Tecnoadiccions

Gua per a les families

Staff

Mar 2015
DIRECCI CIENTFICA
Aquesta guia s una versi
revisada i actualitzada per
la Fundacin Alia2 de la
guia realitzada el 2014
pel Centre de Seguretat a
Internet Protgeles.
Fundacin Alia2 s centre
INHOPE a Espanya i entitat
amb estatus consultiu en el
Consell Econmic i Social
de les Nacions Unides,
ECOSOC
COORDINACI
TCNICA
FUNDACIN MAPFRE
Alicia Rodrguez Daz
scar Picazo Ruiz

GRUPO SIENA
Jos M de Moya
Estrella Martnez
Elena Casero

DEPSITO LEGAL:
M-3250-2014

Introducci

Situaci de partida

Smptomes destacats

3.1
3.2
3.3
3.4

L's
L'abs/s inadequat
L'addici
Com es pot identificar el problema:
quan ens hem de preocupar

7
7
8
9

Recomanacions si sorgeix el problema

10

Prevenci: una bona salut digital

13

Seguretat: situacions conflictives i consells

d'actuaci

15

4 | INTRODUCCI

1. INTRODUCCI
Comencem a prendre conscincia sobre les conseqncies que pot
tenir l's abusiu i les denominades "tecnoaddiccions".
Ning no posa en dubte els incomptables

maneig quotidi de les TIC, la qual cosa no

avantatges que la incorporaci de les

suposa habitualment coneixements sobre

TIC (tecnologies de la informaci i de la

seguretat, privadesa, legislaci aplicable o s

comunicaci) ha suposat en el dia a dia de

responsable daquestes eines.

les persones. mbits com la comunicaci,

el lleure, la feina, etc., shan vist clarament
modificats per ls de les TIC, que shan
arribat a convertir en un mitj insubstituble
per dur a terme gran part de les nostres
activitats diries.
Ara b, no tots fem servir les TIC de la mateixa
manera ni amb la mateixa facilitat. Se sol dir
que els menors dedat sn nadius digitals,
pel fet que estan acostumats a utilitzar aquestes

En els darrers anys, hem pogut comprovar

que laccs autodidacte dels menors a les
TIC ha crescut al mateix ritme que ho han fet
els problemes relacionats amb la prdua de
privadesa i dintimitat. De la mateixa manera,
comencem a prendre conscincia sobre les
conseqncies que pot tenir ls abusiu i les
denominades tecnoaddiccions.
La FUNDACIN MAPFRE desenvolupa
aquesta GUIA per dotar les famlies deines

tecnologies des de ben petits i, per aix,

i de recursos tils que els permetin donar

nhan normalitzat ls. No obstant aix, els

resposta al desenvolupament de possibles

coneixements dels infants i dels adolescents,

conductes addictives en relaci amb Internet,

en general, sn relatius a la usabilitat i al

els dispositius mbils i/o les videoconsoles.

SITUACI DE PARTIDA | 5

2. SITUACI DE PARTIDA
El Centre de Seguretat a Internet Protgeles

lallament i al descuit de lesrelacions

va participar en el projecte dinvestigaci

socials, de les activitats acad miques i de

europeu

(www.eunetadb.

les activitats recreatives, aix com de la salut

eu) per a la realitzaci dun estudi amb

EU-NET-ADB

i la higiene personal. Daltra banda, aquest

13.300 adolescents de 14 a 17

tipus de conducta semmarca en un altre

anys. Entre els resultats obtinguts, criden

patr ms ampli que es denomina Conducta

latenci els que posen de manifest que

o Comportament Disfuncional a Internet

Espanya, juntament amb Romania, es troba

(CDI), que inclou tamb aquells subjectes

al capdavant dels pasos europeus amb

que estan en risc de desenvolupar CAI.

un major desenvolupament de conductes

addictives a Internet. Espanya s, a ms,
el pas amb el percentatge ms gran de
joves en risc de desenvolupar conductes

Per una altra banda, la Fundacin Alia2

el passat 2014, va realitzar una enquesta en
qu van participar un total de mil adolescents

addictives a Internet (21,3%).

dentre 14 i 17 anys de la Comunitat de

Si b en pgines posteriors ampliarem

i Lle. En aquesta enquesta, un 70% va

aquesta

reconixer que no tenia cap control dhorari

definici,

en

Madrid, la Comunitat Valenciana i Castella

aquest

sentn com a Conducta Addictiva

a

Internet

(CAI)

un

patr

de

comportament caracteritzat per

la prdua de control sobre ls
dInternet. Aquesta conducta
duupotencialment a

estudi

en ls de lordinador i dels
dispositius mbils. Alhora,
el 71% va admetre que
es connecta de nit,
amb la qual cosa
perd hores de son.

El 21% dels adolescents espanyols

de 14 a 17 anys reprodueixen
caracterstiques prpies duna
conducta addictiva

6 | SITUACI DE PARTIDA

PROBLEMES PSICOLOGICS:

Prop del 30% dels adolescents espanyols dentre 14 i 17 anys afirmen utilitzar Internet fins al
punt de descuidar altres activitats.
Entre el 24% i el 30% dels adolescents europeus amb Conductes Disfuncionals a Internet
presenten problemes de competncies i habilitats socials per relacionar-se,
problemes psicolgics (ansietat, depressi), problemes datenci o conductes agressives.

XARXES SOCIALS:

El 23,7% dels adolescents europeus

que passen ms de 2 hores al dia a
les xarxes socials presenten Conductes
Disfuncionals a Internet, davant de noms
el 8,1% en aquells que hi passen menys de
2 hores diries.
Els adolescents espanyols sn el principal
grup ds diari de xarxes socials a Europa.
El 39,2% dels qui passen ms de 2 hores
al dia a les xarxes socials presenten
Conductes Disfuncionals a Internet.
VIDEOJOCS:

Utilitzar les xarxes socials durant ms de

2 hores al dia est directament relacionat

Els adolescents espanyols sn els qui

amb el desenvolupament de Conductes

menys Conductes Disfuncionals a Internet

Disfuncionals a Internet.

desenvolupen com a conseqncia de

ls de videojocs. El 7,1% dels menors
espanyols que utilitzen videojocs presenten
abs (5,7%) o addicci (1,4%).
Jugar ms de 2,6 hores al dia est
associat amb el desenvolupament de
Conductes Disfuncionals a Internet, tant si
es tracta de jocs de videoconsola com de
jocs en lnia.

SMPTOMES DESTACATS | 7

3. SMPTOMES DESTACATS
Al marge dels debats oberts sobre el tipus de denominaci que sha dutilitzar per identificar
aquest tipus de problemes, el que s que constatem s laugment progressiu de menors dedat
amb problemes relacionats amb els desordres daddici cap a les TIC (Tecnologies de la
Informaci i de la Comunicaci).
Si b els usos que desenvolupem sn molt diversos, podem establir tres grans categories en
funci del tipus de relaci que cada persona estableix amb les TIC. Aquesta divisi ens ajuda a
diferenciar entre ls adequat i inadequat, aix com les seves possibles conseqncies negatives.
Aquestes categories sn: s, abs i addicci.
3.1. S:

Quan parlem ds, ens referim a un tipus

de relaci amb la tecnologia en la qual
ni la quantitat de temps, ni la freqncia,
ni la manera com sutilitza donen lloc a
conseqncies negatives per a lusuari. Un
informtic que treballa 8 hores davant de
la pantalla de lordinador, per exemple, o
el menor que cada dia desprs de fer els

3.2. ABS/S INADEQUAT:

deures de lescola es connecta a Internet per

comunicar-se amb els seus amics, poden estar

Entenem per abs / s inadequat aquella

fent-ne un s sense conseqncies negatives.

forma de relaci amb les tecnologies en la

qual, ja sigui per la quantitat de temps, per
la freqncia o pel tipus ds, comencen a
manifestar-se conseqncies negatives per a
lusuari i el seu entorn.
Ls de lordinador connectat a Internet durant
3-4 hores podria no ser considerat excessiu o
nociu, per si la freqncia s diria o genera
complicacions en els estudis o en les relacions
socials cara a cara, aleshores s molt probable
que ens trobem davant duna situaci dabs.

8 | SMPTOMES DESTACATS

3.3. ADICCI:

Avui dia sabem que qualsevol conducta que pugui generar plaer en la persona que la realitza
(anar de compres, treballar, colleccionar objectes) s susceptible de convertir-se en addictiva.
Aquestes conductes, que es poden presentar en un primer moment com a activitats quotidianes,
es van convertint progressivament en problemtiques per a la persona que comena a
desenvolupar-hi una addicci.
La conducta addictiva a Internet es caracteritza, com qualsevol altra addici, per laparici de
tres smptomes principals:
Tolerncia: necessitat daugmentar el

Dependncia: quan la persona necessita

temps que la persona dedica a la utilitzaci

augmentar progressivament el temps ds

de la tecnologia (ordinador, videoconsola,

de la tecnologia (tolerncia) i, a ms, se

telfon mbil, televisor) per obtenir-

sent malament si no ho pot fer (abstinncia).

ne el mateix efecte. La satisfacci que en

genera ls va disminuint progressivament,
la qual cosa provoca que lusuari tendeixi
a utilitzar la tecnologia durant ms temps,
per aconseguir un nivell adequat de
satisfacci.
Abstinncia: sensaci desagradable que
experimenta la persona quan no pot fer s
de la tecnologia. Per aquest motiu, tendeix
a utilitzar-la cada cop ms i de forma
compulsiva, per alleujar el malestar que li
genera no poder-ho fer.

Prdua de control i dependncia:

en aquest cas, el menor utilitza les TIC per
evitar el malestar que li produeix no fer-ho;
s a dir, no es connecta per passar una bona
estona jugant a un videojoc o per contestar
un amic que li ha escrit alguna cosa en
una xarxa social. Realment, es connecta
perqu si no ho fes se sentiria malament. Per
aquest motiu, tendir a connectar-se amb
ms freqncia i de manera compulsiva i,
si no pot, experimentar un malestar fsic i
psicolgic (sndrome dabstinncia).
Interferncia en la vida diria:
tots els experts assenyalen com una de
les principals caracterstiques el grau
dinterferncia amb la vida diria. El
problema sorgeix quan comencen a
supeditarse les activitats diries al fet destar
connectat.

SMPTOMES DESTACATS | 9

3.4. COM ES POT IDENTIFICAR EL

PROBLEMA: QUAN ENS HEM DE
PREOCUPAR

En la majoria docasions, i encara que als

Passa molta estona pensant

pares els pugui preocupar ls que els seus

quan es podr tornar a connectar.

fills fan de les TIC, no ens trobem realment

davant dun trastorn addictiu. Per tal que ls
de les TIC esdevingui una addicci, cal tot un
procs. Identificar-ne els primers senyals s
fonamental:
Cada cop necessita estar connectat
durant ms estona per sentir-se satisfet.
Se sent deprimit, nervis o enfadat, i
noms salleuja quan es connecta a Internet.

en

No aconsegueix controlar el temps

o la freqncia amb qu es connecta.
Ha deixat de banda activitats o
obligacions per estar connectato.
Prefereix les relacions ciberntiques
a les relacions personals.
Menteix en relaci amb el temps la
freqncia amb qu es connecta.

Si considerem que el nostre fill presenta molts

daquests smptomes, el principal obstacle
amb el qual ens trobarem s la negativa
del

problema

per

part

seva. s

possible que busqui excuses per minimitzar el

problema, emparant-se amb freqncia en la
finalitat de la connexi: fer els deures, quedar
Per identificar una addicci

amb els amics, entretenir-se en el temps

s necessari interpretar-ne

lliure Ara b, ens hem de mostrar ferms en

correctament els primers indicis

la nostra idea dajudar-lo amb el problema

que hem observat.

10 | RECOMANACIONS SI SORGEIX EL PROBLEMA

4. RECOMANACIONS SI SORGEIX EL
PROBLEMA
I ARA, QU FEM?

Si el menor mant un s inadequat i/o abusiu

fomentant la prctica daltres activitats i

de les TIC durant un perode significatiu de

observant que compleixin tamb amb les

temps, es pot dir que ja ha instaurat aquest

seves obligacions. Daltra banda, no hem

hbit i, per tant, lha de desaprendre. No

doblidar que som un exemple a seguir

es tracta de prohibir-li que utilitzi les TIC,

per als nostres fills. s difcil inculcar-los

sin que aprengui a utilitzar-les de manera

hbits saludables en ls de les TIC si no

controlada i segura, substituint els hbits

els observen en nosaltres.

inadequats per altres de ms positius, que li

permetin aprofitar totes les oportunitats que
li ofereix la tecnologia.
Com a pares, s fonamental establir normes

Per ltim, si creiem que hem perdut el

control de la situaci, o hem identificat
el problema massa tard, s quan hem de
contactar amb un especialista.

i lmits clars perqu els nostres fills utilitzin

les TIC de manera adequada, i evitar
que puguin dedicar-hi tot el temps lliure,

s fonamental establir normes

i lmits clars perqu els
nostres fills utilitzin les TIC de
manera adequada

RECOMANACIONS SI SORGEIX EL PROBLEMA | 11

Si hem perdut el control de la

situaci, o hem identificat el problema
massa tard, hem de contactar amb un
especialista

Abstinncia

duna

aplicaci

en

particular. Ha de deixar de fer servir

laplicaci que generi ms problemes a
Desprs de lavaluaci per part dun psicleg
especialitzat, la tcnica consisteix a trencar els

ladolescent. (Per exemple, determinats

xats, jocs en lnia).

hbits de connexi del menor. Per posar en

Fixar fites. Per evitar les recaigudes, es

funcionament aquesta nova rutina, el psicleg

pot elaborar un horari realista que permeti

Young (1999) proposa:

a ladolescent gestionar el temps i tenir una

Trencar
moments

el

seu
ds

costum

en

dInternet.

els
Per

millor sensaci de control.

Utilitzar

targetes

recordatries.

exemple: si es connecta tan bon punt

Demanar-li que faci una llista dels

arriba de lescola, es recomana que bereni

5 problemes principals que li causa

primer. Es tracta daprendre a posposar i a

laddicci a Internet i una altra amb els

adaptar-se a un horari nou.

principals beneficis de no estar connectat

Interruptors externs. Utilitzar coses

o dabstenir-se duna aplicaci.

que hagi de fer o llocs on hagi danar

Educar en ls dInternet com a

com a senyals que li indiquin que ha de

font dinformaci i de formaci, no

desconnectar (fer servir rellotges o alarmes).

noms com una eina desbarjo.

12 | RECOMANACIONS SI SORGEIX EL PROBLEMA

Desenvolupar

un

inventari

positivament sempre que demani ajuda

personal. Ha danotar les coses que

per a qualsevol problema que tingui

ha deixat de fer com a conseqncia de

relacionat amb Internet.

ls abusiu dInternet i classificar-les en:

molt important, important, no gaire

Entendre ls excessiu dInternet

com una forma de reaccionar

important i examinar-les.

davant dun malestar psicolgic.

Informar-se sobre les eines i els

Plantejar les raons per les quals centra

recursos de prevenci. Per exemple:

el seu temps doci i de relaci a Internet.

s de programes de control parental, filtres

Mantenir una actitud descolta activa

de contingut i altres per limitar el temps de

davant del seu allament.

connexi i laccs a continguts perjudicials.

Terpia

familiar.

important

Entrar en un grup de suport:

comprovar si la relaci familiar tamb sha

Treballar-ho amb persones que viuen

deteriorat. Daquesta manera, seduca

situacions similars pot ser molt til.

la famlia en conjunt, i es disminueix el

Parlar dInternet amb ladolescent.

Contrastar els avantatges i els inconvenients
de ls que sen fa, sense fer valoracions
negatives sobre ls que els adolescents

sentiment de culpa de ladolescent pel seu

comportament, promovent lanlisi dels
problemes des de lorigen i fomentant la
collaboraci.

fan dInternet. s important reforar-lo

ON ES POT ACUDIR?
Si, al cap dun temps dobservaci, sospitem que
el nostre fill t problemes amb ls de les TIC, el
millor s acudir a un expert.
Fundacin Alia2 posa a disposici de les
famlies una Lnia dAjuda de Tecnoaddiccions i
daltres problemes derivats de ls incorrecte de
les TIC, en qu un equip de psiclegs experts
en educaci ofereix atenci personalitzada i
confidencial.
Poden contactar-hi a travs de
mitjanant Alia2 Helpline 688
per correu electrnic escrivint
info@alia2.org
o
trucant
91 277 77 19.

WhatsApp
925 422,
a ladrea
al
telfon

91 277 77 19
688 925 422

www.alia2.org

PREVENCI: UNA BONA SALUT DIGITAL| 13

5. PREVENCI: UNA BONA SALUT

DIGITAL
Una de les millors pautes de prevenci i de

Eviti que facin servir lordinador,

protecci davant dels riscos s la informaci.

el mbil, la tauleta o els videojocs

Les persones que coneixen els riscos que

com una manera domplir temps

poden suposar els seus comportaments solen

mort. Ajudils a planificar el temps lliure.

actuar de manera ms cautelosa.

important

que

els

ms

Per desenvolupar una bona salut digital i per

petits utilitzin les TIC en un lloc

prevenir una possible addicci a les TIC, aix

comunitari de casa, aix evitem que

com altres problemes associats, s important

sallin a lhabitaci. En especial, cap al

tenir en compte una srie de recomanacions:

vespre. s necessari retirar les eines per

Limiti el temps que els seus fills

dediquen a les TIC: estableixi llocs,
moments i temps per utilitzar-les.
No permeti que les TIC suposin
una barrera entre vost i els seus

evitar-ne ls en hores de son.

Procuri que realitzin les activitats que
impliquen les TIC sempre amb la condici
que hagin complert prviament
amb les seves responsabilitats.

fills. Intenti estar tan al dia com sigui

possible de les eines que utilitzen.
Procuri que utilitzin les TIC amb
un objectiu especfic, i no per passar
lestona.
Ls de les TIC ha destar subjecte
a unes normes ds al mxim de
consensuades. Posar-les per escrit pot
ser una bona idea.
Ls de les TIC ha de ser supervisat.
En funci de ledat del seu fill, aquesta
supervisi ser ms o menys intensa.
Recomanem que la supervisi sigui totalment
presencial almenys fins als 12 anys dedat.

Estar al dia pel que fa a les

eines que utilitzen els nostres
fills s fonamental per poderlos orientar

14 | PREVENCI: UNA BONA SALUT DIGITAL

Comparteixi amb els seus fills

Utilitzi sistemes de control parental

temps en ls de les TI. Navegui

per evitar laccs a pgines web no

amb ells i jugui de tant en tant als seus

recomanables per a menors, aix com el

jocs preferits. Aix facilitar i millorar la

contacte amb desconeguts. Aix sha de

comunicaci en lentorn familiar.

fer almenys durant els primers anys ds

Expliqui als fills el risc de posarse en contacte amb desconeguts.

Faci comparacions amb la vida real,

de les TIC.
No oblidi que vost s un exemple
a seguir.

conscienciant-los sobre els riscos a qu

sexposen tant dins com fora de la xarxa.
Ensenyi als fills a protegir la seva
privadesa. Expliquils qu sn les dades
de carcter personal (que inclouen les
fotos) i els riscos que comporta compartirles amb desconeguts.

Navegui amb ells i jugui de tant

en tant als seus jocs preferits.
Aix facilitar la comunicaci en
famlia"

SEGURETAT: SITUACIONS CONFLICTIVES I CONSELLS D'ACTUACI | 15

6. SEGURETAT: SITUACIONS
CONFLICTIVES I CONSELLS
D'ACTUACI
Quan els nostres fills naveguen per Internet, es
poden veure involucrats en diverses situacions
conflictives, algunes de les quals poden suposar
conseqncies greus. s important informar-se
per prevenir-les i saber com cal actuar en cas
que sarribin a produir.

tracta

duna

Robatori de contrasenyes i suplantaci de

la identitat dun company.
QU HEM DE FER ELS PARES SI EL
NOSTRE FILL PATEIX CIBERBULLYING?

CIBERBULLYING:
Es

Difondre fotos per menysprear laltra persona

1. Assegurar-nos que el correu no sigui una

agressi

psicolgica,

sostinguda i repetida en el temps, perpetrada

per un o diversos individus contra altres,
mitjanant ls de les noves tecnologies. Sol
consistir en el segent:
Enviar missatges amenaadors, coaccionar
o difondre rumors a travs de sistemes de
missatgeria instantnia
Penjar a Internet informaci que perjudiqui
la reputaci de laltra persona.

broma de mal gust dalgun conegut:

demanar-li que retiri les fotos o els
comentaris. Si els missatges continuen,
guardar-los com a prova de lassetjament.
2. Contactar amb el centre educatiu per
informar de la situaci i perqu activin
el

protocol

dassetjament

escolar

ciberbullying.
3. Contactar amb el web o amb la xarxa
social perqu: bloquegi usuaris i/o cancelli
les fotos o els comentaris.

16 | SEGURETAT: SITUACIONS CONFLICTIVES I CONSELLS D'ACTUACI

4. Acudir a la Lnia dAjuda sobre

ciberbullying: www.internetsinacoso.com
i demanar orientaci als psiclegs i als
advocats que tenen. Aquests professionals
el podran orientar durant tot el procs de
manera confidencial i gratuta.
5. Hem de transmetre als nostres fills la
importncia de:
No contestar a correus amenaadors o
insultants.
Tractar a tothom amb respecte.
Ser molt curosos amb la informaci que
publiquem daltres persones.
CIBERGROOMING:
s el conjunt daccions que duu a terme
un adult sobre un menor, amb un objectiu
marcadament sexual, mitjanant les noves
tecnologies. Lobjectiu final pot ser des de
lobtenci dimatges del menor en situacions
pornogrfiques fins a la possibilitat destablir
contacte fsic amb el menor per consumar
labs.
QU HEM DE FER ELS PARES
SI EL NOSTRE FILL PATEIX
CIBERGROOMING?
1. Hem dadvertir els nostres fills sobre els
riscos dexpressar sentiments a desconeguts,
ja que els assetjadors solen utilitzar aquesta
porta dentrada per guanyar-se la
confiana del menor.
2. Animar-los a rebutjar missatges de tipus
sexual o pornogrfic

3. Quan publiquin o envin una fotografia,

shan dassegurar que no tingui cap
connotaci sexual.
4. No han dacceptar en cap xarxa social

persones que no coneguin realment.

5. Si es produeix una situaci dassetjament s
fonamental que guardin totes les proves que
puguin i que NO cedeixin al xantatge.
6. Interposar denncia penal davant de les
Forces i Cossos de Seguretat de lEstat:
Policia o Gurdia Civil, o al Jutjat de
Gurdia corresponent.

SEGURETAT: SITUACIONS CONFLICTIVES I CONSELLS D'ACTUACI | 17

SEXTING:

El

sexting

Cossos de Seguretat de lEstat: Policia

s

lenviament

dimatges

(fotografies i/o vdeos) de contingut sexual,

o Gurdia Civil, o al Jutjat de Gurdia

corresponent.

creades pel mateix remitent, mitjanant les

4. Informar els responsables del centre

noves tecnologies (telfons mbils, etc.). Els

educatiu perqu estiguin atents davant

principals riscos que comporta sn:

de possibles problemes de ciberbullying

Vulneraci del dret a la intimitat.

5. Contactar

Ciberbullying.

amb

els

professionals

de

lorganitzaci de protecci del menor a

Internet.

Grooming.
Distribuci de pornografia infantil.
QU HEM DE FER ELS PARES SI
EL NOSTRE FILL HA PRACTICAT
SEXTING?

PREVENIR

s necessari transmetre als menors la nostra

prpia experincia a la vida. Mostrar-los
que els amics que tenim ara, i les persones
en qui ms confiem, no sn les mateixes que

1. Contactar amb els administradors de les

xarxes socials o del web per sollicitar el
bloqueig de la informaci i la cancellaci
de les imatges.

Protecci de Dades.
la

fa deu anys o que tenem quan rem petits.

Els amics canvien, i les parelles tamb.
Tamb s important ensenyar-los a dir NO.
Dues persones poden ser amigues, o fins i
tot parella, sense haver dacceptar tot el que

2. Denunciar-ho a lAgncia Espanyola de

3. Valorar

derivats.

possibilitat

demana laltra persona. El fet que alg que

estimem ens demani una foto sense roba, no
vol dir que ens lhgim de fer i enviar-lhi. El

dinterposar

denncia penal davant de les Forces i

ms normal s dir NO a alguna cosa que no

volem, i que no ens conv.

18 | SEGURETAT: SITUACIONS CONFLICTIVES I CONSELLS D'ACTUACI

PRIVACITAT A LES XARXES SOCIALS

Laccs massiu dels menors a les xarxes socials

comporta en ocasions una disminuci de la

tracta de menors amb edats inferiors a 14

anys, cal lautoritzaci dels pares.
Per

tal

devitar

problemes

de

seva intimitat i privadesa. La gran quantitat de

suplantaci didentitat, shan dutilitzar

dades personals i de fotos que ells mateixos

CONTRASENYES complicades i secretes.

publiquen pot posar-los en risc, per la qual

cosa s necessari sensibilitzar-los sobre la

Sha de tenir cura amb la WEBCAM: tenir-

necessitat de protegir la seva intimitat.

la tapada quan no sutilitzi i encendre-la

S IMPORTANT:

cara.

Aconsellar-los que facilitin el menor nombre

de dades personals.
Advertir-los que tinguin cura amb les

noms amb persones que coneguin cara a

Utilitzar

sempre

el

nivell

mxim

de

PRIVADESA a les xarxes socials i acceptar

noms les persones que coneguin realment.

FOTOGRAFIES que comparteixen, ja

Ser curosos tamb amb les coses que

que contenen molta informaci que els pot

diuen. Els textos i les imatges que pengen

posar en risc. A ms, les fotos poden ser

conformen la seva identitat digital.

copiades, manipulades i distribudes durant

anys per la xarxa.
Respecte a les imatges dels altres, sels ha

Evitar clics denllaos sospitosos o URL curts,

ja que podrien redirigir-nos a pgines amb
continguts maliciosos.

de recordar que la Llei de protecci de

dades estableix multes econmiques per
fer servir informaci o imatges daltres
persones sense el seu consentiment.
Per penjar o per publicar un foto, sha de
demanar perms a la gent que hi surt. Si es

Davant de qualsevol situaci conflictiva,

recomanem tamb acudir a la lnia dajuda
WhatsApp Alia2 Helpline 688 925 422 i
info@alia2.org i demanar orientaci als
psiclegs, pedagogs i experts en educaci.