Está en la página 1de 64

Apiacere

Nmero 12 maig 2012

REVISTA INFORMATIVA DEL CONSERVATORI


PROFESSIONAL
MESTRE VERT DE CARCAIXENT

APIACEREn12

Apiacere
Maig de 2012. Nm. 12
Collabora: A.M.P.A. del Conservatori Professional de Msica
de Carcaixent amb el Claustre del Professorat
Editorial
Recordando a dos grandes msicos
Lautoconfiana en intrprets artstics
Xavier Montsalvatge
Claude Debussy, 150 anys del naixement
Jules Massenet
Wunderkind
Suite Helnica
La Asignatura de orquesta
Baix la batuta de
Primer preludi
Segon preludi
Premi Extraordinari
Concursos que guanyen els alumnes
III Jornades de percussi
El da a da de les orquestres de corda
Activitats departamento corda
Activitats departamento vent-metall
Activitats departamento vent-fusta
Activitats departamento cant
Ratn biblioteca
Ratn videoteca
Entreteniments
Calendari de matriculaci
LAMPA informa
Portades de la revista

3
4
9
11
14
16
18
20
22
24
26
28
30
32
34
38
46
47
48
50
52
54
56
58
60
61

Edita: Equip de revista


ALUMNES DE LASSIGNATURA CULTURA AUDIOVISUAL
Lequip de revista noms es fa responsable dels escrits queapareixen sense firma

NOTCIES
El dest i la casualitat, tan inoportuna algunes vegades, ha volgut
emportar-se en el present curs a dos dels nostres companys de professi,
Amparo Domin i Salvador Moroder, professors de piano. Els dos van
compartir amb nosaltres estes aules i els dos van conviure amb la msica
fins al final de les seus dies.
Vaja amb este record, el nostre sentit de condol.
Comunitat docent i no docent.
2

Maig
2012

APIACEREn12

Maig
2012

EDITORIAL
Un curs ms es presenta la revista A Piacere del Conservatori Mestre Vert, mitj de comunicaci entre tots els
membres de la comunitat educativa, eina important de participaci que ens oferix la possibilitat de conixer tot all
que ens ocupa i preocupa.
En aquest curs2011-2012 els conflictes en lmbit educatiu shan posat en evidncia en tota la Comunitat
Valenciana, on les decisions generalitzades dels centres educatius des de la llibertad i independencia
inqestionables dels claustres- han anat encaminades a retallar tot tipus dactivitat extraescolar com a mesura de
legtima protesta. Tot i aix, i respectant el dret de cadasc per adoptar mesures reivindicatives, des del nostre
centre varem reflexionar sobre qu haurem de fer i com fer-ho. Des de la reflexi, el conservatori va decidir no
minvar ninguna activitat complementria que es poguera organitzar, des del convenciment que lalumnat no hava
de ser el destinatari de mesures que pogueren perjudicar el seu rendiment i la seva qualitat educativa. s per a,
que hem mantingut totes les audicions de departamento que en nombre important shan organitzat al llarg del curs.
Entre el conjunt dactivitats realitzades aquest curs, incloses en el Pl general anual del centre, destaquen pel seu
inters i singularitat, les Jornades de la percussi on participaren els grups de percussi del Centre Professional de
Msica de la Uni dAlaqas, de lEscola de Msica dAlginet i dels Conservatoris Professionals de Torrent i
Carcaixent amb la direcci de Paco Sanchis, Jord Sim, Angel Garca i Joan Pons. Molt interessant va estar el
Curs de mantenimenti atenci del clarinete a crrec de Manuel Martn i el curs de Perfeccionament del tromb amb
el profesor Carlos Gil. Tamb la assistncia dels alumnes de percussi a les jornades de portes obertes en el
Conservatori Superior Joaquin Rodrigo de Valncia, els intercanvis amb la classe de viola en el Conservatori
Melchor Gomis dOntinyent, la participaci en el Concurs de tubes de la Vila-joiosa i la assistncia dalumnes al
Palau de les Arts organitzada des del departament de cant. Tamb es va organitzar la assistncia a un assaig
general de lOrquestra de Valncia en el Palau de la Msica, i els alumnes de clarinet han pogut gaudir del concert
del Quartet de Clarinets Vert en el Club-diari Levante. Paral.lelament la orquestra del centre, baix la direccin de
Lluis Roig, ha realitzat concerts en Daims, amb motiu del 20 aniversari de la seua banda i a lAuditori municipal
de Paiporta, dins de loferta cultural daquesta poblaci.
Enguayn hem pogut gaudir dun magnfic Festival de Dansa que a crrec de tots el alumnes daquesta
especialitat, amb la tutela de les professores Amparo Ncher i AngelsCompany, es va celebrar el 30 de mar passat,
al Magatzem de Ribera. La msica en directe de lorquestra del conservatori, amb direcci i arranjaments de
Lluis Roig, narraci de Isabel Bellver i dramatitzaci
de la histria de Consuelo Jaular, varem completar
lespectacle, obtenint-se una activitat col.lectiva ben
gratificant amb la participaci conjunta de msica i
dansa.
El 16 de juny va tindre lloc la celebraci del
Concert fi de curs 2011 - 2012, concert de piano a
quatre mans amb Xavier Torres i Vctor Trescolen
el que es van entregar les orles, a tots els alumnes
del nostre centre que han finalitzat els estudis
professionals de la msica. Alguns dells continuaran
amb la carrera musical i altres iniciarn la seva trajectria profesional per altres camins, per per a tots ells volem,
des daci, desijar-los tot el millor per al seu futur. Enhorabona per la finalitzaci dels estudis musicals.
Daltra banda, convenuts de la contnua necessitat per renovar la activitat pedaggica al centre, i una vegada
que el Patronat Rector va adquirir una pissarra digital, sha organitzat el Primer curs daplicaci de noves
tecnologies (TIC) a laula, destinat al professorat del conservatori, impartit pel profesor Vicent Part Julio que, a
ms a ms, s pare dalumne del nostre centre. El curset es va desenvolupar al llarg de 20 sessions entre el mesos
de gener i abril. Pensem que aquesta activitat noms constitux liniciduna dinmica que volem es repetisca en els
prxims cursos. Des del Patronat tamb es vol ampliar la capacitat tecnolgica del centre en futures adquisicions de
pissarres digitals i a ms ja nhi han projectes dorganitzaci de nous cursets de formaci del professorat.
Tamb hem iniciat un procs de valoraci dels continguts curriculars, en cada una de les assignatures que
conformen les ensenyances elemental i professional de la msica, amb la finalitat de revisar i actualitzar tot all
que siga oport, com a fruit de la reflexi i ponderaci que des dels diferentes departaments didctics, es susciten.
3

APIACEREn12

Maig
2012

RECORDANDO A DOS GRANDES MSICOS


SALVADOR PORTER GARCA Y JOS LUIS GARCA ASENSIO, VIOLINISTAS
Salvador PorterGarca nace en Valencia el 13 de Septiembre de 1942.
Termina la carrera de violn en 1961 en el Conservatorio Superior de Msica
de Valencia, habiendo obtenido el 1 premio de fin de carrera por unanimidad en
Msica de Cmara.
Ampla estudios en Madrid y asiste a los cursos de perfeccionamiento
musical en LAcademia Chigiana de Siena, en 1973.
En Enero de 1969 entra en la Orquesta Municipal de Valencia.
En 1971 el director de la orquesta municipal de Valencia Garca Navarro, le
da el puesto de concertino de la Orquesta, que estar hasta 1994.
En los aos 70 forma un Do de Cmara con Francisco Bar, piano. Y un
Tro Barroco con M Angeles Lpez Artiga, voz, y Francisco Bar.Funda el
Cuarteto Clsico de Valencia en 1976, hasta 1986.
En 1972 el Conservatorio de Valencia, patrocinado por la Caja de Ahorros de
Valencia le encarga la Ctedra Ambulante de violn que la mantiene hasta 1977,
empezando en Ganda, Villanueva de Castelln y Monserrat, junto con Agustn
Salvador Porter
Snchez y Jos Carlos Alborch.
En 1977 gana por oposicin la plaza de Msica de Cmara en el Conservatorio Superior de Msica de Valencia,
donde tiene que renunciar por incompatibilidad en el Ayuntamiento, en 1986.
Dirigi la orquesta de cmara de estudiantes de cuerda de Monserrat, por el ao 80.
De 1994 a 2004 dirige la orquesta de estudiantes de la Unin Musical de Torrent e imparte las clases de violn.
En la dcada de 1980 y 90 imparte las clases de violn en la Escola de Msica Jos Segu de Callosa de Ensarri,
tambin en el Ateneo de Cullera, y en la Escola de Msica Mestre Magenti dAlberic.
Dirige la orquesta de estudiantes Salvador Giner del Micalet en Valencia, desde 1995 hasta abril de 2008.
Muere en Valencia el 25 de Diciembre de 2011, formando parte como miembro activo de la Orquesta de Valencia.

ENTREVISTA A PALOMA REYES(violinista y esposa de Salvador Porter)


1. Esta pregunta es obligada: para los que no conocieron a Salvador, haznos un retrato de l como persona
y despus como msico.
Lo intentar. En general era una persona tmida y reservada, pero al mismo tiempo, en el dilogo con los dems
tena una gran sencillez y gracia para ponerse a la altura de su interlocutor. Como compaera en el trabajo, todos
recordamos cmo en determinadas situaciones saba resaltar la puntilla, creando situaciones jocosas que nos hacan
rer, en eso era muy valenciano. Tambin siempre me asombr la facilidad de anlisis con la que en una
conversacin, en la que dominara el tema no, siempre llegaba a lo fundamental, al meollo de cualquier cuestin
de la que se estuviera hablando. Otro rasgo de su forma de ser era la austeridad, saba vivir con lo que tena sin
permitirse caprichos que para l eran intiles porque no los vea necesarios. Y tambin, en los asuntos caseros,
colaboraba en aquellas cosas que pensaba que lo poda hacer.
Y como msico: pues, tena una gran sensibilidad musical y una gran inteligencia para penetrar con facilidad en
la estructura de cualquier obra; por eso disfrutaba tanto oyendo a Bach o a Mozart como a un compositor
contemporneo si encontraba que tena un buen desarrollo musical. Por otro lado, siempre supo cules eran sus
posibilidades y nunca tuvo nfulas de nada. Creo que supo estar a gusto y satisfecho y dar lo mejor de s en las
circunstancias musicales de cada momento y situacin, que fueron muy variadas a lo largo de su vida.

APIACEREn12

Maig
2012

2.
Salvador Porter era profesor de violn y concertino honorario de la Orquesta de Valencia pero,
recurdanos cuales fueron sus inicios y gustos musicales. Puedes contarnos sus influencias como msico?
Qu msica sola escuchar?
En estos ltimos aos no le gustaba programarse lo que escuchaba, prefera los conciertos de Radio Clsica,
en el canal Mezzo de T.V. los conciertos y peras de la programacin. En el ao 76 cuando lo conoc tena su
discoteca de vinilo, sinfonas, cuartetos, peras que si escuchaba, y sobre todo su buena biblioteca musical.
Haba ledo mucho y lo tena todo asimilado en una slida formacin musical. Por otro lado, siempre defendi que
era mejor or la orquesta al natural, aprovechando la ocasin de cualquier orquesta en el teatro, que or la ms
maravillosa orquesta en un C.D. y por supuesto adems de disfrutar con Bach, Mozart, los ltimos cuartetos de
Beethoven, los Lieder de Richard Strauss .tambin le gustaba mucho la msica gregoriana, la clsica de autores
contemporneos, y las msicas populares de los pases del Cucaso y del Medio Oriente, donde analizaba el tipo de
escalas que usaban las relaciones tonales. Otro rasgo suyo era que nunca se dej seducir por la meloda bella en
el sentido romntico, siempre escuchaba todo el edificio acstico de la obra.
3. Todos sabemos lo buen violinista que era, algunos de nosotros lo hemos podido comprobar, como
alumnos o compaeros de batalla. Podras decirnos algunos momentos musicales de gran felicidad de los
que Salvador se senta orgulloso?
l de lo que se senta satisfecho, ya que no le gustaba hablar y darle vueltas a sus actuaciones profesionales
tanto en la O.V. como cuando diriga a orquestas juveniles de estudiantes, pues, se senta satisfecho de haber
podido dedicar su vida a trabajar en el campo de la msica, y de poder facilitrsela tambin a otros esta andadura;
y como disfrutaba tanto de su trabajo, siempre deca: lo mo no es un autntico trabajo, los que estn picando
piedras en las calles, esos si trabajan.
4. Siguiendo en este ambiente Paloma, cuntanos alguna ancdota que le ocurriera a Salvador como
concertino de la orquesta.
Pues ah lo echo mucho en falta porque yo tengo una memoria muy
mala y sin embargo l lo grababa todo y lo mantena como el da que
ocurri.
En una ocasin en el Palau, no recuerdo el concertista, pero era un gran
violinista que se le rompi una cuerda en plena actuacin, y sin parar el
concierto Salvador le pas su violn con el que sigui hasta acabar el
tiempo y poder cambiarla.
Otra ancdota de cuando yo acababa de entrar en la orquesta, ocurri en
el Teatro Principal en Mayo del 77, en la representacin de la pera Thais, las dos voces centrales la soprano y el
bartono aparecieron con faringitis y a pesar de los esfuerzos que hicieron se dieron varias desafortunadas
intervenciones e incidentes, pero gracias al director, la orquesta, los coros de Valencia y la popular Meditacin
interpretada por Salvador y que fue muy largamente aplaudida, se pudo sacar a flote la pera.
5.

Cmo te gustara que le recordramos?, Qu crees que deberamos aprender de l?


Pues no s exactamente. Tal vez la sencillez en el trato con los dems sin darle demasiada importancia a las
cosas. El goce y disfrute en su propio trabajo. Su disposicin para ayudar sin esperar nada a cambio... en fin, no
quiero excederme con toda esta entrevista, que os agradezco de antemano por mantener presente su recuerdo.

APIACEREn12

Maig
2012

Mayrn Beneyto, Presidenta del Palau de la Msica de Valencia.


El Palau de la msica de Valencia y muy especialmente la Orquesta de Valencia, rinde hoy un
sentido homenaje a Salvador Porter, profesor Concertino Honarario de nuestra primera formacin
sinfnica, que recientemente nos ha dejado.
Su calidad como msico, y el respeto que siempre disfrut entre sus compaeros, hizo que durante 42 aos,
fuera testigo y protagonista de la profunda transformacin que ha experimentado la orquesta de Valencia en todos
sus aspectos, tanto en el artstico como en el administrativo, especialmente cuando la orquesta tuvo su sede en el
Palau de la Msica, obteniendo la merecida y necesaria estabilidad que disfruta actualmente.
Fue un trabajador incansable que ocup el atril hasta el ltimo momento de su fecunda vida, de la misma
manera e ilusin que cuando entr a formar parte de la entonces llamada Orquesta Municipal de Valencia en
1969. Como profesor de violn. A los pocos aos fue elegido Concertino, en la etapa de titularidad del maestro
Luis Antonio Garca Navarro, ocupando dicho puesto durante 14 aos. Posteriormente fue nombrado Concertino
Honorario, desempeando en todo momento diversas plazas de solista, y dejando siempre su saber estar y su
impronta personal. Todos le recordaremos en sus magnificas interpretaciones como solista en bellsimas obras
como Meditacin de la pera Thas de Jules Massenet, o en la Scheherazade de Nicolai Rimski-Korsakov.
Pero sus inquietudes no se limitaron a ocupar una plaza en la Orquesta sino que como docente, desde 197
hasta 1986 fu profesor titular de Msica de Cmara, en el Conservatorio Superior de Msica de Valencia,
impartiendo diversos cursos de verano, dirigiendo orquestas juveniles, y formando a destacados violinistas, que
siempre han reivindicado su figura con admiracin y respeto
Por todo ello, la Sala Iturbi y su esposa Paloma, que compartiera tantos conciertos con l en la Orquesta de
Valencia, sern testigos de nuestro recuerdo y profunda gratitud a un intrprete valenciano, que supo, con
abnegacin, trabajo y profesionalidad, dedicar toda una vida a la msica.
El Pas digital Comunidad Valenciana:
El viernes 17 de febrero de 2012, La Orquesta de Valencia, bajo la direccin de YaronTraub, rindi un
sentido homenaje a Salvador Porter, profesor de la Orquesta durante 42 aos y que fuera Concertino 14 aos,
siendo nombrado posteriormente Concertino Honorario. En el programa figura el estreno absoluto de Fulgor
infinito, del compositor valenciano Javier Costa, obra dedicada al Palau de la Msica, con motivo de la
celebracin del XXV aniversario del auditorio valenciano. En palabras del propio autor, esta obra sinfnica se
caracteriza por expresar la msica como fulgor, como luz infinita, que se manifiesta aqu como cristalizacin de
la necesidad creativa, fulgor de expresin y comunicacin.

Jos Luis Garca Asensio

Jos Luis Garca Asensio (Madrid, 1944 - Londres, 11 de agosto de 2011). Fue
y siempre ser, uno de los msicos espaoles con mayor reconocimiento
internacional como solista, director de orquesta y pedagogo.
Nacido en Madrid, Garca Asensio comenz sus estudios de violn a los seis
aos bajo la direccin de su padre, quin fue su profesor hasta 1960, ao en que
gan el Premio Extraordinario Sarasate. En 1961 se traslad a Londres para
estudiar en el Royal College of Music bajo la direccin del gran violinista espaol
Antonio Brosa, obteniendo un ao ms tarde el Stoutzker Prize, considerado como
el premio de violn ms importante del Royal College.
En 1967 fue galardonado con el Harriet Cohen Award, prestigioso premio que
se da anualmente en Inglaterra a los msicos ms distinguidos del momento.
En 1966, a la edad de 22 aos, fue nombrado Profesor de Virtuosismo del en
el Royal College of Music de Londres, convirtindose en el profesor ms joven en
la historia de la famosa escuela.

APIACEREn12

Maig
2012

Durante una gran parte de su vida, Garca Asensio estudi con el gran director de orquesta Sergiu Celibidache,
quin influy decisivamente en su concepcin musical y bajo cuya batuta tuvo el honor de aparecer como solista en
varias ocasiones.
Garca Asensio fue Concertino-Director de la legendaria English Chamber Orchestra durante ms de 20 aos.
En este tiempo recorri el mundo entero muchas veces como solista y director, y como tal, grab cientos de discos.
Entre sus grabaciones ms conocidas se encuentran los conciertos para violn y orquesta de Mozart y sus dos
versiones de Las Cuatro Estaciones de Vivaldi. La ltima dirigida por Leonard Slatkin.
Durante los ltimos 35 aos apareci como solista con muchas de las grandes orquestas europeas con directores
como Sergiu Celibidache, Daniel Barenboim, Sir Colin Davis, Sir Simon Rattle, Leonard Slatkin, Enrique Garca
Asensio y otros. En los ltimos quince aos increment en gran manera sus actividades en los Estados Unidos de
Amrica y Canad, sobre todo como director de orquesta, apareciendo con mucha frecuencia con las Sinfnicas de
Saint Louis, Utah y Fort Worth (de la que fue Principal Director Invitado durante muchos aos). En Diciembre de
1996 debut como director y solista con la Sinfnica de Detroit, y en 1997, 98, 99 y 2000 realiz importantes series
de conciertos con la Orquesta Sinfnica Nacional de Washington. Tambin trabaj con frecuencia en Japn y con
las orquestas de cmara de Israel. En Enero de 2003 debut como director y solista con la Indianpolis Symphoy
Orchestra.
Compagin su carrera artstica con su actividad pedaggica que en 1992 ampli a Espaa. Ese ao se incorpor
como Profesor y Director Titular de la Ctedra de Orquesta de Cmara de la Escuela Superior de Msica Reina
Sofa de Madrid, con la que ha recorrer casi toda Espaa y participando en varios festivales
de Portugal. En 1998 debutaron con gran xito en Paris. Al mismo tiempo y desde 1993
Garca Asensio fue tambin Catedrtico de Violn de la misma Escuela.
Durante los ltimos aos, tambin dirigi y particip como solista con muchas de las
orquestas espaolas: Sevilla, Mlaga, Valencia, Granada, Oviedo (OSPA) Las Palmas de
Gran Canaria y Palma de Mallorca.
En el ao 2007, Jos Lus Garca sufri una grave enfermedad que sesg su brillante
carrera.
Recibi la rden Cvil de Alfonso X
El Sabio, en Londres

ENTREVISTA A ANABEL GARCIA (violinista, pedagoga y sobrina de J.L. Garca Asensio)


1.

Te agradecemos que nos hayas hecho un hueco para hablar de tu to, Jos Luis Garca Asensio.

Realmente no lo conocamos profundamente, por ello, cmo fueron sus inicios en la msica?
Recibi sus primeras lecciones de su padre, mi abuelo, el violinista Enrique Garca Marco.Posteriormente, con
16 aos, fue acogido en Londres por el que a partir de entonces ser su maestro, Antonio Brosa, en el Royal
College of Music.
2.
El diario El Pas del 14 de agosto de 2011apunta al hablar de Jos Luis: Hay msicos que rompen
tpicos, abren camino y crean escuela. No suelen ser los ms famosos, pero su huella permanece generacin
tras generacin.As pues, Cmo definiras su filosofa docente e interpretativa?
Fundamentalmente el entusiasmo puesto al servicio del buen gusto musical. Su maestra y musicalidad han sido
admiradas por grandes violinistas y msicos de todo el mundo.
3.

Cuntanos, cul fue su formacin musical?

A parte de su formacin violinstica que apuntaba anteriormente, tambin recibi clases de direccin de orquesta
del maestro rumano SergiuCelibidache, quien tuvo una gran influencia en su vida musical y con quien actu como
solista en numerosas ocasiones.
7

APIACEREn12

4.
Unido.

Maig
2012

Creo que todo el mundo puede estar interesado en saber cmo se abri camino en el Reino

Tuvo la fortuna de que sus primeros aos, probablemente de adaptacin, fueran en el seno de una familia
espaola, la de su maestro A. Brosa. Su talento le abri muy pronto todas las puertas de los ms prestigiosos
centros musicales, siendo contratado muy joven en la Orquesta del Coven Garden, lo cual le permiti librarse del
servicio militar en Espaa. As mismo, fue el ms joven profesor de la historia del Royal College, con 22 aos.
5.
Para que nos sirva de ejemplo a todos los que adoramos esta profesin y este arte, qu signific en
su vida la msica?
Fue su inspiracin, su ms preciado tesoro, su libertad. Le dedic su vida entera y transmita ese amor que senta
por este arte a todos los que tuvimos la fortuna de escuchar su violn.
6.

Con la experiencia, qu es lo ms importante que has aprendido de l, de su profesin?

La capacidad de disfrutar y emocionar a travs del instrumento.


7.
Puedes escribir todo aquello que te gustara que los dems conocieran del ser humano y del msico
y de cmo te gustara que fuese recordado.
Mi to Jos Luis era muy clido y entraable. Absolutamente generoso con todo aquel que reclamaba su
conocimiento e inspiracin musical. Cada vez que yo tocaba para l, sala transformada sin saber bien qu es lo que
realmente haba cambiado tanto. Para m, fue fuente de inspiracin inagotable.
Posea un gran sentido del humor y una cordialidad natural. Era un gran gourmet y disfrutaba enormemente de
las reuniones sociales, sobre todo en compaa de sus alumnos y ms si eran de su patria. De hecho, en ms de una
ocasin, tuvo acogidos, como hicieran con l en su da, a alumnos espaoles que se trasladaban a Londres a
estudiar con l.
Para m fue muy especial que, tras su enfermedad, su vuelta a los escenarios tuviera lugar en mi curso, Violines
en Valencia. Falleci pocos das despus, dejando un halo de calidez y ternura entre todos los que tuvimos el
privilegio de escuchar sus ltimas enseanzas.
_________________________________________________________________________________

Este articulo, debe servir para poner en alza a personas como Salvador Porter y Jos Luis Garca Asensio, al ser
humano, al msico, al profesor siempre implicado con sus alumnos.
De Salvador, sus alumnos slo recordamos palabras de aliento, siempre con el violn en las manos. Era una
persona sobretodo pragmtica, que sabia escuchar. Era amable y cercano en el trato y siempre dispuesto a ayudar.
A pesar de su perdida, no puedo dejar de mostrar mi satisfaccin por el trato que los medios, la Orquesta y el Palau
han ofrecido a la persona, al msico, a Salvador Porter.
De Jos Luis Garca Asensio -al que tuve el placer de conocer en el Curso de Violines en Valencia en el verano
de 2011- decir que me lleg al corazn. Con l, escuchndole, vindole, uno percibe de forma inmediata que est
ante un ser extraordinario como persona y como msico. Sensible, amable, comunicador, con un entusiasmo y una
energa (a pesar de su enfermedad) dignas de todo elogio. Persona entregada a su trabajo. Sus clases, sus
apreciaciones, sus enseanzas siempre desde de la MSICA (que hermoso). Como viva la msica, con que
entusiasmo, con que respeto, con que sensibilidad. Despus al finalizar, el ser humano, el ser querido. Sus alumnos
llegados nicamente con el fin de saludarle, de compartir 5 minutos con l.
Dos personas, dos msicos que recogen lo que antes sembraron. Hasta Siempre.

Luis Roig

APIACEREn12

Maig
2012

Qualitatdelainterpretaci

En els intrprets artstics, l'autoconfiana s un estat intern caracteritzat per la convicci realista de que s's
capa de fer front amb suficincia als assajos, representacions o concerts.
De vegades sentim manifestacions del tipus estic segur que triomfar, no sn indicis de nivells alts
d'autoconfiana, sin al contrari indiquen una autoconfiana deficitria; s amb l'objectiu de donar-se nims, de
motivar-se, d'eliminar eixa sensaci de falta de fe en un mateix pel que es fan eixes afirmacions.
No obstant aix, l'autoconfiana no sol augmentar amb este tipus d'estratgies, sin que sn les experincies
d'xit les que alimenten esta sensaci, tan necessria per a un bon rendiment que condusca al triomf professional.
Igual que ocorre amb altres variables psicolgiques determinants de la qualitat interpretativa, com per exemple
la motivaci o el nivell d'activaci, este rendiment artsticest estretament relacionat amb el nivell
d'autoconfiana que mantenen els intrprets; s coneguda la relaci, en forma de U invertida, de l'autoconfiana
amb la qualitat de la interpretaci, de tal manera que esta eficcia pot veure's obstaculitzada tant per excs com per
defecte d'autoconfiana. (Figura 1).

Poca autoconfiana
Autoconfiana ptima
Excs dautoconfiana
Els nivells mitjans dautoconfiana sn els que conduxen als millors resultats.

Figura 1. Relaci entre la qualitat de la interpretaci i els nivells dautoconfiana en els intrprets.
Encara que moltes persones creuen que la confiana la tens o no la tens, en realitat, la confiana s un aspecte
que es pot construir mitjanant una correcta planificaci, un adequat treball i una prctica suficient.
Comentem a continuaci, alguns procediments que s'han mostrat ms tils per a millorar l'autoconfiana dels
intrprets:
*Aconseguir xits en les execucions. s certa la idea que les conductes que tenen com a conseqncia aconseguir
l'xit, incrementen la confiana en un mateix; a ms esta circumstncia genera un cercle que es realimenta i dna
lloc a ms conductes d'este tipus. Els xits d'execuci, desenrotllen l'autoconfiana, i a continuaci, esta millora el
rendiment posterior. Per a generar confiana no hi ha res millor que experimentar en els assajos el que es vol
aconseguir en les actuacions. L'assaig i la repetici sn dos vies per a adquirir la suficient confiana, i d'eixa forma
incrementar la probabilitat de sentir-nos segurs davant de l'execuci d'una destresa determinada. (Figura 2)

Conductes que porten a lxcit

Autoconfiana

Figura 2. Relaci entre les conductes dexit i lautoconfiana.

APIACEREn12

Maig
2012

*Actuar, moure'ns com si tingurem confiana. Els pensaments, les emocions i les accions estan
interrelacionats. Com ms confiat es perceba a si mateix un intrpret, ms probable s que seguisca sentint-se
confiat. Durant les seues actuacions els intrprets haurien de tractar de mostrar una imatge de seguretat; seria
favorable que mantingueren el cap alt, incls desprs de cometre un error decisiu.
Moltes persones senganyen a si mateix quan a travs dels seus moviments i el seu llenguatge corporal revelen
la seua prdua de confiana; esta revelaci repercutix no sols en la imatge que donem als altres, sin que tamb
ho fa en la que ens donem a nosaltres mateixos, tenint com a conseqncia un descens en la nostra autoconfiana.
Actuar, moure'ns, aparenar mitjanant els nostres moviments i la nostra actitud que ens sentim confiats, pot
ajudar-nos a pujar el nostre nim en moments difcils.

*Pensar com si tingurem confiana. La confiana consistix a pensar que els objectius es poden aconseguir i
s'aconseguiran. Una actitud positiva s essencial per a desplegar el nostre potencial mxim. Els pensaments han de
ser motivadors, instructius i orientadors. La correcci de la tcnica, l'nim i els senyals convinguts per a executar la
destresa ms satisfactria, haurien de constituir el centre d'atenci del que un es diu a si mateix.

*Fer exercicis de visualitzaci. La visualitzaci s una estratgia que consistix en imaginar-nos a nosaltres
mateixos assajant o interpretant l'activitat que volem desenrotllar, s molt utilitzada per afavorir l'aprenentatge i les
conductes que vullguem desenrotllar.
Mitjanant estos exercicis de visualitzaci, podem ajudar-nos a construir i desenrotllar la
nostra confiana. En la visualitzaci podem veure'ns fent coses que mai hem sigut capaos de fer o en l'execuci de
la qual hem tingut dificultats.

*Mantindre una bona salut. Mantindre's el ms sa possible, s una altra de les claus per a sentir seguretat en un
mateix. L'exercici fsic, uns hbits alimentaris saludables, disfrutar de l'oci necessari, ajudaran a l'intrpret a
percebre que s capa de resistir el que faa falta per a assolir els seus objectius.

*Preparar a conscincia les actuacions. No es pot suposar que aconseguirem els nostres objetius si no ens
preparem per a fer-ho. Un pla d'acci ens donar seguretat, perqu d'esta manera sabem el que volem fer. Una bona
preparaci ha d'incloure tamb un conjunt de rutines prvies a l'actuaci. El coneixement exacte del que ocorrer, i
quan ocorrer, ens proporcionar confiana i permetr que la ment descanse.
Estar segurs del moment en que assajarem, farem exercicis i arribarem al teatre o a
l'auditori, ens ajudar a desenrotllar la nostra confiana i que esta es manifeste a lo llarg de la nostra actuaci.

En general, l'intrpret amb autoconfiana, coneix les seues possibilitats i percep els assajos o les actuacions com a
situacions menys amenaadores; s capa de controlar millor l'estrs pre-escnic; es centra en la realitzaci de
conductes tils abans, durant i desprs de l'actuaci; s ms persistent en el seu esfor; li afecten menys i controla
abans les situacions potencialment estressants de l'actuaci; mant millor el seu equilibri emocional; es recupera
millor de les males actuacions, i amb independncia del resultat, analitza amb rigor el que succex i procura traure
conclusions tils de cara al futur. Esta manera de funcionar, enfortix encara ms l'autoconfiana, establint-se un
mecanisme circular molt beneficis.
Al contrari, l'intrpret que noms utilitza pensaments positius i sentncies triomfalistes indiscriminadament (falsa
autoconfiana), potser en un principi afronte les actuacions amb aparent entusiasme, aconseguint autoenganyar-se i
confonent a l'observador poc ents; per ho far sense un verdader control de la situaci. A ms, la discrepncia
entre les expectatives prvies i el que ocorre en la realitat, contribuir a debilitar encara ms la percepci
d'autoeficcia, disminuint el control de la situaci en successives ocasions, i produint un progressiu deteriorament
de l'autoconfiana.
Josep Enric Arbona, Psicopedagog. Pare d'alumne.

10

APIACEREn12

Maig
2012

Xavier Montsalvatge (1912 2002):


de la potica artesana a la artesana potica.
Javier Costa Cscar
Corra el ao 1994. Haba decidido asistir aquella tarde, a un concierto en el Palau
de la msica de Valencia. Se inclua una obra milagrosa, que me dejara una gran
impresin. En concreto, el Concierto-capriccio para arpa y orquesta de Xavier
Monsalvatge. Aunque conoca otras obras del compositor: su Concierto breve para
piano y orquesta, sus Canciones negras para soprano y orquesta, la Sonatina para
Ivette para piano (dedicada a su hija), no esperaba escuchar aquel da, una obra como
aqulla, una obra tan bella y extraordinaria, tan bien escrita, con un conocimiento tan
sabio de la orquestacin, una obra estructuralmente perfecta. Sal del Palau con la
sensacin de haber escuchado una obra maestra. Finalizado el concierto, y ya en la
calle, me cruz con una persona que, por su actitud sencilla, carente de cualquier
atisbo de inmodestia, nunca hubiera dicho que era quien era, que se trataba
precisamente de l, del maestro, de Xavier Montsalvatge en persona.
Este 2012 celebramos el centenario de Montsalvatge que naca 11 de marzo de 1912 en Girona, en el seno de
una familia acomodada que regentaba las bancas de Olot, Girona y Figueres en un grupo de entidades que
desaparecera en 1918, con el fallecimiento del padre del compositor, circunstancia que le oblig -con nueve aos
de edad- a trasladarse a Barcelona para vivir con su abuelo materno. Una vez all, ingres en la Escuela Municipal
de Msica estudiando con Francesc Costa y Eduard Toldr el violn y la composicin con Enric Morera y Salvador
Pahissa, realizando adems sus estudios, de forma paralela, en la famosa Academia Montessori.
No hay que olvidar que Barcelona, en el primer tercio del siglo XX, era una ciudad con intensa vida cultural y
musical. Honneger, Schnberg o el propio Strawinski visitaron la ciudad condal en aquella poca. Manuel de Falla
estren su Concierto para claveen 1926. Robert Gerard, compositor cataln y discpulo de Schnberg, representaba
la tendencia vanguardista espaola del momento.No es casual que en
1936, poco antes de la guerra civil, se organizara en la ciudad el XIV
Festival de la S.I.M.C. (Sociedad Internacional de Msica
Contempornea), que permitir a Montsalvatge conocerla obra de
relevantes compositores extranjeros como Alban Berg, Ernst Krenek i
Albert Roussel, y espaoles como Rodolfo Halffter, Federico
Elizalde, Salvador Bacarisse, Robert Gerhard, scar Espl, Manuel
de Falla, Pedro Sanjun y Joaqun Turina, compositores de la
nombrada Generacin de la Repblica. Tambin constatamos la
presencia del famoso ballet de Sergi Diaghilev y de conciertos en los
que se presentaron obras del Grupo de los Seis. Todo este ambiente
musical y cultural influyeron de manera decisiva en la formacin y
bagage musical de Xavier Monsalvage.
Muy pronto consigue sus primeros xitos como compositor, con su obra Tres Impromptus para piano en 1933,
con la que recibe el premio en el XII Concurso de Composicin Concepci Rabelli Civilsa la vez que una ayuda
econmica de la Fundaci Patxot que le permite viajar a Pars. Dos aos ms tarde su Petita Suite burlesca, para
violn y cuarteto de viento recibe el premio Pedrell de la Generalitat de Catalunya. Sinembargo el captulo de
premios le cre algn que otro sinsabor. Clebre es que present a concurso su Concierto breve -hoy
importantsima partitura dentro del gnero, en el repertorio espaol- y no fue premiado. O su pera Babel 46, que
corri la misma suerte, y que no pudo estrenar hasta muchos aos ms tarde, cuando ya daba por perdida esta
posibilidad (compuesta en 1960 no vio la luz hasta 28 aos ms tarde). No obstante, cuando se escuchan estas obras
se aprecia la absoluta subjetividad de los concursos de composicin.
11

APIACEREn12

Maig
2012

Con independencia de estas ancdotas, Montsalvatge recibi


a lo largo de su trayectoria profesional numerosos premios y
distinciones: Premio Oscar Espl (1958); Premio Nacional de
Msica (1985); Premi Reina Sofa - Fundaci Ferrer Salat
(1992), Premio Jacinto e Inocencio Guerrero (1992); II Premio
Iberoamericano de msica Toms Luis de Victoria (1998);
Doctor Honoris Causapor la Universitat Autnoma de
Barcelona, Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres del
gobierno francs, Medalla al Mrito Artstico del Ministerio de
Cultura, Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, Medalla
d'Or de la Generalitat de Catalunya y Medalla deOro al Mrito
en las Bellas Artes.Tambin fue acadmico numerario de la
Xavier Montsalvetge, Eduardo Toldr y scar
Real Acadmia Catalana de Sant Jordi, acadmico honorfico de
Espl (Alicante 1958)
la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid y
de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungra de Sevilla, miembro de la Hispanic Society de
Nova York y de la Socit Fryderyka Chopina de Varsvia.
Su faceta pedaggica se inicia en 1943 como profesor en la clebre Academia Marshall de Barcelona
continuadora de la escuela pianstica que fund Enrique Granados. Posteriormente, en 1970, entra como profesor
de composicin en el Conservatorio Municipal de Barcelona, antigua Escuela Municipal donde haba empezado a
estudiar msica, yes nombrado catedrtico en 1978. Aunque no dejan de ser significativos sus comentarios con
relacin a la docencia de la composicin, extrados de sus Papeles autobiogrficos (constituyen sus memorias,
publicadas en 1988), que dan adems una idea de la honradez de nuestro protagonista: Nunca he tenido vocacin
por la pedagoga. () me cuesta imaginar cmo un compositor puede ensear a componer despus de superadas
las disciplinas acadmicas de la armona, el contrapunto y la fuga sometidas a inalterables principios formales
clsicos. () lo nico importante, prescindiendo de reglas y normas, est en la posibilidad de que el profesor sepa
lograr que el aspirante a compositor se encuentre a s mismo. Lo cierto es que cuatro aos ms tarde abandona la
docencia as como la crtica musical, que desempeaba en el peridico La Vanguardia.
Compositor prolfico, continu sin pausa su actividad compositiva
hasta el final de su vida, creando un elevado nmero de obras,
catlogo que finaliza con su Sinfonietta-concierto (2001) obra escrita
para flauta solista, orquesta de cuerda, piccolo, arpa y un
percusionista. Sus obras fueron interpretadas y dirigidas por los ms
prestigiosos intrpretes como Eduard Toldr, Sir Neville Marriner,
Jos Serebrier, Franz-Paul Decker, Rafael Frhbeck de Burgos,
Antoni Ros Marb, Jean-Pierre Rampal, Henryk Szeryng, Angelika
Kirchschlager, Marilyn Horne, Alexis Weissenberg, Kathleen Battle,
Victoria de los ngeles, Alicia de Larrocha, Montserrat Caball o
Barbara Hendricks.
Es posible encontrar diversas opiniones sobre las tendencias estilsticas que se aprecian en su lenguaje,
tendencias que evolucionan a lo largo de los aos, desde un primer estilo habitualmente citado como antillanismo,
o nacionalismo ultramarino que caracteriz muchas de sus obras evocando las colonias espaolas de Amrica
que se perdieron a finales del XIX, con la guerra de Cuba (1898), y que influyeron en la msica popular catalana
del momento, al introducir las conocidas habaneras que Montsalvatge recuper directamente de los pescadores
de la Costa Brava i que recogi en el lbum de habaneras (1948) publicado con Nstor Lujn i el pintor Josep
Maria Prim. Tambin se intenta explicar el estilo de escritura de otras de sus obras, bajo una ciertainfluencia serial.
Hasta encontrar finalmente una msica con sello propio -eclctica para algunos- , pero en cualquier caso ms
concentrada en su personalidad.Parece que a la hora de calificar la obra creativa de un compositor tendemos a la
simplificacin. En realidad, en el fondo del asunto subyace la dificultad que encontramos por adscribir a un estilo,
corriente o escuela, el mundo creativo de un compositor tan rico y verstil, con tanta obra realizada a lo largo de
una tan extensa trayectoria profesional como la de Montsalvatge.

12

APIACEREn12

Maig
2012

Montsalvatge pertenece a esa clase de compositores que necesitan expresar una personalidad creativa propia,
cimentada, no tanto sobre la tradicin -con la que tantas veces se les relaciona de forma peyorativa- sino, sobre
todo con el cultivo de una msica que posee una sonoridad personal e individual, desprovista de preocupaciones
esencialmente especulativas vinculadas con una cierta modernidad de postulados estticos, y ms centrada en el
propio resultado artstico de la misma.
Toms Marco, para este estado de cosas acua, muy acertadamente, un trmino propio potica artesana- en su
libro Pensamiento musical y siglo XX donde indica: () existen msicos poco interesados en la especulacin
esttica, que practican un pragmatismo que les acerca a esa posicin tan extendida profesionalmente que
llamaremos potica artesana. Por tal entendemos -sigue Marco- una posicin que basa en el absoluto dominio
de la tcnica compositiva y en el escrupuloso ejercicio de la profesin la validez de la obra musical. Y ms
adelante precisa que la potica artesana no es una posicin avanzada ni retardataria sino un refugio en la propia
configuracin de la msica frente a especulaciones, siempre sentidas como externas, lo sean o no en realidad, de
los movimientos estticos generales aplicados a la msica.
Para los compositores como Xavier Montsalvatge no se trata tanto de ser modernoo no serloal escribir sus obras,
sino de ser consecuente con aquello que sesiente como necesario en la propia creacin musical,
independientemente de etiquetas y corrientes estticas. A veces se les atribuyeel calificativo de eclcticos a estos
compositores que -haciendo gala de un dominio tcnico asombroso- pueden cultivar y practicar dentro de su obra,
posiciones estticas y tcnicas compositivas poco uniformes, aparentemente bastante alejadas entre s. Aunque ello
no significa en absoluto, y mucho menos en el caso de Montsalvatge, una renuncia a laexigencia ms inconformista
en lo creativo, donde la necesidad de expresarse desde el rigor y la perfeccin constituyen objetivos irrenunciables.
Xavier Montsalvatge pertenece a este tipo de compositores. De su msica se desprende en un primer estadio,
una factura de realizacin, una calidad y un oficio compositivo que solo es atribuible a determinados individuos
tocados por la magia, tocados de un talento extraordinario. Pero enseguida se manifiesta lo ms importante de su
msica, lo mejor que puede decirse de un compositor: el gozo de su creacin, la belleza de sus resultados, el mundo
sonoro propio que es capaz de obtener con sus obras. Parafraseando aToms Marco, e invirtiendo su trmino,
podramos nosotros utilizar la expresinartesana potica, para describir el quehacer creativo del compositor.
Porque es pura poesa lo que Montsalvatge logra con muchas de sus obras; es la poesa, en su ms alta expresin, el
objetivo de su artesana profesional.
Desde estas pginas recomiendo encarecidamente la escucha de su
msica. Conocer y disfrutar sus Canciones negras (1945), o el Concierto
breve para piano y orquesta (1953). En el gnero sinfnico su
interesantsima Desintegracin morfolgica de la Chacona de Bach
(1963), su Sinfona de Rquiem (1986) que constituye un intenso canto
de difuntos sin texto. Disfrutar del Concierto del Albaycn (1977) para
clave y orquesta o deMetamorfosis de concierto (1980) para guitarra y
orquesta. En el apartado de la pera encontramos El gato con botas,
pera de magia en un acto y cinco escenas (1.947), Babel 46, pera en
cuatro episodios y dos actos(1960), y su tercera pera, Una voce in off,
pera romntica para dos personajes y medio, en un acto y tres escenas
(1.962).En la msica de cmara encontramos la Serenata para Lidia de
Cadaqus para flauta y piano(1970)estrenada por Jean Pierre Rampal o
Dilogo con Mompou para violn, violoncello y piano (1988). Por
supuesto sin olvidarme de su Concierto-capriccio para arpa y orquesta (1975). Slo por citar un grupo reducido de
su extenso catlogo.
No es casual la amistad que Montsalvatge tuvo con otro gran compositor cataln, que tambin participa de todas
las caractersticas de enfoque creativoya indicadas en Montsalvatge. Me refiero a Frederic Mompou, con el que le
una una estrecha amistad y con el que incluso trabaj en un proyecto conjunto con la obra Perlimplinada, ballet
sobre la comedia de Federico Garca Lorca Amor de don Perlimpln con Belisa en su jardn. Tambin a Frederic
Mompou, en alguna otra ocasin, habr que dedicarle nuestra atencin.
13

APIACEREn12

Maig
2012

Con este breve artculo sobre Montsalvatge slo he querido manifestar mi admiracin y entusiasmo por la
msica de un compositor ineludible, prximo a nuestro mundo sonoro, a nuestras seas de identidad
mediterrneas, con la secreta intencin de contagiar a todos los alumnos del conservatorio de mi entusiasmo, o al
menos de motivar la escucha de alguna de sus obras.
Bibliografa:
-

Montsalvatge, Xavier. PAPELES AUTOBIOGRFICOS. Al alcance del Recuerdo Coleccin Memorias


de la Msica Espaola. Fundacin Banco Exterior. (1988)
Marco, Toms. Pensamiento musical y siglo XX. Fundacin Autor. Madrid (2002)

CLAUDE DEBUSSY, 150 ANYS DEL SEU


NAIXEMENT
Oscar Creus
Impressionisme musical
Per qu se li anomena Impressionista a Debussy? -o millor dit- Per qu l' Impressionisme musical est associat
directament a la figura del compositor francs ?
En primer lloc cal recordar que el propi compositor fugia de ser qualificat amb cap etiqueta, per altra banda
observarem que la seua obra s molt ms complexa i rica del que qualsevol etiqueta en si mateixa revela, per la
veritat es que s'ha produt una identificaci del terme impressionisme musical amb l'estil i el conjunt de tcniques
musicals desenvolupades pel compositor francs. Sens dubte ha influt el fet que Debussy fora contemporani dels
pintors P. Gauguin i V. van Gogh (postimpressionistes) i certament els punts de trobada amb els pintors
impressionistes no sn pocs.
Caricatura de Debussy
Estos pintaven la naturalesa des de la perspectiva de la impressi que els produa
i utilitzaven la tcnica de la barreja ptica. La barreja ptica consisteix senzillament
a posar els colors purs sobre el llen perqu l'ull els barrege. Es produeix una
exaltaci dels colors complementaris i es prescindeix del negre negaci de la llumper a aconseguir colors nets, vibrants i lluminosos. Debussy aprn d'ells el
tractament del color i trasllada esta mateixa tcnica pictrica (la mescla ptica) a la
msica amb la utilitzaci dels timbres purs en les seues obres orquestrals. Debussy
combina els colors instrumentals en les seues partitures com ho faria un pintor
sobre el llen. Al respecte afirma:
Tracte d'utilitzar cada timbre en el seu estat pur: com fa Mozart, per
exemple...Tothom s'ha acostumat a barrejar timbres, a fer-los destacar acolorintlos o concentrant-los i no a fer que sonen amb les seves prpies identitats.
Exotisme, historicisme, esoterisme
La msica europea s probablement una de les poques tradicions musicals del mn que s capa d'incorporar i
absorbir elements d'altres cultures sense renunciar a la seua prpia idiosincrsia, perqu estes incorporacions sn
enteses com a influncies positives que en definitiva contribueixen a l'evoluci del nostre propi llenguatge musical.
Passejant per l'Exposici Universal de Pars de 1889 Debussy escolta la msica de Java i Bali (Indonsia)
protagonitzada per l'orquestra del gameln (de la raz gamel', que significa martell). El mateix compositor afirma:
La msica javanesa fa gala d'un contrapunt al costat de la qual, el de Palestrina no passa de ser un joc de
xiquets. I si escoltem sense prejudicis europeus l'encant de la seua percussi, ens veiem obligats a reconixer que
14

APIACEREn12

Maig
2012

la nostra noms s un soroll de circ de fira."


Per a mes de lexotisme en la msica de Debussy poden trobar un desig de tornar als arrels propis.
L' historicisme en Debussy s una mirada al passat com a font d'inspiraci, en especial al mn grec i al mn
medieval. Musicalment esta influncia se plasma en la partitures amb el renovat s dels modes grecollatins; escales
antigues que Debussy recupera i adapta a un nou llenguatge d'avantguarda.
En la Frana de finals del XIX estava de moda la msica modal. En este clima d'acostament a la msica modal,
Debussy va visitar el monestir de Solesmes en 1892 i va estar conversant sobre la modalitat amb els monjos.
Precisament el renaixement del monestir benedict constitua un aspecte molt destacat de la vida musical francesa
del moment.
En paraules del compositor: Sense retornar a les ensenyances del Renaixement, que probablement tampoc
harmonitzarien amb la nostra poca, no podem inspirar-nos en ell i recuperar aquella ensenyana a l'aire lliure,
sense desitjos de prompta glria.
Per altra bandacal assenyalar linfluencia de lesoterisme en la seua msica. Debussy freqentava la llibreria
ocultista L'Art Independent, on va fer amistat amb el seu propietari Edmond
Boilly, lder del moviment mstic rosacruciano i editor de les seues Cinc
Canons sobre text de Baudelaire.
El cercle de Boilly estava imbut en la numerologia pitagrica, -que
incloa la secci uria- pel que no s estrany que molts autors (Goldman i
Howat entre daltres) sostinguen la hiptesi que Debussy va adoptar
conscientment esta proporci matemtica. En la paret del sal de sa casa a
Paris, prop del Bois de Boulogne, penjava una de les ms volgudes obres
pictriques de Debussy: un gravat original de La gran ona de Kanagawa de
Katsuhika Hokusai, on una gran ona s'ala sobre la muntanya Fuji.
La Gran Ona de Kanagawa
Debussy, qui era tamb un hbil pintor, va reproduir este mateix gravat en la coberta de la primera edici de la
seua obra orquestral La Mer. Com podem observar, la composici general de la imatge pareix tan harmoniosa i
proporcionada perqu responen a la proporci divina, principi estructural que es troba en la prpia naturalesa: en la
petxina del caragol, en els gira-sols i en diferents fulles, com ben coneixien els arquitectes i matemtics medievals.
La pregunta que ens podem fer s si Debussy era conscient de tot a. En primer lloc cal dir que no hi ha
constncia que l'autor haguera fet explcita la seua intenci, ms enll d'un comentari en una carta enviada al seu
editor Durand a l'agost de 1903: He afegit un comps a Jardins sous la pluie; s absolutament necessari per a la
numeraci: el nmero div.
Msica onrica
Com a oient, per tal de gaudir d'esta msica, cal adoptar una actitud molt distant de
l'actual; la de l'anunci televisiu. En els anuncis es capta l'atenci del consumidor en a
penes uns segons. Al contrari esta msica s tot color, moviment i suggesti, necessita
deixar-se envair pel so, escoltar activament els suaus i diferents colors i activar en
nosaltres la capacitat d'imaginar a travs del la msica. I temps, cal donar-li temps. Com
va dir Ortega i Gasset: Grcies a Debussy s possible escoltar la msica
tranquillament, sense llgrimes ni desmais, perqu va alliberar a la msica de l'element
hum i per esta ra va iniciar una nova era. Noms ens cal afegir que en Debussy es
dna cita la fusi multicultural i es converteix d'esta manera en sntesi del passat, del
present i al mateix temps en punt de referncia per al futur de la msica del s. XX.
Els rpids de Awa
BIBLIOGRAFIA BSICA
C. DEBUSSY. El Sr. Corchea y otros escritos. Alianza Msica. Madrid, 2003.
D. P. GOLDMAN. El esoterismo como determinante del lenguaje armnico de Debussy. Quodlibet n 18,
p.99. Alcal de Henares, 1995.
15

APIA
ACEREn12

Maig
201
12

P. ROBERT
TS. Debussyy: Impresionnista o simboolista?. Quodlibet n 18, p.74. Alcal de Henares, 1995.
R. HOWAT
T. Debussy, naturaleza y proporcin. Quodlibeet n 18, p.118. Alcal de Henares, 1995.

J
Jules
M
Massen
net (184
42-1912))
M Nieeves Perpi Marco
Tots els anyys se celebreen diferents aniversaris, naixements o defuncionns, de compoositors clebrres que ens han
h
deiixat una exccellent produucci musical. Des de l'equip de redacci de laa revista no volem que se'ns
s
passe esta
e
oportunitat perr a recordar-hho. Aix ho hem fet ambb Xavier Mo
ontsalvatge i Debussy, enn els articless anteriors i ara,
a
perr a finalitzar,, li toca el torn a Jules Massenet
M
en l'aniversari de la seua moort.
Pars a finals
fi
del seggle XIX era una
u espcie de
d microcosm
mos de l'Eurropa musicall de
llavors, a ms
m de conserrvar encara alguns distiintius especf
ficament francesos, pel que
q
f a la prcttica i gustos del moment. L'pera com
fa
m sempre s'aalava en la imaginaci
i
d
dels
f
francesos
peer damunt de
d la resta dels
d
gneress musicals. F
Frana man
ntindria la seeua
p
prpia
identitat durant gran part del
d segle, desafiant
d
tannt al verismee itali com
m al
wagnerisme.
Jules Maassenet, va seer el composiitor francs d'pera
d
ms popular de l'ltim
l
quart del
segle XIX. Msic i hom
me de negoccis, sabia el que el pbllic desitjava,, i se'l va saaber
oferir. Es trractava d'un oportunista que no gauudia de moltaa popularitatt entre els seus
s
collegues. Bizet va diir una vegada:eixe homet es preppara a camiinar sobre tots
t
nosaltres. Perr el seu errotisme discrret et quasi religieux com
c
va escriiure d'Indy, vvan ser els ingredients que
q
Maassenet va saaber introduirr en la seua producci
p
muusical i donaar-se'l al pbblic ansis dde dosi de tal producte.
Va naixer el
e 12 de maigg de 1842 i va
v morir el 13 d'agost de 1912. Als onze
o
anys esttava en el Co
onservatori, i en
1863 va guanyyar el Prix dee Roma. A pesar de ser un
u bon pianissta, va viure de l'ensenyaana i tocantt instrumentss de
perrcussi en unnes quantes orquestres.
o
E 1867 va esstrenar la seu
En
ua primera pera, La Graande-Tante, prosperant
p
m
molt
en este gnere.En 1878 va ser
s designat professor dee contrapunt, fuga i compposici en el Conservatorri.

Resppecte a la seua
s
obra, Massenet
M
vaa dominar ddurant trentaa anys l'ppera
francesa fins al punnt de compon
ndre un repeertori musicaal impression
nant del quall 25
sn pperas i peras cmiquess. Al comenament deel segle XX
X algunes coom:
Hrodiaade (1881), Le Cid (188
85), Thas (1894),
(
Don Quichotte (1910),
(
Wertther
(1892) i Manon (18884), es repreesentaven en totes part.
En la
l dcada dells vint, la seu
ua fama va coomenar a deeclinar.

16

APIACEREn12

Maig
2012

Dels quasi trenta ttols que integren la seva mplia producci lrica, s'inspiren en tema hisp o en font literria
espanyola, a part de li Cid (1885), la seua poca coneguda Don Csar de Bazn (1872), La Navarraise (1894),
Chrubin (1905), Don Quichotte (1910) i Amadis, estrenada amb carcter pstum en Montecarlo en 1922 i
inspirada en el nostre Amads de Gaula..
En lactualitat, Plcido Domingo representa de forma
herica el personatge que dna ttol a l'pera de Massenet i
per a la seua identificaci, li va portar a encarregar-li un
retrat, caracteritzat com el nostre heroi medieval, al gran
pintor sevill Francisco Borrs, Catedrtic de Dibuix del
Natural en Moviment de la Facultat de Belles arts de la
Universitat Sevillana. Els primers esbossos van ser presos
durant 1985 en la residncia del tenor en una coneguda
urbanitzaci madrilenya. I el llen definitiu, de grans
proporcions (250x180 cm), es va realitzar a Sevilla en 1986
en l'estudi del pintor, proper al popular carrer Fira.
Com a "model ideal" va qualificar Borrs a Plcido, que
li va facilitar la seva tasca "grcies al seu domini de l'espai,
la seva naturalitat personal i la seva desenvoltura escnica".
En actitud heroica, eleva la seua popular "Tizona", amb Jimena als seus peus, el llen combina el figurativisme
ms realista (Borrs s un prodigis retratista) amb l'allegoria histrica.

RepresentacideManonenelLiceudeBarcelona

PalaudelesArtsReinaSofadeValencia,onPlcido
DomingointerpretaalmonjoAthanaldel'peraThas

Cerimonis, elegant i romntic, Massenet agradava i comprenia a les dones. La cantant d'pera Bessie Abbott
deia que:ell podia complaure tant les dones amb les seues hbils carcies verbals que una sentia desitjos d'escoltarho constantment.
En la nota necrolgica del Musical Courrier s va explicar la seua enorme popularitat: s quasi segur que si
Massenet no haguera viscut precisament durant el perode en qu va viure, quan el mon anhelava un poc de
melodia, i quan pocs compositors sabien compondre melodia, hauria sigut un fracs. Per va succeir precisament
que Massenet va compondre melodia combinada amb un poc de modernisme i quasi un toc wagneri, en moments
en qu la majoria dels compositors tractaven de superar lantiga escola. Per aix mateix se li va apreciar. Donem la
benvinguda a les seues mediocres melodies perqu no tenim altres

Bibliografia: Schonberg, H.C. LOS GRANDES COMPOSITORES Ed. Ma non troppo Barcelona 2007
17

APIA
ACEREn12

Maig
201
12

W
Wunde
erkin
nd
Nria Olttra Brines 6 E.P
Sempre shha dit que Mozart
M
(27 de
d gener de 1756 a Salzzburg - 5 de
d desembree de 1791 a Viena) era un
Wuunderkind, s a dir, un xiiquet prodigii que va morrir molt jove i que va esccriure, entre ddaltres, La flauta
f
mgicca i
la Marxa Turcca. Per, quee sabem delll realment? I s que a travs
t
de differents llegenndes o estereeotips, com per
exeemple el perrsonatge que linterpreta en la pellcuula Amadeussde Milos Forman i la rivvalitat, sense fonaments, que
q
preesenta amb Salieri,
S
sha desdibuixat la seua bioggrafia real. Aix,
A
la finaliitat daquest article es deeixar constnncia
de la histria daquest
d
perssonatge, la quual est plenna de curiosittats.
En primerr lloc, tot el mn coneix al composittor amb el no
om de Wolfa
fang
Amadeus Moozart, per ell mateix com
A
mpositor solaament va utiliitza aquest nom
n
u vegada. Mexpliquee, Mozart vaa ser batejaat amb el no
una
om de Joannnes
C
Chrysostomu
us Wolfgangu
us Theophiluus Mozart. II, aleshores, don
d
traguem
m el
A
Amadeus?
R
Resulta
que Theophilus
T
e deriva dun nom greec que signiffica
es
a
amant
de Du o estimatt per Du. Aix,
A
la form
ma familiar Amadeus ss la
v
versi
llatinaa daquest no
om. Per en cap cas Mozzart sautodeenominava aix,
a
s
sin
que a Itlia, a partirr del 1770, es
e feia dir W
WolfgangoAm
madeo i, a paartir
d 1777, Wolfgang
de
W
Am
mad. No ser fins al s. XIX qu
uan comencee a
p
popularitzarse la forma Amadeus
A
perr tal de referiir-se al comp
positor.

Un altre fett, si ms no, cridaner s que


q va escriuure,
seegons els cattleg KchellVerzeichnis,626 obres. Una
U
grran quantitatt de peces sii considerem
m que solam
ment
vaa viure 35 annys. De fet, un estudi haa estimat quee si
un
n copista esccriguera la sseua obra, taardaria 25 annys,
men ben prompte
p
a esscriure msiica i als 4 aanys ja haviaa escrit la seua
treeballant deu hores diriees. Aix, com
priimera simfonnia. A la fi de
d la seua vidda va escriurre la simfoniaa nmero 41, on utilitzavva les mateix
xes quatre nootes
que en la 1, serria per qu saabia que anava a morir i volia fer un homenatge a la seua prim
mera simfoniia o simplem
ment
s una casualitaat?
Com tota peersona, Mozzart tamb tennia les seuess manies. Pell que fa a la msica, odiava, de manera acrrimaa, el
so de les flautees. De fet, va
v arribar a afirmar
a
que l'nica
l
cosa pitjor a unaa flauta, sn dos. Aix, laparici de les
flaautes en les seues obres sexplica perqu
p
forenn obres per encrrec.
e
Peer, com tot,, aquest odi tenia una part
p
neggativa i laltrra positiva. La
L positiva va
v ser que, grrcies a que no li agradaava el so
de les flautes, va introduir el clarinet i comen a considerar-sse aquest insstrument
dinns de les orqquestres. A ms
m a ms, va crear el fantstic
f
Con
ncert Per a Clarinet
C
(K
K.622).
Una altra peculiaritat
p
el fet quee, segons el clcul efectu
s
uat per Joseef Heinz
Eibbl, publicat en
e Mozart. Chronik
C
einees Lebens, deels trenta-cin
nc anys, deu mesos i
nouu dies (=13.097 dies) dee la seua vidda, el compositor es va passar
p
deu annys, dos
meesos i vuit diies (=3.720 dies)
d
viatjantt. Cosa que ens
e pot resulttar ms espectacular
si tenim en coompte que al
a s. XVIII no
n hi havia les facilitatss que tenim ara per
viaatjar, per Mozart
M
va haaver de viatjaar per tota Europa
E
per tal dexhibir--se i ser
connegut. Aqueests viatges van
v resultar molt profitoosos perqu va
v conixer a molta
gennt, entre dalltres a Franz Joseph Haydn. Entre aquuests dos com
mpositors troobemuna ancdota molt graciosa:
g
un dia
Moozart va com
mposar unes notes
n
per tal de gastar-li una broma al
a seu amic. Haydn
H
comeen a tocar i tot an be fins
f
18

APIACEREn12

Maig
2012

que es va parar en sec perqu hi havia una nota que no podia tocar, perqu les mans estaven ocupades amb altres
notes i aquesta es trobava justament al mig de les dos mans. Aleshores, Mozart li va dir que ell ho intentaria i quan
va arribar a la nota en qesti, va acatxar el cap i la va tocar amb el nas.
Finalment, Mozart va morir el 5 de desembre de 1791 a la primerenca edat de trenta-cinc anys. La seua salut
mai havia sigut bona. Anys i anys viatjant de xiquet van tenir el seu efecte. A ms, tenia un estil de vida molt intens
i sempre treballava massa. No es pot atribuir la seua mort a una causa nica, per sabem que en les ltimes
setmanes de la seua vida patia d'insuficincia renal i possiblement febre reumtica que van afligir encara ms el seu
afeblit cos. Tot i aix, hi ha hagut diferents hiptesis, majoritriament sense fonaments, que ha explicat la seua
mort, com s el cas de:
1.
Es va propagar el rumor que Mozart havia mort enverinat per Antonio Salieri, qui suposadament
odiava el seu geni musical. Aix va servir d'inspiraci per a l'pera Mozart i Salieri, de Rimski-Krsakov,
per a la petita obra de teatre del mateix nom del clebre escriptor rus Puixkin i per a l'obra teatral
Amadeus, de Peter Shaffer (en la qual es basa la pellcula Amadeus de Milos Forman, protagonitzada per
Tom Hulce).

2.
Una altra de les llegendes sobre l'enverinament apunta als seus germans de lgia manica pel fet
que hauria revellat massa secrets a travs del llibret i de la msica del seu singspielLa flauta mgica.
Aix, es va arribar a afirmar, fins i tot, que les restes de Mozart havien estat perdudes per tal que no quedessin
petjades de l'homicidi. Per tant, tot i la seua mort, Mozart no va deixar mai de generar polmiques i omplir llibres.
Un exemple s que, amb la seua mort, va deixar inacabada la missa de Rquiem en Re menor (K.626), la qual va
ser un encrrec i, es diu, que com ell sabia que estava prop la seua mort, la va escriure com si fora la missa que
tocarien en el seu soterrament. Al ser una obra incompleta, molt van voler acabar-la, de manera que tenim mltiples
versions daquesta com la de Beyer, Maunder, Robbins Landon, Druce i Levin. Per la versi ms famosa s la que
va escriure el seu amic i alumne Franz XaverSmayr (revisada per Franz Beyer el 1972 per tal de recuperar la ms
autntica puresa mozartina).
Un altre tema que ha donat molt que parlar s lanomenat Efecte Mozart, que es refereix als suposats efectes que
pot produir a persones escoltar les melodies del compositor. Aix, a la dcada dels 90, als Estats Units, es van
promoure moltes investigacions i llibres de divulgaci basats en aquest efecte. La versi popular de la controvertida
teoria va ser expressada succintament per un columnista musical de The New York Times: Investigadors han
determinat que sentir a Mozart et fa ms intelligent.
Ms intelligents o no, lnica cosa certa que podem dir s que Mozart ha sigut un dels grans genis de la msica.

BIBLIOGRAFIA
http://www.mozart.cat

19

APIA
ACEREn12

Maig
201
12

SUIITE HEL
H NICA
A (Heelenissmo)
Por M Ampparo Madridd y Cele Jimnez (Departaamento Vien
nto-Madera, Especialidad
E
d Saxofn)

Una Suite es una form


ma musical compuesta por diversaas piezas insstrumentalees independiientes entree s,
pero combinaadas para ejjecutarse seeguidas, la Suite Heln
nica est coompuesta dde cuatro movimientos
m
: I.
Kaalamatianss, II. Funky,, III. Vals y IV. Kritis.
I.

KAL
LAMATIAN
NS

El nombree de Kalamaatians aludde a una reggin de las islas griegaas, a la ciuddad del Kalamata, situaada
enn el sureste del Peloponneso y cuyoo baile tpicco (el Kalaamatians) es
e uno de loos ms exteendidos porr la
pennsula helnica.
El Kalamaatians, en la Suite Heelnica asume su cond
dicin de pieza
p
del foolklore grieg
go en compps
irrregular de 7//8 (3+2+2) y con una estructura
e
m
meldica
en forma de lllamada-resspuesta enttre un solistta y
el resto de la banda
b
aadiiendo en la respuesta una
u nueva lnea contrappuntstica.
Desde el puunto de vistta armnico,, si bien possee una armadura definiida que nos llleva a pensarr en la tonaliddad
de Fa Mayor, se
s trata de unna obra escritta en armona modal.
Esta primeera danza dee la Suite est estructuurada en tress secciones que a suvez
coinciden conn las tres seecciones esttablecidas segn la form
ma. La prim
mera seccinn
estt escrita enn modo jnnico (al habblar de moddo jnico, no
n se refieree a la escala
puura que com
mienza en Do,
D sino a su
s transportte intervlicco a la notaa Fa). En la
inttroduccin se establecee la nota funndamental deel modo y su
u quinta, y la
l meloda se
muueve dentro de los caucees del modo con algunos guios, co
omo son los cromatismoos
quue actan com
mo floreos.
En la seguunda seccin se produuce no una meloda to
onal, sino un
u cambio dde
moodo; se pasa al modo drrico (II graddo de Fa), de manera quee se construyye la meloda
en escala de Sol, pero con
c las alteernaciones del
d primer modo (SI bemol
b
en lla
arm
madura).
q
En la terccera seccinn, se produuce un nuevvo cambio de modo y quizs ell ms signifficativo ya que
maanteniendo el
e mismo bajjo del modoo anterior (Sool drico), pasamos
p
a unna escala dee Sol, pero ahora
a
con el La
bem
mol, el Si naatural y el Mi
M bemol, cuyya escala dee carcter Oriiental, por unna buena paarte, y tambin de carccter
de 7 dominannte (V graddo en la esccala de Do menor arm
mnica), connduce perfecctamente a la nota bssica
funndamental del
d siguientee movimientoo.

20

APIACEREn12
II.

Maig
2012

FUNKY

Se trata de una lnea obstinato sobre el bajo Do, que en combinacin rtmica con dos mayores triadas,
establece el modo mixolidio (V Grado de Fa), sobre cuyos dos compases repetidos el solista puede hacer
su propia creacin espontanea (improvisacin), o tocar lo escrito (transcripcin de una improvisacin del
autor).

III. VALS
Comienza con una introduccin (cosa que es caracterstica en toda la Suite, quiz para dar tiempo a
asimilar unos ritmos con unos origines y planteamientos tan diversos). Esta es la introduccin
rtmicamente caracterstica del Jazz - Waltz (3/4 que sugiere un 6/8 pero no lo es porque la fuerza est en los
tiempos 1 y 3 del comps (1 y 5corchea de las 6 del 3/4) con pedal en el bajo y una serie de acordes
cuatriadas que establecen el nuevo modo elico (VI grado de Fa), en la primera sesin, cuya meloda proviene
tambin del folklore griego.
La segunda sesin es una meloda original basada en una escala pentatnica africana muy empleada en
el Jazz que al aadirle la 5 disminuida se convierte en la llamada Escala Blues en la parte A. La parte B
o Bridge, es una meloda en Fa mayor con una armona Jazzstica que rompe con el modalismo para regresar a
la parte A conclusiva en el modo elico original, con un Tutti Contrapuntstico que concluye en un pedal
piansimo en los graves sobre el cual el soprano interpreta una cadencia de carcter popular helnico.
Concluida la cadencia, vuelve la introduccin y las dos secciones del vals para enlazar con el Kritis.
IV.

KRITIS

Este es el cuarto movimiento de la Suite, pues lo que sigue no es ms que la repeticin de las dos
ltimas secciones del primer movimiento y alude nuevamente al folklore griego, concretamente a un baile
o danza tpica griega de la isla de Creta.
Este movimiento en compas de 2/4 sigue en modo elico (con algn cromatismo) y en cuanto a la
forma, se divide nuevamente en tres secciones que a su vez se repiten al llegar al final del movimiento y
se une con anacrusa al ltimo movimiento que es la repeticin de las secciones 2 y 3 del Kalamatians,
con una modulacin sorpresiva a un acorde de 13 sobre el V grado disminuido del modo cuyos
bajos descienden por los grados de esta escala (Re b 7) a la fundamental del modo original.

Tomando la Suite bajo un punto de vista ms abierto que el anlisis estructural de sus elementos, se
puede afirmar que el planteamiento realizado encierra una intencin evidente: El primer tiempo supone
una introduccin, y esta introduccin se realiza con motivos folklricos de Grecia, y posteriormente se
encadenan los siguientes movimientos de diferente corte a modo de "torrente" (Funky, Vals, Cadencia y
las piezas griegas). Todo esto encaja con la intencin del compositor de crear un lenguaje, de jazz
principalmente, en el que se mezclen diferentes estilos y gneros como "variedad" pero cuyo criterio
interpretativo constituyan la "unidad" de la obra.
En la versin y orquestacin para Banda Sinfnica, el autor desea que la seccin de saxofones y el
solista sean protagonistas (en el Kalamatians especialmente) y suenen como una seccin de saxofones
con el sonido y la expresin del saxofn de Jazz.

21

APIACEREn12

Maig
2012

Profesor: LLoren Mendoza

Si nos paramos a leer documentos en Boletines Oficiales que versan sobre la


asignatura de Orquesta, lo primero que salta a la vista en todos ellos es que el proceso de
enseanza y aprendizaje de las diversas especialidades instrumentales tiene forzosamente
un marcado carcter individual. De ah que la enseanza musical en los conservatorios
confronte a este componente unipersonal con elementos colectivos como lo son las
asignaturas de orquesta, coro, conjunto o msica de cmara. En los prembulos de las
diversas programaciones de estas asignaturas colectivas siempre figura que la educacin
musical no puede ni debe perseguir como nica meta la formacin de solistas
instrumentales; todo lo contrario, su principal misin debe ser ofrecer a la sociedad los
msicos que sta necesita para poder canalizar aquellas actividades que demanda la propia comunidad.
La prctica de estas asignaturas constituye una
materia necesaria para la formacin musical y su
presencia viene justificada en un doble sentido. Por un
lado, porque ofrece a los instrumentistas la experiencia
y los conocimientos necesarios relativos al
funcionamiento, las reglas y la convivencia
caractersticas de la interpretacin de estas
agrupaciones.
Por otro, porque acta positivamente sobretodos
aquellos instrumentos cuyo nivel es capacite
especialmente para tocar en una agrupacin.

Por tanto, pensemos que el principal objetivo en clase


va a ser el conseguir unificar todos los criterios bsicos que
entran en funcionamiento a la hora de interpretar
conjuntamente, con independencia del nmero y del tipo de
instrumentistas que se den cita en el grupo. Por tanto, en
mis clases pretendo por encima de todo que el alumno
entienda de la importancia que tiene una idnea
predisposicin y concentracin en el trabajo a realizar. Y
digo esto porque detecto despus de mi larga experiencia, y
es una apreciacin bastante general, que la mayora del
alumnado de estas asignaturas entiende que con slo asistir
a clase ya tiene asegurada una buena nota; que la clase,
pongamos por ejemplo de orquesta, es el aula ideal para
relajarse del agobio lectivo diario, prestndose a ser el
lugar perfecto donde olvidarse un poco de todos los
contenidos serios e importantes que trabaja en el centro
y/o fuera de l.

22

APIACEREn12

Maig
2012

Nunca ms lejos de la realidad. Precisamente, la esencia de la clase de orquesta reside en la


dificultad que encuentra el profesor para intentar hacer que un nmero bastante nutrido de intrpretes, en
proceso de aprendizaje, piensen y ejecuten la msica de la manera ms parecida posible para que la
interpretacin conjunta tenga un sentido musical, como mnimo, entendible.

Por ello, y desde aqu quiero animar a todos los que tengan la suerte de participar en clases
colectivas, que disfruten de esa circunstancia tan especial y que realmente valoren que la prctica
instrumental resulta as entendida no slo como la adquisicin de una compleja tcnica y la progresiva formacin
de unos criterios musicales propios, sino tambin como una herramienta de relacin social y de intercambio de
ideas entre los propios instrumentistas; as entendern con toda seguridad que el resultado final, es decir, el
aprendizaje global de conjunto, realmente vale la pena si el trabajo previo ha sido el justo y adecuado y ha
contribuido, en definitiva, al crecimiento acadmico y formativo del alumno en esta etapa tan delicada su
educacin.

23

APIACEREn12

Maig
2012

Aurelio Olivares Ripoll, mestre dobo

Continuant amb esta secci d' entrevistes als nostres professors, este any volem dedicar-li-la al
mestre de oboe Aurelio Olivares,un dels primeres integrants del Conservatori de Msica "Mestre Vert" de
Carcaixent i educador de tots els alumnes dobo.
1- Ens han encarregat que et fem un bon retrat, aix que
comencem, qui s Aurelio Olivares?
B en primer lloc agrair-vos la vostra atenci i contestant la
vostra pregunta, donsAurelio Olivares s professor d'obo
del Conservatori Mestre Vert des de la seua creacien el
curs 1983-1984, i com a membre del consell de direcci he
sigut vicedirector delcentre i actualment sc secretari
acadmic.
2- Hi ha algun mestre del qui intentares no aprendre
ms que l'imprescindible?

s cert que hi han assignatures que et van millor que


altres i les disfrutes ms estudiant-les, per tamb hi han mestres que ens atrauen ms que altres, be perqu
connectes ms en el que et diuen i/o com te ho conten, o b perqu la matria t'atrau ms, per de la fase d'estudiant
sincerament no tinc un record de cap mestre en eixe sentit.
Vaja! Et confessem que ens asombra la teua sinceritat. Anem a vore si seguim en ratxa
3- Ja saps el que diuen les males llenges sobre el que es necessita per a poder arribar a ser un destacat
msic professional: tindre bons padrins. En l'actualitat, en quina mesura creus que ocorre el mateix?
Eixa frase es una mxima que s'aplica a totes les situacions en general de qualsevol professi o estudis, per en
el cas dels msics pel que vosaltres em pregunteu, sin hi ha un treball serio de l'instrument, de res ens servix els
padrins, com deia un refrany - en un assaig dorquestra li pregunta al director lalumne de clarinet - maestro una
pregunta? i li respon el director lo que me tenga que decir, dgamelo con el
clarinete.
4- Coneixes alguna tctica, motivaci..per fomentar la msica entre els joves?
Supose que voleu referir-se a la msica clssica, perqu la msica moderna t un
gran impacte en totes les generacions de joves i ms hui en dia en l'accs des d'internet a qualsevol grup, cantant,
can, etc., aleshores l'internet ens apropa en una facilitat abismal a qualsevol cosa que busquem i en tan sols uns
instants, tant si busquem msica clssica o moderna.
El fomentar la msica clssica des dels joves pense que passa per fomentar la participaci dels estudiants de msica
en la formaci de tot tipus de grups i interpretar en pblic les obres estudiades, dons s la conseqncia natural dels
estudis de msica, i a ms a ms intentar fer tot tipus de repertori, sempre buscant fer un nivell de dificultat de les
obres, que puguem presentar dignament en pblic.

24

APIACEREn12

Maig
2012

5- L'estudi de l'obo t un repertori clssic, almenys en


l'educaci d'ensenyances professionals als conservatoris.
Creus que es deuria innovar amb estils ms contemporanis?
Es molt difcil incloure totes les tendncies dels nous
compositors, que van fent coses novedores i que no entren dins
dels continguts clssics dels estudis de l'obo que s el cas que en
pregunteu, per com que en la vida no hi ha res que siga igual per
sempre, sc partidari d'anar incloent conceptes i estudis de
partitures abocats a coneixer les noves notacions musicals i
sonoritats, demanades per alguns compositors, que des de fa ja
molt de temps s'estan utilitzant, tamb es cert que son moltes
d'elles d'una dificultat elevada, per que en la mesura possible,
caldria anar mostrant als nostres alumnes en els ltims cursos de
les ensenyances professionals i per supost en les ensenyances superiors.
6- Com a directiu del centre, et proposem un entravessat: en l'enunciat Sistema Educatiu Musical
Espanyol, quina s la paraula ms difcil de creure?
Veig que ho rebuscat a mont, aleshores qualsevol d'elles per separat, podrem fer llargues disceptacions.
7- Per a finalitzar l'entrevista, podries compartir amb nosaltres alguna ancdota de tots els teus anys
d'ensenyament?
Veritablement hi han moltes ancdotes, clar s que tenen nom i cognom quasi totes les que em venen al cap en
estos moments, i per no personalitzar me s difcil comentar alguna.
B vos conte una que segurament tots ho vist per no sabeu la seua histria que contaven en aquells anys.
Com vos he dit abans, el centre es cre en el curs 1983-1984 i s'ubic en el carrer Bonaire nm. 1, el que s hui
Centre d'Adults, i els responsables poltics impulsors del M. I. Ajuntament de Carcaixent foren l'Alcalde Vicent Pla
i el Regidor de Msica Fco. Cholvi, junt a la resta de regidors del M.I.Ajuntament i del departament d'urbanisme,
que decidiren rehabilitar l'actual edifici del conservatori que havia sigut l'Hospital Municipal de Carcaixent, en el
que treballaven i vivien monges, i les seues habitacions estaven en l'aula que vosaltres utilizeu per a l'assaig
d'orquestra de corda. B, en els treballs de rehabilitaci de l'edifici diuen que aparegu la mscara morturia de
Juan Bautista Vert Carbonell, que com sabeu s el nom que porta el Conservatori Mestre Vert en memria d'este
illustre Carcaixent, msic de reconegut prestigi nascut a
Carcaixent en el carrer San Antoni nm. 8, compositor d'obres
musicals sobre tot desarsueles tan conegudes com La leyenda
del beso, La del soto del parral, El ltimo romntico, La piscina
de Buda, etc., aleshores si aneu al carrer que us he dit, podreu
vore insitu en la faana, una pedra esculpida, en la que podreu
llegir, que en eixa casa nasqu el Juan Bautista Vert Carbonell.
I esta mscara morturia s la que esta en l'entrada del
conservatori al pujar l'escala, damunt del pedestal.
Per com arriba fins ac?...

Tagram que hages collaborat amb nosaltres en esta entrevista, per especialmente volem donar-te les grcies
per la teua dedicaci plena al centre i als teus alumnes. No dubtes que el teu esfor esta ah i continuara donant
fruits.
Marta Sala Pla i Anna Snchez Garcia

5t E.P.

25

APIACEREn12

Maig
2012

Aquesta secci, dedicada sempre als nostres xiquets (alumnes de 1r i 2n densenyament


elemental), lhem fet servir per saber qu opinen i quina s la impressi al matricular-se per
primera vegada en aquest conservatori

Quina diferncia has trobat entre el centre educatiu al que vas i aquest nou centre?
Des del punt de vista de les assignatures, qu tagrada ms, el cole o el conservatori?
Des del punt de vista dels companys, on tens ms amics?
Has notat alguna diferencia entre els professors del cole i del conservatori?

Asmsimportantperami.Jo
soc molt oberta I tinc amics en
tots els llocs. Els Mestres del cole
sn ms divertits, pequ la meua
mestrajugaafutboliabsquet,i
elsdelconservatorino,ienelcole
quan els Mestres reneguen
desprsperdonen
MartaEncarnacin

Ac es dna ms msica que


en el cole
Beln Clari

El conservatori s ms divertit i
damunt hi ha menys assignatures
que en el cole, per aix i tot igual
de divertits
Lucia Zubieta

A tots toquem instruments, i


en el cole no, lambient s ms
musical. Jo crec que en lescola
els professors sn ms estrictes
i en el conservatori ms
alegres.
NeusBarraquet

Acveusiescoltesmsinstruments
queenelcole.Elsprofessorsdelcole
snmsavorritsqueelsdel
conservatori.
MaraValls

Acemdivertiscmsqueenelcole,
itincmsamics.
ClaudiaEstornell
26

APIACEREn12

Maig
2012

En el cole hi ha ms clases
que ac, i la msica
em relaxa molt
Christian Sala

En el cole quasi ning toca instruments, i


ac tots. Els professors del cole em tracten
fatal, i els dac dall ms b.
Arnau Casany
Ac hi ha ms alumnes
que en el cole i la msica
em diverteix molt.
ngela Mic
A mi el conservatori
magrada molt, i damunt els
professors del cole sn molt
remugons, i els del
conservatori molt divertits.
Mar Santana

Tinc ms amics a lescola, per al


conservatori en faig cada vegada ms.
lvaro Cardona
Mho passe de lo ms b al conservatori!
s sper divertit!
Anna Bravo
Marta Sala Pla i Anna Snchez Garcia
27

5t E.P.

APIACEREn12

Maig
2012

Aquesta secci de la revista, 2n Preludi, est dedicada als alumnes de final de les Ensenyances Professionals i
enguany hem volgut recordar lexmen per accedir a les Ensenyances Superiors:
ESTRUCTURA I CONTINGUT DE LA PROVA ESPECFICA DACCS A MSICA
Consta de tres exercicis per a cada una de les especialitats que es determinen a continuaci:
A. Interpretaci
1.
Anlisi estructural i histric dun fragment musical.
2.
Lectura a vista amb linstrument principal de litinerari al que sopta.
3.
Interpretaci dun programa de 30 minuts, dalmenys tres estils distints. Laspirant deur interpretar, com
a mnim, una obra de memria.
B. Composici
1.
Anlisi estructural dun o ms fragments musicals dun conjunt dobres realitzades pel candidat que es
presente al tribunal.
2.
Lectura a vista al piano, amb preparaci prvia en un piano, de 15 minuts de duraci.
3.
Exercici compositiu a quatre veus de textura harmnica o contrapuntstica.
C. Direcci
1.
Anlisi estructural i histric dun fragment musical.
2.
Exercici dharmonitzaci a quatre veus dun baix o tiple.
3.
Interpretaci al piano duna obra de dificultat mitja corresponent al segon cicle densenyances
professionals.
4.
a): Identificaci auditiva delements meldics, rtmics i harmnics dun fragment musical, b): Prova de
solfeig dun fragment per a cor i/o orquestra a determinar pel tribunal.
D. Pedagogia
1.
Anlisi estructural i histric dun fragment musical.
2.
Lectura a vista en el piano, amb preparaci prvia en un piano, de 15 minuts de duraci.
3.
Interpretaci dun programa de 30 minuts, dalmenys tres estils distints. Laspirant deur interpretar, com
a mnim, una obra de memria.
E. Musicologia
1.
Anlisi estructural i histric dun fragment musical.
2.
Exercici dharmonitzaci a quatre veus dun baix o tiple.
3.
Interpretaci dun programa de 15 minuts, dalmenys tres estils distints.
Els conservatoris, en el marc de la seua autonomia pedaggica i administrativa, establiran i publicaran al
comenament de cada curs acadmic els continguts, objectius i criteris davaluaci dels exercicis de cada
especialitat, aix com les instruccions per a la realitzaci de la prova, que hauran danunciar-se en els taulers
danunci i en les pgines web dels diferents centres. La inscripci en ms duna especialitat implicar la realitzaci
de la prova corresponent completa, independentment de la similitud o coincidncia dels exercicis. La nota mitjana
de lexpedient dels estudis professionals constituir el 50% de la nota de la prova especfica daccs, en el cas
destar en possessi del ttol professional de Msica. Els conservatoris superiors en coordinaci amb els
conservatoris professionals acordaran un llistat orientatiu dobres per itinerari/especialitat que ser publicat al
principi de curs
28

APIACEREn12

29

Maig
2012

APIACEREn12

Maig
2012

Premi Extraordinari dEnsenyances Professionals


en lespecialitat de Percussi: Sergi Santamara Carracedo
No s fcil resumir en aquesta pgina el que ha sigut, ms que una experincia o un record, una inoblidable part
de la meuavida. Sis anys daprenentatge i formaci musical, que a ms dajudar-me a madurar com a persona,
mhan fet canviar el meu punt de vista respecte a la msica, doncs aquesta ja deix de serper a misimplement una
afici;ara s una necessitat. I aix a soles ha pogut ser al Conservatori Mestre Vert de Carcaixent.
I es que son molts bons moments els que he passat junt als meus companys durant els meus estudis musicals en
Carcaixent, encara que tamb he necessitat molt de sacrifici, esfor i illusi que han culminat en la obtenci del
Premi Extraordinari de final dEnsenyances Professionals de Msica, i que no hauria estat possible sense la
confiana, la collaboraci i lajuda de moltes persones.
Per aix i per acabar vull agrair a totes les
persones que mhan ajudat durant els meus estudis des
de Juan i Marta, conserges del centre, per la seua
atenci i amabilitat; professors com M Nieves, per
convidar-me a escriure aquestes paraules i per les
seues entretingudes classes; iJavier Costa, director del
centre i entranyable persona, que fa de cadascuna de
les seues classes una experincia nica. I en especial
vull donar les grcies als meus pares, que shan
sacrificat tant per mi com jo per la msica.
I si com va dir Mahler, No hi ha ms que una
educaci i s el exemple, no podria oblidar-me dun
percussionista, mestre i persona
exemplar que
possiblement ha sigut qui ms mhaja influenciat des
de que el conec, ja tres anys enrere: Joan Pons. Moltes
grcies.
Sergi Santamara Carracedo

30

APIACEREn12

Maig
2012

Menci dhonor dEnsenyances Professionals


en lespecialitat de Percussi
Al llarg de tots estos anys he
tingut la impressi que el mn de la
msica s ms del que pareix i per aix el
podem considerar com una part de la
nostra vida en la que trobes una forma
d'expressar-te, on trobes uns amics i noves
experincies.
He tingut la sort de tindre grans
professors, un grup de percussi i poder
actuar davant i junt amb ells.
Finalment he de dir que el poder
estudiar en este Conservatori Mestre
Vert de Carcaixent s una gran
oportunitat i agrair a Joan Pons i a Javier
costa, que m'han guiat per un bon cam.
Borja Sarrin Carbonell

Menci dhonor dEnsenyances Professionals


en lespecialitat de Clarinet

La meva participaci en el premi fi d'Ensenyaments


Professionals era per poder reflectir tot el treball realitzat en els
ltims anys d'estudis dins del conservatori, el resultat obtingut
va ser una menci de la qual em senc orgullosa, malgrat no
haver obtingut el premi, els nervis sempre juguen una mala
passada, per no obtenir-ho no s major importncia ja que la
meua major satisfacci s haver conegut durant el meu trajecte,
dins del conservatori, a grans professors que m'han ensenyat a
saber, transmetre i a respectar millor la msica. M Nieves,
Llus, Samuel, Susana, Olga, Filip, Oscar, Jaume, Encarna... una
enorme abraada sempre us tindr en els meus records. I amb
gran afecte i especialment donar-li les grcies a Julio Fresneda
per haver-me animat en tots els moments bons i dolents i per
haver fet de mi un gran msic. Julio ets un professor realment
meravells, grcies.
Des d'aqu i per acomiadar-me animo a tots els msics a
passar per aquesta experincia, tots podeu estic segura i no
oblideu que el millor premi sou vosaltres.
Laura Snchez Esparcia

31

APIACEREn12

Maig
2012

4t E. ELEMENTALS
TUBA TENOR
scar Perucho Mez 2n PREMI
1r E. PROFESSIONALS
TUBA TENOR
Jos Javier Bertomeu Vidal
Ferrn Caraana Ortega
lvaro Martorell Cano

3r PREMI
3r PREMI
3r PREMI

2n E. PROFESSIONALS
TUBA
Carlos Navarro Fons

2n PREMI

_____________________________________________________________________________

MODALITAT C VENT-FUSTA

Ferrn Arbona Lluch

MODALITAT C VENT-METALL

1r PREMI

Beln Urea Penalba

32

ACCSSIT

APIACEREn12

Maig
2012

FerranArbonaLluch(Carcaixent,1997).
Comena els estudis musicals en l'Escola Oficial de Msica de la Lira
Carcaixentina amb 4 anys, per accedeix als estudis oficials als 7 anys en
l'especialitat de clarinet. En tres anys, realitza el curs preparatori i els quatre
cursos de Grau Elemental, amb les mximes qualificacions.
Amb 10 anys, es presenta a la prova d'accs a Grau Professional en el
Conservatori Mestre Vert de Carcaixent, obtenint la 1 plaa amb la mxima
nota dels trenta aspirants de l'especialitat.

Ha participat en concursos per a jvens intrprets, tant autonmics com nacionals,


entre ells:
Guanyador del XV Concurs Nacional de Jvens Intrprets Ciutat de Xtiva 2012.
Guanyador del I Concurs Autonmic per a Jvens Intrprets de Rotgl i Corber 2009.
2n Premi en el II Concurs Nacional per a Jvens Intrprets Ciudad de Cuenca 2012.
2n Premi en el Concurs per a Jvens Intrprets de Castellnovo en 2009.
3r Premi en el Concurs Nacional de Jvens intrprets Ruperto Chap de Villena en 2011

Ha sigut alumne i ha realitzat cursos i Msters Class amb els professors: Jos Quilis (Professor del
Conservatori d'Almansa), Salvador Navarro (Professor del Conservatori de Carcaixent), Carlos Lacruz
(Catedrtic del Conservatori Superior de Castell), Rafael Albert (Professor del Conservatori Superior
d'Alacant), Josep Fuster (Solista de l'Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya), i
Enrique Prez Piquer (Solista de l'Orquestra Nacional d'Espanya i Professor de l'Escola Superior Reina
Sofa de Madrid).
Ha sigut clarinet solista de la Banda Juvenil de la Lira Carcaixentina. Recentment ha interpretat com a
solista el Concert per a clarinet dArtie Shaw amb la Banda Sinfnica. Tamb ha realitzat concerts com
a clarinet convidat amb les Bandes d'Anna, Vallada, i Tavernes de la Valldigna.
Actualment, amb 15 anys, realitza 5 curs de Grau Professional amb el Professor Salvador Navarro, i
es alumne dEnrique Prez Piquer. Es clarinet 1r de la Banda Simfnica de la Lira Carcaixentina,
clarinet solista de l'Orquestra del Conservatori Mestre Vert de Carcaixent i de la Banda Simfnica de
l'ESO

33

APIACEREn12

Maig
2012

Aquestes ltimes jornades constaren de dos dies: 26 y 27 de Gener daquest any 2012. Tot degut a la situaci de
crisis que estem passant, aquest any ens em vist obligats a reduir els dies de les jornades per no la seua qualitat..
Dijous 26

El primer dia venia donat per el encontre de grups de percussi,


un dia esperat durant tots els anys en aquestes jornades, ja que dona
loportunitat de posar en com la msica de cambra que es treballa
des de cada centre, i aix, tamb es dona la oportunitat de tocar en
altres conservatoris i conixer altres percussionistes.
Entre els grups de percussi es trobava: el Conservatori de
Torrent. LEscola de Msica dAlaqus, el Conservatori dAlginet i
el Conservatori de Carcaixent. Una vegada tots els grups hagueren
fet una prova de so, assistirem a un berenar que el Conservatori ens
ofer.
A continuaci iniciarem el motiu daquest encontre: el concert
dels grups de percussi. Iniciarem el concert amb els alumnes
dAlaqus, amb un repertori entretingut i ple de ritme.En segon lloc
actuaren els alumnes del conservatori dAlginet de la m del nostre
mestre actual de percussi Jordi Sim, ens oferiren un repertori molt
variat. EL tercer lloc dactuaci fou per part del Conservatori de
Torrent el qual ens va amenitzar amb unes composicions llatines del
compositor Ney Rosauro. I per ltim, la part del concert on els
alumnes del centre de percussi del centre es posaren en escena: en
primer lloc un experiment, s a dir, un obra on el efecte Doppler es
mostrava amb instruments de percussi, els anomenats esquellots. I
desprs amb la interpretaci duna obra prpia del classicisme
(quintet de corda, desenvolupats per a instruments de lmines) i amb
el contrast duna obra de mites Mitos Brasileiros de Ney
Rosauro, per tant, un repertori diferent i variat.
Finalitzat el concert, de la m dels nostres mestres de percussi i el nostre director Javier Costa, el Conservatori
entreg un recordatori a tots els grups de percussi que hi havia assistit
Con a resum daquest dia , un dia, com ja he dit abans molt esperat i a la vegada gratificant, degut a que podem
observar que la msica en la percussi amb els grups va endavant.

34

APIACEREn12

Maig
2012

Divendres 27
Aquest ltim dia va estar dividit en dos parts.
Primera part del dia, classe amb Jaume Fernndez percussionista de la orquestra de Madrid (ORCAM), aquesta
primera classe fou exclusivament de caixa, tcniques de caixa i repertori orquestral de caixa. Aquesta classe era
oberta, s a dir, podia assistir tot aquell que ho desitjar. Comptarem amb diversos alumnes interessats en aquesta
Master Class.
Els seus coneixements amb la caixa foren molt productius, ens don consells
per a calfar, treballarem diferents passatges orquestrals, i tots els assistents
iniciarem una jornada descalfament i reconeixement de linstrument de caixa.
A continuaci s don loportunitat a alumnes del centre per a exposar all que
volien treballar amb el mestre convidat. Desprs daquesta jornada matinera de
caixa, per la tarda, donarem lloc a les classes de xicoteta percussi, tractarem
els instruments com pandereta, triangle i castanyoles de manera conjunta.
La segona part daquest dia va estar protagonitzada per novament els alumnes del Conservatori Superior de
Valencia. Durant aquestes ltimes tres jornades els alumnes del superior ens han visitat, i sempre ens han sorprs,
per aquest any ens visitaren amb un canvi, pogurem gaudir dinterpretacions individuals de quatre
percussionistes del superior. Entre ells, dos alumnes que acaben aquest any, un alumne que hi est al conservatori
dErasmus des de Itlia i un alumne de tercer de superior. Ens oferiren un repertori molt varietat i contemporani.
Com cada any aquestes jornades de la percussi han sorprs i agradat a tots els participants.

En la corda de percussi les activitats no han


cessat:
El dia 1 de Febrer encontre amb el grup
de percussi dAlaqus.
Divendres 2 de Mar: concert al
conservatori Superior de Valncia
Dimecres 4 dAbril, concert a Benifai.

Brbara Albert Puig 6 E.P.


35

APIACEREn12

Maig
2012

GRUP DE PERCUSSI DE LORQUESTRA FILHARMNICA DE LA UNIVERSITAT


DE VALNCIA

Sabela Castro Rodrguez


Adrin Fernndez Marn
Sergi Santamara Carracedo
Mara Victoria Navarro Serrano
Manuel Roda Cubas
Ral Teruel Ferragud
Director
Joan Pons

36

APIACEREn12

Maig
2012

I
Tocata(2007-AV52b........................................................Andrs Valero Castells (1973-)

Per a quintet de percussi

Dos peces per a timbal:Elliot Carter in memoriam (2010)

(Estrena absoluta)
Poema............................................................................................Guillem Ramiro (1983-)
101........................................................................................................Sal Gmez (1982-)

Cinco Haikai para marimba (2010).....................................Francisco Javier Costa (1958-)

(Estrena absoluta)
I Inquieto
IIFlexible
III Cantbile
IV Expresivo
V Animado

II

Haikstics 15 peces per a 5 marimbes (1998)...............................E. Guimer (1954-2004)


Ubang Djembe for six percussionists (1992)......................................Rafael Reina (1961-)

37

APIA
ACEREn12

Maig
201
12

La Jove Orquestra del Conservatoori Mestre Vert


V ha realitzzat nombrosees activitats al llarg del curs
c
2011-20012.
Aqquestes no hagueren
h
siggut possibless sense la direcci
d
de Llus
L
Roig caracteritzadda per la seeua voluntat de
cooordinar tots els participaants i de connvertir una tasca costossa en una acctivitat amenna i productiva. De la seua
perrsonalitat tam
mb cal destacar la infinita pacinciaa amb la quaal, fins i tot en
e els moments ms difccils, reconduueix
la situaci porttant a bon poort el treball de
d lorquestrra.
El curs va comenar am
mb el conceert de nadal el da 18, de
d desembre amb la merravellosa inteerpretaci dels
d
sollistes, alumnnes del conserrvatori:
Progrrama:
Concert Grosso n 1 de A. Corelli
Soliistes
Viol: Irene Creuss Mart i Lauura Gallego Moreno.
M
Violooncel: Javier Costa Mart

Elegia Op.
O 48 n 3 dee P.I.Tchaik
kovsky

Concert per a Trom


mb i orquesttra de .G.Ch
h.Wagenseill

Solistta: Vicent Clliment Calataayud

Continuarem
m en el segoon trimestre en
una proposta totalment novedosa
n
perr a
nosaltres, coompaginar la dansa i
loorquestra en directe, a laa vegada quee s
narrraba un connte. Aix va naixer:
n

38

APIACEREn12

Maig
2012

EL SECRET DE LES BONES NITS


Actuaci en un sol acte.
Text: Isabel Bellver Vercher.
Narradora: Consuelo Jaular Martn.
Professores de dansa i coreografies:
Amparo Nacher Lpez i Angels Company Soler.
Orquestraci i Direcci de lorquestra: Luis Roig Cerver
1.- Introducci Orquestral.
2.- Un dia al cole.
Intrpretes: (alumnes de primer curs grau elemntal).
Blanca Olaso - Laura Oria - Daniela Tamarit - Claudia Revert
Ester Valero Clara Sauco - Maria Valls - Mar Catal
3.- Mare i Filla.
Intrpretes: (alumnes de primer i segon curs de grau mitj).
Mare: Sofa Olivares Alba: Clara Alberola
4.- Jugant amb les nines.
Intrpretes: Rebeca Armengol Miriam Ganda - Anais Garrido - Elsa Gasol - Carmen Helln Fanny
Hervs - Alexandro Palao - Elena Snchez Irati Martnez
5.- Quina por.
Coreografa: Vicky Hernndez.
Intrpretes: (contemporneo).
Ana Galdn - Mara Toms - Elena Monp - Anna Bixquert - Mara Alcaiz
Sara Moreno - Sara Mart
6.- Una llagrima de Tristor.
Intrpretes: (alumnes de segon curs de grau elemental).
Luca Albort - Andrs Castell - Mireia Cuenca - Andrea Crespo
Luca Ganda - Mar Lloret - Raquel Talns - Laia Torres - Borja beda
7.- Ballant, ballant.
Intrpretes: (alumnes de preparatori de 7 anys)
Ainhoa Gadea - Joana Harutjunyan - Aitana Marn - Laura Mesa - Eva Perpia Victoria Vay - Violeta
Vay - Teresa Villanueva
8.- El secret.
Intrpretes: (alumnes de preparatori de 5 anys).
Marta Albelda - Adriana Borred - Paula Hernndez - Necane Heredia
Mar Ortiz - Paula Ortiz - Niobe Prez - Victoria Perpi - Mara Puig
M del Carmen Pic - Aitana Ramrez - Gimena Romn - Aitana Snchez
Ester Sez - Adriana Tamarit - Irene Tortosa.
9.- Ball de la il.lusi.
Intrpretes: (alumnes de tercer de grau elemental i primer curs de ensenyanses professionals).
Ana Galdn - Mara Toms.
10.- Pura imaginaci.
Intrpretes: (alumnes de preparatori de 6 anys).
Laia Chorro - Teresa Helln - Aina Peris - Isabel Pla - Angela Rodrguez
Mireia Segu - Ins Vila - Sonsoles Zubieta.
11.- El somni fet realitat.
Intrpretes: (alumnes de ensenyanses professionals especialitat de dansa clssica).
Sara Mart - Yolanda Barber - M Pau Navarro - Sara Vay
Daniel Caballero - Mara Toms - Sofia Olivares - Clara Alberola.
12.- Un mon ideal.
39

APIACEREn12

Maig
2012

EL SECRET DE LES BONES NITS

Luis Roig Cerver, director de lorquestra i un dels del lio de tot a.

1. Com ha surgit la idea daquest nou projecte?


L'orquestra des de fa uns quants anys arrere t entre els seus objectius elfet de possibilitar la integraci de
tots els departaments del centre en lesactivitats que realitza. Com no podia ser menys, i desprs de
diferentsconversacions amb les professores del departament de dansa Sra. AngelsCompany i Sra. Amparo Nacher
decidim que lorquestra poda posar lamsica en directe al Festival de Dansa que es va a realizar el 30 de mar
de2012, i que fins a la data shavia realitzat en msica gravada.

40

APIACEREn12

Maig
2012

2. Quins sn els primers preparatius?


Els primers preparatius van ser l'elecci de la msica que se va a ballar.La msica triada ho va ser per raons
practiques, que l'orquestra poda interpretar-la amb dignitat, que fra agradable i coneguda per als alumnesde dansa
i que ens poguera donar un fil conductor per a poder dur aterme una histria en qu tot estiguera relacionat. s ac
on invitem laprofessora de violoncel Sra. Isabel Bellver a participar, i a la que se lidemana que escriga una xicoteta
histria que ajude a les diferents msiquestriades a estar connectades com si de parts d'un tot es tractara (cosa
difcilja que les peces triades sn cada una d'elles d'una pellcula diferent).
Isabel encantada es posa m a l'obra, i no s la primera vegada, ja queha collaborat amb nosaltres altres vegades
escrivint el text del "ViolnFermin" i musicat per Javier Costa, i un text per al "Carnestoltes delsAnimals" de SaintSens que l'orquestra va interpretar el curs
anterior.
Naix per a esta ocasi "El Secret de les
Bones
Nits".
Per
a
tancar
el
quadronecessitem una persona que narre la
histria escrita per Isabel, i com noes pensa
en la Sra. Consuelo Jaular, que tamb ha
participat amb nosaltresen altres tres
ocasions. Consol noms amb la seua
presncia emanaentusiasme, positivisme i
fa que tots els que participem en cada
projectesentim ms profundament el procs
de creaci en qu estem submergits.
3. Heu tingut problemas amb la coordinaci de msica, ball, vestuari,escena, etc?
Arribats a este punt ja no hi ha marxa a arrere
i tot comena a rodar.
L'orquestra comena amb els assajos (cal
gravar les canons el msprompte possible
perqu els alumnes de dansa puguen acoblar
lescoreografies al ritme i a la velocitat de les
mateixes), les professores dedansa estan
enredades amb les coreografies, triant teles per
als vestits,pensant en l'escenografia, temes de
perruqueria, etc... ja comenten quequeda molt
poc de temps, per no es pot ajornar la data

(ve setmana santa)i comenten que desprs de les


vacacions tot el treball s'ha perdut, en fi crecque hem
comenat en eixa fase de nervis, perqu a tots ens
agradaria tindreun poc ms de temps i d'assossec per a
fer les coses. Per al final tot ix b,cada un s'ocupa de
la seua parcella i abans de realitzar l'espectacle
davantdel public tenim una setmana d'assajos tots
junts on podrem coordinar totsels elements i
solucionar els possibles desconcerts.

41

APIACEREn12

Maig
2012

Professores de dansa
1. Com ha surgit la idea daquest nou projecte?
La primera vegada va ser lany passat quan estvem prenent caf amb Llus i M Nieves, i ngels va comentar
que tenem festival de dansa i que encara no teniem res en ment, i parlant parlant, Llus va dir de fer la msica en
directe. La idea ens va parixer perfecta!

2. Quins
preparatius?

sn

els

primers

Primer ens vam juntar les dos i ho vam


debatir. Desprs ho vam dir en direcci, i
encara que ells estven un poc reacis (perqu
clar, s molt difcil juntar-ho tot), per al final
van accedir, i nosaltres amb la compaa de
Llus ens vam pasar tots els nadals quedant, i
a la fi vam decidir tirar avant en aquest
projecte.
La segent decisi que vam prendre va ser dirli-ho a Isabel Bellver (la professora de violoncel del conservatori)
per a que ens escriguera un text, ja que no volem reflectir la msica Disney en s, sin intentar que la gent ho
vegera duna forma diferent.
3. Haveu tingut problemes amb la
coordinaci de msica, ball, vestuari,
escena, etc.?
S, ets clar! Nosaltres dissenyem els vestits
intentant dir els que representen, perqu clar
ah hi ha una historia i nosaltres hem de clavar
a les xiquetes dins deixa historia.
Per a nosaltres s un repte i una
experiencia personal, a ms a ms nosaltres
estem assajant amb msica ja grabada (sense
lorquestra) i per a les xiquetes tamb s
complicat.
Nosaltres tamb tenim que organitzar les
escenes, ja que com ja hem dit abans, s una
historia seguida, i no podem fer esperar al
pblic entre escena i escena.
Tamb depenem de les possibilitats
tcniques, i del maquillador, ja que li tenim
que dir com volem que maquille a les xiquetes
depenent del tipus de msica que vagen a
ballar.Al cap i a la fi som un equip, per el
motor s nostre.
42

APIACEREn12

43

Maig
2012

APIACEREn12

Maig
2012

Isabel Bellver, professora de chello i escriptora del conte


1. Com ha surgit la idea daquest nou projecte?
Llus va anar en la idea i em va demanar escriure una historia per al festival de dansa daquest any. Ell em va
donar la llibertat per a elegir el tema (sols em va dir que tenia que ser msica Disney i que hi havien xiquetes de
totes les edats). Seguidament vaig parlar en les de dansa per a posar-nos dacord, i em van contar elque havien fet
en els ltims anys, i vaig comenar a escriure la historia.
2. Quins sn els primers preparatius?
Jo simplement em vaig centrar en la historia, que havia de ser fil conductor per a unir els diferents nmeros del
festival.
3. Has tingut problemas amb la coordinaci de msica, ball, vestuari,escena, etc?
S, perqu s molt complicat ficar-se tots dacord, ja que shavia dadaptar el text i la msica a les
caracterstiques tan diferents de les diverses agrupacions de dansa (diferents formes de ball).

Consuelo Jaular, narradora


Un any ms he tingut el plaer de collaborar amb el Conservatori de Msica
Mestre Vert. En esta ocasi quan em va cridar Llus, el director de l'orquestra,
em va dir que enguany es tractava d'un muntatge poc vist tant a Carcaixent com
en el mateix Valncia, ja que fusionarem la msica, la dansa i la narraci.
Em va enviar per correu el text del conte que havia escrit especialment per a
esta ocasi Isabel Bellver: El secret dels bassos nits.
Aix s que em vaig posar de seguida a treballar el text.
Comene fent una primera lectura neutra, com podria fer-ho qualsevol
lector, per a deixar que les emocions afloren per mitj de les paraules.
En la segona i tercera lectura em marque el text amb diferents colors. El roig
s l'enfado, el rosa les illusions, el verd els desitjos, el blau la tristesa etc, etc.

44

APIACEREn12

Maig
2012

Quasi al mateix temps escolte les diferents msiques que acompanyen la narraci perqu estes em marquen i em
transmeten el que les paraules no poden.
Quan ja tinc esta part treballada, passe a llegir en veu alta per a provar diferents ritmes dels textos.
Em grave i desprs a l'escoltar-me, aix corregisc o reafirme el que treballe.
Prove veus, gestos, postures etc.
Enguany vaig decidir recolzar-me en un conte fsic per a la interpretaci del text.

El meu personatge es trobava un conte que obria i disfrutava comptant-ho als espectadors.
Com sempre abans de comenar el concert, els nervis m'espenten a buscar la porta d'emergncia per a escapar.
Per una vegada que piso l'escenari, la mgia m'embolica i se'm passa tot.
Cada any s diferent i en esta ocasi ha sigut una delcia compartir l'escenari amb els fantstics ballarins i
ballarines que amb el seu bon fer ens feien somiar, patir i ballar amb la protagonista del conte, al ritme dels nostres
xics del conservatori, sempre dirigits per l'inigualable professional i millor persona, Llus.

45

APIACEREn12

Maig
2012

ESPECIALITAT DE VIOLA - INTERCANVI CONSERVATORIS DONTINYENT I CARCAIXENT

En el mes de marelsalumnes de l'especialitat de viola van participar en un intercanvi entre


elsconservatorisprofessionalsd'Ontinyent i Carcaixent.
Es van realitzar dos audicions, una el 22 de mar en la ciutatd'Ontinyent, en la que van participar
totselsalumnesd'ensenyanceselementals i una altra el 26 de mar en la ciutat de Carcaixent, per en esta ocasi van
participar totselsalumnesd'ensenyancesprofessionalsdels dos conservatoris.
Les audicions van ser molt amenes, amb un repertorimoltvariat que va fer que tot el mn disfrutara, tant
interpretes compblic.
L'organitzacid'ambds va ser perfecta grcies a la professionalitat i al treballdelsprofessors de l'especialitat. Per
part del conservatorid'OntinyentNa Susy SentamansA i per part del Conservatori de Carcaixent En Luis Roig
Cerver.
Cal anomenar tamb com no la professionalitat, la predisposici i el bfer per partdels dos professors de piano
acompanyant, D.Jose Gabriel Guaita i D. Francisco Hervs.

Si
voleumsinformaci
sobre
http://www.conservatorimestrevert.com.

les

dos

46

audicions

vos

remetem

a:

APIACEREn12

Maig
2012

AUDICIDELSALUMNESDETROMPADEL
CONSERVATORISUPERIORDEMSICAJOAQUN
RODRIGODEVALNCIA
A ligual que ens darrers anys, enguany tamb hem tingut el gust de convidar als alumnes de Trompa del
profesor catedrtic D. Miguel Torres Castellano del Conservatori Superior de Msica "Joaqun Rodrigo" de
Valncia, els quals realitzen un audici en el nostre Conservatori. Alguns d'ells han sigut alumnes nostres i ens s
grat comprovar com evolucionen en els seus estudis musicals.
L' audici se celebra el passat 17 de maig. Acompanyats al piano per el professor D. Justiniano Hernndez
ens oferiren el programa segent:

Concert n 2 de W.A. Mozart.Arturo Ferrer Gimnez 1r E.S.

Nocturne de F. Strauss..................................Fernando David Miralles Mengual 1r E.S.

Concert n 4 de W.A. Mozart.................. Francesc Capilla Murillo 4t E.S.

Concert n 2 de R. Strauss....................................................Jos Luis Cortell 4t E.S.

Appel Interestellaire de O. Messiaen.....................................Teresa Reig Sanz 4t E.S.

NOTCIES

Tota la comunitat educativa d'aquest centre felicita al nostre


antic alumne, Alfredo Fenollosa Benavent qui va obtenir el
Premi Extraordinari de finalitzaci de Grau Superior en
l'especialitat de trompa en el Conservatori Superior de Valncia.
Volem desitjar-li una brillant carrera musical sabedors que ja ho
est aconseguint.
Enhorabona! Alfredo.

47

APIACEREn12

Maig
2012

El clarinet s un antic instrument popular francs, que era un instrument amb


7 forats. Al segle XVII un clarinetistaalemany anomenat Johann Christopher Denner
que va inventar una tctica que permetia produir un nou so ms agut, una
dotzena nota per sobre de la nota original. Aix marca el comenament de
l'evoluci de l'instrument fins al seu estat actual, en qu hi ha fonamentalment dos
tipus de clarinets segons el mecanisme: El sistema Boehm usat en gaireb tota
Europa,
sia
i
Amrica
i
el
hler
utilitzata Alemanya, ustria i alguns pasos d'aquest entorn.
El clarinet t els seus orgens en les cultures de l antiguitat. El tub de fusta o de
canya amb diferent nombre de forats est molt generalitzat en les cultures tant
orientals com occidentals. El que veritablement ens porta a les particularitats del
clarinet, sn els instruments que se'ls fa sonar mitjanant una canya
o llengeta simple vibrant sobre l'obertura o orifici longitudinal efectuat en un costat
de l'extrem del tub. Les variants que aquest sistema permet, donaven origen a moltes formes de construcci on
les matries naturals i prpies dels pasos eren elements fonamentals de la seva construcci. El nom d'aquests
instruments depenia com s lgic de les cultures i de les llenges on eren utilitzats per una denominaci que ens
relaciona directament amb el clarinet modern s el de flabiol ("Calamus" en llat que significa "canya" o
"chalumeau" en francs). Aquest antiqussim instrument correspon en una de les seves versions al clarinet encara
que en una altra de les versions ens porta als obos.
Pertany a la famlia del vent fusta, al igual que la flauta, lobo i el
fagot. s un aerfon de llengeta. La bellesa del seu timbre el fa apte per a
interpretar passatges com solista, a ms de ser un instrument de gran
agilitat i sonoritat, en especial per a la execuci de trinos y cromatismes.
Es compon de:

Una boquilla (que normalment est fabricada en ebonita o en


cristall) amb una llengeta (o canya) senzilla subjecta a ella per una
abraadera.

Un tub d'orifici cilndric compost per diverses peces de fusta dura


(bans, granadilla) o resina sinttica trucades: barrilet, cos superior y cos
inferior. En aquests dos ltims existeixen forats i claus que es tapen o es
pressionen amb els dits. Alguns forats es tanquen amb les claus. Les claus estan banyades en plata.

Un pavell o campana.

48

APIA
ACEREn12

Maig
201
12

El nom proov en afeggir el sufix -et, que significa petit, a la paraulla llatina claarino, que significa
s
(peetita
troompeta). En el Barroc geeneralment s'utilitzava
s
peer substituir a aquest insstrument, degut principaalment a la seva
cappacitat perr realitzarr cromatism
mes, cosaa impossib
ble d'aconsseguir en la trom
mpeta natuural.
El timbre del clarinet
c
s ricc en matisos i possibilitatts expressives. s l'instrument ms ggil de l'orqueestra; pot emeetre
qualsevol mats extrem en qualsevol dels
d seus reggistres, la quaal cosa fa d''aquest instruument una veu
v summam
ment
verrstil. Aquessta capacitatt d'emetre matisos
m
extrem
ms en qualseevol registree s nica enntre tots els instrumentss de
vennt. Tamb ss un dels insttruments am
mb una de les extensions ms
m grans enn el seu regisstre: el sopraano aconseguueix
ms de quatre octaves.
o
S'han escritt grans obress i concerts per
p al clarineet, entre els quals destacca un dels cooncerts millo
or valorats dee la
hisstria, el Conncert en La Major
M
per a clarinet
c
i orquuestra de Wo
olfgang Amaadeus Mozartt.

LA NETEJJA DEL CL
LARINET
Ferramen
ntes: necessries per al seu desp
piece

Tornnavs

Alicaates planes

Injecctes doli

Agullla allargadaa

Oli de
d nou de laarbre tug

Cauttx natural (1,5


( o 2)
Material:

Fulleetes dafaitaar

Pegaament de conntacte

Grassa de liti

Lija de tela esm


meril

Netejja metalls

Pols de magnesii

Gafln (tipsa)

Sabaatilles (f2 o f3)


f riguiti o hdi doble o triple tripaa.

Escoombreta neteejadora de pipa


p

Drapp de gamuzaa

Lordre peer al desmuuntatge


del clarinet haa de ser sem
mpre el
maateix, ja quue algunes de les
peces estan daamunt dalttres. s
el segent:

Annna Albero Ibbez 5 E.P


P. i
Esther Sanz Meseguer
Me
6 E.P
E

49

APIACEREn12

Maig
2012

ASISTENCIA AL PALAU DE LES ARTS REINA SOFA DE VALENCIA.

BORIS GODUNOV.pera de Modest Mussorgski. Director: Omer Meir Wellber. Martes 8 de


Noviembre. Sala Principal.
La peraBoris Godunov trata de la coronacin de Boris, su conciencia culpable, las relaciones con sus hijos
y su muerte, as como de Dimitri, que aqu es descrito como un monje fugitivo, sus relaciones con la princesa
Marina y su pretensin al trono. Otro de los protagonistas es el Pueblo, maltratado por los cambios polticos,
obligado a alegrarse y vitorear cuando lo ordenan los soldados,deshechos por salvajes actuaciones de una
justicia burda, y en donde aparece la pattica figura del simple (o el idiota).

LA
CENERENTOLA.pera
de
Gioacchino Rossini. Director: Michele Mariotti.
Martes 22 de noviembre. Sala Principal.

La Cenerentolaes una pera bufa en dos actos con


msica de Gioacchino Antonio Rossini (Pesaro 1792
- Pars 1868) con texto de Jacopo Ferretti, basado en
el de G. Etienne para el vodevil francs Cendrillon,
con msica de N. Isouard y en el cuento de la
Cenicientade Perrault

ROMEO Y JULIETA. Sinfona Coral de Hctor Berlioz. Director Valeri Guerghiev. Viernes 9 de
diciembre. Auditori.

Cuando se le plante a Sergei Prokofiev la composicin de un ballet basado en la tragedia de Shakespeare, de


los dos jvenes amantes, el msico vacil. No estaba seguro de que se pudiera traducir el contenido
psicolgico complejo del drama a un medio sin palabras. Finalmente compuso Romeo y Julieta en la
primavera y el verano de 1935. El estreno tuvo lugar en Brno, Checoslovaquia, en diciembre de 1938.

ARIADNE AUF NAXOS.pera de Richard Strauss en versin concierto. Viernes 16 de diciembre.


Auditori.

Es una pera en dos partes con msica de Richard Strauss y libreto en alemn de Hugo von
Hofmannsthal,basado en Le Bourgeois Gentilhomme (El burgus gentilhombre) de Molire y el mito griego
de Ariadna y Baco.

CONCIERTO DE ZARZUELA.Carlos lvarez, bartono. Domingo 15 de enero.

50

APIACEREn12

Maig
2012

DON GIOVANNIpera de Mozart. Director: Zubin Mehta. Ensayo general. Mircoles 25 de enero. Sala
Principal.

El libertino castigado o Don Juan (ttulo original en italiano, Il dissoluto punito ossia il Don Giovanni) es
un drama jocoso en dos actos con msica de Wolfgang Amadeus Mozart y libreto en italiano de Lorenzo da
Ponte. Lleva como nmero KV 527. Se estren en el Teatro de Praga (actualmente llamado el Teatro Estatal)
el 29 de octubre de 1787. El libreto de Da Ponte fue considerado por muchos en la poca como dramma
giocoso, un trmino que denota una mezcla de accin cmica y seria. Mozart entr la obra en su catlogo
como una "opera buffa". Aunque a veces clasificada como cmica, mezcla comedia, melodrama y elementos
sobrenaturales.

IOLANTA pera de Tschaikovsky. Funcin versin concierto. 31 de enero. Auditori.

Iolanta a veces Iolanthe (en ruso : ; pronunciado Yolanta o Yolanda1 ), op. 69, es una pera lrica
en un acto de Piotr Ilich Chaikovski sobre un libreto de su hermano Modest, basado en la pieza danesa en un
acto de Henrik Hertz titulada Kong Rens Datter (La hija del rey Renato). La obra fue traducida por Fidor
Miller y adaptada por Vladmir Zotov. La pera se estren el 18 de diciembre de 1892 en el Teatro Mariinski
de San Petersburgo.

LA VIDA BREVE/EL AMOR BRUJO.pera y ballet de Manuel de Falla. Director: Omer Meir
Wellber. Sbado 3 de marzo. Sala Principal.
Opera en dos actos, con msica de Manuel de Falla (1876 - 1946) y libreto de Carlos Fernndez Shaw. Con
esta obra Manuel de Falla gan el concurso de la Academia de Bellas Artes de Madrid en 1905. Su estreno,
tras numerosas vicisitudes, tuvo lugar el 1 de abril de 1913 en Niza, siendo cantada en francs.

TOSCA. pera de Puccini. Funcin das 4 y 8 de abril. Director: Omer Meir Wellber. Sala Principal.

Tosca volvi a mostrar las mejores caractersticas de la composicin pucciniana y, sobre todo, la capacidad
para saber dar a cada escena el toque que la ha convertido en uno de los referentes para lucimiento vocal y
escnico de los cantantes. Se estren en el Teatro Constanzi, en la ciudad de Roma, un 14 de enero de 1900.
Salvo la noche del estreno, Tosca ha acabado encumbrndose como la obra maestra de un compositor que
compuso Manon Lescaut, La Bohme, il Trittico o Turandot, entre las grandes de la pera.

51

APIACEREn12

Maig
2012

Historia de la msica para nios


Heumann,HansGnter;Heumann,Monika

Edat recomanada: de 8 anys en avant


Quan Clara arriba a casa dels iaios del seu amic Federico per a passar unes
vacacions, no pot imaginar tot el que va aprendre en eixos dies.
El iaio de Federico s un expert en temes musicals i, quan era jove, va tindre la sort
que un dels seus professors li regalara una mquina del temps amb qu desplaar-se
mgicament i fcilment a qualsevol moment histric anterior. s aix com els dos xiquets
coneixen en persona als grans msics del passat. Tamb este llibre am i divertit s una
mquina del temps que permet als lectors fer un viatge per la histria de la msica des
dels caverncoles fins als Beatles. Ric en illustracions, ens ensenya no sols dades i noms
imprescindibles dels grans compositors, sin tamb que la msica sempre ha estat present en la vida dels sers
humans.

Nuevo diccionario de la msica: Trminos musicales y


compositores Cand,Rolandde
El musicleg Roland de Cand oferix en este Nou diccionari de la msica una
exhaustiva obra que est crida a convertir-se en un clssic entre les obres de referncia
sobre la msica, com ja ha succet a Frana. Publicada per primera vegada en espanyol,
en un sol volum, la primera part inclou els termes clau de la msica, les formes i les
tcniques musicals, els gneres i els grans corrents esttiques, els instruments i altres
nocions fonamentals, aix com suggeriments per a l'audici. La segona part se centra en
els compositors de totes les poques, les seues biografies i les seues obres. En esta edici
s'han incls 17 noves biografies d'autors espanyols.

Beethoven al piano. Improvisacin, composicin e investigacin sonora en sus ejercicios


tcnicosChiantore,Luca
En l'extraordinria activitat artstica de Ludwig van Beethoven, la composici, la improvisaci i la
interpretaci pianstica eren facetes inseparables. Ho afirmen els seus contemporanis i ho
demostren els seus apunts de treball. Es tracta d'exercicis escrits per a ell mateix, en els
que Beethoven va forjar la impactant modernitat de la seua tcnica i va escriure una pgina
decisiva en la histria del piano. Ignorats durant generacions pel mn musicolgic, estos
exercicis constituxen documents immillorables per a reflexionar sobre el que representen
hui les seues obres i la seua figura. s el que fa Lucca Chiantore en este text, la primera
monografia dedicada als exercicis tcnics de Beethoven. Ms de 170 exemples musicals,
molts d'ellsindits, illustren un volum que inclou una xicoteta sorpresa: 'Para Elisa' podria
no ser una composici de Beethoven...

52

APIACEREn12

Maig
2012

La esttica musical desde la Antigedad al siglo XX

Fubini,Enrico

En esta obra, considerada des d'anys com un clssic de la disciplina, Enrico


Fubini fa llum sobre els temes fonamentals, els corrents ms importants i els
problemes clau de l'esttica musical. Proporciona aix una sntesi cronolgica del
pensament musical a Occident, des dels poemes homrics fins a les ltimes
tendncies contempornies, que comprn les reflexions sobre la msica no sols dels
propis msics i estudiosos de l'esttica, sin tamb de filsofs, fsics i pedagogs.

Pensamiento musical y siglo XX


Marco,Toms

Este llibre s una investigaci sobre el que hi ha darrere de l'evoluci del segle
XX, sobre el seu suport ideolgic expressat a travs de distintes esttiques i tcniques.
Sovint sol presentar-se la msica com algo fora de tota realitat cultural circumdant.
Un dels objectius del llibre s considerar la msica en el mateix pla ideolgic que les
altres arts, la filosofia o la cincia ja que la considerem com una forma de creaci i
una forma de coneixement com qualsevol altra manifestaci de l'esperit hum. I si
algun mrit tenen estes pgines s el de ser la primera aproximaci que es fa al
pensament musical del segle XX en el moment en qu este ha concls.

Atlas de la msica

Atlas de los instrumentos musicales

El fenomen musical s tractat en este Atles de la msica de forma eminentment didctica, per mitj de la
juxtaposici de text i grfics a color que illustren les relacions en les estructures musicals. El primer volum
comprn la totalitat de la part sistemtica, organogrfica, teoria, gneres i formes, i la histria de la msica des dels
orgens al Renaixement.El segon volum, que completa l'obra, est dedicat a la histria de la msica des del Barroc
fins als nostres dies.
L'Atles dels instruments musicals, pretn donar a conixer de forma detallada i precisa els instruments musicals
que s'utilitzen en l'actualitat. Presenta 88 instruments amb diagrames dels seus grups, parts i elements constructius,
i els termes empleats per a designar-los. Els seus tres ndexs analtics -per instruments, capaleres de pgina i parts, amb 1.600 entrades, aix com la claredat de les illustracions, ho convertixen en una obra de consulta
imprescindible.
53

APIACEREn12

Maig
2012

Los chicos del coro


Sinopsis: El fams director d'orquestra Pierre Morhange s'assabenta a Nova
York de la mort de la seva mare. Desprs de l'enterrament, rep la visita
inesperada d'un dels seus antics companys de classe, Ppinot, que no veu des de
fa ms de cinquanta anys, qui li porta el diari del vigilant de l'escola Clment
Mathieu.
El 1949, Clment Mathieu era un professor de msica a l'atur. Accepta una
feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difcils. L'internat es
diu Fond de l'tang (Fons de l'estany). Rachin, el director, el gestiona amb
disciplina i m de ferro, seguint el seu lema d'Acci, reacci. Quan un alumne
comet una falta, s castigat sense pietat. Tot just arribar, Mathieu ha de castigar
l'alumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria, ferint el bidell.
S'adona que els nens necessiten comprensi i llibertat. Es posa mans a l'obra en la tasca de formar un cor i
aconseguir perms del director.
Aquesta pellcula explora el dolor de la separaci dun xiquet dels seus pares i la transcendncia de la msica
com la major forma dexpressi.
FITXA TCNICA
Direcci Christophe Barratier
Pasos Frana, Sussa i Alemanya
Any 2004
Durada 96 minuts
Gui Christophe Barratieri Philippe Lopes-Curval; basat en la
pelcula de 1945 La Cage aux Rossignols
Producci Arthur Cohn Jacques Perrin
Msica Bruno Coulais
Direcci artstica Pierre Ferrari
REPARTO
Grard Jugnot, Franois Berland,
Jean-Baptiste Maunier, Jacques Perrin,
Kad Merad,Marianne Basler, Maurice Chevit,
Paul Chariras, Marie Bunel, Jean-Paul Bonnaire
PRODUCTORA
Galate Films / Path Renn Productions/ France 2 Cinma / Novo
Arturo Films
PREMIS
2004: 2 nominacions a l'Oscar: Millor pellcula de parla no anglesa, can original
2004: globus d'Or: Nominada Millor pellcula de parla no anglesa
2004: 3 nominacions BAFTA: Msica, pellcula de parla no anglesa, gui adaptat
2004: Nominada al Goya: Millor pellcula europea
2004: 2 premis Cessar: Millor msica, so. 8 nominacions
2004: Nominada al David de Donatello: Millor pellcula europea
54

APIACEREn12

Maig
2012

Vivaldi, un prncipe en Venecia


Sinopsi: Vencia, segle XVIII. Antonio Vivaldi, un dels ms grans
compositors europeus de tots els temps, anomenat el "Sacerdote Rojo" per ser
sacerdot i pl-roig i reconegut per les seues magistrals composicions, patix no
obstant aix els constants atacs de l'Esglsia i del Bisbe de Vencia en concret,
que no aprova el seu estil de vida ni veu amb bons ulls la seua especial relaci
amb la bella i jove soprano Anna Giraud.

El violinista Antonio Vivaldi va viure en les seues prpies carns el conflicte


entre el religis i el profane, pel fet que la seua forma de vida bohmia no estava
b vista per a alg que com ell havia fet els vots del sacerdoci. Va ser el primer
capell roig, no per les seues idees poltiques, sin pel color del seu cabell en
contrast amb els hbits foscos que havia de vestir. Tamb va estar enfrontat a
l'aristocrcia
veneciana,
perqu
musicalment
representava el stile nuovo. Discutit com a compositor
massa dependent de l'xit de Les quatre estacions, no
obstant aix en la seua poca era considerat el ms gran
virtus del viol, superant el seu propi pare. Esta
pellcula incidix en la seua faceta operstica, un mn en
qu va exercir d'empresari i amant de la soprano Anna
Giraud. En la pantalla el dol principal entre el msic i el
bisbe de Vencia ho representen l'actor itali Stefano
Dionisi i el veter Michel Serrault en un dels seus ltims
papers
FITXA TCNICA
Director: Jean- Louis Guillermou
Actores: Bernard- Pierre Donnadieu, Christian Vadim, Delphine Depardieu, Diana Fertikh, Katia
Tchenko, MaudJurez, Michel Galabru, Philippe de Vallerin, Stefano Codirolli
Gnero: Cine internacional, Drama
AO 2006

55

APIACEREn12

Maig
2012

LEDIFICI DEL CONSERVATORI


Edifici d'autor desconegut, el seu mecenes va ser Mart Bosc, que planteja una construcci representativa, tant
per l'estructura com pel dest com a hospital, dels ideals illustrats del segle XVIII; la preocupaci social s'hi unix a
l'orde rigors, absncia de superflus ornaments i referncia al llenguatge clssic.
La part de l'edifici construda en 1735, corresponent al quadrant recaient als carrers Joanot Martorell i Bosc,
pareix correspondre a un projecte ms ampli, pensat per a ocupar tota l'illa, amb un gran pati central d'orde tosc.
Articulat en tres altures manifestades en la gradaci de buits de fatxada, l'nic mfasi decoratiu se centra en la
concisa portada de pedra remarcada
amb balc corregut.
En una fase posterior, cap a 1770,
s'hi va afegir el cos que va de la porta
principal a l'altre cant, amb distribuci
idntica de les plantes i que acaben en
un xicotet xamfr, innovador per a la
seua poca, que exhibix l'nica
llicncia formal de la fatxada: un
elegant mirador sobremuntat per
forncula classicista
A mitjan segle XIX es va construir
el que va ser l'ltima intervenci
histrica, a ms de l'actual escala, la
capella en el pati en un cos clarament
diferenciat perpendicular a la fatxada.
Esta ampliaci no es va integrar en
l'edifici tan perfectament com la
primera, forant la seua incrustaci en el claustre amb total indiferncia cap este. Va funcionar com a hospital
municipal fins a la seua rehabilitaci per a nova seu del "Conservatori Professional Mestre Vert", seguint el
projecte de 1983 de l'arquitecte Jos Manuel Sanjuan, finalitzat per
Jos Sim Cantos.

56

APIACEREn12

Maig
2012

Per a adequar-lo a s docent, l'edifici antic ha patit remodelacions en l'interior, la ms rellevant de les quals ha
sigut la recuperaci de la cambra, per la qual cosa s'ha construt un corredor interior al voltant del claustre, de
forma que el pati ha guanyat aix una galeria ms seguint el disseny de les primitives. Ha sigut necessria la
construcci d'un edifici nou per a albergar grans aules i installacions. En la connexi d'ambds s'ha optat per una
soluci moderna: un gran mur de vidre que servix d'espill a les antigues construccions sense ignorar-les, mentres
que la potentssima cornisa ha sigut pensada per a articular i absorbir els desnivells existents entre el claustre i la
capella.

Recentment s'ha acabat la part nova i s'ha dotat el


centre de noves aules, sala de professors, biblioteca,
etc. S'ha culminat esta obra amb la installaci d'un
ascensor justament en la uni d'ambds construccions
(l'antiga i la moderna.

Bibliografia: Guia d'arquitectura de la provncia de Valncia. Collegi Territorial d'Arquitectes de Valncia

57

APIACEREn12

Maig
2012

CALENDARIO DE MATRICULACIN
CURSO 2012/2013

CONVOCATORIADEJUNIO

ENSEANZAS PROFESIONALES - PRUEBAS DE ACCESO


Marzo, Publicacin de los contenidos exigibles y caractersticas de la prueba de acceso
Da 7 de Mayo, publicacin del listado provisional de los puestos escolares disponibles.
A partir del 15 de Mayo, inscripciones para realizar las Pruebas de Acceso a los cursos de enseanzas
profesionales.
Da 14 de Junio, publicacin del listado definitivo de puestos escolares disponibles.
Da 18 y 19 de Junio, realizacin de las Pruebas de Acceso ordinarias a los cursos de enseanzas profesionales,
a las 10:00 horas.
Da 20de Junio, realizacin de las Pruebas de Acceso extraordinarias a los cursos de enseanzas profesionales,
a las 10:00 horas.
Publicacin del listado de los alumnos que superen las pruebas de acceso a los cursos de enseanzas
profesionales, al trmino de las pruebas de cada especialidad.

ALUMNOS OFICIALES DE ENSEANZAS ELEMENTALES


Da 25, 26 y 27 de Junio, matriculacin del alumnado oficial que durante el curso 11/12 hayan realizado 1, 2
3 curso de enseanzas elementales.
PRUEBAS PARA LA OBTENCIN DEL CERTIFICADO DE ENSEANZAS

ELEMENTALES
Del 3 al 7 de septiembre, publicacin de contenidos y listado de obras
Del 1al 15 de Octubre, inscripciones.
23 de Noviembre, realizacin de las pruebas a las 10:00 horas.
ALUMNOS OFICIALES DE ENSEANZAS PROFESIONALES
MATRCULA ALUMNOS 1 ENSEANZAS PROFESIONALES, 17, 18 y 19 de Septiembre.
MATRCULA ALUMNOS 2, 3, 4, 5 y 6 ENSEANZAS PROFESIONALES, 28 de Junio al
13 de Julio.

58

APIACEREn12

Maig
2012

CONVOCATORIADESEPTIEMBRE

PRUEBAS DE APTITUD Y PRUEBAS DE ACCESO A ENSEANZAS


ELEMENTALES Y PROFESIONALES
Del 1 al 15 de Julio, preinscripciones para los alumnos que deseen incorporarse al 1, 2, 3 4 curso de
enseanzas elementales y profesionales mediante la realizacin de las correspondientespruebas.
Da 5 de Septiembre, publicacin de las plazas vacantes para la realizacin de las Pruebas a 1, 2, 3 y 4
cursos de enseanzas elementales.
Da 12 de Septiembre, a las 17:00 horas, realizacin de las pruebas de Aptitud del 1 curso de enseanzas
elementales y publicacin del listado de los alumnos que han superado las pruebas de aptitud.
Da13 de Septiembre, matrcula de los alumnos de 1 curso de enseanzas elementales.
Da 14 de Septiembre, a las 16:00 horas, realizacin de las Pruebas de Acceso a enseanzas elementales (a 2,
3 4 curso) y profesionales y convocatorias extraordinarias de enseanzas elementales y profesionales.
Da 17, 18 y 19 de Septiembre, matrcula de los alumnos que hayan superado las Pruebas de Acceso y
dispongan de puesto escolar.

EXMENES CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE

ENSEANZAS PROFESIONALES
Todos los alumnos de enseanzas profesionales que tengan pendiente la recuperacin de alguna/s asignatura/s,
realizarn los exmenes los das 3 y 4 de Septiembre, segn horario que se publicar en el tabln de anuncios del
Conservatorio.
La matrcula para estos alumnos se realizar el da 6 de Septiembre.

HORARIO DE OFICINAS PARA LA MATRCULA DE 1030 A 1400 HORAS.

LA DIRECCIN

59

APIACEREn12

Maig
2012

JUNTA DE LAMPA:
PRESIDENT:
VICEPRESIDENT:
TRESORER:
SECRETARI:
VOCAL:
VOCAL:

Enric Vte. Penalva Hign


Frank De Vuyst
Cesar Colomina Ortega
M Jos Mart Vea
M Carmen Arbona lvarez
Francesc Ferri Rabasa

BASES PER A LA CONCESSI DE BEQUES DASSISTNCIA A CURSOS


DESPECIALITZACI MUSICAL

ESTIU DE 2012

LAMPA del Conservatori Professional Mestre Vert acorda


concedir beques per assistncia a cursos despecialitat
Musical.
BASES
1. Podran optar els alumnes matriculats al Conservatori aquest curs 11/12que hagen fet efectiu
labonament de la quota de lAMPA.
2. Els alumnes deuran estar matriculats oficialment en el Conservatori Mestre Vert en lassignatura
dinstrument en els cursos 3er i 4art de Grau Elemental, en el Grau Mitj de LOGSE i Pla de 1966.
3. El curs deur realitzar-se en territori nacional.
4. La quantia de la Beca subvencionada dependr de la quantitat dalumnes que la solliciten. LAMPA
destina per a aquest fi la quantitat de 3.000 euros.
5. Solament es becar un curs realitzat.
6. Es podr abonar fins al total de la matricula del curs, excepte lallotjament i altres activitats no musicals.
7. La documentaci a entregar ser:
Justificant bancari o rebut de pagament de la matricula del curs correctament complimentat.
Diploma acreditatiu dassistncia al curs.
Fullet informatiu del curs realitzat on aparega limport de les classes.
8. El llistat provisional dalumnes admesos eixir al tabl de lAMPA a partir del 22 de novembre.
9. LAMPA es reserva el dret de deixar desertes les ajudes al curs.
10. Mirareu el tabl de lAMPA per a saber si us han concedit o no la beca i quan sha de venir a cobrar.
El que no vinga a cobrar dins del termini perdr el dret a l beca.
El termini dentrega de la documentaci ser de l1 al 30 doctubre en Consergeria.
Felicitem al guanyador denguany del dibuix de la portada: Luis del Cerro Bernabeu de 1r de E.P. i al de la
contraportada Eva rias Climentde 3r de E.E. que shan emportat el respectiu premi.
60

APIACEREn12

Maig
2012

Nicanor Villanueva Peris 4t E.E.

Anna Bravo Requena 1r E.E.

Christian Sala Domnech 1r E.E.

Aitor Benavent Benavent 3r E.E.

Encar Colomina Oliver 3r E.P.

Luca Zubieta Gabana 1r E.E.

Eva Arias Climent 3r E.E.

Mara Mateu Blau 5t E.P.

61

APIACEREn12

lvaro Cardona Tormo 1r E.E.

Mar Sifre Arbona 1r E.P.

Luca Encarnacin Garrido 4t E.E.

Maig
2012

M Delfina Asensi Fuertes i Pepa Roig Camarasa


3r E.P.

Ricardo Oliver Talens 4t E.E.

Inma Santana Mateu 1r E.

Luis del Cerro Bernabeu 1r E.P.

Marta Encarnacin Garrido1r E.E.

62

APIA
ACEREn12

Iaki Talens Beneyto


B
5t E.P
P.

Maig
201
12

Merritxell Gmezz Montoliu 4t E.E.

ngeels Prez Neez 2n E.P.

Cllara Fabuel Fuullana 6 E.P


P.

Clara Fabuuel Fullana 6 E.P.

63

www.conservatorimestrevert.com