DOSSIER ELS MUSICS Orquestres i cobles a Figueres DURANT LES DARRERES DECADES DEL SEGLE XIX I LA PRIMERA MEITAT DEL XX, FIGUERES ERA UNA CIUTAT MOLT VIVA, AMB BALLS I SARDANES CADA CAP DE SETMANA Roser Bech Padrosa -rexr Els canvis politics, socials i culeurals de T'Europa de finals del Vuit-cents van por- tar també un perfode de transformacié enambitde la miisicaielsballs. Aquese Nou Régim que s’anava definint, basat nel progrés ila modemitat, era palés en ‘un Emporda obertd'on van sorgir figu- resiblustres del m6n musical, com Pep ‘Ventura (Alcalé la Real, 1817-Figueres, 1875), del qual el 2017 se celebrara el bicentenari del naixement. Aquestmt- sici compositor va revolucionar el mén de Ia sardana perque, entre d’altes, va substituir el contrapas, la sardana curta, Ta contradansa i el minuet per les sar- danes llargues, el xotis, el rigodon i el vals destinats a tothom, obrers també, { tocats i ballats als salons de ball ia les places de pobles i ciutats a Figueres ha- bitualmenta la plaga de PAjuntament ia la Rambla, A mésa més, va renovar els instruments de la cobla, anteriorment cconstituida per tres mtisics que tocaven, el flabiol i tambori, la tarota ila corna- ‘musa, anomenada cobla de tres quar- tans. Encara avui dia queda Vexpressi6 amb referencies musicals «cal tres quar= tans» per designar un lloc de desordre. (Més endavant, gracies a la reforma de Pep Ventura, lacoblade tres quartans va evolucionar cap a la cobla de sardanes actual amb sis, set...i fins a onze mii- sits que tocaven: el flabiol i tamborf, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, el trombé, dos fiscoms el contrabaix. En aquesta nova formacié en Pep Ventura hi va suprimir la comamusa i hi va in- troduir la tenora-daqui que se'lcone= guéscom en Pep de la Tenora.A mijan segle XIX la societat empordanesa i la sardana, indeslligables, esdevingueren simbol de Pesperit republic’ i liberal Arran d'aquestes noves inquictuds, va néixer el 1856 el Casino Menestral Figuerenc, lligat a una ideologia repu- blicana i magona, que amb el temps s'aniria erigint com Ventitat privada a nivell cultural més rellevant de la ciutat (abans de la guerra tenia més de 1.500 socis!). Durant any, menysa Festiu que cera tancat, al Casino es feien tres balls alhora, en tes pistes diférents: uma baix ala sala um alre a dalt,a la sala Atenea, i Tltim al caf’. Més tard, el 1862, va néixer la Societat Coral Erato, inspirada en les noves propostes musicals d’An- selm Clavé, Aquesta entitattambé promocionava els balls populars, a Festiu celebratsala placa Triangular, ialtresesdeveniments cultural. El 1914 es va fundar "Orfe6 Germa- nor Empordanesa fruitde interés peral cant coral. Abans de la guerra 5 va crear I'Escola de Mitsica del El grup Maun Fany 1965 / PRc 1s seus Dinamies, ‘Casino encara que no reprengué T'acti- ‘vita fins cap a any 1956, llavors com a filial del conservatori de miisicadel Gran “Teatre del Liceu de Barcelona idirigids per la professora Camil-la Lloret. El 21 abril de 1917 nasqué la Socierat Con- certs, la primera associacié que agrupava celsamants de la mtisicai que va portara la ciutat grans artistes procedents de tot Europa, Davantla necessitat de coordi- nari potenciar les sardanes a la ciutat, el 1927 esva crear el Foment de la Sardana Pep Ventura, que va veure aturades les seves activitats durant la guerra, repre~ sesa la década dels seixanta ‘Unseguitde cobles i orquestres nas- queren, es desferen ies reinventaren 2 finals del XIX i durant les tres primeres Bcadles del segle XXa la capital alte pordanesa. A la cobla de Figueres, po- pularment coneguda com la cobla d’ex: Llandrich, nom del fundador, Joan Llan= drich ~sogre de Pep Ventura-, aquest hi toc’ durant alguns anys, Entre 1850 1 1860 es va crear la popular orquestra en Pep Ventura vinculada a la Socie~ tat Coral Erato, primer dirigida pel ma- tei Pep Ventura ial 1875, després de la mort d'aquest, shi posa al capdavant el seu fill, en Benet Ventura, moment ex el qual adopt’ el nom de cobla Antigs Pep, ipopularmentanomenada Els Peps. Sota aquest nom la cobla es mantingwé tunida, tot i els sotraes de la guerra que ho va trasbalsar tot, fins al 1953, quam es dissolgué, i alguns dels seus mnisicsformaren el conjunt Panama, que to- cava els diumengesala Sala Erato, Paral- lelament, va néixer una altra formaci6 amb un nom semblanta Fanterior-, la cobla Pep Ventura creada pels germans Aiguabella Vany 1932. Aquesta cobla a inici dels anys cinquanta va passat aser Yorquestra Rio. Vany 1973, després de Ja unié de Vantiga onquestra Rio i La Principal de Figueres, fundada als anys ‘renta, nasqué!' Orquestra Figueres que vvaactuar finsa finals dels anys vuitanta. ‘Amés amés, una filerada Porquestres de misica de ball amb noms amb cert aire caribeny,algunes de les qualsja hem anomenat, amenitzaren molts balls de epoca: Vorquestrina Moyambos, la cobla-orquestra Mendoza que més tard sfanomenaria orquestra Ritmos. Dvaltres coma cobla-orquestra Filarmdnica, la cobla de Erato, ila cobla LEmporda- nnesa combinaven les sardanes i la m sica de ball abans de Pesclat de la guerra Després de la guerra sobretot, les sales de ball de la cintat eren plenes de gom a gom cada diumenge i durant les fes- tes assenyalades (Carnaval, les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, Santa Crew i Cap d’Any). Les tres generacions de les families, vies i avis, mares i pares i né- tes inéts, omplien les pistes de ball iles cadires dels voltants. Els joves ballaven, aritme de foxtrot, vals i pasdoble men- tre la mainada jugavai corria per la pista que lliscava després d’haver-hi fregat el sabonet i els més grans observaven en detall tot el que passava ila feien peta Lallistade noms de compositorsde sardanes i mtsics figuerencs daquells, anys és ben larga: Enric Sans, Antoni {A dalt, a cobla Antiga Pep, e1 1950.A sota, orquestra-cobla Costa Brava, el 1956, a la sala Edison de Flgueres PROCEDENCL Jumea, Francesc Basil, Agapit Torrent, Jaume Cristan, Florenci Mauné... La ciutatha homenatjatalgunesd’aquestes figures sardanistes,idaltresde la comarca comarques veines, dedicant-los noms de carvers, com el carrer Pep Ventura al centre de la ciutat, perd especialmentes troben condensatsal barride I Escample: carter Agapit Torrent, carrer Ramon Ba- sil, carrer del Compositor Serra, carrer Juli Garreta, carrer Viceng Bou. Jaume Cristau Brunet (Figueres, 1940). Compositor de sardanes i ins- trumentista de contrabaix, ha viscut «sempre de la miisicai per ala mtisicay. Entre moltes tasques, va ser el director de Vorquestra Caravana de Torroella de Montgef (1971-1975), va fundar i diri- gir la cobla-orquestra Miramar (1975 a 1995), va ser professor de IEscola de Miisica del Casino (1978-1995), i des gue est jubilat es troba en la maxima esplendor compositva: «Ara any com- ppone unes 50 sardanes. Si Schubert va fer $00 canons, jo puc fer 450 sardanes», diu amb soma. Esti orgullés i content quan en un aplee sona una sardana del seu repertori, perd «els msics no les toquen regularment perqué les troben massa dificils. Soc molt contrapuntista, jo». Mentre 'entrevistem ens fa escol- tardes de ’ordinadorla darrera sardana que esti component. En acabar, firma: «Mragrada que les partitures ficin olor de romani, que siguin camperoles.» Agapit Torrent Batlle (Figueres,1923- 1991). Carinetst, sevofonis, violinist, cantant i compositor de sardanes, es va dedicar tota la vida professionalment a Ia miisica. Al llarg de la seva trajectOria vva formar part d’orquestres i conjunts diferents: vacomencarala comarca amb rAntiga Pep, Vorquestra Mendoza i la Ritmos i, més tard, va seguir ala Selva tana, Porquestra Llufs Rovira de Barce- Jona, Forquestra belga Eddie de Latte, la auperes 14> 47DOSSIER ELS MUSICS ‘Tropicana, Latin Combo, Latin Quartet i La Principal de la Bisbal, de la qual fou director més de setze anys. Par- em amb la seva dona, la Lluisa Pa- drosa (1928), quue només de travessar elllindar de la porta ens ensenya una fotografia ben grossa en blanc inegre de l'Agapit amb el violf, «Es una foto- grafia preciosa feta poc abans de mori, aTany 1991, La vaig penjar en aquest pany de paret de Fentrada perque aixt sempre que entro i surto, a través del reflex del mirall, el veig i em fa com- panyiay, enyora la Lluisa, Ens acompa- nya també a lestudi mantingut intacte oon es tancava l’Agapit per compondre i tocar. Explica que, de fet, wen Gapito hi havia gent que el cridava aixt- era intisic de jazz, la seva passi6, oti que a ‘més amés, quan va ser al capdavant de La Principal de la Bisbal fent arranja- ‘ments i dirigint-la va comengar a com- pondre sardanes», Amb un total de 22, sardanes composes, la primera de les quals & La plaga de Banyoles ila darrera, i inica que no va sentir mai interpretat, El puig del Ram. aLa gent es pensa que fer sardanes és com fer xurros, afirma 1a Liuisa valorant la feina del mtsic i ‘compositor. Es nota que la Lluisa admi- tava el seu marit per com s'emociona quan en parla, Malgrat tot, la faceta de TAgapit Torrent com a miisic de con- _junts de ball és la més popular i inter- nacional ja que durant les gires va tenir Toportunitatde tocara Espanya, Suissa, Ittlia, Holanda, Luxemburg, Bélgica — oon va viure alguns anys-, Colmbia i Egipte. Les inguietuds musicals les va saber transmetre molt bé al seu fll, en Jordi Torrent Padrosa, que ha tocat la bbateria jel trombs de pistons. la cobla La Luisa Padrosa, vidua d’Agapi seu fil Jord també masic amb la Miramar (1975-1985) iamb els Montgrins (des de1985 i fins fa poc que s’ha jubilae) Florenci Mauné Marimont (Figueres, 1925-1995). Fill del mésici compo sitor empordanés Carles Mauné Alay (Vilamacolum, 1899-Figueres, 1985), també va ser compositor de sardanes i mitisic, Xerrem de la trajectoria musi- cal d’ambdés amb la seva fillainéta, la ‘Montserrat Mauné, que des del febrer passat és presidenta del Foment de la Sardana de Figueres. «Des de ben petit, el pare va assstr a classes de mésica al Casino Menestral, primer illavors amb el mestre Blanch a Castell6 d’Empi- ries on anava cada dia amb bicicleta». ‘Va comengar ben jove, amb només setze anys, a tocar amb Vorquestrina Moyambos creada entre els estudiants deI'Institut Ramon Muntaner, després amb T'Antiga Pep quatre o cine anys i ‘més endavant, Pany 1952, salt com a director a la cobla-orquestra Caravana de Torroella de Montgri (1952-1956). EL 1956 va cofizndar Vorquestra Costa La Camil-la Lloret, de Figueres Erika Sema srext La Camirta Lloret havia nascut el 1903 a la capital altempor- ‘danesa on també mori el 1998, amb 94 anys d’edat. Filla Gnica d'Agusti Lloret, d’Arenys de Mar, flautista, professor ifundador de ta coral del Casino Germanor Empordanesa, id’Aurora Al- tafulla Gelats, de la poblacié de Tordera, ja de ben petita mos- tra els seus dots naturals per la masica. Va ser instrumentista una cobla amb només vuit anys. La seva familia es trasliada a viure a la Bisbal d’Emporda on va contactar amb el llavors violinista de masica classica Xavier Cugat, amb qui actuaren Junts en nombroses ocasions. En Cugat aviat decid fer les ‘ameriques on arribaria a ser el gran misic de temes latins, perd la jove Camil-la no es va decidir a acompanyar-lo, fet del ‘qual més endavant es penediria, segons havia comentat als {intims. Tot seguit, passa a acompanyar a la familia Torta per actuacions a teatres, cafés concerts, balnearis de la peninsula Franca, nerd després torna a instal-lar-se a Figueres on, per ‘uanyar-se la vida, impartia llicons de piano a domicili a no- 48 > acnenes 14 ies de casa hona,a la vegada que el 1925 forma lorquestra de Erato. E1 1930 es casa amb el perruquer Pierre Gironell Pier- nau, que de jove,a la décata dels vint, va marxar sol a Paris aaprentire lofici de perruquer només de senyores, fet insdlit enel seu context social, La Camila forma part de diversos grups musicals com Vorquestrina del cinema mut de la Sala Edison, del grup de jazz The King Jazz i de Orquestra Mendoza -amb els mestres Enric Sans i Josep Cervera-, entre daltres, Acabada la guerra fou acusada de pertanyera un partit d'esquerres, ja que li tro- baren a casa una cob-leccié d'insignies de diferents partts i, ‘consegiientment, va ser jutjada en un consell de guerra amb declaracions de testimonis falsos. La senyoreta Camil-la va obtenir fa filial del Conservat del Licewi,en temps del president Guasch, avi del televisiu Toni Soler, establi "any 1956 Escola de Miisica del Casino Menes- tral on passarem uns tres mil alumnes per les seves classesBrava de Palafrugell de la qual també era el director (1956-1964). «Recordo de petita que cada diumenge hi havia ball ala seu del Casino al carrer Ample o bé al local de I'Erato, a la placa Trian- gular, La meva via, la meva mare i jo ens quedivem soles a casa perqué tant avi com el pare erena tocar», comenta la Montserrat. Amb entrada del boom dels conjunts, el 1965 Florenci Mauné vva crear juntament amb quatre miisics més el conjunt Mauné i els seus Din’- mics que va publicar el disc Tenora66. Florenci Mauné va ser el primer din- corporar la tenora en un grup de rock. La seva activitat com a compositor de sardanes va ser prematura, amb dino anys va compondre la sardana Nostra dansa, a la qual seguirien després: El bullici de Santa Creu, El salt de la rina, El 10 de gener, Com tu la volis, El jguet dels avis, Isabel, Laplee de Fiqueres, Amb el cor valent... Florenci Mauné com el sett pare Carles Mauné van ser de la gene- raci6 de miisies que combinava aquest ofici, que malauradament no els perme- tia viure'n plenament, amb un altre del sremi d'artesans. En concret, els Mauné ren espardenyers amb negoci propi al carrer Lasauca de Figueres. A finals del XIX i durant la primera meitat del XX cera forga habitual que alguns menestrals (abaters, pelleters,sastres, cadirers..), amb un horari forga flexible, compagi- nessin aquesta feina amb la de miisic. Carles Varela Marimont (Figueres, 11941). Saxofonista i professor de miisica, era fill del també miisic Miquel Varela Burch (1907-1977). Totiqueambelseu pare va aprendre les primeres notes de saxofon, «quan em va agafar la dériadel saxofon al 1957 me'n vaiganar a Barce- Iona estudiar-lov,aclareix. De fet, t6e1 titol de professor de miisica i’especia- litzaci6 en saxofon. Va formar part del conjunt Ritmos, on el seu pare també tocava, del conjunt Bravo de Torroella de Montgri, de la cobla-orquestra Ve- racruz, de la cobla-orqnestra Caravana de Torroella de Montgri, entre d’altres. Recordant els lloguers’ ~les contracta- cions iactuacions~ en punts ben diver sos de la geografia catalanaassegura que «eenfem molta trempera, que diem els. tisics, Va fer set anys de professor a Escola de Miisica del Casino persubs- tituirel seu pare que estavaemmalaltint. Explica que «la temporada musical no segueix els anys naturals sind que co- ‘menga sempre per Pasqua, després de Phivern fluixa nivell de Hoguers, fins a finals de febrer pel Carnaval. Tant en Carles com el seu pare van compaginar Pofici de misici lade joie rellotgerfins fa poc temps tenien lajo- ieria-rellotgeria Varela al capdamunt del carrer Peralada-. Al 1992 «com aquell «quedeixa de furmar, vaigplegarde mtisic després de més de quaranta anys. Des aquell dia no he tornat a agafar mai més cap instrument», sentencia Finalment ia tll de curiosa anécdota ica, al llibre [’Abans. Figueres:re= ull grific 1875-1967 &'Enric Pujol iJordi ‘explica que Forigen de Vexpressi6 armisics i vera, tot a terray, referent a tama cosa que cau o que se’n vaen ort, ‘ve d'un dia a principi de segle XX que la tarima de laplacade Ajuntamenton es collocava la cobla va caure 4 al liarg de fa trentena d’anys que s‘hi estigué, amb un alumne destacat i predilecte i fins i tot, virtués, ner sobre de la resta, ‘que va ser el pianista Josep Maria Surrell, pel qual sentia una gran estima, combinat amb el fet que ella no havia tingut fills. ‘També cal destacar la formacié que va donar a bons musics ‘que han format part de les millors orquestres del pais (Josep Quer, Pere Cortada, Toni Gadea, Narcis Roura...) aixi com els coneguts Goncal Comellas i Carles Coll i d'un volum impor- La Camitia Lloret ha estat un referent ala capital empordanesa per a una gran generaci6 de misies / POCEDENCIA: Erika Sema, ‘tant de mainatla, amb poca aficié musical que, més aviat, so- brevivien entre crits, cdstigs i falta general de paciéncia.A tall exemple, la Margarida Mas, deixebla seva i coblega de clas- ses de qui guarda molt hon record i agraiments, ens explica com iniciava el curs endema de comencar les vacances es- colars destiu, és a dir, de jul, de tal manera que tots els pobres alumnes que s’afegien al setembre, solien tenir algun problema per seguir les licons, i la Margarida havia arribat a agafar-los d'amagat i fer-los algunes classes de reforg per tal de porler,a empentes i rodolons, continuar-les amb la Camilla. Dirigt !'Orfe6 Infantil Germanor Empordanesa del Casino ilfesbart, a banda de miisica iel grup de majorettes,aixi com {a primera cobla infantil de Figueres. El 1977 passa a crear Escola de Musica de la ciutat ala seu de la Fundaci6 Clerch ‘olau on crearia la cobla Els Vailets. Li atorgaren la Fu- lla de Figuera de Plata el 1981. Tots els que passarem per les ‘eves classes dificilment podrem oblidar el seu caracter fort icontundent, que actualment dirfem amb claredat antipeda- sgdgic. Es definia a si mateixa com una mestra que ‘construia imiisics’i una ‘treballadora de la misica’ fe. auperes 14> 49