Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Memria, visi,
espera
Memoria, visin,
espera
Qu ha passat?
Qu es lo que ha pasado?
235
236
237
238
239
240
241
242
243
Qu ha passat?
Qu ha pasado aqu?
244
245
246
247
248
podramos llamar la apuesta filosfica del TippEx? Porque se trata de un producto cuyo
concepto no es fcil de pensar, es
particularmente escurridizo y contradictorio.
Por una parte este producto permite ocultar, y
por otra est hecho para ver, ya que, al recubrir
una falta, posibilita que se pueda escribir de
nuevo encima. Ocultando lo que haba escrito en
el fondo de la pgina, se convierte a su vez en un
fondo sobre el que se va a escribir un nuevo
signo. En esto el Tipp-Ex cumple la misma
funcin que la pantalla o el velo, ocultando lo
visible y ofrecindose a s mismo a la vista,
ofrecindose de nuevo como una superficie. De
modo que el Tipp-Ex sugiere la idea de que toda
desaparicin sera, indisolublemente, una
aparicin (un vdeo, ms lejos, viene a sugerir
esto precisamente, Prximamente). Sin embargo,
el Tipp-Ex manifiesta un poder mayor todava
que la pantalla o el velo. Porque no se contenta
con ser una sustancia contradictoria, con reunir
dos acciones opuestas e inconciliables, ocultar y
mostrar, sino que aade adems un poder casi
divino de blanquear, el poder, en definitiva, de
restaurar o de instaurar una virginidad. En su
concepto, el Tipp-Ex no es nicamente una
manera de corregir, de reparar una falta, sino que
es una manera de borrarla, pura y simplemente,
como si no hubiera tenido jams lugar. Un
arrepentimiento completo. Perfectamente
podra considerarse que en su uso ms normal
contra las faltas, el Tipp-Ex alcanza un poder
teolgico incomparable: tiene el poder de borrar
todos los pecados, incluso el pecado original.
249
250
251
Duchamp.
252
253
nostra imatge.
254
ella mateixa tot el pensament. I per mesurarne labast, cada obra exigeix que posem la
mxima atenci en el seu mecanisme
especfic, en el seu mnim detall. Aqu no s
Du qui rau en el detall, com deia Aby
Warburg, s tot lart i tota la profunditat dun
pensament que sencarnen en cada obra i en
el mnim detall material daquestes obres. El
treball dIgnasi Aball demana en lart
contemporani una tasca com la que va
emprendre Daniel Arasse per a lart del
Renaixement quan, en el seu llibre Le Dtail, es
proposava construir una histria apropada
de lart. Lexercici de la singularitat en Ignasi
Aball posa traves a aquest gust massa ests
per les visions de conjunt i sinttiques,
soposa al gust per la totalitat i per les
generalitats. Aquesta lgica de lobra duna-auna explica probablement, si ms no en part,
el fet que lexposici dIgnasi Aball es presenti
disgregada en lespai del museu i lartista
shagi decantat no per locupaci dun espai
nic, homogeni i continu, sin pel recorregut
discontinu que instiga el visitant a desplaarse per tots els racons del museu, a seguir un
cam duna obra a laltra. La unitat de
lexposici es realitza en el viatge del visitant;
en la seva mirada i en el temps de la mirada,
es compleix la unitat del treball dIgnasi
Aball. Ara ja podem tornar a plantejar la
pregunta: davant de Gran error, hem de parlar
de quadrat blanc sobre quadrat negre, o de
quadrat blanc sobre fons negre, o de quadrat
negre sobre fons blanc recobert de blanc, o de
quadrat negre esborrat sota quadrat blanc, o
de quadrat negre inscrit sota quadrat blanc?
255
256
257
258
El flasc de Tipp-Ex amb el seu pinzellet
sembla un potet de pintura. Avui dia la pintura
serveix per esborrar, potser. Lacci de pintar
equivaldria a un acte deliminaci. Thomas de
Quincey va escriure De lassassinat considerat
com una de les belles arts, i Ignasi Aball
sembla haver escoms la tasca descriure un
llibre exclusivament amb Tipp-Ex: De les
belles arts considerades com un assassinat.
259
260
261
262
263
264
265
266
267
268
269
270
271
272
273
274
275
276
Curiosament, hi ha cartells de pellcules de
Georges Perec que no ens recorden res de res.
Podrem dir: recordo Rcits dEllis Island,
recordo Retour la bien-aime, recordo Srie
noire, recordo Les Lieux dune fugue, recordo
Lil de lautre, recordo Un homme qui dort.
Qui recorda, en canvi, Une femme en
morceaux o LAbominable pardessus? Aleshores
sens acut que si hi pot haver pellcules
desaparegudes de les quals noms ha quedat
el cartell, i si el cartell s el que queda rastre
material duna pellcula, seria la cosa ms
senzilla del mn fabricar una pellcula
fabricant-ne el rastre material, fer-la existir
dissenyant un cartell. Aquesta seria una nova
manera de fer cine, a ms a ms bastant
barata. I si els cartells tenen la virtut de fernos somiar, si s freqent que ens muntem
una pellcula mental, b prou som capaos
de somiar una pellcula noms amb un ttol.
Podrem projectar-nos mentalment el
llargmetratge Une femme en morceaux i, just
abans, com a primera part de la sessi,
LAbominable pardessus, adaptaci de Georges
Perec duna novella de James Hadley Chase.
Dues pellcules excellents, encara que no
tothom coincideixi a lhora de dir qu
expliquen, ni tampoc, de fet, a lhora de dir
qu shi veu. Si ms no, aix descobrim
lextraordinari poder de ficci duna simple
imatge i dunes quantes paraules escrites en
un paper. s obvi que a Ignasi Aball li agrada
molt Georges Perec. Li agrada tant, a ms a
ms, que est disposat a enriquir la
filmografia de Perec amb unes quantes
pellcules. Totes excellentssimes, val a
dir-ho.
277
Estrany ttol, ben mirat, el que t aquesta
obra: Desapariciones. Tamb hauria pogut dir el
contrari, anomenar-se, descomponent el ttol
en francs: Des apparitions, si es t en
compte la potncia creadora daquests
cartells, capaos de fer aparixer pellcules
que no existeixen. Aqu Ignasi Aball recorre a
una doble potncia de les paraules, la
literatura i les imatges. Si el que dna valor al
cinema s el fet que mostra el que no veiem, si
el valor de la literatura rau en el fet que s
capa de donar veu al que no es diu, aquesta
obra dIgnasi Aball t el poder de mostrar amb
paraules i de donar veu amb imatges; al
mateix temps, en un cartell, les paraules
escrites ens poden fer sentir les veus
silencioses duna pellcula, i la imatge fixa
ens pot fer veure les imatges, absents, en
moviment. El cartell realitza la potncia
combinada del cinema i de la literatura.
278
279
Una obra que tindria com a nucli dur, com a cor
bategant alguna cosa que no hi ha. Fer present
labsncia, sense tapar-la, sense substituir-la
per res; donar al que no hi s, al que ha
desaparegut, el seu lloc en el visible. Aqu
toquem la mateixa potncia de lart dIgnasi
Aball, i una qesti essencial de lart: el fet
que lirrepresentable pugui formar part de la
representaci.
Qu ha passat?
280
Qu es lo que ha pasado?
281
282
283
284
En absncia de desperfectes visibles o
senyals de violncia que podrien fer pensar en
una acci intencionada, potser criminal, i
davant de la impossibilitat absoluta dexplicar
els misteris diversos i variats de les obres, han
encarregat un enregistrament mitjanant el
sistema vdeo de vigilncia en tots els espais
del museu durant la nit, durant les hores de
tancament, quan ning ja no el recorre [0-24 h,
2005]. Aquest vdeo s una mirada sobre
labsncia de mirada. Potser ens permeti
contestar una pregunta que no ens plantegem
prou sovint: qu fan les obres a la nit, un cop
soles? La pregunta pot semblar rara, fins i tot
insensata, i tot i aix el vdeo dIgnasi Aball
ens obliga a mirar una dimensi essencial de
la mirada que no se sol tenir en compte, de tan
natural com ens sembla. Avui dia ens sembla
normal, s, que les obres sens mostrin, a plena
llum, sense dissimular res, sense escapolir-se.
Com totes les coses en aquest mn, en
realitat. Els subjectes, els espectadors, els
ciutadans, som els amos de la mirada. Tot el
visible sens ha de sotmetre, qualsevol
objecte, i les obres dart tamb. Res amagat,
enlloc. No ens agrada all amagat. Ens
inquieta. Volem veure-ho tot. Exigim veure-ho
tot. Res no ha descapar a la nostra mirada.
Veure shauria convertit, doncs, en un dret
inalienable. No poder veure-ho tot en
determinades ocasions ens sembla, avui dia,
una violaci, de vegades intolerable, daquest
dret fonamental. I per exercir-lo, no deixem
dinventar mitjans cada vegada ms
sofisticats per veure-ho tot. Les cmeres de
vigilncia en sn una de les manifestacions
essencials, i no pas la menys inquietant.
Alguns volem veure a qualsevol preu, amb
285
286
287
288