Está en la página 1de 12

El comportament poltic a Mallorca el 24M de 2015:

factors de canvi a les eleccions municipals i


autonmiques.
Eli Gallardo
www.eligallardo.es

1. Anlisi macro dels resultats municipals


Com ens demostra la poltica (en el sentit de
Politics
) de les darreres setmanes, els vots
nominals i fins i tot els percentatges de vots, no sempre sn el factor ms important a lhora
de conformar governs. No obstant aix, per tal de fer comparable i comprehensibles els
canvis electorals, farem una anlisi prenent per a cada cas les dades en sentit nominal o
percentual.

1.1. Variaci de la participaci (i conseqncies)


Les Balears, i ms concretament lilla de Mallorca, han estat considerades com espais
electoralment conservadors, malgrat el posicionament progressista que revelen els
successius estudis del CIS1.
En mbits tan reduts com els municipis mallorquins, hom podria pensar que no es produeix
una atomitzaci partidista, o que no haur ms de tres o quatre partits representats als
consistoris. Doncs aix tampoc s aix. Per exemple, a Pollena el 2011 havia 8 forces
representades, per a 17 regidors; a Muro 6 partits per a 13 escons o Bger, amb 5 partits a
repartir en 9 regidories, per citar-ne noms tres exemples. Pactar s un exercici tan com
com necessari a les nostres illes.
La participaci s un factor essencial per a comprendre els canvis electorals, aix com la
conformaci de governs de majoria absoluta o pactes, i per aix s la primera variable
quehem pres per a analitzar.

Sobre posicionaments ideolgics als barmetres i estudis preelectorals del CIS, recoman el treball
UM i El PI:
Factores de continuidad y de cambio
.
1

Aix, veim que la participaci en les darreres municipals la participaci ha patit un descens
generalitzat, i dins els municipis amb ms poblaci, noms augmenta a Palma, Llucmajor i
Felanitx, manco de mig punt. Manacor, Calvi i Alcdia s presenten una baixada dentre 1 i 5
punts percentuals.
Com veiem al mapa anterior, malgrat no haver-se produt un canvi significatiu en el nivell
de participaci als nuclis grans, es perden les majories absolutes del PP a Palma, Calvi,
Marratx, Manacor, Llucmajor o Felanitx, on tamb augmenta el nombre de partits
representats al consistori.

1.2. Majories absolutes monopartidistes


Per a comenar, cal destacar la prdua de majories absolutes arran tota lilla, no noms a
nuclis urbans, i especialment envers el PP, i en menor mesura, el PSOE. Aix, podem
plantejar que la fragmentaci partidista tamb es reflexa en que al 2015 hi ha manco
majories absolutes dun sol color que al 2011.

Si el 2011 tenem 28 Ajuntaments amb un partit capa de governar en solitari, el 2015 noms
en sn 17. El PP ha passat de la majoria absoluta a 22 municipis, a noms 6 (Campos,
Escorca, Estellencs, Fornalutx, Santa Eugnia i Santany), i amb la seva marca blanca a
Vilafranca. El PSOE, per la seva part, ha perdut els nics dos feus que conservaba: Lloseta i
Algaida.
Per la seva part, El PI ha aconseguir fidelitzar els tres municipis on governava Convergncia,
com sn Ariany, Banyalbufar i Costitx, i en suma Porreres. MS esdev partit amb majoria
absoluta a Mancor i Campanet, i a Esporles revalida i millora resultats.
Si comparam la grfica anterior amb la taula segent, veiem que els municipis on ms
augmenta la participaci sn Escorca i Campos, on el PP millora resultats, i el segon esgla
quant a participaci, s a dir, municipis on la participaci augmenta entre 1 i 5 punts, es
conformen majories absolutes de partits que no sn ni PP ni PSOE.

Var. Participacin

Partit ms votat

Majoria absoluta

Campos

6,44

PP

Escorca

6,44

PP

Mancor de la Vall

4,14

MS

Banyalbufar

3,05

El PI

Vilafranca de Bonany

1,96

Partit pel Poble

Dey

1,18

JuntsxDei

Monturi

1,09

MS

No

s important senyalar la importncia municipal de les marques blanques del PP


a Vilafranca o Dei, per a posar-ho en relaci ms endavant amb el cstig a
nivell autonmic.

1.3. Concentraci de vot en el partit ms votat


Hem vist com afecta lincrement de participaci en alguns municipis, on els efectes sobre les
majories sn ms clars. Per a altres municipis s ms mal de veure per la combinaci de
mobilitzaci, canvi de preferncies i abstenci.
Per aix hem danalitzar una altra variable, com s el suport que obt el partit ms votat a
nivell municipal (la
concentraci de vot en el partit majoritari
), augmenti o no la
participaci. Aqu podrem comprovar si es produeix un trasvasament de vots o lopci del
vot til.

Com pot veures a la taula segent, als 8 municipis amb ms poblaci, el partit ms votat
baixa el seu percentatge, essent Palma on ms baixa (ms de 21 punts) i Calvi on manco
(ms de 9 punts). Es produeix aix lanomenada
dispersi.
Si creuam les dades sobre participaci, no podem establir una relaci directa, per mor del que
hem plantejat abans, de les 3 possibles tendncies: mobilitzaci, canvi de preferncies i
abstenci. El que s podem comprovar s la
fragmentaci a travs del
Nombre Efectiu de
Partits (NEP).

Diferencia
Partido
ms Partido
ms partido
votado 2011 (%) votado 2015 (%) votado

ms

Selva

61,04

37,35

-23,69

Binissalem

55,78

32,72

-23,06

Lloseta

48

25,67

-22,33

Palma de Mallorca

48,11

26,55

-21,56

Manacor

40,39

22,52

-17,87

Llucmajor

46,71

29,3

-17,41

Maria de la Salut

58,41

44,11

-14,3

Marratx

48,35

34,53

-13,82

Santa Eugnia

58,82

45,27

-13,55

Inca

42,45

30,33

-12,12

Son Servera

36,37

24,34

-12,03

Consell

43,63

31,84

-11,79

Andratx

42,51

31,94

-10,57

Felanitx

47,21

37,04

-10,17

Alcdia

39,25

30,01

-9,24

Calvi

43,58

34,36

-9,22

1.4. Variaci del Nombre Efectiu de Partits (NEP)


Hem vist que en els municipis on la participaci ha augmentat ms de 5 punts, ha afavorit el
Partit Popular, i que on ha augmentat entre 1 i 5 punts, shan conformat majories absolutes
(llevat de Monturi, amb majoria simple), de partits autonmics alternatius.
Ara s el torn de plantejar com queda el mapa municipal, s a dir, quants de partits
composen els consistoris, perqu ens donar una imatge del grau doferta partidista (i de la
fragmentaci).

Per a comenar, hem de dir que a Mallorca molts de municipis sn menors de 10.000
habitants, i que, segons la LOREG, els corresponen manco de 13 regidors. Noms 6 municipis
superen els 20.000 habitants i els 21 regidors. No obstant aix, el nombre efectiu de partits
no guarda una relaci directa, sin que existeixen municipis amb pocs habitants molt
fragmentats electoralment, com hem apuntat al principi.
Anem a veure quines han estat les conseqncies del 24M als consistoris, i com ha canviat el
nombre de forces municipals. Com veiem al mapa, hi ha 12 municipis que veuen redut el
nombre de partits municipals, com Sa Pobla o Santany, que perden un partit, o Pollena, que
en perd dos, per citar els municipis amb ms poblaci.
Per altra banda, veiem pot establir-se una relaci entre el volum de poblaci i el creixement
en nombre de partits (i, per tant, en la fragmentaci). Aix, Calvi suma 3 partits, Palma i
Alcdia 2, i Inca, Llucmajor i Marratx han vist entrar una fora ms a lAjuntament.

2. Anlisi del vot dual: Autonmiques-Municipals


2.1. PP, PSIB i MS: diferncies entre els suports autonmics i
municipals
s evident que no existeix una correlaci entre suports als dos nivells electorals
en totes les forces, i que hi ha municipis on un un partit reb ms vots a les
eleccions locals que a les autonmiques. Lexistncia de partits independents,
de carcter local o les marques blanques de certes formacions, com el PP o
Podem, varia els suports a aquestes formacions.
En aquesta part de lanlisi veurem qu ens mostren les dades per al PP, PSIB i
MS. Les dues formacions progressistes mostren una prdua de vots nominals
-s a dir, sense ponderar ni calcular proporcions- a nivell autonmic als
municipis majors, com Palma, Calvi, Felanitx o Llucmajor, on treuen ms vots
a nivell local.

PP i MS comparteixen una elevada prdua de vots autonmics a Marratx, a


ms dels altres grans que ja hem esmentat, com Calvi, Felanitx i Llucmajor. No
obstant, a Palma el PP ha vist reproduda la seva caiguda de ms de 20 punts a
ambds nivells, municipal i autonmic. Com veiem a la grfica, hi ha ms
municipis on el vot dual s perjudicial per al PP autonmic, per la crisi de
municipis com Pollena, Alar o Manacor, fan que el partit tregui incls manco
vots a nivell municipal (a la dreta de la grfica).

Quantitativament el PSIB s el principal perjudicat pel vot dual, perqu a la


capital perd ms de 2000 vots respecte de les municipals. Com veiem a la
segent grfica, sense tenir en compte coalicions municipals (a la dreta, sense
representar), tamb el vot dual perjudica els socialistes a nivel autonmic,
agreujant els mals resultats municipals.

El mateix passa a MS, per ells han millorat totes les xifres quantitatives i
percentuals als municipis i a les autonmiques. No obstant aix, a municipis
grans com Palma, Marratx, Felanitx, Llucmajor o Calvi, han tret ms vots a les
municipals que autonmiques.

3. Anlisi dels resultats autonmics


3.1. Variaci de la participaci
Com en el cas de les municipals, veiem que a nivell autonmic la participaci general es
redueix als municipis mitjans i tamb en alguns grans, mentre que altres grans augmenta
molt lleugerament, manco de mig punt.

No obstant aix, i com veurem a continuaci, shan donat uns canvis electorals
importants des dels municipis que tenen com a conseqncia la prdua de 9
diputats per al Partit Popular, de 3 escons per al PSOE, lincrement de 2 diputats
per a MS i lentrada de 3 forces noves: Podem amb 5 escons per Mallorca, el PI
amb 3 i Ciutadans amb 2.

3.2. Variaci de les forces ms votades


El PP ha passat de ser el partit ms votat a 50 municipis, a ser-ho a 29. El PSOE
ha augmentat el seu suport municipal relatiu, s a dir, que perd percentatge de
vots per esdev primera fora a 7municipis, 5 ms que a 2011. MS augmenta
nominal i percentualment i es colloca com a principal fora autonmica a 12
municipis. I el PI, passa de 1 a 5 municipis on s la fora amb ms suports.

Aquesta major fragmentaci referida noms a la primera fora electoral, sha de


perfilar un poc ms, i anem a plantejar dos casos de partits nous a lescenari
mallorqu, per tal de conixer els seus nuclis electorals.

3.3. Municipis de major implantaci de Podem i el PI


Podem s un partit dmbit estatal, ideolgicament progressista i amb un
missatge clar de preferncia per les eleccions generals. s per aix que les zones
ms urbanes esdevenen lescenari ms favorable, com veiem a la segent
grfica. Ser la segona fora a Palma i Marratx, tercera a Llucmajor i Calvi, a
ms daltres nuclis mitjans, han fet que quantitativament el seu suport shagi
tradut en 5 diputats per Mallorca.

Per altra banda,


El PI
, amb clar arrelament municipalista, i postulats
autonomistes, ha vist com els seus majors suports electorals es troben a
municipis mitjans i petits, de manera que quantitativament es tradueix en 3
diputats per Mallorca. Ha estat sisena fora als nuclis grans, i aix lha
perjudicat a lhora de repartir escons.

4. Conclusions principals
Per a finalitzar, plantejarem les principals hiptesis i conclusions daquesta
breu anlisi postelectoral, on sobrin moltes qestions relacionades amb un
possible canvi de paradigma electoral, de conformaci de majories i de
clivatges
que afecten el comportament poltic a Mallorca
Baixada del suport a nivell municipal i autonmic de les dues forces
majoritries des de la Transici. Moment d
impasse perqu no han estat
substitudes de moment, sin reconfigurades.
Les forces que obtenen majors suports provenen de lesquerra i defensen
una major democrcia participativa, no noms a travs deleccions
primries a crrecs orgnics i llistes, sin tamb en la presa de decisions.
El vot urb contrasta amb el vot de la Part Forana en el suport a forces
noves dmbit estatal (Podem, ms urb) i autonmic (El PI, ms for).
La multiplicitat del
nombre efectiu de partits
, tant en els consistoris com en
el Parlament, permet parlar ja dun multipartidisme, allunyat del
bipartidisme imperfecte que va comenar a canviar a principis dels 2000.
La coalici ha estat la tnica a nivell municipal i desprs de processos
intermitents, ho torna ser a nivell autonmic. La fragmentaci de la dreta

pot fer que largument de la llista ms votada esdevingui intil en 4-8


anys.