8. Els colors del Bara, .................................... sn el blau i el grana, coincideixen amb els del nostre club.
9. Les teules .................................... van construir la teulada eren defectuoses.
10. A la recepci portava un collaret .................................... era de perles falses.

8. Completeu les frases segents amb la forma de relatiu adient.


1. No he vist el captol davui ni .................................... van emetre abans-dahir.
2. Al Parlament debatran la qesti .................................... tothom dna tanta importncia.
3. Lany passat aquesta editorial va publicar una novella lautor .................................... s Manel Zabala.
4. Em refio del nou empleat .................................... tu mhas recomanat.
5. Han nomenat presidenta de lescala la noia .................................... vaig compartir el pis cap a tres anys.
6. Les hosts es van refugiar dalt les muntanyes, .................................... van haver de passar tot lhivern.
7. Els privilegis .................................... gaudien els ciutadans eren similars.
8. Els alpinistes van aconseguir fer cim ahir, tot i els perills ................................ sexposaven.
9. El govern apujar els tipus dinters, .................................... cal tenir en compte a lhora dadquirir un habitatge.
10. El msic .................................... noms tinc un disc s Kepa Junkera.

9. Feu el mateix que en lexercici anterior.


1. Al prestatge .................................... pots trobar Amorrada al pil tamb hi ha Deu claus al pany.
2. Lnic jugador .................................... no depn lxit de lequip est lesionat.
3. Les noies .................................... treballo sn de Berga.

Morfosintaxi

131

ELS PRONOMS RELATIUS

Tema 7

4. Lavi .................................... no ha pogut agafar era lltim i, per tant, no arribar fins dem.
5. Ha nevat durant dos dies seguits, .................................... ha provocat lesfondrament de la teulada de la pallissa.
6. El municipi, .................................... est situat dins del Parc Natural Cad-Moixer, s Gisclareny.
7. No vol invertir tots els estalvis .................................... potser haur de viure ms endavant.
8. He fet reparar la mquina de rentar el filtre .................................... shavia espatllat.
9. El diari comarcal ha revelat la font .................................... ha tret la informaci que ha fet trontollar el crrec del
regidor.
10. Per fer aquest jersei has de fer servir les agulles .................................... vas fer la jaqueta de lAndreu.

10. Corregiu, si cal, les frases que teniu a continuaci.


Em van preguntar un tema del que no sabia res.
Em van preguntar un tema del qual / de qu no sabia res.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

132

Treballen en ledifici que hi ha els gegants de la Patum.


Les dues muntanyes entre les que baixa el riu sn de roca calcria.
La persona en la que ms confio viu lluny daqu.
El professor amb qu collabora prov duna prestigiosa universitat.
No mhas contestat el correu el qual the escrit.
Tenia lesperana de qu em donessin una bona notcia.
Van anar dexcursi en un riu on hi fan rfting.
La seva parella li va acabar confessant que li havia estat infidel, el que la va enfonsar.
No ens ha informat del que ha fet ni del que pensa fer.
Han elegit president lhome que els socis no hi confiaven.

Morfosintaxi

Tema 8

LES PREPOSICIONS
Sn mots invariables que enllacen un element sintctic (principalment, un nom o un verb) amb el seu
complement, i formen amb aquest darrer una unitat sintctica i fontica.
Tinc un barret de palla.

El jersei s a larmari.

N + prep. + N

V + prep. + N

CN (de barret)

CCL

Tipologia
Preposicions febles (o tones)
a

Aquesta tarda vindr a casa teva.

amb

Avui menjarem vedella amb bolets.

de

Sha casat als jutjats de Santa Coloma.

en

Sovint escriu en arans.

per

Aquesta tarda passejarem per la Rambla.

per a

Aquesta jaqueta s per a la Teresa.

simples

compostes

Preposicions fortes (o tniques)


contra

La moto de neu va topar contra el teleesqu.

entre

Cass de la Selva queda entre Llambilles i Llagostera.

envers

Lacusat ha mostrat una actitud agressiva envers el jutge.

malgrat

Malgrat el mal de cap, va haver destudiar.

segons

Sempre actua segons les seves conviccions.

cap a

Va arribar als jutjats cap a quarts duna.

des de

Des dara, ja podrem xatejar.

fins a

Tacompanyar fins a la sala de vistes.

simples

compostes

Les preposicions fins a i cap a tamb poden anar sense la preposici a davant dalguns adverbis i dels
demostratius.
No et donar el regal fins dem.
Porta-mho cap aqu.
No ho comunicarem fins aquesta tarda.
Pujarem cap aquell far seguint el mar.

Morfosintaxi

133

LES PREPOSICIONS

Tema 8

Procedents dadverbis
dalt (de)
damunt (de)
darrere (de)
davant (de)
dins (de) / dintre (de)
prop (de)
sobre (de)
sota (de)
vora (de)
abans de
arran de
desprs de
enfront de
enmig de
entorn de
com a

El gat sha enfilat dalt de la teulada.


Les ulleres sn damunt la tauleta de nit.
Viu darrere lesglsia del poble.
Les parts van comparixer davant la jutgessa.
Deixa-ho dins larmari.
La part demandada deu prop de 800 euros a la part actora.
Deixa els expedients sobre la taula.
En Pere aguanta molta estona sota laigua.
Hem vist un porc senglar vora de casa.
Has darribar abans de dinar.
Li agrada molt passejar arran de mar.
Desprs de loperaci, haurs de fer reps.
He aparcat els cotxes un enfront de laltre.
Enmig de tant xivarri, la jutgessa no sentia res.
Es van asseure entorn de la taula.
Va actuar com a advocat de la part demandant.

Procedents de gerundis i participis


durant
mitjanant
no obstant
excepte
llevat de
salvat / salvant
tret de
tocant a

Dissabte passat va dormir durant tot el mat!


Linculpat va obrir la caixa forta mitjanant un bufador.
No obstant el mal temps, van decidir sortir a navegar.
Tots els testimonis hi han assistit, excepte un de la part demandada.
Llevat de les cebes, ja hem comprat els ingredients per fer larrs a la cassola.
El magistrat jutge va embargar tots els bns a la demandada, salvat el cotxe.
Tret de lEnric, tots van marxar dexcursi a Montserrat.
Tocant a aquesta qesti, no hi ha res a dir.

Locucions prepositives
Es tracta de conjunts de mots que, junts, tenen la mateixa funci que una preposici. Poden combinar-se de
diverses maneres, per la ms habitual s una preposici + un altre element (nom, adjectiu, adverbi, gerundi,
participi...) + una preposici. En els dos apartats anteriors ja nhi apareixen algunes, per tot seguit us en
donem ms exemples.
a causa de / per causa de
a excepci de
a favor de
a fi de
a partir de
al cap de
al llarg de
amb vista a / de cara a

134

Morfosintaxi

dacord amb
en contra de
en lloc de
en comptes de
en virtut de
en vista de
per culpa de
per mitj de

LES PREPOSICIONS

Tema 8

Remarques ortogrfiques
A lhora descriure les preposicions, cal tenir en compte alguns aspectes ortogrfics que ja hem comentat
anteriorment: lapstrof i les contraccions.

Usos de les preposicions


Complement directe i complement indirecte
Tal com ja hem explicat en lapartat sobre funcions sintctiques, en catal, per norma general, el CD no
necessita cap lligam que luneixi al verb i, per tant, no va precedit de la preposici a, tant si aquest CD
correspon a persones com a coses. En canvi, aquesta preposici s que introdueix el CI, el qual tamb pot
anar introdut per la preposici composta per a.
Escric a la Mariona.
CI
Han deixat un paquet per al teu pare.
CI

Busquem el Miquel.
CD
Busquem la maleta.
CD

Excepcions: casos en qu la preposici a introdueix el CD referit a persones


Quan el CD s un pronom personal fort.

Lacusada em mirava a mi i no a tu.

Quan el CD s el pronom tothom, tots/totes, ning, alg.


(En aquests casos, la preposici s opcional.)

Lagent de policia va entrar a lestabliment i no hi va


trobar (a) ning.
El jutge va amonestar (a) tothom de la sala.

Quan hi ha un verb sobreents.

El mosso desquadra nmero 525 va arrestar Manel


Camps Sol i el mosso desquadra nmero 320 a Dolors
Sala Puig.
Jo convido en Manel i tu a la Dolors.

Quan es tracta duna oraci recproca (lun a laltre i


variants).

Es pintaven luna a laltra.

Quan el CD s el qual, la qual, els quals, les quals o


linterrogatiu qui. (En aquests casos, la preposici desf
lambigitat de la frase.)

Els testimonis, als quals van citar a judici, no es van


personar.
A qui va sentir la secretria judicial?

Quan sn contextos ambigus o confusos.

El Girona va pujar a primera divisi, desprs de guanyar


al Madrid.

Quan traslladem el CD al comenament de la frase.

Al magistrat no el conven la versi del demandant.

Complement circumstancial de lloc


Regla general
Verbs de direcci o moviment (anar, venir, tornar,
arribar, pujar, baixar, arribar, marxar)

He arribat tard a lestaci.


Vam pujar al Puigmal de nit.

Verbs de situaci, presncia o reps (estar, haver-hi,


romandre, ser, trobar-se, viure)

en

Han viscut en ciutats diferents durant dos anys.


El Jutjat est en situaci dalerta.

Morfosintaxi

135

LES PREPOSICIONS

Tema 8

Excepcions
Davant dun topnim

Per expressar direcci o situaci

Anirem a Londres.

Davant dun article determinat

Per expressar direcci o situaci

Som al port.

Davant dun altre determinant


que comena per vocal (un/a,
aquest/a, aquell/a, algun/a)

Per expressar direcci

a/
en

Hem anat de vacances a/en un


poble.

Per expressar situaci

en

Sest en aquesta pensi.

Complements amb sentit figurat

Per expressar direcci

Tot plegat lha condut a aquest


raonament.

Per expressar situaci

en

La jutgessa el condemna en la
Sentncia.

Complement circumstancial de temps

Davant
daquestes
expressions
de temps

Perode del dia o de lany (a la tarda,


a la una, a la primavera)

El judici s dem pel mat.


El judici s dem al mat.

Mesos, festes o dates concretes (pel


maig, per Nadal, per Sant Jordi)

per

Farem bunyols per Setmana Santa.

Temps amb un sentit de durada

en

Ladvocada va exposar els seus


arguments en vint minuts.

de... en...

El denunciat ha de comparixer a
judici de dimecres en quinze.

A final de mes ha dhaver presentat


tota la documentaci.

de... a...

Ser fora de juliol a novembre.

des de... fins


a...

Treballar al Jutjat de Ripoll des de


l1 de juny fins al 31 dagost.

en

A larribar als jutjats, es va posar


nerviosa.
En arribar als jutjats, es va posar
nerviosa.
Quan va arribar als jutjats, es va
posar nerviosa.

Perode de temps

Temps o causa immediata (davant


dun infinitiu)

Complement del nom


Per indicar lorigen, la matria, el contingut, el tipus, la destinaci, entre daltres trets, de persones i coses, amb
funci de complement del nom, emprarem sempre la preposici de. En determinats casos, per interferncia
del castell, utilitzem la preposici a en lloc de de. Cal recordar que aquest s s incorrecte.

136

Morfosintaxi

origen

oli de Pau

matria

ampolla de vidre

LES PREPOSICIONS

Tema 8

contingut

manual de fsica

tipus

olor a roses
olor de roses
pudor a cremat
pudor de cremat

destinaci

sala de reunions

Daltra banda, hem de tenir en compte que la preposici a introdueix la manera de preparar un plat i que, en
canvi, la preposici amb introdueix lacompanyament dun plat o els ingredients que hi afegim.
acompanyament dun plat

arrs amb pollastre


calamars amb romesco

manera de preparar un plat

arrs a la marinera
calamars a la romana

manera de preparar un plat i


acompanyament dun plat

arrs a la cassola amb carxofes


calamars a la planxa amb verdures


Sentit partitiu
En catal colloquem la preposici de davant dels adjectius quan tenim un nom sobreents i, alhora, donem
un sentit partitiu, s a dir, designem una part dun tot.
Mhan regalat dues samarretes blanques i tres verdes.
Mhan regalat dues samarretes blanques i tres de verdes.
El jutge dicta resolucions favorables, per tamb en dicta desfavorables.
El jutge dicta resolucions favorables, per tamb en dicta de desfavorables.

Tamb lemprem davant dels substantius anticipats o repetits pel pronom feble en en oracions com les
segents:
De pressa, en tinc sempre.
Ja narriben a tramitar, dexpedients.

Les preposicions per i per a


En general, en ls oral confonem aquestes dues preposicions. En el registre escrit, en canvi, cal distingir quan
hem dusar per o per a.
per

Morfosintaxi

Motiu, causa, mitj, manera

La testimoni ha actuat per inters.


El van condemnar per les injries que havia dit.
Ho trametrem per correu electrnic.
Les parts van presentar per escrit les allegacions.

Complement agent en la veu passiva

Els danys sn valorats per la prita.

Certes designacions de lloc

Els lladres van entrar per una finestra del primer pis.

Certes designacions de temps

Els visitarem per Cap dAny.

137

LES PREPOSICIONS

per a

Tema 8

Finalitat, objecte, destinaci

Aquestes begudes sn per al pica-pica de dimarts.


El parany serveix per a la immobilitzaci dun vehicle.
He comprat un gos per a la Mnica.

Concreci temporal, terme, adiament

I si ho deixem per al dia 20 dabril?

Remarques
He trado un regalo de Colombia para Clara.
He portat un regal de Colmbia per a la Clara.

En general, per i per a en catal es corresponen,


respectivament, amb por i para en castell.

Siempre comenta que trabaja por amor al arte.


Sempre comenta que treballa per amor a lart.
Davant dinfinitiu, no cal que utilitzem per a, sin per.

Lhan denunciat per haver agredit un menor.


Anirem a les illes Medes per fer submarinisme.

Davant dadverbi o conjunci, tamb utilitzarem per en


tots dos casos.

El judici no es pot ajornar per dem passat.


Jo li ho compraria ara per si sexhaureixen.

Canvi de preposicions
Tal com ja hem comentat en lapartat dels verbs, els preposicionals que regeixen en o amb (confiar en, pensar
en, conformar-se amb, amenaar amb, etc.) cal que canvin aquestes preposicions per a o de si el complement
preposicional comena amb un verb en infinitiu.
Vs amb compte amb el penya-segat.

Vs amb compte amb no caure pel penya-segat.


Vs amb compte a/de no caure pel penya-segat.

Confiem en la sort.

Confiem en guanyar el proper campionat de botifarra.


Confiem a/de guanyar el proper campionat de botifarra.

Caiguda de preposicions
En la formaci de les locucions conjuntives que es construeixen amb preposicions compostes (des de, fins a)
cau la preposici situada ms a prop de la conjunci que.
Es troba en parador desconegut des de la seva fugida de la pres.
Es troba en parador desconegut des de que va fugir de la pres.
Es troba en parador desconegut des que va fugir de la pres.

Els verbs preposicionals sempre perden la preposici quan van davant de la conjunci que. Ara b, a vegades
aquesta supressi pot originar estructures forades, que es poden resoldre collocant la paraula fet entre la
preposici i la conjunci que.



138

Morfosintaxi

Mhe acostumat a que em portin en cotxe a la feina.


Mhe acostumat que / al fet que em portin en cotxe a la feina.
No ens vam recordar de que havem de comprar tomates.
No ens vam recordar que / del fet que havem de comprar tomates.

LES PREPOSICIONS

Tema 8

Usos incorrectes dalgunes preposicions i locucions prepositives

a causa de

a labast de

amb vista a /
en vista de /
en vistes de

arran de

en comptes de,
en lloc de

Morfosintaxi

Si volem expressar causa,


podem emprar les locucions
a causa de, per culpa de,
grcies a. Mai hem dutilitzar
lexpressi degut a en aquest
sentit, ja que s incorrecta.

Avui no he pogut agafar el tren degut a la vaga de


transports.
Avui no he pogut agafar el tren a causa de / per culpa
de la vaga de transports.

La forma degut s correcta


quan s un participi o un
adjectiu. En aquests casos,
concorda en gnere i
nombre amb lelement que
acompanya.

Aquestes inundacions sn degudes a les intenses pluges


daquests dies.
participi

Sha demprar la locuci


prepositiva a labast de en lloc
de la forma a lalcan de, que
es tracta dun castellanisme.

Laccs als museus s a lalcan de qualsevol persona.


Laccs als museus s a labast de qualsevol persona.

Sn locucions prepositives
amb significats diferents.
Per tant, no les hem de
confondre.

Amb vista a guanyar el judici, ladvocada cita la part


demandada.

Amb vista a: Pensant en, amb


la intenci de.
En vista de: Considerant,
atenent.
En vistes de: Indica situaci
en un punt des del qual hom
pot veure un lloc determinat
relativament lluny.

Degut a la nevada, ha augmentat el nivell dels pantans.


Grcies a la nevada, ha augmentat el nivell dels pantans.

La testimoni sha dirigit al jutge amb el respecte degut.


adjectiu

En vista de les proves practicades, la magistrada jutgessa


ha absolt lacusat.
Desprs de caminar dues hores, per fi rem en vistes de la
Vall den Bas.

Aquesta construcci pot tenir


diversos significats: locatiu,
immediatament desprs o
com a conseqncia de. En
cap daquests casos, podem
emprar la construcci *arrel
de.

Sempre passeja arran de riu.

Sn locucions prepositives
sinnimes i signifiquen en
substituci de. Per expressar
aquest sentit, no podem
utilitzar el castellanisme en
ves de.

En comptes d / En lloc descoltar la decisi de la


magistrada jutgessa, es va posar a plorar desconsoladament.

Recordeu que enlloc s un


adverbi que significa en
cap banda i no lhem de
confondre amb en lloc de.

No trobo les claus en lloc.


No trobo les claus enlloc.

Arrel dels ltims esdeveniments, shan hagut dinstallar


cmeres de seguretat.
Arran dels ltims esdeveniments, shan hagut dinstallar
cmeres de seguretat.

139

LES PREPOSICIONS

no obstant

quant a,
pel que fa a

Tema 8

Es tracta duna locuci


prepositiva que sempre ha
danar acompanyada dun
sintagma nominal que la
complementi. s substituble
per malgrat.

Els Mossos dEsquadra porten el cas i, no obstant la


investigaci, encara han quedat alguns punts foscos.
No obstant el vent, van saltar en paracaigudes.

Lexpressi en quant a s
incorrecta i en lloc seu cal
emprar pel que fa a, quant a o
b altres construccions com
respecte a, referent a, pel que
respecta a, amb referncia a, a
propsit de.

En quant a lhora del judici, finalment es dur a terme a


les 11 del mat.
Quant a lhora del judici, finalment es dur a terme a les
11 del mat.
Pel que fa a / Referent a / Respecte a lhora del judici,
finalment es dur a terme a les 11 del mat.

Sota pot fer de preposici o


adverbi.

Aquesta nit han dormit sota les estrelles.



prep.
Posa-ho aqu sota!

sota / baix

Baix pot fer dadverbi,


dadjectiu o de substantiu,
per mai de preposici.

adverbi

Aquesta nit han dormit baix les estrelles.


prep.

Posa-ho aqu baix!


adverbi

En Ramon s ms baix que en Gerard.


adjectiu

Viu als baixos de ledifici.


substantiu

Li costa tocar els sons baixos del contrabaix.


substantiu

Sol embrutir-se els baixos dels pantalons.


Aquesta locuci prepositiva


equival a la locuci en
qualitat de i es redueix a com
davant dun article o dun
demostratiu.

Cal distingir com a de


ladverbi com, que introdueix
comparacions i que es pot
substituir per igual que, com si
fos, de la mateixa manera que.

Morfosintaxi

Va testificar al judici com prit de la part demandada.


Va testificar al judici com a prit de la part demandada.
Va testificar al judici en qualitat de prit de la part
demandada.
Va assistir a lacte com al representant de lempresa.
Va assistir a lacte com el representant de lempresa.
Va assistir a lacte en qualitat de representant de
lempresa.

com a

140

substantiu

Es comporten com a criatures.


Es comporten com criatures.
Es comporten igual que criatures.

LES PREPOSICIONS

Tema 8

u EXERCICIS

1. Si s necessari, ompliu els espais buits amb la preposici a, amb larticle o sense.
Encara no conec ..... meu sogre. Encara no conec el meu sogre.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.

Mitjanant aquesta cdula, se cita ................. Josefina Prats a judici.


Tu avises ................. Roger i jo ................. Cristina.
Les vies sempre aconsellen ................. seus nts sobre la vida.
El jutge informa ................. part demandada de la situaci del procs.
s un gos molt agressiu. Sempre mossega ................. tothom.
Ladvocada culpa ................. part denunciada dhaver mentit en el judici.
Tot el dia mincrepa ................. mi i no ................. ella.
Abans de marxar de casa, dna menjar ................. peixos.
Aquest Sant Jordi he regalat dues roses ................. Mireia.
El passat mes de juny van expropiar el pis ................. ve del nostre repl.
Els Mossos dEsquadra van haver de separar ................. dos nois que es barallaven.
Els pares van abandonar ................. nens quan eren ben petits.
Desprs de moltes infraccions, lempresa ha comunicat lacomiadament ................. treballador.
................. Jlia, lajudo cada dia a fer els deures.

2. Fixeu-vos en els complements de lloc i ompliu els buits amb la preposici a (al) o en.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Quan he arribat ................. casa, he fet un glop daigua. Tenia molta set.
He perdut molts partits ................. aquesta pista de tennis.
Aquest delicte est tipificat ................. larticle 240 del Codi penal.
Em vaig deixar la jaqueta ................. penjador de la feina.
Lany que ve anirem de viatge ................. Senegal.
Pots consultar les condicions de la subhasta ................. ledicte que est afixat ................. tauler danuncis.
Ens vam trobar ................. una cafeteria que hi ha ................. la Rambla.
He vist moltes perdius ................. bosc a prop de Girona.
Desprs de dinar, anirem ................. riu a pescar.
Viurem una temporada ................. algun indret dustria.

3. En funci del tipus de CC de temps, ompliu els espais buits amb la preposici corresponent. Si cal, afegiuhi larticle.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

................. lhivern llegeixo ms que ................. la primavera.


Encara no s si el meu avi aterra ................. onze del mat o ................. dotze del migdia.
................. Sant Joan sempre anem a sopar amb uns amics.
El jutge prendr una decisi ................. dues hores.
Ho va tenir enllestit ................. tancar i obrir dulls.
................. mitjan setmana sabr els resultats de les anlisis.
................. dirigir-se al Registre Civil, es va adonar que shavia deixat tots els documents a casa.
Van detenir els lladres ................. arribar a lautopista.
Ha decidit marxar al Vietnam ................. setembre ................. juny.
................. mat sempre em costa llevar-me.

Morfosintaxi

141

LES PREPOSICIONS

4. Ompliu els espais buits amb la preposici adequada. Si cal, afegiu-hi larticle.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.

No magrada cuinar amb lolla ................. pressi.


Pots baixar les escombraries? Se sent molt la pudor................. podrit.
He comprat dues novelles histriques i dues ................. aventures.
................. panellets, sempre en menjo per Tots Sants.
La faldilla que busco s ................. ratlles.
Tot i que era a lhospital, se sentia olor ................. tabac.
................. mal de cap, en tinc sempre que baixa la pressi atmosfrica.
Mira que narriba a ser, ................. hipcrita.
Sort en tinc del meu assecador ................. m! Em deixa els cabells ben llisos.
La fiscal, quantes nha presentat, ................. proves?
He agafat dues samarretes de mniga llarga i dues ................. curta.
El vi ................. Empord s bonssim.
................. olives farcides, en farem prou per a la festa?
Posat aquella camisa ................. llunes que magrada tant!

5. Ompliu els espais buits amb les preposicions per o per a. Si cal, afegiu-hi larticle.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.

He inflat un globus ................. meva cosina.


Aquesta cafetera s ................. mi i no .................. tu.
I si comprem una mica de curri ................. pollastre?
Ha contractat un advocat ................. si el demanden.
Per fi ha acceptat tenir un gos! Aix s, ho ha fet ................. nens.
Ens van enviar la documentaci ................. correu.
Lhan escorcollat ................. si amagava alguna arma.
Preparar un plat exquisit ................. dia del meu aniversari.
Ho has de tenir tot a punt ................. dem!
Han decidit acomiadar-lo ................. seva incompetncia.
La meva via sempre porta postres ................. tothom.
Aquesta pellcula s apta ................. tots els pblics.

6. Ompliu els espais buits amb les preposicions adequades. Cal que tingueu en compte els verbs
preposicionals i si cal fer un canvi de preposici.
1.
2.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.

142

Sha aficionat ................. colleccionar segells.


Es conforma ................. pensar que ho pot tornar a intentar lany que ve.
La Mariona sha acostumat ................. passejar el gos cada dia al mat.
Lacusat es va penedir ................. haver robat a la vctima.
En Vicen sempre collabora ................. tallar els xiprers del jard.
Com ms temps passa, ms sobsessiona ................. tornar al seu pas natal.
El meu fill sha entossudit .................... sortir de festa cada cap de setmana.
La vena de dalt sha comproms ................. no posar la televisi tan alta.
El propietari sempre ens amenaa ................. denunciar-nos.
Espero que deixi ................. anar amb aquesta colla.
s un pesat. Tot el dia minsisteix ................. quedar per anar a fer un caf.
Lestratgia consisteix ................. convncer el tribunal de la nostra versi dels fets.
Un cop ms dubto ................. convidar lAntoni i la Montserrat al sopar daquest vespre.

Morfosintaxi

Tema 8

LES PREPOSICIONS

Tema 8

7. Ompliu els espais buits tenint en compte la caiguda de preposicions davant de la conjunci que.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.

Dubto ................. vingui.


No va canviar dactitud fins ................. va arribar a la maduresa.
Est avesat ................. plogui tot el dia.
Recordat ................. avui tens hora al metge.
Em nego ................. macompanyi alg.
Assegurat ................. es cordi b el cintur de seguretat.
Tot i haver fet trampes, no va renunciar ................. li lliuressin el premi.
Abans ................. dinem, podem anar a fer un volt pel poble.
No estic dacord ................. es malbarati diner pblic.
Confiava .................. la magistrada jutgessa li donaria la ra.
Estava tan contenta que vaig animar tots els companys de feina .................. anssim a celebrar-ho.

8. Subratlleu en cada cas lopci que considereu ms adequada.





1.
2.
3.
4.

5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.

(Sota / Baix) el meu punt de vista no tenen dret a queixar-se.


(En quant a / Quant a) les proves, cada part ha de presentar les que cregui necessries.
(No obstant / No obstant aix) el mal temps, encara podrem anar a caminar.
(Amb vista a / En vista de / En vistes de) les lesions, la forense no ha dubtat a lhora de determinar el
diagnstic.
El tren va arribar amb retard (a causa de / degut a) les interrupcions en el subministrament elctric.
Mhe donat un cop de cap amb aquest arbre. s massa (sota/baix).
LAjuntament va intervenir en el judici (com a / com) acusaci particular.
Vol comenar a estalviar (amb vista a / en vista de / en vistes de) comprar-se un pis ms endavant.
La situaci poltica ha empitjorat (arran dels / arrel dels) resultats de les darreres eleccions.
Tal com ja et vaig dir, (sota / baix) cap circumstncia pots arribar tard a la feina.
Grcies a Internet, posem el saber (a labast de / a lalcan de) tothom.
(En lloc de / Enlloc de) renyar-lo, s millor que hi parlis tranquillament.
De vividors, en surten (com / com a) bolets.

Morfosintaxi

143

Tema 9

LES CONJUNCIONS
Les conjuncions sn mots invariables la funci dels quals s enllaar sintagmes o oracions i establir-hi un
tipus de relaci.
Plora perqu li fan mal les dents.

Caf o te?

oraci 1

SN 1 SN 2

oraci 2

relaci causal entre loraci 1 i loraci 2

relaci disjuntiva entre els dos sintagmes

Depenent del tipus de relaci i dels elements que enllacen, les conjuncions poden ser de coordinaci o
de subordinaci. Si coordinen, uneixen sintagmes o oracions que estan en un mateix nivell sintctic, la
qual cosa, en les oracions, implica que individualment continuen tenint sentit complet. Si subordinen,
introdueixen una oraci que complementa la principal.
Emplena la sollicitud i envia-la per correu electrnic al teu cap.
Si no prems el 0, el fax no senviar.

(oracions coordinades)
(oraci subordinada)

Juntament amb les conjuncions, tamb fan aquesta funci denlla les locucions conjuntives, les quals estan
formades per ms duna paraula, com ara no obstant aix, aix mateix, abans que..., i alguns mots daltres
categories gramaticals, per exemple adverbis o diferents sintagmes.

Conjuncions de coordinaci
Copulatives
Relaci que
expressen
Uni

Conjuncions

Exemples
Compra pa i pernil.
No puc abusar de la sal ni de loli.

i, ni

Remarca
I no canvia a e davant de mots comenats per i.
Comer e indstria.
Comer i indstria.

Disjuntives
Relaci que
expressen
Alternativa,
contraposici
o
equivalncia

Conjuncions

Exemples

o, o b

Remarca
O no canvia a u davant de mots comenats per o.
Salvat error u omissi.
Salvat error o omissi.

144

Morfosintaxi

Vns o (b) ten vas?


Regalen un viatge o el seu valor en euros.

LES CONJUNCIONS

Tema 9

Distributives
Relaci que
expressen
Alternativa

Conjuncions
aix... com...
ara... ara...
entre... i...

o... o...
sia... sia...
ja... ja...
el mateix... que...
ni... ni...
luna... laltra...
mig... mig...
no solament... sin tamb...

Exemples
Ara riu, ara crida.
Entre la marat de dissabte i el partit de diumenge, estic ben
cruixit!
Ni beu ni fuma.
No solament ha susps la Ndia, sin tamb lAnna.
Tot no pot ser: o cotxe o vacances!
Luna vol men, laltra carta; mai es posen dacord!

Remarca
Ja sigui ... o no s una conjunci distributiva.
Aquest estiu me nanir a Eivissa, ja sigui amb vaixell o amb avi.
Aquest estiu me nanir a Eivissa, o amb vaixell o amb avi.

Adversatives
Relaci que
expressen
Oposici o
contrarietat

Conjuncions
per, sin, sin que,
tanmateix, amb tot, en canvi,
ara, ara b, altrament, aix
i tot, tot i aix, no obstant
aix, aix no obstant,
mentre que

Exemples
A lavi no accepten animals, tanmateix deixen pujar gossos
guia.
Hi estic dacord; ara b, noms s la meva opini.
Aquest sudoku s difcil de resoldre, aix i tot, no parar fins a
aconseguir-ho.

Remarques
Cal distingir la conjunci sin de si no (conjunci condicional + adverbi de negaci).
Si no, sinnima den cas que no, introdueix una oraci condicional negativa. Aquestes oracions condicionals poden
tenir el verb elidit. Aleshores si no s sinnim daltrament.
Si no vns a dinar, avisa abans. (= En cas que no vinguis a dinar, avisa abans.)
Vine a dinar a casa, si no / altrament, menjars un entrep com sempre.
Sin expressa oposici o exclusi respecte de loraci principal. Tamb pot significar tan sols / excepte.
Ja no treballa a la fbrica, sin a lAjuntament.
No queden sin iogurts. (=Tan sols queden iogurts.)
s incorrecte usar tanmateix com a conjunci continuativa sinnima daix mateix.
El condemno a la multa esmentada, i tanmateix a pagar les costes.
Tothom sap que s un egocntric, tanmateix tothom li fa la pilota.
No obstant aix / Aix no obstant no pot prescindir del pronom aix ja que el nucli de la conjunci s el verb
obstar en gerundi i el necessita com a CD.
La reuni sha anullat, no obstant anir a Barcelona igualment.
La reuni sha anullat, no obstant aix / aix no obstant, anir a Barcelona igualment.
Les formes mentre que, mentre i mentrestant no sn sinnimes. Mentre que s una conjunci que contraposa dues
oracions; mentre s una conjunci que significa durant el temps en qu...; mentrestant s un adverbi temporal i s
lnic que va tot sol, sense introduir oracions, i *mentres s incorrecte.
Les temperatures pujaran a linterior, mentre que a la costa hi haur precipitacions.
Nosaltres pintarem el pany de paret de la cuina; mentrestant, vosaltres pengeu els quadres.
Mentres condueixis no parlis per mbil.
Mentre condueixis no parlis per mbil.

Morfosintaxi

145

LES CONJUNCIONS

Tema 9

Consecutives
Relaci que
expressen

Conjuncions

Conseqncia

doncs, per tant, de manera


que, per consegent, en
conseqncia, aix que

Exemples
Amb aquests aperitius utilitzen olis vegetals, per tant no tenen
colesterol.
Ho has fet molt b, aix que animat.

Remarca
Doncs indica conseqncia i no causa. Per tant, s incorrecte usar-la com a sinnima de ja que, perqu...
Mhe inscrit al concurs, doncs penso que puc guanyar.
Mhe inscrit al concurs, ja que / perqu penso que puc guanyar.
Vols arribar-hi a les sis? Doncs afanyat.

Continuatives
Relaci que
expressen

Conjuncions

Continutat,
suma

aix mateix, a ms, daltra


banda, fins i tot, i tot

Exemples
A ms de fer puzles, li agrada molt pintar.
El temps s ben boig! Ha pedregat i tot!

Remarca
Vegeu aix mateix / tanmateix a lapartat de conjuncions adversatives.

Explicatives
Relaci que
expressen

Conjuncions

Explicaci,
aclariment

s a dir, aix s, o sigui

Exemples
Val 3 euros, s a dir, 500 pessetes.
Ha arrufat el nas, o sigui, no li agrada.

Conjuncions de subordinaci
Completives
Tipus
dinformaci de
loraci subord.
Cap (Simplement
uneixen loraci
principal amb la
subordinada.)

146

Morfosintaxi

Conjuncions

que, si, com

Exemples

Vull que spigues que tadmiro.


Confirmeu-me si veniu.

LES CONJUNCIONS

Tema 9

Remarca
Cal distingir les diferents accepcions de que i no confondrel amb qu. Sense accentuar, a banda de conjunci, que
tamb pot ser pronom relatiu i adverbi, i amb accent pot ser pronom relatiu i interrogatiu.
Que atrevit que ets de fer salt de pont! (que= modifica ladjectiu atrevit; adverbi)
Digueu-nos qu voleu per berenar. (qu= quina cosa; pronom interrogatiu)
T el perfil que busca lempresa. (que= substitueix lantecedent perfil; pronom relatiu)
La plaa a qu optes ja s teva. (qu= substitueix lantecedent plaa i es pot canviar per la qual; pronom relatiu)
Recordeu que s incorrecte ometre aquesta conjunci:
Sollicito minclogueu en les vostres llistes electrniques de distribuci.
Sollicito que minclogueu en les vostres llistes electrniques de distribuci.

Temporals
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Temps

Conjuncions
quan, abans que, desprs
que, mentre, sempre que,
fins que, fins que no, tan
bon punt, tan aviat com, aix
que, tota vegada que, des
que, den que

Exemples
Apaga el llum abans que tadormis.
Compta amb mi sempre que ho necessitis.
Fins que no em diguin que ha marxat de veritat no mho
creur.
El tren de rodalia ha perdut un 15% de passatgers den
que ha restablert el servei.

Remarques
Cal no confondre el temporal tota vegada que, sinnim de sempre que, amb el causal toda vez que castell.
Tota vegada que les obres comenaran dos dies abans, sha ajornat la conferncia.
Ats que / Com que les obres comenaran dos dies abans, sha ajornat la conferncia.
Tota vegada que sen va la llum, ens falten espelmes.
Recordeu que la forma *sempre i quan no s correcta; s sempre que.
Vegeu mentre que / mentre / mentrestant / *mentres a lapartat de conjuncions adversatives.

Locatives
Tipus dinformaci de
loraci subord.
Lloc

Conjuncions
on, all on

Exemples
Seu on vulguis.

Modals
Tipus dinformaci de
loraci subord.
Manera

Morfosintaxi

Conjuncions
com, com si, aix com, tal
com, igual com, igual que,
segons, segons que, sense
que, en tant que, en la
mesura que

Exemples
Ho expresso tal com ho sento.
El moviment es classifica segons que la variaci
sigui uniforme o no.
Ho intentaren en la mesura que els fou possible.

147

LES CONJUNCIONS

Tema 9

Causals
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Motiu, causa

Conjuncions

Exemples

perqu, ja que, que, com


que, ats que, per tal com,
com sigui que, vist que, a
causa que, per ra que

El projecte infringeix la normativa perqu no t portes


demergncia.
Ats que ja ha arribat tothom, podem comenar la reuni.

Remarques
Distingiu perqu, per qu i per a qu.
Perqu s alhora una conjunci causal (sinnima de ja que; en castell, porque) i final (sinnima de per tal de; en
castell, para que).
He danar a comprar perqu tinc la nevera buida. (=ja que; causal)
Sempre hem dinsistir molt perqu vingui a sopar. (=per tal que; final)
Per qu s alhora pronom relatiu (sinnim de pel qual, per la qual...) i interrogatiu de causa (sinnim de per quin
motiu).
La ra per qu no vas venir s ridcula. (=per la qual; pronom relatiu)
Volem saber per qu no ens donen explicacions. (=per quin motiu; pronom interrogatiu)
Per a qu s alhora interrogatiu de finalitat (sinnim de per a quina cosa) i pronom relatiu (sinnim de per al qual,
per a la qual...).
Tajudar en la prova per a qu necessites preparaci. (=per a la qual; pronom relatiu)
Per a qu serveix aix? (=per a quina cosa; pronom interrogatiu)
Donat que s un barbarisme que cal evitar utilitzant conjuncions causals com ara ats que, ja que....
No than expedit el certificat donat que no has complert el mnim dassistncia.
No than expedit el certificat ats que / ja que no has complert el mnim dassistncia.

Comparatives
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Comparaci

Conjuncions
com
tan... com...
tant... com...
ms... que...

Exemples
menys... que...
com menys... ms...

com ms... ms...


com menys... menys...

Es comporta com si lhagussim trat.


s tan curt de gambals com el seu pare.
Menja ms llaminadures que el seu germ petit.
Com ms li ho diguis, ms ho far.

Remarca
Per indicar proporci, les locucions correctes sn les que comencen amb ladverbi com, i no amb quant o quan.
Quant ms dormo, ms son tinc. I quant menys menjo, menys gana tinc.
Com ms dormo, ms son tinc. I com menys menjo, menys gana tinc.

Concessives
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Obstacle, objecci

148

Morfosintaxi

Conjuncions
encara que, malgrat que,
per b que, b que, mal que,
baldament, per ms que, si
b, tot i que

Exemples
Encara que no ho reconegui, lestima.
Vaig acceptar les condicions, per b que no compartia els
objectius.
Tot i que s car, anirem al concert.

LES CONJUNCIONS

Tema 9

Remarca
Tot i que ha danar amb un verb en mode indicatiu.
Tot i que mengi molt, no sengreixa ni un gram.
Tot i que menja molt, no sengreixa ni un gram.

Consecutives
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Conseqncia

Conjuncions
que, tant... que, tan... que,
talment... que, de manera
que, fins al punt que

Exemples
Treballa tant que no t temps de sortir.
Va perdre lltim tren, de manera que es va haver de
quedar a la ciutat una nit ms.

Condicionals
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Condici

Conjuncions
si, noms que, mentre, posat
que, sempre que, en el cas
que, si per cas, si de cas,
llevat que, fora que, tret que,
si doncs no, que

Exemples
Si continues aix, et donar lesquena.
Mentre condueixis, no parlis per telfon.
Les trucades sn gratutes, llevat que siguin internacionals.

Remarques
Posat que expressa condici i no pas causa com puesto que castell, i el verb que segueix sha de construir en
subjuntiu.
Posat que dem s festa, avui he de deixar enllestides unes gestions.
Com que dem s festa, avui he de deixar enllestides unes gestions.
Posat que vinguis, improvisarem una mica de sopar.
A no ser que no s correcte. Sha de dir si no s que, llevat que...
A no ser que restableixin aviat el trnsit, no ens arribar la comanda a temps.
Llevat que no restableixin aviat el trnsit, no ens arribar la comanda a temps.
De (no) + infinitiu no s una expressi condicional correcta.
De resultar cert el rumor, rodaran caps.
Si resulta cert el rumor, rodaran caps.
Vegeu si no / sin a lapartat de conjuncions adversatives.

Finals
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Finalitat, objecte

Conjuncions
perqu, a fi que, per tal que,
que

Exemples
Tots lestem collant perqu shi apunti.
Citeu-lo a fi que comparegui al Jutjat.

Remarca
Vegeu perqu / per qu a lapartat de conjuncions causals.

Morfosintaxi

149

LES CONJUNCIONS

Tema 9

u EXERCICIS

1. Empleneu els buits de les frases segents amb tanmateix o aix mateix, tenint en compte el context.
1. No ho hauria pogut fer millor. .................................... hauria estat b que hagus comptat amb la resta de
companys.
2. El foc va cremar mil hectrees de bosc i .................................. algunes cases dels pobles vens.
3. Han trobat aigua en una lluna de Saturn; per .................................... no sembla que hi hagi indicis de vida.
4. Egipte s un pas amb molt dencant i .................................. no hi aniria mai per por de volar.
5. Van regalar-li un viatge al Carib i ................................... tots els electrodomstics.
6. Li han dit el nom del porc i ..................................... ni sha immutat.

2. Empleneu els buits amb sin o si no, dacord amb la normativa.


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

............................... veniu, us perdreu lespectacle.


Al concert no va voler interpretar els temes de sempre, ............................... els de lltim disc.
Aprofita per reclamar-li la factura; ..............................., no veurs un duro.
Aquest cim, ............................... s amb cordes, no el farem pas.
No est trasbalsat per la pena, ............................... per la mala conscincia.
La fuita de gas ha afectat tres edificis, ............................... ms.
No vol ............................... un dia per pensar-sho.
............................... em va deixar amb la paraula a la boca, poc li va faltar.
No passa mai res, ............................... s a ell.
No lhan confs amb un policia, ............................... amb un delinqent.

3. Completeu les frases segents amb les conjuncions doncs o perqu, segons sexpressi conseqncia o
causa.
Dius que ha sortit a comprar? Doncs ja no deur tornar fins a les vuit.
T migranya perqu no es pren la medicaci.
1. No ens han acceptat la proposta. Estem, ............................, all on vam comenar.
2. Deu ser fora de casa, ................................... li truquem i no contesta.
3. No saps qu dir-li? ................................... comena demanant-li disculpes.
4. No cal que thi escarrassis, ................................... no hi toca ms.
5. Tu tho has buscat. No fas res de lamentar-te, ...................................
6. No sha pogut examinar ........................... no es va inscriure dins del termini fixat.
7. No fumeu a la sala de vistes ................................... no est perms.
8. Ha deixat de ploure? ................................... sortim!
9. Vs a veure la mare, ................................... no sap res de tu des de fa mesos.
10. Sha espatllat el cotxe. ................................... haurem de telefonar al taller.

150

Morfosintaxi

LES CONJUNCIONS

Tema 9

4. Ompliu els buits de les frases segents amb perqu, per qu o per a qu i indiqueu si en el cas de perqu
es tracta duna conjunci causal o final i en el cas de per qu o per a qu, dun interrogatiu de causa o de
finalitat.
Pregunteu-li per qu va marxar sense dir res.
(interrogatiu de causa)
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Finalment ens va entendre ................................... li ho vam explicar amb signes.


No entenc ............................... utilitzareu les eines que em demaneu.
............................... la roba seixugui ms de pressa, caldr estendre-la al sol.
Ladvocat li va preguntar ............................... shavia barallat amb el seu fill.
Tothom ha tocat el dos ............................... ja es feia fosc.
No el deixava reposar ............................... es canss.
............................... ha vingut? Per ensorrar la festa?
Les parts van arribar a un acord ............................... volien estalviar-se el judici.
Rumia ............................... la Nria ha desheretat els fills.
............................... el negoci rutlli b, haureu de posar-hi el coll.

5. Completeu les frases segents triant entre les opcions que us oferim.







1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

Recorda (que / de qu) passarem a recollir-te a les dues.


El gos es va intoxicar (i / e) immediatament el vam portar a cal veterinari.
(Posat que / Com que) he acabat la feina, men vaig a fer un vermut.
Ha marxat de viatge, (tota vegada que / ja que) li ha tocat la loteria.
(Posat que / Perqu) aconseguim motivar els treballadors, lempresa en sortir beneficiada.
(Tot i que / Malgrat que) sigui diumenge, es lleva a les set del mat.
El taller (per a qu / perqu) vam preparar el pressupost ha fet fallida.
El mnim per obrir un curs sn deu persones; ............................... (tot i aix / no obstant), es poden fer
excepcions segons les circumstncies.
9. Per cada ascendent o descendent minusvlid/a en un grau igual o superior al 65% es pot aplicar una
deducci de 100 euros, ............................... (tota vegada que / sempre i quan) es compleixin els requisits
exigits.

6. Corregiu, si cal, les frases segents.







1.
2.
3.
4.
5.
6.

Fes-ho tal i com tho ha dit, perqu, sin, tho far repetir.
Posat que vulgui anar-hi, li proporcionarem un cotxe oficial.
A no ser que detestis el flamenc, aquesta obra segur que tagradar.
No fan sin el ximple, els meus fills.
Ha demanat es respecti el resultat de les eleccions.
Mentre que en Jordi va a comprar, jo anir fent la bugada.

Morfosintaxi

151

Tema 10

ELS ADVERBIS
Els adverbis sn mots invariables que modifiquen principalment el verb desenvolupant funcions de
complement circumstancial que indiquen el lloc, el temps, la manera, la quantitat... en qu es duu a terme la
seva acci. Tamb poden modificar els adjectius i els adverbis.
Vine a poc a poc.

verb

adv.

s tan dropo!

Hem arribat molt aviat.

adv. adj.

adv. adv.

La funci adverbial tamb la poden desenvolupar les locucions adverbials, compostes per ms duna
paraula i formades generalment per una preposici i un altre adverbi o un SN (en endavant, dhora, dem
passat...).

Adverbis de lloc
Adverbis
ac, aqu, all, all, en, enll, arreu,
pertot, pertot arreu, enlloc, on,
lluny, prop, baix, dalt, dins, endins,
fora, enfora, davant, endavant,
darrere, endarrere, rere, enrere,
amunt, damunt, sobre, avall,
davall, sota, dessota, enlaire

Locucions adverbials
cap (a) dalt, cap (a) baix, al voltant,
al davant, al darrere, al damunt,
al dessota, a la vora, a la dreta, a
lesquerra, de part de fora, de part
de dins, al capdamunt, al capdavall,
de dalt, a mig aire, pels volts, al
voltant, a lentorn, als afores, dac
dall

Exemples
Mhe trobat trnsit pertot arreu.
Com que ets el ms alt, posat
darrere.
Gisclareny queda lluny de la ruta.
No latrapar; va molt endavant.
Veus aquella pujada? La carnisseria s
al capdamunt.
El poble t molts horts al voltant.

Remarques
Cal diferenciar ladverbi pertot, que vol dir en tot lloc i pot anar seguit darreu, de per tot, que s la combinaci de
la preposici per i el determinant o pronom tot.
Vam perdre la cmera al Parc Nacional dAigestortes, hi vam tornar i la vam buscar pertot arreu.
Qu creus que li passa a en Joan? Vs a saber; es preocupa massa per tot!
Tamb cal distingir ladverbi enlloc, que vol dir en cap banda, den lloc de, que significa en substituci de.
Enlloc no shi est ms b que aqu.
En el titular de la pgina 5, en lloc de dir Baldiri hi ha de dir Florenci.
Cal distingir avall i amunt da baix i a dalt, respectivament. Mentre que els primers denoten direccionalitat, els
segons indiquen posici.
Lesquin mel vaig fer mentre baixvem muntanya avall.
Fa estona que ja sn a dalt.
A partir de molts daquests adverbis es poden formar locucions adverbials anteposant-hi la preposici a:
a davant, a fora, a dalt, a prop...

152

Morfosintaxi

ELS ADVERBIS

Tema 10

Adverbis de temps
Adverbis
ara, sempre, llavors,
aleshores, ja, encara,
tothora, alhora, mai,
sovint, aviat, tard, ahir,
abans-dahir, avui,
dem, anit, ads, abans,
desprs, mentrestant,
quan, enguany, dilluns,
dimarts, diumenge

Locucions adverbials
dhora, de (bon) mat, a punta de dia, al mat,
a mig mat, al migdia, a la tarda, al vespre, a
entrada de fosc, a la nit, al capvespre, de nit,
de dia, abans-dahir, dem passat, lendem,
lendem passat, en endavant, dara endavant,
tot seguit, mai ms, cap al tard, a hores dara, ara
com ara, ara mateix, de tant en tant, a vegades,
de vegades, una vegada, a la vegada, a deshora,
de seguida, com ms aviat millor, al ms aviat
possible, a la llarga, de moment

Exemples
Abans-dahir va ser el meu sant.
Coleu la salsa, afegiu-hi els bolets i,
tot seguit, una copa de vi blanc.
A hores dara ja deuen ser a prop
de la sortida de lautopista.
Arribar cap al tard, quan faci
menys calor.
De tant en tant, em regalo a mi
mateix un capritx.
Envieu la sollicitud al ms aviat
possible.

Remarques
Els dies de la setmana sn adverbis quan es refereixen als dies immediatament anteriors o posteriors al dia en
qu semeten; en aquest cas no porten article. En canvi, si es refereixen a dies concrets o serveixen per expressar
periodicitat sn substantius i han de dur article.
Dissabte va fer una excursi al puig Neuls i avui encara t fiblades a les cames.
Heu de comparixer el dimecres 16 de juliol de 2008, a les 12 hores.
No confongueu quan, que indica temps, i quant, que indica quantitat.
Aleshores i alhora sn adverbis que signifiquen llavors i a un mateix temps respectivament. Es pronuncien igual
que els sintagmes a les hores i a lhora.
Van tallar lany passat i des daleshores no shan tornat a veure mai ms.
Cal evitar prendre el sol a les hores de ms calor.
Fent tantes coses alhora no aconseguirs fer-ne cap de b.
A lhora de sopar s quan es prenen les decisions ms importants.
Formes com *allavorens, *allavors, *llavonses i *(a)llavontes sn incorrectes.
Recordeu que la locuci *dara en endavant s incorrecta. Ha de ser dara endavant o en endavant.
Vegeu mentre que / mentre / mentrestant / *mentres al tema de les conjuncions.

Adverbis de manera
Adverbis
com, aix, b/ben,
millor, malament/
mal, pitjor, gaireb,
quasi, alhora, almenys,
noms, solament, sols,
alhora, endebades, en
va, debades, exprs,
corrents, sobretot, segur

Morfosintaxi

Locucions adverbials
a simple vista, a peu dret, a dojo, a dreta llei,
a penes, a cau dorella, a coll, a cop calent, a
corre-cuita, de pressa, a les fosques, al cap i
a la fi, comptat i debatut, a manta, de franc,
de sobte, a poc a poc, de mica en mica, pel
cap baix/alt, damagat, de cop i volta, fins i
tot, ms aviat

Exemples
s ben cert aix que dius!
Han fet un projecte exprs per a
nosaltres.
Treballar sense objectius s treballar
en va.
Li fa mal lesquena de portar en Marc
tot el dia a coll.
s pl-roig, prim i ms aviat alt.

153

ELS ADVERBIS

Tema 10

Remarques
Hi ha un bon nombre dadverbis de manera construts afegint -ment a la forma femenina dalguns adjectius. Cal
tenir en compte que mantenen laccentuaci que saplica a ladjectiu en femen.
Quan hi ha ms dun adverbi en -ment, el ms recomanable s mantenir els sufixos en tots els elements; en cap cas
saccepta suprimir el sufix del primer.
Ho repetia contnua i enrgicament.
Ho repetia contnuament i enrgicament.
Ho repetia contnuament i enrgica.
Els adverbis b i malament passen a ben i mal quan precedeixen lelement que modifiquen.
Un plantejament mal concebut ens ha fet perdre temps en la construcci de la sala.
Els paraiges magraden ben acolorits.
Lencreuament dels adverbis sols i solament ha provocat laparici de la forma incorrecta *solsament.
Aquesta revista solsament sedita virtualment.
Aquesta revista solament / sols sedita virtualment.
Les locucions a poc a poc i de mica en mica no poden prescindir de la preposici amb qu sinicien.

Adverbis de quantitat
Adverbis
quant, tant, tan, molt, poc,
gaire, bastant, prou, massa,
fora, ms, menys, ben,
gaireb, quasi, gens, mig,
tot, noms, sols, solament,
almenys, mica

Locucions adverbials
una mica, un xic, pel cap alt, pel cap baix,
ben b, si ms no, amb prou feines, dall
ms, no gaire, gens ni mica, a ms, a ms a
ms, ms o menys, de ms, un bon tros, poc
ms poc menys, amb escreix

Exemples
Quant falta per arribar a Pals?
Moltes estrelles han contret fora
deutes per culpa del joc.
Amb prou feines arribarem a la
quinzena dalumnes.

Remarques
Cal diferenciar gens de res. Gens pot ser adverbi i determinant, segons si modifica un verb o un adjectiu, o b un
substantiu. En els dos casos quantifica de manera incomptable. En canvi, res s un pronom que equival a cap cosa.
No shi capfica gens. (adverbi de quantitat)
No resulta gens agradable. (adverbi de quantitat)
No tinc gens de son. (determinant quantitatiu)
No hi ha res que em relaxi ms que el ioga. (pronom)
Tingueu en compte que sescriu tan davant dadjectiu, adverbi o locuci adverbial, i tant en la resta de casos. A
ms, lexpressi castellana un tanto no s *un tant, sin una mica.
No enraonis tan alt, que els nens dormen.
En sap tant, de ballar, que tothom lin demana classes.
Mha resultat un tant complicat aquest exercici.
Mha resultat una mica complicat aquest exercici.
Cal evitar tamb la forma *adems i substituir-la per a ms, a ms a ms, de ms, de ms a ms.
Adems, us oferim un curs virtual.
A ms a ms, us oferim un curs virtual.
Ni *quasib ni *casi sn correctes. La forma que cal usar s gaireb o quasi.

154

Morfosintaxi

ELS ADVERBIS

Tema 10

Recordeu que en frases negatives, interrogatives i condicionals molt sha de substituir per gaire.
Si no trigues molt, tesperar per dinar.
Treballars molt aquest vespre?
Si no trigues gaire, tesperar per dinar.
Treballars gaire aquest vespre?
Tingueu present que ladverbi almenys sescriu junt, ja que separat s el resultat de combinar larticle contracte al
i ladverbi menys, o b es tracta de lexpressi al menys (...) possible. Fixeu-vos que aquesta ltima forma comena
en al, i no en el, com tamb al ms (...) possible.
Comptem amb almenys cinc participants.
Ha cridat latenci al menys conflictiu del grup.
Procura que el sol et toqui el tatuatge al menys possible.
Collocat al ms a prop possible.
La locuci *com a molt cal substituir-la per pel cap alt, a tot estirar o com a mxim.

Adverbis dafirmaci
Adverbis

Locucions adverbials

s, tamb, efectivament,
semblantment, prou, fins,
inclusivament, igualment

Exemples

sens dubte, en efecte, ... i tot, fins i tot, ben


segur, per descomptat, i tant, de deb

El ve s molt cordial. Prou, per


jo encara no lhe tractat.
Per descomptat que hi anir!

Adverbis de negaci
Adverbis
no, tampoc

Locucions adverbials
de cap manera, no pas, no... pas, i ara!

Exemples
No fa pas falta que vinguis.
De cap manera acceptaran diners vostres.

Remarques
Els mots mai, res, ning, enlloc, tampoc, cap i gens, tret que siguin lnic element duna frase, no neguen per si sols;
per tant, i sobretot en la llengua formal, necessiten ladverbi no per formular frases negatives.
Cap circumstncia justifica la teva falta.
Cap circumstncia no justifica la teva falta.
Enlloc veurs unes platges tan cristallines.
Enlloc no veurs unes platges tan cristallines.
Qui ha vingut de nou? Ning.
Recordeu, per, que aquests mots en frases interrogatives i condicionals poden adquirir significat afirmatiu:
Si mai veus cap follet guarda b el seu secret.
La partcula pas serveix per reforar la negaci.
s ms important el que ens uneix que no pas el que ens separa.

Morfosintaxi

155

ELS ADVERBIS

Tema 10

Adverbis de dubte
Adverbis

Locucions adverbials

potser

potser s, potser no, si de cas, si per cas, qui


sap, tal vegada, tal volta, per ventura

Exemples
Tal volta han estat altres motius?
Qui sap si tornar un cop hagi trobat feina a Pars.

Remarques
Cal no confondre ladverbi potser i la perfrasi verbal pot ser. Ladverbi ha de formar part duna frase amb el verb
en indicatiu, mentre que la perfrasi pot anar seguida duna conjunci que introdueixi una oraci amb el verb en
subjuntiu.
Potser ajornaran el partit per la pluja.
Pot ser que ajornin el partit per la pluja.
Utilitzar igual com a sinnim de potser s un castellanisme.
Igual ens convida a prendre un caf.
Potser ens convida a prendre un caf.

u EXERCICIS

1. Busqueu sinnims dels adverbis o de les locucions adverbials subratllats.


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Va respondre la pregunta superficialment.


Parla baix.
Ms malament no ho podia fer.
Vam entrar a la sala de ball gratutament.
Indubtablement la realitat supera la ficci.
Les reformes de les sales despera de lhospital es van fer lentament.
Shan de pagar les taxes permanentment i obligatriament.
Sobtadament, vam haver de desaparixer rpidament.
Loperaci noms est indicada si el pacient compleix uns parmetres molt rigorosos.
Llavors, els dos tennistes es van donar la m esportivament.

2. Busqueu sinnims (o expressions sinnimes) dels adverbis o de les locucions adverbials subratllats.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Obert fins al 15 de juliol inclusivament.


Prximament es convocaran els exmens de catal.
La pellcula era excessivament dramtica.
Freqentment, els diaris publiquen notcies sobre nous experiments qumics.
Havem de buidar el frigorfic completament.
Momentniament, el menjador romandr tancat.
No ho ha considerat suficientment.
Necessitarem almenys dotze planxes de metall.
Que antiptic que s aquest noi!
Vam enxampar els lladres, que, tot seguit, van arrencar a crrer.

3. Corregiu, si cal, els adverbis o les locucions adverbials de les frases segents.
1. Construint els fonaments de ledifici, van arribar molt a baix.

156

Morfosintaxi

ELS ADVERBIS

2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Tema 10

Potser que la importncia de lacord radiqui en la defensa dels drets humans.


Diuen els entesos que aquesta tendncia no t una teoria convincent radere.
El jugador va llenar la pilota massa en laire.
Enlloc de dormir tant, podries treballar ms!
La fbrica s aprop de lestaci.
El congrs es va fer a lestiu? No ho recordo, per ms b es devia fer a la tardor.
Viu al mateix carrer, per no recordo si ms a dalt o ms a baix.
Lamfitri ens va deixar cmodement installats.
Tenia festa fins a l1 de setembre inclusiu.

4. Corregiu, si cal, els adverbis o les locucions adverbials de les frases segents.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

No vinguis massa tard.


Si heu de conduir, no begueu alcohol ni no telefoneu amb el mbil.
No va ser fins allavors que no vam saber la soluci del conflicte.
No li va agradar res que llegssim els seus papers.
Mai no he ents els logaritmes.
Dara en endavant haurem de comptar amb despeses afegides.
De quan en quan, els treballadors fan cursos de reciclatge.
No crideu tan, que molesteu els vens!
Camina tant de pressa que no el podem seguir.
Tha escoltat sense molt inters.

5. Ompliu els buits amb les formes adequades dentre les que us indiquem per cada grup de frases.
1.

2.

3.

4.

5.

Acostat ................................. com puguis.


Ell s ................................. ric com tu.
Ella anava ................................. pintada com tu.
No cridis ................................. fort.

tan
tant

No es pot queixar, que no li falta ..............................


Desgraciadament el malalt no millora ...............................
s molt lleuger: no pesa .............................
Amb aquestes balances no podrs pesar ...............................

gens
res

Hi anir ................... secretari.


Cobra-li un deu per cent .................... paga i senyal.
Em va passar un cas ....................... el teu.
Tenia uns ulls ..................... taronges.

com
com a

Envieu-mho ............................... tard possible.


............................. vs a dormir ms dhora, si tens febre.
............................ menjat la carn.

Li pagar ............................. cada mes.


s una obra literria ............................ anacrnica.
Passava ............................ mensual al seu fill.
Aquest vi s ............................ agre.

Morfosintaxi

almenys
al menys

un tant
una mica

157

ELS ADVERBIS

6.

Els nens petits no podem anar ................................. quan els pares se separen.
Com que el seu pare s periodista t objectes ...................................

dac dall
dac i dall

7.

Estic dolguda ....................................... el que mhas dit.


Hi ha barreres arquitectniques ......................................

pertot
per tot

8.

Va comprar un gelat ................................ de galetes.


No vaig trobar labric .......................................

enlloc
en lloc

9.

La part del ............................ de la casa s molt freda.


s la ............................ factura del mes.

darrere
darrera

10.

La pilota va caure ............................ del cotxe.


La perruqueria s molt ms ............................
La perruqueria s ......................... de casa nostra.

damunt
amunt

11.

............................ tinc reuni, per tant avui hauria dacabar linforme.


............................ 16 de juny la Martina comena el curs de defensa personal
i lacabar daqu a dos mesos. Aquest estiu, doncs, haurem de canviar
............................ com a dia de la nostra trobada.

el dijous
dijous

12.

La cuina s ............................; la trobars escales ............................

a dalt
amunt

13.

Aix ........................... tan sols s la punta de liceberg.


Desprs ............................ marribar fins a casa de lvia a fer-li la declaraci de
la renda.
............................ que quan arribi ja no quedi ning.

potser
pot ser

14.

Ha tret 98 punts a lexamen. Lha superat ............................


No s exactament els anys que t, per en deu tenir trenta .............................

i escaig
amb escreix

15.

Et queda ............................. per sopar? Tenia pizzes congelades, per ja no


men queda .............................
Has vist ............................. process de manaies? La de Besal, per exemple?
No, ......................... nhe vist .......................

cap
res
gens
gaire
mai
mai no

Els teus plans no sn ............................. engrescadors.


No vagis ............................. de pressa per aqu, que aquesta carretera s
perillosa; no ten pots refiar.............................

158

Tema 10

Morfosintaxi

Lxic

Tema 1

DERIVACI
Les paraules duna mateixa famlia tenen un element com, que anomenem arrel o lexema.
enfortir, fortesa, fortitud, fortificar, fortalesa, fort

Daquesta manera, obtenim paraules noves afegint unes determinades partcules a larrel. Aquest
procediment sanomena derivaci i els mots que en resulten sn els mots derivats.
De vegades, com en lexemple anterior, larrel coincideix amb un mot, que serveix per crear els derivats: s el
mot primitiu. Per no sempre s aix:
gstric, gastritis, gastronomia, gastrnom, gastroenteritis

Anomenem afixos les partcules que sannexen a larrel, les quals podem classificar segons la seva posici:
prefixos

Se situen davant de larrel i sovint atorguen un significat diferent al mot.

sufixos

Se situen darrere larrel i aporten un nou significat al mot.

infixos

Sintercalen entre larrel i el sufix i sovint no aporten un nou significat al mot.

Quan unim aquests afixos a larrel, de vegades es produeixen canvis ortogrfics o fontics.
c qu:
c:
s ss:
gu g:
j g:

sec
caa
esps
aigua
granja

sequedat
cacera
espesseir
aigeta
granger

c g:
ig g:
ig tg:
u v:
t :

foc
assaig
lleig
neu
curt

foguera
assagista
lletgesa
nevada
escurar

Daltra banda, tamb hi ha paraules que entre elles tenen molta semblana per una arrel diferent. Sn
els pseudoderivats o falsos derivats, que es formen a partir duna arrel llatina diferent de larrel del mot
primitiu catal.
Mot primitiu

Derivats

cadira
corb
llac

Pseudoderivat

cadiram, cadireta, cadiraire


corbesa, corbador, encorbar, encorbit
llacuna, llacs, llacor

ctedra
curvatura
lacustre

Prefixos
Mitjanant la prefixaci adjuntem un prefix a larrel del mot, generalment sense canviar-ne la categoria
gramatical i atorgant-li un significat diferent.
heroi (substantiu)
legal (adjectiu)
carregar (verb)

160

Lxic

antiheroi (substantiu)
illegal (adjectiu)
descarregar (verb)

DERIVACI

Tema 1

No obstant aix, hi ha prefixos que s que imposen una categoria gramatical al mot. En la majoria de casos,
es tracta de prefixos verbalitzadors: a-, en- (variant em-), es-, per-, etc. Aquests prefixos tenen la particularitat
de no aportar cap nou significat i de necessitar sovint laddici simultnia de determinats sufixos per poder
formar el nou mot.
bony (substantiu)
groc (adjectiu)
dins (adverbi)

abonyegar (verb)
esgrogueir (verb)
endinsar (verb)

Pel que fa als que aporten un significat o mats diferent al mot, que sn la immensa majoria, podrem establirne una classificaci genrica.
a) Valor negatiu o contrari
Prefix

Significat

Exemple

a-, an-

valor negatiu

asimtric, amoral, analfabet

anti-

sentit contrari

antihiginic, antisptic

contra-

oposat

contraindicaci, contraportada

in-, im-, il-, ir-

valor negatiu

innat, immbil, illegible, irregular

no-

negaci

no-violncia, no-bellicisme

des-, dis-

oposat o contrari

desintoxicaci, disgustar

Prefix

Significat

Exemple

ante-, avant-

davant de

antesala, avantpassat

circum-

a lentorn de

circumferncia, circumvallaci

entre-, inter-

al mig de, reciprocitat

entreacte, entrelligar, interliniat

euro-

europeu

eurodiputat, euroregi

extra-

fora de

extraordinari, extrajudicial

infra-, sota-, sub-, hipo-

en menys quantitat, per sota de

infrahum, sotabarba, subsl,


hipotonia

sobre-, hiper-

per damunt de, ultra mesura

sobresou, hipermercat

rere-

per darrere

rereguarda, rerepas

intra-

dintre de

intravens, intramuscular

super-, supra-

per damunt de

superhome, supraterrenal

tele-

lluny

teletext, televisi

trans-, tras-

duna banda a laltra, a travs de

transsiberi, trasplantar

ultra-

ms enll de

ultrapassar, ultratomba

ex-

de dins a fora

exportar, extreure

juxta-, para-

al costat de, gaireb

juxtaposici, paranormal

b) Valor local o situacional

Lxic

161

DERIVACI

Tema 1

c) Valor temporal
Prefix

Significat

Exemple

pre-

amb antelaci

preacord, prerom, prenatal

post-, pos-

posterioritat

postoperatori, posposar

ex-

antic crrec o condici

expresident, exmarit

neo-

nou, recent

neoclssic, neocapitalista

d) Valor dimensional/quantitatiu
Prefix

Significat

Exemple

macro-, mega-

gran

macroeconomia, meglit

micro-, mini-

petit

microscopi, miniestadi

semi-

la meitat de

semivocal, semicercle

bes-, bi-

duplicaci

besnt, bisexual

re-

repetici, intensificaci

reeditar, reconstruir

Prefix

Significat

Exemple

ben-

dna sentit positiu

benvolgut, benestant

mal-

dna sentit negatiu

malpensat, malcarat

pseudo-

condici no genuna

pseudoderivat, pseudnim

co-, col-, com-, con-

companyia i participaci

cohabitar, collaboraci, commoure,


convivncia

e) Valor modal

Sufixos
Els sufixos se situen darrere larrel i aporten un nou significat al mot. Nhi ha de diferents tipus:
a) Sufixos lxics
Determinen el gnere i el nombre en el cas dels noms i dels adjectius i, en el cas dels verbs, la persona, el
temps, el nombre, el mode i laspecte.
En aquest tipus de sufixos no parlem prpiament de derivaci, sin de flexi:
llop, lloba, llops, llobes
canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten

162

Lxic

DERIVACI

Tema 1

b) Sufixos valoratius
Sufix

Significat

Exemple

-et, -, -illa, -ell

diminutius

pinyonet, finestr, sabatilla, cubell

-s, -arro, -al, -s

augmentatius

homens, peuarro, finestral, verds

-ot, -astre, -s, -um, -ol

pejoratius

casalot, padrastre, gentussa, pixum, bestiola

-ssim, -rrim

superlatius

tendrssim, pauprrim

c) Sufixos classificadors
Per expressar professions, afinitats ideolgiques o qualitats:
Sufix

Exemple

-ista

violinista, dentista, idealista, comunista

-ari/ria

notari, solitari, secretria, parlamentria

-aire

boletaire, dansaire, rondinaire, xerraire

-/ana

cirurgi, lluny, provinciana

-or/ora

actor, director, negror, conductora

-er/era

forner, confiter, ploranera, carnissera

-iu/iva/iua

actriu, agressiu, fugitiva, geliua

-vol/vola

planyvol, jovenvola

Per expressar noms abstractes:


Sufix

Exemple

-esa

tristesa, invalidesa, riquesa

-cia

brutcia, avarcia

-itat

humilitat, frivolitat

-itud

solitud, lentitud

-ud

quietud, mansuetud

Per expressar gentilicis:

Lxic

Sufix

Exemple

-/ina

olot, barcelon, menorquina

-enc/enca

eivissenc, parisenc, egarenca, reusenc

-/ana

catalana, lleidat, peru, italiana

-er/era

brasiler

-ol/ola

espanyol

-s/esa

anglesa, japons, francs, xinesa

-eny/enya

hondureny, malaguenya, madrileny

163

DERIVACI

Tema 1

Per expressar un conjunt, collectiu o lloc:


Sufix

Exemple

-menta

ossamenta, cornamenta, vestimenta

-eda

arbreda, fageda, sureda

-am

eixam, costellam, paperam

-all/alla

rocall, jovenalla, cosinalla

-ada

gentada, nuvolada

-at

professorat, alumnat, ramat

-atge

equipatge, arbratge, moblatge

Per expressar relaci o pertinena:


Sufix

Exemple

-aci/cia

coriaci, berbencia

-ari/ria

sedentari, alimentria

-esc/esca

carnavalesc, cavalleresca

-i/ia

aeri, lacti, arbria

-i/iana

cristi, virgili, cartesiana

-ac/aca

policac, afrodisaca

-fic/fica

magnfic, cientfica

-stic/stica

artstic, novellstica

Per expressar accions:


Sufix

Exemple

-egar

esbufegar, mossegar, pedregar

-ejar

blanquejar, somiquejar

-ificar

tipificar, pacificar, dosificar

-ir

afavorir, atemorir, avergonyir

-itar

debilitar, facilitar, habilitar

-itzar

autoritzar, harmonitzar, analitzar

Per expressar acci i efecte:

164

Lxic

Sufix

Exemple

-ada

xerrada, rentada

-ana

venjana, enyorana

-atge

homenatge, espionatge

-dissa

corredissa, trencadissa

-era

polseguera, xerrera, pedrera

-ment

pagament, alliberament, cobrament

-ori/ria

robatori, cridria, dedicatria

DERIVACI

Tema 1

Infixos
Els infixos sn el tipus dafixos que se situen entre larrel i el sufix. En general no tenen cap valor semntic,
per en alguns casos serveixen per distingir entre dos derivats amb el mateix sufix (ferrer i ferreter), i en els
verbs sobretot afegeixen una idea de petitesa (menjucar), dinsuficincia (endormiscar-se) o dintensitat
(allargassar).
Infix

Exemple

-al-, -ol-

apegals, rajol

-all-, -ell-, -ill-, -oll-

ceballut, gotellada, branquill, potollar

-an-, -en-, -in-, -on-

cridaner, nomenar, blanquins, sangonent

-ar-, -arr-, -er-

llargarut, pontarr, camperol

-ass-, -iss-, -oss-, -uss-

eugassada, borrissol, picossada, cantussar

-at-, -et-, -ot-

peixater, ferreter, parlotejar

-atx-, -itx-, -itj-, -ij-

esprimatxar, magritxol, ferritja, ventijol

-eg-, -ic-, -uc-

lladregot, portic, menjucar

-isc-, -isqu-, -usc-

endormiscat, plovisquejar, pedruscall

Remarques
Quan formem mots nous a partir del procs de derivaci sovint afegim a larrel o mot primitiu afixos propis
de la llengua castellana quan en catal el mot es forma amb un afix diferent o fins i tot sense. s el cas de
mots com ara botonar, enjardinar, raval, condicionat, moblar, collidir o garantir, que per influncia del castell
formem com a *abotonar, *ajardinar, *arraval, *acondicionat, *amoblar, *collisionar i *garantitzar.

u EXERCICIS

1. Aparelleu els derivats segents amb les definicions que els corresponen.
fill: afillar, enfillat, fillada, fillastre, filleta, fillol
Persona de qui som padrins:
Tots els fills dalg:
Fill del cnjuge:
Ple de fills:
Filla petita:
Adoptar com a fill/a:
blanc: blancor o blancria, blanqueig, blanquejar, blanquins, emblancar, emblanquir o emblanquinar
Qualitat de blanc:
Operaci per legalitzar diner negre:
Dun color tirant a blanc:
Pintar de blanc:
Legalitzar diner negre:
Aplicar una capa molt fina de guix:

Lxic

165

DERIVACI

sang: ensangonar, sangada, sangonera, sangons o sangs, sanguinari, sanguinolent


Animal que xucla la sang:
Sang cuita:
Que li agrada vessar sang o matar:
Brut de sang:
Tenyit de sang o barrejat amb sang:
Tacar de sang:
flor: aflorar, desflorar, floreta, florir o florejar, florit, floritura
Adornament artificis:
Afalac:
Que t flors:
Comenar a manifestar-se:
Treure flor:
Treure la virginitat a una dona:
pols: espolsar, polsada, polseguera o polsinera, polsejar, polsim o polsina, polss
Pols finssima:
Gran quantitat de pols:
Petita quantitat de pols:
Ple o cobert de pols:
Sacsejar una cosa per fer caure el que en penja:
Alar pols:

2. A les frases segents escriviu el derivat adequat a partir dels mots primitius.
Colors
Li han quedat els ulls ............................. (vermell) de tant plorar.
Les fulles de lloe sestan ............................. (groc).
Aquestes tomates encara ............................. (verd).
T els ulls ............................. (blau) i els cabells castanys.
He ............................. (negre) els pantalons amb un tint fabuls.
La ............................. (gris) daquestes parets em posa malalta.
Txtils
Acabem d............................. (mid) les camises del teu avi.
El ............................. (drap) no ens ha volgut vendre res.
Creixen tot de plantes ............................. (fil) a les parets de la terrassa.
Va deixar la feina perqu shi sentia ............................. (cotilla).
La indstria ............................. (cot) ha patit un daltabaix els darrers anys.
A la Berta no li agraden gens els gossos ............................. (falda).
Natura
La granissada ha ............................. (fulla) tots els rosers.
Cal ............................. (aigua) el vi amb una mica de gasosa perqu s massa fort.
El meteorleg ja havia anunciat ............................. (nvol) parcial a linterior.
Van trobar lesquelet dun bvid ............................. (terra) al Camp dels Ninots.
Tenim previst fer una excursi a la ............................. (faig) den Jord.
Amb la pluja han sortit ............................. (gota) al menjador de casa.

166

Lxic

Tema 1

DERIVACI

Tema 1

Cos
Li ha engaltat una tal ............................. (m) que ens hem quedat de pedra.
Fa una calor ............................. (nervi) aquest mat.
Ha deixat els vidres ben plens de ............................. (dit).
En Miquel t l............................. (os) prpia dun guerrer primitiu.
Aquest mat ha vingut a treballar lvid i ............................. (ull).
s tan afectus que no sest de fer ............................. (bra) i petons a tothom.

3. Escriviu una paraula derivada de la paraula que hi ha entre parntesis.


Substantius
1. La meva via s la ............................. (avi) del meu fill.
2. Amb una analtica li han detectat ............................. (cos) de la sida.
3. L............................. (sortir) de postres daquest restaurant s molt complet.
4. Com a seqela de laccident li ha quedat una lleugera ............................. (coix).
5. Per Nadal la Rambla somple de ............................. (pidolar).
6. Noms surt un ............................. (raig) daigua de la font!
7. Com que no hem podat la prunera, est plena de ............................. (branca).
8. No facis el ............................. (plor). No per aix et comprar una pilota.
9. Cal envernissar de nou els ............................. (porta) de la finestra.
10. A lestiu la ............................. (baf ) que arriba de la granja de porcs s molt intensa.
Verbs
1. Amb larribada de leuro tots els botiguers han ............................. (rod) els preus a lala.
2. Per esmorzar el meu fill ............................. (mica) les galetes i les suca a la llet.
3. ............................. (nus) b la corbata!
4. El neoclassicisme s............................. (mirall) en lart grecorom.
5. Quan est nervis no para de ............................. (parpella).
6. Lhome va ............................. (fuet) el gos fins a deixar-lo exhaust.
7. La farina s lingredient essencial per ............................. (esps) les salses.
8. Si tens un problema, no thi ............................. (cap), ja hi trobars una soluci tard o dhora.
9. A cap nen no li agrada que l............................. (crit) davant dels seus amics.
10. Desprs de dinar, asseguda al sof, magrada ............................. (dormir) una estona.
Adjectius
1. Els nens surten cada dia ............................. (set) de lescola.
2. Els Mossos dEsquadra han trobat un laboratori ............................. (legal).
3. Deixar de fumar s la decisi ms ............................. (seny) que he pres a la vida.
4. s un xicot molt ............................. (traa) amb la papiroflxia.
5. Com que s tan ............................. (fred) cada nit em demana que li escalfi els peus.
6. Us far una samfaina deliciosa amb les mongetes ............................. (primer) que he collit aquest mat.
7. La gallina ............................. (pondre) pon deu ous cada setmana.
8. Amb la puja de preus dels aliments, els diners es fan ............................. (fondre) cada cop ms de pressa.
9. Fa pena de veurel, est tan ............................. (prim) que se li veuen els ossos.
10. A la part alta de la casa hi ha un terrat molt ............................. (sol).

Lxic

167

DERIVACI

Tema 1

4. Subratlleu la paraula adequada en cada cas.

1. No deixis anar bruscament (lembrague / lembragatge) si no vols que es cali el cotxe.


2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.

La societat (parisenca / parisina) ha acollit molt fredament la notcia de la visita del monarca.
Si vols elaborar un discurs ben estructurat, fes-ne primer un (borrador / esborrany).
Les pastes (alimentries / alimentcies) sense gluten es poden trobar en botigues especialitzades.
El banc no ens ha pogut (garantitzar / garantir) la hipoteca que hem demanat.
Les botigues (del raval / de larraval) tanquen ms tard de les vuit.
Les entitats (financieres / financeres) que operen a travs dInternet ofereixen unes condicions molt bones.
Lentrenador va demanar (humildat / humilitat) als jugadors desprs dhaver guanyat per 4 a 0.
Aquest estiu s que posarem aire (condicionat / acondicionat) a casa.
Les seves maneres (afeminades / efeminades) sovint li han portat problemes.
La ciutat (emmurallada / amurallada) s molt interessant de visitar.
Pensava en els dies passats i no parava (de turmentar-se / daturmentar-se).
He fet (tapissar / entapissar) les cadires amb la mateixa tela del sof.
No trepitgeu les zones (enjardinades / ajardinades).
Lescola pblica ha de ser respectuosa amb totes les (creences / crencies) religioses.

5. Ompliu els buits de les frases segents amb els gentilicis que hi corresponguin.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Un habitant de lAlguer sanomena ...............................


Els ciutadans de Tarragona sanomenen .............................
La Xina est plena de ................................
Els habitants de lIraq sn ..........................
Dels habitants dHongria en diem .........................
Les noies dAlemanya sn ..................................
Lhabitant dAlger sanomena ....................................
A Tunsia viuen els .................................
Les millors balladores de samba sn les ................................
Els que viuen a Igualada sanomenen ..............................

6. Al costat de cadascun daquests mots, escriviu-hi el pseudoderivat.


llet:
corba:
avortament:
calb:
llavi:

cervell:
fill:
boca:
jove:
doble:

7. Ompliu els buits de les paraules segents amb algun dels infixos que teniu a continuaci.
-er-ass-inpic.......ada
carn......eria
clenx......ar

168

Lxic

-oss-eg-iss-

-oll-an-arempat.......ar
embarb........ar-se
sol.......ada

-ot-uss-et-

-ell-arr-olpell.......eria
cal......ets
lladr.......ot

DERIVACI

Tema 1

full.......aca
cant.......ella
al......
pobr......ona
embarb......ament

hort.......
terr.......a
bord.......s
estir.......anyar
cost.......er

xic.......
cany.......ar
gran.......ut
herb.......ari
esboj.......at

8. Completeu les frases segents amb la paraula derivada adient.


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.

Lxic

La intelligncia t els seus lmits; la .......................... (ximple), no.


El diputat va proposar crear un fons estatal per ......................... (lleuger) la crrega dels peatges.
Quina ..................... (xerrar) que teniu! Aquesta situaci s ..................... (acceptar).
Les seves ........................ (viure) a lfrica lhan transformat en una altra persona.
Lexplosi de lartefacte li va causar una .......................... (sord) permanent.
Cal que ......................... (dret) aquesta situaci si no vols tenir ms problemes.
Ens vam aplegar al refugi quan comenava a ......................... (fosc).
Si m ..................... (curt) els pantalons, els podr lluir a la festa.
No li agrada ni l.......................... (amarg) del caf ni la .......................... (dol) de la merenga.
Vam visitar un ......................... (lloc) encantador dalt de la muntanya.
La .......................... (gran) del lavabo feia que el bany queds ms petit del que ja era, per la .......................... (gros) del
bidet, tamb.
La Cambra va demanar de ......................... (suau) la prohibici dentrar lquids als avions.
Posa el pa a ......................... (tou) perqu el gat el trobi ms bo.
L............................... (lent) del trnsit va ser efectiu per als vaguistes, que no tenien el suport dels sindicats per
l............................... (trbol) de les relacions.
s un nen molt .......................... (bellugar) que no para de fer ...................... (dolent).
Se mha espatllat l.......................... (sec) de m i mhaur deixugar els cabells al sol.

169

Tema 2

MOTS COMPOSTOS
La composici s un procediment que ens permet formar mots de manera diferent de com ho fem per la
derivaci, ja que no formem un mot nou mitjanant un afix, sin que ho fem unint dues o ms paraules que
ja existeixen.
Amb la composici podem obtenir mots de diferents categories gramaticals: substantius, adjectius, verbs i
partcules.
a) Substantius compostos
Formaci

Exemple

Verb + substantiu

pelacanyes, guarda-roba

Substantiu + adjectiu o participi


o adjectiu + substantiu

celobert, cama-roja, curtcircuit


gurdia civil, baix relleu

Substantiu + substantiu:
Compostos sinttics. Es formen violentant la sintaxi i
elidint elements que se sobreentenen.
Compostos coordinats. Sn els que tenen un
significat que s la suma dels significats dels dos
elements.
Altres casos: compostos formats per juxtaposici
o subordinaci, enllaats amb la conjunci i o la
preposici de i compostos sintagmtics

aiguaneu, ferrocarril
museu-arxiu, autor-editor, comte-rei, ciutat-estat
decret llei, cami cisterna, paper moneda, allioli,
capicua, plats-i-olles, maldecap, cuc de seda, esperit de
vi

Formaci del plural


Si el compost sescriu amb guionet o amb els dos elements soldats, afegim la marca de plural al segon element:
caa-recompenses, curtcircuits, pl-rojos, ferrocarrils, alliolis, maldecaps (excepte els compostos coordinats, en els
quals pluralitzem els dos elements: comtes-reis, autors-editors).
En canvi, si els dos elements sescriuen separats:
substantiu + adjectiu o participi i adjectiu + substantiu
Farem el plural de tots dos elements: policies locals, baixos relleus.
substantiu + substantiu
Afegirem la marca de plural solament al primer element: camions cisterna, vagons restaurant, cucs de seda, hores
punta.

b) Adjectius compostos
Formaci

Exemple

Substantiu + adjectiu o participi

barra-sec, panxacontent, collverd

Adjectiu + adjectiu

anglosax, sordmut, grecollat, indoxins

Formaci del plural


Sempre afegirem la marca de plural al segon element: bocamolls, capficats, poca-soltes, grecollatins, sordmuts.

c) Verbs compostos
Formaci

170

Exemple

Substantiu + verb

corglaar-se, capficar-se, capgirar

Adjectiu + verb

primfilar, migpartir

Lxic

MOTS COMPOSTOS

Tema 2

d) Partcules compostes
Formaci

Exemple

Adverbis

amunt, avall, enlaire, daltabaix, sobretot, pertot, gaireb,


alhora, tanmateix, nogensmenys

Preposicions i conjuncions

malgrat, sin, perqu

El guionet
Ls del guionet afecta els mots derivats per prefixaci i els mots compostos. Vegem quins sescriuen amb
guionet i quins no.
Escrivim amb guionet
a) Els numerals compostos (ordinals i cardinals): hem de posar el
guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes
(D-U-C)

vint-i-cinc, trenta-quatre, tres-cents,


dos-cents seixanta-vuit,
mil sis-centes noranta-vuit,
sis mil nou-cents cinquanta,
trenta-nou mil set-cents quaranta-tres,
set milions vuitanta mil dotze

b) Els mots compostos que comencen amb el nom dun punt


cardinal

nord-americ, nord-est, sud-afric, sudoest

c) Els compostos repetitius i expressius

baliga-balaga, nyigui-nyogui,
pengim-penjam, poti-poti, xino-xano

d) Un petit grup de mots o expressions singulars

abans-dahir, adu-siau, qui-sap-lo

e) El substantiu no-res i les combinacions de no+substantiu

no-existncia, no-violncia,
no-alineament

f) Els mots compostos en qu el primer element acaba amb vocal i el


segon comena amb alguna daquestes tres lletres: r, s o x

barba-roig, cara-rugat, cama-sec, penyasegat, escura-xemeneies,


para-xocs

g) Els mots compostos en qu, si no posssim guionet, es produiria


una lectura errnia o una grafia impossible

pl-llarg, pit-roig, cinc-en-rama,


plats-i-olles

h) Els mots compostos en qu el primer element du accent grfic

m-llarg, pl-blanc, ms-dient

i) Els compostos coordinats (substantiu + substantiu), en qu el


significat del mot s la suma dels significats dels elements que el
formen

museu-biblioteca, comte-rei,
autor-editor

Escrivim sense guionet


a) Els mots constituts amb prefixos

arximilionari, exconseller, precristi, prerom, proxins,


ultraconservador, vicepresident, sotsarrendatari,
pseudoderivat

b) Els mots construts amb formes prefixades acabades


amb o

fisicoqumic, anglosax, audiovisual,


catalanoaragonesa, cardiovascular, indoxins,
socioeconmic

En aquests mots noms posem laccent en el segon element, si sescau. s a dir, tot i que els mots udio i fsic
saccentuen, perden laccent quan sn el primer element dun compost.

Lxic

171

MOTS COMPOSTOS

Tema 2

Finalment cal recordar que els topnims, com la resta de mots, tamb segueixen la regla del guionet.
Aiguafreda

Torregrossa

Vila-real

Bellpuig

Bell-lloc

Vila-rodona

Vall-de-roures

Palau-solit

Puig-reig

Mont-roig

Puig-aguilar

Font-romeu

u EXERCICIS

1. Relacioneu les paraules de la primera columna amb el significat que els correspon de la segona.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

esquenadret
escanyapobres
cagadubtes
llepafils
somiatruites
ventafocs
pica-soques
busca-raons
rodamn
coragre

a. criada
b. avar
c. acidesa
d. vagabund
e. visionari
f. gandul
g. indecs
h. tipus docell
i. escrupols en el menjar
j. barallads

2. Formeu paraules compostes a partir dels elements de les dues columnes.

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

blau
poca
guarda
gira
mig
cel
grata
boca
adu
pela
cerca

mar
a. cel
b. obert
c. solta
d. bregues
e. dia
f. canyes
g. roba
h. sol
i. moll
j. siau

blau mar
..................................................
..................................................
..................................................
..................................................
..................................................
..................................................
..................................................
..................................................
..................................................
..................................................

3. Escriviu amb lletres les xifres que teniu a continuaci.


Quantes ovelles teniu al ramat? Nhi tenim ................................................................
...................... (248), per, a ms, hi tenim .............................................................. (23) xais.
Abans aquest pis valia ..............................................................................................
(52.160.000) pessetes, per ara ja costa ................................................................ (490.000) euros.
Daqu a Valncia noms hi ha (380) ......................................................................... quilmetres.

172

Lxic

MOTS COMPOSTOS

Tema 2

4. Escriviu correctament les paraules que teniu a continuaci a la columna corresponent. No oblideu descriure
el guionet quan calgui.
cama+tort, ex+marit, adu+siau, Vila+seca, histrico+fsic, escura+dents, Vila+nova, mata+rates, barba+ros,
bes+nt, penya+segat, Mont+roig, anti+religis, cincia+ficci, nord+oest, boca+badat, sud+afric,
barrim+barram, col+i+flor, para+llamps
amb guionet

sense guionet

5. Corregiu les expressions que trobareu tot seguit.


Corona catalano-aragonesa Corona catalanoaragonesa
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Lxic

Es troben en un cul de sac.


s una botiga de vetes-i-fils.
Lhan escollit vice-conseller.
Va quedar boca-badat.
Ens passaran un udiovisual.
El vent ha arrencat el pollancre de soca rel.
Van arribar abansdahir.
Selecciona el programa de pre-rentat.
Fer la garagara.
Han signat un pacte de no agressi.

173

Tema 3

SINONMIA I ANTONMIA
Una de les qualitats duna llengua s la seva riquesa i varietat, cosa que es mostra per la presncia de
recursos lxics com el de la sinonmia i lantonmia.

Sinonmia
Dues paraules sn sinnimes quan tenen el mateix significat. Aix, per exemple, casament i noces sn
sinnims:
Va assistir a les noces del seu cos.
Va assistir al casament del seu cos.

Cal tenir en compte, per, que encara que dues paraules comparteixin el significat, no s
gaire freqent que es puguin usar indistintament en una mateixa situaci.
El sinnim ens serveix per precisar ms el significat dall que volem expressar i normalment el context
ens ajuda a triar la paraula adequada. Per exemple, fertilitat i productivitat sn paraules sinnimes en
determinats contextos:
La fertilitat de les terra influeix en el preu de venda.
La productivitat de la terra influeix en el preu de venda.

Per vegem qu passa si les fem servir indistintament, sense tenir en compte el context:
Enguany han augmentat el complement de fertilitat dels funcionaris.
Enguany han augmentat el complement de productivitat dels funcionaris.

Passa el mateix si no tenim present en quin registre parlem (ms formal o ms colloquial), el lloc on ens
trobem o la persona a la qual ens adrecem. Per exemple, un jove pot dir als seus amics:
Es va cruspir tota lamanida.

O b:
Es va menjar tota lamanida.

En canvi, s inimaginable que sentim en un mitj de comunicaci:


Els assistents a la boda reial es van cruspir tots els canelons.

En resum, doncs, els sinnims sn paraules que expressen el mateix significat, per que
hem dutilitzar depenent del context, ja que generalment no sn intercanviables.

Antonmia
Un antnim s un mot de sentit directament oposat a un altre. De la mateixa manera que
passava amb els sinnims, ls correcte dels antnims sempre depn del context. Vegem-ne un exemple:
ric
s un home molt ric.

174

Lxic

pobre
s un home molt pobre.

SINONMIA I ANTONMIA

Tema 3

rpid
El tren va anar molt rpid.

lent
El tren va anar molt lent.

En canvi:
Sha celebrat un judici lent.

Sha celebrat un judici rpid.

Per tant, difcilment podem encertar el contrari dun mot sense un context mnim que ens
orienti.
Alguns antnims es formen afegint un prefix al lexema. En determinats casos, prefixos com -a, -anti, -des, -dis,
-in, -im, il fan que el mot derivat tingui un significat contrari al primitiu.
simtric
higinic
legal

asimtric
antihiginic
illegal

u EXERCICIS

1. Aparelleu els sinnims que trobareu a continuaci.


llord

farigola

minso

greixs

gat

tarima

dominar

moix

estable

exigu

gos

avar

tim

regna

gasiu

ca

brida

comandar

estrada

quadra

2. Feu el mateix amb els antnims.


emocionar

negligir

equvoc

cortesia

grolleria

asserenar

esponers

clar

eteri

marcit

aixoplugar

desempenyorar

vigilar

desemparar

pignorar

corpori

Lxic

175

SINONMIA I ANTONMIA

3. Classifiqueu els adjectius segents en dos grups segons si sn sinnims dalt o de baix.
soberg, enlairat, rabassut, encimat, nan, menut, airvol, petit, altvol, acimat, camacurt, boterut
alt:
baix:

4. Feu una frase amb cadascun daquests falsos sinnims en qu quedi clar el significat.
plnol/planell:
dof/delf:
cataractes/cascades:
data/dada:
trnsit/trfic:
abonar/adobar:

5. Digueu quin dels mots segents poden ser sinnims dignorncia.


cincia, idiotisme, saviesa, analfabetisme, inpia, coneixena, desconeixena, incapacitat, ignici, incultura

6. Busqueu un antnim del mot en negreta de les frases segents.







176

1.
2.
3.
4.
5.
6.

Lxic

Aquell cantaire t un to de veu molt agut.


Va quedar restablert el servei de rodalia.
Els Mossos dEsquadra el van empresonar.
Lenriquiment duna part de la poblaci s cada vegada ms evident.
Els dies festius ens aixequem a les vuit.
Aquella casa t un preu assequible.

Tema 3

Tema 4

POLISMIA I HOMONMIA
Polismia
Els mots polismics sn mots que tenen diversos significats en funci del context en qu els utilitzem, a
diferncia dels sinnims, que sn mots de significat coincident.
Fixeu-vos que la paraula cap t diversos significats:
cap

Part superior del cos duna persona o animal.


Punta, extrem, duna cosa, especialment lextrem superior.
Punta de terra que entra mar endins.

Tots ells, per, tenen algun tipus de relaci. En tots els casos cap designa la part superior duna persona o
animal, i per analogia, tamb la part superior o que sobresurt duna cosa.

Homonmia
s la propietat que relaciona dos mots que, de manera purament casual, sescriuen de la mateixa manera
(homgrafs) o es pronuncien igual (homfons), per tenen significats diferents.
pop

msica
mollusc

bena
vena

tira de roba que serveix per embolicar alguna ferida


vas sanguini

u EXERCICIS

1. Feu dues frases en qu cadascun daquests mots polismics tingui un significat diferent.
bra:
cinta:
ploma:
taula:
cort:

2. Hi ha paraules que canvien de significat si les usem en mascul o en femen. Ompliu els espais buits amb la
forma adequada.
1. el canal / la canal
a) ................ dUrgell t les reserves garantides per la campanya denguany.
b) ............... de la teulada t fora goteres.

Lxic

177

POLISMIA I HOMONMIA

Tema 4

2. el pudor / la pudor
a) Cal que respectem ................... daquella persona.
b) ................. que se sentia era insuportable.
3. un editorial / una editorial
a) ........................ s aquell article que trobem a linici del diari.
b) Dem tanca les portes ........................ puntera en la publicaci de textos legals.
4. el pols / la pols
a) Vam treure ..................... dels mobles desprs de les obres.
b) ................. li anava massa rpid i el metge va decidir ingressar-lo.
5. el fi / la fi
a) .................. no justifica els mitjans.
b) El curs ha arribat a ................

3. Empleneu els buits amb la forma adequada.


1. Hem / em
La meva mare ......... va dir que anssim a comprar flors i tamb ....... comprat algun arbust.
2. Qu /que
...... vols ........ et regali?
3. Ha / a
........ anat ............ Lleida a menjar caragols.
4. o / oh / ho
...........! Aix s una meravella. ........ vols provar ........ no?

4. Cada frase daquest exercici cont el verb anar. Indiqueu quin significat t en cada cas tenint en compte
el context.
1. La Isabel va pels quaranta.
t
sacosta
2.


3.

celebra

Han tallat la C-13 que va a Tremp per esllavissades.


circula
condueix
uneix
Lalimentaci el fa anar de ventre cada dia.
crrer
evacuar
vomitar

4. El rellotge no va, haurem de canviar la pila.


arrenca
apunta
funciona
5. Aquesta camisa li va malament, t les mnigues massa llargues.
escau
enlletgeix
escura

178

Lxic

Tema 5

LOCUCIONS I FRASES FETES


A mesura que anem tenint integrades les estructures gramaticals duna llengua, tenim la necessitat
dincorporar elements que cohesionin el discurs i li donin un caire de genunitat, unitat i coherncia. Aix
saconsegueix utilitzant diversos recursos lingstics, entre els quals trobem les locucions i les frases fetes.

Les locucions
Una locuci s un grup de paraules que t el valor semntic o sintctic dun sol mot, que sol anar precedit
duna preposici o duna conjunci.
Ja hem tractat algunes locucions en lapartat dedicat als connectors (a continuaci, amb aquesta finalitat, a
causa de, duna banda...). Ara en veurem unes altres que sovint generen confusi, b perqu sn diferents del
castell, b perqu sen fa un mal s perqu no sen coneix la grafia o el significat.
Incorrecte

Correcte

*a lobjecte de

amb lobjecte de, amb la finalitat de

*a major abundament

a ms a ms, amb ms motiu, i encara ms

*a mitjans de (setmana,
maig, estiu, any, segle)

a mitjan (setmana, maig, estiu, any, segle)

*arrel de

arran de

*a ser possible

si s possible, si pot ser

*a tal efecte

a aquest efecte, amb aquesta finalitat

*a tenor de

ats el tenor de, per ra de, en virtut de, considerant, tenint en compte, ats

*al fi i al cap

al cap i a la fi

*al menys (al menos)

almenys, si ms no, com a mnim

*amb major motiu

amb ms motiu, amb ms ra

*degut a

a causa de, per causa de, per ra de

*del contrari

en cas contrari, si no, altrament, daltra manera

*donat que

ats que, ja que, perqu

*en ambds efectes

a ambds efectes

*en ares de

amb la intenci de, a fi de, amb lobjecte de

*en atenci a

en/per consideraci a, per esguard de

*en balde

en va, debades, endebades

*en base a

a partir de, sobre la base de, segons, dacord amb, tenint en compte, considerant

*en el seu cas

si sescau, si es dna, si es produeix

*en el seu defecte

si no nhi ha, si no, quan no nhi hagi

*en el seu moment

al moment oport, quan ser el moment

*en lo successiu

dara endavant, en endavant

*en ordre a

amb vista a, a fi de, a lefecte de, amb la intenci de, pel que fa a, quant a

*en quant a

quant a, pel que fa a, pel que es refereix a, en relaci amb, amb relaci a

Lxic

179

LOCUCIONS I FRASES FETES

Tema 5

*en un sol efecte

a un sol efecte

*lo ms aviat millor


*com ms aviat possible
*el ms aviat millor
*quan abans millor

com ms aviat millor


al ms aviat possible

*no obstant

aix no obstant, no obstant aix, no obstant (...)

*pel contrari

per contra, al contrari

*per adelantat
*per anticipat

per endavant, a la bestreta, anticipadament

*per lo dems

fora daix, tret daix, llevat daix

*pel mat, per la tarda

al mat, a la tarda

*per suposat

per descomptat, sens dubte, naturalment

*sempre i quan

sempre que

*si a cas

si de cas, si per cas

*si procedeix

si escau, si s procedent

Les frases fetes


La frase feta s una expressi que t una forma fixada i invariable, el significat de la qual no pot ser dedut
del significat dels mots que la formen. Sol tenir un valor metafric i un to sovint popular i exagerat.
Difcilment es pot traduir literalment duna llengua a una altra. Fixeu-vos en la frase feta bufar i fer ampolles:
evidentment el seu significat no es correspon a la traducci literal castellana soplar y hacer botellas, ja que hi
ha una expressi genuna castellana amb aquest sentit, coser y cantar.
Ls daquestes frases s molt freqent en les converses colloquials per donar expressivitat, espontanetat i
originalitat.
A continuaci us presentem dues possibles classificacions de frases fetes:

a) Per verbs (anar, estar, fer, haver, tenir, ser)


b) Per noms (lloc, persones i animals, menjar)

a) Per verbs
Amb el verb anar
anar de blit
anar en dansa
anar just
anar a remolc
anar a mal borrs
anar pel bon/mal cam
anar-sen del cap
anar amb peus de plom
anar peix

180

Lxic

anar a preu fet


anar a la seva
anar de corcoll
anar de tort
anar de cul
anar com lanell al dit
anar amb el cap ben alt
anar amb el cor a la m
anar amb el lliri a la m

anar pengim-penjam
anar fent
anar mal dades
anar de boca en boca
anar a escampar la boira
anar de vint-i-un bot
anar-sen amb la cua entre cames
anar amb una sabata i una espardenya

LOCUCIONS I FRASES FETES

Tema 5

Amb el verb fer


fer lefecte
fer volar coloms
fer-ne un gra massa
fer patxoca
fer els ulls grossos
fer-ne cinc cntims

fer el paperot
fer Pasqua abans de Rams
fer tronar i ploure
fer-se lorni
fer pudor de socarrim
fer una cara nova

fer-la petar
fer un cop de cap
no fer el pes
fer llufa
fer el cor fort
fer cara de pomes agres

tenir dos dits de front


tenir el pap ple
tenir fums
tenir un os a lesquena
no tenir pls a la llengua
tenir el cap a quarts de quinze
tenir la m foradada
tenir sang dorxata

tenir la vista als dits


no tenir cor de
tenir una bena als ulls
tenir un budell buit
no tenir ni cap ni peus
no tenir un pl de + adjectiu
tenir cua de palla
tenir el cul pelat

ser llarg de dits


ser poca de vaques grasses
ser un orgue de gats
ser un os dur de rosegar
ser una mala pea
ser un peix gros

ser de la mniga ampla/estreta


ser la mare dels ous
no ser daquest mn
ser del morro fort
ser lleig com un pecat
ser un tros de pa

caure del cel


voler la lluna en un cove
estar a la lluna de Valncia

venir de lhort
voler tocar el cel amb la m
ser una cort de porcs

esvalotar el galliner
ser lase dels cops

estar com gat i gos


ser cornut i pagar el beure

pagar amb la cara


tenir-ho coll avall
fer dentetes
no tocar de peus a terra
ballar pel cap
mossegar-se la llengua

estirar ms el bra que la mniga


sortir fum pel cap
deixar amb un pam de nas
costar un ull de la cara
ser el bra dret dalg
venir dun pl

Amb el verb tenir


tenir cara i ulls
tenir bon ull
tenir coll avall
tenir cops amagats
tenir la butxaca foradada
no tenir sang a les venes
tenir el cor de pedra
tenir ledat del si no fos
Amb el verb ser
no ser ni carn ni peix
ser un corc
ser tot cor
ser de bona pasta
ser tot ulls
ser del puny estret

b) Per noms
Llocs
haver-hi camp per crrer
remoure cel i terra
semblar can seixanta

Persones i animals
donar gat per llebre
haver-hi quatre gats

Parts del cos


cames ajudeu-me
no badar boca
mho diu el cor
treure la son de les orelles
treure les ungles
crrer de boca en boca

Lxic

181

LOCUCIONS I FRASES FETES

Tema 5

Menjars
fer botifarra
ofegar-se en un got daigua
ser figues dun altre paner
remenar les cireres

sser una bassa doli


tallar el bacall
no poder dir ni fava
pesar figues

acabar abans el pa que la gana


fer cara de pomes agres
ser de pa sucat amb oli
haver-hi ms dies que llonganisses

u EXERCICIS

1. Completeu les frases fetes segents amb el verb apropiat.


buidar, tocar, anar, remenar, tenir, passar, fer, sser
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

....................... pa a lull.
....................... -ne cinc cntims.
....................... les cireres.
....................... torrat.
No ..................... ni quarts ni hores.
....................... can seixanta.
....................... de corcoll.

8. .................... en orris.
9. ....................... ferro.
10. ..................... a mal borrs.
11. ....................... corretja.
12. ....................... el pap.
13. ....................... de taca doli.
14. ............ un pet com una gla.

2. Ompliu els buits daquestes frases fetes amb el mot adient. Tots els mots que hi falten sn el nom duna
part del cos.
Treure el fetge per la .................
Estirar-se els ...................
Caure la .................. de vergonya.
Ficar-se entre ........... i ............
Estar amb laigua al ...................
Tenir dos dits de ..................
Fer ...................

Arrufar el .........../les ...............


sser tot ..............
Fer els .................. grossos.
Tenir ................. avall.
Tancar la porta als ................
Dur-ne una de ..............

3. Relacioneu les dues columnes.


a)
b)
c)
d)
e)
f )
g)
h)
i )
j )

182

Lxic

el ms calent s a laigera
arribar a misses dites
agafar amb els pixats al ventre
treuren lentrellat
fer la viu-viu
aixecar la camisa
haver begut oli
treure foc pels queixals
no posar-se pedres al fetge
fer mans i mnigues

1. enganyar, ensarronar
2. anar tirant
3. fer tard
4. no haver-hi res preparat
5. esforar-se molt
6. ser despreocupat i tranquil
7. estar irritat, indignat
8. agafar (alg) desprevingut
9. trobar-hi la soluci
10. no haver-hi remei

LOCUCIONS I FRASES FETES

Tema 5

4. Quina expressi podreu collocar al costat de les frases segents? Trieu-les dins daquesta llista.
anar de vint-i-un bot, saber-la llarga, rascar-se la butxaca, picar ferro fred, haver-hi roba estesa, tenir mala pea al
teler, a cor qu vols, treure de polleguera, saber de quin peu calar, remoure cel i terra
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Viu com un rei. Ja magradaria viure com ell, ..................................... !


No em regala mai res, aquest garrepa. Li costa ..................................
Per molt que li ho demanis, no aconseguirs que tho rebaixi; s .........................
Vaig passar per davant del Liceu i tothom anava molt mudat, ..............................
Ara ............................... Ja tho dir quan els nens no siguin davant.
Em ......................................... que jugui amb el menjar. No ho puc suportar.
Va fer-se passar per coix per poder seure a lautobs. ................................
La seva malaltia s crnica. El metge li diu que ...............................
He ................................... per aconseguir-te una entrevista amb en Woody Allen.
Fa molts anys que ens coneixem i ja ......................................

5. Al text segent hi trobareu un seguit dexpressions subratllades. Llegiu-lo atentament i substituu


aquestes expressions per la frase feta corresponent que us proposem a sota.
En Toms i la Teresina havien preparat amb molta cura el bateig de lltim dels seus fills: en Bernat. Havien danar
amb compte de no gastar ms del que els permetien els ingressos, per volien que el petit tingus una gran
festa de benvinguda. Per aix van decidir-se i van convidar una pila de gent. Fins i tot van convidar els parents
dUlldemolins, dels quals que no sabien res des de feia molt temps, per a la Teresina li feia molta illusi veurels
perqu havien estat molt amigues amb la seva cosina Elvira. Una setmana abans del gran esdeveniment, lElvira
va trucar a la seva cosina i li va refusar la invitaci. La Teresina, en sentir aix, es va enfadar molt perqu lhavien
defraudat. Des de llavors va haver-hi desavinences entre les dues cosines.
Un mes abans del gran dia la Teresina va anar a triar el vestit den Bernat. Es va enamorar dun vestit de somni: era
tot blanc, amb un fald ple de brodats i una gorreta dangorina. Era molt car, per no era ella qui havia de pagar,
sin que el vestidet era el regal de la seva via. El nen havia de fer goig el dia de la seva presentaci en societat, i
aquell vestidet garantia amb escreix lxit de la comesa.
El gran dia va arribar i en Toms i la Teresina van celebrar el bateig amb tots els luxes imaginables. Els convidats
van poder atipar-se amb el dinar que els havien preparat, i com diu la dita: a la taula den Bernat, qui no hi s, no hi s
comptat.
gratar-se la butxaca

treure el ventre de pena

a cor qu vols

no estirar ms el bra que la mniga

fer un cop de cap

lhavien deixat amb un pam de nas

menjar del mateix plat

li va donar carbasses

fer patxoca

valia un ull de la cara

haver-hi mala maror

des que en Judes era fadr i sa mare festejava

va treure foc pels queixals

Lxic

183

Tema 6

BARBARISMES
Un barbarisme s un mot o una forma de dir forasters, usats dins duna llengua que ja t mots propis per
expressar la mateixa idea. La utilitzaci daquests mots s una errada que cal evitar sempre.
Per exemple, *embustero ve del castell embuste; en catal diem mentider i mentida. Altres mots com
*enterar-se, *tio o *enfermetat tamb sn barbarismes, ja que el catal posseeix les formes prpies
assabentar-se, oncle i malaltia.
A ms a ms, en catal tamb trobem altres tipus dincorreccions que tenen lorigen en el calc de les formes
castellanes corresponents.
darse cuenta
irse
caerse
tener que

*donar-se compte
*anar-se
*caures
*tenir que

adonar-se
anar, anar-sen
caure
haver de, cal que

Barbarismes de lmbit jurdic


A banda dels barbarismes de la llengua general, en el llenguatge propi de lmbit jurdic catal tamb es
cometen algunes incorreccions de lxic o de calc de les formes castellanes, degudes a la llarga tradici que
t el castell en aquest mbit.
Quant a les incorreccions lxiques, sovint sn originades pel manteniment de la grafia castellana en mots en
els quals la grafia catalana canvia:
*renta renda
*tasa taxa

*aclarar aclarir
*decanat deganat

Daltres vegades, el que fem s usar errniament una forma catalanitzada del terme castell per
desconeixement del corresponent en catal:
*pla termini
*ganncies guanys

*atrassos endarreriments
*averiguar esbrinar

O tradum literalment al catal el terme en castell sense pensar que els significats en una i altra llengua
poden variar:
*ostentar (un crrec) exercir, desenvolupar
*contemplar (una llei) establir

Quant al calc de les formes castellanes, a continuaci en teniu alguns exemples molt habituals:
*a bocajarro
*a mig pla
*acs de rebuda
*busca i captura
*cabre recurs
*de la seva classe

184

Lxic

a boca de can
a mitj termini
acusament o justificant de recepci
crida i cerca
poder interposar recurs
que correspongui

BARBARISMES

Tema 6

*en la major brevetat possible


*jutjat del penal
*per anticipat
*sala del civil
*via dapremi

al ms aviat possible, com ms aviat millor


jutjat penal
per endavant, a la bestreta, anticipadament
sala civil
via de constrenyiment

u EXERCICIS

1. Dels parells de paraules que teniu a continuaci, una s un barbarisme i laltra s la correcta. Subratlleu-ne
la correcta en cada cas.
bedel
revenja
cascada
vrtig
bolsa
imprenta
otorgar
esdeveniment
bahia

bidell
revanxa
catarata
vertigen
borsa
impremta
atorgar
aconteixement
badia

maragda
raval
angstia
ausent
motxilla
intricat
escur
ancla
encens

esmeralda
arraval
angoixa
absent
motxila
intrincat
vbora
ncora
incens

2. Les frases segents contenen formes verbals defectuoses. Esmeneu-les.


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.

Lxic

Mha decepcionat molt el discurs que va pronunciar el director.


No han aclarat encara qui va trencar el gerro de la vena.
La implantaci va permetre remediar la sordesa del nad.
Trucarem a un jardiner perqu ajardini el pati de la comunitat de vens.
Sha empenyat a comprar-se un cotxe nou i no la traiem daqu.
Desprs de molts esforos han conseguit anivellar la paret mestra amb els envans.
Diumenge vam anar als aiguamolls de lEmpord per lliberar un exemplar de xoriguer.
Tenim que parlar seriosament quan tornis a casa.
s un producte garantitzat per la Uni de Consumidors de Catalunya.
Han collisionat quatre vehicles a lAP-7 i aix provoca cues quilomtriques.
Enmig de lactuaci va oblidar la lletra de la can i va haver dimprovitzar.
Ms val que colloqueu alguna cosa a terra per amortiguar la caiguda.
LAjuntament recauda ms de tres milions deuros en concepte de multes de trnsit.
La dinastia dels Trastmara va reinar durant gaireb dos segles consecutius.
Serien les onze del mat quan va arribar la comitiva.
Els problemes de la poblaci shan agravat desprs de lltim terratrmol.
La princesa va deslumbrar tothom amb la seva elegncia.
El van nombrar cap de partit desprs dels ltims resultats electorals.
Saboreja b aquest nec amb peres!
Van reemprendre les negociacions tot i que la situaci no els era gens favorable.
Hem aplaat la signatura del conveni fins a nou avs.
Aquest grup composa les seves prpies canons.
Hem de desembolsar el 25% del prstec en el termini de dos anys.
No han pogut evaluar encara els danys del cicl a la regi.
Les estadstiques no reflexen la proporci real de poblaci aturada.
Sentat a la cadira i no et moguis.

185

BARBARISMES

27.
28.
29.
30.

Tema 6

Lempresa ha trasladat la seu central a Madrid.


Els meus cosins veranegen cada any a la Vall dAran.
Hem medit lhabitaci i el llit que hem comprat no hi cap.
No et juntis amb aquests brtols perqu tindrs problemes.

3. Les frases segents contenen expressions defectuoses. Esmeneu-les.


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.

Ojal sen surti; no sembla gaire probable, per.


Vull un bitllet a Barcelona dida i vuelta.
El fi de setmana passat vam estar a lhotel que ens vas recomanar.
Quina mala pata que heu tingut amb aquest cotxe!
En aquests magatzems shi pot comprar al per major.
El crim va succeir a les immediacions del polgon.
En aquesta oficina tothom treballa a destajo.
Com sempre paguem el pato els mateixos.
No ha tingut cap reparo a dir-li el que pensava.
Quin xollo aquest frigorfic!
Dna un vistasso als nens mentre surto a comprar el diari.
La Berta ha tardat sis anys i pico a acabar la carrera.
Les Spice Girls van cancellar de repent la seva gira al Canad.
El client que acaba de marxar ha tingut la cara de no pagar la consumici.
Menys mal que han arribat reforos!
En ves danar a treballar se nanava al bar amb els amics.
Per lo menys endrea lhabitaci abans de marxar!
Sha de presentar un certificat expedit pel metge de cabecera.
Hi ha que preparar dinar per a tots.
En resumides comptes: no hem arribat a temps al teatre.
Lequip va ser lhazmerrer de la lliga desprs danar primer durant tota la temporada.
I ara farem la pregunta del mill.
Quins modals els daquest poltic!
Ojo amb els passos de vianants.
Les seves amenaces semblava que anaven en srio.
s precs que aneu amb compte amb els revolts.
Per suposat que hi anirem, a Austrlia.
Quin susto quan vaig veure aquell energumen que girava cua cap a nosaltres!
Els organitzadors van negar cap tipus de xanxullo en el concurs dEurovisi.
Durant lentrevista li van preguntar quin creia que era el colmo de lelegncia.

4. Escriviu la forma correcta al costat dels barbarismes segents.


membrillo
melena
promig
squit
redada
xispa
embrague
cansanci
alquitr
xubasquero

186

Lxic

.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................

enfermetat
matitzar
panyal
sombrilla
orquesta
Alemnia
amortiguador
rejilla
avestru
vangurdia

.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................

BARBARISMES

adoquins
cisne
camarer
escuet
paulatinament

Tema 6

.................
.................
.................
.................
.................

cordillera
crucigrama
cautivar
casera
pertenncia

.................
.................
.................
.................
.................

5. En les frases segents hi ha tot un seguit de barbarismes. Encercleu-los i escriviu el mot correcte.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.

Est agobiat perqu lhan acribillat a preguntes durant la presentaci.


Deletrejam aquesta paraula; no logro entendre qu em dius.
Per culpa daquesta pluja asquerosa he acabat empapada aquesta tarda.
Hi ha hagut una avalanxa de queixes despus de publicar-se el decret.
Aquest any lequip fitxar dos noves jugadores de la cantera.
Cal profunditzar en els problemes derivats dels altibaixos del mercat de la vivenda.
Han hagut daplaar la tornada perqu els avions no podien despegar pel mal temps.
Li van fer una despedida de soltera que no olvidar mai.
Apreta el bot dret del ratol si vols aumentar el tamany de la lletra.
Tot i portar el dinar en una fiambrera, he hagut de calentar-lo al microondes.
Els fets es van desarrollar molt a prop de laduana.
He deixat els planos de lingenier a sobre el respaldo del sill.
La finura no s un dels seus millors atributs quan es posa fet una fiera.
Tingues cuidado amb les pldores per dormir.
Pel seu cumpleanys li van regalar un anell amb un brillant de vint-i-quatre quilats.
Laeropl es va estrellar per un fallo en la palanca de mando.
Ha fet un pedido de pastes alimentcies que rebassa el pressupost inicial.
Ahir em vaig caure enmig del carrer i ara mha sortit un bulto al cap.
Lescudella era un pl sossa, per el postre s excellent.
Han conseguit una bona financiaci per comprar-se lordenador.
Se mha tumbat una bandeja plena de peladilles.
En Mart ha anat a tirar la basura al continer.
Encara no thas enterat que no li agraden els ous fregits?
Desprs duna festa assombrosa pel lujo dels assistents no va quedar res de cava.
Han reanudat el suministre daigua desprs del reventon a les canyeries.
s llgic que la gent no vulgui consumir carn de mono o de serp als restaurants.
A la meva tieta, que encara va amb muletes, ara lhauran doperar de catarates.
Estan traient la grassa de lalfombra amb un producte importat dInglaterra.
Tinc lhombro mig dislocat i el cos adolorit per les agulletes.
Va agafar la curva a massa velocitat i es va empotrar a una farola.

6. En les frases segents trobareu barbarismes propis de lmbit jurdic. Encercleu-los i escriviu el mot
correcte.
1. Hem hagut de fer dos alardes en sis mesos.






2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

Lxic

El fallo de la sentncia no era prou clar i per aix hi vam recrrer.


El desahuci de linquil es va produir sense alteracions dordre importants.
El contracte de compraventa cont defectes de forma que linvaliden.
En laccident de trfic es van veure implicats cinc vehicles.
El jutge dec va ser entrevistat pel principal diari comarcal.
El reo no va suportar la pressi meditica i es va sucidar.
Lhan condemnat per assassinat amb lagreujant dalevosia.

187

BARBARISMES

9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.

Els acreedors el perseguien pels deutes contrets pels fills.


La parella demandada es troba en paradero desconegut.
Ha sollicitat un anticip i no lhi han concedit.
El Cdig penal estableix penes de fins a cinc anys de pres per aquest delicte.
El pleit es va resoldre per acord entre les parts.
Cal practicar les diligncies precises per aclarir els fets.
Lacusat no va mostrar arrepentiment durant la declaraci.

7. Les frases segents contenen formes verbals defectuoses prpies de lmbit jurdic. Esmeneu-les.
1. Ladvocat de la defensa va demanar al jutge que aclars la sentncia.
2. La policia encara no ha averiguat on samaguen els delinqents.
3. Cal complimentar la sollicitud per tenir dret al subsidi.
4. En aquest expedient no obren els informes pericials.
5. Laccident es va produir quan la vctima intentava adelantar un cami.
6. El judici es va reanudar desprs dhaver fet fora de la sala alguns testimonis.
7. A laltress ladvocat interessava que sadmets linforme mdic com a prova.
8. Limprs ha danar signat i sellat pel secretari judicial.
9. Shan atrassat en els pagaments i ara els reclamen uns interessos excessius.
10. Van demanar a la gestoria que aplacs la signatura del contracte.
11. Li haureu de comunicar que ha agotat el termini per interposar recurs.
12. Conformement a lestablert per la llei, s procedent imposar les costes a la demandada.
13. Lencausat ostenta el crrec dadministrador de lempresa.
14. Atesos els fonaments de dret exposats, es t que condemnar la demandada.
15. Ha demanat que el ressarceixin de les prdues sofertes.

8. Escriviu la locuci o frase feta correcta al costat dels barbarismes segents.


busca i captura:

a bocajarro:
en la major brevetat possible:
allanament de morada:

entrada i registre:

via dapremi:
baix advertiment:
donar-se per enterat:
acs sexual:
gurdia i custdia:

9. Substituu les expressions incorrectes de les frases segents per la prpia en catal.





188

1.
2.
3.
4.
5.
6.

Lxic

Arrel de la denncia no el van veure ms per la llibreria.


Li perdonaran la pena sempre i quan faci efectiu el pagament en el termini establert.
En quant a la petici de la denunciant, cal ajustar-se al que prescriu la llei.
El rgim de visites sha de decidir de mode que no perjudiqui el menor.
La decisi del tribunal es pot complicar degut a les contradiccions de les parts.
Van preferir pactar prviament amb la part contrria en ves darribar a judici.

Tema 6

BARBARISMES

Tema 6

10. Tria de les frases segents lexpressi correcta.










1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.

10.
11.
12.
13.
14.
15.

Lxic

La van ............................. (emplaar / citar) perqu es presents al Jutjat en el termini de cinc dies.
He trams el correu amb ............................. (acusament de rebuda / acusament de recepci).
La llei no ............................. (contempla / estableix) la falta de lesions dins la categoria de delicte.
Es va apuntar a la ............................. (borsa / bossa) de treball amb poques expectatives que el cridessin.
El ............................. (trnsit / trfic) destupefaents s un delicte perseguible dofici.
L............................. (informe metge / informe mdic) no confirma que li hagin quedat seqeles psicolgiques.
Els ............................. (esdeveniments / aconteixements) desgraciadament es van precipitar.
............................. (Lacord / La decisi) del jutge beneficiava clarament els interessos de la menor.
El delicte de malversaci de ............................. (cabals / cabdals) pblics afecta els funcionaris en lexercici de
les seves funcions.
He anat al ............................. (cadastre / catastre) a comprovar la inscripci del pis que vull comprar.
Cal afixar ledicte al ............................. (tauler / taulell) danuncis del Jutjat.
Ladvocat ha de ............................. (solventar / resoldre) els defectes de forma de la seva demanda.
El declaro incapa i en ................................ (nomeno / anomeno) tutor el seu fill petit per considerar-lo la
persona ms adequada per desenvolupar el crrec.
Avui s un dia amb molts ............................. (assenyalaments / senyalaments).
El jutge ja ha dictat la interlocutria d............................. (apertura / obertura) del judici oral.

189

Tema 7

PROBLEMES LXICS
De vegades trobem parelles de substantius, adjectius, verbs o altres formes que, pel fet de ser molt similars
entre ells o b per influncia del castell, utilitzem indistintament, tot i tenir cadascun un significat molt
diferent.
1. Completeu les frases segents amb el mot ms adequat.
rgan/orgue
L............................ de la catedral ha estat malms per una colla de vndals.
El principal ............................ sensitiu de les formigues sn les antenes.
tron/tro
Laspirant al ..................... dAlbnia va tornar al seu pas desprs de 63 anys dexili.
Hem sentit un ..................... que ha ressonat arreu.
una retallada/un retall
El govern sha vist obligat a fer ................................. en els pressupostos.
Vull ................................. daquesta roba per fer una brusa a la meva filla.
embussos/embuts
Vull que em diguis sense ....................... quins problemes hi ha a loficina.
Cada mat, per anar a treballar, trobo ....................... a la carretera.
dampolles/de butllofes
No va poder acabar el pelegrinatge perqu els peus se li van omplir .............................
Larmari s ple ............................ buides que haureu dhaver llanat.
medecina/medicina
Quina ........................... he de comprar a la farmcia?
Tot i haver estudiat ..........................., ha preferit dedicar-se a les assegurances.
dades/dates
El cientfic va aplegar totes les ......................... possibles abans de formular una nova teoria sobre el naixement del
llenguatge.
Ja podeu consultar per Internet les ......................... de preinscripci als exmens de catal.
ciments/fonaments
El terratrmol va fer trontollar els .......................... de molts edificis.
Els .......................... que distribueix la nostra empresa estan normalitzats segons les diferents normes UNE.
mida/mesura
El pblic sanava desanimant a .................... que el seu equip anava encaixant gols.
Vull que em feu una prestatgeria a ..................... per al rebedor.
soterrani/subterrani
Sento soroll al ...........................: deu haver-hi ratolins.
Es construir un pas ........................... a les principals estacions de tren de la comarca.

190

Lxic

PROBLEMES LXICS

Tema 7

regnes/rendes
Qui porta les ............................... del partit: la cpula o els militants?
Les ............................... ms altes no percebran lajut proms pel govern.
taulell/tauler
En aquest bar, les consumicions sn ms barates si les demanes al ............................ que si ho fas assegut a la taula.
Ledicte es publicar al ............................ danuncis del Jutjat.
esborrador/esborrany
Hi havia alguns errors a l........................ de la declaraci de la renda que hem hagut de rectificar.
He perdut l........................ de la pissarra.
els fulls/les fulles
A la tardor .................................. dels arbres agafen colors daurats.
Falten .................................. 6 i 15 daquest expedient.
espatlla/esquena
No el preocupa res: sho tira tot a l.........................
Ahir al gimns em vaig fer mal a l........................ dreta.
pasts/pastel
Es vol casar amb un vestit dun rosa .............................
El ............................ de maduixa s ms bo que el de xocolata.
capsa/caixa
Sembla que hagi sortit de la ........................., tan ben vestit com va!
Lempresa de mudances mha perdut una ......................... de llibres.
addici/addicci
El jutge va tenir en compte l............................... del denunciat en dictar sentncia.
Haurem de fer els aclariments corresponents mitjanant l............................... duna nota al peu de pgina.

2. Completeu les frases segents amb ladjectiu ms adequat tenint en compte el context.
1. Aquella malaltia lha deixat completament ................................... (aixafat / esclafat).
2. Segons la recepta, aquest plat sha de fer amb pa ................................... (tou / tendre) i no pas amb pa dur.
3. Aquesta instituci est ............................... (asseguda / assentada) amb fermesa sobre una slida base
econmica.
4. Li van aconsellar que fes aquella inversi tan poc ....................... (rendible / rentable).
5. Vaig quedar completament ............................... (aterrat / aterrit) davant aquell espectacle tan macabre.
6. s un advocat molt ........................... (gels / zels) en el compliment de les seves obligacions professionals.
7. Per seguretat s ............................ (precs / necessari) revisar les installacions.
8. En aquest web trobars una guia ............................ (complerta / completa) de restaurants del Peneds.
9. Segons els rumors, volien concedir el premi a un ........................... (afamat / fams) escriptor terrassenc.
10. El congrs ser ....................... (bianual / biennal); s a dir, es reunir cada dos anys.
11. Arran de lexplosi es va crear una situaci molt .................... (confosa / confusa) als voltants de ledifici.
12. El periodista sempre havia mantingut relacions ...................... (tibants / tirants) amb la direcci del diari en el
qual treballava.
13. No ens quedarem amb els braos ........................... (creuats / plegats) davant dun fet tan inadmissible.
14. No li agraden gens les mongetes ........................... (verdes / tendres).

Lxic

191

PROBLEMES LXICS

Tema 7

3. Colloqueu les expressions segents a la columna que els correspongui segons el mot amb qu shagin de
completar.
pou ..., al ... dun pou, baixos ..., respirar ..., ... damortitzaci, a ..., un riu ..., un plat ...
fons

fondo

ara ...!, ... topogrfic, ... hidrolgic, ... de pensions, el ... de les obres, ... assolellat, caure tot ..., els ... de ledifici
pla

plnol

planell

venir a ..., ... de quniam, ... rod de vedella, s un ... de pa, tallam ms ... de pa, fer la ... a alg, passar a ... despasa,
quin ... dhome!, ... dase
tros

tall

llesca

el ... del riu, ... hereditari, una obra ..., un factor ..., fer ... de, ... ecolgic, figura ...
cabal

192

Lxic

cabdal

PROBLEMES LXICS

Tema 7

els ... mundanals, el ... de la vida a la mort, ... destupefaents, regular el ... del carrer, passar un ..., el ... dun planeta,
accident de ..., aquest nen s un ...
trnsit

trfic

trfec

preu ..., el ... natural, ... de comunicaci, a ... cam, ... ambient, temperatura ..., al bell ..., el ... urb
mig

mitj

medi

4. Completeu les frases segents amb el verb que correspongui dels dos que hi ha entre parntesis.
1. La direcci del club no ha volgut ................................. (desvetllar / desvelar) quins jugadors continuaran la
temporada vinent.
2. Els nens ...................... (sn / estan) a lescola en aquests moments.
3. Joseph Haydn va ....................... (composar / compondre) alguna de les seves obres ms importants a Anglaterra.
4. Quan acabi desmorzar, ....................... (anir / vindr) a donar-te un cop de m a la perruqueria.
5. Tant me .................. (fa / dna) aquest vestit o aquell altre.
6. El president itali ja havia sospesat anteriorment ............................ (nomenar / anomenar) ministra del nou executiu
una model.
7. Quan ten vagis, agafa les escombraries i ....................... (llena-les / tira-les) al contenidor.
8. La mare sempre ens havia dit que s de mala educaci ......................... (senyalar / assenyalar) amb el dit.
9. Avui no podreu sortir a sopar perqu la Isabel ....................... (s / est) empiocada.
10. El jutge ha ordenat ............................. (registrar / escorcollar) el domicili de lacusat.
11. Si no seguiu les instruccions us haureu d........................ (atendre / atenir) a les conseqncies.
12. Amb aquesta humitat la roba triga molt a .......................... (eixugar-se / assecar-se).
13. Vaig veure lElisabet ahir i no ................................... (posava / feia) gaire bona cara.
14. Quan va entendre lacudit, va ................................... (esclafar / esclafir) una gran rialla.
15. Quan vaig veure que estava llegint una carta meva, la hi vaig ................... (prendre / treure) duna revolada.
16. La jutgessa va .......................... (acordar / disposar) sobreseure el procediment.

5. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que us proposem en cada cas.
gaire b / gaireb
Acompanyam al caixer automtic perqu .......................... no em queden diners.
He de revisar-me la graduaci de les ulleres perqu no hi veig ..........................

Lxic

193

PROBLEMES LXICS

massa / gaire
Al perit no li ha agradat ......................... que el fessin esperar.
Ho fas ........................... rpid. Hauries de fixar-thi ms.
gens / res
Hem tingut molta sort amb el temps: no ha fet ................ de fred.
La policia el va escorcollar per no van trobar ................... del que buscaven.
cadasc / cadascun
El fiscal ha demanat vuit anys de pres per a ...................... dels acusats.
Que ...................... valori si el seu comportament s un model a seguir.
tanmateix / aix mateix
Ens han aprovat la subvenci. ..........................., ens han modificat el projecte inicial.
Heu de presentar limprs de sollicitud. ............................., heu daportar el DNI i el llibre de famlia.
alhora / a lhora
Heu de prmer ................... el bot dret del ratol i la tecla asterisc del teclat.
El preu s el que t ms en compte el jovent .................. de comprar roba.
quant / quan
Un estudi recent ha revelat qu mengem .................... som davant lordinador.
...................... trigues a arribar de la feina a casa teva en transport pblic?
vint-i-u / vint-i-una
A la pgina ............................. trobareu la clau de correcci dels exercicis.
La unitat 21 del curs dautoaprenentatge t ............................... pgines.
sobretot / sobre tot
Cal que minformeu ...................... el que necessitareu per realitzar aquest projecte.
Les ltimes pluges han afectat .......................... el Pirineu i la Catalunya central.
pot ser / potser
Ning no va dubtar de la seva paraula, per .......................... haurien hagut de fer-ho.
Si no hi ha llum, ........................... que hagin saltat els ploms.
a base de / sobre la base de
........................... no dormir, acabareu malalts.
Protocol establert ........................... lapartat 1 de larticle 43 del Conveni.
de la seva classe / que correspongui
El Ministeri Fiscal sollicitar que simposi a linfractor la pena ...........................
Aquest s el telescopi ms gran ...........................
posat que / ats que
.................... hi hagus indicis de delicte, el fiscal obriria diligncies contra lempresari.
................... sha anullat la resoluci impugnada, cal deixar sense efecte la sanci.

194

Lxic

Tema 7

PROBLEMES LXICS

Tema 7

mentre / mentre que


Lhome va participar en el robatori, .......................... la seva germana sen va mantenir al marge.
.......................... no es demostri el contrari, ha de prevaler la presumpci dinnocncia.
de referncia / esmentat/ada
Us trameto aquest exhort dacord amb el que sha disposat en el procediment ..........................
La revista va esdevenir una publicaci .......................... per al sector del muntanyisme.
tota vegada que / ja que
Denunciarem pblicament qualsevol acci .......................... la considerem injustificada.
Haureu dassumir tots els costos .................... lentitat asseguradora no preveu fer-sen crrec.
sota / baix
El van trobar a la part de .......................... de ledifici.
Els han condemnat a desallotjar el local .................... advertiment de llanament en cas que no ho facin.
per complet / per complert
Un vehicle sha cremat .......................... i tres ms han resultat afectats pel foc.
El jutge ha donat .................... el trmit requerit.
amb aquesta fi / amb aquest fi
No podien preveure que ensopegarien .......................... tan terrible.
No sadmetran ingerncies exteriors. ..................... sha creat una nova normativa.
a falta de / quan faltaven
Van empatar .......................... deu minuts per a lacabament del partit.
.................... recursos propis, van haver de recrrer a les subvencions.
arran / arrel
Tots els canvis shan produt ......................... del decret de descentralitzaci.
L......................... del problema del canvi climtic lhem danar a buscar en la contaminaci ambiental.

Lxic

195

Expressi
escrita

Tema 1

INTRODUCCI
En aquest apartat dexpressi escrita pretenem donar-vos les eines bsiques per poder escriure textos
coherents, entenedors i eficients.
Dentrada, cal que tinguem en compte que tots els escrits (sia notes sia assajos) han de passar per un procs
que, si se segueix correctament, facilita enormement la composici escrita. Aquest procs consta de tres
etapes: planificar, redactar i revisar. Vegem-ho:

1. Planificar
Una bona planificaci del text s la base dun bon resultat. A ms, facilita el procs descriure duna manera
ms gil i ajuda a estructurar les idees i a ordenar el text. s com el plnol dun edifici, sense el qual el procs
de construcci resultaria molt ms llarg i costs.
Per planificar el text, doncs, disposem dunes tcniques molt tils:
Tcnica

Definici

Com dur-la a terme

La pluja didees

Es tracta danotar totes les idees que ens vagin sorgint


respecte del tema sobre el qual volem escriure. No cal
donar-los cap ordre, simplement anar-les apuntant.

Deixar volar la imaginaci.


Apuntar sense cap ordre.

Les 6 preguntes

Ens ajuda a trobar els mots clau o, dit duna altra manera,
les idees bsiques sobre les quals desenvoluparem el text.

Preguntar-nos qu, qui,


com, quan, per qu i on.

Ordenar les idees

Ara ja podem donar un ordre, una estructura, a les idees


principals.
Aqu tindrem en compte si lescrit que fem ja t una
estructura prefixada o no (introducci o presentaci, cos,
conclusi o comiat...)

Podem numerar les idees


que tenim escrites i posarles per ordre dimportncia
(la ms important al
principi).

2. Redactar
Un cop fet el plnol, doncs, el procs de redacci esdev molt ms planer. En aquest punt del procs s
interessant plantejar-nos els aspectes segents:
a) quin s el destinatari del text: marca el grau de formalitat de lescrit. Per exemple, no s el mateix que ens
dirigim a un ajuntament (text ms formal) que a un amic (text ms informal);
b) quin s el propsit comunicatiu del text: marca el tipus descriptura. Per exemple, s diferent el tipus
de llenguatge que utilitzem per a un text descriptiu (ms adverbis de lloc i manera, formes verbals
en present o imperfet, comparacions, metfores...) que per a un text instructiu (connectors dordre i
temporals, formes verbals en imperatiu i condicional, enumeracions, illustracions...).
s per aix que en aquest dossier treballarem els tipus de textos segents:
descriptius
narratius
funcionals
198

Expressi escrita

INTRODUCCI

Tema 1

argumentatius
instructius
A partir dara, doncs, hem de redactar el nostre esborrany. Per fer-ho, noms cal que parem esment en els
apartats segents:
Pargrafs
cada pargraf una idea
situar la informaci clau al principi del pargraf
no repetir la mateixa idea en diferents pargrafs
Frases
respectar lordre lgic de la frase (S+V+C)
evitar fer frases massa llargues (limitar els incisos)
evitar les frases passives
evitar les frases negatives
evitar la passiva pronominal
preferir les construccions no nominals (usar ms verbs)
cohesionar la informaci amb connectors adients
Lxic
usar un lxic adequat al registre
evitar les repeticions
limitar ls dels possessius
evitar les formes discriminatries
Puntuaci
entre S+V+C no hi va comes
els incisos van entre comes
els ttols i les dates van sense punt final
les sigles i els smbols no porten punt
els punts suspensius noms sn tres i no es poden posar
junts amb letctera

3. Revisar
Abans de revisar s important deixar reposar lescrit, com la massa del pa. Si ho fem, desprs el veurem
amb uns altres ulls. Fins i tot podem pensar que no lhem escrit nosaltres, per poder avaluar-lo i retocar-lo
convenientment. Cal pensar que la revisi s la part ms important de lescrit.
Qu cal
revisar

Ens fixem si...

Exemple

Disposici

El text est ben presentat i hi ha una distribuci


correcta de tots els elements.

La carta cont la data, la salutaci, el comiat,


la signatura, etc.

Registre

El tipus de llengua s adequat a la situaci


comunicativa, a la formalitat exigida i a la
intencionalitat.

Tractar el receptor (tu, vs, vost) de manera


adequada i coherent al llarg de tot el text.

Finalitat

El text cont la informaci que es demana i no


hi ha informaci irrellevant.

Redactar sobre lenunciat que ens demanen,


no sobre un altre.

Expressi escrita

199

INTRODUCCI

Variaci

Estructura

Cohesi

Correcci

200

Expressi escrita

Tema 1

Els recursos lingstics sn prou rics variats i el


lxic s precs.

Utilitzar lxic clar i precs, de manera que no


calguin llargues explicacions.

El text est ordenat de manera lgica, les idees


estan ben estructurades, respecta lestructura
convencional prpia del tipus de text.

Un article dopini segueix lordre establert


(introducci, cos, conclusi).
Les idees estan ordenades en pargrafs.
Les frases segueixen lordre lgic.

El text utilitza b els recursos de puntuaci,


connectors, preposicions, conjuncions, pronoms,
temps verbals, sinnims, concordances i
coherncia interna.

Puntuaci
Concordances entre formes verbals i
subjectes
Concordances entre substantius i adjectius
Referents adequats

El text compleix la normativa lingstica pel que


fa a: ortografia

morfosintaxi

convencions grfiques:
majscules
abreviatures
sigles i smbols
xifres
cometes

Accentuaci: verb ser, formes verbals,


conjuncions (que, perqu), paraules diferents
del castell, etc.
Pronoms relatius ben utilitzats (en qu, de
qu, etc.)
Sigles i smbols sense punts (DNI, LEC, 13 h,
15 m)
Nmeros de sries sense punts: telfons,
DNI, anys, pgines, etc.

INTRODUCCI

Tema 1

Per resumir tot aquest procs descriure, incloem tot seguit un esquema:

Pluja didees
Planificar

Trobar els mots clau


com, quan, qui, qu, per qu, on
Ordenar les idees

Pargrafs
cada pargraf una idea
situar la informaci clau al principi del pargraf
no repetir la mateixa idea en diferents pargrafs

Redactar

Frases
respectar lordre lgic de la frase (S+V+C)
evitar fer frases massa llargues (limitar els incisos)
evitar les frases passives
evitar les frases negatives
evitar la passiva pronominal
preferir les construccions no nominals
cohesionar la informaci amb connectors adients
Lxic
usar un lxic adequat al registre
evitar les repeticions
limitar ls dels possessius
evitar les formes discriminatries
Puntuaci
entre S+V+C no hi van comes
els incisos van entre comes
els ttols i les dates van sense punt final
les sigles i els smbols no porten punt
els punts suspensius noms sn tres

Revisar

Expressi escrita

Disposici
Registre
Finalitat
Variaci
Estructura
Cohesi
Correcci

201

Tema 2

LA PUNTUACI
Els signes de puntuaci sn leina que utilitzem per fer que un text sigui comprensible i per transmetre al
lector els diferents matisos que tindria el mateix text en llengua oral.
La puntuaci est estretament relacionada amb la sintaxi, lentonaci, el contingut expressiu, i tamb depn
del gust personal i la llargada de les frases.
Tamb cal saber quin s lordre neutre de loraci (S + V + CD, CP, Atr., C. Pred. + CI [ + CC]), perqu certs
canvis daquest ordre shan de marcar amb un signe de puntuaci.
Els signes de puntuaci poden fer funcions textuals (dajuda a la comprensi del text) i funcions
convencionals.
Generalment, puntuar textos s ms fcil del que ens pensem; per aix us mostrem unes indicacions
bsiques, que estan resumides en les taules segents.

Les comes incorrectes


No es poden posar comes entre el subjecte i el verb, i tampoc entre el verb i els complements.
Tant els sollicitants com lAdministraci, ............................
.

Tant els sollicitants com lAdministraci han


mantingut les seves pretensions.

han mantingut les seves pretensions.


V

La junta avaluadora dels mrits, ha.ajornat la ....................


...

.S.......................................

presentaci de les sollicituds.


Larticle 25.1 de la LEC estableix que, els insults
....................................

...

......

CD

La junta avaluadora dels mrits ha ajornat la


presentaci de les sollicituds.
Larticle 25.1 de la LEC estableix que els insults fets en
via pblica sn constitutius duna falta........

fets en via pblica, sn constitutius duna falta.......


.

....................S

Els funcionaris van acordar en la reuni, que .....................


........

..

V ............

ajornarien la vaga.
...........CD

Els funcionaris van acordar en la reuni que


ajornarien la vaga.
Els funcionaris van acordar, en la reuni, que
ajornarien la vaga. (Es tracta dun incs.)

Les enumeracions
Poden anar precedides de dos punts. Els elements que les formen se separen amb comes; llavors, abans de la
conjunci i de lltim element no hi posem cap coma.
En sries formades per elements complexos que ja contenen comes, separem cada un dels elements amb punt i
coma. En aquests casos, entre el penltim i ltim element de lenumeraci, abans de les conjuncions i, o, ni hi hem
descriure una coma.

202

Expressi escrita

LA PUNTUACI

Han assistit al judici les persones segents: el policia


local nmero 55 de Castelldefels, Pere Casals,
lacusada, Anna Mas, i el testimoni, Pau Jov.
Hi han assistit el policia local nmero 55 de
Castelldefels, Pere Casals, lacusada, Anna Mas i, el
testimoni, Pau Jov.

Tema 2

Han assistit al judici les persones segents: el


policia local nmero 55 de Castelldefels, Pere Casals;
lacusada, Anna Mas, i el testimoni, Pau Jov.
Hi han assistit el policia local nmero 55 de
Castelldefels, Pere Casals; lacusada, Anna Mas, i el
testimoni, Pau Jov.
Hi han assistit el policia local nmero 55 de
Castelldefels, lacusada i el testimoni.

Els incisos
Les comes dels incisos sn dues. Els reconeixem perqu si suprimim la informaci que contenen la frase s
coherent gramaticalment.
El judici de faltes convocat per avui a les onze, ha
hagut de ser ajornat.

La reuni que va comenar tard, va durar tota la tarda.

El judici de faltes, convocat per avui a les onze, ha


hagut de ser ajornat.
El judici de faltes convocat per avui a les onze ha
hagut de ser ajornat.
El judici de faltes ha hagut de ser ajornat.
La reuni, que va comenar tard, va durar tota la tarda.
(Frase explicativa)

Vigileu els falsos incisos.


El judici shavia de celebrar el 25 de maig, per, es va
suspendre a instncies de la part demandant.

El judici shavia de celebrar el 25 de maig, per es


va suspendre a instncies de la part demandant. (La
segona coma s incorrecta.)
El judici shavia de celebrar el 25 de maig per es va
suspendre a instncies de la part demandant. (La
primera coma s opcional.)

Les alteracions de lordre lgic


Les alteracions de lordre lgic de la frase se solen marcar amb una coma.
Els rebrem la setmana que ve els llibres que ens vas
encomanar.

Els rebrem la setmana que ve, els llibres que ens vas
encomanar.
(Noteu que lelement desplaat es duplica amb un
pronom feble.)

Lomissi del verb


Sha de posar coma si ometem el verb.
El conseller a favor dagilitar les adopcions.

Expressi escrita

El conseller, a favor dagilitar les adopcions.

203

LA PUNTUACI

Tema 2

El punt en les convencions


Amb punt

Al final de les abreviatures.


Per separar les hores dels minuts.
Per separar els apartats dels articles en les disposicions administratives i en les lleis.
Viu a la ctra C-13.
Les 15,30 hores.
Larticle 15.2-b de la Llei.

Viu a la ctra. C-13.


Les 15.30 hores. Les 15:30 hores.
Larticle 15.2.b de la Llei.

En les sigles i els smbols.


En les sries (pgines, anys, DNI, articles de lleis...).
Desprs dels signes dinterrogaci i exclamaci.
Desprs dels punts suspensius, que sn tres. (Recordeu tamb que no es poden posar junts
amb letctera.)
Al final de les datacions.
Sense punt

La L.O.P.J. de lany 1.985.


El D.N.I. del demandant s 15.369.253.
La pgina 1.350 del BOE de 15 de juliol.
Com van succeir els fets?.
Van trobar motxilles, cordes, martells,
tornavisos, punxons, etc....

Figueres, 8 dabril de 2008.

La LOPJ de lany 1985.


El DNI del demandant s 15369253.
La pgina 1350 del BOE de 15 de juliol.
Com van succeir els fets?
Van trobar motxilles, cordes, martells,
tornavisos, punxons, etc.
Van trobar motxilles, cordes, martells,
tornavisos, punxons...
Figueres, 8 dabril de 2008

Comes en les cartes


Desprs de la salutaci i el comiat de les cartes hi va una coma. En la salutaci tamb sadmeten els dos punts.
Posem sempre una coma per separar la localitat de la data.
Benvolguda senyora.
Atentament
Tortosa 24 doctubre de 2008

Benvolguda senyora,
Benvolguda senyora:
Atentament,
Tortosa, 24 doctubre de 2008

Altres
Els decimals van amb coma. (No sutilitza el punt ni lapstrof.)
Els signes dobles (parntesis, guions, etc.) van units al mot segent (quan sobren) i al mot anterior (quan es
tanquen).
Un pressupost de 32550 euros.
La CE ( Constituci espanyola ) reconeix el dret a la
propietat privada i a lherncia.
La major part de presos aproximadament un 70% presenten trastorns psicolgics.

204

Expressi escrita

Un pressupost de 325,50 euros.


La CE (Constituci espanyola) reconeix el dret a la
propietat privada i a lherncia.
La major part de presos aproximadament un 70%presenten trastorns psicolgics.

Tema 3

ELS CONNECTORS
Els connectors sn paraules o grups de paraules que serveixen per organitzar i cohesionar el text de manera
que en resulti una lectura ms fcil i clara.
Hi ha dos tipus de connectors: els que susen en lmbit de loraci, s a dir, que fan referncia a lestructura
de loraci, i els que susen en lmbit del text, s a dir, entre oracions o pargrafs independents.
Vegem-ne alguns exemples:
Els joves xiulaven perqu volien que es fes el concert, per lorganitzaci va decidir suspendrel.
Els msics van voler parlar amb lorganitzaci per tal que ajornessin el concert.
El concert es va ajornar, ats que feia molt mal temps.

En aquests tres casos els connectors sn elements lingstics de relaci dins loraci. En el primer cas, el
connector adversatiu per enllaa oracions que soposen; en el segon, el connector s una conjunci final
per tal que, que indica la finalitat del que es diu en loraci principal, i, en el tercer, el connector s causal
ats que (la causa que el concert sajorns s que feia molt mal temps).
Vegem-ne ms exemples:
Duna banda, els msics temien que els aparells es fessin malb a causa de la pluja.
Daltra banda, lorganitzaci patia perqu la pluja intensa causs desperfectes en el recinte.
Els msics van decidir ajornar el concert. Aix mateix, lorganitzaci es va adherir a aquesta decisi.

Cal notar com aquest tipus de connectors ajuden a seguir el fil del discurs, sn els connectors textuals.
Podrien no ser-hi (a diferncia del primer grup de connectors oracionals) i el significat no variaria, per el
text esdevindria menys clar. El connector de la primera oraci ens indica que a continuaci de la primera
frase en vindr una altra amb la qual sestableix una relaci de significat. En el darrer exemple el connector
aix mateix ens guia el sentit de la frase perqu ens indica que continuem sobre el mateix punt (la decisi
dajornar el concert).
Els connectors que estructuren el text reflecteixen com est construt i ajuden a seguir la progressi
del discurs. s per aix que alguns manuals els anomenen organitzadors textuals. Shan de collocar
en les posicions dinici de pargraf o frase perqu el lector els localitzi rpidament i es faci una idea de
lorganitzaci del text.
A continuaci us presentem una llista de connectors, exemplificats. Tingueu en compte, per, que estan
agrupats per les funcions bsiques i no per si susen en lmbit de loraci o del text. En algun exemple
trobareu que hi ha un signe de puntuaci entre parntesis: els parntesis indiquen que el signe s optatiu.
Connectors

Per introduir
el tema o per
situar-nos-hi

Expressi escrita

amb referncia a
referent a
amb relaci a
en relaci amb
pel que fa a
quant a
sobre
respecte a/de

Exemples
En relaci amb el tema del concert, lorganitzaci ja no
tenia res ms a dir.
Quant al tema del concert, lorganitzaci ja no tenia res
ms a dir.
Respecte al tema del concert, lorganitzaci ja no tenia
res ms a dir.
Amb relaci a laccident, ning no en discuteix la
qualificaci.

205

ELS CONNECTORS

Per continuar
sobre un
mateix tema
o per afegirhi elements

206

a continuaci
a ms
a/de ms a ms
[i ] encara / encara ms
i fins i tot
aix mateix
com tamb
aix com
tot seguit

Tema 3

Els msics exigien a lorganitzaci una indemnitzaci


per les despeses de transport dels aparells i del personal,
aix com un nou contracte perqu el concert es fes ms
endavant.
Els msics exigien a lorganitzaci una indemnitzaci per
les despeses de transport dels aparells i del personal; aix
mateix, els van demanar de subscriure un nou contracte
perqu el concert es ports a terme ms endavant.
Els msics exigien a lorganitzaci una indemnitzaci
per les despeses de transport dels aparells i del personal.
A ms a ms(,) els van demanar de subscriure un nou
contracte perqu el concert es ports a terme ms
endavant.

Per expressar
una causa

a causa de/que; per causa de/que; de


resultes de; arran de; com que
perqu; ja que; ats que; vist que;
ats / atesa
grcies a/que
per culpa de
per aquest motiu
pel fet que
per tal com

Pel fet que plovia, han ajornat el concert.


A causa que plovia, han ajornat el concert.
Vist que la pluja impedia que es fes el concert,
lorganitzaci i els msics van decidir ajornar-lo.
Arran de la pluja, es va ajornar el concert.
Com que lorganitzaci i els msics es van posar dacord,
el concert es va ajornar.
No es va portar a terme el concert de resultes de la
pluja.

Per expressar
una
conseqncia

aix; aix s que


aix doncs
doncs; per tant
[com] a conseqncia de
en conseqncia
consegentment; per consegent
cosa que; per la qual cosa
de manera que
en efecte
fins al punt que
per aix; s per aix que
per aquest fet

La pluja impedia connectar els aparells; aix doncs, el


concert es va haver dajornar.
La pluja impedia connectar els aparells i,
consegentment, el concert es va haver dajornar.
La pluja impedia connectar els aparells; en
conseqncia, el concert es va haver dajornar.
En efecte, la pluja va provocar que sajorns el concert.
La pluja impedia connectar els aparells, per la qual cosa
el concert es va haver dajornar.

Per expressar
una finalitat

a fi de (+ v. inf.); a fi que
perqu (+ v. inf.)
per a (+ nom); per (+ v. inf.)
per tal de (+ v. inf.); per tal que
a lefecte de (+ v. inf.)
amb lobjectiu de (+ v. inf.)/que
amb la finalitat de (+ v. inf.)/que
la finalitat del qual

Lorganitzaci i els msics van arribar a un acord a fi


dajornar el concert.
Lorganitzaci i els msics van arribar a un acord per
ajornar el concert. / ... per a lajornament del concert.
Lorganitzaci i els msics van arribar a un acord per tal
que sajorns el concert.

Expressi escrita

ELS CONNECTORS

Per expressar
una condici
o una
excepci

Per indicar
oposici o
objecci

Per marcar
ordre

Per fer
aclariments

Expressi escrita

en el cas que/de
fora que; tret de/que
llevat de/que; posat que
sempre que;
si; si de cas; si fa al cas
si s necessari;
si fos el cas;
si [molt] conv
si no s que
si per cas; si de cas
si sescau
si escau
tenint en compte
[aix] no obstant; no obstant [aix]
per
tanmateix
malgrat [que]; malgrat tot;
aix i tot; tot i aix; tot i amb aix
al contrari; en/per contra
altrament
amb tot; amb tot i aix
ans [al contrari]
ara b
de fet
de tota manera
en canvi
encara que; tot i [que]
si b

Tema 3

El concert es far ms endavant, llevat que lorganitzaci


i els msics no decideixin una altra cosa.
El concert es far ms endavant sempre que
lorganitzaci i els msics hi estiguin dacord.
Si hi estan dacord, el concert es far ms endavant.
La suspensi del concert, si sescau, comportar moltes
prdues. [si es produeix]
Cal que lorganitzaci i els msics acordin, si escau,
ajornar el concert. [si s procedent]

Lorganitzaci va comunicar al pblic la decisi que


el concert sajornava; aix i tot, el pblic es resistia a
abandonar el recinte.
Lorganitzaci volia suspendre definitivament el concert;
en canvi, els msics noms volien ajornar-lo.
Lorganitzaci volia suspendre definitivament el concert,
mentre que els msics noms volien ajornar-lo.
Lorganitzaci volia suspendre definitivament el concert.
No obstant aix, noms es va ajornar.
Lorganitzaci volia suspendre definitivament el concert;
tanmateix, els msics shi van oposar.
Lorganitzaci volia suspendre definitivament el concert;
els msics, per, shi van oposar.

a continuaci
duna banda; de laltra (duna altra);
daltra banda;
dentrada; per comenar
en primer lloc; primer; primerament
en segon lloc; segon; segonament
al final; en acabat; en darrer lloc/
terme; en ltim lloc/terme; per fi

A continuaci(,) lorganitzaci va comunicar al pblic


que el concert sajornava.
En acabat(,) lorganitzaci va comunicar al pblic que el
concert sajornava.
En primer lloc, lorganitzaci i els msics van arribar a
un acord i, en segon lloc, lorganitzaci va comunicar al
pblic que el concert sajornava.

aix s; o sigui
s a dir
a saber; s a saber

Els msics volien ajornar el concert, s a dir, fer-lo ms


endavant.

207

ELS CONNECTORS

Per acabar

finalment; per acabar


per concloure; a manera/a tall de
conclusi; en conclusi
aix doncs
aix les coses
al capdavall
comptat i debatut
consegentment; en conseqncia
en definitiva; duna manera definitiva
en suma
en darrer terme
en ltima instncia
en resum; com a resum; resumint; a
manera de resum; recapitulant; en
sntesi

Tema 3

Finalment(,) lorganitzaci i els msics van decidir ajornar


el concert.
En darrer terme(,) lorganitzaci i els msics van decidir
ajornar el concert.
En conclusi(,) totes les circumstncies van portar a
ajornat el concert.

En resum, lorganitzaci i els msics van decidir ajornar


el concert.

Tingueu present que aquesta no s una llista tancada, de manera que es pot ampliar amb ms connectors
que aqu no sn recollits.

208

Expressi escrita

Tema 4

LA DESCRIPCI
Consisteix a representar en paraules una imatge, un paisatge, un objecte, un animal o una persona.
Per fer una descripci cal seguir tres passos:
1. Observar les caracterstiques generals dall que es vol descriure.
2. Analitzar detalladament seguint un ordre: de dalt a baix, de dreta a esquerra, dels trets generals als
ms detallats, etc.
3. Redactar les caracterstiques dall que es vol descriure seguint un ordre.
Tot seguit, com a exemple, teniu un fragment descriptiu duna novella.
A la tanca del jard hi ha fulles de margall de ferro colat. A la part baixa de la faana, que s
tota de pedra i destil oriental, hi ha un enrajolat que simula un clavell de moro. Entren dins:
a dins hi ha un semisoterrani amb cuina i lavabo, una planta principal amb un gran menjador,
una escala vestbul i un fumador, amb falsa cpula de mocrabs a lestil musulm i espatllera
de cermica vidrada amb clavells pintats a loli: en aquest fumador hi ha dos homes que
parlen. Al pis de dalt hi ha dos dormitoris, les parets estucades dels quals representen canyes,
passionries, rosers i joncs. Als entrebigats hi ha peces de cermica vidrada policroma que
representen pmpols. Davant del menjador hi ha una terrassa coberta, pensada per prendre
el sol de la tarda, ara tancada amb persianes de fusta. Al menjador hi ha una xemeneia de
cermica, al damunt hi ha la llegenda de la llar el foc, visca el foc de lamor, i hi ha mobles
de fusta de llimoner de Ceilan, i a les parets una collecci de pintures a loli de Josep
Torrescasana. Els esgrafiats de les parets representen una heura enfiladissa, el forjat de
biguetes de fusta amb entrebigats de paper maix policrom representa un arbo carregat de
les seves cireres darbo. Sobre la porta hi ha dues esttues de terrissa de Josep Riba i Garcia.
Al fris de la galeria, hi ha una llegenda que parla del sol de lhivern: Oh, lombra destiu.
Rates, Manel Zabala

u EXERCICIS

Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una descripci de 150 paraules aproximadament a
partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

Descriu la primera oficina a la qual vas entrar a treballar (espai fsic, companys, etc.).
Descriu el mestre o la mestra que ms et va influir.
Fes la descripci dun paisatge de marina o de muntanya que thagi impressionat. Indica de quin lloc es tracta.
Descriu la parella ideal.
Descriu lobra pictrica o escultrica que ms tagrada.
Descriu un personatge fams.
Descriu el lloc on vius.
Descriu una persona del teu entorn familiar o la teva mascota.

Expressi escrita

209

Tema 5

EL RESUM
Escrit en qu sexposen de manera breu els punts essencials dun altre escrit o dun discurs. Aix, quan
resumim un text, el que fem s reduir-lo a les parts ms essencials i en traiem el que no s bsic o important.
Els passos que cal seguir a lhora de fer un resum dun text escrit sn els segents:
1. Entendre el sentit del text mitjanant una lectura reflexiva.
2. Trobar la idea principal del text i de cada pargraf.
3. Redactar el resum a partir de les idees que hem destacat. Penseu, per, que el resum no pot ser un
seguit de frases copiades.
A continuaci trobareu una notcia publicada al diari Avui i, tot seguit, una proposta de resum daquest text.

La Patum de Berga, declarada Patrimoni de la Humanitat


La Patum es va convertir ahir en la primera manifestaci cultural de Catalunya que obt el
reconeixement dObra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Fins ahir, la UNESCO
noms havia incls una altra obra de la cultura catalana, el Misteri dElx, en la selecta llista de bns
immaterials a protegir.
La notcia es va donar a conixer a mig mat a la seu de la UNESCO a Pars, i les paraules del
secretari general, Kochiro Matsuura, es van seguir amb molts nervis i expectaci a lAjuntament
de Berga. En el moment de la proclamaci, va esclatar leufria i lemoci. rem conscients que
tenem el millor producte per vendre, i estvem segurs que aconseguirem convncer, va dir
lalcalde, Ramon Camps, que va agrair lesfor dels berguedans que, al llarg dels segles, han sabut
mantenir viva la Patum.
Proposta guanyadora
La consellera de Cultura, Caterina Mieras, es va fondre en una inacabable abraada amb lalcalde
de la ciutat, i no va parar de felicitar patumaires i membres de lequip que ha redactat la
candidatura. Heu sabut fer una proposta guanyadora, i men sento especialment orgullosa, els va
dir.
La UNESCO va premiar el valor excepcional de la Patum en tant que obra mestra del geni creatiu
hum, i va reconixer la gran implicaci de la comunitat i la contribuci de la festa a la vitalitat
cultural. El director de la UNESCO a Catalunya, Agust Colomines, va dir que la varietat de les 43
obres premiades ahir demostra que el gran patrimoni del planeta s la diversitat cultural i va
destacar la fora creativa de la cultura mediterrnia. Tamb va voler fer un advertiment a lalcalde
i als regidors: Estigueu segurs que, a partir dara, tindreu una allau de turisme; feu que no malmeti
la festa.
Massificaci i desnaturalitzaci sn els principals perills que destacava el dossier de la candidatura
per obtenir la protecci de la UNESCO. La distinci no suposa cap injecci econmica, per
lAjuntament confia que ser el millor segell per tirar endavant els grans projectes que t previstos.
El principal s la construcci dun museu de 4.500 metres quadrats, que pretn ser una espcie de
Guggenheim local, i que vol servir per estendre latractiu de la Patum ms enll de les dates del
Corpus.
El guard dObra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat es va crear lany 2001, i
equival a la distinci que ja tenen la Trraco romana i les esglsies de la vall de Bo, entre daltres,
en la categoria material. La dahir s la tercera proclamaci que fa la UNESCO i ja hi ha 90 obres
guardonades.
Avui, 25 de novembre de 2005

210

Expressi escrita

EL RESUM

Tema 5

Proposta de resum:
Ahir la UNESCO va atorgar a la Patum de Berga el guard dObra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la
Humanitat pel seu valor excepcional. Desprs de conixer-se la notcia, lalcalde de Berga va expressar el seu
agrament als berguedans per haver sabut mantenir viva la Patum al llarg dels segles. Aix mateix, la consellera de
Cultura va felicitar els patumaires i els membres de lequip de govern que han redactat la candidatura.
Tot i que aquest reconeixement no suposa cap injecci econmica a la festa, s que comportar poder portar a
terme projectes que hi tenen a veure, com ara la construcci dun museu dedicat a la Patum.

u EXERCICIS

Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un resum de 150 paraules aproximadament a partir
dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Resumeix una obra de teatre o una pellcula que hagis vist recentment en catal.
2. Fes el resum dun reportatge periodstic que thagi cridat latenci. Indica el nom del diari o la revista en qu ha
estat publicat i la data de publicaci. (Lliura fotocopiat larticle de referncia.)
3. Segur que coneixes el conte de la Caputxeta Vermella. Fes-ne un resum.
4. Fes un resum del darrer documental que has vist a la televisi.
5. Tens un familiar amb una vida de novella? Fes-ne un resum.
6. Resumeix largument de lltim llibre que has llegit.
7. Fes el resum de la llegenda segent:
El Tarl de lArgenteria
Una de les figures ms tpiques de Girona s la del Tarl, un ninot que, penjat de banda a banda del carrer de
lArgenteria, fa giravoltes durant determinats dies de lany. Es tracta dun ninot amb cap de fusta i cos de roba,
farcit amb serradures. Si b les seves vestimentes han canviat al llarg dels anys, darrerament va guarnit com una
mena de joglar, amb esquellerincs a les puntes del barret. T uns braos rgids, articulats per lespatlla, i les mans
fixades a una barra (abans de fusta, ara de ferro) que reposa en un balc i que es pot fer girar mitjanant una
maneta. Temps enrere es feia voltar durant les festes de lArgenteria, per Sant Agust, patr del carrer. Darrerament,
aquestes festes ja no se celebren i, per tal de conservar la tradici, es penja durant les festes de primavera, pels
volts de Sant Jordi.
La llegenda que justifica lactuaci del Tarl s ben coneguda pels gironins. En una poca en qu la pesta, per les
seves mortals conseqncies, era un dels temors collectius ms arrelats, un petit brot daquella terrible epidmia
es va manifestar al carrer Argenteria on, com diu el seu nom, hi havia els obradors dels argenters (sinnim de
joiers) de la ciutat de Girona. Per evitar els possibles contagis a la resta de la ciutat, el carrer va ser posat en
quarantena i tancat i barrat pels dos extrems amb una tanca feta de canyes, que tamb es van collocar a les
portes i finestres perqu es creia que impedien la transmissi de la pestilncia. Durant tot el temps en qu els
vens es van veure obligats a romandre allats, sense poder sortir cap als altres barris, les llargues hores de tristesa
i avorriment van ser amenitzades per lactuaci dun personatge popular, anomenat Tarl, que feia cabrioles pel
bell mig del carrer, com els acrbates de circ. Per recordar el simptic personatge, es va construir posteriorment un
ninot que, penjat duna barra giratria, imitava les giragonses del seu antecessor de carn i ossos. La figura del Tarl
va esdevenir molt estimada pels gironins pel seu carcter alegre i gens protocollari i a Girona ha estat sempre
smbol de gresca i diversi.
Llegendes i misteris de Girona, Carles Viv

8. Fes un resum de la vida de Pau Casals.

Expressi escrita

211

Tema 6

LA NARRACI
Consisteix en el relat de fets reals o imaginaris que sesdevenen en un temps determinat. s el text propi dels
contes, de les rondalles populars, de les faules, dels cmics, de les novelles...
A grans trets, la narraci ha de seguir lesquema segent:
1.
2.
3.
4.

Ttol
Plantejament: es presenten els personatges i el marc on sha de desenvolupar lacci.
Nus: es desenvolupa lacci que modifica la situaci inicial.
Desenlla: es resol lacci plantejada en el nus i es descobreix el final de la histria.

En aquests textos se solen emprar connectors temporals (desprs, sempre...) i temps verbals perfectius (havia
fet, va dir...).
Tot seguit, com a exemple, teniu la llegenda de lescut de les quatre barres, la senyera de Catalunya.
La llegenda de les quatre barres
Diu la llegenda que lescut del comte Guifr el Pels era tot llis, daurat, sense cap inscripci. Durant
la invasi de lImperi carolingi pels normands, el rei Carles el Calb va haver de demanar ajuda al
comte de Barcelona. Pel pacte de fidelitat feudal, Guifr el Pels va acudir a auxiliar-lo. En el camp
de batalla els francs ja es batien en retirada quan els catalans van entrar en combat; aix va fer que
la balana sinclins a favor seu i els normands comencessin a retrocedir. Per, durant la retirada,
una llana normanda es va anar a clavar al pit del comte de Barcelona. Aquest, ferit greument, va
ser condut a un pavell, on el rei, agrat, el va visitar. Guifr el Pels va manifestar la seva angoixa
per lescut, tot llis, aix que el rei, xopant els dits en la ferida sagnant, pass la m per lescut daurat
del comte i va deixar-hi les quatre barres de sang mentre declarava que aquesta seria tamb la
seva senyera.

u EXERCICIS

Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una narraci de 150 paraules aproximadament a
partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.







1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

El que podria ser o ha estat per a tu un dia nefast o el dia ms meravells de la teva vida.
Un conte popular.
Una histria en qu aparegui un equilibrista, una olla de pressi i una sala de vistes.
Una situaci cmica que hagis viscut en carn i ossos.
La histria que ms tha commogut dentre les que has conegut als jutjats.
Un conte inventat.
Alguna situaci en qu thagis sentit Indiana Jones per un dia.
La continuaci de la histria segent:
Al pobre Nicolau tot li surt malament i sesbrava aixafant els caus de formigues que hi ha al jard de casa seva.
Per les formigues comencen a atipar-sen.

212

Expressi escrita

Tema 7

LA CARTA PERSONAL
Comunicaci que tracta temes personals i que t com a objectiu informar, felicitar, agrair, mantenir una
relaci, convidar, etc.
Si la comunicaci s entre familiars, amics o persones molt conegudes, el tractament s de tu o de vosaltres.
En canvi, si s amb una persona ms distant, el tractament acostuma a ser de vost o de vs. En qualsevol
cas, cal mantenir el mateix tractament al llarg de la carta.
Aqu teniu lestructura duna carta personal que us pot servir de model i unes quantes recomanacions que
us seran tils a lhora de redactar-la.
Dataci

Salutaci
Contingut

Comiat
Signatura

Postdata

Expressi escrita

213

LA CARTA PERSONAL

Tema 7

Dataci
Desprs de la localitat sha de posar una coma. Els mesos sescriuen en minscula i els anys no porten punt.
Tingueu present que no sha descriure cap punt al final.
Barcelona, 27 de desembre de 1998

Salutaci
Cal que sigui coherent amb la frmula de comiat i amb el to general de tota la carta.
Benvolgut amic / Benvolguda amiga,
Estimat Oriol / Estimada Llusa,
Hola, Berta,
Ei, Xavier!

Contingut
Normalment consta de la introducci, on sexplica el motiu de la carta; lexposici, on sexplica lassumpte de
qu es tracta, i la conclusi, on es fa un resum de tot plegat.

Comiat
Ha de ser coherent amb la salutaci.
Cordialment,
A reveure,
Una abraada,
Fins aviat,
Petons,

Signatura
Signatura a m de qui escriu la carta.

Postdata
Ratlles que afegim al peu de la carta amb informacions dltima hora i que introdum mitjanant les sigles
PD (postdata) o PS (post scriptum).

214

Expressi escrita

LA CARTA PERSONAL

Tema 7

Exemple de carta personal

Pals, 14 de setembre de 2005

Benvolguda Joana,
Tal com vam quedar lltim dia que vam parlar, tescric per explicar-te com ens han anat les vacances i per passarte les dades de la casa on ens hem allotjat.
Els dies que hem passat al Priorat han estat una meravella. Hi hem fet una pila de coses. Duna banda, hem fet les
caminades pel Montsant que havem previst abans de marxar i, daltra banda, hem visitat els indrets que ens vas
recomanar. Fins i tot hem anat a Cambrils a fer una capbussada al mar i, s clar, a menjar bon peix.
Quant a les caminades, he de dir que fer excursions per aquelles muntanyes s un veritable plaer, i no noms
per la bellesa del paisatge, sin tamb perqu no s un indret tan massificat com ara els Pirineus, tot i que cada
vegada s ms concorregut.
En relaci amb els indrets que ens vas recomanar, qu the de dir que no spigues! Scala Dei ens ha encantat, aix
com Siurana, la Morera de Montsant, Ulldemolins...
Pel que fa a la casa, te nenvio una targeta per tal que en puguis tenir ladrea i el telfon.
En resum, ja veus que hem passat uns dies fantstics en un lloc fantstic. Qu ms es pot demanar dunes
vacances?
Una abraada,

PD: Ah, pensa a agafar la crema solar!

u EXERCICIS

Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una carta personal de 150 paraules
aproximadament a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Fa molt temps que no veus uns amics que viuen lluny de la teva localitat. Escriu-los una carta per convidar-los a
passar un cap de setmana a casa teva. Explicals qu tens pensat de fer.
2. Has llogat una masia al Pallars per anar-hi a viure. Escriu una carta a una amiga per explicar-li-ho. Explica-li com s i
els motius pels quals has decidit traslladar-thi.
3. Thas inscrit en un programa dintercanvi lingstic i than aparellat amb una noia del Quebec. Escriu-li una carta
per presentar-te i per fer-li cinc cntims de la teva cultura.
4. Fa poc que has aprovat les oposicions doficial de justcia i has obtingut plaa a Catalunya. Escriu a un amic per
explicar-li com et van les coses (feina, amistats, allotjament, oci...).
5. Ja ests fart de treballar i decideixes agafar-te un any sabtic! Vols aprofitar aquest any de descans per viatjar
per Europa i visitar uns amics que tens a Polnia. Redacta una carta als teus amics en qu els fas saber quan hi
anirs. Aprofita per comentar-los com s que has pres aquesta decisi.
6. La teva parella i tu acabeu de ser pares duna bessonada. Escriu una carta als teus cosins per fer-los-ho saber.

Expressi escrita

215

LA CARTA PERSONAL

Tema 7

7. Un amic et va enviar una postal des dun balneari. Escriu-li una carta per demanar-li que tenvi tota la informaci
que en tingui perqu hi voldries anar a passar uns dies.
8. Fa dos mesos que vius a Perpiny perqu ara treballes en aquesta ciutat. Escriu una carta a un excompany de feina
per explicar-li com et va i en qu consisteix la nova feina.

216

Expressi escrita

Tema 8

LA CARTA FORMAL
Comunicaci dirigida a organitzacions, institucions o empreses per informar dalgun fet o dalgun producte,
demanar informaci, fer arribar una queixa, agrair algun servei, etc.
Les caracterstiques de la carta formal sn molt ms rigoroses que les de la carta personal. Cal ordenar la
informaci duna manera lgica i tenir cura que la redacci sigui clara i concisa. Per aix, cal triar els recursos
lingstics que en facilitin la simplificaci i la precisi i, sempre que sigui possible, mantenir lordre lgic de la
frase.
Capalera

Destinaci

Salutaci
Contingut

Comiat
Signatura

Dataci

Postdata

Expressi escrita

217

LA CARTA FORMAL

Tema 8

Capalera
Hi fem constar el nom i ladrea de qui envia la carta.

Destinaci
Hi fem constar el nom, el crrec, si sescau, i ladrea del destinatari.

Salutaci
Cal que sigui coherent amb la frmula de comiat i amb el to general de tota la carta. Tamb heu de tenir en
compte que la frmula de salutaci ha de concloure amb una coma.
Distingit senyor / Distingida senyora,
Senyor / Senyora,
Benvolgut senyor / Benvolguda senyora,
Benvolgut amic / Benvolguda amiga,

Contingut
El cos de la carta comena sempre en majscula inicial i se situa a la lnia inferior a la salutaci. Normalment
consta de la introducci, on sexplica el motiu de la carta; lexposici, on sexplica lassumpte de qu es
tracta, i la conclusi, on es fa un resum de tot plegat.
Pel que fa als tractaments personals, lemissor ha dutilitzar la primera persona del singular (jo) o del plural
(nosaltres) i el destinatari, la segona persona del plural (vs) o la tercera persona del singular o del plural
(vost/vosts). En qualsevol cas, cal mantenir el mateix tractament al llarg de la carta.
A continuaci us donem uns quants exemples per iniciar el document i per conclourel:
El motiu daquesta carta s demanar-vos... (emissor = impersonal / destinatari = vs)
Em plau de comunicar-li... (emissor = jo / destinatari = vost)
Lamentem haver dinformar-los... (emissor = nosaltres / destinatari = vosts)
En resposta a la vostra carta, us faig saber... (emissor = jo / destinatari = vs)
Els escric per demanar-los... (emissor = jo / destinatari = vosts)
Estem a la seva disposici per aclarir qualsevol dubte. (emissor = nosaltres / destinatari = vost)
Si desitgen ms informaci, poden adrear-se a... (emissor = impersonal / destinatari = vosts)
Us agram per endavant... (emissor = nosaltres / destinatari = vs)
s per aix que li demano que esmeni lerror al ms aviat possible. (emissor = jo / destinatari = vost)

Comiat
Ha de ser coherent amb la salutaci.
Aprofito lavinentesa per saludar-vos atentament. (emissor = jo / destinatari = vs)
Atentament,

218

Expressi escrita

LA CARTA FORMAL

Tema 8

Mentre esperem la seva resposta, el saludem ben atentament. (emissor = nosaltres / destinatari = vost)
Ben atentament,
Els agraeixo el seu inters i els saludo cordialment. (emissor = jo / destinatari = vosts)
Cordialment,
Una salutaci cordial,
Ben cordialment,

Signatura
Signatura a m de qui escriu la carta. A sota de la signatura, hi posem els noms i els cognoms i, si sescau, shi
fa constar el crrec.

Dataci
Recordeu que desprs de la localitat sha de posar una coma, que els mesos sescriuen en minscula i que
els anys no porten punt. Tamb heu de tenir present que no sha descriure cap punt al final.
Barcelona, 27 de desembre de 2007

Postdata
Ratlles que afegim al peu de la carta amb informacions dltima hora i que introdum mitjanant les sigles
PD (postdata) o PS (post scriptum).

Expressi escrita

219

LA CARTA FORMAL

Tema 8

Exemple de carta formal


Associaci Cultural Franja de Ponent
Carrer Major, 15
22520 Fraga (Baix Cinca)
Miquel Segura i Pal
Cap de lrea de Vendes de Menuts Editorial
Carrer Indbil, 34, 6 4a
25001 Lleida (Segri)

Senyor,
Us escric, com a presidenta de lAssociaci Cultural Franja de Ponent, entitat que treballa per fomentar la nostra
cultura, per demanar-vos una aportaci per a la biblioteca que hem installat al nou local que ens ha cedit
lAjuntament de Fraga.
Tal com he dit, el propsit de la nostra associaci s fomentar la cultura prpia, per a la qual cosa portem a terme
activitats de tota mena: sortides, concerts, tasts de cuina, conferncies, etc. Fa uns mesos lAjuntament ens va cedir
un nou local com a seu i, ats que s molt ms gran que el que tenem, hem decidit dhabilitar-ne una part com
a biblioteca. Actualment disposem dun centenar de llibres de literatura, la majoria per a adults, per gaireb no
en tenim cap per a infants.
s per aix que us demanem que, en la mesura que pugueu, aporteu els exemplars de literatura infantil que
tingueu, i aix poder construir entre tots un bon centre de lectura.
Agrada per endavant,

Maria Peris i Puig


Presidenta
Fraga, 3 de setembre de 2008

u EXERCICIS

Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una carta formal de 150 paraules aproximadament a
partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Ets el/la secretari/ria de producci duna pellcula que sha de comenar a filmar properament a la teva ciutat.
Escriu una carta a lajuntament on li demanes perms per rodar algunes escenes en emplaaments determinats
de la ciutat.
2. Ets el/la responsable dun casal de joves i tagradaria que un especialista dun centre sanitari vingus a fer
una xerrada als joves del casal. Escriu-li una carta per demanar-li que acudeixi al casal per parlar dun tema
determinat.
3. Una empresa de fabricaci de joguines ha fet una important aportaci de material a la llar dinfants que dirigeixes.
Escriu-li una carta per agrair-li laportaci.

220

Expressi escrita

LA CARTA FORMAL

Tema 8

4. La gent ms gran del teu poble tha facilitat tot de receptes de cuina tradicional de la zona, de manera que tens
prou material per editar un llibre de gastronomia local. Escriu una carta a lajuntament de la teva localitat per
demanar que es faci crrec de ledici del llibre.
5. Ets el/la director/a del CEJFE i escrius una carta a tots els collectius de lmbit de lAdministraci de justcia per
informar-los sobre la Jornada de Llengua i Dret que es dur a terme a la seu del Centre.
6. Ets el/la responsable duna casa de colnies i vols fer-la conixer. Escriu una carta a lescola del municipi per
informar-los de les installacions de qu disposa i de les activitats que shi porten a terme.
7. Ahir et vas passar ms duna hora donant tombs per la ciutat per poder aparcar. Al final, ho vas aconseguir, tot i
que es tractava duna zona blava i, per tant, havies de pagar. Ests cansat que dia rere dia es repeteixi aquest fet i
has decidit escriure una carta al director dun diari per exposar el teu punt de vista sobre la poltica que segueix
lajuntament per evitar lexcessiu volum de cotxes a la ciutat.
8. Fa unes setmanes vas comprar per correu una aspiradora i al cap de pocs dies set va espatllar. Escriu una carta a
lempresa venedora per queixar-te de la mala qualitat del producte i demanar-li que et retorni els diners.

Expressi escrita

221

Tema 9

EL TEXT ARGUMENTATIU
Text que selabora amb lobjectiu dexposar una opini i raonar-la per tal de convncer el lector.
Un article dopini, una crtica, un editorial o una carta al director dun diari, per exemple, poden ser
considerats textos argumentatius. s el tipus de text que permet ms subjectivitat i destaca ms que cap
altre per la fora suggestiva del contingut.
Hi abunden frases coordinades i subordinades, aix com els verbs i els adjectius valoratius i les expressions
connotatives. A ms, acostumen a estar farcits de connectors i marques lingstiques per donar cohesi
interna i seguir el fil argumental de les idees exposades.
Generalment els textos argumentatius porten un ttol per situar el lector i consten de tres parts ben
diferenciades:
1. Introducci: shi presenta breument el tema i shi anuncia quina s la postura que lautor defensar.
2. Desenvolupament: shi expressen els arguments que defineixen la postura de lautor; normalment
sorganitza al voltant de dues o tres idees principals, a cadascuna de les quals correspon un pargraf.
3. Conclusi: sintetitza en un pargraf les idees expressades en el desenvolupament. Algunes vegades,
lautor segueix lestratgia de deixar el final obert, formulant algunes preguntes al lector.
VISCA LA XOCOLATA
de Maria de la Pau Janer
Nestava segura. Hi ha coses que ens resulten duna obvietat absoluta i no acabam dentendre per
quina ra els altres no les veuen amb la mateixa llum difana. Qui podria dubtar dels avantatges
evidents de la xocolata? A vegades, ens costa descriure all que ens agrada. s lgic: les coses que
ens sedueixen no admeten sovint gaires raons. Ens fascinen i prou. Qui tendria lhabilitat suficient
per explicar com sens desf la xocolata a la boca? Aquell regust amarg i magnfic de la xocolata
negra deu ser una prova de lexistncia dels dus. Linstant en qu ens recorrem amb la punta
de la llengua els llavis per assaborir-ne lltim rastre queda gravat a la nostra memria. Hi resta
enregistrat per sempre, com passa amb els moments mgics en qu assaborim el plaer. Hi ha tants
plaers per recordar: el dun bon llibre, el daquell viatge, el de la intensitat dels amors, el duna
aroma, el de la xocolata.
No fa gaire, la revista Heart ha publicat un estudi en el qual explica que la xocolata negra redueix
el risc de malalties cardaques. s, doncs, magnfica per a la salut. A ms, contraresta els efectes
negatius de lhbit de fumar a causa de la presncia de polifenols, que s una substncia que
millora el flux sanguini de les artries. El secret s lalt contingut dantioxidants que t la xocolata
negra. En cont ms per gram que qualsevol altre aliment o beguda. Menjar una mica de xocolata
negra al dia evita lenduriment de les artries i millora lestat fsic de les persones.
Hi ha qui necessita justificacions per fer all que li agrada. Si no tengus una justificaci a la qual
aferrar-se, viuria amb el pensament ple destranys remordiments. (s curis, per hi ha gent que
viu amb mala conscincia els plaers de la vida.) Nhi ha daltres que no necessitam cap tipus de
suport racional que corrobori la bondat del que ens agrada.
Avui, 10 de gener de 2006

222

Expressi escrita

EL TEXT ARGUMENTATIU

Tema 9

u EXERCICIS

Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un text argumentatiu de 150 paraules
aproximadament a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Has llegit en un diari la informaci segent i has decidit escriure un article en qu exposes la teva opini sobre la
liberalitzaci dels horaris comercials.
La majoria de ciutadans de Catalunya consideren que liberalitzar els horaris comercials seria un
perjudici per als petits comerciants i la qualitat de vida dels treballadors. En canvi, ms de la meitat
opinen que la llibertat dhoraris comercials beneficiaria de forma important la qualitat de vida dels
ciutadans.
2. Quina s la millor edat de la vida? Escriu un article dopini que porti com a ttol aquesta pregunta.
3. Has llegit en una revista la informaci segent i has decidit escriure un article en qu exposes la teva opini sobre
el fet de poder menjar aqu qualsevol producte de qualsevol lloc del mn i en qualsevol poca de lany.
La conservaci daliments amb el nou mtode daltes pressions permet conservar fruita envasada al buit
prcticament sense alteracions en el seu tacte i gust. Daquesta manera podem disposar de fruita fresca
tot lany.
4. Actualment ledat mitjana en qu les dones catalanes tenen el primer fill s de 31,5 anys. Consideres que tenen els
fills massa tard? Per qu? Redacta un article dopini en qu exposis el teu punt de vista sobre aquest tema.
5. Has llegit al web del Departament de Justcia la notcia segent i has decidit escriure un article dopini en qu
parles dels avantatges i dels inconvenients sobre ls de les noves tecnologies en lmbit de la justcia.
Un important nombre de jutjats de Catalunya funcionen des del desembre enviant notificacions
exclusivament per via telemtica
El sistema informtic LexNET s un canal de comunicaci telemtic entre les oficines judicials i els
operadors jurdics per tal de fer notificacions de documents als professionals.

(Departament de Justcia, 04.01.2008)


6. Fa cinc anys vas adoptar una nena procedent de la Xina. Ara, a lescola de la nena than demanat que facis un
article per publicar a la revista de lescola en qu expliquis quin s el teu punt de vista sobre laugment de les
adopcions internacionals.
7. Fa uns dies vas llegir al diari una notcia en qu es feien pblics els sous dalguns esportistes delit. Has decidit
escriure una carta al director del diari per exposar el teu punt de vista sobre aquest tema.
8. ltimament shan obert molts restaurants de cuina dautor en qu es poden menjar plats innovadors. Tagraden
aquests restaurants? Tagrada aquest tipus de cuina? Escriu un article per a una revista dactualitat en qu
exposis la teva opini sobre aquest tema.

Expressi escrita

223

Tema 10

EL TEXT INSTRUCTIU
Escrit que t com a finalitat donar consells, indicacions, etc., per realitzar una determinada acci o activitat.
En la vida quotidiana sn moltes les vegades en qu fem s de textos instructius: en la publicitat, en les
normes de funcionament dun electrodomstic, en una recepta de cuina, en una prescripci mdica, en la
composici dun aliment, en les bases de concursos i jocs, etc.
Aquest tipus de text t dues caracterstiques:
1. Lesquematisme, que destaca les lnies principals dall de qu es vol informar, mitjanant les paraules
imprescindibles i la disposici grfica del text, que en facilita la comprensi. Els connectors sn un nexe
important per marcar lordre.
2. La concisi, que consisteix a expressar noms all que s estrictament necessari per a la comprensi dels
continguts. Sovint sutilitza limperatiu o b la forma impersonal.
Un text instructiu ha de ser precs i concs, per aix les frases acostumen a ser curtes. Shi utilitzen oracions
condicionals i perfrasis dobligaci, aix com verbs en mode imperatiu. Tamb shi poden usar els pronoms
impersonals per generalitzar lacci. A ms, s molt important organitzar el text seguint lordre de les accions
que shan de fer. Sovint podem marcar lordre amb numerals o amb lletres ordenades; tamb podem fer-ho
amb paraules que indiquen lordre. De vegades hi ha dibuixos que faciliten la comprensi del procs que cal
seguir.
Aix, la seva estructura pot obeir a dos models ben diferenciats: en forma de redacci, acompanyada duna
breu explicaci, o b en forma denumeracions, introdudes per mitj de recursos tipogrfics (guions, punts,
etc.).
A continuaci teniu dos exemples de text instructiu. El primer segueix el model en forma de redacci i el
segon, en forma denumeracions.
1)
BATUT DE CAF I XOCOLATA
Ingredients
2 o 3 cullerades de llet condensada, 1 got daigua, 1 cullerada de caf soluble
i 1 bola de gelat de xocolata.
Preparaci
Ompliu una copa de gelat amb aigua ben freda. Afegiu-hi un parell o tres de
cullerades de llet condensada. A continuaci, poseu-hi una cullerada de caf
soluble i bateu-ho tot una mica. Finalment, afegiu-hi una porci de gelat de
xocolata. Un cop estan tots els ingredients dins la copa, bateu-los fins que us
quedi una beguda escumosa. Serviu el batut ben fred.

224

Expressi escrita

EL TEXT INSTRUCTIU

Tema 10

2)
TRES EN RATLLA
Es tracta dun joc que, segons els llocs, sanomena tamb treset, treset en ratlla o renglera en
treseta. Hi juguen dues persones.
Material necessari
Un tauler o un dibuix amb lesquema del tauler
3 peces menudes del mateix color
3 peces menudes dun color diferent (poden ser tamb diferents objectes petits)
Instruccions
1. El primer jugador ha de posar la seva pea just en el punt central.
2. El segon jugador ha de collocar la seva en un dels punts on conflueixen les lnies.
3. Correlativament, ambds jugadors han danar posant les seves peces en distints punts de
confluncia. Durant la partida, cada jugador ha danar movent alternativament les seves peces.
4. Guanya el primer jugador que fa tres en ratlla, s a dir, el que colloca les seves tres peces en
lnia recta.

u EXERCICIS

Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un text instructiu de 150 paraules aproximadament
a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Aquest vespre tens un sopar de comproms a casa teva, per un imprevist a la feina far que arribis a casa poc
abans del sopar. Per aix, has decidit enviar un correu electrnic a la teva parella en qu li indiques qu ha de fer
per tenir-ho tot a punt per a lpat.
2. Com es juga al parxs? Explican les normes.
3. Com ho hem de fer per escriure i enviar un correu electrnic? Explica tots els passos que cal seguir per completar
el procediment.
4. Dna uns quants consells per no patir estrs a la feina.
5. Com ho hem de fer per comprar un bitllet davi per Internet? Explica tots els passos que hem de seguir per
completar el procediment.
6. Explica a la teva amiga quins sn els passos que ha de seguir perqu la seva cita sigui un xit.
7. La setmana vinent marxes de vacances i has demanat al teu ve que et cuidi el gat i les plantes que tens al pis.
Escriu-li un full dinstruccions perqu spiga qu ha de fer.
8. Quins sn els passos que hem de seguir per preparar una bona paella?

Expressi escrita

225

Expressi oral

El llenguatge oral t uns trets propis que el fan diferent del llenguatge escrit: lentonaci, ls de frases
inacabades o massa llargues, els anacoluts (construcci gramatical en qu la primera part no lliga
gramaticalment amb la primera), els mots crossa, lespontanetat, ls de les variants dialectals, etc. La
situaci comunicativa i la competncia lingstica de cada orador fan que cada missatge sigui diferent.
Ara b, qualsevol exposici oral ha de respondre a uns elements comuns: claredat, concisi, coherncia,
naturalitat, etc., i per aconseguir-ho hi ha unes regles que ens poden ajudar a configurar el discurs (frases
curtes, missatge ordenat...) i unes altres normes que cal que tinguem en compte a lhora de reproduir-lo
(entonaci, pausa, pronncia correcta, s de mots normatius...).
Aix doncs, un bon orador ha de treballar tant la forma com el contingut dun discurs. Hem de saber qu
direm per tamb com ho direm, per tal que la comunicaci sigui efica.
Tot seguit, reprodum unes pautes que contribueixen a millorar el discurs.
1. Cada parlant pertany a una variant dialectal determinada, i tot i que ha de seguir les normes ds de
lestndard oral, no pot deixar de banda els seus orgens.
a) Els parlants del bloc oriental han de fer la neutralitzaci [] de la a i la e en posici tona.
b) De la mateixa manera, la o en posici tona es converteix en [u].
c) Cal fer les distincions entre [e] i [], [o] i []. A ms a ms, cal tenir en compte la diferent repartici de les
vocals obertes i tancades que responen a mbits geogrfics diferents. Aix mentre els parlants del bloc
oriental diuen cad[]na, els del bloc occidental pronuncien cad[e]na.
2. Cal anar en compte amb els ensordiments i les sonoritzacions incorrectes de les fricatives. No podem dir
ca[s]a per ca[z]a ni tampoc impre[z]i per impre[s]i.
3. Cal pronunciar correctament les fricatives g/j i de les africades tg/tj. A vegades trobem paraules com:
majscula, pronunciada incorrectament *ma[j]scula, o jutge, pronunciada tamb incorrectament *[j]utge.
En altres casos, es produeix un error de pronncia entre j/g: venjar *ven[g]ar, extingir *extin[g]ir.
4. No hem de desplaar laccent, normalment ho fem per interferncia castellana, en la conjugaci de verbs
amb linfinitu acabat en iar: *anncia per anuncia, *estdia per estudia, etc.
5. Evitar els barbarismes i sobretot vigilar amb ls de mots com: *pues, *bueno, *vale i construccions com
*tenir que, *deure de, etc.
6. Evitar les dubitacions en forma de coixins fontics (mmm...).
7. Evitar les repeticions exagerades de mots crossa: s a dir, vull dir, o sigui...
8. No fer servir la forma lis pel pronom els.
9. No sn recomanables formes de participi com: aparescut, capigut, sapigut, obrit...
10. La -t final dels gerundis s muda (excepte quan la grafia del mot segent fa que se sensibilitzi): saben[]
per sabent-ho .
11. La -r dels infinitius tamb s muda: canta[], tme[] , sorti[]; igual com la -r final de molts mots: fuste[],
bestia[], po[]. Tot i aix hi ha algunes paraules en qu aquesta -r final s que es pronuncia: amor, tenor, mar.

228

Expressi oral

12. Les consonants fricatives i africades en posici final es pronuncien sordes quan van davant de pausa o
consonant sorda: les canons. En canvi se sonoritzen davant vocal o consonant sonora: le[z] hores.
13. No sha dometre la -b de amb ni la -t final de mots com quant, vint, sant, si al darrere tenen un mot
comenat en vocal. Aix haurem de dir: am[b] ell i tamb san[t] Antoni.

Expressi oral

229

Models
dexamen

MODEL DE PROVA I
Bloc A: expressi oral
Llegiu en veu alta el text segent i, a continuaci, feu una breu exposici oral en qu doneu la vostra opini
sobre el tema.

Famlies joves sense fills. Una nova forma de vida


Mireia Rourera
Viatgen, descobreixen restaurants, gasten en msica, llibres, roba, complements per a la llar i tecnologia i,
literalment, fan el que els dna la gana. Sn les parelles joves que no tenen descendncia, ara anomenades dinkis
(que en angls significa parella en qu tots dos treballen i que no t fills). Aquest nou model de parella que
retarda el naixement dels fills per gaudir de la vida i esgotar al mxim els avantatges de la llibertat que dna no
tenir responsabilitats s cada cop ms freqent al nostre pas.
Segons un estudi sociolgic realitzat per lempresa consultora Milward Brown, a lEstat espanyol hi ha unes
800.000 parelles dinki. A Catalunya el 45% de parelles dentre 25 i 35 anys ho sn.
El principal desig dels dinkis sn, en general, lestabilitat financera i levoluci professional (molt lligada al fet de
guanyar ms diners). Sn, de fet, un 50% ms ambiciosos professionalment que la resta de la poblaci. Els dinkis,
en general, tenen bon nivell econmic i un perfil bsicament consumista.

Avui, 19 de febrer de 2006 (text adaptat)

Bloc B: expressi escrita


Feu aquestes dues redaccions.
1. Carta
Tagradaria que una cadena de televisi torns a emetre el teu programa o serial preferit. Escriu-los una carta
dunes 150 paraules per demanar-ne la reposici.

2. Article dopini
Consideres que liberalitzar els horaris comercials seria un perjudici per als petits comerciants i la qualitat de vida
dels treballadors? O b opines que la llibertat dhoraris comercials beneficiaria de forma important la qualitat de
vida dels ciutadans?
Escriu un article dopini dunes 160 paraules per a una publicaci local en qu exposis la teva opini sobre la
liberalitzaci dels horaris comercials.

232

Models dexamen

MODEL DE PROVA I

Bloc C: gramtica i lxic


1. Poseu els accents i les diresis que falten en el text segent i subratlleu cada lletra que completeu.
Fins al 1858 la cocaina no es va aillar de la coca, planta que creix principalment en paisos com el Peru i Bolivia. Al
comenament susava en lambit de la medicina per les propietats anestesiques que te atribuides i, mes endavant,
per a la desintoxicacio dels heroinomans.
La cocaina es una de les drogues mes perilloses que hi ha. En un principi redueix la fatiga, augmenta lagressivitat
i lagilitat mental i proporciona euforia i excitacio. Pero la durada de leuforia induida per la cocaina depen molt
de la via dadministracio: es mes prolongada i menys intensa quan la substancia es aspirada pel nas i es mes
breu i intensa quan sinjecta o es fuma. Ara be, la taquicardia i, en cas de sobredosi, laturada cardiaca segueixen
aquesta primera fase. A mes, el consum cronic i abusiu ocasiona idees paranoides i depressio, deteriorament
del pensament, la memoria i latencio, disminucio de la capacitat sexual, perdua de la gana, insomni i patologies
respiratories.

2. Ompliu, quan calgui, els buits dels mots segents amb les grafies que hi faltin.
Aquesta matinada els bombers han tro.......at Ernest Pla, de 73 anys i ve de la localitat m.......ntanyenca de Lloms,
a lhumi..... bosc de les Falgueres. La seva filla va alertar la policia de la seva desaparici el 21 de de.......embre,
desprs de veure que no havia passat per casa ni per esmorzar ni per dinar. Segons fonts properes a la famlia el
senyor Pla pateix so.......ambulisme i ja en altres ocasions havia arri.......at a sortir de casa, per, a ms,
darrer.......ment en despertar-se li costava molt recuperar la memria. Pel que sembla, el senyor Pla va sortir de casa
a tren....... dalba profundament adormit i en despertar-se va pro.......ar de tornar, per es va perdre i va caminar
fora hores pel ma.......estus bosc de les Falgueres, on es va arraulir en un r.....c per reposar una estona i
arr.....cerar-se del fred. Tot i que els bombers i la policia havien traat un e.......aborat pla per localitzar-lo, la
den.......a vegetaci que ha absor.......it la zona ha dificultat que el veiessin a.......ans. Finalment, per, han
desc.......bert on era i, tot seguit, lhan portat a lhospital de la capital de la comarca perqu se sotmeti a un examen
de salu........ En linforme mdic noms consta que li han hagut daplicar un tractament per contra.......estar les
conseqncies dhaver estat tantes hores al ra........

3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris. Fixeu-vos en lexemple.
un colloqui idoni (xerrada)

una xerrada idnia

les flors pansides (arbre)

......................................................

les victries cmodes (avantatge)

......................................................

una sensaci mtua (respecte)

......................................................

lndex extens (reduts)

......................................................

un sarau com (cercaviles)

......................................................

un gust adient (aroma)

......................................................

4. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, daltres elements.
1. A lespai ............................... ara hi ha una prestatgeria hi havia hagut una taula.
2. Ha vingut a saludar-me la noia ............................... vas donar un cop de m en el treball de recerca.
3. El poeta li va dedicar el llibre ............................... era autor.

Models dexamen

233

MODEL DE PROVA I

4. El jutge va condemnar lacusat al cotxe ............................... els Mossos dEsquadra havien localitzat haixix.
5. El millor disc del grup s ............................... van enregistrar en lltim concert i la millor can s la pea
............................... van obrir el concert.

5. Completeu les frases segents amb la forma adequada del verb entre parntesis.







1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

No us ......................... (moure) si no voleu prendre mal.


Si hagussiu retirat la denncia, ni la Queralt ni jo no ......................... (difondre) certes imatges.
Intueixo que tu a hores dara ja ......................... (percebre) que el cas est perdut.
El denunciant ha declarat que actualment encara es ......................... (ressentir) de les lesions que va patir.
Tan aviat com ......................... (poder) lEudald i jo ens casarem.
Si aquest mat encara ......................... (tossir) tant com ahir, anir al metge.
Els bombers han estat ......................... (treure) runa durant tot el mat.
Si les empreses del pas ......................... (produir) beneficis, tothom hi sortiria guanyant.

6. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de dos pronoms febles segons
la normativa.




1.
2.
3.
4.
5.

Lagressor convivia amb la vctima, tot i que el jutge ........................ havia prohibit.
Les participants al festival ja sn a lhostal. Per qu no ........................ truques perqu et diguin quan vindran?
La Mariona ahir estava moixa. Avui tamb ........................ has vista?
No tinc encara entrades per als monitors, per dem espero poder ........................ comprar dues.
A la primera part, lequip local ha fet un gol al rival; a la segona, per, ........................ ha fet cinc.

7. Ompliu els buits de les frases segents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa.
1. Des ................ pares i professors van iniciar la campanya de recollida de signatures ................ installaci dunes
tanques ms segures ja nhan aplegat ms de tres-centes.
2. Aprofita avui .................... nit per anar al cine; ................, no hi podrs anar ................ mes vinent.
3. La soluci no consisteix ................ condemnar ................ acusada a la pena de pres ................ no s conscient
del mal que podia haver fet.

8. Ompliu els buits de les frases segents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les
paraules entres parntesis.
Substantius
1. La gran ......................... (escs) de bolets far que aquesta tardor naugmenti el preu.
2. Els ......................... (mirar) sn illusions ptiques, normalment seductores, oi?
3. La novella mostrava la ......................... (cru) del rgim durant la segona meitat del segle xx.
Verbs
1. Ladvocat va sollicitar al jutge que ......................... (curt) la pena imposada a lacusada.
2. Cal que la modista li ......................... (petit) el vestit de casament.
3. Per fer mandonguilles primer cal ......................... (tou) el pa.
Adjectius
1. s difcil que un adolescent sigui ......................... (seny), per no impossible.

234

Models dexamen

MODEL DE PROVA I

2. Aquest poeta t talent, per s molt ............................. (geni) amb la premsa.


3. Per Sant Esteve no hi ha res com uns bons canelons ......................... (casa).

9. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.
1. El dia dels fets la denunciada condua amb una ........................... (tassa / taxa) dalcoholmia que superava els
0,25 milligrams.
2. Perqu els trens funcionin s ........................... (necessria / precisa) una forta inversi.
3. Ledicte va estar penjat al ........................... (taulell / tauler) danuncis durant ms de quinze dies.
4. Si no compareixeu us afectaran els ........................... (perjudicis / prejudicis) legals.
5. Pots demanar un caf o un tallat ........................... (enlloc / en lloc) de postres.
6. ........................... (Assenyaleu / Senyaleu) amb una creu els alumnes que no shagin presentat a lexamen.
7. Esperem que el preu ........................... (mig / mitj) dels pisos no sincrementi tant a partir dara.
8. Cal ........................... (doblar / doblegar) b la carta perqu cpiga dins el sobre.

Models dexamen

235

MODEL DE PROVA II
Bloc A: expressi oral
Llegiu en veu alta el text segent i, a continuaci, feu una breu exposici oral en qu doneu la vostra opini
sobre el tema.
El cos tamb parla
De ben antic el tatuatge ha servit per informar. Els indis americans es tatuaven per marcar el clan, o per especificar
si eren caadors, o guerrers... Segons el dibuix que portaven, se sabia si els japonesos eren duna famlia o una
altra. Fins i tot hi havia tatuatges que indicaven lestat civil. Avui encara s informaci, per tamb pot ser noms
decoraci.
la Idoya tenia noms 15 anys quan va tenir clar que aplicaria la seva vocaci artstica a la decoraci del cos. Es va
interessar per la tcnica del tatuatge, els orgens, va estudiar tot el que exigia la normativa sanitria, va viatjar. Ha
estat investigant i treballant en centres de tatuatges darreu del mn. Avui t el seu estudi, on treballa sola i al seu
aire. Fa tatuatges de tota mena, urbans, tribals, clssics, de producci prpia... Tamb fa prcings. Tot s decorar el
cos!, diu. Alguns dels seus clients li demanen anestsia. Els dic que no, s com si et fessis trampa a tu mateix. s
clar que en podria posar i cobrar-la, per lemoci del tatuatge s aguantar aquest dolor, saber si ests preparat.
Quina grcia t si no fa mal? On s la mgia del tatuatge?
Avui, 30 dagost de 2006 (text adaptat)

Bloc B: expressi escrita


Feu aquestes dues redaccions.
1. Carta
Ets el/la responsable dun casal de joves i tagradaria que un especialista dun centre sanitari vingus a fer una
xerrada als joves del casal. Escriu-li una carta dunes 150 paraules per demanar-li que acudeixi al casal per parlar
dun tema determinat.

2. Article dopini
Lescola on estudien els teus fills publica cada mes una revista adreada als pares dels alumnes.
Escriu un article dopini dunes 160 paraules per a aquesta publicaci en qu exposis el teu punt de vista sobre la
conciliaci de la vida familiar amb la laboral.

236

Models dexamen

Model de Prova II

Bloc C: gramtica i lxic


1. Poseu els accents i les diresis que falten en el text segent i subratlleu cada lletra que completeu.
Lensaimada es un pastis de base rodona format per una massa envoltada en espiral feta amb els seguents
ingredients: farina de fora, aigua, sucre, ous, massa mare i saim. Es frequent trobar-les sense cap guarnicio,
pero tambe sen poden trobar de farcides amb cabell dangel, nata o xocolata. Sens dubte es el producte de
pastisseria mes genuinament mallorqui, el mes emblematic i conegut dels produits a lilla. Per alguns historiadors
i gastronoms lorigen es hebreu perque la cuina tradicional jueva te uns dolos que tenen la mateixa forma. Altres
entesos creuen que es dorigen arab, potser perque la forma de lensaimada recorda el turbant dels musulmans; de
fet, es te noticia duna recepta duns pastissos arabs de forma cargolada que es feien amb els mateixos ingredients
que lactual ensaimada, pero substituien el saim per la mantega feta a partir de llet dovella.

2. Ompliu, quan calgui, els buits dels mots segents amb les grafies que hi faltin.
Desprs del recital de dan.......es que ahir a la tard....... va oferir un grup .......asc a la plaa de Catalunya es van lliurar
els trofe.......s als personatges de lany. El premi al vilat exemplar va correspondre a Octavi Major, per haver-se
fet crre..... dels Amics del Bosc gaireb una quar.......ntena danys; el premi al vilat transgre.......or va anar a parar
a mans de Carme Vinyes, que ha aconseguit mo.......ilitzar la poblaci j.......venil de la comarca per crear el centre
Cap Lmit; el premi al vilat intrpi....... va ser per a Ignasi Ponts ja que es va tenir en co.......te que travessar ms
dun mi.....er de quilmetres de de.......ert en total soleda...... mereixia una recompensa, i el premi al vilat sa.......i el
va rebre Robert Serra, pediatr..... que ha aconseguit que tots els pares p.......guem fer menjar correctament els fills.
Finalment, el premi especial que cada any re..... una associaci de la comarca va ser per a Cada Setmana, que des
de fa temps est tr.....ient al carrer la revista dinformaci del mateix nom. Tot seguit es va oferir un ressop a tots
els assistents en el qual es van repartir sandvi.....os i refrescos i on els guardonats van ce.......ebrar amb cava els
premis obtinguts.

3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris. Fixeu-vos en lexemple.
un colloqui idoni (xerrada)

una xerrada idnia

un gelat exquisit (postres)

......................................................

el reflex vermell (liles)

......................................................

el llapis blau (grocs)

......................................................

un espeleleg arriscat (audaces)

......................................................

una marca ambigua (senyals)

......................................................

un efecte nul (resplendor)

......................................................

4. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, daltres elements.



1.
2.
3.
4.

Lequip ............................... compta lentrenador t moltes possibilitats de guanyar la Lliga de Campions.


LEullia volia estudiar cuina, ............................... era lgica perqu havia crescut en una famlia de cuiners.
La hiptesi sobre ............................... treballa ja havia estat estudiada.
............................... vol el Joan Carles s anar a viure a Nors.

Models dexamen

237

Model de Prova II

5. Les explicacions del professor van servir per aclarir el perode ............................... es va produir lenfrontament
entre pagesos i senyors.
6. Finalment lagent va localitzar la noia ............................... havia de lliurar la citaci.

5. Completeu les frases segents amb la forma adequada del verb entre parntesis tenint en compte les
indicacions (persona, temps...).







1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

Deixam una mica de lloc perqu no hi ......................... (cabre).


No vol anar a veure els Pastorets perqu li fa por que hi ......................... (aparixer) el dimoni.
Si la Mireia i jo ......................... (fer) tot el que ens manen, anirem de blit tot el dia.
Els experts han calculat que daqu a uns anys ......................... (nixer) el doble de nadons als Pasos Catalans.
......................... (dur, vosaltres) les peces de convicci fins al dipsit, si us plau!
Si hagus fet ms bon temps, no us ......................... (recloure) tot el dia a lalberg, oi?
El jutge disposa que el procediment ......................... (continuar) dacord amb el que mana la llei.
Si continues ......................... (deure) tot el que compres, no et donarem ms crdit.

6. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de dos pronoms febles segons
la normativa.




1.
2.
3.
4.
5.

Han apuntat la meva neboda a lescola del barri, per no sabem si ........................ admetran.
No shan assabentat de res. Explica ........................ tu mateix.
Li van enviar molts missatges per convidar-lo a sortir, per ell no va contestar ........................ cap.
La mare ja deu ser a casa, aix que ja ........................ pots trucar.
Van treure la coca del forn, per ........................ van treure tan crua que no es podia menjar.

7. Ompliu els buits de les frases segents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa.
1. No va guanyar el torneig lequip americ, ................ el combinat europeu, que va ser escollit ................ millor
equip del mn.
2. Finalment va aixecar la m per cridar ................ taxista que acabava dacomiadar ................ havia de ser a
loficina a les vuit.
3. Confiava ................ arribar a lhora a lexposici per poder veure el quadre de la Patum que la seva mare havia
comprat ................ Irene.
4. Els professors coincideixen ................ suposa una gran dificultat emplenar els buits noms amb lletres que
vagin des de la ce ................ ema.

8. Ompliu els buits de les frases segents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les
paraules entres parntesis.
Substantius
1. La Rosa s massa orgullosa. Li aniria millor si es comports amb ms ......................... (humil).
2. Va abandonar lascensi perqu la ......................... (coix) no el deixava caminar amb comoditat.
3. La padrina va comprar un ......................... (sonar) al seu fillol.
Verbs
1. Les ltimes informacions van ............................... (por) els inversors.
2. Hi ha moltes fans que ......................... (boig) quan veuen els seus dols de prop.
3. Va .......................... (pllid) de cop quan li van dir que no recuperaria les maletes.

238

Models dexamen

Model de Prova II

Adjectius
1. s habitual trobar hamburgueseries pels carrers ......................... (Polnia)?
2. Rssia i la Xina sn estats ......................... (frontera).
3. El resultat de les proves dingrs ha estat ......................... (decebre).

9. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.







1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

Larqueleg va descobrir un ........................... (soterrani / subterrani) amagat al jaciment iber.


La pluja va caure intensament ........................... (sobretot / sobre tot) el Bergued i part del Solsons.
Lestat no es decideix a ........................... (abaixar / baixar) els interessos dels prstecs.
El gat es va enfilar tan ........................... (enlaire / en laire) que desprs no podia baixar.
Va fer una inversi tan poc ........................... (rendible / rentable) que ho va perdre tot.
El Jutjat va retornar linforme perqu va considerar que era ........................... (incomplet / incomplert).
El professor fa la pregunta ........................... (almenys / al menys) indicat per respondre.
Passa b el drap per la pantalla perqu no hi quedi ........................... (gens / res) de pols.

Models dexamen

239

MODEL DE PROVA III


Bloc A: expressi oral
Llegiu en veu alta el text segent i, a continuaci, feu una breu exposici oral en qu doneu la vostra opini
sobre el tema.
Menjar fora tres cops per setmana
Men del dia, entrep o carmanyola... Tant s lopci escollida, el fet s que el 80% dels catalans fan algun pat fora
de casa almenys tres cops per setmana. De vegades ho fan per obligaci (48,7% dels casos) i daltres per diversi
(46,6%), per la realitat s que menjar fora de casa ja forma part dels hbits de consum dels catalans, tal com
constata un estudi elaborat per lInstitut Cerd per encrrec del Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci
Rural.
Les famlies catalanes consumeixen una quarta part dels aliments fora de la llar. El 56,4% dels pats que es fan
fora de casa corresponen a dinars i cada cop que una persona dina o sopa en un restaurant es gasta una mitjana
de 16 euros. Durant el cap de setmana, el 85,3% dels pats que es fan fora de casa responen a motius doci.
Per si anar al restaurant s un hbit cada cop ms instaurat en el dia a dia de moltes persones, lopci de la
carmanyola i el menjar preparat a casa tamb va guanyant terreny. Segons aquest estudi, gaireb un ter dels
catalans semporten el menjar de casa ms dun cop al mes, ja sigui en forma dentrep o de carmanyola.
I mentre la carmanyola es consolida, tamb triomfa lopci inversa: menjar a casa plats preparats fora de casa,
sobretot en botigues especialitzades en menjar per emportar, establiments per a gurmets i restaurants casolans.
Avui, juliol de 2007 (text adaptat)

Bloc B: expressi escrita


Feu aquestes dues redaccions.
1. Carta
La gent ms gran del teu poble tha facilitat tot de receptes de cuina tradicional de la zona, de manera que tens
prou material per editar un llibre de gastronomia local.
Escriu una carta dunes 150 paraules a lajuntament de la teva localitat per demanar-los que es facin crrec de
ledici del llibre.

2. Article dopini
ltimament sobren arreu del pas restaurants de cuina dautor en qu es poden menjar plats innovadors.
Tagraden aquests restaurants? Tagrada aquest tipus de cuina?
Escriu un article dopini dunes 160 paraules per a una revista dactualitat en qu exposis el teu punt de vista
sobre aquest tema.

240

Models dexamen

Model de Prova III

Bloc C: gramtica i lxic


1. Poseu els accents i les diresis que falten en el text segent i subratlleu cada lletra que completeu.
Despres de les celebracions nadalenques, incloure fruita i verdura en lalimentacio quotidiana constitueix una
excellent manera dajudar el cos a desintoxicar-se dels excessos gastronomics que se solen cometre, ja que
ingerides diariament contribueixen a eliminar lexces de liquids i de toxines presents en lorganisme, i lestomac i
la linia ho acaben agraint.
Lapi es una de les verdures mes depuratives. Es diuretic, conte poques calories i un alt valor nutritiu. A mes,
loli essencial de lapi exerceix un efecte dilatador sobre els vasos renals i aixo afavoreix leliminacio daigua i
substancies toxiques. Pel que fa a les fruites, la pinya es una eleccio molt adequada: estimula la produccio de
sucs gastrics i ajuda a digerir els apats ja que posseeix un enzim que fragmenta les proteines, fet que afavoreix el
proces digestiu. El raim es tambe una altra fruita amb propietats beneficioses per a la salut.

2. Ompliu, quan calgui, els buits del mots segents amb les grafies que hi faltin.
Lincendi que es va declarar en una impre.......ta de Ponts Soler Associats comportar per a lempresa una despesa
duns quants mi.......ers deuros. Els bombers han su.......erit que lincident podia haver comenat a la sala de
mquines, on han trobat un cartu....... de tinta sospits i una ta.......a de porce.......ana amb restes de material
explo.......iu. El cap de lempresa creu que lincendi pot estar relacionat amb lencrre....... dimprimir els cartells que
lAtene....... de Joventu....... necessita per informar de la seva ass.......mblea anual. El cap de lassociaci considera
aquesta possibilitat ben f.......namentada ja que des de fa uns mesos perce....... un estat de crispaci vers lentitat.
Creu que els fets es podrien relacionar amb les agre.......ions que van patir alguns membres de lentitat en la
manifestaci per le.......adicaci del feixisme quan uns vianants, tots enfundats dins uns .......ecs de tall militar, van
contradir amb su.......rbia els crits dels manifestants i, tot seguit, els van llanar ous. Els manifestants van mostrar
la virtu....... de s.......portar estoics latac, per es van produir greus desperfectes en un establiment de ven.......a de
records.

3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris. Fixeu-vos en lexemple.
un colloqui idoni (xerrada)

una xerrada idnia

limprs duplicat (emplenats)

......................................................

el tema seris (anlisis)

......................................................

una obligaci mixta (deutes)

......................................................

el bateig ostents (lluts)

......................................................

la nina nua (titelles)

......................................................

el ventrloc conegut (famosa)

......................................................

4. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, daltres elements.



1.
2.
3.
4.

No tenia ni idea de fer servir els coberts ..................... havia de menjar els cargols.
El cap ..................... he treballat durant els ltims anys ha demanat la baixa per estrs.
Van perdre lltim partit de la lliga, ..................... els va impedir pujar de categoria.
Els esquiadors lliscaven amb facilitat per unes pistes la neu ..................... estava molt glaada.

Models dexamen

241

Model de Prova III

5. La ra ..................... ha tornat t a veure amb la seva nova parella.


6. La jutgessa ............................... ha dictat ms sentncies s la degana dels jutjats.

5. Completeu les frases segents amb la forma adequada del verb entre parntesis.







1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

Divendres comena la Festa Major i encara no nhan ......................... (imprimir) els cartells.
El jutge ha anat ......................... (absoldre) tots els acusats.
s important que tant tu com jo ......................... (conixer) tots els detalls del cas.
Si hagussim tingut temps no s quantes hores ......................... (jeure) en havent dinat.
Si no vols que la teva filla et ......................... (menysprear), tracta-la sempre amb respecte.
Us va explicar totes aquelles misries perqu us ......................... (commoure).
No s pas que no ......................... (voler) fer-ho, per s que no podem.
Si voleu que el pasts us quedi b, ......................... (fondre) del tot la xocolata!

6. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de dos pronoms febles segons
la normativa.
1. Tinc aquests treballs per als alumnes del curs passat. Torna.........................
2. Afegiu a la farina els ous dun en un i afegiu........................ sense deixar de remenar.
3. La guia indicava la ruta que calia seguir als turistes que tenia assignats, per ........................indicava amb tantes
vacillacions que ning no entenia res.
4. Podeu passar per la taquilla del teatre a buscar el resguard de labonament. Recordeu-vos de
retirar........................ abans del 15 doctubre.
5. Agafeu la cpia de linforme medicoforense per adjuntar-la a lexpedient i grapeu ........................

7. Ompliu els buits de les frases segents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa.
1. No vingueu a sopar a les vuit, ................ a quarts de deu ................ tingui temps de preparar un bon pat
................ invitada dhonor, la Mireia.
2. Vaig ser a fora des del 30 de juny ...........................11 de juliol, per aix no vaig poder conixer ................ rsula
Llopis desprs de ser guardonada ................ millor periodista de lany.
3. Es conforma ................ passar uns dies de vacances amb els pares, tot i que sha entossudit ................ siguin a
lestranger.

8. Ompliu els buits de les frases segents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les
paraules entres parntesis.
Substantius
1. Lexplosi de lartefacte li va causar una ......................... (sord) permanent.
2. Per evitar l......................... (bru) de la pell cal que et posis una bona protecci solar.
3. Volen construir un complex turstic a l......................... (pla) on cada any fan la fira.
Verbs
1. Cal que ......................... (dret) aquesta situaci si no vols tenir ms problemes amb els alumnes.
2. El jugador ha ......................... (coix) durant tota la segona part.
3. Es va ......................... (covard) en saber qui seria el seu rival.

242

Models dexamen

Model de Prova III

Adjectius
1. Saps si inclouran gaires zones .......................... (jard) en el nou pla urbanstic?
2. Al festival hi actuaran grups darreu, tamb de .......................... (Brasil).
3. Estic ms tranquil si diposito els estalvis en una entitat .......................... (finana) important.

9. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.







1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

Avui lhan ........................... (anomenat / nomenat) el nou gerent comercial de lempresa.


Els espelelegs van entrar en lavenc ms ........................... (fondo / fons) de la comarca.
Hem daconseguir el nostre objectiu utilitzant tots els ........................... (medis / mitjans) que tinguem a labast.
No magrada ........................... (gaire / massa) que em facin esperar.
Amb aquest ........................... (planell / plnol) tan detallat ser difcil que ens perdem.
La plaa del Diamant s una obra ........................... (cabal / cabdal) de la literatura mundial.
Han de vacunar ........................... (cadasc / cadascun) dels viatgers.
He aprovat lexamen de les oposicions i, ........................... (aix mateix / tanmateix), no tinc plaa i he de treballar
com a interina.

Models dexamen

243

Clau dels
exercicis

Ortografia

LA SLLABA
Pg. 9. Exercici 1
diftong creixent
qua-tre
fre-qent
pin-g
a-guan-tar
quo-ta
an-ti-qua-ri
gua-pa

diftong decreixent
cau-re
ei-na
treu-re
boi-na
frui-ta
ciu-tat
clou-re

hiat
in-ter-lo-cu-t-ri-a
con-di-ci-
gui-ne-a-na
sen-ti-en
con-ti-nu-ar
cru-el-tat
cu-o-ta

Pg. 10. Exercici 2


des-in-hi-bi-ci-
guai-ts-sim
mo-uen
re-im-pres-si-
jo-ie-ri-a
clo-s-sa
guai-tar
de-lin-qn-ci-a
tr-ieu
il-lu-si-
di-gus-siu
ca-ca-uet
ve--na
Ma-ri-a
bes--vi-a
lle-nya-tai-re
en-grei-xar

6
3
2
5
4
3
2
5
2
4
3
3
3
3
4
4
3

in-ter-ac-ci-
a-tri-bu-ir
tra-du--a
pos-ses-siu
in-ter-ac-tu-ar
bor-rat-xe-ra
guant
ju-li-ol
be-llu-gueig
Eu-l-li-a
sa-pi-gueu
po-li-c-ac
a-n-veu
vos-al-tres
ia-ia
pro-du-ir
a-le-a-t-ri-a

5
4
4
3
5
4
1
3
3
4
3
4
3
3
2
3
6

Pg. 10. Exercici 3


Ai
Al
Gua
Car
Bor
Pa
Riu

gua
guai
das
cai
ri
ls
de

mr
re
su
xent
a
ca

ci
ar
na
nyes

Du
Ma
Ar
En
Ei
Mo
D

es
ials
b
veig
vis
lle
ni

ai

ges

ci

es

sa
rus
a

sa

Pg. 10. Exercici 4


Agudes: pe-r, tam-b, as-sas-si-nats, a-quest, tan-ma-teix, re-sur-rec-ci-, re-en-car-na-ci-
Planes: ce-men-ti-ri, ja-uen, ben-e-m-rits, su--ci-des, ce-men-ti-ri, cre-uen, mi-ra-cle
Esdrixoles: no nhi ha cap

246

Clau dels exercicis

Ortografia

A/E TONES
Pg. 13. Exercici 1
psiquiatre
periodisme
tracte
paleta

dogma
belga
vespre
deute

mestre
rave
smptoma
cometa

ebenista
sogre
bisbe
titella

orfe
temple
pediatre
pebre

srie
resta
templa
pesta

escombriaire
sogra
llenya
obra

Assumpta
catstrofe
efa
cova

flaire
tarda
pediatra
acta

pirmide
llebre
Carme
xacra

Pg. 13. Exercici 2


xerraires: xerraire/xerraire
terribles: terrible/terrible
lliures: lliure/lliure
joves: jove/jove
ximples: ximple/ximple
pulcres: pulcre/pulcra
febles: feble/feble

agres: agre/agra
cmodes: cmode/cmoda
dignes: digne/digna
liles: lila/lila
amples: ample/ampla
alegres: alegre/alegre
rectes: recte/recta

golafres: golafre/golafre
cultes: culte/culta
rudes: rude/rude
agrcoles: agrcola/agrcola
tendres: tendre/tendra
pobres: pobre/pobra
neutres: neutre/neutra

Pg. 13. Exercici 3


taulell
tendresa
reclamaci
abraada
blavor
lamentaci

taula
tendre/a
reclam
bra
blau
lament

entaular
entendrir
reclamar
abraar
blavejar/emblavir
lamentar

embenatge
quarantena
cendrer
mandrs
vermellor
feblesa

bena
quaranta
cendra
mandra
vermell
feble

embenar
quarantejar
cendrejar/encendrar/encendrosar
mandrejar/emmandrir
envermellir/vermellejar
afeblir

Pg. 14. Exercici 4


s
trec
afaito
naixo/neixo
caic
jac/jec

sabies
treies
afaitaves
naixies
queies
jeies

sabr
traur
afaitar
naixer
caur
jaur

sabent
traient
afaitant
naixent
caient
jaient

Pg. 14. Exercici 5


1. efecte
2. centra
3. conducte
4. espacial
5. estrenyeria

Clau dels exercicis

6. jutja
7. ramats
8. regna
9. torneria
10. subjecta

247

Ortografia

Pg. 14. Exercici 6


orgue, assass, javelina, polseguera, latrina, rancor, punxegut, estella, avaluar, fragant, rfega, trfec, estendard, gelea,
meravella, resplendir, avaria, mrfega, verns, avantatjs, sergent
harmnium: orgue
afilat: punxegut
olors: fragant
agitaci: trfec
militar: sergent
pen: estendard
polsinera: polseguera

llana: javelina
brillar: resplendir
gelatina: gelea
sac: mrfega
vter: latrina
homicida: assass
ressentiment: rancor

ratxa: rfega
fusta: estella
puntuar: avaluar
laca: verns
desperfecte: avaria
profits: avantatjs
prodigi: meravella

Pg. 14. Exercici 7


1. Tot i el carcter efeminat i aquella pell de set, destacava entre la resta dels ambaixadors en ser un dels homes
ms atractius de lassemblea.
2. La metgessa forense va examinar la presumpta homicida i va recomanar que romangus ajaguda un mnim de
quaranta-vuit hores per un problema al pncrees.
3. La veu del rapsode omple la sala del monestir mentre els treballadors que la restauren en van davallant plaques
de la teulada.
4. Vs traient del cove els albercocs que shagin fet malb i posals a la caixa del rac.
5. Lestiu passat vrem fer un viatge per Sardenya, per enguany anirem a Empries, a lAlt Empord, perqu arran
del naixement de la nostra filla no podem viatjar lluny.
6. Corre una altra vegada cap al celler i digues a lEsteve que lampolla verda noms somple fins a la meitat.
7. Per veure si la sanefa amb forma de essa ha quedat ben fixada te lhas de mirar pel davant i pel darrere.
8. La jutgessa va admetre el recurs dempara interposat i va prendre la decisi dobrir el procediment un altre cop.
9. La Caterina, pobra, encara enyora lpoca en qu noms llua maragdes i ametistes.
10. Obre una llauna desprrecs perqu farem una bona amanida denciam i nhi posarem.

O/U TONES
Pg. 16. Exercici 1
floreta: flor
punxegut: punxa
joventut: jove
foscor: fosc
sordesa: sord
pobresa: pobre/a
ullada: ull
portalada: porta

248

Clau dels exercicis

bondat: bo
foguera: foc
fullejar: full
fumera: fum
dotzena: dotze
sortejar: sort
fusteria: fusta
poruc: por

garrotada: garrot
rejovenir: jove
follia: foll
cartolina: cart/cartr
joguina: joc
tossuderia: tossut
collada: coll
plomall: ploma

Ortografia

Pg. 17. Exercici 2


tusso

tossies

tossim

tossit

puc

podies

puguem

pogut

munto

muntaves

muntem

muntat

surto

sorties

sortim

sortit

bullo

bullies

bullim

bullit

vull

volies

vulguem

volgut

cullo

collies

collim

collit

Pg. 17. Exercici 3


bucal
consular
duplicar
nutrici
vulcanisme
curvilini
titular
mundial
juvenil
dulcificar

Relatiu o pertanyent a la boca.


Relatiu o pertanyent a un cnsol, als cnsols.
Fer doble, multiplicar per dos.
Acci de nodrir o de nodrir-se; lefecte.
Conjunt de les manifestacions volcniques.
Que segueix una lnia corba.
Que posseeix un ttol.
De tot el mn.
Pertanyent a la joventut.
Fer dol.

Pg. 17. Exercici 4


trofeu, cangur, ganxo, barat, suprbia, sospirar, correu, tamboret, vidu, ritu, botifarra, tribu, gest, individu, bufetada,
liceu, cacau, lavabo, estupend, mutu, escrpol, atordir, sufocar, tonyina, butxaca, ateneu, xorio, tomba, turment,
europeu, ridcul
Sescriuen amb o: ganxo, sospirar, tamboret, botifarra, lavabo, escrpol, atordir, sufocar, tonyina, xorio, tomba
sescriuen amb u: trofeu, suprbia, correu, ritu, tribu, individu, bufetada, liceu, cacau, sufocar, butxaca, ateneu, turment,
europeu, ridcul
No hi afegim ni o ni u: cangur, barat, vidu, gest, estupend, mutu
Pg. 17. Exercici 5
1. Se us acumulen els problemes si preteneu travessar la muntanya desprs dhaver-vos sostret el Joan la
brixola.
2. Agafeu el llibre primer sobre normativa urbanstica local i aneu al ttol preliminar, captol 1, per resoldre el
cas dels bordells regentats per romanesos ubicats en carreteres dels Pirineus.
3. Tot i suposar un turment per a ell, va escollir ladvocacia aconsellat pel seu tutor, encara que ell hauria
volgut ser muntador.
4. Tingueu en compte que sovint susa incorrectament el verb complimentar com a sinnim demplenar.
5. El sospits de sostreure una gran quantitat de robins del magatzem va aconseguir escapolir-se de la policia
escortat per una banda juvenil que havia subornat ja abans de lestiu.
6. La proposta que va triomfar incloa un rtol illuminat per un potent focus que emetia una llum fluorescent.

Clau dels exercicis

249

Ortografia

7. Lacusat ha incorregut en un delicte dhomicidi amb lagreujant de tradoria, per la qual cosa la jutgessa lha
condemnat a una pena de pres incondicional.
8. El viatge fins a Tor en un tren tan atrotinat li va permetre poder llegir duna tirada tot El pndol de Foucault.
9. Si pogussim cobrir les baixes rpidament, podrem complir amb escreix tots els compromisos adoptats amb
el govern.
10. No admeto que vulgueu que el sotssecretari de defensa hongars faci pblic el memorndum que ha
aixecat tanta polseguera.

Pg. 18. Exercici 6


Un nombrs grup dusuaris va viure ahir una altra jornada negra a conseqncia de lavaria de trens. Els
problemes ms importants es varen produir a les lnies empordaneses, amb la cancellaci de la meitat dels trens
previstos fins a primera hora de la tarda. Els afectats, avorrits dhaver de suportar el servei deficient que ofereix
lempresa pel reiterat incompliment de lhorari, van celebrar una assemblea en qu es van constituir com a grup
i van installar una taula per recollir signatures de queixa davant de diferents estacions, signatures que pretenen
portar a lrgan governamental competent. A ms, els afectats consideren que ni la retolaci, ni les sortides
demergncia ni els avantatges per al jovent i la gent gran sn adequats. Lempresa ha anat traient importncia als
fets i els ha avaluat com a lleus, tot i la freqncia amb qu han ocorregut darrerament.

LACCENTUACI
Pg. 22. Exercici 1
cantar
entn
irlands
consom
aix
esps
excls
tals

comit
pur
cinqu
congrs
ress
pres
all
gloris

mossn
al
noms
gaireb

caf
pags
ents
far

boirs
arrs
per
reps

aprn
imprs
tamb
inters

afici
cot
sin
difs

ambds
refs
curis
incls

Pg. 22. Exercici 2


riuet
algun
aix
procs

colliu
llumins
crost
respon

dem
Ramon
votaci
cigr

perms
porr
anireu
campi

aniran
avs
Ferran
espai

Pg. 22. Exercici 3


correm
escrivia
xrif
fieu

250

deies
orgens
llapis
cantveu

Clau dels exercicis

telfon
parlvem
avisaven
fenomen

dbil
orfe
nvol
sorteu

riem
fessin
digussiu
crvol

Ortografia

Pg. 22. Exercici 4


Grcia
artilleria
acadmia
palauet

espaiosa
plvora
esglsia
hostilitat

patiria
Letnia
pertinent
cincia

trajectria
policia
ferstega
exigua

mengessin
cmera
origen
dolcssima

Pg. 22. Exercici 5


hoquei
xandall
atmosfera
isbara

olimpades
medulla
intrfon
mssil

diptria
vking
pneumnia
futbol

xasss
rptil
termstat
txtil

elit
perode
tulipa
omplat

Pg. 22. Exercici 6






1.
2.
3.
4.
5.

El meu nt t un os de la m ms llarg del que s normal.


Si ara em dius que s que vns a fer la volta al mn no s pas qu et puc dir per no fer-la.
T ms son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
Ha mlt el sucre per endolcir la mousse de mres que us vol oferir per postres.
Els bns de lacusat sn un pl ms reduts del que creu el seu advocat.

Pg. 23. Exercici 7


Abans-dahir no s qu va passar, per noms recordo que desprs darribar a casa vrem asseurens al sof
perqu volem veure qu feien a la tele i ens vrem adormir. I fins avui, que s dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo b, no obstant el mal de cap de qu em ressento. El Ramon, per, encara t son i es passeja per la
masia com una nima que cerca reps. Qu haurem de dir que ens ha succet? Per qu hem dormit aquest munt
dhores? s potser perqu en lltim pat que frem havem pres un caf esps amb un gust estranyament curis?

Pg.23. Exercici 8
El cotxe es va aturar del tot al semfor que hi ha a la cantonada dels carrers Crsega i Siclia. La Maria no sabia per
qu. I si no hi havia benzina al dipsit? I si hi havia algun problema mecnic? Com que no sabia qu fer, va trucar
a la seva companyia dassegurances amb lestpida pretensi que li poguessin resoldre el problema. Desprs
de prmer els nmeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar lassegurana, va sonar una
daquelles msiques que pretenen ser simptiques, per que poden fer perdre la pacincia a lusuari ms sofert
del mn. Finalment, li sembl sentir una veu amb un marcat accent francs, per noms li ho sembl, perqu amb
la cridria i els clxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. All era un caos!

Pg. 23. Exercici 9


No tenia la funci sanitria ni tampoc la dadministrar cures prpiament dites, sin que ms aviat tenia una
activitat hospitalria, en el sentit ms estricte de la paraula. Lhospital, a recer del monestir, acollia i alimentava
homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere sen feien crrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part grcies
als donatius de molts dels finats que per guanyar-se ms de pressa el cel ho deixaven indicat aix en els seus
testaments.
Va ser un vespre, all a lhospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig
moribunda va estirar la mniga de lhbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

Clau dels exercicis

251

Ortografia

La primera cosa que Teresa Valldaura vei aix que obr els ulls fou una trtora a lampit de la finestra. Ms petita
que un colom, amb el plomatge de color de caf amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una
angoixa sobtada li estreny el pit: el dia que Valldaura havia mort, una trtora havia parrupejat a la finestra. Sab
que era una trtora perqu la Sofia digu: Miri, mam, una trtora. Tan salvatges que sn... No se nhavia recordat
mai ms. La trtora, abans demprendre el vol, rigu. La Teresa es freg els ulls, es pos una m davant de la boca
per ofegar un badall i a lltim es toc els genolls: de fusta. Quan estaria a punt demprendre el gran viatge, li
agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, mors encs. Purificat. Fora records!
Aquell any [1988], lautor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novella, Els versos satnics (la versi
catalana va sortir lany segent). El ttol feia referncia a un suposat afegit fet pel profeta Muhmmed a un
captol de lAlcor, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislmiques, trencant aix el monoteisme
pur del llibre sagrat. Aquesta referncia, lligada a un captol que dna una versi gens ortodoxa de la vida del
profeta, va ser suficient perqu lndia, pas amb una important minoria musulmana, prohibs el llibre tan sols dues
setmanes desprs de la seva publicaci. Tot seguit, els musulmans britnics van demandar leditorial londinenca, i
deu pasos islmics ms van seguir lexemple indi i el van prohibir.

LA DIRESI
Pg. 25. Exercici 1
ve--na
frui-ta
sa-m
di-rn
riu
ter-ra-qi
boi-ra
an-ti-gui-tat
al-moi-na
he-ro--na
pa-la-uet

be-cai-na
ge-ni-t
con-se-qent
fei-na
ai-gua
ma-le--en
pe-c
pe--lla
pro-te--na
con-tri-bu-s-sin
llu--es

ra-m
di-a
trans-e-nt
un-gent
co-foi
pro-du--a
es-mor-te-t
in-tro-du--u
jo-ia
ta-t
ca-fe--na

Pg. 25. Exercici 2


tradueixo
tradueixes
tradueix
tradum
traduu
tradueixen

tradua
tradues
tradua
traduem
tradueu
traduen

tradueixi
tradueixis
tradueixi
tradum
traduu
tradueixin

tradus
tradussis
tradus
tradussim
tradussiu
tradussin

tradueix
tradueixi
tradum
traduu
tradueixin

Pg. 26. Exercici 3

252

amb accent

amb diresi

sense accent ni diresi

Llus, pas, ve, genu,


bene, produeu, Can

pasos, allar, allament, tradoria, agraes, beneda,


llussor, fludesa, assidutat, descafenat, venatge

mania, llengua, juliol, viure,


accentua, diumenge

Clau dels exercicis

Ortografia

Pg. 26. Exercici 4


trair
rabit
sun
beneir
mdium
succeir
succeiran

arcaisme
egoista
canvi
reunificar
ateisme
intuci
constituint

harmnium
constitua
contraindicat
suant
traduiria
queixa
dirtic

complaem
protenic
cuit
gratutament
posseir
coeu
lluint

heronman
fin
circuit
fluidament
desllument
rell
obem

Pg. 26. Exercici 5


1. No et refis danar a laqurium amb el Mrius i el Ral perqu segur que obeiran les ordres dels seus pares i
no hi faran cap.
2. En la pellcula, els vkings, arats com uns possets, esgrimien les armes perqu els dus els benessin.
3. s millor que no senrabi tant amb el venat si vol que el seu germ continu vivint al pis que tenien els avis
a la crulla entre els carrers de Npols i Valncia.
4. Per reduir els ndexs de mortalitat en accidents de trnsit cal que apliqueu mesures com ara que les
fbriques ja no produeixin autombils de srie tan rpids.
5. Es diu que s una dona molt intutiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un
altre de dotat duna increble espontanetat.

Pg. 26. Exercici 6


Encara que a primera vista sembla una clossa ms, la clossa dIslndia no s un mollusc qualsevol, sin tot un
fenomen allat. Un grup doceangrafs nha descobert un exemplar que pot presumir de ser lanimal viu ms
longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que sha dedut a partir de les lnies de les seves conquilles. El creixement
dels molluscs no s gratut, ats que est relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de
laigua, la salinitat i la disponibilitat daliment. Daquesta manera permeten reconstruir la histria del clima passat
i la seva repercussi en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps
aquest animal mar. Un dels seus descobridors afirma que perqu un sser visqui tant cal que cre mecanismes de
defensa extraordinriament efectius que li permetin retardar lenvelliment. Aix, lanlisi del funcionament dels
seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa.
Per el que es pretn en aquest escrit no s conixer aquesta clossa, sin saber com es pot preparar una
exquisida cassola de closses amb psols i cigrons, o amb arrs, o amb esprrecs de marge...
Com cada any el capell de la parrquia expressava el seu agrament als fidels que havien omplert la capella
de Sant Ramon durant la celebraci de la Pasqua. I com cada any el pblic assistent era el mateix: en un banc,
lAntnia de cal Mas amb el seu marit, el Juli, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc segent,
lIsaes Joan, provedor de petits electrodomstics de gaireb tota la provncia, amb cara de no pair que la muller i
les filles llussin un escot tan geners en una cerimnia tan assenyalada; a continuaci, la famlia Pujals, que havia
contribut a refer la teulada de lesglsia; uns bancs ms enll, la Llusa Roig... I podrem allargar i allargar la llista,
per el fet que no continuem per aqu s que no volem que desprs els omesos ens maleeixin els ossos dues
centries seguides.

Pg. 27. Exercici 7


Desprs dun instant desverament general, un treballador ms ser que no pas els altres va acostar-se amb
cautela al punt indicat pel company i comprov que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla

Clau dels exercicis

253

Ortografia

humana sin una pea escultrica. Laspecte inslit i un pl esferedor de la troballa, a causa de la mirada de lnic
ull encastat al mig del front daquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produdes
per lenderroc, van ser la causa que la invenci estrambtica queds abandonada entre les runes.

B/V
Pg. 29. Exercici 1
blavor
arxivament
calvcie
vamba
brevetat

bevia
labial
cabota
triumvir
novetat

estovar
suavitat
escrivia
estrebar
llibertat

tramvia
clavar
autombil
oblidar
esclavitud

nevar
moviment
rebut
probabilitat
circumvallaci

Pg. 29. Exercici 2


verb

substantiu o adjectiu

escombra

escombrar

escombraire, escombrall, escombraries...

canvi

canviar

canviari, canviador, canvista, intercanvi...

envs

envasar

envasadora, envasament

ambici

ambicionar

ambiciositat

combat

combatre

combativitat, combatent, combatedor...

invent

inventar

inventor, invenci, inventiva

bomba

bombardejar

bombarder, bombardeig

tomb

tombar, tomballejar, tomballar...

tombarella, capitomba, tombada...

ombra

ombrejar, ombrar...

ombrvol, ombriu, ombratge...

embolic

embolicar, desembolicar

embolicament, embolicaire

Pg. 29. Exercici 3


sab: ensabonar
travs: travessar
avan: avanar
prova: provar
covard: acovardir
verns: envernissar
volta: envoltar

endev: endevinar
bufetada: bufetejar
mbil: mobilitzar
badall: badallar
treball: treballar
beina: embeinar
bena: embenar

trava: travar
baf: embafar
bava: bavejar
avs: avisar
calb: calbejar
nvol: ennuvolar
bala: embalar

Pg. 30. Exercici 4


1. Han improvisat un envelat annex al pavell desports per encabir tots els convidats al congrs de treballadors
socials.
2. El vehicle del pilot alabs va bolcar al revolt nmero divuit en rebentar-se-li una roda del davant; aix, el trvol
que duia a la sivella dels pantalons no li va portar gaire sort.

254

Clau dels exercicis

Ortografia

3. Ja cal que mespavili si per les noces dor dels avis vull lluir un figura ben esvelta.
4. Ladvocat de lacusaci va posar traves a lhora dadmetre la gravaci com a prova de la defensa en el cas dels
avortaments illegals.
5. Abans de servir-nos la vedella amb favetes ens van portar una amanida dendvies i raves amb un almvar que li
donava un toc extic.

Pg. 30. Exercici 5


No sabia com havia arribat a la situaci en qu em trobava: macabava de separar, potser per avorriment, per
lenyorana duna altra poca millor o, senzillament, perqu no el suportava. Si hagus de descriure qu havia
influt a lhora de prendre la gran decisi, probablement hauria desmentar les contnues infidelitats amb qu
lEsteve mhavia castigat des que havia sabut com havia condicionat el govern en la decisi de tancar nombroses
tavernes basques. La intuci em diu, per, que les nostres desavinences es remunten ms enll, que potser ja
naixeren quan ens vam conixer mentre muntvem a cavall per aquella avetosa del Montseny.

LES OCLUSIVES
Pg. 33. Exercici 1
adequada: adequat
tmida: tmid
xenfoba: xenfob
muda: mut
balba: balb
humida: humit
clssica: clssic
ferstega: ferstec

sociloga: socileg
cida: cid
pedagoga: pedagog
fluida: fluid
gallega: gallec
polida: polit
grega: grec
malastruga: malastruc

geperuda: geperut
vida: vid
austraca: austrac
cega: cec
clida: clid
opaca: opac
plcida: plcid
enemiga: enemic

Pg. 33. Exercici 2


rigidesa: rgid
rapidesa: rpid
albergar: alberg
candidesa: cndid
destorbar: destorb
buidor: buit
sangons: sang

sortejar: sort
adobar: adob
abadia: abat
antiguitat: antic
enfangar: fang
verdor: verd
fastigs: fstic

agudesa: agut
suprbia: superb
profunditat: profund
presseguer: prssec
catalogar: catleg
tombar: tomb
amargor: amarg

Pg. 33. Exercici 3


p/b
subvenci
cabdell
ptima
captaire
apte

Clau dels exercicis

t/d
cabdal
subtil
captenir
dubte
absncia

butllofa
advocat
atmosfera
tnic
adquisici

c/g
bitllet
atzar
admiraci
cotna
revetlla

maragda
czema
sacs
augment
dracma

significat
ancdota
signatura
tcnic
cognom

255

Ortografia

Pg. 33. Exercici 4


evacuar, iniqua, quocient, quotidi, conspcua, inncua, obliqua, vcua,
promscua, perspcua, acutat
Que no s perpendicular ni parallela a un pla, a una recta, a una direcci: obliqua
Nombre que resulta de la divisi dun nombre per un altre: quocient
Qualitat dagut: acutat
Que mant relacions sexuals sovint i amb persones diferents: promscua
Buida, especialment en sentit figurat: vcua
Que atreu latenci per la seva excellncia: conspcua
Que no fa mal: inncua
Clarament comprensible, no obscur ni ambigu: perspcua
De cada dia: quotidi
Treure dun lloc les persones que locupaven: evacuar
Mancat de justcia: iniqua

Pg. 34. Exercici 5


Aquell home rab vivia al nord de Biscaia i regentava des de feia molt de temps un club rnec, amb bigues
fumades i renecs escrits a les parets. Era alt i calb, tenia una berruga al llavi i se li perfilava una incipient corba
de la felicitat. Tenia per soci un paio noruec, fred, prim com un esprrec i pllid com un glop de llet, que portava
tot lhivern la mateixa gavardina, del qual es deia que era prfug de la justcia del seu pas. Formaven una parella
professional aparentment avorrida, tot i que es movien en un esplndid autombil descapotable de color groc
que no passava desapercebut.
Sovint havien rebut suggeriments annims perqu clausuressin el local, per ells es feien el sord i es tancaven a
qualsevol possibilitat de dileg.

Pg. 34. Exercici 6


Quan saps que la solitud ser per sempre la teva companya de viatge pots comprendre qu passa per la ment
dun aspirant a sucida. Aix, s ara quan entenc per qu lAlfred ens impos amb severitat el cstig de la seva mort,
per qu el gran mag de les finances que ocupava el crrec ms prestigis en aquella empresa dorigen arbic ens
sorprengu amb la seva decisi de deslliurar-se de la vida, una vida que, al capdavall, era ben seva. Ara b, lAlfred
havia nascut un clid dissabte del mes de desembre i, segons els astrlegs a qu massa sovint sencomanava,
noms havia estat aquesta circumstncia la causant de la seva mort.

S SORDA I S SONORA
Pg. 37. Exercici 1
Gentilicis: irlandesa, portuguesa
Substantius abstractes derivats dadjectiu: saviesa, bellesa, fermesa
Substantius femenins: metgessa, hostessa, abadessa, pagesa, jutgessa, princesa, baronessa, deessa, marquesa

Pg. 37. Exercici 2


dansa
defensa
ofensa

256

creena
pansa
aliana

Clau dels exercicis

esperana
renaixena
recompensa

intensa
coneixena
bonana

sonsa
ordenana
estana

Ortografia

Pg. 38. Exercici 3


pressi
agressi
inclusi
admissi

impressi
emissi
divisi
remissi

explosi
discussi
transmissi
comissi

Pg. 38. Exercici 4


passos

passar

tapissos

entapissar

avisos

avisar

reposos

reposar

trossos

destrossar, trossejar

interessos

interessar

ingressos

ingressar

matisos

matisar

pesos

pesar

usos

usar

rossos

enrossir, rossejar

espessos

espesseir, espessir

vernissos

envernissar

gasos

gasificar

embarassos

embarassar

llisos

allisar

Pg. 38. Exercici 5


grossos
seriosos
matalassos
russos
curiosos
capaos
glaos

grossria
seriositat
matalasser, matalasseria
Rssia
curiositat
capacitat, capacitaci
glacera, gla, glaonera

accessos
gossos
sussos
masos
llaos
pagesos
nassos

accessibilitat, accessi
gosser, gossera, gossada
Sussa
masia, masover, masoveria
llaada
pagesia
nasal

Pg. 38. Exercici 6


1. El sentinella va observar una cosa estranya a lesplanada i va preparar el fusell sense adonar-se que noms
era una gasela extraviada.
2. Atanseu-me els permisos de residncia dels disset ciutadans estrangers que resideixen a Eivissa inclosos en
el programa de formaci.
3. Els Mossos dEsquadra van detenir aquest desembre passat quinze persones acusades dun delicte destafa i
falsedat documental.
4. s un contrasentit que en aquest hotel tan pretensis els barnussos tinguin aquest to griss i que les tasses
de lesmorzar facin tan poc goig.
5. En la tercera fase de discussi del judici es va avaluar lactitud del presumpte assass duna mestressa de
casa dorigen cors.
6. Passam les setrilleres per posar-les al costat de la gasosa i la cervesa i aix es podran amanir ells mateixos els
encenalls de carabassa arrebossats.
7. Si no fssiu tan tossudes i us hagussiu disfressat de donzelles medievals us haurien deixat desfilar en una
de les carrosses.
8. LIgnasi va presentar la plissa dassegurana duna antiqussima collecci de topazis tunisians que volia
exposar al casal del barri.

Clau dels exercicis

257

Ortografia

9. Cal espolsar la gasa abans desbossar-hi amb el pinzell el perfil del masss del Montseny.
10. Les decisions preses amb presses han suposat un autntic desastre en la construcci de la squia que ha de
travessar els arrossars.

G/J (TG,TJ), IG/TX, X/IX


Pg. 40. Exercici 1
Segueixen la norma general: jutgessa, gerani, sergent, girafa, genet, bugia, julivert, cnjuge, gelea, gessam,
gingebre, burgs, targeta, gira-sol, ginesta, jonc
Sn excepcions: Jerusalem, jeure, injectar, jerarca, projectil, majestat, projecci, Jeroni

Pg. 40. Exercici 2


cartutxera: cartutx
sondejar: sondeig
sandvitxeria: sandvitx
passejada: passeig
saquejar: saqueig

escabetxar: escabetx
mitjana: mig
sortejos: sorteig
bloquejar: bloqueig
batejos: bateig

marejar: mareig
rajol: raig
capritxs: capritx
despatxar: despatx
rebutjar: rebuig

Pg. 41. Exercici 3


lleig
annex
fluix
fix
boig
baix
roig
coix

lletjos/lleigs
annexos
fluixos
fixos
bojos/boigs
baixos
rojos/roigs
coixos

lletges
annexes
fluixes
fixes
boges
baixes
roges
coixes

enlletgir
annexar
afluixar/fluixejar
fixar
embogir
baixar
enrogir
coixejar

Pg. 41. Exercici 4


Xile
taxa/tatxa
torxa
ajudar
feixisme
jec/gec/txec/xec
corregir
gep/Jep

xauxa
Flix
joc/xoc
Xixona
mixeta
Txetxnia
majscula
jaciment

reflex
llegiu/lleixiu
rajar
vaja
Cuix
mereixo
viatge
fatxenda

venjar
xarampi
esqueix/esquetx
missatge
bolxevic
pujant/puixant
extingir
maig/matx

Caixmir
gerro/xerro
esbiaixada
rauxa
bixest
eixut
rgim
fageda

Pg. 41. Exercici 5


La trajectria del nostre personatge est farcida dxits de prestigi mundial que fan considerar el suggeriment
dinvestir-lo doctor honoris causa tot un encert. Tot i que en els anys de joventut visqu amb exaltaci lingrs
en un monestir jesuta, ms endavant, arran dun brevssim perode destiueig al Txad, descobr la seva veritable
vocaci i opt per canviar de professi. Aleshores dirig la seva trajectria cap a lantropologia, una matria que
sempre li havia suscitat un gran inters, disciplina de la qual avui sel considera un geni. Els seus estudis han

258

Clau dels exercicis

Ortografia

contribut a desxifrar els jeroglfics egipcis ms complexos que han suportat el pas del temps i que juguen un
paper fonamental en el coneixement del passat de la humanitat.

M (MPC, MPT), N
Pg. 42. Exercici 1
Sescriuen amb mb: ambulatori, ambicis, rebombori, embussar, tamboret, timbal, combinar, tombar, embafar,
embotit, embut
Sescriuen amb nv: envelat, canvi, envoltar, envestida, invitar, conversa, investigar, benvingut, convidar, enveja
Sescriuen amb mv: triumvirat, tramviaire, circumvallar

Pg. 43. Exercici 2


confiscar
triomfant
confessar
enfebrar

confusi
infusi
samfaina
cmfora

mfora
circumflex
xamfr
enfarfegar

infernal
pamflet
confort
nimfa

limftic
confraria
confabular
enfurismar

Pg. 43. Exercici 3


moral: immoral
perfecte: imperfecte
madur: immadur
feli: infeli
mediat: immediat

mortal: immortal
fallible: infallible
mbil: immbil
voluntari: involuntari
millorable: immillorable

pacient: impacient
prudent: imprudent
manejable: immanejable
material: immaterial
fidel: infidel

Pg. 43. Exercici 4


petit: empetitir
creu: encreuar
fons: enfonsar
mordassa: emmordassar
focus: enfocar
bell: embellir
curis: encuriosir
boig: embogir

vermell: envermellir
mid: emmidonar
fang: enfangar
car: encarir
bala: embalar
barca: embarcar
malalt: emmalaltir
vell: envellir

mandra: emmandrir
dol: endolcir
gran: engrandir
marc: emmarcar
magatzem: emmagatzemar
faixa: enfaixar
pedra: empedrar
noble: ennoblir

Pg. 43. Exercici 5


1. Linfant va esbossar un innocent somriure quan li van servir un delicis flam amb nata.
2. El jutge va tenir en compte a lhora de condemnar el presumpte acusat que en linforme presentat consta que
les empremtes trobades corresponen als culpables demmetzinar la comtessa.
3. Els incomptables intents daturar un atemptat imminent han fracassat.
4. La premsa ha emfatitzat la sumptuositat de les festes del comtat, la qual cosa ha enutjat la primmirada noblesa
del pas.
5. En el somni lAnna es veia caminant somnmbula pels passadissos de la impremta enmig dimmenses piles de
paper.
6. T un do innat per commoure el pblic quan escriu contes i, tanmateix, s un pssim recitador de poemes.

Clau dels exercicis

259

Ortografia

7. La Gemma, sempre tan benparlada, presentava clars smptomes dembriaguesa desprs duns gotets de rom
cremat.

R/RR
Pg. 45. Exercici 1
Privilegi, grcia, exempci, de qu frueix un cos poltic o una persona: prerrogativa
Requisit previ a un altre o altres requisits: prerequisit
Atuell per a contenir lquids, de formes i matries diverses: barral
Llevar radicalment: eradicar
Anullar els efectes (duna fora, duna acci, etc.), mitjanant una altra: contrarestar
Que fa riure: irrisori
Un cos, llanar rajos de llum, de calor, (sobre alguna cosa): irradiar
Plantaci que hom explota: conreu
Que designa el mateix referent que un altre element: coreferent
Que prev o combat la rbia: antirbic

Pg. 45. Exercici 2


ell va aprendre
ell va tmer
ell va conixer
ell va tenir
ell va prendre
ell va plnyer
ell va crrer
ell va desfer
ell va pertnyer
ell va percebre

ell aprengu
ell tem
ell conegu
ell tingu
ell prengu
ell plany
ell corregu
ell desfu
ell pertany
ell perceb

jo aprendr
jo temer
jo coneixer
jo tindr
jo prendr
jo planyer
jo correr
jo desfar
jo pertanyer
jo percebr

Pg. 46. Exercici 3


botiga: botiguer
avi: aviador
cirera: cirerer, cirer, cirerar
bou: bover, bouer
pasts: pastisser

canya: canyar, canyer


vidre: vidrier
mercat: mercader
venda: venedor
carxofa: carxofer, carxofar

Pg. 46. Exercici 4


consom
lloguer
cal/caler
millor

260

potser
clix
atzar
seit

Clau dels exercicis

hind
estupor
rob
cartr

mel
fre
clamor
llum

ple/pler
lleuger
finor
cal/calor

cendra: cendrer
buit: buidor
carn: carnisser
gris: grisor
ferro: ferrer, ferreter

Ortografia

L/LL/LL
Pg. 48. Exercici 1
legal: illegal
llegible: illegible
limitat: illimitat

lcit: illcit
localitzable: illocalitzable
legtim: illegtim

lgic: illgic
les: ills
literari: illiterari

Pg. 48. Exercici 2


sarsuela
ombrella
clientela

franella
pela
mostela

parcella
candela
gasela

esquela
varicella
passarella

tela
mortadella
pamela

Pg. 48. Exercici 3


axilla
tilla
papilla

cercavila
fila
Camilla

pupilla
pila
tequila

argila
clorofilla
mutila

lila
gorilla
cavilla

Pg. 48. Exercici 4


oscillar: oscillaci
sol: solitud, soledat
collaborar: collaboraci
tolerar: tolerncia
polluir: polluci
sollicitar: sollicitaci, sollicitud
alludir: allusi

ampulls: ampullositat
hellnic: hellenisme
intelligent: intelligncia
nul: anullaci, nullitat
rebel: rebellia, rebelli
alegre: alegria
allucinar: allucinaci

pllid: pallidesa
concili: conciliaci
collidir: collisi
elaborar: elaboraci
galant: galanteria, galanteig
delegat: delegaci
tranquil: tranquillitat

Pg. 48. Exercici 5


LIu va revelar les fotografies que havia fet a la villa on havia passat les vacances, una gran casa amb jard, el lloc
ideal per eludir les obligacions quotidianes, anullar qualsevol maldecap i recuperar lal necessari per tornar a la
feina desprs de lestiu.

Pg. 49. Exercici 6


1. Quina fallera per colar b la camamilla! Tampoc no cal ser tan primmirat.
2. El govern ha palliat la seva mala premsa amb uns ampullosos actes de celebraci del millenari del monestir.
3. Li han garantit que aquest medicament s infallible contra la malaltia del clera perqu no lin quedi cap
seqela.
4. A lexamen avaluaran si domines la terminologia jurdica; et poden preguntar qu s una cdula de citaci, un
recurs dapellaci, la llegtima, etc.
5. Traslladeu amb molta cura al pis de la Miquela aquesta excellent collecci de tasses de porcellana que va
heretar de la seva via.
6. Tot i que semblava infallible, el sistema informtic ha patit un collapse colossal que ha causat la cancellaci de
milers de vols.
7. En la tertlia literria daquest mes els assistents podran dialogar amb una de les novellistes ms clebres del
nou millenni.

Clau dels exercicis

261

Ortografia

8. La installaci de ms tanques metlliques no solucionar el problema dels accidents que hi ha en la


circumvallaci nord.
9. Deixat de falrnies i reconeix que un dels allicients de la pellcula s lidilli entre els protagonistes.
10. Calculem que els ttols que ha acumulat la selecci nacional dhalteroflia no cabran en les noves vitrines.

H
Pg. 51. Exercici 1
hbil: habilitar
hospital: hospitalitzar
orgull: enorgullir
harmonia: harmonitzar
al: alenar
gil: agilitar, agilitzar

ombra: ombrejar, ombrar


hereu: heretar
homogeni: homogenetzar
hivern: hivernar
hrnia: herniar
mfasi: emfatitzar, emfasitzar

humit: humitejar
higiene: higienitzar
hum: humanitzar
hoste: hostatjar
ona: onejar
imant: imantar

Pg. 51. Exercici 2


air ahir
Ma
ostatge ostatge/hostatge
totom tothom
exibir exhibir
ind hind
Zuric
aderir adherir
Vic
isard
conort conhort

inalar inhalar
erba herba
cacauet
orfe
stia hstia
orxata
emicicle hemicicle
tru
Ester
coet
coibir cohibir

ermtic hermtic
Tall
avui
inibir inhibir
ermit
exaurir exhaurir
anel anhel
Bo
coesi cohesi
menir menhir
exgon hexgon

emorrgia hemorrgia
exaustiu exhaustiu
iptesi hiptesi
exultant
Elisabet
subasta subhasta
endecasllab hendecasllab
malaurat
exorbitant
ortodox
Montblanc

Pg. 51. Exercici 3


1. Vam dir que s al metge quan ens va preguntar si volem saber el sexe de la criatura si shi posava b (en
lecografia).
2. Hem preguntat quina diferncia de gust hi ha entre el peix pescat amb un ham i el pescat amb xarxa, per em
penso que no hem ents res.
3. Sempre has de fer veure que et guardes un as a la mniga.
4. Vols conduir tu o vols que ho faci jo?
5. Recorda que, al Marc, li havies de portar el dcim de la loteria i que encara no lhi has portat.
6. A veure, qui ha llenat aquests papers?
7. A mi no mhi veuran pas, en un parc temtic.
8. Eh, Vicen, des que vaig assistir a les teves classes sempre ms he distingit la e oberta de la e tancada.
9. Ni que tu ho vulguis no nhi portar cap.
10. Shavia oblidat lagenda a loficina i ara no sabia on havien quedat.

262

Clau dels exercicis

Morfosintaxi

LORACI
Pg. 57. Exercici 1
Els
bombers
van rescatar
illesos
quatre
joves
que
havien quedat
incomunicats
quan
practicaven
barranquisme
L
avs
de
la
desaparici
dels
joves
es

determinant
substantiu
verb
adjectiu
determinant
substantiu
pronom
verb
adjectiu
conjunci
verb
substantiu
determinant
substantiu
preposici
determinant
substantiu
preposici+determinant
substantiu
pronom

va rebre
abans-dahir
per
fins
avui
no
s
ha acabat
el
rescat
d
aquest
grup
format
per
un
noi
i
tres
noies

verb
adverbi
conjunci
preposici
adverbi
adverbi
pronom
verb
determinant
substantiu
preposici
determinant
substantiu
verb
preposici
determinant
substantiu
conjunci
determinant
substantiu

Pg. 57. Exercici 2


1. La tieta de la Nria sha llicenciat en filologia anglesa.
S P
2. Em molesta molt el soroll.
P S
3. Mempasso tots els programes dAndreu Buenafuente. (jo)

P
S elidit
4. Afanyat! (tu)
P
S elidit
5. Les actuacions han quedat vistes per a sentncia.
S
P
6. Ha arribat un nou carregament de fruita.
P S

Pg. 57. Exercici 3


1. s impersonal.
2. No s impersonal; S: lElisenda.
3. s impersonal.
4. No s impersonal; S elidit: ell/a.
5. s impersonal.
6. s impersonal

Clau dels exercicis

263

Morfosintaxi

Pg. 58. Exercici 4


1. Oraci activa.
2. Oraci passiva.
3. Oraci passiva.

4. Oraci activa.
5. Oraci activa.
6. Oraci passiva.

ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS


Pg. 68. Exercici 1
lespai
lhorari
lona
lavi
lilla

loca
lull
lelefant
laltaveu
lAnna

lopini
lungla
la universitria
luniversitari
linvestigador

la investigaci
lunivers
la histria
lhistoriador
lherba

Pg. 68. Exercici 2


la instncia
lhpica
limaginari
la infermera
la hiptesi
linfant
lrsula
la imatge

la interlocutria
la Irene
lindi
la infncia
la humitat
linterlocutor
lIgnasi
lhum

la imaginaci
la uni
lndia
lintern
la Isabel
lhmer
linfermer
la humanitat

lhandbol
el iode
la host
la ema
el ianqui
la hiena

la ira
lADN
la iaia
l1
la ela
lhmster

Pg. 69. Exercici 3


la una / luna
la UNESCO
el hawai
el DNI
el iogurt
el 31

Pg. 69. Exercici 4


1. Els convidats han arribat a lhora prevista; ni massa tard ni massa dhora.
2. El mes dabril s el ms plujs de lany.
4. Amb aquell vi dnfima qualitat vam agafar una turca.
5. La interessada principal es reserva el dret de dir lltima paraula.

Pg. 69. Exercici 5


1. La infermera del iode.
2. A lestiu tinc el costum danar a passar uns dies al Pla de lEstany.
3. Viu als afores del poble, a prop de ca lEugeni.

264

Clau dels exercicis

Morfosintaxi

4. Estudia a la UOC; la Universitat Oberta de Catalunya. Correcta


5. Qu fem amb lngrid? Lhem dinscriure al casal o la durem a cals avis?

Pg. 69. Exercici 6


nic. El/La fiscal, en linforme ems l1 dabril de 2007 davant daquest Jutjat, sollicita la inadmissi total del
recurs, dacord amb el que disposa larticle 1710 de la Llei denjudiciament civil, ats que la quantitat litigiosa
s notriament inferior a limport que estableix larticle 1687 de la Llei esmentada. Aquest Jutjat ha trams les
actuacions, mitjanant la interlocutria de 25 de juliol de 2007, al tribunal competent.

Pg. 69. Exercici 7


29
72
555
1.925
83.677

vint-i-nou
setanta-dos / setanta-dues
cinc-cents cinquanta-cinc / cinc-centes cinquanta-cinc
mil nou-cents vint-i-cinc / mil nou-centes vint-i-cinc
vuitanta-tres mil sis-cents setanta-set / vuitanta-tres mil sis-centes setanta-set

Pg. 69. Exercici 8







1.
2.
3.
4.
5.
6.

En aquest curs hi ha massa nois i massa poques noies.


Encara ha de fer bastants coses abans dagafar lavi.
No t prou diners per pagar tots els deutes.
Sempre diu que no t gaires amics, per la veritat s que en t fora.
Darrerament t bastant gana, per no t prou hores per preparar-se el menjar.
No compro gaires llibres, perqu cada vegada tinc menys lloc on posar-los.

Pg. 70. Exercici 9


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.

LEnric anir de viatge amb els seus pares.


Dissabte passat vaig acabar les vacances.
Tinc dues tortugues i un periquito.
Vaig aprovar el BUP amb una nota mitjana de 8,75.
s tan poc agraciat que tothom sel rifa.
Viu a la Garrotxa, en una zona dinters natural.
Trameteu-me linforme al ms aviat possible.
Fumar perjudica seriosament la salut.
Potser recorro tot Catalunya amb bicicleta.
Quan pensis venir, avisam amb temps, que reservar taula a Ca lEnric.
Aquest vespre, al teatre, seurem a les butaques dos i quatre de la fila u.

EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE


Pg. 79. Exercici 1
1. La jutgessa ha disposat que la metgessa forense aturi lautpsia.
2. La demandant va manifestar que la seva vena era una homicida violenta.
3. Segons la presidenta, aquella agent era massa prudent.

Clau dels exercicis

265

Morfosintaxi

4. La secretria sempre havia considerat que aquella advocada/advocadessa autodidacta era capa de guanyar
qualsevol cas.
5. La pacient predilecta de la psiquiatra era una monarca golafre i tranquilla, addicta a la xocolata.
6. La degana de la facultat era una clebre filloga, parenta duna arquitecta famosa, culta i elegant.
7. Lherona de la srie dxit del moment s una pagesa atea, cosina duna duquessa creient.
8. El podleg tenia una ajudanta molt xerraire, capa de fer perdre els estreps a la dona ms tranquilla del mn.
9. La meva cosina va comprar a una vella princesa extravagant una euga/egua negra i salvatge, gens gil ni velo i
difcil de dominar.
10. El fillastre de la fiscal era un artista lleig i egoista, amant duna recluta cruel i rebel.

Pg. 79. Exercici 2


reu
culte
bess
complex
bruixot
boig
preco
mixt
fiscal
exempt
cru
intelligent
institutor
cardileg
denunciant
fcil
dur
alegre
lle
marqus

rea
culta
bessona
complexa
bruixa
boja
preco
mixta
fiscal
exempta
crua
intelligent
institutriu
cardiloga
denunciant
fcil
dura
alegre
lleona
marquesa

reus
cultes
bessons
complexos
bruixots
boigs/bojos
precoos
mixts/mixtos
fiscals
exempts
crus
intelligents
institutors
cardilegs
denunciants
fcils
durs
alegres
lleons
marquesos

Pg. 79. Exercici 3


1. jutjat mixt
2. ciutat grisa
3. ametlla amargant
4. quadre lleig
5. discurs vague

6. llet agra
7. patena lluent
8. carretera ampla
9. aigua bullent
10. judici inic

Pg. 80. Exercici 4


1. escoles mixtes
2. pasos grisos
3. sucs amargants
4. places lletges
5. memries vagues

266

Clau dels exercicis

6. vins agres
7. cotxes lluents
8. carrers amples
9. cafs bullents
10. sentncies iniqes

rees
cultes
bessones
complexes
bruixes
boges
precoces
mixtes
fiscals
exemptes
crues
intelligents
institutrius
cardilogues
denunciants
fcils
dures
alegres
lleones
marqueses

Morfosintaxi

Pg. 80. Exercici 5


1. cambrera cortesa
2. majordoma corpulenta
3. rea intelligent
4. ciutat pobra
5. tardor rude

6. professor culte
7. infncia feli
8. princesa alegre
9. noia extravagant
10. situaci difcil

Pg. 80. Exercici 6


1. funcionria atractiva
2. manifestant agressiva
3. ostatge submisa
4. germana rica
5. mestressa trempada

6. mestre treballador
7. actriu bona
8. reina trista
9. pagesa somiadora
10. europea viatjadora

Pg. 80. Exercici 7


1. sofs incmodes
2. annexos incomplets
3. passeigs/passejos rars
4. cascs/cascos foscs/foscos
5. llapis normals

6. ministres elegants
7. temps inestables
8. equacions fcils
9. apndixs espessos
10. calotets grisos

Pg. 80. Exercici 8


1. caporala corrupta / caporal corrupte
2. esquinos dolorosos
3. torneigs/tornejos europeus
4. jutges durs
5. ndex complex

6. calabossos mixts/mixtos
7. tuberculosis violentes / tuberculosi violenta
8. rea alegre
9. pagesa rude
10. pasos catalans

Pg. 81. Exercici 9


1. als afores
2. La claror
3. unes/les anlisis
4. els llegums els espinacs
5. una allau una remor

6. un avantatge el deute
7. Les postres una aroma
8. el senyal
9. el dubte les restes
10. La sida la sndrome

EL VERB
Pg. 97. Exercici 1
1. iguals
2. castigaven
3. tornvem - portvem
4. desitgen
5. maregis

Clau dels exercicis

6. Abraceu
7. esperant
8. abstingueu
9. adeqi
10. tanqui

267

Morfosintaxi

Pg. 97. Exercici 2

renunciar
crear
lloar
continuar
suar
incoar
adequar
creuar

1a persona singular
Present indicatiu
renuncio
creo
lloo
continuo
suo
incoo
adequo
creuo

Present subjuntiu
renunci
cre
llo
continu
su
inco
adeqi
creui

Pg. 97. Exercici 3


Verbs purs: grunyo, munyo, ajupo, escullo, recullo, fujo, cruixo, consento, bullo, pressento
Verbs incoatius: avorreixo, inhibeixo, produeixo, requereixo, precedeixo, descobreixo, reparteixo, dedueixo,
aclareixo, sofreixo, emmalalteixo, competeixo, sorgeixo, introdueixo, proveeixo, eximeixo, transgredeixo, urgeixo

Pg. 98. Exercici 4


1. bato / afegeixo
2. anuncia
3. Mengeu / veurem
4. interrompent

Pg. 98. Exercici 5


1. conec
2. introduint
3. Comparec
4. pot
5. oms

6. denuncia
7. ests
8. reprs
9. obeirien
10. consento

Pg. 98. Exercici 6


1. puguis
2. Traieu / vulgueu
3. tossia
4. Escull
5. cpiguen

6. pogus
7. spigues
8. escopia
9. Estigues
10. surti / sortir

Pg. 98. Exercici 7


1. atn atn
2. traguis: s correcte, juntament amb treguis
treiem traiem
3. sapigus sabs
4. capiguessin cabessin

268

Clau dels exercicis

Morfosintaxi

5. pertangussiu pertanyssiu
gaudirieu gaudireu
6. escrigussiu: s correcte, juntament amb escrivssiu
7. poguem puguem
8. traicionats trats
reflexen reflecteixen
garantitzen garanteixen

Pg. 99. Exercici 8


1. a) encengui b) encengus
2. a) entengueu b) entengussiu
3. a) treguis b) traguessis
4. a) suspenguin b) suspenguessin
5. a) revenguem b) revengussim
6. a) valgui b) valgus
7. a) segueu b) segussiu

Pg. 99. Exercici 9


1. No parlis...
2. No dissolgueu...
3. No reprengueu...
4. No estiguis...

5. No escrigueu...
6. No ens coneguem...
7. No corregueu / correu...
8. No beguis...

Pg. 100. Exercici 10


1. retraguem
2. Vegeu coneixeu
3. Digues-me
4. estenguem / estendrem
5. moguem

6. cregueu
7. reconegueu
8. respongueu Apreneu
9. obtinguem
10. sapigueu

Pg.100. Exercici 11
1. Correcte (simultani): (Tot) esperant arribar a un consens, van assistir a la reuni. / Van assistir a la reuni esperant
arribar a un consens.
2. Incorrecte (especificatiu): Instrucci 01/06 que modifica la Instrucci 11/96, de permisos dabsncia del lloc de
treball.
3. Incorrecte (posterior): Si rebeu estudis informatius, analitzeu-los i retorneu-los a la unitat emissora.
4. Incorrecte (posterior): La Unitat de Control de Gesti va elaborar el pressupost i el va gestionar immediatament.
5. Correcte (simultani): (Tot) oferint-los cursos dinformtica, sest ampliant la formaci dels funcionaris. / Sest
ampliant la formaci dels funcionaris oferint-los cursos dinformtica.
6. Incorrecte (especificatiu): Van presentar una demanda en la qual/en qu sollicitaven que es requers de pagament
el demandat.
7. Correcte (anterior): (Desprs dacabar lacte / Desprs de lacte) Havent acabat lacte, els assistents van sortir de la sala.
8. Correcte (simultani): (Tot) rient i saltant va sortir del judici. / Va sortir del judici tot rient i saltant.
9. Incorrecte (posterior): Ha trigat 255 dies a curar-se de les lesions i li han quedat seqeles a lavantbra dret.
10. Incorrecte (posterior): La sentncia absol la persona acusada i imposa dofici les costes causades.

Clau dels exercicis

269

Morfosintaxi

Pg. 100. Exercici 12


1. establert
2. suplert
3. imprs
4. ocorregut

5. segut
6. cabut
7. aparegut
8. estat / sigut

Pg. 100. Exercici 13


1. hagussiu escrit
2. correguessis
3. hauria pagat

4. perdem
5. estigus

Pg. 101. Exercici 14


infinitiu

pres. ind.
1a sing.

pres. ind.
1a plural

pres. subj.
1a plural

gerundi

crrer

corro

correm

correm
correguem

corrent

corregut

concebre

concebo

concebem

concebem

concebent

concebut

pertnyer

pertanyo

pertanyem

pertanyem
pertanguem

pertanyent

pertangut
pertanyut

percebre

percebo

percebem

percebem

percebent

percebut

difondre

difonc

difonem

difonguem

difonent

difs

incloure

incloc

incloem

incloguem

incloent

incls

cabre/caber

cabo

cabem

capiguem

cabent

cabut

resoldre

resolc

resolem

resolguem

resolent

resolt

Pg. 101. Exercici 15










1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.

ha de / haur de / havia de...


deu / hauria d
cal
ha d / haur d / hauria d / va haver d ...
sha de / shaur de / shauria de...
Caldria / calia / era necessari
deu / deur
deu / deur
cal / sha d

Pg. 101. Exercici 16


1. Si haguessin aprovat els pressupostos, els haurem gestionat immediatament.
2. Els alumnes han dassistir obligatriament a les 40 hores de prctiques.
3. Cal/s necessari que portis els expedients al despatx del secretari abans de les dotze.

270

participi

Clau dels exercicis

Morfosintaxi

4. Devia ser el mes de juliol passat quan es va inaugurar el Servei dAtenci a lUsusari.
5. El rtol deia: no fumeu.
6. Deu / Devia ser el repartidor qui ha vingut.
7. Estan treballant en aquesta qesti des de lany 1993.
8. Si hagussim sabut que no es feia la reuni, no haurem vingut.
9. En comenar (Quan comeni) el judici, shan de cridar tots els testimonis.
10. Hi va haver un gran nombre de visitants, cosa que/la qual cosa va provocar lenfonsament de la torre.
11. Notifiqueu la resoluci anterior a les parts interessades.
12. Finalment, cal/s necessari concloure (sha/hem de concloure) que no es pot admetre la petici respecte a la
custdia del fill.

LES FUNCIONS SINTCTIQUES


Pg. 108. Exercici 1
1. S (concorda amb el verb)
2. CD (no concorda amb el verb; el S seria ell/ella)
3. S (concorda amb el verb)
4. S (concorda amb el verb)
5. CD (no concorda amb el verb; el S seria jo)
6. S (concorda amb el verb)

Pg. 109. Exercici 2


1. LAndreu sestima la Mireia amb deliri.
2. Magradaria telefonar a lEsteve.
3. Hem citat a judici limputat.
4. Escolta b el teu advocat abans de prendre una decisi.
5. LEstel esperava el seu pare.
6. No molesteu els companys.
7. El llop es va menjar la Caputxeta.
8. Aquestes coses no agraden a ning.
(Els verbs de les oracions 1, 3, 4, 5, 6 i 7 sn transitius. Regeixen CD i per tant aquests complements no van precedits de
preposici. Si passem loraci a passiva, veurem com el CD hi fa la funci de S. pacient. Daquesta manera el podem
identificar i diferenciar-lo dels complements de la resta doracions de lexercici, que sn CI.)

Pg. 109. Exercici 3


1. Pred. (ladjectiu concorda amb el S)
2. Atr. (verb copulatiu: semblava)
3. Atr. (verb copulatiu: Sc)
4. CC de manera
5. Pred. (ladjectiu concorda amb el S)
6. CC de manera
7. Pred. (ladjectiu concorda amb el CD; es podria confondre amb un CN, per si fos un CN i no un Pred. no podrem
variar lordre del complement dins la frase: Mhe posat arrugat el vestit)
8. Atr. (verb copulatiu: Estava)

Clau dels exercicis

271

Morfosintaxi

Pg. 109. Exercici 4


1. CC temps
2. CP
3. S
4. CI
5. CI
6. CD
7. CN
8. CC temps

9. CD
10. CC quantitat
11. S
12. Pred.
13. CC temps
14. CD
15. CC instrument o mitj

ELS PRONOMS FEBLES


Pg. 119. Exercici 1
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Nhan enviat per fax. (propostes noves: CD)


Ho saps? (si el jutge ha deixat cap encrrec per a mi: CD)
Els escriu cartes des de fa molts anys. (als presos: CI)
Telefona-li al despatx. (al teu germ: CI)
Sha acostumat a escridassar-los per qualsevol cosa. (els empleats: CD)
El lladre el va amenaar / va amenaar-lo amb un ganivet. (lempleat del banc: CD)
Per qu li pegueu? (a aquesta nena: CI)
La vaig esperar / Vaig esperar-la davant laltar prop de dues hores. (la nvia: CD)
Els vam denunciar / Vam denunciar-los i ara ens amenacen. (els vens: CD)
Ho recorda / Recorda-ho a en Pau. (que hem de ser puntuals: CD)

Pgina 119. Exercici 2


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Li tremolen les mans. (Li: CI; per tant, em: CI)


Fa molts anys que no el veuen. (el: CD; per tant, es: CD)
Li he explicat ms duna vegada que no ha dobrir la nevera descal. (Li: CI; per tant, t: CI)
Renteu-li les dents abans danar a dormir. (li: CI; per tant, vos: CI)
Li ha deixat les claus a dins el cotxe i ara no el pot obrir. (li: CI; per tant, s: CI)
Amaguem-lo darrere la porta! (lo: CD; per tant, nos: CD)
Li ho ha dit perqu no tatabali ms. (li: CI; per tant, us: CI)
No el sento amb tot aquest soroll. (el: CD; per tant, et: CD)
No li sento la veu amb tot aquest soroll. (li: CI; per tant, us: CI)
Sap que li importa molt el que li passa. (li: CI; per tant, m: CI)

Pg. 119. Exercici 3








272

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

Lhivern ho s a Praga. (cru: Atr.)


Robert Redford shi conserva per ledat que t. (b: CC manera)
El detingut hi tenia els fills en un soterrani. (amagats: Pred.)
El nhan elegit. (president de la nova junta: Pred.)
La Teresa hi escoltava el professor mentre la sermonejava. (impertrrita: Pred.)
A casa seva ho sn. (del morro fort: Atr.)
Hi volem en Jordi. (com a representant de la companyia: Pred.)

Clau dels exercicis

Morfosintaxi

8. No cal anar-hi a la peregrinaci. (de genolls: CC manera)


9. Parlar de Pars ho s. (parlar de la torre Eiffel: Atr.)
10. Ho sembla, la teva mare. (amonada: Atr.)

Pg. 120. Exercici 4


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Els meus cosins hi han marxat. (de viatge: CC)


No nhe parlat mai amb els teus pares. (de tu: CP)
No hi he parlat mai de tu. (amb els teus pares: CC)
Te nhaurs desfet quan torni? (daix: CP)
Mhi he penedit dhaver-lo abandonat. (sempre: CC)
Me nhe penedit sempre. (dhaver-lo abandonat: CP)
Hi camino quan surto dexcursi. (molt: CC)
Hi camino molt. (quan surto dexcursi: CC)
Shi ha acostumat. (a dormir de dia: CP)
La Nria shi mira la gent. (de rell: CC)

Pg. 120. Exercici 5


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Sen riu.
Ens lexpliques?
Lin vam comprar.
Mho demana.
Us lapartar.
Lan separo.
Shi casa.
Lhi envio.
Ten recordes?
Len trec.

Pg. 120. Exercici 6


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Va escapolir-se-us.
Vam repenjar-nos-hi.
Podrem donar-los-en.
Volia fer-mels a mida.
Han de trametrels-les.
Va aparixer-se-li.
Puc dir-li-ho avui.
Van portar-nos-en tres.
Podreu enviar-los-hi.
Volem regalar-los-el.

Pg. 120. Exercici 7






1.
2.
3.
4.
5.

Parla-lin.
Mateu-vos-hi.
Treu-los-les.
Llegeix-men ms.
Escriviu-los-hi.

Clau dels exercicis

273

Morfosintaxi

6.
7.
8.
9.
10.

Emprovin-sels.
Portans-ho dem.
Compra-li-ho.
Enreda-lhi.
Reservals-la.

Pg. 121. Exercici 8


1. c)
2. d)
3. b)
4. c)
5. b)

6. d)
7. a)
8. b)
9. c)
10. a)

Pg. 122. Exercici 9


1. -shi
2. les hi
3. mels
4. li hi
5. els ho

6. la hi
7. ls-hi
8. me n
9. lhi
10. lin

Pg. 122. Exercici 10






1.
2.
3.
4.
5.

6.
7.
8.
9.
10.

Correcta.
Incorrecta. Als meus parents els vam dir que marxvem dexcursi.
Incorrecta. La nena sha de quedar amb els meus sogres. Els la portarem abans dagafar lavi.
Correcta.
Incorrecta. Tenim reuni amb els nous socis. Que volem rescindir el contracte, els ho direm tot just comenci la
reuni.
Incorrecta. He comprat xocolata. Als teus fills, els en dono una presa?
Incorrecta. Els meus alumnes no es creuen que el menjar rpid sigui perjudicial per a la salut. Com els ho faries
veure?
Correcta.
Incorrecta. Estan interessats en aquest quadre. Els en vas parlar tu?
Correcta.

Pg. 122. Exercici 11


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.

274

Porta els cabells bruts? No mestranya perqu sempre els hi porta.


La jutgessa ha decidit embargar-los els sous.
La Nria els ho va explicar tot fil per randa.
() Ha caigut de la cadira i no sha fet mal.
Notifiqueu-los la resoluci anterior.
No sabem si ens en sortirem.
Li he telefonat des que vam discutir i no he aconseguit que em torni les trucades.
Tot i estar fora constipada, vaig anar a lexcursi i hi vaig trobar () / () vaig trobar-hi en Jaume.
Acostumeu-vos a rentar-vos les dents desprs de cada pat.
Registreu lescrit anterior i deixeu-ne constncia a les actuacions.
De tot aix, en dono compte al jutge.

Clau dels exercicis

Morfosintaxi

12.
13.
14.
15.

Tothom diu que el fill de ladroguer no hi toca gaire.


El llibre, emporta-tel sense pensar-tho gaire o alg altre se lemportar.
No sabr mai qui sem va cruspir els bombons.
Finalment vaig arribar a Sort, on () havia quedat amb la colla.

ELS PRONOMS RELATIUS


Pg. 129. Exercici 1
1. A
2. A
3. S
4. A
5. S

6. A
7. S
8. S
9. A
10. A

Pg. 129. Exercici 2


Magraden ms les olives que tenen pinyol. Antecedent: les olives
La coca que menjarem amb la xocolata s comprada a Cercs. Antecedent: la coca
Vam anar a veure Els Pets el dia que van estrenar el nou disc. Antecedent: el dia
El parxs amb qu juguem s un regal de la seva via. Antecedent: el parxs
Els vens ms afectats, als quals encara no han donat subvencions, podran tornar a casa aviat. Antecedent: els
vens ms afectats
La foto a qu faig referncia t ms de cinquanta anys. Antecedent: la foto
Ja no es pot fumar al despatx on treballo. Antecedent: el despatx
El partit en qui confiava mha tornat a decebre. Antecedent: el partit
Lamanida era ben fresca, cosa que era imprescindible amb la calor que feia. Antecedent: lamanida era ben fresca
Encara escriu amb una ploma que s destru. Antecedent: una ploma

Pg. 130. Exercici 3


1. x Noms hi ha un diari. explicativa
2. x Compr ms llibres. especificativa
3. x Tinc ms amics. especificativa
4. x Van ser condemnats tots els acusats. explicativa

Pg. 130. Exercici 4


Sha de desar la roba que ahir vaig planxar.
Francesc Ribera Titot, que era el cantant de Brams, ara canta amb Mesclat.
El Comabona, que s un dels cims ms bonics del pas, s al Cad.
El ttol del disc de qu et parlo s La flama.
El Bara, que feia anys que no jugava una final, no va decebre.
Lactor va reconixer lacusat en la roda de reconeixement a qu va assistir.

Pg. 130. Exercici 5


1. Comenteu amb els pares on voleu anar aquest vespre.
2. Magradaria que mescoltessis quan parlo.

Clau dels exercicis

275

Morfosintaxi

3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

La persona a qui sha de fer el requeriment ha canviat de domicili.


Els alumnes diuen als professors que tenen massa deures.
No recordo el nmero de la sala de vistes on tenim el judici.
El cotxe amb qu vaig a la feina necessita els pneumtics nous.
El balc que mira a ponent t els porticons despintats.
No mexplico qu li troba, per ja fa quinze anys que sn casats.
Qui vol una mica ms de pasts de gerds?
El jugador del qual espero un autgraf s lOleguer.

Pg. 131. Exercici 6


1. Aquesta s una sentncia la decisi (de la que / de la qu / de la qual) no acabo dentendre.
2. En aquesta exposici hi ha quadres (en que / en qu / en els que / en els qu / en els quals) es reflecteix lestat
dnim del pintor.
3. No comprenc la situaci (a la que / a la qu / a la qual / que / a qu) et refereixes.
4. El noi (amb qui / en el qual / en qui / amb el qual) confio s el proms de lAnna.
5. Porto les capses (en les que / on / en qu) hi ha laixovar del nad.
6. Les classes (que / a qu / a les que / a les quals) assistia eren molt interessants.

Pg. 131. Exercici 7


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

El llibre sobre el qual heu de fer el treball t dues-centes pgines.


El dia que / en qu / en el qual plogui sortirem a buscar cargols.
Aquesta s la noia de qui / de la qual em parlaves?
El jove que hi tingui algun inconvenient que ho digui.
La muntanya s el lloc on / en qu / en el qual ens sentim ms felios.
Jo portar a la festa el ganivet amb qu / amb el qual tallarem els torrons.
Ladrea que mhas donat s incorrecta.
Els colors del Bara, que / els quals sn el blau i el grana, coincideixen amb els del nostre club.
Les teules amb qu / amb les quals van construir la teulada eren defectuoses.
A la recepci portava un collaret que era de perles falses.

Pg. 131. Exercici 8


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

No he vist el captol davui ni el que van emetre abans-dahir.


Al Parlament debatran la qesti a la qual / a qu tothom dna tanta importncia.
Lany passat aquesta editorial va publicar una novella lautor de la qual s Manel Zabala.
Em refio del nou empleat que / a qui / al qual tu mhas recomanat.
Han nomenat presidenta de lescala la noia amb qui / amb la qual vaig compartir el pis cap a tres anys.
Les hosts es van refugiar dalt les muntanyes, on / en les quals / en qu van haver de passar tot lhivern.
Els privilegis de qu / dels quals gaudien els ciutadans eren similars.
Els alpinistes van aconseguir fer cim ahir, tot i els perills a qu / als quals sexposaven.
El govern apujar els tipus dinters, la qual cosa / cosa que cal tenir en compte a lhora dadquirir un habitatge.
El msic de qui / del qual noms tinc un disc s Kepa Junkera.

Pg. 131. Exercici 9


1. Al prestatge on /en el qual / en qu pots trobar Amorrada al pil tamb hi ha Deu claus al pany.
2. Lnic jugador de qui / del qual no depn lxit de lequip est lesionat.
3. Les noies amb qui / amb les quals treballo sn de Berga.

276

Clau dels exercicis

Morfosintaxi

Lavi que no ha pogut agafar era lltim i, per tant, no arribar fins dem.
Ha nevat durant dos dies seguits, la qual cosa / cosa que ha provocat lesfondrament de la teulada de la pallissa.
El municipi, que / el qual est situat dins del Parc Natural Cad-Moixer, s Gisclareny.
No vol invertir tots els estalvis de qu / dels quals / amb qu / amb els quals potser haur de viure ms
endavant.
8. He fet reparar la mquina de rentar el filtre de la qual shavia espatllat.
9. El diari comarcal ha revelat la font don / de la qual ha tret la informaci que ha fet trontollar el crrec del
regidor.
10. Per fer aquest jersei has de fer servir les agulles amb qu / amb les quals vas fer la jaqueta de lAndreu.



4.
5.
6.
7.

Pg. 132. Exercici 10


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Treballen en ledifici on / en qu / en el qual hi ha els gegants de la Patum.


Les dues muntanyes entre les quals baixa el riu sn de roca calcria.
La persona en qui / en la qual ms confio viu lluny daqu.
El professor amb qui / amb el qual collabora prov duna prestigiosa universitat.
No mhas contestat el correu que the escrit.
Tenia lesperana que em donessin una bona notcia.
Van anar dexcursi en un riu on fan rfting.
La seva parella li va acabar confessant que li havia estat infidel, la qual cosa / cosa que la va enfonsar.
No ens ha informat del que ha fet ni del que pensa fer. Correcta
Han elegit president lhome en qui / en el qual els socis no confiaven.

LES PREPOSICIONS
Pg. 141. Exercici 1
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.

Mitjanant aquesta cdula, se cita Josefina Prats a judici.


Tu avises el/en Roger i jo a la Cristina.
Les vies sempre aconsellen els seus nts sobre la vida.
El jutge informa la part demandada de la situaci del procs.
s un gos molt agressiu. Sempre mossega (a) tothom.
Ladvocada culpa la part denunciada dhaver mentit en el judici.
Tot el dia mincrepa a mi i no a ella.
Abans de marxar de casa, dna menjar als peixos.
Aquest Sant Jordi he regalat dues roses a la Mireia.
El passat mes de juny van expropiar el pis al ve del nostre repl.
Els Mossos dEsquadra van haver de separar els/ dos nois que es barallaven.
Els pares van abandonar els nens quan eren ben petits.
Desprs de moltes infraccions, lempresa ha comunicat lacomiadament al treballador.
A la Jlia, lajudo cada dia a fer els deures.

Pg. 141. Exercici 2






1.
2.
3.
4.
5.

Quan he arribat a casa, he fet un glop daigua. Tenia molta set.


He perdut molts partits en aquesta pista de tennis.
Aquest delicte est tipificat en larticle 240 del Codi penal.
Em vaig deixar la jaqueta al penjador de la feina.
Lany que ve anirem de viatge al Senegal.

Clau dels exercicis

277

Morfosintaxi

6.
7.
8.
9.
10.

Pots consultar les condicions de la subhasta en ledicte que est afixat al tauler danuncis.
Ens vam trobar en una cafeteria que hi ha a la Rambla.
He vist moltes perdius en un bosc a prop de Girona.
Desprs de dinar, anirem al riu a pescar.
Viurem una temporada en algun indret dustria.

Pg. 141. Exercici 3


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

A lhivern llegeixo ms que a la primavera.


Encara no s si el meu avi aterra a les onze del mat o a les dotze del migdia.
Per Sant Joan sempre anem a sopar amb uns amics.
El jutge prendr una decisi en dues hores.
Ho va tenir enllestit en un tancar i obrir dulls.
A mitjan setmana sabr els resultats de les anlisis.
En dirigir-se al Registre Civil, es va adonar que shavia deixat tots els documents a casa.
Van detenir els lladres en arribar a lautopista.
Ha decidit marxar al Vietnam de / del / des de setembre a / al / fins a juny.
Al mat sempre em costa llevar-me.

Pg. 142. Exercici 4


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.

No magrada cuinar amb lolla de pressi.


Pots baixar les escombraries? Se sent molt la pudor de podrit.
He comprat dues novelles histriques i dues daventures.
De panellets, sempre en menjo per Tots Sants.
La faldilla que busco s de ratlles.
Tot i que era a lhospital, se sentia olor de tabac.
De mal de cap, en tinc sempre que baixa la pressi atmosfrica.
Mira que narriba a ser, dhipcrita.
Sort en tinc del meu assecador de m! Em deixa els cabells ben llisos.
La fiscal, quantes nha presentat, de proves?
He agafat dues samarretes de mniga llarga i dues de curta.
El vi de lEmpord s bonssim.
Dolives farcides, en farem prou per a la festa?
Posat aquella camisa de llunes que magrada tant!

Pg. 142. Exercici 5


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.

278

He inflat un globus per a la meva cosina.


Aquesta cafetera s per a mi i no per a tu.
I si comprem una mica de curri per al pollastre?
Ha contractat un advocat per si el demanden.
Per fi ha acceptat tenir un gos! Aix s, ho ha fet pels / per als nens.
Ens van enviar la documentaci per correu.
Lhan escorcollat per si amagava alguna arma.
Preparar un plat exquisit per al dia del meu aniversari.
Ho has de tenir tot a punt per dem!
Han decidit acomiadar-lo per la seva incompetncia.
La meva via sempre porta postres per a tothom.
Aquesta pellcula s apta per a tots els pblics.

Clau dels exercicis

Morfosintaxi

Pg. 142. Exercici 6


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.

Sha aficionat a colleccionar segells.


Es conforma a pensar que ho pot tornar a intentar lany que ve.
La Mariona sha acostumat a passejar el gos cada dia al mat.
Lacusat es va penedir dhaver robat a la vctima.
En Vicen sempre collabora a tallar els xiprers del jard.
Com ms temps passa, ms sobsessiona per tornar al seu pas natal.
El meu fill sha entossudit a sortir de festa cada cap de setmana.
La vena de dalt sha comproms a no posar la televisi tan alta.
El propietari sempre ens amenaa de denunciar-nos.
Espero que deixi danar amb aquesta colla.
s un pesat. Tot el dia minsisteix a quedar per anar a fer un caf.
Lestratgia consisteix a convncer el tribunal de la nostra versi dels fets.
Un cop ms dubto de convidar lAntoni i la Montserrat al sopar daquest vespre.

Pg. 143. Exercici 7


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.

Dubto que vingui.


No va canviar dactitud fins que va arribar a la maduresa.
Est avesat al fet que / que plogui tot el dia.
Recordat que avui tens hora al metge.
Em nego al fet que / que macompanyi alg.
Assegurat que es cordi b el cintur de seguretat.
Tot i haver fet trampes, no va renunciar al fet que / que li lliuressin el premi.
Abans que dinem, podem anar a fer un volt pel poble.
No estic dacord en el fet que / que es malbarati diner pblic.
Confiava en el fet que / que la magistrada jutgessa li donaria la ra.
Estava tan contenta que vaig animar tots els companys de feina al fet que / que anssim a celebrar-ho.

Pg. 143. Exercici 8


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.

Sota el meu punt de vista no tenen dret a queixar-se.


Quant a les proves, cada part ha de presentar les que cregui necessries.
No obstant el mal temps, encara podrem anar a caminar.
En vista de les lesions, la forense no ha dubtat a lhora de determinar el diagnstic.
El tren va arribar amb retard a causa de les interrupcions en el subministrament elctric.
Mhe donat un cop de cap amb aquest arbre. s massa baix.
LAjuntament va intervenir en el judici com a acusaci particular.
Vol comenar a estalviar amb vista a comprar-se un pis ms endavant.
La situaci poltica ha empitjorat arran dels resultats de les darreres eleccions.
Tal com ja et vaig dir, sota cap circumstncia pots arribar tard a la feina.
Grcies a Internet, posem el saber a labast de tothom.
En lloc de renyar-lo, s millor que hi parlis tranquillament.
De vividors, en surten com bolets.

Clau dels exercicis

279

Morfosintaxi

LES CONJUNCIONS
Pg. 150. Exercici 1
1. tanmateix; 2. aix mateix; 3. tanmateix; 4. tanmateix; 5. aix mateix; 6. tanmateix.

Pg. 150. Exercici 2


1. si no; 2. sin; 3. si no; 4. si no; 5. sin; 6. si no; 7. sin; 8. Si no; 9. si no; 10. sin.

Pg. 150. Exercici 3


1. doncs; 2. perqu; 3. Doncs; 4. perqu; 5. doncs; 6. perqu; 7. perqu; 8. Doncs; 9. perqu; 10. Doncs.

Pg. 151. Exercici 4


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Finalment ens va entendre perqu (conjunci causal) li ho vam explicar amb signes.
No entenc per a qu (interrogatiu de finalitat) utilitzareu les eines que em demaneu.
Perqu (conjunci final) la roba seixugui ms de pressa, caldr estendre-la al sol.
Ladvocat li va preguntar per qu (interrogatiu causal) shavia barallat amb el seu fill.
Tothom ha tocat el dos perqu (conjunci causal) ja es feia fosc.
No el deixava reposar perqu (conjunci final) es canss.
Per qu / Per a qu (interrogatiu causal o de finalitat) ha vingut? Per enfonsar la festa?
Les parts van arribar a un acord perqu (conjunci causal) volien estalviar-se el judici.
Rumia per qu (interrogatiu causal) la Nria ha desheretat els fills.
Perqu (conjunci final) el negoci rutlli b, haureu de posar-hi el coll.

Pg. 151. Exercici 5










1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.

Recorda que passarem a recollir-te a les dues.


El gos es va intoxicar i immediatament el vam portar a cal veterinari.
Com que he acabat la feina, men vaig a fer un vermut.
Ha marxat de viatge, ja que li ha tocat la loteria.
Posat que aconseguim motivar els treballadors, lempresa en sortir beneficiada.
Malgrat que sigui diumenge, es lleva a les set del mat.
El taller per a qu vam preparar el pressupost ha fet fallida.
El mnim per obrir un curs sn deu persones; tot i aix, es poden fer excepcions segons les circumstncies.
Per cada ascendent o descendent minusvlid/a en un grau igual o superior al 65% es pot aplicar una deducci
de 100 euros tota vegada que es compleixin els requisits exigits.

Pg. 151. Exercici 6







280

1.
2.
3.
4.
5.
6.

Fes-ho tal com tho ha dit, perqu, si no, tho far repetir.
Posat que vulgui anar-hi, li proporcionarem un cotxe oficial. Correcta.
Si no s que detestes el flamenc, aquesta obra segur que tagradar.
No fan sin el ximple, els meus fills. Correcta.
Ha demanat que es respecti el resultat de les eleccions.
Mentre en Jordi va a comprar, jo anir fent la bugada.

Clau dels exercicis

Morfosintaxi

ELS ADVERBIS
Pg. 156. Exercici 1
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Va respondre la pregunta per sobre.


Parla a cau dorella / fluix.
Pitjor no ho podia fer.
Vam entrar a la sala de ball de franc / gratis.
Sens dubte la realitat supera la ficci.
Les reformes de les sales despera de lhospital es van fer a poc a poc.
Shan de pagar les taxes sempre i per fora.
De sobte, vam haver de desaparixer de pressa.
Loperaci solament/sols est indicada si el pacient compleix uns parmetres molt rigorosos.
Aleshores, els dos tennistes es van donar la m esportivament.

Pg. 156. Exercici 2


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Obert fins al 15 de juliol incls.


Aviat es convocaran els exmens de catal.
La pellcula era massa dramtica.
Sovint, els diaris publiquen notcies sobre nous experiments qumics.
Havem de buidar el frigorfic del tot.
De moment el menjador romandr tancat.
No ho ha considerat prou.
Necessitarem pel cap baix dotze planxes de metall.
Com s dantiptic aquest noi!
Vam enxampar els lladres, que, de seguida/a linstant, van arrencar a crrer.

Pg. 156. Exercici 3


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Construint els fonaments de ledifici, van arribar molt avall.


Pot ser que la importncia de lacord radiqui en la defensa dels drets humans.
Diuen els entesos que aquesta tendncia no t una teoria convincent darrere.
El jugador va llenar la pilota massa enlaire.
En lloc de dormir tant, podries treballar ms!
La fbrica s (a) prop de lestaci.
El congrs es va fer a lestiu? No ho recordo, per ms aviat es devia fer a la tardor.
Viu al mateix carrer, per no recordo si ms amunt o ms avall.
Lamfitri ens va deixar cmodament installats.
Tenia festa fins a l1 de setembre inclusivament/incls.

Pg. 157. Exercici 4








1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

No vinguis gaire tard.


Si heu de conduir, no begueu alcohol ni/i no telefoneu amb el mbil.
No va ser fins aleshores/llavors que no vam saber la soluci del conflicte.
No li va agradar gens que llegssim els seus papers.
Mai no he ents els logaritmes.
Dara endavant haurem de comptar amb despeses afegides.
De tant en tant, els treballadors fan cursos de reciclatge.

Clau dels exercicis

281

Morfosintaxi

8. No crideu tant, que molesteu els vens!


9. Camina tan de pressa que no el podem seguir.
10. Tha escoltat sense gaire inters.

Pg. 157. Exercici 5


1. Acostat tant com puguis. Ell s tan ric com tu. Ella anava tan pintada com tu. No cridis tan fort.
2. No es pot queixar, que no li falta res. Desgraciadament el malalt no millora gens. s molt lleuger: no pesa gens.
Amb aquestes balances no podrs pesar res.
3. Hi anir com a secretari. Cobra-li un deu per cent com a paga i senyal. Em va passar un cas com el teu. Tenia uns
ulls com taronges.
4. Envieu-mho al menys tard possible. Almenys vs a dormir ms dhora, si tens febre. Almenys menjat la carn.
5. Li pagar un tant cada mes. s una obra literria una mica anacrnica. Passava un tant mensual al seu fill.
Aquest vi s una mica agre.
6. Els nens petits no podem anar dac dall quan els pares se separen. Com que el seu pare s periodista t
objectes dac i dall.
7. Estic dolguda per tot el que mhas dit. Hi ha barreres arquitectniques pertot.
8. Va comprar un gelat en lloc de galetes. No vaig trobar labric enlloc.
9. La part del darrere de la casa s molt freda. s la darrera factura del mes.
10. La pilota va caure damunt del cotxe. La perruqueria s molt ms amunt. La perruqueria s damunt de casa
nostra.
11. Dijous tinc reuni, per tant avui hauria dacabar linforme. El dijous 16 de juny la Martina comena el curs de
defensa personal i lacabar daqu a dos mesos. Aquest estiu, doncs, haurem de canviar el dijous com a dia de la
nostra trobada.
12. La cuina s a dalt; la trobars escales amunt.
13. Aix pot ser tan sols la punta de liceberg. Desprs potser marribar fins a casa de lvia a fer-li la declaraci de
renda. Pot ser que quan arribi ja no quedi ning.
14. Ha tret 98 punts a lexamen. Lha superat amb escreix. No s exactament els anys que t, per en deu tenir
trenta i escaig.
15. Et queda res per sopar? Tenia pizzes congelades, per ja no men queda cap. Has vist cap process de
manaies? La de Besal, per exemple? No, mai no nhe vist cap. Els teus plans no sn gens/gaire engrescadors.
No vagis gaire de pressa per aqu, que aquesta carretera s perillosa; no ten pots refiar gens/mai.

282

Clau dels exercicis

Lxic

DERIVACI
Pg. 165. Exercici 1
fill: persona de qui som padrins: fillol; tots els fills dalg: fillada; fill del cnjuge: fillastre; ple de fills: enfillat; filla
petita: filleta; adoptar com a fill/a: afillar.
blanc: qualitat de blanc: blancor o blancria; operaci per legalitzar diner negre: blanqueig; dun color tirant a
blanc: blanquins; pintar de blanc: emblanquir o emblanquinar; legalitzar diner negre: blanquejar; aplicar una capa
molt fina de guix: emblancar.
sang: animal que xucla la sang: sangonera; sang cuita: sangada; que li agrada vessar sang o matar: sanguinari; brut
de sang: sangons o sangs; tenyit de sang o barrejat amb sang: sanguinolent; tacar de sang: ensangonar.
flor: adornament artificis: floritura; afalac: floreta; que t flors: florit; comenar a manifestar-se: aflorar; treure flor:
florir; treure la virginitat a una dona: desflorar.
pols: pols finssima: polsim o polsina; gran quantitat de pols: polseguera o polsinera; petita quantitat de pols:
polsada; ple o cobert de pols: polss; sacsejar una cosa per fer caure el que en penja: espolsar; alar pols: polsejar.

Pg. 166. Exercici 2


Colors
Li han quedat els ulls vermellosos o envermellits de tant plorar.
Les fulles de lloe sestan esgrogueint.
Aquestes tomates encara verdegen.
T els ulls blavencs o blavosos i els cabells castanys.
He ennegrit els pantalons amb un tint fabuls.
La grisor daquestes parets em posa malalta.
Txtils
Acabem demmidonar les camises del teu avi.
El drapaire no ens ha volgut vendre res.
Creixen tot de plantes enfiladisses a les parets de la terrassa.
Va deixar la feina perqu shi sentia encotillat o encotillada.
La indstria cotonera ha patit un daltabaix els darrers anys.
A la Berta no li agraden els gossos falders o faldillers.
Natura
La granissada ha esfullat tots els rosers.
Cal aigualir el vi amb una mica de gasosa perqu s massa fort.
El meteorloeg ja havia anunciat nuvolositat parcial a linterior.
Van trobar lesquelet dun bvid soterrat o enterrat al Camp dels Ninots.
Tenim previst fer una excursi a la fageda den Jord.
Amb la pluja han sortit degoters, degotalls o goteres al menjador de casa.
Cos
Li ha engaltat una tal manotada que ens hem quedat de pedra.
Fa una calor enervant aquest mat.
Ha deixat els vidres ben plens de ditades.
En Miquel t lossada o ossamenta prpia dun guerrer primitiu.
Aquest mat ha vingut a treballar lvid i ullers.
s tan afectus que no sest de fer abraades i petons a tothom.

Clau dels exercicis

283

Lxic

Pg. 167. Exercici 3


Substantius
1. besvia
2. anticossos
3. assortiment
4. coixesa, coixria
5. pidolaires

6. rajol, rajolinet
7. branquillons
8. ploric, ploraner
9. porticons
10. bafarada

Verbs
1. arrodonit
2. esmicola
3. Nuat / Nueu-vos
4. emmiralla
5. parpellejar

6. fuetejar
7. espessir, espesseir
8. encaparris
9. escridassin
10. endormiscar-me, dormisquejar, dormitar

Adjectius
1. assedegats
2. illegal
3. assenyada
4. traut
5. fredolic, fredors

6. primerenques
7. ponedora
8. fonedissos
9. esprimatxat
10.assolellat

Pg. 168. Exercici 4


1. lembragatge
2. parisenca
3. esborrany
4. alimentries
5. garantir

6. del raval
7. financeres
8. humilitat
9. condicionat
10. efeminades

11. emmurallada
12. de turmentar-se
13. entapissar
14. enjardinades
15. creences

Pg. 168. Exercici 5


1. alguers
2. tarragonins
3. xinesos
4. iraquians
5. hongaresos

6. alemanyes
7. algeri
8. tunisencs
9. brasileres
10. igualadins

Pg. 168. Exercici 6


llet: lacti, lctic
corba: curvatura
avortament: abortiu
calb: calvcie
llavi: labial

284

Clau dels exercicis

cervell: cerebral
fill: filial
boca: bucal
jove: juvenil
doble: duplicar

Lxic

Pg. 168. Exercici 7


picossada
carnisseria
clenxinar
fullaraca
cantarella
aler
pobrissona
embarbussament

empatollar
embarbussar-se
solellada
hortol
terrissa
bordegs
estireganyar
costaner

pelleteria
calotets
lladregot
xicarr
canyissar
granellut
herbolari
esbojarrat

Pg. 169. Exercici 8


1. ximpleria, ximplesa
2. alleugerir, alleujar
3. xerrera; inacceptable
4. vivncies
5. sordesa, sordria
6. redrecis, adrecis
7. fosquejar, enfosquir-se
8. escurces, escurceu, escura
9. amargor, amargantor; dolor, dolcesa
10. llogaret, llogarret, llogarr
11. grandria; grossria, grossor
12. suavitzar
13. estovar
14. alentiment; enterboliment
15. bellugads; dolenteries
16. assecador

MOTS COMPOSTOS
Pg. 172. Exercici 1
1-f
2-b
3-g
4-i
5-e

6-a
7-h
8-j
9-d
10-c

Pg. 172. Exercici 2


1-c: poca-solta
2-g: guarda-roba
3-h: gira-sol
4-e: migdia
5-b: celobert

Clau dels exercicis

6-a: gratacel
7-i: bocamoll
8-j: adu-siau
9-f: pelacanyes
10-d: cercabregues

285

Lxic

Pg. 172. Exercici 3


248: dues-centes quaranta-vuit
23: vint-i-tres
52.160.000: cinquanta-dos milions cent seixanta mil
490.000: quatre-cents noranta mil
380 tres-cents vuitanta

Pg. 173. Exercici 4


Amb guionet: adu-siau, Vila-seca, mata-rates, barba-ros, penya-segat, Mont-roig, cincia-ficci, nord-oest, sudafric, barrim-barram
Sense guionet: camatort, exmarit, historicofsic, escuradents, Vilanova, besnt, antireligis, bocabadat, coliflor,
parallamps

Pg. 173. Exercici 5


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Es troben en un cul-de-sac.
s una botiga de vetesifils.
Lhan escollit viceconseller.
Va quedar bocabadat.
Ens passaran un audiovisual.
El vent ha arrencat el pollancre de soca-rel.
Van arribar abans-dahir.
Selecciona el programa de prerentat.
Fer la gara-gara.
Han signat un pacte de no-agressi.

SINONMIA I ANTONMIA
Pg. 175. Exercici 1
llord
minso
gat
dominar
estable
gos
tim
gasiu
brida
estrada

greixs
exigu
moix
comandar
quadra
ca
farigola
avar
regna
tarima

Pg. 175. Exercici 2


emocionar
equvoc

286

Clau dels exercicis

asserenar
clar

Lxic

grolleria
esponers
eteri
aixoplugar
vigilar
pignorar

cortesia
marcit
corpori
desemparar
negligir
desempenyorar

Pg. 176. Exercici 3


alt: soberg, enlairat, encimat, airvol, altvol, acimat
baix: rabassut, nan, menut, petit, camacurt, boterut

Pg. 176. Exercici 4


Tingueu en compte que no hi ha una nica soluci.
plnol / planell:

dof / delf:

cataractes / cascades:

data / dada:

trnsit / trfic:

abonar / adobar:

Quan vam arribar a Barcelona, vam comprar un plnol de la ciutat.


Al capdamunt de la muntanya, hi havia un magnfic planell.
Lespectacle de dofins del zoo va ser magnfic.
El Manel cada cop t ms responsabilitats, es perfila com a delf del president.
Van operar la meva mare de cataractes.
En aquella font brolla laigua en forma de cascada.
La data de lexamen s el 25 de juny
Cal emplenar totes les dades personals per inscriures al congrs.
La contaminaci produda pel trnsit de vehicles va en augment.
El trfic de drogues s habitual en aquell barri.
Cal abonar 10 abans dentrar.
Si no adobes les terres, no collirs.

Pg. 176. Exercici 5


idiotisme, analfabetisme, inpia, desconeixena, incapacitat, incultura

Pg. 176. Exercici 6


Aquell cantaire t un to de veu molt greu.
Va quedar interromput el servei de rodalia.
Els Mossos dEsquadra el van alliberar.
Lempobriment duna part de la poblaci s cada vegada ms evident.
Els dies feiners ens aixequem a les vuit.
Aquella casa t un preu inassequible.

Clau dels exercicis

287

Lxic

POLISMIA I HOMONMIA
Pg. 177. Exercici 1
Tingueu en compte que no hi ha una nica soluci.
bra:

cinta:

ploma:

taula:

cort:

El forense li va examinar el bra desprs de laccident.


Les cadires amb braos sn molt ms cmodes.
Vaig comprar un metre de cinta de color vermell.
En arribar a laeroport vam posar les bosses a la cinta transportadora.
Ens van regalar una cinta estilogrfica.
Aquella classe docells tenen molta ploma.
La mestra els ha manat que saprenguessin la taula del 4.
Aquella taula era de roure.
La cort reial va passar revista a les tropes.
Aquella casa semblava una cort de porcs.

Pg. 177. Exercici 2


1. el canal / la canal
a) El canal dUrgell t les reserves garantides per la campanya denguany.
b) La canal de la teulada t fora goteres.
2. el pudor / la pudor
a) Cal que respectem el pudor daquella persona.
b) La pudor que se sentia era insuportable.
3. un editorial / una editorial
a) Un editorial s aquell article que trobem a linici del diari.
b) Dem tanca les portes una editorial puntera en la publicaci de textos legals.
4. el pols / la pols
a) Vam treure la pols dels mobles desprs de les obres.
b) El pols li anava massa rpid i el metge va decidir ingressar-lo.
5. el fi / la fi
a) El fi no justifica els mitjans.
b) El curs ha arribat a la fi.

Pg. 178. Exercici 3


1. La meva mare em va dir que anssim a comprar flors i tamb hem comprat algun arbust.
2. Qu vols que et regali?
3. Ha anat a Lleida a menjar caragols.
4. Oh! Aix s una meravella. Ho vols comprar o no?

Pg. 178. Exercici 4


1. sacosta
2. condueix
3. evacuar
4. funciona
5. escau

288

Clau dels exercicis

Lxic

LOCUCIONS I FRASES FETES


Pg. 182. Exercici 1
1.
2.
3.
4.
5.

tenir
fer
remenar
anar
tocar

6. ser
7. anar
8. anar
9. tocar
10. anar

1. tenir
1
12. buidar
13. passar
14. fer

Pg. 182. Exercici 2


Treure el fetge per la boca
Estirar-se els cabells
Caure la cara de vergonya
Ficar-se entre cella i cella
Estar amb laigua al coll
Tenir dos dits de front
Fer dentetes/boca/mala cara

Arrufar el nas/les celles


sser tot orelles
Fer els ulls grossos
Tenir coll avall
Tancar la porta als nassos
Dur-ne una de cap

Pg. 182. Exercici 3


a) 4; b) 3; c) 8; d) 9; e) 2; f ) 1; g) 10; h) 7; i) 6; j) 5

Pg. 183. Exercici 4






1.
2.
3.
4.
5.

a cor qu vols
rascar-se la butxaca
picar ferro fred
anava de vint-i-un bot
hi ha roba estesa

6.
7.
8.
9.
10.

treu de polleguera
la sap llarga
t mala pea al teler
remogut cel i terra
s de quin peu calces

Pg. 183. Exercici 5


En Toms i la Teresina havien preparat amb molta cura el bateig de lltim dels seus fills: En Bernat. Havien
danar amb compte de no estirar ms el bra que la mniga, per volien que el petit tingus una gran festa de
benvinguda. Per aix van fer un cop de cap i van convidar una pila de gent. Fins i tot van convidar els parents
dUlldemolins, dels quals que no sabien res des que en Judes era fadr i sa mare festejava, per a la Teresina li feia
molta illusi veurels perqu havien menjat del mateix plat amb la seva cosina Elvira. Una setmana abans del gran
esdeveniment, lElvira va trucar a la seva cosina i li va donar carbasses. La Teresina, en sentir aix, va treure foc pels
queixals perqu lhavien deixat amb un pam de nas. Des de llavors va haver-hi mala maror entre les dues cosines.
Un mes abans del gran dia la Teresina va anar a triar el vestit den Bernat. Es va enamorar dun vestit de somni: era
tot blanc, amb un fald ple de brodats i una gorreta dangorina. Valia un ull de la cara, per no era ella qui havia
de gratar-se la butxaca, sin que el vestidet era el regal de la seva via. El nen havia de fer patxoca el dia de la seva
presentaci en societat, i aquell vestidet garantia amb escreix lxit de la comesa.
El gran dia va arribar i en Toms i la Teresina van celebrar el bateig a cor qu vols. Els convidats van poder treure
el ventre de pena amb el dinar que els havien preparat, i com diu la dita: a la taula den Bernat, qui no hi s, no hi s
comptat.

Clau dels exercicis

289

Lxic

BARBARISMES
Pg. 185. Exercici 1
bidell, revenja, cascada, vertigen, borsa, impremta, atorgar, esdeveniment, badia, maragda, raval, angoixa, absent,
motxilla, intricat, escur, ncora, encens

Pg. 185. Exercici 2


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.

Mha decebut molt el discurs que va pronunciar el director.


No han aclarit encara qui va trencar el gerro de la vena.
La implantaci va permetre remeiar la sordesa del nad.
Trucarem a un jardiner perqu enjardini el pati de la comunitat de vens.
Sha entossudit / obstinat / entestat a comprar-se un cotxe nou i no la traiem daqu.
Desprs de molts esforos han conseguit nivellar la paret mestra amb els envans.
Diumenge vam anar als aiguamolls de lEmpord per alliberar un exemplar de xoriguer.
Hem de parlar seriosament quan tornis a casa.
s un producte garantit per la Uni de Consumidors de Catalunya.
Han collidit quatre vehicles a lAP-7 i aix provoca cues quilomtriques.
Enmig de lactuaci va oblidar la lletra de la can i va haver dimprovisar.
Ms val que colloqueu alguna cosa a terra per amortir / esmorteir la caiguda.
LAjuntament recapta ms de tres milions deuros en concepte de multes de trnsit.
La dinastia dels Trastmara va regnar durant gaireb dos segles consecutius.
Devien ser les onze del mat quan va arribar la comitiva.
Els problemes de la poblaci shan agreujat desprs de lltim terratrmol.
La princesa va enlluernar tothom amb la seva elegncia.
El van nomenar cap de partit desprs dels ltims resultats electorals.
Assaboreix b aquest nec amb peres!
Van reprendre les negociacions tot i que la situaci no els era gens favorable.
Hem ajornat la signatura del conveni fins a nou avs.
Aquest grup compon les seves prpies canons.
Hem de desemborsar el 25% del prstec en el termini de dos anys.
No han pogut avaluar encara els danys del cicl a la regi.
Les estadstiques no reflecteixen la proporci real de poblaci aturada.
Seu / Asseu-te a la cadira i no et moguis.
Lempresa ha traslladat la seu central a Madrid.
Els meus cosins estiuegen cada any a la Vall dAran.
Hem amidat / mesurat lhabitaci i el llit que hem comprat no hi cap.
No tajuntis amb aquests brtols perqu tindrs problemes.

Pg. 186. Exercici 3








290

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

Tant de bo sen surti; no sembla gaire probable, per.


Vull un bitllet a Barcelona danada i tornada.
El cap de setmana passat vam estar a lhotel que ens vas recomanar.
Quina mala sort que heu tingut amb aquest cotxe!
En aquests magatzems shi pot comprar a lengrs.
El crim va succeir als voltants / als encontorns del polgon.
En aquesta oficina tothom treballa a preu fet.

Clau dels exercicis

Lxic

8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.

Com sempre paguem els plats trencats els mateixos.


No ha tingut cap mania / inconvenient / objecci a dir-li el que pensava.
Quina ganga aquest frigorfic!
Fes una ullada / Fes un cop dull als nens mentre surto a comprar el diari.
La Berta ha tardat sis anys i escaig a acabar la carrera.
Les Spice Girls van cancellar de sobte / sobtadament la seva gira al Canad.
El client que acaba de marxar ha tingut la barra de no pagar la consumici.
Encara sort / Encara bo / Sort que han arribat reforos!
En comptes d / En lloc danar a treballar se nanava al bar amb els amics.
Almenys endrea lhabitaci abans de marxar!
Sha de presentar un certificat expedit pel metge de capalera.
Cal que preparem / Cal preparar / Hem de preparar dinar per a tots.
En poques paraules: no hem arribat a temps al teatre.
Lequip va ser la riota de la lliga desprs danar primer durant tota la temporada.
I ara farem la pregunta del mili.
Quines maneres les daquest poltic!
Compte / Alerta / Atenci amb els passos de vianants.
Les seves amenaces semblava que anaven de deb.
Cal que aneu amb compte amb els revolts.
Per descomptat que hi anirem, a Austrlia.
Quin espant / ensurt quan vaig veure aquell energumen que girava cua cap a nosaltres!
Els organitzadors van negar cap tipus de martingala / tripijoc en el concurs dEurovisi.
Durant lentrevista li van preguntar quin creia que era el smmum de lelegncia.

Pg. 186. Exercici 4


codony
cabellera
mitjana
seguici
batuda
guspira, espurna
embragatge
cansament
quitr
impermeable
llambordes
cigne
cambrer
breu, concs
progressivament

malaltia
matisar
bolquer
para-sol/ombrella
orquestra
Alemanya
amortidor
reixeta/gelosia
estru
avantguarda
serralada
mots encreuats/mots enreixats
captivar
casolana
pertinena

Pg. 187. Exercici 5






1.
2.
3.
4.
5.

Est angoixat perqu lhan cosit a preguntes durant la presentaci.


Lletrejam aquesta paraula; no aconsegueixo entendre qu em dius.
Per culpa daquesta pluja fastigosa he acabat xopa aquesta tarda.
Hi ha hagut una allau de queixes desprs de publicar-se el decret.
Aquest anys lequip fitxar dues / dos (en cat. occidental) noves jugadores del planter.

Clau dels exercicis

291

Lxic

6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.

Cal profunditzar en els problemes derivats dels alts i baixos del mercat de lhabitatge.
Han hagut dajornar la tornada perqu es avions no podien enlairar-se pel mal temps.
Li van fer un comiat de soltera que no oblidar mai.
Prem el bot dret del ratol si vols augmentar la mida de la lletra.
Tot i portar el dinar en una carmanyola, he hagut descalfar-lo al microones.
Els fets es van desenrotllar / desenvolupar molt a prop de la duana.
He deixat els plnols de lenginyer a sobre el respatller de la butaca.
La finor / finesa no s un dels seus millors atributs quan es posa fet una fera.
Tingues cura amb les pndoles per dormir.
Pel seu aniversari li van regalar un anell amb un brillant de vint-i-quatre quirats.
Laeropl es va estavellar per una fallada / un error en la palanca de comandament.
Ha fet una comanda de pastes alimentries que ultrapassa / excedeix / depassa el pressupost inicial.
Ahir vaig caure enmig del carrer i ara mha sortit un bony / nyanyo al cap.
Lescudella era un pl fada / inspida / insulsa, per les postres sn excellents.
Han aconseguit un bon finanament per comprar-se lordinador.
Se mha tombat una safata de confits.
En Mart ha anat a llenar les escombraries / la brossa al contenidor.
Encara no thas assabentat que no li agraden els ous ferrats.
Desprs duna festa sorprenent pel luxe dels assistents no va quedar gens de cava.
Han reprs el subministrament daigua desprs de la rebentada a les canonades.
s lgic que la gent no vulgui consumir carn de mico o de serp als restaurants.
A la meva tieta, que encara va amb crosses, ara lhauran doperar de cataractes.
Estan traient el greix de la catifa amb un producte importat dAnglaterra.
Tinc lespatlla mig dislocada i el cos adolorit pels cruiximents / per les fiblades.
Va agafar el revolt a massa velocitat i es va encastar a un fanal.

Pg. 187. Exercici 6


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.

Hem hagut de fer dos alardos en sis mesos.


La decisi de la sentncia no era prou clara i per aix hi vam recrrer.
El desnonament de linquil es va produir sense alteracions dordre importants.
El contracte de compravenda cont defectes de forma que linvaliden.
En laccident de trnsit es van veure implicats cinc vehicles.
El jutge deg va ser entrevistat pel principal diari comarcal.
El reu no va suportar la pressi meditica i es va sucidar.
Lhan condemnat per assassinat amb lagreujant de tradoria.
Els creditors el perseguien pels deutes contrets pels fills.
La parella demandada es troba en parador desconegut.
Ha sollicitat un avanament / una bestreta i no lhi / la hi han concedit.
El Codi penal estableix penes de fins a cinc anys de pres per aquest delicte.
El plet es va resoldre per acord entre les parts.
Cal practicar les diligncies necessries per aclarir els fets.
Lacusat no va mostrar penediment durant la declaraci.

Pg. 188. Exercici 7


1. Ladvocat de la defensa va demanar al jutge que aclars la sentncia.
2. La policia encara no ha esbrinat on samaguen els delinqents.
3. Cal emplenar la sollicitud per tenir dret al subsidi.

292

Clau dels exercicis

Lxic

En aquest expedient no hi consten / figuren els informes pericials.


Laccident es va produir quan la vctima intentava avanar un cami.
El judici es va reprendre desprs dhaver fet fora de la sala alguns testimonis.
A laltress ladvocat sollicitava / demanava que sadmets linforme mdic com a prova.
Limprs ha danar signat i segellat pel secretari judicial.
Shan endarrerit en els pagaments i ara els reclamen uns interessos excessius.
Van demanar a la gestoria que ajorns la signatura del contracte.
Li haureu de comunicar que ha exhaurit / esgotat el termini per interposar recurs.
Conformement al que estableix la llei / a all que estableix la llei, s procedent imposar les costes a la
demandada.
13. Lencausat exerceix / ocupa / t / posseeix el crrec dadministrador de lempresa.
14. Atesos els fonaments de dret exposats, sha de / cal condemnar la demandada.
15. Ha demanat que el rescabalin de les prdues sofertes.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.

Pg. 188. Exercici 8


crida i cerca
a boca de can
al ms aviat possible, com ms aviat millor
violaci de domicili
entrada i escorcoll
via de constrenyiment
sota advertiment
donar-se per assabentat, assabentar-se
assetjament sexual
guarda i custdia

Pg. 188. Exercici 9


1. Arran de la denncia no el van veure ms per la llibreria.
2. Li perdonaran la pena sempre que faci efectiu el pagament en el termini establert.
3. Quant a / Pel que fa a la petici de la denunciant, cal ajustar-se al que prescriu la llei.
4. El rgim de visites sha de decidir de manera que no perjudiqui el menor.
5. La decisi del tribunal es pot complicar a causa de les contradiccions de les parts.
6. Van preferir pactar prviament amb la part contrria en comptes d / en lloc d arribar a judici.

Pg. 189. Exercici 10


1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.

La van citar perqu es presents al Jutjat en el termini de cinc dies.


He trams el correu amb acusament de recepci.
La llei no estableix la falta de lesions dins la categoria de delicte.
Es va apuntar a la borsa de treball amb poques expectatives que el cridessin.
El trfic destupefaents s un delicte perseguible dofici.
Linforme mdic no confirma que li hagin quedat seqeles psicolgiques.
Els esdeveniments desgraciadament es van precipitar.
La decisi del jutge beneficiava clarament els interessos de la menor.
El delicte de malversaci de cabals pblics afecta els funcionaris en lexercici de les seves funcions.
He anat al cadastre a comprovar la inscripci del pis que vull comprar.
Cal afixar ledicte al tauler danuncis del Jutjat.

Clau dels exercicis

293

Lxic

12. Ladvocat ha de resoldre els defectes de forma de la seva demanda.


13. El declaro incapa i en nomeno tutor el seu fill petit per considerar-lo la persona ms adequada per
desenvolupar el crrec.
14. Avui s un dia amb molts assenyalaments.
15. El jutge ja ha dictat la interlocutria dobertura del judici oral.

PROBLEMES LXICS
Pg. 190. Exercici 1

294

rgan / orgue:

Lorgue de la catedral ha estat malms per una colla de vndals.


El principal rgan sensitiu de les formigues sn les antenes.

tron / tro:

Laspirant al tron dAlbnia va tornar al seu pas desprs de 63 anys dexili.


Hem sentit un tro que ha ressonat arreu.

una retallada / un retall:

El govern sha vist obligat a fer una retallada en els pressupostos.


Vull un retall daquesta roba per fer-li una brusa a la meva filla.

embussos / embuts:

Vull que em diguis sense embuts quins problemes hi ha a loficina.


Cada mat, per anar a treballar, trobo embussos a la carretera.

dampolles / de butllofes:

No va poder acabar el pelegrinatge perqu els peus se li van omplir de butllofes.


Larmari s ple dampolles buides que haureu dhaver llanat.

medecina / medicina:

Quina medecina he de comprar a la farmcia?


Tot i haver estudiat medicina, ha preferit dedicar-se a les assegurances.

dades / dates:

El cientfic va aplegar totes les dades possibles abans de formular una nova teoria
sobre el naixement del llenguatge.
Ja podeu consultar per Internet les dates de preinscripci als exmens de catal.

ciments / fonaments:

El terratrmol va fer trontollar els fonaments de molts edificis.


Els ciments que distribueix la nostra empresa estan normalitzats segons les
diferents normes UNE.

mida / mesura:

El pblic sanava desanimant a mesura que el seu equip anava encaixant gols.
Vull que em feu una prestatgeria a mida per al rebedor.

soterrani / subterrani:

Sento soroll al soterrani: deu haver-hi ratolins.


Es construir un pas subterrani a les principals estacions de tren de la comarca.

regnes / rendes:

Qui porta les regnes del partit: la cpula o els militants?


Les rendes ms altes no percebran lajut proms pel govern.

taulell / tauler:

En aquest bar, les consumicions sn ms barates si les demanes al taulell que si ho


fas assegut a la taula.
Ledicte es publicar al tauler danuncis del Jutjat.

esborrador / esborrany:

Hi havia alguns errors a lesborrany de la declaraci de la renda que hem hagut de


rectificar.
He perdut lesborrador de la pissarra.

els fulls / les fulles:

A la tardor les fulles dels arbres agafen colors daurats.


Falten els fulls 6 i 15 daquest expedient.

espatlla / esquena:

No el preocupa res: sho tira tot a lesquena.


Ahir al gimns em vaig fer mal a lespatlla dreta.

pasts / pastel:

Es vol casar amb un vestit dun rosa pastel.


El pasts de maduixa s ms bo que el de xocolata.

Clau dels exercicis

Lxic

capsa / caixa:

Sembla que ha sortit de la capsa, tan ben vestit com va!


Lempresa de mudances mha perdut una caixa de llibres.

addici / addicci:

El jutge va tenir en compte laddicci del denunciat en dictar sentncia.


Haurem de fer els aclariments corresponents mitjanant laddici duna nota al peu
de pgina.

Pg. 191. Exercici 2


1. aixafat
2. tou
3. assentada
4. rendible
5. aterrit
6. zels
7. necessari

8. completa
9. fams
10. biennal
11. confusa
12. tibants
13. plegats
14. tendres

Pg. 192. Exercici 3


fons
al fons dun pou
baixos fons
fons damortitzaci
a fons

fondo
pou fondo
baixos fondos
respirar fondo
un riu fondo
un plat fondo

pla
ara pla!
pla hidrolgic
pla de pensions
caure tot pla

plnol
plnol topogrfic
el plnol de les obres
els plnols de ledifici

planell
planell assolellat

tros
tros de quniam
s un tros de pa
quin tros dhome!
tros dase

tall
venir a tall
tall rod de vedella
passar a tall despasa

llesca
tallam ms llesques de pa
fer la llesca a alg

cabal
el cabal del riu
cabal hereditari
fer cabal de
cabal ecolgic

cabdal
una obra cabdal
un factor cabdal
figura cabdal

trnsit
el trnsit de la vida a la mort
regular el trnsit del carrer
el trnsit dun planeta
accident de trnsit

trfic
trfic destupefaents

Clau dels exercicis

trfec
els trfecs mundanals
passar un trfec
aquest nen s un trfec

295

Lxic

mig
a mig cam
al bell mig

mitj
preu mitj
mitj de comunicaci
temperatura mitjana

medi
el medi natural
medi ambient
el medi urb

Pg. 193. Exercici 4


1. desvelar
2. sn
3. compondre
4. vindr

5. fa
6. nomenar
7. llena
8. assenyalar

9. est
10. escorcollar
11. atenir
12. eixugar-se

13. feia
14. esclafir
15. prendre
16. disposar

Pg. 193. Exercici 5

296

gaire b / gaireb:

Acompanyam al caixer automtic perqu gaireb no em queden diners.


He de revisar-me la graduaci de les ulleres perqu no hi veig gaire b.

massa / gaire:

Al perit no li ha agradat gaire que el fessin esperar.


Ho fas massa rpid. Hauries de fixar-thi ms.

gens / res:

Hem tingut molta sort amb el temps: no ha fet gens de fred.


La policia el va escorcollar per no van trobar res del que buscaven.

cadasc / cadascun:

El fiscal ha demanat vuit anys de pres per a cadascun dels acusats.


Que cadasc valori si el seu comportament s un model a seguir.

tanmateix / aix mateix:

Ens han aprovat la subvenci. Tanmateix, ens han modificat el projecte


inicial.
Heu de presentar limprs de sollicitud. Aix mateix, heu daportar el DNI i el
llibre de famlia.

alhora / a lhora:

Heu de prmer alhora el bot dret del ratol i la tecla asterisc del teclat.
El preu s el que t ms en compte el jovent a lhora de comprar roba.

quant / quan:

Un estudi recent ha revelat qu mengem quan som davant lordinador.


Quant trigues a arribar de la feina a casa teva en transport pblic?

vint-i-u / vint-i-una:

A la pgina vint-i-u trobareu la clau de correcci dels exercicis.


La unitat 21 del curs dautoaprenentatge t vint-i-una pgines.

sobretot / sobre tot:

Cal que minformeu sobre tot el que necessitareu per realitzar aquest
projecte.
Les ltimes pluges han afectat sobretot el Pirineu i la Catalunya central.

pot ser / potser:

Ning no va dubtar de la seva paraula, per potser haurien hagut de fer-ho.


Si no hi ha llum, pot ser que hagin saltat els ploms.

a base de / sobre la base de:

A base de no dormir, acabareu malalts. Protocol establert sobre la base de


lapartat 1 de larticle 43 del Conveni.

de la seva classe /
que correspongui:

El Ministeri Fiscal sollicitar que simposi a linfractor la pena que


correspongui.
Aquest s el telescopi ms gran de la seva classe.

posat que / ats que:

Posat que hi hagus indicis de delicte, el fiscal obriria diligncies contra


lempresari.
Ats que sha anullat la resoluci impugnada, cal deixar sense efecte la
sanci.

Clau dels exercicis

Lxic

mentre / mentre que:

Lhome va participar en el robatori, mentre que la seva germana sen va


mantenir al marge.
Mentre no es demostri el contrari, ha de prevaler la presumpci dinnocncia.

de referncia / esmentat/ada:

Us trameto aquest exhort dacord amb el que sha disposat en el procediment


esmentat.
La revista va esdevenir una publicaci de referncia per al sector del
muntanyisme.

tota vegada que / ja que:

Denunciarem pblicament qualsevol acci tota vegada que la considerem


injustificada.
Haureu dassumir tots els costos ja que lentitat asseguradora no preveu fersen crrec.

sota / baix:

El van trobar a la part de baix de ledifici.


Els han condemnat a desallotjar el local sota advertiment de llanament en
cas que no ho facin.

per complet / per complert:

Un vehicle sha cremat per complet i tres ms han resultat afectats pel foc.
El jutge ha donat per complert el trmit requerit.

amb aquesta fi / amb aquest fi:

No podien preveure que ensopegarien amb aquesta fi tan terrible.


No sadmetran ingerncies exteriors. Amb aquest fi sha creat una nova
normativa.

a falta de / quan faltaven:

Van empatar quan faltaven deu minuts per a lacabament del partit. A falta
de recursos propis, van haver de recrrer a les subvencions.

arran / arrel:

Tots els canvis shan produt arran del decret de descentralitzaci.


Larrel del problema del canvi climtic lhem de buscar en la contaminaci
ambiental.

Clau dels exercicis

297

Models dexamen

MODEL DE PROVA I
Bloc C: gramtica i lxic
Pg. 233. Exercici 1
Fins al 1858 la cocana no es va allar de la coca, planta que creix principalment en pasos com el Per i Bolvia. Al
comenament susava en lmbit de la medicina per les propietats anestsiques que t atribudes i, ms endavant,
per a la desintoxicaci dels heronmans.
La cocana s una de les drogues ms perilloses que hi ha. En un principi redueix la fatiga, augmenta lagressivitat
i lagilitat mental i proporciona eufria i excitaci. Per la durada de leufria induda per la cocana depn molt
de la via dadministraci: s ms prolongada i menys intensa quan la substncia s aspirada pel nas i s ms breu i
intensa quan sinjecta o es fuma. Ara b, la taquicrdia i, en cas de sobredosi, laturada cardaca segueixen aquesta
primera fase. A ms, el consum crnic i abusiu ocasiona idees paranoides i depressi, deteriorament del pensament,
la memria i latenci, disminuci de la capacitat sexual, prdua de la gana, insomni i patologies respiratries.

Pg. 233. Exercici 2


Aquesta matinada els bombers han trobat Ernest Pla, de 73 anys i ve de la localitat muntanyenca de Lloms, a
lhumit bosc de les Falgueres. La seva filla va alertar la policia de la seva desaparici el 21 de desembre, desprs
de veure que no havia passat per casa ni per esmorzar ni per dinar. Segons fonts properes a la famlia el senyor Pla
pateix somnambulisme i ja en altres ocasions havia arribat a sortir de casa, per, a ms, darrerament en despertarse li costava molt recuperar la memria. Pel que sembla, el senyor Pla va sortir de casa a trenc dalba profundament
adormit i en despertar-se va provar de tornar, per, es va perdre i va caminar fora hores pel majestus bosc de
les Falgueres, on es va arraulir en un rac per reposar una estona i arrecerar-se del fred. Tot i que els bombers i la
policia havien traat un elaborat pla per localitzar-lo, la densa vegetaci que ha absorbit la zona ha dificultat que el
veiessin abans. Finalment, per, han descobert on era i, tot seguit, lhan portat a lhospital de la capital de la comarca
perqu se sotmeti a un examen de salut. En linforme mdic noms consta que li han hagut daplicar un tractament
per contrarestar les conseqncies dhaver estat tantes hores al ras.

Pg. 233. Exercici 3


larbre pansit
lavantatge cmode
un respecte mutu

els ndexs reduts


unes cercaviles comunes
una aroma adient

Pg. 233. Exercici 4


1. A lespai on/en qu/en el qual ara hi ha una prestatgeria hi havia hagut una taula.
2. Ha vingut a saludar-me la noia a qui/a la qual vas donar un cop de m en el treball de recerca.
3. El poeta li va dedicar el llibre de qu/del qual era autor.
4. El jutge va condemnar lacusat al cotxe del qual els Mossos dEsquadra havien localitzat haixix.
5. El millor disc del grup s el que van enregistrar en lltim concert i la millor can s la pea amb qu/amb la
qual van obrir el concert.

Pg. 234. Exercici 5


1. No us mogueu si no voleu prendre mal.
2. Si hagussiu retirat la denncia, ni la Queralt ni jo no haurem difs certes imatges.
3. Intueixo que tu a hores dara ja perceps/has percebut que el cas est perdut.

298

Clau dels exercicis

Models dexamen

4. El denunciant ha declarat que actualment encara es ressent de les lesions que va patir.
5. Tan aviat com puguem lEudald i jo ens casarem.
6. Si aquest mat encara tusso tant com ahir, anir al metge.
7. Els bombers han estat traient runa durant tot el mat.
8. Si les empreses del pas produssin beneficis, tothom hi sortiria guanyant.

Pg. 234. Exercici 6


1. Lagressor convivia amb la vctima, tot i que el jutge li ho havia prohibit.
2. Les participants al festival ja sn a lhostal. Per qu no els hi truques perqu et diguin quan vindran?
3. La Mariona ahir estava moixa. Avui tamb la hi has vista?
4. No tinc encara entrades per als monitors, per dem espero poder-los-en comprar dues.
5. A la primera part, lequip local ha fet un gol al rival; a la segona, per, li nha fet cinc.

Pg. 234. Exercici 7


1. Des que pares i professors van iniciar la campanya de recollida de signatures per a la installaci dunes tanques
ms segures ja nhan aplegat ms de tres-centes.
2. Aprofita avui a la nit per anar al cine; si no, no hi podrs anar fins al mes vinent.
3. La soluci no consisteix a condemnar lacusada a la pena de pres perqu/ja que/si no s conscient del mal
que podia haver fet.

Pg. 234. Exercici 8


1. La gran escassedat/escassetat/escassesa de bolets far que aquesta tardor naugmenti el preu.
2. Els miratges sn illusions ptiques, normalment seductores, oi?
3. La novella mostrava la cruesa del rgim durant la segona meitat del segle xx.
1. Ladvocat va sollicitar al jutge que escurcs la pena imposada a lacusada.
2. Cal que la modista li empetiteixi el vestit de casament.
3. Per fer mandonguilles primer cal estovar el pa.
1. s difcil que un adolescent sigui assenyat, per no impossible.
2. Aquest poeta t talent, per s molt genit amb la premsa.
3. Per Sant Esteve no hi ha res com uns bons canelons casolans.

Pg. 235. Exercici 9


1. El dia dels fets la denunciada condua amb una taxa dalcoholmia que superava els 0,25 milligrams.
2. Perqu els trens funcionin s necessria una forta inversi.
3. Ledicte va estar penjat al tauler danuncis durant ms de quinze dies.
4. Si no compareixeu us afectaran els perjudicis legals.
5. Pots demanar un caf o un tallat en lloc de postres.
6. Senyaleu amb una creu els alumnes que no shagin presentat a lexamen.
7. Esperem que el preu mitj dels pisos no sincrementi tant a partir dara.
8. Cal doblegar b la carta perqu cpiga dins el sobre.

Clau dels exercicis

299

Models dexamen

MODEL DE PROVA II
Bloc C: gramtica i lxic
Pg. 237. Exercici 1
Lensamada s un pasts de base rodona format per una massa envoltada en espiral feta amb els segents
ingredients: farina de fora, aigua, sucre, ous, massa mare i sam. s freqent trobar-les sense cap guarnici,
per tamb sen poden trobar de farcides amb cabell dngel, nata o xocolata. Sens dubte s el producte de
pastisseria ms genunament mallorqu, el ms emblemtic i conegut dels produts a lilla. Per alguns historiadors
i gastrnoms lorigen s hebreu perqu la cuina tradicional jueva t uns dolos que tenen la mateixa forma. Altres
entesos creuen que s dorigen rab, potser perqu la forma de lensamada recorda el turbant dels musulmans;
de fet, es t notcia duna recepta duns pastissos rabs de forma cargolada que es feien amb els mateixos
ingredients que lactual ensamada, per substituen el sam per la mantega feta a partir de llet dovella.

Pg. 237. Exercici 2


Desprs del recital de danses que ahir a la tarda va oferir un grup basc a la plaa de Catalunya es van lliurar els
trofeus als personatges de lany. El premi al vilat exemplar va correspondre a Octavi Major, per haver-se fet
crrec dels Amics del Bosc gaireb una quarantena danys; el premi al vilat transgressor va anar a parar a mans
de Carme Vinyes, que ha aconseguit mobilitzar la poblaci juvenil de la comarca per crear el centre Cap Lmit;
el premi al vilat intrpid va ser per a Ignasi Ponts ja que es va tenir en compte que travessar ms dun miler de
quilmetres de desert en total soledat mereixia una recompensa, i el premi al vilat savi el va rebre Robert Serra,
pediatre que ha aconseguit que tots els pares puguem fer menjar correctament els fills. Finalment, el premi
especial que cada any rep una associaci de la comarca va ser per a Cada Setmana, que des de fa temps est
traient al carrer la revista dinformaci del mateix nom. Tot seguit es va oferir un ressop a tots els assistents en el
qual es van repartir sandvitxos i refrescos i on els guardonats van celebrar amb cava els premis obtinguts.

Pg. 237. Exercici 3


unes postres exquisides
els reflexos liles
els llapis grocs

unes espelelogues audaces


uns senyals ambigus
una resplendor nulla

Pg. 237. Exercici 4


Lequip amb qu/amb el qual compta lentrenador t moltes possibilitats de guanyar la Lliga de Campions.
LEullia volia estudiar cuina, la qual cosa/cosa que era lgica perqu havia crescut en una famlia de cuiners.
La hiptesi sobre la qual treballa ja havia estat estudiada.
El que vol el Joan Carles s anar a viure a Nors.
Les explicacions del professor van servir per aclarir el perode en qu/en el qual es va produir lenfrontament
entre pagesos i senyors.
6. Finalment lagent va localitzar la noia a qui/a la qual havia de lliurar la citaci.




1.
2.
3.
4.
5.

Pg. 238. Exercici 5


1. Deixam una mica de lloc perqu no hi cabo.
2. No vol anar a veure els Pastorets perqu li fa por que hi aparegui el dimoni.
3. Si la Mireia i jo fssim tot el que ens manen, anirem de blit tot el dia.

300

Clau dels exercicis

Models dexamen

4. Els experts han calculat que daqu a uns anys naixeran/hauran nascut/naixer/haur nascut el doble de
nadons als Pasos Catalans.
5. Dueu les peces de convicci fins al dipsit, si us plau!
6. Si hagus fet ms bon temps, no us haureu recls tot el dia a lalberg, oi?
7. El jutge disposa que el procediment continu dacord amb el que mana la llei.
8. Si continues devent tot el que compres, no et donarem ms crdit.

Pg. 238. Exercici 6






1.
2.
3.
4.
5.

Han apuntat la meva neboda a lescola del barri, per no sabem si la hi admetran.
No shan assabentat de res. Explicals-ho tu mateix.
Li van enviar molts missatges per convidar-lo a sortir, per ell no va contestar-los-en cap.
La mare ja deu ser a casa, aix que ja li hi pots trucar.
Van treure la coca del forn, per lan van treure tan crua que no es podia menjar.

Pg.238. Exercici 7
1. No va guanyar el torneig lequip americ, sin el combinat europeu, que va ser escollit com a/com el/el/ millor
equip del mn.
2. Finalment va aixecar la m per cridar el taxista que acabava dacomiadar perqu/ja que havia de ser a loficina a
les vuit.
3. Confiava a/darribar a lhora a lexposici per poder veure el quadre de la Patum que la seva mare havia comprat
per a la/a la Irene.
4. Els professors coincideixen que suposa una gran dificultat emplenar els buits noms amb lletres que vagin des
de la ce fins a la ema.

Pg. 238. Exercici 8


1. La Rosa s massa orgullosa. Li aniria millor si es comports amb ms humilitat.
2. Va abandonar lascensi perqu la coixesa no el deixava caminar amb comoditat.
3. La padrina va comprar un sonall al seu fillol.
1. Les ltimes informacions van esporuguir els inversors.
2. Hi ha moltes fans que embogeixen/bogeixen quan veuen els seus dols de prop.
3. Va empallidir de cop quan li van dir que no recuperaria les maletes.
1. s habitual trobar hamburgueseries pels carrers polonesos?
2. Rssia i la Xina sn estats fronterers.
3. El resultat de les proves dingrs ha estat decebedor.

Pg. 239. Exercici 9


1. Larqueleg va descobrir un soterrani amagat al jaciment iber.
2. La pluja va caure intensament sobre tot el Bergued i part del Solsons.
3. Lestat no es decideix a abaixar els interessos dels prstecs.
4. El gat es va enfilar tan enlaire que desprs no podia baixar.
5. Va fer una inversi tan poc rendible que ho va perdre tot.
6. El Jutjat va retornar linforme perqu va considerar que era incomplet.
7. El professor fa la pregunta al menys indicat per respondre.
8. Passa b el drap per la pantalla perqu no hi quedi gens de pols.

Clau dels exercicis

301

Models dexamen

MODEL DE PROVA III


Bloc C: gramtica i lxic
Pg. 241. Exercici 1
Desprs de les celebracions nadalenques, incloure fruita i verdura en lalimentaci quotidiana constitueix una
excellent manera dajudar el cos a desintoxicar-se dels excessos gastronmics que se solen cometre, ja que
ingerides diriament contribueixen a eliminar lexcs de lquids i de toxines presents en lorganisme, i lestmac i
la lnia ho acaben agraint.
Lapi s una de les verdures ms depuratives. s dirtic, cont poques calories i un alt valor nutritiu. A ms,
loli essencial de lapi exerceix un efecte dilatador sobre els vasos renals i aix afavoreix leliminaci daigua i
substncies txiques. Pel que fa a les fruites, la pinya s una elecci molt adequada: estimula la producci de
sucs gstrics i ajuda a digerir els pats ja que posseeix un enzim que fragmenta les protenes, fet que afavoreix el
procs digestiu. El ram s tamb una altra fruita amb propietats beneficioses per a la salut.

Pg. 241. Exercici 2


Lincendi que es va declarar en una impremta de Ponts Soler Associats comportar per a lempresa una despesa
duns quants milers deuros. Els bombers han suggerit que lincident podia haver comenat a la sala de mquines,
on han trobat un cartutx de tinta sospits i una tassa de porcellana amb restes de material explosiu. El cap de
lempresa creu que lincendi pot estar relacionat amb lencrrec dimprimir els cartells que lAteneu de Joventut
necessita per informar de la seva assemblea anual. El cap de lassociaci considera aquesta possibilitat ben
fonamentada ja que des de fa uns mesos percep un estat de crispaci vers lentitat. Creu que els fets es podrien
relacionar amb les agressions que van patir alguns membres de lentitat en la manifestaci per leradicaci del
feixisme quan uns vianants, tots enfundats dins uns gecs de tall militar, van contradir amb suprbia els crits dels
manifestants i, tot seguit, els van llanar ous. Els manifestants van mostrar la virtut de suportar estoics latac, per
es van produir greus desperfectes en un establiment de venda de records.

Pg. 241. Exercici 3


els impresos emplenats
les anlisis serioses
uns deutes mixtos/mixts

els batejos/bateigs lluts


els titelles nus
la ventrloqua famosa

Pg. 241. Exercici 4


1. No tenia ni idea de fer servir els coberts amb qu/amb els quals havia de menjar els cargols.
2. El cap per a qui/per al qual/amb qui/amb el qual he treballat durant els ltims anys ha demanat la baixa per
estrs.
3. Van perdre lltim partit de la lliga, la qual cosa/cosa que els va impedir pujar de categoria.
4. Els esquiadors lliscaven amb facilitat per unes pistes la neu de les quals estava molt glaada.
5. La ra per qu/per la qual ha tornat t a veure amb la seva nova parella.
6. La jutgessa que ha dictat ms sentncies s la degana dels jutjats.

Pg. 242. Exercici 5


1. Divendres comena la Festa Major i encara no nhan imprs els cartells.
2. El jutge ha anat absolent tots els acusats.
3. s important que tant tu com jo coneguem tots els detalls del cas.

302

Clau dels exercicis

Models dexamen

4. Si hagussim tingut temps no s quantes hores haurem jagut en havent dinat.


5. Si no vols que la teva filla et menyspre, tracta-la sempre amb respecte.
6. Us va explicar totes aquelles misries perqu us commogussiu.
7. No s pas que no vulguem fer-ho, per s que no podem.
8. Si voleu que el pasts us quedi b, foneu del tot la xocolata!

Pg. 242. Exercici 6


1. Tinc aquests treballs per als alumnes del curs passat. Tornals-els.
2. Afegiu a la farina els ous dun en un i afegiu-los-hi sense deixar de remenar.
3. La guia indicava la ruta que calia seguir als turistes que tenia assignats, per els la indicava amb tantes
vacillacions que ning no entenia res.
4. Podeu passar per la taquilla del teatre a buscar el resguard de labonament. Recordeu-vos de retirar-len abans
del 15 doctubre.
5. Agafeu la cpia de linforme medicoforense per adjuntar-la a lexpedient i grapeu-la-hi.

Pg. 242. Exercici 7


1. No vingueu a sopar a les vuit, sin a quarts de deu perqu/a fi que tingui temps de preparar un bon pat a la/
per a la invitada dhonor, la Mireia.
2. Vaig ser a fora des del 30 de juny fins a l11 de juliol, per aix no vaig poder conixer l/ rsula Llopis desprs
de ser guardonada com a/com la/la/ millor periodista de lany.
3. Es conforma a/de passar uns dies de vacances amb els pares, tot i que sha entossudit que siguin a lestranger.

Pg. 242. Exercici 8


1. Lexplosi de lartefacte li va causar una sordesa permanent.
2. Per evitar lembruniment de la pell cal que et posis una bona protecci solar.
3. Volen construir un complex turstic a lesplanada on cada any fan la fira.
1. Cal que redrecis/redreceu/redrecin aquesta situaci si no vols tenir ms problemes amb els alumnes.
2. El jugador ha coixejat durant tota la segona part.
3. Es va acovardir en saber qui seria el seu rival.
1. Saps si inclouran gaires zones enjardinades en el nou pla urbanstic?
2. Al festival hi actuaran grups darreu, tamb de brasilers.
3. Estic ms tranquil si diposito els estalvis en una entitat financera important.

Pg. 243. Exercici 9


1. Avui lhan nomenat el nou gerent comercial de lempresa.
2. Els espelelegs van entrar en lavenc ms fondo de la comarca.
3. Hem daconseguir el nostre objectiu utilitzant tots els mitjans que tinguem a labast.
4. No magrada gaire que em facin esperar.
5. Amb aquest plnol tan detallat ser difcil que ens perdem.
6. La plaa del Diamant s una obra cabdal de la literatura mundial.
7. Han de vacunar cadascun dels viatgers.
8. He aprovat lexamen de les oposicions i, tanmateix, no tinc plaa i he de treballar com a interina.

Clau dels exercicis

303

Bibliografia

Diccionaris
Abril Espaol, Joan. Diccionari de frases fetes. 4a edici. Barcelona: Edicions 62, 1999.
Bruguera, Joan. Diccionari ortogrfic i de pronncia. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1990.
Ginebra, J.; Montserrat, A. Diccionari ds dels verbs catalans. Rgim verbal i canvi i caiguda de preposicions.
Barcelona: Edicions 62, 1999.
Ruaix, Jordi. Diccionari auxiliar. Moi: Josep Ruaix, 1996.
Diccionari castell-catal. Barcelona. 4a edici. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2005.
Diccionari catal-castell. Barcelona. 3a edici. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001.
Diccionari de la llengua catalana. 2a edici. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2007.
Gran diccionari de la llengua. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998.

Manuals i llibres complementaris


Alemany, Esther [et al.]. Curs de llengua catalana. Nivell suficincia 1, 2 i 3 i solucionaris. Barcelona: Edicions
Castellnou, 2005.
Badia Margarit, Antoni. Gramtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1994.
Badia, Joan; Brugarolas, Nria; Grifoll, Jordi. Nivell C. Llengua catalana. Barcelona: Castellnou, 2001.
Badia, Joan; Brugarolas, Nria; Grifoll, Jordi. Nivell C. Llengua catalana. Solucionari. Barcelona: Castellnou, 2001.
Badia, Joan [et al.]. Llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el catal. Barcelona: Edicions
Castellnou, 1997.
Badia, Joan [et al.]. 1000 exercicis per al nivell C. Barcelona: Castellnou, 2000.
Badia, Joan i Grifoll, Jordi. Ortografia catalana. Barcelona: Castellnou, 2005.
Castellanos i Vila, Josep A. Quadern. Normativa bsica de la llengua catalana. Institut de Cincies de lEducaci.
UAB, 1998.
Fabra, Pompeu. Gramtica catalana. 16a edici. Barcelona: Teide, 1996.
Herrero, Pere; Valle, Maria. Llengua catalana: Material didctic per a cursos de nivell C. Barcelona: EAPC, 2004.
Marquina, Ferran; Palls, Vctor i Pazos, M. Llusa. Exercicis per a lobtenci del certificat de capacitaci en llengua
catalana. Barcelona: La Busca Edicions. 1997, reimpressi 2006. Mas, Marta [et al.]. 10 exmens de catal. El
nou nivell C. Barcelona: Teide, 2001.
Mestres, J.M.; Costa, J.; Oliva, M.; Fit, R. Manual destil. La redacci i ledici de textos. 3a. edici. Barcelona: Eumo
Editorial / Universitat de Barcelona / Universitat Pompeu Fabra / Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2007.
Ruaix i Vinyet, Jordi. Catal complet/1. Moi: Josep Ruaix, 1997.
Ruaix i Vinyet, Jordi. Catal complet/2. Moi: Josep Ruaix, 1998.
Ruaix i Vinyet, Jordi. Catal complet/3. Moi: Josep Ruaix, 1998.
Ruaix i Vinyet, Jordi. Punts conflictius de catal. Barcelona: Barcanova, 1989.
Sol, Joan. Lingstica i normativa. Barcelona: Empries, 1990.
Xuriguera, Joan Baptista. Els verbs catalans conjugats. 9a ed. Barcelona: Claret, 2008.
Documents de la Secci Filolgica, I. Institut dEstudis Catalans. Barcelona: Biblioteca Filolgica, XIX, 1990.
Documents de la Secci Filolgica, II. Institut dEstudis Catalans. Barcelona: Biblioteca Filolgica, XXVII, 1993.
Documents de la Secci Filolgica, III. Institut dEstudis Catalans. Barcelona: Biblioteca Filolgica, XXX, 1996.
Gramtica del catal contemporani. Barcelona: Empries, 2002.

306

Bibliografia

También podría gustarte