Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Aymar
Pintures
L
diferentes, muchas de las cuales pueden resultar
igualmente válidas. Sin embargo, considero que una
síntesis comprensiva de la obra de Carme Aymar y
Cortina debería tener en cuenta dos constantes: su
'art de la pintura permet, sens dubte, una necesidad de expresarse vitalmente por medio de la
aproximació des de concepcions i perspectives pintura, así como la fidelidad al propio camino
diferents, moltes de les quals poden resultar artístico emprendido. En efecto, la pintura de Carme
igualment vàlides. No obstant això, considero que Aymar se rige fundamentalmente por emociones, y
una síntesi comprensiva de l'obra de Carme Aymar su obra refleja este movimiento circular, que
i Cortina hauria de tenir en compte dues constants: acostumbra a comenzar por un estímulo exterior
la seva necessitat d'expressar-se vitalment per mitjà -casi siempre la luz y el color-, al que sigue una
de la pintura, i també la fidelitat al propi camí sensibilización interior, para acabar, finalmente, por
artístic emprès. En efecte, la pintura de Carme fijarse en algo exterior y palpable, es decir, en la
Aymar es regeix fonamentalment per emocions, i la superficie del lienzo. Desde sus inicios, la pintora ya
seva obra reflecteix aquest moviment circular, que sentía el atractivo de lo naturalmente vivo, mientras
acostuma a començar per un estímul exterior -quasi que percibía los cuadros académicos como obras de
sempre la llum i el color- al qual segueix una
sensibilització interior de l'artista, per acabar,
finalment, per fixar-se en quelcom exterior i
tangible, és a dir, la superfície de la tela. Des dels
inicis, la pintora ja sentia l'atractiu del que és
naturalment viu, mentre que precebia els quadres
8
Els dibuixos dels anys setanta manifesten una gran energia intuïtiva i un
extremat expressionisme passional, més propis de la seva època de
joventut. Dibuixos ràpids, quasi d'un sol traç, d'un vigor dinàmic
sorprenent, transformen el cos de la model en un conjunt de volums
continus i harmoniosos. I tal vegada aquí resideixi la força del dibuix: la
bellesa del cos humà sorgeix, quasi inesperadament, gràcies al ritme de les
línies i dels ombrejos, gràcies a un ritme juganer que es diverteix amb les
formes corporals en un joc lliure i creatiu.
Los dibujos de los años setenta manifiestan una gran energía intuitiva y un
extremado expresionismo pasional, más propios de su época de juventud.
Dibujos rápidos, casi de un solo trazo, de un vigor dinámico sorprendente,
transforman el cuerpo de la modelo en un conjunto de volúmenes
continuos y armoniosos. Y quizás aquí resida la fuerza del dibujo: la
belleza del cuerpo humano surge, casi inesperadamente, gracias al ritmo
de las líneas y de los sombreados, gracias a un ritmo juguetón que se
divierte con las formas corporales en un juego libre y creativo.
19
32
33
38
39
44
45
56
57
64
Una platja i uns turons pintats amb colors matisats i poc brillants -grocs,
verds, blaus i ocres- a part de revelar un elaborat procés de creació, ens
recorden que cada quadre té la seva llei i el seu món propis: és l'oli que
ens contempla i espera de nosaltres que ens acomodem al seu llenguatge
peculiar. El paisatge crea un ambient especial gràcies a la multitud de
matisos que es combinen entre si, formant un conjunt integrat. La pintura
no es presenta de manera nítida i clara, sinó indirectament, com si un vel
transparent cobrís tot l'oli, unificant la platja, els turons i el cel, i
allunyant-los, al mateix temps, dels ulls de l'espectador. En aquest
paisatge distanciat de Menorca pot endevinar-s'hi una certa nostalgia,
aquell sentiment dolç que intenta evocar i fixar per mitjà dels colors una
emoció viscuda en el passat.
Una playa y unas colinas, pintadas con colores matizados y poco brillantes
-amarillos, verdes, azules y ocres-, aparte de revelar un elaborado proceso
de creación, nos recuerdan que cada cuadro tiene su ley y su mundo
propios: es el óleo el que nos contempla y espera de nosotros que nos
acomodemos a su lenguaje peculiar. El paisaje crea un ambiente especial
gracias a la multitud de matices que se combinan entre sí, formando un
conjunto integrado. La pintura no se presenta de manera nítida y limpia,
sino indirectamente, como si un velo transparente cubriese toda la tela,
unificando la playa, las colinas y el cielo, y alejándolos, al mismo tiempo,
de los ojos del espectador. En este paisaje distanciado de Menorca puede
adivinarse una cierta nostalgia, aquel sentimiento dulce que intenta evocar
y fijar por medio de los colores una emoción vivida en el pasado.
65
66
67
72
La boirina s'enlaira lentament enmig d'un cel encapotat de colors ocres; als
seus peus una franja de terra, dèbilment insinuada, invita la mirada a
continuar aquest lent moviment ascendent. Una estampa comuna de l'illa de
Sylt, on ràfegues de vent, la pluja i les ennuvolades bromes són part del seu
paisatge habitual, el paisatge propi de les costes del Mar del Nord, que tan
profundament va impressionar Emil Nolde, el pintor expressionista
Alemany. Els núvols i la pluja, la neu, el vent, la calor del sol, fins les
bondats astrals i divines semblen provenir sempre de les altures, de dalt a
baix. Per què aferrar-se a aquesta constant dualitat entre cel i terra, dalt i
baix, fins i tot, bo i dolent? Les boires lluminoses i tot el cel tempestuós del
quadre semblen emanar i ascendir precisament de baix, de la terra: la bellesa
es troba a totes parts, és essencialment unitària, només depèn de com mirem
el que tenim davant dels nostres ulls, ja sigui damunt o davall de nosaltres.