Un programa d’estimulació primerenca

PROPOSTA D’INTERVENCIÓ

Tenint en compte que les adaptacions curriculars i d'accés són molt significatives en totes les àrees, i
sense oblidar el currículum estàndar d'Infantil, i després de diverses converses amb la família, els serveis
psicopedagògics privats i de la Conselleria, hem elaborat i proposat un programa d'atenció primerenca que
estaria en una etapa molt anterior a l'educació infantil ordinària.

Ho hem estructurat de la següent forma:

Una relació de les habilitats que l'alumne posseïx valorades segons el nivell d'assumpció de les mateixes.

Una introducció sobre el que representa l'atenció primerenca perquè els diferents professors i
especialistes tinguin una succinta informació referent a això.

Un llistat d'activitats proposades per a portar a terme aquest programa d'atenció primerenca.

D'aquestes activitats s'ha proporcionat còpia als diferents professionals que han d'intervenir amb l'alumne
per a fer-lo de forma coordinada.

2
També s'ha muntat un petit racó en l'aula amb materials educatius significatius (joguines de nadó que treballen colors, tamanys, seriació,
etc...) per a poder realitzar amb l'alumne activitats d'atenció primerenca , i un programari d’acces lliure online:
http://www.poissonrouge.com/ amb un ratolí adaptat.

NIVELL DE COMPETÈNCIA CURRICULAR

(ACTUALITZACIÓ FETA PER AL, ATE, PT, I TUTORA. OBSERVACIONS SUPERVISADES PER EL
SERVEI D'ATENCIÓ PRIMERENCA)

ÀREA D'IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL

- Li agrada fer moviment davant el mirall. (POC)

- Manifesta molèstia o plaer davant de determinades situacions. (SI)
- Protesta i intenta evitar les situacions que no li agraden. (SI)
- Capta les emocions i sentiments en les altres persones. (NO)
- Expressa emocions vers les altres persones i situacions en què es troba còmode o incòmode,
li encanten les mostres d'afecte de les persones adultes o dels infants.(SI)
- Reclama l'atenció de les persones adultes quan ho necessita. (SI)
- Quasi sempre està tranquil. Mostra poca tolerància a la fustració i darrerament respon amb
alguna rebequeria. (SI)

3
- Accepta que el netegem i mostra satisfacció quan ho feim. (SI)
- Porta bolquers i necessita ajuda per menjar triturat. Comença a enviar-se els sòlids.
-Manté la postura d'assegut. es desplaça arrosegant-se des de la posició d'assegut però no
gateja ni repta. (SI)
- Fa moviment de marxa si l'aguantam. (SI)
- Sovint costa fer-lo quedar quiet a l'estora en les activitats de grup. (SI)
Cerca i explora objectes amb predilecció per rodes i formes rodones, I ES COLOR BLAU.
-LI agrada molt sortir al pati.PICA AMB LES JOGUINES al sorral
-Normalment juga sol, (si)
-Anticipa situacions i activitats quotidianes a partir de determinats indicis o senyals. (Poques
vegades)

Àrea medi físic i social

 Entra content a l'escola. (si)

 S'acomiada de la persona que l'acompanya sense dificultats, tot i que a vegades plora
però accepta el consol de la mestra. (Si)

4
 Quasi sempre està content, acceptant la presència a la classe d'altres infants i d'altres
persones adultes. (si)
 Diu adeu amb la mà. (si)
Reconeix a les persones mes properes (si)
Accepta la relació amb els altres nins. (si)
 La seva psicomotricitat grossa i fina són molts limitades. (si)
 Explora els objectes amb tota la mà (no sempre)
 Somriu i riu. (si)
 Darrerament comença a tenir la iniciativa de cercar el contacte corporal amb l'adult.
(Si)
 Demostra interès pels objectes lluminosos i tots els que puguin rodar o tenguin formes
rodones. (si)
 Li agrada molt escoltar cançons. (si)
 Li costa romandre aturat a les activitats d'estora i intenta fugir. (si)

Àrea Comunicació i Representació

 No parla. Emet son guturals i qualque so vocàlic, segons l'entonació d'enuig o de

felicitat.

5
 Manifesta sentiments d'alegria, rebuig, enuig... (si)
 Si el molesten plora. (si)
 Fa demandes d'aproximació física a les mestres.(a vegades)
 Diu adéu amb la mà quan s'en va. (Dirigit)
 Pica de mans. (si)
 Fa sorolls per cridar l'atenció. (Per mostrar enuig més bé)
 Reconeix la veu de les persones més properes. (si)
 Respon al seu nom. (A vegades)
 Manifesta la seva molèstia o plaer davant determinades situacions. (si)

MÉS CARACTERÍSTIQUES DEL NEN (observades darrerament)

 Li costa menjar coses sòlides, no mastega.
 De vegades perd la mirada.
 Quasi mai segueix amb la mirada, ni a l'individu ni al grup.
 La seva atenció a les coses que li envolten és aleatòria.
 No sempre se sent atret per les activitats, sons o coses que ho envolten
 Li agrada obrir coses molt sencillez.
 Li agraden molt les formes rodones.
 Fixa la mirada en objectes per períodes curts, i no sempre els que se li mostren.

6
 Es capaç de seguir amb la mirada un objecte que es mou dintre del seu camp visual.
 D'igual manera al deixar caure un objecte al davant d'ell, no mira cap al sòl al lloc on cau
l'objecte.
 També pot aferrar i soltar objectes voluntàriament, de fet, és un des seus passatemps,
agafar i llençar objectes a terra, encara que no els segueix amb la vista per a veure a on han
caigut.
 Moviments reiterats de balanceig cap a enrere copejant-se el cap sinó s'evita per part
d'un adult , o quan agafa”rabietes” es tira cap enrrera.
 No sempre gira el cap quan es produeix un so fort prop d'ell.
 Discrimina persones.
 Pot imitar gestos senzills, per exemple fer mambelletes, encara que no ho fa sempre.
 No anticipa esdeveniments.
 Aparta obstacles per a arribar a un objecte, quan l’interessa.
 Pot ficar un objecte en una caixa imitant a l'adult.
 Quan es trasllada mantenint la postura d'estar assegut sembla explorar l'entorn,
quedant-se aturat i seguint després la marxa.
 De vegades fa renous.
 Darrerament, hi ha moments que repeteix: "ma ma ma" i sons vocàlics.
 De vegades assenyala amb el dit.

7
 Amb ajuda i amb punts de suport comença a pujar-se per agafar coses bipedestació.
 Li agrada donar cops continuadament amb qualsevol objecte.
 Darrerament sembla que no l’agrada tanta com abans el contacte amb altres nins, li
costa estar aturat i segut amb la resta més que abans.

8
AQUEST LLISTAT D'ACTIVITATS PROPOSADES NI ÉS EXHAUSTIU
NI ÉS EXCLOENT D'UNES ALTRES QUE POGUESSIN REALITZAR-SE.

NOMÉS ÉS UN GUIÓ perquè les persones implicades en l'educació de

l'alumne puguin tenir una guia de les acctivitats que es poden i s'estan
realitzant, i les no implicades sàpiguen què s'està fent.

No es tracta d'obligar a fer tals coses per un ordre determinat, sinó que
seria ideal anar realitzant-les segons la disposició de l'alumne, i intentar no
repetir les mateixes en el mateix dia.

És important tenir un criteri unificat quan a l'alumne li de una de les seves

freqüents “rabietas” per no voler fer alguna cosa, es recomana usar el
"time-out" és a dir, deixar-lo en al catifa de jocs, tombat, sense fer-li cas

9
fins que se li passi, normalment no li dura ni un minut, després reprendre
l'activitat o canviar-la.

Algunes de les activitats les pot realitzar i les realitza ja, unes altres són
objectius a llarg termini.

El fet d'estar dividides per àrees no significa estanqueïtat o que les hàgin
de fer només determinades persones, o es poden i seria desitjable que es
puguin realitzar alternativament en qualsevol moment que considerem
oportú

També tenen l'objectiu d'unificar criteris d'intervenció i ara com ara

s'han subministrat còpies d'aquest programa per a la seva supervisió i vist
i plau als serveis psicopedagògics de L'EOEP/, a la psicopedagoga externa, i
als serveis de l’UVAI contractats per la Conselleria.

10
Estimulació primerenca

Alguna vegada t'has preguntat el motiu pel qual els éssers humans depenem
dels pares durant tant temps en comparació de la resta d'animals? La raó
bàsica estreba en el nostre cervell, la maduració del qual requereix molt
més temps que el de la majoria d'espècies. Tots hem vist imatges d'animals
que a les poques hores de néixer ja caminen al costat de les seves mares
sense aparent dificultat. Per descomptat, la supervivència d'un cadell de
cervol resultaria molt difícil si aquest no fos capaç de seguir a la seva
mare, que contínuament s'està desplaçant a la recerca de pastures
fresques. No cal dir si no pogués córrer a les poques setmanes davant la
presència d'un depredador.

11
Un bebé, no obstant això, triga una mica més d'una any a començar a
caminar, pel que la seva supervivència depèn en extrem de la protecció de
la mare. El caminar no és una habilitat innata que posseeixi el bebé, sinó
que és el resultat d'un aprenentatge. Un nounat només mostra un limitat
conjunt de capacitats si les comparem amb les quals anirà adquirint amb el
transcurs dels anys. I la majoria d'habilitats que posseïx estan
relacionades amb la seva supervivència: succionar per a poder alimentar-se,
plorar per a atreure l'atenció de la seva mare, o tancar les mans per a
intentar aferrar-se a allò que les toca.

Aquesta total indefensió és conseqüència d'un cervell encara per formar.

Però aquesta circumstància que pot semblar en principi negativa comporta,
en realitat, un enorme avantatge: el bebé serà capaç d'adaptar-se molt
millor a l'entorn i a les circumstàncies canviants que qualsevol altre animal
el cervell del qual ja estigui programat en el moment de néixer. Disposar

12
d'un cervell plàstic és el que ha permès a l'espècie humana progressar i
sobreviure fins i tot davant les condicions naturals més adverses.

Què és l’estimulació primerenca

L'estimulació primerenca té per objectiu aprofitar aquesta capacitat

d'aprenentatge i adaptabilitat del cervell en benefici del bebé. Mitjançant
diferents exercicis i jocs la seva intenció és la de proporcionar una sèrie
d'estímuls repetitius, de manera que es potenciïn aquelles funcions
cerebrals que a la llarga resulten de major interès. No només es tracta de
reforçar aspectes intel·lectuals, com la seva capacitat per a la lectura o el
càlcul matemàtic, sinó que l'estimulació primerenca també contempla els
aspectes físics, sensorials i socials del desenvolupament.

13
Com es porta a terme?

L'estimulació primerenca es basa en la repetició del que es ve a anomenar

unitats d'informació o bits. Igual que tots els nens aprenen a parlar per si
mateixos (a força d'escoltar diàriament els sons del llenguatge), el seu
cervell és capaç d'adquirir tota altra sèrie de coneixements mitjançant la
repetició sistemàtica d'estímuls o exercicis simples. Amb la repetició
s'aconsegueix reforçar les àrees neuronals d'interès. Per exemple, perquè
un nadó gategi és necessari que controli el cridat patró creuat, això és, la
capacitat de coordinar la seva mà dreta amb el seu peu esquerre (i
viceversa) i així avançar. El nostre cervell està dividit en dos hemisferis,
esquerre i dret, cadascun dels quals controla la part oposada del cos. Doncs
bé, els exercicis de gatejo reforcen el patró creuat i, per tant, ajuden a
millorar la coordinació entre els dos costats del nostre cos.

14
Resulta efectiva?

En l'actualitat no existeixen estudis fiables que determinin si l'estimulació

primerenca realment resulta efectiva o no en el desenvolupament neuronal
d'un bebé. El problema és que no és possible tornar enrere i provar que
hagués passat si s'hagués actuat de manera diferent. El que si resulta
*irrefutable són els resultats obtinguts sobre animals sotmesos a algun
tipus d'estimulació. A pesar de la limitada flexibilitat dels seus cervells,
molts investigadors han verificat un desenvolupament neuronal superior de
les àrees que van ser estimulades d'alguna manera.

Per descomptat, la decisió de posar en pràctica un pla d'estimulació

primerenca és absolutament personal. Però has de tenir en compte que la
maleabilitat del cervell decreix ràpidament amb l'edat. Així, el màxim
desenvolupament neuronal coincideix amb l'etapa que va des del naixement

15
fins als tres anys d'edat, per a després decréixer i pràcticament extingir-
se a l'edat de sis anys. A partir d'aquest moment, les interconnexions
neuronals del cervell ja estan establertes i els mecanismes d'aprenentatge
s'assemblen als d'un adult.

És cert que un programa d'estimulació pot resultar pesat i rutinari per als
pares, ja que exigeix una certa dedicació diària. Però, a pesar que alguns
autors pugui dubtar de la seva efectivitat, el temps invertit amb els teus
fills sempre resulta profitós.

16
Com és el cervell del nadó ?

A pesar de la seva enorme complexitat, el cervell d'un nadó és l'òrgan

menys format en el moment del seu naixement, ja que l'estretor del canal
del part limita en gran amidada el seu volum. Durant els pròxims anys, el
seu cervell creixerà de manera notòria, igual que la resta dels seus òrgans,
però ho farà d'una forma significativament diferent. Així com els pulmons
ja són capaços de portar a terme la seva missió des del part, i simplement
van augmentant la seva grandària per a obtenir l'oxigen necessari per a un
cos cada vegada major, el cervell no només creix físicament, sinó que
també es transforma internament.

Quan un nadó neix, el seu cervell és un enorme conjunt de neurones, a

l'espera de formar la intricada estructura cerebral que d'adult li permetrà

17
parlar, llegir, raonar i sentir tot tipus d'emocions. Algunes de les neurones
ja tenen una missió específica i el seu funcionament ha estat activat pels
gens per a portar a terme les tasques bàsiques per a la supervivència fora
del ventre matern, com el respirar, plorar o xuclar. Però existeixen bilions
de neurones que encara no han estat activades i que tenen la potencialitat
de formar part de qualsevol procés cerebral futur.

Tan o més importants que les neurones són les connexions que entre elles
s'estableixen per a formar els circuits o xarxes neuronals. Si bé una
neurona aïllada realitza una missió simple, milions d'elles interconnectades
entre si són capaços de realitzar les més complexes tasques. Per introduir
un símil, qualsevol òrgan del nostre cos està format per milions de cèl·lules,
encara que cada cèl·lula és incapaç per si mateixa de portar a terme la
funció de l'òrgan del que forma part. És, per tant, el conjunt de neurones i

18
les seves connexions el que estableix l'autèntica potencialitat del cervell
humà.

Experimentar és fonamental

S'estima que el cervell d'un adult té una mica més de cent mil milions de
neurones, cadascuna de les quals es connecta amb diversos milers. Si fem
un simple càlcul, veurem que en total hi ha una mica així com cent bilions
d'interconnexions en el nostre cap. Tenint en compte aquesta dada, la idea
clàssica que el cervell d'un adult està inexorablement determinat pels seus
gens no se sosté. Dels aproximadament 100.000 gens del genoma humà, la
meitat estan relacionats amb la formació i el desenvolupament del sistema
neuronal. És, per tant, impossible codificar tota la complexitat d'un cervell
adult en tan sol 50.000 gens heretats.

19
 L'única possibilitat que cap pensar és que la genètica determina la
configuració general del sistema nerviós i del cervell, però que hi ha altre
factor que és el veritable responsable del complex entramat de neurones i
connexions en l'edat adulta: l'entorn. Tots disposem de terminacions
nervioses del cap als peus, i s'ha vist que funcions específiques, com el
parla o el reconeixement visual, es localitzen en àrees bé definides del
nostre cervell. És evident que la genètica marca aquesta configuració, però
seran els centenars de milers estímuls externs que rebrà un nadó en els
seus primers anys el que acabarà de perfilar els seus circuits cerebrals.

20
 La finestra d'oportunitat

Sembla, doncs, que l'experiència durant els primers anys de vida no són tan
sol records, sinó que és fonamental en la construcció del cervell. Existeix
no obstant això altre factor molt important a considerar: el temps. Com
s'ha pogut comprovar després de nombrosos assajos, el temps que és
possible estimular una determinada àrea neuronal per a influir en la creació
d'interconnexions està limitat. És el que es coneix com la finestra
d'oportunitat. Habitualment la finestra s'obre en el moment del naixement
(encara que pot ser fins i tot abans o un poc després) i es tanca
irremeiablement després d'un període de temps determinat.
És necessari proporcionar els estímuls adequats durant un període de
temps precís perquè l'estructura cerebral es formi correctament.

21
Pel que sembla el nostre cervell actua sota el principi "usa'l o perd-lo para
sempre". Si no es produeïx l'estimulació d'un àrea a temps, les neurones
moren i ja no resulta possible recuperar aquesta funció. La finestra
d'oportunitat varia d'acord amb la funció cerebral que es tracti. Així, els
sentits com la vista i l'oïda tanquen la seva finestra d'oportunitat molt
abans que la capacitat per a sentir emocions o el comportament.

22
L'estimulació primerenca

Les conseqüències d'aquest descobriment són una mica decepcionants.

D'una banda, sabem que podem influir positivament en el desenvolupament
neuronal dels nostres fills; però, per una altra, el temps que tenim per a
això és limitat. És una espècie de carrera contra rrellotge en la qual no hi
ha una segona oportunitat. No obstant això, hi ha també bones notícies: en
la societat actual el nombre d'estímuls que rep un nen és molt major que en
qualsevol època passada. Avui duem als nostres bebés a nedar, vam escoltar
música a tot arreu, els vam passejar amb cotxe (el que resulta molt
adequat per a l'estimulació del sentit de l'equilibri, per cert), escolten
idiomes diferents, es relacionen amb altres nens des de petits i practiquen
un sens fi d'activitats més que, sens dubte, contribuïxen a enriquir les
connexions neuronals.

23
Encara així, no existeixen límits pel que a estimulació es refereix, i
existeixen altre molts aspectes que podríem potenciar de cara al seu futur
rendiment escolar i a la seva vida com adults. Fomentar la lectura des
d'edat primerenca, facilitar el coneixement d'altres idiomes o iniciar-los
en el raonament lògic i matemàtic són un bon exemple d'això.

24
Què "SÓN" els programes d'Estimulació Primerenca?

• És una manera molt especial de contactar i divertir-nos amb el nen,

seguint els ritmes que ens marqui, animant-li i tenint fe en les seves
possibilitats, sent creatius i imaginatius, inventant coses noves i duent-les
a la pràctica observant els resultats.

• És prevenir i millorar possibles dèficit del desenvolupament del nen.

• Apunten a normalitzar les seves pautes de vida.

25
• És ensenyar-li a mostrar una actitud davant les persones,
joguines...és a dir, fixar la seva atenció i despertar el seu interès davant
els esdeveniments de la vida.

• És posar els fonaments per a facilitar el creixement harmoniós i

saludable, així com per al posterior aprenentatge i personalitat del nen

• És treballar en una sèrie de tasques d'una manera constant, però

introduint una petita novetat. Si no hi ha suficient constància en els
aprenentatges, no aprendrà la tasca i se li oblidarà ràpidament, i si la
novetat és excessiva es va a desconnectar i aclaparar.

• És un programa que pretén afavorir l'autonomia del subjecte, i

assolir un nivell socioeducatiu acceptable.

26
Què "NO" són els programes d'Estimulació Primerenca?

• No és fer una tasca mecànica i repetitiva fins que ho aprengui de

memòria.

• No és, intentar aconseguir una resposta positiva sempre que

treballem amb ell, i frustrar-nos si no ho assolim.

27
Les àrees juntament amb els objectius que es treballen són:

Llenguatge

• Se centra la seva atenció amb activitats de tipus visual, auditives,

manipulatives....

• Formació de conceptes: correspondències i classificació d'objectes,

conceptes de posició...de la vida quotidiana

• Comprensió simbòlica. Reconèixer el significat dels objectes,

persones, accions....Imitació de rols, comprendre aquests símbols i
interpretar-los verbalment.

28
• Comprensió verbal.

• Llenguatge expressiu.

Multisensorial

• Aprofitament i utilització de les restes auditives i visuals.

• Sistemes de comunicació.

• Estimulació auditiva i tàctil a través del joc.

• Estimulació de tots els sentits, mitjançant tot tipus d'experiències i

exploracions.

29
• Coordinació de la mobilitat i desplaçament.

• Accedir a la informació, analitzant-la.

• Treballarem habilitats de la vida quotidiana.

Control del moviment corporal

• Es treballa tot el cos, però es posa l'accent si tenen algun membre

afectat.

• Estimular totes les vies de percepció, ja que és freqüent que els nens
amb deficiències físiques presentin trastorns psíquics, per tant es
potencia una integració multisensorial.

30
Fisioteràpia i relaxació.

Identitat i autonomia

• Es realitzen tasques que potenciïn l'autonomia en el subjecte: en

l'alimentació, mobilitat, orientació..

• Control de esfínters, higiene..

• Vestir-se i despullarse.

Social

• Comunicar-se amb el mitjà que li envolta: persones, objectes.

31
• Prendre consciència del seu entorn i fixar el seu interès en ell.

• Treballarem el joc com factor decisiu en aquestes edats

32
ACTIVITATS PER ÀREES

AQUEST LLISTAT D'ACTIVITATS NI ÉS EXHAUSTIU NI ÉS

EXCLOENT D'UNES ALTRES QUE POGUESSIN REALITZAR-SE.

NOMÉS ÉS UN GUIÓ perquè les persones implicades en l'educació de

l'alumne puguin tenir una guia de les acctivitats que es poden i s'estan
realitzant, i les no implicades sàpiguen què s'està fent.

No es tracta d'obligar a fer tals coses per un ordre determinat, sinó que
seria ideal anar realitzant-les segons la disposició de l'alumne, i intentar no
repetir les mateixes en el mateix dia.

33
És important tenir un criteri unificat quan a l'alumne li de una de les seves
freqüents “rabietas” per no voler fer alguna cosa, es recomana usar el
"time-out" és a dir, deixar-lo en al catifa de jocs, tombat, sense fer-li cas
fins que se li passi, normalment no li dura ni un minut, després reprendre
l'activitat o canviar-la.

Algunes de les activitats les pot realitzar i les realitza ja, unes altres són
objectius a llarg termini.

El fet d'estar dividides per àrees no significa estanqueïtat o que les hàgin
de fer només determinades persones, o es poden i seria desitjable que es
puguin realitzar alternativament en qualsevol moment que considerem
oportú

També tenen l'objectiu d'unificar criteris d'intervenció i ara com ara

s'han subministrat còpies d'aquest programa per a la seva supervisió i vist

34
i plau als serveis psicopedagògics de L'EOEP/, a la psicopedagoga externa, i
als serveis de l’UVAI contractats per la Conselleria.

Àrea motora

 Cridar-lo sempre pel seu nom

 Equilibri en posició bípeda i bipedestació, intentar-ho amb ajudes.

 Caminar cap enrera un parell de passes.

 Pujar i baixar escales aferrat a la barana i alternant els peus.

35
 Moure els seus braços i cames, obrir i tancar amb suavitat les seves
mans i dits, moure els seus peus en totes adreces

 Col·locar un dit en la seva mà, propiciant que ho subjecti

 Estimular el seu cos amb tovalloles de teixidures diferents.

 Moure braços i cames més àmpliament

 Cridar la seva atenció amb sons o objectes perquè

aixequi el cap.

 Ajudar-lo a ajuntar les seves mans com aplaudint.

36
 Ajudar al nen a asseure's per alguns minuts, donant suport les seves
mans en el sòl

 Mostrar-li les seves mans i dits, fregant-se'ls.

 Jugar amb ell a sostenir i tirar una pilota

 Ajudar-lo a sostenir objectes amb les seves mans, usant prensió amb
les palmells de les mans

 Afavorir i ajudar-lo que passi un objecte d'una mà a l'altra

 Jugar amb ell copejant la superfície d'una taula amb les seves mans
obertes

37
 En d’assegut sobre un coixí estimular-lo a aixecar- se mostrant-li
objectes cridaners.

 Motivar-lo que se segui i s’aixequi amb ajuda

 Tant en posició d’assegut com bípeda estimular-lo amb sons u objectes

perquè es desplaci en adreça de la font sonora o visual

 Tant en posició d’assegut com bípeda estimular-lo amb sons u objectes

perquè es desplaci en adreça de la font sonora o visual

 Ajudar-lo i estimular-lo a aixecar-se recolzat en una, cadira, etc.

 Fer-lo "saltar" estant dempeus, sostenint-lo sota els braços.

38
 Propiciar que arribi a objectes col·locats lluny d'ell

 Asseure tot solet al nen sense suport, però amb un coixídarrera per si
cau d’esquena

 Motivar-lo a passar de posició supina a assegut i després, prenent-lo

de les mans, ajudar-lo a passar d'assegut a desocupat

 Ajudar-lo a oposar i flexionar el dit polze al prendre un objecte

 Estimular-lo a prendre objectes amb els dits índex i polze

 Proporcionar-li culleres de mànec gruixut que pugui sostenir i intentar

que coma sol

39
 Ajudar-lo a col·locar objectes en una caixa o recipient i permetre-li
després fer-lo solament

 Jugar a col·locar objectes petits en un pot, sempre amb supervisió

d'un adult

 Estimular l'aplaudiment

 Motivar-lo que saludi i digui adéu amb la seva mà

 Permetre-li dur-se solament un tassó a la boca.

 Col·locar al nen assegut diverses vegades al dia i fer que s'interessi

per objectes al seu voltant.

40
 Amarrar un objecte amb un cordell perquè l’agafi en diferents adreces

 Ajudar-lo a donar alguns passos, sostenint-lo de la roba o sota els

braços

 En cas que ho intenti, deixar-lo aixecar-se i asseure's amb ajuda

 Jugar amb una pilota gran

 Jugar amb una pilota enfront d'un mirall

 Jugar amb ell a posar-se i llevar-se capells

 Incentivar-lo a donar alguns passos sol o recolzat en objectes o mobles



 Permetre-li menjar solament encara que vessi aliment

41
 Oferir-li objectes perquè gategi cap a ells.

 Animar-li a posar-se dempeus i a asseure's sobre la falda, subjectant-li

per les aixelles.

 Cal parlar-li molt, explicant-li les coses. Cada vegada que emeti alguna
síl·laba, imiteu-li perquè la repeteixi de nou.

 Ensenyar a gatejar amb diferents dificultats: entre obstacles, pujant

una escala, etc.

 Tombat de cap per amunt, agafar-li de les mans i aixecar-li a poc a poc
fins a deixar-li assegut.

42
  Dur-li amb freqüència al carrer, assoletjar-lo

Àrea perceptivo-Cognitiva

 Cridar-lo sempre pel seu nom

 Realitzar traços.

 Col·locar un rotulador gruix en la seva mà i estimular-lo a fer retxes a

un paper

 Realitzar construccions.

 Passar pagines d’un llibre.

43
 Fer encaixos.

 Observar si reacciona als sons, conversar en to de veu natural, i

cantar-li.
 Col·locar objectes a la seva vista i observar si els mira. Amb el nen en
posició supina penjar un objecte i balancejar-lo perquè el nen ho segueixi
amb la mirada.

 Tocar una campana i diversos objectes sonors a cada costat del cap i
observar si fixa la seva atenció al so

 Mostrar-li objectes cridaners perquè els observi

44
 Seguir estimulant el seguiment visual d'un objecte que es balanceja
enfront dels seus ulls

 Ajudar-lo a executar moviments de prensió, col·locant en la seva mà

objectes amb só

 Donar estimulació tàctil amb teixits variats.

 Afavorir amb una llanterna el seguiment d'estímuls lluminosos

 Col·locar en la seva mà un sonall i ajudar-lo a produir sons amb ella

 Mostrar-li les seves mans

 Col·locar un drap lleuger sobre el seu rostre perquè intenti retirar-lo

45
 Col·locar sonall (cascavells) en canells i turmells, alternadamente, per
a estimular el moviment dels seus membres i l'atenció als sons

 Balancejar un objecte perquè ho segueixi amb la vista.

 Si és necessari, sostingut amb coixins, asseure'l i col·locar objectes

cridaners enfront d'ell, perquè intenti acostar-los. Començar per períodes
breus i augmentar-los fins a un màxim de 15 Minuts.

 Fer que miri les seves mans.

 Asseure'l enfront d'una taula i permetre-li manipular daus, campanes,

cercles, pilotes.

46
 Mostrar-li objectes i estimular-lo perquè els abasti

 Col·locar i balancejar un sonall en la seva mà

 Estimular amb teixidures com esponges els seus peus i mans.

 Observar si el nen percep els sons que es produïxen fora del seu
camp visual o fins i tot en altra habitació

 Mostrar-li objectes, deixar-los caure i observar si els cerca

 Col·locar una sonall o objecte en la seva mà perquè copegi amb ell la

superfície d'una taula

47
 Mentre el nen sosté un objecte amb la seva mà, mostrar-li altre i
promoure que ho aferri.

 Propiciar que arribi a objectes col·locats lluny d'ell

 Amb el nen assegut produir amb un objecte sons enrere d'ell perquè
voltegi cap a enrere. Fer el mateix però amb el nen dempeus sostingut
d'una barana.

 Asseure al nen i posar objectes als seus costats per a afavorir que giri
el seu cos amb la finalitat d'arribar-los a. El mateix pot fer-se amb
sons que provoquin que giri el tronc per a localitzar-los.

 Fer moure un cotxe de joguina amb un cordó.

48
 Utilitzar bits.

 Escoltar música clàssica i cançons infantils.

 Canviar amb freqüència el camp de visió del nen. Per exemple, col·locar-
li davant d'una finestra.

 Ajudar a reconèixer els diferents sorolls i sons (telèfon, timbre, ràdio,

etc).

 Que palpi els detalls dels objectes.

 Ensenyar a diferenciar el fred de la calor en objectes diversos.

49
 Que olori diferents perfums.

 Posar diferents objectes en una caixa i jugar a treure'ls.

 Sempre que vagi a fer una mica perillós, cal dir-li “no” i al mateix temps
es nega amb el cap.

 Cal deixar 4 o 5 joguines al voltant d’ell perquè els explori, canviant-los

amb freqüència.

 Utilitzar la catifa de jocs.

 Quan comenci a gatejar, oferir-li algun objecte que li cridi l'atenció i

ho obligui a desplaçar-se.

 És important tenir-lo prop, parlar-li o cantar, i incitar-li a jugar.

50
 Ensenyar una joguina, per a incitar-li a agafar-la

 Col·locar una joguina dintre d'un recipient i incitar-li a treure'l.

 Fomentar les conductes d'imitació.

 Jugar a ficar uns objectes dintre d'uns altres.

 Imitació de tasques (donar per a mejar al seu ninot, vestir-lo, ficar-lo

al llit, etc).

 Gatejar entre obstacles.

51
 Oferir al nen un objecte allargat en diverses posicions (una cullera, per
exemple): horitzontal, vertical i inclinada

 Posar música i ballar o cantar amb ell.

 Contes amb dibuixos grans, perquè relacioni les imatges amb els
objectes de la seva realitat quotidiana.

 Llançar objectes a l'aire perquè els segueixi amb la mirada.

 Objectes per a apilar (caixes de cartró, peces de fusta, etc)

 Fer teatre amb els seus ninots, movent-los i posant-los veu i

sentiments.

 Mirar llibres i contes.

52
  Jugar a trobar objectes, citant els noms de cada cosa.

Àrea de Llenguatge

 Cridar-lo sempre pel seu nom

 Llenguatge bimodal.
 Emissió de sons dentals i labials (d-t-p-b).
 Dir “papa” I “mama”.
 Comprendre una prohibició
 Obeir instruccions sencilles (donar, agafar, ...)
 Imitar moviments de llengua i lllavis.
 Reconèixer parts del cos en els altres.
 Bufar.

53
 Imitar vocals.
 Cantar-Imitar moviments.
 Posar-lo enfront del mirall, conversar i somriure amb ell.
 Xerrar amb el nen enfront del mirall, assenyalant-li algunes parts del
seu cos.
 Fer sons amb diferents objectes perquè els identifiqui.

 Dir síl·labes repetidament perquè imiti els sons escoltats

 Nomenar correctament els objectes i assenyalar-los perquè els

prengui

 Ensenyar-li objectes diversos de la seva casa

 Xerrar-li d'objectes, descrivint i mostrant-li detalls del mateix

54
 Mostrar-li i permetre-li manipular llibres amb imatges grans i de colors
i xerrar-li d'elles

 Jugar enfront del mirall a les salutacions, comiat, aplaudiments, petons

i assenyalar parts del cos.

 Conversar molt usant paraules senzilles i frases curtes.

 Usar sons onomatopeics d'objectes i animals coneguts pel nen.

 És necessari comunicar-se molt amb ell: contes, cançons, música, jocs,

gimnàstica.
 Mirar filmacions o imatges amb moviment i so
 Ensenyar a contestar amb gestos (aplaudir, sonreir, etc)

55
-Encetar un sistema de comunicació alternatiu amb l'alumne per mitjà de
fotografies d’activitats quotidianes, rutines de classe, persones implicades i
properes, etc... (plafons i quaderns de comunicació)

Àrea Social

 Cridar-lo sempre pel seu nom

 Participar en jocs.
 Beure en un tassó sense ajuda.
 Picar amb una forqueta i dur-la a la boca.
 Agafar una cullera i dur-la a la boca.
 Col.laborar en vestis-se i desvestir-se.
 Joc cooperatiu amb la pilota.

56
 Conèixer als companys (amb foto).
 Participar amb el grup en el màxim d’activitats possibles.
 Raconar les coses.

57