Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
llengua
Catalana
Nivell c
Avs legal
Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Sen permet la reproducci,
la distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per generar una obra derivada, sense cap restricci sempre que
sen citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia). La llicncia completa es pot consultar
a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.
Generalitat de Catalunya
Departament de Justcia
www.gencat.cat/justicia
Primera edici: novembre de 2008
Dipsit legal: B-53.838-2008
Creaci grfica i impressi: Novatesa Grfiques, SL
NDEX
ORTOGRAFIA . ............................................................................................................
La sllaba .......................................................................................................................
Ortografia
Tema 1
LA SLLABA
Entenem per sllaba un grup de sons que emetem dun sol cop de veu.
Els diftongs
Un diftong s la reuni en una mateixa sllaba duna vocal i duna i o una u.
Creixents
ua, e, i, uo darrere de g o q
Decreixents
gua: a-guan-tar
ge: ai-ge-ra
gi: pin-g
guo: pa-rai-guot
ai: ai-re
ei: fei-na
oi: noi
ui: cui-na
qua: qua-li-tat
qe: de-lin-qent
qi: a-qi-cul-tu-ra
quo: quo-ti-di-
au: pa-lau
eu: creu-re
iu: viu-re
ou: mou-re
Remarques
a) Els diftongs ii i uu, tot i que tericament possibles, sn rars en la nostra llengua.
b) Quan tenim dues vocals contiges en sllabes diferents diem que estem en presncia dun hiat o hiatus,
no dun diftong.
Eu-l-li-a, Jo-an, u-ni-, cu-a, te-a-tre
c) En els diftongs decreixents la primera lletra funciona com una vocal i la segona, com una semivocal. En
aquestes combinacions la semivocal mai no s tnica, altrament no hi hauria diftong, sin hiat. En moltes
paraules que porten diresi aquest smbol indica la presncia dun hiat on hi podria haver un diftong
decreixent.
a-gra-ir, tra-du-int, trans-e-nt, ra-m, ve-
d) Tingueu en compte com separem les combinacions segents que molts manuals inclouen en els diftongs
creixents:
i + vocal a inici de mot
vocal + i /u + vocal
Els triftongs
Sn el resultat de la combinaci, en una mateixa sllaba, dun diftong creixent i un de decreixent.
Al-guai-re, Pa-ra-guai, guai-tar, f-ieu, d-ieu, cre-ueu
Ortografia
LA SLLABA
Tema 1
gu
qu
ll
rr
sc
tx
tg
ix
a-con-se-guir
ro-ques
ca-va-ller
car-ro
as-cen-sor
cot-xe
fet-ge
cai-xa
ny
ig
pi-nya
re-buig
ss
ll
tj
tz
tas-sa
til-la
nat-ja
set-ze
b) En els mots compostos hem de destriar quins sn els elements que els integren.
in-ter-ur-b, trans-at-ln-tic, mal-a-gra-t, in-hu-m, al-ho-ra, cel-o-bert
c) A final o a inici de ratlla no podem deixar mai una lletra tota sola. Per tant, s incorrecte fer les segents
separacions:
farmci-a, d-altres, l-oli, a-nell, o-bligaci
Mots plans
Mots esdrixols
uEXERCICIS
1. Separeu les sllabes daquestes paraules i classifiqueu-les segons si tenen diftong creixent, decreixent o
hiat.
caure, interlocutria, eina, treure, condici, guineana, quatre, boina, freqent, ping, fruita, sentien, aguantar,
continuar, quota, ciutat, crueltat, antiquari, cloure, cuota, guapa
diftong creixent
Ortografia
diftong decreixent
hiat
LA SLLABA
Tema 1
2. Separeu les sllabes de les paraules segents i digueu quantes sllabes t cadascuna.
Ex.:
desinhibici
guaitssim
mouen
reimpressi
joieria
clossa
guaitar
delinqncia
trieu
illusi
digussiu
cacauet
vena
Maria
besvia
llenyataire
engreixar
adhesi
ad-he-si-
interacci
atribuir
tradua
possessiu
interactuar
borratxera
guant
juliol
bellugueig
Eullia
sapigueu
policac
anveu
vosaltres
iaia
produir
aleatria
3. Torneu a escriure aquestes poblacions dels Pasos Catalans amb les sllabes separades. Tingueu en
compte que teniu un requadre per a cada sllaba.
Aiguamrcia
Alguaire
Guadassuar
Carcaixent
Borriana
Pals
Riudecanyes
Duesaiges
Maials
Arbcies
Enveig
Eivissa
Mollerussa
Dnia
4. Classifiqueu, com en lexemple, les paraules de ms duna sllaba daquesta cita segons si sn agudes,
planes o esdrixoles. Escriviu-les amb les sllabes separades.
Al cementiri dels mots en jauen molts de benemrits. Per tamb nhi ha de morts assassinats i de sucides. En
aquest cementiri, tanmateix, creuen en el miracle de la resurrecci dels morts i la reencarnaci.
Stanislaw Jerzy Lec (1909-1966), escriptor polons
Agudes:
Planes: ce-men-ti-ri
Esdrixoles:
10
Ortografia
Tema 2
A/E TONES
Anomenem vocal neutra el so voclic del catal oriental que correspon a les vocals a/e en posici tona i
que de vegades sescriu amb a i daltres amb e, per que fonticament s un so entremig que representem
amb el smbol [].
Aquests acabaments coincideixen amb els acabaments en castell, per no sempre s aix.
el pobre, la pobra el pediatre, la pediatra el psiquiatre, la psiquiatra
la pesta, la tarda, la plancia, lorgue, lEsteve
la ema, la ena, la ela, la essa, la erra (els noms de lletra)
Daltra banda, hi ha alguns mots que no segueixen la regla general i que, per tant, sn excepci a la norma.
s a dir: masculins que acaben en -a i femenins que acaben en -e.
Masculins
que acaben
en -a
Les terminacions
Substantius masculins
que provenen de
femenins
Altres
Les terminacions
Altres
dia, gorilla, ioga, mapa, papa, pria, el tequila, el titella, antpoda (masc.
i fem.), gemetra (masc. i fem.), trnsfuga (masc. i fem.), agrcola (masc.
i fem.), belga (masc. i fem.)
febre, flaire, llebre, mare, torre, Carme, Irene, Clotilde, Matilde, verge,
gape, barbrie, base, calvcie, classe, faringe, fase, higiene, superfcie,
espcie, srie
-aire: cantaire, xerraire
-ble: comptable, feble
-me: enorme, inerme
-ne: indemne, solemne
-re: acre, alegre
jove, ferotge, mltiple, rude, salvatge, tnue, verge, ximple
Tots els substantius i adjectius, encara que en singular acabin en -a, fan el plural en -es.
Recordeu que la formaci de plural comporta els canvis ortogrfics segents:
ca > ques: vaca > vaques
a > ces: plaa > places
qua > qes: Pasqua > Pasqes
Ortografia
11
A/E TONES
Tema 2
Exemples
taula > taulada
teula > teulada
blau > blavs
negre > negrs
parla > parlar
queda > quedar
Els verbs segents, per, tenen doble arrel. Cal escriure la vocal que pronunciem en posici tnica, i a, en
posici tona.
jeure (jaure)
nixer (nixer)
treure (traure)
En canvi, els verbs segents presenten alternances de a/e en el radical, per les formes tones sempre
sescriuen amb a.
saber
caure
fer
haver
s, sabs
quiem, cauran
fent, faria
hem, hagut
Recordeu que els mots segents sovint sescriuen malament per influncia del castell.
Catal amb e / castell amb a
albercoc
assemblea
efeminat
esprrec
javelina
monestir
rfega
set
trfec
12
Ortografia
alcsser
cnem
emparar
estella
Lltzer
orfe
rapsode
sometent
treball
almogver
canems
Empord
estendard
malenconia
orgue
rave
tlem
verns
ametista
Caterina
Empries
Esteve
mrfega
polseguera
resplendir
tvec
Xquer
nec
eben
enyorar
gelea
meravella
punxegut
sergent
temptejar
A/E TONES
Tema 2
ambaixada
avaria
maragda
sarbatana
arravatar
davall
quarantena
Sardenya
assass
davant
ramat
avaluar
darrere
rancor
uEXERCICIS
1. Completeu els substantius segents amb a/e. Tingueu en compte que en el primer grup tots sn
masculins, i en el segon, femenins.
psiquiatr...
periodism...
tract...
palet...
dogm...
belg...
vespr...
deut...
mestr...
rav...
smptom...
comet...
ebenist...
sogr...
bisb...
titell...
orf...
templ...
pediatr...
pebr...
sri...
rest...
templ...
pest...
escombriair...
sogr...
lleny...
obr...
Assumpt...
catstrof...
ef...
cov...
flair...
tard...
pediatr...
act...
pirmid...
llebr...
Carm...
xacr...
agres:
cmodes:
dignes:
liles:
amples:
alegres:
rectes:
golafres:
cultes:
rudes:
agrcoles:
tendres:
pobres:
neutres:
Ortografia
Primitiu
terra
Verb derivat
aterrar
emb...natge
quar...ntena
c...ndrer
m...ndrs
verm...llor
f...blesa
13
A/E TONES
Tema 2
jo penso
tu pensaves
ell pensar
pensant
5. Completeu aquestes frases amb una de les dues paraules que teniu entre parntesis.
1. Em fa l................ (afecte / efecte) que fa la seva feina amb diligncia.
2. La Mariona ............... (centra / centre) el seu treball de recerca en levoluci de la pagesia.
3. Cal enllestir el .............. (conducta / conducte) de laigua abans de larribada de les pluges.
4. La nau ................ (espacial / especial) es va enlairar amb cinc tripulants europeus.
5. La modista m............... (estranyaria / estrenyeria) el vestit per a la festa si lhi ports avui.
6. Avui es ................ (jutja / jutge) a lAudincia lacusat de lhomicidi de Romeu Guinart.
7. Aquest any no hi haur prou pastures per a tots els ................ (ramats / remats).
8. Al poble on passo lestiu, Gisclareny, hi ................ (regna / regne) la tranquillitat.
9. Avui gaireb cap jove ja no treballa en la ................ (tornaria / torneria).
10. El genet ................ (subjecta / subjecte) el cavall amb fermesa abans de la cursa.
6. Completeu les paraules i torneu-les a escriure al costat del seu sinnim o hipernim.
orgue, ass...ss, jav...lina, pols...guera, l...trina, r...ncor, punx...gut, ...stella, ...valuar, fr...gant, rf...ga, trf...c,
est...ndard, g...lea, m...r...vella, r...spl...ndir, av...ria, mrf...ga, v...rns, av...ntatjs, s...rgent
harmnium: orgue
afilat:
olors:
agitaci:
militar:
pen:
polsinera:
llana:
brillar:
gelatina:
sac:
vter:
homicida:
ressentiment:
ratxa:
fusta:
puntuar:
laca:
desperfecte:
profits:
prodigi:
Ortografia
Tema 3
O/U TONES
En catal oriental les o i les u que es troben en posici tona es pronuncien totes dues com una u.
Substantius i
adjectius
Verbs
Exemples
lluny > llunyania
grumoll > grumolls
ell munta > muntar
ell triomfa > triomfar
Ara b, no sempre que la tnica sescriu amb o o amb u aquesta lletra es conserva en les altres paraules de la
mateixa famlia.
a) En els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i els seus compostos) aquesta vocal sescriu u quan s tnica i
o quan s tona.
collir
cosir
escopir
sortir
tossir
collem, collir
cosssim, cosiries
escopir, escopia
sortireu, sort
tossim, tossissis
culli, culls
cuso, cusin
escup, escupis
surt, surto
tusso, tussi
b) En els verbs poder i voler, quan larrel s tnica, escrivim o/u, segons soni; quan larrel s tona escrivim o,
llevat de les formes del present de subjuntiu i de limperatiu, que sescriuen totes amb u.
puc / vull
pots / vols
pot / vol
podem / volem
podeu / voleu
poden / volen
pugui / vulgui
puguis / vulguis
pugui / vulgui
puguem / vulguem
pugueu / vulgueu
puguin / vulguin
pugues / vulgues
pugui / vulgui
puguem / vulguem
pugueu / vulgueu
puguin / vulguin
c) Els pseudoderivats sn mots cultes derivats directament del llat i no de la paraula catalana evolucionada
del llat. s per aix que no es pot partir del primitiu catal per escriurels correctament.
Primitius
boca
cnsol
corb
doble
dol
home
jove
moc
mn
nodrir
sorgir
ttol
volc
Ortografia
Derivats
boqueta
consolat
encorbar
doblar
endolcir
homenet
jovent, joventut
mocs
______
nodriment
ressorgir
titols
volcnic
Pseudoderivats
bucal
consular
curvatura, curvilini
duplicar, duplicitat
dulcificar, edulcorar
hum, humanitat, humanisme
juvenil
mucositat, mucosa
mundial, mund
nutritiu, nutrici
insurgent, insurrecci
titular, titulaci
vulcanisme
15
O/U TONES
Tema 3
La terminaci del plural de noms i adjectius masculins s sempre -os, tot i que en catal oriental soni -us:
discos, calaixos, braos, pisos, espessos, textos, lletjos, complexos...
Cal no confondre aquests plurals amb mots invariables com: tipus, globus, cactus, sinus, cosinus, ficus...
Recordeu que els mots segents sovint sescriuen malament per influncia del castell!
Catal amb o / castell amb u
aixovar
botifarra
colobra
Empord
esdrixol
Joan
nodrir
polvoritzar
rossinyol
tamboret
atordir
brixola
complimentar
escapolir-se
fonament
joglar
ordir
rtol
sofrir
ttol
avorrir-se
captol
complir
escodrinyar
furncol
joventut
pndol
rob
sorgir
tomba
bordell
cartolina
cnsol
escopir
governatiu
mony
podrir
ro
sospirar
tonyina
Borriana
cobrir
embotir
escrpol
Hongria
mostela
polir
Romania
sostreure
Tor
bufetada
cuirassa
focus
muntar
ritu
sufocar
trofeu
butllet
escullera
frum
mussol
riu
suprbia
turmell
butxaca
estiu
harmnium
Pirineus
srum
suportar
turment
cacau
europeu
liceu
Pompeu
sinus
ttanus
vidu
uEXERCICIS
1. Completeu amb o o u aquestes paraules i escriviu una paraula de la mateixa famlia que tingui una o o
una u tniques.
floreta: flor
p...nxegut:
j...ventut:
f...scor:
s...rdesa:
p...bresa:
...llada:
p...rtalada:
16
Ortografia
b...ndat:
f...guera:
f...llejar:
f...mera:
d...tzena:
s...rtejar:
f...steria:
p...ruc:
garr...tada:
rej...venir:
f...llia:
cart...lina:
j...guina:
toss...deria:
c...llada:
pl...mall:
O/U TONES
Tema 3
duc
duies
duguem
dut
4. Completeu aquestes paraules i classifiqueu-les segons que sescriguin amb o, amb u o que no hi afegim ni
o ni u.
trofe..., cangur..., ganx..., barat..., s...prbia, s...spirar, corre..., tamb...ret, vidu..., rit..., b...tifarra, trib..., gest...,
individ..., b...fetada, lice..., caca..., lavab..., estupend..., mutu..., escrp...l, at...rdir, s...f...car, t...nyina, b...txaca,
atene..., xori..., t...mba, t...rment, europe..., ridc...l
sescriuen amb o
sescriuen amb u
no hi afegim ni o ni u
Ortografia
17
O/U TONES
Tema 3
5. El s...spits de s...streure una gran quantitat de r...bins del magatzem va ac...nseguir escap...lir-se de la policia
esc...rtat per una banda j...venil que havia s...b...rnat ja abans de lesti....
6. La pr...posta que va tri...mfar incl...a un rt...l illuminat per un p...tent foc...s que emetia una llum fl...orescent.
7. Lac...sat ha inc...rregut en un delicte dh...micidi amb lagre...jant de trad...ria, per la qual cosa la jutgessa lha
c...ndemnat a una pena de pres inc...ndicional.
8. El viatge fins a T...r en un tren tan atr...tinat li va permetre p...der llegir duna tirada tot El pnd...l de Foucault.
9. Si p...gussim c...brir les baixes rpidament, p...drem c...mplir amb escreix tots els compromis...s adoptats
amb el g...vern.
10. No admet... que v...lgueu que el s...tssecretari de defensa h...ngars faci pblic el mem...rndum que ha
aixecat tanta p...lseguera.
6. Ompliu els buits del text segent amb les vocals corresponents. Un cop corregit, prepareu-vos el text
perqu us el dictin.
Un n...mbrs grup dusuaris va viur... ahir una altr... j...rnada negr... a conseqncia de lav...ria de trens. Els
problemes ms importants es var...n pr...duir a les ln...s emp...rdaneses, amb la cancellaci de la m...tat dels
trens previst...s fins a primera hora de la tard... . Els ...fectats, av...rrits dhaver de s...p...rtar el servei deficient
que ...fereix lempresa pel reiterat inc...mpliment de lhorari, van celebrar una ass...mblea en qu es van
c...nstituir com a grup i van installar una taula per rec...llir signatures de queixa d...vant de diferents
estacions, signatures que preten...n portar a lrgan g...vernamental competent. A ms, els ...fectats
consider...n que ni la ret...laci, ni les s...rtides demergncia ni els av...ntatges per al j...vent i la gent gran sn
adequats. Lempresa ha anat tr...ient importncia als fets i els ha ...valuat com a lleus, tot i la freqncia amb
qu han oc...rregut d...rrer...ment.
18
Ortografia
Tema 4
LACCENTUACI
Laccentuaci grfica de les paraules est determinada per la posici que ocupa la sllaba tnica dins del
mot i per la terminaci de la paraula.
La sllaba tnica s la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de sllabes. Segons la posici
daquesta sllaba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrixols, tal com expliquem en el tema dedicat a
la sllaba.
En catal hi ha dos tipus daccent, lobert (greu) i el tancat (agut). Laccent obert recau sobre les vocals
obertes (a, e, o), i laccent tancat, sobre les vocals tancades (e, i, o, u). A continuaci us donem algunes pautes
per escriure b laccent sobre la e i la o.
E oberta / e tancada
La majoria de mots aguts, plans i esdrixols porten laccent obert.
Mots aguts
Mots plans
Mots esdrixols
Ortografia
19
LACCENTUACI
Tema 4
O oberta / o tancada
La majoria de mots aguts porten laccent tancat. En canvi, la majoria dels mots plans i esdrixols porten
laccent obert.
Mots aguts
Mots plans
Mots esdrixols
Mots aguts
Mots plans
Saccentuen sempre que no acaben en alguna de les terminacions anteriors: plstic, cid, mbil,
ntim, malvol, cnem, Campdevnol, dipsit, exmens
Mots esdrixols
Aquesta regla general serveix per a tots els mots, per cal anar amb compte amb els mots que contenen
diftongs.
Mots amb
diftong
decreixent
Mots amb
diftong creixent
Casos especials
Mots compostos
20
Ortografia
fisicoqumic, anglosax,
cardiovascular, socioeconmic
LACCENTUACI
Tema 4
Adverbis acabats
en -ment
Aix mateix, hi ha alguns mots que els parlants pronuncien de manera diferent a les regles daccentuaci i
que, per tant, se solen accentuar malament.
a) Alguns cultismes i mots dorigen estranger.
oce
timp
poliglot
elit
iber
xasss
Mots aguts
futbol
tiquet
hoquei
interval
obo
Raimon
Mots plans
intrfon
medulla
atmosfera
mssil
rptil
txtil
meglit
omplat
termstat
acne
Marrqueix
vking
Mots esdrixols
diptria
olimpades
aurola
Himlaia
Etipia
Hlsinki
isbara
pneumnia
czema
taca
perode
tila
b) Determinades formes del present dindicatiu i de subjuntiu dels verbs acabats en -iar.
jo estudio / canvio / copio / denuncio
Laccent diacrtic
Sanomena diacrtic laccent que susa per diferenciar dos mots que sescriuen igual per que tenen una
pronncia diferent i que, segons la regla general, no nhaurien de dur.
Verbs
sc (v. sser) / soc (soca)
s (v. sser) / es (pronom)
sn (v. sser) / son (ganes de dormir)
dna (v. donar) / dona (sexe femen)
dnes (v. donar) / dones (sexe femen)
fra (v. ser) / fora (adverbi)
Noms
bta (de vi) / bota (calat)
mra (fruita) / mora (rab)
s (animal) / os (ossamenta)
nt, nta (parents) / net, neta (adjectiu)
m (extremitat) / ma (possessiu)
rs (pregria) / res (cap cosa)
Altres formes
ms (quantitatiu) / mes (perode de lany)
b (riquesa; adverbi) / be (xai)
Ortografia
21
LACCENTUACI
Tema 4
uEXERCICIS
comite
pure
cinque
congres
mossen
ale
nomes
gairebe
cafe
pages
entes
fare
apren
impres
tambe
interes
aixo
espos
exclos
talos
resso
preso
allo
glorios
boiros
arros
pero
repos
aficio
coto
sino
difos
ambdos
refos
curios
inclos
2. Les paraules segents sn totes agudes. Poseu laccent a les que nhagin de portar.
riuet
algun
aixi
proces
colliu
llumins
crosto
respon
dema
Ramon
votacio
cigro
permis
porro
anireu
campio
aniran
avis
Ferran
espai
debil
orfe
nuvol
sortieu
reiem
fessin
diguessiu
cervol
deies
origens
llapis
cantaveu
telefon
parlavem
avisaven
fenomen
espaiosa
polvora
esglesia
hostilitat
patiria
Letonia
pertinent
ciencia
trajectoria
policia
ferestega
exigua
mengessin
camera
origen
dolcissima
5. Com haurem descriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posici de la sllaba tnica?
Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei
xandall
atmosfera
isobara
olimpiades
medulla
interfon
missil
dioptria
viking
pneumonia
futbol
xassis
reptil
termostat
textil
elit
periode
tulipa
omoplat
22
Ortografia
LACCENTUACI
Tema 4
Ortografia
23
Tema 5
LA DIRESI
La diresi s un signe ortogrfic () que sescriu damunt les vocals i i u per indicar que es pronuncien, o que
es pronuncien com a vocals i no com a semivocals o semiconsonants.
La diresi, doncs, fa les funcions segents:
a) Indica que la u es pronuncia en els grups qe, qi, ge, gi.
aiges, segent, qesti, freqent, ping, argir, adeqi, obliqitat
b) Indica que la i o la u damunt la qual hi ha la diresi no forma diftong amb la vocal en contacte.
ram, cocana, oda, herona, fortuta, pec, rell, dirn, crulla, protena, sussa, pasos
Tamb s el cas daquests temps verbals dels verbs de la 3a conjugaci linfinitiu dels quals acaba en
vocal+ir.
condum
conduu
condua
condues
conduen
condussis
condussin
condut/da
produm
produu
produa
produes
produen
produssis
produssin
produt/da
redum
reduu
redua
redues
reduen
redussis
redussin
redut/da
Aix mateix, tamb porten diresi les formes del singular i de la 3a persona del plural del present de
subjuntiu dels verbs linfinitiu dels quals acaba en vocal+ar:
denunci, denuncis, denuncin
actu, actus, actun
Hi ha altres mots en qu la diresi no s en sllaba tnica i, per tant, s ms difcil saber com sescriuen.
-tat: espontanetat, continutat, gratutat, herocitat, homogenetat
-al: esferodal, trapezodal, discodal
-itzar: europetzar, arcatzar
A banda daquests acabaments, tenim altres mots que cal aprendre que porten diresi.
agrament, possedor, intuci, allar, amonar, arrunar, atument, cossor, decament, dirtic, ensamada, esferedor,
esmortedor, genunament, sucida, trador, venat, vidutat
Aquests mots que acabem desmentar sn generalment derivats dun mot que t una i o una u tniques.
agrair agrament
ve venat
24
Ortografia
allo allar
sam ensamada
LA DIRESI
Tema 5
Remarques
Casos en qu ens estalviem la diresi:
Exemples
Quan la i o la u han de dur accent segons
les regles daccentuaci
agrair
agraint
agrair, agrairs, agrair, agrairem, agraireu, agrairan
agrairia, agrairies, agrairia, agrairem, agraireu, agrairien
uEXERCICIS
1. Separeu les sllabes daquests mots, marqueu-ne la tnica i poseu-los diresi, si cal.
veina:
becaina:
raim:
fruita:
geniut:
dia:
saim:
consequent:
transeunt:
diurn:
feina:
unguent:
riu:
aigua:
cofoi:
terraqui:
maleien:
produia:
boira:
peuc:
esmorteit:
antiguitat:
peulla:
introduiu:
almoina:
proteina:
joia:
heroina:
contribuissin:
taut:
palauet:
lluies:
cafeina:
2. Poseu les diresis que calguin en aquestes formes del verb traduir.
tradueixo
tradueixes
tradueix
traduim
traduiu
tradueixen
Ortografia
traduia
traduies
traduia
traduem
tradueu
traduien
tradueixi
tradueixis
tradueixi
traduim
traduiu
tradueixin
tradus
traduissis
tradus
tradussim
tradussiu
traduissin
tradueix
tradueixi
traduim
traduiu
tradueixin
25
LA DIRESI
Tema 5
amb diresi
arcaisme
egoista
canvii
reunificar
ateisme
intuicio
constituint
harmonium
constituia
contraindicat
suant
traduiria
queixa
diuretic
complaiem
proteinic
cuit
gratuitament
posseir
coieu
lluint
heroinoman
fiin
circuit
fluidament
deslluiment
reull
obeim
26
Ortografia
LA DIRESI
Tema 5
Com cada any el capella de la parroquia expressava el seu agraiment als fidels que havien omplert la capella
de Sant Ramon durant la celebracio de la Pasqua. I com cada any el public assistent era el mateix: en un banc,
lAntonia de cal Mas amb el seu marit, el Julia, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc seguent,
lIsaies Joan, proveidor de petits electrodomestics de gairebe tota la provincia, amb cara de no pair que la muller i
les filles lluissin un escot tan generos en una cerimonia tan assenyalada; a continuacio, la familia Pujals, que havia
contribuit a refer la teulada de lesglesia; uns bancs mes enlla, la Lluisa Roig... I podriem allargar i allargar la llista,
pero el fet que no continuem per aqui es que no volem que despres els omesos ens maleeixin els ossos dues
centuries seguides.
7. Finalment, poseu els accents i les diresis que falten en aquest text.
Despres dun instant desverament general, un treballador mes sere que no pas els altres va acostar-se amb
cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla
humana sino una pea escultorica. Laspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de lunic
ull encastat al mig del front daquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides
per lenderroc, van ser la causa que la invencio estrambotica quedes abandonada entre les ruines.
Cam de sirga, Jess Moncada
Ortografia
27
Tema 6
B/V
Actualment la be (b) i la ve baixa (v) es pronuncien de la mateixa manera en gran part del domini lingstic
catal, cosa que comporta problemes ortogrfics. Tenim, per, algunes regles que ens resolen alguns casos
de dubte.
Exemples
Excepcions
Davant l i r
Darrere m
Exemples
Darrere n
Tingueu present que els pseudoderivats, derivats dun mot llat, conserven la grafia llatina.
Primitius
Derivats
Pseudoderivats
avortar
avortament
aborci, abortiu
calb
calba, calbejar
calvcie
cervell
cervellet
cerebral, cerebel
corb (adj.)
corba
curvatura, curvilini
corb (ocell)
corbera
crvids
deure
devia
dbit
escriu
escrivent, escriv
escriba
llavi
llaviejar
labial
lliure
lliurement
llibertat, liberal
moure
movia, moviment
provar
emprovador, aprovar,
comprovable, provable
(que es pot provar)
Ls de b/v coincideix sovint amb el daltres llenges romniques, per no sempre s aix.
28
Ortografia
B/V
Tema 6
Sescriuen amb b:
abans
baf
berbena (planta)
bolcar
corb
riba
acabar
bar
berruga
boleiar
desimbolt
ribera
laba
basc
biga
bufeta
embenar
saba
arribar
beina
Biscaia
calb
rebentar
sab
autombil
bena (tira de fil)
bivac
comboi
rebolcar
treballador
alcova
avi
caravella
Crdova
Esteve
gravar
nvol
rave
taverna
verns
almvar
avorrir
cascavell
endvia
esvelt
haver
pavell
rovell
travar
Vesuvi
arravatar
avortar
cavall
envestir
fava
javelina
prevere
savi
trvol
voltor
avall
bava
civada
escriv
gavardina
lHavana
provar
sivella
vaixell
Sescriuen amb v:
advocat
avet
canvi
covard
espavilar
govern
llavi
raval
tvec
vedella
uEXERCICIS
1. Completeu les paraules segents amb b/v tenint en compte les regles que afecten aquestes dues lletres.
Aneu amb compte amb les paraules pseudoderivades.
bla...or
arxi...ament
cal...cie
vam...a
bre...etat
be...ia
la...ial
ca...ota
trium...ir
no...etat
esto...ar
sua...itat
escri...ia
estre...ar
lli...ertat
tram...ia
cla...ar
autom...il
o...lidar
escla...itud
ne...ar
mo...iment
re...ut
pro...abilitat
circum...allaci
subst. o adj.
esco......ra
ca......i
e......s
a......ici
co......at
verb
subst. o adj.
i......ent
bo......a
to......
o......ra
e......olic
Ortografia
ende...:
...ufetada:
m...il:
...adall:
tre...all:
tra...a:
...af:
ba...a:
a...s:
cal...:
29
B/V
Tema 6
...erns:
...olta:
...eina:
...ena:
n...ol:
...ala:
30
Ortografia
Tema 7
LES OCLUSIVES
Lescriptura de les grafies p/b, t/d i c/g (consonants oclusives) no presenta cap problema quan apareixen
a principi de sllaba. En canvi, quan es troben en posici de final de sllaba es pronuncien de la mateixa
manera.
sap / dissabte
potser / nord
sacsejar / cstig
Acaben en -d
Acaben en -g
Tingueu en compte que paraules com inic o oblic fan el femen amb -qua (iniqua i obliqua), mentre que les
paraules que acaben en -cu, com innocu o promiscu, fan el femen amb -cua (inncua i promscua).
b) Desprs de consonant o de vocal tona, en canvi, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats.
rab (arabesc), prncep (principat), superb (suprbia)
rpid (rapidesa), sord (sordes), sort (sorts)
cstig (castigar), amarg (amargar), fresc (frescor)
No sn comprovables per derivaci paraules com ara: sumand, subtrahend, baluard, tord, rang, mting,
pding, etc.
Hi ha paraules que no segueixen la norma de la derivaci: sn paraules que acaben en -c en lloc de -g. s el
cas de la primera persona del present dindicatiu, que acaba en -nc: vinc, venc, entenc, comprenc, etc.
I tamb daquests altres mots:
mnec (mnega), ferstec (ferstega), prssec (presseguer), nec (nega), rnec (rnega), crrec (crrega), esprrec
(esparreguer), fstic (fastiguejar), arbic (arbiga)
Ortografia
31
LES OCLUSIVES
Tema 7
Excepcions
En general escrivim p.
Grafies t/d
Exemples
En general escrivim t.
Excepcions
Grafies c/g
Exemples
Escrivim c davant c, t, z, s.
32
Ortografia
cc accident, succs
ct actor, recte
cz czema
cs sacsejar, sacs
Excepcions
LES OCLUSIVES
Tema 7
Escrivim g davant m, n, d, g.
gm fragment, augment
gn signar, magnfic
gd magdalena, maragda
gg suggerir, suggesti
u EXERCICIS
sociloga:
cida:
pedagoga:
fluida:
gallega:
polida:
grega:
malastruga:
geperuda:
vida:
austraca:
cega:
clida:
opaca:
plcida:
enemiga:
sortejar:
adobar:
abadia:
antiguitat:
enfangar:
verdor:
fastigs:
agudesa:
suprbia:
profunditat:
presseguer:
catalogar:
tombar:
amargor:
3. Ompliu els buits de les paraules segents amb p/b, t/d, c/g.
p/b
su...venci
ca...dell
...tima
ca...taire
a...te
t/d
ca...dal
su...til
ca...tenir
du...te
a...sncia
bu...llofa
a...vocat
a...mosfera
...nic
a...quisici
c/g
bi...llet
a...zar
a...miraci
co...na
reve...lla
mara...da
...zema
sa...s
au...ment
dra...ma
si...nificat
an...dota
si...natura
t...nic
co...nom
Ortografia
33
LES OCLUSIVES
Tema 7
5. Ompliu els buits del text segent amb les grafies corresponents (b/v/p/t/d/c/g).
Aquell home ra... vi...ia al nor... de ...iscaia i regenta...a des de feia molt de temps un clu... rne..., amb ...igues
fumades i rene...s escrits a les pare...s. Era alt i cal..., tenia una ...erruga al lla...i i se li perfila...a una incipient
cor...a de la felicita... Tenia per soci un paio norue..., fre..., prim com un esprre... i plli... com un glo... de llet,
que porta...a tot lhi...ern la mateixa ga...ardina, del qual es deia que era prfu... de la justcia del seu pas.
Forma...en una parella professional aparentment a...orrida, tot i que es mo...ien en un esplndi... autom...il
descapotable de color gro... que no passa...a desaperce...ut.
So...int ha...ien re...ut su...eriments annims perqu clausuressin el local, per ells es feien el sor... i es
tanca...en a qualsevol possibilita... de dile...
6. Completeu el text, si cal, amb b/p/t/d/c/g i, un cop corregit, prepareu-vos-el perqu us el dictin.
Quan... sa...s que la solitu... ser per sempre la teva companya de viatge po...s comprendre qu passa per la
men... dun aspiran... a sucida. Aix, s ara quan... enten... per qu lAlfre... ens impos amb severita... el csti...
de la seva mort, per qu el gran... ma... de les finances que ocupava el crre... ms prestigis en aquella
empresa dorigen arbi... ens sorprengu amb la seva decisi de deslliurar-se de la vida, una vida que, al
ca...davall, era ben seva. Ara b, lAlfre... havia nascu... un cli... dissa...te del mes de desembre i, segons els
astrle...s a qu massa sovin... sencomanava, noms havia estat aquesta circumstncia la causan... de la seva
mort.
34
Ortografia
Tema 8
S SORDA I S SONORA
La diferncia a lhora de pronunciar el so de la essa sorda [s] i el de la essa sonora [z] consisteix en la vibraci
de les cordes vocals. Aix, quan pronunciem una essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan
pronunciem una essa sonora, s que ho fan.
[z]
[s]
pesar
casa
zona
zinc
passar
caa
sona
cinc
Com es pot veure, el so de la essa es pot representar amb aquestes cinc lletres: s, ss, c, , z.
La essa sorda
La essa sorda es pot escriure amb les lletres s, ss, c, . Podem agrupar aquestes lletres en dos grups diferents
s/ss, duna banda, i c/, de laltra i, en certa manera, podem dir que cada mot sinclou en un daquests dos
grups.
Per saber si el so de la essa sorda sha descriure s/ss o b c/ cal tenir en compte que hi ha moltes paraules
que coincideixen amb altres llenges romniques. Aix, si en itali, francs o castell van amb z, c o , en
catal van amb c o . I si en una altra llengua romnica van amb s en catal van amb s o ss:
can, informaci, ofici, cent, lla, pina, citaci
fals, assass, sentiment, assenyalar, premissa, vicissitud, assentiment
Cal tenir present, per, que hi ha paraules que no coincideixen. Trobareu un quadre amb aquestes paraules al
final daquest tema.
s
Inici de paraula
ss
Abans o desprs
de consonant
atansar, precursor,
polsim, parsimnia
Final de paraula
cdula, cella,
citaci, civil
massa, assumpte,
discussi, agressor,
assegurana
Entre vocals
Merc, felices,
cacic, decisi
amenaar, allionar,
traut
sencer, vncer,
sentncia,
violncia
Remarques
En la majoria de paraules que comencen amb un prefix escrivim una sola s, per no en totes.
Ortografia
35
S SORDA I S SONORA
Tema 8
a- (asimtric)
alti- (altisonant)
ante- (antesala)
anti- (antisocial)
bi- (bisectriu)
contra- (contrasentit)
entre- (entresuat)
foto- (fotosntesi)
hipo- (hiposensible)
homo- (homosexual)
mono- (monosillbic)
psico- (psicosomtic)
as- (assegurar)
dis- (dissociar)
pres- (pressentir)
pros- (prosseguir)
res- (resseguir)
trans- (transsexual)
Els sufixos de derivaci -ana i -ena sempre sescriuen amb : enyorar enyorana, tmer temena. Cal
anar alerta, per, amb mots com dansa i defensa perqu no sn derivats.
La essa sonora
Per representar grficament el so de la essa sonora tenim dues grafies: s, z.
s
Excepcions
Inici de mot
Entre vocals
Desprs de
consonant
Remarques
Els mots compostos amb fons, dins i trans sescriuen amb una s per shan de pronunciar amb essa sonora:
enfonsar, endinsar, transistor, transitar, etc.
36
Ortografia
S SORDA I S SONORA
Tema 8
Cal tenir en compte que hi ha un grup de paraules que sovint sn pronunciades errniament ja que ho fem
amb el so de la essa sorda en lloc de fer-ho amb el de la sonora. Vegem-ne algunes:
Noms de lloc: sia, Camarasa, Freser
Noms de persona: Csar, Eusebi, Susanna
Paraules que en castell acaben en -s, per no en catal: tesi, crisi, anlisi, dosi
Altres: anestsia, asil, gasa, presumpte, fase, casino, paisatge, medusa
Finalment, i tal com hem dit, hi ha un seguit de paraules que sovint escrivim malament per influncia
daltres llenges romniques.
Paraules que sescriuen amb s o ss:
alferes
barns
calabs
Crsega
embarassar
gessam
massap
pissarra
ris
squia
tros
arrebossar
basar
capats
dansa
esbs
hissar
masss
plissa
Saragossa
sussa
Tunis
arrissar
bus
carrossa
disfressa
gasela
Ignasi
Mequinensa
pretensis
Sardenya
taps
verns
arrs
cabs
cassola
drassana
gaseta
llapis
Monts
quars
sarsuela
tassa
Vinars
assot
Cadis
cervesa
Eivissa
garsa
masmorra
mostassa
regalssia
sentinella
tossut
xers
botzina
ximpanz
zinc
bronze
zebra
donzella
zfir
benzina
senzill
zenit
u EXERCICIS
prince...a
portugue...a
barone...a
belle...a
ferme...a
dee...a
marque...a
gentilici
substantiu abstracte
derivat dadjectiu
substantiu femen
Ortografia
creen...a
pan...a
alian...a
esperan...a
renaixen...a
recompen...a
inten...a
coneixen...a
bonan...a
son...a
ordenan...a
estan...a
37
S SORDA I S SONORA
Tema 8
imprimir:
emetre:
dividir:
remetre:
explotar:
discutir:
transmetre:
cometre:
passos
passar
taps
reps
inters
mats
s
esps
gas
llis
grossos
grossria
accs
gos
sus
mas
lla
pags
nas
38
Ortografia
Tema 9
so sord
xiular
peixateria
faig
Txquia
G/J (TG/TJ)
Exemples
Excepcions
Els mots amb els grups -jecc- i -ject-: objecci,
objectar, injecci, injectar, trajectria, projecci
Escrivim j al davant
de a, o, u.
jard, menjar
jove, rajol
juvenil, ajuda
Totes les formes del verb jeure: jec, jeus, jeu, jiem
Una srie de noms propis, dorigen hebreu: Jess,
Jesucrist, Jeremies, Jehov, Jeroni, Jerusalem, jesuta,
Jernim
Altres mots, com ara: jerarca, jersei, majestat,
jeroglfic
Escrivim g al davant
de e, i.
gener, mengen
girafa, mgic
IG/TX
Les grafies ig i tx representen el mateix so quan sn a final de mot. En cas de dubte els derivats dels mots
que acaben amb aquest so ens indiquen amb quines lletres shan descriure.
El grup tx sempre alterna amb -tx- en els
derivats.
escabetx escabetxada
despatx despatxar
bateig batejar
boig bogeria
mig mitjana
lleig lletgesa
Tingueu en compte que no hi ha cap paraula que acabi amb els dgrafs tg o tj.
Ortografia
39
Tema 9
X/IX
La lletra x representa diversos sons:
taxi, fix, explotar
examen, exemple, hexgon
maduixa, xiclet, carxofa
Escrivim x
Escrivim ix
Darrere de vocal
u EXERCICIS
Sn excepcions
40
Ortografia
escabe...ar:
mi...ana:
sorte...os:
bloque...ar:
bate...os:
mare...ar:
ra...ol:
capri...s:
despa...ar:
rebu...ar:
Tema 9
3. Completeu amb ig/ix/x i escriviu el plural (mascul i femen) i un verb derivat de cada paraula.
Mascul plural
Femen plural
Verb derivat
lle...
anne...
flu...
fi...
bo...
ba...
ro...
co...
4. Completeu aquests mots amb j/g/tj/tg/tx/ig/x/ix. Tingueu en compte que nhi ha 9 que es poden completar
amb ms duna opci.
...ile
ta...a
tor...a
a...udar
fe...isme
...ec
corre...ir
...ep
...au...a
Fli...
...oc
...i...ona
mi...eta
...e...nia
ma...scula
...aciment
refle...
lle...iu
ra...ar
va...a
Cui...
mere...o
via...e
fa...enda
ven...ar
...arampi
esque...
missa...e
bol...evic
pu...ant
e...tin...ir
ma...
Ca...mir
...erro
esbia...ada
rau...a
bi...est
e...ut
r...im
fa...eda
5. Completeu aquest text amb les lletres que calguin. Un cop corregit, prepareu-vos-el perqu us el dictin.
La tra...ectria del nostre persona...e est farcida d...its de presti...i mundial que fan considerar el
su...eriment dinvestir-lo doctor honoris causa tot un encert. Tot i que en els anys de ...oventut visqu amb
e...altaci lingrs en un monestir ...esuta, ms endavant, arran dun brevssim perode destiue... al ...ad,
descobr la seva veritable vocaci i opt per canviar de professi. Aleshores diri... la seva tra...ectria cap
a lantropolo...ia, una matria que sempre li havia suscitat un gran inters, disciplina de la qual avui sel
considera un ...eni. Els seus estudis han contribut a des...ifrar els ...eroglfics e...ipcis ms comple...os que han
suportat el pas del temps i que ...uguen un paper fonamental en el cone...ement del passat de la humanitat.
Ortografia
41
Tema 10
M (MPC, MPT), N
Quan m i n van al davant duna consonant poden ocasionar problemes ortogrfics ja que tenen gaireb el
mateix so:
Tho pots combinar per compaginar els dos cursos o has de canviar dhorari?
Escrivim n
Davant ff
En els prefixos
circum- i amfi-
circumvallaci, circumferncia,
amfiteatre, amfibi
Davant v
Excepcions
benparlat
enmig, granment, tanmateix
Escrivim n en els mots comenats per con-,
en-, in-:
confitar, conferncia, confessi
enfonsar, enfilar, enfeinat
informar, infinit, infermer
circumvallaci, tramvia i triumvir
(i derivats)
Remarques
Mots que sescriuen amb m
mpt
mpc
El ttol de comte est per damunt del de vescomte i per sota del de marqus.
He perdut el compte de les trucades que he fet aquest mes.
Vs amb compte de no caure!
El banc li ha cancellat el compte corrent.
Tenim el costum dexplicar-li un conte abans danar a dormir.
u EXERCICIS
42
Ortografia
M (MPC, MPT), N
Tema 10
mb
nv
mv
co.....usi
i.....usi
sa.....aina
c.....ora
.....ora
circu.....lex
xa.....r
e.....arfegar
i.....ernal
pa.....let
co.....ort
ni.....a
li.....tic
co.....raria
co.....abular
e.....urismar
mortal:
fallible:
mbil:
voluntari:
millorable:
pacient:
prudent:
manejable:
material:
fidel:
vermell:
mid:
fang:
car:
bala:
barca:
malalt:
vell:
mandra:
dol:
gran:
marc:
magatzem:
faixa:
pedra:
noble:
Ortografia
43
Tema 11
R/RR
La lletra r pot representar dos sons diferents segons la posici en qu apareix, el so simple i el so mltiple:
carota, pare, corall, perill
rata, roca, enraono, colrar
A lhora descriurels, per, noms la erra mltiple ofereix una certa dificultat, ja que es pot escriure de dues
maneres: amb r o amb rr.
Escrivim r
Escrivim rr
A comenament de mot
Darrere de consonant
Entre vocals
Remarques
a) Els mots compostos i derivats
En un mot format per una paraula o un prefix que acaba en vocal i una altra que comena amb r no doblem
la erra, encara que quedi entre dues vocals.
aantiautobicocontraextrafoto-
artmic
antireligis
autoretrat
bireactor
coreligionari
contrareforma
extraradi
fotoreproducci
grecoinframonomultineopolipreradio-
grecorom
infraroig
monorail
multiracial
neoromnic
polirtmia
prerom
radioreceptor
semisobresuprateletermotriultravice-
semirecta
sobrerealitat
suprarenal
telereceptor
termoregulaci
trirectangle
ultrarpid
vicerector
Hi ha altres mots compostos en els quals tampoc no doblem la r: dentirostre, eradicar, bielors,
otorinolaringleg, etc.
b) Emmudiment de la erra final
En la majoria dels mots la erra final no sona, la qual cosa comporta sovint problemes ortogrfics. Aix, cal
recordar que sescriuen amb r final mots com:
44
Exemples
Excepcions
carrer carrer
clar clarejar
por poruc
paper paperera
flor florir
Ortografia
R/RR
Tema 11
A ms, cal anar amb compte de no confondre les dues formes de la tercera persona del singular del passat,
que tenen una mateixa pronncia en catal oriental:
mir, escop
va mirar, va escopir
Finalment, cal tenir present que no pronunciem la primera r de la paraula arbre ni la de les formes de
linfinitiu, el futur i el condicional del verb prendre i els seus derivats i compostos, com aprendre, comprendre
o corprendre.
u EXERCICIS
1. Completeu els mots segents amb r o rr i escriviu cada mot al costat de la seva definici.
co...eferent, ba...al, anti...bic, con...eu, pre...ogativa, e...adicar, pre...equisit, i...isori, contra...estar, i...adiar
Privilegi, grcia, exempci, de qu frueix un cos poltic o una persona:
Requisit previ a un altre o altres requisits:
Atuell per contenir lquids, de formes i matries diverses:
Llevar radicalment:
Anullar els efectes (duna fora, duna acci, etc.), mitjanant una altra:
Que fa riure:
Un cos, llanar rajos de llum, de calor, (sobre alguna cosa):
Plantaci que hom explota:
Que designa el mateix referent que un altre element:
Que prev o combat la rbia:
ell va fondre
ell fongu
jo fondr
aprens
temies
conec
tingussim
prenem
planyut
corries
Ortografia
45
R/RR
Tema 11
desfs
pertany
percebien
canya:
vidre:
mercat:
venda:
carxofa:
cendra:
buit:
carn:
gris:
ferro:
46
Ortografia
potse...
clixe...
atza...
seito...
hindu...
estupo...
robi...
cartro...
melo...
fre...
clamo...
llumi...
ple...
lleuge...
fino...
calo...
Tema 12
L/LL/LL
En catal hi ha fora paraules que tenen repetit el so de la ela, s a dir, la ela geminada. La pronncia, per,
sovint no marca clarament aquest so, la qual cosa comporta problemes ortogrfics a lhora descriure
aquestes paraules.
Com a regla general, cal recordar que sescriuen amb ela geminada:
a) Els mots comenats per:
allcollillmillsill-
-ella
-ellar
-illa
-illar
c) Paraules com:
ampulls
Avell
bllic
Brusselles
calligrafia
cellofana
cllula
circumvallaci
constellaci
corall
cristall
ellipse
excellent
expellir
falla
fallera
fllic
filloxera
galls
gallicisme
hellnic
idilli
imbecillitat
installar
intellectual
intelligent
libllula
lilliputenc
lulli
malleable
medulla
metllic
miscellnia
mollusc
nulla
palliar
pllid
parallel
pellcula
penicillina
pollen
polluir
protocollari
pullular
pusillnime
putxinelli
rebelli
satllit
sigills
sollicitar
tarallejar
violoncellista
xarello
xitxarello
Tamb cal tenir present que les parelles segents, entre altres, tenen un significat diferent segons que
duguin ela geminada o no en duguin:
allocuci (discurs) / elocuci (dicci)
alludir (esmentar) / eludir (evitar)
Ortografia
47
L/LL/LL
Tema 12
u EXERCICIS
lcit:
localitzable:
legtim:
lgic:
les:
literari:
fran........
p........
most........
parc........
cand........
gas........
esqu........
varic........
passar........
t........
mortad........
pam........
arg........
clorof........
mut........
l........
gor........
cav........
cercav........
f........
Cam........
pup........
p........
tequ........
ampu.....s:
p.....id:
so.....:
he.....nic:
conci.....i:
co.....aborar:
inte.....igent:
co.....idir:
to.....erar:
nu.....:
e.....aborar:
po.....uir:
rebe.....:
ga.....ant:
so.....icitar:
a.....egre:
de.....egat:
a.....udir:
a.....ucinar:
tranqui.....:
48
Ortografia
L/LL/LL
Tema 12
Ortografia
49
Tema 13
H
La lletra hac, que es conserva per raons etimolgiques, no representa avui cap so, tret dalguns casos
donomatopeies i de mots manllevats daltres llenges:
ha, ha, ha!; he, he, he!; ehem
handicap, hawai, Hlsinki, hippy, Shara
Conv recordar les paraules que porten hac i tamb fixar-se en les diferncies que hi ha respecte a altres
llenges.
Per exemple, escrivim amb hac:
haixix
ham
hmster
handbol
harmonia
hecatombe
hectolitre
hellnic
hemisferi
hemorrgia
hendecasllab
heptgon
herldic
herba
hereu
hrnia
heterosexual
hexgon
higiene
hiprbole
hiptesi
hissar
hivern
homicida
homogeni
hoquei
hort
humitat
ahir
alcohol
aleshores
alhora
conhort
cohesi
cohibir
exhalar
exhaurir
inherent
inhibir
menhir
subhasta
subtrahend
tothom
tothora
Per tingueu en compte que sescriuen sense hac paraules com ara:
avui
benaurat
Bo
cacauet
coet
exuberant
Ester
Judit
malaurat
Ma
orfe
orxata
tru
Tall
Remarques
Cal fixar-se en els homnims o parnims. Per exemple, cal distingir b:
ha: forma del verb haver
ah!: interjecci
a: preposici
50
Ortografia
Tema 13
u EXERCICIS
1. Completeu amb hac aquestes paraules, si cal, i escriviu un verb derivat de cadascuna.
...bil:
...ombra:
...umit:
...ospital:
...ereu:
...igiene:
...orgull:
...omogeni:
...um:
...armonia:
...ivern:
...oste:
...al:
...rnia:
...ona:
...gil:
...mfasi:
...imant:
2. Algunes daquestes paraules han perdut la hac. Ratlleu les que estiguin mal escrites i escriviu-les
correctament.
air ahir
inalar
ermtic
emorrgia
Ma
erba
Tall
exaustiu
ostatge
cacauet
avui
iptesi
totom
orfe
inibir
exultant
exibir
stia
ermit
Elisabet
ind
orxata
exaurir
subasta
Zuric
emicicle
anel
endecasllab
aderir
tru
Bo
malaurat
Vic
Ester
coesi
exorbitant
isard
coet
menir
ortodox
conort
coibir
exgon
Montblanc
3. Completeu els espais en blanc amb un dels mots indicats, com en lexemple.
i/hi: Hi va anar i en va tornar rpidament.
1. si/s/shi: Vam dir que ................ al metge quan ens va preguntar ................ volem saber el sexe de la criatura
................ ................ posava b (en lecografia).
Ortografia
51
Tema 13
2. amb/em/ham/hem: ................ preguntat quina diferncia de gust hi ha entre el peix pescat ................ un
................ i el pescat ................ xarxa, per ................ penso que no ................ ents res.
3. as/has: Sempre ................ de fer veure que et guardes un ................ a la mniga.
4. o/ho: Vols conduir tu ................ vols que ................ faci jo?
5. li/lhi: Recorda que, al Marc, ................ havies de portar el dcim de la loteria i que encara no ................ has
portat.
6. a/ha: ................ veure, qui ................ llenat aquests papers?
7. mi/mhi: A ................ no ................ veuran pas, en un parc temtic.
8. e/eh/he: ................, Vicen, des que vaig assistir a les teves classes sempre ms ................ distingit la ................
oberta de la ................ tancada.
9. ni/nhi: ................ que tu ho vulguis no ................ portar cap.
10. sabia/shavia: ................ oblidat lagenda a loficina i ara no ................ on havien quedat.
52
Ortografia
Morfosintaxi
Tema 1
LORACI
Loraci s la unitat mnima de comunicaci amb sentit complet.
Aquesta unitat la formen paraules, que podem agrupar en diverses categories gramaticals:
Categoria
Definici
Exemples
Substantius
Adjectius
Determinants
Verbs
Pronoms
Preposicions
Conjuncions
perqu, quan, si
Adverbis
Lestructura bsica de loraci, la formen un sintagma nominal, que fa la funci de subjecte, i un sintagma
verbal, que fa la funci de predicat.
SN (Subjecte) + SV (Predicat)
El nucli del subjecte pot ser un substantiu o un pronom, al qual satribueix lacci o la qualitat expressada pel
verb.
LArnau ha dormit tota la nit. / Ell ha dormit tota la nit.
El meu gat s molt esquerp.
Aquest mas t el sostre malms.
Fixeu-vos, per, que tant el subjecte com el verb duna oraci poden no aparixer. Si aix passa amb el
subjecte, parlem doracions amb el subjecte elidit. Quan passa amb el verb, ho podem marcar amb una
coma. Tant en un cas com en laltre, aquests elements queden sobreentesos pel context; per tant, s com si
hi fossin.
54
Morfosintaxi
LORACI
Tema 1
Marxarem dhora.
Jo estudio a la biblioteca. Ella, a casa.
Rebaixes!
De fet, en la nostra parla quotidiana, trobarem molts exemples dexpressions que suprimeixen un o altre
element, tot i tractar-se doracions.
El verb s lelement clau de loraci. Per tant, no hi ha cap oraci sense verb. Ara b, s que hi ha oracions
sense subjecte. Es tracta de les oracions impersonals, dins les quals hem dincloure les passives
pronominals, les que tenen com a nucli el verb haver-hi o verbs de comunicaci utilitzats en tercera persona
del plural i les oracions amb verbs meteorolgics.
Es viu b al teu pas.
s dhora encara.
Hi ha dinar per a tothom.
Diuen que lequip baixar a segona.
Aquest vespre ha plogut molt.
Recordeu que el verb haver-hi noms es conjuga en singular i que el sintagma nominal que
lacompanya fa la funci de complement directe i no de subjecte.
Hi han escamarlans per a tothom.
Hi ha escamarlans per a tothom.
Per identificar el subjecte daquestes doracions, que de vegades confonem amb el complement directe, cal
tenir present la regla de concordana, segons la qual el subjecte i el verb duna oraci sempre concorden
en nombre i persona.
Sexpressa molt malament, aquest poltic. / Sexpressen molt malament, aquests poltics.
V
S
V
S
Ja ha sortit el tren de rodalies. / Ja han sortit els trens de rodalies.
V
S
V
S
Magraden les telenovelles de la tarda. / Magrada la telenovella de la tarda.
V
S
V
S
Loraci passiva
Dins aquest tipus doracions, hi trobem dos grups: les passives perifrstiques i les passives pronominals.
Morfosintaxi
55
LORACI
Tema 1
La passiva perifrstica
Aquest tipus doracions, tot i que segueixen lestructura bsica de loraci (SN + SV), alteren lordre
normal dels components per ressaltar el complement directe. El subjecte de loraci activa passa a ser el
complement agent en la passiva i el complement directe de loraci activa passa a ser el subjecte pacient. El
verb, a ms a ms, adopta una forma perifrstica (daqu el nom), constituda pel verb ser o sser + el participi
del verb transitiu, que concorda amb el subjecte.
La policia va detenir un grup de delinqents.
S
V
CD
La passiva pronominal
Aquestes oracions les utilitzem quan no volem indicar quin s el subjecte de lacci; per tant, sn oracions
impersonals. El verb est format pel pronom es + el verb conjugat en tercera persona.
Es menja b en aquest restaurant.
Com a oracions impersonals, doncs, s incorrecte acompanyar el verb dun complement agent:
Daltra banda, en cas que el verb regeixi, s a dir, demani o exigeixi, complement directe, si aquest est en
plural, shi pot fer concordar.
Es recull molt poca aigua a lestiu.
CD
Es cull / Es cullen moltes maduixes a lestiu.
CD
56
Morfosintaxi
LORACI
Tema 1
Coordinades
Juxtaposades
Subordinades
u EXERCICIS
1. Digueu quina categoria gramatical tenen els mots subratllats daquest text.
Els bombers van rescatar illesos quatre joves que havien quedat incomunicats quan practicaven barranquisme.
Lavs de la desaparici dels joves es va rebre abans-dahir per fins avui no sha acabat el rescat daquest grup,
format per un noi i tres noies.
2. Identifiqueu el subjecte i el predicat de les oracions segents. Si el subjecte est elidit, especifiqueu-ho.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
3. Digueu quines daquestes oracions sn impersonals i quines no, i daquestes ltimes indiqueu-ne el
subjecte.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Morfosintaxi
57
LORACI
58
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Morfosintaxi
Tema 1
Tema 2
el
Femen
la
Plural
els
les
Remarques
Quan fem enumeracions, s aconsellable precedir de larticle corresponent cada substantiu, sobretot quan
lenumeraci cont mots amb gneres diferents.
He comprat els psols, les patates, el pa i larrs.
Els dies de la setmana no porten article quan susen com a adverbis, per s que en duen quan susen com a
substantius.
Dimarts tinc hora al metge. (Noms aquest dimarts.)
El dimecres vaig a dansa. (Tots els dimecres, cada dimecres.)
s incorrecte ls de larticle davant dinfinitius amb valor verbal i doracions subordinades substantives.
El caminar s saludable.
Caminar s saludable.
El que mhagis convidat a la festa em fa molta illusi.
Que mhagis convidat a la festa em fa molta illusi.
Dins dun text, escrivim amb minscula larticle que precedeix alguns topnims.
la Bisbal dEmpord, el Vendrell, els Hostalets de Pierola, Castellar de nHug
En canvi, en les adreces larticle sescriu amb majscula, ja que inicia frase.
43700 El Vendrell
Morfosintaxi
59
Tema 2
Pel que fa al nom de les comarques, tret de la dOsona, la resta duen article.
el Pla de lEstany, lAlta Ribagora, la Selva
Cal tenir en compte que larticle definit mascul i el neutre tenen la mateixa forma: el. Per tant, la forma lo per
a larticle neutre s incorrecta.
No et pots imaginar lo que mha dit.
No et pots imaginar el que mha dit.
Aix s lo millor que li podia passar.
Aix s el millor que li podia passar.
Avui a lo millor ve en Roger a dinar.
Avui potser ve en Roger a dinar.
Tu no saps lo animal que s!
Tu no saps com ns, danimal!
Ara ve lo bo!
Ara ve el que s bo.
Lapstrof
Els articles el i la sapostrofen davant de mots que comencen en vocal, precedida o no duna hac.
masculins
laltaveu, lhabitatge
lexpedient, lhelicpter
linfermer, lhistoriador
lofici, lhorari
luniversitari, lhumanisme
femenins
lacta, lharmonia
lespcie, lherba
lilla, lhpica
lona, lhora
lungla, lhulla
Tingueu en compte, per, que larticle femen no sapostrofa davant de paraules femenines que comencen
en i, u, hi i hu tona.
la investigaci, la instncia, la infermera, la infncia; la historiadora, la hisenda, la historieta; la universitria, la ubicaci,
la unificaci, la urgncia; la humitat, la humiliaci, la humilitat
Pel que fa a la preposici de, sempre sapostrofa davant dun mot que comena en vocal o en vocal + hac.
dAustrlia, dhandbol, despera, dherba, dinici, dhisenda, dofici, dhora, dunitat, dhumor
Remarques
No sapostrofen
60
Morfosintaxi
Tema 2
d) per tradici:
la una (hora), la host, la ira i la Haia
Sapostrofen
Pel que fa a ls de lapstrof amb les sigles, tant si es pronuncien com un mot com si es lletregen, segueixen
les mateixes normes que acabem de veure. Cal tenir en compte, a ms, que les sigles que es lletregen i
comencen amb una consonant sapostrofen si aquesta es pronuncia amb una vocal inicial.
No sapostrofen
Sapostrofen
Quant a la preposici de, noms sapostrofa davant de sigles que comencen en vocal: dADN, dIRPF, dUGT,
per de FP, de LSD.
Les contraccions
Els articles definits el i els es contrauen amb les preposicions a, de, per i amb la partcula ca, mentre que larticle
personal en noms es contrau amb aquesta ltima.
+
a
de
per
ca
el
al
al Girons
del
del Tarragons
pel
pel cam
cal
cal metge
els
als
als estudiants
dels
dels amics
pels
pels carrers
cals
cals avis
en
can
can Manel
Tingueu en compte que la contracci es desf quan precedeix un mot que comena en vocal o vocal + hac.
+
a
de
per
ca
Morfosintaxi
el
a l
a lEmpord
de l
de lUrgell
per l
per lhoritz
ca l
ca loculista
en
ca n
ca nEnric
61
Tema 2
b) Indefinits
Singular
Plural
Mascul
un
uns
Femen
una
unes
c) Personals
Singular
Mascul
en
Femen
na
En singular, els noms propis de persona poden anar precedits tant de larticle personal (en / na / n ) com de
larticle definit (el / la / l ), per no en plural, ja que larticle personal noms t les formes del singular: el / en
Codina, per els Codina.
Demostratius
Els demostratius determinen la proximitat o la llunyania respecte a lespai que ocupen els interlocutors o
respecte a elements apareguts en el discurs. Dacord amb aix, tradicionalment sha establert un sistema
de tres graus segons si es parteix de lespai de lemissor (primer grau), del receptor (segon grau), o si es
tracta dun espai lluny a aquests (tercer grau). Val a dir, per, que en lactualitat aquesta distinci ha quedat
reduda a dos graus: aquest i aquell (amb les variants flexives respectives).
1r
grau
Singular
Plural
Mascul
aquest
aquests
Femen
aquesta
aquestes
Neutre
2n
grau
Mascul
aqueix
aqueixos
Femen
aqueixa
aqueixes
Neutre
3r
grau
aix
Mascul
aquell
aquells
Femen
aquella
aquelles
Neutre
all
Possessius
62
Morfosintaxi
Tema 2
Possessius tnics
1a pers.
Un possedor
2a pers.
3a pers.
1a pers.
Diversos
possedors
2a pers.
3a pers.
Mascul
Femen
Mascul
Femen
Mascul
Femen
Mascul
Femen
Mascul
Femen
Mascul
Femen
Possessius tons
Mascul
1a pers.
Femen
Mascul
2a pers.
Femen
Mascul
3a pers.
Femen
Singular
meu
meva
teu
teva
seu
seva
nostre
nostra
vostre
vostra
seu
llur
seva
Singular
mon
ma
ton
ta
son
sa
Plural
meus
meves
teus
teves
seus
seves
nostres
vostres
seus
seves
llurs
Plural
mos
mes
tos
tes
sos
ses
Els possessius tons acompanyen noms de parentiu i formen part dalguns tractaments protocollaris.
El caldo de ma mare s el millor que he tastat mai.
Lhomilia de Sa Santedat ha estat llarga i avorrida.
Les formes llur, llurs sempre han de fer referncia a diversos possedors.
El manifestant assistir a lacte amb llurs pancartes.
Els manifestants assistiran a lacte amb llurs pancartes.
Els manifestants assistiran a lacte amb llur pancarta.
Els possessius tnics tant poden anar al davant com al darrere del nom que acompanyen. Quan van al
davant sempre els precedeix un article, per no quan van al darrere.
Hi anirem amb el meu cotxe.
Vindr un cos meu que viu al Jap.
Pel que fa a la posici dels possessius tons, van sempre al davant del nom que acompanyen i no els
precedeix cap altre determinant.
Hi anirem amb el cotxe de mon pare.
Morfosintaxi
63
Tema 2
Interrogatius
Mascul
Femen
Singular
quin
quina
Plural
quins
quines
Els quantificadors
Els quantificadors expressen quantitat o assenyalen algun tipus despecificaci de carcter numric. Es
divideixen en numerals, quantitatius i indefinits.
Numerals
a) Cardinals
Fan referncia a una quantitat exacta. No tenen flexi de gnere ni de nombre, tret de les formes un, dos i
cent (aquesta ltima sols t flexi de gnere en plural).
Ha aconseguit dos entrades per al concert davui.
Ha aconseguit dues entrades per al concert davui.
Xifra
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
64
Morfosintaxi
Numeral
u, un / una
dos / dues
tres
quatre
cinc
sis
set
vuit
nou
deu
onze
dotze
tretze
catorze
quinze
setze
disset
divuit
dinou
vint
Xifra
21
22
23
30
31
32
40
50
60
70
80
90
100
110
125
200
500
1.000
10.125
65.389
Numeral
vint-i-u, vint-i-un / vint-i-una
vint-i-dos / vint-i-dues
vint-i-tres
trenta
trenta-u, trenta-un / trenta-una
trenta-dos / trenta-dues
quaranta
cinquanta
seixanta
setanta
vuitanta
noranta
cent
cent deu
cent vint-i-cinc
dos-cents / dues-centes
cinc-cents / cinc-centes
mil
deu mil cent vint-i-cinc
seixanta-cinc mil tres-cents vuitanta-nou
Tema 2
Usem la forma u quan el cardinal t valor ordinal, com tamb quan ens referim al nom del nmero.
Va ser el nmero u de la promoci.
El bitllet de loteria acaba en u.
Quan els numerals cardinals sutilitzen amb valor ordinal han danar darrere del nom i sempre en mascul (hi
ha implcit el mot nmero).
El que et dic ho trobars a la pgina (nmero) dos.
Com que la fila (nmero) u estava plena, no he comprat les entrades.
Recordeu que noms escrivim guionet entre les desenes i les unitats (vint-i-dues, trenta-un), i entre les
unitats i les centenes (dos-cents, cinc-centes).
b) Ordinals
Fan referncia a lordre. Tots els ordinals tenen flexi de gnere i de nombre.
Xifra
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
30
100
1.000
Morfosintaxi
Singular
Mascul
primer
segon
tercer
quart
cinqu
sis
set
vuit
nov
des
onz
dotz
tretz
catorz
quinz
setz
disset
divuit
dinov
vint
vint-i-un
vint-i-dos
vint-i-tres
trent
cent
mil
Femen
primera
segona
tercera
quarta
cinquena
sisena
setena
vuitena
novena
desena
onzena
dotzena
tretzena
catorzena
quinzena
setzena
dissetena
divuitena
dinovena
vintena
vint-i-unena
vint-i-dosena
vint-i-tresena
trentena
centena
milena
Plural
Mascul
primers
segons
tercers
quarts
cinquens
sisens
setens
vuitens
novens
desens
onzens
dotzens
tretzens
catorzens
quinzens
setzens
dissetens
divuitens
dinovens
vintens
vint-i-unens
vint-i-dosens
vint-i-tresens
trentens
centens
milens
Femen
primeres
segones
terceres
quartes
cinquenes
sisenes
setenes
vuitenes
novenes
desenes
onzenes
dotzenes
tretzenes
catorzenes
quinzenes
setzenes
dissetenes
divuitenes
dinovenes
vintenes
vint-i-unenes
vint-i-dosenes
vint-i-tresenes
trentenes
centenes
milenes
65
Tema 2
c) Partitius
Fan referncia a una part dun conjunt. La majoria de les formes coincideixen amb les dels ordinals, si b nhi
ha daltres que no: ter, dcim (tamb des), centsim (o cent), millsim (o mil) i mig.
Noms una quarta part dels inscrits sha presentat a lexamen final.
Segons lOMS, un ter de la poblaci mundial no t accs a laigua potable.
Ens partim mitja poma?
No hem de confondre les formes mig (amb les variants flexives mitja / mitjos / mitges) i mitj (mitjana /
mitjans / mitjanes). Tal com hem vist, mig significa que forma la meitat dun tot, mentre que mitj vol dir que
s igualment lluny de dos extrems.
Som al punt mitj de lilla.
Mapassionen les novelles de ledat mitjana.
Com endrapa! Sha menjat mitja barra de pa.
La notcia ha commocionat mig pas.
Quantitatius
Els quantitatius fan referncia a una quantitat sense precisar-la. Nhi ha que tenen flexi de gnere i nombre
i daltres que no.
Singular
Mascul
Plural
Femen
Mascul
quanta
molta
poca
tanta
quants
molts
pocs
tants
bastant
quant
molt
poc
tant
Femen
bastants
gaire
quantes
moltes
poques
tantes
gaires
ms
menys
prou
massa
fora
gens
Encara fa bastantes faltes dortografia.
Encara fa bastants faltes dortografia.
No hi haur proutes cadires ni prous ordinadors.
No hi haur prou cadires ni prou ordinadors.
Tinc masses ganes de marxar de viatge.
Tinc massa ganes de marxar de viatge.
66
Morfosintaxi
Tema 2
Ha comprat forces coses.
Ha comprat fora coses.
Recordeu que en frases interrogatives, condicionals i negatives lequivalent de poc s gaire, i no pas molt o
massa.
No tinc molts amics.
No tinc massa amics.
No tinc gaires amics.
Cal anar amb compte a no confondre els quantitatius quant i tant amb les formes quan i tan.
Quant valen aquestes arracades?
Digueu-me quan arribareu.
T tant fred que ha de dormir amb pecs.
La Nria mha dit que ha conegut un noi tan encantador.
Indefinits
Els indefinits designen duna manera vaga o general. En alguns casos presenten formes diferents segons si
funcionen com a pronoms o com a especificadors.
Pronoms
alg
altre
cada u
cadasc
Especificadors
algun / alguna / alguns / algunes
altre / altra / altres
cada un / cada una
cadascun / cadascuna
cert / certa /certs /certes
diferents
hom
mateix / mateixa / mateixos / mateixes
ning
qualsevol
quelcom
res
tal
tot
tothom
un / una / uns / unes
qualsevol / qualssevol
tal / tals
tot / tota / tots / totes
un / una / uns / unes
La forma tot susa sempre en mascul quan determina un topnim que no va precedit darticle.
Avui plour a tot Catalunya.
No s correcte ls de mateix com a pronom amb valor referencial (s a dir, quan sutilitza per substituir un
substantiu esmentat abans), tot i que s s correcte com a pronom quan significa la mateixa cosa.
Morfosintaxi
67
Tema 2
Feu saber a les parts que poden impugnar el recurs dapellaci o b adherir-se
(valor referencial)
al mateix.
Feu saber a les parts que poden impugnar el recurs dapellaci o b adherir-shi.
Sempre passa el mateix quan anem de viatge.
(valor referencial)
(= la mateixa cosa)
Daltra banda, mateix tamb ens serveix per expressar mfasi quan acompanya un substantiu o determinats
pronoms o adverbis, en substituci de lincorrecte *propi.
Els propis directius han dimitit desprs de conixer el resultat de la moci de censura.
Els mateixos directius han dimitit desprs de conixer el resultat de la moci de censura.
Els directius mateixos han dimitit desprs de conixer el resultat de la moci de censura.
Fes-ho tu mateixa. Ara mateix mhi poso.
Remarca general
Els determinants demostratius, possessius i interrogatius tamb poden funcionar com a pronoms.
Quin jersei tagrada ms? Aquest.
El meu pis s ms assolellat que el teu.
Pots triar un daquests dos llibres. Quin vols?
u EXERCICIS
lespai
la opini
la ungla
la universitria
el universitari
el investigador
la investigaci
el univers
la histria
el historiador
la herba
2. Poseu la forma darticle que correspongui davant els mots que trobareu tot seguit.
.....instncia
.....hpica
.....imaginari
..... infermera
.....hiptesi
..... infant
.....rsula
.....imatge
68
Morfosintaxi
.....interlocutria
.....Irene
..... indi
.....infncia
.....humitat
.....interlocutor
.....Ignasi
..... hum
..... imaginaci
.....uni
.....ndia
..... intern
.....Isabel
.....hmer
.....infermer
.....humanitat
Tema 2
.....handbol
..... iode
.....host
.....ema
.....ianqui
.....hiena
.....ira
.....ADN
.....iaia
.....1
.....ela
.....hmster
1.
2.
3.
4.
Els convidats han arribat a (la / l) hora prevista; ni massa tard ni massa (de / d) hora.
El mes (de / d) abril s el ms plujs (del / de el / de l) any.
Amb aquell vi (de / d) nfima qualitat vam agafar una turca.
(La / L) interessada principal es reserva el dret de dir (la / l) ltima paraula.
5. Reescriviu les frases segents aplicant les regles dapostrofaci i, quan calgui, de contracci.
1.
2.
3.
4.
5.
La infermera de el iode.
A el estiu tinc el costum danar a passar uns dies a El Pla de el Estany.
Viu a els afores de el poble, a prop de cal Eugeni.
Estudia a la UOC; la Universitat Oberta de Catalunya.
Qu fem amb la ngrid? Lhem de inscriure al casal o la durem a ca els avis?
6. Ompliu amb la preposici de i amb articles determinats els buits daquest text.
nic. ....... fiscal, en ....... informe ems ....... 1 ....... abril ....... 2007 davant ....... aquest Jutjat, sollicita ....... inadmissi total
....... recurs, ....... acord amb el que disposa ....... article 1710 ....... Llei ....... enjudiciament civil, ats que ....... quantitat
litigiosa s notriament inferior a ....... import que estableix ....... article 1687 ....... Llei esmentada. Aquest Jutjat ha
trams les actuacions, mitjanant ....... interlocutria de 25 ....... juliol ....... 2007, ....... tribunal competent.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Morfosintaxi
69
70
Morfosintaxi
Tema 2
Tema 3
Gnere
En la majoria de casos el femen es forma a partir del mascul, tot i que nhi ha que parteixen del femen per
crear el mascul i daltres que fan loposici de gnere mitjanant lalternana de sufixos.
a) Afegim una -a al mascul.
mascul / -a femen
Substantius
nen
nena
gat
gata
regidor
regidora
Ramon
Ramona
carnisser
carnissera
exempt
mixt
gris
annex
limtrof
Adjectius
exempta
mixta
grisa
annexa
limtrofa
Aquest s el sistema ms productiu. Cal tenir en compte que laddici de la vocal a la forma masculina pot
donar lloc a alguns canvis.
Canvis
Accentuaci i diresi
ltima grafia
s ss
pb
td
cg
uv
l ll
fv
ig j/tj
secretari
Llus
funcionari
pags
Substantius
secretria
Llusa
funcionria
pagesa
gos
llop
advocat
amic
hereu
Marcel
serf
boig
c qu
gossa
lloba
advocada
amiga
hereva
Marcella
serva
boja
erroni
seris
corts
conspicu
Adjectius
errnia
seriosa
cortesa
conspcua
esps
espessa
adequat
groc
tou
nul
adequada
groga
tova
nulla
roig
lleig
inic
roja
lletja
iniqua
Fixeu-vos que els adjectius que acaben en -cu no experimenten cap canvi de grafia, ja que lnic que fem s
afegir una -a al mascul: vacu vcua; innocu inncua; promiscu promscua.
b) Canviem la -e, la -o o la -u final del mascul per una -a.
Morfosintaxi
71
Tema 3
Adjectius
-e / -a
pediatre
alumne
psiquiatre
mestre
ministre
fillastre
rapsode
arquitecte
pediatra
alumna
psiquiatra
mestra
ministra
fillastra
rapsoda
arquitecta
pobre
ample
culte
vague
altre
esquerre
negre
addicte
pobra
ampla
culta
vaga
altra
esquerra
negra
addicta
-o / -a
moro
monjo
viudo
mora
monja
viuda
fondo
flonjo
moreno
fonda
flonja
morena
-u / -a
reu
ateu
rea
atea
europeu
hebreu
europea
hebrea
Els mots que canvien la -u final per una -a sn els que en mascul tenen com a terminaci el diftong
decreixent -eu : plebeu plebea, per nadiu nadiua.
En general, els adjectius que canvien la -e del mascul per una -a en el femen sn els que en castell (i en
mascul) acaben en -o. Cal tenir en compte, per, que hi ha un cert nombre dadjectius acabats en -e que sn
invariables (vegeu lapartat g).
c) Afegim la terminaci -na als masculins que acaben en vocal tnica.
-vocal tnica mascul / -na femen
Substantius
germ
cos
lle
deg
Adjectius
germana
cosina
lleona
degana
pla
am
oport
com
plana
amena
oportuna
comuna
Hi ha un cas que, tot i que no acaba en vocal tnica, tamb fa aquesta flexi: orfe rfena.
d) Afegim un sufix feminitzador al mascul.
Mascul + sufix feminitzador
Sufix
Substantius
-essa
jutge
poeta
abat
duc
jutgessa
poetessa
abadessa
duquessa
-ina
gall
heroi
tsar
gallina
herona
tsarina
Adjectius
Tingueu en compte que substantius com pags, burgs, marqus i prncep no fan el femen amb el sufix -essa,
sin que formen part dels casos en qu afegim una -a al mascul (vegeu lapartat a): pags pagesa; burgs
burgesa; marqus marquesa; prncep princesa.
72
Morfosintaxi
Tema 3
Substantius
abella
bruixa
merla
nina
Adjectius
abellot
bruixot
merlot
ninot
Es tracta dun nombre molt redut de mots que es caracteritzen pel fet que, a diferncia de la resta de casos
que hem vist, el mascul es forma a partir del femen.
f) El mascul i el femen tenen sufixos diferents.
Sufixos diferents
Substantius
Adjectius
-or / -riu
actor
emperador
actriu
emperadriu
-leg / -loga
psicleg
podleg
psicloga
podloga
anleg
homleg
anloga
homloga
-ista
-cida
-arca
-a
-ant
-ent
Morfosintaxi
Substantius
captaire
escombriaire
pidolaire
artista
anestesista
publicista
homicida
sucida
fratricida
jerarca
monarca
oligarca
gimnasta
recluta
espia
demandant
manifestant
firmant
vigilant
agent
contribuent
delinqent
pacient
vident
Adjectius
xerraire
rondinaire
somicaire
altruista
capitalista
egoista
bactericida
herbicida
larvicida
entusiasta
agrcola
hipcrita
amargant
extravagant
elegant
abundant
prudent
bullent
creient
lluent
diferent
Substantius
Adjectius
ajudant
comerciant
ajudanta
comercianta
sant
santa
client
aprenent
parent
president
clienta
aprenenta
parenta
presidenta
corpulent
violent
fraudulent
turbulent
corpulenta
violenta
fraudulenta
turbulenta
73
-e
-ble
-al
-el
-il
-ar
-a
-i
-o
cnjuge
lladre
forense
conserge
jove
comptable
responsable
criminal
fiscal
rude
alegre
clebre
golafre
indemne
amable
possible
feble
igual
normal
fidel
cruel
rebel
fcil
difcil
gil
regular
auxiliar
vulgar
capa
auda
feli
velo
preco
Tema 3
deixeble
deixebla
caporal
caporala
mal
anmal
parallel
mala
anmala
parallela
tranquil
tranquilla
avar
rar
car
avara
rara
cara
Tingueu en compte que els adjectius acabats en -a, -i, -o sn invariables en singular, per no en plural.
un noi feli / una noia feli
uns nois felios / unes noies felices
Pel que fa als noms danimals, generalment sn invariables. En cas que vulguem fer la distinci de sexe, hem
dindicar-ho mitjanant els mots mascle o femella.
el canari mascle / el canari femella
la balena mascle / la balena femella
74
Morfosintaxi
pare mare
porc truja
oncle tia
toro vaca
amo mestressa
hereu pubilla
Tema 3
Cal tenir en compte que hi ha substantius que admeten tots dos gneres i tenen el mateix significat: el mar o
la mar; un art o una art; un mfasi o una mfasi; el vessant o la vessant.
b) Sn noms masculins:
els afores
els bacteris
el costum
el front
un orde
un anell
el batent
el deute
els espinacs
els llegums
el pebre
el titella
un avantatge
el compte
el corrent
el lleixiu
el pendent
el dubte
els narius
el senyal
les incisives
una olor
la remor
una allau
la sndrome
una aroma
la cercavila
les plvores
la resplendor
la sida
la suor
una au
la claror
la marat
les postres
c) Sn noms femenins:
una anlisi
una esplendor
la dent
la nespra
la calor
Nombre
a) En la majoria de casos, afegim una -s al singular per formar el plural.
advocat
hereu
ministre
reu
jutge
client
actor
actriu
boletaire
demandant
Morfosintaxi
singular / -s plural
Substantius
advocats
exempt
hereus
limtrof
ministres
nul
reus
addicte
jutges
fondo
clients
violent
actors
fraudulent
actrius
dur
boletaires
prudent
demandants
alegre
Adjectius
exempts
limtrofs
nuls
addictes
fondos
violents
fraudulents
durs
prudents
alegres
75
Tema 3
Substantius
advocades
hereves
ministres
rees
jutgesses
clientes
sucides
reclutes
germanes
Adjectius
exemptes
limtrofes
nulles
addictes
fondes
violentes
fraudulentes
dures
egoistes
exempta
limtrofa
nulla
addicta
fonda
violenta
fraudulenta
dura
egoista
ca ques
a ces
ja ges
ga gues
gua ges
qua qes
monarca
adrea
monja
podloga
paraigua
ventrloqua
Substantius
monarques
adreces
monges
podlogues
paraiges
ventrloqes
Adjectius
fosca
fosques
monoplaa
monoplaces
mitja
mitges
anloga
anlogues
ambigua
ambiges
iniqua
iniqes
germans
cosins
lleons
degans
mans
Adjectius
pla
am
oport
com
bo
plans
amens
oportuns
comuns
bons
Hi ha, per, alguns mots en qu afegim -s al singular tot i que acaben en vocal tnica.
Substantius
a (nom lletra)
be (nom lletra)
re (nota musical)
do (nota musical)
perqu
per
sof
caf
pur
bistur
men
76
Morfosintaxi
as
bes
res
dos
perqus
pers
sofs
cafs
purs
bisturs
mens
cru
nu
Adjectius
crus
nus
Tema 3
d) Afegim -os al singular dels mots aguts masculins acabats en -s, -, -x, -ix, -tx.
imprs
esquin
annex
brioix
capritx
Cal tenir en compte, per, que afegim -s a determinats substantius acabats en - o -x (alguns dels quals sn
plans o femenins).
cal cals
fal fals
ndex ndexs
apndix apndixs
trax traxs
matx matxs
tros
congrs
calabs
Substantius
trossos
congressos
calabossos
esps
llevads
malalts
Adjectius
espessos
llevadissos
malaltissos
Recordeu que els adjectius acabats en -a, -i, -o sn invariables quant al gnere, per no quant al nombre.
-a
-i
-o
Singular
Mascul / Femen
auda
capa
feli
velo
preco
Mascul
audaos
capaos
felios
veloos
precoos
Plural
Femen
audaces
capaces
felices
veloces
precoces
e) Afegim -s o -os al singular dels mots masculins acabats en -sc, -st, -xt, -ig.
-sc
-st
-xt
-ig
Adjectius
foscs o foscos
llests o llestos
mixts o mixtos
lleigs o lletjos
Tingueu en compte que afegim -s al redut nombre de substantius femenins acabats en -st: la post les
posts; la host les hosts.
Morfosintaxi
77
Tema 3
Remarques
Recordeu que hi ha mots que tenen la mateixa forma del plural tant en mascul com en femen.
Invariables
Excepcions
-ants
-ents
-als
-els
-ils
-ars
Substantius
demandants
manifestants
agents
delinqents
criminals
fiscals
Adjectius
amargants
elegants
prudents
diferents
iguals
normals
fidels
cruels
fcils
difcils
regulars
auxiliars
Substantius
ajudants
ajudantes
comerciants
comerciantes
parents
parentes
presidents
presidentes
caporals
caporales
sants
Adjectius
santes
corpulents
fraudulents
mals
anmals
parallels
corpulentes
fraudulentes
males
anmales
paralleles
tranquils
tranquilles
rars
cars
rares
cares
Tamb sn invariables els substantius que teniu a continuaci, ja que tenen la mateixa forma tant en
singular com en plural.
dilluns
dimarts
dimecres
dijous
divendres
temps
tos
ics
llapis
atles
comptagotes
obrellaunes
penja-robes
paracaigudes
eucaliptus
focus
globus
cactus
tipus
virus
Finalment, tingueu en compte que hi ha noms que noms tenen la forma del plural tot i que els podem
utilitzar per referir-nos a un nic element.
les acaballes
els afores
78
Morfosintaxi
les alicates
les arres
les bermudes
els calotets
les tisores
les postres
Tema 3
u EXERCICIS
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris.
sala annexa (document): document annex
1.
escola mixta (jutjat)
2.
pas gris (ciutat)
3.
suc amargant (ametlla)
4.
plaa lletja (quadre)
5.
memria vaga (discurs)
Morfosintaxi
6.
vi agre (llet)
7.
cotxe lluent (patena)
8.
carrer ample (carretera)
9.
caf bullent (aigua)
10.
sentncia iniqua (judici)
79
Tema 3
6.
vi agre
7.
cotxe lluent
8.
carrer ample
9.
caf bullent
10.
sentncia iniqua
5. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris.
sala annexa (document): document annex
1.
funcionari corts (cambrera)
2.
manifestant corpulent (majordoma)
3.
ostatge intelligent (rea)
4.
germ pobre (ciutat)
5.
amo rude (tardor)
6.
mestra culta (professor)
7.
actor feli (infncia)
8.
rei alegre (princesa)
9.
client extravagant (noia)
10.
home difcil (situaci)
6.
mestra culta (treballador)
7.
actor feli (bona)
8.
rei alegre (trista)
9.
pags extravagant (somiadora)
10.
europeu pedant (viatjadora)
7. Canvieu el nombre de les sries que teniu a continuaci.
sala annexa: sales annexes
1.
sof incmode
2.
annex incomplet
3.
passeig rar
4.
casc fosc
5.
llapis normal
6.
ministra elegant
7.
temps inestable
8.
equaci fcil
9.
apndix esps
10.
calotets grisos
80
Morfosintaxi
6.
calabosos mixtes
7.
tuberculosis violenta
8.
rea alegra
9.
pagessa ruda
10.
passos catals
Tema 3
Morfosintaxi
81
Tema 4
EL VERB
Definici i categories
El verb, nucli del sintagma verbal o predicat, s lelement imprescindible de loraci, perqu indica lacci
que fa o rep el subjecte, el seu estat o la seva qualitat.
Est format per un lexema (o arrel) que s la part invariable, al qual safegeix un grup de morfemes
(desinncia) que aporten les informacions segents:
nombre: singular o plural, en concordana amb el subjecte
persona: primera, segona o tercera (del singular o del plural), dacord amb el subjecte
temps: moment en qu t lloc lacci verbal (passat, present, futur)
mode: indica la manera com es realitza lacci verbal (indicatiu, subjuntiu, imperatiu)
aspecte: indica si el procs de lacci verbal sha acabat (perfectiu) o si encara no ha comenat o encara ha
de finalitzar (imperfectiu).
Classificaci
Des del punt de vista sintctic, els verbs es divideixen segons la manera com es relacionen amb els altres
components de la frase, aix s, amb el subjecte o amb els altres complements.
Quant a la relaci amb el subjecte, podem trobar:
a) Verbs impersonals. Sn els que no tenen subjecte que realitza lacci, com els verbs meteorolgics i els
verbs haver-hi i caldre:
ploure, nevar, fer calor, fer sol, llampegar
Hi ha trenta persones. / Cal tenir pacincia.
O en veu passiva:
La plaa dagent va ser guanyada merescudament pel meu amic.
82
Morfosintaxi
EL VERB
Tema 4
b) Verbs predicatius. Quan indiquen una acci o una activitat del subjecte. Aquests se subdivideixen en
transitius, intransitius, reflexius, pronominals i recprocs:
El funcionari va avisar els mossos. (transitiu)
Els testimonis passejaven pels passadissos. (intransitiu)
Ladvocat es prepara les preguntes. (reflexiu)
Ledifici nou s tan gran que ens hi vam perdre. (pronominal)
Els funcionaris sajuden molt els uns als altres. (recproc)
Conjugacions
1a conjugaci
-ar
REGULARS
cantar
estudiar
pujar
IRREGULARS
Noms:
anar
estar
2a conjugaci
-er / -re
tmer
crixer
perdre
rebre
dir
dur
3a conjugaci
-ir
PURS
dormir
sortir
consentir
INCOATIUS
servir
compartir
definir
Morfosintaxi
Gerundi: cant-ant
Perfet
he cantat
has cantat
ha cantat
hem cantat
heu cantat
han cantat
Passat anterior
hagu cantat
hagueres cantat
hagu cantat
hagurem cantat
hagureu cantat
hagueren cantat
Futur perfet
haur cantat
haurs cantat
haur cantat
haurem cantat
haureu cantat
hauran cantat
Plusquamperfet
havia cantat
havies cantat
havia cantat
havem cantat
haveu cantat
havien cantat
Passat ant. perifrstic
vaig haver cantat
vas haver cantat
va haver cantat
vam haver cantat
vau haver cantat
van haver cantat
Condicional perfet
hauria cantat
hauries cantat
hauria cantat
haurem cantat
haureu cantat
haurien cantat
83
EL VERB
Tema 4
MODE SUBJUNTIU
Present
cant-i
cant-is
cant-i
cant-em
cant-eu
cant-in
MODE IMPERATIU
Perfet
hagi cantat
hagis cantat
hagi cantat
hgim cantat
hgiu cantat
hagin cantat
Imperfet
cant-s
cant-essis
cant-s
cant-ssim
cant-ssiu
cant-essin
Plusquamperfet
hagus cantat
haguessis cantat
hagus cantat
hagussim cantat
hagussiu cantat
haguessin cantat
------cant-a
cant-i
cant-em
cant-eu
cant-in
Irregularitats de la 1a conjugaci
Irregularitats ortogrfiques
Tot i que la majoria dels verbs que pertanyen a aquesta conjugaci sn regulars (excepte anar i estar), en
alguns verbs es produeixen canvis ortogrfics provocats per lalternana de certes grafies:
comenocomences, jutjarjutges, entregarentregues, aixecoaixeques, adequaradeqes
A ms, cal recordar que el verb donar duu accent diacrtic (dna/dnes) i que els verbs acabats en -ear, -iar,
-oar i -uar duen diresi en algunes terminacions del present de subjuntiu i de limperatiu, per marcar que no
hi ha diftong: cre-, canvi-s, inco-s, actu-n.
Irregularitats morfolgiques
Pel que fa al verb anar, t doble arrel o lexema: larrel va- en els presents dindicatiu, de subjuntiu i en
limperatiu (vaig, vagi, vs...) i larrel an- en la resta de temps (anir, anava, anem, anireu, anssim...).
Quant al verb estar, t el present dindicatiu irregular, llevat de la 1a i 2a persona del plural, i el passat simple
adopta els morfemes auxiliars propis de la 2a conjugaci. Cal anar amb compte amb les formes *jo ests, *tu
estessis, etc., del present de subjuntiu perqu sn incorrectes.
Present indicatiu
estic
ests
est
estem
esteu
estan
Passat simple
estigu
estigueres
estigu
estigurem
estigureu
estigueren
Present subjuntiu
estigui
estiguis
estigui
estiguem
estigueu
estiguin
Imperfet subjuntiu
estigus
estiguessis
estigus
estigussim
estigussiu
estiguessin
Morfosintaxi
Gerundi: tem-ent
Perfet
he temut
has temut
ha temut
hem temut
heu temut
han temut
Plusquamperfet
havia temut
havies temut
havia temut
havem temut
haveu temut
havien temut
EL VERB
Tema 4
Passat simple
Passat anterior
tem-
hagu temut
tem-eres
hagueres temut
tem-
hagu temut
tem-rem
hagurem temut
tem-reu
hagureu temut
tem-eren
hagueren temut
Futur
Futur perfet
tem-er
haur temut
tem-ers
haurs temut
tem-er
haur temut
tem-erem
haurem temut
tem-ereu
haureu temut
tem-eran
hauran temut
MODE SUBJUNTIU
Present
Perfet
Imperfet
tem-i
hagi temut
tem-s
tem-is
hagis temut
tem-essis
tem-i
hagi temut
tem-s
tem-em
hgim temut
tem-ssim
tem-eu
hgiu temut
tem-ssiu
tem-in
hagin temut
tem-essin
Passat perifrstic
vaig tmer
vas tmer
va tmer
vam tmer
vau tmer
van tmer
Condicional
tem-eria
tem-eries
tem-eria
tem-erem
tem-ereu
tem-erien
Plusquamperfet
hagus temut
haguessis temut
hagus temut
hagussim temut
hagussiu temut
haguessin temut
Irregularitats de la 2a conjugaci
La majoria dels verbs daquesta conjugaci sn irregulars.
Irregularitats ortogrfiques
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -tendre (entendre, estendre, pretendre...) i el verb encendre, porten
accent tancat a la e en la 3a persona del singular del present dindicatiu i la 2a persona del singular de
limperatiu (atn, estn, pretn, encn...). En canvi, el participi segueix la regla general de laccentuaci i
mant la e oberta (ats, ests, prets, encs...).
Cal recordar que les formes dels verbs poder i voler sescriuen sempre amb o (podia, pogurem, voldrs,
volgussim...), excepte la 1a persona del singular del present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu,
que sescriuen amb u.
Present dindicatiu
puc / vull
----
----
----
----
----
Present de subjuntiu
pugui / vulgui
puguis / vulguis
pugui / vulgui
puguem / vulguem
pugueu / vulgueu
puguin / vulguin
Imperatiu
----pugues / vulgues
pugui / vulgui
puguem / vulguem
pugueu / vulgueu
puguin / vulguin
Els verbs jeure, treure, nixer i pixer tenen una peculiaritat en la primera vocal de larrel: pot ser -e o -a quan
s en posici tnica i amb -a quan s en posici tona.
Morfosintaxi
85
EL VERB
Tema 4
Infinitiu
Present ind.
Present subj.
Futur
Imperfet
Tnica
nixer / nixer
neixo / naixo
neixen / naixen
neixi / naixi
tona
naixem
naixeu
naixer
naixia
El verb dur pot tenir dues formes en el present dindicatiu i en limperatiu: duus o dus, duu o du.
Irregularitats morfolgiques
Cal tenir en compte que molts verbs de la 2a conjugaci tenen el radical velaritzat, que tractem a lapartat
dels verbs velars.
Els verbs caldre i soler manquen dalgunes formes del paradigma de la 2a conjugaci: noms tenen terceres
persones, a ms de les formes no personals, i no tenen imperatiu.
Els verbs saber i cabre o caber tenen aquestes formes en el present de subjuntiu i limperatiu:
Present de subjuntiu
cpiga
spiga
cpigues
spigues
cpiga
spiga
capiguem
sapiguem
capigueu
sapigueu
cpiguen
spiguen
Imperatiu
---cap
cpiga
capiguem
cabeu
cpiguen
---spigues
spiga
sapiguem
sapigueu
spiguen
capigus
capiguessis
capigus
capigussim
capigussiu
capiguessin
sabs
sabessis
sabs
sabssim
sabssiu
sabessin
sapigus
sapiguessis
sapigus
sapigussim
sapigussiu
sapiguessin
Per acabar, cal tenir en compte que a vegades, per influncia del castell i per analogia amb altres verbs
catalans, es formen infinitius acabats en -ixer que sn incorrectes. Aix fa que molts cops els conjuguem
amb el paradigma de la 2a conjugaci quan, de fet, nhi ha alguns que sn de la 3a.
compadixer, pertenixer, prevalixer, florixer, afavorixer, permanixer, apetixer
compadir, pertnyer, prevaler (o prevaldre), florir, afavorir, romandre, venir de gust
De fet, els verbs acabats en -ixer noms sn conixer, merixer, parixer, aparixer i els seus derivats.
86
Morfosintaxi
EL VERB
Tema 4
Gerundi: dorm-int
Perfet
he dormit
has dormit
ha dormit
hem dormit
heu dormit
han dormit
Passat anterior
hagu dormit
hagueres dormit
hagu dormit
hagurem dormit
hagureu dormit
hagueren dormit
Futur perfet
haur dormit
haurs dormit
haur dormit
haurem dormit
haureu dormit
hauran dormit
Plusquamperfet
havia dormit
havies dormit
havia dormit
havem dormit
haveu dormit
havien dormit
Passat ant. perifrstic
vaig haver dormit
vas haver dormit
va haver dormit
vam haver dormit
vau haver dormit
van haver dormit
Condicional perfet
hauria dormit
hauries dormit
hauria dormit
haurem dormit
haureu dormit
haurien dormit
MODE IMPERATIU
Perfet
hagi dormit
hagis dormit
hagi dormit
hgim dormit
hgiu dormit
hagin dormit
Imperfet
dorm-s
dorm-issis
dorm-s
dorm-ssim
dorm-ssiu
dorm-issin
Plusquamperfet
hagus dormit
haguessis dormit
hagus dormit
hagussim dormit
hagussiu dormit
haguessin dormit
------dorm-
dorm-i
dorm-im
dorm-iu
dorm-in
Morfosintaxi
Gerundi: serv-int
Perfet
he servit
has servit
ha servit
hem servit
heu servit
han servit
Plusquamperfet
havia servit
havies servit
havia servit
havem servit
haveu servit
havien servit
87
EL VERB
Tema 4
Passat simple
serv-
serv-ires
serv-
serv-rem
serv-reu
serv-iren
Futur
serv-ir
serv-irs
serv-ir
serv-irem
serv-ireu
serv-iran
MODE SUBJUNTIU
Present
Perfet
serv-eix-i
serv-eix-is
serv-eix-i
serv-im
serv-iu
serv-eix-in
Passat anterior
hagu servit
hagueres servit
hagu servit
hagurem servit
hagureu servit
hagueren servit
Futur perfet
haur servit
haurs servit
haur servit
haurem servit
haureu servit
hauran servit
Passat perifrstic
vaig servir
vas servir
va servir
vam servir
vau servir
van servir
Condicional
serv-iria
serv-iries
serv-iria
serv-irem
serv-ireu
serv-irien
Imperfet
hagi servit
hagis servit
hagi servit
hgim servit
hgiu servit
hagin servit
serv-s
serv-issis
serv-s
serv-ssim
serv-ssiu
serv-issin
Plusquamperfet
hagus servit
haguessis servit
hagus servit
hagussim servit
hagussiu servit
haguessin servit
------serv-eix
serv-eix-i
serv-im
serv-iu
serv-eix-in
Irregularitats de la 3a conjugaci
Irregularitats ortogrfiques
La majoria dels verbs daquesta conjugaci sn incoatius, aix vol dir que afegeixen lincrement -eix entre
larrel i la desinncia en algunes formes del present dindicatiu, del present de subjuntiu i de limperatiu:
jo serveixo, ell serveixi, serveixin ells, etc. Els altres, de forma pura, no afegeixen la partcula -eix: escullo, bullo,
obro, cuso, fujo, etc.
Hi ha un grup de verbs que admeten totes dues formes, la incoativa i la pura:
mentir
acudir
consumir
presumir
menteixo / mento
acudeixo / acudo
consumeixo / consumo
presumeixo / presumo
El verb sentir s pur i ho sn tamb la major part dels seus derivats (consentir, pressentir, ressentir-se...). Els nics
derivats que sn incoatius sn assentir i dissentir:
consento, pressento, ressento; consents, pressents, ressents
assenteixo, dissenteixo; assenteixes, dissenteixes
Alguns dels verbs acabats en -air, -eir, -oir i -uir porten diresi quan es conjuguen en alguns temps verbals
(pam, obet, desom, traduu). En aquest sentit, cal recordar que linfinitiu, el gerundi, el futur i el condicional
no porten mai diresi (conduir, conduint, conduir, conduiria) i que laccent grfic t prioritat sobre la diresi
(obeem, obeeu).
88
Morfosintaxi
EL VERB
Tema 4
Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir sescriuen amb u quan est en posici tnica i amb o quan est en
posici tona: cullo collim, cus coseu, escups escopir, surto sort, tusso tossirem.
Els verbs tenir i venir alternen e /i en larrel de les formes verbals (tinc tenia, vindr veniu). Cal recordar que
els infinitius tindre i vindre no sn adequats al registre estndard. A ms, com veurem ms endavant, la 1a
persona del present dindicatiu daquests verbs t el radical velaritzat: tinc, vinc.
El verb lluir s pur quan vol dir emetre llum i incoatiu quan vol dir fer goig:
El sol lluu.
Aquest vestit no et llueix gens.
Irregularitats morfolgiques
En la forma estndard hi ha alguns verbs que tenen el participi irregular:
establir establert
imprimir imprs
morir mort
obrir obert
omplir omplert
absoldre
Morfosintaxi
1a pers.
pres. ind.
absolc
Present
subjuntiu
absolgui
Imperfet
subjuntiu
absolgus
Passat
simple
Imperatiu
Participi
absolgu
absol
absolgui (ell)
absolguem
(nos.)
absoleu
absolguin
(ells)
absolt
89
EL VERB
Tema 4
aparixer
aparec
aparegui
aparegus
aparegu
conixer
conec
conegui
conegus
conegu
dir
dic
digui
digus
digu
dur
duc
dugui
dugus
dugu
valer
valc
valgui
valgus
valgu
viure
visc
visqui
visqus
visqu
apareix
aparegui
apareguem
apareixeu
apareguin
coneix
conegui
coneguem
coneixeu
coneguin
digues
digui
diguem
digueu
diguin
duu (du)
dugui
duguem
dueu
duguin
val
valgui
valguem
valeu
valguin
viu
visqui
visquem
viviu
visquin
aparegut
conegut
dit
dut
valgut
viscut
Remarques
El verb escriure admet tamb el so velar en els temps segents:
Passat simple
escriv / escrigu
escrivires / escrigueres
escriv / escrigu
escrivrem / escrigurem
escrivreu / escrigureu
escriviren / escrigueren
Imperfet de subjuntiu
escrivs / escrigus
escrivissis / escriguessis
escrivs / escrigus
escrivssim / escrigussim
escrivssiu / escrigussiu
escrivissin / escriguessin
90
Morfosintaxi
Infinitius
*calguer
*haguer
Incorrectes
Gerundis
*calguent
*haguent
EL VERB
Tema 4
poder
saber
cabre o caber
valer o valdre
voler
podent
sabent
cabent
valent
volent
*poguer
*sapiguer
*capiguer
*valguer
*volguer
*poguent
*sapiguent
*capiguent
*valguent
*volguent
Finalment, per a ls dels verbs preposicionals, vegeu el tema de les funcions sintctiques i de les
preposicions.
Exemples
Jugant a futbol es va lesionar.
Mentre jugava a futbol es va lesionar.
Tot jugant a futbol es va lesionar.
Per saber si s una acci anterior podem provar-ho, igualment, de les maneres segents:
Si intercanviem lordre i no canvia el sentit de la frase.
Si podem posar-hi una locuci adverbial del tipus
desprs de.
Morfosintaxi
91
EL VERB
Tema 4
el gerundi de posterioritat (quan expressa una acci posterior a la que expressa el verb principal)
Lacusat fou ingressat a la pres, fugint al cap de dos dies.
Lacusat fou ingressat a la pres i va fugir al cap de dos dies.
Noteu que, en aquest cas, si fem les comprovacions anteriors la frase no t sentit.
Invertir lordre.
Posar-hi la conjunci mentre
o la locuci desprs de.
el gerundi copulatiu (que pot ser substitut per la conjunci i), usat per coordinar dues accions diferents
El jutge va declarar ferma la Sentncia, advertint les parts que no hi podien interposar cap recurs.
El jutge va declarar ferma la Sentncia i va advertir les parts que no hi podien interposar cap recurs.
el gerundi especificatiu (el que pot ser substitut per un relatiu)
El nombre de dones complint condemna s de 300.
El nombre de dones que compleixen condemna s de 300.
Han redactat una circular regulant ls de les mquines fotocopiadores.
Han redactat una circular que regula ls de les mquines fotocopiadores.
La quantitat de presos encara s massa alta, portant a la construcci duna nova pres.
La quantitat de presos encara s massa alta, la qual cosa / cosa que ha portat a la construcci duna
nova pres.
Recordeu, a ms, que els gerundis acabats en -guent i -quent (*poguent, *visquent, etc.) sn incorrectes.
El participi
s la forma no personal del verb que pot tenir un valor de verb (quan va acompanyat dun auxiliar: ha cantat)
o dadjectiu (quan acompanya un nom: el full imprs).
En els verbs regulars el participi es forma afegint -at, -ut i -it a larrel del verb:
La formaci dels participis de la primera conjugaci no genera cap dubte, perqu sempre usa la mateixa
terminaci i no hi ha alteracions ortogrfiques.
En canvi, en la segona i tercera conjugacions sovint utilitzem formes de participi incorrectes perqu
tenen diverses terminacions i no segueixen una regla a lhora de formar-se. A ms, cal tenir en compte les
modificacions ortogrfiques que pateixen.
92
Morfosintaxi
EL VERB
Tema 4
2a conjugaci
Terminacions
-ut / -uda
-uts / -udes
-cut / -cuda
-cuts / -cudes
-gut / -guda
-guts / -gudes
-t / -ta
-ts / -tes
-s / -sa
-os / -es
Infinitiu
caber o cabre
saber
vendre
trcer
nixer o nixer
crixer
merixer
aparixer
comparixer
conixer
seure
sobreseure
absoldre / resoldre
estrnyer / constrnyer
compondre
admetre/ comprometre
fondre / confondre
empnyer
romandre
3a conjugaci
Terminacions
Participi
Incorrecte
*capigut
*sapigut
*vengut
*torat
*naixut
*creixut
*mereixut
*aparescut
*comparescut
*conescut
*sentat
*sobreset
*absolgut / resolgut
*estrenyut / constrenyut
*compongut
*admetut / comprometut
*fundit / confundit
*empenyut
*romangut
Infinitiu
Participi
Incorrecte
-it / -ida
-its / -ides
-ert / -erta
-erts / -ertes
Correcte
cabut
sabut
venut
torut o tort
nascut
crescut
merescut
aparegut
comparegut
conegut
segut
sobresegut
absolt /resolt
estret / constret
compost
adms / comproms
fos / confs
emps
roms
Correcte
dormit / patit
obrir
*obrit
obert
-ert / -erta
-erts / -ertes
establir
omplir
*establit
establert
omplert
-s / -esa
-esos / -eses
imprimir
*imprimit
imprs
-rt / -rta
-rts / -rtes
morir
*morit
mort
-ut / -uda
-uts / -udes
tenir
tingut
Remarques
El participi s la forma no personal del verb que pot tenir un valor adjectiu i, per tant, pot concordar en
gnere i nombre amb el nom que qualifica.
Hem tingut un mat farcit de sorpreses.
Les places, ben repartides, satisfan a tothom.
Els menors, avisats del perill, van creure leducador.
Morfosintaxi
93
EL VERB
Tema 4
Linfinitiu
s la forma no personal del verb que pot tenir el valor dun substantiu i s independent de qualsevol mats
temporal.
Tot seguit repassarem els errors ms comuns que se solen fer en ls dels verbs en infinitiu:
a) Linfinitiu no porta article.
El comenar s el que ms costa.
Comenar s el que ms costa.
El fet de comenar s el que ms costa.
Haver de comenar s el que ms costa.
b) Linfinitiu no s un imperatiu.
Passar a la sala, si us plau.
Passeu a la sala, si us plau.
c) Al + infinitiu no sadmet en contextos formals.
A lacabar el curs es far un qestionari de satisfacci.
En acabar el curs es far un qestionari de satisfacci.
Quan acabi el curs es far un qestionari de satisfacci. (ms recomanable)
Sha susps el judici al retirar la denncia.
Sha susps el judici en retirar la denncia.
Sha susps el judici perqu han retirat la denncia.
(ms recomanable)
94
Morfosintaxi
EL VERB
Tema 4
present
dindicatiu
imperatiu
present de
subjuntiu
moc
mous
mou
movem
moveu
mouen
-mou
mogui
moguem
moveu
moguin
mogui
moguis
mogui
moguem
mogueu
moguin
Pel que fa a les formes velars, de vegades podem dubtar a lhora de formar un imperatiu. Per aix, s til
recordar aquesta norma, que segueixen sempre tots els verbs: cal fixar-se en les formes del singular, de
manera que la 2a persona del singular es correspon amb la 2a del plural i la 3a persona del singular es
correspon amb la 1a i 3a del plural. Vegem-ho en lesquema segent:
singular
-2a
3a
imperatiu
plural
1a
2a
3a
Per exemple:
-digues
digui
-coneix
conegui
diguem
digueu
diguin
coneguem
coneixeu
coneguin
-beu
begui
-vine
vingui
beguem
beveu
beguin
vinguem
veniu
vinguin
Ja hem vist que quan es vol expressar una ordre sha dutilitzar la 2a persona del plural de limperatiu i no
linfinitiu:
Tancar la porta, si us plau.
Apagar els mbils.
Oracions condicionals
En el quadre segent trobareu esquematitzat com hem dusar els temps verbals en les oracions
condicionals.
Morfosintaxi
95
EL VERB
Tema 4
Oraci subordinada
Si aproves lexamen de catal,
present
Si aprovessis lexamen de catal,
imperfet subj.
Si haguessis aprovat lexamen,
plusquamperfet subj.
Oraci principal
farem una festa.
futur
farem una festa.
condicional
haurem fet una festa.
condicional perfet
Perfrasis verbals
Sn la uni de dos verbs per expressar una idea nica. El primer verb es conjuga i aporta el sentit a la
perfrasi, i el segon ha de ser un infinitiu, un gerundi o un participi, i s el que aporta el significat a loraci.
Segons quin sigui el primer verb, distingim entre diversos tipus de perfrasis, tal com veureu a la taula
segent. A ms, cal tenir en compte els errors ms freqents que se solen fer en algunes daquestes
construccions.
Tipus de perfrasis
Dobligaci o
necessitat
Dimminncia
Haver-se de + infinitiu
Es t de provar la seva
culpabilitat.
Caldre + infinitiu
Hi ha que presentar
lescriptura de poder.
Deure + infinitiu
Poder + infinitiu
Estar a punt de +
infinitiu
Anar a + infinitiu
(sempre en passat)
96
Morfosintaxi
Incorreccions habituals
Haver de + infinitiu
De probabilitat
De possibilitat
Exemples
EL VERB
Tema 4
De freqncia
Soler + infinitiu
Estar + gerundi
De durada
u EXERCICIS
1. Completeu les frases segents amb les formes adients dels verbs entre parntesis.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
2. Conjugueu la 1a persona del singular del present dindicatiu i del present de subjuntiu daquests verbs.
1a persona singular
Present indicatiu
Present subjuntiu
renunciar
crear
lloar
continuar
suar
incoar
adequar
creuar
3. Destrieu entre els segents verbs de la tercera conjugaci quins sn incoatius i quins sn purs. Distribuulos en dues files conjugant-los en primera persona del present dindicatiu.
dormir, servir, avorrir, inhibir, grunyir, munyir, produir, requerir, precedir, ajupir, descobrir, escollir, repartir, deduir,
recollir, aclarir, fugir, sofrir, emmalaltir, competir, sorgir, cruixir, introduir, proveir, consentir, bullir, eximir, pressentir,
transgredir, urgir
Morfosintaxi
97
EL VERB
Tema 4
verbs purs
verbs incoatius
dormo
serveixo
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
98
Morfosintaxi
EL VERB
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Tema 4
8. Ompliu els espais buits amb la forma que correspongui dels verbs en negreta de la mateixa frase.
1. Encenc la foguera.
Vol que jo ............................ la foguera.
Volia que jo ............................ la foguera.
2. Enteneu aix?
Magrada que ............................. aix.
Magradaria que .............................. aix.
3. Treu la moto.
Et dic que ............................... la moto.
Et vaig dir que ............................ la moto.
4. Suspendran el judici?
Espero que no ................................ el judici.
Esperava que no ................................. el judici.
5. Ens revenem les entrades del concert.
Ens demanen que ens ................................. les entrades.
Ens demanaven que ens ............................... les entrades.
6. Aquest aparell val molts diners.
Quan en ................................... menys, el comprar.
Si en .............................. menys, el compraria.
7. Seieu, si us plau!
Magrada que ............................... a classe.
Magradaria que .............................. a classe.
1. Parla ms fluix!
2. Dissoleu la manifestaci!
3. Repreneu el ritme!
4. Estigues quiet!
5. Escriviu la redacci!
6. Coneguem-nos primer!
7. Correu ms de pressa!
8. Beu ms aigua!
Morfosintaxi
99
EL VERB
Tema 4
10. Les frases segents sn ordres. Poseu-hi les formes verbals adients.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
12. Completeu les frases segents amb la forma del participi adequada.
1. LAjuntament ha ................................. (establir) un termini molt curt per fer les reclamacions.
2. El seu ajudant lha .............................. (suplir) amb tanta eficcia mentre era fora que lempresa ha decidit
contractar-lo.
3. Quants fulls has .................................. (imprimir)?
4. No se mhavia ............................... (ocrrer) que podien ser cosins.
5. A lacte de presentaci, he ............................. (seure) a la primera fila.
6. No mhan ............................... (cabre) tots els expedients a larxivador.
7. Per fi li han ............................... (aparixer) els informes que buscava.
8. No hem ............................... (ser) a temps de citar tots els testimonis.
100
1.
2.
3.
4.
5.
Morfosintaxi
EL VERB
Tema 4
Pres. ind.
1a sing.
Pres. ind.
1a plural
Pres. subj.
1a plural
Gerundi
Participi
combatre
combato
combatem
combatem
combatent
combatut
crrer
concebem
pertnyer
percebent
difondre
incloure
capiguem
resoldre
15. Ompliu els buits amb les formes de les perfrasis dobligaci o de probabilitat adients.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Morfosintaxi
101
Tema 5
Caracterstiques
Calleu! (vosaltres)
S elidit
Es viu b a pags.
s massa tard.
Plou molt.
Hi ha procediments pendents darxivament.
102
Morfosintaxi
Tema 5
La funci de S la poden realitzar un sintagma nominal, un pronom fort o feble, un infinitiu o una oraci.
La Snia treballa en un bufet dadvocats.
S
Els pasos rics tamb pateixen els efectes del canvi climtic.
CN
CN
La primera frase s agramatical perqu el verb s transitiu i, per tant, li fa falta un CD per completar el seu
significat.
Repassem, a continuaci, algunes de les caracterstiques que diferencien el CD i el CI:
Morfosintaxi
103
Definici
Com
lidentifiquem
Tema 5
CD
CI
Ja he avisat la Maria.
CD
Tal com hem vist en el quadre anterior, generalment la funci de CD la realitza un sintagma nominal, mentre
que la de CI la fa un sintagma preposicional. Ara b, aquestes funcions tamb les poden realitzar un pronom
fort, un pronom feble o una oraci.
Us ha cridat a vosaltres.
CD
A nosaltres ens llana floretes cada dia.
CI
El pentino cada mat.
CD
104
Morfosintaxi
Tema 5
Les interferncies del castell ens han portat a considerar intransitius verbs que en realitat sn transitius i a
considerar transitius verbs que sn intransitius. En aquests casos s fcil confondre el CD i el CI.
Sn transitius verbs com ajudar, amenaar, atendre, avisar, citar, elegir, escollir, escoltar, estimar, obligar, saludar,
veure i visitar. En aquests casos el verb regeix o demana un CD, el qual recordem-ho no pot anar introdut
per cap preposici.
En Joan ha amenaat a en Pau a la sortida de lescola.
En Joan ha amenaat en Pau a la sortida de lescola.
(verb transitiu)
En canvi sn intransitius agradar, avortar, callar, crrer, treballar, telefonar, esmorzar, dinar, berenar i sopar, entre
altres. En aquests casos el verb no pot aparixer mai seguit dun CD.
Avui he telefonat la Nria.
Avui he telefonat a la Nria.
(verb intransitiu)
He dinat llenties.
He menjat llenties per dinar. (verb intransitiu)
Hem recorregut la sentncia.
Hem recorregut contra la sentncia.
(verb intransitiu)
No obstant aix, hem de tenir en compte que una bona part de verbs tant es poden usar transitivament
com intransitivament, depenent del significat que tinguin dins el context en el qual apareixen.
Aquest advocat crida molt durant els judicis. (cridar: fer crits; intransitiu)
V
Ladvocat ha cridat els testimonis perqu compareguin a la sala. (cridar: avisar; transitiu)
V
CD
Remarques sobre el CD i el CI
El CD i el CI poden aparixer junts en una mateixa frase:
El CD pot no aparixer quan el verb transitiu t un significat complet amb CD o sense. En aquests casos es
tracta de verbs que es poden usar en un sentit absolut.
El teu fill parla lalemany amb molta claredat.
El teu fill parla amb molta claredat.
Morfosintaxi
(amb CD)
(sense CD)
105
Tema 5
Si destinatari de lacci i objecte de lacci coincideixen, la funci de CD recau sobre el destinatari sempre
que no expressem lobjecte.
En Pere ha pentinat la Nria / En Pere es pentina
CD
CD
(destinatari)
(destinatari)
106
Morfosintaxi
de
abstenir-se de
adonar-se de
aprendre de
burlar-se de
dubtar de
oblidar-se de
parlar de
penedir-se de
queixar-se de
recordar-se de
riures de
saber de
en
afanyar-se en
collaborar en
complaures en
confiar en
consistir en
convertir en
entossudir-se en
insistir en
participar en
pensar en
tardar en
tenir inters en
vacillar en
amb
amenaar amb
anar amb compte amb
comptar amb
conformar-se amb
trobar-se amb
fer-se amb
contra
recrrer contra
apellar contra
Tema 5
Ms endavant veurem com la preposici que introdueix els complements preposicionals pot canviar davant
dinfinitiu (en i amb es canvien per a o de) o b desapareix cau davant de la conjunci que.
Atribut (Atr.)
Anomenem atribut el complement que expressa una caracterstica atribuda al subjecte amb el lligam dun
verb copulatiu (ser, estar, semblar o parixer).
Aquestes flors sn de paper.
Atr.
El testimoni estava nervis.
Atr.
Amb aquests cabells, sembles un espantall.
Atr.
La funci datribut la pot realitzar un sintagma nominal, un adjectiu o un sintagma preposicional i, quan la fa
un adjectiu, concorda amb el subjecte en gnere i nombre.
Si la funci la realitza un adjectiu, concorda en gnere i nombre amb el subjecte o el complement directe
que complementa.
Com que apareix amb verbs predicatius, s impossible confondrel amb latribut.
El vigilant s molt tranquil.
(verb copulatiu: s)
Atr.
El vigilant ha actuat molt tranquil.
(verb predictiu: ha actuat)
Pred.
Per s cal vigilar a no confondrel amb el complement circumstancial de manera, que, si b tamb respon a
la pregunta com?, t per resposta un adverbi, no un adjectiu.
Aquest bolgraf escriu b.
CCM
Morfosintaxi
107
Tema 5
Tampoc lhem de confondre amb el complement del nom. En aquests casos, diferenciarem el predicatiu del
complement del nom perqu ladjectiu amb funci de predicatiu es pot situar davant del nom sense que la
frase resulti agramatical.
(Pred.)
(Pred.)
(CN)
(CN)
Aquesta funci la pot realitzar un sintagma nominal o preposicional, un adverbi o locuci adverbial, un
pronom feble o una oraci subordinada.
u EXERCICIS
1. Indiqueu quina funci sintctica realitzen els elements subratllats en les oracions segents: S o CD.
Tingueu en compte que el S sempre concorda amb el verb.
108
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Morfosintaxi
Tema 5
2. Completeu cadascuna de les frases segents amb lopci que considereu correcta, tenint en compte que
els CD per norma general no van precedits de preposici i que els CI s.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
3. Indiqueu si els elements subratllats de les frases segents fan funci dAtr., Pred. o CC de manera.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
4. Indiqueu la funci sintctica que realitzen els elements subratllats en les oracions segents.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
Morfosintaxi
109
Tema 6
Tot i aix, tamb poden formar part del mateix verb i llavors no substitueixen cap element: s el cas dels
verbs pronominals com veure-hi, adonar-se, ballar-la, etc. En aquest cas el pronom no t funci sintctica.
La majoria dels pronoms poden presentar fins a quatre formes diferents.
Singular
Plural
1a pers.
me
em
nos
ens
2a pers.
te
et
vos
us
lo
el
los
els
ls
la
els
ls
les
ho
3a pers.
li
adverbials
ns
(hi)
los
se
es
ne
en
hi
Per saber quina forma hem dusar, hem de tenir en compte la posici que ocupen en relaci amb el verb i en
combinaci amb altres pronoms.
Pronoms
Exemples
es pentina
ens endarrerim
Forma
plena
cansar-se
mireu-vos
te la quedes
mel dnes
Forma
elidida
m, t, s,
l, n
tho perds
minstallo
Forma
reduda
m, t, s,
ns,
l, ls,
n
estimil
treure-lan
Forma
reforada
110
Morfosintaxi
endugueu-vos-els
Tema 6
Me la dna.
Dna-me-la.
Et sento b, Nria.
Tanca-la, la porta.
Els vaig esperar.
Vaig esperar-los.
Nha de menjar, de pa.
Ha de menjar-ne.
Porta-la-hi.
Agafans.
Dnals-en.
Mengeu-vos-lhi.
Li he telefonat.
Lhi portar.
Te lamago.
Us les hi deixar.
s de lapstrof
Tenint en compte que lapstrof marca lelisi duna vocal, cal escriurel
tan a la dreta com sigui possible.
Va emportar-sel.
Te nhas danar.
No puc treure-len.
La installem all?
La humidifiquen.
La hi va portar.
Li hi van fer tastar el vi.
Li ho comunicar dem.
Se us respecta molt.
en
en
Morfosintaxi
111
Tema 6
en
en
ho
em
ens
et
us
es
el
la
els
les
em
ens
et
us
No us ho dir mai.
a) Com a reflexiu
es
li
els
en
hi
112
Morfosintaxi
Tema 6
Atribut (Atr.)
Quan s indeterminat (latribut
no duu article, demostratiu o
possessiu, o b s un adjectiu o
una oraci subordinada)
ho
el
la
els
les
en
en
hi
en
hi
En deixo al taulell.
CD (revistes)
Hi deixo revistes.
CCL (al taulell)
Nhi deixo.
Morfosintaxi
113
Tema 6
Ordre de collocaci
A lhora de combinar-los, lordre en qu els colloquem ha de ser el segent:
1r
2n
3r
4t
Reflexiu
2a persona
1a persona
3a persona
Adverbials
CD, CI
CD, CI
CD, CI
CI
CD o atribut
se
te, us
me, ens
li, els
ho
en, hi
Pel que fa a les funcions sintctiques, lordre dels pronoms s: CI + CD (o S) + altres complements.
LIu es perd sempre la srie; jo no me la perdo mai.
CI CD
Quan trobi els expedients, ja us els portar.
CI CD
Tho dic perqu desprs no tagafi per sorpresa.
CI CD
De diners, se us en queden molts.
pron. CI CD
Se te nhi han apuntat, de nens, a lexcursi?
refl. CI S CP
114
Morfosintaxi
Tema 6
CI CD CD CI
Li + el = l hi
labric a en Joan
Li + la = la hi
Li + els = els hi
Li + les = les hi
En el catal que es parla al Pas Valenci no es produeix aquesta alteraci i la combinaci utilitzada s lil, li la,
lils i li les.
El viatjant ha oblidat les mostres per al client. El viatjant li les ha oblidat.
CD
CI
per al client
les mostres
La combinaci els + hi
Aquesta combinaci, els hi, representa sempre dos complements, que poden ser:
CD + CI
CI + CC
Li, lhi, li hi
En la llengua escrita cal diferenciar aquestes tres combinacions, encara que en la llengua parlada es
pronuncin igual o gaireb igual.
Morfosintaxi
115
Tema 6
El pronom li substitueix sempre un sol element de loraci, que fa de CI singular. En aquestes oracions el CD
normalment hi s explcit:
Li hem agafat les claus del cotxe.
CI
CD
La combinaci lhi substitueix sempre dos elements de loraci, que poden representar:
CD + CC
CD + CI
He comprat aquest llibre per a en Lluc. Lhi regalar per Sant Jordi.
CD
CI
CD CI
CD + Pred.
CD + CP
En el cas de li hi, ja sabem que li noms pot substituir un CI de 3a persona, i hi, en aquests casos, normalment
substitueix un CC. Per tant, aquest li mai el podrem apostrofar (si ho fssim, el podrem confondre amb el CD,
com en els exemples del pargraf anterior). En aquests casos, tamb hi sol aparixer explcit el CD.
Amaguem-lhi el mbil.
Amaguem-li-hi el mbil. [a en Josep dins el calaix]
CI CC CD
CI
CC
La combinaci ho + hi
Quan en una combinaci binria el CD est representat per ho i el CP o CC per hi, la combinaci resultant s
lhi.
Trametrem tot aix a lAudincia Lhi trametrem.
(ho) CD (hi) CC
Errors ms comuns
116
Morfosintaxi
Tema 6
Hi vaig anar-hi.
Vaig anar-hi. / Hi vaig anar.
anar-sen ( anar)
tocar-hi ( tocar)
caure-hi ( caure)
sentir-hi ( sentir)
No sent; s sord.
No hi sent; s sord.
No sento el que em dius.
Morfosintaxi
117
sortir-sen ( sortir)
118
Tema 6
Morfosintaxi
La Nria es fa el menjar.
CI (V. reflexiu)
Tema 6
u EXERCICIS
1. Substituu el complement subratllat pel pronom feble corresponent i digueu quin tipus de complement
s: CD o CI.
En Sergi beu rom amb cola.
En Sergi en beu.
CD
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
2. Digueu quina funci fan els pronoms febles subratllats (CD o CI). Transformeu, si cal, la frase seguint
lexemple segent per esbrinar-ho.
No us sento gaire b.
No el sento gaire b.
1. Em tremolen les mans.
2. Fa molts anys que no es veuen.
3. The explicat ms duna vegada que no has dobrir la nevera descal.
4. Renteu-vos les dents abans danar a dormir.
5. Sha deixat les claus a dins el cotxe i ara no el pot obrir.
6. Amaguem-nos darrere la porta!
7. Us ho ha dit perqu no latabaleu ms.
8. No et sento amb tot aquest soroll.
9. No us sento la veu amb tot aquest soroll.
10. Sap que mimporta molt el que li passa.
Morfosintaxi
119
Tema 6
4. Substituu els complements circumstancials i preposicionals subratllats i digueu quin tipus de complement
sn.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
5. Substituu la part subratllada pel pronom feble corresponent. Vigileu els apstrofs quan ajunteu els
pronoms.
Em menjo el pasts. Mel menjo.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Va trepitjar-nos-els.
Se us va escapolir. .................................................
Ens hi vam repenjar. ..............................................
Els en podrem donar. .............................................
Mels volia fer a mida. .............................................
Els les han de trametre. ..........................................
Se li va aparixer. ...................................................
Li ho puc dir avui. ...................................................
Ens en va portar tres. ..............................................
Els hi podreu enviar. ...............................................
Els el volem regalar. ................................................
7. Passeu les frases de prohibici segents a daltres dimperatives afirmatives utilitzant la mateixa persona.
No ens ho digui.
120
Morfosintaxi
Diguins-ho.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Tema 6
Morfosintaxi
121
Tema 6
10. El portaveu catal va presentar la dimissi, per el cap de partit no ........................... va acceptar.
a) la hi
c) li ho
b) lhi
d) el la
9. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de pronoms febles segons la
normativa.
1. Es va casar amb una dona estrangera, tot i que els seus pares van oposar........................ fermament.
2. LEmma ha encarregat unes flors per als seus parents de Castell. ........................ far arribar per missatger.
3. Et posars aquests pantalons? Jo no ........................ posaria mai!
4. En Joan se nha anat al despatx sense el porttil. Si men dius ladrea, ........................ portar el porttil ara
mateix.
5. He reservat taula al restaurant. A lEstel i la Nria, ........................ dir tan bon punt arribin a casa.
6. La bossa que et vas deixar al tren, ........................ va trobar desprs el revisor.
7. Sem fa tard per portar els nens a escola. Porta........................ tu.
8. Mhe equivocat dexpedient i no ........................ he adonat fins que he baixat a la sala de notificacions.
9. Si no pots tornar el llibre a la Merc, ja ........................ tornar jo.
10. La mare em va demanar torrons dAlacant i no ........................ vaig portar.
10. Esmeneu les frases segents quan la combinaci els hi sigui incorrecta.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11. Esmeneu les incorreccions de les frases segents pel que fa a ls dels pronoms febles.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
122
Porta els cabells bruts? No mestranya gens perqu sempre els porta.
La jutgessa ha decidit embargals-hi els sous.
La Nria els hi va explicar tot fil per randa.
Sha caigut de la cadira i no sha fet mal.
Notifiqueu-lis la resoluci anterior.
No sabem si ens sortirem.
Lhe telefonat des que vam discutir i no he aconseguit que me torni les trucades.
Tot i estar fora constipada, vaig anar a lexcursi i hi vaig trobar-hi en Jaume.
Acostumeu-sen a rentar-se les dents desprs de cada pat.
Registreu lescrit anterior i deixeu constncia a les actuacions.
De tot aix, dono compte al jutge.
Tothom diu que el fill de ladroguer no toca gaire.
El llibre, emporta-tel sense pensar-tho gaire o alg altre sho emportar.
No sabr mai qui sem va cruspir els bombons.
Finalment vaig arribar a Sort, on hi havia quedat amb la colla.
Morfosintaxi
Tema 7
Les oracions de relatiu adjectives poden ser especificatives o explicatives. Les primeres sn les que aporten
una informaci necessria de lantecedent, mentre que les explicatives nafegeixen una informaci extra. Les
subordinades adjectives explicatives es caracteritzen pel fet que van sempre entre comes.
Especificativa
Explicativa
Morfosintaxi
123
Tema 7
Remarques
Quan el pronom relatiu fa la funci de CCT s equivalent al relatiu variable precedit de la preposici en i a la forma
en qu.
El dia que / en el qual / en qu es va celebrar el judici la demandada anava beguda.
En les oracions de relatiu adjectives no s recomanable ls del relatiu qui en funci de subjecte o, precedit de la
preposici a, de complement directe.
La Laura, qui s traductora, sinstallar definitivament a Berln.
La Laura, que / la qual s traductora, sinstallar definitivament a Berln.
Els testimonis, a qui han citat avui, han de comparixer la propera setmana.
Els testimonis, que / els quals han citat avui, han de comparixer la propera setmana.
124
Morfosintaxi
Tema 7
En les oracions de relatiu substantives no s correcte utilitzar el castellanisme *lo que com a equivalent a el que.
Lo que has de fer s desaparixer del mapa durant un temps.
El que has de fer s desaparixer del mapa durant un temps.
En les oracions de relatiu substantives la combinaci article + que (substituble per aquell que), precedida o no de
preposici, s correcta quan hi ha un nom sobreents.
Les sentncies que estan tradudes i les [sentncies] que shan de notificar tenen un senyal a lencapalament.
Els psiclegs han parlat del menor que atracava bancs i del [menor] que estafava vies.
Aquesta combinaci no s correcta en les oracions adjectives que tenen com a antecedent tota una oraci. En
aquest cas, hem dutilitzar la variant neutra (la qual cosa / cosa que).
Sha apujat el preu del petroli, el que repercutir en leconomia del pas.
Sha apujat el preu del petroli, la qual cosa repercutir en leconomia del pas.
s incorrecte utilitzar la forma que com a conjunci denlla i acompanyar-la dun pronom feble que substitueixi
lantecedent. s el que anomenem relatiu colloquial.
He pres declaraci a un home que li han incendiat el cotxe.
He pres declaraci a un home a qui / al qual han incendiat el cotxe.
s un nen que tothom sen riu pel seu espinguet.
s un nen de qui / del qual tothom es riu pel seu espinguet.
No s correcta la combinaci *preposici + que. La combinaci correcta s preposici + qu o preposici + article +
qual.
El dia en que es va celebrar el judici la demandada anava beguda.
El dia en qu / en el qual es va celebrar el judici la demandada anava beguda.
QU
Caracterstiques
Es refereix a coses.
Noms sutilitza en oracions adjectives, sempre precedit duna preposici feble (a, amb, de, en, per).
s equivalent al relatiu variable precedit duna preposici.
El cas de qu / del qual et parlo ha aixecat molta polseguera.
Funcions
CP
CAdj.
CC
Remarques
No sn correctes les combinacions *preposici + article + qu /que, *preposici + que. La combinaci correcta s
preposici + qu o preposici + article + qual.
El cas del qu / del que / de que et parlo ha aixecat molta polseguera.
El cas de qu / del qual et parlo ha aixecat molta polseguera.
Morfosintaxi
125
Tema 7
QUI
Caracterstiques
Es refereix a persones.
Sutilitza
a) en oracions substantives: sol o b precedit dun article o dun determinant, i acompanyat de preposici segons la
funci sintctica
Qui / El qui / Aquell qui per acci o omissi causa dany a alg altre, si hi interv culpa o negligncia, resta obligat a
reparar el dany causat.
Lequip docent ha acordat que restar tres punts a qui / a aquell qui faci ms de deu faltes dortografia.
b) en oracions adjectives: sempre precedit duna preposici
La noia de qui et parlo treballa als jutjats de Blanes.
En les oracions adjectives s equivalent al relatiu variable.
La noia de qui / de la qual et parlo treballa als jutjats de Blanes.
Funcions
CI
CP
CAdj.
CC
Remarques
En les oracions de relatiu substantives s preferible utilitzar qui o el qui en comptes del que sempre que ens
referim a persones.
El que no vulgui pols que no vagi a lera.
Qui / El qui no vulgui pols que no vagi a lera.
El relatiu qui s invariable. Per tant, sn incorrectes les formes *el quin, *la quina, *els quins, *les quines.
Els quins viuen al camp tenen una salut de ferro.
Els qui viuen al camp tenen una salut de ferro.
No s correcta la combinaci *preposici + article + qui. Tant en les oracions de relatiu substantives com en les
adjectives la combinaci correcta s preposici + qui, si b en aquestes ltimes tamb s possible la combinaci
preposici + article + qual.
Lequip docent ha acordat que restar tres punts al qui faci ms de deu faltes dortografia.
Lequip docent ha acordat que restar tres punts a qui faci ms de deu faltes dortografia.
La noia de la qui et parlo treballa als jutjats de Blanes.
La noia de qui / de la qual et parlo treballa als jutjats de Blanes.
ON
Caracterstiques
Indica lloc.
Noms sutilitza en oracions adjectives, i pot anar precedit de preposici.
Lscar estiueja en un poble on es practica el surf destel.
Equival a en qu i al relatiu variable precedit de la preposici en.
Lscar estiueja en un poble en qu / en el qual es practica el surf destel.
126
Morfosintaxi
Tema 7
Funcions
CCL
Remarques
Quan el relatiu on va precedit de preposici noms equival al relatiu variable, tamb precedit de preposici.
El cam per on mhas fet venir est en molt mal estat.
El cam per qu mhas fet venir est en molt mal estat.
El cam pel qual mhas fet venir est en molt mal estat.
No sn correctes les combinacions *preposici + article + qu /que, *preposici + que. Les formes adequades sn
preposici + qu i preposici + relatiu variable.
Lscar estiueja en un poble en el qu / en el que / en que es practica el surf destel.
Lscar estiueja en un poble en qu / en el qual es practica el surf destel.
El denunciat, el qual triplicava la taxa dalcoholmia permesa, va negar que hagus begut.
CN
En Roger festeja amb una noia els pares de la qual sn dorigen grec.
CD
Les troballes arqueolgiques denguany, les quals es consideren excepcionals, sexposaran al museu dhistria
de la ciutat.
CI
CP
CAdj.
CC
Remarques
Ls del relatiu variable ajuda a desfer ambigitats.
El germ de la Laia, amb qui comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals.
[No queda clar si s amb la Laia o amb el seu germ amb qui comparteixo pis.]
El germ de la Laia, amb el qual comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals.
[Queda clar que comparteixo pis amb el germ de la Laia.]
El germ de la Laia, amb la qual comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals.
[Queda clar que comparteixo pis amb la Laia.]
Morfosintaxi
127
Tema 7
Correcte
preposici + qu / preposici + el qual
La cpia del DNI amb la qu / amb la que / amb que acompanyo la sollicitud s en color.
La cpia del DNI amb qu / amb la qual acompanyo la sollicitud s en color.
LA QUAL COSA / COSA QUE
Caracterstiques
El relatiu neutre es refereix a tota una oraci.
Noms sutilitza en oracions adjectives, precedit o no de preposici segons la funci sintctica de loraci de
relatiu.
Quan no va precedit de preposici pot equivaler a les formes fet que, circumstncia que, i aix, etc.
Ladvocada el va advertir que shi havia desforar ms si no volia perdre la custdia de les nenes, la qual cosa / cosa
que / fet que / circumstncia que / i aix va empitjorar la situaci.
Funcions
S
La demandant s consumidora habitual dherona, la qual cosa resta credibilitat a la seva versi dels fets.
CD
Va declarar que lhavia mort per amor, cosa que el jurat no va poder entendre.
CP
CAdj.
La jutgessa ha condemnat lempresa a indemnitzar la treballadora, de la qual cosa el seu advocat est
satisfet.
CC
El metge mha diagnosticat una pneumnia, per la qual cosa haig de fer llit quinze dies.
Remarques
El relatiu neutre no s equivalent a la forma el que.
Ha susps tres exmens finals, el que afectar la nota global del curs.
Ha susps tres exmens finals, la qual cosa afectar la nota global del curs.
Remarques generals
s incorrecte representar alhora un antecedent mitjanant un pronom relatiu i un pronom feble. Aquesta
redundncia rep el nom de pleonasme.
Treballa en una fbrica on hi fan agulles imperdibles.
Treballa en una fbrica on fan agulles imperdibles.
Vaig conixer la noia a qui li havia tocat el premi.
Vaig conixer la noia a qui havia tocat el premi.
128
Morfosintaxi
Tema 7
No hem de confondre els pronoms relatius amb altres mots amb els quals comparteixen la forma per no la
categoria gramatical.
Pronoms relatius
Altres mots
QUE
He portat el llibre que et vaig recomanar.
QUE conjunci
Vull que vinguis amb mi.
Que has trobat les claus?
QUE quantitatiu
Que estpid thas tornat!
QU
El bolgraf amb qu escriu s vermell.
QU interrogatiu
Qu fas?
Magradaria saber en qu penses.
QUI
Lamiga amb qui he quedat es diu Sandra.
QUI interrogatiu
Qui ha vingut?
Vull saber qui ha vingut.
ON
La casa on vivim t aluminosi.
ON interrogatiu
On sou?
No s on anirem de vacances.
u EXERCICIS
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Morfosintaxi
129
7.
8.
9.
10.
Tema 7
3. Digueu si les frases segents sn explicatives o b especificatives i marqueu-ho amb una creu, com en
lexemple.
Els oncles, que ja sn grans, han decidit viure amb els fills.
T ms oncles. especificativa
x Noms t aquests oncles. explicativa
1. El diari, que va nixer per Sant Jordi, t molt xit.
Noms hi ha un diari. explicativa
Hi ha ms dun diari. especificativa
2. El llibre que compr a la llibreria Ona t unes illustracions valuoses.
Noms compr aquest llibre. explicativa
Compr ms llibres. especificativa
3. Lamic que ve de Dnia s collega de la facultat.
Noms tinc aquest amic. explicativa
Tinc ms amics. especificativa
4. Els acusats, que no van presentar-se al judici, van ser condemnats.
Van ser condemnats tots els acusats. explicativa
Noms van condemnar els que no es van presentar al judici. especificativa
4. Inseriu la segona oraci dins la primera en forma doraci de relatiu. No useu en cap cas els relatius el qual /
la qual / els quals / les quals. Tingueu en compte que les frases explicatives sempre van entre comes.
La noia es diu Eullia. Thas fixat en una noia.
La noia en qui thas fixat es diu Eullia.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
130
Morfosintaxi
Tema 7
6. Subratlleu, de les formes que hi ha entre parntesis, les que siguin correctes en cada cas. Tingueu en compte
que nhi pot haver ms duna.
1. Aquesta s una sentncia la decisi (de la que / de la qu / de la qual) no acabo dentendre.
2. En aquesta exposici hi ha quadres (en que / en qu / en els que / en els qu / en els quals) es reflecteix
lestat dnim del pintor.
3. No comprenc la situaci (a la que / a la qu / a la qual / que / a qu) et refereixes.
4. El noi (amb qui / en el qual / en qui / amb el qual) confio s el proms de lAnna.
5. Porto les capses (en les que / on / en qu) hi ha laixovar del nad.
6. Les classes (que / a qu / a les que / a les quals) assistia eren molt interessants.
7. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient, acompanyat, si cal, duna preposici.
La pellcula de qu / de la qual et parlava no mha agradat gens.
1. El llibre sobre .................................... heu de fer el treball t dues-centes pgines.
2. El dia .................................... plogui sortirem a buscar cargols.
3. Aquesta s la noia .................................... em parlaves?
4. El jove .................................... hi tingui algun inconvenient que ho digui.
5. La muntanya s el lloc .................................... ens sentim ms felios.
6. Jo portar a la festa el ganivet .................................... tallarem els torrons.
7. Ladrea .................................... mhas donat s incorrecta.
8. Els colors del Bara, .................................... sn el blau i el grana, coincideixen amb els del nostre club.
9. Les teules .................................... van construir la teulada eren defectuoses.
10. A la recepci portava un collaret .................................... era de perles falses.
Morfosintaxi
131
Tema 7
4. Lavi .................................... no ha pogut agafar era lltim i, per tant, no arribar fins dem.
5. Ha nevat durant dos dies seguits, .................................... ha provocat lesfondrament de la teulada de la pallissa.
6. El municipi, .................................... est situat dins del Parc Natural Cad-Moixer, s Gisclareny.
7. No vol invertir tots els estalvis .................................... potser haur de viure ms endavant.
8. He fet reparar la mquina de rentar el filtre .................................... shavia espatllat.
9. El diari comarcal ha revelat la font .................................... ha tret la informaci que ha fet trontollar el crrec del
regidor.
10. Per fer aquest jersei has de fer servir les agulles .................................... vas fer la jaqueta de lAndreu.
132
Morfosintaxi
Tema 8
LES PREPOSICIONS
Sn mots invariables que enllacen un element sintctic (principalment, un nom o un verb) amb el seu
complement, i formen amb aquest darrer una unitat sintctica i fontica.
Tinc un barret de palla.
El jersei s a larmari.
N + prep. + N
V + prep. + N
CN (de barret)
CCL
Tipologia
Preposicions febles (o tones)
a
amb
de
en
per
per a
simples
compostes
entre
envers
malgrat
segons
cap a
des de
fins a
simples
compostes
Les preposicions fins a i cap a tamb poden anar sense la preposici a davant dalguns adverbis i dels
demostratius.
No et donar el regal fins dem.
Porta-mho cap aqu.
No ho comunicarem fins aquesta tarda.
Pujarem cap aquell far seguint el mar.
Morfosintaxi
133
LES PREPOSICIONS
Tema 8
Procedents dadverbis
dalt (de)
damunt (de)
darrere (de)
davant (de)
dins (de) / dintre (de)
prop (de)
sobre (de)
sota (de)
vora (de)
abans de
arran de
desprs de
enfront de
enmig de
entorn de
com a
Locucions prepositives
Es tracta de conjunts de mots que, junts, tenen la mateixa funci que una preposici. Poden combinar-se de
diverses maneres, per la ms habitual s una preposici + un altre element (nom, adjectiu, adverbi, gerundi,
participi...) + una preposici. En els dos apartats anteriors ja nhi apareixen algunes, per tot seguit us en
donem ms exemples.
a causa de / per causa de
a excepci de
a favor de
a fi de
a partir de
al cap de
al llarg de
amb vista a / de cara a
134
Morfosintaxi
dacord amb
en contra de
en lloc de
en comptes de
en virtut de
en vista de
per culpa de
per mitj de
LES PREPOSICIONS
Tema 8
Remarques ortogrfiques
A lhora descriure les preposicions, cal tenir en compte alguns aspectes ortogrfics que ja hem comentat
anteriorment: lapstrof i les contraccions.
Busquem el Miquel.
CD
Busquem la maleta.
CD
en
Morfosintaxi
135
LES PREPOSICIONS
Tema 8
Excepcions
Davant dun topnim
Anirem a Londres.
Som al port.
a/
en
en
en
La jutgessa el condemna en la
Sentncia.
Davant
daquestes
expressions
de temps
per
en
de... en...
El denunciat ha de comparixer a
judici de dimecres en quinze.
de... a...
en
Perode de temps
136
Morfosintaxi
origen
oli de Pau
matria
ampolla de vidre
LES PREPOSICIONS
Tema 8
contingut
manual de fsica
tipus
olor a roses
olor de roses
pudor a cremat
pudor de cremat
destinaci
sala de reunions
Daltra banda, hem de tenir en compte que la preposici a introdueix la manera de preparar un plat i que, en
canvi, la preposici amb introdueix lacompanyament dun plat o els ingredients que hi afegim.
acompanyament dun plat
arrs a la marinera
calamars a la romana
Sentit partitiu
En catal colloquem la preposici de davant dels adjectius quan tenim un nom sobreents i, alhora, donem
un sentit partitiu, s a dir, designem una part dun tot.
Mhan regalat dues samarretes blanques i tres verdes.
Mhan regalat dues samarretes blanques i tres de verdes.
El jutge dicta resolucions favorables, per tamb en dicta desfavorables.
El jutge dicta resolucions favorables, per tamb en dicta de desfavorables.
Tamb lemprem davant dels substantius anticipats o repetits pel pronom feble en en oracions com les
segents:
De pressa, en tinc sempre.
Ja narriben a tramitar, dexpedients.
Morfosintaxi
Els lladres van entrar per una finestra del primer pis.
137
LES PREPOSICIONS
per a
Tema 8
Remarques
He trado un regalo de Colombia para Clara.
He portat un regal de Colmbia per a la Clara.
Canvi de preposicions
Tal com ja hem comentat en lapartat dels verbs, els preposicionals que regeixen en o amb (confiar en, pensar
en, conformar-se amb, amenaar amb, etc.) cal que canvin aquestes preposicions per a o de si el complement
preposicional comena amb un verb en infinitiu.
Vs amb compte amb el penya-segat.
Confiem en la sort.
Caiguda de preposicions
En la formaci de les locucions conjuntives que es construeixen amb preposicions compostes (des de, fins a)
cau la preposici situada ms a prop de la conjunci que.
Es troba en parador desconegut des de la seva fugida de la pres.
Es troba en parador desconegut des de que va fugir de la pres.
Es troba en parador desconegut des que va fugir de la pres.
Els verbs preposicionals sempre perden la preposici quan van davant de la conjunci que. Ara b, a vegades
aquesta supressi pot originar estructures forades, que es poden resoldre collocant la paraula fet entre la
preposici i la conjunci que.
138
Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS
Tema 8
a causa de
a labast de
amb vista a /
en vista de /
en vistes de
arran de
en comptes de,
en lloc de
Morfosintaxi
Sn locucions prepositives
amb significats diferents.
Per tant, no les hem de
confondre.
adjectiu
Sn locucions prepositives
sinnimes i signifiquen en
substituci de. Per expressar
aquest sentit, no podem
utilitzar el castellanisme en
ves de.
139
LES PREPOSICIONS
no obstant
quant a,
pel que fa a
Tema 8
Lexpressi en quant a s
incorrecta i en lloc seu cal
emprar pel que fa a, quant a o
b altres construccions com
respecte a, referent a, pel que
respecta a, amb referncia a, a
propsit de.
sota / baix
adverbi
prep.
adverbi
adjectiu
substantiu
substantiu
Morfosintaxi
com a
140
substantiu
LES PREPOSICIONS
Tema 8
u EXERCICIS
1. Si s necessari, ompliu els espais buits amb la preposici a, amb larticle o sense.
Encara no conec ..... meu sogre. Encara no conec el meu sogre.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
2. Fixeu-vos en els complements de lloc i ompliu els buits amb la preposici a (al) o en.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Quan he arribat ................. casa, he fet un glop daigua. Tenia molta set.
He perdut molts partits ................. aquesta pista de tennis.
Aquest delicte est tipificat ................. larticle 240 del Codi penal.
Em vaig deixar la jaqueta ................. penjador de la feina.
Lany que ve anirem de viatge ................. Senegal.
Pots consultar les condicions de la subhasta ................. ledicte que est afixat ................. tauler danuncis.
Ens vam trobar ................. una cafeteria que hi ha ................. la Rambla.
He vist moltes perdius ................. bosc a prop de Girona.
Desprs de dinar, anirem ................. riu a pescar.
Viurem una temporada ................. algun indret dustria.
3. En funci del tipus de CC de temps, ompliu els espais buits amb la preposici corresponent. Si cal, afegiuhi larticle.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Morfosintaxi
141
LES PREPOSICIONS
4. Ompliu els espais buits amb la preposici adequada. Si cal, afegiu-hi larticle.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
5. Ompliu els espais buits amb les preposicions per o per a. Si cal, afegiu-hi larticle.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
6. Ompliu els espais buits amb les preposicions adequades. Cal que tingueu en compte els verbs
preposicionals i si cal fer un canvi de preposici.
1.
2.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
142
Morfosintaxi
Tema 8
LES PREPOSICIONS
Tema 8
7. Ompliu els espais buits tenint en compte la caiguda de preposicions davant de la conjunci que.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
Morfosintaxi
143
Tema 9
LES CONJUNCIONS
Les conjuncions sn mots invariables la funci dels quals s enllaar sintagmes o oracions i establir-hi un
tipus de relaci.
Plora perqu li fan mal les dents.
Caf o te?
oraci 1
SN 1 SN 2
oraci 2
Depenent del tipus de relaci i dels elements que enllacen, les conjuncions poden ser de coordinaci o
de subordinaci. Si coordinen, uneixen sintagmes o oracions que estan en un mateix nivell sintctic, la
qual cosa, en les oracions, implica que individualment continuen tenint sentit complet. Si subordinen,
introdueixen una oraci que complementa la principal.
Emplena la sollicitud i envia-la per correu electrnic al teu cap.
Si no prems el 0, el fax no senviar.
(oracions coordinades)
(oraci subordinada)
Juntament amb les conjuncions, tamb fan aquesta funci denlla les locucions conjuntives, les quals estan
formades per ms duna paraula, com ara no obstant aix, aix mateix, abans que..., i alguns mots daltres
categories gramaticals, per exemple adverbis o diferents sintagmes.
Conjuncions de coordinaci
Copulatives
Relaci que
expressen
Uni
Conjuncions
Exemples
Compra pa i pernil.
No puc abusar de la sal ni de loli.
i, ni
Remarca
I no canvia a e davant de mots comenats per i.
Comer e indstria.
Comer i indstria.
Disjuntives
Relaci que
expressen
Alternativa,
contraposici
o
equivalncia
Conjuncions
Exemples
o, o b
Remarca
O no canvia a u davant de mots comenats per o.
Salvat error u omissi.
Salvat error o omissi.
144
Morfosintaxi
LES CONJUNCIONS
Tema 9
Distributives
Relaci que
expressen
Alternativa
Conjuncions
aix... com...
ara... ara...
entre... i...
o... o...
sia... sia...
ja... ja...
el mateix... que...
ni... ni...
luna... laltra...
mig... mig...
no solament... sin tamb...
Exemples
Ara riu, ara crida.
Entre la marat de dissabte i el partit de diumenge, estic ben
cruixit!
Ni beu ni fuma.
No solament ha susps la Ndia, sin tamb lAnna.
Tot no pot ser: o cotxe o vacances!
Luna vol men, laltra carta; mai es posen dacord!
Remarca
Ja sigui ... o no s una conjunci distributiva.
Aquest estiu me nanir a Eivissa, ja sigui amb vaixell o amb avi.
Aquest estiu me nanir a Eivissa, o amb vaixell o amb avi.
Adversatives
Relaci que
expressen
Oposici o
contrarietat
Conjuncions
per, sin, sin que,
tanmateix, amb tot, en canvi,
ara, ara b, altrament, aix
i tot, tot i aix, no obstant
aix, aix no obstant,
mentre que
Exemples
A lavi no accepten animals, tanmateix deixen pujar gossos
guia.
Hi estic dacord; ara b, noms s la meva opini.
Aquest sudoku s difcil de resoldre, aix i tot, no parar fins a
aconseguir-ho.
Remarques
Cal distingir la conjunci sin de si no (conjunci condicional + adverbi de negaci).
Si no, sinnima den cas que no, introdueix una oraci condicional negativa. Aquestes oracions condicionals poden
tenir el verb elidit. Aleshores si no s sinnim daltrament.
Si no vns a dinar, avisa abans. (= En cas que no vinguis a dinar, avisa abans.)
Vine a dinar a casa, si no / altrament, menjars un entrep com sempre.
Sin expressa oposici o exclusi respecte de loraci principal. Tamb pot significar tan sols / excepte.
Ja no treballa a la fbrica, sin a lAjuntament.
No queden sin iogurts. (=Tan sols queden iogurts.)
s incorrecte usar tanmateix com a conjunci continuativa sinnima daix mateix.
El condemno a la multa esmentada, i tanmateix a pagar les costes.
Tothom sap que s un egocntric, tanmateix tothom li fa la pilota.
No obstant aix / Aix no obstant no pot prescindir del pronom aix ja que el nucli de la conjunci s el verb
obstar en gerundi i el necessita com a CD.
La reuni sha anullat, no obstant anir a Barcelona igualment.
La reuni sha anullat, no obstant aix / aix no obstant, anir a Barcelona igualment.
Les formes mentre que, mentre i mentrestant no sn sinnimes. Mentre que s una conjunci que contraposa dues
oracions; mentre s una conjunci que significa durant el temps en qu...; mentrestant s un adverbi temporal i s
lnic que va tot sol, sense introduir oracions, i *mentres s incorrecte.
Les temperatures pujaran a linterior, mentre que a la costa hi haur precipitacions.
Nosaltres pintarem el pany de paret de la cuina; mentrestant, vosaltres pengeu els quadres.
Mentres condueixis no parlis per mbil.
Mentre condueixis no parlis per mbil.
Morfosintaxi
145
LES CONJUNCIONS
Tema 9
Consecutives
Relaci que
expressen
Conjuncions
Conseqncia
Exemples
Amb aquests aperitius utilitzen olis vegetals, per tant no tenen
colesterol.
Ho has fet molt b, aix que animat.
Remarca
Doncs indica conseqncia i no causa. Per tant, s incorrecte usar-la com a sinnima de ja que, perqu...
Mhe inscrit al concurs, doncs penso que puc guanyar.
Mhe inscrit al concurs, ja que / perqu penso que puc guanyar.
Vols arribar-hi a les sis? Doncs afanyat.
Continuatives
Relaci que
expressen
Conjuncions
Continutat,
suma
Exemples
A ms de fer puzles, li agrada molt pintar.
El temps s ben boig! Ha pedregat i tot!
Remarca
Vegeu aix mateix / tanmateix a lapartat de conjuncions adversatives.
Explicatives
Relaci que
expressen
Conjuncions
Explicaci,
aclariment
Exemples
Val 3 euros, s a dir, 500 pessetes.
Ha arrufat el nas, o sigui, no li agrada.
Conjuncions de subordinaci
Completives
Tipus
dinformaci de
loraci subord.
Cap (Simplement
uneixen loraci
principal amb la
subordinada.)
146
Morfosintaxi
Conjuncions
Exemples
LES CONJUNCIONS
Tema 9
Remarca
Cal distingir les diferents accepcions de que i no confondrel amb qu. Sense accentuar, a banda de conjunci, que
tamb pot ser pronom relatiu i adverbi, i amb accent pot ser pronom relatiu i interrogatiu.
Que atrevit que ets de fer salt de pont! (que= modifica ladjectiu atrevit; adverbi)
Digueu-nos qu voleu per berenar. (qu= quina cosa; pronom interrogatiu)
T el perfil que busca lempresa. (que= substitueix lantecedent perfil; pronom relatiu)
La plaa a qu optes ja s teva. (qu= substitueix lantecedent plaa i es pot canviar per la qual; pronom relatiu)
Recordeu que s incorrecte ometre aquesta conjunci:
Sollicito minclogueu en les vostres llistes electrniques de distribuci.
Sollicito que minclogueu en les vostres llistes electrniques de distribuci.
Temporals
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Temps
Conjuncions
quan, abans que, desprs
que, mentre, sempre que,
fins que, fins que no, tan
bon punt, tan aviat com, aix
que, tota vegada que, des
que, den que
Exemples
Apaga el llum abans que tadormis.
Compta amb mi sempre que ho necessitis.
Fins que no em diguin que ha marxat de veritat no mho
creur.
El tren de rodalia ha perdut un 15% de passatgers den
que ha restablert el servei.
Remarques
Cal no confondre el temporal tota vegada que, sinnim de sempre que, amb el causal toda vez que castell.
Tota vegada que les obres comenaran dos dies abans, sha ajornat la conferncia.
Ats que / Com que les obres comenaran dos dies abans, sha ajornat la conferncia.
Tota vegada que sen va la llum, ens falten espelmes.
Recordeu que la forma *sempre i quan no s correcta; s sempre que.
Vegeu mentre que / mentre / mentrestant / *mentres a lapartat de conjuncions adversatives.
Locatives
Tipus dinformaci de
loraci subord.
Lloc
Conjuncions
on, all on
Exemples
Seu on vulguis.
Modals
Tipus dinformaci de
loraci subord.
Manera
Morfosintaxi
Conjuncions
com, com si, aix com, tal
com, igual com, igual que,
segons, segons que, sense
que, en tant que, en la
mesura que
Exemples
Ho expresso tal com ho sento.
El moviment es classifica segons que la variaci
sigui uniforme o no.
Ho intentaren en la mesura que els fou possible.
147
LES CONJUNCIONS
Tema 9
Causals
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Motiu, causa
Conjuncions
Exemples
Remarques
Distingiu perqu, per qu i per a qu.
Perqu s alhora una conjunci causal (sinnima de ja que; en castell, porque) i final (sinnima de per tal de; en
castell, para que).
He danar a comprar perqu tinc la nevera buida. (=ja que; causal)
Sempre hem dinsistir molt perqu vingui a sopar. (=per tal que; final)
Per qu s alhora pronom relatiu (sinnim de pel qual, per la qual...) i interrogatiu de causa (sinnim de per quin
motiu).
La ra per qu no vas venir s ridcula. (=per la qual; pronom relatiu)
Volem saber per qu no ens donen explicacions. (=per quin motiu; pronom interrogatiu)
Per a qu s alhora interrogatiu de finalitat (sinnim de per a quina cosa) i pronom relatiu (sinnim de per al qual,
per a la qual...).
Tajudar en la prova per a qu necessites preparaci. (=per a la qual; pronom relatiu)
Per a qu serveix aix? (=per a quina cosa; pronom interrogatiu)
Donat que s un barbarisme que cal evitar utilitzant conjuncions causals com ara ats que, ja que....
No than expedit el certificat donat que no has complert el mnim dassistncia.
No than expedit el certificat ats que / ja que no has complert el mnim dassistncia.
Comparatives
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Comparaci
Conjuncions
com
tan... com...
tant... com...
ms... que...
Exemples
menys... que...
com menys... ms...
Remarca
Per indicar proporci, les locucions correctes sn les que comencen amb ladverbi com, i no amb quant o quan.
Quant ms dormo, ms son tinc. I quant menys menjo, menys gana tinc.
Com ms dormo, ms son tinc. I com menys menjo, menys gana tinc.
Concessives
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Obstacle, objecci
148
Morfosintaxi
Conjuncions
encara que, malgrat que,
per b que, b que, mal que,
baldament, per ms que, si
b, tot i que
Exemples
Encara que no ho reconegui, lestima.
Vaig acceptar les condicions, per b que no compartia els
objectius.
Tot i que s car, anirem al concert.
LES CONJUNCIONS
Tema 9
Remarca
Tot i que ha danar amb un verb en mode indicatiu.
Tot i que mengi molt, no sengreixa ni un gram.
Tot i que menja molt, no sengreixa ni un gram.
Consecutives
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Conseqncia
Conjuncions
que, tant... que, tan... que,
talment... que, de manera
que, fins al punt que
Exemples
Treballa tant que no t temps de sortir.
Va perdre lltim tren, de manera que es va haver de
quedar a la ciutat una nit ms.
Condicionals
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Condici
Conjuncions
si, noms que, mentre, posat
que, sempre que, en el cas
que, si per cas, si de cas,
llevat que, fora que, tret que,
si doncs no, que
Exemples
Si continues aix, et donar lesquena.
Mentre condueixis, no parlis per telfon.
Les trucades sn gratutes, llevat que siguin internacionals.
Remarques
Posat que expressa condici i no pas causa com puesto que castell, i el verb que segueix sha de construir en
subjuntiu.
Posat que dem s festa, avui he de deixar enllestides unes gestions.
Com que dem s festa, avui he de deixar enllestides unes gestions.
Posat que vinguis, improvisarem una mica de sopar.
A no ser que no s correcte. Sha de dir si no s que, llevat que...
A no ser que restableixin aviat el trnsit, no ens arribar la comanda a temps.
Llevat que no restableixin aviat el trnsit, no ens arribar la comanda a temps.
De (no) + infinitiu no s una expressi condicional correcta.
De resultar cert el rumor, rodaran caps.
Si resulta cert el rumor, rodaran caps.
Vegeu si no / sin a lapartat de conjuncions adversatives.
Finals
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Finalitat, objecte
Conjuncions
perqu, a fi que, per tal que,
que
Exemples
Tots lestem collant perqu shi apunti.
Citeu-lo a fi que comparegui al Jutjat.
Remarca
Vegeu perqu / per qu a lapartat de conjuncions causals.
Morfosintaxi
149
LES CONJUNCIONS
Tema 9
u EXERCICIS
1. Empleneu els buits de les frases segents amb tanmateix o aix mateix, tenint en compte el context.
1. No ho hauria pogut fer millor. .................................... hauria estat b que hagus comptat amb la resta de
companys.
2. El foc va cremar mil hectrees de bosc i .................................. algunes cases dels pobles vens.
3. Han trobat aigua en una lluna de Saturn; per .................................... no sembla que hi hagi indicis de vida.
4. Egipte s un pas amb molt dencant i .................................. no hi aniria mai per por de volar.
5. Van regalar-li un viatge al Carib i ................................... tots els electrodomstics.
6. Li han dit el nom del porc i ..................................... ni sha immutat.
3. Completeu les frases segents amb les conjuncions doncs o perqu, segons sexpressi conseqncia o
causa.
Dius que ha sortit a comprar? Doncs ja no deur tornar fins a les vuit.
T migranya perqu no es pren la medicaci.
1. No ens han acceptat la proposta. Estem, ............................, all on vam comenar.
2. Deu ser fora de casa, ................................... li truquem i no contesta.
3. No saps qu dir-li? ................................... comena demanant-li disculpes.
4. No cal que thi escarrassis, ................................... no hi toca ms.
5. Tu tho has buscat. No fas res de lamentar-te, ...................................
6. No sha pogut examinar ........................... no es va inscriure dins del termini fixat.
7. No fumeu a la sala de vistes ................................... no est perms.
8. Ha deixat de ploure? ................................... sortim!
9. Vs a veure la mare, ................................... no sap res de tu des de fa mesos.
10. Sha espatllat el cotxe. ................................... haurem de telefonar al taller.
150
Morfosintaxi
LES CONJUNCIONS
Tema 9
4. Ompliu els buits de les frases segents amb perqu, per qu o per a qu i indiqueu si en el cas de perqu
es tracta duna conjunci causal o final i en el cas de per qu o per a qu, dun interrogatiu de causa o de
finalitat.
Pregunteu-li per qu va marxar sense dir res.
(interrogatiu de causa)
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
5. Completeu les frases segents triant entre les opcions que us oferim.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Fes-ho tal i com tho ha dit, perqu, sin, tho far repetir.
Posat que vulgui anar-hi, li proporcionarem un cotxe oficial.
A no ser que detestis el flamenc, aquesta obra segur que tagradar.
No fan sin el ximple, els meus fills.
Ha demanat es respecti el resultat de les eleccions.
Mentre que en Jordi va a comprar, jo anir fent la bugada.
Morfosintaxi
151
Tema 10
ELS ADVERBIS
Els adverbis sn mots invariables que modifiquen principalment el verb desenvolupant funcions de
complement circumstancial que indiquen el lloc, el temps, la manera, la quantitat... en qu es duu a terme la
seva acci. Tamb poden modificar els adjectius i els adverbis.
Vine a poc a poc.
verb
adv.
s tan dropo!
adv. adj.
adv. adv.
La funci adverbial tamb la poden desenvolupar les locucions adverbials, compostes per ms duna
paraula i formades generalment per una preposici i un altre adverbi o un SN (en endavant, dhora, dem
passat...).
Adverbis de lloc
Adverbis
ac, aqu, all, all, en, enll, arreu,
pertot, pertot arreu, enlloc, on,
lluny, prop, baix, dalt, dins, endins,
fora, enfora, davant, endavant,
darrere, endarrere, rere, enrere,
amunt, damunt, sobre, avall,
davall, sota, dessota, enlaire
Locucions adverbials
cap (a) dalt, cap (a) baix, al voltant,
al davant, al darrere, al damunt,
al dessota, a la vora, a la dreta, a
lesquerra, de part de fora, de part
de dins, al capdamunt, al capdavall,
de dalt, a mig aire, pels volts, al
voltant, a lentorn, als afores, dac
dall
Exemples
Mhe trobat trnsit pertot arreu.
Com que ets el ms alt, posat
darrere.
Gisclareny queda lluny de la ruta.
No latrapar; va molt endavant.
Veus aquella pujada? La carnisseria s
al capdamunt.
El poble t molts horts al voltant.
Remarques
Cal diferenciar ladverbi pertot, que vol dir en tot lloc i pot anar seguit darreu, de per tot, que s la combinaci de
la preposici per i el determinant o pronom tot.
Vam perdre la cmera al Parc Nacional dAigestortes, hi vam tornar i la vam buscar pertot arreu.
Qu creus que li passa a en Joan? Vs a saber; es preocupa massa per tot!
Tamb cal distingir ladverbi enlloc, que vol dir en cap banda, den lloc de, que significa en substituci de.
Enlloc no shi est ms b que aqu.
En el titular de la pgina 5, en lloc de dir Baldiri hi ha de dir Florenci.
Cal distingir avall i amunt da baix i a dalt, respectivament. Mentre que els primers denoten direccionalitat, els
segons indiquen posici.
Lesquin mel vaig fer mentre baixvem muntanya avall.
Fa estona que ja sn a dalt.
A partir de molts daquests adverbis es poden formar locucions adverbials anteposant-hi la preposici a:
a davant, a fora, a dalt, a prop...
152
Morfosintaxi
ELS ADVERBIS
Tema 10
Adverbis de temps
Adverbis
ara, sempre, llavors,
aleshores, ja, encara,
tothora, alhora, mai,
sovint, aviat, tard, ahir,
abans-dahir, avui,
dem, anit, ads, abans,
desprs, mentrestant,
quan, enguany, dilluns,
dimarts, diumenge
Locucions adverbials
dhora, de (bon) mat, a punta de dia, al mat,
a mig mat, al migdia, a la tarda, al vespre, a
entrada de fosc, a la nit, al capvespre, de nit,
de dia, abans-dahir, dem passat, lendem,
lendem passat, en endavant, dara endavant,
tot seguit, mai ms, cap al tard, a hores dara, ara
com ara, ara mateix, de tant en tant, a vegades,
de vegades, una vegada, a la vegada, a deshora,
de seguida, com ms aviat millor, al ms aviat
possible, a la llarga, de moment
Exemples
Abans-dahir va ser el meu sant.
Coleu la salsa, afegiu-hi els bolets i,
tot seguit, una copa de vi blanc.
A hores dara ja deuen ser a prop
de la sortida de lautopista.
Arribar cap al tard, quan faci
menys calor.
De tant en tant, em regalo a mi
mateix un capritx.
Envieu la sollicitud al ms aviat
possible.
Remarques
Els dies de la setmana sn adverbis quan es refereixen als dies immediatament anteriors o posteriors al dia en
qu semeten; en aquest cas no porten article. En canvi, si es refereixen a dies concrets o serveixen per expressar
periodicitat sn substantius i han de dur article.
Dissabte va fer una excursi al puig Neuls i avui encara t fiblades a les cames.
Heu de comparixer el dimecres 16 de juliol de 2008, a les 12 hores.
No confongueu quan, que indica temps, i quant, que indica quantitat.
Aleshores i alhora sn adverbis que signifiquen llavors i a un mateix temps respectivament. Es pronuncien igual
que els sintagmes a les hores i a lhora.
Van tallar lany passat i des daleshores no shan tornat a veure mai ms.
Cal evitar prendre el sol a les hores de ms calor.
Fent tantes coses alhora no aconseguirs fer-ne cap de b.
A lhora de sopar s quan es prenen les decisions ms importants.
Formes com *allavorens, *allavors, *llavonses i *(a)llavontes sn incorrectes.
Recordeu que la locuci *dara en endavant s incorrecta. Ha de ser dara endavant o en endavant.
Vegeu mentre que / mentre / mentrestant / *mentres al tema de les conjuncions.
Adverbis de manera
Adverbis
com, aix, b/ben,
millor, malament/
mal, pitjor, gaireb,
quasi, alhora, almenys,
noms, solament, sols,
alhora, endebades, en
va, debades, exprs,
corrents, sobretot, segur
Morfosintaxi
Locucions adverbials
a simple vista, a peu dret, a dojo, a dreta llei,
a penes, a cau dorella, a coll, a cop calent, a
corre-cuita, de pressa, a les fosques, al cap i
a la fi, comptat i debatut, a manta, de franc,
de sobte, a poc a poc, de mica en mica, pel
cap baix/alt, damagat, de cop i volta, fins i
tot, ms aviat
Exemples
s ben cert aix que dius!
Han fet un projecte exprs per a
nosaltres.
Treballar sense objectius s treballar
en va.
Li fa mal lesquena de portar en Marc
tot el dia a coll.
s pl-roig, prim i ms aviat alt.
153
ELS ADVERBIS
Tema 10
Remarques
Hi ha un bon nombre dadverbis de manera construts afegint -ment a la forma femenina dalguns adjectius. Cal
tenir en compte que mantenen laccentuaci que saplica a ladjectiu en femen.
Quan hi ha ms dun adverbi en -ment, el ms recomanable s mantenir els sufixos en tots els elements; en cap cas
saccepta suprimir el sufix del primer.
Ho repetia contnua i enrgicament.
Ho repetia contnuament i enrgicament.
Ho repetia contnuament i enrgica.
Els adverbis b i malament passen a ben i mal quan precedeixen lelement que modifiquen.
Un plantejament mal concebut ens ha fet perdre temps en la construcci de la sala.
Els paraiges magraden ben acolorits.
Lencreuament dels adverbis sols i solament ha provocat laparici de la forma incorrecta *solsament.
Aquesta revista solsament sedita virtualment.
Aquesta revista solament / sols sedita virtualment.
Les locucions a poc a poc i de mica en mica no poden prescindir de la preposici amb qu sinicien.
Adverbis de quantitat
Adverbis
quant, tant, tan, molt, poc,
gaire, bastant, prou, massa,
fora, ms, menys, ben,
gaireb, quasi, gens, mig,
tot, noms, sols, solament,
almenys, mica
Locucions adverbials
una mica, un xic, pel cap alt, pel cap baix,
ben b, si ms no, amb prou feines, dall
ms, no gaire, gens ni mica, a ms, a ms a
ms, ms o menys, de ms, un bon tros, poc
ms poc menys, amb escreix
Exemples
Quant falta per arribar a Pals?
Moltes estrelles han contret fora
deutes per culpa del joc.
Amb prou feines arribarem a la
quinzena dalumnes.
Remarques
Cal diferenciar gens de res. Gens pot ser adverbi i determinant, segons si modifica un verb o un adjectiu, o b un
substantiu. En els dos casos quantifica de manera incomptable. En canvi, res s un pronom que equival a cap cosa.
No shi capfica gens. (adverbi de quantitat)
No resulta gens agradable. (adverbi de quantitat)
No tinc gens de son. (determinant quantitatiu)
No hi ha res que em relaxi ms que el ioga. (pronom)
Tingueu en compte que sescriu tan davant dadjectiu, adverbi o locuci adverbial, i tant en la resta de casos. A
ms, lexpressi castellana un tanto no s *un tant, sin una mica.
No enraonis tan alt, que els nens dormen.
En sap tant, de ballar, que tothom lin demana classes.
Mha resultat un tant complicat aquest exercici.
Mha resultat una mica complicat aquest exercici.
Cal evitar tamb la forma *adems i substituir-la per a ms, a ms a ms, de ms, de ms a ms.
Adems, us oferim un curs virtual.
A ms a ms, us oferim un curs virtual.
Ni *quasib ni *casi sn correctes. La forma que cal usar s gaireb o quasi.
154
Morfosintaxi
ELS ADVERBIS
Tema 10
Recordeu que en frases negatives, interrogatives i condicionals molt sha de substituir per gaire.
Si no trigues molt, tesperar per dinar.
Treballars molt aquest vespre?
Si no trigues gaire, tesperar per dinar.
Treballars gaire aquest vespre?
Tingueu present que ladverbi almenys sescriu junt, ja que separat s el resultat de combinar larticle contracte al
i ladverbi menys, o b es tracta de lexpressi al menys (...) possible. Fixeu-vos que aquesta ltima forma comena
en al, i no en el, com tamb al ms (...) possible.
Comptem amb almenys cinc participants.
Ha cridat latenci al menys conflictiu del grup.
Procura que el sol et toqui el tatuatge al menys possible.
Collocat al ms a prop possible.
La locuci *com a molt cal substituir-la per pel cap alt, a tot estirar o com a mxim.
Adverbis dafirmaci
Adverbis
Locucions adverbials
s, tamb, efectivament,
semblantment, prou, fins,
inclusivament, igualment
Exemples
Adverbis de negaci
Adverbis
no, tampoc
Locucions adverbials
de cap manera, no pas, no... pas, i ara!
Exemples
No fa pas falta que vinguis.
De cap manera acceptaran diners vostres.
Remarques
Els mots mai, res, ning, enlloc, tampoc, cap i gens, tret que siguin lnic element duna frase, no neguen per si sols;
per tant, i sobretot en la llengua formal, necessiten ladverbi no per formular frases negatives.
Cap circumstncia justifica la teva falta.
Cap circumstncia no justifica la teva falta.
Enlloc veurs unes platges tan cristallines.
Enlloc no veurs unes platges tan cristallines.
Qui ha vingut de nou? Ning.
Recordeu, per, que aquests mots en frases interrogatives i condicionals poden adquirir significat afirmatiu:
Si mai veus cap follet guarda b el seu secret.
La partcula pas serveix per reforar la negaci.
s ms important el que ens uneix que no pas el que ens separa.
Morfosintaxi
155
ELS ADVERBIS
Tema 10
Adverbis de dubte
Adverbis
Locucions adverbials
potser
Exemples
Tal volta han estat altres motius?
Qui sap si tornar un cop hagi trobat feina a Pars.
Remarques
Cal no confondre ladverbi potser i la perfrasi verbal pot ser. Ladverbi ha de formar part duna frase amb el verb
en indicatiu, mentre que la perfrasi pot anar seguida duna conjunci que introdueixi una oraci amb el verb en
subjuntiu.
Potser ajornaran el partit per la pluja.
Pot ser que ajornin el partit per la pluja.
Utilitzar igual com a sinnim de potser s un castellanisme.
Igual ens convida a prendre un caf.
Potser ens convida a prendre un caf.
u EXERCICIS
2. Busqueu sinnims (o expressions sinnimes) dels adverbis o de les locucions adverbials subratllats.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
3. Corregiu, si cal, els adverbis o les locucions adverbials de les frases segents.
1. Construint els fonaments de ledifici, van arribar molt a baix.
156
Morfosintaxi
ELS ADVERBIS
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Tema 10
4. Corregiu, si cal, els adverbis o les locucions adverbials de les frases segents.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
5. Ompliu els buits amb les formes adequades dentre les que us indiquem per cada grup de frases.
1.
2.
3.
4.
5.
tan
tant
gens
res
com
com a
Morfosintaxi
almenys
al menys
un tant
una mica
157
ELS ADVERBIS
6.
Els nens petits no podem anar ................................. quan els pares se separen.
Com que el seu pare s periodista t objectes ...................................
dac dall
dac i dall
7.
pertot
per tot
8.
enlloc
en lloc
9.
darrere
darrera
10.
damunt
amunt
11.
el dijous
dijous
12.
a dalt
amunt
13.
potser
pot ser
14.
i escaig
amb escreix
15.
cap
res
gens
gaire
mai
mai no
158
Tema 10
Morfosintaxi
Lxic
Tema 1
DERIVACI
Les paraules duna mateixa famlia tenen un element com, que anomenem arrel o lexema.
enfortir, fortesa, fortitud, fortificar, fortalesa, fort
Daquesta manera, obtenim paraules noves afegint unes determinades partcules a larrel. Aquest
procediment sanomena derivaci i els mots que en resulten sn els mots derivats.
De vegades, com en lexemple anterior, larrel coincideix amb un mot, que serveix per crear els derivats: s el
mot primitiu. Per no sempre s aix:
gstric, gastritis, gastronomia, gastrnom, gastroenteritis
Anomenem afixos les partcules que sannexen a larrel, les quals podem classificar segons la seva posici:
prefixos
sufixos
infixos
Quan unim aquests afixos a larrel, de vegades es produeixen canvis ortogrfics o fontics.
c qu:
c:
s ss:
gu g:
j g:
sec
caa
esps
aigua
granja
sequedat
cacera
espesseir
aigeta
granger
c g:
ig g:
ig tg:
u v:
t :
foc
assaig
lleig
neu
curt
foguera
assagista
lletgesa
nevada
escurar
Daltra banda, tamb hi ha paraules que entre elles tenen molta semblana per una arrel diferent. Sn
els pseudoderivats o falsos derivats, que es formen a partir duna arrel llatina diferent de larrel del mot
primitiu catal.
Mot primitiu
Derivats
cadira
corb
llac
Pseudoderivat
ctedra
curvatura
lacustre
Prefixos
Mitjanant la prefixaci adjuntem un prefix a larrel del mot, generalment sense canviar-ne la categoria
gramatical i atorgant-li un significat diferent.
heroi (substantiu)
legal (adjectiu)
carregar (verb)
160
Lxic
antiheroi (substantiu)
illegal (adjectiu)
descarregar (verb)
DERIVACI
Tema 1
No obstant aix, hi ha prefixos que s que imposen una categoria gramatical al mot. En la majoria de casos,
es tracta de prefixos verbalitzadors: a-, en- (variant em-), es-, per-, etc. Aquests prefixos tenen la particularitat
de no aportar cap nou significat i de necessitar sovint laddici simultnia de determinats sufixos per poder
formar el nou mot.
bony (substantiu)
groc (adjectiu)
dins (adverbi)
abonyegar (verb)
esgrogueir (verb)
endinsar (verb)
Pel que fa als que aporten un significat o mats diferent al mot, que sn la immensa majoria, podrem establirne una classificaci genrica.
a) Valor negatiu o contrari
Prefix
Significat
Exemple
a-, an-
valor negatiu
anti-
sentit contrari
antihiginic, antisptic
contra-
oposat
contraindicaci, contraportada
valor negatiu
no-
negaci
no-violncia, no-bellicisme
des-, dis-
oposat o contrari
desintoxicaci, disgustar
Prefix
Significat
Exemple
ante-, avant-
davant de
antesala, avantpassat
circum-
a lentorn de
circumferncia, circumvallaci
entre-, inter-
euro-
europeu
eurodiputat, euroregi
extra-
fora de
extraordinari, extrajudicial
sobre-, hiper-
sobresou, hipermercat
rere-
per darrere
rereguarda, rerepas
intra-
dintre de
intravens, intramuscular
super-, supra-
per damunt de
superhome, supraterrenal
tele-
lluny
teletext, televisi
trans-, tras-
transsiberi, trasplantar
ultra-
ms enll de
ultrapassar, ultratomba
ex-
de dins a fora
exportar, extreure
juxta-, para-
juxtaposici, paranormal
Lxic
161
DERIVACI
Tema 1
c) Valor temporal
Prefix
Significat
Exemple
pre-
amb antelaci
post-, pos-
posterioritat
postoperatori, posposar
ex-
expresident, exmarit
neo-
nou, recent
neoclssic, neocapitalista
d) Valor dimensional/quantitatiu
Prefix
Significat
Exemple
macro-, mega-
gran
macroeconomia, meglit
micro-, mini-
petit
microscopi, miniestadi
semi-
la meitat de
semivocal, semicercle
bes-, bi-
duplicaci
besnt, bisexual
re-
repetici, intensificaci
reeditar, reconstruir
Prefix
Significat
Exemple
ben-
benvolgut, benestant
mal-
malpensat, malcarat
pseudo-
condici no genuna
pseudoderivat, pseudnim
companyia i participaci
e) Valor modal
Sufixos
Els sufixos se situen darrere larrel i aporten un nou significat al mot. Nhi ha de diferents tipus:
a) Sufixos lxics
Determinen el gnere i el nombre en el cas dels noms i dels adjectius i, en el cas dels verbs, la persona, el
temps, el nombre, el mode i laspecte.
En aquest tipus de sufixos no parlem prpiament de derivaci, sin de flexi:
llop, lloba, llops, llobes
canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten
162
Lxic
DERIVACI
Tema 1
b) Sufixos valoratius
Sufix
Significat
Exemple
diminutius
augmentatius
pejoratius
-ssim, -rrim
superlatius
tendrssim, pauprrim
c) Sufixos classificadors
Per expressar professions, afinitats ideolgiques o qualitats:
Sufix
Exemple
-ista
-ari/ria
-aire
-/ana
-or/ora
-er/era
-iu/iva/iua
-vol/vola
planyvol, jovenvola
Exemple
-esa
-cia
brutcia, avarcia
-itat
humilitat, frivolitat
-itud
solitud, lentitud
-ud
quietud, mansuetud
Lxic
Sufix
Exemple
-/ina
-enc/enca
-/ana
-er/era
brasiler
-ol/ola
espanyol
-s/esa
-eny/enya
163
DERIVACI
Tema 1
Exemple
-menta
-eda
-am
-all/alla
-ada
gentada, nuvolada
-at
-atge
Exemple
-aci/cia
coriaci, berbencia
-ari/ria
sedentari, alimentria
-esc/esca
carnavalesc, cavalleresca
-i/ia
-i/iana
-ac/aca
policac, afrodisaca
-fic/fica
magnfic, cientfica
-stic/stica
artstic, novellstica
Exemple
-egar
-ejar
blanquejar, somiquejar
-ificar
-ir
-itar
-itzar
164
Lxic
Sufix
Exemple
-ada
xerrada, rentada
-ana
venjana, enyorana
-atge
homenatge, espionatge
-dissa
corredissa, trencadissa
-era
-ment
-ori/ria
DERIVACI
Tema 1
Infixos
Els infixos sn el tipus dafixos que se situen entre larrel i el sufix. En general no tenen cap valor semntic,
per en alguns casos serveixen per distingir entre dos derivats amb el mateix sufix (ferrer i ferreter), i en els
verbs sobretot afegeixen una idea de petitesa (menjucar), dinsuficincia (endormiscar-se) o dintensitat
(allargassar).
Infix
Exemple
-al-, -ol-
apegals, rajol
Remarques
Quan formem mots nous a partir del procs de derivaci sovint afegim a larrel o mot primitiu afixos propis
de la llengua castellana quan en catal el mot es forma amb un afix diferent o fins i tot sense. s el cas de
mots com ara botonar, enjardinar, raval, condicionat, moblar, collidir o garantir, que per influncia del castell
formem com a *abotonar, *ajardinar, *arraval, *acondicionat, *amoblar, *collisionar i *garantitzar.
u EXERCICIS
1. Aparelleu els derivats segents amb les definicions que els corresponen.
fill: afillar, enfillat, fillada, fillastre, filleta, fillol
Persona de qui som padrins:
Tots els fills dalg:
Fill del cnjuge:
Ple de fills:
Filla petita:
Adoptar com a fill/a:
blanc: blancor o blancria, blanqueig, blanquejar, blanquins, emblancar, emblanquir o emblanquinar
Qualitat de blanc:
Operaci per legalitzar diner negre:
Dun color tirant a blanc:
Pintar de blanc:
Legalitzar diner negre:
Aplicar una capa molt fina de guix:
Lxic
165
DERIVACI
2. A les frases segents escriviu el derivat adequat a partir dels mots primitius.
Colors
Li han quedat els ulls ............................. (vermell) de tant plorar.
Les fulles de lloe sestan ............................. (groc).
Aquestes tomates encara ............................. (verd).
T els ulls ............................. (blau) i els cabells castanys.
He ............................. (negre) els pantalons amb un tint fabuls.
La ............................. (gris) daquestes parets em posa malalta.
Txtils
Acabem d............................. (mid) les camises del teu avi.
El ............................. (drap) no ens ha volgut vendre res.
Creixen tot de plantes ............................. (fil) a les parets de la terrassa.
Va deixar la feina perqu shi sentia ............................. (cotilla).
La indstria ............................. (cot) ha patit un daltabaix els darrers anys.
A la Berta no li agraden gens els gossos ............................. (falda).
Natura
La granissada ha ............................. (fulla) tots els rosers.
Cal ............................. (aigua) el vi amb una mica de gasosa perqu s massa fort.
El meteorleg ja havia anunciat ............................. (nvol) parcial a linterior.
Van trobar lesquelet dun bvid ............................. (terra) al Camp dels Ninots.
Tenim previst fer una excursi a la ............................. (faig) den Jord.
Amb la pluja han sortit ............................. (gota) al menjador de casa.
166
Lxic
Tema 1
DERIVACI
Tema 1
Cos
Li ha engaltat una tal ............................. (m) que ens hem quedat de pedra.
Fa una calor ............................. (nervi) aquest mat.
Ha deixat els vidres ben plens de ............................. (dit).
En Miquel t l............................. (os) prpia dun guerrer primitiu.
Aquest mat ha vingut a treballar lvid i ............................. (ull).
s tan afectus que no sest de fer ............................. (bra) i petons a tothom.
Lxic
167
DERIVACI
Tema 1
La societat (parisenca / parisina) ha acollit molt fredament la notcia de la visita del monarca.
Si vols elaborar un discurs ben estructurat, fes-ne primer un (borrador / esborrany).
Les pastes (alimentries / alimentcies) sense gluten es poden trobar en botigues especialitzades.
El banc no ens ha pogut (garantitzar / garantir) la hipoteca que hem demanat.
Les botigues (del raval / de larraval) tanquen ms tard de les vuit.
Les entitats (financieres / financeres) que operen a travs dInternet ofereixen unes condicions molt bones.
Lentrenador va demanar (humildat / humilitat) als jugadors desprs dhaver guanyat per 4 a 0.
Aquest estiu s que posarem aire (condicionat / acondicionat) a casa.
Les seves maneres (afeminades / efeminades) sovint li han portat problemes.
La ciutat (emmurallada / amurallada) s molt interessant de visitar.
Pensava en els dies passats i no parava (de turmentar-se / daturmentar-se).
He fet (tapissar / entapissar) les cadires amb la mateixa tela del sof.
No trepitgeu les zones (enjardinades / ajardinades).
Lescola pblica ha de ser respectuosa amb totes les (creences / crencies) religioses.
5. Ompliu els buits de les frases segents amb els gentilicis que hi corresponguin.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
cervell:
fill:
boca:
jove:
doble:
7. Ompliu els buits de les paraules segents amb algun dels infixos que teniu a continuaci.
-er-ass-inpic.......ada
carn......eria
clenx......ar
168
Lxic
-oss-eg-iss-
-oll-an-arempat.......ar
embarb........ar-se
sol.......ada
-ot-uss-et-
-ell-arr-olpell.......eria
cal......ets
lladr.......ot
DERIVACI
Tema 1
full.......aca
cant.......ella
al......
pobr......ona
embarb......ament
hort.......
terr.......a
bord.......s
estir.......anyar
cost.......er
xic.......
cany.......ar
gran.......ut
herb.......ari
esboj.......at
Lxic
169
Tema 2
MOTS COMPOSTOS
La composici s un procediment que ens permet formar mots de manera diferent de com ho fem per la
derivaci, ja que no formem un mot nou mitjanant un afix, sin que ho fem unint dues o ms paraules que
ja existeixen.
Amb la composici podem obtenir mots de diferents categories gramaticals: substantius, adjectius, verbs i
partcules.
a) Substantius compostos
Formaci
Exemple
Verb + substantiu
pelacanyes, guarda-roba
Substantiu + substantiu:
Compostos sinttics. Es formen violentant la sintaxi i
elidint elements que se sobreentenen.
Compostos coordinats. Sn els que tenen un
significat que s la suma dels significats dels dos
elements.
Altres casos: compostos formats per juxtaposici
o subordinaci, enllaats amb la conjunci i o la
preposici de i compostos sintagmtics
aiguaneu, ferrocarril
museu-arxiu, autor-editor, comte-rei, ciutat-estat
decret llei, cami cisterna, paper moneda, allioli,
capicua, plats-i-olles, maldecap, cuc de seda, esperit de
vi
b) Adjectius compostos
Formaci
Exemple
Adjectiu + adjectiu
c) Verbs compostos
Formaci
170
Exemple
Substantiu + verb
Adjectiu + verb
primfilar, migpartir
Lxic
MOTS COMPOSTOS
Tema 2
d) Partcules compostes
Formaci
Exemple
Adverbis
Preposicions i conjuncions
El guionet
Ls del guionet afecta els mots derivats per prefixaci i els mots compostos. Vegem quins sescriuen amb
guionet i quins no.
Escrivim amb guionet
a) Els numerals compostos (ordinals i cardinals): hem de posar el
guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes
(D-U-C)
baliga-balaga, nyigui-nyogui,
pengim-penjam, poti-poti, xino-xano
no-existncia, no-violncia,
no-alineament
museu-biblioteca, comte-rei,
autor-editor
En aquests mots noms posem laccent en el segon element, si sescau. s a dir, tot i que els mots udio i fsic
saccentuen, perden laccent quan sn el primer element dun compost.
Lxic
171
MOTS COMPOSTOS
Tema 2
Finalment cal recordar que els topnims, com la resta de mots, tamb segueixen la regla del guionet.
Aiguafreda
Torregrossa
Vila-real
Bellpuig
Bell-lloc
Vila-rodona
Vall-de-roures
Palau-solit
Puig-reig
Mont-roig
Puig-aguilar
Font-romeu
u EXERCICIS
1. Relacioneu les paraules de la primera columna amb el significat que els correspon de la segona.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
esquenadret
escanyapobres
cagadubtes
llepafils
somiatruites
ventafocs
pica-soques
busca-raons
rodamn
coragre
a. criada
b. avar
c. acidesa
d. vagabund
e. visionari
f. gandul
g. indecs
h. tipus docell
i. escrupols en el menjar
j. barallads
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
blau
poca
guarda
gira
mig
cel
grata
boca
adu
pela
cerca
mar
a. cel
b. obert
c. solta
d. bregues
e. dia
f. canyes
g. roba
h. sol
i. moll
j. siau
blau mar
..................................................
..................................................
..................................................
..................................................
..................................................
..................................................
..................................................
..................................................
..................................................
..................................................
172
Lxic
MOTS COMPOSTOS
Tema 2
4. Escriviu correctament les paraules que teniu a continuaci a la columna corresponent. No oblideu descriure
el guionet quan calgui.
cama+tort, ex+marit, adu+siau, Vila+seca, histrico+fsic, escura+dents, Vila+nova, mata+rates, barba+ros,
bes+nt, penya+segat, Mont+roig, anti+religis, cincia+ficci, nord+oest, boca+badat, sud+afric,
barrim+barram, col+i+flor, para+llamps
amb guionet
sense guionet
Lxic
173
Tema 3
SINONMIA I ANTONMIA
Una de les qualitats duna llengua s la seva riquesa i varietat, cosa que es mostra per la presncia de
recursos lxics com el de la sinonmia i lantonmia.
Sinonmia
Dues paraules sn sinnimes quan tenen el mateix significat. Aix, per exemple, casament i noces sn
sinnims:
Va assistir a les noces del seu cos.
Va assistir al casament del seu cos.
Cal tenir en compte, per, que encara que dues paraules comparteixin el significat, no s
gaire freqent que es puguin usar indistintament en una mateixa situaci.
El sinnim ens serveix per precisar ms el significat dall que volem expressar i normalment el context
ens ajuda a triar la paraula adequada. Per exemple, fertilitat i productivitat sn paraules sinnimes en
determinats contextos:
La fertilitat de les terra influeix en el preu de venda.
La productivitat de la terra influeix en el preu de venda.
Per vegem qu passa si les fem servir indistintament, sense tenir en compte el context:
Enguany han augmentat el complement de fertilitat dels funcionaris.
Enguany han augmentat el complement de productivitat dels funcionaris.
Passa el mateix si no tenim present en quin registre parlem (ms formal o ms colloquial), el lloc on ens
trobem o la persona a la qual ens adrecem. Per exemple, un jove pot dir als seus amics:
Es va cruspir tota lamanida.
O b:
Es va menjar tota lamanida.
En resum, doncs, els sinnims sn paraules que expressen el mateix significat, per que
hem dutilitzar depenent del context, ja que generalment no sn intercanviables.
Antonmia
Un antnim s un mot de sentit directament oposat a un altre. De la mateixa manera que
passava amb els sinnims, ls correcte dels antnims sempre depn del context. Vegem-ne un exemple:
ric
s un home molt ric.
174
Lxic
pobre
s un home molt pobre.
SINONMIA I ANTONMIA
Tema 3
rpid
El tren va anar molt rpid.
lent
El tren va anar molt lent.
En canvi:
Sha celebrat un judici lent.
Per tant, difcilment podem encertar el contrari dun mot sense un context mnim que ens
orienti.
Alguns antnims es formen afegint un prefix al lexema. En determinats casos, prefixos com -a, -anti, -des, -dis,
-in, -im, il fan que el mot derivat tingui un significat contrari al primitiu.
simtric
higinic
legal
asimtric
antihiginic
illegal
u EXERCICIS
farigola
minso
greixs
gat
tarima
dominar
moix
estable
exigu
gos
avar
tim
regna
gasiu
ca
brida
comandar
estrada
quadra
negligir
equvoc
cortesia
grolleria
asserenar
esponers
clar
eteri
marcit
aixoplugar
desempenyorar
vigilar
desemparar
pignorar
corpori
Lxic
175
SINONMIA I ANTONMIA
3. Classifiqueu els adjectius segents en dos grups segons si sn sinnims dalt o de baix.
soberg, enlairat, rabassut, encimat, nan, menut, airvol, petit, altvol, acimat, camacurt, boterut
alt:
baix:
4. Feu una frase amb cadascun daquests falsos sinnims en qu quedi clar el significat.
plnol/planell:
dof/delf:
cataractes/cascades:
data/dada:
trnsit/trfic:
abonar/adobar:
176
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Lxic
Tema 3
Tema 4
POLISMIA I HOMONMIA
Polismia
Els mots polismics sn mots que tenen diversos significats en funci del context en qu els utilitzem, a
diferncia dels sinnims, que sn mots de significat coincident.
Fixeu-vos que la paraula cap t diversos significats:
cap
Tots ells, per, tenen algun tipus de relaci. En tots els casos cap designa la part superior duna persona o
animal, i per analogia, tamb la part superior o que sobresurt duna cosa.
Homonmia
s la propietat que relaciona dos mots que, de manera purament casual, sescriuen de la mateixa manera
(homgrafs) o es pronuncien igual (homfons), per tenen significats diferents.
pop
msica
mollusc
bena
vena
u EXERCICIS
1. Feu dues frases en qu cadascun daquests mots polismics tingui un significat diferent.
bra:
cinta:
ploma:
taula:
cort:
2. Hi ha paraules que canvien de significat si les usem en mascul o en femen. Ompliu els espais buits amb la
forma adequada.
1. el canal / la canal
a) ................ dUrgell t les reserves garantides per la campanya denguany.
b) ............... de la teulada t fora goteres.
Lxic
177
POLISMIA I HOMONMIA
Tema 4
2. el pudor / la pudor
a) Cal que respectem ................... daquella persona.
b) ................. que se sentia era insuportable.
3. un editorial / una editorial
a) ........................ s aquell article que trobem a linici del diari.
b) Dem tanca les portes ........................ puntera en la publicaci de textos legals.
4. el pols / la pols
a) Vam treure ..................... dels mobles desprs de les obres.
b) ................. li anava massa rpid i el metge va decidir ingressar-lo.
5. el fi / la fi
a) .................. no justifica els mitjans.
b) El curs ha arribat a ................
4. Cada frase daquest exercici cont el verb anar. Indiqueu quin significat t en cada cas tenint en compte
el context.
1. La Isabel va pels quaranta.
t
sacosta
2.
3.
celebra
178
Lxic
Tema 5
Les locucions
Una locuci s un grup de paraules que t el valor semntic o sintctic dun sol mot, que sol anar precedit
duna preposici o duna conjunci.
Ja hem tractat algunes locucions en lapartat dedicat als connectors (a continuaci, amb aquesta finalitat, a
causa de, duna banda...). Ara en veurem unes altres que sovint generen confusi, b perqu sn diferents del
castell, b perqu sen fa un mal s perqu no sen coneix la grafia o el significat.
Incorrecte
Correcte
*a lobjecte de
*a major abundament
*a mitjans de (setmana,
maig, estiu, any, segle)
*arrel de
arran de
*a ser possible
*a tal efecte
*a tenor de
ats el tenor de, per ra de, en virtut de, considerant, tenint en compte, ats
*al fi i al cap
al cap i a la fi
*degut a
*del contrari
*donat que
a ambds efectes
*en ares de
*en atenci a
*en balde
*en base a
a partir de, sobre la base de, segons, dacord amb, tenint en compte, considerant
*en lo successiu
*en ordre a
amb vista a, a fi de, a lefecte de, amb la intenci de, pel que fa a, quant a
*en quant a
quant a, pel que fa a, pel que es refereix a, en relaci amb, amb relaci a
Lxic
179
Tema 5
a un sol efecte
*no obstant
*pel contrari
*per adelantat
*per anticipat
*per lo dems
al mat, a la tarda
*per suposat
*sempre i quan
sempre que
*si a cas
*si procedeix
si escau, si s procedent
a) Per verbs
Amb el verb anar
anar de blit
anar en dansa
anar just
anar a remolc
anar a mal borrs
anar pel bon/mal cam
anar-sen del cap
anar amb peus de plom
anar peix
180
Lxic
anar pengim-penjam
anar fent
anar mal dades
anar de boca en boca
anar a escampar la boira
anar de vint-i-un bot
anar-sen amb la cua entre cames
anar amb una sabata i una espardenya
Tema 5
fer el paperot
fer Pasqua abans de Rams
fer tronar i ploure
fer-se lorni
fer pudor de socarrim
fer una cara nova
fer-la petar
fer un cop de cap
no fer el pes
fer llufa
fer el cor fort
fer cara de pomes agres
venir de lhort
voler tocar el cel amb la m
ser una cort de porcs
esvalotar el galliner
ser lase dels cops
b) Per noms
Llocs
haver-hi camp per crrer
remoure cel i terra
semblar can seixanta
Persones i animals
donar gat per llebre
haver-hi quatre gats
Lxic
181
Tema 5
Menjars
fer botifarra
ofegar-se en un got daigua
ser figues dun altre paner
remenar les cireres
u EXERCICIS
....................... pa a lull.
....................... -ne cinc cntims.
....................... les cireres.
....................... torrat.
No ..................... ni quarts ni hores.
....................... can seixanta.
....................... de corcoll.
8. .................... en orris.
9. ....................... ferro.
10. ..................... a mal borrs.
11. ....................... corretja.
12. ....................... el pap.
13. ....................... de taca doli.
14. ............ un pet com una gla.
2. Ompliu els buits daquestes frases fetes amb el mot adient. Tots els mots que hi falten sn el nom duna
part del cos.
Treure el fetge per la .................
Estirar-se els ...................
Caure la .................. de vergonya.
Ficar-se entre ........... i ............
Estar amb laigua al ...................
Tenir dos dits de ..................
Fer ...................
182
Lxic
el ms calent s a laigera
arribar a misses dites
agafar amb els pixats al ventre
treuren lentrellat
fer la viu-viu
aixecar la camisa
haver begut oli
treure foc pels queixals
no posar-se pedres al fetge
fer mans i mnigues
1. enganyar, ensarronar
2. anar tirant
3. fer tard
4. no haver-hi res preparat
5. esforar-se molt
6. ser despreocupat i tranquil
7. estar irritat, indignat
8. agafar (alg) desprevingut
9. trobar-hi la soluci
10. no haver-hi remei
Tema 5
4. Quina expressi podreu collocar al costat de les frases segents? Trieu-les dins daquesta llista.
anar de vint-i-un bot, saber-la llarga, rascar-se la butxaca, picar ferro fred, haver-hi roba estesa, tenir mala pea al
teler, a cor qu vols, treure de polleguera, saber de quin peu calar, remoure cel i terra
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
a cor qu vols
li va donar carbasses
fer patxoca
Lxic
183
Tema 6
BARBARISMES
Un barbarisme s un mot o una forma de dir forasters, usats dins duna llengua que ja t mots propis per
expressar la mateixa idea. La utilitzaci daquests mots s una errada que cal evitar sempre.
Per exemple, *embustero ve del castell embuste; en catal diem mentider i mentida. Altres mots com
*enterar-se, *tio o *enfermetat tamb sn barbarismes, ja que el catal posseeix les formes prpies
assabentar-se, oncle i malaltia.
A ms a ms, en catal tamb trobem altres tipus dincorreccions que tenen lorigen en el calc de les formes
castellanes corresponents.
darse cuenta
irse
caerse
tener que
*donar-se compte
*anar-se
*caures
*tenir que
adonar-se
anar, anar-sen
caure
haver de, cal que
*aclarar aclarir
*decanat deganat
Daltres vegades, el que fem s usar errniament una forma catalanitzada del terme castell per
desconeixement del corresponent en catal:
*pla termini
*ganncies guanys
*atrassos endarreriments
*averiguar esbrinar
O tradum literalment al catal el terme en castell sense pensar que els significats en una i altra llengua
poden variar:
*ostentar (un crrec) exercir, desenvolupar
*contemplar (una llei) establir
Quant al calc de les formes castellanes, a continuaci en teniu alguns exemples molt habituals:
*a bocajarro
*a mig pla
*acs de rebuda
*busca i captura
*cabre recurs
*de la seva classe
184
Lxic
a boca de can
a mitj termini
acusament o justificant de recepci
crida i cerca
poder interposar recurs
que correspongui
BARBARISMES
Tema 6
u EXERCICIS
1. Dels parells de paraules que teniu a continuaci, una s un barbarisme i laltra s la correcta. Subratlleu-ne
la correcta en cada cas.
bedel
revenja
cascada
vrtig
bolsa
imprenta
otorgar
esdeveniment
bahia
bidell
revanxa
catarata
vertigen
borsa
impremta
atorgar
aconteixement
badia
maragda
raval
angstia
ausent
motxilla
intricat
escur
ancla
encens
esmeralda
arraval
angoixa
absent
motxila
intrincat
vbora
ncora
incens
Lxic
185
BARBARISMES
27.
28.
29.
30.
Tema 6
186
Lxic
.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................
enfermetat
matitzar
panyal
sombrilla
orquesta
Alemnia
amortiguador
rejilla
avestru
vangurdia
.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................
.................
BARBARISMES
adoquins
cisne
camarer
escuet
paulatinament
Tema 6
.................
.................
.................
.................
.................
cordillera
crucigrama
cautivar
casera
pertenncia
.................
.................
.................
.................
.................
5. En les frases segents hi ha tot un seguit de barbarismes. Encercleu-los i escriviu el mot correcte.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
6. En les frases segents trobareu barbarismes propis de lmbit jurdic. Encercleu-los i escriviu el mot
correcte.
1. Hem hagut de fer dos alardes en sis mesos.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Lxic
187
BARBARISMES
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
7. Les frases segents contenen formes verbals defectuoses prpies de lmbit jurdic. Esmeneu-les.
1. Ladvocat de la defensa va demanar al jutge que aclars la sentncia.
2. La policia encara no ha averiguat on samaguen els delinqents.
3. Cal complimentar la sollicitud per tenir dret al subsidi.
4. En aquest expedient no obren els informes pericials.
5. Laccident es va produir quan la vctima intentava adelantar un cami.
6. El judici es va reanudar desprs dhaver fet fora de la sala alguns testimonis.
7. A laltress ladvocat interessava que sadmets linforme mdic com a prova.
8. Limprs ha danar signat i sellat pel secretari judicial.
9. Shan atrassat en els pagaments i ara els reclamen uns interessos excessius.
10. Van demanar a la gestoria que aplacs la signatura del contracte.
11. Li haureu de comunicar que ha agotat el termini per interposar recurs.
12. Conformement a lestablert per la llei, s procedent imposar les costes a la demandada.
13. Lencausat ostenta el crrec dadministrador de lempresa.
14. Atesos els fonaments de dret exposats, es t que condemnar la demandada.
15. Ha demanat que el ressarceixin de les prdues sofertes.
9. Substituu les expressions incorrectes de les frases segents per la prpia en catal.
188
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Lxic
Tema 6
BARBARISMES
Tema 6
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
Lxic
La van ............................. (emplaar / citar) perqu es presents al Jutjat en el termini de cinc dies.
He trams el correu amb ............................. (acusament de rebuda / acusament de recepci).
La llei no ............................. (contempla / estableix) la falta de lesions dins la categoria de delicte.
Es va apuntar a la ............................. (borsa / bossa) de treball amb poques expectatives que el cridessin.
El ............................. (trnsit / trfic) destupefaents s un delicte perseguible dofici.
L............................. (informe metge / informe mdic) no confirma que li hagin quedat seqeles psicolgiques.
Els ............................. (esdeveniments / aconteixements) desgraciadament es van precipitar.
............................. (Lacord / La decisi) del jutge beneficiava clarament els interessos de la menor.
El delicte de malversaci de ............................. (cabals / cabdals) pblics afecta els funcionaris en lexercici de
les seves funcions.
He anat al ............................. (cadastre / catastre) a comprovar la inscripci del pis que vull comprar.
Cal afixar ledicte al ............................. (tauler / taulell) danuncis del Jutjat.
Ladvocat ha de ............................. (solventar / resoldre) els defectes de forma de la seva demanda.
El declaro incapa i en ................................ (nomeno / anomeno) tutor el seu fill petit per considerar-lo la
persona ms adequada per desenvolupar el crrec.
Avui s un dia amb molts ............................. (assenyalaments / senyalaments).
El jutge ja ha dictat la interlocutria d............................. (apertura / obertura) del judici oral.
189
Tema 7
PROBLEMES LXICS
De vegades trobem parelles de substantius, adjectius, verbs o altres formes que, pel fet de ser molt similars
entre ells o b per influncia del castell, utilitzem indistintament, tot i tenir cadascun un significat molt
diferent.
1. Completeu les frases segents amb el mot ms adequat.
rgan/orgue
L............................ de la catedral ha estat malms per una colla de vndals.
El principal ............................ sensitiu de les formigues sn les antenes.
tron/tro
Laspirant al ..................... dAlbnia va tornar al seu pas desprs de 63 anys dexili.
Hem sentit un ..................... que ha ressonat arreu.
una retallada/un retall
El govern sha vist obligat a fer ................................. en els pressupostos.
Vull ................................. daquesta roba per fer una brusa a la meva filla.
embussos/embuts
Vull que em diguis sense ....................... quins problemes hi ha a loficina.
Cada mat, per anar a treballar, trobo ....................... a la carretera.
dampolles/de butllofes
No va poder acabar el pelegrinatge perqu els peus se li van omplir .............................
Larmari s ple ............................ buides que haureu dhaver llanat.
medecina/medicina
Quina ........................... he de comprar a la farmcia?
Tot i haver estudiat ..........................., ha preferit dedicar-se a les assegurances.
dades/dates
El cientfic va aplegar totes les ......................... possibles abans de formular una nova teoria sobre el naixement del
llenguatge.
Ja podeu consultar per Internet les ......................... de preinscripci als exmens de catal.
ciments/fonaments
El terratrmol va fer trontollar els .......................... de molts edificis.
Els .......................... que distribueix la nostra empresa estan normalitzats segons les diferents normes UNE.
mida/mesura
El pblic sanava desanimant a .................... que el seu equip anava encaixant gols.
Vull que em feu una prestatgeria a ..................... per al rebedor.
soterrani/subterrani
Sento soroll al ...........................: deu haver-hi ratolins.
Es construir un pas ........................... a les principals estacions de tren de la comarca.
190
Lxic
PROBLEMES LXICS
Tema 7
regnes/rendes
Qui porta les ............................... del partit: la cpula o els militants?
Les ............................... ms altes no percebran lajut proms pel govern.
taulell/tauler
En aquest bar, les consumicions sn ms barates si les demanes al ............................ que si ho fas assegut a la taula.
Ledicte es publicar al ............................ danuncis del Jutjat.
esborrador/esborrany
Hi havia alguns errors a l........................ de la declaraci de la renda que hem hagut de rectificar.
He perdut l........................ de la pissarra.
els fulls/les fulles
A la tardor .................................. dels arbres agafen colors daurats.
Falten .................................. 6 i 15 daquest expedient.
espatlla/esquena
No el preocupa res: sho tira tot a l.........................
Ahir al gimns em vaig fer mal a l........................ dreta.
pasts/pastel
Es vol casar amb un vestit dun rosa .............................
El ............................ de maduixa s ms bo que el de xocolata.
capsa/caixa
Sembla que hagi sortit de la ........................., tan ben vestit com va!
Lempresa de mudances mha perdut una ......................... de llibres.
addici/addicci
El jutge va tenir en compte l............................... del denunciat en dictar sentncia.
Haurem de fer els aclariments corresponents mitjanant l............................... duna nota al peu de pgina.
2. Completeu les frases segents amb ladjectiu ms adequat tenint en compte el context.
1. Aquella malaltia lha deixat completament ................................... (aixafat / esclafat).
2. Segons la recepta, aquest plat sha de fer amb pa ................................... (tou / tendre) i no pas amb pa dur.
3. Aquesta instituci est ............................... (asseguda / assentada) amb fermesa sobre una slida base
econmica.
4. Li van aconsellar que fes aquella inversi tan poc ....................... (rendible / rentable).
5. Vaig quedar completament ............................... (aterrat / aterrit) davant aquell espectacle tan macabre.
6. s un advocat molt ........................... (gels / zels) en el compliment de les seves obligacions professionals.
7. Per seguretat s ............................ (precs / necessari) revisar les installacions.
8. En aquest web trobars una guia ............................ (complerta / completa) de restaurants del Peneds.
9. Segons els rumors, volien concedir el premi a un ........................... (afamat / fams) escriptor terrassenc.
10. El congrs ser ....................... (bianual / biennal); s a dir, es reunir cada dos anys.
11. Arran de lexplosi es va crear una situaci molt .................... (confosa / confusa) als voltants de ledifici.
12. El periodista sempre havia mantingut relacions ...................... (tibants / tirants) amb la direcci del diari en el
qual treballava.
13. No ens quedarem amb els braos ........................... (creuats / plegats) davant dun fet tan inadmissible.
14. No li agraden gens les mongetes ........................... (verdes / tendres).
Lxic
191
PROBLEMES LXICS
Tema 7
3. Colloqueu les expressions segents a la columna que els correspongui segons el mot amb qu shagin de
completar.
pou ..., al ... dun pou, baixos ..., respirar ..., ... damortitzaci, a ..., un riu ..., un plat ...
fons
fondo
ara ...!, ... topogrfic, ... hidrolgic, ... de pensions, el ... de les obres, ... assolellat, caure tot ..., els ... de ledifici
pla
plnol
planell
venir a ..., ... de quniam, ... rod de vedella, s un ... de pa, tallam ms ... de pa, fer la ... a alg, passar a ... despasa,
quin ... dhome!, ... dase
tros
tall
llesca
el ... del riu, ... hereditari, una obra ..., un factor ..., fer ... de, ... ecolgic, figura ...
cabal
192
Lxic
cabdal
PROBLEMES LXICS
Tema 7
els ... mundanals, el ... de la vida a la mort, ... destupefaents, regular el ... del carrer, passar un ..., el ... dun planeta,
accident de ..., aquest nen s un ...
trnsit
trfic
trfec
preu ..., el ... natural, ... de comunicaci, a ... cam, ... ambient, temperatura ..., al bell ..., el ... urb
mig
mitj
medi
4. Completeu les frases segents amb el verb que correspongui dels dos que hi ha entre parntesis.
1. La direcci del club no ha volgut ................................. (desvetllar / desvelar) quins jugadors continuaran la
temporada vinent.
2. Els nens ...................... (sn / estan) a lescola en aquests moments.
3. Joseph Haydn va ....................... (composar / compondre) alguna de les seves obres ms importants a Anglaterra.
4. Quan acabi desmorzar, ....................... (anir / vindr) a donar-te un cop de m a la perruqueria.
5. Tant me .................. (fa / dna) aquest vestit o aquell altre.
6. El president itali ja havia sospesat anteriorment ............................ (nomenar / anomenar) ministra del nou executiu
una model.
7. Quan ten vagis, agafa les escombraries i ....................... (llena-les / tira-les) al contenidor.
8. La mare sempre ens havia dit que s de mala educaci ......................... (senyalar / assenyalar) amb el dit.
9. Avui no podreu sortir a sopar perqu la Isabel ....................... (s / est) empiocada.
10. El jutge ha ordenat ............................. (registrar / escorcollar) el domicili de lacusat.
11. Si no seguiu les instruccions us haureu d........................ (atendre / atenir) a les conseqncies.
12. Amb aquesta humitat la roba triga molt a .......................... (eixugar-se / assecar-se).
13. Vaig veure lElisabet ahir i no ................................... (posava / feia) gaire bona cara.
14. Quan va entendre lacudit, va ................................... (esclafar / esclafir) una gran rialla.
15. Quan vaig veure que estava llegint una carta meva, la hi vaig ................... (prendre / treure) duna revolada.
16. La jutgessa va .......................... (acordar / disposar) sobreseure el procediment.
5. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que us proposem en cada cas.
gaire b / gaireb
Acompanyam al caixer automtic perqu .......................... no em queden diners.
He de revisar-me la graduaci de les ulleres perqu no hi veig ..........................
Lxic
193
PROBLEMES LXICS
massa / gaire
Al perit no li ha agradat ......................... que el fessin esperar.
Ho fas ........................... rpid. Hauries de fixar-thi ms.
gens / res
Hem tingut molta sort amb el temps: no ha fet ................ de fred.
La policia el va escorcollar per no van trobar ................... del que buscaven.
cadasc / cadascun
El fiscal ha demanat vuit anys de pres per a ...................... dels acusats.
Que ...................... valori si el seu comportament s un model a seguir.
tanmateix / aix mateix
Ens han aprovat la subvenci. ..........................., ens han modificat el projecte inicial.
Heu de presentar limprs de sollicitud. ............................., heu daportar el DNI i el llibre de famlia.
alhora / a lhora
Heu de prmer ................... el bot dret del ratol i la tecla asterisc del teclat.
El preu s el que t ms en compte el jovent .................. de comprar roba.
quant / quan
Un estudi recent ha revelat qu mengem .................... som davant lordinador.
...................... trigues a arribar de la feina a casa teva en transport pblic?
vint-i-u / vint-i-una
A la pgina ............................. trobareu la clau de correcci dels exercicis.
La unitat 21 del curs dautoaprenentatge t ............................... pgines.
sobretot / sobre tot
Cal que minformeu ...................... el que necessitareu per realitzar aquest projecte.
Les ltimes pluges han afectat .......................... el Pirineu i la Catalunya central.
pot ser / potser
Ning no va dubtar de la seva paraula, per .......................... haurien hagut de fer-ho.
Si no hi ha llum, ........................... que hagin saltat els ploms.
a base de / sobre la base de
........................... no dormir, acabareu malalts.
Protocol establert ........................... lapartat 1 de larticle 43 del Conveni.
de la seva classe / que correspongui
El Ministeri Fiscal sollicitar que simposi a linfractor la pena ...........................
Aquest s el telescopi ms gran ...........................
posat que / ats que
.................... hi hagus indicis de delicte, el fiscal obriria diligncies contra lempresari.
................... sha anullat la resoluci impugnada, cal deixar sense efecte la sanci.
194
Lxic
Tema 7
PROBLEMES LXICS
Tema 7
Lxic
195
Expressi
escrita
Tema 1
INTRODUCCI
En aquest apartat dexpressi escrita pretenem donar-vos les eines bsiques per poder escriure textos
coherents, entenedors i eficients.
Dentrada, cal que tinguem en compte que tots els escrits (sia notes sia assajos) han de passar per un procs
que, si se segueix correctament, facilita enormement la composici escrita. Aquest procs consta de tres
etapes: planificar, redactar i revisar. Vegem-ho:
1. Planificar
Una bona planificaci del text s la base dun bon resultat. A ms, facilita el procs descriure duna manera
ms gil i ajuda a estructurar les idees i a ordenar el text. s com el plnol dun edifici, sense el qual el procs
de construcci resultaria molt ms llarg i costs.
Per planificar el text, doncs, disposem dunes tcniques molt tils:
Tcnica
Definici
La pluja didees
Les 6 preguntes
Ens ajuda a trobar els mots clau o, dit duna altra manera,
les idees bsiques sobre les quals desenvoluparem el text.
2. Redactar
Un cop fet el plnol, doncs, el procs de redacci esdev molt ms planer. En aquest punt del procs s
interessant plantejar-nos els aspectes segents:
a) quin s el destinatari del text: marca el grau de formalitat de lescrit. Per exemple, no s el mateix que ens
dirigim a un ajuntament (text ms formal) que a un amic (text ms informal);
b) quin s el propsit comunicatiu del text: marca el tipus descriptura. Per exemple, s diferent el tipus
de llenguatge que utilitzem per a un text descriptiu (ms adverbis de lloc i manera, formes verbals
en present o imperfet, comparacions, metfores...) que per a un text instructiu (connectors dordre i
temporals, formes verbals en imperatiu i condicional, enumeracions, illustracions...).
s per aix que en aquest dossier treballarem els tipus de textos segents:
descriptius
narratius
funcionals
198
Expressi escrita
INTRODUCCI
Tema 1
argumentatius
instructius
A partir dara, doncs, hem de redactar el nostre esborrany. Per fer-ho, noms cal que parem esment en els
apartats segents:
Pargrafs
cada pargraf una idea
situar la informaci clau al principi del pargraf
no repetir la mateixa idea en diferents pargrafs
Frases
respectar lordre lgic de la frase (S+V+C)
evitar fer frases massa llargues (limitar els incisos)
evitar les frases passives
evitar les frases negatives
evitar la passiva pronominal
preferir les construccions no nominals (usar ms verbs)
cohesionar la informaci amb connectors adients
Lxic
usar un lxic adequat al registre
evitar les repeticions
limitar ls dels possessius
evitar les formes discriminatries
Puntuaci
entre S+V+C no hi va comes
els incisos van entre comes
els ttols i les dates van sense punt final
les sigles i els smbols no porten punt
els punts suspensius noms sn tres i no es poden posar
junts amb letctera
3. Revisar
Abans de revisar s important deixar reposar lescrit, com la massa del pa. Si ho fem, desprs el veurem
amb uns altres ulls. Fins i tot podem pensar que no lhem escrit nosaltres, per poder avaluar-lo i retocar-lo
convenientment. Cal pensar que la revisi s la part ms important de lescrit.
Qu cal
revisar
Exemple
Disposici
Registre
Finalitat
Expressi escrita
199
INTRODUCCI
Variaci
Estructura
Cohesi
Correcci
200
Expressi escrita
Tema 1
Puntuaci
Concordances entre formes verbals i
subjectes
Concordances entre substantius i adjectius
Referents adequats
INTRODUCCI
Tema 1
Per resumir tot aquest procs descriure, incloem tot seguit un esquema:
Pluja didees
Planificar
Pargrafs
cada pargraf una idea
situar la informaci clau al principi del pargraf
no repetir la mateixa idea en diferents pargrafs
Redactar
Frases
respectar lordre lgic de la frase (S+V+C)
evitar fer frases massa llargues (limitar els incisos)
evitar les frases passives
evitar les frases negatives
evitar la passiva pronominal
preferir les construccions no nominals
cohesionar la informaci amb connectors adients
Lxic
usar un lxic adequat al registre
evitar les repeticions
limitar ls dels possessius
evitar les formes discriminatries
Puntuaci
entre S+V+C no hi van comes
els incisos van entre comes
els ttols i les dates van sense punt final
les sigles i els smbols no porten punt
els punts suspensius noms sn tres
Revisar
Expressi escrita
Disposici
Registre
Finalitat
Variaci
Estructura
Cohesi
Correcci
201
Tema 2
LA PUNTUACI
Els signes de puntuaci sn leina que utilitzem per fer que un text sigui comprensible i per transmetre al
lector els diferents matisos que tindria el mateix text en llengua oral.
La puntuaci est estretament relacionada amb la sintaxi, lentonaci, el contingut expressiu, i tamb depn
del gust personal i la llargada de les frases.
Tamb cal saber quin s lordre neutre de loraci (S + V + CD, CP, Atr., C. Pred. + CI [ + CC]), perqu certs
canvis daquest ordre shan de marcar amb un signe de puntuaci.
Els signes de puntuaci poden fer funcions textuals (dajuda a la comprensi del text) i funcions
convencionals.
Generalment, puntuar textos s ms fcil del que ens pensem; per aix us mostrem unes indicacions
bsiques, que estan resumides en les taules segents.
.S.......................................
...
......
CD
....................S
..
V ............
ajornarien la vaga.
...........CD
Les enumeracions
Poden anar precedides de dos punts. Els elements que les formen se separen amb comes; llavors, abans de la
conjunci i de lltim element no hi posem cap coma.
En sries formades per elements complexos que ja contenen comes, separem cada un dels elements amb punt i
coma. En aquests casos, entre el penltim i ltim element de lenumeraci, abans de les conjuncions i, o, ni hi hem
descriure una coma.
202
Expressi escrita
LA PUNTUACI
Tema 2
Els incisos
Les comes dels incisos sn dues. Els reconeixem perqu si suprimim la informaci que contenen la frase s
coherent gramaticalment.
El judici de faltes convocat per avui a les onze, ha
hagut de ser ajornat.
Els rebrem la setmana que ve, els llibres que ens vas
encomanar.
(Noteu que lelement desplaat es duplica amb un
pronom feble.)
Expressi escrita
203
LA PUNTUACI
Tema 2
Benvolguda senyora,
Benvolguda senyora:
Atentament,
Tortosa, 24 doctubre de 2008
Altres
Els decimals van amb coma. (No sutilitza el punt ni lapstrof.)
Els signes dobles (parntesis, guions, etc.) van units al mot segent (quan sobren) i al mot anterior (quan es
tanquen).
Un pressupost de 32550 euros.
La CE ( Constituci espanyola ) reconeix el dret a la
propietat privada i a lherncia.
La major part de presos aproximadament un 70% presenten trastorns psicolgics.
204
Expressi escrita
Tema 3
ELS CONNECTORS
Els connectors sn paraules o grups de paraules que serveixen per organitzar i cohesionar el text de manera
que en resulti una lectura ms fcil i clara.
Hi ha dos tipus de connectors: els que susen en lmbit de loraci, s a dir, que fan referncia a lestructura
de loraci, i els que susen en lmbit del text, s a dir, entre oracions o pargrafs independents.
Vegem-ne alguns exemples:
Els joves xiulaven perqu volien que es fes el concert, per lorganitzaci va decidir suspendrel.
Els msics van voler parlar amb lorganitzaci per tal que ajornessin el concert.
El concert es va ajornar, ats que feia molt mal temps.
En aquests tres casos els connectors sn elements lingstics de relaci dins loraci. En el primer cas, el
connector adversatiu per enllaa oracions que soposen; en el segon, el connector s una conjunci final
per tal que, que indica la finalitat del que es diu en loraci principal, i, en el tercer, el connector s causal
ats que (la causa que el concert sajorns s que feia molt mal temps).
Vegem-ne ms exemples:
Duna banda, els msics temien que els aparells es fessin malb a causa de la pluja.
Daltra banda, lorganitzaci patia perqu la pluja intensa causs desperfectes en el recinte.
Els msics van decidir ajornar el concert. Aix mateix, lorganitzaci es va adherir a aquesta decisi.
Cal notar com aquest tipus de connectors ajuden a seguir el fil del discurs, sn els connectors textuals.
Podrien no ser-hi (a diferncia del primer grup de connectors oracionals) i el significat no variaria, per el
text esdevindria menys clar. El connector de la primera oraci ens indica que a continuaci de la primera
frase en vindr una altra amb la qual sestableix una relaci de significat. En el darrer exemple el connector
aix mateix ens guia el sentit de la frase perqu ens indica que continuem sobre el mateix punt (la decisi
dajornar el concert).
Els connectors que estructuren el text reflecteixen com est construt i ajuden a seguir la progressi
del discurs. s per aix que alguns manuals els anomenen organitzadors textuals. Shan de collocar
en les posicions dinici de pargraf o frase perqu el lector els localitzi rpidament i es faci una idea de
lorganitzaci del text.
A continuaci us presentem una llista de connectors, exemplificats. Tingueu en compte, per, que estan
agrupats per les funcions bsiques i no per si susen en lmbit de loraci o del text. En algun exemple
trobareu que hi ha un signe de puntuaci entre parntesis: els parntesis indiquen que el signe s optatiu.
Connectors
Per introduir
el tema o per
situar-nos-hi
Expressi escrita
amb referncia a
referent a
amb relaci a
en relaci amb
pel que fa a
quant a
sobre
respecte a/de
Exemples
En relaci amb el tema del concert, lorganitzaci ja no
tenia res ms a dir.
Quant al tema del concert, lorganitzaci ja no tenia res
ms a dir.
Respecte al tema del concert, lorganitzaci ja no tenia
res ms a dir.
Amb relaci a laccident, ning no en discuteix la
qualificaci.
205
ELS CONNECTORS
Per continuar
sobre un
mateix tema
o per afegirhi elements
206
a continuaci
a ms
a/de ms a ms
[i ] encara / encara ms
i fins i tot
aix mateix
com tamb
aix com
tot seguit
Tema 3
Per expressar
una causa
Per expressar
una
conseqncia
Per expressar
una finalitat
a fi de (+ v. inf.); a fi que
perqu (+ v. inf.)
per a (+ nom); per (+ v. inf.)
per tal de (+ v. inf.); per tal que
a lefecte de (+ v. inf.)
amb lobjectiu de (+ v. inf.)/que
amb la finalitat de (+ v. inf.)/que
la finalitat del qual
Expressi escrita
ELS CONNECTORS
Per expressar
una condici
o una
excepci
Per indicar
oposici o
objecci
Per marcar
ordre
Per fer
aclariments
Expressi escrita
en el cas que/de
fora que; tret de/que
llevat de/que; posat que
sempre que;
si; si de cas; si fa al cas
si s necessari;
si fos el cas;
si [molt] conv
si no s que
si per cas; si de cas
si sescau
si escau
tenint en compte
[aix] no obstant; no obstant [aix]
per
tanmateix
malgrat [que]; malgrat tot;
aix i tot; tot i aix; tot i amb aix
al contrari; en/per contra
altrament
amb tot; amb tot i aix
ans [al contrari]
ara b
de fet
de tota manera
en canvi
encara que; tot i [que]
si b
Tema 3
a continuaci
duna banda; de laltra (duna altra);
daltra banda;
dentrada; per comenar
en primer lloc; primer; primerament
en segon lloc; segon; segonament
al final; en acabat; en darrer lloc/
terme; en ltim lloc/terme; per fi
aix s; o sigui
s a dir
a saber; s a saber
207
ELS CONNECTORS
Per acabar
Tema 3
Tingueu present que aquesta no s una llista tancada, de manera que es pot ampliar amb ms connectors
que aqu no sn recollits.
208
Expressi escrita
Tema 4
LA DESCRIPCI
Consisteix a representar en paraules una imatge, un paisatge, un objecte, un animal o una persona.
Per fer una descripci cal seguir tres passos:
1. Observar les caracterstiques generals dall que es vol descriure.
2. Analitzar detalladament seguint un ordre: de dalt a baix, de dreta a esquerra, dels trets generals als
ms detallats, etc.
3. Redactar les caracterstiques dall que es vol descriure seguint un ordre.
Tot seguit, com a exemple, teniu un fragment descriptiu duna novella.
A la tanca del jard hi ha fulles de margall de ferro colat. A la part baixa de la faana, que s
tota de pedra i destil oriental, hi ha un enrajolat que simula un clavell de moro. Entren dins:
a dins hi ha un semisoterrani amb cuina i lavabo, una planta principal amb un gran menjador,
una escala vestbul i un fumador, amb falsa cpula de mocrabs a lestil musulm i espatllera
de cermica vidrada amb clavells pintats a loli: en aquest fumador hi ha dos homes que
parlen. Al pis de dalt hi ha dos dormitoris, les parets estucades dels quals representen canyes,
passionries, rosers i joncs. Als entrebigats hi ha peces de cermica vidrada policroma que
representen pmpols. Davant del menjador hi ha una terrassa coberta, pensada per prendre
el sol de la tarda, ara tancada amb persianes de fusta. Al menjador hi ha una xemeneia de
cermica, al damunt hi ha la llegenda de la llar el foc, visca el foc de lamor, i hi ha mobles
de fusta de llimoner de Ceilan, i a les parets una collecci de pintures a loli de Josep
Torrescasana. Els esgrafiats de les parets representen una heura enfiladissa, el forjat de
biguetes de fusta amb entrebigats de paper maix policrom representa un arbo carregat de
les seves cireres darbo. Sobre la porta hi ha dues esttues de terrissa de Josep Riba i Garcia.
Al fris de la galeria, hi ha una llegenda que parla del sol de lhivern: Oh, lombra destiu.
Rates, Manel Zabala
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una descripci de 150 paraules aproximadament a
partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Descriu la primera oficina a la qual vas entrar a treballar (espai fsic, companys, etc.).
Descriu el mestre o la mestra que ms et va influir.
Fes la descripci dun paisatge de marina o de muntanya que thagi impressionat. Indica de quin lloc es tracta.
Descriu la parella ideal.
Descriu lobra pictrica o escultrica que ms tagrada.
Descriu un personatge fams.
Descriu el lloc on vius.
Descriu una persona del teu entorn familiar o la teva mascota.
Expressi escrita
209
Tema 5
EL RESUM
Escrit en qu sexposen de manera breu els punts essencials dun altre escrit o dun discurs. Aix, quan
resumim un text, el que fem s reduir-lo a les parts ms essencials i en traiem el que no s bsic o important.
Els passos que cal seguir a lhora de fer un resum dun text escrit sn els segents:
1. Entendre el sentit del text mitjanant una lectura reflexiva.
2. Trobar la idea principal del text i de cada pargraf.
3. Redactar el resum a partir de les idees que hem destacat. Penseu, per, que el resum no pot ser un
seguit de frases copiades.
A continuaci trobareu una notcia publicada al diari Avui i, tot seguit, una proposta de resum daquest text.
210
Expressi escrita
EL RESUM
Tema 5
Proposta de resum:
Ahir la UNESCO va atorgar a la Patum de Berga el guard dObra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la
Humanitat pel seu valor excepcional. Desprs de conixer-se la notcia, lalcalde de Berga va expressar el seu
agrament als berguedans per haver sabut mantenir viva la Patum al llarg dels segles. Aix mateix, la consellera de
Cultura va felicitar els patumaires i els membres de lequip de govern que han redactat la candidatura.
Tot i que aquest reconeixement no suposa cap injecci econmica a la festa, s que comportar poder portar a
terme projectes que hi tenen a veure, com ara la construcci dun museu dedicat a la Patum.
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un resum de 150 paraules aproximadament a partir
dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Resumeix una obra de teatre o una pellcula que hagis vist recentment en catal.
2. Fes el resum dun reportatge periodstic que thagi cridat latenci. Indica el nom del diari o la revista en qu ha
estat publicat i la data de publicaci. (Lliura fotocopiat larticle de referncia.)
3. Segur que coneixes el conte de la Caputxeta Vermella. Fes-ne un resum.
4. Fes un resum del darrer documental que has vist a la televisi.
5. Tens un familiar amb una vida de novella? Fes-ne un resum.
6. Resumeix largument de lltim llibre que has llegit.
7. Fes el resum de la llegenda segent:
El Tarl de lArgenteria
Una de les figures ms tpiques de Girona s la del Tarl, un ninot que, penjat de banda a banda del carrer de
lArgenteria, fa giravoltes durant determinats dies de lany. Es tracta dun ninot amb cap de fusta i cos de roba,
farcit amb serradures. Si b les seves vestimentes han canviat al llarg dels anys, darrerament va guarnit com una
mena de joglar, amb esquellerincs a les puntes del barret. T uns braos rgids, articulats per lespatlla, i les mans
fixades a una barra (abans de fusta, ara de ferro) que reposa en un balc i que es pot fer girar mitjanant una
maneta. Temps enrere es feia voltar durant les festes de lArgenteria, per Sant Agust, patr del carrer. Darrerament,
aquestes festes ja no se celebren i, per tal de conservar la tradici, es penja durant les festes de primavera, pels
volts de Sant Jordi.
La llegenda que justifica lactuaci del Tarl s ben coneguda pels gironins. En una poca en qu la pesta, per les
seves mortals conseqncies, era un dels temors collectius ms arrelats, un petit brot daquella terrible epidmia
es va manifestar al carrer Argenteria on, com diu el seu nom, hi havia els obradors dels argenters (sinnim de
joiers) de la ciutat de Girona. Per evitar els possibles contagis a la resta de la ciutat, el carrer va ser posat en
quarantena i tancat i barrat pels dos extrems amb una tanca feta de canyes, que tamb es van collocar a les
portes i finestres perqu es creia que impedien la transmissi de la pestilncia. Durant tot el temps en qu els
vens es van veure obligats a romandre allats, sense poder sortir cap als altres barris, les llargues hores de tristesa
i avorriment van ser amenitzades per lactuaci dun personatge popular, anomenat Tarl, que feia cabrioles pel
bell mig del carrer, com els acrbates de circ. Per recordar el simptic personatge, es va construir posteriorment un
ninot que, penjat duna barra giratria, imitava les giragonses del seu antecessor de carn i ossos. La figura del Tarl
va esdevenir molt estimada pels gironins pel seu carcter alegre i gens protocollari i a Girona ha estat sempre
smbol de gresca i diversi.
Llegendes i misteris de Girona, Carles Viv
Expressi escrita
211
Tema 6
LA NARRACI
Consisteix en el relat de fets reals o imaginaris que sesdevenen en un temps determinat. s el text propi dels
contes, de les rondalles populars, de les faules, dels cmics, de les novelles...
A grans trets, la narraci ha de seguir lesquema segent:
1.
2.
3.
4.
Ttol
Plantejament: es presenten els personatges i el marc on sha de desenvolupar lacci.
Nus: es desenvolupa lacci que modifica la situaci inicial.
Desenlla: es resol lacci plantejada en el nus i es descobreix el final de la histria.
En aquests textos se solen emprar connectors temporals (desprs, sempre...) i temps verbals perfectius (havia
fet, va dir...).
Tot seguit, com a exemple, teniu la llegenda de lescut de les quatre barres, la senyera de Catalunya.
La llegenda de les quatre barres
Diu la llegenda que lescut del comte Guifr el Pels era tot llis, daurat, sense cap inscripci. Durant
la invasi de lImperi carolingi pels normands, el rei Carles el Calb va haver de demanar ajuda al
comte de Barcelona. Pel pacte de fidelitat feudal, Guifr el Pels va acudir a auxiliar-lo. En el camp
de batalla els francs ja es batien en retirada quan els catalans van entrar en combat; aix va fer que
la balana sinclins a favor seu i els normands comencessin a retrocedir. Per, durant la retirada,
una llana normanda es va anar a clavar al pit del comte de Barcelona. Aquest, ferit greument, va
ser condut a un pavell, on el rei, agrat, el va visitar. Guifr el Pels va manifestar la seva angoixa
per lescut, tot llis, aix que el rei, xopant els dits en la ferida sagnant, pass la m per lescut daurat
del comte i va deixar-hi les quatre barres de sang mentre declarava que aquesta seria tamb la
seva senyera.
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una narraci de 150 paraules aproximadament a
partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
El que podria ser o ha estat per a tu un dia nefast o el dia ms meravells de la teva vida.
Un conte popular.
Una histria en qu aparegui un equilibrista, una olla de pressi i una sala de vistes.
Una situaci cmica que hagis viscut en carn i ossos.
La histria que ms tha commogut dentre les que has conegut als jutjats.
Un conte inventat.
Alguna situaci en qu thagis sentit Indiana Jones per un dia.
La continuaci de la histria segent:
Al pobre Nicolau tot li surt malament i sesbrava aixafant els caus de formigues que hi ha al jard de casa seva.
Per les formigues comencen a atipar-sen.
212
Expressi escrita
Tema 7
LA CARTA PERSONAL
Comunicaci que tracta temes personals i que t com a objectiu informar, felicitar, agrair, mantenir una
relaci, convidar, etc.
Si la comunicaci s entre familiars, amics o persones molt conegudes, el tractament s de tu o de vosaltres.
En canvi, si s amb una persona ms distant, el tractament acostuma a ser de vost o de vs. En qualsevol
cas, cal mantenir el mateix tractament al llarg de la carta.
Aqu teniu lestructura duna carta personal que us pot servir de model i unes quantes recomanacions que
us seran tils a lhora de redactar-la.
Dataci
Salutaci
Contingut
Comiat
Signatura
Postdata
Expressi escrita
213
LA CARTA PERSONAL
Tema 7
Dataci
Desprs de la localitat sha de posar una coma. Els mesos sescriuen en minscula i els anys no porten punt.
Tingueu present que no sha descriure cap punt al final.
Barcelona, 27 de desembre de 1998
Salutaci
Cal que sigui coherent amb la frmula de comiat i amb el to general de tota la carta.
Benvolgut amic / Benvolguda amiga,
Estimat Oriol / Estimada Llusa,
Hola, Berta,
Ei, Xavier!
Contingut
Normalment consta de la introducci, on sexplica el motiu de la carta; lexposici, on sexplica lassumpte de
qu es tracta, i la conclusi, on es fa un resum de tot plegat.
Comiat
Ha de ser coherent amb la salutaci.
Cordialment,
A reveure,
Una abraada,
Fins aviat,
Petons,
Signatura
Signatura a m de qui escriu la carta.
Postdata
Ratlles que afegim al peu de la carta amb informacions dltima hora i que introdum mitjanant les sigles
PD (postdata) o PS (post scriptum).
214
Expressi escrita
LA CARTA PERSONAL
Tema 7
Benvolguda Joana,
Tal com vam quedar lltim dia que vam parlar, tescric per explicar-te com ens han anat les vacances i per passarte les dades de la casa on ens hem allotjat.
Els dies que hem passat al Priorat han estat una meravella. Hi hem fet una pila de coses. Duna banda, hem fet les
caminades pel Montsant que havem previst abans de marxar i, daltra banda, hem visitat els indrets que ens vas
recomanar. Fins i tot hem anat a Cambrils a fer una capbussada al mar i, s clar, a menjar bon peix.
Quant a les caminades, he de dir que fer excursions per aquelles muntanyes s un veritable plaer, i no noms
per la bellesa del paisatge, sin tamb perqu no s un indret tan massificat com ara els Pirineus, tot i que cada
vegada s ms concorregut.
En relaci amb els indrets que ens vas recomanar, qu the de dir que no spigues! Scala Dei ens ha encantat, aix
com Siurana, la Morera de Montsant, Ulldemolins...
Pel que fa a la casa, te nenvio una targeta per tal que en puguis tenir ladrea i el telfon.
En resum, ja veus que hem passat uns dies fantstics en un lloc fantstic. Qu ms es pot demanar dunes
vacances?
Una abraada,
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una carta personal de 150 paraules
aproximadament a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Fa molt temps que no veus uns amics que viuen lluny de la teva localitat. Escriu-los una carta per convidar-los a
passar un cap de setmana a casa teva. Explicals qu tens pensat de fer.
2. Has llogat una masia al Pallars per anar-hi a viure. Escriu una carta a una amiga per explicar-li-ho. Explica-li com s i
els motius pels quals has decidit traslladar-thi.
3. Thas inscrit en un programa dintercanvi lingstic i than aparellat amb una noia del Quebec. Escriu-li una carta
per presentar-te i per fer-li cinc cntims de la teva cultura.
4. Fa poc que has aprovat les oposicions doficial de justcia i has obtingut plaa a Catalunya. Escriu a un amic per
explicar-li com et van les coses (feina, amistats, allotjament, oci...).
5. Ja ests fart de treballar i decideixes agafar-te un any sabtic! Vols aprofitar aquest any de descans per viatjar
per Europa i visitar uns amics que tens a Polnia. Redacta una carta als teus amics en qu els fas saber quan hi
anirs. Aprofita per comentar-los com s que has pres aquesta decisi.
6. La teva parella i tu acabeu de ser pares duna bessonada. Escriu una carta als teus cosins per fer-los-ho saber.
Expressi escrita
215
LA CARTA PERSONAL
Tema 7
7. Un amic et va enviar una postal des dun balneari. Escriu-li una carta per demanar-li que tenvi tota la informaci
que en tingui perqu hi voldries anar a passar uns dies.
8. Fa dos mesos que vius a Perpiny perqu ara treballes en aquesta ciutat. Escriu una carta a un excompany de feina
per explicar-li com et va i en qu consisteix la nova feina.
216
Expressi escrita
Tema 8
LA CARTA FORMAL
Comunicaci dirigida a organitzacions, institucions o empreses per informar dalgun fet o dalgun producte,
demanar informaci, fer arribar una queixa, agrair algun servei, etc.
Les caracterstiques de la carta formal sn molt ms rigoroses que les de la carta personal. Cal ordenar la
informaci duna manera lgica i tenir cura que la redacci sigui clara i concisa. Per aix, cal triar els recursos
lingstics que en facilitin la simplificaci i la precisi i, sempre que sigui possible, mantenir lordre lgic de la
frase.
Capalera
Destinaci
Salutaci
Contingut
Comiat
Signatura
Dataci
Postdata
Expressi escrita
217
LA CARTA FORMAL
Tema 8
Capalera
Hi fem constar el nom i ladrea de qui envia la carta.
Destinaci
Hi fem constar el nom, el crrec, si sescau, i ladrea del destinatari.
Salutaci
Cal que sigui coherent amb la frmula de comiat i amb el to general de tota la carta. Tamb heu de tenir en
compte que la frmula de salutaci ha de concloure amb una coma.
Distingit senyor / Distingida senyora,
Senyor / Senyora,
Benvolgut senyor / Benvolguda senyora,
Benvolgut amic / Benvolguda amiga,
Contingut
El cos de la carta comena sempre en majscula inicial i se situa a la lnia inferior a la salutaci. Normalment
consta de la introducci, on sexplica el motiu de la carta; lexposici, on sexplica lassumpte de qu es
tracta, i la conclusi, on es fa un resum de tot plegat.
Pel que fa als tractaments personals, lemissor ha dutilitzar la primera persona del singular (jo) o del plural
(nosaltres) i el destinatari, la segona persona del plural (vs) o la tercera persona del singular o del plural
(vost/vosts). En qualsevol cas, cal mantenir el mateix tractament al llarg de la carta.
A continuaci us donem uns quants exemples per iniciar el document i per conclourel:
El motiu daquesta carta s demanar-vos... (emissor = impersonal / destinatari = vs)
Em plau de comunicar-li... (emissor = jo / destinatari = vost)
Lamentem haver dinformar-los... (emissor = nosaltres / destinatari = vosts)
En resposta a la vostra carta, us faig saber... (emissor = jo / destinatari = vs)
Els escric per demanar-los... (emissor = jo / destinatari = vosts)
Estem a la seva disposici per aclarir qualsevol dubte. (emissor = nosaltres / destinatari = vost)
Si desitgen ms informaci, poden adrear-se a... (emissor = impersonal / destinatari = vosts)
Us agram per endavant... (emissor = nosaltres / destinatari = vs)
s per aix que li demano que esmeni lerror al ms aviat possible. (emissor = jo / destinatari = vost)
Comiat
Ha de ser coherent amb la salutaci.
Aprofito lavinentesa per saludar-vos atentament. (emissor = jo / destinatari = vs)
Atentament,
218
Expressi escrita
LA CARTA FORMAL
Tema 8
Mentre esperem la seva resposta, el saludem ben atentament. (emissor = nosaltres / destinatari = vost)
Ben atentament,
Els agraeixo el seu inters i els saludo cordialment. (emissor = jo / destinatari = vosts)
Cordialment,
Una salutaci cordial,
Ben cordialment,
Signatura
Signatura a m de qui escriu la carta. A sota de la signatura, hi posem els noms i els cognoms i, si sescau, shi
fa constar el crrec.
Dataci
Recordeu que desprs de la localitat sha de posar una coma, que els mesos sescriuen en minscula i que
els anys no porten punt. Tamb heu de tenir present que no sha descriure cap punt al final.
Barcelona, 27 de desembre de 2007
Postdata
Ratlles que afegim al peu de la carta amb informacions dltima hora i que introdum mitjanant les sigles
PD (postdata) o PS (post scriptum).
Expressi escrita
219
LA CARTA FORMAL
Tema 8
Senyor,
Us escric, com a presidenta de lAssociaci Cultural Franja de Ponent, entitat que treballa per fomentar la nostra
cultura, per demanar-vos una aportaci per a la biblioteca que hem installat al nou local que ens ha cedit
lAjuntament de Fraga.
Tal com he dit, el propsit de la nostra associaci s fomentar la cultura prpia, per a la qual cosa portem a terme
activitats de tota mena: sortides, concerts, tasts de cuina, conferncies, etc. Fa uns mesos lAjuntament ens va cedir
un nou local com a seu i, ats que s molt ms gran que el que tenem, hem decidit dhabilitar-ne una part com
a biblioteca. Actualment disposem dun centenar de llibres de literatura, la majoria per a adults, per gaireb no
en tenim cap per a infants.
s per aix que us demanem que, en la mesura que pugueu, aporteu els exemplars de literatura infantil que
tingueu, i aix poder construir entre tots un bon centre de lectura.
Agrada per endavant,
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una carta formal de 150 paraules aproximadament a
partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Ets el/la secretari/ria de producci duna pellcula que sha de comenar a filmar properament a la teva ciutat.
Escriu una carta a lajuntament on li demanes perms per rodar algunes escenes en emplaaments determinats
de la ciutat.
2. Ets el/la responsable dun casal de joves i tagradaria que un especialista dun centre sanitari vingus a fer
una xerrada als joves del casal. Escriu-li una carta per demanar-li que acudeixi al casal per parlar dun tema
determinat.
3. Una empresa de fabricaci de joguines ha fet una important aportaci de material a la llar dinfants que dirigeixes.
Escriu-li una carta per agrair-li laportaci.
220
Expressi escrita
LA CARTA FORMAL
Tema 8
4. La gent ms gran del teu poble tha facilitat tot de receptes de cuina tradicional de la zona, de manera que tens
prou material per editar un llibre de gastronomia local. Escriu una carta a lajuntament de la teva localitat per
demanar que es faci crrec de ledici del llibre.
5. Ets el/la director/a del CEJFE i escrius una carta a tots els collectius de lmbit de lAdministraci de justcia per
informar-los sobre la Jornada de Llengua i Dret que es dur a terme a la seu del Centre.
6. Ets el/la responsable duna casa de colnies i vols fer-la conixer. Escriu una carta a lescola del municipi per
informar-los de les installacions de qu disposa i de les activitats que shi porten a terme.
7. Ahir et vas passar ms duna hora donant tombs per la ciutat per poder aparcar. Al final, ho vas aconseguir, tot i
que es tractava duna zona blava i, per tant, havies de pagar. Ests cansat que dia rere dia es repeteixi aquest fet i
has decidit escriure una carta al director dun diari per exposar el teu punt de vista sobre la poltica que segueix
lajuntament per evitar lexcessiu volum de cotxes a la ciutat.
8. Fa unes setmanes vas comprar per correu una aspiradora i al cap de pocs dies set va espatllar. Escriu una carta a
lempresa venedora per queixar-te de la mala qualitat del producte i demanar-li que et retorni els diners.
Expressi escrita
221
Tema 9
EL TEXT ARGUMENTATIU
Text que selabora amb lobjectiu dexposar una opini i raonar-la per tal de convncer el lector.
Un article dopini, una crtica, un editorial o una carta al director dun diari, per exemple, poden ser
considerats textos argumentatius. s el tipus de text que permet ms subjectivitat i destaca ms que cap
altre per la fora suggestiva del contingut.
Hi abunden frases coordinades i subordinades, aix com els verbs i els adjectius valoratius i les expressions
connotatives. A ms, acostumen a estar farcits de connectors i marques lingstiques per donar cohesi
interna i seguir el fil argumental de les idees exposades.
Generalment els textos argumentatius porten un ttol per situar el lector i consten de tres parts ben
diferenciades:
1. Introducci: shi presenta breument el tema i shi anuncia quina s la postura que lautor defensar.
2. Desenvolupament: shi expressen els arguments que defineixen la postura de lautor; normalment
sorganitza al voltant de dues o tres idees principals, a cadascuna de les quals correspon un pargraf.
3. Conclusi: sintetitza en un pargraf les idees expressades en el desenvolupament. Algunes vegades,
lautor segueix lestratgia de deixar el final obert, formulant algunes preguntes al lector.
VISCA LA XOCOLATA
de Maria de la Pau Janer
Nestava segura. Hi ha coses que ens resulten duna obvietat absoluta i no acabam dentendre per
quina ra els altres no les veuen amb la mateixa llum difana. Qui podria dubtar dels avantatges
evidents de la xocolata? A vegades, ens costa descriure all que ens agrada. s lgic: les coses que
ens sedueixen no admeten sovint gaires raons. Ens fascinen i prou. Qui tendria lhabilitat suficient
per explicar com sens desf la xocolata a la boca? Aquell regust amarg i magnfic de la xocolata
negra deu ser una prova de lexistncia dels dus. Linstant en qu ens recorrem amb la punta
de la llengua els llavis per assaborir-ne lltim rastre queda gravat a la nostra memria. Hi resta
enregistrat per sempre, com passa amb els moments mgics en qu assaborim el plaer. Hi ha tants
plaers per recordar: el dun bon llibre, el daquell viatge, el de la intensitat dels amors, el duna
aroma, el de la xocolata.
No fa gaire, la revista Heart ha publicat un estudi en el qual explica que la xocolata negra redueix
el risc de malalties cardaques. s, doncs, magnfica per a la salut. A ms, contraresta els efectes
negatius de lhbit de fumar a causa de la presncia de polifenols, que s una substncia que
millora el flux sanguini de les artries. El secret s lalt contingut dantioxidants que t la xocolata
negra. En cont ms per gram que qualsevol altre aliment o beguda. Menjar una mica de xocolata
negra al dia evita lenduriment de les artries i millora lestat fsic de les persones.
Hi ha qui necessita justificacions per fer all que li agrada. Si no tengus una justificaci a la qual
aferrar-se, viuria amb el pensament ple destranys remordiments. (s curis, per hi ha gent que
viu amb mala conscincia els plaers de la vida.) Nhi ha daltres que no necessitam cap tipus de
suport racional que corrobori la bondat del que ens agrada.
Avui, 10 de gener de 2006
222
Expressi escrita
EL TEXT ARGUMENTATIU
Tema 9
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un text argumentatiu de 150 paraules
aproximadament a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Has llegit en un diari la informaci segent i has decidit escriure un article en qu exposes la teva opini sobre la
liberalitzaci dels horaris comercials.
La majoria de ciutadans de Catalunya consideren que liberalitzar els horaris comercials seria un
perjudici per als petits comerciants i la qualitat de vida dels treballadors. En canvi, ms de la meitat
opinen que la llibertat dhoraris comercials beneficiaria de forma important la qualitat de vida dels
ciutadans.
2. Quina s la millor edat de la vida? Escriu un article dopini que porti com a ttol aquesta pregunta.
3. Has llegit en una revista la informaci segent i has decidit escriure un article en qu exposes la teva opini sobre
el fet de poder menjar aqu qualsevol producte de qualsevol lloc del mn i en qualsevol poca de lany.
La conservaci daliments amb el nou mtode daltes pressions permet conservar fruita envasada al buit
prcticament sense alteracions en el seu tacte i gust. Daquesta manera podem disposar de fruita fresca
tot lany.
4. Actualment ledat mitjana en qu les dones catalanes tenen el primer fill s de 31,5 anys. Consideres que tenen els
fills massa tard? Per qu? Redacta un article dopini en qu exposis el teu punt de vista sobre aquest tema.
5. Has llegit al web del Departament de Justcia la notcia segent i has decidit escriure un article dopini en qu
parles dels avantatges i dels inconvenients sobre ls de les noves tecnologies en lmbit de la justcia.
Un important nombre de jutjats de Catalunya funcionen des del desembre enviant notificacions
exclusivament per via telemtica
El sistema informtic LexNET s un canal de comunicaci telemtic entre les oficines judicials i els
operadors jurdics per tal de fer notificacions de documents als professionals.
Expressi escrita
223
Tema 10
EL TEXT INSTRUCTIU
Escrit que t com a finalitat donar consells, indicacions, etc., per realitzar una determinada acci o activitat.
En la vida quotidiana sn moltes les vegades en qu fem s de textos instructius: en la publicitat, en les
normes de funcionament dun electrodomstic, en una recepta de cuina, en una prescripci mdica, en la
composici dun aliment, en les bases de concursos i jocs, etc.
Aquest tipus de text t dues caracterstiques:
1. Lesquematisme, que destaca les lnies principals dall de qu es vol informar, mitjanant les paraules
imprescindibles i la disposici grfica del text, que en facilita la comprensi. Els connectors sn un nexe
important per marcar lordre.
2. La concisi, que consisteix a expressar noms all que s estrictament necessari per a la comprensi dels
continguts. Sovint sutilitza limperatiu o b la forma impersonal.
Un text instructiu ha de ser precs i concs, per aix les frases acostumen a ser curtes. Shi utilitzen oracions
condicionals i perfrasis dobligaci, aix com verbs en mode imperatiu. Tamb shi poden usar els pronoms
impersonals per generalitzar lacci. A ms, s molt important organitzar el text seguint lordre de les accions
que shan de fer. Sovint podem marcar lordre amb numerals o amb lletres ordenades; tamb podem fer-ho
amb paraules que indiquen lordre. De vegades hi ha dibuixos que faciliten la comprensi del procs que cal
seguir.
Aix, la seva estructura pot obeir a dos models ben diferenciats: en forma de redacci, acompanyada duna
breu explicaci, o b en forma denumeracions, introdudes per mitj de recursos tipogrfics (guions, punts,
etc.).
A continuaci teniu dos exemples de text instructiu. El primer segueix el model en forma de redacci i el
segon, en forma denumeracions.
1)
BATUT DE CAF I XOCOLATA
Ingredients
2 o 3 cullerades de llet condensada, 1 got daigua, 1 cullerada de caf soluble
i 1 bola de gelat de xocolata.
Preparaci
Ompliu una copa de gelat amb aigua ben freda. Afegiu-hi un parell o tres de
cullerades de llet condensada. A continuaci, poseu-hi una cullerada de caf
soluble i bateu-ho tot una mica. Finalment, afegiu-hi una porci de gelat de
xocolata. Un cop estan tots els ingredients dins la copa, bateu-los fins que us
quedi una beguda escumosa. Serviu el batut ben fred.
224
Expressi escrita
EL TEXT INSTRUCTIU
Tema 10
2)
TRES EN RATLLA
Es tracta dun joc que, segons els llocs, sanomena tamb treset, treset en ratlla o renglera en
treseta. Hi juguen dues persones.
Material necessari
Un tauler o un dibuix amb lesquema del tauler
3 peces menudes del mateix color
3 peces menudes dun color diferent (poden ser tamb diferents objectes petits)
Instruccions
1. El primer jugador ha de posar la seva pea just en el punt central.
2. El segon jugador ha de collocar la seva en un dels punts on conflueixen les lnies.
3. Correlativament, ambds jugadors han danar posant les seves peces en distints punts de
confluncia. Durant la partida, cada jugador ha danar movent alternativament les seves peces.
4. Guanya el primer jugador que fa tres en ratlla, s a dir, el que colloca les seves tres peces en
lnia recta.
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un text instructiu de 150 paraules aproximadament
a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Aquest vespre tens un sopar de comproms a casa teva, per un imprevist a la feina far que arribis a casa poc
abans del sopar. Per aix, has decidit enviar un correu electrnic a la teva parella en qu li indiques qu ha de fer
per tenir-ho tot a punt per a lpat.
2. Com es juga al parxs? Explican les normes.
3. Com ho hem de fer per escriure i enviar un correu electrnic? Explica tots els passos que cal seguir per completar
el procediment.
4. Dna uns quants consells per no patir estrs a la feina.
5. Com ho hem de fer per comprar un bitllet davi per Internet? Explica tots els passos que hem de seguir per
completar el procediment.
6. Explica a la teva amiga quins sn els passos que ha de seguir perqu la seva cita sigui un xit.
7. La setmana vinent marxes de vacances i has demanat al teu ve que et cuidi el gat i les plantes que tens al pis.
Escriu-li un full dinstruccions perqu spiga qu ha de fer.
8. Quins sn els passos que hem de seguir per preparar una bona paella?
Expressi escrita
225
Expressi oral
El llenguatge oral t uns trets propis que el fan diferent del llenguatge escrit: lentonaci, ls de frases
inacabades o massa llargues, els anacoluts (construcci gramatical en qu la primera part no lliga
gramaticalment amb la primera), els mots crossa, lespontanetat, ls de les variants dialectals, etc. La
situaci comunicativa i la competncia lingstica de cada orador fan que cada missatge sigui diferent.
Ara b, qualsevol exposici oral ha de respondre a uns elements comuns: claredat, concisi, coherncia,
naturalitat, etc., i per aconseguir-ho hi ha unes regles que ens poden ajudar a configurar el discurs (frases
curtes, missatge ordenat...) i unes altres normes que cal que tinguem en compte a lhora de reproduir-lo
(entonaci, pausa, pronncia correcta, s de mots normatius...).
Aix doncs, un bon orador ha de treballar tant la forma com el contingut dun discurs. Hem de saber qu
direm per tamb com ho direm, per tal que la comunicaci sigui efica.
Tot seguit, reprodum unes pautes que contribueixen a millorar el discurs.
1. Cada parlant pertany a una variant dialectal determinada, i tot i que ha de seguir les normes ds de
lestndard oral, no pot deixar de banda els seus orgens.
a) Els parlants del bloc oriental han de fer la neutralitzaci [] de la a i la e en posici tona.
b) De la mateixa manera, la o en posici tona es converteix en [u].
c) Cal fer les distincions entre [e] i [], [o] i []. A ms a ms, cal tenir en compte la diferent repartici de les
vocals obertes i tancades que responen a mbits geogrfics diferents. Aix mentre els parlants del bloc
oriental diuen cad[]na, els del bloc occidental pronuncien cad[e]na.
2. Cal anar en compte amb els ensordiments i les sonoritzacions incorrectes de les fricatives. No podem dir
ca[s]a per ca[z]a ni tampoc impre[z]i per impre[s]i.
3. Cal pronunciar correctament les fricatives g/j i de les africades tg/tj. A vegades trobem paraules com:
majscula, pronunciada incorrectament *ma[j]scula, o jutge, pronunciada tamb incorrectament *[j]utge.
En altres casos, es produeix un error de pronncia entre j/g: venjar *ven[g]ar, extingir *extin[g]ir.
4. No hem de desplaar laccent, normalment ho fem per interferncia castellana, en la conjugaci de verbs
amb linfinitu acabat en iar: *anncia per anuncia, *estdia per estudia, etc.
5. Evitar els barbarismes i sobretot vigilar amb ls de mots com: *pues, *bueno, *vale i construccions com
*tenir que, *deure de, etc.
6. Evitar les dubitacions en forma de coixins fontics (mmm...).
7. Evitar les repeticions exagerades de mots crossa: s a dir, vull dir, o sigui...
8. No fer servir la forma lis pel pronom els.
9. No sn recomanables formes de participi com: aparescut, capigut, sapigut, obrit...
10. La -t final dels gerundis s muda (excepte quan la grafia del mot segent fa que se sensibilitzi): saben[]
per sabent-ho .
11. La -r dels infinitius tamb s muda: canta[], tme[] , sorti[]; igual com la -r final de molts mots: fuste[],
bestia[], po[]. Tot i aix hi ha algunes paraules en qu aquesta -r final s que es pronuncia: amor, tenor, mar.
228
Expressi oral
12. Les consonants fricatives i africades en posici final es pronuncien sordes quan van davant de pausa o
consonant sorda: les canons. En canvi se sonoritzen davant vocal o consonant sonora: le[z] hores.
13. No sha dometre la -b de amb ni la -t final de mots com quant, vint, sant, si al darrere tenen un mot
comenat en vocal. Aix haurem de dir: am[b] ell i tamb san[t] Antoni.
Expressi oral
229
Models
dexamen
MODEL DE PROVA I
Bloc A: expressi oral
Llegiu en veu alta el text segent i, a continuaci, feu una breu exposici oral en qu doneu la vostra opini
sobre el tema.
2. Article dopini
Consideres que liberalitzar els horaris comercials seria un perjudici per als petits comerciants i la qualitat de vida
dels treballadors? O b opines que la llibertat dhoraris comercials beneficiaria de forma important la qualitat de
vida dels ciutadans?
Escriu un article dopini dunes 160 paraules per a una publicaci local en qu exposis la teva opini sobre la
liberalitzaci dels horaris comercials.
232
Models dexamen
MODEL DE PROVA I
2. Ompliu, quan calgui, els buits dels mots segents amb les grafies que hi faltin.
Aquesta matinada els bombers han tro.......at Ernest Pla, de 73 anys i ve de la localitat m.......ntanyenca de Lloms,
a lhumi..... bosc de les Falgueres. La seva filla va alertar la policia de la seva desaparici el 21 de de.......embre,
desprs de veure que no havia passat per casa ni per esmorzar ni per dinar. Segons fonts properes a la famlia el
senyor Pla pateix so.......ambulisme i ja en altres ocasions havia arri.......at a sortir de casa, per, a ms,
darrer.......ment en despertar-se li costava molt recuperar la memria. Pel que sembla, el senyor Pla va sortir de casa
a tren....... dalba profundament adormit i en despertar-se va pro.......ar de tornar, per es va perdre i va caminar
fora hores pel ma.......estus bosc de les Falgueres, on es va arraulir en un r.....c per reposar una estona i
arr.....cerar-se del fred. Tot i que els bombers i la policia havien traat un e.......aborat pla per localitzar-lo, la
den.......a vegetaci que ha absor.......it la zona ha dificultat que el veiessin a.......ans. Finalment, per, han
desc.......bert on era i, tot seguit, lhan portat a lhospital de la capital de la comarca perqu se sotmeti a un examen
de salu........ En linforme mdic noms consta que li han hagut daplicar un tractament per contra.......estar les
conseqncies dhaver estat tantes hores al ra........
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris. Fixeu-vos en lexemple.
un colloqui idoni (xerrada)
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
4. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, daltres elements.
1. A lespai ............................... ara hi ha una prestatgeria hi havia hagut una taula.
2. Ha vingut a saludar-me la noia ............................... vas donar un cop de m en el treball de recerca.
3. El poeta li va dedicar el llibre ............................... era autor.
Models dexamen
233
MODEL DE PROVA I
4. El jutge va condemnar lacusat al cotxe ............................... els Mossos dEsquadra havien localitzat haixix.
5. El millor disc del grup s ............................... van enregistrar en lltim concert i la millor can s la pea
............................... van obrir el concert.
5. Completeu les frases segents amb la forma adequada del verb entre parntesis.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
6. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de dos pronoms febles segons
la normativa.
1.
2.
3.
4.
5.
Lagressor convivia amb la vctima, tot i que el jutge ........................ havia prohibit.
Les participants al festival ja sn a lhostal. Per qu no ........................ truques perqu et diguin quan vindran?
La Mariona ahir estava moixa. Avui tamb ........................ has vista?
No tinc encara entrades per als monitors, per dem espero poder ........................ comprar dues.
A la primera part, lequip local ha fet un gol al rival; a la segona, per, ........................ ha fet cinc.
7. Ompliu els buits de les frases segents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa.
1. Des ................ pares i professors van iniciar la campanya de recollida de signatures ................ installaci dunes
tanques ms segures ja nhan aplegat ms de tres-centes.
2. Aprofita avui .................... nit per anar al cine; ................, no hi podrs anar ................ mes vinent.
3. La soluci no consisteix ................ condemnar ................ acusada a la pena de pres ................ no s conscient
del mal que podia haver fet.
8. Ompliu els buits de les frases segents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les
paraules entres parntesis.
Substantius
1. La gran ......................... (escs) de bolets far que aquesta tardor naugmenti el preu.
2. Els ......................... (mirar) sn illusions ptiques, normalment seductores, oi?
3. La novella mostrava la ......................... (cru) del rgim durant la segona meitat del segle xx.
Verbs
1. Ladvocat va sollicitar al jutge que ......................... (curt) la pena imposada a lacusada.
2. Cal que la modista li ......................... (petit) el vestit de casament.
3. Per fer mandonguilles primer cal ......................... (tou) el pa.
Adjectius
1. s difcil que un adolescent sigui ......................... (seny), per no impossible.
234
Models dexamen
MODEL DE PROVA I
9. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.
1. El dia dels fets la denunciada condua amb una ........................... (tassa / taxa) dalcoholmia que superava els
0,25 milligrams.
2. Perqu els trens funcionin s ........................... (necessria / precisa) una forta inversi.
3. Ledicte va estar penjat al ........................... (taulell / tauler) danuncis durant ms de quinze dies.
4. Si no compareixeu us afectaran els ........................... (perjudicis / prejudicis) legals.
5. Pots demanar un caf o un tallat ........................... (enlloc / en lloc) de postres.
6. ........................... (Assenyaleu / Senyaleu) amb una creu els alumnes que no shagin presentat a lexamen.
7. Esperem que el preu ........................... (mig / mitj) dels pisos no sincrementi tant a partir dara.
8. Cal ........................... (doblar / doblegar) b la carta perqu cpiga dins el sobre.
Models dexamen
235
MODEL DE PROVA II
Bloc A: expressi oral
Llegiu en veu alta el text segent i, a continuaci, feu una breu exposici oral en qu doneu la vostra opini
sobre el tema.
El cos tamb parla
De ben antic el tatuatge ha servit per informar. Els indis americans es tatuaven per marcar el clan, o per especificar
si eren caadors, o guerrers... Segons el dibuix que portaven, se sabia si els japonesos eren duna famlia o una
altra. Fins i tot hi havia tatuatges que indicaven lestat civil. Avui encara s informaci, per tamb pot ser noms
decoraci.
la Idoya tenia noms 15 anys quan va tenir clar que aplicaria la seva vocaci artstica a la decoraci del cos. Es va
interessar per la tcnica del tatuatge, els orgens, va estudiar tot el que exigia la normativa sanitria, va viatjar. Ha
estat investigant i treballant en centres de tatuatges darreu del mn. Avui t el seu estudi, on treballa sola i al seu
aire. Fa tatuatges de tota mena, urbans, tribals, clssics, de producci prpia... Tamb fa prcings. Tot s decorar el
cos!, diu. Alguns dels seus clients li demanen anestsia. Els dic que no, s com si et fessis trampa a tu mateix. s
clar que en podria posar i cobrar-la, per lemoci del tatuatge s aguantar aquest dolor, saber si ests preparat.
Quina grcia t si no fa mal? On s la mgia del tatuatge?
Avui, 30 dagost de 2006 (text adaptat)
2. Article dopini
Lescola on estudien els teus fills publica cada mes una revista adreada als pares dels alumnes.
Escriu un article dopini dunes 160 paraules per a aquesta publicaci en qu exposis el teu punt de vista sobre la
conciliaci de la vida familiar amb la laboral.
236
Models dexamen
Model de Prova II
2. Ompliu, quan calgui, els buits dels mots segents amb les grafies que hi faltin.
Desprs del recital de dan.......es que ahir a la tard....... va oferir un grup .......asc a la plaa de Catalunya es van lliurar
els trofe.......s als personatges de lany. El premi al vilat exemplar va correspondre a Octavi Major, per haver-se
fet crre..... dels Amics del Bosc gaireb una quar.......ntena danys; el premi al vilat transgre.......or va anar a parar
a mans de Carme Vinyes, que ha aconseguit mo.......ilitzar la poblaci j.......venil de la comarca per crear el centre
Cap Lmit; el premi al vilat intrpi....... va ser per a Ignasi Ponts ja que es va tenir en co.......te que travessar ms
dun mi.....er de quilmetres de de.......ert en total soleda...... mereixia una recompensa, i el premi al vilat sa.......i el
va rebre Robert Serra, pediatr..... que ha aconseguit que tots els pares p.......guem fer menjar correctament els fills.
Finalment, el premi especial que cada any re..... una associaci de la comarca va ser per a Cada Setmana, que des
de fa temps est tr.....ient al carrer la revista dinformaci del mateix nom. Tot seguit es va oferir un ressop a tots
els assistents en el qual es van repartir sandvi.....os i refrescos i on els guardonats van ce.......ebrar amb cava els
premis obtinguts.
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris. Fixeu-vos en lexemple.
un colloqui idoni (xerrada)
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
4. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, daltres elements.
1.
2.
3.
4.
Models dexamen
237
Model de Prova II
5. Les explicacions del professor van servir per aclarir el perode ............................... es va produir lenfrontament
entre pagesos i senyors.
6. Finalment lagent va localitzar la noia ............................... havia de lliurar la citaci.
5. Completeu les frases segents amb la forma adequada del verb entre parntesis tenint en compte les
indicacions (persona, temps...).
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
6. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de dos pronoms febles segons
la normativa.
1.
2.
3.
4.
5.
Han apuntat la meva neboda a lescola del barri, per no sabem si ........................ admetran.
No shan assabentat de res. Explica ........................ tu mateix.
Li van enviar molts missatges per convidar-lo a sortir, per ell no va contestar ........................ cap.
La mare ja deu ser a casa, aix que ja ........................ pots trucar.
Van treure la coca del forn, per ........................ van treure tan crua que no es podia menjar.
7. Ompliu els buits de les frases segents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa.
1. No va guanyar el torneig lequip americ, ................ el combinat europeu, que va ser escollit ................ millor
equip del mn.
2. Finalment va aixecar la m per cridar ................ taxista que acabava dacomiadar ................ havia de ser a
loficina a les vuit.
3. Confiava ................ arribar a lhora a lexposici per poder veure el quadre de la Patum que la seva mare havia
comprat ................ Irene.
4. Els professors coincideixen ................ suposa una gran dificultat emplenar els buits noms amb lletres que
vagin des de la ce ................ ema.
8. Ompliu els buits de les frases segents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les
paraules entres parntesis.
Substantius
1. La Rosa s massa orgullosa. Li aniria millor si es comports amb ms ......................... (humil).
2. Va abandonar lascensi perqu la ......................... (coix) no el deixava caminar amb comoditat.
3. La padrina va comprar un ......................... (sonar) al seu fillol.
Verbs
1. Les ltimes informacions van ............................... (por) els inversors.
2. Hi ha moltes fans que ......................... (boig) quan veuen els seus dols de prop.
3. Va .......................... (pllid) de cop quan li van dir que no recuperaria les maletes.
238
Models dexamen
Model de Prova II
Adjectius
1. s habitual trobar hamburgueseries pels carrers ......................... (Polnia)?
2. Rssia i la Xina sn estats ......................... (frontera).
3. El resultat de les proves dingrs ha estat ......................... (decebre).
9. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Models dexamen
239
2. Article dopini
ltimament sobren arreu del pas restaurants de cuina dautor en qu es poden menjar plats innovadors.
Tagraden aquests restaurants? Tagrada aquest tipus de cuina?
Escriu un article dopini dunes 160 paraules per a una revista dactualitat en qu exposis el teu punt de vista
sobre aquest tema.
240
Models dexamen
2. Ompliu, quan calgui, els buits del mots segents amb les grafies que hi faltin.
Lincendi que es va declarar en una impre.......ta de Ponts Soler Associats comportar per a lempresa una despesa
duns quants mi.......ers deuros. Els bombers han su.......erit que lincident podia haver comenat a la sala de
mquines, on han trobat un cartu....... de tinta sospits i una ta.......a de porce.......ana amb restes de material
explo.......iu. El cap de lempresa creu que lincendi pot estar relacionat amb lencrre....... dimprimir els cartells que
lAtene....... de Joventu....... necessita per informar de la seva ass.......mblea anual. El cap de lassociaci considera
aquesta possibilitat ben f.......namentada ja que des de fa uns mesos perce....... un estat de crispaci vers lentitat.
Creu que els fets es podrien relacionar amb les agre.......ions que van patir alguns membres de lentitat en la
manifestaci per le.......adicaci del feixisme quan uns vianants, tots enfundats dins uns .......ecs de tall militar, van
contradir amb su.......rbia els crits dels manifestants i, tot seguit, els van llanar ous. Els manifestants van mostrar
la virtu....... de s.......portar estoics latac, per es van produir greus desperfectes en un establiment de ven.......a de
records.
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris. Fixeu-vos en lexemple.
un colloqui idoni (xerrada)
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
4. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, daltres elements.
1.
2.
3.
4.
No tenia ni idea de fer servir els coberts ..................... havia de menjar els cargols.
El cap ..................... he treballat durant els ltims anys ha demanat la baixa per estrs.
Van perdre lltim partit de la lliga, ..................... els va impedir pujar de categoria.
Els esquiadors lliscaven amb facilitat per unes pistes la neu ..................... estava molt glaada.
Models dexamen
241
5. Completeu les frases segents amb la forma adequada del verb entre parntesis.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Divendres comena la Festa Major i encara no nhan ......................... (imprimir) els cartells.
El jutge ha anat ......................... (absoldre) tots els acusats.
s important que tant tu com jo ......................... (conixer) tots els detalls del cas.
Si hagussim tingut temps no s quantes hores ......................... (jeure) en havent dinat.
Si no vols que la teva filla et ......................... (menysprear), tracta-la sempre amb respecte.
Us va explicar totes aquelles misries perqu us ......................... (commoure).
No s pas que no ......................... (voler) fer-ho, per s que no podem.
Si voleu que el pasts us quedi b, ......................... (fondre) del tot la xocolata!
6. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de dos pronoms febles segons
la normativa.
1. Tinc aquests treballs per als alumnes del curs passat. Torna.........................
2. Afegiu a la farina els ous dun en un i afegiu........................ sense deixar de remenar.
3. La guia indicava la ruta que calia seguir als turistes que tenia assignats, per ........................indicava amb tantes
vacillacions que ning no entenia res.
4. Podeu passar per la taquilla del teatre a buscar el resguard de labonament. Recordeu-vos de
retirar........................ abans del 15 doctubre.
5. Agafeu la cpia de linforme medicoforense per adjuntar-la a lexpedient i grapeu ........................
7. Ompliu els buits de les frases segents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa.
1. No vingueu a sopar a les vuit, ................ a quarts de deu ................ tingui temps de preparar un bon pat
................ invitada dhonor, la Mireia.
2. Vaig ser a fora des del 30 de juny ...........................11 de juliol, per aix no vaig poder conixer ................ rsula
Llopis desprs de ser guardonada ................ millor periodista de lany.
3. Es conforma ................ passar uns dies de vacances amb els pares, tot i que sha entossudit ................ siguin a
lestranger.
8. Ompliu els buits de les frases segents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les
paraules entres parntesis.
Substantius
1. Lexplosi de lartefacte li va causar una ......................... (sord) permanent.
2. Per evitar l......................... (bru) de la pell cal que et posis una bona protecci solar.
3. Volen construir un complex turstic a l......................... (pla) on cada any fan la fira.
Verbs
1. Cal que ......................... (dret) aquesta situaci si no vols tenir ms problemes amb els alumnes.
2. El jugador ha ......................... (coix) durant tota la segona part.
3. Es va ......................... (covard) en saber qui seria el seu rival.
242
Models dexamen
Adjectius
1. Saps si inclouran gaires zones .......................... (jard) en el nou pla urbanstic?
2. Al festival hi actuaran grups darreu, tamb de .......................... (Brasil).
3. Estic ms tranquil si diposito els estalvis en una entitat .......................... (finana) important.
9. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Models dexamen
243
Clau dels
exercicis
Ortografia
LA SLLABA
Pg. 9. Exercici 1
diftong creixent
qua-tre
fre-qent
pin-g
a-guan-tar
quo-ta
an-ti-qua-ri
gua-pa
diftong decreixent
cau-re
ei-na
treu-re
boi-na
frui-ta
ciu-tat
clou-re
hiat
in-ter-lo-cu-t-ri-a
con-di-ci-
gui-ne-a-na
sen-ti-en
con-ti-nu-ar
cru-el-tat
cu-o-ta
6
3
2
5
4
3
2
5
2
4
3
3
3
3
4
4
3
in-ter-ac-ci-
a-tri-bu-ir
tra-du--a
pos-ses-siu
in-ter-ac-tu-ar
bor-rat-xe-ra
guant
ju-li-ol
be-llu-gueig
Eu-l-li-a
sa-pi-gueu
po-li-c-ac
a-n-veu
vos-al-tres
ia-ia
pro-du-ir
a-le-a-t-ri-a
5
4
4
3
5
4
1
3
3
4
3
4
3
3
2
3
6
gua
guai
das
cai
ri
ls
de
mr
re
su
xent
a
ca
ci
ar
na
nyes
Du
Ma
Ar
En
Ei
Mo
D
es
ials
b
veig
vis
lle
ni
ai
ges
ci
es
sa
rus
a
sa
246
Ortografia
A/E TONES
Pg. 13. Exercici 1
psiquiatre
periodisme
tracte
paleta
dogma
belga
vespre
deute
mestre
rave
smptoma
cometa
ebenista
sogre
bisbe
titella
orfe
temple
pediatre
pebre
srie
resta
templa
pesta
escombriaire
sogra
llenya
obra
Assumpta
catstrofe
efa
cova
flaire
tarda
pediatra
acta
pirmide
llebre
Carme
xacra
agres: agre/agra
cmodes: cmode/cmoda
dignes: digne/digna
liles: lila/lila
amples: ample/ampla
alegres: alegre/alegre
rectes: recte/recta
golafres: golafre/golafre
cultes: culte/culta
rudes: rude/rude
agrcoles: agrcola/agrcola
tendres: tendre/tendra
pobres: pobre/pobra
neutres: neutre/neutra
taula
tendre/a
reclam
bra
blau
lament
entaular
entendrir
reclamar
abraar
blavejar/emblavir
lamentar
embenatge
quarantena
cendrer
mandrs
vermellor
feblesa
bena
quaranta
cendra
mandra
vermell
feble
embenar
quarantejar
cendrejar/encendrar/encendrosar
mandrejar/emmandrir
envermellir/vermellejar
afeblir
sabies
treies
afaitaves
naixies
queies
jeies
sabr
traur
afaitar
naixer
caur
jaur
sabent
traient
afaitant
naixent
caient
jaient
6. jutja
7. ramats
8. regna
9. torneria
10. subjecta
247
Ortografia
llana: javelina
brillar: resplendir
gelatina: gelea
sac: mrfega
vter: latrina
homicida: assass
ressentiment: rancor
ratxa: rfega
fusta: estella
puntuar: avaluar
laca: verns
desperfecte: avaria
profits: avantatjs
prodigi: meravella
O/U TONES
Pg. 16. Exercici 1
floreta: flor
punxegut: punxa
joventut: jove
foscor: fosc
sordesa: sord
pobresa: pobre/a
ullada: ull
portalada: porta
248
bondat: bo
foguera: foc
fullejar: full
fumera: fum
dotzena: dotze
sortejar: sort
fusteria: fusta
poruc: por
garrotada: garrot
rejovenir: jove
follia: foll
cartolina: cart/cartr
joguina: joc
tossuderia: tossut
collada: coll
plomall: ploma
Ortografia
tossies
tossim
tossit
puc
podies
puguem
pogut
munto
muntaves
muntem
muntat
surto
sorties
sortim
sortit
bullo
bullies
bullim
bullit
vull
volies
vulguem
volgut
cullo
collies
collim
collit
249
Ortografia
7. Lacusat ha incorregut en un delicte dhomicidi amb lagreujant de tradoria, per la qual cosa la jutgessa lha
condemnat a una pena de pres incondicional.
8. El viatge fins a Tor en un tren tan atrotinat li va permetre poder llegir duna tirada tot El pndol de Foucault.
9. Si pogussim cobrir les baixes rpidament, podrem complir amb escreix tots els compromisos adoptats amb
el govern.
10. No admeto que vulgueu que el sotssecretari de defensa hongars faci pblic el memorndum que ha
aixecat tanta polseguera.
LACCENTUACI
Pg. 22. Exercici 1
cantar
entn
irlands
consom
aix
esps
excls
tals
comit
pur
cinqu
congrs
ress
pres
all
gloris
mossn
al
noms
gaireb
caf
pags
ents
far
boirs
arrs
per
reps
aprn
imprs
tamb
inters
afici
cot
sin
difs
ambds
refs
curis
incls
colliu
llumins
crost
respon
dem
Ramon
votaci
cigr
perms
porr
anireu
campi
aniran
avs
Ferran
espai
250
deies
orgens
llapis
cantveu
telfon
parlvem
avisaven
fenomen
dbil
orfe
nvol
sorteu
riem
fessin
digussiu
crvol
Ortografia
espaiosa
plvora
esglsia
hostilitat
patiria
Letnia
pertinent
cincia
trajectria
policia
ferstega
exigua
mengessin
cmera
origen
dolcssima
olimpades
medulla
intrfon
mssil
diptria
vking
pneumnia
futbol
xasss
rptil
termstat
txtil
elit
perode
tulipa
omplat
1.
2.
3.
4.
5.
Pg.23. Exercici 8
El cotxe es va aturar del tot al semfor que hi ha a la cantonada dels carrers Crsega i Siclia. La Maria no sabia per
qu. I si no hi havia benzina al dipsit? I si hi havia algun problema mecnic? Com que no sabia qu fer, va trucar
a la seva companyia dassegurances amb lestpida pretensi que li poguessin resoldre el problema. Desprs
de prmer els nmeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar lassegurana, va sonar una
daquelles msiques que pretenen ser simptiques, per que poden fer perdre la pacincia a lusuari ms sofert
del mn. Finalment, li sembl sentir una veu amb un marcat accent francs, per noms li ho sembl, perqu amb
la cridria i els clxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. All era un caos!
251
Ortografia
La primera cosa que Teresa Valldaura vei aix que obr els ulls fou una trtora a lampit de la finestra. Ms petita
que un colom, amb el plomatge de color de caf amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una
angoixa sobtada li estreny el pit: el dia que Valldaura havia mort, una trtora havia parrupejat a la finestra. Sab
que era una trtora perqu la Sofia digu: Miri, mam, una trtora. Tan salvatges que sn... No se nhavia recordat
mai ms. La trtora, abans demprendre el vol, rigu. La Teresa es freg els ulls, es pos una m davant de la boca
per ofegar un badall i a lltim es toc els genolls: de fusta. Quan estaria a punt demprendre el gran viatge, li
agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, mors encs. Purificat. Fora records!
Aquell any [1988], lautor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novella, Els versos satnics (la versi
catalana va sortir lany segent). El ttol feia referncia a un suposat afegit fet pel profeta Muhmmed a un
captol de lAlcor, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislmiques, trencant aix el monoteisme
pur del llibre sagrat. Aquesta referncia, lligada a un captol que dna una versi gens ortodoxa de la vida del
profeta, va ser suficient perqu lndia, pas amb una important minoria musulmana, prohibs el llibre tan sols dues
setmanes desprs de la seva publicaci. Tot seguit, els musulmans britnics van demandar leditorial londinenca, i
deu pasos islmics ms van seguir lexemple indi i el van prohibir.
LA DIRESI
Pg. 25. Exercici 1
ve--na
frui-ta
sa-m
di-rn
riu
ter-ra-qi
boi-ra
an-ti-gui-tat
al-moi-na
he-ro--na
pa-la-uet
be-cai-na
ge-ni-t
con-se-qent
fei-na
ai-gua
ma-le--en
pe-c
pe--lla
pro-te--na
con-tri-bu-s-sin
llu--es
ra-m
di-a
trans-e-nt
un-gent
co-foi
pro-du--a
es-mor-te-t
in-tro-du--u
jo-ia
ta-t
ca-fe--na
tradua
tradues
tradua
traduem
tradueu
traduen
tradueixi
tradueixis
tradueixi
tradum
traduu
tradueixin
tradus
tradussis
tradus
tradussim
tradussiu
tradussin
tradueix
tradueixi
tradum
traduu
tradueixin
252
amb accent
amb diresi
Ortografia
arcaisme
egoista
canvi
reunificar
ateisme
intuci
constituint
harmnium
constitua
contraindicat
suant
traduiria
queixa
dirtic
complaem
protenic
cuit
gratutament
posseir
coeu
lluint
heronman
fin
circuit
fluidament
desllument
rell
obem
253
Ortografia
humana sin una pea escultrica. Laspecte inslit i un pl esferedor de la troballa, a causa de la mirada de lnic
ull encastat al mig del front daquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produdes
per lenderroc, van ser la causa que la invenci estrambtica queds abandonada entre les runes.
B/V
Pg. 29. Exercici 1
blavor
arxivament
calvcie
vamba
brevetat
bevia
labial
cabota
triumvir
novetat
estovar
suavitat
escrivia
estrebar
llibertat
tramvia
clavar
autombil
oblidar
esclavitud
nevar
moviment
rebut
probabilitat
circumvallaci
substantiu o adjectiu
escombra
escombrar
canvi
canviar
envs
envasar
envasadora, envasament
ambici
ambicionar
ambiciositat
combat
combatre
invent
inventar
bomba
bombardejar
bombarder, bombardeig
tomb
ombra
ombrejar, ombrar...
embolic
embolicar, desembolicar
embolicament, embolicaire
endev: endevinar
bufetada: bufetejar
mbil: mobilitzar
badall: badallar
treball: treballar
beina: embeinar
bena: embenar
trava: travar
baf: embafar
bava: bavejar
avs: avisar
calb: calbejar
nvol: ennuvolar
bala: embalar
254
Ortografia
3. Ja cal que mespavili si per les noces dor dels avis vull lluir un figura ben esvelta.
4. Ladvocat de lacusaci va posar traves a lhora dadmetre la gravaci com a prova de la defensa en el cas dels
avortaments illegals.
5. Abans de servir-nos la vedella amb favetes ens van portar una amanida dendvies i raves amb un almvar que li
donava un toc extic.
LES OCLUSIVES
Pg. 33. Exercici 1
adequada: adequat
tmida: tmid
xenfoba: xenfob
muda: mut
balba: balb
humida: humit
clssica: clssic
ferstega: ferstec
sociloga: socileg
cida: cid
pedagoga: pedagog
fluida: fluid
gallega: gallec
polida: polit
grega: grec
malastruga: malastruc
geperuda: geperut
vida: vid
austraca: austrac
cega: cec
clida: clid
opaca: opac
plcida: plcid
enemiga: enemic
sortejar: sort
adobar: adob
abadia: abat
antiguitat: antic
enfangar: fang
verdor: verd
fastigs: fstic
agudesa: agut
suprbia: superb
profunditat: profund
presseguer: prssec
catalogar: catleg
tombar: tomb
amargor: amarg
t/d
cabdal
subtil
captenir
dubte
absncia
butllofa
advocat
atmosfera
tnic
adquisici
c/g
bitllet
atzar
admiraci
cotna
revetlla
maragda
czema
sacs
augment
dracma
significat
ancdota
signatura
tcnic
cognom
255
Ortografia
S SORDA I S SONORA
Pg. 37. Exercici 1
Gentilicis: irlandesa, portuguesa
Substantius abstractes derivats dadjectiu: saviesa, bellesa, fermesa
Substantius femenins: metgessa, hostessa, abadessa, pagesa, jutgessa, princesa, baronessa, deessa, marquesa
256
creena
pansa
aliana
esperana
renaixena
recompensa
intensa
coneixena
bonana
sonsa
ordenana
estana
Ortografia
impressi
emissi
divisi
remissi
explosi
discussi
transmissi
comissi
passar
tapissos
entapissar
avisos
avisar
reposos
reposar
trossos
destrossar, trossejar
interessos
interessar
ingressos
ingressar
matisos
matisar
pesos
pesar
usos
usar
rossos
enrossir, rossejar
espessos
espesseir, espessir
vernissos
envernissar
gasos
gasificar
embarassos
embarassar
llisos
allisar
grossria
seriositat
matalasser, matalasseria
Rssia
curiositat
capacitat, capacitaci
glacera, gla, glaonera
accessos
gossos
sussos
masos
llaos
pagesos
nassos
accessibilitat, accessi
gosser, gossera, gossada
Sussa
masia, masover, masoveria
llaada
pagesia
nasal
257
Ortografia
9. Cal espolsar la gasa abans desbossar-hi amb el pinzell el perfil del masss del Montseny.
10. Les decisions preses amb presses han suposat un autntic desastre en la construcci de la squia que ha de
travessar els arrossars.
escabetxar: escabetx
mitjana: mig
sortejos: sorteig
bloquejar: bloqueig
batejos: bateig
marejar: mareig
rajol: raig
capritxs: capritx
despatxar: despatx
rebutjar: rebuig
lletjos/lleigs
annexos
fluixos
fixos
bojos/boigs
baixos
rojos/roigs
coixos
lletges
annexes
fluixes
fixes
boges
baixes
roges
coixes
enlletgir
annexar
afluixar/fluixejar
fixar
embogir
baixar
enrogir
coixejar
xauxa
Flix
joc/xoc
Xixona
mixeta
Txetxnia
majscula
jaciment
reflex
llegiu/lleixiu
rajar
vaja
Cuix
mereixo
viatge
fatxenda
venjar
xarampi
esqueix/esquetx
missatge
bolxevic
pujant/puixant
extingir
maig/matx
Caixmir
gerro/xerro
esbiaixada
rauxa
bixest
eixut
rgim
fageda
258
Ortografia
contribut a desxifrar els jeroglfics egipcis ms complexos que han suportat el pas del temps i que juguen un
paper fonamental en el coneixement del passat de la humanitat.
M (MPC, MPT), N
Pg. 42. Exercici 1
Sescriuen amb mb: ambulatori, ambicis, rebombori, embussar, tamboret, timbal, combinar, tombar, embafar,
embotit, embut
Sescriuen amb nv: envelat, canvi, envoltar, envestida, invitar, conversa, investigar, benvingut, convidar, enveja
Sescriuen amb mv: triumvirat, tramviaire, circumvallar
confusi
infusi
samfaina
cmfora
mfora
circumflex
xamfr
enfarfegar
infernal
pamflet
confort
nimfa
limftic
confraria
confabular
enfurismar
mortal: immortal
fallible: infallible
mbil: immbil
voluntari: involuntari
millorable: immillorable
pacient: impacient
prudent: imprudent
manejable: immanejable
material: immaterial
fidel: infidel
vermell: envermellir
mid: emmidonar
fang: enfangar
car: encarir
bala: embalar
barca: embarcar
malalt: emmalaltir
vell: envellir
mandra: emmandrir
dol: endolcir
gran: engrandir
marc: emmarcar
magatzem: emmagatzemar
faixa: enfaixar
pedra: empedrar
noble: ennoblir
259
Ortografia
7. La Gemma, sempre tan benparlada, presentava clars smptomes dembriaguesa desprs duns gotets de rom
cremat.
R/RR
Pg. 45. Exercici 1
Privilegi, grcia, exempci, de qu frueix un cos poltic o una persona: prerrogativa
Requisit previ a un altre o altres requisits: prerequisit
Atuell per a contenir lquids, de formes i matries diverses: barral
Llevar radicalment: eradicar
Anullar els efectes (duna fora, duna acci, etc.), mitjanant una altra: contrarestar
Que fa riure: irrisori
Un cos, llanar rajos de llum, de calor, (sobre alguna cosa): irradiar
Plantaci que hom explota: conreu
Que designa el mateix referent que un altre element: coreferent
Que prev o combat la rbia: antirbic
ell aprengu
ell tem
ell conegu
ell tingu
ell prengu
ell plany
ell corregu
ell desfu
ell pertany
ell perceb
jo aprendr
jo temer
jo coneixer
jo tindr
jo prendr
jo planyer
jo correr
jo desfar
jo pertanyer
jo percebr
260
potser
clix
atzar
seit
hind
estupor
rob
cartr
mel
fre
clamor
llum
ple/pler
lleuger
finor
cal/calor
cendra: cendrer
buit: buidor
carn: carnisser
gris: grisor
ferro: ferrer, ferreter
Ortografia
L/LL/LL
Pg. 48. Exercici 1
legal: illegal
llegible: illegible
limitat: illimitat
lcit: illcit
localitzable: illocalitzable
legtim: illegtim
lgic: illgic
les: ills
literari: illiterari
franella
pela
mostela
parcella
candela
gasela
esquela
varicella
passarella
tela
mortadella
pamela
cercavila
fila
Camilla
pupilla
pila
tequila
argila
clorofilla
mutila
lila
gorilla
cavilla
ampulls: ampullositat
hellnic: hellenisme
intelligent: intelligncia
nul: anullaci, nullitat
rebel: rebellia, rebelli
alegre: alegria
allucinar: allucinaci
pllid: pallidesa
concili: conciliaci
collidir: collisi
elaborar: elaboraci
galant: galanteria, galanteig
delegat: delegaci
tranquil: tranquillitat
261
Ortografia
H
Pg. 51. Exercici 1
hbil: habilitar
hospital: hospitalitzar
orgull: enorgullir
harmonia: harmonitzar
al: alenar
gil: agilitar, agilitzar
humit: humitejar
higiene: higienitzar
hum: humanitzar
hoste: hostatjar
ona: onejar
imant: imantar
inalar inhalar
erba herba
cacauet
orfe
stia hstia
orxata
emicicle hemicicle
tru
Ester
coet
coibir cohibir
ermtic hermtic
Tall
avui
inibir inhibir
ermit
exaurir exhaurir
anel anhel
Bo
coesi cohesi
menir menhir
exgon hexgon
emorrgia hemorrgia
exaustiu exhaustiu
iptesi hiptesi
exultant
Elisabet
subasta subhasta
endecasllab hendecasllab
malaurat
exorbitant
ortodox
Montblanc
262
Morfosintaxi
LORACI
Pg. 57. Exercici 1
Els
bombers
van rescatar
illesos
quatre
joves
que
havien quedat
incomunicats
quan
practicaven
barranquisme
L
avs
de
la
desaparici
dels
joves
es
determinant
substantiu
verb
adjectiu
determinant
substantiu
pronom
verb
adjectiu
conjunci
verb
substantiu
determinant
substantiu
preposici
determinant
substantiu
preposici+determinant
substantiu
pronom
va rebre
abans-dahir
per
fins
avui
no
s
ha acabat
el
rescat
d
aquest
grup
format
per
un
noi
i
tres
noies
verb
adverbi
conjunci
preposici
adverbi
adverbi
pronom
verb
determinant
substantiu
preposici
determinant
substantiu
verb
preposici
determinant
substantiu
conjunci
determinant
substantiu
263
Morfosintaxi
4. Oraci activa.
5. Oraci activa.
6. Oraci passiva.
loca
lull
lelefant
laltaveu
lAnna
lopini
lungla
la universitria
luniversitari
linvestigador
la investigaci
lunivers
la histria
lhistoriador
lherba
la interlocutria
la Irene
lindi
la infncia
la humitat
linterlocutor
lIgnasi
lhum
la imaginaci
la uni
lndia
lintern
la Isabel
lhmer
linfermer
la humanitat
lhandbol
el iode
la host
la ema
el ianqui
la hiena
la ira
lADN
la iaia
l1
la ela
lhmster
264
Morfosintaxi
vint-i-nou
setanta-dos / setanta-dues
cinc-cents cinquanta-cinc / cinc-centes cinquanta-cinc
mil nou-cents vint-i-cinc / mil nou-centes vint-i-cinc
vuitanta-tres mil sis-cents setanta-set / vuitanta-tres mil sis-centes setanta-set
1.
2.
3.
4.
5.
6.
265
Morfosintaxi
4. La secretria sempre havia considerat que aquella advocada/advocadessa autodidacta era capa de guanyar
qualsevol cas.
5. La pacient predilecta de la psiquiatra era una monarca golafre i tranquilla, addicta a la xocolata.
6. La degana de la facultat era una clebre filloga, parenta duna arquitecta famosa, culta i elegant.
7. Lherona de la srie dxit del moment s una pagesa atea, cosina duna duquessa creient.
8. El podleg tenia una ajudanta molt xerraire, capa de fer perdre els estreps a la dona ms tranquilla del mn.
9. La meva cosina va comprar a una vella princesa extravagant una euga/egua negra i salvatge, gens gil ni velo i
difcil de dominar.
10. El fillastre de la fiscal era un artista lleig i egoista, amant duna recluta cruel i rebel.
rea
culta
bessona
complexa
bruixa
boja
preco
mixta
fiscal
exempta
crua
intelligent
institutriu
cardiloga
denunciant
fcil
dura
alegre
lleona
marquesa
reus
cultes
bessons
complexos
bruixots
boigs/bojos
precoos
mixts/mixtos
fiscals
exempts
crus
intelligents
institutors
cardilegs
denunciants
fcils
durs
alegres
lleons
marquesos
6. llet agra
7. patena lluent
8. carretera ampla
9. aigua bullent
10. judici inic
266
6. vins agres
7. cotxes lluents
8. carrers amples
9. cafs bullents
10. sentncies iniqes
rees
cultes
bessones
complexes
bruixes
boges
precoces
mixtes
fiscals
exemptes
crues
intelligents
institutrius
cardilogues
denunciants
fcils
dures
alegres
lleones
marqueses
Morfosintaxi
6. professor culte
7. infncia feli
8. princesa alegre
9. noia extravagant
10. situaci difcil
6. mestre treballador
7. actriu bona
8. reina trista
9. pagesa somiadora
10. europea viatjadora
6. ministres elegants
7. temps inestables
8. equacions fcils
9. apndixs espessos
10. calotets grisos
6. calabossos mixts/mixtos
7. tuberculosis violentes / tuberculosi violenta
8. rea alegre
9. pagesa rude
10. pasos catalans
6. un avantatge el deute
7. Les postres una aroma
8. el senyal
9. el dubte les restes
10. La sida la sndrome
EL VERB
Pg. 97. Exercici 1
1. iguals
2. castigaven
3. tornvem - portvem
4. desitgen
5. maregis
6. Abraceu
7. esperant
8. abstingueu
9. adeqi
10. tanqui
267
Morfosintaxi
renunciar
crear
lloar
continuar
suar
incoar
adequar
creuar
1a persona singular
Present indicatiu
renuncio
creo
lloo
continuo
suo
incoo
adequo
creuo
Present subjuntiu
renunci
cre
llo
continu
su
inco
adeqi
creui
6. denuncia
7. ests
8. reprs
9. obeirien
10. consento
6. pogus
7. spigues
8. escopia
9. Estigues
10. surti / sortir
268
Morfosintaxi
5. pertangussiu pertanyssiu
gaudirieu gaudireu
6. escrigussiu: s correcte, juntament amb escrivssiu
7. poguem puguem
8. traicionats trats
reflexen reflecteixen
garantitzen garanteixen
5. No escrigueu...
6. No ens coneguem...
7. No corregueu / correu...
8. No beguis...
6. cregueu
7. reconegueu
8. respongueu Apreneu
9. obtinguem
10. sapigueu
Pg.100. Exercici 11
1. Correcte (simultani): (Tot) esperant arribar a un consens, van assistir a la reuni. / Van assistir a la reuni esperant
arribar a un consens.
2. Incorrecte (especificatiu): Instrucci 01/06 que modifica la Instrucci 11/96, de permisos dabsncia del lloc de
treball.
3. Incorrecte (posterior): Si rebeu estudis informatius, analitzeu-los i retorneu-los a la unitat emissora.
4. Incorrecte (posterior): La Unitat de Control de Gesti va elaborar el pressupost i el va gestionar immediatament.
5. Correcte (simultani): (Tot) oferint-los cursos dinformtica, sest ampliant la formaci dels funcionaris. / Sest
ampliant la formaci dels funcionaris oferint-los cursos dinformtica.
6. Incorrecte (especificatiu): Van presentar una demanda en la qual/en qu sollicitaven que es requers de pagament
el demandat.
7. Correcte (anterior): (Desprs dacabar lacte / Desprs de lacte) Havent acabat lacte, els assistents van sortir de la sala.
8. Correcte (simultani): (Tot) rient i saltant va sortir del judici. / Va sortir del judici tot rient i saltant.
9. Incorrecte (posterior): Ha trigat 255 dies a curar-se de les lesions i li han quedat seqeles a lavantbra dret.
10. Incorrecte (posterior): La sentncia absol la persona acusada i imposa dofici les costes causades.
269
Morfosintaxi
5. segut
6. cabut
7. aparegut
8. estat / sigut
4. perdem
5. estigus
pres. ind.
1a sing.
pres. ind.
1a plural
pres. subj.
1a plural
gerundi
crrer
corro
correm
correm
correguem
corrent
corregut
concebre
concebo
concebem
concebem
concebent
concebut
pertnyer
pertanyo
pertanyem
pertanyem
pertanguem
pertanyent
pertangut
pertanyut
percebre
percebo
percebem
percebem
percebent
percebut
difondre
difonc
difonem
difonguem
difonent
difs
incloure
incloc
incloem
incloguem
incloent
incls
cabre/caber
cabo
cabem
capiguem
cabent
cabut
resoldre
resolc
resolem
resolguem
resolent
resolt
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
270
participi
Morfosintaxi
4. Devia ser el mes de juliol passat quan es va inaugurar el Servei dAtenci a lUsusari.
5. El rtol deia: no fumeu.
6. Deu / Devia ser el repartidor qui ha vingut.
7. Estan treballant en aquesta qesti des de lany 1993.
8. Si hagussim sabut que no es feia la reuni, no haurem vingut.
9. En comenar (Quan comeni) el judici, shan de cridar tots els testimonis.
10. Hi va haver un gran nombre de visitants, cosa que/la qual cosa va provocar lenfonsament de la torre.
11. Notifiqueu la resoluci anterior a les parts interessades.
12. Finalment, cal/s necessari concloure (sha/hem de concloure) que no es pot admetre la petici respecte a la
custdia del fill.
271
Morfosintaxi
9. CD
10. CC quantitat
11. S
12. Pred.
13. CC temps
14. CD
15. CC instrument o mitj
272
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Morfosintaxi
Sen riu.
Ens lexpliques?
Lin vam comprar.
Mho demana.
Us lapartar.
Lan separo.
Shi casa.
Lhi envio.
Ten recordes?
Len trec.
Va escapolir-se-us.
Vam repenjar-nos-hi.
Podrem donar-los-en.
Volia fer-mels a mida.
Han de trametrels-les.
Va aparixer-se-li.
Puc dir-li-ho avui.
Van portar-nos-en tres.
Podreu enviar-los-hi.
Volem regalar-los-el.
1.
2.
3.
4.
5.
Parla-lin.
Mateu-vos-hi.
Treu-los-les.
Llegeix-men ms.
Escriviu-los-hi.
273
Morfosintaxi
6.
7.
8.
9.
10.
Emprovin-sels.
Portans-ho dem.
Compra-li-ho.
Enreda-lhi.
Reservals-la.
6. d)
7. a)
8. b)
9. c)
10. a)
6. la hi
7. ls-hi
8. me n
9. lhi
10. lin
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Correcta.
Incorrecta. Als meus parents els vam dir que marxvem dexcursi.
Incorrecta. La nena sha de quedar amb els meus sogres. Els la portarem abans dagafar lavi.
Correcta.
Incorrecta. Tenim reuni amb els nous socis. Que volem rescindir el contracte, els ho direm tot just comenci la
reuni.
Incorrecta. He comprat xocolata. Als teus fills, els en dono una presa?
Incorrecta. Els meus alumnes no es creuen que el menjar rpid sigui perjudicial per a la salut. Com els ho faries
veure?
Correcta.
Incorrecta. Estan interessats en aquest quadre. Els en vas parlar tu?
Correcta.
274
Morfosintaxi
12.
13.
14.
15.
6. A
7. S
8. S
9. A
10. A
275
Morfosintaxi
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
276
Morfosintaxi
Lavi que no ha pogut agafar era lltim i, per tant, no arribar fins dem.
Ha nevat durant dos dies seguits, la qual cosa / cosa que ha provocat lesfondrament de la teulada de la pallissa.
El municipi, que / el qual est situat dins del Parc Natural Cad-Moixer, s Gisclareny.
No vol invertir tots els estalvis de qu / dels quals / amb qu / amb els quals potser haur de viure ms
endavant.
8. He fet reparar la mquina de rentar el filtre de la qual shavia espatllat.
9. El diari comarcal ha revelat la font don / de la qual ha tret la informaci que ha fet trontollar el crrec del
regidor.
10. Per fer aquest jersei has de fer servir les agulles amb qu / amb les quals vas fer la jaqueta de lAndreu.
4.
5.
6.
7.
LES PREPOSICIONS
Pg. 141. Exercici 1
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
1.
2.
3.
4.
5.
277
Morfosintaxi
6.
7.
8.
9.
10.
Pots consultar les condicions de la subhasta en ledicte que est afixat al tauler danuncis.
Ens vam trobar en una cafeteria que hi ha a la Rambla.
He vist moltes perdius en un bosc a prop de Girona.
Desprs de dinar, anirem al riu a pescar.
Viurem una temporada en algun indret dustria.
278
Morfosintaxi
279
Morfosintaxi
LES CONJUNCIONS
Pg. 150. Exercici 1
1. tanmateix; 2. aix mateix; 3. tanmateix; 4. tanmateix; 5. aix mateix; 6. tanmateix.
Finalment ens va entendre perqu (conjunci causal) li ho vam explicar amb signes.
No entenc per a qu (interrogatiu de finalitat) utilitzareu les eines que em demaneu.
Perqu (conjunci final) la roba seixugui ms de pressa, caldr estendre-la al sol.
Ladvocat li va preguntar per qu (interrogatiu causal) shavia barallat amb el seu fill.
Tothom ha tocat el dos perqu (conjunci causal) ja es feia fosc.
No el deixava reposar perqu (conjunci final) es canss.
Per qu / Per a qu (interrogatiu causal o de finalitat) ha vingut? Per enfonsar la festa?
Les parts van arribar a un acord perqu (conjunci causal) volien estalviar-se el judici.
Rumia per qu (interrogatiu causal) la Nria ha desheretat els fills.
Perqu (conjunci final) el negoci rutlli b, haureu de posar-hi el coll.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
280
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Fes-ho tal com tho ha dit, perqu, si no, tho far repetir.
Posat que vulgui anar-hi, li proporcionarem un cotxe oficial. Correcta.
Si no s que detestes el flamenc, aquesta obra segur que tagradar.
No fan sin el ximple, els meus fills. Correcta.
Ha demanat que es respecti el resultat de les eleccions.
Mentre en Jordi va a comprar, jo anir fent la bugada.
Morfosintaxi
ELS ADVERBIS
Pg. 156. Exercici 1
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
281
Morfosintaxi
282
Lxic
DERIVACI
Pg. 165. Exercici 1
fill: persona de qui som padrins: fillol; tots els fills dalg: fillada; fill del cnjuge: fillastre; ple de fills: enfillat; filla
petita: filleta; adoptar com a fill/a: afillar.
blanc: qualitat de blanc: blancor o blancria; operaci per legalitzar diner negre: blanqueig; dun color tirant a
blanc: blanquins; pintar de blanc: emblanquir o emblanquinar; legalitzar diner negre: blanquejar; aplicar una capa
molt fina de guix: emblancar.
sang: animal que xucla la sang: sangonera; sang cuita: sangada; que li agrada vessar sang o matar: sanguinari; brut
de sang: sangons o sangs; tenyit de sang o barrejat amb sang: sanguinolent; tacar de sang: ensangonar.
flor: adornament artificis: floritura; afalac: floreta; que t flors: florit; comenar a manifestar-se: aflorar; treure flor:
florir; treure la virginitat a una dona: desflorar.
pols: pols finssima: polsim o polsina; gran quantitat de pols: polseguera o polsinera; petita quantitat de pols:
polsada; ple o cobert de pols: polss; sacsejar una cosa per fer caure el que en penja: espolsar; alar pols: polsejar.
283
Lxic
6. rajol, rajolinet
7. branquillons
8. ploric, ploraner
9. porticons
10. bafarada
Verbs
1. arrodonit
2. esmicola
3. Nuat / Nueu-vos
4. emmiralla
5. parpellejar
6. fuetejar
7. espessir, espesseir
8. encaparris
9. escridassin
10. endormiscar-me, dormisquejar, dormitar
Adjectius
1. assedegats
2. illegal
3. assenyada
4. traut
5. fredolic, fredors
6. primerenques
7. ponedora
8. fonedissos
9. esprimatxat
10.assolellat
6. del raval
7. financeres
8. humilitat
9. condicionat
10. efeminades
11. emmurallada
12. de turmentar-se
13. entapissar
14. enjardinades
15. creences
6. alemanyes
7. algeri
8. tunisencs
9. brasileres
10. igualadins
284
cervell: cerebral
fill: filial
boca: bucal
jove: juvenil
doble: duplicar
Lxic
empatollar
embarbussar-se
solellada
hortol
terrissa
bordegs
estireganyar
costaner
pelleteria
calotets
lladregot
xicarr
canyissar
granellut
herbolari
esbojarrat
MOTS COMPOSTOS
Pg. 172. Exercici 1
1-f
2-b
3-g
4-i
5-e
6-a
7-h
8-j
9-d
10-c
6-a: gratacel
7-i: bocamoll
8-j: adu-siau
9-f: pelacanyes
10-d: cercabregues
285
Lxic
Es troben en un cul-de-sac.
s una botiga de vetesifils.
Lhan escollit viceconseller.
Va quedar bocabadat.
Ens passaran un audiovisual.
El vent ha arrencat el pollancre de soca-rel.
Van arribar abans-dahir.
Selecciona el programa de prerentat.
Fer la gara-gara.
Han signat un pacte de no-agressi.
SINONMIA I ANTONMIA
Pg. 175. Exercici 1
llord
minso
gat
dominar
estable
gos
tim
gasiu
brida
estrada
greixs
exigu
moix
comandar
quadra
ca
farigola
avar
regna
tarima
286
asserenar
clar
Lxic
grolleria
esponers
eteri
aixoplugar
vigilar
pignorar
cortesia
marcit
corpori
desemparar
negligir
desempenyorar
287
Lxic
POLISMIA I HOMONMIA
Pg. 177. Exercici 1
Tingueu en compte que no hi ha una nica soluci.
bra:
cinta:
ploma:
taula:
cort:
288
Lxic
tenir
fer
remenar
anar
tocar
6. ser
7. anar
8. anar
9. tocar
10. anar
1. tenir
1
12. buidar
13. passar
14. fer
1.
2.
3.
4.
5.
a cor qu vols
rascar-se la butxaca
picar ferro fred
anava de vint-i-un bot
hi ha roba estesa
6.
7.
8.
9.
10.
treu de polleguera
la sap llarga
t mala pea al teler
remogut cel i terra
s de quin peu calces
289
Lxic
BARBARISMES
Pg. 185. Exercici 1
bidell, revenja, cascada, vertigen, borsa, impremta, atorgar, esdeveniment, badia, maragda, raval, angoixa, absent,
motxilla, intricat, escur, ncora, encens
290
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Lxic
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
malaltia
matisar
bolquer
para-sol/ombrella
orquestra
Alemanya
amortidor
reixeta/gelosia
estru
avantguarda
serralada
mots encreuats/mots enreixats
captivar
casolana
pertinena
1.
2.
3.
4.
5.
291
Lxic
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
Cal profunditzar en els problemes derivats dels alts i baixos del mercat de lhabitatge.
Han hagut dajornar la tornada perqu es avions no podien enlairar-se pel mal temps.
Li van fer un comiat de soltera que no oblidar mai.
Prem el bot dret del ratol si vols augmentar la mida de la lletra.
Tot i portar el dinar en una carmanyola, he hagut descalfar-lo al microones.
Els fets es van desenrotllar / desenvolupar molt a prop de la duana.
He deixat els plnols de lenginyer a sobre el respatller de la butaca.
La finor / finesa no s un dels seus millors atributs quan es posa fet una fera.
Tingues cura amb les pndoles per dormir.
Pel seu aniversari li van regalar un anell amb un brillant de vint-i-quatre quirats.
Laeropl es va estavellar per una fallada / un error en la palanca de comandament.
Ha fet una comanda de pastes alimentries que ultrapassa / excedeix / depassa el pressupost inicial.
Ahir vaig caure enmig del carrer i ara mha sortit un bony / nyanyo al cap.
Lescudella era un pl fada / inspida / insulsa, per les postres sn excellents.
Han aconseguit un bon finanament per comprar-se lordinador.
Se mha tombat una safata de confits.
En Mart ha anat a llenar les escombraries / la brossa al contenidor.
Encara no thas assabentat que no li agraden els ous ferrats.
Desprs duna festa sorprenent pel luxe dels assistents no va quedar gens de cava.
Han reprs el subministrament daigua desprs de la rebentada a les canonades.
s lgic que la gent no vulgui consumir carn de mico o de serp als restaurants.
A la meva tieta, que encara va amb crosses, ara lhauran doperar de cataractes.
Estan traient el greix de la catifa amb un producte importat dAnglaterra.
Tinc lespatlla mig dislocada i el cos adolorit pels cruiximents / per les fiblades.
Va agafar el revolt a massa velocitat i es va encastar a un fanal.
292
Lxic
293
Lxic
PROBLEMES LXICS
Pg. 190. Exercici 1
294
rgan / orgue:
tron / tro:
embussos / embuts:
dampolles / de butllofes:
medecina / medicina:
dades / dates:
El cientfic va aplegar totes les dades possibles abans de formular una nova teoria
sobre el naixement del llenguatge.
Ja podeu consultar per Internet les dates de preinscripci als exmens de catal.
ciments / fonaments:
mida / mesura:
El pblic sanava desanimant a mesura que el seu equip anava encaixant gols.
Vull que em feu una prestatgeria a mida per al rebedor.
soterrani / subterrani:
regnes / rendes:
taulell / tauler:
esborrador / esborrany:
espatlla / esquena:
pasts / pastel:
Lxic
capsa / caixa:
addici / addicci:
8. completa
9. fams
10. biennal
11. confusa
12. tibants
13. plegats
14. tendres
fondo
pou fondo
baixos fondos
respirar fondo
un riu fondo
un plat fondo
pla
ara pla!
pla hidrolgic
pla de pensions
caure tot pla
plnol
plnol topogrfic
el plnol de les obres
els plnols de ledifici
planell
planell assolellat
tros
tros de quniam
s un tros de pa
quin tros dhome!
tros dase
tall
venir a tall
tall rod de vedella
passar a tall despasa
llesca
tallam ms llesques de pa
fer la llesca a alg
cabal
el cabal del riu
cabal hereditari
fer cabal de
cabal ecolgic
cabdal
una obra cabdal
un factor cabdal
figura cabdal
trnsit
el trnsit de la vida a la mort
regular el trnsit del carrer
el trnsit dun planeta
accident de trnsit
trfic
trfic destupefaents
trfec
els trfecs mundanals
passar un trfec
aquest nen s un trfec
295
Lxic
mig
a mig cam
al bell mig
mitj
preu mitj
mitj de comunicaci
temperatura mitjana
medi
el medi natural
medi ambient
el medi urb
5. fa
6. nomenar
7. llena
8. assenyalar
9. est
10. escorcollar
11. atenir
12. eixugar-se
13. feia
14. esclafir
15. prendre
16. disposar
296
gaire b / gaireb:
massa / gaire:
gens / res:
cadasc / cadascun:
alhora / a lhora:
Heu de prmer alhora el bot dret del ratol i la tecla asterisc del teclat.
El preu s el que t ms en compte el jovent a lhora de comprar roba.
quant / quan:
vint-i-u / vint-i-una:
Cal que minformeu sobre tot el que necessitareu per realitzar aquest
projecte.
Les ltimes pluges han afectat sobretot el Pirineu i la Catalunya central.
de la seva classe /
que correspongui:
Lxic
de referncia / esmentat/ada:
sota / baix:
Un vehicle sha cremat per complet i tres ms han resultat afectats pel foc.
El jutge ha donat per complert el trmit requerit.
Van empatar quan faltaven deu minuts per a lacabament del partit. A falta
de recursos propis, van haver de recrrer a les subvencions.
arran / arrel:
297
Models dexamen
MODEL DE PROVA I
Bloc C: gramtica i lxic
Pg. 233. Exercici 1
Fins al 1858 la cocana no es va allar de la coca, planta que creix principalment en pasos com el Per i Bolvia. Al
comenament susava en lmbit de la medicina per les propietats anestsiques que t atribudes i, ms endavant,
per a la desintoxicaci dels heronmans.
La cocana s una de les drogues ms perilloses que hi ha. En un principi redueix la fatiga, augmenta lagressivitat
i lagilitat mental i proporciona eufria i excitaci. Per la durada de leufria induda per la cocana depn molt
de la via dadministraci: s ms prolongada i menys intensa quan la substncia s aspirada pel nas i s ms breu i
intensa quan sinjecta o es fuma. Ara b, la taquicrdia i, en cas de sobredosi, laturada cardaca segueixen aquesta
primera fase. A ms, el consum crnic i abusiu ocasiona idees paranoides i depressi, deteriorament del pensament,
la memria i latenci, disminuci de la capacitat sexual, prdua de la gana, insomni i patologies respiratries.
298
Models dexamen
4. El denunciant ha declarat que actualment encara es ressent de les lesions que va patir.
5. Tan aviat com puguem lEudald i jo ens casarem.
6. Si aquest mat encara tusso tant com ahir, anir al metge.
7. Els bombers han estat traient runa durant tot el mat.
8. Si les empreses del pas produssin beneficis, tothom hi sortiria guanyant.
299
Models dexamen
MODEL DE PROVA II
Bloc C: gramtica i lxic
Pg. 237. Exercici 1
Lensamada s un pasts de base rodona format per una massa envoltada en espiral feta amb els segents
ingredients: farina de fora, aigua, sucre, ous, massa mare i sam. s freqent trobar-les sense cap guarnici,
per tamb sen poden trobar de farcides amb cabell dngel, nata o xocolata. Sens dubte s el producte de
pastisseria ms genunament mallorqu, el ms emblemtic i conegut dels produts a lilla. Per alguns historiadors
i gastrnoms lorigen s hebreu perqu la cuina tradicional jueva t uns dolos que tenen la mateixa forma. Altres
entesos creuen que s dorigen rab, potser perqu la forma de lensamada recorda el turbant dels musulmans;
de fet, es t notcia duna recepta duns pastissos rabs de forma cargolada que es feien amb els mateixos
ingredients que lactual ensamada, per substituen el sam per la mantega feta a partir de llet dovella.
1.
2.
3.
4.
5.
300
Models dexamen
4. Els experts han calculat que daqu a uns anys naixeran/hauran nascut/naixer/haur nascut el doble de
nadons als Pasos Catalans.
5. Dueu les peces de convicci fins al dipsit, si us plau!
6. Si hagus fet ms bon temps, no us haureu recls tot el dia a lalberg, oi?
7. El jutge disposa que el procediment continu dacord amb el que mana la llei.
8. Si continues devent tot el que compres, no et donarem ms crdit.
1.
2.
3.
4.
5.
Han apuntat la meva neboda a lescola del barri, per no sabem si la hi admetran.
No shan assabentat de res. Explicals-ho tu mateix.
Li van enviar molts missatges per convidar-lo a sortir, per ell no va contestar-los-en cap.
La mare ja deu ser a casa, aix que ja li hi pots trucar.
Van treure la coca del forn, per lan van treure tan crua que no es podia menjar.
Pg.238. Exercici 7
1. No va guanyar el torneig lequip americ, sin el combinat europeu, que va ser escollit com a/com el/el/ millor
equip del mn.
2. Finalment va aixecar la m per cridar el taxista que acabava dacomiadar perqu/ja que havia de ser a loficina a
les vuit.
3. Confiava a/darribar a lhora a lexposici per poder veure el quadre de la Patum que la seva mare havia comprat
per a la/a la Irene.
4. Els professors coincideixen que suposa una gran dificultat emplenar els buits noms amb lletres que vagin des
de la ce fins a la ema.
301
Models dexamen
302
Models dexamen
303
Bibliografia
Diccionaris
Abril Espaol, Joan. Diccionari de frases fetes. 4a edici. Barcelona: Edicions 62, 1999.
Bruguera, Joan. Diccionari ortogrfic i de pronncia. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1990.
Ginebra, J.; Montserrat, A. Diccionari ds dels verbs catalans. Rgim verbal i canvi i caiguda de preposicions.
Barcelona: Edicions 62, 1999.
Ruaix, Jordi. Diccionari auxiliar. Moi: Josep Ruaix, 1996.
Diccionari castell-catal. Barcelona. 4a edici. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2005.
Diccionari catal-castell. Barcelona. 3a edici. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001.
Diccionari de la llengua catalana. 2a edici. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2007.
Gran diccionari de la llengua. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998.
306
Bibliografia