1

Qu ens diuen les estrelles?

Aquesta unitat tracta els continguts dastronomia i de geologia previstos en el currculum de la matria. Al mateix
temps, comena a desenvolupar aspectes transversals com
el concepte de cincia i els seus mtodes, i la distinci
entre cincia i pseudocincia.

LUNIVERS I LA TERRA
La conversa entre dos adolescents que observen les
estrelles des dun bosc serveix per introduir la unitat didctica, els seus continguts i els seus objectius; per fomentar
en els alumnes la reflexi sobre les seves prpies idees;
per escoltar idees alternatives dels companys, i per facilitar
aix laprenentatge posterior. Tamb hauria de permetre
que el professorat conegus les idees prvies del seu
alumnat. Per tant, el professorat no ha de pretendre que
els alumnes responguin aqu correctament cap de les
preguntes.

Qu en saps?

4 Es poden esmentar les dificultats del model ptolemaic per explicar el moviment dels planetes, amb trajectries aparentment errtiques, i per explicar les estacions de lany. Tamb es pot comentar que sha comprovat
que les estrelles no sn fixes ni estan totes a la mateixa distncia les unes de les altres, i que els satllits de
Jpiter, Saturn i els altres planetes giren al voltant daquests astres i no de la Terra. Per, sobretot, cal fer referncia al fet que el model heliocntric explica de manera molt ms acurada i fcil les trajectries observades
de tots els astres i que tamb possibilita prediccions molt ms precises i fiables.
4 La Terra s un planeta que gira al voltant del Sol. El sistema solar es troba als afores de la Via Lctia, una
galxia entre els milers de milions de galxies que hi ha a lUnivers.
4 Les teories cientfiques sn els nostres millors models terics per explicar la realitat. Canvien o sn substitudes
per altres teories quan aquests canvis permeten explicar millor les observacions i fer prediccions ms acurades.
4 s justament al contrari. El canvi en les teories cientfiques s el que permet que la cincia millori, corregeixi
els propis errors i expliqui la realitat de manera cada vegada millor.
4 LUnivers no s immutable. Els cometes i els meteorits es fan visibles en determinats moments i poden arribar
a caure damunt la superfcie de la Terra. Les estrelles de la Via Lctia van girant lentament al voltant de la
galxia i canvien la seva posici aparent al llarg de la histria. Una altra evidncia s que lUnivers sexpandeix contnuament.
4 LUnivers es va originar amb una gran explosi (el Big Bang) fa uns 14.000 milions danys. Les principals evidncies del Big Bang sn el desplaament al roig de la llum de les galxies llunyanes i la radiaci csmica de
fons, un residu del Big Bang.
4 s possible, perqu la superfcie de la Terra canvia amb el temps. Lexplicaci de tot plegat la proporciona la
teoria de la tectnica de plaques.
4 Lastrologia s una pseudocincia, i els horscops no sn fiables. En lastrologia falla el fonament teric, que
no ha canviat en dos mil anys, no ha incorporat cap dels nous coneixements en astronomia i no t cap explicaci compatible amb la fsica sobre la pretesa influncia dels planetes i les constellacions en la vida humana. A ms, les prediccions astrolgiques sn contradictries i poc precises, i no han pogut superar cap investigaci ben plantejada.

5
Lespcie humana a lUnivers

1
Recursos
Els recursos que sofereixen a continuaci sn bastant generals i es
poden utilitzar al llarg de tota la unitat.
Google Earth
Podem descarregar gratutament la versi lliure del programa Google
Earth al nostre ordinador (http://earth.google.com/intl/es). A la Terra,
permet observar les dorsals oceniques i altres lmits entre les plaques. Al cel, les constellacions i milions destrelles i de galxies.
Bibliografia

SAGAN, Carl. Cosmos. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007.

Documental

Nostra nau, una mirada diria als astres (2003).

El Departament dEnsenyament va enviar a tots els centres
densenyament pblics de Catalunya un CD amb els episodis
del programa de televisi diari que es va emetre al Canal 33.
Web del programa: http://www.nostranau.net:80/web.htm.
Webs

NASA
http://www.nasa.gov

Instituto de Astrofsica de Canarias

http://www.iac.es

Un atles de lUnivers
http://www.atlasoftheuniverse.com/catala/
s una veritable meravella.

Heavens Above
http://heavens-above.com
Inclou mapes estellars de qualsevol lloc, dia i hora.

6
Lespcie humana a lUnivers

LUNIVERS I LA TERRA

Explorem el sistema solar

Aquesta doble pgina fa una breu descripci del sistema
solar i de les principals fites en lexploraci espacial, i
posa un exemple de com es desenvolupa la cincia: quins
criteris sutilitzen per descartar un model teric i adoptarne un altre.

Activitats
El descobriment de nous planetoides

Per poder comprovar millor el moviment relatiu dEris,

podeu projectar les tres imatges que reprodueix el llibre,
augmentades i per separat, des de lexplorador del
Windows o posant-les en pgines diferents duna exposici feta, per exemple, amb el Power Point (trobareu les
imatges al CD). Tamb podeu fer servir lanimaci que hi
ha a http://es.wikipedia.org/wiki/(136199)_Eris.
1. 1 hora = 3.600 segons;
13,5 hores 3 3.600 segons = 48.600 segons;
300.000 km/segon 3 48.600 segons = 14.580.000.000 km =
= 14.580 milions de quilmetres.
2. El descobriment dEris va provocar un intens debat entre
els astrnoms. Com que Eris s ms gran que Plut, si
Plut es considerava un planeta, Eris tamb hauria de
ser-ho i, per tant, hi hauria dhaver deu planetes al sistema solar i no nou. Si Eris no es considerava un planeta,

Plut tampoc, i aleshores hi hauria vuit planetes. I si Plut i Eris no es consideraven planetes, qu eren? Aquest
debat no va finalitzar fins que la Uni Astronmica
Internacional, el 24 dagost del 2006, va acordar una
nova definici de planeta que deixava fora tant Plut
com Eris i que, per tant, es limitava a incloure Mercuri,
Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept. Eris,
Plut i Ceres (el ms gran dels asteroides) van ser inclosos en una nova categoria, la de planeta nan. Com que
aquest astre havia originat tantes discussions i discrdies
entre els astrnoms, la Uni Astronmica Internacional,
en votaci quasi unnime, va decidir donar-li definitivament aquest nom, substituint el de Xena, que s tal com
lhavien batejat inicialment els seus descobridors (en
honor a la srie de televisi del mateix nom).
3. Alguns arguments a favor de la idea que aquesta despesa s intil:
El nostre planeta t ara necessitats molt ms urgents
que lexploraci de lespai. Entre aquestes necessitats hi ha leradicaci de la pobresa i de la fam, o el
problema mediambiental generat pel canvi climtic.
Alguns arguments a favor de la idea que aquesta
despesa s pertinent:
lexploraci espacial pot permetre lexpansi del
nostre espai habitable i la creaci de colnies en
altres astres;
pot donar accs a nous recursos dinters econmic;
pot provocar nous descobriments cientfics, dimportncia imprevisible;
pot ajudar a entendre millor el nostre entorn, i a evitar alguna catstrofe (com limpacte dun gran meteorit) que posi en perill la nostra supervivncia.

7
Lespcie humana a lUnivers

1
Una explosi de galxies
Aquestes dues pgines parlen de la nostra galxia, la Via
Lctia, i del descobriment que lUnivers cont moltes altres
galxies i que sest expandint.

Activitats
El cmul del Gall Dindi

1. No ho s. Com que el cmul s a 180 milions danys llum

de nosaltres, la llum que ens mostra ha tardat 180 milions
danys a arribar fins a la Terra. Per tant, ara veiem el
cmul del Gall Dindi tal com era fa 180 milions danys.
2. Perqu tot lUnivers sest expandint, com a conseqncia del Big Bang o gran explosi que va originar
lUnivers.
3. Velocitat = distncia 3 H0 = 180.000.000 anys llum 3
3 0,0000215 km per segon i any llum.
Velocitat = 3.870 km/s.
Hi ha una manera alternativa dobtenir aproximadament
el mateix resultat: utilitzant el grfic de la pgina 17 del
llibre, que relaciona la distncia de les galxies amb la
velocitat a qu sallunyen.

8
Lespcie humana a lUnivers

4. Clcul del temps que tardaria a arribar a Prxima

Centauri:
Prxima Centauri s a 40 milions de milions de quilmetres o 4 anys llum (pgina 14 del llibre).
40.000.000.000.000 km / 3.000 km/s = 13.333.333.333 s =
= 3.700.000 hores = 154.321 dies = 423 anys.
Clcul alternatiu: la nau viatja a 1/100 part de la
velocitat de la llum. Per tant, si la llum tarda uns 4 anys,
la nau tardaria aproximadament 400 anys.
Clcul del temps que tardaria a travessar la Via Lctia:
Dimetre de la Via Lctia: 100.000 anys llum (pgina 16
del llibre).
Aplicant un raonament similar a lanterior, si la nau s
100 vegades ms lenta que la llum, tardaria 10 milions
danys.
Clcul del temps que tardaria a arribar al cmul del
Gall Dindi:
Distncia al cmul del Gall Dindi: 180 milions danys
llum (inici de lactivitat).
Primer nivell de resposta: 100 vegades ms temps
que la llum, per tant 18.000 milions danys.
Resposta correcta: la nau no arribaria mai al cmul
del Gall Dindi perqu aquest cmul actualment sest
allunyant de nosaltres ms rpidament que la velocitat
a qu viatja la nau, i aquesta velocitat de separaci
encara augmentar en el futur. Per tant, la nau cada
vegada estaria ms lluny del cmul (tot i que hi estaria
molt ms a prop que la Terra).

LUNIVERS I LA TERRA

Les pgines 18 i 19 fan una descripci de la composici

de les estrelles, de les reaccions que genera la seva
energia, de la vida de les estrelles i dalguns fenmens
que hi estan associats, com ara les estrelles gegants vermelles, les nanes blanques, les supernoves, les estrelles
de neutrons i els forats negres.

Activitats
Som pols destrelles?

1. El Sol obt la seva energia mitjanant reaccions de fusi

nuclear, bsicament fusionant toms dhidrogen i produint heli.
2. Desprs de comenar a brillar com a estrella, el Sol ha
estat fusionant hidrogen en heli durant uns 5.000 milions
danys i s previsible que continu fent-ho durant uns
altres 5.000 milions danys. Passat aquest temps, el Sol
esgotar lhidrogen i comenar a fusionar heli, tot fabricant oxigen i carboni, i augmentar de volum, fins a

convertir-se en una estrella gegant vermella. Quan esgoti lheli, el Sol comenar a contraures i a refredarse, per convertir-se finalment en una estrella nana blanca. Per tant, les fases serien:
Estrella normal.
Estrella gegant vermella.
Estrella nana blanca.
3. El Sol no passar per aquestes fases fins daqu uns
5.000 milions danys. Aix s tant de temps que, si els
descendents de la nostra espcie encara sobreviuen,
gaireb segur que hauran colonitzat altres sistemes
estellars i podran, almenys en part, escapar del final
violent del sistema solar.
4. El Sol, per si mateix, no pot convertir-se en un forat
negre perqu no t prou massa per fer-ho. Noms acaben convertides en estrelles de neutrons o en forats
negres les estrelles que sn ms de nou vegades ms
grans que el Sol.
5. Lhidrogen s lelement inicial de lUnivers, format poc
desprs del Big Bang. El carboni i loxigen es formen
en les gegants vermelles, les estrelles que estan esgotant el seu combustible. El ferro es forma en una estrella molt gran. Per tant, el ferro, lhidrogen i loxigen que
formen part dels ssers vius van ser formats per estrelles anteriors al Sol, les quals van expulsar aquests elements en finalitzar el seu cicle.
6. Molts dels toms que formen el nostre cos (doxigen,
de carboni, de ferro, etc.) han format part anteriorment
destrelles. Per tant, en aquest sentit, la frase s certa.

9
Lespcie humana a lUnivers

1
Qu s lastrologia?
En aquest apartat sargumenta per qu lastronomia s
una cincia i, en canvi, lastrologia s una pseudocincia.

Activitats
Sn fiables, els horscops?

1. Les prediccions, en alguns signes, sn incompatibles.

Els casos ms clars sn ries, Lle i Balana.
2. Es tracta de prediccions generals, en el sentit que es
podrien aplicar a moltes situacions diferents. Per exemple: Hi ha tensions afectives al teu voltant que podrien
no tenir-te a tu com a focus, per que tinvolucren dalguna manera. Gaireb tothom es troba quasi tots els
dies en situacions que podrien ajustar-se a la predicci
esmentada.
3. Els fonaments sn la situaci de diferents astres (la
Lluna, Mart, el Sol, etc.) en una posici determinada, vis-

10
Lespcie humana a lUnivers

tos des de la Terra. Aquestes circumstncies no poden

actuar sobre la vida de les persones de cap manera
coneguda.
4. Alguns dels possibles arguments a favor sn:
Lastrologia s una forma de coneixement molt antiga.
Hi ha persones que diuen que les prediccions els
funcionen.
Alguns dels possibles arguments en contra sn:
Lastrologia no ha canviat en dos mil anys. s tan fiable com la medicina de fa dos mil anys.
No s una cincia, noms s una pseudocincia.
Els seus fonaments terics no tenen cap relaci amb
la cincia moderna. Suposa que la Terra s el centre
de lUnivers. Es basa en set planetes quan nhi ha
ms (i classifica la Lluna i el Sol com a planetes). No
t en compte els canvis en la posici de les estrelles
en els darrers dos mil anys. No t en compte lexistncia de galxies, forats negres, supernoves, etc.
Les prediccions astrolgiques sn imprecises i
generals.
Les prediccions astrolgiques sovint sn contradictries.
Quan es duen a terme assajos ben controlats, els astrlegs sn incapaos de predir el carcter i el futur
de persones de les quals noms coneixen el lloc i la
data de naixement.
La conclusi raonable ha de ser que lastrologia s
una disciplina obsoleta i sense cap fiabilitat.

LUNIVERS I LA TERRA

Els orgens de la Terra

Les capes de la Terra
Doble pgina que serveix de pont entre lastronomia i la
geologia. Comena centrant-se en la formaci del sistema
solar, la Terra i la Lluna per passar desprs a estudiar les
capes de la Terra. A ms, es desenvolupa el contingut
transversal de com treballa la cincia i quins mtodes
utilitza.

Activitats
Les capes de la Terra

1.
atmosfera
escora

mantell

nucli extern

nucli
intern

2. La hiptesi ms raonable s suposar que lescora i el

mantell estan formats per silicats, mentre que el nucli
(on haurien destar els materials ms densos) est format
per ferro i nquel.
3. Les evidncies principals sn:
El gradient geotrmic: la temperatura augmenta amb
la profunditat.
La composici i la temperatura dels magmes expulsats pels volcans.
El camp magntic terrestre.
Els meteorits.
Les ones ssmiques.
Naturalment, no podem estar totalment segurs que
linterior de la Terra s daquesta manera. La cincia
(com les altres formes de coneixement) no permet estar
totalment segur de res. Per aquest model de linterior
de la Terra s el que millor explica les evidncies recollides fins ara.
4. No, la Terra no ha estat sempre aix. Al principi de la
seva existncia, el planeta tenia una atmosfera molt
tnue i la temperatura era tan alta que no hi havia aigua
lquida. A ms, tal com es veur a la doble pgina
segent del llibre, la disposici dels continents i dels
oceans ha canviat molt durant la histria del planeta.
5. Segons la teoria ms acceptada actualment, la Lluna
shauria format per la reuni de fragments arrencats de
la superfcie de la Terra per limpacte dun planetoide.
Per tant, s lgic esperar que la composici de la Lluna
sigui similar a la de la superfcie de la Terra.

11
Lespcie humana a lUnivers

1
La tectnica de plaques
Aquestes dues pgines fan una introducci a la tectnica de
plaques, la teoria de sntesi ms important de la geologia.

Activitats
La tectnica de plaques

1.
Placa
nord-americana

Placa
ndica

Placa
eurasitica

Placa
pacfica
Placa
de Nazca Placa
sudamericana

Placa
africana

Placa antrtica

2.

Himlaia

Dorsal
de
loce
Atlntic

Jap

A
n
d
e
s

12
Lespcie humana a lUnivers

3. La formaci dels Andes va ser deguda al xoc de la placa de Nazca amb la placa sud-americana, de manera
que la primera es va enfonsar sota la segona.
4. La formaci del Jap va ser deguda al xoc de la placa
pacfica amb la placa eurasitica, de manera que la primera es va enfonsar sota la segona.
5. La formaci de lHimlaia va ser deguda al xoc entra la
placa ndica i la placa eurasitica.
6. Tal com diu el text del llibre, en les dorsals es crea
escora ocenica nova, de manera que els dos costats
duna dorsal se separen uns quants centmetres cada
any. La dorsal del centre de loce Atlntic fa que
aquest oce creixi de 5 a 10 centmetres per any. Per
tant, en els poc ms de 516 anys que han passat des
que Colom el va travessar, loce Atlntic ha crescut
entre 26 i 52 metres, aproximadament.

LUNIVERS I LA TERRA

Sntesi
I Big Bang
a. Es coneix com a Big Bang la gran explosi que, segons
la teoria ms acceptada avui dia, va originar lUnivers
actual a partir dun punt de matria concentrada.
b. Les principals evidncies sn lexpansi de lUnivers
actual, en el qual les galxies sallunyen les unes de les
altres (com ms lluny estan, ms rpidament sallunyen), i la radiaci de fons de microones, detectada
lany 1965.
II Galxies
a. Una galxia s una agrupaci de milions destrelles unides per la fora gravitatria, separada daltres agrupacions similars per un espai buit de milions danys llum.
b. LUnivers observable cont milers de milions de galxies.
c. Via Lctia.
III Estrelles
a. Les estrelles obtenen la seva energia de reaccions de
fusi nuclear, la ms important de les quals consisteix
en la fusi dhidrogen que forma heli.
b. Quan el Sol esgoti el seu hidrogen, comenar a fusionar heli i es convertir aix en una estrella gegant vermella. Quan lheli sesgoti, el Sol deixar de brillar i
anir refredant-se, i es convertir en una estrella nana
blanca. Perqu aix es produeixi falten uns 5.000 milions danys.
c. Les estrelles que tenen una massa nou vegades ms
gran que la del Sol, desprs de patir una supernova, es
converteixen en estrelles de neutrons o b, les ms
grans de totes, en forats negres.

V La Terra
a. La Terra est formada per latmosfera, la hidrosfera,
lescora, el mantell i el nucli.
b. Latmosfera, la hidrosfera i lescora poden observar-se
directament. Lexistncia del mantell i del nucli sn la
millor explicaci que tenim de les evidncies aportades
pel gradient geotrmic, lestudi dels meteorits, el camp
magntic terrestre i les ones ssmiques.
c. Segons aquesta teoria, la superfcie de la Terra es divideix en unes peces rgides anomenades plaques, fetes
de litosfera slida, que suren damunt lastenosfera
lquida.
2. a) Lastrologia s una disciplina que pretn predir la
personalitat de les persones i els esdeveniments
importants de la seva vida basant-se en la posici
dels astres i el seu moviment.
b) Lastronomia estudia els astres sense intentar establir
cap relaci directa amb la vida de les persones. Encara que en el seu origen les dues disciplines anaven juntes, en lactualitat lastronomia s una cincia,
mentre que lastrologia s una pseudocincia.
c) Els horscops no sn fiables. Falla el seu fonament
teric (incompatible amb la fsica i lastronomia actuals) i el seu poder predictiu, limitat a prediccions vagues, imprecises i sovint contradictries.

IV Sistema solar
a. Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i
Nept. Cal recordar que Plut, juntament amb Ceres i
Eris, es considera ara un planeta nan.
b. Segons la teoria nebular, la ms acceptada actualment,
el sistema solar es va formar a partir dun nvol de gas i
pols que es va contreure per acci de la gravetat mentre
girava cada cop ms rpidament. La major part de la
matria va quedar condensada en el centre, on va formar-se el Sol. La matria que girava a lexterior va anar
xocant i van anar reunint-se en fragments cada vegada
ms grans que van acabar constituint els planetes
actuals.

13
Lespcie humana a lUnivers

1
Activitats complementries

1. Una nova estrella

a) Laparici de la nova estrella fou deguda a una explosi supernova, letapa final en la vida duna estrella
molt gran. Fins aquell moment, lestrella no era visible
des de la Terra perqu s tan lluny que quan era una
estrella normal no ens narribava prou llum.
b) Com que la galxia NGC 1559, on es va produir la supernova, s a 49 milions danys llum de la Terra, la
llum de lexplosi ha tardat 49 milions danys a arribar
a nosaltres. Per tant, aquest fenomen es va produir
realment fa 49 milions danys.
c) En tractar-se duna estrella molt gran, es deu haver
convertit en una estrella de neutrons o en un forat
negre.
d ) Alguns elements qumics que formen part dels ssers
vius de la Terra, com el ferro, es formen en estrelles
molt grans i sn enviats a lespai per explosions supernoves, de manera que poden acabar formant part de
nvols de gas i pols que originin nous sistemes estellars. Per tant, la vida a la Terra ha estat possible grcies
al fet que, anteriorment al Sol, una gran estrella va formar elements pesants, com el ferro.

2. La distribuci dels continents

a)

Fa 200 milions danys

Fa 150 milions danys

Fa 100 milions danys

Actualitat

14
Lespcie humana a lUnivers

b) La suposici que els continents han canviat la distribuci daquesta manera s una conseqncia de la teoria
de la tectnica de plaques, recolzada per nombroses
evidncies. Entre les evidncies destaquen la distribuci de volcans i terratrmols, les formes complementries dalguns continents, lexistncia de dorsals i fosses
oceniques, i lantiguitat creixent del fons ocenic a
mesura que ens allunyem de les dorsals. Un altra evidncia s que la separaci entre plaques augmenta
uns pocs centmetres cada any, mesurada directament.
c) Els continents es mouen damunt les plaques de les
quals formen part. Les plaques sn arrossegades per
corrents de convecci que tenen lloc a lastenosfera, la
capa lquida que es troba sota les plaques litosfriques.
d ) Aquests moviments han canviat els continents de lloc,
apropant-los o allunyant-los de lequador. Igualment,
el trencament i el xoc entre continents ha apropat o
allunyat moltes regions del mar. Aix, lAntrtida i lndia eren antigament regions unides i amb un clima
similar, i presenten fssils similars. Per tant, el clima en
les diferents regions de la Terra ha estat influt decisivament pel moviment de les plaques.

LORIGEN DE LA VIDA I ELS PRIMERS ORGANISMES

La vida a la Terra
A la unitat anterior shan descrit les dorsals oceniques i
sha fet referncia al seu paper com a estructures generadores de nova litosfera ocenica. Dacord amb aquest
paper, al llarg dels anys cinquanta i seixanta del segle passat els oceangrafs havien predit lexistncia de fonts
hidrotermals en el rift de les dorsals.
No va ser fins la dcada dels setanta que es va construir lAlvin, un submar de butxaca capa de baixar fins
als 5.000 m. De llavors en, els Alvin han pogut fotografiar nombroses fonts hidrotermals.
El descobriment de les fonts hidrotermals va donar la
ra a aquells que nhavien predit lexistncia, per ben
mirat, era una troballa relativament previsible. En canvi,
ning no shavia pogut imaginar que al voltant daquelles
aiges calentes i sulfuroses shi trobaria un fantstic ecosistema, amb criatures no menys fantstiques.
Lecloga nord-americana Cindy Lee Van Dover comparteix amb altres especialistes la idea que les fonts hidro-

termals sn un escenari que reuneix les condicions necessries perqu la vida shi origini. Ara com ara, s noms
una hiptesi, per ens dna loportunitat denllaar lestudi de lestructura de la Terra amb lorigen de la vida al
nostre planeta i amb els primers organismes que el van
poblar.
Es fa difcil dir si lenigma de lorigen de la vida es
resoldr algun dia. En canvi, tot sembla indicar que al
llarg del segle XXI ser possible crear bacteris a la carta
que siguin capaos de digerir residus i produir biocombustibles o medicaments. Per tant, sembla oport aprofitar
aquesta unitat per apropar-se a la creaci o modificaci
de la vida en el laboratori, i a lintens debat generat al voltant de les tcniques denginyeria gentica que shi utilitzen.

Qu en saps?

4 La recepta de Van Helmont pot provocar ms dun somriure de menyspreu. Amb aquesta pregunta es vol fer
evident a lalumnat que no s gens senzill demostrar la falsedat de la generaci espontnia, fins i tot en organismes animals. Qui ms qui menys ha perseguit per casa un peixet de plata. Sembla que sorgeixin del nores. Justament, la dificultat dobservar-los i els seus hbits nocturns fan que la seva reproducci hagi estat un
misteri fins no fa gaire.
4 La pregunta no pretn obrir un debat sobre extraterrestres ms o menys estrafolaris. Es tracta que lalumnat
valori la possibilitat que la vida provingui de lespai. Al llarg de la unitat es donen alguns elements per reflexionar sobre aquesta eventualitat.
4 Al final de la unitat es proposa un debat sobre els organismes transgnics. De moment, seria suficient que lalumnat verbalitzs els coneixements que pugui tenir sobre aquests organismes.

15
Lespcie humana a lUnivers

2
Provant dentendre qu s la vida
Aquesta doble pgina reflexiona sobre les dificultats que
presenta definir la vida. Sha optat per prescindir del plantejament ms o menys convencional basat en la composici qumica i les funcions bsiques dels ssers vius.
Lenfocament triat sinspira en les aportacions de Lynn
Margulis, una de les especialistes ms reconegudes en lestudi de lorigen i levoluci de la vida. Per a Margulis, la
pregunta qu s la vida? s una mena de trampa lingstica i proposa substituir-la per qu fa la vida?.
A partir daquest plantejament es desenvolupa el concepte dautopoesi, la capacitat dautorenovar-se mantenint la identitat prpia. Lgicament, lautorenovaci no s
possible sense un flux de matria i energia, el metabolisme,
el qual depn de les instruccions del programa gentic resident en el DNA. Tot i la seva estabilitat, el DNA pot presentar alteracions, les mutacions, que constitueixen una de les
fonts de variabilitat sobre les quals actua la selecci natural,
leina clau en el plantejament darwini de levoluci.
A la unitat segent saprofundeix en el fet de levoluci
i es presenta el ressorgiment del creacionisme disfressat
amb pretesos arguments
cientfics. s per aix que
s oport ressaltar, ja des
dara, que la capacitat devolucionar s una de les
propietats essencials de la
vida.

Activitats
Una explicaci de la vida

1. La primera frase es refereix a les dues primeres propietats: lautopoesi (automanteniment i autoregeneraci) i
el metabolisme (canvis qumics que processen matria
i energia). La segona frase fa referncia a la capacitat
del programa gentic contingut en el DNA de garantir
la individualitat dels ssers vius enfront de la matria
inert. Finalment, la darrera frase recull el carcter aleatori de les mutacions del DNA i el fet que les variacions ambientals sn leina bsica de selecci de les
mutacions que suposin un avantatge adaptatiu.
2. La matria que constitueix els ssers vius no s diferent
de la matria inert. Fins i tot els virus, formats per
molcules exclusives dels ssers vius, no poden considerar-se prpiament ssers vius. Els virus allats es
mantindran inalterables talment com qualsevol compost qumic dins del seu flasc. La vida, doncs, es posa
de manifest quan actua, quan fa alguna cosa, quan
sautomant, sautoregenera i evoluciona.

Recursos
Web

Bibliografia

Entrevista a Lynn Margulis

http://www.uv.es/metode/numero31/12_31.html
La revista Mtode de la Universitat de Valncia va
publicar una entrevista a Lynn Margulis on explica, entre altres coses, per qu cal pensar en qu
fa la vida ms que en qu s la vida.

TERRADES, Jaume. Una biografia del mn: de lorigen de la vida al collapse ecolgic. Barcelona:
Ed. Columna, 2006.
En el captol dedicat a lorigen de la vida sexposen i revisen els vuit pilars bsics de la vida
segons Daniel E. Koshland, un bileg molecular
de la Universitat de Berkeley. Completen i
amplien la visi de Margulis.

16
Lespcie humana a lUnivers

LORIGEN DE LA VIDA I ELS PRIMERS ORGANISMES

Els escenaris inicials de la vida

Els espectaculars resultats de lexperiment dUrey i Miller
(1953) van fer pensar a la comunitat cientfica que sestava
molt a prop de resoldre el problema de lorigen de la vida.
Tan sols quedava, es deia, aclarir els detalls de com les primeres molcules orgniques shaurien organitzat per donar
lloc a la primera forma viva. La realitat s ben diferent: ms
de cinquanta anys desprs, seguim encallats en els detalls.
A hores dara hi ha una bona colla dhiptesis sobre lorigen de la vida, la majoria amb nivells de dificultat que
depassen amplament els propsits daquest llibre. s per
aix que sha optat per presentar els possibles escenaris inicials de la vida ms que no pas els processos concrets que,
hipotticament, shi van desenvolupar.
Prviament, es presenta el conegut experiment de Pasteur amb els matrassos de coll de cigne, un dels experiments clau de la histria de la cincia. Ms enll del seu
inters intrnsec com a demostraci de la inexistncia de
la generaci espontnia,
lexperiment de Pasteur
permet plantejar-nos les
qestions segents: si la
vida no pot sorgir de la
matria inert, com es pot
acceptar que la vida sorigins per causes naturals?
No hem dadmetre forosament la intervenci
dun Du creador? Heus
ac el conflicte intellectual
entre Pasteur i Darwin.
Finalment, la procedncia sideral de biomolcules o, fins i tot, de
microorganismes s una
qesti apassionant, per
no resol el problema de
lorigen de la vida.

Activitats
Organismes hipertermfils

1. Si les primeres formes de vida cellular van aparixer a

les proximitats de les fonts hidrotermals, havien de ser
capaces de suportar temperatures elevades, talment
com ho fan els bacteris hipertermfils actuals.
2. Avantatges: permeten obviar la discussi sobre la composici de latmosfera primitiva. No s rellevant si latmosfera era molt o poc rica en met, amonac o xids
de carboni. A ms, laigua ocenica hauria estat un efica coix protector dels nombrosos impactes de meteorits i cometes propis dels primers temps de la histria
de la Terra.
Inconvenients: hi ha poques proves experimentals
del procs que hauria condut a la formaci de molcules orgniques, i dels seus polmers, a partir de les aiges sulfuroses emeses per les erupcions submarines.

Recursos
Webs

Astroseti.org
http://www.astroseti.org/vernew.php?codigo=2088
Cont una extensa entrevista a Stanley Miller
(1996), on aquest cientfic expressa la seva opini
contrria a les fonts hidrotermals com a escenari
inicial de la vida.
Espacial.org
http://www.espacial.org/planetarias/exobiologia/
alh84001.htm
Aquesta revista digital dastronutica, cincies planetries i astronomia cont un article del 2003

rigors i prou comprensible sobre el meteorit

marci ALH84001, portador de possibles indicis
de vida a Mart.
Documental

Alien Planet. Estats Units, 2005 (94 min). Producci: Discovery Channel.
Representa un viatge a Darwin IV, un hipottic
planeta a 6,5 anys llum de la Terra amb unes formes vives sorprenents. s molt recomanable.

17
Lespcie humana a lUnivers

2
Breu histria de la vida a la Terra
En resseguir els principals esdeveniments de levoluci
dels primers procariotes, sintrodueixen els models de
nutrici (hetertrofa i auttrofa) i es descriu breument com
lautotrfia va transformar radicalment latmosfera terrestre,
permetent el pas del metabolisme anaerobi a laerobi.
Durant 2.000 milions danys, els procariotes van ser capaos de crixer i proliferar en tota mena dambients, per
lautntica revoluci en la histria de la vida ancestral est
associada a lorigen de la cllula eucariota. Avui hi ha
moltes evidncies dun dels trets ms sorprenents dels procariotes: la seva capacitat per incorporar gens despcies
diferents. Aquesta mena de vida pirata s a la base de la
teoria de lendosimbiosi serial, proposada i argumentada
brillantment per Lynn Margulis a finals dels anys 1960.
La cllula eucariota va permetre la generalitzaci de la
vida pluricellular i laparici aparentment sobtada de molts
grups dssers vius en lanomenada explosi cmbrica.

Activitats
Reconstruir els passos

1.

Data
(milions
danys)
4.500
3.900-3.500
1.500

Fets decisius
Formaci de la Terra.
Inici de la vida.
Origen de la cllula eucariota.

800

Colonitzaci de superfcies humides a les

zones intermareals i als sediments lacustres
per organismes unicellulars.

500-400

Primeres plantes aries; primers animals en

terra ferma.

2. La concentraci doxigen a latmosfera es va estabilitzar

ara fa entre 1.000 i 700 milions danys. Aquest fet, afegit
a la presncia de la capa doz, protectora de la radiaci ultraviolada del sol, va permetre linici de la colonitzaci de zones temporalment eixutes, per part dorganismes unicellulars aerobis, fa uns 800 milions danys.

Recursos
Bibliografia

MARGULIS, Lynn; DOLAN, Michael F. Els inicis de la

vida: levoluci en lera precambriana. Valncia:
Bromera, 2006.
Llibre indispensable per comprendre b levoluci
dels primers procariotes i el seu pas a eucariotes.
VANNIER, J. Orgenes de la biodiversidad biolgica. Investigacin y Ciencia, nm. 379 (2008),
pg. 80-87.
Ms informaci sobre lexplosi cmbrica a partir
de descobriments recents en jaciments fssils del
sud de la Xina.

18
Lespcie humana a lUnivers

Webs

Revista Mtode. Universitat de Valncia. Entrevista

a Lynn Margulis on explica de manera senzilla la
hiptesi de lendosimbiosi serial.
http://www.uv.es/metode/numero31/12_31.html
The Burgess Shale Geoscience Foundation
http://www.burgess-shale.bc.ca/
Inclou informaci, imatges i enllaos sobre aquest
clebre jaciment fssil de ledat cambriana.

LORIGEN DE LA VIDA I ELS PRIMERS ORGANISMES

Modificar la vida
Tot i que la gentica ja havia desvetllat la naturalesa del
material hereditari a mitjan segle xx, la possibilitat real
dactuar sobre aquest material era molt limitada. Els primers enzims de restricci ja es van descobrir el 1953, per
no va ser fins el 1970 que es va identificar els enzims de
restricci capaos de reconixer una determinada seqncia de DNA duns pocs parells de bases i de tallar totes
dues cadenes en llocs concrets anomenats seqncies diana. Si ja era possible tallar segments de DNA, per qu no
se substitua el gen tallat per un altre duna espcie diferent? El 1973 Stanley Cohen i Herbert Boyer van presentar
en societat una bactria E. coli que incorporava gens de
gripau.
El 1976 Boyer i lhome de negocis Robert Swanson
van fundar Genentech, la primera empresa biotecnolgica
del mn que avui dna feina a ms donze mil persones.
De llavors en, el creixement dels productes biotecnolgics, entre els quals hi ha els vegetals transgnics, ha estat
espectacular, gaireb tant com la polmica que han suscitat entre alguns cientfics i entre organitzacions ecologistes
i de consumidors.
Una cosa s modificar la vida i laltra s fer-ne de nova.
Craig Venter, un dels pares del genoma hum, s un personatge molt singular. Cientfic brillant, aprofita qualsevol
oportunitat per difondre als mitjans de comunicaci les
seves descobertes o projectes de futur, que inclouen lobtenci de cllules vives. A banda de Venter, diversos
equips dinvestigaci treballen a tot el mn amb lobjectiu
de crear per primera vegada una cllula artificial viva en el
laboratori. Entre els programes que competeixen en aquesta carrera cientfica destaca el projecte PACE (Programmable Artificial Cell Evolution), que reuneix 13 grups dinvestigaci europeus, entre els quals se situa el Laboratori
de Sistemes Complexos de la Universitat Pompeu Fabra de
Barcelona, dirigit pel doctor Ricard Sol.

Activitats
Fitoremediaci

1. La fitoremediaci s la utilitzaci de plantes modificades genticament per degradar eficament alguns

agents contaminants, especialment metalls pesants.
2. El gen merA sobt dels bacteris que el contenen (E. coli);
sextreu un plasmidi dun altre bacteri (Agrobacterium,
un bacteri amb capacitat per infectar cllules vegetals)
i shi insereix el gen merA; el nou plasmidi recombinant
sintrodueix en bacteris capaos dinfectar cllules
vegetals (Agrobacterium); el cultiu daquest bacteris safegeix als planons de larbre de les tulipes, els infecten
i el gen merA sincorpora al DNA de les seves cllules.
3. Sembla difcil devitar que les plantes transgniques
shibridin amb espcies semblants, ja siguin silvestres o
conreades. Els detractors de la utilitzaci de plantes
transgniques argumenten que aquest fet pot alterar de
manera irreversible els ecosistemes. Per altra banda,
asseguren que no hi ha prou garanties que no tinguin
efectes perjudicials sobre la salut humana, com per
exemple laugment de les allrgies, o sobre la prdua
de la biodiversitat planetria.

19
Lespcie humana a lUnivers

2
Sntesi

I Propietats de la vida
a. Es podria dir que un cristall incorpora matria i energia
del medi, com els ssers vius, per s incapa dautorenovar-se, no obt ni processa informaci de lentorn, ni
hi elabora respostes i, sobretot, no s susceptible dexperimentar evoluci darwiniana.
b. Podrem acceptar que un cotxe metabolitza el combustible en condicions aerbies i nobt energia mecnica i calorfica, talment com ho fan molts ssers vius;
per s incapa dautorenovar-se, no es reprodueix ni
s capa devolucionar. Una altra cosa s que els departaments tcnics dels fabricants de cotxes facin evolucionar contnuament els seus models per adaptar-se
a les necessitats del mercat...
II Origen de la vida
a. La importncia de lexperiment dUrey i Miller rau en el
fet que demostrava que era possible sintetitzar molcules orgniques precursores dels ssers vius a partir de
compostos inorgnics. Daquesta manera sobria la porta a lestudi cientfic de lorigen de la vida.
b. Les fonts hidrotermals permeten obviar el debat sobre
la composici de latmosfera primitiva que va enfrontar
Miller i alguns geoqumics dels anys seixanta. A ms,
proporcionen un escenari molt ms tranquil per a lorigen de la vida, a recer dels esdeveniments catastrfics
que van caracteritzar les primeres etapes de la histria
de la Terra.
c. Lanlisi de la composici qumica de meteorits i cometes ha demostrat que contenen substncies orgniques,
particularment aminocids, relacionades amb la vida.

20
Lespcie humana a lUnivers

No es pot descartar, doncs, que les primeres biomolcules procedissin de lespai.

d. Lesgotament dels nutrients orgnics a les etapes inicials de la vida va conduir a la selecci dun grup dorganismes procariotes fotosintetitzadors, capaos de
trencar la molcula daigua per obtenir-ne hidrogen.
Loxigen, doncs, va ser alliberat a latmosfera en grans
quantitats. Es podria dir que loxigen va ser el primer
gran contaminant de latmosfera. Laparici de mutants
resistents a loxigen va permetre el desenvolupament
de les vies aerbies, molt ms eficaces en lobtenci
denergia. Sense aquesta transformaci, difcilment hauria pogut aparixer la cllula eucariota i la vida pluricellular.
III Enginyeria gentica
a. Lafirmaci fa referncia al fet que, mitjanant la introducci de gens daltres organismes, lenginyeria gentica s capa de modificar les instruccions del programa
gentic, el DNA, propi dun sser viu determinat.
b. Els enzims de restricci permeten tallar el fragment de
DNA, el gen, que es vol transferir. Els plasmidis i els
retrovirus sn utilitzats com a vectors que transfereixen
el gen en qesti al DNA de les cllules que infecten.
c. Un organisme transgnic, o genticament modificat, s
un sser viu que cont, en totes les seves cllules,
algun gen ali que ha estat introdut artificialment.
2. a) Lorigen dels virus ha de ser posterior al de les
cllules perqu sn incapaos de reproduir-se fora
de les cllules.
b) De totes les propietats que caracteritzen la vida, els
virus noms en presenten dues: sn capaos de
reproduir-se i, com que el seu material hereditari pot
mutar, evolucionen.

LORIGEN DE LA VIDA I ELS PRIMERS ORGANISMES

Activitats complementries
1. Vida al sistema solar

a) La presncia de la capa de gel, protectora de la radiaci

ultraviolada del Sol, i la presncia dun suposat oce a
sota seu, fa dEuropa un lloc
adequat perqu la vida shi hagi
desenvolupat. La probabilitat
de trobar-la seria ms gran si
shi descobrs algun tipus dactivitat hidrotermal que aports
lenergia i els compostos inorgnics necessaris per a la formaci de biomolcules orgniques
i, eventualment, de vida.
b) El parallelisme terrestre s prou
evident: les fonts hidrotermals
del rift de les dorsals.

tnia, lexperincia que es proposa s molt til per discutir els resultats que se nobtinguin i evidenciar les possibles fonts derror.
Si les peces de fruita no sn prou fresques o si no es
netegen acuradament la fruita i la campana de vidre, pot
ser que es floreixin tant les peces de fruita de dins com
les de fora de la campana. Encara
ms: si a banda de no fer una
bona neteja, no es disposa de gel
de slice, pot ser que es floreixin
abans i millor les peces de fruita
protegides per la campana que
les que sn a laire lliure. Lacumulaci dhumitat ns la responsable.
3. Els cultius transgnics

La reflexi al voltant dels cultius

transgnics i, en la mesura que
sigui possible, la presa de posici
davant daquesta realitat entronquen perfectament amb els objectius daquest llibre.

2. Don vnen les floridures?

Ms enll dinvestigar sobre la validesa o no de la generaci espon-

Recursos
Bibliografia

BUENO, D. Convivint amb transgnics. Barcelona:

Publicacions i Edicions UB, 2008.
Llibre molt actualitzat que aborda no noms la
polmica al voltant dels transgnics vegetals, sin
altres aplicacions possibles, com la producci de
frmacs, de biomaterials, de models biomdics, etc.
GONZLEZ, Alberto. Astrobiologa. Madrid: Equipo
Sirius, 2004.
Llibre de divulgaci sobre els principis, requeriments i origen de la vida a la Terra o a lespai.
MAE-WAN, Ho. Ingeniera gentica: sueo o pesadilla? Barcelona: Gedisa, 2001.
Obra molt crtica amb lenginyeria gentica, especialment amb la utilitzaci que en fan les grans
companyies multinacionals.
MUOZ, Emilio (coord.). Organismos modificados
genticamente. Alcal de Henares: Ephemera, 2006.
Llibre molt actualitzat i acadmic. La major part de
captols estan dedicats a les plantes transgniques.
NOTTINGHAM, Stephen. Come tus genes: cmo los
alimentos transgnicos estn en nuestra dieta.
Barcelona: Paids Ibrica, 2004.
Obra de divulgaci equnime. Tot i estar superada en alguns aspectes, encara s molt vlida.
VILLALOBOS, V. Los transgnicos. Mxic: MundiPrensa, 2007.

Monografia clarament favorable a ls dels transgnics. Cont estadstiques i dades molt actualitzades.
Webs

Greenpeace. Transgnicos
http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/
transgenicos
Aporta informaci contrria a ls i consum dorganismes transgnics.
FAO. El estado mundial de la agricultura y la alimentacin 2003-2004
http://www.fao.org/docrep/006/y5160s/y5160s00.htm
Extens dossier descarregable on es valora si els
cultius transgnics sn una alternativa vlida per
als pasos subdesenvolupats.
ISAAA (International Service for the Acquisition of
Agri-biotech Applications)
http://www.isaaa.org/RESOURCES/PUBLICATIONS/
BRIEFS/37/executivesummary/pdf/Brief%2037%
20-%20Executive%20Summary%20%20Spanish%20(Latin%20America).pdf
Informaci favorable a ls i el consum de vegetals transgnics. Aquest darrer informe de lentitat
(2007) cont dades precises sobre lextensi dels
cultius transgnics arreu del mn.

21
Lespcie humana a lUnivers

FIXISME I EVOLUCIONISME: LA SELECCI NATURAL

Prepareu-vos per creure... o per dubtar

A finals doctubre de 1996, lAcadmia Pontifcia de les
Cincies es va reunir al Vatic per discutir sobre lorigen i
levoluci de la vida. En la seva intervenci, el papa Joan
Pau II va manifestar que la teoria de levoluci era ms
que una hiptesi. Daquesta manera, lEsglsia catlica
rehabilitava la teoria evolucionista de Darwin, 137 anys
desprs de la publicaci de Lorigen de les espcies. s cert
que es tractava duna rehabilitaci parcial, ja que el missatge papal seguia reclamant la intervenci de Du en lorigen de la vida i dels humans, per per primera vegada
sacceptava que el darwinisme no era del tot incompatible
amb el magisteri de lEsglsia.
En els darrers anys, el creacionisme ha ressorgit amb
fora a travs de lanomenat disseny intelligent, promogut

pel Discovery Institute, amb seu a Seattle. LEsglsia catlica se nhavia mantingut inicialment al marge, per el
juliol del 2005 el cardenal Christoph Schnborn, arquebisbe de Viena i un dels prelats ms propers a Benet XVI, va
publicar un article a The New York Times en qu, en certa
manera, desqualificava el discurs de Joan Pau II de 1996 i
concloa que la teoria de levoluci, en el sentit neodarwinista del terme, no podia ser certa.
La polmica entre creacionisme i evolucionisme continua viva en aquests moments. De fet, caldria estendre el
debat als diferents corrents creacionistes i a les diverses
formes dinterpretar el fet inqestionable de levoluci
biolgica. En aquesta unitat no es pretn donar arguments
dogmtics, sin ms aviat generar dubtes ben fonamentats, una actitud ben diferent, per cert, de la que mostren
els impulsors del Museu de la Creaci.

Qu en saps?

4 Aquesta primera qesti pretn fer aflorar, des de bon comenament, les concepcions lamarckianes que lalumnat acostuma a tenir sobre levoluci. Sorprenentment, la llei lamarckiana de ls i el dess est molt arrelada entre lalumnat, encara que no en conegui lenunciat.
4 Al llarg de la unitat hi ha diferents activitats que pretenen abordar la compatibilitat entre creacionisme i evolucionisme. De moment, nhi hauria prou que lalumnat discuts el significat daquests termes i fins a quin
punt sn compatibles.
4 Les dues darreres qestions sn, en realitat, concrecions diferents de la mateixa pregunta general per detectar
les idees prvies de lalumnat: qu en saps de levoluci biolgica?

23
Lespcie humana a lUnivers

3
El creacionisme

Activitats

El creacionisme aixopluga un conjunt fora divers de

maneres dentendre lorigen de lUnivers i de la vida que
tenen el tret com de lacceptaci de lexistncia dun
Du creador. Tot i aix, el creacionisme ha estat tradicionalment associat amb una interpretaci literal del Gnesi,
anomenada creacionisme de la Terra jove (Young Earth
Creationism en angls, YEC), defensor de la durada de
vint-i-quatre hores per a cadascun dels sis dies de la creaci i duna Terra amb una edat inferior als 10.000 anys.
A la dcada dels anys noranta del segle passat, va sorgir un nou creacionisme, el disseny intelligent. Un dels
llibres de capalera daquest nou moviment s Darwins
black box, del bioqumic nord-americ Michael J. Behe,
que utilitza, entre altres casos, la sorprenent estructura del
flagel bacteri com un exemple del que ell anomena
complexitat irreductible: la selecci natural no pot haver
construt una estructura tan complexa i, per tant, cal que
hi hagi un dissenyador.
Investigacions recents han
demostrat que diferents
components del flagel estan evolutivament relacionats amb un aparell
secretor de toxines utilitzat per alguns bacteris no
flagellats. El dissenyador,
doncs, ja no sembla tan
necessari.

Harun Yahya i latles de la creaci

1. La pregunta pretn suscitar una reflexi al voltant de la

influncia creixent de la religi cristianisme, judaisme
o islamisme en la visi del mn, molt especialment
desprs dels atemptats de l11 de setembre del 2001.
Sobserva un retorn a lortodxia religiosa i un cert
retrocs del lacisme. En aquest clima s comprensible
el creixement del rebuig social envers levoluci: el
40% dels nord-americans la consideren una teoria absolutament falsa.
2. El fet de levoluci s inqestionable, per no hi ha un
acord generalitzat sobre els mecanismes evolutius, perqu el nostre coneixement de la natura s incomplet.
Les diverses formes de creacionisme no sn cientfiques. Una hiptesi cientfica sha de contrastar amb fets
i observacions que lavalin o la rebutgin, per mai no
sha de basar, com fa el creacionisme, en la
incapacitat explicativa duna altra hiptesi.

Recursos
Pellcula

Lherncia del vent. Estats Units, 1960 (123 min).

Director: Stanley Kramer.
Pellcula basada en el cas Scopes.
Webs

Respuestas en Gnesis
http://www.answersingenesis.org/Espanol/
Web de lorganitzaci creacionista Answers in
Genesis, fundadora del Museu de la Creaci.
Harun Yahya
http://www.harunyahya.es/

24
Lespcie humana a lUnivers

Planteja el creacionisme des de lptica de lislam.

Cont la versi castellana de latles de la creaci.
Bibliografia

Div. aut. O Du o Darwin. El temps, nm. 1183

(2007), pg. 18-29.
Aquest dossier tracta larribada del creacionisme a
Europa.
Div. aut. Lespcie mstica: les complexes relacions entre cincia i religi. Mtode, nm. 54
(2007), pg. 45-98.

FIXISME I EVOLUCIONISME: LA SELECCI NATURAL

Levolucionisme
En aquesta doble pgina sinicia la presentaci, forosament esquemtica, de les teories evolutives. En la nostra
opini, lalumnat ha de diferenciar ben clarament els fets
de les teories i adonar-se que no hi ha un acord absolut
sobre els mecanismes responsables de levoluci.
Molts manuals de biologia tracten Lamarck amb un
cert menyspreu. Valdria la pena restituir-lo i presentar-lo
com un dels naturalistes ms grans de totes les poques
que va fer aportacions cabdals en camps com la botnica,
la zoologia dels invertebrats o la paleontologia.
Pel que fa al darwinisme, convindria que els alumnes
sadonessin que engloba dos conceptes ben diferents. El
primer s que tots els ssers vius deriven dun nic ancestre com o duns pocs ancestres comuns; s un fet que es
pot considerar demostrat ms enll de qualsevol dubte
raonable. El segon s la selecci natural, el mecanisme
lent i gradual amb el qual es pretn explicar no noms
levoluci, sin tamb la complexitat estructural dels
ssers vius, i que fa del
tot innecessria lanalogia del rellotger. La teoria de la selecci natural,
tal com va ser proposada per Darwin, pot explicar fets tan diversos
com lorigen dels pinsans de les Galpagos o
la resistncia als antibitics dels bacteris. Per
conv fer notar a lalumnat que, tot i ser un dels
pilars de la biologia moderna, no s ms que
una hiptesi raonable i
que, per si sola, no pot
fonamentar levoluci en
el seu conjunt.

Activitats
Lamarcki o darwinista?

1. El comentari s lamarcki perqu incorpora la idea que

tant linsecte pal com lortiga deuen les seves caracterstiques a la necessitat dadaptar-se per sobreviure. Per
evitar els depredadors, els avantpassats dels insectes
pal van adoptar aquesta forma, aquest nou carcter, i el
van transmetre als descendents. Es pot fer un raonament semblant per a les fulles de lortiga.
2. La forma del cos s un carcter hereditari. Entre els
insectes avantpassats dels insectes pal, nhi havia alguns
amb formes corporals que els permetien passar ms
desapercebuts que daltres respecte als depredadors, la
qual cosa els donava ms possibilitats de tenir descendncia. Generaci rere generaci, la selecci natural va
afavorir la reproducci i supervivncia dels individus
ms semblants a un branquill. Un raonament semblant
pot explicar lorigen dels pls urticants de les ortigues.

Recursos
Webs

Bibliografia

Evoluci
http://www.xtec.cat/~cvillalb/evolucio/indexf.htm
Web interactiu de Cristina Villalba, professora de
Secundria.
AboutDarwin.com
http://www.aboutdarwin.com
Web en angls que ho t gaireb tot sobre la vida
de Darwin. s molt recomanable.

LAMARCK, Jean-Baptiste. Filosofia zoolgica.

Barcelona: Prtic, 2007.
s dinters per als lectors interessats a conixer a
fons les aportacions al coneixement cientfic daquest naturalista francs.
SAMPEDRO, Javier. Deconstruyendo a Darwin: los
enigmas de la evolucin a la luz de la nueva
gentica. Barcelona: Crtica, 2007.
Els captols 1 i 2 sn molt recomanables per comprendre qu diu i qu no diu el darwinisme.

25
Lespcie humana a lUnivers

3
Les evidncies de levoluci
Ja ho hem dit a les pgines anteriors: levoluci s un fet.
Els arguments que sustenten aquesta afirmaci sn anomenats proves en molts manuals de biologia. Tanmateix,
s preferible parlar devidncies, perqu, daquesta manera, es referma el carcter irrefutable del fet evolutiu.
En aquesta doble pgina presentem noms tres de les
diverses evidncies evolutives existents. Hem preferit desenvolupar-les amb una certa extensi i renunciar a plantejar-ne daltres. Aix doncs, no shan considerat les evidncies derivades de la biogeografia o de la selecci artificial,
tan ben conegudes per Darwin.
La universalitat del codi gentic s un dels arguments
proporcionats per la biologia molecular. Cal dir, per, que
es comencen a conixer algunes excepcions. Candida
albicans, el fong patogen ms present entre els humans,
tradueix el cod CUG
com a serina, mentre que
la resta dorganismes el
tradum com a leucina.
Tamb hi ha excepcions
en relaci amb els 20
aminocids. Sen coneixen 2 ms presents en
alguns ssers vius: la selenocistena i la pirrolisina. El primer s un aminocid indispensable per
al bon funcionament de
molts enzims i s present tant en cllules procariotes com eucariotes.
La pirrolisina, en canvi,
noms ha estat identificada en alguns bacteris
metangens. Els codons
corresponents a aquests
dos aminocids, UGA i

UAG respectivament, sn habitualment triplets daturada

de la sntesi proteica.

Activitats
Levoluci, una qesti de fe?

1. Les activitats proposades pretenen estimular el debat al

voltant del fet de levoluci. Les paraules de Ken Ham
han estat extretes dun pargraf una mica ms extens,
consultable a http://educandoenfamilia.wordpress.com/.
2. Creiem que val la pena conixer les afirmacions dels
creacionistes. No sempre ser possible que lalumnat
les pugui rebatre amb evidncies cientfiques, per s
necessari conixer-les si el que volem s educar en el
dubte raonat ms que no pas en la certesa irracional.
3. s recomanable consultar els recursos
que sadjunten si es vol tenir ms arguments per defensar el fet de levoluci.

Recursos
Webs

Bibliografia

Understandig Evolution
http://evolution.berkeley.edu/
Web en angls, excellent i extens, elaborat pel
Museu de Paleontologia de la Universitat de
Califrnia amb el suport de la National Science
Foundation i lInstitut Mdic Howard Hughes.
La Evolucin Biolgica
http://bioinformatica.uab.es/divulgacio/evol.html
Web dAntonio Barbadilla, professor del
Departament de Gentica i Microbiologia de la
Universitat Autnoma de Barcelona. La informaci
s clara i assequible.

AYALA, F. J. La evolucin y la herencia biolgica.

A: GARCA BARRENO, P. (dir.). La ciencia en tus
manos. Madrid: Espasa Calpe, 2001.
Aquest llibre pretn alfabetitzar cientficament els
ciutadans del segle XXI.
TERRADES, Jaume. Biografia del mn: de lorigen de
la vida al collapse ecolgic. Barcelona: Columna,
2006.
En el captol dedicat a levoluci, shi exposen les
lleis que la regeixen.

26
Lespcie humana a lUnivers

FIXISME I EVOLUCIONISME: LA SELECCI NATURAL

Levoluci del darwinisme

Lextraordinari progrs que ha experimentat la prctica totalitat de les cincies de la vida, molt especialment la gentica
i la biologia molecular, ha aportat una quantitat ingent de
coneixements del tot impensables ara fa un segle i mig. Tot
i aix, els mecanismes responsables del fet evolutiu continuen despertant polmiques ms o menys enceses.
Den de la seva aparici, el 1947, el neodarwinisme es
presenta com el garant de lortodxia darwiniana. Simplificant molt les coses, continua defensant lacci lenta i gradual de la selecci natural, i identifica les mutacions com
una de les principals fonts de variabilitat.
El 1972, Stephen Jay Gould, divulgador incansable i
paleontleg brillant, va gosar desafiar lortodxia neodarwinista en proposar, juntament amb Niles Eldredge, la teoria
de lequilibri puntuat. Des de la seva presentaci en societat, aquesta teoria ha estat el centre de discussions apassionades, on sovint ha prevalgut la desqualificaci personal
sobre largumentaci cientfica. Lynn Margulis tamb va
patir, sobretot en els seus inicis, les conseqncies dhaver
gosat qestionar els fonaments de ledifici neodarwinista.
Avui gaireb ning no dubta de lorigen endosimbitic de la
cllula eucariota, per Margulis continua discrepant obertament dels mecanismes
convencionals despeciaci i insisteix en la simbiognesi com a element
clau per entendre lorigen de les espcies biolgiques.

Document
Lladres de nematocists

1. Els colors vius dels nudibranquis sn colors advertidors.

Aquesta adaptaci, coneguda amb el nom daposematisme, s caracterstica dalgunes preses. Com que sn desagradables de gust o verinoses per als seus depredadors,
els colors que ressalten sobre el medi sn ms eficaos
perqu les ajuden a no passar desapercebudes i a mostrar
el perill potencial.
2. Dacord amb el neodarwinisme, lacumulaci lenta i gradual de mutacions preadaptatives entre els avantpassats
dels nudibranquis els hauria donat la capacitat de digerir
els tentacles dels plips sense destruir-ne els nematocists.
Parallelament, una altra colla de mutacions nhauria
modificat els colors originals. La selecci natural hauria
fet la resta, afavorint els individus amb ms capacitat per
acumular nematocists i de colors ms vius.
3. Des de la perspectiva de Margulis es podria afirmar que
cap acumulaci gradual de mutacions no pot explicar
una adaptaci tan complexa com la dels nudibranquis.
Podrem suposar que el motor evolutiu ha estat la capacitat del nudibranqui dadquirir i retenir un genoma
ali, el dels nematocists dels plips. Margulis admet que la seva argumentaci noms
s una hiptesi.

Recursos
Bibliografia

MARGULIS, Lynn; SAGAN, Dorion. Captando genomas: una teora sobre el origen de las especies.
Barcelona: Kairs, 2003.
Aquest llibre fa una crtica al neodarwinisme i
una exposici entenedora de la simbiognesi.

SAMPEDRO, Javier. Deconstruyendo a Darwin: los

enigmas de la evolucin a la luz de la nueva
gentica. Barcelona: Crtica, 2007.
Els captols 3, 4 i 5 sn tils per tenir una visi
clara de la simbiognesi i lequilibri puntuat, i els
seus conflictes amb el neodarwinisme.

27
Lespcie humana a lUnivers

3
Sntesi

I Teories fixistes
a. El creacionisme s una teoria fixista perqu defensa
que les espcies biolgiques shan mantingut immutables des que van ser creades per Du.
b. Per als creacionistes radicals, la diversitat de la vida s
fruit dinnombrables actes de creaci divina.
c. Theodosius Dobzhansky, un dels pares de la teoria sinttica, era un catlic convenut. Com ell, moltes altres
persones, amb formaci cientfica o no, pensen que
una cosa s la religi i una altra s la cincia. Tot i
aix, accepten lexistncia dun Du creador que hauria
intervingut, com a mnim, en lorigen de lUnivers.
II Teories falsament evolucionistes
a. Malgrat el progrs constant de totes les cincies de la
vida, encara no s possible explicar satisfactriament
lorigen de lextraordinria complexitat de lestructura
dels ssers vius, fins i tot dels ms senzills. Per aquest
motiu, els defensors del disseny intelligent apellen a
lexistncia dun dissenyador sobrenatural.
b. Tot i que els defensors del disseny intelligent accepten
la possibilitat de levoluci, recorren al dissenyador
sobrenatural cada vegada que les teories evolucionistes
no sn capaces de resoldre satisfactriament les moltes
incgnites que encara hi ha sobre els mecanismes evolutius. Utilitzen el dissenyador, Du de fet, per tapar
els forats del coneixement cientfic.
III Teories evolucionistes
a. La teoria lamarckiana s important perqu es va oposar
a les idees fixistes de la invariabilitat de les espcies i
perqu va representar el primer intent de donar una
explicaci raonada dels canvis evolutius.
b. El neodarwinisme atorga a les mutacions del DNA el
paper central en lorigen de la variabilitat. Aquestes
mutacions sn atzaroses, preadaptatives. La selecci
natural i els diferents mecanismes dallament sencarreguen de modificar la informaci gentica del conjunt
de la poblaci, no de lindividu, la qual cosa pot acabar
conduint a lespeciaci.

28
Lespcie humana a lUnivers

c. Els neodarwinistes recorren a la insuficincia del registre fssil per explicar-ne la discontinutat. Els partidaris
de lequilibri puntuat, en canvi, argumenten que les
discontinutats no sn res ms que el reflex real del ritme de levoluci: lalternana de perodes breus de crisi ambiental, durant els quals apareixen les noves espcies, amb daltres de llargs i estables.
d. La crtica del neodarwinisme per part de la simbiognesi prov fonamentalment del paper que satorga a les
mutacions. Es discuteix obertament que lacumulaci
gradual de mutacions atzaroses sigui un dels mecanismes bsics de levoluci.
2. La cinquena extinci

a) Una cosa s acceptar lexistncia de grans catstrofes

en la histria de la Terra i la seva relaci amb les extincions massives, i una altra s defensar, com feia el catastrofisme clssic, que cada episodi catastrfic era seguit dun nou acte de creaci en qu tot es refeia
novament.
b) En modificar de forma radical les condicions ambientals, les grans catstrofes no han fet altra cosa que magnificar la importncia de la selecci natural com a mecanisme evolutiu.
c) El gradualisme darwinista s discutit tant des de lequilibri puntuat com des de la simbiognesi, per no des
de lacceptaci del paper dels grans episodis catastrfics en levoluci de la vida. Una vegada superats els
episodis catastrfics, la lenta i gradual evoluci de la
vida es podria reprendre.

FIXISME I EVOLUCIONISME: LA SELECCI NATURAL

Activitats complementries
1. La cua dels ratolins

a) Weismann pretenia demostrar la falsedat de lherncia

dels carcters adquirits. Aix doncs, la seva hiptesi era
que labsncia de cua, produda per lamputaci prvia
a la reproducci, no es transmetria als descendents.
b) Com era previsible, tots els descendents dels ratolins
amb la cua amputada van desenvolupar-la a mesura
que creixien. La presncia de cua s un carcter hereditari. Lamputaci de la cua dels progenitors no modifica el material gentic que mascles i femelles transmeten als seus descendents a travs de les cllules
sexuals. Per tant, aquests naixeran amb la capacitat per
desenvolupar la cua durant el seu creixement.

3. Lestratgia reproductiva de les abelleres

a i b) Totes dues qestions pretenen, una vegada ms,

evidenciar les diferncies entre les interpretacions
lamarckiana i neodarwinista. Cal aplicar el mateix discurs utilitzat en els diferents exemples proposats al
llarg de la unitat.
c) Tant se val que el ritme evolutiu sigui gradual o puntuat: lacci de la selecci natural requereix llargs
perodes de temps. Per altra banda, el manteniment de
les relacions interespecfiques entre les espcies prpies dun determinat ecosistema requereix llargs perodes destabilitat ambiental. Si aix s cert per a levoluci duna espcie, encara ho s ms per al cas de la
coevoluci.

2. Era Darwin darwinista?

a) El desconeixement de lorigen de la variabilitat va fer

que Darwin sacosts a les concepcions lamarckianes.
En aquest pargraf, Darwin atribueix la ceguesa a les
molsties causades per la inflamaci dels ulls. Aix
doncs, un hbit, la vida subterrnia, modifica els ulls
perqu sn intils (llei de ls i el dess), i aquesta
modificaci es transmet als descendents (llei de lherncia dels carcters adquirits).
b) El desenvolupament dels ulls, la seva mida i funcionalitat, s un carcter hereditari. Entre els avantpassats
dels Ctenomys, algunes mutacions preadaptatives haurien modificat la mida i funcionalitat dels ulls, i el grau
dadhesi de les parpelles. De mica en mica, la selecci natural hauria afavorit els individus ms ben adaptats a les condicions que imposa la vida subterrnia, i
la reducci de la mida dels ulls i ladhesi de les parpelles i la pell damunt seu.

Recursos
Webs

45 hiptesis acerca de la extincin de los dinosaurios

http://www.monografias.com/trabajos5/exdin/
exdin.shtml
Article extens i documentat amb bibliografia
abundant.
Bibliografia

AYALA, Francisco J. Darwin y el diseo inteligente:

creacionismo, cristianismo y evolucin. Madrid:
Alianza Editorial, 2007.
Aquest llibre cont les reflexions dun evolucionista eminent i catlic convenut.

COLLINS, Francis S. Cmo habla Dios? La evidencia cientfica de la fe. Madrid: Temas de Hoy,
2007.
Un dels pares del genoma hum i premi Prncep
dAstries dinvestigaci cientfica del 2001 exposa en to divulgatiu les seves idees al voltant de
les evidncies cientfiques de la fe.
DAWKINS, Richard. El espejismo de Dios. Madrid:
Espasa Calpe, 2007.
Aquest llibre s un allegat en contra de la fe religiosa dun dels neodarwinistes ms influents.
DENNETT, Daniel C. Romper el hechizo: la religin
como un fenmeno natural. Madrid: Katz Barpal,
2007.
Lautor fa una interpretaci de la religi com a
producte de levoluci.

29
Lespcie humana a lUnivers

ELS HOMNIDS: LEVOLUCI HUMANA

Qui som? Don venim?

La unitat es contextualitza a partir de la narraci intermitent en primera persona per part de lalumnat de la feina
quotidiana a laula amb una professora imaginria de cincies (lEva). De vegades es reprodueix part del seu discurs
docent; daltres vegades, part de les activitats que proposa.
Lescenari de la unitat es fonamenta en la lectura de dos
fragments que especulen sobre diferents moments de

levoluci humana: fa uns 3 milions i mig danys, a lfrica, amb presncia daustralopitecs (del llibre divulgatiu La
especie elegida), i fa uns 35.000 anys entre Europa i
lOrient Mitj, amb un clan de neandertals i una nena
Homo sapiens com a protagonistes (de la novella El clan
de ls de les cavernes).
La imatge inicial de mitja pgina del controvertit Homo
floresiensis, tot i no tenir relaci directa amb les lectures,
sutilitzar ms endavant.

Qu en saps?

Es proposa una activitat per fer en petit grup. Un dels objectius s relacionar levoluci humana amb el que lalumnat ha estudiat prviament sobre levoluci: el concepte despcie i de diversitat humana, i el paper de les
mutacions i de la selecci natural (i tamb la distinci entre lamarckisme i darwinisme). Tamb pretn avaluar
alguns coneixements previs de lalumnat sobre levoluci humana, el marc geogrfic i temporal en qu es va
donar, i detectar alguna concepci comuna sobre levoluci humana (com ara venim dels ximpanzs o som la
culminaci del procs evolutiu).
Pot resultar interessant gestionar lactivitat de manera que cada grup, posteriorment, exposi a la resta del
grup classe les respostes que ha consensuat. Aix podria originar-se una discussi prvia interessant sobre els
eixos en qu es vertebra la unitat.

Recursos
Bibliografia

ARSUAGA, J. L.; MARTNEZ, I. La especie elegida. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, 2006.
La idea principal del llibre s que no som una espcie escollida, sin una espcie nica amb caracterstiques
extraordinries. Les illustracions sn magnfiques.
AUEL, J. M. El clan de ls de les cavernes. Barcelona: Columna, 1980.
s una novella ambientada a lOrient Mitj fa 35.000 anys, en qu un clan de neandertals adopta una nena
Homo sapiens. s la primera novella duna saga que t aquest personatge femen com a protagonista. T una
versi cinematogrfica (El clan del oso cavernario. M. Chapman, 1985).

31
Lespcie humana a lUnivers

4
Qui som?

Activitats

Aquesta doble pgina aborda els principals aspectes del

procs dhominitzaci i, ms que fer una llista despcies
dhomnids, analitza els trets generals de levoluci humana
basant-se en laugment de la capacitat craniana, el bipedisme, la m prnsil i el llenguatge articulat (en larbre filogentic dhomnids no sentra en la distinci entre els gneres
Australopithecus i Paranthropus, ja que tampoc no hi ha
un acord general que els consideri dos gneres diferents).
Sha de destacar el primer pargraf perqu, en el context dels alumnes i la professora, enuncia un dels plantejaments bsics daquest llibre: la naturalesa canviant del
coneixement cientfic, en aquest cas en la perspectiva de
levoluci humana.
La segona pgina incideix sobre el procs dencefalitzaci, fonamentat en el registre fssil. Tamb fa una comparaci de la capacitat craniana de diferents espcies
dhomnids i destaca la gran capacitat que tenim per
aprendre si la relacionem amb la daltres espcies.

Canvis en el crani

Aquesta activitat pretn donar una imatge sobre laspecte

fsic probable dalguns homnids i relacionar-los amb la
morfologia cranial, la capacitat manipuladora i la selecci
natural.
1. Parella A: Australopithecus.
Parella B: Homo erectus.
Parella C: Homo habilis.
Parella D: Homo neanderthalensis.
Parella E: Homo sapiens.
2. Totes aquestes espcies sn bpedes, per els canvis ms
evidents sobserven en laugment de la capacitat craniana. Lobservaci dels estris que duen a les mans tamb
evidencia una major precisi i capacitat manipuladora.
Els canvis en aquestes capacitats van produir-se grcies al procs de selecci natural: els carcters que conferien ms capacitat per sobreviure i reproduir-se eren
heretats per les generacions segents.

Recursos
Documental

La odisea de la especie. Espanya, 2002 (90 min). Director: Jacques Malaterre.

La srie de reportatges La odisea de la especie, coproduda per diverses cadenes televisives, reflecteix
els principals esdeveniments de levoluci humana, remuntant-se a 8 milions danys enrere.
Web

Atapuerca.com
http://www.atapuerca.com/
Web sobre el jaciment paleontolgic dAtapuerca, on shan trobat els fssils dels homnids ms antics descoberts fins ara a Europa.

32
Lespcie humana a lUnivers

ELS HOMNIDS: LEVOLUCI HUMANA

Don venim?
A la primera daquestes dues pgines sinsisteix en lorigen
afric dels homnids, es localitzen els principals jaciments i
es proposa un possible arbre filogentic i dexpansi continental de les espcies del gnere Homo. Tamb sesmenten algunes controvrsies sobre la filognesi humana
(lHomo sapiens i lHomo neanderthalensis eren espcies
diferents?).
La segona pgina assenyala els trets del procs dhumanitzaci, tot destacant la importncia del foc, de la fabricaci deines i armes, dels primers objectes de cermica i de les manifestacions artstiques.

Activitats
... i als darrers segons, apareixem!

Aquesta activitat t com a objectiu que lalumnat sadoni que

lespcie humana representa noms un breu episodi de la
histria de la vida a la Terra. Es proposen clculs matemtics
relativament senzills.
1. Si 200.000 anys representen 5 segons en el rellotge de
24 hores, aleshores lany en qu som (podem prendre
com a referncia lany 2010 perqu s un nmero rod)
ser el resultat de loperaci segent:
2.010 anys 3 5 s / 200.000 anys = 0,05 s.
Per tant, lany 0 del nostre calendari comenaria
5 centsimes de segon abans de la mitjanit del dia en
qu es completa la histria de la vida a la Terra.
2. Si prenem 16 anys com ledat ms probable dels nostres
alumnes (no repetidors), els clculs serien els segents:
16 anys 3 5 s / 200.000 anys = 0,0004 s.
Per a un professor o professora de 40 anys, loperaci dna el resultat de 0,001 s: va nixer una millsima
de segon abans de la mitjanit del dia de la histria de
la vida!

Recursos
Bibliografia

Pellcula

LALUEZA I FOX, C. Genes de neandertal. Madrid:

Sntesis, 2005.
s un llibre clar, am i amb idees interessants sobre
els neandertals des del punt de vista evolutiu.
SAMPEDRO, Javier. Deconstruyendo a Darwin.
Barcelona: Crtica, 2007.
Al captol 14, Evolucin humana: un caso prctico, sexposa la discussi sobre si realment som
Homo sapiens o Homo erectus.

A la recerca del foc. Frana, Canad, 1982

(105 min). Director: Jean Jacques Annaud.
Film molt ben documentat, en el qual dos homes
neandertals busquen foc, ja que el seu clan sabia
mantenir-lo i utilitzar-lo, per no fer-lo. En la
recerca entren en contacte amb lHomo sapiens.

33
Lespcie humana a lUnivers

4
Aquestes dues pgines tenen com a objectiu fonamental
evidenciar que la diversitat humana s un procs relativament recent, en el qual shan donat (i continuen
donant-se) fenmens de mestissatge, i que no t cap sentit biolgic ni cientfic la distinci dels humans en races.
Tamb sapunta la importncia del desenvolupament
fa 10.000 anys de lagricultura i la cria del bestiar com un
dels canvis culturals ms importants de la humanitat.

Activitats
Carcters que ens fan diferents

Aquesta activitat exposa alguns carcters externs (i altres de

bioqumics, com els grups sanguinis) en qu els grups
humans ens diferenciem ms.
1. Els carcters biolgics de la illustraci sn externs i depenen fonamentalment de processos evolutius associats al
clima. Per tant, s desperar que entre un afric i un europeu hi hagi diferencies daparena externa.
2. En canvi, pel que fa als carcters que no es manifesten
externament, les diferncies entre els grups humans
sn mnimes, a causa del nostre origen com i del gran
mestissatge que hi hagut al llarg de la histria de la
humanitat.

Recursos
Bibliografia

CAVALLI-SFORZA, F.; CAVALLI-SFORZA, L. Qui som? Barcelona: Proa, 1995.

s un text am que explica duna manera entenedora lorigen de la humanitat i la diversitat actual. Una de
les idees principals s el poc valor cientfic que t el terme raa aplicat a lespcie humana i labsurditat que
suposa el seu s.

34
Lespcie humana a lUnivers

ELS HOMNIDS: LEVOLUCI HUMANA

El genoma hum
La doble pgina recull duna manera sinttica una de les
aportacions ms importants de la biologia en els darrers
anys: el coneixement del genoma hum.
Es valora la importncia cientfica daquest coneixement i el seu valor social en el camp de la biomedicina, i
sesmenten tamb alguns riscos que pot comportar.

homes un X i un Y (vegeu el cariotip a la pgina 60 del

llibre).
3. Lexpressi estar ms evolucionat no t cap sentit des
del punt de vista biolgic. Levoluci ha seguit diferents
camins segons els organismes i els ambients on aquests
vivien. En alguns ssers vius shan desenvolupat extraordinriament uns carcters i en altres no. Els gossos tenen un olfacte molt ms bo que nosaltres, les girafes
tenen el coll molt ms llarg i els ratpenats, una oda
extraordinria: qui est ms evolucionat?

Activitats
Els nostres parents ms propers

Aquesta activitat tracta sobre algunes semblances i diferncies que tenim amb els ximpanzs.
1. Els llinatges dels homnids i els ximpanzs es van separar a lfrica fa uns 6 milions danys; per tant tenim
avantpassats comuns amb els ximpanzs, per no venim dells.
2. Des del punt de vista quantitatiu (percentatge de diferncies gentiques), entre un home i una dona hi ha
ms diferncies perqu diferim en un cromosoma
sexual sencer: les dones tenen dos cromosomes X i els

Recursos
Bibliografia

Webs

RIDDLEY, M. Genoma. Autobiografa de una especie

en 23 captulos. Madrid: Taurus, 2001.
s un llibre am i fora interessant, amb un enfocament original: cada captol correspon a un
cromosoma hum.

Webs sobre el genoma hum:

National Human Genome Research Institute
http://www.genome.gov
Oak Ridge National Laboratory
http://www.ornl.gov

35
Lespcie humana a lUnivers

4
III Humanitzaci

Sntesi

I Hominitzaci
a. El bipedisme va ser clau en el procs dhominitzaci
perqu va permetre lalliberament de la m, fet que va
facilitar la manipulaci i la fabricaci dobjectes.
b. El llenguatge articulat es va desenvolupar sobretot grcies als canvis en laparell fonador i a lincrement de
complexitat del cervell.
c. Consisteix bsicament en laugment del volum cranial,
que va permetre un cervell ms gran, per tamb s
ladquisici de complexitat en les connexions neuronals.
II Soriginen i sexpandeixen

a. El foc va ser molt important perqu va permetre que

els humans sindependitzessin del medi. Proporcionava
escalfor i protecci envers els depredadors i servia per
preparar els aliments.
b. El conreu de la terra i la cria danimals va ser molt
important per transformar les societats humanes nmades en sedentries.
2. Una ocurrncia csmica fortuta?

La segona activitat daquesta pgina destaca el fet contingent que suposa lexistncia de la nostra espcie. Els tres
pargrafs que es reprodueixen, de fet, comparteixen la idea
que lespcie humana s una espcie ms com a resultat de
la histria de la vida, per que si els esdeveniments haguessin estat diferents probablement no existirem.

a. Lespcie humana (Homo sapiens) es va originar a lfrica fa entre 130.000 i 170.000 anys.
b. La diversitat humana actual s relativament recent. Sha
originat en els darrers 50.000 anys.
c. El genoma hum pot ajudar a determinar les relacions
de parentiu entre els diferents grups humans i altres
organismes.

Recursos
Bibliografia

GOULD, Stephen J. La vida maravillosa. Barcelona: Crtica, 2006.

s un llibre magnfic centrat en un conjunt de fssils que permeten reconstruir part de la histria de la vida a
la Terra.

36
Lespcie humana a lUnivers

ELS HOMNIDS: LEVOLUCI HUMANA

Activitats complementries

La darrera pgina daquesta unitat t tres activitats daprofundiment.

1. Caverncoles, dones en biquini i dinosaures

a) Fa 65 milions danys es van extingir els dinosaures.

Evidentment, cap dinosaure no va coexistir amb cap
homnid, perqu els homnids van originar-se 60 milions danys ms tard.
b) A la pagina 54 i 56 del llibre hi ha arbres evolutius on
es veu que fa un mili danys hi havia Homo erectus,
Homo ergaster i Homo antecesor.
c) No. Grcies als fssils sabem que els homnids fa un
mili danys no tenien el grau dencefalitzaci ni les
eines per produir la roba i calat que apareixen al
dibuix.
d ) No podem saber com serem els humans daqu a
100.000 anys, ni tan sols sabem si lespcie no shaur
extingit. S que sabem que la selecci natural continua
actuant, per en el cas de lespcie humana, la cultura
i la tecnologia (els avenos mdics, per exemple) fan
que la selecci natural actu duna manera diferent que
en altres espcies.

a) Atapuerca s a la provncia de Burgos.

b) El jaciment es coneix des de fa un segle grcies a les
obres destinades a la installaci duna lnia ferroviria.
Les excavacions van comenar fa dues dcades. La
Sima de los Huesos es coneix des de 1992, i les descobertes ms importants a la Gran Dolina es van fer
el 1994.
c) Shan trobats homnids de fa 800.000 anys i tamb de
fa un mili danys. Una de les descobertes ms recents
(mar del 2008) s una mandbula de fa 1.200.0000
anys.
d ) S, hi ha indicis de canibalisme entre els homnids trobats a Atapuerca. La gran quantitat de fssils dhomnids trobats a la Gran Dolina, juntament amb fssils
daltres animals, fa pensar que lHomo antecesor practicava habitualment el canibalisme (sobretot amb individus joves daltres grups).
e) El fet de trobar fssils tan antics a Europa, permet
formular la hiptesi que potser algunes espcies
dhomnids es podrien haver originat a Europa i no a
lfrica, tal com es pensava (no s el cas de lHomo
sapiens, lorigen del qual est ben documentat). A
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/europeo/millon
/anos/elpepisoc/20080327elpepisoc_2/Tes hi ha un article que planteja aquesta qesti arran del descobriment de la mandbula d1.200.0000 anys dantiguitat.

2. El petit home de Flores

a) El DNA antic permetria determinar si aquests fssils

pertanyien o no a una espcie diferent de la nostra.
b) LHomo sapiens podria haver competit pels recursos
amb lHomo floresiensis i, en ser ms efica, en podria
haver determinat lextinci. Tanmateix, hi ha indicis
que els petits homes de Flores es van extingir per una
erupci volcnica catastrfica que hi va haver fa
12.000 anys a lilla.
3. Atapuerca, un laboratori per estudiar la humanitat

Per fer aquesta activitat de recerca es pot trobar molta

informaci, per exemple, en webs com ara:
http://www.guiaburgos.com/Historia/Atapuerca.html
http://www.atapuerca.com/default.htm

Recursos
Pellcules

Fa un mili danys. Gran Bretanya, 1966 (100 min). Director: Don Chaffey.
s un film de srie B ideal per identificar errades i tpics falsos sobre levoluci humana.
Man to man. Frana, Gran Bretanya i Sud-frica, 2005 (118 min). Director: Rgis Wargnier.
s una pellcula curiosa sobre uns antroplegs que capturen dos pigmeus a lfrica pensant que han trobat la
baula perduda de la humanitat.

37
Lespcie humana a lUnivers