02
BARCELONA METRPOLIS DE CIUTATS
Transformacions metropolitanes
Comissari
Comisario | Curator
Joan Busquets
Editor
Editor
Carles Crosas
Metropolitan transformations
Coordinaci
Coordinacin | Coordinators
Xavier Mario (equip PDU-AMB)
Noem Martnez (equip PDU-AMB)
Eullia Gmez (equip PDU-AMB)
Transformaciones metropolitanas
01
ATLASATLES
02
La mobilitat metropolitana
La movilidad metropolitana | The metropolitan mobility
El metabolisme metropolit
El metabolismo metropolitano | The metropolitan metabolism
Pensaments metropolitans
Pensamientos metropolitanos | Metropolitan thoughts
NDEX
NDICE | CONTENTS
12
94
112
196
246
268
LA CREACIN DE UNA
REALIDAD METROPOLITANA
CREATING A
METROPOLITAN REALITY
12
13
14
Al centres urbans, s'han domesticat i urbanitzat sistemticament carrers i avingudes, i sha multiplicat l'espai de
voreres i larbrat. Quan ha calgut, shan fet falsos tnels per
preservar condicions ambientals de barris massa exposats.
Els trens continuen sent on eren, per sha obert una
variant al Valls per a les mercaderies i ha arribat el TAV
pendent d'una gran estaci. La xarxa de metro s'ha ests a
lmbit central intentant apaivagar un enorme dficit.
Mentrestant, shan tornat a introduir els tramvies com a lnies daportaci dusuaris a la xarxa. Les vies per a bicicletes
estan evidenciant una nova manera de moures que, a ms,
sutilitza als espais naturals i en temps doci.
Grans artefactes i nous districtes metropolitans marquen
la metrpolis. El port i l'aeroport han continuat creixent.
15
1.1.
AUTOPISTES
I TNELS,
DELS ANYS
60 ALS 90
AUTOPISTAS
Y TNELES
DE LOS AOS 60
A LOS 90
MOTORWAYS
AND TUNNELS,
FROM THE SIXTIES
TO THE NINETIES
1.5.
LA GRAN VIA
CONTINUA
DELTA ENLL
1.3.
CAP A UNA
VIALITAT
URBANA
MS AMABLE
1.2.
RONDES DE
BARCELONA,
VIES RPIDES
PER A LA
CIUTAT
COMPACTA
RONDAS
DE BARCELONA,
VAS RPIDAS
PARA LA CIUDAD
COMPACTA
HACIA UNA
VIALIDAD URBANA
MS AMABLE
MAKING THE ROAD
NETWORK MORE
USER-FRIENDLY
1.4.
VARIANTS
RAONABLES
I NUSOS
SALVATGES
VARIANTES
RAZONABLES
Y NUDOS
SALVAJES
REASONABLE
DIVERSIONS AND
WILD JUNCTIONS
LA GRAN VIA
SIGUE MS ALL
DEL DELTA
THE GRAN VIA
CONTINUES
BEYOND THE DELTA
1.7.
METRO,
EXTENSI
AL RALENT
1.6.
TRENS I
ESTACIONS,
EL COR DE
LA MOBILITAT
METRO,
EXTENSIN
AL RALENT
METRO,
EXTENSION
GOES SLOWLY
1.8.
NOVES
FORMES DE
MOBILITAT
TRENES Y ESTACIONES,
EL CORAZN DE LA
MOVILIDAD
NUEVAS
FORMAS DE
MOVILIDAD
NEW FORMS
OF MOBILITY
BARCELONA
RING ROADS, FAST
ROUTES FOR
A COMPACT CITY
ATLS
15.1
16
17
1.1.
AUTOPISTES
I TNELS,
DELS ANYS
60 ALS 90
AUTOPISTAS
Y TNELES
DE LOS AOS 60
A LOS 90
1975
MOTORWAYS AND
TUNNELS, FROM
THE SIXTIES
TO THE NINETIES
2015
18
1/19/1991
19
1.2.
RONDES DE
BARCELONA,
VIES RPIDES
PER A LA
CIUTAT
COMPACTA
RONDAS DE
BARCELONA,
VAS RPIDAS
PARA LA CIUDAD
COMPACTA
BARCELONA
RING ROADS,
FAST ROUTES
FOR A
COMPACT CITY
20
21
1.3.
CAP A UNA
XARXA
VIRIA MS
AMABLE
HACIA UNA RED
VIARIA MS
AMABLE
Es desmunten viaductes
i se cicatritzen ferides obertes
per millorar la connexi dels
barris i per construir nous
equipaments i espais lliures
Se desmontan viaductos y se cicatrizan
heridas abiertas para mejorar la conexin de los barrios y construir nuevos
equipamientos y espacios libres
Viaducts dismantled and scars on the
city landscape repaired to improve connections between neighbourhoods and
to build new facilities and open spaces
1969
1998
22
23
1.4.
VARIANTS
RAONABLES
I NUSOS
SALVATGES
24
VARIANTES
RAZONABLES
Y NUDOS
SALVAJES
REASONABLE
DIVERSIONS
AND WILD
JUNCTIONS
25
1.5.
LA GRAN VIA
CONTINUA
DELTA ENLL
LA GRAN VIA
SIGUE MS
ALL DEL DELTA
1962
26
1976
1970
2014
Plaa Europa
1974
2014
27
1.6.
TRENS I
ESTACIONS,
EL COR DE
LA MOBILITAT
TRENES Y ESTACIONES,
EL CORAZN DE LA
MOVILIDAD
TRAINS AND STATIONS,
THE HEART OF MOBILITY
Lleida-Pirineus
BCN Sagrera
28
Camp de
Tarragona
BCN
Sants
29
1.7.
METRO,
EXTENSI
AL RALENT
METRO, EXTENSIN
AL RALENT
METRO, EXTENSION
GOES SLOWLY
4. 1996 L2 Extensi fins a Parallel. 2010 L2 Extensi fins a Badalona
Los planes de metro se congelan Plans for the Metro are halted
a partir de 1973. La L2, prevista
after 1973. L2, on the table since
desde 1966, se inaugura en 1995 1966, was opened in 1995
30
3. L9 Estaci de Llefi
31
1.8.
NOVES
FORMES DE
MOBILITAT
NUEVAS
FORMAS DE
MOVILIDAD
NEW FORMS
OF MOBILITY
El Trambaix i el Trambess
sumen 29 km de lnies i uns
80.000 usuaris al dia
El Trambaix y el Trambess
suman 29 km de lneas y unos
80.000 usuarios al da
The Trambaix and Trambess
between them have 29 km
of line and 80,000 users a day
32
4. Front martim
33
2.1.
AMPLIACI
DEL PORT I
DESVIAMENT
DEL
LLOBREGAT
2.3.
QUATRE
REES
OLMPIQUES
CONFIRMEN
BARCELONA
34
AMPLIACIN
DEL PUERTO
Y DESVO
DEL LLOBREGAT
EXTENSION
OF PORT AND
DIVERSION OF
THE LLOBREGAT
2.2.
LAEROPORT
MULTIPLICA
ELS SEUS
SERVEIS
2.4.
DE
L'ASSISTNCIA
ALS
HOSPITALS DE
REFERNCIA
CUATRO REAS
OLMPICAS CONFIRMAN
BARCELONA
DE LA ASISTENCIA A
LOS HOSPITALES DE
REFERENCIA
EL AEROPUERTO
MULTIPLICA SUS
SERVICIOS
THE AIRPORT
INCREASES
ITS SERVICES
2.5.
DE FACULTATS
I ESCOLES
A CAMPUS
UNIVERSITARIS
DE FACULTADES Y ESCUELAS
A CAMPUS UNIVERSITARIOS
FROM FACULTIES AND
SCHOOLS TO UNIVERSITY
CAMPUSES
2.6.
GRANS
POLGONS
INDUSTRIALS,
EXPANSI
I FRENADA
2.8.
LA DIAGONAL
ALTA, 50 ANYS
CONSTRUINT
CENTRALITAT
LA DIAGONAL
ALTA, 50 AOS
CONSTRUYENDO
CENTRALIDAD
UPPER END OF
DIAGONAL,
FIFTY YEARS OF
CONSTRUCTING
CENTRALITY
GRANDES
POLGONOS
INDUSTRIALES,
EXPANSIN
Y FRENAZO
LARGE INDUSTRIAL
ESTATES, EXPANSION
AND CONTRACTION
2.7.
NOUS POLS
DACTIVITAT.
SERVEIS I
ACTIVITAT
TERCIRIA
2.9.
LA NOVA
DIAGONAL FINS
AL LITORAL
SUPERA
LA INDECISI
DEL PGM
LA NUEVA DIAGONAL
HASTA EL LITORAL
SUPERA LA INDECISIN
DEL PGM
EXTENDING THE NEW
DIAGONAL TO THE SEA
OVERCOMES PGM'S
INDECISION
NUEVOS POLOS
DE ACTIVIDAD.
SERVICIOS
Y ACTIVIDAD
TERCIARIA
NEW POLES OF
ACTIVITY. SERVICES
AND TERTIARY
ACTIVITY
2.10.
ACTIVITAT
ESTESA AL
CORREDOR
DE LA B30
ACTIVIDAD
EXTENDIDA
EN EL CORREDOR
DE LA B30
EXTENDED ACTIVITY
IN THE B30 CORRIDOR
ATLS
15.2
35
2.1.
AMPLIACI
DEL PORT I
DESVIAMENT
DEL
LLOBREGAT
1970
AMPLIACIN
DEL PUERTO
Y DESVO
DEL LLOBREGAT
EXTENSION
OF PORT AND
DIVERSION OF
THE LLOBREGAT
1990
2014
36
37
2.2.
LAEROPORT
MULTIPLICA
ELS SEUS
SERVEIS
EL AEROPUERTO
MULTIPLICA SUS
SERVICIOS
THE AIRPORT
INCREASES ITS
SERVICES
1967
El aeropuerto ha crecido y se ha racionalizado. En veinte aos ha duplicado sus dimensiones y se han construido dos terminales
2004-2009
38
Construcci de la tercera
pista i nova terminal T1
Construccin de la tercera
pista y nueva terminal T1
Building of the third runway
and new T1 terminal
39
2.3.
QUATRE
REES
OLMPIQUES
CONFIRMEN
BARCELONA
CUATRO
AREAS
OLMPICAS
CONFIRMAN
BARCELONA
FOUR
OLYMPIC
AREAS
CONFIRM
BARCELONA
19/05/1985
Diagonal
1966
1992
Montjuc
Vila Olmpica
40
41
2.4. DE
L'ASSISTNCIA
ALS
HOSPITALS DE
REFERNCIA
DE LA ASISTENCIA A
LOS HOSPITALES DE
REFERENCIA
Es configura un desplegament
sanitari articulat que conforma una
oferta de primer nivell i una xarxa
assistencial de proximitat
Se configura un despliegue
sanitario articulado que
conforma una oferta de
primer nivel y una red
asistencial de proximidad
1972
1967
2001
19/03/2012
42
43
2.5.
DE FACULTATS
I ESCOLES
A CAMPUS
UNIVERSITARIS
DE FACULTADES
Y ESCUELAS A CAMPUS
UNIVERSITARIOS
1970
Similarly, important buildings in the consolidated city are rehabilitated as university faculties,
which aids the transformation and improvement
of the Ciutat Vella and Poblenou districts
(UB, UPC and UPF)
1980
44
IESE
ESADE Creapolis
Universitat La Salle
45
2.6.
GRANS
POLGONS
INDUSTRIALS,
EXPANSI
I FRENADA
GRANDES POLGONOS
INDUSTRIALES, EXPANSIN Y FRENAZO
LARGE INDUSTRIAL
ESTATES, EXPANSION
AND CONTRACTION
1965
2014
46
47
2.7.
NOUS POLS
D'ACTIVITAT.
SERVEIS I
ACTIVITATS
NUEVOS POLOS
DE ACTIVIDAD.
SERVICIOS
Y ACTIVIDAD
TERCIARIA
NEW POLES
OF ACTIVITY.
SERVICES
AND TERTIARY
ACTIVITY
48
19/09/1997
2002
Conjunt residencial
sobre el solar del camp
de futbol a Les Corts
Conjunto residencial sobre
el solar del campo
de ftbol en Les Corts
Residential complex
on the site of the football
ground in Les Corts
2005 2005
Nou estadi / Nuevo estadio /
New Stadium.
Cornell-El Prat
49
2.8. LA
DIAGONAL
ALTA,
50 ANYS
CONSTUINT
CENTRALITAT
LA DIAGONAL
ALTA, 50 AOS
CONSTRUYENDO
CENTRALIDAD
UPPER END OF
DIAGONAL,
FIFTY YEARS OF
CONSTRUCTING
CENTRALITY
1960
1970
50
51
2.9.
LA NOVA
DIAGONAL FINS
AL LITORAL
SUPERA
LA INDECISI
DEL PGM
LA NUEVA DIAGONAL
HASTA EL LITORAL
SUPERA LA INDECISIN
DEL PGM
1995
52
53
2.10.
ACTIVITAT
ESTESA AL
CORREDOR
DE LA B30
ACTIVIDAD
EXTENDIDA EN
EL CORREDOR
DE LA B30
EXTENDED
ACTIVITY
IN THE B30
CORRIDOR
La B30 ve a ser una mena de nova vall que estructura
la comarca del Valls. Ofereix una accessibilitat urbana
i territorial formidable que ha perms lestabliment de
grans corporacions
1975
54
1990
55
3.1.
BARCELONA
LITORAL, EN
TRES ETAPES
BARCELONA
LITORAL,
EN TRES ETAPAS
COASTLINE,
IN THREE STAGES
3.3.
BADALONA
PROLONGA
LA MILLORA
DEL FRONT
LITORAL
BADALONA
PROLONGA LA
MEJORA DEL
FRENTE LITORAL
BADALONA,
EXTENDS THE
IMPROVEMENT
OF THE SEAFRONT
3.2.
NOVES
TENDNCIES
AL DELTA DE
SANT ADRI
NUEVAS
TENDENCIAS EN
EL DELTA
DE SANT ADRI
NEW TENDENCES
AT THE SANT ADRI
DELTA
3.4.
EL VALLS
CENTRAL I
EMERGENT
EL VALLS
CENTRAL Y
EMERGENTE
CENTRAL AND
EMERGENT
VALLS
3.5.
NOUS BARRIS
DE CARRERS
I ILLES
NUEVOS BARRIOS
DE CALLES Y
MANZANAS
NEW NEIGHBOURHOODS OF STREETS
AND BLOCKS
3.7.
TRANSFORMACI
DE BARRIS
EXISTENTS
TRANSFORMACIN
DE BARRIOS EXISTENTES
TRANSFORMATION OF
EXISTING NEIGHBOURHOODS
3.6.
REQUALIFICACI
DE BARRIS
MARGINALS
RECALIFICACIN
DE BARRIOS
MARGINALES
RE-QUALIFICATION
OF MARGINAL
NEIGHBOURHOODS
3.8.
NOVES PLACES
D'IMPACTE
METROPOLIT
NUEVAS PLAZAS
DE IMPACTO
METROPOLITANO
NEW SQUARES OF
METROPOLITAN
IMPACT
ATLS
15.3
56
57
3.1.
BARCELONA
LITORAL, EN
TRES ETAPES
BARCELONA
LITORAL,
EN TRES ETAPAS
COASTLINE,
IN THREE STAGES
24/04/1992
M. de Sol-Morales, J. Busquets,
M. Domingo, A. Font, J. L. Gmez Ordez
1970
Pla de la Ribera
Plan de la Ribera
The Ribera Plan
A. Bonet Castellana
58
1995-2003
Cinc illes al front martim de
Poblenou
Cinco manzanas en el
frente martimo de Poblenou
Five blocks on the
seafront at Poblenou
59
3.2.
NOVES
TENDNCIES
AL DELTA DE
SANT ADRI
NUEVAS
TENDENCIAS
EN EL DELTA
DE SANT ADRI
NEW TENDENCES
AT THE SANT
ADRI DELTA
2002
Parc Diagonal Mar. EMBT
Parque Diagonal Mar. EMBT
Diagonal Mar Park. EMBT
1967
60
1994
La construcci fulminant
del recinte del Frum 2004
damunt de la depuradora
pretenia innovar en la macla
dinfraestructures. El resultat
est pendent encara de
digesti i encaix
1998
Projecte d'unitat residencial
Proyecto de unidad residencial
Housing complex project
Bess Mar
Josep Parcerisa,
Maria Rubert
2014
1998
61
3.3.
BADALONA
PROLONGA
LA MILLORA
DEL FRONT
LITORAL
BADALONA
PROLONGA
LA MEJORA DEL
FRENTE LITORAL
BADALONA,
EXTENDS THE
IMPROVEMENT
OF THE SEAFRONT
La idea de port en canal
pretn la transformaci
radical de la vella indstria
en teixit deixample
1989 Port / Puerto / Port
Badalona. Manuel de Sol-Morales
1986
La idea de puerto
en canal pretende
la transformacin
radical de la vieja
industria en tejido
de ensanche
1992
2008
1962
2014
62
63
3.4.
EL VALLS
CENTRAL I
EMERGENT
EL VALLS
CENTRAL Y
EMERGENTE
CENTRAL AND
EMERGENT
VALLS
05/06/2010
Torreblanca
Coll Fav
24/06/1996
64
65
3.5.
NOUS BARRIS
DE CARRERS
I ILLES
NUEVOS BARRIOS
DE CALLES Y
MANZANAS
A partir de la segunda mitad de los aos ochenta en muchos municipios surgen crecimientos
de dimensin mediana con tipologas de casas
de pisos en manzanas abiertas
NEW NEIGHBOURHOODS
OF STREETS AND
BLOCKS
Cam Ral
Grupo Vecasa
Les Botigues
La Granja
Camp de lAbat
66
Can Llovera
67
1956
3.6.
REQUALIFICACI
DE BARRIS
MARGINALS
In Barcelona, as in other
Mediterranean cities, a housing
shortage led to the appearance
of shanty towns and marginal
urban neighbourhoods
RECALIFICACIN DE
BARRIOS MARGINALES
1986
RE-QUALIFICATION
OF MARGINAL
NEIGHBOURHOODS
1996
68
69
3.7.
TRANSFORMACI
DE BARRIS
EXISTENTS
1967
2014
TRANSFORMACIN
DE BARRIOS EXISTENTES
TRANSFORMATION OF
EXISTING NEIGHBOURHOODS
1975
2004
29/05/2004
1987
2000
Pla / Plan / Plan
22@
70
71
3.8.
NOVES PLACES
DIMPACTE
METROPOLIT
NUEVAS PLAZAS
DE IMPACTO
METROPOLITANO
NEW SQUARES
OF METROPOLITAN
IMPACT
Son lugares pblicos caracterizados por su convivencia con estaciones, aparcamientos y nuevos
equipamientos: nuevos puntos de
referencia que irradian cambios
en el entorno cercano
2014
La condici metropolitana fa
aparixer grans places excntriques
respecte als cors dels barris, per
acompanyades dequipaments de
nova generaci
72
73
4.1.
COLLSEROLA,
EL GRAN
BOSC, PARC
FORESTAL
DES DE 1987
COLLSEROLA, EL GRAN
BOSQUE, PARQUE
FORESTAL DESDE 1987
COLLSEROLA,THE GREAT
WOODLAND, FOREST
PARK SINCE 1987
4.2.
EL GARRAF I
LA SERRALADA
DE MARINA
COM A TEL
DE FONS
4.3.
EL DELTA:
RESERVES
HUMIDES, S
AGRCOLA
I ALTRES
PRESSIONS
ANTRPIQUES
EL DELTA: RESERVAS HMEDAS,
USO AGRCOLA Y OTRAS
PRESIONES ANTRPICAS
THE DELTA: WETLAND RESERVES,
AGRICULTURAL USE AND OTHER
ANTHROPOGENIC PRESSURES
GARRAF Y LA
SERRALADA DE
MARINA COMO
TELN DE
FONDO
GARRAF AND
THE SERRALADA
DE MARINA AS
BACKDROP
4.4.
NOVES
PLATGES
METROPOLITANES
NUEVAS PLAYAS
METROPOLITANAS
NEW METROPOLITAN
BEACHES
4.5.
LA LLERA DEL
BESS, PARC
VERTEBRAL DE
SIS DISTRICTES
EL CAUCE DEL
BESS, PARQUE
VERTEBRAL DE SEIS
DISTRITOS
THE BANKS OF
THE BESS, A
LINEAR PARK
FOR SIX DISTRICTS
4.7. NOUS
PARCS QUE
IDENTIFIQUEN
DISTRICTES
I ALTRES
REES VERDES
NUEVOS PARQUES
QUE IDENTIFICAN
DISTRITOS Y OTRAS
REAS VERDES
NEW PARKS THAT
IDENTIFY DISTRICTS,
AND OTHER GREEN
AREAS
4.6.
EL LLOBREGAT,
ACCESSIBILITAT
EXCEPCIONAL
EL LLOBREGAT,
ACCESIBILIDAD
EXCEPCIONAL
THE LLOBREGAT,
EXCEPTIONAL
ACCESSIBILITY
4.8.
ELS GRANS
SERVEIS
METROPOLITANS
LOS GRANDES
SERVICIOS
METROPOLITANOS
THE MAJOR
METROPOLITAN
SERVICES
ATLS
15.4
74
75
4.1.
COLLSEROLA,
EL GRAN
BOSC, PARC
FORESTAL
DES DE 1987
COLLSEROLA, EL GRAN
BOSQUE, PARQUE
FORESTAL DESDE 1987
COLLSEROLA, THE GREAT
WOODLAND, FOREST
PARK SINCE 1987
1987 PEPCo
76
77
4.2.
EL GARRAF I
LA SERRALADA
DE MARINA
COM A TEL
DE FONS
EL GARRAF Y
LA SERRALADA
DE MARINA
COMO TELN
DE FONDO
GARRAF AND
THE SERRALADA
DE MARINA AS
BACKDROP
Les Fallulles
Lafarge Asland, SA
Mas Segarra
78
79
4.3.
EL DELTA:
RESERVES
HUMIDES,
S AGRCOLA
I ALTRES
PRESSIONS
ANTRPIQUES
1990
La consideraci creixent de la
importncia del valor ambiental
de les rees humides ha introdut
un factor dequilibri
La creciente consideracin de la importancia del valor ambiental de las reas hmedas ha introducido un factor de equilibrio
A growing consideration with regard to the
important environmental value of wetland
areas has become a balancing factor
80
81
NUEVAS PLAYAS
METROPOLITANAS
4.4.
NEW METROPOLITAN
NOVES
BEACHES
PLATGES
METROPOLITANES
1959
1966
2014
Laccessibilitat i el sistema
daparcaments propers sn qestions fonamentals que determinen
ls de les platges
Sinaugura la primera fase del passeig Martim de Barcelona,
que limita amb les barraques que queden del Somorrostro
Se inaugura la primera fase del paseo Martim de Barcelona,
que limita con las barracas que quedan del Somorrostro
Phase one of Barcelona's Passeig Martim starts, next to the
Somorrostro shanties
1960s
2014
82
Front martim
Frente martimo
Seafront
Castelldefels
83
4.5.
LA LLERA DEL
BESS, PARC
VERTEBRAL
DE SIS
DISTRICTES
EL CAUCE DEL
BESS, PARQUE
VERTEBRAL DE
SEIS DISTRITOS
THE BANKS OF
THE BESS, A
LINEAR PARK
FOR SIX DISTRICTS
1. 1962 Ro Bess
2. 1962 Inundaciones. Destrozos
en las vas del ferrocarril en el
meandro del Bess, entre Sant
Andreu y Montcada
3. Reparacin provisional del
puente sobre el ro Ripoll
4. 1970 El ro Bess antes
de su canalizacin
5. Parque fluvial del Bess
La canalitzaci del riu es fa per evitar inundacions, com la de 1962. Des de 1999, el
sistema de control daportaci i depuraci
de les aiges ha fet possible que la llera es
converts en un parc metropolit
Lespectacular transformaci de la
llera, accessible des de Santa Coloma
i Sant Adri, ha afavorit la transformaci dels espais pblics daquests
municipis.
El riu ms antropitzat de Catalunya es
converteix en un corredor verd entre
els municipis i les grans infraestructures que acull activitats de lleure
1962
1. Riu Bess
84
La espectacular transformacin
del cauce, accesible desde
Santa Coloma y Sant Adri, ha
favorecido la transformacin de
los espacios pblicos de estos
municipios.
El ro ms antropizado de Catalunya se convierte en un corredor verde entre los municipios y
las grandes infraestructuras que
acoge actividades de ocio
2000
La canalizacin del ro se hace para
evitar inundaciones, como la de 1962.
Desde 1999, el sistema de control de
aportacin y depuracin de las aguas
ha hecho posible que el cauce se convirtiera en un parque metropolitano
85
4.6.
EL LLOBREGAT,
ACCESSIBILITAT
EXCEPCIONAL
EL LLOBREGAT,
ACCESIBILIDAD
EXCEPCIONAL
THE LLOBREGAT,
EXCEPTIONAL
ACCESSIBILITY
Passera del riu
Llobregat a Sant Boi
Pasarela del ro
Llobregat en Sant Boi
Walkway over the River
Llobregat at Sant Boi
1970
86
2014
87
4.7. NOUS
PARCS QUE
IDENTIFIQUEN
DISTRICTES I
ALTRES REES
VERDES
NUEVOS PARQUES
QUE IDENTIFICAN
DISTRITOS Y OTRAS
REAS VERDES
i es converteixen en espais
referents i identitaris que han
contribut al salt descala dels
municipis
y se convierten en espacios
referentes e identitarios que han
contribuido al salto de escala de los
municipios
...and becoming landmark and
identifying areas that have
contributed to the increased profile
of the municipalities
88
Torre Codina
Badalona
89
4.8.
ELS GRANS
SERVEIS
METROPOLITANS
LOS GRANDES
SERVICIOS
METROPOLITANOS
THE MAJOR
METROPOLITAN
SERVICES
2004
Planta integral de valoritzaci de residus
Planta integral de valorizacin de residuos
Waste recovery plant
Ecoparc 3 del Bess
1958
Central trmica
Central trmica
Power station
Sant Adri del Bess
Montcada i Reixac
Gav Viladecans
90
91
ATLS
15
92
93
94
Aquesta realitat metropolitana ha estat determinada i gestionada durant ms de quaranta anys pel PGM de 1976. El PGM
va ser un document tcnic molt avanat en el moment en qu
es va redactar i que ha experimentat moltes modificacions
com a conseqncia de les demandes socials i econmiques
de la gran transformaci de lrea Metropolitana de Barcelona. LAMB vol revisar i posar en relleu els nous reptes i les
noves oportunitats a travs dun procs participatiu que permeti elaborar el nou Pla Director Urbanstic. En aquest debat
pblic, encara obert, hi participen experts darreu, tcnics,
organitzacions, collectius i persones implicades en el territori. Shan organitzat una srie de workshops al voltant dels
temes ms punyents de lurbanisme actual. El web amb.cat
s una finestra oberta a tothom per informar i rebre opinions.
95
Tras dcadas de dictadura franquista, la democracia se estrenaba con una intensa actividad poltica cuyo objetivo era cambiar la
sociedad. A principios de los aos ochenta,
este cambio social se produjo en Barcelona,
sobre todo, a travs del urbanismo.
Unos aos antes, en el mes de julio de
1976, se haba aprobado el Plan General
Metropolitano de Barcelona, cuyo contenido
reflejaba buena parte de las reivindicaciones
del movimiento vecinal de aquel momento,
que reclamaba una ciudad ms humana, con
parques, equipamientos y servicios. El plan
aprobado se convirti, desde el principio, en
un referente tcnico avanzado a su tiempo.
Fue el segundo plan de ordenacin urbanstica metropolitana del siglo XX, pero, a diferencia del primero, este se aplic y desarroll en
el escenario de un Estado de derecho.
Las actuaciones urbansticas de los primeros aos del periodo democrtico tenan una
escala reducida y no seguan un programa
ordenado de actuacin. Aun as, la intensidad
de la accin poltica y tcnica consigui que,
a partir de muchas pequeas intervenciones
de calidad, distribuidas por todos los barrios,
se produjera un cambio de percepcin del
espacio pblico en general.
La designacin de Barcelona como sede
de los Juegos Olmpicos de 1992 fue el detonante de una segunda explosin de actividad
poltica y tcnica que se aprovech para acelerar y cambiar de escala la transformacin
urbana ensayada en aos precedentes. Tanto
la construccin de las Rondas, que modificaron radicalmente las relaciones entre barrios
y municipios, como la apertura de Barcelona
al mar, que tuvo lugar con la construccin
de la Vila Olmpica, son ejemplos de lo que
represent una verdadera transformacin del
modelo de ciudad.
Ms all de la transformacin de Barcelona
ciudad, durante los aos noventa y la primera dcada del siglo XXI, se producen tambin
cambios significativos en el urbanismo
metropolitano.
96
Canvis de carcter estructural, que es concreten en la construcci, per part de la Generalitat de Catalunya i del govern de
lEstat, de bona part de les infraestructures previstes pel PGM,
com la xarxa dautopistes, lampliaci de laeroport i el port, el
desviament del riu Llobregat i altres actuacions no previstes
pel planejament metropolit com la construcci del tren dalta
velocitat.
Canvis descala local, promoguts per cadascun dels 36 municipis que conformen lrea Metropolitana de Barcelona. Les
administracions metropolitanes i municipals redacten tamb
nombrosos plans i projectes per assolir un nivell ms alt de
qualitat dels serveis urbans. En certa mesura, es produeix un
parallelisme, desplaat en el temps, respecte de la primera
fase de la transformaci de la ciutat de Barcelona, per aquest
cop distribuda per tot el territori metropolit.
Des de lany 1976 fins avui shan dut a terme una gran quantitat
dactuacions urbanstiques en el conjunt del territori de lAMB.
Algunes han assolit una escala metropolitana, per en general
la transformaci urbana sha produt per fragments. Aquesta
transformaci trossejada del mosaic urb podria haver esdevingut molt desencaixada. Per al llarg daquests anys, el Pla
General Metropolit de Barcelona ha estat el marc articulador
daquestes peces en el conjunt territorial.
Ara b, aquest pla ja no dna per a ms, la majoria de les seves
determinacions shan executat i una gran part del seu sistema
de regulaci urbanstica ha esdevingut obsolet. Necessitem
un projecte renovat per a la ciutat metropolitana, un projecte
que indueixi les complicitats duna nova illusi collectiva.
Que tal com ha passat altres vegades, projecti amb fora la
nostra energia. Perqu es faci realitat, un cop ms a la metrpoli de Barcelona, el model urbanstic de la ciutat del futur.
J. M. s arquitecte, director dels Serveis d'Urbanisme de l'AMB
97
Nucli antic
Casco antiguo / Old quarter
559,74 ha
Densificaci urbana
2.145,80 ha
Volumetria especfica
Volumetra especfica / Specific volume
1.003,74 ha
Remodelaci (14)
Remodelacin / Refurbishing
239,27 ha
Conservaci (15)
Conservacin / Conservation
91,11 ha
Rehabilitaci (16)
Rehabilitacin / Rehabilitation)
2.145,80 ha
Industrial
Industrial / Industry
2.242,16 ha
Verd privat protegit
Verde privado protegido / Protected private green areas
76,07 ha
ATLS
16
98
99
Sl urb - su
Sistemes
Sistemas / Systems
17.185,70 ha
Zones verdes
Zonas verdes / Green spaces
SU consolidat
SU Consolidado / SU Consolidated
Equipaments
16.352,50 ha
Equipamientos / Facilities
Viari
1.833,18 ha
Viario / Roads
3.791,60 ha
SU 0 ha SUP/SUNP 2.482 ha
Altres sistemes
10.027,20 ha
Sl no urbanitzable - snp
Suelo no urbanizable / Non-building land
16.754,20 ha
TOTAL
47.758,60 ha
100
Sl urbanitzable programat
Suelo urbanizable programado
Programmed development land
Sl urbanitzable. No programat
Suelo urbanizable no programado
Un-programmed development land
Sl no urbanitzable
Suelo no urbanizable
Non-building land
Font: PGM / AMB
Superfcie de sl destinat
a sistemes (hectrees)
Superficie de suelo destinado
a sistemas (hectreas)
Land area destined
to systems (hectares)
Sistema d'equipaments
Sistema de equipamientos
Facilities system
Protecci de sistemes
Proteccin de sistemas
Protection of systems
101
Variacions del
nombre d'habitatges
Decrement d'habitatges
Decremento de viviendas
Housing decrease
Increment d'habitatges
Incremento de viviendas
Housing increase
Fins/hasta/up to 450
Entre/between 450/900
Entre/between 3.600/1.800
Entre/between 900/1800
Entre/between 900/1.800
Entre/between 1.800/3.600
Entre/between 450/900
Entre/between 3.600/7.200
Fins/hasta/up to 450
La major part dels increments dhabitatge derivats de les MPGM es distribueix per la perifria
de Barcelona, tret de les operacions del 22@ i la plaa de les Glries. Per la banda del Bess, les
ms destacables se situen entre la Sagrera i el Frum; al Llobregat, des de Sant Feliu fins a la
Marina de la Zona Franca a Barcelona, passant per la zona Montesa (Cornell) i la Carretera del
Mig (Hospitalet), entre daltres.
887 expedients
expedientes / files
ha de zones verdes SU
91
ha d'equipaments SU
equipamientos SU / 91 facilities SU
45.000
viviendas / dwellings
5
M m2 sostre industrial
3.8
M m2 sostre terciari
reducci
reduccin
cut back
102
103
104
SEBASTI GRAU
105
COM S'ORIENTA
EL PDU?
03.12.13 Workshop 1
27.03.14 Workshop 2
28.05.14 Workshop 3
10.07.14 Workshop 4
6.10.14 Workshop 5
05.03.15 Workshop 6
05.15 Workshop 7
106
107
108
109
QUADERNS
PDU metropolit
De totes maneres, voldria assenyalar tres fracassos, no necessriament del PGM, per s de
lurbanisme metropolit. Un, que no em molesta especialment: la idea de centres direccionals,
tant el del Prat com el de Cerdanyola, formulats el 1976, s al capdavall inoperant. Entenc
01
QUADERNS
DER
PDU metropolit
tropo
Cap a la redacci
del Pla Director
Urbanstic
metropolit
shan inventat, per exemple, denominacions com la del 22@. Tenim encara un idioma com i
divers alhora, amb el qual tots els municipis parlem i ens podem entendre.10 Per tant, jo crec
que hem de ser capaos de contestar de cara al futur que potser no hem de desmuntar
el PGM en POUMS. Les opcions inadequades com ara el tnel central, els esbotzaments
histrics o el primer cintur de ronda es van poder aturar sense fer una esmena a la totalitat
del PGM. Si som capaos de discernir i de demostrar com el planejament s una base per
fer poltiques i que sn les poltiques el que compta, segurament podrem avanar.
At all events, I would like to single out three failings, not necessarily in the PGM, but in metropolitan urban planning. One, that does not particularly
bother me, is the idea of the management centres, the one in El Prat and the one in Cerdanyola,
formulated in 1976, which are at bottom useless. I
realise this is one of the clichs we could call fashions of a time when people thought about these
things; it could be found in debates, magazines,
technical discussions, but no more.
Hacia la redaccin
del Plan Director
Urbanstico metropolitano
Toward the drafting
of the Urbanistic
Metropolitan Plan
Workshop 1
2 / 12 / 2013
02
2
03
3
04
4
Fig. 11 Lectura del litoral de Barcelona que posa en relleu els fets urbans amb una forta identitat respecte dun fons dimatge amb
aquells altres que actuen de referncia. El gruix de les inversions del perode 1986-1992 es va produir al llevant de la Barceloneta,
en una rea immediatament prxima: ms enll de lHospital del Mar i fent tabula rasa duna antiga i potent rea industrial en
dess, on es va aixecar la Vila Olmpica, fosa morfolgicament amb lEixample. El port esportiu, equipat a la manera duna plaa
aqutica, i els gratacels i el passeig mirador a la platja, amb les bandes daparcaments i les terrasses, sn artefactes amb autonomia
expressiva i funcional. Al Poble Nou una idea potent, el Parc de les Dunes, construeix novament una transici amb una forta
Fig. 12. In 1991, the work of the Ronda de Dalt (upper ring
road) was nally nearing completion. This cover from a leaet
produced in the municipal communication oces (with its
signicant addition of the number 10 to the city) went to
great lengths to show that the ring road as a large urban toll
road had covered sections to reduce the impact and precisely
this had nally been the solution in Nou Barris, one of the
districts most aected by the work of the previous ve-year
period. The covered section was the result of the demands
by neighbourhood movements, which also sensed their
chance to gain space for open-air facilities. / Ajuntament de
Barcelona, Barcelona 10, February 1991 / Photograph Jordi
Tod-TAVISA / IMPUSA Archive.
identitat. A mitjans dels anys noranta la transformaci del litoral en la direcci del riu Bess compleix una primera etapa. / Fragment
dels plnols a 1:2000 elaborats per a la Secci Barcelona de lexposici internacional The City Now, Royal Danish Academy of
Fig. 13. The diversion of the Llobregat river has been one of
the results of the Delta Plan whose object was to modify the
river bed to increase the land available to Barcelona Port. The
main environmental counterpart has been the consecration as
wetland of the right bank of the new river in the triangle of land
before the outlet to the open sea. At the table of metropolitan
regional decisions, this fact speaks for the increasingly
inuential presence of environmentalist groups supported by
public opinion in the debate on the aggressive policies often
conducted by large corporations. In the foreground, the image
shows the Mercabarna complex in the Zona Franca estate.
These are two of the most important logistics and production
instruments in the whole of the metropolis.
Fig. 13 El desviament del riu Llobregat ha estat un dels resultats del Pla Delta, el qual ha tingut com a objecte modicar la llera per
ampliar la disposici de sl del port de Barcelona. La principal contrapartida ambiental ha estat consagrar a rea humida el marge
Anlisi de les
modicacions
del Pla General
Metropolit
Fine Arts, Copenhaguen, 1996. Recerca del LUB dirigida per Josep Parcerisa amb Albert Valero i Marta Bayona, i O. Monfort i S.
Xanc, collaboradors.
Fig. 12 Lany 1991, nalment, les obres de la ronda de Dalt estaven a punt dacabar-se. Aquesta portada dun pamet produt als gabinets
de comunicaci municipal que de forma signicativa adjunta el dgit 10 al nom de la ciutat va tenir molt dinters a demostrar que la
ronda, com a gran autopista urbana, tenia trams coberts per tal de reduir limpacte i precisament aquesta havia estat nalment la soluci
a Nou Barris, un dels districtes ms afectats per les obres desenvolupades el quinquenni precedent. La secci coberta va ser el resultat
de la reivindicaci dels moviments venals, els quals tamb hi van veure loportunitat de guanyar espai per a equipaments a laire lliure.
/ Ajuntament de Barcelona, Barcelona 10, febrer de 1991 / Fotograa: Jordi Tod-TAVISA / Arxiu IMPUSA.
Anlisis de las
modicaciones del Plan
General Metropolitano
Analysis of the
modications to the General
Metropolitan Plan
Lurbanisme
dels espais oberts:
paisatge, lleure
i producci
El urbanismo de
los espacios abiertos:
paisaje, ocio y produccin
Urbanisme i noves
dinmiques socials
i productives
Urbanism of open
spaces: landscape,
leisure and production
Workshop 3
Workshop 2
dret del nou riu en el triangle de terra previ a la sortida a mar obert. A la taula de les decisions territorials metropolitanes aquest fet
indica la presncia cada cop ms inuent dels grups ambientalistes, els quals tenen el suport de lopini pblica en la discussi de
28 / 5 / 2014
27 / 3 / 2014
les poltiques agressives que sovint menen les grans corporacions. En primer terme, la imatge presenta el complex de Mercabarna
dins del polgon de la Zona Franca. Lun i laltre sn dos dels instruments logstics i productius ms importants de la metrpoli en
el seu conjunt.
10 Aquest s un fet positiu. Per posar un bot: el desplegament del nucli urb de Viladecans, per damunt de la carretera, s extraordinari; tot all en realitat sn poltiques
possibles perqu el PGM ha estat un instrument de negociaci esplndid.
80
0
811
05
5
QUADERNS
AD
A
DEEERNS
D
RN
NS
S
PDU
P
Um
metropolit
met
et
ettrop
06
6
08
07
7
EN ORIGEN, L
L ESTRUCTURA DE GRANS ILLES, PENSADA PER A GRANS INDSTRIES I TRANSPORTS PESANTS
S,
En origen, la estructura de grandes manzanas, pensada para grandes industrias y transportes pesados,
In origin, the structure of large blocks was designed for large-scale industrial use and heavy transport.
La collecci Quaderns PDU metropolit s la plataforma de difusi de les idees, estudis i debats entre
experts, que aporten dades i noves perspectives al
coneixement de la ciutat metropolitana de Barcelona
(versi completa a www.amb.cat).
EEstudis
t di
metropolitans [1]
Estudios
metropolitanos [1]
Metropolitan
research [1]
L'rea Metropolitana
de Barcelona
en el sistema
urb europeu
Workshop 4
10 / 7 / 2014
The Barcelona
Metropolitan Area in
the European urban system
El rea Metropolitana
de Barcelona en el sistema
urbano europeo
110
Cities
ties and urban plans
in the 21st century:
understanding the
new dynamic and
urban planning
instruments
Ciutats i plans
pla urbanstics
al segle XXI: per
er comprendre
les noves dinmiques i els
instruments urbanstics
Ciudades y planes
urbansticos en el siglo XXI:
para comprender las nuevas
dinmicas y los instrumentos
urbansticos
I
Innovaci
i urbana,
b
mobilitat i metabolisme
metropolit
Workshop 5
16 / 10 / 2014
111
ALGUNS TEMES I
PARADIGMES DE
LA TRANSFORMACI
METROPOLITANA
ALGUNOS TEMAS Y PARADIGMAS
DE LA TRANSFORMACIN METROPOLITANA
SOME ISSUES AND PARADIGMS
OF METROPOLITAN TRANSFORMATION
112
113
25 PROJECTES PARADIGMTICS
proyectos paradigmticos
paradigmatic projects
6
15
14
19
20
7
2
1
18
8
11
10
9
114
13
12
17
16
21
22
23
24
25
8 CASOS DESTUDI
116
Over the last four decades, there has been a major transformation in the ways the metropolitan city is produced, which
as a whole, has doubled its urbanized area. Before the
approval of the General Metropolitan Plan, the principles of
construction of the traditional city had clearly been surpassed
by the open zoning of residential areas, social and moderately
priced housing. Today, new forms of urban composition are
focused on several objectives: they seek integration within
the existing city to create new urban institutions; they reinterpret infrastructures as areas of new urbanity, and create new
metropolitan identities.
Este captulo propone revisar un interesante conjunto de proyectos urbansticos y estrategias urbanas que se han llevado a cabo
en el marco del PGM 76. Desarrollados con los reajustes oportunos
en relacin al planeamiento general, son ejemplos de las nuevas
formas de fabricacin urbana que tienen valor como resultado
material, pero tambin por su gestin oportuna e innovadora.
The graphic presentation of eight selected projects is accompanied by some thoughts on essential issues in metropolitan
transformation on this scale, highlighting these experiences
and discussing their topicality and their influence in the future.
The impact on the context in which they are located, the aim
of the architecture, the dimensions of the functional programmes, the success of the scales of intervention and the various
instruments and formulas for their management are key issues
when reviewing some of the paradigms of Barcelonas metropolitan urban planning.
casos de estudio
case studies
01
02
03
04
05
06
07
08
6
8
117
Casos destudi
B30-C16
118
119
MANUEL RUISNCHEZ
A lo largo de las ltimas dcadas, se ha producido una notable evolucin en las formas de
construccin de las ciudades, que van desde
los procesos de consolidacin y transformacin de las ciudades nucleares, hasta el
desarrollo de las reas metropolitanas, ciudad
de ciudades de escala territorial.
En la construccin de la metrpoli, las
infraestructuras de la movilidad y de la
comunicacin se convierten en elementos
generadores y estructuradores, que conectan
y establecen continuidades entre los ncleos
urbanos preexistentes y son apoyos para la
aparicin de los nuevos tejidos metropolitanos. Son autnticas lneas dinmicas, mediante las cuales se gestionan las tensiones y
los flujos del territorio, que evolucionan y se
transforman a lo largo del tiempo para adaptarse a las necesidades siempre cambiantes
de la movilidad y el transporte.
La red de infraestructuras configura un
sistema de relaciones territoriales que permite
que la metrpoli se convierta en un organismo
de gran complejidad con un metabolismo
comn. Dentro de este sistema, los nudos y
puntos de cruzamiento, los nodos de la red,
son los elementos significativos, lugares
de intercambio, atractores de actividades, que
hay que considerar como los espacios de la
nueva urbanidad, generadores de las identidades metropolitanas. En el rea metropolitana encontramos dos casos de conectores
urbanos, de naturaleza y caractersticas muy
diferenciadas, que permiten considerar las
condiciones necesarias de las nuevas centralidades: en el llano de Barcelona, la Gran Via;
y en el Valls, la B-30.
La Gran Via, en su origen una calle del
Eixample, es uno de los grandes ejes metropolitanos de Barcelona, conector territorial entre
los ros Bess y Llobregat, que ha ido transformando a lo largo del tiempo lo que eran nudos
y cruces de infraestructuras en una secuencia
120
In recent decades, there have been considerable changes in the ways cities are
constructed that have affected a range of
factors, including the processes of consolidating and transforming compact cities,
and the development of metropolitan areas;
a city of cities at territorial scale.
In the construction of the metropolis,
mobility and communication infrastructure
become generating and structuring elements that connect and establish continuity
between existing urban centres, and
provide support for the emergence of new
metropolitan fabrics. These infrastructures
are truly dynamic lines, by which tensions
and flows in the territory are managed. They
evolve and are transformed over time to
adapt to the ever-changing needs of mobility and transport.
The network of infrastructures forms a
system of territorial relations that enable
the metropolis to become a highly complex
organism with a shared metabolism. In this
system, the junctions and intersections, the
nodes of the network, are important elements, places for interchange and magnets
for activities. They should be considered
spaces of the new urban environment, and
generators of metropolitan identities. In the
metropolitan area, we can find two cases
of urban connectors of a very different
nature and characteristics that enable us
to consider the conditions needed in the
new centres: the Gran Via on the Barcelona
plain; and the B-30 in El Valls.
The Gran Via, which was originally a
street in the Eixample, is one of Barcelonas
main metropolitan thoroughfares, connecting the rivers Bess and Llobregat. Over
time, infrastructure junctions and intersections have been transformed into a sequence of urban squares. These include the
Plaa Europa and the Fira in LHospitalet de
121
1956
A node in a sequence
of metropolitan squares
2015
Nova centralitat
composta de densitat
i barreja dusos
Nueva centralidad compuesta
de densidad y mezcla de usos
A new centrality composed
of density and combined uses
122
123
De crulla dinfraestructures
a plaa urbana
From a crossroads
De cruce
de infraestructuras of infrastructure
to an urban square
a plaza urbana
124
1976
2015
125
BETH GAL
Densitat o intensitat urbana
Les noves formes de produir ciutat metropolitana conviuen sovint amb restes de
polgons allats que han esdevingut reserves domissi i dabsncies. Espurnes de
teixits escampats per lrea metropolitana
que semblen ignorar-se els uns als altres.
Parlar dintensitat urbana s referir-se al
conjunt de les mesures que fan possible la
ciutat i el dret que en tenen els ciutadans.
s parlar de complexitat, densitat, compacitat, connectivitat, productivitat; s
promiscutat dusos, participaci, permissivitat; s festa, s revolta. En definitiva, tot
all que transcorre i succeeix a la ciutat,
on el protagonista principal s el ciutad.
Cal redefinir el teixit urb dotant-lo dnima collectiva; copsar el valor urb, aquell
que s capa de generar predisposici de
lloc. s a dir, generar cultura urbana dotada dels parmetres vitals, imprescindibles
per a la collectivitat.
I s precisament en la dificultat destablir
vincles reals entre la cultura urbanstica la
que defineix la forma i lestructura la ciutat
i la cultura urbana la que viu la ciutat
on poltics, urbanistes i arquitectes ens trobem ms desarmats i, en conseqncia,
on es produeixen molts dels desajusts en la
intensitat dels nous conjunts urbans.
Parlar dusos mixtos i barreja dhabitatges s parlar de permissivitat, de flexibilitat, de regles i no-regles de lurbanisme.
Molts dels problemes amb qu ens trobem
quan parlem de les dificultats per fer
efectiva la barreja dusos en bona part dels
nous sectors urbans provenen sovint de
la mateixa Administraci. De la fortalesa o
126
de la propia Administracin. De la fortaleza o de la debilidad de muchos ayuntamientos para enfrentarse a los inversores
privados.
Es preciso poner en funcionamiento
nuevos sistemas de acceso a la vivienda.
No podemos seguir tratndola como un
hecho aislado. Debera entenderse como
un encadenado de episodios estrechamente vinculados entre s. La calle como
prolongacin colectiva de las viviendas.
Como una sucesin de viviendas / espacio
pblico / vida cotidiana / participacin
ciudadana / derecho a la ciudad.
Hemos de hacer realidad nuevos sistemas para integrarlos en buena medida
a los nuevos crecimientos metropolitanos
a travs de cooperativas de viviendas,
co-living, co-housing, ocupacin programada, hoteles sociales, acceso al stock de
pisos vacos, transformacin de los pisos
infrautilizados, adquisicin de edificios
por parte de la Administracin gracias al
derecho de tanteo y retracto, suelo pblico
y privado en rgimen de concesin, viviendas temporales de bajo coste, entre otros
muchos.
Usos mixtos: uso pblico / uso privado
Conviene intensificar y tejer complicidades
entre el espacio pblico y el espacio privado, y convertirlos en espacios hbridos.
Dnde acaba el espacio pblico, en el
umbral de los edificios privados? Cundo
podemos considerar que el espacio pblico
deja de ser pblico?
Convendra repensar algunas plantas
bajas como episodios intermedios que
enlazaran el espacio urbano, el espacio
pblico-privado y el espacio privado con
derecho de paso. Generar fluidez entre los
distintos episodios urbanos es una forma
de generar complejidad, promiscuidad de
127
128
129
CARME RIBAS
Partim del principi, generalment acceptat,
que la densitat s expressi de la complexitat urbana, afavoreix la intensitat dusos
i, alhora, s una condici necessria per
facilitar la diversitat. Aix no significa que
una ciutat hagi de ser uniformement densa
per s que els episodis densos concentren major intensitat ds i sn ms capaos
dacollir la diversitat.
Per afavorir i suportar la complexitat dusos,
cal que la qualificaci del sl no sigui un
obstacle a lhora de permetre la mixtura i
ladaptaci a usos no previstos des del planejament a priori. Molts cops es produeix
un conflicte entre les qualificacions de sl
que pretenen legtimament garantir la
permanncia de les reserves destinades
a linters com en un indret determinat
(equipaments, infraestructures, espais
verds) i la possibilitat de barrejar-hi usos
de diferent rang (segons les definicions
establertes pel planejament). Cal revisar
lestanquetat de la qualificaci dels sistemes i permetre (sense perdren el carcter
garantista) la possibilitat de barrejar-los
amb usos zonals.
Alguns equipaments requereixen una tipologia dedificaci molt precisa (els hospitals
en sn un clar exemple), per molts altres
sn capaos de compartir espais edificats
amb altres usos com lhabitatge. La proximitat i la barreja del teixit residencial amb
equipaments amb menys requeriments
tipolgics (mercats, llars dinfants, centres
culturals o assistencials) poden garantir, en
molts casos, una intensitat ds desitjable.
s tamb incomprensible que els habitatges
dotacionals no puguin allotjar en el mateix
edifici usos comercials o doficines, pel
sol fet destar inscrits en la qualificaci
dequipament. En aquest sentit, lordenaci
tridimensional que preveu el PGM hauria
130
131
Bellaterra
La Floresta
Les Planes
Barcelona
132
133
Una crulla
metropolitana
Mixtura dusos
i autonomia dels conjunts edificats
Un cruce
metropolitano
A metropolitan
crossroads
Mixtura de usos
y autonoma de los conjuntos edificados
A mixture of uses
and autonomy of built-up areas
habitatges / viviendas / dwellings
equipaments / equipamientos / facilities
terciari-oficines / terciario-oficinas / tertiaty-offices
Corredors naturals
i superposici
dinfraestructures
Corredores naturales
y superposicin de infraestructuras
Natural corridors
and superimposed infrastructure
134
135
1986
136
2015
137
138
139
MODELS DE CIUTAT
METROPOLITANA
Ciutat contnua o per fragments;
estendres o realimentar lexistent
MODELOS DE CIUDAD
METROPOLITANA
Casos destudi
MODELS OF THE
METROPOLITAN CITY
AVINGUDA DE CORNELL
140
141
MIQUEL ROA
142
143
144
145
146
147
ESTANISLAU ROCA
Nous llocs o cantonades de la metrpolis
contempornia
Lincessant creixement extensiu que sha
produt a la nostra metrpoli en les darreres
dcades, caracteritzat per un consum excessiu del sl i, sovint, descassa urbanitat, ens
porta a reflexionar sobre els diferents plans i
projectes, i sobre la necessitat duna reorientaci conscient basada en la intensitat,
la continutat i la millora del transport pblic,
per incentivar-ne la utilitzaci amb noves
estratgies.
Aix mateix, la reiteraci daquestes grans
concentracions urbanes permet constatar la
presncia de determinats factors i dalgunes
qualitats i elements propis de la urbanitzaci, que es manifesten de manera diferent o
amb qualitat renovada en comparaci amb
laglomeraci de rang menor, no tan desmesurada, o amb un sistema de dependncies
ms ampli.
Daltra banda, el funcionament en xarxa s
una de les caracterstiques clau de les
metrpolis contempornies. Sen deriven
la condici multipolar i la configuraci com
a mosaics territorials en qu sentrellacen
mltiples capes. Es tracta de xarxes diverses,
de transport i comunicaci, per tamb dactivitats. Ladministraci daquestes xarxes,
a partir dels mecanismes de planificaci
i gesti urbana, s crucial per garantir la
sostenibilitat de la metrpolis. Un aspecte
central per aconseguir leficincia energtica
i el benestar ciutad s la generaci drees
intenses, mixtes i altament accessibles,
especialment a travs del transport pblic.
148
149
CRISTINA JOVER
De la ciutat paradoxal a la ciutat
transgnica, un salt sense transici
s habitual que lopini pblica es postuli
entre dos models urbans poc compatibles.
El primer contraposa laddici desdeveniments i construccions fruit de la necessitat,
barreja escales, capeja histries i presenta
un s de lespai urb mests, assumint-ne
el desordre i la improvisaci. s aquesta
una ciutat minifundista i microeconmica,
on lactuaci privada, fins i tot lntima,
sexpandeix lquidament pels llocs pblics,
alterant-los. El segon model, nt de lxit
de la ciutat moderna i de la necessitat de
dotar dhabitatge el creixement massiu,
defensa la ciutat tel. Una urbs macroeconmica i macroescalar, amb clares tendncies geopoltiques, que prioritza el control
administratiu, estratgic. Una ciutat sense
concessions, on la improvisaci s cada
vegada ms escassa i relegada a actuacions
i llocs controlats; una ciutat invasiva i transgnica, disposada a travs dun urbanisme
tctic, en qu larquitectura escultrica
pren protagonisme i sapropia, fins i tot,
de lhabitar.
Durant anys, hem dividit i distanciat usos,
economies i habitants, englobant-los en
una matemtica moderna on els conjunts
primaris no intersequen.Defenso la ciutat
intermdia i proposo un debat realista sobre com concebre, materialitzar i construir
una urbs capa dassumir algunes de les
regles de joc del segle XXI, que involucri
les caracterstiques principals de la ciutat
mestissa.
150
151
Reurbanizando carreteras
o vas comarcales
Redeveloping major
and secondary roads
La infraestructura
(tramvia) com a argument
per transformar
una carretera en avinguda
La infraestructura (tranva)
como argumento para transformar
una carretera en avenida
Infrastructure (the tram)
as an argument for making
a road into an avenue
1977/ 20 m
152
20m/40m
2015/40 m
153
1977 vs 2015
Les oportunitats
i el projecte
deixamplar la secci
Las oportunidades
y el proyecto de ensanchar
la seccin
Opportunities and the
plan to widen the cross section
2015
40m
154
155
XAVIER MONTEYS
El PDU hauria de considerar alguns aspectes
en relaci amb els nous projectes urbans i,
en general, amb aquells mecanismes que
contribuiran a donar forma a la ciutat. Aquestes qestions ens les fan veure els projectes
desenvolupats fins ara dels quals, en
aquest captol, sen mostren alguns de prou
significatius i que sorgeixen precisament
de les opinions i les crtiques expressades
sobre els espais urbans a qu han donat lloc.
Critiques i opinions que ens han fet veure
aspectes lligats amb lhomogenetzaci de
lespai a travs dels elements que el conformen massa evidents alguns cops, amb la
relaci entre el nou i el vell, amb la forma de
les vores i amb lescala de les intervencions.
Podrem dir que, entre les diferents opinions
que susciten aquests projectes, nhi ha algunes que ajuden a entendre i a celebrar el
seu origen, i altres que serveixen per fonamentar els passos successius. Aix, doncs,
segons aquests comentaris, tres opinions.
156
leix com a nic instrument o vehicle articulador. Una confiana que implica reforar el
carcter unitari de les operacions. s obvi
que els projectes han hagut de resoldre
llocs dominats per infraestructures viries
que ja tenien aquest carcter lineal. Per,
no podrem ara cercar altres formes dabordar-los? Una major confiana, per exemple,
en la puntuaci i no tant en la linealitat, i en
la capacitat de formar unitats recognoscibles sense haver-les de subratllar literalment. Per tant, acceptar-les totes dues, de
manera contnua i per fragments.
I tercera. Una atenci a les coses que passen a laltre costat de la frontera de les
intervencions, perqu de fet sn les que
ens serveixen per fer un test fiable del seu
encaix. Lexistncia del polgon com a figura
podria revisar-se i acceptar, per exemple,
com ja succeeix en alguns casos, la seva
discontinuat, encara que sigui mitjanant
figures i elements de grandries menors.
De fet, es tracta destendre conceptes i
idees que ja apliquem i que no sn gaire
lluny del que preconitzem amb la barreja
dusos, i que tampoc s indiferent a certa
domesticitat de lespai pblic. Podrem
concloure dient: Ciutat contnua i per
fragments; estendres sense esborrar del
tot i reparar el que ja existeix.
El PDU debera considerar algunos
aspectos relacionadas con los nuevos proyectos urbanos y, en general, con aquellos
mecanismos que contribuirn a dar forma a
la ciudad. Estos cuestiones se visibilizan en
los proyectos realizados hasta el momento
de los que, en este captulo, se muestran
algunos ejemplos suficientemente significativos y que surgen precisamente de las
opiniones y las crticas expresadas sobre
los espacios urbanos a que han dado lugar.
Criticas y opiniones que nos han hecho ver
aspectos ligados a la homogeneizacin del
espacio a travs de los elementos que lo
157
ACTORS I AGENTS
IMPLICATS EN LA PRODUCCI
DE LA CIUTAT:
pblics, privats i consorciats. Els rols del dissenyador
ACTORES Y AGENTES
IMPLICADOS EN LA PRODUCCIN
DE LA CIUDAD:
pblicos, privados y consorciados.
Los roles del diseador
Casos destudi
PLA DE MONTGAT
Pla de Montgat
158
159
AMADOR FERRER
La produccin de proyectos urbanos complejos, como los que aqu tomamos como
referencia, plantea una serie de interesantes
cuestiones de procedimiento y gestin urbanstica, que tienen una fuerte influencia en
los resultados finales y que son relevantes
en la construccin de la ciudad metropolitana.
Vista en su conjunto, la cobertura de las
Rondas a su paso por Santa Coloma, construida por el Ministerio espaol de Obras Pblicas tras una larga reivindicacin vecinal y a
remolque de la iniciativa municipal, junto con
las actuaciones que se llevaron a cabo posteriormente, han cambiado totalmente la imagen
y el funcionamiento de esa ciudad. Baste con
citar las intervenciones del rea Metropolitana
y del Consell Comarcal en la compra de suelo
y en la urbanizacin y puesta en servicio de
la Rambla Pallaresa o del parque urbano y los
equipamientos de Can Zam, la construccin
del complejo Cbic o la nueva dinmica de los
sectores de La Bastida, Torribera o el propio
casco antiguo.
A su vez, la cadena de actuaciones ejecutadas en Montgat, en sectores hasta entonces
tan prximos e inconexos entre s como el Tur
del Sastre, los parques de El Tramvia y de Can
Maurici sobre la cobertura de la Pota Nord de
la Ronda, el parque de Les Bateries y el llano
de Montgat, en un territorio de difcil posicin
y topografa, tambin ha puesto en valor un
mbito muy amplio, con efectos en todo el territorio municipal. En este caso, han confluido
la iniciativa municipal y la privada, con la intervencin de la Direccin General de Urbanismo
de la Generalitat y el rea Metropolitana de
Barcelona en la construccin de viviendas de
proteccin oficial y en el espacio pblico, y del
Ministerio en el soterramiento de la Ronda y la
ejecucin del parque de El Tramvia.
En ambos casos, los agentes implicados
son mltiples y la construccin de estos fragmentos de ciudad metropolitana se ha llevado
a cabo a partir de la comprensin o la complementariedad de las acciones de unos y otros.
36
160
La primera qesti plantejada t a veure amb el rol que assumeix cada administraci o agent actuant. Qui s el dissenyador (de loperaci en conjunt): el que promou, el que projecta,
el que executa? Cal que hi hagi un coordinador-dissenyador,
capa de definir lestratgia urbana (objectius agregats, estructura fonamental) o destablir uns parmetres bsics per al
conjunt? Quin hauria de ser el perfil daquesta figura (professional o gerencial, independent o no de les administracions)?
Es podria pensar en les figures del matre doeuvre o charg
de mission francs, o en larquitecte coordinador de projectes
holands?
La construcci de ciutat a partir de puzles de projectes planteja una segona qesti. Es tracta dactuacions urbanes que,
seguint o no un ordre o una estratgia determinats, tenen
efectes acumulatius: un sistema de construcci que permet
establir objectius amb diferents terminis, variables segons
les possibilitats danar afegint valor a un territori determinat
en cada moment. I tamb la possibilitat de definir escenaris
parcials o intermedis. El procs pot partir dun nic projecte
o acci generadora, o operar des dun cmul daccions
simultnies o successives, per sempre amb la presncia de
mltiples agents. La collaboraci de diferents actors, pblics
i privats, obliga a considerar alhora diferents escales de treball
i objectius i, en conseqncia, facilita lajust entre les diferents
visions i la idonetat de les opcions de disseny. s evident,
doncs, que cal garantir aquesta cooperaci (entre els agents
actuants, entre el projecte urb i el projecte arquitectnic,
entre els espais pblics i els volums construts), com tamb
assegurar una major comprensi del territori des dels projectes: cal pensar en frmules, potser des de la mateixa definici de noves figures de planejament/projecte en la legislaci,
o des de la definici dels mecanismes apropiats en els plans
directors o generals.
37161
162
Reescalando infraestructuras
para evitar su impacto negativo
Rescaling infrastructure
to avoid a negative impact
163
164
165
166
de vista, un valor fundamental y un instrumento necesario para establecer y coordinar las bases de un dilogo imprescindible
entre todos los agentes implicados. Del
mismo modo que necesitamos instrumentos de visin que nos permitan entender
tejidos, morfologas, etc. en otros campos
cientficos, el material de proyecto puede
convertirse en una herramienta valiosa para
enfocar y permitir distinguir situaciones que
antes no eran visibles. Las visiones cercanas,
lejanas o intermedias deben propiciar los
mecanismos adecuados para establecer
reflexiones pluridisciplinares comprensibles
y transmisibles didcticamente.
Decidir cules sern estas nuevas
visiones, cules sern las pticas que nos
permitirn entender unos determinados
aspectos del lugar es la tarea de un proyecto
encaminado, en definitiva, a favorecer el
dilogo y la coordinacin entre los diferentes agentes que, a lo largo del tiempo,
participan en un proceso de transformacin
metropolitana.
El proyecto o quiz mejor expresado, el
proceso del proyecto tiene que establecer
un marco de dilogo estimulante donde la
abstraccin y la visin parcial de cada una
de las partes pasen a ser instrumentalmente
operativas. Queda clara la responsabilidad
y la importancia en esas primeras decisiones
de los lmites escalares y de los elementos
entendidos como determinantes. El acierto
en estas cuestiones preliminares, lo que
al principio de estas lneas llambamos
sintona escalar, tiene que favorecer una
intervencin transversal de disciplinas.
No es fcil ni aconsejable generalizar sobre cules son los aspectos determinantes;
cada situacin requiere una visin personalizada cercana y suficientemente flexible
para adaptarse a sus peculiaridades. Pero
tambin es cierto que las condiciones geogrficas, de relieve, de tejidos y movilidad, lo
que probablemente es ms perenne en los
lugares que definen sus condiciones urba-
167
168
169
1956
170
2015
1994
171
AURORA LPEZ
Dentrada, si considerem els conceptes de
civitas i urbs, sembla que el planejament
hauria de ser clarament una iniciativa
pblica, ja que ha destablir les estratgies
per respondre a les necessitats econmiques, socials i ambientals dels ciutadans,
tenint en compte els parmetres generals.
Per ats que una part de les necessitats
sn canviants en el temps, cal dotar les
normatives de flexibilitat per permetre
adequar en cada moment el planejament,
els actors i els agents implicats en el procs a la realitat urbana i facilitar una gesti rpida dels canvis.
Cal passar dun urbanisme de fites planejament, gesti, urbanitzaci, edificaci,
activitat a un urbanisme de procs, que
interpreti el conjunt com un tot i no com a
parts independents, i que sigui capa de
gestionar la complexitat i els canvis. Per
tant, shan destablir nous mecanismes de
relaci entre el que s pblic i privat. En
especial, aix obliga a modificar el paper
de lAdministraci, que hauria de fer ms
de dinamitzador que de fiscalitzador de
lactivitat per agilitar els processos.
Plantejar un urbanisme de procs obliga
que, en tot el seu desenvolupament
i no solament en la fase de planejament,
intervinguin equips pluridisciplinaris
darquitectes, enginyers, advocats, economistes, ambientlegs, socilegs, etc., capaos de valorar i respondre duna manera
global els interrogants o les dinmiques
que es plantegin al llarg del temps. Una
altra qesti s la repercussi que aquest
funcionament pot tenir en lorganitzaci
administrativa actual, on majoritriament
cada rea urbanisme, promoci econmica i promoci social
t unes competncies concretes i en
172
173
CARLOS FERRATER
Larquitectura, com a disciplina daproximaci al lloc i al fet urb, ha de donar
solucions a temes ambientals, programtics, dorganitzaci social, sistemes viaris i
espais pblics, tipolgics, etc. Un exemple
de confluncia i relaci entre el que s
pblic i privat es produeix al districte 22@,
en el qual els diferents agents arriben a
pactes sobre la configuraci morfolgica
de lilla.
Un dels inconvenients que planteja el pla
vigent actualment al districte 22@ s la
manca de perms per construir habitatges
de renda lliure, malgrat que aix es faci
en un percentatge menor. En no existir
aquesta possibilitat, no es crea comer de
proximitat i el barri, fora dhores doficina,
roman gaireb desert.
Ms enll de la planificaci de la ciutat,
les infraestructures viries i les xarxes de
mobilitat, sha daprofitar qualsevol projecte privat per regenerar o dotar la ciutat
despais per al gaudi pblic. Aquests
espais poden ser parts del mateix edifici,
espais intermedis, espais lliures interiors
en horaris concertats... Com a exemples,
podem citar ledifici Mediapro, les tres
illes de la Vila Olmpica i el front martim o
lHotel Mandarin Oriental.
La riquesa del disseny urb es produeix
quan, des del projecte arquitectnic,
diferents operadors pblics, privats,
consorciats o institucions collaboren en
el projecte dun tros o fragment de ciutat,
illa, superilla... Sn exemples com els
dels edificis recuperats a lantiga carretera dHorta, el Centre Social, els jardins
interiors dAli Bei, Fort Pienc o Roger de
Flor amb Npols.
174
175
Casos destudi
FRONT MARTIM
Barcelona
176
177
ENRIC SERRA
36
178
La interpretaci administrativa de la ciutat ha derivat en instruments jurdics aferrats a la idea que aquesta sha de preveure
segons magnituds successives que van de lescala gran a la petita.
A desgrat daix, el bo i millor de lexperincia metropolitana recent
de Barcelona verifica que el projecte de la ciutat i la seva gesti i
construcci exigeixen treballar amb totes les escales, sovint alhora
i ms rarament en seqncia. De fet, el mateix PGM de 1976 era un
instrument complex que articulava objectius generals, propostes
dacci i mecanismes concrets en un sol document integrador.
Amb una idea forta sobre la forma general de la ciutat explicitada
en el plnol de zonificaci i en les grans infraestructures, hi afegia
normatives minucioses orientades a pautar la transformaci dels
teixits urbans que la configuraven. En definitiva, un agregat didees
descales diverses que sentrecreuen.
El planejament convencional acostuma a ser inconcret en els
seus continguts materials i de configuraci, i els projectes
darquitectura obliden moltes vegades que el camp de referncia
que els atorga sentit s la ciutat que els acull. Aquesta necessitat
dintersecar la multiplicitat descales pertinents en tot el procs de
fabricaci de la metrpoli ha originat noves figures urbanstiques
com el projecte urb, en qu la idea dintervenci s una sntesi
darquitectura i pla, i el projecte estratgic, una eina conceptualment diferent que planteja actuacions concretes en mbits
diversos, estructurades totes elles per propsits dordre general.
Lrea Metropolitana de Barcelona ha assajat al llarg dels darrers
quaranta anys totes les formes de projectaci, gesti i producci
de la ciutat, convertida en un veritable laboratori dexperincies
urbanstiques en qu totes les escales, des de la prpia de les
grans infraestructures fins a la de les arquitectures, shan barrejat
inevitablement. Paradigma de projecte estratgic s el sistema
drees de nova centralitat, plantejat a finals dels anys vuitanta
37179
Desplegando centralidades
urbanas en los grandes
ejes metropolitanos frontales
Structured emptiness
in a dense and highly
articulated urban area
Escales i estratgies
de la frontalitat
Escalas y estrategias
de la frontalidad
Scales and strategies
for frontality
180
181
Vaco estructurado
dentro de un medio urbano
denso y muy articulado
Structured emptiness
in a dense and highly
articulated urban area
Objectes flotants
diversos en lespai urb
182
183
Desplegando centralidades
urbanas en los grandes ejes
metropolitanos
Implementing urban
centralities in large
metropolitan areas
Frontalitat de ledificaci:
diversitat descales
Frontalidad de la edificacin:
diversidad de escalas
184
Frontality of building:
diversity of scales
185
Balc urb:
un lmit topogrfic de la ciutat
Balcn urbano: un lmite
topogrfico de la ciudad
Urban balcony: a topographic
boundary of the city
186
187
ENRIC BATLLE
A quina escala hem de dissenyar les estratgies urbanstiques i com hem dabordar
el procs entre el planejament general, el
planejament derivat, els projectes urbans
i els projectes arquitectnics? Podrem
potser recordar la reflexi de Ramon Folch
sobre que lescala no s la mida de les coses,
sin el carcter i la composici daquestes.
O potser la invitaci de Michel Corajoud
a fer la travessia de les escales, treballant
simultniament el conjunt i el detall, el que
s proper i lluny.
Lestratgia de lespai pblic espais lliures,
espais oberts... ha de ser un dels components essencials en la definici de les noves
estratgies de producci de la ciutat. En una
ciutat remodernitzada, un sistema despais
pblics que fomenti la connectivitat ecolgica i social entre els diversos teixits urbans,
i entre aquests i els elements geogrfics primigenis que podem recuperar i reinventar,
ha de ser una de les columnes vertebrals de
qualsevol tipus dactuaci.
Per no ens hem de confondre i pensar
que lescala metropolitana s la mateixa que
la del centre de Barcelona. Crec que hem
sublimat la idea de ciutat compacta complexa, densa com el model ideal i que lnica soluci per als territoris metropolitans
s estendre aquest model de compacitat
per tots els seus racons. Quan desprs no
aconseguim aquests objectius, ens lamentem o critiquem els resultats sense potser
aturar-nos a pensar que les solucions que
es requerien havien dhaver estat forosament diferents. El 52% dels territoris metropolitans sn espais oberts dun o altre tipus
i la major part de les futures possibles actuacions es desenvoluparan en el lmit entre
els teixits urbans actuals i aquest possible
sistema despais oberts. Lescala daquesta
relaci pot ser un dels elements essencials
de qualsevol futura estratgia urbanstica.
188
los criterios de tratamiento del espacio pblico y siguen funcionando. Pero ya vemos que
esto es irrepetible y que los actuales modelos
construidos solo desde el proyecto de las
infraestructuras no funcionan correctamente,
como en el cruce de la B-30 y la C-16 .
On what scale should we draw up
urban planning strategies and how should
we tackle the process between general
planning, derived planning, urban designs
and architectural designs? We should perhaps bear in mind Ramon Folchs reflection
that scale is not the measure of things, but
their character and composition. Or maybe
Michel Corajouds invitation to cross scales,
and work simultaneously with the whole
and the detail; with what is near and far.
A public-space strategy empty spaces,
open spaces should be an essential element in the definition of new ways to
produce the city. In a remodernized city,
a system of public spaces that promote
ecological and social connectivity between
urban fabrics, and between these and the
original geographic elements that we can
recover and reinvent, should be one of the
pillars of any kind of action.
However, we should be clear that the
metropolitan scale is not the same as that of
the centre of Barcelona. I believe we have put
the idea of the compact city complex and
dense on a pedestal: we take it as the ideal
model and consider that the only solution for
metropolitan territories is to use the model
of compactness everywhere. Then, when
goals are not reached, we lament or criticize
the results, without perhaps stopping to
think that the required solutions should have
been entirely different. A total of 52% of
metropolitan territories are open spaces of
one kind or other, and most of the potential
future actions will take place at the boundary
between current urban fabrics and the
potential system of open spaces. The scale
of this relationship could be an essential
factor in any future urban planning strategy.
189
MERC BERENGUER
Quan el tot s ms gran
que les seves parts
Els instruments urbanstics que han contribut a fer de Barcelona la ciutat que s avui
sn el pla, lestratgia urbanstica, el projecte urb i el projecte arquitectnic. Formen
una bona seqncia, sempre molt ben
lligada a una escala de ciutat i de treball, i
mostren per aix la relaci intrnseca entre
escala i instrument. Possiblement en el
futur hi haur ms gradaci entre aquestes
escales i, per tant, caldran ms instruments
per acompanyar-les.
190
191
192
193
CINO ZUCCHI
Densitat, sostenibilitat, interfcie: nous
enfocaments per a la regeneraci urbana
Dormir, rentar, estudiar, cuinar, endrear,
descansar desprs de la feina: se suposava
que els toms dactivitat dels diagrames
funcionalistes reformarien el disseny antiquat dels habitatges i satisfarien necessitats
objectives i universals. Per si els manuals
racionalistes contenien el perfil esquematitzat duna famlia estndard, lheterognia
poblaci dels usuaris de la ciutat contempornia probablement shauria de representar amb les acolorides icones dels Sims.
Els projectes dhabitatges contemporanis
porten en el seu codi gentic gran part dels
resultats de la recerca funcionalista sobre
habitatge collectiu; per les seves principals
bases ideolgiques igualitarisme i estandarditzaci shan perdut pel cam. En els
darrers concursos dhabitatge, complicades
infografies acompanyen estructures residencials basades en el programa, aparentment
adaptades a estils de vida cada cop ms
idiosincrtics. No obstant aix, lextrema
democratitzaci de les propostes residencials de la metrpolis contempornia se
supedita perillosament a lobsessi parallela per loriginalitat i la customitzaci
caracterstiques de la societat de consum.
Cal esperar que lestructura de la ciutat
existent produda per persones amb altres
mitjans i objectius continu sent capa
dadaptar-se a les nostres necessitats canviants. Avui dia, una nova forma dentendre
com les estructures urbanes sobreviuen a
les destinacions individuals pot establir les
bases duna nova tica de la planificaci i el
disseny de la ciutat. Sha demostrat que un
habitant del centre consumeix pel cap baix
tres vegades menys gasolina i la meitat de
lenergia elctrica que un de la perifria, i que
lapartament urb ms obsolet s molt ms
eficient des del punt de vista energtic que
lhabitatge suburb ms ecolgic. Arreu
194
dEuropa, sest reconsiderant el costat positiu de la densitat i els nous plans urbanstics
intenten integrar la mixit i la vitalitat que
ofereix el teixit histric en la conscincia mediambiental de la cultura contempornia. Si
el segle passat va estar marcat per lexpansi
de la ciutat, aquest sest plantejant ja la seva
regeneraci. Infraestructures abandonades o
polgons industrials obsolets sofereixen com
a camps oberts de recerca, capaos de crear
connexions noves i inesperades entre les
peces existents. En aquestes intervencions,
lhabitatge urb sha convertit en un tema
fonamental i en un instrument per crear un
entorn en qu es visqui a totes hores.
A menor escala, la dialctica entre la unitat
residencial i la ciutat, entre el dret a lexpressi individual i la conservaci de lespai
pblic collectiu, es podria resoldre avui
mitjanant un disseny acurat de les transicions, que pot inserir cert grau de llibertat
entre escales, entre sistemes que necessiten
una interfcie per comunicar-se. Podem
entendre la forma com una traducci
necessria entre sistemes, per facilitar que
dues realitats contiges estableixin un dileg.
195
196
197
01.
Una metrpolis global,
cooperativa i competitiva
Una metrpolis global, cooperativa
y competitiva
A global, cooperative, competitive
metropolis
una metrpolis
COMPETITIVA
LAMB dins el sistema europeu policntric
El AMB dentro del sistema europeo policntrico
The Barcelona metropolitan area
within the European polycentric system
198
199
una metrpolis
capdavantera en RECERCA
i CONEIXEMENT
una metrpolis
INNOVADORA
200
02.
Metrpolis intensa,
inclusiva i participativa
Metrpolis intensa,
inclusiva y participativa
Intensive, inclusive
and participative
metropolis
In 2014, it was European capital of innovation. It is innovative for a wide range of reasons: it has 3 scientific infrastructures that
are among the best in Europe; it accounts
for 25% of Spanish exports in knowledgeintensive products (if we take figures for the
entire province of Barcelona) and it is the
4th smartest city in Europe.
Barcelona es la 1 ciudad
europea en calidad de vida
para los trabajadores.
El nmero de trabajadores
extranjeros cualificados
que deciden vivir en
el AMB ha aumentado en
los ltimos aos.
COOPERATIVA
i DE PROXIMITAT
INTENSA
i FLEXIBLE
amb CULTURA
PRPIA
INCLUSIVA
cooperativa y de proximidad
cooperative and engaged
intensa y flexible
intense and flexble
inclusiva
an inclusive
amb CULTURA
PARTICIPATIVA
con cultura participativa
with a culture
and participation
201
03.
Les portes metropolitanes,
espais d'oportunitats
Las puertas metropolitanas, The metropolitan gateways,
espacios de oportunidades areas for opportunity
The airport
El aeropuerto
El aeropuerto de El Prat de
Llobregat gestiona 276.000
operaciones al ao. Esto significa 1 avin cada 2 minutos,
lo que representa un 25% del
flujo areo de Espaa y un
volumen de 35 M de pasajeros.
L'aeroport
L'aeroport del Prat de Llobregat gestiona
276.000 operacions lany. Aix significa 1
avi cada 2 minuts, la qual cosa representa
un 25% del flux aeri dEspanya i un volum
de 35 M de passatgers.
El port
La metrpolis de Barcelona
t el primer port dEuropa
en creuers, amb 2,6 M de
creueristes. Tamb s el primer
port dEspanya en facturaci.
Zona ZAL
La metrpolis de Barcelona
tiene el primer puerto de Europa
en nmero de cruceros, con 2,6 M
de cruceristas. Tambin es el primer
puerto de Espaa en facturacin.
The metropolis of Barcelona has
the number one port in Europe
in cruise ships, with 2.6 M cruise
passengers.It is also the port
with the highest revenue in Spain.
202
203
04.
Les possibilitats de les vores
de la metrpolis
Las posibilidades de
los bordes de la metrpolis
204
205
B. QESTIONS CLAU DE
L'URBANISME CONTEMPORANI:
IMPULSAR LA TRANSFORMACI
URBANSTICA I AMBIENTAL
A L'REA METROPOLITANA
Cuestiones clave del urbanismo
contemporneo: impulsar la transformacin urbanstica y ambiental
en el rea metropolitana
Key issues in contemporary
urban planning: promotion of
urban development and
environmental transformation
in the metropolitan area
206
01.
La ciutat metropolitana
necessita una mobilitat
ms sostenible
La ciudad metropolitana necesita
una movilidad ms sostenible
The metropolitan city needs more
sustainable mobility
207
Transformar la secci
per fer-la ms diversa
Transformar la seccin
para que sea ms diversa
Noves continutats
i connexions
per enfortir relacions
entre barris
208
BUS
VAO
209
Imaginari d'oportunitats
Imaginario de oportunidades
Gallery of opportunities
210
211
02.
Potenciar l'accs
al transport pblic
i incentivar
la intermodalitat
Potenciar el acceso al
transporte pblico e
incentivar la intermodalidad
Boost access to public
transport and
foster intermodality
transport pblic i intermodal / transporte pblico e intermodal / public and intermodal transport
212
213
03.
Racionalitzar
les xarxes perqu
el metabolisme
metropolit sigui
ms sostenible
Ordenaci
de les xarxes
Ordenacin de las redes
Planning of networks
214
215
04.
Augmentar la resilncia
del sistema metropolit
Aumentar la resiliencia
del sistema metropolitano
Increase the resilience
of the metropolitan system
216
217
05.
Aprofitar la innovaci
per fer ms confortable
i segura la vida de la
poblaci metropolitana
Aprovechar la innovacin
para hacer ms confortable
y segura la vida de la
poblacin metropolitana
218
219
C. ESTRATGIES
DINTERVENCI PER MILLORAR
LA METRPOLIS ACTUAL
Estrategias de intervencin
para mejorar la metrpolis actual
Intervention strategies to improve
the current metropolis
220
01.
Els buits d'activitat poden
esdevenir noves
centralitats econmiques
metropolitanes
Los vacos de actividad
pueden convertirse en
nuevas centralidades econmicas metropolitanas
221
222
223
Transformar
ms que crear
Transformar
ms que crear
Transform
before creating
Activar els
espais productius
existents
Nova activitat
productiva de centralitat
lligada a la mobilitat
Nueva actividad
productiva de centralidad
ligada a la movilidad
New, central
production activity
linked to mobility
225
02.
Intensificar
les trames urbanes
Trames residencials
i econmiques
entrellaades
Substituir
sustituir | replace
Hibridar
hibridar | hybridize
Intensificar
las tramas urbanas
Intensify
urban fabrics
Tramas
residenciales
y econmicas
entrelazadas
Interlink
residential
and economic
fabrics
Densificar
densificar | densify
226
Transformar
transformar | transform
227
03.
Posar en valor
el patrimoni metropolit
Posar en valor
el patrimoni metropolit
Showcase the
metropolitan heritage
228
229
04.
La irregularitat de la frontera
entre teixits i espais oberts
multiplica la superfcie de
contacte entre uns i altres i
genera infinites oportunitats
dintercanvi
230
La irregularidad de la
frontera entre tejidos y
espacios abiertos
multiplica la superficie
de contacto entre unos
y otros y genera infinitas
oportunidades de
intercambio
The irregularity of the
boundary between urban
fabrics and open spaces
increases the area in
which they are in contact
and creates numerous
opportunities for exchange
231
05.
Vincular els equipaments
i les trames urbanes:
mancomunar serveis entre
barris i entre municipis
232
233
D. ELS REPTES DE
LA CIUTAT
METROPOLITANA
01.
Els valors
del front litoral
Los valores
del frente litoral
The value
of the seafront
235
236
237
02.
Connectar i relacionar
els diferents espais
lliures per millorar
la matriu ecolgica
Conectar y relacionar los
diferentes espacios libres para
mejorar la matriz ecolgica
Connect and relate the
different open spaces to improve
the ecological matrix
238
239
03.
El verd podr
estructurar
la metrpolis
El verde podr
estructurar la metrpolis
The green space
could give structure
to the metropolis
240
241
04.
Continutat
dels grans eixos
metropolitans
242
243
05.
Les avingudes metropolitanes
poden esdevenir
elements de lligam urb
Fronts d'avingudes
amb carcter metropolit
Frentes de avenidas
con carcter metropolitano
Metropolitan avenue fronts
244
10
11
12
245
BARCELONA
ENTRE LES METRPOLIS.
L'URBANISME
DEL SEGLE XXI
BARCELONA ENTRE LAS METRPOLIS.
EL URBANISMO DEL SIGLO XXI
BARCELONA AMONG THE METROPOLISES.
URBAN PLANNING IN THE 21st CENTURY
246
247
248
JOAN BUSQUETS
estrategias ms ambiciosas a favor del beneficio comn, fomentar una mayor eficiencia
del transporte pblico o una mejor equidad
entre distritos o ciudades metropolitanas.
El establecimiento de formas de
colaboracin pblica-privada en la gestin
de la ciudad, especialmente para favorecer
la plurifuncionalidad y la vivienda asequible.
Se presta atencin a las posibilidades de
las sociedades parapblicas integrales, que
pueden combinar la vivienda cara con la econmica (p. ej.: Stadgenoot, msterdam).
La aparicin de nuevos centros vinculados a las nuevas formas de comunicacin,
que buscan optimizar la relacin entre los
distintos tipos y crear oportunidades comerciales y de despliegue inmobiliario.
El hecho de trabajar a varios niveles
con geometra variable para poder dar
respuesta adecuada a los distintos ritmos de
desarrollo y de transformacin, para evitar
un plan llano y bidimensional que d el
mismo tipo de definicin a todo el territorio.
La aparicin de una perspectiva ms
abierta y menos rgida, con un papel menor
del sector pblico, que despus de la Gran
Guerra y hasta hace treinta aos haba sido
el protagonista. Pareca que el sector pblico
controlaba totalmente el proyecto con resultados laterales que eran, y son en gran medida,
imprevisibles, como por ejemplo los impactos
urbansticos que est provocando el nuevo
puente de Copenhague, que van ms all de
la calidad del diseo de la infraestructura.
250
2. Development of planning
Growth continues to adopt different patterns, such as those entailing extension or
replacement, but they generally involve:
The tendency to increase densities
in specific sectors, linked to high capacity
public transport to make a more sustainable city.
La posada en s de nou sl continua sent un tema important en molts indrets com Singapur o Tquio, condici que
segurament s menys necessria en un context geogrfic
com el de Barcelona.
Daltra banda, es constaten algunes estratgies sectorials
com la de reforar el centre (downtown) per crear una ciutat competitiva, per tamb els subcentres de la perifria,
com en el cas de la City de Londres i els Docklands. Una
altra estratgia seria la tendncia a afavorir la transformaci
drees industrials obsoletes que, en gran part, es reciclen,
donen valor al lloc i creen nous districtes de creativitat,
com a Zuric o Amsterdam, on les preexistncies actuen
com un actiu. Finalment, conv citar aqu la millora tradicional dels barris existents amb petits parcs, xarxes de vianants i carrils bici que defineixen urban villages, pedestrian
circuits, etc.
252
J^[fh_eh_j_pWj_ede\ie\jjof[ie\
mobility: bicycles and pedestrian routes
in cities.
J^[fhecej_ede\bemehp[he[c_ision vehicles, with the public sector as an
example, and incentives for hybrid and/or
electric vehicles.
In the search for the qualitative city,
access to green spaces is maximized to
promote a better environment. With this
in mind, connections are defined between
parks, large squares and facilities, to
increase access for users; there is better
overlapping between green infrastructures,
nature and the city to connect different
areas (even including green roofs, among
other initiatives); and green is seen in
terms of a productive system and its importance in the economic activities created.
Issues of metropolitan metabolism
become crucial: the aim is to improve
networks and general services to create a
more efficient city. Lifestyles with a more
sustainable focus are encouraged, with
less energy consumption, produced in
more green ways through State policies,
although the pilot projects are carried
out in experimental new neighbourhoods, which prevents them from being
too autonomous or closed. As well as the
management of large networks and its
public oversight, it is also necessary to
focus on green buildings, with public and
institutional initiatives that can act as a
reference point.
Es creen condicions actualitzades per a la nova economia, que en gran mesura pot coexistir amb la ms tradicional adequadament actualitzada.
BWfh_eh_jpWY_Z[bij_fkijekiZ[ceX_b_jWj0X_Y_Yb[jW
i itineraris per a vianants a les ciutats.
BWfheceY_Z[l[^_Yb[iZ[c_ii_ediXW_n[iedkbb[i"
amb el sector pblic com a exemple, i incentius per als
vehicles hbrids i/o elctrics.
En la recerca de la ciutat qualitativa, es maximitza laccs
als espais verds per promoure un millor medi ambient.
Amb aquest objectiu, es defineixen connexions entre parcs,
grans places i equipaments per augmentar laccs dels
usuaris; simbriquen millor les infraestructures verdes, la
natura i la ciutat per connectar diferents espais (fins i tot
terrats verds, entre daltres); i sentn el verd, i la seva
importncia en les activitats econmiques indudes, com
un sistema productiu.
Les qestions relacionades amb el metabolisme metropolit esdevenen fonamentals: es busca la millora de les
xarxes i els serveis generals per fer una ciutat ms eficient.
Es fomenten formes de viure amb una orientaci ms
sostenible, amb menys consum denergia, produda de
manera ms verda a travs de poltiques dEstat, tot i que
els exemples pilot es fan en nous barris experimentals,
sempre evitant que siguin massa autnoms o tancats. A
ms de la gesti de les grans xarxes i el seu control pblic,
conv centrar-se tamb en els edificis verds, amb accions
pbliques i institucionals que poden ser un referent.
254
of planning
Within the transformation of the urban
planning culture of the twenty-first century,
we must understand the new role of planning and the types of related actions.
Planning today must deal with uncertainty;
it must simulate scenarios and present the
qualities of some of those scenarios. It is
therefore necessary to focus less on functions, and more on action.
Planning undoubtedly has deeper roots
in the channelling and definition of the
programme. Architecture and development
subsequently make the action become
more real, and the public sector accompanies and ensures the general focus of the
interventions.
Planning thereby becomes an important tool for helping the city to modulate
global pressures and mediate between
global and local forces, with the objectives
mentioned above: efficient infrastructures,
economic development, high quality of
public spaces and the environment, dynamism and the upgrading of networks and
services (utilities), an innovative cultural
and creative world, socially balanced
communities, an enhanced city and the
tradition of doing the job well.
In conclusion, focusing on the urban
transformation of cities enables us to
understand their role in achieving participation in the global competition, and not
falling by the wayside. In this respect, the
value of the leadership provided by the
mayors that govern them is important (e.g.
in New York, Chicago, Antwerp, Bordeaux,
Barcelona, etc.). The appropriate levels
of organization must be precisely defined
and e-governance prioritized. Planning is
an instrument capable of raising the citys
profile; as a result, it is positive if everyone
is aware of this, and feels part of the process for the formulation of planning for the
future of the city.
lexpansi indiscriminades. Cal tamb investigar i desenvolupar nous patrons de reutilitzaci de la ciutat tradicional,
les formes i els tipus daccs, els usos compatibles amb el
patrimoni, el nou paper del cotxe en aquestes rees, els
sistemes tous de mobilitat i la relaci entre natura i ciutat.
Laproximaci a la planificaci est condicionada per les
estructures de govern i les tradicions de la cultura poltica.
En aquest context, l'e-governance pren importncia per
millorar la transparncia i la participaci de la poblaci.
El planejament s un vehicle per establir i equilibrar prioritats. Afecta una gran constellaci dactors a lestil dun
consorci en un procs de tipus estratgic com a Nova
York, Los Angeles, Ontrio-Toronto o Chicago.
Lorientaci global posa molt mfasi en les comunicacions. Per exemple, sembla important lexpansi daeroports
que atreuen sectors i oficines estratgiques. Els aeroports,
de fet, tamb competeixen avui amb altres aeroports
propers, com ho fa el de Shenzhen amb el de Hong Kong.
La planificaci i la rezonificaci s un instrument per a lacci. Cal superar la zonificaci plana, ja que la ciutat es demostra multidimensional i evolutiva. Per aix hi ha algunes
pistes que cal estudiar: la idea de les funcions hbrides, que
superen la segregaci funcional i reserven la zonificaci per
a les funcions perilloses o que generen problemes de convivncia; els districtes especials com els BID (Business Improvement District; p. ex.: Bryant Park a Nova York), les estratgies dels TRD (Transfer of Rights of Development; p. ex.: High
Line a Nova York) o el Plano Director Municipal de Lisboa.
Tamb shan dexaminar les estratgies de bonus o incentius: augments en ledificabilitat per a certs propsits
dordre general com, per exemple, lhabitatge assequible
i la barreja dusos. Cal garantir que no siguin vies dexcepci, sin lligades amb resultats socialment responsables.
255
BERLIN
Combinaci de projectes
urbanstics de gran escala i de
menor dimensi que han
esdevingut referents per ser
emblemtics i donar resposta
a la ciutat
Combinacin de proyectos
urbansticos de gran escala
y menor dimensin que se han
convertido en referentes
por ser emblemticos y dar
respuesta a la ciudad
256
A combination of large-scale
and smaller urban projects
that have become benchmarks
because they are iconic and
provide a response to the city
La ciudad sufri las destrucciones de las guerras, pero tras la cada del
muro, en 1989, ha reconstituido su forma y estructura urbanas.
Los ejes del ro a levante y a poniente se han convertido en sectores
de recalificacin y desarrollo.
La reforma del ferrocarril ha sido clave para mejorar la centralidad
de los nuevos sectores en transformacin.
El desarrollo del nuevo aeropuerto permite pensar en la reutilizacin
de los antiguos, que ofrecen grandes oportunidades para el espacio
libre y la actividad innovadora.
La ciudad busca mantener el carcter interclasista y confortable de
su pasado.
The city suffered destruction during the war, but after the fall of the
Wall in 1989, it has re-established its urban form and structure.
The axes of the river to the east and west have become areas for
rezoning and redevelopment.
Railway reform is crucial in the improvement of the centrality of new
sectors that are being transformed.
The development of the new airport suggests that the old areas will
be reused, providing great opportunities for open space and innovative
activity.
The city is seeking to maintain the cross-class and comfortable
character of its past.
257
BOSTON
La ciutat ha passat
de la crisi del txtil
a ser un referent en
innovaci i recerca
La ciudad ha pasado
de la crisis del textil a ser
un referente en innovacin
e investigacin
The city has overcome the
crisis in the textile sector
and become a leader in
research and innovation
From an island to
a city with multiple
seafronts
258
259
KBENHAVN
260
Busca transformar los lugares abandonados del puerto y de la industria, reforzndolos con una lnea orbital que conecta los
sistemas radiales de los cinco dedos
SAN FRANCISCO
Ciutat capital, referncia duna
metrpolis centrada en la innovaci
Ciudad capital, referencia
de una metrpolis centrada
en la innovacin
El sistema de transport pblic BART va ser un experiment molt innovador per oferir alternatives a la mobilitat de lautombil com a modalitat dominant. Sestan
posant en prctica altres estratgies complementries per reduir la contaminaci del vehicle privat.
262
La ciudad se convierte en
el centro de un sistema
metropolitano, extendido
a lo largo de toda la baha,
que responde al motor de
la economa digital
263
SINGAPORE
A modern city-state
located on an island
that enables functional
diversity
264
SYDNEY
266
267
L'EXPOSICI
DHUB BCN
LA EXPOSICIN
DHUB BCN
268
THE EXHIBITION
DHUB BCN
269
Reportatge fotogrfic
Reportaje fotogrfico
Photo exhibition
Jordi Surroca
270
JOSEP BOHIGAS
271
272
273
Planta de continguts
Mquina metropolitana
Mquina metropolitana
Metropolitan machine
Nvol-Itineraris
Nube-Itinerarios
Cloud-Routes
Explicaci
dinmica
de la metrpolis
Explicacin
dinnima
de la metrpolis
Dynamic
explanation of
the metropolis
El metabolisme metropolit
El metabolismo metropolitano
The metropolitan metabolism
El paisatge de la metrpolis
o
El paisaje de la metrpolis
The landscape
of the metropolis
Els equipaments
de la metrpolis
Los equipamientos
de la metrpolis
Facilities
in the metropolis
La mobilitat metropoiitana
La movilidad metropoliana
The metropolitan mobility
rpolis
La forma metropolitana de
l'activitat econmica
La forma metropolitana
de la actividad econmica
The metropolitan form
of economic activity
274
275
276
277
278
279
280
281
282
283
ATLS
17.8
ATLS
02.5
2
1. Maqueta El suport territorial
Maqueta El soporte territorial
Territorial base model
2. Maquetes de cinc nusos
Maquetas de cinco nudos
Models of five junctions
3. Maqueta Metabolisme i xarxes urbanes
Maqueta Metabolismo y redes urbanas
Metabolism and urban networks model
284
285
ATLS
10.4
ATLS
13
286
287
288
289
290
291
292
293
294
295
296
297
298
299
300
301
302
303
304
305
306
307
308
309
310
311
312
313
Disseny i producci
Equip director
Equipo director
Management team
Ramon Torra (AMB)
Josep Maria Carreras (AMB)
Hctor Santcovsky (AMB)
Eduard Saurina (AMB)
Juan Carlos Montiel (BR)
Marc Montlle (BR)
Vicente Guallart (Aj. de Barcelona)
Sara Udina (Aj. de Barcelona)
Carles Crosas (UPC)
Xavier Roig
Comissari
Comisario
Curator
Joan Busquets
314
Coordinaci
Coordinacin
Coordination
Xavier Mario
(equip PDU-AMB)
Noem Martnez
(equip PDU-AMB)
Equip PDU-AMB
Equipo PDU-AMB
PDU-AMB team
Elena Castell
Mariona Figueras
Teresa Gmez-Fabra
Laia Molist
Llus Pretel
Judith Recio
Cristina Toms
M Teresa Barrera
Susagna Rovira
Collaboradors de continguts
Colaboradores de contenidos
Contents collaborators
David Moncus (BAU)
Juan O. Busquets (BAU)
Joaquim Romaguera (BAU)
Anabel Monte (BAU)
lvaro Clua (LUB-UPC)
Laia Alemany (LUB-UPC)
Anna Fabregat (LUB-UPC)
Marina Munar (LUB-UPC)
Pau del Campo (LUB-UPC)
Lara Navarro (IERMB)
Sergio Porcel (IERMB)
Rocio Trevio (CED)
Lorena Maristany (ETSAV)
Silvia Mas (ETSAV)
Marisol Jimnez (ETSAV)
Julio-Alan Latre (ETSAV)
Vctor Daz-Asensio (ETSAV)
Isabel Castieira (CCRS Arquitectes)
Glria Sabat (CCRS Arquitectes)
Arnau Camilo CCRS Arquitectes)
Rafael Gasull (CCRS Arquitectes)
Alberto Gonzalez de Miguel
(CCRS Arquitectes)
Jlia Corominas (CCRS Arquitectes)
Joan Enric Pastor (JornetLlopPastor)
Gabriel Jubete (JornetLlopPastor)
Anna Pastor (JornetLlopPastor)
Lorena Rius (JornetLlopPastor)
Josep Cullell (JornetLlopPastor)
Albert Mampel (JornetLlopPastor)
Ivn Snchez (Batlle i Roig)
Mario Suer (Batlle i Roig)
Joan Batlle (Batlle i Roig)
Cludia Amas (Batlle i Roig)
Marta Sanz (Batlle i Roig)
Ioanna Spanou (BR)
Jacob Cirera (BR)
Margherita Neri (BR)
Pablo Casals (BR)
Marc San Jos (AMB)
Isabel Doate (AMB)
Martin Gulln (AMB)
Joan Miquel Trullols (AMB)
Gil Llad (AMB)
Snia Roura (ERF)
Ramon Folch (ERF)
Comunicaci
Comunicacin
Communication
Departament
de Comunicaci de lAMB
Luchy Miquel
Amanda Mansachs
Mateo Grimalt
Marc Verbon
Marina Muoz
Pgina web
Pgina web
Web page
Marta Continente (AMB)
Txus Cruz (AMB)
Begoa Iurria (Percipi)
Tere Guix (Estudi Tere Guix)
Albert Ariza (Oesa)
Una producci de
Una produccin de
Produced by
Amb el patrocini de
Con el patrocinio de
Sponsored by
Entitats collaboradores
Entidades colaboradoras
Collaborating bodies
BR, Agncia
de Desenvolupament Urb
IERMB, Institut dEstudis
Regionals i Metropolitans
de Barcelona
AMB
Ajuntament de Badalona
Ajuntament de Badia del Valls
Ajuntament de Barber del Valls
Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Begues
Ajuntament de Castellbisbal
Ajuntament de Castelldefels
Ajuntament de Cerdanyola del Valls
Ajuntament de Cervell
Ajuntament de Corbera de Llobregat
Ajuntament de Cornell de Llobregat
Ajuntament dEsplugues de Llobregat
Ajuntament de Gav
Ajuntament de LHospitalet de Llobregat
Ajuntament de La Palma de Cervell
Ajuntament de Molins de Rei
Ajuntament de Montcada i Reixac
Ajuntament de Montgat
Ajuntament de Pallej
Ajuntament del Papiol
Ajuntament del Prat de Llobregat
Ajuntament de Ripollet
Ajuntament de Sant Adri de Bess
Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Ajuntament de Sant Climent de Llobregat
Ajuntament de Sant Cugat del Valls
Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Ajuntament de Sant Joan Desp
Ajuntament de Sant Just Desvern
Ajuntament de Sant Vicen dels Horts
Ajuntament de Santa Coloma de Cervell
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Ajuntament de Tiana
Ajuntament de Torrelles de Llobregat
Ajuntament de Viladecans
Noves produccions
Producci i muntatge
Produccin y montaje
Production and installation
Central de Projectes
Francesc Cardea
Laia Picas
Gemma Ferr
Ignasi Tapiolas
Nuevas producciones
New productions
Maquetes
Maquetas
Maquettes
MedioDesign
Taller de Maquetes
de lETSAV
JPAM Arquitectes
Naxo Farreras
Illuminaci
Iluminacin
Lighting
ComLed
Juan Emo
Alba Ros
Pilar Santamara
Vdeos
Vdeos
Video
Avalon Multimedia, S.L.
Minsk
Equip audiovisual
Gigafoto
Gigapixel
Jordi Surroca
Equipo audiovisual
Audiovisual team
Sono
Francesc Sabata
Joaquin Aguerre
Javier Santos
Traduccions
Traducciones
Translations
Glria Bohigas
Maite Lors
Keith Patrick
Prestadors
Prestadores
Lenders
MIT Media Lab,
Changing Places Group
IAAC | Fab Lab Barcelona
Aj. de Barcelona |
Ateneus de Fabricaci
Hangar
Superpedestrian
Urbiotica
315
Autors
Abel F., Adri Goula, Adri Pmies, Albert Bertran,
Aleix Bagu, Alejandra Alonso, Amador Ferrer,
Ana Muller, Anna Mara Alemany, Asher Ong,
Bernardo de Sola, Bernat Borrs, Brett Boardman,
Ethan Rohloff, Carles Garcia Ramis, Carlos Prez
de Rozas, Carme Snchez, Christopher Frederick
Jones, Davide Camesasca, Dimitry B., Duncan A
Smith, EIO Ramon, Enric Giralt Ortet, Enric Serra,
Ernest Costa, Eva Dav, Eva Serrats, FG+SG,
Francesc Puigcarb, Francesc Ribera, Francisco
Serrano, Francisco Urrutia, Francisco Villaescusa,
Gilbert Fastenaeken, Humberto Ribas, Ignasi
Prez Arnal, Jeroen Van Mieghem, Joan Busquets,
Joan Cabaces, Joan de Lomas Amargant, Joan
Snchez, Joaquin Arroyo, John Davies, JonaGarcia,
Jordi Bernad, Jordi Queralt, Jordi Surroca, Josep
Casanova, Josep Domnguez, Josep Gaspar i Serra,
Josep Maria Llop i Rigol, Josep Maria Sol Gras, Josep Soteras i Mauri, Julia Pea, Laia Alemany, Llus
Casals, Luis V. Bagn Nebot, Llus Brunet, Man
Espinosa, Manolo Laguillo, Manuel Ruisnchez,
Mara Jos Reyes, Marisabel, Markel Redondo, Mart Llorens, Merc Conesa, Mireia Plans, Montserrat
Bigas, Pedro Ferrando, Cecilia Palln, Pedro Kok,
Pedro Miguel Barriuso, Pere Gimnez, Pere Vivas,
Biel Puig, Ramon Torres, Ramon Vilalta, Robert
Pea, Ricard Pi, Rosa Feliu, Samule Aranda,
Silvana Pereira, Simn Garca, Stefano Buonamici,
Toni Martnez Gil.
Flickr: SantiMB, Albert Garcia, Andr Marques,
Angel Badal Trainspotter, Anthony Conti, Ard
Hesselink, Aroca_Antonio_Cainite62, barna_based,
Bevoabroad, biofriendly, Brkur Sigurbjrnsson, calafellvalo, Camilo Rueda Lpez, Carlos
Sancho, Chris Chan, Chriszwolle, CucombreLibre,
D-A-O, David Snchez, epSos.de, Eril Ll, Esther,
eterradasp, ferran, Francisco Hernndez, Francisco
Martins, Funesphoto, Hans Dinkelberg, Jaime Tello
Garca, JasonParis, Javier M. Javier Ortega Figueiral, Joan Campderrs-i-Canas, Joan Claudi, Joan
ggk, joaopms, Jordi Ferrer, Jordi Gomara i Prez,
Jordi Motll, Jordi Roy Gabarra, Jorge Franganillo,
jornal.cat, Jose Mesa, Josefine Granding Larsson,
Josep Maria Torra, Luis, M. Peinado, Manel Armengol, manuelfloresv, marimbajlamesa, Mathias,
Matthew Stinson, Mega Anorak, Merche Prez,
Michal Kwasniak, Miguel ngel Garca, Miquel C.,
Miquel Pellicer, N Rasmussen, Nria Marn, Ramiro
Snchez-Crespo, Ramon Llorensi, Ran Yaniv Hartstein, Ricard Gabarrs, Ricard Gil, Richard Walker,
Sebastian Arbelaez Fuentes, Teresa Grau Ros, Una
Ballena de seis ojos, vgm8383, VRoig, Wilson Hui,
Wojtek Gurak, Yosellobet.
Edita | Publisher
Direcci i continguts
Disseny i producci
Direccin y contenidos
Direction and contents
Diseo y produccin
Design and production
Consell de redacci
Consejo de redaccin
Editorial board
Disseny grfic
Diseo grfico
Graphic design
Rosa Llad - Salon de Th
Anna Subirs
Disseny logotip
Metrpolis Barcelona
Diseo logotipo
Logo design
Estudi Can
Marta Llins
Valeria Dubin
Maria Vergs
Reproducci digital
Reproduccin digital
Digital reproduction
Oriol Rigat
Impressi
Impresin
Printing
Arts Grfiques Orient, S. A.
Traduccions / correccions
Traducciones / correcciones
Translations / corrections
Catal, castellano
Glria Bohigas
English
t&s - Traduccions i tractament de la
documentaci
Disseny i programaci USB interactiu
Diseo y programacin USB interactivo
Design and programming interacrive USB
Avalon Multimedia, S.L.
317
Crdits V01
Crditos | Credits
Crditos | Credits
Imatges i fotografies de l'AMB
de les fotografies, els seus autors
Imgenes y fotografas del AMB
de las fotografas, sus autores
Images and photographies of the AMB
of the photographies, the authors
Aleix Bagu (pgines 115, 260).
Josep Cano (pgines 111, 112, 113, 115).
Josep Casanova (pgina 239).
Ernest Costa (pgines 111, 112, 113,
114, 115).
Ricard Font (pgina 113).
Ciro Frank (pgina 114).
Simn Garca (pgines 147, 148).
Adri Goula (pgines 111, 147, 148).
Lourdes Jansana (pgines 147, 148).
Rafael Lpez-Monn (pgines 111, 280).
Maria Jos Reyes (119, 238, 239, 240,
241, 242, 243).
Ramon Torres (pgines 111, 112, 115, 119).
Jordi Salinas (pgines 128, 129, 131, 124).
Isidre Santacreu (pgina 112).
Jordi Surroca (pgines 106, 107, 108,
109, 111, 113, 114, 115, 117, 118, 119, 150,
262).
Janusz Szpakowski (pgina 238).
Mari Luz Vidal (pgines 112, 113).
Aviotec CB (pgina 126).
David Puigmart i Carulla - Disseny
Projectes Cartogrfics (pgines 240,
264, 270, 276, 282, 308, 314).
Tavisa (pgines 112, 113, 125).
Telespacio Ibrica SLU (pgines 278,
298).
Carles Crosas (pgina 148, 274).
Eullia Gmez (pgines 56, 72, 76, 173,
174, 175).
Teresa Gmez-Fabra (pgines 172, 175,
316, 317, 318, 319).
Xavier Mario (pgines 241, 245).
Laia Molist (pgines 241, 243).
Josep Maria Sol (pgines 147, 148, 149,
152, 184, 185, 186, 187, 188, 189, 190, 191,
258, 266, 268, 284, 288, 300, 304, 312).
Equip PDU-AMB / Font original: Bing
Maps - 2015 Blom, 2015 Nokia,
2015 Microsoft Corporation (pgines
156, 157) / Font original: Google Earth
- 2015 Digital Globe, 2015 Institut
Cartogrfic de Catalunya (pgines 189,
190) / Font original: Google Street View
- 2015 Google (pgina 156) / Font
318
319