Está en la página 1de 20

PLAERDEMAVIDA - 50

Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell


ESTIU 2015

Opini

Escriure en valenci
Plaerdemavida cinquanta,
una constncia important.
La nostra revista t
molts anys de vida i afanys.
Les persones que amb amor
escriuen per la revista,
vos ofereixen cada any
tres ocasions de llegir
un grapat darticles breus
sobre temes molt diversos.
Lobjectiu s expressar-nos
i escrivint, comunicar
el que pensem i sentim
de tot el que va passant.
Amb els dibuixos i fotos
que acompanyen els escrits
els nostres artistes grfics,
ens animen a llegir.
Tot a s Plaerdemavida,
un producte cultural
escrit en la nostra llengua
a la qual hi ha que estimar.
Llarga vida a la revista
i a lescriure en valenci.
Hem fet el Plaerdemavida- 50
Textos: Llus Antol, Carme Borrs, Llus Brines, Jordi Cervera, Andreu Escriv,
Miquel Esteve, Albert Ferrer, Pau Marqus, Teresa Monz, Raquel Muoz,
Alexandre Ros, Santiago Ros, Roser Santolria, Empar Serrano i Josep Manuel
Domnech.
Coordinaci de contiguts: Rosella Antol i A. Ros.
Correcci lingustica: A. Ros.
Muntatge i maquetaci: R.Antol i Tamara Folguer.
Illustracions de portada i contraportada: Josep Vicent Ros.
Fotografies: Llus M. Antol, Patricia Ramos i A. Ros.
Logotip 15 anys Associaci Cultural Macarella: Boro Albiach.
Imprimeix: Grfiques Bolea de Meliana.
Edita: Associaci Cultural Macarella de Bonreps i Mirambell.
Dipsit legal: V-2407-2004

Histria Local
Notcies dac i dall
Club de lectura
Notcies Macarella
Recomanacions
Medi ambient
Contes i poemes

Collabora

Contam Musa, les accions daquell home


astut, que va anar errant durant molt de
temps, desprs dhaver destrut la sagrada
ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de
molts homes i en va conixer la seua manera
de ser.

Homer

(Comenament de LOdissea)

www.macarella.org

LAIXETA

LA RATETA DIGITAL

50 AIXETES

MITJANS DE COMUNICACI

Mirar enrere per poder mirar cap endavant s


un exercici que esdev necessari per no perdre lorientaci, com a individus, tamb com a
collectivitat. Sovint volem fer net i comenar cada
dia, fins i tot cada moment, com si dun quadern
nou es tracts, i perdem la necessria perspectiva
per entendrens, per comprendre all que vivim.

La liquidesa que caracteritza els temps actuals


ens porta a voler tallar els dbils lligams amb el
mn que ens envolta, la prdua de referncies ens
deixa ferits per donar passes amb certes possibilitats darribar a algun lloc. Semblem haver renunciat a saber qui som, qui volem ser, les grans preguntes personals es redueixen a all de: com
em guanyar la vida?

Donar sentit, omplir de significat una data, una festa, una celebraci s un dels grans
reptes de lsser hum, sovint castigat per les demandes dentreteniment duna societat clarament estabornida pels colps dels mitjans de comunicaci, de les tecnologies dltima generaci, doportunistes i estafadors de tota mena. Viure amb alegria, goig, plenitud demana duna
conscincia que sens furta descaradament per mltiples agents desvergonyits.

Ser ms que un nmero, una lletra, una professi, un salari deuria aparixer als nostres
programes personals com una prioritat, des de la constataci de la grandesa de lexistncia
de cadasc. Tenir en ment aqueixes premisses de ben segur ens pot portar a abastar les coordenades dall que alguns anomenen felicitat o, com a mnim, acostar-nos-hi.

Quan sobri el temps primaveral, quan dia rere dia la claror senyoreja els nostres espais,
al nostre temps la perspectiva de plenitud es torna a fer present, es planta davant nostre com
quelcom irrenunciable, necessari. A alguns els vnen les ganes dencetar a o all altre, de
reprendre, daprofundir, dobrir una aixeta, algunes, totes, de tancar-ne una altra, algunes, totes.

Abandonada la foscor dels dies curts, els freds del nostre hivern suau, tornem al mn
exterior per reconixer-nos en el paisatge, per tornar a formar part dell. La devastaci que
trobarem no ser fcil de pair, la capacitat crtica ens alertar de certes prdues irreparables.
Sospita un la capacitat de somniar restar malmesa. Aleshores caldr ser fort, agafar-se a un
poema, a una can, cercar la conversa reparadora, mirar als ulls daquells en qui es confia.

Encendrem una foguera per cremar velles andrmines, direm sobre el paper, caminarem
el pas, ens projectarem en el treball per bastir un mn ms habitable. Tant de bo algunes de
les nostres accions puguen fer nixer espurnes que, en ser portades pels vents favorables de
la vida, illuminen esguards perduts, fiten momentniament els vells camins abandonats.
2

www.elcaudeloroneta.blog.cat

LYRICS TRAINING. Jo cante, tu cantes, ell canta nosaltres aprenem cantant!


www.lyricstraining.com

Sempre han dit que com millor saprenen les llenges s jugant, heus
ac que vos presentem un web que ens proposa jugar amb canons. Jugar a
aprendren la lletra o aprendre a escriure-la i, fins i tot, cantar la can com si
fos un karaoke. s un web gratut i s molt fcil de jugar-hi: noms cal que ens
registrem amb un nick i el nostre correu electrnic i triar lidioma en qu volem
escoltar la can. Hi ha molts per escollir: catal, angls, francs, itali, portugus, holands, alemany, japons o, fins i tot, turc.
En la nostra llengua podem trobar canons de La Trinca, Jaume Sisa, Els
Pets, Antnia Font, Els Catarres, Atversaris o Obrint Pas... per s sobretot en
angls on trobarem milers de canons antigues i noves amb qu podrem exercitar la nostra oda per desxifrar la lletra de les canons. No dubteu de provarho, s molt divertit descobrir com ens inventem les lletres de les canons que
ens agraden!
DIMONIS DE LAVERN. La Fera Ferotge fa 10 anys! www.correfoc.cat
Abans que us despisteu, no estem parlant del primer disc del gran Ovidi
Montllor, que fa quasi quaranta anys que es va publicar, sin de limpressionant
drac dels Dimonis de lAvern dAlboraia que durant aquest 2015 compleix 10 anys.
Un decenni en qu la criatura no ha deixat mai de treure foc pels queixals en les
moltes actuacions fetes arreu del Pas. Si encara no lheu vist i en teniu ganes, noms heu de visitar la nova pgina web dels Dimonis de lAvern on trobareu una programaci cultural per al mes de juny en qu els correfocs es completen amb tallers
de muixeranga i de danses tradicionals, concerts de rock de bandes de la comarca
i sopars a la fresca. Cultura, festa i foc a la barraca!!!

EL PICUT. Noticiari setmanal de les rdios lliures del Pas Valenci. Dilluns de 16 a 17h a Rdio Klara (en el 104.4 de la FM) i els divendres de 14 a 15h en Rdio Malva (al 105.0 de la FM). www.
radioslliures.wordpress.com
Una rdio lliure s una emissora que no depn de cap govern, partit
poltic ni organisme i que, per tant, es caracteritza per la seua llibertat i autonomia, tant a nivell econmic com ideolgic. s tamb aquella emissora que
no t nim de lucre i la programaci de la qual selabora de forma collectiva.
Tot i laven dInternet i el monopoli que exerceixen els mass media, encara sobreviuen rdios lliures que es poden escoltar a travs dels nostres transistors.
Vos presentem el programa elaborat i difs conjuntament per les rdios lliures
del pas i que en lltim programa ens informa sobre el deute illegtim contret
pels poderosos i les malifetes electorals que han fet arreu del Pas Valenci, la
censura patida en loperaci Aranya o un reportatge sobre la concentraci feta
en contra del copagament de serveis sanitaris. Si ests fart de les estridncies
de la tele, sintonitza amb la informaci ms lliure de les ones!!
@ la rateta digital

19

EL POALET DE LA CINCIA

EL PLANETA DELS SIMIS

ANTOLOGIA PLANETRIA

s possible que els gestors que hem tingut fins ara hagen sigut nefastos, que la seua cosmovisi siga la duna eruga que sha construt un
confortable capoll daplaudiments cmplices al
voltant, que les seues poltiques de curt termini
siguen les menys indicades, per no podem obviar que la societat pareix tindre els ulls embenats. Ens deixem portar per aquesta allau i s
difcil resistir-se, especialment donades les circumstncies- i el medi ambient, aquell concepte
dctil que serveix igual per a inaugurar una depuradora daiges residuals com per a atreure turistes a platges de postal, tan sols preocupa al
0,4 % dels valencians segons el CIS. Zero coma quatre: noms quatre de cada mil habitants
daquest xicotet pas mediterrani creu que sha de preocupar per all que xafa cada dia, per
laire que respira, per laigua que beu o pels passeigs que gaudeix en cap de setmana. Zero
coma quatre: ja ho saben vosts, de totes les proclames que llegisquen cada 5 de juny i els
dies subsegents, nhauran de destriar unes quantes, per hipcrites i interessades. Incloent
aquest text, bviament.

Andreu Escvriv
www.cienciaipolitica.com

18

Si vols participar com a voluntari/ria


en el Projecte Emys 2015
dAcci Ecologista Agr al Barranc de
Carraixet posat en contacte amb
acmacarella@gmail.com i tavisarem de quan
comencem les activitats de seguiment de tortugues
autctones

Quasi sempre fidel a la cita, faig memria, ara i ac, de la secci El planeta dels simis
al llarg dels primers 50 nmeros de la revista Plaerdemavida. La revista publica el seu primer
nmero en febrer de 1992 i aquesta secci sinicia amb un avorrit i esps article sobre Lart
valenci en el segle XVIII...
A partir dac, aquesta secci maltracta, sempre amb el mxim rigor i la mnima fiabilitat, tota una srie de temes i qestions fins al dia davui: Jeroni el darrer combatent apatxe,
la crnica de la invasi dels mosquits durant el mes de juny de 1993, lensenyament i ls del
valenci, la Manifestaci del 9 doctubre de lany 1977, lalberg de Sot de Chera, el cineasta
sovitic Eisenstein, la informaci i la manipulaci amb especial atenci al cas de Canal 9, el
cinema de romans, els tresos i les trilogies cinematogrfiques, la poltica grega i la Repblica
Romana i la Generalitat Valenciana, les geografies personals, lespai valencianista, les abreviatures i les sigles, el primer ministre britnic Winston Churchill, Tarzan i Jane i Boy i la mona
Xita, lheroi dArbia Thomas Edward Lawrence, els cantautors Pete Seeger i Paco Muoz, la
Batalla dAlmansa de lany 1707, lestiu de 2007, una nit a la pres, la Batalla de lEbre de lany
1938, lExpulsi dels Moriscos de lany 1609, viatges i viatgers segons la televisi, la Valentia
romana i la Valncia actual, la pellcula Juli Csar de 1953, la pellcula Lawrence dArbia de
1962, el western mediterrani, el western nord-americ, la pellcula Lor de Mackenna de 1968,
la pellcula Ulisses de 1954, la pellcula Hrcules de 1958, Ramon Pons lactor de les Cases
de Brcena i CIFESA el Hollywood valenci.
La magnfica pellcula Ro Bravo, un western nord-americ de lany 1959, ens parla de
la importncia de sumar les forces de totes les persones de bona voluntat per a aconseguir la
victria de la llei i de la justcia sobre la barbrie i els dolents. El director s el solvent Howard
Hawks (El somni etern, Riu Roig, Terra de faraons, Hatari!). La msica, excellent, s obra del
compositor Dimitri Tiomkin. Compta amb un actor secundari de luxe, Walter Brennan, en el
paper del vell Stumpy. Vegeu-la el ms aviat possible, us agradar!
Llarga vida a la revista Plaerdemavida, per molts anys!

Lloren dArbia

EL POALET DE LA CINCIA

OPINI

VALENCIANS: ELS MS MOLLS



No tinc cap mena de dubte que pel cervell de molts conciutadans sobrevolar la certesa que som sin lltima s una de les darreres baules de
lestat actual de les autonomies en el conjunt de lEstat espanyol. No es
tracta que ens ho haguem guanyat o no a pols, que tamb, sin sobretot
del perqu daquest estat dagonia perptua a qu ens han condemnat des
del palau de la Generalitat, les Corts, els ajuntaments ms senyers del Pas
Valenci i les diputacions dAlacant, Castell i Valncia, no diguem la representaci casolana en el Senat i el Congrs madrilenys.

La postraci del poble valenci, genricament parlant, s tan evident i palmria que a hores dara sobra tot comentari, doncs en la histria recent cal esforar-se per a trobar un moment tan delicat com aquest
desprs que els uns hagen practicat fins a la sacietat i lextenuaci la poltica de terra cremada i els altres,
tret dhonorables excepcions, ho hagen perms malgrat no tindre la majoria.

La gravetat de la situaci denunciada recurrentment- s tal que comence a tindre seriosos dubtes
que es puga revertir polticament en un parell de legislatures almenys, especialment quan la manca de liquiditat i linfra-finanament sn alarmants i no hi ha qui es mulle i puga pronosticar quan seixir del forat
sempre que no siga, clar est, a molt llarg termini. Per a major desgrcia, portem tant de temps amb cortines
de fum dall ms atapedes i del color que ens volem fer creure que tenen en cada moment, que hem perdut
potser el nord: els grans esdeveniments i construccions pbliques/privades innecessries que, maledes mil
i una voltes, han propiciat una escalada de la corrupci i una bombolla immobiliria sense precedents; el
marejol a propsit dels smbols que ens haurien dunir i significar en el context espanyol que no hi ha forma
ni manera de superar, com tampoc de consensuar des de la intelligncia, el trellat i el benefici comunitari;
el totalitarisme practicat sense pudor tot i aprofitant-se duna democrcia, que hauria de ser la seua anttesi
i eina profilctica, com la censura i el retall lamentable de la prpia llibertat per mig del control/liquidaci de
determinats mitjans de comunicaci i el reforament de la coerci policial; la liquidaci de les entitats financeres ac arrelades i la falta de personalitat dun collectiu com lempresarial, panxacontent quan les coses
anaven a favor del vent i disminut quan van francament mal; les retallades incessants en els serveis pblics
bsics com leducaci, la sanitat i el benestar social; latur desbordant, la inestabilitat laboral i la precarietat
salarial que condemna milers i milers de famlies a la pobresa; les flagrants contradiccions i lentitud duna
justcia que sembla no existir per als lladres de guant blanc...

Tot i aix, com sol passar en aquest indret, sempre es pot fer una pirueta ms impossible que
lanterior sense xarxa i, apellant a lespanyolitat dels valencians i al seu anticatalanisme de soca-rel, el Consell ms papista que el Papa, que a aix no li guanya ning- atorga les seues distincions tant al nou Borb
entronitzat (com ads al seu egregi pare), a Adolfo Surez (ja finat, quan hi hagu temps mentre estava viu,
conscient o convalescent) i a la RACV. Xe, la quadratura del cercle! No cap dubte que ms valencians o provalencians que aquests premiats no els hi ha enlloc que cal buscar-los al centre de lEstat, confessos ells
pels seus actes i fets, o entre els secessionistes ms combatius i recalcitrants.

Un cop ms, i en van tants que s difcil mantenir-los en la memria, aquests messies del no res,
parapetats en els seus crrecs, no donen treva als seus deliris de grandesa ftua, tergiversen la Diada amb
lnic objectiu de contraposar-nos maquiavllicament als nostres vens del nord i, de passada, ser lexemple
(la rialla, afegeix un servidor) de la resta de lEstat. En compte de mirar cap endins ho fan cap els voltants
per all dobtenir una credibilitat que ni s ni sespera ni dins ni tampoc fora. De fet, si continuaren en el poder passat el maig vinent, satrevirien no els cpiga cap dubte- a guardonar en un dia com aquest al propi
Rajoy i al mateix Montoro, per all que la poltica valenciana hi ha que entendre-la fins ara com una mena de
carrera partidista amb els ulls posats a Madrid i no com una reafirmaci de les nostres senyes didentitat.
Una autntica vergonya i esperpent que ens hauria de sensibilitzar duna vegada perqu, desprs de fer-los
fora civilitzadament i democrticament, no tornaren durant dcades a utilitzar-nos com ho han fet durant vint
anys per a benefici propi i exclusiu.

Del nou arquebisbe, actor dels principals durant el Te Deum acostumat, qu podem dir que no ens
sorprenga a hores dara. Sent valenci, posem en dubte que exercisca veritablement com a tal. No t edat
per a desdir-se dels seus pensaments i actes, per consegent millor no insistir quan incls des del Vatic
renovat del Papa Francesc saben massa b que els valencians som els ms molls.

Albert Ferrer Orts

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT,


UN OBLIT PERMANENT


Un any ms, un juny ms, hem tornat a
celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient, una
daquelles dates marcades en roig (o en verd,
que ven ms) al calendari, un dia al qual tothom
explicita les seues bones intencions i dediquem
uns minuts a vore imatges colpidores del nostre
medi natural, a bastir nous propsits que dem
oblidarem. Tot i aix, aquest any, com els ltims,
la cosa lefemride- ha estat encara ms esquifida, una retafila de llocs comuns daquells danar
per casa, reflexions fetes amb xancles i refregint
escrits, ecologisme amb data de caducitat, rescalfat al microones, sense convenciment, ni espurna, ni ganxo. Si dic tot aix s perqu i no
s cap novetat- la crisi tot ho arrabassa, tot ho esmicola, i simposa com el relat nic i demolidor de la nostra poca: finances, atur, crdit. La realitat que consumim compulsivament en
pndoles o cabassos informatius sha escindit per complet de lentorn: ja no parlem de PAIs,
de desenvolupament, dinfraestructures amb quins diners?-, de ciutats, de projectes. El dia a
dia es farceix dndexs borsaris, de grfiques inintelligibles, de conceptes nous i punyents, de
desnonaments, de falses recuperacions i la quita de les preferents. Si la llum al final del tnel
s Eurovegas, el Parc Ferrari o ms ciment, all que hi anirem, embolicats de fum redemptor i
hedonisme prefabricat, empaquetat amb paper de colors i neons enlluernadors.


I el cas, per, s que all fora el cam cap
al collapse segueix immutable. Un collapse irrellevant a nivell biolgic i geolgic, per que sacsejar la civilitzaci occidental (i no em circumscric
a lmbit geogrfic). Sen diu canvi climtic, per
tamb (i haurem de comenar a fer-ho) canvi global. I a casa nostra, no parlem ja del petroli en
tot cas, tan sols del preu de la gasolina,i prou-,
tampoc no hi ha manifestacions pel territori, el
bosc es marceix per una combinaci explosiva de
deixadesa i gesti vuitcentista, les entranyes de
les muntanyes seran subhastades, hem aprimat la
lnia de costa i leficincia energtica s tan sols una etiqueta prescindible i incmoda que cal
posar-li a la rajola.

El Medi Ambient s, altra vegada si s que alguna ho deix de ser-, quelcom molest,
prescindible, irritant. s car, o aix ens volen fer creure, i per aix mateix li podem aplicar no un,
sin dos Expedients de Regulaci dOcupaci (primer, a VAERSA, desprs al CEAM), retallar
i posposar-ho per a ms endavant, fent una pilota com vulgars escarabats- que difcilment
ens podrem empassar en un futur gens lluny. Els diners llueixen ms a altres indrets i partides
pressupostries.
17

OPINI

RAC POTIC

PER SEMPRE OVIDI


Vint anys de vacances
A meitat dels 70 del segle passat, un grup
de joves del nostre poble, comenrem a
respirar llibertat.
Entre prohibicions, censures i moltes mancances frem actuacions de gent que ens
contagiava llibertat, democrcia i moltes esperances.
Vingueren al nostre poble grups de teatre
com Comediants, Pluja i maginfics cantautors com Raimon, Luis Pastor, Enrique
Morente, Rafa Xamb, Cuixa, Carraixet i
tamb, lOvidi, el dAlcoi.
LOvidi Montllor seria desprs un dels referents dun Pas Valenci, un pas que reprenem,
i ens record amb el seu dol i la seua nica, trencada i poderosa veu,
que volem el pa sencer
que ja no ens alimentaven molles
que la fera ferotge era dels nostres
que tots estimvem Teresa republicana i
reprimida per la dictadura
que s senyor, recontra s senyor, que senyor.
Grcies Ovidi per ensenyar-nos tant i recordar-nos don venem i on hem daplegar.
Miquel Esteve i Teresa Monz

Bonrepostins i Mirambellanes, Mirambellans i Bonrepostines, Macarelleres i Macarellers totes i tots plegats... En nom del poble de Massarrojos i de la seua Colla Ecologista i Cultural, us done lenhorabona i
us dic: Felicitats!

Felicitats pels cinquanta nmeros del Plaerdemavida, que s
una fita ben bonica i ben gran i enhorabona perqu certament no s
gens fcil mantindre una publicaci peridica en el temps, persistir en
la illusi, la qualitat, la varietat, la cura i la sensibilitat amb qu ho feu,
i garantir la constncia en el treball, la composici dun equip mnim, el
comproms dels collaboradors i lesfor per millorar.

El secret, clar est, sn les persones i la seua voluntat de fer coses
per la societat a la qual pertanyen, mogudes per lestima al seu poble,
al patrimoni, la cultura i la llengua que hem heretat i tenim lobligaci de
llegar, i encoratjades per les seues ganes de comunicar, expressar, divulgar, proposar i incitar al coneixement i al pensament. Persones amb
cara, cos, extremitats, cervell, cor, nima i nom, que a Massarrojos coneixem i estimem des de fa
molts anys. Persones com lex (que per a nosaltres s el Josep Pla de lHorta), escriptor, poeta,
amic i flegmtic company de lluites; com Rosella, la grandssima candidata a lalcaldia de Bonreps
i Mirambell, amiga i companya dexperincies inoblidables; com Santi, el nostre fantstic Lloren
dArbia, que amb els seus coneixements cinematogrfics i les seues ressenyes podrem dir que
s el Terenci Moix del Carraixet; o com els nostres admirats Llus i Roser, que com a colossos que
sn de lHorta i del pas, ja fa temps que mereixen tindre un monument, com a mnim a lentrada del
seu carrer. I, per descomptat, persones com vosaltres que ara llegiu a, a qui tamb coneixem i
estimem per que no anomenarem duna en una per no deixar-nos-en cap i dadobar-ho malament.

Daltra banda i, evidentment, no li he fet cas al vostre president (de Macarella, vull dir) en la
pretensi que, en lloc da, escriguera un relat truculent a lestil de la novella negra nrdica, de
la mediterrnia de Ferran Torrent, o duna barreja dambdues ensems. Perqu, quin sentit podria
tindre aix ara, si la nostra realitat ha deixat en el ms espants ridcul la ficci? Per si hi ha llibres
del gnere que al costat del que est passant semblen contes de fades i princeses!

En lloc daix, accepteu aquestes humils paraules de congratulaci i dagrament pel vostre
treball i perqu, com sempre, sou lespill en qu mirar-nos i lassociaci de referncia per a fer algunes de les nostres activitats. s el cas, per exemple, de la celebraci del Dia del Llibre, que us hem
copiat i que, desprs de dos anys, sentim que s una de les activitats ms entranyables, boniques i
amb ms xit que fem. I tant de bo algun dia ens atrevrem a llanar un recital de poesia per Nadal o
a encetar al nostre poble qualsevol de les moltes coses interessants que oferiu i que ens agradaria
imitar i potenciar.

Dit aix, sembla clar que haurem de signar el nostre comproms formal, emparellar-nos en
unes noces oficials i crear un esdeveniment pic que recordara, mostrara i demostrara que entre
Bonreps, Massarrojos i Mirambell hi ha un trio amors slid, estable, consolidat i perdurable en el
temps. O siga, que estaria molt b forjar i signar una aliana que representara i escenificara lestima
que ens tenim i que, rememorada i celebrada anualment, fra un pol de concentraci comarcal i una
fervorosa manifestaci de la fe que tenim en all que creguem.

No cal, per, que li pegueu voltes a qu podria ser, perqu el vostre president i un servidor
ja ho hem pensat i ho tenim clar: lesdeveniment que ens manca i que haurem dinstaurar s una
romeria que anara de Massarrojos a Bonreps i Mirambell. Ho vrem vore clar fent la de Cat a Sant
Pere de Castellfort, en un recorregut que a mi em va deixar unes butllofes en els peus que semblava
que mhavien eixit garrofons als talons i a ell li va deixar les ungles pintades cadascuna dun color...

PLAERDEMAVIDA
s el plaer de ma vida
com ma vida s del plaer.
I els teus ulls miratges de calma,
espill de la tempesta
Esguards que sobrin amb la llum de la carn,
amb els silencis de besos prohibits.
s el plaer de ma vida
com ma vida s del plaer.
s plaer de les paraules,
el plaer de lobra,
el pecat de lomissi
s el turment ple dombres,
s el plaer de ma vida,
com ma vida s del plaer.
Raquel Muoz

16

DES DE LALTRA BANDA DEL BARRANC, FELICITATS!

OPINI

UNA DE CONTES

UN DIA AL REVS

No obstant aix, malgrat les nafres, les fiblades, les ungles tintades i haver acabat amb els
peus com botifarres, lexperincia va estar colpidora, intensa i privilegiada. Quines comarques tan
boniques tenim! Quins pobles! Quins paisatges! Quines muntanyes! Quins marges! Quina vegetaci! Quins arbres! Quins paratges! Quines ermites! Quina llengua! Quines tradicions! Quina gent!

Aix que, meravellats per la ruta, la natura, lexperincia, el misticisme, la mgia, el pelegrinatge, les pregries i els cants que encara ressonen en les nostres ments, pensem que seria bona
idea trasplantar tot aix als camins i ermites de lHorta, per visitar els nostres pobles i pregar perqu
la nostra identitat romanga en el temps. En les nostres mans queda. Ara caldria dissenyar el recorregut i posar-nos a assajar els precs, els cntics i les cerimnies que farem. Rumieu-ho!

Josep Manuel Domnech

LOPINI DELS LECTORS I LECTORES


Una de les millors coses que
hi ha a aquest poble s la revista
cultural de lAssociaci Cultural la
Macarella: Plaerdemavida. En ella
destaca la cultura, les opinions , les
reflexions, la histria, etc... Una forma de transmetre cultura al poble.
Moltes grcies per fer-la possible.
Ens ajuda a ser millors persones.
Una meravella.
Jordi Cervera Trenco


Jo, que vaig nixer a Bonreps i Mirambell, hi he viscut sempre i ja tinc una edat, llegint
la revista Plaerdemavida he descobert aspectes de la histria i la geografia del poble que no
sabia. Daltra banda, he de dir que faig molt de
cas de les crtiques i les ressenyes dels llibres
que apareixen a la revista. Els llibres magraden
molt. Tamb trobe molt originals les crtiques sobre cinema que fa Lloren dArbia i, sobretot,
magraden les poesies sobre temes dactualitat
de la contraportada.
Empar Serrano Campos

Una de les coses que ms magrada de la revista Plaerdemavida s que tracta temes de la histria del poble. Tamb magrada que ens parlen
dassumptes de Valncia i dels valencians. Altra
cosa que minteressa molt s la crtica de llibres.
Voldria dir que hauria dhaver una secci sobre
personatges famosos del poble, per de la cultura popular; sobre fets i dites que facen riure,
com les ancdotes de Quique dAndreu...
Paco Len Picola i Pilar Belver

Tot va comenar un mat normal i corrent.


Jo dormia tan tranquilla.
Vaig pegar un bot al llit en sentir el despertador. Vaig obrir els
ulls A que no sabeu el que passava?
El meu coix estava als peus i portava els calcetins a les orelles Per qu estava passant?
Vaig anar a la cuina i la taula tamb estava del revs! Ma mare
em va dir que anara a sopar, i jo em vaig preguntar: Quina hora
s? Per si eren les huit del mat! Qu estava dient?
Mon pare engolia el caf pel nas. Les cadires damunt de la taula
i mon pare en la cadira del revs.
Ni vaig sopar, em vaig vestir, vaig agafar la motxilla i men vaig
anar. La gent caminava cap arrere i jo no sabia qu fer Vaig
vore fins un colom amb el bec al cul!
La meua amiga portava una cua al nas! Els meus amics portaven les sabates del revs!
Va sonar la campana de lescola:
RRRRRRRRRRRIIIIIIIIIIIIIINNNNNNNNNN!
Corria cap a la meua classe. Per per qu tots corrien al revs?
Una altra vegada les cadires i les taules estaven del revs.
La mestra va dir: no tragueu els deures.
Tots van traure els deures i va dir: Molt b.
Jo em vaig quedar de pedra. Per com podia ser aix?
La mestra ho deia tot al revs i semblava que tots lentenien.
El director va entrar a la classe i va dir: Bona nit. Espere que no
vos porteu b.
Tots van dir: Ens portarem molt malament, senyor director.
El director va entrar i es va posar a parlar amb la mestra. Quan
va acabar va dir: Hola. I va tancar la porta.
Quan es va acabar lltima classe men vaig anar a casa.
Desprs, quan vaig arribar a casa, ma mare em va dir: No sigues benvingut.
Jo vaig entrar i no volia ms que anar a dormir, estava marejat i
no podia ms, aix que em vaig ficar al llit.
Em vaig despertar a les set de la vesprada i vaig dir: No tinc
ganes de que tot estiga al revs. Ja comenava a cansar-me
Vaig anar a la cuina i tot era normal. Menys mal.
Fi.

Carme Borrs Hurtado

Carme Borrs Hurtado t 10 anys i va escriure aquest conte per presentar-lo al concurs literari Sambori,
impulsat per Escola Valenciana i que s el concurs literari amb ms participants dEuropa. Aquest conte,
junt amb altres dos escrits tamb per xiquetes de Bonreps i Mirambell, va ser un dels relats guanyadors de
la comarca de lHorta Nord. Ella en concret va guanyar el corresponent al 3r cicle de primria.Els altres els
publicarem en els segents nmeros de la revista, perqu no cal dir que aquestes xicotetes escriptores ens
omplin dalegria. Enhorabona a les 3 i als mestres del CEIP Mare de Du del Pilar.

15

EL RODER DE BENIMACLET

EL RETROBAMENT DE DOS LLAURADORS



Hi havia una volta dos llauradors que feia temps que no es veien. Els dos provenien de
comarques allunyades. Un era de lHorta de Valncia, del poble de Bonreps i Mirambell. Tenia
6 fanecades duna horta molt rica i variada: tarongerar, fresons (els fresons valencians no els de
Huelva), hortalisses...LHorta de Valncia sempre s rica i generosa, i no patia necessitat. Per els
comerciants i intermediaris sempre intentaven pagar poc pels productes que els llauradors amb
tant desfor cultivaven. Amb molt desfor i dedicaci enllest la carrera de dret, i es dedic a defensar els pobres dels abusos dels poderosos. Per aix no dna mai rendiment, i fins i tot fa
que hom estiga mal vist. Aix que passat un temps torn al camp per ajudar a la seua famlia de
laboriosos llauradors de lHorta.

Laltre llaurador provenia de les fronteres de la comarca de la Safor amb la Costera i la
Ribera, del poblet de Simat de la Valldigna. Aquest poblet havia tingut una gran riquesa amb les
taronges i tamb amb els fresons valencians, per els dos productes acabaren per donar poc
rendiment. Aix unit al fet que aquest llaurador sols tenia una fanecada de cada producte (dos
en total), feren que, amb molta tristor, haguera de deixar la terra que els seus avantpassats amb
dedicaci havien conreat, i sen vinguera a Valncia a provar fortuna. A Valncia les coses no foren
fcils per a ell, i un dia a conseqncia duna discussi, i degut al seu carcter abraonat, fu una
cosa que no devia dhaver fet i se nan al poble de Benimaclet, fugint de la justcia. Com no tenia
per a viure, exerc lofici de roder, assaltant pels camins de lHorta per a poder viure, per no indiscriminadament, i sols quan tenia realment necessitat. I sempre procurava repartir part del seu bot
entre la gent necessitada que tenia al voltant, que era molta. Com tenia la base a Benimaclet, era
conegut com el Roder de Benimaclet. Durant un temps foren amics el Llicenciat de Bonreps i el
Roder de Benimaclet, per per avatars de la vida estigueren molts anys sense veures.

Laltre dia hi hagu una revolta generalitzada en la comarca de lHorta: els cacics i senyorets
volien arrabassar la terra als llauradors per a destruir lHorta i fer-se rics a costa seua. I all era
intolerable. Tota lHorta de Valncia sal en peu de guerra i ocuparen el centre de la ciutat de
Valncia. Sacostaren a on resideixen els poderosos per a mostrar-los el seu malestar.

El Llicenciat de Bonreps i el Roder de Benimaclet llavors es trobaren, desprs de tants i
tants anys, i fou un retrobament emotiu. Se contaren tot el que havien fet al llarg dels anys que no
shavien vist, i estigueren un bon temps, ja que la marxa dels llauradors fou ms llarga del previst,
i voltaren per molts carrers i carrerons del centre de Valncia i el barri antic.

Al final sacomiadaren i quedaren que tornarien a fer coses en com per a defensar linters
com dels llauradors. El Llicenciat de Bonreps, perqu la seua famlia encara shi dedicava, i el
Roder de Benimaclet, perqu la seua famlia i els seus avantpassats shi havien dedicat tota la vida,
tot i que ell, pe circumstncies de la vida ara no ho fera.

I en aix estan.

NOTCIES DE MACARELLA

NOTCIES DE MACARELLA

Hem de dir que les activitats de Macarella
continuen conforme al calendari que aprovrem en
lassemblea.

El 27 de febrer, primera sessi del Club de Lectura. El llibre que comentrem va ser Els somriures de la
pena de Manel Alonso. Una srie de relats ambientats
en un poble, Pouet, la geografia del qual ens result molt
prxima a la de Puol, vila entranyable de lHorta Nord,
el poble de Manel Alonso. La presncia de lautor en la reuni va ser molt interessant, ell i nosaltres
gaudrem dall ms de la conversa sobre el llibre.

El 5 de mar, Cinema . Amb motiu de la setmana de les dones, la nostra collaboraci amb
lAssociaci de Dones de Bonreps i Mirambell va ser la projecci i comentari de la pellcula de Ken
Loach Pan y Rosas. Ens va resultar molt interessant reflexionar sobre la lluita de les treballadores de
la neteja , moltes delles immigrants, per un salari digne i per unes condicions de treball millors.

El 13 dabril, Pasqua al Barranc. Com sempre hi hagu el taller de catxerulos que enguany
va ser molt concorregut. En frem uns 60 catxerulos, molts dells seguint un model hexagonal, que
ens havia ensenyat el senyor Clemente un magnfic artes de milotxes que, juntament amb el seu germ bess, sentret empinant el catxerulo les vesprades que fa ventet en una explanada dels afores
dAlmssera. De vesprada a menjar la mona i a gaudir dels jocs tradicionals de Pasqua al barranc de
Carraixet.
Del 22 al 25 dabril, Setmana Cultural. Tenem dos personatges a qui homenatjar: Carles Salvador , mor en 1955, i
Ovidi Montllor, mor el 1995, 20 anys sense Ovidi. El 22 frem
lhomenatge a lOvidi amb un mural fet de retalls de premsa
i un article fet per Teresa i Miquel, que reprodum. Cantrem
en companyia dels msics Manel , Domnec i Vicent, tres
canons de lOvidi, i veirem el documental Ovidi per Ovidi. El 23 frem la lectura continuada del Dia
del Llibre amb textos de Carles Salvador, a qui tamb dedicrem un mural, precis, fet per Joan i
Alfonso sobre el mur de lantic parc militar que dna al carrer Gabriel Esteve. Tamb anrem, el dia 25,
dexcursi a Godella, on visitrem el mercat de productes ecolgics de lHorta, i els horts urbans que
ha promogut lajuntament en benefici dels habitants del poble. Joan Cardo ens feu de guia de Godella
i vam apreciar les restes histriques del poble: molt interessant. De vesprada va ser la manifestaci
del 25 dabril a Valncia, ms concorreguda que altres anys.

El 5 de juny, hem tingut Club de Lectura. Hem comentat Em dic Vermell del premi Nobel
Orhan Pamuk. Un llibre que conjuga aspectes religiosos, artstics, amorosos i culturals en un clima de
misteri i suspens especial.

7 de juny Passejada pel barranc del Palmaret. Com cada any, des de fa ja 9, hem fet la passejada pels voltants del barranc del Palmaret. La visita al poblat iber del Tos pelat i al riurau del Mas del
Fondo,es complementa amb la visita a la pedrera antiga del Tos Pelat i a les snies i canals daigua,
caleres i casetes de pedra seca, que trobem pel cam. Tamb hem de destacar les garroferes grosses,
les oliveres, els pins i les herbes de Sant Joan que ens acompanyen tot el temps i que alegren la nostra
vista.

14

NOTCIES DAC I DALL

BONES NOTCIES I MEMRIA HISTRICA



Dues bones notcies. La primera es pot resumir dient que
hem triomfant presentant tantes allegacions, ms de 20.000, de
les quals ms de 300 arreplegades per lassociaci Macarella,
contra la proposta de lAjuntament de Valncia de revisi del
PGOU, que comportava la desaparici de ms de 400 hectrees
dhorta. La contundncia de la reacci contra la destrucci de
lhorta, feu recular lajuntament , presidit per Rita Barber i es feu
pblica la suspensi de la revisi del PGOU. El dia 16 de maig,
una manifestaci multitudinria, convocada per la plataforma
Hortasfutur, recorria el centre histric de la ciutat i culminava en
un ferm propsit de defensa de lhorta amb tots els mitjans, que
garantesca el seu futur que s el nostre futur, tamb.


La segona notcia s tamb alegre i esperanadora:
lentrada, com a resultat de les eleccions del dia 24 de maig
proppassat, de forces progressistes i valencianes al govern de
molts pobles i ciutats on governava el PP, ens fa pensar que les
lluites, tants anys viscudes a favor de la nostra llengua, a favor
de lescola pblica valenciana, a favor de lHorta, pel Xquer viu
i lAlbufera, pel Cabanyal, per la igualtat de drets entre totes les
persones, contra les retallades en els serveis pblics, contra la
corrupci, lobscurantisme i el despotisme dels governants...
lluites que topetaven sempre contra el mur de lautoritarisme i el menyspreu, ara els moviments
i plataformes reivindicatives, tindran governants que escoltaran i que es comprometran amb les
causes justes, que convenen a tots, els que vivim ara i els que vindran desprs.

Dues commemoracions de fets histrics trgics. El 2015 s el centenari de lextermini
armeni. El poble armeni, s un poble que ha patit invasions, repressions i deportacions quasi
constants infligides pels estats imperialistes que els dominaven: lEstat turc i lEstat rus. Les dures repressions patides durant la primera meitat del segle XX han estat considerades un genocidi
i la data de la seua commemoraci s el 24 dabril de 1915. Eixe dia sinicia la detenci massiva
de civils armenis, membres de la comunitat dIstambul, per les autoritats turques. En dies successius, van continuar les detencions i la deportaci de tota la poblaci armnia, una marxa dun
centenar de quilmetres a travs de paratges desrtics, sense menjar, sense aigua. Molts dells,
milers, moriren, daltres van ser assassinats. Aquest genocidi s reconegut per molts pasos com
a semblant a lHolocaust, extermini de jueus i dissidents que va perpetrar el nazisme de Hitler. Sn
moments terribles de la Humanitat que cal recordar amb horror, perqu no es tornen a repetir.


El dia 24 de maig de 1941 va ser afusellat a Paterna el Doctor Joan Peset Aleixandre. Metge prestigis, Rector de la Universitat de Valncia. Persona bona i comprensiva que va decidir
presentar-se com a diputat en febrer de 1936, en les eleccions que va guanyar el Front Popular
desquerres. Va ser el diputat ms votat: amb ms de 80.000 vots. Desprs dun judici infame, com
eren els judicis del franquisme triomfant, va ser condemnat a mort i desprs assassinat a Paterna,
on tots els anys saplega un grup nombrs de persones a retre-li homenatge. El dia 24 del maig
proppassat feia 74 anys daquella horrorosa mort, una de les centenars de milers que es perpetraren pel franquisme . Hi ha un llibre que ens esgarrifa: El Genocidi Franquista a Valncia. Cal
recordar, condemnar i exigir reparaci. Perqu no torne a passar.

HISTRIA LOCAL

UN POBLE 100 ARTICLES (1982-2002)


Recull darticles sobre Bonreps i Mirambell segona part-

La primera part daquest recull fon publicada al nmero 46 de Plaerdemavida, pgina 10.
16.-03-01-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, Un grupo de penados realizar trabajos gratuitos para su rehabilitacin
17.-11-01-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, La Generalitat destina 500
millones al instituto de ESO de Tavernes Blanques que ocupar 15.000m2
18.-04-1997, El Peridic, no em consta la pgina, Alexandre Ros, Bonreps i Mirambell celebra
una nova edici del Festival Coral
19.-30-05-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, J.C.M., Los renovadores del PSPV de
LHorta Nord confan en ganar el congreso de restos
20.-15-06-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, El ayuntamiento presentar
un recurso contra el Consell Metropolit
21.-21-06-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, El polgono industrial compensa al ayuntamiento con 31 millones
22.-13-09-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, Un estudio advierte del riesgo de crisis en la estructura industrial de Alfara y Foios
23.-03-10-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Jess Belea, Vecinos de Bonreps protestan por un acto judicial de cierre del nico estanco
24.-04-10-1997, Levante-emv, pgina 54, J.M.V., El 9 dOctubre toda la gente est en la calle
25.-04-10-1997, Levante-emv, pgina 54, J.M.V., Rafelbunyol, El Puig y la banda local actuan en
el festival de msica
26.-25-10-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, J.C.M., El CMH no recoger las basuras
de Bonreps si no paga la deuda
27.-14-02-1998, Levante-emv, pgina 36, J.S., El Grupo Militar de Mantenimiento abandona el
cuartel de Bonreps
28.-04-1998, El Peridic, pgina 13, El Peridic, El Tribunal Suprem anulla les obres de la canalitzaci del Carraixet
29.-10-10-1998, Levante-emv, no tinc la referncia de la pgina, Paco beda, Las festeras de la
Inmaculada celebran la semana grande de Bonreps
30.-14-11-1998, Levante-emv, pgina 60, Paco D. Ausina, Vinalesa y Bonreps i Mirambell acuden al festival musical de Rafelbunyol
(continuar)
A. Ros

Properes activitats de Macarella


23 de juny: Foguera de sant Joan. 27 de juny: Presentaci nmero
50 de la revista Plaerdemavida i concert VerdCel.
28 de juny: Excursi a Culla i Benassal.
18 i 19 de setembre: Festa de la Cultura Popular i Sopar Estells.
2 doctubre: Club de lectura amb lautora. 9 doctubre: Homenatge
al rei En Jaume
13

HISTRIA LOCAL

AGERMANAMENT

LLETRA DE CONVIT

Histria de la casa. Ja sabem que


es va construir el 1900. Potser hi havia una
casa abadia ms vella o potser els rectors del
poble no vivien al poble o no hi estaven empadronats. El ben cert s que hem trobat, al cens
de 1900, al carrer Esglsia, nmero 6, Jos
Sempere Masi, de 40 anys, cura prroco, que
viu amb la seua germana, Manuela Sempere
de 28 anys. Desprs, al cens de 1920 trobem,
al carrer Esglsia, nmero 6, Eugenio Len Civera, presbtero, natural de Carpesa.

Agraments

Agram a Rafa Bartual les seues valuoses informacions i al senyor rector don Manuel la seua amabilitat, informant-nos i ensenyant-nos la casa Abadia.

Roser Santolria - maig 2015

Tirant lo Blanch- fragment


Fes s de la teua virtut amb nosaltres que tan humilment et supliquem, i que no et moga
a crueltat la tirnica cobdcia que posseu tu i els teus. Per la gran esperana que tens
dobtenir victria sobre aquesta msera ciutat, et suplique que cesse lodi. Taconselle que
ac signem la pau i que penses en els perills futurs, perqu no s bo guerrejar amb donzelles.
Plaerdemavida a Tirant. Captol, 30, Tirant troba i allibera Plaerdemavida.
12

per a un agermanament entre les Associacions Culturals


LA FEMOSA i MACARELLA

AGERMANAMENT
Estic convenut que som un pas poc conegut a peu de carrer, fora dels mbits ms
estrictament administratius. Quant de temps
fa que la gent de Catalunya no fa una volteta
per terra de valencians? Quants valencians
coneixen de la Catalunya administrativa ms
que Barcelona o les destinacions ms turstiques? Qui diu que els valencians som noms
conflictes i festa, o que a Catalunya hi ha un
rere pas amb molt valenci, o una Valncia
molt lleidatana?

Hi ha una excessiva identificaci CatalunyaBarcelona. Per un altre costat, els valencians
necessitarem algun temps per mostrar que no
som cau de conflictes i meninfots, que ens estimem la llengua i el territori, que sent zona de frontera hem hagut de patir molt. Sovint, uns i altres funcionem amb el tpics de sempre.

Tenim tendncia a interpretar la cultura amb les grans manifestacions o no valorem de manera suficient la vida del poble, la vitalitat de les petites associacions culturals i la gent que anem
fent. s una sort viure a lHorta de Valncia i viatjar a les hortes de la Femosa vora la ciutat de
Lleida, llegir lEstells i el Mrius Torres, el Joan Fuster o el Josep Vallverd. Aix em permet gaudir
de dos cares senzilles del pas. Sempre que he pujat a Artesa he estat ben acollit per la gent de la
Femosa, i sc lector, des de fa ms anys que no voldria comptar, de la revista que amb envejable
tossudesa tiren endavant. Per altra part, forme part de la gent de Macarella, una associaci cultural de Bonreps i Mirambell, un poble menut prop de la ciutat de Valncia, com passa a Artesa que
s a prop de la ciutat de Lleida. Ambdues associacions La Femosa i Macarella fan cam, fan
cultura, fan pas. A ms tenen en com la gent, al meu parer amb grans semblances sociolgiques.
I encara publiquen sengles revistes.

Per qu no ens agermanem? Un primer pas seria fer un intercanvi de revistes. Cosa feta.
Ms endavant, les associacions podrem compartir activitats o tirar endavant projectes. Heus ac
alguns: fem actes o excursions que es repeteixen en dates fixes cada any: convidem-nos! Ser una
manera de descobrir des de dins els nostres pobles i les nostres comarques. Gustosament serem
amfitrions uns dels altres. Seria una manera intensa de viatjar a lantiga: anar a trobar els parents.
I encara podrem fer un gran viatge dintercanvi. Omplim un autobs i anem cap all. El programa
s cosa dels amfitrions, els detalls (allotjament en cases o en hotels...) sn coses que sempre es
poden tractar. Les dates, igualment. Les primeres falles duna Valncia nova desprs deleccions
poden ser ms que un bon motiu. A Lleida al maig mai no hi falten ocasions de fer festa ni excuses
per menjar caragols. Tenim tant per descobrir i sorpendrens!

Som tamb els nostres projectes: fem-ne bandera!

Pau Marqus
9

HISTRIA LOCAL

HISTRIA LOCAL

LES CASES ANTIGUES DE BONREPS I MIRAMBELL


5 Captol

La casa del carrer Mare de Du del Pilar


nmero 25. Casa de Rafa Bartual Raga

Descripci de la casa. Aquesta casa t faana
de rajola cara-vista , molt semblant a les descrites del
carrer Major. Sn faanes on domina la simetria: una
porta gran al centre i dues finestres iguals, una a cada
costat. En el cas que ens ocupa, la finestra de la dreta
ha esdevingut porta de lescala que dna accs a la primera planta, convertida en vivenda. El color rogenc de
la terra cuita , els ornaments que presenten els marcs
de les finestres i les portes ens mostren, quan mirem
aquesta faana, tant cuidada, una sensaci de bellesa
senzilla que els mestres dobres de lpoca crearen per
a la nostra admiraci. Veiem, en la plata baixa, la porta
gran central emmarcada en pedra, amb arc obert a la
part superior, columnes falses als costats que superen larc per dalt i acaben, per la part inferior, al rastell de la vorera, en dos salva-rodes de pedra treballada.


Un balc central a la primera planta, amb dues finestres, amb balconets, una a cada
costat, que segueixen la lnia de les finestres de la planta baixa. La rajola forma una sanefa
en relleu amb una tirera de mig rombes que remata la faana, just davall del rfec de la teulada. Els arcs oberts que emmarquen les finestres, sn en doble relleu, amb una falsa columna que baixa en vertical fins a trobar el scol. Encara trobem un refinament ms: una tirera
dhexaedres en el front de la porta , tot just davall del balc, i tamb als frontals triangulars
que coronen les tres finestres de la primera planta. Destaquem tamb la senzilla factura dels
ferros del balc i de les finestres, ferros de farga, molt semblants als utilitzats en totes les cases
estudiades, construdes abans de lany 1900 o al voltant daqueixa data.

Histria de la casa. La data de construcci daquesta casa i la del Forn de Sant Josep
s lany 1900. Al cens de 1897 trobem al carrer de lEsglsia nmero 18 que hi viuen VicenteRaga Sancho de 57 anys, nascut a Russafa ( Valncia), forner de professi, amb Maria Monz
Falaguera de 47 anys, la seua esposa, nascuda a Alboraia. Els seus 3 fills tamb treballen de
forners: Josep Maria Raga Monz, de 17 anys, Remigi Raga Monz, de 15 anys, Joan Baptiste Raga Monz de 13 anys. Tamb cita una filla, Ana Maria Raga Monz de 8 anys , escolar.
Apareix tamb Teresa Raga Palanca, de 29 anys, filla, segons sembla, del pare de famlia, Vicent Raga. Per al cens de 1900 al carrer Mirambell nmero 21, o siga, al lloc on est ara el
forn i la casa contigua, es construren dues grans cases grans i noves.


Al 1910 apareixen al nmero 23 del carrer Mirambell, dues famlies: la primera encapalada per la vdua, Maria Monz Falaguera de 60 anys, Teresa Raga Palanca de 41 anys, fillastra, Remigi Raga Monz de 27 anys i Joan Baptista Raga Monz de 25 anys; Virtudes Pardo
Alam, nascuda el 1887 a Vinalesa, els fa de serventa.
10

Diu Rafa Bartual que el seu besavi compr els camps i constru les
cases: una per a vivenda i forn i laltra noms per a vivenda, que s on
ara viu ell. Mirem-ho: al cens de 1900 apareixen com a vens del carrer
Mirambell , nmero 21, Vicent Raga Sancho de 60 anys, amb la seua
esposa Maria Monz Falaguera de 50 anys i els seus fills: Josep, Remigi, Joan, Ana Maria i Teresa, aquesta ltima de noms 3 anys.

Al Cens de 1910, al mateix nmero 23, a laltra vivenda, hi viuen


Josep Maria Raga Monz de 30 anys cap de famlia i forner i Virtudes
Pardo Alam de 23 anys amb un fill de 12 dies, anomenat Josep Maria
Raga Pardo. Al cens de 1924, al carrer Mirambell nmero 25 trobem la famlia de forners Jos
Mara Raga Monz, nascut a Bonreps i Mirambell el 1880, i lesposa Virtudes Pardo Alam,
nascuda a Vinalesa el 1887, amb 4 fills: Josep Maria Raga Pardo, Vicent Raga Pardo, Virtudes
Raga Pardo i Dionisio Raga Pardo. Al mateix nmero, a laltra casa, viuen Remigi Raga Monz,
forner, i la seua germana de pare Teresa Raga Palanca.

La senyora Virtudes Raga Pardo es cas amb Rafel Bartual Panach que eren els pares
de Rafa i ocuparen la casa on vivia el seu oncle Remigi i la germana dell, Teresa, que potser
eren fadrins. El forn dels Raga, anomenat Forn de Sant Josep , construt en 1900 pel senyor
Vicent Raga, que vingu de Russafa , encara est regentat per un membre de la famlia, Xavier
Raga Guanter.

La casa Abadia. Carrer Major 2


Descripci. La casa del rector del poble
tamb va ser construda el 1900, segons la inscripci que trobem al pis de lentrada, feta amb
mosaic de la fbrica de Nolla de Meliana. La
faana de rajola cara-vista t com a elements
caracterstics: per una part els respiradors de la
cambra fets en cermica artstica i la reixa del
despatx parroquial, una reixa gran que arriba a
nivell de la vorera del carrer.

El rector actual, don Manuel, ens ha ensenyat molt amablement la casa i ens ha perms
fer les fotografies dels elements que es consideren antics, els que es conserven de lpoca,
lany 1900: les portes altes i grans, les bigues
del sostre, els altarets buidats, en lenv que separa lentrada del menjador, i potser el pouet del
jard. Per cert, un jard molt bonic i molt ben cuidat.
11

HISTRIA LOCAL

HISTRIA LOCAL

LES CASES ANTIGUES DE BONREPS I MIRAMBELL


5 Captol

La casa del carrer Mare de Du del Pilar


nmero 25. Casa de Rafa Bartual Raga

Descripci de la casa. Aquesta casa t faana
de rajola cara-vista , molt semblant a les descrites del
carrer Major. Sn faanes on domina la simetria: una
porta gran al centre i dues finestres iguals, una a cada
costat. En el cas que ens ocupa, la finestra de la dreta
ha esdevingut porta de lescala que dna accs a la primera planta, convertida en vivenda. El color rogenc de
la terra cuita , els ornaments que presenten els marcs
de les finestres i les portes ens mostren, quan mirem
aquesta faana, tant cuidada, una sensaci de bellesa
senzilla que els mestres dobres de lpoca crearen per
a la nostra admiraci. Veiem, en la plata baixa, la porta
gran central emmarcada en pedra, amb arc obert a la
part superior, columnes falses als costats que superen larc per dalt i acaben, per la part inferior, al rastell de la vorera, en dos salva-rodes de pedra treballada.


Un balc central a la primera planta, amb dues finestres, amb balconets, una a cada
costat, que segueixen la lnia de les finestres de la planta baixa. La rajola forma una sanefa
en relleu amb una tirera de mig rombes que remata la faana, just davall del rfec de la teulada. Els arcs oberts que emmarquen les finestres, sn en doble relleu, amb una falsa columna que baixa en vertical fins a trobar el scol. Encara trobem un refinament ms: una tirera
dhexaedres en el front de la porta , tot just davall del balc, i tamb als frontals triangulars
que coronen les tres finestres de la primera planta. Destaquem tamb la senzilla factura dels
ferros del balc i de les finestres, ferros de farga, molt semblants als utilitzats en totes les cases
estudiades, construdes abans de lany 1900 o al voltant daqueixa data.

Histria de la casa. La data de construcci daquesta casa i la del Forn de Sant Josep
s lany 1900. Al cens de 1897 trobem al carrer de lEsglsia nmero 18 que hi viuen VicenteRaga Sancho de 57 anys, nascut a Russafa ( Valncia), forner de professi, amb Maria Monz
Falaguera de 47 anys, la seua esposa, nascuda a Alboraia. Els seus 3 fills tamb treballen de
forners: Josep Maria Raga Monz, de 17 anys, Remigi Raga Monz, de 15 anys, Joan Baptiste Raga Monz de 13 anys. Tamb cita una filla, Ana Maria Raga Monz de 8 anys , escolar.
Apareix tamb Teresa Raga Palanca, de 29 anys, filla, segons sembla, del pare de famlia, Vicent Raga. Per al cens de 1900 al carrer Mirambell nmero 21, o siga, al lloc on est ara el
forn i la casa contigua, es construren dues grans cases grans i noves.


Al 1910 apareixen al nmero 23 del carrer Mirambell, dues famlies: la primera encapalada per la vdua, Maria Monz Falaguera de 60 anys, Teresa Raga Palanca de 41 anys, fillastra, Remigi Raga Monz de 27 anys i Joan Baptista Raga Monz de 25 anys; Virtudes Pardo
Alam, nascuda el 1887 a Vinalesa, els fa de serventa.
10

Diu Rafa Bartual que el seu besavi compr els camps i constru les
cases: una per a vivenda i forn i laltra noms per a vivenda, que s on
ara viu ell. Mirem-ho: al cens de 1900 apareixen com a vens del carrer
Mirambell , nmero 21, Vicent Raga Sancho de 60 anys, amb la seua
esposa Maria Monz Falaguera de 50 anys i els seus fills: Josep, Remigi, Joan, Ana Maria i Teresa, aquesta ltima de noms 3 anys.

Al Cens de 1910, al mateix nmero 23, a laltra vivenda, hi viuen


Josep Maria Raga Monz de 30 anys cap de famlia i forner i Virtudes
Pardo Alam de 23 anys amb un fill de 12 dies, anomenat Josep Maria
Raga Pardo. Al cens de 1924, al carrer Mirambell nmero 25 trobem la famlia de forners Jos
Mara Raga Monz, nascut a Bonreps i Mirambell el 1880, i lesposa Virtudes Pardo Alam,
nascuda a Vinalesa el 1887, amb 4 fills: Josep Maria Raga Pardo, Vicent Raga Pardo, Virtudes
Raga Pardo i Dionisio Raga Pardo. Al mateix nmero, a laltra casa, viuen Remigi Raga Monz,
forner, i la seua germana de pare Teresa Raga Palanca.

La senyora Virtudes Raga Pardo es cas amb Rafel Bartual Panach que eren els pares
de Rafa i ocuparen la casa on vivia el seu oncle Remigi i la germana dell, Teresa, que potser
eren fadrins. El forn dels Raga, anomenat Forn de Sant Josep , construt en 1900 pel senyor
Vicent Raga, que vingu de Russafa , encara est regentat per un membre de la famlia, Xavier
Raga Guanter.

La casa Abadia. Carrer Major 2


Descripci. La casa del rector del poble
tamb va ser construda el 1900, segons la inscripci que trobem al pis de lentrada, feta amb
mosaic de la fbrica de Nolla de Meliana. La
faana de rajola cara-vista t com a elements
caracterstics: per una part els respiradors de la
cambra fets en cermica artstica i la reixa del
despatx parroquial, una reixa gran que arriba a
nivell de la vorera del carrer.

El rector actual, don Manuel, ens ha ensenyat molt amablement la casa i ens ha perms
fer les fotografies dels elements que es consideren antics, els que es conserven de lpoca,
lany 1900: les portes altes i grans, les bigues
del sostre, els altarets buidats, en lenv que separa lentrada del menjador, i potser el pouet del
jard. Per cert, un jard molt bonic i molt ben cuidat.
11

HISTRIA LOCAL

AGERMANAMENT

LLETRA DE CONVIT

Histria de la casa. Ja sabem que


es va construir el 1900. Potser hi havia una
casa abadia ms vella o potser els rectors del
poble no vivien al poble o no hi estaven empadronats. El ben cert s que hem trobat, al cens
de 1900, al carrer Esglsia, nmero 6, Jos
Sempere Masi, de 40 anys, cura prroco, que
viu amb la seua germana, Manuela Sempere
de 28 anys. Desprs, al cens de 1920 trobem,
al carrer Esglsia, nmero 6, Eugenio Len Civera, presbtero, natural de Carpesa.

Agraments

Agram a Rafa Bartual les seues valuoses informacions i al senyor rector don Manuel la seua amabilitat, informant-nos i ensenyant-nos la casa Abadia.

Roser Santolria - maig 2015

Tirant lo Blanch- fragment


Fes s de la teua virtut amb nosaltres que tan humilment et supliquem, i que no et moga
a crueltat la tirnica cobdcia que posseu tu i els teus. Per la gran esperana que tens
dobtenir victria sobre aquesta msera ciutat, et suplique que cesse lodi. Taconselle que
ac signem la pau i que penses en els perills futurs, perqu no s bo guerrejar amb donzelles.
Plaerdemavida a Tirant. Captol, 30, Tirant troba i allibera Plaerdemavida.
12

per a un agermanament entre les Associacions Culturals


LA FEMOSA i MACARELLA

AGERMANAMENT
Estic convenut que som un pas poc conegut a peu de carrer, fora dels mbits ms
estrictament administratius. Quant de temps
fa que la gent de Catalunya no fa una volteta
per terra de valencians? Quants valencians
coneixen de la Catalunya administrativa ms
que Barcelona o les destinacions ms turstiques? Qui diu que els valencians som noms
conflictes i festa, o que a Catalunya hi ha un
rere pas amb molt valenci, o una Valncia
molt lleidatana?

Hi ha una excessiva identificaci CatalunyaBarcelona. Per un altre costat, els valencians
necessitarem algun temps per mostrar que no
som cau de conflictes i meninfots, que ens estimem la llengua i el territori, que sent zona de frontera hem hagut de patir molt. Sovint, uns i altres funcionem amb el tpics de sempre.

Tenim tendncia a interpretar la cultura amb les grans manifestacions o no valorem de manera suficient la vida del poble, la vitalitat de les petites associacions culturals i la gent que anem
fent. s una sort viure a lHorta de Valncia i viatjar a les hortes de la Femosa vora la ciutat de
Lleida, llegir lEstells i el Mrius Torres, el Joan Fuster o el Josep Vallverd. Aix em permet gaudir
de dos cares senzilles del pas. Sempre que he pujat a Artesa he estat ben acollit per la gent de la
Femosa, i sc lector, des de fa ms anys que no voldria comptar, de la revista que amb envejable
tossudesa tiren endavant. Per altra part, forme part de la gent de Macarella, una associaci cultural de Bonreps i Mirambell, un poble menut prop de la ciutat de Valncia, com passa a Artesa que
s a prop de la ciutat de Lleida. Ambdues associacions La Femosa i Macarella fan cam, fan
cultura, fan pas. A ms tenen en com la gent, al meu parer amb grans semblances sociolgiques.
I encara publiquen sengles revistes.

Per qu no ens agermanem? Un primer pas seria fer un intercanvi de revistes. Cosa feta.
Ms endavant, les associacions podrem compartir activitats o tirar endavant projectes. Heus ac
alguns: fem actes o excursions que es repeteixen en dates fixes cada any: convidem-nos! Ser una
manera de descobrir des de dins els nostres pobles i les nostres comarques. Gustosament serem
amfitrions uns dels altres. Seria una manera intensa de viatjar a lantiga: anar a trobar els parents.
I encara podrem fer un gran viatge dintercanvi. Omplim un autobs i anem cap all. El programa
s cosa dels amfitrions, els detalls (allotjament en cases o en hotels...) sn coses que sempre es
poden tractar. Les dates, igualment. Les primeres falles duna Valncia nova desprs deleccions
poden ser ms que un bon motiu. A Lleida al maig mai no hi falten ocasions de fer festa ni excuses
per menjar caragols. Tenim tant per descobrir i sorpendrens!

Som tamb els nostres projectes: fem-ne bandera!

Pau Marqus
9

NOTCIES DAC I DALL

BONES NOTCIES I MEMRIA HISTRICA



Dues bones notcies. La primera es pot resumir dient que
hem triomfant presentant tantes allegacions, ms de 20.000, de
les quals ms de 300 arreplegades per lassociaci Macarella,
contra la proposta de lAjuntament de Valncia de revisi del
PGOU, que comportava la desaparici de ms de 400 hectrees
dhorta. La contundncia de la reacci contra la destrucci de
lhorta, feu recular lajuntament , presidit per Rita Barber i es feu
pblica la suspensi de la revisi del PGOU. El dia 16 de maig,
una manifestaci multitudinria, convocada per la plataforma
Hortasfutur, recorria el centre histric de la ciutat i culminava en
un ferm propsit de defensa de lhorta amb tots els mitjans, que
garantesca el seu futur que s el nostre futur, tamb.


La segona notcia s tamb alegre i esperanadora:
lentrada, com a resultat de les eleccions del dia 24 de maig
proppassat, de forces progressistes i valencianes al govern de
molts pobles i ciutats on governava el PP, ens fa pensar que les
lluites, tants anys viscudes a favor de la nostra llengua, a favor
de lescola pblica valenciana, a favor de lHorta, pel Xquer viu
i lAlbufera, pel Cabanyal, per la igualtat de drets entre totes les
persones, contra les retallades en els serveis pblics, contra la
corrupci, lobscurantisme i el despotisme dels governants...
lluites que topetaven sempre contra el mur de lautoritarisme i el menyspreu, ara els moviments
i plataformes reivindicatives, tindran governants que escoltaran i que es comprometran amb les
causes justes, que convenen a tots, els que vivim ara i els que vindran desprs.

Dues commemoracions de fets histrics trgics. El 2015 s el centenari de lextermini
armeni. El poble armeni, s un poble que ha patit invasions, repressions i deportacions quasi
constants infligides pels estats imperialistes que els dominaven: lEstat turc i lEstat rus. Les dures repressions patides durant la primera meitat del segle XX han estat considerades un genocidi
i la data de la seua commemoraci s el 24 dabril de 1915. Eixe dia sinicia la detenci massiva
de civils armenis, membres de la comunitat dIstambul, per les autoritats turques. En dies successius, van continuar les detencions i la deportaci de tota la poblaci armnia, una marxa dun
centenar de quilmetres a travs de paratges desrtics, sense menjar, sense aigua. Molts dells,
milers, moriren, daltres van ser assassinats. Aquest genocidi s reconegut per molts pasos com
a semblant a lHolocaust, extermini de jueus i dissidents que va perpetrar el nazisme de Hitler. Sn
moments terribles de la Humanitat que cal recordar amb horror, perqu no es tornen a repetir.


El dia 24 de maig de 1941 va ser afusellat a Paterna el Doctor Joan Peset Aleixandre. Metge prestigis, Rector de la Universitat de Valncia. Persona bona i comprensiva que va decidir
presentar-se com a diputat en febrer de 1936, en les eleccions que va guanyar el Front Popular
desquerres. Va ser el diputat ms votat: amb ms de 80.000 vots. Desprs dun judici infame, com
eren els judicis del franquisme triomfant, va ser condemnat a mort i desprs assassinat a Paterna,
on tots els anys saplega un grup nombrs de persones a retre-li homenatge. El dia 24 del maig
proppassat feia 74 anys daquella horrorosa mort, una de les centenars de milers que es perpetraren pel franquisme . Hi ha un llibre que ens esgarrifa: El Genocidi Franquista a Valncia. Cal
recordar, condemnar i exigir reparaci. Perqu no torne a passar.

HISTRIA LOCAL

UN POBLE 100 ARTICLES (1982-2002)


Recull darticles sobre Bonreps i Mirambell segona part-

La primera part daquest recull fon publicada al nmero 46 de Plaerdemavida, pgina 10.
16.-03-01-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, Un grupo de penados realizar trabajos gratuitos para su rehabilitacin
17.-11-01-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, La Generalitat destina 500
millones al instituto de ESO de Tavernes Blanques que ocupar 15.000m2
18.-04-1997, El Peridic, no em consta la pgina, Alexandre Ros, Bonreps i Mirambell celebra
una nova edici del Festival Coral
19.-30-05-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, J.C.M., Los renovadores del PSPV de
LHorta Nord confan en ganar el congreso de restos
20.-15-06-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, El ayuntamiento presentar
un recurso contra el Consell Metropolit
21.-21-06-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, El polgono industrial compensa al ayuntamiento con 31 millones
22.-13-09-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, Un estudio advierte del riesgo de crisis en la estructura industrial de Alfara y Foios
23.-03-10-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Jess Belea, Vecinos de Bonreps protestan por un acto judicial de cierre del nico estanco
24.-04-10-1997, Levante-emv, pgina 54, J.M.V., El 9 dOctubre toda la gente est en la calle
25.-04-10-1997, Levante-emv, pgina 54, J.M.V., Rafelbunyol, El Puig y la banda local actuan en
el festival de msica
26.-25-10-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, J.C.M., El CMH no recoger las basuras
de Bonreps si no paga la deuda
27.-14-02-1998, Levante-emv, pgina 36, J.S., El Grupo Militar de Mantenimiento abandona el
cuartel de Bonreps
28.-04-1998, El Peridic, pgina 13, El Peridic, El Tribunal Suprem anulla les obres de la canalitzaci del Carraixet
29.-10-10-1998, Levante-emv, no tinc la referncia de la pgina, Paco beda, Las festeras de la
Inmaculada celebran la semana grande de Bonreps
30.-14-11-1998, Levante-emv, pgina 60, Paco D. Ausina, Vinalesa y Bonreps i Mirambell acuden al festival musical de Rafelbunyol
(continuar)
A. Ros

Properes activitats de Macarella


23 de juny: Foguera de sant Joan. 27 de juny: Presentaci nmero
50 de la revista Plaerdemavida i concert VerdCel.
28 de juny: Excursi a Culla i Benassal.
18 i 19 de setembre: Festa de la Cultura Popular i Sopar Estells.
2 doctubre: Club de lectura amb lautora. 9 doctubre: Homenatge
al rei En Jaume
13

EL RODER DE BENIMACLET

EL RETROBAMENT DE DOS LLAURADORS



Hi havia una volta dos llauradors que feia temps que no es veien. Els dos provenien de
comarques allunyades. Un era de lHorta de Valncia, del poble de Bonreps i Mirambell. Tenia
6 fanecades duna horta molt rica i variada: tarongerar, fresons (els fresons valencians no els de
Huelva), hortalisses...LHorta de Valncia sempre s rica i generosa, i no patia necessitat. Per els
comerciants i intermediaris sempre intentaven pagar poc pels productes que els llauradors amb
tant desfor cultivaven. Amb molt desfor i dedicaci enllest la carrera de dret, i es dedic a defensar els pobres dels abusos dels poderosos. Per aix no dna mai rendiment, i fins i tot fa
que hom estiga mal vist. Aix que passat un temps torn al camp per ajudar a la seua famlia de
laboriosos llauradors de lHorta.

Laltre llaurador provenia de les fronteres de la comarca de la Safor amb la Costera i la
Ribera, del poblet de Simat de la Valldigna. Aquest poblet havia tingut una gran riquesa amb les
taronges i tamb amb els fresons valencians, per els dos productes acabaren per donar poc
rendiment. Aix unit al fet que aquest llaurador sols tenia una fanecada de cada producte (dos
en total), feren que, amb molta tristor, haguera de deixar la terra que els seus avantpassats amb
dedicaci havien conreat, i sen vinguera a Valncia a provar fortuna. A Valncia les coses no foren
fcils per a ell, i un dia a conseqncia duna discussi, i degut al seu carcter abraonat, fu una
cosa que no devia dhaver fet i se nan al poble de Benimaclet, fugint de la justcia. Com no tenia
per a viure, exerc lofici de roder, assaltant pels camins de lHorta per a poder viure, per no indiscriminadament, i sols quan tenia realment necessitat. I sempre procurava repartir part del seu bot
entre la gent necessitada que tenia al voltant, que era molta. Com tenia la base a Benimaclet, era
conegut com el Roder de Benimaclet. Durant un temps foren amics el Llicenciat de Bonreps i el
Roder de Benimaclet, per per avatars de la vida estigueren molts anys sense veures.

Laltre dia hi hagu una revolta generalitzada en la comarca de lHorta: els cacics i senyorets
volien arrabassar la terra als llauradors per a destruir lHorta i fer-se rics a costa seua. I all era
intolerable. Tota lHorta de Valncia sal en peu de guerra i ocuparen el centre de la ciutat de
Valncia. Sacostaren a on resideixen els poderosos per a mostrar-los el seu malestar.

El Llicenciat de Bonreps i el Roder de Benimaclet llavors es trobaren, desprs de tants i
tants anys, i fou un retrobament emotiu. Se contaren tot el que havien fet al llarg dels anys que no
shavien vist, i estigueren un bon temps, ja que la marxa dels llauradors fou ms llarga del previst,
i voltaren per molts carrers i carrerons del centre de Valncia i el barri antic.

Al final sacomiadaren i quedaren que tornarien a fer coses en com per a defensar linters
com dels llauradors. El Llicenciat de Bonreps, perqu la seua famlia encara shi dedicava, i el
Roder de Benimaclet, perqu la seua famlia i els seus avantpassats shi havien dedicat tota la vida,
tot i que ell, pe circumstncies de la vida ara no ho fera.

I en aix estan.

NOTCIES DE MACARELLA

NOTCIES DE MACARELLA

Hem de dir que les activitats de Macarella
continuen conforme al calendari que aprovrem en
lassemblea.

El 27 de febrer, primera sessi del Club de Lectura. El llibre que comentrem va ser Els somriures de la
pena de Manel Alonso. Una srie de relats ambientats
en un poble, Pouet, la geografia del qual ens result molt
prxima a la de Puol, vila entranyable de lHorta Nord,
el poble de Manel Alonso. La presncia de lautor en la reuni va ser molt interessant, ell i nosaltres
gaudrem dall ms de la conversa sobre el llibre.

El 5 de mar, Cinema . Amb motiu de la setmana de les dones, la nostra collaboraci amb
lAssociaci de Dones de Bonreps i Mirambell va ser la projecci i comentari de la pellcula de Ken
Loach Pan y Rosas. Ens va resultar molt interessant reflexionar sobre la lluita de les treballadores de
la neteja , moltes delles immigrants, per un salari digne i per unes condicions de treball millors.

El 13 dabril, Pasqua al Barranc. Com sempre hi hagu el taller de catxerulos que enguany
va ser molt concorregut. En frem uns 60 catxerulos, molts dells seguint un model hexagonal, que
ens havia ensenyat el senyor Clemente un magnfic artes de milotxes que, juntament amb el seu germ bess, sentret empinant el catxerulo les vesprades que fa ventet en una explanada dels afores
dAlmssera. De vesprada a menjar la mona i a gaudir dels jocs tradicionals de Pasqua al barranc de
Carraixet.
Del 22 al 25 dabril, Setmana Cultural. Tenem dos personatges a qui homenatjar: Carles Salvador , mor en 1955, i
Ovidi Montllor, mor el 1995, 20 anys sense Ovidi. El 22 frem
lhomenatge a lOvidi amb un mural fet de retalls de premsa
i un article fet per Teresa i Miquel, que reprodum. Cantrem
en companyia dels msics Manel , Domnec i Vicent, tres
canons de lOvidi, i veirem el documental Ovidi per Ovidi. El 23 frem la lectura continuada del Dia
del Llibre amb textos de Carles Salvador, a qui tamb dedicrem un mural, precis, fet per Joan i
Alfonso sobre el mur de lantic parc militar que dna al carrer Gabriel Esteve. Tamb anrem, el dia 25,
dexcursi a Godella, on visitrem el mercat de productes ecolgics de lHorta, i els horts urbans que
ha promogut lajuntament en benefici dels habitants del poble. Joan Cardo ens feu de guia de Godella
i vam apreciar les restes histriques del poble: molt interessant. De vesprada va ser la manifestaci
del 25 dabril a Valncia, ms concorreguda que altres anys.

El 5 de juny, hem tingut Club de Lectura. Hem comentat Em dic Vermell del premi Nobel
Orhan Pamuk. Un llibre que conjuga aspectes religiosos, artstics, amorosos i culturals en un clima de
misteri i suspens especial.

7 de juny Passejada pel barranc del Palmaret. Com cada any, des de fa ja 9, hem fet la passejada pels voltants del barranc del Palmaret. La visita al poblat iber del Tos pelat i al riurau del Mas del
Fondo,es complementa amb la visita a la pedrera antiga del Tos Pelat i a les snies i canals daigua,
caleres i casetes de pedra seca, que trobem pel cam. Tamb hem de destacar les garroferes grosses,
les oliveres, els pins i les herbes de Sant Joan que ens acompanyen tot el temps i que alegren la nostra
vista.

14

OPINI

UNA DE CONTES

UN DIA AL REVS

No obstant aix, malgrat les nafres, les fiblades, les ungles tintades i haver acabat amb els
peus com botifarres, lexperincia va estar colpidora, intensa i privilegiada. Quines comarques tan
boniques tenim! Quins pobles! Quins paisatges! Quines muntanyes! Quins marges! Quina vegetaci! Quins arbres! Quins paratges! Quines ermites! Quina llengua! Quines tradicions! Quina gent!

Aix que, meravellats per la ruta, la natura, lexperincia, el misticisme, la mgia, el pelegrinatge, les pregries i els cants que encara ressonen en les nostres ments, pensem que seria bona
idea trasplantar tot aix als camins i ermites de lHorta, per visitar els nostres pobles i pregar perqu
la nostra identitat romanga en el temps. En les nostres mans queda. Ara caldria dissenyar el recorregut i posar-nos a assajar els precs, els cntics i les cerimnies que farem. Rumieu-ho!

Josep Manuel Domnech

LOPINI DELS LECTORS I LECTORES


Una de les millors coses que
hi ha a aquest poble s la revista
cultural de lAssociaci Cultural la
Macarella: Plaerdemavida. En ella
destaca la cultura, les opinions , les
reflexions, la histria, etc... Una forma de transmetre cultura al poble.
Moltes grcies per fer-la possible.
Ens ajuda a ser millors persones.
Una meravella.
Jordi Cervera Trenco


Jo, que vaig nixer a Bonreps i Mirambell, hi he viscut sempre i ja tinc una edat, llegint
la revista Plaerdemavida he descobert aspectes de la histria i la geografia del poble que no
sabia. Daltra banda, he de dir que faig molt de
cas de les crtiques i les ressenyes dels llibres
que apareixen a la revista. Els llibres magraden
molt. Tamb trobe molt originals les crtiques sobre cinema que fa Lloren dArbia i, sobretot,
magraden les poesies sobre temes dactualitat
de la contraportada.
Empar Serrano Campos

Una de les coses que ms magrada de la revista Plaerdemavida s que tracta temes de la histria del poble. Tamb magrada que ens parlen
dassumptes de Valncia i dels valencians. Altra
cosa que minteressa molt s la crtica de llibres.
Voldria dir que hauria dhaver una secci sobre
personatges famosos del poble, per de la cultura popular; sobre fets i dites que facen riure,
com les ancdotes de Quique dAndreu...
Paco Len Picola i Pilar Belver

Tot va comenar un mat normal i corrent.


Jo dormia tan tranquilla.
Vaig pegar un bot al llit en sentir el despertador. Vaig obrir els
ulls A que no sabeu el que passava?
El meu coix estava als peus i portava els calcetins a les orelles Per qu estava passant?
Vaig anar a la cuina i la taula tamb estava del revs! Ma mare
em va dir que anara a sopar, i jo em vaig preguntar: Quina hora
s? Per si eren les huit del mat! Qu estava dient?
Mon pare engolia el caf pel nas. Les cadires damunt de la taula
i mon pare en la cadira del revs.
Ni vaig sopar, em vaig vestir, vaig agafar la motxilla i men vaig
anar. La gent caminava cap arrere i jo no sabia qu fer Vaig
vore fins un colom amb el bec al cul!
La meua amiga portava una cua al nas! Els meus amics portaven les sabates del revs!
Va sonar la campana de lescola:
RRRRRRRRRRRIIIIIIIIIIIIIINNNNNNNNNN!
Corria cap a la meua classe. Per per qu tots corrien al revs?
Una altra vegada les cadires i les taules estaven del revs.
La mestra va dir: no tragueu els deures.
Tots van traure els deures i va dir: Molt b.
Jo em vaig quedar de pedra. Per com podia ser aix?
La mestra ho deia tot al revs i semblava que tots lentenien.
El director va entrar a la classe i va dir: Bona nit. Espere que no
vos porteu b.
Tots van dir: Ens portarem molt malament, senyor director.
El director va entrar i es va posar a parlar amb la mestra. Quan
va acabar va dir: Hola. I va tancar la porta.
Quan es va acabar lltima classe men vaig anar a casa.
Desprs, quan vaig arribar a casa, ma mare em va dir: No sigues benvingut.
Jo vaig entrar i no volia ms que anar a dormir, estava marejat i
no podia ms, aix que em vaig ficar al llit.
Em vaig despertar a les set de la vesprada i vaig dir: No tinc
ganes de que tot estiga al revs. Ja comenava a cansar-me
Vaig anar a la cuina i tot era normal. Menys mal.
Fi.

Carme Borrs Hurtado

Carme Borrs Hurtado t 10 anys i va escriure aquest conte per presentar-lo al concurs literari Sambori,
impulsat per Escola Valenciana i que s el concurs literari amb ms participants dEuropa. Aquest conte,
junt amb altres dos escrits tamb per xiquetes de Bonreps i Mirambell, va ser un dels relats guanyadors de
la comarca de lHorta Nord. Ella en concret va guanyar el corresponent al 3r cicle de primria.Els altres els
publicarem en els segents nmeros de la revista, perqu no cal dir que aquestes xicotetes escriptores ens
omplin dalegria. Enhorabona a les 3 i als mestres del CEIP Mare de Du del Pilar.

15

OPINI

RAC POTIC

PER SEMPRE OVIDI


Vint anys de vacances
A meitat dels 70 del segle passat, un grup
de joves del nostre poble, comenrem a
respirar llibertat.
Entre prohibicions, censures i moltes mancances frem actuacions de gent que ens
contagiava llibertat, democrcia i moltes esperances.
Vingueren al nostre poble grups de teatre
com Comediants, Pluja i maginfics cantautors com Raimon, Luis Pastor, Enrique
Morente, Rafa Xamb, Cuixa, Carraixet i
tamb, lOvidi, el dAlcoi.
LOvidi Montllor seria desprs un dels referents dun Pas Valenci, un pas que reprenem,
i ens record amb el seu dol i la seua nica, trencada i poderosa veu,
que volem el pa sencer
que ja no ens alimentaven molles
que la fera ferotge era dels nostres
que tots estimvem Teresa republicana i
reprimida per la dictadura
que s senyor, recontra s senyor, que senyor.
Grcies Ovidi per ensenyar-nos tant i recordar-nos don venem i on hem daplegar.
Miquel Esteve i Teresa Monz

Bonrepostins i Mirambellanes, Mirambellans i Bonrepostines, Macarelleres i Macarellers totes i tots plegats... En nom del poble de Massarrojos i de la seua Colla Ecologista i Cultural, us done lenhorabona i
us dic: Felicitats!

Felicitats pels cinquanta nmeros del Plaerdemavida, que s
una fita ben bonica i ben gran i enhorabona perqu certament no s
gens fcil mantindre una publicaci peridica en el temps, persistir en
la illusi, la qualitat, la varietat, la cura i la sensibilitat amb qu ho feu,
i garantir la constncia en el treball, la composici dun equip mnim, el
comproms dels collaboradors i lesfor per millorar.

El secret, clar est, sn les persones i la seua voluntat de fer coses
per la societat a la qual pertanyen, mogudes per lestima al seu poble,
al patrimoni, la cultura i la llengua que hem heretat i tenim lobligaci de
llegar, i encoratjades per les seues ganes de comunicar, expressar, divulgar, proposar i incitar al coneixement i al pensament. Persones amb
cara, cos, extremitats, cervell, cor, nima i nom, que a Massarrojos coneixem i estimem des de fa
molts anys. Persones com lex (que per a nosaltres s el Josep Pla de lHorta), escriptor, poeta,
amic i flegmtic company de lluites; com Rosella, la grandssima candidata a lalcaldia de Bonreps
i Mirambell, amiga i companya dexperincies inoblidables; com Santi, el nostre fantstic Lloren
dArbia, que amb els seus coneixements cinematogrfics i les seues ressenyes podrem dir que
s el Terenci Moix del Carraixet; o com els nostres admirats Llus i Roser, que com a colossos que
sn de lHorta i del pas, ja fa temps que mereixen tindre un monument, com a mnim a lentrada del
seu carrer. I, per descomptat, persones com vosaltres que ara llegiu a, a qui tamb coneixem i
estimem per que no anomenarem duna en una per no deixar-nos-en cap i dadobar-ho malament.

Daltra banda i, evidentment, no li he fet cas al vostre president (de Macarella, vull dir) en la
pretensi que, en lloc da, escriguera un relat truculent a lestil de la novella negra nrdica, de
la mediterrnia de Ferran Torrent, o duna barreja dambdues ensems. Perqu, quin sentit podria
tindre aix ara, si la nostra realitat ha deixat en el ms espants ridcul la ficci? Per si hi ha llibres
del gnere que al costat del que est passant semblen contes de fades i princeses!

En lloc daix, accepteu aquestes humils paraules de congratulaci i dagrament pel vostre
treball i perqu, com sempre, sou lespill en qu mirar-nos i lassociaci de referncia per a fer algunes de les nostres activitats. s el cas, per exemple, de la celebraci del Dia del Llibre, que us hem
copiat i que, desprs de dos anys, sentim que s una de les activitats ms entranyables, boniques i
amb ms xit que fem. I tant de bo algun dia ens atrevrem a llanar un recital de poesia per Nadal o
a encetar al nostre poble qualsevol de les moltes coses interessants que oferiu i que ens agradaria
imitar i potenciar.

Dit aix, sembla clar que haurem de signar el nostre comproms formal, emparellar-nos en
unes noces oficials i crear un esdeveniment pic que recordara, mostrara i demostrara que entre
Bonreps, Massarrojos i Mirambell hi ha un trio amors slid, estable, consolidat i perdurable en el
temps. O siga, que estaria molt b forjar i signar una aliana que representara i escenificara lestima
que ens tenim i que, rememorada i celebrada anualment, fra un pol de concentraci comarcal i una
fervorosa manifestaci de la fe que tenim en all que creguem.

No cal, per, que li pegueu voltes a qu podria ser, perqu el vostre president i un servidor
ja ho hem pensat i ho tenim clar: lesdeveniment que ens manca i que haurem dinstaurar s una
romeria que anara de Massarrojos a Bonreps i Mirambell. Ho vrem vore clar fent la de Cat a Sant
Pere de Castellfort, en un recorregut que a mi em va deixar unes butllofes en els peus que semblava
que mhavien eixit garrofons als talons i a ell li va deixar les ungles pintades cadascuna dun color...

PLAERDEMAVIDA
s el plaer de ma vida
com ma vida s del plaer.
I els teus ulls miratges de calma,
espill de la tempesta
Esguards que sobrin amb la llum de la carn,
amb els silencis de besos prohibits.
s el plaer de ma vida
com ma vida s del plaer.
s plaer de les paraules,
el plaer de lobra,
el pecat de lomissi
s el turment ple dombres,
s el plaer de ma vida,
com ma vida s del plaer.
Raquel Muoz

16

DES DE LALTRA BANDA DEL BARRANC, FELICITATS!

EL POALET DE LA CINCIA

OPINI

VALENCIANS: ELS MS MOLLS



No tinc cap mena de dubte que pel cervell de molts conciutadans sobrevolar la certesa que som sin lltima s una de les darreres baules de
lestat actual de les autonomies en el conjunt de lEstat espanyol. No es
tracta que ens ho haguem guanyat o no a pols, que tamb, sin sobretot
del perqu daquest estat dagonia perptua a qu ens han condemnat des
del palau de la Generalitat, les Corts, els ajuntaments ms senyers del Pas
Valenci i les diputacions dAlacant, Castell i Valncia, no diguem la representaci casolana en el Senat i el Congrs madrilenys.

La postraci del poble valenci, genricament parlant, s tan evident i palmria que a hores dara sobra tot comentari, doncs en la histria recent cal esforar-se per a trobar un moment tan delicat com aquest
desprs que els uns hagen practicat fins a la sacietat i lextenuaci la poltica de terra cremada i els altres,
tret dhonorables excepcions, ho hagen perms malgrat no tindre la majoria.

La gravetat de la situaci denunciada recurrentment- s tal que comence a tindre seriosos dubtes
que es puga revertir polticament en un parell de legislatures almenys, especialment quan la manca de liquiditat i linfra-finanament sn alarmants i no hi ha qui es mulle i puga pronosticar quan seixir del forat
sempre que no siga, clar est, a molt llarg termini. Per a major desgrcia, portem tant de temps amb cortines
de fum dall ms atapedes i del color que ens volem fer creure que tenen en cada moment, que hem perdut
potser el nord: els grans esdeveniments i construccions pbliques/privades innecessries que, maledes mil
i una voltes, han propiciat una escalada de la corrupci i una bombolla immobiliria sense precedents; el
marejol a propsit dels smbols que ens haurien dunir i significar en el context espanyol que no hi ha forma
ni manera de superar, com tampoc de consensuar des de la intelligncia, el trellat i el benefici comunitari;
el totalitarisme practicat sense pudor tot i aprofitant-se duna democrcia, que hauria de ser la seua anttesi
i eina profilctica, com la censura i el retall lamentable de la prpia llibertat per mig del control/liquidaci de
determinats mitjans de comunicaci i el reforament de la coerci policial; la liquidaci de les entitats financeres ac arrelades i la falta de personalitat dun collectiu com lempresarial, panxacontent quan les coses
anaven a favor del vent i disminut quan van francament mal; les retallades incessants en els serveis pblics
bsics com leducaci, la sanitat i el benestar social; latur desbordant, la inestabilitat laboral i la precarietat
salarial que condemna milers i milers de famlies a la pobresa; les flagrants contradiccions i lentitud duna
justcia que sembla no existir per als lladres de guant blanc...

Tot i aix, com sol passar en aquest indret, sempre es pot fer una pirueta ms impossible que
lanterior sense xarxa i, apellant a lespanyolitat dels valencians i al seu anticatalanisme de soca-rel, el Consell ms papista que el Papa, que a aix no li guanya ning- atorga les seues distincions tant al nou Borb
entronitzat (com ads al seu egregi pare), a Adolfo Surez (ja finat, quan hi hagu temps mentre estava viu,
conscient o convalescent) i a la RACV. Xe, la quadratura del cercle! No cap dubte que ms valencians o provalencians que aquests premiats no els hi ha enlloc que cal buscar-los al centre de lEstat, confessos ells
pels seus actes i fets, o entre els secessionistes ms combatius i recalcitrants.

Un cop ms, i en van tants que s difcil mantenir-los en la memria, aquests messies del no res,
parapetats en els seus crrecs, no donen treva als seus deliris de grandesa ftua, tergiversen la Diada amb
lnic objectiu de contraposar-nos maquiavllicament als nostres vens del nord i, de passada, ser lexemple
(la rialla, afegeix un servidor) de la resta de lEstat. En compte de mirar cap endins ho fan cap els voltants
per all dobtenir una credibilitat que ni s ni sespera ni dins ni tampoc fora. De fet, si continuaren en el poder passat el maig vinent, satrevirien no els cpiga cap dubte- a guardonar en un dia com aquest al propi
Rajoy i al mateix Montoro, per all que la poltica valenciana hi ha que entendre-la fins ara com una mena de
carrera partidista amb els ulls posats a Madrid i no com una reafirmaci de les nostres senyes didentitat.
Una autntica vergonya i esperpent que ens hauria de sensibilitzar duna vegada perqu, desprs de fer-los
fora civilitzadament i democrticament, no tornaren durant dcades a utilitzar-nos com ho han fet durant vint
anys per a benefici propi i exclusiu.

Del nou arquebisbe, actor dels principals durant el Te Deum acostumat, qu podem dir que no ens
sorprenga a hores dara. Sent valenci, posem en dubte que exercisca veritablement com a tal. No t edat
per a desdir-se dels seus pensaments i actes, per consegent millor no insistir quan incls des del Vatic
renovat del Papa Francesc saben massa b que els valencians som els ms molls.

Albert Ferrer Orts

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT,


UN OBLIT PERMANENT


Un any ms, un juny ms, hem tornat a
celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient, una
daquelles dates marcades en roig (o en verd,
que ven ms) al calendari, un dia al qual tothom
explicita les seues bones intencions i dediquem
uns minuts a vore imatges colpidores del nostre
medi natural, a bastir nous propsits que dem
oblidarem. Tot i aix, aquest any, com els ltims,
la cosa lefemride- ha estat encara ms esquifida, una retafila de llocs comuns daquells danar
per casa, reflexions fetes amb xancles i refregint
escrits, ecologisme amb data de caducitat, rescalfat al microones, sense convenciment, ni espurna, ni ganxo. Si dic tot aix s perqu i no
s cap novetat- la crisi tot ho arrabassa, tot ho esmicola, i simposa com el relat nic i demolidor de la nostra poca: finances, atur, crdit. La realitat que consumim compulsivament en
pndoles o cabassos informatius sha escindit per complet de lentorn: ja no parlem de PAIs,
de desenvolupament, dinfraestructures amb quins diners?-, de ciutats, de projectes. El dia a
dia es farceix dndexs borsaris, de grfiques inintelligibles, de conceptes nous i punyents, de
desnonaments, de falses recuperacions i la quita de les preferents. Si la llum al final del tnel
s Eurovegas, el Parc Ferrari o ms ciment, all que hi anirem, embolicats de fum redemptor i
hedonisme prefabricat, empaquetat amb paper de colors i neons enlluernadors.


I el cas, per, s que all fora el cam cap
al collapse segueix immutable. Un collapse irrellevant a nivell biolgic i geolgic, per que sacsejar la civilitzaci occidental (i no em circumscric
a lmbit geogrfic). Sen diu canvi climtic, per
tamb (i haurem de comenar a fer-ho) canvi global. I a casa nostra, no parlem ja del petroli en
tot cas, tan sols del preu de la gasolina,i prou-,
tampoc no hi ha manifestacions pel territori, el
bosc es marceix per una combinaci explosiva de
deixadesa i gesti vuitcentista, les entranyes de
les muntanyes seran subhastades, hem aprimat la
lnia de costa i leficincia energtica s tan sols una etiqueta prescindible i incmoda que cal
posar-li a la rajola.

El Medi Ambient s, altra vegada si s que alguna ho deix de ser-, quelcom molest,
prescindible, irritant. s car, o aix ens volen fer creure, i per aix mateix li podem aplicar no un,
sin dos Expedients de Regulaci dOcupaci (primer, a VAERSA, desprs al CEAM), retallar
i posposar-ho per a ms endavant, fent una pilota com vulgars escarabats- que difcilment
ens podrem empassar en un futur gens lluny. Els diners llueixen ms a altres indrets i partides
pressupostries.
17

EL POALET DE LA CINCIA

EL PLANETA DELS SIMIS

ANTOLOGIA PLANETRIA

s possible que els gestors que hem tingut fins ara hagen sigut nefastos, que la seua cosmovisi siga la duna eruga que sha construt un
confortable capoll daplaudiments cmplices al
voltant, que les seues poltiques de curt termini
siguen les menys indicades, per no podem obviar que la societat pareix tindre els ulls embenats. Ens deixem portar per aquesta allau i s
difcil resistir-se, especialment donades les circumstncies- i el medi ambient, aquell concepte
dctil que serveix igual per a inaugurar una depuradora daiges residuals com per a atreure turistes a platges de postal, tan sols preocupa al
0,4 % dels valencians segons el CIS. Zero coma quatre: noms quatre de cada mil habitants
daquest xicotet pas mediterrani creu que sha de preocupar per all que xafa cada dia, per
laire que respira, per laigua que beu o pels passeigs que gaudeix en cap de setmana. Zero
coma quatre: ja ho saben vosts, de totes les proclames que llegisquen cada 5 de juny i els
dies subsegents, nhauran de destriar unes quantes, per hipcrites i interessades. Incloent
aquest text, bviament.

Andreu Escvriv
www.cienciaipolitica.com

18

Si vols participar com a voluntari/ria


en el Projecte Emys 2015
dAcci Ecologista Agr al Barranc de
Carraixet posat en contacte amb
acmacarella@gmail.com i tavisarem de quan
comencem les activitats de seguiment de tortugues
autctones

Quasi sempre fidel a la cita, faig memria, ara i ac, de la secci El planeta dels simis
al llarg dels primers 50 nmeros de la revista Plaerdemavida. La revista publica el seu primer
nmero en febrer de 1992 i aquesta secci sinicia amb un avorrit i esps article sobre Lart
valenci en el segle XVIII...
A partir dac, aquesta secci maltracta, sempre amb el mxim rigor i la mnima fiabilitat, tota una srie de temes i qestions fins al dia davui: Jeroni el darrer combatent apatxe,
la crnica de la invasi dels mosquits durant el mes de juny de 1993, lensenyament i ls del
valenci, la Manifestaci del 9 doctubre de lany 1977, lalberg de Sot de Chera, el cineasta
sovitic Eisenstein, la informaci i la manipulaci amb especial atenci al cas de Canal 9, el
cinema de romans, els tresos i les trilogies cinematogrfiques, la poltica grega i la Repblica
Romana i la Generalitat Valenciana, les geografies personals, lespai valencianista, les abreviatures i les sigles, el primer ministre britnic Winston Churchill, Tarzan i Jane i Boy i la mona
Xita, lheroi dArbia Thomas Edward Lawrence, els cantautors Pete Seeger i Paco Muoz, la
Batalla dAlmansa de lany 1707, lestiu de 2007, una nit a la pres, la Batalla de lEbre de lany
1938, lExpulsi dels Moriscos de lany 1609, viatges i viatgers segons la televisi, la Valentia
romana i la Valncia actual, la pellcula Juli Csar de 1953, la pellcula Lawrence dArbia de
1962, el western mediterrani, el western nord-americ, la pellcula Lor de Mackenna de 1968,
la pellcula Ulisses de 1954, la pellcula Hrcules de 1958, Ramon Pons lactor de les Cases
de Brcena i CIFESA el Hollywood valenci.
La magnfica pellcula Ro Bravo, un western nord-americ de lany 1959, ens parla de
la importncia de sumar les forces de totes les persones de bona voluntat per a aconseguir la
victria de la llei i de la justcia sobre la barbrie i els dolents. El director s el solvent Howard
Hawks (El somni etern, Riu Roig, Terra de faraons, Hatari!). La msica, excellent, s obra del
compositor Dimitri Tiomkin. Compta amb un actor secundari de luxe, Walter Brennan, en el
paper del vell Stumpy. Vegeu-la el ms aviat possible, us agradar!
Llarga vida a la revista Plaerdemavida, per molts anys!

Lloren dArbia

LAIXETA

LA RATETA DIGITAL

50 AIXETES

MITJANS DE COMUNICACI

Mirar enrere per poder mirar cap endavant s


un exercici que esdev necessari per no perdre lorientaci, com a individus, tamb com a
collectivitat. Sovint volem fer net i comenar cada
dia, fins i tot cada moment, com si dun quadern
nou es tracts, i perdem la necessria perspectiva
per entendrens, per comprendre all que vivim.

La liquidesa que caracteritza els temps actuals


ens porta a voler tallar els dbils lligams amb el
mn que ens envolta, la prdua de referncies ens
deixa ferits per donar passes amb certes possibilitats darribar a algun lloc. Semblem haver renunciat a saber qui som, qui volem ser, les grans preguntes personals es redueixen a all de: com
em guanyar la vida?

Donar sentit, omplir de significat una data, una festa, una celebraci s un dels grans
reptes de lsser hum, sovint castigat per les demandes dentreteniment duna societat clarament estabornida pels colps dels mitjans de comunicaci, de les tecnologies dltima generaci, doportunistes i estafadors de tota mena. Viure amb alegria, goig, plenitud demana duna
conscincia que sens furta descaradament per mltiples agents desvergonyits.

Ser ms que un nmero, una lletra, una professi, un salari deuria aparixer als nostres
programes personals com una prioritat, des de la constataci de la grandesa de lexistncia
de cadasc. Tenir en ment aqueixes premisses de ben segur ens pot portar a abastar les coordenades dall que alguns anomenen felicitat o, com a mnim, acostar-nos-hi.

Quan sobri el temps primaveral, quan dia rere dia la claror senyoreja els nostres espais,
al nostre temps la perspectiva de plenitud es torna a fer present, es planta davant nostre com
quelcom irrenunciable, necessari. A alguns els vnen les ganes dencetar a o all altre, de
reprendre, daprofundir, dobrir una aixeta, algunes, totes, de tancar-ne una altra, algunes, totes.

Abandonada la foscor dels dies curts, els freds del nostre hivern suau, tornem al mn
exterior per reconixer-nos en el paisatge, per tornar a formar part dell. La devastaci que
trobarem no ser fcil de pair, la capacitat crtica ens alertar de certes prdues irreparables.
Sospita un la capacitat de somniar restar malmesa. Aleshores caldr ser fort, agafar-se a un
poema, a una can, cercar la conversa reparadora, mirar als ulls daquells en qui es confia.

Encendrem una foguera per cremar velles andrmines, direm sobre el paper, caminarem
el pas, ens projectarem en el treball per bastir un mn ms habitable. Tant de bo algunes de
les nostres accions puguen fer nixer espurnes que, en ser portades pels vents favorables de
la vida, illuminen esguards perduts, fiten momentniament els vells camins abandonats.
2

www.elcaudeloroneta.blog.cat

LYRICS TRAINING. Jo cante, tu cantes, ell canta nosaltres aprenem cantant!


www.lyricstraining.com

Sempre han dit que com millor saprenen les llenges s jugant, heus
ac que vos presentem un web que ens proposa jugar amb canons. Jugar a
aprendren la lletra o aprendre a escriure-la i, fins i tot, cantar la can com si
fos un karaoke. s un web gratut i s molt fcil de jugar-hi: noms cal que ens
registrem amb un nick i el nostre correu electrnic i triar lidioma en qu volem
escoltar la can. Hi ha molts per escollir: catal, angls, francs, itali, portugus, holands, alemany, japons o, fins i tot, turc.
En la nostra llengua podem trobar canons de La Trinca, Jaume Sisa, Els
Pets, Antnia Font, Els Catarres, Atversaris o Obrint Pas... per s sobretot en
angls on trobarem milers de canons antigues i noves amb qu podrem exercitar la nostra oda per desxifrar la lletra de les canons. No dubteu de provarho, s molt divertit descobrir com ens inventem les lletres de les canons que
ens agraden!
DIMONIS DE LAVERN. La Fera Ferotge fa 10 anys! www.correfoc.cat
Abans que us despisteu, no estem parlant del primer disc del gran Ovidi
Montllor, que fa quasi quaranta anys que es va publicar, sin de limpressionant
drac dels Dimonis de lAvern dAlboraia que durant aquest 2015 compleix 10 anys.
Un decenni en qu la criatura no ha deixat mai de treure foc pels queixals en les
moltes actuacions fetes arreu del Pas. Si encara no lheu vist i en teniu ganes, noms heu de visitar la nova pgina web dels Dimonis de lAvern on trobareu una programaci cultural per al mes de juny en qu els correfocs es completen amb tallers
de muixeranga i de danses tradicionals, concerts de rock de bandes de la comarca
i sopars a la fresca. Cultura, festa i foc a la barraca!!!

EL PICUT. Noticiari setmanal de les rdios lliures del Pas Valenci. Dilluns de 16 a 17h a Rdio Klara (en el 104.4 de la FM) i els divendres de 14 a 15h en Rdio Malva (al 105.0 de la FM). www.
radioslliures.wordpress.com
Una rdio lliure s una emissora que no depn de cap govern, partit
poltic ni organisme i que, per tant, es caracteritza per la seua llibertat i autonomia, tant a nivell econmic com ideolgic. s tamb aquella emissora que
no t nim de lucre i la programaci de la qual selabora de forma collectiva.
Tot i laven dInternet i el monopoli que exerceixen els mass media, encara sobreviuen rdios lliures que es poden escoltar a travs dels nostres transistors.
Vos presentem el programa elaborat i difs conjuntament per les rdios lliures
del pas i que en lltim programa ens informa sobre el deute illegtim contret
pels poderosos i les malifetes electorals que han fet arreu del Pas Valenci, la
censura patida en loperaci Aranya o un reportatge sobre la concentraci feta
en contra del copagament de serveis sanitaris. Si ests fart de les estridncies
de la tele, sintonitza amb la informaci ms lliure de les ones!!
@ la rateta digital

19

PLAERDEMAVIDA - 50
Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell
ESTIU 2015

Opini

Escriure en valenci
Plaerdemavida cinquanta,
una constncia important.
La nostra revista t
molts anys de vida i afanys.
Les persones que amb amor
escriuen per la revista,
vos ofereixen cada any
tres ocasions de llegir
un grapat darticles breus
sobre temes molt diversos.
Lobjectiu s expressar-nos
i escrivint, comunicar
el que pensem i sentim
de tot el que va passant.
Amb els dibuixos i fotos
que acompanyen els escrits
els nostres artistes grfics,
ens animen a llegir.
Tot a s Plaerdemavida,
un producte cultural
escrit en la nostra llengua
a la qual hi ha que estimar.
Llarga vida a la revista
i a lescriure en valenci.
Hem fet el Plaerdemavida- 50
Textos: Llus Antol, Carme Borrs, Llus Brines, Jordi Cervera, Andreu Escriv,
Miquel Esteve, Albert Ferrer, Pau Marqus, Teresa Monz, Raquel Muoz,
Alexandre Ros, Santiago Ros, Roser Santolria, Empar Serrano i Josep Manuel
Domnech.
Coordinaci de contiguts: Rosella Antol i A. Ros.
Correcci lingustica: A. Ros.
Muntatge i maquetaci: R.Antol i Tamara Folguer.
Illustracions de portada i contraportada: Josep Vicent Ros.
Fotografies: Llus M. Antol, Patricia Ramos i A. Ros.
Logotip 15 anys Associaci Cultural Macarella: Boro Albiach.
Imprimeix: Grfiques Bolea de Meliana.
Edita: Associaci Cultural Macarella de Bonreps i Mirambell.
Dipsit legal: V-2407-2004

Histria Local
Notcies dac i dall
Club de lectura
Notcies Macarella
Recomanacions
Medi ambient
Contes i poemes

Collabora

Contam Musa, les accions daquell home


astut, que va anar errant durant molt de
temps, desprs dhaver destrut la sagrada
ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de
molts homes i en va conixer la seua manera
de ser.

Homer

(Comenament de LOdissea)

www.macarella.org